->legitimisme

■legitimisme

[de legítim]

m POLÍT Doctrina que afirma la legitimitat de la branca d’una dinastia.

->legitimista

■legitimista

[de legítim]

adj i m i f POLÍT Dit del partidari del rei o del govern legítim.

->legitimitat

■legitimitat

[del b. ll. legitimĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de legítim.

->lehendakari

lehendakari^* [lendakáɾi]

[mot basc, ‘president’]

m Títol donat al president del govern autonòmic basc.

->leibnizià

leibnizià -ana

Part. sil.: leib_ni_zi_à

adj Relatiu o pertanyent a Leibniz o a les seves teories.

->leiomioma

leiomioma

Part. sil.: le_io_mi_o_ma

m PAT Liomioma.

->leishmània

leishmània

Part. sil.: leish_mà_ni_a

f ZOOL Gènere de protozous zooflagel·lats de l’ordre dels protomonadins i de la família dels tripanosòmids (Leishmania sp), mancats de flagels i de forma arrodonida.

->leishmaniosi

■leishmaniosi

Part. sil.: leish_ma_ni_o_si

f PAT Qualsevol afecció crònica causada per protozous del gènere Leishmania transmesos per mosquits.

->leitmotiv

■leitmotiv^* [lɛjdmotíf]

[mot al., comp. de leiten ‘conduir’ i Motiv ‘motiu’: ‘motiu conductor’]

m inv Mot que significa ‘motiu conductor’, usat sobretot en literatura i música, i que constitueix el tema central repetit sovint al llarg de l’obra.

->lek

■lek

m ECON Unitat monetària d’Albània des del 1947.

->lelo

lelo -a

[de creació expressiva, que suggereix deficiència lingüística i mental]

adj i m i f col·loq Beneit, ximple.

->lema

■lema

[del ll. lemma ‘títol, epígraf’, i aquest, del gr. lẽmma ‘profit; rebut; tema’, der. de lambánō ‘prendre’; 1a FONT: c. 1800]

m 1 1 LIT Argument o tema d’una composició, que hom posa al seu davant com a títol o introducció.

2 Paraula o paraules que, com a contrasenya, hom escriu en les pliques tancades d’oposicions i de certàmens per tal de conèixer, després de la decisió del tribunal o del jurat, a qui pertany cada treball o bé quin és el nom dels autors premiats.

3 Paraules d’un emblema expressives de l’objecte d’una empresa, frase que expressa un pensament que serveix de guia a la conducta d’algú.

4 HERÀLD Mots o frase sintètica que acompanyen una divisa.

2 FILOS Proposició preliminar que serveix per a la demostració d’una altra proposició.

3 LING En lexicografia, entrada del diccionari que proporciona diversa informació i sol representar distintes formes flexionades: ésser és el lema de sóc, érem, fóreu, seràs, etc.

4 MAT Proposició preliminar que precedeix un teorema i que és utilitzada en la demostració d’aquest.

->lemari

lemari

[de lema]

m LING Conjunt de lemes d’un diccionari.

->lematització

■lematització

Part. sil.: le_ma_tit_za_ci_ó

[de lematitzar]

f LING 1 Acció de lematitzar;

2 l’efecte.

->lematitzar

■lematitzar

[de lema]

v tr LING Aplegar, usualment per mitjans informàtics, sota cada lema les diverses formes flexives (d’un text).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lematitzar

GERUNDI: lematitzant

PARTICIPI: lematitzat, lematitzada, lematitzats, lematitzades

INDICATIU PRESENT: lematitzo, lematitzes, lematitza, lematitzem, lematitzeu, lematitzen

INDICATIU IMPERFET: lematitzava, lematitzaves, lematitzava, lematitzàvem, lematitzàveu, lematitzaven

INDICATIU PASSAT: lematitzí, lematitzares, lematitzà, lematitzàrem, lematitzàreu, lematitzaren

INDICATIU FUTUR: lematitzaré, lematitzaràs, lematitzarà, lematitzarem, lematitzareu, lematitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: lematitzaria, lematitzaries, lematitzaria, lematitzaríem, lematitzaríeu, lematitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: lematitzi, lematitzis, lematitzi, lematitzem, lematitzeu, lematitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: lematitzés, lematitzessis, lematitzés, lematitzéssim, lematitzéssiu, lematitzessin

IMPERATIU: lematitza, lematitzi, lematitzem, lematitzeu, lematitzin

->lemma

lemma

f BOT Glumel·la inferior de l’espícula de les gramínies.

->lèmming

■lèmming

m ZOOL Gènere de mamífers rosegadors de la família dels micròtids (Lemmus sp), d’uns 12 cm de llargada, de cap gros, cua rudimentària i cos arrodonit, propis de les regions boreals.

->lemnàcies

■lemnàcies

Part. sil.: lem_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’espadiciflores, constituïda per espècies de plantes aquàtiques laminars i flotants, de flors unisexuals, amb un o dos estams o un sol carpel.

2 sing Planta de la família de les lemnàcies.

->lemnisc

■lemnisc

m ANAT ANIM Cadascuna de les cintes de fibres sensitives longitudinals, que pugen dels peduncles cerebel·losos i acaben en el tàlem i en el metatàlem.

->lemniscata

■lemniscata

f GEOM Corba algèbrica de quart grau que té una forma semblant a la d’un vuit.

->lemònids

lemònids

m ENTOM 1 pl Família reduïda d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, similar a la dels lasiocàmpids.

2 sing Insecte de la família dels lemònids.

->lempira

■lempira

f Unitat monetària d’Hondures, dividida en 100 cèntims.

->lèmur

■lèmur

[del ll. lĕmŭres, -um ‘espectres d’ultratomba’, per tractar-se d’animals nocturns; 1a FONT: 1911]

m ZOOL Maqui.

->lemúrids

■lemúrids

m ZOOL 1 pl Família de lemuriformes del grup dels lemuroïdeus, de musell allargat, cua llarga i espessa, ulls grossos i pelatge llanós, propis de Madagascar.

2 sing Lemuriforme de la família dels lemúrids.

->lemuriformes

■lemuriformes

m ZOOL 1 pl Subordre de mamífers de l’ordre dels primats, que inclou els grups dels tupaioïdeus, els lorisoïdeus i els lemuroïdeus.

2 sing Mamífer del subordre dels lemuriformes.

->lemuroïdeus

lemuroïdeus

Part. sil.: le_mu_ro_ï_deus

m ZOOL 1 pl Grup de primats de l’ordre dels lemuriformes, que inclou les famílies dels lemúrids, els índrids i els daubentònids.

2 sing Primat del grup dels lemuroïdeus.

->lenició

■lenició

Part. sil.: le_ni_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. lenītus, -a, -um, participi de lenīre ‘endolcir’, der. de lenis ‘dolç, suau’]

f LING Fenomen d’afebliment consonàntic que afecta sobretot les consonants intervocàliques.

->lenificar

■lenificar

[formació culta analògica sobre la base del ll. lenis ‘dolç, suau’]

v tr Mitigar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lenificar

GERUNDI: lenificant

PARTICIPI: lenificat, lenificada, lenificats, lenificades

INDICATIU PRESENT: lenifico, lenifiques, lenifica, lenifiquem, lenifiqueu, lenifiquen

INDICATIU IMPERFET: lenificava, lenificaves, lenificava, lenificàvem, lenificàveu, lenificaven

INDICATIU PASSAT: lenifiquí, lenificares, lenificà, lenificàrem, lenificàreu, lenificaren

INDICATIU FUTUR: lenificaré, lenificaràs, lenificarà, lenificarem, lenificareu, lenificaran

INDICATIU CONDICIONAL: lenificaria, lenificaries, lenificaria, lenificaríem, lenificaríeu, lenificarien

SUBJUNTIU PRESENT: lenifiqui, lenifiquis, lenifiqui, lenifiquem, lenifiqueu, lenifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: lenifiqués, lenifiquessis, lenifiqués, lenifiquéssim, lenifiquéssiu, lenifiquessin

IMPERATIU: lenifica, lenifiqui, lenifiquem, lenifiqueu, lenifiquin

->leninisme

■leninisme

m POLÍT Conjunt de doctrines i de conseqüents posicions polítiques basades en l’obra de Lenin o que invoquen aquesta com a fonament.

->leninista

■leninista

1 adj Relatiu o pertanyent a Lenin o al leninisme.

2 m i f Seguidor del leninisme.

->lenitat

■lenitat

[del ll. lenĭtas, -ātis ‘dolçor, suavitat’]

f Excessiva benevolència a corregir o castigar les faltes o els delictes, a exigir el compliment dels deures.

->lenític

■lenític -a

adj ECOL Lacustre.

->lenitiu

■lenitiu -iva

Part. sil.: le_ni_tiu

[del b. ll. lenitivus, -a, -um, der. de lenis ‘dolç, suau’; 1a FONT: s. XV]

adj i m Que té la virtut de lenificar o mitigar. Remeis lenitius.

->lent¹

■lent¹

[del ll. lens, -ntis ‘llentilla’ (llegum), a causa de la semblança de l’element òptic amb el llegum; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 ÒPT Sistema òptic format per dues superfícies refringents amb un eix comú, una de les quals, almenys, és corba.

2 lent de contacte OFTAL Càpsula de plàstic o de vidre, anomenada també lentícula, que hom aplica sobre la còrnia per corregir algun defecte de la visió.

3 lent electrònica ELECTRÒN Dispositiu que permet de desviar o d’enfocar un feix electrònic.

4 lent gravitacional ASTR Efecte de desdoblament d’imatge produït en passar la llum d’un objecte celeste llunyà prop d’un altre de més proper.

->lent²

■lent² -a

[del ll. lentus, -a, -um ‘tenaç; viscós; lent’; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

adj Que no va, que no actua, que no es realitza, etc., de pressa. És lent en les resolucions. Amb pas lent. Respiració lenta. Una metzina lenta. Una mort lenta. El rostit s’ha de coure a foc lent.

->lentament

■lentament

[de lent²; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera lenta.

->lenti-

■lenti-

Forma prefixada del mot llatí lens, lentis, que significa ‘lent’. Ex.: lentiforme, lentigen.

->lentibulariàcies

■lentibulariàcies

Part. sil.: len_ti_bu_la_ri_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de tubiflores, pròpies d’aigües dolces o d’indrets humits, sovint insectívores, de fulles alternes o en roseta basal i de flors pentàmeres, bilabiades i esperonades.

2 sing Planta de la família de les lentibulariàcies.

->lenticel·la

■lenticel·la

f ANAT VEG Protuberància lenticular del periderma de les plantes llenyoses.

->lentícula

■lentícula

[del ll. lenticŭla ‘llentia’]

f OFTAL Lent de contacte.

->lenticular

■lenticular

[del ll. lenticularis ‘relatiu a una llentia’]

adj 1 De forma semblant a una llentilla o a una lent biconvexa. Os lenticular.

2 ANAT Relatiu o pertanyent al cristal·lí.

3 OFTAL Relatiu o pertanyent a la lentícula.

->lenticulat

■lenticulat -ada

[del ll. lenticulatus, -a, -um ‘amb forma de llentilla’]

adj 1 Lenticular.

2 esp PALEONT Dit del fòssil que ha pres la forma d’una llentilla.

->lentiforme

■lentiforme

[de lenti- i -forme]

adj Lenticular.

->lentigen

■lentigen

m PAT Taca lenticular pigmentària de la pell que de vegades té pèls i que progressivament adquireix un cert relleu.

->lentiginosi

lentiginosi

f PAT Presència de diversos lentígens o pigues.

->lentilla

■lentilla

f OFTAL Lent de contacte.

->lentitud

■lentitud

[del ll. lentitūdo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Qualitat de lent. Parlar amb lentitud. Lentitud de moviments.

->lento

lento^* [lɛ́nto]

[it ] m MÚS 1 Moviment musical lent que hom situa entre el largo, més lent, i l’adagio, més ràpid.

2 Fragment escrit en aquest moviment.

->leo

■leo

Part. sil.: le_o

m ASTROL i ASTR Lleó.

->leocials

■leocials

Part. sil.: le_o_ci_als

f BOT 1 pl Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets amb aparells esporífers generalment pediculats i amb ascs proveïts d’un anell apical amiloide.

2 sing Fong de l’ordre de les leocials.

->leone

leone

Part. sil.: le_o_ne

m ECON Unitat monetària de Sierra Leone, dividida en 100 cents.

->leontiasi

leontiasi

Part. sil.: le_on_ti_a_si

f PAT Hipertròfia bilateral dels teguments de la cara, per la qual cosa aquesta pren un aspecte lleoní.

->leotards

leotards

Part. sil.: le_o_tards

[del nom de l’acròbata fr. Jules Léotard (1838-1870), que usà un mallot semblant]

m pl INDUM Parell de mitges gruixudes de punt, les quals, unides per dalt en forma de calces, arriben fins a la cintura.

->lepargílic

lepargílic, àcid

QUÍM ORG Àcid azelaic.

->lepidi-

■lepidi-

Forma prefixada del mot grec lepís, lepídos, que significa ‘escata’. Ex.: lepidiforme.

->lepidiforme

■lepidiforme

adj Que se segmenta en trossos en forma d’escata.

->lepido-

■lepido-

Forma prefixada del mot grec lepís, lepídos, que significa ‘escata’. Ex.: lepidòpter.

->lepidoblàstic

■lepidoblàstic -a

adj PETROG Dit de la textura d’algunes roques metamòrfiques constituïdes per minerals d’hàbit fullós.

->lepidocrocita

lepidocrocita

f MINERAL Mineral dimorf de la goethita, que cristal·litza en el sistema ròmbic i presenta el fenomen del pleocroisme.

->lepidodendrals

■lepidodendrals

f PALEONT i BOT 1 pl Ordre de licopodiòpsids de l’era primària.

2 sing Planta de l’ordre de les lepidodendrals.

->lepidodendre

■lepidodendre

m BOT i PALEONT Nom donat als pteridòfits del gènere Lepidodendron, grans arbres de capçada força ramificada dicotòmicament, amb fulles llargues i estretes i cons pèndols d’esporofil·les, que tingueren la màxima esplendor durant el carbonífer.

->lepidolita

■lepidolita

f MINERAL Mineral del grup de les miques, de composició variable, que es presenta normalment en agregats laminars de color rosat.

->lepidòpter

■lepidòpter -a

[de lepido- i -pter]

ENTOM 1 adj D’ales escatoses.

2 m 1 pl Ordre d’insectes de la subclasse dels pterigots, amb les ales cobertes d’escates i sovint molt acolorides, amb espiritrompa per a xuclar el nèctar, el pol·len i els sucs vegetals.

2 sing Insecte de l’ordre dels lepidòpters.

->lepidopteròleg

lepidopteròleg -òloga

m i f ENTOM Persona versada en lepidopterologia.

