->esponcellar
■esponcellar[de poncella]
v tr Desponcellar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esponcellar
GERUNDI: esponcellant
PARTICIPI: esponcellat, esponcellada, esponcellats, esponcellades
INDICATIU PRESENT: esponcello, esponcelles, esponcella, esponcellem, esponcelleu, esponcellen
INDICATIU IMPERFET: esponcellava, esponcellaves, esponcellava, esponcellàvem, esponcellàveu, esponcellaven
INDICATIU PASSAT: esponcellí, esponcellares, esponcellà, esponcellàrem, esponcellàreu, esponcellaren
INDICATIU FUTUR: esponcellaré, esponcellaràs, esponcellarà, esponcellarem, esponcellareu, esponcellaran
INDICATIU CONDICIONAL: esponcellaria, esponcellaries, esponcellaria, esponcellaríem, esponcellaríeu, esponcellarien
SUBJUNTIU PRESENT: esponcelli, esponcellis, esponcelli, esponcellem, esponcelleu, esponcellin
SUBJUNTIU IMPERFET: esponcellés, esponcellessis, esponcellés, esponcelléssim, esponcelléssiu, esponcellessin
IMPERATIU: esponcella, esponcelli, esponcellem, esponcelleu, esponcellin
->espondaic
■espondaic -aPart. sil.: es_pon_daic
[del ll. spondaicus, íd.]
adj MÈTR 1 Relatiu o pertanyent a l’espondeu.
2 Que conté espondeus.
->espondeu
■espondeuPart. sil.: es_pon_deu
[del ll. spondēus, i aquest, del gr. spondeĩos, íd., pròpiament ‘relatiu a les libacions’, der. de spondḗ ‘libació’, perquè solien acompanyar-les amb versos d’aquesta mètrica; 1a FONT: 1696, DLac.]
m MÈTR En mètrica clàssica, peu compost de dues síl·labes llargues.
->espòndies
espòndiesPart. sil.: es_pòn_di_es
f BOT Gènere d’arbres tropicals de la família de les anacardiàcies (Spondias sp), de fulles compostes imparipinnades, flors petites en raïms o panícules i fruits drupacis carnosos, que hom menja crus o en forma de melmelades.
->espòndil
■espòndilm ANAT ANIM Vèrtebra.
->espondil-
■espondil-Forma prefixada del mot grec spóndylos, que significa ‘vèrtebra’. Ex.: espondilartritis, espondilàlgia.
->espondilartritis
espondilartritisf PAT 1 Inflamació de les articulacions vertebrals.
2 espondilartritis anquilosant Malaltia reumàtica inflamatòria d’evolució crònica que afecta l’aparell locomotor, especialment la columna vertebral i les articulacions proximals de les extremitats inferiors. També és anomenada malaltia de Strumpell-Pierre-Marie Bechterew.
->espondili
■espondili -íliaadj ANAT Relatiu o pertanyent a les vèrtebres o a la columna vertebral.
->espondilitis
■espondilitisf PAT 1 Inflamació vertebral.
2 espondilitis tuberculosa Lesió inflamatòria caseosa i destructiva que produeix la destrucció del disc intervertebral i de les dues plataformes dels cossos vertebrals, superior i inferior, veïns al disc. També és anomenada mal de Pott.
->espondilo-
■espondilo-Forma prefixada del mot grec spóndylos, que significa ‘vèrtebra’. Ex.: espondilolistesi, espondilotomia.
->espondilolistesi
espondilolistesif PAT Luxació de dos cossos vertebrals, el superior dels quals rellisca damunt l’inferior a conseqüència d’un defecte d’ossificació dels istmes laterals de l’arc o de la seva fractura. En un primer grau rep el nom d’espondilòlisi.
->espondilosi
espondilosif PAT 1 Anquilosi vertebral produïda per una ossificació dels lligaments o bé per una proliferació fibrosa amb desaparició de la superfície articular.
2 espondilosi rizomèlica Afecció caracteritzada per una anquilosi vertebral completa, amb una anquilosi més o menys completa de les articulacions de l’arrel dels membres.
->esponellanenc
esponellanenc -aadj i m i f D’Esponellà (Pla de l’Estany).
->esponera
■esponera[mot propi del mallorquí, d’origen incert, potser preromà indoeuropeu; en el sentit de ‘flanc d’un exèrcit’, és der. de espona; 1a FONT: c. 1800]
f Ufana.
->esponerós
■esponerós -osa[de esponera]
adj 1 Ufanós, molt abundant exteriorment. Una vegetació esponerosa.
2 fig Una barba vermella i esponerosa. Aquesta família sempre s’ha vantat del seu passat esponerós.
->esponerosament
■esponerosament[de esponerós]
adv D’una manera esponerosa.
->esponger
■esponger -a[de esponja]
1 adj Relatiu o pertanyent a les esponges. Barca espongera.
2 f Recipient per a guardar-hi l’esponja de rentar-se.
->espongiforme
■espongiforme[de esponja i -forme]
adj Semblant a una esponja, que té forma d’esponja.
->espongina
■esponginaf ZOOL Substància orgànica i imputrescible de natura proteica que constitueix l’esquelet intern de les esponges no calcàries.
->esponja
■esponja[del ll. spongia, i aquest, del gr. spoggiá, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 1 ZOOL Massa porosa i elàstica de fibres còrnies entrellaçades que forma l’esquelet intern dels porífers.
2 p ext Peça de substància esponjosa artificial que hom empra en la higiene humana i per a la neteja domèstica.
3 QUÍM Massa porosa de metall finament dividida.
4 passar l’esponja loc verb Rentar o netejar amb una esponja.
5 tenir una esponja al clatell loc verb Ésser molt ploraner, tenir excessiva facilitat per al plor.
2 ZOOL Nom donat a qualsevol animal pertanyent a la classe dels porífers, entre els quals es destaca l’esponja d’aigua (Euspongilla sp), l’esponja de bany (Euspongia officinalis) i l’esponja de cavall (Hippospongia equina).
3 esponges calcàries ZOOL 1 pl Classe de porífers amb l’esquelet format per espícules calcàries.
2 sing Porífer de la classe de les esponges calcàries.
4 esponges ceratoses (o còrnies) ZOOL 1 pl Ordre de porífers de la classe de les demosponges, que manquen d’espícules i llur esquelet és reduït a fibres d’espongina.
2 sing Porífer pertanyent a l’ordre de les esponges ceratoses.
5 esponja perforant ZOOL Esponja de l’ordre de les halicondrines, de la família dels cliònids (Cliona celata), de cos ramificat i de color groc o vermell.
6 ANAT VEG Part inferior, fàcilment separable, del barret dels bolets amb porus de l’ordre de les boletals.
->esponjament
■esponjament[de esponjar]
m 1 Acció d’esponjar o d’esponjar-se;
2 l’efecte.
->esponjar
■esponjar[de esponja; 1a FONT: 1617]
v 1 tr Fer porós o més porós, semblant a una esponja, fer flonjo o més flonjo.
2 pron Posa el pastís al forn i s’esponjarà.
3 pron fig El cor se li esponjava de satisfacció.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esponjar
GERUNDI: esponjant
PARTICIPI: esponjat, esponjada, esponjats, esponjades
INDICATIU PRESENT: esponjo, esponges, esponja, espongem, espongeu, espongen
INDICATIU IMPERFET: esponjava, esponjaves, esponjava, esponjàvem, esponjàveu, esponjaven
INDICATIU PASSAT: espongí, esponjares, esponjà, esponjàrem, esponjàreu, esponjaren
INDICATIU FUTUR: esponjaré, esponjaràs, esponjarà, esponjarem, esponjareu, esponjaran
INDICATIU CONDICIONAL: esponjaria, esponjaries, esponjaria, esponjaríem, esponjaríeu, esponjarien
SUBJUNTIU PRESENT: espongi, espongis, espongi, espongem, espongeu, espongin
SUBJUNTIU IMPERFET: espongés, espongessis, espongés, espongéssim, espongéssiu, espongessin
IMPERATIU: esponja, espongi, espongem, espongeu, espongin
->esponjat
■esponjat -ada[de esponjar]
1 adj Flonjo, eixamplat i porós com una esponja, esponjós.
2 m ALIM Massa esponjosa feta amb sucre, clara d’ou batuda i suc de llimona, que hom dissol en aigua per fer-ne una beguda refrescant.
->esponjós
■esponjós -osa[de esponja; 1a FONT: c. 1500]
adj Semblant a una esponja, elàstic i porós com una esponja, flonjo i ple de cavitats. Una pasta esponjosa. Teixit esponjós.
->esponjositat
■esponjositat[de esponjós]
f Qualitat d’esponjós.
->esponsalici
■esponsalici -ícia[del ll. td. sponsalicius, -a, -um, íd., der. de sponsalis ‘relatiu a la promesa de casament’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
1 adj Relatiu o pertanyent a les esposalles.
2 m Esposalles.
3 m DR CAT 1 Donació esponsalícia.
2 Escreix.
->esponsàlies
■esponsàliesPart. sil.: es_pon_sà_li_es
f pl ant DR Esposalles.
->espontaneisme
espontaneismePart. sil.: es_pon_ta_ne_is_me
m Actitud basada en l’espontaneïtat de l’individu o de les masses.
->espontaneïtat
■espontaneïtatPart. sil.: es_pon_ta_ne_ï_tat
[de espontani]
f Qualitat d’espontani.
->espontani
■espontani -ània[del ll. spontaneus, íd., der. de sponte ‘voluntàriament’, abl. de spons, -ntis ‘voluntat lliure’; 1a FONT: s. XV]
1 1 adj Que procedeix d’un impuls interior, que obra sense un estímul extern. Un moviment espontani de l’ànima. Un oferiment espontani. Combustió espontània. Generació espontània.
2 m i f Persona que assisteix a un espectacle com a espectador, especialment a una corrida, un partit de futbol, etc., i que, en un moment determinat, hi intervé per iniciativa pròpia.
2 adj BOT Dit de les plantes que apareixen de forma natural, sense haver estat plantades o sembrades per l’home.
->espontàniament
■espontàniamentPart. sil.: es_pon_tà_ni_a_ment
[de espontani; 1a FONT: s. XV]
adv D’una manera espontània.
->espor-
■espor-Forma prefixada del mot grec spóros o sporá, que significa ‘llavor’. Ex.: esporangi.
->espora
■espora[del gr. sporá ‘llavor’; 1a FONT: 1917, DOrt.]
f 1 BOT Element reproductor dels vegetals (principalment de les criptògames), en general unicel·lular (però pluricel·lular en alguns fongs), no implicat en la reproducció sexual.
2 MICROB Cèl·lula endògena que es forma en determinades condicions en certs bacteris, després de dues divisions successives del nucleoide, degeneració de tres dels quatre nucleoides formats, concentració i deshidratació del citoplasma entorn del quart d’aquests i formació d’una membrana resistent. Reben també el nom d’espores perdurants.
3 ZOOL Cèl·lula reproductora i forma de resistència d’alguns protozous, en general d’origen endogen, típica dels esporozous.
->esporada
■esporadaf BOT Acumulació d’espores d’un bolet, obtinguda per despreniment natural d’aquestes, acolorint l’himeni sobre un full de paper o una làmina de vidre, en ambient humit.
->esporàdic
■esporàdic -a[del gr. sporadikós ‘dispers’; 1a FONT: 1868, DLCo.]
adj 1 Que es presenta d’una manera aïllada.
2 PAT Dit de la malaltia de natura no epidèmica que ataca ocasionalment diversos individus.
->esporàdicament
■esporàdicament[de esporàdic]
adv D’una manera esporàdica.
->esporal
■esporal[de espora]
adj BOT Relatiu o pertanyent a l’espora.
->esporangi
■esporangi[de espor- i -angi]
m BOT Òrgan on són produïdes i on resten emmagatzemades les espores.
->esporangiòfor
■esporangiòforPart. sil.: es_po_ran_gi_ò_for
m BOT Peduncle d’un esporangi o d’un grup d’esporangis.
->esporcellar-se
■esporcellar-se[de porcell]
v pron Afollar-se la truja.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esporcellar
GERUNDI: esporcellant
PARTICIPI: esporcellat, esporcellada, esporcellats, esporcellades
INDICATIU PRESENT: esporcello, esporcelles, esporcella, esporcellem, esporcelleu, esporcellen
INDICATIU IMPERFET: esporcellava, esporcellaves, esporcellava, esporcellàvem, esporcellàveu, esporcellaven
INDICATIU PASSAT: esporcellí, esporcellares, esporcellà, esporcellàrem, esporcellàreu, esporcellaren
INDICATIU FUTUR: esporcellaré, esporcellaràs, esporcellarà, esporcellarem, esporcellareu, esporcellaran
INDICATIU CONDICIONAL: esporcellaria, esporcellaries, esporcellaria, esporcellaríem, esporcellaríeu, esporcellarien
SUBJUNTIU PRESENT: esporcelli, esporcellis, esporcelli, esporcellem, esporcelleu, esporcellin
SUBJUNTIU IMPERFET: esporcellés, esporcellessis, esporcellés, esporcelléssim, esporcelléssiu, esporcellessin
IMPERATIU: esporcella, esporcelli, esporcellem, esporcelleu, esporcellin
->esporga
■esporga[de esporgar]
f Esporgada.
->esporgada
■esporgada[de esporgar]
f 1 Acció d’esporgar;
2 l’efecte.
->esporgadís
■esporgadís -issa[de esporgar]
adj Fàcil d’ésser esporgat.
->esporgador
■esporgador -a[de esporgar]
1 m i f Persona que esporga.
2 f AGR Podall sense destraleta.
->esporgar
■esporgar[del ll. expŭrgare ‘netejar d’allò dolent o sobrant’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]
v tr 1 AGR Podar.
2 fig Esporgar d’errors una teoria, un llibre.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esporgar
GERUNDI: esporgant
PARTICIPI: esporgat, esporgada, esporgats, esporgades
INDICATIU PRESENT: esporgo, esporgues, esporga, esporguem, esporgueu, esporguen
INDICATIU IMPERFET: esporgava, esporgaves, esporgava, esporgàvem, esporgàveu, esporgaven
INDICATIU PASSAT: esporguí, esporgares, esporgà, esporgàrem, esporgàreu, esporgaren
INDICATIU FUTUR: esporgaré, esporgaràs, esporgarà, esporgarem, esporgareu, esporgaran
INDICATIU CONDICIONAL: esporgaria, esporgaries, esporgaria, esporgaríem, esporgaríeu, esporgarien
SUBJUNTIU PRESENT: esporgui, esporguis, esporgui, esporguem, esporgueu, esporguin
SUBJUNTIU IMPERFET: esporgués, esporguessis, esporgués, esporguéssim, esporguéssiu, esporguessin
IMPERATIU: esporga, esporgui, esporguem, esporgueu, esporguin
->esporguia
■esporguiaPart. sil.: es_por_gui_a
f dial AGR Esporguim.
->esporguim
■esporguim[de esporgar; 1a FONT: 1460, Roig]
[sovint en pl] m AGR Branques tallades d’un arbre en esporgar-lo.
->esporguinyar
■esporguinyar[de esporgar]
v tr dial AGR Esporgar lleugerament.
->esporidi
■esporidim BOT Basidiòspora de les ustilaginals i de les uredinals.
->esporífer
■esporífer -a[de espor- i -fer]
adj BOT Que produeix o presenta espores.
->esporlerí
esporlerí -inaadj i m i f D’Esporles (Mallorca).
->esporo-
■esporo-BOT i ZOOL Forma prefixada del mot grec spóros o sporá, que significa ‘llavor’. Ex.: esporogènesi, esporòfor.
->esporocarp
■esporocarpm BOT 1 En les hidropteridals, receptacle que conté esporangis.
2 Conjunt de filaments esporògens que constitueixen el carposporòfit de les rodofícies.
3 Carpòfor dels fongs.
->esporocist
esporocistm 1 ZOOL Estadi del desenvolupament embrionari dels trematodes en què l’embrió s’encista després d’haver entrat dins l’hoste intermediari.
2 BOT Estadi de la formació de les espores que precedeix el seu alliberament.
->esporocnals
esporocnalsf BOT 1 pl Ordre de feofícies marines de tal·lus ramificat amb flocs terminals de filaments pigmentats.
2 sing Alga de l’ordre de les esporocnals.
->esporofil·le
■esporofil·lem BOT En les plantes superiors, òrgan foliaci que presenta esporangis.
->esporòfit
■esporòfitm BOT 1 En les plantes amb alternança de generacions, dit de l’individu pertanyent a la generació que fa espores asexuals i que és diploide.
2 Planta que es reprodueix per espores, per contraposició a la que ho fa per llavors.
3 Fase diploide pròpia de les plantes que presenten alternança de generacions, que pot formar esporangis.
->esporofític
■esporofític -aadj BOT Relatiu o pertanyent als esporòfits.
