->pensar

■pensar

[del ll. pensare, freqüentatiu de pendĕre, pensum ‘pesar’, per via semiculta, amb sentit translatici de ‘pesar mentalment, meditar’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 intr 1 FILOS Copsar intel·lectualment, conscientment, exercir l’home la facultat de jutjar, d’abstreure, de fer inferències, etc.

2 Posseir la facultat de pensar. Jo penso, doncs jo sóc.

3 pensar a (fer alguna cosa) No oblidar-ho. No he pensat a dir-li-ho: se me n’ha anat de la memòria.

4 pensar en (una persona, una cosa) Tenir-la present a l’esperit. En qui penses? En què penses? Mai no penses en mi.

2 tr Concebre, judicar, alguna cosa, tenir el propòsit de fer alguna cosa. Ja et diré el que ell pensa. No diu mai el que pensa. Nosaltres pensem sortir a les sis.

3 pron 1 Creure. Qui et penses que és? Jo em penso que és boig.

2 abs Veure’s en imminent perill d’un mal, cuidar. Ahir vaig pensar matar-me: fou per miracle que no em vaig estimbar.

3 ni pensar-hi! Fórmula per a negar enèrgicament una cosa.

4 pensar-s’hi (o pensar-s’hi bé) No llançar-se a fer una cosa a la babalà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pensar

GERUNDI: pensant

PARTICIPI: pensat, pensada, pensats, pensades

INDICATIU PRESENT: penso, penses, pensa, pensem, penseu, pensen

INDICATIU IMPERFET: pensava, pensaves, pensava, pensàvem, pensàveu, pensaven

INDICATIU PASSAT: pensí, pensares, pensà, pensàrem, pensàreu, pensaren

INDICATIU FUTUR: pensaré, pensaràs, pensarà, pensarem, pensareu, pensaran

INDICATIU CONDICIONAL: pensaria, pensaries, pensaria, pensaríem, pensaríeu, pensarien

SUBJUNTIU PRESENT: pensi, pensis, pensi, pensem, penseu, pensin

SUBJUNTIU IMPERFET: pensés, pensessis, pensés, penséssim, penséssiu, pensessin

IMPERATIU: pensa, pensi, pensem, penseu, pensin

->pensarós

■pensarós -osa

[de pensar]

adj Ple de pensaments, de preocupacions. Estar pensarós. Tenia una expressió pensarosa.

->pensatiu

■pensatiu -iva

Part. sil.: pen_sa_tiu

[de pensar; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj Pensarós.

->pensió

■pensió

Part. sil.: pen_si_ó

[del ll. pensio, -ōnis ‘pesada de coses donades; pagament’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 1 DR CIV i DR CAN Quantitat que hom cobra periòdicament de l’estat o d’una institució o organisme, etc., pel fet d’haver prestat un servei, o determinada per la mort d’un familiar o per una disminució física o psíquica.

2 DR Quantitat que per conveni o per sentència hom paga a qui, per imposició legal, ha de prestar aliments.

3 DR Quantitat que té dret a percebre el cònjuge de bona fe el matrimoni del qual ha estat declarat nul si ha existit convivència conjugal.

4 DR Quantitat que té dret a percebre el cònjuge a qui la separació o divorci produeixi un desequilibri econòmic.

2 ENSENY Beca, borsa d’estudi.

3 1 Allò que hom paga a algú que li dóna allotjament i menjar. La pensió s’ha apujat.

2 mitja pensió Règim d’escolarització que comprèn l’ensenyament i el dinar. Els nens estan a mitja pensió a l’escola.

3 mitja pensió TUR Règim d’allotjament en un establiment hoteler que comprèn l’habitació, l’esmorzar i només un dels dos altres àpats, generalment el sopar.

4 pensió completa TUR Règim d’allotjament en un establiment hoteler que comprèn l’habitació i els tres àpats del dia.

4 Dispesa.

5 1 Renda o cànon anual que hom imposa sobre una finca.

2 pensió emfitèutica HIST DR CAT Des del segle XIII, cens o quantitat periòdica que el senyor útil paga al senyor directe o senyor mitjà per raó d’una propietat afecta a emfiteusi.

->pensionar

■pensionar

Part. sil.: pen_si_o_nar

[de pensió; 1a FONT: 1380]

v tr Assignar una pensió a una persona o a un establiment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pensionar

GERUNDI: pensionant

PARTICIPI: pensionat, pensionada, pensionats, pensionades

INDICATIU PRESENT: pensiono, pensiones, pensiona, pensionem, pensioneu, pensionen

INDICATIU IMPERFET: pensionava, pensionaves, pensionava, pensionàvem, pensionàveu, pensionaven

INDICATIU PASSAT: pensioní, pensionares, pensionà, pensionàrem, pensionàreu, pensionaren

INDICATIU FUTUR: pensionaré, pensionaràs, pensionarà, pensionarem, pensionareu, pensionaran

INDICATIU CONDICIONAL: pensionaria, pensionaries, pensionaria, pensionaríem, pensionaríeu, pensionarien

SUBJUNTIU PRESENT: pensioni, pensionis, pensioni, pensionem, pensioneu, pensionin

SUBJUNTIU IMPERFET: pensionés, pensionessis, pensionés, pensionéssim, pensionéssiu, pensionessin

IMPERATIU: pensiona, pensioni, pensionem, pensioneu, pensionin

->pensionari

■pensionari -ària

Part. sil.: pen_si_o_na_ri

[de pensió; 1a FONT: 1571]

1 m i f ant pensionat 1.

2 m HIST Als Països Baixos, durant l’època moderna, magistrat representant d’una província que ocupava el càrrec de secretari dels estats.

->pensionat

■pensionat -ada

Part. sil.: pen_si_o_nat

[de pensionar; 1a FONT: 1377]

1 m i f El qui cobra una pensió.

2 m Internat.

3 medalla pensionada Condecoració que comporta un benefici.

->pensionista

■pensionista

Part. sil.: pen_si_o_nis_ta

[de pensió; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f 1 El qui té dret a cobrar una pensió, o el qui la cobra.

2 El qui està a pensió en un col·legi.

->pensiu

■pensiu -iva

Part. sil.: pen_siu

[de pensa; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Pensívol.

->pensívol

■pensívol -a

[de pensar; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

adj Absort en un pensament, en els seus pensaments.

->pent-

■pent-

Forma prefixada del mot grec pénte, que significa ‘cinc’. Ex.: pentarca.

->pentà

■pentà

Hom.: pantà

m [C₅H₁₂] QUÍM ORG Alcà que es troba en el petroli, a la fracció anomenada èter de petroli o ligroïna.

->penta-

■penta-

Forma prefixada del mot grec pénte, que significa ‘cinc’. Ex.: pentadàctil, pentagonal.

->pentacord

■pentacord

[del ll. pentachordus, i aquest, del gr. pentákhordos, íd.]

m MÚS 1 Segment de l’escala musical, de cinc tons.

2 Instrument musical de cinc cordes.

->pentacòtom

pentacòtom -a

adj Que es divideix en cinc parts o en cinc branques.

->pentacotomia

pentacotomia

Part. sil.: pen_ta_co_to_mi_a

f Divisió en cinc parts.

->pentacotòmic

pentacotòmic -a

adj Relatiu o pertanyent a la pentacotomia.

->pentacrinoïdeus

pentacrinoïdeus

Part. sil.: pen_ta_cri_no_ï_deus

m ZOOL 1 pl Ordre d’equinoderms de la classe dels crinoïdeus que tenen cinc braços multiarticulats i fixats al substrat per un peduncle. Cal destacar-ne el lliri de mar (Calamocrinus sp).

2 sing Equinoderm de l’ordre dels pentacrinoïdeus.

->pentadàctil

■pentadàctil -a

adj ANAT ANIM Que té cinc dits.

->pentadecà

pentadecà

m QUÍM ORG Alcà de fórmula C₁₅H₃₂.

->pentadecàgon

■pentadecàgon

[de penta- i decàgon]

m GEOM Polígon de quinze angles.

->pentadiè

pentadiè

Part. sil.: pen_ta_di_è

m QUÍM ORG Cadascun dels hidrocarburs isòmers de fórmula molecular C₅H₈, els quals contenen dos dobles enllaços en llur estructura.

->pentadodecàedre

■pentadodecàedre [o pentadodecaedre]

Part. sil.: pen_ta_do_de_cà_e_dre, pen_ta_do_de_ca_e_dre

m GEOM Dodecàedre pentagonal.

->pentàedre

■pentàedre [o pentaedre]

Part. sil.: pen_tà_e_dre, pen_ta_e_dre

[de penta- i -edre]

m GEOM Políedre de cinc cares.

->pentaèdric

pentaèdric -a

Part. sil.: pen_ta_è_dric

adj GEOM 1 Relatiu o pertanyent al pentàedre.

2 Que té la forma d’un pentàedre.

->pentaeritritol

■pentaeritritol

Part. sil.: pen_ta_e_ri_tri_tol

m QUÍM ORG Alcohol tetrahidroxílic saturat. Té la fórmula C₅H₁₂O₄.

->pentaeritrol

pentaeritrol

Part. sil.: pen_ta_e_ri_trol

m FARM Producte emprat en farmàcia en forma de tetranitrat. És un dilatador coronari.

->pentagin

pentagin -àgina

adj BOT Que té cinc pistils.

->pentàgon

■pentàgon

[de penta- i -gon]

m GEOM Polígon de cinc angles i cinc costats.

->pentagonal

■pentagonal

[de pentàgon]

adj GEOM 1 Relatiu o pertanyent al pentàgon.

2 Que té cinc angles.

3 Que té pentàgons per cares (dodecàedre).

4 Que té per base un pentàgon.

->pentagrama

■pentagrama

[de penta- i -grama]

m MÚS Conjunt de cinc línies i quatre espais que determina l’altura dels sons musicals.

->pental

pental

m FARM Nom enregistrat del sulfatiazol, C₉H₉O₂N₃S₂. És la sulfamida més emprada.

->pentalfa

■pentalfa

[de penta- i alfa, del fet que l’estrella de cinc puntes, amb els vèrtexs units entre ells, forma una alfa (lletra A en grec) en cada extrem]

f HERÀLD Figura en forma d’estrella pentagonal, dita també signe de Salomó.

->pentàmer

■pentàmer -a

[de penta- i -mer]

adj 1 Que consta de cinc parts o peces.

2 ENTOM Dit de l’insecte que presenta cinc artells a tots els tarsos.

->pentàmetre

■pentàmetre

[de penta- i -metre]

m POÈTICA 1 En la mètrica clàssica grecollatina, vers constituït per una successió de cinc metres (dipòdies o peus).

2 En la mètrica moderna, vers que consta de cinc accents tònics distribuïts en cinc síl·labes, separades entre elles per una o dues síl·labes àtones.

->pentamidina

pentamidina, bishidroxietansulfonat de

QUÍM ORG i FARM Derivat diamidínic, de fórmula C₂₃H₃₆N₄O₁₀S₂, emprat en el tractament de la malaltia de la son.

->pentanal

1-pentanal

m [CH₃—(CH₂)₃—CHO] QUÍM ORG Aldehid alifàtic, que és un líquid incolor, d’olor agradable i que bull a 102°C.

->pentandre

pentandre -a

adj BOT Amb cinc estams.

->pentanol

■pentanol

m QUÍM ORG Cadascun dels tres alcohols isòmers de fórmula C₅H₁₂O, derivats del n-pentà.

->pentàpoli

pentàpoli

f HIST Lliga de cinc ciutats.

->pentàpolis

pentàpolis

[variant de pentàpoli]

f HIST Pentàpoli.

->pentarca

pentarca

m HIST Membre de la pentarquia púnica.

->pentareixa

pentareixa

Part. sil.: pen_ta_rei_xa

adj ELECTRÒN Dit del tub electrònic que té cinc reixes.

->pentarquia

pentarquia

Part. sil.: pen_tar_qui_a

f 1 Govern de cinc membres.

2 HIST 1 A Cartago, col·legi de cinc magistrats que designava el tribunal dels cent quatre.

2 Al segle XIX, nom donat a l’agrupació d’Àustria, Prússia, Rússia, la Gran Bretanya i França.

->pentàrquic

pentàrquic -a

adj Relatiu o pertanyent al pentarca o a la pentarquia.

->pentasíl·lab

■pentasíl·lab -a

[del ll. pentasyllăbus, -a, -um, i aquest, del gr. pentasýllabos, íd.]

1 adj De cinc síl·labes.

2 m POÈTICA Vers de cinc síl·labes (comptades fins a la darrera de les accentuades).

->pentasil·làbic

■pentasil·làbic -a

adj Pentasíl·lab.

->pentastòmids

■pentastòmids

m ZOOL 1 pl Grup d’animals metazous triploblàstics, celomats i protostomats, amb característiques intermèdies entre els artròpodes i els anèl·lids, amb el cos cobert d’una cutícula que es muda periòdicament.

2 sing Metazou del grup dels pentastòmids.

->pentateuc

pentateuc

Part. sil.: pen_ta_teuc

m BÍBL 1 [en majúscula] Denominació dels cinc primers llibres de la Bíblia que constitueixen la primera part de l’Antic Testament, anomenada entre els jueus Torà o Moisès, per tal com li n’era atribuïda la redacció.

2 p ext Exemplar del Pentateuc. Els pentateucs samaritans conservats.

->pentatleta

■pentatleta

m i f ESPORT Atleta especialista en pentatló.

->pentatló

■pentatló

[del ll. pentathlum, i aquest, del gr. péntathlon, íd.]

m ESPORT 1 A l’antiga Grècia, conjunt de cinc proves (cursa, salt de longitud, llançament del disc i de la javelina i lluita) disputades per un mateix atleta.

2 Prova atlètica masculina combinada que comprèn cinc especialitats, disputades en una sola jornada: salt de longitud, llançament de javelina, 200 m llisos, llançament de disc i 1 500 m.

3 pentatló modern Conjunt de cinc proves esportives, disputades durant cinc dies. Comprèn equitació, esgrima, tir amb pistola, natació i atletisme.

->pentatòmids

pentatòmids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, que inclou diverses xinxes de camp, com el bernat pudent.

2 sing Insecte de la família dels pentatòmids.

->pentatonal

pentatonal

[de penta- i tonal]

adj MÚS Que té cinc tons.

->pentatònic

■pentatònic -a

[de penta- i tònic]

adj 1 De cinc tons.

2 MÚS Dit d’una escala o un sistema musical basats únicament en cinc tons.

->pentatonisme

pentatonisme

[de pentatònic]

m MÚS Sistema musical en el qual l’octava només té cinc tons.

->pentè

■pentè

m QUÍM ORG Cadascun dels alquens isòmers de fórmula C₅H₁₀.

->pentecontècia

pentecontècia

Part. sil.: pen_te_con_tè_ci_a

f HIST Terme de la moderna historiografia grega, per a indicar el període de mig segle comprès entre la fi de les guerres de Pèrsia i l’inici de la del Peloponès, caracteritzat per l’hegemonia d’Atenes.

->Pentecosta

■Pentecosta

[del ll. td. pentecoste, -es, i aquest, del gr. pentēkostḗ (heméra) ‘cinquantè (dia)’, solemnitat celebrada el cinquantè dia després de la Pasqua; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 JUD Solemnitat que s’escau el cinquantè dia després de la Pasqua, en què els jueus commemoren la promulgació de la Llei al Sinaí.

