U

->u¹

■u¹

Hom.: ho

[pl us] f Nom de la lletra u U.

->u²

■u²

Hom.: ho

[forma reduïda i substantivada de un]

1 1 adj i m i f Numeral ordinal amb què hom designa el primer terme d’una sèrie numerada; primer. El quilòmetre u. L’u de gener. La u de la classe.

2 [pl uns] m El número u, 1. Onze s’escriu amb dos uns.

3 [pl uns] m p ext Cosa designada amb el número u. Vaig a l’u del carrer Gran.

4 pron Una persona, una cosa. En donarem dos a cada u.

5 ésser tot u Ésser tant una cosa com l’altra, ésser tot una mateixa cosa. Pujar a la bicicleta i caure fou tot u. S’acosta el dia que tots serem u.

6 no és tot u això que allò Això és tota altra cosa que allò.

2 FILOS 1 adj i m Dit d’allò que té unitat.

2 adj esp En l’escolàstica, dit de l’ésser i de l’ens, els quals, com a ésser i ens són idèntics a ells mateixos i no poden, alhora i sota el mateix respecte, deixar d’ésser.

3 [generalment en majúscula] m abs En la filosofia de Plotí, principi de tota realitat, realitat originària, primera i superior a tota altra realitat, al qual deu aquesta la seva pròpia realitat i del qual emana.

->U

U

símb QUÍM INORG urani.

->UA

UA

símb ASTR i METROL unitat astronòmica.

->uabaïna

uabaïna

Part. sil.: ua_ba_ï_na

f [C₂₀H₄₄O₁₉(H₂O)₈] BIOQ i FARM Glucòsid cardíac que inhibeix el transport actiu del sodi, conegut també com a estrofantina G.

->uacari

■uacari

Part. sil.: ua_ca_ri

m ZOOL Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, infraordre dels platirins, de la família dels cèbids (Cacajao sp), de cua curta i orelles semblants a les humanes.

->uadi

■uadi

Part. sil.: ua_di

[de l’àr. wādī ‘vall’]

m GEOMORF Vall gairebé sempre seca, característica de les zones desèrtiques i semidesèrtiques d’Aràbia i de l’Àfrica del nord, limitades normalment per parets abruptes.

->ualabi

■ualabi

Part. sil.: ua_la_bi

m ZOOL Nom donat a diversos mamífers de la família dels macropòdids que pertanyen a diversos gèneres, com Lagorchetes, Lagostrophus, Onychogalea, Peradoreas, Petrogale i Wallabia.

->uapití

uapití

Part. sil.: ua_pi_tí

[de l’algonquí wapití, íd.]

[pl -ís] m ZOOL Wapiti.

->ubangià

ubangià -ana

Part. sil.: u_ban_gi_à

adj i m i f Ubanguià.

->ubanguià

ubanguià -ana

Part. sil.: u_ban_gui_à

1 adj Relatiu o pertanyent als ubanguians o a llurs llengües.

2 m i f ETNOL Nom donat d’una manera genèrica als habitants de les conques de l’Ubangui i els seus afluents, els quals parlen alguna de les llengües ubanguianes.

3 m LING Subgrup de llengües adamauaubanguianes que comprèn unes vint-i-cinc llengües parlades pels ubanguians.

->uberós

■uberós -osa

[formació culta analògica sobre la base del ll. uber, -ĕris ‘abundant’]

adj Abundant, copiós.

->ubèrrim

■ubèrrim -a

[del ll. uberrĭmus, -a, -um, superlatiu de uber, -ĕris ‘abundant’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Molt fèrtil, extremament fructífer. Els camps d’aquella vall ubèrrima.

->ubic

■ubic -iqua

[del ll. ubique ‘arreu’]

adj Que té ubiqüitat.

->ubicació

■ubicació

Part. sil.: u_bi_ca_ci_ó

[del b. ll. ubicatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f En llenguatge burocràtic, lloc on hi ha situat un edifici o un terreny. En l’escriptura hi ha indicada la ubicació dels terrenys.

->ubicar

■ubicar

[formació culta analògica sobre la base del b. ll. ubicatus, ubicatio, der. de ubique]

v tr En llenguatge burocràtic, situar (un edifici o un terreny) en un determinat indret. Una vinya i uns horts ubicats a la banda meridional del terme.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ubicar

GERUNDI: ubicant

PARTICIPI: ubicat, ubicada, ubicats, ubicades

INDICATIU PRESENT: ubico, ubiques, ubica, ubiquem, ubiqueu, ubiquen

INDICATIU IMPERFET: ubicava, ubicaves, ubicava, ubicàvem, ubicàveu, ubicaven

INDICATIU PASSAT: ubiquí, ubicares, ubicà, ubicàrem, ubicàreu, ubicaren

INDICATIU FUTUR: ubicaré, ubicaràs, ubicarà, ubicarem, ubicareu, ubicaran

INDICATIU CONDICIONAL: ubicaria, ubicaries, ubicaria, ubicaríem, ubicaríeu, ubicarien

SUBJUNTIU PRESENT: ubiqui, ubiquis, ubiqui, ubiquem, ubiqueu, ubiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: ubiqués, ubiquessis, ubiqués, ubiquéssim, ubiquéssiu, ubiquessin

IMPERATIU: ubica, ubiqui, ubiquem, ubiqueu, ubiquin

->ubiquinona

ubiquinona

f BIOQ Coenzim Q.

->ubiqüisme

■ubiqüisme

Part. sil.: u_bi_qüis_me

m PROTEST Doctrina eucarística sostinguda per M. Luter i molts dels seus seguidors que afirma que Crist, per la seva infinitud, és present a tot arreu i, doncs, també en l’eucaristia.

->ubiqüista

■ubiqüista

Part. sil.: u_bi_qüis_ta

m i f PROTEST Ubiqüitari.

->ubiqüitari

■ubiqüitari -ària

Part. sil.: u_bi_qüi_ta_ri

adj i m i f PROTEST Dit dels pensadors i de la doctrina de l’ubiqüisme.

->ubiqüitat

■ubiqüitat

Part. sil.: u_bi_qüi_tat

[del b. ll. ubiquĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

f 1 FILOS i TEOL Qualitat de l’ésser que és present, tot ell, simultàniament, a tot arreu.

2 impr RELIG Bilocació.

->uc

■uc

m Aüc.

->ucar

■ucar

[variant de aücar]

v tr i intr Aücar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ucar

GERUNDI: ucant

PARTICIPI: ucat, ucada, ucats, ucades

INDICATIU PRESENT: uco, uques, uca, uquem, uqueu, uquen

INDICATIU IMPERFET: ucava, ucaves, ucava, ucàvem, ucàveu, ucaven

INDICATIU PASSAT: uquí, ucares, ucà, ucàrem, ucàreu, ucaren

INDICATIU FUTUR: ucaré, ucaràs, ucarà, ucarem, ucareu, ucaran

INDICATIU CONDICIONAL: ucaria, ucaries, ucaria, ucaríem, ucaríeu, ucarien

SUBJUNTIU PRESENT: uqui, uquis, uqui, uquem, uqueu, uquin

SUBJUNTIU IMPERFET: uqués, uquessis, uqués, uquéssim, uquéssiu, uquessin

IMPERATIU: uca, uqui, uquem, uqueu, uquin

->ucàs

■ucàs

Hom.: ocàs

m 1 HIST Edicte, decret, del tsar de Rússia.

2 p ext Disposició, ordre, arbitrària i absolutista.

->UCI

UCI

sigla f MED unitat de cures intensives (o unitat de vigilància intensiva).

->ucraïnès

■ucraïnès -esa

Part. sil.: u_cra_ï_nès

1 adj i m i f D’Ucraïna (estat d’Europa) o de l’ucraïnès (llengua).

2 m LING Llengua eslava oriental parlada pels ucraïnesos.

->ucronia

■ucronia

Part. sil.: u_cro_ni_a

[del fr. uchronie, creat pel filòsof fr. Charles Renouvier (1815-1903) com a títol de la seva obra Uchronie... (1901), comp. a partir del gr. oú ‘no’ i khrónos ‘temps’, per analogia amb utopia]

f Desenvolupament imaginari d’un fet històric com si hagués tingut lloc realment.

->ucrònic

ucrònic -a

[de ucronia]

adj Relatiu o pertanyent a la ucronia.

->-ud

-ud

Sufix, del llatí -udo, -inis, que significa ‘qualitat de’. Ex.: quietud, licitud.

->udmurt

udmurt

adj i m i f ETNOL Votiac.

->udo-

■udo-

Forma prefixada del mot llatí udum, que significa ‘humitat’. Ex.: udòmetre.

->udògraf

■udògraf

Hom.: hodògraf

m METEOR Pluviògraf.

->udol

■udol

[de udolar; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 Crit prolongat i planyívol de certs animals (llops, xacals, gossos, etc.).

2 Crit prolongat i fort arrencat pel dolor.

3 fig Els udols del vent.

->udoladissa

■udoladissa

[de udolar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Udols.

->udolador

■udolador -a

[de udolar; 1a FONT: s. XX, Liost]

adj Que udola.

->udolaire

■udolaire

Part. sil.: u_do_lai_re

[de udolar]

adj Que udola, udolador.

->udolament

■udolament

[de udolar; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 Acció d’udolar.

2 Udol.

->udolar

■udolar

[del ll. vg. ūlŭlare, ll. cl. ŭlŭlare, íd., amb dissimilació de la primera -l-; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v intr 1 Fer udols. Se sentia udolar un llop famolenc.

2 fig Sentir udolar el vent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: udolar

GERUNDI: udolant

PARTICIPI: udolat, udolada, udolats, udolades

INDICATIU PRESENT: udolo, udoles, udola, udolem, udoleu, udolen

INDICATIU IMPERFET: udolava, udolaves, udolava, udolàvem, udolàveu, udolaven

INDICATIU PASSAT: udolí, udolares, udolà, udolàrem, udolàreu, udolaren

INDICATIU FUTUR: udolaré, udolaràs, udolarà, udolarem, udolareu, udolaran

INDICATIU CONDICIONAL: udolaria, udolaries, udolaria, udolaríem, udolaríeu, udolarien

SUBJUNTIU PRESENT: udoli, udolis, udoli, udolem, udoleu, udolin

SUBJUNTIU IMPERFET: udolés, udolessis, udolés, udoléssim, udoléssiu, udolessin

IMPERATIU: udola, udoli, udolem, udoleu, udolin

->udòmetre

■udòmetre

Hom.: hodòmetre

m METEOR Pluviòmetre.

->UDP

UDP

sigla m BIOQ uridina-difosfat.

->uf¹

■uf¹

[d’origen onomatopeic]

Interjecció que denota: interj 1 L’opressió, l’aclaparament.

2 El fàstic, el menyspreu.

->uf²

■uf²

[d’origen incert, sembla format de la interjecció uf!, però també podria ser pres de l’it. aufo ‘de franc’, probablement de la mateixa etimologia que ufana; 1a FONT: 1683]

Mot emprat en l’expressió a l’uf loc adv En abundància, copiosament.

->ufà

■ufà -ana

adj Ufanós.

->ufana

■ufana

[probablement del germ. gòt. ufyô ‘abundància, excés’, romanitzat en ufia, ufianem i amb una forma fem. que donava ufana; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Pompa, ostentació.

2 fer ufana (d’una cosa) Gloriejar-se’n, fer-s’hi veure.

2 Gran verdor i frondositat en les plantes; esponera. Quina ufana, aquest bosquet!

->ufanejar

■ufanejar

[de ufana; 1a FONT: s. XIV]

v intr Fer ostentació, fer ufana. Com ufaneja des que l’han ascendit a l’empresa!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ufanejar

GERUNDI: ufanejant

PARTICIPI: ufanejat, ufanejada, ufanejats, ufanejades

INDICATIU PRESENT: ufanejo, ufaneges, ufaneja, ufanegem, ufanegeu, ufanegen

INDICATIU IMPERFET: ufanejava, ufanejaves, ufanejava, ufanejàvem, ufanejàveu, ufanejaven

INDICATIU PASSAT: ufanegí, ufanejares, ufanejà, ufanejàrem, ufanejàreu, ufanejaren

INDICATIU FUTUR: ufanejaré, ufanejaràs, ufanejarà, ufanejarem, ufanejareu, ufanejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ufanejaria, ufanejaries, ufanejaria, ufanejaríem, ufanejaríeu, ufanejarien

SUBJUNTIU PRESENT: ufanegi, ufanegis, ufanegi, ufanegem, ufanegeu, ufanegin

SUBJUNTIU IMPERFET: ufanegés, ufanegessis, ufanegés, ufanegéssim, ufanegéssiu, ufanegessin

IMPERATIU: ufaneja, ufanegi, ufanegem, ufanegeu, ufanegin

->ufanor

■ufanor

[de ufana]

f Ufana, esponera. Quina ufanor, aquesta planta!

->ufanós

■ufanós -osa

Hom.: ofenós

[de ufana; 1a FONT: 1472]

adj 1 Que fa ufana, que es glorieja, d’una cosa, s’hi fa veure. No n’està pas poc, d’ufanós, del seu triomf!

2 Que cria ufana; esponerós. Una ufanosa margarida.

->ufanosament

■ufanosament

[de ufanós]

adv Amb ufana.

->ufimià

ufimià -ana

Part. sil.: u_fi_mi_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’ufimià.

2 m Estatge (i edat) del permià, situat damunt el kungurià i sota el kazanià.

->ufòleg

■ufòleg -òloga

m i f Persona entesa en ufologia.

->ufologia

■ufologia

Part. sil.: u_fo_lo_gi_a

f Conjunt de qüestions relatives als UFO (sigla anglesa d’ovni).