->lepidopterologia

lepidopterologia

Part. sil.: le_pi_dop_te_ro_lo_gi_a

f ENTOM Branca de l’entomologia que estudia els lepidòpters.

->lepidosaures

■lepidosaures

Part. sil.: le_pi_do_sau_res

m ZOOL 1 pl Superordre de rèptils diàpsids que inclou els ordres dels escatosos, eosuquis i rincocèfals.

2 sing Rèptil del superordre dels lepidosaures.

->lepidosirè

lepidosirè

m ICT Peix de l’ordre dels lepidosireniformes (Lepidosiren paradoxa), d’aspecte serpentiforme.

->lepidosireniformes

lepidosireniformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos osteïctis de la subclasse dels dipnous, de cos allargat cobert d’escates cicloides, amb l’aleta caudal reduïda i substituïda per les parts terminals de les aletes dorsal i anal.

2 sing Peix de l’ordre dels lepidosireniformes.

->lepidosteïformes

lepidosteïformes

Part. sil.: le_pi_dos_te_ï_for_mes

m ICT 1 pl Ordre de peixos osteïctis, que tenen el musell molt allargat i l’esquelet ben ossificat.

2 sing Peix de l’ordre dels lepidosteïformes.

->lepidosti

lepidosti

m ICT Gènere de peixos de l’ordre dels lepidosteïformes (Lepidosteus sp), de cos subcilíndric i musell molt llarg, propi de les aigües dolces d’Amèrica.

->lepidòtric

■lepidòtric

m ANAT ANIM Radi ossi que constitueix les aletes dels peixos.

->lepismàtids

lepismàtids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes tisanurs que comprèn els peixets de plata.

2 sing Insecte de la família dels lepismàtids.

->lepismoïdeus

lepismoïdeus

Part. sil.: le_pis_mo_ï_deus

m ENTOM 1 pl Subordre d’insectes tisanurs que comprèn la família dels lepismàtids.

2 sing Insecte del subordre dels lepismoïdeus.

->lepisosteïformes

lepisosteïformes

Part. sil.: le_pi_sos_te_ï_for_mes

m pl ICT Lepidosteïformes.

->lepisosti

lepisosti

m ICT Lepidosti.

->leponci

leponci -òncia

1 adj Relatiu o pertanyent als leponcis.

2 m i f HIST Habitant d’una antiga població situada a la cadena alpina i estesa des de les fonts del Roine fins al llac de Como.

->leporí

■leporí -ina

[del ll. leporīnus, -a, -um ‘de llebre’, der. de lepus, -ŏris ‘llebre’]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la llebre.

2 1 Semblant a la llebre.

2 p anal PAT Dit del llavi superior amb una fissura congènita que recorda el de les llebres.

->lepòrids

■lepòrids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers de l’ordre dels lagomorfs, que comprèn les llebres i els conills.

2 sing Mamífer de la família dels lepòrids.

->lepospòndils

lepospòndils

m ZOOL 1 pl Subclasse de vertebrats de la classe dels amfibis, amb l’arc neural fusionat amb el cos vertebral.

2 sing Vertebrat de la subclasse dels lepospòndils.

->lepòtrix

lepòtrix

f PAT Malaltia micòtica que afecta els pèls, principalment de l’aixella i dels genitals, els quals cobreix amb una mena d’escorça rugosa.

->lepra

■lepra

[del ll. lepra, i aquest, del gr. lépra, íd., der. de lépō ‘pelar’; 1a FONT: 1617]

f 1 PAT Malaltia infecciosa i contagiosa produïda pel bacil de Hansen, que afecta els teixits superficials.

2 FITOPAT Nom atorgat a algunes malalties dels fruiters produïdes per fongs ascomicets del gènere Taphrina.

3 fig Mal moral que pren i s’estén fàcilment. La lepra del vici.

->leprària

■leprària

Part. sil.: le_prà_ri_a

f BOT Gènere de líquens del grup dels ascolíquens (Lepraria sp), d’aspecte pulverulent i formats gairebé exclusivament per soredis, que no originen mai ascocarps.

->leproma

leproma

m PAT Lesió específica de la lepra, consistent en una tumoració dèrmica de dimensions variables.

->leprós

■leprós -osa

[del ll. td. leprosus, -a, -um, íd.]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la lepra.

2 adj i m i f Afectat de lepra.

->leproseria

■leproseria

Part. sil.: le_pro_se_ri_a

[de leprós]

f MED Nom donat a les cases, hospitals i poblats on hom manté aïllats els leprosos sotmesos a tractament.

->-lepsi

-lepsi

Forma sufixada que prové del grec -lēpsis, sufix del verb lambánō, que significa ‘prendre, adquirir’. Ex.: prolepsi.

->-lèpsia

-lèpsia

Forma sufixada que prové del grec -lēpsis, sufix del verb lambánō, que significa ‘prendre, adquirir’. Ex.: catalèpsia.

->leptè

leptè -ena

adj i m i f ANTROP FÍS Dit de l’individu que té l’índex facial superior a 53, per la qual cosa la seva cara és llarga.

->-lèptic

-lèptic -lèptica

Forma sufixada que prové del grec -lēptikós, sufix del verb lambánō, que significa ‘prendre, adquirir’. Ex.: epilèptic.

->leptó

■leptó

m PART Nom genèric d’una família de partícules caracteritzades pel fet d’ésser fermions i de no experimentar la interacció forta.

->lepto-

■lepto-

Forma prefixada del mot grec lēptós, que significa ‘prim’, ‘petit’. Ex.: leptocefàlia.

->leptocardis

leptocardis

m pl ZOOL Cefalocordats.

->leptocaule

leptocaule

Part. sil.: lep_to_cau_le

adj BOT De tija gràcil.

->leptocèfal

leptocèfal -a

[de lepto- i -cèfal]

1 adj ANAT ANIM Que té el cap petit.

2 m ICT Larva dels peixos àpodes, com l’anguila i el congre.

->leptocefàlia

leptocefàlia

Part. sil.: lep_to_ce_fà_li_a

[de lepto- i -cefàlia]

f ANAT ANIM Qualitat de leptocèfal.

->leptodactílids

leptodactílids

m ZOOL 1 pl Família d’amfibis anurs de l’ordre dels procels, de dits amb dilatacions a la punta i sense membranes.

2 sing Amfibi de la família dels leptodactílids.

->leptoma

leptoma

m BOT Floema.

->leptomedusa

leptomedusa

f ZOOL Individu de la generació medusoide dels cnidaris hidrozous de l’ordre dels caliptoblasts.

->leptomeninge

■leptomeninge

f ANAT ANIM Cadascuna de les dues meninges més interiors que, juntament amb la duramàter, recobreixen el cervell i la medul·la espinal.

->leptomònada

■leptomònada

f ZOOL Gènere de protozous zooflagel·lats de l’ordre dels protomonadins i de la família dels tripanosòmids (Leptomonas sp), de cèl·lula allargada, proveïda d’un flagel.

->leptomones

leptomones

f ZOOL Leptomònada.

->leptònic

■leptònic -a

adj PART 1 Relatiu o pertanyent al leptó.

2 nombre leptònic Cadascun dels nombres que hom atribueix als leptons a fi de distingir-los.

->leptorí

leptorí -ina

adj i m i f ANTROP FÍS Dit de l’individu que té l’índex nasal de fins a 69’9, per la qual cosa el seu nas és estret.

->leptosomàtic

■leptosomàtic -a

[de lepto- i somàtic]

adj ANTROP i PSIC Astènic.

->leptospirosi

■leptospirosi

f PAT Qualsevol infecció causada per espiroquetes del gènere Leptospira.

->leptosporangi

■leptosporangi

m BOT Esporangi, generalment petit i pedunculat, de paret constituïda per un sol estrat, que forma un nombre reduït d’espores, situat als sorus de les falgueres leptosporangiades.

->leptosporangiat

■leptosporangiat -ada

Part. sil.: lep_tos_po_ran_gi_at

BOT 1 adj Dit de les falgueres que tenen els esporangis amb la paret constituïda per un sol estrat de cèl·lules.

2 f 1 pl Subclasse dels filicòpsids leptosporangiats.

2 sing Planta de la subclasse de les leptosporangiades.

->leptostracis

leptostracis

m ZOOL 1 pl Ordre de crustacis malacostracis del superordre dels fil·locàrides, amb el cos proveït de vuit segments abdominals i recobert d’una closca bivalva.

2 sing Crustaci de l’ordre dels leptostracis.

->leptotè

leptotè

m CIT Primer període de la profase de la primera divisió meiòtica.

->leptòtrix

leptòtrix

m MICROB Gènere de bacteris de l’ordre dels clamidobacterials i de la família de les clamidobacteriàcies (Leptothrix sp), que habiten a la gespa, i formen filaments envoltats d’una beina flexible que es cobreix d’hidròxid fèrric.

->leri-leri

■leri-leri

[d’origen expressiu; 1a FONT: 1839, DLab.]

adv Prop d’esdevenir-se alguna cosa. El cor li bat, però està leri-leri de morir.

->lernea

lernea

Part. sil.: ler_ne_a

f ZOOL Gènere de crustacis de l’ordre dels copèpodes i de la família dels lerneids (Leernaea sp) que comprèn un gran nombre d’espècies, totes paràsites de peixos.

->lerneids

lerneids

Part. sil.: ler_neids

m ZOOL 1 pl Família de crustacis de la subclasse dels copèpodes, que comprèn espècies marines paràsites, com la lernea.

2 sing Crustaci de la família dels lerneids.

->lero

lero -a

[dissimilació de lelo]

adj i m i f col·loq Lelo.

->lerrouxisme

■lerrouxisme

Part. sil.: ler_rou_xis_me

m POLÍT 1 HIST Denominació aplicada al confús ideari que presidí la reorganització del republicanisme empresa per Lerroux els anys 1901-09 des de Barcelona.

2 p ext Política demagògica, espanyolista i anticatalana.

->lerrouxista

■lerrouxista

Part. sil.: ler_rou_xis_ta

HIST i POLÍT 1 adj Relatiu o pertanyent al lerrouxisme.

2 m i f Partidari del lerrouxisme.

->les¹

les¹

art Plural de l’article definit o determinat femení. Les cases.

->les²

les²

pron Plural de l’acusatiu del pronom personal de tercera persona femení, tant al darrere com al davant del verb. Aquestes coses fan nosa aquí: canvia-les de lloc. Un cop llestes les cartes, ja les pots enviar.

->les³

■les³ -a

[del ll. laesus, -a, -um, participi de laedĕre ‘ferir’; 1a FONT: 1460, Roig]

adj DR Dit de la persona, institució, etc., contra la qual es comet una acció damnosa, un atemptat o un delicte. Un delicte de lesa majestat. Un crim de lesa humanitat.

->lesbi lèsbia

■lesbi lèsbia

adj i m i f De Lesbos (illa de Grècia).

->lesbià

■lesbià -ana

Part. sil.: les_bi_à

[del nom de l’illa de Lesbos, d’on era la poetessa Safo, de tendències homosexuals, d’on ‘dona homosexual’]

1 adj Lèsbic.

2 adj i f PSIC Dit de la dona homosexual.

->lesbianisme

■lesbianisme

Part. sil.: les_bi_a_nis_me

[de lesbiana]

m PSIC Homosexualitat femenina. És anomenada també safisme o tribadisme.

->lèsbic

■lèsbic -a

[der. de Lesbos (v. lesbià)]

adj PSIC Relatiu o pertanyent al lesbianisme.

->lesena

■lesena

[d’origen incert, possiblement de l’it. lesena o el fr. lésène, també d’origen incert, potser llombard]

f ARQUIT Faixa vertical estreta i de poc gruix que divideix els paraments dels murs i que sosté l’arcada.

->lesguià

lesguià -ana

Part. sil.: les_gui_à

[del rus lezgin, a través de l’angl. lesghian o del fr. lesghien]

1 ETNOL 1 adj Relatiu o pertanyent als lesguians.

2 m i f Individu d’un poble caucasià de cultura anatòlica i llengua caucàsica que habita al vessant septentrional de la serralada del Caucas.

2 m LING Grup de llengües caucàsiques pertanyent a la família de llengües nakhodaguestàniques i més conegut per daguestànic.

->lèsguic

lèsguic -a

[de lesguià, amb canvi de sufix -ic³]

adj i m i f Lesguià.

->lesió

■lesió

Part. sil.: le_si_ó

[del ll. laesio, -ōnis, íd., der. de laedĕre ‘ferir’, que en els der. pren la forma -līdĕre; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 PAT Alteració dels caràcters anatòmics i histològics d’un òrgan sobrevinguda per la influència d’una causa morbosa.

2 DR CIV Perjudici que experimenta una de les parts quan hi ha una desigualtat en llurs objectes o prestacions.

3 DR PEN Delicte o falta comesos per danys corporals produïts sense la intenció de matar.

->lesionar

■lesionar

Part. sil.: le_si_o_nar

[de lesió; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr Causar lesió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lesionar

GERUNDI: lesionant

PARTICIPI: lesionat, lesionada, lesionats, lesionades

INDICATIU PRESENT: lesiono, lesiones, lesiona, lesionem, lesioneu, lesionen

INDICATIU IMPERFET: lesionava, lesionaves, lesionava, lesionàvem, lesionàveu, lesionaven

INDICATIU PASSAT: lesioní, lesionares, lesionà, lesionàrem, lesionàreu, lesionaren

INDICATIU FUTUR: lesionaré, lesionaràs, lesionarà, lesionarem, lesionareu, lesionaran

INDICATIU CONDICIONAL: lesionaria, lesionaries, lesionaria, lesionaríem, lesionaríeu, lesionarien

SUBJUNTIU PRESENT: lesioni, lesionis, lesioni, lesionem, lesioneu, lesionin

SUBJUNTIU IMPERFET: lesionés, lesionessis, lesionés, lesionéssim, lesionéssiu, lesionessin

IMPERATIU: lesiona, lesioni, lesionem, lesioneu, lesionin

->lesiu

■lesiu -iva

Part. sil.: le_siu

[del b. ll. laesivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1905]

adj Que pot causar lesió.

->lestrígons

lestrígons

m pl MIT En la mitologia grega, raça de gegants devoradors d’homes.

->letal

■letal

[del ll. letalis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Mortal, capaç de produir la mort.

2 GEN Dit del gen que, en substituir el seu al·lel normal, fa inviable un zigot o un gàmeta.

->letalment

■letalment

[de letal]

adv D’una manera letal.

->letargia

■letargia

Part. sil.: le_tar_gi_a

[del ll. lethargia, i aquest, del gr. lēthargía, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 1 PAT Son anormal, profund i continuat, durant el qual, si hom pregunta res al malalt, aquest només pot donar algunes respostes vagues, sense despertar-se completament ni guardar-ne cap record.

2 fig Estat d’inacció i d’indiferència.

