->enjovar

■enjovar

[de jou]

v tr 1 Posar el jou a un animal, especialment un bou; junyir.

2 fig Sotmetre algú a un jou. No em puc enjovar a aquesta feina.

3 CONSTR Construir un enjovat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enjovar

GERUNDI: enjovant

PARTICIPI: enjovat, enjovada, enjovats, enjovades

INDICATIU PRESENT: enjovo, enjoves, enjova, enjovem, enjoveu, enjoven

INDICATIU IMPERFET: enjovava, enjovaves, enjovava, enjovàvem, enjovàveu, enjovaven

INDICATIU PASSAT: enjoví, enjovares, enjovà, enjovàrem, enjovàreu, enjovaren

INDICATIU FUTUR: enjovaré, enjovaràs, enjovarà, enjovarem, enjovareu, enjovaran

INDICATIU CONDICIONAL: enjovaria, enjovaries, enjovaria, enjovaríem, enjovaríeu, enjovarien

SUBJUNTIU PRESENT: enjovi, enjovis, enjovi, enjovem, enjoveu, enjovin

SUBJUNTIU IMPERFET: enjovés, enjovessis, enjovés, enjovéssim, enjovéssiu, enjovessin

IMPERATIU: enjova, enjovi, enjovem, enjoveu, enjovin

->enjovat

■enjovat

[de enjovar]

m CONSTR Disposició que hom adopta per a sostenir una biga per mitjà d’un jou.

->enjovenir

■enjovenir

[de jove; 1a FONT: s. XV]

v tr Fer semblar més jove.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enjovenir

GERUNDI: enjovenint

PARTICIPI: enjovenit, enjovenida, enjovenits, enjovenides

INDICATIU PRESENT: enjoveneixo, enjoveneixes, enjoveneix, enjovenim, enjoveniu, enjoveneixen

INDICATIU IMPERFET: enjovenia, enjovenies, enjovenia, enjoveníem, enjoveníeu, enjovenien

INDICATIU PASSAT: enjovení, enjovenires, enjovení, enjovenírem, enjoveníreu, enjoveniren

INDICATIU FUTUR: enjoveniré, enjoveniràs, enjovenirà, enjovenirem, enjovenireu, enjoveniran

INDICATIU CONDICIONAL: enjoveniria, enjoveniries, enjoveniria, enjoveniríem, enjoveniríeu, enjovenirien

SUBJUNTIU PRESENT: enjoveneixi, enjoveneixis, enjoveneixi, enjovenim, enjoveniu, enjoveneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enjovenís, enjovenissis, enjovenís, enjoveníssim, enjoveníssiu, enjovenissin

IMPERATIU: enjoveneix, enjoveneixi, enjovenim, enjoveniu, enjoveneixin

->enjub

■enjub

[variant de aljub]

m Paret que defensa una terra de les rierades.

->enjudiciament

■enjudiciament

Part. sil.: en_ju_di_ci_a_ment

[de enjudiciar]

m DR PROC 1 Acció d’enjudiciar.

2 Instrucció legal d’un afer litigiós.

->enjudiciar

■enjudiciar

Part. sil.: en_ju_di_ci_ar

[de judici; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr DR PROC 1 Sotmetre algú a procediment judicial.

2 Instruir una causa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enjudiciar

GERUNDI: enjudiciant

PARTICIPI: enjudiciat, enjudiciada, enjudiciats, enjudiciades

INDICATIU PRESENT: enjudicio, enjudicies, enjudicia, enjudiciem, enjudicieu, enjudicien

INDICATIU IMPERFET: enjudiciava, enjudiciaves, enjudiciava, enjudiciàvem, enjudiciàveu, enjudiciaven

INDICATIU PASSAT: enjudicií, enjudiciares, enjudicià, enjudiciàrem, enjudiciàreu, enjudiciaren

INDICATIU FUTUR: enjudiciaré, enjudiciaràs, enjudiciarà, enjudiciarem, enjudiciareu, enjudiciaran

INDICATIU CONDICIONAL: enjudiciaria, enjudiciaries, enjudiciaria, enjudiciaríem, enjudiciaríeu, enjudiciarien

SUBJUNTIU PRESENT: enjudiciï, enjudiciïs, enjudiciï, enjudiciem, enjudicieu, enjudiciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: enjudiciés, enjudiciessis, enjudiciés, enjudiciéssim, enjudiciéssiu, enjudiciessin

IMPERATIU: enjudicia, enjudiciï, enjudiciem, enjudicieu, enjudiciïn

->enjullar

■enjullar

v PAT 1 tr Emmetzinar amb blat que porta barrejada llavor de jull.

2 pron Aquella família s’ha enjullat en menjar el blat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enjullar

GERUNDI: enjullant

PARTICIPI: enjullat, enjullada, enjullats, enjullades

INDICATIU PRESENT: enjullo, enjulles, enjulla, enjullem, enjulleu, enjullen

INDICATIU IMPERFET: enjullava, enjullaves, enjullava, enjullàvem, enjullàveu, enjullaven

INDICATIU PASSAT: enjullí, enjullares, enjullà, enjullàrem, enjullàreu, enjullaren

INDICATIU FUTUR: enjullaré, enjullaràs, enjullarà, enjullarem, enjullareu, enjullaran

INDICATIU CONDICIONAL: enjullaria, enjullaries, enjullaria, enjullaríem, enjullaríeu, enjullarien

SUBJUNTIU PRESENT: enjulli, enjullis, enjulli, enjullem, enjulleu, enjullin

SUBJUNTIU IMPERFET: enjullés, enjullessis, enjullés, enjulléssim, enjulléssiu, enjullessin

IMPERATIU: enjulla, enjulli, enjullem, enjulleu, enjullin

->enjuncar

■enjuncar

Hom.: enjoncar

[variant de enjoncar]

v tr i pron Enjoncar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enjuncar

GERUNDI: enjuncant

PARTICIPI: enjuncat, enjuncada, enjuncats, enjuncades

INDICATIU PRESENT: enjunco, enjunques, enjunca, enjunquem, enjunqueu, enjunquen

INDICATIU IMPERFET: enjuncava, enjuncaves, enjuncava, enjuncàvem, enjuncàveu, enjuncaven

INDICATIU PASSAT: enjunquí, enjuncares, enjuncà, enjuncàrem, enjuncàreu, enjuncaren

INDICATIU FUTUR: enjuncaré, enjuncaràs, enjuncarà, enjuncarem, enjuncareu, enjuncaran

INDICATIU CONDICIONAL: enjuncaria, enjuncaries, enjuncaria, enjuncaríem, enjuncaríeu, enjuncarien

SUBJUNTIU PRESENT: enjunqui, enjunquis, enjunqui, enjunquem, enjunqueu, enjunquin

SUBJUNTIU IMPERFET: enjunqués, enjunquessis, enjunqués, enjunquéssim, enjunquéssiu, enjunquessin

IMPERATIU: enjunca, enjunqui, enjunquem, enjunqueu, enjunquin

->enjús

■enjús

[comp. de en² i l’ant. jus (v. dejús); 1a FONT: s. XIII]

adv ant Avall.

->enlacrar

■enlacrar

[de lacre]

v tr Lacrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enlacrar

GERUNDI: enlacrant

PARTICIPI: enlacrat, enlacrada, enlacrats, enlacrades

INDICATIU PRESENT: enlacro, enlacres, enlacra, enlacrem, enlacreu, enlacren

INDICATIU IMPERFET: enlacrava, enlacraves, enlacrava, enlacràvem, enlacràveu, enlacraven

INDICATIU PASSAT: enlacrí, enlacrares, enlacrà, enlacràrem, enlacràreu, enlacraren

INDICATIU FUTUR: enlacraré, enlacraràs, enlacrarà, enlacrarem, enlacrareu, enlacraran

INDICATIU CONDICIONAL: enlacraria, enlacraries, enlacraria, enlacraríem, enlacraríeu, enlacrarien

SUBJUNTIU PRESENT: enlacri, enlacris, enlacri, enlacrem, enlacreu, enlacrin

SUBJUNTIU IMPERFET: enlacrés, enlacressis, enlacrés, enlacréssim, enlacréssiu, enlacressin

IMPERATIU: enlacra, enlacri, enlacrem, enlacreu, enlacrin

->enlairament

■enlairament

Part. sil.: en_lai_ra_ment

[de enlairar]

m 1 Acció d’enlairar o d’enlairar-se;

2 l’efecte.

->enlairar

■enlairar

Part. sil.: en_lai_rar

Cp. envolar-se

[de enlaire; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 1 tr Alçar enlaire.

2 pron En escapar-li de les mans, el globus anà enlairant-se a poc a poc.

2 fig 1 tr Elevar, exaltar, algú, l’esperit o una facultat espiritual, un sentiment.

2 pron Va enlairant-se més i més: qualsevol dia el faran president. Amb aquestes lectures edificants, l’esperit s’enlaira.

3 tr fig Exalçar, enaltir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enlairar

GERUNDI: enlairant

PARTICIPI: enlairat, enlairada, enlairats, enlairades

INDICATIU PRESENT: enlairo, enlaires, enlaira, enlairem, enlaireu, enlairen

INDICATIU IMPERFET: enlairava, enlairaves, enlairava, enlairàvem, enlairàveu, enlairaven

INDICATIU PASSAT: enlairí, enlairares, enlairà, enlairàrem, enlairàreu, enlairaren

INDICATIU FUTUR: enlairaré, enlairaràs, enlairarà, enlairarem, enlairareu, enlairaran

INDICATIU CONDICIONAL: enlairaria, enlairaries, enlairaria, enlairaríem, enlairaríeu, enlairarien

SUBJUNTIU PRESENT: enlairi, enlairis, enlairi, enlairem, enlaireu, enlairin

SUBJUNTIU IMPERFET: enlairés, enlairessis, enlairés, enlairéssim, enlairéssiu, enlairessin

IMPERATIU: enlaira, enlairi, enlairem, enlaireu, enlairin

->enlairat

■enlairat -ada

Part. sil.: en_lai_rat

[de enlairar]

adj 1 Molt enlaire. Un castell enlairat.

2 fig Un enteniment clar i enlairat.

->enlaire

■enlaire

Part. sil.: en_lai_re

[de aire; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adv 1 A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l’aire. Els còndors són els ocells que volen més enlaire.

2 fig Pendent, en suspens, sense resoldre. No sé pas com anirà la cosa: tot és encara enlaire. Xerren i xerren, però sempre deixen les qüestions fonamentals enlaire.

->enllà

■enllà

[comp. de de² i l’ant. lla (allà); 1a FONT: s. XI]

adv 1 Cap allà, en direcció d’ací allà. Fes-te enllà. Del molí enllà tot són terrenys meus. Mireu més enllà.

2 1 Cap al temps més pretèrit, a partir d’un moment passat. D’ahir enllà.

2 Cap al temps més futur, a partir del moment actual o d’un moment a venir. D’avui enllà, de demà enllà.

3 més enllà de fig Més amunt de, referit a quantitats. No eren més enllà de dotze.

->enllà-ahir

■enllà-ahir

adv Abans-d’ahir.

->enllaç

■enllaç

[de enllaçar; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 1 m Unió, connexió, d’una cosa amb una altra. Desfer l’enllaç.

2 m i f p ext Persona, o grup de persones, que té l’encàrrec de mantenir la comunicació i facilitar la coordinació d’esforços, principalment entre dues unitats militars, polítiques, etc., no subordinades entre elles.

2 m 1 Casament.

2 Emparentament.

3 m INFORM 1 Mecanisme que permet que el control passi d’un programa a l’altre.

2 Mitjà per a connectar els elements d’una estructura de dades o fitxers, o instruccions o programes.

3 Element en un document, generalment d’hipertext, que permet de connectar amb altres documents o parts de documents.

4 m OBR PÚBL Indret on dues vies o més s’encreuen a diferent nivell.

5 m QUÍM Interacció entre dos o més àtoms el resultat de la qual és la formació d’un compost, és a dir, d’un agregat que és estable dins un cert interval de temperatures i pressions.

6 m TELECOM Mitjà de comunicació entre dos punts.

->enllacada

■enllacada

[de enllacar]

f Dipòsit de llot que deixen una avinguda, una riuada, en sedimentar-se.

->enllaçament

■enllaçament

[de enllaçar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció d’enllaçar o d’enllaçar-se;

2 l’efecte.

->enllacar

■enllacar

[de llac]

v 1 1 tr Deixar, una riuada, un embassament, etc., cobert de llot (un terreny).

2 pron Aquest terreny s’ha ben enllacat.

2 tr Embetumar, untar, amb llaca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllacar

GERUNDI: enllacant

PARTICIPI: enllacat, enllacada, enllacats, enllacades

INDICATIU PRESENT: enllaco, enllaques, enllaca, enllaquem, enllaqueu, enllaquen

INDICATIU IMPERFET: enllacava, enllacaves, enllacava, enllacàvem, enllacàveu, enllacaven

INDICATIU PASSAT: enllaquí, enllacares, enllacà, enllacàrem, enllacàreu, enllacaren

INDICATIU FUTUR: enllacaré, enllacaràs, enllacarà, enllacarem, enllacareu, enllacaran

INDICATIU CONDICIONAL: enllacaria, enllacaries, enllacaria, enllacaríem, enllacaríeu, enllacarien

SUBJUNTIU PRESENT: enllaqui, enllaquis, enllaqui, enllaquem, enllaqueu, enllaquin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllaqués, enllaquessis, enllaqués, enllaquéssim, enllaquéssiu, enllaquessin

IMPERATIU: enllaca, enllaqui, enllaquem, enllaqueu, enllaquin

->enllaçar

■enllaçar

[de llaç; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Ajuntar dues o més coses formant llaç o llaços. Enllaçava les cintes les unes amb les altres.

2 pron Els lligaboscs s’enllaçaven amb la vinya salvatge.

2 tr 1 Establir un enllaç entre dues coses o més.

2 INFORM Interconnectar (un document o una part d’aquest) amb altres mitjançant un enllaç.

3 tr Agafar amb el llaç, especialment un cavall indòmit.

4 pron 1 Casar-se.

2 Emparentar-se dues famílies per mitjà d’un o de més casaments.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllaçar

GERUNDI: enllaçant

PARTICIPI: enllaçat, enllaçada, enllaçats, enllaçades

INDICATIU PRESENT: enllaço, enllaces, enllaça, enllacem, enllaceu, enllacen

INDICATIU IMPERFET: enllaçava, enllaçaves, enllaçava, enllaçàvem, enllaçàveu, enllaçaven

INDICATIU PASSAT: enllací, enllaçares, enllaçà, enllaçàrem, enllaçàreu, enllaçaren

INDICATIU FUTUR: enllaçaré, enllaçaràs, enllaçarà, enllaçarem, enllaçareu, enllaçaran

INDICATIU CONDICIONAL: enllaçaria, enllaçaries, enllaçaria, enllaçaríem, enllaçaríeu, enllaçarien

SUBJUNTIU PRESENT: enllaci, enllacis, enllaci, enllacem, enllaceu, enllacin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllacés, enllacessis, enllacés, enllacéssim, enllacéssiu, enllacessin

IMPERATIU: enllaça, enllaci, enllacem, enllaceu, enllacin

->enllaçat

■enllaçat -ada

[de enllaçar]

adj Adornat amb llaços.

->enllagostat

■enllagostat -ada

[de llagosta]

adj Envaït de llagosta.

->enllagrimar-se

■enllagrimar-se

[de llàgrima; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v pron Omplir-se, els ulls, de llàgrimes. Els ulls dels més rústics mariners s’enllagrimaren.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllagrimar

GERUNDI: enllagrimant

PARTICIPI: enllagrimat, enllagrimada, enllagrimats, enllagrimades

INDICATIU PRESENT: enllagrimo, enllagrimes, enllagrima, enllagrimem, enllagrimeu, enllagrimen

INDICATIU IMPERFET: enllagrimava, enllagrimaves, enllagrimava, enllagrimàvem, enllagrimàveu, enllagrimaven

INDICATIU PASSAT: enllagrimí, enllagrimares, enllagrimà, enllagrimàrem, enllagrimàreu, enllagrimaren

INDICATIU FUTUR: enllagrimaré, enllagrimaràs, enllagrimarà, enllagrimarem, enllagrimareu, enllagrimaran

INDICATIU CONDICIONAL: enllagrimaria, enllagrimaries, enllagrimaria, enllagrimaríem, enllagrimaríeu, enllagrimarien

SUBJUNTIU PRESENT: enllagrimi, enllagrimis, enllagrimi, enllagrimem, enllagrimeu, enllagrimin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllagrimés, enllagrimessis, enllagrimés, enllagriméssim, enllagriméssiu, enllagrimessin

IMPERATIU: enllagrima, enllagrimi, enllagrimem, enllagrimeu, enllagrimin

->enllaminidor

■enllaminidor -a

[de enllaminir]

adj Enllepolidor.

->enllaminiment

■enllaminiment

[de enllaminir]

m Enllepoliment.

->enllaminir

■enllaminir

[de llamí; 1a FONT: c. 1900]

v tr i pron Enllepolir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllaminir

GERUNDI: enllaminint

PARTICIPI: enllaminit, enllaminida, enllaminits, enllaminides

INDICATIU PRESENT: enllamineixo, enllamineixes, enllamineix, enllaminim, enllaminiu, enllamineixen

INDICATIU IMPERFET: enllaminia, enllaminies, enllaminia, enllaminíem, enllaminíeu, enllaminien

INDICATIU PASSAT: enllaminí, enllaminires, enllaminí, enllaminírem, enllaminíreu, enllaminiren

INDICATIU FUTUR: enllaminiré, enllaminiràs, enllaminirà, enllaminirem, enllaminireu, enllaminiran

INDICATIU CONDICIONAL: enllaminiria, enllaminiries, enllaminiria, enllaminiríem, enllaminiríeu, enllaminirien

SUBJUNTIU PRESENT: enllamineixi, enllamineixis, enllamineixi, enllaminim, enllaminiu, enllamineixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllaminís, enllaminissis, enllaminís, enllaminíssim, enllaminíssiu, enllaminissin

IMPERATIU: enllamineix, enllamineixi, enllaminim, enllaminiu, enllamineixin

->enllandar

■enllandar

[de llanda]

v tr OFIC i TRANSP Guarnir les rodes dels carruatges amb cèrcols de ferro o llandes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllandar

GERUNDI: enllandant

PARTICIPI: enllandat, enllandada, enllandats, enllandades

INDICATIU PRESENT: enllando, enllandes, enllanda, enllandem, enllandeu, enllanden

INDICATIU IMPERFET: enllandava, enllandaves, enllandava, enllandàvem, enllandàveu, enllandaven

INDICATIU PASSAT: enllandí, enllandares, enllandà, enllandàrem, enllandàreu, enllandaren

INDICATIU FUTUR: enllandaré, enllandaràs, enllandarà, enllandarem, enllandareu, enllandaran

INDICATIU CONDICIONAL: enllandaria, enllandaries, enllandaria, enllandaríem, enllandaríeu, enllandarien

SUBJUNTIU PRESENT: enllandi, enllandis, enllandi, enllandem, enllandeu, enllandin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllandés, enllandessis, enllandés, enllandéssim, enllandéssiu, enllandessin

IMPERATIU: enllanda, enllandi, enllandem, enllandeu, enllandin

->enllanet

■enllanet

[de enllà]

adv No gaire enllà.

