->lletsó

■lletsó

[del ll. *lacticīnus, íd., amb una substitució de la terminació -cinus per -cione, que es dóna en altres mots del lèxic romànic]

m BOT 1 Gènere de plantes herbàcies de la família de les compostes (Sonchus sp), de fulles simples pinnatisectes i amb aurícules i de flors en capítols liguliflors. Cal destacar-ne el lletsó fi, o petit (S. tenerrimus), el lletsó oleraci (S. oleraceus) i el lletsó punxós (S. asper).

2 lletsó d’ase Dent de lleó.

3 lletsó de foc Xenixell.

->lletuga

■lletuga

[del ll. lactūca, íd., der. de lac, lactis ‘llet’, per la naturalesa lletosa del vegetal; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f BOT 1 Enciam.

2 lletuga de mar Enciam de mar.

->lletxa

■lletxa

f ICT Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels caràngids (Lichia vadigo), fusiforme, propi de l’Atlàntic càlid.

->lleu¹

■lleu¹

Part. sil.: lleu

[del ll. lĕvis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 De poc pes, lleuger.

2 fig De poca importància, no greu. Una ferida lleu. Un ferit lleu.

->lleu²

■lleu²

Part. sil.: lleu

[v. lleu¹]

adv dial Aviat. Lleu haurà acabat.

->lleu³

■lleu³

Part. sil.: lleu

[v. lleu¹, substantivació del mot pel poc pes i consistència dels pulmons]

m Pulmó, freixura.

->lleuda

■lleuda

Part. sil.: lleu_da

f HIST DR CAT Impost que gravava l’entrada de mercaderies a les ciutats i viles on hi havia mercat.

->lleudar

■lleudar

Part. sil.: lleu_dar

v HIST DR CAT 1 tr Cobrar la lleuda (d’una mercaderia).

2 tr Pagar la lleuda (d’una mercaderia).

3 intr Acreditar el pagament de la lleuda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lleudar

GERUNDI: lleudant

PARTICIPI: lleudat, lleudada, lleudats, lleudades

INDICATIU PRESENT: lleudo, lleudes, lleuda, lleudem, lleudeu, lleuden

INDICATIU IMPERFET: lleudava, lleudaves, lleudava, lleudàvem, lleudàveu, lleudaven

INDICATIU PASSAT: lleudí, lleudares, lleudà, lleudàrem, lleudàreu, lleudaren

INDICATIU FUTUR: lleudaré, lleudaràs, lleudarà, lleudarem, lleudareu, lleudaran

INDICATIU CONDICIONAL: lleudaria, lleudaries, lleudaria, lleudaríem, lleudaríeu, lleudarien

SUBJUNTIU PRESENT: lleudi, lleudis, lleudi, lleudem, lleudeu, lleudin

SUBJUNTIU IMPERFET: lleudés, lleudessis, lleudés, lleudéssim, lleudéssiu, lleudessin

IMPERATIU: lleuda, lleudi, lleudem, lleudeu, lleudin

->lleudari

■lleudari

Part. sil.: lleu_da_ri

m HIST DR CAT Lleuder.

->lleudaria

lleudaria

Part. sil.: lleu_da_ri_a

f HIST DR CAT Oficina o lloc on hom cobrava la lleuda.

->lleuder

■lleuder

Part. sil.: lleu_der

m HIST DR CAT 1 Persona que tenia al seu càrrec, com a funcionari, o bé com a arrendatari o comprador, la missió de reconèixer les mercaderies i cobrar-ne la lleuda.

2 Indret on hom pagava la lleuda.

->lleuger

■lleuger -a

Part. sil.: lleu_ger

[del ll. vg. *leviarius, der. de lĕvis ‘lleu, lleuger’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 1 De poc pes. Una maleta lleugera.

2 FÍS Dit de les substàncies que tenen un pes específic petit. Gas lleuger.

3 Dit del menjar que no carrega l’estómac.

4 p ext Que es mou amb rapidesa i facilitat, àgil, veloç, no gens feixuc. Tan gros com és, quan corre és molt lleuger. Tenir les mans lleugeres. Una nau lleugera.

5 pes lleuger ESPORT Categoria determinada pel pes de l’atleta, existent en determinats esports, com l’halterofília i la boxa.

2 1 De poc cos, poca matèria, poca substància. Duia un vestit lleuger. Una capa lleugera de pintura. Amb aquest dinar tan lleuger, passarem gana.

2 fig Poc intens, que té poca importància, força o gravetat. Un cop lleuger. Ha sofert una indisposició lleugera. Té el son lleuger.

3 VITIC Dit del vi de poc grau alcohòlic.

3 1 Mancat de formalitat, rigor, reflexió, consistència, etc. (dit de la persona i de les seves accions, del seu caràcter, etc.). És lleuger en les seves opinions. Crec que he pres una decisió lleugera.

2 a la lleugera (o de lleuger) loc adv Sense haver reflexionat.

3 música lleugera MÚS Nom que hom aplica a la música de mer entreteniment, basada en ritmes de ball o en arranjaments de temes populars o clàssics.

->lleugerament

■lleugerament

Part. sil.: lleu_ge_ra_ment

[de lleuger; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera lleugera, amb lleugeresa. Vestir lleugerament. Acusar algú lleugerament. Lleugerament lent.

->lleugeresa

■lleugeresa

Part. sil.: lleu_ge_re_sa

[de lleuger; 1a FONT: c. 1500]

f 1 Qualitat de lleuger, especialment quant als moviments i a la volubilitat, manca de reflexió en fer una cosa. La lleugeresa de les seves mans. Obrar amb lleugeresa.

2 Acte propi d’una persona lleugera. Són lleugereses que es paguen cares.

->lleugeria

■lleugeria

Part. sil.: lleu_ge_ri_a

[de lleuger; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Lleugeresa.

->lleure¹

■lleure¹

Part. sil.: lleu_re

[v. lleure²]

m SOCIOL Temps lliure de què hom disposa per a fer alguna cosa no relacionada amb la feina o les ocupacions normals.

->lleure²

■lleure²

Part. sil.: lleu_re

[del ll. lĭcēre ‘ser permès’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

[usat només en tercera persona i en les formes nominals] v intr 1 Ésser a algú lícit de fer una cosa. A vós no us és llegut de fer això.

2 Tenir l’avinentesa, el temps, de fer una cosa. Quan em lleurà vindré.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lleure

GERUNDI: llevent

PARTICIPI: llegut, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

INDICATIU PRESENT: [no s’usa], [no s’usa], lleu, [no s’usa], [no s’usa], lleuen

INDICATIU IMPERFET: [no s’usa], [no s’usa], llevia, [no s’usa], [no s’usa], llevien

INDICATIU PASSAT: [no s’usa], [no s’usa], llegué, [no s’usa], [no s’usa], llegueren

INDICATIU FUTUR: [no s’usa], [no s’usa], lleurà, [no s’usa], [no s’usa], lleuran

INDICATIU CONDICIONAL: [no s’usa], [no s’usa], lleuria, [no s’usa], [no s’usa], lleurien

SUBJUNTIU PRESENT: [no s’usa], [no s’usa], llegui, [no s’usa], [no s’usa], lleguin

SUBJUNTIU IMPERFET: [no s’usa], [no s’usa], llegués, [no s’usa], [no s’usa], lleguessin

IMPERATIU: [no s’usa]

->lleute

lleute

Part. sil.: lleu_te

[del ll. vg. lĕvĭtus, part. de levāre ‘alçar’]

m ALIM i PAST Llevat.

->lleva

■lleva

[de llevar; 1a FONT: 1359]

f 1 1 MAR Reclutament d’ociosos i desvagats que hom solia fer per al servei dels vaixells de guerra.

2 MIL Forma de reclutament de gent de guerra que sovint implica la mobilització de tots els recursos humans.

3 MIL Conjunt de gent reclutada un mateix any.

2 pl Ganxos que serveixen per a aguantar les olles per les nanses, penjant-los o despenjant-los dels clemàstecs.

3 CONSTR i FUST Falleba.

4 SUR 1 Acció de llevar el suro;

2 l’efecte.

5 TECNOL 1 Disc proveït d’una prominència en la seva perifèria i que pot girar a l’entorn del seu eix, que forma part d’un mecanisme d’excèntrica.

2 arbre de lleves Arbre proveït de diverses lleves que serveix per a comandar un mecanisme que hagi d’anar sincronitzat amb un moviment circular.

->llevabocins

llevabocins

adj i m DIAG Dit d’una mena de pinça emprada per a obtenir una mostra d’un teixit orgànic amb finalitats diagnòstiques.

->llevada

■llevada

Hom.: llavada

[de llevar; 1a FONT: 1409]

f 1 1 Acció de llevar;

2 l’efecte. El temporal ha fet una gran llevada de sorra. Fer llevada una massa que fermenta.

2 HIST DR CAT 1 Tant per cent que cobraven determinats funcionaris sobre els ingressos o recaptacions comunals.

2 Descompte que es feia als fogatjadors sobre el propi fogatge, per raó de llur treball en la formació del fogatjament o en el cobrament del repartiment.

->llevadís

■llevadís -issa

Hom.: llavadís

[de llevar; 1a FONT: 1364]

adj Susceptible d’ésser fàcilment posat i tret, alçat i abaixat. Pont llevadís. Una peça llevadissa.

->llevador

■llevador -a

Hom.: llavador

[de llevar; 1a FONT: 1385]

1 adj i m i f Que lleva.

2 m 1 Nom de diversos instruments que serveixen per a llevar.

2 TECNOL Llanda metàl·lica que hom col·loca paral·lelament a un corró d’una màquina i que té per objecte de netejar el corró, dosificar la pasta adherida a la superfície, etc.

3 TÈXT Cilindre de rotació lenta de la carda, guarnit de pues, de diàmetre menor que el de la bóta, de la superfície de la qual pren la fibra.

3 m ADOB Empostissat que hom disposa damunt un clot de l’adoberia per posar-hi a sobre les peces de sola molles que hom ha tret d’una altra tina o un altre clot immediat.

4 m HIST 1 Encarregat de portar els comptes o les anotacions d’entrades i sortides.

2 Llibre o registre on es consignaven els comptes o les anotacions d’entrades i sortides, de béns mobles o immobles, etc.

5 m i f MED Tècnic sanitari especialment preparat per a assistir les dones durant el part.

6 m i f SUR Persona que arrenca el suro de l’alzina surera.

->llevaire

■llevaire

Part. sil.: lle_vai_re

[de llevar]

m i f SUR Llevador de suro.

->llevamà

■llevamà

m BOT 1 Boixac.

2 Trincola.

->llevanera

llevanera

[de llevar; 1a FONT: 1575]

f dial Llevadora.

->llevaneu

■llevaneu

Part. sil.: lle_va_neu

[de llevar i neu]

adj i f OBR PÚBL Dit de la màquina adaptada a un vehicle que és emprada per a treure la neu de carreteres, de vies fèrries, etc.

->llevant

■llevant

[de llevar; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 Punt de l’horitzó sensible per on surt el Sol en els equinoccis, est, orient.

2 1 Banda de llevant. La costa de llevant. Vent de llevant.

2 [en majúscula] GEOG Països situats a la part oriental de la Mediterrània; Pròxim Orient.

3 [sovint en pl] CLIMAT Nom aplicat a tots els vents de component est.

4 llevant de taula 1 Moment d’acabar un àpat.

2 Fruita, dolços, etc., que hom serveix al final d’un àpat.

3 FOLK Capta domiciliària que fan els obrers o majorals de la festa major, els comissionats d’una confraria, etc., bon punt després de dinar, tot aprofitant la reunió dels familiars de cada casa, per recollir diners destinats a sufragar les despeses de la festa.

->llevantada

■llevantada

[de llevant]

f CLIMAT Vent fresc i fort de component NE, que duu pluges fortes, mal temps i temporal a mar.

->llevantança

llevantança

[alteració de allevança, potser per influx del cast. levantar ‘allevar’]

f dial Calúmnia, fals testimoni. Alçar, dir llevantances.

->llevantejar

■llevantejar

[de llevant; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v intr 1 CLIMAT 1 Fer vent de llevant.

2 Tendir, un vent, a bufar de llevant. Aquest gregal llevanteja.

2 NÀUT 1 Navegar en direcció a llevant.

2 Passar una alineació no ben bé per un dels punts presos com a senyal, sinó decantat un poc cap a llevant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llevantejar

GERUNDI: llevantejant

PARTICIPI: llevantejat, llevantejada, llevantejats, llevantejades

INDICATIU PRESENT: llevantejo, llevanteges, llevanteja, llevantegem, llevantegeu, llevantegen

INDICATIU IMPERFET: llevantejava, llevantejaves, llevantejava, llevantejàvem, llevantejàveu, llevantejaven

INDICATIU PASSAT: llevantegí, llevantejares, llevantejà, llevantejàrem, llevantejàreu, llevantejaren

INDICATIU FUTUR: llevantejaré, llevantejaràs, llevantejarà, llevantejarem, llevantejareu, llevantejaran

INDICATIU CONDICIONAL: llevantejaria, llevantejaries, llevantejaria, llevantejaríem, llevantejaríeu, llevantejarien

SUBJUNTIU PRESENT: llevantegi, llevantegis, llevantegi, llevantegem, llevantegeu, llevantegin

SUBJUNTIU IMPERFET: llevantegés, llevantegessis, llevantegés, llevantegéssim, llevantegéssiu, llevantegessin

IMPERATIU: llevanteja, llevantegi, llevantegem, llevantegeu, llevantegin

->llevantí

■llevantí -ina

[de llevant; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent al llevant.

2 adj Dit especialment dels pobles de Llevant, o la Mediterrània oriental.

3 f TÈXT Teixit de seda tenyit en peça i de color llis, amb lligament de sarja de quatre lleugera.

->llevantol

■llevantol

[de llevant]

m CLIMAT Vent suau de llevant.

->llevar

■llevar

Hom.: llavar

[1168; del ll. levāre ‘alleujar; alçar; deslliurar’]

v 1 ant 1 tr Alçar, aixecar.

2 pron Alçar-se, aixecar-se.

3 llevar Déu Alçar Déu.

2 1 tr Aixecar, treure, algú del llit, del lloc on jeu. Lleva el nen i renta’l.

2 esp pron Es lleva molt de matí. Ja no té febre: demà podrà llevar-se.

3 tr 1 Produir fruit. Aquest pomer lleva cada any moltes pomes.

2 abs Aquesta terra lleva molt.

4 intr Estufar-se, esponjar-se, una massa que fermenta. Posar la pasta a llevar, deixar-la llevar al forn.

5 tr fig Allevar.

6 tr 1 Separar alguna cosa d’allò a què és aplicada, unida, de què és una part o un membre. Llevar el tap d’una ampolla. Llevar el suro d’una alzina surera. Llevar l’espina a un peix. Llevar el cap a algú.

2 Fer desaparèixer alguna cosa d’un lloc. Llevar les taques d’un vestit.

3 fig Llevar escrúpols. Llevar un càrrec. Aquest pensament em lleva la gana. No és capaç de llevar la vida ni a un mosquit.

7 tr 1 MAR Fer pujar a bord l’àncora, el ferro o el ruixó d’una embarcació fondejada, per tal d’emprendre la navegació.

2 PESC Treure de la mar, d’una embarcació estant, les xarxes, les nanses, els palangres, etc., per tal d’heure el peix.

8 llevar acta Aixecar acta.

9 llevar el camp TÀCT Alçar les tendes d’un campament, anar-se’n d’allà on hom acampava.

10 llevar el setge (d’una ciutat) Aixecar el setge.

