->imputar

■imputar

[del ll. imputare, íd.; 1a FONT: 1381]

v tr 1 Atribuir a algú la responsabilitat, la culpa d’alguna cosa. A ell cal imputar la derrota.

2 COMPT Abonar en compte una partida.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: imputar

GERUNDI: imputant

PARTICIPI: imputat, imputada, imputats, imputades

INDICATIU PRESENT: imputo, imputes, imputa, imputem, imputeu, imputen

INDICATIU IMPERFET: imputava, imputaves, imputava, imputàvem, imputàveu, imputaven

INDICATIU PASSAT: imputí, imputares, imputà, imputàrem, imputàreu, imputaren

INDICATIU FUTUR: imputaré, imputaràs, imputarà, imputarem, imputareu, imputaran

INDICATIU CONDICIONAL: imputaria, imputaries, imputaria, imputaríem, imputaríeu, imputarien

SUBJUNTIU PRESENT: imputi, imputis, imputi, imputem, imputeu, imputin

SUBJUNTIU IMPERFET: imputés, imputessis, imputés, imputéssim, imputéssiu, imputessin

IMPERATIU: imputa, imputi, imputem, imputeu, imputin

->imputrescibilitat

■imputrescibilitat

[de imputrescible]

f Qualitat d’imputrescible.

->imputrescible

■imputrescible

[de putrescible]

adj No putrescible.

->in

in

símb METROL polzada 1 2.

->In

In

símb QUÍM INORG indi 6.

->in-

■in-

[im- davant b, m o p, il- davant l, ir- davant r] Prefix, del llatí in, que indica negació o privació d’allò significat pel mot amb el qual forma el compost. Ex.: intangibilitat, insegur.

->-ina

-ina

Sufix, del llatí -inus, -ina, que significa: 1 ‘substància procedent de’. Ex.: cafeïna, quinina.

2 ‘mena de’. Ex.: mantellina.

->inabastable

■inabastable

Part. sil.: in_a_bas_ta_ble

[de abastar]

adj Que no pot ésser abastat.

->inabolible

■inabolible

Part. sil.: in_a_bo_li_ble

[de abolible]

adj Que hom no pot abolir.

->inabordable

■inabordable

Part. sil.: in_a_bor_da_ble

[de abordable]

adj Que no pot ésser abordat.

->inabrogable

■inabrogable

Part. sil.: in_ab_ro_ga_ble

[de abrogable]

adj No abrogable.

->inabstinència

■inabstinència

Part. sil.: in_abs_ti_nèn_ci_a

[de abstinència]

f Manca d’abstinència.

->inacabable

■inacabable

Part. sil.: in_a_ca_ba_ble

[de acabable; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj 1 Que no es pot acabar.

2 hiperb Que triga molt a acabar-se, que dura massa.

->inacabat

■inacabat -ada

Part. sil.: in_a_ca_bat

[de acabat³]

adj No acabat.

->inaccentuat

■inaccentuat -ada

Part. sil.: in_ac_cen_tu_at

[de accentuar]

adj 1 No accentuat.

2 GRAM Que no té accent gràfic.

->inacceptabilitat

■inacceptabilitat

Part. sil.: in_ac_cep_ta_bi_li_tat

[de inacceptable]

f Qualitat d’inacceptable.

->inacceptable

■inacceptable

Part. sil.: in_ac_cep_ta_ble

[de acceptable]

adj Que no pot ésser acceptat.

->inaccessibilitat

■inaccessibilitat

Part. sil.: in_ac_ces_si_bi_li_tat

[de inaccessible]

f Qualitat d’inaccessible.

->inaccessible

■inaccessible

Part. sil.: in_ac_ces_si_ble

[de accessible; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj No accessible.

->inaccessiblement

■inaccessiblement

Part. sil.: in_ac_ces_si_ble_ment

[de inaccessible]

adv D’una manera inaccessible.

->inacció

■inacció

Part. sil.: in_ac_ci_ó

[de acció; 1a FONT: 1787]

f 1 Manca d’acció o activitat.

2 DR Estat del qui no fa ús d’un dret que li pertany.

->inaclimatable

■inaclimatable

Part. sil.: in_a_cli_ma_ta_ble

[de aclimatable]

adj No aclimatable.

->inaconseguible

■inaconseguible

Part. sil.: in_a_con_se_gui_ble

[de aconseguir]

adj Que hom no pot aconseguir.

->inacordable

■inacordable

Part. sil.: in_a_cor_da_ble

[de acordable; 1a FONT: 1460, Roig]

adj Que no pot ésser acordat.

->inacostable

■inacostable

Part. sil.: in_a_cos_ta_ble

adj Inabordable.

->inacostumat

■inacostumat -ada

Part. sil.: in_a_cos_tu_mat

[de acostumat]

adj No acostumat.

->inactínic

inactínic -a

adj FOTOG i QUÍM FÍS 1 Dit de la llum que no produeix acció química en una substància o emulsió fotosensible.

2 Dit dels vidres i filtres que minven l’acció actínica de la llum.

->inactiu

■inactiu -iva

Part. sil.: in_ac_tiu

[de actiu]

adj 1 Sense acció o activitat, que no obra.

2 GRAM Dit de tots els casos, llevat del nominatiu.

3 QUÍM Dit dels composts que contenen en llur molècula un àtom de carboni asimètric i que, per tant, no tenen activitat òptica.

->inactivació

inactivació

Part. sil.: in_ac_ti_va_ci_ó

[de activació]

f 1 MICROB Supressió de l’efecte tòxic d’un germen o d’una toxina conservant-ne solament les propietats útils en terapèutica.

2 FISIOL ANIM Destrucció de les proteïnes del complement d’un sèrum per tractament amb calor.

->inactivar

inactivar

Part. sil.: in_ac_ti_var

[de activar]

v tr Fer inactiu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: inactivar

GERUNDI: inactivant

PARTICIPI: inactivat, inactivada, inactivats, inactivades

INDICATIU PRESENT: inactivo, inactives, inactiva, inactivem, inactiveu, inactiven

INDICATIU IMPERFET: inactivava, inactivaves, inactivava, inactivàvem, inactivàveu, inactivaven

INDICATIU PASSAT: inactiví, inactivares, inactivà, inactivàrem, inactivàreu, inactivaren

INDICATIU FUTUR: inactivaré, inactivaràs, inactivarà, inactivarem, inactivareu, inactivaran

INDICATIU CONDICIONAL: inactivaria, inactivaries, inactivaria, inactivaríem, inactivaríeu, inactivarien

SUBJUNTIU PRESENT: inactivi, inactivis, inactivi, inactivem, inactiveu, inactivin

SUBJUNTIU IMPERFET: inactivés, inactivessis, inactivés, inactivéssim, inactivéssiu, inactivessin

IMPERATIU: inactiva, inactivi, inactivem, inactiveu, inactivin

->inactivitat

■inactivitat

Part. sil.: in_ac_ti_vi_tat

[de inactiu]

f Qualitat d’inactiu, manca d’activitat.

->inacusatiu

■inacusatiu -iva

Part. sil.: in_a_cu_sa_tiu

adj LING Que té un subjecte gramatical que presenta certes propietats típiques del complement directe, com ara la facilitat de posposar-se al verb o la possibilitat d’ésser pronominalitzat per mitjà del pronom partitiu en. Verb inacusatiu. Construcció inacusativa.

->inadaptabilitat

■inadaptabilitat

Part. sil.: in_a_dap_ta_bi_li_tat

[de inadaptable]

f Qualitat d’inadaptable.

->inadaptable

■inadaptable

Part. sil.: in_a_dap_ta_ble

[de adaptable]

adj No adaptable.

->inadaptació

■inadaptació

Part. sil.: in_a_dap_ta_ci_ó

[de adaptació]

f PSIC Situació en què l’individu no s’adapta al propi ambient (físic, professional o social).

->inadaptat

■inadaptat -ada

Part. sil.: in_a_dap_tat

[de adaptar]

adj i m i f PSIC Que sofreix inadaptació.

->inadequació

■inadequació

Part. sil.: in_a_de_qua_ci_ó

f Manca d’adequació.

->inadequadament

■inadequadament

Part. sil.: in_a_de_qua_da_ment

[de inadequat]

adv D’una manera inadequada.

->inadequat

■inadequat -ada

Part. sil.: in_a_de_quat

[de adequat]

adj No adequat.

->inadmissibilitat

■inadmissibilitat

Part. sil.: in_ad_mis_si_bi_li_tat

[de inadmissible]

f Qualitat d’inadmissible.

->inadmissible

■inadmissible

Part. sil.: in_ad_mis_si_ble

[de admissible]

adj Que no pot ésser admès.

->inadoptable

■inadoptable

Part. sil.: in_a_dop_ta_ble

[de adoptable]

adj Que no pot ésser adoptat.

->inadvertència

■inadvertència

Part. sil.: in_ad_ver_tèn_ci_a

[de advertència; 1a FONT: 1392]

f Manca d’atenció en allò que hom fa. Aquesta falta ha passat per inadvertència del corrector. Fer una cosa per inadvertència.

->inadvertidament

■inadvertidament

Part. sil.: in_ad_ver_ti_da_ment

[de inadvertit]

adv D’una manera inadvertida.

->inadvertit

■inadvertit -ida

Part. sil.: in_ad_ver_tit

[de advertir]

adj No advertit.

->inaguantable

■inaguantable

Part. sil.: in_a_guan_ta_ble

[de aguantar]

adj Que hom no pot aguantar, sofrir, suportar, tolerar.

->inajornable

■inajornable

Part. sil.: in_a_jor_na_ble

[de ajornable]

adj Que no pot ésser ajornat, urgent.

->in albis

in albis^* [inálßis]

[llat ] loc adv Locució que significa ‘en blanc’, ‘sense entendre res’. Estar ‘in albis’. Quedar-se ‘in albis’.

->inaliable

■inaliable

Part. sil.: in_a_li_a_ble

[de aliable]

adj No aliable.

->inalienabilitat

■inalienabilitat

Part. sil.: in_a_li_e_na_bi_li_tat

[de inalienable]

f Qualitat d’inalienable.

->inalienable

■inalienable

Part. sil.: in_a_li_e_na_ble

[de alienable]

adj No alienable.

->inalterabilitat

■inalterabilitat

Part. sil.: in_al_te_ra_bi_li_tat

[de inalterable]

f Qualitat d’inalterable.

->inalterable

■inalterable

Part. sil.: in_al_te_ra_ble

[de alterable; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que no s’altera. Una pintura de colors inalterables.

2 Que no es pot o no s’ha d’alterar. Tenir una salut inalterable. És un home inalterable.

->inalterablement

■inalterablement

Part. sil.: in_al_te_ra_ble_ment

[de inalterable]

adv D’una manera inalterable.

->inalterat

■inalterat -ada

Part. sil.: in_al_te_rat

[de alterat]

adj Sense alterar, no alterat. Mantenir inalterada la tradició.

->inamissibilitat

■inamissibilitat

Part. sil.: in_a_mis_si_bi_li_tat

[de inamissible]

f Qualitat d’inamissible.

->inamissible

■inamissible

Part. sil.: in_a_mis_si_ble

[del ll. td. inamissibĭlis, íd.]

adj Que no pot ésser perdut. Obtenir una gràcia inamissible.

->inamovibilitat

■inamovibilitat

Part. sil.: in_a_mo_vi_bi_li_tat

[de inamovible]

f Qualitat d’inamovible.

->inamovible

■inamovible

Part. sil.: in_a_mo_vi_ble

[de amovible]

adj Que no és amovible.

->inanalitzable

■inanalitzable

Part. sil.: in_a_na_lit_za_ble

[de analitzable]

adj No analitzable.

->inanició

■inanició

Part. sil.: i_na_ni_ci_ó

[del ll. td. inanitio, -ōnis ‘acció de buidar’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f PAT Esgotament físic provocat per insuficiència o privació d’aliments.

->inanimat

■inanimat -ada

Part. sil.: in_a_ni_mat

[de animat; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 No dotat de vida.

2 Que ha perdut la vida.

->inanitat

■inanitat

[del ll. inanĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de buit, de va, d’inútil.

->inapagable

■inapagable

Part. sil.: in_a_pa_ga_ble

[de apagable]

adj Que hom no pot apagar.

->inapaivagable

■inapaivagable

Part. sil.: in_a_pai_va_ga_ble

[de apaivagable]

adj No apaivagable.

->inapel·labilitat

■inapel·labilitat

Part. sil.: in_a_pel_la_bi_li_tat

[de inapel·lable]

f Qualitat d’inapel·lable.

->inapel·lable

■inapel·lable

Part. sil.: in_a_pel_la_ble

[de apel·lable]

adj Que no admet apel·lació. Sentència inapel·lable.

->inapel·lablement

■inapel·lablement

Part. sil.: in_a_pel_la_ble_ment

[de inapel·lable]

adv Sense apel·lació possible.

->inapercebut

■inapercebut -uda

Part. sil.: in_a_per_ce_but

[de apercebre]

adj Desapercebut.

->inapetència

■inapetència

Part. sil.: in_a_pe_tèn_ci_a

[de inapetent]

f Manca d’apetit.

->inapetent

■inapetent

Part. sil.: in_a_pe_tent

[de apetent]

adj Mancat d’apetit.

->inaplicable

■inaplicable

Part. sil.: in_a_pli_ca_ble

[de aplicable]

adj No aplicable.

->inaplicació

■inaplicació

Part. sil.: in_a_pli_ca_ci_ó

[de aplicació]

f Manca d’aplicació a allò que hom ha de fer.

->inaplicat

■inaplicat -ada

Part. sil.: in_a_pli_cat

[de aplicat¹]

adj 1 No aplicat¹.

