N

->n

n

símb 1 METROL nano.

2 PART neutró.

->N

N

símb 1 METROL newton.

2 QUÍM INORG nitrogen.

3 nord.

4 PART nucleó.

5 FÍS quantitat de matèria.

->n.

n.

abrev 1 MAT nombre 1.

2 número 1.

->’n

■’n

pron Forma que adopta el pronom adverbial en quan va immediatament darrere d’un verb acabat en vocal altra que u semivocal o darrere d’un pronom acabat en vocal, llevat del cas en què el segueixi el pronom hi. Menja’n força. Me’n vaig.

->n’¹

■n’¹

art 1 Forma de l’article personal masculí en i del femení na davant d’un nom començat en vocal o h. N’Antoni i n’Heribert. N’Eulàlia.

2 [en majúscula] Forma que pren el títol de cortesia En i Na davant d’un nom començat en vocal o h. La reina N’Elisenda.

->n’²

■n’²

pron Forma que adopta el pronom personal adverbial en quan va immediatament davant d’un verb començat en vocal o h o davant del pronom hi. N’aplega tants com pot. N’hem menjada molta. Deia que hi havia moltes falles, però no n’hi trobo cap.

->na

■na [o la forma n’]

[del ll. dŏmĭna ‘senyora’, usat amb caràcter proclític i pronunciat cada vegada més imperfectament, fins a passar de Dona a ’Na (v. en³)]

art 1 Article personal femení d’ús familiar, restringit, substituït a bona part del domini català per l’article la. Ha vingut na Joana.

2 [en majúscula] Títol de cortesia anteposat als noms propis de persona femenins. La reina Na Maria.

->Na

Na

símb QUÍM INORG sodi.

->nabab

■nabab

[de l’hindustànic navāb ‘governador, virrei’, i aquest, de l’àr. nūwáb, pl. de nâ’ib ‘lloctinent’, participi pres. de nâb ‘suplir’; 1a FONT: 1888, DLab.]

m 1 Títol dels alts funcionaris de l’imperi mogol de l’Índia i després dels prínceps de l’Índia musulmana.

2 1 Nom donat a Anglaterra a la persona que tornava amb grans riqueses de les colònies.

2 p ext Personatge amb una gran fortuna i que viu amb un luxe desmesurat.

->nabateu

■nabateu -ea

Part. sil.: na_ba_teu

1 adj Relatiu o pertanyent als nabateus.

2 m i f HIST i ETNOL Individu d’un antic poble semita enclavat en la regió nord-occidental de la península Aràbiga.

3 m LING Antiga llengua semítica considerada com un dialecte de l’arameu occidental, parlada pels nabateus.

->nabera

■nabera

Hom.: nevera

[de nap¹]

f BOT i AGR nap¹ 1 1.

->nabí

■nabí

[de l’heb. nabí, íd.]

[pl -ís] 1 m BÍBL Profeta.

2 1 adj Relatiu o pertanyent als nabís.

2 m i f ART Cadascun dels membres d’un grup artístic fonamentat en el sintetisme, que realitzà, amb preferència, treballs de tipus decoratiu, cartells i il·lustracions.

->nabinera

■nabinera

[der. de nabí, variant rossellonesa de nabiu]

f BOT 1 Planta arbustiva rizomatosa de la família de les ericàcies (Vaccinium myrtillus), de branques cantelludes, fulles verdes, més o menys ovades, flors d’un verd pàl·lid rosat i fruits rodons, blavosos i comestibles.

2 nabinera d’aiguamoll Nabinera uliginosa.

3 nabinera uliginosa Arbust caducifoli de la família de les ericàcies (Vaccinium uliginosum), de tiges radicants i fulles obovades, flors blanques o roses i fruits negres amb una pàtina blavosa.

->nabissera

■nabissera

[der. de nabís, pl. de nabí, variant de nabiu, entès com un singular (amb pl. nabissos)]

f BOT Nabinera.

->nabiu

■nabiu

Part. sil.: na_biu

[d’origen preromà, d’una base (a)nabío, de parentiu basc, que en part fou declinada com anabione, base de avajó]

m BOT 1 Nabinera.

2 Fruit de la nabinera.

->nabla

nabla

[del gr. nábla, íd.]

m 1 MÚS Instrument músic antic, semblant al saltiri, en forma d’escut quadrat amb deu cordes.

2 FÍS i MAT [símb: ∇] Operador que permet d’escriure el gradient, la divergència i el rotacional d’una funció.

->nachikufià

nachikufià -ana

Part. sil.: na_chi_ku_fi_à

1 adj Relatiu o pertanyent al nachikufià.

2 m PREHIST Un dels quatre grups culturals importants del mesolític de l’Àfrica meridional.

->nació

■nació

Part. sil.: na_ci_ó

[del ll. natio, -ōnis ‘naixement; raça; nació’, der. de natus, -a, -um, participi de nasci ‘néixer’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f DR i POLÍT 1 Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat.

2 Organització política d’una comunitat amb identitat nacional.

->nacional

■nacional

Part. sil.: na_ci_o_nal

[de nació; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 POLÍT 1 Relatiu o pertanyent a la nació.

2 Estatal (oposat a estranger i a internacional).

2 Dit de les escriptures merovíngia, visigòtica, beneventana i insular (irlandesa i anglosaxona).

->nacionalcatolicisme

■nacionalcatolicisme

Part. sil.: na_ci_o_nal_ca_to_li_cis_me

m HIST Denominació donada a la situació politicoreligiosa durant el franquisme, amb la qual s’identificava la condició d’espanyol i de catòlic.

->nacionalisme

■nacionalisme

Part. sil.: na_ci_o_na_lis_me

[de nacional]

m 1 POLÍT Actitud política derivada directament del fet d’atribuir, en un terreny eticopolític, un valor altíssim al fet nacional o a la nació.

2 nacionalisme musical MÚS Moviment del segle XIX que prescrivia la inclusió en les obres musicals d’elements del folklore (danses, cançó popular, etc.), de manera que la música d’una nació determinada es diferenciés de la d’una altra pels elements racials que contingués.

->nacionalista

■nacionalista

Part. sil.: na_ci_o_na_lis_ta

[de nacional; 1a FONT: 1888, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent al nacionalisme.

2 m i f Partidari del nacionalisme.

->nacionalitat

■nacionalitat

Part. sil.: na_ci_o_na_li_tat

[de nacional; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f 1 DR i POLÍT Caràcter nacional, condició ètnica, política i institucional que constitueix una nació.

2 DR CIV Situació de la persona determinada per la seva subjecció o pertinença a un estat i a la seva jurisdicció, amb el conjunt de deures i drets que això comporta.

3 DR CONST En algunes constitucions, nació sense estat però amb un cert nivell d’autonomia.

4 principi de nacionalitat DR i POLÍT Principi jurídic i polític segons el qual hi ha d’haver la plena identitat entre nació i estat, i pel qual els grups nacionals concrets tenen dret a constituir-se en estat independent. S’anomena també principi de l’autodeterminació o d’autogovern dels pobles.

->nacionalització

■nacionalització

Part. sil.: na_ci_o_na_lit_za_ci_ó

[de nacionalitzar]

f 1 1 Acció de nacionalitzar o de nacionalitzar-se;

2 l’efecte.

2 DR CIV Adopció de la condició legal de membre o ciutadà d’un estat concret.

3 ECON i DR INTERN 1 Apropiació dels mitjans de producció, del capital, etc., estrangers per part de l’estat on radiquen aquests béns o per part dels membres d’aquest mateix estat.

2 Conversió d’un mitjà de producció en propietat de la comunitat social en els seus diversos graus: municipal, regional, estatal, etc.

3 Estatització.

->nacionalitzar

■nacionalitzar

Part. sil.: na_ci_o_na_lit_zar

Cp. naturalitzar

[de nacional; 1a FONT: 1888, DLab.]

v 1 tr 1 Fer nacional.

2 DR CIV Admetre com a ciutadà d’una nació o d’un estat.

2 pron DR CIV Adoptar la ciutadania d’un estat.

3 tr ECON i DR INTERN Estatitzar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nacionalitzar

GERUNDI: nacionalitzant

PARTICIPI: nacionalitzat, nacionalitzada, nacionalitzats, nacionalitzades

INDICATIU PRESENT: nacionalitzo, nacionalitzes, nacionalitza, nacionalitzem, nacionalitzeu, nacionalitzen

INDICATIU IMPERFET: nacionalitzava, nacionalitzaves, nacionalitzava, nacionalitzàvem, nacionalitzàveu, nacionalitzaven

INDICATIU PASSAT: nacionalitzí, nacionalitzares, nacionalitzà, nacionalitzàrem, nacionalitzàreu, nacionalitzaren

INDICATIU FUTUR: nacionalitzaré, nacionalitzaràs, nacionalitzarà, nacionalitzarem, nacionalitzareu, nacionalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: nacionalitzaria, nacionalitzaries, nacionalitzaria, nacionalitzaríem, nacionalitzaríeu, nacionalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: nacionalitzi, nacionalitzis, nacionalitzi, nacionalitzem, nacionalitzeu, nacionalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: nacionalitzés, nacionalitzessis, nacionalitzés, nacionalitzéssim, nacionalitzéssiu, nacionalitzessin

IMPERATIU: nacionalitza, nacionalitzi, nacionalitzem, nacionalitzeu, nacionalitzin

->nacionalment

■nacionalment

Part. sil.: na_ci_o_nal_ment

[de nacional]

adv Segons la manera d’ésser d’una nació.

->nacionalsindicalisme

■nacionalsindicalisme

Part. sil.: na_ci_o_nal_sin_di_ca_lis_me

m HIST i POLÍT Conjunt de teories propugnades per Falange Española i adaptades pel règim del general Franco, segons les quals implantà el totalitarisme estatal, el partit únic i el sindicat vertical.

->nacionalsindicalista

■nacionalsindicalista

Part. sil.: na_ci_o_nal_sin_di_ca_lis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al nacionalsindicalisme.

2 m i f Partidari del nacionalsindicalisme.

->nacionalsocialisme

■nacionalsocialisme

Part. sil.: na_ci_o_nal_so_ci_a_lis_me

[de nacional i socialisme]

m HIST i POLÍT Conjunt de doctrines del partit dirigit per Adolf Hitler, que dominà Alemanya del 1933 al 1945.

->nacionalsocialista

■nacionalsocialista

Part. sil.: na_ci_o_nal_so_ci_a_lis_ta

[de nacional i socialista]

1 adj Relatiu o pertanyent al nacionalsocialisme.

2 m i f Seguidor del nacionalsocialisme.

->nacra

■nacra

Hom.: nacre

[probablement de l’àr. nāqûr ‘corn de caça, cargol marí’, o de naqra, variant de naqâra ‘tambor’, de la mateixa arrel; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f 1 MÚS 1 Conquilla de cargol marí que servia de corn.

2 Timbal usat antigament.

2 ZOOL Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pínnids (Pinna squamosa), amb un gran nombre d’escates que li sobresurten a la cara externa de la conquilla i que constitueix el lamel·libranqui més gros de la Mediterrània.

->nacrat

■nacrat -ada

[de nacra; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj 1 Que té la iridescència del nacre.

2 Ornamentat amb nacre.

->nacre

■nacre

Hom.: nacra

[variant de nacra; 1a FONT: 1361]

m Substància dura, blanca, esclatant amb reflexos iridescents, que un cop cristal·litzada integra la capa interior de certes conquilles, usada en la fabricació de botons, estoigs, escaquers i en marqueteria.

->nacrita

nacrita

f MINERAL Mineral molt semblant a la caolinita.

->nàcsia

nàcsia

Part. sil.: nàc_si_a

f 1 Progenitura, especialment d’animals.

2 Nissaga. Una ovella de mala nàcsia.

->nacte

■nacte -a

adj 1 NUMIS Dit de la moneda falsa.

2 Dit d’una mesura de capacitat rebaixada.

->NAD

NAD

sigla m BIOQ nicotinamida-adenina-dinucleòtid.

->nadada

■nadada

[variant de nedada]

f Nedada.

->nadador¹

■nadador¹

m nedador¹.

->nadador²

■nadador² -a

[de nadar]

adj i m i f Nedador.

->Nadal

■Nadal

[del ll. (dies) natalis ‘(dia del) naixement’, der. de natus, -a, -um, participi de nasci ‘néixer’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 1 LITÚRG i FOLK Solemnitat que hom celebra el 25 de desembre i té per objecte commemorar el naixement de Jesús a Betlem.

2 durar de Nadal a Sant Esteve Durar molt poc.

2 p ext 1 Els dies dels volts de Nadal. Bon Nadal i feliç Any Nou! Desitjar un bon Nadal, felicitar per Nadal.

2 per Nadal cada ovella al seu corral Per les festes de Nadal tothom procura d’estar amb la família.

->nadala

■nadala

[deriv. de Nadal; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f 1 LIT i MÚS Cançó nadalenca.

2 ART Imprès o postal ornamentats que hom tramet com a felicitació en ocasió de les festes de Nadal.

3 LIT Composició poètica que, amb la finalitat de felicitar les festes de Nadal o bé de manifestar l’estimació a les persones benvolgudes, acostumen a escriure alguns poetes sobre el tema del naixement de Crist o sobre altres temes sociològics i polítics.

4 BOT i JARD 1 Planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies (Narcissus tazetta), de fulles allargades, flors oloroses blanques en ramells i que és molt conreada en jardins.

2 nadala de mar Lliri de mar.

->nadalenc

■nadalenc -a

[de Nadal]

adj Relatiu o pertanyent al Nadal.

->nadant

■nadant

[de nadar]

adj HERÀLD Nedant.

->nadar

■nadar

[variant de nedar]

v intr Nedar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nadar

GERUNDI: nadant

PARTICIPI: nadat, nadada, nadats, nadades

INDICATIU PRESENT: nado, nades, nada, nadem, nadeu, naden

INDICATIU IMPERFET: nadava, nadaves, nadava, nadàvem, nadàveu, nadaven

INDICATIU PASSAT: nadí, nadares, nadà, nadàrem, nadàreu, nadaren

INDICATIU FUTUR: nadaré, nadaràs, nadarà, nadarem, nadareu, nadaran

INDICATIU CONDICIONAL: nadaria, nadaries, nadaria, nadaríem, nadaríeu, nadarien

SUBJUNTIU PRESENT: nadi, nadis, nadi, nadem, nadeu, nadin

SUBJUNTIU IMPERFET: nadés, nadessis, nadés, nadéssim, nadéssiu, nadessin

IMPERATIU: nada, nadi, nadem, nadeu, nadin

->nadilla

■nadilla

[del ll. anatīcŭla, dimin. del ll. ănăs, -ătis ‘ànec’, que en ll. vg. va designar una mena de forrellat; 1a FONT: s. XII]

f OFIC Peça de ferro disposada a l’ull de la mola sotana d’un molí fariner, sobre la qual descansa la mola volant.

->nadillal

nadillal

[de nadilla]

m OFIC Nadiller.

->nadillat

■nadillat -ada

[de nadilla]

adj HERÀLD Dit de la roda de molí amb la nadilla d’un esmalt diferent.

