->cobertura

■cobertura

[de cobert]

f 1 1 Acció de cobrir o de cobrir-se;

2 l’efecte.

2 ECON 1 Proporció de la quantitat total de dipòsits en metàl·lic respecte a la quantitat total de circulació fiduciària en un estat.

2 Proporció que hom estableix en els bancs entre les reserves immediatament disponibles i els dipòsits.

3 Obertura d’una posició a futurs, oposada a la que hom té en el producte físic.

3 HIST 1 Privilegi de restar amb el cap cobert davant el rei.

2 Acte o cerimònia de cobrir-se per primera vegada un gran d’Espanya davant el rei.

4 PAST Bany d’almívar, xocolata, etc., amb què hom cobreix un pastís.

5 PERIOD Fet de cobrir la informació d’un esdeveniment. La cobertura de la manifestació era assegurada per un equip de periodistes.

6 TÀCT Disposicions tàctiques i estratègiques, dotades d’una certa capacitat de resistència, adoptades en temps de pau per a garantir la inviolabilitat de les fronteres aèries, terrestres i marítimes, de manera que hi hagi temps per a la mobilització, la concentració i el desplegament de les forces pròpies, per a defensar-les, en cas d’atac enemic.

7 TELECOM Capacitat que té un receptor de captar senyals radioelèctrics en una zona geogràfica dotada de la infraestructura necessària per a aquest fi. Estar, un telèfon mòbil, fora de cobertura.

->cobítids

■cobítids

m ICT 1 pl Família de peixos teleostis de l’ordre dels cipriniformes, que inclou peixos de cos allargat i lleugerament comprimit, amb tres o quatre parells de barbes, propis d’Euràsia i d’Àfrica, com els llopets de riu.

2 sing Peix de la família dels cobítids.

->cobla

■cobla

Hom.: coble

[del ll. cōpŭla ‘lligam, unió’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 LIT Agrupament de versos travats pel sentit o, més generalment, per la rima o les rimes.

2 MÚS Conjunt instrumental popular català en el qual predominen els instruments de vent, que executen la música de diferents danses populars, en especial de la sardana.

3 CINEG 1 Reclam cinegètic consistent en un conjunt d’ocells ensinistrats per a atreure la caça.

2 Conjunt dels gossos emprats per a la caça.

->coblaire

■coblaire

Part. sil.: co_blai_re

[de cobla]

m i f Persona que escriu cobles, en canta o en ven.

->coble

■coble

Hom.: cobla

[de cobla; 1a FONT: 1427]

m 1 Lligam de corretja, de corda o de cadena amb què és conduït un animal (cavall, gos, etc.) que hom fa caminar al costat seu.

2 Corda, corretja, que uneix dos animals perquè vagin en reguitzell.

3 p ext Parella o conjunt d’animals units per a una finalitat comuna. Un coble de bous. Un coble de gossos de caça.

->cobleig

■cobleig

Part. sil.: co_bleig

[de coblejar]

m MÚS i POÈTICA refrany 1.

->coblejador

■coblejador -a

[de coblejar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m i f Persona que cobleja; coblaire.

->coblejar

■coblejar

[de cobla; 1a FONT: 1460, Roig]

v intr Fer, dir, cantar, cobles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coblejar

GERUNDI: coblejant

PARTICIPI: coblejat, coblejada, coblejats, coblejades

INDICATIU PRESENT: coblejo, cobleges, cobleja, coblegem, coblegeu, coblegen

INDICATIU IMPERFET: coblejava, coblejaves, coblejava, coblejàvem, coblejàveu, coblejaven

INDICATIU PASSAT: coblegí, coblejares, coblejà, coblejàrem, coblejàreu, coblejaren

INDICATIU FUTUR: coblejaré, coblejaràs, coblejarà, coblejarem, coblejareu, coblejaran

INDICATIU CONDICIONAL: coblejaria, coblejaries, coblejaria, coblejaríem, coblejaríeu, coblejarien

SUBJUNTIU PRESENT: coblegi, coblegis, coblegi, coblegem, coblegeu, coblegin

SUBJUNTIU IMPERFET: coblegés, coblegessis, coblegés, coblegéssim, coblegéssiu, coblegessin

IMPERATIU: cobleja, coblegi, coblegem, coblegeu, coblegin

->coblencià

coblencià -ana

Part. sil.: co_blen_ci_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al coblencià.

2 m Estatge del devonià inferior situat sota l’eiffelià i sobre el gedinnià.

->cobra

■cobra

[del port. cobra, ll. cŏlŭbra ‘colobra, serp’]

f ZOOL 1 Nom que hom dóna a diversos ofidis pertanyents als gèneres Naia i Ophiophagus.

2 Gènere d’ofidis de la família dels elàpids (Naia sp), que comprèn la cobra índia (Naia naia), la cobra egípcia o àspid (Naia haie), la cobra negra i blanca (Naia melanoleuca) i la cobra escopidora (Naia nigricollis).

->cobrable

■cobrable

[de cobrar]

adj Que pot ésser cobrat. Aquest rebut ja és cobrable.

->cobrador¹

■cobrador¹ -a

[de cobrar i -dor²]

adj 1 Que hom pot cobrar.

2 Exigible, recuperable.

->cobrador²

■cobrador² -a

[de cobrar i -dor¹]

m i f Persona encarregada de cobrar. El cobrador d’una companyia.

->cobrament

■cobrament

[de cobrar; 1a FONT: s. XIV]

m 1 1 Acció de cobrar;

2 l’efecte. El cobrament d’un deute. Ha d’anar a la finestreta dels cobraments.

2 cobrament de l’indegut DR CIV Quasicontracte que neix quan hom rep quelcom per error, que genera l’obligació de restituir la cosa rebuda.

->cobrança

■cobrança

[de cobrar; 1a FONT: 1623]

f Recol·lecció de les sumes degudes; recaptació. Han enviat el meritori a la cobrança.

->cobrar

■cobrar

[reducció de recobrar, ll. recŭpĕrare, íd., per haver-se percebut aquest com un der. en re- de l’altre; 1a FONT: s. XII]

v tr 1 1 Rebre, guanyar, adquirir (especialment diners). Cobrar una quantitat. Cobrar un bon sou. Cobrar voluntat, odi, amor, a alguna cosa. Cobrar fama, crèdit.

2 esp Demanar i obtenir el pagament (d’un compte, d’una suma deguda). Cobrar una venda, una factura. Cobra molts diners per una primera visita.

3 abs Demà vindran a cobrar.

4 abs col·loq Rebre (una bufetada, un càstig, un escarment, etc.). Noi, si no menges cobraràs!

5 cobrar blancor (o bellesa, etc.) Adquirir, alguna persona o alguna cosa, aquesta qualitat. En apagar-se el sol, el cel cobra blancor.

2 1 Recollir, retirar.

2 Tornar a tenir allò que hom havia perdut; recuperar. Cobrar el seny, la paraula, els sentits.

3 cobra! MAR Expressió amb la qual hom indica l’acció de recollir un cap.

4 cobrar un cap MAR Recollir-lo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cobrar

GERUNDI: cobrant

PARTICIPI: cobrat, cobrada, cobrats, cobrades

INDICATIU PRESENT: cobro, cobres, cobra, cobrem, cobreu, cobren

INDICATIU IMPERFET: cobrava, cobraves, cobrava, cobràvem, cobràveu, cobraven

INDICATIU PASSAT: cobrí, cobrares, cobrà, cobràrem, cobràreu, cobraren

INDICATIU FUTUR: cobraré, cobraràs, cobrarà, cobrarem, cobrareu, cobraran

INDICATIU CONDICIONAL: cobraria, cobraries, cobraria, cobraríem, cobraríeu, cobrarien

SUBJUNTIU PRESENT: cobri, cobris, cobri, cobrem, cobreu, cobrin

SUBJUNTIU IMPERFET: cobrés, cobressis, cobrés, cobréssim, cobréssiu, cobressin

IMPERATIU: cobra, cobri, cobrem, cobreu, cobrin

->cobrebanyera

■cobrebanyera

[de cobrir i banyera]

m ESPORT Faldó de lona, cautxú, etc., ajustat a la cintura del piragüista i a la vora de la banyera, que serveix per a mantenir estanc l’interior de la piragua i protegir el piragüista del vent, del fred, etc.

->cobrecadena

cobrecadena

[de cobrir i cadena]

m TECNOL Peça de planxa emprada com a protecció d’una cadena de transmissió, especialment la de les bicicletes, els ciclomotors i les motocicletes.

->cobrecalze

■cobrecalze

[de cobrir i calze; 1a FONT: 1493]

m LITÚRG Vel quadrat de seda, del mateix color de la casulla, amb què hom tapa el calze i la patena fins al moment de l’ofertori de la missa i després de la comunió.

->cobrellit

■cobrellit

[de cobrir i llit; 1a FONT: 1388]

m Peça de roba, de tapisseria, etc., amb què hom cobreix un llit.

->cobrent

■cobrent

adj PINT Dit de la pasta pictòrica en què el pigment i el vehicle són dosificats de tal manera, que no deixen transparentar les capes de color subjacents.

->cobreobjectes

■cobreobjectes

Part. sil.: co_bre_ob_jec_tes

[de cobrir i objectes]

m BIOL Làmina de vidre prima amb què hom cobreix les preparacions microscòpiques per tal d’observar-les i de conservar-les.

->cobretaula

■cobretaula

Part. sil.: co_bre_tau_la

[de cobrir i taula; 1a FONT: 1410]

m Peça de roba, de tapisseria, de tela encerada, de teixit sintètic, etc., amb què hom cobreix una taula.

->cobricel

■cobricel

[de l’oc. ant. cobercel, cobrecel ‘cobertor’, d’un ll. vg. *coopercellum, dimin. del ll. coopercŭlum ‘cobertora’, amb la terminació adaptada a l’ant. sobrecel, comp. de sobre i cel]

m 1 Coberta suspesa en forma de pavelló per damunt d’un llit, un tron, un altar, un cadafal, etc.

2 Coberta que hom porta al cim de vares per damunt d’un objecte sagrat, un personatge elevat, etc., en senyal d’honor.

->cobricelar

■cobricelar

[de cobricel; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr 1 Posar cobricel. Cobricelar un llit, un bressol.

2 Cobrir (quelcom) com amb un cobricel. El salze la cobricelava mentre dormia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cobricelar

GERUNDI: cobricelant

PARTICIPI: cobricelat, cobricelada, cobricelats, cobricelades

INDICATIU PRESENT: cobricelo, cobriceles, cobricela, cobricelem, cobriceleu, cobricelen

INDICATIU IMPERFET: cobricelava, cobricelaves, cobricelava, cobricelàvem, cobricelàveu, cobricelaven

INDICATIU PASSAT: cobricelí, cobricelares, cobricelà, cobricelàrem, cobricelàreu, cobricelaren

INDICATIU FUTUR: cobricelaré, cobricelaràs, cobricelarà, cobricelarem, cobricelareu, cobricelaran

INDICATIU CONDICIONAL: cobricelaria, cobricelaries, cobricelaria, cobricelaríem, cobricelaríeu, cobricelarien

SUBJUNTIU PRESENT: cobriceli, cobricelis, cobriceli, cobricelem, cobriceleu, cobricelin

SUBJUNTIU IMPERFET: cobricelés, cobricelessis, cobricelés, cobriceléssim, cobriceléssiu, cobricelessin

IMPERATIU: cobricela, cobriceli, cobricelem, cobriceleu, cobricelin

->cobriespatlles

■cobriespatlles

Part. sil.: co_bri_es_pat_lles

[de cobrir i espatlles]

m INDUM Mocador d’espatlles.

->cobrijunta

cobrijunta

[de cobrir i junta]

m CONSTR NAV Planxa o perfil angular de ferro usat per a unir dues planxes o dos perfils angulars encarats l’un amb l’altre.

->cobriment

■cobriment

[de cobrir]

m 1 1 Acció de cobrir;

2 l’efecte.

2 cobriment de cor PAT Defalliment, desmai.

->cobrir

■cobrir

[del ll. cooperīre, íd., der. de operīre ‘tapar’; 1a FONT: s. XIII]

[p p cobert -a] v 1 1 tr Guarnir, protegir (alguna cosa) per mitjà d’una cosa aplicada, posada, al damunt, per sobre. Cobreix els mobles perquè no s’empolsin.

2 tr CONSTR Posar la teulada, el sostre (a una casa).

3 tr GRÀF En enquadernació, enganxar la coberta en el llom del cos d’un llibre.

4 cobrir-se el cap (o simplement cobrir-se) Protegir el cap, abrigar-lo, amb alguna lligadura.

2 tr 1 Una cosa, guarnir-ne o protegir-ne (una altra) estant aplicada o posada al seu damunt. Un mocador li cobria les espatlles.

2 esp Posar-se el mascle damunt (la femella) per acoblar-s’hi. Busquem un gos d’atura mascle que cobreixi la Lluna.

3 1 tr Estendre un gruix d’alguna cosa sobre la superfície (d’una altra), d’una manera contínua o a claps. Cobrir l’entrada de serradures.

2 tr fig Cobrir algú de besos, de carícies, d’elogis.

3 pron Perdre una peça de metall la lluentor per l’acció química de l’atmosfera; rovellar-se.

4 tr GASTR Arrebossar.

5 cobrir la taula p anal Omplir la taula de menges.

6 cobrir-se de glòria fig Omplir-se (algú) de glòria.

7 cobrir-se de glòria fig i iròn Quedar, algú, molt malament, desprestigiar-se.

8 cobrir-se de joies p anal Adornar-se amb moltes joies.

9 cobrir-se de merda fig i vulg Quedar, algú, molt malament, cobrir-se de glòria.

10 cobrir-se de verdor p anal Revestir-se la terra, el camp, etc., d’herba, de verd.

4 tr 1 Estar estesa una cosa sobre la superfície (d’una altra) d’una manera contínua o a claps. La neu cobreix el cim del Canigó.

2 p anal Un bosc cobert de pins. La gent cobria l’esplanada.

3 p anal Tenir en compte, atendre. La llei ha esdevingut insuficient per a cobrir les necessitats d’avui.

4 p anal Ocupar, proveir. Cobrir una vacant.

5 p anal PERIOD Donar informació completa i directa d’un esdeveniment. Cobrir la informació.

6 p anal TELECOM Arribar un emissor a tots els receptors d’una àrea determinada.

5 tr p ext 1 Els ingressos, compensar, igualar, les despeses. Les entrades no cobriran les despeses.

2 Igualar per les aportacions la quantitat prefixada d’una subscripció, un emprèstit, etc.

6 tr 1 Protegir, defensar (algú o alguna cosa) amb alguna cosa que hom posa per sobre, davant o endavant. Va cobrir el nen amb el cos. Cobrir-se del sol amb una ombrel·la.

2 fig Donar una garantia a un banquer.

3 fig Garantir contra un dany o perjudici. Aquesta assegurança cobreix tots els riscos.

4 JOCS En els escacs, interposar una peça entre la que hom vol defensar i la que l’amenaça. Cobrir la reina amb l’alfil.

5 TÀCT Defensar o protegir una posició, una plaça, un vaixell, un flanc o una rereguarda mitjançant tropes o obstacles naturals. La cavalleria cobrí la retirada.

7 tr 1 Amagar (algú o alguna cosa) amb alguna cosa que hom posa per sobre, al davant. Cobrir-se la cara amb les mans.

2 fig La nit cobria els seus designis.

3 fig Dissimular, amagar, especialment un sentiment. No pot cobrir l’alegria que té.

8 1 tr Amagar (algú o alguna cosa) estant per sobre, per davant. Un vel li cobria el rostre.

2 pron p anal Ennuvolar-se. Feia un dia bo, però a la fi s’ha cobert.

9 tr ESPORT En els esports d’equip o de conjunt, controlar l’adversari dins una zona determinada del camp de joc.

10 pron HIST Prendre oficialment, un gran d’Espanya, la possessió de la grandesa mitjançant la cobertura davant el rei.