2 Que no ha estat aplicat o emprat.

->inapreciable

■inapreciable

Part. sil.: in_a_pre_ci_a_ble

[de apreciable]

adj 1 No apreciable, petit, insignificant. Una diferència inapreciable.

2 D’un gran valor o mèrit, inestimable.

->inaprehensible

■inaprehensible

Part. sil.: in_a_pre_hen_si_ble

[de aprehensible]

adj No aprehensible.

->inaprès

■inaprès -esa

Part. sil.: in_a_près

[de aprendre]

adj No après.

->inapte

■inapte -a

Part. sil.: in_ap_te

adj No apte.

->inarticulable

■inarticulable

Part. sil.: in_ar_ti_cu_la_ble

[de articular¹]

adj Que hom no pot articular.

->inarticuladament

■inarticuladament

Part. sil.: in_ar_ti_cu_la_da_ment

[de inarticulat]

adv No articuladament.

->inarticulat

■inarticulat -ada

Part. sil.: in_ar_ti_cu_lat

[de articulat]

1 adj Que no té cap articulació, rígid.

2 adj FON Dit del so no articulat, particularment del crit.

3 m pl ZOOL Ecardins.

->in articulo mortis

in articulo mortis^* [inartìkulomɔ́rtis]

[llat ] loc adv DR CIV Locució que significa ‘en el moment de la mort’, emprada sobretot, entre altres casos, amb referència al matrimoni dut a terme quan un dels contraents és en perill de mort o hi són tots dos.

->inassequible

■inassequible

Part. sil.: in_as_se_qui_ble

[de assequible]

adj No assequible.

->inassimilable

■inassimilable

Part. sil.: in_as_si_mi_la_ble

[de assimilable]

adj No assimilable.

->inassistència

■inassistència

Part. sil.: in_as_sis_tèn_ci_a

[de assistència]

f Manca d’assistència.

->inassolible

■inassolible

Part. sil.: in_as_so_li_ble

[de assolible]

adj No assolible.

->inatacable

■inatacable

Part. sil.: in_a_ta_ca_ble

[de atacable]

adj No atacable.

->inatenció

■inatenció

Part. sil.: in_a_ten_ci_ó

[de atenció]

f Manca d’atenció, inadvertència.

->inaudible

■inaudible

Part. sil.: in_au_di_ble

adj Inoïble.

->inaudit

■inaudit -a

Part. sil.: in_au_dit

[del ll. inauditus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

adj Mai no sentit, increïble, extraordinari en alt grau.

->inauguració

■inauguració

Part. sil.: in_au_gu_ra_ci_ó

[del ll. td. inauguratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f 1 Fet d’inaugurar.

2 Festa, cerimònia, que hom celebra amb motiu d’una inauguració.

->inaugural

■inaugural

Part. sil.: in_au_gu_ral

[formació culta analògica sobre la base de inaugurar i l’adj. ll. auguralis ‘augural, relatiu als auguris’]

adj Relatiu o pertanyent a una inauguració.

->inaugurar

■inaugurar

Part. sil.: in_au_gu_rar

[del ll. inaugurare, íd.]

v tr Començar un ordre de coses, obrir al públic, etc., especialment amb certa solemnitat. Inaugurar una exposició, un teatre, un ferrocarril. Inaugurar una estàtua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: inaugurar

GERUNDI: inaugurant

PARTICIPI: inaugurat, inaugurada, inaugurats, inaugurades

INDICATIU PRESENT: inauguro, inaugures, inaugura, inaugurem, inaugureu, inauguren

INDICATIU IMPERFET: inaugurava, inauguraves, inaugurava, inauguràvem, inauguràveu, inauguraven

INDICATIU PASSAT: inaugurí, inaugurares, inaugurà, inauguràrem, inauguràreu, inauguraren

INDICATIU FUTUR: inauguraré, inauguraràs, inaugurarà, inaugurarem, inaugurareu, inauguraran

INDICATIU CONDICIONAL: inauguraria, inauguraries, inauguraria, inauguraríem, inauguraríeu, inaugurarien

SUBJUNTIU PRESENT: inauguri, inauguris, inauguri, inaugurem, inaugureu, inaugurin

SUBJUNTIU IMPERFET: inaugurés, inauguressis, inaugurés, inauguréssim, inauguréssiu, inauguressin

IMPERATIU: inaugura, inauguri, inaugurem, inaugureu, inaugurin

->inautèntic

■inautèntic -a

Part. sil.: in_au_tèn_tic

[de autèntic]

adj 1 No autèntic.

2 DIPL Dit de la lliçó que difereix de l’original, no necessàriament dolenta, però.

->inavaluable

■inavaluable

Part. sil.: in_a_va_lu_a_ble

[de avaluable]

adj No avaluable.

->inavesat

■inavesat -ada

Part. sil.: in_a_ve_sat

[de avesar]

adj No avesat.

->inc.

inc.

abrev GRÀF incunable.

->inca

■inca

1 adj Incaic.

2 m i f ETNOL 1 Membre de la família règia dels inques.

2 Individu d’un poble de parla quítxua originari d’una petita illa del llac Titicaca, a l’altiplà de Bolívia, que s’expandí i estengué el seu imperi fins a Xile i les selves amazòniques (segles XIII-XIV).

3 m ANAT i ANTROP Os supernumerari del crani, situat en el punt més elevat de l’occipital, a la regió de la sutura lambdoide.

->incaic

■incaic -a

Part. sil.: in_caic

adj Relatiu o pertanyent als inques.

->incalculable

■incalculable

[de calculable]

adj 1 Que no pot ésser calculat.

2 hiperb Molt considerable.

->incalculablement

■incalculablement

[de incalculable]

adv D’una manera incalculable.

->incandescència

■incandescència

Part. sil.: in_can_des_cèn_ci_a

[de incandescent]

f FÍS Emissió de radiacions lluminoses, basada en l’excitació d’àtoms o de molècules per acció tèrmica.

->incandescent

■incandescent

[del ll. incandescens, -ntis, participi pres. de incandescĕre ‘cremar-se’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj FÍS 1 Relatiu o pertanyent a la incandescència.

2 Que presenta incandescència.

->incansable

■incansable

[de cansar]

adj Que no es cansa mai, infatigable.

->incansablement

■incansablement

[de incansable]

adv Sense cansar-se.

->incantable

■incantable

[de cantable]

adj No cantable.

->incanviable

■incanviable

Part. sil.: in_can_vi_a_ble

[de canviable]

adj No canviable.

->incapaç

■incapaç

[del ll. incapax, -ācis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 No capaç.

2 DR 1 Que no té aptitud legal per a una cosa determinada.

2 Que no té personalitat jurídica per a determinats actes civils.

->incapacitació

■incapacitació

Part. sil.: in_ca_pa_ci_ta_ci_ó

[de incapacitar]

f 1 Acció d’incapacitar;

2 l’efecte.

->incapacitar

■incapacitar

[de incapaç]

v tr 1 Inhabilitar.

2 DR Declarar judicialment que (una persona) és impedida de governar-se per ella mateixa, per causa de malaltia o deficiència persistent de caràcter físic o psíquic, i determinar l’extensió i els límits de la seva capacitat d’obrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: incapacitar

GERUNDI: incapacitant

PARTICIPI: incapacitat, incapacitada, incapacitats, incapacitades

INDICATIU PRESENT: incapacito, incapacites, incapacita, incapacitem, incapaciteu, incapaciten

INDICATIU IMPERFET: incapacitava, incapacitaves, incapacitava, incapacitàvem, incapacitàveu, incapacitaven

INDICATIU PASSAT: incapacití, incapacitares, incapacità, incapacitàrem, incapacitàreu, incapacitaren

INDICATIU FUTUR: incapacitaré, incapacitaràs, incapacitarà, incapacitarem, incapacitareu, incapacitaran

INDICATIU CONDICIONAL: incapacitaria, incapacitaries, incapacitaria, incapacitaríem, incapacitaríeu, incapacitarien

SUBJUNTIU PRESENT: incapaciti, incapacitis, incapaciti, incapacitem, incapaciteu, incapacitin

SUBJUNTIU IMPERFET: incapacités, incapacitessis, incapacités, incapacitéssim, incapacitéssiu, incapacitessin

IMPERATIU: incapacita, incapaciti, incapacitem, incapaciteu, incapacitin

->incapacitat¹

■incapacitat¹

[del ll. td. incapacĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Condició d’incapaç, manca de capacitat.

2 DR CIV Restricció de la capacitat d’obrar d’una persona.

3 REL TREB Impossibilitat total o parcial d’efectuar un treball a causa d’un accident o d’una malaltia.

4 incapacitat mental Deficiència mental.

->incapacitat²

incapacitat² -ada

[de incapacitar]

adj i m i f 1 Que és privat per la llei d’algun dels seus drets.

2 Que, per un accident o una malaltia, no pot efectuar, totalment o parcialment, un treball.

->incaparina

incaparina

f ALIM Producte alimentari proteic, d’alt valor biològic a base de farina de llavor de cotó, moresc mòlt, melca, soia, llevat, carbonat càlcic i vitamina A.

->incarceració

incarceració

Part. sil.: in_car_ce_ra_ci_ó

[del ll. ecl. incarceratio, -ōnis, íd.]

f ant 1 Acció d’incarcerar;

2 l’efecte.

->incarcerar

incarcerar

[del ll. ecl. incarcerare, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

v 1 tr ant Empresonar.

2 pron PAT Quedar empresonada una hèrnia en l’orifici herniari.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: incarcerar

GERUNDI: incarcerant

PARTICIPI: incarcerat, incarcerada, incarcerats, incarcerades

INDICATIU PRESENT: incarcero, incarceres, incarcera, incarcerem, incarcereu, incarceren

INDICATIU IMPERFET: incarcerava, incarceraves, incarcerava, incarceràvem, incarceràveu, incarceraven

INDICATIU PASSAT: incarcerí, incarcerares, incarcerà, incarceràrem, incarceràreu, incarceraren

INDICATIU FUTUR: incarceraré, incarceraràs, incarcerarà, incarcerarem, incarcerareu, incarceraran

INDICATIU CONDICIONAL: incarceraria, incarceraries, incarceraria, incarceraríem, incarceraríeu, incarcerarien

SUBJUNTIU PRESENT: incarceri, incarceris, incarceri, incarcerem, incarcereu, incarcerin

SUBJUNTIU IMPERFET: incarcerés, incarceressis, incarcerés, incarceréssim, incarceréssiu, incarceressin

IMPERATIU: incarcera, incarceri, incarcerem, incarcereu, incarcerin

->incardinació

■incardinació

Part. sil.: in_car_di_na_ci_ó

[del ll. ecl. incardinatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció d’incardinar;

2 l’efecte.

2 DR CAN Declaració per la qual un bisbe incardina un sacerdot al seu bisbat.

->incardinar

■incardinar

[del ll. ecl. incardinare, íd., der. de cardo, -ĭnis ‘frontissa, eix, punt cardinal’]

v tr 1 Unir, lligar (una cosa) a una altra, relacionar-la-hi íntimamemt. Incardinar la universitat en la societat.

2 DR CAN Un bisbe, admetre com a súbdit seu (un eclesiàstic d’una altra diòcesi).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: incardinar

GERUNDI: incardinant

PARTICIPI: incardinat, incardinada, incardinats, incardinades

INDICATIU PRESENT: incardino, incardines, incardina, incardinem, incardineu, incardinen

INDICATIU IMPERFET: incardinava, incardinaves, incardinava, incardinàvem, incardinàveu, incardinaven

INDICATIU PASSAT: incardiní, incardinares, incardinà, incardinàrem, incardinàreu, incardinaren

INDICATIU FUTUR: incardinaré, incardinaràs, incardinarà, incardinarem, incardinareu, incardinaran

INDICATIU CONDICIONAL: incardinaria, incardinaries, incardinaria, incardinaríem, incardinaríeu, incardinarien

SUBJUNTIU PRESENT: incardini, incardinis, incardini, incardinem, incardineu, incardinin

SUBJUNTIU IMPERFET: incardinés, incardinessis, incardinés, incardinéssim, incardinéssiu, incardinessin

IMPERATIU: incardina, incardini, incardinem, incardineu, incardinin

->incasable

■incasable

[de casar]

adj Que no es pot casar.

->incaut

■incaut -a

Part. sil.: in_caut

[del ll. incautus, -a, -um, íd.]

adj i m i f No caut, mancat de cautela.

->incautament

■incautament

Part. sil.: in_cau_ta_ment

[de incaut]

adv Sense cautela.

->incedible

■incedible

[de cedible]

adj No cedible.

->incendi

■incendi

[del ll. ĭncĕndĭum, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

m Foc violent, no controlat i d’efectes destructius, que es propaga en cases, boscs, etc.

->incendiar

■incendiar

Part. sil.: in_cen_di_ar

[del b. ll. incendiare, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Produir l’incendi (d’un bosc, una casa, etc.). Una burilla mal apagada va incendiar el bosc.

2 pron Posar-se a cremar a causa d’un incendi. S’ha incendiat el bosc de can Riera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: incendiar

GERUNDI: incendiant

PARTICIPI: incendiat, incendiada, incendiats, incendiades

INDICATIU PRESENT: incendio, incendies, incendia, incendiem, incendieu, incendien

INDICATIU IMPERFET: incendiava, incendiaves, incendiava, incendiàvem, incendiàveu, incendiaven

INDICATIU PASSAT: incendií, incendiares, incendià, incendiàrem, incendiàreu, incendiaren

INDICATIU FUTUR: incendiaré, incendiaràs, incendiarà, incendiarem, incendiareu, incendiaran

INDICATIU CONDICIONAL: incendiaria, incendiaries, incendiaria, incendiaríem, incendiaríeu, incendiarien

SUBJUNTIU PRESENT: incendiï, incendiïs, incendiï, incendiem, incendieu, incendiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: incendiés, incendiessis, incendiés, incendiéssim, incendiéssiu, incendiessin

IMPERATIU: incendia, incendiï, incendiem, incendieu, incendiïn

->incendiari

■incendiari -ària

Part. sil.: in_cen_di_a_ri

[del ll. incendiarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 1 adj Que incendia, que cala foc. Bomba incendiària.

