->desenrajolar

■desenrajolar

Part. sil.: des_en_ra_jo_lar

[de enrajolar]

v tr Treure l’enrajolat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenrajolar

GERUNDI: desenrajolant

PARTICIPI: desenrajolat, desenrajolada, desenrajolats, desenrajolades

INDICATIU PRESENT: desenrajolo, desenrajoles, desenrajola, desenrajolem, desenrajoleu, desenrajolen

INDICATIU IMPERFET: desenrajolava, desenrajolaves, desenrajolava, desenrajolàvem, desenrajolàveu, desenrajolaven

INDICATIU PASSAT: desenrajolí, desenrajolares, desenrajolà, desenrajolàrem, desenrajolàreu, desenrajolaren

INDICATIU FUTUR: desenrajolaré, desenrajolaràs, desenrajolarà, desenrajolarem, desenrajolareu, desenrajolaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenrajolaria, desenrajolaries, desenrajolaria, desenrajolaríem, desenrajolaríeu, desenrajolarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenrajoli, desenrajolis, desenrajoli, desenrajolem, desenrajoleu, desenrajolin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenrajolés, desenrajolessis, desenrajolés, desenrajoléssim, desenrajoléssiu, desenrajolessin

IMPERATIU: desenrajola, desenrajoli, desenrajolem, desenrajoleu, desenrajolin

->desenrampar

■desenrampar

Part. sil.: des_en_ram_par

[de enrampar]

v 1 tr Fer cessar d’estar enrampat.

2 pron Cessar d’estar enrampat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenrampar

GERUNDI: desenrampant

PARTICIPI: desenrampat, desenrampada, desenrampats, desenrampades

INDICATIU PRESENT: desenrampo, desenrampes, desenrampa, desenrampem, desenrampeu, desenrampen

INDICATIU IMPERFET: desenrampava, desenrampaves, desenrampava, desenrampàvem, desenrampàveu, desenrampaven

INDICATIU PASSAT: desenrampí, desenrampares, desenrampà, desenrampàrem, desenrampàreu, desenramparen

INDICATIU FUTUR: desenramparé, desenramparàs, desenramparà, desenramparem, desenrampareu, desenramparan

INDICATIU CONDICIONAL: desenramparia, desenramparies, desenramparia, desenramparíem, desenramparíeu, desenramparien

SUBJUNTIU PRESENT: desenrampi, desenrampis, desenrampi, desenrampem, desenrampeu, desenrampin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenrampés, desenrampessis, desenrampés, desenrampéssim, desenrampéssiu, desenrampessin

IMPERATIU: desenrampa, desenrampi, desenrampem, desenrampeu, desenrampin

->desenraonadament

■desenraonadament

Part. sil.: des_en_ra_o_na_da_ment

[de desenraonat]

adv D’una manera desenraonada.

->desenraonat

■desenraonat -ada

Part. sil.: des_en_ra_o_nat

[de enraonat; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj No enraonat, no conforme a la raó, que no obra segons la raó.

->desenravenar

■desenravenar

Part. sil.: des_en_ra_ve_nar

[de enravenar]

v 1 tr Fer cessar d’estar enravenat.

2 pron Cessar d’estar enravenat. Et desenravenaràs quan et treguis la cotilla.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenravenar

GERUNDI: desenravenant

PARTICIPI: desenravenat, desenravenada, desenravenats, desenravenades

INDICATIU PRESENT: desenraveno, desenravenes, desenravena, desenravenem, desenraveneu, desenravenen

INDICATIU IMPERFET: desenravenava, desenravenaves, desenravenava, desenravenàvem, desenravenàveu, desenravenaven

INDICATIU PASSAT: desenravení, desenravenares, desenravenà, desenravenàrem, desenravenàreu, desenravenaren

INDICATIU FUTUR: desenravenaré, desenravenaràs, desenravenarà, desenravenarem, desenravenareu, desenravenaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenravenaria, desenravenaries, desenravenaria, desenravenaríem, desenravenaríeu, desenravenarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenraveni, desenravenis, desenraveni, desenravenem, desenraveneu, desenravenin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenravenés, desenravenessis, desenravenés, desenravenéssim, desenravenéssiu, desenravenessin

IMPERATIU: desenravena, desenraveni, desenravenem, desenraveneu, desenravenin

->desenredar

■desenredar

Part. sil.: des_en_re_dar

[de enredar¹]

v 1 tr Fer cessar d’estar enredat.

2 pron Cessar d’estar enredat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenredar

GERUNDI: desenredant

PARTICIPI: desenredat, desenredada, desenredats, desenredades

INDICATIU PRESENT: desenredo, desenredes, desenreda, desenredem, desenredeu, desenreden

INDICATIU IMPERFET: desenredava, desenredaves, desenredava, desenredàvem, desenredàveu, desenredaven

INDICATIU PASSAT: desenredí, desenredares, desenredà, desenredàrem, desenredàreu, desenredaren

INDICATIU FUTUR: desenredaré, desenredaràs, desenredarà, desenredarem, desenredareu, desenredaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenredaria, desenredaries, desenredaria, desenredaríem, desenredaríeu, desenredarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenredi, desenredis, desenredi, desenredem, desenredeu, desenredin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenredés, desenredessis, desenredés, desenredéssim, desenredéssiu, desenredessin

IMPERATIU: desenreda, desenredi, desenredem, desenredeu, desenredin

->desenrederar

■desenrederar

Part. sil.: des_en_re_de_rar

[de enrederar]

v 1 tr Fer cessar d’estar enrederat.

2 pron Cessar d’estar enrederat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenrederar

GERUNDI: desenrederant

PARTICIPI: desenrederat, desenrederada, desenrederats, desenrederades

INDICATIU PRESENT: desenredero, desenrederes, desenredera, desenrederem, desenredereu, desenrederen

INDICATIU IMPERFET: desenrederava, desenrederaves, desenrederava, desenrederàvem, desenrederàveu, desenrederaven

INDICATIU PASSAT: desenrederí, desenrederares, desenrederà, desenrederàrem, desenrederàreu, desenrederaren

INDICATIU FUTUR: desenrederaré, desenrederaràs, desenrederarà, desenrederarem, desenrederareu, desenrederaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenrederaria, desenrederaries, desenrederaria, desenrederaríem, desenrederaríeu, desenrederarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenrederi, desenrederis, desenrederi, desenrederem, desenredereu, desenrederin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenrederés, desenrederessis, desenrederés, desenrederéssim, desenrederéssiu, desenrederessin

IMPERATIU: desenredera, desenrederi, desenrederem, desenredereu, desenrederin

->desenrivetar

■desenrivetar

Part. sil.: des_en_ri_ve_tar

[de enrivetar]

v tr Treure el rivet a una cosa enrivetada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenrivetar

GERUNDI: desenrivetant

PARTICIPI: desenrivetat, desenrivetada, desenrivetats, desenrivetades

INDICATIU PRESENT: desenriveto, desenrivetes, desenriveta, desenrivetem, desenriveteu, desenriveten

INDICATIU IMPERFET: desenrivetava, desenrivetaves, desenrivetava, desenrivetàvem, desenrivetàveu, desenrivetaven

INDICATIU PASSAT: desenrivetí, desenrivetares, desenrivetà, desenrivetàrem, desenrivetàreu, desenrivetaren

INDICATIU FUTUR: desenrivetaré, desenrivetaràs, desenrivetarà, desenrivetarem, desenrivetareu, desenrivetaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenrivetaria, desenrivetaries, desenrivetaria, desenrivetaríem, desenrivetaríeu, desenrivetarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenriveti, desenrivetis, desenriveti, desenrivetem, desenriveteu, desenrivetin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenrivetés, desenrivetessis, desenrivetés, desenrivetéssim, desenrivetéssiu, desenrivetessin

IMPERATIU: desenriveta, desenriveti, desenrivetem, desenriveteu, desenrivetin

->desenrocar

■desenrocar

Part. sil.: des_en_ro_car

[de enrocar²]

v tr 1 Desaferrar un ormeig, una corda, etc., enrocats.

2 Treure una persona, una bèstia, del lloc on està enrocada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenrocar

GERUNDI: desenrocant

PARTICIPI: desenrocat, desenrocada, desenrocats, desenrocades

INDICATIU PRESENT: desenroco, desenroques, desenroca, desenroquem, desenroqueu, desenroquen

INDICATIU IMPERFET: desenrocava, desenrocaves, desenrocava, desenrocàvem, desenrocàveu, desenrocaven

INDICATIU PASSAT: desenroquí, desenrocares, desenrocà, desenrocàrem, desenrocàreu, desenrocaren

INDICATIU FUTUR: desenrocaré, desenrocaràs, desenrocarà, desenrocarem, desenrocareu, desenrocaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenrocaria, desenrocaries, desenrocaria, desenrocaríem, desenrocaríeu, desenrocarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenroqui, desenroquis, desenroqui, desenroquem, desenroqueu, desenroquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenroqués, desenroquessis, desenroqués, desenroquéssim, desenroquéssiu, desenroquessin

IMPERATIU: desenroca, desenroqui, desenroquem, desenroqueu, desenroquin

->desenrogallar

■desenrogallar

Part. sil.: des_en_ro_ga_llar

[de enrogallar-se; 1a FONT: s. XX, Oller]

v tr Fer cessar d’estar enrogallat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenrogallar

GERUNDI: desenrogallant

PARTICIPI: desenrogallat, desenrogallada, desenrogallats, desenrogallades

INDICATIU PRESENT: desenrogallo, desenrogalles, desenrogalla, desenrogallem, desenrogalleu, desenrogallen

INDICATIU IMPERFET: desenrogallava, desenrogallaves, desenrogallava, desenrogallàvem, desenrogallàveu, desenrogallaven

INDICATIU PASSAT: desenrogallí, desenrogallares, desenrogallà, desenrogallàrem, desenrogallàreu, desenrogallaren

INDICATIU FUTUR: desenrogallaré, desenrogallaràs, desenrogallarà, desenrogallarem, desenrogallareu, desenrogallaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenrogallaria, desenrogallaries, desenrogallaria, desenrogallaríem, desenrogallaríeu, desenrogallarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenrogalli, desenrogallis, desenrogalli, desenrogallem, desenrogalleu, desenrogallin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenrogallés, desenrogallessis, desenrogallés, desenrogalléssim, desenrogalléssiu, desenrogallessin

IMPERATIU: desenrogalla, desenrogalli, desenrogallem, desenrogalleu, desenrogallin

->desenrojolar-se

■desenrojolar-se

Part. sil.: des_en_ro_jo_lar-se

[de enrojolar-se]

v pron Cessar d’estar enrojolat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenrojolar

GERUNDI: desenrojolant

PARTICIPI: desenrojolat, desenrojolada, desenrojolats, desenrojolades

INDICATIU PRESENT: desenrojolo, desenrojoles, desenrojola, desenrojolem, desenrojoleu, desenrojolen

INDICATIU IMPERFET: desenrojolava, desenrojolaves, desenrojolava, desenrojolàvem, desenrojolàveu, desenrojolaven

INDICATIU PASSAT: desenrojolí, desenrojolares, desenrojolà, desenrojolàrem, desenrojolàreu, desenrojolaren

INDICATIU FUTUR: desenrojolaré, desenrojolaràs, desenrojolarà, desenrojolarem, desenrojolareu, desenrojolaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenrojolaria, desenrojolaries, desenrojolaria, desenrojolaríem, desenrojolaríeu, desenrojolarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenrojoli, desenrojolis, desenrojoli, desenrojolem, desenrojoleu, desenrojolin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenrojolés, desenrojolessis, desenrojolés, desenrojoléssim, desenrojoléssiu, desenrojolessin

IMPERATIU: desenrojola, desenrojoli, desenrojolem, desenrojoleu, desenrojolin

->desenrolar

■desenrolar

Part. sil.: des_en_ro_lar

[de enrolar]

v 1 tr Fer cessar d’estar enrolat.

2 pron Cessar d’estar enrolat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenrolar

GERUNDI: desenrolant

PARTICIPI: desenrolat, desenrolada, desenrolats, desenrolades

INDICATIU PRESENT: desenrolo, desenroles, desenrola, desenrolem, desenroleu, desenrolen

INDICATIU IMPERFET: desenrolava, desenrolaves, desenrolava, desenrolàvem, desenrolàveu, desenrolaven

INDICATIU PASSAT: desenrolí, desenrolares, desenrolà, desenrolàrem, desenrolàreu, desenrolaren

INDICATIU FUTUR: desenrolaré, desenrolaràs, desenrolarà, desenrolarem, desenrolareu, desenrolaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenrolaria, desenrolaries, desenrolaria, desenrolaríem, desenrolaríeu, desenrolarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenroli, desenrolis, desenroli, desenrolem, desenroleu, desenrolin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenrolés, desenrolessis, desenrolés, desenroléssim, desenroléssiu, desenrolessin

IMPERATIU: desenrola, desenroli, desenrolem, desenroleu, desenrolin

->desenroscar

■desenroscar

Part. sil.: des_en_ros_car

[de enroscar]

v tr i pron Descargolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenroscar

GERUNDI: desenroscant

PARTICIPI: desenroscat, desenroscada, desenroscats, desenroscades

INDICATIU PRESENT: desenrosco, desenrosques, desenrosca, desenrosquem, desenrosqueu, desenrosquen

INDICATIU IMPERFET: desenroscava, desenroscaves, desenroscava, desenroscàvem, desenroscàveu, desenroscaven

INDICATIU PASSAT: desenrosquí, desenroscares, desenroscà, desenroscàrem, desenroscàreu, desenroscaren

INDICATIU FUTUR: desenroscaré, desenroscaràs, desenroscarà, desenroscarem, desenroscareu, desenroscaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenroscaria, desenroscaries, desenroscaria, desenroscaríem, desenroscaríeu, desenroscarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenrosqui, desenrosquis, desenrosqui, desenrosquem, desenrosqueu, desenrosquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenrosqués, desenrosquessis, desenrosqués, desenrosquéssim, desenrosquéssiu, desenrosquessin

IMPERATIU: desenrosca, desenrosqui, desenrosquem, desenrosqueu, desenrosquin

->desenrotllable

■desenrotllable

Part. sil.: des_en_rot_lla_ble

[de desenrotllar]

adj Susceptible d’ésser desenrotllat.

->desenrotllador

■desenrotllador -a

Part. sil.: des_en_rot_lla_dor

[de desenrotllar]

1 adj Que desenrotlla.

2 f FUST Màquina que efectua el desenrotllament de la fusta.

->desenrotllament

■desenrotllament

Part. sil.: des_en_rot_lla_ment

[de desenrotllar]

m 1 1 Acció de desenrotllar o de desenrotllar-se;

2 l’efecte.

2 ESPORT Espai que recorre una bicicleta en línia recta amb una volta completa dels pedals.

3 FUST Procediment de tallar els troncs d’arbres que permet d’obtenir una xapa prima contínua de fusta.

->desenrotllar

■desenrotllar

Part. sil.: des_en_rot_llar

[de enrotllar; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

v 1 1 tr Fer cessar d’estar enrotllat.

2 pron Cessar d’estar enrotllat.

3 màquina de desenrotllar FUST Desenrotlladora.

2 1 tr Desenvolupar.

2 pron Desenvolupar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenrotllar

GERUNDI: desenrotllant

PARTICIPI: desenrotllat, desenrotllada, desenrotllats, desenrotllades

INDICATIU PRESENT: desenrotllo, desenrotlles, desenrotlla, desenrotllem, desenrotlleu, desenrotllen

INDICATIU IMPERFET: desenrotllava, desenrotllaves, desenrotllava, desenrotllàvem, desenrotllàveu, desenrotllaven

INDICATIU PASSAT: desenrotllí, desenrotllares, desenrotllà, desenrotllàrem, desenrotllàreu, desenrotllaren

INDICATIU FUTUR: desenrotllaré, desenrotllaràs, desenrotllarà, desenrotllarem, desenrotllareu, desenrotllaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenrotllaria, desenrotllaries, desenrotllaria, desenrotllaríem, desenrotllaríeu, desenrotllarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenrotlli, desenrotllis, desenrotlli, desenrotllem, desenrotlleu, desenrotllin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenrotllés, desenrotllessis, desenrotllés, desenrotlléssim, desenrotlléssiu, desenrotllessin

IMPERATIU: desenrotlla, desenrotlli, desenrotllem, desenrotlleu, desenrotllin

->desenrunar

■desenrunar

Part. sil.: des_en_ru_nar

[de enrunar; 1a FONT: 1433]

v tr Desembarassar de runa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenrunar

GERUNDI: desenrunant

PARTICIPI: desenrunat, desenrunada, desenrunats, desenrunades

INDICATIU PRESENT: desenruno, desenrunes, desenruna, desenrunem, desenruneu, desenrunen

INDICATIU IMPERFET: desenrunava, desenrunaves, desenrunava, desenrunàvem, desenrunàveu, desenrunaven

INDICATIU PASSAT: desenruní, desenrunares, desenrunà, desenrunàrem, desenrunàreu, desenrunaren

INDICATIU FUTUR: desenrunaré, desenrunaràs, desenrunarà, desenrunarem, desenrunareu, desenrunaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenrunaria, desenrunaries, desenrunaria, desenrunaríem, desenrunaríeu, desenrunarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenruni, desenrunis, desenruni, desenrunem, desenruneu, desenrunin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenrunés, desenrunessis, desenrunés, desenrunéssim, desenrunéssiu, desenrunessin

IMPERATIU: desenruna, desenruni, desenrunem, desenruneu, desenrunin

->desensabonar

■desensabonar

Part. sil.: des_en_sa_bo_nar

[de ensabonar]

v 1 tr Treure el sabó d’una cosa ensabonada.

