->enterc
■enterc -a[de entercar-se; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
1 adj Rígid, encarcarat. Les fulles grogues, enterques, rodant per terra.
2 adj fig Obstinat, de mal dominar, tossut. Aquest xic no és creient: és molt enterc.
3 f HIST i DR CAT A la baixa edat mitjana, mal ús consistent en exacció econòmica feta, violentament, pel senyor a un pagès de remença.
->entercament
■entercament[de entercar-se; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
m Obstinació, entossudiment, indocilitat.
->entercar
■entercar[d’un ant. terc ‘rígid, dur, cruel, tossut’, d’origen incert, però molt probablement d’un cèltic primitiu *terkos ‘sec, estèril’]
v 1 tr Fer esdevenir enterc.
2 pron Esdevenir enterc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entercar
GERUNDI: entercant
PARTICIPI: entercat, entercada, entercats, entercades
INDICATIU PRESENT: enterco, enterques, enterca, enterquem, enterqueu, enterquen
INDICATIU IMPERFET: entercava, entercaves, entercava, entercàvem, entercàveu, entercaven
INDICATIU PASSAT: enterquí, entercares, entercà, entercàrem, entercàreu, entercaren
INDICATIU FUTUR: entercaré, entercaràs, entercarà, entercarem, entercareu, entercaran
INDICATIU CONDICIONAL: entercaria, entercaries, entercaria, entercaríem, entercaríeu, entercarien
SUBJUNTIU PRESENT: enterqui, enterquis, enterqui, enterquem, enterqueu, enterquin
SUBJUNTIU IMPERFET: enterqués, enterquessis, enterqués, enterquéssim, enterquéssiu, enterquessin
IMPERATIU: enterca, enterqui, enterquem, enterqueu, enterquin
->enteresa
■enteresa[del cast. entereza, íd.; 1a FONT: s. XVII]
f Qualitat d’enter, integritat.
->-enteri
■-enteriForma sufixada del mot grec énteron, que significa ‘intestí’. Ex.: mesenteri.
->entèric
■entèric -a[del gr. enterikós, íd., der. de énteron ‘intestí’]
adj 1 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent als intestins.
2 FARM Dit del medicament recobert d’un vernís resistent als sucs gàstrics, que, en ésser administrat per via oral, arriba als budells sense modificació.
->enteritis
■enteritis[de enter- i -itis]
f PAT Procés inflamatori de l’intestí, especialment de l’intestí prim.
->entero-
■entero-Forma prefixada del mot grec énteron, que significa ‘intestí’. Ex.: enterocolitis, enteropatia, enterotomia.
->enteroanastomosi
enteroanastomosiPart. sil.: en_te_ro_a_nas_to_mo_si
f CIR Comunicació longitudinal o lateral de dues anses intestinals.
->enterobacteriàcies
■enterobacteriàciesPart. sil.: en_te_ro_bac_te_ri_à_ci_es
f MICROB 1 pl Família de bacteris gramnegatius en forma de bacils fermentadors dels glúcids.
2 sing Individu de la família de les enterobacteriàcies.
->enterobiasi
enterobiasiPart. sil.: en_te_ro_bi_a_si
f PAT Oxiürosi.
->enterocel
enterocelm EMBRIOL Cavitat celomàtica que resulta de l’enterocèlia.
->enterocele
enterocelef PAT Hèrnia intestinal.
->enterocèlia
■enterocèliaPart. sil.: en_te_ro_cè_li_a
f EMBRIOL Procés de formació del mesoderma a partir d’un replec de l’intestí primitiu i que dóna lloc a dues vesícules enterocèliques.
->enterocinasa
enterocinasaf BIOQ Enzim proteolític, anomenat també enteropeptidasa, que transforma el tripsinogen en tripsina.
->enteròcit
■enteròcitm CIT Cèl·lula epitelial absorbent del budell.
->enteròclisi
enteròclisif MED 1 Injecció d’un líquid medicinal o nutritiu en el budell prim.
2 Injecció d’un líquid opac als raigs X en el budell prim per tal de poder-lo observar.
3 Ènema.
->enterococ
■enterococm MICROB Estreptococ fecal que habita en el tub digestiu de l’home i d’altres mamífers i que hom utilitza com a indicador de contaminació fecal de l’aigua i dels aliments.
->enterocolitis
enterocolitisf PAT Inflamació aguda o crònica de la mucosa intestinal que afecta simultàniament l’intestí prim i el gros.
->enteròlit
enteròlitm PAT Càlcul o concreció intestinal, molt freqüent en els herbívors a causa de llur alimentació, rica en sals minerals.
->enterolitiasi
enterolitiasiPart. sil.: en_te_ro_li_ti_a_si
f PAT Producció o formació d’enteròlits.
->enteromorfa
enteromorfaf BOT Gènere d’algues verdes de l’ordre de les ulvals (Enteromorpha sp), que formen tubs arrissats, ramificats o no, sobre les pedres.
->enteropatia
■enteropatiaPart. sil.: en_te_ro_pa_ti_a
f PAT Terme genèric emprat per a designar les malalties intestinals.
->enteropèxia
enteropèxiaPart. sil.: en_te_ro_pè_xi_a
f CIR Intervenció quirúrgica que consisteix en la fixació d’una zona intestinal a les parets de la cavitat abdominal per tal d’evitar-ne un desplaçament indesitjat.
->enteroplàstia
enteroplàstiaPart. sil.: en_te_ro_plàs_ti_a
f CIR Intervenció quirúrgica practicada per tal de restablir el diàmetre normal del budell en els casos d’estenosi d’aquest.
->enteropneusts
■enteropneustsPart. sil.: en_te_rop_neusts
m ZOOL 1 pl Classe d’estomocordats amb el cos vermiforme dividit en tres regions.
2 sing Estomocordat de la classe dels enteropneusts.
->enteroptosi
enteroptosif PAT Descens del còlon, especialment del transvers, a conseqüència de la relaxació del seu meso.
->enterorràgia
enterorràgiaPart. sil.: en_te_ror_rà_gi_a
f PAT Emissió de sang vermella per via anal.
->enteròtom
enteròtomm CIR 1 Instrument per a seccionar el budell.
2 Mena de pinces tallants, idònies per a seccionar l’esperó d’un anus artificial.
->enterotomia
enterotomiaPart. sil.: en_te_ro_to_mi_a
f CIR 1 Incisió d’una nansa intestinal fixada prèviament a la paret abdominal amb l’objecte d’evacuar les matèries fecals en casos d’oclusió intestinal.
2 Secció de l’esperó d’un anus artificial mitjançant l’enteròtom.
->enterotoxèmia
■enterotoxèmiaPart. sil.: en_te_ro_to_xè_mi_a
f VETER Nom donat a un grup de malalties provocades per la proliferació d’algunes espècies de Clostridium al llarg dels intestins i que són típiques del bestiar oví.
->enterovirus
■enterovirusm MICROB Nom genèric que designa diversos tipus de virus, de vegades patògens, que hom aïlla sobretot de l’aparell digestiu humà, on són estables d’una a tres hores a un pH entre 3.0-5.0 i on es multipliquen.
->enterrador
■enterrador -a[de enterrar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
m i f 1 Que enterra.
2 Enterramorts.
->enterrament
■enterrament[de enterrar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
m 1 1 Acció d’enterrar;
2 l’efecte.
2 Conjunt de gent que acompanya un cadàver a enterrar. Ara passa l’enterrament.
3 1 ETNOL i RELIG Cerimònia de sepultura d’un mort.
2 enterrament de Crist LITÚRG i ART Cerimònia del Divendres Sant, molt popular a les Esglésies d’Orient, en la qual hom porta processionalment una representació iconogràfica de l’enterrament de Crist.
3 enterrament de la sardina FOLK Sortida al camp que tenia lloc el dimecres de Cendra a Barcelona i a altres llocs del Principat i que cloïa les festes de carnestoltes. Hom feia una cerimònia grotesca en què era enterrada entre plats de terrissa una arengada o sardina.
->enterramorts
■enterramorts[de enterrar i mort2; 1a FONT: s. XX, Guimerà]
m i f Persona que té per ofici enterrar morts.
->enterrar
■enterrar[de terra; 1a FONT: 1442]
v 1 tr 1 Colgar a terra, soterrar. Enterrar un tresor.
2 Donar sepultura a un cadàver, inhumar, sebollir. Demà enterraran la seva mare.
3 fig Veure morir, sobreviure. Està molt malalt, tots el planyen, però encara els enterrarà tots.
2 fig 1 tr Retirar completament de la vida de relació.
2 pron S’enterrarà en un poblet de muntanya.
3 enterrar-se en vida Recloure’s i defugir el tracte amb la gent.
3 tr Oblidar intencionadament un record, una idea.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enterrar
GERUNDI: enterrant
PARTICIPI: enterrat, enterrada, enterrats, enterrades
INDICATIU PRESENT: enterro, enterres, enterra, enterrem, enterreu, enterren
INDICATIU IMPERFET: enterrava, enterraves, enterrava, enterràvem, enterràveu, enterraven
INDICATIU PASSAT: enterrí, enterrares, enterrà, enterràrem, enterràreu, enterraren
INDICATIU FUTUR: enterraré, enterraràs, enterrarà, enterrarem, enterrareu, enterraran
INDICATIU CONDICIONAL: enterraria, enterraries, enterraria, enterraríem, enterraríeu, enterrarien
SUBJUNTIU PRESENT: enterri, enterris, enterri, enterrem, enterreu, enterrin
SUBJUNTIU IMPERFET: enterrés, enterressis, enterrés, enterréssim, enterréssiu, enterressin
IMPERATIU: enterra, enterri, enterrem, enterreu, enterrin
->enterrat
■enterrat -ada[de enterrar]
adj MAR En la mar, dit d’allò que és cap a la banda de terra.
->enterratge
■enterratge[de enterrar]
m dial Enterrament.
->enterrossament
■enterrossament[de enterrossar]
m Acumulació de materials sòlids provinents de l’erosió, especialment darrere d’un dic o d’una altra obra.
->enterrossar
■enterrossar[de terròs; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v 1 tr Omplir de terra.
2 pron Ficar-se en terra.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enterrossar
GERUNDI: enterrossant
PARTICIPI: enterrossat, enterrossada, enterrossats, enterrossades
INDICATIU PRESENT: enterrosso, enterrosses, enterrossa, enterrossem, enterrosseu, enterrossen
INDICATIU IMPERFET: enterrossava, enterrossaves, enterrossava, enterrossàvem, enterrossàveu, enterrossaven
INDICATIU PASSAT: enterrossí, enterrossares, enterrossà, enterrossàrem, enterrossàreu, enterrossaren
INDICATIU FUTUR: enterrossaré, enterrossaràs, enterrossarà, enterrossarem, enterrossareu, enterrossaran
INDICATIU CONDICIONAL: enterrossaria, enterrossaries, enterrossaria, enterrossaríem, enterrossaríeu, enterrossarien
SUBJUNTIU PRESENT: enterrossi, enterrossis, enterrossi, enterrossem, enterrosseu, enterrossin
SUBJUNTIU IMPERFET: enterrossés, enterrossessis, enterrossés, enterrosséssim, enterrosséssiu, enterrossessin
IMPERATIU: enterrossa, enterrossi, enterrossem, enterrosseu, enterrossin
->entès
■entès -esa[de entendre1; 1a FONT: 1460, Roig]
1 adj i m i f Que entén en alguna cosa.
2 f El fet d’entendre’s amb algú.
3 f HIST i POLÍT Col·laboració internacional contingent o acord polític amistós revisable entre estats que no implica una aliança o tractat.
->entestament
■entestament[de entestar]
m Estat del qui s’ha entestat en alguna cosa.
->entestar
■entestar[de testa]
v 1 tr Reunir dues coses ajustant-les per llurs caps o extrems. Entestar dos arpions de xarxa.
2 tr Fermar una corda per un cap.
3 pron Obstinar-se en una opinió, determinació, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entestar
GERUNDI: entestant
PARTICIPI: entestat, entestada, entestats, entestades
INDICATIU PRESENT: entesto, entestes, entesta, entestem, entesteu, entesten
INDICATIU IMPERFET: entestava, entestaves, entestava, entestàvem, entestàveu, entestaven
INDICATIU PASSAT: entestí, entestares, entestà, entestàrem, entestàreu, entestaren
INDICATIU FUTUR: entestaré, entestaràs, entestarà, entestarem, entestareu, entestaran
INDICATIU CONDICIONAL: entestaria, entestaries, entestaria, entestaríem, entestaríeu, entestarien
SUBJUNTIU PRESENT: entesti, entestis, entesti, entestem, entesteu, entestin
SUBJUNTIU IMPERFET: entestés, entestessis, entestés, entestéssim, entestéssiu, entestessin
IMPERATIU: entesta, entesti, entestem, entesteu, entestin
->entestat1
■entestat1[de test1]
m 1 CONSTR Sostre fet de tests o trossos de terrissa rompuda amb què hom cobreix la plataforma de maons dels forns de coure obra.
2 OFIC Pila d’obra (terrissa) que hom posa al voltant de la superfície inferior del forn de terrissaire per preservar l’obra que es cou de la cendra que surt pels forats del paviment.
->entestat2
entestat2-ada[de entestar]
adj HERÀLD Dit de cadascuna de les cues d’ermini o altres figures que s’entretoquen pels caps o la part superior.
->entima
entima[de entimar]
f ant DR Intimació.
->entimar
■entimar[v. intimar]
v tr 1 ant DR Intimar.
2 Pegar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entimar
GERUNDI: entimant
PARTICIPI: entimat, entimada, entimats, entimades
INDICATIU PRESENT: entimo, entimes, entima, entimem, entimeu, entimen
INDICATIU IMPERFET: entimava, entimaves, entimava, entimàvem, entimàveu, entimaven
INDICATIU PASSAT: entimí, entimares, entimà, entimàrem, entimàreu, entimaren
INDICATIU FUTUR: entimaré, entimaràs, entimarà, entimarem, entimareu, entimaran
INDICATIU CONDICIONAL: entimaria, entimaries, entimaria, entimaríem, entimaríeu, entimarien
SUBJUNTIU PRESENT: entimi, entimis, entimi, entimem, entimeu, entimin
SUBJUNTIU IMPERFET: entimés, entimessis, entimés, entiméssim, entiméssiu, entimessin
IMPERATIU: entima, entimi, entimem, entimeu, entimin
->entimema
■entimema[del ll. enthymēma, -ătis, i aquest, del gr. enthýmēma, íd., der. de enthyméomai ‘deduir lògicament’, der. de thymós ‘esperit’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m LÒG Sil·logisme en què una de les premisses és sobreentesa.
->entinar
■entinar[de tina; 1a FONT: 1851, DEsc.]
v tr Posar alguna cosa en una tina o en tines.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entinar
GERUNDI: entinant
PARTICIPI: entinat, entinada, entinats, entinades
INDICATIU PRESENT: entino, entines, entina, entinem, entineu, entinen
INDICATIU IMPERFET: entinava, entinaves, entinava, entinàvem, entinàveu, entinaven
INDICATIU PASSAT: entiní, entinares, entinà, entinàrem, entinàreu, entinaren
INDICATIU FUTUR: entinaré, entinaràs, entinarà, entinarem, entinareu, entinaran
INDICATIU CONDICIONAL: entinaria, entinaries, entinaria, entinaríem, entinaríeu, entinarien
SUBJUNTIU PRESENT: entini, entinis, entini, entinem, entineu, entinin
SUBJUNTIU IMPERFET: entinés, entinessis, entinés, entinéssim, entinéssiu, entinessin
IMPERATIU: entina, entini, entinem, entineu, entinin
->entintament
■entintament[de entintar]
m Acció d’entintar.
->entintar
■entintar[de tinta]
v tr 1 Donar una capa de tinta.
2 GRÀF Posar tinta (a les galerades d’impremta, als motlles d’un gravat, etc.).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entintar
GERUNDI: entintant
PARTICIPI: entintat, entintada, entintats, entintades
INDICATIU PRESENT: entinto, entintes, entinta, entintem, entinteu, entinten
INDICATIU IMPERFET: entintava, entintaves, entintava, entintàvem, entintàveu, entintaven
INDICATIU PASSAT: entintí, entintares, entintà, entintàrem, entintàreu, entintaren
INDICATIU FUTUR: entintaré, entintaràs, entintarà, entintarem, entintareu, entintaran
INDICATIU CONDICIONAL: entintaria, entintaries, entintaria, entintaríem, entintaríeu, entintarien
SUBJUNTIU PRESENT: entinti, entintis, entinti, entintem, entinteu, entintin
SUBJUNTIU IMPERFET: entintés, entintessis, entintés, entintéssim, entintéssiu, entintessin
IMPERATIU: entinta, entinti, entintem, entinteu, entintin
->entintatge
■entintatge[de entintar]
m GRÀF Operació d’entintar.
->entitat
■entitat[del b. ll. escolàstic entĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 FILOS 1 Qualitat d’ens.
2 Essència.
2 Col·lectivitat considerada com una unitat. Entitat cultural recreativa.
3 entitat local menor DR ADM A l’estat espanyol, nucli (separat) d’edificacions, famílies o béns amb característiques pròpies i peculiars dins un municipi, al qual nucli és reconeguda personalitat jurídica pública i una certa autonomia quant a la prestació de serveis a les persones que hi resideixen.
->entl.
entl.abrev CONSTR entresòl.
->ento-
■ento-Forma prefixada del mot grec entós, que significa ‘dins’. Ex.: entotimpànic, entozou.
->entoiar
■entoiarPart. sil.: en_to_iar
[de toia; 1a FONT: 1869]
v tr 1 Adornar quelcom amb toies.
