->agilitzar

■agilitzar

[de àgil]

v tr Agilitar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agilitzar

GERUNDI: agilitzant

PARTICIPI: agilitzat, agilitzada, agilitzats, agilitzades

INDICATIU PRESENT: agilitzo, agilitzes, agilitza, agilitzem, agilitzeu, agilitzen

INDICATIU IMPERFET: agilitzava, agilitzaves, agilitzava, agilitzàvem, agilitzàveu, agilitzaven

INDICATIU PASSAT: agilitzí, agilitzares, agilitzà, agilitzàrem, agilitzàreu, agilitzaren

INDICATIU FUTUR: agilitzaré, agilitzaràs, agilitzarà, agilitzarem, agilitzareu, agilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: agilitzaria, agilitzaries, agilitzaria, agilitzaríem, agilitzaríeu, agilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: agilitzi, agilitzis, agilitzi, agilitzem, agilitzeu, agilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: agilitzés, agilitzessis, agilitzés, agilitzéssim, agilitzéssiu, agilitzessin

IMPERATIU: agilitza, agilitzi, agilitzem, agilitzeu, agilitzin

->àgilment

■àgilment

[de àgil; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv D’una manera àgil, amb agilitat.

->àgio

■àgio

Part. sil.: à_gi_o

[de l’it. aggio, íd., segurament per mitjà del fr. agio; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m ECON 1 1 Guany obtingut sobre l’alt preu que assoleixen sovint certs béns —divises, primeres matèries, valors de borsa, etc.— sotmesos a fortes i imprevisibles fluctuacions.

2 p ext Quantitat que detreu el banc en concepte d’interessos i de comissions en el descompte de lletres.

3 p ext Guany obtingut per la sobrevaloració que han experimentat actius monetaris de l’empresa.

2 teoria de l’àgio Teoria de l’interès que l’explica com un preu pagat per la immediata possessió de béns o de capital que d’una altra manera només podria ésser assolida en un futur.

->agiotatge

■agiotatge

Part. sil.: a_gi_o_tat_ge

[de àgio; 1a FONT: 1839, DLab.]

m ECON i DR PEN Àgio abusiu fet en perjudici d’altri.

->agiotista

■agiotista

Part. sil.: a_gi_o_tis_ta

[de àgio; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Persona que es dedica a l’agiotatge.

->agitable

■agitable

[del ll. agitabĭlis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que pot ésser agitat.

->agitació

■agitació

Part. sil.: a_gi_ta_ci_ó

[del ll. agitatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció d’agitar o d’agitar-se;

2 l’efecte. L’agitació de la mar. L’agitació produïda per la febre.

2 ELECTRÒN Moviment desordenat dels electrons lliures en un tub electrònic, a causa de l’escalfament dels elèctrodes.

3 TECNOL Operació física consistent en la producció de moviments irregulars i turbulents en el si d’una massa fluida, per tal d’accelerar un procés de barreja o de transferència.

4 agitació psicomotriu PSIQ Moviments irreflexius, continuats i desordenats que van acompanyats d’una àmplia simptomatologia psíquica.

5 agitació tèrmica TERMO Moviment desordenat que, en funció de la temperatura, presenten les molècules de qualsevol substància.

->agitador

■agitador -a

[del ll. agitator, -ōris, íd.]

1 adj Que agita.

2 m i f Persona que fomenta l’agitació política, sindical, etc.

3 m TECNOL Aparell destinat a moure, agitar o remenar líquids, suspensions i fluids més o menys pastosos.

->agitament

■agitament

[de agitar]

m Acció d’agitar.

->agitanat

■agitanat -ada

[de gitano]

adj 1 Que sembla de gitano. Uns ulls agitanats.

2 Semblant a un gitano. Una dona agitanada.

->agitar

■agitar

[del ll. agitare, der. freqŭentatiu del ll. agĕre ‘fer’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 1 tr Moure (alguna cosa) d’ací d’allà amb una certa força. La ventada agitava les banderes. Agita el xarop abans de prendre’l.

2 pron Agitar-se l’aigua del llac.

2 fig 1 tr Inquietar, moure violentament. Agitar l’opinió pública.

2 pron La gent s’agita.

3 tr FARM Suscitar moviments (dins una matèria fluida).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agitar

GERUNDI: agitant

PARTICIPI: agitat, agitada, agitats, agitades

INDICATIU PRESENT: agito, agites, agita, agitem, agiteu, agiten

INDICATIU IMPERFET: agitava, agitaves, agitava, agitàvem, agitàveu, agitaven

INDICATIU PASSAT: agití, agitares, agità, agitàrem, agitàreu, agitaren

INDICATIU FUTUR: agitaré, agitaràs, agitarà, agitarem, agitareu, agitaran

INDICATIU CONDICIONAL: agitaria, agitaries, agitaria, agitaríem, agitaríeu, agitarien

SUBJUNTIU PRESENT: agiti, agitis, agiti, agitem, agiteu, agitin

SUBJUNTIU IMPERFET: agités, agitessis, agités, agitéssim, agitéssiu, agitessin

IMPERATIU: agita, agiti, agitem, agiteu, agitin

->agitat

■agitat -ada

[de agitar]

adj 1 Ple d’agitacions. Una sessió agitada.

2 HERÀLD Dit de la mar quan les ombres de les ones són d’un altre esmalt que el de l’aigua i el traç d’aquestes és en puntes agudes.

->agitofàsia

agitofàsia

Part. sil.: a_gi_to_fà_si_a

[de agitar i -fàsia]

f PSIQ Velocitat excessiva del llenguatge parlat amb l’omissió inconscient de síl·labes o paraules.

->agitografia

agitografia

Part. sil.: a_gi_to_gra_fi_a

[de agitar i -grafia]

f PSIQ Velocitat extrema en l’escriptura, amb omissió patològica i inconscient de paraules o de síl·labes.

->aglà

■aglà

[de gla; 1a FONT: 1617]

m [o f] BOT Gla.

->aglàbida

aglàbida

[del nom de Ibrāhim ibn al-Aghlab (s. IX)]

1 adj Relatiu o pertanyent als aglàbides.

2 m i f HIST Membre d’una dinastia àrab que governà Ifrīqiya (800-909).

->aglanar

■aglanar

[de aglà]

v 1 intr Pasturar glans el bestiar porcí. Els porcs aglanen per tot el terme.

2 tr Menar els porcs a pasturar glans. El porquerol aglana els porcs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aglanar

GERUNDI: aglanant

PARTICIPI: aglanat, aglanada, aglanats, aglanades

INDICATIU PRESENT: aglano, aglanes, aglana, aglanem, aglaneu, aglanen

INDICATIU IMPERFET: aglanava, aglanaves, aglanava, aglanàvem, aglanàveu, aglanaven

INDICATIU PASSAT: aglaní, aglanares, aglanà, aglanàrem, aglanàreu, aglanaren

INDICATIU FUTUR: aglanaré, aglanaràs, aglanarà, aglanarem, aglanareu, aglanaran

INDICATIU CONDICIONAL: aglanaria, aglanaries, aglanaria, aglanaríem, aglanaríeu, aglanarien

SUBJUNTIU PRESENT: aglani, aglanis, aglani, aglanem, aglaneu, aglanin

SUBJUNTIU IMPERFET: aglanés, aglanessis, aglanés, aglanéssim, aglanéssiu, aglanessin

IMPERATIU: aglana, aglani, aglanem, aglaneu, aglanin

->aglaner

■aglaner

[de aglà]

m BOT 1 Roure.

2 Alzina.

->aglaofènia

aglaofènia

Part. sil.: a_gla_o_fè_ni_a

[del gr. aglaós ‘esplèndid’ i phaínō ‘aparèixer’]

f ZOOL Gènere de pòlips de l’ordre dels hidroïdeus (Aglaophenia sp), que habita en cavernes i llocs ombrívols de la zona costanera en colònies ramificades en forma de ploma.

->aglaonema

aglaonema

Part. sil.: a_gla_o_ne_ma

[del gr. aglaós ‘esplèndid’ i -ema]

f JARD i BOT Gènere de plantes de la família de les aràcies (Aglaonema sp), de fulles verdes variegades que integra una quarantena d’espècies procedents del sud-est asiàtic.

->aglapir

aglapir

v tr dial glapir 2.

->aglevament

■aglevament

[de aglevar-se]

m 1 Acció d’aglevar-se;

2 l’efecte.

->aglevar

■aglevar

[de gleva]

v 1 1 tr Fer esdevenir gleva.

2 pron Esdevenir gleva. La terra s’aglevava a grapats sota els peus.

2 1 tr Coagular.

2 pron Aglevar-se la sang.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aglevar

GERUNDI: aglevant

PARTICIPI: aglevat, aglevada, aglevats, aglevades

INDICATIU PRESENT: aglevo, agleves, agleva, aglevem, agleveu, agleven

INDICATIU IMPERFET: aglevava, aglevaves, aglevava, aglevàvem, aglevàveu, aglevaven

INDICATIU PASSAT: agleví, aglevares, aglevà, aglevàrem, aglevàreu, aglevaren

INDICATIU FUTUR: aglevaré, aglevaràs, aglevarà, aglevarem, aglevareu, aglevaran

INDICATIU CONDICIONAL: aglevaria, aglevaries, aglevaria, aglevaríem, aglevaríeu, aglevarien

SUBJUNTIU PRESENT: aglevi, aglevis, aglevi, aglevem, agleveu, aglevin

SUBJUNTIU IMPERFET: aglevés, aglevessis, aglevés, aglevéssim, aglevéssiu, aglevessin

IMPERATIU: agleva, aglevi, aglevem, agleveu, aglevin

->aglevat

■aglevat -ada

[de aglevar-se]

1 adj Agrupat, aglomerat.

2 m GEOBOT Extensió de terra coberta densament d’herba que forma gleves.

->aglicona

aglicona

[de a-¹, glico- i -ona, sufix de ciències naturals i bioquímica]

f BIOQ Fracció no glucídica dels heteròsids.

->àglif

■àglif -a

[del gr. áglyphos ‘no entallat’]

ZOOL 1 adj i m Dit de les serps les glàndules verinoses de les quals són bastant petites i no tenen relació amb dents especialitzades.

2 m pl Grup de serps àglifes, constituït per les serps de la família dels boids i algunes de la família dels colúbrids.

->aglobulinèmia

aglobulinèmia

Part. sil.: a_glo_bu_li_nè_mi_a

[de a-¹, globulina i -èmia]

f PAT Situació de manca absoluta de globulines que pot esdevenir-se en malalties per carència que cursen amb esteatorrea, com l’esprue i la celiaquia.

->aglomeració

■aglomeració

Part. sil.: a_glo_me_ra_ci_ó

[de aglomerar]

f 1 Acció d’aglomerar o d’aglomerar-se.

2 Massa o conjunt de les coses o les persones aglomerades.

3 ALIM 1 Part del procés d’instantització que permet d’aconseguir, mitjançant la humidificació controlada, que productes en pols que s’agrumollen en ésser addicionats a l’aigua o a la llet esdevinguin substàncies fàcilment dispersables.

2 impr Instantització.

4 GEOG HUM Conjunt d’habitacles compacte i de qualsevol dimensió.

5 TECNOL Acció de reunir pólvores o partícules de petites dimensions en masses més o menys compactes de més gran dimensió sense fer-les passar per l’estat líquid.

->aglomerador

■aglomerador -a

[de aglomerar]

adj Que serveix per a aglomerar.

->aglomerant

■aglomerant

[de aglomerar]

1 adj 1 Que aglomera. Material aglomerant.

2 llengües aglomerants LING Llengües aglutinants.

2 m QUÍM ORG Aglutinant utilitzat per a aglomerar.

->aglomerar

■aglomerar

[del ll. agglomerare, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v 1 tr Reunir, aplegar, en massa compacta.

2 pron La gent s’aglomera a les grans ciutats.

3 tr TECNOL Formar una massa compacta, a base de pólvores o de partícules.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aglomerar

GERUNDI: aglomerant

PARTICIPI: aglomerat, aglomerada, aglomerats, aglomerades

INDICATIU PRESENT: aglomero, aglomeres, aglomera, aglomerem, aglomereu, aglomeren

INDICATIU IMPERFET: aglomerava, aglomeraves, aglomerava, aglomeràvem, aglomeràveu, aglomeraven

INDICATIU PASSAT: aglomerí, aglomerares, aglomerà, aglomeràrem, aglomeràreu, aglomeraren

INDICATIU FUTUR: aglomeraré, aglomeraràs, aglomerarà, aglomerarem, aglomerareu, aglomeraran

INDICATIU CONDICIONAL: aglomeraria, aglomeraries, aglomeraria, aglomeraríem, aglomeraríeu, aglomerarien

SUBJUNTIU PRESENT: aglomeri, aglomeris, aglomeri, aglomerem, aglomereu, aglomerin

SUBJUNTIU IMPERFET: aglomerés, aglomeressis, aglomerés, aglomeréssim, aglomeréssiu, aglomeressin

IMPERATIU: aglomera, aglomeri, aglomerem, aglomereu, aglomerin

->aglomerat

■aglomerat -ada

[de aglomerar]

1 m TECNOL Material resultant d’un procés d’aglomeració. Aglomerat de carbó. Aglomerat de suro.

2 m FUST Tauler prefabricat amb petites estelles de fusta triturada mesclades amb coles de resines sintètiques premsades a gran pressió, molt emprat en la construcció de mobles.

3 m PETROG 1 Roca clàstica poc coherent constituïda per elements minerals units per escàs ciment.

2 Conjunt confús de materials piroclàstics grossos i angulosos.

4 adj PETROG Dit de tota roca o de tot dipòsit que reuneix les condicions d’un aglomerat.

->aglòs

■aglòs -ossa

[del gr. áglōssos ‘sense llengua’]

1 adj PAT Mancat (patològicament) de llengua.

2 ZOOL 1 adj Sense llengua.

2 m pl Grup d’amfibis sense llengua.

->aglòssia

■aglòssia

Part. sil.: a_glòs_si_a

[de glossa]

f 1 MED Absència congènita de llengua.

2 PAT Incapacitat per a articular paraules.

->aglucona

aglucona

[de a-¹, gluco- i -ona, sufix de ciències naturals i bioquímica]

f BIOQ Aglicona d’un glucòsid.

->aglutició

■aglutició

Part. sil.: a_glu_ti_ci_ó

[de a-* i el ll. gluttīre ‘engolir’ (v. glot)]

f PAT Impossibilitat d’engolir.

->aglutinable

■aglutinable

[de aglutinar]

adj Capaç d’ésser aglutinat.

->aglutinació

■aglutinació

Part. sil.: a_glu_ti_na_ci_ó

[del ll. td. agglutinatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Acció d’aglutinar o d’aglutinar-se.

2 LING Procediment pel qual dues paraules o més s’ajunten per constituir-ne una de sola.

3 MED Aglomeració de determinats corpuscles en suspensió portadors d’un antigen per la presència, dins el líquid de la suspensió, de l’anticòs específic corresponent.

4 aglutinació sanguínia FISIOL ANIM Aglutinació dels eritròcits com a conseqüència de l’acció antagònica dels aglutinògens davant certes aglutinines, que provoca l’hemòlisi.

->aglutinador

■aglutinador -a

[de aglutinar]

adj i m Que aglutina.

->aglutinament

■aglutinament

[de aglutinar]

m Acció d’aglutinar o d’aglutinar-se.

->aglutinant

■aglutinant

[de aglutinar]

1 adj i m Que aglutina.

2 m METAL·L En foneria, substància emprada per a mantenir unides les partícules dels motlles utilitzats per tal que la cavitat que ha de contenir el metall fos per a donar-li forma conservi les seves dimensions.

3 m PINT Substància que, barrejada amb els pigments, n’uneix les partícules.

4 m QUÍM IND Substància adhesiva o que, reaccionant amb una altra, pot desenvolupar propietats adhesives i actuar, així, com a aglutinant.

5 llengua aglutinant LING Per oposició a llengua aïllant i a llengua flexional, llengua que expressa les funcions morfosintàctiques dels mots per mitjà d’afixos diferenciats que s’adjunten a l’arrel.

6 poder aglutinant QUÍM IND En una hulla, característica que en mesura la qualitat des del punt de vista de la possibilitat d’obtenció de coc metal·lúrgic.

->aglutinar

■aglutinar

[del ll. agglutinare ‘enganxar, adherir’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v 1 1 tr Unir per adhesió, com mitjançant vesc o altres substàncies viscoses. Aglutinar l’ametlla ratllada i el sucre amb ou.

