->muntès

■muntès -esa

[del ll. vg. montensis ‘de muntanya’]

adj Criat al bosc, a muntanya.

->muntijol

■muntijol

[de munt]

m Muntanya petita.

->muntó

■muntó

[de munt]

m dial 1 munt 2.

2 a muntó loc adv En gran nombre, en gran quantitat; força. De problemes, n’hem fet a muntó.

->muntura

■muntura

[de muntar]

f 1 Bèstia sobre la qual hom cavalca.

2 Operació de muntar; muntatge.

3 1 TECNOL Suport, marc, estructura, etc., sobre el qual va muntat un objecte a fi de permetre’n la utilització o maniobra. La muntura d’unes ulleres, d’una lent, d’un telescopi, d’un objectiu.

2 ORFEB Allò sobre què va muntada una gemma, una perla o un esmalt.

4 TÈXT Manera de disposar, en un teler, un cos jacquard o un pinte a fi de teixir un lligat, un dibuix o una classe determinada de roba.

->munyida

■munyida

f 1 Acció de munyir;

2 l’efecte.

->munyidor¹

■munyidor¹

[de munyir i -dor²]

m RAM i AGR 1 Corral on hom guarda el bestiar, especialment les ovelles.

2 Part del braguer que hom agafa amb les mans quan muny.

->munyidor²

■munyidor² -a

[de munyir i -dor¹]

1 adj RAM i AGR Que muny.

2 1 m Munyidora mecànica.

2 munyidora mecànica (o simplement munyidora) RAM i AGR Aparell que funciona elèctricament i serveix per a extreure la llet del braguer del bestiar domèstic, especialment de les vaques.

->munyidora

■munyidora

[de munyir]

f RAM i AGR Recipient on cau la llet en munyir-la.

->munyiment

■munyiment

[de munyir]

m Acció de munyir.

->munyir

■munyir

[del ll. mŭlgēre, íd., amb canvi de -lg- en -ng- per influx de emŭngĕre ‘mocar’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

v tr RAM i AGR 1 1 Treure la llet d’una femella prement-li la mamella. Muny totes les vaques i la meitat de les ovelles.

2 Treure la llet de la mamella prement-la. Ara munyirà l’altra mamella.

3 p ext Aquesta llet, l’hem munyida per a vosaltres.

4 abs A les set muny i a les vuit dóna menjar als porcs.

5 munyir la vaca fig Treure tot el profit possible d’algú o d’alguna cosa.

2 Collir olives, fulles, etc., cenyint la branca amb la mà i fent-la córrer al llarg d’ella; eixonar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: munyir

GERUNDI: munyint

PARTICIPI: munyit, munyida, munyits, munyides

INDICATIU PRESENT: munyo, munys, muny, munyim, munyiu, munyen

INDICATIU IMPERFET: munyia, munyies, munyia, munyíem, munyíeu, munyien

INDICATIU PASSAT: munyí, munyires, munyí, munyírem, munyíreu, munyiren

INDICATIU FUTUR: munyiré, munyiràs, munyirà, munyirem, munyireu, munyiran

INDICATIU CONDICIONAL: munyiria, munyiries, munyiria, munyiríem, munyiríeu, munyirien

SUBJUNTIU PRESENT: munyi, munyis, munyi, munyim, munyiu, munyin

SUBJUNTIU IMPERFET: munyís, munyissis, munyís, munyíssim, munyíssiu, munyissin

IMPERATIU: muny, munyi, munyim, munyiu, munyin

->muó

■muó

Part. sil.: mu_ó

m PART [símb: μ] Partícula elemental de la família dels leptons, de la mateixa càrrega elèctrica que l’electró i dues-centes vegades més pesant.

->muoni

muoni

Part. sil.: mu_o_ni

m FÍS Sistema constituït per un muó positiu i un electró lligats per interacció electromagnètica.

->muònic

■muònic -a

Part. sil.: mu_ò_nic

adj PART Relatiu o pertanyent al muó.

->mur

■mur

[del ll. mūrus íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 CONSTR 1 Paret gruixuda que suporta el pes d’un edifici o que en limita verticalment l’interior.

2 mur de càrrega Mur que tanca un espai i en sosté l’estructura.

3 mur de contenció Mur destinat a contenir l’empenta de l’aigua.

4 mur de revestiment Mur que cobreix un espadat o protegeix contra l’erosió un talús de terra.

5 mur de sosteniment Mur destinat a suportar l’empenta de les terres d’un terraplè.

6 mur de tancament Mur que només tanca un espai.

7 mur frontal Paret d’una volta que tanca els extrems.

2 1 Muralla.

2 mur de les lamentacions Muralla de grosses pedres, restes dels murs de l’antic temple de Jerusalem, on es reuneixen els jueus els divendres per plorar la destrucció de Jerusalem.

3 EXCURS Paret.

4 GEOL Part inferior d’una capa en el seu estat originari.

->mura

■mura

[de mur; 1a FONT: s. XV]

f 1 CONSTR NAV Part de cada costat del buc d’una nau en què aquest s’estreny vers la proa o cap a la popa.

2 MAR Amura.

->murada

■murada

[de murar; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 CONSTR Muralla.

2 CONSTR NAV Part interior del costat d’un vaixell.

->muradal

■muradal

[de mur]

m Muralla alta.

->mural

■mural

Hom.: moral

[del ll. muralis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a un mur.

2 Que és o està posat en un mur o paret. Pintures murals.

2 m Pintura o ceràmica realitzades sobre un mur o paret.

->muralisme

muralisme

Hom.: moralisme

m ART Conreu de les tècniques de decoració mural.

->muralista

■muralista

Hom.: moralista

[de mural]

m i f ART Artista que fa murals.

->muralla

■muralla

[del ll. muralia, pl. n. de muralis ‘mural’; 1a FONT: c. 1400]

f 1 CONSTR i HIST Conjunt de murs que formen un clos, una barrera.

2 fig Hi havia una muralla de gent que no deixava passar ningú.

3 HERÀLD Figura en forma de faixa maçonada i merletada.

->murallar

■murallar

Hom.: morellà

[de muralla; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr Emmurallar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: murallar

GERUNDI: murallant

PARTICIPI: murallat, murallada, murallats, murallades

INDICATIU PRESENT: murallo, muralles, muralla, murallem, muralleu, murallen

INDICATIU IMPERFET: murallava, murallaves, murallava, murallàvem, murallàveu, murallaven

INDICATIU PASSAT: murallí, murallares, murallà, murallàrem, murallàreu, murallaren

INDICATIU FUTUR: murallaré, murallaràs, murallarà, murallarem, murallareu, murallaran

INDICATIU CONDICIONAL: murallaria, murallaries, murallaria, murallaríem, murallaríeu, murallarien

SUBJUNTIU PRESENT: muralli, murallis, muralli, murallem, muralleu, murallin

SUBJUNTIU IMPERFET: murallés, murallessis, murallés, muralléssim, muralléssiu, murallessin

IMPERATIU: muralla, muralli, murallem, muralleu, murallin

->muralleta

■muralleta

[de muralla; 1a FONT: 1839, DLab.]

f CONSTR Ampit.

