->parificar

■parificar

[del ll. td. parificare, íd., der. de par, paris ‘igual’; 1a FONT: s. XV, Curial]

v tr Equiparar, comparar una cosa amb una altra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: parificar

GERUNDI: parificant

PARTICIPI: parificat, parificada, parificats, parificades

INDICATIU PRESENT: parifico, parifiques, parifica, parifiquem, parifiqueu, parifiquen

INDICATIU IMPERFET: parificava, parificaves, parificava, parificàvem, parificàveu, parificaven

INDICATIU PASSAT: parifiquí, parificares, parificà, parificàrem, parificàreu, parificaren

INDICATIU FUTUR: parificaré, parificaràs, parificarà, parificarem, parificareu, parificaran

INDICATIU CONDICIONAL: parificaria, parificaries, parificaria, parificaríem, parificaríeu, parificarien

SUBJUNTIU PRESENT: parifiqui, parifiquis, parifiqui, parifiquem, parifiqueu, parifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: parifiqués, parifiquessis, parifiqués, parifiquéssim, parifiquéssiu, parifiquessin

IMPERATIU: parifica, parifiqui, parifiquem, parifiqueu, parifiquin

->paril·lina

paril·lina

f BIOQ Glucòsid tòxic de l’arrel d’arítjol.

->parió

■parió -ona

Part. sil.: pa_ri_ó

[de paria; 1a FONT: 1670, DTo.]

1 adj Que fa parell amb un altre. Cerca el mitjó parió d’aquest.

2 m Objecte que correspon simètricament a un altre objecte. No hi ha més que un mitjó, aquí: cerca’m el parió.

3 adj ANAT ANIM Dit de l’os o d’un òrgan que té un homònim situat a l’altre cantó del cos.

4 sense parió Sense parell; incomparable.

->paripinnat

■paripinnat -ada

adj BOT Dit de la fulla pinnaticomposta que termina en dos folíols.

->parir

■parir

Hom.: perir

[del ll. parĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

v tr 1 FISIOL ANIM Expel·lir la femella el fetus en el part.

2 col·loq Crear o produir (alguna cosa). No sé com has pogut parir una cançó tan collonuda.

3 ni la mare que el va parir col·loq Absolutament ningú.

4 posar (algú) a parir col·loq Criticar-lo durament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: parir

GERUNDI: parint

PARTICIPI: parit, parida, parits, parides

INDICATIU PRESENT: pareixo, pareixes, pareix, parim, pariu, pareixen

INDICATIU IMPERFET: paria, paries, paria, paríem, paríeu, parien

INDICATIU PASSAT: parí, parires, parí, parírem, paríreu, pariren

INDICATIU FUTUR: pariré, pariràs, parirà, parirem, parireu, pariran

INDICATIU CONDICIONAL: pariria, pariries, pariria, pariríem, pariríeu, paririen

SUBJUNTIU PRESENT: pareixi, pareixis, pareixi, parim, pariu, pareixin

SUBJUNTIU IMPERFET: parís, parissis, parís, paríssim, paríssiu, parissin

IMPERATIU: pareix, pareixi, parim, pariu, pareixin

->parisenc

■parisenc -a

adj i m i f De París (capital de França).

->parisil·làbic

■parisil·làbic -a

[de pari- i sil·làbic]

adj LING Dit del nom que té el mateix nombre de síl·labes en tots els seus casos.

->paritari

■paritari -ària

[de paritat]

adj Fonamentat en la paritat d’elements.

->paritat

■paritat

[del ll. td. parĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1423]

f 1 Igualtat entre dos termes o dos graus. No hi havia paritat de condicions. Paritat de vots.

2 Qualitat de parell. La paritat d’un nombre.

3 ECON Quantitat d’or fi a què és equivalent una unitat monetària.

4 FÍS Transformació lineal definida en un espai qualsevol tal que a tot punt x de l’espai li fa correspondre un altre punt -x.

5 PART En una partícula, o sistema de partícules elementals, propietat lligada a la seva descripció quàntica o funció d’ona.

6 MAT Qualitat d’una funció parella o imparella.

->parkinsonià

parkinsonià -ana

Part. sil.: par_kin_so_ni_à

1 adj MED Relatiu o pertanyent al metge anglès James Parkinson.

2 PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la malaltia de Parkinson, caracteritzada per rigidesa muscular i tremolor difús.

2 adj i m i f Afectat de la malaltia de Parkinson.

->parkinsònia

■parkinsònia

Part. sil.: par_kin_sò_ni_a

f BOT i FUST Arbre de fulles bipinnades de la família de les cesalpiniàcies (Parkinsonia aculeata), amb el raquis curt, de flors en raïm i fruits lleguminosos, apreciat per la seva fusta.

->parkinsonisme

parkinsonisme

m PAT Síndrome que es manifesta clínicament com una malaltia de Parkinson idiopàtica, però que és secundària a l’arteriosclerosi, encefalitis, intoxicacions, traumatismes o tumors cranials, etc.

->parla

■parla

[de parlar¹; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 LING Llenguatge articulat.

2 Aspecte individual del llenguatge, mitjançant el qual la persona s’afirma i es compromet en la relació amb els altres.

3 Forma de parlar. Una parla dolça, clara.

2 LING 1 En terminologia estructural, ús, realització individual que els parlants fan, en un moment determinat, de la llengua, concepte al qual s’oposa també pel seu caràcter creatiu i lliure.

2 En gramàtica generativa, actuació.

->parlada

■parlada

[de parlar¹]

f Conversa, acció de parlar amb una certa extensió. Vam fer una llarga parlada.

->parlador¹

■parlador¹

[de parlar¹ i -dor²]

m Lloc destinat a parlar-hi, locutori, especialment als convents.

->parlador²

■parlador² -a

[de parlar¹ i -dor¹; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

1 adj 1 Que parla. Un papagai molt parlador.

2 fig Expressiu, com si parlés. Tenia uns ullets negres i parladors.

2 m i f 1 Persona a qui agrada de parlar molt. És un gran parlador.

2 parlador de pau Missatger, intermediari entre dues persones en contesa.

->parlaire

■parlaire

Part. sil.: par_lai_re

[de parlar¹; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj i m i f parlador².

->parlament

■parlament

[de parlar¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 DR CONST i POLÍT 1 Assemblea legislativa d’un estat, nació, regió, etc., els poders de la qual són regulats, generalment, per la constitució.

2 HIST A la corona catalanoaragonesa, assemblea convocada pel rei per tal de prendre acords i obtenir favor, consell i ajuda dels estaments.

2 LIT 1 Discurs.

2 Col·loqui.

3 TEAT En una obra teatral, relació llarga en prosa o en vers.

->parlamentar

■parlamentar

[de parlament]

v intr DR CONST i POLÍT Entrar en tractes per arranjar un afer, negociar la pau, unes capitulacions, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: parlamentar

GERUNDI: parlamentant

PARTICIPI: parlamentat, parlamentada, parlamentats, parlamentades

INDICATIU PRESENT: parlamento, parlamentes, parlamenta, parlamentem, parlamenteu, parlamenten

INDICATIU IMPERFET: parlamentava, parlamentaves, parlamentava, parlamentàvem, parlamentàveu, parlamentaven

INDICATIU PASSAT: parlamentí, parlamentares, parlamentà, parlamentàrem, parlamentàreu, parlamentaren

INDICATIU FUTUR: parlamentaré, parlamentaràs, parlamentarà, parlamentarem, parlamentareu, parlamentaran

INDICATIU CONDICIONAL: parlamentaria, parlamentaries, parlamentaria, parlamentaríem, parlamentaríeu, parlamentarien

SUBJUNTIU PRESENT: parlamenti, parlamentis, parlamenti, parlamentem, parlamenteu, parlamentin

SUBJUNTIU IMPERFET: parlamentés, parlamentessis, parlamentés, parlamentéssim, parlamentéssiu, parlamentessin

IMPERATIU: parlamenta, parlamenti, parlamentem, parlamenteu, parlamentin

->parlamentari

■parlamentari -ària

[de parlament; 1a FONT: 1803, DEst.]

DR CONST i POLÍT 1 adj Relatiu o pertanyent al parlament.

2 m i f 1 Membre d’un parlament.

2 Persona encarregada de parlamentar.

->parlamentàriament

■parlamentàriament

Part. sil.: par_la_men_tà_ri_a_ment

[de parlamentari]

adv Segons les pràctiques parlamentàries.

->parlamentarisme

■parlamentarisme

[de parlamentari; 1a FONT: s. XIX]

m DR CONST i POLÍT Règim polític en el qual el parlament, elegit democràticament, és l’eix de la vida política i la principal font de poder.

->parlant

■parlant

[de parlar¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f Que parla.

2 armes parlants HERÀLD Armes representades per una càrrega que, d’una manera o altra, interpreta gràficament el nom de la família o del municipi que representa.

->parlar¹

■parlar¹

[del ll. vg. parabolari ‘fer comparacions; contar historietes’, der. del ll. parabŏla ‘comparació; al·legoria’; 1a FONT: 1178]

v 1 intr 1 Expressar allò que hom pensa mitjançant el llenguatge articulat. És mut: no parla. El nen ja diu algunes paraules, però encara no parla. Parla bé, correctament, elegantment, eloqüentment. Parlar en públic. Parlar a algú. Parla, home, què vols? Parlar d’algú. Parlar bé, malament, d’algú. Parlar de negocis, de política. Parlar a favor d’algú, contra algú.

2 Perorar en públic. El diputat X parlarà a la sessió de demà. Demanar per parlar.

3 fer parlar algú Obligar algú a respondre o a dir allò que volia callar.

4 no parlar amb (algú) No fer-s’hi, no tenir-hi tractes. Fa temps que no parla amb el seu pare.

5 parlar (un jove) amb una noia Tenir relacions amoroses amb ella, festejar-hi.

6 parlar clar Amb franquesa, amb el cor a la mà.

7 parlem-ne! Expressió per a indicar la voluntat de diàleg, de no precipitar un tracte, de no donar per definitiu un judici, una afirmació, etc.

8 qui parla! Exclamació amb què hom vol indicar que aquell que parla o ha parlat de defectes d’altri pateix dels mateixos defectes.

2 pron Fer-se. Estan renyits: no es parlen. Ja es tornen a parlar.

3 intr 1 Tractar, en un escrit. L’autor de l’obra no parla d’aquesta qüestió. El llibre no en parla, d’aquell fet.

2 p anal Aquest acte de generositat parla molt a favor seu. Té uns ulls que parlen. Parlar amb signes.

4 intr Articular mots. Té un papagai que parla molt. Parlar amb el nas. Parlar entre dents. Parlar papissot. Parlar alt, baix.

5 tr Emprar tal o tal idioma per a expressar els seus pensaments. Parlo francès, alemany i italià. El castellà, no el parlo gaire bé.

6 tr Dir. Parlar bestieses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: parlar

GERUNDI: parlant

PARTICIPI: parlat, parlada, parlats, parlades

INDICATIU PRESENT: parlo, parles, parla, parlem, parleu, parlen

INDICATIU IMPERFET: parlava, parlaves, parlava, parlàvem, parlàveu, parlaven

INDICATIU PASSAT: parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren

INDICATIU FUTUR: parlaré, parlaràs, parlarà, parlarem, parlareu, parlaran

INDICATIU CONDICIONAL: parlaria, parlaries, parlaria, parlaríem, parlaríeu, parlarien

SUBJUNTIU PRESENT: parli, parlis, parli, parlem, parleu, parlin

SUBJUNTIU IMPERFET: parlés, parlessis, parlés, parléssim, parléssiu, parlessin

IMPERATIU: parla, parli, parlem, parleu, parlin

->parlar²

■parlar²

[v. parlar¹]

m 1 1 Acció de parlar. Si li lleves el bell parlar, no en resta res.

2 Manera d’expressar-se. Té un parlar franc, insinuant, suggestiu.

3 Manera de pronunciar. Té un parlar dolç, harmoniós.

2 LING 1 En dialectologia, modalitat presa per un dialecte (o per una llengua) en un punt o en diversos punts de la seva àrea. El parlar de Tàrbena. El parlar salat. Els parlars rossellonesos.

2 En dialectologia social, modalitat de llengua pròpia d’un grup o d’un nivell social, caracteritzada per uns trets lèxics, fonètics, morfosintàctics, etc., més o menys diferenciats. Parlar culte. Parlar popular. Parlar xava.

->parlavanenc

parlavanenc -a

adj i m i f De Parlavà (Baix Empordà).

->parler

■parler -a

Hom.: perlé i perler

[de parlar¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Enraonador, que parla molt. Era una dona poc parlera però gran feinera.

2 bell parler Que parla bé.

3 mal parler Que parla malament.

2 f Ganes d’enraonar, xerrera.

->parleria

■parleria

Part. sil.: par_le_ri_a

Hom.: perleria

[de parler; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 Qualitat de parler.

2 Manera característica de parlar una llengua.

->parlotejar

■parlotejar

[de parlar¹; 1a FONT: s. XIV, Metge]

v intr Parlar per parlar, més aviat inoportunament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: parlotejar

GERUNDI: parlotejant

PARTICIPI: parlotejat, parlotejada, parlotejats, parlotejades

INDICATIU PRESENT: parlotejo, parloteges, parloteja, parlotegem, parlotegeu, parlotegen

INDICATIU IMPERFET: parlotejava, parlotejaves, parlotejava, parlotejàvem, parlotejàveu, parlotejaven

INDICATIU PASSAT: parlotegí, parlotejares, parlotejà, parlotejàrem, parlotejàreu, parlotejaren

INDICATIU FUTUR: parlotejaré, parlotejaràs, parlotejarà, parlotejarem, parlotejareu, parlotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: parlotejaria, parlotejaries, parlotejaria, parlotejaríem, parlotejaríeu, parlotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: parlotegi, parlotegis, parlotegi, parlotegem, parlotegeu, parlotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: parlotegés, parlotegessis, parlotegés, parlotegéssim, parlotegéssiu, parlotegessin

IMPERATIU: parloteja, parlotegi, parlotegem, parlotegeu, parlotegin

->parmèlia

■parmèlia

Part. sil.: par_mè_li_a

f BOT Gènere de líquens de la família de les parmeliàcies (Parmelia sp), de tal·lus foliaci, lobulat i proveït de rizines, amb espècies que viuen sobre roques o escorces d’arbres.

->parmeliàcies

parmeliàcies

Part. sil.: par_me_li_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de líquens de l’ordre de les ciclocarpals, de tal·lus foliaci o rarament fruticulós, amb estructura estratificada.

2 sing Liquen de la família de les parmeliàcies.

->parmesà

■parmesà -ana

1 adj i m i f De Parma (ciutat i província d’Itàlia).

2 m ALIM Formatge italià fet amb llet de vaca, de pasta premsada i cuita, de color groc de palla, dura i trencadissa, de sabor fort, amb un 35% de matèries grasses.

->parnàs¹

■parnàs¹

[del ll. Parnāsus, i aquest, del gr. Parnasós, muntanya grega consagrada a les muses]

[pl -assos] m Conjunt de poetes d’un poble, d’un temps, determinat.

->parnàs²

parnàs²

[del ll. parnassius, -a, -um ‘relatiu al mont Parnàs, a les muses’]

m ENTOM Gènere de lepidòpters de la família dels papiliònids (Parnassius sp), amb les ales semitransparents i una bossa còrnia a l’abdomen de les femelles.

->parnassià

■parnassià -ana

Part. sil.: par_nas_si_à

adj LIT 1 Dit dels poetes o de l’escola parnassiana.