->ugandès

■ugandès -esa

adj i m i f D’Uganda (estat d’Àfrica).

->ugarític

■ugarític -a

1 adj Relatiu o pertanyent a Ugarit (actual Ras Šamra, Síria).

2 m LING Antiga llengua parlada a Ugarit, que pertany al semític del nord-oest.

->ugetista

■ugetista

1 adj Relatiu o pertanyent a la UGT (Unió General de Treballadors).

2 m i f Membre de la UGT.

->ugó

■ugó

m BOT Gavó espinós.

->úgric

úgric -a

adj i m LING Dit del subgrup de llengües de la branca finoúgrica de la família lingüística uraliana que comprèn l’hongarès i l’ostiak (o khanti) i el vogul (o mansi).

->ugrofinès

■ugrofinès -esa

adj i m i f Finoúgric.

->ui

■ui

Part. sil.: ui

[d’origen expressiu; 1a FONT: s. XX, Oller]

Interjecció que hom profereix: interj 1 Quan sent un dolor sobtat.

2 Quan vol manifestar que una cosa el sorprèn granment.

->UI

UI

símb FARM unitat internacional.

->uigur

uigur

Part. sil.: ui_gur

1 adj Relatiu o pertanyent als uigurs.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble turc de l’Àsia central que habita a la regió autònoma dels Uigurs (Xina) i al Kazakhstan.

3 m LING Llengua turquesa del grup nord-oriental conservada fins al segle XIX a l’Àsia central.

->uís

■uís

Part. sil.: u_ís

[continuació de l’ant. aüir ‘esternut’ (v. eixavuirar)]

[pl uïssos] m dial Esternut.

->uïssar

■uïssar

Part. sil.: u_ïs_sar

[de uís]

v intr dial Esternudar.

->uix¹

■uix¹

Part. sil.: uix

[del ll. vg. ūstium, ll. cl. ōstium ‘porta’; 1a FONT: 1250]

m Forat gros d’una bóta.

->uix²

■uix²

Part. sil.: uix

[d’origen expressiu; 1a FONT: 1915, DAg.]

interj Interjecció que expressa el fàstic, la repugnància, que fa a algú una persona o una cosa.

->uixer

■uixer -a

Part. sil.: ui_xer

[del ll. ostiarius ‘porter’; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

m i f 1 Empleat subaltern encarregat del servei de sessions d’un tribunal, de certes assemblees, etc.

2 HIST 1 Porter de palau o de tribunal o de certes assemblees importants.

2 uixer d’armes Funcionari encarregat de la custòdia del rei, que anava armat i tenia l’obligació de jeure davant la cambra reial.

->ujar

■ujar

v tr ant Fatigar, cansar.

->uke

uke

m i f ESPORT Judoka en el moment en què rep una acció de l’adversari.

->ukelele

ukelele^* [ukeléle]

[hawaià] m MÚS Ukulele.

->ukiyo-e

ukiyo-e

Part. sil.: u_ki_yo_e

ART 1 adj Dit de l’escola pictòrica japonesa desenvolupada durant els segles XVII, XVIII i XIX caracteritzada per la producció de pintures i gravats sobre la vida quotidiana.

2 m Composició artística, generalment una pintura o un gravat, pertanyent a l’escola ukiyo-e.

->ukulele

ukulele^* [ukuléle]

[hawaià] m MÚS Instrument de cordes pinçades, semblant a una guitarra petita, de quatre cordes, que hom toca amb plectre.

->ul-¹

ul-¹

Forma prefixada del mot grec oulḗ, que significa ‘cicatriu’. Ex.: uloide.

->ul-²

■ul-²

Forma prefixada del mot grec oũlon, que significa ‘geniva’. Ex.: ulàlgia, ulitis.

->ulà

■ulà

[de l’al. Uhlan, i aquest, del turc oǧlan ‘jove, servent’, a través del polonès ulan, hulan]

m HIST En l’exèrcit alemany, soldat de cavalleria lleugera, armat de llança.

->ulàlgia

ulàlgia

Part. sil.: u_làl_gi_a

f PAT Dolor a les genives.

->úlcera

■úlcera

[del ll. ŭlcĕra, pl. de ŭlcus, -ĕris, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

f PAT Solució de continuïtat amb pèrdua de substància deguda a un procés necròtic, d’escassa o nul·la tendència a la cicatrització. És anomenada també nafra o plaga.

->ulceració

■ulceració

Part. sil.: ul_ce_ra_ci_ó

[del ll. ulceratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f PAT 1 Úlcera, especialment la superficial.

2 Treball de necrosi que acaba en úlcera.

->ulcerar

■ulcerar

[del ll. ulcerare, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

v PAT 1 tr Causar úlcera; nafrar.

2 pron Sofrir un teixit ulceració.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ulcerar

GERUNDI: ulcerant

PARTICIPI: ulcerat, ulcerada, ulcerats, ulcerades

INDICATIU PRESENT: ulcero, ulceres, ulcera, ulcerem, ulcereu, ulceren

INDICATIU IMPERFET: ulcerava, ulceraves, ulcerava, ulceràvem, ulceràveu, ulceraven

INDICATIU PASSAT: ulcerí, ulcerares, ulcerà, ulceràrem, ulceràreu, ulceraren

INDICATIU FUTUR: ulceraré, ulceraràs, ulcerarà, ulcerarem, ulcerareu, ulceraran

INDICATIU CONDICIONAL: ulceraria, ulceraries, ulceraria, ulceraríem, ulceraríeu, ulcerarien

SUBJUNTIU PRESENT: ulceri, ulceris, ulceri, ulcerem, ulcereu, ulcerin

SUBJUNTIU IMPERFET: ulcerés, ulceressis, ulcerés, ulceréssim, ulceréssiu, ulceressin

IMPERATIU: ulcera, ulceri, ulcerem, ulcereu, ulcerin

->ulceratiu

■ulceratiu -iva

Part. sil.: ul_ce_ra_tiu

[de ulcerar]

adj PAT Que produeix úlceres.

->ulcerós

■ulcerós -osa

[del ll. ulcerosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a una úlcera.

2 adj De la natura d’una úlcera.

3 adj Ple d’úlceres.

4 adj i m i f Que pateix úlcera o úlceres.

->ulema

■ulema

[de l’àr. 'ulemā, pl. de 'ālim ‘savi’]

m ISLAM Doctor de la llei islàmica i expert, doncs, en qüestions jurídiques i teològiques.

->ulexita

■ulexita

f MINERAL Boronatrocalcita.

->ulierca

■ulierca

Part. sil.: u_li_er_ca

f BOT Marxívol.

->uliginós

■uliginós -osa

[del ll. uliginosus, -a, -um ‘ple d’humitat, pantanós’, der. de ulīgo, -ĭnis ‘humitat natural’; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj Propi dels aiguamolls. Vegetació uliginosa.

->uliron

uliron

m [C₁₄H₁₇N₃O₄S₂] FARM Una de les primeres sulfamides emprades.

->ulitis

■ulitis

f PAT Gingivitis.

->ull

■ull

[del ll. ŏcŭlus, íd.; 1a FONT: o., Hom.]

m 1 ANAT ANIM 1 Òrgan fotoreceptor dels animals capaç de formar imatges de l’objecte emissor o reflector de llum. Obrir els ulls. Aclucar els ulls. L’ull esquerre, dret.

2 nina (o nineta) de l’ull Pupil·la.

3 ull simple Ocel.

2 1 a quatre ulls loc adv Dos tot sols.

2 en un tancar i obrir d’ulls (o en un girar d’ulls, o en un batre d’ulls) loc adv En un espai de temps mínim.

3 estar (d’una cosa) fins als ulls fig Estar-ne tip.

4 fer uns ulls com unes taronges Obrir-los molt a causa d’una sorpresa, d’un moviment d’admiració.

5 girar els ulls en blanc Girar-los de manera que no es vegi sinó la part blanca inferior.

6 no poder aclucar els ulls en tota la nit No poder dormir.

7 obrir els ulls a la llum d’aquest món Néixer.

8 tancar (o cloure) els ulls (a algú) Assistir-lo en els seus darrers moments.

9 tancar els ulls a la llum d’aquest món Morir.

10 tenir cara i ulls fig Ésser com cal, seriós, formal.

11 tenir pa a l’ull fig No veure una cosa evident, palesa.

12 tòrcer els ulls Desviar-los.

13 ull cluc Ull tancat, amb les parpelles unides.

14 ull de peix (o de perla) Ull entelat i gairebé blanc, freqüent especialment en alguns cavalls.

15 ull de vellut Ull voltat d’un morat a conseqüència d’una contusió.

16 ull de vidre Ull artificial que hom porta per dissimular la manca de l’ull natural.

17 ull per ull, dent per dent HIST DR Màxima antiga que resumeix la llei del talió.

18 ulls de gat (o d’esquirol) Ulls blancs, que tenen la pupil·la blava.

19 ulls de gos Ulls negres, que tenen la pupil·la negra.

20 ulls de porc Ulls negrosos i petits i amb les celles llargues i estarrufades.

21 ulls de puça (o de patacó) Ulls molt petits.

22 ulls esqueixats (o esquinçats) Ulls grossos i molt oberts.

23 ulls girats (o entravessats) Ulls que tenen la pupil·la desviada de la direcció on miren.

24 ulls morts (o de mussol) Ulls inexpressius, mancats de lluentor i de moviment.

25 ulls tendres (o molls) Ulls que llagrimegen molt.

26 ulls vius Ulls que brillen i es mouen amb vivacitat.

27 un ull de la cara fig Un preu molt car.

3 pl p ext 1 Ulleres, lentícules. M’he deixat els ulls i no puc llegir.

2 dur (o portar) quatre ulls Portar ulleres.

4 [generalment en pl] 1 Facultat de veure, mirada, vista.

2 Mirada vigilant. Els ulls de l’amo.

3 abaixar els ulls Dirigir la mirada cap avall.

4 a bell ull (o a ull) loc adv Sense comptar ni mesurar, només calculant per la vista en conjunt.

5 alçar els ulls Dirigir la mirada cap amunt.

6 a ull nu loc adv Sense servir-se d’un instrument òptic, a simple vista.

7 a ulls clucs loc adv fig Sense pensar en els riscs que hom pot córrer.

8 a ulls veients loc adv Palesament.

9 cop d’ull Mirada ràpida.

10 cremar-se els ulls fig Treballar intensament i llarga en una cosa que cal mirar fixament, escrivint, cosint, brodant, etc.

11 deixar els ulls (en una cosa) No cansar-se de mirar-la.

12 dormir amb els ulls oberts fig Vigilar per no ésser sorprès, enganyat, etc.

13 entrar (una cosa) pels ulls Agradar per l’aspecte exterior.

14 ésser (algú) tot ulls Posar tota l’atenció en la mirada.

15 fer mal d’ulls fig Desentonar, no lligar. Quin mal d’ulls que fan, aquestes cortines!

16 fer ull fig Desfer-se, destruir-se completament.

17 menjar-se (una cosa o una persona) amb els ulls Mirar una cosa o persona molt fixament, àvidament, amb una gran atenció o desig.

18 mirar de cua d’ull Mirar de costat una cosa, fent veure que no es mira.

19 no perdre d’ull (algú) Vigilar-lo estretament.

20 no veure-hi de cap ull fig Estar molt content.

21 parlar amb els ulls Fer-se entendre amb la mirada.

22 posar (o clavar) els ulls en (o damunt) (una persona o cosa) Dirigir-li la mirada, tenir-hi l’atenció fixa.

23 tenir davant els ulls Tenir a la vista.

24 tenir els ulls al clatell No saber veure allò que hom té al davant.

25 ulls d’àguila (o de basilisc) Ulls vius, d’esguard penetrant.

26 ulls esgarriats Ulls que miren sense fixesa, com espantats.

5 pl fig 1 Facultat cognoscitiva, intel·lectual, espiritual. Els ulls de l’esperit, de la raó.

2 ulls de la fe CRIST Expressió amb què hom designa la comprensió pròpia de la fe, de l’home de fe.

6 fig 1 Aptitud per a adonar-se de les coses, per a apreciar-les, per a comprendre-les tal com són. Intuir amb ulls de mare.

2 als meus ulls loc adv Al meu entendre.

3 als ulls de loc adv Segons la manera de considerar-ho d’algú.

4 caure a l’ull Agradar molt, una persona o una cosa, des del primer moment de veure-la.

5 del que els ulls no veuen, el cor no se’n dol Refrany que ensenya que les desgràcies i els mals impressionen menys els qui no hi són presents.

6 entrar per l’ull dret Caure a l’ull.

7 fer els ulls grossos Deixar fer, deixar passar quelcom aparentant no veure-ho.

8 fer entrar pels ulls (una cosa) Fer comprendre una cosa amb evidència.

9 fer l’ull viu Avivar l’enteniment.

10 no tenir ulls per a veure (una cosa) No poder suportar la vista d’una cosa trista, d’una desgràcia, etc.

11 obrir els ulls Veure hom el que fins aleshores, enganyat, obcecat, etc., no sabia veure.

12 saltar als ulls (una cosa) Ésser evident.

13 tenir ull (o bon ull, o molt ull) Tenir aptitud especial per a comprendre una cosa o per a fer-la correctament.

14 tenir una bena (o teranyines) als ulls No saber veure una cosa evident.

15 ull clínic (o mèdic) DIAG Aptitud d’un bon metge per a apreciar quasi intuïtivament una malaltia, per a fer diagnosis ràpides i precises.

16 veure amb bons ulls (algú o alguna cosa) Veure-ho amb aprovació, de bon ull.