->murar

■murar

[del ll. td. murare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Emmurallar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: murar

GERUNDI: murant

PARTICIPI: murat, murada, murats, murades

INDICATIU PRESENT: muro, mures, mura, murem, mureu, muren

INDICATIU IMPERFET: murava, muraves, murava, muràvem, muràveu, muraven

INDICATIU PASSAT: murí, murares, murà, muràrem, muràreu, muraren

INDICATIU FUTUR: muraré, muraràs, murarà, murarem, murareu, muraran

INDICATIU CONDICIONAL: muraria, muraries, muraria, muraríem, muraríeu, murarien

SUBJUNTIU PRESENT: muri, muris, muri, murem, mureu, murin

SUBJUNTIU IMPERFET: murés, muressis, murés, muréssim, muréssiu, muressin

IMPERATIU: mura, muri, murem, mureu, murin

->murat

murat -ada

Hom.: morat

[de murar]

adj Emmurallat.

->muratà

muratà -ana

adj i m i f De Mura (Bages).

->muratge

muratge

m HIST DR Tribut que hom pagava per apariar les muralles i els monuments públics d’una ciutat.

->murcaro

■murcaro

m BOT Melcoratge.

->murcarola

■murcarola

f BOT Melcoratge.

->murcià

■murcià -ana

Part. sil.: mur_ci_à

1 adj i m i f De Múrcia (ciutat de l’estat espanyol).

2 f DANSA Modalitat de fandango pròpia de les terres de Múrcia.

->murènids

■murènids

m ICT 1 pl Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels anguil·liformes, de cap petit, musell cònic, dents fortes, boca ampla, pell gruixuda i sense escates. Són carnívors molt voraços. Comprèn les morenes.

2 sing Peix de la família dels murènids.

->mureny

mureny -a

adj i m i f De Muro del Comtat (Comtat).

->murer

murer -a

Hom.: morer

adj i m i f De Muro del Comtat (Comtat) o de Muro de Mallorca (Mallorca).

->múrex

■múrex

m ZOOL corn 6 2.

->murexida

■murexida

f QUÍM ORG i QUÍM ANAL Derivat amònic de l’àcid purpúric, de fórmula C₈H₈N₆O₆.

->murga¹

■murga¹

[del ll. mūsĭca ‘música’, per evolució fonètica normal]

f 1 Cosa que resulta pesada o amoïnosa de fer, d’escoltar, de suportar. Calleu!, i no feu més murga.

2 Grup de músics que toquen malament.

->murga²

■murga²

f BOT Múrgola.

->murgita

murgita

[de l’àr. murǧi’ī]

ISLAM 1 adj Relatiu o pertanyent als murgites.

2 m i f Membre d’una secta islàmica que defensa que la fe basta per a la salvació.

->murgó

■murgó

[d’una forma romànica *mergone, amb assimilació vocàlica, der. del ll. mergus, íd.; 1a FONT: 1309]

m VITIC Redorta d’un cep que hom colga en terra humida i es fa arrelar abans de tallar-la.

->múrgola

■múrgola

[probablement del germ. gòt. *maúrhwalus, comp. del germ. morha ‘pastanaga’ i walus ‘bony’, és a dir, ‘bony com una pastanaga’; 1a FONT: 1780]

f BOT Bolet de l’ordre de les pezizals (Morchella esculenta), amb el barret alveolat, ovoide i de color bru, comestible i apreciat.

->murgonal

■murgonal

[de murgó, aplicat a aquesta corda per l’ús de lligar-hi els mariners castigats i capbussar-los com es colga el murgó a la terra; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

m MAR Drissa o mena de corda antiga de les naus.

->murgonar

■murgonar

[de murgó; 1a FONT: c. 1460]

v tr VITIC Colgar una redorta de cep perquè arreli.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: murgonar

GERUNDI: murgonant

PARTICIPI: murgonat, murgonada, murgonats, murgonades

INDICATIU PRESENT: murgono, murgones, murgona, murgonem, murgoneu, murgonen

INDICATIU IMPERFET: murgonava, murgonaves, murgonava, murgonàvem, murgonàveu, murgonaven

INDICATIU PASSAT: murgoní, murgonares, murgonà, murgonàrem, murgonàreu, murgonaren

INDICATIU FUTUR: murgonaré, murgonaràs, murgonarà, murgonarem, murgonareu, murgonaran

INDICATIU CONDICIONAL: murgonaria, murgonaries, murgonaria, murgonaríem, murgonaríeu, murgonarien

SUBJUNTIU PRESENT: murgoni, murgonis, murgoni, murgonem, murgoneu, murgonin

SUBJUNTIU IMPERFET: murgonés, murgonessis, murgonés, murgonéssim, murgonéssiu, murgonessin

IMPERATIU: murgona, murgoni, murgonem, murgoneu, murgonin

->múria

■múria

Part. sil.: mú_ri_a

[del ll. muria ‘salmorra’]

f BOT Planta herbàcia biennal de la família de les escrofulariàcies (Verbascum sinuatum), tomentosa, de fulles sinuades i flors grogues en panícula grossa.

->muriac

■muriac

Part. sil.: mu_ri_ac

[evolució de muricec per sonorització de -c- fins a desaparèixer, amb influx del sinònim rat penat en la terminació -ac]

m ZOOL Ratapinyada.

->muriat

■muriat

Part. sil.: mu_ri_at

m obs QUÍM INORG Clorur.

->muriàtic

■muriàtic, àcid

Part. sil.: mu_ri_à_tic

QUÍM INORG Àcid clorhídric.

->muricat

■muricat -ada

[del ll. muricatus, -a, -um, íd.]

adj BOT Ple de punxes, espines, agullons o tubercles.

->muricec

■muricec

[del ll. mure-caecu, comp. del ll. mūs, mūris ‘rata, ratolí’ i caecus ‘cec’]

m ZOOL Ratapinyada.

->murícids

murícids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs gastròpodes prosobranquis de l’ordre dels monotocardis, que comprèn els corns i els cargols punxencs.

2 sing Mol·lusc de la família dels murícids.

->múrids

■múrids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors, amb el musell punxegut i el llavi superior enfonsat. Vulgarment són anomenats rates i ratolins.

2 sing Mamífer de la família dels múrids.

->murler

murler -a

adj i m i f De Murla (Marina Alta).

->murmuració

■murmuració

Part. sil.: mur_mu_ra_ci_ó

[del ll. murmuratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1399]

f Acció de murmurar 2.

->murmurador

■murmurador -a

[del ll. td. murmurator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj i m i f Que murmura.

->murmurar

■murmurar

[del ll. murmurare, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v 1 intr Produir un murmuri l’aigua corrent, les fulles mogudes pel vent, etc.

2 intr 1 Parlar en veu molt baixa, especialment queixant-se d’algú o d’alguna cosa. Obeir sense murmurar. El públic començà a murmurar.

2 p ext Enraonar dient mal d’algú amb poc fonament. Tothom murmura d’ella.

