->filtrador

■filtrador -a

[de filtrar]

adj 1 Que filtra.

2 ZOOL Dit de l’animal principalment aquàtic que s’alimenta de manera passiva, retenint el material damunt filtres adients.

->filtrant

■filtrant

[de filtrar]

adj 1 Que filtra. La superfície filtrant.

2 ESTAD Dit dels mètodes o dels operadors emprats en el filtratge.

3 MAT Dit d’un conjunt ordenat en què tot subconjunt de dos elements és majorat o minorat.

->filtrar

■filtrar

[de filtre²; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 1 tr Sotmetre a l’acció d’un filtre.

2 tr QUÍM i QUÍM IND Fer passar un fluid a través d’un filtre per tal de separar-ne la matèria sòlida que duu en suspensió.

3 pron Passar, un líquid o un gas, a través d’un filtre, d’un medi permeable. La humitat es filtrava per les parets.

4 pron fig El fred es filtrava als ossos.

2 intr 1 Passar a través de les porositats d’un cos. La pluja filtrava de les parets.

2 p ext Els raigs del sol filtraven a través de les cortines.

3 tr fig Donar a conèixer (una notícia, una informació, reservada o secreta). Fonts no oficials han filtrat a la premsa el nom del nou ministre d’economia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: filtrar

GERUNDI: filtrant

PARTICIPI: filtrat, filtrada, filtrats, filtrades

INDICATIU PRESENT: filtro, filtres, filtra, filtrem, filtreu, filtren

INDICATIU IMPERFET: filtrava, filtraves, filtrava, filtràvem, filtràveu, filtraven

INDICATIU PASSAT: filtrí, filtrares, filtrà, filtràrem, filtràreu, filtraren

INDICATIU FUTUR: filtraré, filtraràs, filtrarà, filtrarem, filtrareu, filtraran

INDICATIU CONDICIONAL: filtraria, filtraries, filtraria, filtraríem, filtraríeu, filtrarien

SUBJUNTIU PRESENT: filtri, filtris, filtri, filtrem, filtreu, filtrin

SUBJUNTIU IMPERFET: filtrés, filtressis, filtrés, filtréssim, filtréssiu, filtressin

IMPERATIU: filtra, filtri, filtrem, filtreu, filtrin

->filtrat

■filtrat

[de filtrar]

m QUÍM Líquid clar, resultat d’una filtració, que no conté matèria en suspensió.

->filtratge

■filtratge

[de filtrar]

m 1 Filtració.

2 ESTAD Mètode numèric per a estimar el valor real d’una magnitud a partir del valor d’una mesura seva.

3 TELECOM Procés de millora d’una imatge classificada que consisteix en una homogeneïtzació que fa que un píxel aïllat, diferent del seu entorn, adopti la classe predominant que l’envolta.

->filtre¹

■filtre¹

[del gr. phíltron, der. de philéō ‘estimar’; 1a FONT: c. 1900]

m MIT i LIT Beuratge màgic, especialment el que hom suposava que inspirava l’amor.

->filtre²

■filtre²

[del b. ll. filtrum, i aquest, del germ. filt ‘feltre’, llatinització culta d’època romànica amb -r- segurament per repercussió de líquides; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 1 QUÍM i QUÍM IND Cos porós emprat en la filtració a través del qual hom fa passar un fluid per tal que hi restin retingudes les partícules sòlides que aquest duu en suspensió.

2 Aparell emprat en la filtració.

3 ELECTROT i ELECTRÒN Dispositiu o circuit quadripolar emprat per a seleccionar senyals de freqüències diferents consistent en una línia artificial capaç de transmetre sense dificultats els senyals d’una banda de freqüència i d’atenuar els d’altres freqüències.

4 FON Dispositiu emprat en espectrografia que permet el pas d’una gamma freqüencial específica per tal d’analitzar físicament l’ona composta de la parla.

5 FOTOG i CIN Vidre o plàstic acolorit i transparent emprat per a corregir la llum i obtenir una reproducció més fidel dels colors o per a obtenir efectes especials.

6 INFORM Làmina de vidre o plàstic que hom col·loca davant una pantalla de monitor per tal que les dades es puguin visualitzar en millors condicions i per absorbir les radiacions que són nocives per a l’usuari.

7 INFORM Opció d’alguns programes que permet d’especificar criteris de selecció o de rebuig en la introducció o la consulta de dades.

8 filtre de l’aire MOT Aparell emprat per a llevar les impureses contingudes en l’aire de combustió dels motors.

9 filtre del combustible MOT Aparell emprat per a eliminar les impureses contingudes en el combustible d’un motor de combustió.

10 filtre de l’oli MOT Aparell emprat per a filtrar i regenerar l’oli de lubrificació dels motors de combustió.

2 ESTAD Operador algèbric que, aplicat a una successió de mesures d’una magnitud, en forneix una estimació de valor real, de totes o només d’una part.

3 FON Ressonador fisiològic que, en intensificar diverses freqüències de l’ona complexa procedent de la laringe, determina la disposició relativa dels formants constitutius i, amb això, el timbre característic de cada realització fonemàtica.

4 TOPOL Donat un conjunt X, conjunt F de parts de X tal que: Ø ∉ F.

->fílum

■fílum

m 1 BOT Divisió.

2 ZOOL Embrancament.

->filustrar

■filustrar

[de fil]

v tr Clissar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: filustrar

GERUNDI: filustrant

PARTICIPI: filustrat, filustrada, filustrats, filustrades

INDICATIU PRESENT: filustro, filustres, filustra, filustrem, filustreu, filustren

INDICATIU IMPERFET: filustrava, filustraves, filustrava, filustràvem, filustràveu, filustraven

INDICATIU PASSAT: filustrí, filustrares, filustrà, filustràrem, filustràreu, filustraren

INDICATIU FUTUR: filustraré, filustraràs, filustrarà, filustrarem, filustrareu, filustraran

INDICATIU CONDICIONAL: filustraria, filustraries, filustraria, filustraríem, filustraríeu, filustrarien

SUBJUNTIU PRESENT: filustri, filustris, filustri, filustrem, filustreu, filustrin

SUBJUNTIU IMPERFET: filustrés, filustressis, filustrés, filustréssim, filustréssiu, filustressin

IMPERATIU: filustra, filustri, filustrem, filustreu, filustrin

->fimbradís

■fimbradís -issa

[de fimbrar]

adj 1 Susceptible de fimbrar.

2 Que fimbra fàcilment.

->fimbrament

■fimbrament

[de fimbrar]

m 1 Acció de fimbrar.

2 AERON Vibració persistent d’un element estructural d’una aeronau deguda a la interacció de forces aerodinàmiques, elàstiques i d’inèrcia. És anomenat també flutter.

->fimbrar

■fimbrar

[potser d’un ll. vg. *viminare, der. del cl. vīmen, -ĭnis ‘vímet’, amb f per influx de fímbria, que és la part del vestit que més bransoleja; 1a FONT: c. 1880]

v intr Vibrar, una biga, una vara flexible, etc., sota l’acció d’una força que obra sobre seu en sentit transversal i a intervals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fimbrar

GERUNDI: fimbrant

PARTICIPI: fimbrat, fimbrada, fimbrats, fimbrades

INDICATIU PRESENT: fimbro, fimbres, fimbra, fimbrem, fimbreu, fimbren

INDICATIU IMPERFET: fimbrava, fimbraves, fimbrava, fimbràvem, fimbràveu, fimbraven

INDICATIU PASSAT: fimbrí, fimbrares, fimbrà, fimbràrem, fimbràreu, fimbraren

INDICATIU FUTUR: fimbraré, fimbraràs, fimbrarà, fimbrarem, fimbrareu, fimbraran

INDICATIU CONDICIONAL: fimbraria, fimbraries, fimbraria, fimbraríem, fimbraríeu, fimbrarien

SUBJUNTIU PRESENT: fimbri, fimbris, fimbri, fimbrem, fimbreu, fimbrin

SUBJUNTIU IMPERFET: fimbrés, fimbressis, fimbrés, fimbréssim, fimbréssiu, fimbressin

IMPERATIU: fimbra, fimbri, fimbrem, fimbreu, fimbrin

->fímbria

■fímbria

Part. sil.: fím_bri_a

[del ll. fimbria, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 La vora més baixa d’un vestit talar.

2 BOT Part d’un òrgan dividida en lacínies o segments molt estrets.

3 MICROB Apèndix filamentós no proteic que es dóna en molts bacteris de la família de les enterobacteriàcies i que intervé en la conjugació.

->fimbriat

■fimbriat -ada

Part. sil.: fim_bri_at

[de fímbria]

adj 1 BOT Dit d’un òrgan proveït d’una franja.

2 FUST Dit del plafó o la superfície proveït d’una franja o vora baixa.

->fímia

fímia

Part. sil.: fí_mi_a

f PAT Tuberculosi.

->fimícola

■fimícola

[del ll. fïmus ‘fems’ i -cola]

adj ECOL Que viu en els fems.

->fimosi

■fimosi

[del gr. phímōsis, íd., der. de phimóō ‘amordassar amb morrió’, der. de phimós ‘morrió’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f PAT Estenosi congènita, més o menys pronunciada, de l’anell prepucial.

->fimòtic

■fimòtic -a

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la fimosi.

2 adj i m Que pateix de fimosi.

->final

■final

[del ll. finalis, íd.; 1a FONT: 1330]

1 1 adj Que és a la fi d’una cosa, que acaba o conclou una cosa. L’estació final d’una línia de ferrocarril. La síl·laba final d’un mot. La solució final d’un afer. La traca final. L’examen final. El judici final.

2 f Prova o votació que decideix el guanyador d’una competició esportiva, d’un concurs literari, etc., després de les proves o les votacions eliminatòries. La final europea de futbol. Arribar, una novel·la, a la final.

3 m fi¹ 1. El final del trajecte. El final del carrer. Al final de l’any 1900. Un final desastrós.

4 m esp Desenllaç d’una obra literària, teatral o cinematogràfica. El final ha estat sorprenent. Un final feliç.

2 adj 1 Relatiu o pertanyent al fi. Causa final.

2 conjunció final GRAM Conjunció subordinant que indica que la proposició subordinada té una significació de finalitat en relació amb la principal.

3 proposició final GRAM Proposició subordinada adverbial que expressa una intenció o un objectiu respecte a la principal.

->finalisme

■finalisme

[de final]

m FILOS Doctrina que explica la realitat, l’existència i l’estructura del món, l’actuació humana en el món i el sentit de la història com a ordenats i orientats amb vista a un fi o una sèrie de fins determinats.

->finalista

■finalista

[de final]

1 adj Relatiu o pertanyent al finalisme.

2 m i f Seguidor del finalisme.

3 m i f En una competició esportiva o un concurs literari, artístic, etc., cadascun dels qui arriben a la final.

->finalitat

■finalitat

[del ll. finalĭtas, -ātis, íd.]

f 1 fi¹ 2.

2 FILOS Influx de la causa final en l’ésser que es mou o actua amb vista a un fi i la relació que en resulta.

->finalització

finalització

Part. sil.: fi_na_lit_za_ci_ó

[de finalitzar]

f Acció de finalitzar.

->finalitzar

■finalitzar

[de final; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr i intr Finir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: finalitzar

GERUNDI: finalitzant

PARTICIPI: finalitzat, finalitzada, finalitzats, finalitzades

INDICATIU PRESENT: finalitzo, finalitzes, finalitza, finalitzem, finalitzeu, finalitzen

INDICATIU IMPERFET: finalitzava, finalitzaves, finalitzava, finalitzàvem, finalitzàveu, finalitzaven

INDICATIU PASSAT: finalitzí, finalitzares, finalitzà, finalitzàrem, finalitzàreu, finalitzaren

INDICATIU FUTUR: finalitzaré, finalitzaràs, finalitzarà, finalitzarem, finalitzareu, finalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: finalitzaria, finalitzaries, finalitzaria, finalitzaríem, finalitzaríeu, finalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: finalitzi, finalitzis, finalitzi, finalitzem, finalitzeu, finalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: finalitzés, finalitzessis, finalitzés, finalitzéssim, finalitzéssiu, finalitzessin

IMPERATIU: finalitza, finalitzi, finalitzem, finalitzeu, finalitzin

->finalment

■finalment

[de final; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv 1 A la fi, per fi. Finalment va prendre el determini d’anar-hi.

2 En fi, per fi. Vull tocar, encara, finalment, un altre punt.

->finament

■finament

[de fi³]

adv D’una manera fina, amb finor.

->finança

■finança

[deriv. de finar, en el sentit de ‘saldo, liquidació d’un compte, deute’; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

[generalment en pl] f 1 ECON 1 Maneig d’afers monetaris d’un volum considerable.

2 finances públiques (o finança pública) Conjunt de procediments emprats per l’estat per a recollir uns ingressos amb vista a efectuar unes despeses en el pla estatal, local o de les agències de govern.

2 Recursos pecuniaris, especialment d’un estat. Ministre de finances.

->finançador

finançador -a

[de finançar]

adj i m i f Que finança.

->finançament

■finançament

[de finançar]

m ECON 1 Acció de finançar;

2 l’efecte.

->finançar

■finançar

[de finança]

v tr ECON 1 Aportar els recursos econòmics necessaris per al funcionament d’una empresa o la realització d’una activitat.

2 Dirigir un afer en la part financera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: finançar

GERUNDI: finançant

PARTICIPI: finançat, finançada, finançats, finançades

INDICATIU PRESENT: finanço, finances, finança, financem, financeu, financen

INDICATIU IMPERFET: finançava, finançaves, finançava, finançàvem, finançàveu, finançaven

INDICATIU PASSAT: financí, finançares, finançà, finançàrem, finançàreu, finançaren

INDICATIU FUTUR: finançaré, finançaràs, finançarà, finançarem, finançareu, finançaran

INDICATIU CONDICIONAL: finançaria, finançaries, finançaria, finançaríem, finançaríeu, finançarien

SUBJUNTIU PRESENT: financi, financis, financi, financem, financeu, financin

SUBJUNTIU IMPERFET: financés, financessis, financés, financéssim, financéssiu, financessin

IMPERATIU: finança, financi, financem, financeu, financin

->financer

■financer -a

[de finança]

ECON 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a les finances. Recursos financers, sistema financer.

2 economia financera Anàlisi de les necessitats i els recursos financers d’un sistema econòmic i de les mesures pertinents per a la seva adequació.

3 sistema financer Conjunt d’institucions que té com a finalitat la canalització de l’estalvi cap a l’acumulació, la transmissió de l’excedent i el finançament, per tant, de les activitats productives, comercials i àdhuc bancàries.

2 1 m i f Banquer, capitalista, que es dedica a operacions financeres.

2 f Societat que té per objecte avançar els recursos financers a d’altres empreses per al finançament de noves inversions, a canvi d’un interès determinat.

->finar

■finar

[de fi¹; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v 1 tr ant Finir.

2 intr 1 ant Finir.

2 p ext Morir, cessar d’existir.

3 fig Hauríem dit que terra, cel, lluna i estrelles havien de finar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: finar

GERUNDI: finant

PARTICIPI: finat, finada, finats, finades

INDICATIU PRESENT: fino, fines, fina, finem, fineu, finen

INDICATIU IMPERFET: finava, finaves, finava, finàvem, finàveu, finaven

INDICATIU PASSAT: finí, finares, finà, finàrem, finàreu, finaren

INDICATIU FUTUR: finaré, finaràs, finarà, finarem, finareu, finaran

INDICATIU CONDICIONAL: finaria, finaries, finaria, finaríem, finaríeu, finarien

SUBJUNTIU PRESENT: fini, finis, fini, finem, fineu, finin

SUBJUNTIU IMPERFET: finés, finessis, finés, finéssim, finéssiu, finessin

IMPERATIU: fina, fini, finem, fineu, finin

->finat

finat -ada

[de finar]

adj i m i f Mort, difunt.