2 Disposar flors formant una toia o toies.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entoiar
GERUNDI: entoiant
PARTICIPI: entoiat, entoiada, entoiats, entoiades
INDICATIU PRESENT: entoio, entoies, entoia, entoiem, entoieu, entoien
INDICATIU IMPERFET: entoiava, entoiaves, entoiava, entoiàvem, entoiàveu, entoiaven
INDICATIU PASSAT: entoí, entoiares, entoià, entoiàrem, entoiàreu, entoiaren
INDICATIU FUTUR: entoiaré, entoiaràs, entoiarà, entoiarem, entoiareu, entoiaran
INDICATIU CONDICIONAL: entoiaria, entoiaries, entoiaria, entoiaríem, entoiaríeu, entoiarien
SUBJUNTIU PRESENT: entoï, entoïs, entoï, entoiem, entoieu, entoïn
SUBJUNTIU IMPERFET: entoiés, entoiessis, entoiés, entoiéssim, entoiéssiu, entoiessin
IMPERATIU: entoia, entoï, entoiem, entoieu, entoïn
->entoixar
■entoixarPart. sil.: en_toi_xar
Hom.: antuixà
[de toix]
v tr OFIC dial 1 Esmussar el tall dels instruments.
2 Tallar obtusament.
->entollada
■entollada[de entollar1]
f Entollament.
->entolladura
■entolladura[de entollar2]
f MAR Teixit que formen els fils de dos caps entollats.
->entollament1
■entollament1[de entollar1]
m 1 Acció d’entollar o d’entollar-se;
2 l’efecte.
->entollament2
■entollament2[de entollar2]
m MAR Acció d’entollar dos caps.
->entollar1
■entollar1[de toll; 1a FONT: s. XIX]
v 1 tr Convertir en toll.
2 tr Omplir de tolls.
3 pron Formar toll o tolls. L’aigua s’ha entollat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entollar
GERUNDI: entollant
PARTICIPI: entollat, entollada, entollats, entollades
INDICATIU PRESENT: entollo, entolles, entolla, entollem, entolleu, entollen
INDICATIU IMPERFET: entollava, entollaves, entollava, entollàvem, entollàveu, entollaven
INDICATIU PASSAT: entollí, entollares, entollà, entollàrem, entollàreu, entollaren
INDICATIU FUTUR: entollaré, entollaràs, entollarà, entollarem, entollareu, entollaran
INDICATIU CONDICIONAL: entollaria, entollaries, entollaria, entollaríem, entollaríeu, entollarien
SUBJUNTIU PRESENT: entolli, entollis, entolli, entollem, entolleu, entollin
SUBJUNTIU IMPERFET: entollés, entollessis, entollés, entolléssim, entolléssiu, entollessin
IMPERATIU: entolla, entolli, entollem, entolleu, entollin
->entollar2
■entollar2[del ll. anteoculare ‘encarar ulls amb ulls’, der. de ŏcŭlus ‘ull’; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v tr MAR Unir dos caps de corda entreteixint els fils de l’un amb els de l’altre.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entollar
GERUNDI: entollant
PARTICIPI: entollat, entollada, entollats, entollades
INDICATIU PRESENT: entollo, entolles, entolla, entollem, entolleu, entollen
INDICATIU IMPERFET: entollava, entollaves, entollava, entollàvem, entollàveu, entollaven
INDICATIU PASSAT: entollí, entollares, entollà, entollàrem, entollàreu, entollaren
INDICATIU FUTUR: entollaré, entollaràs, entollarà, entollarem, entollareu, entollaran
INDICATIU CONDICIONAL: entollaria, entollaries, entollaria, entollaríem, entollaríeu, entollarien
SUBJUNTIU PRESENT: entolli, entollis, entolli, entollem, entolleu, entollin
SUBJUNTIU IMPERFET: entollés, entollessis, entollés, entolléssim, entolléssiu, entollessin
IMPERATIU: entolla, entolli, entollem, entolleu, entollin
->entom-
entom-Forma prefixada del mot grec éntomon, que significa ‘insecte’. Ex.: entomoide.
->entomar
■entomar[dissimilació de empomar]
v tr Tomar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entomar
GERUNDI: entomant
PARTICIPI: entomat, entomada, entomats, entomades
INDICATIU PRESENT: entomo, entomes, entoma, entomem, entomeu, entomen
INDICATIU IMPERFET: entomava, entomaves, entomava, entomàvem, entomàveu, entomaven
INDICATIU PASSAT: entomí, entomares, entomà, entomàrem, entomàreu, entomaren
INDICATIU FUTUR: entomaré, entomaràs, entomarà, entomarem, entomareu, entomaran
INDICATIU CONDICIONAL: entomaria, entomaries, entomaria, entomaríem, entomaríeu, entomarien
SUBJUNTIU PRESENT: entomi, entomis, entomi, entomem, entomeu, entomin
SUBJUNTIU IMPERFET: entomés, entomessis, entomés, entoméssim, entoméssiu, entomessin
IMPERATIU: entoma, entomi, entomem, entomeu, entomin
->entomo-
■entomo-Forma prefixada del mot grec éntomon, que significa ‘insecte’. Ex.: entomologia, entomòleg, entomològic.
->entomocecidi
■entomocecidim BOT i FITOPAT Cecidi produït per un insecte.
->entomòfag
■entomòfag -aadj i m ZOOL Dit dels animals que es nodreixen d’insectes.
->entomòfil
■entomòfil -aadj BOT Relatiu o pertanyent a l’entomofília. Planta entomòfila.
->entomofília
■entomofíliaPart. sil.: en_to_mo_fí_li_a
f BOT Tipus de pol·linització en què el transport del pol·len és fet per insectes.
->entomoftorals
■entomoftoralsf BOT 1 pl Ordre de la classe dels zigomicets constituït per fongs paràsits d’insectes.
2 sing Fong de l’ordre de les entomoftorals.
->entomògam
■entomògam -aadj BOT Entomòfil.
->entomogàmia
■entomogàmiaPart. sil.: en_to_mo_gà_mi_a
f BOT Entomofília.
->entomòleg
■entomòleg -òloga[de entomo- i -leg]
m i f ENTOM Zoòleg dedicat a l’estudi de l’entomologia.
->entomologia
■entomologiaPart. sil.: en_to_mo_lo_gi_a
[de entomo- i -logia; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f ZOOL Branca de la zoologia que estudia els insectes.
->entomològic
entomològic -a[de entomologia; 1a FONT: 1868, DLCo.]
adj ENTOM Relatiu o pertanyent a l’entomologia.
->entomostracis
entomostracism pl ZOOL Antiga denominació dels crustacis inferiors que comprèn un conjunt de grups molt diversos.
->entonació
■entonacióPart. sil.: en_to_na_ci_ó
[de entonar; 1a FONT: 1490, Tirant]
f 1 1 Acció d’entonar.
2 p ext L’entonació d’un discurs.
2 FON Successió de tons al llarg d’una emissió de parla.
3 MÚS 1 Manera en què la veu humana emet una nota.
2 To adoptat en començar a cantar un fragment musical.
->entonador
■entonador -a[de entonar; 1a FONT: 1756]
m i f MÚS 1 Persona que entona.
2 Persona que dóna el to i dirigeix el cant en el cor d’una església.
->entonament
■entonament[de entonar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 1 Acció d’entonar o d’entonar-se;
2 l’efecte.
2 Qualitat d’entonat.
->entonar
■entonar[de to; 1a FONT: s. XIII, Vides]
v 1 tr MÚS 1 Començar, algú, a cantar un cant, melodia, etc., per donar el to als altres.
2 p ext Començar a cantar.
3 Donar a una nota el seu to just.
4 abs Cantar entonant bé cada nota, no desafinant.
2 tr Fer que els tons d’una pintura s’adiguin.
3 tr 1 Tonificar, fortificar l’organisme. Una copeta d’anís t’entonarà l’organisme.
2 abs Aquest vi entona.
4 pron Agafar supèrbia, presumpció. Des que tothom li fa cas s’ha entonat de mala manera.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entonar
GERUNDI: entonant
PARTICIPI: entonat, entonada, entonats, entonades
INDICATIU PRESENT: entono, entones, entona, entonem, entoneu, entonen
INDICATIU IMPERFET: entonava, entonaves, entonava, entonàvem, entonàveu, entonaven
INDICATIU PASSAT: entoní, entonares, entonà, entonàrem, entonàreu, entonaren
INDICATIU FUTUR: entonaré, entonaràs, entonarà, entonarem, entonareu, entonaran
INDICATIU CONDICIONAL: entonaria, entonaries, entonaria, entonaríem, entonaríeu, entonarien
SUBJUNTIU PRESENT: entoni, entonis, entoni, entonem, entoneu, entonin
SUBJUNTIU IMPERFET: entonés, entonessis, entonés, entonéssim, entonéssiu, entonessin
IMPERATIU: entona, entoni, entonem, entoneu, entonin
->entonat
■entonat -ada[de entonar]
adj Que es dóna to, ple de presumpció.
->entonyinar-se
entonyinar-sev pron Empolainar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entonyinar
GERUNDI: entonyinant
PARTICIPI: entonyinat, entonyinada, entonyinats, entonyinades
INDICATIU PRESENT: entonyino, entonyines, entonyina, entonyinem, entonyineu, entonyinen
INDICATIU IMPERFET: entonyinava, entonyinaves, entonyinava, entonyinàvem, entonyinàveu, entonyinaven
INDICATIU PASSAT: entonyiní, entonyinares, entonyinà, entonyinàrem, entonyinàreu, entonyinaren
INDICATIU FUTUR: entonyinaré, entonyinaràs, entonyinarà, entonyinarem, entonyinareu, entonyinaran
INDICATIU CONDICIONAL: entonyinaria, entonyinaries, entonyinaria, entonyinaríem, entonyinaríeu, entonyinarien
SUBJUNTIU PRESENT: entonyini, entonyinis, entonyini, entonyinem, entonyineu, entonyinin
SUBJUNTIU IMPERFET: entonyinés, entonyinessis, entonyinés, entonyinéssim, entonyinéssiu, entonyinessin
IMPERATIU: entonyina, entonyini, entonyinem, entonyineu, entonyinin
->entòptic
entòptic -aadj OFTAL Dit de qualsevol estructura que hi ha o es crea a l’interior de l’ull.
->entorcillar
■entorcillar[variant mallorquina de entortolligar i entortillar, der. de tort, participi ant. de tòrcer]
v tr Retorçar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entorcillar
GERUNDI: entorcillant
PARTICIPI: entorcillat, entorcillada, entorcillats, entorcillades
INDICATIU PRESENT: entorcillo, entorcilles, entorcilla, entorcillem, entorcilleu, entorcillen
INDICATIU IMPERFET: entorcillava, entorcillaves, entorcillava, entorcillàvem, entorcillàveu, entorcillaven
INDICATIU PASSAT: entorcillí, entorcillares, entorcillà, entorcillàrem, entorcillàreu, entorcillaren
INDICATIU FUTUR: entorcillaré, entorcillaràs, entorcillarà, entorcillarem, entorcillareu, entorcillaran
INDICATIU CONDICIONAL: entorcillaria, entorcillaries, entorcillaria, entorcillaríem, entorcillaríeu, entorcillarien
SUBJUNTIU PRESENT: entorcilli, entorcillis, entorcilli, entorcillem, entorcilleu, entorcillin
SUBJUNTIU IMPERFET: entorcillés, entorcillessis, entorcillés, entorcilléssim, entorcilléssiu, entorcillessin
IMPERATIU: entorcilla, entorcilli, entorcillem, entorcilleu, entorcillin
->entorcillat
■entorcillat -ada[de entorcillar]
adj Retort.
->entorcir
■entorcir[de tòrcer]
v tr dial Tòrcer.
->entorn
■entorn[de torn; 1a FONT: 1275]
1 m Contorn.
2 1 m pl esp Voltants immediats. Els entorns de la vila.
2 a l’entorn (o tot a l’entorn) loc adv Al voltant.
3 entorn de loc prep Al voltant de. S’estaven entorn del llit.
4 entorn de loc prep fig Tocant a, sobre. Van discutir tot el dia entorn del mateix tema.
3 m fig Ambient, medi. L’entorn familiar, social. Preocupats per la qualitat de l’entorn.
4 m MAT A l’interior d’una figura geomètrica fitada, conjunt de punts que disten d’un punt donat en menys d’una certa quantitat.
5 m TOPOL En un espai topològic E, part de E que conté un obert de E que al seu torn conté un punt x o una part A de E.
->entornar
■entornar[de torn; 1a FONT: 1404]
v 1 tr Donar la segona llaurada a la terra.
2 tr Fer el segon cosit a les juntures de la roba blanca.
3 pron Encongir-se la roba després de rentada.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entornar
GERUNDI: entornant
PARTICIPI: entornat, entornada, entornats, entornades
INDICATIU PRESENT: entorno, entornes, entorna, entornem, entorneu, entornen
INDICATIU IMPERFET: entornava, entornaves, entornava, entornàvem, entornàveu, entornaven
INDICATIU PASSAT: entorní, entornares, entornà, entornàrem, entornàreu, entornaren
INDICATIU FUTUR: entornaré, entornaràs, entornarà, entornarem, entornareu, entornaran
INDICATIU CONDICIONAL: entornaria, entornaries, entornaria, entornaríem, entornaríeu, entornarien
SUBJUNTIU PRESENT: entorni, entornis, entorni, entornem, entorneu, entornin
SUBJUNTIU IMPERFET: entornés, entornessis, entornés, entornéssim, entornéssiu, entornessin
IMPERATIU: entorna, entorni, entornem, entorneu, entornin
->entornpeu
■entornpeuPart. sil.: en_torn_peu
[de entorn i peu; 1a FONT: 1420]
m 1 CONSTR Peça, generalment de fusta, de la part baixa del balcó, o en algunes escales per a limitar l’amplada de l’esglaó, i sobre la qual descansa la barana.
2 En una paret, faixa estreta, prop de terra, de color, etc., diferent que la resta de la paret, sòcol.
3 Drap o peça de roba que envolta la part inferior del llit i en tapa les potes i el sota.
4 obs Vora d’una faldilla.
->entorpidor
■entorpidor -a[de entorpir]
adj Que entorpeix.
->entorpiment
■entorpiment[de entorpir]
m 1 1 Acció d’entorpir o d’entorpir-se;
2 l’efecte.
2 Allò que entorpeix. Una vida plena d’entorpiments.
->entorpir
■entorpir[der. del cast. torpe ‘feixuc, pesat’]
v 1 tr Impedir, torbar (el progrés, el funcionament d’una cosa). Les males condicions i l’ambient enrarit entorpeixen el treball.
2 pron Se li entorpien les mans pel fred.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entorpir
GERUNDI: entorpint
PARTICIPI: entorpit, entorpida, entorpits, entorpides
INDICATIU PRESENT: entorpeixo, entorpeixes, entorpeix, entorpim, entorpiu, entorpeixen
INDICATIU IMPERFET: entorpia, entorpies, entorpia, entorpíem, entorpíeu, entorpien
INDICATIU PASSAT: entorpí, entorpires, entorpí, entorpírem, entorpíreu, entorpiren
INDICATIU FUTUR: entorpiré, entorpiràs, entorpirà, entorpirem, entorpireu, entorpiran
INDICATIU CONDICIONAL: entorpiria, entorpiries, entorpiria, entorpiríem, entorpiríeu, entorpirien
SUBJUNTIU PRESENT: entorpeixi, entorpeixis, entorpeixi, entorpim, entorpiu, entorpeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: entorpís, entorpissis, entorpís, entorpíssim, entorpíssiu, entorpissin
IMPERATIU: entorpeix, entorpeixi, entorpim, entorpiu, entorpeixin
->entorrellat
■entorrellat -ada[de torrella]
adj Dit del cel ple de núvols esponjosos.
->entortellament
■entortellament[de entortellar]
m 1 Acció d’entortellar o d’entortellar-se;
2 l’efecte.
->entortellar
■entortellar[variant empordanesa de entortolligar, der. de tort, participi ant. de tòrcer; 1a FONT: s. XX, V. Català]
v 1 tr Corbar (alguna cosa) fent-li prendre la forma d’un cercle.
2 pron Corbar-se prenent la forma d’un cercle.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entortellar
GERUNDI: entortellant
PARTICIPI: entortellat, entortellada, entortellats, entortellades
INDICATIU PRESENT: entortello, entortelles, entortella, entortellem, entortelleu, entortellen
INDICATIU IMPERFET: entortellava, entortellaves, entortellava, entortellàvem, entortellàveu, entortellaven
INDICATIU PASSAT: entortellí, entortellares, entortellà, entortellàrem, entortellàreu, entortellaren
INDICATIU FUTUR: entortellaré, entortellaràs, entortellarà, entortellarem, entortellareu, entortellaran
INDICATIU CONDICIONAL: entortellaria, entortellaries, entortellaria, entortellaríem, entortellaríeu, entortellarien
SUBJUNTIU PRESENT: entortelli, entortellis, entortelli, entortellem, entortelleu, entortellin
SUBJUNTIU IMPERFET: entortellés, entortellessis, entortellés, entortelléssim, entortelléssiu, entortellessin
IMPERATIU: entortella, entortelli, entortellem, entortelleu, entortellin
->entortillar
■entortillar[de tort]
v 1 tr 1 Doblegar (una cosa rígida) de manera que formi angle.
2 p ext Tòrcer.