11 pron TÀCT Alinear-se els soldats en filera, en la distància previnguda de pit a esquena, sobre la perpendicular a la línia de front.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cobrir

GERUNDI: cobrint

PARTICIPI: cobert, coberta, coberts, cobertes

INDICATIU PRESENT: cobreixo, cobreixes, cobreix, cobrim, cobriu, cobreixen

INDICATIU IMPERFET: cobria, cobries, cobria, cobríem, cobríeu, cobrien

INDICATIU PASSAT: cobrí, cobrires, cobrí, cobrírem, cobríreu, cobriren

INDICATIU FUTUR: cobriré, cobriràs, cobrirà, cobrirem, cobrireu, cobriran

INDICATIU CONDICIONAL: cobriria, cobriries, cobriria, cobriríem, cobriríeu, cobririen

SUBJUNTIU PRESENT: cobreixi, cobreixis, cobreixi, cobrim, cobriu, cobreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: cobrís, cobrissis, cobrís, cobríssim, cobríssiu, cobrissin

IMPERATIU: cobreix, cobreixi, cobrim, cobriu, cobreixin

->cobro

■cobro

[de cobrar]

m dial 1 Aixopluc. Donar cobro. Estar a cobro.

2 Lloc on se salva, es guarda o s’assegura una cosa.

->coc¹

■coc¹

[del ll. cŏquus, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m Cuiner.

->coc²

■coc²

[de l’angl. coke, íd., mot dialectal del nord d’Anglaterra, originàriament amb el sentit de ‘centre, cor’, essent el carbó de coc el ‘cor’, el que resta de l’hulla cremada]

m QUÍM IND Carbó de coc.

->coc³

■coc³

[del gr. kókkos ‘gra; llavor’]

m 1 MICROB Bacteri de forma aproximadament esfèrica.

2 BOT Cadascun dels carpels d’un fruit sincàrpic, monosperms, generalment secs i que se separen en la maturitat.

->cóc

■cóc

[de coca¹; 1a FONT: s. XIX]

m GASTR 1 Nom de diferents menes de coques freqüents a la Cerdanya, l’Urgell, el Camp de Tarragona, el Priorat, el Baix Ebre, els Ports i el Maestrat.

2 A Mallorca, mena de bescuit.

3 A Menorca, llonguet.

->-coc

-coc

Forma sufixada del mot grec kókkos, -oũ, que significa ‘gra, llavor’. Ex.: estreptococ.

->coca¹

■coca¹

[d’origen expressiu infantil, amb paral·lels en altres llengües; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 1 GASTR Massa de farina i de diversos ingredients, de forma generalment ovalada i plana, cuita al forn.

2 coca de (o amb) recapte (o coca enramada) GASTR Coca que hom fa amb pasta de farina amb oli, arengada, talls de botifarra, cansalada, ceba, pebrot, etc.

3 fer-se (o estar fet) una coca fig Aixafar-se o estar aixafada, deformada, completament (alguna cosa).

4 fet una coca fig Aixafat, desfet, aclaparat, molt cansat. Deixar, trobar, estar, fet una coca.

2 MAR Deformació que pren un cable com a conseqüència d’haver estat enrotllat.

3 MAR GUER Nom donat al galó superior dels usats pel cos general d’algunes armades.

->coca²

■coca²

[del fr. dial. coque (ant. coche), potser der. del ll. caudĭca ‘barcassa’, o d’una arrel germ. *ku ‘doblegar, arquejar’ o del neerl. ant. *kok ‘petxina’; 1a FONT: c. 1290]

f MAR Embarcació de dos pals, d’eslora molt curta amb relació a la mànega, alterosa, de força calat i amb cobertes molt altes.

->coca³

■coca³

[del cast. coca, del quítxua (o aimara) kuka, mena d’arbust del Perú; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 BOT Arbust de la família de les eritroxilàcies (Erythroxylum coca), de fulles el·líptiques, que contenen la cocaïna, de flors groguenques i de fruits drupacis.

2 col·loq Cocaïna.

3 alcaloides de la coca BIOQ i FARM Grup d’alcaloides que hom extreu de les fulles de la coca, el més conegut dels quals és la cocaïna.

->coça

■coça

Hom.: cossa

[potser d’un ll. vg. *cŭlce, variant del ll. calx, calcis ‘taló’, per degradació vocàlica, que hauria pogut donar co(l)ç, pl. coces, d’on s’hauria extret el sing. analògic coça; 1a FONT: s. XV]

f 1 Guitza.

2 pl DANSA Contrapàs.

->cocaïna

■cocaïna

Part. sil.: co_ca_ï_na

[de coca³ i -ina; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f FARM i TOXICOL Alcaloide principal de les fulles de coca, de gust amarg, usat en medicina i cirurgia per a produir anestèsia local en les mucoses, molt tòxic i capaç de crear addicció.

->cocaínic

■cocaínic -a

Part. sil.: co_ca_í_nic

[de cocaïna]

adj Relatiu o pertanyent a la cocaïna.

->cocaïnisme

■cocaïnisme

Part. sil.: co_ca_ï_nis_me

m PAT Intoxicació crònica per cocaïna.

->cocaïnòman

■cocaïnòman -a

Part. sil.: co_ca_ï_nò_man

[de cocaïna i -man]

adj i m i f PSIQ i TOXICOL Que pateix de cocaïnomania.

->cocaïnomania

■cocaïnomania

Part. sil.: co_ca_ï_no_ma_ni_a

[de cocaïna i -mania]

f PSIQ i TOXICOL Hàbit morbós de prendre cocaïna.

->cocarboxilasa

cocarboxilasa

f BIOQ Pirofosfat de tiamina, enzim que catalitza l’escissió d’un 2-oxàcid a aldehid i diòxid de carboni.

->cocarcinogen

cocarcinogen -ògena

adj i m PAT Dit de l’agent, habitualment un factor químic o ambiental, que pot incrementar l’acció d’un carcinogen.

->cocarroi

■cocarroi

Part. sil.: co_car_roi

m PAST 1 Pastís farcit de verdures i d’altres ingredients, generalment en forma de cresta, propi de Mallorca.

2 dial Mona de Pasqua.

->cocatedral

■cocatedral

[de catedral]

f CATOL Església principal d’una ciutat que comparteix amb la d’una altra ciutat la condició de catedral de la diòcesi.

->cocci-

cocci-

Forma prefixada del mot grec kókkos, -oũ, que significa ‘gra, llavor’. Ex.: coccidis.

->còccic

■còccic -a

adj MICROB Coccoide.

->coccidiosi

■coccidiosi

Part. sil.: coc_ci_di_o_si

f VETER i PAT Malaltia produïda per coccidis paràsits.

->coccidiostàtic

coccidiostàtic -a

Part. sil.: coc_ci_di_os_tà_tic

adj ZOOT Dit de la substància o del compost químic emprat per a combatre els coccidis.

->coccidis

■coccidis

m ZOOL 1 pl Ordre de protozous esporozous integrat per individus petits paràsits d’invertebrats i de vertebrats, causants de les coccidiosis dels animals domèstics.

2 sing Protozou de l’ordre dels coccidis.

->còccids

■còccids

m ENTOM 1 pl Família d’hemípters homòpters, generalment fitoparàsits fixos, que viuen sobre les tiges, les fulles, els troncs i els fruits dels arbres, arbusts i plantes herbàcies.

2 sing Hemípter de la família dels còccids.

->coccigeal

■coccigeal

Part. sil.: coc_ci_ge_al

[de coccigi; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Relatiu o pertanyent al còccix.

->coccigeo-

■coccigeo-

Forma prefixada del mot coccigi. Ex.: coccigeoanal, coccigeomesentèric.

->coccigi

■coccigi -ígia

[de còccix]

adj Coccigeal.

->coccinel·la

■coccinel·la

f ENTOM Marieta.

->coccinèl·lids

coccinèl·lids

m ENTOM 1 pl Família de coleòpters polífags integrada per individus de cos pla per sota i bombat per sobre, amb el cap ficat en el protòrax, que comprèn les marietes.

2 sing Coleòpter de la família dels coccinèl·lids.

->coccini

■coccini -ínia

adj BOT De color escarlata.

->cocció

■cocció

Part. sil.: coc_ci_ó

[del ll. coctio, -ōnis, íd.; 1a FONT: c. 1500, Cauliach]

f 1 1 Acció de coure;

2 l’efecte.

2 Nom que hom donava antigament al període de declinació de les malalties.

->còccix

■còccix

[del ll. coccyx, -ygis, i aquest del gr. kókkyx, -gos ‘cucut’, aplicat a l’os per la seva semblança amb el bec del cucut]

m ANAT Os curt, imparell, central i simètric, que constitueix l’acabament de la columna vertebral.

->cocco-

■cocco-

Forma prefixada del mot grec kókkos, -oũ, que significa ‘gra’. Ex.: coccoide, coccòlit.

->coccobacil

coccobacil

m MICROB Bacil curt, de forma ovalada o com un coc una mica allargat.

->coccofícides

coccofícides

f BOT 1 pl Subclasse d’algues clorofícies, filamentoses o laminars i amb els tal·lus unicel·lulars, que inclou unes 800 espècies, la majoria d’aigua dolça, però també marines i terrestres.

2 sing Alga de la subclasse de les coccofícides.

->coccoïdal

coccoïdal

Part. sil.: coc_co_ï_dal

adj BOT Coccoide.

->coccoide

■coccoide

Part. sil.: coc_coi_de

adj 1 MICROB De forma de coc o semblant a un coc.

2 BOT Dit del tipus morfològic de molts esquizòfits i moltes algues, caracteritzat per les cèl·lules lliures i poc esfèriques.

->coccòlit

■coccòlit

m BOT Cadascuna de les petites peces calcificades que formen part de l’esquelet perifèric de les coccolitoforals.

->coccolitoforals

■coccolitoforals

f BOT 1 pl Ordre d’algues unicel·lulars de la classe de les crisofícies, molt petites, amb dos cromatòfors de color groguenc fosc, dos flagels iguals i una membrana fina.

2 sing Alga de l’ordre de les coccolitoforals.

->coccus

coccus

m MICROB coc³ 1.

->cocentainer

■cocentainer -a

Part. sil.: co_cen_tai_ner

adj i m i f De Cocentaina (Comtat).

->cocker

cocker^* [kɔ́kər]

[mot angl. que significa inicialment ‘combatent’, de to cock ‘combatre’, probablement provinent de cock ‘gall’]

m ZOOT Raça de gos originària d’Anglaterra, de pèl suau, dens i lleugerament ondulat, musell quadrat i orelles amples, penjants i cobertes de pèl.

->còclea

■còclea

Part. sil.: cò_cle_a

f ANAT ANIM cargol 6.

->coclear

■coclear

Part. sil.: co_cle_ar

[del ll. cochlearis ‘de forma de cargol’]

adj BOT 1 Disposat en hèlix com la closca d’un cargol.

2 Dit de la prefloració imbricada en els casos en què hi ha una peça externa i una de no adjacent interna i, a més, les altres són internes per un costat i externes per l’altre.

->cocleària

■cocleària

Part. sil.: co_cle_à_ri_a

f BOT Planta herbàcia biennal o perenne de la família de les crucíferes (Cochlearia officinalis), de fulles alternes, una mica carnoses, i de flors blanques o rosades en raïm.

->cocleariforme

■cocleariforme

Part. sil.: co_cle_a_ri_for_me

adj BOT Que té forma de cullera.

->cocleat

cocleat -ada

Part. sil.: co_cle_at

adj BOT Coclear.

->coco

■coco

[del cast. coco, nom de creació expressiva d’un ésser fantàstic per a espantar criatures, especialment nom del cap, terme de comparació de la closca del coco]

m 1 BOT i ALIM Fruit del cocoter.

2 TÈXT Fibra tèxtil procedent del recobriment filamentós de la closca del fruit del cocoter.

->cocó

■cocó

m Cadolla.

->cocodril

■cocodril

[del ll. crocodīlus, i aquest, del gr. krokódeilos, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m ZOOL Nom donat a un grup de rèptils de l’ordre dels crocodilians inclòs dins dels gèneres Crocodylus, Osteolaemus i Tomistoma, que comprèn el cocodril americà (o nassut) (C. acutus), de musell molt allargat, el cocodril del Nil (C. niloticus), el cocodril malai (T. schlegelii), el cocodril nan (O. tetraspis), el cocodril palustre (C. palustris) i el cocodril porós (C. porosus).

->cocota

■cocota

[del fr. cocotte, íd.]

f GASTR Cassola rodona o ovalada, de parets altes i amb dues nanses, que disposa d’una tapadora generalment amb una obertura que permet la sortida del vapor. Coure a la cocota un gall dindi.

->cocotar

■cocotar

[de coco]

m Indret plantat de cocoters.

->cocoter

■cocoter

[de coco]

m BOT i AGR Palmera monoica de la família de les palmes (Cocos nucifera), d’estípit acabat en un plomall d’una trentena de fulles o palmes pinnatipartides i de fruits (els cocos) reunits en règims.

->cocotxa

■cocotxa

[del basc kokotxa, íd.]

f Prominència carnosa comestible de la part inferior del cap del lluç i del bacallà.

->cocou

■cocou

Part. sil.: co_cou

[de coca¹ i ou]

m 1 Terme infantívol per ou.

2 BOT Reig.

->cocouada

■cocouada

Part. sil.: co_co_ua_da

[de cocou]

f 1 Gran quantitat d’ous.

2 Menjada d’ous.

3 Compra d’ous i d’aviram per a revendre.

->cocouer

■cocouer -a

Part. sil.: co_co_uer

[de cocou]

m i f Comprador i revenedor d’ous i d’aviram.

->còctel

■còctel

[de l’angl. cocktail ‘cavall escuat’ (literalment ‘de cua de gall’), d’on ‘cavall no de pura raça’, ‘home no noble, bord’ i, finalment, en l’angl. americà "beguda no genuïna, barrejada’]

m 1 Beguda obtinguda per la barreja de diferents begudes alcohòliques, preparada agitant tots els ingredients amb trossets de glaç dins un receptacle adequat.

2 Reunió social on hom beu còctel, que generalment té lloc al migdia o al vespre. Un vestit de còctel.

3 còctel de gambes (o de marisc) GASTR Preparació culinària que consta d’una barreja de peix i de marisc, bullit i esmicolat, que se serveix en un bol o en una copa especial damunt una capa d’enciam tallat menut i amb una salsa rosa a base de maionesa i quètxup.

4 còctel Molotov ARM Artefacte incendiari llancívol consistent en una ampolla de líquid inflamable entorn del coll de la qual hom embolcalla un manyoc de draps xops del mateix combustible, els quals, una vegada encesos, en trencar-se el recipient n’inflamen la resta.

->coctelera

■coctelera

[de còctel]

f Recipient en què hom agita els ingredients d’un còctel.

->cocteleria

■cocteleria

Part. sil.: coc_te_le_ri_a

[de còctel]

f Establiment on se serveixen còctels.

->còcul

■còcul

m BOT i JARD Arbre perennifoli de la família de les menispermàcies (Cocculus laurifolis), de fulles oblongues o el·líptiques, flors unisexuals, petites i verdoses, i fruit en una drupa de color blau negrós, originari de l’Himàlaia i plantat com a ornamental.

->coda

■coda

[del ll. coda ‘cua’]

f MÚS 1 Fragment musical que clou una composició o una part d’aquesta.

2 Fragment que, afegit al tema o subjecte d’una fuga, prepara tonalment l’entrada del contrasubjecte.

->codaletès

codaletès -esa

adj i m i f De Codalet (Conflent).

->codast

■codast

[del cast. codaste, i aquest, probablement del port. codaste, cadaste, del ll. catasta ‘bastida, taulat’]

m CONSTR NAV Peça d’acer o de fusta amb la qual acaba la part de popa de la quilla i que es perllonga per l’obra morta.