2 pron Aglutinar-se les dues vores d’una ferida.

2 tr Unir (coses diverses) de manera que formin un tot. Aquest partit aglutina diferents col·lectius i grups ecologistes.

3 tr esp Formar (mots, frases) per aglutinació.

4 tr Causar l’aglutinació (de corpuscles en suspensió).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aglutinar

GERUNDI: aglutinant

PARTICIPI: aglutinat, aglutinada, aglutinats, aglutinades

INDICATIU PRESENT: aglutino, aglutines, aglutina, aglutinem, aglutineu, aglutinen

INDICATIU IMPERFET: aglutinava, aglutinaves, aglutinava, aglutinàvem, aglutinàveu, aglutinaven

INDICATIU PASSAT: aglutiní, aglutinares, aglutinà, aglutinàrem, aglutinàreu, aglutinaren

INDICATIU FUTUR: aglutinaré, aglutinaràs, aglutinarà, aglutinarem, aglutinareu, aglutinaran

INDICATIU CONDICIONAL: aglutinaria, aglutinaries, aglutinaria, aglutinaríem, aglutinaríeu, aglutinarien

SUBJUNTIU PRESENT: aglutini, aglutinis, aglutini, aglutinem, aglutineu, aglutinin

SUBJUNTIU IMPERFET: aglutinés, aglutinessis, aglutinés, aglutinéssim, aglutinéssiu, aglutinessin

IMPERATIU: aglutina, aglutini, aglutinem, aglutineu, aglutinin

->aglutinatiu

■aglutinatiu -iva

Part. sil.: a_glu_ti_na_tiu

[de aglutinar]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’aglutinació.

2 adj Que tendeix a produir aglutinació.

3 m FISIOL ANIM Substància o agent que produeix l’aglutinació.

4 adj GRAM Format o caracteritzat per aglutinació.

->aglutinina

■aglutinina

[de aglutinar i -ina]

f 1 FISIOL ANIM Anticòs del plasma sanguini que actua davant determinats antígens o davant les cèl·lules que els contenen i en provoca l’aglutinació.

2 BIOQ Cadascuna de les substàncies d’origen vegetal que, introduïdes en el plasma sanguini, actuen d’anticossos i aglutinen els eritròcits.

->aglutinogen

■aglutinogen

[de aglutinar i -gen]

m FISIOL ANIM Cadascun dels antígens particulars existents en els eritròcits que participen en els fenòmens d’aglutinació sanguínia.

->agmatina

agmatina

[del gr. ágma, ágmatos ‘fragment, fractura’ i -ina]

f BIOQ Base present en alguns productes vegetals i animals que resulta de la descarboxilació de l’arginina.

->agmatologia

■agmatologia

Part. sil.: ag_ma_to_lo_gi_a

[del gr. ágma, ágmatos ‘fragment, fractura’ i -logia]

f CIR Branca de la cirurgia que tracta de les fractures.

->agminat

■agminat -ada

[del ll. agmen, -ĭnis ‘tropa’]

adj ANAT Dit dels òrgans elementals d’una mateixa espècie anatòmicament reunits els uns amb els altres.

->agnació

■agnació

Part. sil.: ag_na_ci_ó

[del ll. agnatio, -ōnis, íd.]

f 1 Parentiu entre agnats.

2 DR ROM Parentiu civil existent entre el paterfamilias (el cap de casa) i totes les persones sotmeses a la seva pàtria potestat.

->agnat

■agnat -ada

[del ll. agnatus, -a, -um, íd., der. de natus (ant. gnatus), -a, -um ‘nascut’ (cf. cunyat)]

m i f Parent per línia exclusivament masculina.

->àgnat

■àgnat -a

[de a-¹ i gnáthos ‘mandíbula’]

ICT i 1 adj PAT Mancat de mandíbula.

2 m 1 pl Superclasse de vertebrats que comprèn individus molt antics i primitius, aquàtics i sense mandíbules. Molt nombrosos a l’era primària, avui en resten molt poques espècies.

2 sing Vertebrat de la superclasse dels àgnats.

->agnàtia

■agnàtia

Part. sil.: ag_nà_ti_a

[de àgnat]

f PAT Manca congènita de la mandíbula.

->agnàtic

■agnàtic -a

[de agnàtia]

adj 1 ZOOL Àgnat.

2 PAT Relatiu o pertanyent a l’agnàtia.

->agnatici

■agnatici -ícia

[del ll. td. agnaticius, -a, -um, íd.]

adj Relatiu o pertanyent a l’agnat o a l’agnació.

->agni

agni

[del sànscrit agni ‘foc’]

m LING Tokhari.

->agnició

■agnició

Part. sil.: ag_ni_ci_ó

[del ll. agnitio, -ōnis ‘coneixement, reconeixement’]

f 1 HIST DR 1 Antigament, aprovació o reconeixement d’un dret.

2 agnició de bona fe Antigament, en el dret català, manifestació del comprador d’una finca d’haver-la comprada per a un altre.

2 LIT Anagnòrisi.

->agnocast

■agnocast

[del gr. ágnos, íd., refet tautològicament amb el gr. hagnós ‘pur, cast’, per les característiques anafrodisíaques de la planta; o d’una combinació de ágnos amb ákastos, espècies semblants]

m BOT Aloc.

->agnoïta

agnoïta

Part. sil.: ag_no_ï_ta

[del gr. agnoéō ‘ignorar’]

m i f CRIST Membre d’una secta monofisita del segle VI.

->agnom

■agnom

[del ll. agnomen, íd.]

m 1 Nom addicional o epítet.

2 Sobrenom romà (agnomen).

->agnòsia

■agnòsia

Part. sil.: ag_nò_si_a

[del gr. agnōsía ‘ignorància’]

f PAT Trastorn del reconeixement, de causa cerebral.

->agnosterol

agnosterol

[del ll. agnus ‘anyell’, ester i -ol¹]

m [C₃₀H₄₈O] BIOQ Esterol triterpènic, amb tres enllaços dobles, present en el greix de la llana.

->agnòstic

■agnòstic -a

[de l’angl. agnostic, creat pel naturalista Th. H. Huxley (1869) sobre el gr. agnōstós ‘desconegut, no cognoscible’; 1a FONT: s. XIX]

FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent a l’agnosticisme.

2 m i f Persona que professa l’agnosticisme.

->agnosticisme

■agnosticisme

Cp. gnosticisme

[de agnòstic]

m FILOS Actitud o doctrina que declara inaccessible a l’enteniment humà tota noció de l’absolut.

->agnostozoic

agnostozoic

Part. sil.: ag_nos_to_zoic

[del gr. agnōstós ‘desconegut’ i -zoic]

obs m ESTRATIG 1 Precambrià.

2 Proterozoic.

->agnus

■agnus

[del ll. agnus ‘anyell’]

m 1 CATOL Objecte, consistent generalment en una medalla de cera, beneït pel papa i que porta en efígie un anyell com a emblema de Crist.

2 ésser de pasta d’agnus Ésser, una persona, d’una gran bondat.

->agnus-dei

■agnus-dei

Part. sil.: ag_nus-dei

[del ll. litúrgic Agnus Dei ‘Anyell de Déu’]

m 1 LITÚRG Oració llatina de la missa que comença amb els mots Agnus Dei i que és dita o cantada entre el parenostre i la comunió.

2 NUMIS Nom genèric de les monedes que duen l’Agnus Dei (anyell que duu una banderola de plata carregada d’una creu de gules).

->-agog

■-agog -agoga

Forma sufixada del mot grec agōgós, que significa ‘conductor’. Ex.: pedagog.

->-agogia

■-agogia

Forma sufixada del mot grec agōgḗ, que significa ‘conducció’. Ex.: demagògia.

->agògic

agògic -a

[del gr. agōgḗ ‘conducció’]

MÚS 1 adj Que té agògica o que hom interpreta amb agògica.

2 f Fluctuació del moviment per mitjà de la qual hom vol obtenir una interpretació ben expressiva.

->agomboiar

■agomboiar

Part. sil.: a_gom_bo_iar

[de comboi]

v 1 tr Ajuntar (dues o més persones) perquè vagin plegades.

2 pron S’agomboien amb una altra candidatura per a les eleccions municipals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agomboiar

GERUNDI: agomboiant

PARTICIPI: agomboiat, agomboiada, agomboiats, agomboiades

INDICATIU PRESENT: agomboio, agomboies, agomboia, agomboiem, agomboieu, agomboien

INDICATIU IMPERFET: agomboiava, agomboiaves, agomboiava, agomboiàvem, agomboiàveu, agomboiaven

INDICATIU PASSAT: agomboí, agomboiares, agomboià, agomboiàrem, agomboiàreu, agomboiaren

INDICATIU FUTUR: agomboiaré, agomboiaràs, agomboiarà, agomboiarem, agomboiareu, agomboiaran

INDICATIU CONDICIONAL: agomboiaria, agomboiaries, agomboiaria, agomboiaríem, agomboiaríeu, agomboiarien

SUBJUNTIU PRESENT: agomboï, agomboïs, agomboï, agomboiem, agomboieu, agomboïn

SUBJUNTIU IMPERFET: agomboiés, agomboiessis, agomboiés, agomboiéssim, agomboiéssiu, agomboiessin

IMPERATIU: agomboia, agomboï, agomboiem, agomboieu, agomboïn

->agombol

■agombol

[de agombolar]

m Agombolament.

->agombolador

■agombolador -a

[de agombolar]

adj Que agombola.

->agombolament

■agombolament

[de agombolar]

m 1 Acció d’agombolar o d’agombolar-se;

2 l’efecte.

->agombolar

■agombolar

[de gomboldar]

v 1 tr Tenir sol·lícitament cura (d’algú); gomboldar.

2 tr Acotxar.

3 1 pron Acomodar-se.

2 bo d’agombolar (o de bon agombolar) Que a tot s’acomoda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agombolar

GERUNDI: agombolant

PARTICIPI: agombolat, agombolada, agombolats, agombolades

INDICATIU PRESENT: agombolo, agomboles, agombola, agombolem, agomboleu, agombolen

INDICATIU IMPERFET: agombolava, agombolaves, agombolava, agombolàvem, agombolàveu, agombolaven

INDICATIU PASSAT: agombolí, agombolares, agombolà, agombolàrem, agombolàreu, agombolaren

INDICATIU FUTUR: agombolaré, agombolaràs, agombolarà, agombolarem, agombolareu, agombolaran

INDICATIU CONDICIONAL: agombolaria, agombolaries, agombolaria, agombolaríem, agombolaríeu, agombolarien

SUBJUNTIU PRESENT: agomboli, agombolis, agomboli, agombolem, agomboleu, agombolin

SUBJUNTIU IMPERFET: agombolés, agombolessis, agombolés, agomboléssim, agomboléssiu, agombolessin

IMPERATIU: agombola, agomboli, agombolem, agomboleu, agombolin

->agòmetre

agòmetre

[del gr. ágō ‘conduir’ i -metre]

m METROL Conductímetre.

->agomfi

■agomfi -òmfia

[de a-** i el gr. gómphios ‘queixal’]

adj PAT Sense dents.

->agomfiasi

■agomfiasi

Part. sil.: a_gom_fi_a_si

[de a-¹ i el gr. gomphíasis ‘fluixedat de dents’]

f PAT Fluixedat de les dents dins els alvèols.

->agonal

■agonal

[del ll. agonalis ‘relatiu als jocs’]

adj ESPORT Relatiu o pertanyent a les lluites atlètiques.

->agonia

■agonia

Part. sil.: a_go_ni_a

[del ll. agonia ‘lluita, angoixa’; 1a FONT: 1479]

f PAT Període de transició entre la vida i la mort.

->agònic¹

■agònic¹ -a

[de agonia]

adj Relatiu o pertanyent a l’agonia.

->agònic²

■agònic² -a

adj 1 Que no forma angle.

2 MAGNET Dit dels punts de la superfície terrestre sense declinació magnètica.

3 línia agònica GEOF Línia que uneix els punts agònics.

->agonista

■agonista

[de agonia]

1 m i f ESPORT Lluitador.

2 adj ANAT ANIM Dit del múscul l’acció del qual produeix el moviment desitjat.

3 adj FARM Dit de la droga que té relació de complementarietat amb un receptor.

->agonístic

■agonístic -a

[de agonista]

ESPORT 1 adj Relatiu o pertanyent a les lluites d’atletes.

2 f Ciència i art de la lluita esportiva.

->agonitzant

■agonitzant

[de agonitzar; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj i m i f Que agonitza.

2 m CATOL Religiós que té per missió auxiliar els moribunds.

->agonitzar

■agonitzar

[de agonia; 1a FONT: 1653, DTo.]

v intr 1 Ésser a l’agonia.

2 Estar a punt d’extingir-se, de desaparèixer, alguna cosa. Una llengua que agonitza. La llum de la tarda agonitzava.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agonitzar

GERUNDI: agonitzant

PARTICIPI: agonitzat, agonitzada, agonitzats, agonitzades

INDICATIU PRESENT: agonitzo, agonitzes, agonitza, agonitzem, agonitzeu, agonitzen

INDICATIU IMPERFET: agonitzava, agonitzaves, agonitzava, agonitzàvem, agonitzàveu, agonitzaven

INDICATIU PASSAT: agonitzí, agonitzares, agonitzà, agonitzàrem, agonitzàreu, agonitzaren

INDICATIU FUTUR: agonitzaré, agonitzaràs, agonitzarà, agonitzarem, agonitzareu, agonitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: agonitzaria, agonitzaries, agonitzaria, agonitzaríem, agonitzaríeu, agonitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: agonitzi, agonitzis, agonitzi, agonitzem, agonitzeu, agonitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: agonitzés, agonitzessis, agonitzés, agonitzéssim, agonitzéssiu, agonitzessin

IMPERATIU: agonitza, agonitzi, agonitzem, agonitzeu, agonitzin

->agonòteta

■agonòteta

[del gr. agōnothétēs, íd., comp. de agōn ‘lluita’ i títhēi ‘col·locar, instituir’]

m Magistrat grec que presidia les lluites, els jocs públics.

->àgora

■àgora

[del gr. agorá ‘aplec, plaça pública’, der. al seu torn de ageírō ‘aplegar’; 1a FONT: 1911]

f HIST Plaça principal de les ciutats gregues antigues, centre de cultes religiosos i de la vida política.

->agorafòbia

■agorafòbia

Part. sil.: a_go_ra_fò_bi_a

[de àgora i -fòbia]

f PSIQ Por morbosa de travessar espais oberts.

->agorafòbic

agorafòbic -a

adj Relatiu o pertanyent a l’agorafòbia.

->agosaradament

■agosaradament

[de agosarat]

adv Amb gosar, gosadament, audaçment.

->agosarament

■agosarament

[de gosar¹]

m Gosadia, audàcia.

->agosarat

■agosarat -ada

[de gosar¹]

adj Que té gosar, atrevit, audaç.

->agost

■agost

[del ll. vg. agŭstus, íd., clàssic augŭstus, en memòria de l’emperador Octavi August; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 CRON [abrev ag.] [símb: AG] Vuitè mes de l’any.

2 AGR Temporada en què hom fa la collita dels grans.

3 fer el seu agost En un negoci, guanyar-hi molt.

4 tenir (o fer) cara d’agost Fer cara de benestant.

->agostador

■agostador

[de agostar¹]

m Agostejador.

->agostar¹

■agostar¹

[de agost]

v tr i intr Agostejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agostar

GERUNDI: agostant

PARTICIPI: agostat, agostada, agostats, agostades

INDICATIU PRESENT: agosto, agostes, agosta, agostem, agosteu, agosten

INDICATIU IMPERFET: agostava, agostaves, agostava, agostàvem, agostàveu, agostaven

INDICATIU PASSAT: agostí, agostares, agostà, agostàrem, agostàreu, agostaren

INDICATIU FUTUR: agostaré, agostaràs, agostarà, agostarem, agostareu, agostaran

INDICATIU CONDICIONAL: agostaria, agostaries, agostaria, agostaríem, agostaríeu, agostarien

SUBJUNTIU PRESENT: agosti, agostis, agosti, agostem, agosteu, agostin

SUBJUNTIU IMPERFET: agostés, agostessis, agostés, agostéssim, agostéssiu, agostessin

IMPERATIU: agosta, agosti, agostem, agosteu, agostin

->agostar²

■agostar²

m NUMIS 1 Forma catalana donada a l’augustal, moneda d’or siciliana de Frederic II.

