->majordom

■majordom -a

Cp. majordona

[del b. ll. majordomus, aglutinació de major domus ‘el més gran de la casa’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

1 1 m i f Criat principal a càrrec del qual va el govern econòmic d’una casa o hisenda.

2 m i f Criat que s’ocupa de supervisar les tasques de la llar.

3 m HIST A la corona catalanoaragonesa, primer funcionari palatí, que tenia cura dels serveis de la casa reial.

2 m HIST En les confraries, oficial nomenat per satisfer les despeses, tenir cura de les funcions, etc.

3 m i f REL TREB Entre els treballadors d’una fàbrica, encarregat de la vigilància.

4 [en desús] f Muller d’un majordom.

->majordomatge

■majordomatge

[de majordom]

m Càrrec de majordom.

->majordomia

■majordomia

Part. sil.: ma_jor_do_mi_a

[de majordom; 1a FONT: 1324]

f 1 Majordomatge.

2 Oficina del majordom.

->majordona

■majordona

Cp. majordom

[alteració de majordoma, fem. de majordom, conseqüència del fet d’haver-se sentit, ja en època medieval, el masc. com un comp. de hom ‘home’; 1a FONT: s. XVI]

f Dona que porta el pòndol de la casa d’un capellà.

->majoret

majoret

[de l’angl. nord-americà majorette, abreviació de drum majorette ‘tambor major femení’, comp. de drum ‘tambor’, major ‘major’, pres abreujadament del fr. sergent major i el sufix dimin. a la francesa -ette]

f FOLK Cadascuna de les noies o adolescents que desfilen en uniforme militar de fantasia, brandant una vareta, acompanyades d’una banda de tambors i cornetes.

->majoria

■majoria

Part. sil.: ma_jo_ri_a

[de major; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Part més nombrosa d’un conjunt de coses o, especialment, de persones. La majoria és autòctona. La majoria d’ells han aprovat.

2 esp En una votació, part més gran dels vots emesos en un sentit o en l’altre.

3 POLÍT Fracció d’una assemblea la política de la qual reuneix habitualment el major nombre de vots.

4 majoria absoluta Majoria que excedeix la meitat del total dels vots emesos, o la meitat dels membres d’una assemblea.

5 majoria relativa (o simple) Majoria que excedeix el nombre de vots corresponents a les altres alternatives, o el nombre de membres dels altres partits o coalicions.

2 MIL 1 Càrrec de major.

2 Oficina del major.

3 majoria d’edat DR CIV majoritat 2.

->majorina

majorina

f NUMIS Antiga moneda romana de bronze, la més gran de les encunyades a conseqüència de la reforma de Dioclecià, que substituí el sesterci.

->majorista

■majorista

[de major]

m i f Comerciant a l’engròs.

->majoritari

■majoritari -ària

[formació culta analògica sobre la base del b. ll. majorĭtas, -ātis ‘majoria’]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la majoria 1. Partit majoritari.

2 ELECTRÒN En un semiconductor, dit dels portadors que hi ha en nombre superior a la meitat del total de portadors.

->majoritat

■majoritat

[del b. ll. majorĭtas, -ātis ‘majoria’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de major.

2 DR CIV Condició del major d’edat.

->majorment

■majorment

[de major]

adv Principalment.

->majúscul

■majúscul -a

[del ll. majŭscŭlus, íd., dimin. de major; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Molt gran o gros. Un escàndol majúscul.

2 adj i f ESCR i GRÀF [abrev maj.] Lletra més gran i sovint de forma diferent que l’ordinària, dita minúscula.

->maki

maki

m ZOOL Maqui.

->makizushi

makizushi^* [màkizúʃi]

[jap ] m GASTR Rotlle de sushi.

->mal¹

■mal¹

Hom.: malt

Cp. mal de cap (acc. 5 2) amb maldecap

[com a adj., subst. i adv., respectivament del ll. malus, -a, -um; malum; male, que es troben també en el mateix ordre de parentiu; 1a FONT: s. XII]

m 1 1 Dany material o moral. Ningú no li vol mal. Un mal mai no ve tot sol. Aquests freds han fet mal a les oliveres. No hi ha mal que duri cent anys, ni cos que no el pugui resistir.

2 Allò que és causa de mal.

3 al mal, fes-li bona cara fig Al mal temps, bona cara.

4 als grans mals, grans remeis Refrany que vol dir que calen solucions dràstiques als problemes greus.

5 anar a mal Empitjorar, especialment els afers. L’empresa va a mal, cada dia té més pèrdues.

6 mal de molts, conhort de boigs Comentari que es fa quan algú pretén de conhortar-se dels seus mals dient que molts també els pateixen.

7 mal haja! (o mal hagen!) Maleït sigui, malhaja. Mal hagen els traïdors!

8 mal per mal Expressió usada per a indicar preferències entre dues o més possibilitats dolentes, desagradables, etc., una de les quals ha d’esdevenir-se forçosament. Mal per mal, una mort ràpida.

9 posar mal (entre dues persones o més) Ésser causa de discòrdia entre elles.

10 posar mal allà on no n’hi ha Voler veure mal on no n’hi ha.

11 qui canta, els seus mals espanta Refrany que, per alleujar els mals o afliccions, recomana de distreure’s.

12 veure mal (en alguna cosa) Veure-hi un dany, mala intenció, etc.

2 Allò que és defectuós en algú o alguna cosa. Calla’n el mal i digues-ne el bé. No es pot dir mal del dia fins que passat sia.

3 esp PAT 1 Alteració de les condicions fisiològiques normals acompanyada de sofriment físic.

2 mal de mar Mareig.

4 esp PAT 1 Malaltia.

2 mal anglès Raquitisme.

3 mal blanc Muguet.

4 mal caduc Epilèpsia.

5 mal de muntanya (o d’altura) Estat morbós provocat per la disminució de la pressió atmosfèrica.

6 mal de pedra Litiasi.

7 mal de ronyons Lumbago.

8 mal de Sant Llàtzer Elefantiasi.

9 mal de Sant Llàtzer Lepra.

10 mal de Sant Pau Epilèpsia.

11 mal de Sant Roc Silicosi.

12 mal d’ofegor Asma.

13 mal dolent (o lleig) pop Càncer.

14 mal francès Sífilis.

15 mal perforant Denominació genèrica de certes lesions tegumentàries que tenen tendència a fer-se més profundes, causades generalment per lesions nervioses.

16 mal suboccipital Tuberculosi de les vèrtebres atles i axis.

5 esp PAT 1 Dolor. Mal de costat. Mal d’illada.

2 mal de cap Cefalàlgia.

3 mal de coll angina 1 1.

4 mal de queixal Neuràlgia provocada per qualsevol afecció de les peces dentals.

5 mal d’estómac Gastràlgia.

6 mal de ventre Enteràlgia.

7 mal d’orella Otàlgia.

6 esp PAT Ferida.

7 FITOPAT Malura.

8 RELIG, FILOS i ÈTIC Privació del bé, allò que fa que un ésser (una cosa, una persona) no sigui bo, allò que és contrari a la llei moral. Discernir el bé del mal. L’existència del mal. Quin mal hi ha a fer-ho?

9 mal donat Embruixament.

10 mal d’ull Malefici que hom creu exercit mitjançant l’esguard.

11 mal holandès de l’om FITOPAT Greu malura de l’om, anomenada també grafiosi, propagada per escolítids i causada pel fong Ceratocystis ulmi, que li causa un esgrogueïment inicial de les fulles, l’assecament posterior de les branques i la mort.

->mal²

■mal²

Hom.: malt

[v. mal¹]

adv 1 [usat generalment precedint un participi passat en funció d’adjectiu] 1 No gens bé. Una cosa mal feta. Una paraula mal dita. Una persona mal vestida. Parlar mal, jutjar mal, d’algú. Mal si ho fas, mal si no ho fas. Mal m’està el dir-ho. Si mal no recordo...

2 Serveix per a formar expressions de maledicció. Mal et morissis!

2 [ocupant la posició inicial de la proposició] Difícilment. Mal pot explicar-ho si ell mateix no ho entén.

3 mal que [introduint una proposició amb el verb en subjuntiu] loc conj Encara que. Mal que rebentis, no t’ajudaré.

4 mal que bé Més bé o més malament.

->mal³

■mal³ -a

Hom.: malt

[v. mal¹]

[usat sempre anteposat al nom que qualifica] adj 1 1 Dolent, tot altre que bo. Un mal alumne. Una mala persona. Té mala fama. No digueu males paraules ni feu males accions. Deu estar malalt: fa mala cara. Està enfadat amb mi: em fa mala cara. Un aparell en mal estat. Arribes en mal punt. Vaig passar una mala estona. Demà farà mal temps. Porto males notícies. Té mal gust.

2 Serveix per a formar expressions de maledicció. Mal llamp! Mala vegada! Mala mort facis!

2 a males (o a les males) loc adv Violentament, amb coerció. A les males, no aconseguiràs res.

3 de mal [seguit d’un infinitiu] Difícil de. Una feina de mal fer. Això fa de mal dir.

4 mal serà que... Expressió usada per a indicar la improbabilitat que una cosa temuda arribi a esdevenir-se. Mal serà que no aprovem cap assignatura.

5 ni un mal... Expressió usada per a indicar la manca absoluta d’alguna cosa. No teníem ni un mal tros de pa.

6 una mala cosa Expressió usada com a terme de comparació en frases en què hom pondera la malesa, l’excés, etc., d’alguna cosa. Beu com una mala cosa.

->mal-

mal-

Prefix, del llatí male, que significa ‘mal’ o ‘malament’. Ex.: malparlat, malastruc, malmenar, malpensar.

->mala¹

■mala¹

[del fr. ant. male, actual malle ‘bagul’, i aquest, del fràncic *malha ‘sac de viatge’; 1a FONT: 1342]

f CORR 1 Cartera del correu. Una mala de cuir negre.

2 Servei de correus, especialment a l’Índia.

->mala²

■mala²

[del cast. mala, aplicat a la segona carta en valor, menys que l’as]

f JOCS En el joc del tresillo i altres, el segon atot.

->malabar

■malabar

[de Malabar, nom d’una regió litoral del sud-oest de l’Índia]

1 adj i m i f De Malabar (plana del SO de l’Índia).

2 adj i m LING Malaiàlam.

3 m pl BOT i JARD Planta herbàcia de la família de les compostes (Chrysanthemum indicum), de fulles sinuades o pinnatífides i de capítols grossos, de color rosat, groc o blanc.

4 jocs malabars JOCS Exercicis d’habilitat i destresa que hom practica com a espectacle, consistents a llançar enlaire diferents boles o altres objectes i tomar-los de manera que no caiguin a terra.

5 ritu malabar LITÚRG Variant del ritu caldeu, propi de la regió de Malabar.

->malabàric

■malabàric -a

adj malabar 1.

->malabarisme

■malabarisme

m 1 JOCS Joc malabar.

2 fig Acció destra, hàbil. Amb els seus malabarismes ha aconseguit d’estafar-nos a tots.

->malabarista

■malabarista

[de malabar]

m i f JOCS Persona destra a fer jocs malabars.

->malabonança

malabonança

[de mal³ i bonança]

f AGR 1 Mal temps per a les plantes, les collites.

2 tenir malabonança Ésser el temps desfavorable o perjudicial per a les plantes. Les patates han tingut enguany malabonança.

->malabsorció

malabsorció

Part. sil.: mal_ab_sor_ci_ó

f FISIOL Transferència deficient de substàncies nutritives a través de la mucosa intestinal.

->malabua

■malabua

Part. sil.: ma_la_bu_a

f PAT Malgrà.

->malac-¹

■malac-¹

Forma prefixada del mot grec malakós, que significa ‘tou’. Ex.: malacosi, malacoma.

->malac-²

■malac-²

Forma prefixada del mot grec malákion, que significa ‘mol·lusc’. Ex.: malacostracis.

->malacarós

■malacarós -osa

adj dial Malcarat.

->malàcia

■malàcia

Part. sil.: ma_là_ci_a

[del gr. malakía ‘blanesa’, der. de malakós ‘bla’]

f PAT 1 Remolliment anormal.

2 Alteració del gust consistent en un desig morbós d’aliments excitants o àcids sense valor nutritiu.

->malaco-¹

■malaco-¹

Forma prefixada del mot grec malakós, que significa ‘tou’. Ex.: malacopatia, malacopterigi.

->malaco-²

■malaco-²

Forma prefixada del mot grec malákion, que significa ‘mol·lusc’. Ex.: malacologia.

->malacobdel·la

malacobdel·la

f ZOOL Gènere de nemertins enoploides de l’ordre dels bdel·lonemertins (Malacobdella sp), paràsits i comensals de molts lamel·libranquis.

->malacobdèl·lids

malacobdèl·lids

m ZOOL 1 pl Família de nemertins de la classe dels enoploides, a la qual pertany la malacobdel·la.

2 sing Nemertí de la família dels malacobdèl·lids.

->malacòfil

■malacòfil -a

adj BOT Dit de les plantes pol·linitzades per mol·luscs terrestres.

->malacofília

■malacofília

Part. sil.: ma_la_co_fí_li_a

f BOT Pol·linització realitzada mitjançant la intervenció dels mol·luscs terrestres.

->malacofil·le

malacofil·le -a

adj BOT Dit dels vegetals, especialment els de tendència xeròfila, que tenen fulles gruixudes i blanes, les quals s’arruguen si perden aigua.

->malacòleg

malacòleg -òloga

[de malaco²- i -leg]

m i f ZOOL Persona versada en malacologia.

->malacologia

■malacologia

Part. sil.: ma_la_co_lo_gi_a

[de malaco²- i -logia]

f ZOOL Branca de la zoologia que tracta dels mol·luscs.

->malacològic

■malacològic -a

[de malacologia]

adj ZOOL Relatiu o pertanyent a la malacologia.

->malaconsellar

■malaconsellar

Part. sil.: mal_a_con_se_llar

[de mal- i aconsellar]

v tr Donar mals consells a algú. El van malaconsellar, i això el va perdre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malaconsellar

GERUNDI: malaconsellant

PARTICIPI: malaconsellat, malaconsellada, malaconsellats, malaconsellades

INDICATIU PRESENT: malaconsello, malaconselles, malaconsella, malaconsellem, malaconselleu, malaconsellen

INDICATIU IMPERFET: malaconsellava, malaconsellaves, malaconsellava, malaconsellàvem, malaconsellàveu, malaconsellaven

INDICATIU PASSAT: malaconsellí, malaconsellares, malaconsellà, malaconsellàrem, malaconsellàreu, malaconsellaren

INDICATIU FUTUR: malaconsellaré, malaconsellaràs, malaconsellarà, malaconsellarem, malaconsellareu, malaconsellaran

INDICATIU CONDICIONAL: malaconsellaria, malaconsellaries, malaconsellaria, malaconsellaríem, malaconsellaríeu, malaconsellarien

SUBJUNTIU PRESENT: malaconselli, malaconsellis, malaconselli, malaconsellem, malaconselleu, malaconsellin

SUBJUNTIU IMPERFET: malaconsellés, malaconsellessis, malaconsellés, malaconselléssim, malaconselléssiu, malaconsellessin

IMPERATIU: malaconsella, malaconselli, malaconsellem, malaconselleu, malaconsellin

->malacopterigi

■malacopterigi -ígia

ICT 1 adj Que té les aletes toves.

2 m 1 pl Nom, actualment en desús, donat al grup de peixos osteïctis que presenten els radis de les aletes tous i articulats.