2 adj i m i f Que maliciosament causa un incendi.

2 adj fig Revolucionari, subversiu. Un discurs incendiari.

->incendiarisme

incendiarisme

Part. sil.: in_cen_di_a_ris_me

m Conducta pròpia de les persones que provoquen incendis dolosos.

->incensurable

■incensurable

[de censurable]

adj No censurable.

->incentiu

■incentiu

Part. sil.: in_cen_tiu

[del ll. incentivum, íd.; 1a FONT: s. XV]

m 1 Allò que incita a una cosa, estímul.

2 pl ECON Estímuls d’ordre material o moral dirigits als diferents agents per interessar-los en la promoció o bona marxa dels processos econòmics.

->incentivació

incentivació

Part. sil.: in_cen_ti_va_ci_ó

[de incentivar]

f Acció d’incentivar.

->incentivar

■incentivar

[de incentiu]

v tr Donar incentius (a algú o alguna cosa); impulsar, estimular. Incentivar la compra d’automòbils amb descomptes especials. Incentivar l’estudi d’idiomes estrangers.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: incentivar

GERUNDI: incentivant

PARTICIPI: incentivat, incentivada, incentivats, incentivades

INDICATIU PRESENT: incentivo, incentives, incentiva, incentivem, incentiveu, incentiven

INDICATIU IMPERFET: incentivava, incentivaves, incentivava, incentivàvem, incentivàveu, incentivaven

INDICATIU PASSAT: incentiví, incentivares, incentivà, incentivàrem, incentivàreu, incentivaren

INDICATIU FUTUR: incentivaré, incentivaràs, incentivarà, incentivarem, incentivareu, incentivaran

INDICATIU CONDICIONAL: incentivaria, incentivaries, incentivaria, incentivaríem, incentivaríeu, incentivarien

SUBJUNTIU PRESENT: incentivi, incentivis, incentivi, incentivem, incentiveu, incentivin

SUBJUNTIU IMPERFET: incentivés, incentivessis, incentivés, incentivéssim, incentivéssiu, incentivessin

IMPERATIU: incentiva, incentivi, incentivem, incentiveu, incentivin

->incentre

■incentre

[de centre]

m GEOM Punt on es tallen les bisectrius interiors d’un triangle.

->incert

■incert -a

Hom.: insert

[del ll. incertus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que no té la certesa d’alguna cosa, que està en un estat de dubte sobre el que farà.

2 1 No sabut d’una manera certa. Tothom ha de morir i l’hora és incerta.

2 Que no és segur que sigui o s’esdevingui, de resultat no previsible amb certesa, problemàtic. L’èxit és incert. Un futur incert.

3 Imprecís, no ben determinat. Contorns incerts.

4 temps incert METEOR Temps variable.

->incertament

■incertament

[de incert]

adv D’una manera incerta, amb incertesa.

->incertesa

■incertesa

[de incert]

f 1 Qualitat d’incert, manca de certesa.

2 principi d’incertesa MEC QUÀNT Principi enunciat per W. Heisenberg segons el qual és impossible de mesurar exactament i simultàniament els valors de dues variables canòniques conjugades d’una partícula.

->incertitud

■incertitud

[del ll. td. incertitudo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: 1596]

f Incertesa.

->incessable

■incessable

[de cessar]

adj Que no pot cessar.

->incessablement

■incessablement

[de incessable; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera incessable.

->incessant

■incessant

[de cessant; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que no cessa.

->incessantment

■incessantment

[de incessant; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera incessant, sense cessar.

->incest

■incest

[del ll. incestum, íd., der. de castus; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m DR PEN Relació sexual entre persones emparentades, el matrimoni entre les quals resta prohibit.

->incestuós

■incestuós -osa

Part. sil.: in_ces_tu_ós

[del ll. incestuosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’incest, que implica incest.

2 m i f Persona que comet incest.

->incestuosament

■incestuosament

Part. sil.: in_ces_tu_o_sa_ment

[de incestuós]

adv D’una manera incestuosa.

->incicatritzable

■incicatritzable

[de cicatritzable]

adj No cicatritzable.

->incidència

■incidència

Part. sil.: in_ci_dèn_ci_a

[del b. ll. incidentia, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció d’incidir;

2 l’efecte.

2 1 Allò que sobrevé en el curs d’un afer, esdeveniment, etc. Són incidències de la vida.

2 fig Repercussió, conseqüència que té una cosa sobre una altra. La incidència del consum d’alcohol en els accidents de trànsit.

3 per incidència loc adv Incidentalment.

3 Allò que sobrevé en el curs d’un afer i hi té connexió.

4 Coincidència parcial entre dues figures.

5 FÍS 1 Topada d’un projectil, d’una radiació, etc., sobre una superfície.

2 angle d’incidència En incidir un projectil o una radiació sobre un punt d’una superfície, angle format per llur direcció de propagació i la normal a la superfície en el punt esmentat.

3 punt d’incidència Vèrtex de l’angle d’incidència.

6 angle d’incidència TECNOL Angle format per la superfície d’incidència de l’eina i la superfície de tall de la peça.

7 grau d’incidència ECON i DR FISC Mesura en què un subjecte econòmic és afectat per l’acció fiscal.

8 incidència de l’impost ECON i DR FISC Repercussió efectiva de la imposició fiscal.

->incident

■incident

[del ll. incidens, -ntis, participi pres. de incidĕre ‘caure dins’; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 1 adj Que sobrevé accessòriament.

2 m Petit esdeveniment que sobrevé, especialment que interromp més o menys el curs d’un altre.

3 m Esdeveniment accessori en una obra dramàtica, una narració, etc.

2 m DR PROC Qüestió sobrevinguda en un procés i que ha d’ésser decidida separadament de l’afer principal, bé que hi sigui relacionada.

3 adj GRAM 1 Dit de la proposició que equival a un parèntesi.

2 Dit de la proposició de relatiu explicativa.

4 adj FÍS Dit del projectil, l’ona, el raig que incideix sobre una superfície.

->incidental

■incidental

[de incident]

adj 1 Incident, que sobrevé accessòriament, fortuït.

2 MÚS Dit de la música escrita per il·lustrar o acompanyar una representació teatral.

->incidentalment

■incidentalment

[de incidental]

adv D’una manera incidental.

->incidentment

■incidentment

[de incident]

adv Per incidència, incidentalment.

->incidir

■incidir

[del ll. incidĕre ‘caure dins’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr 1 ant Incórrer en un error, una falta, etc.

2 ant Sobrevenir, produir-se, plantejar-se accessòriament o fortuïtament.

3 FÍS Topar un projectil, una radiació, etc., sobre una superfície.

4 Repercutir, una cosa, en una altra. L’augment dels preus incidí positivament en l’economia del país.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: incidir

GERUNDI: incidint

PARTICIPI: incidit, incidida, incidits, incidides

INDICATIU PRESENT: incideixo, incideixes, incideix, incidim, incidiu, incideixen

INDICATIU IMPERFET: incidia, incidies, incidia, incidíem, incidíeu, incidien

INDICATIU PASSAT: incidí, incidires, incidí, incidírem, incidíreu, incidiren

INDICATIU FUTUR: incidiré, incidiràs, incidirà, incidirem, incidireu, incidiran

INDICATIU CONDICIONAL: incidiria, incidiries, incidiria, incidiríem, incidiríeu, incidirien

SUBJUNTIU PRESENT: incideixi, incideixis, incideixi, incidim, incidiu, incideixin

SUBJUNTIU IMPERFET: incidís, incidissis, incidís, incidíssim, incidíssiu, incidissin

IMPERATIU: incideix, incideixi, incidim, incidiu, incideixin

->incinerable

■incinerable

[de incinerar]

adj Que pot ésser incinerat.

->incineració

■incineració

Part. sil.: in_ci_ne_ra_ci_ó

[del b. ll. incineratio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció d’incinerar;

2 l’efecte.

2 esp ETNOL i RELIG Acció d’incinerar el cos d’un mort.

->incinerador

incinerador -a

[de incinerar]

1 adj 1 Que incinera. Pobles incineradors.

2 planta incineradora (o simplement incineradora) Planta industrial destinada a la incineració de substàncies orgàniques.

2 m TECNOL Forn emprat per a incinerar.

->incinerar

■incinerar

[del ll. incinerare, íd.; 1a FONT: s. XV]

v tr Reduir a cendres. Incinerar ossos. Incinerar un cadàver. Incinerar escombraries.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: incinerar

GERUNDI: incinerant

PARTICIPI: incinerat, incinerada, incinerats, incinerades

INDICATIU PRESENT: incinero, incineres, incinera, incinerem, incinereu, incineren

INDICATIU IMPERFET: incinerava, incineraves, incinerava, incineràvem, incineràveu, incineraven

INDICATIU PASSAT: incinerí, incinerares, incinerà, incineràrem, incineràreu, incineraren

INDICATIU FUTUR: incineraré, incineraràs, incinerarà, incinerarem, incinerareu, incineraran

INDICATIU CONDICIONAL: incineraria, incineraries, incineraria, incineraríem, incineraríeu, incinerarien

SUBJUNTIU PRESENT: incineri, incineris, incineri, incinerem, incinereu, incinerin

SUBJUNTIU IMPERFET: incinerés, incineressis, incinerés, incineréssim, incineréssiu, incineressin

IMPERATIU: incinera, incineri, incinerem, incinereu, incinerin

->incipiència

■incipiència

Part. sil.: in_ci_pi_èn_ci_a

Hom.: insipiència

[de incipient]

f Qualitat d’incipient.

->incipient

■incipient

Part. sil.: in_ci_pi_ent

Hom.: insipient

[del ll. incipiens, -ntis, participi pres. de incipĕre ‘començar, emprendre’; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

adj Que comença a manifestar-se, a fer els seus efectes.

->íncipit

íncipit

[expressió ll., ‘comença’ (v. èxplicit)]

m Primer mot que encapçala i identifica una obra, especialment en els llibres antics, en contraposició a l’èxplicit.

->incircumcís

■incircumcís -isa

[del ll. ecl. incircumcisus, -a, -um, íd.]

adj No circumcís.

->incircumcisió

■incircumcisió

Part. sil.: in_cir_cum_ci_si_ó

[del ll. ecl. incircumcisio, -ōnis, íd.]

f Qualitat d’incircumcís.

->incircumscripció

■incircumscripció

Part. sil.: in_cir_cums_crip_ci_ó

[de circumscripció]

f Qualitat d’incircumscrit.

->incircumscrit

■incircumscrit -a

[del ll. td. incircumscriptus, -a, -um, íd.]

adj No circumscrit, no comprès dins determinats límits.

->incís

■incís -isa

[del ll. incisus, -a, -um, íd.]

1 adj ART En ceràmica, fes.

2 m GRAM Proposició incident.

->incisat

■incisat -ada

adj BOT Que té els marges dentats irregularment.

->incisió

■incisió

Part. sil.: in_ci_si_ó

[del ll. incisio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 1 Acció de fendre amb un instrument tallant;

2 l’efecte.

2 p ext Separació de parts que sembla feta amb un instrument tallant.

3 ART Línia decorativa que hom fa en les peces de ceràmica.

->incisiu

■incisiu -iva

Part. sil.: in_ci_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. incisus, -a, -um, participi de incidĕre ‘tallar’; 1a FONT: s. XX, V. Català]

1 adj Apte per a tallar o penetrar com un instrument tallant.

2 ANAT ANIM 1 f Dent incisiva.

2 dent incisiva Cadascuna de les dents tallants situades a la part anterior de cada mandíbula, entre els dos ullals.

3 adj fig Paraules incisives. Un estil incisiu. Un escriptor incisiu.

->incitabilitat

■incitabilitat

[de incitable]

f Qualitat d’incitable.

->incitable

■incitable

[del ll. incitabĭlis, íd.]

adj Susceptible d’ésser incitat.

->incitació

■incitació

Part. sil.: in_ci_ta_ci_ó

[del ll. incitatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció d’incitar;

2 l’efecte.

->incitador

■incitador -a

[del ll. incitator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que incita.

->incitament

■incitament

[del ll. incitamentum, íd.]

m 1 Incitació.

2 Allò que incita, incentiu.

->incitant

■incitant

[del ll. incitans, -ntis, participi pres. de incitare ‘incitar’]

1 adj Que incita.

2 adj i m Estimulant.

->incitar

■incitar

[del ll. incitare, íd.; 1a FONT: 1487]

v tr Moure vivament a fer una cosa. Les seves paraules inciten la gent a reflexionar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: incitar

GERUNDI: incitant

PARTICIPI: incitat, incitada, incitats, incitades

INDICATIU PRESENT: incito, incites, incita, incitem, inciteu, inciten

INDICATIU IMPERFET: incitava, incitaves, incitava, incitàvem, incitàveu, incitaven

INDICATIU PASSAT: incití, incitares, incità, incitàrem, incitàreu, incitaren

INDICATIU FUTUR: incitaré, incitaràs, incitarà, incitarem, incitareu, incitaran

INDICATIU CONDICIONAL: incitaria, incitaries, incitaria, incitaríem, incitaríeu, incitarien

SUBJUNTIU PRESENT: inciti, incitis, inciti, incitem, inciteu, incitin

SUBJUNTIU IMPERFET: incités, incitessis, incités, incitéssim, incitéssiu, incitessin

IMPERATIU: incita, inciti, incitem, inciteu, incitin

->incitatiu

■incitatiu -iva

Part. sil.: in_ci_ta_tiu

[del b. ll. incitativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la incitació.