2 pron Treure’s, algú, el sabó. Desensabonar-se les mans.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desensabonar

GERUNDI: desensabonant

PARTICIPI: desensabonat, desensabonada, desensabonats, desensabonades

INDICATIU PRESENT: desensabono, desensabones, desensabona, desensabonem, desensaboneu, desensabonen

INDICATIU IMPERFET: desensabonava, desensabonaves, desensabonava, desensabonàvem, desensabonàveu, desensabonaven

INDICATIU PASSAT: desensaboní, desensabonares, desensabonà, desensabonàrem, desensabonàreu, desensabonaren

INDICATIU FUTUR: desensabonaré, desensabonaràs, desensabonarà, desensabonarem, desensabonareu, desensabonaran

INDICATIU CONDICIONAL: desensabonaria, desensabonaries, desensabonaria, desensabonaríem, desensabonaríeu, desensabonarien

SUBJUNTIU PRESENT: desensaboni, desensabonis, desensaboni, desensabonem, desensaboneu, desensabonin

SUBJUNTIU IMPERFET: desensabonés, desensabonessis, desensabonés, desensabonéssim, desensabonéssiu, desensabonessin

IMPERATIU: desensabona, desensaboni, desensabonem, desensaboneu, desensabonin

->desensacar

■desensacar

Part. sil.: des_en_sa_car

[de ensacar]

v tr Treure (una cosa) d’un sac.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desensacar

GERUNDI: desensacant

PARTICIPI: desensacat, desensacada, desensacats, desensacades

INDICATIU PRESENT: desensaco, desensaques, desensaca, desensaquem, desensaqueu, desensaquen

INDICATIU IMPERFET: desensacava, desensacaves, desensacava, desensacàvem, desensacàveu, desensacaven

INDICATIU PASSAT: desensaquí, desensacares, desensacà, desensacàrem, desensacàreu, desensacaren

INDICATIU FUTUR: desensacaré, desensacaràs, desensacarà, desensacarem, desensacareu, desensacaran

INDICATIU CONDICIONAL: desensacaria, desensacaries, desensacaria, desensacaríem, desensacaríeu, desensacarien

SUBJUNTIU PRESENT: desensaqui, desensaquis, desensaqui, desensaquem, desensaqueu, desensaquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desensaqués, desensaquessis, desensaqués, desensaquéssim, desensaquéssiu, desensaquessin

IMPERATIU: desensaca, desensaqui, desensaquem, desensaqueu, desensaquin

->desensarriar

■desensarriar

Part. sil.: des_en_sar_ri_ar

[de ensarriar]

v tr Treure (una cosa) d’una sàrria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desensarriar

GERUNDI: desensarriant

PARTICIPI: desensarriat, desensarriada, desensarriats, desensarriades

INDICATIU PRESENT: desensarrio, desensarries, desensarria, desensarriem, desensarrieu, desensarrien

INDICATIU IMPERFET: desensarriava, desensarriaves, desensarriava, desensarriàvem, desensarriàveu, desensarriaven

INDICATIU PASSAT: desensarrií, desensarriares, desensarrià, desensarriàrem, desensarriàreu, desensarriaren

INDICATIU FUTUR: desensarriaré, desensarriaràs, desensarriarà, desensarriarem, desensarriareu, desensarriaran

INDICATIU CONDICIONAL: desensarriaria, desensarriaries, desensarriaria, desensarriaríem, desensarriaríeu, desensarriarien

SUBJUNTIU PRESENT: desensarriï, desensarriïs, desensarriï, desensarriem, desensarrieu, desensarriïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desensarriés, desensarriessis, desensarriés, desensarriéssim, desensarriéssiu, desensarriessin

IMPERATIU: desensarria, desensarriï, desensarriem, desensarrieu, desensarriïn

->desensarronar

■desensarronar

Part. sil.: des_en_sar_ro_nar

[de ensarronar]

v tr Treure (una cosa) d’un sarró.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desensarronar

GERUNDI: desensarronant

PARTICIPI: desensarronat, desensarronada, desensarronats, desensarronades

INDICATIU PRESENT: desensarrono, desensarrones, desensarrona, desensarronem, desensarroneu, desensarronen

INDICATIU IMPERFET: desensarronava, desensarronaves, desensarronava, desensarronàvem, desensarronàveu, desensarronaven

INDICATIU PASSAT: desensarroní, desensarronares, desensarronà, desensarronàrem, desensarronàreu, desensarronaren

INDICATIU FUTUR: desensarronaré, desensarronaràs, desensarronarà, desensarronarem, desensarronareu, desensarronaran

INDICATIU CONDICIONAL: desensarronaria, desensarronaries, desensarronaria, desensarronaríem, desensarronaríeu, desensarronarien

SUBJUNTIU PRESENT: desensarroni, desensarronis, desensarroni, desensarronem, desensarroneu, desensarronin

SUBJUNTIU IMPERFET: desensarronés, desensarronessis, desensarronés, desensarronéssim, desensarronéssiu, desensarronessin

IMPERATIU: desensarrona, desensarroni, desensarronem, desensarroneu, desensarronin

->desensellar

■desensellar

Part. sil.: des_en_se_llar

[de ensellar; 1a FONT: 1490, Tirant]

v tr Treure la sella a un animal ensellat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desensellar

GERUNDI: desensellant

PARTICIPI: desensellat, desensellada, desensellats, desensellades

INDICATIU PRESENT: desensello, desenselles, desensella, desensellem, desenselleu, desensellen

INDICATIU IMPERFET: desensellava, desensellaves, desensellava, desensellàvem, desensellàveu, desensellaven

INDICATIU PASSAT: desensellí, desensellares, desensellà, desensellàrem, desensellàreu, desensellaren

INDICATIU FUTUR: desensellaré, desensellaràs, desensellarà, desensellarem, desensellareu, desensellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desensellaria, desensellaries, desensellaria, desensellaríem, desensellaríeu, desensellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenselli, desensellis, desenselli, desensellem, desenselleu, desensellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desensellés, desensellessis, desensellés, desenselléssim, desenselléssiu, desensellessin

IMPERATIU: desensella, desenselli, desensellem, desenselleu, desensellin

->desensenyar

■desensenyar

Part. sil.: des_en_se_nyar

[de ensenyar]

v tr Fer desaprendre a algú, amb un bon ensenyament, allò que hom li havia ensenyat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desensenyar

GERUNDI: desensenyant

PARTICIPI: desensenyat, desensenyada, desensenyats, desensenyades

INDICATIU PRESENT: desensenyo, desensenyes, desensenya, desensenyem, desensenyeu, desensenyen

INDICATIU IMPERFET: desensenyava, desensenyaves, desensenyava, desensenyàvem, desensenyàveu, desensenyaven

INDICATIU PASSAT: desensenyí, desensenyares, desensenyà, desensenyàrem, desensenyàreu, desensenyaren

INDICATIU FUTUR: desensenyaré, desensenyaràs, desensenyarà, desensenyarem, desensenyareu, desensenyaran

INDICATIU CONDICIONAL: desensenyaria, desensenyaries, desensenyaria, desensenyaríem, desensenyaríeu, desensenyarien

SUBJUNTIU PRESENT: desensenyi, desensenyis, desensenyi, desensenyem, desensenyeu, desensenyin

SUBJUNTIU IMPERFET: desensenyés, desensenyessis, desensenyés, desensenyéssim, desensenyéssiu, desensenyessin

IMPERATIU: desensenya, desensenyi, desensenyem, desensenyeu, desensenyin

->desensenyorir

■desensenyorir

Part. sil.: des_en_se_nyo_rir

[de ensenyorir]

v 1 tr Fer cessar (algú) d’ésser senyor d’una cosa, de posseir-la.

2 pron No vull desensenyorir-me de res.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desensenyorir

GERUNDI: desensenyorint

PARTICIPI: desensenyorit, desensenyorida, desensenyorits, desensenyorides

INDICATIU PRESENT: desensenyoreixo, desensenyoreixes, desensenyoreix, desensenyorim, desensenyoriu, desensenyoreixen

INDICATIU IMPERFET: desensenyoria, desensenyories, desensenyoria, desensenyoríem, desensenyoríeu, desensenyorien

INDICATIU PASSAT: desensenyorí, desensenyorires, desensenyorí, desensenyorírem, desensenyoríreu, desensenyoriren

INDICATIU FUTUR: desensenyoriré, desensenyoriràs, desensenyorirà, desensenyorirem, desensenyorireu, desensenyoriran

INDICATIU CONDICIONAL: desensenyoriria, desensenyoriries, desensenyoriria, desensenyoriríem, desensenyoriríeu, desensenyoririen

SUBJUNTIU PRESENT: desensenyoreixi, desensenyoreixis, desensenyoreixi, desensenyorim, desensenyoriu, desensenyoreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desensenyorís, desensenyorissis, desensenyorís, desensenyoríssim, desensenyoríssiu, desensenyorissin

IMPERATIU: desensenyoreix, desensenyoreixi, desensenyorim, desensenyoriu, desensenyoreixin

->desenseuar

■desenseuar

Part. sil.: des_en_se_uar

[de enseuar]

v tr Llevar el sèu d’una cosa enseuada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenseuar

GERUNDI: desenseuant

PARTICIPI: desenseuat, desenseuada, desenseuats, desenseuades

INDICATIU PRESENT: desenseuo, desenseues, desenseua, desenseuem, desenseueu, desenseuen

INDICATIU IMPERFET: desenseuava, desenseuaves, desenseuava, desenseuàvem, desenseuàveu, desenseuaven

INDICATIU PASSAT: desenseuí, desenseuares, desenseuà, desenseuàrem, desenseuàreu, desenseuaren

INDICATIU FUTUR: desenseuaré, desenseuràs, desenseuarà, desenseuarem, desenseuareu, desenseuaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenseuaria, desenseuaries, desenseuaria, desenseuaríem, desenseuaríeu, desenseuarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenseui, desenseuis, desenseui, desenseuem, desenseueu, desenseuin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenseués, desenseuessis, desenseués, desenseuéssim, desenseuéssiu, desenseuessin

IMPERATIU: desenseua, desenseui, desenseuem, desenseueu, desenseuin

->desensitjar

■desensitjar

Part. sil.: des_en_sit_jar

[de ensitjar]

v tr Treure grans, llavors, etc., de la sitja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desensitjar

GERUNDI: desensitjant

PARTICIPI: desensitjat, desensitjada, desensitjats, desensitjades

INDICATIU PRESENT: desensitjo, desensitges, desensitja, desensitgem, desensitgeu, desensitgen

INDICATIU IMPERFET: desensitjava, desensitjaves, desensitjava, desensitjàvem, desensitjàveu, desensitjaven

INDICATIU PASSAT: desensitgí, desensitjares, desensitjà, desensitjàrem, desensitjàreu, desensitjaren

INDICATIU FUTUR: desensitjaré, desensitjaràs, desensitjarà, desensitjarem, desensitjareu, desensitjaran

INDICATIU CONDICIONAL: desensitjaria, desensitjaries, desensitjaria, desensitjaríem, desensitjaríeu, desensitjarien

SUBJUNTIU PRESENT: desensitgi, desensitgis, desensitgi, desensitgem, desensitgeu, desensitgin

SUBJUNTIU IMPERFET: desensitgés, desensitgessis, desensitgés, desensitgéssim, desensitgéssiu, desensitgessin

IMPERATIU: desensitja, desensitgi, desensitgem, desensitgeu, desensitgin

->desensivellar

■desensivellar

Part. sil.: des_en_si_ve_llar

[de ensivellar]

v tr Treure la sivella o sivelles (d’una cosa ensivellada).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desensivellar

GERUNDI: desensivellant

PARTICIPI: desensivellat, desensivellada, desensivellats, desensivellades

INDICATIU PRESENT: desensivello, desensivelles, desensivella, desensivellem, desensivelleu, desensivellen

INDICATIU IMPERFET: desensivellava, desensivellaves, desensivellava, desensivellàvem, desensivellàveu, desensivellaven

INDICATIU PASSAT: desensivellí, desensivellares, desensivellà, desensivellàrem, desensivellàreu, desensivellaren

INDICATIU FUTUR: desensivellaré, desensivellaràs, desensivellarà, desensivellarem, desensivellareu, desensivellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desensivellaria, desensivellaries, desensivellaria, desensivellaríem, desensivellaríeu, desensivellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desensivelli, desensivellis, desensivelli, desensivellem, desensivelleu, desensivellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desensivellés, desensivellessis, desensivellés, desensivelléssim, desensivelléssiu, desensivellessin

IMPERATIU: desensivella, desensivelli, desensivellem, desensivelleu, desensivellin

->desensonyament

■desensonyament

Part. sil.: des_en_so_nya_ment

[de desensonyar]

m Desvetllament.

->desensonyar

■desensonyar

Part. sil.: des_en_so_nyar

[de ensonyar; 1a FONT: c. 1900, Maragall]

v tr i pron Desvetllar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desensonyar

GERUNDI: desensonyant

PARTICIPI: desensonyat, desensonyada, desensonyats, desensonyades

INDICATIU PRESENT: desensonyo, desensonyes, desensonya, desensonyem, desensonyeu, desensonyen

INDICATIU IMPERFET: desensonyava, desensonyaves, desensonyava, desensonyàvem, desensonyàveu, desensonyaven

INDICATIU PASSAT: desensonyí, desensonyares, desensonyà, desensonyàrem, desensonyàreu, desensonyaren

INDICATIU FUTUR: desensonyaré, desensonyaràs, desensonyarà, desensonyarem, desensonyareu, desensonyaran

INDICATIU CONDICIONAL: desensonyaria, desensonyaries, desensonyaria, desensonyaríem, desensonyaríeu, desensonyarien

SUBJUNTIU PRESENT: desensonyi, desensonyis, desensonyi, desensonyem, desensonyeu, desensonyin

SUBJUNTIU IMPERFET: desensonyés, desensonyessis, desensonyés, desensonyéssim, desensonyéssiu, desensonyessin

IMPERATIU: desensonya, desensonyi, desensonyem, desensonyeu, desensonyin

->desensonyat

■desensonyat -ada

Part. sil.: des_en_so_nyat

[de desensonyar]

adj Desvetllat.

->desensopidor

■desensopidor -a

Part. sil.: des_en_so_pi_dor

[de desensopir]

adj Que desensopeix.

->desensopiment

■desensopiment

Part. sil.: des_en_so_pi_ment

[de desensopir]

m 1 Acció de desensopir o de desensopir-se;

2 l’efecte.

->desensopir

■desensopir

Part. sil.: des_en_so_pir

[de ensopir; 1a FONT: s. XX, Oller]

v 1 tr Treure l’ensopiment, fer cessar d’estar ensopit.

2 pron Cessar d’estar ensopit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desensopir

GERUNDI: desensopint

PARTICIPI: desensopit, desensopida, desensopits, desensopides

INDICATIU PRESENT: desensopeixo, desensopeixes, desensopeix, desensopim, desensopiu, desensopeixen

INDICATIU IMPERFET: desensopia, desensopies, desensopia, desensopíem, desensopíeu, desensopien

INDICATIU PASSAT: desensopí, desensopires, desensopí, desensopírem, desensopíreu, desensopiren

INDICATIU FUTUR: desensopiré, desensopiràs, desensopirà, desensopirem, desensopireu, desensopiran

INDICATIU CONDICIONAL: desensopiria, desensopiries, desensopiria, desensopiríem, desensopiríeu, desensopirien

SUBJUNTIU PRESENT: desensopeixi, desensopeixis, desensopeixi, desensopim, desensopiu, desensopeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desensopís, desensopissis, desensopís, desensopíssim, desensopíssiu, desensopissin

IMPERATIU: desensopeix, desensopeixi, desensopim, desensopiu, desensopeixin

->desensorrar

■desensorrar

Part. sil.: des_en_sor_rar

[de ensorrar]

v tr Fer cessar d’estar ensorrat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desensorrar

GERUNDI: desensorrant

PARTICIPI: desensorrat, desensorrada, desensorrats, desensorrades

INDICATIU PRESENT: desensorro, desensorres, desensorra, desensorrem, desensorreu, desensorren

INDICATIU IMPERFET: desensorrava, desensorraves, desensorrava, desensorràvem, desensorràveu, desensorraven

INDICATIU PASSAT: desensorrí, desensorrares, desensorrà, desensorràrem, desensorràreu, desensorraren

INDICATIU FUTUR: desensorraré, desensorraràs, desensorrarà, desensorrarem, desensorrareu, desensorraran

INDICATIU CONDICIONAL: desensorraria, desensorraries, desensorraria, desensorraríem, desensorraríeu, desensorrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desensorri, desensorris, desensorri, desensorrem, desensorreu, desensorrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desensorrés, desensorressis, desensorrés, desensorréssim, desensorréssiu, desensorressin

IMPERATIU: desensorra, desensorri, desensorrem, desensorreu, desensorrin

->desensostrar

■desensostrar

Part. sil.: des_en_sos_trar

[de ensostrar]

v tr Treure el sostre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desensostrar

GERUNDI: desensostrant

PARTICIPI: desensostrat, desensostrada, desensostrats, desensostrades

INDICATIU PRESENT: desensostro, desensostres, desensostra, desensostrem, desensostreu, desensostren

INDICATIU IMPERFET: desensostrava, desensostraves, desensostrava, desensostràvem, desensostràveu, desensostraven

INDICATIU PASSAT: desensostrí, desensostrares, desensostrà, desensostràrem, desensostràreu, desensostraren

INDICATIU FUTUR: desensostraré, desensostraràs, desensostrarà, desensostrarem, desensostrareu, desensostraran

INDICATIU CONDICIONAL: desensostraria, desensostraries, desensostraria, desensostraríem, desensostraríeu, desensostrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desensostri, desensostris, desensostri, desensostrem, desensostreu, desensostrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desensostrés, desensostressis, desensostrés, desensostréssim, desensostréssiu, desensostressin

IMPERATIU: desensostra, desensostri, desensostrem, desensostreu, desensostrin

->desensostrat

■desensostrat -ada

Part. sil.: des_en_sos_trat

[de desensostrar]

adj Sense sostre.

->desensucrar

■desensucrar

Part. sil.: des_en_su_crar

[de ensucrar]

v tr 1 Eliminar el sucre contingut en una cosa ensucrada.

2 ALIM Eliminar els sucres, concretament la glucosa, per acció enzimàtica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desensucrar

GERUNDI: desensucrant

PARTICIPI: desensucrat, desensucrada, desensucrats, desensucrades

INDICATIU PRESENT: desensucro, desensucres, desensucra, desensucrem, desensucreu, desensucren

INDICATIU IMPERFET: desensucrava, desensucraves, desensucrava, desensucràvem, desensucràveu, desensucraven

INDICATIU PASSAT: desensucrí, desensucrares, desensucrà, desensucràrem, desensucràreu, desensucraren

INDICATIU FUTUR: desensucraré, desensucraràs, desensucrarà, desensucrarem, desensucrareu, desensucraran

INDICATIU CONDICIONAL: desensucraria, desensucraries, desensucraria, desensucraríem, desensucraríeu, desensucrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desensucri, desensucris, desensucri, desensucrem, desensucreu, desensucrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desensucrés, desensucressis, desensucrés, desensucréssim, desensucréssiu, desensucressin

IMPERATIU: desensucra, desensucri, desensucrem, desensucreu, desensucrin

->desensuperbir

■desensuperbir

Part. sil.: des_en_su_per_bir

[de ensuperbir]

v 1 tr Fer cessar d’estar ensuperbit.