2 escola parnassiana Escola literària d’origen francès que influí fortament les diverses literatures europees durant la segona meitat del segle XIX.

->parnassianisme

■parnassianisme

Part. sil.: par_nas_si_a_nis_me

m LIT Escola parnassiana.

->pàrode

pàrode

m TEAT 1 1 Al teatre grec antic, accés lateral al lloc de les representacions.

2 Entrada a l’orquestra situada als costats de l’escena.

2 1 En l’acció escènica, primera aparició del cor a l’orquestra.

2 Part del drama recitada pel cor després del pròleg.

->paròdia

■paròdia

Part. sil.: pa_rò_di_a

[del ll. parōdia, i aquest, del gr. parōdía, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Imitació burlesca d’una obra seriosa.

2 Allò que vol semblar una cosa i no l’és.

3 Imitació burlesca, irònica.

4 1 LIT Imitació burlesca d’una obra artística literària o musical, amb intenció satírica, humorística o crítica.

2 MÚS Imitació i reelaboració d’una música coneguda.

->parodiable

■parodiable

Part. sil.: pa_ro_di_a_ble

[de parodiar; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj Susceptible d’ésser parodiat.

->parodiador

■parodiador -a

Part. sil.: pa_ro_di_a_dor

[de parodiar]

adj i m i f Que fa una paròdia.

->parodiar

■parodiar

Part. sil.: pa_ro_di_ar

[de paròdia; 1a FONT: 1888, DLab.]

v tr Fer la paròdia (d’una obra literària).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: parodiar

GERUNDI: parodiant

PARTICIPI: parodiat, parodiada, parodiats, parodiades

INDICATIU PRESENT: parodio, parodies, parodia, parodiem, parodieu, parodien

INDICATIU IMPERFET: parodiava, parodiaves, parodiava, parodiàvem, parodiàveu, parodiaven

INDICATIU PASSAT: parodií, parodiares, parodià, parodiàrem, parodiàreu, parodiaren

INDICATIU FUTUR: parodiaré, parodiaràs, parodiarà, parodiarem, parodiareu, parodiaran

INDICATIU CONDICIONAL: parodiaria, parodiaries, parodiaria, parodiaríem, parodiaríeu, parodiarien

SUBJUNTIU PRESENT: parodiï, parodiïs, parodiï, parodiem, parodieu, parodiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: parodiés, parodiessis, parodiés, parodiéssim, parodiéssiu, parodiessin

IMPERATIU: parodia, parodiï, parodiem, parodieu, parodiïn

->paròdic

■paròdic -a

[de paròdia; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la paròdia.

2 Que enclou una paròdia.

->parodista

■parodista

[de paròdia; 1a FONT: 1888, DLab.]

m i f 1 Autor de paròdies.

2 El qui parodia.

->parodontitis

parodontitis

f PAT Inflamació dels teixits que envolten una dent.

->parola

■parola

Hom.: perola

[de l’it. parola ‘paraula, parla’; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f 1 Verbositat, abundància excessiva de paraules.

2 tenir bona parola Tenir facilitat de paraula.

3 tenir molta parola Ésser molt parler.

->parolejar

■parolejar

[de parola]

v intr Abundar en paraules, xerrar molt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: parolejar

GERUNDI: parolejant

PARTICIPI: parolejat, parolejada, parolejats, parolejades

INDICATIU PRESENT: parolejo, paroleges, paroleja, parolegem, parolegeu, parolegen

INDICATIU IMPERFET: parolejava, parolejaves, parolejava, parolejàvem, parolejàveu, parolejaven

INDICATIU PASSAT: parolegí, parolejares, parolejà, parolejàrem, parolejàreu, parolejaren

INDICATIU FUTUR: parolejaré, parolejaràs, parolejarà, parolejarem, parolejareu, parolejaran

INDICATIU CONDICIONAL: parolejaria, parolejaries, parolejaria, parolejaríem, parolejaríeu, parolejarien

SUBJUNTIU PRESENT: parolegi, parolegis, parolegi, parolegem, parolegeu, parolegin

SUBJUNTIU IMPERFET: parolegés, parolegessis, parolegés, parolegéssim, parolegéssiu, parolegessin

IMPERATIU: paroleja, parolegi, parolegem, parolegeu, parolegin

->paroler

■paroler -a

Hom.: peroler

[de parola]

m i f Garlaire, xerraire, que es complau a parlar molt.

->paromomicina

paromomicina

f QUÍM ORG i FARM Antibiòtic que pertany a la família dels aminoglicosídics, aïllat de diferents soques de Streptomyces sp.

->parònim

■parònim -a

[de para- i -ònim; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj i m LING Dit de cadascun dels mots que tenen amb un altre o uns altres mots una similitud formal, etimològica o fonètica.

->paronímia

■paronímia

Part. sil.: pa_ro_ní_mi_a

[de para- i -onímia; 1a FONT: 1888, DLab.]

f LING Qualitat de parònim.

->paronímic

■paronímic -a

[de paronímia]

adj LING Relatiu o pertanyent a la paronímia.

->paroníquia

paroníquia

Part. sil.: pa_ro_ní_qui_a

f 1 BOT Gènere d’herbes de la família de les cariofil·làcies (Paronychia sp), generalment postrades, amb glomèruls de flors coberts de bràctees d’un color blanc argentí.

2 PAT Panadís, especialment el periunguial.

->paronomàsia

■paronomàsia

Part. sil.: pa_ro_no_mà_si_a

[del ll. paronomasia, i aquest, del gr. paronomasía, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Joc de paraules en què s’oposen dos mots que només es diferencien en algun fonema, o és usat el mateix mot en dos sentits diferents.

->paronomàstic

■paronomàstic -a

[de paronomàsia]

adj Relatiu o pertanyent a la paronomàsia.

->paròpsia

■paròpsia

Part. sil.: pa_ròp_si_a

f PAT Nom general emprat per a designar els trastorns en el sentit de la vista.

->paròsmia

■paròsmia

Part. sil.: pa_ròs_mi_a

f PAT Perversió al·lucinatòria de l’olfacte.

->parot

■parot

m ENTOM Libèl·lula.

->paròtide

■paròtide

f ANAT ANIM La més voluminosa de les glàndules salivals, pariona, situada darrere la branca ascendent del maxil·lar inferior.

->parotidi

parotidi -ídia

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la paròtide.

->parotiditis

■parotiditis

f PAT Inflamació de la paròtide.

->paroxismal

■paroxismal

[de paroxisme; 1a FONT: 1460, Roig]

adj Relatiu o pertanyent al paroxisme.

->paroxisme

■paroxisme

[del gr. paroxysmós ‘irritació, punt més agut’, der. de paroxýnō ‘exasperar, irritar’, der. de oxýs ‘agut’; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 PAT Període d’una malaltia o d’un estat morbós durant el qual els símptomes tenen llur màxima acuïtat.

2 fig En el paroxisme de la ira.

->paroxístic

paroxístic -a

[formació culta analògica sobre la base de paroxisme]

adj Relatiu o pertanyent al paroxisme.

->paroxíton

■paroxíton -a

[del gr. paraoxýtonos, íd., comp. de parà ‘al costat de’ i oxýtonos ‘agut’]

adj i m GRAM Dit del mot que té l’accent en la penúltima síl·laba; pla.

->parpall

parpall

[formació analògica a partir de parpelleta, dimin. de parpella dissimilat en parpalleta; 1a FONT: c. 1800]

m dial ANAT ANIM Parpella.

->parpalló

■parpalló

[variant de papalló]

m ORNIT Oreneta de ribera.

->parpallol

parpallol

[variant de parpalló]

m dial ENTOM Papallona.

->parpallola

parpallola

f NUMIS Moneda de plata de baixa llei, que al segle XV corria pels comtats de Rosselló i Cerdanya.

->parpella

■parpella

[del ll. palpĕtra, variant del ll. cl. palpĕbra, íd.; 1a FONT: 1864, DLab.]

f ANAT ANIM Cadascuna de les estructures accessòries externes que protegeixen els ulls dels vertebrats terrestres de la dessecació i de les partícules estranyes.

->parpelleig

■parpelleig

Part. sil.: par_pe_lleig

[de parpellejar]

m 1 Acció de parpellejar.

2 TV Sensació visual produïda per fluctuacions periòdiques de la llum a règims que s’estenen des de pocs cicles a algunes desenes de cicles per segon.

->parpellejar

■parpellejar

[de parpella; 1a FONT: 1864, DLab.]

v intr 1 Moure les parpelles, obrir i tancar els ulls. Parpellejava perquè estava enlluernat.

2 fig Resplendir, un cos lluminós, amb intermitències que se succeeixen ràpidament. Veia parpellejar els estels.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: parpellejar

GERUNDI: parpellejant

PARTICIPI: parpellejat, parpellejada, parpellejats, parpellejades

INDICATIU PRESENT: parpellejo, parpelleges, parpelleja, parpellegem, parpellegeu, parpellegen

INDICATIU IMPERFET: parpellejava, parpellejaves, parpellejava, parpellejàvem, parpellejàveu, parpellejaven

INDICATIU PASSAT: parpellegí, parpellejares, parpellejà, parpellejàrem, parpellejàreu, parpellejaren

INDICATIU FUTUR: parpellejaré, parpellejaràs, parpellejarà, parpellejarem, parpellejareu, parpellejaran

INDICATIU CONDICIONAL: parpellejaria, parpellejaries, parpellejaria, parpellejaríem, parpellejaríeu, parpellejarien

SUBJUNTIU PRESENT: parpellegi, parpellegis, parpellegi, parpellegem, parpellegeu, parpellegin

SUBJUNTIU IMPERFET: parpellegés, parpellegessis, parpellegés, parpellegéssim, parpellegéssiu, parpellegessin

IMPERATIU: parpelleja, parpellegi, parpellegem, parpellegeu, parpellegin

->parquedat

■parquedat

[de parc²; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f Qualitat de parc, moderació.

->parquet

■parquet

[del fr. parquet, íd., dimin. de parc ‘clos’]

m 1 CONSTR i FUST Paviment del sòl d’una habitació, d’un corredor, etc., fet de trossos prims i estrets de fusta polida disposats regularment en diferents composicions geomètriques.

2 ECON Part de la sala de contractació de la borsa, reservada a la negociació dels valors i a la qual només tenen accés els agents de canvi i borsa.

->parqueter

parqueter -a

m i f Persona que es dedica a col·locar parquets.

->parquímetre

■parquímetre

[de pàrqui(ng) i -metre]

m TRÀNS Aparell que serveix per a controlar el temps que un vehicle roman en un estacionament de pagament.

->pàrquing

■pàrquing

[de l’angl. parking, gerundi substantivat de to park ‘estacionar un vehicle’, del fr. parc ‘clos’]

m aparcament 2 2.

->parra

■parra

[d’origen incert, però, tenint en compte també el sentit ant. de ‘glorieta, emparrat’, potser d’un gòtic *parra, -ans ‘clos; glorieta; reixat’, segurament del mateix origen preindoeuropeu que donà barra¹; 1a FONT: 1371]

f BOT i AGR 1 Vinya no podada com a cep i amb els sarments enlairats i recolzats en suports.

2 p ext Vinya.

3 parra borda Llambrusca.

->parrac

■parrac

[pot ser preromà, o bé der. de esparracar, emparentat amb l’it. sparare ‘estripar’, der. negatiu del ll. parare ‘arranjar’, influït per algun parònim, com l’oc. abracar ‘escurçar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Tros de roba mig separat per un estrip de la resta d’una peça de vestir.

2 Pedaç mal cosit.

->parraca

■parraca

[de parrac]

f BOT Planta herbàcia biennal o perenne de la família de les compostes (Picris hieracioides), híspida, de fulles lanceolades, capítols grocs i fruits en aqueni.

->parracaire

■parracaire

Part. sil.: par_ra_cai_re

[de parrac]

m i f drapaire 1.

->parral

■parral

[de parra; 1a FONT: 1260]

m Emparrat.

->parraquer

■parraquer -a

[de parrac; 1a FONT: 1932, DFa.]

m i f Parracaire, drapaire.

->parrell

■parrell

[de parra]

m VITIC 1 1 Varietat de vinya negra, molt productiva, que produeix un raïm petit, de gra mitjà i cruixent i de pellofa prima.

2 Raïm de vinya parrell.

2 Guix en pols que hom tira sobre el raïm, abans de trepitjar-lo, o al vi, per donar-li coloració.

->parrella

parrella

[de parra]

f MAR Cap accessori que dóna la volta per tota l’arboradura de les embarcacions de pesca grans, destinat a estendre-hi les veles quan es mullen, la roba de la tripulació, etc.

->parricida

■parricida

[del ll. paricīda (més tard parricīda) ‘el qui mata un parent’, comp. de caedere ‘matar’ amb un mot d’origen desconegut, relacionat popularment amb pater ‘pare’; 1a FONT: s. XV, Curial]

adj i m i f Dit de la persona que comet un parricidi.

->parricidi

■parricidi

[del ll. par(r)icidium, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m DR PEN Acció de matar els ascendents, descendents legítims o il·legítims o cònjuge (conjugicidi).

->parroquià

■parroquià -ana

Part. sil.: par_ro_qui_à

[de parròquia; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m i f 1 Persona que pertany a una parròquia.

2 El fidel respecte al seu rector.

3 fig Persona que va habitualment a comprar en una botiga determinada, a servir-se del treball d’una indústria o d’un professional.

->parròquia

■parròquia

Part. sil.: par_rò_qui_a

[del ll. td. parochia (paroecia), i aquest, del gr. paroikía ‘veïnat, sojorn transitori’, der. de pároikos ‘veí’, i aquest, de parà ‘prop de’ i oikéō ‘residir’; 1a FONT: c. 1200]

f 1 CATOL 1 Demarcació territorial eclesiàstica regida per un rector, un prior o un plebà.

2 Església principal de la circumscripció parroquial, en què radica l’activitat pastoral del rector.

3 Despatx parroquial o també edifici, annex normalment a l’església, on el rector celebra reunions, atén els fidels, ensenya el catecisme, etc.

4 Conjunt de clergues o de feligresos d’una parròquia.

5 parròquia personal Circumscripció eclesiàstica extraterritorial, prevista excepcionalment pel dret canònic per a comunitats no circumscrites per diversos motius a cap territori.

2 Conjunt de parroquians d’una botiga, d’un establiment públic, etc., clientela. Aquest metge no té gaire parròquia.

3 1 DR ADM Circumscripció o divisió administrativa d’Andorra.

2 HIST DR CAT Antiga subdivisió administrativa dels terçons de la Vall d’Aran.

->parroquial

■parroquial

Part. sil.: par_ro_qui_al

[de parròquia; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la parròquia o al rector.

2 DR ADM A Andorra, relatiu o pertanyent a la circumscripció de la parròquia. Eleccions parroquials.

->parroquianatge

■parroquianatge

Part. sil.: par_ro_qui_a_nat_ge

[de parròquia]

m Assignació a una parròquia, percebuda normalment pel rector.

->parrot

■parrot

[d’origen incert, probablement malnom d’un d’ells, potser Pierrot ‘Peret’, o el gascó perrot ‘gall dindi’, o oc. parrot ‘anyell’]

m HIST Guàrdia encarregat d’impedir el pas fraudulent d’articles de comerç.

->parrup

■parrup

[de parrupar]

m Cant del colom, de la tórtora.

->parrupar

■parrupar

[d’origen onomatopeic, de la veu dels ocells columbins, com corruquejar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr 1 Fer, el colom o la tórtora, el cant dit parrup.

