K

->k

k

símb 1 ELECT i ELECTROQ càtode.

2 METROL quilo-¹.

->K

K

símb 1 ELECT i ELECTROQ càtode.

2 METROL kelvin.

3 QUÍM INORG potassi.

4 INFORM quilooctet.

->ka

ka

Hom.: ca

m HIST REL Concepte religiós de l’antic Egipte, interpretat com a expressió d’un doble de l’home, geni protector, etc., que hom representava amb dos braços aixecats enlaire.

->kabardí

kabardí -ina

1 adj Relatiu o pertanyent als kabardins.

2 m i f ETNOL Circassià que habita l’actual república dels Kabardins i dels Balkars.

3 m LING Llengua caucàsica del grup de llengües abkhazoadigués parlada pels kabardins.

->kabuki

kabuki

TEAT 1 m Gènere teatral japonès en què el diàleg alterna amb cançons i ballet, representat exclusivament per actors masculins, fins i tot en els papers femenins.

2 adj inv Relatiu o pertanyent al kabuki. Un actor kabuki.

->kafkià

■kafkià -ana

Part. sil.: kaf_ki_à

adj 1 Relatiu o pertanyent a Kafka o a les seves obres.

2 fig Angoixós, summament desorientador.

->kagú

■kagú

[pl -ús] m ORNIT Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels rinoquètids (Rhynochetus jubatus), de plomatge gris, amb les ales barrades de roig, blanc o negre, i un plomall erèctil al pili, endèmic de Nova Caledònia.

->kàiser

■kàiser

Part. sil.: kài_ser

[de l’al. Kaiser, i aquest, del ll. Caesar, nom de Juli Cèsar]

m Nom amb què és conegut l’emperador d’Àustria (des del 1806) i l’emperador d’Alemanya (des del 1871).

->kaixkaval

kaixkaval

Part. sil.: kaix_ka_val

m ALIM Formatge búlgar fet amb llet de vaca o d’ovella, de pasta dura, textura granulosa, i de gust suau quan és jove, i fort i picant quan és vell.

->kamikaze

■kamikaze

[del jap. kamikaze ‘tempesta providencial’]

m 1 Aviador suïcida que es llança amb el propi avió sobre l’objectiu enemic per destruir-lo.

2 p ext Conductor suïcida de qualsevol vehicle, normalment proveït d’explosius, que es llança contra l’enemic.

->kanamicina

kanamicina

f FARM Antibiòtic que pertany estructuralment al grup de l’estreptomicina i que és produït per bacteris de l’espècie Streptomyces kanamyceticus.

->kanarès

kanarès -esa

1 adj i m i f De la regió de Kanara (Índia) o del kanarès (llengua).

2 m LING Llengua del grup meridional de la família dravídica parlada a l’estat de Karnataka.

->kantià

■kantià -ana

Part. sil.: kan_ti_à

[del nom del filòsof alemany Immanuel Kant (1724-1804)]

FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent a Kant o al kantisme.

2 m i f Seguidor de la filosofia de Kant o del kantisme.

->kantisme

■kantisme

[del nom del filòsof alemany Immanuel Kant (1724-1804)]

m FILOS 1 Sistema filosòfic de Kant.

2 Conjunt de filosofies inspirades en els principis i el sistema kantians.

->kaó

■kaó

Part. sil.: ka_ó

m PART Partícula de la família dels bosons, de spin nul i de massa aproximadament la meitat de la d’un protó, anomenat també mesó k.

->kappa

■kappa

[del gr. káppa, íd.]

f 1 Nom de la desena lletra de l’alfabet grec [κ Κ].

2 BIOL Partícula autoreproductiva que conté ADN, present en el citoplasma de certes soques de paramecis i que és alliberada pels individus de soques dites assassines.

->karaoke

■karaoke

Part. sil.: ka_ra_o_ke

m 1 Diversió consistent a cantar en públic amb l’ajut d’un aparell que presenta la lletra de la cançó en una pantalla i toca l’acompanyament musical.