->esporogen
■esporogen -ògenaadj BOT Que engendra espores.
->esporogènic
esporogènic -aadj BOT Formador d’espores.
->esporogoni
■esporogonim BOT Part que, en els briòfits, correspon a l’esporòfit i que sol constar de càpsula i de seta.
->esporopol·lenina
esporopol·leninaf BOT Polímer de substàncies semblants als carotenoides que confereix una gran resistència a la paret dels grans de pol·len i de les espores de força espècies vegetals.
->esporozous
■esporozousPart. sil.: es_po_ro_zous
m ZOOL 1 pl Classe de protozous paràsits, dividida en dues subclasses, els telosporidis i els neosporidis.
2 sing Protozou de la classe dels esporozous.
->esport
■esportCp. deport
[de l’angl. sport, del fr. ant. deport, ultracorregit en desport en el fr. medieval, der. de déporter ‘distreure’ (en cat. ant. tenim deportar-se ‘distreure’s’ i deport ‘recreació’)]
1 m 1 Exercici corporal practicat, especialment a l’aire lliure, per afecció, competició o exhibició.
2 Conjunt de les competicions atlètiques i de les activitats connexes. Els esports d’hivern.
3 esport d’aventura ESPORT Qualsevol de les activitats esportives que es practiquen fent servir bàsicament els recursos que ofereix la mateixa natura en el medi en què es desenvolupen i a les quals és inherent el factor de risc.
4 fer esport Practicar algun esport.
2 adj inv 1 Esportiu. Una bicicleta esport.
2 Dit de la roba de vestir més lliure i informal. Unes sabates esport.
->esporta
■esporta[del ll. sporta, íd.; 1a FONT: 1249]
f ant Senalla.
->esportellament
■esportellament[de esportellar]
m Acció d’esportellar.
->esportellar
■esportellar[de portell]
v tr Obrir portell en un mur, una muntanya, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esportellar
GERUNDI: esportellant
PARTICIPI: esportellat, esportellada, esportellats, esportellades
INDICATIU PRESENT: esportello, esportelles, esportella, esportellem, esportelleu, esportellen
INDICATIU IMPERFET: esportellava, esportellaves, esportellava, esportellàvem, esportellàveu, esportellaven
INDICATIU PASSAT: esportellí, esportellares, esportellà, esportellàrem, esportellàreu, esportellaren
INDICATIU FUTUR: esportellaré, esportellaràs, esportellarà, esportellarem, esportellareu, esportellaran
INDICATIU CONDICIONAL: esportellaria, esportellaries, esportellaria, esportellaríem, esportellaríeu, esportellarien
SUBJUNTIU PRESENT: esportelli, esportellis, esportelli, esportellem, esportelleu, esportellin
SUBJUNTIU IMPERFET: esportellés, esportellessis, esportellés, esportelléssim, esportelléssiu, esportellessin
IMPERATIU: esportella, esportelli, esportellem, esportelleu, esportellin
->esportí
■esportí[de esporta; 1a FONT: c. 1460]
m 1 Cabàs d’espart molt pla.
2 OLEÏC Recipient format per dos discs d’espart cosits per les vores, un dels quals té una obertura central i circular per on hom introdueix la pasta d’oliva per a premsar-la-hi.
->esportista
■esportista[de esport]
m i f ESPORT 1 Persona entesa en alguna especialitat esportiva, la qual practica regularment.
2 p ext Persona que actua amb esportivitat.
->esportiu
■esportiu -ivaPart. sil.: es_por_tiu
[de esport]
ESPORT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’esport. Un diari esportiu.
2 adj Afeccionat a l’esport.
3 adj Que demostra esportivitat 1. L’equip perdedor va mostrar un esperit esportiu encomiable. Un comportament esportiu.
4 adj i m AUT Dit de l’automòbil, generalment de dues places, molt veloç, potent i aerodinàmic.
->esportivament
■esportivament[de esportiu]
adv Amb esportivitat.
->esportivitat
■esportivitat[de esportiu]
f ESPORT 1 En la pràctica de l’esport, comportament adequat a les regles de l’especialitat i noble respecte a l’adversari.
2 Qualitat d’esportiu.
->esportó
■esportó[de esporta]
m OLEÏC Esportí.
->espòrtula
■espòrtulaf HIST DR Drets pecuniaris que cobraven certs jutges i ministres de justícia.
->esporuguiment
■esporuguiment[de esporuguir; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
m 1 Acció d’esporuguir o esporuguir-se;
2 l’efecte.
->esporuguir
■esporuguir[de poruc; 1a FONT: s. XX, Oller]
v 1 tr Fer agafar por. La seva mirada esporuguia tothom, persones i animals.
2 pron Agafar por.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esporuguir
GERUNDI: esporuguint
PARTICIPI: esporuguit, esporuguida, esporuguits, esporuguides
INDICATIU PRESENT: esporugueixo, esporugueixes, esporugueix, esporuguim, esporuguiu, esporugueixen
INDICATIU IMPERFET: esporuguia, esporuguies, esporuguia, esporuguíem, esporuguíeu, esporuguien
INDICATIU PASSAT: esporuguí, esporuguires, esporuguí, esporuguírem, esporuguíreu, esporuguiren
INDICATIU FUTUR: esporuguiré, esporuguiràs, esporuguirà, esporuguirem, esporuguireu, esporuguiran
INDICATIU CONDICIONAL: esporuguiria, esporuguiries, esporuguiria, esporuguiríem, esporuguiríeu, esporuguirien
SUBJUNTIU PRESENT: esporugueixi, esporugueixis, esporugueixi, esporuguim, esporuguiu, esporugueixin
SUBJUNTIU IMPERFET: esporuguís, esporuguissis, esporuguís, esporuguíssim, esporuguíssiu, esporuguissin
IMPERATIU: esporugueix, esporugueixi, esporuguim, esporuguiu, esporugueixin
->espòrula
■espòrula[dimin. de espora, amb sufix de base llatinitzant]
f BOT Espora.
->esporulació
■esporulacióPart. sil.: es_po_ru_la_ci_ó
[de espòrula]
f BOT, MICROB i ZOOL 1 Acció de produir espores;
2 l’efecte.
->esporular
■esporularv intr Els fongs i certes plantes, formar espores. Després de tres dies de ser format, aquest bolet esporula.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esporular
GERUNDI: esporulant
PARTICIPI: esporulat, esporulada, esporulats, esporulades
INDICATIU PRESENT: esporulo, esporules, esporula, esporulem, esporuleu, esporulen
INDICATIU IMPERFET: esporulava, esporulaves, esporulava, esporulàvem, esporulàveu, esporulaven
INDICATIU PASSAT: esporulí, esporulares, esporulà, esporulàrem, esporulàreu, esporularen
INDICATIU FUTUR: esporularé, esporularàs, esporularà, esporularem, esporulareu, esporularan
INDICATIU CONDICIONAL: esporularia, esporularies, esporularia, esporularíem, esporularíeu, esporularien
SUBJUNTIU PRESENT: esporuli, esporulis, esporuli, esporulem, esporuleu, esporulin
SUBJUNTIU IMPERFET: esporulés, esporulessis, esporulés, esporuléssim, esporuléssiu, esporulessin
IMPERATIU: esporula, esporuli, esporulem, esporuleu, esporulin
->esporulat
esporulat -ada[de espòrula]
adj MICROB Dit dels bacteris que formen espòrules.
->espòs
■espòs -osa[del ll. spōnsus, -a, -um ‘promès’, participi substantivat de spŏndēre ‘prometre’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m i f Persona unida a una altra en matrimoni.
->esposalles
■esposalles[del ll. sponsalia, n. pl. de sponsalis ‘relatiu a la promesa de casament’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
f pl ETNOG Cerimònia o acte previ al matrimoni, consistent en el compromís mutu de casament.
->esposar
■esposar[de espòs; 1a FONT: s. XIV, Pere III]
v 1 tr Prendre per marit o per muller.
2 pron 1 Prometre’s de casar-se.
2 Casar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esposar
GERUNDI: esposant
PARTICIPI: esposat, esposada, esposats, esposades
INDICATIU PRESENT: esposo, esposes, esposa, esposem, esposeu, esposen
INDICATIU IMPERFET: esposava, esposaves, esposava, esposàvem, esposàveu, esposaven
INDICATIU PASSAT: esposí, esposares, esposà, esposàrem, esposàreu, esposaren
INDICATIU FUTUR: esposaré, esposaràs, esposarà, esposarem, esposareu, esposaran
INDICATIU CONDICIONAL: esposaria, esposaries, esposaria, esposaríem, esposaríeu, esposarien
SUBJUNTIU PRESENT: esposi, esposis, esposi, esposem, esposeu, esposin
SUBJUNTIU IMPERFET: esposés, esposessis, esposés, esposéssim, esposéssiu, esposessin
IMPERATIU: esposa, esposi, esposem, esposeu, esposin
->esposori
■esposori[deriv. de espòs amb sufix de base llatinitzant; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
m 1 Esposalles.
2 Casament.
->espot
■espot[de l’angl. spot, íd.]
m 1 1 ELECTRÒN Punt lluminós produït en la pantalla d’un tub de raigs catòdics en incidir-hi els electrons.
2 METROL Punt lluminós obtingut sobre l’escala graduada per reflexió d’un raig lluminós en el mirall de certs tipus d’aparells de mesura de precisió.
2 CIN i TV Pel·lícula de caràcter publicitari, la durada de la qual no sol ultrapassar els quinze segons.
->espotenc
espotenc -aadj i m i f D’Espot (Pallars Sobirà).
->espotonar-se
■espotonar-se[de pota1]
v pron dial Fer-se malbé les potes un animal.
->esprai
■espraiPart. sil.: es_prai
[de l’angl. spray ‘ruixim, polsim’, d’origen incert, potser del neerl. mitjà spra(e)yen]
m 1 Aerosol líquid-gas produït per un nebulitzador.
2 p ext Recipient que conté un esprai.
->espremedor
■espremedor -a[de esprémer; 1a FONT: 1839, DLab.]
1 adj Que esprem.
2 f Estri que serveix per a esprémer alguna cosa i recollir-ne el suc.
->esprémer
■esprémer[del ll. exprĭmĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV]
v 1 1 tr Prémer fortament una cosa per fer-ne sortir el suc, el líquid, que conté. Esprémer una taronja. Esprémer un mocador moll. Esprémer un tumor.
2 pron No t’espremis el gra: espera que es rebenti tot sol.
3 esprémer-se el cervell fig Esforçar-se molt per trobar la solució d’alguna cosa.
2 tr fig 1 Treure d’algú o d’alguna cosa tot el partit possible. Ja l’has espremut prou, aquest afer: ara has d’escriure sobre altres temes. Més impostos encara? Com espremen els ciutadans!
2 p ext No ha sabut esprémer-ne totes les possibilitats.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esprémer
GERUNDI: esprement
PARTICIPI: espremut, espremuda, espremuts, espremudes
INDICATIU PRESENT: espremo, esprems, esprem, espremem, espremeu, espremen
INDICATIU IMPERFET: espremia, espremies, espremia, espremíem, espremíeu, espremien
INDICATIU PASSAT: espremí, espremeres, espremé, espremérem, espreméreu, espremeren
INDICATIU FUTUR: espremeré, espremeràs, espremerà, espremerem, espremereu, espremeran
INDICATIU CONDICIONAL: espremeria, espremeries, espremeria, espremeríem, espremeríeu, espremerien
SUBJUNTIU PRESENT: espremi, espremis, espremi, espremem, espremeu, espremin
SUBJUNTIU IMPERFET: espremés, espremessis, espremés, espreméssim, espreméssiu, espremessin
IMPERATIU: esprem, espremi, espremem, espremeu, espremin
->espremors
espremorsm pl PAT Tenesme.
->espremuda
■espremuda[de esprémer; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 Acció d’esprémer;
2 l’efecte.
->esprimatxadament
esprimatxadament[de esprimatxat]
adv D’una manera esprimatxada.
->esprimatxament
■esprimatxament[de esprimatxar-se]
m Condició d’esprimatxat.
->esprimatxar-se
■esprimatxar-se[de prim]
v pron Esdevenir esprimatxat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esprimatxar
GERUNDI: esprimatxant
PARTICIPI: esprimatxat, esprimatxada, esprimatxats, esprimatxades
INDICATIU PRESENT: esprimatxo, esprimatxes, esprimatxa, esprimatxem, esprimatxeu, esprimatxen
INDICATIU IMPERFET: esprimatxava, esprimatxaves, esprimatxava, esprimatxàvem, esprimatxàveu, esprimatxaven
INDICATIU PASSAT: esprimatxí, esprimatxares, esprimatxà, esprimatxàrem, esprimatxàreu, esprimatxaren
INDICATIU FUTUR: esprimatxaré, esprimatxaràs, esprimatxarà, esprimatxarem, esprimatxareu, esprimatxaran
INDICATIU CONDICIONAL: esprimatxaria, esprimatxaries, esprimatxaria, esprimatxaríem, esprimatxaríeu, esprimatxarien
SUBJUNTIU PRESENT: esprimatxi, esprimatxis, esprimatxi, esprimatxem, esprimatxeu, esprimatxin
SUBJUNTIU IMPERFET: esprimatxés, esprimatxessis, esprimatxés, esprimatxéssim, esprimatxéssiu, esprimatxessin
IMPERATIU: esprimatxa, esprimatxi, esprimatxem, esprimatxeu, esprimatxin
->esprimatxat
■esprimatxat -ada[de esprimatxar-se; 1a FONT: s. XX, V. Català]
adj Prim per l’alçada que té.
->esprint
■esprint[de l’angl. sprint, postverbal de to sprint ‘córrer ràpidament’]
m ESPORT 1 En la disputa de curses, arrencada ràpida i potent mitjançant la qual un corredor intenta d’ultrapassar la resta de competidors en les proximitats de la fita.
2 En el ciclisme, arribada simultània de diversos corredors que es disputen la victòria en els darrers metres de la cursa.
->esprintador
■esprintador -a[de esprint]
m i f ESPORT Corredor atlètic, ciclista, etc., especialitzat en esprints.
->esprintar
■esprintar[de esprint]
v intr Fer un esprint.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esprintar
GERUNDI: esprintant
PARTICIPI: esprintat, esprintada, esprintats, esprintades
INDICATIU PRESENT: esprinto, esprintes, esprinta, esprintem, esprinteu, esprinten
INDICATIU IMPERFET: esprintava, esprintaves, esprintava, esprintàvem, esprintàveu, esprintaven
INDICATIU PASSAT: esprintí, esprintares, esprintà, esprintàrem, esprintàreu, esprintaren
INDICATIU FUTUR: esprintaré, esprintaràs, esprintarà, esprintarem, esprintareu, esprintaran
INDICATIU CONDICIONAL: esprintaria, esprintaries, esprintaria, esprintaríem, esprintaríeu, esprintarien
SUBJUNTIU PRESENT: esprinti, esprintis, esprinti, esprintem, esprinteu, esprintin
SUBJUNTIU IMPERFET: esprintés, esprintessis, esprintés, esprintéssim, esprintéssiu, esprintessin
IMPERATIU: esprinta, esprinti, esprintem, esprinteu, esprintin
->esprovar
■esprovarv tr ant Provar, sotmetre a prova.
->esprue
■espruePart. sil.: es_pru_e
f PAT Malaltia produïda per un defecte d’absorció dels greixos.
->espuament
■espuamentPart. sil.: es_pu_a_ment
[de espuar]
m 1 Acció d’espuar o espuar-se;
2 l’efecte.
->espuar
■espuarPart. sil.: es_pu_ar
[de pua; 1a FONT: 1917, DOrt.]
v 1 tr Llevar les pues d’alguna cosa.
2 pron Aquestes pintes no valen gens: de seguida s’espuen.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: espuar
GERUNDI: espuant
PARTICIPI: espuat, espuada, espuats, espuades
INDICATIU PRESENT: espuo, espues, espua, espuem, espueu, espuen
INDICATIU IMPERFET: espuava, espuaves, espuava, espuàvem, espuàveu, espuaven
INDICATIU PASSAT: espuí, espuares, espuà, espuàrem, espuàreu, espuaren
INDICATIU FUTUR: espuaré, espuaràs, espuarà, espuarem, espuareu, espuaran
INDICATIU CONDICIONAL: espuaria, espuaries, espuaria, espuaríem, espuaríeu, espuarien
SUBJUNTIU PRESENT: espuï, espuïs, espuï, espuem, espueu, espuïn
SUBJUNTIU IMPERFET: espués, espuessis, espués, espuéssim, espuéssiu, espuessin
IMPERATIU: espua, espuï, espuem, espueu, espuïn
->espuçada
■espuçada[de espuçar]
f Acció d’espuçar o espuçar-se.
