->topament

■topament

[de topar]

m fig Topada, encontre de parers, etc., que produeix disputes, desavinences. Va tenir un topament amb l’amo.

->topants

■topants

[de topar; 1a FONT: 1915, DAg.]

m pl Indrets on anar, per on passar, etc. Coneixia de cor tots els topants de la casa.

->topar

■topar

Hom.: tupar

[d’origen onomatopeic, del so top d’un xoc; 1a FONT: s. XV]

v 1 intr 1 Venir una cosa a tocar més o menys violentament a una altra que troba en el seu camí. En alçar-se va topar de cap amb el sostre, contra el sostre. El cotxe va anar a topar contra un arbre.

2 fig En aquest afer, vam topar amb grans dificultats. Cadascú no cercava sinó el seu profit i havien de topar un dia o altre.

2 intr Donar cops amb el cap els moltons i altres animals banyuts. Els dos mascles topaven lluitant pel territori.

3 tr Trobar algú o alguna cosa per atzar. Quan ja no pensava en ell, un dia el vaig topar al carrer. Si algun dia ens topéssim, no el coneixeria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: topar

GERUNDI: topant

PARTICIPI: topat, topada, topats, topades

INDICATIU PRESENT: topo, topes, topa, topem, topeu, topen

INDICATIU IMPERFET: topava, topaves, topava, topàvem, topàveu, topaven

INDICATIU PASSAT: topí, topares, topà, topàrem, topàreu, toparen

INDICATIU FUTUR: toparé, toparàs, toparà, toparem, topareu, toparan

INDICATIU CONDICIONAL: toparia, toparies, toparia, toparíem, toparíeu, toparien

SUBJUNTIU PRESENT: topi, topis, topi, topem, topeu, topin

SUBJUNTIU IMPERFET: topés, topessis, topés, topéssim, topéssiu, topessin

IMPERATIU: topa, topi, topem, topeu, topin

->topazi

■topazi

[del ll. topazion, i aquest, del gr. topázion, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m MINERAL Aluminosilicat hidratat amb fluor, Al₂SiO₄(OH,F)₂, mineral que cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

->topeta

topeta

[de topar]

f SUR Tap de suro molt prim i llarg.

->topí

topí

[d’origen incert, probablement preromà, relacionat amb pot; 1a FONT: s. XV]

m Olla petita d’una sola nansa.

->-topia

-topia

Forma sufixada del mot grec tópos, que significa ‘lloc’. Ex.: isotopia.

->tòpic

■tòpic -a

[del ll. topĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. topikós ‘local’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Relatiu o pertanyent a un lloc determinat, local. Divinitats tòpiques.

2 adj i m FARM Dit del remei o medicament que hom aplica exteriorment damunt la pell o regió afectada, com és el cas de les pomades, els ungüents, els emplastres, els pegats, etc.

3 m LIT i LÒG 1 Argument general que s’aplica a tots els casos anàlegs, lloc comú.

2 Expressió trivial emprada sistemàticament en el mateix sentit. Els tòpics que hom aprèn a l’escola, que hom llegeix a la premsa.

4 f PSIC Nom amb el qual hom designa la descripció del funcionament de l’aparell psíquic realitzada per S. Freud.

->-tòpic

-tòpic -tòpica

Forma sufixada del mot grec tópos, que significa ‘lloc’. Ex.: ectòpic.

->topina

topina

f 1 Topí gros, on hom solia guardar confitat el porc.

2 p ext GASTR Conjunt de trossos de carn de porc cuita i confitada en oli o llard.

->topinada

topinada

f 1 1 Topí ple.

2 Contingut d’un topí o topina.

2 DR 1 Engany consistent a introduir paperetes fraudulentes en una urna electoral o a alterar-ne el compte.

2 Maquinació fraudulenta.

->topinaire

topinaire

Part. sil.: to_pi_nai_re

m i f Persona que comet topinades.

->topless

topless^* [tɔ́ples]

[mot angl., comp. de top ‘part superior’ i less ‘sense’, usat inicialment en aquest sentit específic als EUA]

1 1 adj Sense els sostenidors, especialment del biquini, amb els pits nus. Banyista ‘topless’.

2 adv Es banyava ‘topless’.

2 m Biquini sense els sostenidors. Anar amb ‘topless’.

3 m El fet d’anar amb els pits nus en públic. No hi deixen pas fer ‘topless’, aquí.

->topo-

■topo-

Forma prefixada del mot grec tópos, que significa ‘lloc’. Ex.: topologia, topografia.

->topoclima

■topoclima

[de topo- i clima]

m CLIMAT Clima local de l’hàbitat propi de la comunitat vegetal.

->topodiagnosi

topodiagnosi

Part. sil.: to_po_di_ag_no_si

f DIAG Diagnosi que fa referència a la determinació del lloc on és la malaltia, anomenada també diagnosi topogràfica.

->topodiagnòstic

topodiagnòstic -a

Part. sil.: to_po_di_ag_nòs_tic

DIAG 1 adj Relatiu o pertanyent a la topodiagnosi.

2 m Topodiagnosi.

->topògraf

■topògraf -a

[de topo- i -graf]

m i f TOPOG Persona que es dedica a la topografia.

->topografia

■topografia

Part. sil.: to_po_gra_fi_a

[de topo- i -grafia]

f 1 TOPOG 1 Tècnica que té per objecte determinar la forma i les dimensions d’un terreny o lloc de la superfície terrestre per a representar-lo gràficament sobre un paper amb totes les seves particularitats.

2 Conjunt de particularitats que presenta la superfície d’un terreny.

2 ANAT ANIM Descripció d’una part o d’una regió anatòmica determinada.

3 topografia mèdica GEOG i MED Nom donat als treballs monogràfics d’una població promoguts per l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, a través de concursos públics, durant el segle XIX i al començament del XX.

->topogràfic

■topogràfic -a

[de topografia]

adj Relatiu o pertanyent a la topografia.

->topoguia

■topoguia

Part. sil.: to_po_gui_a

f EXCURS Guia topogràfica, amb texts sobre indrets, fotografies i distàncies cronometrades, útil per a la pràctica del senderisme.

->topologia

■topologia

Part. sil.: to_po_lo_gi_a

[de topo- i -logia]

f TOPOL Part de la matemàtica que estudia aquelles propietats dels conjunts de punts de la recta, del pla, de l’espai o d’espais de dimensions superiors que no són alterades per les transformacions contínues.

->topològic

■topològic -a

[de topologia]

adj TOPOL 1 Relatiu o pertanyent a la topologia. Espai topològic.

2 grup topològic Conjunt que és alhora un grup i un espai topològic, de manera que totes dues estructures són compatibles, és a dir, que l’operació de grup i l’aplicació que assigna a cada element el seu invers són contínues.

3 transformació topològica ÀLG Homeomorfisme.

->topometria

■topometria

Part. sil.: to_po_me_tri_a

[de topo- i -metria]

f TOPOG i CARTOG Conjunt d’operacions que hom efectua sobre un terreny a fi de determinar els valors numèrics dels elements necessaris per a construir un pla o mapa.

->topònim

■topònim

[de topo- i -ònim; 1a FONT: c. 1940]

m LING Nom de lloc.

->toponímia

■toponímia

Part. sil.: to_po_ní_mi_a

[de topo- i -onímia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 LING 1 Conjunt de topònims.

2 Part de l’onomàstica que estudia els noms de lloc.

2 ANAT ANIM 1 Terminologia tòpica o de les regions.

2 Terminologia relativa a la posició i direcció dels òrgans.

->toponímic

■toponímic -a

[de toponímia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj LING Relatiu o pertanyent a la toponímia.

->toponimista

■toponimista

m i f LING Especialista en toponímia.

->toponomàstic

■toponomàstic -a

[de top- i onomàstic; 1a FONT: 1917, DOrt.]

LING 1 adj Relatiu o pertanyent als noms de lloc.

2 f Toponímia.

->top secret

top secret^* [tɔ̀psɛ́kɾet]

[mot angl., comp. de top ‘del més alt nivell, el més important’ i secret, del fr. secret]

loc adj Locució que significa ‘absolutament secret’ i que hom fa servir per indicar que un document oficial, una notícia, etc., és absolutament confidencial.

->toquejar

■toquejar

[de tocar; 1a FONT: 1851, DEsc.]

v tr Tocar amb les mans reiteradament una cosa o una persona. No toquegis el pa! Els infants toquejaven efusivament el missioner que els visitava.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: toquejar

GERUNDI: toquejant

PARTICIPI: toquejat, toquejada, toquejats, toquejades

INDICATIU PRESENT: toquejo, toqueges, toqueja, toquegem, toquegeu, toquegen

INDICATIU IMPERFET: toquejava, toquejaves, toquejava, toquejàvem, toquejàveu, toquejaven

INDICATIU PASSAT: toquegí, toquejares, toquejà, toquejàrem, toquejàreu, toquejaren

INDICATIU FUTUR: toquejaré, toquejaràs, toquejarà, toquejarem, toquejareu, toquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: toquejaria, toquejaries, toquejaria, toquejaríem, toquejaríeu, toquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: toquegi, toquegis, toquegi, toquegem, toquegeu, toquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: toquegés, toquegessis, toquegés, toquegéssim, toquegéssiu, toquegessin

IMPERATIU: toqueja, toquegi, toquegem, toquegeu, toquegin

->toquer

■toquer -a

[de toca¹]

m i f Persona que fabrica toques o en ven.

->toquerejar

■toquerejar

[de tocar; 1a FONT: 1915, DAg.]

v tr Toquejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: toquerejar

GERUNDI: toquerejant

PARTICIPI: toquerejat, toquerejada, toquerejats, toquerejades

INDICATIU PRESENT: toquerejo, toquereges, toquereja, toqueregem, toqueregeu, toqueregen

INDICATIU IMPERFET: toquerejava, toquerejaves, toquerejava, toquerejàvem, toquerejàveu, toquerejaven

INDICATIU PASSAT: toqueregí, toquerejares, toquerejà, toquerejàrem, toquerejàreu, toquerejaren

INDICATIU FUTUR: toquerejaré, toquerejaràs, toquerejarà, toquerejarem, toquerejareu, toquerejaran

INDICATIU CONDICIONAL: toquerejaria, toquerejaries, toquerejaria, toquerejaríem, toquerejaríeu, toquerejarien

SUBJUNTIU PRESENT: toqueregi, toqueregis, toqueregi, toqueregem, toqueregeu, toqueregin

SUBJUNTIU IMPERFET: toqueregés, toqueregessis, toqueregés, toqueregéssim, toqueregéssiu, toqueregessin

IMPERATIU: toquereja, toqueregi, toqueregem, toqueregeu, toqueregin

->toqueta

■toqueta

[de toca¹]

f 1 Mocador femení de seda, de cotó o de llana, plegat en forma triangular, per a ésser portat al cap o al coll.

2 TÈXT Treball de ganxet o de punt que serveix, en la indumentària femenina, per a posar damunt les espatlles com a abric o adorn.

->toquiota

toquiota

Part. sil.: to_qui_o_ta

adj i m i f De Tòquio (capital del Japó).

->tor

■tor

[del ll. torus ‘protuberància en un terreny, una fusta, una corda, etc.’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 ARQUIT 1 Motllura grossa convexa i semicircular.

2 Espècie de bossell que hi ha a les bases de les columnes.

3 tor deformat Motllura semblant al tor, però de secció que no és semicircular, sinó que presenta la convexitat una mica aixafada. És la inversa de l’escòcia.

2 ELECT i MAGNET Peça en forma de tor, de material ferromagnètic, destinada a fer de nucli magnètic en alguns tipus especials de transformadors i bobines.

3 GEOM Superfície generada per la rotació, en l’espai, d’un cercle al voltant d’un eix del seu pla que no talla el cercle.

->tora¹

■tora¹

[del ll. td. phthŏra, i aquest, del gr. phthorá ‘destrucció’, aplicat a la planta pels seus efectes metzinosos; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

f 1 BOT 1 Nom donat a diversos acònits molt metzinosos que es fan al voltant de les jaces del bestiar, entre els quals es destaquen la tora blava (Aconitum napellus), de flors blaves, i la tora groga (A. anthora), de flors grogues.

2 Matallops.

2 PAT Malaltia que produeix una bifurcació de les puntes dels cabells i els consumeix.

->tora²

■tora²

[d’origen incert, parònim de turó¹, amb el qual podria tenir alguna relació etimològica; tractant-se d’un terreny sobresortint, probablement del ll. tŏrus ‘protuberància’ (v. tor); 1a FONT: 1344]

f dial Terra d’al·luvió més alta que l’altra que la volta i que, si hom vol regularitzar el regadiu, cal que sigui anivellada.

->Torà

Torà

[de l’heb. tōrāh ‘ensenyament, llei’]

[ant: Tora] f JUD Entre els jueus, Pentateuc.

->torac-

■torac-

Forma prefixada del mot grec thṓrax, thṓrakos, que significa ‘tòrax’. Ex.: toracàlgia.

->toracectomia

toracectomia

Part. sil.: to_ra_cec_to_mi_a

f CIR Toracotomia amb resecció d’una porció de costella.

->toracentesi

toracentesi

f CIR Toracocentesi.

->toràcic

■toràcic -a

[del gr. thōrakikós, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj Relatiu o pertanyent al tòrax. Perímetre toràcic.

2 m ZOOL 1 pl Ordre de crustacis de la subclasse dels cirrípedes, amb el cos recobert per una cuirassa, hermafrodites, amb fecundació creuada i interna, i desenvolupament indirecte. Inclou molts gèneres i moltes espècies, com Lepas i Policipes (peu de cabra), Balanus i Chthamallus (gla de mar), freqüents a les aigües dels Països Catalans.

2 sing Crustaci de l’ordre dels toràcics.

->toraco-

■toraco-

Forma prefixada del mot grec thṓrax, thṓrakos, que significa ‘tòrax’. Ex.: toracodínia, toracopodi.

->toracocentesi

■toracocentesi

f CIR Punció quirúrgica de la paret toràcica, especialment la que té per objecte evacuar un embassament per la cavitat pleural.

->toracodínia

toracodínia

Part. sil.: to_ra_co_dí_ni_a

f PAT Dolor al pit; pleurodínia.

->toracometria

toracometria

Part. sil.: to_ra_co_me_tri_a

f MED Mesurament del tòrax o de l’amplitud dels moviments respiratoris.

->toracoplàstia

toracoplàstia

Part. sil.: to_ra_co_plàs_ti_a

f CIR Cirurgia plàstica del tòrax, especialment la resecció de porcions de la paret toràcica per a l’obtenció del col·lapse pulmonar.

->toracopodi

toracopodi

m ANAT ANIM Nom donat a qualsevol apèndix de la regió toràcica d’alguns crustacis.

->toracoscòpia

toracoscòpia

Part. sil.: to_ra_cos_cò_pi_a

f DIAG 1 Examen directe del tòrax.

2 Pleuroscòpia.

->toracòsquisi

toracòsquisi

f PAT Fissura congènita del tòrax.

->toracostomia

toracostomia

Part. sil.: to_ra_cos_to_mi_a

f CIR Creació quirúrgica d’una obertura en el tòrax.

->toracotomia

toracotomia

Part. sil.: to_ra_co_to_mi_a

f CIR Incisió quirúrgica de la paret toràcica.

->toracotropina

toracotropina

f FISIOL ANIM Neurohormona de les cèl·lules secretores del cervell dels insectes que és conduïda per l’hemolimfa fins a les glàndules protoràciques, on promou l’alliberament d’ecdisona.

->torada

■torada

f FUST Roll de fins a 2,5 m de longitud. Dues posts de la mateixa torada.