2 fig Fer un soroll semblant al parrup. Aquells xiquets parrupaven intentant fer-nos por.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: parrupar

GERUNDI: parrupant

PARTICIPI: parrupat, parrupada, parrupats, parrupades

INDICATIU PRESENT: parrupo, parrupes, parrupa, parrupem, parrupeu, parrupen

INDICATIU IMPERFET: parrupava, parrupaves, parrupava, parrupàvem, parrupàveu, parrupaven

INDICATIU PASSAT: parrupí, parrupares, parrupà, parrupàrem, parrupàreu, parruparen

INDICATIU FUTUR: parruparé, parruparàs, parruparà, parruparem, parrupareu, parruparan

INDICATIU CONDICIONAL: parruparia, parruparies, parruparia, parruparíem, parruparíeu, parruparien

SUBJUNTIU PRESENT: parrupi, parrupis, parrupi, parrupem, parrupeu, parrupin

SUBJUNTIU IMPERFET: parrupés, parrupessis, parrupés, parrupéssim, parrupéssiu, parrupessin

IMPERATIU: parrupa, parrupi, parrupem, parrupeu, parrupin

->parrupeig

■parrupeig

Part. sil.: par_ru_peig

[de parrupejar]

m Acció de parrupejar.

->parrupejar

■parrupejar

[de parrupar]

v intr Parrupar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: parrupejar

GERUNDI: parrupejant

PARTICIPI: parrupejat, parrupejada, parrupejats, parrupejades

INDICATIU PRESENT: parrupejo, parrupeges, parrupeja, parrupegem, parrupegeu, parrupegen

INDICATIU IMPERFET: parrupejava, parrupejaves, parrupejava, parrupejàvem, parrupejàveu, parrupejaven

INDICATIU PASSAT: parrupegí, parrupejares, parrupejà, parrupejàrem, parrupejàreu, parrupejaren

INDICATIU FUTUR: parrupejaré, parrupejaràs, parrupejarà, parrupejarem, parrupejareu, parrupejaran

INDICATIU CONDICIONAL: parrupejaria, parrupejaries, parrupejaria, parrupejaríem, parrupejaríeu, parrupejarien

SUBJUNTIU PRESENT: parrupegi, parrupegis, parrupegi, parrupegem, parrupegeu, parrupegin

SUBJUNTIU IMPERFET: parrupegés, parrupegessis, parrupegés, parrupegéssim, parrupegéssiu, parrupegessin

IMPERATIU: parrupeja, parrupegi, parrupegem, parrupegeu, parrupegin

->parrús

■parrús

[de parra]

[pl -ussos] m 1 AGR 1 Parra borda.

2 Raïm de la parra borda.

2 vulg Vulva.

->parsec

■parsec

m ASTR [símb: ps] Distància a la qual és situat un punt tal, que les dues rectes que uneixen el punt amb els dos extrems del semieix de l’òrbita de la Terra formen un angle d’1 segon.

->parsi

■parsi

1 adj Relatiu o pertanyent als parsis o al parsisme.

2 m i f HIST REL Membre de la comunitat religiosa d’origen persa i de religió mazdea que viu concentrada pràcticament a Bombai.

->parsimònia

■parsimònia

Part. sil.: par_si_mò_ni_a

[del ll. parsimonia, íd., der. de parcĕre ‘perdonar, estalviar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Moderació o parquedat en les despeses, en l’acció, en els moviments.

2 fig Amb gran parsimònia de paraules.

3 Circumspecció, especialment si és afectada.

->parsimoniós

■parsimoniós -osa

Part. sil.: par_si_mo_ni_ós

[de parsimònia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Que fa les coses amb parsimònia.

->parsimoniosament

■parsimoniosament

Part. sil.: par_si_mo_ni_o_sa_ment

[de parsimoniós]

adv Amb parsimònia.

->parsisme

■parsisme

m HIST REL Forma de mazdaisme dels parsis de l’Índia.

->part¹

■part¹

[del ll. partus, -us, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 FISIOL ANIM 1 Acció de parir, expulsió d’un fetus viable fora dels òrgans genitals.

2 anar de part Parir.

3 treball de part Conjunt de fenòmens fisiològics que tenen per objecte la sortida del fetus i que consta de tres períodes: el període de dilatació del coll uterí, el període d’expulsió del fetus i el període placentari.

2 fig Producció de l’esperit humà.

3 ésser (una cosa) el part de les muntanyes Al·lusió que hom sol citar quan s’esdevé una cosa insignificant quan hom creia poder-ne esperar una d’important.

->part²

■part²

Cp. a part (acc. 7 4) amb apart

[del ll. pars, partis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 Cadascuna de les coses que resulten de dividir una cosa. Dividir un sector circular en tres parts iguals.

2 1 Cosa, que, amb una altra o d’altres, integra un tot, més gran. Les parts alíquotes d’un nombre. Una part de la casa fou destruïda per l’incendi. Solament una part dels guanys fou repartida entre els associats. La major part d’ells.

2 part decimal ARIT En un nombre real qualsevol x, diferència entre x i l’enter immediatament inferior a ell en valor absolut.

3 part entera ARIT En un nombre real qualsevol x, nombre enter immediatament inferior a x en valor absolut.

4 part d’un conjunt ÀLG Subconjunt.

3 1 Element que concorre a formar un conjunt. Les parts del cos humà. Un tractat dividit en quatre parts. La part de violí en un quartet. La part de tenor en una òpera.

2 ESPECT Paper representat per cada actor.

3 ESPECT Cadascun dels actors o cantants d’una companyia.

4 les parts sexuals (o simplement les parts) Els òrgans genitals externs.

5 part de rosari CATOL Cadascuna de les tres parts en què es divideixen els quinze misteris del rosari.

4 1 Allò que toca a cadascú quan hom distribueix una cosa entre dues persones o més. Donar a cadascú la seva part. Reclamar la seva part. Fer les parts.

2 fig Una part de culpa és ben teva. No tenir, en alguna cosa, art ni part.

3 MAR i PESC Quantitat variable de diners que percep cada tripulant d’una barca de pesca com a pagament per la seva feina, que resulta de repartir en parts iguals l’import obtingut, després de deduir-ne el cost del menjar.

4 anar per parts Puntualitzar. Anem per parts i intentem analitzar totes les alternatives.

5 bona part de Una part considerable o gran de. Des del mirador es domina bona part de la comarca.

6 d’altra part Endemés, altrament.

7 donar part de (una cosa a algú) Comunicar-la-hi.

8 en part loc adv No enterament.

9 formar part (d’alguna cosa) Ésser-ne element integrant.

10 la part del lleó La part més grossa o més bona en un repartiment.

11 llegat de part alíquota DR CIV CAT Disposició del causant feta a títol universal, però que d’acord amb la seva voluntat el beneficiari ha de rebre a títol de legatari.

12 navegar a la part MAR Tenir participació, els tripulants d’una embarcació, en les despeses i en els beneficis d’un viatge.

13 per part de loc prep Pel que es refereix a, en allò que afecta o concerneix a. Per part d’ella, no hi ha cap possibilitat d’arribar a un acord. Per la meva part no hi ha problema.

14 prendre part (en una cosa) Concórrer a la seva execució o associar-s’hi.

5 1 En una lluita, contesa, disputa, etc., entre dues persones, dos grups, etc., cadascun d’aquests. Les parts bel·ligerants. Cal escoltar les dues parts abans de jutjar. Sentir la part contrària. Per quina part et decantes?

2 Cadascuna de les persones que tenen interessos diferents en un afer comú. Jo sóc part interessada en aquest afer.

3 DR Persona o subjecte en una relació jurídica.

4 DR PROC El qui pledeja com a demandant o com a demandat.

6 Persona de qui procedeix una cosa. Us porto una carta de part del senyor Tal.

7 1 Punt o regió tal o tal de l’espai. Venia gent de totes parts. Corria d’una part a l’altra.

2 Banda, costat, direcció. Venia de la part de ponent. D’una part, això es veritat.

3 p ext De vuit dies a aquesta part.

4 a part loc adv Separadament. Fer llit a part. El vaig cridar a part.

5 a part de loc prep Deixant a part.

6 deixant a part (o simplement a part) Exceptuant, llevat de. A part el menjar, no li paguen res més.

7 deixar (una cosa) a part Deixar-la a un costat.

8 de part a part loc adv D’una banda fins a l’altra. Una bala li travessà la cuixa de part a part.

9 de part d’arrere loc adv Per darrere, des de darrere. Li va sortir de part d’arrere.

10 de part de dia (o de nit) loc adv Durant el dia (o durant la nit).

11 ésser a part Ésser, algú, d’excepció.

12 posar (una cosa) a part Posar-la en reserva.

8 part damunt (de), part davall (de), part dellà (de) loc adv i loc prep Més amunt (de), més avall (de), més enllà (de). Part damunt del torrent.

->part³

■part³ -a

[del ll. Parthus, -a, -um, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent als parts o a la Pàrtia (regió de l’Àsia central).

2 m i f HIST Individu d’un poble escita procedent de zones més enllà de la Bactriana i que conquerí al segle II aC el NE de l’Iran i el sud de la mar Càspia.

->part.

part.

abrev GRAM participi.

->partel·la

■partel·la

[de part²; 1a FONT: 1920]

f FUST Qualsevol de les dues parts que resulten de serrar, pel mig i de llarg, una torada d’uns 25 centímetres de diàmetre.

->partença

■partença

[de partir; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f Acció de partir, d’anar-se’n, de posar-se en camí. Fixar el dia de la partença.

->parteneu

parteneu

Part. sil.: par_te_neu

adj i m i f POÈTICA Dit del vers de la mètrica grega clàssica que constitueix una forma acèfala del dímetre coriàmbic (o forma catalèctica del dímetre jònic a minore).

->parteni

parteni

[del ll. parthĕnium, i aquest, del gr. parthénion, íd., der. de parthénos ‘verge’]

m LIT Forma poètica de la lírica coral grega, cantada per un grup de joves donzelles en honor d’una deessa.

->parteno-

■parteno-

Forma prefixada del mot grec parthénos, que significa ‘verge’. Ex.: partenogènesi.

->partenocàrpia

■partenocàrpia

Part. sil.: par_te_no_càr_pi_a

f FISIOL VEG i AGR Formació del fruit sense fecundació prèvia dels primordis seminals, els quals no es transformen en llavors viables.

->partenocàrpic

■partenocàrpic -a

adj FISIOL VEG i AGR Relatiu o pertanyent a la partenocàrpia. Fruits partenocàrpics.

->partenogènesi

■partenogènesi

f BIOL Varietat de la reproducció asexual que consisteix en el desenvolupament d’un gàmeta fins a arribar a formar un individu adult, sense que hi hagi fecundació.

->partenogenètic

■partenogenètic -a

adj BIOL 1 Relatiu o pertanyent a la partenogènesi.

2 Produït per partenogènesi.

->partenopeu

partenopeu -ea

Part. sil.: par_te_no_peu

adj 1 Relatiu o pertanyent a Partenopea (nom antic de Nàpols).

2 Napolità.

3 illes partenopees Nom donat a les illes de Procida, Vivara, Ischia i Capri.

->partera

■partera

[de part¹; 1a FONT: 1296]

f OBST Dona en període puerperal.

->parteratge

■parteratge

[de partera; 1a FONT: 1383]

m Temps que la dona fa llit per motiu del part.

->parterejar

■parterejar

[de partera]

v intr Anar de part.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: parterejar

GERUNDI: parterejant

PARTICIPI: parterejat, parterejada, parterejats, parterejades

INDICATIU PRESENT: parterejo, partereges, partereja, parteregem, parteregeu, parteregen

INDICATIU IMPERFET: parterejava, parterejaves, parterejava, parterejàvem, parterejàveu, parterejaven

INDICATIU PASSAT: parteregí, parterejares, parterejà, parterejàrem, parterejàreu, parterejaren

INDICATIU FUTUR: parterejaré, parterejaràs, parterejarà, parterejarem, parterejareu, parterejaran

INDICATIU CONDICIONAL: parterejaria, parterejaries, parterejaria, parterejaríem, parterejaríeu, parterejarien

SUBJUNTIU PRESENT: parteregi, parteregis, parteregi, parteregem, parteregeu, parteregin

SUBJUNTIU IMPERFET: parteregés, parteregessis, parteregés, parteregéssim, parteregéssiu, parteregessin

IMPERATIU: partereja, parteregi, parteregem, parteregeu, parteregin

->parterot

■parterot

[de partera]

m col·loq MED llevador 5.

->parterre

■parterre

[del fr. parterre, íd., de par ‘per’ i terre ‘terra’]

m JARD 1 Tros de jardí plantat de flors o de gespa, amb els seus caminals, etc.

2 Cadascun dels espais plantats de flors o de gespa.

->partible

■partible

[de partir]

adj Que pot ésser partit o dividit.

->particel·la

■particel·la

[de l’it. particella, íd., i aquest, del ll. vg. *particella alteració del ll. cl. particŭla, dimin. de pars, partis ‘part²’]

f MÚS Part d’una partitura que correspon a una sola veu o instrument d’una obra musical.

->partició

■partició

Part. sil.: par_ti_ci_ó

[del ll. partitio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f 1 1 Acció de partir o dividir, d’assenyalar les línies divisòries o els confins;

2 l’efecte. No vol amos ni particions, la mar.

2 1 Distribució de les parts d’una cosa.

2 QUÍM FÍS Fenomen que consisteix en la distribució d’un solut entre dues fases líquides immiscibles.

3 partició hereditària DR CIV Acció de dividir l’herència entre les persones que han d’heretar-la, sigui per llei o per disposició d’última voluntat.

3 HERÀLD Mena de divisió del camper de l’escut, que resulta de dividir-lo amb una sola línia.

4 funció de partició MEC ESTAD Factor de normalització de la distribució de probabilitat que és proporcional a la suma, sobre tots els estats microscòpics d’un sistema, de l’exponencial del quocient de la seva energia respectiva i l’energia tèrmica mitjana, canviat de signe.

5 funció de partició QUÍM FÍS Funció, derivada de la teoria quàntica, que expressa la mesura del nombre possible de nivells d’energia d’una molècula.

6 partició d’un conjunt ÀLG Família de subconjunts d’un conjunt donat tal que dos subconjunts qualssevol de la família tenen intersecció buida i la reunió de tots els subconjunts de la família és el conjunt donat.

->particioner

■particioner -a

Part. sil.: par_ti_ci_o_ner

[de partició]

adj Relatiu o pertanyent a una partició.

->partícip

■partícip

[del ll. partĭceps, -ĭpis, íd.; 1a FONT: 1599]

adj i m i f Que participa, que té part en una cosa, parçoner.

->participació

■participació

Part. sil.: par_ti_ci_pa_ci_ó

[del ll. td. participatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció de participar o de tenir part. Tenir participació en una empresa.

2 Document amb què hom participa d’alguna cosa o en dóna notícia. Una participació de casament.

3 FILOS i CRIST En les filosofies antiga i medieval, relació que les coses sensibles tenen amb les idees, o els éssers creats i finits amb l’ésser absolut i infinit.

4 participació de mercat ECON Percentatge que sobre les vendes totals d’un producte fa una empresa determinada.

5 participació en el delicte DR PEN Delicte consistent a cooperar més d’una persona en un acte criminal.

6 participació en els beneficis ECON Part dels beneficis que hom distribueix a determinades persones o a grups d’una empresa.

