->calmant

■calmant

[de calmar]

1 adj Que calma. Una música calmant.

2 m FARM Medicament o altre mitjà terapèutic que té una acció sedativa.

->calmar

■calmar

[de calma¹; 1a FONT: 1670, DTo.]

v 1 tr Fer cessar l’agitació, apaivagar. La injecció li ha calmat el dolor. Calmar els ànims.

2 pron Les ones es calmaren. Calmeu-vos, que ja arriba.

3 intr El mal temps ha calmat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calmar

GERUNDI: calmant

PARTICIPI: calmat, calmada, calmats, calmades

INDICATIU PRESENT: calmo, calmes, calma, calmem, calmeu, calmen

INDICATIU IMPERFET: calmava, calmaves, calmava, calmàvem, calmàveu, calmaven

INDICATIU PASSAT: calmí, calmares, calmà, calmàrem, calmàreu, calmaren

INDICATIU FUTUR: calmaré, calmaràs, calmarà, calmarem, calmareu, calmaran

INDICATIU CONDICIONAL: calmaria, calmaries, calmaria, calmaríem, calmaríeu, calmarien

SUBJUNTIU PRESENT: calmi, calmis, calmi, calmem, calmeu, calmin

SUBJUNTIU IMPERFET: calmés, calmessis, calmés, calméssim, calméssiu, calmessin

IMPERATIU: calma, calmi, calmem, calmeu, calmin

->calmat

calmat -ada

[de calmar]

adj 1 Que té calma. És un noi molt calmat.

2 HERÀLD Dit de la mar representada sense ones.

->calmatge

calmatge

m METAL·L Operació que hom realitza durant l’afinatge de l’acer i que consisteix a afegir en el moment de la colada certs productes com el ferro-silici o el ferro-alumini, que fan minvar l’efervescència de la massa fosa.

->calmellà

calmellà -ana

adj i m i f De Calmella (Rosselló).

->calmellès

calmellès -esa

adj i m i f Calmellà.

->calmós

■calmós -osa

[de calma¹; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 Que està en calma.

2 Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens.

->calmosament

■calmosament

[de calmós]

adv Amb calma, d’una manera calmosa.

->calmuc

calmuc -a

1 adj Relatiu o pertanyent als calmucs o al calmuc.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble mongol del grup occidental que habita el territori ocupat per la República dels Calmucs (Federació Russa).

3 m LING Dialecte de la branca occidental del grup lingüístic mongol, parlat pels calmucs.

->calmut

■calmut -uda

[de calma¹]

adj Calmós.

->caló¹

■caló¹

Hom.: calor

[del caló o llengua gitana caló ‘gitano’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

[pl -ós] m LING 1 Denominació que reben els diversos parlars gitanos de la Península Ibèrica.

2 Llenguatge secret, amb mots d’origen caló, usat per lladres, pillets o trinxes.

->caló²

■caló²

Hom.: calor

[de cala¹]

m GEOMORF Cala petita.

->caló³

■caló³

Hom.: calor

[de calar]

m PESC Peça, antigament de fusta, on van a parar les armadures de suros i ploms i que al mateix temps va unida a la malleta.

->calobrials

■calobrials

Part. sil.: ca_lo_bri_als

f BOT 1 pl Petit ordre d’hepàtiques de característiques molt primitives, amb gametòfit sense rizoides i amb fil·lidis no lobulats.

2 sing Planta de l’ordre de les calobrials.

->calodèrmia

calodèrmia

Part. sil.: ca_lo_dèr_mi_a

f PAT Dermatòlisi.

->calomelans

■calomelans

m pl 1 MINERAL i QUÍM Clorur mercurós, Hg₂Cl₂, mineral de cristalls petits i tetragonals emprats en medicina com a purgants i vermífugs.

2 elèctrode de calomelans ELECTROQ Elèctrode de referència emprat en substitució de l’elèctrode normal d’hidrogen.

->calona

calona

f FISIOL Nom genèric d’un grup de glicoproteïnes de secreció interna dels mamífers adults, que en contacte amb les cèl·lules els inhibeixen la mitosi.

->calongí

calongí -ina

adj i m i f De Calonge de Mar (Baix Empordà) o de Calonge de Segarra (Anoia).

->calop

calop

m VITIC 1 Varietat de vinya d’origen francès, molt conreada a Mallorca, que produeix un raïm de gra gros i de forma oval.

2 Raïm de vinya calop.

->caloplaca

caloplaca

f BOT Gènere de líquens crustacis de la família de les caloplacàcies (Caloplaca sp), d’apotecis vermellosos, groguencs o negrosos i de tal·lus groc o vermell, poc visible.

->caloplacàcies

caloplacàcies

Part. sil.: ca_lo_pla_cà_ci_es

f BOT 1 pl Família de líquens de l’ordre de les caloplacals, que comprèn líquens crustacis, especialment calcícoles o corticícoles.

2 sing Liquen de la família de les caloplacàcies.

->caloplacals

caloplacals

f BOT 1 pl Ordre de discolíquens que comprèn les famílies de les caloplacàcies, les telosquistàcies, les buel·liàcies i les fisciàcies.

2 sing Liquen de l’ordre de les caloplacals.

->caloportador

caloportador -a

adj i m TERMOT Dit d’un fluid que transporta o evacua la calor produïda per un generador tèrmic.

->calor

■calor

Hom.: caló

[del ll. calŏr, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 TERMO Manifestació de l’energia interna quan un sistema efectua un procés mitjançant canvis de temperatura, sigui del sistema, sigui del medi que l’envolta. Calor d’adsorció, de transformació, específica. Calor negra.

2 FISIOL ANIM Calor generada en el cos d’un animal com a resultat de l’activitat metabòlica. Calor animal.

3 FISIOL ANIM Sensació experimentada per l’organisme quan la temperatura ambiental és elevada o amb motiu d’un estat febril.

4 calor latent TERMO Calor que un cos absorbeix sense que n’augmenti la temperatura.

5 fer calor Produir la sensació de calor. Massa roba fa calor.

2 1 Temperatura ambiental en tant que produeix la sensació de calor. Les calors de l’estiu. La calor d’un local ple de gent.

2 fer calor Haver-hi (en un lloc) una temperatura elevada, especialment ésser elevada la calor atmosfèrica. Hi fa calor, ací dins. Aquells dies d’agost feia molta calor.

3 fig Animació, passió, amb què hom fa una cosa. Perdé els estreps en la calor de la disputa.

->calorada

■calorada

[de calor]

f 1 Calor forta.

2 Acalorament.

->calorejar

■calorejar

[de calor]

v intr Fer calor. De bon matí ja caloreja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calorejar

GERUNDI: calorejant

PARTICIPI: calorejat, calorejada, calorejats, calorejades

INDICATIU PRESENT: calorejo, caloreges, caloreja, caloregem, caloregeu, caloregen

INDICATIU IMPERFET: calorejava, calorejaves, calorejava, calorejàvem, calorejàveu, calorejaven

INDICATIU PASSAT: caloregí, calorejares, calorejà, calorejàrem, calorejàreu, calorejaren

INDICATIU FUTUR: calorejaré, calorejaràs, calorejarà, calorejarem, calorejareu, calorejaran

INDICATIU CONDICIONAL: calorejaria, calorejaries, calorejaria, calorejaríem, calorejaríeu, calorejarien

SUBJUNTIU PRESENT: caloregi, caloregis, caloregi, caloregem, caloregeu, caloregin

SUBJUNTIU IMPERFET: caloregés, caloregessis, caloregés, caloregéssim, caloregéssiu, caloregessin

IMPERATIU: caloreja, caloregi, caloregem, caloregeu, caloregin

->calorescència

calorescència

Part. sil.: ca_lo_res_cèn_ci_a

f TERMO Emissió de radiació visible per un cos que ha estat sotmès a una radiació infraroja.

->calori-

■calori-

Forma prefixada del mot llatí calŏr, -oris, que significa ‘calor’. Ex.: calorífer, calorímetre.

->caloria

■caloria

Part. sil.: ca_lo_ri_a

[de calor; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 METROL 1 [símb: cal] Unitat d’energia equivalent a 4,184 joules.

2 petita caloria Caloria.

3 caloria gram Caloria.

4 gran caloria Quilocaloria.

2 DIET Nom donat correntment a la quilocaloria.

->calòric¹

■calòric¹

m TERMO Fluid hipotètic indestructible i imponderable que ocupava els espais intermoleculars dels cossos materials.

->calòric²

■calòric² -a

[de caloria; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Relatiu o pertanyent a la calor o a la caloria; energètic. Aliment molt calòric.

->calorífer

■calorífer

[de calori- i -fer; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m Aparell emprat per a escalfar habitacions, els peus, etc.

->calorífic

■calorífic -a

[del ll. calorificus, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que produeix calor, que escalfa. Efectes calorífics. Poder calorífic.

2 Pertanyent a la calor.

->calorífug

■calorífug -a

[de calori- i -fug]

adj i m TERMO 1 Que s’oposa a la transmissió de la calor, que n’és mal conductor.

2 Dit d’un sistema separat de l’entorn per una paret atèrmana.

3 Incombustible.

->calorifugació

calorifugació

Part. sil.: ca_lo_ri_fu_ga_ci_ó

f TERMO Acció de calorifugar.

->calorifugar

calorifugar

v tr TERMO Aplicar un calorífug.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calorifugar

GERUNDI: calorifugant

PARTICIPI: calorifugat, calorifugada, calorifugats, calorifugades

INDICATIU PRESENT: calorifugo, calorifugues, calorifuga, calorifuguem, calorifugueu, calorifuguen

INDICATIU IMPERFET: calorifugava, calorifugaves, calorifugava, calorifugàvem, calorifugàveu, calorifugaven

INDICATIU PASSAT: calorifuguí, calorifugares, calorifugà, calorifugàrem, calorifugàreu, calorifugaren

INDICATIU FUTUR: calorifugaré, calorifugaràs, calorifugarà, calorifugarem, calorifugareu, calorifugaran

INDICATIU CONDICIONAL: calorifugaria, calorifugaries, calorifugaria, calorifugaríem, calorifugaríeu, calorifugarien

SUBJUNTIU PRESENT: calorifugui, calorifuguis, calorifugui, calorifuguem, calorifugueu, calorifuguin

SUBJUNTIU IMPERFET: calorifugués, calorifuguessis, calorifugués, calorifuguéssim, calorifuguéssiu, calorifuguessin

IMPERATIU: calorifuga, calorifugui, calorifuguem, calorifugueu, calorifuguin

->calorímetre

■calorímetre

[de calori- i -metre]

m TERMO Aparell que mesura la quantitat de calor emesa o absorbida en un procés físic o químic. Calorímetre de bomba. Calorímetre de flux continu.

->calorimetria

■calorimetria

Part. sil.: ca_lo_ri_me_tri_a

[de calori- i -metria]

f TERMO Branca de la física experimental que tracta de la mesura de l’energia en forma de calor transferida en canvis físics o químics.

->calorimètric

■calorimètric -a

[de calorimetria]

adj METROL Relatiu o pertanyent a la calorimetria.

->calorització

calorització

Part. sil.: ca_lo_rit_za_ci_ó

f METAL·L Procés que consisteix a recobrir amb una fina capa d’una mescla d’alúmina i pólvores d’alumini distints metalls i escalfar-los tot seguit a 1 000°C en un corrent d’hidrogen.

->caloritzador

caloritzador

m TECNOL En la fabricació del sucre, equip que escalfa, per bescanvi amb vapor, el líquid d’extracció dins l’etapa de difusió.

->caloritzar

caloritzar

v tr METAL·L Sotmetre un objecte a calorització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caloritzar

GERUNDI: caloritzant

PARTICIPI: caloritzat, caloritzada, caloritzats, caloritzades

INDICATIU PRESENT: caloritzo, caloritzes, caloritza, caloritzem, caloritzeu, caloritzen

INDICATIU IMPERFET: caloritzava, caloritzaves, caloritzava, caloritzàvem, caloritzàveu, caloritzaven

INDICATIU PASSAT: caloritzí, caloritzares, caloritzà, caloritzàrem, caloritzàreu, caloritzaren

INDICATIU FUTUR: caloritzaré, caloritzaràs, caloritzarà, caloritzarem, caloritzareu, caloritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: caloritzaria, caloritzaries, caloritzaria, caloritzaríem, caloritzaríeu, caloritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: caloritzi, caloritzis, caloritzi, caloritzem, caloritzeu, caloritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: caloritzés, caloritzessis, caloritzés, caloritzéssim, caloritzéssiu, caloritzessin

IMPERATIU: caloritza, caloritzi, caloritzem, caloritzeu, caloritzin

->calorós

■calorós -osa

[de calor; 1a FONT: s. XVI]

adj 1 Que fa sentir calor. Ha fet un estiu molt calorós.

2 fig Que mostra, que manifesta, calor, fet amb calor. Rebuda calorosa.

->calorosament

■calorosament

[de calorós]

adv D’una manera calorosa.

->calostre

■calostre

[del ll. colostrum, íd.; 1a FONT: 1841]

m FISIOL ANIM Líquid groguenc secretat per la glàndula mamària abans del part i després del part.

->calota

■calota

f 1 ANAT ANIM Part més alta de la volta del crani.

2 TÈXT Element del dispositiu que mou els fils d’ordit en teixir la glassa de volta.

->calotip

calotip

m FOTOG Procés fotogràfic, anomenat també talbotip, patentat a mitjan segle XIX, que significà la iniciació del procés negatiu-positiu.

->calotípia

■calotípia

Part. sil.: ca_lo_tí_pi_a

f FOTOG Talbotípia.

->calpí

calpí -ina

adj i m i f De Calp (Marina Baixa).

->calpionel·la

■calpionel·la

Part. sil.: cal_pi_o_nel_la

f PALEONT i ZOOL Gènere de protozous fòssils de la família dels calpionèl·lids (Calpionella sp), freqüents en els sediments marins dipositats en el límit entre el juràssic i el cretaci.

->calpionèl·lids

■calpionèl·lids

Part. sil.: cal_pi_o_nèl_lids

m PALEONT i ZOOL 1 pl Família de protozous pelàgics fòssils proveïts d’una closca calcària en forma d’àmfora que visqueren del juràssic al cretaci inferior.

2 sing Protozou de la família dels calpionèl·lids.

->calquejar

■calquejar

[de calcar]

v intr 1 TÈXT Fer moure les calques amb els peus el teixidor.

2 fig Treballar afanyosament a un fi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calquejar

GERUNDI: calquejant

PARTICIPI: calquejat, calquejada, calquejats, calquejades

INDICATIU PRESENT: calquejo, calqueges, calqueja, calquegem, calquegeu, calquegen

INDICATIU IMPERFET: calquejava, calquejaves, calquejava, calquejàvem, calquejàveu, calquejaven

INDICATIU PASSAT: calquegí, calquejares, calquejà, calquejàrem, calquejàreu, calquejaren

INDICATIU FUTUR: calquejaré, calquejaràs, calquejarà, calquejarem, calquejareu, calquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: calquejaria, calquejaries, calquejaria, calquejaríem, calquejaríeu, calquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: calquegi, calquegis, calquegi, calquegem, calquegeu, calquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: calquegés, calquegessis, calquegés, calquegéssim, calquegéssiu, calquegessin

IMPERATIU: calqueja, calquegi, calquegem, calquegeu, calquegin

->calquejat

■calquejat

[de calquejar]

m TÈXT Ordre segons el qual el teixidor del teler a mà trepitjava les calques per a obtenir un lligat determinat.