17 veure (una cosa) de bon (o de mal) ull Tenir-hi una disposició favorable (o desfavorable).

7 p ext 1 Nom donat a algunes coses, o part d’algunes coses, que recorden un ull per llur forma, posició o aparença.

2 Forat, clot. Els ulls d’un formatge, del pa. L’ull d’una agulla. L’ull d’una mola. L’ull del pany.

3 Cadascuna de les malles de què es compon una xarxa o un filat.

4 Dolla d’una eina per on entra el mànec. L’ull d’una aixada, d’un martell.

5 Forat obert a la part superior central de la sitja o pila de carboner per on hom cala foc al carbó.

6 Clariana enmig d’una nuvolada. El cel ja treu ull. Un ull de cel blau.

7 Taca circular, especialment la que té el centre de diferent color. Els ulls de la cua d’un paó.

8 ARM Obertura d’un obús en la qual és enroscada l’espoleta i que serveix, també, per a introduir-hi la càrrega.

9 ARQUIT i CONSTR Obertura circular a la part superior d’una cúpula.

10 BOT La porció més interior de certes hortalisses, que és la part més tendra i atapeïda. L’ull d’una col.

11 BOT Brot, borró, per on la planta creix. L’ull de la carxofera.

12 GRÀF Part superior del tipus d’impremta que reprodueix en relleu la lletra o el signe corresponent.

13 GRÀF Altura que sobresurt el relleu de la lletra o del signe del tipus d’impremta.

14 GRÀF Part d’una lletra constituïda per una corba tancada, com és el cas de la a, de la b, de la d, etc.

15 HIDR Obertura per on surt l’aigua d’un molí o per on passa l’aigua d’una séquia.

16 HIDROL Sot on neix un riu, cavitat d’on brolla l’aigua d’una font.

17 MAR Forat circular a la part superior de la canya d’una àncora de cep, per on passa aquest.

18 MAR Obertura quadrangular que travessa, de babord a estribord, el peu d’un masteler i per la qual passa el tascó que el sosté.

19 MAR Forat practicat al pantoc d’una embarcació per tal que s’hi escorri l’aigua.

20 OBR PÚBL Cadascun dels espais buits formats sota els arcs d’un pont.

21 TÈXT Gatonera.

22 ull càtodic ELECTRÒN Ull màgic.

23 ull de bou ARQUIT i CONSTR NAV Finestra o lluerna de forma ovalada o circular.

24 ull de cicló METEOR Centre del cicló tropical.

25 ull de gat MINERAL Varietat de crisoberil. És anomenat també ull de gat oriental o cimòfan.

26 ull de gall FITOPAT Malaltia de la planta de cafè i d’altres plantes produïda pel fong basidiomicet Mycena citricolor (Stilibum flavidum).

27 ull de gat MINERAL Varietat de quars amb inclusions d’asbest, el qual li dóna un aspecte tornassolat.

28 ull del cul ANAT ANIM Anus.

29 ull de l’escala CONSTR Espai buit entorn del qual tomben els trams de l’escala que el limiten.

30 ull de peix FOTOG Nom que hom dóna també als objectius gran angular.

31 ull de peix ÒPT Objectiu de camp superior al del grau angular, pròxim als 180°.

32 ull de perdiu TÈXT Lligat d’un teixit, originat per encreuament, que produeix uns petits efectes de relleu alternant sortints i entrants.

33 ull de perdiu MINERAL Varietat de galena finament granada.

34 ull de poll PAT Superposició de capes dures de l’epidermis que envaeixen capes dèrmiques per mitjà d’una prolongació anomenada arrel.

35 ull de serp PETROG Pedra granítica molt dura, emprada per a fer moles, saleres, etc.

36 ull de tigre MINERAL Varietat de quars que conté inclusions de crocidolita.

37 ull fotoelèctric ELECTRÒN Cèl·lula fotoelèctrica.

38 ull màgic RADIOTÈC Tub electrònic especial destinat a ésser emprat com a indicador de sintonia en els receptors de ràdio amb tubs.

8 1 Nom que, amb diverses adjectivacions, hom dóna a diferents animals i plantes, sia per llur petitesa, sia per la forma de llurs flors, etc.

2 ull de bou BOT Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Chrysanthemum coronarium), de fulles pinnatipartides i de capítols grocs.

3 ull de bou BOT Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Chrysanthemum segetum), de fulles pinnatífides i de capítols grocs.

4 ull de bou BOT Gravit.

5 ull de bou ORNIT Cargolet.

6 ull de llebre VITIC Varietat de vinya que produeix un raïm negre, allargat, compacte i de gra mitjà.

7 ull de llebre VITIC Raïm de vinya ull de llebre.

8 ull de perdiu BOT Planta herbàcia anual de la família de les ranunculàcies (Adonis aestivalis i espècies afins), de fulles alternes dividides en lacínies, flors vermelles i fruits en poliaqueni.

9 ulls d’àngel BOT Planta herbàcia anual de la família de les ranunculàcies (Adonis annua), de fulles alternes dividides en lacínies, flors d’un vermell escarlata i fruits en poliaqueni.

10 ulls de l’Infant Jesús (o de Maria) BOT Miosotis.

->ullada¹

■ullada¹

Hom.: ollada

[de ull; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Mirada ràpida. Donar una ullada a un article. Clavar una ullada a un impertinent.

2 Cop d’ull. Amb una ullada en va tenir prou.

->ullada²

■ullada²

Hom.: ollada

[v. ullada¹]

f ICT Gutxo brut.

->ullal

■ullal

Hom.: ollal

[dit així perquè la dent es troba sota l’ull; 1a FONT: 1575, DPou.]

m 1 ANAT ANIM 1 Tipus de dent que es presenta en la dentadura heterodonta dels mamífers i que es caracteritza per la seva forma cònica, amb la corona acabada en una punxa, i pel fet de tenir una sola arrel. En els carnívors hom els anomena també dents canines o claus.

2 Dent inoculadora del verí de les serps verinoses.

3 Nom donat popularment a les incisives dels elefants.

2 HIDROL 1 Ull.

2 esp Ressurgència aqüífera de gran potència en forma de forat rodó d’un diàmetre d’alguns metres a més de cinquanta, oberts en les planes al·luvials, a la zona de contacte amb les terres calcàries.

3 ZOOL Dent de mar.

->ullanenc

ullanenc -a

adj i m i f D’Ullà (Baix Empordà).

->ullar

■ullar

[de ull; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Escorcollar, copsar, amb la mirada, mirar amb insistència. De darrere la finestra, la veïna ullava què feiem.

2 1 pron Fer-se ulls en el formatge, el pa, etc. S’ha ullat molt, aquest pa.

2 intr Treure ulls les plantes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ullar

GERUNDI: ullant

PARTICIPI: ullat, ullada, ullats, ullades

INDICATIU PRESENT: ullo, ulles, ulla, ullem, ulleu, ullen

INDICATIU IMPERFET: ullava, ullaves, ullava, ullàvem, ullàveu, ullaven

INDICATIU PASSAT: ullí, ullares, ullà, ullàrem, ullàreu, ullaren

INDICATIU FUTUR: ullaré, ullaràs, ullarà, ullarem, ullareu, ullaran

INDICATIU CONDICIONAL: ullaria, ullaries, ullaria, ullaríem, ullaríeu, ullarien

SUBJUNTIU PRESENT: ulli, ullis, ulli, ullem, ulleu, ullin

SUBJUNTIU IMPERFET: ullés, ullessis, ullés, ulléssim, ulléssiu, ullessin

IMPERATIU: ulla, ulli, ullem, ulleu, ullin

->ullastrar

■ullastrar

[de ullastre]

m GEOBOT Comunitat vegetal en què predomina l’ullastre, pròpia de zones mediterrànies de clima marítim i relativament sec.

->ullastre

■ullastre

[del ll. oleastrum, variant de oleaster, íd.; 1a FONT: 1389]

m BOT 1 Arbust o petit arbre de la família de les oleàcies (Olea europaea, var sylvestris), de branques espinescents, fulles lanceolades i coriàcies, flors blanques, en raïms axil·lars, i fruits en drupa.

2 ullastre d’ase Arç de tanques.

3 ullastre de frare Planta sufruticosa de la família de les compostes (Phagnalon saxatile), de fulles linears, blanquinoses al revers, capítols solitaris i pedunculats, amb flors grogues i bràctees externes reflexes, i fruits en aqueni amb vil·là.

->ullastreda

■ullastreda

[de ullastre; 1a FONT: 1915, DAg.]

f GEOBOT Ullastrar.

->ullastrellenc

ullastrellenc -a

adj i m i f D’Ullastrell (Vallès Occidental) o d’Ullastret (Baix Empordà).

->ullastró

■ullastró

m BOT Foixarda.

->ullat

■ullat -ada

[de ullar; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que té ulls o forats. Formatge ullat.

2 HERÀLD Dit de la persona representada amb els ulls d’un esmalt diferent del de la resta del cos.

->ullblau

■ullblau -ava

Part. sil.: ull_blau

[de ull i blau; 1a FONT: 1932, DFa.]

adj Que té els ulls blaus. Una xamosa nina, rossa i ullblava.

->ullcluc

■ullcluc -a

[de ull i cluc]

adj Amb els ulls clucs o tancats.

->ulldeconenc

■ulldeconenc -a

adj i m i f D’Ulldecona (Montsià).

->ulldemolinenc

ulldemolinenc -a

adj i m i f D’Ulldemolins (Priorat).

->ullera

■ullera

[de ull; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 ÒPT i ASTR 1 Dispositiu òptic format per un tub proveït d’un parell de lents, simples o compostes, que hom empra per a observar, mesurar o fotografiar objectes distants.

2 ullera de llarga vista Ullera per a l’observació terrestre.

3 ullera de passos Ullera meridiana.

4 ullera equatorial Ullera astronòmica proveïda d’un moviment de gir al voltant d’un eix, mitjançant el qual hom pot seguir el moviment diürn dels astres.

5 ullera meridiana Ullera astronòmica que té un moviment de gir al voltant d’un eix fix horitzontal orientat en la direcció est-oest.

2 pl 1 OFTAL i ÒPT Instrument òptic per a corregir els defectes de la visió o protegir els ulls, format per un parell de vidres (simples vidres o lents), muntats en una armadura, proveïda de dues barnilles o gafes que permeten de sostenir-lo a les orelles, de manera que cadascun dels vidres s’escaigui davant un ull. Ulleres de sol.

2 p ext Conjunt de les peces rodonenques d’espart, de cuir, etc., que hom posa davant els ulls dels animals que volten la sínia, l’era, un molí de sang, etc.

3 p anal ALIM Pastís, de mida variable, que té una forma que recorda unes ulleres.

3 pl PAT 1 Taca moradenca que es fa al voltant dels ulls o sota la parpella inferior i que sol ésser deguda a una gran fatiga, a insomni o a alguna malaltia.

2 fer ulleres Tenir algú ulleres.

4 vulg Anus.

->ulleral

■ulleral

[de ullera]

m ARQUIT i OBR PÚBL Ull de pont.

->ullerat

■ullerat -ada

[de ullera]

adj Ullerós.

->ullerer

ullerer -a

m i f OFIC Persona que fabrica ulleres o en ven.

->ullerol

■ullerol

[de ullera; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Forat d’entrada d’un cau petit.

->ullerós

■ullerós -osa

[de ullera]

adj Dit de la persona que, a causa de la fatiga, d’una malaltia, etc., fa ulleres.

->ullet

■ullet

[de ull; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Ull petit.

2 fer (o picar) l’ullet Tancar i obrir ràpidament un ull tenint obert l’altre.

2 OFIC 1 Foradet rodó, generalment reforçat amb un anellet de metall, un cordó, etc., que hom fa al cuir, a la lona, etc., per a passar-hi un cordó, una corretja, etc.

2 Anellet metàl·lic amb el qual hom sol reforçar un ullet.

3 TÈXT 1 Cadascun dels forats circulars o ovals d’un brodat.

2 Malla d’una xarxa.

3 Forat guarnit de vidre o de porcellana que hi ha en una de les cares laterals de la llançadora pel qual passa la trama.

->ulletera

■ulletera

[de ullet]

f Part d’una cotilla, d’un cosset, etc., on són col·locats els ullets per on han de passar els cordons.

->ullmannita

ullmannita

f MINERAL Sulfur de níquel i antimoni, SbNiS, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.

->ullnegre

■ullnegre -a

[de ull i negre; 1a FONT: 1932, DFa.]

adj Que té els ulls negres.

->ullot

■ullot

m ICT Captinyós.

->ullprendre

■ullprendre

[de ull i prendre; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr 1 Encantar, embruixar, amb la mirada. La bruixa ullprengué el príncep.

2 Fascinar per la seva bellesa, etc. Aquella noia el va ullprendre. Va quedar ullprès per la seva bellesa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ullprendre

GERUNDI: ullprenent

PARTICIPI: ullprès, ullpresa, ullpresos, ullpreses

INDICATIU PRESENT: ullprenc, ullprens, ullprèn, ullprenem, ullpreneu, ullprenen

INDICATIU IMPERFET: ullprenia, ullprenies, ullprenia, ullpreníem, ullpreníeu, ullprenien

INDICATIU PASSAT: ullprenguí, ullprengueres, ullprengué, ullprenguérem, ullprenguéreu, ullprengueren

INDICATIU FUTUR: ullprendré, ullprendràs, ullprendrà, ullprendrem, ullprendreu, ullprendran

INDICATIU CONDICIONAL: ullprendria, ullprendries, ullprendria, ullprendríem, ullprendríeu, ullprendrien

SUBJUNTIU PRESENT: ullprengui, ullprenguis, ullprengui, ullprenguem, ullprengueu, ullprenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: ullprengués, ullprenguessis, ullprengués, ullprenguéssim, ullprenguéssiu, ullprenguessin

IMPERATIU: ullprèn, ullprengui, ullprenguem, ullpreneu, ullprenguin

->ullprenedor

■ullprenedor -a

[de ullprendre]

adj Que ullprèn, que fascina.