->finca

■finca

[del cast. finca, íd., der. de l’ant. fincar, actual hincar, del mateix origen que el cat. ficar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f DR CIV [abrev fca.] Propietat immoble, rústica o urbana.

->fincar-se

■fincar-se

[de finca]

v pron Adquirir finques.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fincar

GERUNDI: fincant

PARTICIPI: fincat, fincada, fincats, fincades

INDICATIU PRESENT: finco, finques, finca, finquem, finqueu, finquen

INDICATIU IMPERFET: fincava, fincaves, fincava, fincàvem, fincàveu, fincaven

INDICATIU PASSAT: finquí, fincares, fincà, fincàrem, fincàreu, fincaren

INDICATIU FUTUR: fincaré, fincaràs, fincarà, fincarem, fincareu, fincaran

INDICATIU CONDICIONAL: fincaria, fincaries, fincaria, fincaríem, fincaríeu, fincarien

SUBJUNTIU PRESENT: finqui, finquis, finqui, finquem, finqueu, finquin

SUBJUNTIU IMPERFET: finqués, finquessis, finqués, finquéssim, finquéssiu, finquessin

IMPERATIU: finca, finqui, finquem, finqueu, finquin

->finejar

■finejar

[de fi³]

v intr 1 Ésser força fi, tirar a fi.

2 Fer el fi, el distingit. Vol finejar i parla amb afectació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: finejar

GERUNDI: finejant

PARTICIPI: finejat, finejada, finejats, finejades

INDICATIU PRESENT: finejo, fineges, fineja, finegem, finegeu, finegen

INDICATIU IMPERFET: finejava, finejaves, finejava, finejàvem, finejàveu, finejaven

INDICATIU PASSAT: finegí, finejares, finejà, finejàrem, finejàreu, finejaren

INDICATIU FUTUR: finejaré, finejaràs, finejarà, finejarem, finejareu, finejaran

INDICATIU CONDICIONAL: finejaria, finejaries, finejaria, finejaríem, finejaríeu, finejarien

SUBJUNTIU PRESENT: finegi, finegis, finegi, finegem, finegeu, finegin

SUBJUNTIU IMPERFET: finegés, finegessis, finegés, finegéssim, finegéssiu, finegessin

IMPERATIU: fineja, finegi, finegem, finegeu, finegin

->finès

■finès -esa

1 adj Relatiu o pertanyent als finesos o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble estès per Finlàndia, Livònia i altres països del nord d’Europa.

3 m LING 1 Llengua finoúgrica del grup baltofinès, anomenada suomi pels seus parlants, els finesos.

2 Baltofinès.

->finesa

■finesa

[de fi³; 1a FONT: 1368]

f 1 Qualitat de fi; finor.

2 1 Demostració d’afecte fina, delicada.

2 esp Petit present que hom fa com a expressió d’afecte.

->finestra

■finestra

[del ll. fenĕstra, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 1 CONSTR Obertura feta en una paret per donar pas a la llum i a l’aire.

2 CONSTR Estructura constituïda per un bastiment i un o dos batents amb què es tanca una finestra. Una finestra tancada, oberta, ajustada.

3 p anal Finestreta d’automòbil, de vagó de tren, etc.

2 ANAT ANIM 1 Nom donat a diversos orificis que presenten els òrgans.

2 finestra circular Orifici de la caixa del timpà, per darrere i per sota del promontori.

3 finestra nasal Orifici anterior de la fossa nasal.

4 finestra oval Orifici que comunica la caixa del timpà amb l’orella interna.

3 1 FÍS Interval de temps, de freqüència, d’energia, etc., d’extrems discontinus, a l’interior del qual un emissor o un receptor tenen la màxima eficiència.

2 FÍS Obertura d’un instrument destinada a deixar passar una radiació, i generalment protegida per una làmina transparent a la radiació en qüestió.

3 finestra atmosfèrica ASTR Interval de l’espectre electromagnètic que conté aquelles radiacions que no són absorbides o reflectides apreciablement per l’atmosfera d’un planeta.

4 finestra de llançament ASTRON Interval de temps durant el qual pot ésser llançat un vehicle espacial, a fi d’assolir la trajectòria desitjada.

4 INFORM Àrea d’una pantalla gràfica, generalment reservada per a finalitats concretes d’un programa.

->finestrada

■finestrada

[de finestra]

f 1 Cop donat en tancar violentament una finestra, especialment en senyal de menyspreu a una persona que és al defora.

2 Finestram.

->finestral

■finestral

[de finestra; 1a FONT: s. XVIII]

m Finestra gran. Els finestrals de l’església.

->finestram

■finestram

[de finestra]

m Conjunt de finestres d’un edifici.

->finestratí

finestratí -ina

adj i m i f De Finestrat (Marina Baixa).

->finestrejar

■finestrejar

[de finestra; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v intr Passar el temps guaitant per la finestra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: finestrejar

GERUNDI: finestrejant

PARTICIPI: finestrejat, finestrejada, finestrejats, finestrejades

INDICATIU PRESENT: finestrejo, finestreges, finestreja, finestregem, finestregeu, finestregen

INDICATIU IMPERFET: finestrejava, finestrejaves, finestrejava, finestrejàvem, finestrejàveu, finestrejaven

INDICATIU PASSAT: finestregí, finestrejares, finestrejà, finestrejàrem, finestrejàreu, finestrejaren

INDICATIU FUTUR: finestrejaré, finestrejaràs, finestrejarà, finestrejarem, finestrejareu, finestrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: finestrejaria, finestrejaries, finestrejaria, finestrejaríem, finestrejaríeu, finestrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: finestregi, finestregis, finestregi, finestregem, finestregeu, finestregin

SUBJUNTIU IMPERFET: finestregés, finestregessis, finestregés, finestregéssim, finestregéssiu, finestregessin

IMPERATIU: finestreja, finestregi, finestregem, finestregeu, finestregin

->finestrell

■finestrell

[de finestra]

m CONSTR Obertura petita proveïda de portella que tenen algunes finestres de les cases antigues en què el full de la finestra és tot de fusta, sense vidre.

->finestrella

finestrella

[de finestra]

f Finestreta.

->finestrenc

finestrenc -a

adj i m i f De Finestret (Conflent).

->finestrer

■finestrer -a

[de finestra; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Que té el costum de finestrejar. Dona finestrera, dona malfeinera.

->finestreta

■finestreta

[de finestra]

f 1 Finestra petita.

2 esp En un cotxe, un vagó, etc., obertura anàloga a una finestra.

3 esp Petita obertura feta en una paret, un envà, etc., per la qual hom despatxa bitllets, documents, etc., cobra, paga, etc., en una estació de ferrocarril, una oficina, un teatre, etc.

->finestró

■finestró

[de finestra; 1a FONT: 1546]

m CONSTR Batent, generalment de fusta, que serveix per a tapar la part vidrada de la porta d’un balcó, d’una finestra, etc., i privar, així, el pas de llum.

->fineta

■fineta

[de fi³]

f TÈXT Tela de cotó amb lligament de sarja, de batàvia, teixida en cru i blanquejada en peça, a vegades perxada pel revés, emprada en la confecció de roba blanca.

->fingidament

■fingidament

[de fingit; 1a FONT: 1575, DPou.]

adv Amb fingiment.

->fingidor

■fingidor -a

[de fingir]

adj i m i f Que fingeix.

->fingiment

■fingiment

[de fingir; 1a FONT: s. XV]

m 1 Acció de fingir o fingir-se;

2 l’efecte.

->fingir

■fingir

[del ll. fĭngĕre ‘pastar; modelar’, d’on ‘inventar, fingir’; 1a FONT: s. XV]

v 1 1 tr Simular, fer veure que és una cosa que no és. Fingir de treballar. Fingeix que dorm. Fingirem que no el coneixem.

2 pron Es fingeixen alegres. Fingiu-vos malalts.

3 tr Donar com a certa (una cosa imaginada). Dant fingeix que es troba a l’infern.

4 tr Donar existència mental (a una cosa no real). Els poetes poden fingir les més grans meravelles.

2 tr abs És un home que no sap fingir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fingir

GERUNDI: fingint

PARTICIPI: fingit, fingida, fingits, fingides

INDICATIU PRESENT: fingeixo, fingeixes, fingeix, fingim, fingiu, fingeixen

INDICATIU IMPERFET: fingia, fingies, fingia, fingíem, fingíeu, fingien

INDICATIU PASSAT: fingí, fingires, fingí, fingírem, fingíreu, fingiren

INDICATIU FUTUR: fingiré, fingiràs, fingirà, fingirem, fingireu, fingiran

INDICATIU CONDICIONAL: fingiria, fingiries, fingiria, fingiríem, fingiríeu, fingirien

SUBJUNTIU PRESENT: fingeixi, fingeixis, fingeixi, fingim, fingiu, fingeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: fingís, fingissis, fingís, fingíssim, fingíssiu, fingissin

IMPERATIU: fingeix, fingeixi, fingim, fingiu, fingeixin

->fingit

■fingit -ida

[de fingir]

adj 1 Que sembla allò que no és.

2 Donat a fingir; hipòcrita.

->fingnoià

fingnoià -ana

Part. sil.: fing_no_ià

PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent al fingnoià.

2 m Fàcies industrial descoberta al jaciment arqueològic de Bhan-Kao, a la vall de riu Fingnoi (Tailàndia), composta per instruments tallats sobre còdols de quarsita i gres.

->finible

■finible

[de finir]

adj Susceptible d’ésser finit, acabat.

->finiment

■finiment

[de finir]

m 1 1 Acció de finir;

2 l’efecte.

2 1 Acabament de comptes.

2 Certificació on consta que els comptes han estat liquidats.

3 ant Darrera decisió en un judici o qüestió judicial.

->finir

■finir

[del ll. fīnīre, íd., der. de fīnis ‘fi’; 1a FONT: s. XI]

v 1 tr Portar a fi, donar fi; acabar.

2 intr Tenir fi; acabar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: finir

GERUNDI: finint

PARTICIPI: finit, finida, finits, finides

INDICATIU PRESENT: fineixo, fineixes, fineix, finim, finiu, fineixen

INDICATIU IMPERFET: finia, finies, finia, finíem, finíeu, finien

INDICATIU PASSAT: finí, finires, finí, finírem, finíreu, finiren

INDICATIU FUTUR: finiré, finiràs, finirà, finirem, finireu, finiran

INDICATIU CONDICIONAL: finiria, finiries, finiria, finiríem, finiríeu, finirien

SUBJUNTIU PRESENT: fineixi, fineixis, fineixi, finim, finiu, fineixin

SUBJUNTIU IMPERFET: finís, finissis, finís, finíssim, finíssiu, finissin

IMPERATIU: fineix, fineixi, finim, finiu, fineixin

->finisecular

■finisecular

adj Relatiu o pertanyent a la fi d’un segle, especialment del segle XIX. Literatura finisecular.

->finit

■finit -a

[del ll. finītus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que té límits definits.

2 FILOS Limitat en el seu ésser.

3 MAT 1 Dit d’un objecte matemàtic (nombre, figura, regió, etc.) fitat, que no és infinit.

2 conjunt finit Conjunt en el qual tota mena d’autoaplicació injectiva, definida en ell, és també bijectiva.

4 mode finit GRAM Mode on és expressada la categoria de persona gramatical (s’oposa a mode infinit).

->finitud

■finitud

[de finit]

f FILOS Qualitat de finit.

->finlandès

■finlandès -esa

1 adj i m i f De Finlàndia (estat d’Europa) o del finlandès (llengua).

2 m LING Finès.

->finlandització

finlandització

Part. sil.: fin_lan_dit_za_ci_ó

f POLÍT 1 Política exterior de neutralitat absoluta imposada per l’URSS a Finlàndia del 1947 al 1991.

2 p ext Política exterior de neutralitat absoluta imposada per una gran potència a un altre estat.

->fino-

■fino-

Forma prefixada de finès. Ex.: llengües finoúgriques.

->finolis

■finolis

adj i m i f pop Artificiosament ben educat, de finor amanerada.

->finopermià

finopermià -ana

Part. sil.: fi_no_per_mi_à

LING i 1 adj ETNOL Relatiu o pertanyent a les llengües finopermianes i a llurs parlants.

2 m Conjunt poc homogeni de llengües finoúgriques de la família uraliana, constituït pel ziriè, el votiac, el txeremís i el mordovià, i pel grup baltofinès.

->finor

■finor

[de fi³; 1a FONT: s. XVI]

f Qualitat de fi. La finor de les seves mans, de la seva pell. La finor d’aquelles perles. La finor del seu olfacte, del seu paladar. La finor del seu esperit.

->finoúgric

■finoúgric -a

Part. sil.: fi_no_ú_gric

LING 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a les llengües finoúgriques.

2 llengües finoúgriques Grup de llengües que pertanyen a una de les dues branques de la família lingüística uraliana, subdividida en els conjunts úgric i finopermià.

2 m Uralià.

->fins

■fins

[del ll. fīne, ablatiu de fīnis ‘terme’, inicialment absolut (‘essent tal cosa el terme’), després significà ‘(amb això) com a límit’; amb la -s adverbial (cf. abans); 1a FONT: c. 1400]

1 1 prep Introdueix la designació d’allò que és el terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo, sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la segueixen, especialment amb a. Anirem fins allà. Hem d’arribar fins en aquella ermita. Des de Mataró fins a Barcelona. He llegit fins a la pàgina cinquanta. Fins al dia 30 inclusivament. Fins per Nadal. Ha plogut fins ara. No pararé fins a aconseguir-ho. Compta fins a cent. Van comprar fins a dos-cents cavalls.

2 prep En proposicions en què és expressada l’abstenció, la impossibilitat, etc., de fer alguna cosa, indica el moment en què hom passarà a fer-la, podrà fer-la, etc. No me n’aniré fins que no ho hàgim resolt tot. No els ho podrem trametre fins demà.

3 prep En expressions de comiat, indica el moment en què hom compta, espera, etc., retrobar-se amb la persona de la qual s’acomiada. Fins demà!

4 fins que loc conj Introdueix proposicions temporals. Va treballar fins que es va fer fosc. No començarem fins que hi seran tots.

2 1 adv Expressió ponderativa amb què hom presenta com una cosa excepcional, sorprenent, etc., allò que afirma. Estava tan enrabiat, que fins plorava. L’aplaudiren tots, fins els seus adversaris.

2 fins i tot loc adv Fins. Fins i tot ballàrem. M’agrada fins i tot vestida de negre.

->finta

■finta

[de l’it. finta, participi fem. de fingere ‘fingir’, ll. fingĕre, íd.]

f ESPORT 1 Gest o moviment enganyador que un jugador fa amb la intenció de descol·locar el contrari que el marca i, així, poder avançar.

2 En la boxa, cop simulat, que té per objecte obrir la defensa del contrari.

3 En l’esgrima, moviment executat amb el cos o amb l’arma per enganyar el contrari i poder tocar-lo amb un segon cop quan intenta de parar el fals.

->fintar

■fintar

[de finta]

v tr ESPORT Fer una finta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fintar

GERUNDI: fintant

PARTICIPI: fintat, fintada, fintats, fintades

INDICATIU PRESENT: finto, fintes, finta, fintem, finteu, finten

INDICATIU IMPERFET: fintava, fintaves, fintava, fintàvem, fintàveu, fintaven

INDICATIU PASSAT: fintí, fintares, fintà, fintàrem, fintàreu, fintaren

INDICATIU FUTUR: fintaré, fintaràs, fintarà, fintarem, fintareu, fintaran

INDICATIU CONDICIONAL: fintaria, fintaries, fintaria, fintaríem, fintaríeu, fintarien

SUBJUNTIU PRESENT: finti, fintis, finti, fintem, finteu, fintin

SUBJUNTIU IMPERFET: fintés, fintessis, fintés, fintéssim, fintéssiu, fintessin

IMPERATIU: finta, finti, fintem, finteu, fintin

->fiola

■fiola

Part. sil.: fi_o_la

[del fr. fiole, del b. ll. phiola, ll. cl. phiala, i aquest, del gr. phiálē ‘copa sense peu ni nansa’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Ampolleta petita de coll llarg i prim, especialment la utilitzada en l’antiguitat per a les libacions.