3 ZOOL Estat d’inactivitat pel qual passen determinats animals quan les condicions del medi ambient són desfavorables.

2 FÍS Magnitud sense dimensions que permet de simplificar la formulació en l’estudi de la disminució d’energia en un procés físic.

->letàrgic

■letàrgic -a

[del ll. lethargĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. lēthargikós, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

PAT 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la letargia.

2 Que causa letargia.

2 adj i m i f Que pateix de letargia.

->letícia

■letícia

Part. sil.: le_tí_ci_a

[del ll. laetitia, íd., der. de laetus, -a, -um ‘alegre’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Alegria, delit.

->letífer

■letífer -a

[del ll. lētĭfĕr, -ĕra, -ĕrum, comp. de letum ‘mort’ i ferre ‘portar’]

adj PAT Que causa o porta la mort a l’organisme.

->letífic

■letífic -a

[del ll. laetifĭcus, -a, -um, íd., comp. de laetus, -a, -um ‘alegre’ i facĕre ‘fer’]

adj Que alegra.

->letó

■letó -ona

1 adj i m i f De Letònia (estat d’Europa) o del letó (llengua).

2 m LING Llengua de la família bàltica, parlada a Letònia.

->leu

■leu

m ECON Unitat monetària de Romania.

->Leu

Leu

símb BIOQ leucina.

->leuc-

■leuc-

Forma prefixada del mot grec leukós, que significa ‘blanc’, ‘incolor’. Ex.: leucèmia.

->leucèmia

■leucèmia

Part. sil.: leu_cè_mi_a

[de leuc- i -èmia]

f PAT Nom genèric d’un grup de malalties caracteritzades per la proliferació neoplàstica de cèl·lules hematopoètiques en graus diversos de maduració, que s’acompanya d’una disminució en la producció de cèl·lules hematopoètiques normals.

->leucèmic

■leucèmic -a

Part. sil.: leu_cè_mic

adj PAT Relatiu o pertanyent a la leucèmia.

->leucèmida

leucèmida

Part. sil.: leu_cè_mi_da

f PAT Alteració cutània inespecífica i polimorfa pròpia de les leucosis cròniques, caracteritzada per una pruïja intensa.

->leucemoide

leucemoide

Part. sil.: leu_ce_moi_de

adj PAT Que s’assembla a la leucèmia.

->leucina

■leucina

Part. sil.: leu_ci_na

f BIOQ [símb: Leu] Aminoàcid essencial per a mantenir el creixement en els vertebrats superiors.

->leucita

■leucita

Part. sil.: leu_ci_ta

f MINERAL Silicat d’alumini i potassi, KAlSi₂O₆, mineral del grup dels feldspatoides que cristal·litza en el sistema regular.

->leucític

■leucític -a

Part. sil.: leu_cí_tic

adj MINERAL 1 Relatiu o pertanyent a la leucita.

2 Que conté leucita.

->leuco-

■leuco-

1 Forma prefixada del mot grec leukós, que significa ‘blanc’, ‘incolor’. Ex.: leucodèrmia.

2 QUÍM Prefix que en un compost assenyala l’absència de color a causa de la presència del grup trifenilmetà.

->leucoaglutinina

leucoaglutinina

Part. sil.: leu_co_a_glu_ti_ni_na

f FISIOL ANIM Anticòs que pot aglutinar els leucòcits.

->leucobase

leucobase

Part. sil.: leu_co_ba_se

f COL Forma reduïda incolora d’alguns colorants derivats del trifenilmetà coneguts com a colorants de tina.

->leucocidina

leucocidina

Part. sil.: leu_co_ci_di_na

f MICROB Toxina bacteriana extracel·lular produïda per certes espècies patògenes com els estafilococs i estreptococs que poden destruir els leucòcits de certes espècies, o lisar altres tipus de cèl·lules.

->leucòcit

■leucòcit

Part. sil.: leu_cò_cit

[de leuco- i -cit; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m FISIOL ANIM Cèl·lula sanguínia de la sèrie blanca dels vertebrats, que intervé en diferents processos de resposta immunitària. També és anomenat glòbul blanc.

->leucocitari

leucocitari -ària

Part. sil.: leu_co_ci_ta_ri

[de leucòcit]

adj FISIOL Relatiu o pertanyent als leucòcits. Fórmula leucocitària.

->leucocític

leucocític -a

Part. sil.: leu_co_cí_tic

[de leucòcit]

adj FISIOL Leucocitari.

->leucocitogènesi

leucocitogènesi

Part. sil.: leu_co_ci_to_gè_ne_si

f FISIOL Leucopoesi.

->leucocitopoesi

leucocitopoesi

Part. sil.: leu_co_ci_to_po_e_si

f FISIOL Leucopoesi.

->leucocitosi

■leucocitosi

Part. sil.: leu_co_ci_to_si

f PAT Augment del nombre de leucòcits a la sang per sobre de 8 000-10 000 per mm³.

->leucocràtic

■leucocràtic -a

Part. sil.: leu_co_crà_tic

adj PETROG Dit dels elements blancs o clars que constitueixen les roques.

->leucoderivat

■leucoderivat

Part. sil.: leu_co_de_ri_vat

m COL Forma reduïda incolora d’alguns colorants derivats de l’indi i de l’antraquinona.

->leucoderm

leucoderm -a

Part. sil.: leu_co_derm

[de leuco- i -derm]

ANTROP FÍS 1 m i f Individu del grup leucoderm.

2 adj Relatiu o pertanyent al grup leucoderm o als seus representants.

3 grup leucoderm Grup de races humanes de pell blanca o lleugerament bruna, cabells ondats i nas generalment estret, que habiten a Europa, al sud-oest d’Àsia i al nord d’Àfrica.

->leucoencefalitis

■leucoencefalitis

Part. sil.: leu_co_en_ce_fa_li_tis

f PAT Encefalitis les lesions de la qual afecten principalment la substància blanca.

->leucoma

■leucoma

Part. sil.: leu_co_ma

m PAT Opacitat blanca de la còrnia, consecutiva a una ulceració o ferida.

->lèucon

lèucon

Part. sil.: lèu_con

m ZOOL Tipus morfològic d’organització de la majoria de les esponges, excepte d’algunes esponges calcàries.

->leuconíquia

■leuconíquia

Part. sil.: leu_co_ní_qui_a

f PAT Taca blanca que cobreix totalment o parcialment l’ungla.

->leucopatia

■leucopatia

Part. sil.: leu_co_pa_ti_a

f PAT 1 Malaltia dels centres productors de leucòcits.

2 Acromia.

3 esp Albinisme.

->leucopènia

■leucopènia

Part. sil.: leu_co_pè_ni_a

f PAT Disminució del nombre de leucòcits a la sang per sota de 5 000 per mm³.

->leucoplàsia

■leucoplàsia

Part. sil.: leu_co_plà_si_a

f PAT Afecció de les mucoses consistent en l’aparició de plaques blanques o opalines resultant de l’engruiximent i la ceratinització de l’epiteli.

->leucoplast

■leucoplast

Part. sil.: leu_co_plast

m CIT i BOT Plast incolor petit incapaç de fotosintetitzar.

->leucoplàstic

leucoplàstic -a

Part. sil.: leu_co_plàs_tic

adj PAT Relatiu o pertanyent a la leucoplàsia.

->leucopoesi

leucopoesi

Part. sil.: leu_co_po_e_si

f FISIOL Formació dels leucòcits a la medul·la òssia.

->leucopoètic

leucopoètic -a

Part. sil.: leu_co_po_è_tic

adj FISIOL Relatiu o pertanyent a la leucopoesi.

->leucòpon

leucòpon

Part. sil.: leu_cò_pon

m COL Pigment blanc de poc poder cobrent i de color poc pur que hom obté per barreja d’òxid de zinc i sulfat càlcic.

->leucopterina

leucopterina

Part. sil.: leu_cop_te_ri_na

f QUÍM ORG Compost del grup de les pteridines, format per un anell de pirazina condensat amb un de pirimidina i de fórmula C₆H₅N₅O₃.

->leucorrea

■leucorrea

Part. sil.: leu_cor_re_a

[de leuco- i -rrea; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f FISIOL i PAT Secreció genital femenina, de color blanquinós, que pot provenir de l’úter o de la vagina.

->leucosi

■leucosi

Part. sil.: leu_co_si

f PAT Leucèmia.

->leucosina

■leucosina

Part. sil.: leu_co_si_na

f BIOQ Crisolaminarina.

->leucospòric

leucospòric -a

Part. sil.: leu_cos_pò_ric

adj BOT Dit dels bolets que tenen l’esporada blanca.

->leucotomia

leucotomia

Part. sil.: leu_co_to_mi_a

f CIR Secció quirúrgica de la substància blanca del cervell.

->leucotricàcies

leucotricàcies

Part. sil.: leu_co_tri_cà_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels beggiatoals formada per organismes que oxiden àcid sulfhídric i matèria orgànica.

2 sing Bacteri de la família de les leucotricàcies.

->leucovirus

leucovirus

Part. sil.: leu_co_vi_rus

m MICROB Grup de virus aviaris i dels mamífers, constituïts per ARN i amb un embolcall proteic, alguns dels quals són els agents causants de leucèmies, sarcomes i d’altres malalties no neoplàstiques.

->lev

lev

m ECON Unitat monetària de Bulgària, dividida en 100 stotinki.

->leval·loisià

leval·loisià -ana

Part. sil.: le_val_loi_si_à

adj i m PREHIST Dit de la indústria lítica del paleolític mitjà que pren el nom de la localitat francesa de Levallois-Perret (París).

->levamisole

levamisole

m QUÍM ORG i FARM Antihelmíntic, enantiòmer levogir del tetramisole, emprat també en el tractament de l’artritis reumatoide i de malalties dermatològiques i oncològiques.

->leviatan

■leviatan

Part. sil.: le_vi_a_tan

m TÈXT Màquina emprada en el rentament de la llana, formada per una barca de ferro que conté el bany de sosa i de sabó, una telera que introdueix la llana en floca i uns rastells que la fan avançar.

->levigació

■levigació

Part. sil.: le_vi_ga_ci_ó

f QUÍM IND Separació granulomètrica de les partícules d’una substància per mitjà d’un corrent fluid (aigua o aire) ascendent.

->levigar

■levigar

v tr QUÍM IND Separar per levigació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: levigar

GERUNDI: levigant

PARTICIPI: levigat, levigada, levigats, levigades

INDICATIU PRESENT: levigo, levigues, leviga, leviguem, levigueu, leviguen

INDICATIU IMPERFET: levigava, levigaves, levigava, levigàvem, levigàveu, levigaven

INDICATIU PASSAT: leviguí, levigares, levigà, levigàrem, levigàreu, levigaren

INDICATIU FUTUR: levigaré, levigaràs, levigarà, levigarem, levigareu, levigaran

INDICATIU CONDICIONAL: levigaria, levigaries, levigaria, levigaríem, levigaríeu, levigarien

SUBJUNTIU PRESENT: levigui, leviguis, levigui, leviguem, levigueu, leviguin

SUBJUNTIU IMPERFET: levigués, leviguessis, levigués, leviguéssim, leviguéssiu, leviguessin

IMPERATIU: leviga, levigui, leviguem, levigueu, leviguin

->levirat

■levirat

m HIST Costum del judaisme i d’alguns pobles orientals de l’antiguitat consistent en el fet que el germà d’un difunt prengués per muller la seva vídua si aquest no havia deixat descendents mascles.

->levístic

levístic

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Levisticum officinale), de fulles dividides i flors grogues agrupades en umbel·les.

->levita

■levita

[del fr. lévite, íd., i aquest, del ll. levita, israelita de la tribu de Leví, dedicat al servei del temple; el nom s’aplicà al vestit per la semblança amb el que duien els levites en les obres de teatre; 1a FONT: 1460, Roig]

1 m i f BÍBL Individu de la tribu de Leví, a la qual fou concedida la dedicació al culte.

2 m CRIST Diaca.

3 f INDUM Peça de vestir masculina, d’ús al segle XIX, amb mànigues, cenyida al cos i amb faldons que envolten completament les cuixes.

->levitació

■levitació

Part. sil.: le_vi_ta_ci_ó

[de l’angl. levitation (1668), creat sobre el model de gravitation, del ll. científic modern levitatio, -ōnis, format a partir del ll. cl. levĭtas, -ātis ‘lleugeresa’]

f 1 FÍS Estat d’un cos sotmès a una força sustentadora que equilibra el seu pes, de manera que es manté en suspensió a una certa distància d’una superfície de referència.

2 OCULT i RELIG Fenomen paranormal experimentat per alguns místics, mèdiums, etc., consistent a levitar.

3 PSIQ Sensació de levitar.

->levitar

■levitar

v intr 1 FÍS Restar en suspensió a una certa distància d’una superfície de referència.

2 OCULT i RELIG Elevar-se de terra sense cap punt de suport ni d’ajuda material.

3 PSIQ Tenir la sensació de mantenir-se en l’aire sense cap punt de suport.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: levitar

GERUNDI: levitant

PARTICIPI: levitat, levitada, levitats, levitades

INDICATIU PRESENT: levito, levites, levita, levitem, leviteu, leviten

INDICATIU IMPERFET: levitava, levitaves, levitava, levitàvem, levitàveu, levitaven

INDICATIU PASSAT: levití, levitares, levità, levitàrem, levitàreu, levitaren

INDICATIU FUTUR: levitaré, levitaràs, levitarà, levitarem, levitareu, levitaran

INDICATIU CONDICIONAL: levitaria, levitaries, levitaria, levitaríem, levitaríeu, levitarien

SUBJUNTIU PRESENT: leviti, levitis, leviti, levitem, leviteu, levitin

SUBJUNTIU IMPERFET: levités, levitessis, levités, levitéssim, levitéssiu, levitessin

IMPERATIU: levita, leviti, levitem, leviteu, levitin

->levitat

■levitat

[del ll. levĭtas, -ātis ‘lleugeresa’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de lleu.

->levític

■levític -a

adj 1 Relatiu o pertanyent als levites.

2 1 clerical 1. Un jutge d’aspecte levític.

2 Dit d’un lloc, d’un ambient social, etc. molt influït pel clericat, especialment en les qüestions morals. Una vila levítica i provinciana.

->levo-

■levo-

1 Forma prefixada del mot llatí laevus, que significa ‘esquerre’. Ex.: levogir, levorotació.

2 QUÍM ORG Forma prefixada del mot levogir, que indica que una substància és levogira. Ex.: levodopa.

->levodopa

levodopa

m QUÍM ORG i FARM Aminoàcid aromàtic que es presenta en forma de cristalls blancs.

->levogir

■levogir -a

adj FÍS i QUÍM ORG Dit de la substància que desvia el pla de vibració de la llum polaritzada cap a l’esquerra.

->levorotatori

■levorotatori -òria

adj FÍS i QUÍM ORG Levogir.

->levulosa

■levulosa

f QUÍM ORG Fructosa.

