->desencepar

■desencepar

Part. sil.: des_en_ce_par

[de encepar]

v tr MAR Treure les voltes que la cadena o un cable han pres sobre el cep de l’àncora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencepar

GERUNDI: desencepant

PARTICIPI: desencepat, desencepada, desencepats, desencepades

INDICATIU PRESENT: desencepo, desencepes, desencepa, desencepem, desencepeu, desencepen

INDICATIU IMPERFET: desencepava, desencepaves, desencepava, desencepàvem, desencepàveu, desencepaven

INDICATIU PASSAT: desencepí, desencepares, desencepà, desencepàrem, desencepàreu, desenceparen

INDICATIU FUTUR: desenceparé, desenceparàs, desenceparà, desenceparem, desencepareu, desenceparan

INDICATIU CONDICIONAL: desenceparia, desenceparies, desenceparia, desenceparíem, desenceparíeu, desenceparien

SUBJUNTIU PRESENT: desencepi, desencepis, desencepi, desencepem, desencepeu, desencepin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencepés, desencepessis, desencepés, desencepéssim, desencepéssiu, desencepessin

IMPERATIU: desencepa, desencepi, desencepem, desencepeu, desencepin

->desencerclar

■desencerclar

Part. sil.: des_en_cer_clar

[de encerclar]

v 1 tr Fer cessar d’estar encerclat.

2 pron Cessar d’estar encerclat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencerclar

GERUNDI: desencerclant

PARTICIPI: desencerclat, desencerclada, desencerclats, desencerclades

INDICATIU PRESENT: desencerclo, desencercles, desencercla, desencerclem, desencercleu, desencerclen

INDICATIU IMPERFET: desencerclava, desencerclaves, desencerclava, desencerclàvem, desencerclàveu, desencerclaven

INDICATIU PASSAT: desencerclí, desencerclares, desencerclà, desencerclàrem, desencerclàreu, desencerclaren

INDICATIU FUTUR: desencerclaré, desencerclaràs, desencerclarà, desencerclarem, desencerclareu, desencerclaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencerclaria, desencerclaries, desencerclaria, desencerclaríem, desencerclaríeu, desencerclarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencercli, desencerclis, desencercli, desencerclem, desencercleu, desencerclin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencerclés, desencerclessis, desencerclés, desencercléssim, desencercléssiu, desencerclessin

IMPERATIU: desencercla, desencercli, desencerclem, desencercleu, desencerclin

->desencercolar

■desencercolar

Part. sil.: des_en_cer_co_lar

[de encercolar]

v 1 tr Treure els cèrcols d’una bóta, etc.

2 pron Perdre els cèrcols una bóta, un barral, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencercolar

GERUNDI: desencercolant

PARTICIPI: desencercolat, desencercolada, desencercolats, desencercolades

INDICATIU PRESENT: desencercolo, desencercoles, desencercola, desencercolem, desencercoleu, desencercolen

INDICATIU IMPERFET: desencercolava, desencercolaves, desencercolava, desencercolàvem, desencercolàveu, desencercolaven

INDICATIU PASSAT: desencercolí, desencercolares, desencercolà, desencercolàrem, desencercolàreu, desencercolaren

INDICATIU FUTUR: desencercolaré, desencercolaràs, desencercolarà, desencercolarem, desencercolareu, desencercolaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencercolaria, desencercolaries, desencercolaria, desencercolaríem, desencercolaríeu, desencercolarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencercoli, desencercolis, desencercoli, desencercolem, desencercoleu, desencercolin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencercolés, desencercolessis, desencercolés, desencercoléssim, desencercoléssiu, desencercolessin

IMPERATIU: desencercola, desencercoli, desencercolem, desencercoleu, desencercolin

->desencert

■desencert

Part. sil.: des_en_cert

[de encert]

m El fet de no encertar en l’execució d’alguna cosa.

->desencertadament

■desencertadament

Part. sil.: des_en_cer_ta_da_ment

[de desencertat]

adv Sense encert.

->desencertar

■desencertar

Part. sil.: des_en_cer_tar

v tr No encertar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencertar

GERUNDI: desencertant

PARTICIPI: desencertat, desencertada, desencertats, desencertades

INDICATIU PRESENT: desencerto, desencertes, desencerta, desencertem, desencerteu, desencerten

INDICATIU IMPERFET: desencertava, desencertaves, desencertava, desencertàvem, desencertàveu, desencertaven

INDICATIU PASSAT: desencertí, desencertares, desencertà, desencertàrem, desencertàreu, desencertaren

INDICATIU FUTUR: desencertaré, desencertaràs, desencertarà, desencertarem, desencertareu, desencertaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencertaria, desencertaries, desencertaria, desencertaríem, desencertaríeu, desencertarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencerti, desencertis, desencerti, desencertem, desencerteu, desencertin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencertés, desencertessis, desencertés, desencertéssim, desencertéssiu, desencertessin

IMPERATIU: desencerta, desencerti, desencertem, desencerteu, desencertin

->desencertat

■desencertat -ada

Part. sil.: des_en_cer_tat

[de encertat]

adj 1 Que obra sense encert.

2 Fet sense encert.

->desencimbellar

■desencimbellar

Part. sil.: des_en_cim_be_llar

[de encimbellar]

v 1 tr Fer cessar d’estar encimbellat.

2 pron Cessar d’estar encimbellat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencimbellar

GERUNDI: desencimbellant

PARTICIPI: desencimbellat, desencimbellada, desencimbellats, desencimbellades

INDICATIU PRESENT: desencimbello, desencimbelles, desencimbella, desencimbellem, desencimbelleu, desencimbellen

INDICATIU IMPERFET: desencimbellava, desencimbellaves, desencimbellava, desencimbellàvem, desencimbellàveu, desencimbellaven

INDICATIU PASSAT: desencimbellí, desencimbellares, desencimbellà, desencimbellàrem, desencimbellàreu, desencimbellaren

INDICATIU FUTUR: desencimbellaré, desencimbellaràs, desencimbellarà, desencimbellarem, desencimbellareu, desencimbellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencimbellaria, desencimbellaries, desencimbellaria, desencimbellaríem, desencimbellaríeu, desencimbellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencimbelli, desencimbellis, desencimbelli, desencimbellem, desencimbelleu, desencimbellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencimbellés, desencimbellessis, desencimbellés, desencimbelléssim, desencimbelléssiu, desencimbellessin

IMPERATIU: desencimbella, desencimbelli, desencimbellem, desencimbelleu, desencimbellin

->desencís

■desencís

Part. sil.: des_en_cís

[de encís; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 Acció de desencisar o de desencisar-se;

2 l’efecte.

->desencisar

■desencisar

Part. sil.: des_en_ci_sar

[de desencís; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Fer cessar d’estar encisat.

2 pron Cessar d’estar encisat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencisar

GERUNDI: desencisant

PARTICIPI: desencisat, desencisada, desencisats, desencisades

INDICATIU PRESENT: desenciso, desencises, desencisa, desencisem, desenciseu, desencisen

INDICATIU IMPERFET: desencisava, desencisaves, desencisava, desencisàvem, desencisàveu, desencisaven

INDICATIU PASSAT: desencisí, desencisares, desencisà, desencisàrem, desencisàreu, desencisaren

INDICATIU FUTUR: desencisaré, desencisaràs, desencisarà, desencisarem, desencisareu, desencisaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencisaria, desencisaries, desencisaria, desencisaríem, desencisaríeu, desencisarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencisi, desencisis, desencisi, desencisem, desenciseu, desencisin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencisés, desencisessis, desencisés, desenciséssim, desenciséssiu, desencisessin

IMPERATIU: desencisa, desencisi, desencisem, desenciseu, desencisin

->desencistellar

■desencistellar

Part. sil.: des_en_cis_te_llar

[de encistellar]

v tr Treure (una cosa) d’un cistell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencistellar

GERUNDI: desencistellant

PARTICIPI: desencistellat, desencistellada, desencistellats, desencistellades

INDICATIU PRESENT: desencistello, desencistelles, desencistella, desencistellem, desencistelleu, desencistellen

INDICATIU IMPERFET: desencistellava, desencistellaves, desencistellava, desencistellàvem, desencistellàveu, desencistellaven

INDICATIU PASSAT: desencistellí, desencistellares, desencistellà, desencistellàrem, desencistellàreu, desencistellaren

INDICATIU FUTUR: desencistellaré, desencistellaràs, desencistellarà, desencistellarem, desencistellareu, desencistellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencistellaria, desencistellaries, desencistellaria, desencistellaríem, desencistellaríeu, desencistellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencistelli, desencistellis, desencistelli, desencistellem, desencistelleu, desencistellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencistellés, desencistellessis, desencistellés, desencistelléssim, desencistelléssiu, desencistellessin

IMPERATIU: desencistella, desencistelli, desencistellem, desencistelleu, desencistellin

->desenclavar

■desenclavar

Part. sil.: des_en_cla_var

[de enclavar]

v 1 tr Separar (una cosa) d’allò en què és enclavada.

2 pron El tascó s’ha desenclavat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenclavar

GERUNDI: desenclavant

PARTICIPI: desenclavat, desenclavada, desenclavats, desenclavades

INDICATIU PRESENT: desenclavo, desenclaves, desenclava, desenclavem, desenclaveu, desenclaven

INDICATIU IMPERFET: desenclavava, desenclavaves, desenclavava, desenclavàvem, desenclavàveu, desenclavaven

INDICATIU PASSAT: desenclaví, desenclavares, desenclavà, desenclavàrem, desenclavàreu, desenclavaren

INDICATIU FUTUR: desenclavaré, desenclavaràs, desenclavarà, desenclavarem, desenclavareu, desenclavaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenclavaria, desenclavaries, desenclavaria, desenclavaríem, desenclavaríeu, desenclavarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenclavi, desenclavis, desenclavi, desenclavem, desenclaveu, desenclavin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenclavés, desenclavessis, desenclavés, desenclavéssim, desenclavéssiu, desenclavessin

IMPERATIU: desenclava, desenclavi, desenclavem, desenclaveu, desenclavin

->desencoblament

■desencoblament

Part. sil.: des_en_co_bla_ment

[de desencoblar]

m 1 Acció de desencoblar o de desencoblar-se;

2 l’efecte.

->desencoblar

■desencoblar

Part. sil.: des_en_co_blar

[de encoblar]

v 1 tr Desacoblar.

2 pron Desacoblar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencoblar

GERUNDI: desencoblant

PARTICIPI: desencoblat, desencoblada, desencoblats, desencoblades

INDICATIU PRESENT: desencoblo, desencobles, desencobla, desencoblem, desencobleu, desencoblen

INDICATIU IMPERFET: desencoblava, desencoblaves, desencoblava, desencoblàvem, desencoblàveu, desencoblaven

INDICATIU PASSAT: desencoblí, desencoblares, desencoblà, desencoblàrem, desencoblàreu, desencoblaren

INDICATIU FUTUR: desencoblaré, desencoblaràs, desencoblarà, desencoblarem, desencoblareu, desencoblaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencoblaria, desencoblaries, desencoblaria, desencoblaríem, desencoblaríeu, desencoblarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencobli, desencoblis, desencobli, desencoblem, desencobleu, desencoblin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencoblés, desencoblessis, desencoblés, desencobléssim, desencobléssiu, desencoblessin

IMPERATIU: desencobla, desencobli, desencoblem, desencobleu, desencoblin

->desencofinar

■desencofinar

Part. sil.: des_en_co_fi_nar

[de encofinar]

v tr Treure (una cosa) d’un cofí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencofinar

GERUNDI: desencofinant

PARTICIPI: desencofinat, desencofinada, desencofinats, desencofinades

INDICATIU PRESENT: desencofino, desencofines, desencofina, desencofinem, desencofineu, desencofinen

INDICATIU IMPERFET: desencofinava, desencofinaves, desencofinava, desencofinàvem, desencofinàveu, desencofinaven

INDICATIU PASSAT: desencofiní, desencofinares, desencofinà, desencofinàrem, desencofinàreu, desencofinaren

INDICATIU FUTUR: desencofinaré, desencofinaràs, desencofinarà, desencofinarem, desencofinareu, desencofinaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencofinaria, desencofinaries, desencofinaria, desencofinaríem, desencofinaríeu, desencofinarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencofini, desencofinis, desencofini, desencofinem, desencofineu, desencofinin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencofinés, desencofinessis, desencofinés, desencofinéssim, desencofinéssiu, desencofinessin

IMPERATIU: desencofina, desencofini, desencofinem, desencofineu, desencofinin

->desencoframent

■desencoframent

Part. sil.: des_en_co_fra_ment

[de desencofrar]

m CONSTR Operació de treure l’encofrat.

->desencofrar

■desencofrar

Part. sil.: des_en_co_frar

[de encofrar]

v tr 1 Treure alguna cosa d’un cofre.

2 CONSTR Llevar l’encofrat quan el formigó ja s’ha assecat i és prou consistent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencofrar

GERUNDI: desencofrant

PARTICIPI: desencofrat, desencofrada, desencofrats, desencofrades

INDICATIU PRESENT: desencofro, desencofres, desencofra, desencofrem, desencofreu, desencofren

INDICATIU IMPERFET: desencofrava, desencofraves, desencofrava, desencofràvem, desencofràveu, desencofraven

INDICATIU PASSAT: desencofrí, desencofrares, desencofrà, desencofràrem, desencofràreu, desencofraren

INDICATIU FUTUR: desencofraré, desencofraràs, desencofrarà, desencofrarem, desencofrareu, desencofraran

INDICATIU CONDICIONAL: desencofraria, desencofraries, desencofraria, desencofraríem, desencofraríeu, desencofrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencofri, desencofris, desencofri, desencofrem, desencofreu, desencofrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencofrés, desencofressis, desencofrés, desencofréssim, desencofréssiu, desencofressin

IMPERATIU: desencofra, desencofri, desencofrem, desencofreu, desencofrin

->desencofratge

■desencofratge

Part. sil.: des_en_co_frat_ge

[de desencofrar]

m CONSTR Desencoframent.

->desencoixinar

■desencoixinar

Part. sil.: des_en_coi_xi_nar

[de encoixinar]

v tr Treure l’encoixinat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencoixinar

GERUNDI: desencoixinant

PARTICIPI: desencoixinat, desencoixinada, desencoixinats, desencoixinades

INDICATIU PRESENT: desencoixino, desencoixines, desencoixina, desencoixinem, desencoixineu, desencoixinen

INDICATIU IMPERFET: desencoixinava, desencoixinaves, desencoixinava, desencoixinàvem, desencoixinàveu, desencoixinaven

INDICATIU PASSAT: desencoixiní, desencoixinares, desencoixinà, desencoixinàrem, desencoixinàreu, desencoixinaren

INDICATIU FUTUR: desencoixinaré, desencoixinaràs, desencoixinarà, desencoixinarem, desencoixinareu, desencoixinaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencoixinaria, desencoixinaries, desencoixinaria, desencoixinaríem, desencoixinaríeu, desencoixinarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencoixini, desencoixinis, desencoixini, desencoixinem, desencoixineu, desencoixinin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencoixinés, desencoixinessis, desencoixinés, desencoixinéssim, desencoixinéssiu, desencoixinessin

IMPERATIU: desencoixina, desencoixini, desencoixinem, desencoixineu, desencoixinin

->desencolar

■desencolar

Part. sil.: des_en_co_lar

[de encolar; 1a FONT: 1698]

v 1 tr 1 Separar (una cosa) d’allò a què és encolada.

2 Treure la cola d’una cosa encolada.

2 pron 1 Perdre la cola.

2 Cessar d’estar agafat amb cola.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencolar

GERUNDI: desencolant

PARTICIPI: desencolat, desencolada, desencolats, desencolades

INDICATIU PRESENT: desencolo, desencoles, desencola, desencolem, desencoleu, desencolen

INDICATIU IMPERFET: desencolava, desencolaves, desencolava, desencolàvem, desencolàveu, desencolaven

INDICATIU PASSAT: desencolí, desencolares, desencolà, desencolàrem, desencolàreu, desencolaren

INDICATIU FUTUR: desencolaré, desencolaràs, desencolarà, desencolarem, desencolareu, desencolaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencolaria, desencolaries, desencolaria, desencolaríem, desencolaríeu, desencolarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencoli, desencolis, desencoli, desencolem, desencoleu, desencolin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencolés, desencolessis, desencolés, desencoléssim, desencoléssiu, desencolessin

IMPERATIU: desencola, desencoli, desencolem, desencoleu, desencolin

->desencondolir-se

■desencondolir-se

Part. sil.: des_en_con_do_lir-se

v pron dial Cessar d’estar encondolit.

->desencongir

■desencongir

Part. sil.: des_en_con_gir

[de encongir; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v 1 tr Fer cessar d’estar encongit.

2 pron Cessar d’estar encongit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencongir

GERUNDI: desencongint

PARTICIPI: desencongit, desencongida, desencongits, desencongides

INDICATIU PRESENT: desencongeixo, desencongeixes, desencongeix, desencongim, desencongiu, desencongeixen

INDICATIU IMPERFET: desencongia, desencongies, desencongia, desencongíem, desencongíeu, desencongien

INDICATIU PASSAT: desencongí, desencongires, desencongí, desencongírem, desencongíreu, desencongiren

INDICATIU FUTUR: desencongiré, desencongiràs, desencongirà, desencongirem, desencongireu, desencongiran

INDICATIU CONDICIONAL: desencongiria, desencongiries, desencongiria, desencongiríem, desencongiríeu, desencongirien

SUBJUNTIU PRESENT: desencongeixi, desencongeixis, desencongeixi, desencongim, desencongiu, desencongeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencongís, desencongissis, desencongís, desencongíssim, desencongíssiu, desencongissin

IMPERATIU: desencongeix, desencongeixi, desencongim, desencongiu, desencongeixin

->desencoratjar

■desencoratjar

Part. sil.: des_en_co_rat_jar

[de encoratjar]

v tr i pron Descoratjar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencoratjar

GERUNDI: desencoratjant

PARTICIPI: desencoratjat, desencoratjada, desencoratjats, desencoratjades

INDICATIU PRESENT: desencoratjo, desencoratges, desencoratja, desencoratgem, desencoratgeu, desencoratgen

INDICATIU IMPERFET: desencoratjava, desencoratjaves, desencoratjava, desencoratjàvem, desencoratjàveu, desencoratjaven

INDICATIU PASSAT: desencoratgí, desencoratjares, desencoratjà, desencoratjàrem, desencoratjàreu, desencoratjaren

INDICATIU FUTUR: desencoratjaré, desencoratjaràs, desencoratjarà, desencoratjarem, desencoratjareu, desencoratjaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencoratjaria, desencoratjaries, desencoratjaria, desencoratjaríem, desencoratjaríeu, desencoratjarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencoratgi, desencoratgis, desencoratgi, desencoratgem, desencoratgeu, desencoratgin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencoratgés, desencoratgessis, desencoratgés, desencoratgéssim, desencoratgéssiu, desencoratgessin

IMPERATIU: desencoratja, desencoratgi, desencoratgem, desencoratgeu, desencoratgin

->desencorbar

■desencorbar

Part. sil.: des_en_cor_bar

[de encorbar]

v tr i pron adreçar 1 1 i adreçar 1 2.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencorbar

GERUNDI: desencorbant

PARTICIPI: desencorbat, desencorbada, desencorbats, desencorbades

INDICATIU PRESENT: desencorbo, desencorbes, desencorba, desencorbem, desencorbeu, desencorben

INDICATIU IMPERFET: desencorbava, desencorbaves, desencorbava, desencorbàvem, desencorbàveu, desencorbaven

INDICATIU PASSAT: desencorbí, desencorbares, desencorbà, desencorbàrem, desencorbàreu, desencorbaren

INDICATIU FUTUR: desencorbaré, desencorbaràs, desencorbarà, desencorbarem, desencorbareu, desencorbaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencorbaria, desencorbaries, desencorbaria, desencorbaríem, desencorbaríeu, desencorbarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencorbi, desencorbis, desencorbi, desencorbem, desencorbeu, desencorbin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencorbés, desencorbessis, desencorbés, desencorbéssim, desencorbéssiu, desencorbessin

IMPERATIU: desencorba, desencorbi, desencorbem, desencorbeu, desencorbin

->desencordar

■desencordar

Part. sil.: des_en_cor_dar

[de encordar]

v tr Fer cessar d’estar encordat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencordar

GERUNDI: desencordant

PARTICIPI: desencordat, desencordada, desencordats, desencordades

INDICATIU PRESENT: desencordo, desencordes, desencorda, desencordem, desencordeu, desencorden

INDICATIU IMPERFET: desencordava, desencordaves, desencordava, desencordàvem, desencordàveu, desencordaven

INDICATIU PASSAT: desencordí, desencordares, desencordà, desencordàrem, desencordàreu, desencordaren

INDICATIU FUTUR: desencordaré, desencordaràs, desencordarà, desencordarem, desencordareu, desencordaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencordaria, desencordaries, desencordaria, desencordaríem, desencordaríeu, desencordarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencordi, desencordis, desencordi, desencordem, desencordeu, desencordin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencordés, desencordessis, desencordés, desencordéssim, desencordéssiu, desencordessin

IMPERATIU: desencorda, desencordi, desencordem, desencordeu, desencordin

->desencordillar

■desencordillar

Part. sil.: des_en_cor_di_llar

[de encordillar]

v 1 tr Fer cessar d’estar encordillat.