2 CRIST Solemnitat que conclou el temps pasqual, en la qual l’Església commemora la vinguda de l’Esperit Sant.

->pentecostal

pentecostal

[de Pentecosta]

PROTEST 1 adj Relatiu o pertanyent a la Pentecosta o als pentecostals.

2 m i f Membre d’un moviment carismàtic protestant.

->pentèlic

pentèlic -a

adj Relatiu o pertanyent al mont Pentèlic (Àtica, Grècia).

->pentenill

■pentenill

[del ll. *pectĭnĭcŭlus, dimin. de pecten, -ĭnis ‘pinta; carda; pubis, pèls del pubis’; 1a FONT: s. XIV]

m 1 Part inferior del ventre; pubis.

2 Pèl que sol cobrir aquesta part.

->penthemímera

■penthemímera

[del gr. penthēimerḗs ‘cesura al cinquè semipeu’ (v. heptemímera)]

adj POÈTICA En mètrica, dit de la cesura de l’hexàmetre després de la síl·laba llarga del tercer peu.

->pentil

pentil

m QUÍM ORG Cadascun dels radicals univalents isòmers de fórmula general C₅H₁₁.

->pentílic

pentílic, alcohol

QUÍM ORG Pentanol.

->pentinada

pentinada

Cp. pentinat

[de pentinar]

f 1 1 Acció de pentinar o de pentinar-se;

2 l’efecte.

2 Renyada forta; repulsa.

->pentinador¹

■pentinador¹

[de pentinar i -dor²]

m 1 Lligador, tocador.

2 INDUM Cos de tela lleugera, en forma de valona o de vesta, amb què hom es cobreix les espatlles quan es pentina.

->pentinador²

■pentinador² -a

[del ll. td. pectinator, -ōris ‘cardador’; 1a FONT: 1311]

1 adj Que pentina.

2 m i f Persona que té per ofici pentinar.

3 màquina pentinadora (o simplement pentinadora f) TÈXT Màquina en la qual és efectuat el pentinament de fibres tèxtils.

->pentinament

pentinament

[de pentinar]

m 1 Acció de pentinar.

2 TÈXT Operació a la qual són sotmeses les fibres tèxtils per tal d’eliminar-ne les impureses i els botons, eliminar les fibres més curtes i disposar les fibres paral·lelament.

->pentinar

■pentinar

[del ll. penctinare, íd.; 1a FONT: 1300]

v 1 1 tr Desembullar i ordenar els cabells, la llana, un manyoc de fibres, etc., passant-hi la pinta o una màquina pentinadora. Té uns cabells de molt mal pentinar. Pentinar la llana.

2 tr Encara no he pentinat el nen.

3 pron Cada dia m’he de pentinar més d’una vegada. Pentinar-se amb els dits.

4 tr TÈXT Sotmetre les fibres tèxtils a l’operació de pentinament.

2 tr fig Sotmetre (una zona) a una inspecció exhaustiva cercant algú o alguna cosa. Després de pentinar tot el barri, la policia va trobar el sospitós.

3 tr fig Donar una forta repulsa. Ja el pentinaré jo, aquell!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pentinar

GERUNDI: pentinant

PARTICIPI: pentinat, pentinada, pentinats, pentinades

INDICATIU PRESENT: pentino, pentines, pentina, pentinem, pentineu, pentinen

INDICATIU IMPERFET: pentinava, pentinaves, pentinava, pentinàvem, pentinàveu, pentinaven

INDICATIU PASSAT: pentiní, pentinares, pentinà, pentinàrem, pentinàreu, pentinaren

INDICATIU FUTUR: pentinaré, pentinaràs, pentinarà, pentinarem, pentinareu, pentinaran

INDICATIU CONDICIONAL: pentinaria, pentinaries, pentinaria, pentinaríem, pentinaríeu, pentinarien

SUBJUNTIU PRESENT: pentini, pentinis, pentini, pentinem, pentineu, pentinin

SUBJUNTIU IMPERFET: pentinés, pentinessis, pentinés, pentinéssim, pentinéssiu, pentinessin

IMPERATIU: pentina, pentini, pentinem, pentineu, pentinin

->pentinat

■pentinat

Cp. pentinada

[de pentinar]

m 1 Agençament dels cabells, manera com són disposats. Prova de fer-te un altre pentinat.

2 Pentinament.

->pentinella

■pentinella

[d’un probable ll. *pectinella, dimin. de pecten, -ĭnis ‘pinta’]

f BOT 1 Bolet de la família de les amanitàcies (Amanitopsis vaginata), de color gris o falb, de capell campanulat i aplanat i de cama llarga i comestible poc apreciat.

2 pentinella ronyosa Paloma.

->pentiner

pentiner -a

[de pinta¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

m i f Qui fa o ven pintes.

->pentlandita

■pentlandita

f MINERAL Sulfur de ferro i níquel, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic i és mena de níquel.

->pentobarbital

pentobarbital

m FARM Substància constituïda per unes pólvores blanques emprada, principalment, en forma de sal sòdica. És un hipnòtic d’efecte mitjà si hom el pren per via oral, vasodilatador i hipotensor.

->pèntode

■pèntode

m ELECTRÒN Tub electrònic de cinc elèctrodes: un ànode, un càtode i tres reixes.

->péntol

■péntol

[del ll. pendĭtus, -a, -um, participi de pendēre ‘penjar’, que hagué de donar pento i després péntol (v. catúfol); 1a FONT: 1764]

m 1 Tros d’una cosa que penja.

2 Tros d’una cosa esqueixada que es té enlaire.

3 Parrac.

->pentosa

■pentosa

f BIOQ 1 Monosacàrid de cinc àtoms de carboni.

2 cicle de les pentoses FISIOL Via metabòlica que oxida la glucosa per formar altres sucres, que poden utilitzar-se per a obtenir energia, i per produir poder reductor en forma de NADP reduït.

->pentosa-fosfat

pentosa-fosfat, cicle de la

FISIOL i BIOQ Cicle de les pentoses.

->pentosan

■pentosan

m BIOQ Nom genèric dels polímers de les pentoses.

->pentosúria

pentosúria

Part. sil.: pen_to_sú_ri_a

f PAT Presència de pentoses, especialment arabinosa, a l’orina.

->pentotal

pentotal

m FARM Hipnòtic d’acció ràpida i de curta durada, una de les anomenades drogues de la veritat.

->pentrita

pentrita

f [C(CH₂ONO₂)₄] EXPL Èter tetranítric del pentaeritrol, explosiu molt potent.

->penúltim

■penúltim -a

[del ll. paenultĭmus, -a, -um, íd., comp. de paene ‘gairebé’ i ultimus ‘últim’; 1a FONT: s. XV]

adj En una sèrie, el terme que fa dos començant per l’últim, el que va immediatament abans de l’últim.

->penumbràtic

penumbràtic -a

adj Relatiu o pertanyent a la penombra. Eclipsi penumbràtic.

->penúria

■penúria

Part. sil.: pe_nú_ri_a

[del ll. penuria, íd.; 1a FONT: 1482]

f Escassetat extrema.

->penuti

penuti

m LING Embrancament de llengües parlades a l’Amèrica del Nord per un grup de pobles, gairebé extingits, que viuen als estats de Califòrnia, Oregon i Colúmbia Britànica.

->peny

■peny

[de penya]

m Penyal.

->penya

■penya

[del ll. pĭnna ‘merlet; ploma; ala’, per comparació de les penyes de les muntanyes amb els merlets d’un castell o les plomes que sobresurten punxegudes; 1a FONT: 978]

f 1 Roca grossa de natura pedregosa.

2 1 Grup de concurrents en un cafè, un club, etc., que solen reunir-se a certes hores al volt d’una taula per conversar.

2 col·loq Colla, grup d’amics.

->penyal

■penyal

[de penya; 1a FONT: 1540]

m 1 Penya aïllada.

2 ANAT ANIM Porció petrosa de l’os temporal.

->penyalar

■penyalar

[de penyal]

m Lloc ple de penyals.

->penyaler

■penyaler -a

[de penyal]

m i f 1 Persona hàbil a enfilar-se per les roques.

2 dial Pastor especialitzat a desempenyalar les cabres.

->penyalós

■penyalós -osa

[de penyal; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj Dit del lloc on hi ha molts penyals.

->penya-segat

■penya-segat

[de penya i segar]

m GEOMORF 1 Escarpament rocallós de pendent bastant fort, tallat en la línia de contacte entre terra i mar.

2 Escarpament vertical produït per l’erosió o la tectònica a l’interior de les terres; cingle.

->penyater

■penyater

[de penya]

m Timba, espenyador.

->penyatera

■penyatera

[de penya; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f Lloc ple de penyes.

->penyora

■penyora

[der. postverbal de penyorar o bé del ll. pĭgnŏra, neutre pl. del ll. pĭgnus, -ŏris, íd., amb canvi d’accent per creuament amb el postverbal; 1a FONT: s. XIV]

f 1 DR 1 Cosa que hom posa en mans d’algú com a garantia del compliment d’un deute o d’una obligació.

2 penyora de drets Penyora que ha de recaure sobre drets que tinguin caràcter mobiliari, que estiguin dins el comerç i siguin posseïbles.

3 penyora pecuniària Lliurament de diner o de qualsevol altra cosa fungible.

4 penyora possessòria Dret real, constituït garantia del compliment d’una obligació, que faculta per a l’obtenció del valor d’una cosa moble aliena, mitjançant la seva venda.

2 p ext T’he donat la meva paraula: vols una altra penyora?

3 JOCS Càstig imposat a qui falla o comet un determinat error en certs jocs.

->penyorada

penyorada

[de penyorar]

f DR Cap de bestiar que s’ha trobat abandonat i que un municipi reté fins que el propietari es presenti a cercar-lo.

->penyorament

■penyorament

[de penyorar; 1a FONT: s. XIII, Usatges]

m Multa.

->penyorar

■penyorar

[del ll. pĭgnŏrare, íd., der. de pĭgnus, -ŏris ‘penyora’; 1a FONT: s. XIII]

v tr Castigar amb una pena pecuniària. Penyorar els infractors.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: penyorar

GERUNDI: penyorant

PARTICIPI: penyorat, penyorada, penyorats, penyorades

INDICATIU PRESENT: penyoro, penyores, penyora, penyorem, penyoreu, penyoren

INDICATIU IMPERFET: penyorava, penyoraves, penyorava, penyoràvem, penyoràveu, penyoraven

INDICATIU PASSAT: penyorí, penyorares, penyorà, penyoràrem, penyoràreu, penyoraren

INDICATIU FUTUR: penyoraré, penyoraràs, penyorarà, penyorarem, penyorareu, penyoraran

INDICATIU CONDICIONAL: penyoraria, penyoraries, penyoraria, penyoraríem, penyoraríeu, penyorarien

SUBJUNTIU PRESENT: penyori, penyoris, penyori, penyorem, penyoreu, penyorin

SUBJUNTIU IMPERFET: penyorés, penyoressis, penyorés, penyoréssim, penyoréssiu, penyoressin

IMPERATIU: penyora, penyori, penyorem, penyoreu, penyorin

->peó

■peó

Part. sil.: pe_ó

[del ll. td. pedo, -ōnis ‘el qui va a peu’, der. de pes, pedis ‘peu’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

1 m 1 ant Home que va a peu.

2 MIL Soldat que va a peu.

2 m JOCS 1 Cadascuna de les 16 peces del joc d’escacs, 8 de blanques i 8 de negres, que només es poden moure cap endavant i sempre per la mateixa columna, llevat de quan maten, que ho fan en diagonal.

2 Cadascuna de les 24 peces, 12 de blanques i 12 de negres, del joc de dames.

3 m i f OFIC 1 Obrer que treballa en feines que no requereixen coneixement de cap ofici.

2 CONSTR Manobre.

3 FERROC Obrer que treballa en el manteniment i la reparació de les vies fèrries i instal·lacions annexes.

4 peó caminer OBR PÚBL Obrer que treballa en el manteniment i la reparació de carreteres i de camins públics.

->pèon

pèon -a

Part. sil.: pè_on

m i f HIST Individu d’una població antiga de la Macedònia.

->peonada

■peonada

Part. sil.: pe_o_na_da

[de peó; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 Conjunt de peons.

2 Treball que fa un peó en un dia de fer feina en el camp.

->peonalla

■peonalla

Part. sil.: pe_o_na_lla

f ant MIL Exèrcit de peons.

->peonar

■peonar

Part. sil.: pe_o_nar

[de peó; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr 1 Caminar, anar a peu.

2 Caminar un ocell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: peonar

GERUNDI: peonant

PARTICIPI: peonat, peonada, peonats, peonades

INDICATIU PRESENT: peono, peones, peona, peonem, peoneu, peonen

INDICATIU IMPERFET: peonava, peonaves, peonava, peonàvem, peonàveu, peonaven

INDICATIU PASSAT: peoní, peonares, peonà, peonàrem, peonàreu, peonaren

INDICATIU FUTUR: peonaré, peonaràs, peonarà, peonarem, peonareu, peonaran

INDICATIU CONDICIONAL: peonaria, peonaries, peonaria, peonaríem, peonaríeu, peonarien

SUBJUNTIU PRESENT: peoni, peonis, peoni, peonem, peoneu, peonin

SUBJUNTIU IMPERFET: peonés, peonessis, peonés, peonéssim, peonéssiu, peonessin

IMPERATIU: peona, peoni, peonem, peoneu, peonin

->peonatge

■peonatge

Part. sil.: pe_o_nat_ge

m Peonada.

->peoner

■peoner -a

Part. sil.: pe_o_ner

[de peó; 1a FONT: c. 1300]

1 adj i m i f Que peona.

2 adj Dit de l’ocell amb els peus emplomallats.

3 adj i m i f Pioner.

4 m ant MIL Soldat que va a peu; peó.

->peònia

■peònia

Part. sil.: pe_ò_ni_a

[del ll. paeonĭa, i aquest, del gr. paiōnía, íd., del gr. paiónios ‘salutífer, curatiu’]

f BOT i JARD Gènere d’herbes perennes de la família de les peoniàcies (Paeonia sp), subllenyoses, de fulles alternes, flors blanques o vermelloses, solitàries, i fruits fol·liculars, i conreades en jardineria. Destaca la peònia de muntanya (P. humilis), de flors vermelles o rosades.

->peoniàcies

■peoniàcies

Part. sil.: pe_o_ni_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de gutiferals constituïda per un sol gènere, Paeonia, amb una trentena d’espècies herbàcies i arbustives, de flors grosses i vistoses, distribuïdes per les latituds temperades de l’hemisferi septentrional.

2 sing Planta de la família de les peoniàcies.

->pepa

■pepa

[del nom fem. Pepa]

1 adj i m i f Beneit, talòs. S’ha casat amb un xicot que és un pepa.

2 f Nina de drap.

3 f Prostituta.

->pepida

■pepida

[del ll. vg. pīppīta, alteració del ll. cl. pītuīta ‘moc, humor pituïtari’; 1a FONT: s. XIV]

f AGR i ORNIT Malaltia contagiosa dels ocells que els produeix una acumulació de mucositat a la boca que fa a la llengua un tel escatós.

->peple

peple

[del ll. peplum, i aquest, del gr. péplon, íd.]

m INDUM Pèplum.

->pèplum

■pèplum

[variant de peple]

m 1 INDUM Vestit femení d’ús comú a tota la Grècia antiga, consistent en una peça de roba rectangular que després d’un primer plec superior contenia dues parts iguals cenyides per un cinyell i que restaven unides pel damunt de les espatlles.