2 MED Vial.

->fiord

■fiord

Part. sil.: fi_ord

[del noruec fjord, íd. (cf. port¹)]

m GEOMORF Braç de mar llarg i estret, de fondària considerable, entre muntanyes de gran pendent, que penetra terra endins, característic de les costes de Noruega.

->fioritura

■fioritura^* [fjoɾitúɾa]

[mot it., ‘floritura’]

f MÚS floritura 1.

->fira

■fira

[del ll. fērĭa ‘dia festiu’; 1a FONT: 1163]

f 1 1 HIST Reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis.

2 Conjunt d’instal·lacions recreatives i d’atraccions que hom munta a les poblacions amb motiu de determinades festes.

3 fer fira loc verb Firar-se.

4 fira de mostres ECON Exposició periòdica, en un espai construït expressament, de mostres de productes, principalment manufacturats.

5 fira ramadera ECON Reunió de venedors i compradors de bestiar en un indret i uns dies determinats.

2 Fireta.

3 de fira loc adj Poc sòlid, sense consistència.

->firaire

■firaire

Part. sil.: fi_rai_re

[de fira]

m i f Persona que freqüenta les fires per vendre o comprar.

->firal

■firal

Cp. ferial

[de fira; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 m Lloc on es fa la fira.

2 adj Relatiu o pertanyent a la fira. El recinte firal.

->firandant

■firandant

[mot calcat de viandant, comp. amb la forma arcaica andant]

m i f Venedor que va de fira en fira.

->firar

■firar

[de fira; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 tr dial Adquirir a la fira.

2 1 tr Comprar alguna cosa a la fira, al mercat, en una botiga, etc., per a algú. Firar algú amb alguna cosa.

2 pron Anirà a firar-se a la fira de les roses. Tots ens hem firat, avui!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: firar

GERUNDI: firant

PARTICIPI: firat, firada, firats, firades

INDICATIU PRESENT: firo, fires, fira, firem, fireu, firen

INDICATIU IMPERFET: firava, firaves, firava, firàvem, firàveu, firaven

INDICATIU PASSAT: firí, firares, firà, firàrem, firàreu, firaren

INDICATIU FUTUR: firaré, firaràs, firarà, firarem, firareu, firaran

INDICATIU CONDICIONAL: firaria, firaries, firaria, firaríem, firaríeu, firarien

SUBJUNTIU PRESENT: firi, firis, firi, firem, fireu, firin

SUBJUNTIU IMPERFET: firés, firessis, firés, firéssim, firéssiu, firessin

IMPERATIU: fira, firi, firem, fireu, firin

->firataire

■firataire

Part. sil.: fi_ra_tai_re

[de fira; 1a FONT: 1870]

m i f Firaire.

->firer

firer -a

[de fira]

m i f Firaire.

->fireta

■fireta

[de fira]

f JOCS Estris de cuina petits, fets de terrissa, llauna, etc., per a jugar a cuinar.

->firma

■firma

[de firmar; 1a FONT: s. XV]

f 1 signatura 1 i signatura 2.

2 fig ECON 1 Nom d’una empresa o d’una casa comercial.

2 La mateixa empresa o casa comercial.

3 tenir firma (o portar la firma) Tenir poders específics de representació d’una empresa.

->firmament

■firmament

[del ll. firmamentum ‘fonament, punt de suport’, aplicat per la Bíblia Vulgata llatina a la volta celeste per traduir el mot hebreu que significa ‘extensió’ i el siríac que significa ‘solidesa’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m El cel imaginat com una cúpula on hi ha fixats els estels.

->firmant

■firmant

adj i m i f Signant.

->firmar

■firmar

[del ll. firmare ‘afermar’; 1a FONT: s. XV]

v tr signar 2.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: firmar

GERUNDI: firmant

PARTICIPI: firmat, firmada, firmats, firmades

INDICATIU PRESENT: firmo, firmes, firma, firmem, firmeu, firmen

INDICATIU IMPERFET: firmava, firmaves, firmava, firmàvem, firmàveu, firmaven

INDICATIU PASSAT: firmí, firmares, firmà, firmàrem, firmàreu, firmaren

INDICATIU FUTUR: firmaré, firmaràs, firmarà, firmarem, firmareu, firmaran

INDICATIU CONDICIONAL: firmaria, firmaries, firmaria, firmaríem, firmaríeu, firmarien

SUBJUNTIU PRESENT: firmi, firmis, firmi, firmem, firmeu, firmin

SUBJUNTIU IMPERFET: firmés, firmessis, firmés, firméssim, firméssiu, firmessin

IMPERATIU: firma, firmi, firmem, firmeu, firmin

->firmiana

■firmiana

Part. sil.: fir_mi_a_na

f BOT Arbre caducifoli de la família de les esterculiàcies (Firmiana simplex), de fulles palmatilobulades, flors verdoses en panícules terminals i fruits dehiscents.

->firmware

firmware^* [fírmwər]

[angl ] m INFORM Microprogramari.

->fisc

■fisc

[del ll. fiscus ‘cabàs de vímet; cabàs on es guardaven els diners; tresor públic’; 1a FONT: 1283]

m 1 ECON i DR FISC 1 Conjunt dels recursos de què disposa l’estat, provinents de la recaptació d’imposts.

2 p ext Tresor públic.

3 Nom donat al conjunt dels serveis tributaris de les administracions públiques.

2 HIST i DR CAT Dels segles IX al XII, bé alodial de lliure disposició del sobirà o d’un senyor amb jurisdicció que podia ésser cedit o establert sense intermediació d’altri.

->fisca

■fisca

[del cast. fisga, íd., der. de fisgar, del ll. vg. *fixicare ‘clavar’, de fixus, -a, -um, participi de figĕre ‘fixar’]

f PESC gairó².

->fiscal

■fiscal

[del ll. fiscalis, íd.; 1a FONT: 1393]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent al fisc.

2 dret fiscal DR FISC Part del dret administratiu relatiu a la finança pública que regula l’obtenció dels ingressos estatals, especialment a través del sistema impositiu, i llur utilització en les despeses públiques. És anomenat també dret financer.

3 sistema fiscal ECON Conjunt d’instruments establerts per l’administració per regular l’obtenció de recursos provinents, en especial, de la recaptació d’imposts.

2 m i f 1 DR PEN Funcionari que representa i defensa judicialment els interessos de l’estat i de la cosa pública, intervé i protegeix els interessos dels absents, els menors i els incapacitats i promou la investigació i la comprovació dels fets delictius i la imposició de penalitats.

2 fiscal eclesiàstic DR CAN Promotor de justícia.

->fiscalia

■fiscalia

Part. sil.: fis_ca_li_a

[de fiscal; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f DR 1 Ofici de fiscal.

2 Oficina de fiscal.

->fiscalitat

■fiscalitat

[de fiscal]

f 1 Sistema fiscal. Reformar la fiscalitat.

2 Conjunt de les lleis i de les normes que es refereixen als imposts.

->fiscalització

■fiscalització

Part. sil.: fis_ca_lit_za_ci_ó

[de fiscalitzar]

f 1 1 Acció de fiscalitzar;

2 l’efecte.

2 DR ADM 1 Control que hom exerceix sobre l’activitat administrativa, realitzat pels òrgans superiors jeràrquics de la mateixa administració, pels tribunals de justícia, per les institucions parlamentàries i, fins i tot, per l’opinió pública.

2 En sentit estricte, control de l’activitat administrativa realitzat per la jurisdicció contenciosa administrativa.

->fiscalitzador

■fiscalitzador -a

[de fiscalitzar]

adj Que fiscalitza.

->fiscalitzar

■fiscalitzar

[de fiscal; 1a FONT: s. XX, Oller]

v tr 1 DR ADM Controlar l’activitat administrativa.

2 fig Sotmetre les accions d’un altre a un examen minuciós. Deixa’l en pau: no pretenguis fiscalitzar-li la vida.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fiscalitzar

GERUNDI: fiscalitzant

PARTICIPI: fiscalitzat, fiscalitzada, fiscalitzats, fiscalitzades

INDICATIU PRESENT: fiscalitzo, fiscalitzes, fiscalitza, fiscalitzem, fiscalitzeu, fiscalitzen

INDICATIU IMPERFET: fiscalitzava, fiscalitzaves, fiscalitzava, fiscalitzàvem, fiscalitzàveu, fiscalitzaven

INDICATIU PASSAT: fiscalitzí, fiscalitzares, fiscalitzà, fiscalitzàrem, fiscalitzàreu, fiscalitzaren

INDICATIU FUTUR: fiscalitzaré, fiscalitzaràs, fiscalitzarà, fiscalitzarem, fiscalitzareu, fiscalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: fiscalitzaria, fiscalitzaries, fiscalitzaria, fiscalitzaríem, fiscalitzaríeu, fiscalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: fiscalitzi, fiscalitzis, fiscalitzi, fiscalitzem, fiscalitzeu, fiscalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: fiscalitzés, fiscalitzessis, fiscalitzés, fiscalitzéssim, fiscalitzéssiu, fiscalitzessin

IMPERATIU: fiscalitza, fiscalitzi, fiscalitzem, fiscalitzeu, fiscalitzin

->fischerita

fischerita

f MINERAL Wavel·lita.

->fisciàcies

fisciàcies

Part. sil.: fis_ci_à_ci_es

f 1 pl BOT Família de líquens de l’ordre de les caloplacals que comprèn líquens foliacis o quasi fruticulosos.

2 sing Liquen de la família de les fisciàcies.

->fiscorn

■fiscorn

[de l’it. fiscorno, abans fliscorno, de l’al. Flügelhorn ‘corn (Horn) que dóna el senyal d’atac a les ales (Flügel) de l’exèrcit’, alterat per fischietto ‘corneta’; 1a FONT: c. 1870]

MÚS 1 m Instrument de vent de metall semblant a la trompeta, però de cos més gros i proveït de tres pistons.

2 m i f Músic que toca el fiscorn.

->fisetèrids

fisetèrids

m ZOOL 1 pl Família de cetacis odontocets de cos massís i cap molt gros, aletes pectorals i dorsal curtes; boca inferior, amb una gran bossa subcutània davant el crani que conté l’oli anomenat esperma; comprèn els catxalots.

2 sing Cetaci de la família dels fisetèrids.

->-fisi

-fisi

Forma sufixada del mot grec phýsis, que significa ‘natura’. Ex.: hipòfisi.

->físic

■físic -a

[del ll. physĭcus ‘físic, relatiu a les ciències naturals’, i aquest, del gr. physikós ‘relatiu a la natura’, der. de phýsis ‘natura’, i aquest, de phýō ‘néixer’; 1a FONT: 1399]

1 adj Que concerneix la natura, especialment les coses materials, en oposició a les mentals, morals, espirituals. El món físic. Llei física. Ciències físiques.

2 1 adj Relatiu o pertanyent a la física.

2 m i f Persona que es dedica a la física com a professió.

3 1 adj Que concerneix el cos de l’home, oposat a moral. Les qualitats físiques. Un defecte físic. Els plaers físics. Exercicis físics.

2 m ant Metge, especialment el teòric, l’estudiós del cos, de les malalties i dels remeis.

3 m El cos d’una persona, especialment la part exterior. Tenir algú un bell físic. Jugar-se el físic.

->física

■física

f 1 FÍS Ciència que estudia les lleis quantitatives que regeixen els fenòmens de la natura, des dels seus constituents i interaccions fonamentals fins a les seves manifestacions col·lectives més complexes. Física atòmica. Física nuclear. Física quàntica.

2 física del sòl PEDOL Part de la pedologia que estudia les propietats físiques del sòl.

->fisicalisme

fisicalisme

m FILOS Doctrina neopositivista segons la qual l’únic criteri de veritat és la verificació positiva i empírica.

->físicament

■físicament

[de físic]

adv D’una manera física.

->fisicomatemàtic

■fisicomatemàtic -a

[de físic i matemàtic]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la física i a les matemàtiques.

2 Relatiu o pertanyent a les matemàtiques aplicades a la física.

->fisicoquímic

■fisicoquímic -a

[de físic i químic]

FÍS i QUÍM 1 adj Relatiu o pertanyent a la física i a la química alhora.

2 f Química física.

->fisicoteologia

fisicoteologia

Part. sil.: fi_si_co_te_o_lo_gi_a

f FILOS Doctrina que relaciona la perfecció del món amb l’existència de Déu.

->fisio-

■fisio-

Forma prefixada del mot grec phýsis, que significa ‘natura’. Ex.: fisiologia, fisiocràcia.

->fisiocràcia

■fisiocràcia

Part. sil.: fi_si_o_crà_ci_a

[de fisio- i -cràcia]

f ECON Corrent doctrinal aparegut a França a la segona meitat del segle XVIII, enfront del mercantilisme vigent fins aleshores, que maldava per descobrir l’ordre natural i actuar-hi d’acord i defensava el liberalisme econòmic.

->fisiòcrata

■fisiòcrata

Part. sil.: fi_si_ò_cra_ta

[de fisio- i -crata]

m i f Partidari de la fisiocràcia.

->fisiocràtic

fisiocràtic -a

Part. sil.: fi_si_o_crà_tic

[de fisio- i -cràtic]

adj Relatiu o pertanyent a la fisiocràcia. Escola fisiocràtica.

->fisiogènic

■fisiogènic -a

Part. sil.: fi_si_o_gè_nic

[de fisio- i gènic]

adj FITOPAT Dit de les malalties de les plantes degudes a anormalitats ambientals o fisiològiques i no pas a paràsits.

->fisiognomia

■fisiognomia

Part. sil.: fi_si_og_no_mi_a

[del gr. physiognōmía, variant de physiognōmonía ‘estudi del caràcter d’una persona pels trets de la cara’]

f GEOBOT Caràcter de la vegetació definit per la forma de les plantes que la constitueixen.

->fisiognòmic

fisiognòmic -a

Part. sil.: fi_si_og_nò_mic

[de fisiognomia]

adj GEOBOT Relatiu o pertanyent a la fisiognomia.

->fisiognomonia

■fisiognomonia

Part. sil.: fi_si_og_no_mo_ni_a

[del gr. physiognōmonía, íd., comp. de phýsis ‘natura’ i gnṓmōn ‘coneixedor’]

f Estudi del caràcter d’una persona pels trets de la cara.

->fisiognomònic

■fisiognomònic -a

Part. sil.: fi_si_og_no_mò_nic

[de fisiognomonia]

adj Relatiu o pertanyent a la fisiognomonia.

->fisiognomònicament

■fisiognomònicament

Part. sil.: fi_si_og_no_mò_ni_ca_ment

[de fisiognòmic]

adv D’acord amb els principis de la fisiognomonia.

->fisiògraf

■fisiògraf -a

Part. sil.: fi_si_ò_graf

[de fisio- i -graf]

m i f Especialista en fisiografia.

->fisiografia

■fisiografia

Part. sil.: fi_si_o_gra_fi_a

[de fisio- i -grafia]

f 1 GEOG Ciència que tracta del relleu en un país o una regió determinats.

2 Descripció de la natura o dels fenòmens naturals.

->fisiogràfic

■fisiogràfic -a

Part. sil.: fi_si_o_grà_fic

[de fisiografia]

adj Relatiu o pertanyent a la fisiografia.

->fisiograma

fisiograma

Part. sil.: fi_si_o_gra_ma

[de fisio- i -grama]

m FOTOG Efecte fotogràfic produït en impressionar sobre un material sensible el moviment d’un punt lluminós.

->fisiòleg

■fisiòleg -òloga

Part. sil.: fi_si_ò_leg

[de fisio- i -leg]

m i f FISIOL Persona versada en fisiologia.

->fisiologia

■fisiologia

Part. sil.: fi_si_o_lo_gi_a

[de fisio- i -logia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f FISIOL Branca de la biologia que estudia les funcions dels éssers vius i els mecanismes que les regulen i regeixen.