2 sing Peix del grup dels malacopterigis.

->malacostracis

■malacostracis

m ZOOL 1 pl Subclasse d’artròpodes de la classe dels crustacis, amb el cos format per vint segments, amb una closca que els recobreix el tòrax.

2 sing Artròpode de la subclasse dels malacostracis.

->malacostumar

■malacostumar

Part. sil.: mal_a_cos_tu_mar

[de mal- i acostumar]

v 1 tr Acostumar malament. Aquest noi, el malacostumen.

2 pron De tants miraments, s’ha malacostumat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malacostumar

GERUNDI: malacostumant

PARTICIPI: malacostumat, malacostumada, malacostumats, malacostumades

INDICATIU PRESENT: malacostumo, malacostumes, malacostuma, malacostumem, malacostumeu, malacostumen

INDICATIU IMPERFET: malacostumava, malacostumaves, malacostumava, malacostumàvem, malacostumàveu, malacostumaven

INDICATIU PASSAT: malacostumí, malacostumares, malacostumà, malacostumàrem, malacostumàreu, malacostumaren

INDICATIU FUTUR: malacostumaré, malacostumaràs, malacostumarà, malacostumarem, malacostumareu, malacostumaran

INDICATIU CONDICIONAL: malacostumaria, malacostumaries, malacostumaria, malacostumaríem, malacostumaríeu, malacostumarien

SUBJUNTIU PRESENT: malacostumi, malacostumis, malacostumi, malacostumem, malacostumeu, malacostumin

SUBJUNTIU IMPERFET: malacostumés, malacostumessis, malacostumés, malacostuméssim, malacostuméssiu, malacostumessin

IMPERATIU: malacostuma, malacostumi, malacostumem, malacostumeu, malacostumin

->malacura

■malacura

[de mal³ i cura]

f Incúria, negligència.

->màlaga

■màlaga

m VITIC Vi licorós, de color fosc i sabor dolç i fort, elaborat amb raïm de la regió de Màlaga.

->malagradós

■malagradós -osa

Part. sil.: mal_a_gra_dós

[de mal- i agradós; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj Aspre en el tracte, no gens agradós. Quina noia més malagradosa!

->malagraït

■malagraït -ïda

Part. sil.: mal_a_gra_ït

[de mal- i agraït; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj i m i f Que no agraeix el que hom ha fet per ell, ingrat. De malagraïts, l’infern n’és ple.

->malaguanyat

■malaguanyat -ada

[de l’adv. ant. mala, segurament procedent de construccions modals com en mala hora; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj 1 No aprofitat. Malaguanyat el temps que hi hem esmerçat.

2 Mort, perdut, prematurament. Malaguanyat xicot: tant que prometia!

->malagueny

■malagueny -a

1 adj i m i f De Màlaga (ciutat i província d’Andalusia).

2 f MÚS 1 Cançó típica andalusa, originària de la zona de Màlaga, vinculada al cante hondo.

2 Música de dansa antiga (segle XVII), vinculada a la zona de Màlaga.

3 f TÈXT Teixit originari de Màlaga, semblant al semis però més prim, amb lligat de tafetà.

->malagueta

■malagueta

f 1 BOT Planta herbàcia perenne de la família de les zingiberàcies (Aframomum melegueta), molt robusta i amb grossos rizomes, tiges erectes, fulles lanceolades, flors grogues amb aspecte d’orquídia, i fruit capsular piriforme de color ataronjat, oriünda de l’Àfrica occidental.

2 Llavor de la malagueta, aromàtica i de gust picant, emprada en la fabricació de licors.

->malai

■malai -a

Part. sil.: ma_lai

1 adj i m i f De Malacca (península del SE d’Àsia), dels malais (poble) o del malai (llengua).

2 m i f ETNOL Individu d’un poble, de raça paleomongòlida, estès per la península de Malacca i les illes de Sumatra, Java, Cèlebes i Filipines.

3 m LING Llengua, pertanyent a la branca indonèsia de la família austronèsia, parlada principalment a Malàisia, Indonèsia i Timor.

->malaiàlam

■malaiàlam

Part. sil.: ma_la_ià_lam

1 adj Relatiu o pertanyent al malaiàlam.

2 m LING Llengua dravídica parlada al llarg de la costa de Malabar, al SW de l’Índia.

->malaiopolinesi

■malaiopolinesi -èsia

Part. sil.: ma_la_io_po_li_ne_si

adj i m LING Austronèsic.

->malairós

■malairós -osa

Part. sil.: mal_ai_rós

[de mal- i airós]

adj Desairós.

->malaisi

■malaisi -àisia

Part. sil.: ma_lai_si

adj i m i f De Malàisia (estat d’Àsia).

->malalt

■malalt -a

[ant. malaute i malalte, ll. vg. male habĭtus ‘el qui se sent malament’, participi de male se habēre ‘sentir-se malament’; 1a FONT: c. 1181]

1 1 adj i m i f PAT Afectat de malaltia, mancat de salut.

2 adj p ext Tenir l’estómac malalt.

2 adj fig 1 Una ànima malalta.

2 cor malalt Cor torbat per una passió.

->malaltejar

■malaltejar

[de malalt; 1a FONT: 1617]

v intr PAT Estar malalt o malaltís, ésser de salut feble.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malaltejar

GERUNDI: malaltejant

PARTICIPI: malaltejat, malaltejada, malaltejats, malaltejades

INDICATIU PRESENT: malaltejo, malalteges, malalteja, malaltegem, malaltegeu, malaltegen

INDICATIU IMPERFET: malaltejava, malaltejaves, malaltejava, malaltejàvem, malaltejàveu, malaltejaven

INDICATIU PASSAT: malaltegí, malaltejares, malaltejà, malaltejàrem, malaltejàreu, malaltejaren

INDICATIU FUTUR: malaltejaré, malaltejaràs, malaltejarà, malaltejarem, malaltejareu, malaltejaran

INDICATIU CONDICIONAL: malaltejaria, malaltejaries, malaltejaria, malaltejaríem, malaltejaríeu, malaltejarien

SUBJUNTIU PRESENT: malaltegi, malaltegis, malaltegi, malaltegem, malaltegeu, malaltegin

SUBJUNTIU IMPERFET: malaltegés, malaltegessis, malaltegés, malaltegéssim, malaltegéssiu, malaltegessin

IMPERATIU: malalteja, malaltegi, malaltegem, malaltegeu, malaltegin

->malaltia

■malaltia

Part. sil.: ma_lal_ti_a

[de malalt; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 PAT Nom genèric de tot procés morbós considerat des de la causa inicial fins a les darreres conseqüències. Una malaltia aguda, crònica. Una malaltia contagiosa, aplegadissa, encomanadissa.

2 malaltia mental PSIC i PSIQ Deficiència en el procés d’organització progressiva de la personalitat, que comporta alhora un procés de regressió.

2 FITOPAT Qualsevol derivació de l’estat fisiològic normal d’una planta.

->malaltís

■malaltís -issa

[de malalt; 1a FONT: 1328]

adj PAT Que té poca salut, que mostra una disposició habitual a estar malalt.

->malaltós

■malaltós -osa

[de malalt]

adj Malaltís.

->malaltús

■malaltús -ussa

[de malalt]

adj Malaltís.

->malament

■malament

[de mal³ i -ment; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv 1 No gens bé. Aquest noi es porta molt malament. Ho fa tot malament. L’afer ha anat malament. Estar algú malament de diners.

2 1 Indica que els fets relacionats amb el context o amb la situació esdevindran negatius o insatisfactoris. Malament si no prenem precaucions. Per a les botigues, malament aquests dies de pluja.

2 malament rai malament 2. A la seva edat, si no troba aviat una altra feina, malament rai.

->malamorós

■malamorós -osa

Part. sil.: mal_a_mo_rós

[de mal- i amorós]

adj Malagradós.

->malamut d’Alaska

malamut d’Alaska

m ZOOL Gos d’origen àrtic de pèl abundós i espès de color gris o negre amb taques blanques, orelles de punta i cua en forma de plomall, cargolada cap amunt, utilitzat com a animal de tir de trineus.

->malanança

■malanança

Part. sil.: mal_a_nan_ça

[deriv. de l’ant. malanant; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Mala fortuna, desgràcia.

2 ant PAT Malaltia.

->malanat

■malanat -ada

Part. sil.: mal_a_nat

Cp. malnat

[si bé pot tractar-se d’un comp. de mal³ i anar, com el grup de malanança, malanant, també es podria considerar un comp. de mala (cf. malaguanyat) i nat, és a dir, ‘nat en mala hora, malaurat’; 1a FONT: s. XIII]

adj Desgraciat.

->malandrí

■malandrí

[de l’it. malandrino, íd., i aquest, del ll. malandrĭa ‘mena de lepra’; 1a FONT: 1363]

m Lladre de camí ral; bandit.

->malànima

■malànima

Part. sil.: mal_à_ni_ma

[de mal³ i ànima]

adj i m i f De mals sentiments, de natura cruel. Aquells malànimes el van matar.

->malaparellat

■malaparellat -ada

Part. sil.: mal_a_pa_re_llat

[de mal- i aparellat]

adj En mal estat.

->malapler

■malapler

[aglutinació de mal a pler]

adv dial Amb malestar o indisposició. Avui estic molt malapler.

->malapte

■malapte -a

Part. sil.: mal_ap_te

[de mal- i apte]

adj Mancat de destresa, d’aptesa.

->malaptesa

■malaptesa

Part. sil.: mal_ap_te_sa

[de mal- i aptesa]

f Manca de destresa, d’aptesa.

->malaquita

■malaquita

[del ll. molochītis, -ĭdis, i aquest, del gr. molokhítēs, íd., de molokhḗ, variant de malakhḗ ‘malva’, per semblança de color amb el de la planta]

f MINERAL Carbonat bàsic de coure, Cu₂(CO₃)(OH)₂, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, de color verd viu, utilitzat com a pedra ornamental.

->malar

■malar

adj i m ANAT ANIM Dit de l’os de la cara situat al costat inferior i extern de l’òrbita, recolzat en el maxil·lar, amb dues apòfisis, una de frontal i una altra de temporal.

->malarec

■malarec -ega

[de mal³ i arec¹]

adj De mal aregar, indòmit.

->malària

■malària

Part. sil.: ma_là_ri_a

[de l’it. malaria, comp. de mala ‘mala’ i aria (fem.) ‘aire’]

f 1 PAT Malaltia infecciosa endèmica produïda per protozous del gènere Plasmodium i transmesa a l’home per la picada del mosquit anòfel infectat.

2 malària equina VETER Septicèmia dels animals de peu rodó originada per un virus i caracteritzada per una febre recurrent.

->malarmat

■malarmat

Part. sil.: mal_ar_mat

[de mal- i armat]

m ICT Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels peristèdids (Peristedion cataphractum), amb el cos recobert de plaques dèrmiques ossificades que constitueixen una armadura.

->malastre

■malastre

Part. sil.: mal_as_tre

[de mal- i astre, en el sentit de ‘fat, predestinació’; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m Esdeveniment funest, calamitat.

->malastruc

■malastruc -uga

Part. sil.: mal_as_truc

[deriv. de malastre amb el sufix -uc que apareix en altres mots com poruc, xaruc, feixuc, caduc, etc; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que té desgràcia, malaurat.

2 Que porta desgràcia.

->malastrugament

■malastrugament

[de malastruc]

adv Desgraciadament.

->malastrugança

■malastrugança

Part. sil.: mal_as_tru_gan_ça

[de malastruc]

f Mala sort, dissort.

->malastruguesa

■malastruguesa

Part. sil.: mal_as_tru_gue_sa

[de malastruc]

f 1 Qualitat de malastruc.

2 Malastrugança.

->malat

malat

Hom.: melat

m QUÍM ORG Qualsevol sal o èster de l’àcid màlic.

->malauradament

■malauradament

Part. sil.: mal_au_ra_da_ment

[de malaurat]

adv Desgraciadament.

->malaurança

■malaurança

Part. sil.: mal_au_ran_ça

[mot paral·lel de benaurança; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Sort adversa.

2 Esdeveniment advers, funest.

->malaurat

■malaurat -ada

Part. sil.: mal_au_rat

Cp. malurat

[mot paral·lel de benaurat; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Desgraciat, infeliç. Duien aquell malaurat al suplici.

->malaveig

■malaveig

Part. sil.: ma_la_veig

m dial Acció de malavejar.

->malavejar

■malavejar

Part. sil.: mal_a_ve_jar

v intr dial Maldar, trastejar.

->malaventura

■malaventura

Part. sil.: mal_a_ven_tu_ra

[de mal³ i aventura; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f Desgràcia, infortuni.

->malaventuradament

■malaventuradament

Part. sil.: mal_a_ven_tu_ra_da_ment

[de malaventurat]

adv Desgraciadament, dissortadament.

->malaventurat

■malaventurat -ada

Part. sil.: mal_a_ven_tu_rat

[de mal- i aventurat; 1a FONT: 1435]

adj Desgraciat, dissortat.

->malaventurós

■malaventurós -osa

Part. sil.: mal_a_ven_tu_rós

[de mal- i aventurós]

adj Que porta malaventura.

->malaventurosament

■malaventurosament

Part. sil.: mal_a_ven_tu_ro_sa_ment

[de malaventurós]

adv Malaventuradament.

->malavesar

■malavesar

Part. sil.: mal_a_ve_sar

[de mal- i avesar]

v 1 tr Malacostumar.

2 pron S’ha malavesat a fer servir sempre el cotxe.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malavesar

GERUNDI: malavesant

PARTICIPI: malavesat, malavesada, malavesats, malavesades

INDICATIU PRESENT: malaveso, malaveses, malavesa, malavesem, malaveseu, malavesen

INDICATIU IMPERFET: malavesava, malavesaves, malavesava, malavesàvem, malavesàveu, malavesaven

INDICATIU PASSAT: malavesí, malavesares, malavesà, malavesàrem, malavesàreu, malavesaren

INDICATIU FUTUR: malavesaré, malavesaràs, malavesarà, malavesarem, malavesareu, malavesaran

INDICATIU CONDICIONAL: malavesaria, malavesaries, malavesaria, malavesaríem, malavesaríeu, malavesarien

SUBJUNTIU PRESENT: malavesi, malavesis, malavesi, malavesem, malaveseu, malavesin

SUBJUNTIU IMPERFET: malavesés, malavesessis, malavesés, malaveséssim, malaveséssiu, malavesessin

IMPERATIU: malavesa, malavesi, malavesem, malaveseu, malavesin

->malavinença

■malavinença

Part. sil.: mal_a_vi_nen_ça

[de mal³ i avinença]

f Desavinença.

->malavinent

■malavinent

Part. sil.: mal_a_vi_nent

adj Desavinent.

->malavingut

■malavingut -uda

Part. sil.: mal_a_vin_gut

[de mal- i avingut; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Que no s’avé amb altres. Són dos germans molt malavinguts.

->malawià

malawià -ana

Part. sil.: ma_la_wi_à

adj i m i f De Malawi (estat d’Àfrica).

->malaxació

■malaxació

Part. sil.: ma_la_xa_ci_ó

[del ll. malaxatio, -ōnis, íd.]

f ALIM i QUÍM IND Operació de malaxar.

->malaxador

■malaxador -a

[de malaxar]

ALIM i QUÍM IND 1 adj Que serveix per a malaxar.

2 1 m Aparell mesclador emprat en la malaxació.

2 f Malaxador.