->espuçar
■espuçar[de puça]
v 1 tr Netejar les puces. Espuçar els llençols.
2 pron El gos no para d’espuçar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: espuçar
GERUNDI: espuçant
PARTICIPI: espuçat, espuçada, espuçats, espuçades
INDICATIU PRESENT: espuço, espuces, espuça, espucem, espuceu, espucen
INDICATIU IMPERFET: espuçava, espuçaves, espuçava, espuçàvem, espuçàveu, espuçaven
INDICATIU PASSAT: espucí, espuçares, espuçà, espuçàrem, espuçàreu, espuçaren
INDICATIU FUTUR: espuçaré, espuçaràs, espuçarà, espuçarem, espuçareu, espuçaran
INDICATIU CONDICIONAL: espuçaria, espuçaries, espuçaria, espuçaríem, espuçaríeu, espuçarien
SUBJUNTIU PRESENT: espuci, espucis, espuci, espucem, espuceu, espucin
SUBJUNTIU IMPERFET: espucés, espucessis, espucés, espucéssim, espucéssiu, espucessin
IMPERATIU: espuça, espuci, espucem, espuceu, espucin
->espuma
■espuma[del ll. spūma, íd.]
f Escuma.
->espumós
■espumós -osa[de espuma]
adj Escumós.
->espuntament
■espuntament[de espuntar]
m AGR 1 Acció d’espuntar;
2 l’efecte.
->espuntar
■espuntar[de punta]
v 1 1 tr Trencar o esmussar la punta d’alguna cosa.
2 pron I dentegada va, dentegada ve, fins que van espuntar-se-li els ullals.
2 tr AGR Eliminar la gemma apical d’una planta per aconseguir el desenvolupament vigorós de les gemmes laterals.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: espuntar
GERUNDI: espuntant
PARTICIPI: espuntat, espuntada, espuntats, espuntades
INDICATIU PRESENT: espunto, espuntes, espunta, espuntem, espunteu, espunten
INDICATIU IMPERFET: espuntava, espuntaves, espuntava, espuntàvem, espuntàveu, espuntaven
INDICATIU PASSAT: espuntí, espuntares, espuntà, espuntàrem, espuntàreu, espuntaren
INDICATIU FUTUR: espuntaré, espuntaràs, espuntarà, espuntarem, espuntareu, espuntaran
INDICATIU CONDICIONAL: espuntaria, espuntaries, espuntaria, espuntaríem, espuntaríeu, espuntarien
SUBJUNTIU PRESENT: espunti, espuntis, espunti, espuntem, espunteu, espuntin
SUBJUNTIU IMPERFET: espuntés, espuntessis, espuntés, espuntéssim, espuntéssiu, espuntessin
IMPERATIU: espunta, espunti, espuntem, espunteu, espuntin
->espuntat
espuntat -ada[de espuntar; 1a FONT: 1413]
adj HERÀLD 1 Dit de l’arma amb la punta tallada.
2 Dit del xebró que té el cim tallat en forma de V.
3 Dit de la figura de la qual ha estat seccionat un tros de la part inferior.
->espuntegar
■espuntegar[de punt]
v intr dial Ensopegar, especialment el bestiar de ferradura.
->espuntó
espuntóm HIST MIL Llança curta que era utilitzada com a arma ofensiva i com a insígnia dels capitans d’infanteria.
->espunyar
■espunyar[de puny]
v tr Tallar els punys d’algú.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: espunyar
GERUNDI: espunyant
PARTICIPI: espunyat, espunyada, espunyats, espunyades
INDICATIU PRESENT: espunyo, espunyes, espunya, espunyem, espunyeu, espunyen
INDICATIU IMPERFET: espunyava, espunyaves, espunyava, espunyàvem, espunyàveu, espunyaven
INDICATIU PASSAT: espunyí, espunyares, espunyà, espunyàrem, espunyàreu, espunyaren
INDICATIU FUTUR: espunyaré, espunyaràs, espunyarà, espunyarem, espunyareu, espunyaran
INDICATIU CONDICIONAL: espunyaria, espunyaries, espunyaria, espunyaríem, espunyaríeu, espunyarien
SUBJUNTIU PRESENT: espunyi, espunyis, espunyi, espunyem, espunyeu, espunyin
SUBJUNTIU IMPERFET: espunyés, espunyessis, espunyés, espunyéssim, espunyéssiu, espunyessin
IMPERATIU: espunya, espunyi, espunyem, espunyeu, espunyin
->espunyida
■espunyida[de espunyir]
f Acció d’espunyir-se.
->espunyidella
■espunyidella[de espunyir]
f BOT Espunyidera.
->espunyidera
■espunyidera[de espunyir]
f BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les rubiàcies (Galium sp), amb verticils de fulles i flors disposades en cimes. Cal esmentar-ne l’espunyidera blanca (G. mollugo) i l’espunyidera groga (G. verum).
->espunyidura
■espunyiduraf 1 Efecte d’espunyir.
2 Desllorigament del puny.
->espunyir
■espunyir[del ll. expungĕre ‘esborrar, exhaurir’ amb influx del ll. pugnum ‘puny’; 1a FONT: s. XIV]
v 1 tr 1 ant Fer sortir amb esforç, exhaurir.
2 Esprémer enterament el suc o la substància (d’una cosa). Se li enfonsen els ulls a còpia d’espunyir-ne llàgrimes i més llàgrimes.
3 esp Esprémer (una ceba o algun altre comestible picant) de manera que perdi la picantor.
4 Desarticular o cansar molt (un membre, especialment el puny). Em vaig espunyir la mà.
2 pron Desllorigar-se el puny.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: espunyir
GERUNDI: espunyint
PARTICIPI: espunyit, espunyida, espunyits, espunyides
INDICATIU PRESENT: espunyeixo, espunyeixes, espunyeix, espunyim, espunyiu, espunyeixen
INDICATIU IMPERFET: espunyia, espunyies, espunyia, espunyíem, espunyíeu, espunyien
INDICATIU PASSAT: espunyí, espunyires, espunyí, espunyírem, espunyíreu, espunyiren
INDICATIU FUTUR: espunyiré, espunyiràs, espunyirà, espunyirem, espunyireu, espunyiran
INDICATIU CONDICIONAL: espunyiria, espunyiries, espunyiria, espunyiríem, espunyiríeu, espunyirien
SUBJUNTIU PRESENT: espunyeixi, espunyeixis, espunyeixi, espunyim, espunyiu, espunyeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: espunyís, espunyissis, espunyís, espunyíssim, espunyíssiu, espunyissin
IMPERATIU: espunyeix, espunyeixi, espunyim, espunyiu, espunyeixin
->espuri
■espuri -úria[del ll. spurius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj 1 Bastard, de pare desconegut o incert. Un fill espuri.
2 No genuí. Els barbarismes són mots espuris.
3 BOT Fals, bord.
->espurna
■espurna[d’origen incert, possiblement preromà, de l’indoeuropeu pur ‘foc’; en cat. ant. també purna; 1a FONT: c. 1400]
f 1 1 Partícula incandescent que es desprèn d’un cos en combustió o de dos cossos durs fregats fortament.
2 espurna elèctrica ELECT guspira 3.
2 p ext Porció molt petita d’una cosa.
3 fig Persona espavilada.
->espurnall
■espurnall[de espurna; 1a FONT: s. XX, V. Català]
m Raig d’espurnes.
->espurnar
■espurnar[de espurna; 1a FONT: c. 1300, Torcimany]
v intr Espurnejar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: espurnar
GERUNDI: espurnant
PARTICIPI: espurnat, espurnada, espurnats, espurnades
INDICATIU PRESENT: espurno, espurnes, espurna, espurnem, espurneu, espurnen
INDICATIU IMPERFET: espurnava, espurnaves, espurnava, espurnàvem, espurnàveu, espurnaven
INDICATIU PASSAT: espurní, espurnares, espurnà, espurnàrem, espurnàreu, espurnaren
INDICATIU FUTUR: espurnaré, espurnaràs, espurnarà, espurnarem, espurnareu, espurnaran
INDICATIU CONDICIONAL: espurnaria, espurnaries, espurnaria, espurnaríem, espurnaríeu, espurnarien
SUBJUNTIU PRESENT: espurni, espurnis, espurni, espurnem, espurneu, espurnin
SUBJUNTIU IMPERFET: espurnés, espurnessis, espurnés, espurnéssim, espurnéssiu, espurnessin
IMPERATIU: espurna, espurni, espurnem, espurneu, espurnin
->espurneig
■espurneigPart. sil.: es_pur_neig
[de espurnejar]
m Acció d’espurnejar.
->espurnejant
■espurnejant[de espurnejar]
adj Que espurneja.
->espurnejar
■espurnejar[de espurna; 1a FONT: 1653, DTo.]
v intr 1 Llançar espurnes. Els tions espurnejaven com mil dimonis.
2 p ext 1 Brillar alguna cosa com si llancés espurnes; centellejar.
2 espurnejar els ulls Brillar els ulls perquè s’hi formen llàgrimes.
3 Plovisquejar. No plou gaire, només espurneja.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: espurnejar
GERUNDI: espurnejant
PARTICIPI: espurnejat, espurnejada, espurnejats, espurnejades
INDICATIU PRESENT: espurnejo, espurneges, espurneja, espurnegem, espurnegeu, espurnegen
INDICATIU IMPERFET: espurnejava, espurnejaves, espurnejava, espurnejàvem, espurnejàveu, espurnejaven
INDICATIU PASSAT: espurnegí, espurnejares, espurnejà, espurnejàrem, espurnejàreu, espurnejaren
INDICATIU FUTUR: espurnejaré, espurnejaràs, espurnejarà, espurnejarem, espurnejareu, espurnejaran
INDICATIU CONDICIONAL: espurnejaria, espurnejaries, espurnejaria, espurnejaríem, espurnejaríeu, espurnejarien
SUBJUNTIU PRESENT: espurnegi, espurnegis, espurnegi, espurnegem, espurnegeu, espurnegin
SUBJUNTIU IMPERFET: espurnegés, espurnegessis, espurnegés, espurnegéssim, espurnegéssiu, espurnegessin
IMPERATIU: espurneja, espurnegi, espurnegem, espurnegeu, espurnegin
->esput
■esput[del ll. sputum ‘escopinada’, del ll. spuĕre ‘escopir’; 1a FONT: 1500]
m MICROB Producte de secreció patològica de l’aparell respiratori.
->esputació
■esputacióPart. sil.: es_pu_ta_ci_ó
[de esputar]
f Acció d’esputar.
->esputar
■esputar[de esput]
v tr Expectorar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esputar
GERUNDI: esputant
PARTICIPI: esputat, esputada, esputats, esputades
INDICATIU PRESENT: esputo, esputes, esputa, esputem, esputeu, esputen
INDICATIU IMPERFET: esputava, esputaves, esputava, esputàvem, esputàveu, esputaven
INDICATIU PASSAT: esputí, esputares, esputà, esputàrem, esputàreu, esputaren
INDICATIU FUTUR: esputaré, esputaràs, esputarà, esputarem, esputareu, esputaran
INDICATIU CONDICIONAL: esputaria, esputaries, esputaria, esputaríem, esputaríeu, esputarien
SUBJUNTIU PRESENT: esputi, esputis, esputi, esputem, esputeu, esputin
SUBJUNTIU IMPERFET: esputés, esputessis, esputés, esputéssim, esputéssiu, esputessin
IMPERATIU: esputa, esputi, esputem, esputeu, esputin
->esq.
esq.abrev esquerre -a.
->esquadra
■esquadraCp. escaire 1
[probablement de l’it. squadra, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]
f ORG MIL 1 1 Colla de gent armada sota les ordres d’un cap.
2 esp Unitat militar, la més inferior, sota les ordres d’un caporal.
3 Al Principat de Catalunya, durant la guerra de Successió, partida de paisans armats filipistes.
4 Cadascuna de les agrupacions d’homes armats membres de la força de policia institucionalitzada a Catalunya pel govern de Felip V el 1719-21.
2 1 A l’edat mitjana, conjunt de vaixells capaç de navegar i combatre ordenadament.
2 A partir del segle XVI, unitat naval permanent composta de dos o més vaixells homogenis (normalment galeres) amb finalitat bàsicament defensiva, posada sota el comandament d’un capità general.
->esquadrilla
■esquadrilla[del cast. escuadrilla, íd.]
f ORG MIL Fracció d’una esquadra naval o aèria, composta d’un petit nombre de naus o d’aparells.
->esquadró
■esquadró[de l’it. squadrone, íd.; 1a FONT: 1561]
m ORG MIL 1 Conjunt de gent armada i ordenada en batalla.
2 Des del segle XVIII, unitat tàctica i administrativa de la cavalleria, de la qual constitueix generalment una quarta part.
3 Als segles XVI i XVII, unitat de combat d’infanteria de la monarquia hispànica.
4 En la cavalleria, companyia.
5 A les forces aèries, unitat tàctica fonamental amb capacitat administrativa i operativa, dotada d’un nombre d’avions variable segons els països.
->esquaix
■esquaixPart. sil.: es_quaix
[de l’angl. squash racket(s), de squash ‘pilota tova’, de to squash ‘prémer’, pres de l’ant. fr. esquasser (ll. vg. exquassare, ll. quassare ‘esclafar’), i racket, del fr. raquette ‘raqueta’]
m ESPORT Joc de pilota que es juga amb raqueta en una pista rectangular tancada per quatre parets, contra qualsevol de les quals hom pot rebotre la pilota sempre que a la frontal ho faci per damunt de la línia de falta.
->esqual
■esqual[del ll. squalus, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]
m ICT Nom donat als taurons i a altres esqualiformes.
->esqualè
■esqualèm QUÍM ORG Hidrocarbur insaturat amb sis dobles enllaços, de fórmula empírica C30H50, d’estructura isoprenoide amb sis unitats d’isoprè, que ocorre a l’oli de fetge d’alguns esquals i en altres olis, intermedi en la biosíntesi del colesterol.
->esquàlid
esquàlid -aadj 1 Molt magre, esquelètic. Una gata esquàlida.
2 Escarransit, esquifit. Uns pins esquàlids.
->esquàlids
■esquàlidsm ICT 1 pl Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes, amb una espina poc o molt desenvolupada que precedeix les dues ales dorsals.
2 sing Peix de la família dels esquàlids.
->esqualiformes
esqualiformesm ICT 1 pl Ordre de peixos condrictis selacis, mancats d’aleta anal. Inclou quatre famílies, entre les quals destaquen la dels esquàlids, a la qual pertany l’agullat, i la dels esquatínids, a la qual pertany l’àngel.
2 sing Peix de l’ordre dels esqualiformes.
->esquama
■esquama[del ll. squama, íd.]
f BOT Apèndix o òrgan vegetal semblant a una escata de peix.
->esquamiforme
■esquamiformeadj BOT Que té la forma d’esquama.
->esquamós
■esquamós -osa[de esquama]
adj BOT 1 Que presenta esquames.
2 Esquamiforme.
->esquàmula
■esquàmulaf BOT Esquama molt petita.
->esquamulós
■esquamulós -osaadj BOT Proveït d’esquàmules.
->esquarterament
■esquarterament[de esquarterar]
m 1 Acció d’esquarterar;
2 l’efecte.
->esquarterar
■esquarterar[de quarter1]
v tr 1 Tallar un cos fent-ne trossos, especialment quarters.
2 Fer trossos alguna cosa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquarterar
GERUNDI: esquarterant
PARTICIPI: esquarterat, esquarterada, esquarterats, esquarterades
INDICATIU PRESENT: esquartero, esquarteres, esquartera, esquarterem, esquartereu, esquarteren
INDICATIU IMPERFET: esquarterava, esquarteraves, esquarterava, esquarteràvem, esquarteràveu, esquarteraven
INDICATIU PASSAT: esquarterí, esquarterares, esquarterà, esquarteràrem, esquarteràreu, esquarteraren
INDICATIU FUTUR: esquarteraré, esquarteraràs, esquarterarà, esquarterarem, esquarterareu, esquarteraran
INDICATIU CONDICIONAL: esquarteraria, esquarteraries, esquarteraria, esquarteraríem, esquarteraríeu, esquarterarien
SUBJUNTIU PRESENT: esquarteri, esquarteris, esquarteri, esquarterem, esquartereu, esquarterin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquarterés, esquarteressis, esquarterés, esquarteréssim, esquarteréssiu, esquarteressin
IMPERATIU: esquartera, esquarteri, esquarterem, esquartereu, esquarterin
->esquat
esquatm ESPORT Exercici de musculació executat amb l’halter sobre les espatlles, per davant o per darrere del coll, o amb les manuelles, en posició dempeus, amb les cames lleugerament separades i amb les plantes dels peus en contacte total amb el terra, que consisteix a flexionar i estendre les cames, amb la columna vertebral recta.