->ullverd

■ullverd

m ICT Quimera.

->ulmàcies

■ulmàcies

Part. sil.: ul_mà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’urticals composta per arbres caducifolis, de fulles simples, flors petites, agrupades en cimes o solitàries, i de fruits en sàmara o en drupa, que inclou el lledoner (Celtis australis), l’om (Ulmus minor) i l’oma (U. glabra).

2 sing Planta de la família de les ulmàcies.

->ulmària

■ulmària

Part. sil.: ul_mà_ri_a

f BOT i FARM Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies (Filipendula ulmaria), de fulles imparipinnades, blanquinoses i tomentoses al revers, flors blanques en corimbes i fruits composts d’aquenis entortolligats.

->úlmic

úlmic, àcid

QUÍM ORG Àcid húmic.

->ulna

■ulna

f ANAT ANIM Cúbit.

->ulnar

■ulnar

ANAT ANIM 1 adj Relatiu o pertanyent a l’os cúbit; cubital.

2 m Os piramidal o cuneïforme del carp.

->ulo-¹

■ulo-¹

Forma prefixada del mot grec oulḗ, que significa ‘cicatriu’. Ex.: ulodermatitis.

->ulo-²

■ulo-²

Forma prefixada del mot grec oũlon, que significa ‘geniva’. Ex.: ulotomia, ulorrea.

->ulòtric

■ulòtric -a

[del grec oulótrikhos, íd., de oúlos ‘crespat’ i thrix thrikhós ‘cabell’.]

adj Que té els cabells crespats, com ocorre en el cas d’individus de certes races del grup melanoderm.

->ulotricals

■ulotricals

f BOT 1 pl Ordre de clorofícies integrat per algues de tal·lus filamentós o laminar, amb cèl·lules uninuclears i amb un cloroplast parietal.

2 sing Alga de l’ordre de les ulotricals.

->ulterior

■ulterior

Part. sil.: ul_te_ri_or

[del ll. ulterior, -ōris ‘que és més enllà’, comparatiu corresponent al superlatiu ultĭmus, -a, -um ‘el que és més enllà’, i a un positiu inusitat *ulter, -tra, -trum ‘que és dellà’, oposat a citer, -tra, -trum ’que és deçà‘, subsistent només en els adverbis ultra, ultro ‘de l’altra banda’; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj 1 Situat dellà d’un punt determinat (per oposició a citerior).

2 Que s’ha de fer després d’una altra cosa.

->ulteriorment

■ulteriorment

Part. sil.: ul_te_ri_or_ment

[de ulterior; 1a FONT: 1447]

adv En un temps ulterior.

->últim

■últim -a

[del ll. ultĭmus, -a, -um ‘el que és més enllà’ (v. ulterior); 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

adj 1 Darrer.

2 a l’últim Per fi, finalment, al capdavall.

->últimament

■últimament

[de últim; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adv 1 En darrer lloc, després de tots els altres.

2 Darrerament, ara fa poc, recentment. Últimament s’ha parlat molt d’això.

->ultimar

■ultimar

[del ll. td. ultimare ‘arribar a la fi’; 1a FONT: c. 1610]

v tr Enllestir una cosa. Ultimar els preparatius per a la partença.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ultimar

GERUNDI: ultimant

PARTICIPI: ultimat, ultimada, ultimats, ultimades

INDICATIU PRESENT: ultimo, ultimes, ultima, ultimem, ultimeu, ultimen

INDICATIU IMPERFET: ultimava, ultimaves, ultimava, ultimàvem, ultimàveu, ultimaven

INDICATIU PASSAT: ultimí, ultimares, ultimà, ultimàrem, ultimàreu, ultimaren

INDICATIU FUTUR: ultimaré, ultimaràs, ultimarà, ultimarem, ultimareu, ultimaran

INDICATIU CONDICIONAL: ultimaria, ultimaries, ultimaria, ultimaríem, ultimaríeu, ultimarien

SUBJUNTIU PRESENT: ultimi, ultimis, ultimi, ultimem, ultimeu, ultimin

SUBJUNTIU IMPERFET: ultimés, ultimessis, ultimés, ultiméssim, ultiméssiu, ultimessin

IMPERATIU: ultima, ultimi, ultimem, ultimeu, ultimin

->ultimàtum

■ultimàtum

[del ll. diplomàtic del s. XVIII, substantivació de ultimatus, -a, -um, participi de ultimare ‘arribar a la fi’; sembla segur que al s. XV era usada a les cancelleries alemanyes l’expressió ultimatum consilium ‘última decisió’; 1a FONT: 1888, DLab.]

m 1 DR INTERN Conjunt de condicions i d’exigències inajornables i definitives que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals implica la ruptura de les negociacions, sovint represàlies de tipus bèl·lic i la declaració de guerra.

2 Proposta, invitació, requeriment, etc., peremptoris, que no admeten objeccions ni refús sinó al preu de greus conseqüències.

->ultra¹

■ultra¹

[del ll. ultra ‘de l’altra banda’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

prep 1 De més de, en addició a, sobre. Ultra els llibres que ha comprat, té els que li han donat.

2 ultra mesura Excessivament, moltíssim, massa. Quan l’inviteu, sol beure ultra mesura.

->ultra²

ultra²

[v. ultra¹]

adj i m i f HIST i POLÍT Dit, generalment, de les ideologies, les persones i els grups polítics o religiosos que mantenen amb intransigència i radicalisme actituds d’extrema dreta o d’integrisme.

->ultra-

■ultra-

Prefix, del llatí ultra, que significa ‘més enllà’, ‘més que’, ‘en un grau excessiu’. Ex.: ultramar, ultraconservador, ultramodern.

->ultraatòmic

■ultraatòmic -a

Part. sil.: ul_tra_a_tò_mic

adj FÍS ATÒM Subatòmic.

->ultraaudió

ultraaudió

Part. sil.: ul_tra_au_di_ó

m ELECTRÒN Primitiu tríode emprat com a detector regeneratiu per a augmentar el guany.

->ultrabàsic

■ultrabàsic -a

adj PETROG Dit de les roques ígnies formades exclusivament per olivina i altres silicats ferromagnèsics.

->ultracentenari

■ultracentenari -ària

[de centenari]

adj Que té més de cent anys.

->ultracentrífuga

■ultracentrífuga

f TECNOL i BIOQ Aparell que permet d’aconseguir camps centrífugs que superen valors de 250 000 vegades la força de la gravetat.

->ultracentrifugació

■ultracentrifugació

Part. sil.: ul_tra_cen_tri_fu_ga_ci_ó

f QUÍM, BIOQ i TECNOL Procés de centrifugació que hom efectua amb una ultracentrífuga.

->ultracondrioma

ultracondrioma

Part. sil.: ul_tra_con_dri_o_ma

m obs CIT Conjunt de grànuls més petits que els mitocondris que hom pot considerar predecessors d’aquests.

->ultracongelació

■ultracongelació

Part. sil.: ul_tra_con_ge_la_ci_ó

f ALIM Sobrecongelació.

->ultracongelador

ultracongelador

m TECNOL Sobrecongelador.

->ultracongelar

■ultracongelar

v tr ALIM Sobrecongelar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ultracongelar

GERUNDI: ultracongelant

PARTICIPI: ultracongelat, ultracongelada, ultracongelats, ultracongelades

INDICATIU PRESENT: ultracongelo, ultracongeles, ultracongela, ultracongelem, ultracongeleu, ultracongelen

INDICATIU IMPERFET: ultracongelava, ultracongelaves, ultracongelava, ultracongelàvem, ultracongelàveu, ultracongelaven

INDICATIU PASSAT: ultracongelí, ultracongelares, ultracongelà, ultracongelàrem, ultracongelàreu, ultracongelaren

INDICATIU FUTUR: ultracongelaré, ultracongelaràs, ultracongelarà, ultracongelarem, ultracongelareu, ultracongelaran

INDICATIU CONDICIONAL: ultracongelaria, ultracongelaries, ultracongelaria, ultracongelaríem, ultracongelaríeu, ultracongelarien

SUBJUNTIU PRESENT: ultracongeli, ultracongelis, ultracongeli, ultracongelem, ultracongeleu, ultracongelin

SUBJUNTIU IMPERFET: ultracongelés, ultracongelessis, ultracongelés, ultracongeléssim, ultracongeléssiu, ultracongelessin

IMPERATIU: ultracongela, ultracongeli, ultracongelem, ultracongeleu, ultracongelin

->ultracongelat

ultracongelat -ada

adj ALIM Sobrecongelat.

->ultracorrecció

■ultracorrecció

Part. sil.: ul_tra_cor_rec_ci_ó

[de correcció]

f LING Hipercorrecció.

->ultracuidadament

■ultracuidadament

Part. sil.: ul_tra_cui_da_da_ment

adv Amb ultracuidança.

->ultracuidament

■ultracuidament

Part. sil.: ul_tra_cui_da_ment

[de ultra- i cuidar; 1a FONT: s. XIII]

m Ultracuidança.

->ultracuidança

■ultracuidança

Part. sil.: ul_tra_cui_dan_ça

[de ultra- i cuidar; 1a FONT: s. XIV]

f Confiança excessiva en si mateix que porta a menysprear els advertiments, ensenyaments, etc., d’altri.

->ultracuidat

■ultracuidat -ada

Part. sil.: ul_tra_cui_dat

[de ultra- i cuidar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Caracteritzat per la ultracuidança.

->ultracurt

■ultracurt -a

[de ultra- i curt]

adj FÍS Dit de l’ona la longitud de la qual és de l’ordre del centímetre (d’1 a 10 cm).

->ultradí

ultradí -ina

adj RADIOTÈC Dit del circuit heterodí en què l’oscil·lació local és introduïda en el circuit anòdic del tub excitat, a la reixa, pel senyal incident.

->ultradreta

■ultradreta

[de dret²]

f POLÍT Denominació emprada per a designar els sectors polítics de dreta autoritària més radicals i violents.

->ultradretà

■ultradretà -ana

[de ultra¹ i dretà]

1 adj i m i f Partidari de la ultradreta.

2 adj D’ultradreta. Idees ultradretanes.

->ultraesquerra

ultraesquerra

Part. sil.: ul_tra_es_quer_ra

[de ultra- i esquerre]

f POLÍT Sector polític revolucionari situat doctrinalment més enllà de l’esquerra.

->ultraestructura

■ultraestructura

Part. sil.: ul_tra_es_truc_tu_ra

f BIOL Estructura fina d’una cèl·lula, tal com s’observa en el microscopi electrònic.

->ultrafiltració

■ultrafiltració

Part. sil.: ul_tra_fil_tra_ci_ó

f QUÍM Tipus de filtració, complementari de la diàlisi, que hom efectua emprant paper de filtre impregnat amb col·lodió o amb gelatina endurida.

->ultrafiltre

ultrafiltre

m 1 MAT Element maximal del conjunt ordenat de filtres d’un conjunt donat, és a dir, filtre que no n’admet cap altre de més fi.

2 QUÍM Filtre utilitzat en una ultrafiltració.

->ultragasós

■ultragasós -osa

adj FÍS Que té les propietats que mostren els gasos sota pressions mínimes (inferiors a un milionèsim d’atmosfera).

->ultragrànul

ultragrànul

m CIT Cadascun dels grànuls fins observats en el carioplasma, equivalents a ribonucleoproteïnes, situats prop de la cromatina.

->ultraisme

■ultraisme

Part. sil.: ul_tra_is_me

m 1 Extremisme.

2 LIT Moviment estètic de la Península Ibèrica que recollí els corrents europeus d’avantguarda (cubisme, dadaisme, futurisme, etc.).

->ultraista

■ultraista

Part. sil.: ul_tra_is_ta

1 adj i m i f Extremista.

2 1 adj Relatiu o pertanyent a l’ultraisme.

2 m i f Partidari de l’ultraisme.

->ultralleuger

■ultralleuger -a

Part. sil.: ul_tra_lleu_ger

[de ultra- i lleuger]

1 adj METAL·L Dit d’alguns aliatges la densitat dels quals és compresa entre 1,75 i 1,87 g/cm³.

2 m AERON Aerodina de poc pes i de concepció simplificada, constituït per una estructura de tubs metàl·lics fets d’un aliatge lleuger, una ala lleugera i un motor de 10-40 cavalls.

->ultramar

■ultramar

[de ultra- i mar; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 País que és a l’altre cantó del mar. Productes d’ultramar. Se’n va anar a viure a ultramar.

2 QUÍM INORG i COL Pigment blau d’origen natural, emprat ja a l’antiguitat, consistent en varietats de latzurita.

->ultramarí

■ultramarí -ina

[de ultramar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

1 adj Que és d’ultramar, que prové d’ultramar.

2 adj QUÍM INORG i COL Relatiu o pertanyent a l’ultramar.

3 m pl ALIM 1 Productes comestibles que hom ven en una tenda de queviures.

2 Tenda d’ultramarins.

->ultrametamorfisme

ultrametamorfisme

m PETROG Límit de transformació de les roques en els processos de metamorfisme.

->ultramètrica

ultramètrica

f ÀLG Aplicació d d’un conjunt A × A = {(a, b)|a ∈ A, b ∈ A} en la recta real, IR⁺, positiva tal que és simètrica (d(a, b) = d(b, a)), és separadora (d(a,b) = 0 si i només si a= b) i compleix una desigualta t triangular generalitzada: donats tres punts, a, b, c, la d(a, b) és menor que el màxim de d(a, c) i d(c, b).