->malaxar

■malaxar

[del ll. malaxare, i aquest, del gr. malássō ‘estovar’]

v tr ALIM i QUÍM IND 1 Mesclar un líquid amb un sòlid per tal d’obtenir una pasta homogènia.

2 Pastar mecànicament una massa per tal de mantenir-ne l’homogeneïtat i el grau de plasticitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malaxar

GERUNDI: malaxant

PARTICIPI: malaxat, malaxada, malaxats, malaxades

INDICATIU PRESENT: malaxo, malaxes, malaxa, malaxem, malaxeu, malaxen

INDICATIU IMPERFET: malaxava, malaxaves, malaxava, malaxàvem, malaxàveu, malaxaven

INDICATIU PASSAT: malaxí, malaxares, malaxà, malaxàrem, malaxàreu, malaxaren

INDICATIU FUTUR: malaxaré, malaxaràs, malaxarà, malaxarem, malaxareu, malaxaran

INDICATIU CONDICIONAL: malaxaria, malaxaries, malaxaria, malaxaríem, malaxaríeu, malaxarien

SUBJUNTIU PRESENT: malaxi, malaxis, malaxi, malaxem, malaxeu, malaxin

SUBJUNTIU IMPERFET: malaxés, malaxessis, malaxés, malaxéssim, malaxéssiu, malaxessin

IMPERATIU: malaxa, malaxi, malaxem, malaxeu, malaxin

->malbarat

■malbarat

[de malbaratar]

m 1 1 Acció de malbaratar;

2 l’efecte.

2 dur a malbarat Malbaratar, abandonar.

->malbaratador

■malbaratador -a

[de malbaratar]

adj i m i f Que malbarata.

->malbaratament

■malbaratament

[de malbaratar]

m Malbarat.

->malbaratar

■malbaratar

[de mal- i baratar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Deixar perdre, malgastar, els béns, una cosa de valor, dilapidar. Va malbaratar l’herència. No malbaratis el teu prestigi amb aquests disbarats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malbaratar

GERUNDI: malbaratant

PARTICIPI: malbaratat, malbaratada, malbaratats, malbaratades

INDICATIU PRESENT: malbarato, malbarates, malbarata, malbaratem, malbarateu, malbaraten

INDICATIU IMPERFET: malbaratava, malbarataves, malbaratava, malbaratàvem, malbaratàveu, malbarataven

INDICATIU PASSAT: malbaratí, malbaratares, malbaratà, malbaratàrem, malbaratàreu, malbarataren

INDICATIU FUTUR: malbarataré, malbarataràs, malbaratarà, malbaratarem, malbaratareu, malbarataran

INDICATIU CONDICIONAL: malbarataria, malbarataries, malbarataria, malbarataríem, malbarataríeu, malbaratarien

SUBJUNTIU PRESENT: malbarati, malbaratis, malbarati, malbaratem, malbarateu, malbaratin

SUBJUNTIU IMPERFET: malbaratés, malbaratessis, malbaratés, malbaratéssim, malbaratéssiu, malbaratessin

IMPERATIU: malbarata, malbarati, malbaratem, malbarateu, malbaratin

->malbé

■malbé

[de mal³ (adj.) i bé³ (subst.), que, unit amb el verb fer¹ o fer-se, equival a ‘fer mal profit, fer mala fi, espatllar, deteriorar, perdre’s’; 1a FONT: 1803, DEst.]

Mot emprat en l’expressió fer malbé loc verb Espatllar. Té unes males mans: no pot tocar res que no ho faci malbé. S’ha fet malbé la salut.

->malbò

■malbò -ona

[de mal³ i bo²]

adj dial Dolent.

->malcarat

■malcarat -ada

[de mal- i carat; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj 1 De cara repulsiva.

2 Que acostuma a fer mala cara a tothom.

->malcasar

■malcasar

[de mal- i casar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v tr Fer un mal casament. Els seus pares la van malcasar amb un hereu arruïnat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malcasar

GERUNDI: malcasant

PARTICIPI: malcasat, malcasada, malcasats, malcasades

INDICATIU PRESENT: malcaso, malcases, malcasa, malcasem, malcaseu, malcasen

INDICATIU IMPERFET: malcasava, malcasaves, malcasava, malcasàvem, malcasàveu, malcasaven

INDICATIU PASSAT: malcasí, malcasares, malcasà, malcasàrem, malcasàreu, malcasaren

INDICATIU FUTUR: malcasaré, malcasaràs, malcasarà, malcasarem, malcasareu, malcasaran

INDICATIU CONDICIONAL: malcasaria, malcasaries, malcasaria, malcasaríem, malcasaríeu, malcasarien

SUBJUNTIU PRESENT: malcasi, malcasis, malcasi, malcasem, malcaseu, malcasin

SUBJUNTIU IMPERFET: malcasés, malcasessis, malcasés, malcaséssim, malcaséssiu, malcasessin

IMPERATIU: malcasa, malcasi, malcasem, malcaseu, malcasin

->malcoix

malcoix

Part. sil.: mal_coix

m TRANSP Cotxe gran, tancat, amb dos seients interiors o quatre que tenia el pescant molt elevat i a la part posterior.

->malcompost

■malcompost -a

[de mal- i compost]

adj Malendreçat.

->malcontent

■malcontent -a

[de mal- i content]

adj i m i f Descontent.

->malcontentament

■malcontentament

[de mal- i contentament]

m Estat del qui està malcontent. Ens ha donat grans motius de malcontentament.

->malcorar

■malcorar

[der. de cor¹ o bé intensiu de acorar]

v tr dial Dissuadir.

->malcoratge

■malcoratge

m BOT Melcoratge.

->malcreient

■malcreient

Part. sil.: mal_cre_ient

[de mal- i creient; 1a FONT: 1534]

adj 1 Que, amb relació a una determinada religió, en professa qualsevol altra; infidel.

2 col·loq Desobedient, dit especialment dels infants.

->malcremat

■malcremat

[de mal- i cremat]

m Brasa fumosa.

->malcriadesa

■malcriadesa

Part. sil.: mal_cri_a_de_sa

[de malcriat]

f Qualitat de malcriat.

->malcriar

■malcriar

Part. sil.: mal_cri_ar

[de mal- i criar]

v tr Criar o educar malament un infant. Pobra criatura, l’han ben malcriada!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malcriar

GERUNDI: malcriant

PARTICIPI: malcriat, malcriada, malcriats, malcriades

INDICATIU PRESENT: malcrio, malcries, malcria, malcriem, malcrieu, malcrien

INDICATIU IMPERFET: malcriava, malcriaves, malcriava, malcriàvem, malcriàveu, malcriaven

INDICATIU PASSAT: malcrií, malcriares, malcrià, malcriàrem, malcriàreu, malcriaren

INDICATIU FUTUR: malcriaré, malcriaràs, malcriarà, malcriarem, malcriareu, malcriaran

INDICATIU CONDICIONAL: malcriaria, malcriaries, malcriaria, malcriaríem, malcriaríeu, malcriarien

SUBJUNTIU PRESENT: malcriï, malcriïs, malcriï, malcriem, malcrieu, malcriïn

SUBJUNTIU IMPERFET: malcriés, malcriessis, malcriés, malcriéssim, malcriéssiu, malcriessin

IMPERATIU: malcria, malcriï, malcriem, malcrieu, malcriïn

->malcriat

■malcriat -ada

Part. sil.: mal_cri_at

[de mal- i criat; 1a FONT: 1524]

adj Mancat de bona educació, de cortesia.

->malcuitor

■malcuitor -a

Part. sil.: mal_cui_tor

[de mal³ i cuitor]

adj Dit del llegum de mal coure, que no arriba mai a coure’s bé.

->malcurós

■malcurós -osa

[de mal- i curós]

adj Que no posa en les coses la cura deguda, negligent.

->maldanenc

maldanenc -a

adj i m i f De Maldà (Urgell).

->maldar

■maldar

[coincident amb l’ant. mot jueu romànic meldar ‘estudiar, exercitar-se’, d’on ‘fer esforços’, probablement del gr. meletáō ‘exercitar-se’; 1a FONT: s. XIV]

v 1 intr Afanyar-se, esforçar-se, per obtenir alguna cosa. Enmig de la cridòria maldava per fer-se escoltar.

2 tr dial Renyar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: maldar

GERUNDI: maldant

PARTICIPI: maldat, maldada, maldats, maldades

INDICATIU PRESENT: maldo, maldes, malda, maldem, maldeu, malden

INDICATIU IMPERFET: maldava, maldaves, maldava, maldàvem, maldàveu, maldaven

INDICATIU PASSAT: maldí, maldares, maldà, maldàrem, maldàreu, maldaren

INDICATIU FUTUR: maldaré, maldaràs, maldarà, maldarem, maldareu, maldaran

INDICATIU CONDICIONAL: maldaria, maldaries, maldaria, maldaríem, maldaríeu, maldarien

SUBJUNTIU PRESENT: maldi, maldis, maldi, maldem, maldeu, maldin

SUBJUNTIU IMPERFET: maldés, maldessis, maldés, maldéssim, maldéssiu, maldessin

IMPERATIU: malda, maldi, maldem, maldeu, maldin

->maldat

■maldat

[del ll. td. malĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

f 1 Qualitat del qui és dolent moralment. Espanta, la maldat d’aquell home!

2 Acció dolenta. Cometre una gran maldat. És doblada la maldat que es fa simulant amistat.

->maldecap

■maldecap

Cp. mal de cap (v. mal¹ 5 2 )

[contracció de mal de cap; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Allò que pertorba i inquieta l’ànim, que preocupa pregonament. Passar maldecaps per alguna cosa. Aquest afer li dóna molts maldecaps. Haver d’atendre a tot és un maldecap.

->maldentat

■maldentat -ada

[de mal- i dentat]

1 adj Que té les dents mal posades, desiguals.

2 m pl ZOOL Desdentats.

->maldestre

■maldestre -a

[de mal- i destre²]

adj Mancat de destresa.

->maldiença

■maldiença

Part. sil.: mal_di_en_ça

[de maldient]

f 1 Acció de maldir.

2 Qualitat de maldient.

->maldient

■maldient

Part. sil.: mal_di_ent

[de maldir; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj i m i f Que diu mal dels altres.

->maldigestió

maldigestió

Part. sil.: mal_di_ges_ti_ó

f PAT Situació clínica, ocasionada per causes diverses, en què es troba alterada la digestió dels aliments.

->maldir

■maldir

[de mal- i dir¹]

v [imper sing 2 maldigues o maldiu] intr Dir mal dels altres. Maldiu de tu per rancúnia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: maldir

GERUNDI: maldient

PARTICIPI: maldit, maldita, maldits, maldites

INDICATIU PRESENT: maldic, maldius, maldiu, maldiem, maldieu, maldiuen

INDICATIU IMPERFET: maldeia, maldeies, maldeia, maldèiem, maldèieu, maldeien

INDICATIU PASSAT: maldiguí, maldigueres, maldigué, maldiguérem, maldiguéreu, maldigueren

INDICATIU FUTUR: maldiré, maldiràs, maldirà, maldirem, maldireu, maldiran

INDICATIU CONDICIONAL: maldiria, maldiries, maldiria, maldiríem, maldiríeu, maldirien

SUBJUNTIU PRESENT: maldigui, maldiguis, maldigui, maldiguem, maldigueu, maldiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: maldigués, maldiguessis, maldigués, maldiguéssim, maldiguéssiu, maldiguessin

IMPERATIU: maldigues, maldigui, maldiguem, maldigueu, maldiguin

IMPERATIU (alternatiu): maldiu, maldigui, maldiguem, maldieu, maldiguin

->maldit

■maldit

m LIT En la poètica trobadoresca, composició que escarneix o satiritza un tipus social o una classe social determinats (les dones, la burgesia, els juristes, etc.).

->maldol

■maldol

m dial Aflicció pregona.

->maldulls

■maldulls

[contracció de mal d’ulls]

m BOT Lleteresa.

->maledicció

■maledicció

Part. sil.: ma_le_dic_ci_ó

[del ll. maledictio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1242]

f 1 Acció de maleir;

2 l’efecte.

->maledicència

■maledicència

Part. sil.: ma_le_di_cèn_ci_a

[del ll. maledicentia, íd.]

f Acció de maldir.

->malefactor

■malefactor -a

[del ll. malefactor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1460]

adj i m i f Malfactor.

->malèfic

■malèfic -a

[del ll. malefĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1864, DLab.]

adj 1 Que perjudica un altre amb maleficis.

2 Capaç de causar dany.

3 Que exerceix una influència dolenta. Un planeta malèfic.

->malèficament

■malèficament

[de malèfic]

adv Causant dany, exercint una influència dolenta.

->maleficència

■maleficència

Part. sil.: ma_le_fi_cèn_ci_a

[del ll. maleficentia, íd.; 1a FONT: 1864, DLab.]

f Inclinació a fer mal.

->malefici

■malefici

[del ll. maleficium, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m OCULT 1 Dany causat per art d’encantament, sortilegi malèfic.

2 Pràctica per a fer mal a algú mitjançant un sortilegi malèfic.

->maleficiar

■maleficiar

Part. sil.: ma_le_fi_ci_ar

[de malefici; 1a FONT: 1272, CTort.]

v tr 1 Danyar.

2 esp OCULT Danyar algú per art d’encantament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: maleficiar

GERUNDI: maleficiant

PARTICIPI: maleficiat, maleficiada, maleficiats, maleficiades

INDICATIU PRESENT: maleficio, maleficies, maleficia, maleficiem, maleficieu, maleficien

INDICATIU IMPERFET: maleficiava, maleficiaves, maleficiava, maleficiàvem, maleficiàveu, maleficiaven

INDICATIU PASSAT: maleficií, maleficiares, maleficià, maleficiàrem, maleficiàreu, maleficiaren

INDICATIU FUTUR: maleficiaré, maleficiaràs, maleficiarà, maleficiarem, maleficiareu, maleficiaran

INDICATIU CONDICIONAL: maleficiaria, maleficiaries, maleficiaria, maleficiaríem, maleficiaríeu, maleficiarien

SUBJUNTIU PRESENT: maleficiï, maleficiïs, maleficiï, maleficiem, maleficieu, maleficiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: maleficiés, maleficiessis, maleficiés, maleficiéssim, maleficiéssiu, maleficiessin

IMPERATIU: maleficia, maleficiï, maleficiem, maleficieu, maleficiïn

->maleic

maleic -a

Part. sil.: ma_leic

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent a l’àcid maleic o a l’anhídrid maleic.

2 àcid maleic Àcid dicarboxílic no saturat, de fórmula COOH—CH═CH—COOH. Hom l’obté, a escala industrial, per hidròlisi del seu anhídrid.

3 anhídrid maleic [C₄H₂O₃] Anhídrid corresponent a l’àcid maleic.

->maleïda

■maleïda

Part. sil.: ma_le_ï_da

[de maleït]

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les linàcies (Linum tenuifolium ssp suffructicosum), de fulles linears, flors blanques i fruits en càpsula.

->maleïdament

■maleïdament

Part. sil.: ma_le_ï_da_ment

[de maleïda]

adv Amb maledicció.

->maleïdor

■maleïdor -a

Part. sil.: ma_le_ï_dor

[de maleir; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj Que maleeix.

->maleir

■maleir

Part. sil.: ma_le_ir

[del ll. male dīcĕre ‘parlar malament’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Cridar sobre algú o alguna cosa la còlera divina, la reprovació eterna, la malaurança. Maleïa els seus enemics. Maleeixo l’hora que el vaig conèixer. Una casa maleïda.