3 tr p ext Dir en veu molt baixa. Va murmurar-li no sé què a cau d’orella.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: murmurar

GERUNDI: murmurant

PARTICIPI: murmurat, murmurada, murmurats, murmurades

INDICATIU PRESENT: murmuro, murmures, murmura, murmurem, murmureu, murmuren

INDICATIU IMPERFET: murmurava, murmuraves, murmurava, murmuràvem, murmuràveu, murmuraven

INDICATIU PASSAT: murmurí, murmurares, murmurà, murmuràrem, murmuràreu, murmuraren

INDICATIU FUTUR: murmuraré, murmuraràs, murmurarà, murmurarem, murmurareu, murmuraran

INDICATIU CONDICIONAL: murmuraria, murmuraries, murmuraria, murmuraríem, murmuraríeu, murmurarien

SUBJUNTIU PRESENT: murmuri, murmuris, murmuri, murmurem, murmureu, murmurin

SUBJUNTIU IMPERFET: murmurés, murmuressis, murmurés, murmuréssim, murmuréssiu, murmuressin

IMPERATIU: murmura, murmuri, murmurem, murmureu, murmurin

->murmurejar

■murmurejar

[de murmurar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr murmurar 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: murmurejar

GERUNDI: murmurejant

PARTICIPI: murmurejat, murmurejada, murmurejats, murmurejades

INDICATIU PRESENT: murmurejo, murmureges, murmureja, murmuregem, murmuregeu, murmuregen

INDICATIU IMPERFET: murmurejava, murmurejaves, murmurejava, murmurejàvem, murmurejàveu, murmurejaven

INDICATIU PASSAT: murmuregí, murmurejares, murmurejà, murmurejàrem, murmurejàreu, murmurejaren

INDICATIU FUTUR: murmurejaré, murmurejaràs, murmurejarà, murmurejarem, murmurejareu, murmurejaran

INDICATIU CONDICIONAL: murmurejaria, murmurejaries, murmurejaria, murmurejaríem, murmurejaríeu, murmurejarien

SUBJUNTIU PRESENT: murmuregi, murmuregis, murmuregi, murmuregem, murmuregeu, murmuregin

SUBJUNTIU IMPERFET: murmuregés, murmuregessis, murmuregés, murmuregéssim, murmuregéssiu, murmuregessin

IMPERATIU: murmureja, murmuregi, murmuregem, murmuregeu, murmuregin

->murmuri

■murmuri

[del ll. td. murmurium, íd.; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 Remor suau, confusa, de l’aigua corrent, de les fulles mogudes pel vent, d’un conjunt de persones que conversen, que diuen oracions, etc.

2 FISIOL Soroll greu i suau que hom sent en alguns llocs del cos per auscultació.

->murmuriós

■murmuriós -osa

Part. sil.: mur_mu_ri_ós

[del ll. murmuriosus, -a, -um, íd.]

adj Que murmureja.

->muró

■muró

[de mur; 1a FONT: 1408]

m 1 ARQUIT 1 Floró.

2 Merlet de castell o de torre.

2 HERÀLD Ornament a manera de flor que sobresurt en una corona.

->muronat

■muronat -ada

[de muró; 1a FONT: 1416]

adj ART Guarnit de murons.

->murri múrria

■murri múrria

[de la mateixa arrel expressiva de morro, tant per al sentit de ‘trist, desgraciat’ com per al de ‘maliciós, dolent’, tenint en compte el pas fàcil d’un sentit a l’altre en noms semblants; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 1 adj i m i f Sagaç, hàbil per a aconseguir el que vol. És molt murri: volent-li jo dir que no, m’ha fet dir que sí.

2 m Al Principat de Catalunya, als segles XVII i XVIII, vagabund que circulava en colla, amb dones i fills.

2 dial 1 adj i m i f Emmurriat.

2 f Emmurriament.

->murrí

■murrí -ina

adj ART Fet d’una pedra o d’un material anomenat pels romans murra.

->murriada

■murriada

Part. sil.: mur_ri_a_da

[de murri; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f Acte propi d’un murri.

->murriejar

■murriejar

Part. sil.: mur_ri_e_jar

[de murri]

v intr Fer murriades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: murriejar

GERUNDI: murriejant

PARTICIPI: murriejat, murriejada, murriejats, murriejades

INDICATIU PRESENT: murriejo, murrieges, murrieja, murriegem, murriegeu, murriegen

INDICATIU IMPERFET: murriejava, murriejaves, murriejava, murriejàvem, murriejàveu, murriejaven

INDICATIU PASSAT: murriegí, murriejares, murriejà, murriejàrem, murriejàreu, murriejaren

INDICATIU FUTUR: murriejaré, murriejaràs, murriejarà, murriejarem, murriejareu, murriejaran

INDICATIU CONDICIONAL: murriejaria, murriejaries, murriejaria, murriejaríem, murriejaríeu, murriejarien

SUBJUNTIU PRESENT: murriegi, murriegis, murriegi, murriegem, murriegeu, murriegin

SUBJUNTIU IMPERFET: murriegés, murriegessis, murriegés, murriegéssim, murriegéssiu, murriegessin

IMPERATIU: murrieja, murriegi, murriegem, murriegeu, murriegin

->murrieria

■murrieria

Part. sil.: mur_ri_e_ri_a

[de murri; 1a FONT: c. 1912]

f 1 Qualitat de murri.

2 Murriada.

->murriesc

■murriesc -a

Part. sil.: mur_ri_esc

[de murri; 1a FONT: 1915, DAg.]

adj Relatiu o pertanyent a un murri, als murris.

->murrissà

■murrissà

Hom.: morrissà

[escrit també morrisà (morri sa), probable modificació del nom de morritort a causa de l’aplicació medicinal de la planta, per tranquil·litzar els pacients sobre el seu ús]

m BOT Morritort.

->murta

■murta

[del ll. murta, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f 1 BOT Arbust perennifoli de la família de les mirtàcies (Myrtus communis), de fulles oposades, ovals, lluents i glabres, flors blanques i oloroses i fruits (els murtons) en baia ovoide.

2 entrada de la murta FOLK En alguns pobles valencians, seguici de carros guarnits de flors i garlandes des dels quals hom llança branques de murta pel carrer, davant d’una comitiva religiosa o profana.

->murtar

■murtar

[de murta]

m GEOBOT Bosquina on predomina la murta.

->murter

■murter

Hom.: morter

[de murta]

m BOT Murta.

->murtera

■murtera

[de murta]

f BOT Murta.

->murterar

■murterar

[de murta]

m GEOBOT Murtar.

->murtó

■murtó

[de murta; 1a FONT: 1409]

m Fruit de la murta.

->murtra

■murtra

[variant de murta amb repercussió de la r]

f BOT Murta.

->murtrar

■murtrar

[de murtra]

m GEOBOT Murtar.

->murtrer

■murtrer

[de murtra]

m BOT Murta.

->murtrera

■murtrera

[de murtra]

f BOT Murta.

->murtrerar

■murtrerar

[de murtra]

m GEOBOT Murtar.

->murtró

■murtró

[de murtra; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m Murtó.

->mus¹

■mus¹

Hom.: mousse

[del basc mux o mus, i aquest, del fr. mouche ‘mosca’]

m JOCS Joc de cartes, d’origen basc, disputat entre quatre jugadors amb una baralla de quaranta cartes.

->mus² mussa

■mus² mussa

Hom.: mousse

[d’origen expressiu que evoca la idea d’arrodoniment, aplatament, esmussament; 1a FONT: s. XV, Roís]

adj Esmussat. Tenir les dents musses.

->musa

■musa

[del ll. mūsa, i aquest, del gr. moũsa, íd.; 1a FONT: s. XV, Curial]

f 1 MIT En la mitologia grega, cadascuna de les nou divinitats del cant i de la dansa, venerades com a nimfes de les fonts.

2 POÈTICA 1 Inspiració poètica.

2 La poesia.

3 Subjecte, font o sentiment que inspira el poeta. Laura, musa del Petrarca.

->musàcies

■musàcies

Part. sil.: mu_sà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’escitamínies, tropicals, de fulles molt grosses, flors amb el periant corol·lí en règims i fruits en baia.

2 sing Planta de la família de les musàcies.

->musar

■musar

v intr ant Perdre el temps.

->musaranya

■musaranya

[del ll. vg. *musaranea, ll. cl. mus araneus ‘ratolí d’aranya’, per la creença popular en el caràcter verinós de la seva mossegada]

f ZOOL Nom donat a qualsevol mamífer insectívor de la família dels sorícids, de mida petita, musell allargat i punxegut, ulls molt petits, amb glàndules de mesc per a la defensa i molt actius. Es destaquen la musaranya comuna (Crocidura russula), la musaranya nana (Sorex minutus), la musaranya etrusca (Suncus etruscus), la musaranya d’aigua (Neomys fodiens), la musaranya cuaquadrada (Sorex araneus) i la musaranya dels jardins (Crocidura suaveolens).