2 CIN Pel·lícula cinematogràfica ambientada en l’antiguitat, especialment grega o romana.

->pepònide

■pepònide

f BOT Fruit carnós, d’una sola cel·la i moltes llavors, característic de les cucurbitàcies.

->peppermint

peppermint^* [pɛ́pərmint]

[mot angl., comp. de pepper ‘pebre’ i mint ‘menta’]

m DESTIL·L Beguda espirituosa constituïda per 2 g d’essència de menta piperita dissolta en 500 g d’alcohol i 500 g de xarop de sucre.

->pepsina

■pepsina

f BIOQ i FARM Enzim proteolític que catalitza la hidròlisi dels enllaços peptídics que presenten un grup carbonil pertanyent a alguns aminoàcids. Hom l’administra per facilitar la digestió.

->pepsinogen

■pepsinogen

m FISIOL ANIM i BIOQ Precursor inactiu de l’enzim pepsina, secretat per la mucosa gàstrica, que, activat per l’àcid clorhídric de les cèl·lules parietals de les glàndules gàstriques, dóna lloc a la pepsina.

->pèptic

■pèptic -a

adj 1 FISIOL ANIM Relatiu o pertanyent a la digestió.

2 BIOQ Relatiu o pertanyent a la pepsina.

->pèptid

■pèptid

m BIOQ Polímer format per poques unitats d’aminoàcids units mitjançant grups amida resultants de la condensació d’un grup carbonílic i un grup amina de dos aminoàcids.

->peptidasa

peptidasa

f BIOQ Proteasa que pot hidrolitzar els enllaços peptídics a partir d’un extrem de la cadena d’un pèptid, per a lliurar els aminoàcids terminals.

->peptídic

■peptídic -a

adj BIOQ Relatiu o pertanyent als pèptids. Enllaç peptídic.

->peptització

■peptització

Part. sil.: pep_tit_za_ci_ó

f QUÍM FÍS Acció de peptitzar.

->peptitzar

■peptitzar

[de pèptic]

v tr QUÍM FÍS Redispersar (un precipitat) no envellit per tal de transformar-lo en un col·loide.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: peptitzar

GERUNDI: peptitzant

PARTICIPI: peptitzat, peptitzada, peptitzats, peptitzades

INDICATIU PRESENT: peptitzo, peptitzes, peptitza, peptitzem, peptitzeu, peptitzen

INDICATIU IMPERFET: peptitzava, peptitzaves, peptitzava, peptitzàvem, peptitzàveu, peptitzaven

INDICATIU PASSAT: peptitzí, peptitzares, peptitzà, peptitzàrem, peptitzàreu, peptitzaren

INDICATIU FUTUR: peptitzaré, peptitzaràs, peptitzarà, peptitzarem, peptitzareu, peptitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: peptitzaria, peptitzaries, peptitzaria, peptitzaríem, peptitzaríeu, peptitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: peptitzi, peptitzis, peptitzi, peptitzem, peptitzeu, peptitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: peptitzés, peptitzessis, peptitzés, peptitzéssim, peptitzéssiu, peptitzessin

IMPERATIU: peptitza, peptitzi, peptitzem, peptitzeu, peptitzin

->peptona

■peptona

f BIOQ 1 obs Mescla de polipèptids resultant de la hidròlisi de proteïnes amb pepsina.

2 Un dels components dels medis de cultiu artificials per a bacteris.

->peptonat

■peptonat

m BIOQ i MED Mescla de les sals d’argent, de peptona i d’albúmina emprada com a antisèptic.

->peptonúria

peptonúria

Part. sil.: pep_to_nú_ri_a

f PAT Presència de peptones a l’orina.

->pequinès

■pequinès -esa

1 adj i m i f De Pequín (capital de la Xina).

2 m ZOOL Raça de gossos de companyia, d’origen xinès, de dimensions petites, musell curt, ample i arrugat, orelles caigudes i pèl llarg i abundant.

->per¹

■per¹

[v. perol]

m Cossi, especialment el que hom feia servir per a fer la bugada.

->per²

■per²

[del ll. per, íd.; 1a FONT: s. XI]

prep 1 Indica: 1 Allò que serveix de pas. Han entrat per la finestra. Corrien pels carrers. No passeu per sobre: passeu per sota.

2 fig Passar-li, a algú, una idea pel cap. La nova es va escampar per la ciutat.

2 Indica: El temps durant el qual o en ocasió del qual té lloc l’acció. Per Nadal, cada ovella al seu corral. Pel gener fa fred. Vindrem per Sant Josep. Em vaig absentar per tres setmanes.

3 Indica: 1 Allò que serveix per a produir un efecte (la causa, l’autor de l’acció, el motiu, l’instrument, el mitjà, la manera). El van condemnar per traïció. Ha estat mort pels seus mateixos partidaris. Obrar per interès. Un arbre abatut pel vent. Agafar algú per les mans, pels cabells. El vaig cridar pel seu nom, i no em va respondre. Es van trobar per casualitat.

2 A causa de. Em castiguen, però no sé per quines faltes. Fem la festa per tu.

3 La finalitat amb què hom fa una cosa. Vam anar a Girona per veure el nostre germà. Havia vingut per saludar-la.

4 Mirant a. Fem-ho tot per la pàtria. Treballar per la justícia social.

5 Cada. Tant per setmana.

4 Indica: 1 Allò en lloc de què, en comptes de què, en bescanvi de què, al preu de què, en nom de què. Tu fes-li preguntes i jo et respondré per ell. Perdoneu: us havia pres per altri. Em va donar dos verdums per una cadernera. Per pocs diners, et donen un bon esmorzar.

2 A tall de. No tenia per arma sinó un bastó.

3 En qualitat de. Teníem per capità el ferrer del poble.

4 Com a. El van deixar per mort. Donar per certa una cosa.

5 Indica: 1 Allò a favor de què. Jo estic per ell, i no per tu.

2 Allò en consideració a què. És molt alt per l’edat que té.

6 Indica:Precedida del verb estar (explícit o implícit) i seguida d’un infinitiu: 1 La imminència de l’acció d’aquest infinitiu. Tarda tant que estic per anar-me’n. Està per arribar.

2 Que l’acció de l’infinitiu està pendent d’ésser realitzada o complida. Queden molts plats per rentar. Els pisos per llogar són el pimer i el tercer.

7 Indica:Seguida de la preposició a (per a): 1 La destinació. Hi ha una carta per al teu germà. Cal comprar palla per al bestiar.

2 L’objecte. No serveix per al que dieu. Un remei per a la febre.

3 La direcció. A les vuit surt un tren per a Madrid.

4 Un termini fix, de temps futur. Estic convidat per a demà. M’ho han encarregat per a diumenge.

->per-

■per-

1 Prefix, del llatí per-, indicador d’intensitat, d’augment, de totalitat, emprat: 1 En la formació de verbs. Ex.: perdurar, perdonar, percaçar.

2 QUÍM INORG Per a indicar un estat d’oxidació superior. Ex.: perclòric, perclorat.

3 PETROG Per a indicar que una roca té riquesa excepcional del component al qual s’uneix. Ex.: peralcalí.

2 QUÍM INORG i QUÍM ORG Forma a abandonar dels prefixos peroxi i peroxo.

->pera

■pera

[del ll. pĭra, pl. del neutre pĭrum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f 1 Fruit de la perera, en pom i de figura turbinada característica.

2 1 Qualsevol objecte en forma de pera.

2 masclet 1.

3 Recipient, ampolla, etc., en forma de pera.

4 Bombeta elèctrica.

5 Interruptor elèctric piriforme.

6 pera de goma (o, simplement, pera) FARM Aparell auxiliar de cura, format per una esfera de goma, buida, allargada per un pol on hi ha un forat o conducte en el qual hom insereix un tub o cànula de plàstic rígid.

3 col·loq 1 Penis.

2 tocar la pera (a algú) Molestar-lo. N’estic fart, no em toquis més la pera!

4 ésser la pera col·loq Ésser molt divertit, sorprenent, desconcertant, en alguns aspectes. Ets la pera, sempre em fas riure!

5 partir peres col·loq Renyir. Des que van partir peres, no s’han tornat a veure.

->peracàrides

peracàrides

m 1 pl ZOOL Superordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis, amb alguns periopodis amb làmines que formen una cambra on es desenvolupen els ous.

2 sing Crustaci del superordre dels peracàrides.

->peracètic

peracètic, àcid

QUÍM ORG Peroxiàcid corresponent a l’àcid acètic, de fórmula C₂H₄O₃.

->peràcid

■peràcid

m QUÍM Peroxoàcid.

->perafitenc

perafitenc -a

adj i m i f De Perafita (Osona).

->perafortí

perafortí -ina

adj i m i f De Perafort (Tarragonès).

->peraladenc

peraladenc -a

adj i m i f De Peralada (Alt Empordà).

->peralt

■peralt

Part. sil.: per_alt

[potser del cast. peralte, der. de peraltar]

m 1 En una volta, un arc, etc., allò que excedeix el semicercle.

2 FERROC i OBR PÚBL Pendent transversal que hom dóna, en un revolt d’una via de ferrocarril o d’una carretera, per tal d’evitar que el vehicle sigui impel·lit, per efecte de la força centrífuga, vers la part exterior del revolt.

->peraltar

■peraltar

Part. sil.: per_al_tar

[potser del cast. peraltar, der. de alto]

v tr 1 En la construcció d’una volta, d’un arc, etc., donar més alçada que la corresponent al semicercle.

2 FERROC i OBR PÚBL Donar peralt a un revolt de via de ferrocarril o de carretera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: peraltar

GERUNDI: peraltant

PARTICIPI: peraltat, peraltada, peraltats, peraltades

INDICATIU PRESENT: peralto, peraltes, peralta, peraltem, peralteu, peralten

INDICATIU IMPERFET: peraltava, peraltaves, peraltava, peraltàvem, peraltàveu, peraltaven

INDICATIU PASSAT: peraltí, peraltares, peraltà, peraltàrem, peraltàreu, peraltaren

INDICATIU FUTUR: peraltaré, peraltaràs, peraltarà, peraltarem, peraltareu, peraltaran

INDICATIU CONDICIONAL: peraltaria, peraltaries, peraltaria, peraltaríem, peraltaríeu, peraltarien

SUBJUNTIU PRESENT: peralti, peraltis, peralti, peraltem, peralteu, peraltin

SUBJUNTIU IMPERFET: peraltés, peraltessis, peraltés, peraltéssim, peraltéssiu, peraltessin

IMPERATIU: peralta, peralti, peraltem, peralteu, peraltin

->peraltat

peraltat -ada

Part. sil.: per_al_tat

[de peraltar]

adj 1 Dit d’un arc o d’una volta quan la corba és més alta que la meitat de la llum.

2 FERROC i OBR PÚBL Que té peralt o peralts. Un tram de via peraltat. Una carretera ben peraltada.

->peraltatge

■peraltatge

m FERROC i OBR PÚBL Acció de peraltar.

->peraltí

peraltí -ina

adj i m i f De Peralta de la Sal (Llitera).

->peramèlids

peramèlids

m ZOOL 1 pl Família de marsupials formada exclusivament per bàndicuts.

2 sing Marsupial de la família dels peramèlids.

->peramolí

peramolí -ina

adj i m i f De Peramola (Alt Urgell).

->peravallès

peravallès -esa

[der. de l’aglutinació de per avall]

m i f Persona que habita a la terra baixa (per oposició a muntanyès).

->perbenzoic

perbenzoic, àcid

Part. sil.: per_ben_zoic

QUÍM ORG Peroxoàcid corresponent a l’àcid benzoic, C₇H₆O₃, obtingut per oxidació de l’àcid benzoic.

->perboc

■perboc

[de perbocar]

m 1 1 AGR Tros de ferro que hom solda a certes eines per tal de refer-les del desgast.

2 OFIC Part afilada d’un cisell, d’una escarpra, d’una aixada, etc.

3 TECNOL Aceró.

2 Cosa desagradable, inesperada, per a aquell a qui arriba.

->perbocar

■perbocar

[alteració de provocar per dissimilació (prevocar), metàtesi (pervocar) i influx de boca, per on s’expulsa el vòmit; semblantment, el perboc d’una eina s’assembla a un morro o boca; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 1 OFIC Afegir un perboc a la punta o al tall d’una eina.

2 TECNOL Acerar.

2 Treure per la boca, vomitar. Ha perbocat tot el dinar. Tenia ganes de perbocar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perbocar

GERUNDI: perbocant

PARTICIPI: perbocat, perbocada, perbocats, perbocades

INDICATIU PRESENT: perboco, perboques, perboca, perboquem, perboqueu, perboquen

INDICATIU IMPERFET: perbocava, perbocaves, perbocava, perbocàvem, perbocàveu, perbocaven

INDICATIU PASSAT: perboquí, perbocares, perbocà, perbocàrem, perbocàreu, perbocaren

INDICATIU FUTUR: perbocaré, perbocaràs, perbocarà, perbocarem, perbocareu, perbocaran

INDICATIU CONDICIONAL: perbocaria, perbocaries, perbocaria, perbocaríem, perbocaríeu, perbocarien

SUBJUNTIU PRESENT: perboqui, perboquis, perboqui, perboquem, perboqueu, perboquin

SUBJUNTIU IMPERFET: perboqués, perboquessis, perboqués, perboquéssim, perboquéssiu, perboquessin

IMPERATIU: perboca, perboqui, perboquem, perboqueu, perboquin

->perborat

■perborat

m QUÍM INORG Nom que hom dóna a l’anió [B₂(O₂)₂(OH)₄]^2-, obtingut per tractament de borats amb peròxids d’hidrogen.

->perbòric

■perbòric, àcid

[H₂B₂(O₂)₂(OH)₄] QUÍM Peroxoàcid derivat de l’àcid bòric, del qual s’obtenen els perborats, emprats com a oxidants, descolorants i desinfectants.

->perbullir

■perbullir

[del ll. td. perbullīre ‘bullir llargament’, amb la prep. per², que, en composició, expressa ‘totalitat, acabament, superlatiu’; 1a FONT: s. XIV]

v tr Bullir dues vegades. Bacallà perbullit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perbullir

GERUNDI: perbullint

PARTICIPI: perbullit, perbullida, perbullits, perbullides

INDICATIU PRESENT: perbullo, perbulls, perbull, perbullim, perbulliu, perbullen

INDICATIU IMPERFET: perbullia, perbullies, perbullia, perbullíem, perbullíeu, perbullien

INDICATIU PASSAT: perbullí, perbullires, perbullí, perbullírem, perbullíreu, perbulliren

INDICATIU FUTUR: perbulliré, perbulliràs, perbullirà, perbullirem, perbullireu, perbulliran

INDICATIU CONDICIONAL: perbulliria, perbulliries, perbulliria, perbulliríem, perbulliríeu, perbullirien

SUBJUNTIU PRESENT: perbulli, perbullis, perbulli, perbullim, perbulliu, perbullin

SUBJUNTIU IMPERFET: perbullís, perbullissis, perbullís, perbullíssim, perbullíssiu, perbullissin

IMPERATIU: perbull, perbulli, perbullim, perbulliu, perbullin

->perca

■perca

[del ll. perca, i aquest, del gr. pérkē, íd.; 1a FONT: 1932, DFa.]

f ICT Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels pèrcids (Perca sp), amb dues aletes dorsals molt juntes, de color daurat amb bandes transversals fosques.

