->brossador

■brossador

m GRÀF En una impremta, lloc destinat a brossar les formes.

->brossaire

■brossaire

Part. sil.: bros_sai_re

[de brossa²]

m i f Escombriaire.

->brossall

■brossall

[de brossa²]

m Brossam.

->brossam

■brossam

[de brossa²]

m Gran quantitat de brossa.

->brossar¹

■brossar¹

[de brossa¹]

v tr Netejar o polir amb la brossa, passar la brossa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brossar

GERUNDI: brossant

PARTICIPI: brossat, brossada, brossats, brossades

INDICATIU PRESENT: brosso, brosses, brossa, brossem, brosseu, brossen

INDICATIU IMPERFET: brossava, brossaves, brossava, brossàvem, brossàveu, brossaven

INDICATIU PASSAT: brossí, brossares, brossà, brossàrem, brossàreu, brossaren

INDICATIU FUTUR: brossaré, brossaràs, brossarà, brossarem, brossareu, brossaran

INDICATIU CONDICIONAL: brossaria, brossaries, brossaria, brossaríem, brossaríeu, brossarien

SUBJUNTIU PRESENT: brossi, brossis, brossi, brossem, brosseu, brossin

SUBJUNTIU IMPERFET: brossés, brossessis, brossés, brosséssim, brosséssiu, brossessin

IMPERATIU: brossa, brossi, brossem, brosseu, brossin

->brossar²

■brossar²

[com el seu der. brossat ‘mató’, der. de brossa² a causa de les partícules com brosses que es formen sobre la llet, quan es coagula; 1a FONT: s. XIII]

v dial 1 tr Coagular.

2 pron La llet s’ha brossat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brossar

GERUNDI: brossant

PARTICIPI: brossat, brossada, brossats, brossades

INDICATIU PRESENT: brosso, brosses, brossa, brossem, brosseu, brossen

INDICATIU IMPERFET: brossava, brossaves, brossava, brossàvem, brossàveu, brossaven

INDICATIU PASSAT: brossí, brossares, brossà, brossàrem, brossàreu, brossaren

INDICATIU FUTUR: brossaré, brossaràs, brossarà, brossarem, brossareu, brossaran

INDICATIU CONDICIONAL: brossaria, brossaries, brossaria, brossaríem, brossaríeu, brossarien

SUBJUNTIU PRESENT: brossi, brossis, brossi, brossem, brosseu, brossin

SUBJUNTIU IMPERFET: brossés, brossessis, brossés, brosséssim, brosséssiu, brossessin

IMPERATIU: brossa, brossi, brossem, brosseu, brossin

->brossat

■brossat

[v. brossar²; 1a FONT: s. XIII]

m Mató.

->brossegar

■brossegar

[de brossa²]

m Lloc ple de brossa.

->brossella

■brossella

[de brossa²]

f Porció de substància sòlida que se separa d’una emulsió i sura a la superfície del líquid o a poc a poc va assolant-se.

->brossenc

■brossenc -a

[de brossa²]

adj De brossa, ple de brossa.

->brossós

■brossós -osa

[de brossa²]

adj 1 Que conté brosses.

2 Que fa brosselles.

->brosta

■brosta

[d’origen incert, probablement preromà, potser d’una base indoeuropea brst-, brost-, no estranya al cèlt., o una altra llengua afí, d’un significat semblant al de ‘brosta’; 1a FONT: 1832]

f 1 1 Part tendra, conjunt dels brots i les branquetes novelles, d’un arbre o un arbust.

2 p ext Fullatge.

2 Ull, brot.

->brostada

■brostada

[de brostar]

f 1 Acció de brostar.

2 Brosta.

->brostam

■brostam

[de brosta]

m Conjunt de brostes.

->brostar

■brostar

[de brosta; 1a FONT: 1752]

v intr Fer o treure brosta una planta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brostar

GERUNDI: brostant

PARTICIPI: brostat, brostada, brostats, brostades

INDICATIU PRESENT: brosto, brostes, brosta, brostem, brosteu, brosten

INDICATIU IMPERFET: brostava, brostaves, brostava, brostàvem, brostàveu, brostaven

INDICATIU PASSAT: brostí, brostares, brostà, brostàrem, brostàreu, brostaren

INDICATIU FUTUR: brostaré, brostaràs, brostarà, brostarem, brostareu, brostaran

INDICATIU CONDICIONAL: brostaria, brostaries, brostaria, brostaríem, brostaríeu, brostarien

SUBJUNTIU PRESENT: brosti, brostis, brosti, brostem, brosteu, brostin

SUBJUNTIU IMPERFET: brostés, brostessis, brostés, brostéssim, brostéssiu, brostessin

IMPERATIU: brosta, brosti, brostem, brosteu, brostin

->brostatge

■brostatge

[de brosta; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m Conjunt de brostes.

->brostejador

■brostejador -a

[de brostejar]

adj Que s’alimenta de l’extrem de les branques o de la part superior de l’herba.

->brostejar

■brostejar

[de brosta]

v tr i intr 1 Menjar-se el bestiar (la brosta) arrencant-la amb les dents.

2 p ext Menjar (un mol·lusc, un turbel·lari, etc.) arrencant l’aliment d’un substrat.

3 fig D’un munt o conjunt de coses, escollir les millors, escollir la part millor d’una cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brostejar

GERUNDI: brostejant

PARTICIPI: brostejat, brostejada, brostejats, brostejades

INDICATIU PRESENT: brostejo, brosteges, brosteja, brostegem, brostegeu, brostegen

INDICATIU IMPERFET: brostejava, brostejaves, brostejava, brostejàvem, brostejàveu, brostejaven

INDICATIU PASSAT: brostegí, brostejares, brostejà, brostejàrem, brostejàreu, brostejaren

INDICATIU FUTUR: brostejaré, brostejaràs, brostejarà, brostejarem, brostejareu, brostejaran

INDICATIU CONDICIONAL: brostejaria, brostejaries, brostejaria, brostejaríem, brostejaríeu, brostejarien

SUBJUNTIU PRESENT: brostegi, brostegis, brostegi, brostegem, brostegeu, brostegin

SUBJUNTIU IMPERFET: brostegés, brostegessis, brostegés, brostegéssim, brostegéssiu, brostegessin

IMPERATIU: brosteja, brostegi, brostegem, brostegeu, brostegin

->brostim

■brostim

[de brosta]

m Brots i pàmpols que hom talla al temps d’esporgar.

->brot

■brot

[del gòtic *brut, íd.; 1a FONT: c. 1310]

m 1 BOT 1 Branqueta tendra, en fase de creixença, novellament originada a partir d’una gemma.

2 Branqueta jove d’una planta herbàcia.

2 fig Primera manifestació d’un fenomen, sovint considerat nociu, que es pot escampar. Brot epidèmic. Els primers brots de la revolució.

3 brot de pit Part davantera del bestiar de llana compresa entre el coll i la costellada.

4 de cap de brot De primera qualitat, excel·lent.

5 no... brot No... gens, res. No fer brot de feina. No va dir brot.

->brotada

■brotada

[de brotar; 1a FONT: 1344]

f 1 1 Acció de brotar;

2 l’efecte.

2 PAT 1 Erupció cutània més o menys aguda.

2 Període agut en una malaltia crònica lenta.

->brotam

■brotam

[de brot; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m BOT Conjunt de brots.

->brotar

■brotar

[de brot; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr BOT Treure brots les plantes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brotar

GERUNDI: brotant

PARTICIPI: brotat, brotada, brotats, brotades

INDICATIU PRESENT: broto, brotes, brota, brotem, broteu, broten

INDICATIU IMPERFET: brotava, brotaves, brotava, brotàvem, brotàveu, brotaven

INDICATIU PASSAT: brotí, brotares, brotà, brotàrem, brotàreu, brotaren

INDICATIU FUTUR: brotaré, brotaràs, brotarà, brotarem, brotareu, brotaran

INDICATIU CONDICIONAL: brotaria, brotaries, brotaria, brotaríem, brotaríeu, brotarien

SUBJUNTIU PRESENT: broti, brotis, broti, brotem, broteu, brotin

SUBJUNTIU IMPERFET: brotés, brotessis, brotés, brotéssim, brotéssiu, brotessin

IMPERATIU: brota, broti, brotem, broteu, brotin

->brotó

■brotó

Hom.: brutor

[de brot; 1a FONT: s. XV]

m BOT 1 Brot que comença a sortir.

2 Rebrot de la col verda, del bròquil, etc.

->bròtola

■bròtola

f ICT Mòllera pigada.

->brotonar

■brotonar

[de brotó]

v intr 1 Brotar.

2 Treure brotons la col verda, el bròquil i altres hortalisses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brotonar

GERUNDI: brotonant

PARTICIPI: brotonat, brotonada, brotonats, brotonades

INDICATIU PRESENT: brotono, brotones, brotona, brotonem, brotoneu, brotonen

INDICATIU IMPERFET: brotonava, brotonaves, brotonava, brotonàvem, brotonàveu, brotonaven

INDICATIU PASSAT: brotoní, brotonares, brotonà, brotonàrem, brotonàreu, brotonaren

INDICATIU FUTUR: brotonaré, brotonaràs, brotonarà, brotonarem, brotonareu, brotonaran

INDICATIU CONDICIONAL: brotonaria, brotonaries, brotonaria, brotonaríem, brotonaríeu, brotonarien

SUBJUNTIU PRESENT: brotoni, brotonis, brotoni, brotonem, brotoneu, brotonin

SUBJUNTIU IMPERFET: brotonés, brotonessis, brotonés, brotonéssim, brotonéssiu, brotonessin

IMPERATIU: brotona, brotoni, brotonem, brotoneu, brotonin

->brotònica

brotònica

f BOT 1 Betònica.

2 Camedris.

->brotxa¹

■brotxa¹

[del fr. dialectal brouche ‘raspall, pinzell’ (fr. mod. brosse), combinació del fr. ant. broce (emparentat amb el cat. brossa¹) i el germ. broisse ‘raspall’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 OFIC 1 Estri format per un manat de pèls igualats per les puntes i subjectats entorn d’un nucli cilíndric acabat en un mànec.

2 brotxa de campir Brotxa grossa emprada per a estendre colors a l’aigua en superfícies àmplies.

2 Mena de pinzell que serveix per a escampar la sabonera sobre la pell que s’ha de rasurar.

->brotxa²

■brotxa²

[v. brotxa¹]

f TECNOL Eina en forma de barra proveïda de dents que hom empra per a efectuar el brotxatge.

->brotxada

brotxada

[de brotxar]

f 1 Recorregut sense interrupció, o traç continu, fet amb un sol cop de la brotxa plena de pintura o de vernís.

2 Quantitat de pasta pictòrica que reté la brotxa en ésser sucada.

->brotxadora

■brotxadora

[de brotxar]

f TECNOL Màquina eina emprada per a efectuar el brotxatge.

->brotxar

■brotxar

[de brotxa²]

v tr TECNOL Efectuar un brotxatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brotxar

GERUNDI: brotxant

PARTICIPI: brotxat, brotxada, brotxats, brotxades

INDICATIU PRESENT: brotxo, brotxes, brotxa, brotxem, brotxeu, brotxen

INDICATIU IMPERFET: brotxava, brotxaves, brotxava, brotxàvem, brotxàveu, brotxaven

INDICATIU PASSAT: brotxí, brotxares, brotxà, brotxàrem, brotxàreu, brotxaren

INDICATIU FUTUR: brotxaré, brotxaràs, brotxarà, brotxarem, brotxareu, brotxaran

INDICATIU CONDICIONAL: brotxaria, brotxaries, brotxaria, brotxaríem, brotxaríeu, brotxarien

SUBJUNTIU PRESENT: brotxi, brotxis, brotxi, brotxem, brotxeu, brotxin

SUBJUNTIU IMPERFET: brotxés, brotxessis, brotxés, brotxéssim, brotxéssiu, brotxessin

IMPERATIU: brotxa, brotxi, brotxem, brotxeu, brotxin

->brotxatge

brotxatge

[de brotxar]

m TECNOL Operació que consisteix a arrencar ferritja amb la brotxa, per tal d’obtenir forats d’una secció determinada o perfils exteriors.

->brotxeta

■brotxeta

[de brotxa¹]

f OFIC Brotxa petita que té els pèls reunits sense buit central, perquè el mànec que fa de nucli és afuat a la part de la lligada.

->brou

■brou

Part. sil.: brou

[del germ. brod, íd.; 1a FONT: c. 1290, Desclot]

m 1 1 ALIM Líquid resultant de l’ebullició prolongada en aigua d’un o diversos productes alimentaris. Un brou de carn, de pollastre, de verdures. El brou de Nadal.

2 brou bufat ALIM Líquid procedent de la cocció de les botifarres a la caldera.

3 brou de llengua fig Paraules sense fets.

2 FITOPAT 1 Suspensió d’anticriptogàmics o insecticides emprada per a combatre flagells.

2 brou bordelès Anticriptogàmic preparat neutralitzant sulfat de coure amb calç.

3 brou borgonyó Anticriptogàmic preparat neutralitzant sulfat de coure amb carbonat de sodi.

3 brou de cultiu MICROB Medi líquid emprat per al cultiu de molts microorganismes paràsits d’animals, que consisteix en un brou esterilitzat que conté peptona, extret de carn, sal i, a vegades, sucre, sang, sèrum, etc.

->brouós

■brouós -osa

Part. sil.: bro_uós

[de brou]

adj Que conté brou; caldós.

->brovós

■brovós -osa

[de brou]

adj Brouós.

->brownià

■brownià -ana

Part. sil.: brow_ni_à

adj Relatiu o pertanyent al botànic escocès Robert Brown o als seus descobriments.

->bru bruna

■bru bruna

[del germ. fràncic *brun, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m 1 De color terrós fosc amb un matís rogenc. Ós bru. Els camises brunes. Cabells bruns.

2 Dit del color obscur o negrós. La Verge Bruna.

2 adj ANTROP FÍS Dit de l’individu de cabell bru i pell rica en pigment, especialment si pertany al grup leucoderm.

3 adj NUMIS Dit de la moneda de baixa llei.

->bruc

■bruc

[del ll. gàl·lic brūcus, reducció del cèlt. comú *vroicos, íd.; 1a FONT: 1249]

m 1 BOT Gènere d’arbusts de la família de les ericàcies (Erica sp), integrat per plantes de fulles verdes tot l’any i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells, que comprèn el bruc boal (o simplement bruc) (E. arborea), el bruc d’hivern (E. multiflora), el bruc d’escombres (E. scoparia), el bruc vermell (E. cinerea), el bruc d’aiguamoll (E. tetralix) i el bruc valencià (E. terminalis).

2 sense suc ni bruc fig Sense substància.

->brucataire

■brucataire

Part. sil.: bru_ca_tai_re

[de bruc]

m i f Persona que arrenca i prepara soques de bruc per fer-ne pipes.

->brucel·la

brucel·la

f MICROB Gènere de petits bacteris gramnegatius de la família de les brucel·làcies (Brucella sp), paràsits de diversos animals i productors de brucel·losis.

->brucel·làcies

brucel·làcies

Part. sil.: bru_cel_là_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials integrada per bacteris molt petits i pleomòrfics, paràsits obligats de molts animals.

2 sing Bacteri de la família de les brucel·làcies.

->brucel·losi

brucel·losi

f PAT Nom genèric de les malalties causades per brucel·les.

->bruci

bruci -úcia

1 adj Relatiu o pertanyent als brucis.

2 m i f HIST Individu d’un poble que, procedent de la Itàlia central, habità el Bruci, actual Calàbria.