->esquatínids
■esquatínidsm ICT 1 pl Família de peixos intermèdia entre els taurons i les rajades, que tenen el cap deprimit, la boca armada de diverses fileres de dents, dues aletes dorsals i cap d’anal.
2 sing Peix de la família dels esquatínids.
->esquei
■esqueiPart. sil.: es_quei
m Massa rocallosa que presenta una superfície clivellada i cantelluda.
->esqueix
■esqueixPart. sil.: es_queix
[de esqueixar; 1a FONT: 1490, Tirant]
m 1 BOT i AGR Fragment de tija o de branca que hom introdueix a terra perquè hi arreli.
2 Esquinç.
->esqueixadament
esqueixadamentPart. sil.: es_quei_xa_da_ment
[de esqueixat]
adv D’una manera esqueixada.
->esqueixalament
■esqueixalamentPart. sil.: es_quei_xa_la_ment
[de esqueixalar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
m 1 Acció d’esqueixalar.
2 Qualitat d’esqueixalat.
->esqueixalar
■esqueixalarPart. sil.: es_quei_xa_lar
[de queixal]
v tr RAM Llevar els queixals a un animal.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esqueixalar
GERUNDI: esqueixalant
PARTICIPI: esqueixalat, esqueixalada, esqueixalats, esqueixalades
INDICATIU PRESENT: esqueixalo, esqueixales, esqueixala, esqueixalem, esqueixaleu, esqueixalen
INDICATIU IMPERFET: esqueixalava, esqueixalaves, esqueixalava, esqueixalàvem, esqueixalàveu, esqueixalaven
INDICATIU PASSAT: esqueixalí, esqueixalares, esqueixalà, esqueixalàrem, esqueixalàreu, esqueixalaren
INDICATIU FUTUR: esqueixalaré, esqueixalaràs, esqueixalarà, esqueixalarem, esqueixalareu, esqueixalaran
INDICATIU CONDICIONAL: esqueixalaria, esqueixalaries, esqueixalaria, esqueixalaríem, esqueixalaríeu, esqueixalarien
SUBJUNTIU PRESENT: esqueixali, esqueixalis, esqueixali, esqueixalem, esqueixaleu, esqueixalin
SUBJUNTIU IMPERFET: esqueixalés, esqueixalessis, esqueixalés, esqueixaléssim, esqueixaléssiu, esqueixalessin
IMPERATIU: esqueixala, esqueixali, esqueixalem, esqueixaleu, esqueixalin
->esqueixalat
■esqueixalat -adaPart. sil.: es_quei_xa_lat
[de esqueixalar; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj 1 Dit d’aquell que ha perdut els seus queixals o una part d’ells.
2 p anal Dit d’un mur, una torre, etc., que la caiguda d’algunes de les seves pedres fa semblar una mandíbula esqueixalada.
->esqueixall
■esqueixallPart. sil.: es_quei_xall
[de esqueixar]
m Esquinçall.
->esqueixament
■esqueixamentPart. sil.: es_quei_xa_ment
[de esqueixar]
m 1 Acció d’esqueixar.
2 Condició d’esqueixat.
->esqueixar
■esqueixarPart. sil.: es_quei_xar
[probablement d’un ll. vg. *excapsiare ‘trencar una armadura o caixa de fusta’, der. de capsa ‘caixa’ i capsus ‘armadura, caixa d’un carruatge’; 1a FONT: s. XV, Curial]
v 1 tr 1 Esquinçar.
2 esqueixar la grua Desbaratar un projecte.
2 1 tr Arrencar d’una planta o un arbre (una branca). Repenjant-s’hi, han esqueixat una branca de la figuera.
2 pron Esqueixar-se una branca pel pes de la neu.
3 tr Partir un cos fibrós segons la direcció de les seves fibres.
4 esqueixar-se de riure Trencar-se de riure.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esqueixar
GERUNDI: esqueixant
PARTICIPI: esqueixat, esqueixada, esqueixats, esqueixades
INDICATIU PRESENT: esqueixo, esqueixes, esqueixa, esqueixem, esqueixeu, esqueixen
INDICATIU IMPERFET: esqueixava, esqueixaves, esqueixava, esqueixàvem, esqueixàveu, esqueixaven
INDICATIU PASSAT: esqueixí, esqueixares, esqueixà, esqueixàrem, esqueixàreu, esqueixaren
INDICATIU FUTUR: esqueixaré, esqueixaràs, esqueixarà, esqueixarem, esqueixareu, esqueixaran
INDICATIU CONDICIONAL: esqueixaria, esqueixaries, esqueixaria, esqueixaríem, esqueixaríeu, esqueixarien
SUBJUNTIU PRESENT: esqueixi, esqueixis, esqueixi, esqueixem, esqueixeu, esqueixin
SUBJUNTIU IMPERFET: esqueixés, esqueixessis, esqueixés, esqueixéssim, esqueixéssiu, esqueixessin
IMPERATIU: esqueixa, esqueixi, esqueixem, esqueixeu, esqueixin
->esqueixat
■esqueixat -adaPart. sil.: es_quei_xat
[de esqueixar; 1a FONT: 1516]
1 adj Esquinçat.
2 adj 1 Dit de la branca que ha estat arrencada de la planta o de l’arbre.
2 Dit del cos fibrós que ha estat partit segons la direcció de les seves fibres.
3 adj Mancat en absolut de correcció, de contenció, etc., en el parlar, en les maneres.
4 f ALIM Amanida feta amb bacallà o tonyina esqueixats, enciam, tomàquet, olives, etc.
5 f CONSTR Eixamplament esbiaixat que es fa als brancals i a la llinda de les finestres o portals per la part interior, quan la paret és molt gruixuda, per tal d’augmentar l’entrada de claror i perquè les portes o vidrieres es puguin obrir bé.
->esquela
■esquela[del cast. esquela ‘carta breu’, probablement vulgarització del ll. scheda ‘full de paper’; 1a FONT: 1839, DLab.]
f 1 Paper imprès o litografiat que serveix per a notificar quelcom a diferents persones.
2 p ext Anunci en un periòdic, per a la mateixa finalitat, especialment per a anunciar una defunció. Esquela mortuòria.
->esquelet
■esquelet[del gr. skeletós, íd., der. de skéllō ‘assecar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]
m 1 ANAT ANIM 1 Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d’alguns animals i els serveixen de suport.
2 esp Ossada de l’home o de qualsevol altre animal vertebrat; endosquelet.
3 moure (o bellugar) l’esquelet col·loq Ballar.
4 semblar un esquelet Ésser una persona molt magra, només amb la pell i l’os.
2 p ext Part interna d’alguna cosa, que aguanta les altres parts, carcassa.
3 fig Pla general d’una obra sense desenvolupament.
4 GRÀF 1 Caràcter de lletra molt prim.
2 Motlle esquelet.
->esquelètic
■esquelètic -a[de esquelet]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’esquelet.
2 fig Molt magre. Una cara esquelètica.
3 PEDOL Dit dels sòls que tenen molts fragments de la roca mare, còdols al·lòctons, etc.
->esquella
■esquella[probablement del germ. gòt. *skĭlla, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]
f Espècie de campana petita que hom posa al coll dels caps de bestiar que guien un ramat.
->esquellar
■esquellar[de esquella]
v tr Posar l’esquella a un cap de bestiar. Esquellar el boc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquellar
GERUNDI: esquellant
PARTICIPI: esquellat, esquellada, esquellats, esquellades
INDICATIU PRESENT: esquello, esquelles, esquella, esquellem, esquelleu, esquellen
INDICATIU IMPERFET: esquellava, esquellaves, esquellava, esquellàvem, esquellàveu, esquellaven
INDICATIU PASSAT: esquellí, esquellares, esquellà, esquellàrem, esquellàreu, esquellaren
INDICATIU FUTUR: esquellaré, esquellaràs, esquellarà, esquellarem, esquellareu, esquellaran
INDICATIU CONDICIONAL: esquellaria, esquellaries, esquellaria, esquellaríem, esquellaríeu, esquellarien
SUBJUNTIU PRESENT: esquelli, esquellis, esquelli, esquellem, esquelleu, esquellin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquellés, esquellessis, esquellés, esquelléssim, esquelléssiu, esquellessin
IMPERATIU: esquella, esquelli, esquellem, esquelleu, esquellin
->esquellat
■esquellat -ada[de esquellar]
1 adj RAM Proveït d’esquella, que porta esquella. La vaca esquellada és la que guia el ramat.
2 f RAM Acció d’esquellar.
3 f Esquelleria.
4 f BOT Fonollada.
->esquelleig
■esquelleigPart. sil.: es_que_lleig
[de esquellejar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
m Esquelleria.
->esquellejar
■esquellejar[de esquella; 1a FONT: c. 1900, Maragall]
v intr Fer soroll d’esquella o d’esquelles.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquellejar
GERUNDI: esquellejant
PARTICIPI: esquellejat, esquellejada, esquellejats, esquellejades
INDICATIU PRESENT: esquellejo, esquelleges, esquelleja, esquellegem, esquellegeu, esquellegen
INDICATIU IMPERFET: esquellejava, esquellejaves, esquellejava, esquellejàvem, esquellejàveu, esquellejaven
INDICATIU PASSAT: esquellegí, esquellejares, esquellejà, esquellejàrem, esquellejàreu, esquellejaren
INDICATIU FUTUR: esquellejaré, esquellejaràs, esquellejarà, esquellejarem, esquellejareu, esquellejaran
INDICATIU CONDICIONAL: esquellejaria, esquellejaries, esquellejaria, esquellejaríem, esquellejaríeu, esquellejarien
SUBJUNTIU PRESENT: esquellegi, esquellegis, esquellegi, esquellegem, esquellegeu, esquellegin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquellegés, esquellegessis, esquellegés, esquellegéssim, esquellegéssiu, esquellegessin
IMPERATIU: esquelleja, esquellegi, esquellegem, esquellegeu, esquellegin
->esqueller
■esqueller -a[de esquella; 1a FONT: 1595]
1 adj i m i f RAM Dit del cap de bestiar que porta l’esquella i guia el ramat.
2 m i f OFIC Persona que fa esquelles.
3 herba esquellera BOT Fonollada.
->esquelleria
■esquelleriaPart. sil.: es_que_lle_ri_a
[de esquella]
f Dring d’esquelles.
->esquellerinc
■esquellerinc[dimin. de esquella amb una forma sufixal de caràcter onomatopeic]
m 1 Esquella molt petita.
2 esp Cadascun dels picarols o campanetes que guarneixen el collar i els arreus dels animals de bast, o cadascun dels cascavells que guarneixen el collar dels gossos.
->esquelleta
■esquelleta[de esquella]
f BOT Jusquiam.
->esquellí
■esquellí[de esquella]
m dial Esquellerinc.
->esquellinc
■esquellinc[variant de esquellerinc; 1a FONT: s. XX, V. Català]
m dial Esquellerinc.
->esquellot
■esquellot[de esquella; 1a FONT: 1691]
m 1 Esquella.
2 pl FOLK Esquellotada.
->esquellotada
■esquellotada[de esquellot]
f FOLK Esvalot fet amb soroll d’esquelles, corns, llaunes, etc., davant la casa d’un vidu el dia que es torna a casar.
->esquellotaire
■esquellotairePart. sil.: es_que_llo_tai_re
[de esquellot]
m i f Persona que participa en una esquellotada.
->esquellotar
■esquellotar[de esquellot]
v tr 1 Fer esquellots a algú.
2 Esbombar alguna nova.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquellotar
GERUNDI: esquellotant
PARTICIPI: esquellotat, esquellotada, esquellotats, esquellotades
INDICATIU PRESENT: esquelloto, esquellotes, esquellota, esquellotem, esquelloteu, esquelloten
INDICATIU IMPERFET: esquellotava, esquellotaves, esquellotava, esquellotàvem, esquellotàveu, esquellotaven
INDICATIU PASSAT: esquellotí, esquellotares, esquellotà, esquellotàrem, esquellotàreu, esquellotaren
INDICATIU FUTUR: esquellotaré, esquellotaràs, esquellotarà, esquellotarem, esquellotareu, esquellotaran
INDICATIU CONDICIONAL: esquellotaria, esquellotaries, esquellotaria, esquellotaríem, esquellotaríeu, esquellotarien
SUBJUNTIU PRESENT: esquelloti, esquellotis, esquelloti, esquellotem, esquelloteu, esquellotin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquellotés, esquellotessis, esquellotés, esquellotéssim, esquellotéssiu, esquellotessin
IMPERATIU: esquellota, esquelloti, esquellotem, esquelloteu, esquellotin
->esquellotejar
■esquellotejar[de esquellot]
v tr Esquellotar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquellotejar
GERUNDI: esquellotejant
PARTICIPI: esquellotejat, esquellotejada, esquellotejats, esquellotejades
INDICATIU PRESENT: esquellotejo, esquelloteges, esquelloteja, esquellotegem, esquellotegeu, esquellotegen
INDICATIU IMPERFET: esquellotejava, esquellotejaves, esquellotejava, esquellotejàvem, esquellotejàveu, esquellotejaven
INDICATIU PASSAT: esquellotegí, esquellotejares, esquellotejà, esquellotejàrem, esquellotejàreu, esquellotejaren
INDICATIU FUTUR: esquellotejaré, esquellotejaràs, esquellotejarà, esquellotejarem, esquellotejareu, esquellotejaran
INDICATIU CONDICIONAL: esquellotejaria, esquellotejaries, esquellotejaria, esquellotejaríem, esquellotejaríeu, esquellotejarien
SUBJUNTIU PRESENT: esquellotegi, esquellotegis, esquellotegi, esquellotegem, esquellotegeu, esquellotegin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquellotegés, esquellotegessis, esquellotegés, esquellotegéssim, esquellotegéssiu, esquellotegessin
IMPERATIU: esquelloteja, esquellotegi, esquellotegem, esquellotegeu, esquellotegin
->esquema
■esquema[del ll. schema, -ătis ‘figura geomètrica’, i aquest, del gr. skhẽma ‘forma, figura’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]
m 1 1 Conjunt de les línies principals d’un dibuix.
2 fig Conjunt de les línies o els aspectes fonamentals d’una teoria, del pla de quelcom a fer, etc.
3 esquema elèctric ELECTROT Pla de les línies de connexió i de les connexions entre els diversos elements, representats per símbols convencionals normalitzats, que constitueixen un circuit o un conjunt de circuits elèctrics.
2 Proposició redactada en forma per a ésser posada a la deliberació d’un concili, un parlament, etc.
3 1 Representació gràfica de les lleis de variació de certs fenòmens.
2 ASTR Representació gràfica dels aspectes dels planetes en un moment donat.
4 FILOS 1 Forma sota la qual hom es representa un concepte intel·lectual.
2 esquema transcendental En la filosofia de Kant, representació intermediària entre el fenomen i les categories.
->esquemàtic
■esquemàtic -a[de esquema; 1a FONT: 1868, DLCo.]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’esquema.
2 Propi de l’esquema.
3 En forma d’esquema.
->esquemàticament
■esquemàticament[de esquemàtic]
adv 1 D’una manera esquemàtica.
2 Per mitjà d’un esquema o d’esquemes.
->esquematisme
■esquematisme[de esquema; 1a FONT: 1868, DLCo.]
m 1 Procediment esquemàtic.
2 Condició d’esquemàtic.
->esquematització
■esquematitzacióPart. sil.: es_que_ma_tit_za_ci_ó
[de esquematitzar]
f 1 Acció d’esquematitzar;
2 l’efecte.
->esquematitzar
■esquematitzar[de esquema; 1a FONT: 1868, DLCo.]
v tr 1 Posar en forma d’esquema.
2 Posar segons un arranjament sistemàtic.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquematitzar
GERUNDI: esquematitzant
PARTICIPI: esquematitzat, esquematitzada, esquematitzats, esquematitzades
INDICATIU PRESENT: esquematitzo, esquematitzes, esquematitza, esquematitzem, esquematitzeu, esquematitzen
INDICATIU IMPERFET: esquematitzava, esquematitzaves, esquematitzava, esquematitzàvem, esquematitzàveu, esquematitzaven
INDICATIU PASSAT: esquematitzí, esquematitzares, esquematitzà, esquematitzàrem, esquematitzàreu, esquematitzaren
INDICATIU FUTUR: esquematitzaré, esquematitzaràs, esquematitzarà, esquematitzarem, esquematitzareu, esquematitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: esquematitzaria, esquematitzaries, esquematitzaria, esquematitzaríem, esquematitzaríeu, esquematitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: esquematitzi, esquematitzis, esquematitzi, esquematitzem, esquematitzeu, esquematitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquematitzés, esquematitzessis, esquematitzés, esquematitzéssim, esquematitzéssiu, esquematitzessin
IMPERATIU: esquematitza, esquematitzi, esquematitzem, esquematitzeu, esquematitzin
->esquemocrom
esquemocromm BIOL Nom genèric de les estructures submicroscòpiques i incolores que, per reflexió de la llum, confereixen color a l’organisme que les conté.