->toral

■toral

[de tor]

adj ARQUIT 1 Que serveix de suport.

2 Dit de l’arc que separa dues voltes situades l’una a continuació de l’altra.

3 arc toral Cadascun dels quatre arcs sobre els quals descansa una cúpula.

->toranenc

toranenc -a

adj i m i f De Torà (Segarra).

->tòrax

■tòrax

[del ll. thorax, -ācis, i aquest, del gr. thṓrax, thṓrakos, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m ANAT ANIM 1 Porció del cos dels animals que presenten el cos diferenciat longitudinalment, situada entre el cap i l’abdomen.

2 tòrax alar Tòrax pla.

3 tòrax d’amazona Tòrax humà que té una sola mamella.

4 tòrax dolicoide Pit humà eixamplat dels emfisematosos pulmonars.

5 tòrax en quilla Deformació raquítica del tòrax humà amb sortida de l’estèrnum i aplanament de les costelles.

6 tòrax pla Tòrax humà aplanat en el sentit sagital, amb les escàpules sortints.

->torb

■torb

[del nominatiu del ll. tŭrbo, -ĭnis ‘terbolí, remolí’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 METEOR Ventada que aixeca la neu del terreny, de manera que la visibilitat minva considerablement.

2 fig Desori.

->torba¹

■torba¹

[del fr. tourbe, i aquest, del fràncic *turba, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f PEDOL i GEOL Tipus d’humus d’estructura fibrosa, format en un medi anaeròbic i saturat d’aigua, de color negre o marró i d’aspecte esponjós, emprat com a combustible d’ús domèstic.

->torba²

■torba²

[de torbar; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 Torbament.

2 torba de cap (o simplement torba) PAT Vertigen.

->torbació

■torbació

Part. sil.: tor_ba_ci_ó

[del ll. turbatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f Torbament.

->torbadament

■torbadament

[de torbar]

adv Amb torbament.

->torbador

■torbador -a

[del ll. turbator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj Que causa torbament.

->torbament

■torbament

[de torbar; 1a FONT: s. XIV]

m 1 1 Acció de torbar o de torbar-se;

2 l’efecte.

2 Estat del qui està torbat.

->torbar

■torbar

[del ll. tFrbare ‘enterbolir, agitar; torbar; pertorbar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Alterar la quietud, la serenitat, la luciditat, etc. Torbar l’ànim, l’enteniment.

2 Alterar el curs natural, el bon funcionament, l’estat normal, d’una cosa. Torbar la digestió. Torbar la quietud de la nit. Torbar el silenci.

3 Distreure. No el torbis.

2 pron 1 Entretenir-se, invertir temps en una cosa, especialment invertir més temps del que cal o del que convé. No et torbis: vine de pressa.

2 Immutar-se. Quan hom li féu aquesta pregunta, ella es va torbar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: torbar

GERUNDI: torbant

PARTICIPI: torbat, torbada, torbats, torbades

INDICATIU PRESENT: torbo, torbes, torba, torbem, torbeu, torben

INDICATIU IMPERFET: torbava, torbaves, torbava, torbàvem, torbàveu, torbaven

INDICATIU PASSAT: torbí, torbares, torbà, torbàrem, torbàreu, torbaren

INDICATIU FUTUR: torbaré, torbaràs, torbarà, torbarem, torbareu, torbaran

INDICATIU CONDICIONAL: torbaria, torbaries, torbaria, torbaríem, torbaríeu, torbarien

SUBJUNTIU PRESENT: torbi, torbis, torbi, torbem, torbeu, torbin

SUBJUNTIU IMPERFET: torbés, torbessis, torbés, torbéssim, torbéssiu, torbessin

IMPERATIU: torba, torbi, torbem, torbeu, torbin

->torbera

■torbera

[de torba¹]

f 1 GEOBOT 1 Tipus de vegetació propi de medis entollats, caracteritzat per la presència abundant i exclusiva de molses o d’herbes hidròfiles, que es transformen en torba, la qual s’acumula al fons de la torbera.

2 torbera alta Torbera integrada per esfagnes que s’eleven per damunt del nivell de l’aigua i per sòl àcid i oligotròfic.

3 torbera baixa Torbera constituïda per ciperàcies i altres herbes, que es forma en indrets calcaris o cilícics, amb aigua neutra, poc àcida o lleugerament bàsica, i rica en nutrients.

4 torbera de cobertor Torbera baixa que cobreix grans extensions de terreny i que s’estén pels vessants de les muntanyes.

2 GEOL Jaciment de torba.

->torbernita

■torbernita

f MINERAL Uranofosfat de coure, Cu(PO₄UO₂)₂·8H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal. És anomenat també calcolita.

->torbonada

■torbonada

[de torb; 1a FONT: 1885]

f METEOR 1 Vent fortíssim que s’aixeca i es para sobtadament, i que dura només alguns minuts, acompanyat sovint de pluja intensa o de calamarsa.

2 línia de torbonades Línia al llarg de la qual l’aire fred descendent es troba amb l’aire calent, la qual cosa dóna lloc a un canvi brusc en la direcció del vent, un ràpid descens de la temperatura i un ràpid augment de la pressió.

->torbós

■torbós -osa

[de torba¹]

adj PEDOL, GEOBOT i GEOL 1 Que conté torba.

2 Relatiu o pertanyent a la torba o a la torbera.

->torcaboques

■torcaboques

[de torcar i boca; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m Tovalló.

->torcacoltells

■torcacoltells

[de torcar i coltell]

m Drap usat per a torcar o netejar els coltells o ganivets.

->torçada

■torçada

[de torçar]

f Torçament.

->torcador

torcador

[de torcar]

m Drap de cuina.

->torçal

■torçal

[de tòrcer; 1a FONT: 1803, DEst.]

m TÈXT Cordonet de seda, cotó o llana fet torcent dos o més fils formats cadascun amb dos o més caps retorts amb torsió contrària.

->torçalet

■torçalet

[de torçal]

m TÈXT Torçal prim de seda.

->torcamans

■torcamans

[de torcar i mà]

m Eixugamans.

->torçament

■torçament

[de torçar]

m 1 Acció de torçar;

2 l’efecte.

->torcar

■torcar

[del ll. vg. *torca ‘feix d’herba o de draps retorçat’, variant del ll. cl. torques, -is ‘collar’, der. de torquēre ‘torçar’; 1a FONT: s. XIII]

v tr Eixugar fregant amb un drap, un paper, etc. Després de dinar torca la taula. Torca’t els morros, que els tens bruts! Torcar-se el cul.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: torcar

GERUNDI: torcant

PARTICIPI: torcat, torcada, torcats, torcades

INDICATIU PRESENT: torco, torques, torca, torquem, torqueu, torquen

INDICATIU IMPERFET: torcava, torcaves, torcava, torcàvem, torcàveu, torcaven

INDICATIU PASSAT: torquí, torcares, torcà, torcàrem, torcàreu, torcaren

INDICATIU FUTUR: torcaré, torcaràs, torcarà, torcarem, torcareu, torcaran

INDICATIU CONDICIONAL: torcaria, torcaries, torcaria, torcaríem, torcaríeu, torcarien

SUBJUNTIU PRESENT: torqui, torquis, torqui, torquem, torqueu, torquin

SUBJUNTIU IMPERFET: torqués, torquessis, torqués, torquéssim, torquéssiu, torquessin

IMPERATIU: torca, torqui, torquem, torqueu, torquin

->torçar

■torçar

[variant de tòrcer, per canvi de conjugació a causa de formes coincidents en el present entre verbs de la 2a conj. i de la 1a i de la dificultat de mantenir els participis forts (tort), cada vegada més antiquats]

v tr Tòrcer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: torçar

GERUNDI: torçant

PARTICIPI: torçat, torçada, torçats, torçades

INDICATIU PRESENT: torço, torces, torça, torcem, torceu, torcen

INDICATIU IMPERFET: torçava, torçaves, torçava, torçàvem, torçàveu, torçaven

INDICATIU PASSAT: torcí, torçares, torçà, torçàrem, torçàreu, torçaren

INDICATIU FUTUR: torçaré, torçaràs, torçarà, torçarem, torçareu, torçaran

INDICATIU CONDICIONAL: torçaria, torçaries, torçaria, torçaríem, torçaríeu, torçarien

SUBJUNTIU PRESENT: torci, torcis, torci, torcem, torceu, torcin

SUBJUNTIU IMPERFET: torcés, torcessis, torcés, torcéssim, torcéssiu, torcessin

IMPERATIU: torça, torci, torcem, torceu, torcin

->torca-raor

■torca-raor

Part. sil.: tor_ca-ra_or

[de torcar i raor]

m Drapet per a netejar les navalles o els raors.

->torçat

torçat -ada

adj i m ENOL Dit del vi de baixa graduació que ha sofert una alteració d’origen microbià que el fa impropi per al consum.

->torcebraç

■torcebraç

[de tòrcer i braç]

m 1 Prova de força. Fer un torcebraç.

2 Estira-i-arronsa entre dues persones, entitats, etc. Un torcebraç entre el Govern i l’oposició.

->torcecoll

■torcecoll

[de tòrcer¹ i coll; 1a FONT: 1839, DLab.]

m PAT Torticoli.

->torcedís

■torcedís -issa

[de tòrcer; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que es torç fàcilment, que es pot tòrcer, flexible.

->torcedor

■torcedor -a

[de tòrcer]

1 adj i m i f 1 Que torç.

2 torcedor de seda OFIC i HIST Menestral que tenia per ofici tòrcer la seda.

2 m 1 Instrument amb què hom torç quelcom.

2 esp FIL Fus amb què hom torç fil.

->torcedura

■torcedura

[de tòrcer; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Torçament.

->torcejar

■torcejar

[de tòrcer; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr Ésser més o menys torçut o tort. Aquesta barra torceja una mica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: torcejar

GERUNDI: torcejant

PARTICIPI: torcejat, torcejada, torcejats, torcejades

INDICATIU PRESENT: torcejo, torceges, torceja, torcegem, torcegeu, torcegen

INDICATIU IMPERFET: torcejava, torcejaves, torcejava, torcejàvem, torcejàveu, torcejaven

INDICATIU PASSAT: torcegí, torcejares, torcejà, torcejàrem, torcejàreu, torcejaren

INDICATIU FUTUR: torcejaré, torcejaràs, torcejarà, torcejarem, torcejareu, torcejaran

INDICATIU CONDICIONAL: torcejaria, torcejaries, torcejaria, torcejaríem, torcejaríeu, torcejarien

SUBJUNTIU PRESENT: torcegi, torcegis, torcegi, torcegem, torcegeu, torcegin

SUBJUNTIU IMPERFET: torcegés, torcegessis, torcegés, torcegéssim, torcegéssiu, torcegessin

IMPERATIU: torceja, torcegi, torcegem, torcegeu, torcegin

->tòrcer

■tòrcer

[del ll. vg. *tŏrcĕre, ll. cl. tŏrquēre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Deformar un cos per l’acció d’una força que tendeix a fer girar l’un dels seus extrems o una de les seves parts al voltant del seu eix longitudinal mentre l’altre és privat de girar o gira en sentit contrari. Li van tòrcer el braç per dominar-lo.

2 tòrcer el coll (a algú) Matar-lo.

3 tòrcer fils (o simplement tòrcer) FIL Fer girar les fibres d’un filat sobre elles mateixes, de manera que es cargolin en espiral per tal d’augmentar la resistència del fil.

4 tòrcer-se un peu Dislocar-se’l, desllorigar-se’n les articulacions.

2 1 tr Fer prendre a una cosa o a una part d’una cosa una direcció altra que la normal, que la que seguia, que la que té l’altra part. A veure si pots tòrcer aquesta barra de ferro.

2 pron Les canyes es torcien al vent. Aquest llistó s’ha torçut.

3 intr Allà el camí torç a l’esquerra.

4 tr fig El noi ha tingut una bona educació, però males amistats l’han torçut del camí dret.

5 pron fig Era un bon estudiant, però s’ha torçut.

6 tr fig Interpretar malament; falsejar. Tòrcer la justícia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tòrcer

GERUNDI: torcent

PARTICIPI: torçut, torçuda, torçuts, torçudes

INDICATIU PRESENT: torço, torces, torç, torcem, torceu, torcen

INDICATIU IMPERFET: torcia, torcies, torcia, torcíem, torcíeu, torcien

INDICATIU PASSAT: torcí, torceres, torcé, torcérem, torcéreu, torceren

INDICATIU FUTUR: torceré, torceràs, torcerà, torcerem, torcereu, torceran

INDICATIU CONDICIONAL: torceria, torceries, torceria, torceríem, torceríeu, torcerien

SUBJUNTIU PRESENT: torci, torcis, torci, torcem, torceu, torcin

SUBJUNTIU IMPERFET: torcés, torcessis, torcés, torcéssim, torcéssiu, torcessin

IMPERATIU: torç, torci, torcem, torceu, torcin

->torciment

■torciment

m Torçament.

->torcívol

■torcívol -a

[de tòrcer]

adj Fàcil de tòrcer.

->torçó

■torçó

Hom.: torçor

[del ll. tortio, -ōnis ‘torsió, acció de tòrcer’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f [o m] PAT Còlic intestinal o uterí.

->torçor

■torçor -a

Hom.: torçó

[de tòrcer; 1a FONT: 1932, DFa.]

1 adj 1 Que torç; torcedor.

2 TECNOL Relatiu o pertanyent a la torsió. Moment torçor.

2 m 1 Instrument per a tòrcer, torcedor.

2 Bastonet que retorç la corda d’una serra de mà per a tibar la fulla dentada.

->tòrcul

■tòrcul

[del ll. tŏrcŭlum ‘trull, molí d’oli’, der. de tŏrquēre ‘tòrcer; esprémer retorcent’]

m GRÀF Premsa, especialment la manual emprada per a treure proves o per a imprimir làmines artístiques.

->torçut

torçut -uda

[de tòrcer]

adj 1 Tort.

2 HERÀLD Dit de la peça allargada un dels extrems de la qual és torçut.

->tord¹

■tord¹

[del ll. tŭrdus, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m 1 ICT Nom donat a diversos peixos perciformes de la família dels làbrids que pertanyen principalment als gèneres Labrus i Symphodus. Cal destacar el tord becut o petarc, el tord de fons (Acantholabrus palloni), el tord flassader (S. doderleini), el tord massot (L. merula) o tord negre, el tord roquer (S. melops) i el tord verd o grívia.

2 ORNIT 1 Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids (Turdus philomelos), que té les parts inferiors de color blanc rossenc i llistades de taques negrenques, amb el mascle molt cantaire i apreciat com a ocell de gàbia.

2 tord ala-roig Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids (Turdus iliacus), semblant al tord però amb la part inferior de les ales de color roig viu i una llista ocular groguenca.

3 tord burell Griva cerdana.

4 tord cellard Tord ala-roig.

5 tord flassader Merla de pit blanc.

->tord²

■tord² -a

adj Dit del cavall o de l’egua de pelatge barrejat de blanc i negre.

->torderenc

torderenc -a

adj i m i f De Tordera (Maresme) o de Torderes (Rosselló).

->toreig

■toreig

Part. sil.: to_reig

[de torejar]

m TAUROM 1 Acció de torejar.

2 tauromàquia 1.

3 Estil personal d’un torero.

->torejador

■torejador -a

[de torejar]

m i f TAUROM 1 Persona que toreja.

2 Torero.

->torejar

■torejar

[de toro]

v 1 tr TAUROM Incitar un toro perquè escometi i esquivar-ne les escomeses.

2 tr TAUROM Lluitar amb el toro durant una corrida.

3 tr abs TAUROM Torejar bé, malament, amb estil.