->brucina

■brucina

f QUÍM ORG i FARM Alcaloide extret de la nou vòmica, de fórmula C₂₃H₂₆N₂O₄.

->brucita

■brucita

f MINERAL Hidròxid de magnesi, Mg(OH) ₂, mineral que es presenta en cristalls tabulars romboèdrics de lluïssor vítria o nacrada.

->brúcol

■brúcol

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Molopospermum peloponnesiacum), de fulles grosses, glabres, i de flors blanques agrupades en umbel·les.

->bruel¹

■bruel¹

Part. sil.: bru_el

[de bruelar]

m Bramul.

->bruel²

■bruel²

Part. sil.: bru_el

m ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels regúlids (Regulus ignicapillus), arborícola, molt semblant al reietó, amb el dors verd i el ventre d’un blanc groguenc.

->bruelament

■bruelament

Part. sil.: bru_e_la_ment

[de bruelar]

m Bruel, bramul.

->bruelar

■bruelar

Part. sil.: bru_e_lar

[variant de braolar]

v intr Fer bruels, bramular.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bruelar

GERUNDI: bruelant

PARTICIPI: bruelat, bruelada, bruelats, bruelades

INDICATIU PRESENT: bruelo, brueles, bruela, bruelem, brueleu, bruelen

INDICATIU IMPERFET: bruelava, bruelaves, bruelava, bruelàvem, bruelàveu, bruelaven

INDICATIU PASSAT: bruelí, bruelares, bruelà, bruelàrem, bruelàreu, bruelaren

INDICATIU FUTUR: bruelaré, bruelaràs, bruelarà, bruelarem, bruelareu, bruelaran

INDICATIU CONDICIONAL: bruelaria, bruelaries, bruelaria, bruelaríem, bruelaríeu, bruelarien

SUBJUNTIU PRESENT: brueli, bruelis, brueli, bruelem, brueleu, bruelin

SUBJUNTIU IMPERFET: bruelés, bruelessis, bruelés, brueléssim, brueléssiu, bruelessin

IMPERATIU: bruela, brueli, bruelem, brueleu, bruelin

->brufada

■brufada

[de brufar]

f Bromes que es formen al cim de les muntanyes i baixen ràpidament tot desfent-se en aigua o pedra.

->brufador

■brufador

[de brufar]

m Instrument amb què hom brufa o ruixa la roba.

->brufar

■brufar

[mot balear, segurament alteració de bufar amb influx d’algun altre mot amb presència de r, difícil de precisar; 1a FONT: 1840]

v tr i intr Esquitxar, ruixar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brufar

GERUNDI: brufant

PARTICIPI: brufat, brufada, brufats, brufades

INDICATIU PRESENT: brufo, brufes, brufa, brufem, brufeu, brufen

INDICATIU IMPERFET: brufava, brufaves, brufava, brufàvem, brufàveu, brufaven

INDICATIU PASSAT: brufí, brufares, brufà, brufàrem, brufàreu, brufaren

INDICATIU FUTUR: brufaré, brufaràs, brufarà, brufarem, brufareu, brufaran

INDICATIU CONDICIONAL: brufaria, brufaries, brufaria, brufaríem, brufaríeu, brufarien

SUBJUNTIU PRESENT: brufi, brufis, brufi, brufem, brufeu, brufin

SUBJUNTIU IMPERFET: brufés, brufessis, brufés, bruféssim, bruféssiu, brufessin

IMPERATIU: brufa, brufi, brufem, brufeu, brufin

->brufol

■brufol

[d’un brular, deformació de bufar per influència de brúfol]

m Bufec.

->brúfol

■brúfol

[del ll. td. bufălus, íd. (cl. bubalus), i aquest del gr. boúbalos ‘mena d’antílop’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m 1 ORNIT Duc.

2 ZOOL Búfal.

->brúfola

brúfola

f ZOOL Búfala.

->brufolar

■brufolar

[de brufol]

v intr Fer bufecs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brufolar

GERUNDI: brufolant

PARTICIPI: brufolat, brufolada, brufolats, brufolades

INDICATIU PRESENT: brufolo, brufoles, brufola, brufolem, brufoleu, brufolen

INDICATIU IMPERFET: brufolava, brufolaves, brufolava, brufolàvem, brufolàveu, brufolaven

INDICATIU PASSAT: brufolí, brufolares, brufolà, brufolàrem, brufolàreu, brufolaren

INDICATIU FUTUR: brufolaré, brufolaràs, brufolarà, brufolarem, brufolareu, brufolaran

INDICATIU CONDICIONAL: brufolaria, brufolaries, brufolaria, brufolaríem, brufolaríeu, brufolarien

SUBJUNTIU PRESENT: brufoli, brufolis, brufoli, brufolem, brufoleu, brufolin

SUBJUNTIU IMPERFET: brufolés, brufolessis, brufolés, brufoléssim, brufoléssiu, brufolessin

IMPERATIU: brufola, brufoli, brufolem, brufoleu, brufolin

->bruga

■bruga

[de bruc]

f BOT Bruc d’escombres.

->brugol

■brugol

m Reny, regany.

->brugolar

■brugolar

v tr Renyar, reganyar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brugolar

GERUNDI: brugolant

PARTICIPI: brugolat, brugolada, brugolats, brugolades

INDICATIU PRESENT: brugolo, brugoles, brugola, brugolem, brugoleu, brugolen

INDICATIU IMPERFET: brugolava, brugolaves, brugolava, brugolàvem, brugolàveu, brugolaven

INDICATIU PASSAT: brugolí, brugolares, brugolà, brugolàrem, brugolàreu, brugolaren

INDICATIU FUTUR: brugolaré, brugolaràs, brugolarà, brugolarem, brugolareu, brugolaran

INDICATIU CONDICIONAL: brugolaria, brugolaries, brugolaria, brugolaríem, brugolaríeu, brugolarien

SUBJUNTIU PRESENT: brugoli, brugolis, brugoli, brugolem, brugoleu, brugolin

SUBJUNTIU IMPERFET: brugolés, brugolessis, brugolés, brugoléssim, brugoléssiu, brugolessin

IMPERATIU: brugola, brugoli, brugolem, brugoleu, brugolin

->brugosa

■brugosa

f GEOBOT Bruguerar.

->bruguer

■bruguer

m GEOBOT Bruguerar.

->bruguera

■bruguera

[de bruc; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 BOT Bruc.

2 GEOBOT Bruguerar.

->bruguerar

■bruguerar

[de bruguera]

m 1 Lloc poblat de brucs.

2 GEOBOT Comunitat vegetal en la qual dominen els brucs.

->bruguerenc

bruguerenc -a

adj i m i f De Bruguera (Ripollès).

->bruguerola

■bruguerola

[de bruguera]

f BOT Petit arbust de la família de les ericàcies (Calluna vulgaris), de fulles molt menudes i imbricades i de flors de color de rosa.

->bruguerolar

■bruguerolar

[de bruguerola]

m Landa de bruguerola.

->bruit

■bruit

Part. sil.: bruit

[variant occitanitzant de brogit; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m Brogit, remor.

->bruixa¹

■bruixa¹

Part. sil.: brui_xa

[d’origen incert, probablement preromà, potser der. de *vroiksa, del cèlt. vroikos ‘bruc’, pel fet d’aplegar-se les bruixes en ermots de brucs; 1a FONT: s. XIII]

f 1 ESOT Dona que practica la bruixeria.

2 p ext 1 Dona vella i lletja.

2 Dona lletja i dolenta.

3 Nom donat a certs ocells considerats de mal averany.

4 Nom donat a algunes papallones nocturnes grosses de cos gruixut.

3 cacera de bruixes HIST Caça de bruixes.

4 fer córrer la bruixa Emprar el suborn o altres mitjans il·lícits per a obtenir alguna cosa.

5 ficar-s’hi la bruixa Posar-se discòrdies entre algunes persones o esguerrar-se un assumpte que anava bé.

->bruixa²

■bruixa²

Part. sil.: brui_xa

f ICT 1 Peix marí de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels escoftàlmids (Lepidorhombus boscii), de cos aplatat lateralment, ovalat i d’un color brunenc.

2 Peix marí de l’ordre dels singnatiformes (Syngnathus phlegon), semblant a l’agulla, d’un color bru argentat.

->bruixar

■bruixar

Part. sil.: brui_xar

[de bruixa¹]

v tr 1 Embruixar, fetillar.

2 hiperb Va bruixat per la Maria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bruixar

GERUNDI: bruixant

PARTICIPI: bruixat, bruixada, bruixats, bruixades

INDICATIU PRESENT: bruixo, bruixes, bruixa, bruixem, bruixeu, bruixen

INDICATIU IMPERFET: bruixava, bruixaves, bruixava, bruixàvem, bruixàveu, bruixaven

INDICATIU PASSAT: bruixí, bruixares, bruixà, bruixàrem, bruixàreu, bruixaren

INDICATIU FUTUR: bruixaré, bruixaràs, bruixarà, bruixarem, bruixareu, bruixaran

INDICATIU CONDICIONAL: bruixaria, bruixaries, bruixaria, bruixaríem, bruixaríeu, bruixarien

SUBJUNTIU PRESENT: bruixi, bruixis, bruixi, bruixem, bruixeu, bruixin

SUBJUNTIU IMPERFET: bruixés, bruixessis, bruixés, bruixéssim, bruixéssiu, bruixessin

IMPERATIU: bruixa, bruixi, bruixem, bruixeu, bruixin

->bruixeria

■bruixeria

Part. sil.: brui_xe_ri_a

[de bruixa¹; 1a FONT: s. XVII]

f 1 ESOT i HIST Poder malèfic exercit per qui hom suposa que té pacte amb el diable.

2 Pràctica o acte de bruixa o de bruixot. Fer bruixeries.

->bruixó

■bruixó

Part. sil.: brui_xó

[probablement de bruixa¹ pel fet de considerar-la causa d’aquest fenomen atmosfèric]

m METEOR Calamarsa.

->brúixola

■brúixola

Part. sil.: brúi_xo_la

[alteració del ll. vg. buxĭda ‘capsa’ (del gr. pyxís, -ídos) per influx, en la terminació, del sinònim ll. capsula i amb repercussió de consonants líquides en la inicial br-; 1a FONT: 1323]

f METROL 1 1 Instrument d’orientació basat en les propietats dels imants, emprat essencialment per a determinar direccions horitzontals a partir de la direcció aproximada nord-sud.

2 Tipus de galvanòmetre que té per òrgan mòbil una brúixola col·locada al centre d’una bobina disposada en el pla del meridià magnètic i en el qual és emprat com a parell antagonista el creat pel camp magnètic terrestre sobre l’agulla.

2 brúixola d’ullera TOPOG Brúixola topogràfica proveïda d’una ullera fixada a la caixa amb un braç.

->bruixonada

■bruixonada

Part. sil.: brui_xo_na_da

[de bruixó]

f METEOR Calamarsada.

->bruixot

■bruixot

Part. sil.: brui_xot

[de bruixa¹; 1a FONT: 1670, DTo.]

m 1 ESOT Home que practica la bruixeria. Sap més un bruixot que set bruixes.

2 ETNOG Home que en diverses societats tribals duu a terme les pràctiques màgiques i rituals i administra coneixements empírics diversos, especialment de medicina, i passa per dominar forces sobrenaturals que ell té la facultat de conjurar màgicament.

->brull¹

■brull¹

[variant de broll]

m brulla 1.

->brull²

■brull²

[probablement de la mateixa base de brollar]

m dial Mató, recuit.

->brulla

■brulla

[variant de brolla]

f 1 Messes al començament de llur creixença.

2 Brot tendre.

3 dial Grill, brot, que surt d’una llavor o d’un tubercle.

->brullanenc

brullanenc -a

adj i m i f De Brullà (Rosselló).

->brullar

■brullar

Hom.: brollar

[variant de brollar²]

v intr Treure brulla els sembrats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brullar

GERUNDI: brullant

PARTICIPI: brullat, brullada, brullats, brullades

INDICATIU PRESENT: brullo, brulles, brulla, brullem, brulleu, brullen

INDICATIU IMPERFET: brullava, brullaves, brullava, brullàvem, brullàveu, brullaven

INDICATIU PASSAT: brullí, brullares, brullà, brullàrem, brullàreu, brullaren

INDICATIU FUTUR: brullaré, brullaràs, brullarà, brullarem, brullareu, brullaran

INDICATIU CONDICIONAL: brullaria, brullaries, brullaria, brullaríem, brullaríeu, brullarien

SUBJUNTIU PRESENT: brulli, brullis, brulli, brullem, brulleu, brullin

SUBJUNTIU IMPERFET: brullés, brullessis, brullés, brulléssim, brulléssiu, brullessin

IMPERATIU: brulla, brulli, brullem, brulleu, brullin

->brullenc

brullenc -a

adj i m i f Del Brull (Osona).

->brullol

■brullol

[de brulla]

m Camp ple de brulla.

->brullola

■brullola

[alteració de bujola]

f Recipient de terrissa, de fusta o de metall, de forma troncocònica invertida, que serveix per a rentar-hi roba, tenir-hi coses en remull, etc.

->brum

■brum

[de brumir]

m 1 Remor sorda del vent quan brumeix.

2 Brunzit.

->brumari

brumari

m HIST Nom del segon mes del calendari republicà francès, corresponent a l’interval del 22 d’octubre al 21 de novembre.

->brument

■brument

[de brumir]

adj 1 Que brumeix (dit del vent).

2 Brunzent.

->brumidor

■brumidor -a

[de brumir]

1 m Brunzidora.

2 adj Brument.

->brumir

■brumir

[resultat de l’encreuament de bonir i brunzir]

[també com dormir] v intr 1 Fer una remor sorda el vent.

2 Brunzir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brumir

GERUNDI: brumint

PARTICIPI: brumit, brumida, brumits, brumides

INDICATIU PRESENT: brumeixo, brumeixes, brumeix, brumim, brumiu, brumeixen

INDICATIU PRESENT (alternatiu): brumo, brums, brum, brumim, brumiu, brumen

INDICATIU IMPERFET: brumia, brumies, brumia, brumíem, brumíeu, brumien

INDICATIU PASSAT: brumí, brumires, brumí, brumírem, brumíreu, brumiren

INDICATIU FUTUR: brumiré, brumiràs, brumirà, brumirem, brumireu, brumiran

INDICATIU CONDICIONAL: brumiria, brumiries, brumiria, brumiríem, brumiríeu, brumirien

SUBJUNTIU PRESENT: brumeixi, brumeixis, brumeixi, brumim, brumiu, brumeixin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): brumi, brumis, brumi, brumim, brumiu, brumin

SUBJUNTIU IMPERFET: brumís, brumissis, brumís, brumíssim, brumíssiu, brumissin

IMPERATIU: brumeix, brumeixi, brumim, brumiu, brumeixin

IMPERATIU (alternatiu): brum, brumi, brumim, brumiu, brumin

->brunch

brunch^* [bɾántʃ]

[mot angl. (1896), amalgama de br(eakfast) ‘esmorzar’ i (l)unch ‘dinar’]

m ALIM Esmorzar dinar.

->brunel·la

■brunel·la

f obs dial TÈXT Bruneta.

->brunel·liàcies

brunel·liàcies

Part. sil.: bru_nel_li_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de rosals integrada per plantes llenyoses, generalment arbusts, de fulles oposades o verticil·lades i de flors petites.

2 sing Planta de la família de les brunel·liàcies.

->brunenc

■brunenc -a

[de bru]

adj Que tira a bru.

->brunet

■brunet

[de bru]

m BOT Fredolic.

->bruneta

■bruneta

f ant TÈXT Tela basta de llana, lleugera i bruna.