->nadiller

■nadiller

[de nadilla; 1a FONT: 1839, DLab.]

m OFIC A la mola volant del molí fariner, allotjament de la nadilla.

->nadir

■nadir

[de l’àr. naẓîr ‘oposat’]

m ASTR Punt de l’esfera celeste diametralment oposat al zenit.

->nadís

■nadís

[de nat]

[pl -issos] m ZOOL Animal nat de poc.

->nadiu

■nadiu -a

Part. sil.: na_diu

Cp. natiu

[del ll. nativus, -a, -um ‘que neix; natural; innat’; 1a FONT: 1120]

1 adj i m i f Fill, natural, d’una nació, d’una regió o d’un poble determinat. Nadiu d’Hongria. Nadiu de la Bretanya. Nadiu de Ripoll.

2 adj 1 Dit del lloc de naixença. La meva ciutat nadiua.

2 Relatiu o pertanyent a aquest lloc. La gent nadiua.

->nadó

■nadó

[d’un ll. vg. *nato, -ōnis, format sobre natus ‘nat’; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m Persona o animal nat de poc.

->NADP

NADP

sigla m BIOQ nicotinamida-adenina-dinucleòtid-fosfat.

->nafil

■nafil

m MÚS Anafil.

->nafra

■nafra

[de nafrar; 1a FONT: s. XIII]

f 1 PAT Solució de continuïtat amb pèrdua de substància d’un teixit orgànic, generalment la pell.

2 p ext Una soca plena de nafres. Rajola amb nafra no la vull al forn.

3 fig Les nafres del seu dolor.

->naframent

■naframent

[de nafrar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de nafrar o de nafrar-se;

2 l’efecte.

->nafrar

■nafrar

[probablement del ll. naufragare ‘patir naufragi’, que més tardanament prengué el sentit de ‘fer malbé, danyar, ferir’ i en cast. ant. donà nafregar ‘fer-se malbé; causar dany’ i en port. ant. nafragar ‘inutilitzar’; 1a FONT: s. XIII]

v tr PAT Fer o causar una nafra o nafres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nafrar

GERUNDI: nafrant

PARTICIPI: nafrat, nafrada, nafrats, nafrades

INDICATIU PRESENT: nafro, nafres, nafra, nafrem, nafreu, nafren

INDICATIU IMPERFET: nafrava, nafraves, nafrava, nafràvem, nafràveu, nafraven

INDICATIU PASSAT: nafrí, nafrares, nafrà, nafràrem, nafràreu, nafraren

INDICATIU FUTUR: nafraré, nafraràs, nafrarà, nafrarem, nafrareu, nafraran

INDICATIU CONDICIONAL: nafraria, nafraries, nafraria, nafraríem, nafraríeu, nafrarien

SUBJUNTIU PRESENT: nafri, nafris, nafri, nafrem, nafreu, nafrin

SUBJUNTIU IMPERFET: nafrés, nafressis, nafrés, nafréssim, nafréssiu, nafressin

IMPERATIU: nafra, nafri, nafrem, nafreu, nafrin

->nafrat

nafrat -ada

[de nafrar]

adj Que sofreix naframent. On vas, amb la cara nafrada? Tenim el jardí amb tots els arbres nafrats. Ell, amb el cor nafrat d’amor, cercava l’enamorada.

->nafta

■nafta

[del ll. naphtha, i aquest, del gr. náphtha ‘mena de betum’, d’origen persa; 1a FONT: 1839, DLab.]

f PETROL Nom amb què són conegudes les mescles en diverses proporcions d’hidrocarburs, obtingudes per destil·lació del petroli, del quitrà o de la fusta.

->naftacè

■naftacè

m QUÍM ORG Hidrocarbur aromàtic policíclic condensat, present en el quitrà d’hulla.

->naftalè

■naftalè

[del fr. naphtalène, íd., variant sàvia de naftalina]

m QUÍM ORG Hidrocarbur aromàtic format per dos anells benzènics ajuntats, de fórmula C₁₀H₈.

->naftalènic

naftalènic -a

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent al naftalè.

2 Dit d’un compost de la sèrie del naftalè.

->naftàlic

naftàlic -a

adj obs QUÍM ORG Naftalènic.

->naftalina

■naftalina

[del fr. naphtaline, nom comercial del naftalè]

f 1 QUÍM ORG 1 obs Naftalè.

2 En el llenguatge popular i comercial, naftalè impur utilitzat principalment per a combatre les arnes.

2 olor de naftalina fig Expressió amb què hom fa referència a institucions, a ideologies, etc., massa tancades, que no evolucionen. El nom mateix d’aquella penya ja feia olor de naftalina.

->naftè

■naftè

m PETROL Qualsevol dels hidrocarburs saturats de cinc i de sis àtoms de carboni, cicloparafines i alquil, derivats que es troben en el petroli cru.

->naftenat

■naftenat

m QUÍM ORG Qualsevol sal dels àcids naftènics.

->naftènic

■naftènic, àcid

QUÍM ORG Cadascun dels components de la mescla complexa d’àcids monocarboxílics.

->naftil

■naftil

m QUÍM ORG Radical univalent de fórmula C₁₀H^-˜₇.

->naftilamina

naftilamina

f QUÍM ORG Cadascuna de les amines primàries derivades del naftalè per substitució d’un hidrogen pel grup NH₂. Tenen la fórmula C₁₀H₉N.

->naftol

■naftol

m QUÍM ORG Cadascun dels derivats fenòlics del naftalè.

->naftolsulfònic

naftolsulfònic, àcid

QUÍM ORG Cadascun dels derivats sulfonats del α-naftol i el β-naftol. Tenen la fórmula C₁₀H₈O₄S.

->naftoquinona

■naftoquinona

f QUÍM ORG Cadascuna de les quinones derivades del naftalè que tenen la fórmula C₁₀H₆O₂.

->nagana

■nagana

f VETER Malaltia del bestiar boví deguda a Trypanosoma brucei.

->nahua

■nahua

Part. sil.: na_hua

1 adj Relatiu o pertanyent als nahues o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble amerindi precolombí de llengua nahua que habita a l’Amèrica Central, especialment a Mèxic.

3 m LING Llengua de la família utoasteca parlada a Mèxic.

->nàhuatl

nàhuatl

Part. sil.: nà_huatl

adj i m LING Dit del dialecte de la llengua nahua, dit també asteca clàssic, parlada pels asteques.

->naia

■naia

Part. sil.: na_ia

[d’un ll. vg. *andago, -ĭnis ‘feixa de terra estreta i llarga; filera de coses’, d’origen incert, probablement alteració del ll. indago, -ĭnis ‘cercle de xarxes, de fortificacions’; 1a FONT: s. XIV]

f CONSTR 1 Passadís porticat.

2 Replà llarg que va des del graó més alt d’una escala fins al portal.

->nàiada

■nàiada

Part. sil.: nà_ia_da

[del ll. naias, -ădis, i aquest, del gr. naiás, -ádos, íd.; 1a FONT: 1429, Febrer]

f MIT Qualsevol de les nimfes que, segons la mitologia antiga, habitaven les aigües.

->naiadàcies

■naiadàcies

Part. sil.: na_ia_dà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’helobials constituïda per unes 40 espècies d’herbes aquàtiques submergides.

2 sing Planta de la família de les naiadàcies.

->naídids

naídids

Part. sil.: na_í_dids

m ZOOL 1 pl Família d’anèl·lids oligoquets limícoles de l’ordre dels naidomorfs, que inclou el nais.

2 sing Anèl·lid de la família dels naídids.

->naidomorfs

naidomorfs

Part. sil.: nai_do_morfs

m ZOOL 1 pl Ordre d’anèl·lids oligoquets, que inclou la família dels naídids.

2 sing Anèl·lid de l’ordre dels naidomorfs.

->naïf

■naïf

Part. sil.: na_ïf

[del fr. naïf ‘ingenu’, del ll. nativus ‘innat, natural’]

ART 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a l’art naïf.

2 art naïf Corrent artístic que concep la pintura com una obra que respon a un art instintiu, antinaturalista i espontani, sense perspectives, i que usa alhora la representació del somni i de la realitat dels personatges representats.

2 adj i m i f Seguidor de l’art naïf.

->naip

■naip

Part. sil.: naip

[probablement del fr. ant. naïf ‘ingenu, beneit’, aplicat al trumfo més petit, que per dificultat de pronúncia degué originar naïps, d’on el singular primitiu naïp; 1a FONT: 1371]

m JOCS carta 7 1.

->naiper

■naiper -a

Part. sil.: nai_per

[de naip; 1a FONT: 1472]

m i f Fabricant de naips o de cartes de joc.

->naira

naira

Part. sil.: nai_ra

f ECON Unitat monetària de Nigèria.

->nais

nais

Part. sil.: nais

m ZOOL Gènere d’oligoquets de l’ordre dels naidomorfs, de la família dels naídids (Nais sp), que tenen el protosoma ciliat i quetes, són microscòpics i habiten a les basses.

->naixedor

■naixedor -a

Part. sil.: nai_xe_dor

[de néixer]

adj 1 Que ha de néixer, que pot néixer. Els fills nats o naixedors.

2 Venidor, futur. Els segles naixedors.

->naixedura

■naixedura

Part. sil.: nai_xe_du_ra

[de néixer]

f PAT Panadís.

->naixement

■naixement

Part. sil.: nai_xe_ment

[de néixer; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 1 FISIOL Acció de néixer, de sortir del claustre matern el fetus viable.

2 ART i CRIST Representació de la naixença de Jesucrist al portal de Betlem.

3 control de naixements SOCIOL Control del creixement demogràfic mitjançant l’aplicació sistemàtica dels mètodes contraceptius, la legalització o el foment de l’avortament, i àdhuc mitjançant l’esterilització de l’home o de la dona.

4 de naixement Amb relació a una particularitat o un defecte, existent o que es té des del naixement. És cega de naixement.

2 p anal El naixement d’una flor.

3 fig 1 Origen, principi, d’alguna cosa. El naixement d’una civilització.

2 Lloc on comença, on pren l’origen, alguna cosa. Tenia una cicatriu al naixement del coll.

3 ANAT ANIM Punt d’origen d’una artèria, un tumor, etc.

4 HIDROL Lloc d’on surt un curs natural d’aigua; font.

5 nou naixement CRIST Baptisme.

->naixença

■naixença

Part. sil.: nai_xen_ça

[de néixer; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 1 Acció de néixer, de venir al món. Tots som iguals en mort i en naixença. Avui commemorem el centenari de la seva naixença. És sord de naixença.

2 p ext Condició d’una persona segons el lloc on ha nascut o la categoria social dels seus progenitors. Sóc anglès de naixença, però català d’adopció. Era d’una il·lustre naixença.

2 p anal naixement 2.

3 fig naixement 3.

->naixent

■naixent

Part. sil.: nai_xent

[de néixer; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que neix.

2 HERÀLD Dit de l’animal o de la figura humana representats en la meitat superior al centre d’una partició o d’una peça o per damunt d’un escut, una corona o un elm.

3 estat naixent QUÍM Estat de certs elements químics, entre altres l’hidrogen, caracteritzats pel fet d’ésser més actius en les reaccions químiques en forma lliure (estat atòmic) que en llur estat ordinari o molecular.

->nàixer

■nàixer

Part. sil.: nài_xer

[variant de néixer; 1a FONT: 1272, CTort.]

v* intr Néixer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nàixer

GERUNDI: naixent

PARTICIPI: nascut, nascuda, nascuts, nascudes

INDICATIU PRESENT: naixo, naixes, naix, naixem, naixeu, naixen

INDICATIU IMPERFET: naixia, naixies, naixia, naixíem, naixíeu, naixien

INDICATIU PASSAT: naixí, naixeres, naixé, naixérem, naixéreu, naixeren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): nasquí, nasqueres, nasqué, nasquérem, nasquéreu, nasqueren

INDICATIU FUTUR: naixeré, naixeràs, naixerà, naixerem, naixereu, naixeran

INDICATIU CONDICIONAL: naixeria, naixeries, naixeria, naixeríem, naixeríeu, naixerien

SUBJUNTIU PRESENT: naixi, naixis, naixi, naixem, naixeu, naixin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): naixi, naixis, naixi, nasquem, nasqueu, naixin

SUBJUNTIU IMPERFET: naixés, naixessis, naixés, naixéssim, naixéssiu, naixessin

SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): nasqués, nasquessis, nasqués, nasquéssim, nasquéssiu, nasquessin

IMPERATIU: naix, naixi, naixem, naixeu, naixin

IMPERATIU (alternatiu): naix, naixi, nasquem, naixeu, naixin

->naixó

■naixó

Part. sil.: nai_xó

[de néixer; 1a FONT: s. XIX]

f Naixença.

->nalidíxic

nalidíxic, àcid

QUÍM ORG i FARM Quimioteràpic polipeptídic antibacterià, emprat com a antisèptic urinari.

->naloxona

naloxona

f QUÍM ORG i FARM Compost semisintètic derivat de l’oximorfoma, emprat sobretot en el tractament de la sobredosi de derivats opiacis.

->namibià

namibià -ana

Part. sil.: na_mi_bi_à

adj i m i f De Namíbia (estat d’Àfrica).

->namurià

namurià -ana

Part. sil.: na_mu_ri_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al namurià.

2 m Sèrie o estatge (o també època o edat) del carbonífer de l’Europa occidental, compresa entre el viseà i el westfalià.

->nan

■nan -a

[del ll. nanus, nana, i aquest, del gr. nãnos, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj i m i f Que és d’una petitesa extraordinària en comparació d’altres individus o grups de la mateixa mena.

2 m i f MIT En la mitologia, personatge imaginari d’estatura reduïdíssima.

2 adj i m i f Afectat de nanisme.

3 m FOLK Figura d’entremès formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó, grotesc, que dóna l’aspecte de curt de cos.

->nan-

nan-

Forma prefixada del mot grec nános, que significa ‘nan’. Ex.: nanisme.

->nanandre

nanandre

m BOT En les edogonials, individu masculí originat per una andròspora, que consta de molt poques cèl·lules i és fixat a la paret d’un oogoni.

->nandrolona

nandrolona

f FARM Esteroide anabòlic de fórmula C₁₈H₂₆O₂.

->nanisme

■nanisme

m PAT Condició de l’individu de pes i talla inferiors en un 40% als que presenta un individu de la seva mateixa edat.

->nannar

■nannar

[terme infantívol format sobre anar]

v intr Terme infantívol per passejar. Anar a nannar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nannar

GERUNDI: nannant

PARTICIPI: nannat, nannada, nannats, nannades

INDICATIU PRESENT: nanno, nannes, nanna, nannem, nanneu, nannen

INDICATIU IMPERFET: nannava, nannaves, nannava, nannàvem, nannàveu, nannaven

INDICATIU PASSAT: nanní, nannares, nannà, nannàrem, nannàreu, nannaren

INDICATIU FUTUR: nannaré, nannaràs, nannarà, nannarem, nannareu, nannaran

INDICATIU CONDICIONAL: nannaria, nannaries, nannaria, nannaríem, nannaríeu, nannarien

SUBJUNTIU PRESENT: nanni, nannis, nanni, nannem, nanneu, nannin

SUBJUNTIU IMPERFET: nannés, nannessis, nannés, nannéssim, nannéssiu, nannessin

IMPERATIU: nanna, nanni, nannem, nanneu, nannin

->nano

nano -a

[variant de nan]

m i f col·loq Infant, noi petit.