4 pron col·loq Burlar-se d’algú, passejar-se’l. Els empleats se’l toregen, el nou director.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: torejar

GERUNDI: torejant

PARTICIPI: torejat, torejada, torejats, torejades

INDICATIU PRESENT: torejo, toreges, toreja, toregem, toregeu, toregen

INDICATIU IMPERFET: torejava, torejaves, torejava, torejàvem, torejàveu, torejaven

INDICATIU PASSAT: toregí, torejares, torejà, torejàrem, torejàreu, torejaren

INDICATIU FUTUR: torejaré, torejaràs, torejarà, torejarem, torejareu, torejaran

INDICATIU CONDICIONAL: torejaria, torejaries, torejaria, torejaríem, torejaríeu, torejarien

SUBJUNTIU PRESENT: toregi, toregis, toregi, toregem, toregeu, toregin

SUBJUNTIU IMPERFET: toregés, toregessis, toregés, toregéssim, toregéssiu, toregessin

IMPERATIU: toreja, toregi, toregem, toregeu, toregin

->torell

■torell

[der. del ll. tŏrus ‘protuberància’, amb sufix dimin]

m 1 dial Bocí de tronc o de branca gruixuda que conserva la forma cilíndrica i que és fàcil d’estellar.

2 FUST Torada de fins a 1,5 m de longitud.

->torelló

■torelló

[de torell; 1a FONT: 1915, DAg.]

m dial Metxa de fusta, especialment la que hom posa a les juntures importants d’un moble per tal de conferir-li una major resistència.

->torellonenc

■torellonenc -a

adj i m i f De Torelló (Osona).

->torer

■torer

m BOT Herbassar de tores.

->torero

■torero -a

[del cast. torero, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent al torero.

2 m i f TAUROM Persona que toreja en una corrida de toros.

3 m i f OFIC Persona que treballa en el maneig d’un toro o carretó de forca.

4 f INDUM Gec cenyit, sense botons, que no passa de la cintura, com el que porten els toreros.

->toret

■toret

[de toro]

m ORNIT Martinet menut, que encara és novell.

->torèutica

■torèutica

Part. sil.: to_rèu_ti_ca

[del gr. toreutikḗ, íd., der. de toreúō ‘cisellar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f ART Art de cisellar i esculpir els metalls i el vori.

->tori¹

■tori¹

[del ll. científic thorium, del nom del déu escandinau Thor, creat el 1828 pel seu descobridor, el químic suec J.J. Berzelius (1779-1848); 1a FONT: 1868, DLCo.]

m QUÍM INORG 1 [símb: Th] Element químic de nombre atòmic 90 pertanyent a la família dels actínids de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 232,0381.

2 diòxid de tori [ThO₂] Pólvores blanques, naturals o obtingudes per reducció del nitrat de tori.

3 nitrat de tori [Th(NO₃)₄·4H₂O] Sòlid cristal·lí blanc.

4 tetrafluorur de tori [ThF₄] Pólvores blanques emprades en la preparació del metall en forma de fluorur doble de potassi i tori.

->tori²

tori²

m i f ESPORT Judoka en el moment en què executa una acció d’atac.

->-tori¹

-tori¹

Sufix, del llatí -torium, -ii, que significa ‘lloc destinat a’. Ex.: observatori, dormitori.

->-tori²

-tori² -tòria

Sufix, del llatí -torius, -a, que significa ‘que té la característica de’. Ex.: giratori, oscil·latori, contradictòria.

->tòria¹

■tòria¹

Part. sil.: tò_ri_a

[d’origen incert, probablement relacionat amb el ll. td. turio, -ōnis ‘rebrot’, i potser encara més d’una base preromana *táureia, variant alternant del mot ll; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Sarment.

2 p ext Vinya. Va venir de la tòria.

3 ésser de la tòria fig Ésser molt bevedor.

->tòria²

tòria²

Part. sil.: tò_ri_a

[de tori]

f QUÍM INORG Diòxid de tori.

->toriam

■toriam

Part. sil.: to_ri_am

[de tòria¹; 1a FONT: 1915, DAg.]

m BOT i AGR Sarmentada.

->torianita

torianita

Part. sil.: to_ri_a_ni_ta

f MINERAL Òxid de tori i urani, de fórmula (Th,U)O₂, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.

->tòric¹

■tòric¹ -a

[de tor]

adj GEOM 1 Relatiu o pertanyent al tor.

2 Que té la forma de tor o d’una zona de tor.

->tòric²

■tòric² -a

[de tori]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al tori.

2 Que conté tori.

3 esp Dit dels composts de tori en els quals aquest element actua amb la valència 4.

->toril

toril

m TAUROM Lloc annex a la plaça de toros, dins del qual són tancats els toros que hom ha de torejar.

->toriler

toriler -a

m i f TAUROM Persona de la dependència d’una plaça de toros que s’ocupa d’obrir i tancar la porta de sortida dels toros a la plaça.

->torinès

■torinès -esa

adj i m i f De Torí (ciutat i província d’Itàlia).

->torisà

torisà -ana

adj i m i f De Torís (Ribera Alta).

->toriscar

■toriscar

[alteració per metàtesi de tosquirar]

v tr dial Tosquirar.

->torita

■torita

f MINERAL Silicat de tori, ThSiO₄, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal.

->torlit

■torlit

[forma de compromís entre torlina, variant de tord, i estorlic, variant de estornell]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels burínids (Burhinus oedicnemus), de color brunenc amb taques fosques, franges blanques a les ales, ulls grossos i grocs i la punta del bec negra.

->torm

torm

[variant més tardana de tormo; 1a FONT: 1402]

m Penyal.

->tormentil·la

tormentil·la

f BOT i FARM Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies (Potentilla erecta), de fulles estipulades amb tres folíols dentats i pilosos, flors grogues, fruits en poliaqueni, i amb propietats astringents.

->tormo

tormo

[forma mossàrab, d’origen incert, probablement d’una base preromana tur-mo, d’un sentit genèric de ‘penyal; munt; bony’; 1a FONT: 981]

m Torm.

->tormogen

tormogen -ògena

CIT 1 adj En l’epidermis dels artròpodes i d’altres animals, dit de la cèl·lula que envolta la tricògena i li proporciona mobilitat.

2 f Cèl·lula tormògena.

->tormosí

tormosí -ina

adj i m i f De Tormos (Marina Alta).

->torn

■torn

[del ll. tornus, i aquest, del gr. tórnos, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m 1 1 MANUT Màquina simple que consisteix en un cilindre, tangencialment al qual hom aplica la resistència, que és mogut mitjançant una roda de gran diàmetre, una o dues manetes, etc., o bé per un motor.

2 HIST Poltre.

2 OFIC 1 Màquina emprada per a arrodonir peces de fusta, de metall, de banya o altre material dur, o donar-los un perfil o un calibre determinat.

2 torn de ballesta Torn primitiu en el qual la rotació de la peça era causada per la peça anomenada ballesta.

3 p anal 1 Nom donat a diverses màquines o aparells que treballen per un ràpid moviment de rotació.

2 CERÀM Aparell que consisteix en un disc gros de fusta a la part inferior d’un eix, a l’extrem superior del qual hi ha un disc més petit, damunt el qual el terrisser col·loca la peça de terra que ha d’afaiçonar i que gira en fer girar amb els peus el disc gros.

3 FUST Eina a manera de premsa emprada pels boters per a estrènyer i doblegar les dogues de les bótes.

4 TECNOL Màquina eina emprada per a treballar un sòlid indefinit fent-lo girar entorn d’un eix i arrencant-li material perifèricament per tal de transformar-lo en una peça ben definida.

5 torn de filar TÈXT Aparell que era emprat per a filar o per a debanar el fil d’una madeixa.

6 torn revòlver TECNOL Torn proveït d’un revòlver que porta diverses eines diferents, cadascuna de les quals treballa la mateixa peça i executa una operació distinta.

4 p anal Tambor giratori d’eix vertical amb obertures laterals que, col·locat en l’obertura d’una paret, serveix de vehicle per a passar objectes de l’un costat de paret a l’altre sense que la persona que hi ha a l’un costat vegi la que és a l’altre costat.

5 1 tanda 1 i tanda 2. Tocar-li el torn a algú. El torn del matí.

2 al meu (teu, seu, etc.) torn loc adv Per ordre successiu i alternat. Cadascú al seu torn.

3 al meu (teu, seu, etc.) torn loc adv Per la meva (teva, seva, etc.) part. Hem agafat aquest mot del castellà, i el castellà, al seu torn, del francès.

4 torn obert de paraules Darrera part d’una assemblea, un acte, etc., analòga a la de precs i preguntes, dedicada a la intervenció lliure dels assistents.

5 torn d’ofici DR PROC Ordre que s’observa per a designar advocat i procurador en el cas en què els litigants no poden satisfer-ne els honoraris.

->torna

■torna

[de tornar; 1a FONT: s. XIII]

f 1 [generalment en pl] Quantitat que cal donar en compensació al qui, en baratar una cosa amb una altra, ha donat una cosa que val més que la que ha rebut. He baratat la meva casa amb el seu hort i m’ha hagut de donar cinquanta mil euros en tornes.

2 Porció que el venedor afegeix a una mercaderia perquè acabi de fer el pes demanat pel comprador. Donar un llonguet per torna.

3 Allò que per donació espontània o per conveni hom afegeix a una cosa que ven, dóna o cedeix. Féu donació de totes les seves possessions i, per torna, donà també els seus criats.

4 [sovint en pl] 1 Acció de tornar-se contra algú, de correspondre a la seva agressió o al mal rebut. Fes-me el mal que vulguis, però te’n duràs les tornes.

2 anar a tornes Fer mal a algú amb la intenció d’ésser correspost d’una manera semblant, obrar amb intenció de venjar-se d’algú. Es fan mútuament tot el mal que poden: van a tornes.

5 fer tornes (una cosa) Retre, produir, augmentar, créixer. Aquesta classe d’arròs no hi ha manera que faci tornes.

6 no tenir altres tornes No tenir altre remei, no poder obrar d’altra manera.

->tornaboda

■tornaboda

[de tornar i boda; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 FOLK Àpat o festa que es feia l’endemà o els dies consecutius d’una boda o noces, o festa o sortida al camp que es fa el darrer dia d’una festa major.

2 p ext Festa feta l’endemà d’una festivitat important.

->tornada

■tornada

[de tornar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 Acció de tornar al punt de partida, retorn. Hi anirem per la carretera, però la tornada, la farem pel camí de la font. Estar de tornada. Viatge de tornada. Un bitllet de tornada.

2 POÈTICA En la poesia occitana i en la catalana antiga, cobla que cloïa un poema format d’una o més estrofes de major extensió, i que solia repetir l’esquema mètric i rimat dels darrers versos de l’estrofa precedent (sovint la darrera meitat d’aquella).

3 MÚS i POÈTICA Refrany.

->tornado

■tornado

[de l’angl. tornado, íd., i aquest, alteració del cast. tronada]

m METEOR Borrasca petita en extensió horitzontal, però molt intensa, en la qual l’aire gira en espiral a velocitats extraordinàriament altes.

->tornador

■tornador -a

Hom.: turnedó

[de tornar; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

adj Dit d’una cosa que cal tornar o restituir.

->tornagauxes

■tornagauxes

Part. sil.: tor_na_gau_xes

m OFIC Banyes 9 1.

->tornaguia

■tornaguia

Part. sil.: tor_na_gui_a

[de tornar i guia; 1a FONT: 1803, DEst.]

f DR MERC Certificació on el receptor de mercaderies monopolitzades, estancades o imposades fa constar la seva conformitat amb la guia de lliurament i on consta la liquidació dels ports.

->tornajornals

■tornajornals

[de tornar i jornal]

Mot emprat en l’expressió a tornajornals loc adv Fent l’un a l’altre segons que aquest faci a aquell.

->tornall

■tornall

[de tornar; 1a FONT: 1418]

m 1 AGR 1 Cap del solc, on gira l’animal que llaura.

2 Solc considerat en la seva llargària. Els tornalls d’aquest sementer són més curts que els del costat.

3 Darrer solc que fa un llaurador quan deixa la llaurada i que separa el tros llaurat del que encara s’ha de llaurar. He deixat el tornall en aquella figuera.

2 1 Nom donat a alguns torns.

2 esp ARM Barrina i torn per a foradar els canons de les armes de foc que, a les antigues manufactures, eren moguts per la força d’un salt d’aigua.

3 esp SUR Aparell per a esmolar el ganivet i les altres eines de tall de l’art del taper.

->tornapunta

■tornapunta

[de tornar i punta; 1a FONT: c. 1925]

m CONSTR Peça inclinada que, recolzada pel seu peu en una peça vertical i unida per la seva part superior a una peça horitzontal, les uneix, especialment per a transmetre a la primera una part de la càrrega de la segona.

->tornar

■tornar

[del ll. tornare, íd., der. de tornus ‘torn’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 intr Anar devers el lloc del qual hom havia partit. Se’n van dilluns i tornen dissabte. Un bitllet d’anar i tornar.

2 intr p ext Tornar de viatge, de passeig. Tornar de la guerra.

3 tornar a la boca (un menjar) Produir eructes, coragre, etc., pel fet d’ésser mal paït.

4 tornar-se’n Anar-se’n cap al lloc d’on hom ve. Vaig arribar a les set, i a les vuit ja me’n tornava.

2 intr 1 Anar a un lloc novament, altra vegada. L’any que ve tornaré.

2 Fer de nou, esdevenir-se de nou una cosa. Això, no tornis a fer-ho. Ja torna a ploure. Ja li ha tornat la febre. A veure, tornem-ho a comptar. Una avinentesa com aquesta ja no tornarà mai més.

3 Continuar un discurs o una sèrie d’idees o parlament en què s’havia fet una digressió. Tornant al que deia.

4 que torna, que gira Expressió que indica el fet d’anar donant voltes a un assumpte.

5 tornar a la mateixa Insistir porfidiosament en una cosa.

6 tornar en si Recobrar els sentits, el seny o la vitalitat.

7 tornem-hi! Exclamació que hom usa per a manifestar decisió i ordre de reprendre una acció.

8 tornem-hi! fig Exclamació que hom usa en to de reny o d’impaciència davant una cosa que es repeteix inoportunament.

3 tr 1 Fer passar de nou quelcom al seu lloc d’abans, a la seva anterior posició o estat. Aquests llibres, ja els podeu tornar a la biblioteca. És impossible de tornar-li la seva frescor primitiva.

2 Lliurar a algú allò que ell havia lliurat, deixat, etc. Es van tornar les cartes, després de renyir. Tornar el canvi.

3 TÈXT Canviar o afegir un fil a una arcada, corda o baga trencada durant el tissatge.

4 Correspondre de la mateixa manera a una cosa. Tornar la visita, la salutació.

5 tornar resposta Respondre. L’acusat no tornà resposta.

4 pron 1 Esdevenir així o així. Aquest vi s’ha tornat agre.

2 fer tornar Fer que s’esdevingui, convertir. Fer tornar espès un xarop.

3 tornar-se vermell Enrojolar-se.

5 tornar-s’hi Contraatacar algú que ha atacat primer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tornar

GERUNDI: tornant

PARTICIPI: tornat, tornada, tornats, tornades

INDICATIU PRESENT: torno, tornes, torna, tornem, torneu, tornen

INDICATIU IMPERFET: tornava, tornaves, tornava, tornàvem, tornàveu, tornaven

INDICATIU PASSAT: torní, tornares, tornà, tornàrem, tornàreu, tornaren

INDICATIU FUTUR: tornaré, tornaràs, tornarà, tornarem, tornareu, tornaran

INDICATIU CONDICIONAL: tornaria, tornaries, tornaria, tornaríem, tornaríeu, tornarien

SUBJUNTIU PRESENT: torni, tornis, torni, tornem, torneu, tornin

SUBJUNTIU IMPERFET: tornés, tornessis, tornés, tornéssim, tornéssiu, tornessin

IMPERATIU: torna, torni, tornem, torneu, tornin

->tornària

tornària

Part. sil.: tor_nà_ri_a

adj i f EMBRIOL Dit de la forma larval pròpia de la classe dels enteropneusts.