2 pron Cessar d’estar encordillat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencordillar

GERUNDI: desencordillant

PARTICIPI: desencordillat, desencordillada, desencordillats, desencordillades

INDICATIU PRESENT: desencordillo, desencordilles, desencordilla, desencordillem, desencordilleu, desencordillen

INDICATIU IMPERFET: desencordillava, desencordillaves, desencordillava, desencordillàvem, desencordillàveu, desencordillaven

INDICATIU PASSAT: desencordillí, desencordillares, desencordillà, desencordillàrem, desencordillàreu, desencordillaren

INDICATIU FUTUR: desencordillaré, desencordillaràs, desencordillarà, desencordillarem, desencordillareu, desencordillaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencordillaria, desencordillaries, desencordillaria, desencordillaríem, desencordillaríeu, desencordillarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencordilli, desencordillis, desencordilli, desencordillem, desencordilleu, desencordillin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencordillés, desencordillessis, desencordillés, desencordilléssim, desencordilléssiu, desencordillessin

IMPERATIU: desencordilla, desencordilli, desencordillem, desencordilleu, desencordillin

->desencorralar

■desencorralar

Part. sil.: des_en_cor_ra_lar

[de encorralar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v tr Treure (el bestiar, l’aviram) del lloc on hom el té encorralat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencorralar

GERUNDI: desencorralant

PARTICIPI: desencorralat, desencorralada, desencorralats, desencorralades

INDICATIU PRESENT: desencorralo, desencorrales, desencorrala, desencorralem, desencorraleu, desencorralen

INDICATIU IMPERFET: desencorralava, desencorralaves, desencorralava, desencorralàvem, desencorralàveu, desencorralaven

INDICATIU PASSAT: desencorralí, desencorralares, desencorralà, desencorralàrem, desencorralàreu, desencorralaren

INDICATIU FUTUR: desencorralaré, desencorralaràs, desencorralarà, desencorralarem, desencorralareu, desencorralaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencorralaria, desencorralaries, desencorralaria, desencorralaríem, desencorralaríeu, desencorralarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencorrali, desencorralis, desencorrali, desencorralem, desencorraleu, desencorralin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencorralés, desencorralessis, desencorralés, desencorraléssim, desencorraléssiu, desencorralessin

IMPERATIU: desencorrala, desencorrali, desencorralem, desencorraleu, desencorralin

->desencortinar

■desencortinar

Part. sil.: des_en_cor_ti_nar

[de encortinar]

v tr Treure les cortines.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencortinar

GERUNDI: desencortinant

PARTICIPI: desencortinat, desencortinada, desencortinats, desencortinades

INDICATIU PRESENT: desencortino, desencortines, desencortina, desencortinem, desencortineu, desencortinen

INDICATIU IMPERFET: desencortinava, desencortinaves, desencortinava, desencortinàvem, desencortinàveu, desencortinaven

INDICATIU PASSAT: desencortiní, desencortinares, desencortinà, desencortinàrem, desencortinàreu, desencortinaren

INDICATIU FUTUR: desencortinaré, desencortinaràs, desencortinarà, desencortinarem, desencortinareu, desencortinaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencortinaria, desencortinaries, desencortinaria, desencortinaríem, desencortinaríeu, desencortinarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencortini, desencortinis, desencortini, desencortinem, desencortineu, desencortinin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencortinés, desencortinessis, desencortinés, desencortinéssim, desencortinéssiu, desencortinessin

IMPERATIU: desencortina, desencortini, desencortinem, desencortineu, desencortinin

->desencossiar

■desencossiar

Part. sil.: des_en_cos_si_ar

[de encossiar]

v tr Treure (una cosa) d’un cossi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencossiar

GERUNDI: desencossiant

PARTICIPI: desencossiat, desencossiada, desencossiats, desencossiades

INDICATIU PRESENT: desencossio, desencossies, desencossia, desencossiem, desencossieu, desencossien

INDICATIU IMPERFET: desencossiava, desencossiaves, desencossiava, desencossiàvem, desencossiàveu, desencossiaven

INDICATIU PASSAT: desencossií, desencossiares, desencossià, desencossiàrem, desencossiàreu, desencossiaren

INDICATIU FUTUR: desencossiaré, desencossiaràs, desencossiarà, desencossiarem, desencossiareu, desencossiaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencossiaria, desencossiaries, desencossiaria, desencossiaríem, desencossiaríeu, desencossiarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencossiï, desencossiïs, desencossiï, desencossiem, desencossieu, desencossiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desencossiés, desencossiessis, desencossiés, desencossiéssim, desencossiéssiu, desencossiessin

IMPERATIU: desencossia, desencossiï, desencossiem, desencossieu, desencossiïn

->desencourar

■desencourar

[de coure¹]

v tr ARM Treure el coure dipositat en les estries del canó d’una arma de foc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencourar

GERUNDI: desencourant

PARTICIPI: desencourat, desencourada, desencourats, desencourades

INDICATIU PRESENT: desencouro, desencoures, desencoura, desencourem, desencoureu, desencouren

INDICATIU IMPERFET: desencourava, desencouraves, desencourava, desencouràvem, desencouràveu, desencouraven

INDICATIU PASSAT: desencourí, desencourares, desencourà, desencouràrem, desencouràreu, desencouraren

INDICATIU FUTUR: desencouraré, desencouraràs, desencourarà, desencourarem, desencourareu, desencouraran

INDICATIU CONDICIONAL: desencouraria, desencouraries, desencouraria, desencouraríem, desencouraríeu, desencourarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencouri, desencouris, desencouri, desencourem, desencoureu, desencourin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencourés, desencouressis, desencourés, desencouréssim, desencouréssiu, desencouressin

IMPERATIU: desencoura, desencouri, desencourem, desencoureu, desencourin

->desencovenar

■desencovenar

Part. sil.: des_en_co_ve_nar

[de encovenar]

v tr Treure una cosa d’un cove.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencovenar

GERUNDI: desencovenant

PARTICIPI: desencovenat, desencovenada, desencovenats, desencovenades

INDICATIU PRESENT: desencoveno, desencovenes, desencovena, desencovenem, desencoveneu, desencovenen

INDICATIU IMPERFET: desencovenava, desencovenaves, desencovenava, desencovenàvem, desencovenàveu, desencovenaven

INDICATIU PASSAT: desencovení, desencovenares, desencovenà, desencovenàrem, desencovenàreu, desencovenaren

INDICATIU FUTUR: desencovenaré, desencovenaràs, desencovenarà, desencovenarem, desencovenareu, desencovenaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencovenaria, desencovenaries, desencovenaria, desencovenaríem, desencovenaríeu, desencovenarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencoveni, desencovenis, desencoveni, desencovenem, desencoveneu, desencovenin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencovenés, desencovenessis, desencovenés, desencovenéssim, desencovenéssiu, desencovenessin

IMPERATIU: desencovena, desencoveni, desencovenem, desencoveneu, desencovenin

->desencrespar

■desencrespar

Part. sil.: des_en_cres_par

[de encrespar]

v 1 tr Fer cessar d’estar encrespat.

2 pron Cessar d’estar encrespat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencrespar

GERUNDI: desencrespant

PARTICIPI: desencrespat, desencrespada, desencrespats, desencrespades

INDICATIU PRESENT: desencrespo, desencrespes, desencrespa, desencrespem, desencrespeu, desencrespen

INDICATIU IMPERFET: desencrespava, desencrespaves, desencrespava, desencrespàvem, desencrespàveu, desencrespaven

INDICATIU PASSAT: desencrespí, desencrespares, desencrespà, desencrespàrem, desencrespàreu, desencresparen

INDICATIU FUTUR: desencresparé, desencresparàs, desencresparà, desencresparem, desencrespareu, desencresparan

INDICATIU CONDICIONAL: desencresparia, desencresparies, desencresparia, desencresparíem, desencresparíeu, desencresparien

SUBJUNTIU PRESENT: desencrespi, desencrespis, desencrespi, desencrespem, desencrespeu, desencrespin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencrespés, desencrespessis, desencrespés, desencrespéssim, desencrespéssiu, desencrespessin

IMPERATIU: desencrespa, desencrespi, desencrespem, desencrespeu, desencrespin

->desencreuar

■desencreuar

Part. sil.: des_en_cre_uar

[de encreuar]

v tr Canviar de posició (dues coses) de manera que deixin d’estar encreuades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencreuar

GERUNDI: desencreuant

PARTICIPI: desencreuat, desencreuada, desencreuats, desencreuades

INDICATIU PRESENT: desencreuo, desencreues, desencreua, desencreuem, desencreueu, desencreuen

INDICATIU IMPERFET: desencreuava, desencreuaves, desencreuava, desencreuàvem, desencreuàveu, desencreuaven

INDICATIU PASSAT: desencreuí, desencreuares, desencreuà, desencreuàrem, desencreuàreu, desencreuaren

INDICATIU FUTUR: desencreuaré, desencreuràs, desencreuarà, desencreuarem, desencreuareu, desencreuaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencreuaria, desencreuaries, desencreuaria, desencreuaríem, desencreuaríeu, desencreuarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencreui, desencreuis, desencreui, desencreuem, desencreueu, desencreuin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencreués, desencreuessis, desencreués, desencreuéssim, desencreuéssiu, desencreuessin

IMPERATIU: desencreua, desencreui, desencreuem, desencreueu, desencreuin

->desencreuellar

■desencreuellar

Part. sil.: des_en_cre_ue_llar

[de encreuellar]

v tr Fer cessar d’estar encreuellat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencreuellar

GERUNDI: desencreuellant

PARTICIPI: desencreuellat, desencreuellada, desencreuellats, desencreuellades

INDICATIU PRESENT: desencreuello, desencreuelles, desencreuella, desencreuellem, desencreuelleu, desencreuellen

INDICATIU IMPERFET: desencreuellava, desencreuellaves, desencreuellava, desencreuellàvem, desencreuellàveu, desencreuellaven

INDICATIU PASSAT: desencreuellí, desencreuellares, desencreuellà, desencreuellàrem, desencreuellàreu, desencreuellaren

INDICATIU FUTUR: desencreuellaré, desencreuellaràs, desencreuellarà, desencreuellarem, desencreuellareu, desencreuellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencreuellaria, desencreuellaries, desencreuellaria, desencreuellaríem, desencreuellaríeu, desencreuellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencreuelli, desencreuellis, desencreuelli, desencreuellem, desencreuelleu, desencreuellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencreuellés, desencreuellessis, desencreuellés, desencreuelléssim, desencreuelléssiu, desencreuellessin

IMPERATIU: desencreuella, desencreuelli, desencreuellem, desencreuelleu, desencreuellin

->desencrostar

■desencrostar

Part. sil.: des_en_cros_tar

[de encrostar]

v tr i pron Descrostar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencrostar

GERUNDI: desencrostant

PARTICIPI: desencrostat, desencrostada, desencrostats, desencrostades

INDICATIU PRESENT: desencrosto, desencrostes, desencrosta, desencrostem, desencrosteu, desencrosten

INDICATIU IMPERFET: desencrostava, desencrostaves, desencrostava, desencrostàvem, desencrostàveu, desencrostaven

INDICATIU PASSAT: desencrostí, desencrostares, desencrostà, desencrostàrem, desencrostàreu, desencrostaren

INDICATIU FUTUR: desencrostaré, desencrostaràs, desencrostarà, desencrostarem, desencrostareu, desencrostaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencrostaria, desencrostaries, desencrostaria, desencrostaríem, desencrostaríeu, desencrostarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencrosti, desencrostis, desencrosti, desencrostem, desencrosteu, desencrostin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencrostés, desencrostessis, desencrostés, desencrostéssim, desencrostéssiu, desencrostessin

IMPERATIU: desencrosta, desencrosti, desencrostem, desencrosteu, desencrostin

->desencrostissar

■desencrostissar

Part. sil.: des_en_cros_tis_sar

[de encrostissar]

v tr Llevar el crostisser.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencrostissar

GERUNDI: desencrostissant

PARTICIPI: desencrostissat, desencrostissada, desencrostissats, desencrostissades

INDICATIU PRESENT: desencrostisso, desencrostisses, desencrostissa, desencrostissem, desencrostisseu, desencrostissen

INDICATIU IMPERFET: desencrostissava, desencrostissaves, desencrostissava, desencrostissàvem, desencrostissàveu, desencrostissaven

INDICATIU PASSAT: desencrostissí, desencrostissares, desencrostissà, desencrostissàrem, desencrostissàreu, desencrostissaren

INDICATIU FUTUR: desencrostissaré, desencrostissaràs, desencrostissarà, desencrostissarem, desencrostissareu, desencrostissaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencrostissaria, desencrostissaries, desencrostissaria, desencrostissaríem, desencrostissaríeu, desencrostissarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencrostissi, desencrostissis, desencrostissi, desencrostissem, desencrostisseu, desencrostissin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencrostissés, desencrostissessis, desencrostissés, desencrostisséssim, desencrostisséssiu, desencrostissessin

IMPERATIU: desencrostissa, desencrostissi, desencrostissem, desencrostisseu, desencrostissin

->desencubar

■desencubar

Part. sil.: des_en_cu_bar

[de encubar]

v tr Treure una cosa d’un cup.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencubar

GERUNDI: desencubant

PARTICIPI: desencubat, desencubada, desencubats, desencubades

INDICATIU PRESENT: desencubo, desencubes, desencuba, desencubem, desencubeu, desencuben

INDICATIU IMPERFET: desencubava, desencubaves, desencubava, desencubàvem, desencubàveu, desencubaven

INDICATIU PASSAT: desencubí, desencubares, desencubà, desencubàrem, desencubàreu, desencubaren

INDICATIU FUTUR: desencubaré, desencubaràs, desencubarà, desencubarem, desencubareu, desencubaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencubaria, desencubaries, desencubaria, desencubaríem, desencubaríeu, desencubarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencubi, desencubis, desencubi, desencubem, desencubeu, desencubin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencubés, desencubessis, desencubés, desencubéssim, desencubéssiu, desencubessin

IMPERATIU: desencuba, desencubi, desencubem, desencubeu, desencubin

->desencubellar

■desencubellar

Part. sil.: des_en_cu_be_llar

[de encubellar]

v tr Treure una cosa d’un cubell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencubellar

GERUNDI: desencubellant

PARTICIPI: desencubellat, desencubellada, desencubellats, desencubellades

INDICATIU PRESENT: desencubello, desencubelles, desencubella, desencubellem, desencubelleu, desencubellen

INDICATIU IMPERFET: desencubellava, desencubellaves, desencubellava, desencubellàvem, desencubellàveu, desencubellaven

INDICATIU PASSAT: desencubellí, desencubellares, desencubellà, desencubellàrem, desencubellàreu, desencubellaren

INDICATIU FUTUR: desencubellaré, desencubellaràs, desencubellarà, desencubellarem, desencubellareu, desencubellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencubellaria, desencubellaries, desencubellaria, desencubellaríem, desencubellaríeu, desencubellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencubelli, desencubellis, desencubelli, desencubellem, desencubelleu, desencubellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencubellés, desencubellessis, desencubellés, desencubelléssim, desencubelléssiu, desencubellessin

IMPERATIU: desencubella, desencubelli, desencubellem, desencubelleu, desencubellin

->desencusa

■desencusa

Part. sil.: des_en_cu_sa

f dial Excusa o raó que algú dóna al seu interlocutor per tal de desentendre’s d’un compromís.

->desendegar

■desendegar

Part. sil.: des_en_de_gar

[de endegar]

v 1 tr Fer cessar d’estar endegat.

2 pron Cessar d’estar endegat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desendegar

GERUNDI: desendegant

PARTICIPI: desendegat, desendegada, desendegats, desendegades

INDICATIU PRESENT: desendego, desendegues, desendega, desendeguem, desendegueu, desendeguen

INDICATIU IMPERFET: desendegava, desendegaves, desendegava, desendegàvem, desendegàveu, desendegaven

INDICATIU PASSAT: desendeguí, desendegares, desendegà, desendegàrem, desendegàreu, desendegaren

INDICATIU FUTUR: desendegaré, desendegaràs, desendegarà, desendegarem, desendegareu, desendegaran

INDICATIU CONDICIONAL: desendegaria, desendegaries, desendegaria, desendegaríem, desendegaríeu, desendegarien

SUBJUNTIU PRESENT: desendegui, desendeguis, desendegui, desendeguem, desendegueu, desendeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desendegués, desendeguessis, desendegués, desendeguéssim, desendeguéssiu, desendeguessin

IMPERATIU: desendega, desendegui, desendeguem, desendegueu, desendeguin

->desendeutar

■desendeutar

Part. sil.: des_en_deu_tar

[de endeutar]

v 1 tr Deslliurar (algú) de deutes.