->brunidora

brunidora

f dial ENTOM Cetònia.

->brunor

brunor

f Qualitat de bru.

->brunós

brunós -osa

[de bru]

adj Que tira a bru.

->brunyidor

■brunyidor -a

[de brunyir]

1 m i f OFIC Operari especialitzat a brunyir.

2 m OFIC Eina o estri emprat per a brunyir.

3 m GRÀF Eina, generalment d’àgata, usada per a fer lluir l’or aplicat a les enquadernacions.

->brunyidora

brunyidora

[de brunyidor]

f TECNOL Màquina per a efectuar el brunyiment d’una superfície.

->brunyiment

■brunyiment

[de brunyir]

m 1 1 Acció de brunyir;

2 l’efecte.

2 ADOB Abrillantament.

3 TECNOL Operació destinada a allisar i abrillantar una superfície metàl·lica.

->brunyir

■brunyir

[de l’oc. ant. brunir ‘emmorenir’ i ‘fer lluir metalls polint-los’, i aquest, del fràncic *brunjan, íd., der. de brun ‘moreno’; 1a FONT: 1491]

v tr 1 ADOB Abrillantar.

2 OFIC i TECNOL Treure llustre a les pedres, els metalls, etc., fregant-los.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brunyir

GERUNDI: brunyint

PARTICIPI: brunyit, brunyida, brunyits, brunyides

INDICATIU PRESENT: brunyeixo, brunyeixes, brunyeix, brunyim, brunyiu, brunyeixen

INDICATIU IMPERFET: brunyia, brunyies, brunyia, brunyíem, brunyíeu, brunyien

INDICATIU PASSAT: brunyí, brunyires, brunyí, brunyírem, brunyíreu, brunyiren

INDICATIU FUTUR: brunyiré, brunyiràs, brunyirà, brunyirem, brunyireu, brunyiran

INDICATIU CONDICIONAL: brunyiria, brunyiries, brunyiria, brunyiríem, brunyiríeu, brunyirien

SUBJUNTIU PRESENT: brunyeixi, brunyeixis, brunyeixi, brunyim, brunyiu, brunyeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: brunyís, brunyissis, brunyís, brunyíssim, brunyíssiu, brunyissin

IMPERATIU: brunyeix, brunyeixi, brunyim, brunyiu, brunyeixin

->brunyolenc

brunyolenc -a

adj i m i f De Brunyola (Selva).

->brunzent

■brunzent

[de brunzir]

adj Que brunz.

->brunzidera

■brunzidera

[de brunzir]

f Brunzit.

->brunzidor

■brunzidor

[de brunzir]

m ELECTROT Vibrador electromagnètic que produeix un brunzit d’una freqüència molt baixa i és emprat com a avisador acústic.

->brunzidora

■brunzidora

[de brunzidor]

f Joguina que consisteix en una tauleta lligada en un cordill que, fent-la moure amb violència en l’aire, brunz o brumeix.

->brunziment

■brunziment

[de brunzir]

m Acció de brunzir.

->brunzinaire

■brunzinaire

Part. sil.: brun_zi_nai_re

[de brunzinar]

adj Que brunzina o boneix.

->brunzinar

■brunzinar

[de brunzir]

v intr 1 Produir un soroll una cosa que s’agita violentament en l’aire (com és ara un batement d’ales).

2 fig Rondinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brunzinar

GERUNDI: brunzinant

PARTICIPI: brunzinat, brunzinada, brunzinats, brunzinades

INDICATIU PRESENT: brunzino, brunzines, brunzina, brunzinem, brunzineu, brunzinen

INDICATIU IMPERFET: brunzinava, brunzinaves, brunzinava, brunzinàvem, brunzinàveu, brunzinaven

INDICATIU PASSAT: brunziní, brunzinares, brunzinà, brunzinàrem, brunzinàreu, brunzinaren

INDICATIU FUTUR: brunzinaré, brunzinaràs, brunzinarà, brunzinarem, brunzinareu, brunzinaran

INDICATIU CONDICIONAL: brunzinaria, brunzinaries, brunzinaria, brunzinaríem, brunzinaríeu, brunzinarien

SUBJUNTIU PRESENT: brunzini, brunzinis, brunzini, brunzinem, brunzineu, brunzinin

SUBJUNTIU IMPERFET: brunzinés, brunzinessis, brunzinés, brunzinéssim, brunzinéssiu, brunzinessin

IMPERATIU: brunzina, brunzini, brunzinem, brunzineu, brunzinin

->brunzir

■brunzir

Hom.: bronzí

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: 1696, DLac]

v [o com servir] intr Produir un brunzit un cos que es mou ràpidament dins l’aire. Ens vam amagar en un portal, mentre sentíem com brunzien les pilotes de goma.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brunzir

GERUNDI: brunzint

PARTICIPI: brunzit, brunzida, brunzits, brunzides

INDICATIU PRESENT: brunzo, brunzes, brunz, brunzim, brunziu, brunzen

INDICATIU PRESENT (alternatiu): brunzeixo, brunzeixes, brunzeix, brunzim, brunziu, brunzeixen

INDICATIU IMPERFET: brunzia, brunzies, brunzia, brunzíem, brunzíeu, brunzien

INDICATIU PASSAT: brunzí, brunzires, brunzí, brunzírem, brunzíreu, brunziren

INDICATIU FUTUR: brunziré, brunziràs, brunzirà, brunzirem, brunzireu, brunziran

INDICATIU CONDICIONAL: brunziria, brunziries, brunziria, brunziríem, brunziríeu, brunzirien

SUBJUNTIU PRESENT: brunzi, brunzis, brunzi, brunzim, brunziu, brunzin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): brunzeixi, brunzeixis, brunzeixi, brunzim, brunziu, brunzeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: brunzís, brunzissis, brunzís, brunzíssim, brunzíssiu, brunzissin

IMPERATIU: brunz, brunzi, brunzim, brunziu, brunzin

IMPERATIU (alternatiu): brunzeix, brunzeixi, brunzim, brunziu, brunzeixin

->brunzit

■brunzit

[de brunzir]

m 1 Soroll que produeix el moviment ràpid d’un cos dins l’aire.

2 p anal Qualsevol soroll de baixa freqüència.

->bruquetà

bruquetà -ana

adj i m i f Del Bruc (Anoia).

->brúquids

brúquids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes coleòpters del subordre dels polífags, les larves dels quals viuen dins de llavors, com els jaumets.

2 sing Insecte de la família dels brúquids.

->brusa

■brusa

[del fr. blouse, íd., d’origen incert; 1a FONT: 1839, DLab.]

f INDUM 1 Peça de vestir femenina, amb mànigues o sense, generalment cordada al davant, que cobreix el tronc. Una brusa camisera. Una brusa estampada.

2 Peça de vestir exterior molt soferta, en forma de túnica i amb mànigues, que duien generalment per a treballar els mossos, els porters, etc.

->brusc¹

■brusc¹

[d’origen incert, probablement preromà, de la mateixa arrel del ll. ruscus ‘galzeran’]

m BOT Galzeran.

->brusc²

■brusc² -a

[d’origen incert, probablement preromà; 1a FONT: 1491]

adj 1 Que es manifesta d’una manera sobtada i violenta. Un canvi brusc del temps. Temperament brusc.

2 paraules (o maneres) brusques Paraules, maneres, aspres, seques, no complimentoses.

->brusca¹

■brusca¹

f dial Dèria, inclinació a la qual hom es lliura apassionadament.

->brusca²

■brusca²

f Plugeta.

->brusca³

■brusca³

f MAR Curvatura dels baus, dels pals o de les vergues.

->bruscament

■bruscament

[de brusc²]

adv D’una manera brusca.

->brusent

■brusent

[de brusir¹]

adj Abrusador.

->brusidor

■brusidor

[de brusir²]

m OFIC Instrument amb què els vidriers igualen el cantell dels vidres després de tallats amb el diamant.

->brusir¹

■brusir¹

[variant de abrusar]

v tr Abrusar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brusir

GERUNDI: brusint

PARTICIPI: brusit, brusida, brusits, brusides

INDICATIU PRESENT: bruseixo, bruseixes, bruseix, brusim, brusiu, bruseixen

INDICATIU IMPERFET: brusia, brusies, brusia, brusíem, brusíeu, brusien

INDICATIU PASSAT: brusí, brusires, brusí, brusírem, brusíreu, brusiren

INDICATIU FUTUR: brusiré, brusiràs, brusirà, brusirem, brusireu, brusiran

INDICATIU CONDICIONAL: brusiria, brusiries, brusiria, brusiríem, brusiríeu, brusirien

SUBJUNTIU PRESENT: bruseixi, bruseixis, bruseixi, brusim, brusiu, bruseixin

SUBJUNTIU IMPERFET: brusís, brusissis, brusís, brusíssim, brusíssiu, brusissin

IMPERATIU: bruseix, bruseixi, brusim, brusiu, bruseixin

->brusir²

■brusir²

[v. brusir¹]

v tr OFIC Igualar amb el brusidor les puntes de vidre que no ha tallat bé el diamant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brusir

GERUNDI: brusint

PARTICIPI: brusit, brusida, brusits, brusides

INDICATIU PRESENT: bruseixo, bruseixes, bruseix, brusim, brusiu, bruseixen

INDICATIU IMPERFET: brusia, brusies, brusia, brusíem, brusíeu, brusien

INDICATIU PASSAT: brusí, brusires, brusí, brusírem, brusíreu, brusiren

INDICATIU FUTUR: brusiré, brusiràs, brusirà, brusirem, brusireu, brusiran

INDICATIU CONDICIONAL: brusiria, brusiries, brusiria, brusiríem, brusiríeu, brusirien

SUBJUNTIU PRESENT: bruseixi, bruseixis, bruseixi, brusim, brusiu, bruseixin

SUBJUNTIU IMPERFET: brusís, brusissis, brusís, brusíssim, brusíssiu, brusissin

IMPERATIU: bruseix, bruseixi, brusim, brusiu, bruseixin

->brusquedat

■brusquedat

[de brusc²]

f Qualitat de brusc.

->brusquejar

■brusquejar

[de brusca²]

v intr Caure brusca².

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brusquejar

GERUNDI: brusquejant

PARTICIPI: brusquejat, brusquejada, brusquejats, brusquejades

INDICATIU PRESENT: brusquejo, brusqueges, brusqueja, brusquegem, brusquegeu, brusquegen

INDICATIU IMPERFET: brusquejava, brusquejaves, brusquejava, brusquejàvem, brusquejàveu, brusquejaven

INDICATIU PASSAT: brusquegí, brusquejares, brusquejà, brusquejàrem, brusquejàreu, brusquejaren

INDICATIU FUTUR: brusquejaré, brusquejaràs, brusquejarà, brusquejarem, brusquejareu, brusquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: brusquejaria, brusquejaries, brusquejaria, brusquejaríem, brusquejaríeu, brusquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: brusquegi, brusquegis, brusquegi, brusquegem, brusquegeu, brusquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: brusquegés, brusquegessis, brusquegés, brusquegéssim, brusquegéssiu, brusquegessin

IMPERATIU: brusqueja, brusquegi, brusquegem, brusquegeu, brusquegin

->brusquer

■brusquer -a

adj dial Dominat per una brusca¹; rampellut.

->brusquina

■brusquina

[de brusca²]

f Pluja menuda.

->brusquinejar

■brusquinejar

[de brusquina]

v intr Caure brusquina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brusquinejar

GERUNDI: brusquinejant

PARTICIPI: brusquinejat, brusquinejada, brusquinejats, brusquinejades

INDICATIU PRESENT: brusquinejo, brusquineges, brusquineja, brusquinegem, brusquinegeu, brusquinegen

INDICATIU IMPERFET: brusquinejava, brusquinejaves, brusquinejava, brusquinejàvem, brusquinejàveu, brusquinejaven

INDICATIU PASSAT: brusquinegí, brusquinejares, brusquinejà, brusquinejàrem, brusquinejàreu, brusquinejaren

INDICATIU FUTUR: brusquinejaré, brusquinejaràs, brusquinejarà, brusquinejarem, brusquinejareu, brusquinejaran

INDICATIU CONDICIONAL: brusquinejaria, brusquinejaries, brusquinejaria, brusquinejaríem, brusquinejaríeu, brusquinejarien

SUBJUNTIU PRESENT: brusquinegi, brusquinegis, brusquinegi, brusquinegem, brusquinegeu, brusquinegin

SUBJUNTIU IMPERFET: brusquinegés, brusquinegessis, brusquinegés, brusquinegéssim, brusquinegéssiu, brusquinegessin

IMPERATIU: brusquineja, brusquinegi, brusquinegem, brusquinegeu, brusquinegin

->brussel·lès

■brussel·lès -esa

adj i m i f De Brussel·les (capital i regió de Bèlgica).

->brut

■brut -a

[del ll. vg. *brūttus, -a, -um, forma intensiva del cl. brutus ‘estúpid, brutal’; el pas semàntic de ‘irracional’ a ‘mancat de netedat’ no es produí fins al s. XV; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj Irracional (aplicat a les bèsties). Bèsties brutes.

2 m Bèstia, animal irracional.

3 m ant Home en la seva condició d’animal.

2 1 adj Dit d’aquelles substàncies que es conserven en l’estat natural sense haver sofert cap modificació i dels productes industrials que no han estat purificats o refinats. Petroli brut. Diamant brut. Alcohol brut.

2 art brut ART Expressió artística de caràcter espontani creada per infants, malalts mentals o persones sense formació, al marge dels ambients culturals, que no té com a finalitat el benefici econòmic ni el reconeixement artístic o social.

3 en brut loc adj Brut 2 1. Diamant en brut. Sucre en brut.

4 en brut loc adj loc adv Sense elaborar definitivament. Primer feu-ho en brut, que ja ho passarem en net.

5 pes brut (d’una mercaderia) [abrev p. b.] Pes que fa ensems amb la tara.

6 producte (o guany, etc.) brut Producte, guany, etc., sense deducció del que cal rebaixar.

3 adj 1 Mancat de netedat, sutze. Portar la cara bruta. Anar brut. Quina gent més bruta!

2 color brut Color no pur, amb barreja de gris o negre. Un groc brut.

3 roba bruta Roba per rentar.

4 adj Que conté un focus d’infecció. Llatzeret brut.

5 fig 1 adj Contrari a la decència, a l’honestedat. Intencions brutes. Negoci brut.

2 adv De manera bruta.

3 jugar brut Jugar, actuar, amb trampes, amb trucs il·lícits.

4 parlar brut Parlar obscenament.

6 adj ENOL Dit del vi escumós al qual, després de l’operació de degollar, hom no ha afegit sinó vi de la mateixa mena.

7 m pl TÈXT Peça de roba que en la màquina d’estampar acompanya el teixit que hom estampa per tal d’evitar que s’embruti.

->brutal

■brutal

[del ll. brutalis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 adj 1 Propi de les bèsties. Instints brutals.

2 Semblant a una bèstia.

3 D’una violència salvatge. Rebre un tracte brutal.

2 m Brut, animal irracional.

->brutalisme

■brutalisme

[de brutal]

m ARQUIT Corrent arquitectònic que deixa sense revestir els materials i les conduccions exteriors.

->brutalitat

■brutalitat

[de brutal; 1a FONT: s. XV]

f 1 Qualitat de brutal.

2 Acte brutal.

->brutalment

■brutalment

[de brutal]

adv Amb brutalitat, d’una manera brutal.

->brutament

■brutament

[de brut]

adv 1 Com a animal brut.

2 Sutzament.

->brutedat

■brutedat

[de brut; 1a FONT: s. XV]

f Qualitat de brut o de sutze, brutor.