->tornassol

■tornassol

[de tornar i sol¹; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 Propietat d’algunes teles, papers, etc., de produir reflexos de colors diferents segons la inclinació de la llum que hi incideix.

2 BOT Planta herbàcia anual, de la família de les euforbiàcies (Chrozophora tinctoria), tomentosa, de fulles ovades o ròmbiques, flors pentàmeres i fruits en càpsula.

3 QUÍM ANAL Pólvores blaves que hom obté per tractament amb amoníac de diversos líquens de la família de les roccel·làcies i de les lecanoràcies, i posterior fermentació. Tintura de tornassol.

->tornassolar

■tornassolar

[de tornassol]

v tr Fer que (una roba, un paper, etc.) esdevingui tornassol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tornassolar

GERUNDI: tornassolant

PARTICIPI: tornassolat, tornassolada, tornassolats, tornassolades

INDICATIU PRESENT: tornassolo, tornassoles, tornassola, tornassolem, tornassoleu, tornassolen

INDICATIU IMPERFET: tornassolava, tornassolaves, tornassolava, tornassolàvem, tornassolàveu, tornassolaven

INDICATIU PASSAT: tornassolí, tornassolares, tornassolà, tornassolàrem, tornassolàreu, tornassolaren

INDICATIU FUTUR: tornassolaré, tornassolaràs, tornassolarà, tornassolarem, tornassolareu, tornassolaran

INDICATIU CONDICIONAL: tornassolaria, tornassolaries, tornassolaria, tornassolaríem, tornassolaríeu, tornassolarien

SUBJUNTIU PRESENT: tornassoli, tornassolis, tornassoli, tornassolem, tornassoleu, tornassolin

SUBJUNTIU IMPERFET: tornassolés, tornassolessis, tornassolés, tornassoléssim, tornassoléssiu, tornassolessin

IMPERATIU: tornassola, tornassoli, tornassolem, tornassoleu, tornassolin

->tornassolat

■tornassolat -ada

[de tornassolar; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Que produeix reflexos diferents segons la inclinació de la llum que hi incideix.

->tornaveu

■tornaveu

Part. sil.: tor_na_veu

[de tornar i veu; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Dispositiu en forma de dosser, de volta, de campana, etc., que, reflectint la veu del qui parla, permet de sentir-lo millor, de més lluny. El tornaveu d’una trona. El tornaveu de l’apuntador d’un teatre.

2 Posts recobertes de plom o d’altres materials, col·locades obliquament i en sentit horitzontal a les finestres de certs campanars, les quals, a més de reflectir el so cap avall, serveixen per a escopir la pluja cap enfora.

2 1 Eco.

2 fig Persona que repeteix o transmet el que un altre diu.

->tornavís

■tornavís

[del fr. tournevis, íd., comp. de tourner ‘girar’ i vis ‘cargol de collar’; 1a FONT: 1915, DAg.]

m OFIC Eina constituïda per un mànec i una tija acabada d’una forma adequada per tal que, introduïda en la ranura o les ranures d’un cargol, permeti de cargolar-lo o descargolar-lo per l’efecte simultani de la rotació i la pressió.

->torneig

■torneig

Part. sil.: tor_neig

[de tornejar²; 1a FONT: 1307]

m 1 HIST Espectacle cavalleresc que consistia en una lluita de cavallers que combatien en una lliça o en un reng agrupats en bàndols o quadrilles sota la presidència i l’arbitratge d’un altre cavaller experimentat o més d’un.

2 fig 1 ESPORT i JOCS Competició entre equips o individualitats, un dels quals es proclama campió.

2 Certamen literari, artístic, etc.

->tornejador

■tornejador

[de tornejar²]

m HIST El qui combatia en un torneig.

->tornejament¹

■tornejament¹

[de tornejar²]

m Torneig.

->tornejament²

tornejament²

[de tornejar¹]

m TECNOL Operació que consisteix a mecanitzar o treballar una peça al torn.

->tornejant

tornejant

m DANSA Dansador d’un ball popular d’Algemesí (Ribera Alta) dit ball dels tornejants, de caient militar.

->tornejar¹

■tornejar¹

[de torn; 1a FONT: 1307]

v tr 1 OFIC i TECNOL Afaiçonar quelcom en el torn.

2 Circuir. Els fossats que tornejaven els castells. Una plana tornejada d’arbres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tornejar

GERUNDI: tornejant

PARTICIPI: tornejat, tornejada, tornejats, tornejades

INDICATIU PRESENT: tornejo, torneges, torneja, tornegem, tornegeu, tornegen

INDICATIU IMPERFET: tornejava, tornejaves, tornejava, tornejàvem, tornejàveu, tornejaven

INDICATIU PASSAT: tornegí, tornejares, tornejà, tornejàrem, tornejàreu, tornejaren

INDICATIU FUTUR: tornejaré, tornejaràs, tornejarà, tornejarem, tornejareu, tornejaran

INDICATIU CONDICIONAL: tornejaria, tornejaries, tornejaria, tornejaríem, tornejaríeu, tornejarien

SUBJUNTIU PRESENT: tornegi, tornegis, tornegi, tornegem, tornegeu, tornegin

SUBJUNTIU IMPERFET: tornegés, tornegessis, tornegés, tornegéssim, tornegéssiu, tornegessin

IMPERATIU: torneja, tornegi, tornegem, tornegeu, tornegin

->tornejar²

■tornejar²

[de tornar; 1a FONT: 1307]

v intr HIST Combatre en un torneig.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tornejar

GERUNDI: tornejant

PARTICIPI: tornejat, tornejada, tornejats, tornejades

INDICATIU PRESENT: tornejo, torneges, torneja, tornegem, tornegeu, tornegen

INDICATIU IMPERFET: tornejava, tornejaves, tornejava, tornejàvem, tornejàveu, tornejaven

INDICATIU PASSAT: tornegí, tornejares, tornejà, tornejàrem, tornejàreu, tornejaren

INDICATIU FUTUR: tornejaré, tornejaràs, tornejarà, tornejarem, tornejareu, tornejaran

INDICATIU CONDICIONAL: tornejaria, tornejaries, tornejaria, tornejaríem, tornejaríeu, tornejarien

SUBJUNTIU PRESENT: tornegi, tornegis, tornegi, tornegem, tornegeu, tornegin

SUBJUNTIU IMPERFET: tornegés, tornegessis, tornegés, tornegéssim, tornegéssiu, tornegessin

IMPERATIU: torneja, tornegi, tornegem, tornegeu, tornegin

->tornejat

■tornejat

m TECNOL Resultat del tornejament.

->torner

■torner -a

[de torn; 1a FONT: 1342]

m i f 1 OFIC 1 Persona que treballa en un torn o té al seu càrrec el maneig d’un torn.

2 esp Menestral que treballava la fusta amb torn.

3 Operari especialitzat que, en un taller mecànic, afaiçona peces metàl·liques al torn.

4 Fabricant de torns.

2 Persona que, en un convent, hospici, etc., té cura del torn.

->torneria¹

■torneria¹

Part. sil.: tor_ne_ri_a

[de torner]

f OFIC 1 Taller de torner.

2 Ofici de torner.

->torneria²

torneria²

Part. sil.: tor_ne_ri_a

[de l’aranès tornaria, der. de tornà ‘tornar’]

f DR CIV Retracte gentilici segons el qual quan una persona vol vendre un bé immoble, ha d’oferir-lo en primer lloc als seus germans i altres parents col·laterals, i si aquests no volen adquirir-lo, pot després vendre’l a qualsevol persona.

->tornès

■tornès -esa

NUMIS 1 adj Dit de la moneda encunyada a Tours, seca reial francesa.

2 (o diner tornès) m 1 Diner encunyat a Tours.

2 p ext Moneda francesa que conserva els tipus característics de la moneda de Tours.

3 gros tornès (o simplement tornès) m Nom amb què era conegut a França el gros.

4 m Tipus monetaris d’argent i de billó encunyats a múltiples països d’Europa a partir del segle XIII, tot prenent la tipologia de la moneda tornesa francesa.

5 m Moneda d’argent del rei Pere I de Portugal.

6 m Moneda encunyada pel rei Ferran I de Portugal.

->tornescrú

tornescrú

[de l’angl. turnscrew, íd.]

m dial OFIC Tornavís.

->tornet

■tornet

m 1 1 Torn petit.

2 tornet de fer metxa TÈXT Torn de cames altes que servia per a obtenir veta contínua de poca torsió a partir de les cardades de cotó.

2 tenir un tornet (o haver-hi un tornet al capdavall) Haver d’ésser restituïda una cosa que s’ha deixat. Aquí tens les tisores, però tenen un tornet.

->torniol

■torniol

Part. sil.: tor_ni_ol

[de torniolar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m Cada volta que fa una massa gasosa o líquida, animada d’un moviment giratori. Els torniols del fum.

->torniola

■torniola

Part. sil.: tor_ni_o_la

[de torniol]

f Mot emprat en l’expressió fer la torniola Fer la gara-gara.

->torniolar

■torniolar

Part. sil.: tor_ni_o_lar

[probablement alteració d’un *torneiolar, al seu torn alteració d’un altre *tornejolar, der. de tornejar¹; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr Fer torniols.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: torniolar

GERUNDI: torniolant

PARTICIPI: torniolat, torniolada, torniolats, torniolades

INDICATIU PRESENT: torniolo, tornioles, torniola, torniolem, tornioleu, torniolen

INDICATIU IMPERFET: torniolava, torniolaves, torniolava, torniolàvem, torniolàveu, torniolaven

INDICATIU PASSAT: torniolí, torniolares, torniolà, torniolàrem, torniolàreu, torniolaren

INDICATIU FUTUR: torniolaré, torniolaràs, torniolarà, torniolarem, torniolareu, torniolaran

INDICATIU CONDICIONAL: torniolaria, torniolaries, torniolaria, torniolaríem, torniolaríeu, torniolarien

SUBJUNTIU PRESENT: tornioli, torniolis, tornioli, torniolem, tornioleu, torniolin

SUBJUNTIU IMPERFET: torniolés, torniolessis, torniolés, tornioléssim, tornioléssiu, torniolessin

IMPERATIU: torniola, tornioli, torniolem, tornioleu, torniolin

->torniquet

■torniquet

[del fr. tourniquet, íd., alteració, per influx de tourner ‘girar’, del fr. ant. turniquet ‘cota d’armes’, var. de turniquel, der. del fr. ant. turnicle, tunicle, ll. tunicŭla, dimin. de tunĭca ‘túnica’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 TECNOL 1 Nom de determinats aparells que giren al voltant d’un eix, com el rodet on hom cabdella les peces de seda per passar-les pel bany de color.

2 esp Aparell en forma generalment de creu horitzontal sostinguda per un eix vertical que, posat a l’entrada d’un pas, només permet de passar-hi les persones d’una a una, i en un sentit determinat, en obligar-lo a donar un quart de volta, que és el desplaçament màxim que pot tenir cada vegada.

2 MED i TERAP 1 Aparell que serveix per a comprimir l’artèria principal d’un membre per tal d’interrompre el curs de la sang i evitar l’hemorràgia.

2 torniquet d’Esmarch Peça de goma resistent que hom aplica a l’arrel d’un membre.

->toro

■toro

[del ll. taurus, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m 1 1 ZOOL Brau, bou no castrat.

2 toro de lídia ZOOL Raça bovina originària del sud d’Espanya, utilitzada per al toreig, brevilínia i de perfil còncau, que es caracteritza per un gran dimorfisme sexual i variabilitat dels caràcters morfològics.

3 pl Corrida. Li agraden molt els toros. Anar als toros.

4 HERÀLD Figura que representa un toro amb la cua cargolada per damunt del llom.

2 AUT i TRANSP Tractor de rodes articulat amb cullera frontal.

3 MANUT Carretó proveït de forca elevadora.

4 ORNIT Bitó.

->toró

toró

Hom.: turó

m FÍS ATÒM [símb: Tn] Nom històric donat a l’isòtop de nombre de massa 220 del radó, pel fet d’ésser de la família radioactiva del tori.

->toroïdal

■toroïdal

Part. sil.: to_ro_ï_dal

[de toroide]

adj 1 GEOM 1 Que té forma de tor o de toroide.

2 Relatiu o pertanyent al toroide.

2 FÍS Dit d’un camp magnètic en què les línies de camp es disposen al llarg de cercles el centre dels quals és l’eix de revolució del tor en què són continguts.

->toroide

■toroide

Part. sil.: to_roi_de

[de tor]

m GEOM Superfície semblant al tor però que és generada per una corba plana tancada qualsevol.

->torpede

■torpede

[del ll. torpēdo, -ĭnis ‘mena de peix amb una càrrega elèctrica amb què paralitza els enemics’, der. de torpēre ‘paralitzar’; d’on l’aplicació al projectil de guerra naval; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 ICT Vaca.

2 ARM i MAR GUER 1 Projectil autopropulsat submarí que, llançat a l’aigua per un avió o per una embarcació de superfície torpedinera o disparat per un submarí en la direcció d’una embarcació enemiga, explota per percussió en tocar-la o per influència de la massa magnètica d’aquella si hi passa pel costat sense tocar-la.

2 torpede humà Torpede tripulat per un o dos homes destinat especialment a accions de guerra ofensives, en les quals els tripulants col·loquen alguna càrrega explosiva en l’obra viva d’algun vaixell enemic o llancen contra aquest un torpede de què va proveït el torpede humà com a armament.

->torpedejar

torpedejar

v tr MAR GUER Torpedinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: torpedejar

GERUNDI: torpedejant

PARTICIPI: torpedejat, torpedejada, torpedejats, torpedejades

INDICATIU PRESENT: torpedejo, torpedeges, torpedeja, torpedegem, torpedegeu, torpedegen

INDICATIU IMPERFET: torpedejava, torpedejaves, torpedejava, torpedejàvem, torpedejàveu, torpedejaven

INDICATIU PASSAT: torpedegí, torpedejares, torpedejà, torpedejàrem, torpedejàreu, torpedejaren

INDICATIU FUTUR: torpedejaré, torpedejaràs, torpedejarà, torpedejarem, torpedejareu, torpedejaran

INDICATIU CONDICIONAL: torpedejaria, torpedejaries, torpedejaria, torpedejaríem, torpedejaríeu, torpedejarien

SUBJUNTIU PRESENT: torpedegi, torpedegis, torpedegi, torpedegem, torpedegeu, torpedegin

SUBJUNTIU IMPERFET: torpedegés, torpedegessis, torpedegés, torpedegéssim, torpedegéssiu, torpedegessin

IMPERATIU: torpedeja, torpedegi, torpedegem, torpedegeu, torpedegin

->torpedinar

■torpedinar

[de torpede; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr MAR GUER Llançar torpedes contra objectius enemics.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: torpedinar

GERUNDI: torpedinant

PARTICIPI: torpedinat, torpedinada, torpedinats, torpedinades

INDICATIU PRESENT: torpedino, torpedines, torpedina, torpedinem, torpedineu, torpedinen

INDICATIU IMPERFET: torpedinava, torpedinaves, torpedinava, torpedinàvem, torpedinàveu, torpedinaven

INDICATIU PASSAT: torpediní, torpedinares, torpedinà, torpedinàrem, torpedinàreu, torpedinaren

INDICATIU FUTUR: torpedinaré, torpedinaràs, torpedinarà, torpedinarem, torpedinareu, torpedinaran

INDICATIU CONDICIONAL: torpedinaria, torpedinaries, torpedinaria, torpedinaríem, torpedinaríeu, torpedinarien

SUBJUNTIU PRESENT: torpedini, torpedinis, torpedini, torpedinem, torpedineu, torpedinin

SUBJUNTIU IMPERFET: torpedinés, torpedinessis, torpedinés, torpedinéssim, torpedinéssiu, torpedinessin

IMPERATIU: torpedina, torpedini, torpedinem, torpedineu, torpedinin

->torpediner

■torpediner -a

[de torpedinar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

1 adj i m i f Dit de l’avió o de l’embarcació l’arma principal dels quals són els torpedes.