->participant

■participant

[del ll. particĭpans, -ntis, participi pres. de participare ‘participar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Que participa.

2 m i f Persona que participa en alguna cosa. Tots els participants d’aquell benefici.

->participar

■participar

[del ll. participare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 intr 1 Tenir o prendre part en una cosa. Participar en els beneficis. Participar en un debat.

2 Tenir quelcom de comú amb una cosa. Tots en participàvem, de la gran joia del nostre pare.

2 tr Donar notícia d’una cosa. Encara no ens ha participat el dia del seu casament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: participar

GERUNDI: participant

PARTICIPI: participat, participada, participats, participades

INDICATIU PRESENT: participo, participes, participa, participem, participeu, participen

INDICATIU IMPERFET: participava, participaves, participava, participàvem, participàveu, participaven

INDICATIU PASSAT: participí, participares, participà, participàrem, participàreu, participaren

INDICATIU FUTUR: participaré, participaràs, participarà, participarem, participareu, participaran

INDICATIU CONDICIONAL: participaria, participaries, participaria, participaríem, participaríeu, participarien

SUBJUNTIU PRESENT: participi, participis, participi, participem, participeu, participin

SUBJUNTIU IMPERFET: participés, participessis, participés, participéssim, participéssiu, participessin

IMPERATIU: participa, participi, participem, participeu, participin

->participat

participat -ada

ECON 1 adj Dit de la societat dins la qual una altra empresa manté una participació.

2 f Societat participada.

->participatiu

■participatiu -iva

Part. sil.: par_ti_ci_pa_tiu

[del b. ll. participativus, -a, -um, íd.]

1 adj Que participa.

2 direcció participativa ECON Estil de direcció que es caracteritza pel fet que els directius de l’empresa hi actuen amb autonomia dins el seu camp de delegació.

->participi

■participi

[del ll. participium, íd.; 1a FONT: s. XIX]

m GRAM 1 [abrev p., part.] Forma no personal del verb amb valor adjectival i verbal, aquest en forma de passat, que en els verbs regulars termina en -at, -ut i -it.

2 participi actiu Participi present.

3 1 participi passat [abrev p. pt.] Participi.

2 participi present [abrev p. pr.] Antic participi, avui adjectiu, acabat en -ant i -ent.

->participial

■participial

Part. sil.: par_ti_ci_pi_al

[del ll. participialis, íd.]

adj GRAM 1 Usat com a participi.

2 Format d’un participi.

->partícula

■partícula

[del ll. particŭla, dimin. de pars, partis ‘part’; 1a FONT: 1474]

f 1 Part petitíssima d’un cos.

2 FÍS Punt material.

3 GRAM Terme que hom sol aplicar a tots aquells morfemes altres que els compresos dins els grups nominal i verbal. Enclou unitats lingüístiques normalment invariables: adverbis, preposicions, conjuncions, interjeccions, afixos (sufixos i prefixos).

4 PART Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat.

5 partícula isòdroma QUÍM Partícula que cau dins un fluid a la mateixa velocitat que una altra partícula.

->particular

■particular

[del ll. particularis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj Relatiu o pertanyent a les partícules.

2 adj Que concerneix exclusivament una persona o una cosa. Tenir, una cosa, un sabor particular.

3 adj Que es distingeix de les altres persones o coses. Tenir, una planta, una virtut particular.

4 adj Que té un caràcter privat. És particular, aquest camí! Automòbil particular. Secretari particular.

5 en particular loc adv Concretament, particularment. M’agrada molt la literatura i en particular la novel·la.

2 m i f Persona privada, no revestida de caràcter públic. Sembla el palau d’un príncep, però no és més que la casa d’un particular molt ric.

3 adj 1 Singular, individual. Sacrificar l’interès general a l’interès particular.

2 Les circumstàncies particulars d’un fet. El fenomen de la gravetat és un cas particular de la gravitació universal.

4 m Circumstància particular. Consultat sobre aquest particular, va contestar amb un estirabot.

5 adj FILOS i LÒG 1 Dit del judici o la proposició en què el subjecte comprèn un nombre parcial d’objectes, en contraposició al judici o la proposició tant universal com singular.

2 Singular.

3 En la filosofia hegeliana, dit del concepte o del moment dialèctic que es troba entre l’individual i l’universal per tal com és afirmat en la seva realitat per la negació de l’altre, negació que no és inclosa en l’individual i que és superada en l’universal.

->particularisme

■particularisme

[de particular; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 1 Inclinació exclusiva o parcial per un interès, partit, etc., particulars.

2 Tret característic d’un individu o d’un conjunt d’individus. Els particularismes culturals i lingüístics d’una regió.

2 RELIG Actitud religiosa, segons la qual un grup social es considera com a particularment escollit per Déu amb exclusió d’altres grups o pobles de religió diferent.

->particularista

■particularista

[de particular; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj Relatiu o pertanyent al particularisme.

2 m i f Seguidor del particularisme.

->particularitat

■particularitat

[del b. ll. particularĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Qualitat de particular.

2 Circumstància particular.

->particularització

■particularització

Part. sil.: par_ti_cu_la_rit_za_ci_ó

[de particularitzar]

f 1 Acció de particularitzar;

2 l’efecte.

->particularitzar

■particularitzar

[de particular]

v 1 tr Fer conèixer, expressar, una cosa amb totes les circumstàncies particulars.

2 tr Fer distinció especial d’algú en l’afecte, les atencions, etc., favorejar-lo. Trobàvem injust que el particularitzessin.

3 pron Distingir-se, singularitzar-se. Amb aquell comportament es particularitzava.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: particularitzar

GERUNDI: particularitzant

PARTICIPI: particularitzat, particularitzada, particularitzats, particularitzades

INDICATIU PRESENT: particularitzo, particularitzes, particularitza, particularitzem, particularitzeu, particularitzen

INDICATIU IMPERFET: particularitzava, particularitzaves, particularitzava, particularitzàvem, particularitzàveu, particularitzaven

INDICATIU PASSAT: particularitzí, particularitzares, particularitzà, particularitzàrem, particularitzàreu, particularitzaren

INDICATIU FUTUR: particularitzaré, particularitzaràs, particularitzarà, particularitzarem, particularitzareu, particularitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: particularitzaria, particularitzaries, particularitzaria, particularitzaríem, particularitzaríeu, particularitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: particularitzi, particularitzis, particularitzi, particularitzem, particularitzeu, particularitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: particularitzés, particularitzessis, particularitzés, particularitzéssim, particularitzéssiu, particularitzessin

IMPERATIU: particularitza, particularitzi, particularitzem, particularitzeu, particularitzin

->particularment

■particularment

[de particular; 1a FONT: 1315]

adv 1 D’una manera particular.

2 Sobretot, especialment. La precarietat laboral afecta particularment els joves.

->partida

■partida

[de partir; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 DR 1 Registre o assentament del bateig, matrimoni, enterrament, etc., que hom fa en els llibres de la parròquia o en el registre civil.

2 DR CIV Còpia autèntica de l’assentament d’un fet que figura en un registre públic. Partida de naixement, de defunció.

2 1 Conjunt de persones, sobretot quan formen part d’alguns treballs i oficis.

2 CINEG Excursió d’algunes persones per a caçar.

3 MIL Guerrilla, escamot, conjunt poc nombrós de gent armada, organitzada militarment, malgrat que no sigui considerada part integrant de la tropa regular. Una partida de carlins.

4 MIL En cavalleria, grup tàctic que actua de forma independent per tal d’acomplir una missió determinada.

3 fig Capteniment bo o dolent d’algú envers altri. Quina mala partida m’has jugat!

4 1 Partença.

2 punt de partida Punt on comença una acció, on arrenca un raonament, un pensament, etc.

5 Quantitat d’un gènere. Una partida de blat, de sucre.

6 COMPT 1 Element simple enumeratiu d’un estat comptable.

2 partida doble Sistema de comptabilitat segons el qual el registre d’una operació exigeix la duplicitat del seu import en l’anotació en els llibres principals (major i diari), amb càrrec a la persona que rep (deutor) i amb abonament a la persona que lliura (creditor).

3 partida doble Sistema de comptabilitat que registra únicament les anomenades operacions a termini, per les quals el comerciant resulta deutor i creditor.

7 1 DR Porció de terreny d’alguna extensió i designada amb un mateix nom, part del terme pertanyent a un poble.

2 Regió, contrada.

8 JOCS Sèrie de jugades que formen un joc complet o fins a arribar a un límit definit. Jugar una partida d’escacs.

->partidament

■partidament

[de partida]

adv Separadament.

->partidari

■partidari -ària

[de partit; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj i m i f Addicte a una persona o una cosa.

2 m i f Seguidor d’un partit o d’una doctrina.

3 m HIST Nom que rebé cadascun dels membres d’un determinat cos militar, durant la guerra del Francès.

->partidisme

■partidisme

[de partit]

m 1 Adhesió cega a un partit determinat pel damunt dels interessos generals.

2 Tendència o inclinació envers quelcom o algú en un afer en el qual hom hauria d’ésser imparcial.

->partidista

■partidista

[de partit]

adj i m i f 1 Que té partidisme.

2 Propi del partidisme.

->partidor¹

■partidor¹ -a

[de partir i -dor²]

adj Que s’ha de partir. Amb la condició que els guanys havien d’ésser partidors.

->partidor²

■partidor² -a

[del ll. vg. partitor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1387]

1 m i f 1 Persona que parteix i reparteix alguna cosa. El rei posà partidors que partien la terra.

2 DR CIV Persona a qui el testador encomana per a després de la seva mort la facultat de dur a terme la partició de l’herència.

2 m 1 Nom d’alguns instruments, dispositius, etc., que serveixen per a partir. Un partidor de cabells.

2 AGR Dispositiu que serveix per a separar el corrent d’un canal en dos.

->partiment

■partiment

[de partir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Partició. El partiment de les terres.

2 Partença.

3 LIT Forma de la poesia trobadoresca que constitueix un diàleg entre dos o més trobadors.

->partió

■partió

Part. sil.: par_ti_ó

[variant de partició; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 Partició, divisió, acció de partir.

2 Línia divisòria entre dues possessions, dos territoris, etc.

->partionament

■partionament

Part. sil.: par_ti_o_na_ment

[de partionar]

m Acció de partionar.

->partionar

■partionar

Part. sil.: par_ti_o_nar

[de partió]

v tr Determinar la partió o línia divisòria. Partionar dues finques.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: partionar

GERUNDI: partionant

PARTICIPI: partionat, partionada, partionats, partionades

INDICATIU PRESENT: partiono, partiones, partiona, partionem, partioneu, partionen

INDICATIU IMPERFET: partionava, partionaves, partionava, partionàvem, partionàveu, partionaven

INDICATIU PASSAT: partioní, partionares, partionà, partionàrem, partionàreu, partionaren

INDICATIU FUTUR: partionaré, partionaràs, partionarà, partionarem, partionareu, partionaran

INDICATIU CONDICIONAL: partionaria, partionaries, partionaria, partionaríem, partionaríeu, partionarien

SUBJUNTIU PRESENT: partioni, partionis, partioni, partionem, partioneu, partionin

SUBJUNTIU IMPERFET: partionés, partionessis, partionés, partionéssim, partionéssiu, partionessin

IMPERATIU: partiona, partioni, partionem, partioneu, partionin

->partioner

■partioner -a

Part. sil.: par_ti_o_ner

[de partió; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Divisori.

->partiquí

■partiquí -ina

[del cast. partiquino, -a, íd., i aquest, de l’it. particina ‘part secundària d’una obra teatral’, amb pronunciació ultraitalianitzant de la grafia partichina, dimin. de parte ‘part’]

m i f MÚS Cantant o actor que executa una part poc important en una òpera, un oratori, una obra teatral, etc.

->partir

■partir

[del ll. partīri, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 tr 1 Dividir alguna cosa en dues parts o més, especialment amb la idea de distribució. Partir un eixam d’abelles. Partir-se una feina. Partir-se el guany.

2 Assenyalar les línies divisòries o confins. Partir els termes d’un lloc.

2 1 tr Trencar pel mig, badar. Partir pinyons. Partir una post.

2 pron Partir-se un marbre. Es va partir el cap.

3 pron fig Partir-se de riure.

3 partir un nombre per un altre Dividir aquell per aquest.

4 intr 1 Anar-se’n a un lloc llunyà i per un quant temps. Les naus partien del Grau de València.

2 Posar-se en camí. Van a Amèrica: partiran dissabte.

5 intr Prendre un fet, una data, etc., com a base per a un raonament, un càlcul, etc., o com a punt de partida o començament. Partint d’aquest supòsit, d’aquest principi. A partir d’aquell dia tot va canviar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: partir

GERUNDI: partint

PARTICIPI: partit, partida, partits, partides

INDICATIU PRESENT: parteixo, parteixes, parteix, partim, partiu, parteixen

INDICATIU IMPERFET: partia, parties, partia, partíem, partíeu, partien

INDICATIU PASSAT: partí, partires, partí, partírem, partíreu, partiren

INDICATIU FUTUR: partiré, partiràs, partirà, partirem, partireu, partiran

INDICATIU CONDICIONAL: partiria, partiries, partiria, partiríem, partiríeu, partirien

SUBJUNTIU PRESENT: parteixi, parteixis, parteixi, partim, partiu, parteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: partís, partissis, partís, partíssim, partíssiu, partissin

IMPERATIU: parteix, parteixi, partim, partiu, parteixin

->partisà

■partisà -ana

[del fr. partisan, i aquest, de l’it. partigiano, íd. der. de parte ‘part’; 1a FONT: 1575, DPou.]

1 adj Relatiu o pertanyent als partisans.

2 m i f HIST Militant d’un grup civil organitzat per a la lluita armada clandestina contra un exèrcit d’ocupació o l’autoritat constituïda i que utilitza la tècnica de la guerrilla.

3 f HIST MIL Mena d’alabarda de ferro més gran i ampla i tallant dels dos costats.

->partit

■partit -ida

[del ll. partitus, -a, -um, participi de partiri ‘partir’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

1 adj Que és dividit en dues parts o més.

2 m 1 Resolució que, per la seva part, hom adopta. No sé quin partit prendre. Vaig prendre el partit de callar.

2 partit pres Cosa decidida per endavant, opinió preconcebuda.

3 adj BOT Dit de la fulla amb divisions profundes que ultrapassen la meitat de la distància entre la vora del limbe i el nervi principal però que no arriben fins a aquest nervi.

4 m DR ADM 1 Demarcació administrativa, districte.

2 HIST Corregiment.

3 partit judicial Demarcació on abasta la competència d’un o més jutjats de primera instància i d’instrucció radicats en la seva respectiva capital.

4 partit marítim MAR Districte marítim.

5 m ESPORT Sèrie de jugades que dura, en certes competicions, fins a atènyer un límit definit. Un partit de futbol.

6 adj HERÀLD 1 Dit de l’escut dividit en dues parts iguals mitjançant un traç vertical que va de la meitat de la vora del cap a la meitat de la punta.

2 Dit de qualsevol quarter o peça dividits en forma igual.

7 partit polític (o simplement partit) POLÍT Agrupació de persones dedicades a la política que participen en la vida pública d’una societat.

8 treure partit (d’una situació, d’una circumstància, etc.) Treure’n profit, saber-la fer servir per a l’obtenció d’un fi.

9 un bon partit Es diu d’una persona que representa un gran avantatge en el cas de contreure-hi matrimoni.

->partitiu

■partitiu -iva

Part. sil.: par_ti_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. partitus, -a, -um, participi de partiri ‘partir’]

1 adj Que designa una part d’un tot.