->enllangoriment

■enllangoriment

[de enllangorir]

m 1 Acció d’enllangorir o d’enllangorir-se;

2 l’efecte.

->enllangorir

■enllangorir

[de llangor; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v 1 tr Causar llangor (a algú).

2 pron Esdevenir llangorós.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllangorir

GERUNDI: enllangorint

PARTICIPI: enllangorit, enllangorida, enllangorits, enllangorides

INDICATIU PRESENT: enllangoreixo, enllangoreixes, enllangoreix, enllangorim, enllangoriu, enllangoreixen

INDICATIU IMPERFET: enllangoria, enllangories, enllangoria, enllangoríem, enllangoríeu, enllangorien

INDICATIU PASSAT: enllangorí, enllangorires, enllangorí, enllangorírem, enllangoríreu, enllangoriren

INDICATIU FUTUR: enllangoriré, enllangoriràs, enllangorirà, enllangorirem, enllangorireu, enllangoriran

INDICATIU CONDICIONAL: enllangoriria, enllangoriries, enllangoriria, enllangoriríem, enllangoriríeu, enllangoririen

SUBJUNTIU PRESENT: enllangoreixi, enllangoreixis, enllangoreixi, enllangorim, enllangoriu, enllangoreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllangorís, enllangorissis, enllangorís, enllangoríssim, enllangoríssiu, enllangorissin

IMPERATIU: enllangoreix, enllangoreixi, enllangorim, enllangoriu, enllangoreixin

->enllardador

■enllardador

[de enllardar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Enllardadora.

->enllardadora

■enllardadora

[de enllardar; 1a FONT: 1546]

f Agulla d’enllardar o d’entatxonar.

->enllardament

■enllardament

[de enllardar]

m 1 Acció d’enllardar o d’enllardar-se;

2 l’efecte.

->enllardar

■enllardar

[de llard; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Untar de llard.

2 esp 1 tr Enllardissar.

2 pron Enllardissar-se.

3 tr CONSTR Posar morter, guix, etc., sobre un totxo o maó abans de col·locar-lo al seu lloc en una paret o un envà.

4 tr GASTR 1 Recobrir amb llard una vianda.

2 Ficar llenques de cansalada dins la carn que s’ha de rostir.

5 tr HIST Tirar a algú llard bullent com a càstig.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllardar

GERUNDI: enllardant

PARTICIPI: enllardat, enllardada, enllardats, enllardades

INDICATIU PRESENT: enllardo, enllardes, enllarda, enllardem, enllardeu, enllarden

INDICATIU IMPERFET: enllardava, enllardaves, enllardava, enllardàvem, enllardàveu, enllardaven

INDICATIU PASSAT: enllardí, enllardares, enllardà, enllardàrem, enllardàreu, enllardaren

INDICATIU FUTUR: enllardaré, enllardaràs, enllardarà, enllardarem, enllardareu, enllardaran

INDICATIU CONDICIONAL: enllardaria, enllardaries, enllardaria, enllardaríem, enllardaríeu, enllardarien

SUBJUNTIU PRESENT: enllardi, enllardis, enllardi, enllardem, enllardeu, enllardin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllardés, enllardessis, enllardés, enllardéssim, enllardéssiu, enllardessin

IMPERATIU: enllarda, enllardi, enllardem, enllardeu, enllardin

->enllardissament

■enllardissament

[de enllardissar]

m 1 Acció d’enllardissar o d’enllardissar-se;

2 l’efecte.

->enllardissar

■enllardissar

[de llard]

v 1 tr Enllefiscar de llard o una altra substància greixosa.

2 pron Se t’han enllardissat les sabates.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllardissar

GERUNDI: enllardissant

PARTICIPI: enllardissat, enllardissada, enllardissats, enllardissades

INDICATIU PRESENT: enllardisso, enllardisses, enllardissa, enllardissem, enllardisseu, enllardissen

INDICATIU IMPERFET: enllardissava, enllardissaves, enllardissava, enllardissàvem, enllardissàveu, enllardissaven

INDICATIU PASSAT: enllardissí, enllardissares, enllardissà, enllardissàrem, enllardissàreu, enllardissaren

INDICATIU FUTUR: enllardissaré, enllardissaràs, enllardissarà, enllardissarem, enllardissareu, enllardissaran

INDICATIU CONDICIONAL: enllardissaria, enllardissaries, enllardissaria, enllardissaríem, enllardissaríeu, enllardissarien

SUBJUNTIU PRESENT: enllardissi, enllardissis, enllardissi, enllardissem, enllardisseu, enllardissin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllardissés, enllardissessis, enllardissés, enllardisséssim, enllardisséssiu, enllardissessin

IMPERATIU: enllardissa, enllardissi, enllardissem, enllardisseu, enllardissin

->enllardonar

■enllardonar

[de llard]

v tr GASTR Enllardar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllardonar

GERUNDI: enllardonant

PARTICIPI: enllardonat, enllardonada, enllardonats, enllardonades

INDICATIU PRESENT: enllardono, enllardones, enllardona, enllardonem, enllardoneu, enllardonen

INDICATIU IMPERFET: enllardonava, enllardonaves, enllardonava, enllardonàvem, enllardonàveu, enllardonaven

INDICATIU PASSAT: enllardoní, enllardonares, enllardonà, enllardonàrem, enllardonàreu, enllardonaren

INDICATIU FUTUR: enllardonaré, enllardonaràs, enllardonarà, enllardonarem, enllardonareu, enllardonaran

INDICATIU CONDICIONAL: enllardonaria, enllardonaries, enllardonaria, enllardonaríem, enllardonaríeu, enllardonarien

SUBJUNTIU PRESENT: enllardoni, enllardonis, enllardoni, enllardonem, enllardoneu, enllardonin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllardonés, enllardonessis, enllardonés, enllardonéssim, enllardonéssiu, enllardonessin

IMPERATIU: enllardona, enllardoni, enllardonem, enllardoneu, enllardonin

->enllatada

enllatada

f CONSTR 1 Acció d’enllatar.

2 Enllatat.

->enllatar

■enllatar

[de llata]

v tr CONSTR Posar les llates d’una coberta, d’un sostre, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllatar

GERUNDI: enllatant

PARTICIPI: enllatat, enllatada, enllatats, enllatades

INDICATIU PRESENT: enllato, enllates, enllata, enllatem, enllateu, enllaten

INDICATIU IMPERFET: enllatava, enllataves, enllatava, enllatàvem, enllatàveu, enllataven

INDICATIU PASSAT: enllatí, enllatares, enllatà, enllatàrem, enllatàreu, enllataren

INDICATIU FUTUR: enllataré, enllataràs, enllatarà, enllatarem, enllatareu, enllataran

INDICATIU CONDICIONAL: enllataria, enllataries, enllataria, enllataríem, enllataríeu, enllatarien

SUBJUNTIU PRESENT: enllati, enllatis, enllati, enllatem, enllateu, enllatin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllatés, enllatessis, enllatés, enllatéssim, enllatéssiu, enllatessin

IMPERATIU: enllata, enllati, enllatem, enllateu, enllatin

->enllatat

enllatat

[de enllatar]

m CONSTR Conjunt de les llates d’una coberta damunt les quals descansen les teules. Enllatat a salt de garsa.

->enllaunament

■enllaunament

Part. sil.: en_llau_na_ment

[de enllaunar]

m Acció d’enllaunar.

->enllaunar

■enllaunar

Part. sil.: en_llau_nar

[de llauna; 1a FONT: 1387]

v tr 1 OFIC Recobrir o folrar amb llauna, ferro, etc. Va fer enllaunar aquell cofre vell.

2 ALIM i EMBAL Envasar en llauna. Enllaunar sardines, tonyina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllaunar

GERUNDI: enllaunant

PARTICIPI: enllaunat, enllaunada, enllaunats, enllaunades

INDICATIU PRESENT: enllauno, enllaunes, enllauna, enllaunem, enllauneu, enllaunen

INDICATIU IMPERFET: enllaunava, enllaunaves, enllaunava, enllaunàvem, enllaunàveu, enllaunaven

INDICATIU PASSAT: enllauní, enllaunares, enllaunà, enllaunàrem, enllaunàreu, enllaunaren

INDICATIU FUTUR: enllaunaré, enllaunaràs, enllaunarà, enllaunarem, enllaunareu, enllaunaran

INDICATIU CONDICIONAL: enllaunaria, enllaunaries, enllaunaria, enllaunaríem, enllaunaríeu, enllaunarien

SUBJUNTIU PRESENT: enllauni, enllaunis, enllauni, enllaunem, enllauneu, enllaunin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllaunés, enllaunessis, enllaunés, enllaunéssim, enllaunéssiu, enllaunessin

IMPERATIU: enllauna, enllauni, enllaunem, enllauneu, enllaunin

->enllaunat

■enllaunat -ada

Part. sil.: en_llau_nat

[de enllaunar]

1 adj Dit de la cosa que és en llauna o llaunes.

2 m Llauna o llaunes amb què és enllaunada una cosa.

->enllefernament

■enllefernament

[de enllefernar]

m 1 Acció d’enllefernar o d’enllefernar-se;

2 l’efecte.

->enllefernar

■enllefernar

[de llefre; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 tr Embrutar de greix.

2 pron Va enllefernar-se tota la brusa de sagí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllefernar

GERUNDI: enllefernant

PARTICIPI: enllefernat, enllefernada, enllefernats, enllefernades

INDICATIU PRESENT: enlleferno, enllefernes, enlleferna, enllefernem, enlleferneu, enllefernen

INDICATIU IMPERFET: enllefernava, enllefernaves, enllefernava, enllefernàvem, enllefernàveu, enllefernaven

INDICATIU PASSAT: enlleferní, enllefernares, enllefernà, enllefernàrem, enllefernàreu, enllefernaren

INDICATIU FUTUR: enllefernaré, enllefernaràs, enllefernarà, enllefernarem, enllefernareu, enllefernaran

INDICATIU CONDICIONAL: enllefernaria, enllefernaries, enllefernaria, enllefernaríem, enllefernaríeu, enllefernarien

SUBJUNTIU PRESENT: enlleferni, enllefernis, enlleferni, enllefernem, enlleferneu, enllefernin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllefernés, enllefernessis, enllefernés, enllefernéssim, enllefernéssiu, enllefernessin

IMPERATIU: enlleferna, enlleferni, enllefernem, enlleferneu, enllefernin

->enllefiscament

■enllefiscament

[de enllefiscar]

m 1 Acció d’enllefiscar o d’enllefiscar-se;

2 l’efecte.

->enllefiscar

■enllefiscar

[format sobre l’arrel de llefiscós; 1a FONT: s. XX, Oller]

v 1 tr Embrutar amb una substància llefiscosa.

2 pron No ho fregeixis més ací, que les parets s’enllefisquen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllefiscar

GERUNDI: enllefiscant

PARTICIPI: enllefiscat, enllefiscada, enllefiscats, enllefiscades

INDICATIU PRESENT: enllefisco, enllefisques, enllefisca, enllefisquem, enllefisqueu, enllefisquen

INDICATIU IMPERFET: enllefiscava, enllefiscaves, enllefiscava, enllefiscàvem, enllefiscàveu, enllefiscaven

INDICATIU PASSAT: enllefisquí, enllefiscares, enllefiscà, enllefiscàrem, enllefiscàreu, enllefiscaren

INDICATIU FUTUR: enllefiscaré, enllefiscaràs, enllefiscarà, enllefiscarem, enllefiscareu, enllefiscaran

INDICATIU CONDICIONAL: enllefiscaria, enllefiscaries, enllefiscaria, enllefiscaríem, enllefiscaríeu, enllefiscarien

SUBJUNTIU PRESENT: enllefisqui, enllefisquis, enllefisqui, enllefisquem, enllefisqueu, enllefisquin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllefisqués, enllefisquessis, enllefisqués, enllefisquéssim, enllefisquéssiu, enllefisquessin

IMPERATIU: enllefisca, enllefisqui, enllefisquem, enllefisqueu, enllefisquin

->enlleganyar-se

■enlleganyar-se

[de lleganya]

v pron 1 Omplir-se de lleganyes.

2 Cobrir-se, el cel, totalment o parcialment de lleganys. Feia un dia molt clar, però ara el cel va enlleganyant-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enlleganyar

GERUNDI: enlleganyant

PARTICIPI: enlleganyat, enlleganyada, enlleganyats, enlleganyades

INDICATIU PRESENT: enlleganyo, enlleganyes, enlleganya, enlleganyem, enlleganyeu, enlleganyen

INDICATIU IMPERFET: enlleganyava, enlleganyaves, enlleganyava, enlleganyàvem, enlleganyàveu, enlleganyaven

INDICATIU PASSAT: enlleganyí, enlleganyares, enlleganyà, enlleganyàrem, enlleganyàreu, enlleganyaren

INDICATIU FUTUR: enlleganyaré, enlleganyaràs, enlleganyarà, enlleganyarem, enlleganyareu, enlleganyaran

INDICATIU CONDICIONAL: enlleganyaria, enlleganyaries, enlleganyaria, enlleganyaríem, enlleganyaríeu, enlleganyarien

SUBJUNTIU PRESENT: enlleganyi, enlleganyis, enlleganyi, enlleganyem, enlleganyeu, enlleganyin

SUBJUNTIU IMPERFET: enlleganyés, enlleganyessis, enlleganyés, enlleganyéssim, enlleganyéssiu, enlleganyessin

IMPERATIU: enlleganya, enlleganyi, enlleganyem, enlleganyeu, enlleganyin

->enlleïdor

■enlleïdor -a

Part. sil.: en_lle_ï_dor

[de enlleir-se]

adj Que fa enlleir.

->enlleïment

■enlleïment

Part. sil.: en_lle_ï_ment

[de enlleir-se]

m Estat del qui està enlleït.

->enlleir-se

■enlleir-se

Part. sil.: en_lle_ir-se

[d’origen incert, probablement d’un ll. vg. *inlaedĕre, recomposició del ll. illīdĕre ‘picar, esclafar’, der. del ll. laedĕre ‘ferir’; 1a FONT: c. 1880]

v pron Consumir-se, decandir-se. Sempre a casa t’enlleiràs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enlleir

GERUNDI: enlleint

PARTICIPI: enlleït, enlleïda, enlleïts, enlleïdes

INDICATIU PRESENT: enlleeixo, enlleeixes, enlleeix, enlleïm, enlleïu, enlleeixen

INDICATIU IMPERFET: enlleïa, enlleïes, enlleïa, enlleíem, enlleíeu, enlleïen

INDICATIU PASSAT: enlleí, enlleïres, enlleí, enlleírem, enlleíreu, enlleïren

INDICATIU FUTUR: enlleiré, enlleiràs, enlleirà, enlleirem, enlleireu, enlleiran

INDICATIU CONDICIONAL: enlleiria, enlleiries, enlleiria, enlleiríem, enlleiríeu, enlleirien

SUBJUNTIU PRESENT: enlleeixi, enlleeixis, enlleeixi, enlleïm, enlleïu, enlleeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enlleís, enlleïssis, enlleís, enlleíssim, enlleíssiu, enlleïssin

IMPERATIU: enlleeix, enlleeixi, enlleïm, enlleïu, enlleeixin

->enllepissada

■enllepissada

[de enllepissar]

f 1 Acció d’enllepissar;

2 l’efecte.

->enllepissament

■enllepissament

[de enllepissar]

m 1 Acció d’enllepissar o d’enllepissar-se;

2 l’efecte.

->enllepissar

■enllepissar

[de llepar]

v 1 tr Embrutar amb una substància llepissosa.

2 pron Si suques el pa amb tomàquet t’enllepissaràs les mans.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllepissar

GERUNDI: enllepissant

PARTICIPI: enllepissat, enllepissada, enllepissats, enllepissades

INDICATIU PRESENT: enllepisso, enllepisses, enllepissa, enllepissem, enllepisseu, enllepissen

INDICATIU IMPERFET: enllepissava, enllepissaves, enllepissava, enllepissàvem, enllepissàveu, enllepissaven

INDICATIU PASSAT: enllepissí, enllepissares, enllepissà, enllepissàrem, enllepissàreu, enllepissaren

INDICATIU FUTUR: enllepissaré, enllepissaràs, enllepissarà, enllepissarem, enllepissareu, enllepissaran

INDICATIU CONDICIONAL: enllepissaria, enllepissaries, enllepissaria, enllepissaríem, enllepissaríeu, enllepissarien

SUBJUNTIU PRESENT: enllepissi, enllepissis, enllepissi, enllepissem, enllepisseu, enllepissin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllepissés, enllepissessis, enllepissés, enllepisséssim, enllepisséssiu, enllepissessin

IMPERATIU: enllepissa, enllepissi, enllepissem, enllepisseu, enllepissin

->enllepolidor

■enllepolidor -a

[de enllepolir]

adj Que enllepoleix.

->enllepoliment

■enllepoliment

[de enllepolir; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 Acció d’enllepolir o d’enllepolir-se;

2 l’efecte.

->enllepolir

■enllepolir

[de llépol; 1a FONT: 1345]

v 1 1 tr Atreure algú quelcom d’apetitós, seductor, afalagador, etc. Els caramels l’enllepoleixen.

2 pron Acostumar-se, algú, a alguna cosa pel plaer que hi troba.

2 tr Atreure amb l’al·licient d’una cosa dolça, agradable, afalagadora, etc. Enllepolia els coloms amb veces i grans d’arròs. L’enllepoliren amb falses promeses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllepolir

GERUNDI: enllepolint

PARTICIPI: enllepolit, enllepolida, enllepolits, enllepolides

INDICATIU PRESENT: enllepoleixo, enllepoleixes, enllepoleix, enllepolim, enllepoliu, enllepoleixen

INDICATIU IMPERFET: enllepolia, enllepolies, enllepolia, enllepolíem, enllepolíeu, enllepolien

INDICATIU PASSAT: enllepolí, enllepolires, enllepolí, enllepolírem, enllepolíreu, enllepoliren

INDICATIU FUTUR: enllepoliré, enllepoliràs, enllepolirà, enllepolirem, enllepolireu, enllepoliran

INDICATIU CONDICIONAL: enllepoliria, enllepoliries, enllepoliria, enllepoliríem, enllepoliríeu, enllepolirien

SUBJUNTIU PRESENT: enllepoleixi, enllepoleixis, enllepoleixi, enllepolim, enllepoliu, enllepoleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllepolís, enllepolissis, enllepolís, enllepolíssim, enllepolíssiu, enllepolissin

IMPERATIU: enllepoleix, enllepoleixi, enllepolim, enllepoliu, enllepoleixin

->enllestiment

■enllestiment

[de enllestir]

m 1 Acció d’enllestir o d’enllestir-se;

2 l’efecte.