2 Aparell de karaoke.

->karate

■karate

[del jap. karate, íd., comp. de kara ‘buit’ i te ‘mà’]

m ESPORT Art d’atacar i de defensar-se, d’origen japonès, que consisteix a concentrar tota la força del cos en un punt determinat, gairebé sempre la mà, per copejar l’adversari en les parts vitals.

->karateka

■karateka

[de karate]

m i f ESPORT Persona que practica el karate.

->karité

■karité

[pl -és] m BOT Arbre de la família de les sapotàcies (Butyros permum parkii), de les llavors del qual hom extreu un greix emprat en la preparació de la margarina.

->karma

karma^* [kármə]

[mot sànscrit, ‘acte’]

m HIND Fruit de les accions acomplertes per cadascun dels éssers, el qual fruit determina un renaixement divers en l’escala dels éssers i la felicitat o la dissort futures.

->karnià

karnià -ana

Part. sil.: kar_ni_à

adj i m ESTRATIG Carnià.

->karri

■karri

adj i m Eucaliptus karri.

->kart

■kart

Hom.: card

m ESPORT Tipus d’automòbil molt simplificat impulsat per un motor de dos temps, amb transmissió de cadena, monoplaça, amb embragatge automàtic i sense canvi de marxes ni pràcticament carrosseria.

->kàrting

kàrting

m ESPORT Esport practicat amb kart en un circuit.

->kartvelià

■kartvelià -ana

Part. sil.: kart_ve_li_à

adj 1 Relatiu o pertanyent a Geòrgia (estat d’Àsia) o a les llengües de Geòrgia.

2 llengües kartvelianes LING Grup de llengües caucàsiques del sud.

->kašer

kašer^* [kaʃɛ́r]

[hebr ] adj inv JUD Caixer.

->kasimovià

kasimovià -ana

Part. sil.: ka_si_mo_vi_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al kasimovià.

2 m Sèrie (i època) inferior del carbonífer superior marí de Rússia, que jeu damunt el moscovià i sota el gjelià.

->katsuobushi

katsuobushi^* [kàtswoßúʃi]

[jap ] m GASTR Filet de bonítol assecat, fumat i madurat amb el fong Aspergillus glaucus, propi de la cuina japonesa.

->katxina

■katxina

f ANTROP Nina esculpida en una arrel de pollancre, característica dels rituals d’alguns pobles amerindis del sud-oest dels Estats Units.

->kauri

■kauri

Part. sil.: kau_ri

m BOT Agatis.

->kazakh

kazakh

1 adj i m i f Del Kazakhstan (estat d’Àsia), dels kazakhs (poble) o del kazakh (llengua).

2 m i f ETNOL Individu d’un poble de raça turànida (amb fort mestissatge mongòlic) del grup dels kirguisos.

3 m LING Llengua que integra la branca aralocaspiana de la família altaica, parlada pels kazakhs.

->kazanià

kazanià -ana

Part. sil.: ka_za_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al kazanià.

2 m Primer estatge (i edat) del permià superior, situat sobre l’ufimià i sota el tatarià.

->kcal

kcal

símb METROL quilocaloria.

->KD

KD

sigla m ESPORT knockdown.

->kea

■kea

Part. sil.: ke_a

m ORNIT Ocell de l’ordre dels psitaciformes i de la família dels psitàcids (Nestor notabilis), de plomatge verd, endèmic de Nova Zelanda.

->kebab

kebab

m GASTR Xix kebab.

->kebe

kebe

f GASTR Mandonguilla, generalment de forma ovalada, elaborada amb una massa de búrgul i carn capolada de xai condimentada amb espècies, ceba i pinyons, que hom menja fregida, crua o bé cuita al forn, típica del Pròxim Orient.

->kediv

kediv

m Títol equivalent a virrei concedit als paixàs d’Egipte fins el 1914.