2 m esp MAR GUER Embarcació de petites dimensions i de gran velocitat especialment concebuda i construïda per a llançar torpedes.

3 f MAR GUER Llanxa torpedinera.

->torpedínids

■torpedínids

m ICT 1 pl Família de peixos selacis hipotremats, l’única de l’ordre dels torpediniformes.

2 sing Peix de la família dels torpedínids.

->torpediniformes

torpediniformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos selacis hipotremats o batoïdeus, de musell arrodonit, ulls petits i boca arquejada, i amb un òrgan elèctric a cada costat de les aletes pectorals. Les espècies del gènere Torpedo són anomenades vaques.

2 sing Peix de l’ordre dels torpediniformes.

->tòrpid

■tòrpid -a

[del ll. torpĭdus, -a, -um ‘entumit, endormiscat, ensopit’, der. de torpēre ‘paralitzar’]

adj MED i PAT Que evoluciona lentament i sense cap tendència a canviar.

->torpor

■torpor

[del ll. torpor, -ōris ‘ensopiment’, der. de torpēre ‘paralitzar’; 1a FONT: s. XV]

f 1 PAT Falta de reacció als estímuls normals per ensopiment.

2 fig Torpor de les facultats mentals.

->torr

■torr

[del nom del físic i matemàtic it. E. Torricelli (1608-1647)]

m METROL [símb: Torr] Unitat de pressió equivalent a 101325/760 pascals.

->Torr

Torr

símb METROL torr.

->torracollons

■torracollons

[de torrar i colló]

m i f vulg Persona que molesta, enutja, fortament.

->torrada

■torrada

[de torrar]

f 1 1 Acció de torrar o de torrar-se;

2 l’efecte.

2 1 esp Llesca de pa torrat. Una torrada amb all.

2 torrada (o torradeta) de Santa Teresa GASTR Llesca de pa xopa de llet, fregida després d’arrebossada amb ou batut i servida amb sucre o mel pel damunt.

3 col·loq Borratxera. Agafa unes torrades!

->torrador

■torrador -a

[de torrar; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj i m i f Que torra. Torradors de cafè.

2 m SUR Lloc tancat on els taps prenen un bany de vapor de sofre perquè quedin més blancs.

3 f 1 Torrapà.

2 Instrument per a torrar alguna cosa. Una torradora de castanyes.

3 Aparell, generalment elèctric, per a torrar llesques de pa.

4 f col·loq Borratxera.

->torraina

torraina

Part. sil.: tor_rai_na

[de torrar; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

f Cada bocí de vianda que, pel fet d’haver-se torrat massa, ha quedat adherit al cul de l’olla o de la cassola.

->torrapà

■torrapà

[de torrar i pa; 1a FONT: 1774]

m 1 Instrument constituït per un trespeus i una peça en forma de dues U paral·leles que serveix per a torrar llesques de pa.

2 Torradora de pa.

->torrapipes

■torrapipes

[de torrar i pipa]

m i f Dropo, malfeiner.

->torrar

■torrar

[del ll. tŏrrēre, íd., amb canvi de conjugació (cf. torçar); 1a FONT: s. XII]

v 1 tr 1 Cremar superficialment una substància orgànica. Torrar pa a la llar.

2 Escalfar al foc una substància fins a canviar-ne el color o la textura, fins a fer-ne separar els elements volàtils. Torrar cafè.

3 fig Estar algú torrat del sol.

2 pron 1 TÈXT Variar el seu matís el color d’una roba, per efecte de la calor, en assecar-la en la màquina de bombos.

2 hiperb Sofrir una gran calor. Dins aquesta sala s’hi torren!

3 col·loq Embriagar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: torrar

GERUNDI: torrant

PARTICIPI: torrat, torrada, torrats, torrades

INDICATIU PRESENT: torro, torres, torra, torrem, torreu, torren

INDICATIU IMPERFET: torrava, torraves, torrava, torràvem, torràveu, torraven

INDICATIU PASSAT: torrí, torrares, torrà, torràrem, torràreu, torraren

INDICATIU FUTUR: torraré, torraràs, torrarà, torrarem, torrareu, torraran

INDICATIU CONDICIONAL: torraria, torraries, torraria, torraríem, torraríeu, torrarien

SUBJUNTIU PRESENT: torri, torris, torri, torrem, torreu, torrin

SUBJUNTIU IMPERFET: torrés, torressis, torrés, torréssim, torréssiu, torressin

IMPERATIU: torra, torri, torrem, torreu, torrin

->torrassa

■torrassa

[de torre; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Torre grossa o alta.

->torrat

■torrat -ada

[de torrar]

1 adj fig 1 Guillat, tocat de l’ala, una mica forassenyat.

2 Borratxo, bastant begut. Anava mig torrat.

2 m 1 Culot d’una pila de carbó.

2 Tros de tronc o branca de pi, ample de corona des d’un pam, a mida de costal, que hom trosseja a quatre o cinc pams de llarg, i serveix per a cremar o estellar.

3 m 1 Cigró torrat.

2 Avellanes, cigrons, etc., torrats que expenen parades i venedors ambulants. Et compraré un poc de torrat.

3 Fira en què hom ven torrat.

4 no menjar-se un torrat col·loq No tenir èxit en les relacions amoroses, no aconseguir lligar.

4 m 1 Efecte de torrar.

2 Manera de torrar-se una cosa, especialment el cafè. Torrat natural, torrefacte.

->torratí

torratí -ina

adj i m i f De la Torre dels Domenges (Plana Alta).

->torratxa

■torratxa

[d’origen incert, potser de l’occità torracha ‘torre de guaita’, que podria provenir del ll. turris acta ‘torre empesa’, com a màquina de setge; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Torre petita que serveix ordinàriament de mirador.

2 dial test¹ 1 2. Una torratxa amb geranis.

->torre

■torre

[del ll. tŭrris, íd.; 1a FONT: s. X]

f 1 ARQUIT i HIST 1 Construcció de fàbrica, cilíndrica o prismàtica, més alta que ampla, aïllada o sobresortint d’una edificació, feta per a protegir una ciutat o un castell, per a mirar a gran distància, per a tenir-hi instal·lades les campanes, el rellotge, etc.

2 torre de Babel fig Lloc on parlen molts sense entendre’s.

3 torre de control AERON Construcció en un aeroport en la qual són reunits tots els serveis de radionavegació i de telecomunicacions que permeten de regular el trànsit dels avions que entren i surten.

4 torre de guaita Talaia.

5 torre de les hores Torre (generalment campanar) on hi ha instal·lat un rellotge públic.

6 torre de moros Nom popular de les torres de guaita o de defensa.

7 torre mestra Torre de l’homenatge.

8 torre de vori fig Isolament intel·lectual a què hom se sotmet, ignorant voluntàriament els problemes socials o polítics que l’envolten.

2 1 Construcció de fusta, metàl·lica o d’altra natura, anàloga a la torre, bastida amb molt diverses funcions.

2 AERON Torreta d’un bombarder.

3 ARM Torreta d’un tanc.

4 ARM i HIST Giny de guerra antic en forma de torre, destinat a transportar guerrers atacants.

5 CONSTR NAV i MAR GUER Cadascun dels reductes cuirassats que protegeixen elements vulnerables d’un vaixell de guerra, situats sobre la coberta.

6 ELECTROT Construcció de material divers, destinada a fer de suport al conjunt de conductors d’una línia aèria d’alta tensió mitjançant els aïlladors corresponents.

7 ENG QUÍM Columna.

8 TECNOL Capçal portaeines del torn revòlver.

9 torre d’antena TELECOM Torre destinada a fer de suport o base a una antena emissora o receptora d’ones radioelèctriques.

10 torre de telecomunicacions (o de comunicacions) TELECOM Instal·lació equipada amb aparells de recepció i de transmissió de senyals que subministra serveis de telecomunicacions a una àrea geogràfica pròxima.

11 torre umbilical ASTRON Estructura metàl·lica a través de la qual són mantinguts una sèrie de contactes destinats al servei, control i comandament d’un coet espacial situat a la plataforma de llançament.

3 1 Casa situada fora de la ciutat o als suburbis, generalment voltada de jardí.

2 HIST Masoveria suburbana, centre d’una explotació agrícola, habitada per un parcer.

4 FOLK Nom que rep el castell format per dos pilars. Torre de set, torre de vuit.

5 HERÀLD Representació d’una torre, generalment cilíndrica, merletada, amb porta i dues finestres.

6 JOCS Cadascuna de les quatre peces del joc d’escacs, dues de blanques i dues de negres, que en iniciar-se la partida són situades a les caselles corresponents als quatre angles del tauler.

->torrebessí

torrebessí -ina

adj i m i f De Torrebesses (Segrià).

->torreblanquí

torreblanquí -ina

adj i m i f De Torreblanca (Plana Alta).

->torredà¹

■torredà¹ -ana

[del ll. vg. *turritanus, íd., der. de turris ‘torre’ (cf. llunyedà); 1a FONT: 1462]

m i f Torrer.

->torredà²

torredà² -ana

adj i m i f De la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), de la Torre de Claramunt (Anoia), de Torrelameu (Noguera), de Torres de Segre (Segrià) o de Torre-serona (Segrià).

->torredarquí

torredarquí -ina

adj i m i f De Torredarques (Matarranya).

->torrefacció

■torrefacció

Part. sil.: tor_re_fac_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base de torrefacte (cf. ll. -factus/-factio: putrefactus/putrefactio, satisfactus/satisfactio); 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Acció de torrar.

2 ALIM Procés que consisteix a sotmetre un aliment a temperatures superiors a les de la dessecació, amb la qual cosa el producte sofreix caramel·lització dels sucres i piròlisi parcial, per tal d’aconseguir-hi el desenvolupament d’aromes i textures característiques.

3 INDÚST Operació que consisteix a sotmetre a l’acció directa del foc i en contacte amb l’aire determinades substàncies, per tal de dessecar-les, de destruir-ne algun principi perjudicial, d’oxidar-les, etc.

->torrefacte

■torrefacte -a

[del ll. torrefactus, -a, -um, participi de torrefacĕre ‘torrar’]

adj Torrat, dit especialment del cafè, que és torrat amb sucre.

->torrefactor

■torrefactor -a

[formació culta analògica sobre la base de torrefacte]

1 adj Relatiu o pertanyent a la torrefacció.

2 m i f Persona que es dedica a la torrefacció.

3 m Aparell que fa la torrefacció.

->torrefarrerí

torrefarrerí -ina

adj i m i f De Torrefarrera (Segrià).

->torregrossí

torregrossí -ina

adj i m i f De Torregrossa (Pla d’Urgell).

->torrejar

■torrejar

[de torre]

v intr Dominar, per la seva alçària, els objectes circumdants. Al mig de la vall hi torrejava una roca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: torrejar

GERUNDI: torrejant

PARTICIPI: torrejat, torrejada, torrejats, torrejades

INDICATIU PRESENT: torrejo, torreges, torreja, torregem, torregeu, torregen

INDICATIU IMPERFET: torrejava, torrejaves, torrejava, torrejàvem, torrejàveu, torrejaven

INDICATIU PASSAT: torregí, torrejares, torrejà, torrejàrem, torrejàreu, torrejaren

INDICATIU FUTUR: torrejaré, torrejaràs, torrejarà, torrejarem, torrejareu, torrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: torrejaria, torrejaries, torrejaria, torrejaríem, torrejaríeu, torrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: torregi, torregis, torregi, torregem, torregeu, torregin

SUBJUNTIU IMPERFET: torregés, torregessis, torregés, torregéssim, torregéssiu, torregessin

IMPERATIU: torreja, torregi, torregem, torregeu, torregin

->torrejat

■torrejat -ada

[de torre]

adj 1 Guarnit de torres. Una llarga muralla torrejada.

2 HERÀLD Dit de la torre que en té una altra de més petita sobreposada.

->torrella

torrella

[de torre]

f Torre petita.

->torrellà

torrellà -ana

adj i m i f De la Torre d’Elna (Rosselló), de la Torre d’En Besora (Alt Maestrat), de Torrella de la Costera (Costera) o de Torrelles (Rosselló).

->torrellat

torrellat

[de torrella]

m ORNIT Capó reial.

->torrellenc

torrellenc -a

adj i m i f De Torrelles de Foix (Alt Penedès) o de Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat).

->torrelletenc

torrelletenc -a

adj i m i f De Torrelletes (Alt Penedès).

->torrelló

■torrelló

[de torre]

m Torre petita adherida a un mur, del qual surt només una part de la secció prismàtica de la torre.

->torrenc

torrenc -a

adj i m i f De Torredembarra (Tarragonès).

->torrencial

■torrencial

Part. sil.: tor_ren_ci_al

[formació culta analògica sobre la base de torrent (cf. ll. -ens/-entia/-entialis: potens/potentia/potentialis, prudens/prudentia/prudentialis); 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 Que té el caràcter d’un torrent. Pluges torrencials.

2 Causat per l’acció d’un corrent d’aigua impetuós. Sorres torrencials.

->torrencialitat

■torrencialitat

Part. sil.: tor_ren_ci_a_li_tat

[de torrencial]

f Qualitat de torrencial. Mòdul de torrencialitat.

->torrencialment

■torrencialment

Part. sil.: tor_ren_ci_al_ment

[de torrencial; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adv D’una manera torrencial. Plou torrencialment.

->torrent

■torrent

[del ll. torrens, -ntis, participi pres. de torrēre ‘assecar-se, eixugar-se; cremar-se’, pel fet que els torrents estan sovint secs i només duen aigua, i generalment abundant, després dels grans xàfecs; 1a FONT: s. XIII]

m 1 HIDROG 1 Curs d’aigua temporal, de règim irregular, característic dels pendissos pronunciats i dels vessants de muntanya, pels quals davalla quan hi ha precipitacions estacionals o ocasionals.

2 p ext Barranc, pendís, etc., de muntanya que constitueix el llit, gairebé sempre sec, d’un curs d’aigua ocasional.

2 1 p anal Un torrent de lava.

2 fig Un torrent de llàgrimes.

->torrentada

■torrentada

[de torrent; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Revinguda forta d’un torrent.

->torrental

■torrental

[de torrent; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m torrent 1 2.

->torrentera

■torrentera

[de torrent]

f torrent 1 2.

->torrentí

■torrentí -ina

adj i m i f De Torrent de Cinca (Baix Cinca), de Torrent de l’Horta (Horta) o de Torrent d’Empordà (Baix Empordà).

->torrentol

■torrentol

[de torrent]

m Torrent petit.

->torrentós

■torrentós -osa

[de torrent; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj Dit d’un terreny on es formen torrents.

->torrer

■torrer -a

[de torre]

1 m i f Persona que té cura d’una torre de vigilància, especialment d’un far.

2 m MAR Guaita destinat a una torre de senyals.

->torrestorrer

torrestorrer -a

adj i m i f De Torres Torres (Camp de Morvedre).

->torreta

■torreta

[de torre; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f 1 1 Torre petita.