->esquena
■esquena[del germ. *skĭna ‘barreta de fusta o metall, espinada’, ant. ‘espinada, columna vertebral’; 1a FONT: 1310]
f 1 1 ANAT ANIM Part posterior del cos dels mamífers, des dels muscles fins a la cintura pelviana.
2 a esquena (d’algú) (o a l’esquena [d’algú]) Mitjançant els seus diners, el seu ajut, etc. Tota la família viu a esquena de la filla petita.
3 caure d’esquena fig Sorprendre’s, admirar-se, espantar-se, etc., granment, quedar-se perplex. En veure tanta bellesa tothom va caure d’esquena.
4 d’esquena Amb l’esquena girada a algú o alguna cosa.
5 d’esquena Amb l’esquena aplicada a una superfície. Té costum de dormir d’esquena.
6 d’esquena fig Expressió que denota indiferència o oposició. En comptes d’afrontar els problemes, sempre s’hi gira d’esquena. Em creia tenir-lo amb mi, però se m’ha girat d’esquena.
7 doblegar l’esquena fig Treballar. Aquest noi és un gandul: no hi ha manera de fer-li doblegar l’esquena.
8 doblegar l’esquena fig Adular, mostrar-se servil.
9 donar copets (o cops) a l’esquena Tustar suaument l’esquena d’algú en senyal d’encoratjament, de simpatia, de solidaritat, etc.
10 girar (o donar) l’esquena (a algú) fig Negar-li el favor, l’ajut, etc., abandonar-lo en moments difícils. Ara que em van mal dades em gira l’esquena.
11 parar l’esquena fig Sofrir resignadament alguna cosa, no oposar-hi resistència. Per més que l’insulti, ell no fa sinó parar l’esquena.
12 rompre’s l’esquena fig Posar molt d’esforç, molt de treball, en una feina, una comesa, etc. Es va rompre l’esquena corregint el diccionari, però ningú no li ho va agrair.
13 tenir bona (o una bona) esquena (o tenir l’esquena grossa) fig Ésser capaç de carregar-se feines, molèsties, etc., que no li corresponen, d’aguantar que l’esbronquin, l’insultin, etc., sense amoïnar-s’hi. Tens massa feina?: la Maria te’n farà, ella té bona esquena.
14 tenir un os a l’esquena fig Ésser gandul. Quina família: el pare és un gandul i el fill té un os a l’esquena.
15 tirar-se la feina (o una obligació, o les responsabilitats, etc.) a l’esquena fig Prendre’s la feina, una obligació, les responsabilitats, etc., a la lleugera, no posar-hi interès.
16 tirar-s’ho tot a l’esquena fig Ésser despreocupat en extrem, no amoïnar-se per res. No aconseguiràs pas que es neguitegi: s’ho tira tot a l’esquena.
17 (una cosa) tombar d’esquena pop Provocar, una cosa, una sensació de rebuig per la mala olor que desprèn. Aquell pot de les escombraries feia una pudor que tombava d’esquena.
18 viure amb l’esquena dreta fig Viure sense treballar.
2 p anal 1 Part posterior o oposada a la principal d’alguna cosa. L’esquena de la casa. L’esquena d’una cadira. L’esquena d’un vestit.
2 Part posterior d’una pinta oposada a les pues.
3 GRÀF En un llibre, llom.
4 OFIC En les eines tallants, la part oposada al tall.
5 SUR Part d’una llesca de suro que era exterior quan encara era adherit a l’arbre.
3 p anal 1 Part superior i convexa d’una cosa. L’esquena d’una muntanya.
2 esquena d’ase CONSTR Carener d’una coberta de doble pendent.
3 esquena d’ase CONSTR Acabament d’un mur fet amb un doble rengle de teules disposades a banda i banda del carener formant dos pendents.
4 esquena d’ase FERROC Canvi de rasant en la via d’entrada al feix d’una estació de classificació des d’on hom deixa anar els vagons vers la via que calgui.
4 ESPORT Estil de natació que consisteix a nedar amb el cos en posició supina, mentre les cames es mouen amunt i avall per ajudar en la propulsió i l’estabilització del cos i cada braç descriu alternativament un moviment circular.
->esquenada
■esquenada[de esquena; 1a FONT: s. XX, V. Català]
f Cop a l’esquena d’una persona o un animal.
->esquenador
■esquenador -a[de esquenar]
m i f SUR Operari dedicat a esquenar llesques o carracs.
->esquenadret
■esquenadret -a[de esquena i dret1]
adj Gandul.
->esquenall
■esquenall[de esquena; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
m GEOMORF Carena.
->esquenar
■esquenar[de esquena]
v tr 1 Llevar l’esquena (d’una cosa). Esquenar fesols.
2 SUR Llevar la part d’esquena (d’una llesca de suro o d’un carrac que conté tosca), perquè el tap sigui de més bon treballar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquenar
GERUNDI: esquenant
PARTICIPI: esquenat, esquenada, esquenats, esquenades
INDICATIU PRESENT: esqueno, esquenes, esquena, esquenem, esqueneu, esquenen
INDICATIU IMPERFET: esquenava, esquenaves, esquenava, esquenàvem, esquenàveu, esquenaven
INDICATIU PASSAT: esquení, esquenares, esquenà, esquenàrem, esquenàreu, esquenaren
INDICATIU FUTUR: esquenaré, esquenaràs, esquenarà, esquenarem, esquenareu, esquenaran
INDICATIU CONDICIONAL: esquenaria, esquenaries, esquenaria, esquenaríem, esquenaríeu, esquenarien
SUBJUNTIU PRESENT: esqueni, esquenis, esqueni, esquenem, esqueneu, esquenin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquenés, esquenessis, esquenés, esquenéssim, esquenéssiu, esquenessin
IMPERATIU: esquena, esqueni, esquenem, esqueneu, esquenin
->esquena-romput
■esquena-romput -uda[de esquena i romput]
adj Aixafat pels treballs, les fatigues, etc., que ha hagut d’endurar.
->esqueneta
■esqueneta[de esquena; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
f 1 1 Esquena petita.
2 fer esqueneta Ajupir-se parant l’esquena perquè un altre hi pugi.
3 fer esqueneta fig Ajudar algú a assolir els seus propòsits.
2 CALÇ Trossos de sola que hom posa sota la sola de la sabata.
->esquenut
■esquenut -uda[de esquena; 1a FONT: s. XIV]
adj 1 Que té l’esquena grossa.
2 p ext Lleugerament convex en lloc de pla de la part posterior o de l’oposada a la principal.
->esquer1
■esquer1[del ll. escarius, -a, -um ‘relatiu al menjar’, der. de esca ‘menjar’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]
m 1 Menjar, sovint emmetzinat, que serveix per a atraure els peixos, els ocells, etc.
2 fig Allò que atrau envers alguna cosa.
->esquer2
■esquer2-erra[variant de esquerre]
adj dial Esquerre.
->esquerar1
■esquerar1Hom.: escarar
[de esquer1]
v tr Posar l’esquer a l’ham, a la llosa, al palangre, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquerar
GERUNDI: esquerant
PARTICIPI: esquerat, esquerada, esquerats, esquerades
INDICATIU PRESENT: esquero, esqueres, esquera, esquerem, esquereu, esqueren
INDICATIU IMPERFET: esquerava, esqueraves, esquerava, esqueràvem, esqueràveu, esqueraven
INDICATIU PASSAT: esquerí, esquerares, esquerà, esqueràrem, esqueràreu, esqueraren
INDICATIU FUTUR: esqueraré, esqueraràs, esquerarà, esquerarem, esquerareu, esqueraran
INDICATIU CONDICIONAL: esqueraria, esqueraries, esqueraria, esqueraríem, esqueraríeu, esquerarien
SUBJUNTIU PRESENT: esqueri, esqueris, esqueri, esquerem, esquereu, esquerin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquerés, esqueressis, esquerés, esqueréssim, esqueréssiu, esqueressin
IMPERATIU: esquera, esqueri, esquerem, esquereu, esquerin
->esquerar2
■esquerar2Hom.: escarar
[v. esquerar1]
v 1 tr 1 Criar, agambar (un infant, un animal petit).
2 Fer arrelar i créixer (una planta, un esqueix).
2 pron Començar a campar sol, fugir del niu.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquerar
GERUNDI: esquerant
PARTICIPI: esquerat, esquerada, esquerats, esquerades
INDICATIU PRESENT: esquero, esqueres, esquera, esquerem, esquereu, esqueren
INDICATIU IMPERFET: esquerava, esqueraves, esquerava, esqueràvem, esqueràveu, esqueraven
INDICATIU PASSAT: esquerí, esquerares, esquerà, esqueràrem, esqueràreu, esqueraren
INDICATIU FUTUR: esqueraré, esqueraràs, esquerarà, esquerarem, esquerareu, esqueraran
INDICATIU CONDICIONAL: esqueraria, esqueraries, esqueraria, esqueraríem, esqueraríeu, esquerarien
SUBJUNTIU PRESENT: esqueri, esqueris, esqueri, esquerem, esquereu, esquerin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquerés, esqueressis, esquerés, esqueréssim, esqueréssiu, esqueressin
IMPERATIU: esquera, esqueri, esquerem, esquereu, esquerin
->esquerd
■esquerd[de esquerda; 1a FONT: s. XV]
m 1 SUR Incisió longitudinal feta en l’arbre després de treure el suro per evitar que el nou suro s’esquerdi massa i per facilitar la pela.
2 Espadat entre roques o roquissars.
->esquerda
■esquerdaCp. clivella i escletxa 1
[del germ. frànc. *skĕrda, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 1 Obertura longitudinal més o menys pregona que es produeix a la terra, en un mur, en un cos dur. Aquesta gerra té moltes esquerdes.
2 CONSTR Obertura prima, allargada i profunda, que generalment acostuma a travessar tot el gruix d’una paret, d’un sostre, etc.
2 1 Esquerdill.
2 Estella llarga i prima.
3 Tros de pedra.
->esquerdar
■esquerdarHom.: escardar
[de esquerda; 1a FONT: 1371]
v 1 1 tr Fer una esquerda en algun cos dur. Qui ha esquerdat aquesta gerra?
2 pron Aquesta roca s’esquerda tota.
2 tr i pron Estellar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquerdar
GERUNDI: esquerdant
PARTICIPI: esquerdat, esquerdada, esquerdats, esquerdades
INDICATIU PRESENT: esquerdo, esquerdes, esquerda, esquerdem, esquerdeu, esquerden
INDICATIU IMPERFET: esquerdava, esquerdaves, esquerdava, esquerdàvem, esquerdàveu, esquerdaven
INDICATIU PASSAT: esquerdí, esquerdares, esquerdà, esquerdàrem, esquerdàreu, esquerdaren
INDICATIU FUTUR: esquerdaré, esquerdaràs, esquerdarà, esquerdarem, esquerdareu, esquerdaran
INDICATIU CONDICIONAL: esquerdaria, esquerdaries, esquerdaria, esquerdaríem, esquerdaríeu, esquerdarien
SUBJUNTIU PRESENT: esquerdi, esquerdis, esquerdi, esquerdem, esquerdeu, esquerdin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquerdés, esquerdessis, esquerdés, esquerdéssim, esquerdéssiu, esquerdessin
IMPERATIU: esquerda, esquerdi, esquerdem, esquerdeu, esquerdin
->esquerdat
■esquerdat -adaadj 1 Que té una esquerda o esquerdes. Dos plats esquerdats.
2 Estrident i aspre de so. Veu esquerdada.
->esquerdejada
■esquerdejada[de esquerdejar]
f CONSTR 1 Acció d’esquerdejar;
2 l’efecte.
->esquerdejar
■esquerdejar[de esquerda]
v tr CONSTR Arrebossar una paret amb morter, llançat amb la paleta, sense remolinar-la, per tal d’igualar la superfície, tapar forats i deixar la paret en condicions d’ésser arrebossada amb més cura.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquerdejar
GERUNDI: esquerdejant
PARTICIPI: esquerdejat, esquerdejada, esquerdejats, esquerdejades
INDICATIU PRESENT: esquerdejo, esquerdeges, esquerdeja, esquerdegem, esquerdegeu, esquerdegen
INDICATIU IMPERFET: esquerdejava, esquerdejaves, esquerdejava, esquerdejàvem, esquerdejàveu, esquerdejaven
INDICATIU PASSAT: esquerdegí, esquerdejares, esquerdejà, esquerdejàrem, esquerdejàreu, esquerdejaren
INDICATIU FUTUR: esquerdejaré, esquerdejaràs, esquerdejarà, esquerdejarem, esquerdejareu, esquerdejaran
INDICATIU CONDICIONAL: esquerdejaria, esquerdejaries, esquerdejaria, esquerdejaríem, esquerdejaríeu, esquerdejarien
SUBJUNTIU PRESENT: esquerdegi, esquerdegis, esquerdegi, esquerdegem, esquerdegeu, esquerdegin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquerdegés, esquerdegessis, esquerdegés, esquerdegéssim, esquerdegéssiu, esquerdegessin
IMPERATIU: esquerdeja, esquerdegi, esquerdegem, esquerdegeu, esquerdegin
->esquerdejat
■esquerdejat[de esquerda]
m CONSTR Efecte d’esquerdejar.
->esquerdell
■esquerdell[de esquerda]
m SUR 1 Segona escorça del suro després de set o vuit anys d’haver-lo espelagrinat.
2 Carrac de vena oberta que es trenca fàcilment.
->esquerdill
■esquerdill[de esquerda]
m Fragment que es desprèn d’un cos dur en trencar-se o en ésser trencat.
->esquerdillar
■esquerdillarv 1 tr 1 Esquerdar.
2 Rompre fent esquerdills.
2 pron S’ha esquerdillat el braç.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquerdillar
GERUNDI: esquerdillant
PARTICIPI: esquerdillat, esquerdillada, esquerdillats, esquerdillades
INDICATIU PRESENT: esquerdillo, esquerdilles, esquerdilla, esquerdillem, esquerdilleu, esquerdillen
INDICATIU IMPERFET: esquerdillava, esquerdillaves, esquerdillava, esquerdillàvem, esquerdillàveu, esquerdillaven
INDICATIU PASSAT: esquerdillí, esquerdillares, esquerdillà, esquerdillàrem, esquerdillàreu, esquerdillaren
INDICATIU FUTUR: esquerdillaré, esquerdillaràs, esquerdillarà, esquerdillarem, esquerdillareu, esquerdillaran
INDICATIU CONDICIONAL: esquerdillaria, esquerdillaries, esquerdillaria, esquerdillaríem, esquerdillaríeu, esquerdillarien
SUBJUNTIU PRESENT: esquerdilli, esquerdillis, esquerdilli, esquerdillem, esquerdilleu, esquerdillin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquerdillés, esquerdillessis, esquerdillés, esquerdilléssim, esquerdilléssiu, esquerdillessin
IMPERATIU: esquerdilla, esquerdilli, esquerdillem, esquerdilleu, esquerdillin
->esquerdís
■esquerdís[de esquerda; 1a FONT: 1867, Verdaguer]
[pl -issos] m 1 Esquerdill.
2 esp Estella llarga i prima.
->esquerdissar
■esquerdissar[de esquerdís]
v tr i pron Esquerdar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquerdissar
GERUNDI: esquerdissant
PARTICIPI: esquerdissat, esquerdissada, esquerdissats, esquerdissades
INDICATIU PRESENT: esquerdisso, esquerdisses, esquerdissa, esquerdissem, esquerdisseu, esquerdissen
INDICATIU IMPERFET: esquerdissava, esquerdissaves, esquerdissava, esquerdissàvem, esquerdissàveu, esquerdissaven
INDICATIU PASSAT: esquerdissí, esquerdissares, esquerdissà, esquerdissàrem, esquerdissàreu, esquerdissaren
INDICATIU FUTUR: esquerdissaré, esquerdissaràs, esquerdissarà, esquerdissarem, esquerdissareu, esquerdissaran
INDICATIU CONDICIONAL: esquerdissaria, esquerdissaries, esquerdissaria, esquerdissaríem, esquerdissaríeu, esquerdissarien
SUBJUNTIU PRESENT: esquerdissi, esquerdissis, esquerdissi, esquerdissem, esquerdisseu, esquerdissin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquerdissés, esquerdissessis, esquerdissés, esquerdisséssim, esquerdisséssiu, esquerdissessin
IMPERATIU: esquerdissa, esquerdissi, esquerdissem, esquerdisseu, esquerdissin
->esquerp
■esquerp -a[d’origen incert, probablement d’un encreuament de mots, com esquiu amb oc. i cat. ant. i dial. escarp ‘destre, desimbolt’, esquerd ‘escardalenc’ i esquerpa ‘bossa de corall brut, sarró de pastor’, germ. skripa ‘bossa’; 1a FONT: 1670, DTo.]
adj 1 Aspre, intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb els que s’hi acosten. Una noia esquerpa. Un ocell, un gos, un gat, esquerp.