11 llevar la taula Desparar la taula.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llevar

GERUNDI: llevant

PARTICIPI: llevat, llevada, llevats, llevades

INDICATIU PRESENT: llevo, lleves, lleva, llevem, lleveu, lleven

INDICATIU IMPERFET: llevava, llevaves, llevava, llevàvem, llevàveu, llevaven

INDICATIU PASSAT: lleví, llevares, llevà, llevàrem, llevàreu, llevaren

INDICATIU FUTUR: llevaré, llevaràs, llevarà, llevarem, llevareu, llevaran

INDICATIU CONDICIONAL: llevaria, llevaries, llevaria, llevaríem, llevaríeu, llevarien

SUBJUNTIU PRESENT: llevi, llevis, llevi, llevem, lleveu, llevin

SUBJUNTIU IMPERFET: llevés, llevessis, llevés, llevéssim, llevéssiu, llevessin

IMPERATIU: lleva, llevi, llevem, lleveu, llevin

->llevat¹

■llevat¹

Hom.: llavat

[de llevar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

1 prep Llevat de. T’ho dóna tot, llevat això.

2 llevat de loc prep Exceptuant. Llevat d’ella, no ho sap ningú.

3 llevat que loc conj Exceptuant que, tret que, fora que. M’ho ha confessat tot, llevat que també hi participà la Maria. No en sabrà res, llevat que tu li ho diguis. Hi anirem, llevat que plogui.

->llevat²

■llevat²

Hom.: llavat

[v. llevat¹]

m 1 ALIM i PAST 1 A les fleques i pastisseries, massa fermentada que hom mescla amb una altra per fer-la fermentar.

2 llevat artificial (o simplement llevat) Mescla d’un bicarbonat, d’un bitartrat i de midó, emprada en substitució del llevat natural, bé que sovint hom els empra tots dos alhora.

2 BOT i FARM Organisme viu que produeix enzims, els quals provoquen canvis bioquímics importants en productes orgànics naturals. Un dels més coneguts en farmàcia és el llevat de cervesa.

3 fig Aquells fets van deixar un llevat d’odis i discòrdies.

->llevataps

■llevataps

[de llevar i tap]

m Espiral de metall amb un mànec, terminada en punta, que serveix per a treure els taps d’ampolla.

->llevataques

■llevataques

[de llevar i taca]

adj i m Dit del producte que serveix per a llevar les taques de la roba en sec.

->lli¹

■lli¹

[del ll. līnum, íd.; 1a FONT: 1249]

m 1 BOT i 1 FARM Planta herbàcia anual de la família de les linàcies (Linum usitatissimum), de fulles lanceolades, flors blaves i fruits capsulars, amb la qual hom obté la fibra tèxtil de lli; les seves llavors són emprades com a producte emol·lient i per a emplastres i, popularment, amb la seva farina hom feia cataplasmes.

2 lli bord Herba anual de la família de les linàcies (Linum catharticum), de fulles lanceolades, flors blanques en dicasi i càpsules globoses.

3 lli de prat Planta herbàcia de la família de les linàcies (Linum angustifolium), de fulles linears, flors blaves i fruits en càpsula.

2 TÈXT 1 Fibra tèxtil que hom obté de la planta del mateix nom.

2 lli de Nova Zelanda Formi.

->lli²

■lli²

[reducció de allí]

adv Allí. Per lli l’he vista.

->llibant

■llibant

[d’origen incert, potser preromà; 1a FONT: 1265]

m Corda gruixuda d’espart.

->lliberà

lliberà -ana

adj i m i f De Llíber (Marina Alta).

->lliberal

■lliberal

[variant de liberal]

adj i m i f Liberal.

->llibert

■llibert -a

[del ll. libertus, íd.]

m i f HIST Esclau alliberat de l’esclavitud.

->llibertador

■llibertador -a

[de llibertar]

adj i m i f Que lliberta.

->llibertar

■llibertar

[del b. ll. libertare, der. de libertus; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr Treure de l’esclavitud. Lincoln llibertà els esclaus nord-americans.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llibertar

GERUNDI: llibertant

PARTICIPI: llibertat, llibertada, llibertats, llibertades

INDICATIU PRESENT: lliberto, llibertes, lliberta, llibertem, lliberteu, lliberten

INDICATIU IMPERFET: llibertava, llibertaves, llibertava, llibertàvem, llibertàveu, llibertaven

INDICATIU PASSAT: llibertí, llibertares, llibertà, llibertàrem, llibertàreu, llibertaren

INDICATIU FUTUR: llibertaré, llibertaràs, llibertarà, llibertarem, llibertareu, llibertaran

INDICATIU CONDICIONAL: llibertaria, llibertaries, llibertaria, llibertaríem, llibertaríeu, llibertarien

SUBJUNTIU PRESENT: lliberti, llibertis, lliberti, llibertem, lliberteu, llibertin

SUBJUNTIU IMPERFET: llibertés, llibertessis, llibertés, llibertéssim, llibertéssiu, llibertessin

IMPERATIU: lliberta, lliberti, llibertem, lliberteu, llibertin

->llibertari

■llibertari -ària

[probablement de l’angl. libertarian (s. XVIII), íd.]

adj i m i f Partidari de la branca comunista de l’anarquisme.

->llibertat

■llibertat

[del ll. libertas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 DR 1 Estat o condició del qui no és esclau.

2 Estat o situació del qui no està empresonat.

3 Manca de subjecció i subordinació.

4 pl Prerrogatives, privilegis, llicències.

5 llibertat civil DR CIV Estat dels ciutadans, els drets dels quals són protegits per una comunitat civil organitzada.

6 llibertat condicional DR PROC PEN Benefici atorgat a un penat, quan ha complert la major part de la pena, mitjançant el qual obté la llibertat fins a la fi de la seva condemna.

7 llibertat de contractació DR CIV Principi segons el qual tota persona amb capacitat suficient pot concloure contractes privats amb plena autonomia sempre que no atemptin contra les lleis, la moral i els bons costums.

8 llibertat de l’aire Dret a la lliure navegació aèria.

9 llibertat de les mars DR MAR Principi de dret internacional que estableix que en temps de pau la mar, excepte les aigües interiors i la mar territorial, no pot ésser objecte d’apropiació per part de particulars ni de sobirania per part de cap estat.

10 llibertat de navegació DR MAR Dret a la lliure navegació per aigües jurisdiccionals i per aigües que no són propietat de cap estat.

11 llibertat de premsa Llibertat d’imprimir i de difondre tota mena de productes impresos (diaris, revistes, llibres, opuscles, etc.), de qualsevol contingut, amb les úniques limitacions que estableixen les lleis.

12 llibertat de testar DR CIV Facultat per la qual hom pot disposar testamentàriament dels béns propis sense més limitacions que les determinades per la llegítima.

13 llibertat d’expressió Dret fonamental mitjançant el qual tota persona pot manifestar públicament les seves opinions i creences.

14 llibertat individual DR CIV Estat dels ciutadans que són lliures en tot allò que la llei no prohibeix.

15 llibertat provisional DR PROC PEN Llibertat concedida al processat, basant-se en els seus bons antecedents, fins que el tribunal dicti sentència.

16 llibertat religiosa Dret de l’individu a professar en el seu fur intern una creença religiosa i a manifestar-la exteriorment.

17 llibertats individuals (o públiques) Conjunt dels drets reconeguts a tota persona com a fonamentals i inviolables en la constitució.

18 llibertat sota fiança DR PEN Llibertat provisional amb una fiança fixada pels tribunals com a garantia que el processat es presentarà a judici.

19 llibertats polítiques DR CONST Conjunt de llibertats establertes als països democràtics que permeten als ciutadans la participació en les tasques polítiques.

20 llibertat vigilada DR PROC PEN Mesura aplicada en les penes de confinament per la qual el condemnat resta en llibertat sota la vigilància de l’autoritat corresponent.

2 FILOS 1 Possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta una capacitat d’elecció entre diverses alternatives.

2 Capacitat de la voluntat humana per a dirigir-se al bé.

3 Qualitat de l’ésser que gaudeix d’aquesta llibertat, condició de l’home lliure.

4 llibertat de càtedra PEDAG Capacitat del professor d’elaborar lliurement el seu programa i de triar l’enfocament de l’assignatura que consideri més adequat.

3 p ext 1 donar (o concedir, o permetre) la llibertat (de fer una cosa) Permetre de fer-la. M’ha donat la llibertat d’anar-hi, però no sé què fer.

2 prendre’s (o agafar-se, o permetre’s) la llibertat (de fer una cosa) [usat en sentit d’excusa, quan hom ho diu parlant d’ell mateix] Actuar extralimitant-se en l’ús d’un dret; abusar. S’han pres la llibertat d’entrar-hi sense tenir invitació. M’he permès la llibertat d’obrir-te la carta.

4 [usat generalment iròn] 1 donar (o concedir, o permetre) llibertats (o llibertat) Permetre un tracte de molta familiaritat. No li donis tantes llibertats, que després no et respectarà.

2 prendre’s (o agafar-se, o permetre’s) llibertats (o llibertat) Demostrar, algú, amb les seves accions o la seva actitud, una familiaritat excessiva o impròpia envers un altre o els altres. Aquest cambrer es pren moltes llibertats amb els clients. Quines llibertats es pren, aquest mocós!

->llibertí

■llibertí -ina

[del ll. libertinus ‘esclau alliberat’; en sentit modern, de ‘llicenciós en els costums’, probablement ve de l’angl. libertine, íd. (s. XVī), potser pres del fr. libertin, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f 1 Llicenciós en els costums.

2 lliurepensador 2.

->llibertinament

■llibertinament

[de llibertí]

adv D’una manera llibertina.

->llibertinatge

■llibertinatge

[de llibertí]

m Capteniment llicenciós, dissolut.

->llibi

llibi

[possible forma regressiva de lliberola, variant de llimerola]

m CONSTR NAV Petita escletxa, entre els medissos i les taules que formen el buc, destinada a deixar passar la mica d’aigua que ja no pot ésser recollida per la sàssola.

->llibre

■llibre

[del ll. lĭber, lĭbrī, íd., inicialment ‘part interior de l’escorça d’una planta’ on els romans escrivien; 1a FONT: s. XII]

m 1 1 Conjunt de fulls escrits o impresos posats en l’ordre en què han d’ésser llegits. Un llibre enquadernat.

2 esp Reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot.

3 L’obra així reproduïda. Llibres d’història. Un llibre de text. Els llibres de cavalleries.

4 deixar els llibres fig Abandonar els estudis.

5 llibre blanc Recull de documents sobre un tema d’actualitat publicat per un organisme, un govern, etc. Llibre blanc de l’ensenyament.

6 llibre de butxaca Llibre de format petit, preu mòdic i tiratge llarg.

7 llibre de família DR CIV Llibret facilitat als qui es casen, per fer-hi constar llur situació civil i el naixement dels fills.

8 llibre de navegació DR MAR Llibre segellat per l’autoritat marítima que ha de dur tot vaixell i en el qual el comandant registra tots els detalls del viatge.

9 llibre de reclamacions DR CIV Llibre que han de tenir els establiments oberts al públic, en què els clients poden formular queixes sobre els preus o alguna deficiència dels serveis.

10 llibre de text ENSENY Llibre que conté les explicacions d’una matèria o assignatura i que és utilitzat pels escolars, els universitaris, etc., per a estudiar-la.

11 llibres sants (o sagrats) RELIG Conjunt de llibres que contenen la doctrina d’una religió determinada.

12 parlar com un llibre fig Parlar molt doctament.

2 1 Registre. Un llibre d’adreces, de despeses. Llibre de comptes, el llibre diari, el llibre mestre. Llibre d’entrades d’una biblioteca. Llibre de família. Llibre de repartiment.

2 DIPL Còdex famós, en especial cartoral i llibre de privilegis, que, pel fet d’ésser relligat amb pell o amb tela de color, és conegut per aquest color. El Llibre Vermell de Montserrat.

3 LIT Cadascuna de les parts en què pot dividir-se una obra.

4 llibre electrònic INFORM Microordinador portàtil, de forma semblant a un llibre, i proveït d’una pantalla, que pot contenir text, imatge i so.

5 llibre de la vida fig CRIST Expressió amb què hom es refereix al coneixement de Déu amb relació als elegits o predestinats a la glòria, considerant-los com a inscrits en un llibre.

->llibrell

■llibrell

[v. gibrell; 1a FONT: 1388]

m Gibrell.

->llibrer

■llibrer -a

[del ll. librarius, íd.; 1a FONT: 1575, DPou.]

1 adj Relatiu o pertanyent als llibres. La indústria llibrera.

2 m i f Llibreter.

3 m i f ant Encarregat de dur els llibres o registres d’una societat, una comunitat, etc.

->llibreria

■llibreria

Part. sil.: lli_bre_ri_a

[de llibrer; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Armari o moble destinat a guardar-hi llibres.

2 Botiga on són venuts els llibres.

3 Professió de llibrer o llibreter.

->llibresc

■llibresc -a

[de llibre]

adj 1 Propi dels llibres.

2 Dit del que ha estat après en els llibres. Cultura llibresca.

->llibret

■llibret

[de llibre]

m 1 Llibre petit.

2 1 Reunió de fulls petits disposats com els d’un llibre.

2 esp Reunió de fulls petits de paper de fumar dins un estoig de cartolina.

3 LIT i MÚS Text literari d’una òpera o d’un oratori.

4 ANAT ANIM Tercera cavitat de l’estómac dels remugants.

5 llibret de llom GASTR Tall de llom farcit de pernil dolç i formatge i arrebossat.

->llibreta

■llibreta

[de llibre; 1a FONT: 1618]

f 1 Reunió de fulls de paper disposats com els d’un llibre que serveix per a fer anotacions, apunts, etc.

2 llibreta d’adreces INFORM Conjunt d’adreces electròniques d’un usuari, desades generalment en un programa de correu electrònic.

3 llibreta d’estalvis ECON Document expedit per una caixa d’estalvis o institució bancària que acredita el saldo a favor de l’imposant i recull totes les operacions realitzades.

->llibreter

■llibreter -a

[de llibre; 1a FONT: 1503]

m i f 1 Persona que comercia en llibres.

2 llibreter de vell Llibreter que es dedica a la venda de llibres usats.

->llibreteria

■llibreteria

Part. sil.: lli_bre_te_ri_a

[de llibreter; 1a FONT: 1560]

f llibreria 2.

->llibretista

■llibretista

[de llibret]

m i f LIT i MÚS Autor de llibrets.

->lliç

■lliç

Hom.: llis

[del ll. līcĭum, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

m TÈXT Conjunt de bagues muntades en unes barres o un marc que serveix, en els telers, per a classificar i fer pujar o baixar els fils d’ordit segons els prens i les deixes existents en cada passada del lligat que hom executa. Lliç anglès, de volta, fix, fons, pla.

->lliça

■lliça

Hom.: llissa

[del fr. lice ‘barrera dels llocs de torneig o de fortificació’, probablement del frànc. *listja, possible variant del germ. occidental *lista ‘llistó, franja’; 1a FONT: c. 1400]

f 1 1 Camp clos on es feien les justes i els torneigs.

2 Combat en desafiament. El cavaller es retirà de la lliça amb l’honor de la victòria.

3 fig Lluita pública amb escrits, discursos, etc. Si m’escarneix no tindré altra alternativa que entrar en lliça contra ell.

2 Clos o pati que hi ha davant la porta d’una masia.

->lliçador

■lliçador -a

[de lliç]

1 m i f OFIC Persona que fa lliços per a teixir o en ven.

2 f TÈXT Llicet usat en els telers de cintes.

->lliçanenc

lliçanenc -a

adj i m i f De Lliçà de Munt (Vallès Oriental) o de Lliçà de Vall (Vallès Oriental).

->lliçatge

■lliçatge

Hom.: llissatge

[de lliç]

m TÈXT Conjunt d’aparells usats en el picat dels cartons de la jacquard.

->llicència

■llicència

Part. sil.: lli_cèn_ci_a

[del ll. licentia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Llibertat de fer o de dir alguna cosa en virtut d’una permissió donada.

2 1 Concessió del dret de vendre determinades mercaderies, d’importar-ne o exportar-ne, autorització per a acomplir certs actes jurídics, autorització de portar armes, de caçar, etc.

2 Permís que un superior dóna a un funcionari o a un militar eximint-lo del servei per un quant temps o d’una manera definitiva (en aquest cas és anomenada llicència absoluta).