2 pron Cessar d’estar ensuperbit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desensuperbir

GERUNDI: desensuperbint

PARTICIPI: desensuperbit, desensuperbida, desensuperbits, desensuperbides

INDICATIU PRESENT: desensuperbeixo, desensuperbeixes, desensuperbeix, desensuperbim, desensuperbiu, desensuperbeixen

INDICATIU IMPERFET: desensuperbia, desensuperbies, desensuperbia, desensuperbíem, desensuperbíeu, desensuperbien

INDICATIU PASSAT: desensuperbí, desensuperbires, desensuperbí, desensuperbírem, desensuperbíreu, desensuperbiren

INDICATIU FUTUR: desensuperbiré, desensuperbiràs, desensuperbirà, desensuperbirem, desensuperbireu, desensuperbiran

INDICATIU CONDICIONAL: desensuperbiria, desensuperbiries, desensuperbiria, desensuperbiríem, desensuperbiríeu, desensuperbirien

SUBJUNTIU PRESENT: desensuperbeixi, desensuperbeixis, desensuperbeixi, desensuperbim, desensuperbiu, desensuperbeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desensuperbís, desensuperbissis, desensuperbís, desensuperbíssim, desensuperbíssiu, desensuperbissin

IMPERATIU: desensuperbeix, desensuperbeixi, desensuperbim, desensuperbiu, desensuperbeixin

->desentabanar

■desentabanar

Part. sil.: des_en_ta_ba_nar

[de entabanar; 1a FONT: 1904]

v tr Fer cessar d’estar entabanat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentabanar

GERUNDI: desentabanant

PARTICIPI: desentabanat, desentabanada, desentabanats, desentabanades

INDICATIU PRESENT: desentabano, desentabanes, desentabana, desentabanem, desentabaneu, desentabanen

INDICATIU IMPERFET: desentabanava, desentabanaves, desentabanava, desentabanàvem, desentabanàveu, desentabanaven

INDICATIU PASSAT: desentabaní, desentabanares, desentabanà, desentabanàrem, desentabanàreu, desentabanaren

INDICATIU FUTUR: desentabanaré, desentabanaràs, desentabanarà, desentabanarem, desentabanareu, desentabanaran

INDICATIU CONDICIONAL: desentabanaria, desentabanaries, desentabanaria, desentabanaríem, desentabanaríeu, desentabanarien

SUBJUNTIU PRESENT: desentabani, desentabanis, desentabani, desentabanem, desentabaneu, desentabanin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentabanés, desentabanessis, desentabanés, desentabanéssim, desentabanéssiu, desentabanessin

IMPERATIU: desentabana, desentabani, desentabanem, desentabaneu, desentabanin

->desentaforar

■desentaforar

Part. sil.: des_en_ta_fo_rar

[de entaforar]

v tr Treure (alguna cosa o alguna persona) del lloc on és entaforada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentaforar

GERUNDI: desentaforant

PARTICIPI: desentaforat, desentaforada, desentaforats, desentaforades

INDICATIU PRESENT: desentaforo, desentafores, desentafora, desentaforem, desentaforeu, desentaforen

INDICATIU IMPERFET: desentaforava, desentaforaves, desentaforava, desentaforàvem, desentaforàveu, desentaforaven

INDICATIU PASSAT: desentaforí, desentaforares, desentaforà, desentaforàrem, desentaforàreu, desentaforaren

INDICATIU FUTUR: desentaforaré, desentaforaràs, desentaforarà, desentaforarem, desentaforareu, desentaforaran

INDICATIU CONDICIONAL: desentaforaria, desentaforaries, desentaforaria, desentaforaríem, desentaforaríeu, desentaforarien

SUBJUNTIU PRESENT: desentafori, desentaforis, desentafori, desentaforem, desentaforeu, desentaforin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentaforés, desentaforessis, desentaforés, desentaforéssim, desentaforéssiu, desentaforessin

IMPERATIU: desentafora, desentafori, desentaforem, desentaforeu, desentaforin

->desentapissar

■desentapissar

Part. sil.: des_en_ta_pis_sar

[de entapissar]

v tr 1 Treure els tapissos que adornen parets, portes, etc.

2 Llevar la tela, la catifa, etc., que cobreix un moble, el soler d’una habitació, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentapissar

GERUNDI: desentapissant

PARTICIPI: desentapissat, desentapissada, desentapissats, desentapissades

INDICATIU PRESENT: desentapisso, desentapisses, desentapissa, desentapissem, desentapisseu, desentapissen

INDICATIU IMPERFET: desentapissava, desentapissaves, desentapissava, desentapissàvem, desentapissàveu, desentapissaven

INDICATIU PASSAT: desentapissí, desentapissares, desentapissà, desentapissàrem, desentapissàreu, desentapissaren

INDICATIU FUTUR: desentapissaré, desentapissaràs, desentapissarà, desentapissarem, desentapissareu, desentapissaran

INDICATIU CONDICIONAL: desentapissaria, desentapissaries, desentapissaria, desentapissaríem, desentapissaríeu, desentapissarien

SUBJUNTIU PRESENT: desentapissi, desentapissis, desentapissi, desentapissem, desentapisseu, desentapissin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentapissés, desentapissessis, desentapissés, desentapisséssim, desentapisséssiu, desentapissessin

IMPERATIU: desentapissa, desentapissi, desentapissem, desentapisseu, desentapissin

->desentatxonar

■desentatxonar

Part. sil.: des_en_tat_xo_nar

[de entatxonar]

v tr Fer cessar d’estar entatxonat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentatxonar

GERUNDI: desentatxonant

PARTICIPI: desentatxonat, desentatxonada, desentatxonats, desentatxonades

INDICATIU PRESENT: desentatxono, desentatxones, desentatxona, desentatxonem, desentatxoneu, desentatxonen

INDICATIU IMPERFET: desentatxonava, desentatxonaves, desentatxonava, desentatxonàvem, desentatxonàveu, desentatxonaven

INDICATIU PASSAT: desentatxoní, desentatxonares, desentatxonà, desentatxonàrem, desentatxonàreu, desentatxonaren

INDICATIU FUTUR: desentatxonaré, desentatxonaràs, desentatxonarà, desentatxonarem, desentatxonareu, desentatxonaran

INDICATIU CONDICIONAL: desentatxonaria, desentatxonaries, desentatxonaria, desentatxonaríem, desentatxonaríeu, desentatxonarien

SUBJUNTIU PRESENT: desentatxoni, desentatxonis, desentatxoni, desentatxonem, desentatxoneu, desentatxonin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentatxonés, desentatxonessis, desentatxonés, desentatxonéssim, desentatxonéssiu, desentatxonessin

IMPERATIU: desentatxona, desentatxoni, desentatxonem, desentatxoneu, desentatxonin

->desentaular

■desentaular

Part. sil.: des_en_tau_lar

[de entaular]

v 1 1 tr Desfer (un taulat o entaulat).

2 pron Amb la tempesta s’ha desentaulat el cadafal.

2 pron Aixecar-se de taula.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentaular

GERUNDI: desentaulant

PARTICIPI: desentaulat, desentaulada, desentaulats, desentaulades

INDICATIU PRESENT: desentaulo, desentaules, desentaula, desentaulem, desentauleu, desentaulen

INDICATIU IMPERFET: desentaulava, desentaulaves, desentaulava, desentaulàvem, desentaulàveu, desentaulaven

INDICATIU PASSAT: desentaulí, desentaulares, desentaulà, desentaulàrem, desentaulàreu, desentaularen

INDICATIU FUTUR: desentaularé, desentaularàs, desentaularà, desentaularem, desentaulareu, desentaularan

INDICATIU CONDICIONAL: desentaularia, desentaularies, desentaularia, desentaularíem, desentaularíeu, desentaularien

SUBJUNTIU PRESENT: desentauli, desentaulis, desentauli, desentaulem, desentauleu, desentaulin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentaulés, desentaulessis, desentaulés, desentauléssim, desentauléssiu, desentaulessin

IMPERATIU: desentaula, desentauli, desentaulem, desentauleu, desentaulin

->desentelar

■desentelar

Part. sil.: des_en_te_lar

[de entelar¹; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v 1 tr Fer cessar d’estar entelat.

2 pron Cessar d’estar entelat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentelar

GERUNDI: desentelant

PARTICIPI: desentelat, desentelada, desentelats, desentelades

INDICATIU PRESENT: desentelo, desenteles, desentela, desentelem, desenteleu, desentelen

INDICATIU IMPERFET: desentelava, desentelaves, desentelava, desentelàvem, desentelàveu, desentelaven

INDICATIU PASSAT: desentelí, desentelares, desentelà, desentelàrem, desentelàreu, desentelaren

INDICATIU FUTUR: desentelaré, desentelaràs, desentelarà, desentelarem, desentelareu, desentelaran

INDICATIU CONDICIONAL: desentelaria, desentelaries, desentelaria, desentelaríem, desentelaríeu, desentelarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenteli, desentelis, desenteli, desentelem, desenteleu, desentelin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentelés, desentelessis, desentelés, desenteléssim, desenteléssiu, desentelessin

IMPERATIU: desentela, desenteli, desentelem, desenteleu, desentelin

->desentendre

■desentendre

Part. sil.: des_en_ten_dre

[de entendre¹]

v 1 tr ant Deixar d’entendre.

2 1 pron No voler intervenir en alguna cosa, prescindir-ne. Jo me’n desentenc, d’això.

2 fer el desentès Fer algú com aquell que no sent o no entén el que hom li diu, com aquell que no veu (algú o alguna cosa), no donar-se per al·ludit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentendre

GERUNDI: desentenent

PARTICIPI: desentès, desentesa, desentesos, desenteses

INDICATIU PRESENT: desentenc, desentens, desentén, desentenem, desenteneu, desentenen

INDICATIU IMPERFET: desentenia, desentenies, desentenia, desenteníem, desenteníeu, desentenien

INDICATIU PASSAT: desentenguí, desentengueres, desentengué, desentenguérem, desentenguéreu, desentengueren

INDICATIU FUTUR: desentendré, desentendràs, desentendrà, desentendrem, desentendreu, desentendran

INDICATIU CONDICIONAL: desentendria, desentendries, desentendria, desentendríem, desentendríeu, desentendrien

SUBJUNTIU PRESENT: desentengui, desentenguis, desentengui, desentenguem, desentengueu, desentenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentengués, desentenguessis, desentengués, desentenguéssim, desentenguéssiu, desentenguessin

IMPERATIU: desentén, desentengui, desentenguem, desenteneu, desentenguin

->desentenebrar

■desentenebrar

Part. sil.: des_en_te_ne_brar

[de entenebrar; 1a FONT: s. XV, Febrer]

v 1 tr Fer cessar d’estar entenebrat.

2 pron Cessar d’estar entenebrat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentenebrar

GERUNDI: desentenebrant

PARTICIPI: desentenebrat, desentenebrada, desentenebrats, desentenebrades

INDICATIU PRESENT: desentenebro, desentenebres, desentenebra, desentenebrem, desentenebreu, desentenebren

INDICATIU IMPERFET: desentenebrava, desentenebraves, desentenebrava, desentenebràvem, desentenebràveu, desentenebraven

INDICATIU PASSAT: desentenebrí, desentenebrares, desentenebrà, desentenebràrem, desentenebràreu, desentenebraren

INDICATIU FUTUR: desentenebraré, desentenebraràs, desentenebrarà, desentenebrarem, desentenebrareu, desentenebraran

INDICATIU CONDICIONAL: desentenebraria, desentenebraries, desentenebraria, desentenebraríem, desentenebraríeu, desentenebrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desentenebri, desentenebris, desentenebri, desentenebrem, desentenebreu, desentenebrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentenebrés, desentenebressis, desentenebrés, desentenebréssim, desentenebréssiu, desentenebressin

IMPERATIU: desentenebra, desentenebri, desentenebrem, desentenebreu, desentenebrin

->desentenebrir

■desentenebrir

Part. sil.: des_en_te_ne_brir

[de entenebrir; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr i pron Desentenebrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentenebrir

GERUNDI: desentenebrint

PARTICIPI: desentenebrit, desentenebrida, desentenebrits, desentenebrides

INDICATIU PRESENT: desentenebreixo, desentenebreixes, desentenebreix, desentenebrim, desentenebriu, desentenebreixen

INDICATIU IMPERFET: desentenebria, desentenebries, desentenebria, desentenebríem, desentenebríeu, desentenebrien

INDICATIU PASSAT: desentenebrí, desentenebrires, desentenebrí, desentenebrírem, desentenebríreu, desentenebriren

INDICATIU FUTUR: desentenebriré, desentenebriràs, desentenebrirà, desentenebrirem, desentenebrireu, desentenebriran

INDICATIU CONDICIONAL: desentenebriria, desentenebriries, desentenebriria, desentenebriríem, desentenebriríeu, desentenebririen

SUBJUNTIU PRESENT: desentenebreixi, desentenebreixis, desentenebreixi, desentenebrim, desentenebriu, desentenebreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentenebrís, desentenebrissis, desentenebrís, desentenebríssim, desentenebríssiu, desentenebrissin

IMPERATIU: desentenebreix, desentenebreixi, desentenebrim, desentenebriu, desentenebreixin

->desentenimentat

■desentenimentat -ada

Part. sil.: des_en_te_ni_men_tat

[de entenimentat]

adj No entenimentat.

->desenterbolir

■desenterbolir

Part. sil.: des_en_ter_bo_lir

[de enterbolir]

v 1 tr Fer cessar d’estar enterbolit.

2 pron Cessar d’estar enterbolit.

3 tr ALIM Clarificar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenterbolir

GERUNDI: desenterbolint

PARTICIPI: desenterbolit, desenterbolida, desenterbolits, desenterbolides

INDICATIU PRESENT: desenterboleixo, desenterboleixes, desenterboleix, desenterbolim, desenterboliu, desenterboleixen

INDICATIU IMPERFET: desenterbolia, desenterbolies, desenterbolia, desenterbolíem, desenterbolíeu, desenterbolien

INDICATIU PASSAT: desenterbolí, desenterbolires, desenterbolí, desenterbolírem, desenterbolíreu, desenterboliren

INDICATIU FUTUR: desenterboliré, desenterboliràs, desenterbolirà, desenterbolirem, desenterbolireu, desenterboliran

INDICATIU CONDICIONAL: desenterboliria, desenterboliries, desenterboliria, desenterboliríem, desenterboliríeu, desenterbolirien

SUBJUNTIU PRESENT: desenterboleixi, desenterboleixis, desenterboleixi, desenterbolim, desenterboliu, desenterboleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenterbolís, desenterbolissis, desenterbolís, desenterbolíssim, desenterbolíssiu, desenterbolissin

IMPERATIU: desenterboleix, desenterboleixi, desenterbolim, desenterboliu, desenterboleixin

->desenterrament

■desenterrament

Part. sil.: des_en_ter_ra_ment

[de desenterrar]

m Acció de desenterrar o de desenterrar-se.

->desenterramorts

■desenterramorts

Part. sil.: des_en_ter_ra_morts

[de desenterrar i mort²]

m i f Persona que diu mal dels morts.

->desenterrar

■desenterrar

Part. sil.: des_en_ter_rar

[de enterrar; 1a FONT: 1653, DTo.]

v 1 tr Treure de sota terra (allò que és enterrat). Desenterrar un mort, una àmfora.

2 tr fig 1 Treure de l’oblit. Desenterrar una teoria.

2 desenterrar morts Parlar inoportunament de coses passades i oblidades.

3 pron Sortir de terra, a flor de terra, allò que és sota terra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenterrar

GERUNDI: desenterrant

PARTICIPI: desenterrat, desenterrada, desenterrats, desenterrades

INDICATIU PRESENT: desenterro, desenterres, desenterra, desenterrem, desenterreu, desenterren

INDICATIU IMPERFET: desenterrava, desenterraves, desenterrava, desenterràvem, desenterràveu, desenterraven

INDICATIU PASSAT: desenterrí, desenterrares, desenterrà, desenterràrem, desenterràreu, desenterraren

INDICATIU FUTUR: desenterraré, desenterraràs, desenterrarà, desenterrarem, desenterrareu, desenterraran

INDICATIU CONDICIONAL: desenterraria, desenterraries, desenterraria, desenterraríem, desenterraríeu, desenterrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenterri, desenterris, desenterri, desenterrem, desenterreu, desenterrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenterrés, desenterressis, desenterrés, desenterréssim, desenterréssiu, desenterressin

IMPERATIU: desenterra, desenterri, desenterrem, desenterreu, desenterrin

->desentestar

■desentestar

Part. sil.: des_en_tes_tar

[de entestar]

v 1 tr Fer cessar d’estar entestat.

2 pron Cessar d’estar entestat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentestar

GERUNDI: desentestant

PARTICIPI: desentestat, desentestada, desentestats, desentestades

INDICATIU PRESENT: desentesto, desentestes, desentesta, desentestem, desentesteu, desentesten

INDICATIU IMPERFET: desentestava, desentestaves, desentestava, desentestàvem, desentestàveu, desentestaven

INDICATIU PASSAT: desentestí, desentestares, desentestà, desentestàrem, desentestàreu, desentestaren

INDICATIU FUTUR: desentestaré, desentestaràs, desentestarà, desentestarem, desentestareu, desentestaran

INDICATIU CONDICIONAL: desentestaria, desentestaries, desentestaria, desentestaríem, desentestaríeu, desentestarien

SUBJUNTIU PRESENT: desentesti, desentestis, desentesti, desentestem, desentesteu, desentestin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentestés, desentestessis, desentestés, desentestéssim, desentestéssiu, desentestessin

IMPERATIU: desentesta, desentesti, desentestem, desentesteu, desentestin

->desentonació

■desentonació

Part. sil.: des_en_to_na_ci_ó

[de desentonar]

f Manca d’entonació.

->desentonadament

■desentonadament

Part. sil.: des_en_to_na_da_ment

[de desentonat]

adv Fora de to.

->desentonar

■desentonar

Part. sil.: des_en_to_nar

[de entonar]

v intr 1 Separar-se del to degut, no entonar.

2 p ext Contrastar, algú o alguna cosa, d’una manera desagradable amb el conjunt de què forma part o amb allò amb què té qualsevol relació. Com desentona, entre aquella gent! Les sabates desentonen del vestit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentonar

GERUNDI: desentonant

PARTICIPI: desentonat, desentonada, desentonats, desentonades

INDICATIU PRESENT: desentono, desentones, desentona, desentonem, desentoneu, desentonen

INDICATIU IMPERFET: desentonava, desentonaves, desentonava, desentonàvem, desentonàveu, desentonaven

INDICATIU PASSAT: desentoní, desentonares, desentonà, desentonàrem, desentonàreu, desentonaren

INDICATIU FUTUR: desentonaré, desentonaràs, desentonarà, desentonarem, desentonareu, desentonaran

INDICATIU CONDICIONAL: desentonaria, desentonaries, desentonaria, desentonaríem, desentonaríeu, desentonarien

SUBJUNTIU PRESENT: desentoni, desentonis, desentoni, desentonem, desentoneu, desentonin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentonés, desentonessis, desentonés, desentonéssim, desentonéssiu, desentonessin

IMPERATIU: desentona, desentoni, desentonem, desentoneu, desentonin

->desentonat

■desentonat -ada

Part. sil.: des_en_to_nat

[de desentonar]

adj Fora de to.

->desentortolligar

■desentortolligar

Part. sil.: des_en_tor_to_lli_gar

[de entortolligar]

v 1 tr Fer cessar d’estar entortolligat.