->calrada

■calrada

[de calorada]

f Rojor que puja a la cara.

->calta

■calta

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies (Caltha palustris), de fulles cordades reniformes i de flors grosses d’un color groc d’or.

->calua

■calua

f ICT Llíssera caluga.

->caluga

■caluga

[de cala¹]

f ICT Llíssera caluga.

->caluix

■caluix

Part. sil.: ca_luix

[probablement del ll. caulis ŏssĕus ‘tronxo dur (com un os)’; 1a FONT: s. XVIII]

m BOT Tronc de les hortalisses; tronxo.

->calumet

calumet

[del fr. calumet, forma normanda de chalumeau (del b. ll. calamellus, dimin. de călămus ‘canya’), importat al Canadà amb el sentit de ‘pipa’]

m ETNOG Al Canadà francès, nom donat originàriament a la pipa de la pau emprada pels indis de l’Amèrica del Nord.

->calúmnia

■calúmnia

Part. sil.: ca_lúm_ni_a

[del ll. calŭmnia ‘acusació maliciosa o capciosa’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Imputació greu i falsa contra algú.

2 DR PEN Delicte consistent en l’atribució conscient d’un fet fals a una persona que dóna lloc a procediment d’ofici.

->calumniador

■calumniador -a

Part. sil.: ca_lum_ni_a_dor

[de calumniar; 1a FONT: s. XIII, Usatges]

adj i m i f Que calumnia.

->calumniar

■calumniar

Part. sil.: ca_lum_ni_ar

Cp. difamar

[de calúmnia]

v tr Dir una calúmnia o calúmnies (contra algú). Això que fa de calumniar la seva ex, tot és gelosia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calumniar

GERUNDI: calumniant

PARTICIPI: calumniat, calumniada, calumniats, calumniades

INDICATIU PRESENT: calumnio, calumnies, calumnia, calumniem, calumnieu, calumnien

INDICATIU IMPERFET: calumniava, calumniaves, calumniava, calumniàvem, calumniàveu, calumniaven

INDICATIU PASSAT: calumnií, calumniares, calumnià, calumniàrem, calumniàreu, calumniaren

INDICATIU FUTUR: calumniaré, calumniaràs, calumniarà, calumniarem, calumniareu, calumniaran

INDICATIU CONDICIONAL: calumniaria, calumniaries, calumniaria, calumniaríem, calumniaríeu, calumniarien

SUBJUNTIU PRESENT: calumniï, calumniïs, calumniï, calumniem, calumnieu, calumniïn

SUBJUNTIU IMPERFET: calumniés, calumniessis, calumniés, calumniéssim, calumniéssiu, calumniessin

IMPERATIU: calumnia, calumniï, calumniem, calumnieu, calumniïn

->calumniós

■calumniós -osa

Part. sil.: ca_lum_ni_ós

[de calúmnia]

adj Que conté una calúmnia o calúmnies. Un text calumniós.

->calumniosament

■calumniosament

Part. sil.: ca_lum_ni_o_sa_ment

[de calumniós]

adv D’una manera calumniosa, amb calúmnia.

->calungi

calungi

m BOT Tiama.

->calutró

calutró

m FÍS ATÒM Separador d’isòtops electromagnètics, que funciona com un espectrògraf de masses.

->calvados

■calvados

m DESTIL·L Aiguardent elaborat a partir de la sidra, propi del departament de Calvados (França).

->calvari

■calvari

[del ll. calvarium ‘lloc ple de calaveres’; 1a FONT: s. XV]

m 1 CATOL Crucifix o capella dedicats a la Crucifixió, situats damunt un turó o una elevació artificial del terreny, on els cristians van a fer el viacrucis o a recordar la Passió.

2 CATOL i ART Representació de la Crucifixió feta durant la Setmana Santa.

3 Situació dolorosa, seguit de penes, d’afliccions, etc. Tota la seva vida és un calvari. Quin calvari li han fet passar!

->calvària

calvària

Part. sil.: cal_và_ri_a

[del ll. calvaria ‘crani’]

f ANAT ANIM Volta del crani.

->calvianer

calvianer -a

Part. sil.: cal_vi_a_ner

adj i m i f De Calvià (Mallorca).

->calvície

■calvície

Part. sil.: cal_ví_ci_e

[del ll. calvities, íd.; 1a FONT: c. 1500]

f Manca de cabells; calbesa.

->calvinisme

■calvinisme

m PROTEST Sistema teològic que té l’origen en els ensenyaments de Joan Calví.

->calvinista

■calvinista

1 adj Relatiu o pertanyent al calvinisme.

2 m i f Partidari del calvinisme.

->calze

■calze

[del ll. calix, -ĭcis ‘copa’; en l’accepció de ‘embolcall de les flors’ prové del gr. kályx, -ykos, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 ARQUEOL Vas, generalment proveït d’anses i de peu, que apareix des d’època eneolítica a Sicília i a Grècia.

2 LITÚRG Copa, tradicionalment de metall preciós treballat artísticament, usada per a contenir el vi en la celebració eucarística.

3 calze de dolor (o d’amargura) fig Dolor o aflicció molt intensa. Ha begut un calze d’amargura.

4 passar els set calzes d’amargura fig Passar moltes tribulacions.

2 p ext ANAT ANIM Òrgan o cavitat en forma de calze. Calze renal

3 ANAT VEG Verticil extern de la flor format per sèpals, que són antofil·les.

->cama

■cama

[del ll. vg. camba, íd., d’origen incert, potser preromà; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 f 1 ANAT Part de cadascuna de les dues extremitats inferiors locomotores de l’home compresa entre el peu i el genoll.

2 p ext Tot el membre inferior, llevat el peu (cuixa i cama pròpiament dita). Tenir les cames primes, llargues, ben fetes.

3 anar a estirar les cames Sortir a caminar, a passejar.

4 cama ací cama allà loc adv Amb les cames eixancarrades, a cavall de.

5 cames ajudeu-me loc adv Corrents.

6 carregar-se les cames a coll Anar a peu.

7 passar-ho amb una cama damunt l’altra Passar-ho descansadament, sense treballar.

8 segament de cames Sensació de paralització de les cames per efecte d’un gran esglai, d’una impressió forta, etc.

9 tallar les cames (a algú) fig Impedir-li de fer allò que es proposa.

10 tenir bona cama (o tenir cama) Ésser bon caminador.

11 tenir una cama al fossar fig Estar greument malalt, ésser molt vell.

12 tocar la cama del mal fig Descobrir la veritat sobre algú o alguna cosa, allò en què flaqueja.

2 f Part del mitjó o de la mitja que correspon a la cama.

3 f p anal 1 Pota (d’un animal, d’una cadira, etc.).

2 ANAT ANIM Part de cadascuna de les dues extremitats posteriors dels quadrúpedes que va des de la cuixa fins al garró.

4 f p anal 1 Part d’una cosa que s’allarga en forma de cama partint d’un tronc, eix o fulcre. Les cames d’un compàs.

2 BOT Suport o pedicle d’algun òrgan vegetal.

3 BOT Peu d’un bolet.

4 En una premsa, cadascun dels muntants.

5 Pal vertical descendent de les lletres, anomenat també pota, quan no depassa el cos de l’escriptura.

6 cama de creu TÈXT Peça en forma de T on són fixats els tirants que sostenen els calaixos en molts dels jocs aplicats al teler mecànic.

5 f Conjunt de cinquanta cabeces d’alls subjectades per les cues a una trena i que equival a la meitat d’un forc.

6 f PESC Cadascuna de les dues peces de xarxa unides al cóp, pròpies de l’art de bou.

7 f TÈXT Cadascuna de les peces de roba que entren conjuntament en una de les màquines d’acabat dels teixits.

8 cama de perdiu f BOT Bolet de la família de les gomfidiàcies (Gomphidius viscidus), de barret vermellós, mamil·lar i viscós quan és tendre.

9 cama de pobre f MAR margarida 4 1.

10 cama de raïm f VITIC Cadascun de dos raïms lligats i penjats junts.

11 cames llargues (o de jonc) m sing ORNIT Ocell limícola de l’ordre dels caradriformes, de la família dels recurviròstrids (Himantopus himantopus), de potes llargues i rosades i de bec llarg i fi de color fosc.

12 estar cama a cama f JOCS Tenir un joc guanyat cadascun dels dos jugadors, estar tants a tants.

13 tenir cama f JOCS Tenir guanyat un dels dos jocs que cal guanyar per a guanyar una partida.

->camabruna

■camabruna

[de cama i bruna]

f BOT Trèvol pudent.

->camacita

■camacita

f MINERAL Mineral meteorític constituït per ferro i níquel, aquest darrer en proporció inferior al 8%, i que cristal·litza en el sistema cúbic centrat.

->camacoix

■camacoix -a

Part. sil.: ca_ma_coix

[de cama i coix]

1 adj Que coixeja.

2 adj m TÈXT Dit del fil retort un dels caps del qual té el defecte de fer cargolins o d’ésser més fluix o més gruixut que els altres.

->camacurt

■camacurt -a

[de cama i curt; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Que té les cames curtes.

->camada

■camada

[de cama; 1a FONT: s. XX, Oller]

f 1 1 Passa llarga, gambada.

2 a camades loc adv A grans passes, corrents.

3 pensava fer un gran salt i ha fet una petita camada fig Dit de qui creia fer un bon negoci i l’ha fet petit.

2 Camallada.

3 bancada 3.

->camadejar

■camadejar

[de camada]

v intr Fer camades, caminar a grans passes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: camadejar

GERUNDI: camadejant

PARTICIPI: camadejat, camadejada, camadejats, camadejades

INDICATIU PRESENT: camadejo, camadeges, camadeja, camadegem, camadegeu, camadegen

INDICATIU IMPERFET: camadejava, camadejaves, camadejava, camadejàvem, camadejàveu, camadejaven

INDICATIU PASSAT: camadegí, camadejares, camadejà, camadejàrem, camadejàreu, camadejaren

INDICATIU FUTUR: camadejaré, camadejaràs, camadejarà, camadejarem, camadejareu, camadejaran

INDICATIU CONDICIONAL: camadejaria, camadejaries, camadejaria, camadejaríem, camadejaríeu, camadejarien

SUBJUNTIU PRESENT: camadegi, camadegis, camadegi, camadegem, camadegeu, camadegin

SUBJUNTIU IMPERFET: camadegés, camadegessis, camadegés, camadegéssim, camadegéssiu, camadegessin

IMPERATIU: camadeja, camadegi, camadegem, camadegeu, camadegin

->camafeu

■camafeu

Part. sil.: ca_ma_feu

[del fr. ant. camaheu, d’origen incert, potser germ; 1a FONT: 1283]

m ART Gemma tallada al relleu, especialment en una pedra (ònix, etc.) que té capes de color diferent.

->camagroc

■camagroc

[de cama i groc]

m BOT Bolet de la família de les cantarel·làcies (Cantharellus lutescens), de barret d’un bru grisenc, en forma d’embut, i de cara inferior d’un bell color taronja.

->camal¹

■camal¹

[de cama; 1a FONT: 1450]

m Cuixot (d’uns pantalons, unes calces, etc.).

->camal²

■camal²

m BOT Bessa.

->camàldula

camàldula

f 1 CATOL Nom amb què són coneguts els monestirs dels camaldulesos, provinent del primer monestir de Camaldoli (Toscana).

2 [en majúscula] Ordre dels camaldulesos.

->camaldulenc

■camaldulenc -a

[de camàldula]

adj i m i f CATOL Camaldulès.

->camaldulès

camaldulès -esa

[monjo de la branca benedictina eremítica de la Camàldula, fundada el 1012 per sant Romuald (952-1027)]

CATOL 1 adj Relatiu o pertanyent a una camàldula o als camaldulesos.

2 m i f Monjo de la branca benedictina eremítica fundada per sant Romuald al segle XI, a Camaldoli (Toscana), seguint la regla de sant Benet.

->camaleó

■camaleó

Part. sil.: ca_ma_le_ó

[del ll. chamalĕon, -ōnis, i aquest del gr. khamailéōn, -ontos, íd.; 1a FONT: 1507]

m 1 ZOOL Nom de diversos rèptils saures de la família dels camaleòntids la característica més destacada dels quals són els canvis de color de la pell.

2 fig Persona que canvia d’opinió segons les ocasions.

->camaleònic

■camaleònic -a

Part. sil.: ca_ma_le_ò_nic

adj fig De camaleó, mutable, canviant segons les ocasions. Un comportament camaleònic.

->camaleòntids

■camaleòntids

Part. sil.: ca_ma_le_òn_tids

m ZOOL 1 pl Família de rèptils saures integrada per individus de costums arborícoles i que comprèn el camaleó.

2 sing Rèptil de la família dels camaleòntids.

->camalets

■camalets

m pl Pantalons amples i curts fins a genoll que duien antigament els homes al País Valencià.

->camàlic

■camàlic

[del genovès camali, pl. de camalo, provinent de l’àr. ḥammāl, íd., der. de l’arrel ḥml ‘portar una càrrega’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m OFIC El qui es lloga per a portar coses de pes d’un lloc a l’altre; bastaix.

->camall

■camall

[de cama]

m 1 Part dels pantalons que cobreix la cama des del genoll fins al peu.

2 FOLK Tira de drap guarnida amb cascavells com les que hom es posa als calçons en el ball de bastons.

->camallada

■camallada

[de camall]

f 1 Cop a la cama. S’ha donat una camallada amb la post de planxar.

2 Gambada.

->camallarg

■camallarg -a

[de cama i llarg; 1a FONT: 1670, DTo.]

1 adj Que té les cames llargues.

2 esp ORNIT 1 adj Dit dels ocells que tenen les potes llargues.

2 m pl obs Nom que hom donava a un ordre d’ocells caracteritzats pel fet de tenir les potes i el coll llargs.

3 m sing Ocell del grup dels camallargs.

->camallarga

■camallarga

m ORNIT Cames llargues.

->camallerenc

camallerenc -a

adj i m i f De Saus (Alt Empordà).

->camalliga

■camalliga

[de cama i lligar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f INDUM Lligacama.

->camallot

■camallot

Hom.: camellot

[de camall]

m ALIM 1 Pernil.

2 Embotit elaborat farcint la cotna de porc i altres parts de l’animal amb carn magra, sang i espècies, tot cuit a la caldera.

->camalluent

■camalluent

Part. sil.: ca_ma_llu_ent

[de cama i lluent; 1a FONT: 1839, DLab.]

m col·loq Pagès, home de muntanya.

->camamilla

■camamilla

[alteració del gr. khamaímēlon, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f 1 BOT 1 Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Matricaria chamomilla), de flors oloroses agrupades en capítols grocs de lígules blanques, molt emprada en infusions.

2 camamilla americana Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Tagetes minuta), de flors grogues reunides en capítols i d’una aroma forta i poc agradable.

3 camamilla borda Planta herbàcia de la família de les compostes (Anthemis arvensis), semblant a la camamilla, però poc olorosa.

4 camamilla de Maó Raça d’espernallac pròpia del litoral de les illes Balears, molt apreciada per a infusions.