3 pl CATOL Concessió feta per un superior a un eclesiàstic per a exercir el ministeri.

4 llicència fiscal DR FISC Impost directe que paguen les persones físiques per a poder desplegar qualsevol tipus d’activitat econòmica independentment del seu resultat.

3 Document en què consta la llicència.

4 1 Llibertat abusiva, desenfrenada.

2 llicència poètica POÈTICA Infracció admesa de les lleis del llenguatge o de la mètrica en la redacció d’un poema.

5 ENSENY Grau obtingut en una facultat universitària que habilita per a exercir una professió determinada.

->llicenciament

■llicenciament

Part. sil.: lli_cen_ci_a_ment

[de llicenciar]

m 1 Acció de llicenciar o llicenciar-se;

2 l’efecte.

->llicenciand

■llicenciand -a

m i f ENSENY Estudiant a punt d’obtenir el grau de llicenciat, especialment el dia en què defensa la tesina o el projecte de final de carrera.

->llicenciar

■llicenciar

Part. sil.: lli_cen_ci_ar

[de llicència; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Eximir algú del servei que prestava.

2 esp Eximir un militar del servei de les files, donar-li la llicència absoluta. Llicenciaren el general perquè ja no podia comandar la tropa.

3 iròn Invitar algú a anar-se’n. Van llicenciar aquell pesat ben de pressa.

2 1 tr Donar a algú el grau de llicenciat.

2 pron Obtenir el grau de llicenciat. Es llicencià en químiques aquell mateix any.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llicenciar

GERUNDI: llicenciant

PARTICIPI: llicenciat, llicenciada, llicenciats, llicenciades

INDICATIU PRESENT: llicencio, llicencies, llicencia, llicenciem, llicencieu, llicencien

INDICATIU IMPERFET: llicenciava, llicenciaves, llicenciava, llicenciàvem, llicenciàveu, llicenciaven

INDICATIU PASSAT: llicencií, llicenciares, llicencià, llicenciàrem, llicenciàreu, llicenciaren

INDICATIU FUTUR: llicenciaré, llicenciaràs, llicenciarà, llicenciarem, llicenciareu, llicenciaran

INDICATIU CONDICIONAL: llicenciaria, llicenciaries, llicenciaria, llicenciaríem, llicenciaríeu, llicenciarien

SUBJUNTIU PRESENT: llicenciï, llicenciïs, llicenciï, llicenciem, llicencieu, llicenciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: llicenciés, llicenciessis, llicenciés, llicenciéssim, llicenciéssiu, llicenciessin

IMPERATIU: llicencia, llicenciï, llicenciem, llicencieu, llicenciïn

->llicenciat

■llicenciat -ada

Part. sil.: lli_cen_ci_at

[de llicenciar; 1a FONT: 1360]

m i f 1 1 HIST Segons el reglament universitari medieval, persona que posseïa el grau d’ensenyament superior.

2 ENSENY Persona que ha obtingut en una facultat universitària el grau que l’habilita per a exercir una professió determinada.

2 Militar que ha obtingut la llicència o exempció definitiva del servei.

->llicenciatura

■llicenciatura

Part. sil.: lli_cen_ci_a_tu_ra

[de llicenciat; 1a FONT: 1596]

f ENSENY 1 Llicència.

2 Estudis que hom fa per obtenir el grau de llicenciat.

->llicenciós

■llicenciós -osa

Part. sil.: lli_cen_ci_ós

[del ll. licentiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que es deixa anar a una llibertat excessiva, especialment en els costums. Capteniment llicenciós. Portar una vida llicenciosa. Paraules llicencioses.

2 Dit d’un poeta, d’un artista, que no segueix les normes de l’art.

->llicenciosament

■llicenciosament

Part. sil.: lli_cen_ci_o_sa_ment

[de llicenciós]

adv D’una manera llicenciosa.

->lliceró

■lliceró

[de lliç]

m TÈXT Lliç de poques bagues emprat per a fer vores o per exigències del lligat.

->llicet

■llicet

[de lliç]

m TÈXT Lliç amb malles curtes i sense ullet emprat en el tissatge de la seda per a subdividir els fils que passen junts per una mateixa palleta de la pua.

->lliçó

■lliçó

Hom.: llissó

[del ll. lectio, -ōnis ‘acció de llegir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Allò que hom llegeix en veu alta.

2 LITÚRG Cadascun dels fragments de l’Escriptura o dels Sants Pares que hom llegeix o canta a la missa i a l’ofici diví.

2 ENSENY 1 Part d’una assignatura que un alumne ha d’aprendre per dir-la o explicar-la al mestre.

2 Ensenyament d’una disciplina acadèmica donat per un mestre a un o més alumnes en una sessió.

3 Cadascun dels apartats en què hom divideix un text, especialment un text escolàstic.

4 fig Regla de conducta donada amb preceptes, exemples, càstigs, etc. Que l’exemple del teu germà et serveixi de lliçó.

5 Allò que serveix d’esmena, d’escarment. Va perdre-hi tots els diners: ja fou una bona lliçó.

3 CRÍT TEXT Forma d’un mot o una frase determinada per un manuscrit o una família de manuscrits.

->llicorella

■llicorella

[deriv. alterat de llacor]

f PETROG 1 1 Roca esquistosa que presenta una exfoliació notable en lloses planes i primes, provinent de la consolidació de sediments argilosos.

2 Llosa de llicorella per a fer teulat.

2 llicorella bituminosa Llicorella impregnada d’un líquid format per una barreja d’hidrocarburs i olis parafínics que hom pot utilitzar per a obtenir petroli.

->lliga

■lliga

[de lligar; 1a FONT: s. XIV]

f 1 1 Acord temporal entre dos o més estats o sobirans, els quals entren en aliança o federació per tal d’aconseguir un fi comú.

2 Associació per a fer triomfar certs principis polítics, religiosos, etc.

3 fer lliga Associar-se per fer triomfar certs principis, per aconseguir un fi comú.

2 ESPORT Competició esportiva en la qual cadascun dels equips inscrits juga amb tots els altres de la seva categoria.

3 1 METAL·L Aliatge.

2 NUMIS i JOI Porció de metall que hom mescla amb un de més fi, per a la fabricació de monedes o de joies.

->lligabosc

■lligabosc

[de lligar i bosc; 1a FONT: 1839, DLab.]

m BOT Nom aplicat a les espècies del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies: lianes de fulles oposades i flors tubulars reunides en ramells axil·lars. Cal esmentar-ne el lligabosc atlàntic (L. periclymenum), el lligabosc biflor (L. biflora), el lligabosc etrusc (L. etrusca), el lligabosc japonès (L. japonica) i el lligabosc mediterrani (L. implexa).

->lligacama

■lligacama

[de lligar i cama; 1a FONT: 1490, Tirant]

f 1 INDUM Cinta, cordó, elàstic, etc., amb què se subjecten a la cama o a la cuixa els mitjons o les mitges per evitar que lleneguin cames avall.

2 ICT Veta.

->lligació

lligació

Part. sil.: lli_ga_ci_ó

f BIOL MOL i BIOTEC Unió covalent entre els extrems de dues molècules d’ADN que permet de reunir-les en una de sola.

->lligada

■lligada

f 1 lligament 1.

2 Conjunt de coses o persones lligades. Els guàrdies duien una lligada de presos.

3 1 Nus, volta, etc., fet amb una corda, un cordill, etc., per tal de lligar quelcom.

2 Baga o anell amb què hom subjecta una cosa o una part d’una cosa lligant-la amb una altra.

3 MED Nus fet amb cordonet, fil, filferro, catgut, etc., entorn d’un vas per a evitar una hemorràgia.

4 CONSTR Cadascun dels totxos, els maons, etc., que hom deixa sortints a l’extrem d’una paret que hom té la intenció d’allargar més tard, per tal que la unió de la part vella amb la nova no sigui rectilínia.

->lligador¹

■lligador¹

[de lligar i -dor²; 1a FONT: 1433]

m 1 1 Moble en forma de taula amb calaixos i mirall, d’ús generalment femení, per a pentinar-se i arreglar-se.

2 Cambra destinada a la mateixa finalitat, on pot ésser instal·lat el moble lligador.

2 Necesser.

3 CONSTR lligada 4.

4 TÈXT Marc de fusta emprat per a lligar-hi ordenadament, en forma de cinta, els cartons de la màquina jacquard.

->lligador²

■lligador² -a

[de lligar i -dor¹; 1a FONT: 1433]

1 m i f AGR Persona que lliga les garbes durant la sega.

2 m TÈXT Fil de jute, retort, de sis a deu caps i tallat a trossos de 60 cm, emprat per a lligar sacs.

->lligadura

■lligadura

[del ll. td. ligatura, íd.; 1a FONT: 1387]

f 1 lligada 1 i lligada 3.

2 INDUM Allò que hom es posa al cap per cobrir-lo, com a ornament o per protegir-lo del fred i del sol: capell, gorra, boina, barretina, etc.

3 MED lligada 3 3.

4 MÚS 1 Signe de notació medieval que unia dues notes sense aixecar la ploma el qui l’escrivia.

2 En la notació mesurada, combinació de dues figures, una longa i una brevis.

3 Traç curvilini amb el qual hom indica en una partitura musical que dues notes o més han d’ésser interpretades amb una sola emissió sonora.

->lligall¹

■lligall¹

[de lligar; 1a FONT: 1410]

m 1 Bolic, conjunt de coses lligades, especialment de roba o paper.

2 ARXIV Conjunt de papers lligats junts i que generalment es refereixen al mateix afer.

3 Cosa que lliga o amb què hom lliga.

->lligall²

■lligall²

[v. lligall¹]

m RAM Carrerada.

->lligallo

■lligallo

m 1 HIST Comunitat ramadera de municipis d’una comarca, amb la funció de recollir, custodiar i lliurar als propietaris els caps de bestiar sense amo, perduts o esgarriats.

2 RAM A la regió de Tortosa, carrerada.

->lligam

■lligam

[del ll. ligamen, -ĭnis, íd., der de ligare; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Allò amb què es lliga, que lliga, que serveix per a lligar o que fa estar lligat. Rompé els lligams que el subjectaven. Dos mots sense cap lligam gramatical. És un home que no és lliure: té massa lligams. Els lligams de l’amistat. No hi veig el lligam de les idees.

2 MEC Limitació a la llibertat de moviment d’un sistema mecànic.

->lligament

■lligament

[de lligar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Acció de lligar o de lligar-se;

2 l’efecte.

2 esp i fig Impediment d’obrar amb llibertat. Haver de tenir tantes consideracions és un lligament.

3 ANAT ANIM Làmina, feix o cordó de teixit fibrós, compacte i poc extensible, que serveix d’unió a les articulacions o entre algunes parts dels ossos o cartílags.

4 GEN Associació de gens no al·lels que tendeixen a passar d’una generació a l’altra com un grup unit.

5 TÈXT Lligat.

6 lligament de trompes CIR i HIG Intervenció quirúrgica d’esterilització femenina consistent a practicar una oclusió, seguida habitualment d’una secció, resecció o cauterització de les trompes de Fal·lopi.

->lligamentós

■lligamentós -osa

[de lligament; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent a un lligament.

2 Que forma un lligament.

3 Que és format per un lligament.

->lligamosques

■lligamosques

[de lligar i mosca]

m i f Persona que dóna una gran importància a coses insignificants.

->lligança

■lligança

[de lligar; 1a FONT: 1362]

f ant Lliga, aliança.

->lligand

■lligand

Hom.: lligant

m QUÍM INORG En un complex, grup d’ions o de molècules no metàl·liques que envolten un ió metàl·lic central.

->lligant

■lligant

Hom.: lligand

[de lligar; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

m PINT Aglutinant.

->lligar

■lligar

[del ll. ligare, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 1 tr Envoltar i, generalment, estrènyer amb una corda, una corretja, una cadena, etc., per unir, immobilitzar, fer un paquet, etc. Li ho van robar tot i després el van lligar a un arbre. Fes un ram de flors i lliga’l perquè no es desfaci. Faré un paquet amb tot això i el lligaré perquè no es pugui perdre res. Lligueu-li ben fort les cames perquè no pugui fugir.

2 pron Ell mateix va lligar-se els peus.

3 tr Subjectar, per mitjà d’una corda, una cadena, etc., que parteix d’un lloc fix, i permet una certa mobilitat. Lliga les regnes en aquella argolla. Els carreters acostumen a lligar el gos sota el carro.

4 pron Lligar-se algú a un seient.

5 tr Subjectar un lligam a una cosa fixa. Lligarem un cap de corda al pal; així, amb un de sol que rodi, ja farem.

6 tr Subjectar una persona o una cosa a una altra o unes altres, per mitjà d’una corda, d’una cadena, etc., formant una successió. Ha lligat també el teu gos a la canilla. Lliguen els presoners l’un amb l’altre perquè no s’escapin.

7 pron Ens lligarem per la cintura de deu en deu.

8 tr Enllaçar dues coses o més, especialment lligams, o els extrems d’una cosa. Lliguem els mocadors i els farem servir de corda. Lliga-li els cordons de les sabates.

9 tr p ext Tancar una obertura per mitjà d’un lligam o de lligams. Lligar les sabates. Lligar una motxilla.

10 pron p ext Tancar-se, algú, amb un lligam o amb lligams alguna obertura d’una peça de vestir. Lligar-se algú les sabates.

11 tr fig Restar llibertat, capacitat d’acció. Aquella feina el lligava molt. La promesa que li he fet em lligarà ben bé: no podré fer res que ell no m’ho mani.

12 tr abs fig Les criatures lliguen molt.

13 pron fig Lligar-se algú per un jurament.

14 estar lligat de peus i mans fig Estar reduït a la impotència.

15 lligar-se’m (o lligar-se’t, o lligar-se-li, etc.) el cor fig Nuar-se’m, nuar-se’t, etc., el cor.

16 lligar-se’m (o lligar-se’t, o lligar-se-li, etc.) la llengua fig Embarbussar-me, embarbussar-te, etc.

2 p ext 1 tr Establir una unió entre elements diversos de manera que formin un tot. Lligar les pedres d’una construcció amb ciment. Lligar, en escriure, les lletres d’un mot.

2 tr fig Unir dues persones o més amb relacions d’amistat, de societat, d’aliança, etc. No renyiran: els lliga un interès comú. Els lliga una amistat, un delicte, la política.

3 pron fig Associar-se, comprometre’s en una mateixa cosa. Lligar-se per matrimoni.

4 tr ESCR En escriure un mot, unir les unes amb les altres les lletres que el constitueixen.

5 tr GASTR Fer que els ingredients d’una salsa s’uneixin de manera que adquireixi una certa consistència.

6 tr METAL·L Aliar.

7 tr MÚS En una peça musical, passar d’una nota a una altra sense interrompre l’emissió sonora.

8 tr TÈXT Incorporar un líquid a una pasta espessa d’estampació o tint per tal d’aclarir-la.

3 1 intr Concordar, tenir connexió, avenir-se, adir-se, etc., dues persones o més, dues coses o més. Això que dius no lliga amb el que ha dit ell. No podem pas lligar: som massa diferents. Aquesta brusa no lliga amb aquelles faldilles. Aquests colors lliguen.

2 intr col·loq Establir relacions amoroses superficials i passatgeres. Li agrada d’anar a lligar amb els turistes. El teu germà lliga molt.

3 tr FON Encadenar-se dos mots o més en pronunciar-los: set homes, pronunciat se-to-mes.

4 tr GRAM i LÒG Encadenar, gramaticalment i lògicament, els mots dins una oració o les idees en un raonament.

5 intr JOCS Pertànyer, les cartes del joc, a un mateix coll.

6 això són vuits i nous i cartes que no lliguen Expressió amb què hom indica que alguna cosa no té cap valor, cap importància, que és del tot secundària.

4 ant 1 tr Pentinar i abillar el cap d’una dona.