->musc

■musc -a

[variant de mesc; 1a FONT: 1690]

adj De color fosc, especialment morat. Barretina musca.

->muscarina

■muscarina

f QUÍM ORG Alcaloide extremament tòxic present en alguns bolets del gènere Amanita.

->muscarínic

muscarínic -a

1 adj MED Relatiu o pertanyent a la muscarina.

2 adj i m QUÍM ORG Dit de l’agent que té una acció semblant a la de la muscarina, que estimula els receptors parasimpàtics ganglionars.

->musci-

■musci-

Forma prefixada del mot llatí muscus, que significa ‘molsa’. Ex.: muscícola, muscívor.

->muscicàpids

■muscicàpids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de bec ample, potes curtes i dits febles, 10 rèmiges principals i 12 rectrius.

2 sing Ocell de la família dels muscicàpids.

->muscícola

■muscícola

[de musci- i -cola]

adj ECOL Dit de l’organisme que habita entre o sobre la molsa.

->múscids

■múscids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes dípters del subordre dels braquícers ciclòrrafs, amb les ales amb una espina costal, ovípars o larvípars i que comprèn nombrosos gèneres. Cal destacar-ne la mosca comuna.

2 sing Insecte de la família dels múscids.

->musciforme

■musciforme

[de musci- i -forme]

adj Que sembla una molsa.

->muscina

■muscina

adj BOT Relatiu o pertanyent a les molses. Vegetació muscinal. Estrat muscinal.

->muscínic

muscínic -a

adj BOT Muscinal.

->muscínies

muscínies

Part. sil.: mus_cí_ni_es

f pl BOT Briòfits.

->musclada

■musclada

[de musclo]

f Menjada de musclos.

->musclaire

■musclaire

Part. sil.: mus_clai_re

[de musclo]

m i f Persona que pesca musclos o que en ven.

->muscle

■muscle

Cp. múscul

[del ll. mūscŭlus ‘ratolí; múscul’, der. de mus ‘rata’, per semblança del moviment dels músculs sota la pell amb un ratolí que s’escapa; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m ANAT ANIM Part superior i lateral de l’espatlla de l’home.

->musclejar

■musclejar

[de muscle]

v intr Moure els muscles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: musclejar

GERUNDI: musclejant

PARTICIPI: musclejat, musclejada, musclejats, musclejades

INDICATIU PRESENT: musclejo, muscleges, muscleja, musclegem, musclegeu, musclegen

INDICATIU IMPERFET: musclejava, musclejaves, musclejava, musclejàvem, musclejàveu, musclejaven

INDICATIU PASSAT: musclegí, musclejares, musclejà, musclejàrem, musclejàreu, musclejaren

INDICATIU FUTUR: musclejaré, musclejaràs, musclejarà, musclejarem, musclejareu, musclejaran

INDICATIU CONDICIONAL: musclejaria, musclejaries, musclejaria, musclejaríem, musclejaríeu, musclejarien

SUBJUNTIU PRESENT: musclegi, musclegis, musclegi, musclegem, musclegeu, musclegin

SUBJUNTIU IMPERFET: musclegés, musclegessis, musclegés, musclegéssim, musclegéssiu, musclegessin

IMPERATIU: muscleja, musclegi, musclegem, musclegeu, musclegin

->musclera

■musclera

[de muscle; 1a FONT: 1421]

f 1 ARM Peça de l’armadura que protegia els muscles.

2 Part que en una peça de vestir cobreix el muscle o espatlla. Brusa blava, una mica caiguda de muscleres.

3 Reforç que hom posa a la camisa o en una altra peça de vestir, en la part corresponent al muscle.

->musclo

■musclo

[del ll. mūscŭlus (v. muscle), aplicat metafòricament al mol·lusc per la forma i la grandària; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m ZOOL Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis de la família dels mitílids (Mytilus sp), de color negre, que forma colònies sobre les roques, s’alimenta de plàncton i és molt apreciat com a comestible.

->muscologia

■muscologia

Part. sil.: mus_co_lo_gi_a

[del ll. muscus ‘molsa’ i -logia]

f BOT Branca de la botànica dedicada a l’estudi de les molses.

->múscul

■múscul

Cp. muscle

[del ll. mūscŭlus (v. muscle); 1a FONT: s. XIV, Corbatxo]

m ANAT ANIM Nom dels òrgans carnosos que, amb llur contractilitat, són els instruments immediats per a produir o contrarestar els moviments.

->musculació

■musculació

Part. sil.: mus_cu_la_ci_ó

[de múscul]

f GIMN Conjunt d’exercicis gimnàstics destinats a augmentar la musculatura.

->muscular

■muscular

[de múscul; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al múscul o als músculs.

->musculat

■musculat -ada

[de múscul]

adj ANAT ANIM Que té els músculs molt desenvolupats.

->musculatura

■musculatura

[de múscul; 1a FONT: 1903]

f ANAT ANIM Disposició dels músculs de tot el cos o d’una part del cos.

->musculocutani

musculocutani -ània

adj ANAT ANIM Dit del nervi sensitiu i motor que innerva els músculs coracobraquial, bíceps i braquial anterior del braç i la meitat externa de la pell de l’avantbraç.

->musculós

■musculós -osa

[del ll. musculosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj ANAT ANIM 1 Format per músculs, que té músculs.

2 Musculat.

->museístic

■museístic -a

Part. sil.: mu_se_ís_tic

[de museu]

adj Relatiu o pertanyent al museu.

->museïtzació

museïtzació

Part. sil.: mu_se_ït_za_ci_ó

f Acció de museïtzar.

->museïtzar

■museïtzar

Part. sil.: mu_se_ït_zar

v tr Aplicar tècniques museogràfiques (a un patrimoni cultural o natural) per fer-lo atractiu i accessible als visitants.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: museïtzar

GERUNDI: museïtzant

PARTICIPI: museïtzat, museïtzada, museïtzats, museïtzades

INDICATIU PRESENT: museïtzo, museïtzes, museïtza, museïtzem, museïtzeu, museïtzen

INDICATIU IMPERFET: museïtzava, museïtzaves, museïtzava, museïtzàvem, museïtzàveu, museïtzaven

INDICATIU PASSAT: museïtzí, museïtzares, museïtzà, museïtzàrem, museïtzàreu, museïtzaren

INDICATIU FUTUR: museïtzaré, museïtzaràs, museïtzarà, museïtzarem, museïtzareu, museïtzaran

INDICATIU CONDICIONAL: museïtzaria, museïtzaries, museïtzaria, museïtzaríem, museïtzaríeu, museïtzarien

SUBJUNTIU PRESENT: museïtzi, museïtzis, museïtzi, museïtzem, museïtzeu, museïtzin

SUBJUNTIU IMPERFET: museïtzés, museïtzessis, museïtzés, museïtzéssim, museïtzéssiu, museïtzessin

IMPERATIU: museïtza, museïtzi, museïtzem, museïtzeu, museïtzin

->musell

■musell

[d’una forma romànica *musu, variant expressiva de *murru ‘morro’, que té representants en altres llengües romàniques]

m ANAT ANIM 1 Part anterior sortint de la cara de certs mamífers i peixos, on hi ha la boca i els forats del nas.

2 musell de tenca Morro de tenca.