->fisiològic

■fisiològic -a

Part. sil.: fi_si_o_lò_gic

[de fisiologia]

adj 1 FISIOL Relatiu o pertanyent a la fisiologia.

2 grup fisiològic MICROB Conjunt de bacteris que poden viure en un mateix medi de cultiu d’enriquiment.

->fisiològicament

■fisiològicament

Part. sil.: fi_si_o_lò_gi_ca_ment

[de fisiològic]

adv Segons les lleis de la fisiologia.

->fisiopatia

■fisiopatia

Part. sil.: fi_si_o_pa_ti_a

[de fisio- i -patia]

f FITOPAT i FISIOL Malaltia o alteració funcional d’un organisme sencer o part d’ell, causada per un desequilibri fisiològic.

->fisiopatologia

■fisiopatologia

Part. sil.: fi_si_o_pa_to_lo_gi_a

f FISIOL i PAT Ciència que estudia les funcions alterades d’un organisme emmalaltit.

->fisiopatològic

■fisiopatològic -a

Part. sil.: fi_si_o_pa_to_lò_gic

[de fisiopatologia]

adj FISIOL i PAT Relatiu o pertanyent a la fisiopatologia.

->fisioterapeuta

■fisioterapeuta

Part. sil.: fi_si_o_te_ra_peu_ta

[de fisio- i terapeuta]

m i f TERAP Persona versada en fisioteràpia.

->fisioteràpia

■fisioteràpia

Part. sil.: fi_si_o_te_rà_pi_a

[de fisio- i teràpia]

f TERAP Ús terapèutic dels agents físics naturals o artificials: aigua, aire, electricitat, radiacions, fred, calor, etc.

->-fisisme

-fisisme

Forma sufixada del mot grec phýsis, que significa ‘natura’. Ex.: monofisisme.

->fiso-

■fiso-

Forma prefixada del mot grec phỹsa, que significa ‘butllofa’, ‘bufeta’. Ex.: fisocele, fisòstom.

->fisocele

fisocele

f PAT Hèrnia escrotal distesa per gasos.

->fisoclist

■fisoclist -a

adj ICT Dit dels peixos amb bufeta natatòria no comunicada amb el tub digestiu per un canal pneumàtic, com el besuc i l’anfós, entre d’altres.

->fisòfors

fisòfors

m ZOOL 1 pl Subordre d’hidrozous sifonòfors, que presenten un flotador o pneumatòfor sobre el qual es disposen els zooides de la colònia.

2 sing Hidrozou pertanyent al subordre dels fisòfors.

->fisoide

fisoide

Part. sil.: fi_soi_de

1 adj Que té forma de veixiga o bufeta.

2 m BOT En els cromòfits, cadascun dels corpuscles de forma arrodonida o allargada que hi ha en el citoplasma al voltant del nucli i que contenen fucosanes.

->fisomètria

fisomètria

Part. sil.: fi_so_mè_tri_a

f PAT Acumulació de gasos en la cavitat uterina.

->fisonomia

■fisonomia

Part. sil.: fi_so_no_mi_a

[del gr. physiognōmía ‘estudi del caràcter d’una persona pels trets de la cara’; simplificació de l’ant. fisionomia (cf. fesomia); 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 Aspecte peculiar del rostre d’una persona.

2 p ext Manera de presentar-se alguna cosa als nostres ulls; aspecte. El terratrèmol ha canviat la fisonomia de la ciutat.

->fisonòmic

■fisonòmic -a

[de fisonomia]

adj Relatiu o pertanyent a la fisonomia, a la cara.

->fisonòmicament

■fisonòmicament

[de fisonòmic]

adv Amb relació a la fisonomia.

->fisonomista

■fisonomista

[de fisonomia]

adj Que té facilitat a recordar les fisonomies.

->fisostigmina

fisostigmina

f FARM Principal alcaloide extret de la fava de Calabar (Physostigma venenosum). La seva fórmula és C₁₅H₂₁N₃O₂.

->fisòstom

■fisòstom -a

m ICT Dit dels peixos amb bufeta natatòria comunicada amb el tub digestiu per un canal pneumàtic, com la sardina i l’anxova, entre d’altres.

->fisqueta

■fisqueta

[de fisca]

f PESC Gaironet.

->fissa

■fissa

adj f Dit d’una cabra que té una mamella inutilitzada.

->fissi-

■fissi-

Forma prefixada del mot llatí fissus, que significa ‘dividit’, ‘fes’. Ex.: fissilingual, fissifoliat.

->fissible

fissible

[formació culta analògica sobre la base del ll. fissus, -a, -um, participi de findĕre ‘fendre, esberlar’]

adj NUC Físsil.

->fissidàctil

fissidàctil -a

adj ORNIT Dit de l’ocell que té els dits separats.

->físsil

■físsil

[del ll. fissĭlis, íd.]

adj 1 Que tendeix a esberlar-se.

2 NUC Dit de l’element el nucli atòmic del qual experimenta la fissió en rebre l’impacte d’un neutró.

->fissilitat

■fissilitat

[de físsil]

f Qualitat de físsil. La fissilitat d’una roca.

->fissió

■fissió

Part. sil.: fis_si_ó

[del ll. fissio, -ōnis ‘esberlament’]

f 1 Acció de fendre o fendre’s.

2 FÍS NUC i NUC Reacció nuclear exoenergètica consistent en la partició d’un nucli atòmic en dos altres de masses comparables.

->fissípar

fissípar -a

[de fissi- i -par]

adj BIOL Dit de l’organisme que es reprodueix per fissiparitat.

->fissiparitat

fissiparitat

[de fissípar]

f BIOL Escissiparitat.

->fissípede

■fissípede -a

ZOOL 1 adj 1 Que té els peus amb quatre o cinc dits separats i proveïts d’ungles.

2 Que camina sobre els dits. La majoria de carnívors són fissípedes.

2 m 1 pl Subordre de mamífers carnívors, que tenen les potes amb quatre o cinc dits separats i proveïts d’ungles.

2 sing Mamífer del subordre dels fissípedes.

->fissirostre

fissirostre

[de fissi- i rostre]

adj ORNIT Dit de l’ocell que té el bec curt i molt fes, com l’oreneta.

->fissitunicat

■fissitunicat -ada

adj ANAT VEG Dit de l’asc bitunicat que presenta una túnica interna elàstica que se separa de la túnica externa en el moment d’alliberar les espores.

->fissura

■fissura

[del ll. fissura, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 Esquerda, clivella.

2 GEOL Esquerda en una massa rocallosa, generalment compacta, originada per compressió, dessecació o refredament.

3 MED i PAT 1 Fesa (en un teixit, en un os, etc.).

2 Solució de continuïtat normal o patològica. Fissura auricular. Fissura congènita.

3 fissura espinal Espina bífida.

4 fissura labiopalatina Llavi leporí.

5 fissura òssia Fractura incompleta.

6 fissura uretral Epispàdies.

->fissuració

■fissuració

Part. sil.: fis_su_ra_ci_ó

f GEOL Divisió del rocam per un conjunt de junts oberts.

->fissurel·la

fissurel·la

f ZOOL Gènere de gastròpodes prosobranquis de l’ordre dels diotocardis i de la família dels fissurèl·lids (Fissurella sp), molt semblants a la pagellida, però amb un forat a l’àpex de la closca.

->fissurèl·lids

fissurèl·lids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs gastròpodes prosobranquis de l’ordre dels diotocardis, que inclou les fissurel·les.

2 sing Mol·lusc de la família dels fissurèl·lids.

->fissurer

■fissurer

m EXCURS Tascó, d’acer o d’un aliatge especial, emprat en escalada per tal d’assegurar-se.

->fissurícola

fissurícola

[de fissura i -cola]

adj ECOL Dit de la planta que viu a les fissures de les roques.

->fistic

fistic

m BOT Festuc.

->fistó

■fistó

[de l’it. festone ‘garlanda’, der. de festa, segurament a través d’una forma dial. meridional fistone; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Ornament compost de flors i fullatge en forma d’arc que hom posava a les portes dels temples on se celebrava alguna festa.

2 Ornament d’arquitectura que figura un fistó de flors, de fullatge.

3 1 Retallat de la vora d’un vestit, d’un objecte qualsevol, en forma de dents corbes, quadrades, etc.

2 Brodat fet a la vora d’una peça de roba retallada en forma de fistó.

->fistonar

■fistonar

v tr Adornar amb fistó.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fistonar

GERUNDI: fistonant

PARTICIPI: fistonat, fistonada, fistonats, fistonades

INDICATIU PRESENT: fistono, fistones, fistona, fistonem, fistoneu, fistonen

INDICATIU IMPERFET: fistonava, fistonaves, fistonava, fistonàvem, fistonàveu, fistonaven

INDICATIU PASSAT: fistoní, fistonares, fistonà, fistonàrem, fistonàreu, fistonaren

INDICATIU FUTUR: fistonaré, fistonaràs, fistonarà, fistonarem, fistonareu, fistonaran

INDICATIU CONDICIONAL: fistonaria, fistonaries, fistonaria, fistonaríem, fistonaríeu, fistonarien

SUBJUNTIU PRESENT: fistoni, fistonis, fistoni, fistonem, fistoneu, fistonin

SUBJUNTIU IMPERFET: fistonés, fistonessis, fistonés, fistonéssim, fistonéssiu, fistonessin

IMPERATIU: fistona, fistoni, fistonem, fistoneu, fistonin

->fistonat

■fistonat -ada

[de fistó]

adj 1 BOT Dit de la fulla que presenta dents arrodonides.

2 HERÀLD 1 Dit de la peça els perfils exteriors de la qual són formats per semicercles més grans i menys nombrosos que en l’engrelat.

2 Dit de la partició feta amb semicercles més grans i menys nombrosos que en l’engrelat.

->fistonejar

■fistonejar

v tr Fistonar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fistonejar

GERUNDI: fistonejant

PARTICIPI: fistonejat, fistonejada, fistonejats, fistonejades

INDICATIU PRESENT: fistonejo, fistoneges, fistoneja, fistonegem, fistonegeu, fistonegen

INDICATIU IMPERFET: fistonejava, fistonejaves, fistonejava, fistonejàvem, fistonejàveu, fistonejaven

INDICATIU PASSAT: fistonegí, fistonejares, fistonejà, fistonejàrem, fistonejàreu, fistonejaren

INDICATIU FUTUR: fistonejaré, fistonejaràs, fistonejarà, fistonejarem, fistonejareu, fistonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fistonejaria, fistonejaries, fistonejaria, fistonejaríem, fistonejaríeu, fistonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fistonegi, fistonegis, fistonegi, fistonegem, fistonegeu, fistonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fistonegés, fistonegessis, fistonegés, fistonegéssim, fistonegéssiu, fistonegessin

IMPERATIU: fistoneja, fistonegi, fistonegem, fistonegeu, fistonegin

->fístula

■fístula

[del ll. fĭstŭla, íd.; ‘tub; flauta’; 1a FONT: 1388]

f 1 Conducte.

2 PAT Trajecte anormal, congènit o adquirit, a través del qual passa un líquid fisiològic o patològic que n’impedeix la cicatrització. Fístula anal, pulmonar, umbilical, arteriovenosa.

->fistular

■fistular

[del ll. fistularis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj Relatiu o pertanyent a la fístula.

->fistulització

■fistulització

Part. sil.: fis_tu_lit_za_ci_ó

f PAT 1 Formació espontània d’una fístula en una part del cos.

2 Creació quirúrgica d’una obertura en una cavitat orgànica, en un abscés, etc., d’una comunicació entre dues estructures que prèviament no estaven connectades.

->fistulós

■fistulós -osa

[del ll. fistulosus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que té forma de fístula.

2 Que presenta una fístula.

3 BOT Dit de la tija buida interiorment.

->fit

■fit -a

[del ll. arcaic i vg. fictus, -a, -um, participi de fīgĕre ‘clavar’; de la forma fem. ficta, extreta de locucions com petra ficta, sorgí el subst. fita ‘molló’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj Dit dels ulls, la mirada, etc., fixats en un objecte. Els ulls fits en el seu semblant.

2 fit a fit (o de fit a fit) Fixament, amb la vista fixa.

2 m Fitó.

3 m PAT Papil·loma cutani.

->fit-

■fit-

Forma prefixada del mot grec phytón, que significa ‘planta’. Ex.: fitalbúmina.

->-fit

■-fit -fita

Forma sufixada del mot grec phytón, que significa ‘planta’. Ex.: litòfit, epífit.

->fita

■fita

f 1 TOPOG 1 Senyal de pedra més o menys treballat, o bé d’obra, que indica la terminació d’una propietat immoble o d’un territori.

2 Senyal situat a la vora d’una carretera o d’una línia fèrria indicador de la distància des de l’origen.

3 Senyal consistent en un munt de pedres amb què de tant en tant s’indica la direcció d’un camí.

2 fig 1 Moment o fet important. Aquell descobriment constitueix una fita en la nostra història.

2 Objectiu. Hem complert dues de les fites que ens vam proposar.

3 MAT 1 Nombre que limita l’abast d’un conjunt, que el majora o el minora.

2 fita inferior En un conjunt de nombres, nombre igual o inferior al més petit de tots.

3 fita superior En un conjunt de nombres, nombre igual o superior al més gran de tots.

->fitació

■fitació

Part. sil.: fi_ta_ci_ó

[de fitar]

f TOPOG Acció de fitar 2.

->fitador

■fitador -a

[de fitar]

m i f Persona que fita o posa les fites.

->fitar

■fitar

[de fit; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 Mirar algú o alguna cosa de fit a fit.

2 TOPOG Posar les fites o mollons que assenyalen els límits d’un terme o d’una propietat.

3 MAT Marcar, assenyalar, determinar o fixar les fites d’un conjunt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fitar

GERUNDI: fitant

PARTICIPI: fitat, fitada, fitats, fitades

INDICATIU PRESENT: fito, fites, fita, fitem, fiteu, fiten

INDICATIU IMPERFET: fitava, fitaves, fitava, fitàvem, fitàveu, fitaven

INDICATIU PASSAT: fití, fitares, fità, fitàrem, fitàreu, fitaren

INDICATIU FUTUR: fitaré, fitaràs, fitarà, fitarem, fitareu, fitaran

INDICATIU CONDICIONAL: fitaria, fitaries, fitaria, fitaríem, fitaríeu, fitarien

SUBJUNTIU PRESENT: fiti, fitis, fiti, fitem, fiteu, fitin

SUBJUNTIU IMPERFET: fités, fitessis, fités, fitéssim, fitéssiu, fitessin

IMPERATIU: fita, fiti, fitem, fiteu, fitin

->fitat

■fitat -ada

adj MAT 1 Dit del conjunt que té una fita inferior (conjunt fitat inferiorment), una fita superior (conjunt fitat superiorment), o ambdues fites alhora (conjunt fitat).

2 Dit dels subconjunts, successions, funcions, etc., que no prenen valors infinits.

->fiter

■fiter

[de fit; 1a FONT: 1624]

m Roca a flor de terra.

->fiteuma

fiteuma

Part. sil.: fi_teu_ma

f BOT Gènere d’herbes perennes, de la família de les campanulàcies (Phyteuma sp), de fulles alternes, flors en espigues terminals i fruits en càpsula.

->fitiatria

■fitiatria

Part. sil.: fi_ti_a_tri_a

f FITOPAT Ciència que té per objectiu l’estudi dels mètodes de tractament dels vegetals malalts o atacats per paràsits.

->fitina

■fitina

f BIOQ Sal calcicomagnèsica de l’àcid fitínic.

->fitínic

fitínic, àcid

BIOQ Èster hexafosfòric de l’inositol.

->fitness

fitness^* [fídnes]

[angl ] m ESPORT Condicionament físic.

->fitó

■fitó

Hom.: fitor

[possiblement d’un ll. vg. *fīctōrium ‘fita’, der. de fictus ‘fix, clavat’, del costum de clavar el blanc a terra, que potser caldria escriure fitor; 1a FONT: s. XV]

m 1 Punt que hom tracta de tocar amb un projectil.