2 Condemnar, Déu, algú o alguna cosa a la reprovació eterna.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: maleir

GERUNDI: maleint

PARTICIPI: maleït, maleïda, maleïts, maleïdes

INDICATIU PRESENT: maleeixo, maleeixes, maleeix, maleïm, maleïu, maleeixen

INDICATIU IMPERFET: maleïa, maleïes, maleïa, maleíem, maleíeu, maleïen

INDICATIU PASSAT: maleí, maleïres, maleí, maleírem, maleíreu, maleïren

INDICATIU FUTUR: maleiré, maleiràs, maleirà, maleirem, maleireu, maleiran

INDICATIU CONDICIONAL: maleiria, maleiries, maleiria, maleiríem, maleiríeu, maleirien

SUBJUNTIU PRESENT: maleeixi, maleeixis, maleeixi, maleïm, maleïu, maleeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: maleís, maleïssis, maleís, maleíssim, maleíssiu, maleïssin

IMPERATIU: maleeix, maleeixi, maleïm, maleïu, maleeixin

->maleit

■maleit -a

Part. sil.: ma_leit

[del ll. maledĭctus, -a, -um, participi de maledīcĕre ‘maleir’]

adj dial Rabiós, irritat o irritable fàcilment.

->maleït

■maleït -ïda

Part. sil.: ma_le_ït

[de maleir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Molt dolent. Té un geni maleït.

2 maleït siga! Exclamació d’impaciència, d’enuig, davant una contrarietat.

->malejar

■malejar

[de mal¹; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr Fer perdre, fer minvar, la bondat o bonesa d’algú o d’alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malejar

GERUNDI: malejant

PARTICIPI: malejat, malejada, malejats, malejades

INDICATIU PRESENT: malejo, maleges, maleja, malegem, malegeu, malegen

INDICATIU IMPERFET: malejava, malejaves, malejava, malejàvem, malejàveu, malejaven

INDICATIU PASSAT: malegí, malejares, malejà, malejàrem, malejàreu, malejaren

INDICATIU FUTUR: malejaré, malejaràs, malejarà, malejarem, malejareu, malejaran

INDICATIU CONDICIONAL: malejaria, malejaries, malejaria, malejaríem, malejaríeu, malejarien

SUBJUNTIU PRESENT: malegi, malegis, malegi, malegem, malegeu, malegin

SUBJUNTIU IMPERFET: malegés, malegessis, malegés, malegéssim, malegéssiu, malegessin

IMPERATIU: maleja, malegi, malegem, malegeu, malegin

->malencaminar

■malencaminar

Part. sil.: mal_en_ca_mi_nar

[de mal- i encaminar]

v tr Encaminar malament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malencaminar

GERUNDI: malencaminant

PARTICIPI: malencaminat, malencaminada, malencaminats, malencaminades

INDICATIU PRESENT: malencamino, malencamines, malencamina, malencaminem, malencamineu, malencaminen

INDICATIU IMPERFET: malencaminava, malencaminaves, malencaminava, malencaminàvem, malencaminàveu, malencaminaven

INDICATIU PASSAT: malencaminí, malencaminares, malencaminà, malencaminàrem, malencaminàreu, malencaminaren

INDICATIU FUTUR: malencaminaré, malencaminaràs, malencaminarà, malencaminarem, malencaminareu, malencaminaran

INDICATIU CONDICIONAL: malencaminaria, malencaminaries, malencaminaria, malencaminaríem, malencaminaríeu, malencaminarien

SUBJUNTIU PRESENT: malencamini, malencaminis, malencamini, malencaminem, malencamineu, malencaminin

SUBJUNTIU IMPERFET: malencaminés, malencaminessis, malencaminés, malencaminéssim, malencaminéssiu, malencaminessin

IMPERATIU: malencamina, malencamini, malencaminem, malencamineu, malencaminin

->malencert

■malencert

Part. sil.: mal_en_cert

[de malencertar]

m Acció mancada d’encert.

->malencertar

■malencertar

Part. sil.: mal_en_cer_tar

[de mal- i encertar]

v tr No tenir encert en algun afer, treball, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malencertar

GERUNDI: malencertant

PARTICIPI: malencertat, malencertada, malencertats, malencertades

INDICATIU PRESENT: malencerto, malencertes, malencerta, malencertem, malencerteu, malencerten

INDICATIU IMPERFET: malencertava, malencertaves, malencertava, malencertàvem, malencertàveu, malencertaven

INDICATIU PASSAT: malencertí, malencertares, malencertà, malencertàrem, malencertàreu, malencertaren

INDICATIU FUTUR: malencertaré, malencertaràs, malencertarà, malencertarem, malencertareu, malencertaran

INDICATIU CONDICIONAL: malencertaria, malencertaries, malencertaria, malencertaríem, malencertaríeu, malencertarien

SUBJUNTIU PRESENT: malencerti, malencertis, malencerti, malencertem, malencerteu, malencertin

SUBJUNTIU IMPERFET: malencertés, malencertessis, malencertés, malencertéssim, malencertéssiu, malencertessin

IMPERATIU: malencerta, malencerti, malencertem, malencerteu, malencertin

->malenconia

■malenconia

Part. sil.: ma_len_co_ni_a

[del ll. melancholia, i aquest, del gr. melagkholía ‘bilis negra’, comp. de mélas, -anos ‘negre’ i kholḗ ‘bilis’; en cat. ant. existí melancolia, on es produí dissimilació i metàtesi; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ant Bilis negra.

2 PSIC i PSIQ Estat anímic caracteritzat per una tristesa vaga, ombrívola, atribuït antigament a la bilis negra, d’on li ve el nom.

->malenconiós

■malenconiós -osa

Part. sil.: ma_len_co_ni_ós

[de malenconia; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent a la malenconia.

2 Que pateix de malenconia. Està sempre malenconiós.

3 Que produeix malenconia. Una música malenconiosa.

2 PSIC i PSIQ 1 estupor malenconiós Tipus de malenconia associada a un estat d’estupor.

2 personalitat malenconiosa Tipus de personalitat que es caracteritza per una individualitat tranquil·la, compassiva i submisa.

3 síndrome malenconiosa Síndrome psiquiàtrica caracteritzada per una profunda tristesa, depressió, pessimisme, idees delirants, sentiments de culpabilitat, hipocondria i mania persecutòria.

->malenconiosament

■malenconiosament

Part. sil.: ma_len_co_ni_o_sa_ment

[de malenconiós]

adv Amb malenconia.

->malendreç

■malendreç

Part. sil.: mal_en_dreç

[de mal- i endreç]

m Manca de bon arranjament en alguna cosa.

->malendreçat

■malendreçat -ada

Part. sil.: mal_en_dre_çat

[de mal- i endreçat]

adj Desendreçat.

->malener

malener -a

adj i m i f De Santa Magdalena de Polpís (Baix Maestrat).

->malentendre

■malentendre

Part. sil.: mal_en_ten_dre

[de mal- i entendre¹]

v tr Entendre malament algú o alguna cosa. No és això: ho vas malentendre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malentendre

GERUNDI: malentenent

PARTICIPI: malentès, malentesa, malentesos, malenteses

INDICATIU PRESENT: malentenc, malentens, malentén, malentenem, malenteneu, malentenen

INDICATIU IMPERFET: malentenia, malentenies, malentenia, malenteníem, malenteníeu, malentenien

INDICATIU PASSAT: malentenguí, malentengueres, malentengué, malentenguérem, malentenguéreu, malentengueren

INDICATIU FUTUR: malentendré, malentendràs, malentendrà, malentendrem, malentendreu, malentendran

INDICATIU CONDICIONAL: malentendria, malentendries, malentendria, malentendríem, malentendríeu, malentendrien

SUBJUNTIU PRESENT: malentengui, malentenguis, malentengui, malentenguem, malentengueu, malentenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: malentengués, malentenguessis, malentengués, malentenguéssim, malentenguéssiu, malentenguessin

IMPERATIU: malentén, malentengui, malentenguem, malenteneu, malentenguin

->malentès

■malentès

Part. sil.: mal_en_tès

[de malentendre]

m El fet de no entendre’s dues o més persones. Hi va haver un malentès.

->malentranyat

■malentranyat -ada

Part. sil.: mal_en_tra_nyat

[de mal- i entranyat]

adj Que té males entranyes, mal cor.

->malesa

■malesa

[del ll. malitia ‘maldat’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 Maldat.

2 Acció dolenta, especialment la que causa dany o estropells. Aquest nen sempre fa maleses.

3 GEOBOT Bosc baix espès; brossa.

->malesherbiàcies

malesherbiàcies

Part. sil.: ma_les_her_bi_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de parietals que comprèn espècies herbàcies o subarbustives pròpies dels Andes.

2 sing Planta de la família de les malesherbiàcies.

->malespàrrec

■malespàrrec

Part. sil.: mal_es_pàr_rec

[comp. de mal³ i espàrrec]

m BOT Frare de faveres.

->malestant

■malestant

Part. sil.: mal_es_tant

[de malestar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que sent malestar.

->malestar

■malestar

Part. sil.: mal_es_tar

[de mal- i estar]

m 1 Estat del qui se sent malament, d’aquell a qui no van bé les coses.

2 PAT Indisposició, incomoditat general i imprecisa.

->malestatger

■malestatger -a

Part. sil.: mal_es_tat_ger

[de mal- i estatger; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que no sap estar quiet enlloc, bellugadís.

->maleta

■maleta

Hom.: meleta

[del fr. ant. malete, íd., dimin. de male, actual malle, ‘bagul’; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

f Caixa amb nansa i tanca, destinada a portar-hi roba i altres efectes.

->maleter

■maleter -a

[de maleta]

1 m i f OFIC 1 Persona que fa maletes o en ven.

2 Camàlic que es lloga a portar maletes.

2 m TRANSP Portaequipatge d’un automòbil.

->maletí

■maletí

[de maleta]

m Maleta petita.

->malèvol

■malèvol -a

[del ll. malevŏlus, -a, -um, íd., der. de volo, velle ‘voler’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj No gens benèvol. Mostrar-se malèvol.

->malèvolament

■malèvolament

[de malèvol]

adv D’una manera malèvola.

->malevolència

■malevolència

Part. sil.: ma_le_vo_lèn_ci_a

[del ll. malevolentia, íd.]

f Qualitat de malèvol.

->malfactor

■malfactor -a

[del ll. malefactor, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

adj i m i f Que comet actes criminals.

->malfadat

■malfadat -ada

[de mal- i fadar; en ll. de glosses existeix fatatus, -a, -um ‘marcat pel fat o destí’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Malaurat.

->malfaener

■malfaener -a

Part. sil.: mal_fa_e_ner

[der. de mal³ i faena]

adj dial Malfeiner.

->malfaeneria

malfaeneria

Part. sil.: mal_fa_e_ne_ri_a

f dial Malfeineria.

->malfaent

■malfaent

Part. sil.: mal_fa_ent

[de mal- i faent; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

adj Que fa mal.

->malfaixat

■malfaixat -ada

Part. sil.: mal_fai_xat

[de mal- i faixat]

adj Malforjat.

->malfamar

■malfamar

[de mal- i fama]

v tr Difamar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malfamar

GERUNDI: malfamant

PARTICIPI: malfamat, malfamada, malfamats, malfamades

INDICATIU PRESENT: malfamo, malfames, malfama, malfamem, malfameu, malfamen

INDICATIU IMPERFET: malfamava, malfamaves, malfamava, malfamàvem, malfamàveu, malfamaven

INDICATIU PASSAT: malfamí, malfamares, malfamà, malfamàrem, malfamàreu, malfamaren

INDICATIU FUTUR: malfamaré, malfamaràs, malfamarà, malfamarem, malfamareu, malfamaran

INDICATIU CONDICIONAL: malfamaria, malfamaries, malfamaria, malfamaríem, malfamaríeu, malfamarien

SUBJUNTIU PRESENT: malfami, malfamis, malfami, malfamem, malfameu, malfamin

SUBJUNTIU IMPERFET: malfamés, malfamessis, malfamés, malfaméssim, malfaméssiu, malfamessin

IMPERATIU: malfama, malfami, malfamem, malfameu, malfamin

->malfardat

■malfardat -ada

[de mal- i farda¹]

adj Malforjat.

->malfargat

■malfargat -ada

[de mal- i fargar]

adj Malforjat.

->malfat

■malfat

[de mal- i fat]

m Malaurança, fat advers.

->malfatà

malfatà -ana

[del gentilici ant. malfatà ‘amalfità’, considerat malvat i bandoler, reblat per la imatge del bandoler jaient embolcallat amb una manta i, doncs, gandul]

m i f dial 1 Malfactor.

2 Malfeiner.

->malfeiner

■malfeiner -a

Part. sil.: mal_fei_ner

[de mal- i feiner]

adj 1 Que fa malament la feina.

2 dial Que fuig de feina, gandul.

->malfeineria

■malfeineria

Part. sil.: mal_fei_ne_ri_a

[de malfeiner]

f Qualitat de malfeiner.

->malfener

malfener -a

[de mal- i fener]

adj dial Malfeiner.

->malferir

■malferir

[de mal- i ferir¹]

v tr Ferir greument. El van malferir d’un tret de pistola.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malferir

GERUNDI: malferint

PARTICIPI: malferit, malferida, malferits, malferides

INDICATIU PRESENT: malfereixo, malfereixes, malfereix, malferim, malferiu, malfereixen

INDICATIU IMPERFET: malferia, malferies, malferia, malferíem, malferíeu, malferien

INDICATIU PASSAT: malferí, malferires, malferí, malferírem, malferíreu, malferiren

INDICATIU FUTUR: malferiré, malferiràs, malferirà, malferirem, malferireu, malferiran

INDICATIU CONDICIONAL: malferiria, malferiries, malferiria, malferiríem, malferiríeu, malferirien

SUBJUNTIU PRESENT: malfereixi, malfereixis, malfereixi, malferim, malferiu, malfereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: malferís, malferissis, malferís, malferíssim, malferíssiu, malferissin

IMPERATIU: malfereix, malfereixi, malferim, malferiu, malfereixin

->malfet

malfet

[de mal- i fet¹; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

m ant Acció dolenta moralment.

->malfiança

■malfiança

Part. sil.: mal_fi_an_ça

[de mal- i fiança]

f Manca de confiança.

->malfiar-se

■malfiar-se

Part. sil.: mal_fi_ar-se

[de mal- i fiar-se]

v pron 1 No fiar-se, pensar mal d’algú o d’alguna cosa. Malfia’t dels qui t’afalaguin sense conèixer-te.