2 pron Trobaren-la que estava en lo retret que es lligava.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lligar

GERUNDI: lligant

PARTICIPI: lligat, lligada, lligats, lligades

INDICATIU PRESENT: lligo, lligues, lliga, lliguem, lligueu, lliguen

INDICATIU IMPERFET: lligava, lligaves, lligava, lligàvem, lligàveu, lligaven

INDICATIU PASSAT: lliguí, lligares, lligà, lligàrem, lligàreu, lligaren

INDICATIU FUTUR: lligaré, lligaràs, lligarà, lligarem, lligareu, lligaran

INDICATIU CONDICIONAL: lligaria, lligaries, lligaria, lligaríem, lligaríeu, lligarien

SUBJUNTIU PRESENT: lligui, lliguis, lligui, lliguem, lligueu, lliguin

SUBJUNTIU IMPERFET: lligués, lliguessis, lligués, lliguéssim, lliguéssiu, lliguessin

IMPERATIU: lliga, lligui, lliguem, lligueu, lliguin

->lligasa

■lligasa

f BIOQ Nom genèric dels enzims que catalitzen la unió de dues molècules alhora que és hidrolitzat un enllaç pirofosfat de l’ATP o d’un trifosfat semblant.

->lligassa

■lligassa

[de lligar]

f 1 dial Corda, cinta, etc., que serveix per a lligar o fermar.

2 dial Unió, enllaç, lligam de dues coses.

3 fig Impediment.

->lligat

■lligat -ada

[de lligar]

1 adj 1 Sotmès a lligament.

2 tenir la llengua lligada fig Tenir un impediment per a dir allò que hom voldria.

3 tenir les mans lligades fig Tenir un impediment per a obrar com hom voldria.

2 m 1 Lligatge.

2 Manera d’estar lligades o unides dues coses o més.

3 TÈXT Ordre d’entrellaçament dels fils d’ordit amb les passades de trama en els teixits.

4 TÈXT Representació gràfica d’un lligat.

3 adj HERÀLD 1 Dit d’un objecte o uns quants subjectats amb una cinta o un altre lligam.

2 Dit del falcó o l’esparver amb un lligam a les potes.

3 lligat en trèvol Dit de les ales de les àguiles carregades cadascuna d’una mena de llistó o tija arquejada i trevolada en l’extrem exterior.

4 m MÚS Lligadura.

->lligatge

lligatge

[de lligar]

m Operació de lligar.

->lligó

■lligó

m AGR Llegó.

->lligona

■lligona

f AGR Llegona.

->lligueta

lligueta

[de lliga]

f ESPORT En el futbol i altres esports d’equip, competició organitzada com una lliga, però amb un nombre reduït d’equips.

->llim

■llim

[del ll. līmus, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 1 Fang.

2 PEDOL i PETROG Fracció del sòl integrada per les partícules compreses entre 0,02 i 0,002 mm.

3 Sediment constituït en la seva major part per llim.

2 ADOB Cadascuna de les capes d’escorça que hom posa entre sostre i sostre de pells en l’operació de la colga.

3 BOT Verdet.

->llima¹

■llima¹

[del ll. līma, íd.; 1a FONT: 1372]

f 1 OFIC 1 Barra d’acer trempat emmanegada, amb solcs, dents o estries i que hom empra manualment per a desbastar, polir, etc., materials durs.

2 llima dolça Llima d’estries molt fines.

3 llima sorda Llima dolça que fa molt poc soroll en treballar els metalls.

2 fig 1 Allò que serveix per a corregir defectes, mitigar asprors, etc. Sotmetre una obra a la llima de la censura.

2 treball de llima Treball que es fa en una obra retocant-la.

3 Aire molt fred que produeix una sensació dolorosa a la pell, com si la llimessin. Quina llima que fa!

4 ésser una llima (o menjar com una llima) fig Menjar molt, amb avidesa.

->llima²

■llima²

[de l’àr. lîma, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f BOT i AGR 1 dial 1 Llimona.

2 llima dolça Llimona dolça.

2 ALIM Fruit de la llimera, semblant a una llimona, de color verd groguenc i polpa verdosa, molt àcida i sucosa, emprat sobretot en l’elaboració de begudes refrescants i com a aromatitzant.

->llima³

■llima³

f 1 ICT Peix teleosti, perciforme, de la família dels gempílids (Ruvettus pretiosus), que pot arribar a atènyer els 2 m, amb la pell rugosa i recoberta d’escuts dèrmics.

2 ZOOL Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels anisomiaris i de la família dels pectínids (Lima hians), amb la conquilla de color vermell.

->llimac

■llimac

[del ll. līmax, -ācis, íd., que, essent fem., es degué canviar en ll. vg. en *līmāca, d’on pogué sorgir un masc. *līmācus, base del cat; 1a FONT: 1575, DPou.]

m 1 ZOOL Nom donat als gastròpodes pulmonats estilomatòfors de la família dels ariònids i dels limàcids, de cos allargat, sense closca aparent i amb la pell del dors solcada de plecs longitudinals.

2 BOT 1 Enciam de mar.

2 Verdet.

->llimada

■llimada

[de llimar]

f 1 1 Acció de llimar;

2 l’efecte.

2 TECNOL Operació d’arrencar llimadures d’un material per mitjà d’una llima o d’una llimadora.

->llimador

■llimador -a

[del ll. td. limator, -ōris, íd.]

adj TECNOL 1 Que llima.

2 màquina llimadora (o simplement llimadora) Màquina eina emprada en el treball dels metalls per a obtenir superfícies planes, regates, etc., amb un grau d’acabament bast, mitjançant el moviment alternatiu d’una eina que té una cursa horitzontal.

->llimadura

■llimadura

[del ll. td. limatura, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 Llimada.

2 pl TECNOL Partícules de material que són arrencades per la llima o la llimadora.

->llimaga

■llimaga

f ZOOL Llimac.

->llimalla

■llimalla

[de llimar]

f TECNOL Llimadures.

->llimar

■llimar

[del ll. limare, íd.; 1a FONT: 1372]

v tr 1 TECNOL 1 Allisar, polir, desgastar (un metall, vori, etc.) amb la llima.

2 màquina de llimar Màquina llimadora.

2 fig 1 Retocar, polir, una obra, mitigar les asprors d’una cosa. Heu de llimar les vostres diferències. Cal llimar un xic més aquest treball.

2 Reduir, mitigar (un desacord, unes diferències, etc.). L’alcalde i l’oposició s’han reunit per tractar de llimar les seves diferències.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llimar

GERUNDI: llimant

PARTICIPI: llimat, llimada, llimats, llimades

INDICATIU PRESENT: llimo, llimes, llima, llimem, llimeu, llimen

INDICATIU IMPERFET: llimava, llimaves, llimava, llimàvem, llimàveu, llimaven

INDICATIU PASSAT: llimí, llimares, llimà, llimàrem, llimàreu, llimaren

INDICATIU FUTUR: llimaré, llimaràs, llimarà, llimarem, llimareu, llimaran

INDICATIU CONDICIONAL: llimaria, llimaries, llimaria, llimaríem, llimaríeu, llimarien

SUBJUNTIU PRESENT: llimi, llimis, llimi, llimem, llimeu, llimin

SUBJUNTIU IMPERFET: llimés, llimessis, llimés, lliméssim, lliméssiu, llimessin

IMPERATIU: llima, llimi, llimem, llimeu, llimin

->llimató

■llimató

[de llima¹]

m OFIC Llima petita i fina per a feines molt delicades.

->llimbs

■llimbs

[del ll. lĭmbus ‘orla, voraviu’, d’on ‘lloc apartat a l’altre món’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m pl 1 CATOL 1 Lloc on estaven detingudes les ànimes dels justos esperant la redempció del gènere humà.

2 Lloc on van les ànimes dels infants morts sense baptisme.

2 estar als llimbs fig No estar gens informat tocant a una qüestió, ignorar notícies conegudes de tothom, etc.

->llimella

■llimella

[alteració de vimella, variant de veremall, veremell, veimella, der. de veremar, amb influx de llima, llimar]

f dial AGR Veremall.

->llimer¹

■llimer¹

m BOT llimera² 2.

->llimer²

■llimer² -a

[de llima²]

m i f dial Persona que ven llimones o llimes.

->llimera¹

■llimera¹

[probablement del cast. limera, íd., der. de leme ‘timó’, mot comú amb el port. i el basc, d’origen incert, potser pres del basc lema ‘timó’, del ll. temo, -ōnis, íd., amb conversió de t llatina en l, no rara en basc]

f CONSTR NAV Forat practicat al buc d’una nau per a deixar passar el cap del timó i el joc de la canya que hi va encastat.

->llimera²

■llimera²

[de llima²]

f BOT 1 dial Llimoner.

2 Arbust o arbret perennifoli de la família de les rutàcies (Citrus aurantifolia), de tronc retorçat, branques espinoses, fulles el·líptiques i flors petites i blanques, disposades en raïm, originari del sud-est d’Àsia i conreat als països càlids pels seus fruits, les llimes.

->llimerol

■llimerol

[deriv. de llim, amb una ampliació semàntica, a causa del color llimós d’aquests corrents; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m GEOMORF Corrent superficial de les aigües del mar que es mou en una direcció o altra que el corrent major del fons.

->llimianenc

llimianenc -a

Part. sil.: lli_mi_a_nenc

adj i m i f De Llimiana (Pallars Jussà).

->llimó

■llimó

[de l’àr. läimûn, i aquest, del persa līmū(n), íd.; 1a FONT: 1317]

m AGR Llimona.

->llimona

■llimona

[de l’àr. lāimûna ‘una llimona’, de lāimûn ‘fruita del llimoner’, i aquest, del persa līmūn, íd.; en àr. andalusí rebé l’influx de l’àr. lîma, probablement de la mateixa família; 1a FONT: s. XV]

f BOT i AGR 1 Fruit del llimoner.

2 llimona dolça Fruit del llimoner dolç.

->llimonada

■llimonada

[de llimona; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 ALIM 1 Beguda refrescant, de gust àcid, feta amb suc de llimona i, ocasionalment, amb sucre i aigua.

2 p ext Beguda feta amb els àcids fosfòric, cítric o tartàric.

2 llimonada purgant FARM Solució xaroposa de citrat de magnesi, emprada com a purgant suau.

->llimoner¹

■llimoner¹

[de llimona; 1a FONT: 1653, DTo.]

m BOT, AGR i FUST 1 1 Arbre perennifoli de la família de les rutàcies (Citrus limon), de fulles el·líptiques, amb el pecíol alat o marginat, de flors blanquinoses i de fruits en hesperidi, oblongs, de color groc i tast àcid, anomenats llimones.

2 Fusta del llimoner.

2 llimoner de Ceilan Arbre de la família de les rutàcies (Chloroxylon swietenia), semblant al llimoner, la fusta del qual, de color groc i molt dura, és utilitzada en torneria, en marqueteria i per al xapatge de taulers.

3 llimoner dolç Arbre de la família de les rutàcies (Citrus limetta), semblant al llimoner, però de flors ben blanques; els seus fruits són anomenats llimones dolces.

->llimoner²

llimoner²

[de llimonera³]

m TRANSP Cavall que va enganxat a vares tot sol.

->llimonera¹

■llimonera¹

[de llimona; 1a FONT: 1726]

f dial BOT Llimoner.

->llimonera²

llimonera²

f ENTOM Papallona diürna (Gonepteryx rhamni, i eventualment G. cleopatra) de la família dels pièrids.

->llimonera³

■llimonera³

[del cast. limonera, der. de limón ‘vara d’una cavalleria’, del fr. limon, íd., d’origen incert]

f TRANSP 1 Guarniment per a enganxar un cavall a vares tot sol.

2 Conjunt dels braços o vares d’un cotxe.

->llimonerar

■llimonerar

[de llimoner¹]

m BOT i AGR Lloc plantat de llimoners.

->llimós

■llimós -osa

[del ll. limosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

adj 1 Relatiu o pertanyent al llim.

2 Que conté llim. Sòl llimós.

->llimutja

■llimutja

[der. de llim amb una terminació difícil d’explicar]

f CERÀM Mescla de pólvores d’argila sedassades i barrejades amb aigua, que serveix als terrissers per a donar una capa vermellosa als objectes que fabriquen, per a polir-los i per a tapar-ne els defectes.

->llimutjar

■llimutjar

[de llimutja]

v tr CERÀM Donar un bany de llimutja a una obra de terrissa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llimutjar

GERUNDI: llimutjant

PARTICIPI: llimutjat, llimutjada, llimutjats, llimutjades

INDICATIU PRESENT: llimutjo, llimutges, llimutja, llimutgem, llimutgeu, llimutgen

INDICATIU IMPERFET: llimutjava, llimutjaves, llimutjava, llimutjàvem, llimutjàveu, llimutjaven

INDICATIU PASSAT: llimutgí, llimutjares, llimutjà, llimutjàrem, llimutjàreu, llimutjaren

INDICATIU FUTUR: llimutjaré, llimutjaràs, llimutjarà, llimutjarem, llimutjareu, llimutjaran

INDICATIU CONDICIONAL: llimutjaria, llimutjaries, llimutjaria, llimutjaríem, llimutjaríeu, llimutjarien

SUBJUNTIU PRESENT: llimutgi, llimutgis, llimutgi, llimutgem, llimutgeu, llimutgin

SUBJUNTIU IMPERFET: llimutgés, llimutgessis, llimutgés, llimutgéssim, llimutgéssiu, llimutgessin

IMPERATIU: llimutja, llimutgi, llimutgem, llimutgeu, llimutgin

->llinar

■llinar

[de lli¹; 1a FONT: 1139]

m BOT i AGR Camp de lli.

->llinària

llinària

Part. sil.: lli_nà_ri_a

f BOT Linària.

->llinassa

■llinassa

[de lli¹]

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les butomàcies (Butomus umbellatus), de fulles radicals junciformes i flors rosades dispersades en umbel·la terminal.

->llinassenc

llinassenc -a

adj i m i f De Llinars del Vallès (Vallès Oriental).

->llinatge

■llinatge

[de l’ant. llinyatge, der. de llinya ‘línia’, o potser del fr. ant. linage, der. culte del ll. linea ‘línia; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 GENEAL Conjunt de tots els descendents (homes i dones) per línia masculina —excepte en el cas d’una pubilla— d’una estirp comuna.

2 estirp 2. Llinatge de jueus.

3 llinatge humà (o humanal llinatge) fig Conjunt dels descendents d’Adam, gènere humà.

2 Classe, mena.

3 impr Cognom.

->llinda

■llinda

[del ll. līmĭna, pl. neutre del ll. līmen, -ĭnis ‘llindar; porta d’entrada’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f 1 CONSTR 1 Fusta o pedra travessera que clou la part superior d’un portal o una finestra i que descansa sobre els muntants.

2 Conjunt de tres pedres o més, sempre en nombre imparell, que clouen una obertura formant un arc pla.

2 1 Línia que divideix una propietat d’altres.

2 Molló que assenyala el límit d’un terreny.

->llindar

■llindar

[del ll. līmĭtāris ‘que marca límits’, adj. substantivat que en ll. vg. convergí en el significat dels mots afins limen, -inis ‘llindar; porta d’entrada’ i el seu der. liminaris ‘relatiu al llindar, a l’entrada’ (cf. liminar i llinda); 1a FONT: 1301]

m 1 1 CONSTR Part inferior de l’obertura d’una porta, especialment la d’entrada d’una casa.

2 esp Fusta o pedra travessera situada a la part inferior d’una porta, a un nivell més alt que el sòl exterior.

3 fig Estar algú al llindar de la vellesa.

2 1 FÍS Valor extrem (màxim o mínim) d’una magnitud que, en ésser traspassat, fa canviar les característiques del sistema establert.

2 TECNOL i AUTOM Valor mínim que ha de prendre la variable d’excitació o d’entrada d’un sistema per tal de produir una resposta.

3 FISIOL i PSIC 1 Límit a partir del qual hom percep la sensació d’un determinat estímul.

2 llindar absolut Estímul mínim que produeix una sensació.