->codeïna

■codeïna

Part. sil.: co_de_ï_na

[del gr. kṓdeia ‘cabeça del cascall’ i -ina*; 1a FONT: 1839, DLab.]

f FARM Metilmorfina, alcaloide policíclic del grup de la morfina.

->codelinqüència

codelinqüència

Part. sil.: co_de_lin_qüèn_ci_a

[de delinqüència]

f DR PEN Participació de diverses persones en la intenció de cometre un determinat delicte i en la posterior execució de l’acte, si es dóna el cas.

->coder

■coder

[de cot ‘pedra d’esmolar’, del ll. cōs, cōtis, íd.]

m AGR Estoig on els segadors guarden les pedres d’esmolar la dalla.

->codera

■codera

f MAR Cap de corda o cadena que serveix per a subjectar la popa d’un vaixell al moll on ha d’estar amarrat, anomenat també amarra de popa.

->codeshidrasa

codeshidrasa

f BIOQ Nom donat al coenzim nicotinamida-adeninadinucleòtic (NAD).

->codeshidrogenasa

codeshidrogenasa

f BIOQ Cadascun dels enzims que actuen conjuntament amb les deshidrogenases en les oxidacions biològiques acceptant electrons directament del substrat.

->còdex

■còdex

[del ll. cōdex, -ĭcis ‘llibre’]

m 1 CODIC Nom del llibre antic i medieval, diferent del rotlle de papir o de pergamí.

2 FARM Recull de fórmules farmacèutiques.

->codi¹

■codi¹

[del ll. cōdex, -ĭcis ‘llibre’; 1a FONT: 1331]

m 1 DR 1 Text de dret positiu concebut amb un criteri unitari i sistemàtic que regula una determinada branca del dret. Codi processal. Codi de successions.

2 codi civil DR CIV Ordenament positiu que regula les relacions jurídiques entre particulars.

3 codi de comerç DR MERC Ordenament positiu que regula les relacions jurídiques de caràcter mercantil.

4 codi penal DR PEN Text de dret positiu que defineix els delictes i les faltes i estableix les penes corresponents.

2 p ext 1 Llei que regula, seguint el model del codi, una especialitat que forma part d’una branca jurídica. Codi de circulació. Codi alimentari.

2 Conjunt de normes de conducta. Codi moral. Codi d’honor.

3 Conjunt de signes, de normes, etc., que formen un vocabulari, una clau, etc. Codi telegràfic.

4 INFORM 1 Correspondència entre els caràcters d’un joc (anomenat joc d’origen) i els caràcters d’un altre joc (anomenat joc resultant) d’acord amb un conjunt de convencions anomenades regles de codificació.

2 Sistema de caràcters utilitzat per aquesta codificació.

3 codi de barres Conjunt de barres de diferents gruixos que formen un rectangle imprès sobre els productes venuts a la menuda i que tradueix, d’una manera susceptible d’ésser llegida per un lector de raigs làser, el codi numèric de tretze xifres —imprès sota les barres— que identifica cada article comercial d’una manera inequívoca.

5 codi genètic GEN Sistema de correspondència entre la seqüència dels àcids nucleics i la de les proteïnes.

6 codi lingüístic LING Sistema convencional de signes i de regles de comunicació, comú als parlants d’una llengua, que permet de produir i d’interpretar un missatge.

->codi²

codi²

[del ll. científic codium, i aquest, del gr. kṓdion ‘velló’]

m BOT Gènere d’algues verdes marines de l’ordre de les codials (Codium sp), de tal·lus sifonat que forma cordons ramificats dicotòmicament o bé pilotes buides.

->codials

codials

Part. sil.: co_di_als

f BOT 1 pl Ordre d’algues verdes de tal·lus sifonat i de parets primes, ramificat en forma de pinzellets o d’una manera intricada.

2 sing Alga de l’ordre de les codials.

->codicil

■codicil

[del ll. codicillum ‘petit text legal’; 1a FONT: 1409]

m 1 DR CIV Disposició d’última voluntat en la qual, sense solemnitats especials, hom modifica, aclareix o revoca el que ha estat establert en testament.

2 BIBLIOG A l’antiga Roma, tauleta per a escriure-hi.

->codicil·lant

■codicil·lant

[de codicil·lar²; 1a FONT: 1459]

m i f Persona que fa codicil.

->codicil·lar¹

■codicil·lar¹

[de codicil; 1a FONT: 1736]

adj DR CIV 1 Relatiu o pertanyent al codicil.

2 Constituït per un codicil. Llegat codicil·lar.

->codicil·lar²

■codicil·lar²

[v. codicil·lar¹]

v intr Fer codicil.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: codicil·lar

GERUNDI: codicil·lant

PARTICIPI: codicil·lat, codicil·lada, codicil·lats, codicil·lades

INDICATIU PRESENT: codicil·lo, codicil·les, codicil·la, codicil·lem, codicil·leu, codicil·len

INDICATIU IMPERFET: codicil·lava, codicil·laves, codicil·lava, codicil·làvem, codicil·làveu, codicil·laven

INDICATIU PASSAT: codicil·lí, codicil·lares, codicil·là, codicil·làrem, codicil·làreu, codicil·laren

INDICATIU FUTUR: codicil·laré, codicil·laràs, codicil·larà, codicil·larem, codicil·lareu, codicil·laran

INDICATIU CONDICIONAL: codicil·laria, codicil·laries, codicil·laria, codicil·laríem, codicil·laríeu, codicil·larien

SUBJUNTIU PRESENT: codicil·li, codicil·lis, codicil·li, codicil·lem, codicil·leu, codicil·lin

SUBJUNTIU IMPERFET: codicil·lés, codicil·lessis, codicil·lés, codicil·léssim, codicil·léssiu, codicil·lessin

IMPERATIU: codicil·la, codicil·li, codicil·lem, codicil·leu, codicil·lin

->codicòleg

■codicòleg -òloga

[de còdex i -leg]

m i f CODIC Persona que es dedica a la codicologia.

->codicologia

■codicologia

Part. sil.: co_di_co_lo_gi_a

[de còdex i -logia]

f CODIC Ciència del llibre manuscrit, que consisteix en l’estudi arqueològic dels còdexs (també, de llibres impresos antics) per a poder-ne refer la història completa.

->codicològic

■codicològic -a

[de codicologia]

adj CODIC Relatiu o pertanyent a la codicologia.

->codificació

■codificació

Part. sil.: co_di_fi_ca_ci_ó

[de codificar]

f 1 1 Acció de codificar;

2 l’efecte.

2 DR Acció d’aplegar en un codi les lleis i els costums que fan referència a una determinada branca jurídica, a través d’una ordenació sistemàtica que simplifiqui i unifiqui.

3 LING 1 Selecció d’alguns signes del codi lingüístic que fa un emissor per comunicar-se i poder ésser interpretat.

2 Organització sistemàtica d’un codi lingüístic, generalment dotada de valor presciptiu.

->codificador

■codificador -a

1 adj i m i f Que codifica.

2 m i f INFORM En la programació, persona que es dedica, sobretot, a preparar el programa o les dades en el format exigit pel suport d’entrada.

3 m INFORM Circuit lògic que permet de codificar un senyal present a la seva entrada.

4 codificador de color TV Circuit que forma part d’un transmissor de televisió en color i que té la missió d’obtenir el senyal de vídeo a partir dels senyals procedents del tub de cambra, que corresponen als tres colors primaris, del senyal de subportadors i dels impulsos de sincronisme.

->codificar

■codificar

[de codi¹; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr 1 Reunir (lleis, costums, etc.) en un codi.

2 p ext Racionalitzar (una doctrina, una teoria, etc.) erigint-la en sistema.

3 Disposar (informació) segons un codi determinat.

4 INFORM Aplicar les regles de codificació, associades a un codi donat, al joc d’origen, per tal d’obtenir el joc resultant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: codificar

GERUNDI: codificant

PARTICIPI: codificat, codificada, codificats, codificades

INDICATIU PRESENT: codifico, codifiques, codifica, codifiquem, codifiqueu, codifiquen

INDICATIU IMPERFET: codificava, codificaves, codificava, codificàvem, codificàveu, codificaven

INDICATIU PASSAT: codifiquí, codificares, codificà, codificàrem, codificàreu, codificaren

INDICATIU FUTUR: codificaré, codificaràs, codificarà, codificarem, codificareu, codificaran

INDICATIU CONDICIONAL: codificaria, codificaries, codificaria, codificaríem, codificaríeu, codificarien

SUBJUNTIU PRESENT: codifiqui, codifiquis, codifiqui, codifiquem, codifiqueu, codifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: codifiqués, codifiquessis, codifiqués, codifiquéssim, codifiquéssiu, codifiquessin

IMPERATIU: codifica, codifiqui, codifiquem, codifiqueu, codifiquin

->codillo

■codillo

[del cast. codillo]

m JOCS En el tresillo i altres jocs, el fet que un jugador faci més bases que el que ha obert el joc.

->codina

■codina

[d’origen incert, probablement d’una base preromana indoeuropea *koteina, llatinitzada *kotina; 1a FONT: 938]

f 1 Roca a flor de terra que fa un clap nu de vegetació.

2 Sot practicat al camp i cobert amb volta de pedra i argelagues, per a recollir i aprofitar l’aigua de la pluja.

->codinar

■codinar

[de codina]

m Lloc de codines.

->codinenc

codinenc -a

adj i m i f De Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental).

->codinera

■codinera

[de codina]

f Codinar.

->codís

■codís

[pl -issos] m dial GEOL Palet de riera.

->codissa

codissa

f dial GEOL Palet de riera.

->còdium

còdium

Part. sil.: cò_di_um

m BOT codi².

->codó

■codó

m GEN Seqüència de tres nucleòtids consecutius de l’ARN que especifiquen un aminoàcid o la fi de la traducció del missatge genètic.

->còdol

■còdol

[d’origen incert, probablement d’una base preromana indoeuropea diversificada *kŏtălo-, kŏtĕno- ‘pedra dura’; 1a FONT: 1451]

m GEOL Fragment de roca dura, de dimensions variables, allisat i arrodonit per l’acció de les aigües i el rodolament.

->codolada¹

■codolada¹

[de còdol; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Cop de còdol.

2 Amuntegament de còdols.

->codolada²

■codolada²

[potser de còdol o d’un encreuament d’aquest amb un ll. caudulata, der. de caudula ‘cueta’]

f POÈTICA Forma mètrica composta d’un seguit de versos apariats, sovint isosil·làbics els dos primers i després alternativament llargs i curts, i els altres, rimats entre ells de dos en dos.

->codolar

■codolar

[de còdol; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Lloc on hi ha molts de còdols.

->codolell

■codolell

[de còdol; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Còdol petit.

->codolenc

■codolenc -a

[de còdol]

adj 1 Que s’assembla o pertany al còdol.

2 fig Dit de la persona tosca, de complexió dura i forta.

->codolí

■codolí

m Còdol molt petit.

->codolla

■codolla

f Cadolla.

->codolós

■codolós -osa

[de còdol; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Dit del lloc on hi ha molts de còdols.

->codominància

■codominància

Part. sil.: co_do_mi_nàn_ci_a

f GEN Fenomen genètic consistent en la manifestació simultània dels caràcters donats per dos al·lels quan es troben en heterozigosi.

->codony

■codony

[del ll. vg. cotōnĕum, alteració del gr. kydṓnion, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m BOT Fruit del codonyer.

->codonyar

■codonyar

[de codony]

m AGR Lloc plantat de codonyers.

->codonyat

■codonyat

[de codony; 1a FONT: 1264]

m ALIM Confitura compacta de codony.

->codonyer

■codonyer

[de codony; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m BOT 1 Arbre o arbust de la família de les rosàcies (Cydonia oblonga), de fulles caduques, de flors de color de rosa clar, i de fruits (els codonys) globosos o piriformes i fragants.

2 codonyer del Japó JARD Arbust espinós de la família de les rosàcies (Chaenomeles lagenaria), de flors de color escarlata i de fruits pomacis globulars d’un groc verdós.

->codonyerar

■codonyerar

[de codonyer]

m AGR Codonyar.

->codonyeta

codonyeta

[de codony]

f BOT Varietat de codonyer de fruit petit i molt dolç.

->coed.

coed.

abrev BIBLIOG coedició.

->coedició

■coedició

Part. sil.: co_e_di_ci_ó

[de edició]

f BIBLIOG [abrev coed.] Edició feta comunament per dos o més editors.

->coeditar

■coeditar

Part. sil.: co_e_di_tar

v tr Editar una obra conjuntament amb un altre editor o amb més d’un. Unes quantes editorials coeditaran una col·lecció de llibres de butxaca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coeditar

GERUNDI: coeditant

PARTICIPI: coeditat, coeditada, coeditats, coeditades

INDICATIU PRESENT: coedito, coedites, coedita, coeditem, coediteu, coediten

INDICATIU IMPERFET: coeditava, coeditaves, coeditava, coeditàvem, coeditàveu, coeditaven

INDICATIU PASSAT: coedití, coeditares, coedità, coeditàrem, coeditàreu, coeditaren

INDICATIU FUTUR: coeditaré, coeditaràs, coeditarà, coeditarem, coeditareu, coeditaran

INDICATIU CONDICIONAL: coeditaria, coeditaries, coeditaria, coeditaríem, coeditaríeu, coeditarien

SUBJUNTIU PRESENT: coediti, coeditis, coediti, coeditem, coediteu, coeditin

SUBJUNTIU IMPERFET: coedités, coeditessis, coedités, coeditéssim, coeditéssiu, coeditessin

IMPERATIU: coedita, coediti, coeditem, coediteu, coeditin

->coeditor

■coeditor -a

Part. sil.: co_e_di_tor

[de editor]

adj i m i f Que edita conjuntament amb un o més editors.

->coeducació

■coeducació

Part. sil.: co_e_du_ca_ci_ó

[de educació]

f PEDAG Educació conjunta d’alumnes d’ambdós sexes.

->coeficient

■coeficient

Part. sil.: co_e_fi_ci_ent

[de eficient]

1 adj Que obra ensems amb una altra cosa per produir un efecte.

2 m FÍS Factor o multiplicador constant utilitzat en les operacions de conversió d’unitats d’un sistema a un altre.

3 m FÍS Nombre que caracteritza una propietat determinada d’una substància donada i que, en determinades condicions, resta constant.

4 m MAT Nombre o paràmetre que multiplica una expressió algèbrica en forma de monomi.

5 coeficient intel·lectual PSIC Quocient intel·lectual.

->coell

coell

Part. sil.: co_ell

Hom.: cuell

[de coa]

m dial BOT Peduncle d’un fruit; cuell.

->coent

■coent

Part. sil.: co_ent

[de coure²; 1a FONT: 1399, Metge]

adj 1 1 Que produeix una sensació anàloga a la d’una cremada, que cou. Tenir els ulls coents. Un dolor coent.

2 fig Li féu una resposta molt coent.

2 Excessivament picant. Un embotit coent.

3 dial Bufat, presumptuós, cursi.

->coentor

■coentor

Part. sil.: co_en_tor

[de coent]

f 1 1 Qualitat de coent. La coentor del pebre.

2 fig Una repulsa carregada de coentor.

2 dial Cursileria, presumpció.

->coenzim

■coenzim

Part. sil.: co_en_zim

m BIOQ 1 Molècula orgànica petita, no proteica, relativament complexa i termostable, necessària per a l’activitat d’un enzim, fàcilment separable d’aquest sense destruir-lo.

2 coenzim I Nicotinamida-adeninadinucleòtid.

3 coenzim II Nicotinamida-adenina-dinucleòtid-fosfat.

4 coenzim A [CoA, CoA—SH] Coenzim de les reaccions enzimàtiques de transferència de grups acil a grups carbonil o a alcohols i amines per a donar èster i amides.

5 coenzim Q Catalitzador bioquímic d’oxidació-reducció.

6 coenzim R Biotina.

->coer

■coer -a

Part. sil.: co_er

1 m i f dial Cuer.

2 m dial Cuera.

3 m ORNIT Ànec marcenc.