2 Que incita o serveix per a incitar.

->incívic

■incívic -a

adj i m i f Mancat de civisme. Comportament incívic. Lluitar contra els incívics.

->incivil

■incivil

[del ll. incivīlis, íd.]

adj Mancat de civilitat.

->incivilitat

■incivilitat

[del ll. td. incivilĭtas, -ātis, íd.]

f Manca de civilitat.

->incivilitzable

■incivilitzable

[de civilitzable]

adj No civilitzable.

->incivilització

■incivilització

Part. sil.: in_ci_vi_lit_za_ci_ó

[de civilització]

f 1 Manca de civilització.

2 Condició d’incivilitzat.

->incivilitzat

■incivilitzat -ada

[de civilitzar]

adj No civilitzat.

->incivilment

■incivilment

[de incivil]

adv D’una manera incivil.

->inclassificable

■inclassificable

[de classificable]

adj No classificable.

->inclemència

■inclemència

Part. sil.: in_cle_mèn_ci_a

[del ll. inclementia, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Qualitat d’inclement.

2 Rigor. La inclemència del temps.

->inclement

■inclement

[del ll. inclemens, -ntis, íd.]

adj 1 Mancat de clemència.

2 esp Dit del temps, el fenomen atmosfèric, propi de l’hivern, rigorós.

->inclementment

■inclementment

[de inclement]

adv D’una manera inclement, sense clemència.

->inclinable

■inclinable

[del ll. inclinabĭlis, íd.]

adj Susceptible d’adquirir una inclinació.

->inclinació

■inclinació

Part. sil.: in_cli_na_ci_ó

[del ll. inclinatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció d’inclinar o d’inclinar-se;

2 l’efecte. Una inclinació de cap. La inclinació d’una recta, d’un pla.

2 Disposició natural o adquirida de l’ànim, propensió. Tenir males inclinacions. Mostrava una certa inclinació per ella.

3 1 ASTR Angle format pel pla de l’òrbita d’un planeta amb el pla de l’eclíptica.

2 angle d’inclinació TECNOL En les màquines eina, angle format pel tall principal de l’eina i l’horitzontal.

3 inclinació magnètica GEOF Angle que forma l’agulla magnètica, que pot girar en el pla del meridià magnètic, amb el pla horitzontal.

->inclinança

■inclinança

[de inclinar; 1a FONT: 1853, Milà i F.]

f Inclinació, tendència.

->inclinar

■inclinar

[del ll. inclinare, íd., der. de clinare ‘inclinar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Desviar alguna cosa d’una posició o direcció, especialment vertical. Inclinar un vas. Inclinar el cap en senyal de respecte.

2 pron El camí, allà, s’inclina cap al nord.

2 fig 1 tr Fer tendir. Això el va inclinar a la benevolència.

2 pron Inclinar-se a creure-ho.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: inclinar

GERUNDI: inclinant

PARTICIPI: inclinat, inclinada, inclinats, inclinades

INDICATIU PRESENT: inclino, inclines, inclina, inclinem, inclineu, inclinen

INDICATIU IMPERFET: inclinava, inclinaves, inclinava, inclinàvem, inclinàveu, inclinaven

INDICATIU PASSAT: incliní, inclinares, inclinà, inclinàrem, inclinàreu, inclinaren

INDICATIU FUTUR: inclinaré, inclinaràs, inclinarà, inclinarem, inclinareu, inclinaran

INDICATIU CONDICIONAL: inclinaria, inclinaries, inclinaria, inclinaríem, inclinaríeu, inclinarien

SUBJUNTIU PRESENT: inclini, inclinis, inclini, inclinem, inclineu, inclinin

SUBJUNTIU IMPERFET: inclinés, inclinessis, inclinés, inclinéssim, inclinéssiu, inclinessin

IMPERATIU: inclina, inclini, inclinem, inclineu, inclinin

->inclinat

■inclinat -ada

[del ll. inclinatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adj 1 Que té una inclinació. Pla inclinat.

2 HERÀLD 1 Dit de l’escut col·locat de manera que el centre de gravetat passa pel cantó sinistre del cap i per l’abisme.

2 Dit de la bitlleta representada en aquesta posició.

->inclinatiu

■inclinatiu -iva

Part. sil.: in_cli_na_tiu

[del ll. td. inclinativus, -a, -um, íd.]

adj Que inclina.

->inclinòmetre

■inclinòmetre

[de inclinar i -metre]

m GEOF Aparell per a mesurar la inclinació magnètica.

->ínclit

■ínclit -a

[del ll. inclĭtus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

adj Il·lustre, gloriós.

->inclòs

inclòs -osa

[de incloure]

adj Contingut, comprès.

->incloure

■incloure

Part. sil.: in_clou_re

[del ll. includĕre, íd.]

[p p inclòs -osa] v tr 1 Posar una cosa dins una altra. Han inclòs el teu nom a la llista.

2 Contenir, comprendre. La lletra inclou un xec.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: incloure

GERUNDI: incloent

PARTICIPI: inclòs, inclosa, inclosos, incloses

INDICATIU PRESENT: incloc, inclous, inclou, incloem, incloeu, inclouen

INDICATIU IMPERFET: incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen

INDICATIU PASSAT: incloguí, inclogueres, inclogué, incloguérem, incloguéreu, inclogueren

INDICATIU FUTUR: inclouré, inclouràs, inclourà, inclourem, incloureu, inclouran

INDICATIU CONDICIONAL: inclouria, inclouries, inclouria, inclouríem, inclouríeu, inclourien

SUBJUNTIU PRESENT: inclogui, incloguis, inclogui, incloguem, inclogueu, incloguin

SUBJUNTIU IMPERFET: inclogués, incloguessis, inclogués, incloguéssim, incloguéssiu, incloguessin

IMPERATIU: inclou, inclogui, incloguem, incloeu, incloguin

->inclús¹

inclús¹ -usa

[del ll. inclusus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1518]

adj 1 ant Inclòs.

2 BOT Dit dels estams i dels estils que no sobresurten de la corol·la.

3 LING Dit de la posició d’una forma lingüística que forma part integrant d’una forma complexa.

->inclús²

■inclús²

adv Fins i tot, fins. Inclús li abonen les dietes. Se’n riuen de tothom, inclús del president.

->inclusió

■inclusió

Part. sil.: in_clu_si_ó

[del ll. inclusio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció d’incloure;

2 l’efecte.

2 CIT Cadascuna de les partícules o estructures que hi ha en el citoplasma cel·lular.

3 CRISTAL·L Substància que resta englobada a l’interior d’un cristall en el moment de cristal·litzar.

4 HISTOL Tècnica histològica que consisteix en la introducció d’una substància en un material biològic per tal de donar-li consistència i poder-lo tallar en seccions fines o superfines.

5 LING Relació que s’estableix entre dos mots per la qual el significat de l’un comprèn el significat de l’altre.

6 LÒG En àlgebra de classes i en la de relacions, pertinença de tots els membres d’una classe a una altra, d’unes relacions a unes altres.

7 MAT Relació d’ordre parcial entre dos conjunts A i B en la qual es compleix que tots els elements del conjunt A ho són també de B.

8 METAL·L En un metall o aliatge, partícula heterogènia amb aquest que resta inclosa en la massa metàl·lica solidificada.

9 PEDOL Tractament d’una mostra de sòl amb productes aglutinants per tal de poder-ne fer talls microscòpics.

->inclusiu

■inclusiu -iva

Part. sil.: in_clu_siu

[del b. ll. inclusivus, -a, -um, íd.]

adj Que inclou, comprèn.

->inclusivament

■inclusivament

[de inclusiu; 1a FONT: s. XIV, Corbatxo]

adv Amb inclusió. Fins el 15 d’agost inclusivament.

->inclusive

inclusive

adv ant Inclusivament.

->incoació

■incoació

Part. sil.: in_co_a_ci_ó

[del ll. td. inchoatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Acció d’incoar;

2 l’efecte.

->incoagulable

■incoagulable

Part. sil.: in_co_a_gu_la_ble

[de coagulable]

adj No coagulable.

->incoar

■incoar

Part. sil.: in_co_ar

[del ll. inchoare, íd.; 1a FONT: 1524]

v tr Iniciar, començar, dit especialment en llenguatge administratiu i forense. Incoar una causa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: incoar

GERUNDI: incoant

PARTICIPI: incoat, incoada, incoats, incoades

INDICATIU PRESENT: incoo, incoes, incoa, incoem, incoeu, incoen

INDICATIU IMPERFET: incoava, incoaves, incoava, incoàvem, incoàveu, incoaven

INDICATIU PASSAT: incoí, incoares, incoà, incoàrem, incoàreu, incoaren

INDICATIU FUTUR: incoaré, incoaràs, incoarà, incoarem, incoareu, incoaran

INDICATIU CONDICIONAL: incoaria, incoaries, incoaria, incoaríem, incoaríeu, incoarien

SUBJUNTIU PRESENT: incoï, incoïs, incoï, incoem, incoeu, incoïn

SUBJUNTIU IMPERFET: incoés, incoessis, incoés, incoéssim, incoéssiu, incoessin

IMPERATIU: incoa, incoï, incoem, incoeu, incoïn

->incoatiu

■incoatiu -iva

Part. sil.: in_co_a_tiu

[del ll. inchoativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que indica el començament d’una acció progressiva o d’alguna cosa.

2 LING 1 Dit d’un element lingüístic que funciona com a indicador del començament d’una acció. ‘Començar’ és un verb incoatiu.

2 Dit del verb que conjuga alguns temps amb l’increment d’un morfema que indica el començament d’una acció. ‘Elegir’ és un verb incoatiu.

->incobrable

■incobrable

[de cobrable]

adj Que hom no pot cobrar.

->incoercibilitat

■incoercibilitat

Part. sil.: in_co_er_ci_bi_li_tat

[de incoercible]

f Qualitat d’incoercible.

->incoercible

■incoercible

Part. sil.: in_co_er_ci_ble

[de coercible]

adj No coercible.

->incogitable

■incogitable

[del ll. incogitabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj No cogitable, inconcebible.

->incogitadament

■incogitadament

[de incogitat; 1a FONT: 1490, Tirant]

adv Impensadament.

->incogitat

■incogitat -ada

[del ll. incogitatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj Impensat.

->incògnit

■incògnit -a

[del ll. incognĭtus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 1 adj i m i f No conegut. Ell era allí una persona incògnita.

2 d’incògnit loc adv Volent passar desapercebut, defugint d’ésser tractat com li correspon. El rei viatjava d’incògnit.

2 f fig Causa, raó, oculta d’un fet que hom examina.

3 f MAT 1 Variable d’una equació.

2 aïllar una incògnita Fer que figuri tota sola en un dels membres de l’equació.

->incògnitament

■incògnitament

[de incògnit]

adv D’una manera incògnita.

->incognoscible

■incognoscible

[del ll. td. incognoscibĭlis, íd.]

adj No cognoscible.

->incoherència

■incoherència

Part. sil.: in_co_he_rèn_ci_a

[de incoherent]

f Manca de coherència, qualitat d’incoherent.

->incoherent

■incoherent

[de coherent]

adj No coherent.

->incoherentment

■incoherentment

[de incoherent]

adv D’una manera incoherent, sense coherència.

->íncola

■íncola

[del ll. incŏla, íd.; 1a FONT: 1412]

m 1 ant Habitant d’un lloc.

2 DR ROM Individu domiciliat en un municipi del qual no és originari.

->incolor

■incolor -a

[de color]

adj Que manca de color.

->incòlume

■incòlume

[del ll. incolŭmis, íd.]

adj Sa i estalvi, sense lesió o dany.

->incolumitat

■incolumitat

[del ll. icolumĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f Qualitat d’incòlume.

->incombinable

■incombinable

[de combinable]

adj No combinable.

->incombustibilitat

■incombustibilitat

[de incombustible]

f Qualitat d’incombustible.

->incombustible

■incombustible

[del b. ll. incombustibĭlis, íd.]

adj No combustible.

->incomestible

incomestible

adj No comestible; immenjable.

->incommensurabilitat

■incommensurabilitat

[del b. ll. incommensurabilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Qualitat d’incommensurable.

->incommensurable

■incommensurable

[del ll. td. incommensurabĭlis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 No commensurable.

2 MAT Dit de dues magnituds el quocient entre les quals és un nombre no racional.

->incommovible

■incommovible

[de commovible; 1a FONT: c. 1900, Maragall]

adj Incapaç de commoure’s.

->incommutabilitat

■incommutabilitat

[del ll. td. incommutabilĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat d’incommutable.

->incommutable

■incommutable

[del ll. incommutabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Corbatxo]

adj No commutable.

->incommutablement

■incommutablement

[de incommutable]

adv D’una manera incommutable.

->incòmodament

■incòmodament

[de incòmode]

adv D’una manera incòmoda, sense comoditat.

->incomodar

■incomodar

[del ll. incommodare, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Causar incomoditat. Aquest soroll m’incomoda molt.

2 pron Enutjar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: incomodar

GERUNDI: incomodant

PARTICIPI: incomodat, incomodada, incomodats, incomodades

INDICATIU PRESENT: incomodo, incomodes, incomoda, incomodem, incomodeu, incomoden

INDICATIU IMPERFET: incomodava, incomodaves, incomodava, incomodàvem, incomodàveu, incomodaven

INDICATIU PASSAT: incomodí, incomodares, incomodà, incomodàrem, incomodàreu, incomodaren

INDICATIU FUTUR: incomodaré, incomodaràs, incomodarà, incomodarem, incomodareu, incomodaran

INDICATIU CONDICIONAL: incomodaria, incomodaries, incomodaria, incomodaríem, incomodaríeu, incomodarien

SUBJUNTIU PRESENT: incomodi, incomodis, incomodi, incomodem, incomodeu, incomodin

SUBJUNTIU IMPERFET: incomodés, incomodessis, incomodés, incomodéssim, incomodéssiu, incomodessin

IMPERATIU: incomoda, incomodi, incomodem, incomodeu, incomodin

->incòmode

■incòmode -a

[del ll. incommodus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Mancat de comoditat, no còmode.