2 p ext 1 Una actitud, una mirada, esquerpa.
2 Escabrós. Un país esquerp.
->esquerpament
■esquerpament[de esquerp]
adv D’una manera esquerpa.
->esquerperia
■esquerperiaPart. sil.: es_quer_pe_ri_a
[de esquerp; 1a FONT: s. XX, Carner]
f Qualitat d’esquerp.
->esquerrà
■esquerrà -anaHom.: escarrar i esquerrar
[de esquerre; 1a FONT: c. 1500]
1 adj Dit de qui se serveix de la mà o el peu esquerre en allò en què la generalitat de les persones empren la mà dreta o el peu dret.
2 1 adj Relatiu o pertanyent a un partit d’esquerra.
2 m i f POLÍT Persona pertanyent a un partit d’esquerra o que és d’esquerra.
3 ball de l’esquerrana DANSA Dansa popular catalana de parelles.
->esquerranisme
■esquerranisme[de esquerrà]
m POLÍT Qualitat d’esquerrà 2.
->esquerranós
esquerranós -osaadj i m i f desp Inclinat políticament o pròxim a l’esquerra política. Un discurs populista i esquerranós.
->esquerrar
■esquerrarHom.: escarrar i esquerrà
[variant de escarrar]
v tr Escarrar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquerrar
GERUNDI: esquerrant
PARTICIPI: esquerrat, esquerrada, esquerrats, esquerrades
INDICATIU PRESENT: esquerro, esquerres, esquerra, esquerrem, esquerreu, esquerren
INDICATIU IMPERFET: esquerrava, esquerraves, esquerrava, esquerràvem, esquerràveu, esquerraven
INDICATIU PASSAT: esquerrí, esquerrares, esquerrà, esquerràrem, esquerràreu, esquerraren
INDICATIU FUTUR: esquerraré, esquerraràs, esquerrarà, esquerrarem, esquerrareu, esquerraran
INDICATIU CONDICIONAL: esquerraria, esquerraries, esquerraria, esquerraríem, esquerraríeu, esquerrarien
SUBJUNTIU PRESENT: esquerri, esquerris, esquerri, esquerrem, esquerreu, esquerrin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquerrés, esquerressis, esquerrés, esquerréssim, esquerréssiu, esquerressin
IMPERATIU: esquerra, esquerri, esquerrem, esquerreu, esquerrin
->esquerre
■esquerre -a[d’origen preromà, d’un mot ibèric emparentat amb el basc o d’un comp. ja basc, esku ‘mà’, i un adj. semblant a okerr ‘tort, defectuós’, contret en eskkerr, *eskuerra en romànic primitiu; 1a FONT: s. XII]
[abrev esq.] 1 adj 1 Situat, respecte a una persona, a la mateixa banda que el cor (oposat al costat dret). La vora esquerra d’un camí.
2 Dit d’aquell de dos òrgans, dos membres, dues parts, etc., simètrics del cos d’una persona o una bèstia que és situat al costat esquerre d’aquesta (oposat al dret). L’ull esquerre. L’orella esquerra. Em costa de tallar-me les ungles de la mà esquerra.
3 p ext Dit del costat d’un objecte o una cosa material que és situat, amb relació a la seva part anterior, com en l’home el costat esquerre amb relació a la cara (oposat a dret). El camal esquerre d’uns pantalons.
2 f 1 Costat esquerre. Seu a l’esquerra del president. Ha deixat les canadelles a l’esquerra de l’altar.
2 Mà esquerra. No et senyis amb l’esquerra.
3 [sovint en pl] POLÍT Sector d’una assemblea política situat a l’esquerra del president i format tradicionalment pels representants dels partits progressistes.
4 [sovint en pl] p ext POLÍT Partit, ideologia o política de tendència progressista. Han guanyat les esquerres. Tota la vida hem estat d’esquerres.
5 esquerra! Veu de comandament militar per a ordenar als soldats que girin cap al costat esquerre.
->esquerrer
■esquerrer -a[de esquerre; 1a FONT: 1460, Roig]
adj Esquerrà.
->esquetx
■esquetx[de l’angl. sketch, íd.]
m ESPECT Escena curta, generalment còmica, intercalada en l’acció d’un film, obra de teatre, ràdio o televisió.
->esquí
■esquí[del fr. ski, i aquest, del noruec ski ‘post’, de l’escandinau ant. skîd, íd.; 1a FONT: c. 1920]
[pl -ís] m ESPORT 1 Cadascuna de les llenques de material dur terminades anteriorment en punta corbada que se subjecten a cada peu i que serveixen per a lliscar sobre una superfície coberta de neu.
2 1 Esport practicat sobre la neu mitjançant esquís, que consisteix en curses de diferents tipus i en salts.
2 esquí alpí Disciplina d’esquí que consisteix a fer descensos per pistes alpines de diferent desnivell i que comprèn les modalitats de descens, eslàlom supergegant, eslàlom i eslàlom paral·lel.
3 esquí artístic i acrobàtic Disciplina d’esquí que comprèn les modalitats d’acroesquí, salts acrobàtics i bamps.
4 esquí de fons Modalitat de competició d’esquí nòrdic que consisteix a recórrer generalment grans distàncies sobre un terreny desnivellat, amb pendents que poden ésser forts però no continuats, i que requereix una bona capacitat de resistència.
5 esquí de muntanya (o de travessa) Modalitat d’esquí que hom practica fora de pista i que té com a objectiu fer l’ascensió i el descens d’un pic, una travessa o una excursió.
6 esquí de pista Modalitat d’esquí alpí que consisteix a baixar per pendents de diferent grau de dificultat, degudament condicionats i senyalitzats, des de punts elevats als quals hom accedeix per remuntadors mecànics.
7 esquí extrem Modalitat d’esquí alpí que consisteix a fer un descens per pendents d’un mínim de 45º d’inclinació, amb un grau alt de dificultat.
8 esquí nòrdic Disciplina d’esquí practicada en terrenys generalment plans, que comprèn les modalitats d’esquí de fons, salt de trampolí i biatló.
3 esquí aquàtic (o nàutic) Esport consistent a esquiar sobre una superfície d’aigua, amb un o dos esquís, arrossegat per una embarcació ràpida mitjançant una corda de tracció.
->esquiable
■esquiablePart. sil.: es_qui_a_ble
[de esquiar]
adj Relatiu a un lloc o a un període de temps en què és possible practicar l’esquí.
->esquiador
■esquiador -aPart. sil.: es_qui_a_dor
[de esquiar]
m i f ESPORT Persona que practica l’esquí.
->esquiar
■esquiarPart. sil.: es_qui_ar
[de esquí]
v intr ESPORT 1 Anar per la neu amb esquís.
2 Practicar l’esquí.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquiar
GERUNDI: esquiant
PARTICIPI: esquiat, esquiada, esquiats, esquiades
INDICATIU PRESENT: esquio, esquies, esquia, esquiem, esquieu, esquien
INDICATIU IMPERFET: esquiava, esquiaves, esquiava, esquiàvem, esquiàveu, esquiaven
INDICATIU PASSAT: esquií, esquiares, esquià, esquiàrem, esquiàreu, esquiaren
INDICATIU FUTUR: esquiaré, esquiaràs, esquiarà, esquiarem, esquiareu, esquiaran
INDICATIU CONDICIONAL: esquiaria, esquiaries, esquiaria, esquiaríem, esquiaríeu, esquiarien
SUBJUNTIU PRESENT: esquiï, esquiïs, esquiï, esquiem, esquieu, esquiïn
SUBJUNTIU IMPERFET: esquiés, esquiessis, esquiés, esquiéssim, esquiéssiu, esquiessin
IMPERATIU: esquia, esquiï, esquiem, esquieu, esquiïn
->esquí-bob
esquí-bobm ESPORT 1 Flotador cilíndric allargat, en què s’asseuen generalment un màxim de sis persones, tot agafant-se a les nanses situades en la part superior i descansant els peus lliurement sobre cadascun dels flotadors laterals, que és arrossegat per una embarcació de motor en aigües tranquil·les.
2 Pràctica esportiva que consisteix a navegar en un esquí-bob tot mantenint l’equilibri.
->esquif
■esquif[de l’it. ant. i dial. schifo, íd., i aquest, del germ. longobard skif ‘vaixell’; 1a FONT: s. XV, Curial]
m MAR 1 Barca esportiva lleugera, llarga i estreta.
2 Bot petit.
3 Bot de dues proes, amb quatre o sis remers, que empraven les galeres.
->esquifidament
■esquifidament[de esquifit]
adv Amb esquifidesa.
->esquifidesa
■esquifidesa[de esquifit]
f Qualitat d’esquifit.
->esquifiment
■esquifiment[de esquifir-se]
m Esquifidesa.
->esquifir-se
■esquifir-se[infinitiu format analògicament sobre l’adj. esquifit (v. aquest mot)]
v pron Esdevenir esquifit.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquifir
GERUNDI: esquifint
PARTICIPI: esquifit, esquifida, esquifits, esquifides
INDICATIU PRESENT: esquifeixo, esquifeixes, esquifeix, esquifim, esquifiu, esquifeixen
INDICATIU IMPERFET: esquifia, esquifies, esquifia, esquifíem, esquifíeu, esquifien
INDICATIU PASSAT: esquifí, esquifires, esquifí, esquifírem, esquifíreu, esquifiren
INDICATIU FUTUR: esquifiré, esquifiràs, esquifirà, esquifirem, esquifireu, esquifiran
INDICATIU CONDICIONAL: esquifiria, esquifiries, esquifiria, esquifiríem, esquifiríeu, esquifirien
SUBJUNTIU PRESENT: esquifeixi, esquifeixis, esquifeixi, esquifim, esquifiu, esquifeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquifís, esquifissis, esquifís, esquifíssim, esquifíssiu, esquifissin
IMPERATIU: esquifeix, esquifeixi, esquifim, esquifiu, esquifeixin
->esquifista
■esquifista[de esquif]
m i f ESPORT Remer d’un esquif.
->esquifit
■esquifit -ida[variant or. de escafit; 1a FONT: s. XIX]
adj 1 Que no té la grandor deguda, que no arriba a la mida que cal. Portava un vestit esquifit.
2 p ext Guanyen uns sous esquifits.
->esquila
■esquila[de esquilar]
f Mot emprat en l’expressió prendre de cap d’esquila (algú) loc verb Agafar malvolença envers algú.
->esquilada
■esquilada[de esquilar]
f 1 RAM 1 Acció d’esquilar un animal;
2 l’efecte.
2 pop 1 Acció d’esquilar;
2 l’efecte.
->esquilador
■esquilador -a[de esquilar]
m i f OFIC Persona que esquila.
->esquilar
■esquilar[d’una variant del germ. gòtic *skaíran, íd.; 1a FONT: c. 1400]
v tr 1 RAM Tallar arran el pèl, la llana, etc., a un animal.
2 pop Tallar arran els cabells a una persona.
3 fig 1 pelar 4.
2 Fer pagar (a algú) un preu excessiu per una cosa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquilar
GERUNDI: esquilant
PARTICIPI: esquilat, esquilada, esquilats, esquilades
INDICATIU PRESENT: esquilo, esquiles, esquila, esquilem, esquileu, esquilen
INDICATIU IMPERFET: esquilava, esquilaves, esquilava, esquilàvem, esquilàveu, esquilaven
INDICATIU PASSAT: esquilí, esquilares, esquilà, esquilàrem, esquilàreu, esquilaren
INDICATIU FUTUR: esquilaré, esquilaràs, esquilarà, esquilarem, esquilareu, esquilaran
INDICATIU CONDICIONAL: esquilaria, esquilaries, esquilaria, esquilaríem, esquilaríeu, esquilarien
SUBJUNTIU PRESENT: esquili, esquilis, esquili, esquilem, esquileu, esquilin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquilés, esquilessis, esquilés, esquiléssim, esquiléssiu, esquilessin
IMPERATIU: esquila, esquili, esquilem, esquileu, esquilin
->esquíl·lids
esquíl·lidsm ZOOL 1 pl Família de crustacis malacostracis del superordre dels hoplocàrides, que inclou la galera.
2 sing Crustaci de la família dels esquíl·lids.
->èsquim
èsquimadj i m i f Esquimal.
->esquimal
■esquimal1 adj Relatiu o pertanyent als esquimals o a llur llengua.
2 m i f ETNOL Individu d’un poble de la raça esquímida que habita les regions àrtiques, dispers pels sectors més septentrionals de l’Amèrica del Nord i per l’oest de Grenlàndia.
3 m LING Família lingüística, branca de la família esquimoaleuta, que comprèn l’esquimal pròpiament dit i el del sud d’Alaska, ambdós dividits en dialectes.
4 gos esquimal ZOOL Gos de gran talla, característic pel seu pelatge dens, bastant llarg a tot el cos, excepte al morro. Són utilitzats com a animals de tir per als trineus.
->esquímid
esquímid -aANTROP FÍS 1 m i f Individu de la raça esquímida.
2 adj Relatiu o pertanyent a la raça esquímida o als seus representants.
3 raça esquímida Raça del grup xantoderm integrada per individus de pell groguenca, als quals la taca pigmentària mongòlica no manca gairebé mai.
->esquimoaleuta
■esquimoaleutaPart. sil.: es_qui_mo_a_leu_ta
adj LING Família lingüística integrada per les famílies esquimal i aleuta, emparentades entre elles.
->esquimotatge
■esquimotatge[del fr. esquimautage, íd., der. de esquimau ‘esquimal’, gent molt hàbil a fer aquesta maniobra; 1a FONT: c. 1950]
m ESPORT En piragüisme, tècnica que permet de recuperar la posició de navegació després d’una bolcada, consistent a provocar una rotació de l’embarcació a l’entorn de l’eix longitudinal, amb l’ajut de la pala o de les mans.
->esquinància
■esquinànciaPart. sil.: es_qui_nàn_ci_a
[del gr. kynágkhē ‘borm’, comp. de kýōn ‘gos’ i ágkhō ‘escanyar’, amb el prefix es- de escanyar]
f 1 PAT Angina.
2 VETER Borm.
->esquinç
■esquinç[de esquinçar; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]
m 1 Solució de continuïtat feta esquinçant. M’he fet un esquinç a la màniga.
2 TRAUM Torçada o distensió violenta d’una articulació sense luxació, amb possible ruptura d’algun lligament o de fibres musculars periarticulars.
->esquinçada
■esquinçada[de esquinçar]
f 1 Acció d’esquinçar o esquinçar-se;
2 l’efecte; esquinç.
->esquinçador
■esquinçador -a[de esquinçar]
1 adj Que esquinça; destructor.
2 m PAPER Lloc destinat a esquinçar els draps en els molins de paper.
->esquinçall
■esquinçall[de esquinçar; 1a FONT: 1878]
m Tros de roba esquinçat, ple d’esquinços.
->esquinçament
■esquinçament[de esquinçar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
m Esquinçada.
->esquinçar
■esquinçarCp. trencar 1 1.
[del ll. vg. exquintiare ‘partir en cinc trossos’, der. de quintus ‘cinquè’, és a dir, ‘fer a trossos’; 1a FONT: 1226]
v 1 tr Rompre, fer trossos un teixit, un paper, una pell, etc., amb una estirada.
2 pron Esquinçar-se un vestit.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquinçar
GERUNDI: esquinçant
PARTICIPI: esquinçat, esquinçada, esquinçats, esquinçades
INDICATIU PRESENT: esquinço, esquinces, esquinça, esquincem, esquinceu, esquincen
INDICATIU IMPERFET: esquinçava, esquinçaves, esquinçava, esquinçàvem, esquinçàveu, esquinçaven
INDICATIU PASSAT: esquincí, esquinçares, esquinçà, esquinçàrem, esquinçàreu, esquinçaren
INDICATIU FUTUR: esquinçaré, esquinçaràs, esquinçarà, esquinçarem, esquinçareu, esquinçaran
INDICATIU CONDICIONAL: esquinçaria, esquinçaries, esquinçaria, esquinçaríem, esquinçaríeu, esquinçarien
SUBJUNTIU PRESENT: esquinci, esquincis, esquinci, esquincem, esquinceu, esquincin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquincés, esquincessis, esquincés, esquincéssim, esquincéssiu, esquincessin
IMPERATIU: esquinça, esquinci, esquincem, esquinceu, esquincin
->esquí-pneumàtic
esquí-pneumàticPart. sil.: es_quí-pneu_mà_tic
m ESPORT 1 Flotador per a una persona asseguda amb les cames al centre, consistent en una cambra de pneumàtic coberta d’una funda i proveïda de dues nanses, que és arrossegat per una embarcació ràpida en aigües tranquil·les.