->brutejar

■brutejar

[de brut]

v intr Mostrar-se brut, ésser més o menys brut o sutze.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brutejar

GERUNDI: brutejant

PARTICIPI: brutejat, brutejada, brutejats, brutejades

INDICATIU PRESENT: brutejo, bruteges, bruteja, brutegem, brutegeu, brutegen

INDICATIU IMPERFET: brutejava, brutejaves, brutejava, brutejàvem, brutejàveu, brutejaven

INDICATIU PASSAT: brutegí, brutejares, brutejà, brutejàrem, brutejàreu, brutejaren

INDICATIU FUTUR: brutejaré, brutejaràs, brutejarà, brutejarem, brutejareu, brutejaran

INDICATIU CONDICIONAL: brutejaria, brutejaries, brutejaria, brutejaríem, brutejaríeu, brutejarien

SUBJUNTIU PRESENT: brutegi, brutegis, brutegi, brutegem, brutegeu, brutegin

SUBJUNTIU IMPERFET: brutegés, brutegessis, brutegés, brutegéssim, brutegéssiu, brutegessin

IMPERATIU: bruteja, brutegi, brutegem, brutegeu, brutegin

->brutesa

■brutesa

[de brut; 1a FONT: s. XIV]

f Qualitat de brut o sutze, brutor, brutedat.

->brutesc

■brutesc -a

1 adj Propi de bruts.

2 a la brutesca loc adv D’una manera poc refinada. Engolir el menjar a la brutesca. Cargols a la brutesca.

->bruti

bruti -útia

adj i m i f Bruci.

->brutícia

■brutícia

Part. sil.: bru_tí_ci_a

[de brut; 1a FONT: s. XV]

f 1 Allò que lleva la netedat, la puresa, de quelcom.

2 Paraula, acció, bruta, indecent, deshonesta. Dir brutícies. Les brutícies de l’administració.

3 Calamarsa, pedra.

->brutor

■brutor

Hom.: brotó

[de brut]

f 1 Qualitat de brut o sutze.

2 brutícia 1.

->bruxisme

bruxisme

m PSIQ Acció de carrisquejar les dents sobretot durant el son.

->bruxomania

bruxomania

Part. sil.: bru_xo_ma_ni_a

f PSIQ 1 Hàbit o mania diürna de carrisquejar les dents.

2 Tipus de neurosi caracteritzada per la tendència de fer escarritxos.

->BTT

BTT

sigla f ESPORT bicicleta tot terreny.

->bua¹

■bua¹

Part. sil.: bu_a

[com la variant buba (s. XIII), és un der. regressiu de bubó ‘tumor’, confós amb buba, de formació expressiva pròpia del llenguatge infantil; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Pústula que es forma a la superfície de la pell.

2 En llenguatge infantívol, mal. S’ha fet bua, pobrissó!

3 1 iròn Ja ets una bona bua, tu!

2 mala bua Dit d’una persona malintencionada.

->bua²

■bua²

Part. sil.: bu_a

[alteració de gúa]

f MAR Gúa.

->buanya

■buanya

Part. sil.: bu_a_nya

f 1 ant bua¹ 1.

2 Crosta que es fa en les plagues quan s’assequen.

->buata¹

buata¹

Part. sil.: bu_a_ta

[del fr. boîte ‘capsa’]

f OFIC Cargol de fusta que, fixat al banc de l’ebenista, permet de prémer, per a ribotar, les testes o els baixos de les motllures.

->buata²

■buata²

Part. sil.: bu_a_ta

[de l’angl. wad, íd., segurament a través del fr. ouate, potser d’arrel germànica, corresponent a un mot comercial, o també aràbiga: wáḍḍa’ baṭâ ‘posar folre’; 1a FONT: s. XIX]

f TÈXT 1 Tela gruixuda de cotó en floca, engomada per ambdues cares, que serveix per a farciment en treballs d’enconxar, etc.

2 buata de cel·lulosa Massa de capes fines de cel·lulosa emprada per les seves propietats absorbents i per a embalar objectes delicats.

->buba

■buba

f 1 bua¹ 1.

2 p ext Nom genèric de diverses malalties pustuloses.

->búbal

■búbal

[del ll. bubalus, íd. (v. brúfol)]

m ZOOL Mamífer bòvid de la subfamília dels antilopins (Alcelaphus buselaphus), de rostre estret i allargat, de banyes curtes i anellades i de pelatge de color rogenc.

->bub-bub

■bub-bub

[d’origen onomatopeic]

m 1 Onomatopeia que reprodueix el lladruc del gos.

2 Terme infantívol per a designar el gos.

->bubi

■bubi

1 adj Relatiu o pertanyent als bubis.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble bantu que constitueix l’element indígena de l’illa de Fernando Poo.

3 m LING Llengua bantu de la família nigerocongolesa, parlada pels bubis.

->bubinga

■bubinga

f BOT Gènere d’arbres de la família de les flacourtiàcies (Casearia sp), de fusta d’un castany rogenc amb venes i taques fosques, emprada en ebenisteria i en fusteria.

->bubó

■bubó

Hom.: bovor

[del gr. boubṓn ‘tumor inguinal’; 1a FONT: s. XV]

m PAT Tumoració produïda per la inflamació dels ganglis limfàtics, i particularment per la inflamació supurada dels ganglis dels engonals.

->bubònic

■bubònic -a

[de bubó; 1a FONT: s. XIX]

adj PAT 1 Relatiu o pertanyent al bubó o als bubons.

2 Caracteritzat per la producció de bubons. Pesta bubònica.

->bubota

■bubota

[variant de babarota, ant. babota (v. babau)]

f 1 Babarota, espantall.

2 dial Fantasma, ànima en pena.

->buc

■buc

[del germ. fràncic *buc ‘ventre’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Objecte que forma una cavitat.

2 Ventre d’un home o d’un animal.

3 AERON Cos estructural principal d’un aerodina, generalment fusiforme, destinat a la tripulació, als passatgers i a la càrrega.

4 APIC Rusc.

5 AUT Carrosseria.

6 CONSTR Conjunt de les parets i la teulada que limiten l’espai que ocupa una casa.

7 CONSTR Caixa o conjunt de parets que limiten una escala i li fan de suport.

8 CONSTR NAV Cos d’un vaixell, sense màquines ni superestructures.

9 GEOMORF Mare, jaç, d’un riu.

10 HIST MIL Protecció del bust o la caixa del cos usada pels guerrers als segles XIII i XIV.

11 MOBL Carcassa total o parcial d’un moble, especialment, en una taula, el cos que conté els calaixos.

12 MOBL escambell 2.

13 NUC Revestiment metàl·lic, generalment d’acer, que cobreix l’edifici de contenció d’un reactor nuclear.

14 TRANSP Caixa o cos principal d’un carruatge, sense les rodes ni el fusell.

15 de tal buc, tal eixam Refrany amb què hom expressa que les qualitats i els defectes dels fills provenen dels pares.

16 ficar-se en bucs (algú) fig Ficar-se on no li importa.

2 La cavitat mateixa formada per un buc. El buc d’un ascensor.

3 Cabuda de la cavitat d’un buc.

4 PESC Tros més gruixut de la canya de pescar, per on el pescador la sosté.

->bucal

■bucal

Hom.: bocal i vocal

[del ll. buccalis, íd.]

adj ANAT ANIM i FISIOL Relatiu o pertanyent a la boca. Cavitat bucal. Orifici bucal.

->bucaner

■bucaner

[del fr. boucaner, der. de boucan ‘carn fumada’, del tupí-guaraní mokaem, bokaem ‘graella’, a través del port]

m HIST Aventurer d’origen europeu establert a les Antilles (segle XVI).

->búcar

■búcar

[del cast. búcaro, d’origen mossàrab, del ll. pōcŭlum ‘copa’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Terra argilosa i negra de què són fets molts vasos etruscs.

2 Objecte de búcar.

3 En alguns llocs, caduf.

->buccel·lari

buccel·lari -ària

1 adj Relatiu o pertanyent als buccel·laris.

2 m Soldat particular d’època romana tardana.

->buccí

■buccí

m ZOOL Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis (Buccinum sp), de closca petita en espiral i d’obertura ampla.

->bucentaure

■bucentaure

Part. sil.: bu_cen_tau_re

m HERÀLD i MIT Monstre fabulós amb el cap i el pit d’home i el cos de bou.

->buceròtids

buceròtids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells exòtics de bec molt gros, propis de les regions equatorials de l’Àsia i l’Àfrica.

2 sing Ocell de la família dels buceròtids.

->bucle

■bucle

[del fr. boucle ‘sivella, baga, rínxol’, i aquest del ll. bŭccŭla ‘guarnició metàl·lica dels escuts’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Rull de cabells de forma cilíndrica.

2 AERON Figura d’acrobàcia aèria que consisteix a descriure un bucle circular vertical, el sostre de l’aparell mantenint-se sempre a l’interior d’aquest bucle. És anomenat també looping.

3 ANAT Nom d’algunes formacions anatòmiques que tenen l’aspecte de rínxol.

4 AUTOM En un sistema automàtic, circuit o camí per on circula el senyal d’entrada, a partir del comparador fins a la sortida i des d’aquesta cap al comparador.

5 CIN Espai de seguretat que pren la cinta cinematogràfica en el projector o en la càmera entre els rodets d’alimentació a fi que els garfis no arrosseguin tota la pel·lícula de la bobina i provoquin estrips en les perforacions.

6 bucle magnètic ELECTROAC Cinta magnètica amb els extrems units entre ells, a fi de constituir una cinta sense fi.

7 INFORM Seqüència d’instruccions que pot ésser executada repetitivament.

->buclejar

buclejar

v intr INFORM Un programa, fer bucle, entrar en un bucle.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: buclejar

GERUNDI: buclejant

PARTICIPI: buclejat, buclejada, buclejats, buclejades

INDICATIU PRESENT: buclejo, bucleges, bucleja, buclegem, buclegeu, buclegen

INDICATIU IMPERFET: buclejava, buclejaves, buclejava, buclejàvem, buclejàveu, buclejaven

INDICATIU PASSAT: buclegí, buclejares, buclejà, buclejàrem, buclejàreu, buclejaren

INDICATIU FUTUR: buclejaré, buclejaràs, buclejarà, buclejarem, buclejareu, buclejaran

INDICATIU CONDICIONAL: buclejaria, buclejaries, buclejaria, buclejaríem, buclejaríeu, buclejarien

SUBJUNTIU PRESENT: buclegi, buclegis, buclegi, buclegem, buclegeu, buclegin

SUBJUNTIU IMPERFET: buclegés, buclegessis, buclegés, buclegéssim, buclegéssiu, buclegessin

IMPERATIU: bucleja, buclegi, buclegem, buclegeu, buclegin

->buco-

■buco-

Forma prefixada del mot llatí buca o bucca, que significa ‘boca’ i que indica connexió o relació amb la boca o les galtes. Ex.: bucodental, bucolingual.

->bucòlic

■bucòlic -a

[del ll. bucolĭcus, -a, -um ‘pastoral’, i aquest, del gr. boukolikós, íd., der. de boukólos ‘pastor de vaques’; 1a FONT: s. XV]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la vida i l’ocupació dels pastors.

2 p ext Idíl·lic.

2 f pl Poesies bucòliques. Les bucòliques de Teòcrit.

3 gènere bucòlic LIT Gènere literari, especialment poètic, de fons rural o pastorívol.

4 poeta bucòlic Autor de poesies bucòliques.

5 vers bucòlic POÈTICA Hexàmetre dactílic amb dièresi darrere el quart peu, usat sovint pels poetes bucòlics.

->bucrani

■bucrani

[del gr. boũs ‘bou’ i kraníon ‘crani’]

m ART En l’arquitectura grega i romana, crani de bou adornat amb garlandes, emprat com a tema decoratiu en frisos esculpits o pintats.

->buda

■buda

m BUD Títol donat a qui assoleix la il·luminació.

->budell

■budell

[del ll. botellus (i més possiblement d’una variant de ll. vg. *būtellus) ‘embotit, botifarra, budell’, diminutiu de botŭlus ‘botifarra’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Qualsevol de les parts en què hom considera dividit l’intestí. Budell prim. Budell gros.

2 pl Intestins.

3 budell culà Recte.

4 budell dejú Jejú.

5 budell llarg Ili.

6 budell girat Nom popular de la malaltia del miserere o oclusió intestinal.

7 budell sacsoner Còlon.

8 budell primer Duodè.

9 tenir sempre un budell buit pop Estar sempre disposat a menjar.

2 ZOOL Urocordat de la classe dels ascidiacis, de l’ordre dels flebobranquis (Ciona intestinalis), de cos cilíndric, verdós, blanquinós o rogenc i de mantell transparent i tou.

3 budell de gat PESC Corda prima, feta de fil de budell, emprada en l’ormeig de pescar.

->budellada

■budellada

[de budell]

f Conjunt dels budells d’una persona o d’un animal.

->budellam

■budellam

[de budell]

m Budellada.

->budeller

■budeller -a

[de budell]

m i f 1 Persona que ven tripes o budells.

2 Mocader.

->budellera

■budellera

[de budeller]

f Budellada.

->buderol

■buderol

[és difícil de relacionar-lo amb budell i explicar-lo amb la idea de ‘cul brut, caganer’]

m El més petit d’una fillada; caganiu.

->búdic

■búdic -a

[v. budisme]

adj Relatiu o pertanyent al Buda o al budisme. Art búdic.

->budisme

■budisme

[del nom de Buda (sànscrit Buddha) (560 ? - 480 ? aC)]

m RELIG Terme occidental que indica el sistema polimorf de creences i de pràctiques centrades en l’ensenyament i la persona del Buda.

->budista

■budista

[del nom de Buda]

1 adj Relatiu o pertanyent al budisme.

2 m i f Persona que professa el budisme.

->budleia

■budleia

Part. sil.: bud_le_ia

[del ll. científic Buddleia, del nom del botànic angl. A. Buddle (s. XVIII)]

f BOT Arbust de la família de les budleiàcies (Buddleja davidii), de fulles oposades, lanceolades, i flors flairoses de corol·la violàcia, originària de la Xina i cultivada com a ornamental, naturalitzada a l’estatge montà i a les contrades mediterrànies plujoses.

->budleiàcies

■budleiàcies

Part. sil.: bud_le_ià_ci_es

[del ll. científic Buddleiaceae, del gènere Buddleia (v. budleia)]

f BOT 1 pl Família de plantes dicotiledònies, característiques de les zones tropicals i subtropicals, representada en la nostra flora per la budleia.

2 sing Planta de la família de les budleiàcies.

->budo

budo

m Conjunt de les arts marcials que hom practica en diversos països asiàtics.

->buel·liàcies

buel·liàcies

Part. sil.: bu_el_li_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de líquens de l’ordre de les caloplacals integrada per líquens crustacis, especialment saxícoles amb espores brunes.

2 sing Liquen de la família de les buel·liàcies.

->buergerita

buergerita

Part. sil.: bu_er_ge_ri_ta

f MINERAL Turmalina de ferro.

->buf¹

■buf¹

[de bufar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 1 Vent que hom produeix bufant.

2 MÚS Aire expel·lit pels pulmons en fer sonar un instrument de vent.

2 FISIOL ANIM i PAT Soroll de caràcter bufant que hom pot percebre mitjançant l’auscultació. Buf bronquial. Buf pleural. Buf cardiovascular.

->buf²

■buf² -a

[de l’it. buffo ‘còmic’]

MÚS 1 m i f Persona que interpreta repertori de caràcter buf o humorístic.

2 adj Dit especialment del gènere operístic de caràcter lleuger o humorístic.