3 llindar diferencial Intensitat mínima en què l’estímul inicial ha de variar perquè hi hagi una diferència en la sensació.

4 GEOG FÍS Aixecament del terreny que trenca el perfil d’una vall o depressió i en especial d’un riu.

->llinet

■llinet

[de lli¹]

m 1 BOT Lli.

2 TÈXT Roba de lli cru, lligat a la plana, emprada en la confecció de bruses d’home.

->llinosa

■llinosa

[de lli¹; 1a FONT: s. XV]

f BOT i FARM 1 Llavor del lli.

2 oli de llinosa QUÍM i OLEÏC Oli assecant que hom obté de la llinosa, ric en glicèrids dels àcids linolènic i linoleic, emprat en la preparació de pintures, vernissos, màstics i, en farmàcia, com a emol·lient.

->llinya

■llinya

[cat. ant., ll. līnĕa ‘fil de lli; cordill; línia’, der. de linum ‘lli’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 PESC Fil o corda que hom ferma per un cap a l’ham (o bé al pèl de cuca) i per l’altre a la canya de pescar.

2 dial Rodera.

->llinyeta

■llinyeta

[de llinya]

f Trosset de cordill afegit a l’extrem d’un fuet, unes xurriaques, etc.

->llinyol

■llinyol

[de llinya; 1a FONT: 1352]

m CALÇ i TÈXT Fil cru empegat amb què els sabaters cusen les soles.

->llinyola

■llinyola

[de llinya; 1a FONT: 1390]

f FUST Cordill prim que, posat en tensió i impregnat de mangra o d’un altre tint, serveix per a marcar línies rectes damunt la fusta amb vista a serrar-la o, en general, obrar-la.

->llipota

■llipota

[d’origen incert, potser relacionat amb llampúdol o d’una base preromana]

f BOT i ALIM Cirera d’arboç.

->llipoter

■llipoter

[de llipota]

m BOT Arboç.

->llir

■llir

m ant BOT Lliri.

->llirga

■llirga

[del ll. (īris) illyrĭca, planta molt cultivada a la Il·líria; l’afèresi del mot (il)lyrica l’aproximà també a līlium (lirium) ‘lliri’; el possible doble origen justifica la presència de -i- en alguns parlars romànics i la de -e- en altres]

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les liliàcies (Lilium pyrenaicum), de fulles lanceolades i flors nuoses i grosses.

->lliri

■lliri

[del ll. līlĭum, per via semiculta; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les iridàcies (Iris sp), de fulles allargades, sovint ensiformes, de flors amb el periant amb tres divisions externes esteses o reflexes i tres divisions internes dretes. Cal destacar-ne el lliri blau (I. germanica), el lliri de dol (o franciscà) (I. susiana), de flors grises moradenques, el lliri de Florència (o d’olor) (I. florentina), de flors blanques o blavoses, el lliri groc (I. pseudacorus) i el lliri pudent (I. foetidissima).

2 BOT 1 Nom aplicat a altres liliïflores semblants al lliri.

2 lliri blanc Planta herbàcia de la família de les liliàcies (Lilium candidum), de fulles lanceolades i de flors grosses, blanques i oloroses.

3 lliri d’aigua JARD Planta herbàcia perenne de la família de les aràcies (Zantedeschia aethiopica), de fulles sagitades i peciolades i de flors en espàdix gros, envoltat d’una espata blanca.

4 lliri del Nil Flor de l’amor.

5 lliri dels blats Planta herbàcia de la família de les iridàcies (Gladiolus segetum), de fulles allargades i flors de color vermell purpuri.

6 lliri de maig Planta herbàcia de la família de les liliàcies (Convallaria majalis), de rizoma repent, amb dues fulles radicals oblongues i flors blanques acampanades i penjants, en raïm.

7 lliri de mar Planta herbàcia de la família de les amaril·lidàcies (Pancratium maritimum), de fulles ensiformes i flors blanques i oloroses, en umbel·la.

8 lliri de neu Planta herbàcia de la família de les amaril·lidàcies (Galanthus nivalis), amb dues fulles linears i una flor blanca, penjant, acompanyada d’una bràctea espatàcia.

9 lliri de Sant Antoni Lliri blanc.

10 lliri de Sant Bru Planta herbàcia perenne de la família de les liliàcies (Anthericum liliago), d’arrel fibrosa, fulles linears basals i flors estrellades blanques.

11 lliri de Sant Joan Planta herbàcia perenne de la família de les liliàcies (Hemerocallis fulva), d’arrel fibrosa, fulles linears i flors grosses, ataronjades, en raïm.

12 lliri de Sant Josep Planta herbàcia de la família de les iridàcies (Freesia refracta), bulbosa, de fulles cintiformes, flors acampanades de color blanc o grogós, molt oloroses, originària del sud d’Àfrica i conreada com a ornamental.

13 lliri d’espases Coltell.

14 lliri morat Marcòlic.

15 lliri tigrat JARD Planta herbàcia de la família de les iridàcies (Tigridia pavonia), de fulles allargades i flors efímeres, campanulades o ciatiformes, vermelles o grogues, tacades d’ataronjat o de porpra.

3 ICT Tallahams.

4 lliri de mar ZOOL Gènere d’equinoderms crinoïdeus de l’ordre dels pentacrinoïdeus (Calamocrinus sp), de cos caliciforme, anomenat disc, i cinc braços multiarticulats amb pínnules laterals.

->llirià

■llirià -ana

Part. sil.: lli_ri_à

adj i m i f De Llíria (Camp de Túria).

->llirijonc

■llirijonc

[de lliri i jonc]

m BOT i JARD Planta herbàcia de la família de les iridàcies (Gladiolus tristis), de fulles linears o quasi cilíndriques i flors de color blanc groguenc.

->llis

■llis -a

Hom.: lliç

[d’origen incert, suposa una base romànica *līsius, probablement de creació expressiva per la remor de frec produïda sobre una superfície llisa; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 1 Que té una superfície tan uniforme que el tacte no hi percep la menor aspresa. Té la pell llisa. Aquella paret, és llisa o granelluda?

2 Desproveït d’encrespaments, relleus, desnivells, ornaments sobresortints, etc. Cabell, pentinat, llis. Es vol fer un vestit llis. Una mar ben llisa. Un terreny llis. Columnes llises, sense motllures.

3 D’un sol color i tonalitat i sense fer dibuix. Una faldilla llisa de color verd.

4 anar (o passar) llis Lliscar bé una cosa sobre la superfície d’una altra.

5 passar de llis fig Passar sense aturar-se.

6 posar (o deixar) llis (algú) fig Apallissar-lo.

2 fig i 1 ant Fluid, fàcil, planer.

2 Dit de la persona planera, franca i directa.

3 de llis Sense amagar res, de pla. Confessar, cantar, de llis.

4 llis i ras Sense embuts.

->llisada

■llisada

[de llis]

f pallissa².

->llisall

■llisall

[de llis]

m Porció de terra, mar, etc., que presenta una superfície llisa.

->llisament

■llisament

adv De llis, sense embuts. Li ho confessà llisament.

->llisar

■llisar

[de llis]

m 1 Roca o pedra plana i llisa.

2 Terreny format per llisars.

->lliscada

■lliscada

[de lliscar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Acció de lliscar.

->lliscadís

■lliscadís -issa

[de lliscar]

adj Que llisca fàcilment.

->lliscador

■lliscador -a

[de lliscar; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Que llisca.

2 m Lloc lliscós.

3 m MAT Parell (D,v) format per una recta D d’un espai afí, anomenada suport (del lliscador), i per un vector v de la mateixa direcció, pertanyent a l’espai vectorial associat.

->lliscament

■lliscament

[de lliscar]

m 1 Acció de lliscar.

2 CRISTAL·L Deformació plàstica de molts cristalls que consisteix en el fet que una part del cristall ha lliscat, en bloc, amb relació a l’altra part adjacent, sobre un pla anomenat pla de lliscament.

3 ELECTROT En una màquina elèctrica asíncrona, relació entre la diferència de la velocitat de sincronisme n_fi la del rotor n, i la de sincronisme n_fdel camp magnètic de l’estator.

4 MEC Desplaçament de dues superfícies en contacte, de manera que els punts de contacte de l’una tenen un moviment de translació respecte als de l’altra.

->lliscant

■lliscant

[de lliscar]

adj Que llisca. Aigües lliscants.

->lliscar

■lliscar

Cp. l’acc. 1 amb relliscar i patinar

[der. de la base lexical de llis, ja a través d’un ll. vg. *līsĭcare, der. de *lisius, ja d’una variant lisk- en l’element de creació expressiva; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 intr Moure’s sobre la superfície d’un cos suaument i amb escassa fricció, especialment moure’s una cosa amb relació a la que l’aguanta per insuficiència de fricció externa entre les superfícies d’ambdues. La barca corria lliscant sobre les onades. No l’estrenyia prou fort i em lliscava.

2 tr CONSTR Estendre sobre una paret una capa molt prima de morter de calç o de ciment pòrtland, per tal d’obtenir una superfície molt llisa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lliscar

GERUNDI: lliscant

PARTICIPI: lliscat, lliscada, lliscats, lliscades

INDICATIU PRESENT: llisco, llisques, llisca, llisquem, llisqueu, llisquen

INDICATIU IMPERFET: lliscava, lliscaves, lliscava, lliscàvem, lliscàveu, lliscaven

INDICATIU PASSAT: llisquí, lliscares, lliscà, lliscàrem, lliscàreu, lliscaren

INDICATIU FUTUR: lliscaré, lliscaràs, lliscarà, lliscarem, lliscareu, lliscaran

INDICATIU CONDICIONAL: lliscaria, lliscaries, lliscaria, lliscaríem, lliscaríeu, lliscarien

SUBJUNTIU PRESENT: llisqui, llisquis, llisqui, llisquem, llisqueu, llisquin

SUBJUNTIU IMPERFET: llisqués, llisquessis, llisqués, llisquéssim, llisquéssiu, llisquessin

IMPERATIU: llisca, llisqui, llisquem, llisqueu, llisquin

->lliscat

lliscat

m 1 CONSTR Capa prima i molt llisa que hom obté en lliscar una paret.

2 ART Capa de calç llisa i molt fina que hom aplica a una superfície mural després de l’allisat i sobre la qual hom pinta al fresc quan encara és humida.

->lliscós

■lliscós -osa

[de lliscar]

adj De superfície llisa, sobre la qual les coses llisquen fàcilment.

->llisera

■llisera

[de llis]

f Terreny relliscós.

->lliseta

■lliseta

[de llis; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f ZOOL Noia, serp de vidre.

->llisó

■llisó

Hom.: llisor

[de llis]

m METEOR Núvol petit després d’un nuvolat.

->lliso

■lliso

m ICT Llissol.

->llisona

■llisona

[de llis]

f ZOOL Noia, serp de vidre.

->llisonar

■llisonar

[de llisona]

v intr DANSA Les balladores de certes danses, fer el punteig consistent a caminar a passets molt petits, balancejant-se suaument, com si gairebé no belluguessin els peus.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llisonar

GERUNDI: llisonant

PARTICIPI: llisonat, llisonada, llisonats, llisonades

INDICATIU PRESENT: llisono, llisones, llisona, llisonem, llisoneu, llisonen

INDICATIU IMPERFET: llisonava, llisonaves, llisonava, llisonàvem, llisonàveu, llisonaven

INDICATIU PASSAT: llisoní, llisonares, llisonà, llisonàrem, llisonàreu, llisonaren

INDICATIU FUTUR: llisonaré, llisonaràs, llisonarà, llisonarem, llisonareu, llisonaran

INDICATIU CONDICIONAL: llisonaria, llisonaries, llisonaria, llisonaríem, llisonaríeu, llisonarien

SUBJUNTIU PRESENT: llisoni, llisonis, llisoni, llisonem, llisoneu, llisonin

SUBJUNTIU IMPERFET: llisonés, llisonessis, llisonés, llisonéssim, llisonéssiu, llisonessin

IMPERATIU: llisona, llisoni, llisonem, llisoneu, llisonin

->llisor

■llisor

Hom.: llisó

[de llis; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f Qualitat de llis.

->llisquent

■llisquent

[de lliscar]

adj Que llisca.

->llisquet

■llisquet

[de lliscar]

m CONSTR Pestell.

->llisquívol

■llisquívol -a

[de lliscar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Lliscadís.

->llissa

■llissa

Hom.: lliça

[d’origen incert, potser d’un ll. *alīcia, que es podria entroncar amb el ll. allec, -ēcis ‘mena de sardina grossa’; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

f ICT Llíssera.

->llissatge

■llissatge

Hom.: lliçatge

[del fr. lissage, íd., der. de lisser, ll. td. lixare ‘fer bullir’, der. de lixa ‘aigua de bugada, de lleixiu’]

m TÈXT Operació de sotmetre les metxes de llana pentinada a l’acció de la llissosa.

->llíssera

■llíssera

[variant de llissa; 1a FONT: s. XIX]

f ICT Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels mugiliformes i de la família dels mugílids, d’aspecte de fusell, amb el cap pla i dues aletes dorsals molt separades. Cal esmentar-ne la llíssera llobarrera (Mugil cephalus), la llíssera caluga (Liza ramada) i la llíssera galta-roja (L. aurata).

->llisseta

llisseta

f ICT Llíssera.

->llissó

■llissó

Hom.: lliçó

[de llissa]

m ICT Cria de la llíssera.

->llissol

■llissol

[de llissa]

m ICT Rajada estrellada.

->llissosa

llissosa

[del fr. lisseuse, der. de lisser (v. llissatge)]

f TÈXT Màquina emprada per a rentar i suavitzar les metxes de llana pentinada.

->llista

■llista

[del germ. occ. lista, íd.; 1a FONT: 1097]

f 1 TÈXT 1 Ratlla o faixa de color diferent o de relleu en una tela, especialment en la direcció de l’ordit.

2 pl Passades de trama, de color o de gruix diferents del general, que hom teixeix al començament i a l’acabament de cada peça per tal que no en pugui ésser tallat cap tros sense conèixer-ho.

2 1 Full o conjunt de fulls en què hi ha escrita una sèrie enumerativa de noms de persones o coses, d’adreces o altres indicacions, especialment ordenades de dalt a baix. Anava repassant amb el dit la llista. Doneu-me la llista de preus, si us plau.

2 p ext Sèrie enumerativa de noms o indicacions. Va recitar-nos la llista dels reis gots.

3 fig La llista dels seus mèrits és inacabable. Sóc un més a la llista dels seus pretendents.

4 engrossir la llista de Afegir-se al nombre de. Ha passat a engrossir la llista dels descontents.

5 llista de noces (o de casament, o de boda) Conjunt d’objectes seleccionats per una parella a punt de casar-se en una botiga determinada, per tal que els parents i amics els puguin comprar com a regal de noces.

6 llista d’espera Llista a la qual s’inscriuen les persones que han demanat un servei o una prestació que no està disponible, en espera de poder ésser ateses.

7 llista d’èxits MÚS Classificació de les cançons de més èxit basada en la venda dels corresponents discs, en l’audició obtinguda en la ràdio i la televisió, etc.

8 llista electoral Document públic on són inscrits tots els electors d’una circumscripció, una entitat o una empresa.

9 llista negra Relació, conjunt, de persones o coses que han d’ésser rebutjades, perseguides, etc. És a la llista negra de les grans empreses.

10 passar llista Comprovar, amb la llista al davant, si no manca cap de les persones o les coses que hi figuren.

3 Llenca de fusta llarga i prima.

4 HERÀLD Peça disminuïda de primer grau, equivalent a una barra reduïda a la meitat de la seva amplària.

5 INFORM 1 Estructura de dades en la qual cada element pot contenir punters cap a d’altres elements i informació sobre ell mateix.

2 llista de correu Llista, identificada amb un àlies, en què l’usuari d’un programa de correu electrònic agrupa un conjunt d’adreces electròniques a fi d’enviar-hi sistemàticament els mateixos missatges.