2 tr i pron Entortellar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entortillar
GERUNDI: entortillant
PARTICIPI: entortillat, entortillada, entortillats, entortillades
INDICATIU PRESENT: entortillo, entortilles, entortilla, entortillem, entortilleu, entortillen
INDICATIU IMPERFET: entortillava, entortillaves, entortillava, entortillàvem, entortillàveu, entortillaven
INDICATIU PASSAT: entortillí, entortillares, entortillà, entortillàrem, entortillàreu, entortillaren
INDICATIU FUTUR: entortillaré, entortillaràs, entortillarà, entortillarem, entortillareu, entortillaran
INDICATIU CONDICIONAL: entortillaria, entortillaries, entortillaria, entortillaríem, entortillaríeu, entortillarien
SUBJUNTIU PRESENT: entortilli, entortillis, entortilli, entortillem, entortilleu, entortillin
SUBJUNTIU IMPERFET: entortillés, entortillessis, entortillés, entortilléssim, entortilléssiu, entortillessin
IMPERATIU: entortilla, entortilli, entortillem, entortilleu, entortillin
->entortolligadís
■entortolligadís -issa[de entortolligar]
adj Susceptible d’ésser entortolligat.
->entortolligament
■entortolligament[de entortolligar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 Acció d’entortolligar o d’entortolligar-se;
2 l’efecte.
->entortolligar
■entortolligar[probablement del ll. vg. *intorticulare, der. de intortus, que hauria donat *entortigolar, canviat després en entortolligar per metàtesi influïda segurament pel verb lligar; 1a FONT: s. XV]
v 1 tr Corbar alguna cosa de manera que formi un o més cercles o espires al voltant d’una altra cosa. Duia una corda molt llarga entortolligada a la cintura.
2 pron 1 La serpent s’entortolliga al tronc de l’arbre.
2 fig Quan es posa nerviós, se li entortolliga la llengua.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entortolligar
GERUNDI: entortolligant
PARTICIPI: entortolligat, entortolligada, entortolligats, entortolligades
INDICATIU PRESENT: entortolligo, entortolligues, entortolliga, entortolliguem, entortolligueu, entortolliguen
INDICATIU IMPERFET: entortolligava, entortolligaves, entortolligava, entortolligàvem, entortolligàveu, entortolligaven
INDICATIU PASSAT: entortolliguí, entortolligares, entortolligà, entortolligàrem, entortolligàreu, entortolligaren
INDICATIU FUTUR: entortolligaré, entortolligaràs, entortolligarà, entortolligarem, entortolligareu, entortolligaran
INDICATIU CONDICIONAL: entortolligaria, entortolligaries, entortolligaria, entortolligaríem, entortolligaríeu, entortolligarien
SUBJUNTIU PRESENT: entortolligui, entortolliguis, entortolligui, entortolliguem, entortolligueu, entortolliguin
SUBJUNTIU IMPERFET: entortolligués, entortolliguessis, entortolligués, entortolliguéssim, entortolliguéssiu, entortolliguessin
IMPERATIU: entortolliga, entortolligui, entortolliguem, entortolligueu, entortolliguin
->entorxar
■entorxar[de torxa]
v tr 1 Tòrcer plegades diferents candeles formant una torxa.
2 Fer entorxats.
3 TÈXT Cobrir, un fil o corda, amb un altre d’or, argent, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entorxar
GERUNDI: entorxant
PARTICIPI: entorxat, entorxada, entorxats, entorxades
INDICATIU PRESENT: entorxo, entorxes, entorxa, entorxem, entorxeu, entorxen
INDICATIU IMPERFET: entorxava, entorxaves, entorxava, entorxàvem, entorxàveu, entorxaven
INDICATIU PASSAT: entorxí, entorxares, entorxà, entorxàrem, entorxàreu, entorxaren
INDICATIU FUTUR: entorxaré, entorxaràs, entorxarà, entorxarem, entorxareu, entorxaran
INDICATIU CONDICIONAL: entorxaria, entorxaries, entorxaria, entorxaríem, entorxaríeu, entorxarien
SUBJUNTIU PRESENT: entorxi, entorxis, entorxi, entorxem, entorxeu, entorxin
SUBJUNTIU IMPERFET: entorxés, entorxessis, entorxés, entorxéssim, entorxéssiu, entorxessin
IMPERATIU: entorxa, entorxi, entorxem, entorxeu, entorxin
->entorxat
■entorxat[de entorxar; 1a FONT: 1575, DPou.]
m 1 TÈXT Cordó, fil, etc., de seda cobert tot a l’entorn amb fil d’or, d’argent, etc.
2 Brodat d’argent o d’or, insígnia de general, ministre i altres funcionaris.
->entossar-se
■entossar-se[de tossar]
v pron dial Entossudir-se.
->entossudiment
■entossudiment[de entossudir-se]
m 1 1 Acció d’entossudir-se;
2 l’efecte.
2 El fet d’entossudir-se, obstinació.
->entossudir-se
■entossudir-se[de tossut; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v pron Entestar-se, obstinar-se. No sé per què t’entossudeixes a negar-ho: tothom sap que ho has fet tu.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entossudir
GERUNDI: entossudint
PARTICIPI: entossudit, entossudida, entossudits, entossudides
INDICATIU PRESENT: entossudeixo, entossudeixes, entossudeix, entossudim, entossudiu, entossudeixen
INDICATIU IMPERFET: entossudia, entossudies, entossudia, entossudíem, entossudíeu, entossudien
INDICATIU PASSAT: entossudí, entossudires, entossudí, entossudírem, entossudíreu, entossudiren
INDICATIU FUTUR: entossudiré, entossudiràs, entossudirà, entossudirem, entossudireu, entossudiran
INDICATIU CONDICIONAL: entossudiria, entossudiries, entossudiria, entossudiríem, entossudiríeu, entossudirien
SUBJUNTIU PRESENT: entossudeixi, entossudeixis, entossudeixi, entossudim, entossudiu, entossudeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: entossudís, entossudissis, entossudís, entossudíssim, entossudíssiu, entossudissin
IMPERATIU: entossudeix, entossudeixi, entossudim, entossudiu, entossudeixin
->entòtic
entòtic -aadj PAT Dit del que és dins l’orella o que s’hi origina.
->entotsolar-se
■entotsolar-se[de en, tot i sol4; 1a FONT: 1917, DOrt.]
v pron 1 Fugir del tracte o la companyia de la gent.
2 Abstreure’s, lliurar-se enterament als propis pensaments. S’entotsolava en les seves desgràcies passades.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entotsolar
GERUNDI: entotsolant
PARTICIPI: entotsolat, entotsolada, entotsolats, entotsolades
INDICATIU PRESENT: entotsolo, entotsoles, entotsola, entotsolem, entotsoleu, entotsolen
INDICATIU IMPERFET: entotsolava, entotsolaves, entotsolava, entotsolàvem, entotsolàveu, entotsolaven
INDICATIU PASSAT: entotsolí, entotsolares, entotsolà, entotsolàrem, entotsolàreu, entotsolaren
INDICATIU FUTUR: entotsolaré, entotsolaràs, entotsolarà, entotsolarem, entotsolareu, entotsolaran
INDICATIU CONDICIONAL: entotsolaria, entotsolaries, entotsolaria, entotsolaríem, entotsolaríeu, entotsolarien
SUBJUNTIU PRESENT: entotsoli, entotsolis, entotsoli, entotsolem, entotsoleu, entotsolin
SUBJUNTIU IMPERFET: entotsolés, entotsolessis, entotsolés, entotsoléssim, entotsoléssiu, entotsolessin
IMPERATIU: entotsola, entotsoli, entotsolem, entotsoleu, entotsolin
->entovar
■entovarHom.: entubar
[de tova2]
v tr CONSTR Revestir amb toves un cup, un forn, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entovar
GERUNDI: entovant
PARTICIPI: entovat, entovada, entovats, entovades
INDICATIU PRESENT: entovo, entoves, entova, entovem, entoveu, entoven
INDICATIU IMPERFET: entovava, entovaves, entovava, entovàvem, entovàveu, entovaven
INDICATIU PASSAT: entoví, entovares, entovà, entovàrem, entovàreu, entovaren
INDICATIU FUTUR: entovaré, entovaràs, entovarà, entovarem, entovareu, entovaran
INDICATIU CONDICIONAL: entovaria, entovaries, entovaria, entovaríem, entovaríeu, entovarien
SUBJUNTIU PRESENT: entovi, entovis, entovi, entovem, entoveu, entovin
SUBJUNTIU IMPERFET: entovés, entovessis, entovés, entovéssim, entovéssiu, entovessin
IMPERATIU: entova, entovi, entovem, entoveu, entovin
->entozou
entozouPart. sil.: en_to_zou
m BIOL Endoparàsit.
->entrada
■entrada[de entrar; 1a FONT: s. XIII, Desclot]
f 1 1 Acció d’entrar. Ha anat a veure l’entrada al port de l’esquadra nord-americana. L’entrada en escena d’un actor. L’entrada del president a la ciutat fou apoteòsica. L’entrada dels violins.
2 ESPORT En el beisbol, torn de cada equip, anomenat també inning.
3 ESPORT En el billar, torn que correspon a cada jugador.
4 ESPORT En el futbol i altres esports de pilota, intercepció a l’adversari que porta dominada la pilota amb intenció d’arrabassar-la-hi.
5 ESPORT En el basquetbol, penetració d’un jugador que té controlada la pilota cap a la cistella adversària tot esquivant l’acció defensiva dels contraris.
6 INFORM Procés d’introducció de dades en una màquina (per exemple un calculador o un ordinador) o en qualsevol part d’una màquina (per exemple, un registre).
7 JOCS En el tresillo i altres jocs de cartes, acció de jugar una persona contra la resta, assenyalant el pal a què ho fa.
8 donar l’entrada MÚS Gest que fa un director d’orquestra o d’un conjunt instrumental o vocal per a indicar a un o més intèrprets el moment exacte que han d’iniciar cada intervenció.
2 1 Accés en un lloc. Aquesta porta dóna entrada a la sala.
2 fig Admissió. Li han donat entrada a l’assemblea. Festejaven per la finestra perquè no tenia entrada a la casa. Aquesta mercaderia no té entrada. Pagar els drets d’entrada d’una mercaderia.
3 En el límit entre dues coses, part d’una que entra en l’altra. La mar fa allí una entrada, la cala Bona. Es va tornant calb: ja té moltes entrades.
4 1 Conjunt de persones que han entrat, assisteixen, a un espectacle. Anit al Romea, només hi havia mitja entrada.
2 p ext Bitllet que dóna dret a assistir a un espectacle. És el partit del segle: les entrades ja fa dies que s’han exhaurit.
3 p ext Producte de la venda dels bitllets per a assistir a un espectacle. L’entrada que hem fet avui no cobrirà les despeses.
4 AUTOM i INFORM Conjunt d’informació que hom introdueix en un ordinador, automatisme, etc.
5 COMPT Increment de l’efectiu en caixa.
6 p ext COMPT Anotació en el deure d’un compte que reflecteix un increment en l’actiu de l’empresa.
7 ECON Quantitat d’energia, de producte, de servei o d’un altre factor de producció que s’incorpora a un procés de producció determinat.
8 JOCS Conjunt de cartes que hom guarda.
5 1 Indret pel qual hom entra en un lloc, allò que hi dóna accés. L’entrada del port és massa estreta. Té una casa a l’entrada del poble.
2 esp Primera peça d’una casa passat el portal.
3 p ext Primera part d’una cosa, especialment d’un període de temps. Això s’esdevingué a l’entrada del mes de març.
4 Article de diccionari o enciclopèdia.
5 BIBLIOT Concepte pel qual hom pot localitzar una informació bibliogràfica; encapçalament.
6 ELECTRÒN Circuit per on hom introdueix un senyal en un aparell electrònic.
7 INFORM Perifèric per on hom introdueix informació a l’ordinador en un moment determinat.
8 MÚS Desfilada o dansa inicial de personatges en els espectacles musicals de l’edat mitjana.
9 MÚS Preludi de celebracions o de fragments que introduïen obres musicals, ballets, òperes o oratoris.
10 MÚS Peça rítmica breu que, ja des del segle XV, iniciava una suite instrumental.
11 MÚS Peça per a orgue, sense desenvolupament.
12 PERIOD Part introductòria d’una notícia o d’un article que en resumeix els elements més importants.
13 a entrada de fosc (o de nit) loc adv Quan comença a fer-se fosc. Vam arribar al poble a entrada de fosc.
14 d’entrada loc adv D’antuvi. D’entrada li vaig dir que era un pocavergonya.
6 1 Primer pagament d’una cosa que val una quantitat considerable de diners.
2 DR Pacte agregat a l’emfiteusi en virtut del qual l’estabilient pot percebre de l’emfiteuta una quantitat en el moment d’establir-se la finca.
7 MOBL Placa de metall, fosa o també cisellada, que va col·locada en portes i calaixos protegint el volt del forat de la clau.
8 doble entrada ESTAD Mètode d’elaboració de taules estadístiques en el qual les dades s’ordenen per files i columnes, representatives de dues variables diferents.
9 dret d’entrades i eixides HIST Contribució sobre el valor de les mercaderies autòctones i estrangeres exportades o importades recaptada a les fronteres terrestres i marítimes i administrada, com la resta de les generalitats, per les diputacions del general de Catalunya, d’Aragó i de València.
->entrador
■entrador -a[de entrar]
adj Penetrant. Quin parlar tenia més entrador!
->entra-i-surt
■entra-i-surt[de entrar i sortir]
m Acció d’entrar i sortir. Els entra-i-surts dels veïns.
->entramat
■entramat[de tramar]
m CONSTR Conjunt de bigues de fusta, de ferro o de formigó, que serveix per a construir un sostre, una paret, etc., omplint els buits entre les bigues, generalment amb obra de fàbrica o amb un empostissat.
->entràmenes
■entràmenesf pl ant Entranyes.
->entrament
■entrament[de entrar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m ant Acció d’entrar; entrada.
->entrampar
■entrampar[de trampa; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]
v 1 tr Agafar en una trampa.
2 pron 1 Caure en una trampa.
2 fig Contreure, algú, deutes que difícilment podrà pagar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrampar
GERUNDI: entrampant
PARTICIPI: entrampat, entrampada, entrampats, entrampades
INDICATIU PRESENT: entrampo, entrampes, entrampa, entrampem, entrampeu, entrampen
INDICATIU IMPERFET: entrampava, entrampaves, entrampava, entrampàvem, entrampàveu, entrampaven
INDICATIU PASSAT: entrampí, entrampares, entrampà, entrampàrem, entrampàreu, entramparen
INDICATIU FUTUR: entramparé, entramparàs, entramparà, entramparem, entrampareu, entramparan
INDICATIU CONDICIONAL: entramparia, entramparies, entramparia, entramparíem, entramparíeu, entramparien
SUBJUNTIU PRESENT: entrampi, entrampis, entrampi, entrampem, entrampeu, entrampin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrampés, entrampessis, entrampés, entrampéssim, entrampéssiu, entrampessin
IMPERATIU: entrampa, entrampi, entrampem, entrampeu, entrampin
->entrant
■entrant[de entrar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 1 adj Que entra. Hi ha una part entrant entre dues de sortints.
2 m Part que entra.
3 adj Que accedeix a un càrrec. El president entrant va exposar el seu programa de govern.
2 adj i m i f Dit d’una persona que té entrada lliure en una casa. Deixeu-los passar, que són molt entrants de la casa.
3 adj Vinent. La setmana entrant no hi ha classe. El mes entrant comença el curs.
4 m GASTR 1 Cadascun dels plats que hom serveix a taula, llevat de l’olla o el bullit.
2 esp Plat, especialment lleuger, que hom serveix en primer lloc en un àpat.
5 a l’entrant de loc prep A l’entrada de, a l’indret pel qual hom entra en un lloc, al començament d’un període de temps. A l’entrant del port. A l’entrant del mes de maig.
6 dies entrants Primers dies d’un mes.
->entranya
■entranya[del ll. interanea ‘intestins’, neutre pl. de interaneus ‘intern’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 ANAT ANIM Cadascun dels òrgans continguts en les cavitats principals del cos.
2 pl 1 Si de la mare. El fruit de les meves entranyes.
2 fig Les entranyes de la terra.
3 bones (o males) entranyes Bons (o mals) sentiments.
4 no tenir entranyes No tenir sentiments, compassió. La guerra no té entranyes.
5 sense entranyes Sense compassió.
->entranyable
■entranyable[de entranya]
adj Dit d’un afecte molt pregon, molt íntim.
->entranyablement
■entranyablement[de entranyable]
adv Amb un afecte entranyable.
->entranyat
■entranyat -ada[de entranya]
adj 1 Que hom porta a les entranyes, a l’ànima. Tenir, algú, el pecat entranyat.
2 mal entranyat De males entranyes, descastat, sense pietat.
->entrapar
■entrapar[de trapa]
v 1 tr Agafar en una trapa, com en una trapa.
2 pron Vaig entrapar-me la cama entre dues fustes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrapar
GERUNDI: entrapant
PARTICIPI: entrapat, entrapada, entrapats, entrapades
INDICATIU PRESENT: entrapo, entrapes, entrapa, entrapem, entrapeu, entrapen
INDICATIU IMPERFET: entrapava, entrapaves, entrapava, entrapàvem, entrapàveu, entrapaven
INDICATIU PASSAT: entrapí, entrapares, entrapà, entrapàrem, entrapàreu, entraparen
INDICATIU FUTUR: entraparé, entraparàs, entraparà, entraparem, entrapareu, entraparan
INDICATIU CONDICIONAL: entraparia, entraparies, entraparia, entraparíem, entraparíeu, entraparien
SUBJUNTIU PRESENT: entrapi, entrapis, entrapi, entrapem, entrapeu, entrapin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrapés, entrapessis, entrapés, entrapéssim, entrapéssiu, entrapessin
IMPERATIU: entrapa, entrapi, entrapem, entrapeu, entrapin
->entrar
■entrar[del ll. intrare, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]
v 1 1 intr Anar, passar, de fora a dins d’un lloc. Ha entrat a casa per la porta del darrere. Entreu, si us plau. Entraren a Girona pel carrer de Ciutadans. Les tropes enemigues no pogueren entrar a la ciutat. El gos ha entrat al galliner. El transatlàntic ja ha entrat al port. Per la finestra entra molt de sol, però també fum, pols...