->enllestir

■enllestir

[de llest; 1a FONT: 1479]

v 1 tr Acabar de fer, deixar llest; finir. Un cop hauràs enllestit la feina podràs sortir.

2 pron Apressar-se, cuitar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllestir

GERUNDI: enllestint

PARTICIPI: enllestit, enllestida, enllestits, enllestides

INDICATIU PRESENT: enllesteixo, enllesteixes, enllesteix, enllestim, enllestiu, enllesteixen

INDICATIU IMPERFET: enllestia, enllesties, enllestia, enllestíem, enllestíeu, enllestien

INDICATIU PASSAT: enllestí, enllestires, enllestí, enllestírem, enllestíreu, enllestiren

INDICATIU FUTUR: enllestiré, enllestiràs, enllestirà, enllestirem, enllestireu, enllestiran

INDICATIU CONDICIONAL: enllestiria, enllestiries, enllestiria, enllestiríem, enllestiríeu, enllestirien

SUBJUNTIU PRESENT: enllesteixi, enllesteixis, enllesteixi, enllestim, enllestiu, enllesteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllestís, enllestissis, enllestís, enllestíssim, enllestíssiu, enllestissin

IMPERATIU: enllesteix, enllesteixi, enllestim, enllestiu, enllesteixin

->enlletgidor

■enlletgidor -a

[de enlletgir]

adj Que enlletgeix.

->enlletgiment

■enlletgiment

[de enlletgir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció d’enlletgir o d’enlletgir-se;

2 l’efecte.

->enlletgir

■enlletgir

[de lleig; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Fer tornar o semblar lleig. Deixa-ho així: si ho tocaves, encara ho enlletgiries. Trobo que anar tan pintada més aviat l’enlletgeix.

2 fig El vici enlletgeix l’ànima.

2 pron 1 Esdevenir lleig. Com més va, més s’enlletgeix.

2 fig S’ha deixat dominar per l’avarícia, i el seu cor s’ha anat enlletgint.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enlletgir

GERUNDI: enlletgint

PARTICIPI: enlletgit, enlletgida, enlletgits, enlletgides

INDICATIU PRESENT: enlletgeixo, enlletgeixes, enlletgeix, enlletgim, enlletgiu, enlletgeixen

INDICATIU IMPERFET: enlletgia, enlletgies, enlletgia, enlletgíem, enlletgíeu, enlletgien

INDICATIU PASSAT: enlletgí, enlletgires, enlletgí, enlletgírem, enlletgíreu, enlletgiren

INDICATIU FUTUR: enlletgiré, enlletgiràs, enlletgirà, enlletgirem, enlletgireu, enlletgiran

INDICATIU CONDICIONAL: enlletgiria, enlletgiries, enlletgiria, enlletgiríem, enlletgiríeu, enlletgirien

SUBJUNTIU PRESENT: enlletgeixi, enlletgeixis, enlletgeixi, enlletgim, enlletgiu, enlletgeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enlletgís, enlletgissis, enlletgís, enlletgíssim, enlletgíssiu, enlletgissin

IMPERATIU: enlletgeix, enlletgeixi, enlletgim, enlletgiu, enlletgeixin

->enlletrat

■enlletrat -ada

[de lletra]

adj Que sap de lletra.

->enlliçar

■enlliçar

[de lliç]

v tr TÈXT Afegir lliços al teler.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enlliçar

GERUNDI: enlliçant

PARTICIPI: enlliçat, enlliçada, enlliçats, enlliçades

INDICATIU PRESENT: enlliço, enllices, enlliça, enllicem, enlliceu, enllicen

INDICATIU IMPERFET: enlliçava, enlliçaves, enlliçava, enlliçàvem, enlliçàveu, enlliçaven

INDICATIU PASSAT: enllicí, enlliçares, enlliçà, enlliçàrem, enlliçàreu, enlliçaren

INDICATIU FUTUR: enlliçaré, enlliçaràs, enlliçarà, enlliçarem, enlliçareu, enlliçaran

INDICATIU CONDICIONAL: enlliçaria, enlliçaries, enlliçaria, enlliçaríem, enlliçaríeu, enlliçarien

SUBJUNTIU PRESENT: enllici, enllicis, enllici, enllicem, enlliceu, enllicin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllicés, enllicessis, enllicés, enllicéssim, enllicéssiu, enllicessin

IMPERATIU: enlliça, enllici, enllicem, enlliceu, enllicin

->enllistament

■enllistament

[de enllistar]

m Allistament.

->enllistar

■enllistar

[de llista; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr i pron Allistar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllistar

GERUNDI: enllistant

PARTICIPI: enllistat, enllistada, enllistats, enllistades

INDICATIU PRESENT: enllisto, enllistes, enllista, enllistem, enllisteu, enllisten

INDICATIU IMPERFET: enllistava, enllistaves, enllistava, enllistàvem, enllistàveu, enllistaven

INDICATIU PASSAT: enllistí, enllistares, enllistà, enllistàrem, enllistàreu, enllistaren

INDICATIU FUTUR: enllistaré, enllistaràs, enllistarà, enllistarem, enllistareu, enllistaran

INDICATIU CONDICIONAL: enllistaria, enllistaries, enllistaria, enllistaríem, enllistaríeu, enllistarien

SUBJUNTIU PRESENT: enllisti, enllistis, enllisti, enllistem, enllisteu, enllistin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllistés, enllistessis, enllistés, enllistéssim, enllistéssiu, enllistessin

IMPERATIU: enllista, enllisti, enllistem, enllisteu, enllistin

->enllistonar

■enllistonar

[de llistó¹; 1a FONT: 1580]

v tr FUST 1 Posar llistons en alguna cosa.

2 Fer fort amb llistons.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllistonar

GERUNDI: enllistonant

PARTICIPI: enllistonat, enllistonada, enllistonats, enllistonades

INDICATIU PRESENT: enllistono, enllistones, enllistona, enllistonem, enllistoneu, enllistonen

INDICATIU IMPERFET: enllistonava, enllistonaves, enllistonava, enllistonàvem, enllistonàveu, enllistonaven

INDICATIU PASSAT: enllistoní, enllistonares, enllistonà, enllistonàrem, enllistonàreu, enllistonaren

INDICATIU FUTUR: enllistonaré, enllistonaràs, enllistonarà, enllistonarem, enllistonareu, enllistonaran

INDICATIU CONDICIONAL: enllistonaria, enllistonaries, enllistonaria, enllistonaríem, enllistonaríeu, enllistonarien

SUBJUNTIU PRESENT: enllistoni, enllistonis, enllistoni, enllistonem, enllistoneu, enllistonin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllistonés, enllistonessis, enllistonés, enllistonéssim, enllistonéssiu, enllistonessin

IMPERATIU: enllistona, enllistoni, enllistonem, enllistoneu, enllistonin

->enllistonat

■enllistonat

[de enllistonar]

m FUST Plafó o cloenda formats per llistons juxtaposats.

->enllitament

enllitament

[de enllitar]

m 1 Acció d’enllitar o d’enllitar-se;

2 l’efecte.

->enllitar

■enllitar

[de llit; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v 1 tr Ficar (un malalt) al llit.

2 pron Es va enllitar i ja no se’n va moure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllitar

GERUNDI: enllitant

PARTICIPI: enllitat, enllitada, enllitats, enllitades

INDICATIU PRESENT: enllito, enllites, enllita, enllitem, enlliteu, enlliten

INDICATIU IMPERFET: enllitava, enllitaves, enllitava, enllitàvem, enllitàveu, enllitaven

INDICATIU PASSAT: enllití, enllitares, enllità, enllitàrem, enllitàreu, enllitaren

INDICATIU FUTUR: enllitaré, enllitaràs, enllitarà, enllitarem, enllitareu, enllitaran

INDICATIU CONDICIONAL: enllitaria, enllitaries, enllitaria, enllitaríem, enllitaríeu, enllitarien

SUBJUNTIU PRESENT: enlliti, enllitis, enlliti, enllitem, enlliteu, enllitin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllités, enllitessis, enllités, enllitéssim, enllitéssiu, enllitessin

IMPERATIU: enllita, enlliti, enllitem, enlliteu, enllitin

->enllitegar

■enllitegar

[de enllitar]

v tr i pron dial Enllitar.

->enlloc

■enlloc

[de en² i lloc]

adv En cap banda. No el troben enlloc. L’has vist mai enlloc?

->enllomar

■enllomar

v tr GRÀF Reforçar el llom (d’un llibre).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllomar

GERUNDI: enllomant

PARTICIPI: enllomat, enllomada, enllomats, enllomades

INDICATIU PRESENT: enllomo, enllomes, enlloma, enllomem, enllomeu, enllomen

INDICATIU IMPERFET: enllomava, enllomaves, enllomava, enllomàvem, enllomàveu, enllomaven

INDICATIU PASSAT: enllomí, enllomares, enllomà, enllomàrem, enllomàreu, enllomaren

INDICATIU FUTUR: enllomaré, enllomaràs, enllomarà, enllomarem, enllomareu, enllomaran

INDICATIU CONDICIONAL: enllomaria, enllomaries, enllomaria, enllomaríem, enllomaríeu, enllomarien

SUBJUNTIU PRESENT: enllomi, enllomis, enllomi, enllomem, enllomeu, enllomin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllomés, enllomessis, enllomés, enlloméssim, enlloméssiu, enllomessin

IMPERATIU: enlloma, enllomi, enllomem, enllomeu, enllomin

->enllorament

■enllorament

[de enllorar]

m 1 Acció d’enllorar o d’enllorar-se;

2 l’efecte.

->enllorar

■enllorar

[de llor²; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr i pron entelar¹.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllorar

GERUNDI: enllorant

PARTICIPI: enllorat, enllorada, enllorats, enllorades

INDICATIU PRESENT: enlloro, enllores, enllora, enllorem, enlloreu, enlloren

INDICATIU IMPERFET: enllorava, enlloraves, enllorava, enlloràvem, enlloràveu, enlloraven

INDICATIU PASSAT: enllorí, enllorares, enllorà, enlloràrem, enlloràreu, enlloraren

INDICATIU FUTUR: enlloraré, enlloraràs, enllorarà, enllorarem, enllorareu, enlloraran

INDICATIU CONDICIONAL: enlloraria, enlloraries, enlloraria, enlloraríem, enlloraríeu, enllorarien

SUBJUNTIU PRESENT: enllori, enlloris, enllori, enllorem, enlloreu, enllorin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllorés, enlloressis, enllorés, enlloréssim, enlloréssiu, enlloressin

IMPERATIU: enllora, enllori, enllorem, enlloreu, enllorin

->enllordar

■enllordar

[de llord; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v tr i pron Embrutar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllordar

GERUNDI: enllordant

PARTICIPI: enllordat, enllordada, enllordats, enllordades

INDICATIU PRESENT: enllordo, enllordes, enllorda, enllordem, enllordeu, enllorden

INDICATIU IMPERFET: enllordava, enllordaves, enllordava, enllordàvem, enllordàveu, enllordaven

INDICATIU PASSAT: enllordí, enllordares, enllordà, enllordàrem, enllordàreu, enllordaren

INDICATIU FUTUR: enllordaré, enllordaràs, enllordarà, enllordarem, enllordareu, enllordaran

INDICATIU CONDICIONAL: enllordaria, enllordaries, enllordaria, enllordaríem, enllordaríeu, enllordarien

SUBJUNTIU PRESENT: enllordi, enllordis, enllordi, enllordem, enllordeu, enllordin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllordés, enllordessis, enllordés, enllordéssim, enllordéssiu, enllordessin

IMPERATIU: enllorda, enllordi, enllordem, enllordeu, enllordin

->enllosar

■enllosar

[de llosa; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v tr CONSTR 1 Empedrar amb lloses.

2 Cobrir (una casa) amb lloses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllosar

GERUNDI: enllosant

PARTICIPI: enllosat, enllosada, enllosats, enllosades

INDICATIU PRESENT: enlloso, enlloses, enllosa, enllosem, enlloseu, enllosen

INDICATIU IMPERFET: enllosava, enllosaves, enllosava, enllosàvem, enllosàveu, enllosaven

INDICATIU PASSAT: enllosí, enllosares, enllosà, enllosàrem, enllosàreu, enllosaren

INDICATIU FUTUR: enllosaré, enllosaràs, enllosarà, enllosarem, enllosareu, enllosaran

INDICATIU CONDICIONAL: enllosaria, enllosaries, enllosaria, enllosaríem, enllosaríeu, enllosarien

SUBJUNTIU PRESENT: enllosi, enllosis, enllosi, enllosem, enlloseu, enllosin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllosés, enllosessis, enllosés, enlloséssim, enlloséssiu, enllosessin

IMPERATIU: enllosa, enllosi, enllosem, enlloseu, enllosin

->enllosat

■enllosat

[de enllosar; 1a FONT: 1555]

m CONSTR 1 Paviment fet de lloses. L’enllosat del soler de l’església es conserva intacte.

2 Conjunt de lloses que formen la coberta d’una casa. Un enllosat de llicorella.

->enllotament

■enllotament

[de enllotar]

m 1 Acció d’enllotar o d’enllotar-se;

2 l’efecte.

->enllotar

■enllotar

[de llot; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 tr 1 Cobrir de llot.

2 esp enllacar 1.

3 Embrutar de llot.

2 pron El camí s’ha enllotat molt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllotar

GERUNDI: enllotant

PARTICIPI: enllotat, enllotada, enllotats, enllotades

INDICATIU PRESENT: enlloto, enllotes, enllota, enllotem, enlloteu, enlloten

INDICATIU IMPERFET: enllotava, enllotaves, enllotava, enllotàvem, enllotàveu, enllotaven

INDICATIU PASSAT: enllotí, enllotares, enllotà, enllotàrem, enllotàreu, enllotaren

INDICATIU FUTUR: enllotaré, enllotaràs, enllotarà, enllotarem, enllotareu, enllotaran

INDICATIU CONDICIONAL: enllotaria, enllotaries, enllotaria, enllotaríem, enllotaríeu, enllotarien

SUBJUNTIU PRESENT: enlloti, enllotis, enlloti, enllotem, enlloteu, enllotin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllotés, enllotessis, enllotés, enllotéssim, enllotéssiu, enllotessin

IMPERATIU: enllota, enlloti, enllotem, enlloteu, enllotin

->enllotassat

■enllotassat -ada

[de llot]

adj Brut de llot.

->enlluentar

■enlluentar

Part. sil.: en_llu_en_tar

[de lluent]

v tr Enlluentir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enlluentar

GERUNDI: enlluentant

PARTICIPI: enlluentat, enlluentada, enlluentats, enlluentades

INDICATIU PRESENT: enlluento, enlluentes, enlluenta, enlluentem, enlluenteu, enlluenten

INDICATIU IMPERFET: enlluentava, enlluentaves, enlluentava, enlluentàvem, enlluentàveu, enlluentaven

INDICATIU PASSAT: enlluentí, enlluentares, enlluentà, enlluentàrem, enlluentàreu, enlluentaren

INDICATIU FUTUR: enlluentaré, enlluentaràs, enlluentarà, enlluentarem, enlluentareu, enlluentaran

INDICATIU CONDICIONAL: enlluentaria, enlluentaries, enlluentaria, enlluentaríem, enlluentaríeu, enlluentarien

SUBJUNTIU PRESENT: enlluenti, enlluentis, enlluenti, enlluentem, enlluenteu, enlluentin

SUBJUNTIU IMPERFET: enlluentés, enlluentessis, enlluentés, enlluentéssim, enlluentéssiu, enlluentessin

IMPERATIU: enlluenta, enlluenti, enlluentem, enlluenteu, enlluentin

->enlluentir

■enlluentir

Part. sil.: en_llu_en_tir

[de lluent; 1a FONT: s. XX, Carner]

v tr Fer tornar lluent alguna cosa, especialment amb el fregadís, el poliment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enlluentir

GERUNDI: enlluentint

PARTICIPI: enlluentit, enlluentida, enlluentits, enlluentides

INDICATIU PRESENT: enlluenteixo, enlluenteixes, enlluenteix, enlluentim, enlluentiu, enlluenteixen

INDICATIU IMPERFET: enlluentia, enlluenties, enlluentia, enlluentíem, enlluentíeu, enlluentien

INDICATIU PASSAT: enlluentí, enlluentires, enlluentí, enlluentírem, enlluentíreu, enlluentiren

INDICATIU FUTUR: enlluentiré, enlluentiràs, enlluentirà, enlluentirem, enlluentireu, enlluentiran

INDICATIU CONDICIONAL: enlluentiria, enlluentiries, enlluentiria, enlluentiríem, enlluentiríeu, enlluentirien

SUBJUNTIU PRESENT: enlluenteixi, enlluenteixis, enlluenteixi, enlluentim, enlluentiu, enlluenteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enlluentís, enlluentissis, enlluentís, enlluentíssim, enlluentíssiu, enlluentissin

IMPERATIU: enlluenteix, enlluenteixi, enlluentim, enlluentiu, enlluenteixin

->enlluernador

■enlluernador -a

Part. sil.: en_llu_er_na_dor

[de enlluernar; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj Que enlluerna. Una claror enlluernadora.

->enlluernament

■enlluernament

Part. sil.: en_llu_er_na_ment

[de enlluernar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció d’enlluernar;

2 l’efecte.

->enlluernar

■enlluernar

Part. sil.: en_llu_er_nar

[de lluerna; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 1 Ofuscar la vista amb una llum massa viva. Aquesta bombeta tan potent us enlluernarà.

2 abs Aquest sol enlluerna!

3 estar enlluernat No veure res, en entrar en un lloc de poca claredat, per efecte de tenir els ulls acostumats a una claror més viva.

2 fig 1 Fascinar, algú o alguna cosa, amb el seu esclat. La fastuositat de la cort l’enlluernava.