->ultramicroanàlisi

■ultramicroanàlisi

Part. sil.: ul_tra_mi_cro_a_nà_li_si

f QUÍM ANAL Branca de l’anàlisi química en la qual les determinacions analítiques són dutes a terme amb una mostra de l’ordre del microgram.

->ultramicroscopi

■ultramicroscopi

m ÒPT Microscopi proveït d’un condensador que fa arribar la llum lateralment al portaobjectes, la qual cosa fa que les partícules molt petites, que no serien visibles amb el microscopi òptic ordinari, apareguin visibles com a punts brillants damunt un fons negre.

->ultramicroscòpia

■ultramicroscòpia

Part. sil.: ul_tra_mi_cros_cò_pi_a

f ÒPT Conjunt de mètodes emprats en la investigació per mitjà de l’ultramicroscopi.

->ultramicroscòpic

■ultramicroscòpic -a

[de ultra- i microscòpic]

adj ÒPT 1 Massa petit per a poder ésser vist amb un microscopi corrent.

2 Relatiu o pertanyent a l’ultramicroscopi o a la ultramicroscòpia.

->ultramicròtom

■ultramicròtom

m HISTOL Micròtom d’alta precisió, emprat en microscòpia electrònica.

->ultramundà

■ultramundà -ana

[de ultra- i mundà; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj Que és més enllà d’aquest món, que transcendeix l’ordre mundanal.

->ultramuntà

■ultramuntà -ana

[de ultra- i muntà; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Que és a l’altra banda de les muntanyes.

2 HIST ECL i POLÍT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’ultramuntanisme.

2 m i f Partidari de l’ultramuntanisme.

->ultramuntanisme

■ultramuntanisme

[de ultramuntà; 1a FONT: 1888, DLab.]

m 1 HIST ECL i POLÍT Denominació genèrica que inclou diverses posicions i doctrines que sostenen el predomini del papat en les relacions entre Església i estat i s’adhereixen incondicionalment a les directrius de Roma.

2 p ext Doctrina conservadora i reaccionària, integrisme.

->ultrança

■ultrança

[de ultrar; 1a FONT: 1400]

Mot emprat en les expressions 1 a ultrança loc adv Més enllà de tot límit.

2 combat a ultrança (o a tota ultrança) Combat a mort.

->ultrancer

■ultrancer -a

[de ultrança]

adj Que ultrapassa els límits raonables, que tot ho porta massa enllà, extremista.

->ultrapassament

■ultrapassament

[de ultrapassar]

m Acció d’ultrapassar.

->ultrapassar

■ultrapassar

[de ultra- i passar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Anar més enllà d’un límit. El líder dels desterrats fou el darrer a ultrapassar la frontera. Amb aquesta malifeta has ultrapassat el límit del que era tolerable.

2 Estar per sobre d’algú o d’alguna cosa en quantitat, qualitat, etc., sobrepujar. En Pau ultrapassa en dos dits, de dos dits na Joana.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ultrapassar

GERUNDI: ultrapassant

PARTICIPI: ultrapassat, ultrapassada, ultrapassats, ultrapassades

INDICATIU PRESENT: ultrapasso, ultrapasses, ultrapassa, ultrapassem, ultrapasseu, ultrapassen

INDICATIU IMPERFET: ultrapassava, ultrapassaves, ultrapassava, ultrapassàvem, ultrapassàveu, ultrapassaven

INDICATIU PASSAT: ultrapassí, ultrapassares, ultrapassà, ultrapassàrem, ultrapassàreu, ultrapassaren

INDICATIU FUTUR: ultrapassaré, ultrapassaràs, ultrapassarà, ultrapassarem, ultrapassareu, ultrapassaran

INDICATIU CONDICIONAL: ultrapassaria, ultrapassaries, ultrapassaria, ultrapassaríem, ultrapassaríeu, ultrapassarien

SUBJUNTIU PRESENT: ultrapassi, ultrapassis, ultrapassi, ultrapassem, ultrapasseu, ultrapassin

SUBJUNTIU IMPERFET: ultrapassés, ultrapassessis, ultrapassés, ultrapasséssim, ultrapasséssiu, ultrapassessin

IMPERATIU: ultrapassa, ultrapassi, ultrapassem, ultrapasseu, ultrapassin

->ultrapasteurització

ultrapasteurització

Part. sil.: ul_tra_pas_teu_rit_za_ci_ó

f ALIM Uperització.

->ultraplàncton

ultraplàncton

m ECOL Un dels grups en què hom sol subdividir arbitràriament el plàncton, segons la grandària dels components.

->ultrapressió

ultrapressió

Part. sil.: ul_tra_pres_si_ó

[de pressió]

f FÍS Pressió molt elevada, de milers d’atmosferes.

->ultrar

■ultrar

[de ultra¹; 1a FONT: 1932, DFa.]

v 1 tr Fer que algú o alguna cosa ultrapassi els límits raonables, portar massa enllà. De moment, serà millor no ultrar les coses.

2 intr Anar més enllà d’un límit. L’esllavissada obstrueix la mina i l’aigua no pot ultrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ultrar

GERUNDI: ultrant

PARTICIPI: ultrat, ultrada, ultrats, ultrades

INDICATIU PRESENT: ultro, ultres, ultra, ultrem, ultreu, ultren

INDICATIU IMPERFET: ultrava, ultraves, ultrava, ultràvem, ultràveu, ultraven

INDICATIU PASSAT: ultrí, ultrares, ultrà, ultràrem, ultràreu, ultraren

INDICATIU FUTUR: ultraré, ultraràs, ultrarà, ultrarem, ultrareu, ultraran

INDICATIU CONDICIONAL: ultraria, ultraries, ultraria, ultraríem, ultraríeu, ultrarien

SUBJUNTIU PRESENT: ultri, ultris, ultri, ultrem, ultreu, ultrin

SUBJUNTIU IMPERFET: ultrés, ultressis, ultrés, ultréssim, ultréssiu, ultressin

IMPERATIU: ultra, ultri, ultrem, ultreu, ultrin

->ultrareialista

ultrareialista

Part. sil.: ul_tra_re_ia_lis_ta

adj i m i f Dit de cadascun dels membres de la facció política sorgida entorn de Carles Maria Isidre de Borbó els anys 1820-30.

->ultrarelativista

ultrarelativista

adj MEC RELAT Relatiu o pertanyent a la condició hipotètica en què es pot trobar una partícula o un sistema material la velocitat v del qual és molt pròxima a la velocitat de la llum c.

->ultraroig

ultraroig -oja

Part. sil.: ul_tra_roig

adj i m FÍS Infraroig.

->ultrasensible

■ultrasensible

[de ultra¹ i sensible]

adj Extremament sensible. Pel·lícula ultrasensible.

->ultrasò

■ultrasò

[de so¹]

m FÍS i ACÚST Vibració de la natura del so, és a dir, composta d’ones mecàniques longitudinals, però d’una freqüència superior a la màxima audible.

->ultrasònic

■ultrasònic -a

[de ultrasò]

adj FÍS i ACÚST Ultrasonor.

->ultrasonor

■ultrasonor -a

[de ultrasò]

adj FÍS i ACÚST Relatiu o pertanyent als ultrasons.

->ultraterrenal

■ultraterrenal

[de terrenal]

adj Que està més enllà de les coses terrenals.

->ultratge

■ultratge

[potser del fr. outrage o també d’origen autòcton cat; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Injúria greu, de paraula o d’obra, feta a algú. Venjar un ultratge. Un escrit ple d’ultratges.

2 p ext Ultratge a la moral, a la religió, a la justícia.

3 DR PEN Delicte o, més sovint, circumstància agreujant d’un fet delictiu consistent a injuriar o menysprear greument la pàtria i els seus símbols o l’exèrcit.

2 Dany. Els ultratges del temps, dels anys. Les seves faccions fines havien sofert l’ultratge cruel dels anys.

->ultratjador

■ultratjador -a

[de ultratjar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f Que ultratja.

->ultratjant

■ultratjant

[de ultratjar]

adj Que ultratja. Paraules ultratjants.

->ultratjar

■ultratjar

[de ultratge; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr Fer ultratge a algú. Van ultratjar el detingut amb actes vexatoris.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ultratjar

GERUNDI: ultratjant

PARTICIPI: ultratjat, ultratjada, ultratjats, ultratjades

INDICATIU PRESENT: ultratjo, ultratges, ultratja, ultratgem, ultratgeu, ultratgen

INDICATIU IMPERFET: ultratjava, ultratjaves, ultratjava, ultratjàvem, ultratjàveu, ultratjaven

INDICATIU PASSAT: ultratgí, ultratjares, ultratjà, ultratjàrem, ultratjàreu, ultratjaren

INDICATIU FUTUR: ultratjaré, ultratjaràs, ultratjarà, ultratjarem, ultratjareu, ultratjaran

INDICATIU CONDICIONAL: ultratjaria, ultratjaries, ultratjaria, ultratjaríem, ultratjaríeu, ultratjarien

SUBJUNTIU PRESENT: ultratgi, ultratgis, ultratgi, ultratgem, ultratgeu, ultratgin

SUBJUNTIU IMPERFET: ultratgés, ultratgessis, ultratgés, ultratgéssim, ultratgéssiu, ultratgessin

IMPERATIU: ultratja, ultratgi, ultratgem, ultratgeu, ultratgin

->ultratjós

■ultratjós -osa

[de ultratge; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

adj Que implica ultratge. Un escrit ultratjós.

->ultratjosament

■ultratjosament

[de ultratjós; 1a FONT: 1460]

adv D’una manera ultratjosa.

->ultratomba

■ultratomba

[de ultra- i tomba]

f Lloc, estat, considerat com a més enllà de la mort. Amb una veu d’ultratomba.

->ultratropical

■ultratropical

[de tropical]

adj D’una temperatura tropical extrema, més alta que la normal dels tròpics.

->ultraviolat

■ultraviolat -ada

Part. sil.: ul_tra_vi_o_lat

[de violat¹]

1 FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent a l’ultraviolat.

2 m Regió de l’espectre electromagnètic que comprèn l’interval que va des de la llum visible fins a la regió dels raigs X.

3 raigs ultraviolats [sigla UV] Radiació electromagnètica pertanyent a l’espectre ultraviolat.

2 espectroscòpia d’ultraviolat i visible QUÍM ANAL i QUÍM FÍS Tècnica espectroscòpica d’absorció basada en la interacció de la radiació electromagnètica de l’ultraviolat o del visible amb ions, molècules o radicals, la qual origina transicions entre diferents estats electrònics d’aquestes espècies, mitjançant la promoció d’electrons cap a orbitals moleculars desocupats.

->ultrazodiacal

■ultrazodiacal

Part. sil.: ul_tra_zo_di_a_cal

adj ASTR Dit dels asteroides l’òrbita dels quals no és compresa completament en el zodíac.

->ululació

■ululació

Part. sil.: u_lu_la_ci_ó

[del ll. td. ululatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1932, DFa.]

f 1 Acció d’ulular o udolar.

2 PAT Acció d’alguns malalts nerviosos que profereixen crits i esgarips.

->ulular

■ulular

[del ll. ululare, íd.; 1a FONT: s. XV, Roís]

v intr Udolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ulular

GERUNDI: ululant

PARTICIPI: ululat, ululada, ululats, ululades

INDICATIU PRESENT: ululo, ulules, ulula, ululem, ululeu, ululen

INDICATIU IMPERFET: ululava, ululaves, ululava, ululàvem, ululàveu, ululaven

INDICATIU PASSAT: ululí, ululares, ululà, ululàrem, ululàreu, ulularen

INDICATIU FUTUR: ulularé, ulularàs, ulularà, ulularem, ululareu, ulularan

INDICATIU CONDICIONAL: ulularia, ulularies, ulularia, ulularíem, ulularíeu, ulularien

SUBJUNTIU PRESENT: ululi, ululis, ululi, ululem, ululeu, ululin

SUBJUNTIU IMPERFET: ululés, ululessis, ululés, ululéssim, ululéssiu, ululessin

IMPERATIU: ulula, ululi, ululem, ululeu, ululin

->ulva

ulva

f BOT Gènere de clorofícies de l’ordre de les ulvals (Ulva sp), amb tal·lus laminar ample i de color verd brillant. Moltes espècies són conegudes amb el nom d’enciam de mar.

->ulvals

■ulvals

f BOT 1 pl Ordre de clorofícies marines o d’aigües salabroses, amb aspecte de làmina o tub, que inclou, entre altres, els gèneres Ulva i Enteromorpha.

2 sing Alga de l’ordre de les ulvals.

->ulvofícies

■ulvofícies

Part. sil.: ul_vo_fí_ci_es

f BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, classe d’algues de la divisió dels cloròfits integrada pels gèneres Ulva, Ulothrix, Cladophora i Codium, inclosos tradicionalment dins la classe de les clorofícies.

2 sing Alga de la classe de les ulvofícies.

->ulvöspinel·la

■ulvöspinel·la

f MINERAL Òxid de titani i ferro divalent, TiFe₂²⁺O₄, mineral del grup de les espinel·les que cristal·litza en el sistema cúbic i es troba com a mineral accessori en algunes roques ígnies.

->-um

-um

Sufix, del llatí -umen, que significa ‘conjunt o gran quantitat de’, amb un matís pejoratiu. Ex.: pixum, greixum, ferum.

->umbel·la

■umbel·la

f BOT Inflorescència en què els pedicels de les flors, o radis, arrenquen radialment d’un mateix punt.