2 AERON Cadascun dels emplaçaments mòbils de tir proveïts de canons o de metralladores disposats generalment a la cua i a les parts superior i inferior del buc dels bombarders.

3 ARM Estructura blindada que suporta i protegeix l’armament d’un tanc o altre vehicle blindat, susceptible de girar 360° entorn d’un eix vertical solidari al xassís.

4 CONSTR NAV i MAR GUER Cadascun dels reductes cuirassats que protegeixen elements vulnerables d’un vaixell de guerra situats sobre la coberta.

5 CONSTR NAV i MAR GUER Estructura central d’un submarí, sobre la coberta, que serveix de pont durant la navegació de superfície.

6 TECNOL Torre de torn revòlver.

2 Test per a plantes.

->torretà

torretà -ana

adj i m i f De la Torre de Fontaubella (Priorat).

->torricó

■torricó

[de torre]

m En una fortalesa, torre petita, especialment per a un guaita.

->torriconenc

torriconenc -a

adj i m i f Del Torricó (Llitera).

->tòrrid

■tòrrid -a

[del ll. torrĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Molt càlid, abrusador.

2 zona tòrrida GEOG Zona de la superfície de la Terra compresa entre els dos tròpics.

->torrilló

■torrilló

[de torre]

m TECNOL Part cilíndrica que sobresurt d’una peça, a través de la qual és suportada pels coixinets.

->torrinyada

■torrinyada

[de torrar]

f 1 Acció de coure a la brasa.

2 Conjunt de menges, especialment sardines, cuites a la brasa.

->torró

■torró

[d’origen incert, probablement der. de torrar, amb sufix -ó¹ d’acció; potser també der. de terra en el sentit de ‘terròs’, per comparació amb un conglomerat de terra, que donà en cat. ant. terró, terronet, amb assimilació de la -e- a la -ó, afavorida pel verb torrar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 ALIM i PAST [sovint en pl] 1 Massa feta d’ametlles o altres fruites seques i mel o sucre, o també de rovell d’ou, coco, fruita confitada i xocolata i presentada, normalment, en taules o barres rectangulars. Torrons de Xixona, d’Alacant. Una barra o taula de torrons. Torrons de massapà. Torrons de rovell d’ou, de crema o de gema.

2 torró amb fècula Torró amb un màxim del 15% de fècula, respecte al pes sec, d’elevat valor energètic.

2 fig Càrrec ben retribuït, beneficis que hom obté exercint un càrrec públic. Moltes persones aspiren a viure del torró.

3 calent com un torró (o com un torronet) Es diu d’una cosa, especialment d’una habitació, una casa, etc., que és ben escalfada. Amb la nova calefacció, tenim la casa (calenta) com un torronet.

->torroellenc

torroellenc -a

Part. sil.: tor_ro_e_llenc

adj i m i f De Torroella de Fluvià (Alt Empordà) o de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

->torroellès

torroellès -esa

Part. sil.: tor_ro_e_llès

adj i m i f De Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

->torrojà

torrojà -ana

adj i m i f De Torroja del Priorat (Priorat).

->torronada

■torronada

[de torró]

f Menjada de torrons.

->torronaire

■torronaire

Part. sil.: tor_ro_nai_re

[de torró]

m i f Persona que fabrica torrons o en ven.

->torroner

torroner -a

[de torró; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Relatiu o pertanyent al torró. Indústria torronera.

2 m i f Torronaire.

->torruà

torruà -ana

Part. sil.: tor_ru_à

adj i m i f Torrudà.

->torrudà

torrudà -ana

adj i m i f De la Torre de les Maçanes (Alacantí).

->tors

■tors

[de l’it. torso ‘tija, tronc; tors’, del ll. thyrsus, i aquest, del gr. thýrsos ‘tija’; 1a FONT: c. 1900]

m 1 ANAT ANIM Tronc del cos humà.

2 ART Tronc d’una estàtua, especialment d’una estàtua de la qual han estat llevats el cap i les extremitats.

->torsimany

■torsimany

[de l’àr. turǧumân, íd., der. de tárǧam ‘traduir’, possible manlleu d’una altra llengua semítica, potser l’arameu, d’on provenen els mots de l’hebreu rabínic targem ‘interpretar’ i targum ‘interpretació’; 1a FONT: 1270]

m i f intèrpret 2 1.

->torsió

■torsió

Part. sil.: tor_si_ó

[del ll. tortio, -ōnis, íd., der. de torquēre ‘tòrcer’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 1 Acció de tòrcer o de tòrcer-se;

2 l’efecte.

2 TECNOL 1 [símb: τ] Deformació que experimenta un cos sotmès a dos parells de forces, un dels quals pot ésser la reacció a l’altre, que actuen en sentits contraris i en dos plans paral·lels, de manera que cada secció del cos sofreix una rotació respecte a una altra secció pròxima.

2 angle de torsió Angle que forma una secció recta d’un arbre o d’un eix amb relació a una altra secció anàloga, quan és aplicat a l’arbre un parell o un moment de torsió.

3 assaig de torsió Assaig en què una proveta és sotmesa a un esforç de torsió per determinar-ne la resistència.

4 barra de torsió Ressort constituït per una barra cilíndrica elàstica, encastada per un dels seus extrems i que suporta, torcent-se, els esforços angulars aplicats a l’altre extrem.

3 TÈXT Nombre de voltes de torsió que hom dóna a un fil en filar-lo amb la missió d’evitar que les fibres llisquin les unes sobre les altres.

4 torsió d’una corba GEOM Valor numèric, definit per a cada punt d’una corba, que val zero en les corbes planes i que expressa quant se separa la corba considerada d’una corba plana en un entorn del punt considerat.

->torsiòmetre

■torsiòmetre

Part. sil.: tor_si_ò_me_tre

[de torsió i -metre]

m 1 DIAG Aparell per a mesurar el grau de rotació del globus de l’ull amb relació a l’eix visual.

2 TECNOL i METROL Aparell per a determinar la torsió d’una barra metàl·lica existent entre els dos extrems.

3 TÈXT Aparell per a mesurar la torsió d’un fil.

->torsiu

■torsiu -iva

Part. sil.: tor_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. torsus, -a, -um, variant de tortus, participi de torquēre ‘tòrcer’]

adj Torçut en espiral.

->tort

■tort -a

[de tòrcer; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj No dret, que fa curvatura o angle. Ha fet un solc tort. Ésser tort de cames.

2 adj Desviat de la forma normal. Té els ulls ben torts, aquesta criatura.

3 de tort loc adv No seguint una línia recta. A l’hora de tancar la taverna, sempre hi havia algú que anava de tort.

2 adj Borni.

3 1 m Dany causat indegudament a algú. Fer un tort a un amic. Fer tort a la reputació d’algú. Reparar un tort.

2 a tort loc adv Sense raó, injustament. L’has blasmat a tort.

3 a tort i a dret loc adv Sense mirar si és amb raó o sense.

4 a tort i a dret loc adv Sense reflexió.

4 f 1 Acció de tòrcer, torsió.

2 Entre dos punts del traçat d’un camí, d’un curs d’aigua, etc., tros que no va dretament de l’un a l’altre. Allí el camí fa una torta. El caminoi seguia totes les tortes del riu.

5 f 1 Acció de separar-se del camí directe, marrada. Vam haver de fer una torta per no topar-nos amb ells.

2 pl Giragonses, esses. Caminar fent tortes.

->tortada

tortada

[del cat. ant. tórta ‘mena de pastís’ [v. tortell]; 1a FONT: 1657]

f PAST 1 pastís 1.

2 esp Pastís fet amb motlle, pastat amb ametlles mòltes, rovells d’ou i sucre i farcit sovint de confitura.

->tortament

■tortament

[de tort]

adv D’una manera torta, de tort.

->tortejar

■tortejar

[de tort; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr 1 Fer torta, ésser més o menys tort.

2 Guerxar-se, la fusta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tortejar

GERUNDI: tortejant

PARTICIPI: tortejat, tortejada, tortejats, tortejades

INDICATIU PRESENT: tortejo, torteges, torteja, tortegem, tortegeu, tortegen

INDICATIU IMPERFET: tortejava, tortejaves, tortejava, tortejàvem, tortejàveu, tortejaven

INDICATIU PASSAT: tortegí, tortejares, tortejà, tortejàrem, tortejàreu, tortejaren

INDICATIU FUTUR: tortejaré, tortejaràs, tortejarà, tortejarem, tortejareu, tortejaran

INDICATIU CONDICIONAL: tortejaria, tortejaries, tortejaria, tortejaríem, tortejaríeu, tortejarien

SUBJUNTIU PRESENT: tortegi, tortegis, tortegi, tortegem, tortegeu, tortegin

SUBJUNTIU IMPERFET: tortegés, tortegessis, tortegés, tortegéssim, tortegéssiu, tortegessin

IMPERATIU: torteja, tortegi, tortegem, tortegeu, tortegin

->tortell¹

■tortell¹

[deriv. del cat. ant. tórta ‘mena de pastís’, i aquest, del ll. td. torta, íd., probablement adaptat en el ll. vg. del gr. tōrtídion, contracció de to artídion ‘el panet’, dimin. de ártos ‘pa’; 1a FONT: s. XVII]

m ALIM i PAST Pastís de pasta fullada o d’una altra massa, en forma d’anella, farcit de nata, de crema, de confitura, de massapà, de cabell d’àngel, etc.

->tortell²

■tortell²

[del fr. tortil, íd., der. de tort ‘tort’]

m HERÀLD Borlet que envolta el cap de moro.

->tortellanenc

tortellanenc -a

adj i m i f De Tortellà (Garrotxa).

->tortellat

■tortellat -ada

[de tortell²]

adj HERÀLD Dit del cap amb un tortell.

->tortellatge

■tortellatge

[variant alterada de tintillaina, íd., del ll. *tĭnctĭliago, -agĭnis, der. de tinctĭlis ‘tintori’]

m BOT Arbust caducifoli de la família de les caprifoliàcies (Viburnum lantana), de fulles ovades amb nervis sortints, flors blanques en corimbes i fruits en baia i apreciat per les seves branques per a fer-ne bastons.

->tortel·lini

■tortel·lini

[de l’it. tortellini, dimin. de tortello, i aquest, de tórta ‘coca’]

m ALIM Anella de pasta de farina farcida de carn o de verdura. Tortel·linis amb salsa de tomàquet.

->tortel·loni

tortel·loni

m ALIM Anella de pasta de farina, més gran que el tortel·lini, farcida habitualment de mató, ous, formatge, julivert o verdura picada.

->tortera

■tortera

[del ll. tortōrium, -ōria ‘pal per a enrotllar el fil’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f TÈXT Rodeta que, posada al capdavall del fus, ajuda a tòrcer el fil.

->torterol

■torterol

[de tòrcer; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m 1 Espiral de vent, de fum.

2 ANAT ANIM Turmell.

->torticoli

■torticoli

[del fr. torticoli (ant. torty colly) ‘coll tort’, i aquest, de l’it. torticolli ‘colls torts’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m PAT 1 Inclinació viciosa del cap i del coll.

2 Dolor dels músculs del coll que obliga a tenir-lo tort i impedeix de girar el cap.

->tortis

tortis

m GRÀF Lletra gòtica emprada els primers temps de la impremta, coneguda també com a lletra de Tortis.

->tortó

■tortó

[del fr. tourteau, íd., der. de tourte ‘mena de coca’, i aquest, del ll. td. torta ‘mena de pastís’]

[pl -ós] m OLEÏC i ALIM Residu dels grans i altres parts vegetals oleaginosos (soia, cacauet, sèsam, cotó, coco) després d’haver-ne estat extret l’oli.

->tortonià

tortonià -ana

Part. sil.: tor_to_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al tortonià.

2 m Estatge de la part alta del miocè (terciari superior), situat per sobre del serraval·lià i per sota del messinià.

->tórtora

■tórtora

[del ll. tŭrtur, -ŭris, íd.; 1a FONT: 1262]

f ORNIT 1 Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids (Streptopelia turtur), de color castany amb taques fosques, amb el cap gris rosat, blanc i negre i la cua negra.

2 tórtora domèstica Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids (Streptopelia risoria), semblant a la tórtora però de color ocraci pàl·lid.

3 tórtora turca Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids (Streptopelia decaocto), que té mig collar negre a la part posterior del coll i que habita prop de les poblacions.

->tortosí

■tortosí -ina

1 adj i m i f De Tortosa (Baix Ebre) o del tortosí (subdialecte).

2 m LING Subdialecte de transició entre el català nord-occidental i el valencià, parlat al Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, els Ports de Morella, part del Maestrat i el Matarranya.

3 dret tortosí DR CAT Dret especial de la regió de Tortosa.

->tortrícids

tortrícids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters heteròcers, amb les erugues molt àgils que viuen sobre diversos òrgans vegetals i són d’hàbits fitòfags. Molt perjudicials a l’agricultura, envaeixen els pomers (Carpocapsa pomonella), els castanyers (C. splendaria), els alzinars (Tortrix viridiana), etc.

2 sing Insecte de la família dels tortrícids.

->tortuga

■tortuga

[cat. ant. i dial. tartuga, del fem. del ll. td. tartarūchus ‘dimoni’, i aquest, del gr. tartaroũkhos ‘habitant del Tàrtar o infern’, per la personificació del mal i els heretges que els antics feien de l’animal en el llot; 1a FONT: s. XIV]

f 1 ZOOL 1 Nom donat a qualsevol rèptil de l’ordre dels quelonis.

2 tortuga babaua Tortuga careta.

3 tortuga carei Carei.

4 tortuga careta Rèptil queloni de la família dels quelonídids (Caretta caretta), de dorsal cordiforme i recobert de plaques còrnies juxtaposades.

5 tortuga de Florida Rèptil queloni de la família dels emídids (Trachemys scripta elegans), de color verd fosc amb taques groges al cap, al coll i a les extremitats i una franja vermella darrere els ulls, originària del sud de l’Amèrica del Nord i molt popular com a animal domèstic.

6 tortuga de Hermann Tortuga terrestre de la família dels testudínids (Testudo hermanni), de color grogós amb taques fosques, que s’alimenta de vegetals i fa estralls en camps de patates.

7 tortuga de jardí Tortuga grega.

8 tortuga de jardí p ext Tortuga de Hermann.

9 tortuga d’estany Nom donat a diverses tortugues dels gèneres Emys i Mauremys, que habiten en aigües dolces, entre les quals cal destacar Emys orbicularis, Mauremys caspica i Mauremys leprosa.

10 tortuga elefantina Tortuga terrestre de la família dels testudínids (Testudo elephantina), que viu en grups i és apàtica i poc intel·ligent.

11 tortuga franca Tortuga verda.

12 tortuga grega Tortuga terrestre de la família dels testudínids (Testudo graeca), amb la cuirassa dorsal més bombada que la de Hermann, cua sense tubercle corni, i de color groc verdós.

13 tortuga llaüt Tortuga marina de la família dels dermoquèlids (Dermochelys coriacea), amb la cuirassa recoberta d’una pell coriàcia, de color negrós i molt bona nedadora.

14 tortuga verda Tortuga marina de la família dels quelonídids (Chelonia mydas), amb les potes anteriors més desenvolupades que les posteriors, cua molt curta, neda a la superfície de l’aigua i s’alimenta de vegetals.

2 p anal 1 Nom donat a diverses coses que per llur forma s’assemblen a una tortuga.

2 CONSTR Teula més curta i més encorbada i fonda que les ordinàries, emprada en la construcció de canals de teulada.

3 HIST MIL Formació dels legionaris romans consistent a apinyar-se amb l’escut sobre el cap per protegir-se en acostar-se a la muralla enemiga.