2 Al·lucinar amb coses aparents o falses. T’enlluerna contant-te les seves grandeses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enlluernar

GERUNDI: enlluernant

PARTICIPI: enlluernat, enlluernada, enlluernats, enlluernades

INDICATIU PRESENT: enlluerno, enlluernes, enlluerna, enlluernem, enlluerneu, enlluernen

INDICATIU IMPERFET: enlluernava, enlluernaves, enlluernava, enlluernàvem, enlluernàveu, enlluernaven

INDICATIU PASSAT: enlluerní, enlluernares, enlluernà, enlluernàrem, enlluernàreu, enlluernaren

INDICATIU FUTUR: enlluernaré, enlluernaràs, enlluernarà, enlluernarem, enlluernareu, enlluernaran

INDICATIU CONDICIONAL: enlluernaria, enlluernaries, enlluernaria, enlluernaríem, enlluernaríeu, enlluernarien

SUBJUNTIU PRESENT: enlluerni, enlluernis, enlluerni, enlluernem, enlluerneu, enlluernin

SUBJUNTIU IMPERFET: enlluernés, enlluernessis, enlluernés, enlluernéssim, enlluernéssiu, enlluernessin

IMPERATIU: enlluerna, enlluerni, enlluernem, enlluerneu, enlluernin

->enlluir

■enlluir

Part. sil.: en_llu_ir

[de lluir¹; 1a FONT: 1446]

v tr Emblanquinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enlluir

GERUNDI: enlluint

PARTICIPI: enlluït, enlluïda, enlluïts, enlluïdes

INDICATIU PRESENT: enllueixo, enllueixes, enllueix, enlluïm, enlluïu, enllueixen

INDICATIU IMPERFET: enlluïa, enlluïes, enlluïa, enlluíem, enlluíeu, enlluïen

INDICATIU PASSAT: enlluí, enlluïres, enlluí, enlluírem, enlluíreu, enlluïren

INDICATIU FUTUR: enlluiré, enlluiràs, enlluirà, enlluirem, enlluireu, enlluiran

INDICATIU CONDICIONAL: enlluiria, enlluiries, enlluiria, enlluiríem, enlluiríeu, enlluirien

SUBJUNTIU PRESENT: enllueixi, enllueixis, enllueixi, enlluïm, enlluïu, enllueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enlluís, enlluïssis, enlluís, enlluíssim, enlluíssiu, enlluïssin

IMPERATIU: enllueix, enllueixi, enlluïm, enlluïu, enllueixin

->enllumenament

■enllumenament

[de enllumenar]

m LUM 1 1 Acció d’enllumenar;

2 l’efecte.

2 METROL Il·luminació.

->enllumenar

■enllumenar

[de llum; 1a FONT: s. XIII]

v tr LUM 1 Fer claror, especialment un llum.

2 Posar un llum o llums en algun indret.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllumenar

GERUNDI: enllumenant

PARTICIPI: enllumenat, enllumenada, enllumenats, enllumenades

INDICATIU PRESENT: enllumeno, enllumenes, enllumena, enllumenem, enllumeneu, enllumenen

INDICATIU IMPERFET: enllumenava, enllumenaves, enllumenava, enllumenàvem, enllumenàveu, enllumenaven

INDICATIU PASSAT: enllumení, enllumenares, enllumenà, enllumenàrem, enllumenàreu, enllumenaren

INDICATIU FUTUR: enllumenaré, enllumenaràs, enllumenarà, enllumenarem, enllumenareu, enllumenaran

INDICATIU CONDICIONAL: enllumenaria, enllumenaries, enllumenaria, enllumenaríem, enllumenaríeu, enllumenarien

SUBJUNTIU PRESENT: enllumeni, enllumenis, enllumeni, enllumenem, enllumeneu, enllumenin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllumenés, enllumenessis, enllumenés, enllumenéssim, enllumenéssiu, enllumenessin

IMPERATIU: enllumena, enllumeni, enllumenem, enllumeneu, enllumenin

->enllumenat

■enllumenat

[de enllumenar]

m 1 LUM Conjunt de llums que enllumenen un indret qualsevol. Enllumenat públic.

2 AUT Conjunt de llums que duu un vehicle a fi d’il·luminar el seu camí (fars), indicar la seva posició (llums de posició), advertir d’alguna maniobra que hom vol efectuar (llums intermitents, de marxa enrere, etc.), il·luminar una part del vehicle (llum de matrícula), etc.

->enllunat

■enllunat -ada

[de lluna; 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]

adj 1 Il·luminat de claror de lluna.

2 Llunàtic.

->enllustrador

■enllustrador -a

[de enllustrar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m i f OFIC Persona que enllustra, especialment el qui té per ofici enllustrar el calçat.

->enllustrament

enllustrament

[de enllustrar]

m TÈXT Acabament destinat a modificar l’aspecte superficial dels teixits de cotó, lli, llana o fibres artificials comunicant-los una lluentor més o menys intensa, segons el procediment emprat.

->enllustrar

■enllustrar

[de llustre¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Donar llustre. El mirall és molt brut: hem d’enllustrar-lo.

2 pron Mai no t’enllustres les sabates.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllustrar

GERUNDI: enllustrant

PARTICIPI: enllustrat, enllustrada, enllustrats, enllustrades

INDICATIU PRESENT: enllustro, enllustres, enllustra, enllustrem, enllustreu, enllustren

INDICATIU IMPERFET: enllustrava, enllustraves, enllustrava, enllustràvem, enllustràveu, enllustraven

INDICATIU PASSAT: enllustrí, enllustrares, enllustrà, enllustràrem, enllustràreu, enllustraren

INDICATIU FUTUR: enllustraré, enllustraràs, enllustrarà, enllustrarem, enllustrareu, enllustraran

INDICATIU CONDICIONAL: enllustraria, enllustraries, enllustraria, enllustraríem, enllustraríeu, enllustrarien

SUBJUNTIU PRESENT: enllustri, enllustris, enllustri, enllustrem, enllustreu, enllustrin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllustrés, enllustressis, enllustrés, enllustréssim, enllustréssiu, enllustressin

IMPERATIU: enllustra, enllustri, enllustrem, enllustreu, enllustrin

->enllustrar-se

■enllustrar-se

[v. enllustrar¹]

v pron Començar de fer-se fosc; vesprejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enllustrar

GERUNDI: enllustrant

PARTICIPI: enllustrat, enllustrada, enllustrats, enllustrades

INDICATIU PRESENT: enllustro, enllustres, enllustra, enllustrem, enllustreu, enllustren

INDICATIU IMPERFET: enllustrava, enllustraves, enllustrava, enllustràvem, enllustràveu, enllustraven

INDICATIU PASSAT: enllustrí, enllustrares, enllustrà, enllustràrem, enllustràreu, enllustraren

INDICATIU FUTUR: enllustraré, enllustraràs, enllustrarà, enllustrarem, enllustrareu, enllustraran

INDICATIU CONDICIONAL: enllustraria, enllustraries, enllustraria, enllustraríem, enllustraríeu, enllustrarien

SUBJUNTIU PRESENT: enllustri, enllustris, enllustri, enllustrem, enllustreu, enllustrin

SUBJUNTIU IMPERFET: enllustrés, enllustressis, enllustrés, enllustréssim, enllustréssiu, enllustressin

IMPERATIU: enllustra, enllustri, enllustrem, enllustreu, enllustrin

->enmig

■enmig

[de en² i mig; 1a FONT: s. XIV, Llull]

Mot emprat en l’expressió enmig de loc prep 1 Indica situació dins una munió o un ajust de persones o coses. Al metro, enmig de tanta gent, em vaig sentir encara més sol. L’olla és enmig dels altres atuells.

2 Indica coexistència o coincidència amb un conjunt de coses dissemblants. Enmig d’aquests dies de tristesa, hi ha hagut també moments d’alegria. Enmig de la gatzara general, ell restà tota l’estona silenciós i moix.

->-ennal

-ennal

Forma sufixada que prové del llatí -ennalis, sufix derivat de annus ‘any’, que significa ‘que dura x anys’, ‘que passa cada x anys’. Ex.: biennal, triennal.

->ennassat

■ennassat -ada

[de nas; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Tapat de nas.

2 veu ennassada Veu del qui té el nas tapat.

->ennavegar-se

■ennavegar-se

[de navegar]

v pron engolfar-se 2. S’ennavegaren per l’oceà desconegut. Jo de tu no m’ennavegaria en una empresa tan arriscada!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ennavegar

GERUNDI: ennavegant

PARTICIPI: ennavegat, ennavegada, ennavegats, ennavegades

INDICATIU PRESENT: ennavego, ennavegues, ennavega, ennaveguem, ennavegueu, ennaveguen

INDICATIU IMPERFET: ennavegava, ennavegaves, ennavegava, ennavegàvem, ennavegàveu, ennavegaven

INDICATIU PASSAT: ennaveguí, ennavegares, ennavegà, ennavegàrem, ennavegàreu, ennavegaren

INDICATIU FUTUR: ennavegaré, ennavegaràs, ennavegarà, ennavegarem, ennavegareu, ennavegaran

INDICATIU CONDICIONAL: ennavegaria, ennavegaries, ennavegaria, ennavegaríem, ennavegaríeu, ennavegarien

SUBJUNTIU PRESENT: ennavegui, ennaveguis, ennavegui, ennaveguem, ennavegueu, ennaveguin

SUBJUNTIU IMPERFET: ennavegués, ennaveguessis, ennavegués, ennaveguéssim, ennaveguéssiu, ennaveguessin

IMPERATIU: ennavega, ennavegui, ennaveguem, ennavegueu, ennaveguin

->enne-

■enne-

Forma prefixada del mot grec ennéa, que significa ‘nou’ (9). Ex.: enneandre.

->ennea-

■ennea-

Forma prefixada del mot grec ennéa, que significa ‘nou’ (9). Ex.: enneàgon, enneaèdric, enneasíl·lab.

->ennèade

ennèade

Part. sil.: en_nè_a_de

f Conjunt de nou elements.

->enneàgon

enneàgon

Part. sil.: en_ne_à_gon

m GEOM Polígon de nou angles i, per tant, de nou costats.

->enneagonal

enneagonal

Part. sil.: en_ne_a_go_nal

adj GEOM 1 Relatiu o pertanyent a l’enneàgon.

2 Que té nou angles.

3 Que té per base un enneàgon.

->enneasíl·lab

■enneasíl·lab -a

Part. sil.: en_ne_a_síl_lab

[del gr. enneasýllabos, íd.]

1 adj Que té nou síl·labes.

2 m MÈTR Vers de nou síl·labes.

->enneasil·làbic

■enneasil·làbic -a

Part. sil.: en_ne_a_sil_là_bic

[de enneasíl·lab]

adj MÈTR Enneasíl·lab.

->ennegridor

■ennegridor -a

[de ennegrir]

adj Que ennegreix.

->ennegriment

■ennegriment

[de ennegrir; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Acció d’ennegrir o d’ennegrir-se;

2 l’efecte.

->ennegrir

■ennegrir

[de negre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Fer tornar negre.

2 pron Esdevenir negre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ennegrir

GERUNDI: ennegrint

PARTICIPI: ennegrit, ennegrida, ennegrits, ennegrides

INDICATIU PRESENT: ennegreixo, ennegreixes, ennegreix, ennegrim, ennegriu, ennegreixen

INDICATIU IMPERFET: ennegria, ennegries, ennegria, ennegríem, ennegríeu, ennegrien

INDICATIU PASSAT: ennegrí, ennegrires, ennegrí, ennegrírem, ennegríreu, ennegriren

INDICATIU FUTUR: ennegriré, ennegriràs, ennegrirà, ennegrirem, ennegrireu, ennegriran

INDICATIU CONDICIONAL: ennegriria, ennegriries, ennegriria, ennegriríem, ennegriríeu, ennegririen

SUBJUNTIU PRESENT: ennegreixi, ennegreixis, ennegreixi, ennegrim, ennegriu, ennegreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: ennegrís, ennegrissis, ennegrís, ennegríssim, ennegríssiu, ennegrissin

IMPERATIU: ennegreix, ennegreixi, ennegrim, ennegriu, ennegreixin

->enneguitar-se

■enneguitar-se

[de neguit]

v pron Agafar neguit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enneguitar

GERUNDI: enneguitant

PARTICIPI: enneguitat, enneguitada, enneguitats, enneguitades

INDICATIU PRESENT: enneguito, enneguites, enneguita, enneguitem, enneguiteu, enneguiten

INDICATIU IMPERFET: enneguitava, enneguitaves, enneguitava, enneguitàvem, enneguitàveu, enneguitaven

INDICATIU PASSAT: enneguití, enneguitares, enneguità, enneguitàrem, enneguitàreu, enneguitaren

INDICATIU FUTUR: enneguitaré, enneguitaràs, enneguitarà, enneguitarem, enneguitareu, enneguitaran

INDICATIU CONDICIONAL: enneguitaria, enneguitaries, enneguitaria, enneguitaríem, enneguitaríeu, enneguitarien

SUBJUNTIU PRESENT: enneguiti, enneguitis, enneguiti, enneguitem, enneguiteu, enneguitin

SUBJUNTIU IMPERFET: enneguités, enneguitessis, enneguités, enneguitéssim, enneguitéssiu, enneguitessin

IMPERATIU: enneguita, enneguiti, enneguitem, enneguiteu, enneguitin

->-enni

-enni

Forma sufixada que prové del llatí -ennium, sufix derivat de annus ‘any’, que significa ‘període de x anys’. Ex.: bienni, mil·lenni.

->ennierat

■ennierat -ada

Part. sil.: en_ni_e_rat

[de nier]

adj ZOOL 1 Que roman en el niu.

2 esp Dit de la femella que cova en el niu.

->ennigular-se

■ennigular-se

[de nígul]

v pron dial Ennuvolar-se.

->ennigulat

■ennigulat

[de ennigular-se]

m dial METEOR Ennuvolat.

->ennoblidor

■ennoblidor -a

[de ennoblir]

adj Que ennobleix.

->ennobliment

■ennobliment

[de ennoblir; 1a FONT: 1403]

m 1 1 Acció d’ennoblir o d’ennoblir-se;

2 l’efecte.

2 URBAN Transformació socioeconòmica d’una àrea urbana degradada, fonamentalment a causa de l’arribada progressiva de grups socials de classe mitjana o alta.

->ennoblir

■ennoblir

[de noble; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Fer noble algú.

2 fig 1 tr Donar noblesa, dignitat, un major valor moral.

2 pron Volgué ennoblir-se amb el sacrifici.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ennoblir

GERUNDI: ennoblint

PARTICIPI: ennoblit, ennoblida, ennoblits, ennoblides

INDICATIU PRESENT: ennobleixo, ennobleixes, ennobleix, ennoblim, ennobliu, ennobleixen

INDICATIU IMPERFET: ennoblia, ennoblies, ennoblia, ennoblíem, ennoblíeu, ennoblien

INDICATIU PASSAT: ennoblí, ennoblires, ennoblí, ennoblírem, ennoblíreu, ennobliren

INDICATIU FUTUR: ennobliré, ennobliràs, ennoblirà, ennoblirem, ennoblireu, ennobliran

INDICATIU CONDICIONAL: ennobliria, ennobliries, ennobliria, ennobliríem, ennobliríeu, ennoblirien

SUBJUNTIU PRESENT: ennobleixi, ennobleixis, ennobleixi, ennoblim, ennobliu, ennobleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: ennoblís, ennoblissis, ennoblís, ennoblíssim, ennoblíssiu, ennoblissin

IMPERATIU: ennobleix, ennobleixi, ennoblim, ennobliu, ennobleixin

->ennovar

■ennovar

[de nou³; 1a FONT: 1326]

v 1 tr Fer saber (a algú) una nova o notícia.

2 pron Assabentar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ennovar

GERUNDI: ennovant

PARTICIPI: ennovat, ennovada, ennovats, ennovades

INDICATIU PRESENT: ennovo, ennoves, ennova, ennovem, ennoveu, ennoven

INDICATIU IMPERFET: ennovava, ennovaves, ennovava, ennovàvem, ennovàveu, ennovaven

INDICATIU PASSAT: ennoví, ennovares, ennovà, ennovàrem, ennovàreu, ennovaren

INDICATIU FUTUR: ennovaré, ennovaràs, ennovarà, ennovarem, ennovareu, ennovaran

INDICATIU CONDICIONAL: ennovaria, ennovaries, ennovaria, ennovaríem, ennovaríeu, ennovarien

SUBJUNTIU PRESENT: ennovi, ennovis, ennovi, ennovem, ennoveu, ennovin

SUBJUNTIU IMPERFET: ennovés, ennovessis, ennovés, ennovéssim, ennovéssiu, ennovessin

IMPERATIU: ennova, ennovi, ennovem, ennoveu, ennovin

->ennuec

■ennuec

Part. sil.: en_nu_ec

[de ennuegar]

m Ennuegada.

->ennuegada

■ennuegada

Part. sil.: en_nu_e_ga_da

[de ennuegar]

f 1 Acció d’ennuegar o d’ennuegar-se;

2 l’efecte.

->ennuegament

■ennuegament

Part. sil.: en_nu_e_ga_ment

[de ennuegar]

m Ennuegada.

->ennuegar

■ennuegar

Part. sil.: en_nu_e_gar

[del ll. vg. *innodicare, ll. cl. innodare ‘fer un nus’, der. de nodus ‘nus’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 pron Sentir-se algú impedida la respiració perquè el menjar, la saliva, etc., se li han entravessat a la gola. Si menjaves més a poc a poc, no t’ennuegaries tan sovint.

2 p ext 1 pron S’ennuegaven de riure.

2 tr Jo no li vaig contestar paraula perquè l’emoció m’ennuegava.

3 tr fig Carregar, atipar. Sempre explica els mateixos acudits: la veritat, m’ennuega.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ennuegar

GERUNDI: ennuegant

PARTICIPI: ennuegat, ennuegada, ennuegats, ennuegades

INDICATIU PRESENT: ennuego, ennuegues, ennuega, ennueguem, ennuegueu, ennueguen

INDICATIU IMPERFET: ennuegava, ennuegaves, ennuegava, ennuegàvem, ennuegàveu, ennuegaven

INDICATIU PASSAT: ennueguí, ennuegares, ennuegà, ennuegàrem, ennuegàreu, ennuegaren

INDICATIU FUTUR: ennuegaré, ennuegaràs, ennuegarà, ennuegarem, ennuegareu, ennuegaran

INDICATIU CONDICIONAL: ennuegaria, ennuegaries, ennuegaria, ennuegaríem, ennuegaríeu, ennuegarien

SUBJUNTIU PRESENT: ennuegui, ennueguis, ennuegui, ennueguem, ennuegueu, ennueguin

SUBJUNTIU IMPERFET: ennuegués, ennueguessis, ennuegués, ennueguéssim, ennueguéssiu, ennueguessin

IMPERATIU: ennuega, ennuegui, ennueguem, ennuegueu, ennueguin

->ennuvolar

■ennuvolar

[de núvol; 1a FONT: s. XV]

v 1 1 pron Cobrir-se de núvols el cel. El cel es va ennuvolar en un moment.