2 pron Deslliurar-se, algú, dels deutes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desendeutar

GERUNDI: desendeutant

PARTICIPI: desendeutat, desendeutada, desendeutats, desendeutades

INDICATIU PRESENT: desendeuto, desendeutes, desendeuta, desendeutem, desendeuteu, desendeuten

INDICATIU IMPERFET: desendeutava, desendeutaves, desendeutava, desendeutàvem, desendeutàveu, desendeutaven

INDICATIU PASSAT: desendeutí, desendeutares, desendeutà, desendeutàrem, desendeutàreu, desendeutaren

INDICATIU FUTUR: desendeutaré, desendeutaràs, desendeutarà, desendeutarem, desendeutareu, desendeutaran

INDICATIU CONDICIONAL: desendeutaria, desendeutaries, desendeutaria, desendeutaríem, desendeutaríeu, desendeutarien

SUBJUNTIU PRESENT: desendeuti, desendeutis, desendeuti, desendeutem, desendeuteu, desendeutin

SUBJUNTIU IMPERFET: desendeutés, desendeutessis, desendeutés, desendeutéssim, desendeutéssiu, desendeutessin

IMPERATIU: desendeuta, desendeuti, desendeutem, desendeuteu, desendeutin

->desendiablar

desendiablar

Part. sil.: des_en_di_a_blar

[de endiablar]

v tr Desendimoniar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desendiablar

GERUNDI: desendiablant

PARTICIPI: desendiablat, desendiablada, desendiablats, desendiablades

INDICATIU PRESENT: desendiablo, desendiables, desendiabla, desendiablem, desendiableu, desendiablen

INDICATIU IMPERFET: desendiablava, desendiablaves, desendiablava, desendiablàvem, desendiablàveu, desendiablaven

INDICATIU PASSAT: desendiablí, desendiablares, desendiablà, desendiablàrem, desendiablàreu, desendiablaren

INDICATIU FUTUR: desendiablaré, desendiablaràs, desendiablarà, desendiablarem, desendiablareu, desendiablaran

INDICATIU CONDICIONAL: desendiablaria, desendiablaries, desendiablaria, desendiablaríem, desendiablaríeu, desendiablarien

SUBJUNTIU PRESENT: desendiabli, desendiablis, desendiabli, desendiablem, desendiableu, desendiablin

SUBJUNTIU IMPERFET: desendiablés, desendiablessis, desendiablés, desendiabléssim, desendiabléssiu, desendiablessin

IMPERATIU: desendiabla, desendiabli, desendiablem, desendiableu, desendiablin

->desendimoniar

■desendimoniar

Part. sil.: des_en_di_mo_ni_ar

[de endimoniar]

v tr Fer cessar d’estar endimoniat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desendimoniar

GERUNDI: desendimoniant

PARTICIPI: desendimoniat, desendimoniada, desendimoniats, desendimoniades

INDICATIU PRESENT: desendimonio, desendimonies, desendimonia, desendimoniem, desendimonieu, desendimonien

INDICATIU IMPERFET: desendimoniava, desendimoniaves, desendimoniava, desendimoniàvem, desendimoniàveu, desendimoniaven

INDICATIU PASSAT: desendimonií, desendimoniares, desendimonià, desendimoniàrem, desendimoniàreu, desendimoniaren

INDICATIU FUTUR: desendimoniaré, desendimoniaràs, desendimoniarà, desendimoniarem, desendimoniareu, desendimoniaran

INDICATIU CONDICIONAL: desendimoniaria, desendimoniaries, desendimoniaria, desendimoniaríem, desendimoniaríeu, desendimoniarien

SUBJUNTIU PRESENT: desendimoniï, desendimoniïs, desendimoniï, desendimoniem, desendimonieu, desendimoniïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desendimoniés, desendimoniessis, desendimoniés, desendimoniéssim, desendimoniéssiu, desendimoniessin

IMPERATIU: desendimonia, desendimoniï, desendimoniem, desendimonieu, desendimoniïn

->desendogalar

■desendogalar

Part. sil.: des_en_do_ga_lar

[de endogalar]

v 1 tr Fer cessar d’estar endogalat.

2 pron Cessar d’estar endogalat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desendogalar

GERUNDI: desendogalant

PARTICIPI: desendogalat, desendogalada, desendogalats, desendogalades

INDICATIU PRESENT: desendogalo, desendogales, desendogala, desendogalem, desendogaleu, desendogalen

INDICATIU IMPERFET: desendogalava, desendogalaves, desendogalava, desendogalàvem, desendogalàveu, desendogalaven

INDICATIU PASSAT: desendogalí, desendogalares, desendogalà, desendogalàrem, desendogalàreu, desendogalaren

INDICATIU FUTUR: desendogalaré, desendogalaràs, desendogalarà, desendogalarem, desendogalareu, desendogalaran

INDICATIU CONDICIONAL: desendogalaria, desendogalaries, desendogalaria, desendogalaríem, desendogalaríeu, desendogalarien

SUBJUNTIU PRESENT: desendogali, desendogalis, desendogali, desendogalem, desendogaleu, desendogalin

SUBJUNTIU IMPERFET: desendogalés, desendogalessis, desendogalés, desendogaléssim, desendogaléssiu, desendogalessin

IMPERATIU: desendogala, desendogali, desendogalem, desendogaleu, desendogalin

->desendolar

■desendolar

Part. sil.: des_en_do_lar

[de endolar]

v tr Llevar el dol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desendolar

GERUNDI: desendolant

PARTICIPI: desendolat, desendolada, desendolats, desendolades

INDICATIU PRESENT: desendolo, desendoles, desendola, desendolem, desendoleu, desendolen

INDICATIU IMPERFET: desendolava, desendolaves, desendolava, desendolàvem, desendolàveu, desendolaven

INDICATIU PASSAT: desendolí, desendolares, desendolà, desendolàrem, desendolàreu, desendolaren

INDICATIU FUTUR: desendolaré, desendolaràs, desendolarà, desendolarem, desendolareu, desendolaran

INDICATIU CONDICIONAL: desendolaria, desendolaries, desendolaria, desendolaríem, desendolaríeu, desendolarien

SUBJUNTIU PRESENT: desendoli, desendolis, desendoli, desendolem, desendoleu, desendolin

SUBJUNTIU IMPERFET: desendolés, desendolessis, desendolés, desendoléssim, desendoléssiu, desendolessin

IMPERATIU: desendola, desendoli, desendolem, desendoleu, desendolin

->desendolcir

■desendolcir

Part. sil.: des_en_dol_cir

[de endolcir]

v 1 tr Treure la dolçor a una cosa.

2 pron Perdre una cosa la dolçor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desendolcir

GERUNDI: desendolcint

PARTICIPI: desendolcit, desendolcida, desendolcits, desendolcides

INDICATIU PRESENT: desendolceixo, desendolceixes, desendolceix, desendolcim, desendolciu, desendolceixen

INDICATIU IMPERFET: desendolcia, desendolcies, desendolcia, desendolcíem, desendolcíeu, desendolcien

INDICATIU PASSAT: desendolcí, desendolcires, desendolcí, desendolcírem, desendolcíreu, desendolciren

INDICATIU FUTUR: desendolciré, desendolciràs, desendolcirà, desendolcirem, desendolcireu, desendolciran

INDICATIU CONDICIONAL: desendolciria, desendolciries, desendolciria, desendolciríem, desendolciríeu, desendolcirien

SUBJUNTIU PRESENT: desendolceixi, desendolceixis, desendolceixi, desendolcim, desendolciu, desendolceixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desendolcís, desendolcissis, desendolcís, desendolcíssim, desendolcíssiu, desendolcissin

IMPERATIU: desendolceix, desendolceixi, desendolcim, desendolciu, desendolceixin

->desendollar

■desendollar

Part. sil.: des_en_do_llar

[de endollar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v 1 tr Separar (una cosa) d’allò en què és endollada.

2 pron Cessar d’estar endollat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desendollar

GERUNDI: desendollant

PARTICIPI: desendollat, desendollada, desendollats, desendollades

INDICATIU PRESENT: desendollo, desendolles, desendolla, desendollem, desendolleu, desendollen

INDICATIU IMPERFET: desendollava, desendollaves, desendollava, desendollàvem, desendollàveu, desendollaven

INDICATIU PASSAT: desendollí, desendollares, desendollà, desendollàrem, desendollàreu, desendollaren

INDICATIU FUTUR: desendollaré, desendollaràs, desendollarà, desendollarem, desendollareu, desendollaran

INDICATIU CONDICIONAL: desendollaria, desendollaries, desendollaria, desendollaríem, desendollaríeu, desendollarien

SUBJUNTIU PRESENT: desendolli, desendollis, desendolli, desendollem, desendolleu, desendollin

SUBJUNTIU IMPERFET: desendollés, desendollessis, desendollés, desendolléssim, desendolléssiu, desendollessin

IMPERATIU: desendolla, desendolli, desendollem, desendolleu, desendollin

->desendreçament

■desendreçament

Part. sil.: des_en_dre_ça_ment

[de desendreçar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de desendreçar;

2 l’efecte.

->desendreçar

■desendreçar

Part. sil.: des_en_dre_çar

[de endreçar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Fer cessar d’estar endreçat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desendreçar

GERUNDI: desendreçant

PARTICIPI: desendreçat, desendreçada, desendreçats, desendreçades

INDICATIU PRESENT: desendreço, desendreces, desendreça, desendrecem, desendreceu, desendrecen

INDICATIU IMPERFET: desendreçava, desendreçaves, desendreçava, desendreçàvem, desendreçàveu, desendreçaven

INDICATIU PASSAT: desendrecí, desendreçares, desendreçà, desendreçàrem, desendreçàreu, desendreçaren

INDICATIU FUTUR: desendreçaré, desendreçaràs, desendreçarà, desendreçarem, desendreçareu, desendreçaran

INDICATIU CONDICIONAL: desendreçaria, desendreçaries, desendreçaria, desendreçaríem, desendreçaríeu, desendreçarien

SUBJUNTIU PRESENT: desendreci, desendrecis, desendreci, desendrecem, desendreceu, desendrecin

SUBJUNTIU IMPERFET: desendrecés, desendrecessis, desendrecés, desendrecéssim, desendrecéssiu, desendrecessin

IMPERATIU: desendreça, desendreci, desendrecem, desendreceu, desendrecin

->desendreçat

■desendreçat -ada

Part. sil.: des_en_dre_çat

[de desendreçar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj No endreçat.

->desendropir

■desendropir

Part. sil.: des_en_dro_pir

[de endropir; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v 1 tr Fer cessar d’estar endropit.

2 pron Cessar d’estar endropit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desendropir

GERUNDI: desendropint

PARTICIPI: desendropit, desendropida, desendropits, desendropides

INDICATIU PRESENT: desendropeixo, desendropeixes, desendropeix, desendropim, desendropiu, desendropeixen

INDICATIU IMPERFET: desendropia, desendropies, desendropia, desendropíem, desendropíeu, desendropien

INDICATIU PASSAT: desendropí, desendropires, desendropí, desendropírem, desendropíreu, desendropiren

INDICATIU FUTUR: desendropiré, desendropiràs, desendropirà, desendropirem, desendropireu, desendropiran

INDICATIU CONDICIONAL: desendropiria, desendropiries, desendropiria, desendropiríem, desendropiríeu, desendropirien

SUBJUNTIU PRESENT: desendropeixi, desendropeixis, desendropeixi, desendropim, desendropiu, desendropeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desendropís, desendropissis, desendropís, desendropíssim, desendropíssiu, desendropissin

IMPERATIU: desendropeix, desendropeixi, desendropim, desendropiu, desendropeixin

->desenduriment

desenduriment

Part. sil.: des_en_du_ri_ment

[de desendurir]

m QUÍM INORG i QUÍM IND Operació de desendurir l’aigua.

->desendurir

desendurir

Part. sil.: des_en_du_rir

[de endurir]

v tr QUÍM INORG i QUÍM IND Eliminar la duresa de l’aigua llevant-ne els ions Ca²⁺ i Mg²⁺ dissolts.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desendurir

GERUNDI: desendurint

PARTICIPI: desendurit, desendurida, desendurits, desendurides

INDICATIU PRESENT: desendureixo, desendureixes, desendureix, desendurim, desenduriu, desendureixen

INDICATIU IMPERFET: desenduria, desenduries, desenduria, desenduríem, desenduríeu, desendurien

INDICATIU PASSAT: desendurí, desendurires, desendurí, desendurírem, desenduríreu, desenduriren

INDICATIU FUTUR: desenduriré, desenduriràs, desendurirà, desendurirem, desendurireu, desenduriran

INDICATIU CONDICIONAL: desenduriria, desenduriries, desenduriria, desenduriríem, desenduriríeu, desenduririen

SUBJUNTIU PRESENT: desendureixi, desendureixis, desendureixi, desendurim, desenduriu, desendureixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desendurís, desendurissis, desendurís, desenduríssim, desenduríssiu, desendurissin

IMPERATIU: desendureix, desendureixi, desendurim, desenduriu, desendureixin

->desenemic

■desenemic -iga

Part. sil.: des_e_ne_mic

[de enemic; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

1 adj i m i f obs Enemic.

2 m PAT Repeló.

->desener

■desener

[de desè; 1a FONT: 1430]

m 1 HIST Decurió.

2 HIST MIL En el sometent o en les milícies de les ciutats catalanes abans de la Nova Planta, cap d’una desena, anomenat també dener o deener.

3 DR ADM A Andorra, substitut del capità com a cap de la força armada.

->desenfadar

■desenfadar

Part. sil.: des_en_fa_dar

[de enfadar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Fer cessar d’estar enfadat.

2 pron Cessar d’estar enfadat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenfadar

GERUNDI: desenfadant

PARTICIPI: desenfadat, desenfadada, desenfadats, desenfadades

INDICATIU PRESENT: desenfado, desenfades, desenfada, desenfadem, desenfadeu, desenfaden

INDICATIU IMPERFET: desenfadava, desenfadaves, desenfadava, desenfadàvem, desenfadàveu, desenfadaven

INDICATIU PASSAT: desenfadí, desenfadares, desenfadà, desenfadàrem, desenfadàreu, desenfadaren

INDICATIU FUTUR: desenfadaré, desenfadaràs, desenfadarà, desenfadarem, desenfadareu, desenfadaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenfadaria, desenfadaries, desenfadaria, desenfadaríem, desenfadaríeu, desenfadarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenfadi, desenfadis, desenfadi, desenfadem, desenfadeu, desenfadin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfadés, desenfadessis, desenfadés, desenfadéssim, desenfadéssiu, desenfadessin

IMPERATIU: desenfada, desenfadi, desenfadem, desenfadeu, desenfadin

->desenfadeir

■desenfadeir

Part. sil.: des_en_fa_de_ir

[de enfadeir]

v 1 tr Posar remei a la fador d’alguna cosa.

2 pron Perdre una cosa fada la fador.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenfadeir

GERUNDI: desenfadeint

PARTICIPI: desenfadeït, desenfadeïda, desenfadeïts, desenfadeïdes

INDICATIU PRESENT: desenfadeeixo, desenfadeeixes, desenfadeeix, desenfadeïm, desenfadeïu, desenfadeeixen

INDICATIU IMPERFET: desenfadeïa, desenfadeïes, desenfadeïa, desenfadeíem, desenfadeíeu, desenfadeïen

INDICATIU PASSAT: desenfadeí, desenfadeïres, desenfadeí, desenfadeírem, desenfadeíreu, desenfadeïren

INDICATIU FUTUR: desenfadeiré, desenfadeiràs, desenfadeirà, desenfadeirem, desenfadeireu, desenfadeiran

INDICATIU CONDICIONAL: desenfadeiria, desenfadeiries, desenfadeiria, desenfadeiríem, desenfadeiríeu, desenfadeirien

SUBJUNTIU PRESENT: desenfadeeixi, desenfadeeixis, desenfadeeixi, desenfadeïm, desenfadeïu, desenfadeeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfadeís, desenfadeïssis, desenfadeís, desenfadeíssim, desenfadeíssiu, desenfadeïssin

IMPERATIU: desenfadeeix, desenfadeeixi, desenfadeïm, desenfadeïu, desenfadeeixin

->desenfaenament

desenfaenament

Part. sil.: des_en_fa_e_na_ment

m dial Desenfeinament.

->desenfaenat

desenfaenat -ada

Part. sil.: des_en_fa_e_nat

adj dial Desenfeinat.

->desenfangar

■desenfangar

Part. sil.: des_en_fan_gar

[de enfangar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Netejar de fang.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenfangar

GERUNDI: desenfangant

PARTICIPI: desenfangat, desenfangada, desenfangats, desenfangades

INDICATIU PRESENT: desenfango, desenfangues, desenfanga, desenfanguem, desenfangueu, desenfanguen

INDICATIU IMPERFET: desenfangava, desenfangaves, desenfangava, desenfangàvem, desenfangàveu, desenfangaven

INDICATIU PASSAT: desenfanguí, desenfangares, desenfangà, desenfangàrem, desenfangàreu, desenfangaren

INDICATIU FUTUR: desenfangaré, desenfangaràs, desenfangarà, desenfangarem, desenfangareu, desenfangaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenfangaria, desenfangaries, desenfangaria, desenfangaríem, desenfangaríeu, desenfangarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenfangui, desenfanguis, desenfangui, desenfanguem, desenfangueu, desenfanguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfangués, desenfanguessis, desenfangués, desenfanguéssim, desenfanguéssiu, desenfanguessin

IMPERATIU: desenfanga, desenfangui, desenfanguem, desenfangueu, desenfanguin

->desenfarcellar

■desenfarcellar

Part. sil.: des_en_far_ce_llar

[de enfarcellar]

v tr Fer cessar d’estar enfarcellat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenfarcellar

GERUNDI: desenfarcellant

PARTICIPI: desenfarcellat, desenfarcellada, desenfarcellats, desenfarcellades

INDICATIU PRESENT: desenfarcello, desenfarcelles, desenfarcella, desenfarcellem, desenfarcelleu, desenfarcellen

INDICATIU IMPERFET: desenfarcellava, desenfarcellaves, desenfarcellava, desenfarcellàvem, desenfarcellàveu, desenfarcellaven

INDICATIU PASSAT: desenfarcellí, desenfarcellares, desenfarcellà, desenfarcellàrem, desenfarcellàreu, desenfarcellaren

INDICATIU FUTUR: desenfarcellaré, desenfarcellaràs, desenfarcellarà, desenfarcellarem, desenfarcellareu, desenfarcellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenfarcellaria, desenfarcellaries, desenfarcellaria, desenfarcellaríem, desenfarcellaríeu, desenfarcellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenfarcelli, desenfarcellis, desenfarcelli, desenfarcellem, desenfarcelleu, desenfarcellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfarcellés, desenfarcellessis, desenfarcellés, desenfarcelléssim, desenfarcelléssiu, desenfarcellessin

IMPERATIU: desenfarcella, desenfarcelli, desenfarcellem, desenfarcelleu, desenfarcellin

->desenfardar

■desenfardar

Part. sil.: des_en_far_dar

[de enfardar]

v tr Fer cessar d’estar enfardat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenfardar

GERUNDI: desenfardant

PARTICIPI: desenfardat, desenfardada, desenfardats, desenfardades

INDICATIU PRESENT: desenfardo, desenfardes, desenfarda, desenfardem, desenfardeu, desenfarden

INDICATIU IMPERFET: desenfardava, desenfardaves, desenfardava, desenfardàvem, desenfardàveu, desenfardaven

INDICATIU PASSAT: desenfardí, desenfardares, desenfardà, desenfardàrem, desenfardàreu, desenfardaren

INDICATIU FUTUR: desenfardaré, desenfardaràs, desenfardarà, desenfardarem, desenfardareu, desenfardaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenfardaria, desenfardaries, desenfardaria, desenfardaríem, desenfardaríeu, desenfardarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenfardi, desenfardis, desenfardi, desenfardem, desenfardeu, desenfardin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfardés, desenfardessis, desenfardés, desenfardéssim, desenfardéssiu, desenfardessin

IMPERATIU: desenfarda, desenfardi, desenfardem, desenfardeu, desenfardin

->desenfardellar

■desenfardellar

Part. sil.: des_en_far_de_llar

[de enfardellar]

v tr Fer cessar d’estar enfardellat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenfardellar

GERUNDI: desenfardellant

PARTICIPI: desenfardellat, desenfardellada, desenfardellats, desenfardellades

INDICATIU PRESENT: desenfardello, desenfardelles, desenfardella, desenfardellem, desenfardelleu, desenfardellen

INDICATIU IMPERFET: desenfardellava, desenfardellaves, desenfardellava, desenfardellàvem, desenfardellàveu, desenfardellaven

INDICATIU PASSAT: desenfardellí, desenfardellares, desenfardellà, desenfardellàrem, desenfardellàreu, desenfardellaren

INDICATIU FUTUR: desenfardellaré, desenfardellaràs, desenfardellarà, desenfardellarem, desenfardellareu, desenfardellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenfardellaria, desenfardellaries, desenfardellaria, desenfardellaríem, desenfardellaríeu, desenfardellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenfardelli, desenfardellis, desenfardelli, desenfardellem, desenfardelleu, desenfardellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfardellés, desenfardellessis, desenfardellés, desenfardelléssim, desenfardelléssiu, desenfardellessin

IMPERATIU: desenfardella, desenfardelli, desenfardellem, desenfardelleu, desenfardellin

->desenfardissar

■desenfardissar

Part. sil.: des_en_far_dis_sar

[de enfardissar]

v tr Llevar la farda d’una cosa enfardissada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenfardissar

GERUNDI: desenfardissant

PARTICIPI: desenfardissat, desenfardissada, desenfardissats, desenfardissades

INDICATIU PRESENT: desenfardisso, desenfardisses, desenfardissa, desenfardissem, desenfardisseu, desenfardissen

INDICATIU IMPERFET: desenfardissava, desenfardissaves, desenfardissava, desenfardissàvem, desenfardissàveu, desenfardissaven

INDICATIU PASSAT: desenfardissí, desenfardissares, desenfardissà, desenfardissàrem, desenfardissàreu, desenfardissaren

INDICATIU FUTUR: desenfardissaré, desenfardissaràs, desenfardissarà, desenfardissarem, desenfardissareu, desenfardissaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenfardissaria, desenfardissaries, desenfardissaria, desenfardissaríem, desenfardissaríeu, desenfardissarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenfardissi, desenfardissis, desenfardissi, desenfardissem, desenfardisseu, desenfardissin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfardissés, desenfardissessis, desenfardissés, desenfardisséssim, desenfardisséssiu, desenfardissessin

IMPERATIU: desenfardissa, desenfardissi, desenfardissem, desenfardisseu, desenfardissin

->desenfarfec

■desenfarfec

Part. sil.: des_en_far_fec

[de desenfarfegar]

m 1 Acció de desenfarfegar o de desenfarfegar-se;

2 l’efecte.