->bufa¹

■bufa¹

[de bufar]

f Bufetada, galtada.

->bufa²

■bufa²

[de bufar]

f 1 Bufeta.

2 1 Bossa que fa la roba.

2 FUST Bòfega formada en una fullola per una aplacada imperfecta; bufat.

3 dial globus 2.

4 col·loq Embriaguesa. Agafar una bufa.

5 Llufa, ventositat.

6 ART 1 Recipient per a contenir colors a l’oli utilitzat a partir del Renaixement fins a mitjan segle XIX.

2 Sac espermàtic de be, xopat d’aigua, que, posat com a funda d’un pinzell, serveix per a allisar, uniformar i unir pinzellades i matisos de la pintura a l’oli quan encara és tendra.

7 bufa del diable BOT 1 Bolet gasteromicet de l’ordre de les licoperdals (Lycoperdon giganteum), sovint molt gros, de carpòfor globulós, blanc, i sense peu.

2 Pet de llop gros.

8 bufa del dimoni BOT 1 Pota de cavall.

2 Pet de llop.

->bufacanyes

■bufacanyes

[de bufar i canya]

m MÚS Flauta de Pan.

->bufada

■bufada

[de bufar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de bufar;

2 l’efecte.

2 d’una (o com una) bufada loc adv Molt ràpidament. L’estiu va passar d’una bufada.

->bufadera

■bufadera

[de bufar]

f Remor que deixa sentir un animal que bufa de cansat.

->bufador¹

■bufador¹

[de bufar i -dor²; 1a FONT: 1429]

m 1 Lloc on sol bufar el vent.

2 GEOMORF 1 Forat, escletxa, etc., per on surt un corrent d’aire, especialment el forat que comunica amb una cavitat subterrània.

2 Forat a les roques properes a la mar per on surten aire o esquitxos d’aigua impulsats per les ones.

3 MÚS Tudell.

4 TECNOL Aparell per a impulsar aire o gasos a una pressió superior a la dels ventiladors centrífugs i inferior a la de la majoria dels compressors de pistó.

5 1 OFIC Instrument que consisteix en un tub de metall o de vidre i que serveix per a bufar sobre una flama dirigint-la sobre l’objecte que hom vol fondre, oxidar, reduir, etc.

2 TECNOL Aparell que permet d’obtenir una flama estreta i llarga de temperatura molt alta mitjançant la combustió d’una mescla d’un gas combustible i d’oxigen, que, dirigida a mà sobre un objecte qualsevol, serveix per a escalfar-lo o fondre’l.

3 bufador de plasma TECNOL Aparell que pot projectar un doll de gasos parcialment ionitzats a temperatures de fins a 20 000 K.

->bufador²

■bufador² -a

[de bufar i -dor¹]

m i f Persona que bufa.

->bufafocs

■bufafocs

[de bufar i foc]

m ventafocs 1.

->bufaforats

■bufaforats

m ENTOM 1 1 Insecte lepidòpter de la família dels esfíngids (Macroglossum stellatarum), de cos massís i pilós, de vol brogidós com el dels borinots i de trompa llarga, amb la qual xucla el nèctar de les flors.

2 Qualsevol insecte lepidòpter de la família dels esfíngids.

2 Nom donat a diversos himenòpters grossos com ara els del gènere Bombus.

->búfag

búfag

m ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels estúrnids (Buphagus sp), de plomatge fosc i poc vistós, que s’alimenta dels insectes i els àcars que parasiten búfals, antílops, etc.

->búfal

■búfal

[del ll. td. bufalus, íd. (v. brúfol)]

m 1 ZOOL Gènere de mamífers remugants de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins (Bubalus sp), grossos i de formes pesants, que comprèn el búfal indi (B. bubalis), el búfal cafre (o búfal africà) (B. caffer), el búfal negre de la sabana (B. ssp caffer) i el búfal roig de bosc (B. caffer ssp nanus).

2 ADOB Pell de búfal.

3 HERÀLD Cap de búfal que és representat amb una argolla que li travessa els narius.

->búfala

búfala

f ZOOL Búfal femella.

->bufalaga

■bufalaga

[del ll. pastĭnāca ‘pastanaga’, arabitzat i amb influx de noms de plantes semblants com bolomaga i verdolaga i del verb bufar; 1a FONT: c. 1400, Facet]

f BOT Gènere de mates o petits arbusts de la família de les timeleàcies (Thymelaea sp), de fulles grisenques o esgrogueïdes, perennes, i de flors menudes, poc vistoses, generalment grogues, que comprèn la bufalaga hirsuta (T. hirsuta), la bufalaga tintòria (T. tinctoria), la bufalaga nítida (T. nitida), la bufalaga baleàrica (T. myrtifolia) i la bufalaga velutina (T. velutina).

->bufalità

bufalità -ana

adj i m i f De Bufali (Vall d’Albaida).

->bufallejar

■bufallejar

[de bufar]

v intr Remoure’s, fer variacions, la boira.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bufallejar

GERUNDI: bufallejant

PARTICIPI: bufallejat, bufallejada, bufallejats, bufallejades

INDICATIU PRESENT: bufallejo, bufalleges, bufalleja, bufallegem, bufallegeu, bufallegen

INDICATIU IMPERFET: bufallejava, bufallejaves, bufallejava, bufallejàvem, bufallejàveu, bufallejaven

INDICATIU PASSAT: bufallegí, bufallejares, bufallejà, bufallejàrem, bufallejàreu, bufallejaren

INDICATIU FUTUR: bufallejaré, bufallejaràs, bufallejarà, bufallejarem, bufallejareu, bufallejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bufallejaria, bufallejaries, bufallejaria, bufallejaríem, bufallejaríeu, bufallejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bufallegi, bufallegis, bufallegi, bufallegem, bufallegeu, bufallegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bufallegés, bufallegessis, bufallegés, bufallegéssim, bufallegéssiu, bufallegessin

IMPERATIU: bufalleja, bufallegi, bufallegem, bufallegeu, bufallegin

->bufallums

■bufallums

m BOT Matallums.

->bufament

■bufament

[de bufar; 1a FONT: s. XV]

m 1 1 Acció de bufar;

2 l’efecte.

2 Acció d’extingir l’arc en un interruptor automàtic, un disjuntor, etc.

3 METAL·L Injecció d’aire o d’aire enriquit en oxigen en el si de la massa d’un metall fos a afinar per oxidació.

->bufanaga

■bufanaga

f BOT Pastanaga borda.

->bufanda

■bufanda

[del cast. bufanda, del fr. ant. bouffante, participi pres. de bouffer ‘inflar-se’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Peça de roba llargaruda que hom usa com a abrigall per al coll i la boca.

2 p anal Faixa nuvolosa horitzontal, d’aspecte sedós i de curta durada, que a vegades es forma prop del cim dels núvols fortament convectius tapant-lo com una bufanda.

->bufaner

bufaner -a

[de bufar]

adj dial 1 Que bufa.

2 Estufat.

3 fig Envanit.

->bufanúvols

■bufanúvols

[de bufar i núvol; 1a FONT: s. XX]

m Home envanit, presumptuós.

->bufar

■bufar

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 intr 1 Fer sortir de la boca l’aire vencent la resistència dels llavis closos. Bufar de cansament, de calor.

2 Córrer el vent. Bufava la tramuntana.

3 bufa! interj pop Interjecció que denota sorpresa, contrarietat, etc.

2 tr 1 Adreçar hom el buf (sobre alguna cosa). Bufar una flama per apagar-la.

2 p anal Fer sortir aire d’un instrument apropiat. Bufar el foc amb una manxa.

3 pron 1 Fer bòfega, inflar-se esponjant-se un emblanquinat, la crosta del pa, una pasta, la roba, etc. El guix s’ha bufat a causa de la humitat.

2 pop Embriagar-se.

4 tr JOCS En el joc de dames, prendre al contrari una peça amb què havia de matar i no ho ha fet.

5 bufar a l’orella (d’algú) Advertir, recordar, suggerir, a algú alguna cosa.

6 ésser (una cosa) bufar i fer ampolles Ésser del tot fàcil de fer.

7 estar (algú, una cosa) que bufa Tenir un afer, una situació, etc., un caire dolent, haver arribat en un punt crucial, culminant, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bufar

GERUNDI: bufant

PARTICIPI: bufat, bufada, bufats, bufades

INDICATIU PRESENT: bufo, bufes, bufa, bufem, bufeu, bufen

INDICATIU IMPERFET: bufava, bufaves, bufava, bufàvem, bufàveu, bufaven

INDICATIU PASSAT: bufí, bufares, bufà, bufàrem, bufàreu, bufaren

INDICATIU FUTUR: bufaré, bufaràs, bufarà, bufarem, bufareu, bufaran

INDICATIU CONDICIONAL: bufaria, bufaries, bufaria, bufaríem, bufaríeu, bufarien

SUBJUNTIU PRESENT: bufi, bufis, bufi, bufem, bufeu, bufin

SUBJUNTIU IMPERFET: bufés, bufessis, bufés, buféssim, buféssiu, bufessin

IMPERATIU: bufa, bufi, bufem, bufeu, bufin

->bufarell

■bufarell -a

[de bufar]

1 adj dial Ple, gras, que fa goig de mirar.

2 m Corrent d’aire que passa per les portes, les finestres, etc., que no tanquen bé.

->bufarut

■bufarut

[de bufar; 1a FONT: 1900, Vayreda]

m Vent fort que bufa sobtadament i breument en forma de remolí.

->bufassa

■bufassa

f BOT Planta herbàcia biennal de la família de les compostes (Onopordon acanthium), amb aspecte de card, de grosses fulles oblongues i de capítols grossos de flors purpúries.

->bufat¹

■bufat¹

[de bufar]

m 1 FITOPAT Inflor que presenten els fruits dels tarongers que pateixen d’un excés de nitrogen.

2 FUST bufa² 2 2.

3 PINT Crosta trencadissa que es forma en perdre l’adherència alguna de les capes de color d’una obra pictòrica.

4 TECNOL Espai buit dins una peça de metall fos format per l’oclusió de gasos produïts durant la seva solidificació.

->bufat²

■bufat² -ada

[de bufar]

adj 1 Inflat.

2 fig Vanitós, satisfet de si mateix.

3 col·loq Embriac. Anaven ben bufades, aquelles noies.

->bufec

■bufec

[de bufar; 1a FONT: c. 1870]

m Bufada forta que produeix un soroll.

->bufegar

■bufegar

Hom.: bofegar

[de bufec]

v intr Fer bufecs, especialment el vent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bufegar

GERUNDI: bufegant

PARTICIPI: bufegat, bufegada, bufegats, bufegades

INDICATIU PRESENT: bufego, bufegues, bufega, bufeguem, bufegueu, bufeguen

INDICATIU IMPERFET: bufegava, bufegaves, bufegava, bufegàvem, bufegàveu, bufegaven

INDICATIU PASSAT: bufeguí, bufegares, bufegà, bufegàrem, bufegàreu, bufegaren

INDICATIU FUTUR: bufegaré, bufegaràs, bufegarà, bufegarem, bufegareu, bufegaran

INDICATIU CONDICIONAL: bufegaria, bufegaries, bufegaria, bufegaríem, bufegaríeu, bufegarien

SUBJUNTIU PRESENT: bufegui, bufeguis, bufegui, bufeguem, bufegueu, bufeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: bufegués, bufeguessis, bufegués, bufeguéssim, bufeguéssiu, bufeguessin

IMPERATIU: bufega, bufegui, bufeguem, bufegueu, bufeguin

->bufera¹

■bufera¹

[variant de albufera]

f GEOMORF Albufera.

->bufera²

■bufera²

[de buf¹]

f 1 Ganes de bufar.

2 Capacitat de bufar. Tenir molta, poca, bufera. Acabar-se-li la bufera.

3 bufera arbustiva BOT Arbust de la família de les solanàcies (Withania frutescens), de fulles arrodonides, verdes tot l’any, de flors solitàries i de fruits en baia bilocular.

4 bufera somnífera BOT Planta perenne de la família de les solanàcies (Withania somnifera), de fulles ovades, alternes i enteres i de petites flors campanulades agrupades a les axil·les de les fulles.

->bufet¹

■bufet¹

[de buf¹; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

m Bufetada.

->bufet²

■bufet²

[del fr. buffet, íd., d’origen incert, possiblement onomatopeic com el del cat. bufar]

m 1 Moble on és desat el parament de taula del menjador (vaixella, tovalles, coberts, etc.).

2 Estudi o despatx d’un advocat.

3 ALIM 1 Taula assortida de menges preparades, dolces o salades, fredes o calentes, amb begudes o sense, que se serveix en una festa o en un restaurant.

2 bufet lliure Bufet en autoservei en què per una quantitat fixa hom pot tastar tants plats com desitja.

->bufet³

■bufet³

m Mot emprat en l’expressió del bufet loc adj HORT Dit de la varietat de patatera productora de patates (patates del bufet) de bona qualitat.

->bufeta

■bufeta

[de buf¹; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 ANAT ANIM i FISIOL ANIM 1 En els animals, sac membranós que serveix de receptacle d’un líquid o que conté un gas.

2 bufeta biliar (o de la bilis, o del fel) Sac piriforme, present en molts vertebrats, situat sota la cara inferior del fetge, on la bilis, secretada pel fetge, s’acumula i es concentra abans d’ésser vessada a l’intestí.

3 bufeta natatòria Sac centrodorsal propi de molts peixos que és ple d’aire, o d’una barreja gasosa semblant a aquest. En omplir-se i buidar-se, modifica el pes específic del peix que, d’aquesta manera, pot mantenir-se a la profunditat òptima.

4 bufeta urinària (o de l’orina) Sac membranós i muscular distensible, propi de molts vertebrats superiors, que recull l’orina produïda pels ronyons i l’emmagatzema abans d’expulsar-la.

2 Bufeta treta del cos de l’animal i assecada, destinada a contenir alguna substància. Una bufeta de sagí.

3 AERON i TECNOL Membrana en forma de sac, com és el cas dels compartiments inflables d’un vestit anti-g.

4 bufeta de gos (o simplement bufeta) BOT Alquequengi.

5 MÚS Tudell.

->bufetada

■bufetada

[de bufet¹; 1a FONT: c. 1400, St. Vicent F.]

f 1 Cop donat a la galta amb el palmell de la mà.

2 donar una bufetada (a algú) fig Fer-li un gran menyspreu.

->bufeteig

■bufeteig

Part. sil.: bu_fe_teig

[de bufetejar]

m Acció de bufetejar.

->bufetejar

■bufetejar

[de bufet¹; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr Pegar bufets o bufetades. L’ha bufetejat davant de tothom.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bufetejar

GERUNDI: bufetejant

PARTICIPI: bufetejat, bufetejada, bufetejats, bufetejades

INDICATIU PRESENT: bufetejo, bufeteges, bufeteja, bufetegem, bufetegeu, bufetegen

INDICATIU IMPERFET: bufetejava, bufetejaves, bufetejava, bufetejàvem, bufetejàveu, bufetejaven

INDICATIU PASSAT: bufetegí, bufetejares, bufetejà, bufetejàrem, bufetejàreu, bufetejaren

INDICATIU FUTUR: bufetejaré, bufetejaràs, bufetejarà, bufetejarem, bufetejareu, bufetejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bufetejaria, bufetejaries, bufetejaria, bufetejaríem, bufetejaríeu, bufetejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bufetegi, bufetegis, bufetegi, bufetegem, bufetegeu, bufetegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bufetegés, bufetegessis, bufetegés, bufetegéssim, bufetegéssiu, bufetegessin

IMPERATIU: bufeteja, bufetegi, bufetegem, bufetegeu, bufetegin

->bufetó

■bufetó

m ARM Mena d’arcabús utilitzat al segle XVII.