2 LING 1 adj i m Dit de la forma o expressió lingüística que serveix per a designar una part indeterminada d’un tot, significat per un altre element.

2 numeral partitiu Adjectiu numeral que indica una fracció d’un tot. Un quart de litre. Mig pam.

->partitocràcia

partitocràcia

Part. sil.: par_ti_to_crà_ci_a

f POLÍT Influència excessiva dels partits polítics en la vida política d’un estat.

->partitura

■partitura

[de l’it. partitura ‘partició’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f MÚS Conjunt de parts musicals, vocals o instrumentals d’una composició, representats gràficament.

->partó

partó

m PART Hipotètica partícula constituent dels hadrons.

->parturició

■parturició

Part. sil.: par_tu_ri_ci_ó

[del ll. parturitio, -ōnis, íd.]

f OBST Part natural.

->parúlide

parúlide

f PAT Flegmó o abscés de les genives.

->parulis

parulis

f PAT Parúlide.

->parusia

■parusia

Part. sil.: pa_ru_si_a

[del gr. parousía, íd., der. del participi pres. de páreimi ‘ser present’]

f CRIST Manifestació escatològica del Crist com a Senyor i consegüent instauració definitiva del regne de Déu i la fi de la història. Inclou el judici final i la resurrecció.

->parva

■parva

f Petita porció d’aliment que hom prenia al matí els dies de dejuni eclesiàstic.

->parviflor

parviflor -a

[del ll. parvus ‘petit’ i flor]

adj BOT De flors petites.

->parvitat

■parvitat

[del ll. parvĭtas, -ātis, íd.]

f Poquesa, petitesa. Era ben conscient de la seva fragilitat i parvitat.

->parvovirosi

■parvovirosi

[del ll. parvus, -a, -um ‘petit’ i virosi]

f VETER Malaltia infecciosa i contagiosa que afecta diferents espècies animals, causada per un grup de virus ADN.

->pàrvul

■pàrvul -a

[del ll. parvŭlus, dimin. de parvus, -a, -um ‘petit’; 1a FONT: s. XIX]

m i f Infant, especialment alumne d’un parvulari.

->parvulari

■parvulari

[de pàrvul]

m ENSENY Centre, escola, dependència d’un centre o nivell educatiu, en el qual hom imparteix l’ensenyament que precedeix l’escola primària i prepara per a l’ingrés a aquesta.

->parvulista

■parvulista

[de pàrvul]

m i f ENSENY Mestre o mestra que educa els pàrvuls.

->parxís

■parxís

[de l’angl. parchesi, parcheesi, i aquest, de l’anglohindustànic pachisi, del sànscrit pacis ‘vint-i-cinc’]

m JOCS 1 Joc de taula que hom juga amb un tauler en el qual els jugadors proven de col·locar primer que els altres a la meta central les fitxes pròpies, fent-les avançar cadascú d’acord amb el nombre de punts trets en llançar el dau a cada tirada.

2 Tauler del joc del parxís.

->pas¹

■pas¹

[del ll. passus, -us, íd., der. del ll. pandĕre ‘estendre’; 1a FONT: o., Jaume I]

[pl passos] m 1 1 Cadascun dels moviments que fa una persona o un animal quan camina, alçant i avançant un peu fins a tornar-lo a posar a terra; passa. Fer un pas endavant, endarrere. Fer els passos llargs, curts. Caminar a passos iguals.

2 anar a passos comptats Amb una lentitud mesurada.

3 anar pas a pas A poc a poc, fent una cosa darrere l’altra.

4 fer el primer pas Començar en una tasca que hom emprèn.

5 fer un gran pas Fer un gran progrés.

6 fer un pas endarrere Recular.

7 fer un pas fals Cometre un error, una falta.

8 seguir els passos (d’algú) Imitar-lo en les seves accions, anar fent el que ell fa.

2 fig 1 Acte, acció. No puc fer un pas que ell no se n’assabenti, que ell no el blasmi.

2 [generalment en pl] Gestions, diligències, que hom fa per obtenir alguna cosa. Vaig fer passos per informar-me’n.

3 1 Manera de caminar, moviment més o menys ritmat de la marxa. Anar al pas. Anar a bon pas. Portar un bon pas. Mudar el pas. Regular el pas. Forçar, alentir, el pas. Anar a pas de tortuga, a pas de bou. Un pas lleuger, lent, accelerat, redoblat, de marxa, de càrrega.

2 Cadascun dels moviments que fa un aparell comptador. Els passos del comptador de la llum, del gas.

3 INFORM Cadascuna de les unitats en què es pot dividir una feina.

4 MÚS Cadascun dels moviments, mudaments, etc., que es fan en un ball. Un pas de foxtrot.

5 anar (un cavall) al pas Anar movent les potes de manera que l’animal s’aguanta alternativament amb les potes de la dreta i les de l’esquerra.

6 marcar el pas MIL Fer el moviment del pas sense, però, avançar.

7 notes de pas MÚS Notes que vinculen melòdicament dues notes harmòniques que pertanyen al mateix acord.

8 pas doble MIL Marxa militar al compàs de la qual la tropa pot avançar al pas ordinari.

4 1 Petjada, empremta produïda pel peu d’una persona que camina. He vist passos damunt la terra.

2 tornar (algú) sobre els seus passos fig Reprendre una cosa interrompuda, tornar a començar.

->pas²

■pas²

[del ll. passus, -us ‘pas’, que prengué caràcter adv. negatiu a partir de l’ús com a reforçatiu en frases negatives: no camina pas, com no en té gens, no en menja gota, no en té cap; 1a FONT: s. XII, Hom.]

[usat sempre en combinació amb no] adv 1 S’usa en proposicions comparatives per reforçar el segon terme de la comparació. Treballa més de gust de bon matí que no pas a la nit.

2 S’usa darrere del verb d’una proposició expositiva negativa quan hom nega allò que lògicament pot inferir-se d’allò que s’acaba de dir o que es dirà tot seguit. Demà t’ho diré. Oh, no ens veurem pas, demà!

3 S’usa per a introduir una proposició el·líptica construïda sense verb en la qual hom nega parcialment el contingut d’una enunciació precedent. Demà anirem d’excursió, oi? —No pas jo.

4 S’usa darrere del verb d’una proposició interrogativa negativa quan hom pregunta alguna cosa de la qual pot inferir-se tal o tal conseqüència o explicació. Aquest càntir vessa: no és pas esquerdat?

5 S’usa darrere d’un verb amb què hom expressa la prohibició d’alguna cosa tot donant entenent que se n’esdevindria una conseqüència desfavorable, un càstig, etc. No ho facis pas mai, això!

->pas³

■pas³

[de passar; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

[pl passos] m 1 1 Acció de passar. El pas de la mar Roja pels israelites. Érem allí al pas de la processó. Un ocell de pas. El pas de les guatlles. El pas del Sol pel meridià. El pas de l’aigua per una canonada. El pas d’un to a un altre. El pas del dia a la nit. El pas de l’estat líquid a l’estat sòlid.

2 de pas loc adj Dit d’un lloc, d’un territori, d’un camí, etc., molt transitat o utilitzat per a passar cap a altres llocs. Una terra, un país de pas. Té la botiga en un carrer de molt de pas.

3 de pas loc adj Dit d’un animal migrador que s’estableix temporalment en un lloc, especialment per reposar, alimentar-se, criar, etc. La sardina és un peix de pas a les nostres costes. Ocells de pas.

4 de pas loc adv De passada, sense detenir-s’hi. De pas que baixo al carrer, deixaré el paquet al porter. Estic de pas a Girona, demà me’n vaig a París.

5 pas d’un astre pel meridià ASTR Instant en què, per a un observador situat en un lloc de la superfície terrestre, l’astre passa exactament pel meridià del lloc.

2 1 Lloc o indret per on cal passar o per on hom pot passar. Hi ha un pas estret, difícil. Un mal pas. Un pas a nivell. Obrir-se pas, l’aigua, enderrocant un mur. Fer pas a algú. Obrir el pas. Deixar pas lliure, expedit. El pas de les Termòpiles. El pas de Calais.

2 pas d’armes A l’edat mitjana, exercicis de torneig consistents en la defensa d’un pas o passatge.

3 pas de vianants TRÀNS Indret adequadament indicat d’una carretera, d’un carrer, etc., per on poden travessar els vianants.

4 pas zebra TRÀNS Pas de vianants, generalment en zona urbana, en el qual aquests tenen preferència absoluta de pas.

5 servitud de pas DR CIV CAT Dret de pas regulat antigament en certs casos.

3 1 Esdeveniment notable en la vida d’una persona.

2 Passatge d’una relació històrica, d’un escrit narratiu.

3 CRIST Cadascun dels esdeveniments principals de la passió de Jesucrist que es commemoren sobretot per Setmana Santa.

4 CRIST Figura o figures que representen un d’aquests esdeveniments.

5 ritu de pas HIST REL Nom que indica cadascun dels ritus que acompanyaven al canvi de condició en la vida de l’individu o de la col·lectivitat i que els sacralitzen.

4 1 OBR PÚBL Encreuament de dues línies de comunicació. Un pas elevat. Un pas inferior.

2 pas a nivell FERROC Encreuament d’una carretera, d’un camí, etc., amb una via de ferrocarril al mateix nivell.

5 1 ELECTRÒN Etapa.

2 TECNOL Distància entre dues irregularitats consecutives, especialment d’una eina, que es repeteixen periòdicament.

3 pas de bobina ELECTROT En una màquina elèctrica, nombre de dents que separen les ranures on són col·locats els dos costats d’una bobina d’un enrotllament de tambor.

4 pas dental ELECTROT En una màquina elèctrica, distància entre els punts corresponents de dues dents consecutives.

5 pas de ranura ELECTROT En una màquina elèctrica, distància perifèrica entre dues ranures consecutives.

6 pas de rosca TECNOL Distància entre dos punts homòlegs del filet d’un cargol o d’una femella, mesurat paral·lelament al seu eix.

7 pas d’hèlix TECNOL Distància que una hèlix podria avançar a cada revolució en el sentit de la rotació si girava dintre d’una femella sòlida i fixa.

8 pas diametral TECNOL Mòdul d’una roda dentada d’un engranatge.

9 pas polar ELECTROT En una màquina elèctrica, distància perifèrica entre els punts que ocupen la mateixa posició sobre dos pols consecutius.

10 pas primitiu TECNOL Distància entre dos punts homòlegs de dues dents consecutives d’una roda dentada d’un engranatge, mesurada sobre el cercle primitiu.

6 TÈXT 1 Calada.

2 pas forçat Calada obtinguda en la gasa de volta quan el fil de volta és obligat a lligar al costat de la calota.

3 pas lleuger Calada obtinguda en la gasa de volta de la mateixa manera que qualsevol altre lligat.

->pascal

■pascal

[del nom del físic i matemàtic fr. B. Pascal (1623-1662)]

m METROL [símb: Pa] Unitat de pressió del sistema internacional equivalent a un newton per metre quadrat.

->pascor

■pascor

[del ll. td. tempus paschorum, on pascha ‘Pasqua’ és entès com un neutre plural]

m ant Temps de Pasqua, primavera.

->pasdoble

■pasdoble

m DANSA Dansa, i inicialment marxa militar, molt popular a Castella, a Andalusia i a l’Amèrica Llatina, normalment de ritme binari i escrita en compàs de 2/4 o 6/8.

->paspartú

paspartú

[del fr. passe-partout, íd.; literalment ‘passa pertot arreu’]

[pl -ús] m ART Requadre de cartolina, tela, etc., amb què hom emmarca sovint un quadre, i que és col·locat entre aquest i el marc.

->Pasqua

■Pasqua

[del ll. gr. pascha, d’una variant de l’hebreu pesah ‘pas, trànsit’, commemoració de l’èxode, a través del ll. vg. pascua, influït per pascuum ‘pastura’ a causa de l’àpat ritual; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 JUD Festa jueva en commemoració de l’alliberament d’Egipte, unida a la festa dels àzims, que es prolonga durant set dies.

2 (o Pasqua de Resurrecció) CRIST Festa anyal en què l’Església commemora la mort i la resurrecció de Crist.

3 Pasqua de Pentecosta Pentecosta.

4 Pasqua Granada (o segona Pasqua) Nom popular de la festa de la Pentecosta.

5 Pasqua Florida (o primera Pasqua) Nom popular de la festa de Pasqua.

2 content com (o més alegre que) unes pasqües loc adj Molt content, molt alegre.

3 fer Pasqua abans de Rams col·loq Esperar un fill abans de casar-se.

->pasqual

■pasqual

[del ll. td. paschalis, pascualis, íd.; 1a FONT: s. XIV]

adj Relatiu o pertanyent a la Pasqua. Vetlla pasqual. Comunió pasqual. Misteri pasqual.

->pasquari

■pasquari

m HIST DR CAT Pasquer.

->pasquer

■pasquer

Hom.: pesquer

m HIST DR CAT Del segle XI al XIII, dret que es pagava per pasturar els ramats en deveses i prats reials, baronials o de senyors aloers; pasturatge.

->pasquera

■pasquera

f HIST DR CAT Pasquer.

->pasqüeta

■pasqüeta

Part. sil.: pas_qüe_ta

f BOT 1 Buixol.

2 Margaridoia.

->Pasqüetes

■Pasqüetes

[de Pasqua; 1a FONT: 1651]

f pl CRIST Festa de la capvuitada de Pasqua, anomenada també diumenge in albis.

->pasquí

■pasquí

[de l’it. ant. pasquino, íd., der. de Pasquino, nom d’una estàtua de gladiador a Roma, on s’afixaven aquestes sàtires; el nom sembla der. de Pasqua; 1a FONT: 1588]

m 1 Escrit anònim que s’afixa en un lloc públic, amb expressions satíriques contra el govern, un personatge, etc.

2 p ext Ban, proclama, cartell, etc., imprès que hom afixa en els llocs acostumats, placard.

->pasquinada

■pasquinada

[de pasquí; 1a FONT: 1559]

f Dita satírica que esdevé pública.

->passa¹

■passa¹

[forma feminitzada de pas¹, sinònim d’aquest, especialment quan és gran o bé quan se’n compta el nombre en una marxa i com a mesura de distància; 1a FONT: c. 1650]

f 1 1 Pas, especialment en tant que hom en compta el nombre en una marxa. La casa que cerqueu és a cinquanta passes.

2 a quatre passes loc adv A molt poca distància, a prop.

2 pl ESPORT En el bàsquet, falta en la qual incorre el jugador que fa més de tres passes portant la pilota a la mà.

3 MAR Corda prima però molt resistent, emprada especialment per a cosir la lona i estirar les veles.

4 METROL Antiga mesura catalana de longitud, emprada a Barcelona, que corresponia aproximadament a la llargada d’un pas, mesurada des del taló d’un peu al taló de l’altre.

->passa²

■passa²

[postverbal de passar, sense excloure que el sentit de ‘epidèmia’ pugui provenir de pàssia ‘passió’]

f 1 1 Pas o passatge de certs ocells d’una regió a una altra.

2 ocells de passa Ocells migratoris, no sedentaris.

2 PAT Epidèmia.

3 passa de loc prep Tant i un poc més. Va perdre passa de cent euros. De sol·licituds, n’hi ha passa de vuitanta.

->passable

■passable

[de passar]

adj Que pot passar, que pot ésser acceptat, tolerat.

->passablement

■passablement

[de passable]

adv D’una manera passable.