->nano-

■nano-

1 Forma prefixada del mot grec nános, que significa ‘nan’. Ex.: nanoplàncton.

2 METROL [símb: n] Forma prefixada del mot grec nános, que significa ‘nan’, la qual, seguida d’una unitat de mesura, equival a multiplicar aquesta unitat pel factor 10^-9.

->nanoelectrònica

■nanoelectrònica

Part. sil.: na_no_e_lec_trò_ni_ca

[de nano- i electrònica]

f ELECTRÒN Tecnologia de fabricació dels circuits integrats les dimensions dels quals es mesuren en nanòmetres.

->nanòmetre

nanòmetre

m METROL [símb: nm] Unitat de longitud equivalent a la milionèsima part del mil·límetre.

->nanoplàncton

nanoplàncton

m ECOL Un dels grups en què hom sol subdividir arbitràriament el plàncton, segons la grandària dels seus components.

->nanquins

■nanquins

m pl TÈXT Alanquins.

->nansa¹

■nansa¹

[format sobre ansa probablement amb l’ús de l’article indefinit, un(a) ansa; 1a FONT: 1385]

f 1 1 Part sortint d’un objecte, en forma d’arc, anell, etc., que serveix per a agafar-lo; ansa. Agafa la tassa per la nansa.

2 nansa de botó Tipus de nansa que té un apèndix a la part superior acabat en una forma que recorda un botó.

2 ANAT ANIM 1 Nom que hom dóna a un òrgan o a una part corbada. Nansa intestinal.

2 nansa de Henle Segment del túbul renal en forma de U que es troba a l’interior dels nefrons.

3 INFORM Ansa.

->nansa²

■nansa²

[del ll. nassa, íd., amb -n- per propagació de la nasalitat en la construcció una nassa; 1a FONT: 1300]

f PESC Ormeig de pesca fet de malla de jonc, vímet, canya, etc., que consisteix en una peça exterior, més o menys cònica o rodona, anomenada buc, unida per la base a una altra peça, anomenada afàs, en forma d’embut, dirigida cap a l’interior de la primera, a la qual dóna entrada per una boca estreta, que impedeix la sortida del peix que hi ha entrat.

->nansaire

■nansaire

Part. sil.: nan_sai_re

[de nansa²]

m i f PESC Persona que pesca amb nanses.

->nansat

■nansat -ada

[de nansa¹]

1 adj Que és proveït d’una nansa o de nanses.

2 m Ansat, atuell amb una nansa.

3 adj HERÀLD Dit del moble, generalment la creu, proveït d’una nansa a la seva part superior o substituint-la.

->nanser

■nanser -a

[de nansa²]

m i f 1 OFIC Persona que fa nanses de pescar.

2 PESC Nansaire.

->nanset

■nanset

[de nansa²]

m PESC 1 Forat d’una nansa per on hom treu el peix.

2 Cèrcol que reforça l’afàs d’una nansa a l’alçada de la boca, del qual surt la barbada.

->nansú

■nansú

[de l’angl. nainsook, i aquest, de l’urdú nainsuḫ, íd., comp. de nain ‘ull’ i suḫ ‘plaer’]

[pl -ús] m TÈXT Batista de cotó feta amb fils molt prims.

->nantoquita

nantoquita

f MINERAL Clorur de coure, CuCl, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.

->naos

naos

Part. sil.: na_os

m ARQUIT Cel·la d’un temple grec.

->nap¹

■nap¹

[del ll. napus, íd.; 1a FONT: 1268, Furs]

m 1 BOT i AGR 1 Planta herbàcia anual o biennal de la família de les crucíferes (Brassica napus), d’arrel carnosa, flors grogues en inflorescències racemoses i fruits en síliqua, conreada per les seves arrels, comestibles, i les llavors, oleíferes.

2 Arrel del nap.

3 nap rodó Planta de la família de les crucíferes (Brassica campestris, var rapa), molt semblant al nap però amb les arrels més arrodonides.

2 fig i col·loq Nap-buf.

3 pl fig En combinació amb el mot col, també en plural, és usat en expressions en què hom es refereix a diverses circumstàncies, possibilitats, etc., equivalents, sense especificar-les. Ara per naps, ara per cols, mai no treballa. Tan combatiu que era, i, ara, tant se li’n dóna naps com cols.

4 arrencar-ne un bon nap (d’un negoci, d’una feina, etc.) fig i iròn Expressió usada per a indicar que hom no n’ha tret cap profit o no tant com n’esperava.

->nap²

nap²

[abreviació de napoleó, nom d’una moneda francesa del s. XIX]

m pop NUMIS Des de la segona meitat del segle XIX fins al regnat d’Alfons XIII, moneda de cinc pessetes.

->napa

■napa

[del fr. nappe ‘tovalles’, i aquest, del ll. mappa, íd., amb dissimilació de la m- respecte a -pp-; 1a FONT: 1888, DLab.]

f 1 ADOB 1 Pell d’ovella o de cabra, generalment adobada amb sals de crom, tenyida amb penetració completa del colorant, de plena flor, suau i sense dividir.

2 Pell de boví sotmesa al mateix tractament.

2 TÈXT Tela formada, en la filatura del cotó, a la sortida del batan obridor, de pes i de densitat controlats, amb la qual és alimentat el batan repassador o acabador.

->napada

■napada

f Menjada de naps.

->napalm

■napalm

[mot angl. americà, comp. de Na(tron) ‘natró’ i palm(ite) ‘palmitat’, producte inventat el 1942 per científics militars]

m QUÍM [símb: Np] Mescla d’un coprecipitat de sabons d’alumini amb àcids naftènics i àcids grassos, sovint de coco, la qual, addicionada a la gasolina, la gelifica; és emprada en la càrrega de bombes incendiàries.

->napar¹

■napar¹

[de nap¹; 1a FONT: 1653, DTo.]

m AGR Camp plantat de naps.

->napar²

napar²

v tr GASTR Recobrir completament i uniformement (un menjar) amb una capa de salsa o de crema.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: napar

GERUNDI: napant

PARTICIPI: napat, napada, napats, napades

INDICATIU PRESENT: napo, napes, napa, napem, napeu, napen

INDICATIU IMPERFET: napava, napaves, napava, napàvem, napàveu, napaven

INDICATIU PASSAT: napí, napares, napà, napàrem, napàreu, naparen

INDICATIU FUTUR: naparé, naparàs, naparà, naparem, napareu, naparan

INDICATIU CONDICIONAL: naparia, naparies, naparia, naparíem, naparíeu, naparien

SUBJUNTIU PRESENT: napi, napis, napi, napem, napeu, napin

SUBJUNTIU IMPERFET: napés, napessis, napés, napéssim, napéssiu, napessin

IMPERATIU: napa, napi, napem, napeu, napin

->nap-buf

■nap-buf

[de nap¹ i buf]

m Nom aplicat a una criatura, especialment quan és la petita entre d’altres, o a una persona de poca alçada.

->napea

■napea

Part. sil.: na_pe_a

f MIT En la mitologia grecollatina, qualsevol de les nimfes que, segons els antics, habitaven els boscs.

->napejar

■napejar

[de nap¹]

v intr 1 Tenir, els naps, un gust més fort que d’ordinari.

2 Sentir-se en algun menjar el gust i l’olor del nap.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: napejar

GERUNDI: napejant

PARTICIPI: napejat, napejada, napejats, napejades

INDICATIU PRESENT: napejo, napeges, napeja, napegem, napegeu, napegen

INDICATIU IMPERFET: napejava, napejaves, napejava, napejàvem, napejàveu, napejaven

INDICATIU PASSAT: napegí, napejares, napejà, napejàrem, napejàreu, napejaren

INDICATIU FUTUR: napejaré, napejaràs, napejarà, napejarem, napejareu, napejaran

INDICATIU CONDICIONAL: napejaria, napejaries, napejaria, napejaríem, napejaríeu, napejarien

SUBJUNTIU PRESENT: napegi, napegis, napegi, napegem, napegeu, napegin

SUBJUNTIU IMPERFET: napegés, napegessis, napegés, napegéssim, napegéssiu, napegessin

IMPERATIU: napeja, napegi, napegem, napegeu, napegin

->napel

■napel

[del ll. napellus, dimin. de napus ‘nap’, per l’arrel, que és semblant a un nap]

m BOT matallops 1.

->napel·lina

■napel·lina

f QUÍM ORG Aconitina.

->nàpia

■nàpia

Part. sil.: nà_pi_a

[del cast. napia o napias, deformació argòtica de nariz]

f col·loq Nas gros.

->napicol

■napicol

Part. sil.: nap_i_col

[de nap¹ i col]

m BOT Nap rodó.

->napiforme

■napiforme

[de nap¹ i -forme]

adj Que té forma de nap. Arrel napiforme.

->napís

■napís

[pl -issos] m BOT Nap rodó.

->napoleó

■napoleó

Part. sil.: na_po_le_ó

m NUMIS 1 Moneda francesa d’or encunyada del 1805 al 1815.

2 A Catalunya, escut de cinc francs, que el 1883 equivalia a 19 rals de billó.

->napoleònic

■napoleònic -a

Part. sil.: na_po_le_ò_nic

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als sobirans francesos Napoleó I i Napoleó III.

2 m i f Partidari d’aquests sobirans o de llur dinastia.

->napolità

■napolità -ana

1 adj i m i f De Nàpols (ciutat i província d’Itàlia).

2 escola napolitana 1 ART Escola artística sorgida a Nàpols quan fou sotmesa a la corona castellana.

2 MÚS Nom que hom dóna al grup de compositors del segle XVIII nascuts o actius al regne de Nàpols, gairebé exclusivament dedicats a l’òpera i a l’oratori.

->naquera

■naquera

[de l’àr. naqír ‘canal’]

f 1 Recipient d’una sínia dins el qual és abocada l’aigua dels catúfols.

2 Pica d’obra, de fusta, etc., emprada, en els corrals, per a abeurar el bestiar.

->naquerà

naquerà -ana

adj i m i f De Nàquera (Camp de Túria).

->naquis nàquissa

■naquis nàquissa

adj ant minve 1.

->narbonès

■narbonès -esa

adj i m i f De Narbona (ciutat d’Occitània).

->narc-

■narc-

Forma prefixada del mot grec nárkē, que significa ‘sopor’. Ex.: narcosi.

->narceïna

■narceïna

Part. sil.: nar_ce_ï_na

f [C₂₃H₂₇NO₈] QUÍM ORG Alcaloide del grup de la isoquinolina.

->narcís¹

■narcís¹

[del ll. narcissus, i aquest, del gr. nárkissos, íd., der. de nárkē ‘sopor’, nom del mític Narcís, que, enamorat de la pròpia imatge, reflectida en l’aigua, s’hi ofegà i es convertí en flor; 1a FONT: 1490, Tirant]

m BOT i JARD Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les amaril·lidàcies (Narcissus sp), de fulles radicals, flors blanques o grogues i fruits capsulars, conreades en jardineria.

->narcís²

■narcís² -isa

[v. narcís¹]

adj i m i f narcisista 2.

->narcisisme

■narcisisme

[de narcís¹]

m 1 PSIQ Amor dirigit vers el propi jo o l’ideal del jo.

2 Satisfacció de si mateix, complaença excessiva en la pròpia vàlua, en les pròpies obres.

->narcisista

■narcisista

[de narcís¹]

1 adj Relatiu o pertanyent al narcisisme.

2 adj i m i f Afectat de narcisisme.

->narco-

■narco-

1 Forma prefixada del mot grec nárkē, que significa ‘sopor’. Ex.: narcòtic, narcotitzar.

2 Forma prefixada del mot narcòtic, que indica relació amb les drogues. Ex.: narcodòlar, narcotràfic.

->narcoanàlisi

narcoanàlisi

Part. sil.: nar_co_a_nà_li_si

f PSIQ Tractament psicoterapèutic consistent a produir un estat de relaxació pròxim a la son mitjançant l’administració de drogues específiques, com és el tiopontal sòdic.

->narcolèpsia

narcolèpsia

Part. sil.: nar_co_lèp_si_a

f PAT Accés paroxismal de son, de caràcter patològic, que s’instaura bruscament i pot durar des de pocs minuts fins a unes quantes hores.

->narcomeduses

narcomeduses

f ZOOL 1 pl Ordre de cnidaris hidrozous de la subclasse dels traquilins, constituït per meduses petites amb la vora de l’ombrel·la fistonada i sense manubri.

2 sing Cnidari de l’ordre de les narcomeduses.

->narcosi

■narcosi

[del gr. nárkōsis ‘ensopiment’, der. de narkõ ‘ensopir’, i aquest, de nárkē ‘sopor’; 1a FONT: 1888, DLab.]

f MED 1 Estat de sopor produït per un narcòtic.

2 narcosi de les profunditats Síndrome que apareix en individus sotmesos a hiperpressió, especialment en submarinistes a partir d’una certa profunditat, que es manifesta per eufòria i alteració de la percepció.

->narcoteràpia

narcoteràpia

Part. sil.: nar_co_te_rà_pi_a

f TERAP Mètode terapèutic utilitzat en psiquiatria que consisteix a induir farmacològicament un son artificial.

->narcòtic

■narcòtic -a

[del b. ll. narcotĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. narkōtikós ‘que produeix sopor’, der. de narkõ ‘ensopir’, i aquest, de nárkē ‘sopor’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

1 adj MED Caracteritzat per la narcosi. Efecte narcòtic.

2 adj i m FARM Dit de la substància que, subministrada en dosis moderades, produeix un son profund, i en dosis més fortes, coma i convulsions.

->narcotina

■narcotina

f [C₂₂H₂₃NO₇] FARM Alcaloide del grup isoquinoleínic de la papaverina emprat en medicina com a antiespasmòdic.

->narcotisme

■narcotisme

m PAT 1 Conjunt dels efectes produïts per les substàncies narcòtiques.

2 Desig immoderat de narcòtics.

3 Producció de la narcosi.

->narcotització

■narcotització

Part. sil.: nar_co_tit_za_ci_ó

[de narcotitzar]

f TERAP Acció de narcotitzar.

->narcotitzar

■narcotitzar

[de narcòtic]

v tr TERAP 1 Administrar un narcòtic.