->levuriforme

■levuriforme

adj BOT Que té l’aspecte i les característiques dels llevats.

->lewisita

■lewisita

f [ClCH═CHAsCl₂] QUÍM ORG Compost arsenical clorat que és emprat com a gas de guerra.

->lexema

■lexema

[de lèx(ic) i -ema, segons el model de fonema]

m LING 1 Unitat de significació que constitueix l’arrel o tema d’una família de mots.

2 Mot.

3 Semantema.

->lexemàtic

■lexemàtic -a

[de lexema]

adj LING Relatiu o pertanyent al lexema.

->-lèxia

■-lèxia

Forma sufixada del mot grec léxis ‘elocució’, que significa ‘capacitat d’entendre el llenguatge escrit’. Ex.: dislèxia, alèxia.

->lèxic

■lèxic -a

[del gr. lexikón, íd., der. de léxis ‘mot’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

LING 1 adj Lexical.

2 m 1 Conjunt dels mots d’una llengua.

2 Conjunt dels morfemes d’una llengua.

3 Diccionari.

4 Cabal i mena de mots usats per un autor o per una persona, en parlar o escriure.

->lexical

■lexical

[de lèxic]

adj 1 Relatiu o pertanyent al lèxic.

2 morfema lexical LING Lexema.

->lexicalització

■lexicalització

Part. sil.: le_xi_ca_lit_za_ci_ó

[de lexicalitzar; 1a FONT: c. 1930]

f LING 1 Procés pel qual un conjunt sintagmàtic esdevé un element lingüístic equivalent a un sol mot.

2 Procés de transformació d’una interjecció o una onomatopeia en un mot susceptible de funcionar gramaticalment.

3 Integració d’una metàfora individual en el sistema general de la llengua.

->lexicalitzar

■lexicalitzar

[de lexical; 1a FONT: c. 1950]

v LING 1 tr Convertir (un element lingüístic) en una unitat lèxica. La premsa esportiva lexicalitza moltes expressions figurades.

2 pron L’expressió ‘mercat negre’ s’ha lexicalitzat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lexicalitzar

GERUNDI: lexicalitzant

PARTICIPI: lexicalitzat, lexicalitzada, lexicalitzats, lexicalitzades

INDICATIU PRESENT: lexicalitzo, lexicalitzes, lexicalitza, lexicalitzem, lexicalitzeu, lexicalitzen

INDICATIU IMPERFET: lexicalitzava, lexicalitzaves, lexicalitzava, lexicalitzàvem, lexicalitzàveu, lexicalitzaven

INDICATIU PASSAT: lexicalitzí, lexicalitzares, lexicalitzà, lexicalitzàrem, lexicalitzàreu, lexicalitzaren

INDICATIU FUTUR: lexicalitzaré, lexicalitzaràs, lexicalitzarà, lexicalitzarem, lexicalitzareu, lexicalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: lexicalitzaria, lexicalitzaries, lexicalitzaria, lexicalitzaríem, lexicalitzaríeu, lexicalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: lexicalitzi, lexicalitzis, lexicalitzi, lexicalitzem, lexicalitzeu, lexicalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: lexicalitzés, lexicalitzessis, lexicalitzés, lexicalitzéssim, lexicalitzéssiu, lexicalitzessin

IMPERATIU: lexicalitza, lexicalitzi, lexicalitzem, lexicalitzeu, lexicalitzin

->lexicó

■lexicó

m LING En lingüística generativa, component de la gramàtica que descriu la competència lèxica.

->lexico-

■lexico-

Forma prefixada del mot grec lexikós, que significa ‘relatiu als mots’. Ex.: lexicografia, lexicologia.

->lexicògraf

■lexicògraf -a

[de lexico- i -graf; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m i f Persona versada en lexicografia.

->lexicografia

■lexicografia

Part. sil.: le_xi_co_gra_fi_a

[de lexico- i -grafia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f LING Branca aplicada de la lexicologia que s’ocupa d’elaborar lèxics o diccionaris.

->lexicogràfic

■lexicogràfic -a

[de lexicografia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Relatiu o pertanyent a la lexicografia.

->lexicòleg

■lexicòleg -òloga

[de lexico- i -leg; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m i f Persona versada en lexicologia.

->lexicologia

■lexicologia

Part. sil.: le_xi_co_lo_gi_a

[de lexico- i -logia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f LING Branca de la lingüística que estudia sincrònicament el lèxic d’una llengua.

->lexicològic

■lexicològic -a

[de lexicologia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Relatiu o pertanyent a la lexicologia.

->lexicometria

■lexicometria

Part. sil.: le_xi_co_me_tri_a

[de lexico- i -metria]

f LING Branca aplicada de la lexicologia que analitza un text partint de la freqüència d’ocurrència dels mots que l’integren.

->lherzolita

■lherzolita

f PETROG Roca magmàtica granulosa del tipus de la peridotita, que conté olivina, hiperstena, diòpsid de crom i espinel·la.

->li

■li

[del ll. ĭllī, dat. sing. del pronom pers. de 3a pers. ille, illa, illud; 1a FONT: 1064]

pron Datiu singular del pronom personal de tercera persona, masculí i femení, tant al darrere com al davant del verb. Doneu-li temps, i ho farà. Han adoptat un nen (o una nena) i li donen una bona educació.

->Li

Li

símb QUÍM INORG liti.

->liana

■liana

Part. sil.: li_a_na

[del fr. de les Antilles liane, íd., d’una alteració del fr. lien ‘lligam’ per encreuament amb un altre nom de planta; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f BOT Planta enfiladissa llenyosa.

->lianoide

lianoide

Part. sil.: li_a_noi_de

adj BOT Semblant a una liana.

->liasa

■liasa

Part. sil.: li_a_sa

f BIOQ Nom genèric de cadascun del enzims que trenquen enllaços dels substrats per eliminació de grups i alliberen productes amb enllaços dobles, o bé que, al revés, addicionen grups als enllaços dobles.

->liàsic

■liàsic -a

Part. sil.: li_à_sic

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al lies.

2 m Lies.

->libació

■libació

Part. sil.: li_ba_ci_ó

[del ll. libatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Acció de beure, de buidar, un got de vi, una copa de licor, etc.

2 HIST REL Acte ritual que consisteix a vessar, damunt un altar, a terra o sobre la víctima d’un sacrifici, vi, mel, llet o algun altre líquid en honor de la divinitat.

->libanès

■libanès -esa

adj i m i f Del Líban (estat d’Àsia).

->libar

■libar

[del ll. libare, íd.]

v tr 1 Beure un glopet de vi, de licor, etc.

2 1 Xuclar suaument el suc d’una cosa.

2 Xuclar, un insecte, el nèctar de les flors.

3 HIST REL Fer una libació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: libar

GERUNDI: libant

PARTICIPI: libat, libada, libats, libades

INDICATIU PRESENT: libo, libes, liba, libem, libeu, liben

INDICATIU IMPERFET: libava, libaves, libava, libàvem, libàveu, libaven

INDICATIU PASSAT: libí, libares, libà, libàrem, libàreu, libaren

INDICATIU FUTUR: libaré, libaràs, libarà, libarem, libareu, libaran

INDICATIU CONDICIONAL: libaria, libaries, libaria, libaríem, libaríeu, libarien

SUBJUNTIU PRESENT: libi, libis, libi, libem, libeu, libin

SUBJUNTIU IMPERFET: libés, libessis, libés, libéssim, libéssiu, libessin

IMPERATIU: liba, libi, libem, libeu, libin

->libel

■libel

[del ll. libellus, íd., dimin. de liber ‘llibre’; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 Llibre petit.

2 Escrit difamatori contra algú o alguna cosa.

3 1 Petició escrita, sol·licitud, demanda o memorial.

2 DR CAT Clam, demanda, querella o denúncia.

4 HIST DR A l’antic Israel, escriptura per la qual el marit repudiava la muller i el matrimoni restava dissolt.

5 HIST ECL Dels segles II al IV, document que es procuraven els cristians per acreditar que havien fet sacrificis al ídols, per tal de defugir la persecució.

6 libel famós DR CAN Crítica feta per un eclesiàstic als seus superiors, en la qual els llevava la fama.

->libel·làtic

■libel·làtic -a

m i f HIST ECL Del segle II al IV, cristià que obtenia un document acreditatiu d’haver fet sacrificis als ídols.

->libel·lista

■libel·lista

[de libel]

m i f Autor d’escrits difamatoris.

->libèl·lula

■libèl·lula

[del ll. científic libellula, dimin. de libella ‘balança, nivell’, al seu torn dimin. de libra ‘balança’, aplicat a l’insecte perquè vola balancejant-se; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f ENTOM Nom donat als odonats pertanyents a la família dels libel·lúlids.

->libel·lúlids

libel·lúlids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes odonats del subordre dels anisòpters que comprèn individus de dimensions mitjanes amb coloracions no metàl·liques.

2 sing Insecte de la família dels libel·lúlids.

->líber

■líber

m BOT En la tija i l’arrel, conjunt de teixits originats externament pel càmbium.

->liberal

■liberal

[del ll. liberalis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Generós a donar o premiar.

2 p ext Fet amb liberalitat.

2 adj 1 Dit de la condició d’un home lliure.

2 professió liberal SOCIOL Professió que comporta autonomia laboral i desenvolupament d’una activitat intel·lectual.

3 adj Tolerant i respectuós amb les idees i el comportament dels altres. Els seus pares són molt liberals.

4 POLÍT 1 adj Dit del partit o de la tendència política que milita en el liberalisme.

2 adj Relatiu o pertanyent als liberals o a un partit liberal.

3 m i f Membre d’un partit liberal.

->liberalisme

■liberalisme

[de liberal]

m 1 Qualitat de liberal, especialment en política o economia.

2 HIST Doctrina i sistema que defensen la llibertat política i econòmica.

3 liberalisme econòmic ECON Doctrina i sistema econòmic basats en la convicció que la llibertat de tots els comportaments individuals garanteix una producció òptima al mínim cost possible.

->liberalitat

■liberalitat

[del ll. liberalĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de liberal; generositat.

2 p ext Acte propi d’una persona liberal, generosa.

->liberalització

■liberalització

Part. sil.: li_be_ra_lit_za_ci_ó

[de liberalitzar]

f 1 Acció de liberalitzar;

2 l’efecte.

->liberalitzador

■liberalitzador -a

[de liberalitzar]

adj Que liberalitza.

->liberalitzar

■liberalitzar

[de liberal]

v tr Fer liberal algú o alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: liberalitzar

GERUNDI: liberalitzant

PARTICIPI: liberalitzat, liberalitzada, liberalitzats, liberalitzades

INDICATIU PRESENT: liberalitzo, liberalitzes, liberalitza, liberalitzem, liberalitzeu, liberalitzen

INDICATIU IMPERFET: liberalitzava, liberalitzaves, liberalitzava, liberalitzàvem, liberalitzàveu, liberalitzaven

INDICATIU PASSAT: liberalitzí, liberalitzares, liberalitzà, liberalitzàrem, liberalitzàreu, liberalitzaren

INDICATIU FUTUR: liberalitzaré, liberalitzaràs, liberalitzarà, liberalitzarem, liberalitzareu, liberalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: liberalitzaria, liberalitzaries, liberalitzaria, liberalitzaríem, liberalitzaríeu, liberalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: liberalitzi, liberalitzis, liberalitzi, liberalitzem, liberalitzeu, liberalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: liberalitzés, liberalitzessis, liberalitzés, liberalitzéssim, liberalitzéssiu, liberalitzessin

IMPERATIU: liberalitza, liberalitzi, liberalitzem, liberalitzeu, liberalitzin

->liberalment

■liberalment

[de liberal; 1a FONT: s. XIII]

adv D’una manera liberal. Ésser educat liberalment.

->liberià¹

■liberià¹ -ana

Part. sil.: li_be_ri_à

adj i m i f De Libèria (estat d’Àfrica).

->liberià²

■liberià² -ana

Part. sil.: li_be_ri_à

adj BOT Relatiu o pertanyent al líber.

->liberollenyós

liberollenyós -osa

adj BOT Compost de líber i de llenya.

->libèrrim

■libèrrim -a

[del ll. liberrĭmus, superlatiu de liber ‘lliure’; 1a FONT: s. XX, Carner]

adj Molt lliure. Una decisió libèrrima.

->libi líbia

■libi líbia

1 adj i m i f De Líbia (estat d’Àfrica).

2 adj Líbic.

->líbic

■líbic -a

1 adj Relatiu o pertanyent a Líbia o als libis.

2 m LING Llengua del grup amazic, anomenada també numidi, parlada pels antics pobles de Líbia.

->libicoberber

libicoberber

adj i m LING Amazic.

->libidinal

■libidinal

[de libido]

adj Relatiu o pertanyent a la libido.

->libidinós

■libidinós -osa

[del ll. libidinosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adj Que expressa libidinositat.

->libidinosament

■libidinosament

[de libidinós; 1a FONT: 1576]

adv D’una manera libidinosa.

->libidinositat

■libidinositat

[del b. ll. libidinosĭtas, -ātis, íd.]

f Inclinació a cercar únicament la satisfacció de l’impuls sexual.

->libido

■libido

[del ll. libīdo, -ĭnis, íd.]

f 1 Desig de plaer, sobretot de plaer sexual.

2 PSIC Segons Freud, impuls fonamental i força creadora de l’energia vital que brolla de l’eros i origina i dirigeix les manifestacions de l’impuls sexual.

->libifenici

libifenici -ícia

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als libifenicis.

2 m i f Individu d’un poble procedent del nord d’Àfrica que s’establí a la costa mediterrània d’Andalusia vers l’any 500 aC.

->libiteïns

libiteïns

Part. sil.: li_bi_te_ïns

m pl ENTOM Nimfàlids.

->libocedre

■libocedre

m BOT i JARD Arbre de la família de les cupressàcies (Calocedrus decurrens), originari de l’Amèrica del Nord i cultivat en jardineria.

->líbor

líbor

[acrònim de London InterBank Offered Rate]

m ECON Tipus d’interès interbancari de Londres que hom utilitza com a referència en operacions de crèdit internacional.

->libra

■libra

f ASTROL i ASTR Balança.

->libració

■libració

Part. sil.: li_bra_ci_ó

[del ll. libratio, -ōnis ‘balanceig’, der. de librare ‘balancejar’]

f ASTR Moviment aparent d’oscil·lació que presenta el disc lunar respecte a un observador terrestre.

->librari

■librari -ària

[del ll. librarius, -a, -um ‘propi dels llibres’]

adj 1 Relatiu o pertanyent al llibre. Els documents libraris d’un arxiu. Producció librària.

2 PALEOG Dit de l’escriptura cal·ligràfica, més usada en els còdexs, que es caracteritza per una recerca de la claredat, la regularitat i la simetria.

->liburna

■liburna

f CONSTR NAV Vaixell de guerra lleuger, amb la popa allargada i proveït d’esperó, d’un sol pal i amb dos rengles de rems.