2 pron Cessar d’estar entortolligat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentortolligar

GERUNDI: desentortolligant

PARTICIPI: desentortolligat, desentortolligada, desentortolligats, desentortolligades

INDICATIU PRESENT: desentortolligo, desentortolligues, desentortolliga, desentortolliguem, desentortolligueu, desentortolliguen

INDICATIU IMPERFET: desentortolligava, desentortolligaves, desentortolligava, desentortolligàvem, desentortolligàveu, desentortolligaven

INDICATIU PASSAT: desentortolliguí, desentortolligares, desentortolligà, desentortolligàrem, desentortolligàreu, desentortolligaren

INDICATIU FUTUR: desentortolligaré, desentortolligaràs, desentortolligarà, desentortolligarem, desentortolligareu, desentortolligaran

INDICATIU CONDICIONAL: desentortolligaria, desentortolligaries, desentortolligaria, desentortolligaríem, desentortolligaríeu, desentortolligarien

SUBJUNTIU PRESENT: desentortolligui, desentortolliguis, desentortolligui, desentortolliguem, desentortolligueu, desentortolliguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentortolligués, desentortolliguessis, desentortolligués, desentortolliguéssim, desentortolliguéssiu, desentortolliguessin

IMPERATIU: desentortolliga, desentortolligui, desentortolliguem, desentortolligueu, desentortolliguin

->desentossudir-se

■desentossudir-se

Part. sil.: des_en_tos_su_dir-se

[de entossudir-se]

v pron Cessar d’estar entossudit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentossudir

GERUNDI: desentossudint

PARTICIPI: desentossudit, desentossudida, desentossudits, desentossudides

INDICATIU PRESENT: desentossudeixo, desentossudeixes, desentossudeix, desentossudim, desentossudiu, desentossudeixen

INDICATIU IMPERFET: desentossudia, desentossudies, desentossudia, desentossudíem, desentossudíeu, desentossudien

INDICATIU PASSAT: desentossudí, desentossudires, desentossudí, desentossudírem, desentossudíreu, desentossudiren

INDICATIU FUTUR: desentossudiré, desentossudiràs, desentossudirà, desentossudirem, desentossudireu, desentossudiran

INDICATIU CONDICIONAL: desentossudiria, desentossudiries, desentossudiria, desentossudiríem, desentossudiríeu, desentossudirien

SUBJUNTIU PRESENT: desentossudeixi, desentossudeixis, desentossudeixi, desentossudim, desentossudiu, desentossudeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentossudís, desentossudissis, desentossudís, desentossudíssim, desentossudíssiu, desentossudissin

IMPERATIU: desentossudeix, desentossudeixi, desentossudim, desentossudiu, desentossudeixin

->desentrampar

■desentrampar

Part. sil.: des_en_tram_par

[de entrampar]

v 1 tr Fer cessar d’estar entrampat.

2 pron Cessar d’estar entrampat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentrampar

GERUNDI: desentrampant

PARTICIPI: desentrampat, desentrampada, desentrampats, desentrampades

INDICATIU PRESENT: desentrampo, desentrampes, desentrampa, desentrampem, desentrampeu, desentrampen

INDICATIU IMPERFET: desentrampava, desentrampaves, desentrampava, desentrampàvem, desentrampàveu, desentrampaven

INDICATIU PASSAT: desentrampí, desentrampares, desentrampà, desentrampàrem, desentrampàreu, desentramparen

INDICATIU FUTUR: desentramparé, desentramparàs, desentramparà, desentramparem, desentrampareu, desentramparan

INDICATIU CONDICIONAL: desentramparia, desentramparies, desentramparia, desentramparíem, desentramparíeu, desentramparien

SUBJUNTIU PRESENT: desentrampi, desentrampis, desentrampi, desentrampem, desentrampeu, desentrampin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentrampés, desentrampessis, desentrampés, desentrampéssim, desentrampéssiu, desentrampessin

IMPERATIU: desentrampa, desentrampi, desentrampem, desentrampeu, desentrampin

->desentranyar

■desentranyar

Part. sil.: des_en_tra_nyar

[de entranya]

v 1 tr 1 Arrencar les entranyes.

2 fig Desentranyar un misteri.

2 pron fig Despullar-se de tot per abnegació en favor d’algú. La filla, a les velleses de sa mare, es desentranyà per ajudar-la.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentranyar

GERUNDI: desentranyant

PARTICIPI: desentranyat, desentranyada, desentranyats, desentranyades

INDICATIU PRESENT: desentranyo, desentranyes, desentranya, desentranyem, desentranyeu, desentranyen

INDICATIU IMPERFET: desentranyava, desentranyaves, desentranyava, desentranyàvem, desentranyàveu, desentranyaven

INDICATIU PASSAT: desentranyí, desentranyares, desentranyà, desentranyàrem, desentranyàreu, desentranyaren

INDICATIU FUTUR: desentranyaré, desentranyaràs, desentranyarà, desentranyarem, desentranyareu, desentranyaran

INDICATIU CONDICIONAL: desentranyaria, desentranyaries, desentranyaria, desentranyaríem, desentranyaríeu, desentranyarien

SUBJUNTIU PRESENT: desentranyi, desentranyis, desentranyi, desentranyem, desentranyeu, desentranyin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentranyés, desentranyessis, desentranyés, desentranyéssim, desentranyéssiu, desentranyessin

IMPERATIU: desentranya, desentranyi, desentranyem, desentranyeu, desentranyin

->desentravessar

■desentravessar

Part. sil.: des_en_tra_ves_sar

[de entravessar]

v 1 tr Fer cessar d’estar entravessat.

2 pron Cessar d’estar entravessat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentravessar

GERUNDI: desentravessant

PARTICIPI: desentravessat, desentravessada, desentravessats, desentravessades

INDICATIU PRESENT: desentravesso, desentravesses, desentravessa, desentravessem, desentravesseu, desentravessen

INDICATIU IMPERFET: desentravessava, desentravessaves, desentravessava, desentravessàvem, desentravessàveu, desentravessaven

INDICATIU PASSAT: desentravessí, desentravessares, desentravessà, desentravessàrem, desentravessàreu, desentravessaren

INDICATIU FUTUR: desentravessaré, desentravessaràs, desentravessarà, desentravessarem, desentravessareu, desentravessaran

INDICATIU CONDICIONAL: desentravessaria, desentravessaries, desentravessaria, desentravessaríem, desentravessaríeu, desentravessarien

SUBJUNTIU PRESENT: desentravessi, desentravessis, desentravessi, desentravessem, desentravesseu, desentravessin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentravessés, desentravessessis, desentravessés, desentravesséssim, desentravesséssiu, desentravessessin

IMPERATIU: desentravessa, desentravessi, desentravessem, desentravesseu, desentravessin

->desentrecuixar

■desentrecuixar

Part. sil.: des_en_tre_cui_xar

[de entrecuixar]

v 1 intr Cessar d’entrecuixar.

2 pron Cessar d’estar entrecuixat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentrecuixar

GERUNDI: desentrecuixant

PARTICIPI: desentrecuixat, desentrecuixada, desentrecuixats, desentrecuixades

INDICATIU PRESENT: desentrecuixo, desentrecuixes, desentrecuixa, desentrecuixem, desentrecuixeu, desentrecuixen

INDICATIU IMPERFET: desentrecuixava, desentrecuixaves, desentrecuixava, desentrecuixàvem, desentrecuixàveu, desentrecuixaven

INDICATIU PASSAT: desentrecuixí, desentrecuixares, desentrecuixà, desentrecuixàrem, desentrecuixàreu, desentrecuixaren

INDICATIU FUTUR: desentrecuixaré, desentrecuixaràs, desentrecuixarà, desentrecuixarem, desentrecuixareu, desentrecuixaran

INDICATIU CONDICIONAL: desentrecuixaria, desentrecuixaries, desentrecuixaria, desentrecuixaríem, desentrecuixaríeu, desentrecuixarien

SUBJUNTIU PRESENT: desentrecuixi, desentrecuixis, desentrecuixi, desentrecuixem, desentrecuixeu, desentrecuixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentrecuixés, desentrecuixessis, desentrecuixés, desentrecuixéssim, desentrecuixéssiu, desentrecuixessin

IMPERATIU: desentrecuixa, desentrecuixi, desentrecuixem, desentrecuixeu, desentrecuixin

->desentrellar

■desentrellar

Part. sil.: des_en_tre_llar

[de entrellat]

v tr Descobrir, veure clar, l’entrellat d’una cosa que apareix confusa, penetrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentrellar

GERUNDI: desentrellant

PARTICIPI: desentrellat, desentrellada, desentrellats, desentrellades

INDICATIU PRESENT: desentrello, desentrelles, desentrella, desentrellem, desentrelleu, desentrellen

INDICATIU IMPERFET: desentrellava, desentrellaves, desentrellava, desentrellàvem, desentrellàveu, desentrellaven

INDICATIU PASSAT: desentrellí, desentrellares, desentrellà, desentrellàrem, desentrellàreu, desentrellaren

INDICATIU FUTUR: desentrellaré, desentrellaràs, desentrellarà, desentrellarem, desentrellareu, desentrellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desentrellaria, desentrellaries, desentrellaria, desentrellaríem, desentrellaríeu, desentrellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desentrelli, desentrellis, desentrelli, desentrellem, desentrelleu, desentrellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentrellés, desentrellessis, desentrellés, desentrelléssim, desentrelléssiu, desentrellessin

IMPERATIU: desentrella, desentrelli, desentrellem, desentrelleu, desentrellin

->desentrenament

■desentrenament

Part. sil.: des_en_tre_na_ment

[de desentrenar]

m Mancança d’entrenament.

->desentrenar

■desentrenar

Part. sil.: des_en_tre_nar

[de entrenar]

v 1 tr Fer perdre l’entrenament.

2 pron Perdre l’entrenament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentrenar

GERUNDI: desentrenant

PARTICIPI: desentrenat, desentrenada, desentrenats, desentrenades

INDICATIU PRESENT: desentreno, desentrenes, desentrena, desentrenem, desentreneu, desentrenen

INDICATIU IMPERFET: desentrenava, desentrenaves, desentrenava, desentrenàvem, desentrenàveu, desentrenaven

INDICATIU PASSAT: desentrení, desentrenares, desentrenà, desentrenàrem, desentrenàreu, desentrenaren

INDICATIU FUTUR: desentrenaré, desentrenaràs, desentrenarà, desentrenarem, desentrenareu, desentrenaran

INDICATIU CONDICIONAL: desentrenaria, desentrenaries, desentrenaria, desentrenaríem, desentrenaríeu, desentrenarien

SUBJUNTIU PRESENT: desentreni, desentrenis, desentreni, desentrenem, desentreneu, desentrenin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentrenés, desentrenessis, desentrenés, desentrenéssim, desentrenéssiu, desentrenessin

IMPERATIU: desentrena, desentreni, desentrenem, desentreneu, desentrenin

->desentrenat

■desentrenat -ada

Part. sil.: des_en_tre_nat

[de desentrenar]

adj Mancat d’entrenament.

->desentristir

■desentristir

Part. sil.: des_en_tris_tir

[de entristir; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 tr Fer cessar d’estar trist.

2 pron Cessar d’estar trist.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentristir

GERUNDI: desentristint

PARTICIPI: desentristit, desentristida, desentristits, desentristides

INDICATIU PRESENT: desentristeixo, desentristeixes, desentristeix, desentristim, desentristiu, desentristeixen

INDICATIU IMPERFET: desentristia, desentristies, desentristia, desentristíem, desentristíeu, desentristien

INDICATIU PASSAT: desentristí, desentristires, desentristí, desentristírem, desentristíreu, desentristiren

INDICATIU FUTUR: desentristiré, desentristiràs, desentristirà, desentristirem, desentristireu, desentristiran

INDICATIU CONDICIONAL: desentristiria, desentristiries, desentristiria, desentristiríem, desentristiríeu, desentristirien

SUBJUNTIU PRESENT: desentristeixi, desentristeixis, desentristeixi, desentristim, desentristiu, desentristeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentristís, desentristissis, desentristís, desentristíssim, desentristíssiu, desentristissin

IMPERATIU: desentristeix, desentristeixi, desentristim, desentristiu, desentristeixin

->desentronitzar

■desentronitzar

Part. sil.: des_en_tro_nit_zar

[de entronitzar]

v tr Desposseir (algú) de la sobirania, de la preeminència, de l’autoritat que tenia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentronitzar

GERUNDI: desentronitzant

PARTICIPI: desentronitzat, desentronitzada, desentronitzats, desentronitzades

INDICATIU PRESENT: desentronitzo, desentronitzes, desentronitza, desentronitzem, desentronitzeu, desentronitzen

INDICATIU IMPERFET: desentronitzava, desentronitzaves, desentronitzava, desentronitzàvem, desentronitzàveu, desentronitzaven

INDICATIU PASSAT: desentronitzí, desentronitzares, desentronitzà, desentronitzàrem, desentronitzàreu, desentronitzaren

INDICATIU FUTUR: desentronitzaré, desentronitzaràs, desentronitzarà, desentronitzarem, desentronitzareu, desentronitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desentronitzaria, desentronitzaries, desentronitzaria, desentronitzaríem, desentronitzaríeu, desentronitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desentronitzi, desentronitzis, desentronitzi, desentronitzem, desentronitzeu, desentronitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentronitzés, desentronitzessis, desentronitzés, desentronitzéssim, desentronitzéssiu, desentronitzessin

IMPERATIU: desentronitza, desentronitzi, desentronitzem, desentronitzeu, desentronitzin

->desentrullar

■desentrullar

Part. sil.: des_en_tru_llar

[de entrullar]

v tr Treure l’oli, el vi, del trull.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentrullar

GERUNDI: desentrullant

PARTICIPI: desentrullat, desentrullada, desentrullats, desentrullades

INDICATIU PRESENT: desentrullo, desentrulles, desentrulla, desentrullem, desentrulleu, desentrullen

INDICATIU IMPERFET: desentrullava, desentrullaves, desentrullava, desentrullàvem, desentrullàveu, desentrullaven

INDICATIU PASSAT: desentrullí, desentrullares, desentrullà, desentrullàrem, desentrullàreu, desentrullaren

INDICATIU FUTUR: desentrullaré, desentrullaràs, desentrullarà, desentrullarem, desentrullareu, desentrullaran

INDICATIU CONDICIONAL: desentrullaria, desentrullaries, desentrullaria, desentrullaríem, desentrullaríeu, desentrullarien

SUBJUNTIU PRESENT: desentrulli, desentrullis, desentrulli, desentrullem, desentrulleu, desentrullin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentrullés, desentrullessis, desentrullés, desentrulléssim, desentrulléssiu, desentrullessin

IMPERATIU: desentrulla, desentrulli, desentrullem, desentrulleu, desentrullin

->desentumir

■desentumir

Part. sil.: des_en_tu_mir

[de entumir; 1a FONT: s. XX, Oller]

v 1 tr Fer cessar d’estar entumit.

2 pron Cessar d’estar entumit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentumir

GERUNDI: desentumint

PARTICIPI: desentumit, desentumida, desentumits, desentumides

INDICATIU PRESENT: desentumeixo, desentumeixes, desentumeix, desentumim, desentumiu, desentumeixen

INDICATIU IMPERFET: desentumia, desentumies, desentumia, desentumíem, desentumíeu, desentumien

INDICATIU PASSAT: desentumí, desentumires, desentumí, desentumírem, desentumíreu, desentumiren

INDICATIU FUTUR: desentumiré, desentumiràs, desentumirà, desentumirem, desentumireu, desentumiran

INDICATIU CONDICIONAL: desentumiria, desentumiries, desentumiria, desentumiríem, desentumiríeu, desentumirien

SUBJUNTIU PRESENT: desentumeixi, desentumeixis, desentumeixi, desentumim, desentumiu, desentumeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentumís, desentumissis, desentumís, desentumíssim, desentumíssiu, desentumissin

IMPERATIU: desentumeix, desentumeixi, desentumim, desentumiu, desentumeixin

->desentusiasmar

■desentusiasmar

Part. sil.: des_en_tu_si_as_mar

[de entusiasmar]

v 1 tr Llevar l’entusiasme.

2 pron Perdre l’entusiasme.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desentusiasmar

GERUNDI: desentusiasmant

PARTICIPI: desentusiasmat, desentusiasmada, desentusiasmats, desentusiasmades

INDICATIU PRESENT: desentusiasmo, desentusiasmes, desentusiasma, desentusiasmem, desentusiasmeu, desentusiasmen

INDICATIU IMPERFET: desentusiasmava, desentusiasmaves, desentusiasmava, desentusiasmàvem, desentusiasmàveu, desentusiasmaven

INDICATIU PASSAT: desentusiasmí, desentusiasmares, desentusiasmà, desentusiasmàrem, desentusiasmàreu, desentusiasmaren

INDICATIU FUTUR: desentusiasmaré, desentusiasmaràs, desentusiasmarà, desentusiasmarem, desentusiasmareu, desentusiasmaran

INDICATIU CONDICIONAL: desentusiasmaria, desentusiasmaries, desentusiasmaria, desentusiasmaríem, desentusiasmaríeu, desentusiasmarien

SUBJUNTIU PRESENT: desentusiasmi, desentusiasmis, desentusiasmi, desentusiasmem, desentusiasmeu, desentusiasmin

SUBJUNTIU IMPERFET: desentusiasmés, desentusiasmessis, desentusiasmés, desentusiasméssim, desentusiasméssiu, desentusiasmessin

IMPERATIU: desentusiasma, desentusiasmi, desentusiasmem, desentusiasmeu, desentusiasmin

->desenuig

■desenuig

Part. sil.: des_e_nuig

[de desenutjar]

[pl -uigs o -utjos] m 1 Acció de desenutjar o de desenutjar-se;

2 l’efecte.

->desenutjar

■desenutjar

Part. sil.: des_e_nut_jar

[de enutjar; 1a FONT: 1250]

v 1 tr Fer cessar d’estar enutjat.

2 pron Cessar d’estar enutjat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenutjar

GERUNDI: desenutjant

PARTICIPI: desenutjat, desenutjada, desenutjats, desenutjades

INDICATIU PRESENT: desenutjo, desenutges, desenutja, desenutgem, desenutgeu, desenutgen

INDICATIU IMPERFET: desenutjava, desenutjaves, desenutjava, desenutjàvem, desenutjàveu, desenutjaven

INDICATIU PASSAT: desenutgí, desenutjares, desenutjà, desenutjàrem, desenutjàreu, desenutjaren

INDICATIU FUTUR: desenutjaré, desenutjaràs, desenutjarà, desenutjarem, desenutjareu, desenutjaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenutjaria, desenutjaries, desenutjaria, desenutjaríem, desenutjaríeu, desenutjarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenutgi, desenutgis, desenutgi, desenutgem, desenutgeu, desenutgin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenutgés, desenutgessis, desenutgés, desenutgéssim, desenutgéssiu, desenutgessin

IMPERATIU: desenutja, desenutgi, desenutgem, desenutgeu, desenutgin

->desenvalisar

■desenvalisar

Part. sil.: des_en_va_li_sar

[de envalisar]

v tr Treure (una cosa) de la valisa on és posada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenvalisar

GERUNDI: desenvalisant

PARTICIPI: desenvalisat, desenvalisada, desenvalisats, desenvalisades

INDICATIU PRESENT: desenvaliso, desenvalises, desenvalisa, desenvalisem, desenvaliseu, desenvalisen

INDICATIU IMPERFET: desenvalisava, desenvalisaves, desenvalisava, desenvalisàvem, desenvalisàveu, desenvalisaven

INDICATIU PASSAT: desenvalisí, desenvalisares, desenvalisà, desenvalisàrem, desenvalisàreu, desenvalisaren

INDICATIU FUTUR: desenvalisaré, desenvalisaràs, desenvalisarà, desenvalisarem, desenvalisareu, desenvalisaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenvalisaria, desenvalisaries, desenvalisaria, desenvalisaríem, desenvalisaríeu, desenvalisarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenvalisi, desenvalisis, desenvalisi, desenvalisem, desenvaliseu, desenvalisin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenvalisés, desenvalisessis, desenvalisés, desenvaliséssim, desenvaliséssiu, desenvalisessin

IMPERATIU: desenvalisa, desenvalisi, desenvalisem, desenvaliseu, desenvalisin

->desenvelar

■desenvelar

Part. sil.: des_en_ve_lar

Hom.: desembalar

[de envelar¹]

v 1 tr Fer cessar d’estar envelat.