2 Tenir el pressentiment, la sospita d’alguna cosa dolenta. Ja me n’havia malfiat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malfiar

GERUNDI: malfiant

PARTICIPI: malfiat, malfiada, malfiats, malfiades

INDICATIU PRESENT: malfio, malfies, malfia, malfiem, malfieu, malfien

INDICATIU IMPERFET: malfiava, malfiaves, malfiava, malfiàvem, malfiàveu, malfiaven

INDICATIU PASSAT: malfií, malfiares, malfià, malfiàrem, malfiàreu, malfiaren

INDICATIU FUTUR: malfiaré, malfiaràs, malfiarà, malfiarem, malfiareu, malfiaran

INDICATIU CONDICIONAL: malfiaria, malfiaries, malfiaria, malfiaríem, malfiaríeu, malfiarien

SUBJUNTIU PRESENT: malfiï, malfiïs, malfiï, malfiem, malfieu, malfiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: malfiés, malfiessis, malfiés, malfiéssim, malfiéssiu, malfiessin

IMPERATIU: malfia, malfiï, malfiem, malfieu, malfiïn

->malfixar-se

■malfixar-se

[de mal- i fixar-se]

v pron Fixar-se malament, entendre una cosa per altra. Anava malfixat i vaig fer cap a un altre lloc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malfixar

GERUNDI: malfixant

PARTICIPI: malfixat, malfixada, malfixats, malfixades

INDICATIU PRESENT: malfixo, malfixes, malfixa, malfixem, malfixeu, malfixen

INDICATIU IMPERFET: malfixava, malfixaves, malfixava, malfixàvem, malfixàveu, malfixaven

INDICATIU PASSAT: malfixí, malfixares, malfixà, malfixàrem, malfixàreu, malfixaren

INDICATIU FUTUR: malfixaré, malfixaràs, malfixarà, malfixarem, malfixareu, malfixaran

INDICATIU CONDICIONAL: malfixaria, malfixaries, malfixaria, malfixaríem, malfixaríeu, malfixarien

SUBJUNTIU PRESENT: malfixi, malfixis, malfixi, malfixem, malfixeu, malfixin

SUBJUNTIU IMPERFET: malfixés, malfixessis, malfixés, malfixéssim, malfixéssiu, malfixessin

IMPERATIU: malfixa, malfixi, malfixem, malfixeu, malfixin

->malforjat

■malforjat -ada

[de mal- i forjat]

adj Que duu roba que no li cau bé, mal feta, mal posada.

->malformació

■malformació

Part. sil.: mal_for_ma_ci_ó

[de mal- i formació]

f PAT Anomalia o deformitat especialment congènita.

->malgaix

■malgaix -a

Part. sil.: mal_gaix

1 adj i m i f De Madagascar (estat d’Àfrica) o del malgaix (llengua).

2 m LING Llengua del grup indonesi de la família austronèsia, parlada a Madagascar.

->malganós

■malganós -osa

[de mal- i gana]

adj Displicent.

->malgarbat

malgarbat -ada

[de mal- i garbat, der. de garba]

adj Malforjat.

->malgastador

■malgastador -a

[de mal- i gastador]

adj Que malgasta.

->malgastar

■malgastar

Cp. malversar

[de mal- i gastar]

v tr Despendre (diners, esforços, temps, etc.) malament, en coses inútils. Va malgastar els diners en un capritx. No malgastis saliva: no t’escolta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malgastar

GERUNDI: malgastant

PARTICIPI: malgastat, malgastada, malgastats, malgastades

INDICATIU PRESENT: malgasto, malgastes, malgasta, malgastem, malgasteu, malgasten

INDICATIU IMPERFET: malgastava, malgastaves, malgastava, malgastàvem, malgastàveu, malgastaven

INDICATIU PASSAT: malgastí, malgastares, malgastà, malgastàrem, malgastàreu, malgastaren

INDICATIU FUTUR: malgastaré, malgastaràs, malgastarà, malgastarem, malgastareu, malgastaran

INDICATIU CONDICIONAL: malgastaria, malgastaries, malgastaria, malgastaríem, malgastaríeu, malgastarien

SUBJUNTIU PRESENT: malgasti, malgastis, malgasti, malgastem, malgasteu, malgastin

SUBJUNTIU IMPERFET: malgastés, malgastessis, malgastés, malgastéssim, malgastéssiu, malgastessin

IMPERATIU: malgasta, malgasti, malgastem, malgasteu, malgastin

->malginy

■malginy

[de mal- i giny]

m Aspecte desfavorable sota el qual es presenta un afer.

->malgirbat

■malgirbat -ada

[alteració de malgarbat]

adj Malforjat.

->malgironat

malgironat -ada

[de mal- i gironat]

m HERÀLD Dit de l’escut gironat per tres línies que formen sis girons irregulars.

->malgorès

malgorès -esa

adj i m i f Melgorès.

->malgrà

■malgrà

[de mal- i gra; 1a FONT: 1803, DEst.]

m PAT Gra maligne.

->malgrat

■malgrat

[de mal- i grat; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 prep Sense que ho impedeixi l’oposició d’algú o d’alguna cosa. Malgrat ell, malgrat la seva oposició, ho farem i hi reeixirem.

2 malgrat que loc conj Sense tenir en compte que, a pesar que. Malgrat que estudia molt, no treu bones notes.

3 malgrat tot loc adv Tanmateix. Tenia tot el que volia i, malgrat tot, no era feliç.

->malgratenc

■malgratenc -a

adj i m i f De Malgrat de Mar (Maresme).

->malguany

■malguany

[de mal- i guany; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 Efecte de frustrar-se allò que hom pretenia.

2 Mot usat en exclamacions de maledicció. Aneu a malguany!

->malgustós

■malgustós -osa

[de mal- i gustós]

adj Que no ve de gust de fer.

->malhaja

■malhaja

[i les formes malhages i malhagen, relatives a la segona persona del singular i tercera del plural] interj Exclamació de maledicció. Ja és mort, malhaja!

->malherbologia

■malherbologia

Part. sil.: mal_her_bo_lo_gi_a

f BOT i AGR Estudi de les males herbes que creixen en els conreus i dels mètodes per a combatre-les.

->malhumorat

■malhumorat -ada

[de mal- i humor]

adj Que està de mal humor.

->malhumorós

■malhumorós -osa

[de mal- i humor]

adj 1 Que sol estar de mal humor.

2 Displicent.

->malià

malià -ana

Part. sil.: ma_li_à

adj i m i f De Mali (estat d’Àfrica).

->màlic

■màlic -a

1 adj Extret de la poma.

2 àcid màlic QUÍM ORG Àcid hidroxisuccínic, COOHCHOHCH₂COOH, hidroxiàcid dicarboxílic. Hom l’empra com a additiu alimentari per a acidificar els aliments.

->malícia

■malícia

Part. sil.: ma_lí_ci_a

[del ll. malitia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Inclinació a fer el mal, malignitat. Ha fet això per pura malícia.

2 tenir malícia (a algú) Tenir-li mala voluntat.

2 1 Coneixença del mal. És un xicot sense malícia.

2 Propensió a pensar mal. No sap què és malícia.

3 Destresa a fer el mal. Un engany fet amb molta malícia.

4 Picardia, murrieria. Un somriure amb una ombra de malícia.

3 fer malícia (una cosa) Saber molt greu que sigui, que s’hagi esdevingut, etc.

->maliciada

■maliciada

Part. sil.: ma_li_ci_a_da

[de malícia]

f 1 Malícia intensa.

2 prendre una maliciada Agafar una enrabiada.

->maliciar

■maliciar

Part. sil.: ma_li_ci_ar

[de malícia]

v tr i pron Recelar. Ja m’ho vaig maliciar, que voldrien enganyar-nos!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: maliciar

GERUNDI: maliciant

PARTICIPI: maliciat, maliciada, maliciats, maliciades

INDICATIU PRESENT: malicio, malicies, malicia, maliciem, malicieu, malicien

INDICATIU IMPERFET: maliciava, maliciaves, maliciava, maliciàvem, maliciàveu, maliciaven

INDICATIU PASSAT: malicií, maliciares, malicià, maliciàrem, maliciàreu, maliciaren

INDICATIU FUTUR: maliciaré, maliciaràs, maliciarà, maliciarem, maliciareu, maliciaran

INDICATIU CONDICIONAL: maliciaria, maliciaries, maliciaria, maliciaríem, maliciaríeu, maliciarien

SUBJUNTIU PRESENT: maliciï, maliciïs, maliciï, maliciem, malicieu, maliciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: maliciés, maliciessis, maliciés, maliciéssim, maliciéssiu, maliciessin

IMPERATIU: malicia, maliciï, maliciem, malicieu, maliciïn

->maliciós

■maliciós -osa

Part. sil.: ma_li_ci_ós

[del ll. malitiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

adj 1 Inclinat a pensar mal.

2 Fet amb malícia, que conté malícia.

3 Murri, picardiós. Una mirada maliciosa.

->maliciosament

■maliciosament

Part. sil.: ma_li_ci_o_sa_ment

[de maliciós]

adv Amb malícia, d’una manera maliciosa.

->malicós

■malicós -osa

[probablement d’un encreuament de melós, malaltós, melangiós]

adj dial Malaltís.

->malifeta

■malifeta

[del ll. mala facta ‘mals fets’; la preferència per una denominació plural persistí en malesfeites, que, per dissimilació, es convertí en malefetes i malifetes, d’on el sing. malifeta]

f Mala acció. Són innombrables, les seves malifetes!

->malignament

■malignament

[de maligne; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adv Amb malignitat, d’una manera maligna.

->malignant

■malignant

[de malignar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj i m i f Que maligna de tot.

->malignar

■malignar

[del ll. malignare, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

v intr Malpensar, maliciar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malignar

GERUNDI: malignant

PARTICIPI: malignat, malignada, malignats, malignades

INDICATIU PRESENT: maligno, malignes, maligna, malignem, maligneu, malignen

INDICATIU IMPERFET: malignava, malignaves, malignava, malignàvem, malignàveu, malignaven

INDICATIU PASSAT: maligní, malignares, malignà, malignàrem, malignàreu, malignaren

INDICATIU FUTUR: malignaré, malignaràs, malignarà, malignarem, malignareu, malignaran

INDICATIU CONDICIONAL: malignaria, malignaries, malignaria, malignaríem, malignaríeu, malignarien

SUBJUNTIU PRESENT: maligni, malignis, maligni, malignem, maligneu, malignin

SUBJUNTIU IMPERFET: malignés, malignessis, malignés, malignéssim, malignéssiu, malignessin

IMPERATIU: maligna, maligni, malignem, maligneu, malignin

->maligne

■maligne -a

[del ll. malignus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Propens a fer mal, a voler mal, als altres, d’índole perversa. Són gent maligna.

2 PAT Dit del mal, la malaltia, el tumor, etc., que presenta un caràcter greu i una tendència a la invasió general.

3 esperit maligne (o, simplement, el maligne) Diable.

->malignitat

■malignitat

[del ll. malignĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f Qualitat de maligne.

->malikita

malikita

[àr: mālikī] adj ISLAM Dit de l’escola jurídica fundada per Mālik ibn Anas, una de les quatre considerades ortodoxes a l’islam.

->malinke

malinke

1 adj Relatiu o pertanyent als malinkes o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble de l’Àfrica occidental, del grup mandé, que habita a l’alt Senegal, la Costa d’Ivori, Mali i Gàmbia.

3 m LING Llengua de la família nigerocongolesa del grup mandé, parlada pels malinkes.

->malintencionadament

■malintencionadament

Part. sil.: mal_in_ten_ci_o_na_da_ment

[de malintencionat]

adv Amb mala intenció.

->malintencionat

■malintencionat -ada

Part. sil.: mal_in_ten_ci_o_nat

[de mal- i intencionat]

adj Que té mala intenció.

->maliquejar

■maliquejar

[de malicós]

v intr dial Malaltejar, estar malaltís.

->maljust

■maljust

[de mal- i just]

Mot emprat en l’expressió de maljust loc adv Dit dels diners o béns adquirits amb mitjans il·lícits.

->mall¹

■mall¹

[del ll. malleus ‘martell; mall’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 TECNOL 1 Martell gros i feixuc, de mànec llarg, que empren els forjadors, els picapedrers i els mecànics.

2 Martell format per una maça de ferro d’uns 500 kg de pes que forma part del martinet emprat en el procediment de la farga catalana.

3 p ext Martinet de la farga catalana.

4 donar-ne (o clavar-ne) una al mall i dues a l’enclusa fig Equivocar-se sovint un que enraona molt.

2 TECNOL Màquina que hom utilitza per a treballs de deformació de metalls i que consisteix en una enclusa, una massa mòbil i un sistema d’accionament per mitjà d’un fluid que fa que aquesta massa colpeixi l’enclusa.

3 JOCS 1 Joc que hom juga amb botxes i maces.

2 Maça per a jugar a aquest joc.

->mall²

mall²

[v. mall¹]

m dial Roca sortint, al cim d’una muntanya.

->malla¹

■malla¹

[del ll. macŭla ‘malla de xarxa’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 1 Cadascuna de les obertures formades pels fils d’una xarxa.

2 Porció de fils que formen cada obertura d’una xarxa.

3 El teixit de xarxa.

2 CRISTAL·L Paral·lelepípede definit per la terna de vectors que determinen la xarxa cristal·lina.

3 ELECT Conjunt de branques d’un circuit o d’una xarxa que constitueix un camí o un circuit tancat.

4 ENG QUÍM Teixit obert que hom empra com a sedàs en els garbells industrials.

5 GRÀF coixinet 3 1.

6 HERÀLD Losange buidat.

7 INDUM 1 Teixit format per anelles de metall entrellaçades. Una cota de malla.

2 Cadascuna d’aquestes anelles.

3 pl Tipus de pantalons de dona sense botons ni cremallera, de teixit elàstic, que s’arrapen a les cames i se subjecten a la cintura amb una goma.

8 TÈXT 1 Baga d’un lliç, especialment quan és metàl·lica.

2 En el gènere de punt, cadascuna de les ondes dels fils que formen el punt.

3 Punt de les puntes.

->malla²

■malla²

[d’origen incert, probablement del ll. vg. medalia, dissimilació de medialia, pl. de (aes) mediale ‘moneda de coure equivalent a la meitat d’un diner’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f NUMIS 1 1 A l’edat mitjana, moneda de mida petita, de metall.

2 Als Països Catalans, la moneda encunyada de valor més petit: l’òbol de billó, d’un valor de mig diner.

2 no tenir ni una malla Ésser molt pobre.

3 no valer ni una malla No valer res.

->malla³

■malla³

[del ll. macŭla ‘taca’]

f AVIC Taca que tenen alguns ous al rovell.

->mallada

■mallada

[de malla¹; 1a FONT: 1385]

f dial RAM Pleta.

->mallal¹

■mallal¹

[de malla²; 1a FONT: 1321]

m METROL Mesura de capacitat per a líquids, pròpia de la regió de Girona, dividida en 16 porrons.

->mallal²

mallal²

[de malla²]

adj obs Dit dels objectes que tenien el valor d’una malla. Clau mallal.

->mallar¹

■mallar¹

[de mall¹; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr 1 OFIC Picar (el ferro) amb el mall damunt l’enclusa.

2 AGR Batre (els cereals).

3 abs fig Insistir, esforçar-se insistentment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mallar

GERUNDI: mallant

PARTICIPI: mallat, mallada, mallats, mallades

INDICATIU PRESENT: mallo, malles, malla, mallem, malleu, mallen

INDICATIU IMPERFET: mallava, mallaves, mallava, mallàvem, mallàveu, mallaven

INDICATIU PASSAT: mallí, mallares, mallà, mallàrem, mallàreu, mallaren

INDICATIU FUTUR: mallaré, mallaràs, mallarà, mallarem, mallareu, mallaran

INDICATIU CONDICIONAL: mallaria, mallaries, mallaria, mallaríem, mallaríeu, mallarien

SUBJUNTIU PRESENT: malli, mallis, malli, mallem, malleu, mallin

SUBJUNTIU IMPERFET: mallés, mallessis, mallés, malléssim, malléssiu, mallessin

IMPERATIU: malla, malli, mallem, malleu, mallin

->mallar²

■mallar²

[de malla¹]

v tr i pron emmallar 2 i emmallar 3.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mallar

GERUNDI: mallant

PARTICIPI: mallat, mallada, mallats, mallades

INDICATIU PRESENT: mallo, malles, malla, mallem, malleu, mallen

INDICATIU IMPERFET: mallava, mallaves, mallava, mallàvem, mallàveu, mallaven

INDICATIU PASSAT: mallí, mallares, mallà, mallàrem, mallàreu, mallaren

INDICATIU FUTUR: mallaré, mallaràs, mallarà, mallarem, mallareu, mallaran

INDICATIU CONDICIONAL: mallaria, mallaries, mallaria, mallaríem, mallaríeu, mallarien

SUBJUNTIU PRESENT: malli, mallis, malli, mallem, malleu, mallin

SUBJUNTIU IMPERFET: mallés, mallessis, mallés, malléssim, malléssiu, mallessin

IMPERATIU: malla, malli, mallem, malleu, mallin

->mà-llarg

■mà-llarg -a

[de mà i llarg]

adj Que té les mans llargues.