->lic-

■lic-

Forma prefixada del mot grec lýkos, que significa ‘llop’. Ex.: licantropia.

->licantrop

■licantrop -a

[del gr. lykánthrōpos, íd., comp. de lýkos ‘llop’ i ánthrōpos ‘home’]

PSIQ 1 adj Relatiu o pertanyent a la licantropia.

2 adj i m i f Afectat de licantropia.

->licantropia

■licantropia

Part. sil.: li_can_tro_pi_a

[del gr. lykanthrōpía, íd., der. de lykánthrōpos ‘home llop’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f PSIQ Tipus de deliri en què la persona afectada creu ésser un llop i es comporta com si ho fos.

->licaó

■licaó

Part. sil.: li_ca_ó

m ZOOL Mamífer de l’ordre dels carnívors i de la família dels cànids (Lycaon pictus), d’aspecte semblant al de la hiena.

->liceista

■liceista

Part. sil.: li_ce_is_ta

adj i m i f 1 HIST Partidari del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona, en oposició als defensors de l’antic Teatre de la Santa Creu o Teatre Principal de Barcelona.

2 Persona que assisteix habitualment als espectacles del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona.

->licena

licena

f ENTOM Gènere de papallones de l’ordre dels lepidòpters i de la família dels licènids (Lycaena sp), d’ales de colors brillants blaves o ataronjades al dors, i proveïdes d’ocels.

->licènids

licènids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, d’ales de colors brillants, blaves o ataronjades al dors, i proveïdes d’ocels.

2 sing Insecte de la família dels licènids.

->liceu

■liceu

Part. sil.: li_ceu

[del ll. Lycēum, i aquest, del gr. Lýkeion, lloc de l’escola peripatètica d’Aristòtil, prop del temple d’Apol·lo, de sobrenom Lýkeios ‘matador de llops’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 HIST A l’antiga Grècia, camp molt ample, apte per a les parades militars, situat a l’est d’Atenes, que esdevingué més tard la seu de l’escola peripatètica d’Aristòtil.

2 1 Nom donat en alguns països als establiments d’ensenyament secundari.

2 Nom donat a certes societats literàries o recreatives.

->lici lícia

lici lícia

1 adj i m i f De Lícia (antiga regió de l’Àsia Menor) o del lici (llengua).

2 m LING Antiga llengua de Lícia que pertany a la família de llengües de l’Àsia Menor.

->lícit

■lícit -a

[del ll. licĭtus, -a, -um, íd., participi de lĭcēre ‘ser permès’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Permès, no defès per la llei, no contrari a la moral. És lícit de matar en legítima defensa. Li era lícit de decidir cap altra cosa?

->licitació

■licitació

Part. sil.: li_ci_ta_ci_ó

[del ll. licitatio, -ōnis, íd.]

f DR 1 1 Acció de licitar;

2 l’efecte.

2 licitació al més-dient Sistema de licitació pública en una subhasta, feta de viva veu, consistent a adjudicar una cosa a qui n’ofereix el preu més avantatjós.

->licitador

■licitador -a

[del ll. licitator, -ōris, íd.]

m i f DR Persona que licita.

->lícitament

■lícitament

[de lícit; 1a FONT: 1393]

adv D’una manera lícita.

->licitar

■licitar

[del ll. licitari, íd.]

v tr DR Oferir preu per una cosa en una subhasta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: licitar

GERUNDI: licitant

PARTICIPI: licitat, licitada, licitats, licitades

INDICATIU PRESENT: licito, licites, licita, licitem, liciteu, liciten

INDICATIU IMPERFET: licitava, licitaves, licitava, licitàvem, licitàveu, licitaven

INDICATIU PASSAT: licití, licitares, licità, licitàrem, licitàreu, licitaren

INDICATIU FUTUR: licitaré, licitaràs, licitarà, licitarem, licitareu, licitaran

INDICATIU CONDICIONAL: licitaria, licitaries, licitaria, licitaríem, licitaríeu, licitarien

SUBJUNTIU PRESENT: liciti, licitis, liciti, licitem, liciteu, licitin

SUBJUNTIU IMPERFET: licités, licitessis, licités, licitéssim, licitéssiu, licitessin

IMPERATIU: licita, liciti, licitem, liciteu, licitin

->licitatori

■licitatori -òria

[de licitar]

adj Relatiu o pertanyent a la licitació.

->licitud

■licitud

[del ll. td. licitūdo, -ĭnis, íd.]

f Qualitat de lícit.

->lico-

■lico-

Forma prefixada del mot grec lýkos, que significa ‘llop’. Ex.: licopodials, licocèfal.

->licocèfal

■licocèfal -a

[de lico- i -cèfal]

adj HERÀLD Dit de tota figura, humana o animal, amb cap de llop. Una àguila licocèfala.

->licofitins

■licofitins

m BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, subdivisió de pteridòfits formada per la classe dels licopodiòpsids, a la qual pertanyen els licopodis, les selaginel·les i els isòets.

2 sing Pteridòfit de la subdivisió dels licofitins.

->licopè

licopè

m BIOQ Pigment de color vermell contingut en la fruita madura, especialment en els tomàquets.

->licoperdàcies

licoperdàcies

Part. sil.: li_co_per_dà_ci_es

f BOT 1 pl Família de gasteromicetals de carpòfor arrodonit amb el peridi doble i la gleba loculada.

2 sing Fong de la família de les licoperdàcies.

->licoperdals

■licoperdals

f BOT 1 pl Ordre de fongs gasteromicets amb cossos fructífers arrodonits o en forma de porra, que comprèn les bufes del diable i altres espècies afins.

2 sing Fong de l’ordre de les licoperdals.

->licopodi

■licopodi

m BOT Gènere de la família de les licopodiàcies (Lycopodium sp) que comprèn espècies de plantes herbàcies de fulles disposades helicoïdalment o en verticils i d’esporofil·les ovats o lanceolats.

->licopodiàcies

licopodiàcies

Part. sil.: li_co_po_di_à_ci_es

f BOT 1 pl Família única de l’ordre de les licopodials.

2 sing Planta de la família de les licopodiàcies.

->licopodials

■licopodials

Part. sil.: li_co_po_di_als

f BOT 1 pl Ordre de licopodiòpsids, reduït actualment a la família de les licopodiàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les licopodials.

->licopodiates

■licopodiates

Part. sil.: li_co_po_di_a_tes

f pl BOT Licopodiòpsids.

->licopodiòpsids

■licopodiòpsids

Part. sil.: li_co_po_di_òp_sids

m BOT 1 pl Classe de pteridòfits, que presenten tiges ramificades dicotòmicament, fulles petites i nombroses i amb un sol esporangi.

2 sing Planta de la classe dels licopodiòpsids.

->licor

■licor

[del ll. lĭquor, -ōris ‘fluïdesa; líquid’, der. del ll. liquēre ‘ser líquid, fluir, rajar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 DESTIL·L Beguda alcohòlica aromatitzada i dolça, preparada per maceració, infusió o destil·lació de materials vegetals amb alcohol, o bé per addició a alcohols d’extrets aromàtics, essències o aromes.

2 QUÍM i FARM Dissolució en una proporció determinada de substàncies medicinals o de reactius químics en un solvent.

->licorera

■licorera

[de licor]

f Estri de taula destinat a posar-hi les ampolles o flascons de licor i els gots o les copes en què hom serveix el dit licor.

->licorina

■licorina

f [C₁₆H₁₇O₄N] QUÍM ORG Alcaloide contingut en les arrels de Lycoris radiata i d’altres amaril·lidàcies.

->licorista

■licorista

[de licor]

m i f DESTIL·L Persona que fa licors o en ven.

->licorós

■licorós -osa

[de licor]

adj DESTIL·L Que és ric en alcohol, que té l’aspecte, el tast, etc., d’un licor.

->lictor

■lictor

m HIST DR A l’antiga Roma, oficial subaltern al servei dels diferents càrrecs públics que portava el feix.

->lidar

■lidar

[acrònim de LIght raDAR]

m RADIOTÈC Radar meteorològic que utilitza senyals de làser.

->liddita

liddita

f EXPL Explosiu constituït per una mescla d’àcid pícric amb un 10% de nitrobenzè i un 30% de vaselina.

->líder

■líder

[de l’angl. leader, íd., der. de to lead ‘conduir’]

1 m i f Dirigent, cap.

2 m i f POLÍT Cap d’un partit polític.

3 1 m i f ESPORT Persona o equip que en el transcurs d’una competició encapçala la classificació.

2 adj inv Un equip líder.

3 adj inv p anal Una empresa líder.

->liderar

■liderar

[de líder]

v tr Ser líder (d’algú o d’alguna cosa); encapçalar, dirigir. Un polític que liderava la reforma del partit. Els grans equips lideren el campionat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: liderar

GERUNDI: liderant

PARTICIPI: liderat, liderada, liderats, liderades

INDICATIU PRESENT: lidero, lideres, lidera, liderem, lidereu, lideren

INDICATIU IMPERFET: liderava, lideraves, liderava, lideràvem, lideràveu, lideraven

INDICATIU PASSAT: liderí, liderares, liderà, lideràrem, lideràreu, lideraren

INDICATIU FUTUR: lideraré, lideraràs, liderarà, liderarem, liderareu, lideraran

INDICATIU CONDICIONAL: lideraria, lideraries, lideraria, lideraríem, lideraríeu, liderarien

SUBJUNTIU PRESENT: lideri, lideris, lideri, liderem, lidereu, liderin

SUBJUNTIU IMPERFET: liderés, lideressis, liderés, lideréssim, lideréssiu, lideressin

IMPERATIU: lidera, lideri, liderem, lidereu, liderin

->lideratge

■lideratge

[de líder]

m 1 Condició de líder.

2 Exercici de les activitats pròpies del líder.

->lidi lídia

■lidi lídia

[del ll. Lydius, -a, -um, íd.]

1 adj i m i f De la Lídia (antiga regió de l’Àsia Menor) o del lidi (llengua).

2 m LING Llengua parlada antigament en el territori lidi que sembla que pertany al grup de llengües de l’Àsia Menor.

->lídia

lídia

Part. sil.: lí_di_a

f TAUROM Acció de lidiar un toro.

->lidiar

lidiar

Part. sil.: li_di_ar

v TAUROM 1 tr Lluitar amb (un toro), segons les regles de la tauromàquia, fins a donar-li mort.

2 abs Va lidiar en diverses places de Mèxic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lidiar

GERUNDI: lidiant

PARTICIPI: lidiat, lidiada, lidiats, lidiades

INDICATIU PRESENT: lidio, lidies, lidia, lidiem, lidieu, lidien

INDICATIU IMPERFET: lidiava, lidiaves, lidiava, lidiàvem, lidiàveu, lidiaven

INDICATIU PASSAT: lidií, lidiares, lidià, lidiàrem, lidiàreu, lidiaren

INDICATIU FUTUR: lidiaré, lidiaràs, lidiarà, lidiarem, lidiareu, lidiaran

INDICATIU CONDICIONAL: lidiaria, lidiaries, lidiaria, lidiaríem, lidiaríeu, lidiarien

SUBJUNTIU PRESENT: lidiï, lidiïs, lidiï, lidiem, lidieu, lidiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: lidiés, lidiessis, lidiés, lidiéssim, lidiéssiu, lidiessin

IMPERATIU: lidia, lidiï, lidiem, lidieu, lidiïn

->lidita

■lidita

f PETROG Roca silícia de gra molt fi, composta principalment de quars i de calcedònia.

->lidocaïna

lidocaïna

Part. sil.: li_do_ca_ï_na

f QUÍM ORG i FARM Substància de fórmula C₁₄H₂₂N₂O, emprada com a anestèsic local i per al tractament de les arítmies ventriculars.

->lied

lied^* [lít]

[mot al., ‘cançó’]

[pl lieder] m MÚS i LIT Composició vocal breu, típica dels països germànics, de text generalment estròfic, amb acompanyament musical o sense.

->liegès

liegès -esa

Part. sil.: li_e_gès

adj i m i f De Lieja (capital i província de Valònia).

->lienteria

lienteria

Part. sil.: li_en_te_ri_a

f PAT Diarrea en la qual les deposicions contenen restes macroscòpiques d’aliments.

->lies

■lies

Part. sil.: li_es

[de l’angl. lias, nom d’una roca calcària, manllevat al fr. ant. liois, liais, íd., del cèlt. *liga ‘dipòsit’]

m ESTRATIG Primera sèrie (i època) del juràssic, compresa entre el retià i el dogger (o juràssic mitjà), formada per argiles, denominada també liàsic, juràssic inferior o jura negre.

->liftar

liftar

v tr ESPORT En el tennis i el tennis de taula, colpejar la pilota en diagonal, de baix a dalt, de manera que fa un moviment de rotació cap endavant, en el sentit de la seva trajectòria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: liftar

GERUNDI: liftant

PARTICIPI: liftat, liftada, liftats, liftades

INDICATIU PRESENT: lifto, liftes, lifta, liftem, lifteu, liften

INDICATIU IMPERFET: liftava, liftaves, liftava, liftàvem, liftàveu, liftaven

INDICATIU PASSAT: liftí, liftares, liftà, liftàrem, liftàreu, liftaren

INDICATIU FUTUR: liftaré, liftaràs, liftarà, liftarem, liftareu, liftaran

INDICATIU CONDICIONAL: liftaria, liftaries, liftaria, liftaríem, liftaríeu, liftarien

SUBJUNTIU PRESENT: lifti, liftis, lifti, liftem, lifteu, liftin

SUBJUNTIU IMPERFET: liftés, liftessis, liftés, liftéssim, liftéssiu, liftessin

IMPERATIU: lifta, lifti, liftem, lifteu, liftin

->lífting

■lífting

[de l’angl. lifting, íd., de to lift ‘alçar’]

m COSM Operació d’estirar la pell amb algun producte cosmètic o mitjançant una operació quirúrgica per fer-la esdevenir llisa.

->ligamentopèxia

ligamentopèxia

Part. sil.: li_ga_men_to_pè_xi_a

f CIR Escurçament i fixació dels lligaments d’un òrgan per tal de corregir-ne la desviació.

->ligeids

ligeids

Part. sil.: li_geids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels hemípters heteròpters amb el cos allargat, el cap proveït d’un llarg agulló i amb antenes llargues.

2 sing Insecte de la família dels ligeids.

->ligerià

ligerià -ana

Part. sil.: li_ge_ri_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al ligerià.

2 m obs Turonià inferior.

->light

■light^* [lájt]

[angl ] adj inv 1 Que té menys calories de les que són habituals en la seva composició. Refrescos ‘light’.

2 Que té menys elements nocius dels que li són propis. Tabac ‘light’.

->ligi lígia

ligi lígia

adj DR En el dret feudal, dit de l’homenatge d’un vassall que jurava fidelitat absoluta al seu senyor.