2 pron Treure’s el vel.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenvelar

GERUNDI: desenvelant

PARTICIPI: desenvelat, desenvelada, desenvelats, desenvelades

INDICATIU PRESENT: desenvelo, desenveles, desenvela, desenvelem, desenveleu, desenvelen

INDICATIU IMPERFET: desenvelava, desenvelaves, desenvelava, desenvelàvem, desenvelàveu, desenvelaven

INDICATIU PASSAT: desenvelí, desenvelares, desenvelà, desenvelàrem, desenvelàreu, desenvelaren

INDICATIU FUTUR: desenvelaré, desenvelaràs, desenvelarà, desenvelarem, desenvelareu, desenvelaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenvelaria, desenvelaries, desenvelaria, desenvelaríem, desenvelaríeu, desenvelarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenveli, desenvelis, desenveli, desenvelem, desenveleu, desenvelin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenvelés, desenvelessis, desenvelés, desenveléssim, desenveléssiu, desenvelessin

IMPERATIU: desenvela, desenveli, desenvelem, desenveleu, desenvelin

->desenvergar

■desenvergar

Part. sil.: des_en_ver_gar

Hom.: desembargar

[de envergar]

v tr Fer cessar d’estar envergada (una vela).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenvergar

GERUNDI: desenvergant

PARTICIPI: desenvergat, desenvergada, desenvergats, desenvergades

INDICATIU PRESENT: desenvergo, desenvergues, desenverga, desenverguem, desenvergueu, desenverguen

INDICATIU IMPERFET: desenvergava, desenvergaves, desenvergava, desenvergàvem, desenvergàveu, desenvergaven

INDICATIU PASSAT: desenverguí, desenvergares, desenvergà, desenvergàrem, desenvergàreu, desenvergaren

INDICATIU FUTUR: desenvergaré, desenvergaràs, desenvergarà, desenvergarem, desenvergareu, desenvergaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenvergaria, desenvergaries, desenvergaria, desenvergaríem, desenvergaríeu, desenvergarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenvergui, desenverguis, desenvergui, desenverguem, desenvergueu, desenverguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenvergués, desenverguessis, desenvergués, desenverguéssim, desenverguéssiu, desenverguessin

IMPERATIU: desenverga, desenvergui, desenverguem, desenvergueu, desenverguin

->desenverinar

■desenverinar

Part. sil.: des_en_ve_ri_nar

[de enverinar]

v tr Fer cessar d’estar enverinat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenverinar

GERUNDI: desenverinant

PARTICIPI: desenverinat, desenverinada, desenverinats, desenverinades

INDICATIU PRESENT: desenverino, desenverines, desenverina, desenverinem, desenverineu, desenverinen

INDICATIU IMPERFET: desenverinava, desenverinaves, desenverinava, desenverinàvem, desenverinàveu, desenverinaven

INDICATIU PASSAT: desenveriní, desenverinares, desenverinà, desenverinàrem, desenverinàreu, desenverinaren

INDICATIU FUTUR: desenverinaré, desenverinaràs, desenverinarà, desenverinarem, desenverinareu, desenverinaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenverinaria, desenverinaries, desenverinaria, desenverinaríem, desenverinaríeu, desenverinarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenverini, desenverinis, desenverini, desenverinem, desenverineu, desenverinin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenverinés, desenverinessis, desenverinés, desenverinéssim, desenverinéssiu, desenverinessin

IMPERATIU: desenverina, desenverini, desenverinem, desenverineu, desenverinin

->desenvernissar

■desenvernissar

Part. sil.: des_en_ver_nis_sar

[de envernissar]

v 1 tr Treure el vernís (a una cosa envernissada).

2 pron Perdre el vernís una cosa envernissada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenvernissar

GERUNDI: desenvernissant

PARTICIPI: desenvernissat, desenvernissada, desenvernissats, desenvernissades

INDICATIU PRESENT: desenvernisso, desenvernisses, desenvernissa, desenvernissem, desenvernisseu, desenvernissen

INDICATIU IMPERFET: desenvernissava, desenvernissaves, desenvernissava, desenvernissàvem, desenvernissàveu, desenvernissaven

INDICATIU PASSAT: desenvernissí, desenvernissares, desenvernissà, desenvernissàrem, desenvernissàreu, desenvernissaren

INDICATIU FUTUR: desenvernissaré, desenvernissaràs, desenvernissarà, desenvernissarem, desenvernissareu, desenvernissaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenvernissaria, desenvernissaries, desenvernissaria, desenvernissaríem, desenvernissaríeu, desenvernissarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenvernissi, desenvernissis, desenvernissi, desenvernissem, desenvernisseu, desenvernissin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenvernissés, desenvernissessis, desenvernissés, desenvernisséssim, desenvernisséssiu, desenvernissessin

IMPERATIU: desenvernissa, desenvernissi, desenvernissem, desenvernisseu, desenvernissin

->desenvescar

■desenvescar

Part. sil.: des_en_ves_car

[de envescar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 tr Fer cessar d’estar envescat.

2 pron Cessar d’estar envescat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenvescar

GERUNDI: desenvescant

PARTICIPI: desenvescat, desenvescada, desenvescats, desenvescades

INDICATIU PRESENT: desenvesco, desenvesques, desenvesca, desenvesquem, desenvesqueu, desenvesquen

INDICATIU IMPERFET: desenvescava, desenvescaves, desenvescava, desenvescàvem, desenvescàveu, desenvescaven

INDICATIU PASSAT: desenvesquí, desenvescares, desenvescà, desenvescàrem, desenvescàreu, desenvescaren

INDICATIU FUTUR: desenvescaré, desenvescaràs, desenvescarà, desenvescarem, desenvescareu, desenvescaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenvescaria, desenvescaries, desenvescaria, desenvescaríem, desenvescaríeu, desenvescarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenvesqui, desenvesquis, desenvesqui, desenvesquem, desenvesqueu, desenvesquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenvesqués, desenvesquessis, desenvesqués, desenvesquéssim, desenvesquéssiu, desenvesquessin

IMPERATIU: desenvesca, desenvesqui, desenvesquem, desenvesqueu, desenvesquin

->desenvitricollar

■desenvitricollar

Part. sil.: des_en_vi_tri_co_llar

[de envitricollar]

v tr Fer cessar d’estar envitricollat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenvitricollar

GERUNDI: desenvitricollant

PARTICIPI: desenvitricollat, desenvitricollada, desenvitricollats, desenvitricollades

INDICATIU PRESENT: desenvitricollo, desenvitricolles, desenvitricolla, desenvitricollem, desenvitricolleu, desenvitricollen

INDICATIU IMPERFET: desenvitricollava, desenvitricollaves, desenvitricollava, desenvitricollàvem, desenvitricollàveu, desenvitricollaven

INDICATIU PASSAT: desenvitricollí, desenvitricollares, desenvitricollà, desenvitricollàrem, desenvitricollàreu, desenvitricollaren

INDICATIU FUTUR: desenvitricollaré, desenvitricollaràs, desenvitricollarà, desenvitricollarem, desenvitricollareu, desenvitricollaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenvitricollaria, desenvitricollaries, desenvitricollaria, desenvitricollaríem, desenvitricollaríeu, desenvitricollarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenvitricolli, desenvitricollis, desenvitricolli, desenvitricollem, desenvitricolleu, desenvitricollin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenvitricollés, desenvitricollessis, desenvitricollés, desenvitricolléssim, desenvitricolléssiu, desenvitricollessin

IMPERATIU: desenvitricolla, desenvitricolli, desenvitricollem, desenvitricolleu, desenvitricollin

->desenvolupable

■desenvolupable

Part. sil.: des_en_vo_lu_pa_ble

[de desenvolupar]

adj Susceptible d’ésser desenvolupat.

->desenvolupament

■desenvolupament

Part. sil.: des_en_vo_lu_pa_ment

[de desenvolupar]

m 1 1 Acció de desenvolupar o de desenvolupar-se;

2 l’efecte.

2 ECON Procés mitjançant el qual hom varia les condicions naturals del creixement econòmic d’una àrea determinada i provoca un augment considerable de la renda total i una distribució millor d’aquesta renda.

3 EMBRIOL Conjunt de processos que condueixen a la formació d’un individu complet a partir de l’ou fecundat. Desenvolupament embrionari.

4 MICROB Mena de desenvolupament de certs bacteris que sintetitzen defectuosament una paret cel·lular.

5 MAT Operació consistent a desplegar sobre un mateix pla els elements successius d’una superfície desenvolupada.

->desenvolupar

■desenvolupar

Part. sil.: des_en_vo_lu_par

[de envolupar; 1a FONT: s. XV, Curial]

v 1 1 tr Fer cessar d’estar envolupat.

2 pron Cessar d’estar envolupat.

3 tr MAT Fer un desenvolupament.

2 1 tr Fer activa alguna cosa latent, promoure la naixença o la creixença d’alguna cosa. Aquest motor desenvolupa una potència de deu cavalls.

2 pron Desenvolupar-se una planta.

3 1 tr Fer passar (alguna cosa) per una sèrie d’estats successius cadascun dels quals és preparatori de l’immediat següent, fer-la canviar gradualment d’un estat a un altre de més perfecte, de més complex. L’estudi desenvolupa l’enteniment. Desenvolupar la indústria.

2 pron La Xina es desenvolupa molt ràpidament.

4 tr Realitzar, dur a terme (un pla, un programa, un projecte). Les ONG desenvolupen tasques assistencials i humanitàries.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenvolupar

GERUNDI: desenvolupant

PARTICIPI: desenvolupat, desenvolupada, desenvolupats, desenvolupades

INDICATIU PRESENT: desenvolupo, desenvolupes, desenvolupa, desenvolupem, desenvolupeu, desenvolupen

INDICATIU IMPERFET: desenvolupava, desenvolupaves, desenvolupava, desenvolupàvem, desenvolupàveu, desenvolupaven

INDICATIU PASSAT: desenvolupí, desenvolupares, desenvolupà, desenvolupàrem, desenvolupàreu, desenvoluparen

INDICATIU FUTUR: desenvoluparé, desenvoluparàs, desenvoluparà, desenvoluparem, desenvolupareu, desenvoluparan

INDICATIU CONDICIONAL: desenvoluparia, desenvoluparies, desenvoluparia, desenvoluparíem, desenvoluparíeu, desenvoluparien

SUBJUNTIU PRESENT: desenvolupi, desenvolupis, desenvolupi, desenvolupem, desenvolupeu, desenvolupin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenvolupés, desenvolupessis, desenvolupés, desenvolupéssim, desenvolupéssiu, desenvolupessin

IMPERATIU: desenvolupa, desenvolupi, desenvolupem, desenvolupeu, desenvolupin

->desenyorar

■desenyorar

Part. sil.: des_e_nyo_rar

[de enyorar]

v 1 tr Fer cessar d’estar enyorat.

2 pron Cessar d’estar enyorat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenyorar

GERUNDI: desenyorant

PARTICIPI: desenyorat, desenyorada, desenyorats, desenyorades

INDICATIU PRESENT: desenyoro, desenyores, desenyora, desenyorem, desenyoreu, desenyoren

INDICATIU IMPERFET: desenyorava, desenyoraves, desenyorava, desenyoràvem, desenyoràveu, desenyoraven

INDICATIU PASSAT: desenyorí, desenyorares, desenyorà, desenyoràrem, desenyoràreu, desenyoraren

INDICATIU FUTUR: desenyoraré, desenyoraràs, desenyorarà, desenyorarem, desenyorareu, desenyoraran

INDICATIU CONDICIONAL: desenyoraria, desenyoraries, desenyoraria, desenyoraríem, desenyoraríeu, desenyorarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenyori, desenyoris, desenyori, desenyorem, desenyoreu, desenyorin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenyorés, desenyoressis, desenyorés, desenyoréssim, desenyoréssiu, desenyoressin

IMPERATIU: desenyora, desenyori, desenyorem, desenyoreu, desenyorin

->desequilibrar

■desequilibrar

Part. sil.: des_e_qui_li_brar

[de desequilibri]

v 1 tr Fer cessar d’estar equilibrat.

2 pron Cessar d’estar equilibrat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desequilibrar

GERUNDI: desequilibrant

PARTICIPI: desequilibrat, desequilibrada, desequilibrats, desequilibrades

INDICATIU PRESENT: desequilibro, desequilibres, desequilibra, desequilibrem, desequilibreu, desequilibren

INDICATIU IMPERFET: desequilibrava, desequilibraves, desequilibrava, desequilibràvem, desequilibràveu, desequilibraven

INDICATIU PASSAT: desequilibrí, desequilibrares, desequilibrà, desequilibràrem, desequilibràreu, desequilibraren

INDICATIU FUTUR: desequilibraré, desequilibraràs, desequilibrarà, desequilibrarem, desequilibrareu, desequilibraran

INDICATIU CONDICIONAL: desequilibraria, desequilibraries, desequilibraria, desequilibraríem, desequilibraríeu, desequilibrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desequilibri, desequilibris, desequilibri, desequilibrem, desequilibreu, desequilibrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desequilibrés, desequilibressis, desequilibrés, desequilibréssim, desequilibréssiu, desequilibressin

IMPERATIU: desequilibra, desequilibri, desequilibrem, desequilibreu, desequilibrin

->desequilibrat

■desequilibrat -ada

Part. sil.: des_e_qui_li_brat

[de desequilibrar]

1 adj Mancat d’equilibri.

2 adj i m i f Dit de la persona afectada de desequilibri.

3 adj ELECTROT Dit dels sistemes polifàsics en què les intensitats de les diferents fases no tenen el mateix valor.

->desequilibri

■desequilibri

Part. sil.: des_e_qui_li_bri

[de equilibri]

m 1 Manca d’equilibri.

2 ECON Situació d’un sistema en el qual les magnituds econòmiques no s’han compensat mútuament i hi ha una tendència a la variació, en el temps, de les variables endògenes al sistema.

->deserció

■deserció

Part. sil.: de_ser_ci_ó

[del ll. desertio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XVII]

f 1 Acció de desertar.

2 1 DR PEN i DR MIL Delicte que comet el militar o el mariner que abandona il·legalment el cos del qual forma part o l’establiment on és afectat.

2 DR PROC Abandó que fa un litigant o un processat d’una apel·lació o d’un recurs.

->desermar

■desermar

Part. sil.: des_er_mar

Hom.: desarmar

[de erm; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr AGR Rompre un tros de terra erma per conrear-la.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desermar

GERUNDI: desermant

PARTICIPI: desermat, desermada, desermats, desermades

INDICATIU PRESENT: desermo, desermes, deserma, desermem, desermeu, desermen

INDICATIU IMPERFET: desermava, desermaves, desermava, desermàvem, desermàveu, desermaven

INDICATIU PASSAT: desermí, desermares, desermà, desermàrem, desermàreu, desermaren

INDICATIU FUTUR: desermaré, desermaràs, desermarà, desermarem, desermareu, desermaran

INDICATIU CONDICIONAL: desermaria, desermaries, desermaria, desermaríem, desermaríeu, desermarien

SUBJUNTIU PRESENT: desermi, desermis, desermi, desermem, desermeu, desermin

SUBJUNTIU IMPERFET: desermés, desermessis, desermés, deserméssim, deserméssiu, desermessin

IMPERATIU: deserma, desermi, desermem, desermeu, desermin

->desert

■desert -a

[del ll. desertus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj Deshabitat, sense trànsit. L’espai desert de la ratlla d’Aragó. La plaça era deserta.

2 m Lloc inhabitat.

3 m hiperb Allò era un desert: érem quatre de comptats.

4 m esp GEOG Regió generalment deshabitada a causa de les dificultats del medi.

5 m HIST ECL Nom donat a uns determinats ermitatges, convents i monestirs d’alguns ordes religiosos situats en despoblat.

6 clamar (o predicar) en el desert Exclamar-se enmig de la indiferència.

7 pares del desert CRIST Nom amb què són coneguts una sèrie d’anacoretes antics que configuraren una espiritualitat de recolliment, renúncia al món i penitència, els ensenyaments dels quals han estat recollits sobretot en forma d’apotegmes.

8 predicar en el desert Esforçar-se inútilment a convèncer la gent o algú d’una cosa justa o raonable.

2 adj 1 Dit de la subhasta, del concurs, als quals no concorre ningú.

2 Dit del premi que no és adjudicat perquè no s’hi han presentat aspirants o perquè hom no troba prou mèrit en els presentats.

3 adj DR Dit de l’apel·lació interposada però no formalitzada pel recurrent.

->desertar

■desertar

[de desert; 1a FONT: s. XIV]

v 1 1 tr Abandonar un lloc, un partit, una causa, etc., que hom té el deure de no abandonar.

2 intr Ha desertat del partit, de l’exèrcit.

2 abs DR PEN i DR MIL Fer deserció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desertar

GERUNDI: desertant

PARTICIPI: desertat, desertada, desertats, desertades

INDICATIU PRESENT: deserto, desertes, deserta, desertem, deserteu, deserten

INDICATIU IMPERFET: desertava, desertaves, desertava, desertàvem, desertàveu, desertaven

INDICATIU PASSAT: desertí, desertares, desertà, desertàrem, desertàreu, desertaren

INDICATIU FUTUR: desertaré, desertaràs, desertarà, desertarem, desertareu, desertaran

INDICATIU CONDICIONAL: desertaria, desertaries, desertaria, desertaríem, desertaríeu, desertarien

SUBJUNTIU PRESENT: deserti, desertis, deserti, desertem, deserteu, desertin

SUBJUNTIU IMPERFET: desertés, desertessis, desertés, desertéssim, desertéssiu, desertessin

IMPERATIU: deserta, deserti, desertem, deserteu, desertin

->desèrtic

■desèrtic -a

[de desert]

adj 1 Relatiu o pertanyent al desert.

2 Que presenta característiques de desert.

->desertícola

desertícola

[del ll. desertus ‘desert’ i -cola]

adj BOT i ZOOL Dit de la flora i la fauna pròpies de les zones desèrtiques.

->desertificació

■desertificació

Part. sil.: de_ser_ti_fi_ca_ci_ó

[de desertificar]

f ECOL 1 Acció de desertificar o de desertificar-se;

2 l’efecte.