->coercibilitat

■coercibilitat

Part. sil.: co_er_ci_bi_li_tat

[de coercible]

f 1 Qualitat de coercible.

2 DR Atribut de la norma jurídica que atorga als òrgans jurisdiccionals de l’estat la possibilitat d’imposar-ne l’observança coactivament en el cas que aquella sigui desconeguda, o d’establir-ne la sanció corresponent en el cas que hagi estat violada.

->coercible

■coercible

Part. sil.: co_er_ci_ble

[de coercir; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 Capaç d’ésser coercit o constret.

2 FÍS Dit d’un gas que pot ésser liquidat per compressió.

->coerció

■coerció

Part. sil.: co_er_ci_ó

[del ll. coertio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Acció de coercir o de constrènyer.

2 SOCIOL Força constrictiva que actua sobre el conjunt o unes parts de la societat per tal d’obligar-la a actuar d’una manera determinada.

->coercir

■coercir

Part. sil.: co_er_cir

[del ll. coercēre, íd.]

v tr Constrènyer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coercir

GERUNDI: coercint

PARTICIPI: coercit, coercida, coercits, coercides

INDICATIU PRESENT: coerceixo, coerceixes, coerceix, coercim, coerciu, coerceixen

INDICATIU IMPERFET: coercia, coercies, coercia, coercíem, coercíeu, coercien

INDICATIU PASSAT: coercí, coercires, coercí, coercírem, coercíreu, coerciren

INDICATIU FUTUR: coerciré, coerciràs, coercirà, coercirem, coercireu, coerciran

INDICATIU CONDICIONAL: coerciria, coerciries, coerciria, coerciríem, coerciríeu, coercirien

SUBJUNTIU PRESENT: coerceixi, coerceixis, coerceixi, coercim, coerciu, coerceixin

SUBJUNTIU IMPERFET: coercís, coercissis, coercís, coercíssim, coercíssiu, coercissin

IMPERATIU: coerceix, coerceixi, coercim, coerciu, coerceixin

->coercitiu

■coercitiu -iva

Part. sil.: co_er_ci_tiu

[de coercir; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Que té el poder de coercir.

->coercitivitat

■coercitivitat

Part. sil.: co_er_ci_ti_vi_tat

[de coercitiu]

f MAGNET Propietat de conservar la imantació un cos prèviament imantat.

->coesita

■coesita

Part. sil.: co_e_si_ta

f [SiO₂] MINERAL Fase d’alta pressió originada en aquelles roques que han estat sotmeses a l’impacte de grans meteorits.

->coesposa

■coesposa

Part. sil.: co_es_po_sa

[de esposa]

f ANTROP SOC Dona que comparteix amb una altra dona la posició d’esposa del mateix espòs.

->coestèsia

coestèsia

Part. sil.: co_es_tè_si_a

f PSIQ Sentiment global d’unitat sensorial (orgànica i psíquica) que es produeix per la síntesi del to nerviós fonamental.

->coet

■coet

Part. sil.: co_et

[probablement de l’ant. i dial. coa, o del ll. caudatus ‘proveït de cua’, a través d’un *codato, arabitzat en kodăt i sentit com codet; 1a FONT: 1445]

m 1 PIR Artifici de pólvora que, en ésser encès, llança un doll de partícules en ignició que generalment al final detonen.

2 1 Nom donat a diversos ginys semblants als coets per la manera d’ésser disparats.

2 ARM Projectil tàctic autopropulsat en el qual l’element impulsor és constituït per un coet de pólvora.

3 ASTRON Vehicle espacial propulsat per l’ejecció de massa en una direcció determinada.

4 coet d’enlairament AERON Cadascun dels coets que, generalment en nombre parell, són emprats per a impel·lir una aeronau en el moment de l’envol.

5 coet granífug FITOPAT Coet que és llançat en direcció als núvols amenaçadors de pedregada perquè, en explotar-hi a dins, impedeixi la formació de la pedra.

->coetaire

■coetaire

Part. sil.: co_e_tai_re

[de coet]

m i f PIR Persona que fa coets o que en ven; pirotècnic.

->coetani

■coetani -ània

Part. sil.: co_e_ta_ni

[del ll. coaetaneus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Dit de les persones o les coses que viuen o que coincideixen dins una mateixa època o un mateix temps.

->coeter

■coeter -a

Part. sil.: co_e_ter

[de coet]

m i f PIR Coetaire.

->coetern

■coetern -a

Part. sil.: co_e_tern

[de etern]

adj Que coexisteix eternament amb un altre o amb d’altres.

->coeternitat

■coeternitat

Part. sil.: co_e_ter_ni_tat

[de coetern]

f Coexistència eterna.

->coevolució

coevolució

Part. sil.: co_e_vo_lu_ci_ó

f BIOL Evolució simultània de dos grups d’organismes que s’influeixen recíprocament i que s’adapten progressivament els uns als altres.

->coexistència

■coexistència

Part. sil.: co_e_xis_tèn_ci_a

[de coexistent]

f 1 Existència simultània.

2 coexistència pacífica POLÍT Fórmula de política i de diplomàcia internacional que propugna la coexistència entre els estats de sistemes sociopolítics antagònics i el rebuig de la guerra com a mitjà per a resoldre llurs diferències.

->coexistent

■coexistent

Part. sil.: co_e_xis_tent

[de coexistir]

adj Que coexisteix.

->coexistir

■coexistir

Part. sil.: co_e_xis_tir

[de existir]

v intr Existir simultàniament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coexistir

GERUNDI: coexistint

PARTICIPI: coexistit, coexistida, coexistits, coexistides

INDICATIU PRESENT: coexisteixo, coexisteixes, coexisteix, coexistim, coexistiu, coexisteixen

INDICATIU IMPERFET: coexistia, coexisties, coexistia, coexistíem, coexistíeu, coexistien

INDICATIU PASSAT: coexistí, coexistires, coexistí, coexistírem, coexistíreu, coexistiren

INDICATIU FUTUR: coexistiré, coexistiràs, coexistirà, coexistirem, coexistireu, coexistiran

INDICATIU CONDICIONAL: coexistiria, coexistiries, coexistiria, coexistiríem, coexistiríeu, coexistirien

SUBJUNTIU PRESENT: coexisteixi, coexisteixis, coexisteixi, coexistim, coexistiu, coexisteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: coexistís, coexistissis, coexistís, coexistíssim, coexistíssiu, coexistissin

IMPERATIU: coexisteix, coexisteixi, coexistim, coexistiu, coexisteixin

->cof

■cof

f Nom de la dinovena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

->cofa

■cofa

[de l’àr. qúffa ‘cabàs’]

f 1 CONSTR NAV En els vaixells de vela, plataforma que anava a la part alta dels pals i servia per a assegurar-hi els obencs dels mastelers de gàbia i per a efectuar d’allí estant algunes maniobres de les veles altes, com també perquè s’hi situés el serviola.

2 Cistella d’espart, de palma, etc., rodona, de poca alçada i generalment sense nanses. Cofa de palangres.

3 dial Copa, part del capell en què entra el cap.

->cofactor

cofactor

[de factor]

m BIOQ Coenzim.

->cofar

■cofar

[deriv. de cofa, primitiu de còfia en dialectes del nord]

v tr Cobrir el cap (d’algú) amb un capell, un casc, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cofar

GERUNDI: cofant

PARTICIPI: cofat, cofada, cofats, cofades

INDICATIU PRESENT: cofo, cofes, cofa, cofem, cofeu, cofen

INDICATIU IMPERFET: cofava, cofaves, cofava, cofàvem, cofàveu, cofaven

INDICATIU PASSAT: cofí, cofares, cofà, cofàrem, cofàreu, cofaren

INDICATIU FUTUR: cofaré, cofaràs, cofarà, cofarem, cofareu, cofaran

INDICATIU CONDICIONAL: cofaria, cofaries, cofaria, cofaríem, cofaríeu, cofarien

SUBJUNTIU PRESENT: cofi, cofis, cofi, cofem, cofeu, cofin

SUBJUNTIU IMPERFET: cofés, cofessis, cofés, coféssim, coféssiu, cofessin

IMPERATIU: cofa, cofi, cofem, cofeu, cofin

->cofat

■cofat -ada

[de cofar]

adj Cofoi.

->cofèmia

cofèmia

Part. sil.: co_fè_mi_a

f PSIQ Sordesa verbal.

->coferdam

coferdam

m CONSTR NAV i TRANSP Compartiment de seguretat situat a l’interior d’un vaixell, sia transversalment, entre dos tancs, o bé longitudinalment, al llarg de la línia de flotació, que en cas d’accident evita que hi hagi fuites a l’exterior, que entri aigua al vaixell o que les substàncies dels tancs puguin barrejar-se.

->coferer

coferer -a

adj i m i f De Rafelcofer (Safor).

->coferment

coferment

[de ferment]

m BIOQ Coenzim.

->cofí

■cofí

[de cofa; 1a FONT: 1284]

m Cabàs pla, d’espart, com l’usat per a posar-hi les olives mòltes al temps de premsar-les.

->còfia

■còfia

Part. sil.: cò_fi_a

[del ll. td. cofia, íd., d’origen incert; 1a FONT: s. XIV]

f 1 ant Lligadura protectora que els guerrers duien sota l’elm.

2 INDUM Gorra de formes i de grandàries diferents, feta de tela, de randes, de cintes, etc., que sol formar part de la indumentària de les dones de certes comarques, de les monges d’algunes congregacions, etc.

->cofiador

■cofiador -a

Part. sil.: co_fi_a_dor

[de fiador²]

m i f DR Persona que, juntament amb altres, respon del compliment d’una obligació en el cas que no la compleixi el deutor principal.

->cofisimofis

■cofisimofis

Part. sil.: co_fis_i_mo_fis

[expressió d’origen incert; el primer element podria ser una alteració de còfies i el segon, de mofes, per imitació del primer, com un joc de paraules; 1a FONT: 1839, DLab.]

m pl Mot emprat en l’expressió fer cofisimofis loc verb Fer embolics, trucs, etc., en avinença.

->cofoi

■cofoi -a

Part. sil.: co_foi

[de cofat, en el sentit de ‘ben arreglat de cap’ i per un encreuament amb mots amb el sufix expressiu -oi, com alegroi, petitoi, xiroi, que donà lloc al sentit de ‘satisfet de si mateix, ufanós’]

adj Satisfet i envanit alhora.

->cofoiament

■cofoiament

Part. sil.: co_fo_ia_ment

[de cofoi]

adv Amb satisfacció i envaniment alhora.

->cofoisme

■cofoisme

Part. sil.: co_fo_is_me

[de cofoi]

m Actitud satisfeta i envanida envers una situació pròpia determinada (en oposició a rebentisme).

->coforra

coforra

f INDUM Lligadura semblant a una gorra que antigament cobria el cap i que era usada pels infants de bandoles i per les dones d’edat.

->cofre

■cofre

[del fr. coffre, íd., i aquest, del ll. cŏphĭnus ‘cistella, panera’, pres del gr. kóphinos, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 MOBL Arca o bagul amb el seu pany i la seva clau, generalment de fusta bossellada, pintada o folrada de cuir o de planxa de ferro.

2 cofre reial (o cofres reials) HIST Tresor reial, fisc.

->cofrentí

cofrentí -ina

adj i m i f De Cofrents (Vall de Cofrents).

->cofrer

■cofrer -a

[de cofre]

m i f 1 Persona que fa cofres o en ven.

2 ant Tresorer.

->cofundador

■cofundador -a

adj i m i f Que funda alguna cosa conjuntament amb una o més persones.

->cofurna

■cofurna

[d’origen incert, podria provenir de l’oc. cafourna, cafourno ‘cova’ o bé tractar-se de la confluència de diversos corrents etimològics procedents del ll. cavus ‘clot’ i furnus ‘forn’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Casa o habitació petita, pobra, fosca. Viure en una cofurna.

->cogeneració

■cogeneració

Part. sil.: co_ge_ne_ra_ci_ó

[de generació]

f TERMO Producció conjunta d’electricitat (o energia mecànica) i d’energia calorífica útil.

->cogestió

■cogestió

Part. sil.: co_ges_ti_ó

[de gestió]

f 1 Gestió en comú de dues o més persones.

2 SOCIOL Participació dels treballadors en la gestió de l’empresa a través d’organismes propis.

->cogestor

cogestor -a

[de gestor]

adj i m i f Dit de qui gestiona ensems amb un altre.

->cogitable

■cogitable

[del ll. cogitabĭlis, íd.]

adj Concebible.

->cogitació

■cogitació

Part. sil.: co_gi_ta_ci_ó

[del ll. cogitatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f Acció de cogitar, meditació.

->cogitament

cogitament

[de cogitar]

m ant Cogitació.

->cogitar

■cogitar

[del ll. cogitare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Meditar, pensar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cogitar

GERUNDI: cogitant

PARTICIPI: cogitat, cogitada, cogitats, cogitades

INDICATIU PRESENT: cogito, cogites, cogita, cogitem, cogiteu, cogiten

INDICATIU IMPERFET: cogitava, cogitaves, cogitava, cogitàvem, cogitàveu, cogitaven

INDICATIU PASSAT: cogití, cogitares, cogità, cogitàrem, cogitàreu, cogitaren

INDICATIU FUTUR: cogitaré, cogitaràs, cogitarà, cogitarem, cogitareu, cogitaran

INDICATIU CONDICIONAL: cogitaria, cogitaries, cogitaria, cogitaríem, cogitaríeu, cogitarien

SUBJUNTIU PRESENT: cogiti, cogitis, cogiti, cogitem, cogiteu, cogitin

SUBJUNTIU IMPERFET: cogités, cogitessis, cogités, cogitéssim, cogitéssiu, cogitessin

IMPERATIU: cogita, cogiti, cogitem, cogiteu, cogitin

->cogitatiu

■cogitatiu -iva

Part. sil.: co_gi_ta_tiu

[de cogitar; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adj 1 Que té la facultat de pensar.

2 Relatiu o pertanyent a aquesta facultat.

->cognació

■cognació

Part. sil.: cog_na_ci_ó

[del ll. cognatio, -ōnis, íd.]

f Parentiu de consanguinitat per línia no exclusivament masculina.

->cognat

■cognat -ada

[del ll. cognatus, -a, -um ‘consanguini’]

m i f Parent per cognació.

->cognatici

■cognatici -ícia

[del ll. cognaticius, -a, -um, íd., anàleg de agnaticius (v. agnat)]

adj 1 Relatiu o pertanyent al parentiu de cognació.

2 línia cognatícia GENEAL Línia de relació de parentiu amb un avantpassat en què alguna generació és femenina.

->cognició

■cognició

Part. sil.: cog_ni_ci_ó

[del ll. cognitio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f 1 FILOS 1 Acció de conèixer 1;

2 l’efecte.

2 Facultat de conèixer.

3 DR PROC Coneixement judicial d’un assumpte, per a resoldre’l.

4 judici (o procés) de cognició DR PROC Tipus de procés civil equivalent a un d’intermedi entre el judici verbal i el de menor quantia.

->cognitiu

■cognitiu -iva

Part. sil.: cog_ni_tiu

[del b. ll. cognitīvus, -a, -um, íd.]

adj Relatiu o pertanyent a la cognició.

->cognom

■cognom

[del ll. cognomen, íd.; 1a FONT: 1360]

m DR CIV i HIST Nom de família.