->umbel·lals

umbel·lals

f pl BOT Umbel·liflores.

->umbel·lar

■umbel·lar

adj BOT Relatiu o pertanyent a la umbel·la.

->umbel·lat

■umbel·lat -ada

adj BOT 1 Proveït d’umbel·les.

2 Disposat en umbel·la.

->umbel·li-

■umbel·li-

Forma prefixada del mot llatí umbella, que significa ‘para-sol’. Ex.: umbel·lífer.

->umbel·lífer

■umbel·lífer -a

adj BOT Que porta umbel·les.

->umbel·líferes

■umbel·líferes

f BOT 1 pl Família d’umbel·liflores integrada per plantes herbàcies, de fulles alternes i embeinades, flors petites, actinomorfes i pentàmeres, disposades en umbel·les i fruits esquizocàrpics en diaqueni.

2 sing Planta de la família de les umbel·líferes.

->umbel·liferona

umbel·liferona

f FARM Substància continguda en moltes resines d’umbel·líferes. És anomenada també oxicumarina.

->umbel·liflor

■umbel·liflor -a

BOT 1 adj Que té les flors agrupades en umbel·les simples o compostes.

2 f 1 pl Ordre de dicotiledònies dialipètales constituït per plantes herbàcies o llenyoses, amb fulles simples o compostes, flors petites i radiades, de calze reduït o nul, i de pistil en diaqueni, en baia o en drupa, que comprèn les famílies de les araliàcies, de les cornàcies i de les umbel·líferes.

2 sing Planta de l’ordre de les umbel·liflores.

->umbel·liforme

■umbel·liforme

adj BOT Que té forma d’umbel·la.

->umbèl·lula

■umbèl·lula

f BOT Umbel·la secundària d’una umbel·la composta.

->umbilicació

umbilicació

Part. sil.: um_bi_li_ca_ci_ó

f ANAT ANIM i MED 1 Depressió en el centre d’un element dèrmic o d’un òrgan intern.

2 Producció d’una umbilicació.

->umbilical

■umbilical

[formació culta analògica sobre la base del ll. umbilīcus ‘llombrígol’]

adj 1 ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent al melic.

2 cordó umbilical Cordó flexible que uneix el melic del fetus amb la placenta de la mare.

2 punt umbilical GEOM Punt d’una superfície per al qual la recta normal a ella és aresta d’un feix de plans, els quals tallen la dita superfície segons corbes que tenen, en aquest punt, el mateix radi de curvatura.

->umbilicària

umbilicària

Part. sil.: um_bi_li_cà_ri_a

f BOT Gènere de líquens de la família de les umbilicariàcies (Umbilicaria sp), de tal·lus laminar i umbilicat.

->umbilicariàcies

umbilicariàcies

Part. sil.: um_bi_li_ca_ri_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de líquens de l’ordre de les lecideals, de tal·lus foliaci i umbilicat.

2 sing Liquen de la família de les umbilicariàcies.

->umbilicat

■umbilicat -ada

[del ll. umbilicatus, -a, -um, der. de umbilīcus ‘llombrígol’]

adj 1 ZOOL Dit de l’animal que té llombrígol.

2 1 ANAT ANIM De figura de melic.

2 BOT Dit de l’òrgan vegetal que presenta una depressió comparable a la d’un llombrígol.

3 BOT En els líquens, dit del tal·lus còncau i unit al substrat per un sol punt.

->umbó

■umbó

m BOT Prominència central, cònica o arrodonida, que presenta el barret d’alguns bolets.

->umbonat

■umbonat -ada

adj BOT Dit del barret proveït d’umbó.

->umbracle

■umbracle

[del ll. umbracŭlum, íd.]

m Lloc cobert de branques, de fulles o d’una altra cosa que permeti el pas de l’aire, destinat a resguardar del sol les plantes que hom hi posa.

->umbràtic

■umbràtic -a

[del ll. umbratĭcus, -a, -um, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’ombra.

2 Que fa ombra.

->umbre

■umbre -a

[del ll. ūmber, -bra, -brum, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent als umbres o a l’Úmbria.

2 m i f HIST Individu d’un antic poble itàlic que durant el segon mil·lenni aC ocupava la Itàlia central i part de l’Etrúria i que vers el primer mil·lenni aC es restringí a la zona oriental de l’actual Úmbria i a alguns territoris de dellà els Apenins.

3 m LING Llengua itàlica, pertanyent al grup oscoúmbric, parlada pels antics umbres.

->úmbric

■úmbric -a

[de umbre]

adj Umbre.

->umbròfil

■umbròfil -a

Hom.: ombròfil

[del ll. umbra ‘ombra’ i -fil]

adj BOT Dit de les plantes que requereixen l’ombra per a llur normal desenvolupament.

->umiac

umiac

Part. sil.: u_mi_ac

[de l’esquimal umiak, íd.]

m NÀUT Embarcació major dels esquimals, anàloga al caiac, que consta d’una armadura de fusta folrada amb pells de foca cosides.

->umplir

umplir

[variant de omplir]

v tr ant i dial Omplir.

->un una

■un una

Hom.: unt

[del ll. ūnus, -a,-um, íd.; 1a FONT: o., Llull]

1 1 adj Dels adjectius numerals cardinals, el que indica el nombre del qual tots els altres nombres són agregats (2 = 1+1; 3 = 1+1+1; etc.). Ell no té sinó un fill. Una destral. Us he demanat unes tenalles, no dues.

2 pron Un i un fan dos. Comptar d’un a cent.

3 la una La primera hora després del migdia o de la mitjanit. Pleguem a la una.

2 pron 1 Una persona, una cosa. Aquest és un d’ells.

2 Un hom. Si un et demana un favor...

3 un de tants Una persona o una cosa qualsevol, que no destaca entre els de la seva classe. Entre els companys ell és un de tants. Viu en un de tants barris suburbials de la ciutat.

3 [contraposat a altre] 1 adj Persona o cosa amb relació a una altra. De l’un cap de món a l’altre.

2 pron Sempre hi ha baralles entre uns i altres.

3 de l’un a l’altre HERÀLD Dit de la figura que ressalta al mig d’una partició, on els esmalts dels campers formats per aquesta són invertits o oposats a aquella, la qual és dividida de la mateixa manera.

4 de l’un en l’altre (o de l’un dins l’altre) HERÀLD Dit de la figura que es repeteix dins les particions d’un escut, però amb els esmalts contraposats.

5 d’un a un (o un per un) D’una manera successiva, sense ajuntar-se mai més d’una persona o cosa. Entreu d’un a un. Les comptava una per una.

6 l’un a l’altre Recíprocament. Es tiraven pedres els uns als altres.

7 l’un sobre l’altre HERÀLD Dit dels objectes posats l’un sobre l’altre, però separats.

4 art 1 Article indefinit. És un metge molt bo.

2 Davant un numeral, aproximadament, cap a. Fa unes dues hores que s’espera. Val uns tres euros.

3 una mica (o un poc) En quantitat o intensitat no gaire considerable. Estic una mica cansat.

4 uns quants Alguns. Uns quants dies després.

5 adj No vari, constituint una unitat. Catalunya una, amb un govern i un parlament.

6 a l’una Unidament, a un temps. Hem d’anar tots a l’una, si no volem fracassar.

7 tot d’una loc adv 1 De sobte.

2 dial Tot seguit.

->unànime

■unànime

[del ll. unanĭmis, íd.; 1a FONT: 1624]

adj 1 Dit d’una pluralitat de persones que tenen i manifesten una total concordança d’idees, opinions, aspiracions, etc., que convenen en un mateix parer. El poble unànime ho vol. Tots foren unànimes a absoldre’l.

2 1 Dit d’allò que és plenament compartit per tots els membres d’un grup. Aquest fou el parer unànime de l’assemblea. El dol unànime.

2 Dit d’allò que expressa el ple acord, la unanimitat. El vot unànime.

->unànimement

■unànimement

[de unànime; 1a FONT: 1587]

adv D’una manera unànime.

->unanimisme

■unanimisme

m LIT Moviment literari que es basa en la idea de l’escriptor com a representant de l’ànima col·lectiva, del grup humà considerat com un tot: els seus sentiments, els seus desigs, totes les seves emocions i fins i tot els actes de la voluntat.

->unanimista

■unanimista

LIT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’unanimisme.

2 m i f Seguidor de l’unanimisme.

->unanimitat

■unanimitat

[del ll. unanimĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIX]

f 1 Qualitat d’unànime.

2 Acord unànime.

3 per unanimitat Unànimement, per acord de tots els components d’un grup, d’una associació, etc.

->unari

■unari -ària

[de un]

adj Que consta d’un element, d’una part.

->unça

■unça

[del ll. ŭncia, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 METROL 1 Unitat de pes de valor molt variable segons els països o les localitats.

2 Antiga unitat de pes catalana igual a 1/12 de la lliura, o sia 33,33 g.

3 Unitat de pes, emprada en joieria, igual a 4 quarts o 1/8 del marc, o sia 33,54 g.

4 FARM Antiga unitat de pes equivalent a 8 dracmes, o sia 28,756 g.

2 NUMIS 1 En el sistema monetari romà, dotzena part de la lliura.

2 En el sistema de l’as uncial romà, pes de la moneda unitat.

3 A l’època medieval, divisor ponderal de la lliura.

4 A l’edat mitjana, moneda d’or musulmana de València, que valia dos morabatins.

5 A l’edat moderna, nom popular donat al dobló de vuit escuts hispanoamericà, amb un valor equivalent al de 16 duros o rals de vuit.

6 Al segle XIX, moneda espanyola amb el valor de 320 rals de billó.

->uncària

uncària

Part. sil.: un_cà_ri_a

f BOT, ADOB i ETNOL Liana de la família de les rubiàcies (Uncaria gambir), amb circells uncinats, fulles simples, oposades i el·líptiques, flors amb un llarg tub corol·lí, disposades en umbel·les, i fruits alats. Les fulles són emprades com a masticatori.

->unci-

■unci-

Forma prefixada del mot llatí uncus, que significa ‘ganxo’. Ex.: unciforme, uncirostre.

->uncial

■uncial

Part. sil.: un_ci_al

[del ll. uncialis ‘d’una polzada’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj NUMIS Relatiu o pertanyent a l’unça.

2 PALEOG 1 adj i f Dit de cadascuna de les lletres pròpies de l’escriptura uncial.

2 escriptura uncial Tipus d’escriptura llatina i grega que es caracteritza per les formes arrodonides d’algunes lletres, que es diferencien de les anguloses corresponents de la capital romana.

->unciforme

■unciforme

[de unci- i -forme; 1a FONT: 1888, DLab.]

1 adj 1 De forma de ganxo.

2 apòfisi unciforme ANAT ANIM Unciforme.

2 m ANAT ANIM Apòfisi, de forma de ganxo, de la cara anterior de l’os ganxós del carp.

->uncinat

■uncinat -ada

[del ll. uncinatus, -a, -um, íd., i aquest, der. de uncinus ‘ganxo’; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj BIOL Dit del pèl, la bràctea, el circell, etc., que és encorbat de la punta, com un ganxo o croc.

->uncínul

uncínul

m BOT 1 En el procés de formació de l’asc, diverticle unciforme que apareix a l’àpex d’una hifa ascògena.

2 Circell uncinat.

3 Apèndix ganxut de certs fruits arrapadissos.

->unció

■unció

Part. sil.: un_ci_ó

[del ll. unctio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció d’ungir.

2 RELIG i LITÚRG Acció religiosa, consistent a ungir amb oli persones o coses, per tal de separar-les de l’ús profà i aconseguir que siguin penetrades de la força divina.

3 unció dels malalts LITÚRG Ritu de les esglésies cristianes, que consisteix a ungir els diversos òrgans dels sentits dels malalts, acompanyant l’acció amb unes pregàries que imploren l’alleujament de la malaltia i la remissió dels pecats.

2 fig 1 TEOL Gràcia de l’Esperit Sant que mou l’ànima a la perfecció.

2 Devoció i recolliment amb què hom fa una cosa, sobretot de caràcter religiós.

3 Dolçor penetrant en la veu, en la paraula.

->uncirostre

■uncirostre

[de unci- i -rostre]

adj ANAT ANIM i ORNIT Dit de l’ocell que té el bec ganxut.

->undec-

undec-

QUÍM Forma prefixada del mot llatí undecim, que significa ‘onzè’, emprada per a designar els composts orgànics que tenen onze àtoms de carboni. Ex.: undecà, undecenoic.

->undecà

■undecà

m QUÍM ORG Hidrocarbur saturat, de fórmula CH₃—(CH₂)₉—CH₃, que ocorre en el petroli.

->undecanoic

undecanoic, àcid

Part. sil.: un_de_ca_noic

QUÍM ORG Àcid monocarboxílic saturat, de fórmula CH₃—(CH₂)₉—COOH, que ocorre en l’oli de castor.

->undecenoic

10-undecenoic, àcid

Part. sil.: un_de_ce_noic

QUÍM ORG Àcid monocarboxílic insaturat, de fórmula CH₂═CH(CH₂)₈CO₂H, que hom obté per destil·lació destructiva de l’oli de castor.

->undecilenat

undecilenat

m QUÍM ORG i FARM Qualsevol sal de l’àcid undecilènic.

->undecilènic

undecilènic, àcid

QUÍM ORG Àcid monocarboxílic insaturat que hom obté per destil·lació destructiva de l’oli de ricí.

->underground

underground^* [àndərgɾáwn]

[mot angl., ‘subterrani’, comp. de under ‘sota’ i ground ‘terra, terreny’]

adj Terme aplicat a certes manifestacions artístiques (cinema, música, etc.) o literàries que s’aparten d’una manera conscient i voluntària de les normes tradicionals i de les estructures establertes.