2 Que fa incomodar, que causa disgust, molèstia.

->incomoditat

■incomoditat

[del ll. incommodĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f Qualitat d’incòmode.

->incomparable

■incomparable

[del ll. incomparabĭlis, íd.]

adj Que no admet comparació amb un altre o amb res.

->incomparablement

■incomparablement

[de incomparable; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adv Sense comparació possible.

->incompareixença

■incompareixença

Part. sil.: in_com_pa_rei_xen_ça

[de compareixença]

f DR CIV i DR PEN No compareixença.

->incompartible

■incompartible

adj No compartible.

->incompatibilitat

■incompatibilitat

[de incompatible; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Qualitat d’incompatible. Separació legal per incompatibilitat de caràcter.

2 BOT Dificultat o impossibilitat d’autopol·linització, determinada per dispositius hereditaris diversos.

3 DR ADM Impossibilitat legal d’exercir diferents càrrecs alhora.

4 FARM Anul·lació de l’efecte d’un medicament per l’acció d’un altre.

->incompatible

■incompatible

[de compatible; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj No compatible.

->incompatiblement

■incompatiblement

[de incompatible]

adv D’una manera incompatible.

->incompetència

■incompetència

Part. sil.: in_com_pe_tèn_ci_a

[de incompetent; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Manca de competència. La incompetència d’un tribunal. La seva incompetència en matèria de música.

->incompetent

■incompetent

[del ll. incompetens, -ntis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj No competent.

->incompetentment

■incompetentment

[de incompetent]

adv D’una manera incompetent.

->incompleció

■incompleció

Part. sil.: in_com_ple_ci_ó

[de compleció]

f Manca de compleció.

->incomplet

■incomplet -a

[del ll. incompletus, -a, -um, íd.]

adj No complet.

->incompletament

■incompletament

[de incomplet]

adv D’una manera incompleta.

->incomplex

■incomplex -a

[del b. ll. incomplexus, -a, -um, íd.]

adj No complex.

->incomplexitat

■incomplexitat

[de incomplex]

f Qualitat d’incomplex.

->incompliment

■incompliment

[de incomplir]

m 1 Acció d’incomplir;

2 l’efecte.

->incomplir

■incomplir

[de complir; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v [p p incomplert -a o incomplit -ida] tr Deixar de complir. El van acomiadar per incomplir les seves obligacions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: incomplir

GERUNDI: incomplint

PARTICIPI: incomplert, incomplerta, incomplerts, incomplertes

PARTICIPI (alternatiu): incomplit, incomplida, incomplits, incomplides

INDICATIU PRESENT: incompleixo, incompleixes, incompleix, incomplim, incompliu, incompleixen

INDICATIU IMPERFET: incomplia, incomplies, incomplia, incomplíem, incomplíeu, incomplien

INDICATIU PASSAT: incomplí, incomplires, incomplí, incomplírem, incomplíreu, incompliren

INDICATIU FUTUR: incompliré, incompliràs, incomplirà, incomplirem, incomplireu, incompliran

INDICATIU CONDICIONAL: incompliria, incompliries, incompliria, incompliríem, incompliríeu, incomplirien

SUBJUNTIU PRESENT: incompleixi, incompleixis, incompleixi, incomplim, incompliu, incompleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: incomplís, incomplissis, incomplís, incomplíssim, incomplíssiu, incomplissin

IMPERATIU: incompleix, incompleixi, incomplim, incompliu, incompleixin

->incomponible

■incomponible

[de componible]

adj No componible.

->incomportable

■incomportable

[de comportable; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adj ant No comportable.

->incomportablement

■incomportablement

[de incomportable]

adv D’una manera incomportable.

->incompossibilitat

■incompossibilitat

f Qualitat d’incompossible.

->incompossible

■incompossible

adj No mútuament possible, incompatible.

->incomprensibilitat

■incomprensibilitat

[de incomprensible]

f Qualitat d’incomprensible.

->incomprensible

■incomprensible

[de comprensible]

adj No comprensible.

->incomprensiblement

■incomprensiblement

[de incomprensible]

adv D’una manera incomprensible.

->incomprensió

■incomprensió

Part. sil.: in_com_pren_si_ó

[de comprensió]

f Manca de comprensió.

->incomprensiu

■incomprensiu -iva

Part. sil.: in_com_pren_siu

[de comprensiu]

adj No comprensiu.

->incomprès

■incomprès -esa

[de comprendre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f Que no és comprès.

->incompressibilitat

■incompressibilitat

[de incompressible]

f Qualitat d’incompressible.

->incompressible

■incompressible

[de compressible]

adj No compressible.

->incomprimible

■incomprimible

[de comprimible]

adj No comprimible.

->incomptable

■incomptable

[de comptable]

adj 1 Que hom no pot comptar.

2 hiperb Dit d’un gran nombre de persones, objectes, etc.

->incomunicabilitat

■incomunicabilitat

[de incomunicable]

f Qualitat d’incomunicable.

->incomunicable

■incomunicable

[del ll. td. incommunicabĭlis, íd.]

adj No comunicable.

->incomunicació

■incomunicació

Part. sil.: in_co_mu_ni_ca_ci_ó

[de incomunicar]

f 1 1 Acció d’incomunicar o d’incomunicar-se;

2 l’efecte.

2 DR PEN Pena aplicada als presos consistent a impedir que tractin amb ningú, ni de paraula ni per escrit.

3 DR PROC Separació acordada pel jutge a fi d’aïllar temporalment dels testimonis el presumpte autor d’un delicte per tal d’evitar la confabulació.

->incomunicar

■incomunicar

[de comunicar]

v tr Privar de comunicació algú o alguna cosa. El jutge va ordenar incomunicar el detingut.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: incomunicar

GERUNDI: incomunicant

PARTICIPI: incomunicat, incomunicada, incomunicats, incomunicades

INDICATIU PRESENT: incomunico, incomuniques, incomunica, incomuniquem, incomuniqueu, incomuniquen

INDICATIU IMPERFET: incomunicava, incomunicaves, incomunicava, incomunicàvem, incomunicàveu, incomunicaven

INDICATIU PASSAT: incomuniquí, incomunicares, incomunicà, incomunicàrem, incomunicàreu, incomunicaren

INDICATIU FUTUR: incomunicaré, incomunicaràs, incomunicarà, incomunicarem, incomunicareu, incomunicaran

INDICATIU CONDICIONAL: incomunicaria, incomunicaries, incomunicaria, incomunicaríem, incomunicaríeu, incomunicarien

SUBJUNTIU PRESENT: incomuniqui, incomuniquis, incomuniqui, incomuniquem, incomuniqueu, incomuniquin

SUBJUNTIU IMPERFET: incomuniqués, incomuniquessis, incomuniqués, incomuniquéssim, incomuniquéssiu, incomuniquessin

IMPERATIU: incomunica, incomuniqui, incomuniquem, incomuniqueu, incomuniquin

->incomunicat

incomunicat -ada

[de incomunicar]

adj Que sofreix incomunicació.

->inconcebibilitat

■inconcebibilitat

[de inconcebible]

f Qualitat d’inconcebible.

->inconcebible

■inconcebible

[de concebible]

adj 1 No concebible.

2 Difícil de concebre, de creure.

->inconcebiblement

■inconcebiblement

[de inconcebible]

adv D’una manera inconcebible.

->inconciliable

■inconciliable

Part. sil.: in_con_ci_li_a_ble

[del b. ll. inconciliabĭlis, íd.]

adj No conciliable.

->inconciliablement

■inconciliablement

Part. sil.: in_con_ci_li_a_ble_ment

[de inconciliable]

adv D’una manera inconciliable.

->inconclús

■inconclús -usa

[de conclús]

adj No acabat, no decidit.

->inconclusiu

■inconclusiu -iva

Part. sil.: in_con_clu_siu

[de conclusiu]

adj No conclusiu.

->inconcús

■inconcús -ussa

[del ll. inconcussus, -a, -um, íd., der. de concussus, participi de concutĕre ‘sacsejar’ (cf. discutir)]

adj Ferm, que no conté, que no admet, dubte ni contradicció. Fe inconcussa. Prova inconcussa.

->inconcussament

■inconcussament

[de inconcús; 1a FONT: 1472]

adv Sense dubte ni contradicció.

->incondensable

■incondensable

[de condensable]

1 adj No condensable.

2 [generalment en pl] adj i m TERMOT Dit de la fracció dels gasos produïts en una combustió que no condensa a la temperatura ordinària.

->incondicional

■incondicional

Part. sil.: in_con_di_ci_o_nal

[de condicional]

adj No condicional, sense condicions, absolut.

->incondicionalment

■incondicionalment

Part. sil.: in_con_di_ci_o_nal_ment

[de incondicional; 1a FONT: s. XX, Oller]

adv D’una manera incondicional.

->incondicionat

■incondicionat -ada

Part. sil.: in_con_di_ci_o_nat

[de condicionat]

adj No condicionat, no subjecte a cap condició.

->inconegut

■inconegut -uda

[de conegut]

adj No conegut.

->inconfés

■inconfés -essa

[del b. ll. inconfessus, -a, -um, íd.]

adj Dit del reu que no confessa el delicte del qual hom l’acusa.

->inconfessable

■inconfessable

[de confessable]

adj 1 No confessable.

2 hiperb Dit d’allò de què hom sent vergonya i li és violent de declarar, de fer públic.

->inconformisme

■inconformisme

[de conformisme; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m Manca de conformisme.

->inconformista

■inconformista

[de conformista]

adj i m i f 1 Que no es conforma.

2 No conformista.

->inconfusible

■inconfusible

[del ll. td. inconfusibĭlis, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj No confusible.

->inconfusiblement

■inconfusiblement

[de inconfusible]

adv D’una manera inconfusible, sense confusió possible.

->inconfutable

■inconfutable

[de confutable]

adj No confutable.

->inconfutablement

■inconfutablement

[de inconfutable]

adv D’una manera inconfutable.

->incongelable

■incongelable

[del ll. td. incongelabĭlis, íd.]

adj No congelable.

->incongru

■incongru -òngrua

[del ll. td. incongruus, -a, -um, íd.]

adj 1 No congru, incongruent.

2 DR CAN Sense còngrua.

->incòngruament

■incòngruament

Part. sil.: in_còn_gru_a_ment

[de incongru]

adv D’una manera incòngrua.

->incongruència

■incongruència

Part. sil.: in_con_gru_èn_ci_a

[del ll. td. incongruentia, íd.]

f Manca de congruència.

->incongruent

■incongruent

Part. sil.: in_con_gru_ent

[del ll. incongruens, -ntis, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj No congruent.

->incongruentment

■incongruentment

Part. sil.: in_con_gru_ent_ment

[de incongruent; 1a FONT: s. XX, Oller]

adv D’una manera incongruent, sense congruència.

->incongruïtat

■incongruïtat

Part. sil.: in_con_gru_ï_tat

[del ll. incongruĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XV]

f Manca de congruïtat, incongruència.

->inconjugable

■inconjugable

[de conjugable]

adj 1 No conjugable.

2 LING Dit dels elements gramaticals que no admeten desinències verbals.

->inconnectable

■inconnectable

[de connectable]

adj No connectable.

->inconnex

■inconnex -a

[del ll. inconnexus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj Mancat de connexió.

->inconnexió

■inconnexió

Part. sil.: in_con_ne_xi_ó

[del ll. inconnexio, -ōnis, íd.]

f Manca de connexió.

->inconquerible

■inconquerible

[de conquerir]

adj Que no pot ésser conquerit.

->inconquistable

■inconquistable

[de conquistar]

adj Inconquerible.

->inconsciència

■inconsciència

Part. sil.: in_cons_ci_èn_ci_a

[del b. ll. inconscientia, íd.]

f 1 Manca de consciència.

2 Estat o capteniment de qui no té una idea clara d’allò que diu o fa.

->inconscient

■inconscient

Part. sil.: in_cons_ci_ent

[de conscient; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj 1 No conscient.

2 Distret, que ignora per què diu o fa quelcom.

2 m FILOS Àmbit epistemològic o metafísic no afectat de consciència.

3 m PSIC 1 Conjunt de processos que condicionen la conducta i que no afloren al llindar de la consciència.

2 inconscient col·lectiu Part de l’inconscient individual d’origen atàvic.

->inconscientment

■inconscientment

Part. sil.: in_cons_ci_ent_ment

[de inconscient; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adv D’una manera inconscient.

->inconseqüència

■inconseqüència

Part. sil.: in_con_se_qüèn_ci_a

[del ll. inconsequentia, íd.]

f Qualitat d’inconseqüent, manca de conseqüència.

->inconseqüent

■inconseqüent

Part. sil.: in_con_se_qüent

[del ll. inconsequens, -ntis, íd.]

adj No conseqüent.

->inconsiderable

■inconsiderable

[de considerable]

adj No considerable.

->inconsideració

■inconsideració

Part. sil.: in_con_si_de_ra_ci_ó

[del ll. td. inconsideratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Manca de consideració.

->inconsideradament

■inconsideradament

[de inconsiderat; 1a FONT: 1616]

adv D’una manera inconsiderada, sense consideració.

->inconsiderat

■inconsiderat -ada

[del ll. inconsideratus, -a, -um, íd.]

adj No considerat.

->inconsistència

■inconsistència

Part. sil.: in_con_sis_tèn_ci_a

[de inconsistent]

f Manca de consistència.

->inconsistent

■inconsistent

[de consistent]

adj Mancat de consistència.