->percaç

■percaç

[de percaçar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Percaçament, acció de percaçar.

2 Cosa percaçada. Tenia grans rendes i grans percaços.

2 esp Profit eventual.

3 Contratemps, incident inesperat i desagradable.

4 CONSTR NAV Pescant.

->percaça

■percaça

[de percaçar]

f 1 Percaçament.

2 Mot emprat en l’expressió a la percaça de loc prep A la caça de, en cerca de. A la percaça d’honors i de privilegis.

->percaçament

■percaçament

[de percaçar]

m Acció de percaçar o de percaçar-se.

->percaçar

■percaçar

[de per- i caçar; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr Cercar amb ardor, perseguir la consecució d’alguna cosa. Ell li percaçava tot el mal que podia. Ara, els ous són molt percaçats.

2 pron Procurar-se. És gran la fama que ha sabut percaçar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: percaçar

GERUNDI: percaçant

PARTICIPI: percaçat, percaçada, percaçats, percaçades

INDICATIU PRESENT: percaço, percaces, percaça, percacem, percaceu, percacen

INDICATIU IMPERFET: percaçava, percaçaves, percaçava, percaçàvem, percaçàveu, percaçaven

INDICATIU PASSAT: percací, percaçares, percaçà, percaçàrem, percaçàreu, percaçaren

INDICATIU FUTUR: percaçaré, percaçaràs, percaçarà, percaçarem, percaçareu, percaçaran

INDICATIU CONDICIONAL: percaçaria, percaçaries, percaçaria, percaçaríem, percaçaríeu, percaçarien

SUBJUNTIU PRESENT: percaci, percacis, percaci, percacem, percaceu, percacin

SUBJUNTIU IMPERFET: percacés, percacessis, percacés, percacéssim, percacéssiu, percacessin

IMPERATIU: percaça, percaci, percacem, percaceu, percacin

->percaceries

■percaceries

Part. sil.: per_ca_ce_ri_es

[de percaçar; 1a FONT: 1932, DFa.]

f pl Despulles, restes, etc., de què hom pot emparar-se, que hom pot fer seves.

->percala

■percala

[del fr. percale, i aquest, de l’angl. percale, íd., teixit importat de l’Índia (s. XVII-XVIII), probablement del persa pargâla ‘pedaç, parrac, mena de tela’; 1a FONT: s. XVIII]

f TÈXT Teixit de cotó de millor qualitat que la cretona, emprat en la confecció de roba interior.

->percalina

■percalina

[del fr. percaline, íd., der. de percale (v. percala); 1a FONT: 1917, DOrt.]

f TÈXT Percala d’un sol color emprada especialment per a folres de vestits.

->percaluci

■percaluci

m ICT Lucioperca.

->per capita

■per capita^* [perkápita, pərkápitə]

[expressió ll., ‘per cap’ (lit. ‘per caps’, ll. capĭta, pl. de caput, -ĭtis), ‘individualment’]

loc adv i loc adj Locució que significa ‘per cap’, ‘individualment’. Renda ‘per capita’.

->percebe

■percebe

[del cast. percebe, probable alteració de *polcébe(de), del b. ll. pollĭcĭpes, -ĕdis, íd., comp. de pollex, -ĭcis ‘polze’ i pes, pedis ‘peu’, per la semblança amb un polze adherit com un peduncle a les roques]

m ZOOL Peu de cabra.

->percebre

■percebre

[del ll. percĭpĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

v tr 1 FILOS i FISIOL ANIM Copsar mitjançant els sentits externs i interns, exercir la facultat de rebre impressions sensibles tot ordenant-les en unitats de sentit.

2 Rebre (una quantitat que hom ha de cobrar d’un altre). He perbecut de l’administradora la quantitat de mil euros.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: percebre

GERUNDI: percebent

PARTICIPI: percebut, percebuda, percebuts, percebudes

INDICATIU PRESENT: percebo, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben

INDICATIU IMPERFET: percebia, percebies, percebia, percebíem, percebíeu, percebien

INDICATIU PASSAT: percebí, perceberes, percebé, percebérem, percebéreu, perceberen

INDICATIU FUTUR: percebré, percebràs, percebrà, percebrem, percebreu, percebran

INDICATIU CONDICIONAL: percebria, percebries, percebria, percebríem, percebríeu, percebrien

SUBJUNTIU PRESENT: percebi, percebis, percebi, percebem, percebeu, percebin

SUBJUNTIU IMPERFET: percebés, percebessis, percebés, percebéssim, percebéssiu, percebessin

IMPERATIU: percep, percebi, percebem, percebeu, percebin

->percentatge

■percentatge

[de cent¹]

m Tant per cent.

->percentil

■percentil

m ESTAD Centil.

->percentual

■percentual

Part. sil.: per_cen_tu_al

[de cent¹]

adj i f Dit de la distribució o el fraccionament d’una magnitud en forma de tants per cent.

->percepció

■percepció

Part. sil.: per_cep_ci_ó

[del ll. perceptio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 FILOS i PSIC 1 Acció de percebre;

2 l’efecte.

3 percepció extrasensorial Informació o coneixement suposadament adquirit per vies diferents dels sentits actualment coneguts.

2 1 Facultat de percebre.

2 La cosa percebuda.

3 FISIOL ANIM Recepció en els centres nerviosos d’una impressió dels sentits.

4 Cobrament, acció de rebre diners. La percepció d’uns imposts indirectes.

5 percepció remota CARTOG i TELECOM Teledetecció.

->perceptibilitat

■perceptibilitat

[de perceptible]

f 1 Qualitat de perceptible.

2 FON Grau d’audibilitat d’un so en unes condicions acústiques donades.

->perceptible

■perceptible

[del ll. perceptibĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

adj Que pot ésser percebut.

->perceptiblement

■perceptiblement

[de perceptible]

adv D’una manera perceptible.

->perceptiu

■perceptiu -iva

Part. sil.: per_cep_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. perceptus, -a, -um, participi de percipĕre ‘percebre’]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la percepció.

2 Que percep.

->perceptivitat

■perceptivitat

[de perceptiu]

f FISIOL ANIM Facultat de rebre impressions sensorials i de transformar-les en sensacions.

->perceptor

■perceptor -a

[del ll. perceptor, -ōris, íd.]

adj i m i f Que percep.

->perceptró

perceptró

m AUTOM Sistema autoadaptatiu, consistent en un circuit que fa percepcions anàlogues a les del cervell animal, mitjançant la connexió aleatòria d’una sèrie d’elements idèntics.

->pèrcids

■pèrcids

m ICT 1 pl Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes, amb dues aletes dorsals i la bufeta natatòria no comunicada amb el budell.

2 sing Peix de la família dels pèrcids.

->perciformes

perciformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis, amb radis espinosos a les aletes dorsals, les aletes pectorals força amunt i les ventrals en posició toràcica i que constitueix l’ordre de peixos més ampli i evolucionat.

2 sing Peix de l’ordre dels perciformes.

->perclorat

■perclorat -ada

QUÍM ORG 1 adj Dit de cadascun dels composts orgànics que tenen tots llurs àtoms d’hidrogen substituïts per àtoms de clor.

2 m 1 Qualsevol sal de l’àcid perclòric.

2 Anió de fórmula ClO^-˜₄.

->perclòric

■perclòric, àcid

[HClO₄] QUÍM INORG Oxoàcid mineral líquid, molt corrosiu, emprat en medicina, en anàlisi química i per a la fabricació d’explosius.

->percloroetilè

percloroetilè

Part. sil.: per_clo_ro_e_ti_lè

m QUÍM ORG Tetracloroetilè.

->percolació

■percolació

Part. sil.: per_co_la_ci_ó

[de percolar]

f 1 PEDOL Moviment de l’aigua en el sòl, amb transport de substàncies dissoltes o en suspensió a través de les partícules de terra que fan de filtre.

2 QUÍM Extracció d’un sòlid o d’un líquid, especialment la de tipus discontinu.

->percolador

■percolador

[de percolar]

m QUÍM Cadascun dels muntatges emprats per a portar a terme una percolació.

->percolar

■percolar

[de per- i colar²]

v tr PEDOL i QUÍM Efectuar una percolació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: percolar

GERUNDI: percolant

PARTICIPI: percolat, percolada, percolats, percolades

INDICATIU PRESENT: percolo, percoles, percola, percolem, percoleu, percolen

INDICATIU IMPERFET: percolava, percolaves, percolava, percolàvem, percolàveu, percolaven

INDICATIU PASSAT: percolí, percolares, percolà, percolàrem, percolàreu, percolaren

INDICATIU FUTUR: percolaré, percolaràs, percolarà, percolarem, percolareu, percolaran

INDICATIU CONDICIONAL: percolaria, percolaries, percolaria, percolaríem, percolaríeu, percolarien

SUBJUNTIU PRESENT: percoli, percolis, percoli, percolem, percoleu, percolin

SUBJUNTIU IMPERFET: percolés, percolessis, percolés, percoléssim, percoléssiu, percolessin

IMPERATIU: percola, percoli, percolem, percoleu, percolin

->percucient

■percucient

Part. sil.: per_cu_ci_ent

[del ll. percutiens, -ntis, participi pres. de percutĕre ‘percudir’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj Que percut o copeja.

->percudida

■percudida

[de percudir; 1a FONT: 1429]

f Acció de percudir.

->percudir

■percudir

[del ll. percutĕre, íd., der. de quatĕre ‘sacsejar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v [pr ind sing 2 percuts, 3 percut; imper sing 2 percut; o com servir] tr Copejar, donar un cop o una sotragada forta. Percudir un tambor, l’abdomen, un piu. Percudir l’estat anímic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: percudir

GERUNDI: percudint

PARTICIPI: percudit, percudida, percudits, percudides

INDICATIU PRESENT: percudo, percuts, percut, percudim, percudiu, percuden

INDICATIU PRESENT (alternatiu): percudeixo, percudeixes, percudeix, percudim, percudiu, percudeixen

INDICATIU IMPERFET: percudia, percudies, percudia, percudíem, percudíeu, percudien

INDICATIU PASSAT: percudí, percudires, percudí, percudírem, percudíreu, percudiren

INDICATIU FUTUR: percudiré, percudiràs, percudirà, percudirem, percudireu, percudiran

INDICATIU CONDICIONAL: percudiria, percudiries, percudiria, percudiríem, percudiríeu, percudirien

SUBJUNTIU PRESENT: percudi, percudis, percudi, percudim, percudiu, percudin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): percudeixi, percudeixis, percudeixi, percudim, percudiu, percudeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: percudís, percudissis, percudís, percudíssim, percudíssiu, percudissin

IMPERATIU: percut, percudi, percudim, percudiu, percudin

IMPERATIU (alternatiu): percudeix, percudeixi, percudim, percudiu, percudeixin

->percussió

■percussió

Part. sil.: per_cus_si_ó

[del ll. percussio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1403]

f 1 1 Acció de percudir;

2 l’efecte.

2 ARM Cop donat a l’estopí d’un projectil pel percussor d’una arma de foc, en ésser alliberat pel ressort que el reté, i que provoca la detonació del fulminant.

3 DIAG Mètode d’exploració clínica que consisteix a provocar certs sons donant cops amb els dits o amb un instrument especial, en una regió del cos, per tal de conèixer l’estat de les vísceres subjacents.

4 MÚS 1 En l’orquestra o en una banda de música, el conjunt d’instruments de percussió, com el timbal, els platerets, etc.

2 instruments de percussió Conjunt d’instruments que produeixen llur so gràcies al xoc entre un percussor i una superfície de tripa, metall o fusta.

5 coeficient de percussió MEC En l’estudi del xoc entre dos cossos, quocient entre la velocitat relativa que porten després del xoc i la d’abans del xoc.

->percussionista

■percussionista

Part. sil.: per_cus_si_o_nis_ta

[de percussió]

m i f MÚS Músic que toca un instrument de percussió.

->percussor

■percussor -a

[del ll. percussor, -ōris, íd.]

1 adj Que percut.

2 m ARM Punxó o agulla, de metall, que en les armes de foc és retingut per un ressort que l’allibera en accionar el gallet i percut en l’estopí tot provocant la detonació del fulminant.

3 m TECNOL Instrument, peça d’un aparell o part de peça, etc., que percut o serveix per a percudir.

->percutani

percutani -ània

[de per- i cutani]

adj TERAP Dit dels mètodes terapèutics aplicats a la pell o a través de la pell.

->perdedís

■perdedís -issa

[de perdre; 1a FONT: 1808]

adj 1 Que és fàcil de perdre’s.

2 fer perdedís (quelcom) Fer-ho fonedís.

->perdedor¹

■perdedor¹ -a

[de perdre i -dor¹; 1a FONT: 1460, Roig]

adj Que perd.

->perdedor²

■perdedor² -a

[de perdre i -dor²; 1a FONT: 1460]

adj 1 Que es pot perdre; perdible.

2 Fàcil de perdre.

3 Per on hom es pot perdre. Un camí perdedor.

->perdible

■perdible

[de perdre]

adj Que es pot perdre.

->perdició

■perdició

Part. sil.: per_di_ci_ó

[del ll. perditio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 1 Acció de perdre’s algú a causa d’una passió, delicte, etc.;

2 l’efecte.

2 Causa o motiu que algú es perdi.

3 Vici, desordre en els costums o en l’administració dels béns.

4 Dany irreparable, ruïna material.

5 fig Condemnació eterna.

->perdigaia

■perdigaia

Part. sil.: per_di_ga_ia

f ORNIT Perdiganya.

->perdigana

■perdigana

f ORNIT Perdiganya.

->perdiganya

■perdiganya

[pròpiament hauria de ser perdigaina, variant del dial. occ. perdigana, amb un sufix -ana de valor dimin. d’origen probablement iberobasc (cf. sargantana, orellana); 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f ORNIT 1 Perdiu jove.

2 perdiganya d’aigua Ànec d’ulls grocs femella.

->perdigó

■perdigó

[de perdiu; 1a FONT: 1406]

m 1 Pollet de la perdiu.

2 1 ARM Cadascun dels grans que constitueixen la munició dels cartutxos emprats en la caça menor.

2 Capellà 3.

3 tenir (algú) un perdigó a l’ala Estar un xic tocat del cap, ésser una mica boig.

->perdigonada

■perdigonada

[de perdigó; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f 1 Descàrrega d’una arma carregada amb perdigons.

2 Ferides causades per un tir de perdigons.

->perdigonatge

perdigonatge

m METAL·L Operació de decapatge de la superfície d’una peça mitjançant la projecció d’un doll de perdigons.

->perdigot

■perdigot

[de perdiu; 1a FONT: 1386]

m ORNIT Perdiu mascle.

->perdiguer

■perdiguer -a

[de perdiu; 1a FONT: 1394]

1 adj i m Dit del gos que serveix especialment per a caçar perdius. Un gos perdiguer.

2 f Sarró que els caçadors porten per a dur-hi les perdius caçades.

3 f BOT Planta subarbustiva de la família de les cistàcies (Helianthemum apenninum), de fulles linears o oblongolinears, de flors blanques o de color de rosa, que es fa sobretot en matollars secs.

->perdiment

■perdiment

[de perdre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Acció de perdre; pèrdua.

->perdis

■perdis

m i f Perdulari.