2 Posar en estat de narcosi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: narcotitzar

GERUNDI: narcotitzant

PARTICIPI: narcotitzat, narcotitzada, narcotitzats, narcotitzades

INDICATIU PRESENT: narcotitzo, narcotitzes, narcotitza, narcotitzem, narcotitzeu, narcotitzen

INDICATIU IMPERFET: narcotitzava, narcotitzaves, narcotitzava, narcotitzàvem, narcotitzàveu, narcotitzaven

INDICATIU PASSAT: narcotitzí, narcotitzares, narcotitzà, narcotitzàrem, narcotitzàreu, narcotitzaren

INDICATIU FUTUR: narcotitzaré, narcotitzaràs, narcotitzarà, narcotitzarem, narcotitzareu, narcotitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: narcotitzaria, narcotitzaries, narcotitzaria, narcotitzaríem, narcotitzaríeu, narcotitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: narcotitzi, narcotitzis, narcotitzi, narcotitzem, narcotitzeu, narcotitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: narcotitzés, narcotitzessis, narcotitzés, narcotitzéssim, narcotitzéssiu, narcotitzessin

IMPERATIU: narcotitza, narcotitzi, narcotitzem, narcotitzeu, narcotitzin

->narcotràfic

■narcotràfic

[de narco- i tràfic]

m DR PEN Tràfic de drogues.

->narcotraficant

■narcotraficant

[de narco- i traficant]

m i f Traficant de drogues.

->nard

■nard

[del ll. nardus, i aquest, del gr. nárdos, íd.; 1a FONT: 1429]

m BOT i JARD Planta herbàcia alta de la família de les amaril·lidàcies (Polianthes tuberosa), de bulb tuberiforme bru, flors blanques o rosades, molt oloroses, conreada com a planta ornamental.

->nargoní

nargoní -ina

adj i m i f De Coll de Nargó (Alt Urgell).

->narguil

■narguil

[del persa nârgîleh ‘nou de coco’, de què se solia fer el dipòsit d’aigua; 1a FONT: 1888, DLab.]

m Aparell oriental per a fumar tabac, proveït d’un llarg tub flexible en què el fum travessa una capa d’aigua perfumada.

->naringenina

naringenina

f ALIM Aglucona de la naringina, de fórmula C₁₅H₁₂O₅.

->naringina

■naringina

f ALIM Glucòsid que és present en les flors i en el fruit del taronger, de fórmula C₂₇H₃₂O₁₄.

->nariu

■nariu

Part. sil.: na_riu

[del ll. vg. nārīces, nova pluralització del pl. naricae, pres per un sing. (= narice), encreuament del cl. nares, -rium, íd., amb nasīca ‘de nas afilat’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m ANAT ANIM Forat del nas.

->naronger

■naronger

[de naronja]

m BOT i AGR Varietat del taronger agre.

->naronja

■naronja

[de l’àr. nāránǧa ‘taronja’, i aquest, del persa nâráng, íd.; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

f BOT i AGR Fruit del naronger.

->narrable

■narrable

[del ll. narrabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj Que pot ésser narrat o contat.

->narració

■narració

Part. sil.: nar_ra_ci_ó

[del ll. narratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

f 1 1 Acció de narrar;

2 l’efecte. Començar una narració. Prosseguir la narració.

2 LIT Creació literària en prosa d’una llargària superior a la del conte i inferior a la de la novel·la.

->narrador

■narrador -a

[del ll. narrator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj i m i f Que narra.

2 m i f Autor de narracions.

->narrar

■narrar

[del ll. narrare, íd.; 1a FONT: 1444]

v tr 1 Contar algun fet esdevingut exposant-ne ordenadament els particulars, les circumstàncies. Narrar un conte, una història, els fets. Narreu-li què ha passat.

2 Escriure en forma de narració. Va narrar molt bé aquella tragèdia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: narrar

GERUNDI: narrant

PARTICIPI: narrat, narrada, narrats, narrades

INDICATIU PRESENT: narro, narres, narra, narrem, narreu, narren

INDICATIU IMPERFET: narrava, narraves, narrava, narràvem, narràveu, narraven

INDICATIU PASSAT: narrí, narrares, narrà, narràrem, narràreu, narraren

INDICATIU FUTUR: narraré, narraràs, narrarà, narrarem, narrareu, narraran

INDICATIU CONDICIONAL: narraria, narraries, narraria, narraríem, narraríeu, narrarien

SUBJUNTIU PRESENT: narri, narris, narri, narrem, narreu, narrin

SUBJUNTIU IMPERFET: narrés, narressis, narrés, narréssim, narréssiu, narressin

IMPERATIU: narra, narri, narrem, narreu, narrin

->narratari

■narratari -ària

m i f LIT Destinatari a qui s’adreça el narrador d’un conte o d’una novel·la.

->narratiu

■narratiu -iva

Part. sil.: nar_ra_tiu

[del ll. narrativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

1 adj Que narra.

2 f Narració.

3 LIT 1 adj Dit de la producció literària en la qual l’autor es proposa d’exposar ordenadament fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics. Poema narratiu. Gènere narratiu. Prosa narrativa.

2 f Complex de la producció escrita que comprèn la novel·la, la narració, el conte, etc.

->narrativament

■narrativament

[de narratiu]

adv A manera de narració.

->narratologia

narratologia

Part. sil.: nar_ra_to_lo_gi_a

f LING Teoria i crítica de les formes narratives.

->narratori

■narratori -òria

[del ll. td. narratorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Narratiu.

->narriola

■narriola

Part. sil.: nar_ri_o_la

[deformació popular de oriola, íd., del ll. aureŏlus, -a, -um ‘d’or’, resultat segurament de la falsa aglutinació de una (o)riola, (u)narriola; 1a FONT: 1860]

f BOT 1 Blanquiella.

2 Obriülls.

->nàrtex

■nàrtex

[del b. ll. narthex, íd., del gr. nárthēx ‘canyaferla; caixa feta de canyaferla’; 1a FONT: s. XX]

m ARQUIT Vestíbul, pòrtic situat davant la porta d’una església.

->narval

■narval

Hom.: nerval

[del danès narhval, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

m ZOOL Mamífer de l’ordre dels cetacis de la família dels delfinaptèrids (Monodon monoceros), amb una dent a la mandíbula superior extraordinàriament desenvolupada, carnívor i que habita l’oceà Àrtic.

->nas

■nas

[del ll. nasum, íd.; 1a FONT: o., Llull]

[pl nassos] m 1 1 ANAT ANIM Òrgan de l’olfacte dels vertebrats que consta bàsicament de dues bosses situades a la part anterior del cap i obertes a l’exterior per uns orificis.

2 Eminència situada a la part mitjana de la cara, entre la boca i el front, que té la forma d’una piràmide triangular de vèrtex superior i base inferior, amb dos forats.

3 [en frases hiperbòliques indica proximitat] Li ha tancat la porta pels nassos. El tenia davant el nas i no el veia. Es va topar nas a nas amb el seu enemic.

4 arrufar el nas fig Manifestar desaprovació, disgust.

5 fer veu de nas Parlant, deixar sortir pel nas una part de l’aire expirat.

6 ficar el nas pertot arreu fig Tafanejar-ho tot.

7 no veure-hi més enllà del nas fig Ésser curt de gambals.

8 parlar amb el nas (o de nas) Fer veu de nas.

9 pujar-li (a algú) la mosca al nas fig Enutjar-se fortament.

10 riure per sota el nas Riure dissimuladament.

11 tenir nassos fig Tenir barra.

12 treure el nas (en un lloc) fig Anar-hi sense estar-hi gaire estona.

13 treure el nas per un forat fig Deixar-se veure a penes.

2 p ext 1 Olfacte. Tenir un bon nas. Tenir el nas fi.

2 tenir nas fig Ésser perspicaç.

3 Peça o part d’una peça sortint, comparable a un nas.

4 CONSTR Peça metàl·lica amb la qual encaixa la balda.

5 FIL Peça triangular de ferro que guarneix, en el batan obridor, tota la superfície del corró porcupina.

6 TÈXT 1 En algunes maquinetes de lliços, peça de forma excèntrica emprada en la composició dels dibuixos.

2 Peça petita de filferro, de forma de V amb unes anelles als extrems, per les quals va penjada als dos ganxos moguts per una mateixa agulla, i que duu penjats els encolers de les màquines jacquard de doble grifa.

->nasal

■nasal

[de nas]

1 adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al nas o a l’aparell olfactori. Artèria nasal. Nervi nasal.

2 adj i f FON Dit del fonema que presenta, com a tret distintiu, unes ressonàncies procedents de les cavitats nasals que depenen, articulatòriament, de l’obertura del conducte rinofaringi: [m, n, ŋ].

->nasalitat

■nasalitat

[de nasal; 1a FONT: s. XX]

f Qualitat de nasal.

->nasalització

■nasalització

Part. sil.: na_sa_lit_za_ci_ó

[de nasalitzar]

f FON Fenomen fonètic o fonològic pel qual un fonema no nasal esdevé nasal en contacte amb un altre o amb uns altres, normalment veïns, que són pròpiament nasals.

->nasalitzar

■nasalitzar

[de nasal]

v tr 1 Transformar un so en nasal.

2 Produir un so nasal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nasalitzar

GERUNDI: nasalitzant

PARTICIPI: nasalitzat, nasalitzada, nasalitzats, nasalitzades

INDICATIU PRESENT: nasalitzo, nasalitzes, nasalitza, nasalitzem, nasalitzeu, nasalitzen

INDICATIU IMPERFET: nasalitzava, nasalitzaves, nasalitzava, nasalitzàvem, nasalitzàveu, nasalitzaven

INDICATIU PASSAT: nasalitzí, nasalitzares, nasalitzà, nasalitzàrem, nasalitzàreu, nasalitzaren

INDICATIU FUTUR: nasalitzaré, nasalitzaràs, nasalitzarà, nasalitzarem, nasalitzareu, nasalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: nasalitzaria, nasalitzaries, nasalitzaria, nasalitzaríem, nasalitzaríeu, nasalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: nasalitzi, nasalitzis, nasalitzi, nasalitzem, nasalitzeu, nasalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: nasalitzés, nasalitzessis, nasalitzés, nasalitzéssim, nasalitzéssiu, nasalitzessin

IMPERATIU: nasalitza, nasalitzi, nasalitzem, nasalitzeu, nasalitzin

->nasalment

■nasalment

[de nasal]

adv Amb un so nasal.

->nasard

■nasard

m MÚS Nom que reben diversos jocs de l’orgue de 8’ (nasard), de 16’ (gran nasard), de 32’ (gran nasard), etc.

->nascut

■nascut -uda

[de néixer]

adj 1 Que ha començat a viure, a existir com a ésser individual, en el temps, el lloc, de la manera, per al fi, etc., que hom expressa. Totes les persones nascudes a Barcelona. Nascut de pares humils. Nascuda per a l’amor.

2 DR Dit de l’ésser amb forma i característiques humanes que ha viscut 24 hores separat del si de la mare i al qual ha estat tallat el cordó umbilical.

->nasi

nasi

Hom.: nazi

m ANTROP FÍS 1 Punt craniomètric sagital situat a la intersecció de la sutura nasofrontal i la internasal.

2 Punt somàtic sagital situat a l’arrel del nas.

->nàsion

nàsion

Part. sil.: nà_si_on

m ANTROP FÍS Nasi.

->naso-

■naso-

Forma prefixada del mot llatí nasum, que significa ‘nas’. Ex.: nasofaringi, nasolabial.

->nasofaringe

■nasofaringe

f ANAT ANIM Regió posterior de les fosses nasals que connecta amb la faringe.

->nasogàstric

■nasogàstric -a

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent al nas i a l’estómac.

2 sonda nasogàstrica Sonda que, introduïda pel nas, arriba fins a l’estómac i és emprada per a extreure el contingut gàstric o per a alimentar un malalt.

->nasogenià

nasogenià -ana

Part. sil.: na_so_ge_ni_à

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent al nas i als queixos.

2 solc nasogenià Solc que separa les ales del nas dels queixos.

->naspra

■naspra

[variant de aspre¹]

f aspre¹.

->nasprar

■nasprar

[de naspra]

v tr Asprar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nasprar

GERUNDI: nasprant

PARTICIPI: nasprat, nasprada, nasprats, nasprades

INDICATIU PRESENT: naspro, naspres, naspra, nasprem, naspreu, naspren

INDICATIU IMPERFET: nasprava, naspraves, nasprava, naspràvem, naspràveu, naspraven

INDICATIU PASSAT: nasprí, nasprares, nasprà, naspràrem, naspràreu, naspraren

INDICATIU FUTUR: naspraré, naspraràs, nasprarà, nasprarem, nasprareu, naspraran

INDICATIU CONDICIONAL: naspraria, naspraries, naspraria, naspraríem, naspraríeu, nasprarien

SUBJUNTIU PRESENT: naspri, naspris, naspri, nasprem, naspreu, nasprin

SUBJUNTIU IMPERFET: nasprés, naspressis, nasprés, naspréssim, naspréssiu, naspressin

IMPERATIU: naspra, naspri, nasprem, naspreu, nasprin

->nassada

■nassada

[de nas; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f 1 Cop de nas.

2 1 Ensumada.

2 Presa d’alguna cosa pel nas. Una nassada de rapè.

3 fig 1 Acció de nassejar 2. En tot dóna nassades.

2 Coneixement d’alguna cosa, notícia, pressentiment. Si ve algú que ella no sàpiga, ho coneix amb la nassada. Ja n’he hagut nassada que se n’anava.

->nassal

■nassal

m ARM Part de l’elm corresponent al nas.

->nassarell

nassarell

[de nas]

m dial ANAT ANIM Nariu.

->nassarita

nassarita

[del nom àr. Muḥammad ibn Yūsuf ibn Naṣr]

1 adj Relatiu o pertanyent als nassarites.

2 m i f Membre de la dinastia musulmana que regnà (1231-1492) al regne de Granada.

->nassejar

■nassejar

[de nas]

v 1 intr Ensumar.

2 fig 1 intr Furetejar, ficar el nas.

2 tr Sempre va nassejant-ho tot.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nassejar

GERUNDI: nassejant

PARTICIPI: nassejat, nassejada, nassejats, nassejades

INDICATIU PRESENT: nassejo, nasseges, nasseja, nassegem, nassegeu, nassegen

INDICATIU IMPERFET: nassejava, nassejaves, nassejava, nassejàvem, nassejàveu, nassejaven

INDICATIU PASSAT: nassegí, nassejares, nassejà, nassejàrem, nassejàreu, nassejaren

INDICATIU FUTUR: nassejaré, nassejaràs, nassejarà, nassejarem, nassejareu, nassejaran

INDICATIU CONDICIONAL: nassejaria, nassejaries, nassejaria, nassejaríem, nassejaríeu, nassejarien

SUBJUNTIU PRESENT: nassegi, nassegis, nassegi, nassegem, nassegeu, nassegin

SUBJUNTIU IMPERFET: nassegés, nassegessis, nassegés, nassegéssim, nassegéssiu, nassegessin

IMPERATIU: nasseja, nassegi, nassegem, nassegeu, nassegin

->nassí

■nassí

[de l’heb. nasī ‘príncep’]

[pl -ís] m JUD President del sanedrí, anomenat també patriarca.

->nassut

■nassut -uda

[de nas]

adj Que té el nas gros.

->nàstia

■nàstia

Part. sil.: nàs_ti_a

f FISIOL VEG Moviment d’una planta o d’un òrgan vegetal causat per un estímul extern de caràcter difús.