->museo-

■museo-

Forma prefixada del mot llatí mūseūm, que significa ‘museu’. Ex.: museologia.

->museògraf

museògraf -a

Part. sil.: mu_se_ò_graf

[de museo- i -graf]

m i f Especialista en museografia.

->museografia

■museografia

Part. sil.: mu_se_o_gra_fi_a

[de museo- i -grafia]

f ART Conjunt de tècniques i de pràctiques relatives al funcionament dels museus.

->museogràfic

■museogràfic -a

Part. sil.: mu_se_o_grà_fic

[de museografia]

adj Relatiu o pertanyent a la museografia.

->museòleg

■museòleg -òloga

Part. sil.: mu_se_ò_leg

m i f Persona versada en museologia.

->museologia

■museologia

Part. sil.: mu_se_o_lo_gi_a

[de museo- i -logia]

f ART Conjunt de teories sobre els museus com a institució i sobre llur funció dins la societat.

->museològic

■museològic -a

Part. sil.: mu_se_o_lò_gic

[de museologia]

adj Relatiu o pertanyent a la museologia.

->muser

muser -a

adj i m i f De Daimús (Safor).

->muserenc

muserenc -a

adj i m i f De Museros (Horta).

->muserola

■muserola

[de l’it. muserola, íd., der. de muso ‘morro’, d’origen incert]

f Part de la brida que va sobre el nas del cavall.

->museta

museta

[deriv. de la mateixa base de musell (v. aquest mot); 1a FONT: 1917, DOrt.]

f ICT Peix bada.

->museu

■museu

Part. sil.: mu_seu

[del ll. mūsēum, i aquest, del gr. mouseĩon ‘lloc consagrat a les Muses; biblioteca; museu’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m HIST 1 ART Lloc on, amb finalitats culturals, hom guarda i exposa objectes pertanyents al món de l’art, de la ciència o de la tècnica.

2 A l’edat mitjana, funcionari de la casa reial catalana encarregat de guardar i d’administrar els comestibles destinats a les persones reials.

->music

■music -a

[variant de músic]

m i f pop Músic.

->músic

■músic -a

[del ll. mūsĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. mousikós ‘que cultiva les Muses, les belles arts’; s’aplica al mosquit que brunz, i d’aquest, al peix que fa picades doloroses; 1a FONT: s. XIV]

1 adj MÚS 1 Musical. Instrument músic.

2 Que té instint, sensibilitat, musical.

2 m i f MÚS 1 Professional de la música, que compon música, n’ensenya, etc.

2 Instrumentista que forma part d’una banda, una orquestra, etc.

3 músic pagat fa mal so (o no fa bon so) Refrany que vol dir que les feines pagades per endavant solen ésser executades tard i malament.

3 m p ext 1 ENTOM Mosquit.

2 ICT Peix bada.

->musica

■musica

pop i f 1 poèt Música.

2 Embolics, maldecaps, etc., que porta una qüestió, un afer. No em vinguis amb musiques ara, que estic molt enfeinat.

->música

■música

[del ll. mūsĭca, i aquest, del gr. mousikḗ, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f MÚS 1 Art que s’expressa mitjançant l’ordenació dels sons en el temps. Música clàssica, religiosa, moderna, concreta, dodecatònica. Música de cambra.

2 Obra musical o obres musicals. Executar música. Música alemanya. Sentir música.

3 Conjunt, banda, de músics que toquen plegats. Una música de regiment.

4 fig 1 Sèrie de sons que per llur harmonia o desharmonia afecten l’orella d’una manera agradable. Música d’ocells.

2 música celestial Bones paraules, promeses, que no seran complertes.

->musicadura

■musicadura

[de musicat]

f ART Treball d’ornamentació complicat.

->musical

■musical

[de música; 1a FONT: s. XV, Curial]

MÚS 1 adj Relatiu o pertanyent a la música. Una obra musical. Vetllada musical.

2 adj 1 Dit de la veu harmoniosa, melodiosa.

2 Dit de l’orella ben organitzada per a la música.

3 m CIN i TEAT Pel·lícula o espectacle teatral que es desenvolupa a través de seqüències cantades o dansades.

4 adj ELECTRÒN Dit del corrent, el senyal elèctric, etc., que té una freqüència corresponent a la de les notes musicals.

5 accent musical adj Accent marcadament rítmic i harmoniós.

->musicalitat

■musicalitat

[de musical; 1a FONT: 1908]

f MÚS 1 Qualitat de musical.

2 Habilitat a interpretar una obra musical amb una sensibilitat i un bon gust especials.

->musicalment

■musicalment

[de musical]

adv D’una manera musical.

->musicar

■musicar

[de música]

v tr MÚS Compondre música per a acompanyar un text poètic o dramàtic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: musicar

GERUNDI: musicant

PARTICIPI: musicat, musicada, musicats, musicades

INDICATIU PRESENT: musico, musiques, musica, musiquem, musiqueu, musiquen

INDICATIU IMPERFET: musicava, musicaves, musicava, musicàvem, musicàveu, musicaven

INDICATIU PASSAT: musiquí, musicares, musicà, musicàrem, musicàreu, musicaren

INDICATIU FUTUR: musicaré, musicaràs, musicarà, musicarem, musicareu, musicaran

INDICATIU CONDICIONAL: musicaria, musicaries, musicaria, musicaríem, musicaríeu, musicarien

SUBJUNTIU PRESENT: musiqui, musiquis, musiqui, musiquem, musiqueu, musiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: musiqués, musiquessis, musiqués, musiquéssim, musiquéssiu, musiquessin

IMPERATIU: musica, musiqui, musiquem, musiqueu, musiquin

->musicasset

musicasset

[marca registrada]

f ELECTROAC Casset amb cinta magnètica de música enregistrada.

->musicastre

■musicastre -a

[de músic i -astre]

m i f Músic dolent.

->musicat

■musicat -ada

[der. alterat de mosaic¹]

adj ART Ornamentat amb un treball complicat.

->music-hall

music-hall^* [mjùzikhɔ́l]

[mot angl. (1842), comp. de music ‘música’, del fr. musique (s. XIII), i hall ‘sala’]

m ESPECT 1 Local o teatre de varietats dedicat principalment als números musicals.

2 Espectacle de varietats.

->musico-

■musico-

Forma prefixada del mot llatí mūsĭca, que significa ‘música’. Ex.: musicologia.

->musicògraf

■musicògraf -a

[de musico- i -graf]

m i f MÚS Persona que escriu sobre música, generalment amb un caràcter científic o crític.

->musicografia

■musicografia

Part. sil.: mu_si_co_gra_fi_a

[de musico- i -grafia]

f MÚS Conjunt de text o publicacions de tema musical.

->musicòleg

■musicòleg -òloga

[de musico- i -leg]

m i f MÚS Persona que estudia la música des d’un punt de vista científic, ja sigui en el terreny de la tècnica, l’estètica o la història.

->musicologia

■musicologia

Part. sil.: mu_si_co_lo_gi_a

[de musico- i -logia]

f MÚS Conjunt de disciplines que estudien la música com a fet de cultura.

->musicològic

■musicològic -a

[de musicologia]

adj MÚS Relatiu o pertanyent a la musicologia.

->musicòman

■musicòman -a

[de musico- i -man]

adj i m i f MÚS Melòman.

->musicomania

■musicomania

Part. sil.: mu_si_co_ma_ni_a

[de musico- i -mania]

f MÚS Melomania.

->musicoterapeuta

musicoterapeuta

Part. sil.: mu_si_co_te_ra_peu_ta

[de musico- i terapeuta]

m i f Especialista en musicoteràpia.