->inconsolable

■inconsolable

[del ll. inconsolabĭlis, íd.]

adj Que hom no pot consolar.

->inconsolablement

■inconsolablement

[de inconsolable]

adv Sense consol.

->inconspicu

■inconspicu -ícua

[del ll. inconspicuus, -a, -um, íd.]

adj BOT Dit de l’òrgan vegetal diminut o poc aparent.

->inconstància

■inconstància

Part. sil.: in_cons_tàn_ci_a

[del ll. inconstantia, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Manca de constància.

->inconstant

■inconstant

[del ll. inconstans, -ntis, íd.]

adj No constant. Un vent inconstant. Un caràcter inconstant.

->inconstantment

■inconstantment

[de inconstant]

adv Amb inconstància, d’una manera inconstant.

->inconstitucional

■inconstitucional

Part. sil.: in_cons_ti_tu_ci_o_nal

[de constitucional]

adj No constitucional, no conforme a la constitució.

->inconstitucionalitat

■inconstitucionalitat

Part. sil.: in_cons_ti_tu_ci_o_na_li_tat

[de inconstitucional]

f Qualitat d’inconstitucional.

->inconstitucionalment

■inconstitucionalment

Part. sil.: in_cons_ti_tu_ci_o_nal_ment

[de inconstitucional]

adv D’una manera inconstitucional.

->inconstruïble

■inconstruïble

Part. sil.: in_cons_tru_ï_ble

[de construïble]

adj No construïble.

->inconsult

■inconsult -a

[del ll. inconsultus, -a, -um, íd.]

adj Fet sense consultar, sense consell madur.

->inconsumible

■inconsumible

[de consumible]

adj No consumible.

->inconsútil

■inconsútil

[del ll. td. inconsutĭlis, íd.; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj TÈXT Teixit d’una peça, sense costura.

->incontaminable

■incontaminable

[de contaminable]

adj No contaminable.

->incontaminat

■incontaminat -ada

[del ll. incontaminatus, -a, -um, íd.]

adj No contaminat.

->incontenible

■incontenible

[de contenir]

adj Que no es pot contenir.

->incontestable

■incontestable

[de contestable]

adj No contestable, indiscutible.

->incontestablement

■incontestablement

[de incontestable]

adv D’una manera incontestable.

->incontestat

■incontestat -ada

[de contestar]

adj No contestat.

->incontinència

■incontinència

Part. sil.: in_con_ti_nèn_ci_a

[del ll. incontinentia, íd.]

f 1 1 Manca de continència.

2 PAT Emissió involuntària, però conscient, d’una matèria biològica l’evacuació de la qual té lloc ordinàriament sota la influència de la voluntat.

3 PAT Enuresi.

2 esp Vici oposat a la continència; desenfrenament.

->incontinent

■incontinent

[del ll. incontinens, -ntis, íd.; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

adj 1 No continent, mancat de continència.

2 Desenfrenat.

->incontinentment

■incontinentment

[de incontinent]

adv Sense continència.

->incontrastable

■incontrastable

[de contrastable; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj No contrastable.

->incontrastablement

■incontrastablement

[de incontrastable]

adv Sense contrast possible.

->incontrolable

■incontrolable

[de controlable]

adj No controlable.

->incontrolat

■incontrolat -ada

[de controlar]

1 adj No controlat.

2 adj i m i f Dit d’algú, en particular d’un grup, els actes del qual s’escapen del control del seu cap.

->incontrovertibilitat

■incontrovertibilitat

[de incontrovertible]

f Qualitat d’incontrovertible.

->incontrovertible

■incontrovertible

[de controvertible]

adj No controvertible.

->incontrovertiblement

■incontrovertiblement

[de incontrovertible]

adv D’una manera incontrovertible.

->inconvencible

■inconvencible

[de convencible]

adj No convencible.

->inconveniència

■inconveniència

Part. sil.: in_con_ve_ni_èn_ci_a

[del ll. inconvenientia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat d’inconvenient.

2 Cosa inconvenient.

3 Acte, paraula, inconvenient.

->inconvenient

■inconvenient

Part. sil.: in_con_ve_ni_ent

[del ll. inconveniens, -ntis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj No convenient.

2 m Desavantatge que ofereix alguna cosa, i que per aquest motiu no convé fer.

2 adj Que manca a les conveniències socials. Una paraula inconvenient.

->inconvenientment

■inconvenientment

Part. sil.: in_con_ve_ni_ent_ment

[de inconvenient; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

adv D’una manera inconvenient.

->inconvertible

■inconvertible

[del ll. inconvertibĭlis, íd.]

adj No convertible.

->incoordinació

■incoordinació

Part. sil.: in_co_or_di_na_ci_ó

[de coordinació]

f 1 Manca de coordinació.

2 MED Dificultat o impossibilitat de coordinar els moviments de diversos grups musculars.

->incopsable

■incopsable

[de copsable]

adj No copsable.

->incordi

■incordi

m PAT Adenitis inguinal.

->incorporable

■incorporable

[del ll. incorporabĭlis, íd.]

adj 1 Que pot ésser incorporat.

2 ant Incorpori.

->incorporació

■incorporació

Part. sil.: in_cor_po_ra_ci_ó

[del ll. td. incorporatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 1 Acció d’incorporar o d’incorporar-se;

2 l’efecte.

2 MIL Ingrés d’un militar en un cos, o unitat, on ha estat destinat per prestar-hi els seus serveis.

->incorporal

■incorporal

[del ll. incorporalis, íd.]

adj Incorpori, no corpori.

->incorporalment

■incorporalment

[de incorporal]

adv Sense cos.

->incorporant

incorporant

[del ll. incorporans, -ntis, participi pres. de incorporare ‘incorporar’]

adj 1 Que incorpora.

2 LING Dit de les llengües que resolen en un mot diversos morfemes de valor semàntic i de relació gramatical.

->incorporar

■incorporar

[del ll. incorporare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v 1 1 tr Fer entrar com a part dins un tot, introduir en un cos ja constituït. Incorporar una substància en una altra, amb una altra. L’hem incorporat al nostre equip.

2 pron Entrar a formar part d’una corporació.

2 1 tr Alçar de mig cos per amunt algú que està ajagut. Incorpora’l una mica perquè li pugui donar la medecina.

2 pron El malalt es va incorporar per prendre la medecina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: incorporar

GERUNDI: incorporant

PARTICIPI: incorporat, incorporada, incorporats, incorporades

INDICATIU PRESENT: incorporo, incorpores, incorpora, incorporem, incorporeu, incorporen

INDICATIU IMPERFET: incorporava, incorporaves, incorporava, incorporàvem, incorporàveu, incorporaven

INDICATIU PASSAT: incorporí, incorporares, incorporà, incorporàrem, incorporàreu, incorporaren

INDICATIU FUTUR: incorporaré, incorporaràs, incorporarà, incorporarem, incorporareu, incorporaran

INDICATIU CONDICIONAL: incorporaria, incorporaries, incorporaria, incorporaríem, incorporaríeu, incorporarien

SUBJUNTIU PRESENT: incorpori, incorporis, incorpori, incorporem, incorporeu, incorporin

SUBJUNTIU IMPERFET: incorporés, incorporessis, incorporés, incorporéssim, incorporéssiu, incorporessin

IMPERATIU: incorpora, incorpori, incorporem, incorporeu, incorporin

->incorporeïtat

■incorporeïtat

Part. sil.: in_cor_po_re_ï_tat

[del b. ll. incorporeĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat d’incorpori.

->incorpori

■incorpori -òria

[del ll. incorporeus, -a, -um, íd.]

adj No corpori.

->incorpòriament

■incorpòriament

Part. sil.: in_cor_pò_ri_a_ment

[de incorpori]

adv Incorporalment.

->incorrecció

■incorrecció

Part. sil.: in_cor_rec_ci_ó

[de correcció; 1a FONT: s. XX, Oller]

f 1 Qualitat d’incorrecte.

2 Cosa incorrecta. En aquest escrit hi ha moltes incorreccions.

->incorrectament

■incorrectament

[de incorrecte]

adv D’una manera incorrecta.

->incorrecte

■incorrecte -a

[del ll. incorrectus, -a, -um, íd.]

adj No correcte.

->incorregibilitat

■incorregibilitat

[del b. ll. incorrigibilĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat d’incorregible.

->incorregible

■incorregible

[del ll. td. incorrigibĭlis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj No corregible. Una criatura incorregible.

->incorregiblement

■incorregiblement

[de incorregible]

adv D’una manera incorregible.

->incorrelat

incorrelat -ada

adj ESTAD No correlat.

->incórrer

■incórrer

Cp. encórrer

[del ll. incurrĕre, íd.; 1a FONT: 1402]

v intr 1 Cometre un delicte, un error, etc. Va incórrer en una falta gravíssima.

2 Posar-se en el cas d’haver de sofrir un càstig, un blasme, etc., per un delicte, un error, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: incórrer

GERUNDI: incorrent

PARTICIPI: incorregut, incorreguda, incorreguts, incorregudes

INDICATIU PRESENT: incorro, incorres, incorre, incorrem, incorreu, incorren

INDICATIU IMPERFET: incorria, incorries, incorria, incorríem, incorríeu, incorrien

INDICATIU PASSAT: incorreguí, incorregueres, incorregué, incorreguérem, incorreguéreu, incorregueren

INDICATIU FUTUR: incorreré, incorreràs, incorrerà, incorrerem, incorrereu, incorreran

INDICATIU CONDICIONAL: incorreria, incorreries, incorreria, incorreríem, incorreríeu, incorrerien

SUBJUNTIU PRESENT: incorri, incorris, incorri, incorrem, incorreu, incorrin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): incorri, incorris, incorri, incorreguem, incorregueu, incorrin

SUBJUNTIU IMPERFET: incorregués, incorreguessis, incorregués, incorreguéssim, incorreguéssiu, incorreguessin

IMPERATIU: incorre, incorri, incorrem, incorreu, incorrin

IMPERATIU (alternatiu): incorre, incorri, incorreguem, incorreu, incorrin

->incorriment

incorriment

m ant Acció d’incórrer.

->incorrupció

■incorrupció

Part. sil.: in_cor_rup_ci_ó

[del ll. incorruptio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat d’incorrupte.

->incorruptament

■incorruptament

[de incorrupte]

adv Sense corrupció.

->incorrupte

■incorrupte -a

[del ll. incorruptus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

adj No corrupte.

->incorruptibilitat

■incorruptibilitat

[del ll. incorruptibilĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat d’incorruptible.

->incorruptible

■incorruptible

[del ll. incorruptibĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 No corruptible.

2 esp Que no es deixa corrompre. Un jutge incorruptible.

->incorruptiblement

■incorruptiblement

[de incorruptible]

adv D’una manera incorruptible.

->incrassant

incrassant

adj MED Dit de la substància o el medicament que serveix per a espessir un humor o un líquid.

->increat

■increat -ada

Part. sil.: in_cre_at

[del ll. ecl. increatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj No creat.

->incredibilitat

■incredibilitat

[del ll. incredibilĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat d’increïble.

->incrèdul

■incrèdul -a

[del ll. incredŭlus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

adj i m i f 1 No crèdul.

2 RELIG Mancat de fe religiosa.

->incredulitat

■incredulitat

[del ll. incredulĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat d’incrèdul.

->increïble

■increïble

Part. sil.: in_cre_ï_ble

[del ll. incredibĭlis, íd.]

adj 1 No creïble.

2 extraordinari 1 2. L’eclipsi de sol va ser un espectacle increïble.

->increïblement

■increïblement

Part. sil.: in_cre_ï_ble_ment

[de increïble]

adv D’una manera increïble.

->increment

■increment

[del ll. incrementum, íd.; 1a FONT: 1391]

m 1 Augment.

2 ANÀL MAT Augment que experimenta una variable.

3 LING 1 Cadascun dels morfemes afegits, per exigències de flexió o afixació, a una base.

2 increment accentual Reforçament de la intensitat accentual que, en un context, reben alguns mots habitualment àtons.

->incrementable

■incrementable

[de incrementar]

adj Que pot ésser incrementat.

->incrementació

■incrementació

Part. sil.: in_cre_men_ta_ci_ó

[del b. ll. incrementatio, -ōnis, íd.]

f Acció d’incrementar.

->incremental

■incremental

[de increment]

adj Relatiu o pertanyent a un increment.

->incrementar

■incrementar

[del ll. incrementare, íd.]

v 1 tr Afegir un increment a una quantitat. Incrementar la despesa pública en educació.

2 pron Aquest mes s’ha incrementat el nombre de desocupats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: incrementar

GERUNDI: incrementant

PARTICIPI: incrementat, incrementada, incrementats, incrementades

INDICATIU PRESENT: incremento, incrementes, incrementa, incrementem, incrementeu, incrementen

INDICATIU IMPERFET: incrementava, incrementaves, incrementava, incrementàvem, incrementàveu, incrementaven

INDICATIU PASSAT: incrementí, incrementares, incrementà, incrementàrem, incrementàreu, incrementaren

INDICATIU FUTUR: incrementaré, incrementaràs, incrementarà, incrementarem, incrementareu, incrementaran

INDICATIU CONDICIONAL: incrementaria, incrementaries, incrementaria, incrementaríem, incrementaríeu, incrementarien

SUBJUNTIU PRESENT: incrementi, incrementis, incrementi, incrementem, incrementeu, incrementin

SUBJUNTIU IMPERFET: incrementés, incrementessis, incrementés, incrementéssim, incrementéssiu, incrementessin

IMPERATIU: incrementa, incrementi, incrementem, incrementeu, incrementin

->increpació

■increpació

Part. sil.: in_cre_pa_ci_ó

[del ll. increpatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f Acció d’increpar.

->increpador

■increpador -a

[del ll. increpator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que increpa.