3 llista de distribució Llista d’adreces electròniques a la qual hom ha assignat una adreça pròpia perquè els missatges que s’hi envien siguin reenviats a tots els integrants de la llista a fi de poder intercanviar opinions i informació.

6 llista civil Dotació del pressupost d’un estat per a atendre el cap de l’estat, el successor o bé, en les monarquies, altres persones de la família regnant.

7 llista de correus CORR 1 Modalitat de servei de correus per la qual la correspondència no és repartida a domicili, sinó que és reservada a l’oficina de correus, a disposició del destinatari.

2 Lloc de l’oficina de correus destinat a aquest servei.

8 llista positiva ALIM Llista dels additius permesos per la legislació alimentària.

->llistar

■llistar

[de llista; 1a FONT: 1313]

v tr 1 Fer llista o llistes.

2 Allistar.

3 INFORM 1 Treure per impressora (unes dades).

2 abs La impressora està llistant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llistar

GERUNDI: llistant

PARTICIPI: llistat, llistada, llistats, llistades

INDICATIU PRESENT: llisto, llistes, llista, llistem, llisteu, llisten

INDICATIU IMPERFET: llistava, llistaves, llistava, llistàvem, llistàveu, llistaven

INDICATIU PASSAT: llistí, llistares, llistà, llistàrem, llistàreu, llistaren

INDICATIU FUTUR: llistaré, llistaràs, llistarà, llistarem, llistareu, llistaran

INDICATIU CONDICIONAL: llistaria, llistaries, llistaria, llistaríem, llistaríeu, llistarien

SUBJUNTIU PRESENT: llisti, llistis, llisti, llistem, llisteu, llistin

SUBJUNTIU IMPERFET: llistés, llistessis, llistés, llistéssim, llistéssiu, llistessin

IMPERATIU: llista, llisti, llistem, llisteu, llistin

->llistat

■llistat -ada

[de llistar; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

1 adj TÈXT Dit del vestit, la roba, etc., amb llistes.

2 adj HERÀLD Dit de l’escut el camper del qual és cobert de llistes alternativament d’un metall i un color en nombre parell i superior a vuit.

3 m INFORM Document produït per la impressora en paper continu.

->llistell

■llistell

[probablement de l’it. listello, íd.; 1a FONT: 1575, DPou.]

m ART Filet d’adornament d’una columna, un capitell o un altre element arquitectònic.

->llistó¹

■llistó¹

[de llista; 1a FONT: 1309]

m 1 1 CONSTR i FUST Peça de fusta serrada llarga i estreta.

2 CONSTR NAV Banda estreta de fusta que hom col·loca a la part exterior i una mica més amunt de la coberta de certes embarcacions de pesca i d’alguns iots.

3 llistó de cel ras CONSTR Cadascun dels trossos de perllonga que hom col·loca a l’embigat d’un sostre per clavar-hi el canyís.

4 llistó de galze CONSTR Llistó que forma el galze d’un bastiment.

5 llistó de maquineta TÈXT Cadascuna de les peces de què es compon el dibuix emprat en les maquinetes de lliços.

6 llistó de vidriera Llistó prim, de secció rectangular o de quadrant de cercle, que hom empra per a subjectar els vidres d’una vidriera.

2 fig Nivell màxim difícil de superar. Després de l’exercici de paral·leles, la gimnasta russa ha deixat el llistó molt alt a les seves rivals.

3 HERÀLD Cinta voleiant que es posa sobre l’escut o a sota i va carregada de la llegenda.

->llistó²

■llistó²

[d’origen preromà pirinenc no precisat; 1a FONT: 1864]

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Brachypodium ramosum), de rizoma reptant, fulles estretes i divaricades i d’espigues amb espícules pròximes.

->llistonar

■llistonar

[de llistó²]

m BOT Prat sec de llistó.

->llit

■llit

[del ll. lĕctus, íd.; 1a FONT: 992]

m 1 1 MOBL Moble destinat a jeure-hi i dormir-hi, compost generalment d’un suport pla de fusta o de metall, on hom col·loca el somier i el conjunt format pel matalàs, els llençols, els coixins, etc.

2 esp MOBL Suport del llit.

3 esp Conjunt de matalassos, coixins, abrigalls, etc., que hom disposa sobre el suport del llit.

4 anar (o anar-se’n, o ficar-se) al llit (amb algú) col·loq Tenir-hi relacions sexuals.

5 anar-se’n al llit Anar a jeure al llit, especialment per dormir.

6 botar (o saltar) del llit Aixecar-se i sortir del llit ràpidament i sobtadament.

7 deixar el llit Cessar de fer llit.

8 fer (o desfer) el llit Parar el llit per dormir-hi o desparar-lo quan ja s’hi ha dormit.

9 fer llit (o estar al llit) Estar allitat.

10 fer llit a part Dormir en llits diferents dues persones, especialment cònjuges, que habiten juntes.

11 ficar-se (o posar-se) al llit Ajeure’s al llit, especialment introduint-se entre els llençols.

12 ficar-se (o posar-se) al llit Allitar-se.

13 fill del primer llit Fill del primer matrimoni.

14 llit de baranes (o de barrerons) Llit que té els costats protegits per baranes i serveix per a dormir-hi els infants, de manera que no en puguin caure.

15 llit de canonge (o de cos i mig) Llit d’uns sis pams d’amplada, on pot jeure amplament una persona, i si cal, dues.

16 llit de dolor (d’algú) Llit on jeu el malalt.

17 llit de mariner MAR Llit format per una tela o una lona lligada per tots quatre cantons, que empren els mariners per a dormir dins l’embarcació.

18 llit de matrimoni (o de dos cossos) Llit de set o més pams d’amplada on poden dormir còmodament dues persones adultes.

19 llit de monja (o d’un cos) Llit de quatre o cinc pams d’amplada, apte per a dormir-hi una sola persona.

20 llit de mort (d’algú) Llit on mor. Va fer el testament en el seu llit de mort.

21 llit niu Conjunt de dos llits en un sol moble, en què l’un és guardat sota l’altre.

22 llit nupcial Llit destinat a jeure-hi uns nuvis.

23 llit quotidià DR El llit amb els seus accessoris que no pot ésser embargat.

24 llit turc Llit estret, sense capçalera, sostingut per quatre petges.

25 morir al llit Morir de mort natural.

2 p ext 1 Qualsevol cosa que hom utilitza per a jeure-hi damunt, jaç. Es va adormir al bosc en un llit de fullam.

2 TRANSP Fons d’un carro o una carreta.

3 llit de morts (o de cossos) Baiard per a portar-hi els morts.

4 llit de roses (o d’espines) fig Situació molt plaent, o molt turmentadora, en què algú es troba.

3 p anal 1 Gruix uniforme de palla, sorra, etc., disposada horitzontalment, capa.

2 obs i ANAT ANIM Conjunt de membranes que cobreixen el fetus.

3 llit d’estratificació GEOL Cadascuna de les cares que assenyalen el pas d’un estrat a un altre.

4 1 GEOG Fons de la mar, d’un llac, etc.

2 llit fluvial HIDROG Espai del riu per on s’escorren les aigües.

3 llit fluvial (o de riu) DR El jaç o tros cobert habitualment per l’aigua durant les revingudes corrents considerat com a bé de domini públic.

4 llit glacial GEOL Espai ocupat per una glacera.

5 CONSTR 1 Cara inferior d’una peça de construcció posada de pla.

2 Cadascuna de les dues cares de punta d’una dovella.

3 llit d’escala Volta o pla inclinat damunt la qual descansen els graons.

6 TÈXT Conjunt de dos riells arquejats que, en la màquina jacquard, sostenen la tira de cartons quan és massa llarga per a penjar del tot.

7 llit filtrant QUÍM i TECNOL Preparació feta amb una matèria fibrosa i resistent, perquè actuï com a filtre.

->llitada

■llitada

[de llit]

f Conjunt de persones que dormen plegades en un mateix llit. Farem una llitada de tots tres.

->llitaire

■llitaire

Part. sil.: lli_tai_re

[de llit]

m i f OFIC Persona que es dedica a fer llits.

->llitar

■llitar

[de llit; 1a FONT: 1714]

v tr Fer el sòl o llit d’un receptacle, d’una construcció, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llitar

GERUNDI: llitant

PARTICIPI: llitat, llitada, llitats, llitades

INDICATIU PRESENT: llito, llites, llita, llitem, lliteu, lliten

INDICATIU IMPERFET: llitava, llitaves, llitava, llitàvem, llitàveu, llitaven

INDICATIU PASSAT: llití, llitares, llità, llitàrem, llitàreu, llitaren

INDICATIU FUTUR: llitaré, llitaràs, llitarà, llitarem, llitareu, llitaran

INDICATIU CONDICIONAL: llitaria, llitaries, llitaria, llitaríem, llitaríeu, llitarien

SUBJUNTIU PRESENT: lliti, llitis, lliti, llitem, lliteu, llitin

SUBJUNTIU IMPERFET: llités, llitessis, llités, llitéssim, llitéssiu, llitessin

IMPERATIU: llita, lliti, llitem, lliteu, llitin

->llitera

■llitera

Cp. baiard

[de llit; 1a FONT: 1392]

f 1 Vehicle que consisteix en una caixa de cotxe amb dos pals horitzontals al davant i dos al darrere per a ésser portats a pes de braços o per dues haveries.

2 Llit lleuger emprat per al transport, en posició ajaguda, dels malalts o ferits.

3 MAR Cadascun dels llits fixos que hi ha a les cabines d’una nau.

4 MOBL 1 Conjunt de dos llits, i de vegades més, construïts expressament l’un damunt de l’altre per tal d’aprofitar més les habitacions petites.

2 Cadascun d’aquests llits.

->lliterà

■lliterà -ana

adj i m i f De la Llitera (Franja de Ponent).

->llitja

■llitja

f BOT Gaiol.

->llitotxa

■llitotxa

[feminització de l’ant. llitotxo, probablement d’una forma dial. it., variant de l’it. lettuccio ‘llitet’; 1a FONT: 1585]

f Jaç, llit fet amb quatre posts, sobre un banc, una caixa, etc., per a dormir-hi el matalot, un mosso, etc.

->lliura

■lliura

Part. sil.: lliu_ra

Hom.: lliure

[del ll. lībra ‘lliura de pes; balança’; 1a FONT: 1271]

f 1 METROL 1 Unitat de pes de valor molt variable segons els països o les localitats.

2 [símb: lb] Unitat anglosaxona de pes, dita també avoirdupois, que es divideix en 16 unces i equival a 453,592 g.

3 Antiga unitat de pes catalana, dividida en 12 unces, equivalent a 400 g al Principat, a 407 g a les Illes i a 355 g al País Valencià.

4 AGR Antiga mesura superficial agrària.

5 MED i FARM Unitat de pes emprada en medicina i farmàcia equivalent a 6 480 grans, és a dir, 300 g.

6 lliura carnissera Antiga unitat de pes catalana, equivalent a 3 lliures o 36 unces, és a dir, 1 200 g.

2 ECON 1 Unitat monetària de diversos països. Lliura libanesa.

2 lliura esterlina Unitat monetària del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

3 lliura turca Lira.

->lliurador

■lliurador -a

Part. sil.: lliu_ra_dor

[de lliurar; 1a FONT: 1409]

1 adj i m i f Que lliura.

2 m i f ECON Persona, física o jurídica, que gira o expedeix un instrument de crèdit.

->lliurament

■lliurament

Part. sil.: lliu_ra_ment

[de lliurar; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

m 1 1 Acció de lliurar;

2 l’efecte.

2 ECON Ordre de pagament donada per escrit.

->lliurança

■lliurança

Part. sil.: lliu_ran_ça

[de lliurar; 1a FONT: 1692]

f 1 1 Acció de lliurar;

2 l’efecte.

2 DR Instrument del contracte de canvi, mitjançant el qual una persona ordena a una altra que pagui una quantitat a un tercer.

->lliurar

■lliurar

Part. sil.: lliu_rar

Cp. alliberar 1

[del ll. liberare ‘alliberar, deixar anar’, d’on ‘fer passar de poder d’algú a poder d’un altre, fer a mans’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Posar en mans, en poder, a la discreció d’algú. Ens lliuraran la comanda a domicili. Lliuraren el castell a l’enemic. Ha lliurat el seu còmplice a la justícia.

2 pron La ciutat es lliurà sense resistència als invasors.

3 pron esp Posar-se a la discreció d’algú cometent una imprudència.

4 pron esp Deixar-se posseir sexualment.

2 1 tr Sotmetre a l’acció d’alguna cosa. Aviat lliuraré l’obra a la impremta. Jesús fou venut i lliurat a la mort. Lliurà l’ànima al dolor.

2 pron Donar-se sense reserva a una activitat, una inclinació, una passió, sumir-se en un estat d’ànim, etc. Aquest estiu vull lliurar-me a la lectura. Es lliurà a excessos abominables. No et lliuris a la desesperació.

3 tr 1 ant Iniciar una acció bèl·lica.

2 lliurar batalla (o combat) (a l’enemic) Entaular-hi batalla, combat.

4 tr ECON Girar lletres, cartes de crèdit o altres ordres de pagament contra fons propis del qui gira.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lliurar

GERUNDI: lliurant

PARTICIPI: lliurat, lliurada, lliurats, lliurades

INDICATIU PRESENT: lliuro, lliures, lliura, lliurem, lliureu, lliuren

INDICATIU IMPERFET: lliurava, lliuraves, lliurava, lliuràvem, lliuràveu, lliuraven

INDICATIU PASSAT: lliurí, lliurares, lliurà, lliuràrem, lliuràreu, lliuraren

INDICATIU FUTUR: lliuraré, lliuraràs, lliurarà, lliurarem, lliurareu, lliuraran

INDICATIU CONDICIONAL: lliuraria, lliuraries, lliuraria, lliuraríem, lliuraríeu, lliurarien

SUBJUNTIU PRESENT: lliuri, lliuris, lliuri, lliurem, lliureu, lliurin

SUBJUNTIU IMPERFET: lliurés, lliuressis, lliurés, lliuréssim, lliuréssiu, lliuressin

IMPERATIU: lliura, lliuri, lliurem, lliureu, lliurin

->lliurat

■lliurat -ada

Part. sil.: lliu_rat

[de lliurar]

m i f DR MERC Persona que en la lletra de canvi es compromet, davant el lliurador, a satisfer la quantitat estipulada en la data de venciment indicada en el document.

->lliure

■lliure

Part. sil.: lliu_re

Hom.: lliura

[del ll. līber, -ĕra, -ĕrum, íd.; 1a FONT: s. XIV]

1 adj No subjecte al domini d’altri. S’oposa a serf i a esclau.

2 adj 1 No sotmès a un poder extern, a una autoritat arbitrària.

2 Dit del país en què els ciutadans gaudeixen de les llibertats polítiques.

3 p ext Dit del ciutadà d’un país lliure.

4 ensenyament lliure ENSENY Tipus d’ensenyament en el qual l’alumne té dret a ésser examinat sense haver d’assistir a classe.

5 ésser lliure de (fer una cosa) Tenir, algú, la facultat de fer-la o no fer-la, d’obrar com vol, de triar per ell mateix. Ets ben lliure d’anar-hi, si vols. És lliure de comprar-lo o no comprar-lo.

6 lliure comerç ECON Forma o organització del tràfic mercantil en la qual la circulació de les mercaderies és establerta segons les decisions individuals.

3 adj 1 No sotmès a reclusió, a empresonament, a subjecció. Els ocells viuen lliures.

2 BOT Dit de les peces florals que no són soldades.

3 morfema lliure LING Morfema que pot aparèixer aïlladament, en posició absoluta.

4 adj 1 No subjecte a una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc. Com que tenim el dia lliure podríem anar d’excursió. Podem anar-hi tots: l’entrada és lliure. La imaginació és lliure.