->kefie

kefie

Part. sil.: ke_fi_e

f INDUM Kufia.

->kefta

kefta

f GASTR Pilota feta de carn picada, formatge o verdures, condimentada amb espècies, típica del Pròxim Orient i de l’Índia.

->kelvin

■kelvin

[del nom del físic britànic W. Thomson, conegut per lord Kelvin (1824-1907)]

m METROL [símb: K] Unitat de temperatura termodinàmica del sistema internacional equivalent a 1/273,16 de la temperatura del punt triple de l’aigua.

->kenaf

■kenaf

m TÈXT Fibra tèxtil extreta d’Hibiscus cannabinus, semblant al jute, anomenada també cànem de Guinea.

->kendo

kendo

[del jap. kendo ‘esgrima’]

m ESPORT Art d’atacar i defensar-se, a l’estil de l’esgrima, que hom practica amb un sabre de fusta.

->kendoka

kendoka

[de kendo]

m i f ESPORT Persona que practica el kendo.

->kèntia

■kèntia

f BOT Palmera australiana de la família de les palmes (Howea forsteriana), de tronc inerme, llis i prim i fulles pinnatisectes de color verd fosc, conreada com a planta ornamental.

->kenyà

■kenyà -ana

adj i m i f De Kenya (estat d’Àfrica).

->keplerià

■keplerià -ana

Part. sil.: ke_ple_ri_à

adj Relatiu o pertanyent a Johannes Kepler o a les seves teories.

->kerigma

■kerigma

[v. querigma]

m BÍBL i TEOL Querigma.

->kernita

■kernita

f MINERAL Rasorita.

->kèrria

■kèrria

Part. sil.: kèr_ri_a

f BOT i JARD Arbust de la família de les rosàcies (Kerria japonica), de fulles simples, alternades i ovades, i flors normalment grogues, originari de la Xina i el Japó i conreat en jardineria.

->ket

ket

m MEC QUÀNT Vector de dimensions finites o infinites, que representa una magnitud física d’un sistema.

->ketch

ketch^*

[angl ] m CONSTR NAV Quetx.

->ketchup

ketchup^*

[angl ] m ALIM Quètxup.

->keynesià

■keynesià -ana

Part. sil.: key_ne_si_à

ECON 1 adj Relatiu o pertanyent al keynesianisme.

2 m i f Persona que defensa el keynesianisme.

->keynesianisme

■keynesianisme

Part. sil.: key_ne_si_a_nis_me

m ECON Doctrina dels seguidors de les idees de Keynes sobre control del nivell d’activitat econòmica.

->kg

kg

símb METROL quilogram.

->kgm

kgm

símb METROL quilogràmetre.

->khan

■khan

Hom.: can i cant

m HIST Títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques.

->khanat

khanat

Hom.: canat

m 1 Càrrec o funció del khan.

2 Territori sotmès a la jurisdicció del khan.

->khanti

khanti

Hom.: càntir

adj i m i f ETNOL i LING Ostiac.

->kharigita

kharigita

[de l’àr. ḫawāriǧ ‘els qui surten [a la guerra santa]’]

ISLAM 1 adj Relatiu o pertanyent als kharigites.

2 m i f Membre d’una secta islàmica que s’originà arran del conflicte provocat per la successió del califa ‘Utman.

->kharja

kharja

[de l’àr. ḫarǧa]

f LIT Nom que rep la darrera estrofa de la moaixakha, escrita en llengua vulgar, romànica o àrab.

->khàzar

■khàzar

1 adj Relatiu o pertanyent als khàzars.

2 m i f HIST Individu d’un poble d’origen incert que formà un imperi (segle VI) entre les mars d’Asov i Càspia i els rius Volga i Don.

->khi

■khi

[del gr. khĩ, íd.]

f 1 Nom de la vint-i-dosena lletra de l’alfabet grec [χ Χ].