2 tr Fer passar alguna cosa de fora a dins d’un lloc. Anaven entrant les patates al celler. Per on entrareu l’armari? Volíem entrar llibres, però a la duana ens els han confiscats.
3 entrar al món Néixer.
4 entrar i sortir Passar de fora a dins i de dins a fora d’un lloc amb un interval de temps molt breu entre ambdues accions, o reiteradament. Només un moment: entrar i sortir. No entreu i sortiu més: o dins o fora.
2 intr Passar a allotjar-se una cosa totalment o parcialment dins una altra. El clau ha entrat dos centímetres a la paret. Li ha entrat a la carn tota la punxa.
3 intr p ext Passar a formar part del capital d’algú, d’una empresa. Avui ha entrat en caixa una gran quantitat. Quants diners van entrar, la setmana passada?
4 intr p ext Passar d’un període de temps a un altre. Acabem d’entrar a l’hivern. Es pensaven que havien entrat en l’edat d’or. Ja han entrat a la maduresa.
5 intr p ext [sovint amb negació] 1 Poder passar una cosa a l’interior d’una altra. La clau no entra al pany.
2 Deixar passar, un vestit, un capell, unes sabates, etc., una part del cos, de manera que hom pot posar-se’ls. L’anell no m’entra. Si eixamples la cintura, les faldilles t’entraran més bé.
3 fig Poder ésser assimilada mentalment o acceptada per algú alguna cosa. Les matemàtiques no m’entren. Li entra la física? El que ha fet no m’entra al cap.
4 fig Aconseguir d’entendre alguna cosa. El llatí és molt difícil: m’ha costat molt d’entrar-hi. És inútil: no hi entro.
6 intr p ext Sobrevenir a algú una sensació, un sentiment, un estat d’ànim. M’ha entrat gana. Va entrar-me una gran desesperació.
7 intr p ext 1 Posar-se en una situació, en un estat, en una manera d’ésser. Entrar en activitat un funcionari. Entrar en convalescència. Entrar en activitat un volcà. Entrar en vigor una llei.
2 esp Començar a formar part d’una corporació, un cos, una empresa, etc., ésser-hi admès com a membre, alumne, treballador, etc. Ha entrat a l’Institut d’Estudis Catalans. No ha pogut entrar a l’Escola d’Arquitectura. Entrarà a la Maquinista.
3 esp Començar a prendre part en alguna cosa. Entrar en un negoci. Entrar en una conjura. Entrar en batalla.
4 JOCS En el joc de cartes, prendre part en una jugada. Entro!
5 MÚS Iniciar, un instrumentista o cantant, una intervenció en el curs d’una peça musical.
8 intr p ext Alguna cosa formar part d’una altra. Això no entra en els meus costums. En aquesta salsa no hi entra ou. En aquest vestit, hi entraran tres metres de roba.
9 intr ESPORT Efectuar una entrada.
10 tr MOBL Ajustar calaixos a l’escambell o buc d’un moble.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrar
GERUNDI: entrant
PARTICIPI: entrat, entrada, entrats, entrades
INDICATIU PRESENT: entro, entres, entra, entrem, entreu, entren
INDICATIU IMPERFET: entrava, entraves, entrava, entràvem, entràveu, entraven
INDICATIU PASSAT: entrí, entrares, entrà, entràrem, entràreu, entraren
INDICATIU FUTUR: entraré, entraràs, entrarà, entrarem, entrareu, entraran
INDICATIU CONDICIONAL: entraria, entraries, entraria, entraríem, entraríeu, entrarien
SUBJUNTIU PRESENT: entri, entris, entri, entrem, entreu, entrin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrés, entressis, entrés, entréssim, entréssiu, entressin
IMPERATIU: entra, entri, entrem, entreu, entrin
->entravessament
■entravessament[de entravessar]
m 1 1 Acció d’entravessar o d’entravessar-se;
2 l’efecte.
2 Condició d’entravessat 1.
->entravessar
■entravessar[de travessar; 1a FONT: 1460, Roig]
v 1 tr Posar de través. El duien entravessat damunt un cavall.
2 pron 1 Posar-se de través. Se m’ha entravessat un osset, una espina, a la gola. La barca, en passar pel canal, es va entravessar i va restar encallada.
2 No el puc pronunciar, aquest mot: la llengua se m’entravessa.
3 MAR Posar-se un vaixell de través, especialment quan, en cas de temporal, el vaixell es col·loca de manera que rep tots els embats, perpendicularment a la línia proa-popa, i resta, així, en la posició més perillosa.
3 pron fig És un home que se m’ha entravessat: no el puc veure ni en pintura.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entravessar
GERUNDI: entravessant
PARTICIPI: entravessat, entravessada, entravessats, entravessades
INDICATIU PRESENT: entravesso, entravesses, entravessa, entravessem, entravesseu, entravessen
INDICATIU IMPERFET: entravessava, entravessaves, entravessava, entravessàvem, entravessàveu, entravessaven
INDICATIU PASSAT: entravessí, entravessares, entravessà, entravessàrem, entravessàreu, entravessaren
INDICATIU FUTUR: entravessaré, entravessaràs, entravessarà, entravessarem, entravessareu, entravessaran
INDICATIU CONDICIONAL: entravessaria, entravessaries, entravessaria, entravessaríem, entravessaríeu, entravessarien
SUBJUNTIU PRESENT: entravessi, entravessis, entravessi, entravessem, entravesseu, entravessin
SUBJUNTIU IMPERFET: entravessés, entravessessis, entravessés, entravesséssim, entravesséssiu, entravessessin
IMPERATIU: entravessa, entravessi, entravessem, entravesseu, entravessin
->entravessat
■entravessat -ada[de entravessar]
adj 1 Enrevessat.
2 MAR Dit del vent de través o a la quadra, és a dir, el que forma un angle de 90° amb la quilla.
3 MAR Dit del vaixell que rep el vent o la mar en direcció perpendicular a la línia proa-popa.
->entre
■entre[del ll. ĭntĕr, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]
prep 1 En l’espai que separa dues persones o coses. Vam passar entre dues rengleres de soldats. Tancat entre quatre parets.
2 En el temps que separa dos moments, dos esdeveniments. Ella partirà entre les quatre i les cinc.
3 Més alt que l’un i més baix que l’altre de dos graus, rangs, estats, etc. Comte és entre marquès i vescomte.
4 De l’un a l’altre, l’un respecte a l’altre, denotant una distància, una separació, una acció recíproca, una relació mútua. Entre els dos amics, tot eren mirades d’intel·ligència. L’odi creixia entre les dues nacions. Dues rectes paral·leles entre elles. Dos nombres primers entre ells.
5 Introdueix la designació d’un conjunt de persones o coses en el nombre de les quals és comptat algú o alguna cosa, les quals hom compara en una distribució, difusió, etc., en una acció recíproca, cooperen a una acció comuna. Van trobar-lo entre els morts. Entre tants concurrents, n’hi haurà algun de foraster. Es distingeix entre tots els seus condeixebles. Distribuïren entre tots els refugiats els diners que havien recaptat. Entre tu i jo ho aconseguirem.
6 això sigui dit entre nosaltres D’aquest comentari, que no se n’assabentin els altres.
7 entre dents 1 Agafat entre les dues fileres de dents.
2 fig Sense deixar entendre bé les paraules.
8 entre setmana Durant la setmana, en algun dels dies que no són ni dissabte ni diumenge.
9 nedar entre dues aigües Obrar hàbilment, sense deixar-se emportar o dominar ni per un partit ni per l’altre.
10 portar (o tenir, etc.) entre mans Estar fent una cosa, treballant-hi, tenint-ne esment.
->entre-
■entre-1 Prefix, del llatí inter, que significa: 1 ‘enmig’. Ex.: entrellaçar, entrefilet, entrenús, entretant.
2 ‘a mitges’. Ex.: entreveure, entreobrir.
2 Prefix, del llatí inter, que denota reciprocitat. Ex.: entreajudar-se.
->entreabaltir-se
■entreabaltir-sePart. sil.: en_tre_a_bal_tir-se
[de abaltir-se]
v pron Abaltir-se lleugerament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entreabaltir
GERUNDI: entreabaltint
PARTICIPI: entreabaltit, entreabaltida, entreabaltits, entreabaltides
INDICATIU PRESENT: entreabalteixo, entreabalteixes, entreabalteix, entreabaltim, entreabaltiu, entreabalteixen
INDICATIU IMPERFET: entreabaltia, entreabalties, entreabaltia, entreabaltíem, entreabaltíeu, entreabaltien
INDICATIU PASSAT: entreabaltí, entreabaltires, entreabaltí, entreabaltírem, entreabaltíreu, entreabaltiren
INDICATIU FUTUR: entreabaltiré, entreabaltiràs, entreabaltirà, entreabaltirem, entreabaltireu, entreabaltiran
INDICATIU CONDICIONAL: entreabaltiria, entreabaltiries, entreabaltiria, entreabaltiríem, entreabaltiríeu, entreabaltirien
SUBJUNTIU PRESENT: entreabalteixi, entreabalteixis, entreabalteixi, entreabaltim, entreabaltiu, entreabalteixin
SUBJUNTIU IMPERFET: entreabaltís, entreabaltissis, entreabaltís, entreabaltíssim, entreabaltíssiu, entreabaltissin
IMPERATIU: entreabalteix, entreabalteixi, entreabaltim, entreabaltiu, entreabalteixin
->entreacte
■entreactePart. sil.: en_tre_ac_te
[de acte]
m TEAT En una representació teatral, interval de descans entre dos actes.
->entrebadar-se
■entrebadar-se[de badar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v pron Descloure’s lleugerament els llavis, les parpelles, els pètals d’una flor, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrebadar
GERUNDI: entrebadant
PARTICIPI: entrebadat, entrebadada, entrebadats, entrebadades
INDICATIU PRESENT: entrebado, entrebades, entrebada, entrebadem, entrebadeu, entrebaden
INDICATIU IMPERFET: entrebadava, entrebadaves, entrebadava, entrebadàvem, entrebadàveu, entrebadaven
INDICATIU PASSAT: entrebadí, entrebadares, entrebadà, entrebadàrem, entrebadàreu, entrebadaren
INDICATIU FUTUR: entrebadaré, entrebadaràs, entrebadarà, entrebadarem, entrebadareu, entrebadaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrebadaria, entrebadaries, entrebadaria, entrebadaríem, entrebadaríeu, entrebadarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrebadi, entrebadis, entrebadi, entrebadem, entrebadeu, entrebadin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrebadés, entrebadessis, entrebadés, entrebadéssim, entrebadéssiu, entrebadessin
IMPERATIU: entrebada, entrebadi, entrebadem, entrebadeu, entrebadin
->entrebanc
■entrebanc[de entrebancar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
m 1 Allò que entrebanca.
2 Destorb, obstacle. Aquest camí és ple d’entrebancs.
3 fig Ja estaria llest; però m’ha sortit un entrebanc.
->entrebancada
■entrebancada[de entrebancar]
f Acció d’entrebancar o d’entrebancar-se. Quina entrebancada: he cuidat matar-me.
->entrebancallengua
entrebancallengua[de entrebancar i llengua]
m Travallengua.
->entrebancar
■entrebancar[deriv., amb alteració ortogràfica, de entravar i travar ‘posar traves, obstacles’, amb una terminació no prou explicada; 1a FONT: 1839, DLab.]
v 1 tr 1 Venir-se, quelcom, a posar entre cames (d’algú) impedint-lo o dificultant-li la marxa. Aquests buscalls al mig del carrer entrebanquen els vianants.
2 fig Mil obstacles havien vingut a entrebancar la realització d’aquesta empresa.
2 pron 1 Topar, trobar-se, algú amb quelcom, que, posant-se entre cames, li impedeix o dificulta la marxa; ensopegar. Entrant a les fosques m’he entrebancat amb un tamboret.
2 fig Entrebancar-se parlant.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrebancar
GERUNDI: entrebancant
PARTICIPI: entrebancat, entrebancada, entrebancats, entrebancades
INDICATIU PRESENT: entrebanco, entrebanques, entrebanca, entrebanquem, entrebanqueu, entrebanquen
INDICATIU IMPERFET: entrebancava, entrebancaves, entrebancava, entrebancàvem, entrebancàveu, entrebancaven
INDICATIU PASSAT: entrebanquí, entrebancares, entrebancà, entrebancàrem, entrebancàreu, entrebancaren
INDICATIU FUTUR: entrebancaré, entrebancaràs, entrebancarà, entrebancarem, entrebancareu, entrebancaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrebancaria, entrebancaries, entrebancaria, entrebancaríem, entrebancaríeu, entrebancarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrebanqui, entrebanquis, entrebanqui, entrebanquem, entrebanqueu, entrebanquin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrebanqués, entrebanquessis, entrebanqués, entrebanquéssim, entrebanquéssiu, entrebanquessin
IMPERATIU: entrebanca, entrebanqui, entrebanquem, entrebanqueu, entrebanquin
->entrebancós
■entrebancós -osa[de entrebancar]
adj Ple d’entrebancs.
->entrebatre’s
■entrebatre’s[de batre]
v pron Batre’s mútuament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrebatre
GERUNDI: entrebatent
PARTICIPI: entrebatut, entrebatuda, entrebatuts, entrebatudes
INDICATIU PRESENT: entrebato, entrebats, entrebat, entrebatem, entrebateu, entrebaten
INDICATIU IMPERFET: entrebatia, entrebaties, entrebatia, entrebatíem, entrebatíeu, entrebatien
INDICATIU PASSAT: entrebatí, entrebateres, entrebaté, entrebatérem, entrebatéreu, entrebateren
INDICATIU FUTUR: entrebatré, entrebatràs, entrebatrà, entrebatrem, entrebatreu, entrebatran
INDICATIU CONDICIONAL: entrebatria, entrebatries, entrebatria, entrebatríem, entrebatríeu, entrebatrien
SUBJUNTIU PRESENT: entrebati, entrebatis, entrebati, entrebatem, entrebateu, entrebatin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrebatés, entrebatessis, entrebatés, entrebatéssim, entrebatéssiu, entrebatessin
IMPERATIU: entrebat, entrebati, entrebatem, entrebateu, entrebatin
->entrebesar-se
■entrebesar-se[de besar1; 1a FONT: 1696, DLac.]
v pron Besar-se mútuament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrebesar
GERUNDI: entrebesant
PARTICIPI: entrebesat, entrebesada, entrebesats, entrebesades
INDICATIU PRESENT: entrebeso, entrebeses, entrebesa, entrebesem, entrebeseu, entrebesen
INDICATIU IMPERFET: entrebesava, entrebesaves, entrebesava, entrebesàvem, entrebesàveu, entrebesaven
INDICATIU PASSAT: entrebesí, entrebesares, entrebesà, entrebesàrem, entrebesàreu, entrebesaren
INDICATIU FUTUR: entrebesaré, entrebesaràs, entrebesarà, entrebesarem, entrebesareu, entrebesaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrebesaria, entrebesaries, entrebesaria, entrebesaríem, entrebesaríeu, entrebesarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrebesi, entrebesis, entrebesi, entrebesem, entrebeseu, entrebesin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrebesés, entrebesessis, entrebesés, entrebeséssim, entrebeséssiu, entrebesessin
IMPERATIU: entrebesa, entrebesi, entrebesem, entrebeseu, entrebesin
->entrebiga
■entrebiga[de biga1]
f CONSTR Espai que hi ha entre dues bigues.
->entrebigar
■entrebigar[de entrebiga]
v tr CONSTR 1 Massissar els espais entre biga i biga.
2 Construir o posar els revoltons entre biga i biga.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrebigar
GERUNDI: entrebigant
PARTICIPI: entrebigat, entrebigada, entrebigats, entrebigades
INDICATIU PRESENT: entrebigo, entrebigues, entrebiga, entrebiguem, entrebigueu, entrebiguen
INDICATIU IMPERFET: entrebigava, entrebigaves, entrebigava, entrebigàvem, entrebigàveu, entrebigaven
INDICATIU PASSAT: entrebiguí, entrebigares, entrebigà, entrebigàrem, entrebigàreu, entrebigaren
INDICATIU FUTUR: entrebigaré, entrebigaràs, entrebigarà, entrebigarem, entrebigareu, entrebigaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrebigaria, entrebigaries, entrebigaria, entrebigaríem, entrebigaríeu, entrebigarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrebigui, entrebiguis, entrebigui, entrebiguem, entrebigueu, entrebiguin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrebigués, entrebiguessis, entrebigués, entrebiguéssim, entrebiguéssiu, entrebiguessin
IMPERATIU: entrebiga, entrebigui, entrebiguem, entrebigueu, entrebiguin
->entrebigat
■entrebigat[de entrebigar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
m CONSTR 1 Espai que queda entre biga i biga damunt el mur.
2 Obra amb què hom tapa l’entrebigat.
->entrecalada
■entrecalada[de entrecalar]
f 1 Acció d’entrecalar;
2 l’efecte.