2 Llicenciós. Lliure en les seves maneres, en el seu llenguatge, etc. Viu una vida molt lliure.

3 Dit del temps que hom té sobrer de les seves ocupacions. Si tinc un moment lliure, ja t’ho faré.

4 [seguit de la preposició de] Que no ha de suportar una determinada cosa que constitueix un mal, un perjudici, una càrrega, etc. És un home molt racional i lliure de passions. Tenen una casa lliure d’imposts.

5 accent lliure FON Accent propi de les llengües que l’admeten en síl·labes distintes dels mots, segons les diverses circumstàncies fonètiques, morfològiques o sintàctiques.

6 forma lliure LING Segons Bloomfield, forma lingüística susceptible d’ésser usada com a unitat independent.

7 traducció lliure Tipus de traducció que pren en compte les peculiaritats estilístiques de cada llengua i s’ajusta al sentit i no a la literalitat dels mots.

8 variació lliure FON Variació que es dóna quan dues unitats fonèticament distintes poden aparèixer en un mateix context sense presentar un contrast mutu, talment que la substitució de l’una per l’altra no origina un mot diferent.

9 vers lliure POÈTICA Vers no subjecte a rima.

5 adj 1 Sense obstacles. Un camí lliure. Ja tens el camp lliure. No ho puc agafar perquè no tinc cap mà lliure.

2 No engavanyat. Amb aquest vestit vaig molt lliure.

3 a l’aire lliure En lloc no reclòs, no cobert. La vida a l’aire lliure és molt sana.

4 síl·laba lliure LING Síl·laba que acaba en vocal.

5 vocal lliure FON Vocal que es troba en una síl·laba lliure.

6 adj No ocupat ni reservat, no compromès, no adjudicat, etc. Només queda un pis lliure en tot l’edifici. Mira si trobes un seient lliure per a mi. Encara hi ha cinc entrades lliures.

7 ESPORT 1 adj En les competicions de gimnàstica, patinatge artístic, natació sincronitzada, etc., dit dels exercicis o figures creades pel participant (per oposició als exercicis o figures obligatoris o reglamentats).

2 m i f En futbol, defensa que no marca cap contrari concret i que actua preferentment darrere la línia defensiva.

->lliurea

■lliurea

Part. sil.: lliu_re_a

[del fr. livrée, íd., pròpiament ‘cosa lliurada a un criat’, der. de livrer ‘lliurar’; 1a FONT: s. XV, Curial]

f 1 INDUM 1 Vestit donat pels reis o nobles a llurs cortesans i a la gent de llur seguici.

2 p ext Vestit propi dels criats d’una casa noble.

3 portar la lliurea (d’algú) fig Obrar servilment envers ell.

2 ZOOL Conjunt de caràcters morfològics accessoris i externs que confereixen a un animal el seu aspecte característic.

->lliurecanvisme

■lliurecanvisme

Part. sil.: lliu_re_can_vis_me

[de lliure i canvi]

m ECON Doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual hom no discrimina contra les importacions o obstrueix les exportacions.

->lliurecanvista

■lliurecanvista

Part. sil.: lliu_re_can_vis_ta

[de lliure i canvi]

1 adj Relatiu o pertanyent al lliure canvi.

2 m i f Partidari del lliure canvi.

->lliurement

■lliurement

Part. sil.: lliu_re_ment

[de lliure; 1a FONT: 1330]

adv D’una manera lliure, amb llibertat.

->lliurepensador

■lliurepensador -a

Part. sil.: lliu_re_pen_sa_dor

[de lliure i pensador; 1a FONT: s. XIX]

1 adj Relatiu o pertanyent al lliure pensament. Una actitud lliurepensadora.

2 adj i m i f Dit de la persona que no se subjecta a cap autoritat dogmàtica.

->llivanya

■llivanya

[variant de llevanya, der. de llevar]

f 1 Fissura.

2 CONSTR 1 Fullola que resulta de xapar una peça de pedreny llivanyós.

2 Peça prima de marès utilitzada per a fer envans o mitjanades.

3 PETROG Veta o full natural que fa el pedreny de marès.

->llivanyós

■llivanyós -osa

[de llivanya]

adj 1 Que presenta fissures o esquerdes.

2 PETROG Dit del pedreny o de les pedres que tenen vetes o que fan fulls.

->llivell

■llivell

[variant ant. i dial. de nivell]

m dial 1 Nivell.

2 Mitjà per a arribar a un fi, manera de resoldre una cosa.

->llivienc

llivienc -a

Part. sil.: lli_vi_enc

adj i m i f De Llívia (Baixa Cerdanya).

->lloa

■lloa

Part. sil.: llo_a

[de lloar]

f 1 Lloança.

2 esp LIT 1 Poema laudatori dedicat a una persona o a un esdeveniment notable.

2 Pròleg de la comèdia, on hom explicava breument el contingut de la peça teatral o lloava la persona a qui era dedicada.

->lloable

■lloable

Part. sil.: llo_a_ble

[de lloar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Digne d’ésser lloat.

->lloació

lloació

Part. sil.: llo_a_ci_ó

f ant 1 Acció de lloar.

2 DR Aprovació.

->lloador

■lloador -a

Part. sil.: llo_a_dor

[de lloar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f Que lloa.

2 adj Lloable.

->lloança

■lloança

Part. sil.: llo_an_ça

[de lloar]

f 1 1 Acció de lloar o de lloar-se;

2 l’efecte. Paraules de lloança. Una acció mereixedora de lloança. Rebre les lloances de tothom.

2 lloança divina LITÚRG Ofici diví.

->lloar

■lloar

Part. sil.: llo_ar

[del ll. laudare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v* 1 tr 1 Donar amb paraules aprovació i aplaudiment a algú o alguna cosa. Tothom lloa la seva conducta. Lloar els mèrits, les virtuts, d’algú.

2 lloar Déu Celebrar les grandeses de Déu, regraciar-li els seus beneficis.

3 lloat sia Déu! Exclamació de regraciament per un esdeveniment favorable.

4 lloat sia Déu! Exclamació de resignació davant l’adversitat.

2 pron Vanagloriar-se, fer ostentació de les pròpies qualitats. Li agradava de lloar-se ell mateix. Només es lloen de si mateixos.

3 tr DR Aprovar, donar per bo (un acord).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lloar

GERUNDI: lloant

PARTICIPI: lloat, lloada, lloats, lloades

INDICATIU PRESENT: lloo, lloes, lloa, lloem, lloeu, lloen

INDICATIU IMPERFET: lloava, lloaves, lloava, lloàvem, lloàveu, lloaven

INDICATIU PASSAT: lloí, lloares, lloà, lloàrem, lloàreu, lloaren

INDICATIU FUTUR: lloaré, lloaràs, lloarà, lloarem, lloareu, lloaran

INDICATIU CONDICIONAL: lloaria, lloaries, lloaria, lloaríem, lloaríeu, lloarien

SUBJUNTIU PRESENT: lloï, lloïs, lloï, lloem, lloeu, lloïn

SUBJUNTIU IMPERFET: lloés, lloessis, lloés, lloéssim, lloéssiu, lloessin

IMPERATIU: lloa, lloï, lloem, lloeu, lloïn

->lloarenc

lloarenc -a

Part. sil.: llo_a_renc

adj i m i f Del Lloar (Priorat).

->lloba¹

■lloba¹

[de llop]

f ZOOL Llop femella.

->lloba²

■lloba²

f INDUM 1 Vesta talar que duien les dones i els homes revestits de certs càrrecs.

2 Sotana amb valona.

->lloba³

■lloba³

[de llop]

f AGR Llobada.

->lloba⁴

■lloba⁴

[d’origen incert, probablement apòcope de llobacarda]

f BOT Card (Cirsium vulgare o C. lanceolatum) de tiges alades i fulles proveïdes de punxes llargues i endurides, que es fa en sòls profunds i humits.

->llobacarda

■llobacarda

[d’origen incert, probablement d’un ll. d’apotecaris o herbolaris lupi cardua ‘cards de llop’]

f BOT lloba⁴.

->llobada

■llobada

[deriv. de llop, amb una base semàntica no prou evident, però potser perquè la llobada ‘es menja trossos de terra que deixa sense conrear’; altres mots tenen per base aquesta figura del llop rapidor; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 AGR Tros de solc, cavada, etc., que resta sense llaurar o fer, a causa d’un descuit o d’un obstacle.

2 RAM Clapa d’herba que el bestiar deixa sense pasturar en un prat.

3 fer llobada Mancar en una reunió, en un lloc, on es té costum d’anar.

->llobarro

■llobarro

[augmentatiu de llop, que en cat. ant. i dial. ja significa el peix per la seva voracitat i força; 1a FONT: 1599]

m ICT 1 Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes i de la família dels serrànids (Dicentrarchus labrax), de cos allargat, amb dues aletes dorsals i amb radis espinosos a totes les aletes.

2 Nom donat a altres espècies semblants al llobarro, com ara el llobarro pigallat (D. punctatus).

->llobatera

■llobatera

[de llop]

f 1 Lloc habitat o freqüentat per llops.

2 Cau de llops.

->llobató

■llobató

[de llop; 1a FONT: 1369]

m 1 Cadell del llop.

2 ESCOLT Nom que rep, en l’escoltisme, cadascun dels nois de 7 a 11 anys aplegats a l’estol.

->llobera

■llobera

[de llop]

f Llobatera.

->llobí

■llobí

[del ll. lŭpĭnus, íd., der. de lupus ‘llop’, perquè la planta era coneguda com a ‘herba dels llops’; també podria tractar-se en ll. d’una recreació del gr. lopós ‘tavella’ i lópimos ‘que es pela o s’esclofolla fàcilment’; 1a FONT: 1370]

m BOT i AGR 1 Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Lupinus albus), de fulles palmatisectes, flors blanques i fruits en llegum, amb llavors lenticulars, anomenades llobins.

2 Llavor del llobí, lenticular, groguenca i comestible; tramús.

->llobina

■llobina

[fem. de llobí, potser a través del fr. lubine o el cast. lobina]

f 1 ICT Llobarro.

2 llobina heràldica HERÀLD Representació de la llobina en forma estilitzada.

->llòbrec llòbrega

■llòbrec llòbrega

[mot no cat., pròpiament pres del cast. lóbrego, ajudant-hi la mala accentuació del topònim Vall-llòbrega, que ha estat sempre Vall-llobrega i té una etimologia diferent de la de l’adj. cast; 1a FONT: 1901]

adj Fosc, tenebrós.

->llobregant

llobregant

[del ll. vg. lucopanter, íd., alterat per metàtesi de la -r en *lograbant i per metàtesi de la -b- en llobregant (v. llamàntol); 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m ZOOL Llamàntol.

->lloc

■lloc

[del ll. lŏcus, íd.; 1a FONT: 1150]

m 1 1 Porció determinada de l’espai. Se’l troba en tot lloc. Un lloc alt, baix. Un lloc descobert. Un lloc fortificat. Aquest moble ocupa molt de lloc.

2 GEOG Paratge.

3 fer lloc Deixar lliure una porció d’espai, fer per manera que algú hi pugui passar, s’hi pugui encabir, etc.

4 lloc geomètric MAT Conjunt dels punts del pla o de l’espai que gaudeixen d’una determinada propietat.

5 lloc sagrat RELIG Espai vinculat d’alguna manera a la divinitat.

6 llocs sants CRIST Indrets de Palestina que foren escenari de la predicació i la passió de Jesús.

7 lloc ‘web’ INFORM Conjunt de pàgines web enllaçades entre si que una organització o una persona exposa a Internet perquè hom pugui consultar-les.

2 1 Porció d’espai assignada a una persona o una cosa determinada o destinada a ésser ocupada per algú o alguna cosa o complir una funció determinada. Posar cada cosa al seu lloc. Que ningú no es mogui del seu lloc! Anar al lloc del combat. Aquí no és lloc de parlar. Té un braç fora de lloc.

2 p ext Volia dur els nens a l’escola municipal, però ja no hi havia lloc.

3 fig Càrrec, destinació, col·locació, funció, en què hom treballa per guanyar-se la vida. Té un bon lloc en aquella empresa. Li han donat un lloc de conserge.

4 fig i p ext Ocupa un lloc eminent en les lletres.

5 al lloc de (algú altre) loc adv Si hom es trobava en la situació d’algú. Jo, al lloc d’ell, ho hauria fet així.

6 composició de lloc Examen i consideració de la porció d’espai on s’efectua o ha d’efectuar-se una acció.

7 composició de lloc fig Examen i consideració de la situació en què hom es troba, de les circumstàncies que l’envolten, etc., per orientar-se i actuar en conseqüència.

8 en lloc de loc adv En comptes de, en substitució de. Vindré jo en lloc d’ell. Si no tens orenga, en lloc seu posa-hi farigola.

9 fer lloc fig Deixar d’existir o d’actuar alguna persona o alguna cosa i ésser substituïda per una altra.

10 lloc escusat lavabo 3 3.

3 1 Ocasió, motiu. No hi ha lloc per a tantes queixes.

2 donar lloc a (alguna cosa) Fer que vingui bé de fer-la.

3 tenir lloc (una cosa) Acomplir-se, realitzar-se.

4 1 Indret o entitat de població.

2 esp Localitat o terme que no té la consideració de ciutat o de vila.

3 lloc clos Població emmurallada.

4 lloc clos DR Expressió referida a la limitació al dret d’establiment en determinades localitats per a certes professions.

5 lloc insigne HIST DR CAT Títol que rebien determinades localitats per raó de llur importància.

5 Passatge d’un llibre on es troba un text determinat.

6 AGR Unitat d’explotació agrària típica de Menorca.

7 lloc comú 1 Principi general del qual hom treu proves per a una argumentació.

2 Tòpic.

8 lloc teològic TEOL Cadascuna de les fonts d’on la teologia treu els seus principis i arguments.

->lloca

■lloca

[d’origen onomatopeic, compartit, amb variants, per altres llengües, d’una base més comuna en el ll. glocīre, i encara més en la forma glocc-, on s’haurien produït fenòmens fonètics de dissimilació i assimilació; 1a FONT: 1386]

1 f 1 AVIC Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls.

2 fig Dona grossa i estarrufada o voltada de criatures.

3 fig i p ext Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.

4 fig i p ext Persona que encobreix o ajuda un lladre o un criminal; encobridor.

5 fig i p ext Casa que encobreix un lladre o un criminal.

2 adj BOT i AGR Dit de la pera, la poma, etc., massa madura i que ha pres un color fosc, com si es podrís.

->llocada

■llocada

Hom.: llucada

[de lloca; 1a FONT: 1369]

f AVIC Conjunt de polls que surten dels ous covats per una lloca.

->llocaí

llocaí -ina

Part. sil.: llo_ca_í

adj i m i f De Santa Llocaia (Alta Cerdanya).

->llocnouí

llocnouí -ïna

Part. sil.: lloc_no_uí

adj i m i f De Llocnou de la Corona (Horta), de Llocnou de Sant Jeroni (Safor) o de Llocnou d’En Fenollet (Costera).

->lloçol

■lloçol

m HIST DR CAT 1 Dret de monopoli de la farga de destret.

2 Cànon anual que els ferrers arrendataris o quasiemfiteutes de la farga de destret satisfeien al senyor que tenia el monopoli.

3 Cànon anual que els habitants d’un terme o lloc satisfeien al seu senyor, per mitjà del batlle, per raó de la reparació de les eines en la farga senyorial.

4 En els casos que hom no fes el pagament amb cànon fix, import de les reparacions de les eines en la farga senyorial, sempre que es fes ús del servei monopolitzat.

->llocot

■llocot -a

m i f Persona engorronida, que no es mou de casa i no fa cap feina.

->lloctinència

■lloctinència

Part. sil.: lloc_ti_nèn_ci_a

[de lloctinent; 1a FONT: 1461]

f Càrrec de lloctinent.

->lloctinent

■lloctinent -a

[de lloc i tinent¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m i f 1 Persona que és segon prop d’un cap, d’un superior, i que pot ocupar el seu lloc, exercir la seva autoritat, en cas d’absència d’aquest.

2 lloctinent reial (o general) HIST A l’edat mitjana, persona que substituïa el rei en casos d’absència o el representava en un dels estats patrimonials.