->passacamins

■passacamins

[de passar i camí]

m BOT i FARM Planta herbàcia anual de la família de les poligonàcies (Polygonum aviculare), de tiges ajagudes, fulles lanceolades, flors petites, blanques o roses, i fruits en núcula. Té virtuts astringents i diürètiques.

->passacavall

■passacavall

[de passar i cavall]

m TRANSP Barca de pas de fons pla que servia per a passar cavalls d’una banda a l’altra del riu.

->passacintes

■passacintes

[de passar i cinta]

m Agulla grossa usada per a passar cordons, vetes, etc., per les beines.

->passacorreu

■passacorreu

Part. sil.: pas_sa_cor_reu

[de passar i correu]

m OFIC Planxamànigues.

->passada

■passada

[de passar; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 Passa llarga. Va travessar la calçada amb tres passades.

2 1 Acció de passar per un indret;

2 l’efecte. No en fa poques, de passades, per davant de casa!

3 Anada que es fa passant per diferents indrets.

4 esp En les festes de poble, l’anada que fa pels carrers la cobla tocant marxes, cercavila.

5 Cantada nocturna que el jovent va a fer davant les cases on hi ha noies.

3 Sèrie de notes que fa d’una tirada un ocell quan canta.

4 1 Cadascun dels plats que hom serveix en un àpat. Vam fer un dinar de cinc passades.

2 Cada vegada que se serveix menjar o beguda. Aquesta passada, la pago jo.

5 En certs jocs de cartes, la sèrie de jugades que es fan entre donada i donada.

6 Cadascuna de les fraccions de farina que hom obté en la mòlta de blat o altre cereal a mesura que passa pels cilindres de trituració o de compressió.

7 col·loq 1 Cosa o fet extraordinaris. Aquesta moto és una passada. El concert va ser una passada.

2 Cosa que passa de la ratlla, que excedeix els límits del que és normal o lògic. El preu que demanen per aquest pis em sembla una passada.

8 ESPORT 1 Acció de passar la pilota o la bola. Passada curta, llarga, rasa.

2 passada de la mort En el futbol, passada, generalment cap enrere, dirigida a un jugador que està en bones condicions de rematar.

9 INFORM Cadascuna de les vegades que s’utilitza un ordinador perquè dugui a terme un treball concret.

10 1 TECNOL i TÈXT Cada vegada que se sotmet alguna cosa a l’acció d’una màquina, d’un instrument, etc., especialment un teixit a l’acció d’una màquina d’acabar.

2 TECNOL Acció de sotmetre una peça al treball de l’eina durant un sol cicle mecànic de la màquina eina.

3 TÈXT Cada llargada de trama o de fil que va de vora a vora d’un teixit o d’una xarxa.

4 TÈXT Cadascun dels rengles horitzontals de quadret del paper quadriculat emprat en teoria de teixits per a la representació gràfica dels lligats.

11 a (o de) totes passades loc adv Sigui com sigui, sense condicions, absolutament. Va voler a totes passades que jo fes nit allí.

12 de passada loc adv 1 Tot passant. Aniré a comprar i de passada tiraré la carta al correu.

2 Sense detenir-s’hi gaire. Ella anava a París i es trobava de passada a Figueres.

13 una mala passada Una mala jugada, una mala partida. Fer una mala passada.

->passadís

■passadís

[de passar; 1a FONT: s. XVI]

[pl -issos] m 1 Pas llarg i estret.

2 CONSTR Corredor, peça de pas al llarg de diferents cambres, apartaments, etc.

3 passadís aeri AERON Corredor aeri.

->passador¹

■passador¹ -a

[de passar i -dor²; 1a FONT: c. 1330]

adj 1 Passable, acceptable, tolerable.

2 De bon passar, fàcil de passar d’un costat a l’altre.

->passador²

■passador² -a

[de passar i -dor¹; 1a FONT: c. 1330]

1 m i f Persona que passa alguna cosa d’un indret a un altre. Un passador de contraban.

2 1 m Agulla grossa per a passar cordons, vetes, etc., per les beines.

2 f TÈXT Estri per a passar els fils d’ordit pels lliços i per la pua.

3 m i f TÈXT Operari especialitzat a passar els fils d’ordit pels lliços d’un teler, o pels mallons d’una jacquard, i per la pua.

3 m 1 Nom d’alguns estris per on hom passa quelcom per a subjectar-lo.

2 Agulla o pinça de conquilla, metall, esmalt o pedreria que hom utilitza per a subjectar els cabells o com a adorn del cap.

3 TECNOL Peça que s’introdueix lliscant dins una altra, com la barreta corredora d’una tanca, la vareta que fa d’eix d’una frontissa, etc.

4 TECNOL Clavilla.

4 m Broc cilíndric que serveix per a formar les malles en fer xarxa.

5 1 m garbell 1.

2 f garbell 1.

->passadorament

■passadorament

[de passador¹]

adv D’una manera passadora.

->passafaves

■passafaves

[de passar i fava]

m AGR Garbell de forats molt amples.

->passaforadí

■passaforadí

[de passar i foradí ‘foradet’]

m ORNIT 1 Bruel.

2 Reietó.

->passamà

■passamà

[de passar i mà; 1a FONT: 1389]

m 1 CONSTR 1 Peça llarga de fusta, de corda, de pedra, de metall, etc., per la qual hom pot passar la mà, o agafar-s’hi, en pujar una escala, etc.

2 esp Peça metàl·lica, de fusta, etc., disposada a la part superior d’una barana, a la qual hom pot agafar-se o passar-hi la mà.

3 p ext Qualsevol peça llarga posada a qualsevol lloc a la manera d’una barana.

2 TECNOL 1 Barra de secció en forma de segment circular amb arestes vives o sense, especialment l’emprada per a fer passamans.

2 p ext Qualsevol barra de secció rectangular o quadrada.

3 TÈXT Teixit en forma de cinta que serveix per a guarnir i adornar vestits, mobles, etc., i en general les vores d’un objecte qualsevol.

->passamanar

■passamanar

[de passamà; 1a FONT: 1597]

v tr Guarnir amb passamaneria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: passamanar

GERUNDI: passamanant

PARTICIPI: passamanat, passamanada, passamanats, passamanades

INDICATIU PRESENT: passamano, passamanes, passamana, passamanem, passamaneu, passamanen

INDICATIU IMPERFET: passamanava, passamanaves, passamanava, passamanàvem, passamanàveu, passamanaven

INDICATIU PASSAT: passamaní, passamanares, passamanà, passamanàrem, passamanàreu, passamanaren

INDICATIU FUTUR: passamanaré, passamanaràs, passamanarà, passamanarem, passamanareu, passamanaran

INDICATIU CONDICIONAL: passamanaria, passamanaries, passamanaria, passamanaríem, passamanaríeu, passamanarien

SUBJUNTIU PRESENT: passamani, passamanis, passamani, passamanem, passamaneu, passamanin

SUBJUNTIU IMPERFET: passamanés, passamanessis, passamanés, passamanéssim, passamanéssiu, passamanessin

IMPERATIU: passamana, passamani, passamanem, passamaneu, passamanin

->passamaner

■passamaner -a

[de passamà; 1a FONT: 1542]

m i f OFIC Persona que fabrica o ven objectes sumptuaris de seda, de mida petita, com floques, passamans, bosses, botons, etc.

->passamaneria

■passamaneria

Part. sil.: pas_sa_ma_ne_ri_a

[de passamaner; 1a FONT: s. XIX]

f 1 Art de passamanar.

2 Conjunt de passamans, obra de passamà.

3 Fàbrica, obrador, botiga, de passamaner.

->passament

■passament

[de passar]

m 1 Acció de passar.

2 esp Pas a l’altra vida, trànsit, mort. Déu em doni bon passament!

3 Renda o ingressos suficients per a viure. Tenir un passament per a la vellesa.

4 HIST DR CAT Del segle X al XIV transgressió comesa per un vassall contra qualsevol convinença feta amb el seu senyor o infringint una norma o ús feudal.

->passamuntanyes

■passamuntanyes

[de passar i muntanya; 1a FONT: 1915, DAg.]

m INDUM Lligadura de tela gruixuda o de punt que tapa les orelles i part de la cara, per defensar-se del fred.

->passanantí

passanantí -ina

adj i m i f De Passanant (Conca de Barberà).

->passant

■passant

[de passar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Que passa.

2 HERÀLD Dit del quadrúpede en actitud de caminar.

2 m i f Transeünt.

3 m i f 1 Persona que assisteix algú com a auxiliar en l’exercici d’una professió per adquirir-ne la pràctica.

2 Professor que passa les lliçons als estudiants, amb qui van a estudiar els qui estan a punt d’examinar-se.

3 Advocat jove o escrivent auxiliar d’un advocat o d’un notari.

4 m 1 Moment de passar; pas. En el passant dels dies.

2 FOLK Passada, cercavila. Els músics ja fan el passant.

->passantia

■passantia

Part. sil.: pas_san_ti_a

[de passant; 1a FONT: c. 1910]

f 1 Exercici de passant.

2 HIST Examen que havia de passar el fadrí d’un ofici per adquirir la categoria de mestre.

->passa-passa

■passa-passa

[de passar]

m Truc de prestidigitador que consisteix a fer passar un objecte d’un lloc a un altre sense que els espectadors se n’adonin.

->passaport

■passaport

[de passar i port¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

m DR 1 1 Llicència i document d’identitat personal, lliurat per l’administració de l’estat o per organitzacions internacionals, que faculta per a viatjar per determinats països.

2 donar el passaport (a algú) fig Desfer-se’n.

2 passaport diplomàtic Tipus de passaport expedit pel ministeri d’afers estrangers, per les ambaixades i consolats, etc., tant per a llurs funcionaris com per a d’altres ciutadans en condicions extraordinàries.

->passapunt

■passapunt

[de passar i punt; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Cadascun dels punts llargs sobre els quals es fan els traus o certs brodats.

->passapuré

■passapuré

[de passar i puré]

[pl -és] m LLAR Estri per a fer puré.

->passar

■passar

[del ll. vg. *passare, íd., der. de passus, -us ‘pas’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 intr 1 Recórrer tal o tal camí o travessar tal o tal lloc anant d’un indret a un altre. La processó passa per davant de casa. Per aquest carrer passa molta gent. Passar per la finestra. La taula no passa per la porta.

2 p ext El Ter passa per Girona. El camí passa pel mig del bosc. La canonada d’aigua passa per sota el mur.

3 fig Quina idea et va passar pel cap? Passar, algú, per damunt dels escrúpols, dels miraments, de tot.

4 passa, que t’he vist! col·loq Frase amb què es comenta una oportunitat o ocasió perduda per culpa de la pressa o de no haver-se’n adonat a temps.

5 passar de llarg No deturar-se en un indret.

6 passar per dures proves fig Sofrir-les, suportar-les.

7 passar per l’adreçador fig Ésser obligat a fer quelcom vulgues no vulgues.

8 passar (algú) per tot fig Suportar-ho.

9 passar per ull Córrer més del compte la corda que llavora per un bossell, per una guia, etc., fins al punt que el cap de la corda hi arriba i s’escapoleix.

2 intr 1 Ésser tingut per tal o tal cosa sense ésser-ho. Passar per lladre. Passar per bona, una moneda falsa.

2 abs Una moneda que no passa. Aquesta mentida sí que no passa.

3 això no pot passar No pot ésser acceptat, tolerat.

3 intr 1 Esdevenir-se, ocórrer. Això va passar ahir. Això no et passa sinó a tu. Això no passarà sense conseqüències. Mira de passar desapercebut. Allò li va passar inadvertit.

2 passar per alt (alguna cosa a algú) Passar-li inadvertida, escapar-se-li. T’han passat per alt algunes faltes d’ortografia.

4 intr Transcórrer, el temps. Una hora que ha passat volant. Els dies més freds ja han passat.

5 intr Cessar. Ja han passat els freds. El perill ja ha passat. Les modes passen de pressa.

6 intr 1 Traslladar-se en un lloc. Feu-lo passar a la sala. Abans s’estaven al carrer de Girona: d’allí van passar al Passeig de Gràcia.

2 fig Passar a la posteritat. Passar, una notícia, de boca en boca. Aquesta recepta passa de pares a fills.

7 intr Esdevenir, d’una cosa, d’un estat, a un altre. Passar d’aprenent a mestre. Passar, un cos, de l’estat sòlid a l’estat líquid. Passar, una expressió, a proverbi. Passar de la joia a la tristesa.

8 intr Anar més enllà. Passar de mida. Passar dels cinquanta. El malalt no passarà d’aquesta nit.

9 1 intr Viure de tal o tal manera. Són gent que passen amb molt poc. Amb aquests diners ja anirem passant.

2 passi-ho bé Expressió de cortesia utilitzada per a acomiadar-se d’algú.

10 tr 1 Travessar un espai. Vam passar el riu a gual. Com passarem la riera que ha revingut? Quan haurem passat la carena.

2 p ext Passar l’estiu a fora, al camp. Passar el dia jugant a cartes. Passar la vida patint. Passar la joventut en un convent. En què passes el temps?

3 fig Passar un examen. Passar, algú, una malaltia. Passar penes, treballs. Passar un llibre.

4 passar camí Fer camí, avançar.

5 passar via (a fer una cosa) Fer-la de pressa.

11 1 tr Ultrapassar. Passar la frontera, el terme. Ja em passes: en saps més que jo.

2 pron col·loq Excedir-se, extralimitar-se; passar de la ratlla. T’estàs passant, amb aquestes exigències.

3 passar (una cosa) de la ratlla Ésser excessiva, ultrapassar els límits de la tolerància, de la paciència.

12 tr 1 Fer travessar un espai, transportar d’un lloc a un altre. El barquer ens passarà a l’altra riba. Passar contraban. Passar un fil pel forat de l’agulla. Passar el gra pel garbell. Passar un líquid pel colador.

2 ESPORT Fer arribar (la pilota, la bola) a un company d’equip.

3 passar el forrellat Tancar amb el forrellat.

4 passar el ganivet per la pedra Esmolar-lo.

5 passar el ulls (per alguna cosa) fig Inspeccionar-la, mirar-la.

6 passar la mà per la cara (a algú) fig Avantatjar-lo, guanyar-lo, ésser-li superior en algun aspecte.

7 passar (a algú) la mà per l’esquena fig Afalagar-lo, adular-lo.

8 passar la pinta (o el raspall, el drap, l’escombra, etc.) Fer lleugerament les operacions de pentinar, raspallar, netejar, escombrar, etc.

13 tr 1 Deixar córrer, dissimular. Aquesta vegada t’ho passo, però no ho facis mai més. Te n’he passades moltes.

2 Ometre. Passar una cosa en silenci.

3 passar per alt (una cosa) Ometre-la. Passaré per alt els detalls més morbosos de l’accident.

14 intr 1 JOCS En certs jocs de cartes, de dòmino, etc., renunciar a prendre part en la jugada, sia voluntàriament sia per necessitat.

2 p ext Renunciar a participar en una cosa. Jo en passo.

15 pron Empassar-se, abandonar el seu partit, etc., per anar a formar part d’un partit, etc., rival. Es va passar a l’altre equip.

16 pron Perdre la seva frescor, la seva ufana, el seu punt, el peix, la fruita, un aliment, etc. Els préssecs s’han passat. Si trigueu tant, es passarà l’arròs.

17 pron Gastar-se, una cosa, sense ésser aprofitada. El foc es passa.

18 pron Estar-se d’alguna cosa, abstenir-se’n, saber-se’n privar.