->ligne

■ligne

m BOT En les plantes vasculars, conjunt constituït pels vasos conductors, generalment lignificats, per on circula la saba bruta, i per les cèl·lules que els acompanyen.

->ligni lígnia

■ligni lígnia

[del ll. ligneus, -a, -um, íd.]

adj De fusta.

->ligni-

■ligni-

Forma prefixada del mot llatí lignum, que significa ‘fusta’. Ex.: lignífer, lignívor, lignícola.

->lígnic

■lígnic -a

adj BOT Relatiu o pertanyent al ligne.

->lignícola

■lignícola

[de ligni- i -cola]

adj ECOL Dit de l’organisme que viu a la fusta.

->lignificació

■lignificació

Part. sil.: lig_ni_fi_ca_ci_ó

[de lignificar]

f BOT Procés d’intercalació de lignina a la matriu cel·lulòsica de la paret cel·lular de la cèl·lula vegetal.

->lignificar

■lignificar

[derivat del llatí lignum, -i ‘fusta’]

v 1 tr Convertir en fusta.

2 pron BOT Esdevenir lignificat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lignificar

GERUNDI: lignificant

PARTICIPI: lignificat, lignificada, lignificats, lignificades

INDICATIU PRESENT: lignifico, lignifiques, lignifica, lignifiquem, lignifiqueu, lignifiquen

INDICATIU IMPERFET: lignificava, lignificaves, lignificava, lignificàvem, lignificàveu, lignificaven

INDICATIU PASSAT: lignifiquí, lignificares, lignificà, lignificàrem, lignificàreu, lignificaren

INDICATIU FUTUR: lignificaré, lignificaràs, lignificarà, lignificarem, lignificareu, lignificaran

INDICATIU CONDICIONAL: lignificaria, lignificaries, lignificaria, lignificaríem, lignificaríeu, lignificarien

SUBJUNTIU PRESENT: lignifiqui, lignifiquis, lignifiqui, lignifiquem, lignifiqueu, lignifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: lignifiqués, lignifiquessis, lignifiqués, lignifiquéssim, lignifiquéssiu, lignifiquessin

IMPERATIU: lignifica, lignifiqui, lignifiquem, lignifiqueu, lignifiquin

->lignificat

lignificat -ada

[de lignificar]

adj BOT Que, a causa d’un procés de lignificació, té les parets cel·lulars impregnades de lignina.

->lignina

■lignina

f QUÍM i BOT Polímer aromàtic natural de molècules ramificades, derivades principalment del fenilpropà.

->lignit

■lignit

[del fr. lignite, íd., der. culte de lignum ‘fusta’; 1a FONT: 1888, DLab.]

m PETROG i ECON Carbó mineral, el més pobre en carboni i quasi sempre d’origen terciari.

->lignític

■lignític -a

[de lignit]

adj 1 De la natura del lignit.

2 Que conté lignit.

->lignitífer

lignitífer -a

[de lignit i -fer]

adj Que conté lignit o que en forneix. Les conques lignitíferes de Calaf.

->ligno-

■ligno-

Forma prefixada del mot llatí lignum, que significa ‘fusta’. Ex.: lignocel·lulosa.

->lignocèric

■lignocèric, àcid

[de ligno- i cèric]

[C₂₃H₄₇COOH] Àcid obtingut dels quitrans residuals de la destil·lació seca de la llenya, que ocorre en petita quantitat en la majoria de greixos naturals.

->lignós

■lignós -osa

adj BOT Llenyós.

->ligroïna

■ligroïna

Part. sil.: li_gro_ï_na

f QUÍM ORG Fracció obtinguda de la destil·lació del petroli, formada sobretot per heptans i octans.

->lígula

■lígula

f BOT 1 Apèndix membranós que presenten típicament les gramínies en la base de les fulles.

2 Corol·la en forma de llengüeta que presenten les flors perifèriques, o també les del mig, dels capítols de les compostes.

->ligular

ligular

adj BOT 1 Relatiu o pertanyent a la lígula.

2 En forma de lígula.

->ligulat

■ligulat -ada

adj BOT Proveït de lígula o de lígules.

->liguliflor

■liguliflor -a

adj i f BOT Dit de les compostes que tenen totes les flors del capítol ligulades.

->liguliforme

liguliforme

adj BOT Que té forma de lígula.

->lígur

■lígur

[del ll. Ligŭr, -ŭris, íd.]

1 adj i m i f De la Ligúria (regió d’Itàlia), dels lígurs (poble) o del lígur (llengua o dialecte).

2 m i f HIST Individu d’un antic poble de la costa mediterrània establert a la part sud-oriental de la Gàl·lia cisalpina.

3 m LING 1 Antiga llengua preindoeuropea de la Ligúria.

2 Dialecte italià parlat a la Ligúria.

4 depressió lígur CLIMAT Centre de baixes pressions, situat normalment sobre el golf de Gènova, que origina una gran inestabilitat a la Mediterrània occidental.

->ligustrals

ligustrals

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies, integrat per plantes llenyoses, que comprèn la família de les oleàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les ligustrals.

->lila

■lila

[variant de lilà; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 f BOT Lilà.

2 m i adj inv Morat clar; lilà.

->lilà

■lilà

[del fr. lilas, íd., ant. lilac, i aquest, del persa lilak ‘blavenc, moradenc’; 1a FONT: 1871]

[pl -às] 1 m BOT i 1 JARD Arbust o petit arbre caducifoli de la família de les oleàcies (Syringa vulgaris), de fulles simples, oposades i cordiformes i de flors liles i oloroses agrupades en inflorescències paniculars.

2 lilà de Pèrsia JARD Arbust de la família de les oleàcies (Syringa persica), semblant al lilà, però més baix, de fulles més petites, amb el limbe decurrent.

3 lilà de terra Herba de Sant Jordi.

2 1 m Color morat clar, com el que presenten les flors del lilà comú.

2 adj inv De color de lilà.

->liliaci

■liliaci -àcia

Part. sil.: li_li_a_ci

[del ll. liliaceus, -a, -um ‘de lliri’]

BOT 1 adj Dit de les flors semblants a la del lliri.

2 f 1 pl Família de liliïflores que comprèn espècies herbàcies, molt sovint geòfits bulbosos o rizomatosos.

2 sing Planta de la família de les liliàcies.

->liliates

■liliates

Part. sil.: li_li_a_tes

f pl BOT Monocotiledònies.

->liliïflores

■liliïflores

Part. sil.: li_li_ï_flo_res

f BOT 1 pl Ordre de monocotiledònies constituït per plantes herbàcies amb flors actinomorfes trímeres.

2 sing Planta de l’ordre de les liliïflores.

->liliòpsids

■liliòpsids

Part. sil.: li_li_òp_sids

m pl BOT Monocotiledònies.

->lil·liputenc

■lil·liputenc -a

[de l’angl. lilliputian, habitant de Lilliput, país imaginari dels Viatges de Gulliver, de Jonathan Swift (1667-1745), on els habitants tenien una estatura de sis polzades]

1 adj Relatiu o pertanyent al país imaginari de Lil·liput, habitat per persones i animals d’estatura reduïdíssima.

2 adj i m i f p ext Dit d’una persona molt petita.

->lilós

■lilós -osa

adj Que tira a lila. Una blau lilós.

->lim

lim

símb ANÀL MAT límit 3.

->limàcids

limàcids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs gastròpodes pulmonats de l’ordre dels estilomatòfors, que inclou llimacs amb el peu acabat en punxa, freqüents als horts.

2 sing Mol·lusc de la família dels limàcids.

->limacòdids

limacòdids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada perquè les erugues tenen aspecte de llimac.

2 sing Insecte de la família dels limacòdids.

->líman

líman

m GEOMORF A Ucraïna, estuari d’un riu tancat per un cordó litoral.

->limàntrids

limàntrids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de vol preferentment nocturn i dimorfisme sexual accentuat.

2 sing Insecte de la família dels limàntrids.

->limba

■limba

Hom.: limbe

[d’una llengua africana occidental]

f BOT i FUST Nom donat a diversos arbres tropicals de gran port del gènere Terminalia, apreciats per la seva fusta.

->limbe

■limbe

Hom.: limba

[del ll. limbus ‘voraviu, orla’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m 1 1 Vora o marge perifèric d’una cosa.

2 ASTR Vora exterior del disc d’un astre.

3 METROL Vora del cercle graduat que porten alguns instruments de mesura.

2 BOT 1 Part laminar d’una estructura foliar. Limbe d’un pètal.

2 abs Part laminar de la fulla.

->límbic

■límbic -a

[de limbe]

adj 1 Relatiu o pertanyent al limbe.

2 sistema límbic ANAT ANIM Regió del cervell constituïda per la circumvolució del cos callós i la de l’hipocamp.

->limburgita

limburgita

f PETROG Roca ígnia constituïda essencialment per fenocristalls d’olivina i de piroxè inclosos en el si d’una massa ferromagnesiana vitrificada.

->limburguès

limburguès -esa

1 adj i m i f De Limburg (regió de l’O d’Europa).

2 m ALIM Formatge flamenc, produït també a França i Alemanya, fet amb llet de vaca, que té la crosta de color taronja i tacte llefiscós, de pasta tova, flexible, i olor i sabor forts, amb un 30-40% de matèries grasses.

->limes

limes

m ARQUEOL Línia de fortificacions situada al llarg de la frontera de l’imperi Romà.

->limf-

■limf-

Forma prefixada del mot limfa. Ex.: limfangièctasi, limfangitis.

->limfa

■limfa

[del ll. lympha ‘aigua; divinitat aquàtica’, probable variant de l’hel·lenisme nimfa ‘divinitat de les fonts’ (cf. nimfa); 1a FONT: 1803, DEst.]

f FISIOL Líquid transparent, alcalí, procedent del líquid del teixit intersticial que circula pels vasos limfàtics.

->limfadènia

limfadènia

Part. sil.: lim_fa_dè_ni_a

f PAT Hipertròfia o hiperplàsia de teixit limfàtic.

->limfadenitis

■limfadenitis

f PAT Adenitis.

->limfadenoma

limfadenoma

m PAT Limfoma.

->limfadenopatia

■limfadenopatia

Part. sil.: lim_fa_de_no_pa_ti_a

f PAT Malaltia dels ganglis limfàtics.

->limfangeïtis

limfangeïtis

Part. sil.: lim_fan_ge_ï_tis

f PAT Limfangitis.

->limfangièctasi

■limfangièctasi

Part. sil.: lim_fan_gi_èc_ta_si

f PAT Dilatació dels ganglis i conductes limfàtics.

->limfangitis

■limfangitis

f PAT Inflamació d’un cos o de diversos conductes limfàtics.

->limfàtic

■limfàtic -a

[de limfa; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj FISIOL Relatiu o pertanyent a la limfa. Gangli limfàtic.

->limfatisme

■limfatisme

m PAT Distròfia mal definida, caracteritzada per un augment excessiu dels teixits o òrgans limfàtics.

->limfo-

■limfo-

Forma prefixada del mot limfa. Ex.: limfoblast, limfòcit.

->limfoblast

limfoblast

m ANAT ANIM Limfòcit immadur o jove dels ganglis limfàtics i altres òrgans limfoides.

->limfocina

limfocina

f FISIOL ANIM Nom genèric d’un grup de substàncies alliberades per limfòcits sensibilitzats prèviament, en contacte amb un antigen.

->limfòcit

■limfòcit

m FISIOL ANIM 1 Leucòcit de nucli únic, el qual ocupa gairebé la totalitat de la cèl·lula, voltat d’un citoplasma basòfil.

2 limfòcit B Limfòcit format a la medul·la òssia que té capacitat per a produir anticossos i és responsable de la resposta immunitària humoral.

3 limfòcit T Limfòcit diferenciat en el tim que no té capacitat per a produir anticossos i és responsable de la resposta immunitària cel·lular.

->limfocitari

limfocitari -ària

adj FISIOL ANIM Relatiu o pertanyent als limfòcits.

->limfocític

limfocític -a

adj FISIOL ANIM Limfocitari.

->limfocitosi

■limfocitosi

f PAT Augment del nombre de limfòcits en la sang.

->limfografia

limfografia

Part. sil.: lim_fo_gra_fi_a

f DIAG Tècnica radiològica que permet la visualització dels vasos i dels ganglis limfàtics mitjançant la injecció en els vasos de substàncies radioopaques.

->limfogranuloma

limfogranuloma

m PAT Nom genèric de diverses malalties caracteritzades per l’aparició de granulomes en diferents ganglis de l’organisme, que augmenten de volum.

->limfogranulomatosi

limfogranulomatosi

f PAT Limfogranuloma.

->limfoide

■limfoide

Part. sil.: lim_foi_de

adj FISIOL Que s’assembla a la limfa o al teixit limfàtic.

->limfòlisi

limfòlisi

f MED Destrucció del teixit limfoide i els limfòcits.

->limfoma

■limfoma

[de limf- i -oma]

m PAT 1 Tumor format a base de teixit limfoide o adenoide.

2 Nom genèric de diversos tipus de tumors malignes primitius dels ganglis limfàtics o d’altres estructures limfoides de l’organisme, caracteritzats per la proliferació neoplàstica de limfòcits en graus diversos de maduració.

->limfomatoide

limfomatoide

Part. sil.: lim_fo_ma_toi_de

adj PAT Que s’assembla al limfoma.

->limfomatosi

limfomatosi

f PAT Nom genèric de les afeccions caracteritzades per la hiperplàsia o la proliferació anòmala de teixit limfàtic.

->limfopènia

limfopènia

Part. sil.: lim_fo_pè_ni_a

f PAT Disminució del nombre de limfòcits circulants.

->limfosarcoma

limfosarcoma

[de limfo- i sarcoma]

m PAT Denominació en desús de certs tipus de limfomes.

->limícola

■limícola

[del ll. limicŏla, íd.]

1 adj ECOL 1 Que habita en llocs fangosos.

2 fauna limícola Conjunt d’animals que habiten en el fons fangós de les aigües dolces, colgats totalment o parcialment en el llim.

2 adj i m ORNIT Dit dels petits camallargs de ribera que s’alimenten bàsicament de la fauna limícola.

->liminar

■liminar

[del ll. liminaris, íd., der. de limen, -ĭnis ‘llindar’; en ll. vg. i en les llengües romàniques liminaris es confongué amb limitaris, der. de limes, igual que els mateixos llatins sentien una afinitat lèxica i semàntica entre limes i limen (cf. llindar; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Situat al llindar.

2 Posat al començament d’un llibre. Epístola liminar.

->límit

■límit

[del ll. limes, limĭtis ‘caminet entre camps; límit, frontera’; 1a FONT: 1440]

1 m Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps. Les Corberes marquen el límit septentrional dels Països Catalans. Han establert un límit d’edat per a presentar-se a l’examen.

2 fig 1 m Punt fins on és possible o lícit que arribi alguna cosa. Va lluitar fins al límit de les seves forces. Conec els meus límits. Dins els límits fixats per la llei.