2 Nom donat al pirral d’or sicilià de Pere II el Gran.

->agostejador

■agostejador

[de agostejar]

m Lloc on pastura el bestiar a l’estiu.

->agostejament

■agostejament

[de agostejar]

m Acció d’agostejar o d’agostejar-se.

->agostejar

■agostejar

[de agost; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 intr Pasturar els ramats pels rostolls el mes d’agost.

2 tr Musteir el sol (les plantes).

3 pron Perdre la ufana els camps, el bestiar o les persones.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agostejar

GERUNDI: agostejant

PARTICIPI: agostejat, agostejada, agostejats, agostejades

INDICATIU PRESENT: agostejo, agosteges, agosteja, agostegem, agostegeu, agostegen

INDICATIU IMPERFET: agostejava, agostejaves, agostejava, agostejàvem, agostejàveu, agostejaven

INDICATIU PASSAT: agostegí, agostejares, agostejà, agostejàrem, agostejàreu, agostejaren

INDICATIU FUTUR: agostejaré, agostejaràs, agostejarà, agostejarem, agostejareu, agostejaran

INDICATIU CONDICIONAL: agostejaria, agostejaries, agostejaria, agostejaríem, agostejaríeu, agostejarien

SUBJUNTIU PRESENT: agostegi, agostegis, agostegi, agostegem, agostegeu, agostegin

SUBJUNTIU IMPERFET: agostegés, agostegessis, agostegés, agostegéssim, agostegéssiu, agostegessin

IMPERATIU: agosteja, agostegi, agostegem, agostegeu, agostegin

->agostenc

■agostenc -a

[de agost; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Pertanyent al mes d’agost. Figues agostenques.

2 m Peix novell, molt petit, que abunda durant tot l’estiu.

->agoster¹

■agoster¹ -a

[de agost]

adj Nat per l’agost, dit especialment dels caps de bestiar.

->agoster²

agoster² -a

adj i m i f D’Agost (Alacantí).

->agostí¹

■agostí¹ -ina

Hom.: agustí

[de agost]

adj Nat per l’agost, dit especialment dels pollets.

->agostí²

agostí² -ina

Hom.: agustí

adj i m i f agoster².

->agostís

■agostís -issa

[de agost]

adj Agostenc, pertanyent al mes d’agost.

->agot

agot

[del basc kakote ‘ganxo’, aplicat a leprosos amb mans encongides per la malaltia, com ganxos]

m ETNOL Cagot.

->agotzonar-se

■agotzonar-se

[variant de acotxar-se, acatxar-se, acotar-se]

v pron Ajupir-se, especialment darrere una mata, un marge, etc., per no ésser vist, a l’aguait.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agotzonar

GERUNDI: agotzonant

PARTICIPI: agotzonat, agotzonada, agotzonats, agotzonades

INDICATIU PRESENT: agotzono, agotzones, agotzona, agotzonem, agotzoneu, agotzonen

INDICATIU IMPERFET: agotzonava, agotzonaves, agotzonava, agotzonàvem, agotzonàveu, agotzonaven

INDICATIU PASSAT: agotzoní, agotzonares, agotzonà, agotzonàrem, agotzonàreu, agotzonaren

INDICATIU FUTUR: agotzonaré, agotzonaràs, agotzonarà, agotzonarem, agotzonareu, agotzonaran

INDICATIU CONDICIONAL: agotzonaria, agotzonaries, agotzonaria, agotzonaríem, agotzonaríeu, agotzonarien

SUBJUNTIU PRESENT: agotzoni, agotzonis, agotzoni, agotzonem, agotzoneu, agotzonin

SUBJUNTIU IMPERFET: agotzonés, agotzonessis, agotzonés, agotzonéssim, agotzonéssiu, agotzonessin

IMPERATIU: agotzona, agotzoni, agotzonem, agotzoneu, agotzonin

->-agra

■-agra

Forma sufixada del mot grec ágra, que significa ‘caça, atac de dolor agut’. Ex.: poagre (ant. poagra), quiragra.

->agraciar

■agraciar

Part. sil.: a_gra_ci_ar

[de gràcia]

v tr 1 Concedir gràcia, mercè. Agraciar un condemnat a mort.

2 Donar una certa gràcia. Aquest vestit l’agracia molt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agraciar

GERUNDI: agraciant

PARTICIPI: agraciat, agraciada, agraciats, agraciades

INDICATIU PRESENT: agracio, agracies, agracia, agraciem, agracieu, agracien

INDICATIU IMPERFET: agraciava, agraciaves, agraciava, agraciàvem, agraciàveu, agraciaven

INDICATIU PASSAT: agracií, agraciares, agracià, agraciàrem, agraciàreu, agraciaren

INDICATIU FUTUR: agraciaré, agraciaràs, agraciarà, agraciarem, agraciareu, agraciaran

INDICATIU CONDICIONAL: agraciaria, agraciaries, agraciaria, agraciaríem, agraciaríeu, agraciarien

SUBJUNTIU PRESENT: agraciï, agraciïs, agraciï, agraciem, agracieu, agraciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: agraciés, agraciessis, agraciés, agraciéssim, agraciéssiu, agraciessin

IMPERATIU: agracia, agraciï, agraciem, agracieu, agraciïn

->agraciat

■agraciat -ada

Part. sil.: a_gra_ci_at

[de agraciar]

adj Que té gràcia.

->agradabilitat

■agradabilitat

[de agradable]

f Qualitat d’agradable.

->agradable

■agradable

[de agradar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que agrada, que fa plaer.

->agradablement

■agradablement

[de agradable; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera agradable. Restar agradablement sorprès.

->agradació

■agradació

Part. sil.: a_gra_da_ci_ó

[de gradació]

f GEOMORF Modificació del relleu de la terra tendent a la formació de superfícies planes per acumulació o deposició de sediments.

->agradant

■agradant

[de agradar]

adj Agradós.

->agradar

■agradar

[de grat; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 intr Ésser del grat, fer una impressió grata, satisfer el gust. Això té l’avantatge d’agradar a la gent. D’aquesta manera no agradarà a ningú. M’agrada de cantar. Són dos que no s’agraden l’un a l’altre.

2 pron Trobar del seu grat, enamorar-se. S’agrada de parlar amb tothom. El cavaller s’agradà de la pastora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agradar

GERUNDI: agradant

PARTICIPI: agradat, agradada, agradats, agradades

INDICATIU PRESENT: agrado, agrades, agrada, agradem, agradeu, agraden

INDICATIU IMPERFET: agradava, agradaves, agradava, agradàvem, agradàveu, agradaven

INDICATIU PASSAT: agradí, agradares, agradà, agradàrem, agradàreu, agradaren

INDICATIU FUTUR: agradaré, agradaràs, agradarà, agradarem, agradareu, agradaran

INDICATIU CONDICIONAL: agradaria, agradaries, agradaria, agradaríem, agradaríeu, agradarien

SUBJUNTIU PRESENT: agradi, agradis, agradi, agradem, agradeu, agradin

SUBJUNTIU IMPERFET: agradés, agradessis, agradés, agradéssim, agradéssiu, agradessin

IMPERATIU: agrada, agradi, agradem, agradeu, agradin

->agradívol

■agradívol -a

[de agradar]

adj Agradós.

->agradós

■agradós -osa

[de agradar; 1a FONT: s. XIII]

adj Afable, de tracte agradable.

->agradosament

■agradosament

[de agradós; 1a FONT: s. XIII]

adv D’una manera agradosa. Rebre algú agradosament.

->agradosia

■agradosia

Part. sil.: a_gra_do_si_a

[de agradós]

f Agradositat.

->agradositat

■agradositat

[de agradós]

f Qualitat d’agradós.

->àgraf

■àgraf -a

[de a-¹ i -graf]

1 adj No escrit.

2 m pl BÍBL Frases atribuïdes a Jesucrist que no consten en cap dels quatre Evangelis.

->agrafia

■agrafia

Part. sil.: a_gra_fi_a

[de a-¹ i -grafia]

f PAT Impossibilitat d’expressar les idees i els sentiments per escrit o per signes.

->agraïment

■agraïment

Part. sil.: a_gra_ï_ment

[de agrair; 1a FONT: s. XVII]

m Acció d’agrair.

->agrair

■agrair

Part. sil.: a_gra_ir

[del ll. td. *gratiire, der. de gratus ‘agraït’ i gratia ‘agraïment’; cat. ant. grair; 1a FONT: s. XIII]

v* tr Correspondre amb gratitud (a un benefici, un servei o un favor rebut). Agrair a algú una visita, una carta, una invitació, un present.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agrair

GERUNDI: agraint

PARTICIPI: agraït, agraïda, agraïts, agraïdes

INDICATIU PRESENT: agraeixo, agraeixes, agraeix, agraïm, agraïu, agraeixen

INDICATIU IMPERFET: agraïa, agraïes, agraïa, agraíem, agraíeu, agraïen

INDICATIU PASSAT: agraí, agraïres, agraí, agraírem, agraíreu, agraïren

INDICATIU FUTUR: agrairé, agrairàs, agrairà, agrairem, agraireu, agrairan

INDICATIU CONDICIONAL: agrairia, agrairies, agrairia, agrairíem, agrairíeu, agrairien

SUBJUNTIU PRESENT: agraeixi, agraeixis, agraeixi, agraïm, agraïu, agraeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: agraís, agraïssis, agraís, agraíssim, agraíssiu, agraïssin

IMPERATIU: agraeix, agraeixi, agraïm, agraïu, agraeixin

->agraït

■agraït -ïda

Part. sil.: a_gra_ït

[de agrair]

adj 1 Que agraeix. Estar, restar, agraït a algú per algun favor.

2 ésser agraït Ésser inclinat a agrair. És una persona agraïda.

3 una feina agraïda fig Que amb poc esforç dóna un bon rendiment.

->agram

■agram

[de gram²]

m BOT Gram.

->agramatical

■agramatical

[de a-¹ i gramatical]

adj GRAM No gramatical. Una construcció agramatical.

->agramaticalitat

■agramaticalitat

[de a-¹ i gramaticalitat]

f Qualitat d’agramatical.

->agramatisme

agramatisme

[de a-¹, -grama i -isme]

m PSIQ Acatafàsia.

->agrament

■agrament

[de agre²]

adv Amb agror. Respondre agrament.

->agramontès

■agramontès -esa

Hom.: agramuntès

[del nom del llinatge dels Agramont (s. XIV)]

1 adj Relatiu o pertanyent als agramontesos.

2 m i f HIST Membre d’un dels dos bàndols (agramontesos i beaumontesos) en què es trobava dividit el regne de Navarra des de mitjan segle XIV.

->agramuntesa

■agramuntesa

Hom.: agramontès

adj f i f NUMIS Dit de la moneda de billó (diners i òbols) encunyada a Agramunt pels comtes d’Urgell a partir d’Ermengol VII (1154-84) fins al segle XV.

->agramuntí

agramuntí -ina

adj i m i f D’Agramunt (Urgell).

->agranada

■agranada

[de agranar]

f Escombrada.

->agranador

■agranador -a

[de agranar]

adj i m i f escombrador 1.

->agranadures

■agranadures

[de agranar]

f pl Allò que hom arreplega escombrant, com immundícies, residus d’alguna operació, grans escampats, etc.

->agranar

■agranar

[de gra; 1a FONT: 1430]

v tr 1 Nodrir amb gra (els animals). Agranar les oques.

2 Escombrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agranar

GERUNDI: agranant

PARTICIPI: agranat, agranada, agranats, agranades

INDICATIU PRESENT: agrano, agranes, agrana, agranem, agraneu, agranen

INDICATIU IMPERFET: agranava, agranaves, agranava, agranàvem, agranàveu, agranaven

INDICATIU PASSAT: agraní, agranares, agranà, agranàrem, agranàreu, agranaren

INDICATIU FUTUR: agranaré, agranaràs, agranarà, agranarem, agranareu, agranaran

INDICATIU CONDICIONAL: agranaria, agranaries, agranaria, agranaríem, agranaríeu, agranarien

SUBJUNTIU PRESENT: agrani, agranis, agrani, agranem, agraneu, agranin

SUBJUNTIU IMPERFET: agranés, agranessis, agranés, agranéssim, agranéssiu, agranessin

IMPERATIU: agrana, agrani, agranem, agraneu, agranin

->agraner

■agraner

[de agranar]

m Escombra.

->agranulòcit

agranulòcit

[de a-¹, -granulo i -cit]

m CIT Leucòcit hialí que es forma en els òrgans limfoides i que comprèn limfòcits petits i monòcits.

->agranulocitosi

agranulocitosi

[de a-¹, -granulo, -cit i -osi]

f PAT Malaltia de la sang caracteritzada per una baixa molt acusada —o fins i tot l’absència— de leucòcits granulosos (neutròfils), associada amb nafres de la mucosa bucal i faríngia.

->agrari

■agrari -ària

Cp. agrícola

[del ll. agrarĭus, -a, -um, íd. (v. agre¹)]

adj Relatiu o pertanyent al camp. Reforma agrària.

->agrarisme

■agrarisme

[de agrari]

m POLÍT Denominació aplicada a diverses tendències polítiques que tenen en comú un interès central pels problemes agraris.

->agrarista

agrarista

[de agrari]

POLÍT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’agrarisme.

2 m i f Partidari de l’agrarisme.

->agràs

■agràs

[de agre²; 1a FONT: 1262]

[pl -assos] m AGR 1 Raïm verd, encara no assaonat.

2 Suc obtingut de raïms verds, de gust àcid, agradable, emprat com a refrescant en l’alimentació i en medicina.

->agrassenc

■agrassenc -a

[de agràs]

adj Semblant a l’agràs.

->agrasser

■agrasser -a

[de agràs]

adj Relatiu o pertanyent a l’agràs. Cep agrasser.

->agrassera

■agrassera

[de agràs; 1a FONT: 1588]

f Vas per a guardar l’agràs.

->agrassó

■agrassó

Hom.: agressor

[de agràs]

m BOT 1 Petit arbust espinós de la família de les saxifragàcies (Ribes uva-crispa), de fruits comestibles d’un color vermellós.

2 Fruit comestible de l’agrassó.

->agrassot

■agrassot

[de agràs]

m Raïm o gotim que no ha arribat a madurar.

->agravació

■agravació

Part. sil.: a_gra_va_ci_ó

[del ll. adgravatio, -ōnis ‘sobrecàrrega’]

f DR CAN Monitori amb amenaça d’excomunió publicat després de tres admonicions.

->agre¹

■agre¹

[del ll. ager, agri ‘camp, territori’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 Gust que hom troba en una ocupació o una habitud. Perdre l’agre del treball.

2 1 Indret on es fa bé una planta. Un agre de garrofers.

2 Indret on es cria o on acudeix en abundància un animal, especialment els animals de caça. Aquell paratge és un agre de llebres.

3 agre del terrer 1 Conjunt de coses que caracteritzen l’ambient o el medi en què hom s’ha criat i envers les quals hom se sent naturalment inclinat.

2 El gust d’aquestes coses.

->agre²

■agre² -a

Cp. acre¹

[del ll. ācer, acris, acre, íd.; de la mateixa arrel ac- de ācer són acerbus ‘amarg’, acētum ‘vinagre’ i acĭdus ‘àcid’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Que té una acidesa desagradable. Llet agra.

2 p anal Punyent, desagradable (un so, un crit, etc.).

3 fig Feridor, desagradable. Contestar amb paraules agres.

4 Que expressa aflicció, agror. Agres lamentacions.

5 Aspre. Un camí agre.

6 AGR Dit de la terra poc productiva pel seu alt grau d’acidesa.

2 m Agror.

3 m ALIM Sabor àcid desagradable que adquireixen determinats aliments a causa d’una alteració per microorganismes.

4 metall agre METAL·L Metall poc mal·leable, trencadís, de mal treballar.

5 vi agre ENOL Vi que ha adquirit un sabor agre per efecte d’una acetificació parcial causada per bacteris del gènere Acetobacter.