->mallat

■mallat -ada

[de malla¹]

1 adj Fet de malles.

2 m Conjunt de malles.

3 adj HERÀLD Dit de l’escut o de la peça completament cobertes de malles.

->mallatge

■mallatge

[de malla¹]

m TÈXT Classificació de les xarxes segons les dimensions de llurs malles.

->mal·leabilitat

■mal·leabilitat

Part. sil.: mal_le_a_bi_li_tat

[de mal·leable; 1a FONT: 1864, DLab.]

f METAL·L Propietat d’un material de deformar-se d’una manera permanent en forma de làmines per l’acció d’un esforç extern.

->mal·leabilització

■mal·leabilització

Part. sil.: mal_le_a_bi_lit_za_ci_ó

[de mal·leabilitzar]

f METAL·L Recuit a què hom sotmet la fosa blanca per tal d’augmentar-ne la mal·leabilitat i la tenacitat.

->mal·leabilitzar

■mal·leabilitzar

Part. sil.: mal_le_a_bi_lit_zar

[de mal·leable; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr METAL·L Fer una mal·leabilització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mal·leabilitzar

GERUNDI: mal·leabilitzant

PARTICIPI: mal·leabilitzat, mal·leabilitzada, mal·leabilitzats, mal·leabilitzades

INDICATIU PRESENT: mal·leabilitzo, mal·leabilitzes, mal·leabilitza, mal·leabilitzem, mal·leabilitzeu, mal·leabilitzen

INDICATIU IMPERFET: mal·leabilitzava, mal·leabilitzaves, mal·leabilitzava, mal·leabilitzàvem, mal·leabilitzàveu, mal·leabilitzaven

INDICATIU PASSAT: mal·leabilitzí, mal·leabilitzares, mal·leabilitzà, mal·leabilitzàrem, mal·leabilitzàreu, mal·leabilitzaren

INDICATIU FUTUR: mal·leabilitzaré, mal·leabilitzaràs, mal·leabilitzarà, mal·leabilitzarem, mal·leabilitzareu, mal·leabilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: mal·leabilitzaria, mal·leabilitzaries, mal·leabilitzaria, mal·leabilitzaríem, mal·leabilitzaríeu, mal·leabilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: mal·leabilitzi, mal·leabilitzis, mal·leabilitzi, mal·leabilitzem, mal·leabilitzeu, mal·leabilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: mal·leabilitzés, mal·leabilitzessis, mal·leabilitzés, mal·leabilitzéssim, mal·leabilitzéssiu, mal·leabilitzessin

IMPERATIU: mal·leabilitza, mal·leabilitzi, mal·leabilitzem, mal·leabilitzeu, mal·leabilitzin

->mal·leable

■mal·leable

Part. sil.: mal_le_a_ble

[del fr. malléable, der. savi del ll. malleus ‘mall’; 1a FONT: 1864, DLab.]

adj 1 METAL·L Que té mal·leabilitat.

2 fig Flexible. Un caràcter mal·leable.

->mallenc

mallenc -a

adj i m i f De Malla (Osona).

->mallenquera

■mallenquera

[adaptació popular del ll. científic Amelanchier, de l’ant. fr. amélanchier, íd., d’origen celta, relacionat amb el gal·lès avallo ‘poma’ i l’ant. gaèlic ubull, íd.]

f BOT Corner.

->mal·lèol

■mal·lèol

Part. sil.: mal_lè_ol

[del ll. malleŏlus, dimin. de malleus ‘mall’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m ANAT ANIM Cadascuna de les dues eminències òssies, interna i externa, que formen el turmell.

->mal·leolar

■mal·leolar

Part. sil.: mal_le_o_lar

[del ll. malleolaris, íd.]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al turmell o al mal·lèol.

->maller¹

maller¹ -a

[de mall¹]

m i f OFIC Persona encarregada de dirigir el funcionament del mall en el procediment de la farga catalana.

->maller²

maller² -a

[de malla¹; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m i f 1 TÈXT Fabricant de malles.

2 HIST Fabricant de cotes de malla.

->mallerenga

■mallerenga

[del germ. fràncic *meisinga, amb encreuament amb el nom de la merla, que donà merlenga, on influí el mot popular llenga (l’ocell és considerat molt xerraire) per fer-ne merellenga i d’aquí, per metàtesi, mallerenga; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 ORNIT Nom de diversos ocells de l’ordre dels passeriformes que pertanyen als gèneres Parus, Panurus i Aegithalos. Cal destacar-ne la mallerenga cuallarga (A. caudatus), la mallerenga de bigotis (o de canyar) (Panurus biarmicus), la mallerenga blava (Parus caeruleus), la mallerenga d’aigua (Parus palustris), la mallerenga carbonera (Parus major) i la mallerenga emplomallada o de cresta (Parus cristatus).

2 fig Persona xerraire.

->malleta

■malleta

[de malla¹]

f MAR i PESC Cap gruixut de cànem, de quatre cordons i una ànima, que serveix per a fondejar l’àncora, arrossegar l’art de bou, etc.

->mal-llevat

■mal-llevat

m PAT Malformació congènita.

->malló

■malló

[de malla¹]

m TÈXT Anell ovalat de les malles per on passa un fil d’ordit o uns quants.

->mal·lòfags

■mal·lòfags

m ENTOM 1 pl Ordre d’insectes format per individus ectoparàsits d’ocells i d’alguns mamífers, amb la regió toràcica reduïda, sense ales i amb els ulls atrofiats. Cal destacar-ne el poll dels polls (Menopon gallinae), el poll dels gossos (Trichodectes canis) i el poll dels gats (T. subrostratus).

2 sing Insecte de l’ordre dels mal·lòfags.

->mallol

■mallol

[del ll. malleŏlus ‘martellet; sarment de vinya tallat en forma de martell o crossa per plantar-lo’, dimin. de malleus ‘martell’; 1a FONT: 1043]

m 1 1 AGR Vinya novella, plantada d’un any ençà.

2 Cep jove, plantat d’un any ençà.

2 CATOL 1 Arrenglerador de les processons de Setmana Santa, proveït d’una canya o vara.

2 A Mallorca, encarregat de mantenir l’ordre en els temples durant les assemblees religioses, que anava proveït d’una canya coronada per una creueta.

->mallola

■mallola

[de mallol]

f AGR mallol 1.

->mallolada

■mallolada

[de mallol]

f AGR Vinya.

->mallorquí

■mallorquí -ina

1 1 adj i m i f De Mallorca (illa de Balears) o del mallorquí (subdialecte).

2 dret mallorquí DR BAL Dret especial vigent a Mallorca, contingut, juntament amb el dret menorquí i l’eivissenc, en la Compilació del dret civil especial de Balears.

2 m LING Modalitat del català parlada a Mallorca, subdialecte del català insular o balear.

3 f TRANSP Carro petit de dues rodes, proveït de dos seients i de capota.

->mallorquinisme

■mallorquinisme

m 1 LING Element lingüístic del dialecte mallorquí emprat en un altre dialecte o una altra llengua.

2 1 Afecció per Mallorca o per les característiques nacionals catalanes de Mallorca o de les illes Balears.

2 Afecció pel Club Esportiu Mallorca.

3 HIST Moviment l’objectiu del qual és el reconeixement de la personalitat política de Mallorca o de les illes Balears en el procés integrador dels Països Catalans propugnat pel catalanisme.

->mallorquinista

■mallorquinista

1 adj Relatiu o pertanyent al mallorquinisme.

2 m i f 1 Seguidor del mallorquinisme.

2 Partidari del Club Esportiu Mallorca.

->mallosa

■mallosa

[de malla¹]

f TÈXT En les màquines circulars de gènere de punt de recollida, roda que porta les platines que produeixen la recollida del fil entre les agulles.

->mallot

■mallot

[del fr. maillot, i aquest, del fr. ant. mailloel, maillol per canvi de sufix]

m INDUM 1 Peça de vestir de punt, ajustada, que cobreix normalment tot el cos, emprada per a dansar, fer esport, banyar-se, etc.

2 Samarreta usada pels qui practiquen certs esports, especialment el ciclisme.

->malm

■malm

m ESTRATIG Tercera sèrie (i època) del juràssic, o juràssic superior, compresa entre el dogger i el cretaci inferior (o entre l’oxfordià i el berriasià).

->malmaridada

malmaridada

[de malmaridar]

adj f i f Dit de la dona mal casada. Cançó de la malmaridada.

->malmaridar

■malmaridar

[de mal- i maridar]

v tr Casar malament una dona.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malmaridar

GERUNDI: malmaridant

PARTICIPI: malmaridat, malmaridada, malmaridats, malmaridades

INDICATIU PRESENT: malmarido, malmarides, malmarida, malmaridem, malmarideu, malmariden

INDICATIU IMPERFET: malmaridava, malmaridaves, malmaridava, malmaridàvem, malmaridàveu, malmaridaven

INDICATIU PASSAT: malmaridí, malmaridares, malmaridà, malmaridàrem, malmaridàreu, malmaridaren

INDICATIU FUTUR: malmaridaré, malmaridaràs, malmaridarà, malmaridarem, malmaridareu, malmaridaran

INDICATIU CONDICIONAL: malmaridaria, malmaridaries, malmaridaria, malmaridaríem, malmaridaríeu, malmaridarien

SUBJUNTIU PRESENT: malmaridi, malmaridis, malmaridi, malmaridem, malmarideu, malmaridin

SUBJUNTIU IMPERFET: malmaridés, malmaridessis, malmaridés, malmaridéssim, malmaridéssiu, malmaridessin

IMPERATIU: malmarida, malmaridi, malmaridem, malmarideu, malmaridin

->malmenar

■malmenar

[de mal- i menar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Tractar malament, produint dany material o moral. La balda s’ha trencat perquè la malmeneu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malmenar

GERUNDI: malmenant

PARTICIPI: malmenat, malmenada, malmenats, malmenades

INDICATIU PRESENT: malmeno, malmenes, malmena, malmenem, malmeneu, malmenen

INDICATIU IMPERFET: malmenava, malmenaves, malmenava, malmenàvem, malmenàveu, malmenaven

INDICATIU PASSAT: malmení, malmenares, malmenà, malmenàrem, malmenàreu, malmenaren

INDICATIU FUTUR: malmenaré, malmenaràs, malmenarà, malmenarem, malmenareu, malmenaran

INDICATIU CONDICIONAL: malmenaria, malmenaries, malmenaria, malmenaríem, malmenaríeu, malmenarien

SUBJUNTIU PRESENT: malmeni, malmenis, malmeni, malmenem, malmeneu, malmenin

SUBJUNTIU IMPERFET: malmenés, malmenessis, malmenés, malmenéssim, malmenéssiu, malmenessin

IMPERATIU: malmena, malmeni, malmenem, malmeneu, malmenin

->malmenjat

■malmenjat -ada

[de mal- i menjar]

adj Insuficientment alimentat.

->malmesclador

■malmesclador -a

[de mal- i mesclador; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f Que malmescla.

->malmesclar

■malmesclar

[de mal- i mesclar]

v tr Posar mal, enemistat, entre dues persones o més.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malmesclar

GERUNDI: malmesclant

PARTICIPI: malmesclat, malmesclada, malmesclats, malmesclades

INDICATIU PRESENT: malmesclo, malmescles, malmescla, malmesclem, malmescleu, malmesclen

INDICATIU IMPERFET: malmesclava, malmesclaves, malmesclava, malmesclàvem, malmesclàveu, malmesclaven

INDICATIU PASSAT: malmesclí, malmesclares, malmesclà, malmesclàrem, malmesclàreu, malmesclaren

INDICATIU FUTUR: malmesclaré, malmesclaràs, malmesclarà, malmesclarem, malmesclareu, malmesclaran

INDICATIU CONDICIONAL: malmesclaria, malmesclaries, malmesclaria, malmesclaríem, malmesclaríeu, malmesclarien

SUBJUNTIU PRESENT: malmescli, malmesclis, malmescli, malmesclem, malmescleu, malmesclin

SUBJUNTIU IMPERFET: malmesclés, malmesclessis, malmesclés, malmescléssim, malmescléssiu, malmesclessin

IMPERATIU: malmescla, malmescli, malmesclem, malmescleu, malmesclin

->malmetedor

■malmetedor -a

[de malmetre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f Que malmet.

->malmetement

■malmetement

[de malmetre]

m 1 Acció de malmetre;

2 l’efecte.

->malmetre

■malmetre

[de mal- i metre²; 1a FONT: 1251]

v tr Posar en mal estat, fer malbé, espatllar. Té males mans: no pot tocar res que no ho malmeti. L’aiguat ha malmès la collita. Malmetre la salut d’un obrer. Malmet tots els afers en què intervé.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malmetre

GERUNDI: malmetent

PARTICIPI: malmès, malmesa, malmesos, malmeses

INDICATIU PRESENT: malmeto, malmets, malmet, malmetem, malmeteu, malmeten

INDICATIU IMPERFET: malmetia, malmeties, malmetia, malmetíem, malmetíeu, malmetien

INDICATIU PASSAT: malmetí, malmeteres, malmeté, malmetérem, malmetéreu, malmeteren

INDICATIU FUTUR: malmetré, malmetràs, malmetrà, malmetrem, malmetreu, malmetran

INDICATIU CONDICIONAL: malmetria, malmetries, malmetria, malmetríem, malmetríeu, malmetrien

SUBJUNTIU PRESENT: malmeti, malmetis, malmeti, malmetem, malmeteu, malmetin

SUBJUNTIU IMPERFET: malmetés, malmetessis, malmetés, malmetéssim, malmetéssiu, malmetessin

IMPERATIU: malmet, malmeti, malmetem, malmeteu, malmetin

->malmirança

■malmirança

[de malmirar]

f 1 Acció de malmirar;

2 l’efecte.

->malmirar

■malmirar

[de mal- i mirar; 1a FONT: s. XVII]

v tr Veure amb mals ulls, tenir malvolença a algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malmirar

GERUNDI: malmirant

PARTICIPI: malmirat, malmirada, malmirats, malmirades

INDICATIU PRESENT: malmiro, malmires, malmira, malmirem, malmireu, malmiren

INDICATIU IMPERFET: malmirava, malmiraves, malmirava, malmiràvem, malmiràveu, malmiraven

INDICATIU PASSAT: malmirí, malmirares, malmirà, malmiràrem, malmiràreu, malmiraren

INDICATIU FUTUR: malmiraré, malmiraràs, malmirarà, malmirarem, malmirareu, malmiraran

INDICATIU CONDICIONAL: malmiraria, malmiraries, malmiraria, malmiraríem, malmiraríeu, malmirarien

SUBJUNTIU PRESENT: malmiri, malmiris, malmiri, malmirem, malmireu, malmirin

SUBJUNTIU IMPERFET: malmirés, malmiressis, malmirés, malmiréssim, malmiréssiu, malmiressin

IMPERATIU: malmira, malmiri, malmirem, malmireu, malmirin

->malmirrós

■malmirrós -osa

[de mal- i l’ant. mirrós ‘tractat amb mirra’, d’on ‘cadavèric’, der. de mirra; 1a FONT: s. XIV]

adj Taciturn.