->musicoteràpia

■musicoteràpia

Part. sil.: mu_si_co_te_rà_pi_a

[de musico- i -teràpia]

f TERAP Tractament d’algunes alteracions psiquiàtriques mitjançant la utilització de música.

->musiquer

■musiquer

[de música; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m MÚS i MOBL Moble, generalment amb adornaments al·lusius a la música, dissenyat per a contenir partitures de música.

->musiqueries

■musiqueries

Part. sil.: mu_si_que_ri_es

[de musiquer]

f pl 1 ART Ornaments complicats.

2 Embolics, històries, romanços.

->musiqueta

■musiqueta

[de música]

f MÚS 1 desp Música de baixa qualitat.

2 Música que hom percep de lluny, o amb molt poca potència i claredat.

3 Cantarella.

4 Sonoritat pròpia d’una eina o d’una acció determinada.

->musiu

■musiu -iva

Part. sil.: mu_siu

[del ll. td. musivus, -a, -um, íd., i aquest, del gr. mouseĩos ‘relatiu a les Muses’]

adj ART Relatiu o pertanyent al mosaic o a la tècnica del mosaic.

->musivari

■musivari -ària

[del ll. td. musivarius, -ii ‘mosaista’]

ART 1 adj Musiu.

2 f Ciència que estudia el mosaic.

->musli

musli

m ALIM Aliment compost per cereals, fruita seca, mel i altres ingredients, que hom sol menjar barrejat amb llet o iogurt.

->muslim

■muslim

adj i m i f Musulmà.

->muslímic

■muslímic -a

adj Relatiu o pertanyent als muslims.

->musofàgids

musofàgids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells exòtics de l’ordre dels musofagiformes, propis d’Àfrica, a la qual pertanyen els turacs.

2 sing Ocell de la família dels musofàgids.

->musofagiformes

musofagiformes

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells que comprèn únicament la família dels musofàgids.

2 sing Ocell de l’ordre dels musofagiformes.

->mussa

■mussa

[der. de almussa, sense al-, per haver estat considerat l’article d’un mot àrab (v. almussa)]

f INDUM Almussa.

->mussaca

■mussaca

[del turc musakka, íd.]

f GASTR Menja a base de capes d’albergínia, tallada a rodanxes i fregida, alternades amb capes de carn, picada i assaonada, de vedella o de be o d’una barreja de totes dues, cuita al forn.

->musseta

■musseta

[de mussa; en b. ll. ecl. apareix mozzetta, llatinització intencional de l’it. mozzetta]

f INDUM Esclavina cordada al pit que usen el papa, els cardenals, els bisbes i les dignitats acadèmiques (doctors i llicenciats).

->mussitació

■mussitació

Part. sil.: mus_si_ta_ci_ó

[del ll. mussitatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de mussitar.

2 PAT Moviment dels llavis que simula la paraula en veu baixa.

->mussitar

■mussitar

[del ll. mussitare, íd., freqüentatiu de mussare, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v 1 intr Parlar molt baix o sense emetre veu. Mussitàvem perquè el xiquet dormia.

2 tr Dir alguna cosa mussitant. Va mussitar que n’estava fins al capdamunt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mussitar

GERUNDI: mussitant

PARTICIPI: mussitat, mussitada, mussitats, mussitades

INDICATIU PRESENT: mussito, mussites, mussita, mussitem, mussiteu, mussiten

INDICATIU IMPERFET: mussitava, mussitaves, mussitava, mussitàvem, mussitàveu, mussitaven

INDICATIU PASSAT: mussití, mussitares, mussità, mussitàrem, mussitàreu, mussitaren

INDICATIU FUTUR: mussitaré, mussitaràs, mussitarà, mussitarem, mussitareu, mussitaran

INDICATIU CONDICIONAL: mussitaria, mussitaries, mussitaria, mussitaríem, mussitaríeu, mussitarien

SUBJUNTIU PRESENT: mussiti, mussitis, mussiti, mussitem, mussiteu, mussitin

SUBJUNTIU IMPERFET: mussités, mussitessis, mussités, mussitéssim, mussitéssiu, mussitessin

IMPERATIU: mussita, mussiti, mussitem, mussiteu, mussitin

->mussol¹

■mussol¹

[potser d’un ll. vg. *noctŭolus, dimin. de nŏctŭa, íd., alterat en *noctiolus i amb influx de mus² i motxo ‘esmussat’, per la manca de banyes; 1a FONT: s. XIII, Vides]

1 m ORNIT 1 Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Athene noctua), d’aspecte rodanxó, de color terrós i blanc, sedentari i que s’alimenta de petits vertebrats i insectes.

2 mussol banyut Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Asio otus), migrador parcial, de color ocraci i bru grisenc, i amb dos plomalls erèctils.

3 mussol de Tengmalm Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Aegolius funereus), amb les parts superiors brunes tacades de blanc i les inferiors blanquinoses amb ratlles fosques i els discs facials grossos i molt marcats.

4 mussol emigrant Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Asio flammeus), amb taques a les parts superiors de color bru roig i amb llistes brunes.

2 adj i m fig Persona molt ensopida, poc animada, que a penes parla, etc.

3 estar sol, com un mussol Estar en completa solitud.

->mussol²

■mussol²

[probable alteració de urçol per b antihiàtica (lo bursol) i progressives assimilacions: un bussol, um bussol, um mussol; 1a FONT: 1764]

m PAT Furóncol que surt a la vora d’una parpella, el punt de partida del qual és una glàndula sebàcia.

->mussola

■mussola

[de mussol¹; 1a FONT: s. XIV]

f ICT 1 Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels triàquids (Mustelus mustelus), de pell llisa, de color gris amb taques blanques, que habita als fons sorrencs i s’alimenta de mol·luscs i crustacis.

2 mussola caralló Caçó.

->mussolina

■mussolina

[de l’àr. mauṣilî ‘fet a Mossul’ (àr. Máuṣil), ciutat de l’Iraq, probablement a través de l’it. mussolina, ant. mussolino; 1a FONT: s. XVII]

f TÈXT Teixit de seda de fil molt fi i retort, tant per ordit com per trama, amb lligat de tafetà.

->mustalita

mustalita

ISLAM 1 adj Relatiu o pertanyent als mustalites.

2 m i f Membre d’una secta islàmica, branca de l’ismaïlisme.

->musteir

■musteir

Part. sil.: mus_te_ir

[de musti; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr i pron Marcir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: musteir

GERUNDI: musteint

PARTICIPI: musteït, musteïda, musteïts, musteïdes

INDICATIU PRESENT: musteeixo, musteeixes, musteeix, musteïm, musteïu, musteeixen

INDICATIU IMPERFET: musteïa, musteïes, musteïa, musteíem, musteíeu, musteïen

INDICATIU PASSAT: musteí, musteïres, musteí, musteírem, musteíreu, musteïren

INDICATIU FUTUR: musteiré, musteiràs, musteirà, musteirem, musteireu, musteiran

INDICATIU CONDICIONAL: musteiria, musteiries, musteiria, musteiríem, musteiríeu, musteirien

SUBJUNTIU PRESENT: musteeixi, musteeixis, musteeixi, musteïm, musteïu, musteeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: musteís, musteïssis, musteís, musteíssim, musteíssiu, musteïssin

IMPERATIU: musteeix, musteeixi, musteïm, musteïu, musteeixin

->mustela

■mustela

f ZOOL Mostela.

->mustèlids

■mustèlids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes, amb glàndules odoríferes molt desenvolupades a la vora de l’anus, pèl de coloració variable i molt apreciats per llur pell. Enclou la fura, el visó, la mofeta, el mart i la llúdria.