->cognomenar

■cognomenar

[de cognom; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

v tr Designar (algú) pel seu cognom, per un cognom.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cognomenar

GERUNDI: cognomenant

PARTICIPI: cognomenat, cognomenada, cognomenats, cognomenades

INDICATIU PRESENT: cognomeno, cognomenes, cognomena, cognomenem, cognomeneu, cognomenen

INDICATIU IMPERFET: cognomenava, cognomenaves, cognomenava, cognomenàvem, cognomenàveu, cognomenaven

INDICATIU PASSAT: cognomení, cognomenares, cognomenà, cognomenàrem, cognomenàreu, cognomenaren

INDICATIU FUTUR: cognomenaré, cognomenaràs, cognomenarà, cognomenarem, cognomenareu, cognomenaran

INDICATIU CONDICIONAL: cognomenaria, cognomenaries, cognomenaria, cognomenaríem, cognomenaríeu, cognomenarien

SUBJUNTIU PRESENT: cognomeni, cognomenis, cognomeni, cognomenem, cognomeneu, cognomenin

SUBJUNTIU IMPERFET: cognomenés, cognomenessis, cognomenés, cognomenéssim, cognomenéssiu, cognomenessin

IMPERATIU: cognomena, cognomeni, cognomenem, cognomeneu, cognomenin

->cognominar

cognominar

v tr Cognomenar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cognominar

GERUNDI: cognominant

PARTICIPI: cognominat, cognominada, cognominats, cognominades

INDICATIU PRESENT: cognomino, cognomines, cognomina, cognominem, cognomineu, cognominen

INDICATIU IMPERFET: cognominava, cognominaves, cognominava, cognominàvem, cognominàveu, cognominaven

INDICATIU PASSAT: cognominí, cognominares, cognominà, cognominàrem, cognominàreu, cognominaren

INDICATIU FUTUR: cognominaré, cognominaràs, cognominarà, cognominarem, cognominareu, cognominaran

INDICATIU CONDICIONAL: cognominaria, cognominaries, cognominaria, cognominaríem, cognominaríeu, cognominarien

SUBJUNTIU PRESENT: cognomini, cognominis, cognomini, cognominem, cognomineu, cognominin

SUBJUNTIU IMPERFET: cognominés, cognominessis, cognominés, cognominéssim, cognominéssiu, cognominessin

IMPERATIU: cognomina, cognomini, cognominem, cognomineu, cognominin

->cognoscent

cognoscent

[del ll. cognoscens, -ntis, participi pres. de cognoscĕre ‘conèixer’]

adj Que coneix. El subjecte cognoscent.

->cognoscibilitat

■cognoscibilitat

[de cognoscible]

f Qualitat de cognoscible.

->cognoscible

■cognoscible

[del ll. cognoscībĭlis, íd.]

adj Capaç d’ésser conegut.

->cognoscitiu

■cognoscitiu -iva

Part. sil.: cog_nos_ci_tiu

[del ll. cognoscitivus, -a, -um, íd.]

adj Que és capaç de conèixer.

->cogoma

■cogoma

[del ll. cŭcŭma ‘mena d’olla’, per comparació de forma; 1a FONT: 1916]

f BOT 1 Camperol.

2 Farinera.

->cogomassa

■cogomassa

[de cogoma; 1a FONT: c. 1880]

f BOT Bolet de la família de les amanitàcies (Amanita verna), tòxic i mortal, semblant a la farinera borda, de capell blanc o amb el centre una mica ocraci.

->cogomat

■cogomat

[de cogoma]

m BOT Cogomassa.

->cogombrar

■cogombrar

[de cogombre]

m Camp plantat de cogombres.

->cogombre

■cogombre

[del ll. cŭcŭmis, -ĕris, íd.; 1a FONT: 1252]

m 1 AGR i BOT 1 Planta herbàcia de la família de les cucurbitàcies (Cucumis sativus), ajaguda, proveïda de circells, de flors grogues axil·lars i de fruits en pepònide.

2 Fruit del cogombre.

3 cogombre salvatge (o amarg) Planta herbàcia de la família de les cucurbitàcies (Ecballium elaterium), de flors unisexuals pentàmeres, grogues, i de baies oblongues, penjants, de superfície verdosa.

2 cogombre de mar ZOOL Holotúria.

->cogombrera

■cogombrera

[de cogombre]

f AGR i BOT cogombre 1.

->cogombret

■cogombret

m BOT 1 Varietat de cogombre de mida petita, que hom consumeix adobat.

2 Cogombre salvatge.

->cogomella

■cogomella

[de cogoma]

f BOT 1 Paloma.

2 cogomella borda Farinera borda.

->cogulenc

cogulenc -a

adj i m i f Del Cogul (Garrigues).

->cogulla

■cogulla

[del ll. td. cŭculla ‘caputxa, capa amb caputxa’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f INDUM Hàbit monacal amb caputxa.

->cogullada

■cogullada

[de cogulla; 1a FONT: s. XVI]

f ORNIT 1 Moixó de la família dels alàudids (Galerida cristata), granívor, semblant a l’alosa, amb un plomall erèctil i amb plomatge ratllat de color falb.

2 cogullada fosca Moixó de la família dels alàudids (Galerida theklae), molt semblant a la cogullada, però de color gris.

3 cogullada marina dial Fredeluga.

->cogulló

■cogulló

m Cim cònic, aïllat o a l’interior d’una serra.

->cohabitació

■cohabitació

Part. sil.: co_ha_bi_ta_ci_ó

[del ll. cohabitatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 Acció de cohabitar.

2 DR CIV Obligació jurídica que neix de la natura del matrimoni i que consisteix en el fet que la parella visqui en unitat de casa i de llit.

3 POLÍT Situació en què un cap d’estat i un govern de partits polítics diferents ocupen simultàniament el poder.

->cohabitant

■cohabitant

[de cohabitar]

m i f Persona que cohabita amb una altra.

->cohabitar

■cohabitar

[del ll. cohabitare, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v intr 1 Habitar en comú, fer vida comuna. En aquest pis potser hi cohabiten deu o dotze immigrants.

2 esp Viure junts els casats o els amistançats. Sí que són parella, cohabiten des de fa més de quinze anys.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cohabitar

GERUNDI: cohabitant

PARTICIPI: cohabitat, cohabitada, cohabitats, cohabitades

INDICATIU PRESENT: cohabito, cohabites, cohabita, cohabitem, cohabiteu, cohabiten

INDICATIU IMPERFET: cohabitava, cohabitaves, cohabitava, cohabitàvem, cohabitàveu, cohabitaven

INDICATIU PASSAT: cohabití, cohabitares, cohabità, cohabitàrem, cohabitàreu, cohabitaren

INDICATIU FUTUR: cohabitaré, cohabitaràs, cohabitarà, cohabitarem, cohabitareu, cohabitaran

INDICATIU CONDICIONAL: cohabitaria, cohabitaries, cohabitaria, cohabitaríem, cohabitaríeu, cohabitarien

SUBJUNTIU PRESENT: cohabiti, cohabitis, cohabiti, cohabitem, cohabiteu, cohabitin

SUBJUNTIU IMPERFET: cohabités, cohabitessis, cohabités, cohabitéssim, cohabitéssiu, cohabitessin

IMPERATIU: cohabita, cohabiti, cohabitem, cohabiteu, cohabitin

->coherència

■coherència

Part. sil.: co_he_rèn_ci_a

[del ll. cohaerentia, íd.]

f 1 Connexió i absència de contradicció entre les parts d’un argument, d’una doctrina, d’una obra, etc., considerats com una totalitat.

2 Actuació d’acord amb el pensament.

3 ESTAD Grau de plausibilitat entre uns fets observats i una teoria que pretén d’explicar-los.

4 FÍS Cohesió.

5 LING Propietat del text que el fa interpretable i que es basa en una articulació estructurada de la informació.

6 ÒPT Propietat dels fenòmens ondulatoris òptics que consisteix en la constància al llarg del temps de la diferència de fase entre els components monocromàtics d’un grup d’ones, la qual cosa té per conseqüència la producció d’interferències.

->coherent

■coherent

[del ll. cohaerens, -ntis, íd., part. pres. de cohaerēre ‘estar lligat, unit’ (cf. adherir); 1a FONT: s. XV]

adj Que té coherència.

->coherentment

■coherentment

[de coherent]

adv D’una manera coherent.

->cohereu

■cohereu -eva [o -eua]

Part. sil.: co_he_reu

[del ll. cohēres, -ēdis, íd.]

m i f Hereu ensems amb un altre o amb altres.

->cohesió

■cohesió

Part. sil.: co_he_si_ó

[v. cohesiu]

f 1 1 Acció d’adherir-se o d’unir-se les coses entre elles;

2 l’efecte.

2 fig No hi ha cohesió entre els membres del partit.

3 FÍS i QUÍM Força que manté unides les molècules d’un sòlid o d’un fluid a conseqüència de l’atracció molecular.

4 LING Propietat del text que li confereix unitat gràcies als lligams superficials de les peces lingüístiques que el constitueixen.

5 PEDOL Propietat de les partícules d’un sòl que les manté lligades entre elles.

6 cohesió social SOCIOL Vinculació dels membres d’una col·lectivitat entre ells mateixos i com a grup.

->cohesionar

■cohesionar

Part. sil.: co_he_si_o_nar

[de cohesió]

v tr Unir estretament formant cohesió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cohesionar

GERUNDI: cohesionant

PARTICIPI: cohesionat, cohesionada, cohesionats, cohesionades

INDICATIU PRESENT: cohesiono, cohesiones, cohesiona, cohesionem, cohesioneu, cohesionen

INDICATIU IMPERFET: cohesionava, cohesionaves, cohesionava, cohesionàvem, cohesionàveu, cohesionaven

INDICATIU PASSAT: cohesioní, cohesionares, cohesionà, cohesionàrem, cohesionàreu, cohesionaren

INDICATIU FUTUR: cohesionaré, cohesionaràs, cohesionarà, cohesionarem, cohesionareu, cohesionaran

INDICATIU CONDICIONAL: cohesionaria, cohesionaries, cohesionaria, cohesionaríem, cohesionaríeu, cohesionarien

SUBJUNTIU PRESENT: cohesioni, cohesionis, cohesioni, cohesionem, cohesioneu, cohesionin

SUBJUNTIU IMPERFET: cohesionés, cohesionessis, cohesionés, cohesionéssim, cohesionéssiu, cohesionessin

IMPERATIU: cohesiona, cohesioni, cohesionem, cohesioneu, cohesionin

->cohesiu

■cohesiu -iva

Part. sil.: co_he_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. cohaesus, -a, -um, participi de cohaerēre ‘estar lligat, unit’]

adj Que produeix la cohesió. Material cohesiu.

->cohesor

cohesor

m RADIOTÈC Detector d’oscil·lacions elèctriques d’alta freqüència que es basa en la disminució sobtada de la resistència d’un conductor metàl·lic imperfecte en ésser sotmès a un camp elèctric d’alta freqüència.

->cohibició

■cohibició

Part. sil.: co_hi_bi_ci_ó

[del ll. cohibitio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció de cohibir;

2 l’efecte.

->cohibidor

■cohibidor -a

[de cohibir]

adj Que cohibeix.

->cohibir

■cohibir

[del ll. cohibĕre, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Pesar sobre l’ànim (d’algú) retenint-lo d’obrar. Aquest caràcter que tens cohibeix els teus alumnes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cohibir

GERUNDI: cohibint

PARTICIPI: cohibit, cohibida, cohibits, cohibides

INDICATIU PRESENT: cohibeixo, cohibeixes, cohibeix, cohibim, cohibiu, cohibeixen

INDICATIU IMPERFET: cohibia, cohibies, cohibia, cohibíem, cohibíeu, cohibien

INDICATIU PASSAT: cohibí, cohibires, cohibí, cohibírem, cohibíreu, cohibiren

INDICATIU FUTUR: cohibiré, cohibiràs, cohibirà, cohibirem, cohibireu, cohibiran

INDICATIU CONDICIONAL: cohibiria, cohibiries, cohibiria, cohibiríem, cohibiríeu, cohibirien

SUBJUNTIU PRESENT: cohibeixi, cohibeixis, cohibeixi, cohibim, cohibiu, cohibeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: cohibís, cohibissis, cohibís, cohibíssim, cohibíssiu, cohibissin

IMPERATIU: cohibeix, cohibeixi, cohibim, cohibiu, cohibeixin

->cohipònim

■cohipònim -a

[de co- (v. con-) i hipònim]

adj i m LING Dit de qualsevol dels mots que comparteixen uns determinats trets semàntics i que són representats per un hiperònim. Tulipa, clavell i rosa són cohipònims de flor.

->cohiponímia

■cohiponímia

Part. sil.: co_hi_po_ní_mi_a

[de co- (v. con-) i hiponímia]

f LING Relació d’oposició semàntica que s’estableix entre els hipònims d’un hiperònim.

->cohobació

■cohobació

Part. sil.: co_ho_ba_ci_ó

[de cohobar]

f QUÍM Acció de cohobar.

->cohobar

■cohobar

[probablement del ll. alquímic cohobare, de l’àr. qúhba ‘gris fosc’, per l’enfosquiment del destil·lat, o de l’haitià cohoba, nom de dues pólvores relacionades amb la destil·lació]

v tr QUÍM Destil·lar successives vegades una substància.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cohobar

GERUNDI: cohobant

PARTICIPI: cohobat, cohobada, cohobats, cohobades

INDICATIU PRESENT: cohobo, cohobes, cohoba, cohobem, cohobeu, cohoben

INDICATIU IMPERFET: cohobava, cohobaves, cohobava, cohobàvem, cohobàveu, cohobaven

INDICATIU PASSAT: cohobí, cohobares, cohobà, cohobàrem, cohobàreu, cohobaren

INDICATIU FUTUR: cohobaré, cohobaràs, cohobarà, cohobarem, cohobareu, cohobaran

INDICATIU CONDICIONAL: cohobaria, cohobaries, cohobaria, cohobaríem, cohobaríeu, cohobarien

SUBJUNTIU PRESENT: cohobi, cohobis, cohobi, cohobem, cohobeu, cohobin

SUBJUNTIU IMPERFET: cohobés, cohobessis, cohobés, cohobéssim, cohobéssiu, cohobessin

IMPERATIU: cohoba, cohobi, cohobem, cohobeu, cohobin

->cohonestament

■cohonestament

[de cohonestar]

m 1 Acció de cohonestar;

2 l’efecte.

->cohonestar

■cohonestar

[del ll. cohonestare, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr Excusar (una acció indecorosa) amb raons que la facin aparèixer honesta. L’advocat ha volgut cohonestar l’escàndol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cohonestar

GERUNDI: cohonestant

PARTICIPI: cohonestat, cohonestada, cohonestats, cohonestades

INDICATIU PRESENT: cohonesto, cohonestes, cohonesta, cohonestem, cohonesteu, cohonesten

INDICATIU IMPERFET: cohonestava, cohonestaves, cohonestava, cohonestàvem, cohonestàveu, cohonestaven

INDICATIU PASSAT: cohonestí, cohonestares, cohonestà, cohonestàrem, cohonestàreu, cohonestaren

INDICATIU FUTUR: cohonestaré, cohonestaràs, cohonestarà, cohonestarem, cohonestareu, cohonestaran

INDICATIU CONDICIONAL: cohonestaria, cohonestaries, cohonestaria, cohonestaríem, cohonestaríeu, cohonestarien

SUBJUNTIU PRESENT: cohonesti, cohonestis, cohonesti, cohonestem, cohonesteu, cohonestin

SUBJUNTIU IMPERFET: cohonestés, cohonestessis, cohonestés, cohonestéssim, cohonestéssiu, cohonestessin

IMPERATIU: cohonesta, cohonesti, cohonestem, cohonesteu, cohonestin

->cohort

■cohort

[del ll. cohors, -ŏrtis, íd.]

f 1 HIST Unitat de l’exèrcit romà.

2 Colla de combatents.

3 Grup de gent qualsevol.

->cohortatiu

■cohortatiu -iva

Part. sil.: co_hor_ta_tiu

adj LING Dit d’un mode de les llengües semítiques, de contingut exhortatiu, limitat pràcticament a les primeres persones del singular i del plural.

->coi¹

■coi¹

Part. sil.: coi

m col·loq Eufemisme per cony 2 i cony 3.

->coi²

■coi²

Part. sil.: coi

[del neerl. kooi, íd., del neerl. mitjà koie ‘corral d’ovelles’, provinent del ll. cavea ‘corral, gàbia’]

m MAR Hamaca de lona usada pels mariners per a dormir.