2 tr p ext Aquesta boira ennuvolarà el dia.

2 pron fig Se li ennuvolà la mirada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ennuvolar

GERUNDI: ennuvolant

PARTICIPI: ennuvolat, ennuvolada, ennuvolats, ennuvolades

INDICATIU PRESENT: ennuvolo, ennuvoles, ennuvola, ennuvolem, ennuvoleu, ennuvolen

INDICATIU IMPERFET: ennuvolava, ennuvolaves, ennuvolava, ennuvolàvem, ennuvolàveu, ennuvolaven

INDICATIU PASSAT: ennuvolí, ennuvolares, ennuvolà, ennuvolàrem, ennuvolàreu, ennuvolaren

INDICATIU FUTUR: ennuvolaré, ennuvolaràs, ennuvolarà, ennuvolarem, ennuvolareu, ennuvolaran

INDICATIU CONDICIONAL: ennuvolaria, ennuvolaries, ennuvolaria, ennuvolaríem, ennuvolaríeu, ennuvolarien

SUBJUNTIU PRESENT: ennuvoli, ennuvolis, ennuvoli, ennuvolem, ennuvoleu, ennuvolin

SUBJUNTIU IMPERFET: ennuvolés, ennuvolessis, ennuvolés, ennuvoléssim, ennuvoléssiu, ennuvolessin

IMPERATIU: ennuvola, ennuvoli, ennuvolem, ennuvoleu, ennuvolin

->ennuvolat

■ennuvolat

[de ennuvolar]

m METEOR Conjunt de núvols que cobreixen el cel.

->eno-

■eno-

Forma prefixada del mot grec oĩnos, que significa ‘vi’. Ex.: enologia, enòfob, enotècnia.

->enòcoa

enòcoa

Part. sil.: e_nò_co_a

f ARQUEOL Pitxell grec, ibèric o romà.

->enòfil

■enòfil -a

[de eno- i -fil]

adj i m i f Amant del bon vi.

->enòfob

■enòfob -a

[de eno- i -fob]

adj i m i f Que té aversió al vi.

->enoftàlmia

enoftàlmia

Part. sil.: en_of_tàl_mi_a

f PAT Posició anormal de l’ull, situat dins l’òrbita més profundament que en l’estat normal.

->enol

■enol

m QUÍM ORG Forma tautòmera d’algunes cetones que apareix quan els hidrògens del grup metilè són activats per la presència de dos grups carbonil.

->enolasa

enolasa

f BIOQ Fosfopiruvat-hidratasa, enzim que catalitza la deshidratació reversible del fosfoenolpiruvat.

->enòleg

■enòleg -òloga

[de eno- i -leg]

m i f ENOL Persona entesa en enologia.

->enòlic

■enòlic -a

adj QUÍM ORG Relatiu o pertanyent als enols. Funció enòlica.

->enolització

■enolització

Part. sil.: e_no_lit_za_ci_ó

f QUÍM ORG Transformació d’un compost carbonil H—C—C═O en el seu tautòmer enòlic C═C—OH.

->enologia

■enologia

Part. sil.: e_no_lo_gi_a

[de eno- i -logia]

f ENOL Tècnica que tracta del vi, del seu millorament, preparació i conservació, i també de l’anàlisi i estudi de cadascun dels seus components.

->enològic

■enològic -a

[de enologia]

adj Relatiu o pertanyent a l’enologia. Indústria enològica.

->enoploides

enoploides

Part. sil.: e_no_ploi_des

Hom.: anoploides

m ZOOL 1 pl Classe de nemertins armats amb agullons verinosos a la cavitat de la trompa.

2 sing Nemertí de la classe dels enoploides.

->enoploïdeus

enoploïdeus

Part. sil.: e_no_plo_ï_deus

m ZOOL 1 pl Ordre de nematohelmints de la classe dels nematodes, de cutícula no estriada i sovint proveïda de quetes.

2 sing Nematohelmint de l’ordre dels enoploïdeus.

->enorgullament

■enorgullament

Part. sil.: en_or_gu_lla_ment

[de enorgullar]

m Enorgulliment.

->enorgullar

■enorgullar

Part. sil.: en_or_gu_llar

[de orgull; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v tr i pron Enorgullir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enorgullar

GERUNDI: enorgullant

PARTICIPI: enorgullat, enorgullada, enorgullats, enorgullades

INDICATIU PRESENT: enorgullo, enorgulles, enorgulla, enorgullem, enorgulleu, enorgullen

INDICATIU IMPERFET: enorgullava, enorgullaves, enorgullava, enorgullàvem, enorgullàveu, enorgullaven

INDICATIU PASSAT: enorgullí, enorgullares, enorgullà, enorgullàrem, enorgullàreu, enorgullaren

INDICATIU FUTUR: enorgullaré, enorgullaràs, enorgullarà, enorgullarem, enorgullareu, enorgullaran

INDICATIU CONDICIONAL: enorgullaria, enorgullaries, enorgullaria, enorgullaríem, enorgullaríeu, enorgullarien

SUBJUNTIU PRESENT: enorgulli, enorgullis, enorgulli, enorgullem, enorgulleu, enorgullin

SUBJUNTIU IMPERFET: enorgullés, enorgullessis, enorgullés, enorgulléssim, enorgulléssiu, enorgullessin

IMPERATIU: enorgulla, enorgulli, enorgullem, enorgulleu, enorgullin

->enorgulliment

■enorgulliment

Part. sil.: en_or_gu_lli_ment

[de enorgullir]

m 1 Acció d’enorgullir o d’enorgullir-se;

2 l’efecte.

->enorgullir

■enorgullir

Part. sil.: en_or_gu_llir

[de orgull; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Fer tornar orgullós, omplir d’orgull; ensuperbir.

2 pron Esdevenir orgullós, omplir-se d’orgull. S’ha enorgullit dels seus èxits, pels seus èxits.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enorgullir

GERUNDI: enorgullint

PARTICIPI: enorgullit, enorgullida, enorgullits, enorgullides

INDICATIU PRESENT: enorgulleixo, enorgulleixes, enorgulleix, enorgullim, enorgulliu, enorgulleixen

INDICATIU IMPERFET: enorgullia, enorgullies, enorgullia, enorgullíem, enorgullíeu, enorgullien

INDICATIU PASSAT: enorgullí, enorgullires, enorgullí, enorgullírem, enorgullíreu, enorgulliren

INDICATIU FUTUR: enorgulliré, enorgulliràs, enorgullirà, enorgullirem, enorgullireu, enorgulliran

INDICATIU CONDICIONAL: enorgulliria, enorgulliries, enorgulliria, enorgulliríem, enorgulliríeu, enorgullirien

SUBJUNTIU PRESENT: enorgulleixi, enorgulleixis, enorgulleixi, enorgullim, enorgulliu, enorgulleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enorgullís, enorgullissis, enorgullís, enorgullíssim, enorgullíssiu, enorgullissin

IMPERATIU: enorgulleix, enorgulleixi, enorgullim, enorgulliu, enorgulleixin

->enorme

■enorme

[del ll. enormis, íd., der. del ll. norma, íd., és a dir, ‘fora de la norma’; 1a FONT: 1371]

adj Fora mida, que ultrapassa tota mesura. Es topà amb dificultats enormes. Una quantitat enorme de persones. Una distància enorme.

->enormement

■enormement

[de enorme]

adv D’una manera enorme.

->enormitat

■enormitat

[de enorme; 1a FONT: 1424]

f 1 Qualitat d’enorme. L’enormitat del seu crim. L’enormitat dels seus deutes.

2 1 Falta, crim, maldat, enormes. L’enormitat comesa.

2 Cosa molt irracional. Quines enormitats que dius!

->enosi

enosi

f Mot utilitzat per a expressar el moviment partidari de la unió de Xipre amb Grècia.

->enoteca

enoteca

f ENOL Espai especialment condicionat per a l’exposició o la venda de vins.

->enoteràcies

■enoteràcies

Part. sil.: e_no_te_rà_ci_es

f BOT 1 pl Família de l’ordre de les mirtals, que comprèn plantes herbàcies perennes de fulles simples, flors tetràmeres i fruits en càpsula.

2 sing Planta de la família de les enoteràcies.

->enover

enover -a

adj i m i f De l’Énova (Ribera Alta).

->enquadernació

■enquadernació

Part. sil.: en_qua_der_na_ci_ó

[de enquadernar; 1a FONT: 1653, DTo.]

f GRÀF 1 1 Acció d’enquadernar;

2 l’efecte.

2 Manera d’estar enquadernat un llibre.

3 Obra enquadernada. Una col·lecció d’enquadernacions de luxe.

->enquadernador

■enquadernador -a

[de enquadernar]

GRÀF 1 m i f Persona que enquaderna llibres.

2 f Màquina d’enquadernar.

->enquadernar

■enquadernar

[de quadern; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr GRÀF Enganxar dues làmines de cartó l’una davant i l’altra darrere el bloc format ajuntant i cosint els diferents plecs d’un llibre i cobrir les dues làmines del llom amb un tros de cuir, pell, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enquadernar

GERUNDI: enquadernant

PARTICIPI: enquadernat, enquadernada, enquadernats, enquadernades

INDICATIU PRESENT: enquaderno, enquadernes, enquaderna, enquadernem, enquaderneu, enquadernen

INDICATIU IMPERFET: enquadernava, enquadernaves, enquadernava, enquadernàvem, enquadernàveu, enquadernaven

INDICATIU PASSAT: enquaderní, enquadernares, enquadernà, enquadernàrem, enquadernàreu, enquadernaren

INDICATIU FUTUR: enquadernaré, enquadernaràs, enquadernarà, enquadernarem, enquadernareu, enquadernaran

INDICATIU CONDICIONAL: enquadernaria, enquadernaries, enquadernaria, enquadernaríem, enquadernaríeu, enquadernarien

SUBJUNTIU PRESENT: enquaderni, enquadernis, enquaderni, enquadernem, enquaderneu, enquadernin

SUBJUNTIU IMPERFET: enquadernés, enquadernessis, enquadernés, enquadernéssim, enquadernéssiu, enquadernessin

IMPERATIU: enquaderna, enquaderni, enquadernem, enquaderneu, enquadernin

->enquadrador

■enquadrador -a

[de enquadrar]

m i f Persona que treballa a enquadrar rolls, soques, etc.

->enquadrament

■enquadrament

[de enquadrar]

m 1 1 Acció d’enquadrar o d’enquadrar-se;

2 l’efecte.

2 FOTOG i CIN Fragment de la composició inicial que hom ha escollit per fer una nova fotografia, en la qual prescindeix dels detalls de poc interès.

->enquadrar¹

■enquadrar¹

[de quadre]

v 1 tr Treure matèria a un roll, un tronc, etc., fent que esdevingui un prisma de secció quadrada.

2 tr Emmarcar.

3 1 tr Fer que algú formi part d’una organització o d’una disciplina.

2 pron En quin partit s’ha enquadrat?

4 tr FOTOG i CIN Eliminar les parts sobrants en una imatge o situar-la en un lloc apropiat dintre la composició total.

5 tr TV Centrar la imatge en la pantalla d’un televisor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enquadrar

GERUNDI: enquadrant

PARTICIPI: enquadrat, enquadrada, enquadrats, enquadrades

INDICATIU PRESENT: enquadro, enquadres, enquadra, enquadrem, enquadreu, enquadren

INDICATIU IMPERFET: enquadrava, enquadraves, enquadrava, enquadràvem, enquadràveu, enquadraven

INDICATIU PASSAT: enquadrí, enquadrares, enquadrà, enquadràrem, enquadràreu, enquadraren

INDICATIU FUTUR: enquadraré, enquadraràs, enquadrarà, enquadrarem, enquadrareu, enquadraran

INDICATIU CONDICIONAL: enquadraria, enquadraries, enquadraria, enquadraríem, enquadraríeu, enquadrarien

SUBJUNTIU PRESENT: enquadri, enquadris, enquadri, enquadrem, enquadreu, enquadrin

SUBJUNTIU IMPERFET: enquadrés, enquadressis, enquadrés, enquadréssim, enquadréssiu, enquadressin

IMPERATIU: enquadra, enquadri, enquadrem, enquadreu, enquadrin

->enquadrar²

■enquadrar²

v tr Tancar (una cavalleria) dins la quadra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enquadrar

GERUNDI: enquadrant

PARTICIPI: enquadrat, enquadrada, enquadrats, enquadrades

INDICATIU PRESENT: enquadro, enquadres, enquadra, enquadrem, enquadreu, enquadren

INDICATIU IMPERFET: enquadrava, enquadraves, enquadrava, enquadràvem, enquadràveu, enquadraven

INDICATIU PASSAT: enquadrí, enquadrares, enquadrà, enquadràrem, enquadràreu, enquadraren

INDICATIU FUTUR: enquadraré, enquadraràs, enquadrarà, enquadrarem, enquadrareu, enquadraran

INDICATIU CONDICIONAL: enquadraria, enquadraries, enquadraria, enquadraríem, enquadraríeu, enquadrarien

SUBJUNTIU PRESENT: enquadri, enquadris, enquadri, enquadrem, enquadreu, enquadrin

SUBJUNTIU IMPERFET: enquadrés, enquadressis, enquadrés, enquadréssim, enquadréssiu, enquadressin

IMPERATIU: enquadra, enquadri, enquadrem, enquadreu, enquadrin

->enqueixalar

enqueixalar

Part. sil.: en_quei_xa_lar

[de queixal]

v tr CONSTR Enllaçar i travar les pedres d’una paret amb les d’una altra, endentant les pedres dins els queixals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enqueixalar

GERUNDI: enqueixalant

PARTICIPI: enqueixalat, enqueixalada, enqueixalats, enqueixalades

INDICATIU PRESENT: enqueixalo, enqueixales, enqueixala, enqueixalem, enqueixaleu, enqueixalen

INDICATIU IMPERFET: enqueixalava, enqueixalaves, enqueixalava, enqueixalàvem, enqueixalàveu, enqueixalaven

INDICATIU PASSAT: enqueixalí, enqueixalares, enqueixalà, enqueixalàrem, enqueixalàreu, enqueixalaren

INDICATIU FUTUR: enqueixalaré, enqueixalaràs, enqueixalarà, enqueixalarem, enqueixalareu, enqueixalaran

INDICATIU CONDICIONAL: enqueixalaria, enqueixalaries, enqueixalaria, enqueixalaríem, enqueixalaríeu, enqueixalarien

SUBJUNTIU PRESENT: enqueixali, enqueixalis, enqueixali, enqueixalem, enqueixaleu, enqueixalin

SUBJUNTIU IMPERFET: enqueixalés, enqueixalessis, enqueixalés, enqueixaléssim, enqueixaléssiu, enqueixalessin

IMPERATIU: enqueixala, enqueixali, enqueixalem, enqueixaleu, enqueixalin

->enquerir

enquerir

Hom.: encarir

[del ll. inquīrĕre, íd.]

v tr ant Inquirir.

->enquesta

■enquesta

[del participi enquest, -a del verb ant. enquerir i enquerre, del ll. inquīrĕre ‘inquirir’, der. de quaerĕre ‘cercar, inquirir’; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f 1 SOCIOL Conjunt d’operacions encaminades a recollir informació sobre un fenomen o un aspecte social determinats.

2 esp DR Procediment judicial criminal.

->enquestador

■enquestador -a

Hom.: encastador

[de enquestar]

m i f SOCIOL Persona que fa una enquesta.

->enquestar

■enquestar

Hom.: encastar

[de enquesta]

v tr SOCIOL Sotmetre (algú) a enquesta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enquestar

GERUNDI: enquestant

PARTICIPI: enquestat, enquestada, enquestats, enquestades

INDICATIU PRESENT: enquesto, enquestes, enquesta, enquestem, enquesteu, enquesten

INDICATIU IMPERFET: enquestava, enquestaves, enquestava, enquestàvem, enquestàveu, enquestaven

INDICATIU PASSAT: enquestí, enquestares, enquestà, enquestàrem, enquestàreu, enquestaren

INDICATIU FUTUR: enquestaré, enquestaràs, enquestarà, enquestarem, enquestareu, enquestaran

INDICATIU CONDICIONAL: enquestaria, enquestaries, enquestaria, enquestaríem, enquestaríeu, enquestarien

SUBJUNTIU PRESENT: enquesti, enquestis, enquesti, enquestem, enquesteu, enquestin

SUBJUNTIU IMPERFET: enquestés, enquestessis, enquestés, enquestéssim, enquestéssiu, enquestessin

IMPERATIU: enquesta, enquesti, enquestem, enquesteu, enquestin

->enquetiar

■enquetiar

Part. sil.: en_que_ti_ar

[variant de inquietar]

v tr dial Molestar amb les accions o amb les actituds, produir destorb (a algú).

->enquibiment

■enquibiment

[de enquibir]

m Encabiment.

->enquibir

■enquibir

[variant de encabir, per assimilació]

v tr i pron Encabir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enquibir

GERUNDI: enquibint

PARTICIPI: enquibit, enquibida, enquibits, enquibides

INDICATIU PRESENT: enquibeixo, enquibeixes, enquibeix, enquibim, enquibiu, enquibeixen

INDICATIU IMPERFET: enquibia, enquibies, enquibia, enquibíem, enquibíeu, enquibien

INDICATIU PASSAT: enquibí, enquibires, enquibí, enquibírem, enquibíreu, enquibiren

INDICATIU FUTUR: enquibiré, enquibiràs, enquibirà, enquibirem, enquibireu, enquibiran

INDICATIU CONDICIONAL: enquibiria, enquibiries, enquibiria, enquibiríem, enquibiríeu, enquibirien

SUBJUNTIU PRESENT: enquibeixi, enquibeixis, enquibeixi, enquibim, enquibiu, enquibeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enquibís, enquibissis, enquibís, enquibíssim, enquibíssiu, enquibissin

IMPERATIU: enquibeix, enquibeixi, enquibim, enquibiu, enquibeixin

->-ènquima

-ènquima

Forma sufixada del mot grec égkhyma, que significa ‘infusió, cosa estesa’. Ex.: parènquima.

->enquimerament

■enquimerament

[de enquimerar; 1a FONT: s. XIX]

m Estat del qui està enquimerat.

->enquimerar

■enquimerar

[de quimera; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 tr Fer agafar quimera a algú.