->nàstic

nàstic -a

adj FISIOL VEG Relatiu o pertanyent a la nàstia.

->nat nada

■nat nada

[del ll. natus, -a, -um, participi de nasci ‘néixer’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 1 Nascut. Nat l’any 1940.

2 Que ho és de manera innata; consumat. És un artista nat.

3 Dit de l’aptitud, qualitat o defecte connaturals; innat. Té una predisposició nada per la música.

2 Dit del títol o càrrec que hom té pel sol fet de tenir-ne un altre. L’alcalde és el president nat de la comissió.

3 [usat per a reforçar mots com ara ningú, persona, res, en expressions negatives] No ho veurà persona nada.

->n. at.

n. at.

abrev FÍS ATÒM nombre atòmic.

->nata¹

■nata¹

[del ll. td. natta, variant del ll. td. matta ‘estora, clapa de plantes’; de la idea de ‘estora’ degué passar a la de ‘cobertura’ i ‘capa o tel de la llet quan es bull’; 1a FONT: s. XV]

f 1 ALIM Producte d’un color blanc groguenc, ric en greix, que hom separa de la llet per repòs (nata àcida, anomenada crema o tel) o per centrifugació en desnatadores (nata dolça).

2 fig 1 ésser la nata (algú o alguna cosa) Ésser excel·lent en algun aspecte, per a algun fi. Si vols un cotxe que corri, aquest és la nata. Els teus amics són la nata, per a fer gresca.

2 la flor i nata (o simplement la nata) La part millor d’alguna cosa. Hi haurà la flor i nata de la nostra intel·lectualitat.

3 bufetada 1. Donar una nata. Rebre una nata.

->nata²

■nata²

[d’origen incert, potser del mateix origen de nata¹ de la llet per la semblança d’estructura d’una estora i l’estesa d’enfilalls d’una xarxa]

f PESC Part d’un ormeig de pesca on van enganxats els ploms.

->natació

■natació

Part. sil.: na_ta_ci_ó

[del ll. natatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de nedar;

2 l’efecte.

2 ESPORT 1 Conjunt d’activitats esportives relacionades amb la natació.

2 natació sincronitzada Conjunt d’exhibicions aquàtiques en les quals els participants (individual, parelles i grups) executen, en una piscina, una sèrie de figures amb acompanyament musical.

3 FISIOL ANIM Qualsevol forma de locomoció, independent del substrat, en el medi aquàtic.

->natal

■natal

[del ll. natalis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Relatiu a la naixença d’algú. El dia natal. Visqué molts anys a Sant Hilari Sacalm, el seu poble natal.

->natalici

■natalici -ícia

[del ll. natalicius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Relatiu al dia de la naixença d’algú.

2 m 1 Dia de la naixença i cadascun dels aniversaris.

2 Festa celebrada aquests dies.

->natalista

natalista

adj Que tendeix a afavorir l’augment de la natalitat. Política natalista.

->natalitat

■natalitat

[de natal]

f DEMOG Concepte demogràfic que en sentit estricte fa referència a una taxa, la taxa bruta de natalitat, que s’obté dividint el nombre anual de naixements esdevinguts en una àrea determinada per la població mitjana d’aquell any.

->natatori

■natatori -òria

[del ll. td. natatorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la natació.

2 Que serveix per a nedar.

->natgera

■natgera

[de natja]

f ANAT ANIM Regió del cos formada per les dues natges.

->natícids

natícids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs gastròpodes prosobranquis de l’ordre dels monotocardis, que comprèn cargols marins depredadors d’altres mol·luscs, com les nerites.

2 sing Mol·lusc de la família dels natícids.

->natilla

■natilla

[del cast. natilla; 1a FONT: 1839, DLab.]

f ALIM Nata, especialment la preparada amb sucre.

->natiu

■natiu -iva

Part. sil.: na_tiu

[del ll. nativus, -a, -um, íd.]

1 adj Conferit amb la naixença, no adquirit, sinó nat amb un mateix. Les qualitats natives de l’individu.

2 adj No preparat anticipadament.

3 adj MINERAL 1 Dit de l’estat en què es presenten certs elements en la natura, quan no són combinats.

2 Dit dels elements que es presenten en aquest estat. Or, argent, natius.

4 adj Natal.

5 adj i m i f Nadiu. El poble natiu.

->nativament

■nativament

[de natiu]

adv Amb la naixença, no havent-ho adquirit després.

->nativisme

■nativisme

[de natiu]

m 1 FILOS Teoria segons la qual la representació dels conceptes té un caràcter innat i és prèvia a qualsevol sensació o a qualsevol conjunt de sensacions.

2 ANTROP i POLÍT Moviment polític que propugna el retorn a un ordre social i cultural tradicional en crisi com a resultat d’una aculturació colonial, i la supressió de tots els elements forasters.

->nativista

■nativista

[de natiu]

1 adj Relatiu o pertanyent al nativisme.

2 m i f Partidari del nativisme.

->nativitat

■nativitat

[del ll. td. nativĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Naixença.

2 esp 1 Naixement de Crist. Any de la Nativitat.

2 Festa amb què és commemorat el naixement de Jesús (o Nadal), el de la Mare de Déu i el de Joan Baptista.

->natja

■natja

[del ll. vg. natĭca, der. del ll. natis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f ANAT ANIM 1 Cadascuna de les dues masses carnoses de la part inferior i posterior del tronc, entre la cuixa i la cintura del cos humà.

2 p ext Anca.

->natjada

■natjada

[de natjar]

f Cop donat, especialment amb la mà, a una natja, a les natges.

->natjar

■natjar

[de natja; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Donar natjades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: natjar

GERUNDI: natjant

PARTICIPI: natjat, natjada, natjats, natjades

INDICATIU PRESENT: natjo, natges, natja, natgem, natgeu, natgen

INDICATIU IMPERFET: natjava, natjaves, natjava, natjàvem, natjàveu, natjaven

INDICATIU PASSAT: natgí, natjares, natjà, natjàrem, natjàreu, natjaren

INDICATIU FUTUR: natjaré, natjaràs, natjarà, natjarem, natjareu, natjaran

INDICATIU CONDICIONAL: natjaria, natjaries, natjaria, natjaríem, natjaríeu, natjarien

SUBJUNTIU PRESENT: natgi, natgis, natgi, natgem, natgeu, natgin

SUBJUNTIU IMPERFET: natgés, natgessis, natgés, natgéssim, natgéssiu, natgessin

IMPERATIU: natja, natgi, natgem, natgeu, natgin

->nató

■nató

[der. de nata²]

m PESC Part d’un ormeig de pesca on van enganxats els suros.

->natrèmia

natrèmia

Part. sil.: na_trè_mi_a

f FISIOL ANIM Sodèmia.

->natrita

natrita

f MINERAL Natró.

->natró

■natró

[del fr. natron, íd., i aquest, de l’àr. naṭrûn, al seu torn del gr. nítron ‘nitre’ (v. nitre); llatinització moderna de natró és natrium ‘sodi’]

m [Na₂CO₃·10H₂O] QUÍM INORG Carbonat de sodi decahidratat que es troba en forma nativa.

->natrolita

natrolita

f MINERAL Aluminosilicat hidratat de sodi, del grup de les zeolites, de fórmula Na₂Al₂Si₃O₁₀·2H₂O.

->natufià

natufià -ana

Part. sil.: na_tu_fi_à

PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent al natufià.

2 m Període del mesolític desenvolupat a Wādī al-Naṭuf (Palestina).

->natura

■natura

[del ll. natura, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 FILOS Conjunt de la realitat existent, entès com a unitat i com a dotat de lleis pròpies i sovint contraposat al que és anomenat sobrenatural i transcendent.

2 món de la natura (o simplement natura) FILOS En la filosofia kantiana, regió de l’ésser caracteritzada per determinacions espaciotemporals i per categories, com la causalitat, i en la qual impera la necessitat.

3 natura pura (o simplement natura) TEOL Conjunt de la realitat creada considerada fent abstracció del destí sobrenatural a què ha estat cridada per Déu.

2 1 Conjunt de la realitat tal com és, independentment de la intervenció i l’acció humanes.

2 En oposició a la ciutat i a la civilització, els camps, els boscs i les muntanyes, la mar, els rius i els llacs, la vegetació i la fauna, etc.

3 natura morta ART Gènere pictòric que té com a tema exclusiu objectes inanimats de diversa índole: fruita, flors, instruments de música, gerros, llibres, etc.

4 regne de la natura Natura.

5 regnes de la natura Els tres àmbits o les tres maneres d’ésser de la realitat natural: el mineral, el vegetal i l’animal.

3 1 Essència, atributs, propis d’un ésser. L’ase és pacient per natura.

2 Manera d’ésser. La natura d’un clima.

3 Conjunt de condicions físiques i morals de l’home. Ofegar els sentiments de la natura.

4 FILOS Principi constitutiu d’una cosa, allò en què consisteix el fons d’un ésser.

5 contra natura ÈTIC Contra el que hom considera com a exigit per la natura humana.

6 doctrina de les dues natures CRIST Doctrina cristològica, oposada al monofisisme, segons la qual en l’única persona del Crist subsisteixen íntegres la natura divina, pròpia del Fill de Déu, i la natura humana.

7 natura divina CRIST En contraposició a persona divina, l’ésser u i únic del Déu trinitari.

8 natura humana FILOS Conjunt de característiques considerades com a permanents i comunes a tot ésser humà.

9 segons natura ÈTIC D’acord amb les exigències d’una pretesa natura humana.

4 1 Naixença, conjunt de condicions d’una persona determinades per la generació. Era valencià de natura. Els dons que Déu m’ha donat, així de natura com de fortuna.

2 ant Generació, llinatge, sèrie de descendents per generació.

3 ANAT ANIM Òrgans genitals, especialment els de les femelles.

->natural

■natural

[del ll. naturalis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj Relatiu o pertanyent a la natura. Fenòmens naturals. Història natural.

2 adj Produït per la natura, no degut a la mà de l’home. Flors naturals. Un port natural.

3 adj No degut a la cultura, a l’educació, a la voluntat, etc. Té una intel·ligència natural.

4 adj p ext Dit d’una persona que es comporta sense afectació, sense artifici, o de les seves accions, les seves paraules, etc.

5 al natural loc adj loc adv En l’estat natural, sense artifici, sense elaboració, etc. El retrat m’agrada, però encara m’agrades més al natural.

6 al natural loc adj loc adv HERÀLD Dit de l’esmalt emprat per a indicar el color real o propi d’un moble qualsevol.

7 del natural loc adj loc adv ART Expressió aplicada a l’execució d’una obra d’art en la qual hom pren model de la realitat i no d’una altra representació. Dibuix del natural. Copiar del natural.

8 teologia natural TEOL Teodicea.

2 adj Que pertany a la natura pròpia d’un ésser, d’acord amb ella, amb les condicions, les circumstàncies, etc., del cas, no anormal. Els pares són els protectors naturals dels fills. És natural que ell s’hagi indignat.

3 1 adj De naixença, degut a la naixença, adquirit amb la naixença. Terra natural. Senyor natural. El català és la nostra llengua natural.

2 adj i m i f nadiu 1. Els naturals de Madagascar. Les naturals d’Austràlia.

4 m Natura pròpia d’una persona: índole, geni, temperament, complexió, etc. Té un bon natural. És el seu natural: s’enrabia, però de seguida li passa.

5 adj DR Dit de l’obligació fonamentada en el dret natural i que no és exigible legalment pel creditor.

6 adj MÚS 1 Dit del so que no és alterat per cap accident (bemoll, diesi).

2 Dit dels instruments de vent que hom acciona únicament amb la boca, sense claus ni pistons.

3 Dit de l’hexacord que comença en el do.

7 adj MAT 1 Dit del nombre enter i positiu.

2 Dit del logaritme de base e.

3 Dit de l’equació intrínseca d’una corba.

4 Dit de la propietat que pot ésser demostrada sense recórrer a artificis o a invencions enginyoses.

->naturalesa

■naturalesa

[de natural; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 Natura.

2 DR CIV El fet d’ésser d’un país o una nació determinats.

->naturalisme

■naturalisme

[de natural; 1a FONT: 1888, DLab.]

m 1 FILOS Actitud o doctrina filosòfica que no admet res d’exterior o de superior a la natura que, consegüentment, intenta de comprendre totes les coses segons les lleis naturals, sense recurs a cap principi transcendent.

2 ART En el camp de les arts plàstiques, tendència del realisme més lliure temàticament i tècnicament.

3 LIT Escola literària en què l’escriptor utilitzava els mètodes de les ciències experimentals i acceptava la tesi que l’home és sotmès al determinisme universal: els sentiments i els caràcters són rigorosament predestinats.

->naturalista

■naturalista

[de natural; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj i m i f Que és versat en història natural.

2 1 adj Relatiu o pertanyent al naturalisme.

2 m i f Seguidor del naturalisme.

->naturalitat

■naturalitat

[del ll. td. naturalĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1492]

f 1 Qualitat de natural.

2 esp Espontaneïtat, manca d’afectació o d’artificialitat. Recita amb molta naturalitat.

->naturalització

■naturalització

Part. sil.: na_tu_ra_lit_za_ci_ó

[de naturalitzar; 1a FONT: 1888, DLab.]

f 1 1 Acció de naturalitzar o de naturalitzar-se;

2 l’efecte.

2 DR CIV 1 Modalitat d’adquisició de nacionalitat, posterior al naixement, que es produeix mitjançant una declaració de voluntat de l’adquirent i una autorització de l’autoritat estatal.

2 carta de naturalització Carta de concessió a un estranger de la nacionalitat del país que l’atorga.

->naturalitzar

■naturalitzar

Cp. nacionalitzar

[de natural; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 DR CIV 1 tr Concedir a un estranger els mateixos drets i els mateixos privilegis que als naturals del país.

2 pron Adquirir, en un altre estat, els mateixos drets i els mateixos privilegis que els naturals.

2 1 tr Introduir en un país, com si en fossin naturals, coses d’altres països.

2 tr BIOL i ECOL Aclimatar una espècie animal o vegetal.

3 pron BIOL i ECOL Difondre’s, una espècie vegetal o animal exòtica, per un territori, com si en fos natural.

3 tr Fer natural, menys artificial. Naturalitzar un paratge urbà. Som partidaris de naturalitzar les relacions entre cultures.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: naturalitzar

GERUNDI: naturalitzant

PARTICIPI: naturalitzat, naturalitzada, naturalitzats, naturalitzades

INDICATIU PRESENT: naturalitzo, naturalitzes, naturalitza, naturalitzem, naturalitzeu, naturalitzen

INDICATIU IMPERFET: naturalitzava, naturalitzaves, naturalitzava, naturalitzàvem, naturalitzàveu, naturalitzaven

INDICATIU PASSAT: naturalitzí, naturalitzares, naturalitzà, naturalitzàrem, naturalitzàreu, naturalitzaren

INDICATIU FUTUR: naturalitzaré, naturalitzaràs, naturalitzarà, naturalitzarem, naturalitzareu, naturalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: naturalitzaria, naturalitzaries, naturalitzaria, naturalitzaríem, naturalitzaríeu, naturalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: naturalitzi, naturalitzis, naturalitzi, naturalitzem, naturalitzeu, naturalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: naturalitzés, naturalitzessis, naturalitzés, naturalitzéssim, naturalitzéssiu, naturalitzessin

IMPERATIU: naturalitza, naturalitzi, naturalitzem, naturalitzeu, naturalitzin

->naturalitzat

naturalitzat -ada

[de naturalitzar]

adj 1 DR CIV Que ha rebut la naturalització en un altre estat que el seu originari.