->coincidència

■coincidència

Part. sil.: co_in_ci_dèn_ci_a

[de coincident; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Fet de coincidir.

->coincident

■coincident

Part. sil.: co_in_ci_dent

[de coincidir; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que coincideix.

->coincidir

■coincidir

Part. sil.: co_in_ci_dir

[del ll. coincĭdĕre, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr 1 Trobar-se en el mateix lloc de l’espai. El punt on coincideixen dues òrbites.

2 Ocórrer alhora, ocupar el mateix període de temps. Les vacances coincidiren amb el campionat.

3 fig Ésser iguals o concordar dues o més coses. La vostra explicació no coincideix exactament amb la seva.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coincidir

GERUNDI: coincidint

PARTICIPI: coincidit, coincidida, coincidits, coincidides

INDICATIU PRESENT: coincideixo, coincideixes, coincideix, coincidim, coincidiu, coincideixen

INDICATIU IMPERFET: coincidia, coincidies, coincidia, coincidíem, coincidíeu, coincidien

INDICATIU PASSAT: coincidí, coincidires, coincidí, coincidírem, coincidíreu, coincidiren

INDICATIU FUTUR: coincidiré, coincidiràs, coincidirà, coincidirem, coincidireu, coincidiran

INDICATIU CONDICIONAL: coincidiria, coincidiries, coincidiria, coincidiríem, coincidiríeu, coincidirien

SUBJUNTIU PRESENT: coincideixi, coincideixis, coincideixi, coincidim, coincidiu, coincideixin

SUBJUNTIU IMPERFET: coincidís, coincidissis, coincidís, coincidíssim, coincidíssiu, coincidissin

IMPERATIU: coincideix, coincideixi, coincidim, coincidiu, coincideixin

->coiot

■coiot

Part. sil.: co_iot

[del cast. coyote, del nàhuatl kóyotl, íd.]

m ZOOL Mamífer carnívor de la família dels cànids (Canis latrans), semblant al llop, però més petit, de pelatge abundant i espès de color grisenc.

->coipú

■coipú

Part. sil.: coi_pú

[pl -ús] m ZOOL Mamífer rosegador de la família dels capròmids (Myocastor coypus), propi de l’Amèrica del Sud, de pell molt apreciada.

->coïssor

■coïssor

Part. sil.: co_ïs_sor

[del ll. coctio, -ōnis ‘acció de coure’, amb alteració gràfica del seu resultat normal cuiçó en cuiçor i coïssor per influx de mots abstractes com ardor, cremor, dolor; 1a FONT: 1460, Roig]

f Sensació anàloga a la que produeix una cremada. Sentir una coïssor al coll.

->coit

■coit

Part. sil.: coit

[del ll. coĭtus, -ūs, íd., part. de coīre ‘anar plegats, unir-se’; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

m 1 BIOL Acte sexual consistent en l’acoblament del mascle i la femella.

2 coit anal Acoblament sexual realitzat mitjançant la introducció del penis dins l’anus.

3 coit interromput Mètode contraceptiu que consisteix a interrompre l’acte sexual i efectuar l’home una ejaculació extravaginal. Hom l’anomena també amb la forma llatina coitus interruptus.

->coital

coital

Part. sil.: coi_tal

[de coit]

adj Relatiu o pertanyent al coit.

->coïtja

■coïtja

Part. sil.: co_ït_ja

[encreuament de coïssor amb pruï(t)ja ‘picor’]

f Coïssor.

->coix

■coix -a

Part. sil.: coix

[del ll. vg. coxus, íd., relacionat per etimologia popular amb coxa ‘anca’; 1a FONT: 1373]

1 adj i m i f 1 MED Dit del subjecte amb deambulació irregular motivada per alteracions de l’aparell locomotor, especialment en un dels membres inferiors.

2 anar (o caminar) coix Coixejar.

3 conèixer els coixos asseguts fig Endevinar les males intencions de la gent.

4 fer el coix Simular coixesa.

5 qui va amb un coix al cap d’un any és coix i mig fig Qui freqüenta amistats vicioses se n’encomana els vicis.

6 s’atrapa més aviat un mentider que un coix fig Hom descobreix fàcilment el qui per vici no diu la veritat.

2 adj 1 p anal Dit d’un moble que té un petge més curt que els altres.

2 MÈTR Dit del vers que no té la mesura justa, amb relació als altres versos d’un poema.

3 ésser coix fig No tenir la mesura justa un raonament, un compte, una obra, ésser incomplet.

4 ésser coix del front fig Ésser poc intel·ligent.

3 adj 1 Dit de l’òrgan de locomoció esguerrat o malalt i que fa que hom camini amb una irregularitat perceptible. L’ase té una pota coixa.

2 p anal La pota coixa d’un moble.

3 a peu coix loc adv Amb un peu enlaire sense tocar terra.

->coixària

■coixària

Part. sil.: coi_xà_ri_a

[de coix]

f Coixesa.

->coixejar

■coixejar

Part. sil.: coi_xe_jar

[de coix; 1a FONT: s. XV]

v intr 1 Anar coix, ésser coix. Coixejar d’un peu, d’una cama.

2 p anal Una cadira, una taula, etc., que coixeja.

3 fig Fallar en algun punt. Un text que coixeja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coixejar

GERUNDI: coixejant

PARTICIPI: coixejat, coixejada, coixejats, coixejades

INDICATIU PRESENT: coixejo, coixeges, coixeja, coixegem, coixegeu, coixegen

INDICATIU IMPERFET: coixejava, coixejaves, coixejava, coixejàvem, coixejàveu, coixejaven

INDICATIU PASSAT: coixegí, coixejares, coixejà, coixejàrem, coixejàreu, coixejaren

INDICATIU FUTUR: coixejaré, coixejaràs, coixejarà, coixejarem, coixejareu, coixejaran

INDICATIU CONDICIONAL: coixejaria, coixejaries, coixejaria, coixejaríem, coixejaríeu, coixejarien

SUBJUNTIU PRESENT: coixegi, coixegis, coixegi, coixegem, coixegeu, coixegin

SUBJUNTIU IMPERFET: coixegés, coixegessis, coixegés, coixegéssim, coixegéssiu, coixegessin

IMPERATIU: coixeja, coixegi, coixegem, coixegeu, coixegin

->coixera

coixera

Part. sil.: coi_xe_ra

Hom.: cuixera

[de coix]

f Coixesa.

->coixesa

■coixesa

Part. sil.: coi_xe_sa

[de coix; 1a FONT: 1660, DTo.]

f Qualitat de coix.

->coixí

■coixí

Part. sil.: coi_xí

[del ll. vg. *coxīnum, íd., der. de coxa ‘anca’, pel fet de servir per a asseure-s’hi; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Sac de tela, de cuir, etc., rectangular, rodó, etc., cosit per tots costats, ple de llana, de ploma, de crin, d’escuma de niló o d’una altra matèria filamentosa i elàstica, per a recolzar-hi el cap, repenjar-hi l’esquena, els braços, posar sota els peus, etc.

2 coixí de fer puntes Coixí cilíndric, ple de palla, sobre el qual hom estén el patró i va clavant les agulles en fer les puntes.

3 coixí pneumàtic Coixí de goma o de plàstic proveït d’una vàlvula per a inflar-lo a voluntat.

4 consultar (una cosa) amb el (o preguntar [una cosa] al) coixí Esperar l’endemà per prendre una decisió, per resoldre un problema, una preocupació, etc.; dormir-hi.

5 haver-hi coixí (o un bon coixí) de (una cosa) Haver-n’hi força, un bon tou.

2 1 Nom de certes peces sobre les quals descansa un òrgan de màquina, interposades entre aquest i el seu suport.

2 CONSTR NAV Peça gruixuda de fusta, situada al peu del trinquet, que tenia per finalitat recolzar-hi el bauprès.

3 fer coixí Estar interposada una cosa entre un suport i allò que hi recolza.

3 1 [usat adjectivament] fig Que pot esmorteir xocs, friccions.

2 [usat adjectivament] Que pot apaivagar o evitar motius de desunió o de pugna. Un partit, un estat, coixí.

3 coixí de seguretat AUT Dispositiu consistent en una bossa d’aire, col·locada al volant de l’automòbil i, a vegades, també davant de l’acompanyant, que s’infla en cas de xoc frontal de més de 20 km/h.

4 CONSTR NAV Teixit de filàstica que hom solia posar sobre el bauprès i les vergues per evitar el frec amb les amures.

4 CONSTR NAV Peça de ferro on va engalzat el dau del timó.

5 GRÀF Tros de roba, tafetà, cautxú, etc., que hom fixa al timpà o cilindre de la premsa d’imprimir per fer menys dura la impressió.

6 coixí de daurar PINT Eina que serveix per a tenir i tallar els pans d’or durant la feina de daurar.

7 coixí de monja BOT 1 Eriçó.

2 Mata espinosa de la família de les papilionàcies (Astragalus massiliensis), de flors blanques en raïms axil·lars, pròpia del litoral.

->coixim-coixam

■coixim-coixam

Part. sil.: coi_xim-coi_xam

[d’origen expressiu apofònic]

adv Coixejant lleugerament. Caminar coixim-coixam.

->coixinera

■coixinera

Part. sil.: coi_xi_ne_ra

[de coixí; 1a FONT: 1430]

f 1 Bossa o funda d’un coixí.

2 p ext Bossa anàloga per a usos domèstics. La coixinera del pa, de les agulles d’estendre.

->coixinet

■coixinet

Part. sil.: coi_xi_net

[de coixí]

m 1 1 Coixí petit.

2 coixinet de les agulles Coixinet on hom clava les agulles per tenir-les guardades.

2 ANAT ANIM Massa de teixit que tenen a les puntes de les falanges o a la planta del peu alguns animals que serveix per a protegir-les.

3 1 GRÀF Signe gràfic [#] consistent en dues ratlles paral·leles inclinades cap a la dreta que s’encreuen amb dues ratlles paral·leles horitzontals.

2 TELECOM Tecla dels aparells telefònics i d’altres aparells electrònics, amb diverses funcions segons la programació, que s’identifica amb el signe gràfic del coixinet.

4 TECNOL 1 Peça metàl·lica en forma d’anell o de dolla que fa de suport a l’arbre, també metàl·lic, el qual gira a l’interior seu, generalment compost d’una caixa i del coixinet pròpiament dit.

2 coixinet de fregament Coixinet l’arbre del qual gira fregant-ne la superfície lubrificada.

3 coixinet de rodolament Coixinet l’arbre del qual gira conjuntament amb l’anell que porta manegat, mentre un nombre determinat d’elements (bolcs, rodets, barrilets o agulles) rodolen sobre la superfície exterior d’aquest anell o sobre la superfície interior d’un altre anell ajustat exteriorment a la caixa o suport.

->col

■col

[del ll. caulis ‘tija; col’; 1a FONT: s. XI]

f BOT i AGR 1 1 Planta herbàcia de la família de les crucíferes (Brassica oleracea), de tija gruixuda (el caluix o tronxo), de fulles grosses, a vegades apinyades (el cabdell o capça), i de flors grogues o blanques disposades en raïms llargs. Cal esmentar la col aloma o bajana o de caputxa o primerenca o verda (B. oleracea var acephala), de caluix llarg i fulles soltes; la col arrissada o de Milà o gitana (B. oleracea var sabauda); la col borratgenca o nana (B. oleracea var bullata); la col cabdellada o de cabdell o de tripa (B. oleracea var capitata), amb les varietats col geganta, col llombarda o vermella i col valenciana; i la col de Brussel·les o de brot (B. oleracea var gemmifera).

2 a qui no vol cols, dos plats Comentari que hom fa quan ha de patir més que no esperava o més que els altres.

3 cada dia cols, amarguen (o el caldo amarguen) fig i col·loq Frase amb què hom es queixa de la monotonia d’una mateixa cosa.

2 col borda Nom aplicat a diversos tàxons silvestres emparentats amb la col (Brassica oleracea ssp robertiana, B. balearica, etc.) i també a les cols subespontànies.

->col.

col.

abrev GRÀF i CODIC columna 1.

->col-¹

■col-¹

[variant de con- davant de l] Prefix, del llatí cum, que significa ‘ensems amb’, ‘en comú’. Ex.: col·laboració, col·lateral.

->col-²

■col-²

Forma prefixada del mot grec kholḗ, que significa ‘bilis’. Ex.: colagog, colangitis.

->col-³

col-³

Forma prefixada del mot grec kõlon, que significa ‘membre, còlon’. Ex.: colitis.

->-col

-col

Forma sufixada del mot grec kólla, que significa ‘goma, cola’. Ex.: protocol.

->cola¹

■cola¹

[del gr. kólla ‘goma’; 1a FONT: 1736]

f 1 1 QUÍM IND Aiguacuit i, en general, qualsevol substància adhesiva emprada per a enganxar; segons la matèria d’on és obtinguda hom parla de cola de pells, d’ossos, de conill i de peix.

2 cola de contacte (o d’impacte) Adhesiu a base de neoprè que hom aplica prèviament a les dues superfícies a enganxar, les quals, passats uns minuts, s’adhereixen fortament per simple contacte.

3 cola de fuster FUST Substància adhesiva emprada en fusteria per a enganxar peces de fusta, aplacar fulloles i collar metxes als respectius allotjaments en portes, bastiments, etc.

4 cola de pintor PINT Mucílag obtingut en fred per hidròlisi de midons o farines de diferents procedències, tractats amb lleixiu d’hidròxid sòdic o amb clorurs de manganès, zinc o calci.

2 TÈXT Compost de diverses substàncies, la majoria amilàcies, que després de cuites serveixen per a aprestar els fils d’ordit i n’augmenten la resistència.

->cola²

■cola²

[d’una llengua africana oriental]

f 1 BOT i FARM Gènere de plantes arbòries de la família de les esterculiàcies (Cola sp), dues espècies de la qual són conreades per la llavor (la nou de cola), rica en cafeïna i teobromina.

2 ALIM Beguda carbònica en la qual són utilitzats extrets de cola.

->-cola

■-cola

Forma sufixada del mot llatí colere ‘cultivar, habitar’, que significa ‘que habita o creix en’. Ex.: arenícola, arborícola.

->colada

■colada

Hom.: culada

[variant de quallada; en els sentits especials de geomorfologia i metal·lúrgia, calc del fr. coulée, íd., del mateix origen]

f 1 Llet presa.

2 GEOMORF 1 Massa rocallosa que s’escampa en forma de capes, de mantells o de corrents quan és en estat fluid o semifluid i que es consolida posteriorment.

2 colada de fang Massa de roca sedimentària formada per elements de gra molt petit (argila, marga), la qual, en amarar-se d’aigua, adquireix prou plasticitat per a desplaçar-se en forma de riu de fang.

3 colada de neu Allau de neu molt humida que conté entre un 20% i un 60% d’aigua líquida.

4 colada volcànica Massa de lava que surt a l’exterior a través d’un cràter i que s’escampa bo i mantenint la temperatura prou elevada per a comportar-se amb fluïdesa.

3 METAL·L 1 Operació d’abocar dins un motlle un metall fos.

2 Metall fos que hom aboca dins el motlle.

3 forat de colada Obertura del gresol, a la part inferior de l’alt forn, per on hom extreu la fosa.

->coladís

■coladís -issa

[de colar²]

adj Que és fàcil de colar.

->colador

■colador

[de colar²; 1a FONT: s. XV]

m 1 1 Sedasset, drap, etc., emprat per a colar un líquid.

2 esp Atuell de cuina amb fons de tela, tela metàl·lica, planxa perforada, etc., que serveix per a colar.

3 colador xinès Colador de forats petits, de forma cònica.

2 Xuclador, forat per on s’escorre l’aigua o un altre líquid.

3 ésser un colador Beure molt (algú).

->colagog

■colagog -a

adj FISIOL Que provoca l’evacuació de la bilis.

->colament

■colament

[de colar²]

m Acció de colar.