5 camamilla de muntanya Planta herbàcia de la família de les compostes (Achillea pyrenaica), de rizoma perenne i de flors en capítols blancs reunides en corimbe simple.

6 camamilla de muntanya Espernallac.

7 camamilla groga Espernallac.

8 camamilla majola Camamilla.

9 camamilla pudent Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Anthemis cotula), semblant a la camamilla borda, però que desprèn una forta pudor.

10 camamilla romana Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Anthemis nobilis), molt olorosa, de flors en capítols grocs de lígules blanques, amb involucre de bràctees membranoses.

2 BOT Flor de la camamilla.

3 ALIM i FARM Infusió feta amb flors de camamilla que hom usa com a antiespasmòdica, sedant, carminativa i estimulant de la digestió.

->camamil·la

■camamil·la

f BOT i FARM Camamilla.

->camàndula

■camàndula

[de Camàldula; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 f CATOL 1 Camàldula.

2 Rosari, ordinàriament de tres denes.

2 f pl Raons, explicacions, etc., hipòcrites, importunes, que no treuen cap a res. No em vinguis amb camàndules.

3 adj i m i f Camanduler.

->camandulejar

■camandulejar

[de camàndula]

v intr Fer camàndules, anar amb camàndules.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: camandulejar

GERUNDI: camandulejant

PARTICIPI: camandulejat, camandulejada, camandulejats, camandulejades

INDICATIU PRESENT: camandulejo, camanduleges, camanduleja, camandulegem, camandulegeu, camandulegen

INDICATIU IMPERFET: camandulejava, camandulejaves, camandulejava, camandulejàvem, camandulejàveu, camandulejaven

INDICATIU PASSAT: camandulegí, camandulejares, camandulejà, camandulejàrem, camandulejàreu, camandulejaren

INDICATIU FUTUR: camandulejaré, camandulejaràs, camandulejarà, camandulejarem, camandulejareu, camandulejaran

INDICATIU CONDICIONAL: camandulejaria, camandulejaries, camandulejaria, camandulejaríem, camandulejaríeu, camandulejarien

SUBJUNTIU PRESENT: camandulegi, camandulegis, camandulegi, camandulegem, camandulegeu, camandulegin

SUBJUNTIU IMPERFET: camandulegés, camandulegessis, camandulegés, camandulegéssim, camandulegéssiu, camandulegessin

IMPERATIU: camanduleja, camandulegi, camandulegem, camandulegeu, camandulegin

->camanduler

■camanduler -a

[de camàndula]

adj i m i f Inclinat a camandulejar.

->camanduleries

■camanduleries

Part. sil.: ca_man_du_le_ri_es

[de camanduler]

f pl Camàndules.

->camanegre

■camanegre -a

[de cama i negre]

adj Que té les potes negres.

->camaobert

■camaobert -a

Part. sil.: ca_ma_o_bert

[de cama i obert]

adj Que té les cames obertes, molt separades l’una de l’altra.

->camaprim

■camaprim -a

[de cama i prim]

adj Que té les cames primes.

->camarada

■camarada

[variant cast. de cambrada, però podria ser també de creació genuïna i paral·lela en cat; 1a FONT: c. 1650]

1 m i f 1 Company amb qui hom sol anar, per unes afinitats determinades, pels costums, la professió, la convivència, etc.

2 En alguns partits polítics, company militant.

2 f Conjunt de persones que van plegades per treballar, jugar o una altra acció col·lectiva.

->camaraderia

■camaraderia

Part. sil.: ca_ma_ra_de_ri_a

[de camarada]

f Companyonia.

->camarasí

camarasí -ina

adj i m i f De Camarasa (Noguera).

->camarguès

camarguès -esa

adj i m i f De la Camarga (comarca d’Occitània).

->camarilla

■camarilla

[del cast. camarilla, íd.]

f 1 POLÍT Grup de persones que, sense reconeixement oficial i ocultament, influeix sobre les decisions del monarca o de l’autoritat superior de l’estat.

2 p ext Conjunt de persones que, subreptíciament, influeixen en les decisions d’alguna autoritat superior, d’alguna personalitat.

->camarlenc¹

■camarlenc¹

[de l’it. camarlengo, íd., procedent del fràncic kamarling, der. de *kamara, llatinisme germ; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 CATOL Cardenal sobre el qual recau l’administració ordinària de l’Església mentre la seu apostòlica de Roma és vacant.

2 HIST En certes corts europees, oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula.

->camarlenc²

camarlenc² -a

adj i m i f De Camarles (Baix Ebre).

->cama-roig

■cama-roig

Part. sil.: ca_ma-roig

[de cama i roig]

m ORNIT cama-roja².

->cama-roja¹

■cama-roja¹

f BOT Xicoira.

->cama-roja²

■cama-roja²

[de cama i roja; 1a FONT: s. XV]

f ORNIT 1 Nom de diferents ocells camallargs que tenen les potes vermelles (flamenc, cames llargues, etc.).

2 Gamba roja.

->cama-sec

■cama-sec

[de cama i sec²]

m BOT 1 Bolet de la família de les tricolomatàcies (Marasmius oreades) conegut sovint amb el nom de moixernó, de barret de color crem, de cama alta i tenaç i d’una agradable i suau olor.

2 Alzinoi.

->cama-seca

■cama-seca

[de cama i seca]

f 1 BOT Bolet de la família de les tricolomatàcies (Clitocybe costata i espècies afins), de barret infundibuliforme, de color bru clar, i làmines decurrents, que creix en boscs.

2 FITOPAT Antracnosi.

->cama-segat

■cama-segat -ada

[de cama i segat]

adj Que té les cames segades pel cansament, per una emoció forta, etc.

->camat

■camat -ada

[de cama]

adj 1 Que té bones cames. Un mul fort i camat.

2 Relatiu a la conformació de les cames. Una dona ben camada. Un xicot mal camat.

->camatge

■camatge

[de cama]

m 1 Conjunt de les cames d’una persona, d’un animal, etc. El camatge de les cadires és d’un altre estil.

2 tenir bon camatge Tenir bona cama.

->camatimó

■camatimó

[de l’ant. i dial. cama ‘cameta del timó’ i timó¹; 1a FONT: 1341]

m AGR Timó de l’arada.

->camatort

■camatort -a

[de cama i tort; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Que té les cames tortes.

->camatrencar

■camatrencar

[de cama i trencar]

v tr Trencar una pota o les potes (a un animal). Amb l’escopeta ha camatrencat una guatlla.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: camatrencar

GERUNDI: camatrencant

PARTICIPI: camatrencat, camatrencada, camatrencats, camatrencades

INDICATIU PRESENT: camatrenco, camatrenques, camatrenca, camatrenquem, camatrenqueu, camatrenquen

INDICATIU IMPERFET: camatrencava, camatrencaves, camatrencava, camatrencàvem, camatrencàveu, camatrencaven

INDICATIU PASSAT: camatrenquí, camatrencares, camatrencà, camatrencàrem, camatrencàreu, camatrencaren

INDICATIU FUTUR: camatrencaré, camatrencaràs, camatrencarà, camatrencarem, camatrencareu, camatrencaran

INDICATIU CONDICIONAL: camatrencaria, camatrencaries, camatrencaria, camatrencaríem, camatrencaríeu, camatrencarien

SUBJUNTIU PRESENT: camatrenqui, camatrenquis, camatrenqui, camatrenquem, camatrenqueu, camatrenquin

SUBJUNTIU IMPERFET: camatrenqués, camatrenquessis, camatrenqués, camatrenquéssim, camatrenquéssiu, camatrenquessin

IMPERATIU: camatrenca, camatrenqui, camatrenquem, camatrenqueu, camatrenquin

->camaura

camaura

Part. sil.: ca_mau_ra

f CATOL Lligadura que cobreix cap i orelles, usada pel papa fora de les funcions litúrgiques.

->cambial

cambial

Part. sil.: cam_bi_al

adj HISTOL Relatiu o pertanyent al càmbium.

->cambiforme

cambiforme

Part. sil.: cam_bi_for_me

adj BOT Dit de les cèl·lules vegetals que tenen un aspecte semblant a les del càmbium.

->càmbium

■càmbium

Part. sil.: càm_bi_um

m 1 HISTOL Teixit meristemàtic al qual és degut el creixement secundari en gruix de les tiges i les arrels dels vegetals que en posseeixen.

2 càmbium suberogen BOT Fel·logen.

->cambodjà

■cambodjà -ana

adj i m i f 1 De Cambodja (estat d’Àsia).

2 Khmer.

->cambra

■cambra

[del ll. camĕra, adaptació del gr. kamára ‘volta, cúpula; cambra coberta amb volta’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 f 1 Habitació, local, peça, d’una casa.

2 esp Habitació destinada a dormir o per a l’ús d’una persona o de diverses. La cambra dels nens.

3 HIST Sala o conjunt de sales d’una residència reservades al sobirà, als seus familiars o a la cort.

4 MAR Cadascun dels departaments del buc d’un vaixell separats per mampares o planxes.

5 esp MAR Departament d’un vaixell destinat a l’allotjament i a l’estada dels passatgers, del capità o patró i dels oficials.

6 esp MAR Cabina.

7 Departament d’una casa destinat a graner, situat generalment en un lloc alt; golfa.

8 Habitació d’una masia destinada a allotjar els pastors durant l’hivern.

9 cambra cuirassada Cambra revestida de planxes d’acer i proveïda d’elements de seguretat que substitueix la caixa forta quan la capacitat d’aquesta és insuficient.

10 cambra de bany bany 2 3.

11 cambra de derrota MAR Espai, al costat del pont de comandament del vaixell, on es guarden les cartes i les publicacions nàutiques, i on el pilot calcula la situació.

12 cambra de gas PENOL Local hermèticament tancat on hom injecta gasos tòxics per a asfixiar.

13 cambra de les armes ant Sala d’armes.

14 cambra dels mals endreços Habitació destinada a guardar coses velles o de poc ús.

15 cambra de parament HIST Sala o cambra principal i més ben guarnida d’una casa o un palau.

16 cambra fosca Habitació interior d’una casa que no té claror ni ventilació directa a l’exterior.

17 cambra freda (o impr frigorífica) REFRIG Compartiment de parets tèrmicament aïllants, mantingut a baixa temperatura per mitjà d’una màquina frigorífica.

18 cambra mortuòria Habitació parada per a tenir-hi un difunt i honrar-lo abans de l’enterrament.

19 de cambra loc adj Privat. Pintor de cambra del rei. Ajudant de cambra.

20 de cambra loc adj MÚS Dit de la música vocal o instrumental escrita per a ésser interpretada en intimitat i per un grup reduït d’intèrprets (orquestra de cambra).

21 en cambra loc adv Privadament. Treballar en cambra.

2 1 f [o f pl] Deposició de ventre d’una persona.

2 anar de cambra f Evacuar el ventre (una persona).

3 cambres clares f Evacuació freqüent i anormal, diarrea.

4 cambres de sang f Deposició sangonosa pròpia de la disenteria.

3 f 1 Compartiment o cavitat d’un aparell, d’una màquina, d’un organisme animal o vegetal, etc., on és produït o s’esdevé un procés o una operació, que separa diverses parts, diverses cel·les, etc.

2 ARM Recambra.

3 AUT Cambra d’aire d’un pneumàtic.

4 cambra aerífera BOT Cadascun dels grans espais intercel·lulars existents entre les cèl·lules d’algunes plantes.

5 cambra aerífera BOT Cadascuna de les cel·les que hi ha a la superfície d’algunes hepàtiques tal·loses.

6 cambra aquosa ANAT ANIM Cambra anterior de l’ull que conté l’humor aquós.

7 cambra d’aire ANAT ANIM Zona clara situada a la part superior de l’estómac.

8 cambra d’aire AUT Recipient tòric de cautxú que conté l’aire a pressió a l’interior d’un pneumàtic.

9 cambra de càrrega HIDR Dipòsit construït al final d’un canal d’una central hidroelèctrica.

10 cambra de combustió MOT Recinte d’un motor on és efectuada la combustió.

11 cambra de combustió TERMOT Part central d’un fogar, on es posen primerament en contacte el combustible i el comburent.

12 cambra de gasos ARM Cambra tubular de les armes automàtiques de presa de gasos, base del funcionament en el mecanisme d’automatisme.

13 cambra de reacció QUÍM IND Reactor.

14 cambra de recuperació TERMOT Cambra de la instal·lació d’un forn, d’una caldera, etc., per la qual passen els gasos o els fums per tal de recuperar la calor.

15 cambra de vapor TERMOT Espai ocupat pel vapor, comprès entre la superfície de l’aigua i la part superior de la caldera.

16 cambra substomàtica BOT Cripta subepidèrmica que és darrere el porus (ostíol) de l’estoma.

17 cambra vítria ANAT ANIM Cambra posterior de l’ull que conté l’humor vitri.

4 f PART i NUC 1 Detector de radiacions ionitzants, ja siguin partícules carregades elèctricament (electrons, protons, ions, etc.) o neutres (fotó, neutró, etc.).

2 cambra de bombolles Detector de partícules que en visualitza la trajectòria mitjançant un deixant de bombolles en un vapor sobresaturat.

5 f ÒPT, CIN, TV i FOTOG càmera 1.

6 f FILOS En l’art o la lògica lul·liana, cadascuna de les caselles en què normalment es divideixen les figures, que contenen diverses combinacions de lletres per a proposar i resoldre qüestions.

7 f HIST 1 A l’edat mitjana, tresor o fisc del sobirà.

2 Assignació de terres o rendes feta per un sobirà o un senyor feudal a benefici de la muller o dels fills, per tal d’assegurar-los un mitjà de vida.

3 Assignació de terres o rendes a benefici dels priors i els mestres feta per les assemblees dels ordes militars.

4 Terra assignada en cambra.

8 f 1 Institució que als pobles del Pallars s’encarrega del recull de diners destinats a pagar les despeses (ball, vi, coca, etc.) de la festa major.

2 HIST A l’edat mitjana, lloc on hom guardava el diner públic.

9 f HIST Òrgan administratiu encarregat especialment de la revisió de comptes i de resoldre les controvèrsies en matèria d’imposts i de préstecs públics.

10 f MINERAL Espai entre dos nivells que era ocupat per un mineral abans d’ésser arrencat.

11 f POLÍT 1 Òrgan polític deliberatiu amb facultats legislatives o consultives propi dels estats de sistema representatiu. Cambra de diputats.

2 cambra alta (o segona cambra)

3 cambra baixa (o primera cambra) Congrés dels diputats; cambra 11 1.

12 f DR i ECON 1 Entitat o organisme que agrupa individus o entitats d’una mateixa activitat econòmica. Cambra agrària. Cambra de comerç, indústria i navegació.

2 cambra de compensació Entitat a través de la qual els organismes públics i les empreses financeres o fornidores de béns i de serveis compensen els comptes creditors i deutors existents entre ells.

3 cambra de la propietat Associació de propietaris que té per funció fomentar i defensar els interessos de la propietat urbana.

->cambrada

■cambrada

[de cambra; 1a FONT: 1608]

f 1 Dormitori per a molts, sala on poden allitar-se diferents malalts.