->bufit

■bufit

[de bufar]

m Acció de bufar. Els bufits del cavall.

->bufó¹

■bufó¹

Hom.: bufor

[de l’it. buffone ‘foll, joglar còmic’; 1a FONT: s. XV]

m HIST Individu, generalment amb alguna deformitat física, que a les places públiques i sobretot a les corts dels nobles o els reis exercia funcions de còmic i utilitzava la seva deformitat per a excitar la hilaritat del públic.

->bufó²

■bufó² -ona

Hom.: bufor

[v. bufó¹]

adj Menut i graciós.

->bufo-

bufo-

Forma prefixada del mot llatí bufo, -ōnis, que significa ‘gripau’. Ex.: bufotoxina.

->bufoga

■bufoga

f Bombolla.

->bufolla

■bufolla

f Bòfega.

->bufon-

bufon-

Forma prefixada del mot llatí bufo, -ōnis, que significa ‘gripau’. Ex.: bufònids.

->bufonada

■bufonada

[de bufó¹]

f 1 Acció de bufó.

2 Acció o dita ridícula.

->bufonejar

■bufonejar

[de bufó¹]

v intr Fer el bufó.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bufonejar

GERUNDI: bufonejant

PARTICIPI: bufonejat, bufonejada, bufonejats, bufonejades

INDICATIU PRESENT: bufonejo, bufoneges, bufoneja, bufonegem, bufonegeu, bufonegen

INDICATIU IMPERFET: bufonejava, bufonejaves, bufonejava, bufonejàvem, bufonejàveu, bufonejaven

INDICATIU PASSAT: bufonegí, bufonejares, bufonejà, bufonejàrem, bufonejàreu, bufonejaren

INDICATIU FUTUR: bufonejaré, bufonejaràs, bufonejarà, bufonejarem, bufonejareu, bufonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bufonejaria, bufonejaries, bufonejaria, bufonejaríem, bufonejaríeu, bufonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bufonegi, bufonegis, bufonegi, bufonegem, bufonegeu, bufonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bufonegés, bufonegessis, bufonegés, bufonegéssim, bufonegéssiu, bufonegessin

IMPERATIU: bufoneja, bufonegi, bufonegem, bufonegeu, bufonegin

->bufonesc

■bufonesc -a

[de bufó¹]

adj Propi d’un bufó.

->bufònids

■bufònids

m ZOOL 1 pl Família d’amfibis anurs integrada per individus mancats de dents i d’hàbits generalment terrestres que comprèn els gripaus més comuns.

2 sing Amfibi de la família dels bufònids.

->bufor

■bufor

Hom.: bufó

[de buf¹]

f Soroll llunyà precursor de la pedregada; borinor.

->bufotenina

■bufotenina

f BIOQ i FARM Alcaloide que es troba en algunes plantes superiors, en alguns bolets i en el verí dels gripaus, emprat en medicina com a al·lucinogen.

->bufotoxina

bufotoxina

f BIOQ Cadascun dels glucòsids trobats en les secrecions cutànies dels gripaus juntament amb altres substàncies actives sobre el sistema nerviós.

->buftàlmia

buftàlmia

Part. sil.: buf_tàl_mi_a

f OFTAL Glaucoma infantil en què es produeix una dilatació uniforme de l’ull, particularment de la còrnia.

->bugada

■bugada

Hom.: vogada

[d’origen incert, probablement del germ., on es troben formes pròximes, especialment el frànc. *bûkôn ‘submergir’; 1a FONT: c. 1350]

f LLAR 1 1 Conjunt d’operacions destinades a netejar i blanquejar la roba.

2 a cada bugada perdem (o es perd) un llençol Frase amb què hom al·ludeix a una successió de desgràcies o de mals èxits.

2 Roba sotmesa a la bugada. Estendre la bugada.

3 fig Neteja.

->bugadejar

■bugadejar

[de bugada; 1a FONT: s. XIX]

v intr 1 Fer o passar bugada.

2 Fer net.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bugadejar

GERUNDI: bugadejant

PARTICIPI: bugadejat, bugadejada, bugadejats, bugadejades

INDICATIU PRESENT: bugadejo, bugadeges, bugadeja, bugadegem, bugadegeu, bugadegen

INDICATIU IMPERFET: bugadejava, bugadejaves, bugadejava, bugadejàvem, bugadejàveu, bugadejaven

INDICATIU PASSAT: bugadegí, bugadejares, bugadejà, bugadejàrem, bugadejàreu, bugadejaren

INDICATIU FUTUR: bugadejaré, bugadejaràs, bugadejarà, bugadejarem, bugadejareu, bugadejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bugadejaria, bugadejaries, bugadejaria, bugadejaríem, bugadejaríeu, bugadejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bugadegi, bugadegis, bugadegi, bugadegem, bugadegeu, bugadegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bugadegés, bugadegessis, bugadegés, bugadegéssim, bugadegéssiu, bugadegessin

IMPERATIU: bugadeja, bugadegi, bugadegem, bugadegeu, bugadegin

->bugader¹

■bugader¹

[de bugada; 1a FONT: 1373]

m 1 Cubell o cossi per a fer-hi bugada.

2 CERÀM Mena de safareig on hom posa la terra amb aigua perquè s’estovi.

->bugader²

■bugader² -a

[de bugada; 1a FONT: 1373]

1 m i f Persona que es dedica a rentar la roba d’altri.

2 f pej Persona embolicaire i xafardera.

->bugaderia

■bugaderia

Part. sil.: bu_ga_de_ri_a

[de bugader¹; 1a FONT: 1803]

f 1 Lloc destinat a fer la bugada.

2 Establiment on hom renta la bugada de diversos clients mitjançant màquines industrials.

->bugat

■bugat

[de bugada; 1a FONT: 1840]

m Embolic, embrolla, bullit.

->bugerró

bugerró -ona

adj i m i f De Búger (Mallorca).

->bugia

■bugia

Part. sil.: bu_gi_a

[de l’àr. vg. Buǧîa, ar. Buǧâya, nom de la ciutat algeriana de Bugia, d’on a l’edat mitjana s’importaven simis i cera; 1a FONT: 1284]

f 1 Candela d’estearina o de cera blanca; espelma.

2 obs DIAG Sonda.

3 METROL 1 Nom d’algunes antigues unitats d’intensitat lluminosa.

2 bugia nova Candela.

4 MOT 1 Element instal·lat al cilindre dels motors d’encesa per guspira que rep el corrent de la magneto o de la bateria i fa saltar la guspira a la cambra de combustió.

2 bugia d’encesa Bugia.

3 bugia d’incandescència En alguns motors d’encesa per compressió, resistència elèctrica que serveix per a escalfar l’avantcambra i facilitar així l’engegada del motor.

5 ant ZOOL Mona.

->bugiot

■bugiot

Part. sil.: bu_gi_ot

m ant ZOOL Simi, especialment petit i cuallarg, mona.

->bugiu

■bugiu

Part. sil.: bu_giu

m ant ZOOL Bugiot.

->bugle

bugle

[de l’angl. bugle, abreviació de buglehorn, comp. de bugle (pres de l’ant. fr. bugle, del ll. bucŭlus ‘vedell’, dimin. de bōs ‘bou’) i horn ‘corn’; 1a FONT: s. XIX]

m MÚS Nom de cadascun dels instruments musicals de vent, de metall, que, a l’igual de les trompetes, trombons i trompes, produeixen el so en entrar en vibració l’aire que passa entre els llavis de l’instrumentista; a diferència d’ells, però, la seva tubuladura és d’una conicitat molt més accentuada.

->buglossa

■buglossa

[del ll. buglossa, i aquest, del gr. bouglõssa ‘llengua de bou’, comp. del gr. boũs ‘bou’ i el gr. glõssa ‘llengua’; 1a FONT: s. XIII]

f BOT Planta herbàcia biennal o perenne de la família de les boraginàcies (Anchusa azurea), de fulles estretament oblongues, híspides, i de flors grosses d’un color blau viu agrupades en cimes laxes.

->bugonar

■bugonar

[del fr. bougonner ‘murmurar’; 1a FONT: 1887, Verdaguer]

v intr 1 Brunzir les abelles.

2 Murmurar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bugonar

GERUNDI: bugonant

PARTICIPI: bugonat, bugonada, bugonats, bugonades

INDICATIU PRESENT: bugono, bugones, bugona, bugonem, bugoneu, bugonen

INDICATIU IMPERFET: bugonava, bugonaves, bugonava, bugonàvem, bugonàveu, bugonaven

INDICATIU PASSAT: bugoní, bugonares, bugonà, bugonàrem, bugonàreu, bugonaren

INDICATIU FUTUR: bugonaré, bugonaràs, bugonarà, bugonarem, bugonareu, bugonaran

INDICATIU CONDICIONAL: bugonaria, bugonaries, bugonaria, bugonaríem, bugonaríeu, bugonarien

SUBJUNTIU PRESENT: bugoni, bugonis, bugoni, bugonem, bugoneu, bugonin

SUBJUNTIU IMPERFET: bugonés, bugonessis, bugonés, bugonéssim, bugonéssiu, bugonessin

IMPERATIU: bugona, bugoni, bugonem, bugoneu, bugonin

->bugre

■bugre

[probablement del fr. bougre, íd., i aquest, del b. ll. bulgărus ‘búlgar’, poble que, a causa d’algunes heretgies, fou considerat perillós en temps dels croats (v. bútxara); 1a FONT: s. XV, Curial]

m desp Murri, mala persona.

->buguenvíl·lea

■buguenvíl·lea

Part. sil.: bu_guen_víl_le_a

f BOT i JARD Buguenvíl·lia.

->buguenvíl·lia

buguenvíl·lia

Part. sil.: bu_guen_víl_li_a

[del ll. científic Bugainvillea spectabilis (en fr. ja el 1842) en memòria del navegant fr. Louis-Antoine de Bougainville (1729-1811), al qual atribuïren la importació de la planta; 1a FONT: s. XX]

f BOT i JARD Gènere de plantes llenyoses de la família de les nictaginàcies (Bougainvillea sp), de fulles sempre verdes, ovades, i de flors petites, llargament tubuloses.

->buguera

buguera

Hom.: boguera

[de buc]

f MAR En algunes embarcacions menors, canal que corre de popa a proa al costat de la regala i serveix per a recollir l’aigua de la coberta o del corredor.

->bugui

bugui

1 adj Relatiu o pertanyent als buguis o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble malai que habita, conjuntament amb els macassaresos, la península sud-occidental de les Cèlebes, així com la costa oest de les Cèlebes Centrals i que s’ha estès en diverses colònies a les costes veïnes de Borneo, Bali i Lombok.

3 m LING Llengua dels buguis, molt semblant al macassarès, una de les més importants del grup indonesi.

->bugui-bugui

bugui-bugui

m MÚS i DANSA 1 Estil pianístic de jazz, utilitzat també per l’orquestra, d’una estructura harmònica derivada del blues.

2 Gènere de ball, de moviment ràpid, que hom executa amb balanceigs, girs i encreuaments continus.

->búgula

■búgula

f 1 BOT Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Ajuga reptans), de fulles el·líptiques i llargament peciolades i de flors blaves reunides en una espiga de glomèruls laxa.

2 ZOOL Gènere de briozous (Bugula sp) que formen colònies molt ramificades, sovint confosos amb algunes algues marines a causa de llur estructura arborescent.

->buida

■buida

Part. sil.: bui_da

[de buit]

f Depressió entre dues onades, entre dues elevacions.

->buidaampolles

■buidaampolles

Part. sil.: bui_da_am_po_lles

[de buidar i ampolla]

m i f Gran bevedor.

->buidabots

■buidabots

Part. sil.: bui_da_bots

[de buidar i bot¹]

m TÈXT Màquina emprada després de la pentinadora en la preparació de l’estam o la llana pentinada.

->buidabutxaques

■buidabutxaques

Part. sil.: bui_da_but_xa_ques

[de buidar i butxaca]

m i f Lladremaner.

->buidada

■buidada

Part. sil.: bui_da_da

[de buidar]

f 1 Acció de buidar;

2 l’efecte.

->buidador¹

■buidador¹

Part. sil.: bui_da_dor

[de buidar i -dor²]

m Lloc en què és buidada alguna cosa.

->buidador²

■buidador² -a

Part. sil.: bui_da_dor

[de buidar i -dor¹]

1 m i f Persona que buida.

2 m Mena de petita pala acassolada que serveix per a buidar, especialment l’aigua que ha entrat en una embarcació.

3 m HIST Menestral que buidava metalls.

->buidadora

■buidadora

Part. sil.: bui_da_do_ra

[de buidar]

f FUST Ribot amb la cara inferior convexa emprat pels boters per a buidar les dogues.

->buidament

■buidament

Part. sil.: bui_da_ment

[de buidar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de buidar;

2 l’efecte.

->buidar

■buidar

Part. sil.: bui_dar

[de buit; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Deixar buit (un receptacle) traient-ne allò que conté. Buidar una ampolla. Buidar una piscina.

2 tr Deixar buit (un lloc) fent-ne sortir els qui hi ha o sortint-ne. Els policies buidaren el local.

3 tr Treure (alguna cosa) d’un receptacle. Buidar l’aigua d’un dipòsit.

4 tr NÀUT i ESPORT Treure (l’aigua) que, al llarg de la navegació, ha entrat en una embarcació.

5 pron El càntir es buida tot sol: deu ésser esquerdat.

2 tr 1 Formar un objecte abocant metall fos o qualsevol altra matèria blana dins un motlle buit.

2 Practicar un buit en un sòlid. Buidar un esclop.

3 Esmolar una eina de tall. Buidar la destral, un ganivet.

3 tr 1 Treure dades d’un escrit. Ha buidat diversos diccionaris.

2 Traslladar d’un escrit a un altre.

4 intr fig 1 Cagar.

2 Vomitar.

5 buidar el pap fig Dir tot allò que hom pensa d’un determinat afer. Ha callat molt, però a la fi ha buidat el pap.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: buidar

GERUNDI: buidant

PARTICIPI: buidat, buidada, buidats, buidades

INDICATIU PRESENT: buido, buides, buida, buidem, buideu, buiden

INDICATIU IMPERFET: buidava, buidaves, buidava, buidàvem, buidàveu, buidaven

INDICATIU PASSAT: buidí, buidares, buidà, buidàrem, buidàreu, buidaren

INDICATIU FUTUR: buidaré, buidaràs, buidarà, buidarem, buidareu, buidaran

INDICATIU CONDICIONAL: buidaria, buidaries, buidaria, buidaríem, buidaríeu, buidarien

SUBJUNTIU PRESENT: buidi, buidis, buidi, buidem, buideu, buidin

SUBJUNTIU IMPERFET: buidés, buidessis, buidés, buidéssim, buidéssiu, buidessin

IMPERATIU: buida, buidi, buidem, buideu, buidin

->buidarada

■buidarada

Part. sil.: bui_da_ra_da

[de buidar]

f Allò que ha estat expel·lit en una evacuació de ventre o en un vòmit.

->buidat

■buidat -ada

Part. sil.: bui_dat

[de buidar]

1 m Buit practicat en alguna cosa.

2 adj HERÀLD Dit de les peces i les figures en les quals manca la part interior, talment que no en resten sinó unes vores estretes i es veu el camper de través.

3 m Buidatge.

->buidatge

■buidatge

Part. sil.: bui_dat_ge

[de buidar]

m 1 Operació de buidar.

2 buidatge de memòria INFORM Operació que consisteix a fer imprimir una part o la totalitat del contingut d’una memòria per tal de comprovar un programa.