->agredir

■agredir

[del ll. aggrĕdi, íd., der. de gradi ‘caminar’ (cf. progrés)]

v tr Escometre (algú) per matar-lo, ferir-lo o fer-li mal. Un home ha agredit la consellera quan sortia del restaurant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agredir

GERUNDI: agredint

PARTICIPI: agredit, agredida, agredits, agredides

INDICATIU PRESENT: agredeixo, agredeixes, agredeix, agredim, agrediu, agredeixen

INDICATIU IMPERFET: agredia, agredies, agredia, agredíem, agredíeu, agredien

INDICATIU PASSAT: agredí, agredires, agredí, agredírem, agredíreu, agrediren

INDICATIU FUTUR: agrediré, agrediràs, agredirà, agredirem, agredireu, agrediran

INDICATIU CONDICIONAL: agrediria, agrediries, agrediria, agrediríem, agrediríeu, agredirien

SUBJUNTIU PRESENT: agredeixi, agredeixis, agredeixi, agredim, agrediu, agredeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: agredís, agredissis, agredís, agredíssim, agredíssiu, agredissin

IMPERATIU: agredeix, agredeixi, agredim, agrediu, agredeixin

->agredolç

■agredolç -a

[de agre² i dolç]

1 adj 1 Que té un sabor agre i dolç a la vegada. Pomes agredolces.

2 fig Mig agre mig dolç, d’una dolçor aparent o fingida que deixa endevinar l’agror. Paraules agredolces.

2 m fig L’agredolç de la vida.

->agregable

■agregable

[de agregar]

adj Que es pot agregar.

->agregació

■agregació

Part. sil.: a_gre_ga_ci_ó

[de agregar]

f 1 1 Acció d’agregar o d’agregar-se;

2 l’efecte.

2 ECOL Aplec d’individus d’una mateixa espècie en un territori reduït.

3 ENSENY Categoria del professor agregat.

4 HISTOL Unió histogenètica de cèl·lules dissociades.

5 MÚS Conjunt de sons verticals que no són subjectes a lleis harmòniques tradicionals.

6 agregació de finques DR Unió d’una o diverses finques o d’una o diverses parts segregades de finques inscrites a una altra també inscrita, sempre que aquesta representi el quíntuple d’aquelles.

7 agregació de municipis DR Unió a un municipi d’una part d’un altre amb el qual afronta.

->agregant

agregant

[de agregar]

m LÒG Terme o proposició que entra en un agregat.

->agregar

■agregar

[del ll. aggregare ‘reunir, aplegar, associar’, der. de grex, grĕgis ‘ramat’; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 1 tr Unir (una persona o una cosa) a una col·lecció o un conjunt de persones o de coses. Agregar el llatí a les assignatures de tercer curs.

2 pron Agregar-se a un grup.

2 tr esp Destinar (alguna persona) a una oficina, etc., sense donar-li plaça efectiva. La van agregar a l’ambaixada de Varsòvia.

3 pron Unir-se formant un tot, una massa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agregar

GERUNDI: agregant

PARTICIPI: agregat, agregada, agregats, agregades

INDICATIU PRESENT: agrego, agregues, agrega, agreguem, agregueu, agreguen

INDICATIU IMPERFET: agregava, agregaves, agregava, agregàvem, agregàveu, agregaven

INDICATIU PASSAT: agreguí, agregares, agregà, agregàrem, agregàreu, agregaren

INDICATIU FUTUR: agregaré, agregaràs, agregarà, agregarem, agregareu, agregaran

INDICATIU CONDICIONAL: agregaria, agregaries, agregaria, agregaríem, agregaríeu, agregarien

SUBJUNTIU PRESENT: agregui, agreguis, agregui, agreguem, agregueu, agreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: agregués, agreguessis, agregués, agreguéssim, agreguéssiu, agreguessin

IMPERATIU: agrega, agregui, agreguem, agregueu, agreguin

->agregat

■agregat -ada

[de agregar]

1 adj 1 Unit a una persona o una cosa.

2 BOT Dit de les flors, els fruits, etc., agrupats d’una manera atapeïda.

2 m 1 Conjunt o suma de diferents coses o persones.

2 ARQUEOL Conjunt d’indústries presents en un jaciment prehistòric.

3 pl ECON Magnituds globals obtingudes a base de sumar les dades microeconòmiques que s’integren en les diferents partides de la comptabilitat nacional.

4 GEOG POL Aglomeració rural de pocs habitants que forma part d’un municipi.

5 GEOG POL Antic municipi unit territorialment i administrativament a un altre.

6 obs MAT Conjunt.

7 PETROG Roca clàstica composta per elements units entre ells per compressió. Agregat cristal·lí.

8 QUÍM IND Material constituït per la mescla o la juxtaposició macroscòpica de dos components o més que difereixen per llur forma o llur composició i que són essencialment insolubles l’un en l’altre.

3 m i f 1 Funcionari sense plaça efectiva.

2 ENSENY Professor agregat.

3 MAR Oficial de marina mercant en període de pràctiques per a obtenir el títol de pilot.

4 agregat diplomàtic DR INTERN Funcionari diplomàtic de rang inferior.

5 agregat diplomàtic DR INTERN Membre d’una missió diplomàtica que s’encarrega d’ajudar el cap de missió en els afers relatius a la seva competència.

->agregatiu

■agregatiu -iva

Part. sil.: a_gre_ga_tiu

[de agregar]

adj Que tendeix a agregar. Força agregativa.

->agrejar

■agrejar

[de agre²]

v 1 intr Tirar a agre, ésser més o menys agre. Aquesta llet agreja.

2 tr Agrir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agrejar

GERUNDI: agrejant

PARTICIPI: agrejat, agrejada, agrejats, agrejades

INDICATIU PRESENT: agrejo, agreges, agreja, agregem, agregeu, agregen

INDICATIU IMPERFET: agrejava, agrejaves, agrejava, agrejàvem, agrejàveu, agrejaven

INDICATIU PASSAT: agregí, agrejares, agrejà, agrejàrem, agrejàreu, agrejaren

INDICATIU FUTUR: agrejaré, agrejaràs, agrejarà, agrejarem, agrejareu, agrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: agrejaria, agrejaries, agrejaria, agrejaríem, agrejaríeu, agrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: agregi, agregis, agregi, agregem, agregeu, agregin

SUBJUNTIU IMPERFET: agregés, agregessis, agregés, agregéssim, agregéssiu, agregessin

IMPERATIU: agreja, agregi, agregem, agregeu, agregin

->agrella

■agrella

[de agre²]

f 1 BOT i AGR Planta herbàcia de la família de les poligonàcies (Rumex acetosa), resistent al fred, de flors agrupades en panícula.

2 sal d’agrella [KHC₂O₄·H₂O] QUÍM Hidrogenoxalat de potassi, present en l’agrella.

->agrelleta

■agrelleta

[de agrella]

f BOT Planta herbàcia de la família de les poligonàcies (Rumex acetosella), semblant a l’agrella, però més petita.

->agremant

■agremant

[del fr. agrément ‘ornament’]

m TÈXT Cinta de passamaneria teixida amb diversitat de fils i emprada en confecció i en tapisseria.

->agremiació

■agremiació

Part. sil.: a_gre_mi_a_ci_ó

[de agremiar]

f Acció d’agremiar o d’agremiar-se.

->agremiar

■agremiar

Part. sil.: a_gre_mi_ar

[de gremi; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v 1 1 tr Agrupar (gent) formant gremi. Agremiar els fusters.

2 pron Agrupar-se formant gremi. Els ferrers s’han agremiat.

2 tr Fer entrar (algú) en un gremi com a membre. Van agremiar els comerciants forasters.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agremiar

GERUNDI: agremiant

PARTICIPI: agremiat, agremiada, agremiats, agremiades

INDICATIU PRESENT: agremio, agremies, agremia, agremiem, agremieu, agremien

INDICATIU IMPERFET: agremiava, agremiaves, agremiava, agremiàvem, agremiàveu, agremiaven

INDICATIU PASSAT: agremií, agremiares, agremià, agremiàrem, agremiàreu, agremiaren

INDICATIU FUTUR: agremiaré, agremiaràs, agremiarà, agremiarem, agremiareu, agremiaran

INDICATIU CONDICIONAL: agremiaria, agremiaries, agremiaria, agremiaríem, agremiaríeu, agremiarien

SUBJUNTIU PRESENT: agremiï, agremiïs, agremiï, agremiem, agremieu, agremiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: agremiés, agremiessis, agremiés, agremiéssim, agremiéssiu, agremiessin

IMPERATIU: agremia, agremiï, agremiem, agremieu, agremiïn

->agrenc

■agrenc -a

[de agre²]

adj Que agreja, lleugerament agre.

->agrer

■agrer -a

[de agre¹]

1 adj Bo per al conreu. L’indret més agrer per a les maduixes.

2 m HIST Prestació real per la concessió de terres i de masos que, a manera de cens o pensió, pagaven els pagesos en reconeixença de la possessió del senyor.

->agresa

■agresa

[de agre²]

f Qualitat d’agre; agror.

->agresà

agresà -ana

adj i m i f D’Agres (Comtat).

->agresolat

■agresolat -ada

[de gresol]

adj Que té la forma d’un gresol.

->agressina

agressina

[del radical del ll. aggressus, participi de aggrĕdi ‘agredir’ i -ina*]

f MICROB Substància segregada per alguns bacteris que activa llur acció patògena i que paralitza alhora un dels mecanismes de defensa de l’organisme (leucòcits).

->agressió

■agressió

Part. sil.: a_gres_si_ó

Hom.: egressió

[del ll. aggresio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció d’agredir, atac no provocat.

2 BIOL Atac contra l’equilibri o la integritat dels organismes.

3 DR PEN Acció il·legítima no justificada legalment contra els béns o els drets d’una persona, en especial contra la seva integritat física.

4 ETOL Interacció específica entre animals que s’enfronten mitjançant amenaces, atacs o combats.

5 agressió internacional DR INTERN 1 Acció d’un estat que pren la iniciativa d’atacar amb les seves forces armades el territori o les forces armades d’un altre estat.

2 Fet o conjunt de fets que, bé que no constitueixen un atac armat directe, justifiquen l’estat que n’és objecte per a respondre amb la força.

3 p ext Intenció d’arribar a una obertura d’hostilitats i als fets que revelen aquesta intenció.

->agressiu

■agressiu -iva

Part. sil.: a_gres_siu

Hom.: egressiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. aggressus, -a, -um, participi del ll. aggrĕdi ‘agredir’]

adj 1 1 Que constitueix o implica una agressió. Gest agressiu.

2 fig Frases agressives.

2 Que es complau a atacar, a provocar, a ofendre. Un noi molt agressiu.

->agressivament

■agressivament

[de agressiu]

adv D’una manera agressiva.

->agressivitat

■agressivitat

[de agressiu]

f 1 Qualitat d’agressiu.

2 PSIC Expressió d’una tendència instintiva i innata de l’individu que el porta a atacar persones o coses en el pla motor, verbal o imaginari.

->agressor

■agressor -a

Hom.: agrassó

[del ll. aggressor, -ōris, íd.]

m i f Autor d’una agressió.

->agrest

■agrest -a

[del ll. agrestis; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

adj 1 Camperol, propi del camp (en oposició a ciutadà).

2 Inculte, mig salvatge, ple de brolla o de bardissa. Un racó agrest.

3 fig Mancat d’urbanitat, rude, incivil. Maneres agrestes.

4 BOT Espontani.

->agret

■agret

[de agre²]

m dial BOT Agrella.

->agreta

■agreta

[de agre²]

f BOT 1 Pa de cucut.

2 Agrella.

3 Agrelleta.

->agreujament

■agreujament

Part. sil.: a_greu_ja_ment

[de agreujar]

m Acció d’agreujar o d’agreujar-se.

->agreujant

■agreujant

Part. sil.: a_greu_jant

[de agreujar]

1 adj Que agreuja.

2 m DR PEN Circumstància agreujant.

->agreujar

■agreujar

Part. sil.: a_greu_jar

[del ll. vg. *aggreviare (v. greu); 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Fer més greu (una falta, un mal, etc.). Els fets agreugen la situació.

2 pron Fer-se més greu un mal, empitjorar un malalt, un òrgan malalt, etc. El malalt cada dia s’agreuja més.

3 tr Inferir un greuge (a algú). Vés amb compte de no agreujar-lo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agreujar

GERUNDI: agreujant

PARTICIPI: agreujat, agreujada, agreujats, agreujades

INDICATIU PRESENT: agreujo, agreuges, agreuja, agreugem, agreugeu, agreugen

INDICATIU IMPERFET: agreujava, agreujaves, agreujava, agreujàvem, agreujàveu, agreujaven

INDICATIU PASSAT: agreugí, agreujares, agreujà, agreujàrem, agreujàreu, agreujaren

INDICATIU FUTUR: agreujaré, agreujaràs, agreujarà, agreujarem, agreujareu, agreujaran

INDICATIU CONDICIONAL: agreujaria, agreujaries, agreujaria, agreujaríem, agreujaríeu, agreujarien

SUBJUNTIU PRESENT: agreugi, agreugis, agreugi, agreugem, agreugeu, agreugin

SUBJUNTIU IMPERFET: agreugés, agreugessis, agreugés, agreugéssim, agreugéssiu, agreugessin

IMPERATIU: agreuja, agreugi, agreugem, agreugeu, agreugin

->agri-

■agri-

Forma prefixada del mot llatí ager, agri, que significa ‘camp’. Ex.: agrícola, agricultura.

->agrícola

■agrícola

Cp. agrari

[del ll. agricola ‘pagès’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’agricultura.

2 Que es dedica a l’agricultura. Indústries agrícoles.

->agricolita

agricolita

[del nom llatinitzat (Georgius Agricola) del metge i mineralogista alemany Georg Bauer (1494-1555) i -ita]

f MINERAL Eulitita.

->agricultor

■agricultor -a

[del ll. agricultor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f Persona que conrea la terra.

->agricultura

■agricultura

[del ll. agricultura, íd.; 1a FONT: 1575]

f AGR 1 Art de conrear la terra. Agricultura extensiva, intensiva. Agricultura itinerant.

2 agricultura biològica (o ecològica) Agricultura que refusa l’ús d’adobs químics i de tractaments fitosanitaris, així com, en general, les pràctiques agrícoles fortament tecnificades.

->agrifoli

■agrifoli

m BOT grèvol¹ 2.

->agrimar-se

■agrimar-se

v pron Entebeir-se les bones relacions entre dues persones a conseqüència de diferències tingudes, raons, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agrimar

GERUNDI: agrimant

PARTICIPI: agrimat, agrimada, agrimats, agrimades

INDICATIU PRESENT: agrimo, agrimes, agrima, agrimem, agrimeu, agrimen

INDICATIU IMPERFET: agrimava, agrimaves, agrimava, agrimàvem, agrimàveu, agrimaven

INDICATIU PASSAT: agrimí, agrimares, agrimà, agrimàrem, agrimàreu, agrimaren

INDICATIU FUTUR: agrimaré, agrimaràs, agrimarà, agrimarem, agrimareu, agrimaran

INDICATIU CONDICIONAL: agrimaria, agrimaries, agrimaria, agrimaríem, agrimaríeu, agrimarien

SUBJUNTIU PRESENT: agrimi, agrimis, agrimi, agrimem, agrimeu, agrimin

SUBJUNTIU IMPERFET: agrimés, agrimessis, agrimés, agriméssim, agriméssiu, agrimessin

IMPERATIU: agrima, agrimi, agrimem, agrimeu, agrimin

->agrimensor

■agrimensor -a

[del ll. agrimensor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 m i f Persona que té per ofici mesurar els terrenys.

2 f ENTOM Apamadora.

->agrimensura

■agrimensura

[format sobre agrimensor; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f TOPOG Part de la topografia que tracta de la determinació de les superfícies agràries i de les particions dels terrenys.

->agrimònia

■agrimònia

Part. sil.: a_gri_mò_ni_a

[del ll. agrimonia, i aquest, del gr. agremṓnē, íd.]

f BOT Serverola.

->agriònids

agriònids

Part. sil.: a_gri_ò_nids

[del gr. ágrios ‘salvatge’ i -id]

m ENTOM 1 pl Família d’insectes odonats del subordre dels zigòpters, que comprèn les damisel·les.

2 sing Insecte de la família dels agriònids.

->agripina

agripina

f ENTOM Papallona nocturna de l’ordre dels lepidòpters (Thysania agrippina), una de les més grosses del món, amb les vores de les ales dentades.

->agrípnia

■agrípnia

Part. sil.: a_gríp_ni_a

[del gr. ágrypnos ‘vigilant, desvetllat’]

f PAT Insomni.

->agripnocoma

agripnocoma

[del gr. ágrypnos ‘vigilant, desvetllat’ i kõma ‘sopor’]

m PAT Insomni letàrgic.

->agripnòtic

■agripnòtic -a

[de agrípnia]

adj Que combat la son, que desvetlla.