3 a pas de tortuga Molt lentament. Avançar a pas de tortuga.

->tortugada

■tortugada

[de tortuga; 1a FONT: s. XX, Oller]

f CONSTR Canal de teulada feta de tortugues.

->tortugueta

■tortugueta

f ZOOL Nom donat als crustacis branquiòpodes dels gèneres Triops i Lepidurus, de la família dels triòpids, de fins a 7 cm de llargada, amb una closca en forma d’escut que protegeix la part dorsal anterior del cos i dos cercs molt llargs a l’extrem de l’abdomen, que viuen en basses efímeres d’aigua dolça.

->tortuós

■tortuós -osa

Part. sil.: tor_tu_ós

[del ll. tortuosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

adj 1 Que, en el seu curs, fa nombroses tortes. Un carrer estret i tortuós. L’avançar tortuós d’una serpent.

2 fig Que en la seva conducta es desvia sovint de la recta raó o de la justícia. Seguir una política tortuosa. És un home tortuós que mai no manifesta el fi que persegueix.

->tortuosament

■tortuosament

Part. sil.: tor_tu_o_sa_ment

[de tortuós]

adv D’una manera tortuosa. Procedir tortuosament.

->tortuositat

■tortuositat

Part. sil.: tor_tu_o_si_tat

[del ll. tortuosĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de tortuós.

->tortura

■tortura

[del ll. tortūra, íd.; 1a FONT: 1424]

f 1 DR PEN, HIST i POLÍT 1 Acció d’infligir deliberadament a una persona dolor o sofriments aguts físics o psíquics a fi d’arrencar-li una confessió o de castigar un acte.

2 fig Sofriment físic o moral insuportable.

2 Violència feta a una cosa.

->torturadament

■torturadament

[de torturat]

adv Amb tortura o violència.

->torturador

■torturador -a

[de torturar]

1 adj i m i f Que tortura.

2 m HIST 1 Jutge que ordenava la tortura física.

2 Botxí que aplicava la tortura física.

->torturar

■torturar

[de tortura; 1a FONT: 1650]

v tr 1 Sotmetre a la tortura. El van torturar en un camp de concentració.

2 fig 1 Sotmetre (algú) a un sofriment físic o moral insuportable. Aquest famós l’han torturat a preguntes a la televisió. Em tortura explicant-me les seves penes. No et torturis amb aquests pensaments.

2 Violentar (una cosa).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: torturar

GERUNDI: torturant

PARTICIPI: torturat, torturada, torturats, torturades

INDICATIU PRESENT: torturo, tortures, tortura, torturem, tortureu, torturen

INDICATIU IMPERFET: torturava, torturaves, torturava, torturàvem, torturàveu, torturaven

INDICATIU PASSAT: torturí, torturares, torturà, torturàrem, torturàreu, torturaren

INDICATIU FUTUR: torturaré, torturaràs, torturarà, torturarem, torturareu, torturaran

INDICATIU CONDICIONAL: torturaria, torturaries, torturaria, torturaríem, torturaríeu, torturarien

SUBJUNTIU PRESENT: torturi, torturis, torturi, torturem, tortureu, torturin

SUBJUNTIU IMPERFET: torturés, torturessis, torturés, torturéssim, torturéssiu, torturessin

IMPERATIU: tortura, torturi, torturem, tortureu, torturin

->torturat

■torturat -ada

[de torturar]

adj 1 Que manifesta un sofriment psíquic o moral intens i continuat.

2 fig Mancat de naturalitat, poc planer. Estil torturat.

->torulós

■torulós -osa

adj BOT Moniliforme.

->torulosi

torulosi

f PAT Micosi causada per Torula histolytica.

->torus

■torus

m BOT En els porus areolats, engruiximent lentiforme situat al centre de la membrana oclusiva.

->torxa

■torxa

[del fr. torche, íd., i aquest, del ll. vg. *torca, ll. cl. torques ‘cosa retorçada; manyoc de coses retorçades’; 1a FONT: s. XV]

f 1 1 Ciri constituït per unes quantes candeles entortolligades.

2 atxa¹ 1.

2 Teia llarga o bastó embolicat de robes, flocs, etc., impregnats de matèria inflamable, que hom agafa amb la mà i que serveix per a fer llum.

3 FOTOG Làmpada portàtil, alimentada amb bateries, de llum molt intensa, emprada en fotografia o en filmacions cinematogràfiques o de televisió de curta durada.

->torxó

■torxó

m TÈXT Imitació mecànica de la randa o punta de coixí.

->tory

tory^* [tɔ́ɾi]

[pl tories] [angl ] POLÍT 1 m i f HIST Membre del Tory Party, actual partit conservador britànic.

2 adj Relatiu o pertanyent als tories. Govern ‘tory’.

->tos¹

■tos¹

[de tossa; 1a FONT: c. 1400]

[pl tossos] m 1 ANAT ANIM 1 Occípit.

2 La part més alta del cap, entre les banyes, d’un animal boví, oví o caprí.

2 HERÀLD Figura de cap d’animal posat de cara (excepte el cap de lleopard, que sempre és de cara). Tos de cérvol.

3 GEOMORF Tossa, elevació del terreny ampla i ondulada.

->tos²

■tos²

[del ll. tŭssis, íd.; 1a FONT: 1371]

f inv FISIOL ANIM i PAT 1 Mecanisme fisiològic caracteritzat per l’expulsió sobtada, sorollosa, més o menys violenta, de l’aire dels pulmons.

2 tos aneurismàtica Varietat de tos associada a un aneurisma i que va acompanyada amb freqüència de paràlisi d’una corda vocal.

3 tos bitonal Tos composta de dos sorolls, l’un greu i velat, l’altre agut i esclatant.

4 tos central Tos deguda a la irritació directa del centre tussigen.

5 tos de gos Tos seca.

6 tos emetitzant Tos caracteritzada per accessos de tos seguits de vòmits.

7 tos ferina Malaltia aguda infectivocontagiosa de les vies respiratòries altes, causada pel bacil Bordetella pertussis, caracteritzada per l’aparició de tos típica convulsiva.

8 tos productiva Tos que va acompanyada d’expectoració.

9 tos seca Tos que no va acompanyada d’expectoració.

10 tos trigèmina Tos deguda a la irritació de les fibres del trigemin.

->tosa

■tosa

[de tondre]

f 1 Acció de tondre.

2 Temps en què normalment hom ton les ovelles.

3 FOLK Festa que hom celebra a les cases de pagès en ocasió de la tosa de les ovelles.

->tosà

tosà -ana

adj i m i f De Toses (Ripollès).

->tosc

■tosc -a

[probablement del ll. tŭscus ‘desvergonyit, vil’, tret de Vicus Tuscus ‘barri etrusc’ de Roma, on abundava la gent baixa i de mala fama; 1a FONT: 1322]

1 adj 1 Rústec, mancat de poliment, de finor. Una taula primitiva i tosca.

2 fig Un comportament tosc.

3 pedra tosca PETROG Tosca.

2 f 1 Substància calcària que es diposita i resta adherida al sòl o sobre les plantes o en altres impediments que troba, a les parets de les canonades, recipients o altres llocs amb què les aigües estan en contacte. La font ha format una tosca des de terra a dalt la volta.

2 PETROG Pedra volcànica esponjosa i lleugera que constitueix la part superior de les laves volcàniques, emprada per a polir i netejar.

3 tosca calcària PETROG Travertí.

4 tosca dentària carrall 3.

5 tosca volcànica PETROG Basalt porós vacuolar.

3 f ADOB Eina emprada pels blanquers per a toscar els cuirs.

4 f SUR Escorça seca del suro.

->toscà

■toscà -ana

Hom.: toscar

[del ll. tuscānus, -a, -um ‘propi dels Tusci, -orum ‘etruscs’]

1 adj i m i f De la Toscana (regió d’Itàlia) o del toscà (dialecte).

2 m LING Dialecte italià que, en la seva modalitat florentina, esdevingué base de la llengua literària.

3 ordre toscà ARQUIT Ordre romà basat en la simplificació de l’ordre dòric.

->toscador

■toscador -a

[de toscar²]

m i f SUR Persona que tosca les pannes de suro.

->toscament

■toscament

[de tosc]

adv D’una manera tosca.

->toscar¹

■toscar¹

Hom.: toscà

[de tosc]

m PETROG Tosquera.

->toscar²

■toscar²

Hom.: toscà

[v. toscar¹]

v tr 1 Fregar alguna cosa amb pedra tosca. Toscar el porc.

2 ADOB Passar la tosca per sobre de la flor del cuir per tal de treure’n el pelitxó.

3 SUR Treure la tosca d’una panna de suro, amb la rascleta, després de bullir-la.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: toscar

GERUNDI: toscant

PARTICIPI: toscat, toscada, toscats, toscades

INDICATIU PRESENT: tosco, tosques, tosca, tosquem, tosqueu, tosquen

INDICATIU IMPERFET: toscava, toscaves, toscava, toscàvem, toscàveu, toscaven

INDICATIU PASSAT: tosquí, toscares, toscà, toscàrem, toscàreu, toscaren

INDICATIU FUTUR: toscaré, toscaràs, toscarà, toscarem, toscareu, toscaran

INDICATIU CONDICIONAL: toscaria, toscaries, toscaria, toscaríem, toscaríeu, toscarien

SUBJUNTIU PRESENT: tosqui, tosquis, tosqui, tosquem, tosqueu, tosquin

SUBJUNTIU IMPERFET: tosqués, tosquessis, tosqués, tosquéssim, tosquéssiu, tosquessin

IMPERATIU: tosca, tosqui, tosquem, tosqueu, tosquin

->toscatge

■toscatge

[de toscar²]

m ADOB Operació que consisteix a treure el pelitxó de la flor del cuir amb la tosca.

->toscós

■toscós -osa

[de tosc]

adj Cobert de tosca.

->tosell

■tosell -a

[de tondre; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj i m i f 1 1 Dit del qui és una mica calb.

2 Que té el cap pelat.

2 AGR Dit del blat, de la xeixa, sense aresta, especialment d’espiga petita.

->tosquedat

■tosquedat

[de tosc; 1a FONT: s. XX, Oller]

f Qualitat de tosc.

->tosquejar

■tosquejar

[de tosc]

v tr 1 Toscar, polir alguna cosa fregant-la amb pedra tosca.

2 EBEN Passar pedra tosca o un abrasiu semblant per la superfície d’una fusta, per tal d’afinar-la o d’introduir-hi rugositats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tosquejar

GERUNDI: tosquejant

PARTICIPI: tosquejat, tosquejada, tosquejats, tosquejades

INDICATIU PRESENT: tosquejo, tosqueges, tosqueja, tosquegem, tosquegeu, tosquegen

INDICATIU IMPERFET: tosquejava, tosquejaves, tosquejava, tosquejàvem, tosquejàveu, tosquejaven

INDICATIU PASSAT: tosquegí, tosquejares, tosquejà, tosquejàrem, tosquejàreu, tosquejaren

INDICATIU FUTUR: tosquejaré, tosquejaràs, tosquejarà, tosquejarem, tosquejareu, tosquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: tosquejaria, tosquejaries, tosquejaria, tosquejaríem, tosquejaríeu, tosquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: tosquegi, tosquegis, tosquegi, tosquegem, tosquegeu, tosquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: tosquegés, tosquegessis, tosquegés, tosquegéssim, tosquegéssiu, tosquegessin

IMPERATIU: tosqueja, tosquegi, tosquegem, tosquegeu, tosquegin

->tosquera

■tosquera

[de tosc]

f PETROG Lloc on es fa la pedra tosca.

->tosquirar

■tosquirar

[encreuament de tondre amb esquirar, variant de esquilar]

v tr 1 Esquilar.

2 Escapçar (herbes, plantes, brots).

3 NUMIS Retallar la moneda per aprofitar-ne els retalls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tosquirar

GERUNDI: tosquirant

PARTICIPI: tosquirat, tosquirada, tosquirats, tosquirades

INDICATIU PRESENT: tosquiro, tosquires, tosquira, tosquirem, tosquireu, tosquiren

INDICATIU IMPERFET: tosquirava, tosquiraves, tosquirava, tosquiràvem, tosquiràveu, tosquiraven

INDICATIU PASSAT: tosquirí, tosquirares, tosquirà, tosquiràrem, tosquiràreu, tosquiraren

INDICATIU FUTUR: tosquiraré, tosquiraràs, tosquirarà, tosquirarem, tosquirareu, tosquiraran

INDICATIU CONDICIONAL: tosquiraria, tosquiraries, tosquiraria, tosquiraríem, tosquiraríeu, tosquirarien

SUBJUNTIU PRESENT: tosquiri, tosquiris, tosquiri, tosquirem, tosquireu, tosquirin

SUBJUNTIU IMPERFET: tosquirés, tosquiressis, tosquirés, tosquiréssim, tosquiréssiu, tosquiressin

IMPERATIU: tosquira, tosquiri, tosquirem, tosquireu, tosquirin

->tossa

■tossa

[d’origen incert, probablement d’un preromà hispànic *taucia ‘rabassa’; 1a FONT: 1805]

f 1 Volum que presenta algú o alguna cosa. Quina tossa fa aquesta dona!

2 1 GEOMORF Elevació del terreny ampla i ondulada.

2 p anal Centre urbà de considerable extensió que és notori en un paisatge agrícola.

->tossada

■tossada

[de tos¹]

f Cop donat amb el tos, amb el cap, sobretot per un animal banyegaire.

->tossador

■tossador -a

[de tossar]

adj Que tossa. Un bou molt tossador.

->tossal

■tossal

[de tossa; 1a FONT: 1185]

m 1 GEOMORF 1 Elevació del terreny no gaire alta ni de pendent gaire rost, en una plana o aïllada d’altres muntanyes.

2 Puig.

2 HERÀLD Mena de terrassa abscissa representada estilitzadament amb tres cims arrodonits.

->tossar

■tossar

Hom.: tussà

[de tos¹; 1a FONT: s. XIV]

v intr 1 Donar cops amb el tos, amb el cap. El feia enfadar i em tossava a la cuixa.

2 fig Entestar-se, entossudir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tossar

GERUNDI: tossant

PARTICIPI: tossat, tossada, tossats, tossades

INDICATIU PRESENT: tosso, tosses, tossa, tossem, tosseu, tossen

INDICATIU IMPERFET: tossava, tossaves, tossava, tossàvem, tossàveu, tossaven

INDICATIU PASSAT: tossí, tossares, tossà, tossàrem, tossàreu, tossaren

INDICATIU FUTUR: tossaré, tossaràs, tossarà, tossarem, tossareu, tossaran

INDICATIU CONDICIONAL: tossaria, tossaries, tossaria, tossaríem, tossaríeu, tossarien

SUBJUNTIU PRESENT: tossi, tossis, tossi, tossem, tosseu, tossin

SUBJUNTIU IMPERFET: tossés, tossessis, tossés, tosséssim, tosséssiu, tossessin

IMPERATIU: tossa, tossi, tossem, tosseu, tossin

->tossegós

■tossegós -osa

[de tos²]

adj Que tus o estossega sovint. Un vell tossegós.

->tossenc

tossenc -a

adj i m i f De Tossa de Mar (Selva).

->tossera¹

■tossera¹

[de tossa]

f 1 tossa 1.

2 dial Peça de fusta que porta clavats dos claus i que hom lliga a les banyes dels bous amb les puntes encarades al tos, per a poder menar-los.

->tossera²

■tossera²

[de tos²]

f Tos forta i insistent.

->tossida

■tossida

[de tossir; 1a FONT: s. XIII]

f Ratxa de tos.

->tossiguera

■tossiguera

f dial Ganes de tossir.