->malnat

■malnat -ada

Cp. malanat

[de mal- i nat]

adj i m i f desp Dit d’una persona de mala índole.

->malnodrit

■malnodrit -ida

adj i m i f PAT Que pateix malnutrició.

->malnom

■malnom

[de mal- i nom]

m Nom que es posa a algú, pres d’algun seu defecte, vici, etc.

->malnutrició

■malnutrició

Part. sil.: mal_nu_tri_ci_ó

f PAT Alimentació incorrecta que resulta d’una assimilació deficient, una dieta pobra o una sobrealimentació.

->malobedient

■malobedient

Part. sil.: mal_o_be_di_ent

[de mal- i obedient]

adj desobedient 1.

->maloclusió

■maloclusió

Part. sil.: mal_o_clu_si_ó

f MED Oclusió defectuosa de les dents superiors sobre les inferiors.

->malonat

malonat

m QUÍM ORG Qualsevol sal o èster de l’àcid malònic.

->malònic

malònic, àcid

QUÍM ORG Àcid propandioic, de fórmula COOHCH₂COOH, àcid dicarboxílic, que hom pot obtenir a partir de l’àcid màlic.

->malonil

malonil

m QUÍM ORG i BIOQ Radical acil derivat de l’àcid malònic.

->malonilurea

■malonilurea

Part. sil.: ma_lo_ni_lu_re_a

f QUÍM ORG i FARM Àcid barbitúric.

->malordenat

■malordenat -ada

Part. sil.: mal_or_de_nat

[de mal- i ordenat]

adj 1 Desordenat.

2 HERÀLD Dit de tres objectes posats 1 i 2, o sia, en triangle, un al cap i dos a la punta de l’escut, o de quatre posats 1 i 3, de cinc posats 2 i 3, de sis posats 1, 2 i 3, etc.

->malpaís

■malpaís

Part. sil.: mal_pa_ís

[pl -ïsos] m GEOL Nom donat, originàriament en els països de parla castellana, als camps formats per primitius corrents de lava, de superfície molt irregular, coberta de masses soltes, clivellades i anguloses, la característica principal dels quals és aridesa i l’esterilitat.

->malparat

■malparat -ada

[de mal- i parat]

adj En mal estat.

->malparir

■malparir

[de mal- i parir; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v intr MED i VETER Avortar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malparir

GERUNDI: malparint

PARTICIPI: malparit, malparida, malparits, malparides

INDICATIU PRESENT: malpareixo, malpareixes, malpareix, malparim, malpariu, malpareixen

INDICATIU IMPERFET: malparia, malparies, malparia, malparíem, malparíeu, malparien

INDICATIU PASSAT: malparí, malparires, malparí, malparírem, malparíreu, malpariren

INDICATIU FUTUR: malpariré, malpariràs, malparirà, malparirem, malparireu, malpariran

INDICATIU CONDICIONAL: malpariria, malpariries, malpariria, malpariríem, malpariríeu, malparirien

SUBJUNTIU PRESENT: malpareixi, malpareixis, malpareixi, malparim, malpariu, malpareixin

SUBJUNTIU IMPERFET: malparís, malparissis, malparís, malparíssim, malparíssiu, malparissin

IMPERATIU: malpareix, malpareixi, malparim, malpariu, malpareixin

->malparit

■malparit -ida

[de malparir]

adj i m i f vulg Malnat.

->malparlar

■malparlar

[de mal- i parlar¹; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v intr Dir mal. Acostumen a malparlar de tothom.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malparlar

GERUNDI: malparlant

PARTICIPI: malparlat, malparlada, malparlats, malparlades

INDICATIU PRESENT: malparlo, malparles, malparla, malparlem, malparleu, malparlen

INDICATIU IMPERFET: malparlava, malparlaves, malparlava, malparlàvem, malparlàveu, malparlaven

INDICATIU PASSAT: malparlí, malparlares, malparlà, malparlàrem, malparlàreu, malparlaren

INDICATIU FUTUR: malparlaré, malparlaràs, malparlarà, malparlarem, malparlareu, malparlaran

INDICATIU CONDICIONAL: malparlaria, malparlaries, malparlaria, malparlaríem, malparlaríeu, malparlarien

SUBJUNTIU PRESENT: malparli, malparlis, malparli, malparlem, malparleu, malparlin

SUBJUNTIU IMPERFET: malparlés, malparlessis, malparlés, malparléssim, malparléssiu, malparlessin

IMPERATIU: malparla, malparli, malparlem, malparleu, malparlin

->malparlat

■malparlat -ada

[de malparlar]

adj Desvergonyit en el parlar, que empra un llenguatge groller, incivil.

->malparler

■malparler -a

[de mal- i parler; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Inclinat a malparlar o dir mal de la gent.

->malpensar

■malpensar

[de mal- i pensar]

v 1 intr Pensar mal. Sempre malpenses de tothom.

2 pron Recelar, maliciar. Ja m’ho havia malpensat, que era una enganyifa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malpensar

GERUNDI: malpensant

PARTICIPI: malpensat, malpensada, malpensats, malpensades

INDICATIU PRESENT: malpenso, malpenses, malpensa, malpensem, malpenseu, malpensen

INDICATIU IMPERFET: malpensava, malpensaves, malpensava, malpensàvem, malpensàveu, malpensaven

INDICATIU PASSAT: malpensí, malpensares, malpensà, malpensàrem, malpensàreu, malpensaren

INDICATIU FUTUR: malpensaré, malpensaràs, malpensarà, malpensarem, malpensareu, malpensaran

INDICATIU CONDICIONAL: malpensaria, malpensaries, malpensaria, malpensaríem, malpensaríeu, malpensarien

SUBJUNTIU PRESENT: malpensi, malpensis, malpensi, malpensem, malpenseu, malpensin

SUBJUNTIU IMPERFET: malpensés, malpensessis, malpensés, malpenséssim, malpenséssiu, malpensessin

IMPERATIU: malpensa, malpensi, malpensem, malpenseu, malpensin

->malpensat

■malpensat -ada

[de malpensar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj i m i f Inclinat a pensar mal.

->malpighiàcies

malpighiàcies

Part. sil.: mal_pig_hi_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de gruïnals, pròpies dels països tropicals.

2 sing Planta de la família de les malpighiàcies.

->malplà

■malplà -ana

[de mal³ i pla³]

adj dial Que no és pla; abrupte, desnivellat.

->malprendre

■malprendre

[de mal- i prendre]

v tr Prendre (alguna cosa) malament o en mal sentit. No malprengueu que ens ho emportem.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malprendre

GERUNDI: malprenent

PARTICIPI: malprès, malpresa, malpresos, malpreses

INDICATIU PRESENT: malprenc, malprens, malprèn, malprenem, malpreneu, malprenen

INDICATIU IMPERFET: malprenia, malprenies, malprenia, malpreníem, malpreníeu, malprenien

INDICATIU PASSAT: malprenguí, malprengueres, malprengué, malprenguérem, malprenguéreu, malprengueren

INDICATIU FUTUR: malprendré, malprendràs, malprendrà, malprendrem, malprendreu, malprendran

INDICATIU CONDICIONAL: malprendria, malprendries, malprendria, malprendríem, malprendríeu, malprendrien

SUBJUNTIU PRESENT: malprengui, malprenguis, malprengui, malprenguem, malprengueu, malprenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: malprengués, malprenguessis, malprengués, malprenguéssim, malprenguéssiu, malprenguessin

IMPERATIU: malprèn, malprengui, malprenguem, malpreneu, malprenguin

->malrecaptós

■malrecaptós -osa

[de mal- i recaptós]

adj Negligent en l’administració dels propis béns.

->malreeixit

■malreeixit -ida

Part. sil.: mal_re_ei_xit

[de mal- i reeixit]

adj No reeixit.

->malrobat

■malrobat -ada

[de mal- i roba]

adj Mal vestit, vestit amb roba bruta o deteriorada.

->malrodó

■malrodó -ona

[de mal- i rodó]

adj Imperfectament rodó.

->malrubí

■malrubí

[alteració de marrubí, sota l’influx de mal; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m BOT 1 Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Marrubium vulgare), llanosa i blanquinosa, amb fulles orbiculars crenades i flors blanques en verticil·lastres.

2 malrubí d’aigua Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Lycopus europaeus), de fulles oblongues incises i flors blanques amb taques purpúries reunides en verticil·lastres.

3 malrubí negre (o pudent) Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Ballota nigra), vellosa, d’olor fètida, amb fulles ovals crenades i amb flors purpúries en verticil·lastres.

->malsà

■malsà -ana

[de mal- i sa³; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

adj 1 Perjudicial per a la salut, insalubre.

2 Dit de les viandes o dels llocs, els paratges, etc., que per llur clima, llur situació, etc., produeixen malalties.

3 fig Un llibre malsà. Una lectura malsana.

->malsegur

■malsegur -a

[de mal- i segur]

adj Insegur.

->malservir

■malservir

[de mal- i servir]

v tr No servir com cal, prestar mals serveis a alguna causa, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malservir

GERUNDI: malservint

PARTICIPI: malservit, malservida, malservits, malservides

INDICATIU PRESENT: malserveixo, malserveixes, malserveix, malservim, malserviu, malserveixen

INDICATIU IMPERFET: malservia, malservies, malservia, malservíem, malservíeu, malservien

INDICATIU PASSAT: malserví, malservires, malserví, malservírem, malservíreu, malserviren

INDICATIU FUTUR: malserviré, malserviràs, malservirà, malservirem, malservireu, malserviran

INDICATIU CONDICIONAL: malserviria, malserviries, malserviria, malserviríem, malserviríeu, malservirien

SUBJUNTIU PRESENT: malserveixi, malserveixis, malserveixi, malservim, malserviu, malserveixin

SUBJUNTIU IMPERFET: malservís, malservissis, malservís, malservíssim, malservíssiu, malservissin

IMPERATIU: malserveix, malserveixi, malservim, malserviu, malserveixin

->malsofert

■malsofert -a

[de mal- i sofert]

adj Que no sap sofrir amb resignació les contrarietats.

->malson

■malson

[de mal- i son¹]

m 1 Son intranquil, caracteritzat per una sensació d’opressió i somnis angoixosos, paorosos.

2 Somni angoixós, paorós.

3 fig Persona, afer, etc., que és motiu de continuades penes, fatics, etc.

->malsonant

■malsonant

[de mal- i sonant]

adj 1 Que sona malament.

2 esp Dit de la paraula o expressió grollera, inconvenient.

->malsonyós

■malsonyós -osa

adj Afectat d’un malson.

->malsucós

■malsucós -osa

[de mal- i sucós]

adj 1 Que té poc suc.

2 fig Eixut, malamorós.

->malsurat

■malsurat -ada

[de mal- i surar]

adj 1 Que hom no ha reeixit del tot a fer surar, a agambar.

2 esp Dit de l’infant mal nodrit.

->malt

■malt

Hom.: mal

[de l’angl. malt, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m ALIM Ordi germinat artificialment i assecat, que hom empra en l’elaboració de la cervesa i com a succedani del cafè.

->malta

■malta

[del cast. malta; 1a FONT: 1868]

f pop ALIM Malt.

->maltar

maltar

[de malt]

v tr ALIM Convertir (un cereal, normalment l’ordi) en malt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: maltar

GERUNDI: maltant

PARTICIPI: maltat, maltada, maltats, maltades

INDICATIU PRESENT: malto, maltes, malta, maltem, malteu, malten

INDICATIU IMPERFET: maltava, maltaves, maltava, maltàvem, maltàveu, maltaven

INDICATIU PASSAT: maltí, maltares, maltà, maltàrem, maltàreu, maltaren

INDICATIU FUTUR: maltaré, maltaràs, maltarà, maltarem, maltareu, maltaran

INDICATIU CONDICIONAL: maltaria, maltaries, maltaria, maltaríem, maltaríeu, maltarien

SUBJUNTIU PRESENT: malti, maltis, malti, maltem, malteu, maltin

SUBJUNTIU IMPERFET: maltés, maltessis, maltés, maltéssim, maltéssiu, maltessin

IMPERATIU: malta, malti, maltem, malteu, maltin

->maltasa

■maltasa

f BIOQ Enzim hidrolitzant de la maltosa, que la transforma en dues molècules de glucosa.

->maltatge

■maltatge

[de malt]

m ALIM Operació de maltar.

->maltempsada

■maltempsada

[de mal- i temps]

f 1 Desfet de mal temps.

2 fig Cas advers.

->malteria

malteria

Part. sil.: mal_te_ri_a

[de malt]

f INDÚST i ALIM Establiment industrial destinat a l’obtenció de malt.

->maltès

■maltès -esa

1 adj i m i f De Malta (estat d’Europa) o del maltès (dialecte).

2 m LING Llengua semítica que hom parla a Malta.

->malthusià

malthusià -ana

Part. sil.: mal_thu_si_à

[v. maltusià]

adj i m i f Maltusià.

->malthusianisme

malthusianisme

Part. sil.: mal_thu_si_a_nis_me

[de maltusià]

m Maltusianisme.

->maltina

maltina

f BIOQ Diastasa extreta de la malta, constituïda per una mescla d’enzims amilolítics.

->maltol

■maltol

m [C₆H₆O₃] QUÍM i ALIM Substància fragant i de tast característic, extreta de l’escorça de Larix decidua.

->maltosa

■maltosa

f QUÍM i ALIM Dextrodisacàrid que hom obté per hidròlisi enzimàtica del midó mitjançant l’amilasa.

->maltractament

■maltractament

[de maltractar; 1a FONT: 1392]

m 1 Acció de maltractar;

2 l’efecte.

->maltractar

■maltractar

[de mal- i tractar; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

v tr 1 Tractar malament. Un home que maltracta la dona. Una mestra que maltracta els nois.

2 fig Maltractat per la fortuna.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: maltractar

GERUNDI: maltractant

PARTICIPI: maltractat, maltractada, maltractats, maltractades

INDICATIU PRESENT: maltracto, maltractes, maltracta, maltractem, maltracteu, maltracten

INDICATIU IMPERFET: maltractava, maltractaves, maltractava, maltractàvem, maltractàveu, maltractaven

INDICATIU PASSAT: maltractí, maltractares, maltractà, maltractàrem, maltractàreu, maltractaren

INDICATIU FUTUR: maltractaré, maltractaràs, maltractarà, maltractarem, maltractareu, maltractaran

INDICATIU CONDICIONAL: maltractaria, maltractaries, maltractaria, maltractaríem, maltractaríeu, maltractarien

SUBJUNTIU PRESENT: maltracti, maltractis, maltracti, maltractem, maltracteu, maltractin

SUBJUNTIU IMPERFET: maltractés, maltractessis, maltractés, maltractéssim, maltractéssiu, maltractessin

IMPERATIU: maltracta, maltracti, maltractem, maltracteu, maltractin

->maltret

■maltret

m ant Esforç fatigós, treball dur.