->llodrigada

■llodrigada

[de llodrigar]

f Llorigada.

->llodrigar

■llodrigar

[de llodrigó]

v intr Llorigar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llodrigar

GERUNDI: llodrigant

PARTICIPI: llodrigat, llodrigada, llodrigats, llodrigades

INDICATIU PRESENT: llodrigo, llodrigues, llodriga, llodriguem, llodrigueu, llodriguen

INDICATIU IMPERFET: llodrigava, llodrigaves, llodrigava, llodrigàvem, llodrigàveu, llodrigaven

INDICATIU PASSAT: llodriguí, llodrigares, llodrigà, llodrigàrem, llodrigàreu, llodrigaren

INDICATIU FUTUR: llodrigaré, llodrigaràs, llodrigarà, llodrigarem, llodrigareu, llodrigaran

INDICATIU CONDICIONAL: llodrigaria, llodrigaries, llodrigaria, llodrigaríem, llodrigaríeu, llodrigarien

SUBJUNTIU PRESENT: llodrigui, llodriguis, llodrigui, llodriguem, llodrigueu, llodriguin

SUBJUNTIU IMPERFET: llodrigués, llodriguessis, llodrigués, llodriguéssim, llodriguéssiu, llodriguessin

IMPERATIU: llodriga, llodrigui, llodriguem, llodrigueu, llodriguin

->llodrigó

■llodrigó

[variant popular de llorigó per influx de llúdria i de la forma ant. madriguera, sinònim de lloriguera (cf. llúdriga)]

m Llorigó.

->llodriguera

■llodriguera

[de llodrigó]

f Lloriguera.

->lloetí

lloetí -ina

Part. sil.: llo_e_tí

adj i m i f Llosetí.

->llofrar

■llofrar

[probablement contaminació de llucar² i llefrar, der. de llefre, en el qual cas admetria la grafia llufrar]

v tr llambregar 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llofrar

GERUNDI: llofrant

PARTICIPI: llofrat, llofrada, llofrats, llofrades

INDICATIU PRESENT: llofro, llofres, llofra, llofrem, llofreu, llofren

INDICATIU IMPERFET: llofrava, llofraves, llofrava, llofràvem, llofràveu, llofraven

INDICATIU PASSAT: llofrí, llofrares, llofrà, llofràrem, llofràreu, llofraren

INDICATIU FUTUR: llofraré, llofraràs, llofrarà, llofrarem, llofrareu, llofraran

INDICATIU CONDICIONAL: llofraria, llofraries, llofraria, llofraríem, llofraríeu, llofrarien

SUBJUNTIU PRESENT: llofri, llofris, llofri, llofrem, llofreu, llofrin

SUBJUNTIU IMPERFET: llofrés, llofressis, llofrés, llofréssim, llofréssiu, llofressin

IMPERATIU: llofra, llofri, llofrem, llofreu, llofrin

->lloga

■lloga

[de llogar]

f 1 Sou.

2 Guany que hom treu d’alguna cosa.

->llogader

llogader -a

ant adj i m i f 1 Que es lloga per treballar al servei d’algú.

2 Que pren a lloguer una cosa.

->llogadís

■llogadís -issa

[de llogar]

adj Que pot ésser llogat.

->llogador

■llogador -a

[de llogar; 1a FONT: 1272, CTort.]

m i f Persona que dóna o pren a lloguer.

->llogament

■llogament

[de llogar]

m Acció de llogar.

->llogar

■llogar

[del ll. locare ‘posar (diners) a interès’, der. de lŏcus ‘lloc’, d’on ‘posar en un lloc; invertir en un lloc’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Donar a lloguer. La caseta, no la vendrem pas: la llogarem. Pis per llogar.

2 Prendre a lloguer. He llogat una casa al Masnou.

2 1 tr Prendre algú a servei per un temps determinat i mitjançant un sou convingut. Hem llogat sis jornalers.

2 pron S’ha llogat de cambrer aquest estiu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llogar

GERUNDI: llogant

PARTICIPI: llogat, llogada, llogats, llogades

INDICATIU PRESENT: llogo, llogues, lloga, lloguem, llogueu, lloguen

INDICATIU IMPERFET: llogava, llogaves, llogava, llogàvem, llogàveu, llogaven

INDICATIU PASSAT: lloguí, llogares, llogà, llogàrem, llogàreu, llogaren

INDICATIU FUTUR: llogaré, llogaràs, llogarà, llogarem, llogareu, llogaran

INDICATIU CONDICIONAL: llogaria, llogaries, llogaria, llogaríem, llogaríeu, llogarien

SUBJUNTIU PRESENT: llogui, lloguis, llogui, lloguem, llogueu, lloguin

SUBJUNTIU IMPERFET: llogués, lloguessis, llogués, lloguéssim, lloguéssiu, lloguessin

IMPERATIU: lloga, llogui, lloguem, llogueu, lloguin

->llogarenc

■llogarenc -a

adj i m i f D’un llogaret.

->llogaret

■llogaret

[dimin. de l’ant. llogar ‘lloc’, inicialment del ll. localis, adj. substantivat, amb dissimilació de les dues líquides; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

m Nucli de població més petit que un lloc o poble.

->llogarrenc

■llogarrenc -a

adj i m i f D’un llogarret.

->llogarret

■llogarret

m Llogaret.

->llogarró

■llogarró

[variant de llogaret; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m Llogaret.

->llogater

■llogater -a

[de llogar; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

1 m i f Persona que fa ús d’una casa, d’un pis, etc., pagant-ne lloguer.

2 llogater de mules HIST Menestral que monopolitzava el trasllat de persones i mercaderies en carruatges de tota mena.

->llogre

■llogre

[del ll. lŭcrum ‘guany, profit’; 1a FONT: s. XIII]

m Guany, especialment usurari.

->llogrer

■llogrer -a

[de llogre; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m i f Persona que obté llogres, especialment el qui presta amb usura.

->lloguer

■lloguer

[del ll. locarium ‘preu d’un emplaçament’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Contracte d’arrendament pel qual hom cedeix a algú l’ús d’un bé o d’un servei per un temps determinat.

2 Preu convingut mitjançant el qual el propietari d’una cosa en cedeix l’ús.

3 1 ant Salari a canvi del qual un criat, un mercenari, etc., es posava al servei d’algú.

2 Recompensa, guardó.

->llom

■llom

[del ll. lŭmbus, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 1 [sovint en pl] ANAT ANIM Regió de l’esquena que s’estén a cada costat de la columna vertebral, des de les falses costelles fins a la pelvis.

2 ALIM Peça de carn, magra i gustosa, molt apreciada de l’esquena del porc, sobretot de les parts davantera i mitjana.

3 llom embotit ALIM Llom de porc posat sencer en salmorra i adobat amb pebre vermell o cuit, embotit dins un budell.

2 1 p anal Part superior i convexa d’una cosa; esquena. El llom d’una onada.

2 Esquena d’una muntanya.

3 AGR Crestall entre solc i solc.

4 GRÀF Part del llibre on s’uneixen els fulls.

5 GRÀF Part de la coberta d’un llibre que protegeix la unió dels fulls o els plecs.

->lloma

■lloma

[de llom; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f 1 Muntanya de poca alçada i de forma planera o arrodonida, turó.

2 Llom d’una muntanya.

->llomadura

■llomadura

f PAT Lumbàlgia.

->llombaí

llombaí -ïna

Part. sil.: llom_ba_í

adj i m i f De Llombai (Ribera Alta).

->llombard

■llombard -a

[del ll. td. Longobardus, -a, -um, íd.]

1 adj i m i f De la Llombardia (regió d’Itàlia).

2 m i f HIST 1 Nom amb què eren coneguts fora d’Itàlia els mercaders i banquers italians, que acapararen en bona part el comerç i la banca internacionals des del segle XII fins al XIV.

2 Longobard.

3 escola llombarda ART Escola de pintura desenvolupada a la Llombardia, que fou, fins a mitjan segle XV, el centre més important de l’estil gòtic internacional.

4 estil llombard ART Estil arquitectònic desenvolupat a la Llombardia durant el període romànic.

->llombarda

■llombarda

[de l’ant. lombarda, íd. (v. bombarda)]

f ARM Bombarda.

->llombric

llombric

m ZOOL Cuc, especialment de terra o intestinal.

->llombrígol¹

■llombrígol¹

[del ll. vg. *ŭmbĭlīcŭlus, dimin. del ll. cl. ŭmbĭlīcus, íd., amb aglutinació de l’article, l’ombrígol; 1a FONT: s. XIII]

m 1 ANAT ANIM 1 Depressió arrodonida i arrugada que deixa al mig del ventre la secció del cordó umbilical. És anomenat també melic.

2 Punt d’unió de l’òvul amb el funicle.

2 BOT Hílum.

3 HERÀLD Punt de l’escut situat al centre de la línia divisòria entre l’abisme i la punta.

->llombrígol²

■llombrígol²

[de llombric]

m ZOOL Llombric.

->llomello

■llomello

[del dial. llomell, der. de llom, amb probable influx del cast. lomillo en la terminació; 1a FONT: 1597]

m dial llom 1 2.

->llomera

■llomera

[de llom]

f Jàssera.

->llondro

■llondro -a

[probablement s’ha de relacionar amb llúdria (v. aquest mot), pel fet que a causa de la càrrega solia navegar força submergit com les llúdries; 1a FONT: 1385]

1 adj i m i f D’intel·ligència obtusa, curt d’enteniment.

2 m CONSTR NAV Embarcació aparellada amb tres pals i vela llatina, emprada a la Mediterrània (segles XV-XIX).

->llonès

llonès -esa

adj i m i f De Llo (Alta Cerdanya).

->llong

■llong -a

[del ll. lŏngus ‘llarg’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj ant 1 Llarg.

2 Llunyà.

2 f pl AGR Regnes llargues amb què hom governa l’animal que bat, que llaura junyit a l’arada, etc.

->llongada

■llongada

f Franja de sorra mullada per les onades.

->llonganissa

■llonganissa

[del ll. vg. lūcanicia, der. del ll. lūcanĭca ‘botifarra, llonganissa’, perquè es feien a Lucània, regió del sud d’Itàlia; a l’evolució fonètica normal pogué influir-hi l’adj. llong ‘llarg’; 1a FONT: c. 1400]

f ALIM 1 Embotit elaborat farcint un budell llarg i prim amb carn magra de porc picada i adobada amb pebre i altres espècies.

2 dial 1 Botifarra tendra.

2 Salsitxa.

->llongo

■llongo

[probablement der. regressiu de llonguet ‘objecte llarg, panet llarg’]

m dial 1 Passa molt llarga o salt llarg.

2 ICT pixota².

->llonguet

■llonguet

[de llong; 1a FONT: s. XIV]

m 1 ALIM Pa petit ovalat amb un solc tot al llarg en la seva part superior.

2 ZOOL Espardenya.

->llonja

llonja

f A Mallorca i al País Valencià, llotja.

->llonza

■llonza

Hom.: llonze

[del fr. longe ‘penca o tall de carn de porc o de moltó’, i aquest, probablement del ll. longa, fem. de longus ‘llarg’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f 1 ant Llom.

2 ALIM Tros de carn de moltó, porc, vaca, etc., adherida a una falsa costella.

->llonze

■llonze -a

Hom.: llonza

[deriv. de llonza; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj i m i f Beneit, curt d’enteniment.

->llonzí

■llonzí

[compromís entre llonza i el seu der. llonze amb canvi irònic de sentit]

m dial 1 Infant bufó i eixerit.

2 com un llonzí Amb gran lleugeresa, molt veloçment.

->llop

■llop

[del ll. lupus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 ZOOL Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes i de la família dels cànids (Canis lupus), de cos àgil i musculós, pelatge fosc, de gris a lleonat, que emet un udol característic.

2 del llop, fer-ne pastor fig Confiar persones o coses a algú que les perjudicarà; deixar els bens amb el llop.

3 el llop muda les dents però no els pensaments fig Refrany que vol dir que la gent dolenta pot canviar d’aspecte o de posició, però no sol canviar els mals instints.

4 ésser fosc (o negre) com una gola de llop fig Ésser enterament fosc, tenebrós.

5 ésser (algú) un llop amb pell d’ovella fig Ésser hipòcrita, poc de fiar.

6 ficar-se a la gola del llop fig Posar-se en el lloc o en la situació de més perill.

7 haver vist el llop fig Frase amb què es comenta que un està enrogallat. On vas amb aquesta veu? Que has vist el llop?

8 llop de les praderies ZOOL Coiot.

9 llop de mar (o marí) fig Mariner vell, amb molta experiència de navegació.

10 llop marí ZOOL Foca caputxina.

11 llop marsupial ZOOL Mamífer de l’ordre dels marsupials i de la família dels dasiúrids (Thylacinus cynocephalus), semblant al llop, amb el pelatge gris amb franges transversals, propi de Tasmània.

12 llops amb llops no es mosseguen fig Refrany que vol dir que les persones unides per interessos comuns no se solen fer mal mútuament.

13 menjar com un llop (o tenir una fam de llop) fig Menjar àvidament, tenir molta gana.

14 qui del llop ha esment, prop se’l sent (o qui del llop parla, prop li surt) fig Comentari que hom fa quan, en parlar d’algú que és absent, compareix aquest per casualitat.

15 temps de llops fig Temps molt dolent.

2 ESCOLT Llobató.

3 HERÀLD 1 Figura que es distingeix de la de la guineu pel fet que porta la cua dreta.

2 llop cerver Animal fabulós amb cap de linx posat de cara amb les orelles dretes, cos de pantera amb clapes i cua de gat de color tirant a fosc.

4 MAR La segona de les veles de les galeres grosses.

5 llop de mar (o simplement llop) ICT Llobarro.

6 llop de riu ICT Peix de riu de la família dels cobítids (Noemacheilus barbatulus), petit i amb el cos allargat.

->llopada

■llopada

[de llop; 1a FONT: c. 1900, Maragall]

f 1 Conjunt de llops.

2 fig llorigada 2.

->lloparró

■lloparró

[de llop]

m llobató 1.

->llopet

■llopet

m ICT 1 Peix de riu teleosti, cipriniforme, de la família dels cobítids (Cobitis maroccana o C. paludicola), d’uns 10 a 12 cm de llargada, de color groguenc, cos comprimit, aletes petites i quatre parells de petites barbetes, que habita en aigües dolces tranquil·les.

2 llopet ibèric Peix de riu teleosti, cipriniforme, de la família dels cobítids (Cobitis calderoni), molt semblant al llopet, però de mida més petita i de cos més fi i estilitzat.

->llor¹

■llor¹

[del ll. laurus, íd.; 1a FONT: 1309]

m BOT Llorer.

->llor²

■llor² -a

[v. llor¹; 1a FONT: s. XIII]

adj ant Bru fosc, dit especialment de la persona de pare blanc i mare negra, o viceversa.

->llora

■llora

[de llor¹]

f BOT Nom de diversos bolets de la família de les russulàcies, del gènere Russula, sobretot de la secció Heterophylla, propis de boscs de planifolis, de barret més o menys verdós, grisenc o gris lila i bons comestibles, com la llora aspra (Russula cyanoxantha), la llora blanca (o llora clapada) (R. virescens), la llora de cama rosada (R. alutacea), la llora dolça (R. cutefracta), la llora retgera (R. aurata) i la llora verda (R. heterophylla).

->lloraquí

lloraquí -ina

adj i m i f De Llorac (Conca de Barberà).

->llorar

■llorar

[de llor¹]

m 1 Lloreda.

2 Lloc on són abundants les llores.

->llord

■llord -a

[probablement ll. vg. lurdus o lordus, ll. cl. lūrĭdus ‘pàl·lid, lívid’, de justificació discutida; 1a FONT: 1487]

adj Brut.

->llordament

■llordament

[de llord]

adv D’una manera llorda.

->llorderia

■llorderia

Part. sil.: llor_de_ri_a

[de llord]

f Llordesa.