->desenfarfegar

■desenfarfegar

Part. sil.: des_en_far_fe_gar

[de enfarfegar]

v 1 tr Fer cessar d’estar enfarfegat.

2 pron Cessar d’estar enfarfegat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenfarfegar

GERUNDI: desenfarfegant

PARTICIPI: desenfarfegat, desenfarfegada, desenfarfegats, desenfarfegades

INDICATIU PRESENT: desenfarfego, desenfarfegues, desenfarfega, desenfarfeguem, desenfarfegueu, desenfarfeguen

INDICATIU IMPERFET: desenfarfegava, desenfarfegaves, desenfarfegava, desenfarfegàvem, desenfarfegàveu, desenfarfegaven

INDICATIU PASSAT: desenfarfeguí, desenfarfegares, desenfarfegà, desenfarfegàrem, desenfarfegàreu, desenfarfegaren

INDICATIU FUTUR: desenfarfegaré, desenfarfegaràs, desenfarfegarà, desenfarfegarem, desenfarfegareu, desenfarfegaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenfarfegaria, desenfarfegaries, desenfarfegaria, desenfarfegaríem, desenfarfegaríeu, desenfarfegarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenfarfegui, desenfarfeguis, desenfarfegui, desenfarfeguem, desenfarfegueu, desenfarfeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfarfegués, desenfarfeguessis, desenfarfegués, desenfarfeguéssim, desenfarfeguéssiu, desenfarfeguessin

IMPERATIU: desenfarfega, desenfarfegui, desenfarfeguem, desenfarfegueu, desenfarfeguin

->desenfebrar

■desenfebrar

Part. sil.: des_en_fe_brar

[de enfebrar]

v 1 tr Fer cessar d’estar enfebrat. No hi havia remei que el desenfebrés.

2 pron Cessar d’estar enfebrat. Si torna a agafar fred aquesta nit, el malalt no es desenfebrarà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenfebrar

GERUNDI: desenfebrant

PARTICIPI: desenfebrat, desenfebrada, desenfebrats, desenfebrades

INDICATIU PRESENT: desenfebro, desenfebres, desenfebra, desenfebrem, desenfebreu, desenfebren

INDICATIU IMPERFET: desenfebrava, desenfebraves, desenfebrava, desenfebràvem, desenfebràveu, desenfebraven

INDICATIU PASSAT: desenfebrí, desenfebrares, desenfebrà, desenfebràrem, desenfebràreu, desenfebraren

INDICATIU FUTUR: desenfebraré, desenfebraràs, desenfebrarà, desenfebrarem, desenfebrareu, desenfebraran

INDICATIU CONDICIONAL: desenfebraria, desenfebraries, desenfebraria, desenfebraríem, desenfebraríeu, desenfebrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenfebri, desenfebris, desenfebri, desenfebrem, desenfebreu, desenfebrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfebrés, desenfebressis, desenfebrés, desenfebréssim, desenfebréssiu, desenfebressin

IMPERATIU: desenfebra, desenfebri, desenfebrem, desenfebreu, desenfebrin

->desenfeinament

■desenfeinament

Part. sil.: des_en_fei_na_ment

m Estat de qui està desenfeinat.

->desenfeinat

■desenfeinat -ada

Part. sil.: des_en_fei_nat

[de enfeinat]

adj No enfeinat.

->desenfellonir

■desenfellonir

Part. sil.: des_en_fe_llo_nir

[de enfellonir]

v 1 tr Fer cessar d’estar enfellonit.

2 pron Cessar d’estar enfellonit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenfellonir

GERUNDI: desenfellonint

PARTICIPI: desenfellonit, desenfellonida, desenfellonits, desenfellonides

INDICATIU PRESENT: desenfelloneixo, desenfelloneixes, desenfelloneix, desenfellonim, desenfelloniu, desenfelloneixen

INDICATIU IMPERFET: desenfellonia, desenfellonies, desenfellonia, desenfelloníem, desenfelloníeu, desenfellonien

INDICATIU PASSAT: desenfelloní, desenfellonires, desenfelloní, desenfellonírem, desenfelloníreu, desenfelloniren

INDICATIU FUTUR: desenfelloniré, desenfelloniràs, desenfellonirà, desenfellonirem, desenfellonireu, desenfelloniran

INDICATIU CONDICIONAL: desenfelloniria, desenfelloniries, desenfelloniria, desenfelloniríem, desenfelloniríeu, desenfellonirien

SUBJUNTIU PRESENT: desenfelloneixi, desenfelloneixis, desenfelloneixi, desenfellonim, desenfelloniu, desenfelloneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfellonís, desenfellonissis, desenfellonís, desenfelloníssim, desenfelloníssiu, desenfellonissin

IMPERATIU: desenfelloneix, desenfelloneixi, desenfellonim, desenfelloniu, desenfelloneixin

->desenferrissar

■desenferrissar

Part. sil.: des_en_fer_ris_sar

[de enferrissar; 1a FONT: 1490, Tirant]

v 1 tr Fer cessar d’estar enferrissat.

2 pron Cessar d’estar enferrissat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenferrissar

GERUNDI: desenferrissant

PARTICIPI: desenferrissat, desenferrissada, desenferrissats, desenferrissades

INDICATIU PRESENT: desenferrisso, desenferrisses, desenferrissa, desenferrissem, desenferrisseu, desenferrissen

INDICATIU IMPERFET: desenferrissava, desenferrissaves, desenferrissava, desenferrissàvem, desenferrissàveu, desenferrissaven

INDICATIU PASSAT: desenferrissí, desenferrissares, desenferrissà, desenferrissàrem, desenferrissàreu, desenferrissaren

INDICATIU FUTUR: desenferrissaré, desenferrissaràs, desenferrissarà, desenferrissarem, desenferrissareu, desenferrissaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenferrissaria, desenferrissaries, desenferrissaria, desenferrissaríem, desenferrissaríeu, desenferrissarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenferrissi, desenferrissis, desenferrissi, desenferrissem, desenferrisseu, desenferrissin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenferrissés, desenferrissessis, desenferrissés, desenferrisséssim, desenferrisséssiu, desenferrissessin

IMPERATIU: desenferrissa, desenferrissi, desenferrissem, desenferrisseu, desenferrissin

->desenfetgegar

■desenfetgegar

Part. sil.: des_en_fet_ge_gar

[de enfetgegar]

v 1 tr Fer cessar d’estar enfetgegat.

2 pron Cessar d’estar enfetgegat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenfetgegar

GERUNDI: desenfetgegant

PARTICIPI: desenfetgegat, desenfetgegada, desenfetgegats, desenfetgegades

INDICATIU PRESENT: desenfetgego, desenfetgegues, desenfetgega, desenfetgeguem, desenfetgegueu, desenfetgeguen

INDICATIU IMPERFET: desenfetgegava, desenfetgegaves, desenfetgegava, desenfetgegàvem, desenfetgegàveu, desenfetgegaven

INDICATIU PASSAT: desenfetgeguí, desenfetgegares, desenfetgegà, desenfetgegàrem, desenfetgegàreu, desenfetgegaren

INDICATIU FUTUR: desenfetgegaré, desenfetgegaràs, desenfetgegarà, desenfetgegarem, desenfetgegareu, desenfetgegaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenfetgegaria, desenfetgegaries, desenfetgegaria, desenfetgegaríem, desenfetgegaríeu, desenfetgegarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenfetgegui, desenfetgeguis, desenfetgegui, desenfetgeguem, desenfetgegueu, desenfetgeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfetgegués, desenfetgeguessis, desenfetgegués, desenfetgeguéssim, desenfetgeguéssiu, desenfetgeguessin

IMPERATIU: desenfetgega, desenfetgegui, desenfetgeguem, desenfetgegueu, desenfetgeguin

->desenfilar

■desenfilar

Part. sil.: des_en_fi_lar

[de enfilar]

v 1 tr Fer sortir un fil, un cordill, etc., del forat per on passa. Desenfilar les perles d’un collaret.

2 pron Se m’ha desenfilat l’agulla.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenfilar

GERUNDI: desenfilant

PARTICIPI: desenfilat, desenfilada, desenfilats, desenfilades

INDICATIU PRESENT: desenfilo, desenfiles, desenfila, desenfilem, desenfileu, desenfilen

INDICATIU IMPERFET: desenfilava, desenfilaves, desenfilava, desenfilàvem, desenfilàveu, desenfilaven

INDICATIU PASSAT: desenfilí, desenfilares, desenfilà, desenfilàrem, desenfilàreu, desenfilaren

INDICATIU FUTUR: desenfilaré, desenfilaràs, desenfilarà, desenfilarem, desenfilareu, desenfilaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenfilaria, desenfilaries, desenfilaria, desenfilaríem, desenfilaríeu, desenfilarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenfili, desenfilis, desenfili, desenfilem, desenfileu, desenfilin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfilés, desenfilessis, desenfilés, desenfiléssim, desenfiléssiu, desenfilessin

IMPERATIU: desenfila, desenfili, desenfilem, desenfileu, desenfilin

->desenfitar

■desenfitar

Part. sil.: des_en_fi_tar

[de enfitar]

v 1 tr Fer cessar d’estar enfitat.

2 pron Cessar d’estar enfitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenfitar

GERUNDI: desenfitant

PARTICIPI: desenfitat, desenfitada, desenfitats, desenfitades

INDICATIU PRESENT: desenfito, desenfites, desenfita, desenfitem, desenfiteu, desenfiten

INDICATIU IMPERFET: desenfitava, desenfitaves, desenfitava, desenfitàvem, desenfitàveu, desenfitaven

INDICATIU PASSAT: desenfití, desenfitares, desenfità, desenfitàrem, desenfitàreu, desenfitaren

INDICATIU FUTUR: desenfitaré, desenfitaràs, desenfitarà, desenfitarem, desenfitareu, desenfitaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenfitaria, desenfitaries, desenfitaria, desenfitaríem, desenfitaríeu, desenfitarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenfiti, desenfitis, desenfiti, desenfitem, desenfiteu, desenfitin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfités, desenfitessis, desenfités, desenfitéssim, desenfitéssiu, desenfitessin

IMPERATIU: desenfita, desenfiti, desenfitem, desenfiteu, desenfitin

->desenflocar

■desenflocar

Part. sil.: des_en_flo_car

[de enflocar]

v 1 tr Fer cessar d’anar enflocat.

2 pron Cessar d’anar enflocat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenflocar

GERUNDI: desenflocant

PARTICIPI: desenflocat, desenflocada, desenflocats, desenflocades

INDICATIU PRESENT: desenfloco, desenfloques, desenfloca, desenfloquem, desenfloqueu, desenfloquen

INDICATIU IMPERFET: desenflocava, desenflocaves, desenflocava, desenflocàvem, desenflocàveu, desenflocaven

INDICATIU PASSAT: desenfloquí, desenflocares, desenflocà, desenflocàrem, desenflocàreu, desenflocaren

INDICATIU FUTUR: desenflocaré, desenflocaràs, desenflocarà, desenflocarem, desenflocareu, desenflocaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenflocaria, desenflocaries, desenflocaria, desenflocaríem, desenflocaríeu, desenflocarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenfloqui, desenfloquis, desenfloqui, desenfloquem, desenfloqueu, desenfloquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfloqués, desenfloquessis, desenfloqués, desenfloquéssim, desenfloquéssiu, desenfloquessin

IMPERATIU: desenfloca, desenfloqui, desenfloquem, desenfloqueu, desenfloquin

->desenfocament

desenfocament

Part. sil.: des_en_fo_ca_ment

[de desenfocar]

m FOTOG Error en l’enfocament que produeix una imatge imprecisa o borrosa.

->desenfocar

■desenfocar

Part. sil.: des_en_fo_car

[de enfocar]

v 1 1 tr Situar fora de focus.

2 pron S’ha desenfocat la imatge.

3 tr FOTOG Modificar la distància entre la pel·lícula i l’objectiu a fi d’obtenir un enfocament incorrecte que produeixi imatges borroses.

2 tr fig Desenfocar una qüestió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenfocar

GERUNDI: desenfocant

PARTICIPI: desenfocat, desenfocada, desenfocats, desenfocades

INDICATIU PRESENT: desenfoco, desenfoques, desenfoca, desenfoquem, desenfoqueu, desenfoquen

INDICATIU IMPERFET: desenfocava, desenfocaves, desenfocava, desenfocàvem, desenfocàveu, desenfocaven

INDICATIU PASSAT: desenfoquí, desenfocares, desenfocà, desenfocàrem, desenfocàreu, desenfocaren

INDICATIU FUTUR: desenfocaré, desenfocaràs, desenfocarà, desenfocarem, desenfocareu, desenfocaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenfocaria, desenfocaries, desenfocaria, desenfocaríem, desenfocaríeu, desenfocarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenfoqui, desenfoquis, desenfoqui, desenfoquem, desenfoqueu, desenfoquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfoqués, desenfoquessis, desenfoqués, desenfoquéssim, desenfoquéssiu, desenfoquessin

IMPERATIU: desenfoca, desenfoqui, desenfoquem, desenfoqueu, desenfoquin

->desenfonyar

■desenfonyar

Part. sil.: des_en_fo_nyar

[de enfonyar]

v tr Desentaforar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenfonyar

GERUNDI: desenfonyant

PARTICIPI: desenfonyat, desenfonyada, desenfonyats, desenfonyades

INDICATIU PRESENT: desenfonyo, desenfonyes, desenfonya, desenfonyem, desenfonyeu, desenfonyen

INDICATIU IMPERFET: desenfonyava, desenfonyaves, desenfonyava, desenfonyàvem, desenfonyàveu, desenfonyaven

INDICATIU PASSAT: desenfonyí, desenfonyares, desenfonyà, desenfonyàrem, desenfonyàreu, desenfonyaren

INDICATIU FUTUR: desenfonyaré, desenfonyaràs, desenfonyarà, desenfonyarem, desenfonyareu, desenfonyaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenfonyaria, desenfonyaries, desenfonyaria, desenfonyaríem, desenfonyaríeu, desenfonyarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenfonyi, desenfonyis, desenfonyi, desenfonyem, desenfonyeu, desenfonyin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfonyés, desenfonyessis, desenfonyés, desenfonyéssim, desenfonyéssiu, desenfonyessin

IMPERATIU: desenfonya, desenfonyi, desenfonyem, desenfonyeu, desenfonyin

->desenforcar

■desenforcar

Part. sil.: des_en_for_car

[de enforcar¹]

v tr Fer cessar d’estar enforcat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenforcar

GERUNDI: desenforcant

PARTICIPI: desenforcat, desenforcada, desenforcats, desenforcades

INDICATIU PRESENT: desenforco, desenforques, desenforca, desenforquem, desenforqueu, desenforquen

INDICATIU IMPERFET: desenforcava, desenforcaves, desenforcava, desenforcàvem, desenforcàveu, desenforcaven

INDICATIU PASSAT: desenforquí, desenforcares, desenforcà, desenforcàrem, desenforcàreu, desenforcaren

INDICATIU FUTUR: desenforcaré, desenforcaràs, desenforcarà, desenforcarem, desenforcareu, desenforcaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenforcaria, desenforcaries, desenforcaria, desenforcaríem, desenforcaríeu, desenforcarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenforqui, desenforquis, desenforqui, desenforquem, desenforqueu, desenforquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenforqués, desenforquessis, desenforqués, desenforquéssim, desenforquéssiu, desenforquessin

IMPERATIU: desenforca, desenforqui, desenforquem, desenforqueu, desenforquin

->desenforinyar

■desenforinyar

Part. sil.: des_en_fo_ri_nyar

[de enforinyar]

v tr Desentaforar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenforinyar

GERUNDI: desenforinyant

PARTICIPI: desenforinyat, desenforinyada, desenforinyats, desenforinyades

INDICATIU PRESENT: desenforinyo, desenforinyes, desenforinya, desenforinyem, desenforinyeu, desenforinyen

INDICATIU IMPERFET: desenforinyava, desenforinyaves, desenforinyava, desenforinyàvem, desenforinyàveu, desenforinyaven

INDICATIU PASSAT: desenforinyí, desenforinyares, desenforinyà, desenforinyàrem, desenforinyàreu, desenforinyaren

INDICATIU FUTUR: desenforinyaré, desenforinyaràs, desenforinyarà, desenforinyarem, desenforinyareu, desenforinyaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenforinyaria, desenforinyaries, desenforinyaria, desenforinyaríem, desenforinyaríeu, desenforinyarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenforinyi, desenforinyis, desenforinyi, desenforinyem, desenforinyeu, desenforinyin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenforinyés, desenforinyessis, desenforinyés, desenforinyéssim, desenforinyéssiu, desenforinyessin

IMPERATIU: desenforinya, desenforinyi, desenforinyem, desenforinyeu, desenforinyin

->desenformador

■desenformador

Part. sil.: des_en_for_ma_dor

[de desenformar]

m OFIC Ganxo per a desenformar el calçat.