2 Conjunt de gra o d’altra collita que hom guarda dins una cambra.

->cambrai

■cambrai

Part. sil.: cam_brai

[del nom de Cambrai, ciutat del nord de França on es fabricava]

m TÈXT Teixit molt fi de cotó amb lligat de plana, semblant a la batista.

->cambrejar

■cambrejar

[de cambra]

v intr Anar de cambra. Les prunes fan cambrejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cambrejar

GERUNDI: cambrejant

PARTICIPI: cambrejat, cambrejada, cambrejats, cambrejades

INDICATIU PRESENT: cambrejo, cambreges, cambreja, cambregem, cambregeu, cambregen

INDICATIU IMPERFET: cambrejava, cambrejaves, cambrejava, cambrejàvem, cambrejàveu, cambrejaven

INDICATIU PASSAT: cambregí, cambrejares, cambrejà, cambrejàrem, cambrejàreu, cambrejaren

INDICATIU FUTUR: cambrejaré, cambrejaràs, cambrejarà, cambrejarem, cambrejareu, cambrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cambrejaria, cambrejaries, cambrejaria, cambrejaríem, cambrejaríeu, cambrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cambregi, cambregis, cambregi, cambregem, cambregeu, cambregin

SUBJUNTIU IMPERFET: cambregés, cambregessis, cambregés, cambregéssim, cambregéssiu, cambregessin

IMPERATIU: cambreja, cambregi, cambregem, cambregeu, cambregin

->cambrer

■cambrer -a

[de cambra; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 m i f Persona que té la cura de les cambres, especialment en hotels, fondes, vaixells, vagons llit, etc.

2 m i f En un cafè, un restaurant, etc., persona que té la cura del servei de les taules.

3 f Criada que fa les feines de la casa, llevat de cuinar.

2 m HIST A l’edat mitjana, oficial palatí al servei de la cambra reial on hom guardava el tresor, les joies, els mobles i les vestimentes reials.

3 m HIST ECL En els monestirs i les canòniques, eclesiàstic encarregat del proveïment dels vestits per als monjos, els canonges o els porcioners.

4 m HIST A l’edat mitjana, grau inferior del professorat universitari.

->cambreria

cambreria

Part. sil.: cam_bre_ri_a

f Càrrec, ofici de cambrer o cambrera.

->cambreta

■cambreta

[de cambra]

f 1 Dependència dels baixos de la casa per a guardar-hi el carbó, la llenya, etc.

2 Departament annex a la taula de vendre carn on és guardada la sobrera.

->cambrià

■cambrià -ana

Part. sil.: cam_bri_à

[der. del b. ll. Cambria ‘País de Gal·les’]

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al cambrià.

2 m Primer període i sistema en què es divideix el paleozoic o era primària.

->càmbric

■càmbric -a

[del b. ll. Cambria ‘País de Gal·les’]

1 adj ESTRATIG Cambrià.

2 adj i m LING Gal·lès.

->cambril

■cambril

[der. de cambra amb el sufix residual provinent del ll. -īle (cf. borguil, brasil, cortil, fogueril, etc.)]

m CATOL i ART Cambra elevada i accessible que hi ha sovint darrere els altars presidits per una imatge que rep una especial veneració, la qual és visible des de la nau de l’església a través d’una obertura.

->cambrilenc

cambrilenc -a

adj i m i f De Cambrils de Mar (Baix Camp).

->cambrilló

cambrilló

m CALÇ ànima 5 2.

->cambró

■cambró

[de cambra]

m 1 Cambra petita, especialment la que hi ha al costat d’una alcova.

2 BOT Espina cervina.

3 TÈXT En les caixes dels antics telers de seda, peça fixa metàl·lica que feia de guia a la llançadora.

->cambronera

■cambronera

f BOT Arç de tanques.

->cambrot

■cambrot

m MAR cabina 2.

->camecíparis

■camecíparis

m BOT Gènere d’arbres de la família de les cupressàcies (Chamaecyparis sp), semblants als xiprers, de fullatge sempre verd i de llavors alades disposades en gàlbuls.

->camedris

■camedris

m BOT i AGR Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Teucrium chamaedrys), de fulles verdes lluents per sobre i pàl·lides per sota i de flors purpúries axil·lars.

->camèfit

■camèfit -a

adj i m i f BOT Dit de la planta que durant els períodes desfavorables conserva gemmes perdurants aèries a poca distància del sòl.

->camejar

■camejar

[de cama]

v 1 intr Moure, agitar, les cames.

2 tr Fer passos, diligències, per resoldre un afer. Cal camejar aquest assumpte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: camejar

GERUNDI: camejant

PARTICIPI: camejat, camejada, camejats, camejades

INDICATIU PRESENT: camejo, cameges, cameja, camegem, camegeu, camegen

INDICATIU IMPERFET: camejava, camejaves, camejava, camejàvem, camejàveu, camejaven

INDICATIU PASSAT: camegí, camejares, camejà, camejàrem, camejàreu, camejaren

INDICATIU FUTUR: camejaré, camejaràs, camejarà, camejarem, camejareu, camejaran

INDICATIU CONDICIONAL: camejaria, camejaries, camejaria, camejaríem, camejaríeu, camejarien

SUBJUNTIU PRESENT: camegi, camegis, camegi, camegem, camegeu, camegin

SUBJUNTIU IMPERFET: camegés, camegessis, camegés, camegéssim, camegéssiu, camegessin

IMPERATIU: cameja, camegi, camegem, camegeu, camegin

->camelca

camelca

[del gallec jimelga, procedent del ll. vg. *gemĕllĭca, sinònim de *gemellicia, der. de gemĕllus ‘bessó’]

f MAR Peça de fusta, de forma acanalada, que hom adapta i ferma fortament a un pal, a una verga, etc., per tal de reforçar-los.

->camelès

camelès -esa

adj i m i f De Cameles (Rosselló).

->camèlia

■camèlia

Part. sil.: ca_mè_li_a

[del ll. botànic camellia, íd., creació de Linné en honor del missioner Camelli, que la va importar d’Indonèsia a Europa; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f BOT i JARD 1 Gènere d’arbres o d’arbusts de la família de les teàcies (Camellia sp), de fulles verdes tot l’any, alternes i coriàcies, i de grosses flors sèssils, molt vistoses, que floreixen a la tardor i a l’hivern.

2 Flor de la camèlia.

->camèlids

■camèlids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers del subordre dels tilòpodes, l’única família d’aquest ordre que existeix actualment.

2 sing Mamífer de la família dels camèlids.

->cameliera

■cameliera

Part. sil.: ca_me_li_e_ra

f BOT camèlia 1.

->camelina

camelina

[del b. ll. camelina, haplologia de chamaemelina, adj. der. de chamaemelum; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f BOT i AGR Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes (Camelina sativa), de fulles lanceolades, de flors grogues i de fruits, agrupats en raïms densos, que contenen llavors oleaginoses.

->camell

■camell

[del ll. camēlus i aquest del gr. kámēlos, íd.; 1a FONT: s. XIII]

1 m ZOOL Gènere de mamífers de l’ordre dels tilòpodes, de la família dels camèlids (Camelus sp), de dimensions grans, de cos robust, amb un gep dorsal o dos, de potes llargues i primes i de coll llarg, fort i flexible, que comprèn el camell comú (C. dromedarius), anomenat sovint dromedari, d’un sol gep, i el camell bactrià (C. bactrianus), de dos geps.

2 m ant MAR Aparell usat per a alçar els vaixells per tal de disminuir-ne el calat i així poder-los fer passar per llocs de poca profunditat.

3 m i f En l’argot de la droga, persona que comercieja amb droga a la menuda.

->camella¹

■camella¹

f ZOOL Camell femella.

->camella²

■camella²

f 1 AGR Cadascuna de les dues vares que substitueixen el timó en l’arada tirada per un sol animal.

2 AGR En certs jous, cadascuna de les dues vares de fusta que substitueixen un ansí, lligades per la part inferior.

3 Braç del carro.

->cameller

■cameller -a

[de camell]

m i f Persona que mena un o uns quants camells o en té cura.

->camellot

■camellot

Hom.: camallot

[de camell; 1a FONT: 1330]

m TÈXT Teixit groller i fort de fil de llana mesclat amb pèl de camell o de cabra.

->camelot

■camelot

[variant de camellot]

m TÈXT Camellot.

->camembert

■camembert

[de Camembert, població de la Normandia]

m ALIM Formatge fet amb llet de vaca, de crosta florida de color blanc i pasta tova, ferma i flexible, de color blanc groguenc, que adquireix un sabor fort quan és molt madur.

->camena

■camena

f MIT En la mitologia romana, cadascuna de les nimfes de les fonts.

->càmera

■càmera

[de l’angl. camera, abreviació del ll. camera obscura; 1a FONT: s. XIX]

1 f 1 ÒPT Dispositiu o aparell destinat a impressionar o a reproduir imatges.

2 càmera cinematogràfica CIN Aparell que permet d’enregistrar les imatges d’un objecte en moviment sobre un suport sensible.

3 càmera clara (o lúcida) ÒPT i DIB Aparell que permet de projectar la imatge òptica d’un objecte sobre una pantalla, per tal de poder-la dibuixar.

4 càmera de televisió (o electrònica) TV Aparell que converteix les imatges lluminoses en senyals elèctrics a fi de transmetre-les per televisió.

5 càmera de vídeo TV Càmera de televisió portàtil i autònoma que duu incorporat un magnetoscopi.

6 càmera fotogràfica FOTOG Aparell per a enregistrar la imatge d’un objecte formada quan els raigs de llum que aquest reflecteix passen a través d’un sistema òptic i es reprodueixen sobre una superfície plana.

7 càmera obscura FOTOG Càmera totalment tancada, en una de les parets de la qual hi ha un petit forat per on entren els raigs de llum, procedents d’un objecte exterior, els quals determinen una imatge, que és recollida, invertida, a la superfície interior de la paret oposada.

2 m i f Tècnic de cinema o televisió que s’ocupa del funcionament de la càmera, anomenat també segon operador.

->cameral

■cameral

[del b. ll. cameralis ‘referent a la cambra’]

adj Relatiu o pertanyent a la cambra 11.

->cameralisme

■cameralisme

m ECON Conjunt de doctrines econòmiques que tenien com a característica principal de perseguir la millor administració i l’augment del patrimoni o cambra del príncep o de l’estat.

->cameralista

■cameralista

1 adj Relatiu o pertanyent al cameralisme.

2 m i f Partidari del cameralisme.

->cameràman

■cameràman

[de l’angl. americà cameraman, íd.]

m càmera 2.

->camerino

■camerino

[de l’it. camerino, íd.]

m Cadascuna de les cambres destinades als actors per a vestir-se, reposar, etc.

->camerunès

■camerunès -esa

adj i m i f Del Camerun (estat d’Àfrica).

->camesifonals

camesifonals

f BOT 1 pl Petit ordre de cianofícies que comprèn algues polaritzades, fixes per un pol al substrat i formadores d’endòspores, que van restant lliures per l’altre pol.

2 sing Alga de l’ordre de les camesifonals.

->cameta¹

■cameta¹

[de l’ant. i dial. cama, íd., del cèlt. *cambos ‘corbat’]

f AGR Peça de l’arada que uneix el timó i el dental.

->cameta²

■cameta²

[de cama]

f 1 Part alta d’una bota, feta de cuir o de tela.

2 MAR Pal bifurcat en el cap superior que servia per a aguantar l’antena.

3 PESC Armada.

4 TÈXT Fil de cotó doblat a dos caps sense retòrcer.

5 cameta de perdiu BOT Petit bolet de la família de les higroforàcies (Hygrophorus turundus), de barret vermell amb blens bruns i de cama vermella i groga a la base.

6 fer la cameta dial Fer la traveta.

->cametó

■cametó

[de cameta¹]

m AGR Peça que uneix les dues camelles d’una arada.

->camfà

■camfà

m QUÍM ORG Hidrocarbur terpènic del grup de la càmfora, de fórmula C₁₀H₁₈, obtingut per reducció del clorur de bornil.

->camfanol

camfanol

m QUÍM ORG Cadascun dels isòmers endo i exo del 2-camfanol, que són respectivament el borneol i l’isoborneol.

->camfè

camfè

m QUÍM ORG Terpè de fórmula C₁₀H₁₆.

->càmfora

■càmfora

[del b. ll. camphora, íd., i aquest de l’àr. kāfûr o kafûr, pres del sànscrit karpūra, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f QUÍM ORG i FARM 1 Cetona terpènica extreta de la fusta del camforer o sintètica, emprada com a plastificant de la cel·lulosa, com a bactericida en productes farmacèutics i cosmètics i en el tractament d’afeccions respiratòries.

2 impr i pop Naftalina per a combatre les arnes.

3 càmfora de ngai Borneol levogir.

->camforaci

■camforaci -àcia

[de càmfora]

adj Relatiu o pertanyent a la càmfora.

->camforada

■camforada

[de càmfora]

f BOT Mata perenne de la família de les quenopodiàcies (Camphorosma monspeliaca), de tiges prostrades ascendents, de fulles petites i linears i de flors verdoses agrupades en espigues terminals.

->camforar

■camforar

[de càmfora]

v tr Impregnar de càmfora o tractar amb càmfora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: camforar

GERUNDI: camforant

PARTICIPI: camforat, camforada, camforats, camforades

INDICATIU PRESENT: camforo, camfores, camfora, camforem, camforeu, camforen

INDICATIU IMPERFET: camforava, camforaves, camforava, camforàvem, camforàveu, camforaven

INDICATIU PASSAT: camforí, camforares, camforà, camforàrem, camforàreu, camforaren

INDICATIU FUTUR: camforaré, camforaràs, camforarà, camforarem, camforareu, camforaran

INDICATIU CONDICIONAL: camforaria, camforaries, camforaria, camforaríem, camforaríeu, camforarien

SUBJUNTIU PRESENT: camfori, camforis, camfori, camforem, camforeu, camforin

SUBJUNTIU IMPERFET: camforés, camforessis, camforés, camforéssim, camforéssiu, camforessin

IMPERATIU: camfora, camfori, camforem, camforeu, camforin

->camforat

camforat -ada

[de camforar]

adj Que conté càmfora. Alcohol camforat.

->camforer

■camforer

[de càmfora]

m BOT Arbre de la família de les lauràcies (Cinnamomum camphora), de fulles persistents i de flors grogues, amb abundants cèl·lules secretores, un producte de les quals és la càmfora.

->camí

■camí

[del ll. vg. cammīnus, d’origen cèltic; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 1 Espai a recórrer per a anar d’un indret en un altre.

2 camí dret loc adv Directament.

3 de camí loc adv De pas, tot passant.

4 dret camí loc adv Directament.

2 1 Via.

2 anar fora de camí Anar sense camí.

3 camí cobert En les fortificacions permanents, espai al llarg del fossat des d’on hom pot fer foc.

4 camí de ferro Ferrocarril.

5 camí de ronda Passadís resguardat de l’escomesa enemiga que hom construïa al llarg de les muralles d’un clos fortificat.

6 camí de ronda p ext A l’interior de les localitats fortificades, corredor que ressegueix el cercle emmurallat.

7 desfer el camí Tornar endarrere pel mateix camí.

8 eixir a camí Trobar camí després d’haver anat perdut sense camí.

9 fer un camí Recórrer un camí.

10 fer un camí Obrir un camí.

11 girar de camí Canviar de camí.