->perditància

perditància

Part. sil.: per_di_tàn_ci_a

f ELECTROT Conductància efectiva d’un aïllador.

->perdiu

■perdiu

Part. sil.: per_diu

[del ll. perdix, -īcis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ORNIT 1 Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels fasiànids (Alectoris rufa), de plomatge conspicu, de colors gris rogenc, blanc, negre i vermell, gregari, sedentari i apreciadíssim com a peça culinària i de caça.

2 perdiu blanca (o de neu) Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels tetraònids (Lagopus mutus), amb una carúncula vermella sobre cada ull, blanc amb la cua negra i amb els tarsos emplomallats.

3 perdiu de mar Ocell de l’ordre dels caradriformes i de la família dels glareòlids (Glareola pratinicola), de colors varis, de cua molt forcada i negra amb la base blanca, insectívor i gregari.

4 perdiu roja Perdiu.

5 perdiu xerra Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels fasiànids (Perdix perdix), gris, amb el cap castany rogenc i amb una taca fosca en el pit del mascle.

2 Freixura, pulmons d’un animal, especialment d’ovella. Un quilo de perdiu.

->perdiueta

■perdiueta

Part. sil.: per_di_ue_ta

[de perdiu]

f BOT Pinya de Sant Joan.

->perdó

■perdó

[de perdonar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Acció de perdonar;

2 l’efecte.

2 DR CIV 1 Remissió total o parcial de la pena merescuda, d’un deute o una obligació pendents, per part de qui en té poder.

2 perdó de la part ofesa Extinció de la pena quan el delicte privat és perdonat per la part ofesa. Quant als delictes públics, el perdó afecta només l’acció civil derivada del delicte, però no pas la pena.

3 perdó judicial Facultat que alguns codis penals concedeixen al jutge perquè pugui atorgar el perdó d’una pena, quan en el delinqüent concorren motius excepcionals d’exculpació.

3 RELIG i CRIST 1 Remissió que Déu fa de les culpes a través de diversos ritus d’expiació.

2 Indulgència.

4 interj Dispenseu.

->perdonable

■perdonable

[de perdonar]

adj Que pot ésser perdonat.

->perdonador

■perdonador -a

[de perdonar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f Que perdona.

->perdonament

perdonament

m HIST DR CAT Del segle X al XV, absolució donada pel senyor d’un feu a favor del vassall per determinades faltes comeses per aquest.

->perdonança

■perdonança

[de perdonar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de perdonar;

2 l’efecte.

2 esp CRIST 1 Indulgència, perdó de la pena.

2 Visita i exercicis piadosos fets en llocs sagrats per guanyar indulgències.

->perdonar

■perdonar

[del ll. td. perdonare, íd., pròpiament ‘donar, fer do del tot’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v tr 1 1 Renunciar a imposar un càstig per una falta comesa. És un crim que no es pot perdonar.

2 No guardar gens de malvolença per una ofensa rebuda. Perdonar una ofensa, una injúria.

3 Excusar, dispensar. Perdoneu la llibertat que em prenc. Perdoneu que us interrompi. Perdoneu: això no és ben bé veritat.

4 Exceptuar algú d’una obligació, d’allò que li toca de fer, d’un deute. Li va perdonar la vida. Aquests diners que em deus, ja te’ls perdono.

5 no perdonar ni penes ni fatigues fig No deixar de posar en pràctica alguna cosa, no cometre cap omissió ni transigir en res.

2 Absoldre algú d’un crim, del càstig que aquest comporta, de les conseqüències d’una falta. Us perdono del dany que m’heu fet. Perdoneu-me: no voldria haver-vos ofès. Déu l’hagi perdonat!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perdonar

GERUNDI: perdonant

PARTICIPI: perdonat, perdonada, perdonats, perdonades

INDICATIU PRESENT: perdono, perdones, perdona, perdonem, perdoneu, perdonen

INDICATIU IMPERFET: perdonava, perdonaves, perdonava, perdonàvem, perdonàveu, perdonaven

INDICATIU PASSAT: perdoní, perdonares, perdonà, perdonàrem, perdonàreu, perdonaren

INDICATIU FUTUR: perdonaré, perdonaràs, perdonarà, perdonarem, perdonareu, perdonaran

INDICATIU CONDICIONAL: perdonaria, perdonaries, perdonaria, perdonaríem, perdonaríeu, perdonarien

SUBJUNTIU PRESENT: perdoni, perdonis, perdoni, perdonem, perdoneu, perdonin

SUBJUNTIU IMPERFET: perdonés, perdonessis, perdonés, perdonéssim, perdonéssiu, perdonessin

IMPERATIU: perdona, perdoni, perdonem, perdoneu, perdonin

->perdonavides

■perdonavides

[de perdonar i vida]

m i f Persona fanfarrona que es glorieja de valenta.

->perdre

■perdre

[del ll. pĕrdĕre, íd., der. de dare ‘donar’, amb el prefix per- ‘del tot’; 1a FONT: s. XII]

v* 1 tr 1 Deixar de tenir una cosa a causa d’alguna contingència. Els genovesos van perdre una galera. Perdre les claus, el portamonedes.

2 Veure desaparèixer, deixar de conservar. Perdre un ull, una mà. Perdre els cabells, les dents. Aquest càntir perd aigua.

3 abs El càntir perd.

2 1 tr Deixar de posseir una qualitat, una manera d’ésser, una capacitat d’obrar. Perdre la salut, la força, la potència. Perdre el seny. Perdre la gana. Perdre el fil del discurs.

2 pron Esgarriar-se, errar el camí. M’he endinsat en el bosc i m’he perdut. Es va perdre per la gran ciutat.

3 pron No acabar de situar-se en un afer, en una situació. Amb tantes explicacions, m’hi perdo.

4 intr TÈXT Afeblir-se el color d’una peça tenyida. Aquesta roba perd.

5 tr TÈXT Perdre, una roba, el color.

6 perdre el camí Esgarriar-se, errar el camí.

7 perdre el cap (algú) No saber el que fa.

3 tr 1 No tenir més al món, a la vora, una persona que ha mort, que se n’ha anat per sempre. Perdre un fill. L’enemic va perdre més homes que nosaltres.

2 fig En una reunió, un aplec, etc., no retrobar algú. Hem perdut la nena entre la gent!

3 perdre (algú) de vista Cessar de veure’l, de freqüentar-lo.

4 perdre (alguna cosa) de vista Cessar de veure-la.

4 1 tr Emmenar algú a la destrucció, a la ruïna moral corrompent-lo. L’han perdut les males companyies.

2 pron Aquesta pobra noia es perdrà.

3 pron Fer naufragi una nau. El Titanic es perdé enmig de l’Atlàntic.

5 pron Desaparèixer, esvanir-se. Allí el riuet es perd entre el pedregar. L’aeròstat es perdé entre els núvols.

6 1 tr No aprofitar, no emprar útilment. Perdre el temps jugant. Hem perdut una bona ocasió.

2 pron No poder presenciar (un esdeveniment). T’has perdut el principi del concert.

3 perdre el tren tr No ésser a temps a agafar-lo.

4 perdre el tren tr fig Perdre una ocasió favorable.

7 tr 1 Restar vençut en una contesa, competició, etc. Perdre una batalla, un partit. Perdre un plet.

2 abs Ésser vençut algú en una contesa, competició, etc. Al futbol perdem sovint. Qui ha perdut?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perdre

GERUNDI: perdent

PARTICIPI: perdut, perduda, perduts, perdudes

INDICATIU PRESENT: perdo, perds, perd, perdem, perdeu, perden

INDICATIU IMPERFET: perdia, perdies, perdia, perdíem, perdíeu, perdien

INDICATIU PASSAT: perdí, perderes, perdé, perdérem, perdéreu, perderen

INDICATIU FUTUR: perdré, perdràs, perdrà, perdrem, perdreu, perdran

INDICATIU CONDICIONAL: perdria, perdries, perdria, perdríem, perdríeu, perdrien

SUBJUNTIU PRESENT: perdi, perdis, perdi, perdem, perdeu, perdin

SUBJUNTIU IMPERFET: perdés, perdessis, perdés, perdéssim, perdéssiu, perdessin

IMPERATIU: perd, perdi, perdem, perdeu, perdin

->pèrdua

■pèrdua

Part. sil.: pèr_du_a

[deriv. de perdre, amb la terminació -ua, que es dóna en altres mots, com vàlua, crètua, de formació complexa; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f 1 1 Acció de perdre;

2 l’efecte. La pèrdua de la fortuna.

2 AERON Situació d’una superfície aerodinàmica en què el flux de l’aire se separa de la capa límit, fet que genera disminució de la sustentació i augment de la resistència aerodinàmica.

3 COMPT Resultat comptable negatiu.

4 FISIOL ANIM 1 Fluix.

2 pl esp Hemorràgia o fluix procedent de la matriu.

5 MED i PAT Mancança, disminució, dany.

6 pl TECNOL i ELECTROT Diferència entre els valors d’una magnitud fornida a un sistema i la de la mateixa natura restituïda pel dit sistema.

->perdudament

■perdudament

[de perdut²]

adv Amb passió, bojament. Perdudament enamorat.

->perdulari

■perdulari -ària

[mot de formació dubtosa, potser variant de la forma dial. perduari, possible der. de pèrdua, i potser també amb influx del cast. perdulario, de formació tampoc gaire explicable; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f 1 Persona que ha arribat molt avall en la negligència dels seus interessos, de la seva persona.

2 Persona molt viciosa.

->perdurabilitat

■perdurabilitat

[de perdurable]

f Qualitat de perdurable.

->perdurable

■perdurable

[de perdurar; 1a FONT: s. XIII, Vides]

adj Que dura sempre.

->perdurablement

■perdurablement

[de perdurable]

adv D’una manera perdurable; eternament.

->perdurar

■perdurar

[del ll. perdurare, íd.; 1a FONT: s. XIV]

v intr 1 Durar sempre.

2 Durar llarg temps, continuar durant. L’eufòria d’aquella victòria perdurà molts anys. El seu record perdurarà entre nosaltres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perdurar

GERUNDI: perdurant

PARTICIPI: perdurat, perdurada, perdurats, perdurades

INDICATIU PRESENT: perduro, perdures, perdura, perdurem, perdureu, perduren

INDICATIU IMPERFET: perdurava, perduraves, perdurava, perduràvem, perduràveu, perduraven

INDICATIU PASSAT: perdurí, perdurares, perdurà, perduràrem, perduràreu, perduraren

INDICATIU FUTUR: perduraré, perduraràs, perdurarà, perdurarem, perdurareu, perduraran

INDICATIU CONDICIONAL: perduraria, perduraries, perduraria, perduraríem, perduraríeu, perdurarien

SUBJUNTIU PRESENT: perduri, perduris, perduri, perdurem, perdureu, perdurin

SUBJUNTIU IMPERFET: perdurés, perduressis, perdurés, perduréssim, perduréssiu, perduressin

IMPERATIU: perdura, perduri, perdurem, perdureu, perdurin

->perdut¹

■perdut¹

[v. perdut²]

m TÈXT Part de determinats fils o de certes passades d’un teixit, que bastegen inútilment, en el revés de la roba, enmig dels dibuixos obtinguts.

->perdut²

■perdut² -uda

[de perdre]

adj i m i f perdulari 2. Una dona perduda. És un perdut.

->pereforcatí

pereforcatí -ina

adj i m i f De Sant Pere dels Forcats (Alta Cerdanya).

->peregrí

■peregrí -ina

Cp. pelegrí

[del ll. peregrinus, -a, -um ‘estranger’ (cf. pelegrí); 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Rar, poques vegades vist. Una dona d’una bellesa peregrina.

->peregrinació

■peregrinació

Part. sil.: pe_re_gri_na_ci_ó

[del ll. peregrinatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Acció de peregrinar.

->peregrinament

■peregrinament

[de peregrí]

adv D’una manera rara, rarament vista.

->peregrinar

■peregrinar

Cp. pelegrinar

[del ll. peregrinari, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

v intr Anar per terres estranyes, de poble en poble. Peregrinaren de poble en poble en cerca d’aventures.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: peregrinar

GERUNDI: peregrinant

PARTICIPI: peregrinat, peregrinada, peregrinats, peregrinades

INDICATIU PRESENT: peregrino, peregrines, peregrina, peregrinem, peregrineu, peregrinen

INDICATIU IMPERFET: peregrinava, peregrinaves, peregrinava, peregrinàvem, peregrinàveu, peregrinaven

INDICATIU PASSAT: peregriní, peregrinares, peregrinà, peregrinàrem, peregrinàreu, peregrinaren

INDICATIU FUTUR: peregrinaré, peregrinaràs, peregrinarà, peregrinarem, peregrinareu, peregrinaran

INDICATIU CONDICIONAL: peregrinaria, peregrinaries, peregrinaria, peregrinaríem, peregrinaríeu, peregrinarien

SUBJUNTIU PRESENT: peregrini, peregrinis, peregrini, peregrinem, peregrineu, peregrinin

SUBJUNTIU IMPERFET: peregrinés, peregrinessis, peregrinés, peregrinéssim, peregrinéssiu, peregrinessin

IMPERATIU: peregrina, peregrini, peregrinem, peregrineu, peregrinin

->peregrinitat

■peregrinitat

[del ll. peregrinĭtas, -ātis ‘condició d’estranger’]

f Qualitat de peregrí; raresa.

->perèion

perèion

Part. sil.: pe_rè_ion

m ZOOL Perèon.

->perelló¹

■perelló¹

[variant de penelló; 1a FONT: 1696, DLac.]

m PAT Penelló.

->perelló²

■perelló²

[de pera; 1a FONT: 1415]

m BOT Fruit del perelloner.

->perellonenc

perellonenc -a

adj i m i f Del Perelló (Baix Ebre).

->perelloner

■perelloner

[de perelló²]

m BOT i AGR Petit arbre de la família de les rosàcies (Pyrus amygdaliformis), amb les branques sovint espinoses, de fulles ovades o lanceolades, enteres, flors blanques en corimbes i fruits globosos, anomenats perellons.

->perellosenc

perellosenc -a

adj i m i f De Perellós (Rosselló).

->perempció

■perempció

Part. sil.: pe_remp_ci_ó

Cp. preempció

[del ll. td. peremptio, -ōnis ‘destrucció’]

f DR 1 Anul·lació per prescripció.

2 Extinció de drets pel fet d’haver transcorregut un cert lapse en unes condicions determinades.

->peremptori

■peremptori -òria

[del ll. td. peremptorius, -a, -um ‘mortal; definitiu’; 1a FONT: 1381]

adj Que no admet cap mena de dilació.

->peremptòriament

■peremptòriament

Part. sil.: pe_remp_tò_ri_a_ment

[de peremptori; 1a FONT: 1272, CTort.]

adv D’una manera peremptòria.

->peremptorietat

■peremptorietat

Part. sil.: pe_remp_to_ri_e_tat

[de peremptori]

f Qualitat de peremptori.

->perennal

■perennal

[de perenne; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Perenne, que dura sempre.

->perennalment

■perennalment

[de perennal]

adv Perennement.

->perennant

perennant

[de perenne]

adj BOT Dit de la planta anual que en certs casos esdevé perenne.

->perenne

■perenne

[del ll. perennis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 1 Sense cessació ni intermissió; perpetu.

2 filosofia perenne FILOS Segons el pensament escolàstic, la filosofia aristotelicotomista, per tal com, segons la seva pròpia concepció, és la definitiva.