2 FÍS i NUC Material irradiat per un feix de partícules o de radiació, per a estudiar-n’hi les conseqüències.

->fito-

■fito-

Forma prefixada del mot grec phytón, que significa ‘planta’. Ex.: fitobiologia, fitopatologia.

->fitoalexina

fitoalexina

Part. sil.: fi_to_a_le_xi_na

f FISIOL VEG Nom genèric d’un grup d’antibiòtics inespecífics vegetals que són produïts en grans quantitats per les plantes superiors en resposta a una infecció per fongs o a factors ambientals adversos.

->fitocenòleg

■fitocenòleg -òloga

m i f GEOBOT Botànic versat en fitocenologia.

->fitocenologia

■fitocenologia

Part. sil.: fi_to_ce_no_lo_gi_a

f GEOBOT Part de la geobotànica que estudia les comunitats vegetals, les quals són tipificades en associacions.

->fitocenològic

■fitocenològic -a

adj GEOBOT Relatiu o pertanyent a la fitocenologia.

->fitocenosi

■fitocenosi

f GEOBOT Comunitat vegetal.

->fitocida

■fitocida

[de fito- i -cida]

m AGR i QUÍM Qualsevol dels productes emprats per a matar o impedir el desenvolupament de certes plantes i llavors, com ara arboricides, herbicides i fungicides.

->fitocrom

fitocrom

m FISIOL VEG Pigment sensible a la llum responsable de les respostes dels vegetals al fotoperíode.

->fitòfag

■fitòfag -a

[de fito- i -fag]

adj ECOL Dit de l’animal, especialment els insectes, que s’alimenta de plantes.

->fitofàgia

■fitofàgia

Part. sil.: fi_to_fà_gi_a

f ECOL Alimentació a base de plantes.

->fitofàrmac

■fitofàrmac

m FITOPAT Qualsevol dels productes emprats per a combatre les malalties i plagues de les plantes, o de les substàncies usades en llur profilaxi.

->fitofarmàcia

■fitofarmàcia

Part. sil.: fi_to_far_mà_ci_a

f FITOPAT Ciència que estudia els productes i els preparats emprats per a la protecció dels vegetals contra llurs malalties i paràsits.

->fitofarmacologia

■fitofarmacologia

Part. sil.: fi_to_far_ma_co_lo_gi_a

f FITOPAT Branca de la fitopatologia que tracta de la química, la producció, la formulació i l’aplicació dels productes i les matèries emprades en el control de les plagues i malalties de les plantes, i també dels correctors emprats per a regular alguns processos fisiològics.

->fitofisiologia

fitofisiologia

Part. sil.: fi_to_fi_si_o_lo_gi_a

f BOT Fisiologia vegetal.

->fitoflagel·lats

fitoflagel·lats

m pl ZOOL Fitomastigins.

->fitogeògraf

fitogeògraf -a

Part. sil.: fi_to_ge_ò_graf

[de fito- i geògraf]

m i f BIOGEOG Persona versada en fitogeografia.

->fitogeografia

■fitogeografia

Part. sil.: fi_to_ge_o_gra_fi_a

[de fito- i geografia]

f BIOGEOG Part de la biogeografia que tracta de la distribució geogràfica de les plantes.

->fitogeogràfic

fitogeogràfic -a

Part. sil.: fi_to_ge_o_grà_fic

[de fitogeografia]

adj BIOGEOG Relatiu o pertanyent a la fitogeografia.

->fitoglea

fitoglea

Part. sil.: fi_to_gle_a

f BOT Mucílag que envolta el tal·lus de moltes algues.

->fitografia

■fitografia

Part. sil.: fi_to_gra_fi_a

[de fito- i -grafia]

f BOT Part de la botànica que té per objecte la descripció de les plantes. És anomenada també botànica descriptiva.

->fitohormona

■fitohormona

f BIOQ i FISIOL VEG Substància que controla el desenvolupament dels vegetals.

->fitol

fitol

m BIOQ Alcohol al·lílic, de fórmula C₂₀H₃₉OH, format per quatre grups d’isoprè.

->fitolacàcies

■fitolacàcies

Part. sil.: fi_to_la_cà_ci_es

f BOT 1 pl Família de centrospermes constituïda per plantes herbàcies o llenyoses de fulles enteres, flors en raïms o cimes i fruits bacciformes o capsulars, que inclou el raïm de moro i el bellaombra.

2 sing Planta de la família de les fitolacàcies.

->fitòleg

■fitòleg -òloga

[de fito- i -leg]

m i f BOT Botànic.

->fitologia

■fitologia

Part. sil.: fi_to_lo_gi_a

[de fito- i logia]

f BOT Botànica.

->fitomassa

■fitomassa

f ECOL Part vegetal de la biomassa.

->fitomastigins

fitomastigins

m ZOOL 1 pl Subclasse de flagel·lats integrada per espècies bàsicament fotosintetitzadores, que comprèn els ordres de les cloromonadals, de les crisomonadals, de les dinoflagel·lades, de les euglenals i de les volvocals.

2 sing Flagel·lat de la subclasse dels fitomastigins.

->fitomonadines

fitomonadines

f pl BOT Volvocals.

->fitònim

■fitònim

m LING Nom de planta.

->fitopaleontologia

fitopaleontologia

Part. sil.: fi_to_pa_le_on_to_lo_gi_a

[de fito- i paleontologia]

f BOT Paleobotànica.

->fitoparàsit

■fitoparàsit

m BOT i ECOL Paràsit de les plantes.

->fitopatogen

fitopatogen -ògena

adj i m FITOPAT Dit de l’agent que causa malaltia a les plantes.

->fitopatogènesi

■fitopatogènesi

f FITOPAT Seqüència d’esdeveniments al llarg del procés de malaltia infecciosa dels vegetals, que comença pel contacte de l’agent patogen amb l’hoste receptiu, continua amb un període d’incubació i acaba amb l’aparició dels primers símptomes i la posterior multiplicació del patogen.

->fitopatologia

■fitopatologia

Part. sil.: fi_to_pa_to_lo_gi_a

f FITOPAT Ciència que estudia les malalties de les plantes.

->fitoplàncton

■fitoplàncton

m BOT i ECOL Plàncton constituït per organismes vegetals.

->fitoquímica

fitoquímica

f BOT Branca de la botànica que abasta l’estudi dels productes que produeixen els vegetals (alcaloides, glucòsids, olis essencials, resines, greixos, etc.).

->fitor

■fitor

Hom.: fitó

[de fit]

f Fort del sol cap a migdia.

->fitora

■fitora

[possiblement del ll. vg. *fīctōria, der. de fictus ‘fix, clavat’; 1a FONT: 1467]

f PESC Forca de dues o més dents de ferro que serveix per a pescar.

->fitorada

■fitorada

[de fitora]

f Cop de fitora.

->fitorar

■fitorar

[de fitora]

v tr Clavar la fitora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fitorar

GERUNDI: fitorant

PARTICIPI: fitorat, fitorada, fitorats, fitorades

INDICATIU PRESENT: fitoro, fitores, fitora, fitorem, fitoreu, fitoren

INDICATIU IMPERFET: fitorava, fitoraves, fitorava, fitoràvem, fitoràveu, fitoraven

INDICATIU PASSAT: fitorí, fitorares, fitorà, fitoràrem, fitoràreu, fitoraren

INDICATIU FUTUR: fitoraré, fitoraràs, fitorarà, fitorarem, fitorareu, fitoraran

INDICATIU CONDICIONAL: fitoraria, fitoraries, fitoraria, fitoraríem, fitoraríeu, fitorarien

SUBJUNTIU PRESENT: fitori, fitoris, fitori, fitorem, fitoreu, fitorin

SUBJUNTIU IMPERFET: fitorés, fitoressis, fitorés, fitoréssim, fitoréssiu, fitoressin

IMPERATIU: fitora, fitori, fitorem, fitoreu, fitorin

->fitosanitari

■fitosanitari -ària

adj i m FITOPAT Dit de la substància o del producte emprat amb la intenció de guarir una malura de les plantes.

->fitosociòleg

fitosociòleg -òloga

Part. sil.: fi_to_so_ci_ò_leg

m i f GEOBOT Fitocenòleg.

->fitosociologia

■fitosociologia

Part. sil.: fi_to_so_ci_o_lo_gi_a

f GEOBOT Fitocenologia.

->fitosterol

■fitosterol

m QUÍM ORG Nom genèric de cadascun dels alcohols d’alt pes molecular aïllats de plantes i que tenen uns 30 àtoms de carboni.

->fitotaxonomia

fitotaxonomia

Part. sil.: fi_to_ta_xo_no_mi_a

f BIOL i BOT Taxonomia vegetal.

->fitoteca

fitoteca

f BOT Herbari.

->fitotècnia

■fitotècnia

Part. sil.: fi_to_tèc_ni_a

f AGR 1 Part de l’agricultura que estudia la utilització i les aplicacions de les plantes amb relació a la indústria i l’economia.

2 Part de l’agronomia que tracta de la plantació i de la multiplicació de les plantes de conreu.

->fitotelma

fitotelma

m ECOL Aigua de pluja retinguda en concavitats caulinars o sobre les fulles, on es desenvolupen organismes dulciaqüícoles.

->fitoterapeuta

■fitoterapeuta

Part. sil.: fi_to_te_ra_peu_ta

m i f MED i FARM Persona versada en fitoteràpia.

->fitoteràpia

■fitoteràpia

Part. sil.: fi_to_te_rà_pi_a

f MED i FARM Branca de la medicina que empra les plantes amb propietats terapèutiques per a guarir determinades afeccions.

->fitotòmids

fitotòmids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells passeriformes del subordre dels tirans.

2 sing Ocell de la família dels fitotòmids.

->fitotopografia

■fitotopografia

Part. sil.: fi_to_to_po_gra_fi_a

f GEOBOT Part de la geobotànica que estudia el paisatge vegetal, entès com el conjunt de comunitats pròximes relacionades espacialment i temporalment.

->fitotopogràfic

fitotopogràfic -a

adj GEOBOT Relatiu o pertanyent a la fitotopografia.

->fitotòxic

fitotòxic -a

FITOPAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la fitotoxicitat.

2 adj i m Dit de la substància tòxica per a les plantes.

->fitotoxicitat

■fitotoxicitat

f FITOPAT 1 Toxicitat referida a un vegetal.

2 Qualitat de les substàncies metzinoses per als vegetals.

->fitotoxina

■fitotoxina

f FITOPAT Qualsevol de les substàncies fitotòxiques produïdes pels agents paràsits, i que indueixen algun o cap dels símptomes usualment causats per patògens vius.

->fitotró

fitotró

m FISIOL VEG Instal·lació dedicada a la investigació de la influència dels factors ambientals (llum, temperatura, humitat i elements nutritius) sobre el creixement de les plantes.

->fitozou

fitozou

Part. sil.: fi_to_zou

m BIOL Zoòfit.

->fitxa

■fitxa

[del cast. ficha, i aquest, del fr. fiche ‘estaca, tac’, der. de ficher ‘clavar’, del mateix origen que el cat. ficar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Cadascun dels papers o cartolines on hom consigna les senyes i altres dades d’una determinada classe de persones o de coses i que hom classifica alfabèticament en capses, calaixos, etc. Un catàleg de fitxes. La fitxa antropomètrica d’un criminal.

2 BIBLIOT Rectangle de cartolina o paper de fil resistent on van consignades (escrites a mà o a màquina) les dades essencials que identifiquen un llibre o qualsevol altre document gràfic.

3 INFORM Conjunt identificat d’enregistraments informàtics, emmagatzemats o processats com una unitat.

4 fitxa perforada TECNOL Targeta perforada.

2 p ext 1 Conjunt de les dades que hom consigna en una fitxa.

2 ensenyament per fitxes ENSENY Mètode d’aprenentatge basat en la presentació microanalítica, gradual i lògica dels continguts científics.

3 Peça petita de metall, en forma de moneda, que serveix per a fer funcionar certs aparells. Una fitxa de telèfon.

4 JOCS 1 Peça petita d’os, de vori, de fusta, etc., amb què hom marca els punts que guanya en el joc.

2 Cadascuna de les peces del joc del dòmino, del parxís o d’altres jocs.

->fitxar

■fitxar

[de fitxa]

v 1 tr Consignar en una fitxa les dades d’un llibre, d’un criminal, etc. A comissaria, la policia va fitxar els detinguts.

2 ESPORT 1 tr Contractar, una entitat esportiva, els serveis d’un jugador. El Badalona ha fitxat un extrem.

2 intr Restar obligat, un jugador, mitjançant contracte, a prestar els seus serveis a una entitat esportiva. Kubala fitxà pel Barcelona.

3 intr REL TREB marcar 1 6.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fitxar

GERUNDI: fitxant

PARTICIPI: fitxat, fitxada, fitxats, fitxades

INDICATIU PRESENT: fitxo, fitxes, fitxa, fitxem, fitxeu, fitxen

INDICATIU IMPERFET: fitxava, fitxaves, fitxava, fitxàvem, fitxàveu, fitxaven

INDICATIU PASSAT: fitxí, fitxares, fitxà, fitxàrem, fitxàreu, fitxaren

INDICATIU FUTUR: fitxaré, fitxaràs, fitxarà, fitxarem, fitxareu, fitxaran

INDICATIU CONDICIONAL: fitxaria, fitxaries, fitxaria, fitxaríem, fitxaríeu, fitxarien

SUBJUNTIU PRESENT: fitxi, fitxis, fitxi, fitxem, fitxeu, fitxin

SUBJUNTIU IMPERFET: fitxés, fitxessis, fitxés, fitxéssim, fitxéssiu, fitxessin

IMPERATIU: fitxa, fitxi, fitxem, fitxeu, fitxin

->fitxatge

■fitxatge

[de fitxar]

m 1 1 Acció de fitxar;

2 l’efecte.

2 esp Operació de fitxar.

3 ESPORT Quantitat que hom paga per fitxar un jugador.

->fitxer

■fitxer

[de fitxa]

m 1 Moble per a posar-hi les fitxes.

2 Calaix o capsa que conté fitxes.

3 Conjunt de fitxes.

4 BIBLIOT 1 Moble que consisteix en diverses files superposades de calaixos o safates de mida normalitzada que contenen, ordenades alfabèticament o sistemàticament, les fitxes que formen el catàleg.

2 Conjunt de fitxes que contenen informació bibliogràfica; catàleg.

5 INFORM 1 Bloc lògic d’informació designat per un nom i considerat com una unitat per l’usuari.

2 fitxer adjunt Document de text, imatge, etc., que hom annexa a un missatge de correu electrònic.

->fivella

fivella

[v. sivella; 1a FONT: 1413]

f ant Sivella.

->fiveller

fiveller

[de fivella]

m ant Siveller.

->fix

■fix -a

[del ll. fixus, -a, -um, participi de figĕre ‘fixar’; 1a FONT: c. 1380]

adj 1 1 Col·locat de manera que no pugui moure’s o desprendre’s. Una peça fixa. Un ganxo fix a l’extrem del pal. Només pujaré si l’escala és fixa.

2 fig Tenir l’esguard fix en alguna cosa. És un home d’idees fixes.

3 Establert d’una manera durable, definitiva, en un indret determinat. No té residència fixa.

4 DR TREB Dit del treballador que forma part de la plantilla amb un contracte de treball per temps indefinit i que presta els serveis de la seva categoria professional exigits per al funcionament normal de l’empresa.

2 1 Establert d’una manera durable en un estat determinat. Aquestes normes no són fixes.

2 Invariable, que no és subjecte a canvis. Té horaris fixos. Festes fixes.

3 Determinat, assenyalat concretament. No hem quedat en cap dia fix per veure’ns.

->fixa

■fixa

[de fixar]

f FERRET Frontissa amb dues pales que s’encaixen en els muntants de fulla i bastiment i es mantenen unides mitjançant un pern que s’allotja en l’element de sota que li fa de polleguera.