2 prova de khi quadrat ESTAD Prova de significació emprada per a sèries grans d’observacions, que mesura l’acostament entre la distribució de les dites observacions i una distribució de freqüències teòricament establerta, dita de χ².

->khmer

■khmer

Part. sil.: khmer

1 adj Relatiu o pertanyent als khmers o a llur cultura.

2 m i f Individu d’un poble asiàtic de raça sud-mongòlica, barrejada amb elements blancs procedents de l’Índia, i de llengua austroasiàtica que constitueix l’estrat de població més antic i més nombrós de Cambodja.

3 m LING Llengua de la família monkhmer, parlada a Cambodja.

->khoi

■khoi

Part. sil.: khoi

m LING Llengua del grup khoisan, pertanyent a les anomenades llengües de clic, parlada pels khoikhois.

->khoikhoi

khoikhoi

Part. sil.: khoi_khoi

adj i m i f ETNOL Dit de l’individu d’un poble indígena africà que, juntament amb els sans, constitueix la raça dels khoisànids.

->khoisan

khoisan

Part. sil.: khoi_san

m LING Grup de llengües africanes al SW, sud i est d’Àfrica, parlades pels khoikhois i els sans.

->khoisànid

khoisànid -a

Part. sil.: khoi_sà_nid

ANTROP FÍS 1 m i f Individu de la raça khoisànida.

2 adj Relatiu o pertanyent a la raça khoisànida o als seus representants.

3 raça khoisànida Raça que habita al desert de Kalahari i a les regions estèpiques veïnes, integrada pels khoikhois i els sans.

->khotanès

khotanès -esa

1 adj Relatiu o pertanyent a Khotan (ciutat de la Xina) o als seus habitants.

2 m LING Llengua afí als parlars irànics arcaics.

->kibbutz

kibbutz^* [kibbúts]

[transcripció germànica internacional de l’heb. qibbūṣ ‘col·lectivitat, reunió’]

m inv Quibuts.

->kidarita

kidarita

adj i m i f HIST Dit de l’individu pertanyent a una de les branques dels huns.

->kieserita

kieserita

Part. sil.: ki_e_se_ri_ta

f MINERAL Sulfat de magnesi hidratat, SO₄Mg·nH₂O, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->kievià

kievià -ana

Part. sil.: ki_e_vi_à

adj i m i f De Kíev (capital d’Ucraïna).

->kif

■kif

m Pólvores de cànem indi per a fumar.

->kikuiu

■kikuiu

Part. sil.: ki_ku_iu

1 adj Relatiu o pertanyent als kikuius o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble bantu que ocupa els altiplans centrals de Kenya.

3 m LING Llengua bantu de la família nigerocongolesa, parlada pels kikuius.

->kílim

kílim

[mot turc, del persa kilīm, íd.]

m Catifa de dues cares feta pel procediment del tapís, que es caracteritza pels seus dibuixos geomètrics.

->kilo-

■kilo-

METROL Forma francesa i anglesa del prefix quilo- usada a vegades en català. Ex.: kilohertz, kilowatt, kilopond.

->kilocaloria

■kilocaloria

Part. sil.: ki_lo_ca_lo_ri_a

f METROL Quilocaloria.

->kilocicle

■kilocicle

m FÍS i METROL Quilocicle.

->kilogram

■kilogram

m METROL Quilogram.

->kilogràmetre

■kilogràmetre

m METROL Quilogràmetre.

->kilohertz

■kilohertz

[pl -hertzs] m FÍS i TELECOM Quilohertz.

->kilòmetre

■kilòmetre

m METROL Quilòmetre.

->kilooctet

■kilooctet

Part. sil.: ki_lo_oc_tet

[de kilo- i octet]

m INFORM Quilooctet.

->kilopond

■kilopond

m FÍS Quilopond.

->kilotona

■kilotona

f METROL i ARM Quilotona.