2 pron Agafar quimera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enquimerar

GERUNDI: enquimerant

PARTICIPI: enquimerat, enquimerada, enquimerats, enquimerades

INDICATIU PRESENT: enquimero, enquimeres, enquimera, enquimerem, enquimereu, enquimeren

INDICATIU IMPERFET: enquimerava, enquimeraves, enquimerava, enquimeràvem, enquimeràveu, enquimeraven

INDICATIU PASSAT: enquimerí, enquimerares, enquimerà, enquimeràrem, enquimeràreu, enquimeraren

INDICATIU FUTUR: enquimeraré, enquimeraràs, enquimerarà, enquimerarem, enquimerareu, enquimeraran

INDICATIU CONDICIONAL: enquimeraria, enquimeraries, enquimeraria, enquimeraríem, enquimeraríeu, enquimerarien

SUBJUNTIU PRESENT: enquimeri, enquimeris, enquimeri, enquimerem, enquimereu, enquimerin

SUBJUNTIU IMPERFET: enquimerés, enquimeressis, enquimerés, enquimeréssim, enquimeréssiu, enquimeressin

IMPERATIU: enquimera, enquimeri, enquimerem, enquimereu, enquimerin

->enquimosi

■enquimosi

[del gr. egkhýmōsis ‘distribució de sucs per tot el cos’]

f FISIOL ANIM Afluència de sang en els vasos cutanis, especialment per efecte d’una emoció.

->enquiridió

■enquiridió

Part. sil.: en_qui_ri_di_ó

[del ll. enchiridion, i aquest, del gr. egkheirídion, íd., der. de kheír ‘mà’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m BIBLIOG Manual.

->enquistament

■enquistament

[de enquistar-se]

m 1 BIOL Encistament.

2 PAT Procés mitjançant el qual l’organisme fabrica una càpsula de teixit conjuntiu per envoltar i aïllar un cos estrany o un producte patogènic.

->enquistar-se

■enquistar-se

[de quist]

v pron 1 BIOL Encistar-se.

2 PAT Tancar-se dins un quist.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enquistar

GERUNDI: enquistant

PARTICIPI: enquistat, enquistada, enquistats, enquistades

INDICATIU PRESENT: enquisto, enquistes, enquista, enquistem, enquisteu, enquisten

INDICATIU IMPERFET: enquistava, enquistaves, enquistava, enquistàvem, enquistàveu, enquistaven

INDICATIU PASSAT: enquistí, enquistares, enquistà, enquistàrem, enquistàreu, enquistaren

INDICATIU FUTUR: enquistaré, enquistaràs, enquistarà, enquistarem, enquistareu, enquistaran

INDICATIU CONDICIONAL: enquistaria, enquistaries, enquistaria, enquistaríem, enquistaríeu, enquistarien

SUBJUNTIU PRESENT: enquisti, enquistis, enquisti, enquistem, enquisteu, enquistin

SUBJUNTIU IMPERFET: enquistés, enquistessis, enquistés, enquistéssim, enquistéssiu, enquistessin

IMPERATIU: enquista, enquisti, enquistem, enquisteu, enquistin

->enquitranada

■enquitranada

[de enquitranar]

f TECNOL 1 Acció d’enquitranar;

2 l’efecte.

->enquitranament

■enquitranament

[de enquitranar]

m TECNOL 1 Enquitranada.

2 esp Operació d’enquitranar a fi de conferir impermeabilitat, cohesionar un material granular, etc.

->enquitranar

■enquitranar

[de quitrà; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v tr TECNOL 1 Untar o impregnar de quitrà. Una tela enquitranada.

2 Barrejar amb quitrà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enquitranar

GERUNDI: enquitranant

PARTICIPI: enquitranat, enquitranada, enquitranats, enquitranades

INDICATIU PRESENT: enquitrano, enquitranes, enquitrana, enquitranem, enquitraneu, enquitranen

INDICATIU IMPERFET: enquitranava, enquitranaves, enquitranava, enquitranàvem, enquitranàveu, enquitranaven

INDICATIU PASSAT: enquitraní, enquitranares, enquitranà, enquitranàrem, enquitranàreu, enquitranaren

INDICATIU FUTUR: enquitranaré, enquitranaràs, enquitranarà, enquitranarem, enquitranareu, enquitranaran

INDICATIU CONDICIONAL: enquitranaria, enquitranaries, enquitranaria, enquitranaríem, enquitranaríeu, enquitranarien

SUBJUNTIU PRESENT: enquitrani, enquitranis, enquitrani, enquitranem, enquitraneu, enquitranin

SUBJUNTIU IMPERFET: enquitranés, enquitranessis, enquitranés, enquitranéssim, enquitranéssiu, enquitranessin

IMPERATIU: enquitrana, enquitrani, enquitranem, enquitraneu, enquitranin

->enrabiada

■enrabiada

Part. sil.: en_ra_bi_a_da

[de enrabiar]

f Alteració del qui està enrabiat. Ja li ha passat l’enrabiada. Una enrabiada de mort.

->enrabiar

■enrabiar

Part. sil.: en_ra_bi_ar

[de ràbia; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr Provocar en algú un fort enuig; exasperar. M’enrabia que no vingui mai a l’hora convinguda.

2 pron Enutjar-se fortament; irritar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enrabiar

GERUNDI: enrabiant

PARTICIPI: enrabiat, enrabiada, enrabiats, enrabiades

INDICATIU PRESENT: enrabio, enrabies, enrabia, enrabiem, enrabieu, enrabien

INDICATIU IMPERFET: enrabiava, enrabiaves, enrabiava, enrabiàvem, enrabiàveu, enrabiaven

INDICATIU PASSAT: enrabií, enrabiares, enrabià, enrabiàrem, enrabiàreu, enrabiaren

INDICATIU FUTUR: enrabiaré, enrabiaràs, enrabiarà, enrabiarem, enrabiareu, enrabiaran

INDICATIU CONDICIONAL: enrabiaria, enrabiaries, enrabiaria, enrabiaríem, enrabiaríeu, enrabiarien

SUBJUNTIU PRESENT: enrabiï, enrabiïs, enrabiï, enrabiem, enrabieu, enrabiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: enrabiés, enrabiessis, enrabiés, enrabiéssim, enrabiéssiu, enrabiessin

IMPERATIU: enrabia, enrabiï, enrabiem, enrabieu, enrabiïn

->enraiar

■enraiar

Part. sil.: en_ra_iar

[de rai¹; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr OFIC Reunir fustes formant un rai.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enraiar

GERUNDI: enraiant

PARTICIPI: enraiat, enraiada, enraiats, enraiades

INDICATIU PRESENT: enraio, enraies, enraia, enraiem, enraieu, enraien

INDICATIU IMPERFET: enraiava, enraiaves, enraiava, enraiàvem, enraiàveu, enraiaven

INDICATIU PASSAT: enraí, enraiares, enraià, enraiàrem, enraiàreu, enraiaren

INDICATIU FUTUR: enraiaré, enraiaràs, enraiarà, enraiarem, enraiareu, enraiaran

INDICATIU CONDICIONAL: enraiaria, enraiaries, enraiaria, enraiaríem, enraiaríeu, enraiarien

SUBJUNTIU PRESENT: enraï, enraïs, enraï, enraiem, enraieu, enraïn

SUBJUNTIU IMPERFET: enraiés, enraiessis, enraiés, enraiéssim, enraiéssiu, enraiessin

IMPERATIU: enraia, enraï, enraiem, enraieu, enraïn

->enraigament

■enraigament

Part. sil.: en_rai_ga_ment

[de enraigar]

m Acció d’enraigar.

->enraigar

■enraigar

Part. sil.: en_rai_gar

[del ll. vg. *inradĭcare ‘arrelar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Engegar, començar. Pel juny enraiguem la sega.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enraigar

GERUNDI: enraigant

PARTICIPI: enraigat, enraigada, enraigats, enraigades

INDICATIU PRESENT: enraigo, enraigues, enraiga, enraiguem, enraigueu, enraiguen

INDICATIU IMPERFET: enraigava, enraigaves, enraigava, enraigàvem, enraigàveu, enraigaven

INDICATIU PASSAT: enraiguí, enraigares, enraigà, enraigàrem, enraigàreu, enraigaren

INDICATIU FUTUR: enraigaré, enraigaràs, enraigarà, enraigarem, enraigareu, enraigaran

INDICATIU CONDICIONAL: enraigaria, enraigaries, enraigaria, enraigaríem, enraigaríeu, enraigarien

SUBJUNTIU PRESENT: enraigui, enraiguis, enraigui, enraiguem, enraigueu, enraiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: enraigués, enraiguessis, enraigués, enraiguéssim, enraiguéssiu, enraiguessin

IMPERATIU: enraiga, enraigui, enraiguem, enraigueu, enraiguin

->enrajar

■enrajar

[de raig¹]

v tr TRANSP Fer entrar els raigs de la roda d’un vehicle en el botó.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enrajar

GERUNDI: enrajant

PARTICIPI: enrajat, enrajada, enrajats, enrajades

INDICATIU PRESENT: enrajo, enrages, enraja, enragem, enrageu, enragen

INDICATIU IMPERFET: enrajava, enrajaves, enrajava, enrajàvem, enrajàveu, enrajaven

INDICATIU PASSAT: enragí, enrajares, enrajà, enrajàrem, enrajàreu, enrajaren

INDICATIU FUTUR: enrajaré, enrajaràs, enrajarà, enrajarem, enrajareu, enrajaran

INDICATIU CONDICIONAL: enrajaria, enrajaries, enrajaria, enrajaríem, enrajaríeu, enrajarien

SUBJUNTIU PRESENT: enragi, enragis, enragi, enragem, enrageu, enragin

SUBJUNTIU IMPERFET: enragés, enragessis, enragés, enragéssim, enragéssiu, enragessin

IMPERATIU: enraja, enragi, enragem, enrageu, enragin

->enrajolador

■enrajolador -a

[de enrajolar]

m i f CONSTR Persona que enrajola.

->enrajolament

■enrajolament

[de enrajolar]

m CONSTR Acció d’enrajolar.

->enrajolar

■enrajolar

[de rajola; 1a FONT: 1533]

v tr CONSTR Cobrir una paret, un paviment, etc., amb rajoles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enrajolar

GERUNDI: enrajolant

PARTICIPI: enrajolat, enrajolada, enrajolats, enrajolades

INDICATIU PRESENT: enrajolo, enrajoles, enrajola, enrajolem, enrajoleu, enrajolen

INDICATIU IMPERFET: enrajolava, enrajolaves, enrajolava, enrajolàvem, enrajolàveu, enrajolaven

INDICATIU PASSAT: enrajolí, enrajolares, enrajolà, enrajolàrem, enrajolàreu, enrajolaren

INDICATIU FUTUR: enrajolaré, enrajolaràs, enrajolarà, enrajolarem, enrajolareu, enrajolaran

INDICATIU CONDICIONAL: enrajolaria, enrajolaries, enrajolaria, enrajolaríem, enrajolaríeu, enrajolarien

SUBJUNTIU PRESENT: enrajoli, enrajolis, enrajoli, enrajolem, enrajoleu, enrajolin

SUBJUNTIU IMPERFET: enrajolés, enrajolessis, enrajolés, enrajoléssim, enrajoléssiu, enrajolessin

IMPERATIU: enrajola, enrajoli, enrajolem, enrajoleu, enrajolin

->enrajolat

■enrajolat

[de enrajolar; 1a FONT: 1575, DPou.]

m CONSTR Paviment fet amb rajoles.

->enramada

■enramada

[de enramar; 1a FONT: 1500]

f 1 Brancatge.

2 Cobert fet amb rames entrellaçades. En un racó han fet una enramada perquè hi hagi ombra.

3 En algunes contrades, empastifament a la porta de la casa d’una noia que refusa un pretendent.

4 Esquelet d’una nau.

->enramar

■enramar

[de ram¹; 1a FONT: 1310]

v 1 tr Adornar amb rams, amb rames. Han enramat tot l’altar de flors.

2 pron 1 Ficar-se entre rames, brolla, etc. Enramar-se la caça.

2 fig Enfilar-se, embrancar-se. Es van anar enramant i van acabar esbatussant-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enramar

GERUNDI: enramant

PARTICIPI: enramat, enramada, enramats, enramades

INDICATIU PRESENT: enramo, enrames, enrama, enramem, enrameu, enramen

INDICATIU IMPERFET: enramava, enramaves, enramava, enramàvem, enramàveu, enramaven

INDICATIU PASSAT: enramí, enramares, enramà, enramàrem, enramàreu, enramaren

INDICATIU FUTUR: enramaré, enramaràs, enramarà, enramarem, enramareu, enramaran

INDICATIU CONDICIONAL: enramaria, enramaries, enramaria, enramaríem, enramaríeu, enramarien

SUBJUNTIU PRESENT: enrami, enramis, enrami, enramem, enrameu, enramin

SUBJUNTIU IMPERFET: enramés, enramessis, enramés, enraméssim, enraméssiu, enramessin

IMPERATIU: enrama, enrami, enramem, enrameu, enramin

->enramellar

■enramellar

[de ramell]

v tr Adornar amb ramells.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enramellar

GERUNDI: enramellant

PARTICIPI: enramellat, enramellada, enramellats, enramellades

INDICATIU PRESENT: enramello, enramelles, enramella, enramellem, enramelleu, enramellen

INDICATIU IMPERFET: enramellava, enramellaves, enramellava, enramellàvem, enramellàveu, enramellaven

INDICATIU PASSAT: enramellí, enramellares, enramellà, enramellàrem, enramellàreu, enramellaren

INDICATIU FUTUR: enramellaré, enramellaràs, enramellarà, enramellarem, enramellareu, enramellaran

INDICATIU CONDICIONAL: enramellaria, enramellaries, enramellaria, enramellaríem, enramellaríeu, enramellarien

SUBJUNTIU PRESENT: enramelli, enramellis, enramelli, enramellem, enramelleu, enramellin

SUBJUNTIU IMPERFET: enramellés, enramellessis, enramellés, enramelléssim, enramelléssiu, enramellessin

IMPERATIU: enramella, enramelli, enramellem, enramelleu, enramellin

->enrampada

■enrampada

[de enrampar]

f ELECT 1 Acció d’enrampar o d’enrampar-se;

2 l’efecte.

->enrampament

■enrampament

[de enrampar]

m 1 Acció d’enrampar o d’enrampar-se;

2 l’efecte.

->enrampar

■enrampar

[de rampa²; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v 1 tr Causar rampa. El fred li va enrampar les cames.

2 pron Agafar rampa. Enrampar-se en el bany. Se m’ha enrampat una cama.

3 ELECT 1 tr Produir una descàrrega un cos electritzat en tocar-lo.

2 abs Aquest cable enrampa.

3 pron Sofrir una descàrrega per contacte amb un cos electritzat. Traient la bombeta es va enrampar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enrampar

GERUNDI: enrampant

PARTICIPI: enrampat, enrampada, enrampats, enrampades

INDICATIU PRESENT: enrampo, enrampes, enrampa, enrampem, enrampeu, enrampen

INDICATIU IMPERFET: enrampava, enrampaves, enrampava, enrampàvem, enrampàveu, enrampaven

INDICATIU PASSAT: enrampí, enrampares, enrampà, enrampàrem, enrampàreu, enramparen

INDICATIU FUTUR: enramparé, enramparàs, enramparà, enramparem, enrampareu, enramparan

INDICATIU CONDICIONAL: enramparia, enramparies, enramparia, enramparíem, enramparíeu, enramparien

SUBJUNTIU PRESENT: enrampi, enrampis, enrampi, enrampem, enrampeu, enrampin

SUBJUNTIU IMPERFET: enrampés, enrampessis, enrampés, enrampéssim, enrampéssiu, enrampessin

IMPERATIU: enrampa, enrampi, enrampem, enrampeu, enrampin

->enranciment

■enranciment

[de enrancir]

m 1 Acció d’enrancir o d’enrancir-se.

2 ADOB Oxidació dels greixos naturals de les pells que produeix un principi d’adob a l’oli en els llocs on hi ha l’excés de greix.

->enrancir

■enrancir

[de ranci]

v 1 tr Fer tornar ranci.

2 pron Esdevenir ranci. Aquest vi s’ha enrancit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enrancir

GERUNDI: enrancint

PARTICIPI: enrancit, enrancida, enrancits, enrancides

INDICATIU PRESENT: enranceixo, enranceixes, enranceix, enrancim, enranciu, enranceixen

INDICATIU IMPERFET: enrancia, enrancies, enrancia, enrancíem, enrancíeu, enrancien

INDICATIU PASSAT: enrancí, enrancires, enrancí, enrancírem, enrancíreu, enranciren

INDICATIU FUTUR: enranciré, enranciràs, enrancirà, enrancirem, enrancireu, enranciran

INDICATIU CONDICIONAL: enranciria, enranciries, enranciria, enranciríem, enranciríeu, enrancirien

SUBJUNTIU PRESENT: enranceixi, enranceixis, enranceixi, enrancim, enranciu, enranceixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enrancís, enrancissis, enrancís, enrancíssim, enrancíssiu, enrancissin

IMPERATIU: enranceix, enranceixi, enrancim, enranciu, enranceixin

->enrandar

■enrandar

[de randa; 1a FONT: 1769]

v tr Adornar amb randes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enrandar

GERUNDI: enrandant

PARTICIPI: enrandat, enrandada, enrandats, enrandades

INDICATIU PRESENT: enrando, enrandes, enranda, enrandem, enrandeu, enranden

INDICATIU IMPERFET: enrandava, enrandaves, enrandava, enrandàvem, enrandàveu, enrandaven

INDICATIU PASSAT: enrandí, enrandares, enrandà, enrandàrem, enrandàreu, enrandaren

INDICATIU FUTUR: enrandaré, enrandaràs, enrandarà, enrandarem, enrandareu, enrandaran

INDICATIU CONDICIONAL: enrandaria, enrandaries, enrandaria, enrandaríem, enrandaríeu, enrandarien

SUBJUNTIU PRESENT: enrandi, enrandis, enrandi, enrandem, enrandeu, enrandin

SUBJUNTIU IMPERFET: enrandés, enrandessis, enrandés, enrandéssim, enrandéssiu, enrandessin

IMPERATIU: enranda, enrandi, enrandem, enrandeu, enrandin

->enraonadament

■enraonadament

Part. sil.: en_ra_o_na_da_ment

[de enraonat]

adv 1 D’una manera enraonada.

2 Conforme a la raó.

->enraonadissa

■enraonadissa

Part. sil.: en_ra_o_na_dis_sa

[de enraonar; 1a FONT: 1915, DAg.]

f Enraonament de molts; xerradissa.

->enraonador

■enraonador -a

Part. sil.: en_ra_o_na_dor

[de enraonar]

adj i m i f Que es plau a enraonar o que enraona molt.