12 obrir un camí Construir un camí, fer-lo transitable.

13 prendre un camí Escollir un camí.

14 prendre un camí per un altre Errar-se de camí.

15 sortir a camí Eixir a camí.

16 camí esglesier Camí que porta a l’església.

3 esp 1 Via rural, natural o construïda.

2 camí abandonat Camí pel qual hom ha deixat de transitar.

3 camí assegador Carrerada.

4 camí batut Camí fressat.

5 camí boscater Camí de bosc.

6 camí bosquerol Camí de bosc.

7 camí bosquetà Camí de bosc.

8 camí carboner Camí de treta obert dins un bosc per tal de poder transportar el carbó des de les carboneres.

9 camí carener Camí de cim.

10 camí carreter Camí de carro.

11 camí d’abeurada Camí que mena en un indret on hom abeura el bestiar.

12 camí d’animal Camí de bast.

13 camí de bast Camí que permet el pas d’animals de ferradura carregats amb sàrries i arreus, però no el pas de carros.

14 camí debolit Camí abandonat.

15 camí de bosc Camí que passa pel mig d’un bosc.

16 camí de cabres Camí de mal transitar-hi.

17 camí de carena Camí de cim.

18 camí de carro Camí que permet el pas de carros.

19 camí de cim Camí que ressegueix el cim d’una carena orogràfica.

20 camí de cintura Camí de flanc que segueix el contorn d’una muntanya.

21 camí de combregar Camí de sagraments.

22 camí de congost Camí que aprofita el congost d’un riu.

23 camí de creu Camí de sagraments.

24 camí de desemboscar Camí de treta obert dins un bosc per tal que els carros puguin transportar la llenya que hom hi fa.

25 camí de ferradura Camí de bast.

26 camí de flanc Camí que passa tot planejant per la part mitjana del vessant d’una vall o d’una muntanya.

27 camí de guineu Camí de cabres.

28 camí de la via Tira de terreny al llarg de la via del tren que serveix per a transitar-hi els vianants.

29 camí de muntanya Camí de bast.

30 camí de pas Sendera.

31 camí de rec Camí de séquia.

32 camí de roderes Camí de carro.

33 camí de rodes Camí de carro.

34 camí de sagraments Camí utilitzat per a anar a administrar els auxilis espirituals, per a la conducció de difunts als enterraments o bé en les antigues processons rurals.

35 camí de séquia Camí que voreja tot el llarg d’una séquia.

36 camí de sirga Camí de ferradura que segueix la vora d’un riu, utilitzat per a la sirga.

37 camí de treta Camí construït provisionalment per a l’explotació d’un bosc.

38 camí de trilla Camí de carro.

39 camí de vius i morts Camí de sagraments.

40 camí fariner Camí molinant.

41 camí fondo Camí propi de les planes, que apareix artificiosament enfondit en el terreny per salvar un desnivell, encaixat entre marges que cobreixen un home a cavall.

42 camí forestal Camí construït per a la conservació i l’explotació de boscs.

43 camí fressat Camí pel qual hom no ha deixat de transitar.

44 camí general Camí ral.

45 camí missader Camí que comunica una església parroquial o sufragània i les seves sagreres amb els diferents veïnats, les diferents masies, etc., del terme.

46 camí misser Camí missader.

47 camí molinant Camí utilitzat per a anar a moldre el blat.

48 camí moliner Camí molinant.

49 camí morraler Camí de bast pel qual el conductor ha de menar a peu els animals de càrrega.

50 camí mort Camí abandonat i gairebé esborrat, envaït per la vegetació o aixaragallat.

51 camí perdut Camí que, obert per circumstàncies transitòries, però restant marcat i ben visible, no mena enlloc.

52 camí privat Camí obert per a l’ús i el servei exclusiu de finques particulars.

53 camí públic Camí d’ús públic.

54 camí ral Camí públic, el més important abans de la construcció de les carreteres, utilitzat per a les comunicacions generals i de més trànsit.

55 camí ramader Carrerada.

56 camí retent Camí bo i dret.

57 camí riberenc Camí que segueix la vorera d’un corrent fluvial.

58 camí sagramenter Camí de sagraments.

59 camí seguit Camí ral.

60 camí sender Sendera.

61 camí veïnal Camí construït i conservat pel municipi.

62 robar camins fig Robar els vianants en despoblat.

4 INFORM Conjunt ordenat de directoris i de subdirectoris que cal recórrer per tal d’accedir a un fitxer o a fitxers determinats.

5 1 Acció de recórrer l’espai que duu d’un indret en un altre. Emprendre el camí. Reprendre, prosseguir, el camí.

2 a mig camí loc adv A la meitat del camí.

3 camí tirat loc adv A bon pas.

4 desfer camí Tornar-se’n per on hom ha vingut.

5 fer camí Caminar.

6 posar-se en camí Començar a caminar.

6 1 Espai recorregut per una persona o per una cosa, trajecte. El camí recorregut per una barca, per les busques d’un rellotge, per una bala.

2 TÈXT En la màquina jacquard, espai de la post d’arcades per on passen totes les arcades necessàries per tal d’aconseguir el dibuix de major dimensió que permeten les agulles utilitzades per la màquina.

3 camí crític ORG IND En una programació, línia que segueixen les diferents fases d’un procés de producció que no tenen cap marge en les dates de començament i d’acabament.

4 camí òptic ÒPT En un medi de refracció, producte de la distància geomètrica que separa dos punts d’un mateix raig lluminós per l’índex de refracció.

7 Vegada. He anat tres camins a la font. Quants camins t’ho hauré de dir?

8 1 Velocitat, rapidesa (dit especialment dels vaixells). Un vaixell de molt camí.

2 anar més camí Anar més de pressa.

3 fer un camí fig Avançar, no entretenir-se en alguna feina.

9 fig 1 Curs, desenvolupament progressiu del temps, dels esdeveniments, d’una activitat, d’un comportament moral. El camí de la vida. El camí de la virtut. Ha seguit el camí de les arts.

2 a mig camí loc adv A mig fer una cosa.

3 anar fora de camí Obrar erradament.

4 anar pel bon camí Captenir-se correctament.

5 anar pel mal camí Captenir-se malament.

6 no anar pel camí dret Captenir-se malament.

7 tornar a camí Fer sortir algú de l’error en què està.

10 fig 1 Mitjà, manera d’obrar, per a arribar a un fi. L’educació és un dels camins per al progrés.

2 anar (o tirar) cadascú pel seu camí Ésser d’opinions discordants, obrar amb independència l’un de l’altre, especialment els qui haurien d’anar d’acord.

3 donar un camí Donar una idea, una solució.

4 fer el seu camí Anar (algú) al fi que es proposa sense distreure’s per res.

5 obrir-se camí Vèncer les dificultats per a arribar a un fi.

6 prendre un camí Escollir-ne un per arribar a un fi.

7 tots els camins duen (o van) a Roma Hi ha diverses maneres d’arribar a un mateix fi.

->camil

camil -il·la

m i f CATOL Nom popular de cadascun dels membres de l’orde dels Servents dels Malalts, fundat al segle XVI per Camil de Lel·lis, i de les congregacions femenines que en deriven.

->camillaire

camillaire

Part. sil.: ca_mi_llai_re

[format sobre camiller]

m i f dial FOLK Caramellaire.

->camiller

■camiller -a

[evolució de carameller]

m i f dial FOLK Caramellaire.

->camilleres

camilleres

[evolució de caramelleres]

f pl dial FOLK Caramelles.

->camil·lià

camil·lià -ana

Part. sil.: ca_mil_li_à

[de camil]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’orde dels camils.

2 m i f Camil.

->caminada

■caminada

[de caminar]

f 1 Fet de recórrer caminant un trajecte més aviat llarg.

2 Passeig llarg a peu.

->caminador

■caminador -a

[de caminar]

1 adj i m i f Que aguanta molt de temps caminant sense fatigar-se.

2 m [sovint en pl] 1 Corretges que, subjectes al cos d’un infant, serveixen per a aguantar-lo dret quan aprèn de caminar.

2 Estri que serveix per a aguantar l’infant quan aprèn de caminar, consistent en una bossa amb dos forats per a treure les cames, armada en un suport sobre quatre rodes.

3 Estri proveït de quatre petges amb dos agafadors, que les persones que tenen dificultats per a caminar fan servir per a recolzar-s’hi.

4 anar sense caminadors (o no necessitar caminadors) fig No necessitar el guiatge de ningú.

->caminaire

■caminaire

Part. sil.: ca_mi_nai_re

[de caminar]

m OBR PÚBL Peó caminer.

->caminal

■caminal

[de camí; 1a FONT: 1575]

m 1 Camí entre els bancals o parterres d’un hort o un jardí.

2 Camí que segueix l’animal que dóna voltes a la sínia.

->caminant

■caminant

[de caminar; 1a FONT: s. XV]

m i f Persona que va de camí.

->caminar

■caminar

[de camí; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v intr 1 Traslladar-se a peu d’un lloc en un altre. Caminaren vuit hores seguides per arribar a entrada de fosc. Caminar a bon pas.

2 Avançar a passes, no aixecant completament un peu que l’altre no toqui a terra. La nena ja camina.

3 En els quadrúpedes, marxar tenint sempre almenys dos peus a terra. No sé com camina, aquell cavall!

4 Posar un animal en execució la seva manera normal de locomoció. El cangur camina a salts.

5 Fer el seu camí alguna cosa. El projecte no camina, ni caminarà: hi ha massa interessos en contra.

6 caminar de puntetes Caminar de manera que els talons no toquin a terra.

7 caminar de recules Recular fent passes endarrere.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caminar

GERUNDI: caminant

PARTICIPI: caminat, caminada, caminats, caminades

INDICATIU PRESENT: camino, camines, camina, caminem, camineu, caminen

INDICATIU IMPERFET: caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven

INDICATIU PASSAT: caminí, caminares, caminà, caminàrem, caminàreu, caminaren

INDICATIU FUTUR: caminaré, caminaràs, caminarà, caminarem, caminareu, caminaran

INDICATIU CONDICIONAL: caminaria, caminaries, caminaria, caminaríem, caminaríeu, caminarien

SUBJUNTIU PRESENT: camini, caminis, camini, caminem, camineu, caminin

SUBJUNTIU IMPERFET: caminés, caminessis, caminés, caminéssim, caminéssiu, caminessin

IMPERATIU: camina, camini, caminem, camineu, caminin

->caminera

■caminera

[de caminar]

f Ganes de caminar.

->caminoi

■caminoi

Part. sil.: ca_mi_noi

[de camí]

m Camí petit, viarany.

->camió

■camió

Part. sil.: ca_mi_ó

[del fr. camion, fr. ant. chamion (s. XIV) ‘carretó’, d’origen desconegut; 1a FONT: 1904, Oller]

m 1 AUT i TRANSP 1 Vehicle automòbil especialment condicionat per al transport de càrrega.

2 camió cisterna Camió proveït d’una caixa condicionada per a transportar líquids.

3 camió de trabuc (o camió bolquet) Camió proveït d’una caixa giratòria que hom pot trabucar per a buidar-la; és anomenat també simplement bolquet.

4 camió formigonera formigonera 2.

5 camió grua Camió o camioneta proveïts d’una grua per a remolcar vehicles.

6 camió tractor Camió curt, sense caixa, proveït d’un dispositiu d’enganxall i arrossegament de semiremolc.

2 PESC Art d’encalç, considerat de transició entre els arts d’encerclament i els de ròssec.

->camionada

camionada

Part. sil.: ca_mi_o_na_da

f Càrrega que porta un camió. Una camionada de grava.

->camionatge

■camionatge

Part. sil.: ca_mi_o_nat_ge

[de camió]

m Transport amb camions.

->camioner

■camioner -a

Part. sil.: ca_mi_o_ner

[de camió]

m i f Conductor de camió.

->camioneta

■camioneta

Part. sil.: ca_mi_o_ne_ta

[de camió]

f AUT i TRANSP Camió lleuger.

->camí-raler

■camí-raler

[derivat de camí ral]

m OBR PÚBL Caminaire.

->camis

camis

m ant i dial LITÚRG alba¹ 3.

->camisa

■camisa

[del ll. td. camisia, provinent, segons probabilitats, de les Gàl·lies, del germ. o el cèlt; 1a FONT: 1204]

1 f 1 Peça de vestir interior de forma folgada, amb mànigues, que arribava des del coll fins més avall de la cintura.

2 Peça de vestir amb cos i mànigues que cobreix el tors i que hom porta sobre la pell o sobre la samarreta o altra roba interior cordada per davant.

3 camisa de dormir Camisa, generalment llarga i folgada, que hom es posa per a dormir.

4 camisa de força Peça de roba resistent, en forma de camisa, oberta per darrere i amb mànigues llargues tancades, que hom nua a l’esquena d’un malalt mental per tal de subjectar-lo.

5 aixecar la camisa fig Enganyar (algú) abusant de la seva credulitat.

6 anar en camisa Anar sense cap peça de vestir altra que la camisa.

7 anar en cos (o en mànigues) de camisa Anar sense cap peça de vestir de cintura en amunt, que cobreixi la camisa.

8 canviar (o mudar) de camisa fig Canviar d’idees, de partit o de conducta segons les pròpies conveniències.

9 deixar (algú) sense camisa (o amb la camisa a l’esquena) Prendre-li-ho tot.

10 jugar-se la camisa fig Jugar-s’ho tot.

11 restar amb la camisa a l’esquena fig Esdevenir molt pobre.

2 f 1 Funda o cobertor de tela o d’una altra matèria flexible.

2 Coberta de paper fort on es posen els documents, les cèdules, etc.

3 ARM Tub de metall que forma el recobriment interior del canó on hi ha l’estriat i que hom introdueix a pressió a la boca de foc d’una arma.

4 LUM Funda de xarxa metàl·lica o de cotó, anomenada també camiseta, amb què hom envolta un flam per tal que, en posar-se incandescent, n’augmenti la força lluminosa.

5 MOT Revestiment tubular disposat a l’interior del cilindre que fa de superfície de lliscament del pistó.

6 SUR Capa d’escorça entre el suro i la fusta de la soca.

7 TECNOL Revestiment metàl·lic que hom col·loca a l’interior d’un cilindre o d’un forat per tal d’augmentar-ne la resistència.

8 TERMOT Revestiment interior dels forns, els gresols, etc., de material refractari, que té la propietat de resistir temperatures elevades.

9 TÈXT Tros de roba que, enrotllat al voltant d’un corró compressor de certes màquines, n’assuauja la pressió.

3 [seguit d’un adjectiu de color distintiu d’un cos militar o d’un partit] m POLÍT Nom donat als membres d’aquest cos o partit.

->camiser

■camiser -a

[de camisa; 1a FONT: 1883, Oller]

1 m i f Persona que fa camises o que en ven.

2 adj Relatiu a la camisa. Coll camiser. Brusa camisera.

->camiseria

■camiseria

Part. sil.: ca_mi_se_ri_a

[de camiser]

f 1 Botiga on hom ven camises.

2 Indústria de la fabricació de camises i altres peces de vestir masculines (roba interior, corbates, etc.).

->camiseta

■camiseta

[de camisa; 1a FONT: 1515]

f 1 Camisa petita.