->desenformar

■desenformar

Part. sil.: des_en_for_mar

[de enformar]

v tr OFIC Treure (una cosa) de la forma on ha estat posada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenformar

GERUNDI: desenformant

PARTICIPI: desenformat, desenformada, desenformats, desenformades

INDICATIU PRESENT: desenformo, desenformes, desenforma, desenformem, desenformeu, desenformen

INDICATIU IMPERFET: desenformava, desenformaves, desenformava, desenformàvem, desenformàveu, desenformaven

INDICATIU PASSAT: desenformí, desenformares, desenformà, desenformàrem, desenformàreu, desenformaren

INDICATIU FUTUR: desenformaré, desenformaràs, desenformarà, desenformarem, desenformareu, desenformaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenformaria, desenformaries, desenformaria, desenformaríem, desenformaríeu, desenformarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenformi, desenformis, desenformi, desenformem, desenformeu, desenformin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenformés, desenformessis, desenformés, desenforméssim, desenforméssiu, desenformessin

IMPERATIU: desenforma, desenformi, desenformem, desenformeu, desenformin

->desenfornar

■desenfornar

Part. sil.: des_en_for_nar

[de enfornar]

v tr Retirar del forn.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenfornar

GERUNDI: desenfornant

PARTICIPI: desenfornat, desenfornada, desenfornats, desenfornades

INDICATIU PRESENT: desenforno, desenfornes, desenforna, desenfornem, desenforneu, desenfornen

INDICATIU IMPERFET: desenfornava, desenfornaves, desenfornava, desenfornàvem, desenfornàveu, desenfornaven

INDICATIU PASSAT: desenforní, desenfornares, desenfornà, desenfornàrem, desenfornàreu, desenfornaren

INDICATIU FUTUR: desenfornaré, desenfornaràs, desenfornarà, desenfornarem, desenfornareu, desenfornaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenfornaria, desenfornaries, desenfornaria, desenfornaríem, desenfornaríeu, desenfornarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenforni, desenfornis, desenforni, desenfornem, desenforneu, desenfornin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfornés, desenfornessis, desenfornés, desenfornéssim, desenfornéssiu, desenfornessin

IMPERATIU: desenforna, desenforni, desenfornem, desenforneu, desenfornin

->desenfreït

■desenfreït -ïda

Part. sil.: des_en_fre_ït

adj dial Desvergonyit, insolent.

->desenfrenadament

■desenfrenadament

Part. sil.: des_en_fre_na_da_ment

[de desenfrenat]

adv Amb desenfrenament.

->desenfrenament

■desenfrenament

Part. sil.: des_en_fre_na_ment

[de desenfrenar]

m 1 Acció de desenfrenar o de desenfrenar-se;

2 l’efecte.

->desenfrenar

■desenfrenar

Part. sil.: des_en_fre_nar

[de enfrenar; 1a FONT: s. XIV]

v 1 tr Treure el fre a un animal enfrenat.

2 1 tr Excitar, deixar sense fre (les passions, els vicis, etc., d’algú). Aquell ambient corromput li desenfrenava els baixos instints.

2 pron fig Lliurar-se a les passions, als vicis, etc., sense fre.

3 pron desbocar-se 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenfrenar

GERUNDI: desenfrenant

PARTICIPI: desenfrenat, desenfrenada, desenfrenats, desenfrenades

INDICATIU PRESENT: desenfreno, desenfrenes, desenfrena, desenfrenem, desenfreneu, desenfrenen

INDICATIU IMPERFET: desenfrenava, desenfrenaves, desenfrenava, desenfrenàvem, desenfrenàveu, desenfrenaven

INDICATIU PASSAT: desenfrení, desenfrenares, desenfrenà, desenfrenàrem, desenfrenàreu, desenfrenaren

INDICATIU FUTUR: desenfrenaré, desenfrenaràs, desenfrenarà, desenfrenarem, desenfrenareu, desenfrenaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenfrenaria, desenfrenaries, desenfrenaria, desenfrenaríem, desenfrenaríeu, desenfrenarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenfreni, desenfrenis, desenfreni, desenfrenem, desenfreneu, desenfrenin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfrenés, desenfrenessis, desenfrenés, desenfrenéssim, desenfrenéssiu, desenfrenessin

IMPERATIU: desenfrena, desenfreni, desenfrenem, desenfreneu, desenfrenin

->desenfrenat

■desenfrenat -ada

Part. sil.: des_en_fre_nat

[de desenfrenar]

adj 1 desbocat 1.

2 1 Que es lliura a les passions, als vicis, etc., sense fre.

2 p ext Passava de la neutralitat a l’ardor bèl·lica desenfrenada.

->desenfundar

■desenfundar

Part. sil.: des_en_fun_dar

[de enfundar; 1a FONT: s. XX, Bertrana]

v tr 1 Treure la funda a una cosa. Desenfundar una guitarra, una butaca.

2 Treure (un instrument, especialment una arma) de la funda. Desenfundar el violí. Desenfundava lentament la pistola.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenfundar

GERUNDI: desenfundant

PARTICIPI: desenfundat, desenfundada, desenfundats, desenfundades

INDICATIU PRESENT: desenfundo, desenfundes, desenfunda, desenfundem, desenfundeu, desenfunden

INDICATIU IMPERFET: desenfundava, desenfundaves, desenfundava, desenfundàvem, desenfundàveu, desenfundaven

INDICATIU PASSAT: desenfundí, desenfundares, desenfundà, desenfundàrem, desenfundàreu, desenfundaren

INDICATIU FUTUR: desenfundaré, desenfundaràs, desenfundarà, desenfundarem, desenfundareu, desenfundaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenfundaria, desenfundaries, desenfundaria, desenfundaríem, desenfundaríeu, desenfundarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenfundi, desenfundis, desenfundi, desenfundem, desenfundeu, desenfundin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfundés, desenfundessis, desenfundés, desenfundéssim, desenfundéssiu, desenfundessin

IMPERATIU: desenfunda, desenfundi, desenfundem, desenfundeu, desenfundin

->desenfuriar

■desenfuriar

Part. sil.: des_en_fu_ri_ar

[de enfuriar]

v 1 tr Fer cessar d’estar enfuriat.

2 pron Cessar d’estar enfuriat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenfuriar

GERUNDI: desenfuriant

PARTICIPI: desenfuriat, desenfuriada, desenfuriats, desenfuriades

INDICATIU PRESENT: desenfurio, desenfuries, desenfuria, desenfuriem, desenfurieu, desenfurien

INDICATIU IMPERFET: desenfuriava, desenfuriaves, desenfuriava, desenfuriàvem, desenfuriàveu, desenfuriaven

INDICATIU PASSAT: desenfurií, desenfuriares, desenfurià, desenfuriàrem, desenfuriàreu, desenfuriaren

INDICATIU FUTUR: desenfuriaré, desenfuriaràs, desenfuriarà, desenfuriarem, desenfuriareu, desenfuriaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenfuriaria, desenfuriaries, desenfuriaria, desenfuriaríem, desenfuriaríeu, desenfuriarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenfuriï, desenfuriïs, desenfuriï, desenfuriem, desenfurieu, desenfuriïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfuriés, desenfuriessis, desenfuriés, desenfuriéssim, desenfuriéssiu, desenfuriessin

IMPERATIU: desenfuria, desenfuriï, desenfuriem, desenfurieu, desenfuriïn

->desenfurismar

■desenfurismar

Part. sil.: des_en_fu_ris_mar

[de enfurismar]

v 1 tr Fer cessar d’estar enfurismat.

2 pron Cessar d’estar enfurismat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenfurismar

GERUNDI: desenfurismant

PARTICIPI: desenfurismat, desenfurismada, desenfurismats, desenfurismades

INDICATIU PRESENT: desenfurismo, desenfurismes, desenfurisma, desenfurismem, desenfurismeu, desenfurismen

INDICATIU IMPERFET: desenfurismava, desenfurismaves, desenfurismava, desenfurismàvem, desenfurismàveu, desenfurismaven

INDICATIU PASSAT: desenfurismí, desenfurismares, desenfurismà, desenfurismàrem, desenfurismàreu, desenfurismaren

INDICATIU FUTUR: desenfurismaré, desenfurismaràs, desenfurismarà, desenfurismarem, desenfurismareu, desenfurismaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenfurismaria, desenfurismaries, desenfurismaria, desenfurismaríem, desenfurismaríeu, desenfurismarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenfurismi, desenfurismis, desenfurismi, desenfurismem, desenfurismeu, desenfurismin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfurismés, desenfurismessis, desenfurismés, desenfurisméssim, desenfurisméssiu, desenfurismessin

IMPERATIU: desenfurisma, desenfurismi, desenfurismem, desenfurismeu, desenfurismin

->desenfustar

■desenfustar

Part. sil.: des_en_fus_tar

[de enfustar]

v tr Desfer l’enfustat que revesteix alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenfustar

GERUNDI: desenfustant

PARTICIPI: desenfustat, desenfustada, desenfustats, desenfustades

INDICATIU PRESENT: desenfusto, desenfustes, desenfusta, desenfustem, desenfusteu, desenfusten

INDICATIU IMPERFET: desenfustava, desenfustaves, desenfustava, desenfustàvem, desenfustàveu, desenfustaven

INDICATIU PASSAT: desenfustí, desenfustares, desenfustà, desenfustàrem, desenfustàreu, desenfustaren

INDICATIU FUTUR: desenfustaré, desenfustaràs, desenfustarà, desenfustarem, desenfustareu, desenfustaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenfustaria, desenfustaries, desenfustaria, desenfustaríem, desenfustaríeu, desenfustarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenfusti, desenfustis, desenfusti, desenfustem, desenfusteu, desenfustin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenfustés, desenfustessis, desenfustés, desenfustéssim, desenfustéssiu, desenfustessin

IMPERATIU: desenfusta, desenfusti, desenfustem, desenfusteu, desenfustin

->desengabiar

■desengabiar

Part. sil.: des_en_ga_bi_ar

[de engabiar]

v tr Treure de la gàbia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desengabiar

GERUNDI: desengabiant

PARTICIPI: desengabiat, desengabiada, desengabiats, desengabiades

INDICATIU PRESENT: desengabio, desengabies, desengabia, desengabiem, desengabieu, desengabien

INDICATIU IMPERFET: desengabiava, desengabiaves, desengabiava, desengabiàvem, desengabiàveu, desengabiaven

INDICATIU PASSAT: desengabií, desengabiares, desengabià, desengabiàrem, desengabiàreu, desengabiaren

INDICATIU FUTUR: desengabiaré, desengabiaràs, desengabiarà, desengabiarem, desengabiareu, desengabiaran

INDICATIU CONDICIONAL: desengabiaria, desengabiaries, desengabiaria, desengabiaríem, desengabiaríeu, desengabiarien

SUBJUNTIU PRESENT: desengabiï, desengabiïs, desengabiï, desengabiem, desengabieu, desengabiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desengabiés, desengabiessis, desengabiés, desengabiéssim, desengabiéssiu, desengabiessin

IMPERATIU: desengabia, desengabiï, desengabiem, desengabieu, desengabiïn

->desengafetar

■desengafetar

Part. sil.: des_en_ga_fe_tar

[de engafetar]

v tr Fer cessar d’estar cordat un gafet o els gafets d’una peça de vestir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desengafetar

GERUNDI: desengafetant

PARTICIPI: desengafetat, desengafetada, desengafetats, desengafetades

INDICATIU PRESENT: desengafeto, desengafetes, desengafeta, desengafetem, desengafeteu, desengafeten

INDICATIU IMPERFET: desengafetava, desengafetaves, desengafetava, desengafetàvem, desengafetàveu, desengafetaven

INDICATIU PASSAT: desengafetí, desengafetares, desengafetà, desengafetàrem, desengafetàreu, desengafetaren

INDICATIU FUTUR: desengafetaré, desengafetaràs, desengafetarà, desengafetarem, desengafetareu, desengafetaran

INDICATIU CONDICIONAL: desengafetaria, desengafetaries, desengafetaria, desengafetaríem, desengafetaríeu, desengafetarien

SUBJUNTIU PRESENT: desengafeti, desengafetis, desengafeti, desengafetem, desengafeteu, desengafetin

SUBJUNTIU IMPERFET: desengafetés, desengafetessis, desengafetés, desengafetéssim, desengafetéssiu, desengafetessin

IMPERATIU: desengafeta, desengafeti, desengafetem, desengafeteu, desengafetin

->desengalavernar

■desengalavernar

Part. sil.: des_en_ga_la_ver_nar

[de engalavernar]

v 1 tr Fer cessar d’estar engalavernat.

2 pron Cessar d’estar engalavernat. La corriola no es desengalavernava de cap de les maneres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desengalavernar

GERUNDI: desengalavernant

PARTICIPI: desengalavernat, desengalavernada, desengalavernats, desengalavernades

INDICATIU PRESENT: desengalaverno, desengalavernes, desengalaverna, desengalavernem, desengalaverneu, desengalavernen

INDICATIU IMPERFET: desengalavernava, desengalavernaves, desengalavernava, desengalavernàvem, desengalavernàveu, desengalavernaven

INDICATIU PASSAT: desengalaverní, desengalavernares, desengalavernà, desengalavernàrem, desengalavernàreu, desengalavernaren

INDICATIU FUTUR: desengalavernaré, desengalavernaràs, desengalavernarà, desengalavernarem, desengalavernareu, desengalavernaran

INDICATIU CONDICIONAL: desengalavernaria, desengalavernaries, desengalavernaria, desengalavernaríem, desengalavernaríeu, desengalavernarien

SUBJUNTIU PRESENT: desengalaverni, desengalavernis, desengalaverni, desengalavernem, desengalaverneu, desengalavernin

SUBJUNTIU IMPERFET: desengalavernés, desengalavernessis, desengalavernés, desengalavernéssim, desengalavernéssiu, desengalavernessin

IMPERATIU: desengalaverna, desengalaverni, desengalavernem, desengalaverneu, desengalavernin

->desengan

■desengan

Part. sil.: des_en_gan

m ant i dial Desengany.

->desenganar

desenganar

Part. sil.: des_en_ga_nar

v tr i pron ant i dial Desenganyar.

->desengandulir

■desengandulir

Part. sil.: des_en_gan_du_lir

[de engandulir]

v 1 tr Treure la ganduleria a algú.

2 pron Perdre, algú, la ganduleria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desengandulir

GERUNDI: desengandulint

PARTICIPI: desengandulit, desengandulida, desengandulits, desengandulides

INDICATIU PRESENT: desenganduleixo, desenganduleixes, desenganduleix, desengandulim, desenganduliu, desenganduleixen

INDICATIU IMPERFET: desengandulia, desengandulies, desengandulia, desengandulíem, desengandulíeu, desengandulien

INDICATIU PASSAT: desengandulí, desengandulires, desengandulí, desengandulírem, desengandulíreu, desenganduliren

INDICATIU FUTUR: desenganduliré, desenganduliràs, desengandulirà, desengandulirem, desengandulireu, desenganduliran

INDICATIU CONDICIONAL: desenganduliria, desenganduliries, desenganduliria, desenganduliríem, desenganduliríeu, desengandulirien

SUBJUNTIU PRESENT: desenganduleixi, desenganduleixis, desenganduleixi, desengandulim, desenganduliu, desenganduleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desengandulís, desengandulissis, desengandulís, desengandulíssim, desengandulíssiu, desengandulissin

IMPERATIU: desenganduleix, desenganduleixi, desengandulim, desenganduliu, desenganduleixin

->desenganxar

■desenganxar

Part. sil.: des_en_gan_xar

[de enganxar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v 1 tr Fer cessar d’estar enganxat.

2 pron Cessar d’estar enganxat.

3 pron fig i col·loq Alliberar-se de l’addicció (a una droga).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenganxar

GERUNDI: desenganxant

PARTICIPI: desenganxat, desenganxada, desenganxats, desenganxades

INDICATIU PRESENT: desenganxo, desenganxes, desenganxa, desenganxem, desenganxeu, desenganxen

INDICATIU IMPERFET: desenganxava, desenganxaves, desenganxava, desenganxàvem, desenganxàveu, desenganxaven

INDICATIU PASSAT: desenganxí, desenganxares, desenganxà, desenganxàrem, desenganxàreu, desenganxaren

INDICATIU FUTUR: desenganxaré, desenganxaràs, desenganxarà, desenganxarem, desenganxareu, desenganxaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenganxaria, desenganxaries, desenganxaria, desenganxaríem, desenganxaríeu, desenganxarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenganxi, desenganxis, desenganxi, desenganxem, desenganxeu, desenganxin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenganxés, desenganxessis, desenganxés, desenganxéssim, desenganxéssiu, desenganxessin

IMPERATIU: desenganxa, desenganxi, desenganxem, desenganxeu, desenganxin

->desengany

■desengany

Part. sil.: des_en_gany

[de desenganyar]

m 1 Acció de desenganyar o de desenganyar-se;

2 l’efecte.

->desenganyar

■desenganyar

Part. sil.: des_en_ga_nyar

[de enganyar; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v 1 tr 1 Treure (algú) de l’engany en què està, treure’l de l’error, desil·lusionar-lo.

2 esp Fer perdre les esperances a un enamorat, a un pretendent, etc.

2 pron 1 Sortir, algú, de l’engany en què està, convèncer-se del seu error, desil·lusionar-se.

2 desenganya’t (o desenganyeu-vos, o desenganyi’s, o desenganyem-nos) Expressió amb què hom recalca que allò que diu, tot i ésser decebedor, desagradable, etc., és veritat. Desenganyem-nos: treballant ningú no es fa ric.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenganyar

GERUNDI: desenganyant

PARTICIPI: desenganyat, desenganyada, desenganyats, desenganyades

INDICATIU PRESENT: desenganyo, desenganyes, desenganya, desenganyem, desenganyeu, desenganyen

INDICATIU IMPERFET: desenganyava, desenganyaves, desenganyava, desenganyàvem, desenganyàveu, desenganyaven

INDICATIU PASSAT: desenganyí, desenganyares, desenganyà, desenganyàrem, desenganyàreu, desenganyaren

INDICATIU FUTUR: desenganyaré, desenganyaràs, desenganyarà, desenganyarem, desenganyareu, desenganyaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenganyaria, desenganyaries, desenganyaria, desenganyaríem, desenganyaríeu, desenganyarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenganyi, desenganyis, desenganyi, desenganyem, desenganyeu, desenganyin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenganyés, desenganyessis, desenganyés, desenganyéssim, desenganyéssiu, desenganyessin

IMPERATIU: desenganya, desenganyi, desenganyem, desenganyeu, desenganyin

->desengatjament

■desengatjament

Part. sil.: des_en_gat_ja_ment

[de desengatjar]

m 1 Acció de desengatjar o de desengatjar-se;

2 l’efecte.

->desengatjar

■desengatjar

Part. sil.: des_en_gat_jar

[de engatjar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v 1 tr Fer cessar d’estar engatjat.