->entrecalar
■entrecalar[del ll. ĭntercalare ‘intercalar’]
v intr TÈXT Passar la llançadora per una calada no prou perfecta de manera que restin fils mal teixits.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrecalar
GERUNDI: entrecalant
PARTICIPI: entrecalat, entrecalada, entrecalats, entrecalades
INDICATIU PRESENT: entrecalo, entrecales, entrecala, entrecalem, entrecaleu, entrecalen
INDICATIU IMPERFET: entrecalava, entrecalaves, entrecalava, entrecalàvem, entrecalàveu, entrecalaven
INDICATIU PASSAT: entrecalí, entrecalares, entrecalà, entrecalàrem, entrecalàreu, entrecalaren
INDICATIU FUTUR: entrecalaré, entrecalaràs, entrecalarà, entrecalarem, entrecalareu, entrecalaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrecalaria, entrecalaries, entrecalaria, entrecalaríem, entrecalaríeu, entrecalarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrecali, entrecalis, entrecali, entrecalem, entrecaleu, entrecalin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrecalés, entrecalessis, entrecalés, entrecaléssim, entrecaléssiu, entrecalessin
IMPERATIU: entrecala, entrecali, entrecalem, entrecaleu, entrecalin
->entrecanal
■entrecanal[de canal]
f Espai que hi ha entre dues canals o estries contigües.
->entrecanviar
■entrecanviarPart. sil.: en_tre_can_vi_ar
[de canviar; 1a FONT: 1490, Tirant]
v tr ant Bescanviar.
->entrecara
■entrecara[de cara1]
f SILV Part d’escorça que queda entre dues cares d’un arbre de resinació.
->entrecàs
■entrecàs[de cas1]
m dial Esdeveniment fortuït.
->entrecavada
■entrecavada[de entrecavar]
f AGR Operació d’entrecavar.
->entrecavalcar-se
■entrecavalcar-se[de cavalcar; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]
v pron Cavalcar una peça sobre l’altra.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrecavalcar
GERUNDI: entrecavalcant
PARTICIPI: entrecavalcat, entrecavalcada, entrecavalcats, entrecavalcades
INDICATIU PRESENT: entrecavalco, entrecavalques, entrecavalca, entrecavalquem, entrecavalqueu, entrecavalquen
INDICATIU IMPERFET: entrecavalcava, entrecavalcaves, entrecavalcava, entrecavalcàvem, entrecavalcàveu, entrecavalcaven
INDICATIU PASSAT: entrecavalquí, entrecavalcares, entrecavalcà, entrecavalcàrem, entrecavalcàreu, entrecavalcaren
INDICATIU FUTUR: entrecavalcaré, entrecavalcaràs, entrecavalcarà, entrecavalcarem, entrecavalcareu, entrecavalcaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrecavalcaria, entrecavalcaries, entrecavalcaria, entrecavalcaríem, entrecavalcaríeu, entrecavalcarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrecavalqui, entrecavalquis, entrecavalqui, entrecavalquem, entrecavalqueu, entrecavalquin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrecavalqués, entrecavalquessis, entrecavalqués, entrecavalquéssim, entrecavalquéssiu, entrecavalquessin
IMPERATIU: entrecavalca, entrecavalqui, entrecavalquem, entrecavalqueu, entrecavalquin
->entrecavar
■entrecavar[de cavar; 1a FONT: 1565]
v tr AGR Cavar lleugerament els sembrats, al voltant dels ceps, etc., per desfer els terrossos i treure l’herba. Entrecavar les cebes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrecavar
GERUNDI: entrecavant
PARTICIPI: entrecavat, entrecavada, entrecavats, entrecavades
INDICATIU PRESENT: entrecavo, entrecaves, entrecava, entrecavem, entrecaveu, entrecaven
INDICATIU IMPERFET: entrecavava, entrecavaves, entrecavava, entrecavàvem, entrecavàveu, entrecavaven
INDICATIU PASSAT: entrecaví, entrecavares, entrecavà, entrecavàrem, entrecavàreu, entrecavaren
INDICATIU FUTUR: entrecavaré, entrecavaràs, entrecavarà, entrecavarem, entrecavareu, entrecavaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrecavaria, entrecavaries, entrecavaria, entrecavaríem, entrecavaríeu, entrecavarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrecavi, entrecavis, entrecavi, entrecavem, entrecaveu, entrecavin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrecavés, entrecavessis, entrecavés, entrecavéssim, entrecavéssiu, entrecavessin
IMPERATIU: entrecava, entrecavi, entrecavem, entrecaveu, entrecavin
->entrecella
■entrecella[de cella; 1a FONT: s. XX, Oller]
f Espai que hi ha entre les dues celles.
->entreclar
■entreclar -a[de clar]
adj No clar del tot.
->entreclaror
■entreclaror[de claror]
f Claror tènue, somorta.
->entrecoberta
■entrecoberta[de coberta]
f CONSTR NAV Espai que hi ha entre coberta i coberta d’un vaixell.
->entrecor
■entrecor[de cor2]
m ARQUIT Espai entre el cor i el presbiteri.
->entrecostella
■entrecostella[de costella]
f Espai entre dues costelles contigües.
->entrecot
■entrecot[del fr. entrecôte, íd., der. de côte ‘costella, costat’, ll. costa, íd.]
m GASTR Tros de carn tallat entre dues costelles.
->entrecreuament
■entrecreuamentPart. sil.: en_tre_cre_ua_ment
[de entrecreuar-se]
m 1 1 Acció d’entrecreuar-se;
2 l’efecte.
2 GEN Intercanvi de seccions entre cromosomes homòlegs i recombinació de llurs gens.
->entrecreuar
■entrecreuarPart. sil.: en_tre_cre_uar
[de creu; 1a FONT: 1460, Roig]
v 1 tr i pron Encreuar.
2 pron Encreuar-se mútuament fils, cordes, etc.
3 pron GEN Produir-se un entrecreuament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrecreuar
GERUNDI: entrecreuant
PARTICIPI: entrecreuat, entrecreuada, entrecreuats, entrecreuades
INDICATIU PRESENT: entrecreuo, entrecreues, entrecreua, entrecreuem, entrecreueu, entrecreuen
INDICATIU IMPERFET: entrecreuava, entrecreuaves, entrecreuava, entrecreuàvem, entrecreuàveu, entrecreuaven
INDICATIU PASSAT: entrecreuí, entrecreuares, entrecreuà, entrecreuàrem, entrecreuàreu, entrecreuaren
INDICATIU FUTUR: entrecreuaré, entrecreuràs, entrecreuarà, entrecreuarem, entrecreuareu, entrecreuaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrecreuaria, entrecreuaries, entrecreuaria, entrecreuaríem, entrecreuaríeu, entrecreuarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrecreui, entrecreuis, entrecreui, entrecreuem, entrecreueu, entrecreuin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrecreués, entrecreuessis, entrecreués, entrecreuéssim, entrecreuéssiu, entrecreuessin
IMPERATIU: entrecreua, entrecreui, entrecreuem, entrecreueu, entrecreuin
->entrecriar
■entrecriarPart. sil.: en_tre_cri_ar
[de criar]
v tr Criar alguna planta ensems amb altres.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrecriar
GERUNDI: entrecriant
PARTICIPI: entrecriat, entrecriada, entrecriats, entrecriades
INDICATIU PRESENT: entrecrio, entrecries, entrecria, entrecriem, entrecrieu, entrecrien
INDICATIU IMPERFET: entrecriava, entrecriaves, entrecriava, entrecriàvem, entrecriàveu, entrecriaven
INDICATIU PASSAT: entrecrií, entrecriares, entrecrià, entrecriàrem, entrecriàreu, entrecriaren
INDICATIU FUTUR: entrecriaré, entrecriaràs, entrecriarà, entrecriarem, entrecriareu, entrecriaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrecriaria, entrecriaries, entrecriaria, entrecriaríem, entrecriaríeu, entrecriarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrecriï, entrecriïs, entrecriï, entrecriem, entrecrieu, entrecriïn
SUBJUNTIU IMPERFET: entrecriés, entrecriessis, entrecriés, entrecriéssim, entrecriéssiu, entrecriessin
IMPERATIU: entrecria, entrecriï, entrecriem, entrecrieu, entrecriïn
->entrecuix
■entrecuixPart. sil.: en_tre_cuix
[d’un probable ll. vg. *intercŏxium, der. del ll. cŏxa ‘cuixa’; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 ANAT ANIM Regió anoperineogenital entre els solcs de separació de les cuixes.
2 p ext Part de les calces o dels pantalons on s’uneixen els cuixots.
->entrecuixar
■entrecuixarPart. sil.: en_tre_cui_xar
[de cuixa; 1a FONT: 1888, DLab.]
v intr Posar cadascuna de dues persones una de les cames entre les de l’altra, estant assegudes l’una al davant de l’altra.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrecuixar
GERUNDI: entrecuixant
PARTICIPI: entrecuixat, entrecuixada, entrecuixats, entrecuixades
INDICATIU PRESENT: entrecuixo, entrecuixes, entrecuixa, entrecuixem, entrecuixeu, entrecuixen
INDICATIU IMPERFET: entrecuixava, entrecuixaves, entrecuixava, entrecuixàvem, entrecuixàveu, entrecuixaven
INDICATIU PASSAT: entrecuixí, entrecuixares, entrecuixà, entrecuixàrem, entrecuixàreu, entrecuixaren
INDICATIU FUTUR: entrecuixaré, entrecuixaràs, entrecuixarà, entrecuixarem, entrecuixareu, entrecuixaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrecuixaria, entrecuixaries, entrecuixaria, entrecuixaríem, entrecuixaríeu, entrecuixarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrecuixi, entrecuixis, entrecuixi, entrecuixem, entrecuixeu, entrecuixin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrecuixés, entrecuixessis, entrecuixés, entrecuixéssim, entrecuixéssiu, entrecuixessin
IMPERATIU: entrecuixa, entrecuixi, entrecuixem, entrecuixeu, entrecuixin
->entredevorar-se
■entredevorar-se[de devorar]
v pron Devorar-se mútuament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entredevorar
GERUNDI: entredevorant
PARTICIPI: entredevorat, entredevorada, entredevorats, entredevorades
INDICATIU PRESENT: entredevoro, entredevores, entredevora, entredevorem, entredevoreu, entredevoren
INDICATIU IMPERFET: entredevorava, entredevoraves, entredevorava, entredevoràvem, entredevoràveu, entredevoraven
INDICATIU PASSAT: entredevorí, entredevorares, entredevorà, entredevoràrem, entredevoràreu, entredevoraren
INDICATIU FUTUR: entredevoraré, entredevoraràs, entredevorarà, entredevorarem, entredevorareu, entredevoraran
INDICATIU CONDICIONAL: entredevoraria, entredevoraries, entredevoraria, entredevoraríem, entredevoraríeu, entredevorarien
SUBJUNTIU PRESENT: entredevori, entredevoris, entredevori, entredevorem, entredevoreu, entredevorin
SUBJUNTIU IMPERFET: entredevorés, entredevoressis, entredevorés, entredevoréssim, entredevoréssiu, entredevoressin
IMPERATIU: entredevora, entredevori, entredevorem, entredevoreu, entredevorin
->entredir
■entredir[del ll. interdicĕrĕ, íd.; 1a FONT: 1260]
v ant tr 1 Interdir, vedar, prohibir alguna cosa.
2 esp DR CAN Posar entredit.
->entredit
■entredit[de entredir; 1a FONT: 1266]
m 1 ant Interdicció, ordre de no fer o no dir una cosa.
2 esp DR CAN Censura canònica que consisteix a privar un cristià d’alguns sagraments o de la sepultura eclesiàstica (entredit personal), o bé un lloc determinat de la celebració del culte (entredit local).
->entredoble
■entredoble[de doble]
adj Entre senzill i doble. Tafetans entredobles, dits “doblets d’Itàlia".
->entredós
■entredós[de dos; 1a FONT: 1523]
m 1 Tira estreta de punta, brodat, tul, punt reixat, etc., que hom posa com a adornament entre dues peces de roba.
2 GRÀF Caràcter de lletra ampla de deu punts.
3 MOBL Petit armari de poca alçària que hom col·loca en el pany de paret comprès entre dos balcons o dues finestres.
->entreferir-se
■entreferir-se[de ferir1; 1a FONT: 1696, DLac.]
v pron Ferir-se mútuament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entreferir
GERUNDI: entreferint
PARTICIPI: entreferit, entreferida, entreferits, entreferides
INDICATIU PRESENT: entrefereixo, entrefereixes, entrefereix, entreferim, entreferiu, entrefereixen
INDICATIU IMPERFET: entreferia, entreferies, entreferia, entreferíem, entreferíeu, entreferien
INDICATIU PASSAT: entreferí, entreferires, entreferí, entreferírem, entreferíreu, entreferiren
INDICATIU FUTUR: entreferiré, entreferiràs, entreferirà, entreferirem, entreferireu, entreferiran
INDICATIU CONDICIONAL: entreferiria, entreferiries, entreferiria, entreferiríem, entreferiríeu, entreferirien
SUBJUNTIU PRESENT: entrefereixi, entrefereixis, entrefereixi, entreferim, entreferiu, entrefereixin
SUBJUNTIU IMPERFET: entreferís, entreferissis, entreferís, entreferíssim, entreferíssiu, entreferissin
IMPERATIU: entrefereix, entrefereixi, entreferim, entreferiu, entrefereixin
->entreferro
■entreferro[de ferro]
m ELECTROT Interrupció molt curta de la part ferromagnètica d’un circuit magnètic.
->entrefí
■entrefí -ina[de fi3]
adj Entre fi i bast. Robes entrefines.
->entrefilet
■entrefilet[de filet]
m GRÀF 1 Paràgraf entre dos filets.
2 Nota inserida en un diari de manera que cridi l’atenció.
->entrefinestra
■entrefinestra[de finestra]
f CONSTR Espai de paret entre dues finestres.
->entrefolre
■entrefolre[de folre]
m Roba de reforç posada entre la roba del vestit i el folre.
->entrefolro
■entrefolro[de folro]
m Entrefolre.
->entreforc
■entreforc[de forc; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 Bifurcació, especialment del tronc d’un arbre.
2 Cruïlla de camins.
->entreforcar-se
■entreforcar-se[de entreforc]
v pron Bifurcar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entreforcar
GERUNDI: entreforcant
PARTICIPI: entreforcat, entreforcada, entreforcats, entreforcades
INDICATIU PRESENT: entreforco, entreforques, entreforca, entreforquem, entreforqueu, entreforquen
INDICATIU IMPERFET: entreforcava, entreforcaves, entreforcava, entreforcàvem, entreforcàveu, entreforcaven
INDICATIU PASSAT: entreforquí, entreforcares, entreforcà, entreforcàrem, entreforcàreu, entreforcaren
INDICATIU FUTUR: entreforcaré, entreforcaràs, entreforcarà, entreforcarem, entreforcareu, entreforcaran
INDICATIU CONDICIONAL: entreforcaria, entreforcaries, entreforcaria, entreforcaríem, entreforcaríeu, entreforcarien
SUBJUNTIU PRESENT: entreforqui, entreforquis, entreforqui, entreforquem, entreforqueu, entreforquin
SUBJUNTIU IMPERFET: entreforqués, entreforquessis, entreforqués, entreforquéssim, entreforquéssiu, entreforquessin
IMPERATIU: entreforca, entreforqui, entreforquem, entreforqueu, entreforquin
->entrefosc
■entrefosc -a[de fosc]
adj No fosc del tot.
->entrefulla
■entrefulla[de fulla]
f BOT En una branca o tija, espai entre fulla i fulla.
->entrega
■entrega[del cast. entrega, íd.]
f Lliurament.
->entregar
■entregar[del ll. integrare ‘reparar, restaurar’, que donà l’ant. entegrar amb el mateix sentit; al s. XVII prengué del cast. el sentit de ‘lliurar’; 1a FONT: 1381]
v tr i pron Lliurar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entregar
GERUNDI: entregant
PARTICIPI: entregat, entregada, entregats, entregades
INDICATIU PRESENT: entrego, entregues, entrega, entreguem, entregueu, entreguen
INDICATIU IMPERFET: entregava, entregaves, entregava, entregàvem, entregàveu, entregaven
INDICATIU PASSAT: entreguí, entregares, entregà, entregàrem, entregàreu, entregaren
INDICATIU FUTUR: entregaré, entregaràs, entregarà, entregarem, entregareu, entregaran
INDICATIU CONDICIONAL: entregaria, entregaries, entregaria, entregaríem, entregaríeu, entregarien
SUBJUNTIU PRESENT: entregui, entreguis, entregui, entreguem, entregueu, entreguin
SUBJUNTIU IMPERFET: entregués, entreguessis, entregués, entreguéssim, entreguéssiu, entreguessin
IMPERATIU: entrega, entregui, entreguem, entregueu, entreguin
->entregirar
■entregirar[de girar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v 1 tr Girar a mitges. Entregirà el cap i féu l’ullet.
2 pron S’ha entregirat la roda.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entregirar
GERUNDI: entregirant
PARTICIPI: entregirat, entregirada, entregirats, entregirades
INDICATIU PRESENT: entregiro, entregires, entregira, entregirem, entregireu, entregiren
INDICATIU IMPERFET: entregirava, entregiraves, entregirava, entregiràvem, entregiràveu, entregiraven
INDICATIU PASSAT: entregirí, entregirares, entregirà, entregiràrem, entregiràreu, entregiraren
INDICATIU FUTUR: entregiraré, entregiraràs, entregirarà, entregirarem, entregirareu, entregiraran
INDICATIU CONDICIONAL: entregiraria, entregiraries, entregiraria, entregiraríem, entregiraríeu, entregirarien
SUBJUNTIU PRESENT: entregiri, entregiris, entregiri, entregirem, entregireu, entregirin
SUBJUNTIU IMPERFET: entregirés, entregiressis, entregirés, entregiréssim, entregiréssiu, entregiressin
IMPERATIU: entregira, entregiri, entregirem, entregireu, entregirin
->entreguard
■entreguard[de entreguardar; 1a FONT: 1460, Roig]
m 1 CONSTR Acció d’entreguardar.