2 Pràctica esportiva consistent a navegar amb un esquí-pneumàtic mantenint l’equilibri.
->esquira
esquira[probable der. del ll. excoriare ‘escorxar’, que donà l’ant. escuira, d’on escuïra, esquira, amb la idea de ‘acarnissament’, amb influx recíproc de esquilar; 1a FONT: c. 1251]
f ant 1 Malvolença forta.
2 prendre (o tenir) de cap d’esquira (algú) Agafar malvolença envers algú.
->esquirol1
■esquirol1[del ll. vg. *scuriolus, dimin. de scurius, alteració de sciurus, del gr. skíouros, íd.; 1a FONT: 1271]
m ZOOL 1 Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids (Sciurus sp), de cua llarga i peluda i dits forts amb ungles corbes i punxegudes que els faciliten d’enfilar-se pels arbres.
2 esquirol volador Nom donat a uns dotze gèneres de mamífers rosegadors de la família dels esciúrids, proveïts de patagi que els permet de saltar i planar.
->esquirol2
■esquirol2[d’origen incert, del nom del poble de l’Esquirol (Santa Maria de Corcó) o del mateix nom de l’animalet, pres en el sentit de ‘belluguet, insignificant, sense caràcter’]
m Obrer que, quan els seus companys es declaren en vaga, continua treballant o reemplaça un obrer en vaga.
->esquirolejar
■esquirolejar[de esquirol1; 1a FONT: s. XIX]
v intr Anar d’una banda a l’altra sense parar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquirolejar
GERUNDI: esquirolejant
PARTICIPI: esquirolejat, esquirolejada, esquirolejats, esquirolejades
INDICATIU PRESENT: esquirolejo, esquiroleges, esquiroleja, esquirolegem, esquirolegeu, esquirolegen
INDICATIU IMPERFET: esquirolejava, esquirolejaves, esquirolejava, esquirolejàvem, esquirolejàveu, esquirolejaven
INDICATIU PASSAT: esquirolegí, esquirolejares, esquirolejà, esquirolejàrem, esquirolejàreu, esquirolejaren
INDICATIU FUTUR: esquirolejaré, esquirolejaràs, esquirolejarà, esquirolejarem, esquirolejareu, esquirolejaran
INDICATIU CONDICIONAL: esquirolejaria, esquirolejaries, esquirolejaria, esquirolejaríem, esquirolejaríeu, esquirolejarien
SUBJUNTIU PRESENT: esquirolegi, esquirolegis, esquirolegi, esquirolegem, esquirolegeu, esquirolegin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquirolegés, esquirolegessis, esquirolegés, esquirolegéssim, esquirolegéssiu, esquirolegessin
IMPERATIU: esquiroleja, esquirolegi, esquirolegem, esquirolegeu, esquirolegin
->esquirolenc
esquirolenc -aadj i m i f De Santa Maria de Corcó (Osona).
->esquírria
■esquírriaPart. sil.: es_quír_ri_a
[encreuament de esquira amb tírria; 1a FONT: s. XX, Espriu]
f ant Esquira.
->esquist
■esquist[del ll. schistos (lapis) ‘(pedra) partida’, i aquest, del gr. skhistós ‘partit’; 1a FONT: 1917, DOrt.]
m PETROG Roca metamòrfica que presenta esquistositat.
->esquisto-
esquisto-Forma prefixada del mot grec skhistós, que significa ‘dividit, fes’. Ex.: esquistocèfal, esquistoglòssia.
->esquistós
■esquistós -osa[de esquist; 1a FONT: s. XV, Cauliach]
adj PETROG Relatiu o pertanyent a l’esquist.
->esquistositat
■esquistositat[de esquistós]
f PETROG Separació de les roques en fulls estrets, segons uns plans que no coincideixen generalment amb el pla de l’estratificació.
->esquistosomiasi
esquistosomiasiPart. sil.: es_quis_to_so_mi_a_si
f PAT Malaltia provocada per la presència de bilhàrzies a l’organisme, paràsits que hi penetren per via cutània o per via digestiva, en ésser ingerides aigües contaminades.
->esquí-surf
esquí-surfm ESPORT Modalitat d’esquí aquàtic que hom practica sobre una planxa i en què l’esportista es manté en equilibri sobre l’aigua i fa salts i acrobàcies aprofitant el deixant de l’embarcació que l’arrossega.
->esquí-surfista
esquí-surfistam i f ESPORT Persona que practica l’esquí-surf.
->esquit
■esquit[de esquitar]
m 1 Esquitx.
2 Doll d’un líquid que surt impensadament.
->esquitar
■esquitar[variant de esquitxar]
v tr i intr Esquitxar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquitar
GERUNDI: esquitant
PARTICIPI: esquitat, esquitada, esquitats, esquitades
INDICATIU PRESENT: esquito, esquites, esquita, esquitem, esquiteu, esquiten
INDICATIU IMPERFET: esquitava, esquitaves, esquitava, esquitàvem, esquitàveu, esquitaven
INDICATIU PASSAT: esquití, esquitares, esquità, esquitàrem, esquitàreu, esquitaren
INDICATIU FUTUR: esquitaré, esquitaràs, esquitarà, esquitarem, esquitareu, esquitaran
INDICATIU CONDICIONAL: esquitaria, esquitaries, esquitaria, esquitaríem, esquitaríeu, esquitarien
SUBJUNTIU PRESENT: esquiti, esquitis, esquiti, esquitem, esquiteu, esquitin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquités, esquitessis, esquités, esquitéssim, esquitéssiu, esquitessin
IMPERATIU: esquita, esquiti, esquitem, esquiteu, esquitin
->esquiterell
■esquiterell -aadj dial Escrupolós.
->esquitllada
■esquitllada[de esquitllar-se; 1a FONT: 1803, DEst.]
1 f 1 Acció d’esquitllar-se;
2 l’efecte.
2 d’esquitllada loc adv 1 Esquitllant-se.
2 Incidentalment.
3 esquitllada de blat HIST DR A la Catalunya Vella, als segles XIII-XVI, exacció que els senyors directes dels masos i les bordes obtenien de llurs emfiteutes de remença.
->esquitlladís
■esquitlladís -issa[de esquitllar-se]
adj Que s’esquitlla fàcilment.
->esquitllar
■esquitllar[v. esquitllar-se]
v tr Esclofollar. Esquitllar ametlles.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquitllar
GERUNDI: esquitllant
PARTICIPI: esquitllat, esquitllada, esquitllats, esquitllades
INDICATIU PRESENT: esquitllo, esquitlles, esquitlla, esquitllem, esquitlleu, esquitllen
INDICATIU IMPERFET: esquitllava, esquitllaves, esquitllava, esquitllàvem, esquitllàveu, esquitllaven
INDICATIU PASSAT: esquitllí, esquitllares, esquitllà, esquitllàrem, esquitllàreu, esquitllaren
INDICATIU FUTUR: esquitllaré, esquitllaràs, esquitllarà, esquitllarem, esquitllareu, esquitllaran
INDICATIU CONDICIONAL: esquitllaria, esquitllaries, esquitllaria, esquitllaríem, esquitllaríeu, esquitllarien
SUBJUNTIU PRESENT: esquitlli, esquitllis, esquitlli, esquitllem, esquitlleu, esquitllin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquitllés, esquitllessis, esquitllés, esquitlléssim, esquitlléssiu, esquitllessin
IMPERATIU: esquitlla, esquitlli, esquitllem, esquitlleu, esquitllin
->esquitllar-se
■esquitllar-se[d’origen incert, probablement del germ. gòt.*usquillan ‘rajar, escolar-se’; 1a FONT: 1460]
v pron 1 Lliscar alguna cosa separant-se de l’indret on hom volia aplicar-la, clavar-la, etc.
2 1 Passar per algun indret esquivant la vigilància d’algú, tractant de no ésser vist, etc.
2 Escapolir-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquitllar
GERUNDI: esquitllant
PARTICIPI: esquitllat, esquitllada, esquitllats, esquitllades
INDICATIU PRESENT: esquitllo, esquitlles, esquitlla, esquitllem, esquitlleu, esquitllen
INDICATIU IMPERFET: esquitllava, esquitllaves, esquitllava, esquitllàvem, esquitllàveu, esquitllaven
INDICATIU PASSAT: esquitllí, esquitllares, esquitllà, esquitllàrem, esquitllàreu, esquitllaren
INDICATIU FUTUR: esquitllaré, esquitllaràs, esquitllarà, esquitllarem, esquitllareu, esquitllaran
INDICATIU CONDICIONAL: esquitllaria, esquitllaries, esquitllaria, esquitllaríem, esquitllaríeu, esquitllarien
SUBJUNTIU PRESENT: esquitlli, esquitllis, esquitlli, esquitllem, esquitlleu, esquitllin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquitllés, esquitllessis, esquitllés, esquitlléssim, esquitlléssiu, esquitllessin
IMPERATIU: esquitlla, esquitlli, esquitllem, esquitlleu, esquitllin
->esquitllèbit
■esquitllèbit[d’origen singular i incert, potser format popularment a partir d’alguna expressió llatina mal entesa encreuada amb esquitllar]
Mot emprat en l’expressió d’esquitllèbit loc adv De gairell.
->esquitllent
■esquitllent[de esquitllar-se; 1a FONT: c. 1905]
adj Que s’esquitlla.
->esquitllentes
■esquitllentes[de esquitllent; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
Mot emprat en l’expressió d’esquitllentes loc adv 1 Esquitllant-se, amb cautela per a no ésser vist. Passava d’esquitllentes.
2 De biaix, de gairell. L’he vist d’esquitllentes.
->esquitós
■esquitós -osa[variant de esguitós]
adj dial Esguitós.
->esquitx
■esquitx[de esquitxar]
m 1 Petita quantitat d’aigua, de fang, etc., que es desprèn d’alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la violentament, colpejar-la, etc.
2 p ext 1 Porció molt petita d’una cosa.
2 Cosa o persona molt petita. Un esquitx d’home.
->esquitxada
■esquitxada[de esquitxar]
f 1 Acció d’esquitxar o esquitxar-se;
2 l’efecte.
->esquitxar
■esquitxar[d’origen expressiu i onomatopeic; 1a FONT: s. XV]
v 1 1 intr Fer esquitxos. Les onades, en batre contra les roques, esquitxaven cada cop més enlaire.
2 tr Mullar, embrutar, d’esquitxos. Quina manera de manejar el pinzell: ha esquitxat de pintura tot el terra.
3 pron Hi ha molts bassals: us esquitxareu de fang.
2 tr Arrosar, ruixar. Abans de planxar, cal esquitxar la roba. Esquitxar d’aigua les flors.
3 tr fig Tacar, macular. Aquest escàndol ha esquitxat la seva reputació.
4 tr fig Lliurar alguna cosa, especialment diners, sense tenir-ne ganes. Quan he amenaçat de denunciar-lo ha esquitxat bitllo-bitllo tots els diners que em devia.
5 pron dial Escapolir-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquitxar
GERUNDI: esquitxant
PARTICIPI: esquitxat, esquitxada, esquitxats, esquitxades
INDICATIU PRESENT: esquitxo, esquitxes, esquitxa, esquitxem, esquitxeu, esquitxen
INDICATIU IMPERFET: esquitxava, esquitxaves, esquitxava, esquitxàvem, esquitxàveu, esquitxaven
INDICATIU PASSAT: esquitxí, esquitxares, esquitxà, esquitxàrem, esquitxàreu, esquitxaren
INDICATIU FUTUR: esquitxaré, esquitxaràs, esquitxarà, esquitxarem, esquitxareu, esquitxaran
INDICATIU CONDICIONAL: esquitxaria, esquitxaries, esquitxaria, esquitxaríem, esquitxaríeu, esquitxarien
SUBJUNTIU PRESENT: esquitxi, esquitxis, esquitxi, esquitxem, esquitxeu, esquitxin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquitxés, esquitxessis, esquitxés, esquitxéssim, esquitxéssiu, esquitxessin
IMPERATIU: esquitxa, esquitxi, esquitxem, esquitxeu, esquitxin
->esquitxell
■esquitxell[de esquitxar]
m dial esquitx 1.
->esquitxó
■esquitxó[de esquitxar]
m Criatura molt menuda per la seva edat.
->esquitxotada
■esquitxotada[de esquitxar]
f Esquitxada forta.
->esquitxoteig
■esquitxoteigPart. sil.: es_quit_xo_teig
[de esquitxotejar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
m Acció d’esquitxotejar.
->esquitxotejar
■esquitxotejar[de esquitxar]
v intr, tr i pron esquitxar 1.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquitxotejar
GERUNDI: esquitxotejant
PARTICIPI: esquitxotejat, esquitxotejada, esquitxotejats, esquitxotejades
INDICATIU PRESENT: esquitxotejo, esquitxoteges, esquitxoteja, esquitxotegem, esquitxotegeu, esquitxotegen
INDICATIU IMPERFET: esquitxotejava, esquitxotejaves, esquitxotejava, esquitxotejàvem, esquitxotejàveu, esquitxotejaven
INDICATIU PASSAT: esquitxotegí, esquitxotejares, esquitxotejà, esquitxotejàrem, esquitxotejàreu, esquitxotejaren
INDICATIU FUTUR: esquitxotejaré, esquitxotejaràs, esquitxotejarà, esquitxotejarem, esquitxotejareu, esquitxotejaran
INDICATIU CONDICIONAL: esquitxotejaria, esquitxotejaries, esquitxotejaria, esquitxotejaríem, esquitxotejaríeu, esquitxotejarien
SUBJUNTIU PRESENT: esquitxotegi, esquitxotegis, esquitxotegi, esquitxotegem, esquitxotegeu, esquitxotegin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquitxotegés, esquitxotegessis, esquitxotegés, esquitxotegéssim, esquitxotegéssiu, esquitxotegessin
IMPERATIU: esquitxoteja, esquitxotegi, esquitxotegem, esquitxotegeu, esquitxotegin
->esquiu
■esquiu -ivaPart. sil.: es_quiu
[potser descendent d’un germ. gòt. *skiuhs, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]
adj 1 1 Que esquiva el tracte de la gent, que es mostra retret, poc propici.
2 Dit de l’animal que no es deixa domesticar.
2 ant i dial Aspre, desagradable. Mont esquiu. Veu esquiva.
->esquivable
■esquivable[de esquivar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj Susceptible d’ésser esquivat; evitable.
->esquivada
■esquivada[de esquivar]
f 1 Acció d’esquivar;
2 l’efecte.
->esquivador1
■esquivador1-a[de esquivar i -dor1; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 adj i m i f Que esquiva.
2 m i f Caçador encarregat d’esquivar la caça.
->esquivador2
esquivador2-a[de esquivar i -dor2; 1a FONT: s. XIV]
adj Que cal esquivar.
->esquivament
■esquivament[de esquivar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m Acció d’esquivar.
->esquivar
■esquivar[de esquiu; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]
v 1 tr Evitar, eludir. Esquivar un cop. Ha esquivat l’entrada del defensa i ha fet gol. Érem molt amics, però darrerament sembla com si m’esquivés. És molt hàbil a esquivar les dificultats.
2 1 tr Fer fugir, espantar. Esquivar les mosques.
2 pron En esclatar el coet, el cavall s’ha esquivat.
3 esquivar la caça Espantar la caça cridant, copejant les mates, disparant, etc., per aixecar-la i empaitar-la cap on són els paranys o els caçadors que esperen per a tirar-li.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esquivar
GERUNDI: esquivant
PARTICIPI: esquivat, esquivada, esquivats, esquivades
INDICATIU PRESENT: esquivo, esquives, esquiva, esquivem, esquiveu, esquiven
INDICATIU IMPERFET: esquivava, esquivaves, esquivava, esquivàvem, esquivàveu, esquivaven
INDICATIU PASSAT: esquiví, esquivares, esquivà, esquivàrem, esquivàreu, esquivaren
INDICATIU FUTUR: esquivaré, esquivaràs, esquivarà, esquivarem, esquivareu, esquivaran
INDICATIU CONDICIONAL: esquivaria, esquivaries, esquivaria, esquivaríem, esquivaríeu, esquivarien
SUBJUNTIU PRESENT: esquivi, esquivis, esquivi, esquivem, esquiveu, esquivin
SUBJUNTIU IMPERFET: esquivés, esquivessis, esquivés, esquivéssim, esquivéssiu, esquivessin
IMPERATIU: esquiva, esquivi, esquivem, esquiveu, esquivin
->esquivesa
■esquivesa[de esquiu; 1a FONT: s. XIV]
f Qualitat d’esquiu.