->kilovolt

■kilovolt

m METROL Quilovolt.

->kilowatt

■kilowatt

m ELECT i METROL Quilowatt.

->kilt

kilt

m INDUM Faldilla curta i prisada de roba de quadres que forma part del vestit tradicional dels homes escocesos.

->kimberlita

■kimberlita

f PETROG Roca magmàtica ultrabàsica, varietat de peridotita, que rebleix en forma de bretxes les xemeneies volcàniques subverticals.

->kimbundu

■kimbundu

LING 1 adj Relatiu o pertanyent al kimbundu.

2 m Llengua bantu de la família nigerocongolesa, parlada a Angola.

->kimmeridgià

kimmeridgià -ana

Part. sil.: kim_me_rid_gi_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al kimmeridgià.

2 m Segon estatge (i edat) del malm, situat sobre l’oxfordià i sota el portlandià.

->kinderscoutià

kinderscoutià -ana

Part. sil.: kin_der_scou_ti_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al kinderscoutià.

2 m Estatge (i edat) del namurià B d’Anglaterra, situat damunt l’alportià i sota el marsdenià.

->kinostèrnids

kinostèrnids

m ZOOL 1 pl Família de rèptils quelonis del subordre dels tecòfors, que reuneix petites tortugues d’aigua dolça que s’alimenten de mol·luscs, pròpies del continent americà.

2 sing Rèptil de la família dels kinostèrnids.

->kiowa

kiowa

Part. sil.: ki_o_wa

adj i m i f ETNOL Dit de l’individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Nord, de llengua independent, que habita en reserves dels estats d’Oklahoma i Colorado.

->kippāh

kippāh^* [kipá]

[hebr ] f JUD Quipà.

->kiptxak

kiptxak

adj i m i f HIST Dit de la confederació de tribus nòmades originària probablement de Sibèria occidental, a la qual pertanyen els pobles cumà i mameluc.

->kirguís

■kirguís

1 adj i m i f Del Kirguizistan (estat d’Àsia), dels kirguisos (poble) o del kirguís (llengua).

2 m i f ETNOL Individu d’un poble de raça turànida amb mestissatge mongòlic que parla un dialecte turc i habita al Kirguizistan i a la regió autònoma xinesa dels Uigurs.

3 m LING Llengua altaica parlada pels kirguisos.

->kírie

kírie

Part. sil.: kí_ri_e

[abreviació de kyrieleison (v. aquest mot); 1a FONT: 1620]

m LITÚRG i MÚS Cant inicial de la missa, entre l’introit i el glòria, on són repetides, cadascuna dues vegades, les invocacions Kyrie eléison, Christe eléison, Kyrie eléison.

->kirsch

■kirsch^* [kírʃ]

[mot al., abreviació de l’ant. Kirschgeist, comp. de Kirsche ‘cirera’ i Geist ‘esperit’]

m ALIM Licor alcohòlic obtingut per la destil·lació del suc fermentat de les cireres.

->kitsch

■kitsch^* [kítʃ]

[mot al., ‘mal gust, obra d’art cursi’, probablement provinent d’un verb dialectal kitschen ‘fregar, untar, relliscar’, d’origen onomatopeic]

1 m ART 1 Obra pseudoartística i xarona.

2 p ext Mal gust que porta a produir obres xarones o a apreciar-les.

2 adj inv De malt gust. Decoració kitsch.

->kiwi

■kiwi^* [kíwi]

[abreviació de l’angl. kiwi berry, abans chinese berry ‘grosella xinesa’, cultivada a Nova Zelanda, del maorí kiwi, sobrenom donat als neozelandesos]

m 1 ORNIT Gènere d’ocells de l’ordre dels apterigiformes, de la família dels apterígids (Apterix sp), que comprèn tres espècies, de bec molt llarg i prim, lleugerament corbat cap avall i les plomes brunes, estretes i allargades.