->desertificar

desertificar

Cp. desertitzar

[de desert]

v tr ECOL Transformar un territori en desert per causes humanes, com els incendis provocats, males pràctiques agrícoles, la sobrepastura, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desertificar

GERUNDI: desertificant

PARTICIPI: desertificat, desertificada, desertificats, desertificades

INDICATIU PRESENT: desertifico, desertifiques, desertifica, desertifiquem, desertifiqueu, desertifiquen

INDICATIU IMPERFET: desertificava, desertificaves, desertificava, desertificàvem, desertificàveu, desertificaven

INDICATIU PASSAT: desertifiquí, desertificares, desertificà, desertificàrem, desertificàreu, desertificaren

INDICATIU FUTUR: desertificaré, desertificaràs, desertificarà, desertificarem, desertificareu, desertificaran

INDICATIU CONDICIONAL: desertificaria, desertificaries, desertificaria, desertificaríem, desertificaríeu, desertificarien

SUBJUNTIU PRESENT: desertifiqui, desertifiquis, desertifiqui, desertifiquem, desertifiqueu, desertifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desertifiqués, desertifiquessis, desertifiqués, desertifiquéssim, desertifiquéssiu, desertifiquessin

IMPERATIU: desertifica, desertifiqui, desertifiquem, desertifiqueu, desertifiquin

->desertització

■desertització

Part. sil.: de_ser_tit_za_ci_ó

[de desertitzar]

f ECOL 1 Acció de desertitzar o de desertitzar-se;

2 l’efecte.

->desertitzar

■desertitzar

Cp. desertificar

[de desert]

v ECOL 1 tr Transformar, per un procés natural, una regió semiàrida o humida en àrida.

2 pron Aquestes planes s’han desertitzat en pocs anys.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desertitzar

GERUNDI: desertitzant

PARTICIPI: desertitzat, desertitzada, desertitzats, desertitzades

INDICATIU PRESENT: desertitzo, desertitzes, desertitza, desertitzem, desertitzeu, desertitzen

INDICATIU IMPERFET: desertitzava, desertitzaves, desertitzava, desertitzàvem, desertitzàveu, desertitzaven

INDICATIU PASSAT: desertitzí, desertitzares, desertitzà, desertitzàrem, desertitzàreu, desertitzaren

INDICATIU FUTUR: desertitzaré, desertitzaràs, desertitzarà, desertitzarem, desertitzareu, desertitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desertitzaria, desertitzaries, desertitzaria, desertitzaríem, desertitzaríeu, desertitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desertitzi, desertitzis, desertitzi, desertitzem, desertitzeu, desertitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desertitzés, desertitzessis, desertitzés, desertitzéssim, desertitzéssiu, desertitzessin

IMPERATIU: desertitza, desertitzi, desertitzem, desertitzeu, desertitzin

->desertívol

■desertívol -a

[de desertar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Que deserta.

->desertor

■desertor -a

[del fr. déserteur, íd.; 1a FONT: s. XIII]

adj i m i f Que deserta.

->desescumar

■desescumar

Part. sil.: des_es_cu_mar

[de escuma; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr escumar 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desescumar

GERUNDI: desescumant

PARTICIPI: desescumat, desescumada, desescumats, desescumades

INDICATIU PRESENT: desescumo, desescumes, desescuma, desescumem, desescumeu, desescumen

INDICATIU IMPERFET: desescumava, desescumaves, desescumava, desescumàvem, desescumàveu, desescumaven

INDICATIU PASSAT: desescumí, desescumares, desescumà, desescumàrem, desescumàreu, desescumaren

INDICATIU FUTUR: desescumaré, desescumaràs, desescumarà, desescumarem, desescumareu, desescumaran

INDICATIU CONDICIONAL: desescumaria, desescumaries, desescumaria, desescumaríem, desescumaríeu, desescumarien

SUBJUNTIU PRESENT: desescumi, desescumis, desescumi, desescumem, desescumeu, desescumin

SUBJUNTIU IMPERFET: desescumés, desescumessis, desescumés, desescuméssim, desescuméssiu, desescumessin

IMPERATIU: desescuma, desescumi, desescumem, desescumeu, desescumin

->desesma

■desesma

Part. sil.: des_es_ma

[de esma; 1a FONT: s. XX, Carner]

f Manca d’esma.

->desesmar

■desesmar

Part. sil.: des_es_mar

[de desesma]

v 1 tr Fer perdre l’esma.

2 pron Perdre l’esma.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desesmar

GERUNDI: desesmant

PARTICIPI: desesmat, desesmada, desesmats, desesmades

INDICATIU PRESENT: desesmo, desesmes, desesma, desesmem, desesmeu, desesmen

INDICATIU IMPERFET: desesmava, desesmaves, desesmava, desesmàvem, desesmàveu, desesmaven

INDICATIU PASSAT: desesmí, desesmares, desesmà, desesmàrem, desesmàreu, desesmaren

INDICATIU FUTUR: desesmaré, desesmaràs, desesmarà, desesmarem, desesmareu, desesmaran

INDICATIU CONDICIONAL: desesmaria, desesmaries, desesmaria, desesmaríem, desesmaríeu, desesmarien

SUBJUNTIU PRESENT: desesmi, desesmis, desesmi, desesmem, desesmeu, desesmin

SUBJUNTIU IMPERFET: desesmés, desesmessis, desesmés, desesméssim, desesméssiu, desesmessin

IMPERATIU: desesma, desesmi, desesmem, desesmeu, desesmin

->desesme

■desesme

Part. sil.: des_es_me

m Desesma.

->desesment

■desesment

Part. sil.: des_es_ment

[de esment; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m Manca d’esment.

->desesmussar

■desesmussar

Part. sil.: des_es_mus_sar

[de esmussar]

v tr Corregir l’esmussament a una cosa esmussada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desesmussar

GERUNDI: desesmussant

PARTICIPI: desesmussat, desesmussada, desesmussats, desesmussades

INDICATIU PRESENT: desesmusso, desesmusses, desesmussa, desesmussem, desesmusseu, desesmussen

INDICATIU IMPERFET: desesmussava, desesmussaves, desesmussava, desesmussàvem, desesmussàveu, desesmussaven

INDICATIU PASSAT: desesmussí, desesmussares, desesmussà, desesmussàrem, desesmussàreu, desesmussaren

INDICATIU FUTUR: desesmussaré, desesmussaràs, desesmussarà, desesmussarem, desesmussareu, desesmussaran

INDICATIU CONDICIONAL: desesmussaria, desesmussaries, desesmussaria, desesmussaríem, desesmussaríeu, desesmussarien

SUBJUNTIU PRESENT: desesmussi, desesmussis, desesmussi, desesmussem, desesmusseu, desesmussin

SUBJUNTIU IMPERFET: desesmussés, desesmussessis, desesmussés, desesmusséssim, desesmusséssiu, desesmussessin

IMPERATIU: desesmussa, desesmussi, desesmussem, desesmusseu, desesmussin

->desesper

■desesper

Part. sil.: des_es_per

[de desesperar; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

m Desesperació.

->desesperació

■desesperació

Part. sil.: des_es_pe_ra_ci_ó

[de desesperar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Estat de greu pertorbació de l’ànim deguda a la pèrdua de tota esperança de salvació, a la consideració d’un mal irreparable, a la impotència de reeixir. Caure en la desesperació.

2 Allò que produeix aquest estat. Un infant que és la desesperació dels seus pares.

->desesperadament

■desesperadament

Part. sil.: des_es_pe_ra_da_ment

[de desesperat; 1a FONT: 1494]

adv D’una manera desesperada. Plorar desesperadament.

->desesperador

■desesperador -a

Part. sil.: des_es_pe_ra_dor

[de desesperar; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

adj Que desespera.

->desesperadorament

■desesperadorament

Part. sil.: des_es_pe_ra_do_ra_ment

[de desesperador]

adv D’una manera desesperadora.

->desesperança

■desesperança

Part. sil.: des_es_pe_ran_ça

[de desesperar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Manca d’esperança.

->desesperançador

■desesperançador -a

Part. sil.: des_es_pe_ran_ça_dor

[de desesperançar]

adj Que desesperança.

->desesperançar

■desesperançar

Part. sil.: des_es_pe_ran_çar

[de desesperança]

v 1 intr desesperar 1.

2 1 tr Fer perdre a algú l’esperança d’una cosa.

2 pron Perdre l’esperança d’una cosa. Es desesperançaven d’obtenir el divorci.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desesperançar

GERUNDI: desesperançant

PARTICIPI: desesperançat, desesperançada, desesperançats, desesperançades

INDICATIU PRESENT: desesperanço, desesperances, desesperança, desesperancem, desesperanceu, desesperancen

INDICATIU IMPERFET: desesperançava, desesperançaves, desesperançava, desesperançàvem, desesperançàveu, desesperançaven

INDICATIU PASSAT: desesperancí, desesperançares, desesperançà, desesperançàrem, desesperançàreu, desesperançaren

INDICATIU FUTUR: desesperançaré, desesperançaràs, desesperançarà, desesperançarem, desesperançareu, desesperançaran

INDICATIU CONDICIONAL: desesperançaria, desesperançaries, desesperançaria, desesperançaríem, desesperançaríeu, desesperançarien

SUBJUNTIU PRESENT: desesperanci, desesperancis, desesperanci, desesperancem, desesperanceu, desesperancin

SUBJUNTIU IMPERFET: desesperancés, desesperancessis, desesperancés, desesperancéssim, desesperancéssiu, desesperancessin

IMPERATIU: desesperança, desesperanci, desesperancem, desesperanceu, desesperancin

->desesperant

■desesperant

Part. sil.: des_es_pe_rant

[de desesperar]

adj Desesperador.

->desesperar

■desesperar

Part. sil.: des_es_pe_rar

[de esperar; 1a FONT: 1295]

v 1 intr 1 No tenir cap esperança d’una cosa. Nosaltres ja desesperem de cobrar.

2 desesperar de (algú) Desesperar de la seva guarició, de la seva esmena.

2 1 tr Causar la desesperació.

2 pron Lliurar-se a la desesperació. No ens desesperem: potser encara se salvarà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desesperar

GERUNDI: desesperant

PARTICIPI: desesperat, desesperada, desesperats, desesperades

INDICATIU PRESENT: desespero, desesperes, desespera, desesperem, desespereu, desesperen

INDICATIU IMPERFET: desesperava, desesperaves, desesperava, desesperàvem, desesperàveu, desesperaven

INDICATIU PASSAT: desesperí, desesperares, desesperà, desesperàrem, desesperàreu, desesperaren

INDICATIU FUTUR: desesperaré, desesperaràs, desesperarà, desesperarem, desesperareu, desesperaran

INDICATIU CONDICIONAL: desesperaria, desesperaries, desesperaria, desesperaríem, desesperaríeu, desesperarien

SUBJUNTIU PRESENT: desesperi, desesperis, desesperi, desesperem, desespereu, desesperin

SUBJUNTIU IMPERFET: desesperés, desesperessis, desesperés, desesperéssim, desesperéssiu, desesperessin

IMPERATIU: desespera, desesperi, desesperem, desespereu, desesperin

->desesperat

■desesperat -ada

Part. sil.: des_es_pe_rat

[de desesperar; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

adj 1 Lliurat a la desesperació.

2 Degut a la desesperació. Una solució desesperada.

3 Que no dóna lloc a l’esperança. És un cas desesperat: no se salvarà pas.

4 a la desesperada loc adv Al darrer moment, amb moltes presses, abocant-hi tots els mitjans.

->desespessir

■desespessir

Part. sil.: des_es_pes_sir

[de espessir]

v 1 tr Fer menys espès.

2 pron Esdevenir menys espès.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desespessir

GERUNDI: desespessint

PARTICIPI: desespessit, desespessida, desespessits, desespessides

INDICATIU PRESENT: desespesseixo, desespesseixes, desespesseix, desespessim, desespessiu, desespesseixen

INDICATIU IMPERFET: desespessia, desespessies, desespessia, desespessíem, desespessíeu, desespessien

INDICATIU PASSAT: desespessí, desespessires, desespessí, desespessírem, desespessíreu, desespessiren

INDICATIU FUTUR: desespessiré, desespessiràs, desespessirà, desespessirem, desespessireu, desespessiran

INDICATIU CONDICIONAL: desespessiria, desespessiries, desespessiria, desespessiríem, desespessiríeu, desespessirien

SUBJUNTIU PRESENT: desespesseixi, desespesseixis, desespesseixi, desespessim, desespessiu, desespesseixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desespessís, desespessissis, desespessís, desespessíssim, desespessíssiu, desespessissin

IMPERATIU: desespesseix, desespesseixi, desespessim, desespessiu, desespesseixin

->desespinar

■desespinar

Part. sil.: des_es_pi_nar

[de espinar¹; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr Treure les espines a un peix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desespinar

GERUNDI: desespinant

PARTICIPI: desespinat, desespinada, desespinats, desespinades

INDICATIU PRESENT: desespino, desespines, desespina, desespinem, desespineu, desespinen

INDICATIU IMPERFET: desespinava, desespinaves, desespinava, desespinàvem, desespinàveu, desespinaven

INDICATIU PASSAT: desespiní, desespinares, desespinà, desespinàrem, desespinàreu, desespinaren

INDICATIU FUTUR: desespinaré, desespinaràs, desespinarà, desespinarem, desespinareu, desespinaran

INDICATIU CONDICIONAL: desespinaria, desespinaries, desespinaria, desespinaríem, desespinaríeu, desespinarien

SUBJUNTIU PRESENT: desespini, desespinis, desespini, desespinem, desespineu, desespinin

SUBJUNTIU IMPERFET: desespinés, desespinessis, desespinés, desespinéssim, desespinéssiu, desespinessin

IMPERATIU: desespina, desespini, desespinem, desespineu, desespinin

->desésser¹

desésser¹

Part. sil.: des_és_ser

[de ésser¹; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

v [usat només en infinitiu] intr Cessar d’ésser, d’existir.

->desésser²

■desésser²

Part. sil.: des_és_ser

[de ésser²]

m 1 Acció de desésser.

2 Inexistència.

->desestabilització

■desestabilització

Part. sil.: des_es_ta_bi_lit_za_ci_ó

[de desestabilitzar]

f 1 Acció de desestabilitzar;

2 l’efecte.

->desestabilitzador

■desestabilitzador -a

Part. sil.: des_es_ta_bi_lit_za_dor

[de desestabilitzar]

adj Que desestabilitza. Polítiques desestabilitzadores.

->desestabilitzar

■desestabilitzar

Part. sil.: des_es_ta_bi_lit_zar

[de estabilitzar]

v tr Fer perdre l’estabilitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desestabilitzar

GERUNDI: desestabilitzant

PARTICIPI: desestabilitzat, desestabilitzada, desestabilitzats, desestabilitzades

INDICATIU PRESENT: desestabilitzo, desestabilitzes, desestabilitza, desestabilitzem, desestabilitzeu, desestabilitzen

INDICATIU IMPERFET: desestabilitzava, desestabilitzaves, desestabilitzava, desestabilitzàvem, desestabilitzàveu, desestabilitzaven

INDICATIU PASSAT: desestabilitzí, desestabilitzares, desestabilitzà, desestabilitzàrem, desestabilitzàreu, desestabilitzaren

INDICATIU FUTUR: desestabilitzaré, desestabilitzaràs, desestabilitzarà, desestabilitzarem, desestabilitzareu, desestabilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desestabilitzaria, desestabilitzaries, desestabilitzaria, desestabilitzaríem, desestabilitzaríeu, desestabilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desestabilitzi, desestabilitzis, desestabilitzi, desestabilitzem, desestabilitzeu, desestabilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desestabilitzés, desestabilitzessis, desestabilitzés, desestabilitzéssim, desestabilitzéssiu, desestabilitzessin

IMPERATIU: desestabilitza, desestabilitzi, desestabilitzem, desestabilitzeu, desestabilitzin

->desestalinització

■desestalinització

Part. sil.: des_es_ta_li_nit_za_ci_ó

f POLÍT Als estats capitalistes, nom amb què és conegut el procés polític seguit als estats socialistes caracteritzat per la depuració dels dirigents col·laboradors de Stalin i una certa liberalització en l’economia, en el comerç i en les relacions internacionals.

->desestalvi

desestalvi

Part. sil.: des_es_tal_vi

[de estalvi]

m ECON Quantitat en què, en un període determinat, les despeses d’un subjecte econòmic excedeixen els seus ingressos.

->desestancament

desestancament

Part. sil.: des_es_tan_ca_ment

[de desestancar]

m Mesura amb la qual és decretada la lliure circulació dels productes sotmesos a estancament.

->desestancar

■desestancar

Part. sil.: des_es_tan_car

[de estancar]

v 1 tr Fer cessar d’estar estancat, d’estar deturat.

2 pron Cessar d’estar estancat, d’estar deturat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desestancar

GERUNDI: desestancant

PARTICIPI: desestancat, desestancada, desestancats, desestancades

INDICATIU PRESENT: desestanco, desestanques, desestanca, desestanquem, desestanqueu, desestanquen

INDICATIU IMPERFET: desestancava, desestancaves, desestancava, desestancàvem, desestancàveu, desestancaven

INDICATIU PASSAT: desestanquí, desestancares, desestancà, desestancàrem, desestancàreu, desestancaren

INDICATIU FUTUR: desestancaré, desestancaràs, desestancarà, desestancarem, desestancareu, desestancaran

INDICATIU CONDICIONAL: desestancaria, desestancaries, desestancaria, desestancaríem, desestancaríeu, desestancarien

SUBJUNTIU PRESENT: desestanqui, desestanquis, desestanqui, desestanquem, desestanqueu, desestanquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desestanqués, desestanquessis, desestanqués, desestanquéssim, desestanquéssiu, desestanquessin

IMPERATIU: desestanca, desestanqui, desestanquem, desestanqueu, desestanquin

->desestanyada

desestanyada

Part. sil.: des_es_ta_nya_da

[de desestanyar]

f TECNOL 1 Acció de desestanyar;

2 l’efecte.

->desestanyar

■desestanyar

Part. sil.: des_es_ta_nyar

[de estanyar²]

v 1 tr Treure l’estany d’un objecte estanyat.

2 pron Perdre la capa d’estany.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desestanyar

GERUNDI: desestanyant

PARTICIPI: desestanyat, desestanyada, desestanyats, desestanyades

INDICATIU PRESENT: desestanyo, desestanyes, desestanya, desestanyem, desestanyeu, desestanyen

INDICATIU IMPERFET: desestanyava, desestanyaves, desestanyava, desestanyàvem, desestanyàveu, desestanyaven

INDICATIU PASSAT: desestanyí, desestanyares, desestanyà, desestanyàrem, desestanyàreu, desestanyaren

INDICATIU FUTUR: desestanyaré, desestanyaràs, desestanyarà, desestanyarem, desestanyareu, desestanyaran

INDICATIU CONDICIONAL: desestanyaria, desestanyaries, desestanyaria, desestanyaríem, desestanyaríeu, desestanyarien

SUBJUNTIU PRESENT: desestanyi, desestanyis, desestanyi, desestanyem, desestanyeu, desestanyin

SUBJUNTIU IMPERFET: desestanyés, desestanyessis, desestanyés, desestanyéssim, desestanyéssiu, desestanyessin

IMPERATIU: desestanya, desestanyi, desestanyem, desestanyeu, desestanyin

->desestatització

desestatització

Part. sil.: des_es_ta_tit_za_ci_ó

[de desestatitzar]

f 1 Acció de desestatitzar;

2 l’efecte.