->esquívol
■esquívol -a[de esquiu; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
adj 1 Esquiu.
2 Que s’esquiva, que fuig. Una oreneta esquívola.
->esquiz-
esquiz-Forma prefixada del mot grec skhízō, que significa ‘partir’, ‘dividir’. Ex.: esquizoide.
->esquizo-
■esquizo-Forma prefixada del mot grec skhízō, que significa ‘partir’, ‘dividir’. Ex.: esquizocarp, esquizofrènia, esquizogènesi.
->esquizocarp
■esquizocarpm BOT Fruit indehiscent pluricarpel·lar que, a la maturitat, es descompon en monocarps.
->esquizocele
■esquizocelef ZOOL Cadascuna de les cavitats del cos que conté sang.
->esquizofícies
esquizofíciesPart. sil.: es_qui_zo_fí_ci_es
f BOT 1 pl Classe de microorganismes procariòtics d’organització semblant a la dels bacteris. Entre els quatre ordres coneguts es destaquen el de les croococcals i el de les hormogonals.
2 sing Microorganisme de la classe de les esquizofícies.
->esquizòfits
esquizòfitsm pl BOT 1 Esquizofícies.
2 Grup de microorganismes que comprèn les esquizofícies i els bacteris.
->esquizofrènia
■esquizofrèniaPart. sil.: es_qui_zo_frè_ni_a
[de esquizo- i -frènia]
f PSIQ Psicosi caracteritzada per la manca d’equilibri psicològic, per la pèrdua de la unitat de la personalitat, per una destrucció progressiva dels records i per una indiferència enfront del món exterior.
->esquizofrènic
■esquizofrènic -a[de esquizofrènia]
PSIQ 1 adj Relatiu o pertanyent a l’esquizofrènia.
2 adj i m i f Que presenta esquizofrènia.
->esquizogàmia
esquizogàmiaPart. sil.: es_qui_zo_gà_mi_a
f BIOL Tipus de reproducció asexual que consisteix en la divisió d’un individu progenitor en el qual la regió posterior, que posseeix els gàmetes, se separa en dues parts i regenera el que li manca.
->esquizogènesi
esquizogènesif 1 BIOL Tipus de reproducció per divisió en què l’individu unicel·lular dóna, per escissió simple del seu cos en dues parts, dos nous individus.
2 ZOOL Tipus de reproducció asexual per escissiparitat en què la part del cos que se separa de l’individu progenitor no és sexuada.
->esquizogènic
esquizogènic -aadj BIOL i ZOOL Relatiu o pertanyent a l’esquizogènesi.
->esquizogònia
esquizogòniaPart. sil.: es_qui_zo_gò_ni_a
f ZOOL Tipus de reproducció asexual característica dels esporozous i que consisteix en la divisió del nucli cel·lular en un gran nombre de nuclis secundaris que es volten de protoplasma i constitueixen els merozoïts.
->esquizoide
■esquizoidePart. sil.: es_qui_zoi_de
[de esquiz- i -oide]
PSIQ 1 adj Relatiu o pertanyent a l’esquizoide.
2 m i f Individu de personalitat introvertida, insociable i donat a la fantasia, la vida emocional del qual resta més o menys dissociada del seu contingut ideacional per un desenvolupament psíquic anormal.
->esquizomicet
■esquizomicetm obs MICROB, MED i VETER Bacteri.
->esquizotímia
■esquizotímiaPart. sil.: es_qui_zo_tí_mi_a
[de esquizo- i -tímia]
f PSIQ Temperament, no patològic, en què es dóna una preponderància de la vida interior, de la qual resulta una fredor i un desinterès aparents envers la realitat externa.
->esquizotímic
esquizotímic -a[de esquizotímia]
PSIQ 1 adj Relatiu o pertanyent a l’esquizotímia.
2 adj i m i f Que presenta esquizotímia.
->essa
■essaf 1 Nom de la lletra s S.
2 Moviment d’un cos la trajectòria del qual imita la figura d’una S. Caminar fent esses.
->essència
■essènciaPart. sil.: es_sèn_ci_a
[del ll. essĕntia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 FILOS 1 Allò per què una cosa és el que és.
2 Allò que hi ha en una cosa de permanent i invariable.
3 Allò que constitueix el fons de l’ésser, la natura pròpia d’una cosa.
4 en essència En substància.
2 QUÍM ORG, ALIM i PERFUM Cadascuna de les substàncies olioses, lipòfiles, intensament oloroses, d’origen vegetal, destil·lables i generalment volàtils en corrent de vapor.
3 PETROL i QUÍM ORG Gasolina.
->essencial
■essencialPart. sil.: es_sen_ci_al
[del ll. essentialis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj 1 1 Relatiu o pertanyent a l’essència.
2 l’essencial El més important o necessari. L’essencial és que tothom pagui.
2 Propi de l’essència.
3 PAT Dit de les afeccions, de les síndromes o dels símptomes que no es relacionen amb cap estat morbós definit, per oposició a simptomàtic.
->essencialisme
essencialismePart. sil.: es_sen_ci_a_lis_me
[de essencial]
m FILOS Actitud o corrent filosòfics caracteritzables per una comuna insistència en el factor essencial de la realitat, en la primacia —almenys lògica— de l’essència sobre l’existència o àdhuc en la realitat i existencialitat de les essències i de la pura accidentalitat de l’existència respecte a l’essència.
->essencialista
essencialistaPart. sil.: es_sen_ci_a_lis_ta
[de essencial]
1 adj Relatiu o pertanyent a l’essencialisme.
2 m i f Seguidor de l’essencialisme.
->essencialment
■essencialmentPart. sil.: es_sen_ci_al_ment
[de essencial]
adv 1 D’una manera essencial.
2 Per essència.
->esseni
■esseni -èniaJUD 1 adj Essènic.
2 m i f Membre d’una secta jueva de Palestina formada probablement d’una escissió de la secta farisaica al segle II aC.
->essènic
essènic -aadj JUD Relatiu o pertanyent als essenis.
->esser1
esser1[v. ésser1]
v intr i cop dial Ésser1.
->esser2
esser2[v. ésser1]
m dial Ésser2.
->ésser1
■ésser1[del ll. vg. ĕssĕre, substitut en la llengua oral del ll. cl. ĕsse, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]
v* 1 intr Existir, tenir realitat; haver-hi. Tot el que és deu l’existència a la creació. Déu és i serà per sempre més.
2 intr Trobar-se, algú o alguna cosa, present en un lloc, constatar-ne la presència en un moment determinat (sense prestar atenció a la quantitat de temps que hi romangui). Segur que avui ell és a casa. Que hi és la teva germana? Digues que no hi sóc. Jo hi era quan ella va arribar. Quan siguis al despatx, telefona’m. No ens n’adonàrem fins que fórem al carrer. Les eines són al calaix. L’americana és al penja-robes. Les ganes prou hi eren, però les forces li fallaven.
3 intr Arribar en un lloc o haver-hi arribat. No us atureu fins que sereu a casa. Us convoco perquè hi sigueu el primer dia de juny. Si caminem de pressa, al vespre serem al poble. Ja hi som!
4 intr Ocórrer un fet, esdevenir-se, en un moment donat. Els exàmens seran el dia vint.
5 intr Resultar, escaure, alguna cosa, a algú (de la manera que el predicatiu especifica). Tots els diners li són poc. Els pantalons nous et són amples. El barret m’és petit.
6 cop Amb un substantiu, un adjectiu, un participi o equivalents, com a predicat nominal, expressa tant la qualitat essencial del subjecte com l’estat transitori, però sense expressar-ne la durada ni parar-hi atenció, o bé l’estat en què el subjecte ha vingut a parar transitòriament, irreversiblement o definitivament. Ell és el meu metge. És fuster. L’oreneta és un moixó. Aquesta aigua és freda. El ferro és roent, ara. La sopa és salada. És fadrí. És casat. És vell. És la persona més respectada del poble. La porta és tancada, és oberta, és ajustada. Això no és el que et penses. Les figues de la plata són cobertes de floridura. És boig, que fa aquestes coses. Aquest cossi deu ésser esquerdat: vessa. El barret ja és vell. És venut. Si sou servits... El test ja és posat al terrat. És mort. Fou trobat culpable pel jutge. Actualment tota aquesta terra és ocupada per l’exèrcit enemic. La paret és construïda de pedra i calç. Són fets els reportatges? Encara no.
7 aux ant i dial Amb el participi passat de verbs intransitius que indiquen moviment (anar, sortir, venir, etc.) i dels verbs ésser, estar i romandre, forma com a auxiliar els temps perfets. Se n’és anat. Sóc vingut. No hi sóc pas estat mai.
8 això és És a saber, és a dir.
9 ésser amb (algú) Acompanyar-lo. Avui serà amb tu tota la nit.
10 ésser de 1 Ésser propi de, pertànyer a. És d’home savi. La casa és d’aquella noia.
2 Ésser nascut a, ésser natural de. És de Mallorca.
3 Ésser amic de, ésser partidari de. No sóc de barallar-me.
4 Ésser digne de. És de plànyer que passi això. És de lamentar. És de lloar la seva acció.
11 ésser-hi Prendre part, intervenir, figurar. No vaig voler ésser-hi: em feia por de perdre-hi bous i esquelles. M’hi volien fer ésser.
12 ésser per a (algú) Tenir-lo com a destinatari. El regal és per al meu germà.
13 no ésser-hi tot (algú) Ésser mancat d’enteniment, tenir pertorbades les facultats mentals, no actuar amb prou pertinença. Pobret: no hi és tot.
14 sigui com vulgui (o sigui com sigui) En qualsevol cas.
15 som-hi! Invitació o conformitat que hom fa o dóna a altri a fi de començar plegats alguna activitat. Som-hi? Som-hi!
16 tant ésser (a algú) [usat en tercera persona] No venir-li d’aquí, no fer-li res, no importar-li. Tant m’és que hi vagis com que no hi vagis.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ésser
INFINITIU (alternatiu): ser
GERUNDI: essent
GERUNDI (alternatiu): sent
PARTICIPI: estat, estada, estats, estades
PARTICIPI (alternatiu): sigut, siguda, siguts, sigudes
PARTICIPI (alternatiu): set, seta, sets, setes
INDICATIU PRESENT: sóc, ets, és, som, sou, són
INDICATIU PRESENT (alternatiu): só, ets, és, som, sou, són
INDICATIU IMPERFET: era, eres, era, érem, éreu, eren
INDICATIU PASSAT: fui, fores, fou, fórem, fóreu, foren
INDICATIU FUTUR: seré, seràs, serà, serem, sereu, seran
INDICATIU CONDICIONAL: seria, series, seria, seríem, seríeu, serien
INDICATIU CONDICIONAL (alternatiu): fóra, fores, fóra, fórem, fóreu, foren
SUBJUNTIU PRESENT: sigui, siguis, sigui, siguem, sigueu, siguin
SUBJUNTIU IMPERFET: fos, fossis, fos, fóssim, fóssiu, fossin
IMPERATIU: sigues, sigui, siguem, sigueu, siguin
->ésser2
■ésser2[v. ésser1]
m 1 1 El fet d’existir, existència.
2 p ext Manera d’existir.
3 Essència.
2 FILOS 1 Tot el que és.
2 Allò per què és i existeix tot el que és i existeix.
3 ésser suprem FILOS i RELIG Expressió amb què hom designa la realitat primera i última, l’ésser que fonamenta tots els éssers i la mateixa existència del món i que dóna a la història el seu sentit darrer.
->essiu
■essiu -ivaPart. sil.: es_siu
adj i m GRAM Dit del cas utilitzat en algunes llengües, com les finoúgriques, per a indicar el lloc o el moment en què transcorre una cosa.
->essorant
■essorantadj HERÀLD Dit de l’ocell, especialment l’àguila, representat en actitud de prendre volada, amb el cap aixecat i el vol obert i abaixat.
->est1
■est1[del fr. est (s. XII), i aquest, de l’angl. east, anglosaxó east, íd., ant. saxó i ant. alt al. ostar, d’una vella arrel indoeuropea aus- ‘alba, sortida del sol’, com en gr. ēṓs, ll. aurora]
[abrev E] 1 m 1 Punt de l’horitzó sensible per on surt el Sol en els equinoccis.
2 Porció de cel veïna a l’est, orient, llevant.
3 Regió, país, etc., situats vers l’est.
4 països de l’est L’Europa oriental i una part de l’Àsia.
5 vent de l’est (o simplement est) CLIMAT Vent que bufa de l’est; llevant.
2 adj inv El costat est. En direcció est.
->est2
■est2-a[forma arcaica i dial. de aquest, ll. ĭste, ĭsta, ĭstud ‘aqueix’; 1a FONT: s. XII, Hom.]
[pl estos, estes] adj i pron ant i dial Aquest.
->estabeig
■estabeigPart. sil.: es_ta_beig
[del dial. estabó, alteració de atzabó ‘nuvolet; remor de tempesta’, de l’àr. as-saḥâba ‘núvol’; amb canvi de sufix]
[generalment en pl] m dial Moviment agitat i combinat amb paraules pronunciades amb gran excitació.
->estabiliari
estabiliari -àriaPart. sil.: es_ta_bi_li_a_ri
m i f DR CAT Emfiteuta.
->estabilient
■estabilientPart. sil.: es_ta_bi_li_ent
[del ll. stabiliens, -ntis, participi pres. de stabilīre ‘mantenir sòlidament’]
m i f DR CAT Propietari d’un bé immoble donat en emfiteusi que resta després de la seva constitució com a propietari o senyor directe, o com a titular d’un dret real de gaudiment sobre aquest bé. És anomenat també censalista o senyor directe.
->estabilitat
■estabilitat[del ll. stabilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 Qualitat d’estable2.
2 AERON Tendència d’una aeronau a recobrar una condició de vol quan ha sofert una pertorbació que l’ha allunyada de tal condició.
3 ALIM Període de temps durant el qual un aliment manté una qualitat satisfactòria.
4 ECON Situació d’un sistema econòmic en el qual les condicions d’equilibri són consistents.
5 EXPL Resistència d’una substància explosiva a sofrir una deflagració o una explosió espontània deguda a un augment de la pressió de la temperatura o als efectes dels productes de la descomposició del mateix explosiu.
6 HIDR Propietat d’un cos en flotació de retornar a la seva posició d’equilibri quan ha estat separat d’aquesta per alguna causa externa.
7 MEC Facultat d’un sistema material de mantenir-se en equilibri o tornar a l’estat d’equilibri quan actuen forces que tendeixen a allunyar-l’en.
8 METEOR Superposició regular de les capes atmosfèriques en ordre decreixent de densitats.
9 QUÍM 1 Qualitat d’una substància de conservar les seves propietats en el temps, sotmesa a condicions més o menys desfavorables.
2 Qualitat d’una substància de resistir-se a reaccionar amb una altra o a descompondre’s i de conservar la seva estructura química.
->estabilització
■estabilitzacióPart. sil.: es_ta_bi_lit_za_ci_ó
[de estabilitzar]
f 1 1 Acció d’estabilitzar o estabilitzar-se;
2 l’efecte.
2 ECON Aplicació de mesures de política econòmica per a evitar desajusts greus de les magnituds econòmiques.
3 FARM Procés mitjançant el qual hom inactiva els ferments que es troben a les fulles i arrels de les plantes medicinals i que, durant el temps de dessecació d’aquestes, en podrien descompondre els principis actius.
4 OBR PÚBL Operació de donar a un terreny la consistència necessària perquè pugui suportar, sense deformar-se, les càrregues a què hom el sotmet degudes al trànsit de vehicles, a construccions, etc.
5 QUÍM Operació per la qual hom addiciona una substància, anomenada estabilitzador, a una mescla o compost per tal d’eliminar-ne la possibilitat de descomposició.
->estabilitzador
■estabilitzador -a[de estabilitzar]
1 adj Que estabilitza.
2 m AERON 1 Cadascun dels conjunts de superfícies fixes o mòbils que serveixen per al control de l’estabilitat i el comandament de l’aeronau.
2 esp L’element horitzontal de la cua d’una avió.
3 m ALIM Additiu alimentari que manté la textura i l’aspecte del producte.
4 m AUT Dispositiu o conjunt de dispositius emprat en els automòbils que, per acció mecànica o aerodinàmica, serveix per a augmentar-ne l’estabilitat.
5 m ELECTROT Aparell destinat a fornir una tensió sensiblement constant a un receptor o circuit elèctric, encara que la tensió d’entrada o el consum de potència del receptor variïn considerablement.
6 m NÀUT Element lateral flotant unit al cos principal d’algunes piragües.
7 m QUÍM Additiu que hom afegeix a una solució que la fa químicament estable.
->estabilitzant
■estabilitzant[de estabilitzar]
adj i m Estabilitzador.