2 BOT Dit de la planta de procedència estrangera que s’ha difós en una regió i que hi vegeta i s’hi multiplica com les plantes indígenes.

->naturalment

■naturalment

[de natural]

adv 1 D’una manera natural; com a conseqüència natural.

2 Sens dubte, evidentment. Naturalment que hi pots anar.

->naturisme

■naturisme

[de natura; 1a FONT: 1888, DLab.]

m MED Doctrina mèdica que propugna com a elements terapèutics les forces, els processos i els productes naturals (aigua, sol, aire, herbes, aliments).

->naturista

■naturista

[de natura; 1a FONT: 1888, DLab.]

MED 1 adj Relatiu o pertanyent al naturisme.

2 m i f Partidari del naturisme.

->naturòpata

■naturòpata

m i f MED Especialista en naturisme.

->natzarè

■natzarè -ena

1 adj i m i f De Natzaret (ciutat de Palestina).

2 m i f 1 Penitent que va a les processons de Setmana Santa vestit amb túnica morada.

2 ART Seguidor del natzarenisme.

3 m 1 abs Jesús de Natzaret.

2 Imatge de Jesucrist amb la creu a coll i vestit amb túnica llarga.

->natzarenisme

■natzarenisme

m ART Moviment estètic romàntic que aspirava a conciliar el neoclassicisme paganitzant amb un renovat esperit cristià.

->nau¹

■nau¹

Part. sil.: nau

[del ll. navis, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 MAR 1 Embarcació.

2 Antic vaixell generalment de tres pals, de buc molt alt, amb castell de proa, amb aparell rodó a l’arbre de trinquet i al major i aparell llatí a l’arbre de mitjana, amb bauprès i, eventualment, amb cofa al pal major.

3 p ext Embarcació amb coberta i sense rems.

2 fig 1 La nau de l’Estat.

2 portar (o dur) la nau a port Menar a bona fi un afer, una empresa, difícil.

3 ARQUIT En un edifici, espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes. Una basílica de cinc naus.

4 CONSTR, INDÚST i RAM Construcció ampla i allargada, d’una sola planta, amb el sostre alt i sense divisions interiors, emprada per a usos industrials, ramaders o d’emmagatzematge. Nau industrial. Nau ramadera.

5 nau aèria AERON Aeronau.

6 nau espacial ASTRON Astronau.

->nau²

■nau²

Part. sil.: nau

[variant de noc (v. aquest mot)]

m ADOB noc 1.

->naucòrids

naucòrids

Part. sil.: nau_cò_rids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, amb espècies aquàtiques de cos ovalat, antenes curtes i potes anteriors adaptades a la natació.

2 sing Insecte de la família dels naucòrids.

->nàufrag

■nàufrag -a

Part. sil.: nàu_frag

[del ll. naufrăgus, -a, -um, íd., comp. de navis ‘nau’ i frangĕre ‘trencar’; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj i m i f Que ha fet o ha sofert naufragi. Fou un dels nàufrags del «Titànic».

->naufragar

■naufragar

Part. sil.: nau_fra_gar

[del ll. naufragare, íd., der. de naufrăgus ‘nàufrag’; 1a FONT: 1315]

v intr 1 MAR 1 Anar a fons, perdre’s, una embarcació. L’«Atlàntic» naufragà el 1852 a causa d’un abordatge.

2 Sofrir naufragi les persones que anaven a l’embarcació naufragada. Naufragàrem a mitjanit.

2 fig Fracassar, arruïnar-se, etc. Naufragar en un negoci, en una empresa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: naufragar

GERUNDI: naufragant

PARTICIPI: naufragat, naufragada, naufragats, naufragades

INDICATIU PRESENT: naufrago, naufragues, naufraga, naufraguem, naufragueu, naufraguen

INDICATIU IMPERFET: naufragava, naufragaves, naufragava, naufragàvem, naufragàveu, naufragaven

INDICATIU PASSAT: naufraguí, naufragares, naufragà, naufragàrem, naufragàreu, naufragaren

INDICATIU FUTUR: naufragaré, naufragaràs, naufragarà, naufragarem, naufragareu, naufragaran

INDICATIU CONDICIONAL: naufragaria, naufragaries, naufragaria, naufragaríem, naufragaríeu, naufragarien

SUBJUNTIU PRESENT: naufragui, naufraguis, naufragui, naufraguem, naufragueu, naufraguin

SUBJUNTIU IMPERFET: naufragués, naufraguessis, naufragués, naufraguéssim, naufraguéssiu, naufraguessin

IMPERATIU: naufraga, naufragui, naufraguem, naufragueu, naufraguin

->naufragi

■naufragi

Part. sil.: nau_fra_gi

[del ll. naufragium, íd.]

m 1 MAR i DR MAR El fet de naufragar una embarcació.

2 fig Fracàs, ruïna. La poca cosa que he pogut salvar del naufragi de la seva fortuna.

->naufraig

■naufraig

Part. sil.: nau_fraig

[variant ant. i dial. de naufragi; 1a FONT: 1285]

m Naufragi.

->naügenc

naügenc -a

Part. sil.: na_ü_genc

adj i m i f De Naüja (Alta Cerdanya).

->naumàquia

■naumàquia

Part. sil.: nau_mà_qui_a

f 1 JOCS En l’antiguitat clàssica, espectacle que reproduïa un combat naval.

2 ART Edifici especialment construït i adaptat per a la celebració de les naumàquies.

->naupli

naupli

Part. sil.: nau_pli

m ZOOL Primera forma larval de la majoria de crustacis amb desenvolupament indirecte.

->nauplià

nauplià -ana

Part. sil.: nau_pli_à

adj ZOOL Relatiu o pertanyent als nauplis.

->nauruà

nauruà -ana

Part. sil.: nau_ru_à

adj i m i f De Nauru (estat d’Oceania).

->nàusea

■nàusea

Part. sil.: nàu_se_a

[del ll. nausea, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

[generalment en pl] f 1 PAT Sensació penosa que indica la proximitat del vòmit.

2 fig Fàstic, profund disgust, moral.

->nauseabund

■nauseabund -a

Part. sil.: nau_se_a_bund

[del ll. nauseabundus, -a, -um, íd.]

adj Que causa nàusea.

->nauta

■nauta

Part. sil.: nau_ta

[del ll. nauta, i aquest, del gr. naútēs ‘mariner, navegant’]

m poèt Mariner, navegant.

->-nauta

-nauta

Forma sufixada del mot grec naútēs, que significa ‘mariner’. Ex.: astronauta, cosmonauta.

->nàutic

■nàutic -a

Part. sil.: nàu_tic

[del ll. nautĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. nautikós, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la navegació. Saló nàutic. Club nàutic. Tècniques nàutiques.

2 esports nàutics ESPORT Conjunt d’activitats esportives que tenen com a base la navegació en les seves diverses formes: rem, vela i motor.

2 f NÀUT Ciència i art de navegar, anomenada actualment navegació.

->nàutil

■nàutil

Part. sil.: nàu_til

m ZOOL Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels nautiloïdeus, de la família dels nautílids (Nautilus undulatus), amb una conquilla externa, cargolada sobre el dors, un parell d’ulls grossos, sense bossa de tinta i actiu de nit.

->nautílids

nautílids

Part. sil.: nau_tí_lids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs cefalòpodes de la subclasse dels tetrabranquis, que comprèn el nàutil actual.

2 sing Mol·lusc de la família dels nautílids.

->nautiloïdeus

■nautiloïdeus

Part. sil.: nau_ti_lo_ï_deus

m ZOOL 1 pl Ordre de mol·luscs cefalòpodes de la subclasse dels tetrabranquis, amb nombrosos tentacles prims, dos parells de brànquies i de nefridis, molts representants del qual s’han extingit.

2 sing Mol·lusc de l’ordre dels nautiloïdeus.

->nauxer

■nauxer

Part. sil.: nau_xer

m ant NÀUT Oficial de la marina o contramestre que dirigia la maniobra d’una embarcació de vela i era el segon de bord.

->nauxeria

■nauxeria

Part. sil.: nau_xe_ri_a

f ant NÀUT Ofici de nauxer.

->navada

■navada

Hom.: nevada

[de nau¹; 1a FONT: 1445]

f 1 TRANSP rai¹ 1.

2 CONSTR Qualsevol de les divisions d’un edifici entre jàssera i jàssera.

->navader

■navader -a

[de navada]

m i f TRANSP Raier.

->navaho

navaho

1 adj Relatiu o pertanyent als navahos.

2 m i f ETNOL Individu d’una tribu índia de llengua atapascana de l’Amèrica del Nord que vivia a la zona sud de les muntanyes Rocalloses i actualment habita en reserves de Nou Mèxic i Arizona.

->naval

■naval

[del ll. navalis, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

adj MAR Relatiu o pertanyent a les naus i a la navegació. Construcció naval. Escola naval.

->navalla

■navalla

[del ll. novacŭla ‘raor’]

f 1 1 Instrument d’acer de tall molt fi que serveix per a afaitar el pèl, els cabells.

2 Ganivet plegable, amb fulla giratòria que hom pot ficar en una ranura que forma el mànec.

2 ZOOL Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, família dels solènids (Ensis ensis), amb la conquilla allargada i corbada, que habita a la sorra fangosa, comestible i molt apreciat.

->navalló

■navalló

[de navalla]

m ZOOL Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, família dels solènids (Lutraria lutraria), amb la conquilla ovalada i la xarnera molt llarga, que habita colgat profundament a la sorra.

->navarc

navarc

m HIST A la Grècia clàssica, comandant d’una flota.

->navarclí

navarclí -ina

adj i m i f De Navarcles (Bages).

->navarrès

■navarrès -esa

1 adj i m i f De Navarra (regió del País Basc) o del navarrès (dialecte).

2 m LING Dialecte del basc.

3 m LING 1 alt navarrès Dialecte del basc propi de la zona septentrional de Navarra i de la nord-oriental de Guipúscoa.

2 baix navarrès Dialecte del basc propi de la Baixa Navarra.

->navassenc

navassenc -a

adj i m i f De Navars (Bages).

->navatenc

navatenc -a

adj i m i f De Navata (Alt Empordà).

->navegabilitat

■navegabilitat

[de navegable]

f Condició o qualitat de navegable.

->navegable

■navegable

[del ll. navigabĭlis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj 1 Dit de les aigües per on hom pot navegar. Un riu navegable.

2 Dit de l’embarcació que és en condicions de navegar. Després de la reparació el vaixell torna a ésser navegable.

->navegació

■navegació

Part. sil.: na_ve_ga_ci_ó

[del ll. navigatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 Acció de navegar.

2 NÀUT Conjunt de tècniques que permeten d’establir el camí que ha de seguir una nau per tal de traslladar-se a qualsevol punt de la superfície de la mar.

3 MAR 1 Viatge per mar. Una navegació bella, curta, difícil, perillosa.

2 navegació d’altura Navegació feta per alta mar.

3 navegació de cabotatge Navegació feta de port a port seguint la costa.

4 MAR Serveis prestats a bord d’un vaixell. Amb pocs mesos de navegació ja és un bon mariner.

5 MERC i MAR Comerç marítim.

6 MAR Tractat, curs, etc., sobre hidrografia o pilotatge.

7 navegació aèria AERON Conjunt de tècniques que permeten de determinar, en cada moment, les coordenades de situació d’una aeronau respecte a un sistema de referència lligat a la superfície terrestre, independentment d’altres aeronaus.

->navegador

■navegador

m INFORM Programa informàtic que serveix per a navegar 3.

->navegant

■navegant

[del ll. navigans, -ntis, participi pres. de navigare ‘navegar’; 1a FONT: 1315]

adj i m i f Que navega.

->navegar

■navegar

[del ll. navigare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

v 1 intr NÀUT 1 Anar, viatjar, amb una embarcació, especialment per la mar. Ara naveguen per la Mediterrània.

2 Anar una embarcació per l’aigua, especialment per la mar. Aquest vaixell navega molt bé.

3 [usat generalment en frases negatives i interrogatives] fig Viure, parar. Fa molts anys que no tinc cap notícia de l’oncle, no sé per on deu navegar.

4 fig Sentir-se perdut. L’han nomenat director i navega molt.

5 navegar entre dues aigües fig Nedar entre dues aigües.

6 no saber (algú) per on (o per quin mar) navega fig Anar perdut en un assumpte, un afer; perdre la carta de navegar.

2 tr ant NÀUT 1 Recórrer un paratge amb una embarcació.

2 Tripular una embarcació.

3 intr INFORM Moure’s dins dels diferents serveis, utilitats o conjunts d’informació d’una xarxa, un sistema informàtic o una aplicació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: navegar

GERUNDI: navegant

PARTICIPI: navegat, navegada, navegats, navegades

INDICATIU PRESENT: navego, navegues, navega, naveguem, navegueu, naveguen

INDICATIU IMPERFET: navegava, navegaves, navegava, navegàvem, navegàveu, navegaven

INDICATIU PASSAT: naveguí, navegares, navegà, navegàrem, navegàreu, navegaren

INDICATIU FUTUR: navegaré, navegaràs, navegarà, navegarem, navegareu, navegaran

INDICATIU CONDICIONAL: navegaria, navegaries, navegaria, navegaríem, navegaríeu, navegarien

SUBJUNTIU PRESENT: navegui, naveguis, navegui, naveguem, navegueu, naveguin

SUBJUNTIU IMPERFET: navegués, naveguessis, navegués, naveguéssim, naveguéssiu, naveguessin

IMPERATIU: navega, navegui, naveguem, navegueu, naveguin

->navei

■navei

Part. sil.: na_vei

m PESC Embarcació rudimentària, de riu, que consistia en dues bigues lligades, assegut damunt les quals el pescador remava i tirava les xarxes.

->navesenc

navesenc -a

adj i m i f De Navès (Solsonès).

->naveta

■naveta

[de nau¹]

f 1 MAR Nau petita.

2 1 Nom de diverses coses que tenen forma de nau.

2 LITÚRG Vas en forma de nau on hom guarda l’encens en les cerimònies del culte.

3 PREHIST Un dels monuments característics de la prehistòria de Mallorca i de Menorca, la planta del qual recorda la forma d’un vaixell rectangular o trapezoïdal.

4 QUÍM Gresol de petites dimensions, de material refractari, de platí, de níquel, etc., per a cremar-hi composts orgànics dins un tub de combustió.

->navícula

■navícula

f BOT Gènere de diatomees de la família de les bacil·lariofícies (Navicula sp), comunes a les aigües dolces i salades.

->navicular

■navicular

[del ll. navicularis, íd., der. de navicŭla, dimin. de navis]

1 adj De forma anàloga a la d’una nau.