->desestatitzar

■desestatitzar

Part. sil.: des_es_ta_tit_zar

[de estatitzar]

v tr Treure caràcter estatal a alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desestatitzar

GERUNDI: desestatitzant

PARTICIPI: desestatitzat, desestatitzada, desestatitzats, desestatitzades

INDICATIU PRESENT: desestatitzo, desestatitzes, desestatitza, desestatitzem, desestatitzeu, desestatitzen

INDICATIU IMPERFET: desestatitzava, desestatitzaves, desestatitzava, desestatitzàvem, desestatitzàveu, desestatitzaven

INDICATIU PASSAT: desestatitzí, desestatitzares, desestatitzà, desestatitzàrem, desestatitzàreu, desestatitzaren

INDICATIU FUTUR: desestatitzaré, desestatitzaràs, desestatitzarà, desestatitzarem, desestatitzareu, desestatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desestatitzaria, desestatitzaries, desestatitzaria, desestatitzaríem, desestatitzaríeu, desestatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desestatitzi, desestatitzis, desestatitzi, desestatitzem, desestatitzeu, desestatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desestatitzés, desestatitzessis, desestatitzés, desestatitzéssim, desestatitzéssiu, desestatitzessin

IMPERATIU: desestatitza, desestatitzi, desestatitzem, desestatitzeu, desestatitzin

->desestibar

■desestibar

Part. sil.: des_es_ti_bar

[de estibar; 1a FONT: 1272, CTort.]

v tr Fer cessar d’estar estibat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desestibar

GERUNDI: desestibant

PARTICIPI: desestibat, desestibada, desestibats, desestibades

INDICATIU PRESENT: desestibo, desestibes, desestiba, desestibem, desestibeu, desestiben

INDICATIU IMPERFET: desestibava, desestibaves, desestibava, desestibàvem, desestibàveu, desestibaven

INDICATIU PASSAT: desestibí, desestibares, desestibà, desestibàrem, desestibàreu, desestibaren

INDICATIU FUTUR: desestibaré, desestibaràs, desestibarà, desestibarem, desestibareu, desestibaran

INDICATIU CONDICIONAL: desestibaria, desestibaries, desestibaria, desestibaríem, desestibaríeu, desestibarien

SUBJUNTIU PRESENT: desestibi, desestibis, desestibi, desestibem, desestibeu, desestibin

SUBJUNTIU IMPERFET: desestibés, desestibessis, desestibés, desestibéssim, desestibéssiu, desestibessin

IMPERATIU: desestiba, desestibi, desestibem, desestibeu, desestibin

->desestimable

■desestimable

Part. sil.: des_es_ti_ma_ble

[de desestimar; 1a FONT: 1491]

adj Digne d’ésser desestimat.

->desestimació

■desestimació

Part. sil.: des_es_ti_ma_ci_ó

[de desestimar; 1a FONT: 1472]

f 1 Acció de desestimar;

2 l’efecte.

->desestimar

■desestimar

Part. sil.: des_es_ti_mar

[de estimar; 1a FONT: 1490, Tirant]

v tr 1 1 No tenir estima (a algú o alguna cosa).

2 Tenir en poc, estimar (algú o alguna cosa) en menys del que val.

2 esp Negar-se a prendre en consideració (una petició, una instància, un recurs, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desestimar

GERUNDI: desestimant

PARTICIPI: desestimat, desestimada, desestimats, desestimades

INDICATIU PRESENT: desestimo, desestimes, desestima, desestimem, desestimeu, desestimen

INDICATIU IMPERFET: desestimava, desestimaves, desestimava, desestimàvem, desestimàveu, desestimaven

INDICATIU PASSAT: desestimí, desestimares, desestimà, desestimàrem, desestimàreu, desestimaren

INDICATIU FUTUR: desestimaré, desestimaràs, desestimarà, desestimarem, desestimareu, desestimaran

INDICATIU CONDICIONAL: desestimaria, desestimaries, desestimaria, desestimaríem, desestimaríeu, desestimarien

SUBJUNTIU PRESENT: desestimi, desestimis, desestimi, desestimem, desestimeu, desestimin

SUBJUNTIU IMPERFET: desestimés, desestimessis, desestimés, desestiméssim, desestiméssiu, desestimessin

IMPERATIU: desestima, desestimi, desestimem, desestimeu, desestimin

->desestorar

■desestorar

Part. sil.: des_es_to_rar

[de estorar]

v tr Treure l’estora o les estores que cobreixen el soler d’una habitació, les baranes d’un carro, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desestorar

GERUNDI: desestorant

PARTICIPI: desestorat, desestorada, desestorats, desestorades

INDICATIU PRESENT: desestoro, desestores, desestora, desestorem, desestoreu, desestoren

INDICATIU IMPERFET: desestorava, desestoraves, desestorava, desestoràvem, desestoràveu, desestoraven

INDICATIU PASSAT: desestorí, desestorares, desestorà, desestoràrem, desestoràreu, desestoraren

INDICATIU FUTUR: desestoraré, desestoraràs, desestorarà, desestorarem, desestorareu, desestoraran

INDICATIU CONDICIONAL: desestoraria, desestoraries, desestoraria, desestoraríem, desestoraríeu, desestorarien

SUBJUNTIU PRESENT: desestori, desestoris, desestori, desestorem, desestoreu, desestorin

SUBJUNTIU IMPERFET: desestorés, desestoressis, desestorés, desestoréssim, desestoréssiu, desestoressin

IMPERATIU: desestora, desestori, desestorem, desestoreu, desestorin

->desestovar

■desestovar

Part. sil.: des_es_to_var

[de estovar]

v 1 tr Fer perdre la tovor o la blanor a alguna cosa.

2 pron Perdre la tovor o la blanor alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desestovar

GERUNDI: desestovant

PARTICIPI: desestovat, desestovada, desestovats, desestovades

INDICATIU PRESENT: desestovo, desestoves, desestova, desestovem, desestoveu, desestoven

INDICATIU IMPERFET: desestovava, desestovaves, desestovava, desestovàvem, desestovàveu, desestovaven

INDICATIU PASSAT: desestoví, desestovares, desestovà, desestovàrem, desestovàreu, desestovaren

INDICATIU FUTUR: desestovaré, desestovaràs, desestovarà, desestovarem, desestovareu, desestovaran

INDICATIU CONDICIONAL: desestovaria, desestovaries, desestovaria, desestovaríem, desestovaríeu, desestovarien

SUBJUNTIU PRESENT: desestovi, desestovis, desestovi, desestovem, desestoveu, desestovin

SUBJUNTIU IMPERFET: desestovés, desestovessis, desestovés, desestovéssim, desestovéssiu, desestovessin

IMPERATIU: desestova, desestovi, desestovem, desestoveu, desestovin

->desfaedor

■desfaedor -a

Part. sil.: des_fa_e_dor

[de faedor¹]

adj i m i f Que desfà.

->desfaenar-se

desfaenar-se

Part. sil.: des_fa_e_nar-se

v pron dial Desfeinar-se.

->desfaiçonar

■desfaiçonar

Part. sil.: des_fai_ço_nar

[de afaiçonar; 1a FONT: s. XV]

v tr i pron Desfigurar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desfaiçonar

GERUNDI: desfaiçonant

PARTICIPI: desfaiçonat, desfaiçonada, desfaiçonats, desfaiçonades

INDICATIU PRESENT: desfaiçono, desfaiçones, desfaiçona, desfaiçonem, desfaiçoneu, desfaiçonen

INDICATIU IMPERFET: desfaiçonava, desfaiçonaves, desfaiçonava, desfaiçonàvem, desfaiçonàveu, desfaiçonaven

INDICATIU PASSAT: desfaiçoní, desfaiçonares, desfaiçonà, desfaiçonàrem, desfaiçonàreu, desfaiçonaren

INDICATIU FUTUR: desfaiçonaré, desfaiçonaràs, desfaiçonarà, desfaiçonarem, desfaiçonareu, desfaiçonaran

INDICATIU CONDICIONAL: desfaiçonaria, desfaiçonaries, desfaiçonaria, desfaiçonaríem, desfaiçonaríeu, desfaiçonarien

SUBJUNTIU PRESENT: desfaiçoni, desfaiçonis, desfaiçoni, desfaiçonem, desfaiçoneu, desfaiçonin

SUBJUNTIU IMPERFET: desfaiçonés, desfaiçonessis, desfaiçonés, desfaiçonéssim, desfaiçonéssiu, desfaiçonessin

IMPERATIU: desfaiçona, desfaiçoni, desfaiçonem, desfaiçoneu, desfaiçonin

->desfaixar

■desfaixar

Part. sil.: des_fai_xar

[de faixar; 1a FONT: 1460, Roig]

v 1 tr Treure la faixa a algú o a alguna cosa.

2 pron 1 Cessar d’estar faixat o enfaixat. El rem s’ha desfaixat.

2 Treure’s la faixa algú. Si et desfaixaves, respiraries millor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desfaixar

GERUNDI: desfaixant

PARTICIPI: desfaixat, desfaixada, desfaixats, desfaixades

INDICATIU PRESENT: desfaixo, desfaixes, desfaixa, desfaixem, desfaixeu, desfaixen

INDICATIU IMPERFET: desfaixava, desfaixaves, desfaixava, desfaixàvem, desfaixàveu, desfaixaven

INDICATIU PASSAT: desfaixí, desfaixares, desfaixà, desfaixàrem, desfaixàreu, desfaixaren

INDICATIU FUTUR: desfaixaré, desfaixaràs, desfaixarà, desfaixarem, desfaixareu, desfaixaran

INDICATIU CONDICIONAL: desfaixaria, desfaixaries, desfaixaria, desfaixaríem, desfaixaríeu, desfaixarien

SUBJUNTIU PRESENT: desfaixi, desfaixis, desfaixi, desfaixem, desfaixeu, desfaixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desfaixés, desfaixessis, desfaixés, desfaixéssim, desfaixéssiu, desfaixessin

IMPERATIU: desfaixa, desfaixi, desfaixem, desfaixeu, desfaixin

->desfalc

■desfalc

[de desfalcar²; 1a FONT: 1803, DEst.]

m DR PEN 1 Acció de desfalcar;

2 l’efecte.

->desfalcament

■desfalcament

[de desfalcar²; 1a FONT: 1839, DLab.]

m DR PEN Desfalc.

->desfalcar¹

■desfalcar¹

[de falca]

v tr Treure les falques d’una cosa falcada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desfalcar

GERUNDI: desfalcant

PARTICIPI: desfalcat, desfalcada, desfalcats, desfalcades

INDICATIU PRESENT: desfalco, desfalques, desfalca, desfalquem, desfalqueu, desfalquen

INDICATIU IMPERFET: desfalcava, desfalcaves, desfalcava, desfalcàvem, desfalcàveu, desfalcaven

INDICATIU PASSAT: desfalquí, desfalcares, desfalcà, desfalcàrem, desfalcàreu, desfalcaren

INDICATIU FUTUR: desfalcaré, desfalcaràs, desfalcarà, desfalcarem, desfalcareu, desfalcaran

INDICATIU CONDICIONAL: desfalcaria, desfalcaries, desfalcaria, desfalcaríem, desfalcaríeu, desfalcarien

SUBJUNTIU PRESENT: desfalqui, desfalquis, desfalqui, desfalquem, desfalqueu, desfalquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desfalqués, desfalquessis, desfalqués, desfalquéssim, desfalquéssiu, desfalquessin

IMPERATIU: desfalca, desfalqui, desfalquem, desfalqueu, desfalquin

->desfalcar²

■desfalcar²

[de l’ant. defalcar]

v tr DR PEN Sostreure fraudulentament una quantitat que hom té sota la seva custòdia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desfalcar

GERUNDI: desfalcant

PARTICIPI: desfalcat, desfalcada, desfalcats, desfalcades

INDICATIU PRESENT: desfalco, desfalques, desfalca, desfalquem, desfalqueu, desfalquen

INDICATIU IMPERFET: desfalcava, desfalcaves, desfalcava, desfalcàvem, desfalcàveu, desfalcaven

INDICATIU PASSAT: desfalquí, desfalcares, desfalcà, desfalcàrem, desfalcàreu, desfalcaren

INDICATIU FUTUR: desfalcaré, desfalcaràs, desfalcarà, desfalcarem, desfalcareu, desfalcaran

INDICATIU CONDICIONAL: desfalcaria, desfalcaries, desfalcaria, desfalcaríem, desfalcaríeu, desfalcarien

SUBJUNTIU PRESENT: desfalqui, desfalquis, desfalqui, desfalquem, desfalqueu, desfalquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desfalqués, desfalquessis, desfalqués, desfalquéssim, desfalquéssiu, desfalquessin

IMPERATIU: desfalca, desfalqui, desfalquem, desfalqueu, desfalquin

->desfanatitzar

■desfanatitzar

[de fanatitzar]

v 1 tr Fer cessar d’estar fanatitzat o d’ésser un fanàtic.

2 pron Amb les primeres derrotes, començaren a desfanatitzar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desfanatitzar

GERUNDI: desfanatitzant

PARTICIPI: desfanatitzat, desfanatitzada, desfanatitzats, desfanatitzades

INDICATIU PRESENT: desfanatitzo, desfanatitzes, desfanatitza, desfanatitzem, desfanatitzeu, desfanatitzen

INDICATIU IMPERFET: desfanatitzava, desfanatitzaves, desfanatitzava, desfanatitzàvem, desfanatitzàveu, desfanatitzaven

INDICATIU PASSAT: desfanatitzí, desfanatitzares, desfanatitzà, desfanatitzàrem, desfanatitzàreu, desfanatitzaren

INDICATIU FUTUR: desfanatitzaré, desfanatitzaràs, desfanatitzarà, desfanatitzarem, desfanatitzareu, desfanatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desfanatitzaria, desfanatitzaries, desfanatitzaria, desfanatitzaríem, desfanatitzaríeu, desfanatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desfanatitzi, desfanatitzis, desfanatitzi, desfanatitzem, desfanatitzeu, desfanatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desfanatitzés, desfanatitzessis, desfanatitzés, desfanatitzéssim, desfanatitzéssiu, desfanatitzessin

IMPERATIU: desfanatitza, desfanatitzi, desfanatitzem, desfanatitzeu, desfanatitzin

->desfardar

■desfardar

[de enfardar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v 1 tr Desenfardar.

2 pron Treure’s, descordar-se o afluixar-se peces de vestit perquè embarassen, acaloren, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desfardar

GERUNDI: desfardant

PARTICIPI: desfardat, desfardada, desfardats, desfardades

INDICATIU PRESENT: desfardo, desfardes, desfarda, desfardem, desfardeu, desfarden

INDICATIU IMPERFET: desfardava, desfardaves, desfardava, desfardàvem, desfardàveu, desfardaven

INDICATIU PASSAT: desfardí, desfardares, desfardà, desfardàrem, desfardàreu, desfardaren

INDICATIU FUTUR: desfardaré, desfardaràs, desfardarà, desfardarem, desfardareu, desfardaran

INDICATIU CONDICIONAL: desfardaria, desfardaries, desfardaria, desfardaríem, desfardaríeu, desfardarien

SUBJUNTIU PRESENT: desfardi, desfardis, desfardi, desfardem, desfardeu, desfardin

SUBJUNTIU IMPERFET: desfardés, desfardessis, desfardés, desfardéssim, desfardéssiu, desfardessin

IMPERATIU: desfarda, desfardi, desfardem, desfardeu, desfardin

->desfasament

■desfasament

[de desfasar]

m 1 ELECTROT i FÍS Diferència entre les fases instantànies de dues magnituds periòdiques de la mateixa freqüència.

2 fig Dissonància amb els corrents, les condicions o les circumstàncies del moment.

->desfasar

■desfasar

[de fase]

v 1 ELECTROT i FÍS 1 tr Produir un desfasament.

2 pron Produir-se un desfasament.

2 pron fig Restar endarrerit respecte als corrents, les condicions o les circumstàncies del moment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desfasar

GERUNDI: desfasant

PARTICIPI: desfasat, desfasada, desfasats, desfasades

INDICATIU PRESENT: desfaso, desfases, desfasa, desfasem, desfaseu, desfasen

INDICATIU IMPERFET: desfasava, desfasaves, desfasava, desfasàvem, desfasàveu, desfasaven

INDICATIU PASSAT: desfasí, desfasares, desfasà, desfasàrem, desfasàreu, desfasaren

INDICATIU FUTUR: desfasaré, desfasaràs, desfasarà, desfasarem, desfasareu, desfasaran

INDICATIU CONDICIONAL: desfasaria, desfasaries, desfasaria, desfasaríem, desfasaríeu, desfasarien

SUBJUNTIU PRESENT: desfasi, desfasis, desfasi, desfasem, desfaseu, desfasin

SUBJUNTIU IMPERFET: desfasés, desfasessis, desfasés, desfaséssim, desfaséssiu, desfasessin

IMPERATIU: desfasa, desfasi, desfasem, desfaseu, desfasin

->desfavor

■desfavor

[de favor; 1a FONT: 1406]

m [o f] 1 Privació del favor.

2 Desatenció envers algú.

->desfavorable

■desfavorable

[de desfavor]

adj No favorable. Un informe desfavorable.

->desfavorablement

■desfavorablement

[de desfavorable]

adv D’una manera desfavorable.

->desfavoridor

■desfavoridor -a

[de desfavorir]

adj Que desfavoreix.

->desfavorir

■desfavorir

[de desfavor; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

v tr 1 Privar de favor.