->enraonaire

■enraonaire

Part. sil.: en_ra_o_nai_re

[de enraonar; 1a FONT: 1915, DAg.]

m i f Enraonador, xerraire.

->enraonament

■enraonament

Part. sil.: en_ra_o_na_ment

[de enraonar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m 1 Acció d’enraonar;

2 l’efecte.

->enraonamenta

■enraonamenta

Part. sil.: en_ra_o_na_men_ta

[de enraonar; 1a FONT: s. XIX]

f Enraonadissa.

->enraonar

■enraonar

Part. sil.: en_ra_o_nar

[de raó]

v 1 intr 1 Parlar alternativament dues o més persones entre elles. Sempre la veig enraonant amb les veïnes.

2 Parlar. No enraonis tant: no calles mai!

2 tr Discutir, examinar, etc., alguna cosa en conversa. No sé pas qui ho ha de pagar: hem d’enraonar-ho.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enraonar

GERUNDI: enraonant

PARTICIPI: enraonat, enraonada, enraonats, enraonades

INDICATIU PRESENT: enraono, enraones, enraona, enraonem, enraoneu, enraonen

INDICATIU IMPERFET: enraonava, enraonaves, enraonava, enraonàvem, enraonàveu, enraonaven

INDICATIU PASSAT: enraoní, enraonares, enraonà, enraonàrem, enraonàreu, enraonaren

INDICATIU FUTUR: enraonaré, enraonaràs, enraonarà, enraonarem, enraonareu, enraonaran

INDICATIU CONDICIONAL: enraonaria, enraonaries, enraonaria, enraonaríem, enraonaríeu, enraonarien

SUBJUNTIU PRESENT: enraoni, enraonis, enraoni, enraonem, enraoneu, enraonin

SUBJUNTIU IMPERFET: enraonés, enraonessis, enraonés, enraonéssim, enraonéssiu, enraonessin

IMPERATIU: enraona, enraoni, enraonem, enraoneu, enraonin

->enraonat

■enraonat -ada

Part. sil.: en_ra_o_nat

[de enraonar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Conforme a la raó. Un preu enraonat.

2 Que obra segons la raó. És un home molt enraonat.

->enraonia

■enraonia

Part. sil.: en_ra_o_ni_a

[de enraonar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 Enraonament. Al voltant d’això havien tingut alguna enraonia.

2 [generalment en pl] Enraonament va o poc fundat. Això no són més que enraonies de la gent.

->enraridor

■enraridor -a

[de enrarir]

adj FÍS Que enrareix.

->enrariment

■enrariment

[de enrarir]

m FÍS 1 Acció d’enrarir o d’enrarir-se;

2 l’efecte.

->enrarir

■enrarir

[de rar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 FÍS 1 tr Fer menys dens, especialment un gas.

2 pron Esdevenir menys dens, especialment un gas.

2 1 tr Deteriorar les condicions (de l’aire d’un local) fent-lo menys respirable. Amb tanta fumera enrariu l’ambient de la sala.

2 pron Com que hi havia molta gent, l’aire es va enrarir i vam haver de sortir al jardí.

3 pron fig A la feina hi ha un ambient molt enrarit: ningú no parla.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enrarir

GERUNDI: enrarint

PARTICIPI: enrarit, enrarida, enrarits, enrarides

INDICATIU PRESENT: enrareixo, enrareixes, enrareix, enrarim, enrariu, enrareixen

INDICATIU IMPERFET: enraria, enraries, enraria, enraríem, enraríeu, enrarien

INDICATIU PASSAT: enrarí, enrarires, enrarí, enrarírem, enraríreu, enrariren

INDICATIU FUTUR: enrariré, enrariràs, enrarirà, enrarirem, enrarireu, enrariran

INDICATIU CONDICIONAL: enrariria, enrariries, enrariria, enrariríem, enrariríeu, enraririen

SUBJUNTIU PRESENT: enrareixi, enrareixis, enrareixi, enrarim, enrariu, enrareixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enrarís, enrarissis, enrarís, enraríssim, enraríssiu, enrarissin

IMPERATIU: enrareix, enrareixi, enrarim, enrariu, enrareixin

->enrasament

enrasament

m 1 1 Acció d’enrasar;

2 l’efecte.

2 CONSTR Anivellament dels fonaments d’una obra abans d’assentar-hi la primera filada.

->enrasar

■enrasar

[de raure]

v 1 tr 1 Igualar dues coses en alçària.

2 Posar una cosa a la mateixa alçada que una altra.

2 1 tr Asserenar, aclarir.

2 pron El cel s’ha enrasat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enrasar

GERUNDI: enrasant

PARTICIPI: enrasat, enrasada, enrasats, enrasades

INDICATIU PRESENT: enraso, enrases, enrasa, enrasem, enraseu, enrasen

INDICATIU IMPERFET: enrasava, enrasaves, enrasava, enrasàvem, enrasàveu, enrasaven

INDICATIU PASSAT: enrasí, enrasares, enrasà, enrasàrem, enrasàreu, enrasaren

INDICATIU FUTUR: enrasaré, enrasaràs, enrasarà, enrasarem, enrasareu, enrasaran

INDICATIU CONDICIONAL: enrasaria, enrasaries, enrasaria, enrasaríem, enrasaríeu, enrasarien

SUBJUNTIU PRESENT: enrasi, enrasis, enrasi, enrasem, enraseu, enrasin

SUBJUNTIU IMPERFET: enrasés, enrasessis, enrasés, enraséssim, enraséssiu, enrasessin

IMPERATIU: enrasa, enrasi, enrasem, enraseu, enrasin

->enrassat

■enrassat -ada

[de rassa]

adj Que té el mateix preu, igualat en preu.

->enrastellar

■enrastellar

[de rastell]

v tr TÈXT Passar els fils d’ordit per entre les pues o palletes d’un rastell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enrastellar

GERUNDI: enrastellant

PARTICIPI: enrastellat, enrastellada, enrastellats, enrastellades

INDICATIU PRESENT: enrastello, enrastelles, enrastella, enrastellem, enrastelleu, enrastellen

INDICATIU IMPERFET: enrastellava, enrastellaves, enrastellava, enrastellàvem, enrastellàveu, enrastellaven

INDICATIU PASSAT: enrastellí, enrastellares, enrastellà, enrastellàrem, enrastellàreu, enrastellaren

INDICATIU FUTUR: enrastellaré, enrastellaràs, enrastellarà, enrastellarem, enrastellareu, enrastellaran

INDICATIU CONDICIONAL: enrastellaria, enrastellaries, enrastellaria, enrastellaríem, enrastellaríeu, enrastellarien

SUBJUNTIU PRESENT: enrastelli, enrastellis, enrastelli, enrastellem, enrastelleu, enrastellin

SUBJUNTIU IMPERFET: enrastellés, enrastellessis, enrastellés, enrastelléssim, enrastelléssiu, enrastellessin

IMPERATIU: enrastella, enrastelli, enrastellem, enrastelleu, enrastellin

->enrastellerar

■enrastellerar

[de rastellera]

v tr Disposar formant rastellera. El nen enrastellerava les pedretes per fer un camí ben llarg.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enrastellerar

GERUNDI: enrastellerant

PARTICIPI: enrastellerat, enrastellerada, enrastellerats, enrastellerades

INDICATIU PRESENT: enrastellero, enrastelleres, enrastellera, enrastellerem, enrastellereu, enrastelleren

INDICATIU IMPERFET: enrastellerava, enrastelleraves, enrastellerava, enrastelleràvem, enrastelleràveu, enrastelleraven

INDICATIU PASSAT: enrastellerí, enrastellerares, enrastellerà, enrastelleràrem, enrastelleràreu, enrastelleraren

INDICATIU FUTUR: enrastelleraré, enrastelleraràs, enrastellerarà, enrastellerarem, enrastellerareu, enrastelleraran

INDICATIU CONDICIONAL: enrastelleraria, enrastelleraries, enrastelleraria, enrastelleraríem, enrastelleraríeu, enrastellerarien

SUBJUNTIU PRESENT: enrastelleri, enrastelleris, enrastelleri, enrastellerem, enrastellereu, enrastellerin

SUBJUNTIU IMPERFET: enrastellerés, enrastelleressis, enrastellerés, enrastelleréssim, enrastelleréssiu, enrastelleressin

IMPERATIU: enrastellera, enrastelleri, enrastellerem, enrastellereu, enrastellerin

->enravenament

■enravenament

[de enravenar]

m 1 Acció d’enravenar o d’enravenar-se;

2 l’efecte.

->enravenar

■enravenar

[de enredenar, variant reg. de enrederar, amb -n- analògica amb mots acabats ant. en n que reapareix en der. (orfe, orfenet), confós popularment amb un der. de rave; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Privar de flexibilitat, posar rígid. Tot d’una, el gat ha enravenat la cua.

2 pron esp 1 Endurir-se els llegums i les verdures quan es refreden abans d’acabar de coure’s.

2 Enrederar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enravenar

GERUNDI: enravenant

PARTICIPI: enravenat, enravenada, enravenats, enravenades

INDICATIU PRESENT: enraveno, enravenes, enravena, enravenem, enraveneu, enravenen

INDICATIU IMPERFET: enravenava, enravenaves, enravenava, enravenàvem, enravenàveu, enravenaven

INDICATIU PASSAT: enravení, enravenares, enravenà, enravenàrem, enravenàreu, enravenaren

INDICATIU FUTUR: enravenaré, enravenaràs, enravenarà, enravenarem, enravenareu, enravenaran

INDICATIU CONDICIONAL: enravenaria, enravenaries, enravenaria, enravenaríem, enravenaríeu, enravenarien

SUBJUNTIU PRESENT: enraveni, enravenis, enraveni, enravenem, enraveneu, enravenin

SUBJUNTIU IMPERFET: enravenés, enravenessis, enravenés, enravenéssim, enravenéssiu, enravenessin

IMPERATIU: enravena, enraveni, enravenem, enraveneu, enravenin

->enredada

■enredada

[de enredar¹]

f Acció d’enredar¹.

->enredaire

■enredaire

Part. sil.: en_re_dai_re

[de enredar¹]

adj i m i f Que enreda.

->enredar¹

■enredar¹

[de ret]

v tr 1 Embolcar amb un ret.

2 1 Enxarxar.

2 fig Ficar algú en un embolic.

3 Enganyar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enredar

GERUNDI: enredant

PARTICIPI: enredat, enredada, enredats, enredades

INDICATIU PRESENT: enredo, enredes, enreda, enredem, enredeu, enreden

INDICATIU IMPERFET: enredava, enredaves, enredava, enredàvem, enredàveu, enredaven

INDICATIU PASSAT: enredí, enredares, enredà, enredàrem, enredàreu, enredaren

INDICATIU FUTUR: enredaré, enredaràs, enredarà, enredarem, enredareu, enredaran

INDICATIU CONDICIONAL: enredaria, enredaries, enredaria, enredaríem, enredaríeu, enredarien

SUBJUNTIU PRESENT: enredi, enredis, enredi, enredem, enredeu, enredin

SUBJUNTIU IMPERFET: enredés, enredessis, enredés, enredéssim, enredéssiu, enredessin

IMPERATIU: enreda, enredi, enredem, enredeu, enredin

->enredar²

■enredar²

[de l’ant. rede, ll. rĭgĭdus ‘ert’ (v. enrederar)]

v tr i pron Enrederar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enredar

GERUNDI: enredant

PARTICIPI: enredat, enredada, enredats, enredades

INDICATIU PRESENT: enredo, enredes, enreda, enredem, enredeu, enreden

INDICATIU IMPERFET: enredava, enredaves, enredava, enredàvem, enredàveu, enredaven

INDICATIU PASSAT: enredí, enredares, enredà, enredàrem, enredàreu, enredaren

INDICATIU FUTUR: enredaré, enredaràs, enredarà, enredarem, enredareu, enredaran

INDICATIU CONDICIONAL: enredaria, enredaries, enredaria, enredaríem, enredaríeu, enredarien

SUBJUNTIU PRESENT: enredi, enredis, enredi, enredem, enredeu, enredin

SUBJUNTIU IMPERFET: enredés, enredessis, enredés, enredéssim, enredéssiu, enredessin

IMPERATIU: enreda, enredi, enredem, enredeu, enredin

->enrederament

■enrederament

[de enrederar]

m 1 Acció d’enrederar o d’enrederar-se;

2 l’efecte.

->enrederar

■enrederar

[de l’ant. rede, ll. rĭgĭdus ‘ert’, amb -r- analògica amb mots en -r muda que reapareix en der. (àlber, albereda; càntir, cantiret); 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Causar, el fred, la rigidesa del cos o d’un membre.

2 pron Ara treu la neu tu, que a mi ja se m’han enrederat les mans.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enrederar

GERUNDI: enrederant

PARTICIPI: enrederat, enrederada, enrederats, enrederades

INDICATIU PRESENT: enredero, enrederes, enredera, enrederem, enredereu, enrederen

INDICATIU IMPERFET: enrederava, enrederaves, enrederava, enrederàvem, enrederàveu, enrederaven

INDICATIU PASSAT: enrederí, enrederares, enrederà, enrederàrem, enrederàreu, enrederaren

INDICATIU FUTUR: enrederaré, enrederaràs, enrederarà, enrederarem, enrederareu, enrederaran

INDICATIU CONDICIONAL: enrederaria, enrederaries, enrederaria, enrederaríem, enrederaríeu, enrederarien

SUBJUNTIU PRESENT: enrederi, enrederis, enrederi, enrederem, enredereu, enrederin

SUBJUNTIU IMPERFET: enrederés, enrederessis, enrederés, enrederéssim, enrederéssiu, enrederessin

IMPERATIU: enredera, enrederi, enrederem, enredereu, enrederin

->enrederir

■enrederir

[v. enrederar]

v tr i pron dial Enrederar.

->enredoltar

■enredoltar

[variant de enredortar]

v tr Enredortar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enredoltar

GERUNDI: enredoltant

PARTICIPI: enredoltat, enredoltada, enredoltats, enredoltades

INDICATIU PRESENT: enredolto, enredoltes, enredolta, enredoltem, enredolteu, enredolten

INDICATIU IMPERFET: enredoltava, enredoltaves, enredoltava, enredoltàvem, enredoltàveu, enredoltaven

INDICATIU PASSAT: enredoltí, enredoltares, enredoltà, enredoltàrem, enredoltàreu, enredoltaren

INDICATIU FUTUR: enredoltaré, enredoltaràs, enredoltarà, enredoltarem, enredoltareu, enredoltaran

INDICATIU CONDICIONAL: enredoltaria, enredoltaries, enredoltaria, enredoltaríem, enredoltaríeu, enredoltarien

SUBJUNTIU PRESENT: enredolti, enredoltis, enredolti, enredoltem, enredolteu, enredoltin

SUBJUNTIU IMPERFET: enredoltés, enredoltessis, enredoltés, enredoltéssim, enredoltéssiu, enredoltessin

IMPERATIU: enredolta, enredolti, enredoltem, enredolteu, enredoltin

->enredortar

■enredortar

[de redorta]

v tr Cobrir amb redortes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enredortar

GERUNDI: enredortant

PARTICIPI: enredortat, enredortada, enredortats, enredortades

INDICATIU PRESENT: enredorto, enredortes, enredorta, enredortem, enredorteu, enredorten

INDICATIU IMPERFET: enredortava, enredortaves, enredortava, enredortàvem, enredortàveu, enredortaven

INDICATIU PASSAT: enredortí, enredortares, enredortà, enredortàrem, enredortàreu, enredortaren

INDICATIU FUTUR: enredortaré, enredortaràs, enredortarà, enredortarem, enredortareu, enredortaran

INDICATIU CONDICIONAL: enredortaria, enredortaries, enredortaria, enredortaríem, enredortaríeu, enredortarien

SUBJUNTIU PRESENT: enredorti, enredortis, enredorti, enredortem, enredorteu, enredortin

SUBJUNTIU IMPERFET: enredortés, enredortessis, enredortés, enredortéssim, enredortéssiu, enredortessin

IMPERATIU: enredorta, enredorti, enredortem, enredorteu, enredortin

->enregistrador

■enregistrador -a

[de enregistrar]

1 adj Que enregistra. Un aparell enregistrador.

2 m ELECTRÒN, INFORM i MÚS Aparell que permet fixar i emmagatzemar dades en un suport físic per a conservar-les i poder-les reproduir posteriorment. Enregistrador de DVD, de CD.

->enregistrament

■enregistrament

[de enregistrar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció d’enregistrar.

2 ELECTRÒN, INFORM i MÚS 1 Procediment que permet enregistrar dades, sons, imatges, etc., per mitjà d’un aparell enregistrador.

2 Element d’un fitxer que per convenció es fa correspondre amb una part concreta de la informació.

->enregistrar

■enregistrar

[de registre; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Inscriure en un registre; registrar.

2 p ext 1 Deixar constància (d’un esdeveniment), prendre’n nota. La història enregistra els grans successos. El diari d’avui enregistra un nou atemptat.

2 Observar, detectar (una cosa). Aquest any s’han enregistrat més casos de grip.

3 ELECTRÒN, INFORM i MÚS 1 Fixar i emmagatzemar (dades, sons, imatges, etc.) en un suport material adequat per a conservar-los i reproduir-los a voluntat. Enregistrar una cançó, un concert.

2 Enregistrar (en un suport) dades, sons, imatges, etc. Disc enregistrat en un concert.

4 TECNOL Assenyalar, un aparell de mesura les magnituds o quantitats que recull. El termòmetre ha enregistrat una temperatura màxima de 40ºC.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enregistrar

GERUNDI: enregistrant

PARTICIPI: enregistrat, enregistrada, enregistrats, enregistrades

INDICATIU PRESENT: enregistro, enregistres, enregistra, enregistrem, enregistreu, enregistren

INDICATIU IMPERFET: enregistrava, enregistraves, enregistrava, enregistràvem, enregistràveu, enregistraven

INDICATIU PASSAT: enregistrí, enregistrares, enregistrà, enregistràrem, enregistràreu, enregistraren

INDICATIU FUTUR: enregistraré, enregistraràs, enregistrarà, enregistrarem, enregistrareu, enregistraran

INDICATIU CONDICIONAL: enregistraria, enregistraries, enregistraria, enregistraríem, enregistraríeu, enregistrarien

SUBJUNTIU PRESENT: enregistri, enregistris, enregistri, enregistrem, enregistreu, enregistrin

SUBJUNTIU IMPERFET: enregistrés, enregistressis, enregistrés, enregistréssim, enregistréssiu, enregistressin

IMPERATIU: enregistra, enregistri, enregistrem, enregistreu, enregistrin

->enreixar

■enreixar

Part. sil.: en_rei_xar

[de reixa; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Posar reixa.