2 sing Mamífer de la família dels mustèlids.

->múster

múster

m ESPORT Competició de bombers en què equips de sis persones han de disputar dues proves en les quals hom valora la velocitat, la coordinació i la destresa en la manipulació de mànegues, escales i galledes.

->musti mústia

■musti mústia

[probablement ll. vg. *mŭstĭdus, -a, -um ‘viscós, humit’, der. de mŭstum ‘most’; del sentit de ‘fluixedat’ propi de les coses humides es passà al de ‘marcit’; 1a FONT: s. XIV, Corbatxo]

adj Mústic.

->mustiar

■mustiar

Part. sil.: mus_ti_ar

[de musti]

v tr i pron Marcir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mustiar

GERUNDI: mustiant

PARTICIPI: mustiat, mustiada, mustiats, mustiades

INDICATIU PRESENT: mustio, musties, mustia, mustiem, mustieu, mustien

INDICATIU IMPERFET: mustiava, mustiaves, mustiava, mustiàvem, mustiàveu, mustiaven

INDICATIU PASSAT: mustií, mustiares, mustià, mustiàrem, mustiàreu, mustiaren

INDICATIU FUTUR: mustiaré, mustiaràs, mustiarà, mustiarem, mustiareu, mustiaran

INDICATIU CONDICIONAL: mustiaria, mustiaries, mustiaria, mustiaríem, mustiaríeu, mustiarien

SUBJUNTIU PRESENT: mustiï, mustiïs, mustiï, mustiem, mustieu, mustiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: mustiés, mustiessis, mustiés, mustiéssim, mustiéssiu, mustiessin

IMPERATIU: mustia, mustiï, mustiem, mustieu, mustiïn

->mústic mústiga

■mústic mústiga

[variant de musti; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj 1 Que ha perdut la frescor, la ufana, que s’ha marcit.

2 Trist, malenconiós.

->mustiesa

■mustiesa

Part. sil.: mus_ti_e_sa

[de musti; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Mustiguesa.

->mústigament

■mústigament

[de mústic]

adv Tristament.

->mustigar

■mustigar

[pot ser der. de mústic o bé der. de mustiar amb una -g- antihiàtica; en aquest cas, mústic podria ser der. regressiu de mustigar; 1a FONT: s. XIX, Milà i F.]

v tr i pron Marcir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mustigar

GERUNDI: mustigant

PARTICIPI: mustigat, mustigada, mustigats, mustigades

INDICATIU PRESENT: mustigo, mustigues, mustiga, mustiguem, mustigueu, mustiguen

INDICATIU IMPERFET: mustigava, mustigaves, mustigava, mustigàvem, mustigàveu, mustigaven

INDICATIU PASSAT: mustiguí, mustigares, mustigà, mustigàrem, mustigàreu, mustigaren

INDICATIU FUTUR: mustigaré, mustigaràs, mustigarà, mustigarem, mustigareu, mustigaran

INDICATIU CONDICIONAL: mustigaria, mustigaries, mustigaria, mustigaríem, mustigaríeu, mustigarien

SUBJUNTIU PRESENT: mustigui, mustiguis, mustigui, mustiguem, mustigueu, mustiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: mustigués, mustiguessis, mustigués, mustiguéssim, mustiguéssiu, mustiguessin

IMPERATIU: mustiga, mustigui, mustiguem, mustigueu, mustiguin

->mustiguesa

■mustiguesa

[de mústic; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f Qualitat o estat de mústic; marciment.

->musulmà

■musulmà -ana

[del fr. musulman, i aquest, del persa musulmân, der. de l’àr. múslim, íd., participi agent de 'aslam ‘obeir a la voluntat de Déu’]

1 adj Islàmic.

2 m i f Adepte de l’islam.

->mut muda

■mut muda

[del ll. mūtus, -a, -um, íd.; 1a FONT: o., Arnau]

1 adj i m i f 1 Privat físicament de l’ús de la paraula.

2 ZOOL Dit de l’animal que no profereix sons, que no té crit.

3 fer el mut No dir paraula, callar.

2 adj hiperb 1 Que no diu paraula. Va restar mut tot el temps.

2 fig Mut d’admiració.

3 LING Dit de la lletra no pronunciada. La ‘p’ de ‘camp’ és muda.

4 FON En gramàtica grega i llatina, dit de les consonats oclusives p, b, t, d, c, g.

5 escena muda TEAT Escena en què els personatges no profereixen cap paraula.

6 mapa mut CARTOG Mapa sense llegenda.

7 personatge mut TEAT Personatge que actua en una representació teatral sense proferir ni un mot.

3 1 fer muts (o fer muts i a la gàbia) Callar.

2 muts! Mutis!

->mutàbal

mutàbal

m GASTR Babaganuix.

->mutabilitat

■mutabilitat

[del ll. mutabilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

f GEN Qualitat de mutable.

->mutable

■mutable

[del ll. mutabĭlis, íd.]

adj GEN Que és susceptible de mutació.

->mutablement

■mutablement

[de mutable]

adv Mudablement.

->mutació

■mutació

Part. sil.: mu_ta_ci_ó

[del ll. mutatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 GEN i EVOL 1 Alteració permanent d’un o més caràcters hereditaris com a conseqüència d’un canvi en el material genètic d’una cèl·lula, que es transmet a les cèl·lules filles.

2 freqüència de mutació Proporció de mutants d’un tipus determinat, present en un moment donat en una població cel·lular en creixement.

3 taxa de mutació Probabilitat que una cèl·lula qualsevol d’una població cel·lular en creixement sofreixi espontàniament un tipus específic de mutació.

2 MÚS 1 En una peça musical, canvi d’un mode a un altre, canvi de tonalitat.

2 Canvi que hom introdueix en la resposta de la fuga.

3 En un cantant, modificació de la tessitura, especialment en els nens que es fan homes.

4 mutacions de l’orgue Jocs de la boca de l’orgue (mixtures simples) emprats per a donar els harmònics que acompanyen les melodies.

3 TEAT Canvi de decoració.

->mutacionisme

mutacionisme

Part. sil.: mu_ta_ci_o_nis_me

m BIOL Teoria de l’evolució segons la qual els éssers vius han evolucionat a través d’unes grans mutacions aparegudes en línies pures, sense intervenció de la selecció natural ni de l’herència dels caràcters adquirits.

->mutador

mutador

m ELECTRÒN Rectificador de vapor de mercuri proveït de reixes de comandament, de funcionament semblant a l’ignitró.

->mutagen

■mutagen -àgena

adj GEN Dit de l’agent físic o químic capaç d’augmentar la taxa de mutació d’un organisme.

->mutagènesi

mutagènesi

f GEN Producció de mutacions per l’acció d’agents mutàgens.

->mutagènic

mutagènic -a

adj GEN Produït per una mutació.

->mutant

■mutant

[del ll. mutans, -ntis, participi pres. de mutare ‘canviar’]

1 adj i m GEN Dit de l’individu, tipus, fenotip, caràcter, gen, al·lel, etc., que prové d’una forma salvatge per mutació.

2 m CIN i LIT En les pel·lícules i altres obres de ciència-ficció, ésser que procedeix de l’espècie humana però que té qualitats extraordinàries.