2 FUST Joc de dos llistons, a vegades ajuntats per peces corredores, col·locats perpendicularment als extrems d’una peça de fusta per observar si és ben plana.
->entreguardar
■entreguardar[de guardar; 1a FONT: 1839, DLab.]
v tr CONSTR Alinear visualment dos punts per fixar la posició d’un tercer punt amb relació a la recta determinada per aquells altres dos.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entreguardar
GERUNDI: entreguardant
PARTICIPI: entreguardat, entreguardada, entreguardats, entreguardades
INDICATIU PRESENT: entreguardo, entreguardes, entreguarda, entreguardem, entreguardeu, entreguarden
INDICATIU IMPERFET: entreguardava, entreguardaves, entreguardava, entreguardàvem, entreguardàveu, entreguardaven
INDICATIU PASSAT: entreguardí, entreguardares, entreguardà, entreguardàrem, entreguardàreu, entreguardaren
INDICATIU FUTUR: entreguardaré, entreguardaràs, entreguardarà, entreguardarem, entreguardareu, entreguardaran
INDICATIU CONDICIONAL: entreguardaria, entreguardaries, entreguardaria, entreguardaríem, entreguardaríeu, entreguardarien
SUBJUNTIU PRESENT: entreguardi, entreguardis, entreguardi, entreguardem, entreguardeu, entreguardin
SUBJUNTIU IMPERFET: entreguardés, entreguardessis, entreguardés, entreguardéssim, entreguardéssiu, entreguardessin
IMPERATIU: entreguarda, entreguardi, entreguardem, entreguardeu, entreguardin
->entreguerres
■entreguerres[de guerra]
Mot emprat en l’expressió d’entreguerres loc adj Dins el període transcorregut entre dues guerres successives.
->entrellaçament
■entrellaçament[de entrellaçar]
m 1 1 Acció d’entrellaçar o d’entrellaçar-se;
2 l’efecte.
2 TV Mètode d’exploració, emprat en televisió, consistent en la descomposició d’una imatge completa en dues trames amb llurs línies entrellaçades.
->entrellaçar
■entrellaçar[de llaç; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
v 1 tr Enllaçar una cosa amb una altra.
2 pron El fil groc s’hi entrellaça amb el vermell. En el somni han anat entrellaçant-se tots els meus neguits.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrellaçar
GERUNDI: entrellaçant
PARTICIPI: entrellaçat, entrellaçada, entrellaçats, entrellaçades
INDICATIU PRESENT: entrellaço, entrellaces, entrellaça, entrellacem, entrellaceu, entrellacen
INDICATIU IMPERFET: entrellaçava, entrellaçaves, entrellaçava, entrellaçàvem, entrellaçàveu, entrellaçaven
INDICATIU PASSAT: entrellací, entrellaçares, entrellaçà, entrellaçàrem, entrellaçàreu, entrellaçaren
INDICATIU FUTUR: entrellaçaré, entrellaçaràs, entrellaçarà, entrellaçarem, entrellaçareu, entrellaçaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrellaçaria, entrellaçaries, entrellaçaria, entrellaçaríem, entrellaçaríeu, entrellaçarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrellaci, entrellacis, entrellaci, entrellacem, entrellaceu, entrellacin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrellacés, entrellacessis, entrellacés, entrellacéssim, entrellacéssiu, entrellacessin
IMPERATIU: entrellaça, entrellaci, entrellacem, entrellaceu, entrellacin
->entrellaçat
■entrellaçat -ada[de entrellaçar]
1 adj HERÀLD Dit de cadascun dels xebrons, anellets, claus i altres objectes passats els uns dins els altres.
2 m ART Motiu ornamental obtingut per l’encreuament dels seus elements, siguin motllures, xifres o figures geomètriques.
->entrellat
■entrellat[del ll. trĭchĭla ‘emparrat, teixit de tiges embrancades’, com l’ant. i dialectal trellat ‘còpia; raó o fonament lògic; profit d’una acció’; 1a FONT: 1864, DLab.]
m Manera com s’ha esdevingut o realitzat, com està conjuminada, alguna cosa, i que és objecte d’una indagació. No ho entenc: vejam si tu en pots treure l’entrellat.
->entrelligament
■entrelligament[de entrelligar]
m 1 Acció d’entrelligar o d’entrelligar-se;
2 l’efecte.
->entrelligar
■entrelligar[de lligar; 1a FONT: 1450]
v 1 tr Lligar una cosa amb una altra.
2 pron Lligar-se una cosa amb una altra.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrelligar
GERUNDI: entrelligant
PARTICIPI: entrelligat, entrelligada, entrelligats, entrelligades
INDICATIU PRESENT: entrelligo, entrelligues, entrelliga, entrelliguem, entrelligueu, entrelliguen
INDICATIU IMPERFET: entrelligava, entrelligaves, entrelligava, entrelligàvem, entrelligàveu, entrelligaven
INDICATIU PASSAT: entrelliguí, entrelligares, entrelligà, entrelligàrem, entrelligàreu, entrelligaren
INDICATIU FUTUR: entrelligaré, entrelligaràs, entrelligarà, entrelligarem, entrelligareu, entrelligaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrelligaria, entrelligaries, entrelligaria, entrelligaríem, entrelligaríeu, entrelligarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrelligui, entrelliguis, entrelligui, entrelliguem, entrelligueu, entrelliguin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrelligués, entrelliguessis, entrelligués, entrelliguéssim, entrelliguéssiu, entrelliguessin
IMPERATIU: entrelliga, entrelligui, entrelliguem, entrelligueu, entrelliguin
->entrelligassar
■entrelligassar[de lligar]
v 1 tr Embolicar (algú) en alguna cosa de què és difícil de deseixir-se.
2 pron Va entrelligassar-se en negocis bruts.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrelligassar
GERUNDI: entrelligassant
PARTICIPI: entrelligassat, entrelligassada, entrelligassats, entrelligassades
INDICATIU PRESENT: entrelligasso, entrelligasses, entrelligassa, entrelligassem, entrelligasseu, entrelligassen
INDICATIU IMPERFET: entrelligassava, entrelligassaves, entrelligassava, entrelligassàvem, entrelligassàveu, entrelligassaven
INDICATIU PASSAT: entrelligassí, entrelligassares, entrelligassà, entrelligassàrem, entrelligassàreu, entrelligassaren
INDICATIU FUTUR: entrelligassaré, entrelligassaràs, entrelligassarà, entrelligassarem, entrelligassareu, entrelligassaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrelligassaria, entrelligassaries, entrelligassaria, entrelligassaríem, entrelligassaríeu, entrelligassarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrelligassi, entrelligassis, entrelligassi, entrelligassem, entrelligasseu, entrelligassin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrelligassés, entrelligassessis, entrelligassés, entrelligasséssim, entrelligasséssiu, entrelligassessin
IMPERATIU: entrelligassa, entrelligassi, entrelligassem, entrelligasseu, entrelligassin
->entrellucar
■entrellucar[de llucar2; 1a FONT: s. XX, V. Català]
v tr Entreveure.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrellucar
GERUNDI: entrellucant
PARTICIPI: entrellucat, entrellucada, entrellucats, entrellucades
INDICATIU PRESENT: entrelluco, entrelluques, entrelluca, entrelluquem, entrelluqueu, entrelluquen
INDICATIU IMPERFET: entrellucava, entrellucaves, entrellucava, entrellucàvem, entrellucàveu, entrellucaven
INDICATIU PASSAT: entrelluquí, entrellucares, entrellucà, entrellucàrem, entrellucàreu, entrellucaren
INDICATIU FUTUR: entrellucaré, entrellucaràs, entrellucarà, entrellucarem, entrellucareu, entrellucaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrellucaria, entrellucaries, entrellucaria, entrellucaríem, entrellucaríeu, entrellucarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrelluqui, entrelluquis, entrelluqui, entrelluquem, entrelluqueu, entrelluquin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrelluqués, entrelluquessis, entrelluqués, entrelluquéssim, entrelluquéssiu, entrelluquessin
IMPERATIU: entrelluca, entrelluqui, entrelluquem, entrelluqueu, entrelluquin
->entrelluir
■entrelluirPart. sil.: en_tre_llu_ir
[de lluir1; 1a FONT: s. XX, Oller]
v [pr ind 3 entrelluu o entrellú] intr Deixar-se, una cosa, entreveure o albirar entremig d’una altra.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrelluir
GERUNDI: entrelluint
PARTICIPI: entrelluït, entrelluïda, entrelluïts, entrelluïdes
INDICATIU PRESENT: entrelluo, entrelluus, entrelluu, entrelluïm, entrelluïu, entrelluen
INDICATIU PRESENT (alternatiu): entrelluu, entrellús, entrellú, entrelluïm, entrelluïu, entrelluen
INDICATIU IMPERFET: entrelluïa, entrelluïes, entrelluïa, entrelluíem, entrelluíeu, entrelluïen
INDICATIU PASSAT: entrelluí, entrelluïres, entrelluí, entrelluírem, entrelluíreu, entrelluïren
INDICATIU FUTUR: entrelluiré, entrelluiràs, entrelluirà, entrelluirem, entrelluireu, entrelluiran
INDICATIU CONDICIONAL: entrelluiria, entrelluiries, entrelluiria, entrelluiríem, entrelluiríeu, entrelluirien
SUBJUNTIU PRESENT: entrelluï, entrelluïs, entrelluï, entrelluïm, entrelluïu, entrelluïn
SUBJUNTIU IMPERFET: entrelluís, entrelluïssis, entrelluís, entrelluíssim, entrelluíssiu, entrelluïssin
IMPERATIU: entrelluu, entrelluï, entrelluïm, entrelluïu, entrelluïn
IMPERATIU (alternatiu): entrellú, entrelluï, entrelluïm, entrelluïu, entrelluïn
->entrellum
■entrellum[de llum]
f Mitja llum.
->entrelluscar
■entrelluscar[de llosc]
v tr Entreveure, albirar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrelluscar
GERUNDI: entrelluscant
PARTICIPI: entrelluscat, entrelluscada, entrelluscats, entrelluscades
INDICATIU PRESENT: entrellusco, entrellusques, entrellusca, entrellusquem, entrellusqueu, entrellusquen
INDICATIU IMPERFET: entrelluscava, entrelluscaves, entrelluscava, entrelluscàvem, entrelluscàveu, entrelluscaven
INDICATIU PASSAT: entrellusquí, entrelluscares, entrelluscà, entrelluscàrem, entrelluscàreu, entrelluscaren
INDICATIU FUTUR: entrelluscaré, entrelluscaràs, entrelluscarà, entrelluscarem, entrelluscareu, entrelluscaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrelluscaria, entrelluscaries, entrelluscaria, entrelluscaríem, entrelluscaríeu, entrelluscarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrellusqui, entrellusquis, entrellusqui, entrellusquem, entrellusqueu, entrellusquin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrellusqués, entrellusquessis, entrellusqués, entrellusquéssim, entrellusquéssiu, entrellusquessin
IMPERATIU: entrellusca, entrellusqui, entrellusquem, entrellusqueu, entrellusquin
->entrelluu
■entrelluuPart. sil.: en_tre_lluu
[de entrelluir]
m El fet d’entrelluir.
->entremaliadura
■entremaliaduraPart. sil.: en_tre_ma_li_a_du_ra
[de entremaliat]
f Dolenteria o malesa d’entremaliat.
->entremaliat
■entremaliat -adaPart. sil.: en_tre_ma_li_at
[de entre i maleat, der. de l’ant. malea, variant de malesa]
adj i m i f 1 Dit de l’infant que fa dolenteries pròpies d’una criatura. Quina criatura més entremaliada.
2 Turbulent.
3 Afectat i hàbil a fer maleses que tenen una certa gràcia.
->entremaliejar
■entremaliejarPart. sil.: en_tre_ma_li_e_jar
[de entremaliat]
v intr Fer entremaliadures.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entremaliejar
GERUNDI: entremaliejant
PARTICIPI: entremaliejat, entremaliejada, entremaliejats, entremaliejades
INDICATIU PRESENT: entremaliejo, entremalieges, entremalieja, entremaliegem, entremaliegeu, entremaliegen
INDICATIU IMPERFET: entremaliejava, entremaliejaves, entremaliejava, entremaliejàvem, entremaliejàveu, entremaliejaven
INDICATIU PASSAT: entremaliegí, entremaliejares, entremaliejà, entremaliejàrem, entremaliejàreu, entremaliejaren
INDICATIU FUTUR: entremaliejaré, entremaliejaràs, entremaliejarà, entremaliejarem, entremaliejareu, entremaliejaran
INDICATIU CONDICIONAL: entremaliejaria, entremaliejaries, entremaliejaria, entremaliejaríem, entremaliejaríeu, entremaliejarien
SUBJUNTIU PRESENT: entremaliegi, entremaliegis, entremaliegi, entremaliegem, entremaliegeu, entremaliegin
SUBJUNTIU IMPERFET: entremaliegés, entremaliegessis, entremaliegés, entremaliegéssim, entremaliegéssiu, entremaliegessin
IMPERATIU: entremalieja, entremaliegi, entremaliegem, entremaliegeu, entremaliegin
->entrematar-se
■entrematar-se[de matar2]
v pron Matar-se mútuament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrematar
GERUNDI: entrematant
PARTICIPI: entrematat, entrematada, entrematats, entrematades
INDICATIU PRESENT: entremato, entremates, entremata, entrematem, entremateu, entrematen
INDICATIU IMPERFET: entrematava, entremataves, entrematava, entrematàvem, entrematàveu, entremataven
INDICATIU PASSAT: entrematí, entrematares, entrematà, entrematàrem, entrematàreu, entremataren
INDICATIU FUTUR: entremataré, entremataràs, entrematarà, entrematarem, entrematareu, entremataran
INDICATIU CONDICIONAL: entremataria, entremataries, entremataria, entremataríem, entremataríeu, entrematarien
SUBJUNTIU PRESENT: entremati, entrematis, entremati, entrematem, entremateu, entrematin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrematés, entrematessis, entrematés, entrematéssim, entrematéssiu, entrematessin
IMPERATIU: entremata, entremati, entrematem, entremateu, entrematin
->entremèdies
■entremèdiesPart. sil.: en_tre_mè_di_es
f pl RAM Pasturatges dels boscs comuns d’un terme, que els veïns poden utilitzar per al bestiar pagant un tant per cap.
->entremès
■entremès[del ll. ĭntermĭssus, participi de ĭntermĭttĕre ‘intercalar’, der. de mĭttĕre ‘enviar; deixar anar; llançar’, potser també a través del fr. ant. entremès, del mateix origen; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]
m 1 ALIM 1 Plat amb viandes lleugeres (anxoves, olives, llonganissa, etc.) que hom serveix ordinàriament abans de la sopa o del primer plat dels que constitueixen un àpat.
2 [generalment en pl] Assortiment d’embotits.
2 FOLK Figura o grup de figures animades o inanimades que hom exhibia o feia dansar amb motiu d’una festa cortesana.
3 1 TEAT Des de la fi del segle XVI, peça teatral, de caràcter menor, escrita en llenguatge planer i sovint dialectal, que anava destinada a un públic pagès i menestral, poc exigent.
2 MÚS Divertiment musical intercalat sovint, des de la fi del segle XVI, entre els actes d’una òpera.
->entremesa
■entremesaf ant Entremetiment, intervenció.
->entremesclament
■entremesclament[de entremesclar]
m 1 Acció d’entremesclar o d’entremesclar-se;
2 l’efecte.
->entremesclar
■entremesclar[de mesclar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr Mesclar una cosa amb altres, entre altres.
2 pron Aquestes famílies s’han entremesclat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entremesclar
GERUNDI: entremesclant
PARTICIPI: entremesclat, entremesclada, entremesclats, entremesclades
INDICATIU PRESENT: entremesclo, entremescles, entremescla, entremesclem, entremescleu, entremesclen
INDICATIU IMPERFET: entremesclava, entremesclaves, entremesclava, entremesclàvem, entremesclàveu, entremesclaven
INDICATIU PASSAT: entremesclí, entremesclares, entremesclà, entremesclàrem, entremesclàreu, entremesclaren
INDICATIU FUTUR: entremesclaré, entremesclaràs, entremesclarà, entremesclarem, entremesclareu, entremesclaran
INDICATIU CONDICIONAL: entremesclaria, entremesclaries, entremesclaria, entremesclaríem, entremesclaríeu, entremesclarien
SUBJUNTIU PRESENT: entremescli, entremesclis, entremescli, entremesclem, entremescleu, entremesclin
SUBJUNTIU IMPERFET: entremesclés, entremesclessis, entremesclés, entremescléssim, entremescléssiu, entremesclessin
IMPERATIU: entremescla, entremescli, entremesclem, entremescleu, entremesclin
->entremetedor
■entremetedor -a[de entremetre’s]
adj Que s’entremet, que es fica allí on no el demanen.
->entremetiment
■entremetiment[de entremetre’s]
m 1 Acció d’entremetre’s;
2 l’efecte.
->entremetre’s
■entremetre’s[de metre2; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
v pron 1 Posar-se, algú, entre dues persones o més com a mitjancer, especialment sense que ningú li ho demani.