->buidedat

■buidedat

Part. sil.: bui_de_dat

[de buit]

f Buidor, buidesa.

->buidesa

■buidesa

Part. sil.: bui_de_sa

[de buit; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Qualitat de buit; buidor.

2 fig Cosa buida, paraules buides. Un llibre ple de buideses.

->buidor

■buidor

Part. sil.: bui_dor

[de buit; 1a FONT: s. XIX]

f Qualitat de buit.

->buina

■buina

Part. sil.: bui_na

[variant de bovina, íd., després de la fase buïna; 1a FONT: 1466]

f Excrement del bestiar boví.

->buirac

■buirac

Part. sil.: bui_rac

[d’origen incert, potser bascopirinenc, encreuament del cat. bot¹ amb el bearnès oire ‘odre’ (del ll. ŭter, -tris), amb desinència pl. basca -ac, tingut per un singular; 1a FONT: 1499]

m 1 1 Caixa o beina per a portar-hi les fletxes, carcaix.

2 Bossa rígida on el qui porta una creu alçada, una bandera, etc., la recolza ficant-hi l’extrem inferior.

2 Coixinet de les agulles.

->buit buida

■buit buida

Part. sil.: buit

Hom.: vuit

[del ll. vg. vŏcĭtus, íd., participi arcaic del ll. vg. vŏcāre en lloc del ll. cl. văcāre ‘estar buit’; 1a FONT: c. 1200]

1 adj 1 Dit d’un receptacle, d’un lloc, l’espai del qual no és ocupat, especialment d’allò que és destinat a contenir. Un calaix buit. Una bossa buida. La sala era gairebé buida.

2 [amb un complement] Mancat. Un tros de bosc buit d’arbres. Mots buits de significat .

3 fig Un cap buit (d’idees, de seny).

4 de buit loc adv Sense portar o sense contenir càrrega, passatgers, etc. L’autocar tornà de buit.

2 adj Que presenta un buit, buidat de la pròpia matèria, balmat.

3 m 1 Espai buit, que no és ocupat, especialment per allò que és destinat a contenir. No vam trobar cap buit a l’estadi.

2 fig El buit que ha deixat l’absència del mestre.

3 fer el buit (a algú o a alguna cosa) Fer que hom se n’aparti, no se n’ocupi, etc.

4 m Dins un sòlid, espai no ocupat per la matèria del cos. Un buit de la roca.

5 m ANAT Regió bilateral de l’abdomen, situada entre l’hipocondri i la fossa ilíaca.

6 m 1 ARQUIT i CONSTR Cadascuna de les obertures (portals, finestres, espais entre columnes, etc.) situades en un pany de paret o en una altra construcció.

2 CONSTR Espai buit entre dues parets.

3 buit per ple Mesurament en el qual no ha estat deduïda la part corresponent a una secció d’obra no feta perquè aquest espai resta ple per algun altre element de construcció.

7 m FÍS 1 FILOS Espai desproveït de matèria.

2 Regió de l’espai en la qual la pressió atmosfèrica ha estat reduïda tant com ha estat possible mitjançant sistemes de bombament, o tant com ha calgut per evitar la influència de l’atmosfera sobre els processos que hom duu a terme a l’interior del clos.

3 al buit loc adj loc adv EMBAL i MANUT Amb eliminació total de l’aire de l’interior d’un envàs. Embotit envasat al buit.

8 en buit Dit del funcionament d’una màquina, un motor, un aparell, etc., sense càrrega.

->buixarda

■buixarda

Part. sil.: bui_xar_da

[d’origen incert, essent el sentit fonamental, com sembla, el de ‘cosa escalabornada, imperfecta, lletja’, podria ser d’origen fr., emparentat amb bouc ‘boc’ i altres congèneres (boucher, bouchard); 1a FONT: 1349]

f OFIC Eina semblant a una maceta la testa de la qual és proveïda de puntes piramidals que serveix per a buixardar.

->buixardada

■buixardada

Part. sil.: bui_xar_da_da

[de buixardar]

f OFIC Acció de buixardar.

->buixardar

■buixardar

Part. sil.: bui_xar_dar

[de buixarda]

v tr OFIC Picar una superfície de pedra o de formigó amb una buixarda, a fi de netejar-la o de fer que quedi gravada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: buixardar

GERUNDI: buixardant

PARTICIPI: buixardat, buixardada, buixardats, buixardades

INDICATIU PRESENT: buixardo, buixardes, buixarda, buixardem, buixardeu, buixarden

INDICATIU IMPERFET: buixardava, buixardaves, buixardava, buixardàvem, buixardàveu, buixardaven

INDICATIU PASSAT: buixardí, buixardares, buixardà, buixardàrem, buixardàreu, buixardaren

INDICATIU FUTUR: buixardaré, buixardaràs, buixardarà, buixardarem, buixardareu, buixardaran

INDICATIU CONDICIONAL: buixardaria, buixardaries, buixardaria, buixardaríem, buixardaríeu, buixardarien

SUBJUNTIU PRESENT: buixardi, buixardis, buixardi, buixardem, buixardeu, buixardin

SUBJUNTIU IMPERFET: buixardés, buixardessis, buixardés, buixardéssim, buixardéssiu, buixardessin

IMPERATIU: buixarda, buixardi, buixardem, buixardeu, buixardin

->buixerot

■buixerot

Part. sil.: bui_xe_rot

m ORNIT Balquer.

->buixir

■buixir

Part. sil.: bui_xir

[variant de abuixir, que ho és de abuixar]

v intr dial Fer lladrucs el gos; lladrar.

->buixol

■buixol

Part. sil.: bui_xol

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies (Anemone nemorosa), de rizoma carnós, de fulles palmatisectes i de flors solitàries blanques, exteriorment rosades.

->búixola

búixola

Part. sil.: búi_xo_la

f Brúixola.

->buixot

■buixot

Part. sil.: bui_xot

m ORNIT Ànec buixot.

->bujarró

bujarró

m ant Sodomita.

->bujol

■bujol

[d’origen incert, potser preromà: *buliu, *buliolu, *bu(l)giolu, dimin. del cèlt. bulga o *bulgia ‘bossa’, amb possible contaminació del ll. alveŏlum ‘clot’; 1a FONT: 1779]

m Galleda baixa i ampla proveïda d’una nansa de corda, emprada en embarcacions.

->bujola

■bujola

[d’origen incert (v. bujol)]

f Atuell de la forma d’una galleda, però més baix i més ample, que serveix per a rentar plats, rentar-se els peus, etc.

->bujot

■bujot

[de bugia]

m dial 1 Espantall.

2 FOLK Ninot farcit de palla que és penjat pels carrers de Ciutadella el dissabte de Pasqua.

->bulanenc

bulanenc -a

adj i m i f De Bula d’Amunt (Rosselló) o de Bulaternera (Rosselló).

->bulb

■bulb

[del ll. bulbus ‘ceba’; 1a FONT: 1851, DEsc.]

m 1 ANAT VEG 1 Òrgan ordinàriament subterrani constituït per una tija curta i engruixida, amb una gemma destinada a originar la tija aèria envoltada de fulles carnoses i riques en reserves.

2 En alguns bolets, engruiximent globulós de la base de la cama.

3 En algunes algues, disc basal de fixació en forma de cúpula.

2 ANAT ANIM Expansió, protuberància arrodonida, de certs òrgans. Bulb dentari. Bulb nerviós. Bulb pilós. Bulb raquidi.

3 CONSTR NAV Protuberància de la part inferior d’alguns tallamars que té per finalitat disminuir la fricció de l’aigua amb la carena.

4 bulb galàctic ASTR Regió esferoïdal d’uns 15 000 anys llum de radi situada al centre de la galàxia.

->bulb-

bulb-

Forma prefixada del mot llatí bulbus, que significa ‘bulb’. Ex.: bulboide.

->bulbar

■bulbar

Hom.: volvar i vulvar

[de bulb]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al bulb, especialment raquidi.

->bulbi-

bulbi-

Forma prefixada del mot llatí bulbus, que significa ‘bulb’. Ex.: bulbiforme.

->bulbífer

■bulbífer -a

[de bulbi- i -fer]

adj BOT Que té bulbs o en produeix.

->bulbiforme

bulbiforme

[de bulbi- i -forme]

adj BOT De forma de bulb, semblant a un bulb.

->bulbil

■bulbil

m ANAT VEG 1 Petit bulb que neix a l’axil·la d’un catafil·le d’un altre bulb.

2 p ext Qualsevol gemma no subterrània, amb la part axial i els catafil·les engruixits i rics en substància de reserva, transformada en òrgan de multiplicació vegetativa.

3 Òrgan d’acumulació de substància de reserva, propi dels caròfits.

->bulbil·lífer

■bulbil·lífer -a

adj BOT Que produeix bulbils.

->bulbo-

bulbo-

Forma prefixada del mot llatí bulbus, que significa ‘bulb’. Ex.: bulbocavernós.

->bulbocodi

■bulbocodi

[del ll. científic Bulbocodium, comp. del ll. bulbus ‘bulb’ i el gr. kṓdion ‘petit velló d’ovella’]

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les liliàcies (Bulbocodium vernum), de fulles linears o linear-lanceolades i flors generalment solitàries, d’un color rosa lilós, que creix directament d’un bulb i és pròpia dels prats calcícoles de l’alta muntanya.

->bulbós

■bulbós -osa

Hom.: volvós

[de bulb; 1a FONT: 1851, DEsc.]

adj BOT 1 Que té bulbs.

2 D’aspecte de bulb.

->buldau

■buldau

Part. sil.: bul_dau

m PESC Ralinga.

->buldog

■buldog

[de l’angl. bulldog, comp. de bull ‘toro’ i dog ‘gos’; 1a FONT: s. XIX]

m ZOOL Raça de gos corpulent i molt brau de musell molt aplatat i de cua i pèl molt curts.

->buldòzer

■buldòzer

[de l’angl. americà bulldozer, sorgit de to bull-doze ‘intimidar, fuetejar’, de bull-dose o bull-doze ‘mà de fuetades’ (literalment ‘dosi de toro’)]

m OBR PÚBL Esplanadora constituïda per un tractor d’erugues proveït a la part anterior d’una pala dotada d’un moviment de pujada i de baixada, emprada per a excavar i remoure terres.

->bulé

bulé

[pl -és] f HIST A l’antiga Grècia, consell polític de caràcter deliberatiu.

->buleuta

buleuta

Part. sil.: bu_leu_ta

m HIST Membre de la bulé.

->buleuteri

buleuteri

Part. sil.: bu_leu_te_ri

m HIST Seu de la bulé.

->bulevard

■bulevard

[del fr. boulevard, primer ‘terraplè sostingut amb taulons; plaça forta’, després ‘passeig amb arbres situat a l’antiga muralla’, pres del neerl. bolwerc ‘obra de taulons’]

m Carrer ample, generalment amb arbres, amb la calçada al mig.

->búlgar

■búlgar -a

[del ll. td. Bulgares, -um ‘habitants del Volga (Bolg)’]

1 adj i m i f De Bulgària (estat d’Europa), dels búlgars (poble) o del búlgar (llengua).

2 m i f ETNOL Mot emprat pels bizantins per a designar els pobles no indoeuropeus del nord de l’imperi.

3 m i f ETNOL 1 Individu d’un poble d’origen turc, anomenat també protobúlgar, establert al nord de la mar Negra a mitjan segle VII.

2 Individu d’un poble que parla una llengua eslava del sud, que habita a Bulgària i en altres països veïns.

4 m LING Llengua eslava meridional parlada pels búlgars.

5 m PAST Pastís cilíndric, semblant a un braç de gitano, però molt més petit, recobert de xocolata i farcit de trufa.

6 búlgar del Volga HIST Individu de la fracció del poble búlgar que remuntà el Volga al segle VII.

->bulgur

bulgur

[del turc bulgur, íd., i aquest, de l’àr. būrġul (v. búrgul)]

m ALIM Búrgul.

->bulim

bulim

m ZOOL Gènere de mol·luscs gastròpodes terrestres de la subclasse dels pulmonats (Bulimus sp), de closca oblonga en espiral i de colors vius.

->bulímia

■bulímia

Part. sil.: bu_lí_mi_a

[del gr. boûs ‘bou’ i limós ‘fam’]

f PSIC Sensació de fam intensa, imperiosa i difícilment saciable.

->bulímic

■bulímic -a

[de bulímia]

1 adj Relatiu o pertanyent a la bulímia.

2 m i f Individu malalt de bulímia.

->bull¹

■bull¹

[de bullir; 1a FONT: s. XV]

m 1 1 Agitació d’un líquid que bull o fermenta. Fer donar un bull a un menjar.

2 arrencar el bull Començar a bullir.

3 faltar un bull No haver bullit prou.

2 faltar un bull (a algú) fig No ésser-hi tot, tenir poc seny o enteniment.

3 veure-se’n un bull fig Trobar-se en un afer difícil, no saber com deseixir-se d’un afer, d’una dificultat.

->bull²

■bull²

[del ll. bŏtŭlus ‘botifarra’]

m ALIM Embotit elaborat farcint budell ample amb carn magra de porc, greix, sal, espècies i a vegades sang.

->bullabessa

■bullabessa

[del fr. bouillabaisse, i aquest, del prov. bouiabaisso, composició jocosa de dos imperatius, ‘bull, abaixa’, per a expressar que n’hi ha prou amb un bull per a la cocció ràpida d’aquest plat; 1a FONT: s. XIX]

f GASTR Sopa de peix que es compon de diverses menes de peix i de crustacis bullits amb aigua i un sofregit a base d’oli i tomàquet, i d’altres vegetals.

->bullanga

■bullanga

[del cast. bullanga, der. de bulla ‘gresca, cridòria’, que ho és de bullir ‘moure gresca, agitar-se’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Tumult, avalot.

->bullangós

■bullangós -osa

[de bullanga]

adj Amic de bullangues.

->bullanguer

bullanguer -a

[de bullanga]

adj Bullangós.

->bul·làtica

bul·làtica, escriptura

Escriptura documental usada a la cancelleria pontifícia del segle XV al XIX.

->bullent

■bullent

[de bullir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que bull. Oli bullent.

2 Ardent, cremant.

->bullentor

■bullentor

[de bullent]

f Qualitat de bullent.

->bullici

■bullici

[del cast. bullicio]

m Bullícia.

->bullícia

■bullícia

Part. sil.: bu_llí_ci_a

[del ll. bullitio, -ōnis ‘acció de bullir’, en una forma semisàvia; 1a FONT: s. XVI]

f 1 Agitació brogidosa d’una multitud.

2 Crits, gatzara.

->bullició

bullició

Part. sil.: bu_lli_ci_ó

[del ll. bullitio, -ōnis ‘acció de bullir’]

f ant Acció de bullir, ebullició.

->bulliciós

■bulliciós -osa

Part. sil.: bu_lli_ci_ós

[de bullícia; 1a FONT: s. XV]

adj 1 1 Inquiet, que no para mai.

2 Amic de bullícia.

2 En què hom mou bullícia.

->bulliciosament

■bulliciosament

Part. sil.: bu_lli_ci_o_sa_ment

[de bulliciós]

adv D’una manera bulliciosa.

->bullida

■bullida

[de bullir; 1a FONT: s. XIX]

f 1 bull¹.

2 fer la bullida fig Fer el seu efecte.

->bullidera

■bullidera

[de bullir; 1a FONT: s. XIX]

f 1 Acció de bullir.

2 fig Agitació, moviment.

->bullidor

■bullidor

[de bullir]

m 1 Vas en què hom fa bullir alguna cosa.