2 adj inv Situació límit.

3 m ANÀL MAT [símb: lim] Valor al qual una successió o bé una funció pot acostar-se més i més.

4 m FÍS Llindar màxim d’una magnitud física.

->limitació

■limitació

Part. sil.: li_mi_ta_ci_ó

[del ll. limitatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1438]

f 1 Acció de limitar o limitar-se;

2 l’efecte.

->limitadament

■limitadament

[de limitat; 1a FONT: 1560]

adv D’una manera limitada, amb limitació.

->limitador

■limitador -a

[del ll. limitator, -ōris ‘agrimensor’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj Que limita.

2 m ELECTROT Aparell o dispositiu que limita una magnitud variable, de manera que no pugui sobrepassar un valor màxim fixat.

3 m RADIOTÈC i ELECTROAC Dispositiu o circuit electrònic destinat a evitar que un senyal sobrepassi un nivell determinat.

4 m TECNOL Dispositiu que hom col·loca en certes màquines per protegir-les de valors excessivament alts de velocitat, tensió, parell, etc., o bé per controlar el moviment d’algun òrgan.

->limitar

■limitar

[del ll. limitare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Ésser el límit d’un territori o una extensió qualsevol. Aquest rierol limita la propietat per la banda de ponent.

2 intr Tenir, un territori, uns límits, comuns amb un altre. Noruega limita amb Suècia.

2 1 tr Fixar, assenyalar, el límit o els límits fins on és possible o lícit que arribi alguna cosa. La constitució limita els poders del president.

2 tr p ext Restringir. Haurem de limitar les despeses.

3 pron No sap limitar-se. Es limita a fer allò que li manen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: limitar

GERUNDI: limitant

PARTICIPI: limitat, limitada, limitats, limitades

INDICATIU PRESENT: limito, limites, limita, limitem, limiteu, limiten

INDICATIU IMPERFET: limitava, limitaves, limitava, limitàvem, limitàveu, limitaven

INDICATIU PASSAT: limití, limitares, limità, limitàrem, limitàreu, limitaren

INDICATIU FUTUR: limitaré, limitaràs, limitarà, limitarem, limitareu, limitaran

INDICATIU CONDICIONAL: limitaria, limitaries, limitaria, limitaríem, limitaríeu, limitarien

SUBJUNTIU PRESENT: limiti, limitis, limiti, limitem, limiteu, limitin

SUBJUNTIU IMPERFET: limités, limitessis, limités, limitéssim, limitéssiu, limitessin

IMPERATIU: limita, limiti, limitem, limiteu, limitin

->limitat

limitat -ada

[de limitar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj [abrev ltat. ltda.] 1 1 Que té límits. Superfície limitada.

2 esp i fig Poders limitats. Societat de responsabilitat limitada.

2 p ext Reduït, escàs. Un nombre de persones limitat. Té una intel·ligència limitada. És un noi molt limitat.

->limítrof

■limítrof -a

[del ll. td. limitrŏphus, -a, -um ‘(terreny) donat als soldats de frontera per a llur subsistència’, comp. del ll. limes ‘límit’ i el gr. trophéō, variant de tréphō ‘alimentar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Dit dels estats, les regions o les propietats que limiten amb altres.

->limívor

limívor -a

adj i m BIOL Dit de l’organisme marí que s’alimenta dels detritus orgànics que troba entre el fang de les fondàries.

->limn-

limn-

Forma prefixada del mot grec límnē, que significa ‘llac’, ‘pantà’. Ex.: limnèmia.

->limnea

limnea

Part. sil.: lim_ne_a

f ZOOL Gènere de mol·luscs gastròpodes pulmonats de l’ordre dels basomatòfors i de la família dels limneids (Limnaea sp), de closca espiraliforme, propis d’aigua dolça.

->limneids

limneids

Part. sil.: lim_neids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs gastròpodes pulmonats de l’ordre dels basomatòfors, que inclou les limnees.

2 sing Mol·lusc de la família dels limneids.

->limni-

■limni-

Forma prefixada del mot grec límnē, que significa ‘llac’, ‘pantà’. Ex.: limnígraf, limnímetre.

->límnic

■límnic -a

[formació culta analògica sobre la base del gr. límnē ‘llac’]

adj 1 Relatiu o pertanyent als llacs.

2 GEOL Dit de les capes, els dipòsits o els jaciments d’hulla acumulats i sedimentats en un llac.

->limnígraf

■limnígraf

[de limni- i -graf]

m HIDR Aparell per a enregistrar l’evolució de l’altura del nivell d’una superfície líquida.

->limnímetre

■limnímetre

[de limni- i -metre]

m HIDR Aparell emprat en la mesura de cabals en canals hidràulics.

->limno-

■limno-

Forma prefixada del mot grec límnē, que significa ‘llac’, ‘pantà’. Ex.: limnologia, limnòfil.

->limnobi

limnobi -òbia

adj Dulciaqüícola.

->limnòfil

limnòfil -a

[de limno- i -fil]

adj ECOL Propi dels llacs i pantans.

->limnòleg

limnòleg -òloga

[de limno- i -leg]

m i f Persona versada en limnologia.

->limnologia

■limnologia

Part. sil.: lim_no_lo_gi_a

[de limno- i -logia]

f ECOL Ciència que estudia els llacs en tots els aspectes i en general totes les aigües continentals.

->limnoplàncton

■limnoplàncton

m ECOL Plàncton de l’aigua dolça.

->limolita

■limolita

[del ll. limus ‘fang’ i -lita]

f PEDOL i PETROG Llim petrificat, endurit o cimentat, de gra més petit d’1/64 mm.

->limonè

■limonè

m [C₁₀H₁₆] QUÍM ORG Terpè que és contingut en els olis essencials de llimona, taronja i bergamota.

->limonina

■limonina

f [C₂₆H₃₀O₈] ALIM i QUÍM ORG Triterpenoide responsable del gust amarg del suc dels fruits cítrics.

->limonita

■limonita

f MINERAL Òxid fèrric hidratat, Fe₂O₃ · nH₂O, mineral de ferro que originàriament fou un gel d’hidròxid de ferro i que conté quantitats variables d’aigua.

->límpid

■límpid -a

[del ll. limpĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: c. 1900]

adj 1 Clar, pur, d’una transparència perfecta. Una aigua límpida. Un cel límpid.

2 fig Un esguard límpid. Un estil límpid.

->límpidament

■límpidament

[de límpid]

adv D’una manera límpida.

->limpidesa

■limpidesa

[de límpid; 1a FONT: s. XX, Carner]

f Qualitat de límpid.

->limpiditat

■limpiditat

[del ll. limpidĭtas, -ātis, íd.]

f Limpidesa.

->límul

límul

m ZOOL Xifosur.

->limusina

■limusina

[del fr. limousine, íd.]

f AUT Automòbil de luxe, de carrosseria llarga i tancada, de quatre portes, sovint amb separació entre els seients del davant i l’espai reservat als passatgers.

->linàcies

■linàcies

Part. sil.: li_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de gruïnals que comprèn espècies herbàcies o arbustives de fulles simples o sèssils i de flors actinomorfes.

2 sing Planta de la família de les linàcies.

->linalil

linalil

m QUÍM ORG 1 Radical univalent derivat del linalol, de fórmula C₁₀H₁₇—.

2 acetat de linalil Oli incolor obtingut per síntesi i a partir de l’oli de bergamota.

->linalol

■linalol

m [(CH₃)₂C═CHCH₂CH₂C(CH₃)—(OH)CH═CH₂] QUÍM ORG Compost contingut en l’oli de la flor del taronger i en l’oli de bergamota.

->linària

■linària

Part. sil.: li_nà_ri_a

f BOT Gènere d’herbes, de la família de les escrofulariàcies (Linaria sp), de fulles simples, enteres i sèssils, amb flors esperonades i fruits en càpsula.

->lincomicina

lincomicina

f FARM 1 Fàrmac antibacterià constituït per dues porcions enllaçades per un pont amídic.

2 p ext Clindamicina.

->lindane

■lindane

m QUÍM ORG Insecticida constituït per la mescla de les tres formes isòmeres α, β i γ de l’hexaclorociclohexà.

->lineal

■lineal

Part. sil.: li_ne_al

[del ll. linealis, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la línia.

2 Fet amb línies.

3 ANÀL MAT Dit de l’equació diferencial que és lineal respecte a la funció incògnita i a les seves derivades.

4 MAT Dit de la funció, l’equació, el sistema d’equacions, etc., en els quals intervenen només polinomis de primer grau, anomenats lineals.

5 combinació lineal ÀLG En un espai vectorial, suma de vectors cadascun dels quals té un determinat coeficient escalar.

6 escriptura lineal ESCR Escriptura del grec de l’època micènica emprada a Creta en el segon mil·lenni aC.

->linealitat

■linealitat

Part. sil.: li_ne_a_li_tat

[de lineal]

f Qualitat de lineal.

->linealització

■linealització

Part. sil.: li_ne_a_lit_za_ci_ó

[de linealitzar]

f 1 MAT 1 Acció de linealitzar;

2 l’efecte.

2 LING Procés lingüístic pel qual les entitats significatives globalment actualitzades per l’emissor adopten una disposició seqüencial i es col·loquen una darrere l’altra, en el moment d’ésser explicitades en la parla.

->linealitzar

linealitzar

Part. sil.: li_ne_a_lit_zar

[de lineal]

v tr MAT Simplificar un problema substituint les expressions exactes per unes altres expressions aproximades que siguin polinomis del primer grau.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: linealitzar

GERUNDI: linealitzant

PARTICIPI: linealitzat, linealitzada, linealitzats, linealitzades

INDICATIU PRESENT: linealitzo, linealitzes, linealitza, linealitzem, linealitzeu, linealitzen

INDICATIU IMPERFET: linealitzava, linealitzaves, linealitzava, linealitzàvem, linealitzàveu, linealitzaven

INDICATIU PASSAT: linealitzí, linealitzares, linealitzà, linealitzàrem, linealitzàreu, linealitzaren

INDICATIU FUTUR: linealitzaré, linealitzaràs, linealitzarà, linealitzarem, linealitzareu, linealitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: linealitzaria, linealitzaries, linealitzaria, linealitzaríem, linealitzaríeu, linealitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: linealitzi, linealitzis, linealitzi, linealitzem, linealitzeu, linealitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: linealitzés, linealitzessis, linealitzés, linealitzéssim, linealitzéssiu, linealitzessin

IMPERATIU: linealitza, linealitzi, linealitzem, linealitzeu, linealitzin

->linealment

■linealment

Part. sil.: li_ne_al_ment

[de lineal]

adv En línia recta.

->lineament

■lineament

Part. sil.: li_ne_a_ment

[de l’ant. linear ‘marcar línies’, der. del ll. līnĕa ‘línia’; 1a FONT: s. XV, Curial]

m Línia que indica una forma o un contorn.

->linear

■linear

Part. sil.: li_ne_ar

[del ll. linearis, íd.]

adj 1 Lineal.

2 BOT Dit de la fulla llarga i estreta amb els marges quasi paral·lels.

->linearitat

linearitat

Part. sil.: li_ne_a_ri_tat

[de linear]

f Linealitat.

->linearització

linearització

Part. sil.: li_ne_a_rit_za_ci_ó

[de linear]

f MAT Linealització.

->lineatura

■lineatura

Part. sil.: li_ne_a_tu_ra

[formació culta analògica sobre la base del ll. linea ‘línia’, potser a través del fr. linéature o l’it. lineatura]

f GRÀF Nombre de línies per centímetre o polzada en les trames utilitzades en fotoreproducció, o de fils en les pantalles de serigrafia.

->lineòmetre

■lineòmetre

Part. sil.: li_ne_ò_me_tre

[del ll. linea ‘línia’ i -metre]

m GRÀF Regle de calcular trames, normalment en forma de triangle, que sol anar incorporat dins el tipòmetre.

->lingala

■lingala

LING 1 adj Relatiu o pertanyent al lingala.

2 m Llengua bantu de la família nigerocongolesa, parlada a la República del Congo

->lingot

■lingot

[del fr. lingot, d’origen incert, potser de l’angl. ingot, íd., ‘motlle de fondre metalls’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m METAL·L 1 Peça o aliatge que hom obté per emmotllament en una lingotera.

2 fals lingot Primera part solidificada en un procés de fosa contínua.

3 lingot d’alt forn Aliatge líquid que procedeix de l’alt forn i que hom empra per a alimentar els forns de les acereries i foneries.

->lingotera

■lingotera

[de lingot]

f METAL·L Motlle en forma de piràmide truncada, que hom empra per a la colada del metall o aliatge fos obtingut d’un forn, d’un convertidor, etc.

->lingua franca

lingua franca^*

[llat ] f LING 1 Llengua composta d’elements del castellà, el català, l’italià, el francès, el grec, l’àrab i el turc, usada fins a la darreria del s XIX als ports mediterranis amb una finalitat bàsicament comercial..

2 interlingua 1.

->lingual

■lingual

[formació culta analògica sobre la base del ll. lingua ‘llengua’]

adj 1 ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent a la llengua.

2 artèria lingual Una de les branques de la caròtide externa que rega la llengua.

3 plexe lingual Encreuament de les branques del nervi glossofaringi a l’arrel de la llengua.

2 FON Dit del so articulat amb participació de la llengua.

->linguat

■linguat -ada

[del ll. linguatus, -a, -um, íd.]

adj HERÀLD Dit de l’ocell, el rèptil i altres animals alats amb la llengua d’un esmalt diferent del del cos.

->linguàtula

linguàtula

Part. sil.: lin_guà_tu_la

f ZOOL Gènere de metazous del grup dels pentastòmids (Linguatula sp), d’aspecte vermiforme, integrat per espècies paràsites de diversos animals.

->linguatúlids

linguatúlids

m pl ZOOL Pentastòmids.

->-lingüe

-lingüe

Forma sufixada del mot llatí lingua, que significa ‘llengua’. Ex.: bilingüe.

->lingüi-

■lingüi-

Forma prefixada del mot llatí lingua, que significa ‘llengua’. Ex.: lingüiforme.

->lingüicidi

lingüicidi

Part. sil.: lin_güi_ci_di

[de lingüi- i -cidi]

m LING Substitució total d’una llengua o d’una varietat lingüística per una altra llengua dominant.

->lingüiforme

■lingüiforme

Part. sil.: lin_güi_for_me

[de lingüi- i -forme; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj Que té forma de llengua.

->lingüista

■lingüista

Part. sil.: lin_güis_ta

[der. savi del ll. lingua ‘llengua’; 1a FONT: c. 1870]

m i f Persona versada en lingüística.

->lingüístic

■lingüístic -a

Part. sil.: lin_güís_tic

[de llengua]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la llengua i al llenguatge.