19 tr NÀUT 1 Travessar una embarcació una línia imaginària, tal com l’equador, un rumb, etc.

2 passar la maniobra Passar els caps dels aparells i d’altres llocs per on han de passar per tal d’efectuar una maniobra.

3 passar per ull Anar a fons una embarcació.

20 tr TÈXT 1 passar els lliços Enfilar una baga amb el fil o els fils d’ordit corresponents. Hom en diu també passar un cos.

2 passar la nuada Fer passar una nuada de l’ordit pels lliços i per la pua.

3 passar la post Introduir ordenadament les arcades d’una muntura jacquard pels forats de la post.

4 passar la pua Introduir els fils d’ordit entre els clars de les palletes de la pua.

5 passar un pinte Passar un mateix ordit els lliços i la pua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: passar

GERUNDI: passant

PARTICIPI: passat, passada, passats, passades

INDICATIU PRESENT: passo, passes, passa, passem, passeu, passen

INDICATIU IMPERFET: passava, passaves, passava, passàvem, passàveu, passaven

INDICATIU PASSAT: passí, passares, passà, passàrem, passàreu, passaren

INDICATIU FUTUR: passaré, passaràs, passarà, passarem, passareu, passaran

INDICATIU CONDICIONAL: passaria, passaries, passaria, passaríem, passaríeu, passarien

SUBJUNTIU PRESENT: passi, passis, passi, passem, passeu, passin

SUBJUNTIU IMPERFET: passés, passessis, passés, passéssim, passéssiu, passessin

IMPERATIU: passa, passi, passem, passeu, passin

->passa-racons

passa-racons

[de passar i racó]

m CONSTR Regle amb biaix emprat per a igualar l’interior de l’angle dels racons.

->passarel·la

■passarel·la

[del fr. passerelle, íd., der. de passer ‘passar’]

f 1 Pont petit i estret, construït provisionalment o definitiva, sobre una riera, un torrent, una via fèrria, etc.

2 ESPECT 1 En els teatres destinats a espectacles de revista, pont bastit i cantó extern de l’orquestra, damunt el qual desfilen els artistes i el cos de ball.

2 En els salons on les firmes d’alta costura fan la presentació de llurs creacions, empostissat pel qual desfilen els qui exhibeixen els diversos models.

->passa-rius

■passa-rius

Part. sil.: pas_sa-rius

[de passar i riu]

m ORNIT Corriol gros.

->passat

■passat -ada

[de passar; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

1 adj 1 Que passa.

2 Que s’ha passat, desmillorat. Aquella noia, la vaig trobar molt passada.

2 m El temps passat. Recordar el passat.

3 1 adj Que ha tingut lloc en un temps anterior a aquell en què té lloc l’enunciat. El temps passat. Les glòries passades.

2 adj Immediatament anterior. Dilluns passat. La setmana passada.

3 m Allò que ha tingut lloc en altre temps. És un home d’un passat tèrbol.

4 m GRAM [abrev pt.] Temps del verb que situa l’acció en un moment anterior al present.

5 m GRAM [abrev pt.] Pretèrit.

4 m pl Ascendents, avantpassats. Un dels seus passats es digué Pere.

5 adj HERÀLD Dit de dues peces o figures allargades quan una d’elles passa per damunt de l’altra de manera que formin una creu (passats en creu) o un sautor (passats en sautor).

6 m TÈXT Ordre en què els fils de l’ordit o les arcades d’una muntura jacquard són introduïts per les malles d’un joc de lliços o pels forats de la post o taula d’arcades, respectivament.

7 passat de loc prep A excepció de. Passat d’ell, tots els altres eren francesos.

->passatemps

■passatemps

[de passar i temps; 1a FONT: 1429]

m inv Entreteniment, diversió, etc., que ajuda a passar el temps.

->passatge

■passatge

[de passar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 obs Acció de passar.

2 MÚS Transició d’un to a un altre.

3 1 obs Lloc per on hom passa.

2 esp [abrev ptge.] Carrer curt, galeria entre dos carrers, reservat als qui van a peu. El passatge del Rellotge.

4 HIST DR CAT Exacció que cobraven els batlles reials, barons i universitaris pel trànsit de bestiar o d’esclaus pel seu territori.

5 LIT Porció indefinida, però generalment no llarga, d’una composició literària, musical, etc., que ofereix una certa particularitat. Un passatge notable. Un passatge difícil.

6 TRANSP i 1 MAR Preu que hom paga per ésser transportat en una embarcació.

2 p ext Preu que hom paga per ésser transportat en qualsevol vehicle de transport col·lectiu.

3 Taló o justificant que rep un viatger com a comprovant en pagar l’import d’un viatge, bitllet.

4 Conjunt dels passatgers que viatgen en una embarcació, en un avió, en un autobús, etc.

->passatger

■passatger -a

[de passatge; 1a FONT: c. 1500]

1 adj Que passa aviat, que és de curta durada. Un dolor passatger. Una alegria passatgera.

2 m i f TRANSP Persona que, generalment mitjançant una determinada retribució, és transportada o viatja en una embarcació, tren, avió, etc.

->passatgerament

■passatgerament

[de passatger]

adv D’una manera passatgera.

->passatú

■passatú

[de passar i tu]

[pl -ús] m Cop fluixet i ràpid, donat tot passant.

->passavant

■passavant

[de passar i avant]

m DR MAR 1 Document expedit pel cap de les forces navals d’un estat en guerra que permet de navegar amb seguretat un vaixell enemic.

2 Document expedit pel cònsol d’un port estranger que permet l’habilitació de bandera del seu estat a un vaixell, des del port d’expedició del document, en el qual ha estat efectuada la seva compra, fins al moment del seu abanderament.

->passavetes

■passavetes

[de passar i veta]

f Agulla d’ull gros per a enfilar-hi vetes.

->passavila

■passavila

[de passar i vila; 1a FONT: 1915, DAg.]

f Cercavila.

->passavins

■passavins

m i f Cambrer especialitzat a servir els vins i els licors en els restaurants o hotels en què no hi ha sommelier.

->passavolant

■passavolant

[de passar i volar; 1a FONT: 1497]

m i f 1 Persona que no fa sinó passar, sense fer estada.

2 Persona que compra en una botiga de la qual no és parroquiana o se serveix d’algú de qui no és client.

->passe

passe

[de passar]

m dial passi².

->passeig

■passeig

Part. sil.: pas_seig

Cp. passejada

[de passejar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció de passejar. Anar, sortir, a passeig.

2 Lloc destinat a passejar-hi.

3 [abrev pg.] Carrer, avinguda o via d’una certa amplada, originalment destinat a passejar-hi.

->passejada

■passejada

Cp. passeig

[de passejar]

f 1 Camí que hom fa en passejar. Hem fet una bella passejada.

2 fig i col·loq Acció de passejar-se algú, de burlar-se’n.

3 ESPORT Driblatge.

4 FOLK Cercavila protagonitzada per gegants i nans a les trobades i festes geganteres.

->passejador

■passejador -a

[de passejar; 1a FONT: s. XX, Oller]

1 adj i m i f Que passeja algú o algun animal. Una passejadora d’infants.

2 m JOCS Joguina amb rodes que serveix perquè els infants que encara no caminen amb seguretat s’hi agafin o s’hi asseguin per a desplaçar-se.

->passejant

■passejant

[de passejar]

m i f Persona que es passeja.

->passejar

■passejar

[de pas¹; 1a FONT: 1405]

v 1 1 intr Anar d’un costat a l’altre per deport, per fer exercici corporal, per prendre l’aire. Vam passejar una hora pels voltants del poble.

2 pron Ens vam passejar pel parc.

2 tr 1 Portar a passejar. Passejar un infant.

2 p anal Passejar el gos.

3 fig Passeja un barret que fa riure.

3 pron fig Burlar-se d’algú, rifar-se’n enganyant-lo. Com se’l passeja, l’amo, i ell no ho sap veure!

4 pron ESPORT Driblar. Passejar-se un defensa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: passejar

GERUNDI: passejant

PARTICIPI: passejat, passejada, passejats, passejades

INDICATIU PRESENT: passejo, passeges, passeja, passegem, passegeu, passegen

INDICATIU IMPERFET: passejava, passejaves, passejava, passejàvem, passejàveu, passejaven

INDICATIU PASSAT: passegí, passejares, passejà, passejàrem, passejàreu, passejaren

INDICATIU FUTUR: passejaré, passejaràs, passejarà, passejarem, passejareu, passejaran

INDICATIU CONDICIONAL: passejaria, passejaries, passejaria, passejaríem, passejaríeu, passejarien

SUBJUNTIU PRESENT: passegi, passegis, passegi, passegem, passegeu, passegin

SUBJUNTIU IMPERFET: passegés, passegessis, passegés, passegéssim, passegéssiu, passegessin

IMPERATIU: passeja, passegi, passegem, passegeu, passegin

->passera

■passera

[de passar]

f Palanca, pedres convenientment col·locades, etc., per permetre de passar un torrent, un rierol, etc. Si vols travessar el riu, més avall trobaràs una passera.

->pàssera

■pàssera

[del ll. passer, -ĕris ‘pardal’; 1a FONT: s. XIII]

f ORNIT Merla blava.

->passerell

■passerell

[de pàssera; 1a FONT: c. 1400]

m 1 ORNIT Ocell de l’ordre del passeriformes i de la família dels fringíl·lids (Acanthis cannabia), amb les parts superiors de color castany fosc i les ales i la cua vorejades de blanc, gregari i molt apreciat pel seu cant com a ocell de gàbia.

2 fig Nou o aprenent en alguna activitat. Aquest esquiador encara és un passerell.

3 fig Persona viva, astuta o molt alegre.

->passerella

■passerella

f BOT 1 Corniol.

2 Herba berruguera.

->passèrids

passèrids

m pl ORNIT Ploceids.

->passeriformes

■passeriformes

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells de dimensions petites o mitjanes, amb el vòmer curt i ample, que construeixen nius complexos i que representen les 3/5 parts dels ocells vivents. Cal esmentar-ne els subordres dels eurilàimids, i els dels tirans, menuris i moixons.

2 sing Ocell de l’ordre dels passeriformes.

->passi¹

■passi¹

[del ll. passio, entès com a mot masculí]

m LITÚRG Pàssia.

->passi²

■passi²

[de passar]

m DR 1 Document que serveix per a poder entrar en un indret, espectacle o local, sense restriccions, o per a circular d’un lloc a un altre.

2 passi foral HIST DR Institució que existia a Euskadi, en virtut de la qual les Juntes Generals examinaven les disposicions del govern central dirigides als jutges per tal de veure si contenien alguna resolució contrària als furs o a les lleis del país.

3 passi reial HIST DR Facultat que tenia l’estat per a examinar les disposicions de la Santa Seu i permetre o no que es publiquessin o es complissin.

->pàssia

pàssia

Part. sil.: pàs_si_a

[feminització formal de pàssio, forma llatina de passió; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

f LITÚRG Narració evangèlica de la passió i mort de Jesucrist que es recita o es canta en la missa del diumenge de Rams i en l’acció litúrgica del Divendres Sant.

->passibilitat

■passibilitat

[del ll. td. passibilĭ, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f Qualitat de passible.

->passible

■passible

[del ll. td. passibĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que és capaç de sofrir, de sentir o d’experimentar una impressió.

->passier

passier

Part. sil.: pas_si_er

m LITÚRG 1 Llibre que conté les pàssies.

2 Prevere o ajudant que llegeix la pàssia.

->passifloràcies

■passifloràcies

Part. sil.: pas_si_flo_rà_ci_es

f BOT 1 pl Família de parietals, composta per plantes enfiladisses, de fulles alternes, enteres o dividides, flors regulars en cimes i fruits en càpsula o en baia. Són força conegudes en jardineria l’adènia (Adenia sp) i la passionera (Passiflora caerulea).

2 sing Planta de la família de les passifloràcies.

->pàssim

■pàssim

[expressió ll., ‘a tot arreu’]

adv En les citacions i notes de llibres, indicació que una notícia, una frase o un mot apareix ‘esparsament’ en diversos llocs de l’obra citada.

->passing shot

passing shot^* [pàsiŋʃɔ́t]

[angl ] m ESPORT En el tennis, cop de dreta o de revés executat quan l’adversari és a la xarxa de manera que la pilota li passi pel costat i no la pugui tornar.

->passió

■passió

Part. sil.: pas_si_ó

[del ll. passio, -ōnis ‘sofriment’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 1 Acció de patir o endurar una pena infligida.

2 CRIST i BÍBL Nom amb què és coneguda la darreria de la vida de Jesús.

3 passió de son fig Accés de somnolència irresistible.

4 relats de la passió CRIST i BÍBL Conjunt de narracions que fan els Evangelis sobre l’empresonament, el judici, la condemna i la crucifixió de Jesús.

5 sofrir mort i passió fig Sofrir molt.

2 FILOS i PSIC 1 Categoria aristotèlica, contraposada a l’acció, que expressa l’estat d’un ens afectat per l’acció d’un altre.

2 esp Afecció o modificació del subjecte psíquic caracteritzada per una tan gran polarització de l’afectivitat en un únic sentiment que deixa afeblides i àdhuc anul·lades la capacitat de judici i la voluntat.

3 fig Té la passió de la música.

4 Emoció molt forta.

5 Tendència o emoció sexual intensa, fortament arrelada.

3 LIT i TEAT Representació de la passió de Crist provinent del drama litúrgic medieval i, en darrer terme, del cant litúrgic de la pàssia.

4 LITÚRG 1 Celebració litúrgica commemorativa de la passió i mort de Crist durant la Setmana Santa.

2 temps de passió Abans de la reforma de l’any litúrgic (1969), les dues darreres setmanes de Quaresma.

5 MÚS Composició musical sobre la narració evangèlica dels esdeveniments que precedeixen i acompanyen la mort de Jesús.

->passional

■passional

Part. sil.: pas_si_o_nal

[del ll. td. passionalis ‘susceptible de dolor o passió’]

adj 1 Relatiu o pertanyent a les passions, especialment a l’amor.

2 crim passional Crim ocasionat per la passió amorosa, eròtica, o influït per ella.

->passionari

■passionari

Part. sil.: pas_si_o_na_ri

[de passió; 1a FONT: 1466]

m CATOL Passioner.

->passioner

■passioner

Part. sil.: pas_si_o_ner

[de passió]

m CATOL 1 Llibre litúrgic que conté els relats de la passió dels màrtirs, col·locats segons el calendari del santoral.

2 Passier.

3 Sacerdot destinat a assistir els malalts impedits.

->passionera

■passionera

Part. sil.: pas_si_o_ne_ra

[de passió]

f BOT i JARD Liana de la família de les passifloràcies (Passiflora caerulea, P. edulis i espècies afins), originària de l’Amèrica equatorial, de fulles alternes lobulades, flors solitàries, molt vistoses de color, i fruits en baia.

->passionista

passionista

Part. sil.: pas_si_o_nis_ta

[de passió]

m CATOL Membre de la Congregació de la Passió, fundada per sant Pau de la Creu a Alessandria (Piemont) el 1720.

->passiu

■passiu -iva

Part. sil.: pas_siu

[del ll. passivus, -a, -um ‘susceptible de passió, passiu’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Que sofreix l’acció d’algú o d’alguna cosa. Espectadors passius.

2 adj Que suporta, endura, quelcom sense oposar resistència. Obediència passiva.

3 adj 1 No actiu, que deixa obrar els altres sense fer res. Resistència passiva. Defensa passiva.