2 BOT i ALIM 1 Actinídia.

2 Fruit comestible de l’actinídia, baia grossa verda, recoberta per una pell marró rasposa i amb borrissol.

->klebshormidials

■klebshormidials

Part. sil.: kleb_shor_mi_di_als

f BOT 1 pl Ordre de cloròfits de la classe de les carofícies format per tres gèneres d’algues filamentoses no ramificades (Klebshormidium, Stichococcus i Raphidonema), que habiten en ambients terrestres o aquàtics.

2 sing Cloròfit de l’ordre de les klebshormidials.

->klebsiel·la

klebsiel·la

Part. sil.: kleb_si_el_la

f MICROB Gènere de bacteris gramnegatius, sense motilitat, de la família de les enterobacteriàcies, sovint paràsits, en forma de bastons convexos.

->kleenex

kleenex^* [klíneks]

[mot angl. nord-americà (1925), marca registrada, de kleen per clean ‘netejar’ i el sufix -ex]

m Mocador de paper.

->km

km

símb METROL quilòmetre.

->knockdown

knockdown^* [nɔ̀kdáwn]

m ESPORT [sigla KD] En la boxa, caiguda a terra d’un boxador per l’efecte d’un cop del contrari, després de la qual pot aixecar-se abans que l’àrbitre acabi el compte de 10 segons.

->knockout

knockout^* [nɔ̀káwt]

m ESPORT 1 [sigla KO] En la boxa, fora de combat.

2 ‘knockout’ tècnic [sigla KOT] En la boxa, inferioritat.

->knut

■knut

m Assot format amb tires de cuir retortes amb filferro, emprat a Rússia fins a la meitat del segle XIX com a instrument de suplici.

->KO

KO

[de l’angl. knockout] sigla m ESPORT fora de combat.

->koiné

■koiné

[pl -és] f LING 1 Llengua grega que, basada en el dialecte àtic, fou parlada per tota la Mediterrània.

2 p ext Llengua comuna, general i, en oposició al dialecte, de caràcter uniforme que es presenta en tot un territori.

->kolkhoz

kolkhoz

Part. sil.: kol_khoz

[pl -zos] m Granja col·lectiva soviètica de camperols per a la producció agrícola.

->koma

koma

m LING Llengua parlada a l’oest d’Etiòpia.

->kombu

kombu

m ALIM Alga bruna de color marró fosc i amb forma de làmina, rica en iode, en àcid glutàmic i en àcid algínic, molt utilitzada en la cuina japonesa.

->komi

komi

1 adj Relatiu o pertanyent als komis.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble finoúgric, establert a la república dels Komis (Federació Russa).

3 m LING Ziriè.

->kopek

kopek

m Copec.

->kordofanià

kordofanià

Part. sil.: kor_do_fa_ni_à

m LING Kurdufanià.

->kórē

kórē

f ART Cora.

->kosovar

■kosovar

adj i m i f De Kosovo (província de Sèrbia).

->KOT

KOT

[de l’angl. knockout i tècnic] sigla m ESPORT inferioritat.

->koto

koto

m MÚS Instrument de cordes pinçades japonès de la família de les cítares, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma allargada i corbada, amb obertures acústiques laterals i amb tretze cordes de seda, que es toca generalment en posició horitzontal, amb uns plectres en forma de didal.

->kp

kp

símb FÍS quilopond.

->Kr

Kr

símb QUÍM criptó.

->krarupització

krarupització

Part. sil.: kra_ru_pit_za_ci_ó

f TELECOM Procediment de càrrega contínua d’un cable telefònic.

->krausisme

krausisme

Part. sil.: krau_sis_me

m FILOS Corrent de pensament, lligat a la filosofia de Krause, desenvolupat al segle XIX, completament marginal a la major part d’Europa, però que tingué una notable importància a Castella.

->krausista

krausista

Part. sil.: krau_sis_ta

FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent al krausisme.