2 Xuclador o remolí que fan les aigües a la mar, en un riu, etc.

3 TECNOL En algunes calderes de vapor, dipòsit cilíndric suplementari d’acer, exposat directament a l’escalfor del fogar, en el qual es produeix l’ebullició de l’aigua.

->bul·liforme

bul·liforme

adj BOT De forma de bombolla.

->bulliment

■bulliment

[de bullir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de bullir;

2 l’efecte.

->bullinada

bullinada

f dial Sopa de peix semblant a la bullabessa.

->bullionisme

■bullionisme

Part. sil.: bu_lli_o_nis_me

m ECON i HIST Doctrina mercantilista imperant a Europa als segles XVI i XVII que propugnava la defensa de l’or i de l’argent per procediments autoritaris.

->bullir

■bullir

[del ll. bŭllire ‘borbollejar; estar en ebullició’, derivat de bŭlla ‘bombolla’; 1a FONT: c. 1330]

v 1 intr Ésser un fluid en estat d’ebullició. L’aigua bull a 100°C.

2 1 intr Coure en aigua que bull. Dinarem de seguida: la verdura ja bull.

2 tr Ara bullirem les patates.

3 tr p ext Fer bullir l’olla.

4 tenir per a fer bullir l’olla fig Tenir per a viure.

3 intr 1 Ésser un líquid agitat a semblança de l’aigua quan bull, a causa d’una fermentació, d’una agitació mecànica, etc. Bullir el most en el cup. Un remolí on l’aigua bull.

2 fig La gent bullia pels carrers i les places.

4 intr Ésser excitat, agitat, per una passió, una emoció, etc. Bullir d’indignació.

5 tr Fer bullir. Heu bullit la llet?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bullir

GERUNDI: bullint

PARTICIPI: bullit, bullida, bullits, bullides

INDICATIU PRESENT: bullo, bulls, bull, bullim, bulliu, bullen

INDICATIU IMPERFET: bullia, bullies, bullia, bullíem, bullíeu, bullien

INDICATIU PASSAT: bullí, bullires, bullí, bullírem, bullíreu, bulliren

INDICATIU FUTUR: bulliré, bulliràs, bullirà, bullirem, bullireu, bulliran

INDICATIU CONDICIONAL: bulliria, bulliries, bulliria, bulliríem, bulliríeu, bullirien

SUBJUNTIU PRESENT: bulli, bullis, bulli, bullim, bulliu, bullin

SUBJUNTIU IMPERFET: bullís, bullissis, bullís, bullíssim, bullíssiu, bullissin

IMPERATIU: bull, bulli, bullim, bulliu, bullin

->bullit

■bullit

[de bullir]

m 1 Carn bullida amb altres ingredients, principalment patates, hortalisses, cigrons i a vegades gallina, cansalada, botifarra i pilota.

2 Embrolla, enrenou.

->bullor

■bullor

Hom.: bolló

f Bull.

->bullying

bullying^* [búliŋ]

[angl ] m PSIC Assetjament escolar.

->bultra

■bultra

f GEOBOT 1 Bosc de fullatge caduc que es fa arran de rius i de rieres.

2 Conjunt d’arbres o d’altres plantes que forma aparentment una sola massa.

->bum

■bum

Hom.: boom

[d’origen onomatopeic]

m Onomatopeia que reprodueix el soroll d’una explosió, d’un cop fort. El bum d’una barrinada.

->bum-bum

■bum-bum

[de bum]

m 1 So continuat sord i confús.

2 Veu, rumor, públic.

->bumerang

■bumerang

[de l’angl. d’Austràlia boomerang, pres d’una llengua indígena de l’est, wo-mur-rang, nom de tribu; 1a FONT: s. XX]

m ARM i ETNOL Bastó llancívol usat principalment pels indígenes australians per a caçar i lluitar, consistent en una mena de pala allargada, estreta i corba.

->buna¹

■buna¹

[de bonir; 1a FONT: 1839, DLab.]

f MÚS 1 Cadascun dels tubs que pengen del bot d’un sac de gemecs, tret de l’únic de tots ells proveït de forats (el grall), que produeixen un so greu continu.

2 pl Sac de gemecs.

->buna²

■buna²

f QUÍM IND Cautxú sintètic obtingut per polimerització de l’1,3-butadiè o per copolimerització d’aquest amb altres monòmers.

->búndel

■búndel

m TÈXT Unitat anglesa emprada en la numeració dels filats de lli, de cànem i de jute, equivalent a 60 000 iardes (54 864 m).

->bungalou

■bungalou

Part. sil.: bun_ga_lou

[de l’angl. bungalow, alteració del gujarati bangalo, hindi bangla ‘de Bengala’, nom d’una casa d’origen indi, d’una sola planta, de fusta, envoltada de verandes; 1a FONT: s. XIX]

m CONSTR 1 Construcció aïllada, d’una sola planta, amb ràfecs molt volats, utilitzada correntment pels europeus a l’Índia.

2 p ext En les urbanitzacions de muntanya o de platja, petit xalet o apartament unifamiliar, o cadascun dels petits habitatges escampats i aïllats en zones verdes.

->bunodont

■bunodont -a

adj ANAT ANIM Dit del queixal propi dels omnívors, caracteritzat pels relleus suaus i arrodonits de la corona, que presenta cúspides lleugerament còniques, especialitzades en la trituració.

->búnquer

■búnquer

[de l’al. Bunker, íd., pres de l’angl. bunker, d’origen incert]

m 1 Casamata o fortificació, generalment de ciment armat, especialment per a la defensa antiaèria.

2 1 Nom donat als grups polítics o socials més immobilistes.

2 búnquer barraqueta Al País Valencià, expressió amb què hom designa els sectors considerats més integristes i, àdhuc, involucionistes de la societat valenciana.

3 ESPORT Obstacle situat en el recorregut d’un camp de golf consistent en una cavitat natural o artificial coberta de sorra.

->bunsenita

bunsenita

f MINERAL Òxid de níquel, NiO, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.

->bunyol

■bunyol

[de bony; 1a FONT: s. XIV]

m 1 GASTR 1 Massa fregida, de forma més o menys rodona o de rosca, feta de pasta de farina, ous, llet i aigua, i a vegades ensucrada. Bunyols de bacallà. Bunyols de poma.

2 bunyol de vent Bunyol de farina, ous i aigua, molt estufat i buit per dintre.

3 com bunyol dins mel Oportunament.

2 Cosa mal feta.

3 bunyol de mar ZOOL Urocordat de la classe dels ascidiacis, de l’ordre dels estolidobranquiats (Microcosmus sp), gros i de forma ovoide, de mantell bru normalment recobert d’una abundant fauna d’epibionts.

->bunyoler¹

■bunyoler¹ -a

[de bunyol]

m i f 1 Persona que fa bunyols o que en ven.

2 Persona que fa les coses malament.

->bunyoler²

bunyoler² -a

adj i m i f De Bunyol (Foia de Bunyol) o de Rafelbunyol (Horta).

->bunyoleria

■bunyoleria

Part. sil.: bu_nyo_le_ri_a

[de bunyoler¹]

f Establiment on hom fa bunyols i en ven.

->bunyolí

bunyolí -ina

[de bunyol]

adj i m i f De Bunyola (Mallorca).

->buós

■buós -osa

Part. sil.: bu_ós

[de bua¹]

adj Que pateix de bues.

->bupivacaïna

bupivacaïna, hidroclorur de

Part. sil.: bu_pi_va_ca_ï_na

QUÍM ORG i FARM Substància d’estructura similar a la mepivacaïna, emprada en medicina com a anestèsic local.

->buprèstids

buprèstids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes coleòpters fitòfags o xilòfags de tegument dur i de colors vius i metàl·lics.

2 sing Insecte de la família dels buprèstids.

->buquet

■buquet

Hom.: boquet

[del fr. bouquet (de vin), ús figurat de bouquet d’arbres, de fleurs ‘bosquet d’arbres, pom de flors’; probablement del germ. busk ‘matissar’]

m 1 ENOL Aroma i tast d’un vi que el caracteritza.

2 p ext ALIM Tast de determinats productes alimentaris.

->bura

bura

f TÈXT Burat.

->burat

■burat

Hom.: borat

[del fr. burat, der. de bure, forma regressiva del fr. ant. burel, paral·lel del cat. burell¹; 1a FONT: 1704]

m TÈXT Drap amb lligat de sarja de tres o batàvia de quatre.

->burata

■burata

f TÈXT Burat.

->buratí

■buratí

[de burat; 1a FONT: 1704]

m TÈXT Teixit molt fi i transparent amb ordit de seda i trama d’estam i lligat de plana, semblant a la mussolina.

->burballa

■burballa

[d’un ll. vg. burbalia ‘tripes’]

f dial 1 Encenall.

2 ALIM Pasta de sopa en forma de tireta ampla.

->burca

■burca

m Vel llarg, típic de les dones de l’Afganistan i el Pakistan, que cobreix tot el cos i té una obertura, sovint reixada, a l’altura dels ulls.

->burda

■burda

[d’origen incert]

f MAR 1 Cadascun dels caps o cables que baixaven des de l’extrem dels mastelers de perroquet o de sobreperroquet i eren fets ferms a les taules de guarnició o a la borda.

2 burda volant Burda de més cap a proa de cada banda, que hom podia tesar amb un aparell si corresponia a sobrevent i amollar si restava a sotavent.

->burdigalià

burdigalià -ana

Part. sil.: bur_di_ga_li_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al burdigalià.

2 m Segon estatge (i edat) del miocè marí, comprès damunt l’aquitanià i sota el languià.

->burela

■burela

[del fr. burèle íd., i aquest, fem. del fr. ant. burel ‘mena de tela ratllada’]

f HERÀLD Faixa disminuïda i representada sempre en nombre parell.

->burelat

burelat -ada

[de burela]

adj HERÀLD Dit de l’escut cobert de bureles, alternativament d’un metall i un color.

->burell¹

■burell¹

Hom.: vorell

[d’origen incert, sense seguretat que el nom del color vingui del de la tela o al revés; sembla que la base és un vell adjectiu romànic *burius ‘color de burell’, d’origen desconegut; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m TÈXT Teixit bast de llana pura, sense aprest, que ja era fabricat al segle XIV.

->burell²

■burell²

Hom.: vorell

[possible encreuament de burí i burell¹]

m MAR Barreta de fusta acabada en punta emprada pels mestres velers per a eixamplar els ullets o bé per a separar els cordons d’un cap a fi d’introduir-hi un guardacaps.

->burell³

■burell³ -a

Hom.: vorell

[v. burell¹; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

adj Gris fosc. Un llop burell. Una flassada burella.

->burenc

■burenc

[del fr. burin, amb pronúncia francesa, pres abans al cat. burí ‘cisellador’]

m FUST Gúbia que té la canal doblegada en angle recte.

->bureta

■bureta

f QUÍM ANAL Instrument de mesura de volums de solucions emprat en anàlisi volumètrica. Bureta de gasos.

->burg

■burg

[del b. ll. burgus, i aquest del germ. comú bŭrgs ‘ciutat petita; fortificació’; 1a FONT: s. XIII]

m HIST A l’edat mitjana, nucli urbà format al voltant d’un castell o d’una ciutat emmurallada.

->burgalès

burgalès -esa

adj i m i f De Burgos (ciutat i província de Castella i Lleó).

->burgera

burgera

f MAR Cadascuna de les dues peces o taulons que anaven col·locades a banda i banda del tallamar, per sota el bauprès, des d’on els mariners feien llurs evacuacions.

->burgès

■burgès -esa

[de burg; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

1 m i f HIST 1 Del segle X al XIII, habitant d’un burg.

2 p ext A la baixa edat mitjana, a Europa, habitant d’una vila o una ciutat.

3 esp A partir del segle XIII, a les viles dels Països Catalans, d’Aragó i d’Occitània, membre del patriciat que es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic.

2 m i f SOCIOL i HIST Membre de la burgesia.

3 m i f p ext Persona acomodada.

4 adj Relatiu o pertanyent als burgesos o a la burgesia.

->burgesia

■burgesia

Part. sil.: bur_ge_si_a

[de burgès; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f SOCIOL i HIST En el sistema sorgit a Europa a mesura que anava desapareixent l’estructura social medieval en estaments, estrat social els membres del qual són posseïdors del capital industrial i financer.

->burggravi

■burggravi

m HIST 1 Senyor o castellà perpetu d’una fortalesa al Sacre Imperi.

2 Al Sacre Imperi, governador o administrador d’un burg o ciutat amb castell per compte de l’emperador o d’un príncep eclesiàstic o laic.

->burggravial

burggravial

Part. sil.: burg_gra_vi_al

adj Relatiu o pertanyent al burggravi i al burggraviat.

->burggraviat

■burggraviat

Part. sil.: burg_gra_vi_at

m 1 Dignitat de burggravi.

2 Territori de la jurisdicció del burggravi.

->burggravina

burggravina

f Muller o filla del burggravi.

->burgita

burgita

1 adj Relatiu o pertanyent als burgites.

2 m i f HIST Membre de la segona dinastia de mamelucs que governà Egipte del segle XIV al XVI.

->burgmestre

■burgmestre -a

[del neerl. burgemeester, íd.; 1a FONT: 1405]

m i f DR ADM A les ciutats de Dinamarca, els Països Baixos, Bèlgica, Alemanya, Àustria i Suïssa, cap del govern municipal, nomenat o elegit.

->burgos

burgos

[de la ciutat de Burgos]

m ALIM Formatge fresc fet amb llet d’ovella, sense crosta, de pasta tendra, fina i homogènia, una mica premsada, de color blanc i sabor suau, amb un 40% de matèries grasses.

->burguera

■burguera

[possiblement metàtesi de bruguera, pel fet que s’hi degué haver cremat bruc]

f 1 Fogó alt, consistent en una cavitat feta damunt un suport d’obra.

2 Fogó portàtil sostingut damunt tres peus.

->búrgul

búrgul

[de l’àr. būrġul ‘blat triturat’]

m ALIM Aliment preparat a base de grans de blat, sotmesos a un tractament intens de vapor a pressió fins a obtenir un producte viscós parcialment gelatinitzat, que en assecar-se adquireix una forma granular, semblant a l’arròs.

->burgundi

■burgundi -úndia

1 adj Relatiu o pertanyent als burgundis.

2 m i f HIST Individu pertanyent a un poble germànic que, establert de primer a la regió bàltica, ocupà més tard la part mitjana del Vístula i finalment els territoris propers a Lió, on fundaren el regne de Borgonya.

->burí

■burí

[de l’ant. borar ‘perforar’, der. de bora ‘cova’; 1a FONT: 1401]

m 1 OFIC Eina semblant al cisell emprada per a gravar metall, pedra, etc.

2 PREHIST Estri prehistòric de sílex del paleolític superior.

3 gravat al burí GRÀF Talla dolça.

->buriat

buriat -a

Part. sil.: bu_ri_at

1 adj Relatiu o pertanyent als buriats o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu de la branca septentrional dels mongols que habita principalment prop del llac Baikal i al nord de Mongòlia.

3 m LING Llengua mongòlica parlada pels buriats.

->burilla

■burilla

[probablement relacionat amb el ll. burare, forma heteròclita de būrere, combūrere ‘cremar’, base també de abrusar ‘cremar, socarrimar’]

f 1 Punta de cigar o de cigarret.

2 pop 1 Boleta de taps de nas feta amb els dits. És un porc: es menja les burilles.

2 fer burilles Ficar-se el dit al nas, treure’n taps o mocs i fer-ne boletes.

->burinada

■burinada

[de burí]

f 1 Cop de burí.

2 OFIC Senyal o tret fet amb el burí en un objecte de metall o de pedra.