->agrir

■agrir

[de agre²]

v 1 1 tr Fer tornar agre. La calor ha agrit la nata.

2 pron Esdevenir agre. El vi s’ha agrit.

2 tr fig Enverinar, amargar. Aquest fet ha agrit la qüestió. Agrit per les desgràcies.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agrir

GERUNDI: agrint

PARTICIPI: agrit, agrida, agrits, agrides

INDICATIU PRESENT: agreixo, agreixes, agreix, agrim, agriu, agreixen

INDICATIU IMPERFET: agria, agries, agria, agríem, agríeu, agrien

INDICATIU PASSAT: agrí, agrires, agrí, agrírem, agríreu, agriren

INDICATIU FUTUR: agriré, agriràs, agrirà, agrirem, agrireu, agriran

INDICATIU CONDICIONAL: agriria, agriries, agriria, agriríem, agriríeu, agririen

SUBJUNTIU PRESENT: agreixi, agreixis, agreixi, agrim, agriu, agreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: agrís, agrissis, agrís, agríssim, agríssiu, agrissin

IMPERATIU: agreix, agreixi, agrim, agriu, agreixin

->agrisar

■agrisar

[de gris²]

v 1 tr Fer tornar gris.

2 pron Esdevenir gris.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agrisar

GERUNDI: agrisant

PARTICIPI: agrisat, agrisada, agrisats, agrisades

INDICATIU PRESENT: agriso, agrises, agrisa, agrisem, agriseu, agrisen

INDICATIU IMPERFET: agrisava, agrisaves, agrisava, agrisàvem, agrisàveu, agrisaven

INDICATIU PASSAT: agrisí, agrisares, agrisà, agrisàrem, agrisàreu, agrisaren

INDICATIU FUTUR: agrisaré, agrisaràs, agrisarà, agrisarem, agrisareu, agrisaran

INDICATIU CONDICIONAL: agrisaria, agrisaries, agrisaria, agrisaríem, agrisaríeu, agrisarien

SUBJUNTIU PRESENT: agrisi, agrisis, agrisi, agrisem, agriseu, agrisin

SUBJUNTIU IMPERFET: agrisés, agrisessis, agrisés, agriséssim, agriséssiu, agrisessin

IMPERATIU: agrisa, agrisi, agrisem, agriseu, agrisin

->agró

■agró

Hom.: agror

[del germ. *haigiro, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m ORNIT Nom aplicat a diversos ocells de la família dels ardeids, com l’agró blanc (Egretta alba) o garsa blanca, ocell gros de potes llargues i negres i de coll molt llarg, fi i sinuós, i l’agró roig (Ardea purpurea), semblant al bernat pescaire, però més petit.

->agro-

■agro-

Forma prefixada del mot grec agrós, que significa ‘camp’. Ex.: agrologia, agropecuari.

->agroalimentari

■agroalimentari -ària

Part. sil.: a_gro_a_li_men_ta_ri

[de agro- i alimentari]

adj AGR i ALIM Dit d’un producte agrícola que ha estat condicionat o transformat industrialment.

->agrobacteri

agrobacteri

[de agro- i bacteri]

m MICROB Gènere de bacteris del sòl de l’ordre dels eubacterials (Agrobacterium sp), en forma de bacil, que no fixen nitrogen lliure.

->agroenergètica

agroenergètica

Part. sil.: a_gro_e_ner_gè_ti_ca

[de agro- i energètica]

f AGR Ciència i tecnologia que pretén una millor utilització energètica dels cultius i productes agrícoles a fi d’incrementar la relació entre l’energia consumida i la proporcionada per la biomassa.

->agrogeologia

agrogeologia

Part. sil.: a_gro_ge_o_lo_gi_a

[de agro- i geologia]

f AGR Ciència que tracta de la constitució geològica dels terrenys i de llur dinàmica, amb relació a l’activitat agrícola.

->agroindústria

agroindústria

Part. sil.: a_gro_in_dús_tri_a

f AGR i INDÚST Conjunt de les indústries que forneixen béns i productes agrícoles i de les activitats que transformen, elaboren i condicionen els productes agrícoles.

->agrologia

■agrologia

Part. sil.: a_gro_lo_gi_a

[de agro- i -logia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f AGR Estudi de les terres en llurs relacions amb l’agricultura.

->agroner

■agroner -a

[de agró]

adj ESPORT Dit dels ocells de presa ensinistrats per a caçar agrons. Un falcó agroner.

->agrònom

■agrònom -a

[del gr. agronómos ‘administrador rural’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj i m i f Dit de la persona que investiga i estudia els principis científics de la ciència agronòmica per a perfeccionar-ne la pràctica. Enginyer agrònom.

->agronometria

agronometria

Part. sil.: a_gro_no_me_tri_a

[de agronomia i -metria]

f AGR Branca de l’agronomia que té per objecte la mesura de la capacitat productiva de les terres de conreu.

->agronomia

■agronomia

Part. sil.: a_gro_no_mi_a

[de agro- i -nomia]

f AGR Branca de l’agricultura que estudia el conreu racional del sòl.

->agronòmic

■agronòmic -a

[de agronomia]

adj AGR Relatiu o pertanyent a l’agronomia. Ciència agronòmica.

->agropecuari

■agropecuari -ària

Part. sil.: a_gro_pe_cu_a_ri

[cpt. híbrid de agro- i el ll. pecuarius ‘referent al bestiar’, der. de pecus, pecŏris ‘bestiar’]

adj AGR Relatiu o pertanyent a l’agricultura i a la ramaderia.

->agropir

agropir

[de agro- i el gr. pyrós ‘blat’]

m BOT Nom donat a diverses espècies del gènere Elymus, de la família de les gramínies.

->agroquímica

■agroquímica

[de agro- i química]

f AGR Part de la química que estudia els processos relacionats amb l’agricultura.

->agror

■agror

Hom.: agró

[de agre²]

f 1 Qualitat d’agre.

2 PAT Sensació agra.

->agrós

■agrós -osa

[de agre²]

adj Lleugerament agre; agrenc.

->agrostemina

agrostemina

[de agro-, el gr. stémma ‘corona’ i -ina]

f QUÍM ORG Saponina de les llavors de la niella, de fórmula C₁₇H₂₆O₁₀·H₂O.

->agrostis

agrostis

[del gr. ágrōstis, íd.]

f BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les gramínies (Agrostis sp), anuals o perennes, pròpies de llocs pedregosos o sorrencs.

->agrostòleg

agrostòleg -òloga

[del gr. ágrōstis, -eōs ‘gram’ (planta) i -leg]

m i f BOT Especialista en l’estudi de les gramínies.

->agrostologia

■agrostologia

Part. sil.: a_gros_to_lo_gi_a

[del gr. ágrōstis, -eōs ‘gram’ (planta) i -logia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f BOT Branca de la botànica que estudia les gramínies.

->agrotècnia

■agrotècnia

Part. sil.: a_gro_tèc_ni_a

[de agro- i -tècnia]

f AGR Branca de l’agricultura que tracta de la conversió dels productes agrícoles en articles manufacturats a escala d’indústria rural.

->agrotèxtil

■agrotèxtil

[de agro- i tèxtil]

adj i m TÈXT Dit del producte tèxtil emprat en usos agrícoles específics.

->agroturisme

■agroturisme

[de agro- i turisme]

m TUR Turisme rural que consisteix a passar les vacances en una masia i que comporta, normalment, la convivència amb la gent del camp i la participació en alguna activitat agrària.

->agrumar

■agrumar

[de grum¹]

v 1 1 tr Apilotar.

2 pron Apilotar-se.

2 1 tr Aterrossar.

2 pron Aterrossar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agrumar

GERUNDI: agrumant

PARTICIPI: agrumat, agrumada, agrumats, agrumades

INDICATIU PRESENT: agrumo, agrumes, agruma, agrumem, agrumeu, agrumen

INDICATIU IMPERFET: agrumava, agrumaves, agrumava, agrumàvem, agrumàveu, agrumaven

INDICATIU PASSAT: agrumí, agrumares, agrumà, agrumàrem, agrumàreu, agrumaren

INDICATIU FUTUR: agrumaré, agrumaràs, agrumarà, agrumarem, agrumareu, agrumaran

INDICATIU CONDICIONAL: agrumaria, agrumaries, agrumaria, agrumaríem, agrumaríeu, agrumarien

SUBJUNTIU PRESENT: agrumi, agrumis, agrumi, agrumem, agrumeu, agrumin

SUBJUNTIU IMPERFET: agrumés, agrumessis, agrumés, agruméssim, agruméssiu, agrumessin

IMPERATIU: agruma, agrumi, agrumem, agrumeu, agrumin

->agrumollament

■agrumollament

[de agrumollar-se]

m Acció d’agrumollar-se.

->agrumollar

■agrumollar

[de grumoll]

v 1 tr Fer que (un líquid, una substància pulverulenta) formi grumolls.

2 pron Formar grumolls un líquid, una substància pulverulenta. Cal remenar bé la beixamel perquè no s’agrumolli. Crema agrumollada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agrumollar

GERUNDI: agrumollant

PARTICIPI: agrumollat, agrumollada, agrumollats, agrumollades

INDICATIU PRESENT: agrumollo, agrumolles, agrumolla, agrumollem, agrumolleu, agrumollen

INDICATIU IMPERFET: agrumollava, agrumollaves, agrumollava, agrumollàvem, agrumollàveu, agrumollaven

INDICATIU PASSAT: agrumollí, agrumollares, agrumollà, agrumollàrem, agrumollàreu, agrumollaren

INDICATIU FUTUR: agrumollaré, agrumollaràs, agrumollarà, agrumollarem, agrumollareu, agrumollaran

INDICATIU CONDICIONAL: agrumollaria, agrumollaries, agrumollaria, agrumollaríem, agrumollaríeu, agrumollarien

SUBJUNTIU PRESENT: agrumolli, agrumollis, agrumolli, agrumollem, agrumolleu, agrumollin

SUBJUNTIU IMPERFET: agrumollés, agrumollessis, agrumollés, agrumolléssim, agrumolléssiu, agrumollessin

IMPERATIU: agrumolla, agrumolli, agrumollem, agrumolleu, agrumollin

->agrunsadora

■agrunsadora

[de agrunsar]

f Gronxador.

->agrunsar

■agrunsar

[variant i alteració valenciana de gronxar]

v tr Gronxar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agrunsar

GERUNDI: agrunsant

PARTICIPI: agrunsat, agrunsada, agrunsats, agrunsades

INDICATIU PRESENT: agrunso, agrunses, agrunsa, agrunsem, agrunseu, agrunsen

INDICATIU IMPERFET: agrunsava, agrunsaves, agrunsava, agrunsàvem, agrunsàveu, agrunsaven

INDICATIU PASSAT: agrunsí, agrunsares, agrunsà, agrunsàrem, agrunsàreu, agrunsaren

INDICATIU FUTUR: agrunsaré, agrunsaràs, agrunsarà, agrunsarem, agrunsareu, agrunsaran

INDICATIU CONDICIONAL: agrunsaria, agrunsaries, agrunsaria, agrunsaríem, agrunsaríeu, agrunsarien

SUBJUNTIU PRESENT: agrunsi, agrunsis, agrunsi, agrunsem, agrunseu, agrunsin

SUBJUNTIU IMPERFET: agrunsés, agrunsessis, agrunsés, agrunséssim, agrunséssiu, agrunsessin

IMPERATIU: agrunsa, agrunsi, agrunsem, agrunseu, agrunsin

->agrupació

■agrupació

Part. sil.: a_gru_pa_ci_ó

[de agrupar; 1a FONT: s. XIX]

f 1 Conjunt de coses o de persones agrupades. Agrupació d’empreses. Agrupació de municipis.

2 ORG MIL Reunió de forces militars de diverses armes amb la finalitat d’acomplir una missió.

->agrupament

■agrupament

[de agrupar; 1a FONT: s. XIX]

m 1 1 Acció d’agrupar o d’agrupar-se;

2 l’efecte.

2 agrupament escolta ESCOLT Unitat associativa dins l’organització escolta, en la qual els nois i les noies de totes les edats troben la continuïtat i la coordinació que demana el procés educatiu dins l’escoltisme.

3 agrupament de classes ESTAD Divisió de l’interval que comprèn totes les observacions d’una sèrie estadística en petits intervals iguals.

4 tir per agrupament ESPORT Prova de tir amb arma de foc consistent a reunir entorn d’una referència escollida el major nombre d’impactes d’una provisió de municions donada.

->agrupar

■agrupar

[de grup; 1a FONT: s. XIX]

v tr Reunir en un grup o en grups. Agrupar els malalts en un sol edifici. Havia d’agrupar els nois i les noies. Agrupar cargols amb claus.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agrupar

GERUNDI: agrupant

PARTICIPI: agrupat, agrupada, agrupats, agrupades

INDICATIU PRESENT: agrupo, agrupes, agrupa, agrupem, agrupeu, agrupen

INDICATIU IMPERFET: agrupava, agrupaves, agrupava, agrupàvem, agrupàveu, agrupaven

INDICATIU PASSAT: agrupí, agrupares, agrupà, agrupàrem, agrupàreu, agruparen

INDICATIU FUTUR: agruparé, agruparàs, agruparà, agruparem, agrupareu, agruparan

INDICATIU CONDICIONAL: agruparia, agruparies, agruparia, agruparíem, agruparíeu, agruparien

SUBJUNTIU PRESENT: agrupi, agrupis, agrupi, agrupem, agrupeu, agrupin

SUBJUNTIU IMPERFET: agrupés, agrupessis, agrupés, agrupéssim, agrupéssiu, agrupessin

IMPERATIU: agrupa, agrupi, agrupem, agrupeu, agrupin

->agrupatge

agrupatge

m TRANSP Reunió en una mateixa tramesa de diverses mercaderies provinents de diversos proveïdors, les quals per separat no tenen capacitat o pes suficient per a completar una unitat de transport, a fi de reduir despeses.

->agrura

agrura

[de agre²]

f Agror.

->aguait

■aguait

Part. sil.: a_guait

[de aguaitar; 1a FONT: s. XI]

m 1 1 Acció d’aguaitar.

2 Estar a l’aguait. Posar-se a l’aguait, en aguait.

2 fig Parany.

3 Instal·lació des d’on hom pot observar animals, sobretot ocells, sense molestar-los ni ser vist.

->aguaitador

■aguaitador -a

Part. sil.: a_guai_ta_dor

[de aguaitar]

adj Que aguaita.

->aguaitar

■aguaitar

Part. sil.: a_guai_tar

Cp. guaitar

[de guaita; 1a FONT: s. XIV]

v 1 tr Sotjar, vigilar, especialment des d’un indret amagat, per sorprendre. L’enemic aguaitava la caravana.

2 intr 1 Treure el cap per una obertura o per damunt alguna cosa.

2 Aplicar l’ull i mirar per una obertura petita. Sempre aguaita pel forat del pany.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aguaitar

GERUNDI: aguaitant

PARTICIPI: aguaitat, aguaitada, aguaitats, aguaitades

INDICATIU PRESENT: aguaito, aguaites, aguaita, aguaitem, aguaiteu, aguaiten

INDICATIU IMPERFET: aguaitava, aguaitaves, aguaitava, aguaitàvem, aguaitàveu, aguaitaven

INDICATIU PASSAT: aguaití, aguaitares, aguaità, aguaitàrem, aguaitàreu, aguaitaren

INDICATIU FUTUR: aguaitaré, aguaitaràs, aguaitarà, aguaitarem, aguaitareu, aguaitaran

INDICATIU CONDICIONAL: aguaitaria, aguaitaries, aguaitaria, aguaitaríem, aguaitaríeu, aguaitarien

SUBJUNTIU PRESENT: aguaiti, aguaitis, aguaiti, aguaitem, aguaiteu, aguaitin

SUBJUNTIU IMPERFET: aguaités, aguaitessis, aguaités, aguaitéssim, aguaitéssiu, aguaitessin

IMPERATIU: aguaita, aguaiti, aguaitem, aguaiteu, aguaitin

->aguant

■aguant

[de aguantar]

m Fortitud per a aguantar. Tenir aguant, un puntal. Tinc poc aguant.

->aguantador

■aguantador

[de aguantar]

m HERÀLD Cadascuna de les figures no humanes ni animals que aguanten o acompanyen un escut.

->aguantallibres

■aguantallibres

[de aguantar i llibre]

m Estri per a impedir que els llibres es decantin en un prestatge no ple.