2 pron Rompre, algú, l’engatjament que havia pres de fer alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desengatjar

GERUNDI: desengatjant

PARTICIPI: desengatjat, desengatjada, desengatjats, desengatjades

INDICATIU PRESENT: desengatjo, desengatges, desengatja, desengatgem, desengatgeu, desengatgen

INDICATIU IMPERFET: desengatjava, desengatjaves, desengatjava, desengatjàvem, desengatjàveu, desengatjaven

INDICATIU PASSAT: desengatgí, desengatjares, desengatjà, desengatjàrem, desengatjàreu, desengatjaren

INDICATIU FUTUR: desengatjaré, desengatjaràs, desengatjarà, desengatjarem, desengatjareu, desengatjaran

INDICATIU CONDICIONAL: desengatjaria, desengatjaries, desengatjaria, desengatjaríem, desengatjaríeu, desengatjarien

SUBJUNTIU PRESENT: desengatgi, desengatgis, desengatgi, desengatgem, desengatgeu, desengatgin

SUBJUNTIU IMPERFET: desengatgés, desengatgessis, desengatgés, desengatgéssim, desengatgéssiu, desengatgessin

IMPERATIU: desengatja, desengatgi, desengatgem, desengatgeu, desengatgin

->desengavanyar

■desengavanyar

Part. sil.: des_en_ga_va_nyar

[de engavanyar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v 1 tr Fer cessar d’estar engavanyat.

2 pron Cessar d’estar engavanyat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desengavanyar

GERUNDI: desengavanyant

PARTICIPI: desengavanyat, desengavanyada, desengavanyats, desengavanyades

INDICATIU PRESENT: desengavanyo, desengavanyes, desengavanya, desengavanyem, desengavanyeu, desengavanyen

INDICATIU IMPERFET: desengavanyava, desengavanyaves, desengavanyava, desengavanyàvem, desengavanyàveu, desengavanyaven

INDICATIU PASSAT: desengavanyí, desengavanyares, desengavanyà, desengavanyàrem, desengavanyàreu, desengavanyaren

INDICATIU FUTUR: desengavanyaré, desengavanyaràs, desengavanyarà, desengavanyarem, desengavanyareu, desengavanyaran

INDICATIU CONDICIONAL: desengavanyaria, desengavanyaries, desengavanyaria, desengavanyaríem, desengavanyaríeu, desengavanyarien

SUBJUNTIU PRESENT: desengavanyi, desengavanyis, desengavanyi, desengavanyem, desengavanyeu, desengavanyin

SUBJUNTIU IMPERFET: desengavanyés, desengavanyessis, desengavanyés, desengavanyéssim, desengavanyéssiu, desengavanyessin

IMPERATIU: desengavanya, desengavanyi, desengavanyem, desengavanyeu, desengavanyin

->desengavatxar

■desengavatxar

Part. sil.: des_en_ga_vat_xar

[de gavatx¹]

v dial 1 tr Deixar anar sense contenció (tot el que hom sent el desig o pruïja de dir). Abans de separar-nos, t’he de desengavatxar quatre coses.

2 pron S’estigueren dient el nom del porc fins que es van haver desengavatxat del tot.

->desengolfar

■desengolfar

Part. sil.: des_en_gol_far

[de engolfar]

v tr Treure els golfos a una porta, a una finestra, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desengolfar

GERUNDI: desengolfant

PARTICIPI: desengolfat, desengolfada, desengolfats, desengolfades

INDICATIU PRESENT: desengolfo, desengolfes, desengolfa, desengolfem, desengolfeu, desengolfen

INDICATIU IMPERFET: desengolfava, desengolfaves, desengolfava, desengolfàvem, desengolfàveu, desengolfaven

INDICATIU PASSAT: desengolfí, desengolfares, desengolfà, desengolfàrem, desengolfàreu, desengolfaren

INDICATIU FUTUR: desengolfaré, desengolfaràs, desengolfarà, desengolfarem, desengolfareu, desengolfaran

INDICATIU CONDICIONAL: desengolfaria, desengolfaries, desengolfaria, desengolfaríem, desengolfaríeu, desengolfarien

SUBJUNTIU PRESENT: desengolfi, desengolfis, desengolfi, desengolfem, desengolfeu, desengolfin

SUBJUNTIU IMPERFET: desengolfés, desengolfessis, desengolfés, desengolféssim, desengolféssiu, desengolfessin

IMPERATIU: desengolfa, desengolfi, desengolfem, desengolfeu, desengolfin

->desengomar

■desengomar

Part. sil.: des_en_go_mar

[de engomar]

v 1 tr Llevar la goma d’una cosa engomada.

2 pron Anar-se’n la goma d’una cosa engomada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desengomar

GERUNDI: desengomant

PARTICIPI: desengomat, desengomada, desengomats, desengomades

INDICATIU PRESENT: desengomo, desengomes, desengoma, desengomem, desengomeu, desengomen

INDICATIU IMPERFET: desengomava, desengomaves, desengomava, desengomàvem, desengomàveu, desengomaven

INDICATIU PASSAT: desengomí, desengomares, desengomà, desengomàrem, desengomàreu, desengomaren

INDICATIU FUTUR: desengomaré, desengomaràs, desengomarà, desengomarem, desengomareu, desengomaran

INDICATIU CONDICIONAL: desengomaria, desengomaries, desengomaria, desengomaríem, desengomaríeu, desengomarien

SUBJUNTIU PRESENT: desengomi, desengomis, desengomi, desengomem, desengomeu, desengomin

SUBJUNTIU IMPERFET: desengomés, desengomessis, desengomés, desengoméssim, desengoméssiu, desengomessin

IMPERATIU: desengoma, desengomi, desengomem, desengomeu, desengomin

->desengorjar

■desengorjar

Part. sil.: des_en_gor_jar

[de engorjar]

v tr Treure de la gorja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desengorjar

GERUNDI: desengorjant

PARTICIPI: desengorjat, desengorjada, desengorjats, desengorjades

INDICATIU PRESENT: desengorjo, desengorges, desengorja, desengorgem, desengorgeu, desengorgen

INDICATIU IMPERFET: desengorjava, desengorjaves, desengorjava, desengorjàvem, desengorjàveu, desengorjaven

INDICATIU PASSAT: desengorgí, desengorjares, desengorjà, desengorjàrem, desengorjàreu, desengorjaren

INDICATIU FUTUR: desengorjaré, desengorjaràs, desengorjarà, desengorjarem, desengorjareu, desengorjaran

INDICATIU CONDICIONAL: desengorjaria, desengorjaries, desengorjaria, desengorjaríem, desengorjaríeu, desengorjarien

SUBJUNTIU PRESENT: desengorgi, desengorgis, desengorgi, desengorgem, desengorgeu, desengorgin

SUBJUNTIU IMPERFET: desengorgés, desengorgessis, desengorgés, desengorgéssim, desengorgéssiu, desengorgessin

IMPERATIU: desengorja, desengorgi, desengorgem, desengorgeu, desengorgin

->desengormandir

■desengormandir

Part. sil.: des_en_gor_man_dir

[de engormandir]

v 1 tr Fer cessar d’estar engormandit.

2 pron Cessar d’estar engormandit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desengormandir

GERUNDI: desengormandint

PARTICIPI: desengormandit, desengormandida, desengormandits, desengormandides

INDICATIU PRESENT: desengormandeixo, desengormandeixes, desengormandeix, desengormandim, desengormandiu, desengormandeixen

INDICATIU IMPERFET: desengormandia, desengormandies, desengormandia, desengormandíem, desengormandíeu, desengormandien

INDICATIU PASSAT: desengormandí, desengormandires, desengormandí, desengormandírem, desengormandíreu, desengormandiren

INDICATIU FUTUR: desengormandiré, desengormandiràs, desengormandirà, desengormandirem, desengormandireu, desengormandiran

INDICATIU CONDICIONAL: desengormandiria, desengormandiries, desengormandiria, desengormandiríem, desengormandiríeu, desengormandirien

SUBJUNTIU PRESENT: desengormandeixi, desengormandeixis, desengormandeixi, desengormandim, desengormandiu, desengormandeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desengormandís, desengormandissis, desengormandís, desengormandíssim, desengormandíssiu, desengormandissin

IMPERATIU: desengormandeix, desengormandeixi, desengormandim, desengormandiu, desengormandeixin

->desengorroniment

■desengorroniment

Part. sil.: des_en_gor_ro_ni_ment

[de desengorronir]

m Acció de desengorronir o de desengorronir-se.

->desengorronir

■desengorronir

Part. sil.: des_en_gor_ro_nir

[de engorronir]

v 1 tr Fer cessar d’estar engorronit.

2 pron Cessar d’estar engorronit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desengorronir

GERUNDI: desengorronint

PARTICIPI: desengorronit, desengorronida, desengorronits, desengorronides

INDICATIU PRESENT: desengorroneixo, desengorroneixes, desengorroneix, desengorronim, desengorroniu, desengorroneixen

INDICATIU IMPERFET: desengorronia, desengorronies, desengorronia, desengorroníem, desengorroníeu, desengorronien

INDICATIU PASSAT: desengorroní, desengorronires, desengorroní, desengorronírem, desengorroníreu, desengorroniren

INDICATIU FUTUR: desengorroniré, desengorroniràs, desengorronirà, desengorronirem, desengorronireu, desengorroniran

INDICATIU CONDICIONAL: desengorroniria, desengorroniries, desengorroniria, desengorroniríem, desengorroniríeu, desengorronirien

SUBJUNTIU PRESENT: desengorroneixi, desengorroneixis, desengorroneixi, desengorronim, desengorroniu, desengorroneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desengorronís, desengorronissis, desengorronís, desengorroníssim, desengorroníssiu, desengorronissin

IMPERATIU: desengorroneix, desengorroneixi, desengorronim, desengorroniu, desengorroneixin

->desengramponador

■desengramponador

Part. sil.: des_en_gram_po_na_dor

[de desengramponar]

m dial OFIC Tornavís.

->desengramponar

desengramponar

Part. sil.: des_en_gram_po_nar

[de des- i engramponar, der. de grampó]

v tr dial OFIC Descargolar un vis, un pern, etc.

->desengranar

desengranar

Part. sil.: des_en_gra_nar

[de engranar]

v tr TECNOL Separar dues coses que estan engranades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desengranar

GERUNDI: desengranant

PARTICIPI: desengranat, desengranada, desengranats, desengranades

INDICATIU PRESENT: desengrano, desengranes, desengrana, desengranem, desengraneu, desengranen

INDICATIU IMPERFET: desengranava, desengranaves, desengranava, desengranàvem, desengranàveu, desengranaven

INDICATIU PASSAT: desengraní, desengranares, desengranà, desengranàrem, desengranàreu, desengranaren

INDICATIU FUTUR: desengranaré, desengranaràs, desengranarà, desengranarem, desengranareu, desengranaran

INDICATIU CONDICIONAL: desengranaria, desengranaries, desengranaria, desengranaríem, desengranaríeu, desengranarien

SUBJUNTIU PRESENT: desengrani, desengranis, desengrani, desengranem, desengraneu, desengranin

SUBJUNTIU IMPERFET: desengranés, desengranessis, desengranés, desengranéssim, desengranéssiu, desengranessin

IMPERATIU: desengrana, desengrani, desengranem, desengraneu, desengranin

->desengrapadora

■desengrapadora

Part. sil.: des_en_gra_pa_do_ra

[de engrapadora]

f Desgrapadora.

->desengravar

■desengravar

Part. sil.: des_en_gra_var

[de engravar]

v tr Desfer l’engravat d’una carretera, d’un carrer, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desengravar

GERUNDI: desengravant

PARTICIPI: desengravat, desengravada, desengravats, desengravades

INDICATIU PRESENT: desengravo, desengraves, desengrava, desengravem, desengraveu, desengraven

INDICATIU IMPERFET: desengravava, desengravaves, desengravava, desengravàvem, desengravàveu, desengravaven

INDICATIU PASSAT: desengraví, desengravares, desengravà, desengravàrem, desengravàreu, desengravaren

INDICATIU FUTUR: desengravaré, desengravaràs, desengravarà, desengravarem, desengravareu, desengravaran

INDICATIU CONDICIONAL: desengravaria, desengravaries, desengravaria, desengravaríem, desengravaríeu, desengravarien

SUBJUNTIU PRESENT: desengravi, desengravis, desengravi, desengravem, desengraveu, desengravin

SUBJUNTIU IMPERFET: desengravés, desengravessis, desengravés, desengravéssim, desengravéssiu, desengravessin

IMPERATIU: desengrava, desengravi, desengravem, desengraveu, desengravin

->desengreixar

■desengreixar

Part. sil.: des_en_grei_xar

[de engreixar]

v 1 tr Fer perdre greix.

2 pron Esdevenir prim.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desengreixar

GERUNDI: desengreixant

PARTICIPI: desengreixat, desengreixada, desengreixats, desengreixades

INDICATIU PRESENT: desengreixo, desengreixes, desengreixa, desengreixem, desengreixeu, desengreixen

INDICATIU IMPERFET: desengreixava, desengreixaves, desengreixava, desengreixàvem, desengreixàveu, desengreixaven

INDICATIU PASSAT: desengreixí, desengreixares, desengreixà, desengreixàrem, desengreixàreu, desengreixaren

INDICATIU FUTUR: desengreixaré, desengreixaràs, desengreixarà, desengreixarem, desengreixareu, desengreixaran

INDICATIU CONDICIONAL: desengreixaria, desengreixaries, desengreixaria, desengreixaríem, desengreixaríeu, desengreixarien

SUBJUNTIU PRESENT: desengreixi, desengreixis, desengreixi, desengreixem, desengreixeu, desengreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desengreixés, desengreixessis, desengreixés, desengreixéssim, desengreixéssiu, desengreixessin

IMPERATIU: desengreixa, desengreixi, desengreixem, desengreixeu, desengreixin

->desengrescament

■desengrescament

Part. sil.: des_en_gres_ca_ment

[de desengrescar]

m 1 Acció de desengrescar o de desengrescar-se;

2 l’efecte.

->desengrescar

■desengrescar

Part. sil.: des_en_gres_car

[de engrescar]

v 1 tr Fer cessar d’estar engrescat.

2 pron Cessar d’estar engrescat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desengrescar

GERUNDI: desengrescant

PARTICIPI: desengrescat, desengrescada, desengrescats, desengrescades

INDICATIU PRESENT: desengresco, desengresques, desengresca, desengresquem, desengresqueu, desengresquen

INDICATIU IMPERFET: desengrescava, desengrescaves, desengrescava, desengrescàvem, desengrescàveu, desengrescaven

INDICATIU PASSAT: desengresquí, desengrescares, desengrescà, desengrescàrem, desengrescàreu, desengrescaren

INDICATIU FUTUR: desengrescaré, desengrescaràs, desengrescarà, desengrescarem, desengrescareu, desengrescaran

INDICATIU CONDICIONAL: desengrescaria, desengrescaries, desengrescaria, desengrescaríem, desengrescaríeu, desengrescarien

SUBJUNTIU PRESENT: desengresqui, desengresquis, desengresqui, desengresquem, desengresqueu, desengresquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desengresqués, desengresquessis, desengresqués, desengresquéssim, desengresquéssiu, desengresquessin

IMPERATIU: desengresca, desengresqui, desengresquem, desengresqueu, desengresquin

->desengrevir

■desengrevir

Part. sil.: des_en_gre_vir

v tr ant Fer menys greu; alleujar.

->desengrillonar

■desengrillonar

Part. sil.: des_en_gri_llo_nar

[de engrillonar]

v tr Fer cessar d’estar engrillonat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desengrillonar

GERUNDI: desengrillonant

PARTICIPI: desengrillonat, desengrillonada, desengrillonats, desengrillonades

INDICATIU PRESENT: desengrillono, desengrillones, desengrillona, desengrillonem, desengrilloneu, desengrillonen

INDICATIU IMPERFET: desengrillonava, desengrillonaves, desengrillonava, desengrillonàvem, desengrillonàveu, desengrillonaven

INDICATIU PASSAT: desengrilloní, desengrillonares, desengrillonà, desengrillonàrem, desengrillonàreu, desengrillonaren

INDICATIU FUTUR: desengrillonaré, desengrillonaràs, desengrillonarà, desengrillonarem, desengrillonareu, desengrillonaran

INDICATIU CONDICIONAL: desengrillonaria, desengrillonaries, desengrillonaria, desengrillonaríem, desengrillonaríeu, desengrillonarien

SUBJUNTIU PRESENT: desengrilloni, desengrillonis, desengrilloni, desengrillonem, desengrilloneu, desengrillonin

SUBJUNTIU IMPERFET: desengrillonés, desengrillonessis, desengrillonés, desengrillonéssim, desengrillonéssiu, desengrillonessin

IMPERATIU: desengrillona, desengrilloni, desengrillonem, desengrilloneu, desengrillonin

->desengruixir

■desengruixir

Part. sil.: des_en_grui_xir

[de engruixir; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

v 1 tr Disminuir el gruix d’una cosa.

2 pron Perdre gruix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desengruixir

GERUNDI: desengruixint

PARTICIPI: desengruixit, desengruixida, desengruixits, desengruixides

INDICATIU PRESENT: desengruixeixo, desengruixeixes, desengruixeix, desengruixim, desengruixiu, desengruixeixen

INDICATIU IMPERFET: desengruixia, desengruixies, desengruixia, desengruixíem, desengruixíeu, desengruixien

INDICATIU PASSAT: desengruixí, desengruixires, desengruixí, desengruixírem, desengruixíreu, desengruixiren

INDICATIU FUTUR: desengruixiré, desengruixiràs, desengruixirà, desengruixirem, desengruixireu, desengruixiran

INDICATIU CONDICIONAL: desengruixiria, desengruixiries, desengruixiria, desengruixiríem, desengruixiríeu, desengruixirien

SUBJUNTIU PRESENT: desengruixeixi, desengruixeixis, desengruixeixi, desengruixim, desengruixiu, desengruixeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desengruixís, desengruixissis, desengruixís, desengruixíssim, desengruixíssiu, desengruixissin

IMPERATIU: desengruixeix, desengruixeixi, desengruixim, desengruixiu, desengruixeixin

->desengrutar

■desengrutar

Part. sil.: des_en_gru_tar

[de engrutar]

v 1 tr Treure l’engrut d’una cosa.

2 pron Anar-se’n l’engrut.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desengrutar

GERUNDI: desengrutant

PARTICIPI: desengrutat, desengrutada, desengrutats, desengrutades

INDICATIU PRESENT: desengruto, desengrutes, desengruta, desengrutem, desengruteu, desengruten

INDICATIU IMPERFET: desengrutava, desengrutaves, desengrutava, desengrutàvem, desengrutàveu, desengrutaven

INDICATIU PASSAT: desengrutí, desengrutares, desengrutà, desengrutàrem, desengrutàreu, desengrutaren

INDICATIU FUTUR: desengrutaré, desengrutaràs, desengrutarà, desengrutarem, desengrutareu, desengrutaran

INDICATIU CONDICIONAL: desengrutaria, desengrutaries, desengrutaria, desengrutaríem, desengrutaríeu, desengrutarien

SUBJUNTIU PRESENT: desengruti, desengrutis, desengruti, desengrutem, desengruteu, desengrutin

SUBJUNTIU IMPERFET: desengrutés, desengrutessis, desengrutés, desengrutéssim, desengrutéssiu, desengrutessin

IMPERATIU: desengruta, desengruti, desengrutem, desengruteu, desengrutin

->desenguantar

■desenguantar

Part. sil.: des_en_guan_tar

[de enguantar]

v 1 tr Treure els guants o un guant.