2 p ext Posar-se, algú, en assumptes que no són de la seva incumbència; ficar-se. No t’hi entremetis, ja ho solucionarà l’interessat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entremetre
GERUNDI: entremetent
PARTICIPI: entremès, entremesa, entremesos, entremeses
INDICATIU PRESENT: entremeto, entremets, entremet, entremetem, entremeteu, entremeten
INDICATIU IMPERFET: entremetia, entremeties, entremetia, entremetíem, entremetíeu, entremetien
INDICATIU PASSAT: entremetí, entremeteres, entremeté, entremetérem, entremetéreu, entremeteren
INDICATIU FUTUR: entremetré, entremetràs, entremetrà, entremetrem, entremetreu, entremetran
INDICATIU CONDICIONAL: entremetria, entremetries, entremetria, entremetríem, entremetríeu, entremetrien
SUBJUNTIU PRESENT: entremeti, entremetis, entremeti, entremetem, entremeteu, entremetin
SUBJUNTIU IMPERFET: entremetés, entremetessis, entremetés, entremetéssim, entremetéssiu, entremetessin
IMPERATIU: entremet, entremeti, entremetem, entremeteu, entremetin
->entremig
■entremig[de mig; 1a FONT: s. XV, Cauliach]
1 adv Al mig de, entre. Feia pena de veure aquella pobra criatura entremig d’aquells homes. Ell va sortir d’entremig de la gent.
2 m Interval, l’espai entre dues coses, l’espai de temps entre dues dates.
->entremirar-se
■entremirar-se[de mirar; 1a FONT: 1696, DLac.]
v pron Mirar-se mútuament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entremirar
GERUNDI: entremirant
PARTICIPI: entremirat, entremirada, entremirats, entremirades
INDICATIU PRESENT: entremiro, entremires, entremira, entremirem, entremireu, entremiren
INDICATIU IMPERFET: entremirava, entremiraves, entremirava, entremiràvem, entremiràveu, entremiraven
INDICATIU PASSAT: entremirí, entremirares, entremirà, entremiràrem, entremiràreu, entremiraren
INDICATIU FUTUR: entremiraré, entremiraràs, entremirarà, entremirarem, entremirareu, entremiraran
INDICATIU CONDICIONAL: entremiraria, entremiraries, entremiraria, entremiraríem, entremiraríeu, entremirarien
SUBJUNTIU PRESENT: entremiri, entremiris, entremiri, entremirem, entremireu, entremirin
SUBJUNTIU IMPERFET: entremirés, entremiressis, entremirés, entremiréssim, entremiréssiu, entremiressin
IMPERATIU: entremira, entremiri, entremirem, entremireu, entremirin
->entrenador
■entrenador -a[de entrenar]
ESPORT 1 m i f Tècnic esportiu que dirigeix els entrenaments dels atletes en llur activitat específica.
2 m i f En el ciclisme darrere moto, motorista que amb una moto degudament preparada precedeix el ciclista tallant l’aire.
3 m Nom genèric donat a una sèrie d’instruments especials projectats per a mantenir el cos en forma i que permeten d’ésser usats en sala.
->entrenament
■entrenament[de entrenar]
m 1 1 Acció d’entrenar o d’entrenar-se;
2 l’efecte.
2 ESPORT Conjunt de pràctiques físiques, psíquiques i dietètiques destinades a proporcionar a l’atleta una preparació per a poder efectuar una prova en les millors condicions de rendiment.
->entrenar
■entrenar[del fr. entraîner, íd., calc de l’angl. to train, manlleu del fr. traîner ‘educar; ensinistrar (un cavall de curses)’; 1a FONT: c. 1900]
v 1 tr Preparar (algú) per a una acció enèrgica mitjançant exercicis i un règim especial.
2 ESPORT 1 tr Dirigir l’activitat de preparació dels atletes per a la disputa d’una prova o d’una competició.
2 tr Posar, per l’exercici, en aptitud i capacitat per a una prova determinada.
3 pron Preparar-se físicament per a una prova esportiva.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrenar
GERUNDI: entrenant
PARTICIPI: entrenat, entrenada, entrenats, entrenades
INDICATIU PRESENT: entreno, entrenes, entrena, entrenem, entreneu, entrenen
INDICATIU IMPERFET: entrenava, entrenaves, entrenava, entrenàvem, entrenàveu, entrenaven
INDICATIU PASSAT: entrení, entrenares, entrenà, entrenàrem, entrenàreu, entrenaren
INDICATIU FUTUR: entrenaré, entrenaràs, entrenarà, entrenarem, entrenareu, entrenaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrenaria, entrenaries, entrenaria, entrenaríem, entrenaríeu, entrenarien
SUBJUNTIU PRESENT: entreni, entrenis, entreni, entrenem, entreneu, entrenin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrenés, entrenessis, entrenés, entrenéssim, entrenéssiu, entrenessin
IMPERATIU: entrena, entreni, entrenem, entreneu, entrenin
->entrenervi
■entrenervi[de nervi]
m GRÀF En el llom d’un llibre, l’espai entre dos dels cordills a què van cosits els plecs.
->entrenuc
entrenucm dial Entrenús.
->entrenús
■entrenús[de nus]
m Espai o interval entre dos nusos.
->entrenyellar
■entrenyellar[de trenyella]
v tr Trenar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrenyellar
GERUNDI: entrenyellant
PARTICIPI: entrenyellat, entrenyellada, entrenyellats, entrenyellades
INDICATIU PRESENT: entrenyello, entrenyelles, entrenyella, entrenyellem, entrenyelleu, entrenyellen
INDICATIU IMPERFET: entrenyellava, entrenyellaves, entrenyellava, entrenyellàvem, entrenyellàveu, entrenyellaven
INDICATIU PASSAT: entrenyellí, entrenyellares, entrenyellà, entrenyellàrem, entrenyellàreu, entrenyellaren
INDICATIU FUTUR: entrenyellaré, entrenyellaràs, entrenyellarà, entrenyellarem, entrenyellareu, entrenyellaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrenyellaria, entrenyellaries, entrenyellaria, entrenyellaríem, entrenyellaríeu, entrenyellarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrenyelli, entrenyellis, entrenyelli, entrenyellem, entrenyelleu, entrenyellin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrenyellés, entrenyellessis, entrenyellés, entrenyelléssim, entrenyelléssiu, entrenyellessin
IMPERATIU: entrenyella, entrenyelli, entrenyellem, entrenyelleu, entrenyellin
->entrenyor
■entrenyor[de entrenyorar-se; 1a FONT: 1452]
m Pena del qui s’entrenyora.
->entrenyorar-se
■entrenyorar-se[de enyorar; 1a FONT: s. XIV]
v pron Doldre’s d’un desamor, d’un desposseïment, d’una postergació, d’una absència.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrenyorar
GERUNDI: entrenyorant
PARTICIPI: entrenyorat, entrenyorada, entrenyorats, entrenyorades
INDICATIU PRESENT: entrenyoro, entrenyores, entrenyora, entrenyorem, entrenyoreu, entrenyoren
INDICATIU IMPERFET: entrenyorava, entrenyoraves, entrenyorava, entrenyoràvem, entrenyoràveu, entrenyoraven
INDICATIU PASSAT: entrenyorí, entrenyorares, entrenyorà, entrenyoràrem, entrenyoràreu, entrenyoraren
INDICATIU FUTUR: entrenyoraré, entrenyoraràs, entrenyorarà, entrenyorarem, entrenyorareu, entrenyoraran
INDICATIU CONDICIONAL: entrenyoraria, entrenyoraries, entrenyoraria, entrenyoraríem, entrenyoraríeu, entrenyorarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrenyori, entrenyoris, entrenyori, entrenyorem, entrenyoreu, entrenyorin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrenyorés, entrenyoressis, entrenyorés, entrenyoréssim, entrenyoréssiu, entrenyoressin
IMPERATIU: entrenyora, entrenyori, entrenyorem, entrenyoreu, entrenyorin
->entreobrir
■entreobrirPart. sil.: en_tre_o_brir
[de obrir; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v tr Obrir a penes, mig obrir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entreobrir
GERUNDI: entreobrint
PARTICIPI: entreobert, entreoberta, entreoberts, entreobertes
INDICATIU PRESENT: entreobro, entreobres, entreobre, entreobrim, entreobriu, entreobren
INDICATIU IMPERFET: entreobria, entreobries, entreobria, entreobríem, entreobríeu, entreobrien
INDICATIU PASSAT: entreobrí, entreobrires, entreobrí, entreobrírem, entreobríreu, entreobriren
INDICATIU FUTUR: entreobriré, entreobriràs, entreobrirà, entreobrirem, entreobrireu, entreobriran
INDICATIU CONDICIONAL: entreobriria, entreobriries, entreobriria, entreobriríem, entreobriríeu, entreobririen
SUBJUNTIU PRESENT: entreobri, entreobris, entreobri, entreobrim, entreobriu, entreobrin
SUBJUNTIU IMPERFET: entreobrís, entreobrissis, entreobrís, entreobríssim, entreobríssiu, entreobrissin
IMPERATIU: entreobre, entreobri, entreobrim, entreobriu, entreobrin
->entreoir
■entreoirPart. sil.: en_tre_o_ir
[de oir; 1a FONT: s. XV, Curial]
v tr Mig oir, no acabar d’oir bé.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entreoir
GERUNDI: entreoint
PARTICIPI: entreoït, entreoïda, entreoïts, entreoïdes
INDICATIU PRESENT: entreoeixo, entreoeixes, entreoeix, entreoïm, entreoïu, entreoeixen
INDICATIU PRESENT (alternatiu): entreoeixo, entreous, entreou, entreoïm, entreoïu, entreouen
INDICATIU IMPERFET: entreoïa, entreoïes, entreoïa, entreoíem, entreoíeu, entreoïen
INDICATIU PASSAT: entreoí, entreoïres, entreoí, entreoírem, entreoíreu, entreoïren
INDICATIU FUTUR: entreoiré, entreoiràs, entreoirà, entreoirem, entreoireu, entreoiran
INDICATIU CONDICIONAL: entreoiria, entreoiries, entreoiria, entreoiríem, entreoiríeu, entreoirien
SUBJUNTIU PRESENT: entreoeixi, entreoeixis, entreoeixi, entreoïm, entreoïu, entreoeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: entreoís, entreoïssis, entreoís, entreoíssim, entreoíssiu, entreoïssin
IMPERATIU: entreoeix, entreoeixi, entreoïm, entreoïu, entreoeixin
IMPERATIU (alternatiu): entreou, entreoeixi, entreoïm, entreoïu, entreoeixin
->entrepà
■entrepà[de pa]
m ALIM Panet o tros de barra de pa migpartits o dues llesques de pa amb un tall de carn, embotit, formatge, etc., a dins.
->entreparent
■entreparent -a[de parent]
m i f Parent de parent, mig parent.
->entrepàs
■entrepàs[de pas1]
[pl -assos] m Ambladura.
->entrepassegada
■entrepassegada[de entrepassegar]
f Ensopegada.
->entrepassegar
■entrepassegar[variant de empassegar, amb canvi de en-1 per entre-]
v intr Ensopegar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrepassegar
GERUNDI: entrepassegant
PARTICIPI: entrepassegat, entrepassegada, entrepassegats, entrepassegades
INDICATIU PRESENT: entrepassego, entrepassegues, entrepassega, entrepasseguem, entrepassegueu, entrepasseguen
INDICATIU IMPERFET: entrepassegava, entrepassegaves, entrepassegava, entrepassegàvem, entrepassegàveu, entrepassegaven
INDICATIU PASSAT: entrepasseguí, entrepassegares, entrepassegà, entrepassegàrem, entrepassegàreu, entrepassegaren
INDICATIU FUTUR: entrepassegaré, entrepassegaràs, entrepassegarà, entrepassegarem, entrepassegareu, entrepassegaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrepassegaria, entrepassegaries, entrepassegaria, entrepassegaríem, entrepassegaríeu, entrepassegarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrepassegui, entrepasseguis, entrepassegui, entrepasseguem, entrepassegueu, entrepasseguin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrepassegués, entrepasseguessis, entrepassegués, entrepasseguéssim, entrepasseguéssiu, entrepasseguessin
IMPERATIU: entrepassega, entrepassegui, entrepasseguem, entrepassegueu, entrepasseguin
->entrepelós
■entrepelós -osaadj Dit de l’animal que té pèls blancs escampats.
->entrepeu
■entrepeuPart. sil.: en_tre_peu
[de peu; 1a FONT: 1420]
m 1 Pedestal.
2 Entornpeu d’un vestit, d’un llit, etc.
->entrepilastra
■entrepilastra[de pilastra]
f CONSTR Espai que hi ha entre dues pilastres.
->entrepit
■entrepit[de pit]
m ANAT ANIM Regió situada sobre l’estern, entre pit i pit, d’una persona, d’un ocell.
->entreploure
■entreplourePart. sil.: en_tre_plou_re
[de ploure; 1a FONT: 1752]
v intr Ploure a estones.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entreploure
GERUNDI: entreplovent
PARTICIPI: entreplogut, entreploguda, entreploguts, entreplogudes
INDICATIU PRESENT: entreploc, entreplous, entreplou, entreplovem, entreploveu, entreplouen
INDICATIU IMPERFET: entreplovia, entreplovies, entreplovia, entreplovíem, entreplovíeu, entreplovien
INDICATIU PASSAT: entreploguí, entreplogueres, entreplogué, entreploguérem, entreploguéreu, entreplogueren
INDICATIU FUTUR: entreplouré, entreplouràs, entreplourà, entreplourem, entreploureu, entreplouran
INDICATIU CONDICIONAL: entreplouria, entreplouries, entreplouria, entreplouríem, entreplouríeu, entreplourien
SUBJUNTIU PRESENT: entreplogui, entreploguis, entreplogui, entreploguem, entreplogueu, entreploguin
SUBJUNTIU IMPERFET: entreplogués, entreploguessis, entreplogués, entreploguéssim, entreploguéssiu, entreploguessin
IMPERATIU: entreplou, entreplogui, entreploguem, entreploveu, entreploguin
->entrepont
■entrepont[de pont]
m CONSTR NAV Entrecoberta.
->entrepuat
■entrepuatPart. sil.: en_tre_pu_at
[de pua]
m TÈXT Espai intermediari, llis, entre els dos rengles de pues d’una pinta de doble puat.
->entresaludar-se
■entresaludar-se[de saludar]
v pron Saludar-se mútuament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entresaludar
GERUNDI: entresaludant
PARTICIPI: entresaludat, entresaludada, entresaludats, entresaludades
INDICATIU PRESENT: entresaludo, entresaludes, entresaluda, entresaludem, entresaludeu, entresaluden
INDICATIU IMPERFET: entresaludava, entresaludaves, entresaludava, entresaludàvem, entresaludàveu, entresaludaven
INDICATIU PASSAT: entresaludí, entresaludares, entresaludà, entresaludàrem, entresaludàreu, entresaludaren
INDICATIU FUTUR: entresaludaré, entresaludaràs, entresaludarà, entresaludarem, entresaludareu, entresaludaran
INDICATIU CONDICIONAL: entresaludaria, entresaludaries, entresaludaria, entresaludaríem, entresaludaríeu, entresaludarien
SUBJUNTIU PRESENT: entresaludi, entresaludis, entresaludi, entresaludem, entresaludeu, entresaludin
SUBJUNTIU IMPERFET: entresaludés, entresaludessis, entresaludés, entresaludéssim, entresaludéssiu, entresaludessin
IMPERATIU: entresaluda, entresaludi, entresaludem, entresaludeu, entresaludin
->entrescador
■entrescador[de entrescar]
m OFIC Clau de ferro usada per a entrescar les serres i altres eines dentades.
->entrescar
■entrescar[de trescar]
v tr OFIC Tòrcer lleugerament cap a una banda i cap a l’altra, alternativament, les dents d’una serra o altra eina dentada a fi que s’obri pas més fàcilment quan hom serra.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrescar
GERUNDI: entrescant
PARTICIPI: entrescat, entrescada, entrescats, entrescades
INDICATIU PRESENT: entresco, entresques, entresca, entresquem, entresqueu, entresquen
INDICATIU IMPERFET: entrescava, entrescaves, entrescava, entrescàvem, entrescàveu, entrescaven
INDICATIU PASSAT: entresquí, entrescares, entrescà, entrescàrem, entrescàreu, entrescaren
INDICATIU FUTUR: entrescaré, entrescaràs, entrescarà, entrescarem, entrescareu, entrescaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrescaria, entrescaries, entrescaria, entrescaríem, entrescaríeu, entrescarien
SUBJUNTIU PRESENT: entresqui, entresquis, entresqui, entresquem, entresqueu, entresquin
SUBJUNTIU IMPERFET: entresqués, entresquessis, entresqués, entresquéssim, entresquéssiu, entresquessin
IMPERATIU: entresca, entresqui, entresquem, entresqueu, entresquin
->entreseguiment
■entreseguiment[de entreseguir-se; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 Acció d’entreseguir-se;
2 l’efecte.
->entreseguir-se
■entreseguir-se[de seguir; 1a FONT: 1696, DLac.]
v pron Seguir-se, succeir-se, unes coses a les altres. Les hores i els dies s’entresegueixen ininterrompudament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entreseguir
GERUNDI: entreseguint
PARTICIPI: entreseguit, entreseguida, entreseguits, entreseguides
INDICATIU PRESENT: entresegueixo, entresegueixes, entresegueix, entreseguim, entreseguiu, entresegueixen
INDICATIU IMPERFET: entreseguia, entreseguies, entreseguia, entreseguíem, entreseguíeu, entreseguien
INDICATIU PASSAT: entreseguí, entreseguires, entreseguí, entreseguírem, entreseguíreu, entreseguiren
INDICATIU FUTUR: entreseguiré, entreseguiràs, entreseguirà, entreseguirem, entreseguireu, entreseguiran
INDICATIU CONDICIONAL: entreseguiria, entreseguiries, entreseguiria, entreseguiríem, entreseguiríeu, entreseguirien
SUBJUNTIU PRESENT: entresegueixi, entresegueixis, entresegueixi, entreseguim, entreseguiu, entresegueixin
SUBJUNTIU IMPERFET: entreseguís, entreseguissis, entreseguís, entreseguíssim, entreseguíssiu, entreseguissin
IMPERATIU: entresegueix, entresegueixi, entreseguim, entreseguiu, entresegueixin
->entresentir
■entresentir[de sentir]
v 1 tr Entreoir. Sense fixar-s’hi, entresentí aquells mots.