2 m ANAT ANIM Escafoide.

->navili

■navili

[del ll. td. *navilium, sing. de *navilia, i aquest, d’un *navalia amb canvi de sufix; creacions possiblement paral·leles i variants del ll. navigium, pl. navigia ‘embarcació’; 1a FONT: 1274]

m 1 MAR 1 ant Conjunt de vaixells.

2 Vaixell, especialment el de grans dimensions.

2 ant MAR GUER Vaixell de vela, de guerra, generalment de tres pals, que era aparellat de fragata, amb dues bateries o més per banda, i portava 60 canons o més.

->navilier

■navilier -a

Part. sil.: na_vi_li_er

[de navili]

1 adj Relatiu o pertanyent a les naus o a la navegació. El sector navilier. Companyia naviliera.

2 m i f DR MAR 1 Persona encarregada de representar un vaixell al port on aquest es troba.

2 Propietari d’un vaixell o de més d’un; armador.

3 f DR MAR Companyia propietària d’un vaixell o de més d’un que l’explota en nom propi i per compte propi, o que no essent-ne propietària, en fa l’explotació comercial.

->nazarienc

nazarienc -a

Part. sil.: na_za_ri_enc

adj i m i f De Sant Nazari (Rosselló).

->nazi

■nazi

Hom.: nasi

[de l’al. Nazi, reducció de Na(tionalso)zi(alist) ‘nacionalsocialista’]

adj i m i f Nacionalsocialista.

->nazireu

■nazireu -ea

Part. sil.: na_zi_reu

adj i m i f RELIG Entre els hebreus, dit d’una persona consagrada a Jahvè mitjançant un vot, temporal o de tota la vida.

->nazisme

■nazisme

[de l’al. Nazismus, reducció de Na(tionalso)zi(ali)smus ‘nacionalsocialisme’]

m HIST i POLÍT Nom amb què habitualment és conegut el nacionalsocialisme.

->Nb

Nb

símb QUÍM INORG i METAL·L niobi.

->NB

NB

sigla m nota bene.

->n. b.

n. b.

abrev nota bene.

->Nd

Nd

símb QUÍM INORG neodimi.

->ne

■ne

[v. en¹]

pron Forma que adopta el pronom personal adverbial en quan va immediatament darrere d’un verb acabat en consonant o en u semivocal i no el segueix el pronom hi. Pren-ne (preneu-ne) més, de xocolata, que n’hi ha molta.

->Ne

Ne

símb QUÍM INORG neó.

->NE

NE

símb nord-est.

->neandertal

■neandertal

Part. sil.: ne_an_der_tal

m ANTROP Home de Neandertal.

->neandertalià

neandertalià -ana

Part. sil.: ne_an_der_ta_li_à

adj ANTROP Relatiu o pertanyent a l’home de Neandertal.

->neànic

neànic -a

Part. sil.: ne_à_nic

adj BIOL Dit de la fase adolescent de la història de la vida d’un individu.

->neàpoli

neàpoli

f En les antigues colònies gregues, emplaçament (’ciutat nova’) format fora del nucli urbà antic o paleàpoli.

->neàpolis

neàpolis

f Neàpoli.

->neàrtic

■neàrtic -a

Part. sil.: ne_àr_tic

[de ne(o)- i àrtic]

adj BIOGEOG 1 Relatiu o pertanyent a la regió neàrtica.

2 regió neàrtica Regió biogeogràfica que comprèn el conjunt de terres americanes del regne holàrtic.

->neartrosi

■neartrosi

Part. sil.: ne_ar_tro_si

f PAT Pseudoartrosi.

->nebàlia

nebàlia

Part. sil.: ne_bà_li_a

f ZOOL Crustaci malacostraci del superordre dels fil·locàrides, de l’ordre dels leptostracis (Nebalia bipes), amb maxil·lars amb un palp llarg dirigit cap enrere, el vuitè segment abdominal àpode i els primers pleopodis amb funció natatòria.

->nebodalla

■nebodalla

[de nebot]

f Conjunt nombrós de nebots d’una sola persona o d’un matrimoni.

->nebodastre

■nebodastre -a

m Fill o filla d’un germanastre o d’una germanastra.

->neboder

■neboder -a

[de nebot; 1a FONT: 1696, DLac.]

m i f Fill d’un nebot o d’una neboda; renebot.

->nebot

■nebot -oda

[del ll. nepos, -ōtis ‘nét; nebot’, que originà un ll. vg. neptis, íd., i un fem. nepta, d’on un masc. analògic neptus ‘nét’, que es distingí de nepos ‘nebot’; 1a FONT: 1251]

m i f 1 Fill o filla d’un germà o d’una germana.

2 Renebot.

3 nebot valencià (o simplement nebot) Fill o filla d’un cosí o d’una cosina.

->nebular

■nebular

adj ASTR Relatiu o pertanyent a una nebulosa. Hipòtesi nebular.

->nebulat

■nebulat -ada

[del fr. nébulé, del ll. nebulatus, -a, -um, participi de nebulare ‘ennuvolar-se’, der. de nebŭla ‘boira, núvol’]

adj HERÀLD 1 Dit de la peça els perfils exteriors de la qual són torçuts en forma d’ones que imiten núvols.

2 Dit de la peça dividida tot al llarg en dues parts iguals per un torçut en forma de núvols i d’esmalts diferents.

3 Dit de la partició amb la línia divisòria torçuda en forma de núvols.

->nebuli

nebuli

m ASTROF Element químic hipotètic al qual hom atribuí les peculiars ratlles verdes intenses dels espectres de les nebuloses brillants i planetàries.

->nebulització

nebulització

Part. sil.: ne_bu_lit_za_ci_ó

[de nebulitzar]

f Acció de nebulitzar.

->nebulitzador

■nebulitzador -a

[de nebulitzar]

1 adj i m FARM i TERAP Dit de l’aparell polvoritzador que permet d’obtenir una dispersió fina d’una substància medicamentosa.

2 m AGR Petit difusor de reg que vaporitza l’aigua a distància reduïda, funciona a pressió elevada i s’utilitza preferentment als hivernacles per a aconseguir una alta humitat relativa en l’aire.

->nebulitzar

■nebulitzar

[formació culta analògica sobre la base del ll. nebŭla ‘boira, vapor, núvol’]

v tr Espargir (un líquid) mitjançant un nebulitzador.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nebulitzar

GERUNDI: nebulitzant

PARTICIPI: nebulitzat, nebulitzada, nebulitzats, nebulitzades

INDICATIU PRESENT: nebulitzo, nebulitzes, nebulitza, nebulitzem, nebulitzeu, nebulitzen

INDICATIU IMPERFET: nebulitzava, nebulitzaves, nebulitzava, nebulitzàvem, nebulitzàveu, nebulitzaven

INDICATIU PASSAT: nebulitzí, nebulitzares, nebulitzà, nebulitzàrem, nebulitzàreu, nebulitzaren

INDICATIU FUTUR: nebulitzaré, nebulitzaràs, nebulitzarà, nebulitzarem, nebulitzareu, nebulitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: nebulitzaria, nebulitzaries, nebulitzaria, nebulitzaríem, nebulitzaríeu, nebulitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: nebulitzi, nebulitzis, nebulitzi, nebulitzem, nebulitzeu, nebulitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: nebulitzés, nebulitzessis, nebulitzés, nebulitzéssim, nebulitzéssiu, nebulitzessin

IMPERATIU: nebulitza, nebulitzi, nebulitzem, nebulitzeu, nebulitzin

->nebulogen

nebulogen -ògena

[comp. híbrid del ll. nebŭla ‘boira’ i -gen]

adj i m 1 Dit de la substància o l’aparell capaços de produir boira artificial.

2 impr Fumigen.

->nebulós

■nebulós -osa

Cp. l’acc. 1 amb nuvolós 1

[del ll. nebulosus, -a, -um ‘boirós’; 1a FONT: 1491]

1 adj METEOR Cobert de boira o de boirina; boirós.

2 adj fig Mancat de lucidesa, de claredat. Estil nebulós. Doctrines nebuloses.

3 f ASTR Condensació de matèria interestel·lar en forma de núvol de contorns imprecisos i que pertany a la Galàxia.

4 f BOT i JARD 1 Planta herbàcia anual de la família de les cariofil·làcies (Gypsophila elegans), de fulles linears o lanceolades i flors blanques en dicasi i que és plantada en jardins.

2 Pelaguer plomós.

->nebulosament

■nebulosament

[de nebulós]

adv D’una manera nebulosa, no gens lúcida.

->nebulositat

■nebulositat

[del ll. td. nebulosĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Qualitat de nebulós.

2 METEOR Estat d’emboirament, freqüència més o menys gran de la boira.

->necàtor

necàtor

m ZOOL Nematode de l’ordre dels estrongiloïdeus (Necator americanus), que habita a l’intestí prim humà i produeix anèmia. Les larves poden perforar la pell i passar a la sang i a l’intestí.

->necessari

■necessari -ària

[del ll. necessarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 De què hom no pot passar-se, no pot prescindir. No tenir el diner necessari. És útil, però no necessari.

2 el necessari Allò que és necessari per a viure.

2 f obs Comuna, latrina.

3 adj FILOS 1 Dit d’allò que, realment o lògicament, no pot deixar d’ésser o d’esdevenir-se.

2 ésser necessari abs Déu.

->necessàriament

■necessàriament

Part. sil.: ne_ces_sà_ri_a_ment

[de necessari]

adv D’una manera necessària.

->necesser

■necesser

[del fr. nécessaire, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

m INDUM Estoig o bossa per a dur-hi els estris o els productes d’higiene personal o de cosmètica, especialment quan hom va de viatge.

->necessitar

■necessitar

[del b. ll. necessitare, der. del ll. cl. necesse, ‘necessari, inevitable’, adj. neutre indeclinable, base també de necessarius i necessĭtas; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr Tenir necessitat. No en podem prescindir: ho necessitem. Ara és quan el necessita més.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: necessitar

GERUNDI: necessitant

PARTICIPI: necessitat, necessitada, necessitats, necessitades

INDICATIU PRESENT: necessito, necessites, necessita, necessitem, necessiteu, necessiten

INDICATIU IMPERFET: necessitava, necessitaves, necessitava, necessitàvem, necessitàveu, necessitaven

INDICATIU PASSAT: necessití, necessitares, necessità, necessitàrem, necessitàreu, necessitaren

INDICATIU FUTUR: necessitaré, necessitaràs, necessitarà, necessitarem, necessitareu, necessitaran

INDICATIU CONDICIONAL: necessitaria, necessitaries, necessitaria, necessitaríem, necessitaríeu, necessitarien

SUBJUNTIU PRESENT: necessiti, necessitis, necessiti, necessitem, necessiteu, necessitin

SUBJUNTIU IMPERFET: necessités, necessitessis, necessités, necessitéssim, necessitéssiu, necessitessin

IMPERATIU: necessita, necessiti, necessitem, necessiteu, necessitin

->necessitat¹

■necessitat¹

[del ll. necessĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Qualitat de necessari. La necessitat d’alimentar-se.

2 Allò de què hom no pot passar-se, no pot prescindir. És una necessitat ineludible.

3 PSIC i SOCIOL Allò que cal per al benestar físic, i que, si hom en manca, pot produir desequilibris interns, i també allò que cal per a l’adquisició de valors socioculturals necessaris en el comportament humà.

4 de necessitat loc adv Necessàriament.

5 de primera necessitat loc adj Expressió aplicada a allò de què hom no pot prescindir. El pa és un article de primera necessitat.

6 fer de la necessitat virtut Donar-se el mèrit de fer volenterosament allò que cal fer per força.

7 necessitats nutritives ALIM Conjunt de substàncies indispensables necessàries per al manteniment de l’organisme.

8 tenir necessitat (d’algú o d’alguna cosa) Estar impossibilitat de prescindir-ne. Tenim necessitat de l’aire. Viu de renda: no té necessitat de treballar.

2 1 Mancança d’una cosa important, especialment del necessari per a viure. Robava per necessitat.

2 p ext Situació en què hom necessita urgentment l’ajut d’un altre. Pots recórrer-hi en cas de necessitat.

3 cridar necessitat Cridar socors.

3 1 fer (algú) les seves necessitats Defecar o orinar.

2 necessitat natural (o fisiològica) Urgència de defecar o d’orinar.

3 tenir (o fer) una necessitat Tenir (o fer) una necessitat natural.

4 ECON Concepte que expressa tant l’estat psicològic de desig de satisfer una necessitat com els béns i els serveis que satisfan i que estimulen aquests desigs.

5 FILOS Qualitat, estat o condició del que és necessari.

->necessitat²

■necessitat² -ada

[de necessitar]

1 adj Que necessita. Està necessitat d’ajut.

2 adj i m i f esp Que manca del necessari.

->necessitós

■necessitós -osa

[de necessitar; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj i m i f necessitat².

->neci nècia

■neci nècia

[del ll. nescius, -a, -um ‘ignorant’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f Que no sap allò que podria saber o allò que hauria de saber.

2 adj p ext Que denota neciesa.

->neciesa

■neciesa

Part. sil.: ne_ci_e_sa

[de neci; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de neci.

2 Paraula o acció pròpia d’un neci.

->nècora

■nècora

[probablement del cast. nécora, íd., d’origen desconegut]

f ZOOL Cranc de l’ordre dels decàpodes braquiürs, de la família dels portúnids (Macropipus arcuatus), de front llis, sense dents ni lòbuls i comestible.

->necr-

■necr-

Forma prefixada del mot grec nekrós, que significa ‘cos mort’. Ex.: necròpsia.

->necro-

■necro-

Forma prefixada del mot grec nekrós, que significa ‘cos mort’. Ex.: necrologia, necrofília.

->necrobiosi

■necrobiosi

Part. sil.: ne_cro_bi_o_si

f PAT Destrucció cel·lular en el si d’un òrgan viu.

->necrobiòtic

■necrobiòtic -a

Part. sil.: ne_cro_bi_ò_tic

adj PAT Relatiu o pertanyent a la necrobiosi.

->necrocitosi

necrocitosi

f BIOL Mort de les cèl·lules.

->necròfag

■necròfag -a

[del gr. nekrophágos, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

1 adj i m i f Que s’alimenta de cadàvers.

2 m ENTOM Escarabat enterrador.

->necrofàgia

■necrofàgia

Part. sil.: ne_cro_fà_gi_a

[de necro- i -fàgia]

f Sistema de nutrició basat en la carronya, propi de molts animals.

->necròfil

■necròfil -a

[de necro- i -fil]

adj i m i f PSIC Afectat de necrofília.

->necrofília

■necrofília

Part. sil.: ne_cro_fí_li_a

[de necro- i -fília]

f PSIC Atracció pels morts.

->necrofílic

necrofílic -a

[de necrofília]

adj PSIC Relatiu o pertanyent a la necrofília.

->necrofòbia

■necrofòbia

Part. sil.: ne_cro_fò_bi_a

[de necro- i -fòbia; 1a FONT: 1888, DLab.]

f PSIC Por exagerada als morts.