->maltusià

■maltusià -ana

Part. sil.: mal_tu_si_à

[del nom de Thomas Robert Malthus (1766-1834), economista i demògraf anglès]

1 adj Relatiu o pertanyent a Malthus o al maltusianisme.

2 m i f Partidari de les teories de Malthus o del maltusianisme.

->maltusianisme

■maltusianisme

Part. sil.: mal_tu_si_a_nis_me

[de maltusià]

m 1 DEMOG Doctrina antinatalista que aconsella la restricció voluntària de la procreació, basada en la teoria de la població de Malthus, segons la qual el destí inevitable de la humanitat és la pobresa.

2 maltusianisme econòmic ECON Disminució voluntària de la producció de béns per a evitar la disminució dràstica dels preus.

->maluc

■maluc

[variant de amaluc; 1a FONT: s. XX, Bertrana]

m ANAT ANIM 1 Cadascuna de les dues parts sortides que formen els ossos superiors de la pelvis.

2 costat¹ 1 2.

->malura

■malura

[de mal¹; 1a FONT: s. XIV, Turmeda]

f 1 PAT Mal o malaltia en sentit general, especialment qualsevol malaltia epidèmica.

2 esp FITOPAT Malaltia d’una planta.

->malurat

■malurat -ada

Cp. malaurat

[de malura]

adj Afectat d’una malura. Tots els presseguers estan malurats.

->malva

■malva

[del ll. malva, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

1 f BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les malvàcies (Malva sp), de fulles simples palmatinervades, flors pentàmeres de color purpuri, rosat o blanc i de fruits en esquizocarp. Cal destacar-ne la malva de fulla rodona (Malva neglecta).

2 f BOT i JARD Nom de diverses plantes herbàcies de la família de les malvàcies, d’un a tres m d’alçària, pertanyents a diversos gèneres, entre els quals es destaquen la malva gran (Lavatera arborea), la malva major (Malva sylvestris) i la malva reial (o doble) (Alcea rosea).

3 f Flor de la malva.

4 1 m Color violaci tirant cap a rosat.

2 adj inv De color de malva. Duien unes camises malva.

5 fer malves (algú) fig Ésser mort i enterrat.

->malvàcies

■malvàcies

Part. sil.: mal_và_ci_es

f BOT 1 pl Família de columníferes que comprèn espècies herbàcies o arbustives, de fulles simples, flors regulars pentàmeres, proveïdes de calicle, i de fruits en esquizocarps o en càpsules loculicides.

2 sing Planta de la família de les malvàcies.

->malvadament

■malvadament

[de malvat]

adv Amb maldat.

->malvals

malvals

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies constituït per plantes generalment llenyoses que habiten principalment zones temperades i tropicals.

2 sing Planta de l’ordre de les malvals.

->malvantar

■malvantar

[de mal- i vantar, en un sentit ant. de ‘afirmar solemnement’]

v tr Fer notar, retreure, els defectes, les faltes d’algú o d’alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malvantar

GERUNDI: malvantant

PARTICIPI: malvantat, malvantada, malvantats, malvantades

INDICATIU PRESENT: malvanto, malvantes, malvanta, malvantem, malvanteu, malvanten

INDICATIU IMPERFET: malvantava, malvantaves, malvantava, malvantàvem, malvantàveu, malvantaven

INDICATIU PASSAT: malvantí, malvantares, malvantà, malvantàrem, malvantàreu, malvantaren

INDICATIU FUTUR: malvantaré, malvantaràs, malvantarà, malvantarem, malvantareu, malvantaran

INDICATIU CONDICIONAL: malvantaria, malvantaries, malvantaria, malvantaríem, malvantaríeu, malvantarien

SUBJUNTIU PRESENT: malvanti, malvantis, malvanti, malvantem, malvanteu, malvantin

SUBJUNTIU IMPERFET: malvantés, malvantessis, malvantés, malvantéssim, malvantéssiu, malvantessin

IMPERATIU: malvanta, malvanti, malvantem, malvanteu, malvantin

->malvapeix

■malvapeix

Part. sil.: mal_va_peix

[de malva i peix]

f BOT i JARD Subarbust de la família de les geraniàcies (Pelargonium inquinans), de fulles lobulades, cordiformes a la base i flors vermelles en umbel·les.

->malvapoma

■malvapoma

[de malva i poma]

f BOT i JARD Planta herbàcia de la família de les geraniàcies (Pelargonium odoratissimum), de fulles arrodonides, cordiformes, amb olor de poma, i flors blanques o roses reunides en umbel·les.

->malvar

■malvar

[de malva]

m Lloc plantat de malves.

->malva-rosa

■malva-rosa

[de malva i rosa]

f BOT i JARD Planta herbàcia de la família de les geraniàcies (Pelargonium capitatum), de fulles trilobulades, que fan olor de rosa, i de flors rosades.

->malvasia

■malvasia

Part. sil.: mal_va_si_a

[alteració romànica del nom de la ciutat grega de Monembasía, al sud-est de Morea, d’on provenia aquest raïm; 1a FONT: 1403]

VITIC 1 f Varietat de vinya que produeix un raïm molt dolç i fragant, de grans grossos, tendres i ovoides.

2 f [o m] Raïm de vinya malvasia.

3 f [o m] Vi elaborat amb raïm malvasia.

->malvat

■malvat -ada

[del ll. vg. malifatius ‘desgraciat’, comp. de malus ‘dolent’ i fatum ‘destí’, que donà l’ant. malvatz, cas recte de la declinació, influït pels participis en -at, -ada; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

adj Molt dolent, pervers.

->malvendre

■malvendre

[de mal- i vendre]

v [pr ind sing 3 i imper sing 2 malvèn] tr Vendre malament, a baix preu. Els deutes obligaren a malvendre la maquinària.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malvendre

GERUNDI: malvenent

PARTICIPI: malvenut, malvenuda, malvenuts, malvenudes

INDICATIU PRESENT: malvenc, malvens, malvèn, malvenem, malveneu, malvenen

INDICATIU IMPERFET: malvenia, malvenies, malvenia, malveníem, malveníeu, malvenien

INDICATIU PASSAT: malvenguí, malvengueres, malvengué, malvenguérem, malvenguéreu, malvengueren

INDICATIU FUTUR: malvendré, malvendràs, malvendrà, malvendrem, malvendreu, malvendran

INDICATIU CONDICIONAL: malvendria, malvendries, malvendria, malvendríem, malvendríeu, malvendrien

SUBJUNTIU PRESENT: malvengui, malvenguis, malvengui, malvenguem, malvengueu, malvenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: malvengués, malvenguessis, malvengués, malvenguéssim, malvenguéssiu, malvenguessin

IMPERATIU: malvèn, malvengui, malvenguem, malveneu, malvenguin

->malvera

■malvera

[de malva]

f BOT 1 malva 1 i malva 2.

2 Malva gran.

->malversació

■malversació

Part. sil.: mal_ver_sa_ci_ó

[de malversar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció de malversar;

2 l’efecte.

2 DR PEN Delicte contra la propietat pública que poden cometre els qui tenen l’obligació de guardar-la. Malversació de fons.

->malversador

■malversador -a

[de malversar]

adj i m i f Que malversa.

->malversar

■malversar

Cp. malgastar

[de mal- i versar; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr Despendre il·lícitament fons d’altri que hom té a càrrec seu, en usos diferents d’aquells als quals van destinats. Està acusat de malversar fons públics.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malversar

GERUNDI: malversant

PARTICIPI: malversat, malversada, malversats, malversades

INDICATIU PRESENT: malverso, malverses, malversa, malversem, malverseu, malversen

INDICATIU IMPERFET: malversava, malversaves, malversava, malversàvem, malversàveu, malversaven

INDICATIU PASSAT: malversí, malversares, malversà, malversàrem, malversàreu, malversaren

INDICATIU FUTUR: malversaré, malversaràs, malversarà, malversarem, malversareu, malversaran

INDICATIU CONDICIONAL: malversaria, malversaries, malversaria, malversaríem, malversaríeu, malversarien

SUBJUNTIU PRESENT: malversi, malversis, malversi, malversem, malverseu, malversin

SUBJUNTIU IMPERFET: malversés, malversessis, malversés, malverséssim, malverséssiu, malversessin

IMPERATIU: malversa, malversi, malversem, malverseu, malversin

->malvesc

■malvesc

[variant de malví, aplicada a una altra planta]

m BOT i FARM Planta herbàcia de la família de les plumbaginàcies (Plumbago europaea), de fulles rudes, flors violetes, amb la corol·la infundibuliforme i quinquelobulada, i de fruits secs de dehiscència valvar.

->malvestat

■malvestat

[de l’ant. malvatz (v. malvat), amb sufix d’abstracte i amb -e- per influx de mots com honestat, potestat; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Acció dolenta; maldat.

->malveure¹

■malveure¹

Part. sil.: mal_veu_re

[de mal- i veure; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v tr 1 Veure amb mals ulls.

2 fer-se malveure Fer coses que reporten mala fama, antipaties, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malveure

GERUNDI: malveient

PARTICIPI: malvist, malvista, malvists, malvistes

PARTICIPI (alternatiu): malvist, malvista, malvistos, malvistes

INDICATIU PRESENT: malveig, malveus, malveu, malveiem, malveieu, malveuen

INDICATIU IMPERFET: malveia, malveies, malveia, malvèiem, malvèieu, malveien

INDICATIU PASSAT: malviu, malveieres, malveié, malveiérem, malveiéreu, malveieren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): malviu, malveres, malvéu, malvérem, malvéreu, malveren

INDICATIU FUTUR: malveuré, malveuràs, malveurà, malveurem, malveureu, malveuran

INDICATIU CONDICIONAL: malveuria, malveuries, malveuria, malveuríem, malveuríeu, malveurien

SUBJUNTIU PRESENT: malvegi, malvegis, malvegi, malvegem, malvegeu, malvegin

SUBJUNTIU IMPERFET: malveiés, malveiessis, malveiés, malveiéssim, malveiéssiu, malveiessin

IMPERATIU: malveges, malvegi, malvegem, malvegeu, malvegin

IMPERATIU (alternatiu): malveu, malvegi, malvegem, malveieu, malvegin

->malveure²

malveure²

Part. sil.: mal_veu_re

[v. malveure¹]

m Fet d’ésser malvist de la gent.

->malví

■malví

[comp. del ll. hibīscum, íd., i el ll. malva, de la mateixa espècie, que donà malva’biscu; el pl. malv(a)iscs es degué reduir fonèticament a malvi(s)s, d’on el sing. analògic malví]

m BOT i 1 FARM Planta herbàcia de la família de les malvàcies (Althaea officinalis), coberta d’un toment gris, de fulles ovatotriangulars, flors de color rosa o lila; les arrels, les fulles i les flors són emprades en infusions per llurs propietats emol·lients, bèquiques i antihemorroïdals.

2 malví pelut JARD Planta herbàcia de la família de les malvàcies (Althaea cannabina), pubescent, de fulles palmatilobulades i flors rosades.

->malviatge

■malviatge

Part. sil.: mal_vi_at_ge

[amb la variant malvinatge, de l’expressió malbe(n) haja ‘mal profit, mala fi tingui’, amb influx de viatge per etimologia popular]

interj Exclamació de maledicció, que denota impaciència, disgust.

->malvinar

■malvinar

m GEOBOT Herbassar de malvins.

->malvist

■malvist -a

[de mal- i vist]

adj Que no és benvist.

->malviure¹

■malviure¹

Part. sil.: mal_viu_re

[de mal- i viure¹]

v intr Viure malament. Amb pocs recursos només es pot malviure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malviure

GERUNDI: malvivint

PARTICIPI: malviscut, malviscuda, malviscuts, malviscudes

INDICATIU PRESENT: malvisc, malvius, malviu, malvivim, malviviu, malviuen

INDICATIU IMPERFET: malvivia, malvivies, malvivia, malvivíem, malvivíeu, malvivien

INDICATIU PASSAT: malvisquí, malvisqueres, malvisqué, malvisquérem, malvisquéreu, malvisqueren

INDICATIU FUTUR: malviuré, malviuràs, malviurà, malviurem, malviureu, malviuran

INDICATIU CONDICIONAL: malviuria, malviuries, malviuria, malviuríem, malviuríeu, malviurien

SUBJUNTIU PRESENT: malvisqui, malvisquis, malvisqui, malvisquem, malvisqueu, malvisquin

SUBJUNTIU IMPERFET: malvisqués, malvisquessis, malvisqués, malvisquéssim, malvisquéssiu, malvisquessin

IMPERATIU: malviu, malvisqui, malvisquem, malviviu, malvisquin

->malviure²

■malviure²

Part. sil.: mal_viu_re

[v. malviure¹]

m Fet de viure malament, no com cal, deshonrosament. Una dona de malviure.

->malvolença

■malvolença

[de mal- i volença; 1a FONT: 1292]

f Mala voluntat envers algú, envers els altres.

->malvolent

■malvolent

[de malvoler¹; 1a FONT: 1397]

adj Que té malvolença.

->malvoler¹

■malvoler¹

[de mal- i voler¹; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v 1 tr Voler mal.

2 fer-se de malvoler [ofer-se malvoler] (d’algú) Enemistar-s’hi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: malvoler

GERUNDI: malvolent

PARTICIPI: malvolgut, malvolguda, malvolguts, malvolgudes

INDICATIU PRESENT: malvull, malvols, malvol, malvolem, malvoleu, malvolen

INDICATIU IMPERFET: malvolia, malvolies, malvolia, malvolíem, malvolíeu, malvolien

INDICATIU PASSAT: malvolguí, malvolgueres, malvolgué, malvolguérem, malvolguéreu, malvolgueren

INDICATIU FUTUR: malvoldré, malvoldràs, malvoldrà, malvoldrem, malvoldreu, malvoldran

INDICATIU CONDICIONAL: malvoldria, malvoldries, malvoldria, malvoldríem, malvoldríeu, malvoldrien

SUBJUNTIU PRESENT: malvulgui, malvulguis, malvulgui, malvulguem, malvulgueu, malvulguin

SUBJUNTIU IMPERFET: malvolgués, malvolguessis, malvolgués, malvolguéssim, malvolguéssiu, malvolguessin

IMPERATIU: malvulgues, malvulgui, malvulguem, malvulgueu, malvulguin

->malvoler²

■malvoler²

[v. malvoler¹]

m Malvolença.

->malvolgut

■malvolgut -uda

[de malvoler¹]

adj No gens estimat. És un home malvolgut de tothom.

->malxinat

malxinat -ada

[der. de mal² i xinar ‘eriçar, estirar els cabells’]

adj dial Malnat.

->mam

■mam

[deriv. regressiu de mamar]

m 1 Terme infantívol per a designar l’aigua o qualsevol altre líquid que hom pot beure. Vull mam.

2 col·loq i iròn Beguda alcohòlica. Li agrada massa el mam.

->mama

■mama

[del ll. mamma, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 Terme infantívol, afectuós per a designar la mare.

2 ANAT ANIM Mamella.

->mamà

■mamà

Hom.: mamar

[variant de mama]

[pl -às] f Terme infantívol, afectuós, per a designar la mare.

->mamada

■mamada

[de mamar]

f 1 Acció de mamar.

2 Allò que mama la criatura d’un cop.

->mamador

■mamador -a

[de mamar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj Dit de la criatura que mama amb més o menys delit o bé més temps del regular.

2 f OBST Tirallet.

->mamaire

■mamaire

Part. sil.: ma_mai_re

[de mamar]

adj Mamador.