->increpar

■increpar

[del ll. increpare, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

v tr Reprendre algú amb duresa i severitat. Els espectadors van increpar l’àrbitre durant tot el partit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: increpar

GERUNDI: increpant

PARTICIPI: increpat, increpada, increpats, increpades

INDICATIU PRESENT: increpo, increpes, increpa, increpem, increpeu, increpen

INDICATIU IMPERFET: increpava, increpaves, increpava, increpàvem, increpàveu, increpaven

INDICATIU PASSAT: increpí, increpares, increpà, increpàrem, increpàreu, increparen

INDICATIU FUTUR: increparé, increparàs, increparà, increparem, increpareu, increparan

INDICATIU CONDICIONAL: increparia, increparies, increparia, increparíem, increparíeu, increparien

SUBJUNTIU PRESENT: increpi, increpis, increpi, increpem, increpeu, increpin

SUBJUNTIU IMPERFET: increpés, increpessis, increpés, increpéssim, increpéssiu, increpessin

IMPERATIU: increpa, increpi, increpem, increpeu, increpin

->increpatori

■increpatori -òria

[del ll. increpatorius, -a, -um, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la increpació.

2 Que enclou una increpació.

->in crescendo

in crescendo^* [iŋkɾeʃɛ́ndo iŋkɾesɛ́ndo]

[llat ] loc adv Locució que significa ‘augmentant progressivament’, deformació llatinitzant de l’italianisme crescendo. El descontentament entre els estudiants va ‘in crescendo’.

->incriminable

■incriminable

[de incriminar]

adj DR PROC Que pot ésser incriminat.

->incriminació

■incriminació

Part. sil.: in_cri_mi_na_ci_ó

[del ll. ecl. incriminatio, -ōnis, íd.]

f DR PROC 1 Acció d’incriminar;

2 l’efecte.

->incriminar

■incriminar

[de crim; 1a FONT: 1490, Tirant]

v tr DR PROC 1 Declarar criminal, culpable.

2 Inculpar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: incriminar

GERUNDI: incriminant

PARTICIPI: incriminat, incriminada, incriminats, incriminades

INDICATIU PRESENT: incrimino, incrimines, incrimina, incriminem, incrimineu, incriminen

INDICATIU IMPERFET: incriminava, incriminaves, incriminava, incriminàvem, incriminàveu, incriminaven

INDICATIU PASSAT: incriminí, incriminares, incriminà, incriminàrem, incriminàreu, incriminaren

INDICATIU FUTUR: incriminaré, incriminaràs, incriminarà, incriminarem, incriminareu, incriminaran

INDICATIU CONDICIONAL: incriminaria, incriminaries, incriminaria, incriminaríem, incriminaríeu, incriminarien

SUBJUNTIU PRESENT: incrimini, incriminis, incrimini, incriminem, incrimineu, incriminin

SUBJUNTIU IMPERFET: incriminés, incriminessis, incriminés, incriminéssim, incriminéssiu, incriminessin

IMPERATIU: incrimina, incrimini, incriminem, incrimineu, incriminin

->incristal·litzable

incristal·litzable

[de cristal·litzable]

adj No cristal·litzable.

->incruent

■incruent -a

Part. sil.: in_cru_ent

[del ll. incruentus, -a, -um, íd.]

adj No cruent.

->incrustable

■incrustable

[de incrustar]

adj Que pot ésser incrustat.

->incrustació

■incrustació

Part. sil.: in_crus_ta_ci_ó

[del ll. incrustatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 1 Acció d’incrustar o incrustar-se;

2 l’efecte.

2 OFIC i ART 1 Acció d’adornar alguna cosa amb pedres, metalls, etc., encastats en entallaments practicats a la superfície.

2 Pedra, metall, etc., incrustat en un objecte.

3 PALEONT Mode de fossilització d’un cos orgànic vegetal o animal en contacte amb una substància mineral calcària o silícia.

4 QUÍM IND Dipòsit salí que es forma en les superfícies de tubs, recipients, etc., per la precipitació de les sals presents en els líquids que condueixen, que contenen, etc.

5 TV Tècnica electrònica que hom utilitza en televisió i vídeo, que consisteix a superposar part d’una imatge en una zona d’una altra imatge, utilitzant com a element discriminant un color determinat, habitualment el blau.

->incrustant

■incrustant

[del ll. incrustans, -ntis, participi pres. de incrustare ‘recobrir d’una crosta’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Que produeix incrustacions.

->incrustar

■incrustar

[del ll. incrustare, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v 1 1 tr Formar com una crosta a la superfície d’una cosa.

2 pron El rovell s’ha incrustat al ferro.

2 tr ART Fer una incrustació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: incrustar

GERUNDI: incrustant

PARTICIPI: incrustat, incrustada, incrustats, incrustades

INDICATIU PRESENT: incrusto, incrustes, incrusta, incrustem, incrusteu, incrusten

INDICATIU IMPERFET: incrustava, incrustaves, incrustava, incrustàvem, incrustàveu, incrustaven

INDICATIU PASSAT: incrustí, incrustares, incrustà, incrustàrem, incrustàreu, incrustaren

INDICATIU FUTUR: incrustaré, incrustaràs, incrustarà, incrustarem, incrustareu, incrustaran

INDICATIU CONDICIONAL: incrustaria, incrustaries, incrustaria, incrustaríem, incrustaríeu, incrustarien

SUBJUNTIU PRESENT: incrusti, incrustis, incrusti, incrustem, incrusteu, incrustin

SUBJUNTIU IMPERFET: incrustés, incrustessis, incrustés, incrustéssim, incrustéssiu, incrustessin

IMPERATIU: incrusta, incrusti, incrustem, incrusteu, incrustin

->íncub

■íncub

[del ll. td. incŭbus, variant de incŭbo, íd.]

m MIT Dimoni que hom suposa de sexe masculí i que, segons la superstició vulgar, té comerç carnal amb una dona durant el son d’aquesta.

->incubació

■incubació

Part. sil.: in_cu_ba_ci_ó

[del ll. incubatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 ZOOL Acció de proporcionar calor als ous perquè, si han estat fecundats, puguin desenvolupar-se.

2 Període durant el qual els ous són covats.

3 incubació artificial Mètode de comunicar als ous la calor necessària per a llur desenvolupament sense intervenció animal.

2 PAT Temps transcorregut entre el contagi d’una malaltia i l’aparició dels primers símptomes.

3 PEDIAT Manteniment dels infants prematurs en un ambient artificial, fins que són viables.

->incubador

■incubador -a

[del ll. incubator, -ōris, íd.]

1 adj Que incuba.

2 f 1 ZOOT Aparell o recinte on, mitjançant la calor artificial, són incubats ous de gallina o d’altres ocells.

2 p ext PEDIAT Aparell per a mantenir durant un quant temps, a una temperatura convenient, els infants prematurs.

3 cambra incubadora ANAT ANIM Estructura anatòmica, pròpia de quasi tots els crustacis, en la qual dipositen la posta.

->incubar

■incubar

[del ll. incubare, íd.]

v tr 1 Covar.

2 PEDIAT Fer una incubació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: incubar

GERUNDI: incubant

PARTICIPI: incubat, incubada, incubats, incubades

INDICATIU PRESENT: incubo, incubes, incuba, incubem, incubeu, incuben

INDICATIU IMPERFET: incubava, incubaves, incubava, incubàvem, incubàveu, incubaven

INDICATIU PASSAT: incubí, incubares, incubà, incubàrem, incubàreu, incubaren

INDICATIU FUTUR: incubaré, incubaràs, incubarà, incubarem, incubareu, incubaran

INDICATIU CONDICIONAL: incubaria, incubaries, incubaria, incubaríem, incubaríeu, incubarien

SUBJUNTIU PRESENT: incubi, incubis, incubi, incubem, incubeu, incubin

SUBJUNTIU IMPERFET: incubés, incubessis, incubés, incubéssim, incubéssiu, incubessin

IMPERATIU: incuba, incubi, incubem, incubeu, incubin

->íncube

■íncube

[del ll. incŭbo -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m MIT Íncub.

->inculcable

■inculcable

[de inculcar]

adj Susceptible d’ésser inculcat.

->inculcació

■inculcació

Part. sil.: in_cul_ca_ci_ó

[del ll. inculcatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció d’inculcar;

2 l’efecte.

->inculcador

■inculcador -a

[del ll. inculcator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que inculca.

->inculcar

■inculcar

[del ll. inculcare, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr Fer entrar en l’ànim d’altri amb repeticions i admonicions freqüents. Inculcar l’obediència a l’autoritat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: inculcar

GERUNDI: inculcant

PARTICIPI: inculcat, inculcada, inculcats, inculcades

INDICATIU PRESENT: inculco, inculques, inculca, inculquem, inculqueu, inculquen

INDICATIU IMPERFET: inculcava, inculcaves, inculcava, inculcàvem, inculcàveu, inculcaven

INDICATIU PASSAT: inculquí, inculcares, inculcà, inculcàrem, inculcàreu, inculcaren

INDICATIU FUTUR: inculcaré, inculcaràs, inculcarà, inculcarem, inculcareu, inculcaran

INDICATIU CONDICIONAL: inculcaria, inculcaries, inculcaria, inculcaríem, inculcaríeu, inculcarien

SUBJUNTIU PRESENT: inculqui, inculquis, inculqui, inculquem, inculqueu, inculquin

SUBJUNTIU IMPERFET: inculqués, inculquessis, inculqués, inculquéssim, inculquéssiu, inculquessin

IMPERATIU: inculca, inculqui, inculquem, inculqueu, inculquin

->inculpabilitat

■inculpabilitat

[de inculpable]

f Qualitat d’inculpable.

->inculpable

■inculpable

[del ll. inculpabĭlis, íd.]

adj Que pot ésser inculpat.

->inculpablement

■inculpablement

[de inculpable]

adv Sense culpa.

->inculpació

■inculpació

Part. sil.: in_cul_pa_ci_ó

[del ll. inculpatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció d’inculpar;

2 l’efecte.

->inculpar

■inculpar

[del ll. inculpare, íd.; 1a FONT: 1402]

v tr Acusar algú com a culpable d’una cosa. L’inculpen de ser l’instigador dels fets.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: inculpar

GERUNDI: inculpant

PARTICIPI: inculpat, inculpada, inculpats, inculpades

INDICATIU PRESENT: inculpo, inculpes, inculpa, inculpem, inculpeu, inculpen

INDICATIU IMPERFET: inculpava, inculpaves, inculpava, inculpàvem, inculpàveu, inculpaven

INDICATIU PASSAT: inculpí, inculpares, inculpà, inculpàrem, inculpàreu, inculparen

INDICATIU FUTUR: inculparé, inculparàs, inculparà, inculparem, inculpareu, inculparan

INDICATIU CONDICIONAL: inculparia, inculparies, inculparia, inculparíem, inculparíeu, inculparien

SUBJUNTIU PRESENT: inculpi, inculpis, inculpi, inculpem, inculpeu, inculpin

SUBJUNTIU IMPERFET: inculpés, inculpessis, inculpés, inculpéssim, inculpéssiu, inculpessin

IMPERATIU: inculpa, inculpi, inculpem, inculpeu, inculpin

->inculpat

inculpat -ada

[del ll. inculpatus, -a, -um, íd.]

adj i m i f Que és acusat com a culpable.

->inculpatori

■inculpatori -òria

[de inculpar]

adj Que inculpa.

->incultament

■incultament

[de inculte]

adv D’una manera inculta.

->inculte

■inculte -a

[del ll. incultus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1539]

adj 1 No cultivat, no conreat. Terrenys incultes.

2 No culte. És molt inculte.

->incultivable

■incultivable

[de cultivable]

adj No cultivable.

->incultivat

■incultivat -ada

[de cultivar¹]

adj Inculte, no cultivat.

->incultura

■incultura

[de cultura]

f Manca de conreu, de cultura.

->incumbència

■incumbència

Part. sil.: in_cum_bèn_ci_a

[de incumbent; 1a FONT: 1735]

f 1 Obligació, funció, etc., que correspon a una persona determinada amb relació al seu càrrec, la seva dignitat, etc.

2 p ext No és de la teva incumbència.

->incumbent

■incumbent

[del ll. incumbens, -ntis, participi pres. de incumbĕre ‘estendre’s sobre, inclinar-se, ser d’obligació d’algú’; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

adj 1 Que incumbeix.

2 BOT Dit de la fulla imbricada lateralment i parcialment amb les fulles contigües.

->incumbir

■incumbir

[del ll. incumbĕre ‘estendre’s sobre, inclinar-se, ser d’obligació d’algú’, d’un inusitat *cumbĕre, corrent en molts der., de la mateixa arrel de cubare ‘jeure’; 1a FONT: 1511]

v intr 1 Ésser imposat a algú, estar a càrrec d’algú. Incumbeix als pares l’educació dels fills.

2 p ext Això no t’incumbeix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: incumbir

GERUNDI: incumbint

PARTICIPI: incumbit, incumbida, incumbits, incumbides

INDICATIU PRESENT: incumbeixo, incumbeixes, incumbeix, incumbim, incumbiu, incumbeixen

INDICATIU IMPERFET: incumbia, incumbies, incumbia, incumbíem, incumbíeu, incumbien

INDICATIU PASSAT: incumbí, incumbires, incumbí, incumbírem, incumbíreu, incumbiren

INDICATIU FUTUR: incumbiré, incumbiràs, incumbirà, incumbirem, incumbireu, incumbiran

INDICATIU CONDICIONAL: incumbiria, incumbiries, incumbiria, incumbiríem, incumbiríeu, incumbirien

SUBJUNTIU PRESENT: incumbeixi, incumbeixis, incumbeixi, incumbim, incumbiu, incumbeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: incumbís, incumbissis, incumbís, incumbíssim, incumbíssiu, incumbissin

IMPERATIU: incumbeix, incumbeixi, incumbim, incumbiu, incumbeixin

->incunable

■incunable

[del fr. incunable, i aquest, del ll. incunabula typographiae ‘bolquers de la tipografia’, títol del catàleg dels llibres impresos abans del 1500 de l’editor Beughem d’Amsterdam (1688); 1a FONT: 1888, DLab.]

adj i m GRÀF [abrev inc.] Dit de l’imprès que data des dels primers temps de la impremta fins al 1500 inclusivament.