->tossina

■tossina

[de tos²]

f dial tos².

->tossir

■tossir

[del ll. tŭssīre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v [pr ind sing 2 tusses, 3 tus; imper sing 2 tus] intr Tenir o patir tos. La nena ha tossit tota la nit: deu està constipada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tossir

GERUNDI: tossint

PARTICIPI: tossit, tossida, tossits, tossides

INDICATIU PRESENT: tusso, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen

INDICATIU IMPERFET: tossia, tossies, tossia, tossíem, tossíeu, tossien

INDICATIU PASSAT: tossí, tossires, tossí, tossírem, tossíreu, tossiren

INDICATIU FUTUR: tossiré, tossiràs, tossirà, tossirem, tossireu, tossiran

INDICATIU CONDICIONAL: tossiria, tossiries, tossiria, tossiríem, tossiríeu, tossirien

SUBJUNTIU PRESENT: tussi, tussis, tussi, tossim, tossiu, tussin

SUBJUNTIU IMPERFET: tossís, tossissis, tossís, tossíssim, tossíssiu, tossissin

IMPERATIU: tus, tussi, tossim, tossiu, tussin

->tossol

■tossol

m dial Esplanada al cim d’una muntanya.

->tossoló

■tossoló

m dial Cop que hom es dóna al cap.

->tossudament

■tossudament

[de tossut]

adv Amb tossuderia.

->tossuderia

■tossuderia

Part. sil.: tos_su_de_ri_a

[de tossut; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Qualitat de tossut.

2 Fet propi d’un tossut.

->tossudesa

■tossudesa

[de tossut]

f Tossuderia.

->tossut

■tossut -uda

[de tos¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Obstinat en les seves opinions, determinacions, etc.

->tost

■tost

adv ant i dial Aviat.

->tostemps

■tostemps

[contracció ant. de tots temps; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv Sempre.

->tostorro¹

■tostorro¹

[der. de testa (com testarrada, testarrut), a través d’un *testorro, assimilat després en tostorro, amb possible influx de tostorro² ‘tros de pa’]

m Cop al cap.

->tostorro²

■tostorro²

[der. del val. tostó ‘cosa torrada, tros de pa torrat’ (de l’ant. participi ll. tostus de torrēre ‘torrar’) per encreuament amb torrar]

m Tros gros de pa.

->tot

■tot -a

[del ll. vg. tottus, -a, -um, pronúncia emfàtica del ll. cl. totus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XI]

1 adj 1 Enter, sencer. He llegit tot el llibre.

2 [invariable en forma masculina davant un nom de ciutat, país, etc., no precedit d’article] Enter. He corregut tot Barcelona. Coneix tot Catalunya.

3 a tot En un grau molt elevat o intens. A tota vela. A tot córrer.

4 no ésser-hi tot No tenir el seny complet. Aquesta dona no hi és tota.

2 adv 1 [concorda generalment amb l’adjectiu que modifica] Completament. La pobra noia estava tota avergonyida. Les he deixades totes soles.

2 [invariable davant un gerundi] Mentre. M’ho deia tot plorant.

3 tot dret En línia recta, sense desviar-se gens.

4 tot d’una (o tot d’un plegat) D’un cop, de sobte.

5 tot seguit Immediatament després.

6 tot sol [f: tota sola] Completament sol, molt sol. Camina tota sola. Viu tot sol.

7 tot sovint Amb una gran freqüència.

3 m 1 La cosa entera, la reunió entera de les parts. El tot és igual a la suma de les parts. Aquells elements aparentment heterogenis formaven un tot perfecte.

2 del tot loc adv Enterament, completament. La roba ja és neta del tot.

3 ésser el tot Ésser allò de què hom no pot prescindir. La família és el seu tot.

4 jugar-s’hi el tot pel tot Esforçar-se fins a l’extrem per aconseguir una cosa.

4 adj 1 Els uns i els altres sense excepció (col·lectiu universal). Ha renyit amb tots els seus amics.

2 L’un com l’altre indistintament, qualsevol (col·lectiu partitiu). Tota regla té les seves excepcions.

3 [usat pronominalment] pl Totes les persones de què es tracta. Tu li respondràs per tots. Tots hem de morir un dia o altre.

4 tota mena (o tota classe) Totes les espècies, qualsevol. Lliure de tota mena de prejudicis.

5 tota vegada Sempre.

6 tot déu vulg Tothom.

7 tots altres Els restants siguin els que siguin, en nombre indeterminat. Calç, guix i tots altres materials de construcció.

8 tots els altres Els restants, en nombre determinat. Aquest mes no ha plogut sinó dos dies: tots els altres ha fet bo.

9 tots i cadascun Tots sense excepció.

5 pron 1 [invariable en masculí singular] Una i altra cosa sense excepció, totes les coses. Tot li reïx. Tot m’agrada. Els ho ha contat tot.

2 amb tot (o amb tot i això, o tot amb tot, o tot i així) loc conj Això no obstant. Té molta feina; amb tot, tractant-se de tu, ho farà.

3 anar (algú) a totes Anar al màxim de les seves possibilitats, fins al límit. Si volem guanyar el campionat, hem d’anar a totes aquests últims partits.

4 en tot i per tot loc adv Absolutament, sense exceptuar res. Pots comptar amb mi en tot i per tot.

5 i tot loc adv Fins, inclusivament. Vaig estar molt malalt: em van extremunciar i tot.

6 tot això (o tot allò) que Tot el que. Tot això que m’has dit, ja ho sabia.

7 tot de loc adj Una gran quantitat de. A la plaça hi ha tot de gent badant.

8 tot i (o amb tot i) loc prep Malgrat. Tot i la seva astúcia, no ho va aconseguir.

9 tot i que (o amb tot i que) loc conj Malgrat que. Tot i que no hi era, van celebrar la reunió.

10 tot junt (o plegat) Ajuntat tot.

11 tot plegat loc adv En resum, en definitiva. Tot plegat no serà res.

12 tot quant Tot allò que, totes les coses que. Li robaren tot quant portava.

->tòt

■tòt

[de la mateixa base etimològica que tuta¹]

m dial Broc gros d’un càntir.

->total

■total

[del b. ll. totalis, íd.; 1a FONT: s. XVI]

1 adj Que comprèn totes les parts, de tot sense llevar-ne res. La destrucció total d’un edifici. El nombre total de morts.

2 m 1 Suma o nombre total. El total de ferits.

2 ARIT Suma.

3 ARIT Resultat d’una addició.

4 en total loc adv Comptant-hi tots els integrants d’un conjunt. En total van venir vint-i-cinc nens a la festa.

3 adv En conclusió. Total: res.

->totalitari

■totalitari -ària

[formació culta analògica sobre la base del b. ll. totalĭtas, -ātis ‘totalitat’; 1a FONT: 1939]

POLÍT 1 adj Relatiu o pertanyent al totalitarisme.

2 adj i m i f Partidari del totalitarisme.

->totalitarisme

■totalitarisme

[de totalitari]

m POLÍT Règim polític que exerceix una forta intervenció en tots els ordres de la vida d’una nació o d’un estat i que, sense admetre cap forma d’oposició legal, concentra la totalitat dels poders estatals en mans d’un grup o partit, no respectant els drets cívics i polítics i les llibertats públiques, o reduint-los.

->totalitarista

totalitarista

[de totalitari]

1 adj Totalitari.

2 m i f Partidari del totalitarisme.

->totalitat

■totalitat

[del b. ll. totalĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de total.

2 Conjunt dels elements que constitueixen un tot. Fou aprovat per la totalitat dels assistents.

3 FILOS En el quadre de les dotze categories del pensament d’I. Kant, categoria de la classe de la quantitat que expressa la unitat de la pluralitat.

4 llei de totalitat PSIC Principi segons el qual tot allò que ha format part d’un tot mental sol fer reaparèixer aquest tot. És anomenada també llei de reintegració.

5 totalitat d’un eclipsi ASTR Període de l’ocultació total de l’astre eclipsat.

->totalitzable

■totalitzable

[de totalitzar]

adj Que pot ésser totalitzat.

->totalització

■totalització

Part. sil.: to_ta_lit_za_ci_ó

[de totalitzar; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Acció de totalitzar;

2 l’efecte.

->totalitzador

■totalitzador -a

[de totalitzar; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj Que totalitza o dóna el total d’una suma, o que dóna el valor màxim assolit per una determinada magnitud.

2 m 1 TECNOL Aparell que, en una màquina, dóna el total d’una sèrie d’operacions.

2 ESPORT Conjunt d’aparells que en els hipòdroms i els canòdroms indiquen el nombre d’apostes generals i particulars, els guanyadors, etc.

->totalitzar

■totalitzar

[de total; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 Calcular tot plegat, en total.

2 Reunir, aconseguir en total (una quantitat). Aquesta temporada l’equip ha totalitzat un gran nombre de victòries.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: totalitzar

GERUNDI: totalitzant

PARTICIPI: totalitzat, totalitzada, totalitzats, totalitzades

INDICATIU PRESENT: totalitzo, totalitzes, totalitza, totalitzem, totalitzeu, totalitzen

INDICATIU IMPERFET: totalitzava, totalitzaves, totalitzava, totalitzàvem, totalitzàveu, totalitzaven

INDICATIU PASSAT: totalitzí, totalitzares, totalitzà, totalitzàrem, totalitzàreu, totalitzaren

INDICATIU FUTUR: totalitzaré, totalitzaràs, totalitzarà, totalitzarem, totalitzareu, totalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: totalitzaria, totalitzaries, totalitzaria, totalitzaríem, totalitzaríeu, totalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: totalitzi, totalitzis, totalitzi, totalitzem, totalitzeu, totalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: totalitzés, totalitzessis, totalitzés, totalitzéssim, totalitzéssiu, totalitzessin

IMPERATIU: totalitza, totalitzi, totalitzem, totalitzeu, totalitzin

->totalment

■totalment

[de total; 1a FONT: 1490, Tirant]

adv D’una manera total, del tot, enterament.

->tòtem

■tòtem

[de l’angl. totem, i aquest, de l’ojibwa (de la famíla algonquina) ototeman ‘els seus parents’; 1a FONT: 1932]

m ETNOL, RELIG i SOCIOL 1 Animal o planta (rarament objecte o fenomen natural) amb el qual un grup humà o clan es considera en relació de parentiu o de concordança mítica.

2 Símbol o representació del tòtem.

->totèmic

■totèmic -a

[de tòtem]

adj Relatiu o pertanyent al tòtem.

->totemisme

■totemisme

[de tòtem]

m ETNOL, RELIG i SOCIOL Conjunt de normes socials, obligacions i prohibicions, creences, usos, etc., difosos en nombroses civilitzacions anomenades “primitives", sobretot en cultures basades en la caça i l’agricultura, que es fonamenten en la concepció d’una relació especial de parentiu o de concordança mítica i, doncs, de mútua protecció entre un grup sociocultural (o un individu) i el tòtem, considerat avantpassat mític i sovint divinitzat.

->totestiu

■totestiu

Part. sil.: tot_es_tiu

[de tot i estiu, del fet que l’ocell canta sobretot a l’estiu; 1a FONT: 1696, DLac.]

m ORNIT Mallerenga carbonera.

->tothom

■tothom

Part. sil.: tot_hom

[de tot i l’ant. hom; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

pron Tota la gent. Tothom ho sap.

->tothora

■tothora

Part. sil.: tot_ho_ra

[de tota i hora; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv Sempre.

->tòtil¹

■tòtil¹

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m ZOOL Amfibi anur de l’ordre dels opistocels i de la família dels discoglòssids (Alytes obstetricans), el mascle dels quals porta els ous amb les potes fins a la desclosa dels capgrossos, que surten quan es banya.

->tòtil²

■tòtil² -a

[v. tòtil¹]

m i f Persona babaua, encantada, curta d’enteniment.

->tòtina

■tòtina

f ICT Escurçana.

->totipotent

■totipotent

adj 1 EMBRIOL Dit del blastòmer que, un cop aïllat, pot desenvolupar un embrió complet.

2 BIOL 1 Dit de la cèl·lula no diferenciada que pot generar un individu nou a partir d’ella mateixa.

2 Dit de la cèl·lula mare que és capaç d’originar qualsevol varietat de les cèl·lules d’un organisme.

->totonaca

totonaca

1 adj Relatiu o pertanyent als totonaques.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble amerindi precolombí que habitava al golf de Mèxic fins a Veracruz i Puebla.

3 m LING Llengua ameríndia parlada pels totonaques.

->tot-o-res

tot-o-res

m AUTOM Tipus de no-linealitat essencial consistent en el fet que la sortida presenta sempre un valor constant, independentment de l’entrada, però, en canvi, el seu signe depèn del de l’entrada.

->totpoderós

■totpoderós -osa

[de tot i poderós]

1 adj Que tot ho pot. Déu pare totpoderós.

2 [en majúscula] m abs Déu. El Totpoderós.

->totxana

■totxana

[de totxo]

f CONSTR Maó foradat, amb els forats en el sentit de la seva llargada.

->totxeria

■totxeria

Part. sil.: tot_xe_ri_a

[de totxo]

f Totxesa.

->totxesa

■totxesa

[de totxo]

f 1 Qualitat de totxo.

2 Fet o dita propis d’una persona totxa.

->totxo

■totxo -a

[representació mossàrab de tos, tossa; 1a FONT: 1385]

1 adj i m i f 1 D’enteniment obtús.

2 D’una excessiva bona fe.

2 m 1 Bastó gruixut, sense afinar.

2 CONSTR Nom donat sovint al maó ordinari.

3 PESC Ham llarg que és emprat generalment per a pescar lluç.

4 fig i col·loq Llibre de moltes pàgines.

->tou tova

■tou tova

Part. sil.: tou

[del ll. tofus ‘turo, tosca calcària’, que es transformà en adj. en el sentit de ‘porós, esponjós, bla’ i ant. ‘buit de dins’; 1a FONT: s. XIII]

1 adj Que cedeix fàcilment a la pressió; bla (oposat a dur). M’agrada dormir en un llit ben tou. Les parts toves del cos. Pa tou.

2 adj fig 1 Que cedeix fàcilment, no gens ferm, fàcil d’enganyar.

2 Molt cansat. Després de la caminada estic ben tou.

3 Malalt, empiocat, decrèpit. D’ençà de la pulmonia la veig molt tova.

4 Afectat. Està molt tou després de la mort del pare.

5 Satisfet. Que se n’ha posat de tou, escoltant la néta!

3 m 1 Part tova d’una cosa.

2 tou de la cama ANAT ANIM Ventrell de la cama, panxell.

3 tou del dit ANAT ANIM Polpa del dit.

4 m Gruix format per una cosa tova. Un bon tou de carn. Un tou de neu. Un tou de palla.

5 m Abundància. Un tou d’arbres.

6 m APIC Rusc fet amb un cilindre d’escorça o amb un tronc d’arbre buidat.

7 f col·loq Cagarada.

8 adj NUC Dit d’una partícula o d’una radiació poc energètiques.

->touenc

touenc -a

Part. sil.: to_uenc

adj i m i f De Sant Martí de Tous (Anoia) o de Tous (Canal de Navarrés).

->tournaisià

tournaisià -ana

Part. sil.: tour_nai_si_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al tournaisià.

2 m Primera sèrie (i època) del mississipià o dinantià, comprès entre el famennià i el viseà.

->tova¹

■tova¹

[v. tova²]

f PETROG 1 Pedra porosa.

2 tova calcària Travertí.

3 tova volcànica Tuf.

->tova²

■tova²

[de l’àr. ṭûba, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f CONSTR Peça de construcció, semblant a un maó, feta amb argila o amb fang, sovint pastat amb palla, que és assecada al sol. Hom l’anomena també atova o atovó.