->fixable

■fixable

[de fixar]

adj Capaç d’ésser fixat.

->fixació

■fixació

Part. sil.: fi_xa_ci_ó

[de fixar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 1 Acció de fixar;

2 l’efecte.

3 FOTOG Fixatge.

4 HISTOL Tècnica mitjançant la qual hom aconsegueix l’estabilització d’un teixit o un organisme per tal de conservar-ne l’estructura primitiva, fixar els colorants i impedir-ne la degradació pels microorganismes.

5 TÈXT Operació de fixar el colorant en el procés de tintura d’un teixit.

2 ESPORT Dispositiu mecànic, compost de dues parts (enclavament de punta i de taló), emprat per a subjectar la bota a l’esquí.

3 LING Incorporació d’un mot en una locució amb la pèrdua corresponent de la seva significació primitiva. Rep també el nom de fossilització.

4 Idea fixa, obsessió. La feina s’ha convertit en una fixació: sempre parla del mateix.

5 1 PSIC Establiment, per reiteració, d’un hàbit motor susceptible de retenció.

2 PSIQ Adhesió de la libido a una persona, a un objecte o a un estadi del desenvolupament psicosexual.

6 fixació de complement DIAG Prova emprada per a diagnosticar diverses malalties infeccioses fonamentada en l’absorció (fixació) i inactivació del complement pel complex antigen-anticòs, format a partir de la reacció immunològica que es produeix en posar en contacte un anticòs amb el seu antigen.

7 fixació del text CRÍT TEXT Establiment crític d’un text a base de seleccionar les millors lliçons variants dels manuscrits, les quals hom considera com a pròpies de l’original.

->fixador

■fixador -a

[de fixar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

1 adj i m Que fixa o que serveix per a fixar.

2 m Solució líquida, amb goma aràbiga com a base, que hom escampa, amb un polvoritzador, damunt els dibuixos al carbó o al llapis o també damunt les pintures, per tal de fixar-los.

3 m Líquid o pasta amb què hom aglutina els cabells per evitar que es despentinin.

4 m FOTOG Solució química que té per finalitat fer insensibles a la llum i fixar els materials sensibles que han estat acabats de revelar.

5 m HISTOL Agent físic o químic que fa la fixació.

6 m QUÍM i TÈXT Substància emprada en el procés de tintura que fa de pont o d’enllaç entre la fibra i el colorant per tal de fixar aquest colorant a la fibra.

7 fixador del nitrogen BIOL Organisme que és capaç de captar el nitrogen atmosfèric i incorporar-lo a la matèria orgànica.

->fixament¹

■fixament¹

[de fixar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m Acció de fixar; fixació.

->fixament²

■fixament²

[de fix; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv 1 D’una manera fixa, amb seguretat.

2 esp Amb la mirada fixa.

->fixar

■fixar

[de fix; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 1 tr Clavar, enganxar, etc., una cosa de manera que no pugui moure’s o desprendre’s. Fixar una anella a la paret.

2 pron La humitat s’ha fixat a la paret.

3 tr fig Fixar l’atenció sobre un fet, sobre algú.

4 tr Establir d’una manera durable, definitiva, en un indret determinat. Han fixat la seva residència a Llofriu.

5 tr FOTOG Sotmetre el material sensible impressionat a l’acció d’un bany de fixador després d’haver estat revelat.

2 pron 1 Dirigir l’atenció amb interès vers una cosa. Fixeu-vos en els seus moviments.

2 Sentir, algú, atreta l’atenció per algú o alguna cosa. M’hi he fixat des que ha entrat.

3 Parar atenció en una certa cosa a fi de prendre-la com a exemple o com a lliçó. No cal fixar-se en allò que diuen certes persones.

4 Adquirir consciència d’algú o alguna cosa que hom veu o té al davant. No m’havia fixat que ja eres aquí.

3 tr 1 Establir d’una manera durable en un estat determinat. Fixar una llengua.

2 Fer permanent.

3 Determinar, assenyalar concretament el valor d’una cosa, l’hora de fer una cosa, etc. Fixar un preu. Encara no han fixat la data del viatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fixar

GERUNDI: fixant

PARTICIPI: fixat, fixada, fixats, fixades

INDICATIU PRESENT: fixo, fixes, fixa, fixem, fixeu, fixen

INDICATIU IMPERFET: fixava, fixaves, fixava, fixàvem, fixàveu, fixaven

INDICATIU PASSAT: fixí, fixares, fixà, fixàrem, fixàreu, fixaren

INDICATIU FUTUR: fixaré, fixaràs, fixarà, fixarem, fixareu, fixaran

INDICATIU CONDICIONAL: fixaria, fixaries, fixaria, fixaríem, fixaríeu, fixarien

SUBJUNTIU PRESENT: fixi, fixis, fixi, fixem, fixeu, fixin

SUBJUNTIU IMPERFET: fixés, fixessis, fixés, fixéssim, fixéssiu, fixessin

IMPERATIU: fixa, fixi, fixem, fixeu, fixin

->fixat

■fixat -ada

[de fixar]

adj HERÀLD Dit de la peça o la figura el peu o l’extremitat inferior de la qual és agusat.

->fixatge

■fixatge

[de fixar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m FOTOG Operació de fixar.

->fixatiu

■fixatiu -iva

Part. sil.: fi_xa_tiu

[de fixar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la fixació.

2 Que serveix per a fixar.

->fixedat

■fixedat

[de fix; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f Fixesa.

->fixesa

■fixesa

[de fix; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f Qualitat de fix.

->fixisme

fixisme

[de fix]

m BIOL Teoria segons la qual les espècies vivents són formes estàtiques i immutables en el passat i en el futur.

->fixista

fixista

[de fix]

m i f BIOL Partidari del fixisme.

->flabel

flabel

m BOT Monocasi les branques del qual neixen alternativament a banda i banda de l’eix i es disposen en un sol pla.

->flabell

■flabell

[del ll. flabellum, íd., dimin. de flabrum ‘buf dels vents’]

m ART i LITÚRG Ventall de plomes, de mànec llarg, símbol de sobirania.

->flabel·lació

■flabel·lació

Part. sil.: fla_bel_la_ci_ó

f TERAP Acció de renovar l’aire entorn d’una part del cos.

->flabel·lat

■flabel·lat -ada

[del ll. flabellatus, -a, -um, participi de flabellare ‘bufar’]

adj Que té la forma d’un ventall obert. Fulles flabel·lades.

->flabel·li-

■flabel·li-

Forma prefixada del mot llatí flabellum, que significa ‘ventall’. Ex.: flabel·liforme, flabel·lífer.

->flabel·liforme

■flabel·liforme

adj Flabel·lat.

->flabiol

■flabiol

Part. sil.: fla_bi_ol

[del ll. vg. *flabiolum, alteració d’un ll. vg. *flabŭlum, der. de flabrum ‘buf dels vents’, i aquest, der. de flare ‘bufar’, per influx del gr. plagíaulos ‘flauta travessera’, comp. de plágios ‘travesser’ i aulós ‘flauta’; 1a FONT: 1404]

MÚS 1 1 m Flauta rústica de canya de sons molt aguts.

2 m i f Músic que toca el flabiol.

3 flabiol de set forats (o de set canons) Flauta de Pan.

2 anar darrere (d’algú) amb un flabiol sonant Perseguir algú inútilment perquè faci alguna cosa.

->flabiolaire

■flabiolaire

Part. sil.: fla_bi_o_lai_re

[de flabiol; 1a FONT: 1905]

m i f MÚS Flabioler.

->flabioler

■flabioler -a

Part. sil.: fla_bi_o_ler

[de flabiol; 1a FONT: s. XIX]

m i f MÚS Músic que toca el flabiol.

->flac

■flac -a

[del ll. flaccus, -a, -um ‘fluix, flàccid’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj De poques carns; magre. Estar flac.

2 1 adj Sense força, sense vigor, sense ànims; feble. Flac de cames. Flac de cap. Flac de memòria. L’home és flac i sovint cedeix a la temptació. Un puntal flac. Una branca flaca. Un argument flac.

2 m Part flaca d’una cosa, allò en què algú o alguna cosa flaqueja.

3 f Debilitat, inclinació. Llegir és la seva flaca.

3 adj i m SUR Dit del suro, tap o carrac de poca qualitat.

->flaçà

flaçà -ana

adj i m i f Flaçanenc.

->flacament

■flacament

[de flac]

adv D’una manera flaca, amb feblesa; feblement.

->flaçanenc

flaçanenc -a

adj i m i f De Flaçà (Gironès).

->flàccid

■flàccid -a

[del ll. flaccĭdus, -a, -um ‘flonjo’, der. de flaccus ‘fluix’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Que cedeix a la pressió per mancança de fermesa; flonjo. Carns flàccides, galtes flàccides.

->flacciditat

■flacciditat

[de flàccid]

f 1 Qualitat de flàccid.

2 PAT Absència de tonicitat de la musculatura d’un membre o d’una part del cos.

->flacor

■flacor

[del ll. td. flaccor, -ōris ‘mollesa, feblesa’; 1a FONT: 1652]

f Qualitat de flac 1; magror.

->flacourtiàcies

flacourtiàcies

Part. sil.: fla_cour_ti_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de parietals que comprèn plantes tropicals, generalment llenyoses, amb fulles alternes i estipulades, flors actinomorfes i fruits bacciformes o capsulars.

2 sing Planta de la família de les flacourtiàcies.

->flagel

■flagel

[del ll. flagellum ‘fuet’]

m 1 CIT Prolongació citoplasmàtica filiforme, llarga i contràctil, única o múltiple, que serveix com a òrgan de la locomoció en protozous, gàmetes mòbils, bacteris, etc.

2 ENTOM Antena dels insectes tret del primer artell o escap.

->flagell

■flagell

[del ll. flagellum ‘fuet’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 1 Assot.

2 Batolles.

2 fig 1 Càstig, turment. És el flagell dels seus pares.

2 Calamitat que s’abat sobre un poble. El flagell de la llagosta. El flagell de la guerra, de la pesta.

->flagel·lació

■flagel·lació

Part. sil.: fla_gel_la_ci_ó

[del ll. flagellatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de flagel·lar o flagel·lar-se.

2 HIST Càstig consistent a donar un nombre determinat d’assots a un delinqüent real o presumpte.

->flagel·lades

flagel·lades

f pl BOT i ZOOL 1 Flagel·lats.

2 Fitoflagel·lats.

->flagel·lador

■flagel·lador -a

[de flagel·lar¹]

adj i m i f Que flagel·la.

->flagel·lant

■flagel·lant

[del ll. flagellans, -ntis, participi pres. de flagellare ‘assotar’]

m i f Adepte als moviments religiosos o a les confraternitats que practicaven la flagel·lació com a mitjà de mortificació o penitència; deixuplinant.

->flagel·lar¹

■flagel·lar¹

[del ll. flagellare ‘assotar’; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

v 1 1 tr Assotar.

2 pron Els penitents es flagel·laven amb les deixuplines.

2 tr fig Flagel·lar els vicis.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flagel·lar

GERUNDI: flagel·lant

PARTICIPI: flagel·lat, flagel·lada, flagel·lats, flagel·lades

INDICATIU PRESENT: flagel·lo, flagel·les, flagel·la, flagel·lem, flagel·leu, flagel·len

INDICATIU IMPERFET: flagel·lava, flagel·laves, flagel·lava, flagel·làvem, flagel·làveu, flagel·laven

INDICATIU PASSAT: flagel·lí, flagel·lares, flagel·là, flagel·làrem, flagel·làreu, flagel·laren

INDICATIU FUTUR: flagel·laré, flagel·laràs, flagel·larà, flagel·larem, flagel·lareu, flagel·laran

INDICATIU CONDICIONAL: flagel·laria, flagel·laries, flagel·laria, flagel·laríem, flagel·laríeu, flagel·larien

SUBJUNTIU PRESENT: flagel·li, flagel·lis, flagel·li, flagel·lem, flagel·leu, flagel·lin

SUBJUNTIU IMPERFET: flagel·lés, flagel·lessis, flagel·lés, flagel·léssim, flagel·léssiu, flagel·lessin

IMPERATIU: flagel·la, flagel·li, flagel·lem, flagel·leu, flagel·lin

->flagel·lar²

flagel·lar²

[de flagel]

adj CIT Relatiu o pertanyent al flagel.

->flagel·lat

■flagel·lat -ada

[de flagel]

1 adj CIT Proveït de flagels.

2 m BOT i ZOOL 1 pl Classe de protozous que tenen flagels com a òrgans de locomoció; inclou les subclasses dels fitoflagel·lats i dels zooflagel·lats.

2 sing Protozou de la classe dels flagel·lats.

->flagrant

■flagrant

Cp. fragant

[del ll. flagrans, -ntis, participi pres. de flagrare ‘cremar’; 1a FONT: s. XVII]

adj 1 Que crema fent flama.

2 esp i fig 1 Que esclata, que té lloc, sota els ulls mateixos d’algú; manifest, innegable. En flagrant delicte.

2 Tan evident que no necessita proves. Una violació flagrant del dret internacional.

->flairada

■flairada

Part. sil.: flai_ra_da

[de flairar]

f 1 Acció de flairar;

2 l’efecte.

->flairança

■flairança

Part. sil.: flai_ran_ça

[de flairar]

f ant Qualitat de flairant.

->flairant

■flairant

Part. sil.: flai_rant

[de flairar; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adj Que fa flaire.

->flairar

■flairar

Part. sil.: flai_rar

[del ll. fragrare ‘exhalar olor’, alterat ja en ll. td. en flagrare, per dissimilació; 1a FONT: s. XIV]

v 1 tr 1 Olorar. Flairar una rosa.

2 Sentir (olor). Tot el dia flairàvem aquelles olors. No flairo cap pudor.

3 fig Ensumar, pressentir. Vam flairar de seguida que tot allò eren mentides.

2 intr Fer flaire. Com flairen, aquests clavells!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flairar

GERUNDI: flairant

PARTICIPI: flairat, flairada, flairats, flairades

INDICATIU PRESENT: flairo, flaires, flaira, flairem, flaireu, flairen

INDICATIU IMPERFET: flairava, flairaves, flairava, flairàvem, flairàveu, flairaven

INDICATIU PASSAT: flairí, flairares, flairà, flairàrem, flairàreu, flairaren

INDICATIU FUTUR: flairaré, flairaràs, flairarà, flairarem, flairareu, flairaran

INDICATIU CONDICIONAL: flairaria, flairaries, flairaria, flairaríem, flairaríeu, flairarien

SUBJUNTIU PRESENT: flairi, flairis, flairi, flairem, flaireu, flairin

SUBJUNTIU IMPERFET: flairés, flairessis, flairés, flairéssim, flairéssiu, flairessin

IMPERATIU: flaira, flairi, flairem, flaireu, flairin

->flaire

■flaire

Part. sil.: flai_re

[de flairar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f Olor.

->flairejar

■flairejar

Part. sil.: flai_re_jar

[de flaire]

v intr Fer flaire; flairar 2.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flairejar

GERUNDI: flairejant

PARTICIPI: flairejat, flairejada, flairejats, flairejades

INDICATIU PRESENT: flairejo, flaireges, flaireja, flairegem, flairegeu, flairegen

INDICATIU IMPERFET: flairejava, flairejaves, flairejava, flairejàvem, flairejàveu, flairejaven

INDICATIU PASSAT: flairegí, flairejares, flairejà, flairejàrem, flairejàreu, flairejaren

INDICATIU FUTUR: flairejaré, flairejaràs, flairejarà, flairejarem, flairejareu, flairejaran

INDICATIU CONDICIONAL: flairejaria, flairejaries, flairejaria, flairejaríem, flairejaríeu, flairejarien

SUBJUNTIU PRESENT: flairegi, flairegis, flairegi, flairegem, flairegeu, flairegin

SUBJUNTIU IMPERFET: flairegés, flairegessis, flairegés, flairegéssim, flairegéssiu, flairegessin

IMPERATIU: flaireja, flairegi, flairegem, flairegeu, flairegin

->flairós

■flairós -osa

Part. sil.: flai_rós

[de flaire; 1a FONT: 1867, Verdaguer]

adj Que fa flaire.