2 pron dial Assabentar-se. Qui se’n vulgui entresentir, que ho demani.
3 pron dial Sentir-se del que fa un altre, disgustar-se’n.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entresentir
GERUNDI: entresentint
PARTICIPI: entresentit, entresentida, entresentits, entresentides
INDICATIU PRESENT: entresento, entresents, entresent, entresentim, entresentiu, entresenten
INDICATIU IMPERFET: entresentia, entresenties, entresentia, entresentíem, entresentíeu, entresentien
INDICATIU PASSAT: entresentí, entresentires, entresentí, entresentírem, entresentíreu, entresentiren
INDICATIU FUTUR: entresentiré, entresentiràs, entresentirà, entresentirem, entresentireu, entresentiran
INDICATIU CONDICIONAL: entresentiria, entresentiries, entresentiria, entresentiríem, entresentiríeu, entresentirien
SUBJUNTIU PRESENT: entresenti, entresentis, entresenti, entresentim, entresentiu, entresentin
SUBJUNTIU IMPERFET: entresentís, entresentissis, entresentís, entresentíssim, entresentíssiu, entresentissin
IMPERATIU: entresent, entresenti, entresentim, entresentiu, entresentin
->entresenya
■entresenya[de senya]
f Senya convinguda entre dues o més persones per a entendre’s.
->entresòl
■entresòl[del cast. entresuelo, de entre i suelo, ll. sŏlum ‘sòl, base, fonament’, que passà al fr. entresol, d’on passà a altres llengües; en cat. apareix primer entresuelo; 1a FONT: s. XX, Oller]
m CONSTR [abrev entl.] Pis a un nivell poc alt sobre el pla terreny, ordinàriament de sostre més baix i finestres més petites que els altres pisos.
->entresolat
■entresolat[de entresòl]
m CONSTR Part superior de les dues en què un sostre fet a una certa altura del sòl divideix parcialment una cambra.
->entresolc
■entresolc[de solc]
m Espai entre solc i solc.
->entresoldar-se
■entresoldar-se[de soldar]
v pron Soldar-se mútuament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entresoldar
GERUNDI: entresoldant
PARTICIPI: entresoldat, entresoldada, entresoldats, entresoldades
INDICATIU PRESENT: entresoldo, entresoldes, entresolda, entresoldem, entresoldeu, entresolden
INDICATIU IMPERFET: entresoldava, entresoldaves, entresoldava, entresoldàvem, entresoldàveu, entresoldaven
INDICATIU PASSAT: entresoldí, entresoldares, entresoldà, entresoldàrem, entresoldàreu, entresoldaren
INDICATIU FUTUR: entresoldaré, entresoldaràs, entresoldarà, entresoldarem, entresoldareu, entresoldaran
INDICATIU CONDICIONAL: entresoldaria, entresoldaries, entresoldaria, entresoldaríem, entresoldaríeu, entresoldarien
SUBJUNTIU PRESENT: entresoldi, entresoldis, entresoldi, entresoldem, entresoldeu, entresoldin
SUBJUNTIU IMPERFET: entresoldés, entresoldessis, entresoldés, entresoldéssim, entresoldéssiu, entresoldessin
IMPERATIU: entresolda, entresoldi, entresoldem, entresoldeu, entresoldin
->entreson
■entreson[de son1]
m Mig son, son prim.
->entrespolar
■entrespolarv tr dial Trespolar.
->entresuar
■entresuarPart. sil.: en_tre_su_ar
[de suar; 1a FONT: s. XX, V. Català]
v intr Suar lleugerament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entresuar
GERUNDI: entresuant
PARTICIPI: entresuat, entresuada, entresuats, entresuades
INDICATIU PRESENT: entresuo, entresues, entresua, entresuem, entresueu, entresuen
INDICATIU IMPERFET: entresuava, entresuaves, entresuava, entresuàvem, entresuàveu, entresuaven
INDICATIU PASSAT: entresuí, entresuares, entresuà, entresuàrem, entresuàreu, entresuaren
INDICATIU FUTUR: entresuaré, entresuaràs, entresuarà, entresuarem, entresuareu, entresuaran
INDICATIU CONDICIONAL: entresuaria, entresuaries, entresuaria, entresuaríem, entresuaríeu, entresuarien
SUBJUNTIU PRESENT: entresuï, entresuïs, entresuï, entresuem, entresueu, entresuïn
SUBJUNTIU IMPERFET: entresués, entresuessis, entresués, entresuéssim, entresuéssiu, entresuessin
IMPERATIU: entresua, entresuï, entresuem, entresueu, entresuïn
->entresuor
■entresuorPart. sil.: en_tre_su_or
[de suor]
f Suor lleu.
->entretall
■entretall[de entretallar; 1a FONT: 1631]
m 1 Entretallament.
2 Entretalladura.
->entretallador
■entretallador -a[de entretallar; 1a FONT: 1441]
m i f ESCULT Artista que fa escultures entretallades.
->entretalladura
■entretalladura[de entretallar]
f 1 ESCULT Escultura entretallada.
2 CALÇ Tall que es fa a la sola al llarg de la línia segons la qual s’ha de fer una costura per tal d’alçar el tros de cuir que després, abaixant-lo, taparà la costura feta.
->entretallament
■entretallament[de entretallar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 Acció d’entretallar.
2 Cosa entretallada.
->entretallar
■entretallar[de tallar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr 1 Tallar incompletament, sense separar una part de l’altra o fent talls discontinus. Amb una llanceta de sagnar s’entretallà tota la cara.
2 ESCULT Esculpir de mig relleu.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entretallar
GERUNDI: entretallant
PARTICIPI: entretallat, entretallada, entretallats, entretallades
INDICATIU PRESENT: entretallo, entretalles, entretalla, entretallem, entretalleu, entretallen
INDICATIU IMPERFET: entretallava, entretallaves, entretallava, entretallàvem, entretallàveu, entretallaven
INDICATIU PASSAT: entretallí, entretallares, entretallà, entretallàrem, entretallàreu, entretallaren
INDICATIU FUTUR: entretallaré, entretallaràs, entretallarà, entretallarem, entretallareu, entretallaran
INDICATIU CONDICIONAL: entretallaria, entretallaries, entretallaria, entretallaríem, entretallaríeu, entretallarien
SUBJUNTIU PRESENT: entretalli, entretallis, entretalli, entretallem, entretalleu, entretallin
SUBJUNTIU IMPERFET: entretallés, entretallessis, entretallés, entretalléssim, entretalléssiu, entretallessin
IMPERATIU: entretalla, entretalli, entretallem, entretalleu, entretallin
->entretancar
■entretancar[de tancar]
v tr Deixar a mig tancar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entretancar
GERUNDI: entretancant
PARTICIPI: entretancat, entretancada, entretancats, entretancades
INDICATIU PRESENT: entretanco, entretanques, entretanca, entretanquem, entretanqueu, entretanquen
INDICATIU IMPERFET: entretancava, entretancaves, entretancava, entretancàvem, entretancàveu, entretancaven
INDICATIU PASSAT: entretanquí, entretancares, entretancà, entretancàrem, entretancàreu, entretancaren
INDICATIU FUTUR: entretancaré, entretancaràs, entretancarà, entretancarem, entretancareu, entretancaran
INDICATIU CONDICIONAL: entretancaria, entretancaries, entretancaria, entretancaríem, entretancaríeu, entretancarien
SUBJUNTIU PRESENT: entretanqui, entretanquis, entretanqui, entretanquem, entretanqueu, entretanquin
SUBJUNTIU IMPERFET: entretanqués, entretanquessis, entretanqués, entretanquéssim, entretanquéssiu, entretanquessin
IMPERATIU: entretanca, entretanqui, entretanquem, entretanqueu, entretanquin
->entretant
■entretant[de entre i tant1; 1a FONT: s. XIV, Metge]
1 adv Mentrestant.
2 en l’entretant loc adv Mentrestant. En l’entretant faré feina.
->entreteiximent
■entreteiximentPart. sil.: en_tre_tei_xi_ment
[de entreteixir]
m 1 Acció d’entreteixir;
2 l’efecte.
->entreteixir
■entreteixirPart. sil.: en_tre_tei_xir
[de teixir; 1a FONT: s. XX, Oller]
v tr 1 TÈXT Teixir conjuntament, amb la trama d’una tela, fils de matèria o color diferent per tal d’obtenir efectes especials en el teixit.
2 Enllaçar 1.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entreteixir
GERUNDI: entreteixint
PARTICIPI: entreteixit, entreteixida, entreteixits, entreteixides
INDICATIU PRESENT: entreteixeixo, entreteixeixes, entreteixeix, entreteixim, entreteixiu, entreteixeixen
INDICATIU IMPERFET: entreteixia, entreteixies, entreteixia, entreteixíem, entreteixíeu, entreteixien
INDICATIU PASSAT: entreteixí, entreteixires, entreteixí, entreteixírem, entreteixíreu, entreteixiren
INDICATIU FUTUR: entreteixiré, entreteixiràs, entreteixirà, entreteixirem, entreteixireu, entreteixiran
INDICATIU CONDICIONAL: entreteixiria, entreteixiries, entreteixiria, entreteixiríem, entreteixiríeu, entreteixirien
SUBJUNTIU PRESENT: entreteixeixi, entreteixeixis, entreteixeixi, entreteixim, entreteixiu, entreteixeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: entreteixís, entreteixissis, entreteixís, entreteixíssim, entreteixíssiu, entreteixissin
IMPERATIU: entreteixeix, entreteixeixi, entreteixim, entreteixiu, entreteixeixin
->entretela
■entretela[de tela1]
f TÈXT Teixit de cotó, lli, fibres sintètiques, etc., fort i encarcarat que hom empra en confecció per a donar gruix o cos a certes parts dels vestits (colls, punys, etc.).
->entretelar
■entretelar[de entretela; 1a FONT: 1568]
v tr 1 CONF Posar l’entretela.
2 GRÀF Col·locar els plecs impresos alternats amb cartons fins o cartolines i premsar-los a fi d’eliminar-ne els senyals de la impressió.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entretelar
GERUNDI: entretelant
PARTICIPI: entretelat, entretelada, entretelats, entretelades
INDICATIU PRESENT: entretelo, entreteles, entretela, entretelem, entreteleu, entretelen
INDICATIU IMPERFET: entretelava, entretelaves, entretelava, entretelàvem, entretelàveu, entretelaven
INDICATIU PASSAT: entretelí, entretelares, entretelà, entretelàrem, entretelàreu, entretelaren
INDICATIU FUTUR: entretelaré, entretelaràs, entretelarà, entretelarem, entretelareu, entretelaran
INDICATIU CONDICIONAL: entretelaria, entretelaries, entretelaria, entretelaríem, entretelaríeu, entretelarien
SUBJUNTIU PRESENT: entreteli, entretelis, entreteli, entretelem, entreteleu, entretelin
SUBJUNTIU IMPERFET: entretelés, entretelessis, entretelés, entreteléssim, entreteléssiu, entretelessin
IMPERATIU: entretela, entreteli, entretelem, entreteleu, entretelin
->entretemps
■entretemps[1696; de temps; AUTOR: DLac.]
m inv 1 Temps comprès entre estiu i hivern.
2 d’entretemps loc adj Dit de la roba de vestir no tan gruixuda com la d’hivern ni tan prima com la d’estiu. Vestit, jaqueta, brusa d’entretemps.
->entreteniment
■entreteniment[de entretenir]
m 1 1 Acció d’entretenir o entretenir-se;
2 l’efecte.
2 Allò amb què hom entreté o s’entreté. Aquests entreteniments no m’agraden.
3 TECNOL Manteniment.
->entretenir
■entretenir[de tenir; 1a FONT: 1558]
v 1 1 tr Retenir algú en un indret o fer-li passar temps en alguna cosa destorbant-lo d’anar al seu fet. Si arriba a entretenir-me un minut més, se m’hauria escapat el tren. M’ha entretingut explicant-me històries, i encara no he pogut posar-m’hi.
2 pron No ens entretinguem, que avui les botigues tanquen més aviat. Si t’hi entretens tant, no ho acabaràs mai.
2 tr fig Fer passar temps amb promeses, donant esperances, etc. Si no penses casar-t’hi, fas mal fet d’entretenir-la.
3 1 tr Fer passar a algú agradablement el temps. Ara els entreté més la televisió que no pas jugar.
2 abs Aquests llibres entretenen, però no fan pensar.
3 pron Sempre s’entretenia fent solitaris.
4 tr Mantenir, conservar.
5 entretenir la gana (o la fam) Menjar una mica per no sentir tant la gana.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entretenir
GERUNDI: entretenint
PARTICIPI: entretingut, entretinguda, entretinguts, entretingudes
INDICATIU PRESENT: entretinc, entretens, entreté, entretenim, entreteniu, entretenen
INDICATIU IMPERFET: entretenia, entretenies, entretenia, entreteníem, entreteníeu, entretenien
INDICATIU PASSAT: entretinguí, entretingueres, entretingué, entretinguérem, entretinguéreu, entretingueren
INDICATIU FUTUR: entretindré, entretindràs, entretindrà, entretindrem, entretindreu, entretindran
INDICATIU CONDICIONAL: entretindria, entretindries, entretindria, entretindríem, entretindríeu, entretindrien
SUBJUNTIU PRESENT: entretingui, entretinguis, entretingui, entretinguem, entretingueu, entretinguin
SUBJUNTIU IMPERFET: entretingués, entretinguessis, entretingués, entretinguéssim, entretinguéssiu, entretinguessin
IMPERATIU: entretén, entretingui, entretinguem, entreteniu, entretinguin
IMPERATIU (alternatiu): entretingues, entretingui, entretinguem, entretingueu, entretinguin
->entretesta
■entretesta[der. de l’ant. test, -a ‘teixit’, del ll. textum, participi de tĕxĕre ‘teixir’]
f TÈXT 1 Tros de roba teixida que hom deixa en el teler quan es treu la peça per tal que no es despassin els fils d’ordit del conjunt format per la pua i els lliços.
2 Clariana que hom deixa en el tissatge entre l’acabament d’una peça i el començament d’una altra per senyalar el lloc per on hom talla la roba per treure-la del teler.
->entretindre
entretindre[variant de entretenir]
v tr i pron Entretenir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entretindre
GERUNDI: entretenint
PARTICIPI: entretingut, entretinguda, entretinguts, entretingudes
INDICATIU PRESENT: entretinc, entretens, entreté, entretenim, entreteniu, entretenen
INDICATIU IMPERFET: entretenia, entretenies, entretenia, entreteníem, entreteníeu, entretenien
INDICATIU PASSAT: entretinguí, entretingueres, entretingué, entretinguérem, entretinguéreu, entretingueren
INDICATIU FUTUR: entretindré, entretindràs, entretindrà, entretindrem, entretindreu, entretindran
INDICATIU CONDICIONAL: entretindria, entretindries, entretindria, entretindríem, entretindríeu, entretindrien
SUBJUNTIU PRESENT: entretingui, entretinguis, entretingui, entretinguem, entretingueu, entretinguin
SUBJUNTIU IMPERFET: entretingués, entretinguessis, entretingués, entretinguéssim, entretinguéssiu, entretinguessin
IMPERATIU: entretén, entretingui, entretinguem, entreteniu, entretinguin
IMPERATIU (alternatiu): entretingues, entretingui, entretinguem, entretingueu, entretinguin
->entretingut
■entretingut -uda[de entretenir]
adj 1 Que entreté fent passar agradablement el temps. Un llibre entretingut.
2 Que requereix un cert temps. Una feina massa entretinguda.
->entretoc
■entretoc[de entretocar-se; 1a FONT: 1586]
m 1 ORFEB Assaig per a esbrinar la llei d’un objecte d’or o d’argent per l’examen de la ratlla que deixa sobre una pedra basàltica.
2 Insinuació.
->entretocar-se
■entretocar-se[de tocar; 1a FONT: 1696, DLac.]
v pron Tocar-se mútuament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entretocar
GERUNDI: entretocant
PARTICIPI: entretocat, entretocada, entretocats, entretocades
INDICATIU PRESENT: entretoco, entretoques, entretoca, entretoquem, entretoqueu, entretoquen
INDICATIU IMPERFET: entretocava, entretocaves, entretocava, entretocàvem, entretocàveu, entretocaven
INDICATIU PASSAT: entretoquí, entretocares, entretocà, entretocàrem, entretocàreu, entretocaren
INDICATIU FUTUR: entretocaré, entretocaràs, entretocarà, entretocarem, entretocareu, entretocaran
INDICATIU CONDICIONAL: entretocaria, entretocaries, entretocaria, entretocaríem, entretocaríeu, entretocarien
SUBJUNTIU PRESENT: entretoqui, entretoquis, entretoqui, entretoquem, entretoqueu, entretoquin
SUBJUNTIU IMPERFET: entretoqués, entretoquessis, entretoqués, entretoquéssim, entretoquéssiu, entretoquessin
IMPERATIU: entretoca, entretoqui, entretoquem, entretoqueu, entretoquin