->aguantar

■aguantar

[probablement de l’it. agguantare ‘agafar, aferrar’, der. segurament de guanto ‘guant’ i transmès com a terme de navegants; 1a FONT: c. 1800]

v 1 tr Rebre sense cedir (el pes d’una cosa o un esforç qualsevol). Les columnes que aguanten l’arc. Aguantar un cop. Aguanta’m el paquet.

2 abs Els manifestants aguantaren tot el dia.

3 pron Mantenir-se sense caure, sense cedir. No aguantar-se dret.

4 fig 1 tr Resistir, suportar. Aguantar la calor, el vent.

2 pron No aguantar-se uns arguments.

3 aguantar el punt (o el tipus) Mantenir-se ferm en una actitud, raonable o no.

5 1 tr Contenir, reprimir. Si no l’aguantem, li dóna un cop de puny.

2 pron Sempre s’aguanta, mai no s’enfada.

6 tr MAR 1 Cobrar un cap fins a tenir-lo tibant i fent força.

2 Capejar (un temporal).

3 aguantar la caiguda (o el rumb) Mantenir el rumb que tingui un vaixell en un moment donat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aguantar

GERUNDI: aguantant

PARTICIPI: aguantat, aguantada, aguantats, aguantades

INDICATIU PRESENT: aguanto, aguantes, aguanta, aguantem, aguanteu, aguanten

INDICATIU IMPERFET: aguantava, aguantaves, aguantava, aguantàvem, aguantàveu, aguantaven

INDICATIU PASSAT: aguantí, aguantares, aguantà, aguantàrem, aguantàreu, aguantaren

INDICATIU FUTUR: aguantaré, aguantaràs, aguantarà, aguantarem, aguantareu, aguantaran

INDICATIU CONDICIONAL: aguantaria, aguantaries, aguantaria, aguantaríem, aguantaríeu, aguantarien

SUBJUNTIU PRESENT: aguanti, aguantis, aguanti, aguantem, aguanteu, aguantin

SUBJUNTIU IMPERFET: aguantés, aguantessis, aguantés, aguantéssim, aguantéssiu, aguantessin

IMPERATIU: aguanta, aguanti, aguantem, aguanteu, aguantin

->aguar

■aguar

[variant ant. i dial. de agusar]

v* 1 tr Agusar.

2 pron Esmenar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aguar

GERUNDI: aguant

PARTICIPI: aguat, aguada, aguats, aguades

INDICATIU PRESENT: aguo, agües, agua, agüem, agüeu, agüen

INDICATIU IMPERFET: aguava, aguaves, aguava, aguàvem, aguàveu, aguaven

INDICATIU PASSAT: agüí, aguares, aguà, aguàrem, aguàreu, aguaren

INDICATIU FUTUR: aguaré, aguaràs, aguarà, aguarem, aguareu, aguaran

INDICATIU CONDICIONAL: aguaria, aguaries, aguaria, aguaríem, aguaríeu, aguarien

SUBJUNTIU PRESENT: aguï, aguïs, aguï, agüem, agüeu, aguïn

SUBJUNTIU IMPERFET: agüés, agüessis, agüés, agüéssim, agüéssiu, agüessin

IMPERATIU: agua, aguï, agüem, agüeu, aguïn

->agudament

■agudament

[de agut]

adv Amb agudesa.

->agudell

■agudell

[de agut]

m Puig de cim agut.

->agudesa

■agudesa

[de agut; 1a FONT: s. XIV, Llull (en la forma agudea)]

f 1 Qualitat d’agut. L’agudesa d’una agulla. Agudesa visual.

2 Dita aguda. Celebrar les agudeses d’algú.

->agudització

■agudització

Part. sil.: a_gu_dit_za_ci_ó

[de aguditzar]

f 1 Acció d’aguditzar o d’aguditzar-se;

2 l’efecte.

->aguditzar

■aguditzar

[de agut]

v 1 tr Fer més agut. Aguditzar un mal.

2 pron Esdevenir més agut. Aguditzar-se el fred.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aguditzar

GERUNDI: aguditzant

PARTICIPI: aguditzat, aguditzada, aguditzats, aguditzades

INDICATIU PRESENT: aguditzo, aguditzes, aguditza, aguditzem, aguditzeu, aguditzen

INDICATIU IMPERFET: aguditzava, aguditzaves, aguditzava, aguditzàvem, aguditzàveu, aguditzaven

INDICATIU PASSAT: aguditzí, aguditzares, aguditzà, aguditzàrem, aguditzàreu, aguditzaren

INDICATIU FUTUR: aguditzaré, aguditzaràs, aguditzarà, aguditzarem, aguditzareu, aguditzaran

INDICATIU CONDICIONAL: aguditzaria, aguditzaries, aguditzaria, aguditzaríem, aguditzaríeu, aguditzarien

SUBJUNTIU PRESENT: aguditzi, aguditzis, aguditzi, aguditzem, aguditzeu, aguditzin

SUBJUNTIU IMPERFET: aguditzés, aguditzessis, aguditzés, aguditzéssim, aguditzéssiu, aguditzessin

IMPERATIU: aguditza, aguditzi, aguditzem, aguditzeu, aguditzin

->aguerriment

aguerriment

[de aguerrir]

m 1 Acció d’aguerrir o d’aguerrir-se;

2 l’efecte.

->aguerrir

■aguerrir

[de guerra]

v [usat gairebé sempre en participi] tr 1 Habituar, familiaritzar (els soldats novells) als perills, a les fatigues de la guerra. Tropes ja aguerrides.

2 fig Aguerrit en la lluita per la vida. Aguerrits al cansament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aguerrir

GERUNDI: aguerrint

PARTICIPI: aguerrit, aguerrida, aguerrits, aguerrides

INDICATIU PRESENT: aguerreixo, aguerreixes, aguerreix, aguerrim, aguerriu, aguerreixen

INDICATIU IMPERFET: aguerria, aguerries, aguerria, aguerríem, aguerríeu, aguerrien

INDICATIU PASSAT: aguerrí, aguerrires, aguerrí, aguerrírem, aguerríreu, aguerriren

INDICATIU FUTUR: aguerriré, aguerriràs, aguerrirà, aguerrirem, aguerrireu, aguerriran

INDICATIU CONDICIONAL: aguerriria, aguerriries, aguerriria, aguerriríem, aguerriríeu, aguerririen

SUBJUNTIU PRESENT: aguerreixi, aguerreixis, aguerreixi, aguerrim, aguerriu, aguerreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: aguerrís, aguerrissis, aguerrís, aguerríssim, aguerríssiu, aguerrissin

IMPERATIU: aguerreix, aguerreixi, aguerrim, aguerriu, aguerreixin

->aguiar

aguiar

Part. sil.: a_gui_ar

[variant ant. i dial. de aguisar]

v tr dial GASTR Guisar.

->aguiat

■aguiat

Part. sil.: a_gui_at

[de aguiar]

m GASTR Plat tradicional de Mallorca de carn cuinada amb ceba, alls, tomàquet, espècies i brou, fins a obtenir una salsa bastant espessa.

->àguila

■àguila

[del ll. aquĭla, per via mig culta, i la variant per metàtesi àliga (s. XVI); 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 f ORNIT Nom donat a diversos ocells de rapinya de la família dels accipítrids, com l’àguila calçada (Hieraetus pennatus), de mida petita i amb el tars molt emplomallat, l’àguila cuabarrada (H. fasciatus), de cua travessada per barres, l’àguila imperial (o coronada) (H. heliaca), de grans dimensions i de color bru, l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), de cap arrodonit que recorda el duc, l’àguila marina (Haliaetus albicilla), de grans dimensions i de bec groc, l’àguila pescadora (o d’estany) (Pandion haliaetus), que es precipita sobre els peixos i els agafa amb les arpes, i l’àguila reial (o daurada) (Aquila chrysaetos), de grans dimensions i de color bru amb reflexos daurats.

2 m i f fig Persona perspicaç.

3 f ALQ Entre els alquimistes, denominació de diverses substàncies, especialment sublimables.

4 f CRIST Símbol de l’evangelista Joan.

5 f FOLK Figura d’entremès pròpia de diverses poblacions catalanes que representa una àguila.

6 f HERÀLD Figura heràldica, representada de front, amb el cos dreçat, les ales esteses als costats i les plomes cap amunt, el cap de perfil mirant al costat destre de l’escut, les potes i les arpes separades i la cua baixa i escampada cap avall.

7 f NUMIS Nom genèric de les monedes que duen aquest ocell de presa.

->aguilanenc

aguilanenc -a

adj i m i f D’Aguilar de Segarra (Bages).

->aguilenc

■aguilenc -a

[de àguila; 1a FONT: 1575]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’àguila.

2 nas aguilenc Nas prim i un poc corbat, a semblança del bec de l’àguila.

->aguileta

■aguileta

[de àguila]

f 1 HERÀLD Cadascuna de les àguiles que figuren en un escut quan n’hi ha més de tres.

2 NUMIS Al País Valencià, moneda de cinc cèntims.

3 ORNIT Esparver.

->aguiló

■aguiló

[de àguila; 1a FONT: 1531]

m 1 Petit de l’àguila.

2 HERÀLD Àguila petita sense bec ni urpes.

->aguilot

■aguilot

[de àguila]

m ORNIT Aligot.

->aguilotxa

■aguilotxa

[probablement del cast. ant. aguilocha]

f NUMIS Moneda d’or siciliana de Ferran II de Catalunya-Aragó.

->aguió

aguió

Part. sil.: a_gui_ó

[de aguiar]

m MAR Part d’un rem de secció prismàtica, rectangular o quadrangular situada immediatament després de la maneta.

->aguisament

■aguisament

[de aguisar]

m Acció d’aguisar.

->aguisar

■aguisar

[de guisa; 1a FONT: 1242]

v tr Dreçar, arranjar, preparar, disposar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aguisar

GERUNDI: aguisant

PARTICIPI: aguisat, aguisada, aguisats, aguisades

INDICATIU PRESENT: aguiso, aguises, aguisa, aguisem, aguiseu, aguisen

INDICATIU IMPERFET: aguisava, aguisaves, aguisava, aguisàvem, aguisàveu, aguisaven

INDICATIU PASSAT: aguisí, aguisares, aguisà, aguisàrem, aguisàreu, aguisaren

INDICATIU FUTUR: aguisaré, aguisaràs, aguisarà, aguisarem, aguisareu, aguisaran

INDICATIU CONDICIONAL: aguisaria, aguisaries, aguisaria, aguisaríem, aguisaríeu, aguisarien

SUBJUNTIU PRESENT: aguisi, aguisis, aguisi, aguisem, aguiseu, aguisin

SUBJUNTIU IMPERFET: aguisés, aguisessis, aguisés, aguiséssim, aguiséssiu, aguisessin

IMPERATIU: aguisa, aguisi, aguisem, aguiseu, aguisin

->aguissar

■aguissar

[variant de aquissar]

v tr dial Abordar (els gossos).

->aguitarrat

■aguitarrat -ada

[de guitarra]

adj Que té forma de guitarra.

->agulla

■agulla

[del ll. vg. acūcŭla ‘agulleta’, diminutiu de acus ‘agulla’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 f 1 Barreta de metall o d’una altra matèria dura terminada en punta.

2 Barreta de metall, d’os, de fusta, etc., que té un cap terminat en punta i l’altre proveït d’un forat o ull per a passar-hi un fil, un cordill, una veta, etc., que serveix per a cosir, brodar, teixir. Agulla de brodar. Agulla de cosir.

3 Barreta de metall o d’una altra matèria dura terminada en punta, en forca, etc., emprada per a fer gènere de punt, xarxa, etc. Agulla de fer mitja.

4 Barreta, generalment de llautó o d’acer, que té un cap terminat en punta i l’altre en una petita cabota. Agulla de cap. Agulla de picar.

5 Barreta recta o corbada, generalment metàl·lica, adornada o no, que té principalment o secundàriament la missió de subjectar (roba, cabells, etc.). Agulla de corbata. Agulla de pit. Agulla imperdible.

6 En una muntanya, roca terminada en punta.

7 ARM Barra gruixuda de ferro, amb una anella en un cap, que era emprada en artilleria.

8 ARQUIT En una construcció, acabament terminat en punxa, coberta cònica o piramidal d’un gran pendent.

9 BOT Fulla acicular, com les dels pins, els cedres, etc.

10 CIR Instrument punxant emprat per a injectar, fer puncions, suturar, etc.

11 DIB Punxó de ferro o d’acer per a dibuixar el que cal gravar a l’aiguafort.

12 FERROC Porció de rails afuats amb un cap articulat i l’altre lliure que es desplacen lateralment per unir-se al rail o separar-se’n, per tal de reunir dues vies de ferrocarril en una de sola o per fer passar els trens d’una via a una altra.

13 FERROC Nom donat a tot el conjunt que constitueix el canvi de via o desviació.

14 MAGNET Barra d’acer imantat lliure per a poder girar damunt un punt i que, a causa de les propietats de l’imant, s’orienta en la direcció del meridià magnètic del lloc on es troba.

15 METROL Petita tija metàl·lica emprada en certs aparells de mesura per a assenyalar el corresponent valor damunt una graduació ja establerta o bé la posició d’equilibri. L’agulla de la balança.

16 p ext METROL Òrgan capaç d’assenyalar el corresponent valor en un aparell de mesura.

17 MIN Barrina.

18 MINERAL Cristall acicular.

19 RELL Busca.

20 p ext RELL En un rellotge de sol, barra de ferro l’ombra de la qual assenyala l’hora.

21 TECNOL Rodet cilíndric utilitzat com a element rodolant en els coixinets d’agulles.

22 p ext TECNOL Peça o instrument metàl·lic, o d’un altre material resistent, llarg i acabat en punxa.

23 TÈXT En les màquines de fabricació de gènere de punt, peça metàl·lica allargada acabada en ganxo i proveïda de mitjans per a tancar-lo que serveix per a formar la malla.

24 TRANSP Planxa de ferro collada al costat dels carros i els camions per tal de fer-los més resistents.

25 agulla de carburador MOT En un carburador, barreta metàl·lica que, amb el moviment transmès pel flotador, regula el pas de la mescla.

26 agulla de fonògraf ELECTROAC Part mòbil d’una càpsula fonocaptora.

27 agulla de portal HIST A l’edat mitjana, funcionari encarregat de cobrar l’arbitri de portes en una ciutat o una vila murada (especialment a València).

28 agulla d’estendre Pinça per a estendre la roba.

29 agulla giroscòpica NÀUT Instrument d’orientació basat en les propietats del giroscopi, usat en els vaixells per a poder determinar la direcció del meridià, és a dir, la direcció N-S, i tenir una línia de referència a partir de la qual poder comptar el rumb.

30 agulla nàutica NÀUT Instrument d’orientació basat en les propietats dels imants, emprat en els vaixells per tal de determinar la direcció del meridià magnètic.

31 cercar una agulla en un paller Dit per a denotar la impossibilitat de trobar una cosa.

32 agulla del timó NÀUT En les embarcacions menors, cadascun dels pius damunt els quals giren les femelles del timó.

2 f pl BOT 1 Plantes del gènere Erodium, de la família de les geraniàcies, de flors rosades, purpurines o blanquinoses i de fruits en aqueni proveïts de llargues arestes.

2 Gerani.

3 Llengua de bou.

4 agulles de pastor Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes (Scandix pecten-veneris), de flors blanques i de fruits en forma d’agulla.

3 f ICT 1 Peix de cos molt allargat de l’ordre dels beloniformes (Belone belone), acabat en un bec agut i dentat, de colors verdosos i argentats.

2 Peix de l’ordre dels singnatiformes (Syngnathus acus), semblant al cavall marí, però de cos recte i allargat i la cua en forma de paleta.

3 agulla de fons Peix de cos molt allargat de l’ordre dels anguil·liformes (Nemichthys scolapaceus), acabat en un llarg bec i en una cua filiforme.

4 agulla imperial Peix de l’ordre dels beloniformes (Strongylura acus), molt semblant a l’agulla (Belone belone), de la qual difereix en les aletes.

4 FOLK 1 f Pilar que es forma a l’interior d’un castell construït amb tres o quatre castellers per pis.

2 m Cadascun dels castellers que, situats dins el castell i encarats als baixos, aguanten els genolls dels segons per evitar que caiguin endavant.

5 f ORNIT Calàbria agulla.