2 Samarreta.

3 LUM Camisa.

->camisó

camisó

[de camisa; 1a FONT: s. XIII]

m ant Peça de roba blanca amb coll que hom es posava per cobrir el pit en lloc de camisa o damunt d’aquesta.

->camisol

■camisol

m ARM Al segle XIII, cota de malla portada sobre el perpunt que arribava prop dels peus i duia mànigues.

->camisola

■camisola

[de camisa; 1a FONT: 1440]

f ant 1 Camisa fina que hom es posava sobre la interior.

2 Camisa petita. La camisola del nen.

->camissa

■camissa

[de l’ant. i dial. cama ‘cameta del timó’]

f AGR Timó de l’arada.

->camita

■camita

[del nom del personatge bíblic Cam, un dels fills de Noè]

m i f obs ETNOL Terme aplicat originàriament a les poblacions nord-africanes no semites.

->camític

camític -a

[de camita]

adj 1 Relatiu o pertanyent als camites.

2 llengües camítiques LING Nom amb què ha estat designat el conjunt dels grups lingüístics de l’egipci antic, el libicoberber i el cuixític.

->camitosemític

■camitosemític -a

1 adj Relatiu o pertanyent a les llengües camitosemítiques.

2 adj i m LING Dit de la família de llengües parlades des de Mesopotàmia fins a l’Atlàntic i, vers el sud, fins a l’equador africà, entre les quals destaquen el semític, l’amazic, l’egipci, el cuixític, l’omòtic i el txadià.

->camosa

■camosa

[probablement d’un nom de lloc galaicoportuguès; 1a FONT: 1575, DPou.]

adj f i f AGR Dit d’una varietat de poma de mida mitjana o grossa de forma arrodonida i una mica aplatada.

->camosí

camosí -ina

adj i m i f De Camós (Pla de l’Estany).

->camosina

■camosina

[de camosa; 1a FONT: s. XVIII]

adj f i f AGR Dit d’una varietat de pera primerenca amb el fruit de forma allargada, petit, de polpa lleugerament granulosa.

->camp

■camp

[del ll. campus, íd.; 1a FONT: o.]

m 1 1 Extensió de terreny fora poblat destinat al conreu. Un camp de blat.

2 Extensió de terreny situat fora de les poblacions que ocupen els conreus, els boscs, etc. (per oposició, especialment, a ciutat). Passar un dia al camp. Els problemes del camp.

3 Territori pla. El camp d’Elx. El camp de Llíria.

4 pl Conjunt de terres conreades que volten una població, una masia, etc. Hem fet una volta pels camps.

5 a camp obert (o ras) Fora poblat, on no hi ha tanques ni bosc. Després de moltes marrades vam sortir a camp obert.

6 camps a través Travessant llocs despoblats i fora de camí.

2 1 Lloc on hom practica o fa el combat, tant la lliça o camp clos on es feien les justes i els torneigs com el camp obert on tenia lloc l’encontre entre exèrcits enemics.

2 batalla a camp obert HIST Batalla a ultrança celebrada a camp ras, fora del clos o lliça on era normal de celebrar les batalles i els torneigs.

3 camp clos HIST Lliça, espai clos on tenien lloc els duels judicials, els torneigs.

4 camp de batalla Lloc on dos exèrcits lliuren una batalla, un combat.

5 camp de maniobres ORG MIL Terreny on les tropes practiquen exercicis de combat amb foc real en temps de pau.

6 camp de Mart ORG MIL Terreny destinat als exercicis militars, camp d’instrucció.

7 camp de tir ORG MIL Terreny destinat a la instrucció pràctica de la tropa amb l’ús de les armes de foc lleugeres.

8 camp d’instrucció ORG MIL Terreny on les tropes de les guarnicions executen exercicis d’ordre de combat i de tir individual.

9 deixar el camp lliure Retirar-se del combat.

10 deixar el camp lliure fig Retirar-se davant un competidor.

11 dormir sobre el camp de batalla fig Vèncer una batalla o un combat.

12 fotre (o fúmer) el camp col·loq Fugir, anar-se’n.

13 haver-hi (o tenir) camp per córrer Disposar d’espai o de possibilitats per a actuar.

14 morir al camp de l’honor Morir al camp de batalla, en combat.

15 romandre el camp (a algú) Vèncer una batalla o un combat.

3 1 Campament, lloc on s’instal·la un exèrcit. Establir el seu camp. Ajudant de camp.

2 Exèrcit. El camp carlí.

3 fig Cadascun dels partits en una lluita política, religiosa, etc. El camp dels conservadors. Els països del camp socialista.

4 camp atrinxerat ORG MIL Camp o plaça forta defensat per un cert nombre de forts destacats units per elements de trinxera i protegits per un sistema de reixats de filferro.

5 camp de concentració PENOL i HIST Centre d’internament establert al marge dels procediments ordinaris de detenció on són confinades persones per motius de seguretat militar o política o com a forma de càstig o d’explotació.

6 camp de treball PENOL Camp de concentració on els reclusos són constrets a treballar.

7 camp de treball Establiment destinat a donar treball a estudiants, a joves obrers, etc., durant les vacances.

8 camp d’extermini HIST Nom donat als camps de concentració establerts a Alemanya i a Polònia durant la Segona Guerra Mundial per a l’extermini en massa de la població jueva dels països ocupats.

9 camp escola ESCOLT En l’organització escolta, camp de formació especialitzada al qual concorren els caps o responsables que treballen en una mateixa branca o una mateixa edat.

10 camp fortificat ORG MIL Camp defensat per un sistema de forts o reductes.

4 1 Extensió de terra descoberta i generalment plana destinada a un ús determinat. Camp d’aviació. Camp d’esports.

2 p ext Zona o regió rica en algun tipus de mineral o en jaciments per a ésser explotats. Camp de gas, de petroli, miner.

3 camp d’urnes PREHIST Tipus de necròpoli característic de la primera edat del ferro a l’occident d’Europa.

4 camp geotèrmic GEOL Zona de la superfície terrestre en què les possibilitats d’explotació de l’energia geotèrmica són molt favorables.

5 Àrea, tros de superfície terrestre.

6 camper¹ 2.

7 BIOL 1 Territori o regió d’un organisme.

2 camp operatori CIR Regió on hom practica una intervenció quirúrgica.

8 1 Porció d’espai o àmbit en què s’estén l’acció d’un òrgan, d’un aparell, etc. Camp d’una ullera.

2 camp acústic ACÚST Regió de l’espai on es propaguen les vibracions sonores.

3 camp visual OFTAL Extensió de l’espai que pot ésser vista sense efectuar moviments de l’ull ni del cos.

9 fig Àmbit on és exercida, on s’estén, o que abasta una activitat. El camp d’acció d’un polític. El camp de la música.

10 FÍS Magnitud física mesurable que pren un valor concret a cada punt d’una regió de l’espai, a cada instant de temps. Camp elèctric. Camp electromagnètic. Camp gravitacional.

11 INFORM En un fitxer, subdivisió d’un enregistrament que equival a la quantitat més petita de dades que, des d’un cert punt de vista, es pot considerar com una sola entitat.

12 1 camp accentual LING Conjunt de posicions estructurals dins de cada mot capaç de rebre l’accent en una llengua determinada.

2 camp associatiu LING Conjunt de mots que evoca un mot determinat en un parlant.

3 camp de dispersió FON Conjunt de les realitzacions fonètiques possibles d’un fonema, en contexts diferents, per alternança, o en un mateix context, per dos parlants diferents.

4 camp d’entonació FON Conjunt de tons compresos entre el més agut i el més greu, que oscil·la segons els parlants i les llengües.

5 camp lèxic LING Conjunt de mots de la mateixa categoria gramatical que es troben relacionats semànticament i de manera que el significat de cada mot queda limitat i determinat pels significats dels altres mots.

6 camp semàntic LING Àrea coberta, dins el domini de la significació, per un mot o un grup de mots d’una llengua.

13 MAT 1 Cos commutatiu.

2 Domini.

14 camp d’encreuament BOT En la secció radial de la fusta, rectangle limitat per parets verticals de traqueides longitudinals i parets horitzontals de cèl·lules del parènquima radial, l’estructura del qual permet de determinar les espècies de gimnospermes.

->campa

■campa

[de camp; 1a FONT: 1370]

adj f Dit de la terra destinada al conreu de cereals i lleguminoses. Terra campa.

->campal

■campal

[de camp; 1a FONT: s. XV]

adj 1 En camp ras. Batalla campal.

2 Content, satisfet.

->campament

■campament

[del fr. campement, der. de camper ‘acampar’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 TÀCT 1 Establiment eventual a l’aire lliure de forces militars allotjades en tendes de campanya, barraques, etc.

2 p anal Conjunt d’instal·lacions militars fixes.

3 p ext Tropa acampada.

2 ESPORT Instal·lació de sojorn a l’aire lliure per a la pràctica esportiva.

->campana

■campana

[del ll. td. campāna, íd. abreviació de vasa campana ‘vasos de Campània’ regió d’on provenia el bronze de més bona qualitat; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Instrument de percussió, de metall, en forma de vas rodó, d’amplària creixent devers la boca, que va suspès boca avall i sona quan les parets són percudides per un batall a l’interior o per un martell a l’exterior. Repicar, ventar, les campanes.

2 a toc de campana loc adv fig Amb puntualitat rigorosa.

3 fer campana fig Deixar d’assistir a una classe, a l’escola.

4 fer la volta de campana Fer una volta completa sobre si mateix.

5 llançar les campanes al vol fig Celebrar un esdeveniment faust amb grans manifestacions d’alegria, de satisfacció, etc.

6 sentir tocar campanes (i no saber on) Saber vagament, imperfectament, tergiversada, la veritat d’un fet.

2 1 Nom d’alguns objectes que per la forma recorden una campana.

2 Vas de vidre que, posat boca avall, serveix per a tapar el formatge, els embotits, etc., preservar de la pols una figura, un ram de flors, etc.

3 FÍS Aparell de laboratori consistent en un embolcall en el qual hom practica el buit amb la màquina pneumàtica.

4 HORT Vas de vidre emprat en jardineria i horticultura per a preservar del fred les plantes joves o delicades o per a forçar-ne el desenvolupament vegetatiu.

5 MÚS Pavelló dels instruments de vent, com la trompeta.

6 campana de bus MAR Aparell metàl·lic en forma de campana que era usat per a formar un espai d’aire atmosfèric que permetia a un home col·locat a l’interior de respirar mentre estava submergit.

7 campana de fums Campana de la xemeneia.

8 campana de la xemeneia CONSTR Part inferior d’un fumeral, que baixa eixamplant-se sobre els fogons de la cuina, de la llar, etc.

9 campana de salvament MAR Aparell en forma de campana estanca, adaptable a l’escotilla d’un submarí, que permet d’evacuar-ne la tripulació.

10 campana extractora LLAR i TECNOL Aparell per a extreure el fum d’una cuina, d’un local, etc., connectat a un tub de sortida de gasos.

3 BOT Nom donat a les flors de corol·la acampanada i a algunes campanetes.

4 MAR Obertura angular i altura de les bigues que formen una càbria.

5 MÚS Instrument de percussió, metàl·lic, de forma tubular, que imita el so de la campana.

->campanada

■campanada

[de campana]

f 1 So que fa la campana colpida pel batall o un martell.

2 Cada colpiment de la campana.

->campanar

■campanar

[de campana]

m 1 ARQUIT 1 Torre d’una església o extrem superior d’un edifici on hi ha suspeses les campanes.

2 campanar de paret (o de cadireta) Prolongació superior, per sobre de la teulada, d’una de les parets d’una església, o paret construïda sobre la teulada damunt l’arc toral, que presenta una obertura o unes quantes per a allotjar-hi les campanes.

3 fer-ne de l’alçada d’un campanar fig Fer-ne de grosses, fer grans malifetes.

2 TÈXT 1 Cadascun dels dos petits muntants on van les corrioletes que fan pujar i baixar les calades del teler.

2 Conjunt dels pilars del torn de fer bitlles o retòrcer la seda.

->campaneig

■campaneig

Part. sil.: cam_pa_neig

[de campanejar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 Acció de campanejar;

2 l’efecte.

->campanejar

■campanejar

[de campana]

v intr Tocar les campanes repetidament en un espai de temps llarg.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: campanejar

GERUNDI: campanejant

PARTICIPI: campanejat, campanejada, campanejats, campanejades

INDICATIU PRESENT: campanejo, campaneges, campaneja, campanegem, campanegeu, campanegen

INDICATIU IMPERFET: campanejava, campanejaves, campanejava, campanejàvem, campanejàveu, campanejaven

INDICATIU PASSAT: campanegí, campanejares, campanejà, campanejàrem, campanejàreu, campanejaren

INDICATIU FUTUR: campanejaré, campanejaràs, campanejarà, campanejarem, campanejareu, campanejaran

INDICATIU CONDICIONAL: campanejaria, campanejaries, campanejaria, campanejaríem, campanejaríeu, campanejarien

SUBJUNTIU PRESENT: campanegi, campanegis, campanegi, campanegem, campanegeu, campanegin

SUBJUNTIU IMPERFET: campanegés, campanegessis, campanegés, campanegéssim, campanegéssiu, campanegessin

IMPERATIU: campaneja, campanegi, campanegem, campanegeu, campanegin

->campanella

■campanella

[de campana; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f Picarol.

->campaner¹

■campaner¹ -a

[de campana; 1a FONT: s. XIII]

1 m i f OFIC Persona que fabrica campanes.

2 m i f Persona que té a càrrec seu de tocar les campanes d’una església, etc.

3 adj i m i f fig Amic de fer campana.

4 f BOT 1 Corretjola de serp.

2 Nom de diverses espècies del gènere Convolvulus, com la campanera cabdellada (o llanuda) (C. lanuginosus) o la campanera valenciana (C. valentinus).

->campaner²

■campaner² -a

adj i m i f De Campos (Mallorca).

->campaneria

■campaneria

Part. sil.: cam_pa_ne_ri_a

[de campaner¹]

f 1 Toc de campanes.

2 Campanes d’un campanar, d’una església, etc.

->campaneta

■campaneta

[de campana; 1a FONT: 1381]

f 1 1 Campana petita, amb mànec, d’ús manual, emprada per a cridar l’atenció dels assistents a determinades cerimònies litúrgiques o en certs actes públics.

2 Campana petita utilitzada com a ornament, especialment en alguns arreus de gala.

3 campaneta la ning-ning Joc infantil en el qual un dels jugadors amaga un objecte que els altres han de cercar.

2 Úvula.

3 Timpà de l’orella.

4 BOT Nom que hom dóna a les flors de corol·la acampanada.

5 BOT 1 Gènere de plantes herbàcies de la família de les campanulàcies (Campanula sp), de fulles simples, enteres o dentades, de flors grosses i de fruits en càpsula dehiscent.

2 campaneta de fulla rodona Planta herbàcia perenne de la família de les campanulàcies (Campanula rotundifolia), de flors blaves disposades en raïm o en panícula i de fruits capsulars pènduls.

3 campaneta gran (o grossa) Planta herbàcia vivaç de la família de les campanulàcies (Campanula speciosa), de flors d’un color blau violaci arranjades en llarga panícula terminal i de fruits capsulars dehiscents triloculars.