->incurabilitat

■incurabilitat

[de incurable]

f Qualitat d’incurable.

->incurable

■incurable

[del ll. td. incurabĭlis, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

adj 1 No susceptible de remei o esmena.

2 Inguarible.

->incúria

■incúria

Part. sil.: in_cú_ri_a

[del ll. incuria, íd.; 1a FONT: 1618]

f Manca de cura, negligència.

->incuriós

■incuriós -osa

Part. sil.: in_cu_ri_ós

[del ll. incuriosus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que no és curiós.

2 Mancat de cura o interès.

->incuriositat

■incuriositat

Part. sil.: in_cu_ri_o_si_tat

[del ll. incuriosĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat d’incuriós.

->incurós

■incurós -osa

[de curós; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj No curós.

->incurosament

■incurosament

[de incurós]

adv No curosament.

->incurrent

■incurrent

[del ll. incurrens, -ntis, participi pres. de incurrĕre ‘córrer endins’]

adj Caracteritzat per un corrent que va de fora a dins.

->incursió

■incursió

Part. sil.: in_cur_si_ó

[del ll. incursio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Entrada en un territori amb intenció hostil.

2 fig Entrada en un domini que no és el propi.

->incurvació

■incurvació

Part. sil.: in_cur_va_ci_ó

[del ll. incurvatio, -ōnis]

f 1 Acció de corbar;

2 l’efecte.

->incurvàrids

incurvàrids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, microlepidòpters poc evolucionats, però amb morfologia completa i característica.

2 sing Insecte de la família dels incurvàrids.

->incurvat

■incurvat -ada

[del ll. incurvatus, -a, -um, íd.]

adj Encorbat cap a dins.

->incús

■incús -usa

[del ll. incusus, -a, -um, participi de incudĕre ‘donar un cop, empremtar’]

adj NUMIS Dit d’una medalla sense revers.

->indagació

■indagació

Part. sil.: in_da_ga_ci_ó

[del ll. indagatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f 1 Acció d’indagar;

2 l’efecte.

->indagador

■indagador -a

[del ll. indagator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que indaga.

->indagar

■indagar

[del ll. indagare, íd.]

v tr Cercar de venir en coneixement d’alguna cosa. Primer hem d’indagar les seves intencions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: indagar

GERUNDI: indagant

PARTICIPI: indagat, indagada, indagats, indagades

INDICATIU PRESENT: indago, indagues, indaga, indaguem, indagueu, indaguen

INDICATIU IMPERFET: indagava, indagaves, indagava, indagàvem, indagàveu, indagaven

INDICATIU PASSAT: indaguí, indagares, indagà, indagàrem, indagàreu, indagaren

INDICATIU FUTUR: indagaré, indagaràs, indagarà, indagarem, indagareu, indagaran

INDICATIU CONDICIONAL: indagaria, indagaries, indagaria, indagaríem, indagaríeu, indagarien

SUBJUNTIU PRESENT: indagui, indaguis, indagui, indaguem, indagueu, indaguin

SUBJUNTIU IMPERFET: indagués, indaguessis, indagués, indaguéssim, indaguéssiu, indaguessin

IMPERATIU: indaga, indagui, indaguem, indagueu, indaguin

->indagatori

■indagatori -òria

[de indagar]

1 adj Que condueix a la verificació d’un fet.

2 f DR PROC Primera declaració feta fer al processat per tal de determinar-ne la personalitat.

->indamina

■indamina

f COL Cadascun dels colorants blaus o verds que són obtinguts per oxidació d’una molècula d’una p-diamina amb una molècula d’una amina aromàtica.

->indantrè

■indantrè

m COL 1 Grup de colorants de tina d’una extraordinària solidesa a la llum, al rentatge i a la intempèrie.

2 Indantrona.

->indantrona

indantrona

f [C₂₈H₁₄N₂O₄] COL Substància colorant que es presenta en forma de pólvores, pràcticament insolubles en els solvents orgànics.

->indè

■indè

m QUÍM ORG Hidrocarbur bicíclic líquid, de fórmula C₉H₈, emprat com a solvent per a vernissos.

->indecència

■indecència

Part. sil.: in_de_cèn_ci_a

[del ll. indecentia, íd.; 1a FONT: 1634]

f 1 Qualitat d’indecent.

2 Acció o paraula indecent.

->indecent

■indecent

[del ll. indecens, -ntis, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

adj No decent, mancat de decència.

->indecentment

■indecentment

[de indecent]

adv D’una manera indecent.

->indecidibilitat

indecidibilitat

f Qualitat d’indecidible.

->indecidible

■indecidible

adj Que no pot ésser decidit.

->indecís

■indecís -isa

[del b. ll. indecisus, -a, -um, format analògicament sobre decisus; 1a FONT: 1685]

adj 1 1 Sense decidir, de conclusió o resolució dubtosa. El resultat de la votació és indecís.

2 fig La llum indecisa del crepuscle.

2 1 Que no sap decidir-se. Una persona indecisa.

2 p ext Una resposta indecisa.

->indecisió

■indecisió

Part. sil.: in_de_ci_si_ó

[de decisió]

f 1 Qualitat d’indecís.

2 Manca de decisió, vacil·lació, hesitació.

->indecisori

indecisori -òria

adj 1 No decisori.

2 DR Dit del jurament o la promesa en què les manifestacions del litigant que el demana en l’acte de confessió en judici únicament perjudiquen el confessant mateix.

->indeclinabilitat

■indeclinabilitat

[de indeclinable]

f Qualitat d’indeclinable.

->indeclinable

■indeclinable

[del ll. indeclinabĭlis, íd.]

adj 1 Que hom no pot declinar, que ha d’ésser acceptat, assumit, etc., necessàriament.

2 GRAM Dit del mot que no pot ésser declinat.

->indeclinablement

■indeclinablement

[de indeclinable]

adv D’una manera indeclinable.

->indecorós

■indecorós -osa

[del ll. indecorosus, -a, -um, íd.]

adj No decorós, mancat de decor.

->indecorosament

■indecorosament

[de indecorós]

adv D’una manera indecorosa.

->indefallent

■indefallent

[de defallent]

adj Que no defalleix.

->indefectibilitat

■indefectibilitat

[de indefectible]

f Qualitat d’indefectible.

->indefectible

■indefectible

[del b. ll. indefectibĭlis, íd.]

adj Que no pot deixar d’ésser.

->indefectiblement

■indefectiblement

[de indefectible]

adv D’una manera indefectible.

->indefens

■indefens -a

[del ll. indefensus, -a, -um, íd.]

adj Sense defensa, sense mitjans de defensa.

->indefensable

■indefensable

[de defensable]

adj Que no pot ésser defensat.

->indefensió

■indefensió

Part. sil.: in_de_fen_si_ó

[de defensió]

f 1 Condició d’indefens.

2 DR PROC Situació de la part litigant a la qual hom nega o limita, il·legalment, els mitjans processals de defensa.

->indeficient

■indeficient

Part. sil.: in_de_fi_ci_ent

[del ll. indeficiens, -ntis, íd.]

adj Que no pot faltar.

->indefinible

■indefinible

[de definible; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj Que hom no pot definir o descriure exactament.

->indefiniblement

■indefiniblement

[de indefinible]

adv D’una manera indefinible.

->indefinició

■indefinició

Part. sil.: in_de_fi_ni_ci_ó

[de definició]

f Manca de definició, de precisió. La indefinició d’un projecte, d’una llei.

->indefinidament

■indefinidament

[de indefinit]

adv D’una manera indefinida.

->indefinit

■indefinit -ida

[del ll. indefinītus, -a, -um, íd.]

adj 1 No definit. Espai indefinit.

2 GRAM Dit de l’article, l’adjectiu o el pronom que expressa una idea més o menys vaga o indeterminada. L’article indefinit.

3 MAT Il·limitat, que tendeix a l’infinit.

4 inflorescència indefinida BOT Inflorescència racemosa.

->indefugible

■indefugible

[de defugible]

adj Que hom no pot defugir.

->indegudament

■indegudament

[de indegut; 1a FONT: 1388]

adv D’una manera indeguda.

->indegut

■indegut -uda

[de deure¹]

adj Dit d’allò que hom considera que no ha d’ésser, que hom no ha de fer.

->indehiscència

■indehiscència

Part. sil.: in_de_his_cèn_ci_a

[de indehiscent]

f BOT Qualitat d’indehiscent.

->indehiscent

■indehiscent

[de dehiscent]

adj BOT No dehiscent.

->indelebilitat

■indelebilitat

[de indeleble]

f Qualitat d’indeleble.

->indeleble

■indeleble

[del ll. indelebĭlis, íd.]

adj Que hom no pot esborrar.

->indeleblement

■indeleblement

[de indeleble]

adv D’una manera indeleble.

->indelegable

■indelegable

[de delegar]

adj No delegable.

->indeliberació

■indeliberació

Part. sil.: in_de_li_be_ra_ci_ó

[de deliberació]

f Manca de deliberació.

->indeliberadament

■indeliberadament

[de indeliberat; 1a FONT: 1422]

adv D’una manera indeliberada, sense deliberació.

->indeliberat

■indeliberat -ada

[de deliberat]

adj Que no ha estat deliberat.

->indelicadament

■indelicadament

[de indelicat; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adv D’una manera indelicada.

->indelicadesa

■indelicadesa

[de indelicat]

f 1 Manca de delicadesa.

2 Acte, paraula, indelicats.

->indelicat

■indelicat -ada

[de delicat]

adj No delicat, mancat de delicadesa.

->indemne

■indemne

[del ll. indemnis, íd.; 1a FONT: 1689]

adj Que no ha sofert dany.

->indemnitat

■indemnitat

[del ll. indemnĭtas, -ātis; 1a FONT: 1376]

f 1 Exempció de dany.

2 Indemnització.

->indemnitzable

■indemnitzable

[de indemnitzar]

adj Que pot ésser indemnitzat.

->indemnització

■indemnització

Part. sil.: in_dem_nit_za_ci_ó

[de indemnitzar]

f 1 1 Acció d’indemnitzar;

2 l’efecte.

2 Allò amb què hom indemnitza.

->indemnitzador

■indemnitzador -a

[de indemnitzar]

adj i m i f Que indemnitza.

->indemnitzar

■indemnitzar

[de indemne]

v tr Rescabalar algú dels danys, de les despeses, etc., que li ha causat alguna cosa. L’estat va indemnitzar els afectats per l’atemptat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: indemnitzar

GERUNDI: indemnitzant

PARTICIPI: indemnitzat, indemnitzada, indemnitzats, indemnitzades

INDICATIU PRESENT: indemnitzo, indemnitzes, indemnitza, indemnitzem, indemnitzeu, indemnitzen

INDICATIU IMPERFET: indemnitzava, indemnitzaves, indemnitzava, indemnitzàvem, indemnitzàveu, indemnitzaven

INDICATIU PASSAT: indemnitzí, indemnitzares, indemnitzà, indemnitzàrem, indemnitzàreu, indemnitzaren

INDICATIU FUTUR: indemnitzaré, indemnitzaràs, indemnitzarà, indemnitzarem, indemnitzareu, indemnitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: indemnitzaria, indemnitzaries, indemnitzaria, indemnitzaríem, indemnitzaríeu, indemnitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: indemnitzi, indemnitzis, indemnitzi, indemnitzem, indemnitzeu, indemnitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: indemnitzés, indemnitzessis, indemnitzés, indemnitzéssim, indemnitzéssiu, indemnitzessin

IMPERATIU: indemnitza, indemnitzi, indemnitzem, indemnitzeu, indemnitzin

->indemostrabilitat

■indemostrabilitat

[de indemostrable]

f Qualitat d’indemostrable.

->indemostrable

■indemostrable

[del ll. indemonstrabĭlis, íd.]

adj No susceptible d’ésser demostrat, no subjecte a prova.

->indenegable

■indenegable

[de denegable]

adj No denegable.

->independència

■independència

Part. sil.: in_de_pen_dèn_ci_a

[de independent]

f 1 Qualitat d’independent.

2 1 Situació independent.

2 esp POLÍT Situació d’una col·lectivitat, d’un poble, d’un país, etc., no sotmesos a l’autoritat d’altres.

3 independència estocàstica ESTAD Relació entre dos esdeveniments A i B d’un espai de probabilitat en la qual es compleix que la possibilitat que es donin A i A alhora és igual al producte de les probabilitats que es donin A i A independentment.

4 independència funcional ANÀL MAT Propietat de què gaudeix una família de funcions f₁, f₂, ..., f_nquan no existeix cap funció F tal, que F(f₁, f₂, ..., f_n) = 0.

5 independència lineal ÀLG Condició dels vectors linealment independents.

->independent

■independent

[del b. ll. independens, -ntis, íd.]

adj 1 No dependent.

2 Dit de la persona a qui plau de tenir lliurement les seves opinions, actituds, etc., que no admet el control dels altres, etc.

3 LING Dit d’un element lingüístic no subordinat o lligat a un altre.

4 POLÍT Dit d’una nació, d’un estat, etc., que gaudeix d’independència política.

->independentisme

■independentisme

[de independent]

m POLÍT Moviment que cerca la independència d’un poble, un país, una nació, etc.

->independentista

■independentista

[de independent]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’independentisme.

2 m i f Seguidor de l’independentisme.

->independentment

■independentment

[de independent]

adv D’una manera independent, amb independència.