->agullada

■agullada

[del ll. aculeata: probablement es degué dir a l’inici pertica aculeata ‘llarg bastó amb un agulló a la punta’, reduït després al simple adjectiu substantivat; 1a FONT: 1460]

f AGR Bastó llarg que té en un cap una paleta o un rastell per a netejar la rella de la terra que s’hi agafa, i a l’altre cap una punta de ferro per a picar els bous que tiren l’arada.

->agullanenc

agullanenc -a

adj i m i f D’Agullana (Alt Empordà).

->agullat

■agullat

[de agulla]

m ICT 1 Petit tauró del subordre dels esquals (Squalus acanthias), de color cendrós, amb una forta pua a l’aleta dorsal, de la pell del qual hom obté un cuir molt sòlid.

2 agullat negre Petit tauró de l’ordre dels esqualiformes i de la família dels esquàlids (Etmopterus spinax) que rarament supera els 40 cm de llargària, de cos allargat i musell ample, poc esvelt, de color fosc i amb la regió ventral quasi negra.

3 agullat xato Quissona.

->agullentí

agullentí -ina

adj i m i f D’Agullent (Vall d’Albaida).

->aguller¹

■aguller¹

[de agulla; 1a FONT: 1384, St. Vicent F.]

m 1 Canó de posar agulles.

2 Tros de fil que hom posa a l’agulla per cosir, etc.

3 TÈXT En tot procés discontinu de filatura, llargada de fil produïda durant un cicle de treball.

->aguller²

aguller² -a

[v. aguller¹]

m i f Agulleter.

->agullera

■agullera

[de agulla]

f PESC Xarxa per a pescar agulles.

->agulleta

■agulleta

[de agulla]

f 1 BOT Protuberància, en forma de con agut, que, en gran nombre, forma la superfície himenial de les hidnàcies.

2 ICT Petit peix de l’ordre dels singnatiformes (Syngnathus abaster), de color verdós i de cos allargat que es pot colgar a la sorra.

3 pl BOT 1 agulla 2.

2 Pa de cucut.

3 Filamaria.

4 agulletes de bruixa Planta herbàcia de la família de les geraniàcies (Erodium cicutarium), glandulosa, amb roseta basal de fulles, tiges prostrades o ascendents i flors d’un rosa purpuri.

->agulleter

■agulleter -a

[de agulla]

m i f Persona que fa agulles o en ven.

->agulleteria

■agulleteria

Part. sil.: a_gu_lle_te_ri_a

[de agulleter]

f Ofici, botiga, d’agulleter.

->agulló

■agulló

[del ll. vg. acūleo, -onis, íd.; 1a FONT: 1271]

m 1 Punta de l’agullada.

2 fig Allò que estimula, que incita a obrar. L’agulló de la fama.

3 BOT Aculi.

4 ZOOL Fibló.

->agulloles

■agulloles

[de agulla]

f pl BOT Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes (Scandix australis), de fulles dividides, pinnades o ternades, i flors en umbel·les, que desprèn una forta olor d’anís.

->agullonada

■agullonada

[de agullonar]

f Cop d’agulló.

->agullonador

■agullonador -a

[de agullonar]

adj i m i f Que agullona. L’animal llançà una guitza contra l’agullonador.

->agullonament

■agullonament

[de agullonar]

m Acció d’agullonar 2.

->agullonar

■agullonar

[de agulló; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 Punxar amb l’agulló.

2 fig Estimular, incitar a obrar. Ja sabeu quin desig us agullona?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agullonar

GERUNDI: agullonant

PARTICIPI: agullonat, agullonada, agullonats, agullonades

INDICATIU PRESENT: agullono, agullones, agullona, agullonem, agulloneu, agullonen

INDICATIU IMPERFET: agullonava, agullonaves, agullonava, agullonàvem, agullonàveu, agullonaven

INDICATIU PASSAT: agulloní, agullonares, agullonà, agullonàrem, agullonàreu, agullonaren

INDICATIU FUTUR: agullonaré, agullonaràs, agullonarà, agullonarem, agullonareu, agullonaran

INDICATIU CONDICIONAL: agullonaria, agullonaries, agullonaria, agullonaríem, agullonaríeu, agullonarien

SUBJUNTIU PRESENT: agulloni, agullonis, agulloni, agullonem, agulloneu, agullonin

SUBJUNTIU IMPERFET: agullonés, agullonessis, agullonés, agullonéssim, agullonéssiu, agullonessin

IMPERATIU: agullona, agulloni, agullonem, agulloneu, agullonin

->agullós

■agullós -osa

[de agulla]

adj Compost de parts semblants a agulles.

->agullot

■agullot

[de agulla]

m CONSTR NAV Cadascun dels mascles fixats al braç del timó que, en girar dins els embolcalls metàl·lics subjectes al codast, fan moure el timó.

->agullots

■agullots

[de agulla]

m pl BOT Planta herbàcia anual de la família de les geraniàcies (Erodium botrys), de fulles oblongues i de flors vermelles.

->agusament

■agusament

[de agusar]

m Acció d’agusar.

->agusar

■agusar

[del ll. vg. acūtiāre, íd.]

v tr 1 Fer més agut. Agusar el tall d’una destral.

2 fig Agusar la vista.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agusar

GERUNDI: agusant

PARTICIPI: agusat, agusada, agusats, agusades

INDICATIU PRESENT: aguso, aguses, agusa, agusem, aguseu, agusen

INDICATIU IMPERFET: agusava, agusaves, agusava, agusàvem, agusàveu, agusaven

INDICATIU PASSAT: agusí, agusares, agusà, agusàrem, agusàreu, agusaren

INDICATIU FUTUR: agusaré, agusaràs, agusarà, agusarem, agusareu, agusaran

INDICATIU CONDICIONAL: agusaria, agusaries, agusaria, agusaríem, agusaríeu, agusarien

SUBJUNTIU PRESENT: agusi, agusis, agusi, agusem, aguseu, agusin

SUBJUNTIU IMPERFET: agusés, agusessis, agusés, aguséssim, aguséssiu, agusessin

IMPERATIU: agusa, agusi, agusem, aguseu, agusin

->agusat

agusat -ada

[de agusar]

adj HERÀLD Dit d’una peça les extremitats de la qual acaben en punta afilada.

->agustí

■agustí -ina

Hom.: agostí

[del ll. Augustinus, nom de sant Agustí]

adj i m i f CATOL Augustinià.

->agustinià

■agustinià -ana

Part. sil.: a_gus_ti_ni_à

[variant catalanitzada de augustinià]

adj i m i f Augustinià.

->agustinisme

■agustinisme

[variant catalanitzada de augustinisme]

m FILOS Augustinisme.

->agut

■agut -uda

[del ll. acūtus ‘punxegut’; 1a FONT: s. XIII]

1 adj Que acaba en punta prima, dit d’una punta o un tall molt prims. Dents agudes.

2 adj Que produeix una sensació viva, penetrant. Un dolor agut.

3 adj 1 Penetrant, subtil. Intel·ligència aguda.

2 fig Que té dites o acudits aguts, graciosos, oportuns. Escriptor agut. Persona aguda.

4 adj BOT 1 Dit d’una fulla les vores de la qual formen un angle agut a l’àpex.

2 Dit d’un òrgan massís acabat en punxa.

5 adj i m FON 1 Referit al timbre acústic, dit del fonema el segon formant del qual es manifesta a una freqüència elevada.

2 Referit a l’altura musical, dit del fonema que ha estat pronunciat amb una freqüència alta de vibracions vocals.

6 adj i m MÚS Alt, d’un nombre de vibracions per segon major que el dels greus o baixos. Cal afinar els aguts del piano. Aquest cantant té els aguts molt desagradables.

7 angle agut GEOM Angle menor que el recte.

8 malaltia aguda PAT Malaltia que té un curs relativament ràpid.

9 mot agut GRAM Mot en què la síl·laba tònica és la darrera.

10 vers agut POÈTICA Vers que acaba en un mot agut.

->agutí

■agutí

[del guaraní agutí, íd.]

[pl -ís] m ZOOL Rosegador sud-americà de la família dels dasipròctids (Dasyprocta agouti), sense cua i amb les extremitats molt llargues, de colors daurats o vermellosos.

->agutzil

■agutzil

[variant de algutzir]

m vulg Algutzir.

->ah

■ah

Hom.: a f

[interjecció de creació expressiva; 1a FONT: s. XIV, Llull]

interj Interjecció que denota una emoció viva (alegria, dolor, indignació, sorpresa, d’advertiment sobtat d’un oblit, etc.).

->ahermatípic

ahermatípic -a

[de a-¹, el gr. hérma ‘escull, suport’ i -típic]

adj BIOL Dit dels coralls que no construeixen esculls i que poden viure a qualsevol profunditat.

->ahimsa

ahimsa

[del sànscrit ahiṁsā ‘no-dany’]

f HIND Virtut fonamental hindú, basada en la no-violència i en el respecte a tota forma de vida, considerada sagrada.

->ahir

■ahir

[ant. hir i aĭr, ll. heri, íd., amb afegitó d’una a- per analogia amb altres mots com avui, així, ací, allí, aviat, etc; 1a FONT: s. XIII]

1 adv 1 En el dia que precedeix immediatament aquell en què som. Els vam veure ahir. Ahir al migdia va ploure. D’ahir ençà que no entenc res del que feu.

2 p ext Fa poc temps. Ja tenen la casa feta, i això que la van començar ahir.

2 m El dia d’ahir. Tot ahir vam pescar.

3 el dia d’ahir El dia que precedeix el d’avui. Se’n recordaran, del dia d’ahir.

->ahmadia

ahmadia

Part. sil.: ah_ma_di_a

[del nom de Mīrzā Gulām Aḥmad (1836-1908)]

f ISLAM Secta islàmica del nord de l’Índia.

->ai

■ai

Part. sil.: ai

[interjecció de creació expressiva; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 interj 1 Interjecció que denota especialment el dolor, i sovint el fet d’adonar-se d’un oblit, d’un error.

2 ai ai! Denota estranyesa.

2 m 1 Crit de dolor, gemec.

2 ais i uis Queixes, planys. Després tot seran ais i uis.

3 anar amb l’ai al cor Témer per una cosa considerada imminent, però que no se sap quan ha de produir-se.

4 en un dir ai En un instant.

->ai-ai

■ai-ai

Part. sil.: ai-ai

[del malgaix aiay, íd.]

m ZOOL Primat lemuroïdeu nocturn de la família dels daubentònids (Daubentonia madagascariensis), de la mida d’un gat, de cua llarga i d’ulls i orelles molt grossos.

->aiatol·là

■aiatol·là

Part. sil.: a_ia_tol_là

[pl -às] m ISLAM Títol donat als principals caps religiosos xiïtes.

->aidar

■aidar

Part. sil.: ai_dar

[de ajudar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Ajudar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aidar

GERUNDI: aidant

PARTICIPI: aidat, aidada, aidats, aidades

INDICATIU PRESENT: aido, aides, aida, aidem, aideu, aiden

INDICATIU IMPERFET: aidava, aidaves, aidava, aidàvem, aidàveu, aidaven

INDICATIU PASSAT: aidí, aidares, aidà, aidàrem, aidàreu, aidaren

INDICATIU FUTUR: aidaré, aidaràs, aidarà, aidarem, aidareu, aidaran

INDICATIU CONDICIONAL: aidaria, aidaries, aidaria, aidaríem, aidaríeu, aidarien

SUBJUNTIU PRESENT: aidi, aidis, aidi, aidem, aideu, aidin

SUBJUNTIU IMPERFET: aidés, aidessis, aidés, aidéssim, aidéssiu, aidessin

IMPERATIU: aida, aidi, aidem, aideu, aidin

->aielí

aielí -ina

Part. sil.: a_ie_lí

adj i m i f D’Aielo de Rugat (Vall d’Albaida).

->aieloner

aieloner -a

Part. sil.: a_ie_lo_ner

adj i m i f D’Aielo de Malferit (Vall d’Albaida).

->aigua

■aigua

Part. sil.: ai_gua

[del ll. aqua, íd.; 1a FONT: 1169]

f 1 QUÍM 1 Compost d’hidrogen i oxigen de fórmula H₂O. Aigua salada, de mar. Aigua dolça, de pluja, de pou, de riu. Aigua clara, tèrbola. Aigua viva, corrent. Aigua morta, estancada. Aigua potable. Aigua blana, dura. Aigua industrial. Aigua gasosa, mineral, mineromedicinal, termal. Aigua pudosa, carbònica, ferruginosa. Aigua acídula, salabrosa. Aigua d’arròs, de borratges. Aigües fecals, residuals, negres. Aigua destil·lada, esterilitzada. Aigua freàtica, artesiana, subàlvia. Aigua beneita, lustral. Aigua de roses. Aigua bòrica, fenicada, timolada. Un doll d’aigua. Un got d’aigua.

2 aigua de calç FARM Solució saturada d’hidròxid de calci.

3 aigua de Colònia PERFUM Aigua d’olor a base, principalment, d’essències de cítrics (bergamota i llimona), utilitzada com a perfum i com a cosmètic. També és anomenada simplement colònia.

4 aigua de lavanda (o d’espígol) PERFUM Aigua d’olor a base d’espígol o lavanda.

5 aigua de València Beguda refrescant feta amb suc de taronja, xampany i algun licor.

6 aigua del Carme FARM Nom amb què és conegut popularment l’alcohol de melissa compost.

7 aigua d’olor PERFUM Nom genèric de les solucions alcohòliques d’olis essencials utilitzades com a perfums i cosmètics.

8 aigua oxigenada Peròxid d’hidrogen, H₂O₂, líquid inestable usat en solució aquosa com a descolorant i antisèptic.

9 aigua pesant Cadascuna de les varietats isotòpiques de l’aigua, amb hidrogen de nombre de massa superior a 1 o amb oxigen de nombre de massa superior a 16, o amb tots dos a la vegada.

10 aigua pesant Òxid de deuteri, D₂O, format per deuteri i oxigen ordinari.

11 aigua règia Mescla d’un volum d’àcid nítric i de dos o tres volums d’àcid clorhídric, tots dos concentrats.

2 p ext 1 Pluja. Avui tindrem aigua.

2 donar l’aigua per amor de Déu Fer una gran xafegada.

3 p ext 1 Riu, riera, torrent, mar, corrent d’aigua, etc.

2 aigua amunt Corrent amunt, en direcció cap al lloc d’on davalla l’aigua.

3 aigua avall Corrent avall, en direcció cap al lloc on descendeix l’aigua.

4 aigua baixant Situat més avall (en un pendent). Una peça de terra que és aigua baixant.

5 aigües braves (o vives) ESPORT Massa d’aigua caracteritzada per la presència de corrents i d’obstacles naturals i artificials, on s’hi fan les proves de piragüisme d’eslàlom i de descens.

6 aigües d’un vaixell MAR Aigües que guarden darrere el vaixell la traça de la seva marxa.

7 aigües històriques NÀUT Nom aplicat als espais marítims que tradicionalment han estat considerats com formant part del territori d’un estat determinat.

8 aigües interiors NÀUT Espais marítims situats entre les concavitats de la costa que, a causa de llur configuració i llur amplària relativament petita, són considerades dins d’una mateixa línia de costa.

9 aigües internacionals NÀUT Espais marítims no sotmesos a la sobirania de cap estat.

10 aigües jurisdiccionals (o territorials) NÀUT Mar territorial.

11 aigües mortes OCEANOG Marea morta o de quadratura.

12 aigües tranquil·les ESPORT Massa d’aigua caracteritzada per l’absència de corrents i d’obstacles naturals i artificials, on s’hi fan curses de piragüisme.

13 aigües vives OCEANOG Marea viva.

14 anar aigua amunt fig Anar endavant.

15 anar aigua avall fig Anar malament.

16 anar-se’n a l’aigua (una cosa) fig Fracassar, anar-se’n en orri.

17 en aigües de loc prep En la mar, en un llac, etc., proper a un punt de referència. En aigües del port de Tarragona.

18 ésser clar com l’aigua (o més clar que l’aigua) fig Ésser evident.

19 ésser home a l’aigua fig Estar perdut, sense esperança de salvació.

20 estar amb l’aigua fins al coll fig Trobar-se en un gran destret, estar a punt de sucumbir a dificultats econòmiques.

21 fer aigües (algú) fig Flaquejar, començar a dubtar, a vacil·lar, en una empresa, en una creença, en una opinió, etc.

22 fer aigües (un vaixell) MAR Entrar-hi l’aigua.

23 nedar entre dues aigües fig Captenir-se amb duplicitat.

24 negar-se (o ofegar-se) en poca aigua fig Descoratjar-se, acovardir-se, a la menor dificultat, veure dificultats invencibles on no n’hi ha.