->flairosament

■flairosament

Part. sil.: flai_ro_sa_ment

[de flairós]

adv Fent flaire.

->flairosejar

■flairosejar

Part. sil.: flai_ro_se_jar

[de flairós]

v intr Ésser flairós, fer flaire.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flairosejar

GERUNDI: flairosejant

PARTICIPI: flairosejat, flairosejada, flairosejats, flairosejades

INDICATIU PRESENT: flairosejo, flairoseges, flairoseja, flairosegem, flairosegeu, flairosegen

INDICATIU IMPERFET: flairosejava, flairosejaves, flairosejava, flairosejàvem, flairosejàveu, flairosejaven

INDICATIU PASSAT: flairosegí, flairosejares, flairosejà, flairosejàrem, flairosejàreu, flairosejaren

INDICATIU FUTUR: flairosejaré, flairosejaràs, flairosejarà, flairosejarem, flairosejareu, flairosejaran

INDICATIU CONDICIONAL: flairosejaria, flairosejaries, flairosejaria, flairosejaríem, flairosejaríeu, flairosejarien

SUBJUNTIU PRESENT: flairosegi, flairosegis, flairosegi, flairosegem, flairosegeu, flairosegin

SUBJUNTIU IMPERFET: flairosegés, flairosegessis, flairosegés, flairosegéssim, flairosegéssiu, flairosegessin

IMPERATIU: flairoseja, flairosegi, flairosegem, flairosegeu, flairosegin

->flaix

■flaix

Part. sil.: flaix

[de l’angl. to flash ‘deixar anar, llançar, llampegar’, d’origen onomatopeic, aplicat primer al soroll de l’aigua que cau sobre una superfície, després a l’esclat lluminós]

m 1 FOTOG 1 Aparell que produeix, durant un breu instant, la llum necessària per a poder impressionar una pel·lícula fotogràfica quan no hi ha prou claror natural.

2 Llum produïda per un flaix. Els flaixos enlluernaven les models.

2 CIN Pla de durada molt breu que trenca la continuïtat normal d’una acció cinematogràfica, en què es mostra només un detall característic.

3 PERIOD Notícia breu i sintètica d’última hora.

->flam¹

■flam¹

[deriv. modern de flama segons una certa tendència del cat. a crear masculins paral·lels a formes femenines, com estel/estela, tel/tela, cim/cima, branc/branca i com altres parelles ja existents en ll. vg.: ram/rama, vel/vela, fruit/fruita]

m Flama d’un llum.

->flam²

■flam²

[del fr. flan, del fr. ant. flaon, i aquest, del frànc. flado, -ons ‘coca’; en cat. tingué l’influx de flam¹ ‘flama’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 PAST Dolç gelatinós fet amb llet, sucre, ous i de vegades també farina que hom fa al bany maria dins un motlle en forma de tronc de con, perquè es prengui.

2 p ext GASTR Menja diversa a la qual hom ha donat forma de flam. Flam d’arròs.

2 GRÀF Matriu de l’estereotípia.

->flama

■flama

[del ll. flamma, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 QUÍM FÍS Massa gasosa en combustió, com la que en forma de llengua lluminosa i mòbil es desprèn d’un cos que crema. Les flames arribaven al sostre.

2 front de flama MOT Superfície més o menys irregular que separa la part de mescla encesa de la que encara no ho és, en el temps d’explosió dels motors d’encesa per guspira.

3 retorn de flama MOT Combustió d’una part del fluid actiu d’un motor fora del cilindre.

4 tub de flames MOT Cambra de combustió de les turbines de gas del tipus tubular.

2 fig Ardor apassionat.

3 HERÀLD Figura representada en forma de tres llengües de foc, arrodonida a la part inferior, generalment de gules o d’or.

->flamada

■flamada

[de flama; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f 1 Flama.

2 Conjunt de tions, de troncs, etc., que cremen, especialment a la llar, fent flama.

->flamant

■flamant

[del ll. flammans, -ntis, participi pres. de flammare ‘inflamar, cremar’, formació paral·lela al fr. ant. flammant, íd.; 1a FONT: s. XV, Curial]

1 adj Flamejant.

2 adj esp Novíssim, resplendent, acabat de fer, d’estrenar.

3 m HERÀLD Figura representada en forma de llengua de foc que surt d’una vora de l’escut i no toca la vora oposada.

->flamar

■flamar

[de flama]

v intr 1 Agitar-se en l’aire una bandera, un gallardet, etc.; flamejar.

2 MAR Agitar-se en l’aire una vela o les veles d’un aparell pel fet de trobar-se a fil de vent l’embarcació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flamar

GERUNDI: flamant

PARTICIPI: flamat, flamada, flamats, flamades

INDICATIU PRESENT: flamo, flames, flama, flamem, flameu, flamen

INDICATIU IMPERFET: flamava, flamaves, flamava, flamàvem, flamàveu, flamaven

INDICATIU PASSAT: flamí, flamares, flamà, flamàrem, flamàreu, flamaren

INDICATIU FUTUR: flamaré, flamaràs, flamarà, flamarem, flamareu, flamaran

INDICATIU CONDICIONAL: flamaria, flamaries, flamaria, flamaríem, flamaríeu, flamarien

SUBJUNTIU PRESENT: flami, flamis, flami, flamem, flameu, flamin

SUBJUNTIU IMPERFET: flamés, flamessis, flamés, flaméssim, flaméssiu, flamessin

IMPERATIU: flama, flami, flamem, flameu, flamin

->flamarada

■flamarada

[de flama; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Flama que s’alça d’un foc i que es consumeix ràpidament. Les flamarades dels focs de Sant Joan.

2 fig Tants de projectes només han estat una flamarada.

3 ésser de la flamarada fig Tenir idees exaltades.

->flamareig

■flamareig

Part. sil.: fla_ma_reig

[de flamarejar]

m Acció de flamarejar.

->flamarejar

■flamarejar

[de flama; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr Fer flamarada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flamarejar

GERUNDI: flamarejant

PARTICIPI: flamarejat, flamarejada, flamarejats, flamarejades

INDICATIU PRESENT: flamarejo, flamareges, flamareja, flamaregem, flamaregeu, flamaregen

INDICATIU IMPERFET: flamarejava, flamarejaves, flamarejava, flamarejàvem, flamarejàveu, flamarejaven

INDICATIU PASSAT: flamaregí, flamarejares, flamarejà, flamarejàrem, flamarejàreu, flamarejaren

INDICATIU FUTUR: flamarejaré, flamarejaràs, flamarejarà, flamarejarem, flamarejareu, flamarejaran

INDICATIU CONDICIONAL: flamarejaria, flamarejaries, flamarejaria, flamarejaríem, flamarejaríeu, flamarejarien

SUBJUNTIU PRESENT: flamaregi, flamaregis, flamaregi, flamaregem, flamaregeu, flamaregin

SUBJUNTIU IMPERFET: flamaregés, flamaregessis, flamaregés, flamaregéssim, flamaregéssiu, flamaregessin

IMPERATIU: flamareja, flamaregi, flamaregem, flamaregeu, flamaregin

->flamaró

■flamaró

m Flameró.

->flameig

■flameig

Part. sil.: fla_meig

[de flamar]

m Acció de flamejar.

->flamejant

■flamejant

[de flamejar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que flameja.

2 fig Ulls flamejants.

->flamejar

■flamejar

[de flama; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v 1 intr 1 Fer flames, cremar amb flama. Les fogueres flamegen arreu en la nit de Sant Joan.

2 fig Flamejar els ulls.

2 intr Agitar-se en l’aire una bandera, un gallardet, etc.; flamar.

3 tr GASTR Encendre i fer cremar durant una breu estona el licor o l’aiguardent amb què hom ha ruixat (una menja o un plat ja preparat, especialment postres, com és ara flam, creps, etc.), abans de servir-los.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flamejar

GERUNDI: flamejant

PARTICIPI: flamejat, flamejada, flamejats, flamejades

INDICATIU PRESENT: flamejo, flameges, flameja, flamegem, flamegeu, flamegen

INDICATIU IMPERFET: flamejava, flamejaves, flamejava, flamejàvem, flamejàveu, flamejaven

INDICATIU PASSAT: flamegí, flamejares, flamejà, flamejàrem, flamejàreu, flamejaren

INDICATIU FUTUR: flamejaré, flamejaràs, flamejarà, flamejarem, flamejareu, flamejaran

INDICATIU CONDICIONAL: flamejaria, flamejaries, flamejaria, flamejaríem, flamejaríeu, flamejarien

SUBJUNTIU PRESENT: flamegi, flamegis, flamegi, flamegem, flamegeu, flamegin

SUBJUNTIU IMPERFET: flamegés, flamegessis, flamegés, flamegéssim, flamegéssiu, flamegessin

IMPERATIU: flameja, flamegi, flamegem, flamegeu, flamegin

->flamejat

flamejat -ada

[de flamejar]

adj HERÀLD 1 Dit de la peça longitudinal ondada, un dels extrems de la qual acaba en punta, com una llengua de foc.

2 Dit de la línia de partició d’un escut en forma de llengües de foc que hi són situades alternativament a banda i banda.

3 Dit de l’espasa amb la fulla en forma de llengua de foc.

->flamen

■flamen

m HIST REL Sacerdot de l’antiga Roma assignat al culte d’un déu, especialment de Júpiter.

->flamenc

■flamenc -a

[del neerl. flaming (vlaming) ‘natural de Flandes’, aplicat al color vermellenc de la cara d’algunes persones, com la de la gent de Flandes, i també a l’ocell pel color rosadenc de les seves plomes; 1a FONT: c. 1290, Desclot]

1 1 adj i m i f De Flandes (regió de l’O d’Europa), dels flamencs (poble) o del flamenc (llengua neerlandesa).

2 adj i m i f Dit dels habitants de la part septentrional de Bèlgica, de parla neerlandesa.

3 m LING Terme equívoc amb què hom indica la llengua neerlandesa parlada a la part septentrional de Bèlgica.

2 1 adj i m i f Dit de les coses andaluses que s’assemblen a les dels gitanos. Folklore flamenc.

2 adj i m MÚS Dit del cant i l’art musical conreats pels gitanos andalusos des de molt antic. També rep el nom de gitano, cañí i cante hondo o jondo.

3 adj p ext Airós i eixerit. És molt flamenc per l’edat que té.

3 m ORNIT Ocell de l’ordre dels ciconiformes de la família dels fenicoptèrids (Phoenicopterus ruber), de potes i coll molt llargs, bec voluminós corbat cap avall i plomatge blanc i rosat.

4 transgressió flamenca GEOL Elevació del nivell de la mar, contemporània al període postglacial, que s’esdevingué en l’última glaciació quaternària, anomenada de Würm.

->flamenquisme

flamenquisme

m 1 Condició de flamenc.

2 Afecció al folklore flamenc d’Andalusia.

->flamer

flamer

[de flama]

m ARQUIT Ornament en forma de flama, característic del gòtic flamíger.

->flamera

■flamera

[de flam²]

f Motlle on hom posa el flam perquè es prengui.

->flamerada

■flamerada

[variant de flamarada]

f Flamarada.

->flamerejar

■flamerejar

[variant de flamarejar]

v intr Flamarejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flamerejar

GERUNDI: flamerejant

PARTICIPI: flamerejat, flamerejada, flamerejats, flamerejades

INDICATIU PRESENT: flamerejo, flamereges, flamereja, flameregem, flameregeu, flameregen

INDICATIU IMPERFET: flamerejava, flamerejaves, flamerejava, flamerejàvem, flamerejàveu, flamerejaven

INDICATIU PASSAT: flameregí, flamerejares, flamerejà, flamerejàrem, flamerejàreu, flamerejaren

INDICATIU FUTUR: flamerejaré, flamerejaràs, flamerejarà, flamerejarem, flamerejareu, flamerejaran

INDICATIU CONDICIONAL: flamerejaria, flamerejaries, flamerejaria, flamerejaríem, flamerejaríeu, flamerejarien

SUBJUNTIU PRESENT: flameregi, flameregis, flameregi, flameregem, flameregeu, flameregin

SUBJUNTIU IMPERFET: flameregés, flameregessis, flameregés, flameregéssim, flameregéssiu, flameregessin

IMPERATIU: flamereja, flameregi, flameregem, flameregeu, flameregin

->flameró

flameró

[de flamer]

m 1 Flama que surt del cim d’una xemeneia.

2 Ornament llarg i ondat en forma de flama. Els flamerons de les tiges de la reixa.

->flamet

■flamet

m PAST 1 Flam petit.

2 Dolç gelatinós fet de rovell d’ou, en forma de petit flam.

->flami

■flami

m En l’antiguitat romana, vel de color de foc que portaven les núvies.

->flamífer

■flamífer -a

[del ll. flammĭfer, -a, -um, íd.]

adj Que produeix flama.

->flamíger

■flamíger -a

[del ll. flammĭger, -a, -um, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent a una flama o a les flames.

2 adj Que llança flames; flamejant.

3 adj i m esp ART Dit del tercer període de l’art gòtic, al segle XV, que es caracteritza per les seves línies decoratives ondulades semblants a llengües de foc.

->flamingant

flamingant

adj i m i f HIST Dit del partidari del flamingantisme.

->flamingantisme

flamingantisme

m HIST Moviment polític d’origen liberal i catòlic a favor de l’emancipació i l’autonomia cultural de la comunitat neerlandesa a Bèlgica.

->flammulina

■flammulina

f BOT Bolet (Flammulina velutipes) de cama vellutada i barret viscós, present a la tardor sobre soques tallades i fusta morta, objecte d’un important conreu i comerç per a les cuines orientals.

->flàmula

■flàmula

[del ll. flammŭla, dimin. de flamma ‘flama’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Flama minúscula.

2 Bandera estreta i llarga.

3 ICT Cinta.

4 TÈXT 1 Cadascun dels claps de diferent color que es produeixen en una madeixa en tenyir-la tapant certs indrets amb paper d’estrassa lligat amb vetes.

2 Cadascun dels claps que presenten els teixits fabricats amb fils flamulejats.

->flamulejar

■flamulejar

[de flàmula]

v tr TÈXT Tenyir fent claps o flàmules.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flamulejar

GERUNDI: flamulejant

PARTICIPI: flamulejat, flamulejada, flamulejats, flamulejades

INDICATIU PRESENT: flamulejo, flamuleges, flamuleja, flamulegem, flamulegeu, flamulegen

INDICATIU IMPERFET: flamulejava, flamulejaves, flamulejava, flamulejàvem, flamulejàveu, flamulejaven

INDICATIU PASSAT: flamulegí, flamulejares, flamulejà, flamulejàrem, flamulejàreu, flamulejaren

INDICATIU FUTUR: flamulejaré, flamulejaràs, flamulejarà, flamulejarem, flamulejareu, flamulejaran

INDICATIU CONDICIONAL: flamulejaria, flamulejaries, flamulejaria, flamulejaríem, flamulejaríeu, flamulejarien

SUBJUNTIU PRESENT: flamulegi, flamulegis, flamulegi, flamulegem, flamulegeu, flamulegin

SUBJUNTIU IMPERFET: flamulegés, flamulegessis, flamulegés, flamulegéssim, flamulegéssiu, flamulegessin

IMPERATIU: flamuleja, flamulegi, flamulegem, flamulegeu, flamulegin

->flanc

■flanc

[del fr. flanc ‘costat’, i aquest, del germ. fràncic *hlanka ‘articulació’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 ANAT ANIM Cadascuna de les parts laterals del tronc o cos de l’home o d’un animal; costat.

2 1 Cadascuna de les parts laterals d’una cosa; costat.