2 pron Treure’s els guants o un guant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenguantar

GERUNDI: desenguantant

PARTICIPI: desenguantat, desenguantada, desenguantats, desenguantades

INDICATIU PRESENT: desenguanto, desenguantes, desenguanta, desenguantem, desenguanteu, desenguanten

INDICATIU IMPERFET: desenguantava, desenguantaves, desenguantava, desenguantàvem, desenguantàveu, desenguantaven

INDICATIU PASSAT: desenguantí, desenguantares, desenguantà, desenguantàrem, desenguantàreu, desenguantaren

INDICATIU FUTUR: desenguantaré, desenguantaràs, desenguantarà, desenguantarem, desenguantareu, desenguantaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenguantaria, desenguantaries, desenguantaria, desenguantaríem, desenguantaríeu, desenguantarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenguanti, desenguantis, desenguanti, desenguantem, desenguanteu, desenguantin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenguantés, desenguantessis, desenguantés, desenguantéssim, desenguantéssiu, desenguantessin

IMPERATIU: desenguanta, desenguanti, desenguantem, desenguanteu, desenguantin

->desenguerxir

■desenguerxir

Part. sil.: des_en_guer_xir

[de enguerxir]

v 1 tr Posar plana una cosa enguerxida, guerxa.

2 pron Desenguerxir-se una post.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenguerxir

GERUNDI: desenguerxint

PARTICIPI: desenguerxit, desenguerxida, desenguerxits, desenguerxides

INDICATIU PRESENT: desenguerxeixo, desenguerxeixes, desenguerxeix, desenguerxim, desenguerxiu, desenguerxeixen

INDICATIU IMPERFET: desenguerxia, desenguerxies, desenguerxia, desenguerxíem, desenguerxíeu, desenguerxien

INDICATIU PASSAT: desenguerxí, desenguerxires, desenguerxí, desenguerxírem, desenguerxíreu, desenguerxiren

INDICATIU FUTUR: desenguerxiré, desenguerxiràs, desenguerxirà, desenguerxirem, desenguerxireu, desenguerxiran

INDICATIU CONDICIONAL: desenguerxiria, desenguerxiries, desenguerxiria, desenguerxiríem, desenguerxiríeu, desenguerxirien

SUBJUNTIU PRESENT: desenguerxeixi, desenguerxeixis, desenguerxeixi, desenguerxim, desenguerxiu, desenguerxeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenguerxís, desenguerxissis, desenguerxís, desenguerxíssim, desenguerxíssiu, desenguerxissin

IMPERATIU: desenguerxeix, desenguerxeixi, desenguerxim, desenguerxiu, desenguerxeixin

->desenguixar

■desenguixar

Part. sil.: des_en_gui_xar

[de enguixar]

v tr Treure el guix a una cosa enguixada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenguixar

GERUNDI: desenguixant

PARTICIPI: desenguixat, desenguixada, desenguixats, desenguixades

INDICATIU PRESENT: desenguixo, desenguixes, desenguixa, desenguixem, desenguixeu, desenguixen

INDICATIU IMPERFET: desenguixava, desenguixaves, desenguixava, desenguixàvem, desenguixàveu, desenguixaven

INDICATIU PASSAT: desenguixí, desenguixares, desenguixà, desenguixàrem, desenguixàreu, desenguixaren

INDICATIU FUTUR: desenguixaré, desenguixaràs, desenguixarà, desenguixarem, desenguixareu, desenguixaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenguixaria, desenguixaries, desenguixaria, desenguixaríem, desenguixaríeu, desenguixarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenguixi, desenguixis, desenguixi, desenguixem, desenguixeu, desenguixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenguixés, desenguixessis, desenguixés, desenguixéssim, desenguixéssiu, desenguixessin

IMPERATIU: desenguixa, desenguixi, desenguixem, desenguixeu, desenguixin

->desenjovar

■desenjovar

Part. sil.: des_en_jo_var

[de enjovar]

v tr Llevar el jou a un animal enjovat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenjovar

GERUNDI: desenjovant

PARTICIPI: desenjovat, desenjovada, desenjovats, desenjovades

INDICATIU PRESENT: desenjovo, desenjoves, desenjova, desenjovem, desenjoveu, desenjoven

INDICATIU IMPERFET: desenjovava, desenjovaves, desenjovava, desenjovàvem, desenjovàveu, desenjovaven

INDICATIU PASSAT: desenjoví, desenjovares, desenjovà, desenjovàrem, desenjovàreu, desenjovaren

INDICATIU FUTUR: desenjovaré, desenjovaràs, desenjovarà, desenjovarem, desenjovareu, desenjovaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenjovaria, desenjovaries, desenjovaria, desenjovaríem, desenjovaríeu, desenjovarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenjovi, desenjovis, desenjovi, desenjovem, desenjoveu, desenjovin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenjovés, desenjovessis, desenjovés, desenjovéssim, desenjovéssiu, desenjovessin

IMPERATIU: desenjova, desenjovi, desenjovem, desenjoveu, desenjovin

->desenllaç

■desenllaç

Part. sil.: des_en_llaç

[de desenllaçar]

m 1 1 Acció de desenllaçar o de desenllaçar-se;

2 l’efecte.

2 esp 1 TEAT i LIT Esdeveniment final que resol les complicacions d’una acció dramàtica, èpica, etc.

2 Allò que porta la solució d’un afer difícil, d’un conflicte, etc.

->desenllacar

■desenllacar

Part. sil.: des_en_lla_car

[de enllacar]

v tr Fer cessar d’estar enllacat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenllacar

GERUNDI: desenllacant

PARTICIPI: desenllacat, desenllacada, desenllacats, desenllacades

INDICATIU PRESENT: desenllaco, desenllaques, desenllaca, desenllaquem, desenllaqueu, desenllaquen

INDICATIU IMPERFET: desenllacava, desenllacaves, desenllacava, desenllacàvem, desenllacàveu, desenllacaven

INDICATIU PASSAT: desenllaquí, desenllacares, desenllacà, desenllacàrem, desenllacàreu, desenllacaren

INDICATIU FUTUR: desenllacaré, desenllacaràs, desenllacarà, desenllacarem, desenllacareu, desenllacaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenllacaria, desenllacaries, desenllacaria, desenllacaríem, desenllacaríeu, desenllacarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenllaqui, desenllaquis, desenllaqui, desenllaquem, desenllaqueu, desenllaquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenllaqués, desenllaquessis, desenllaqués, desenllaquéssim, desenllaquéssiu, desenllaquessin

IMPERATIU: desenllaca, desenllaqui, desenllaquem, desenllaqueu, desenllaquin

->desenllaçar

■desenllaçar

Part. sil.: des_en_lla_çar

[de enllaçar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 1 tr Fer cessar d’estar enllaçat.

2 pron Cessar d’estar enllaçat.

2 1 tr Donar desenllaç 2.

2 pron Tenir un desenllaç.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenllaçar

GERUNDI: desenllaçant

PARTICIPI: desenllaçat, desenllaçada, desenllaçats, desenllaçades

INDICATIU PRESENT: desenllaço, desenllaces, desenllaça, desenllacem, desenllaceu, desenllacen

INDICATIU IMPERFET: desenllaçava, desenllaçaves, desenllaçava, desenllaçàvem, desenllaçàveu, desenllaçaven

INDICATIU PASSAT: desenllací, desenllaçares, desenllaçà, desenllaçàrem, desenllaçàreu, desenllaçaren

INDICATIU FUTUR: desenllaçaré, desenllaçaràs, desenllaçarà, desenllaçarem, desenllaçareu, desenllaçaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenllaçaria, desenllaçaries, desenllaçaria, desenllaçaríem, desenllaçaríeu, desenllaçarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenllaci, desenllacis, desenllaci, desenllacem, desenllaceu, desenllacin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenllacés, desenllacessis, desenllacés, desenllacéssim, desenllacéssiu, desenllacessin

IMPERATIU: desenllaça, desenllaci, desenllacem, desenllaceu, desenllacin

->desenllaminir

■desenllaminir

Part. sil.: des_en_lla_mi_nir

[de enllaminir; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr i pron Desenllepolir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenllaminir

GERUNDI: desenllaminint

PARTICIPI: desenllaminit, desenllaminida, desenllaminits, desenllaminides

INDICATIU PRESENT: desenllamineixo, desenllamineixes, desenllamineix, desenllaminim, desenllaminiu, desenllamineixen

INDICATIU IMPERFET: desenllaminia, desenllaminies, desenllaminia, desenllaminíem, desenllaminíeu, desenllaminien

INDICATIU PASSAT: desenllaminí, desenllaminires, desenllaminí, desenllaminírem, desenllaminíreu, desenllaminiren

INDICATIU FUTUR: desenllaminiré, desenllaminiràs, desenllaminirà, desenllaminirem, desenllaminireu, desenllaminiran

INDICATIU CONDICIONAL: desenllaminiria, desenllaminiries, desenllaminiria, desenllaminiríem, desenllaminiríeu, desenllaminirien

SUBJUNTIU PRESENT: desenllamineixi, desenllamineixis, desenllamineixi, desenllaminim, desenllaminiu, desenllamineixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenllaminís, desenllaminissis, desenllaminís, desenllaminíssim, desenllaminíssiu, desenllaminissin

IMPERATIU: desenllamineix, desenllamineixi, desenllaminim, desenllaminiu, desenllamineixin

->desenllardar

■desenllardar

Part. sil.: des_en_llar_dar

[de enllardar]

v tr 1 Treure el llard d’una cosa enllardada. Desenllardar una vianda.

2 esp Netejar (una cosa enllardada).

3 ALIM Desgreixar la carn del porc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenllardar

GERUNDI: desenllardant

PARTICIPI: desenllardat, desenllardada, desenllardats, desenllardades

INDICATIU PRESENT: desenllardo, desenllardes, desenllarda, desenllardem, desenllardeu, desenllarden

INDICATIU IMPERFET: desenllardava, desenllardaves, desenllardava, desenllardàvem, desenllardàveu, desenllardaven

INDICATIU PASSAT: desenllardí, desenllardares, desenllardà, desenllardàrem, desenllardàreu, desenllardaren

INDICATIU FUTUR: desenllardaré, desenllardaràs, desenllardarà, desenllardarem, desenllardareu, desenllardaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenllardaria, desenllardaries, desenllardaria, desenllardaríem, desenllardaríeu, desenllardarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenllardi, desenllardis, desenllardi, desenllardem, desenllardeu, desenllardin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenllardés, desenllardessis, desenllardés, desenllardéssim, desenllardéssiu, desenllardessin

IMPERATIU: desenllarda, desenllardi, desenllardem, desenllardeu, desenllardin

->desenllardissar

■desenllardissar

Part. sil.: des_en_llar_dis_sar

[de enllardissar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr Netejar (una cosa enllardissada).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenllardissar

GERUNDI: desenllardissant

PARTICIPI: desenllardissat, desenllardissada, desenllardissats, desenllardissades

INDICATIU PRESENT: desenllardisso, desenllardisses, desenllardissa, desenllardissem, desenllardisseu, desenllardissen

INDICATIU IMPERFET: desenllardissava, desenllardissaves, desenllardissava, desenllardissàvem, desenllardissàveu, desenllardissaven

INDICATIU PASSAT: desenllardissí, desenllardissares, desenllardissà, desenllardissàrem, desenllardissàreu, desenllardissaren

INDICATIU FUTUR: desenllardissaré, desenllardissaràs, desenllardissarà, desenllardissarem, desenllardissareu, desenllardissaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenllardissaria, desenllardissaries, desenllardissaria, desenllardissaríem, desenllardissaríeu, desenllardissarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenllardissi, desenllardissis, desenllardissi, desenllardissem, desenllardisseu, desenllardissin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenllardissés, desenllardissessis, desenllardissés, desenllardisséssim, desenllardisséssiu, desenllardissessin

IMPERATIU: desenllardissa, desenllardissi, desenllardissem, desenllardisseu, desenllardissin

->desenllatar

■desenllatar

Part. sil.: des_en_lla_tar

[de enllatar]

v tr Treure les llates de la coberta d’una casa, d’una nau, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenllatar

GERUNDI: desenllatant

PARTICIPI: desenllatat, desenllatada, desenllatats, desenllatades

INDICATIU PRESENT: desenllato, desenllates, desenllata, desenllatem, desenllateu, desenllaten

INDICATIU IMPERFET: desenllatava, desenllataves, desenllatava, desenllatàvem, desenllatàveu, desenllataven

INDICATIU PASSAT: desenllatí, desenllatares, desenllatà, desenllatàrem, desenllatàreu, desenllataren

INDICATIU FUTUR: desenllataré, desenllataràs, desenllatarà, desenllatarem, desenllatareu, desenllataran

INDICATIU CONDICIONAL: desenllataria, desenllataries, desenllataria, desenllataríem, desenllataríeu, desenllatarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenllati, desenllatis, desenllati, desenllatem, desenllateu, desenllatin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenllatés, desenllatessis, desenllatés, desenllatéssim, desenllatéssiu, desenllatessin

IMPERATIU: desenllata, desenllati, desenllatem, desenllateu, desenllatin

->desenllefernar

■desenllefernar

Part. sil.: des_en_lle_fer_nar

[de enllefernar]

v tr Netejar una cosa enllefernada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenllefernar

GERUNDI: desenllefernant

PARTICIPI: desenllefernat, desenllefernada, desenllefernats, desenllefernades

INDICATIU PRESENT: desenlleferno, desenllefernes, desenlleferna, desenllefernem, desenlleferneu, desenllefernen

INDICATIU IMPERFET: desenllefernava, desenllefernaves, desenllefernava, desenllefernàvem, desenllefernàveu, desenllefernaven

INDICATIU PASSAT: desenlleferní, desenllefernares, desenllefernà, desenllefernàrem, desenllefernàreu, desenllefernaren

INDICATIU FUTUR: desenllefernaré, desenllefernaràs, desenllefernarà, desenllefernarem, desenllefernareu, desenllefernaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenllefernaria, desenllefernaries, desenllefernaria, desenllefernaríem, desenllefernaríeu, desenllefernarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenlleferni, desenllefernis, desenlleferni, desenllefernem, desenlleferneu, desenllefernin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenllefernés, desenllefernessis, desenllefernés, desenllefernéssim, desenllefernéssiu, desenllefernessin

IMPERATIU: desenlleferna, desenlleferni, desenllefernem, desenlleferneu, desenllefernin

->desenllefiscar

■desenllefiscar

Part. sil.: des_en_lle_fis_car

[de enllefiscar]

v tr Netejar una cosa enllefiscada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenllefiscar

GERUNDI: desenllefiscant

PARTICIPI: desenllefiscat, desenllefiscada, desenllefiscats, desenllefiscades

INDICATIU PRESENT: desenllefisco, desenllefisques, desenllefisca, desenllefisquem, desenllefisqueu, desenllefisquen

INDICATIU IMPERFET: desenllefiscava, desenllefiscaves, desenllefiscava, desenllefiscàvem, desenllefiscàveu, desenllefiscaven

INDICATIU PASSAT: desenllefisquí, desenllefiscares, desenllefiscà, desenllefiscàrem, desenllefiscàreu, desenllefiscaren

INDICATIU FUTUR: desenllefiscaré, desenllefiscaràs, desenllefiscarà, desenllefiscarem, desenllefiscareu, desenllefiscaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenllefiscaria, desenllefiscaries, desenllefiscaria, desenllefiscaríem, desenllefiscaríeu, desenllefiscarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenllefisqui, desenllefisquis, desenllefisqui, desenllefisquem, desenllefisqueu, desenllefisquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenllefisqués, desenllefisquessis, desenllefisqués, desenllefisquéssim, desenllefisquéssiu, desenllefisquessin

IMPERATIU: desenllefisca, desenllefisqui, desenllefisquem, desenllefisqueu, desenllefisquin

->desenlleganyar

■desenlleganyar

Part. sil.: des_en_lle_ga_nyar

[de enlleganyar-se]

v 1 tr Fer cessar d’estar enlleganyat.

2 pron Cessar d’estar enlleganyat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenlleganyar

GERUNDI: desenlleganyant

PARTICIPI: desenlleganyat, desenlleganyada, desenlleganyats, desenlleganyades

INDICATIU PRESENT: desenlleganyo, desenlleganyes, desenlleganya, desenlleganyem, desenlleganyeu, desenlleganyen

INDICATIU IMPERFET: desenlleganyava, desenlleganyaves, desenlleganyava, desenlleganyàvem, desenlleganyàveu, desenlleganyaven

INDICATIU PASSAT: desenlleganyí, desenlleganyares, desenlleganyà, desenlleganyàrem, desenlleganyàreu, desenlleganyaren

INDICATIU FUTUR: desenlleganyaré, desenlleganyaràs, desenlleganyarà, desenlleganyarem, desenlleganyareu, desenlleganyaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenlleganyaria, desenlleganyaries, desenlleganyaria, desenlleganyaríem, desenlleganyaríeu, desenlleganyarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenlleganyi, desenlleganyis, desenlleganyi, desenlleganyem, desenlleganyeu, desenlleganyin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenlleganyés, desenlleganyessis, desenlleganyés, desenlleganyéssim, desenlleganyéssiu, desenlleganyessin

IMPERATIU: desenlleganya, desenlleganyi, desenlleganyem, desenlleganyeu, desenlleganyin

->desenllepissar

■desenllepissar

Part. sil.: des_en_lle_pis_sar

[de enllepissar]

v tr Fer cessar d’estar enllepissat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenllepissar

GERUNDI: desenllepissant

PARTICIPI: desenllepissat, desenllepissada, desenllepissats, desenllepissades

INDICATIU PRESENT: desenllepisso, desenllepisses, desenllepissa, desenllepissem, desenllepisseu, desenllepissen

INDICATIU IMPERFET: desenllepissava, desenllepissaves, desenllepissava, desenllepissàvem, desenllepissàveu, desenllepissaven

INDICATIU PASSAT: desenllepissí, desenllepissares, desenllepissà, desenllepissàrem, desenllepissàreu, desenllepissaren

INDICATIU FUTUR: desenllepissaré, desenllepissaràs, desenllepissarà, desenllepissarem, desenllepissareu, desenllepissaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenllepissaria, desenllepissaries, desenllepissaria, desenllepissaríem, desenllepissaríeu, desenllepissarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenllepissi, desenllepissis, desenllepissi, desenllepissem, desenllepisseu, desenllepissin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenllepissés, desenllepissessis, desenllepissés, desenllepisséssim, desenllepisséssiu, desenllepissessin

IMPERATIU: desenllepissa, desenllepissi, desenllepissem, desenllepisseu, desenllepissin

->desenllepolir

■desenllepolir

Part. sil.: des_en_lle_po_lir

[de enllepolir]

v 1 tr Fer cessar d’estar enllepolit.