->colamina

■colamina

f QUÍM Líquid viscós amb caràcter de base forta emprat en la purificació del gas natural i altres gasos per a absorbir-ne les impureses àcides com el diòxid de carboni o el sulfur d’hidrogen.

->colangiocarcinoma

colangiocarcinoma

Part. sil.: co_lan_gi_o_car_ci_no_ma

m PAT Carcinoma derivat de les vies biliars intrahepàtiques o extrahepàtiques.

->colangiografia

■colangiografia

Part. sil.: co_lan_gi_o_gra_fi_a

f DIAG Radiografia de les vies biliars després de l’administració d’una substància de contrast.

->colangíol

colangíol

Part. sil.: co_lan_gí_ol

m ANAT ANIM Porció inicial de les vies biliars intrahepàtiques formada a partir dels capil·lars biliars.

->colangitis

■colangitis

f PAT Inflamació dels conductes biliars intrahepàtics.

->colar¹

■colar¹

Hom.: culà i cular

[de col]

m Camp plantat de cols.

->colar²

■colar²

Hom.: culà i cular

[del ll. collare, íd., der. de colum ‘filtre, garbell’; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr Passar (un líquid) a través dels porus o els intersticis d’un teixit, d’una capa d’arena, etc. Coleu la salsa abans de servir-la.

2 tr METAL·L Vessar (el metall fos) del gresol al motlle.

3 pron 1 pop Introduir-se sense permís o sense pagar entrada en algun lloc. Colar-se en una festa, en un concert.

2 Passar al davant d’algú, en una cua, sense esperar el torn. Jo he arribat primer, però aquell s’ha colat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: colar

GERUNDI: colant

PARTICIPI: colat, colada, colats, colades

INDICATIU PRESENT: colo, coles, cola, colem, coleu, colen

INDICATIU IMPERFET: colava, colaves, colava, colàvem, colàveu, colaven

INDICATIU PASSAT: colí, colares, colà, colàrem, colàreu, colaren

INDICATIU FUTUR: colaré, colaràs, colarà, colarem, colareu, colaran

INDICATIU CONDICIONAL: colaria, colaries, colaria, colaríem, colaríeu, colarien

SUBJUNTIU PRESENT: coli, colis, coli, colem, coleu, colin

SUBJUNTIU IMPERFET: colés, colessis, colés, coléssim, coléssiu, colessin

IMPERATIU: cola, coli, colem, coleu, colin

->colàrsega

colàrsega

f dial Extremitat d’un port més allunyada de la boca.

->colat

colat -ada

adj Pres, coagulat. Ferro colat. Llet colada.

->colbertisme

colbertisme

m Doctrina mercantilista que tendeix a protegir la indústria nacional a base de mantenir un just equilibri entre els diversos sectors de l’activitat nacional.

->colbertista

colbertista

1 adj Relatiu o pertanyent al colbertisme.

2 m i f Partidari del colbertisme.

->colcada

■colcada

[de colcar]

f 1 1 Acció de colcar; cavalcada.

2 FOLK Conjunt d’actes que executen, a cavall, els caixers i els cavallers en les festes patronals dels pobles de Menorca.

2 1 Desfilada a cavall; cavalcada.

2 FOLK En les festes patronals dels pobles de Menorca, comitiva a cavall formada per sis caixers més un nombre indeterminat de cavallers.

->colcar

■colcar

[alteració de cavalcar]

v tr i intr Cavalcar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: colcar

GERUNDI: colcant

PARTICIPI: colcat, colcada, colcats, colcades

INDICATIU PRESENT: colco, colques, colca, colquem, colqueu, colquen

INDICATIU IMPERFET: colcava, colcaves, colcava, colcàvem, colcàveu, colcaven

INDICATIU PASSAT: colquí, colcares, colcà, colcàrem, colcàreu, colcaren

INDICATIU FUTUR: colcaré, colcaràs, colcarà, colcarem, colcareu, colcaran

INDICATIU CONDICIONAL: colcaria, colcaries, colcaria, colcaríem, colcaríeu, colcarien

SUBJUNTIU PRESENT: colqui, colquis, colqui, colquem, colqueu, colquin

SUBJUNTIU IMPERFET: colqués, colquessis, colqués, colquéssim, colquéssiu, colquessin

IMPERATIU: colca, colqui, colquem, colqueu, colquin

->colcòtar

■colcòtar

m PINTUR Òxid de ferro(III), de color vermell, emprat com a pigment sòlid i com a abrasiu.

->colcrem

■colcrem

[de l’angl. cold-cream, de cold ‘fred’ i cream ‘crema’]

m COSM i FARM Emulsió semisòlida composta de cera blanca, esperma de balena, oli d’ametlles, aigua de roses i un antisèptic per a evitar-ne la descomposició.

->coldre

■coldre

[del ll. cŏlĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 ant 1 Retre culte (a una divinitat).

2 Observar, santificar (les festes).

2 coldre un refredat dial Covar-lo.

->cole-

■cole-

Forma prefixada del mot grec kholḗ, que significa ‘bilis’. Ex.: colecist, colelitiasi.

->colecalciferol

colecalciferol

m BIOQ Vitamina D₃.

->colecistectomia

colecistectomia

Part. sil.: co_le_cis_tec_to_mi_a

f CIR Intervenció quirúrgica consistent en l’extracció de la bufeta biliar.

->colecistitis

■colecistitis

[de cole-, cist- i -itis]

f PAT Inflamació de la bufeta biliar.

->colecistografia

colecistografia

Part. sil.: co_le_cis_to_gra_fi_a

f DIAG Radiografia de la bufeta biliar.

->colecistopatia

colecistopatia

Part. sil.: co_le_cis_to_pa_ti_a

f PAT Denominació genèrica de les malalties de la vesícula biliar.

->colecistoquinina

colecistoquinina

f FISIOL ANIM Hormona polipeptídica que és segregada per la mucosa duodenal dels mamífers i que estimula el buidament de la bufeta del fel a l’intestí.

->colectomia

colectomia

Part. sil.: co_lec_to_mi_a

f CIR Resecció quirúrgica del còlon, total o parcial.

->colediscinèsia

colediscinèsia

Part. sil.: co_le_dis_ci_nè_si_a

f PAT Trastorn de la mecànica de les vies o de la bufeta biliars consistent en la circulació anormal de la bilis al duodè.

->colèdoc

■colèdoc

[de cole- i el gr. dokhós ‘receptacle’]

m ANAT Conducte biliar, format per la reunió dels conductes hepàtics i cístic, que condueix la bilis a la segona porció del duodè.

->colelitiasi

colelitiasi

Part. sil.: co_le_li_ti_a_si

f PAT Litiasi biliar.

->colemanita

■colemanita

f MINERAL Borat hidratat de calci, Ca₂B₆O₁₁·5H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->colend

■colend -a

[de coldre]

adj Que cal celebrar o guardar (referit a les festes religioses).

->coleo-

coleo-

Forma prefixada del mot grec koleós, que significa ‘estoig, beina’. Ex.: coleòpter, coleòptil.

->coleofòrids

coleofòrids

Part. sil.: co_le_o_fò_rids

m ENTOM 1 pl Família de microlepidòpters nocturns, d’ales estretes i amb pèls llargs.

2 sing Insecte de la família dels coleofòrids.

->coleòpters

■coleòpters

Part. sil.: co_le_òp_ters

[del gr. koleópteros, íd., comp. de koleós ‘estoig, beina’ i pterón ‘ala’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m ENTOM 1 pl Ordre d’insectes pterigots integrat per individus amb aparell bucal mastegador, amb les ales anteriors transformades en èlitres i les posteriors membranoses i replegades sota els èlitres.

2 sing Insecte de l’ordre dels coleòpters.

->coleòptil

■coleòptil

Part. sil.: co_le_òp_til

m BOT Primera fulla de l’embrió de les gramínies i d’altres monocotiledònies, en forma de beina d’àpex endurit, que protegeix la tija i les primeres fulles de l’embrió mentre s’obre pas a través del sòl.

->coleoriza

coleoriza

Part. sil.: co_le_o_ri_za

f BOT En l’embrió de les gramínies, membrana que recobreix la radícula.

->coleperitoneu

coleperitoneu

Part. sil.: co_le_pe_ri_to_neu

m PAT Vessament de bilis a la cavitat peritoneal.

->colepoesi

■colepoesi

Part. sil.: co_le_po_e_si

f FISIOL Secreció de bilis per part de les cèl·lules hepàtiques.

->colepoètic

colepoètic -a

Part. sil.: co_le_po_è_tic

adj FISIOL i FARM Dit de la substància fisiològica o farmacològica que augmenta la colepoesi.

->coler

■coler -a

Hom.: culer

[del ll. coagularius, -a, -um ‘coagulador’ (v. quall)]

adj 1 Que serveix per a quallar. Olla colera.

2 card coler BOT Card formatger.

3 herba colera (o simplement colera f) BOT Card formatger.

->còlera¹

■còlera¹

[v. còlera²; 1a FONT: 1839, DLab.]

m PAT Malaltia infecciosa aguda causada pel Vibrio cholerae, caracteritzada inicialment per vòmits i diarrea i que ocasiona xoc i insuficiència renal.

->còlera²

■còlera²

[del ll. td. chŏlĕra, íd., i aquest, del gr. kholéra, íd., der. de kholḗ ‘bilis’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Bilis.

2 fig Irritació violenta contra algú que ha inferit, o hom creu que li ha inferit, un insult, una injúria, un dany, etc.

->colerenc

colerenc -a

adj i m i f De Colera (Alt Empordà).

->colèresi

■colèresi

f FISIOL Colepoesi.

->colerètic

colerètic -a

adj FISIOL Colepoètic.

->colèric¹

■colèric¹ -a

[v. colèric²]

1 adj Relatiu o pertanyent al còlera. Símptoma colèric.

2 adj i m i f PAT Afectat de còlera.

->colèric²

■colèric² -a

[de còlera²; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Pertanyent a la còlera o bilis. Humor colèric.

2 Portat a la còlera.

3 Que fàcilment es deixa portar a la còlera.

4 PSIC Dit de l’individu caracteritzat per la presència d’unes respostes emocionals excitades, ràpides i intenses.

->colèricament

■colèricament

[de colèric²]

adv Amb còlera o ira.

->coleriforme

■coleriforme

adj Semblant al còlera, dit especialment de la diarrea que, per les seves característiques, és semblant a la del còlera.

->colerina

■colerina

f PAT Forma lleu de còlera amb diarrea com a únic símptoma.

->colèstasi

colèstasi

f PAT Detenció del fluix de les bilis.

->colestèric

colestèric -a

adj i m FÍS Dit d’un cas particular de l’estat nemàtic que es caracteritza pel fet que les molècules formen plans paral·lels en cadascun dels quals totes tenen una determinada orientació, que canvia en un petit angle constant d’un pla al següent, i així en resulta una configuració helicoïdal.

->colesterina

colesterina

f BIOQ, FISIOL i PAT Colesterol.

->colesterol

■colesterol

[de col-¹, estereo- i -ol*]

m BIOQ, FISIOL i PAT Principal esterol dels animals superiors, de fórmula C₂₇H₄₆O, absorbit directament dels aliments o sintetitzat al fetge.

->colesterolèmia

■colesterolèmia

Part. sil.: co_les_te_ro_lè_mi_a

f FISIOL Taxa de colesterol en la sang.

->colestiramina

colestiramina

f TERAP Resina de bescanvi iònic, útil en el tractament de certes hiperlipèmies i de la pruïja originada en quadres de colèstasi.

->colet

■colet

Hom.: culet

[dimin. de l’ant. i dial. col, del ll. coagŭlum ‘substància presa’ (v. quall)]

m BOT Vacària.

->coleta

■coleta

f BOT Alga verda de l’ordre de les caulerpals (Caulerpa prolifera), amb estolons cilíndrics, vivaços, fixats al fons, dels quals parteixen expansions laminars en forma de fulla.

->coletina

coletina

f CATOL Religiosa de l’orde de les clarisses pobres.

->coletxó

■coletxó

m BOT Planta herbàcia de la família de les crucíferes (Moricandia arvensis), de tiges folioses, fulles enteres, lleugerament suculentes, i flors d’un color groc lilós, pròpia dels erms i camps de secà.

->colflor

colflor

[variant de coliflor; 1a FONT: 1898]

f AGR i BOT Coliflor.

->colflori

■colflori

[variant de coliflor, adaptació d’un primitiu cauliflori; 1a FONT: 1726]

f dial AGR i BOT Coliflor.

->colga

■colga

f ADOB Operació específica de l’adob de sola, que consisteix a posar els cuirs, ja gairebé adobats amb extrets, dins una bassa, en posició horitzontal i plana, sobre un llit o coixí d’escorça d’alzina, de roure, de pi, etc.

->colgafocs

■colgafocs

[de colgar i foc; 1a FONT: 1400]

m 1 Buscall gros que hom deixa a la llar per conservar el foc.

2 fig Home que resta ociós a casa quan els altres surten cap a treballar.

3 Matafoc.

->colgament

colgament

[de colgar]

m 1 Acció de colgar;

2 l’efecte.

->colgar

■colgar

[del ll. collŏcare ‘situar, col·locar; cobrir el foc’, der. de lŏcus ‘lloc’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc., que hom havia tret en fer el clot. Colgar les brases sota la cendra per conservar el caliu. Colgar un mort.

2 pron 1 Ajeure’s entre les robes del llit.

2 Anar al llit.

3 fig Davallar el sol sota l’horitzó, pondre’s. Quan es colgui el sol, cap a casa.

3 tr Llevar de la vista (alguna cosa) amuntegant-n’hi d’altres damunt, cobrir completament o gairebé completament. La riuada colgà els matolls.

4 tr ADOB Fer l’operació de la colga.

5 tr AGR Calçar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: colgar

GERUNDI: colgant

PARTICIPI: colgat, colgada, colgats, colgades

INDICATIU PRESENT: colgo, colgues, colga, colguem, colgueu, colguen

INDICATIU IMPERFET: colgava, colgaves, colgava, colgàvem, colgàveu, colgaven

INDICATIU PASSAT: colguí, colgares, colgà, colgàrem, colgàreu, colgaren

INDICATIU FUTUR: colgaré, colgaràs, colgarà, colgarem, colgareu, colgaran

INDICATIU CONDICIONAL: colgaria, colgaries, colgaria, colgaríem, colgaríeu, colgarien

SUBJUNTIU PRESENT: colgui, colguis, colgui, colguem, colgueu, colguin

SUBJUNTIU IMPERFET: colgués, colguessis, colgués, colguéssim, colguéssiu, colguessin

IMPERATIU: colga, colgui, colguem, colgueu, colguin

->colgat

■colgat

m VITIC Capficat.

->colí

colí

m MICROB Abreviatura de colibacil.

->còlia

còlia

Part. sil.: cò_li_a

f ENTOM Papallona diürna de la família dels pièrids (Colias croceus), de cos fosc i ales de color de sofre, amb una franja negra a les vores.

->colibacil

■colibacil

m MICROB Nom usual de l’Escherichia coli, bacteri del tracte alimentari.

->colibrí

■colibrí

[del fr. colibri, íd., d’origen desconegut, provinent de les Antilles franceses; 1a FONT: 1868, DLCo.]

[pl -ís] m ORNIT Nom donat a diversos gèneres d’ocells pertanyents a la família dels troquílids.

->colibròquil

■colibròquil

m BOT i HORT Bròquil.

->còlic

■còlic -a

[del ll. colĭcus (morbus) ‘malaltia còlica’, der. de colon ‘còlon’, i aquest, del gr. kõlon ‘membre, còlon’; 1a FONT: 1460, Roig]

1 adj ANAT Relatiu o pertanyent al còlon.

2 m PAT Dolor agut i paroxístic ocasionat habitualment per l’espasme d’un òrgan buit.

3 m Diarrea.

4 còlic d’arena VETER Malaltia intestinal que pateix el bestiar i que és causada per la ingestió d’arena o de terra.