2 GEOL Part d’un plec a banda i banda de la xarnera.

3 HERÀLD Cadascun dels punts, destre o sinistre, situats al costat de l’escut.

4 HERÀLD Cadascun dels espais laterals contigus a les vores dels costats de l’escut.

5 MAR Cadascun dels costats o bords d’una nau.

6 MIL Part lateral d’una formació militar. Ens van atacar pel flanc esquerre.

7 TECNOL Superfície lateral de la dent d’un engranatge.

3 ELECTRÒN Part principal de la pujada (flanc de pujada) i de la baixada (flanc de baixada) d’un impuls.

4 TÈXT Llana procedent dels flancs de l’ovella i que és de la de millor qualitat.

->flancal

flancal

m INDUM 1 En l’arnès del cavaller, escarsella.

2 En l’arnès del cavall, defensa del flanc.

->flandes

■flandes

[del nom de Flandes, als Països Baixos]

m FUST Fusta de les pícees del nord d’Europa.

->flanqueig

■flanqueig

Part. sil.: flan_queig

[de flanquejar]

m 1 Acció de flanquejar;

2 l’efecte.

->flanquejar

■flanquejar

[de flanc; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 Ésser situat als flancs (d’algú o d’alguna cosa). Dues torres flanquegen l’entrada. La policia flanquejava la manifestació.

2 Ésser col·locat al llarg del flanc (d’una cosa), paral·lelament a ella. La carretera que flanqueja el riu.

3 MIL Protegir amb destacaments els flancs d’una unitat en marxa o els accessos a la zona de marxa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flanquejar

GERUNDI: flanquejant

PARTICIPI: flanquejat, flanquejada, flanquejats, flanquejades

INDICATIU PRESENT: flanquejo, flanqueges, flanqueja, flanquegem, flanquegeu, flanquegen

INDICATIU IMPERFET: flanquejava, flanquejaves, flanquejava, flanquejàvem, flanquejàveu, flanquejaven

INDICATIU PASSAT: flanquegí, flanquejares, flanquejà, flanquejàrem, flanquejàreu, flanquejaren

INDICATIU FUTUR: flanquejaré, flanquejaràs, flanquejarà, flanquejarem, flanquejareu, flanquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: flanquejaria, flanquejaries, flanquejaria, flanquejaríem, flanquejaríeu, flanquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: flanquegi, flanquegis, flanquegi, flanquegem, flanquegeu, flanquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: flanquegés, flanquegessis, flanquegés, flanquegéssim, flanquegéssiu, flanquegessin

IMPERATIU: flanqueja, flanquegi, flanquegem, flanquegeu, flanquegin

->flanquejat

■flanquejat -ada

[de flanquejar]

adj HERÀLD 1 Dit de l’escut dividit per dues línies verticals que delimiten, ensems amb els costats respectius, dues parts laterals (flancs), d’una amplària d’un cinquè de la de l’escut.

2 flanquejat angulat Dit de l’escut flanquejat amb les línies de divisió formant cadascuna un angle obtús, els vèrtexs de cadascun dels quals disten entre ells un terç de l’amplària total de l’escut.

3 flanquejat corbat Dit de l’escut en què les línies de divisió són corbades i la distància mínima entre elles és d’un terç de l’amplària total de l’escut.

->flanquer

■flanquer -a

[de flanc]

adj Relatiu o pertanyent al flanc.

->flanquís

■flanquís

[del fr. flanchis, íd.]

m HERÀLD Peça disminuïda equivalent a un sautor reduït a la meitat de la seva amplària.

->flaó

■flaó

Part. sil.: fla_ó

[del germ. fràncic flado, -ons ‘coca’ (cf. flam²); 1a FONT: 1252]

m 1 GASTR Pastís fet de pasta de farina farcida de brossat o de formatge, amb diversos ingredients dolços i amb diferent forma, segons les comarques.

2 INDUM Tascó que era col·locat entre el plastró i l’escut de l’arnès de junyir per tal d’evitar els cops.

3 SIGIL·L Segell gran o de majestat que representava el rei amb tots els atributs i símbols de la sobirania des d’Alfons I de Catalunya-Aragó.

->flaona

■flaona

Part. sil.: fla_o_na

[de flaó]

f flaó 1.

->flap

■flap

m AERON Cadascuna de les superfícies de control de l’ala d’un avió que, per variació de l’angle que formen amb la superfície principal d’aquesta, incrementen o disminueixen la superfície efectiva i la curvatura del perfil de l’ala i varien, així, el coeficient de sustentació.

->flaquedat

■flaquedat

[de flac]

f Qualitat de flac, manca de força, de vigor, per a resistir; feblesa. Flaquedat de cames. Flaquedat de caràcter. La flaquedat de les raons que al·legava. Flaquedat de cap.

->flaquejar

■flaquejar

[de flac; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v intr 1 Mancar de força, de vigoria, etc., per a no cedir, per a fer un treball, per a persistir en una empresa. Va flaquejar un puntal i tot el cadafal va anar a terra. Les cames em flaquegen: ja no puc caminar més! La memòria li comença a flaquejar. A mig fer, no flaquegis!

2 Ésser, una cosa, en quantitat inferior a la normal; escassejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flaquejar

GERUNDI: flaquejant

PARTICIPI: flaquejat, flaquejada, flaquejats, flaquejades

INDICATIU PRESENT: flaquejo, flaqueges, flaqueja, flaquegem, flaquegeu, flaquegen

INDICATIU IMPERFET: flaquejava, flaquejaves, flaquejava, flaquejàvem, flaquejàveu, flaquejaven

INDICATIU PASSAT: flaquegí, flaquejares, flaquejà, flaquejàrem, flaquejàreu, flaquejaren

INDICATIU FUTUR: flaquejaré, flaquejaràs, flaquejarà, flaquejarem, flaquejareu, flaquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: flaquejaria, flaquejaries, flaquejaria, flaquejaríem, flaquejaríeu, flaquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: flaquegi, flaquegis, flaquegi, flaquegem, flaquegeu, flaquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: flaquegés, flaquegessis, flaquegés, flaquegéssim, flaquegéssiu, flaquegessin

IMPERATIU: flaqueja, flaquegi, flaquegem, flaquegeu, flaquegin

->flaquesa

■flaquesa

[de flac; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 Qualitat de flac, especialment en sentit moral.

2 Acció comesa per feblesa, especialment de la carn. Vaig tenir una flaquesa imperdonable.

->flasc

■flasc -a

[probablement del fr. flasque ‘fluix, sense fermesa’, probable alteració d’un dial. flaque ‘flaca’, ll. flaccus, -a ‘flac’ per influx d’un gòt. *flaskô ‘ampolleta’ per la idea de recipient buit; 1a FONT: s. XIX]

adj fleuma 2.

->flascó

■flascó

[del germ. gòtic *flaskô ‘funda de vímet per a una ampolla; ampolleta’; 1a FONT: s. XIV]

m 1 ART Vas petit de coll estret per a tenir-hi líquids o pólvores. Un flascó de colònia.

2 METROL Unitat de mesura del mercuri, equivalent a 3,029 l.

3 flascó rentador QUÍM ANAL Vas cilíndric o esfèric proveït de dos tubs, un dels quals travessa just el tap, i l’altre, que arriba fins al fons del vas, serveix per a injectar el gas a dissoldre o a rentar, fent-lo bombollejar a través del líquid contingut en el vas.

->flasconera

■flasconera

[de flascó]

f Caixa amb compartiments per a posar-hi ben aconduïts un cert nombre de flascons.

->flash

flash^*

[angl ] m FOTOG Flaix.

->flashback

flashback^* [fláʒßak]

[mot angl. nord-americà, comp. de flash ‘esclat lluminós’ i back ‘enrere’]

m CIN Salt enrere.

->flassada

■flassada

[d’origen incert, probablement d’un preromà indoeuropeu *flakiata; 1a FONT: 1173]

f 1 Manta quadrangular teixida de llana o de cotó, generalment amb lligats i colors diversos, que hom usa com a abrigall en el llit.

2 dret de flassades HIST Impost municipal de Barcelona, creat el 1330, que afectava la venda de totes les teles gruixudes.

3 flassada de cap de casa (o dret de flassada) HIST DR CAT Dret existent del segle XIII al XV en alguns indrets de la Catalunya Vella i del Rosselló pel qual, a la mort del pagès de remença, el senyor tenia el dret d’apropiar-se la millor flassada del mas.

->flassader

■flassader -a

[de flassada; 1a FONT: 1283]

m i f Persona que fabrica flassades.

->flassaderia

flassaderia

Part. sil.: flas_sa_de_ri_a

[de flassader; 1a FONT: s. XVI]

f ant Obrador de flassader.

->flastomar

■flastomar

[variant ant. i dial. de blastomar, amb la f inicial per probable influx de formes italianes i gregues que la tenen; 1a FONT: 1342]

v 1 intr Blasfemar.

2 tr Maleir. A cavall flastomat, el pèl li lluu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flastomar

GERUNDI: flastomant

PARTICIPI: flastomat, flastomada, flastomats, flastomades

INDICATIU PRESENT: flastomo, flastomes, flastoma, flastomem, flastomeu, flastomen

INDICATIU IMPERFET: flastomava, flastomaves, flastomava, flastomàvem, flastomàveu, flastomaven

INDICATIU PASSAT: flastomí, flastomares, flastomà, flastomàrem, flastomàreu, flastomaren

INDICATIU FUTUR: flastomaré, flastomaràs, flastomarà, flastomarem, flastomareu, flastomaran

INDICATIU CONDICIONAL: flastomaria, flastomaries, flastomaria, flastomaríem, flastomaríeu, flastomarien

SUBJUNTIU PRESENT: flastomi, flastomis, flastomi, flastomem, flastomeu, flastomin

SUBJUNTIU IMPERFET: flastomés, flastomessis, flastomés, flastoméssim, flastoméssiu, flastomessin

IMPERATIU: flastoma, flastomi, flastomem, flastomeu, flastomin

->flastomia

■flastomia

Part. sil.: flas_to_mi_a

[de flastomar; 1a FONT: s. XV]

f Blasfèmia.

->flat

■flat

[del ll. flatus, -us ‘hàlit, buf’, der. del ll. flare ‘bufar’; 1a FONT: s. XV]

m 1 1 Hàlit.

2 Rastre olorós.

2 PAT Acumulació de gasos a l’estómac o als budells que produeix una sensació molesta.

->flaterol

■flaterol

[de flat]

m Embatol.

->flatós

■flatós -osa

[de flat; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj PAT 1 Subjecte a flatositats.

2 Que pot produir flatositats.

->flatositat

■flatositat

[de flat]

f PAT Gasos acumulats en el tub digestiu.

->flatulència

■flatulència

Part. sil.: fla_tu_lèn_ci_a

[de flatulent]

f PAT Estat del qui pateix de flats.

->flatulent

■flatulent -a

[formació culta analògica sobre la base del ll. flatus ‘flat’]

adj PAT 1 Que pateix flatulència.

2 Que ocasiona flatulència.

->flauta

■flauta

Part. sil.: flau_ta

[potser de l’oc. ant. flautar ‘tocar la flauta’, encreuament de flaujar, der. regressiu de flaujol ‘flabiol’, tingut per dim., amb el ll. td. flatare, freqüentatiu de flare ‘bufar’; 1a FONT: c. 1330, Muntaner]

MÚS 1 f 1 Instrument aeròfon, amb embocadura de bisell, de forma cilíndrica, les modalitats occidentals més importants del qual són la flauta dolça, anomenada també flauta de bec o d’Anglaterra, que és de fusta i consta de nou forats, i la flauta travessera, que rep també el nom de flauta d’Alemanya, de setze forats i embocadura lateral. A molts indrets dels Països Catalans, sovint els termes de flabiol i flauta o flaüta són, de fet, sinònims.

2 pl Família d’instruments musicals de vent que es caracteritza pel fet de produir el so mitjançant un bisell situat en la seva embocadura, el qual, en dividir el flux d’aire que hi penetra, fa entrar en vibració la part d’aquest, que passa a l’interior del tub ressonador.

3 flauta de Pan Instrument de vent, conegut des de l’antiguitat (siringa), que consisteix en un conjunt de tubs (habitualment set) disposats en rengle i que hom pot fer sonar successivament desplaçant llurs orificis davant la boca. Rep també els noms de bufacanyes i de flabiol de set forats.

2 f pl Joc de l’orgue, de tubs oberts i amples i de sonoritat dolça, semblant a la de la flauta.

3 m i f Músic que toca la flauta.

->flaüta

flaüta

Part. sil.: fla_ü_ta

f dial MÚS flauta 1 1.

->flautada

■flautada

Part. sil.: flau_ta_da

[de flauta]

f dial Extravagància, disbarat, despropòsit.

->flautat

■flautat -ada

Part. sil.: flau_tat

[de flauta; 1a FONT: 1524]

MÚS 1 adj Dit dels sons dolços, per analogia amb els de la flauta.

2 m Registre o joc de l’orgue i de l’harmònium de sonoritat similar a la de la flauta.

->flauter

■flauter -a

Part. sil.: flau_ter

[de flauta]

m i f Persona que fabrica flautes.

->flautí

■flautí

Part. sil.: flau_tí

[de flauta; 1a FONT: 1839, DLab.]

MÚS 1 m Instrument de vent idèntic a la flauta, però de dimensions més reduïdes i que sona una octava més alt. És anomenat també piccolo o octaví.

2 m i f Músic que toca el flautí.

->flautista

■flautista

Part. sil.: flau_tis_ta

[de flauta; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Músic que toca la flauta.

->flavantrona

flavantrona

f COL Colorant de tina obtingut per escalfament de la β-aminoantraquinona, amb pentaclorur d’antimoni, en el si de nitrobenzè. Hom el coneix també com a flavantrè (o groc d’indantrè G).

->flavedo

flavedo

m 1 BOT Capa externa o epicarpi acolorit dels fruits cítrics.

2 FITOPAT Clorosi.

->flavescent

■flavescent

[del ll. flavescens, -ntis, participi pres. de flavescĕre ‘tirar a groc’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj De color groc de mel.

->flavi flàvia

flavi flàvia

adj Relatiu o pertanyent a la dinastia Flàvia d’emperadors romans. Art flavi.

->flàvia

■flàvia

Part. sil.: flà_vi_a

f dial Pinyolada.

->flavina

■flavina

f BIOQ Nom genèric dels pigments groguencs de natura nucleotídica, la base nitrogenada de la qual és normalment la isoal·loxazina.

->flavina-adenina-dinucleòtid

flavina-adenina-dinucleòtid

Part. sil.: fla_vi_na-a_de_ni_na-di_nu_cle_ò_tid

m BIOQ [sigla FAD] Dinucleòtid constituït per una molècula d’àcid adenílic (AMP) i una de flavina-mononucleòtid (FMN) unides per un enllaç 5′, 5′ pirofosfat.

->flavina-mononucleòtid

flavina-mononucleòtid

Part. sil.: fla_vi_na-mo_no_nu_cle_ò_tid

m BIOQ [sigla FMN] Èster 5′-fosfòric de la riboflavina o vitamina B₂.

->flavoenzim

flavoenzim

Part. sil.: fla_vo_en_zim

m BIOQ Flavoproteïna.

->flavona

■flavona

f QUÍM ORG Substància incolora aïllada de diverses plantes de la família de les primulàcies.

->flavonoide

■flavonoide

Part. sil.: fla_vo_noi_de

m BIOQ Nom genèric dels composts fenòlics produïts normalment per les plantes, amb un esquelet característic constituït per dos anells de benzè units per una cadena de tres carbonis.

->flavoproteïna

■flavoproteïna

Part. sil.: fla_vo_pro_te_ï_na

f BIOQ Qualsevol dels enzims d’oxidació-reducció que contenen un grup prostètic derivat de la riboflavina.

->fleb-

■fleb-

Forma prefixada del mot grec phléps, phlebós, que significa ‘vena’. Ex.: flebitis, flebectomia.