4 campaneta traqueli Planta herbàcia perenne de la família de les campanulàcies (Campanula trachelium), de tiges fistuloses i pubescents i de flors de color blau clar disposades en panícules laxes.

->campaneter

campaneter -a

adj i m i f De Campanet (Mallorca).

->campani-

■campani-

Forma prefixada del mot llatí campāna, que significa ‘campana’. Ex.: campaniforme.

->campanià

campanià -ana

Part. sil.: cam_pa_ni_à

1 adj i m i f De la Campània (regió d’Itàlia).

2 m ESTRATIG Cinquè i penúltim estatge del cretaci superior, situat damunt el santonià i sota el maastrichtià.

3 adj ESTRATIG Relatiu o pertanyent al campanià.

->campaniforme

■campaniforme

[de campani- i -forme]

adj Que té forma de campana. Vas campaniforme.

->campano-

■campano-

Forma prefixada del mot llatí campāna, que significa ‘campana’. Ex.: campanòleg.

->campanòleg

■campanòleg -òloga

[de campano- i -leg]

1 m i f Estudiós de les campanes.

2 m MÚS Instrument musical consistent en una gran roda de fusta proveïda de campanes a la banda exterior que hom fa sonar mitjançant una manovella central que la fa rodar.

3 m MÚS carilló 3.

->campànula

■campànula

[del ll. td. campanŭla ‘campaneta’]

f BOT 1 Planta herbàcia biennal de la família de les campanulàcies (Campanula medium), de flors de color blau violaci arranjades en raïm terminal i de fruits en càpsules dehiscents.

2 Campaneta.

->campanulàcies

■campanulàcies

Part. sil.: cam_pa_nu_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de sinandres constituïda per plantes de fulles alternes mancades d’estípules i de fruit generalment en càpsula.

2 sing Planta de la família de les campanulàcies.

->campanulària

campanulària

Part. sil.: cam_pa_nu_là_ri_a

f ZOOL Gènere de cnidaris de l’ordre dels hidroïdeus (Campanularia sp), que formen colònies ramificades amb els pòlips en forma de campana.

->campanulat

■campanulat -ada

[de campànula]

adj BOT 1 Que té la forma de campana.

2 Que té la forma d’una campaneta (flor).

3 p ext Cilindrocònic, com el barret d’alguns bolets.

->campanut

■campanut -uda

[de campana]

adj 1 Que té una certa semblança amb la figura o amb el so d’una campana.

2 fig Inflat, emfàtic.

->campanya

■campanya

[de camp; 1a FONT: 1523]

f 1 Extensió de terrenys que ocupen els camps, els prats, etc. Descarregar una tempesta en plena campanya.

2 TÀCT 1 Terreny fora de les places fortificades on un exèrcit fa la guerra.

2 Guerra, combat, operació militar, a camp obert. Entrar en campanya. Fer una campanya.

3 Sèrie d’operacions que poden ésser considerades com un conjunt estratègic i que són explicitades en el pla de campanya o pla d’operacions. Les campanyes de Rússia.

4 Període en què les tropes resideixen o operen en zones o àrees declarades en estat de guerra.

3 1 Sèrie d’operacions en un període de l’any determinat per tal de dur a terme la collita d’un producte agrícola, l’elaboració de determinades matèries primeres, etc. La campanya de l’oli. La campanya conservera.

2 Sèrie d’actuacions per tal d’aconseguir un fi científic, comercial, polític, etc. Campanya electoral. Campanya publicitària.

->campanyol

■campanyol -a

[de campanya]

adj Campestre, camperol.

->campar

■campar

[de camp; 1a FONT: 1490, Tirant]

v 1 1 tr Salvar, guardar, de la mort o d’un altre perill.

2 pron Salvar-se, alliberar-se, d’un perill.

3 intr Campi qui pugui!

2 tr dial Tenir cura (d’un animal o planta delicats) fins que pugui valer-se per ell mateix o viure sol.

3 1 intr Anar vivint, passar la vida. Campa com puguis.

2 pron Campar-se-la.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: campar

GERUNDI: campant

PARTICIPI: campat, campada, campats, campades

INDICATIU PRESENT: campo, campes, campa, campem, campeu, campen

INDICATIU IMPERFET: campava, campaves, campava, campàvem, campàveu, campaven

INDICATIU PASSAT: campí, campares, campà, campàrem, campàreu, camparen

INDICATIU FUTUR: camparé, camparàs, camparà, camparem, campareu, camparan

INDICATIU CONDICIONAL: camparia, camparies, camparia, camparíem, camparíeu, camparien

SUBJUNTIU PRESENT: campi, campis, campi, campem, campeu, campin

SUBJUNTIU IMPERFET: campés, campessis, campés, campéssim, campéssiu, campessin

IMPERATIU: campa, campi, campem, campeu, campin

->campdevanolenc

campdevanolenc -a

adj i m i f De Campdevànol (Ripollès).

->campejar

■campejar

[de camp]

v intr 1 ant Estar en campanya; guerrejar.

2 Estar al camp. L’aviram que campeja és més gustós que el de granja.

3 HERÀLD 1 Formar el camp o camper d’un objecte llistat, emmarcat, etc.

2 Lligar el color del camper amb el de les llistes, el marc, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: campejar

GERUNDI: campejant

PARTICIPI: campejat, campejada, campejats, campejades

INDICATIU PRESENT: campejo, campeges, campeja, campegem, campegeu, campegen

INDICATIU IMPERFET: campejava, campejaves, campejava, campejàvem, campejàveu, campejaven

INDICATIU PASSAT: campegí, campejares, campejà, campejàrem, campejàreu, campejaren

INDICATIU FUTUR: campejaré, campejaràs, campejarà, campejarem, campejareu, campejaran

INDICATIU CONDICIONAL: campejaria, campejaries, campejaria, campejaríem, campejaríeu, campejarien

SUBJUNTIU PRESENT: campegi, campegis, campegi, campegem, campegeu, campegin

SUBJUNTIU IMPERFET: campegés, campegessis, campegés, campegéssim, campegéssiu, campegessin

IMPERATIU: campeja, campegi, campegem, campegeu, campegin

->campellenc

campellenc -a

adj i m i f De Campelles (Ripollès).

->campeller

campeller -a

adj i m i f Del Campello (Alacantí).

->camper¹

■camper¹ -a

[de camp; 1a FONT: 1379]

1 m i f Parcer que mena un petit camp d’una hisenda.

2 m 1 Fons llis o uniforme sobre el qual es destaquen les figures, les llistes, els marcs, etc., en una pintura, un gravat, una moneda, un teixit, etc.

2 HERÀLD Superfície de l’escut sobre la qual hom representa la càrrega.

->camper²

camper² -a

adj i m i f Del Camp de Mirra (Alcoià) o del Campet (Alcoià).

->camperol

■camperol -a

[de camp; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Propi del camp; campestre. Costums camperols. Flors camperoles.

2 m i f Pagès. Un camperol. Una camperola.

3 adj Relatiu o pertanyent als pagesos; pagès. El bloc obrer i camperol.

4 m BOT Bolet de la família de les agaricàcies (Agaricus campestris), de barret blanc, de cama curta i d’aroma suau, molt afí al xampinyó.

5 camperol cultivat BOT Xampinyó.

->campestre

■campestre

[del ll. campestris, íd.; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

adj Relatiu o pertanyent als camps.

->campetx

■campetx

m 1 BOT Petit arbre espinós de la família de les cesalpiniàcies (Haematoxylon campechianum), de fulles paripinnades i de flors grogues agrupades en raïms, la fusta del qual conté el principi colorant hematoxilina.

2 FUST Fusta de campetx, molt dura, negrosa, usada en ebenisteria, en la confecció de parquets, etc.

->campidanès

■campidanès -esa

1 adj i m i f De Campidano (regió de Sardenya) o del campidanès (dialecte).

2 m LING Dialecte del sard parlat a Campidano.

->campilòtrop

■campilòtrop -a

adj BOT Dit del primordi seminal més o menys corbat, de manera que el micròpil s’acosta a la calaza, però no arriba a la posició dels primordis anàtrops.

->campímetre

campímetre

m OFTAL Instrument per a realitzar una campimetria consistent en un llum mòbil sobre un fons fosc que ha d’ésser observat pel subjecte examinat.

->campimetria

campimetria

Part. sil.: cam_pi_me_tri_a

f DIAG Exploració del camp visual mitjançant el campímetre.

->campinenc

campinenc -a

adj i m i f De Campins (Vallès Oriental).

->càmping

■càmping

[de l’angl. camping, forma substantivada del verb to camp ‘acampar’]

m ESPORT 1 Forma de turisme popular consistent a sojornar en tendes de campanya o en cotxes proveïts de caravanes.

2 Terreny especialment dotat d’instal·lacions per al servei dels acampadors.

->campinyià

campinyià -ana

Part. sil.: cam_pi_nyi_à

PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent al campinyià.

2 m Indústria prehistòrica el nom de la qual deriva del jaciment francès de Campigny (Normandia).

->campió

■campió -ona

Part. sil.: cam_pi_ó

[del germ. occidental kampio, -on ‘el qui combat en camp clos en defensa d’un altre’, der. de kamp ‘camp de batalla’, i aquest, del ll. campus ‘camp d’instrucció militar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m HIST El qui combatia en camp clos per la causa d’un altre.

2 m i f Persona consagrada a la defensa d’una causa.

3 m i f Persona que ha assolit la victòria en una competició, especialment esportiva.

->campionat

■campionat

Part. sil.: cam_pi_o_nat

[de campió]

m ESPORT 1 Conjunt de proves esportives amb l’objecte de confrontar un grup d’equips o d’esportistes per a determinar-ne els guanyadors.

2 Primacia obtinguda en aquestes proves.

->campir

■campir

[de camp]

v tr PINTUR Pintar amb color uniforme una superfície llisa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: campir

GERUNDI: campint

PARTICIPI: campit, campida, campits, campides

INDICATIU PRESENT: campeixo, campeixes, campeix, campim, campiu, campeixen

INDICATIU IMPERFET: campia, campies, campia, campíem, campíeu, campien

INDICATIU PASSAT: campí, campires, campí, campírem, campíreu, campiren

INDICATIU FUTUR: campiré, campiràs, campirà, campirem, campireu, campiran

INDICATIU CONDICIONAL: campiria, campiries, campiria, campiríem, campiríeu, campirien

SUBJUNTIU PRESENT: campeixi, campeixis, campeixi, campim, campiu, campeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: campís, campissis, campís, campíssim, campíssiu, campissin

IMPERATIU: campeix, campeixi, campim, campiu, campeixin

->campisme

■campisme

m ESPORT càmping 1.

->campista

■campista

[de camp]

m i f acampador² 2.

->campllonguès

campllonguès -esa

adj i m i f De Campllong (Gironès).

->campmanya

■campmanya

f FRUCT Varietat de pera de mida mitjana i de forma oval, força olorosa.

->campmanyenc

campmanyenc -a

adj i m i f De Campmany (Alt Empordà).

->campodea

campodea

Part. sil.: cam_po_de_a

f ENTOM Gènere d’insectes apterigots de l’ordre dels diplurs (Campodea sp), amb el cos allargat, de color blanc, acabat en un parell de cercs.

->campomenc

campomenc -a

adj i m i f De Campome (Conflent).

->camporrellà

camporrellà -ana

adj i m i f De Camporrells (Llitera).

->camprodoní

camprodoní -ina

adj i m i f De Camprodon (Ripollès).

->camptocòrmia

camptocòrmia

Part. sil.: camp_to_còr_mi_a

f PAT Reacció histèrica en què el pacient flecteix, estàticament, el tronc cap endavant i és incapaç de redreçar-se.

->camptodactília

camptodactília

Part. sil.: camp_to_dac_tí_li_a

f PAT Malformació dels dits caracteritzada per la flexió permanent i indolora de la primera i la segona falanges d’un dit o d’uns quants de la mà.

->camptòdrom

camptòdrom -a

adj BOT Dit dels nervis secundaris de la fulla que parteixen del principal i descriuen un arc que no arriba al marge de la fulla.

->campus

■campus

[de l’angl. americà, del ll. campus ‘camp d’exercicis’]

m inv En una universitat o una escola, extensió de terreny que enclou els edificis, els camps d’esport, els habitatges per a estudiants i professors, etc.

->camuflament

■camuflament

[de camuflar]

m 1 Acció de camuflar;

2 l’efecte.

->camuflar

■camuflar

[del fr. camoufler, probablement der. de camouflet ‘fum tirat a la cara’, de moufle ‘cara botida’, provinent de l’al. Muffel ‘musell’, amb el prefix pejoratiu ca-]

v tr 1 Dissimular la presència d’armes, de tropes, de material de guerra, de vaixells, etc., sota disfresses imprecises.

2 p ext Disfressar, desfigurar (una persona, un objecte, una intenció, etc.), a fi que passi desapercebut. El llenguatge florit camufla el que és més destacable d’aquest autor: no té res a dir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: camuflar

GERUNDI: camuflant

PARTICIPI: camuflat, camuflada, camuflats, camuflades

INDICATIU PRESENT: camuflo, camufles, camufla, camuflem, camufleu, camuflen

INDICATIU IMPERFET: camuflava, camuflaves, camuflava, camuflàvem, camuflàveu, camuflaven

INDICATIU PASSAT: camuflí, camuflares, camuflà, camuflàrem, camuflàreu, camuflaren

INDICATIU FUTUR: camuflaré, camuflaràs, camuflarà, camuflarem, camuflareu, camuflaran

INDICATIU CONDICIONAL: camuflaria, camuflaries, camuflaria, camuflaríem, camuflaríeu, camuflarien

SUBJUNTIU PRESENT: camufli, camuflis, camufli, camuflem, camufleu, camuflin

SUBJUNTIU IMPERFET: camuflés, camuflessis, camuflés, camufléssim, camufléssiu, camuflessin

IMPERATIU: camufla, camufli, camuflem, camufleu, camuflin

->camuflatge

■camuflatge

[de camuflar]

m Camuflament.

->camús

■camús -usa

[d’origen incert, possiblement relacionat amb el ll. cămŭr, -a, -um ‘corbat, cargolat’, en contacte, al seu torn, amb el cèlt. cambos, íd.]

adj 1 Que té el nas curt i aplanat. Un gos camús.

2 Dit d’un nas curt i aplanat. Un nas camús.

->camussa

■camussa

[del ll. td. camox, -ōcis (amb una possible variant amb ū), íd., d’origen alpí preromà, pervingut a la Península Ibèrica segurament per la via comercial de Gènova o Marsella; 1a FONT: 1380]

f 1 ZOOL Isard.

2 1 PELL i ADOB Pell originàriament d’isard molt prima, d’un color groc pàl·lid, sotmesa a una preparació (l’acamussatge) que la fa molt suau i flexible.

2 p anal Drap d’una textura semblant a la de la camussa, que serveix per a netejar els mobles i treure la pols.

->camut

■camut -uda

[de cama]

adj Que té les cames ben desenvolupades.

->can

■can

Hom.: cant i khan

Contracció del mot ca (casa) i l’article en. A can Pere.

->cana

■cana

[del ll. canna ‘canya’; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 ant Canya.