->colicina

colicina

f MICROB Substància antibiòtica o complex de substàncies antibiòtiques que poden secretar alguns bacteris.

->colicosa

■colicosa

f BOT Mata sufruticosa de la família de les labiades (Micromeria graeca), de tiges febles, erectes o ascendents, fulles coriàcies, estretes i enteres, i flors d’un color rosa violaci pàl·lid.

->coliflor

■coliflor

Part. sil.: col_i_flor

[adaptació de l’alt. it. caolifior, íd., der. del ll. cient. cauliflora ‘que floreix en el tronxo’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f BOT i 1 AGR Varietat botrytis, subvarietat cauliflora, de conreu de la col (Brassica oleracea, família de les crucíferes), molt semblant al bròquil.

2 1 Peu de rata blanc.

2 Peu de rata groc.

->coliform

coliform

m MICROB Nom aplicat genèricament a tots els bacteris de la família de les enterobacteriàcies que són paràsits o sapròfits de l’intestí de l’home i d’altres animals superiors.

->coliforme

■coliforme

MICROB 1 adj Que té aspecte o morfologia de colibacil.

2 m Grup heterogeni de bacils gramnegatius que fermenten la lactosa i que pertanyen a la família de les enterobacteriàcies.

->coliformes

■coliformes

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells integrat per individus de petites dimensions que tenen mòbils el tercer i el quart dit de les potes; d’aquest ordre és el Colius.

2 sing Ocell de l’ordre dels coliformes.

->colimbiformes

colimbiformes

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells de potes curtes amb quatre dits, de bec curt, recte i punxegut i de plomatge dens.

2 sing Ocell de l’ordre dels colimbiformes.

->colimetria

colimetria

Part. sil.: co_li_me_tri_a

f MICROB i HIG Conjunt de proves per a determinar la possible contaminació d’origen fecal en aigües, llet o productes resultants de llur manipulació.

->colina

■colina

f QUÍM ORG i FARM Hidròxid de (β-hidroxietil) trimetilamoni, base trimetilamònica de la colamina, component essencial de molts fosfàtids.

->colinacetilasa

colinacetilasa

f BIOQ Colina-acetil-transferasa, enzim que catalitza la reacció d’acetil -CoA més colina a CoA més acetilcolina.

->colinap

■colinap

Part. sil.: col_i_nap

[de col i nap¹]

f BOT i AGR Planta herbàcia biennal de la família de les crucíferes (Brassica napobrassica), glauca, amb un gros tubercle carnós, d’on surten les fulles, emprat sobretot en l’alimentació del bestiar.

->colinèrgic

■colinèrgic -a

adj FISIOL ANIM Que actua mitjançant l’acetilcolina o com l’acetilcolina.

->colinesterasa

colinesterasa

f BIOQ Acetilcolinesterasa-acetilcolinhidrolasa, enzim que hidrolitza l’acetilcolina a colina i àcid acètic.

->colínia

■colínia

Part. sil.: co_lí_ni_a

f Nom comú del cosinus de la cotangent i de la cosecant d’un angle o d’un arc.

->colís¹

■colís¹

[probablement del ll. caulicŭlus, dimin. de caulis ‘col’]

[pl -issos] m BOT Colitx.

->colís²

■colís² -issa

[del fr. coulis, -isse ‘que llisca’]

TECNOL 1 adj i m Dit d’un forat o una ranura en forma de trau.

2 1 m Conjunt de dues peces combinades de manera que l’una pot córrer per dins una ranura de l’altra.

2 f Colís.

->coliseu

■coliseu

Part. sil.: co_li_seu

[del ll. colossēus ‘grandiós, colossal’, i aquest, del gr. kolossiaĩos, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

m Gran teatre o altre edifici destinat a espectacles.

->colistina

colistina

f MICROB i FARM Antibiòtic natural de la família de les polimixines, produït pel Bacillus colistinus, emprat com a antibacterià intestinal.

->colistre

■colistre

m FISIOL ANIM Calostre.

->còlit

■còlit

m ORNIT Nom donat a diverses espècies del gènere Oenanthe, de la família dels muscicàpids, com el còlit gris (O. oenanthe) i el còlit ros (O. hispanica).

->colitis

■colitis

[de col-³ i -itis]

f PAT Inflamació del còlon.

->colitx

■colitx

[variant de colís¹, a partir del pl. coliis, pronunciat colitx al migjorn del Principat i entès com un singular]

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les cariofil·làcies (Silene vulgaris), de fulles ovalades o lanceolades, de flors amb el calze inflat, persistent, i de fruits capsulars.

->coll¹

■coll¹

[del ll. cŏllum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 ANAT ANIM Part, generalment estreta, del cos de molts animals que uneix el cap amb el tronc.

2 a coll loc adv Sobre la regió veïna al coll, les espatlles i una part d’esquena. S’ha carregat el feix de llenya a coll.

3 anar amb el coll dret fig Tenir molt d’orgull.

4 donar (o tenir, o prendre’s, etc.) de coll (un cert temps) Donar, tenir, prendre’s, etc., un termini. Tenir pocs dies de coll per a pagar.

5 entre cap i coll loc adv A la base del crani. Li ha tirat la pilota entre cap i coll.

6 entre cap i coll loc adv fig Enutjosament. Li ha engegat un sermó entre cap i coll.

7 estar endeutat fins al coll fig Tenir molts deutes.

8 estar-ne (d’una cosa) fins al coll fig Estar-ne tip.

9 posar el coll en (un treball, un afer, etc.) fig Posar-hi tot l’esforç.

10 posar el dogal al coll fig Fer esclau (una persona, un poble, etc.).

11 posar el peu al coll fig Vèncer (algú).

12 tallar el coll Degollar (algú), decapitar-lo.

13 tenir el peu al coll fig Tenir dominat (algú).

14 tòrcer el coll Escanyar (algú).

15 tòrcer el coll fig Morir.

16 trencar-se (o rompre’s) el coll Morir d’accident.

2 1 Part d’un vestit pròxima al coll o que el volta. Coll dret, fluix. Coll rodó.

2 coll d’aletes Coll, postís o de camisa, emmidonat i amb les puntes doblegades.

3 coll postís (o simplement coll) esp Coll que es pot posar i treure. Planxar, emmidonar, un coll. Canviar el coll de la camisa.

4 no sentir-lo ni el coll de la camisa fig No entendre’l ningú perquè parla excessivament baix. No l’ha sentit ni el coll de la camisa.

3 1 Part d’un objecte que, per la forma, la situació o l’ús recorda el coll d’un animal.

2 Part superior i més prima d’una ampolla, d’un flascó, d’una gerra, etc. L’ampolla s’ha trencat pel coll.

3 MAR Part més prima d’un pal o d’un masteler, compresa entre l’encapelladura de l’eixàrcia i la creu de la verga.

4 MAR Punt del rem, situat entre el guió i la canya, per on sol jugar dins l’estrop o en la forqueta.

5 MOT Zona de menys diàmetre d’un eix de transmissió on recolza un coixinet de fricció.

6 coll de gaó CONSTR NAV Punt de la quilla on comença la roda.

7 coll de la fusada TÈXT Part superior per on comença a debanar-se.

8 coll de pou Ampit al voltant de la boca d’un pou.

9 coll d’una planta BOT Zona d’unió de la tija amb l’arrel.

4 1 Gola. Tenir mal de coll, el coll sec. Escurar-se el coll.

2 mentir pel coll fig Mentir descaradament.

3 no passar del coll fig No ésser agradable.

4 tenir coll avall (o a mig coll) fig Veure una cosa segura.

5 ANAT 1 Part més prima d’un membre o una víscera.

2 coll anatòmic Constricció de l’húmer i el fèmur immediatament per sota de la superfície articular.

3 coll quirúrgic Constricció de l’húmer i el fèmur per sota dels trocànters.

4 coll uterí Porció inferior i estreta de l’úter, compresa entre el cos i l’orifici.

6 CONSTR 1 Biga en volada o mènsula.

2 coll fals Tauló travesser d’una bastida, recolzat en una paret, sobre el qual descansen de pla els taulons on s’instal·len els treballadors.

7 coll de platabanda TÈXT En la màquina de filar selfactina, regle que aguanta les pues per la part mitjana.

->coll²

■coll²

[del ll. cŏllis, íd.]

m 1 ant i dial Puig, turó.

2 GEOMORF Depressió a la carena d’una serralada o d’un contrafort, sovint utilitzada per a transitar d’un vessant a l’altre.

3 HERÀLD Figura que representa dos monts units per la base, el de la destra més alt que el de la sinistra.

->coll³

■coll³

m JOCS Cadascuna de les sèries en què es divideix una baralla de cartes (oros, copes, cors, diamants, etc.).

->col·l.

col·l.

abrev 1 col·laboració.

2 col·laborador -a.

3 col·lecció 1.

->colla

■colla

[de collar²]

f 1 SOCIOL 1 Conjunt de persones aplegades deliberadament i lliurement. Una colla d’amics. Una colla de lladres.

2 esp Conjunt de persones que treballen o actuen juntes en una tasca determinada. Una colla de segadors. El cap de colla. Colla castellera, sardanista, gegantera.

3 anar a colles Anar en grup, aplegats.

4 ésser de la colla Pertànyer al grup de què hom parla.

2 p ext Conjunt (de persones, d’animals o de coses), col·lecció. Una colla de llibres d’art.

3 dial Coble.

4 MAR Grup de palers d’una platja.

5 PESC Corda llarga on van lligades les nanses en els calaments.

6 estar a la colla MAR En una embarcació, estar tot complet i prompte per a fer-se a la mar.

->col·lab.

col·lab.

abrev 1 col·laboració.

2 col·laborador -a.

->col·laboració

■col·laboració

Part. sil.: col_la_bo_ra_ci_ó

[de col·laborar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f [abrev col·lab.] 1 Acció de col·laborar;

2 l’efecte.

->col·laboracionisme

■col·laboracionisme

Part. sil.: col_la_bo_ra_ci_o_nis_me

[de col·laborar]

m POLÍT i HIST Actitud ideològica i pràctica de qui, en un país sotmès a un règim d’ocupació, propugna i segueix una política d’entesa i de col·laboració amb l’invasor.

->col·laboracionista

■col·laboracionista

Part. sil.: col_la_bo_ra_ci_o_nis_ta

[de col·laborar]

1 m i f Partidari del col·laboracionisme.

2 adj Relatiu o pertanyent al col·laboracionisme.

->col·laborador

■col·laborador -a

[del b. ll. collaborator -ōris, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

[abrev col·lab.] 1 adj i m i f Persona que col·labora.

2 m i f Persona que col·labora sovint en un diari, una editorial, etc., sense formar part del grup de redacció.

->col·laborar

■col·laborar

[del ll. td. collaborare, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr Treballar en comú amb algú, especialment en una obra literària, artística, científica. Tots els ornitòlegs de la comarca col·laboren en el projecte. No vull col·laborar amb vosaltres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: col·laborar

GERUNDI: col·laborant

PARTICIPI: col·laborat, col·laborada, col·laborats, col·laborades

INDICATIU PRESENT: col·laboro, col·labores, col·labora, col·laborem, col·laboreu, col·laboren

INDICATIU IMPERFET: col·laborava, col·laboraves, col·laborava, col·laboràvem, col·laboràveu, col·laboraven

INDICATIU PASSAT: col·laborí, col·laborares, col·laborà, col·laboràrem, col·laboràreu, col·laboraren

INDICATIU FUTUR: col·laboraré, col·laboraràs, col·laborarà, col·laborarem, col·laborareu, col·laboraran

INDICATIU CONDICIONAL: col·laboraria, col·laboraries, col·laboraria, col·laboraríem, col·laboraríeu, col·laborarien

SUBJUNTIU PRESENT: col·labori, col·laboris, col·labori, col·laborem, col·laboreu, col·laborin

SUBJUNTIU IMPERFET: col·laborés, col·laboressis, col·laborés, col·laboréssim, col·laboréssiu, col·laboressin

IMPERATIU: col·labora, col·labori, col·laborem, col·laboreu, col·laborin

->col·laboratiu

col·laboratiu -iva

Part. sil.: col_la_bo_ra_tiu

adj Que es porta a terme en col·laboració entre diverses persones. Enciclopèdia col·laborativa. Aprenentatge col·laboratiu. Treballs col·laboratius.

->col·lació

■col·lació

Part. sil.: col_la_ci_ó

[del ll. collatio, -ōnis ‘aplec, reunió, comparació, referència’; 1a FONT: 1490, Tirant]

f 1 1 Acció de conferir un títol, un privilegi, un grau universitari, etc.

2 DR CAN Acte jurídic pel qual l’autoritat eclesiàstica confia un ofici o atorga un benifet a la persona que n’és capaç.

3 DR CAT Aportació de béns per part d’un hereu a favor dels altres cohereus per a poder participar en la divisió de l’herència.

2 1 En els antics monestirs, conversa o conferència sobre coses espirituals que tenia lloc als vespres, generalment després d’un àpat lleuger.

2 p ext Àpat lleuger.

3 col·lació de manuscrit CRÍT TEXT Comparació sistemàtica de les lliçons variants de còdexs varis que contenen un mateix text antic, clàssic o medieval.

4 portar a col·lació Sortir a parlar d’una cosa, adduir-la.

->col·lacionable

■col·lacionable

Part. sil.: col_la_ci_o_na_ble

[de col·lacionar]

adj Dit del bé que és susceptible d’ésser sotmès a col·lació.

->col·lacionar

■col·lacionar

Part. sil.: col_la_ci_o_nar

[de col·lació]

v tr Comparar entre elles dues o més reproduccions d’un text.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: col·lacionar

GERUNDI: col·lacionant

PARTICIPI: col·lacionat, col·lacionada, col·lacionats, col·lacionades

INDICATIU PRESENT: col·laciono, col·laciones, col·laciona, col·lacionem, col·lacioneu, col·lacionen

INDICATIU IMPERFET: col·lacionava, col·lacionaves, col·lacionava, col·lacionàvem, col·lacionàveu, col·lacionaven

INDICATIU PASSAT: col·lacioní, col·lacionares, col·lacionà, col·lacionàrem, col·lacionàreu, col·lacionaren

INDICATIU FUTUR: col·lacionaré, col·lacionaràs, col·lacionarà, col·lacionarem, col·lacionareu, col·lacionaran

INDICATIU CONDICIONAL: col·lacionaria, col·lacionaries, col·lacionaria, col·lacionaríem, col·lacionaríeu, col·lacionarien

SUBJUNTIU PRESENT: col·lacioni, col·lacionis, col·lacioni, col·lacionem, col·lacioneu, col·lacionin

SUBJUNTIU IMPERFET: col·lacionés, col·lacionessis, col·lacionés, col·lacionéssim, col·lacionéssiu, col·lacionessin

IMPERATIU: col·laciona, col·lacioni, col·lacionem, col·lacioneu, col·lacionin

->collada¹

■collada¹

[de coll¹]

f 1 Cop donat al coll.

2 Estrebada amb el coll per fer seguir alguna cosa.

3 Moviment de la gola per deglutir.

->collada²

■collada²

[de coll²; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f Depressió d’una certa amplària o extensió a la carena d’una serralada.

->collada³

■collada³

[de coll³]

f En el joc de cartes, seguit de cartes d’un mateix coll.

->collada⁴

■collada⁴

[de colla]

f 1 Colla nombrosa.

2 Conjunt de cobles, de mules, etc., que serveix per a la batuda.

->collada⁵

■collada⁵

[de collar² (v. coll¹)]

f 1 Acció de collar.

2 TÈXT Defecte que algunes vegades hi ha en els teixits, en el qual els fils d’ordit resten plens de borrissol i, per evitar que es trenquin, el teixidor fa córrer el collador a mà, i així resta un espai del teixit amb menys passades que les normals.

->collader

■collader

[de coll¹]

m Pal una mica corbat que hom porta al muscle, de cada cap del qual penja una galleda, usat per a traginar aigua.