2 Tancar amb reixa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enreixar

GERUNDI: enreixant

PARTICIPI: enreixat, enreixada, enreixats, enreixades

INDICATIU PRESENT: enreixo, enreixes, enreixa, enreixem, enreixeu, enreixen

INDICATIU IMPERFET: enreixava, enreixaves, enreixava, enreixàvem, enreixàveu, enreixaven

INDICATIU PASSAT: enreixí, enreixares, enreixà, enreixàrem, enreixàreu, enreixaren

INDICATIU FUTUR: enreixaré, enreixaràs, enreixarà, enreixarem, enreixareu, enreixaran

INDICATIU CONDICIONAL: enreixaria, enreixaries, enreixaria, enreixaríem, enreixaríeu, enreixarien

SUBJUNTIU PRESENT: enreixi, enreixis, enreixi, enreixem, enreixeu, enreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enreixés, enreixessis, enreixés, enreixéssim, enreixéssiu, enreixessin

IMPERATIU: enreixa, enreixi, enreixem, enreixeu, enreixin

->enreixat

■enreixat -ada

Part. sil.: en_rei_xat

[de enreixar]

1 adj Proveït de reixes.

2 m Conjunt de barres, llistons, etc., disposats com els d’una reixa, formant reixa.

->enrellador

■enrellador

[de rella]

m AGR Extrem del dental on va ficada la rella.

->enrellentir

■enrellentir

[de rellent]

v 1 tr Humitejar.

2 pron Per poc que plogui, les parets de seguida s’enrellenteixen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enrellentir

GERUNDI: enrellentint

PARTICIPI: enrellentit, enrellentida, enrellentits, enrellentides

INDICATIU PRESENT: enrellenteixo, enrellenteixes, enrellenteix, enrellentim, enrellentiu, enrellenteixen

INDICATIU IMPERFET: enrellentia, enrellenties, enrellentia, enrellentíem, enrellentíeu, enrellentien

INDICATIU PASSAT: enrellentí, enrellentires, enrellentí, enrellentírem, enrellentíreu, enrellentiren

INDICATIU FUTUR: enrellentiré, enrellentiràs, enrellentirà, enrellentirem, enrellentireu, enrellentiran

INDICATIU CONDICIONAL: enrellentiria, enrellentiries, enrellentiria, enrellentiríem, enrellentiríeu, enrellentirien

SUBJUNTIU PRESENT: enrellenteixi, enrellenteixis, enrellenteixi, enrellentim, enrellentiu, enrellenteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enrellentís, enrellentissis, enrellentís, enrellentíssim, enrellentíssiu, enrellentissin

IMPERATIU: enrellenteix, enrellenteixi, enrellentim, enrellentiu, enrellenteixin

->enrenou

■enrenou

Part. sil.: en_re_nou

[de renou; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m Renou.

->enrere

■enrere

[de en² i rere; 1a FONT: 1306]

adv 1 1 Endarrere. Vam deixar enrere el turó de l’Home.

2 fer-se enrere Anar en direcció contrària a la normal d’avançar; retrocedir, recular. Tots li obrien pas fent-se enrere.

3 fer-se enrere fig Desdir-se. Ja no pots fer-te enrere d’aquesta decisió.

4 tornar enrere Tornar pel mateix camí, però en sentit contrari.

2 Cap al temps passat. Anys enrere.

->enretirar

■enretirar

[de retirar; 1a FONT: c. 1900, Maragall]

v 1 1 tr Tirar endarrere, tornar una cosa cap a si. Quan ell va allargar la mà, jo vaig enretirar la meva.

2 pron No t’enretiris, acosta’t. Si us enretireu, ells passaran millor.

2 tr Decantar a un costat, a un racó. Enretireu la taula i podrem ballar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enretirar

GERUNDI: enretirant

PARTICIPI: enretirat, enretirada, enretirats, enretirades

INDICATIU PRESENT: enretiro, enretires, enretira, enretirem, enretireu, enretiren

INDICATIU IMPERFET: enretirava, enretiraves, enretirava, enretiràvem, enretiràveu, enretiraven

INDICATIU PASSAT: enretirí, enretirares, enretirà, enretiràrem, enretiràreu, enretiraren

INDICATIU FUTUR: enretiraré, enretiraràs, enretirarà, enretirarem, enretirareu, enretiraran

INDICATIU CONDICIONAL: enretiraria, enretiraries, enretiraria, enretiraríem, enretiraríeu, enretirarien

SUBJUNTIU PRESENT: enretiri, enretiris, enretiri, enretirem, enretireu, enretirin

SUBJUNTIU IMPERFET: enretirés, enretiressis, enretirés, enretiréssim, enretiréssiu, enretiressin

IMPERATIU: enretira, enretiri, enretirem, enretireu, enretirin

->enreular

■enreular

Part. sil.: en_reu_lar

[variant de arraulir]

v 1 tr Fer arraulir de fred. Aquell vent gelat m’enreulava.

2 pron Arraulir-se de fred.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enreular

GERUNDI: enreulant

PARTICIPI: enreulat, enreulada, enreulats, enreulades

INDICATIU PRESENT: enreulo, enreules, enreula, enreulem, enreuleu, enreulen

INDICATIU IMPERFET: enreulava, enreulaves, enreulava, enreulàvem, enreulàveu, enreulaven

INDICATIU PASSAT: enreulí, enreulares, enreulà, enreulàrem, enreulàreu, enreularen

INDICATIU FUTUR: enreularé, enreularàs, enreularà, enreularem, enreulareu, enreularan

INDICATIU CONDICIONAL: enreularia, enreularies, enreularia, enreularíem, enreularíeu, enreularien

SUBJUNTIU PRESENT: enreuli, enreulis, enreuli, enreulem, enreuleu, enreulin

SUBJUNTIU IMPERFET: enreulés, enreulessis, enreulés, enreuléssim, enreuléssiu, enreulessin

IMPERATIU: enreula, enreuli, enreulem, enreuleu, enreulin

->enreveixinament

■enreveixinament

Part. sil.: en_re_vei_xi_na_ment

[de enreveixinar]

m Estat del qui està enreveixinat.

->enreveixinar

■enreveixinar

Part. sil.: en_re_vei_xi_nar

[de reveixinar]

v 1 tr Eriçar, posar rígida, una cosa que normalment és flexible i ajaguda. Els gats enreveixinen la cua.

2 pron Posar-se algú ferm a no cedir, a no doblegar-se al que li mana de fer qui té dret, qui té autoritat sobre ell, etc.

3 pron fig Enutjar-se, irritar-se fortament i visible.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enreveixinar

GERUNDI: enreveixinant

PARTICIPI: enreveixinat, enreveixinada, enreveixinats, enreveixinades

INDICATIU PRESENT: enreveixino, enreveixines, enreveixina, enreveixinem, enreveixineu, enreveixinen

INDICATIU IMPERFET: enreveixinava, enreveixinaves, enreveixinava, enreveixinàvem, enreveixinàveu, enreveixinaven

INDICATIU PASSAT: enreveixiní, enreveixinares, enreveixinà, enreveixinàrem, enreveixinàreu, enreveixinaren

INDICATIU FUTUR: enreveixinaré, enreveixinaràs, enreveixinarà, enreveixinarem, enreveixinareu, enreveixinaran

INDICATIU CONDICIONAL: enreveixinaria, enreveixinaries, enreveixinaria, enreveixinaríem, enreveixinaríeu, enreveixinarien

SUBJUNTIU PRESENT: enreveixini, enreveixinis, enreveixini, enreveixinem, enreveixineu, enreveixinin

SUBJUNTIU IMPERFET: enreveixinés, enreveixinessis, enreveixinés, enreveixinéssim, enreveixinéssiu, enreveixinessin

IMPERATIU: enreveixina, enreveixini, enreveixinem, enreveixineu, enreveixinin

->enreveixinat

enreveixinat -ada

Part. sil.: en_re_vei_xi_nat

[de enreveixinar]

adj Girat cap amunt. Té un nas enreveixinat.

->enrevenxinament

■enrevenxinament

[de enrevenxinar]

m Enreveixinament.

->enrevenxinar

■enrevenxinar

[de reveixinar]

v tr i pron Enreveixinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enrevenxinar

GERUNDI: enrevenxinant

PARTICIPI: enrevenxinat, enrevenxinada, enrevenxinats, enrevenxinades

INDICATIU PRESENT: enrevenxino, enrevenxines, enrevenxina, enrevenxinem, enrevenxineu, enrevenxinen

INDICATIU IMPERFET: enrevenxinava, enrevenxinaves, enrevenxinava, enrevenxinàvem, enrevenxinàveu, enrevenxinaven

INDICATIU PASSAT: enrevenxiní, enrevenxinares, enrevenxinà, enrevenxinàrem, enrevenxinàreu, enrevenxinaren

INDICATIU FUTUR: enrevenxinaré, enrevenxinaràs, enrevenxinarà, enrevenxinarem, enrevenxinareu, enrevenxinaran

INDICATIU CONDICIONAL: enrevenxinaria, enrevenxinaries, enrevenxinaria, enrevenxinaríem, enrevenxinaríeu, enrevenxinarien

SUBJUNTIU PRESENT: enrevenxini, enrevenxinis, enrevenxini, enrevenxinem, enrevenxineu, enrevenxinin

SUBJUNTIU IMPERFET: enrevenxinés, enrevenxinessis, enrevenxinés, enrevenxinéssim, enrevenxinéssiu, enrevenxinessin

IMPERATIU: enrevenxina, enrevenxini, enrevenxinem, enrevenxineu, enrevenxinin

->enrevessadament

■enrevessadament

[de enrevessat]

adv D’una manera enrevessada.

->enrevessament

■enrevessament

[de revés¹]

m Estat d’enrevessat.

->enrevessat

■enrevessat -ada

[de revés¹]

adj Que presenta complicacions, dificultats, embulls, que en fan difícil la comprensió, la solució.

->enrevoltar

enrevoltar

[de revolt]

v tr i pron dial Envoltar.

->enriallar

■enriallar

Part. sil.: en_ri_a_llar

[de rialla¹; 1a FONT: 1915, DAg.]

v tr i pron Enriolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enriallar

GERUNDI: enriallant

PARTICIPI: enriallat, enriallada, enriallats, enriallades

INDICATIU PRESENT: enriallo, enrialles, enrialla, enriallem, enrialleu, enriallen

INDICATIU IMPERFET: enriallava, enriallaves, enriallava, enriallàvem, enriallàveu, enriallaven

INDICATIU PASSAT: enriallí, enriallares, enriallà, enriallàrem, enriallàreu, enriallaren

INDICATIU FUTUR: enriallaré, enriallaràs, enriallarà, enriallarem, enriallareu, enriallaran

INDICATIU CONDICIONAL: enriallaria, enriallaries, enriallaria, enriallaríem, enriallaríeu, enriallarien

SUBJUNTIU PRESENT: enrialli, enriallis, enrialli, enriallem, enrialleu, enriallin

SUBJUNTIU IMPERFET: enriallés, enriallessis, enriallés, enrialléssim, enrialléssiu, enriallessin

IMPERATIU: enrialla, enrialli, enriallem, enrialleu, enriallin

->enric

enric

m NUMIS Moneda d’or del regnat d’Enric IV de Castella equivalent a la dobla.

->enrigidir

■enrigidir

[de rígid]

v 1 tr Fer esdevenir rígid.

2 pron Esdevenir rígid. S’ha enrigidit molt: exigeix massa dels altres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enrigidir

GERUNDI: enrigidint

PARTICIPI: enrigidit, enrigidida, enrigidits, enrigidides

INDICATIU PRESENT: enrigideixo, enrigideixes, enrigideix, enrigidim, enrigidiu, enrigideixen

INDICATIU IMPERFET: enrigidia, enrigidies, enrigidia, enrigidíem, enrigidíeu, enrigidien

INDICATIU PASSAT: enrigidí, enrigidires, enrigidí, enrigidírem, enrigidíreu, enrigidiren

INDICATIU FUTUR: enrigidiré, enrigidiràs, enrigidirà, enrigidirem, enrigidireu, enrigidiran

INDICATIU CONDICIONAL: enrigidiria, enrigidiries, enrigidiria, enrigidiríem, enrigidiríeu, enrigidirien

SUBJUNTIU PRESENT: enrigideixi, enrigideixis, enrigideixi, enrigidim, enrigidiu, enrigideixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enrigidís, enrigidissis, enrigidís, enrigidíssim, enrigidíssiu, enrigidissin

IMPERATIU: enrigideix, enrigideixi, enrigidim, enrigidiu, enrigideixin

->enrigidor

■enrigidor

[de rígid]

m ARQUIT Element que impedeix el moviment relatiu dels components d’una estructura.

->enrinxar-se

■enrinxar-se

[de rínxol; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v pron Una planta proveïda de circells arrapar-se per mitjà d’aquests.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enrinxar

GERUNDI: enrinxant

PARTICIPI: enrinxat, enrinxada, enrinxats, enrinxades

INDICATIU PRESENT: enrinxo, enrinxes, enrinxa, enrinxem, enrinxeu, enrinxen

INDICATIU IMPERFET: enrinxava, enrinxaves, enrinxava, enrinxàvem, enrinxàveu, enrinxaven

INDICATIU PASSAT: enrinxí, enrinxares, enrinxà, enrinxàrem, enrinxàreu, enrinxaren

INDICATIU FUTUR: enrinxaré, enrinxaràs, enrinxarà, enrinxarem, enrinxareu, enrinxaran

INDICATIU CONDICIONAL: enrinxaria, enrinxaries, enrinxaria, enrinxaríem, enrinxaríeu, enrinxarien

SUBJUNTIU PRESENT: enrinxi, enrinxis, enrinxi, enrinxem, enrinxeu, enrinxin

SUBJUNTIU IMPERFET: enrinxés, enrinxessis, enrinxés, enrinxéssim, enrinxéssiu, enrinxessin

IMPERATIU: enrinxa, enrinxi, enrinxem, enrinxeu, enrinxin

->enrinxolar

■enrinxolar

[de rínxol; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 tr Cargolar en espiral, fer rínxols.

2 pron 1 Cargolar-se en espiral. Tenia els cabells ben llisos, però ara se li van enrinxolant.

2 Enrinxar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enrinxolar

GERUNDI: enrinxolant

PARTICIPI: enrinxolat, enrinxolada, enrinxolats, enrinxolades

INDICATIU PRESENT: enrinxolo, enrinxoles, enrinxola, enrinxolem, enrinxoleu, enrinxolen

INDICATIU IMPERFET: enrinxolava, enrinxolaves, enrinxolava, enrinxolàvem, enrinxolàveu, enrinxolaven

INDICATIU PASSAT: enrinxolí, enrinxolares, enrinxolà, enrinxolàrem, enrinxolàreu, enrinxolaren

INDICATIU FUTUR: enrinxolaré, enrinxolaràs, enrinxolarà, enrinxolarem, enrinxolareu, enrinxolaran

INDICATIU CONDICIONAL: enrinxolaria, enrinxolaries, enrinxolaria, enrinxolaríem, enrinxolaríeu, enrinxolarien

SUBJUNTIU PRESENT: enrinxoli, enrinxolis, enrinxoli, enrinxolem, enrinxoleu, enrinxolin

SUBJUNTIU IMPERFET: enrinxolés, enrinxolessis, enrinxolés, enrinxoléssim, enrinxoléssiu, enrinxolessin

IMPERATIU: enrinxola, enrinxoli, enrinxolem, enrinxoleu, enrinxolin

->enriolar

■enriolar

Part. sil.: en_ri_o_lar

[de riure¹; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 1 tr Fer venir ganes de riure (a algú). Les seves bromes enriolen totes les criatures.

2 pron Venir ganes de riure. Jo m’anava enriolant més i més, però em vaig poder aguantar la rialla.

2 pron Mostrar, palesar ganes de riure. No has vist com s’enriolaven tots? En llegir la carta del seu promès, els ulls se li enriolaren.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enriolar

GERUNDI: enriolant

PARTICIPI: enriolat, enriolada, enriolats, enriolades

INDICATIU PRESENT: enriolo, enrioles, enriola, enriolem, enrioleu, enriolen

INDICATIU IMPERFET: enriolava, enriolaves, enriolava, enriolàvem, enriolàveu, enriolaven

INDICATIU PASSAT: enriolí, enriolares, enriolà, enriolàrem, enriolàreu, enriolaren

INDICATIU FUTUR: enriolaré, enriolaràs, enriolarà, enriolarem, enriolareu, enriolaran

INDICATIU CONDICIONAL: enriolaria, enriolaries, enriolaria, enriolaríem, enriolaríeu, enriolarien

SUBJUNTIU PRESENT: enrioli, enriolis, enrioli, enriolem, enrioleu, enriolin

SUBJUNTIU IMPERFET: enriolés, enriolessis, enriolés, enrioléssim, enrioléssiu, enriolessin

IMPERATIU: enriola, enrioli, enriolem, enrioleu, enriolin

->enriostar

■enriostar

Part. sil.: en_ri_os_tar

v tr ARQUIT i CONSTR Posar riostes (a una estructura). Murs enriostats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enriostar

GERUNDI: enriostant

PARTICIPI: enriostat, enriostada, enriostats, enriostades

INDICATIU PRESENT: enriosto, enriostes, enriosta, enriostem, enriosteu, enriosten

INDICATIU IMPERFET: enriostava, enriostaves, enriostava, enriostàvem, enriostàveu, enriostaven

INDICATIU PASSAT: enriostí, enriostares, enriostà, enriostàrem, enriostàreu, enriostaren

INDICATIU FUTUR: enriostaré, enriostaràs, enriostarà, enriostarem, enriostareu, enriostaran

INDICATIU CONDICIONAL: enriostaria, enriostaries, enriostaria, enriostaríem, enriostaríeu, enriostarien

SUBJUNTIU PRESENT: enriosti, enriostis, enriosti, enriostem, enriosteu, enriostin

SUBJUNTIU IMPERFET: enriostés, enriostessis, enriostés, enriostéssim, enriostéssiu, enriostessin

IMPERATIU: enriosta, enriosti, enriostem, enriosteu, enriostin

->enriquidor

■enriquidor -a

[de enriquir]

adj Que enriqueix.

->enriquiment

■enriquiment

[de enriquir; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 1 Acció d’enriquir o d’enriquir-se;

2 l’efecte.

3 enriquiment injust DR CIV Enriquiment d’un patrimoni sense causa jurídica, en detriment d’un altre patrimoni.

2 ALIM Procés d’enriquir un aliment.

3 NUC i QUÍM Procés d’enriquir un component d’una mescla.