2 canvi lingüístic LING Conjunt de processos constants de transformació, de pèrdua i d’innovació dels elements fònics, morfològics, lèxics, etc., d’una llengua.

3 conflicte lingüístic SOCIOL i LING Cas específic de conflicte intergrupal en què les diferències idiomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l’antagonisme.

->lingüística

■lingüística

Part. sil.: lin_güís_ti_ca

f LING Ciència que estudia el llenguatge humà, d’una manera absoluta o tal com apareix de fet, cristal·litzat en les llengües concretes. Lingüística antropològica, matemàtica, aplicada.

->língula

língula

f ZOOL Gènere de braquiòpodes de la subclasse dels escardins i de la família dels lingúlids (Lingula sp), amb un peduncle llarg que travessa totes dues valves.

->lingúlids

■lingúlids

m ZOOL 1 pl Família de lofoforats braquiòpodes de la subclasse dels ecardins, que inclou la língula.

2 sing Lofoforat de la família dels lingúlids.

->linguo-

■linguo-

Forma prefixada del mot llatí lingua, que significa ‘llengua’. Ex.: linguodental, linguopalatal.

->linguograma

■linguograma

m FON Representació de les zones de contacte articulatori linguopalatal sobre la llengua.

->línia

■línia

Part. sil.: lí_ni_a

[del ll. līnĕa, forma semiculta; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 GEOM Conjunt de punts del pla o de l’espai que són la imatge, per una aplicació contínua, del conjunt dels nombres reals.

2 GEOM Traç que representa una línia.

3 GEOM i DIB Traç d’un gruix petitíssim amb relació a la seva llargària, ratlla.

4 MÚS Traç continu que serveix d’orientació per a indicar les diferents altures de les notes en una composició musical escrita.

5 línia batimètrica OCEANOG Isòbata.

6 línia contínua TRÀNS Marca viària que consisteix en una línia de traç continu que separa dos carrils, generalment de sentit contrari, i que indica la prohibició de qualsevol canvi de carril que impliqui creuar aquesta línia.

7 línia cotidal GEOF Dit de la línia imaginària que uneix els punts d’una costa on la plenamar o la baixamar tenen lloc a la mateixa hora.

8 línia d’acció TECNOL Lloc geomètric dels punts de contacte de dos perfils conjugats de les dents d’un engranatge durant el moviment.

9 línia d’alleujada MAR Línia de surada quan el vaixell va sense càrrega.

10 línia de bolina MAR Recta que forma un angle de sis quartes amb la direcció del vent, a un o altre costat d’aquesta.

11 línia de camp FÍS En un camp vectorial, línia en els punts de la qual els vectors corresponents són tangents a ells.

12 línia de canvi de data CRON Línia imaginària que, partint del pol nord, travessa tot l’oceà Pacífic, fins al pol sud; quan un viatger la travessa d’est a oest, ha de sumar un dia a la data que tenia, mentre que si la travessa d’oest a est, li n’ha de restar un.

13 línia de corrent FÍS i HIDR Línia que, en el si d’un fluid en moviment, en un instant determinat, és tangent, en cada punt, al vector velocitat del fluid en aquest punt.

14 línia de costa Línia de contacte entre la costa i la mar, que pot presentar diverses formes.

15 línia de crestes GEOG Línia que uneix els punts més alts situats entre dues valls, les quals separa, i que fa de línia divisòria d’aigües.

16 línia de falla GEOL Línia d’intersecció del pla de falla amb la superfície topogràfica.

17 línia de força FÍS Línia de camp d’un camp de forces.

18 línia de fuga DIB i GEOM En la perspectiva, conjunt dels punts de fuga de les rectes contingudes en un pla donat.

19 línia de nivell CARTOG Corba de nivell.

20 línia de rellevament MAR Cadascuna de les línies de doble curvatura traçades sobre el costat del buc d’un vaixell en la projecció longitudinal de la part que és per sobre de la línia de surada superior.

21 línia de revés MAR Línia de bolina del bord contrari a aquell a què hom es refereix.

22 línia d’esteses CONSTR En les escales mixtes compensades, línia que hom traça a la meitat de l’amplària de l’escala o a 45 cm de l’ull i en què les esteses són totes de la mateixa amplària.

23 línia de surada (o de flotació, o d’aigua) HIDR i MAR Línia determinada per la intersecció de la superfície lliure de l’aigua amb la superfície d’un cos que sura.

24 línia de surada superior (o de càrrega, o de navegació) MAR Línia de surada quan el vaixell va amb la càrrega màxima.

25 línia de terra DIB i GEOM En perspectiva, intersecció del pla de terra amb el quadre.

26 línia de testes MAR Línia de rellevament assenyalada pel cantell superior extern de les testes de les quadernes.

27 línia d’horitzó DIB i GEOM En geometria descriptiva, intersecció del pla de l’horitzó amb el quadre.

28 línia discontínua TRÀNS Marca viària que consisteix en una línia de traç discontinu que separa dos carrils, de sentit contrari o no, i ordena la circulació sense prohibir canviar de carril quan les circumstàncies del trànsit ho permetin.

29 línia equinoccial (o simplement línia) GEOG Equador.

30 línia femoral ENTOM En els insectes, línia situada sobre la metasternita.

31 línia fonamental HERÀLD Cadascuna de les línies que formen les principals particions i reparticions d’un escut.

32 línia mixta GEOM Línia formada per segments rectes i corbs que se succeeixen alternativament.

33 línia neutra ELECTROT En una màquina elèctrica, cadascuna de les línies determinades per les posicions de les escombretes que correspon a una força electromotriu màxima o a un parell electromagnètic nul.

34 línia poligonal (o trencada) GEOM Línia constituïda per una successió de segments, de tal manera, que el principi d’un segment coincideix amb el final d’un altre.

35 línia recta (o simplement línia) GEOM Recta.

36 línia trigonomètrica MAT Cadascun dels segments amb els quals hom representa geomètricament, basant-se en una circumferència de radi 1, les funcions trigonomètriques.

2 1 Sèrie de coses disposades d’una manera contínua en una direcció determinada. Amb l’alfil domino aquesta línia.

2 ORG MIL Sèrie de persones l’una al costat de l’altra, principalment per a efectes militars.

3 línia de batalla ORG MIL Disposició de les tropes apta per a les operacions de combat.

4 línia de fila MAR Formació naval simple en què els vaixells naveguen l’un darrere l’altre.

5 línia de foc ORG MIL Sèrie de fortificacions i de destacaments, de poblacions, camps, etc., exposada a l’acció ofensiva de l’enemic.

6 línia de front MAR Formació naval simple en què els vaixells naveguen l’un costat de l’altre.

7 línia de marcació MAR Formació naval simple en què les unitats ocupen punts d’una recta que forma un angle.

8 posar en línia ORG MIL Posar en disposició de combat.

9 primera línia ORG MIL Sèrie de paratges situats més a prop del combat o exposats immediatament a l’acció bèl·lica.

10 segona línia ORG MIL Sèrie de paratges on es preveu la possibilitat d’una acció bèl·lica posterior a la que ocorre en la primera línia.

3 fig 1 Regla, norma. La línia de conducta.

2 seguir la línia recta (o la línia del deure) No separar-se de la regla, del deure.

4 1 TELECOM Comunicació telefònica. El telèfon no té línia. Les línies estan ocupades.

2 en línia loc adj INFORM Dit del recurs que és controlat per alguna màquina o pel sistema i que, mentre dura aquesta situació, pot establir-hi connexió operativa sense intervenció humana significativa. Les impressores són unitats en línia.

3 en línia loc adj INFORM i TELECOM Dit del recurs o el servei al qual hom pot accedir a través de la connexió a una xarxa telemàtica. Diccionari en línia. Un curs d’idiomes en línia.

4 en línia loc adj loc adv p ext INFORM i TELECOM A través d’una xarxa telemàtica. Venda d’entrades en línia. Aquesta enciclopèdia es pot consultar en línia.

5 línia artificial TELECOM i ELECT Xarxa formada per elements passius, que simula les característiques elèctriques d’una línia de transmissió.

6 línia de contacte FERROC i ELECT Línia de transport del corrent elèctric per a l’alimentació de les locomotores elèctriques.

7 línia de retard ELECTRÒN i ELECT Línia de transmissió destinada especialment a introduir un cert retard en un senyal elèctric qualsevol.

8 línia de transmissió TELECOM i ELECT Línia elèctrica destinada a la transmissió d’informació en forma d’energia elèctrica de baixa potència.

9 línia de transmissió INFORM Conjunt de circuits interconnectats que permeten que les dades es transmetin entre dos terminals qualssevol en un moment donat.

10 línia elèctrica ELECTROT i ELECT Conductor o conjunt de conductors, emprats per al transport i la distribució de l’energia elèctrica.

11 línia ressonant RADIOTÈC i ELECT Línia de transmissió que té una inductància i una capacitat distribuïdes i que és ressonant a una determinada freqüència.

12 línia telefònica TELECOM Conductor o conjunt de conductors, emprats per a la transmissió de senyals de telefonia.

5 GEN 1 Grup natural o artificial de reproducció que es presenta uniforme respecte a algun caràcter.

2 línia d’addició Línia formada per genotips en els quals, a més del complement cromosòmic complet d’una espècie, hi ha un parell o més de cromosomes d’una altra.

3 línia de substitució Línia formada per genotips que, essent nul·lisòmics per a un cromosoma o més, en lloc d’aquest contenen un parell o més de cromosomes d’una altra espècie.

4 línia pura Línia obtinguda per autofecundacions successives a partir d’un sol genitor homozigòtic.

6 GENEAL 1 En l’arbre genealògic lineal, conjunt de persones, almenys de tres generacions, que davallen d’un fill de l’estirp (aquest inclòs) o d’un fill d’un primogènit (aquest fill també inclòs) del llinatge.

2 línia directa (o recta) Línia que va de pare a fill, i viceversa.

3 línia femenina Línia que procedeix per descendència femenina.

4 línia indirecta (o col·lateral) Sèrie de graus de parentiu entre persones amb un avantpassat comú que no descendeixen les unes de les altres.

5 línia masculina (o agnatícia) Línia que procedeix per descendència únicament masculina.

6 línia transversal (o col·lateral) Línia que procedeix per col·lateralitat.

7 línia troncal (o principal, o primogènita) Línia originada pel fill primogènit de l’estirp i continuada pels successius primogènits.

7 1 GRÀF Ratlla.

2 llegir (o veure, etc.) entre línies fig Endevinar allò que l’autor deixa entendre sense dir-ho.

8 1 TRANSP Camí marítim, terrestre o aeri entre dos punts per a efectes de transport, comunicació, etc.

2 TRÀNS Servei regular de vehicles que recorre aquest camí.

3 línia aèria p ext AERON Companyia autoritzada per a fer operacions regulars de transport de persones, mercaderies i correu, per mitjà d’aeronaus.

9 METROL Unitat de longitud igual a la dotzena part d’una polzada.

10 TV Cadascun dels traços en què hom descompon la imatge mitjançant l’exploració.

11 línia alba ANAT ANIM Espai que deixen entre ells els músculs rectes de l’abdomen.

12 línia lateral ANAT ANIM Òrgan sensorial propi dels peixos i dels estats larvals dels amfibis, que consisteix en un sistema de canals mucosos.

->linier

■linier

Part. sil.: li_ni_er

[de línia]

m i f ESPORT Àrbitre assistent.

->liniment

■liniment

[del ll. linimentum, íd., der. de linīre ‘untar’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m FARM Preparat líquid, espès, d’ús extern i de base generalment oliosa o semioliosa, emprat per a fer fregues com a antiàlgic o antiinflamatori.

->linina

■linina

f FARM Substància blanca, cristal·lina i amargant continguda en el lli bord.

->linitis

■linitis

f PAT 1 Inflamació del teixit cel·lular gàstric.

2 linitis plàstica Fibrosi de la paret gàstrica, la qual adquireix una duresa i un gruix anormals.

->linneà

■linneà -ana

Part. sil.: lin_ne_à

adj Relatiu o pertanyent al naturalista suec Linné, classificador dels éssers vius en gèneres i espècies.

->linneïta

■linneïta

Part. sil.: lin_ne_ï_ta

f MINERAL Sulfur de cobalt, Co₃S₄, amb níquel i coure, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic i és una mena important de cobalt.

->linnèon

■linnèon

Part. sil.: lin_nè_on

m BIOL Espècie que inclou agrupacions molt àmplies d’individus, sense tenir en compte les diferències que hi ha entre ells.

->linoleic

■linoleic, àcid

Part. sil.: li_no_leic

QUÍM ORG Àcid gras, component principal de la vitamina F i d’alguns olis vegetals, de fórmula C₁₈H₃₂O₂.

->linolènic

■linolènic, àcid

[der. de linoleic, amb l’infix -n-]

Àcid de fórmula empírica C₁₈H₃₀O₂, present com a glicèrid en la majoria dels olis assecants.

->linòleum

■linòleum

Part. sil.: li_nò_le_um

[de l’angl. linoleum, marca registrada el 1860 pel seu inventor F. Walton, mot format del ll. linum ‘lli’ i oleum ‘oli’, a causa de l’oli de lli que entra en la composició d’aquest material]

m 1 QUÍM IND Material de recobriment constituït per un teixit cobert per una pasta feta d’oli de llinosa, colofònia, goma kauri, serradures, càrregues minerals i matèries colorants.

2 ART Estampa obtinguda per la impressió d’un gravat tallat en la superfície d’una planxa de linòleum.

->linotip

■linotip

[de l’angl. linotype, marca registrada el 1885 als Estats Units pel seu inventor Ottmar Mergenthaler, contracció de lin(e) o(f) type(s) ‘línia de tipus’, a causa de la propietat d’aquesta màquina de compondre i fondre les lletres línia per línia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f GRÀF Màquina de composició tipogràfica que fon alhora el metall en peces que contenen totes les lletres d’una mateixa ratlla.

->linotípia

■linotípia

Part. sil.: li_no_tí_pi_a

[de linotip]

f GRÀF 1 Art de compondre amb linotip.

2 Composició feta amb una linotip.

3 Taller amb linotip.

->linotípic

■linotípic -a

[de linotip]

adj Relatiu o pertanyent a la linotip.

->linotipista

■linotipista

[de linotip; 1a FONT: c. 1935]

m i f GRÀF Persona que fa la composició tipogràfica amb una linotip.

->linx

■linx

[del ll. lynx, lyncis, i aquest, del gr. lýnx, lygkós, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

[pl linxs] m ZOOL Nom de diversos mamífers carnívors del subordre dels fissípedes i de la família dels fèlids (Lynx sp), semblant al gat, amb les orelles acabades en un ble de pèls rígids i la cua curta. Cal esmentar-ne el linx pardina (L. pardellus), el linx boreal (L. lynx), el linx àrtic (L. canadiensis) i el linx roig (L. rufus).

->linxament

■linxament

[de linxar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m Acció de linxar.