2 BOT 1 Dit de la planta que viu tres o més anys.

2 Dit de les fulles que viuen més d’un any.

->perennement

■perennement

[de perenne]

adv D’una manera perenne.

->perennifoli

■perennifoli -òlia

[de perenne i -foli]

adj i m BOT Dit de la planta arbòria o arbustiva que presenta fulles verdes tot l’any.

->perennitat

■perennitat

[del ll. perennĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de perenne; perpetuïtat.

->perèon

perèon

Part. sil.: pe_rè_on

m ZOOL Tòrax dels crustacis malacostracis.

->pereopodi

■pereopodi

Part. sil.: pe_re_o_po_di

m ZOOL Cadascun dels apèndixs toràcics dels crustacis.

->perepunyetes

■perepunyetes

[calc d’un nom i un cognom, Pere Punyetes]

adj i m i f Exageradament minuciós i exigent.

->perequació

■perequació

Part. sil.: per_e_qua_ci_ó

[del ll. td. peraequatio, -ōnis, íd.]

f 1 Repartició igual.

2 perequació de preus ECON Establiment d’un preu intermedi per a determinats productes bàsics.

->perer

■perer

[de pera; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m AGR i BOT Perera.

->perera

■perera

[de pera; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 AGR 1 BOT Arbre caducifoli de la família de les rosàcies (Pyrus communis), de fulles ovades, flors blanques disposades en corimbes i fruits comestibles, les peres, i conreat a totes les zones temperades.

2 FUST Fusta de la perera.

2 perera borda BOT Forma silvestre i subespontània de perera que es fa als boscs de la muntanya mitjana.

->pererar

■pererar

[de perera]

m AGR Camp plantat de pereres.

->perereda

■perereda

[de perera]

f AGR Pererar.

->peresa

■peresa

[del ll. pĭgrĭtĭa, íd., der. de piger, -gra, -grum ‘peresós’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Repugnància al treball, a l’acció. Tenir peresa.

2 Lentitud a pensar, a judicar.

3 CATOL Segons el catecisme, setè i darrer dels pecats capitals, oposat a la diligència.

->peresívol

■peresívol -a

[de peresa]

adj Que fa peresa. Feia un temps xafogós i peresívol.

->peresós

■peresós -osa

[de peresa; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj i m i f Que té, que mostra, peresa. Ésser peresós per a llevar-se.

2 adj p anal Un estómac peresós.

2 m ZOOL Mamífer de l’ordre dels edentats i de la família dels bradipòdids (Bradypus tridactylus), de moviments lents, amb pelatge llarg i sedós i amb ungles que li permeten de penjar-se en els arbres.

->peresosament

■peresosament

[de peresós; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv Amb peresa.

->perfecció

■perfecció

Part. sil.: per_fec_ci_ó

[del ll. perfectio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Qualitat de perfecte. Aspirar a la perfecció.

2 Cosa perfecta. La perfecció humana és una utopia.

3 a la perfecció Perfectament. Fer una cosa a la perfecció.

2 pl Qualitats excel·lents. Les moltes perfeccions d’aquella ànima selecta.

3 1 FILOS i RELIG Realització d’un fi, correspondència de quelcom a la norma o tipus, talment que no pot ésser millorada.

2 perfecció cristiana CRIST Pràctica de l’amor a Déu i al proïsme d’una manera eminent, bé que sempre perfectible, pel fet que només Déu és perfecte.

->perfeccionador

■perfeccionador -a

Part. sil.: per_fec_ci_o_na_dor

[de perfeccionar]

adj i m i f Que perfecciona.

->perfeccionament

■perfeccionament

Part. sil.: per_fec_ci_o_na_ment

[de perfeccionar]

m Acció de perfeccionar o de perfeccionar-se.

->perfeccionar

■perfeccionar

Part. sil.: per_fec_ci_o_nar

[de perfecció; 1a FONT: 1620]

v 1 tr Millorar una cosa, acostar-la tant com es pot a la perfecció. Perfeccionar un instrument. Perfeccionar, un escriptor, l’estil.

2 pron 1 Perfeccionar-se en una llengua.

2 abs Esforçar-se a esdevenir millor moralment. T’has de perfeccionar si vols arribar a ser ben considerat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perfeccionar

GERUNDI: perfeccionant

PARTICIPI: perfeccionat, perfeccionada, perfeccionats, perfeccionades

INDICATIU PRESENT: perfecciono, perfecciones, perfecciona, perfeccionem, perfeccioneu, perfeccionen

INDICATIU IMPERFET: perfeccionava, perfeccionaves, perfeccionava, perfeccionàvem, perfeccionàveu, perfeccionaven

INDICATIU PASSAT: perfeccioní, perfeccionares, perfeccionà, perfeccionàrem, perfeccionàreu, perfeccionaren

INDICATIU FUTUR: perfeccionaré, perfeccionaràs, perfeccionarà, perfeccionarem, perfeccionareu, perfeccionaran

INDICATIU CONDICIONAL: perfeccionaria, perfeccionaries, perfeccionaria, perfeccionaríem, perfeccionaríeu, perfeccionarien

SUBJUNTIU PRESENT: perfeccioni, perfeccionis, perfeccioni, perfeccionem, perfeccioneu, perfeccionin

SUBJUNTIU IMPERFET: perfeccionés, perfeccionessis, perfeccionés, perfeccionéssim, perfeccionéssiu, perfeccionessin

IMPERATIU: perfecciona, perfeccioni, perfeccionem, perfeccioneu, perfeccionin

->perfeccionisme

■perfeccionisme

Part. sil.: per_fec_ci_o_nis_me

[de perfecció]

m 1 Doctrina segons la qual hom pot atènyer en aquesta vida la perfecció moral i religiosa.

2 CRIST Creença d’haver obtingut la perfecció moral i la impecabilitat.

3 1 Tendència exagerada a assolir la perfecció en les obres, les accions, etc., que hom fa. El seu perfeccionisme es fa insuportable. Afany de perfeccionisme.

2 PSIC Terme indicatiu de tendències neuròtiques que solen impedir l’acompliment de coses fàcils, perquè l’autocrítica i el narcisisme excessius condicionen l’actuació en un pla ideal.

->perfeccionista

■perfeccionista

Part. sil.: per_fec_ci_o_nis_ta

[de perfecció]

1 adj Relatiu o pertanyent al perfeccionisme.

2 m i f Partidari del perfeccionisme.

->perfectament

■perfectament

[de perfecte; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera perfecta.

->perfecte

■perfecte -a

[del ll. perfectus, -a, -um, íd., participi de perficĕre ‘fer del tot, acomplir’ (cf. perfet), der de facĕre ‘fer’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Completament acabat.

2 Que no li manca res; complet, absolut. Tranquil·litat perfecta. És un perfecte hipòcrita.

3 Que té totes les qualitats requerides, que no té el més petit defecte. És una obra perfecta. Una salut perfecta.

4 MÚS 1 Dit d’un acord de tres sons consonant.

2 Dit dels intervals de quarta, quinta i octava.

->perfectibilitat

■perfectibilitat

[de perfectible]

f Qualitat de perfectible.

->perfectible

■perfectible

[del b. ll. perfectibĭlis, íd.]

adj Que és susceptible de perfeccionament.

->perfectiu

■perfectiu -iva

Part. sil.: per_fec_tiu

[del ll. td. perfectivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj 1 Que emmena a la perfecció.

2 LING Relatiu a l’aspecte o mode d’acció del verb en tant que indica una acció que, per la seva mateixa essència significativa, implica un final.

->perfectivació

perfectivació

Part. sil.: per_fec_ti_va_ci_ó

[de perfectiu]

f GRAM Trànsit d’un verb imperfectiu a un de perfectiu mitjançant algun procediment morfològic.

->perfer

■perfer

[de fer¹; 1a FONT: 1932, DFa.]

v tr 1 Acabar una cosa, una acció, etc., de manera que no hi manqui res.

2 DR Completar els requisits perquè un acte civil, especialment un contracte, tingui plena forma jurídica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perfer

GERUNDI: perfent

PARTICIPI: perfet, perfeta, perfets, perfetes

INDICATIU PRESENT: perfaig, perfàs, perfà, perfem, perfeu, perfan

INDICATIU IMPERFET: perfeia, perfeies, perfeia, perfèiem, perfèieu, perfeien

INDICATIU PASSAT: perfiu, perferes, perféu, perférem, perféreu, perferen

INDICATIU FUTUR: perfaré, perfaràs, perfarà, perfarem, perfareu, perfaran

INDICATIU CONDICIONAL: perfaria, perfaries, perfaria, perfaríem, perfaríeu, perfarien

SUBJUNTIU PRESENT: perfaci, perfacis, perfaci, perfem, perfeu, perfacin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): perfaci, perfacis, perfaci, perfacem, perfaceu, perfacin

SUBJUNTIU IMPERFET: perfés, perfessis, perfés, perféssim, perféssiu, perfessin

IMPERATIU: perfés, perfaci, perfem, perfeu, perfacin

IMPERATIU (alternatiu): perfés, perfaci, perfacem, perfeu, perfacin

->perfet

■perfet -a

[del ll. perfectus, -a, -um, participi de perficĕre ‘acomplir’, der. de facĕre ‘fer’, o d’un perfactus refet pel romànic des del participi factus; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 adj 1 Dit d’allò a què no manca res per a restar completament acabat.

2 GRAM Dit dels temps que expressen una acció completament acomplerta en el moment a què hom es refereix. Pretèrit perfet. Futur perfet.

2 m GRAM Aspecte de les formes verbals que expressen acció acabada. Perfet simple, compost, perifràstic.

->perfetamor

■perfetamor

m BOT 1 Miosotis.

2 Corniol.

->pèrfid

■pèrfid -a

[del ll. perfĭdus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que és traïdor envers aquell que confia en ell. És un home pèrfid: pobre del qui hi confia! Un capteniment pèrfid.

2 p ext Fredament maligne.

->pèrfidament

■pèrfidament

[de pèrfid]

adv Amb perfídia.

->perfídia

■perfídia

Part. sil.: per_fí_di_a

[del ll. perfidia, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Qualitat de pèrfid; deslleialtat, traïció.

2 Acció pèrfida.

->perfil

■perfil

[de perfilar; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m 1 1 GEOM Contorn d’una figura plana, de la projecció d’un cos sobre una superfície. El perfil d’una motllura.

2 esp Contorn de la cara d’una persona, vista de costat. Aquella nena tenia un perfil deliciós. Dibuixar algú de perfil. Posar-se de perfil.

3 p ext Conjunt de trets que caracteritzen una persona o una cosa. L’aspirant té el perfil adequat per a aquest lloc de treball.

2 1 Traç delicat, prim. La seva lletra té massa perfils.

2 Cadascun dels traços llargs i prims de color viu que fan els pintors decoradors amb el pinzell de perfilar damunt els objectes acabats de pintar.

3 GRÀF Cadascun dels traços més fins d’una lletra.

3 Dibuix que representa un tall perpendicular, longitudinal o transversal, d’un terreny, d’una construcció, d’una peça, etc.

4 AERON Secció d’una ala, del caire d’atac al caire de sortida, paral·lelament al pla de simetria.

5 CONSTR, EBEN i FUST Adorn delicat i subtil que hom posa o fa a un objecte.

6 DOC Definició d’una àrea d’interès a partir de paraules clau i/o de descriptors, destinats a seleccionar la informació en un fons documental.

7 GEOMORF En l’estudi de les valls fluvials, gràfic que representa les fases o els estadis d’evolució.

8 METAL·L Barra metàl·lica de perfil especial i de secció constant, obtinguda generalment per laminatge.

9 PEDOL Conjunt d’horitzons d’un sòl.

10 mètode del perfil d’aroma ALIM Mètode semiquantitatiu d’avaluar l’aroma d’aliments mitjançant tastadors.

11 perfil de despulla TECNOL despulla 3.

->perfilar

■perfilar

[probablement de l’oc. perfilar ‘fer el rivet d’una roba; fer el contorn d’un dibuix’, der. de fil; 1a FONT: s. XIV]

v 1 1 tr Dibuixar el contorn o perfil d’un dibuix o d’una pintura.

2 pron Posar-se de perfil, mostrar-se netament de perfil.

2 tr fig Acabar acuradament una cosa, afinar-la, perfeccionar-la. Perfilar un disseny, un projecte, una cançó.

3 pron fig Començar a presentar-se alguna cosa de manera definida. Es perfila la decisió definitiva.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perfilar

GERUNDI: perfilant

PARTICIPI: perfilat, perfilada, perfilats, perfilades

INDICATIU PRESENT: perfilo, perfiles, perfila, perfilem, perfileu, perfilen

INDICATIU IMPERFET: perfilava, perfilaves, perfilava, perfilàvem, perfilàveu, perfilaven

INDICATIU PASSAT: perfilí, perfilares, perfilà, perfilàrem, perfilàreu, perfilaren

INDICATIU FUTUR: perfilaré, perfilaràs, perfilarà, perfilarem, perfilareu, perfilaran

INDICATIU CONDICIONAL: perfilaria, perfilaries, perfilaria, perfilaríem, perfilaríeu, perfilarien

SUBJUNTIU PRESENT: perfili, perfilis, perfili, perfilem, perfileu, perfilin

SUBJUNTIU IMPERFET: perfilés, perfilessis, perfilés, perfiléssim, perfiléssiu, perfilessin

IMPERATIU: perfila, perfili, perfilem, perfileu, perfilin

->perfilat

■perfilat -ada

[de perfilar]

adj 1 Dit de la lletra, la il·lustració o qualsevol altre element gràfic que només té dibuixat el contorn.

2 HERÀLD Dit de tota peça o figura completament envoltada per un filet d’un esmalt diferent.

->perfluorat

perfluorat -ada

Part. sil.: per_flu_o_rat

adj QUÍM ORG Dit de cadascun dels composts orgànics que tenen tots llurs àtoms d’hidrogen substituïts per àtoms de fluor.

->perfoliat

■perfoliat -ada

Part. sil.: per_fo_li_at

adj BOT Dit de la fulla sèssil que envolta completament la tija.

->perfondre

perfondre

v tr MED Fer circular artificialment (en un òrgan) un líquid de composició apropiada per a mantenir les funcions del dit òrgan.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perfondre

GERUNDI: perfonent

PARTICIPI: perfos, perfosa, perfosos, perfoses

INDICATIU PRESENT: perfonc, perfons, perfon, perfonem, perfoneu, perfonen

INDICATIU IMPERFET: perfonia, perfonies, perfonia, perfoníem, perfoníeu, perfonien

INDICATIU PASSAT: perfonguí, perfongueres, perfongué, perfonguérem, perfonguéreu, perfongueren

INDICATIU FUTUR: perfondré, perfondràs, perfondrà, perfondrem, perfondreu, perfondran

INDICATIU CONDICIONAL: perfondria, perfondries, perfondria, perfondríem, perfondríeu, perfondrien

SUBJUNTIU PRESENT: perfongui, perfonguis, perfongui, perfonguem, perfongueu, perfonguin

SUBJUNTIU IMPERFET: perfongués, perfonguessis, perfongués, perfonguéssim, perfonguéssiu, perfonguessin

IMPERATIU: perfon, perfongui, perfonguem, perfoneu, perfonguin

->perforable

■perforable

[de perforar]

adj Que pot ésser perforat. Un terreny fàcilment perforable.