25 no et fiïs d’aigua que no corre, ni de gat que no miola Refrany que recomana de desconfiar del capteniment tranquil i pacífic d’algunes persones.

26 portar (o fer anar) l’aigua al seu molí fig Procurar que les coses s’esdevinguin en profit propi.

27 seguir les aigües MAR Navegar no gaire lluny de la popa (d’un altre vaixell) seguint el mateix rumb.

28 treure’n l’aigua clara fig Arribar a saber amb certitud (alguna cosa), aclarir.

29 via d’aigua MAR Cletxa o forat pel qual entra indegudament aigua en un vaixell.

4 L’aigua com a medi (per oposició a terra i a aire). Les algues viuen a l’aigua.

5 1 Qualsevol líquid orgànic de procedència animal (secreció, efusió, humor, etc.) que té un aspecte semblant a l’aigua, com saliva, suor, orina, etc.

2 pl Líquid amniòtic.

3 falses aigües FISIOL ANIM Líquid serós expel·lit durant l’embaràs.

4 fer venir aigua a la boca Provocar una secreció salival i, per extensió, fer venir un gran desig d’alguna cosa.

5 trencar aigües FISIOL ANIM Iniciar l’evacuació del líquid amniòtic que envolta el fetus, símptoma de la proximitat del part.

6 pl 1 Llustre de les pedres precioses, especialment del diamant.

2 Reflexos que tenen certes teles, pedres, fustes, plomes, etc.

7 1 Suc de les fruites. Uns préssecs que tenen molta aigua.

2 aigua de coco Llet de coco.

8 CONSTR Aiguavés d’una teulada. Coberta a dues aigües.

->aiguabarreig

■aiguabarreig

Part. sil.: ai_gua_bar_reig

[de aiguabarrejar-se; 1a FONT: s. XIX]

m 1 El fet d’aiguabarrejar-se.

2 Conflent.

->aiguabarrejar-se

■aiguabarrejar-se

Part. sil.: ai_gua_bar_re_jar-se

[de aigua i barrejar]

v pron Ajuntar-se, barrejant llurs aigües, dos o més rius, dos o més torrents, etc. L’Anoia s’aiguabarreja amb el Llobregat a Martorell. El Segre i l’Ebre s’aiguabarregen a Mequinensa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aiguabarrejar

GERUNDI: aiguabarrejant

PARTICIPI: aiguabarrejat, aiguabarrejada, aiguabarrejats, aiguabarrejades

INDICATIU PRESENT: aiguabarrejo, aiguabarreges, aiguabarreja, aiguabarregem, aiguabarregeu, aiguabarregen

INDICATIU IMPERFET: aiguabarrejava, aiguabarrejaves, aiguabarrejava, aiguabarrejàvem, aiguabarrejàveu, aiguabarrejaven

INDICATIU PASSAT: aiguabarregí, aiguabarrejares, aiguabarrejà, aiguabarrejàrem, aiguabarrejàreu, aiguabarrejaren

INDICATIU FUTUR: aiguabarrejaré, aiguabarrejaràs, aiguabarrejarà, aiguabarrejarem, aiguabarrejareu, aiguabarrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: aiguabarrejaria, aiguabarrejaries, aiguabarrejaria, aiguabarrejaríem, aiguabarrejaríeu, aiguabarrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: aiguabarregi, aiguabarregis, aiguabarregi, aiguabarregem, aiguabarregeu, aiguabarregin

SUBJUNTIU IMPERFET: aiguabarregés, aiguabarregessis, aiguabarregés, aiguabarregéssim, aiguabarregéssiu, aiguabarregessin

IMPERATIU: aiguabarreja, aiguabarregi, aiguabarregem, aiguabarregeu, aiguabarregin

->aiguabatent

■aiguabatent

Part. sil.: ai_gua_ba_tent

[de aiguabatre]

m Baterell de l’aigua, indret on bat l’aigua.

->aiguabatre

■aiguabatre

Part. sil.: ai_gua_ba_tre

[de aigua i batre]

v tr 1 Batre, la tempesta, la pluja, etc., amb aigua (la terra, els sembrats, els arbres, etc.).

2 Ruixar, algú, amb aigua batent (alguna cosa). El paleta aiguabat l’envà abans d’arrebossar-lo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aiguabatre

GERUNDI: aiguabatent

PARTICIPI: aiguabatut, aiguabatuda, aiguabatuts, aiguabatudes

INDICATIU PRESENT: aiguabato, aiguabats, aiguabat, aiguabatem, aiguabateu, aiguabaten

INDICATIU IMPERFET: aiguabatia, aiguabaties, aiguabatia, aiguabatíem, aiguabatíeu, aiguabatien

INDICATIU PASSAT: aiguabatí, aiguabateres, aiguabaté, aiguabatérem, aiguabatéreu, aiguabateren

INDICATIU FUTUR: aiguabatré, aiguabatràs, aiguabatrà, aiguabatrem, aiguabatreu, aiguabatran

INDICATIU CONDICIONAL: aiguabatria, aiguabatries, aiguabatria, aiguabatríem, aiguabatríeu, aiguabatrien

SUBJUNTIU PRESENT: aiguabati, aiguabatis, aiguabati, aiguabatem, aiguabateu, aiguabatin

SUBJUNTIU IMPERFET: aiguabatés, aiguabatessis, aiguabatés, aiguabatéssim, aiguabatéssiu, aiguabatessin

IMPERATIU: aiguabat, aiguabati, aiguabatem, aiguabateu, aiguabatin

->aiguabeneitera

■aiguabeneitera

Part. sil.: ai_gua_be_nei_te_ra

[de aigua i beneitera]

f Pica de l’aigua beneita.

->aiguacuit

■aiguacuit

Part. sil.: ai_gua_cuit

[del b. ll. aquae coctio ‘decocció (de cola) feta d’aigua’ o aqua decoctum ‘decuit (de cola) en aigua’, expressió pròpia d’alquimistes medievals, calcada en cat; 1a FONT: 1455]

m QUÍM IND Cola animal constituïda essencialment per gelatina impura, utilitzada com a adhesiu.

->aiguada

■aiguada

Part. sil.: ai_gua_da

[de aigua; 1a FONT: s. XV]

f 1 Aiguat.

2 FERROC 1 Provisió d’aigua que porta el tènder per a alimentar la caldera de les locomotores de vapor.

2 Instal·lació on és feta l’aiguada.

3 fer aiguada Omplir d’aigua les caixes d’aigua del tènder.

3 MAR 1 Quantitat d’aigua potable que porta un vaixell per al consum de la tripulació i del passatge.

2 Lloc on un vaixell pot proveir-se d’aigua potable.

4 PINTUR 1 Color dissolt en aigua sola amb determinats ingredients, com goma, mel, etc.

2 Pintura feta amb colors preparats a l’aiguada.

5 prendre (o fer) aiguada Fer provisió d’aigua potable.

->aiguadeix

■aiguadeix

Part. sil.: ai_gua_deix

[de aigua i el postverbal del verb deixar]

m GEOG Dipòsit fluvial, al·luvió.

->aiguader

■aiguader -a

Part. sil.: ai_gua_der

[de aigua; 1a FONT: s. XIII]

1 adj i m i f Que no beu vi ni altres begudes alcohòliques; abstemi.

2 m i f 1 Persona que tragina aigua o en ven.

2 Mestre i guardià de fonts.

->aiguafons

■aiguafons

Part. sil.: ai_gua_fons

[de aigua i fons]

m inv 1 CONSTR Canal format en la raconada on s’intersequen dues teulades contigües.

2 GEOMORF Tàlveg.

->aiguafort

■aiguafort

Part. sil.: ai_gua_fort

[de aigua i fort; 1a FONT: 1400]

m 1 GRAV Gravat químic d’impressió calcogràfica. Gravar a l’aiguafort.

2 QUÍM INORG Nom tradicional de l’àcid utilitzat en el procediment de l’aiguafort.

3 TIPOG Làmina o estampa impresa per procediment calcogràfic. Una col·lecció d’aiguaforts.

->aiguafortista

aiguafortista

Part. sil.: ai_gua_for_tis_ta

[de aiguafort]

m i f GRAV Persona que conrea l’aiguafort.

->aiguafredenc

aiguafredenc -a

Part. sil.: ai_gua_fre_denc

adj i m i f D’Aiguafreda (Vallès Oriental).

->aiguagim

aiguagim

Part. sil.: ai_gua_gim

m GIMN Activitat física consistent a fer exercicis gimnàstics dins l’aigua, generalment seguint el ritme d’una música.

->aigual

■aigual

Part. sil.: ai_gual

[del ll. aqualis, -e ‘carregat d’aigua’; 1a FONT: 976]

1 adj ant Dit d’un indret cobert d’aigua, on hi ha aigua. Llocs aiguals.

2 m dial Aiguamoll.

->aigualada

■aigualada

Part. sil.: ai_gua_la_da

[de aigual]

f Rosada.

->aigualejar

■aigualejar

Part. sil.: ai_gua_le_jar

[de aigual]

v 1 tr 1 Netejar amb aigua, esbandir.

2 aigua per a aigualejar esp Aigua per a rentar, netejar la verdura, fregar rajoles, etc. (per oposició a aigua de beure).

2 intr Caure la rosada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aigualejar

GERUNDI: aigualejant

PARTICIPI: aigualejat, aigualejada, aigualejats, aigualejades

INDICATIU PRESENT: aigualejo, aigualeges, aigualeja, aigualegem, aigualegeu, aigualegen

INDICATIU IMPERFET: aigualejava, aigualejaves, aigualejava, aigualejàvem, aigualejàveu, aigualejaven

INDICATIU PASSAT: aigualegí, aigualejares, aigualejà, aigualejàrem, aigualejàreu, aigualejaren

INDICATIU FUTUR: aigualejaré, aigualejaràs, aigualejarà, aigualejarem, aigualejareu, aigualejaran

INDICATIU CONDICIONAL: aigualejaria, aigualejaries, aigualejaria, aigualejaríem, aigualejaríeu, aigualejarien

SUBJUNTIU PRESENT: aigualegi, aigualegis, aigualegi, aigualegem, aigualegeu, aigualegin

SUBJUNTIU IMPERFET: aigualegés, aigualegessis, aigualegés, aigualegéssim, aigualegéssiu, aigualegessin

IMPERATIU: aigualeja, aigualegi, aigualegem, aigualegeu, aigualegin

->aigualera

■aigualera

Part. sil.: ai_gua_le_ra

[de aigual]

f Mullena de les plantes, provinent de la rosada, la pluja, les boires, etc.

->aigualiment

■aigualiment

Part. sil.: ai_gua_li_ment

[de aigualir]

m 1 Acció d’aigualir o d’aigualir-se;

2 l’efecte.

->aigualir

■aigualir

Part. sil.: ai_gua_lir

[de aigual; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Fer més ric en aigua (un licor, un suc, una solució, una emulsió, etc.). En aquell bar aigualeixen el vi.

2 pron Esdevenir excessivament ric en aigua. Amb tant de glaç el còctel s’ha aigualit.

3 tr fig Torbar, interrompre (una festa, una cerimònia, etc., una alegria, un goig, l’entusiasme, etc.). Aquella notícia va aigualir les celebracions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aigualir

GERUNDI: aigualint

PARTICIPI: aigualit, aigualida, aigualits, aigualides

INDICATIU PRESENT: aigualeixo, aigualeixes, aigualeix, aigualim, aigualiu, aigualeixen

INDICATIU IMPERFET: aigualia, aigualies, aigualia, aigualíem, aigualíeu, aigualien

INDICATIU PASSAT: aigualí, aigualires, aigualí, aigualírem, aigualíreu, aigualiren

INDICATIU FUTUR: aigualiré, aigualiràs, aigualirà, aigualirem, aigualireu, aigualiran

INDICATIU CONDICIONAL: aigualiria, aigualiries, aigualiria, aigualiríem, aigualiríeu, aigualirien

SUBJUNTIU PRESENT: aigualeixi, aigualeixis, aigualeixi, aigualim, aigualiu, aigualeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: aigualís, aigualissis, aigualís, aigualíssim, aigualíssiu, aigualissin

IMPERATIU: aigualeix, aigualeixi, aigualim, aigualiu, aigualeixin

->aigualit

■aigualit -ida

Part. sil.: ai_gua_lit

[de aigualir]

adj 1 Dit d’un suc, un licor, etc., que conté una quantitat excessiva d’aigua. Cafè aigualit.

2 Dit d’una festa, una cerimònia, etc., acompanyades de pluja o de pluges. Un casament aigualit.

->aigualleix

■aigualleix

Part. sil.: ai_gua_lleix

[de aigua i el postverbal del verb ant. lleixar ‘deixar’; 1a FONT: s. XIII]

m Aiguadeix.

->aigualós

■aigualós -osa

Part. sil.: ai_gua_lós

[de aigual; 1a FONT: s. XV]

adj 1 Carregat d’aigua, excessivament humit.

2 ECOL Propi d’indrets amarats o inundats, com les torberes o els creixenars.

->aiguamans

■aiguamans

Part. sil.: ai_gua_mans

[de aigua i mà, trets de l’expressió donar aigua a mans; 1a FONT: s. XIII]

m 1 Aigua que serveix per a rentar-se les mans.

2 Bacina per a rentar-s’hi les mans; rentamans.

3 Gerra grossa que hom posava en una fornícula sobre un recipient o una pica, que contenia l’aigua per a rentar-se les mans.

->aiguamarina

■aiguamarina

Part. sil.: ai_gua_ma_ri_na

[de aigua i marina]

f MINERAL Varietat de beril, d’un color blau verdós, transparent, que cristal·litza en drusa.

->aiguamel

■aiguamel

Part. sil.: ai_gua_mel

[de aigua i mel²; 1a FONT: s. XIV]

f Hidromel, beguda obtinguda per fermentació de la barreja d’aigua amb mel o de most amb mel, amb addició posterior de diverses espècies.

->aiguamoix

■aiguamoix

Part. sil.: ai_gua_moix

[de aigua i moix²; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Aiguamoll.

2 Plugim.

->aiguamoll

■aiguamoll

Part. sil.: ai_gua_moll

[de aigua i moll⁴; 1a FONT: s. XV]

m 1 Terreny saturat d’aigua.

2 Maresma.

->aiguamort

■aiguamort

Part. sil.: ai_gua_mort

[de aigua i mort²]

m Aiguamoll.

->aiguamurcienc

aiguamurcienc -a

Part. sil.: ai_gua_mur_ci_enc

adj i m i f D’Aiguamúrcia (Alt Camp).

->aiguanaf

■aiguanaf

Part. sil.: ai_gua_naf

[probablement traducció parcial de l’àr. mâ’ nafḥa ‘aigua d’olor’; 1a FONT: 1254]

m PERFUM i FARM 1 Aigua aromàtica destil·lada obtinguda a partir de flors de taronger fresques.

2 aiguanaf compost Barreja d’aiguanaf amb vi ranci.

->aiguaneix

■aiguaneix

Part. sil.: ai_gua_neix

[probablement del ll. aquae nascio ‘naixó d’aigua’ o de aqua, nasce ‘aigua, neix!’]

m Lloc on apareix a la superfície del terreny un corrent d’aigua subterrani.

->aiguaneu

■aiguaneu

Part. sil.: ai_gua_neu

[de aigua i neu]

f 1 Barreja de pluja i de neu.

2 Neu que cau mig fosa.

->aiguapedra

aiguapedra

Part. sil.: ai_gua_pe_dra

[de aigua i pedra]

f Barreja de pluja i de calamarsa.

->aiguapoll

■aiguapoll

Part. sil.: ai_gua_poll

[de aigua i poll¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Ou covarot.

2 tornar-se aiguapoll fig No arribar (una cosa) a acomplir-se, a realitzar-se.

->aiguardent

■aiguardent

Part. sil.: ai_guar_dent

[de aigua i ardent; 1a FONT: c. 1400, St. Vicent F.]

m 1 DESTIL·L 1 Beguda espirituosa forta obtinguda per destil·lació de líquids fermentats procedents de diverses matèries ensucrades.

2 aiguardent de brisa Aiguardent obtingut per destil·lació de la brisa repremsada.

3 aiguardent de vi ENOL Aiguardent obtingut per destil·lació del vi.

2 aiguardent alemany FARM Dit de la tintura de jalapa composta.

3 veu d’aiguardent Veu aspra com la de qui beu habitualment molt d’aiguardent.