->necrogen

■necrogen -ògena

[de necro- i -gen]

adj BOT Dit de les espècies vegetals que es desenvolupen damunt plantes mortes o malaltes.

->necrohormona

necrohormona

f BOT Producte de la degradació post mortem dels teixits lesionats, capaç d’estimular la mitosi cel·lular.

->necrolatria

■necrolatria

Part. sil.: ne_cro_la_tri_a

[del gr. nekrolatreía ‘culte dels morts’; 1a FONT: 1888, DLab.]

f Veneració excessiva als morts.

->necrologi

■necrologi

[del ll. ecl. necrologium, íd., sobre el model del b. ll. eulogium (cf. elogi); 1a FONT: 1888, DLab.]

m Llista de persones mortes dins un període de temps, en un monestir, en una comunitat, etc.

->necrologia

■necrologia

Part. sil.: ne_cro_lo_gi_a

[de necro- i -logia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Notícia d’un personatge, d’una persona notable, mort de poc.

2 LIT Article o discurs breu, escrit o pronunciat en elogi d’una personalitat difunta.

->necrològic

■necrològic -a

[de necrologia; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la necrologia.

2 article necrològic LIT Necrologia.

->necromassa

■necromassa

[de necro- i massa¹]

f ECOL Material mort, especialment quan encara és significatiu o útil per als individus de la mateixa espècie o per a l’ecosistema en general, com la fusta morta.

->nècron

nècron

m BOT Porcions mortes d’una comunitat vegetal que encara no han sofert humificació ni han estat transformades en sapropel.

->necròpoli

■necròpoli

[del gr. nekrópolis ‘cementiri’; 1a FONT: 1888, DLab.]

f 1 ARQUEOL Cementiri d’època prehistòrica o antiga.

2 p ext Cementiri, especialment antic.

->necròpolis

■necròpolis

[variant de necròpoli]

f ARQUEOL Necròpoli.

->necròpsia

■necròpsia

Part. sil.: ne_cròp_si_a

[de necro- i -òpsia; 1a FONT: 1888, DLab.]

f MED Autòpsia.

->necrosar

■necrosar

[de necrosi]

v PAT 1 tr Produir una necrosi.

2 pron Sofrir necrosi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: necrosar

GERUNDI: necrosant

PARTICIPI: necrosat, necrosada, necrosats, necrosades

INDICATIU PRESENT: necroso, necroses, necrosa, necrosem, necroseu, necrosen

INDICATIU IMPERFET: necrosava, necrosaves, necrosava, necrosàvem, necrosàveu, necrosaven

INDICATIU PASSAT: necrosí, necrosares, necrosà, necrosàrem, necrosàreu, necrosaren

INDICATIU FUTUR: necrosaré, necrosaràs, necrosarà, necrosarem, necrosareu, necrosaran

INDICATIU CONDICIONAL: necrosaria, necrosaries, necrosaria, necrosaríem, necrosaríeu, necrosarien

SUBJUNTIU PRESENT: necrosi, necrosis, necrosi, necrosem, necroseu, necrosin

SUBJUNTIU IMPERFET: necrosés, necrosessis, necrosés, necroséssim, necroséssiu, necrosessin

IMPERATIU: necrosa, necrosi, necrosem, necroseu, necrosin

->necrosat

necrosat -ada

[de necrosar]

adj PAT Dit del teixit que ha sofert necrosi.

->necroscòpia

■necroscòpia

Part. sil.: ne_cros_cò_pi_a

[de necro- i -scòpia; 1a FONT: 1888, DLab.]

f MED Necròpsia.

->necroscòpic

■necroscòpic -a

[de necroscòpia; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj MED Relatiu o pertanyent a la necròpsia.

->necrosi

■necrosi

[del ll. td. necrōsis, i aquest, del gr. nékrōsis ‘acció de fer morir; mort d’un membre’; 1a FONT: 1888, DLab.]

f PAT Terme genèric amb el qual hom designa totes les varietats de mort dels teixits.

->necrospèrmia

necrospèrmia

Part. sil.: ne_cros_pèr_mi_a

f PAT Immobilitat dels espermatozoides en l’esperma.

->necròtic

■necròtic -a

[de necrosi]

adj PAT Relatiu o pertanyent a la necrosi.

->necrotròfia

necrotròfia

Part. sil.: ne_cro_trò_fi_a

f BIOL Fase d’un paràsit o d’un organisme patogen en la qual s’alimenta de les parts mortes de l’hoste.

->nèctar

■nèctar

[del ll. nectar, -ăris, i aquest, del gr. néktar, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 MIT En la mitologia grega, beguda que prenien els déus i que els donava la immortalitat.

2 hiperb Beguda deliciosa.

3 ALIM Beguda elaborada a base d’una barreja de sucs de fruites polposes, aigua i sucre.

4 BOT i APIC Líquid sucrós que secreten moltes plantes a través dels nectaris i que atreu els insectes i els ocells nectarívors, responsables de llur pol·linització.

->nectar-

nectar-

Forma prefixada del mot grec néktar, que significa ‘beguda dels déus’. Ex.: nectarhídria.

->nectari

■nectari -ària

[del ll. nectareus, -a, -um, i aquest, del gr. nektáreos, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent al nèctar.

2 m BOT Òrgan que secreta nèctar.

->nectarífer

■nectarífer -a

[de nectar- i -fer]

adj BOT Que duu nèctar o que en secreta.

->nectarina

■nectarina

[de nèctar]

f BOT i AGR Fruit del nectariner, semblant al préssec, però no tan olorós, un xic més petit, amb la pell llisa i la polpa de color groc viu.

->nectariner

■nectariner

[de nectarina]

m BOT i AGR Arbre caducifoli de la família de les rosàcies (Prunus persica laevis), varietat de presseguer, conreat pels seus fruits (les nectarines).

->nectarínids

nectarínids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que comprèn els quatre gèneres de suimangues, amb la llengua protràctil i el bec allargat. S’alimenten de nèctar i de petits insectes i els mascles són de colors llampants.

2 sing Ocell de la família dels nectarínids.

->nectarívor

nectarívor -a

[de nectar- i -vor]

adj ZOOL Dit de l’animal que es nodreix del nèctar que xucla dels pètals d’algunes flors.

->nectaro-

nectaro-

Forma prefixada del mot grec néktar, que significa ‘beguda dels déus’. Ex.: nectarostigma, nectaroteca.

->nectarostegi

nectarostegi

m BOT Peça protectora del nectari.

->nectarostigma

nectarostigma

m BOT Senyal indicador del nèctar, que consisteix generalment en taques acolorides situades a la corol·la de les flors.

->nectaroteca

nectaroteca

f BOT Cavitat situada al costat d’un nectari i que acumula nèctar.

->nectocalze

nectocalze

m ZOOL Cadascun dels òrgans de flotació de les colònies de sifonòfors que acompanyen el pneumatòfor quan aquest és poc desenvolupat.

->nectòfor

nectòfor

m ZOOL Pneumatòfor.

->nècton

■nècton

m ECOL Conjunt d’organismes aquàtics amb prou capacitat natatòria per a ésser considerats independents de l’acció dels corrents marins (per oposició al plàncton).

->nectonema

nectonema

m ZOOL Gènere de nematohelmints de l’ordre dels nectonematoïdeus, de la família dels nectonemàtids (Nectonema sp), que inclou cucs marins filiformes, amb el cos recorregut per dues fileres de sedes cuticulars.

->nectonemàtids

nectonemàtids

m ZOOL 1 pl Família de nematohelmints gordiacis de l’ordre dels nectonematoïdeus, que inclou el nectonema.

2 sing Nematohelmint de la família dels nectonemàtids.

->nectonematoïdeus

nectonematoïdeus

Part. sil.: nec_to_ne_ma_to_ï_deus

m ZOOL 1 pl Ordre de cucs de la classe dels gordiacis, amb sedes per a la natació i que en l’estat larval són paràsits de crustacis.

2 sing Cuc de l’ordre dels nectonematoïdeus.

->nectònic

■nectònic -a

[del gr. nēktós ‘que neda’]

adj ECOL Relatiu o pertanyent al nècton.

->nectoqueta

nectoqueta

f ZOOL Fase larval final de molts poliquets, a partir de la qual s’origina l’adult per aposició de segments a l’extrem terminal.

->nedada

■nedada

[de nedar]

f Acció de nedar durant un temps més o menys llarg.

->nedador¹

■nedador¹

[del ll. natatorium, íd.; 1a FONT: 1507]

m Lloc a propòsit per a nedar.

->nedador²

■nedador² -a

[del ll. natator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj i m i f Que neda.

2 m ZOOL 1 pl Grup de malacostracis decàpodes de la secció dels macrurs, que neden amb l’ajut d’alguns pleopodis transformats en òrgans natatoris.

2 sing Malacostraci del grup dels nedadors.

->nedant

■nedant

[de nedar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj HERÀLD Dit del peix posat recte i en sentit horitzontal.

->nedar

■nedar

[del ll. natare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr 1 1 Sostenir-se i avançar dins l’aigua per mitjà de certs moviments dels membres. Va creuar la piscina nedant. Aquest gos neda molt ràpid.

2 nedar i guardar la roba fig Intervenir en un afer amb habilitat, amb astúcia, per beneficiar-se del profit que pugui donar sense arriscar-se, sense comprometre-hi res.

2 p anal Flotar. L’oli no es barreja amb l’aigua: hi neda per sobre.

3 p ext 1 Estar, alguna cosa, dins una gran quantitat de líquid. Les patates nedaven en l’oli.

2 nedar en l’abundància fig Estar dins una gran abundància d’alguna cosa, especialment de riqueses.

3 nedar en sang hiperb Ésser enmig d’una carnisseria 2.

4 Alçar massa les potes de davant, el cavall, quan va al galop.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nedar

GERUNDI: nedant

PARTICIPI: nedat, nedada, nedats, nedades

INDICATIU PRESENT: nedo, nedes, neda, nedem, nedeu, neden

INDICATIU IMPERFET: nedava, nedaves, nedava, nedàvem, nedàveu, nedaven

INDICATIU PASSAT: nedí, nedares, nedà, nedàrem, nedàreu, nedaren

INDICATIU FUTUR: nedaré, nedaràs, nedarà, nedarem, nedareu, nedaran

INDICATIU CONDICIONAL: nedaria, nedaries, nedaria, nedaríem, nedaríeu, nedarien

SUBJUNTIU PRESENT: nedi, nedis, nedi, nedem, nedeu, nedin

SUBJUNTIU IMPERFET: nedés, nedessis, nedés, nedéssim, nedéssiu, nedessin

IMPERATIU: neda, nedi, nedem, nedeu, nedin

->nèdol

■nèdol

[de l’ant. nèdeu ‘net’, ll. nĭtĭdus ‘clar, pur’, transformat en nedo, amb la -l afegida com en altres mots acabats en -o (cf. catúfol)]

m RAM Herbatge de pastura encara no trepitjat pel bestiar.

->neerlandès

■neerlandès -esa

Part. sil.: ne_er_lan_dès

1 1 adj Relatiu o pertanyent a la llengua i a la literatura neerlandeses.

2 adj i m i f Holandès.

2 m LING Llengua del grup germànic occidental parlada als Països Baixos, el nord de Bèlgica (Flandes) i el nord-oest de França (Flandes francès).

->nefand

■nefand -a

[del ll. nefandus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1559]

adj Horriblement dolent, execrable. Un crim nefand. Un home nefand.

->nefandament

■nefandament

[de nefand]

adv D’una manera nefanda.

->nefari

■nefari -ària

adj ant Nefand.

->nefas

nefas

[v. fas²]

Mot emprat en l’expressió per fas o per nefas loc adv Per una cosa o altra, justificadament o injustificadament.

->nefast

■nefast -a

[del ll. nefastus, -a, -um, íd.]

adj 1 1 Dit d’un dia o un altre espai de temps infaust, ple de dol, de desgràcia. Un any nefast.

2 p ext Que ocasiona o pot ocasionar una desgràcia grossa, un perjudici greu. Un viatge nefast. Una influència nefasta. Un home nefast.

2 m pl HIST En el calendari romà, dit dels dies en els quals, per motius religiosos, no era lícit de sacrificar, d’iniciar empreses, de tractar d’afers judicials, etc.

->nefel-

nefel-

Forma prefixada del mot grec nephélē, que significa ‘núvol, boirina’. Ex.: nefeloide.

->nefelina

■nefelina

f MINERAL Aluminosilicat de sodi, NaAlSiO₄, mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal.

->nefelínic

■nefelínic -a

adj MINERAL Relatiu o pertanyent a la nefelina.

->nefelo-

nefelo-

Forma prefixada del mot grec nephélē, que significa ‘núvol, boirina’. Ex.: nefelòmetre.

->nefelòmetre

■nefelòmetre

m QUÍM ANAL Instrument usat en nefelometria que consta essencialment d’una font lluminosa, una cel·la per a la mostra i un detector fotoelèctric.

->nefelometria

■nefelometria

Part. sil.: ne_fe_lo_me_tri_a

f QUÍM ANAL Mètode d’anàlisi química quantitativa basat en la mesura de la intensitat de la llum que és dispersada o reflectida per les partícules presents en una suspensió.

->nefelomètric

nefelomètric -a

adj QUÍM ANAL Relatiu o pertanyent a la nefelometria.

->nefiaquenc

nefiaquenc -a

Part. sil.: ne_fi_a_quenc

adj i m i f De Nefiac (Rosselló).

->nefo-

■nefo-

Forma prefixada del mot grec néphos, que significa ‘núvol’. Ex.: nefoscopi.

->nefologia

■nefologia

Part. sil.: ne_fo_lo_gi_a

[de nefo- i -logia]

f METEOR Estudi dels núvols.

->nefòmetre

■nefòmetre

[de nefo- i -metre]

m METROL Aparell per a mesurar la nuvolositat.

->nefoscopi

■nefoscopi

[de nefo- i -scopi]

m METEOR Aparell emprat per a determinar la direcció i la velocitat dels núvols.

->nefr-

■nefr-

Forma prefixada del mot grec nephrós, que significa ‘ronyó’. Ex.: nefràlgia.

->nefràlgia

■nefràlgia

Part. sil.: ne_fràl_gi_a

f PAT Dolor neuràlgic situat al nivell d’un ronyó.

->nefrectomia

nefrectomia

Part. sil.: ne_frec_to_mi_a

f CIR Ablació total o parcial d’un ronyó.

->nefridi

■nefridi

m ZOOL Òrgan excretor típic dels metazous triploblàstics celomats i segmentats.

->nefrita

■nefrita

f MINERAL Inosilicat amfíbol, varietat de l’actinolita, criptocristal·lina, d’hàbit fibrós, amb fibres entreteixides, que és un mineral del jade.

->nefrític

■nefrític -a

[de nefritis; 1a FONT: 1803, DEst.]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la nefritis.

2 adj i m i f Afectat de nefritis.

->nefritis

■nefritis

[de nefr- i -itis; 1a FONT: 1888, DLab.]

f PAT Denominació genèrica de les afeccions renals de tipus inflamatori.