->perforació

■perforació

Part. sil.: per_fo_ra_ci_ó

[del ll. td. perforatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 1 Acció de perforar;

2 l’efecte.

2 CIN i FOTOG 1 Cadascun dels forats alineats paral·lelament a les vores d’una pel·lícula per tal que aquesta sigui arrossegada pel mecanisme d’arrossegament de la càmera o del projector.

2 Conjunt de les perforacions d’una pel·lícula.

3 INFORM Operació de produir, en una targeta o en una cinta, perforacions corresponents a les dades d’entrada o als resultats de sortida d’un ordinador.

4 MIN i OBR PÚBL Acció d’obrir pous i galeries o de fer barrinadures per a les voladures.

5 PAT Obertura o orifici accidental en un òrgan o en una part del cos, produïda per un traumatisme extern o una lesió interna.

6 PETROL 1 Acció de perforar les roques petrolíferes amb perforadores.

2 Sondeig, acció d’obrir pous petrolífers.

3 Conjunt de tècniques que permeten d’obrir i explotar un pou petrolífer.

->perforador

■perforador -a

[del b. ll. perforator, -ōris, íd.]

1 adj Que perfora o serveix per a perforar.

2 m i f Instrument, aparell, dispositiu, etc., que serveix per a perforar.

3 GRÀF 1 f Màquina que fa els petits forats alineats que en els talonaris, en els fulls de timbres, etc., permeten d’arrencar-ne amb facilitat els fulls, els timbres, etc.

2 f Dispositiu que, en la monotip, forada el paper.

3 filet perforador Filet d’acer que fa les línies de petits forats en els talonaris, en els fulls de timbres, etc.

4 m MED Instrument per a foradar els ossos.

5 MIN, OBR PÚBL i PETROL 1 f Màquina emprada per a foradar les roques mitjançant una barrina i dotada d’un rapidíssim moviment.

2 m Artefacte explosiu que hom fa explotar al fons d’un pou petrolífer per tal d’esquerdar les roques i afavorir l’afluència de petroli.

6 OFICINA 1 m Aparell emprat per a marcar, amb nombres formats per una sèrie de petits forats, un aplec de fulls, un talonari, etc.

2 f Instrument emprat per a fer forats en el paper, cartó, etc., com és ara en els documents que han d’ésser classificats o arxivats en classificadors o arxivadors d’anelles, de cuc, etc.

7 f OFICINA i TECNOL 1 Màquina que tradueix automàticament els signes gràfics en combinacions de perforacions damunt una fitxa o targeta.

2 perforadora de cintes Aparell que tradueix automàticament els signes gràfics en combinacions de perforacions damunt una cinta.

8 m QUÍM Extractor líquid-líquid, especialment el de tipus discontinu.

9 f TECNOL Trepadora.

->perforament

■perforament

[de perforar]

m Acció de perforar; perforació.

->perforant

■perforant

[de perforar]

adj Que perfora.

->perforar

■perforar

[del ll. perforare, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr 1 Travessar foradant. La bala perforà la cuirassa del vaixell.

2 Fer un forat, encara que no travessi. Perforar una roca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perforar

GERUNDI: perforant

PARTICIPI: perforat, perforada, perforats, perforades

INDICATIU PRESENT: perforo, perfores, perfora, perforem, perforeu, perforen

INDICATIU IMPERFET: perforava, perforaves, perforava, perforàvem, perforàveu, perforaven

INDICATIU PASSAT: perforí, perforares, perforà, perforàrem, perforàreu, perforaren

INDICATIU FUTUR: perforaré, perforaràs, perforarà, perforarem, perforareu, perforaran

INDICATIU CONDICIONAL: perforaria, perforaries, perforaria, perforaríem, perforaríeu, perforarien

SUBJUNTIU PRESENT: perfori, perforis, perfori, perforem, perforeu, perforin

SUBJUNTIU IMPERFET: perforés, perforessis, perforés, perforéssim, perforéssiu, perforessin

IMPERATIU: perfora, perfori, perforem, perforeu, perforin

->perforat

■perforat -ada

[del ll. perforatus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que té un o més forats o perforacions.

2 BOT 1 Dit de les fulles proveïdes de glàndules oleíferes i que vistes a contrallum semblen foradades.

2 Fenestrat.

3 HERÀLD Dit de la peça travessada de part a part, sempre que no es tracti de la que per definició ja és perforada.

->perforista

■perforista

[de perforar]

m i f OFICINA Persona especialment ensinistrada en el maneig de les perforadores de fitxes o de cintes.

->performance

performance^* [perfɔ́rməns]

[angl ] f ART Actuació artística (pictòrica, teatral, etc.) basada en la improvisació de l’artista, en la implicació del públic i en l’ús de mitjans sofisticats o d’efectes escènics.

->performatiu

■performatiu -iva

Part. sil.: per_for_ma_tiu

adj LING Dit del verb o de l’enunciat que duu a terme l’acció que descriu. Ex.: T’ho juro o Us ho confirmo.

->perfum

■perfum

[de perfumar; 1a FONT: 1372]

m 1 Olor agradable. El perfum de les flors. Se sentia un fort perfum d’encens.

2 Substància olorosa usada per a perfumar.

->perfumador

■perfumador -a

[de perfumar; 1a FONT: 1458]

1 adj i m i f Que perfuma. Oli perfumador.

2 m 1 Recipient dins el qual hom crema substàncies oloroses; peveter. Un perfumador d’aram.

2 Polvoritzador de perfum.

->perfumar

■perfumar

[sembla mot de creació catalana, en el sentit inicial de ‘fumar del tot, extensament; fumigar amb fums aromàtics’, d’on es degué propagar a les altres llengües europees; 1a FONT: 1388]

v tr 1 Impregnar de perfum. Les flors perfumaven la cambra.

2 fig Aquest amor perfumà tota la seva existència.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perfumar

GERUNDI: perfumant

PARTICIPI: perfumat, perfumada, perfumats, perfumades

INDICATIU PRESENT: perfumo, perfumes, perfuma, perfumem, perfumeu, perfumen

INDICATIU IMPERFET: perfumava, perfumaves, perfumava, perfumàvem, perfumàveu, perfumaven

INDICATIU PASSAT: perfumí, perfumares, perfumà, perfumàrem, perfumàreu, perfumaren

INDICATIU FUTUR: perfumaré, perfumaràs, perfumarà, perfumarem, perfumareu, perfumaran

INDICATIU CONDICIONAL: perfumaria, perfumaries, perfumaria, perfumaríem, perfumaríeu, perfumarien

SUBJUNTIU PRESENT: perfumi, perfumis, perfumi, perfumem, perfumeu, perfumin

SUBJUNTIU IMPERFET: perfumés, perfumessis, perfumés, perfuméssim, perfuméssiu, perfumessin

IMPERATIU: perfuma, perfumi, perfumem, perfumeu, perfumin

->perfumat

■perfumat

[de perfumar]

m pop Cafè amb aiguardent o un altre licor.

->perfumer

■perfumer -a

[de perfum]

m i f Persona que fabrica perfums o que en ven.

->perfumeria

■perfumeria

Part. sil.: per_fu_me_ri_a

[de perfumer; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Indústria o comerç del perfumer.

2 Conjunt de productes d’aquesta indústria.

3 Botiga del perfumer.

->perfumista

■perfumista

[de perfum; 1a FONT: 1888, DLab.]

m i f Perfumer.

->perfuntori

■perfuntori -òria

[del ll. td. perfunctorius, -a, -um ‘lleuger, superficial’, der. de perfungi ‘dur a terme, complir, sortir del pas’]

adj Fet sense cura, negligentment, per mera obligació.

->perfusió

■perfusió

Part. sil.: per_fu_si_ó

f MED 1 1 Acció de perfondre;

2 l’efecte.

2 Tècnica emprada ocasionalment per a fixar o tintar els òrgans abans de l’estudi al microscopi.

->pergamí

■pergamí

[del ll. td. pergamīnum, ll. cl. pergamēna, i aquest, del gr. pergamēne ‘relatiu a Pèrgam’, població de l’Àsia Menor on sorgí la preparació dels pergamins; 1a FONT: 1271]

m 1 ADOB i GRÀF Pell prima d’ovella, cabra o ase preparada que permet d’escriure-hi i pot ésser impresa o emprada en enquadernació, etc.

2 PAPER 1 Paper sense encolar, que té l’aspecte i algunes propietats del pergamí. És anomenat també paper pergamí i pergamí vegetal.

2 Document escrit sobre pergamí.

->pergaminer

■pergaminer -a

[de pergamí; 1a FONT: 1375]

m i f Persona que treballa en pergamins o que en ven.

->pergirar

■pergirar

[de girar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v tr Girar (algú o alguna cosa) a l’un costat i a l’altre reiteradament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pergirar

GERUNDI: pergirant

PARTICIPI: pergirat, pergirada, pergirats, pergirades

INDICATIU PRESENT: pergiro, pergires, pergira, pergirem, pergireu, pergiren

INDICATIU IMPERFET: pergirava, pergiraves, pergirava, pergiràvem, pergiràveu, pergiraven

INDICATIU PASSAT: pergirí, pergirares, pergirà, pergiràrem, pergiràreu, pergiraren

INDICATIU FUTUR: pergiraré, pergiraràs, pergirarà, pergirarem, pergirareu, pergiraran

INDICATIU CONDICIONAL: pergiraria, pergiraries, pergiraria, pergiraríem, pergiraríeu, pergirarien

SUBJUNTIU PRESENT: pergiri, pergiris, pergiri, pergirem, pergireu, pergirin

SUBJUNTIU IMPERFET: pergirés, pergiressis, pergirés, pergiréssim, pergiréssiu, pergiressin

IMPERATIU: pergira, pergiri, pergirem, pergireu, pergirin

->pèrgola

■pèrgola

[del ll. pĕrgŭla ‘glorieta, pavelló’; 1a FONT: 1575, DPou.]

f CONSTR 1 Enreixat disposat a manera de sostre i sostingut per pilastres o columnes, per les quals solen enfilar-se ceps, plantes arrapadisses, etc.

2 TRÀNS En la xarxa viària, sostre de bigues paral·leles per a sostenir un encreuament oblic a dos nivells.

->perhalícola

perhalícola

adj ECOL Dit de l’organisme propi de medis de concentració i pressió osmòtica màximes.

->perhidro-

perhidro-

QUÍM ORG Prefix que, anteposat al nom d’un compost orgànic, alicíclic o heterocíclic, indica que totes les seves insaturacions són hidrogenades.

->perhom

■perhom

[de per² i hom]

pron dial Per a cadascun, a cadascun. No arriba a dos talls perhom.

->peri-

■peri-

Prefix, del grec perí, que significa ‘al voltant’, ‘a la vora’. Ex.: pericardi.

->perianal

perianal

Part. sil.: pe_ri_a_nal

[de peri- i anal]

adj MED Situat o que ocorre al voltant de l’anus.

->periant

■periant

Part. sil.: pe_ri_ant

[de peri- i el gr. ánthos ‘flor’]

m BOT 1 En la flor, conjunt d’antofil·les que envolten els esporofil·les. Típicament, consta de calze i corol·la.

2 En algunes hepàtiques, estructura que embolcalla els arquegonis, resultat de la fusió de fil·lidis i amfigastris.

->periantal

■periantal

Part. sil.: pe_ri_an_tal

adj BOT Periàntic.

->periàntic

■periàntic -a

Part. sil.: pe_ri_àn_tic

adj BOT Relatiu o pertanyent al periant.

->periàpside

■periàpside

Part. sil.: pe_ri_àp_si_de

m ASTR Periastre.

->periarteritis

periarteritis

Part. sil.: pe_ri_ar_te_ri_tis

f PAT 1 Inflamació dels teixits que envolten una artèria.

2 Inflamació de la túnica externa d’una artèria.

->periarticular

periarticular

Part. sil.: pe_ri_ar_ti_cu_lar

adj ANAT ANIM Situat o que ocorre al voltant d’una articulació.

->periartritis

periartritis

Part. sil.: pe_ri_ar_tri_tis

f PAT Inflamació dels teixits que envolten una articulació, especialment de les bosses seroses.

->periastre

■periastre

Part. sil.: pe_ri_as_tre

m ASTR Punt de l’òrbita d’un astre secundari en què aquest es troba a la mínima distància del principal.

->perible

■perible

[de perir]

adj Que pot perir.

->periblema

periblema

m BOT En l’àpex vegetatiu de la tija i de l’arrel, capa de cèl·lules meristemàtiques compresa entre el dermatogen i el pleroma, que es diferencia i forma l’escorça.

->períbol

■períbol

m ARQUIT Espai clos situat al voltant d’un temple o d’un edifici.

->perica

■perica

f JOCS En alguns jocs de cartes, la sota d’oros.

->pericardi

■pericardi

[de peri- i -cardi]

m ANAT ANIM Membrana serosa que envolta el cor i l’arrel dels grans vasos.

->pericardíac

■pericardíac -a

Part. sil.: pe_ri_car_dí_ac

adj Relatiu o pertanyent al pericardi.

->pericardiectomia

pericardiectomia

Part. sil.: pe_ri_car_di_ec_to_mi_a

f CIR 1 Escissió parcial o completa del pericardi.

2 Decorticació del cor en les pericarditis cròniques.

->pericardiocentesi

pericardiocentesi

Part. sil.: pe_ri_car_di_o_cen_te_si

f DIAG Tècnica de diagnosi o tractament de malalties del pericardi que presenten vessament dins del sac pericàrdic.

->pericarditis

■pericarditis

[de pericardi i -itis]

f PAT Inflamació del pericardi.

->pericarpi

■pericarpi

[de peri- i -carpi]

m BOT Part del fruit que envolta la llavor.

->pericèntric

■pericèntric -a

[de peri- i -cèntric]

adj GEOM Situat al volt del centre.

->perícia

■perícia

Part. sil.: pe_rí_ci_a

[del ll. peritia, íd.; 1a FONT: 1444]

f Pràctica, habilitat, en un art, en una ciència. Féu mostra d’una gran perícia.

->pericial

■pericial

Part. sil.: pe_ri_ci_al

[de perícia]

adj Relatiu o pertanyent al perit o expert. Un informe pericial.

->pericicle

■pericicle

m BOT Capa més externa del cilindre central de la tija i de l’arrel.

->perícit

perícit

m HISTOL Cèl·lula del periteli, dita també cèl·lula de Rouget.

->pericladi

pericladi

m BOT Beina de la fulla.

->períclasi

■períclasi

[de peri- i el gr. klásis ‘trencament’]

f MINERAL Òxid de magnesi, MgO, mineral que cristal·litza en el sistema regular.

->periclina

periclina

f MINERAL Forma polimorfa de l’albita.

->periclinal

■periclinal

GEOL 1 adj Relatiu o pertanyent al periclinal.

2 m Plec amb una disposició en ventall dels cabussaments de les seves capes.

->periclini

■periclini

m BOT Involucre del capítol, les bràctees del qual adopten una posició més o menys vertical.