->mutar

mutar

Hom.: motar

v intr GEN Sofrir una mutació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mutar

GERUNDI: mutant

PARTICIPI: mutat, mutada, mutats, mutades

INDICATIU PRESENT: muto, mutes, muta, mutem, muteu, muten

INDICATIU IMPERFET: mutava, mutaves, mutava, mutàvem, mutàveu, mutaven

INDICATIU PASSAT: mutí, mutares, mutà, mutàrem, mutàreu, mutaren

INDICATIU FUTUR: mutaré, mutaràs, mutarà, mutarem, mutareu, mutaran

INDICATIU CONDICIONAL: mutaria, mutaries, mutaria, mutaríem, mutaríeu, mutarien

SUBJUNTIU PRESENT: muti, mutis, muti, mutem, muteu, mutin

SUBJUNTIU IMPERFET: mutés, mutessis, mutés, mutéssim, mutéssiu, mutessin

IMPERATIU: muta, muti, mutem, muteu, mutin

->mutarotació

■mutarotació

Part. sil.: mu_ta_ro_ta_ci_ó

f QUÍM ORG Fenomen consistent en el canvi del poder rotatori específic d’una substància dissolta en aigua o en algun altre dissolvent.

->mutatis mutandis

■mutatis mutandis^* [mutàtizmutándis]

[llat ] loc adv Locució que significa ‘canviades les coses que s’han de canviar’, que vol dir: amb els canvis accessoris que calgui però sense alterar l’essencial. La situació d’ara és, ‘mutatis mutandis’, la mateixa d’abans de la guerra.

->mutazilita

mutazilita

[de l’àr. mu’tazila ‘grup de secessionistes’]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’escola mutazilita.

2 m i f Membre de l’escola mutazilita.

3 escola mutazilita FILOS i RELIG Escola teològica de l’islam qualificada tradicionalment de racionalista.

->mútic

■mútic -a

[del ll. mutĭcus, -a, -um, íd.]

adj 1 Mancat de les defenses naturals, com una mandíbula sense dents, un dit sense ungla, etc.

2 BOT Dit dels òrgans sense mucró o aresta terminal.

->mutilació

■mutilació

Part. sil.: mu_ti_la_ci_ó

[del ll. mutilatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

f Acció de mutilar o de mutilar-se.

->mutilar

■mutilar

[del ll. mutilare, íd.; 1a FONT: 1650]

v 1 1 tr Tallar un membre o una part important del cos. El van mutilar a la guerra.

2 pron Es va mutilar per no haver d’anar a fer el servei.

2 tr p ext Llevar una part important d’alguna cosa. Han mutilat la pel·lícula: no hi ha les escenes més fortes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mutilar

GERUNDI: mutilant

PARTICIPI: mutilat, mutilada, mutilats, mutilades

INDICATIU PRESENT: mutilo, mutiles, mutila, mutilem, mutileu, mutilen

INDICATIU IMPERFET: mutilava, mutilaves, mutilava, mutilàvem, mutilàveu, mutilaven

INDICATIU PASSAT: mutilí, mutilares, mutilà, mutilàrem, mutilàreu, mutilaren

INDICATIU FUTUR: mutilaré, mutilaràs, mutilarà, mutilarem, mutilareu, mutilaran

INDICATIU CONDICIONAL: mutilaria, mutilaries, mutilaria, mutilaríem, mutilaríeu, mutilarien

SUBJUNTIU PRESENT: mutili, mutilis, mutili, mutilem, mutileu, mutilin

SUBJUNTIU IMPERFET: mutilés, mutilessis, mutilés, mutiléssim, mutiléssiu, mutilessin

IMPERATIU: mutila, mutili, mutilem, mutileu, mutilin

->mutilat

■mutilat -ada

[del ll. mutilatus, -a, -um, participi de mutilare ‘mutilar’]

adj i m i f Mancat d’algun membre; esguerrat. Els mutilats de guerra.

->mutis

■mutis

[creació sobre mutus ‘mut’ a l’estil de frases llatinitzants com estar in albis, o bé de l’acotació it. mùtisi ‘que se’n vagi’, de mutarsi ‘moure’s’, relacionada després amb mut]

1 m TEAT Acció de retirar-se un actor de l’escena. Fer mutis.

2 1 fer mutis Callar.

2 mutis! Exclamació per a imposar silenci, acompanyada d’un gest amb el dit índex davant els llavis.

->mutisme

■mutisme

Cp. mudesa

[de mut]

m 1 Fet de restar callat, sense dir mot. Tothom va estranyar el seu mutisme.

2 1 Silenci obstinat. Va restar tota la vetllada en el mutisme més absolut.

2 PSIC Actitud adoptada per causes patològiques (malaltia mental), consistent a no parlar ni respondre a cap pregunta.

->mutó

mutó

m GEN Fracció mínima d’un gen dins la qual es pot donar una mutació.

->mutu mútua

■mutu mútua

[del ll. mutuus, -a, -um ‘fet per via de canvi, recíproc’, der. de mutare ‘canviar, desplaçar’; 1a FONT: s. XV]

1 adj Recíproc, recíprocament donat i rebut entre dues o més persones. El nostre mutu afecte. Una promesa mútua. Assegurança mútua.

2 f DR mutualitat 2 2.

3 contracte mutu DR CIV Contracte principal i real pel qual una persona dóna a una altra una certa quantitat de coses i aquesta altra resta obligada a tornar-ne altres tantes de la mateixa espècie i qualitat.

->mutual

■mutual

Part. sil.: mu_tu_al

[de mutu]

adj 1 Mutu.

2 heretament mutual DR CIV Institució contractual recíproca d’hereu entre els esposos contraents a favor del que sobrevisqui, amb els efectes d’heretament simple.

->mutualisme

■mutualisme

Part. sil.: mu_tu_a_lis_me

[de mutual; 1a FONT: 1904]

m 1 DR Sistema de prestacions mútues que és a la base de la mutualitat.

2 ECOL Associació entre dues espècies de manera que se’n beneficiïn totes dues.

->mutualista

■mutualista

Part. sil.: mu_tu_a_lis_ta

[de mutual]

DR 1 adj Relatiu o pertanyent al mutualisme.

2 m i f 1 Partidari del mutualisme.

2 Membre d’una mutualitat.

->mutualitat

■mutualitat

Part. sil.: mu_tu_a_li_tat

[de mutual]

f 1 Qualitat de mutual o mutu.

2 1 Fet d’ajudar-se, socórrer-se, etc., mutualment.

2 DR Associació de persones afectades per uns mateixos interessos i riscs per tal de protegir comunament llurs interessos i compartir proporcionalment el cobriment d’aquests riscs mitjançant una contribució de cada associat en quotes fixes o variables i sense que es doni cap ànim de guany.

->mutualment

■mutualment

Part. sil.: mu_tu_al_ment

[de mutual]

adv D’una manera mutual o mútua.

->mútuament

■mútuament

Part. sil.: mú_tu_a_ment

[de mutu; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv D’una manera mútua o mutual.

->mutuant

■mutuant

Part. sil.: mu_tu_ant

[del ll. mutuans, -ntis, participi pres. de mutuare ‘manllevar diners’]

m i f DR Persona que dóna el préstec en el contracte mutu.

->mutuatari

■mutuatari -ària

Part. sil.: mu_tu_a_ta_ri

[deriv. del ll. mutuatus, -a, -um, participi de mutuare ‘manllevar diners’]

m i f DR Persona que rep el préstec en el contracte mutu.

->mutxameler

mutxameler -a

adj i m i f De Mutxamel (Alacantí).

->mutxera

■mutxera

[der. de (caga)mutxo, variant de cagamuja]

f BOT Ricí.

->muzafarita

muzafarita

[de l’àr. muẓaffarī, del nom de Muḥammad ibn Muẓaffar, primer dinasta]

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als muzafarites.

2 m i f Membre d’una dinastia que governà Pèrsia.

->Mx

Mx

símb METROL maxwell.