2 m i f Seguidor de Krause o del krausisme.

->kremlin

■kremlin

m HIST Als països eslaus, fortalesa emmurallada, on hi havia el palau del rei o del príncep i els principals edificis públics, civils i religiosos.

->krill

krill^* [kríl]

[nor ] m ZOOL Nom genèric de certs crustacis planctònics de l’ordre dels eufausiacis, que són el principal aliment de molts peixos i cetacis.

->krivitx

krivitx -a

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als krivitxos.

2 m i f Individu d’un poble eslau oriental que durant l’alta edat mitjana habità al nord de la Rússia actual, a l’est de Lituània.

->ksi

■ksi

[del gr. ksi, íd.]

f Csi.

->Ku

Ku

símb QUÍM kurtxatovi.

->kufia

kufia

Part. sil.: ku_fi_a

f INDUM Mocador de cotó o de llana, plegat triangularment, amb què els àrabs, sobretot els beduïns, es cobreixen el cap.

->kulak

kulak

m HIST Propietari rural rus.

->kumbaià

kumbaià

Part. sil.: kum_ba_ià

[pl -às] iròn 1 adj Dit de l’estil, el tarannà, la música, etc., característics de certs ambients escoltes, excursionistes, ecologistes o progressistes catalans. L’esperit kumbaià. Cançons kumbaiàs.

2 adj i m i f Dit de la persona que participa de l’esperit kumbaià. Una noia kumbaià.

->kung-fu

kung-fu

m ESPORT Art marcial, d’origen xinès, que constitueix una forma d’educació física i un esport de combat sense armes, similar al karate i on és important el joc de cames.

->kungurià

kungurià -ana

Part. sil.: kun_gu_ri_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al kungurià.

2 m Estatge (i edat) del permià mitjà, comprès entre l’artinskià, a la base, i l’ufimià, al sostre.

->kunzita

kunzita

f MINERAL Varietat d’espodumena, molt apreciada en joieria.

->kurd

■kurd -a

Hom.: curt

1 adj i m i f Del Kurdistan (regió del SO d’Àsia), dels kurds (poble) o del kurd (llengua).

2 m i f ETNOL Individu d’un poble d’origen indoeuropeu que habita una àmplia zona, actualment dividida entre Turquia, Iraq, Iran, Síria i Armènia.

3 m LING Llengua del grup irànic nord-occidental, fraccionada en nombrosos dialectes, parlada pels kurds.

->kurdufanià

kurdufanià

Part. sil.: kur_du_fa_ni_à

m LING Grup de llengües de la família nigerokurdufaniana parlades al Sudan.

->kuros

kuros

m ART Curos.

->kurtxatovi

kurtxatovi

m QUÍM [símb: Ku] Nom proposat per l’URSS per a designar l’unnilquadi.

->kuwaitià

■kuwaitià -ana

Part. sil.: ku_wai_ti_à

adj i m i f De Kuwait (estat d’Àsia).

->kV

kV

símb QUÍM quilovolt.

->kW

kW

símb ELECT i METROL quilowatt.

->kwa

kwa

adj i m inv LING Dit del grup de llengües africanes de la branca nigerocongolesa de la família nigerokurdufaniana parlades pels àkans, els baules, els aixantis i altres pobles de raça guineana entre el Bandana i el delta del Níger.

->kWh

kWh

símb ELECT i METROL quilowatt hora.

->kyrieleison

■kyrieleison

Part. sil.: ky_ri_e_lei_son

[del gr. Kýrie, eléēson ‘Senyor, tingueu pietat’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m LITÚRG 1 Invocació litúrgica d’origen grec amb la qual hom respon a una lletania.

2 col·loq Nom donat als cants dels enterraments i dels oficis de morts.

->kyu

kyu^* [kjú]

[jap ] m ESPORT En el judo i altres arts marcials, categoria oficial que estableix en una sèrie de graus el nivell de coneixements bàsics d’un esportista.