2 METROL Antiga mesura de longitud dividida en vuit pams.

3 PESC Presa per a pescar el peix de riu feta amb canyes o llistons de fusta.

4 Taulell proveït de ganxos als caps que era emprat per a plegar la roba, tot amidant-la, a la sortida del teler.

->canabassa

■canabassa

[del ll. cannabacea ‘de cànem’]

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Eupatorium cannabinum), de fulles caulinars oposades, palmatisectes, i de flors roses agrupades en capítols disposats en corimbe.

->canac

■canac -a

1 adj Relatiu o pertanyent als canacs.

2 m i f ETNOL Nom donat als melanesis de Nova Caledònia i les illes Loyauté.

->canada¹

■canada¹

[de cana; 1a FONT: 1081]

f 1 Recipient de fusta, encerclat de ferro, de forma de tronc de con invertit, amb el damunt pla amb dos brocs de diferent amplària; barral.

2 Antiga mesura de vi.

->canada²

canada²

f ant baixest 2.

->canadaire

■canadaire

Part. sil.: ca_na_dai_re

[de canat]

m i f Persona que fa canats.

->canadella

■canadella

[de canada¹; 1a FONT: 1151]

f 1 1 Setrill.

2 LITÚRG Cadascuna de les ampolletes que contenen el vi i l’aigua per a dir missa.

2 pl 1 Setrilleres.

2 LITÚRG Estri per a posar-hi les canadelles.

->canadenc

■canadenc -a

adj i m i f Del Canadà (estat d’Amèrica).

->canadina

canadina

f QUÍM ORG Tetrahidroberberina, alcaloide present en les arrels de la Hydrastis canadensis, de fórmula C₂₀H₂₁NO₄.

->canador

canador

m HIST Menestral que amidava teixits de llana.

->canal

■canal

[del ll. canālis, íd.; 1a FONT: 975]

1 m 1 ENG i HIDR Obra destinada a conduir masses d’aigua derivades de rius, de torrents, de llacs naturals i artificials o d’aigües subterrànies.

2 ENG HID i NÀUT Via navegable construïda generalment per excavació del terreny i oberta a la navegació gràcies a treballs de dragatge.

3 ENG HID i PESC Estretall artificial fet en un riu per tal de facilitar-hi la pesca.

2 m GEOMORF i 1 OCEANOG Braç de mar entre dues illes o entre una illa i el continent. El canal de la Mànega.

2 canal de desguàs (o d’escolament) Part mitjana d’un torrent, entre la conca de recepció i el con de dejecció, per on evacua l’aigua i els materials.

3 m ANAT ANIM 1 Conducte que conté o per on circulen substàncies líquides o semilíquides.

2 canal digestiu Tub digestiu.

4 m fig 1 Agent, mitjà o via de transmissió.

2 ELECTROAC Cadascuna de les dues vies de transmissió del programa que determinen l’efecte estereofònic.

3 INFORM Conjunt de dispositius que intervenen en la transmissió de dades d’una estació terminal a una altra.

4 LING Medi a través del qual són transmesos els signes en el procés de comunicació.

5 RADIOTÈC i TV Banda de freqüències d’una transmissió.

6 TELECOM Conjunt d’elements per a la transmissió en un sol sentit, des del transmissor fins al receptor.

5 f CONSTR i TECNOL 1 Conducte llarguer, amb la concavitat descoberta, fet de terrissa, zenc, plàstic, etc., destinat a conduir o a donar pas a algun líquid. La canal del molí, del safareig.

2 esp Conducte obert, de secció semicircular, que serveix per a recollir l’aigua de la teulada.

3 Cadascuna de les teules posades, en una teulada, amb la cara còncava per amunt.

4 Cadascun dels solcs formats per les dites teules, per on s’escorre l’aigua que cau damunt la teulada; canalera.

5 anar com una canal fig Tenir hemorràgia o diarrea molt abundant.

6 canal de colada Conducte per on arriba el metall fos al motlle.

6 f GEOMORF 1 Plana llarga i estreta entre dues serralades.

2 Escletxa o fissura de grans dimensions oberta de dalt a baix d’una cinglera.

7 f 1 Estria, solc. Les canals d’una columna.

2 Plec de la roba.

3 ALIM Cos d’un animal dessagnat i escorxat, sense les vísceres ni el cap ni les extremitats.

4 ANAT ANIM Solc que presenta un os o una altra estructura anatòmica.

5 ANAT VEG Cavitat allargada.

6 GRÀF Tall còncau de la part de davant dels llibres de llom arrodonit oposada al llom.

7 MAR Part de l’arbre d’una barca que va des del banc d’arborar fins a la metxa.

8 obrir en canal Obrir (un animal, una persona) de dalt a baix.

8 f TÈXT El cànem millor i més llarg.

->canalé

■canalé

Hom.: canaler

[del fr. cannelé ‘estriat’]

[pl -és] m TÈXT Teixit de cotó amb lligament de plana que es distingeix per un gra característic i molt marcat.

->canaler

canaler -a

Hom.: canalé

adj i m i f De Canals (Costera).

->canalera

■canalera

[de canal; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 CONSTR 1 En una teulada, cadascuna de les fileres de teules que són disposades amb la concavitat cara amunt, per tal que s’hi escorri l’aigua de la pluja.

2 Ràfec o filera forana de la teulada.

2 fer canalera (els ulls) Plorar.

->canalet

canalet

m OFIC i TECNOL En els molins de vent, conducte de fusta per on passa el gra des de la tremuja fins a l’ull de la mola.

->canaleta

■canaleta

[de canal; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Estria o canal d’una columna.

->canalicle

■canalicle

[del ll. canalicŭlus, íd.]

m ANAT ANIM i BOT Conducte petit. Canalicle biliar. Canalicle lacrimal.

->canalicular

■canalicular

[de canalicle]

adj Relatiu o pertanyent a un canalicle.

->canaliculat

canaliculat -ada

[de canalicle]

adj BOT Proveït de canalicles.

->canaliculitis

■canaliculitis

f PAT Inflamació dels canalicles.

->canalier

canalier -a

Part. sil.: ca_na_li_er

adj i m i f D’Alcanalí (Marina Alta).

->canalís

■canalís

[de canal]

[pl -issos] m GEOMORF En un fons rocallós (de la mar, d’un riu, etc.), depressió llarga i estreta de fons sorrenc o fangós.

->canalitzable

■canalitzable

[de canalitzar]

adj Que pot ésser canalitzat. Un riu canalitzable.

->canalització

■canalització

Part. sil.: ca_na_lit_za_ci_ó

[de canalitzar]

f 1 1 Acció de canalitzar;

2 l’efecte.

2 Conjunt de canals i d’instal·lacions accessòries d’un riu, d’una conca hidrogràfica, etc.

->canalitzar

■canalitzar

[de canal]

v tr 1 ENG i HIDR Solcar de canals (un país).

2 ENG i HIDR Convertir en canal, fer navegable (un riu).

3 1 ENG i HIDR Conduir (l’aigua d’un vessant, etc.) per mitjà de canals, de recs, etc.

2 fig A partir d’ara, la comissió canalitzarà les noves propostes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: canalitzar

GERUNDI: canalitzant

PARTICIPI: canalitzat, canalitzada, canalitzats, canalitzades

INDICATIU PRESENT: canalitzo, canalitzes, canalitza, canalitzem, canalitzeu, canalitzen

INDICATIU IMPERFET: canalitzava, canalitzaves, canalitzava, canalitzàvem, canalitzàveu, canalitzaven

INDICATIU PASSAT: canalitzí, canalitzares, canalitzà, canalitzàrem, canalitzàreu, canalitzaren

INDICATIU FUTUR: canalitzaré, canalitzaràs, canalitzarà, canalitzarem, canalitzareu, canalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: canalitzaria, canalitzaries, canalitzaria, canalitzaríem, canalitzaríeu, canalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: canalitzi, canalitzis, canalitzi, canalitzem, canalitzeu, canalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: canalitzés, canalitzessis, canalitzés, canalitzéssim, canalitzéssiu, canalitzessin

IMPERATIU: canalitza, canalitzi, canalitzem, canalitzeu, canalitzin

->canalla

■canalla

[de ca¹; 1a FONT: s. XV]

1 f obs Gent dolenta menyspreable.

2 f Mainada.

3 m Home capaç de cometre actes reprovables.

->canallada

■canallada

[de canalla]

f 1 Acció pròpia de la canalla.

2 Multitud de criatures.

3 Acte propi d’un canalla.

->canaller

■canaller -a

[de canalla]

adj A qui agraden molt les criatures.

->canaló

■canaló

Hom.: caneló

[de canal]

m 1 Canal petita.

2 Canal que hi ha al ràfec de la teulada per a escopir l’aigua de pluja al carrer.

->canana¹

■canana¹

[de l’àr. marroquí kinâna ‘buirac’; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

f ARM Cartutxera de cuir o de tela que hom porta cenyint la cintura o com una bandolera, proveïda d’una filera de bagues del mateix material, on hom duu les municions.

->canana²

■canana²

f ZOOL Cefalòpode dibranqui de l’ordre dels decàpodes (Todarodes sagitatus), de cos allargat, semblant al del calamars, que neda molt de pressa i amb molt de vigor.

->cananeu

■cananeu -ea

Part. sil.: ca_na_neu

[del ll. Chananaeus, -a, -um, i aquest, del gr. Khananãios, íd., der. de Chanaan, hebreu Kena’an.]

1 adj i m i f De Canaan (regió de l’Orient mediterrani) o del cananeu (llengua).

2 m LING 1 Grup de llengües semítiques occidentals que comprèn el cananeu antic, el moabita, el fenici i l’hebreu.

2 cananeu antic Llengua parlada pels cananeus abans de la conquesta de Canaan pels hebreus.

->canapè

■canapè

[del fr. canapé, i aquest, del ll. td. canapeum, ll. conopēum, conopĭum ‘pavelló de llit’, pres del gr. kōnōpeîon ‘mosquitera’; 1a FONT: c. 1800]

[pl -ès] m 1 GASTR Llesca o part d’una llesca fina de pa de motlle amb mantega damunt la qual hom disposa diversos guarniments comestibles.

2 MOBL Seient lleuger i amb esquelet de fusta, de respatller encoixinat i amb braços, on poden seure plegades dues persones o més.

->canar

■canar

[de cana]

m androna 1.

->canard

canard

[del fr. canard ‘ànec’, i, en aquest sentit, de la locució vendre des canards à moitié (s. XVI), d’on donner des canards à quelqu’un ‘enganyar l’espera d’algú’]

m Notícia feta córrer per enganyar la gent.

->canareu

■canareu -eva

Part. sil.: ca_na_reu

adj i m i f D’Alcanar (Montsià).

->canari¹

■canari¹

[gentilici de les illes Canàries, d’on procedien aquests ocells vers el s. XVI; 1a FONT: 1575]

m 1 ORNIT Moixó granívor de la família dels fringíl·lids (Serinus canarius), de coloració groga, molt preat per la bellesa del seu cant.

2 pl BOT Planta herbàcia anual enfiladissa de la família de les tropeolàcies (Tropaeolum peregrinum), de fulles dividides en lòbuls obtusos i profunds i de flors d’un groc de sofre, petites i nombroses.

3 ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids (Crenilabrus mediterraneus), de colors vistosos, amb unes franges transversals de color blanc.

4 JOCS Variant del joc de cartes anomenat burro o burro mallorquí.

5 MAR Embarcació d’aparell llatí utilitzada als segles XVIII i XIX a les costes de les illes Canàries i de la Mediterrània.

6 TÈXT En les màquines de filatura, peça de ferro o de llautó que va entre els collarins dels corrons i els comunica la pressió necessària per al bon estiratge de la fibra tèxtil que hom treballa.

->canari²

■canari² -ària

1 adj i m i f De les illes Canàries o del canari (subdialecte).

2 m LING Subdialecte castellà parlat a les illes Canàries.

3 ball del canari DANSA Dansa de ritme binari ballada per una parella (noi i noia).

->canària

■canària

Part. sil.: ca_nà_ri_a

f ORNIT Canari femella.

->canaricultura

■canaricultura

[de canari¹ i -cultura]

f Cria de canaris amb fins comercials o amb vista a produir-ne noves espècies.

->canaró

■canaró

[de canar]

m Camí estret entre horts.

->canastra

■canastra

[d’una reducció del cat. ant. canastell i canistell (del ll. canistellum, dimin. de canĭstrum ‘cistell’, amb aparició de -r- per repercussió de líquides; 1a FONT: 1363]

f 1 Paner gran fet de vímets o de llistons entreteixits, amb dues nanses.

2 pl Àrguens amb les barres especialment disposades per a sostenir una cistella grossa.

3 JOCS Joc de cartes que hom juga amb dues baralles franceses i amb dotze jòquers.

->canastrell

■canastrell

[de canastra; 1a FONT: 1427]

m Cistell petit, especialment l’emprat pels pescadors de riu.

->canastró

■canastró

[de l’àr. vg. qalasṭûn ‘romana’, variant de qarasṭûn, i aquest, del gr. kharistíōn ‘balança d’Arquimedes’; per repercussió de líquides es formà calestró, alterat en canastró; 1a FONT: s. XIII]

m 1 METROL Barra horitzontal als caps de la qual pengen els plats de la balança o sobre la qual corre el pes o piló de la balança romana.

2 Balança grossa, de molta potència, generalment penjada al sostre.

->canat

■canat

Hom.: khanat

[de cana]

m 1 Canyís.

2 Recipient de poca cabuda, fet de canya entreteixida, que serveix especialment per a guardar blat o qualsevol altra mena de gra.

3 PESC Ormeig semblant a una nansa emprat en pesca fluvial.

->canavellenc

canavellenc -a

adj i m i f De Canavelles (Conflent).

->canca

■canca

[amb la variant cancaneta, alteració d’un primer fer cascaneta, resultat d’un encreuament de fer esqueneta i fer cadireta, amb influx de fer ancadeta]

f Mot emprat en l’expressió fer canca loc verb Fer esglaó amb la cama flectada posant l’altre genoll a terra, o amb les mans, per ajudar algú a pujar a cavall, a enfilar-se en algun lloc, etc.

->cancan

■cancan

[del fr. cancan, nom infantívol de canard ‘ànec’, per comparació d’aquesta dansa amb el balandreig de l’animal; 1a FONT: s. XIX]

m ESPECT Dansa saltada molt en voga en els balls públics de mitjan segle XIX.

->cancaneta

■cancaneta

[v. canca]

f Mot emprat en l’expressió fer cancaneta loc verb 1 Fer canca.

2 Fer esqueneta.

->cancell

■cancell

[del ll. cancĕllus ‘barri o barana reixada’; 1a FONT: 1372]

m 1 CONSTR Clos de planta rectangular o trapezial fet d’envans de fusta, cobert per dalt i obert per un costat, amb una portella o unes quantes, el qual és aplicat a l’obertura d’entrada d’un edifici i serveix per a evitar que l’aire exterior entri directament a l’interior quan hom obre la porta d’entrada.

2 CONSTR Clos format darrere una porta d’entrada per dues parets laterals i una de transversal on hi ha una segona porta.

3 cancell de seguretat Lloc de pas obligat per a accedir a un espai protegit, que disposa de dues portes successives la segona de les quals només es pot obrir un cop tancada la primera.

->cancel·lació

■cancel·lació

Part. sil.: can_cel_la_ci_ó

[de cancel·lar]

f 1 Acció de cancel·lar;

2 l’efecte.