->undulipodi

■undulipodi

m CIT Flagel eucariòtic embolicat per una membrana citoplasmàtica i amb moviment propi.

->unflable

unflable

adj dial Inflable.

->unflador

unflador -a

adj dial Inflador.

->unflament

unflament

m dial Inflament.

->unflar

■unflar

[variant de inflar]

v tr i pron dial Inflar.

->unflat

unflat -ada

adj dial Inflat.

->unflor

unflor

f dial Inflor.

->ungidor

■ungidor -a

[de ungir; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj i m i f Que ungeix.

->ungiment

■ungiment

[de ungir; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Acció d’ungir, unció.

->ungir

■ungir

[del ll. ŭngĕre, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 obs Untar, fregar, una cosa amb oli.

2 esp RELIG i LITÚRG Consagrar (algú o alguna cosa) fregant-lo o senyant-lo amb els sants olis. Fou ungit rei d’Israel. El van ungir sacerdot.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ungir

GERUNDI: ungint

PARTICIPI: ungit, ungida, ungits, ungides

INDICATIU PRESENT: ungeixo, ungeixes, ungeix, ungim, ungiu, ungeixen

INDICATIU IMPERFET: ungia, ungies, ungia, ungíem, ungíeu, ungien

INDICATIU PASSAT: ungí, ungires, ungí, ungírem, ungíreu, ungiren

INDICATIU FUTUR: ungiré, ungiràs, ungirà, ungirem, ungireu, ungiran

INDICATIU CONDICIONAL: ungiria, ungiries, ungiria, ungiríem, ungiríeu, ungirien

SUBJUNTIU PRESENT: ungeixi, ungeixis, ungeixi, ungim, ungiu, ungeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: ungís, ungissis, ungís, ungíssim, ungíssiu, ungissin

IMPERATIU: ungeix, ungeixi, ungim, ungiu, ungeixin

->ungla

■ungla

[del ll. ungŭla ‘urpa’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ANAT ANIM 1 Formació epidèrmica de natura còrnia que protegeix la superfície dorsal de l’extrem lliure dels dits dels mamífers, ocells, rèptils i alguns amfibis.

2 Peülla, unglot. Les ungles del cavall, del porc.

3 a l’ungla loc adv ant Al peu de la lletra.

4 clavar l’ungla fig Cotnar, fer pagar excessivament per una cosa. Aquell marxant de la fira em va ben clavar l’ungla.

5 treure les ungles Estendre un gat les ungles per esgarrapar.

6 treure les ungles fig Dit d’una persona que passa a l’atac amb accions, paraules, etc.

7 ungla encarnada PAT Ungla les vores de la qual creixen d’una manera anòmala en els teixits periunguials, principalment en l’ungla del dit gros del peu.

8 ungles de dol Ungles plenes de brutícia negrosa en la part no adherida a la pell.

2 fig 1 Habilitat o propensió a robar. Gent de l’ungla.

2 fer córrer l’ungla (o fer l’ungla) Robar.

3 llarg d’ungles Lladre.

3 p ext 1 Nom d’algunes coses que recorden una ungla.

2 Trosset de branca tallada que resta unida al tronc.

3 BOT Espina corba d’algunes plantes. Les ungles d’un roser.

4 BOT Part inferior i generalment estretida d’un pètal.

5 ENTOM Apèndix simple o doble del darrer artell de les potes d’alguns insectes.

6 FUST Eina de torner, a manera d’enformador acabat en punta, amb una cara plana i l’altra corbada, que serveix per a fer mitjacanya i per a polir les peces de banya.

7 MAR Cadascuna de les puntes triangulars o piramidals d’una àncora, per mitjà de les quals aquesta es clava al fons.

8 PAT Excrescència en forma de mitjalluna, semblant a l’arrel d’una ungla, especialment el tumor dur que es forma damunt les parpelles.

4 BOT 1 ungla de canari Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Ornithopus compressus), de fulles imparipinnades, flors grogues, en ramells, i fruits en llegum lomentaci, arquejat i reticulat.

2 ungla de gat Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies (Ononis natrix), de tiges subllenyoses i recobertes de pèls glandulars, fulles trifoliades, flors grogues, en raïms fullosos i fruits en llegum.

->unglada

■unglada

[de unglar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció d’unglar;

2 l’efecte.

2 Petita incisió feta en el dors de la fulla d’una navalla o d’un ganivet plegable que permet d’extreure-la fàcilment amb l’ungla de la ranura del mànec.

3 Esmotxadura semicircular feta en els fulls d’un llibre o d’un quadern per assenyalar un capítol, una secció, un índex, etc.

->unglar

■unglar

[de ungla]

v tr Prémer o fregar amb l’ungla una cosa, especialment deixant-hi un senyal, emportant-se’n un tros. El nen ha unglat la pell del sofà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: unglar

GERUNDI: unglant

PARTICIPI: unglat, unglada, unglats, unglades

INDICATIU PRESENT: unglo, ungles, ungla, unglem, ungleu, unglen

INDICATIU IMPERFET: unglava, unglaves, unglava, unglàvem, unglàveu, unglaven

INDICATIU PASSAT: unglí, unglares, unglà, unglàrem, unglàreu, unglaren

INDICATIU FUTUR: unglaré, unglaràs, unglarà, unglarem, unglareu, unglaran

INDICATIU CONDICIONAL: unglaria, unglaries, unglaria, unglaríem, unglaríeu, unglarien

SUBJUNTIU PRESENT: ungli, unglis, ungli, unglem, ungleu, unglin

SUBJUNTIU IMPERFET: unglés, unglessis, unglés, ungléssim, ungléssiu, unglessin

IMPERATIU: ungla, ungli, unglem, ungleu, unglin

->unglejar

■unglejar

[de ungla; 1a FONT: 1782]

v tr Esgarrapar amb les ungles. Els gats unglegen els troncs dels arbres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: unglejar

GERUNDI: unglejant

PARTICIPI: unglejat, unglejada, unglejats, unglejades

INDICATIU PRESENT: unglejo, ungleges, ungleja, unglegem, unglegeu, unglegen

INDICATIU IMPERFET: unglejava, unglejaves, unglejava, unglejàvem, unglejàveu, unglejaven

INDICATIU PASSAT: unglegí, unglejares, unglejà, unglejàrem, unglejàreu, unglejaren

INDICATIU FUTUR: unglejaré, unglejaràs, unglejarà, unglejarem, unglejareu, unglejaran

INDICATIU CONDICIONAL: unglejaria, unglejaries, unglejaria, unglejaríem, unglejaríeu, unglejarien

SUBJUNTIU PRESENT: unglegi, unglegis, unglegi, unglegem, unglegeu, unglegin

SUBJUNTIU IMPERFET: unglegés, unglegessis, unglegés, unglegéssim, unglegéssiu, unglegessin

IMPERATIU: ungleja, unglegi, unglegem, unglegeu, unglegin

->unglera

■unglera

[de ungla; 1a FONT: 1888, DLab.]

f PAT Ungla encarnada.

->ungleta

■ungleta

[de ungla]

f 1 Ungla petita.

2 Buidat semicircular i poc profund fet generalment en un vidre on s’introdueix l’ungla per fer-lo córrer al llarg d’una guia.

3 1 FUST Eina de torner, de la mateixa forma que l’ungla, però força més estreta.

2 OFIC Eina de tall corbat que el baster usa per a descalçar el cuir.

->unglot

■unglot

[de ungla; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 ANAT ANIM Ungla del porc i els altres animals de peu partit.

2 TÈXT Part més sortint de l’excèntrica d’expulsió de la llançadora en el teler mecànic.

->ungüent

■ungüent

Part. sil.: un_güent

[del ll. unguentum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m FARM Substància constituïda per una mescla de greixos, de consistència tova, semblant a la mantega, que pot portar algun producte actiu i que hom aplica damunt la pell per al tractament local d’algunes dermatosis.

->ungüentari

■ungüentari -ària

[del ll. unguentarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

1 m i f Ungüenter.

2 m Lloc on l’ungüenter conservava els ungüents que tenia preparats.

->ungüenter

■ungüenter -a

Part. sil.: un_güen_ter

[del ll. unguentarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m i f Persona que feia ungüents o en venia.

->unguial

■unguial

Part. sil.: un_gui_al

[formació culta analògica sobre la base del ll. unguis ‘ungla’]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’ungla.

->unguiculat

■unguiculat -ada

1 adj BOT Dit del pètal que té ungla.

2 adj i m ZOOL Dit del mamífer que té els caps dels dits recoberts d’ungla, en contraposició als ungulats, que són proveïts de peüngles.

->unguis

■unguis

[del ll. unguis ‘ungla’]

m 1 ANAT ANIM Os laminar de forma quadrilàtera, parió, situat a la part inferior i interna de cadascuna de les òrbites. És conegut també com os lacrimal.

2 PAT Pterigi.

->ungulat

■ungulat -ada

[del ll. ungulatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

1 adj i m ZOOL Dit del mamífer que té els dits de cada extremitat protegits per una peülla, en contraposició als unguiculats, que tenen els caps dels dits recoberts d’ungla.

2 adj HERÀLD Dit de la figura d’animal no carnisser amb les ungles d’un esmalt diferent del del cos.

->ungulígrad

■ungulígrad -ada

[del ll. ungŭla i -grad]

ZOOL 1 adj i m Dit dels mamífers terrestres que en caminar només descansen la punta dels dits sobre el sòl.

2 adj Relatiu o pertanyent als ungulígrads o a la seva manera de caminar.

->uni-

■uni-

Prefix, del llatí unus, que significa ‘un’, ‘que no té sinó un’. Ex.: uniaxial, univalent, uniforme.

->uniangular

uniangular

Part. sil.: u_ni_an_gu_lar

[de uni- i angular]

adj GEOM Que té un sol angle.

->uniat

uniat -a

Part. sil.: u_ni_at

[del rus unijat, íd., del ll. unio, -ōnis ‘unió’]

adj i m i f CRIST Dit sovint, en to pejoratiu, de cadascuna de les esglésies de ritu oriental unides a Roma i de llurs membres.

->uniatisme

uniatisme

Part. sil.: u_ni_a_tis_me

[de uniat]

m CATOL Moviment proselitista de l’Església Catòlica envers les esglésies orientals encaminat a sostreure-les de llur jurisdicció i unir-les a Roma, tot mantenint llurs ritus i tradicions.

->uniaxial

■uniaxial

Part. sil.: u_ni_a_xi_al

adj 1 Que té un sol eix.

2 CRISTAL·L Dit dels cristalls que tenen un sol eix òptic.

->unible

■unible

[de unir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que pot ésser unit.

->únic

■únic -a

[del ll. unicus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

adj 1 1 Sol en el seu gènere, que no és precedit, acompanyat o seguit per cap altre element igual. És fill únic.

2 l’únic el·líp L’única possibilitat o solució, sense alternativa. L’únic que pots fer és callar.

2 A què res no pot ésser comparat. És un paisatge únic.

->únicament

■únicament

[de únic]

adv 1 D’una manera única.

2 Solament. L’àvia únicament va tenir un fill.

->unicameral

unicameral

[de uni- i cameral]

adj POLÍT Que té una sola cambra.

->unicameralisme

■unicameralisme

[de unicameral]

m POLÍT Forma d’organització parlamentària fonamentada en una cambra única.

->unicatenari

unicatenari -ària

adj BIOL Format per una cadena, dit especialment de l’àcid nucleic.

->unicaule

unicaule

Part. sil.: u_ni_cau_le

[de uni- i el ll. caulis ‘tija’]

adj BOT Amb una sola tija.

->unicel·lular

■unicel·lular

[de uni- i cel·lular]

adj BIOL Que consta d’una sola cèl·lula, la qual fa totes les funcions dels éssers vius.

->unicel·lularitat

unicel·lularitat

[de unicel·lular]

f BIOL Qualitat d’unicel·lular.

->unicitat

■unicitat

[del b. ll. unicĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Qualitat d’únic.

2 FILOS i RELIG 1 Atribut de l’ésser absolut i infinit, entès com a Déu o com a totalitat indiferenciada de Déu i món, en virtut del qual no pot haver-hi un altre ésser del mateix gènere, per tal com aquest fóra contradictori amb l’absolutesa i infinitud del primer.

2 p ext En les filosofies escolàstica i personalistes, atribut pel qual l’individu humà, com a persona, no és reductible a simple mitjà, a pur nombre, o a quelcom mancat de valor peculiar i, doncs, sacrificable al conjunt.

3 MAT 1 Propietat que fa referència a l’existència d’un sol resultat.

2 Propietat del teorema que demostra l’existència d’un únic objecte matemàtic que el satisfà.

->unicolor

■unicolor

[de uni- i color]

adj D’un sol color.

->unicorn

■unicorn

[del ll. unicornis, íd.; 1a FONT: 1377]

m 1 MIT Animal fabulós en forma de cavall o de boc blanc amb una llarga banya recta al front.

2 HERÀLD Figura d’un animal fabulós en forma de cavall amb una llarga banya recta al front, barba de boc, peus forcats i cua de lleó.

->unicorne

■unicorne

[del ll. unicornis, íd.]

adj 1 Que presenta un sol corn o punta.

2 Dit de l’animal que té una sola banya. Un rinoceront unicorne.

->unicursal

■unicursal

adj GEOM Dit de la corba algèbrica plana de gènere zero.

->unidament

■unidament

[de unir]

adv Amb unió.

->unidimensional

■unidimensional

Part. sil.: u_ni_di_men_si_o_nal

[de uni- i dimensional]

adj Que té una sola dimensió.