2 Perjudicar la bellesa (d’algú). El vestit la desfavoria molt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desfavorir

GERUNDI: desfavorint

PARTICIPI: desfavorit, desfavorida, desfavorits, desfavorides

INDICATIU PRESENT: desfavoreixo, desfavoreixes, desfavoreix, desfavorim, desfavoriu, desfavoreixen

INDICATIU IMPERFET: desfavoria, desfavories, desfavoria, desfavoríem, desfavoríeu, desfavorien

INDICATIU PASSAT: desfavorí, desfavorires, desfavorí, desfavorírem, desfavoríreu, desfavoriren

INDICATIU FUTUR: desfavoriré, desfavoriràs, desfavorirà, desfavorirem, desfavorireu, desfavoriran

INDICATIU CONDICIONAL: desfavoriria, desfavoriries, desfavoriria, desfavoriríem, desfavoriríeu, desfavoririen

SUBJUNTIU PRESENT: desfavoreixi, desfavoreixis, desfavoreixi, desfavorim, desfavoriu, desfavoreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desfavorís, desfavorissis, desfavorís, desfavoríssim, desfavoríssiu, desfavorissin

IMPERATIU: desfavoreix, desfavoreixi, desfavorim, desfavoriu, desfavoreixin

->desfeinar-se

■desfeinar-se

Part. sil.: des_fei_nar-se

[de feina; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v pron Deixar algú les feines que té.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desfeinar

GERUNDI: desfeinant

PARTICIPI: desfeinat, desfeinada, desfeinats, desfeinades

INDICATIU PRESENT: desfeino, desfeines, desfeina, desfeinem, desfeineu, desfeinen

INDICATIU IMPERFET: desfeinava, desfeinaves, desfeinava, desfeinàvem, desfeinàveu, desfeinaven

INDICATIU PASSAT: desfeiní, desfeinares, desfeinà, desfeinàrem, desfeinàreu, desfeinaren

INDICATIU FUTUR: desfeinaré, desfeinaràs, desfeinarà, desfeinarem, desfeinareu, desfeinaran

INDICATIU CONDICIONAL: desfeinaria, desfeinaries, desfeinaria, desfeinaríem, desfeinaríeu, desfeinarien

SUBJUNTIU PRESENT: desfeini, desfeinis, desfeini, desfeinem, desfeineu, desfeinin

SUBJUNTIU IMPERFET: desfeinés, desfeinessis, desfeinés, desfeinéssim, desfeinéssiu, desfeinessin

IMPERATIU: desfeina, desfeini, desfeinem, desfeineu, desfeinin

->desfer

■desfer

[de fer¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v* 1 1 tr Destruir (allò que ha estat fet). Ara desfan la vorera que van fer ahir.

2 tr esp Desajuntar les parts o els elements d’una cosa, desmuntar-la, desarmar-la, etc. Desfer una corda, una màquina, un envelat.

3 tr esp Llevar a una cosa la forma o estructura, desordenar-la, desarranjar-la, etc. Desfer un pentinat, la maleta.

4 tr esp Deslligar, descordar, descosir, etc. Desfer un nus, els cordons de la bossa, una costura.

5 tr esp Anul·lar, tornar arrere. Desfer un casament, un tracte. Ha hagut de desfer tot el camí.

6 pron Desfer-se una bastida, un nus.

7 desfer el llit Llevar-ne la roba per tornar-lo a fer.

2 pron 1 Deslligar-se, descordar-se, etc. (allò que subjecta, que hom vol treure’s, etc.). Desfer-se la faixa, les calces.

2 Desembarassar-se, desempallegar-se. Desfer-se d’una andròmina, d’un pretendent, d’un enemic.

3 p ext Assassinar (algú que constitueix una nosa, una amenaça, etc.). Es desféu del policia a punyalades.

3 1 tr Fer fondre, esvair, dissipar, dissoldre, reduir a miques (alguna cosa). El sol desfà la neu. Desfer un terròs de sucre en un líquid. El ponent ha desfet els núvols.

2 pron Desfer-se la neu, el sucre.

3 tr fig Algun dia el desfaré a bufetades. Quina una que me n’ha feta!: el desfaria!

4 tr fig Dissipar, aclarir (un dubte, un malentès, etc.).

5 desfer-se els núvols (o el temps, o el cel, etc.) en pluja (o en neu, o en pedra, etc.) Posar-se a ploure (o a nevar, o a pedregar, etc.) amb una gran intensitat.

6 desfer-se en plors (o en llàgrimes, o en compliments, etc.) Manifestar, algú, sense cap contenció, un moviment o un estat de l’ànim.

7 desfer-se per Esforçar-se molt, sacrificar-se, per ajudar, per complaure, etc., algú altre.

4 tr Abatre, fer perdre el coratge. Tantes desgràcies l’han desfet.

5 tr Derrotar totalment, posar en confusió (un exèrcit enemic).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desfer

GERUNDI: desfent

PARTICIPI: desfet, desfeta, desfets, desfetes

INDICATIU PRESENT: desfaig, desfàs, desfà, desfem, desfeu, desfan

INDICATIU IMPERFET: desfeia, desfeies, desfeia, desfèiem, desfèieu, desfeien

INDICATIU PASSAT: desfiu, desferes, desféu, desférem, desféreu, desferen

INDICATIU FUTUR: desfaré, desfaràs, desfarà, desfarem, desfareu, desfaran

INDICATIU CONDICIONAL: desfaria, desfaries, desfaria, desfaríem, desfaríeu, desfarien

SUBJUNTIU PRESENT: desfaci, desfacis, desfaci, desfem, desfeu, desfacin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): desfaci, desfacis, desfaci, desfacem, desfaceu, desfacin

SUBJUNTIU IMPERFET: desfés, desfessis, desfés, desféssim, desféssiu, desfessin

IMPERATIU: desfés, desfaci, desfem, desfeu, desfacin

IMPERATIU (alternatiu): desfés, desfaci, desfacem, desfeu, desfacin

->desfermar

■desfermar

[de fermar; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

v 1 1 tr Fer cessar d’estar fermat.

2 pron Cessar d’estar fermat.

2 pron fig Desencadenar-se. Desfermar-se una tempesta. Desfermar-se la còlera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desfermar

GERUNDI: desfermant

PARTICIPI: desfermat, desfermada, desfermats, desfermades

INDICATIU PRESENT: desfermo, desfermes, desferma, desfermem, desfermeu, desfermen

INDICATIU IMPERFET: desfermava, desfermaves, desfermava, desfermàvem, desfermàveu, desfermaven

INDICATIU PASSAT: desfermí, desfermares, desfermà, desfermàrem, desfermàreu, desfermaren

INDICATIU FUTUR: desfermaré, desfermaràs, desfermarà, desfermarem, desfermareu, desfermaran

INDICATIU CONDICIONAL: desfermaria, desfermaries, desfermaria, desfermaríem, desfermaríeu, desfermarien

SUBJUNTIU PRESENT: desfermi, desfermis, desfermi, desfermem, desfermeu, desfermin

SUBJUNTIU IMPERFET: desfermés, desfermessis, desfermés, desferméssim, desferméssiu, desfermessin

IMPERATIU: desferma, desfermi, desfermem, desfermeu, desfermin

->desfermat

■desfermat -ada

[de desfermar]

adj 1 Deslligat, mancat de subjecció.

2 fig Fora de si, desmesurat.

->desferra

■desferra

[de desferrar; 1a FONT: 1490, Tirant]

f 1 Despulles. La desferra que havien pres a l’enemic.

2 Allò que resta d’una cosa destruïda. Per a fer la nova casa aprofiten les desferres de l’antiga.

->desferracavalls

■desferracavalls

[de desferrar i cavall¹]

m BOT Hipocrepis.

->desferrar

■desferrar

[de ferrar; 1a FONT: 1272, CTort.]

v 1 1 tr Llevar les ferradures a un animal.

2 pron El cavall s’ha desferrat.

2 tr Desguarnir de ferros.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desferrar

GERUNDI: desferrant

PARTICIPI: desferrat, desferrada, desferrats, desferrades

INDICATIU PRESENT: desferro, desferres, desferra, desferrem, desferreu, desferren

INDICATIU IMPERFET: desferrava, desferraves, desferrava, desferràvem, desferràveu, desferraven

INDICATIU PASSAT: desferrí, desferrares, desferrà, desferràrem, desferràreu, desferraren

INDICATIU FUTUR: desferraré, desferraràs, desferrarà, desferrarem, desferrareu, desferraran

INDICATIU CONDICIONAL: desferraria, desferraries, desferraria, desferraríem, desferraríeu, desferrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desferri, desferris, desferri, desferrem, desferreu, desferrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desferrés, desferressis, desferrés, desferréssim, desferréssiu, desferressin

IMPERATIU: desferra, desferri, desferrem, desferreu, desferrin

->desfet

■desfet

[de desfer; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 El fet de ploure, de caure pedra, de desfermar-se el vent, etc., o de manifestar-se un moviment o estat de l’ànim amb una determinada acció reiterada, intensament, sense cap contenció, més enllà de tota mesura. Un desfet de pluja, de plors, de rialles. La cosa acabà en un desfet d’insults.

2 desfet de temps Gran tempestat.

->desfeta

■desfeta

[de desfer; 1a FONT: s. XV]

f Derrota completa.

->desfiar

■desfiar

Part. sil.: des_fi_ar

[de fiar; 1a FONT: s. XIII]

v 1 intr Desconfiar.

2 tr ant Fer perdre la fe, la confiança.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desfiar

GERUNDI: desfiant

PARTICIPI: desfiat, desfiada, desfiats, desfiades

INDICATIU PRESENT: desfio, desfies, desfia, desfiem, desfieu, desfien

INDICATIU IMPERFET: desfiava, desfiaves, desfiava, desfiàvem, desfiàveu, desfiaven

INDICATIU PASSAT: desfií, desfiares, desfià, desfiàrem, desfiàreu, desfiaren

INDICATIU FUTUR: desfiaré, desfiaràs, desfiarà, desfiarem, desfiareu, desfiaran

INDICATIU CONDICIONAL: desfiaria, desfiaries, desfiaria, desfiaríem, desfiaríeu, desfiarien

SUBJUNTIU PRESENT: desfiï, desfiïs, desfiï, desfiem, desfieu, desfiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desfiés, desfiessis, desfiés, desfiéssim, desfiéssiu, desfiessin

IMPERATIU: desfia, desfiï, desfiem, desfieu, desfiïn

->desfiat

■desfiat -ada

Part. sil.: des_fi_at

[de desfiar]

adj Desconfiat.

->desfibrador

■desfibrador -a

[de desfibrar]

1 adj Que desfibra.

2 màquina desfibradora (o simplement desfibradora) TECNOL Màquina que té per objecte de separar les fibres unitàries d’un material fibrós.

->desfibrament

■desfibrament

[de desfibrar]

m QUÍM IND Operació de desfibrar un material.

->desfibrar

■desfibrar

[de fibra]

v tr 1 Destriar les fibres d’un material fibrós.

2 màquina de desfibrar TECNOL Màquina desfibradora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desfibrar

GERUNDI: desfibrant

PARTICIPI: desfibrat, desfibrada, desfibrats, desfibrades

INDICATIU PRESENT: desfibro, desfibres, desfibra, desfibrem, desfibreu, desfibren

INDICATIU IMPERFET: desfibrava, desfibraves, desfibrava, desfibràvem, desfibràveu, desfibraven

INDICATIU PASSAT: desfibrí, desfibrares, desfibrà, desfibràrem, desfibràreu, desfibraren

INDICATIU FUTUR: desfibraré, desfibraràs, desfibrarà, desfibrarem, desfibrareu, desfibraran

INDICATIU CONDICIONAL: desfibraria, desfibraries, desfibraria, desfibraríem, desfibraríeu, desfibrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desfibri, desfibris, desfibri, desfibrem, desfibreu, desfibrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desfibrés, desfibressis, desfibrés, desfibréssim, desfibréssiu, desfibressin

IMPERATIU: desfibra, desfibri, desfibrem, desfibreu, desfibrin

->desfibril·lació

desfibril·lació

Part. sil.: des_fi_bril_la_ci_ó

[de fibril·la]

f TERAP Mètode terapèutic per a restituir el ritme sinusal, consistent en descàrregues de corrent continu, despolaritzadores del cor, procedents d’un desfibril·lador.

->desfibril·lador

desfibril·lador

[de fibril·la]

m TERAP Aparell emprat per a produir la desfibril·lació.

->desficaci

■desficaci

[del ll. efficacia ‘eficiència’, convertit en desficaci a través d’una forma popular *esficàcia i amb influx de desfici]

m dial Disbarat.

->desfici

■desfici

[del ll. defectio, -ōnis ‘abatiment, feblesa’, que donà l’ant. defeci, després desfeci per influx de desfer i canvi de e en i per metafonia de la darrera i; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m Agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d’un desig violent.

->desficiar

■desficiar

Part. sil.: des_fi_ci_ar

[de desfici; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

v 1 tr Donar desfici.

2 pron Tenir desfici, neguitejar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desficiar

GERUNDI: desficiant

PARTICIPI: desficiat, desficiada, desficiats, desficiades

INDICATIU PRESENT: desficio, desficies, desficia, desficiem, desficieu, desficien

INDICATIU IMPERFET: desficiava, desficiaves, desficiava, desficiàvem, desficiàveu, desficiaven

INDICATIU PASSAT: desficií, desficiares, desficià, desficiàrem, desficiàreu, desficiaren

INDICATIU FUTUR: desficiaré, desficiaràs, desficiarà, desficiarem, desficiareu, desficiaran

INDICATIU CONDICIONAL: desficiaria, desficiaries, desficiaria, desficiaríem, desficiaríeu, desficiarien

SUBJUNTIU PRESENT: desficiï, desficiïs, desficiï, desficiem, desficieu, desficiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desficiés, desficiessis, desficiés, desficiéssim, desficiéssiu, desficiessin

IMPERATIU: desficia, desficiï, desficiem, desficieu, desficiïn

->desficiejar

■desficiejar

Part. sil.: des_fi_ci_e_jar

[de desfici]

v 1 intr Ésser agitat per una viva impaciència.

2 pron Desficiar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desficiejar

GERUNDI: desficiejant

PARTICIPI: desficiejat, desficiejada, desficiejats, desficiejades

INDICATIU PRESENT: desficiejo, desficieges, desficieja, desficiegem, desficiegeu, desficiegen

INDICATIU IMPERFET: desficiejava, desficiejaves, desficiejava, desficiejàvem, desficiejàveu, desficiejaven

INDICATIU PASSAT: desficiegí, desficiejares, desficiejà, desficiejàrem, desficiejàreu, desficiejaren

INDICATIU FUTUR: desficiejaré, desficiejaràs, desficiejarà, desficiejarem, desficiejareu, desficiejaran

INDICATIU CONDICIONAL: desficiejaria, desficiejaries, desficiejaria, desficiejaríem, desficiejaríeu, desficiejarien

SUBJUNTIU PRESENT: desficiegi, desficiegis, desficiegi, desficiegem, desficiegeu, desficiegin

SUBJUNTIU IMPERFET: desficiegés, desficiegessis, desficiegés, desficiegéssim, desficiegéssiu, desficiegessin

IMPERATIU: desficieja, desficiegi, desficiegem, desficiegeu, desficiegin

->desficiós

■desficiós -osa

Part. sil.: des_fi_ci_ós

[de desfici; 1a FONT: 1460, Roig]

adj 1 Que té desfici.

2 p ext Que denota desfici.

3 p ext Que provoca desfici.

->desficiosament

■desficiosament

Part. sil.: des_fi_ci_o_sa_ment

[de desficiós]

adv Amb desfici.

->desfigurable

■desfigurable

[de desfigurar]

adj Que pot ésser desfigurat.

->desfiguració

■desfiguració

[de desfigurar]

f 1 Acció de desfigurar o de desfigurar-se;

2 l’efecte.

->desfigurador

■desfigurador -a

[de desfigurar]

adj Que desfigura.

->desfigurament

■desfigurament

[de desfigurar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Desfiguració.

->desfigurar

■desfigurar

[de figurar; 1a FONT: 1653, DTo.]

v 1 tr 1 Alterar profundament l’exterior, especialment les faccions, d’algú. La verola l’ha desfigurat, li ha desfigurat la cara.

2 fig La desesperació li ha desfigurat el caràcter.

2 tr p ext 1 Alterar els trets principals d’una cosa. Volien restaurar la façana, però no han fet sinó desfigurar-la.

2 Tergiversar. És un historiador que desfigura el nostre passat.

3 pron Alterar-se-li (a algú) l’exterior, les faccions, o els trets principals (a alguna cosa). Com s’ha desfigurat aquesta noia en pocs anys!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desfigurar

GERUNDI: desfigurant

PARTICIPI: desfigurat, desfigurada, desfigurats, desfigurades

INDICATIU PRESENT: desfiguro, desfigures, desfigura, desfigurem, desfigureu, desfiguren

INDICATIU IMPERFET: desfigurava, desfiguraves, desfigurava, desfiguràvem, desfiguràveu, desfiguraven

INDICATIU PASSAT: desfigurí, desfigurares, desfigurà, desfiguràrem, desfiguràreu, desfiguraren

INDICATIU FUTUR: desfiguraré, desfiguraràs, desfigurarà, desfigurarem, desfigurareu, desfiguraran

INDICATIU CONDICIONAL: desfiguraria, desfiguraries, desfiguraria, desfiguraríem, desfiguraríeu, desfigurarien

SUBJUNTIU PRESENT: desfiguri, desfiguris, desfiguri, desfigurem, desfigureu, desfigurin

SUBJUNTIU IMPERFET: desfigurés, desfiguressis, desfigurés, desfiguréssim, desfiguréssiu, desfiguressin

IMPERATIU: desfigura, desfiguri, desfigurem, desfigureu, desfigurin

->desfila

■desfila

[de desfilar²]

f 1 Tros de fil procedent d’un teixit desfilat.

2 esp TERAP 1 Conjunt de trossos de fil obtinguts desfilant un teixit que hom emprava en terapèutica mèdica.

2 Tampó petit de cotó fluix, impregnat d’un anestèsic, que hom col·loca en la cavitat d’una dent afectada de càries per tal de calmar el dolor.

->desfilada

■desfilada

[de desfilar¹; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f Acció de desfilar les tropes, els participants en una processó, etc.

->desfilador

■desfilador -a

[de desfilar²]

adj TÈXT Que desfila.

->desfilar¹

■desfilar¹

[de fila]

v intr 1 1 Passar un conjunt de persones ordenadament, en files, l’una darrere l’altra, per fer una processó, una manifestació, etc., especialment gent d’armes per davant d’un superior o d’algun personatge.

2 p ext Passar un conjunt de persones ordenadament, l’una darrere l’altra, davant d’un públic, especialment per exhibir alguna cosa. Aquelles maniquins desfilaven massa de pressa.

2 p ext i col·loq Anar sortint d’un lloc, ara l’un ara l’altre, la gent que hi és reunida. Els convidats no començaren a desfilar fins a les dotze.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desfilar

GERUNDI: desfilant

PARTICIPI: desfilat, desfilada, desfilats, desfilades

INDICATIU PRESENT: desfilo, desfiles, desfila, desfilem, desfileu, desfilen

INDICATIU IMPERFET: desfilava, desfilaves, desfilava, desfilàvem, desfilàveu, desfilaven

INDICATIU PASSAT: desfilí, desfilares, desfilà, desfilàrem, desfilàreu, desfilaren

INDICATIU FUTUR: desfilaré, desfilaràs, desfilarà, desfilarem, desfilareu, desfilaran

INDICATIU CONDICIONAL: desfilaria, desfilaries, desfilaria, desfilaríem, desfilaríeu, desfilarien

SUBJUNTIU PRESENT: desfili, desfilis, desfili, desfilem, desfileu, desfilin

SUBJUNTIU IMPERFET: desfilés, desfilessis, desfilés, desfiléssim, desfiléssiu, desfilessin

IMPERATIU: desfila, desfili, desfilem, desfileu, desfilin