2 pron Cessar d’estar enllepolit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenllepolir

GERUNDI: desenllepolint

PARTICIPI: desenllepolit, desenllepolida, desenllepolits, desenllepolides

INDICATIU PRESENT: desenllepoleixo, desenllepoleixes, desenllepoleix, desenllepolim, desenllepoliu, desenllepoleixen

INDICATIU IMPERFET: desenllepolia, desenllepolies, desenllepolia, desenllepolíem, desenllepolíeu, desenllepolien

INDICATIU PASSAT: desenllepolí, desenllepolires, desenllepolí, desenllepolírem, desenllepolíreu, desenllepoliren

INDICATIU FUTUR: desenllepoliré, desenllepoliràs, desenllepolirà, desenllepolirem, desenllepolireu, desenllepoliran

INDICATIU CONDICIONAL: desenllepoliria, desenllepoliries, desenllepoliria, desenllepoliríem, desenllepoliríeu, desenllepolirien

SUBJUNTIU PRESENT: desenllepoleixi, desenllepoleixis, desenllepoleixi, desenllepolim, desenllepoliu, desenllepoleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenllepolís, desenllepolissis, desenllepolís, desenllepolíssim, desenllepolíssiu, desenllepolissin

IMPERATIU: desenllepoleix, desenllepoleixi, desenllepolim, desenllepoliu, desenllepoleixin

->desenlletgir

■desenlletgir

Part. sil.: des_en_llet_gir

[de enlletgir; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr Treure, disminuir, la lletjor d’algú o d’alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenlletgir

GERUNDI: desenlletgint

PARTICIPI: desenlletgit, desenlletgida, desenlletgits, desenlletgides

INDICATIU PRESENT: desenlletgeixo, desenlletgeixes, desenlletgeix, desenlletgim, desenlletgiu, desenlletgeixen

INDICATIU IMPERFET: desenlletgia, desenlletgies, desenlletgia, desenlletgíem, desenlletgíeu, desenlletgien

INDICATIU PASSAT: desenlletgí, desenlletgires, desenlletgí, desenlletgírem, desenlletgíreu, desenlletgiren

INDICATIU FUTUR: desenlletgiré, desenlletgiràs, desenlletgirà, desenlletgirem, desenlletgireu, desenlletgiran

INDICATIU CONDICIONAL: desenlletgiria, desenlletgiries, desenlletgiria, desenlletgiríem, desenlletgiríeu, desenlletgirien

SUBJUNTIU PRESENT: desenlletgeixi, desenlletgeixis, desenlletgeixi, desenlletgim, desenlletgiu, desenlletgeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenlletgís, desenlletgissis, desenlletgís, desenlletgíssim, desenlletgíssiu, desenlletgissin

IMPERATIU: desenlletgeix, desenlletgeixi, desenlletgim, desenlletgiu, desenlletgeixin

->desenllitar

desenllitar

Part. sil.: des_en_lli_tar

[de enllitar]

v tr Fer cessar d’estar enllitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenllitar

GERUNDI: desenllitant

PARTICIPI: desenllitat, desenllitada, desenllitats, desenllitades

INDICATIU PRESENT: desenllito, desenllites, desenllita, desenllitem, desenlliteu, desenlliten

INDICATIU IMPERFET: desenllitava, desenllitaves, desenllitava, desenllitàvem, desenllitàveu, desenllitaven

INDICATIU PASSAT: desenllití, desenllitares, desenllità, desenllitàrem, desenllitàreu, desenllitaren

INDICATIU FUTUR: desenllitaré, desenllitaràs, desenllitarà, desenllitarem, desenllitareu, desenllitaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenllitaria, desenllitaries, desenllitaria, desenllitaríem, desenllitaríeu, desenllitarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenlliti, desenllitis, desenlliti, desenllitem, desenlliteu, desenllitin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenllités, desenllitessis, desenllités, desenllitéssim, desenllitéssiu, desenllitessin

IMPERATIU: desenllita, desenlliti, desenllitem, desenlliteu, desenllitin

->desenllorar

■desenllorar

Part. sil.: des_en_llo_rar

[de enllorar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v 1 tr Netejar (una cosa enllorada).

2 pron Cessar d’estar enllorat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenllorar

GERUNDI: desenllorant

PARTICIPI: desenllorat, desenllorada, desenllorats, desenllorades

INDICATIU PRESENT: desenlloro, desenllores, desenllora, desenllorem, desenlloreu, desenlloren

INDICATIU IMPERFET: desenllorava, desenlloraves, desenllorava, desenlloràvem, desenlloràveu, desenlloraven

INDICATIU PASSAT: desenllorí, desenllorares, desenllorà, desenlloràrem, desenlloràreu, desenlloraren

INDICATIU FUTUR: desenlloraré, desenlloraràs, desenllorarà, desenllorarem, desenllorareu, desenlloraran

INDICATIU CONDICIONAL: desenlloraria, desenlloraries, desenlloraria, desenlloraríem, desenlloraríeu, desenllorarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenllori, desenlloris, desenllori, desenllorem, desenlloreu, desenllorin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenllorés, desenlloressis, desenllorés, desenlloréssim, desenlloréssiu, desenlloressin

IMPERATIU: desenllora, desenllori, desenllorem, desenlloreu, desenllorin

->desenllosar

■desenllosar

Part. sil.: des_en_llo_sar

[de enllosar]

v tr Desfer l’enllosat del soler d’una església, d’un pati, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenllosar

GERUNDI: desenllosant

PARTICIPI: desenllosat, desenllosada, desenllosats, desenllosades

INDICATIU PRESENT: desenlloso, desenlloses, desenllosa, desenllosem, desenlloseu, desenllosen

INDICATIU IMPERFET: desenllosava, desenllosaves, desenllosava, desenllosàvem, desenllosàveu, desenllosaven

INDICATIU PASSAT: desenllosí, desenllosares, desenllosà, desenllosàrem, desenllosàreu, desenllosaren

INDICATIU FUTUR: desenllosaré, desenllosaràs, desenllosarà, desenllosarem, desenllosareu, desenllosaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenllosaria, desenllosaries, desenllosaria, desenllosaríem, desenllosaríeu, desenllosarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenllosi, desenllosis, desenllosi, desenllosem, desenlloseu, desenllosin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenllosés, desenllosessis, desenllosés, desenlloséssim, desenlloséssiu, desenllosessin

IMPERATIU: desenllosa, desenllosi, desenllosem, desenlloseu, desenllosin

->desenllotar

■desenllotar

Part. sil.: des_en_llo_tar

[de enllotar]

v tr Treure el llot que embruta o que cobreix alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenllotar

GERUNDI: desenllotant

PARTICIPI: desenllotat, desenllotada, desenllotats, desenllotades

INDICATIU PRESENT: desenlloto, desenllotes, desenllota, desenllotem, desenlloteu, desenlloten

INDICATIU IMPERFET: desenllotava, desenllotaves, desenllotava, desenllotàvem, desenllotàveu, desenllotaven

INDICATIU PASSAT: desenllotí, desenllotares, desenllotà, desenllotàrem, desenllotàreu, desenllotaren

INDICATIU FUTUR: desenllotaré, desenllotaràs, desenllotarà, desenllotarem, desenllotareu, desenllotaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenllotaria, desenllotaries, desenllotaria, desenllotaríem, desenllotaríeu, desenllotarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenlloti, desenllotis, desenlloti, desenllotem, desenlloteu, desenllotin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenllotés, desenllotessis, desenllotés, desenllotéssim, desenllotéssiu, desenllotessin

IMPERATIU: desenllota, desenlloti, desenllotem, desenlloteu, desenllotin

->desenlluernar

■desenlluernar

Part. sil.: des_en_llu_er_nar

[de enlluernar]

v 1 tr Fer cessar d’estar enlluernat.

2 pron Cessar d’estar enlluernat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenlluernar

GERUNDI: desenlluernant

PARTICIPI: desenlluernat, desenlluernada, desenlluernats, desenlluernades

INDICATIU PRESENT: desenlluerno, desenlluernes, desenlluerna, desenlluernem, desenlluerneu, desenlluernen

INDICATIU IMPERFET: desenlluernava, desenlluernaves, desenlluernava, desenlluernàvem, desenlluernàveu, desenlluernaven

INDICATIU PASSAT: desenlluerní, desenlluernares, desenlluernà, desenlluernàrem, desenlluernàreu, desenlluernaren

INDICATIU FUTUR: desenlluernaré, desenlluernaràs, desenlluernarà, desenlluernarem, desenlluernareu, desenlluernaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenlluernaria, desenlluernaries, desenlluernaria, desenlluernaríem, desenlluernaríeu, desenlluernarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenlluerni, desenlluernis, desenlluerni, desenlluernem, desenlluerneu, desenlluernin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenlluernés, desenlluernessis, desenlluernés, desenlluernéssim, desenlluernéssiu, desenlluernessin

IMPERATIU: desenlluerna, desenlluerni, desenlluernem, desenlluerneu, desenlluernin

->desenllustrar

■desenllustrar

Part. sil.: des_en_llus_trar

[de enllustrar]

v 1 tr Llevar el llustre a una cosa enllustrada.

2 pron Amb la pluja les botes s’han desenllustrat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenllustrar

GERUNDI: desenllustrant

PARTICIPI: desenllustrat, desenllustrada, desenllustrats, desenllustrades

INDICATIU PRESENT: desenllustro, desenllustres, desenllustra, desenllustrem, desenllustreu, desenllustren

INDICATIU IMPERFET: desenllustrava, desenllustraves, desenllustrava, desenllustràvem, desenllustràveu, desenllustraven

INDICATIU PASSAT: desenllustrí, desenllustrares, desenllustrà, desenllustràrem, desenllustràreu, desenllustraren

INDICATIU FUTUR: desenllustraré, desenllustraràs, desenllustrarà, desenllustrarem, desenllustrareu, desenllustraran

INDICATIU CONDICIONAL: desenllustraria, desenllustraries, desenllustraria, desenllustraríem, desenllustraríeu, desenllustrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenllustri, desenllustris, desenllustri, desenllustrem, desenllustreu, desenllustrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenllustrés, desenllustressis, desenllustrés, desenllustréssim, desenllustréssiu, desenllustressin

IMPERATIU: desenllustra, desenllustri, desenllustrem, desenllustreu, desenllustrin

->desennuegar

■desennuegar

Part. sil.: des_en_nu_e_gar

[de ennuegar]

v 1 tr Fer cessar d’estar ennuegat.

2 pron Cessar d’estar ennuegat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desennuegar

GERUNDI: desennuegant

PARTICIPI: desennuegat, desennuegada, desennuegats, desennuegades

INDICATIU PRESENT: desennuego, desennuegues, desennuega, desennueguem, desennuegueu, desennueguen

INDICATIU IMPERFET: desennuegava, desennuegaves, desennuegava, desennuegàvem, desennuegàveu, desennuegaven

INDICATIU PASSAT: desennueguí, desennuegares, desennuegà, desennuegàrem, desennuegàreu, desennuegaren

INDICATIU FUTUR: desennuegaré, desennuegaràs, desennuegarà, desennuegarem, desennuegareu, desennuegaran

INDICATIU CONDICIONAL: desennuegaria, desennuegaries, desennuegaria, desennuegaríem, desennuegaríeu, desennuegarien

SUBJUNTIU PRESENT: desennuegui, desennueguis, desennuegui, desennueguem, desennuegueu, desennueguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desennuegués, desennueguessis, desennuegués, desennueguéssim, desennueguéssiu, desennueguessin

IMPERATIU: desennuega, desennuegui, desennueguem, desennuegueu, desennueguin

->desennuvolar

■desennuvolar

Part. sil.: des_en_nu_vo_lar

[de ennuvolar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr i pron desencapotar 2.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desennuvolar

GERUNDI: desennuvolant

PARTICIPI: desennuvolat, desennuvolada, desennuvolats, desennuvolades

INDICATIU PRESENT: desennuvolo, desennuvoles, desennuvola, desennuvolem, desennuvoleu, desennuvolen

INDICATIU IMPERFET: desennuvolava, desennuvolaves, desennuvolava, desennuvolàvem, desennuvolàveu, desennuvolaven

INDICATIU PASSAT: desennuvolí, desennuvolares, desennuvolà, desennuvolàrem, desennuvolàreu, desennuvolaren

INDICATIU FUTUR: desennuvolaré, desennuvolaràs, desennuvolarà, desennuvolarem, desennuvolareu, desennuvolaran

INDICATIU CONDICIONAL: desennuvolaria, desennuvolaries, desennuvolaria, desennuvolaríem, desennuvolaríeu, desennuvolarien

SUBJUNTIU PRESENT: desennuvoli, desennuvolis, desennuvoli, desennuvolem, desennuvoleu, desennuvolin

SUBJUNTIU IMPERFET: desennuvolés, desennuvolessis, desennuvolés, desennuvoléssim, desennuvoléssiu, desennuvolessin

IMPERATIU: desennuvola, desennuvoli, desennuvolem, desennuvoleu, desennuvolin

->desenquadernar

■desenquadernar

Part. sil.: des_en_qua_der_nar

[de enquadernar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 tr Fer cessar d’estar enquadernat.

2 pron Cessar d’estar enquadernat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenquadernar

GERUNDI: desenquadernant

PARTICIPI: desenquadernat, desenquadernada, desenquadernats, desenquadernades

INDICATIU PRESENT: desenquaderno, desenquadernes, desenquaderna, desenquadernem, desenquaderneu, desenquadernen

INDICATIU IMPERFET: desenquadernava, desenquadernaves, desenquadernava, desenquadernàvem, desenquadernàveu, desenquadernaven

INDICATIU PASSAT: desenquaderní, desenquadernares, desenquadernà, desenquadernàrem, desenquadernàreu, desenquadernaren

INDICATIU FUTUR: desenquadernaré, desenquadernaràs, desenquadernarà, desenquadernarem, desenquadernareu, desenquadernaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenquadernaria, desenquadernaries, desenquadernaria, desenquadernaríem, desenquadernaríeu, desenquadernarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenquaderni, desenquadernis, desenquaderni, desenquadernem, desenquaderneu, desenquadernin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenquadernés, desenquadernessis, desenquadernés, desenquadernéssim, desenquadernéssiu, desenquadernessin

IMPERATIU: desenquaderna, desenquaderni, desenquadernem, desenquaderneu, desenquadernin

->desenquadrar

■desenquadrar

Part. sil.: des_en_qua_drar

[de enquadrar]

v 1 tr Fer cessar d’estar enquadrat.

2 pron Cessar d’estar enquadrat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenquadrar

GERUNDI: desenquadrant

PARTICIPI: desenquadrat, desenquadrada, desenquadrats, desenquadrades

INDICATIU PRESENT: desenquadro, desenquadres, desenquadra, desenquadrem, desenquadreu, desenquadren

INDICATIU IMPERFET: desenquadrava, desenquadraves, desenquadrava, desenquadràvem, desenquadràveu, desenquadraven

INDICATIU PASSAT: desenquadrí, desenquadrares, desenquadrà, desenquadràrem, desenquadràreu, desenquadraren

INDICATIU FUTUR: desenquadraré, desenquadraràs, desenquadrarà, desenquadrarem, desenquadrareu, desenquadraran

INDICATIU CONDICIONAL: desenquadraria, desenquadraries, desenquadraria, desenquadraríem, desenquadraríeu, desenquadrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenquadri, desenquadris, desenquadri, desenquadrem, desenquadreu, desenquadrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenquadrés, desenquadressis, desenquadrés, desenquadréssim, desenquadréssiu, desenquadressin

IMPERATIU: desenquadra, desenquadri, desenquadrem, desenquadreu, desenquadrin

->desenquimerar

■desenquimerar

Part. sil.: des_en_qui_me_rar

[de enquimerar]

v 1 tr Fer cessar d’estar enquimerat.

2 pron Cessar d’estar enquimerat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenquimerar

GERUNDI: desenquimerant

PARTICIPI: desenquimerat, desenquimerada, desenquimerats, desenquimerades

INDICATIU PRESENT: desenquimero, desenquimeres, desenquimera, desenquimerem, desenquimereu, desenquimeren

INDICATIU IMPERFET: desenquimerava, desenquimeraves, desenquimerava, desenquimeràvem, desenquimeràveu, desenquimeraven

INDICATIU PASSAT: desenquimerí, desenquimerares, desenquimerà, desenquimeràrem, desenquimeràreu, desenquimeraren

INDICATIU FUTUR: desenquimeraré, desenquimeraràs, desenquimerarà, desenquimerarem, desenquimerareu, desenquimeraran

INDICATIU CONDICIONAL: desenquimeraria, desenquimeraries, desenquimeraria, desenquimeraríem, desenquimeraríeu, desenquimerarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenquimeri, desenquimeris, desenquimeri, desenquimerem, desenquimereu, desenquimerin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenquimerés, desenquimeressis, desenquimerés, desenquimeréssim, desenquimeréssiu, desenquimeressin

IMPERATIU: desenquimera, desenquimeri, desenquimerem, desenquimereu, desenquimerin

->desenquitranament

desenquitranament

Part. sil.: des_en_qui_tra_na_ment

[de desenquitranar]

m QUÍM IND 1 Acció de desenquitranar;

2 l’efecte.

->desenquitranar

desenquitranar

Part. sil.: des_en_qui_tra_nar

[de enquitranar]

v tr QUÍM IND Separar el quitrà que hi ha en una substància, generalment en una petita porció, que pot produir efectes nocius en la seva utilització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenquitranar

GERUNDI: desenquitranant

PARTICIPI: desenquitranat, desenquitranada, desenquitranats, desenquitranades

INDICATIU PRESENT: desenquitrano, desenquitranes, desenquitrana, desenquitranem, desenquitraneu, desenquitranen

INDICATIU IMPERFET: desenquitranava, desenquitranaves, desenquitranava, desenquitranàvem, desenquitranàveu, desenquitranaven

INDICATIU PASSAT: desenquitraní, desenquitranares, desenquitranà, desenquitranàrem, desenquitranàreu, desenquitranaren

INDICATIU FUTUR: desenquitranaré, desenquitranaràs, desenquitranarà, desenquitranarem, desenquitranareu, desenquitranaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenquitranaria, desenquitranaries, desenquitranaria, desenquitranaríem, desenquitranaríeu, desenquitranarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenquitrani, desenquitranis, desenquitrani, desenquitranem, desenquitraneu, desenquitranin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenquitranés, desenquitranessis, desenquitranés, desenquitranéssim, desenquitranéssiu, desenquitranessin

IMPERATIU: desenquitrana, desenquitrani, desenquitranem, desenquitraneu, desenquitranin

->desenrabiar

■desenrabiar

Part. sil.: des_en_ra_bi_ar

[de enrabiar]

v 1 tr Fer cessar d’estar enrabiat.

2 pron Cessar d’estar enrabiat. Vam donar a la criatura un crostó de pa perquè es desenrabiés.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenrabiar

GERUNDI: desenrabiant

PARTICIPI: desenrabiat, desenrabiada, desenrabiats, desenrabiades

INDICATIU PRESENT: desenrabio, desenrabies, desenrabia, desenrabiem, desenrabieu, desenrabien

INDICATIU IMPERFET: desenrabiava, desenrabiaves, desenrabiava, desenrabiàvem, desenrabiàveu, desenrabiaven

INDICATIU PASSAT: desenrabií, desenrabiares, desenrabià, desenrabiàrem, desenrabiàreu, desenrabiaren

INDICATIU FUTUR: desenrabiaré, desenrabiaràs, desenrabiarà, desenrabiarem, desenrabiareu, desenrabiaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenrabiaria, desenrabiaries, desenrabiaria, desenrabiaríem, desenrabiaríeu, desenrabiarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenrabiï, desenrabiïs, desenrabiï, desenrabiem, desenrabieu, desenrabiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desenrabiés, desenrabiessis, desenrabiés, desenrabiéssim, desenrabiéssiu, desenrabiessin

IMPERATIU: desenrabia, desenrabiï, desenrabiem, desenrabieu, desenrabiïn