->periclitar

■periclitar

[del ll. periclitari, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v intr Estar en perill; perillar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: periclitar

GERUNDI: periclitant

PARTICIPI: periclitat, periclitada, periclitats, periclitades

INDICATIU PRESENT: periclito, periclites, periclita, periclitem, pericliteu, pericliten

INDICATIU IMPERFET: periclitava, periclitaves, periclitava, periclitàvem, periclitàveu, periclitaven

INDICATIU PASSAT: periclití, periclitares, periclità, periclitàrem, periclitàreu, periclitaren

INDICATIU FUTUR: periclitaré, periclitaràs, periclitarà, periclitarem, periclitareu, periclitaran

INDICATIU CONDICIONAL: periclitaria, periclitaries, periclitaria, periclitaríem, periclitaríeu, periclitarien

SUBJUNTIU PRESENT: pericliti, periclitis, pericliti, periclitem, pericliteu, periclitin

SUBJUNTIU IMPERFET: periclités, periclitessis, periclités, periclitéssim, periclitéssiu, periclitessin

IMPERATIU: periclita, pericliti, periclitem, pericliteu, periclitin

->pericó

■pericó

[del fr. péricon, i aquest, del ll. hyperĭcon, gr. hypérikon, íd.]

m BOT 1 Hipèric.

2 pericó foradat Herba foradada.

3 pericó groc Hipèric.

4 pericó vermell FARM Planta herbàcia biennal de la família de les gencianàcies (Centaurium erythraea), de fulles ovades o el·líptiques, les inferiors en roseta i flors purpúries, emprada com a tònic i febrífug.

->pericolecistitis

pericolecistitis

f PAT Inflamació dels teixits que envolten la bufeta biliar.

->pericon

■pericon

m DANSA Dansa tradicional argentina, de ritme 3/8, que sol ballar-se per grups de parelles col·locades unes de cara a les altres.

->pericondri

■pericondri

m ANAT ANIM Membrana fibrosa que recobreix la superfície d’un cartílag.

->pericondritis

■pericondritis

f PAT Inflamació del pericondri.

->perícope

■perícope [o perícopa]

f BÍBL i 1 LITÚRG Secció de la Bíblia que hom llegeix en determinades ocasions del culte.

2 Fragment extret d’un text, sobretot neotestamentari, amb vista al seu estudi.

->pericot

■pericot

[der. de Pere]

m JOCS En alguns jocs de cartes, el cavall de bastos.

->pericrani

■pericrani

m ANAT ANIM Periosti de la cara externa dels ossos del crani.

->periderma

■periderma

m BOT En la tija i en l’arrel, conjunt de teixits secundaris que substitueixen l’epidermis.

->peridi

■peridi

m BOT En certs fongs, coberta de l’aparell esporífer.

->peridinials

peridinials

Part. sil.: pe_ri_di_ni_als

f BOT 1 pl Ordre d’algues pirròfites planctòniques que presenten una coberta de plaques de cel·lulosa rígides, poligonals i sovint amb porus.

2 sing Alga de l’ordre de les peridinials.

->peridínies

peridínies

Part. sil.: pe_ri_dí_ni_es

f pl BOT i ZOOL Dinoflagel·lades.

->peridíol

peridíol

Part. sil.: pe_ri_dí_ol

m BOT En les plantes nidulariàcies, cadascun dels cossos arrodonits que componen la gleba.

->peridot

■peridot

m MINERAL Varietat d’olivina, de color verd clar.

->peridotita

■peridotita

f PETROG Roca ígnia bàsica, de color fosc.

->perídrom

■perídrom

[del gr. perídromos, íd.]

m ARQUIT Galeria, espai obert que serveix per a passejar al voltant d’un edifici.

->peridural

■peridural

adj ANAT Epidural.

->periec

■periec -a

Part. sil.: pe_ri_ec

adj i m i f HIST 1 En l’antiga Esparta, a Creta i a l’Èlide, dit del ciutadà que havia assolit una posició particular de dependència respecte als altres ciutadans.

2 En la geografia dels grecs antics, dit de la persona que viu a la part de l’hemisferi boreal oposada a la part coneguda i habitada per ells.

->periesperit

■periesperit

Part. sil.: pe_ri_es_pe_rit

m ESPIR En l’espiritisme, element intermediari entre el món material i l’immaterial i que participa de la natura d’ambdós.

->perifèria

■perifèria

Part. sil.: pe_ri_fè_ri_a

[del ll. td. peripherīa, i aquest, del gr. periphéreia, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Contorn d’una figura curvilínia.

2 Contorn o superfície exterior d’un cos.

3 GEOG Extrems o marges de qualsevol entitat geogràfica. La perifèria del continent.

4 INFORM Conjunt de perifèrics connectats a un mateix ordinador.

->perifèric

■perifèric -a

[de perifèria]

1 adj Relatiu o pertanyent a la perifèria.

2 adj Que constitueix la perifèria. Els ravals perifèrics.

3 adj Que no penetra en un cos, en un territori, etc., superficial.

4 INFORM 1 m Dispositiu component de l’equip perifèric.

2 equip perifèric Conjunt d’unitats que formen part del maquinari d’un sistema informàtic sense formar part de la unitat central.

->perifèricament

■perifèricament

[de perifèric]

adv Superficialment.

->perífisi

perífisi

f BOT En les pirenomicètides i en les uredinals, cadascuna de les hifes estèrils que revesteixen el coll d’alguns peridis.

->perífiton

■perífiton

m ECOL Comunitat biòtica aquàtica formada per organismes fixos adherits solament per llur base.

->periflebitis

periflebitis

f PAT Inflamació dels teixits que envolten una vena, o bé de la túnica externa d’una vena.

->perifrasar

■perifrasar

[de perífrasi]

v 1 intr Usar perífrasis. És un bon escriptor, però li agrada una mica massa de perifrasar.

2 tr Expressar quelcom per mitjà d’una perífrasi. Perifrasar un concepte bíblic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perifrasar

GERUNDI: perifrasant

PARTICIPI: perifrasat, perifrasada, perifrasats, perifrasades

INDICATIU PRESENT: perifraso, perifrases, perifrasa, perifrasem, perifraseu, perifrasen

INDICATIU IMPERFET: perifrasava, perifrasaves, perifrasava, perifrasàvem, perifrasàveu, perifrasaven

INDICATIU PASSAT: perifrasí, perifrasares, perifrasà, perifrasàrem, perifrasàreu, perifrasaren

INDICATIU FUTUR: perifrasaré, perifrasaràs, perifrasarà, perifrasarem, perifrasareu, perifrasaran

INDICATIU CONDICIONAL: perifrasaria, perifrasaries, perifrasaria, perifrasaríem, perifrasaríeu, perifrasarien

SUBJUNTIU PRESENT: perifrasi, perifrasis, perifrasi, perifrasem, perifraseu, perifrasin

SUBJUNTIU IMPERFET: perifrasés, perifrasessis, perifrasés, perifraséssim, perifraséssiu, perifrasessin

IMPERATIU: perifrasa, perifrasi, perifrasem, perifraseu, perifrasin

->perifrasejar

■perifrasejar

[de perífrasi]

v tr i intr Perifrasar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perifrasejar

GERUNDI: perifrasejant

PARTICIPI: perifrasejat, perifrasejada, perifrasejats, perifrasejades

INDICATIU PRESENT: perifrasejo, perifraseges, perifraseja, perifrasegem, perifrasegeu, perifrasegen

INDICATIU IMPERFET: perifrasejava, perifrasejaves, perifrasejava, perifrasejàvem, perifrasejàveu, perifrasejaven

INDICATIU PASSAT: perifrasegí, perifrasejares, perifrasejà, perifrasejàrem, perifrasejàreu, perifrasejaren

INDICATIU FUTUR: perifrasejaré, perifrasejaràs, perifrasejarà, perifrasejarem, perifrasejareu, perifrasejaran

INDICATIU CONDICIONAL: perifrasejaria, perifrasejaries, perifrasejaria, perifrasejaríem, perifrasejaríeu, perifrasejarien

SUBJUNTIU PRESENT: perifrasegi, perifrasegis, perifrasegi, perifrasegem, perifrasegeu, perifrasegin

SUBJUNTIU IMPERFET: perifrasegés, perifrasegessis, perifrasegés, perifrasegéssim, perifrasegéssiu, perifrasegessin

IMPERATIU: perifraseja, perifrasegi, perifrasegem, perifrasegeu, perifrasegin

->perífrasi

■perífrasi

Cp. paràfrasi

[del ll. periphrăsis, i aquest, del gr. períphrasis, íd. , der. de periphrázō ‘parlar amb circumloquis’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Frase usada com a equivalent d’un mot; circumlocució.

2 perífrasi gramatical GRAM Expressió composta d’un concepte que no sol tenir una correspondència, en un sol mot, dins el sistema de la llengua.

3 perífrasi literària RET Figura retòrica que expressa el contingut d’un mot per mitjà d’altres, per evitar l’ús d’aquell amb una finalitat embellidora o eufemística.

4 perífrasi verbal GRAM Construcció integrada bàsicament per un verb auxiliar seguit d’una forma no personal, que expressa valors aspectuals o modals que no figuren en el paradigma de la conjugació del verb. Ex.: Deu ser tard. Has de venir aviat.

->perifràstic

■perifràstic -a

[del gr. periphrastikós, der. de periphrázō ‘parlar amb circumloquis’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la perífrasi.

2 GRAM Dit de la conjugació o del temps formats amb l’ajut d’un verb auxiliar.

->perifràsticament

■perifràsticament

[de perifràstic]

adv Valent-se d’una perífrasi.

->perigeu

■perigeu

Part. sil.: pe_ri_geu

[de peri- i -geu]

m ASTR Punt de l’òrbita de la Lluna, d’un satèl·lit artificial o, segons la hipòtesi aparent, d’un altre astre en què aquest és més pròxim a la Terra.

->perigin

■perigin -ígina

adj BOT 1 Situat al voltant del gineceu.

2 Dit de la flor que té el periant i l’androceu situats al voltant de l’ovari, i el tàlem còncau i no soldat amb l’ovari.

->periglacial

■periglacial

Part. sil.: pe_ri_gla_ci_al

[de peri- i glacial]

adj GEOMORF Dit del sistema d’erosió i formes de modelatge característics de les regions fredes de la terra, no recobertes pel glaç d’una manera contínua.

->perigoni

■perigoni

m BOT 1 Periant homoclamidi.

2 Involucre de fil·lidis més o menys modificats que envolta els anteridis dels briòfits.

->perigonial

perigonial

Part. sil.: pe_ri_go_ni_al

adj BOT Perigònic.

->perigònic

perigònic -a

adj BOT Relatiu o pertanyent al perigoni.

->perigordià

■perigordià -ana

Part. sil.: pe_ri_gor_di_à

PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent al perigordià.

2 m Indústria lítica de les primeres fases del paleolític superior de l’occident europeu, estudiada principalment al Perigord.

->periheli

■periheli

[de peri- i -heli]

m ASTR El punt de l’òrbita d’un planeta, d’un cometa o d’un asteroide més pròxim al Sol.

->perihepatitis

perihepatitis

f PAT Inflamació, aguda o crònica, de la coberta peritoneal del fetge.

->perijove

perijove

m ASTR Nom donat al periastre dels satèl·lits de Júpiter, amb relació a aquest.

->perilè

■perilè

m QUÍM ORG Hidrocarbur aromàtic pentacíclic que es troba en el quitrà de carbó, C₂₀H₁₂.

->perilimfa

perilimfa

f FISIOL ANIM Líquid contingut en l’espai situat entre el laberint membranós i l’ossi.

->perill

■perill

[del ll. perīcŭlum ‘assaig; perill’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 Estat o situació d’una persona o d’una cosa que corre un risc.

2 Contingència o possibilitat imminent que s’esdevingui algun mal. Ens amenaça un gran perill. Hi havia perill de la vida.

3 Situació o cosa en què existeix la dita possibilitat. Afrontar un perill.

->perillar

■perillar

[de perill; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr Estar en perill. Perillem de perdre-ho tot. El pont perilla d’enfonsar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perillar

GERUNDI: perillant

PARTICIPI: perillat, perillada, perillats, perillades

INDICATIU PRESENT: perillo, perilles, perilla, perillem, perilleu, perillen

INDICATIU IMPERFET: perillava, perillaves, perillava, perillàvem, perillàveu, perillaven

INDICATIU PASSAT: perillí, perillares, perillà, perillàrem, perillàreu, perillaren

INDICATIU FUTUR: perillaré, perillaràs, perillarà, perillarem, perillareu, perillaran

INDICATIU CONDICIONAL: perillaria, perillaries, perillaria, perillaríem, perillaríeu, perillarien

SUBJUNTIU PRESENT: perilli, perillis, perilli, perillem, perilleu, perillin

SUBJUNTIU IMPERFET: perillés, perillessis, perillés, perilléssim, perilléssiu, perillessin

IMPERATIU: perilla, perilli, perillem, perilleu, perillin

->perillós

■perillós -osa

[de perill; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que ofereix un perill. És perillós de passar per aquesta drecera.

2 On hom està en perill. Una situació perillosa.

->perillosament

■perillosament

[de perillós]

adv D’una manera perillosa.

->perillositat

■perillositat

[de perillós]

f Qualitat de perillós. La perillositat de la nitroglicerina.

->perímetre

■perímetre

[del ll. perimĕtros, i aquest, del gr. perímetros, íd.]

m 1 GEOM 1 Contorn d’una figura plana.

2 Longitud del contorn d’una figura plana.

2 MED Instrument per a mesurar el camp visual.

3 ANAT ANIM 1 perímetre cranial Circumferència del crani.

2 perímetre toràcic Circumferència del tòrax a una altura determinada.

->perimetri

perimetri

m ANAT ANIM Túnica serosa de l’úter, dependent del peritoneu visceral de la pelvis.

->perimetria

perimetria

Part. sil.: pe_ri_me_tri_a

f OFTAL Examen i mesura dels límits i de la continuïtat del camp visual.

->perimètric

■perimètric -a

adj Relatiu o pertanyent al perímetre.

->perimetritis

perimetritis

f PAT Inflamació del perimetri.

->perimisi

perimisi

f ANAT ANIM Membrana de teixit connectiu que envolta els fascicles musculars.

->perinatologia

perinatologia

Part. sil.: pe_ri_na_to_lo_gi_a

f MED Branca de la medicina que tracta de l’embaràs, el part i el període postnatal.

->perínclit

■perínclit -a

[de ínclit]

adj Ínclit, gloriós, en alt grau.

->perineal

■perineal

Part. sil.: pe_ri_ne_al

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al perineu.

->perinefritis

perinefritis

f PAT Inflamació, aguda o crònica, de l’embolcall cel·luloadipós del ronyó.

->perineo-

■perineo-

Forma prefixada del mot grec períneos, que significa ‘perineu’ i que indica l’espai entre els genitals externs i l’anus. Ex.: perineoplàstia.

->perineoplàstia

perineoplàstia

Part. sil.: pe_ri_ne_o_plàs_ti_a

f CIR Cirurgia plàstica del perineu.

->perineorràfia

perineorràfia

Part. sil.: pe_ri_ne_or_rà_fi_a

f CIR Sutura d’un esquinçament perineal.

->perineu

■perineu

Part. sil.: pe_ri_neu

[del ll. perineos, i aquest, del gr. perínaios, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m ANAT ANIM Paret musculomembranosa, de forma romboïdal, que forma el sòl de la gran cavitat abdominal.

->perineuri

perineuri

Part. sil.: pe_ri_neu_ri

m ANAT ANIM Beina que envolta els funicles nerviosos o grups de fibres nervioses dins cada nervi.

->perini

perini

m ANAT ANIM Perineu.

->periodat

■periodat

Part. sil.: pe_ri_o_dat

m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid periòdic.

2 Anió de fórmula IO^-˜₄.