->unidireccional

unidireccional

Part. sil.: u_ni_di_rec_ci_o_nal

[de uni- i direccional]

adj 1 Que no té sinó un sentit de desplaçament. Corrent unidireccional.

2 TELECOM Direccional.

->uniestipulat

uniestipulat -ada

Part. sil.: u_ni_es_ti_pu_lat

[de uni- i estipulat]

adj BOT Amb una sola estípula.

->unifacial

unifacial

Part. sil.: u_ni_fa_ci_al

[de uni- i facial]

adj BOT Dit dels òrgans dorsoventrals o laminars amb les dues cares iguals.

->unifamiliar

■unifamiliar

Part. sil.: u_ni_fa_mi_li_ar

[de uni- i familiar]

adj Que correspon a una única família. Cases unifamiliars.

->unificable

■unificable

[de unificar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que pot ésser unificat.

->unificació

■unificació

Part. sil.: u_ni_fi_ca_ci_ó

[de unificar; 1a FONT: 1888, DLab.]

f 1 Acció d’unificar;

2 l’efecte.

->unificador

■unificador -a

[de unificar]

adj i m i f Que unifica.

->unificar

■unificar

[del b. ll. unificare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Fer que una cosa sigui una o única. En una obra col·lectiva cal unificar criteris. Els comtes de Barcelona van unificar els comtats catalans. Unificar tots els deutes en un sol préstec.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: unificar

GERUNDI: unificant

PARTICIPI: unificat, unificada, unificats, unificades

INDICATIU PRESENT: unifico, unifiques, unifica, unifiquem, unifiqueu, unifiquen

INDICATIU IMPERFET: unificava, unificaves, unificava, unificàvem, unificàveu, unificaven

INDICATIU PASSAT: unifiquí, unificares, unificà, unificàrem, unificàreu, unificaren

INDICATIU FUTUR: unificaré, unificaràs, unificarà, unificarem, unificareu, unificaran

INDICATIU CONDICIONAL: unificaria, unificaries, unificaria, unificaríem, unificaríeu, unificarien

SUBJUNTIU PRESENT: unifiqui, unifiquis, unifiqui, unifiquem, unifiqueu, unifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: unifiqués, unifiquessis, unifiqués, unifiquéssim, unifiquéssiu, unifiquessin

IMPERATIU: unifica, unifiqui, unifiquem, unifiqueu, unifiquin

->unifilar

■unifilar

[de uni- i fil]

adj 1 Que consta d’un sol fil.

2 ELECTROT Que consta d’un sol fil conductor.

->uniflor

■uniflor -a

[de uni- i flor]

adj BOT Que té o fa una sola flor.

->unifoliat

unifoliat -ada

Part. sil.: u_ni_fo_li_at

[per analogia amb trifoliat, etc]

adj BOT Que té solament una fulla.

->uniformable

■uniformable

[de uniformar]

adj Que pot ésser uniformat.

->uniformador

■uniformador -a

[de uniformar]

adj i m i f Que uniforma.

->uniformar

■uniformar

[de uniforme]

v tr 1 Fer uniforme una cosa. El mariscal uniformà la disposició dels soldats al camp de batalla.

2 1 Fer uniformes dues o més coses. Han uniformat els processos selectius.

2 Vestir algú amb un uniforme. En aquesta escola els nens van uniformats. Com que estava a l’acadèmia d’oficials, el van uniformar amb motiu de la gala.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: uniformar

GERUNDI: uniformant

PARTICIPI: uniformat, uniformada, uniformats, uniformades

INDICATIU PRESENT: uniformo, uniformes, uniforma, uniformem, uniformeu, uniformen

INDICATIU IMPERFET: uniformava, uniformaves, uniformava, uniformàvem, uniformàveu, uniformaven

INDICATIU PASSAT: uniformí, uniformares, uniformà, uniformàrem, uniformàreu, uniformaren

INDICATIU FUTUR: uniformaré, uniformaràs, uniformarà, uniformarem, uniformareu, uniformaran

INDICATIU CONDICIONAL: uniformaria, uniformaries, uniformaria, uniformaríem, uniformaríeu, uniformarien

SUBJUNTIU PRESENT: uniformi, uniformis, uniformi, uniformem, uniformeu, uniformin

SUBJUNTIU IMPERFET: uniformés, uniformessis, uniformés, uniforméssim, uniforméssiu, uniformessin

IMPERATIU: uniforma, uniformi, uniformem, uniformeu, uniformin

->uniforme

■uniforme

[del ll. uniformis, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj Que té la mateixa forma, el mateix grau, la mateixa manera d’ésser, en tota la seva durada, en tota la seva extensió. Un estil uniforme. Moviment uniforme.

2 1 adj Dit de dues coses o més que tenen la mateixa forma. Un carrer de cases uniformes.

2 m INDUM Vestit específic i distintiu dels membres d’alguns cossos socials i, eventualment, de la funció que hom ocupa dins un cos.

3 adj MAT 1 Dit de la propietat d’ésser ben definit.

2 continuïtat uniforme Propietat d’una funció real segons la qual, per a valors pròxims de la variable independent, l’oscil·lació de funció es fa tan petita com hom vulgui.

3 convergència uniforme de funcions Propietat per la qual la diferència entre cada funció d’una successió de funcions i la funció límit es fa tan petita com hom vulgui, a partir d’un cert lloc.

->uniformement

■uniformement

[de uniforme]

adv 1 D’una manera uniforme.

2 D’una manera constant. Moviment uniformement accelerat.

->uniformisme

■uniformisme

[de uniforme]

m Tendència a uniformar, predomini de la uniformitat.

->uniformitarisme

■uniformitarisme

m GEOL Principi segons el qual les lleis naturals que intervingueren en els fets del passat geològic són idèntiques a les que hom observa actualment.

->uniformitat

■uniformitat

[del ll. uniformĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 Qualitat d’uniforme.

2 TOPOL Família F de subconjunts d’un producte cartesià T×T tal que es compleix: (x,x) pertany a qualsevol element de F, per a tot x; si V és de F,V^-1 = {(x,y) |(y,x) és de V} és també de F; i per a tot V de F existeix un altre W tal que W·W={(x,z) | existeix y en T i (x,y) ∈W, (y,z) ∈W} és un subconjunt de V.

3 factor d’uniformitat LUM En un sistema o instal·lació d’il·luminació, relació entre el valor mínim d’aquesta i el valor mitjà, sobre una superfície determinada.

->uniformitzable

uniformitzable

[de uniformitzar]

adj TOPOL Dit de la topologia generada per una uniformitat.

->uniformització

■uniformització

Part. sil.: u_ni_for_mit_za_ci_ó

[de uniformitzar]

f 1 1 Acció d’uniformar 1 i 2;

2 l’efecte.

2 TOPOL Construcció d’una estructura uniformitzable.

->uniformitzar

■uniformitzar

[de uniforme]

v tr 1 uniformar 1 i uniformar 2.

2 TOPOL Dotar (una estructura) de les propietats d’una uniformitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: uniformitzar

GERUNDI: uniformitzant

PARTICIPI: uniformitzat, uniformitzada, uniformitzats, uniformitzades

INDICATIU PRESENT: uniformitzo, uniformitzes, uniformitza, uniformitzem, uniformitzeu, uniformitzen

INDICATIU IMPERFET: uniformitzava, uniformitzaves, uniformitzava, uniformitzàvem, uniformitzàveu, uniformitzaven

INDICATIU PASSAT: uniformitzí, uniformitzares, uniformitzà, uniformitzàrem, uniformitzàreu, uniformitzaren

INDICATIU FUTUR: uniformitzaré, uniformitzaràs, uniformitzarà, uniformitzarem, uniformitzareu, uniformitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: uniformitzaria, uniformitzaries, uniformitzaria, uniformitzaríem, uniformitzaríeu, uniformitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: uniformitzi, uniformitzis, uniformitzi, uniformitzem, uniformitzeu, uniformitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: uniformitzés, uniformitzessis, uniformitzés, uniformitzéssim, uniformitzéssiu, uniformitzessin

IMPERATIU: uniformitza, uniformitzi, uniformitzem, uniformitzeu, uniformitzin

->unigènit

■unigènit -a

[del ll. ecl. unigenĭtus, -a, -um, íd.]

adj 1 Dit d’un fill únic.

2 esp TEOL Dit del Fill únic de Déu, Jesucrist, única persona engendrada en la Trinitat.

->unijunció

■unijunció

Part. sil.: u_ni_jun_ci_ó

[de l’angl. Uni Junction Transistor]

adj inv ELECTRÒN Dit del transistor que té una sola junció.

->unilabiat

unilabiat -ada

Part. sil.: u_ni_la_bi_at

[de uni- i labiat]

adj BOT Dit de la corol·la o del calze zigomorfs i gamofil·les que tenen una prolongació a manera de llavi.

->unilateral

■unilateral

[de uni- i lateral]

adj 1 Que té solament un costat.

2 1 Que afecta solament un dels costats o una de les parts.

2 Fet només per una de les parts implicades. Una decisió unilateral.

3 ANAT ANIM Que afecta un sol costat de l’organisme o d’un òrgan o que hi pertany.

4 FON Dit del so de la l quan el canal vocal es produeix en un sol costat de la cavitat bucal, entre la llengua i les molars.

5 contracte unilateral DR Contracte que estableix una obligació o obligacions d’una persona envers una altra sense que hi hagi reciprocitat.

6 promesa unilateral DR Obligació o compromís que es crea a càrrec del deutor per la seva sola voluntat.

->unilateralitat

■unilateralitat

[de unilateral]

f Condició d’unilateral.

->unilineal

■unilineal

Part. sil.: u_ni_li_ne_al

[de uni- i lineal]

adj ETNOL Dit del grup social (llinatge, clan, etc.) i del sistema d’organització en què el parentiu i la pertinença al grup són determinats per una sola línia de descendència.

->unilinealisme

unilinealisme

Part. sil.: u_ni_li_ne_a_lis_me

[de unilineal]

m ETNOL Sistema d’organització d’un grup social per descendència unilineal.

->unilinealitat

■unilinealitat

Part. sil.: u_ni_li_ne_a_li_tat

f ETNOL Regla de filiació unilineal.

->unilingüe

■unilingüe

Part. sil.: u_ni_lin_güe

[de uni- i -lingüe]

adj 1 En una sola llengua.

2 Que usa una sola llengua.

->unilingüisme

unilingüisme

Part. sil.: u_ni_lin_güis_me

[de unilingüe]

m Condició d’unilingüe.

->uniliteral

■uniliteral

[de uni- i literal]

adj Que consta d’una sola lletra.

->unilobulat

■unilobulat -ada

[de uni- i lobulat]

adj Que té un sol lòbul.

->unilocular

■unilocular

[de uni- i lòcul]

adj 1 ANAT Amb un sol lòcul o una sola cavitat. Càpsula unilocular.

2 BOT Monotècic.

->unimodular

■unimodular

[de uni- i modular²]

adj 1 Que consta d’un sol mòdul.

2 MAT 1 Dit de la matriu quadrada de determinant 1.

2 Dit del grup de transformacions geomètriques representables per matrius unimodulars.

->unimolecular

■unimolecular

[de uni- i molecular]

adj QUÍM FÍS 1 Relatiu o pertanyent a una molècula.

2 Que conté una sola molècula.

3 reacció unimolecular 1 Reacció que transcorre, en cada etapa elemental, amb la participació d’una sola molècula.

2 esp Reacció de transposició d’isomerització o de descomposició.

->uninervat

uninervat -ada

[de uni- i nervat]

adj BOT Uninervi.

->uninervi

uninervi -èrvia

[de uni- i -nervi]

adj BOT Dit de la fulla o del fil·loma que té un sol nervi palès.

->uninominal

■uninominal

[de uni- i nominal]

adj 1 Que es fa amb un sol nom. Escrutini uninominal.

2 Dit de la nomenclatura en què cada objecte és designat amb un sol nom, no amb dos com en la nomenclatura adoptada per la zoologia o la botànica.

->unió

■unió

Part. sil.: u_ni_ó

[del ll. unio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció d’unir o d’unir-se;

2 l’efecte.

2 Associació de persones que tenen interessos, problemes i fins comuns.

3 ANAT ANIM Articulació.

4 DR INTERN i HIST 1 Acte pel qual dos o més estats s’uneixen sota un únic cap d’estat. Unió personal. Unió incorporada.

2 Conjunt dels estats units sota un únic sobirà. Unió Soviètica. Unió dels Emirats Àrabs.

5 FILOS, LÒG i TEOL Tipus d’unitat formada a partir de dos o més elements integrats en un tot. Unió real. Unió hipostàtica.

6 HIST 1 Nom donat a diverses associacions polítiques, religioses, comercials, etc. La Unió d’Aragó. La Unió de València. Unió Excursionista de Catalunya.

2 Concòrdia o entesa entre diverses jurisdiccions (universitats reials, senyors jurisdiccionals) per tal d’afrontar amb una sola organització de milícia bandolers o altra mena d’enemics comuns. Posteriorment fou anomenada també germandat d’armes.

7 MAT Reunió.

8 TÈXT Nom donat al plugastell pel fet d’ésser fabricat amb cotó i lli.

9 TRAUM Consolidació dels llavis d’una ferida o dels fragments d’un os.

10 unió de les esglésies CRIST Moviment en favor de la reunificació de les diverses esglésies cristianes actualment separades.

11 unió duanera ECON Acord d’integració econòmica entre diversos estats que comporta la supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells i l’establiment d’una tarifa duanera comuna enfront de les importacions procedents de tercers països.

12 unió monetària ECON Unió de països sota un sistema monetari únic.

13 vocal d’unió LING Vocal temàtica.