2 ELECTROT Dit dels circuits o elements que no contenen cap font d’energia.

3 drets passius DR Pensió de què gaudeix algú per serveis que prestà en un altre temps ell o algun dels seus parents.

4 participi passiu GRAM Participi passat.

5 veu passiva (o simplement passiva) GRAM Modalitat que presenta un verb transitiu quan el subjecte gramatical denota la persona o cosa sobre la qual recau l’acció o la significació del verb.

4 m ECON Suma de tots els deutes que en un moment determinat té pendents una empresa.

->passivació

■passivació

Part. sil.: pas_si_va_ci_ó

[de passivar]

f METAL·L Tractament al qual són sotmesos el ferro i d’altres metalls oxidables, que consisteix a submergir-los en un bany d’un àcid oxidat per tal de fer-los inatacables pel mateix àcid.

->passivament

■passivament

[de passiu]

adv D’una manera passiva.

->passivar

■passivar

[de passiu]

v tr METAL·L 1 Conferir passivitat a un metall.

2 Efectuar un tractament de passivació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: passivar

GERUNDI: passivant

PARTICIPI: passivat, passivada, passivats, passivades

INDICATIU PRESENT: passivo, passives, passiva, passivem, passiveu, passiven

INDICATIU IMPERFET: passivava, passivaves, passivava, passivàvem, passivàveu, passivaven

INDICATIU PASSAT: passiví, passivares, passivà, passivàrem, passivàreu, passivaren

INDICATIU FUTUR: passivaré, passivaràs, passivarà, passivarem, passivareu, passivaran

INDICATIU CONDICIONAL: passivaria, passivaries, passivaria, passivaríem, passivaríeu, passivarien

SUBJUNTIU PRESENT: passivi, passivis, passivi, passivem, passiveu, passivin

SUBJUNTIU IMPERFET: passivés, passivessis, passivés, passivéssim, passivéssiu, passivessin

IMPERATIU: passiva, passivi, passivem, passiveu, passivin

->passivitat

■passivitat

[del ll. passivĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Qualitat de passiu. Hi ha una mena de passivitat culpable.

2 METAL·L Propietat conferida a un metall oxidable en sotmetre’l a la passivació.

->past

■past

[del ll. pastus, -us, íd., der. del ll. pascĕre ‘fer pasturar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Menjar, aliment, pastura.

2 fig Totes aquelles meravelles foren past de les flames. Donar past a les murmuracions.

3 menjar (o beure) a tot past Menjar-se un aliment, beure una beguda, consuetudinàriament.

->pasta

■pasta

[del ll. td. pasta, i aquest, del gr. pástē ‘farina barrejada amb suc’, der. de páttō ‘vessar, escampar’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f 1 1 Massa tova formada d’una substància sòlida mòlta o polvoritzada mesclada íntimament amb aigua o un altre líquid. Es mulla l’argila i se’n fa una pasta.

2 ésser (algú) de bona pasta (o de pasta d’agnus) fig Ésser de bon geni, pacífic, de bon natural.

3 no saber de quina pasta és (algú) No saber quin és el seu caràcter.

4 trobar (algú) amb les mans a la pasta Atrapar-lo in fraganti, en flagrant delicte.

2 col·loq Diners.

3 esp ALIM 1 Massa plàstica feta amb farina i aigua que serveix per a fer pa, galetes o pastes alimentoses. És anomenada també pasta de farina.

2 Pastís petit. Per esmorzar, prenc sempre un cafè amb llet i una pasta.

3 pasta alimentosa (o alimentària) Producte obtingut per dessecació d’una massa no fermentada feta amb farina, sèmoles o semolines de blat dur o candial, i aigua i emmotllat mecànicament segons formes molt diverses (macarrons, fideus, tallarines, raviolis, canelons, etc.).

4 pasta de fruita Melmelada de consistència sòlida obtinguda per cocció de la polpa de fruites amb xarop i posterior refredament.

5 pasta de guaranà Pasta dessecada preparada amb llavors de paul·línia, emprada per a fer una beguda semblant al cacau.

6 pasta de xocolata Massa feta amb cacau espellofat mòlt, barrejat amb sucre.

7 pasta fullada (o de full) Pasta de farina estirada en fulls primíssims i superposats diverses vegades.

8 pasta seca (o de te) Pastís petit, fet amb pasta de farina, sucre, greix, ou, fruita seca i aromes, cuit al forn.

4 FARM Preparació semisòlida, de més consistència que les pomades pel seu alt contingut en sòlids.

5 GRÀF 1 Enquadernació feta amb cartó recobert de pell, de pergamí o de vitel·la.

2 Tapa d’un llibre.

3 mitja pasta Enquadernació a l’holandesa.

4 pasta de vidre OFIC Màstic emprat especialment per a subjectar els vidres a les vidrieres.

6 pasta de cel·lulosa (o de paper) PAPER Suspensió aquosa de cel·lulosa emprada en la fabricació del paper.

->pastac

■pastac

[der. de pasta amb influx possible de patac¹; 1a FONT: 1932, DFa.]

m Massa de paper mastegat, de fang, etc.

->pastada

■pastada

[de pastar]

f Acció de pastar d’un cop una determinada quantitat de matèria.

->pastador¹

■pastador¹

[de pastar i -dor²; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

m Lloc on hom pasta, departament de la casa on hi ha la pastera, etc.

->pastador²

■pastador² -a

[de pastar i -dor¹; 1a FONT: s. XIV]

1 m i f Persona que pasta.

2 f OFIC Màquina que, en l’elaboració del pa, permet de pastar la farina i l’aigua mecànicament.

->pastament

■pastament

[de pastar]

m 1 Acció de pastar;

2 l’efecte.

->pastanaga

■pastanaga

[del ll. pastĭnāca, íd.; 1a FONT: 1295]

1 f BOT i AGR 1 Planta herbàcia biennal de la família de les umbel·líferes (Daucus carota), de fulles bipinnatisectes, flors blanques o roses, fruits en diaqueni i d’arrel gruixuda i taronja, mengívola i molt nutritiva. Cal esmentar-ne la pastanaga borda (ssp carota), d’arrel prima i blanquinosa.

2 Arrel comestible de la pastanaga.

2 adj i m i f fig Beneitó, persona de poc seny.

->pastar

■pastar

[de pasta; 1a FONT: 1304]

v tr 1 OFIC 1 Convertir en pasta. Pastar argila per modelar una estatueta.

2 abs Treballar la pasta per fer pa, galetes, etc. En aquesta fleca avui no pasten.

2 fig Afaiçonar a un fi. Ell sol s’ho ginya i s’ho pasta.

3 CONSTR Mesclar convenientment els materials per a fer morter.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pastar

GERUNDI: pastant

PARTICIPI: pastat, pastada, pastats, pastades

INDICATIU PRESENT: pasto, pastes, pasta, pastem, pasteu, pasten

INDICATIU IMPERFET: pastava, pastaves, pastava, pastàvem, pastàveu, pastaven

INDICATIU PASSAT: pastí, pastares, pastà, pastàrem, pastàreu, pastaren

INDICATIU FUTUR: pastaré, pastaràs, pastarà, pastarem, pastareu, pastaran

INDICATIU CONDICIONAL: pastaria, pastaries, pastaria, pastaríem, pastaríeu, pastarien

SUBJUNTIU PRESENT: pasti, pastis, pasti, pastem, pasteu, pastin

SUBJUNTIU IMPERFET: pastés, pastessis, pastés, pastéssim, pastéssiu, pastessin

IMPERATIU: pasta, pasti, pastem, pasteu, pastin

->pastat¹

■pastat¹

[de pastar]

m Barreja de dues coses o més formant una pasta, una massa compacta.

->pastat²

■pastat² -ada

[de pastar]

adj Molt semblant a una altra persona. És el seu germà pastat!

->pasteca

■pasteca

[variant de albudeca, probablement de l’àr. baṭṭîḫa, íd.; aplicació del mot a la mena de politja prové del nom de la fruita per similitud de forma; 1a FONT: 1437]

f MANUT Bossell una de les dues cares o galtes del qual pot ésser oberta tot deixant al descobert la politja.

->pastel

■pastel

[del fr. pastel, íd., i aquest, de l’it. pastello, íd., del ll. td. *pastellum, alteració del ll. pastillum ‘pastís’]

m 1 PINT Tipus de llapis fet amb colors mòlts i reduïts a pasta amb goma aràbiga, talc i caolí.

2 pintura al pastel ART 1 Tècnica pictòrica consistent en l’aplicació del pastel damunt paper generalment granulat, protegit amb una preparació de cola, pedra tosca i pols de marbre o vidre.

2 Obra pictòrica feta amb aquesta tècnica, anomenada també simplement pastel.

->pastelista

pastelista

[de pastel]

m i f ART Artista que pinta al pastel.

->pastell

■pastell

Hom.: pestell

[de pasta; 1a FONT: 1295]

m 1 GRÀF 1 Conjunt de caràcters tipogràfics barrejats desordenadament.

2 Taca produïda, per excés de tinta, en el paper que hom imprimeix.

2 fig Embolic, embull, cosa que forma un conjunt desordenat.

3 Conjunt d’accions fetes enganyosament.

4 BOT Herba del pastell.

5 FUST i MAR Pedaç que hom posa a una peça de fusta, especialment a l’escua d’una barca quan és trencada.

6 MAR Peça inferior del timó d’una barca de pesca.

->pastellar

■pastellar

[de pastell]

v tr Posar un pedaç a una peça de fusta. Pastellar una escua de la barca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pastellar

GERUNDI: pastellant

PARTICIPI: pastellat, pastellada, pastellats, pastellades

INDICATIU PRESENT: pastello, pastelles, pastella, pastellem, pastelleu, pastellen

INDICATIU IMPERFET: pastellava, pastellaves, pastellava, pastellàvem, pastellàveu, pastellaven

INDICATIU PASSAT: pastellí, pastellares, pastellà, pastellàrem, pastellàreu, pastellaren

INDICATIU FUTUR: pastellaré, pastellaràs, pastellarà, pastellarem, pastellareu, pastellaran

INDICATIU CONDICIONAL: pastellaria, pastellaries, pastellaria, pastellaríem, pastellaríeu, pastellarien

SUBJUNTIU PRESENT: pastelli, pastellis, pastelli, pastellem, pastelleu, pastellin

SUBJUNTIU IMPERFET: pastellés, pastellessis, pastellés, pastelléssim, pastelléssiu, pastellessin

IMPERATIU: pastella, pastelli, pastellem, pastelleu, pastellin

->pastera

■pastera

[de pasta; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f 1 OFIC 1 Caixa rectangular amb tapa, on el flequer fa la barreja de farina, aigua, sal i llevat, per fer després el pastament a mà.

2 p ext Recipient o lloc còncau en el qual hom pasta alguna cosa.

3 p ext Recipient semblant a una pastera de pastar farina.

2 Cavitat poc profunda practicada en un retaule o una paret per a posar-hi una imatge.

3 naquera 1.

4 NÀUT Barca petita i de fons pla, sense quilla.

5 TÈXT Dipòsit que conté l’aprest en les màquines de parar i d’aprestar o el color en les màquines d’estampar.

6 TRANSP Carro de trabuc amb la caixa que semblava una pastera de pastar farina.

->pasterada

■pasterada

[de pastera]

f 1 OFIC 1 Porció de matèria que hom pasta d’una vegada.

2 Conjunt de peces o feina que hom pot fer o fa amb la matèria pastada d’una vegada. Fiquen la segona pasterada al forn. Amb una altra pasterada la paret ja estarà.

2 fig 1 Combinació, preparació, etc., no reeixida.

2 Feina mal feta. Finalment s’ha descobert la pasterada.

->pasterejar

■pasterejar

[de pastera]

v intr Pactar, contemporitzar, per motius més o menys blasmables o injustificables.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pasterejar

GERUNDI: pasterejant

PARTICIPI: pasterejat, pasterejada, pasterejats, pasterejades

INDICATIU PRESENT: pasterejo, pastereges, pastereja, pasteregem, pasteregeu, pasteregen

INDICATIU IMPERFET: pasterejava, pasterejaves, pasterejava, pasterejàvem, pasterejàveu, pasterejaven

INDICATIU PASSAT: pasteregí, pasterejares, pasterejà, pasterejàrem, pasterejàreu, pasterejaren

INDICATIU FUTUR: pasterejaré, pasterejaràs, pasterejarà, pasterejarem, pasterejareu, pasterejaran

INDICATIU CONDICIONAL: pasterejaria, pasterejaries, pasterejaria, pasterejaríem, pasterejaríeu, pasterejarien

SUBJUNTIU PRESENT: pasteregi, pasteregis, pasteregi, pasteregem, pasteregeu, pasteregin

SUBJUNTIU IMPERFET: pasteregés, pasteregessis, pasteregés, pasteregéssim, pasteregéssiu, pasteregessin

IMPERATIU: pastereja, pasteregi, pasteregem, pasteregeu, pasteregin

->pastereta

■pastereta

[de pastera; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 OFIC 1 Pastera petita.

2 naquera 1.

2 CONSTR Gaveta.

3 ENTOM panerola 1.

->pasterol

■pasterol

[assimilació de l’ant. posterol ‘budell culà’, del ll. posterĭor, -ōris ‘posterior, de darrere’]

m PAT Hèrnia, eixida de budell.

->pastetes

■pastetes

[de pasta]

f pl 1 Pasta clara de midó o farina i aigua, bullida fins a fer-ne una substància aglutinant, per a paper, pell, etc.

2 p anal 1 Sopes massa espesses, com les que hom sol donar als infants molt petits.

2 Fang clar.

->pasteurel·la

pasteurel·la

Part. sil.: pas_teu_rel_la

f MICROB Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials i de la família de les pasteurel·làcies (Pasteurella sp), en forma de bacil, gramnegatius, paràsits dels animals i patògens per a l’home (P. pestis és el causant de la pesta bubònica) i per als animals (P. multocida).

->pasteurel·làcies

pasteurel·làcies

Part. sil.: pas_teu_rel_là_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials integrada per individus anaerobis facultatius, gramnegatius i típicament en forma de bacil. Inclou diversos patògens de vertebrats, com Haemophilus influenzae.

2 sing Bacteri de la família de les pasteurel·làcies.

->pasteurel·losi

pasteurel·losi

Part. sil.: pas_teu_rel_lo_si

f PAT Nom genèric de les infeccions dels animals produïdes per bacteris del gènere pasteurel·la.

->pasteuriàcies

pasteuriàcies

Part. sil.: pas_teu_ri_à_ci_es

f MICROB Caulobacteriàcies.

->pasteurització

■pasteurització

Part. sil.: pas_teu_rit_za_ci_ó

[de pasteuritzar]

f ALIM Procediment per a la conservació d’aliments que consisteix en llur escalfament a temperatures més suaus que en l’esterilització durant uns temps determinats i refredament.

->pasteuritzador

■pasteuritzador

Part. sil.: pas_teu_rit_za_dor

[de pasteuritzar]

m ALIM Aparell per a pasteuritzar aliments.

->pasteuritzar

■pasteuritzar

Part. sil.: pas_teu_rit_zar

[del nom del biòleg francès Louis Pasteur (1822-1895)]

v tr ALIM Sotmetre un aliment a pasteurització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pasteuritzar

GERUNDI: pasteuritzant

PARTICIPI: pasteuritzat, pasteuritzada, pasteuritzats, pasteuritzades

INDICATIU PRESENT: pasteuritzo, pasteuritzes, pasteuritza, pasteuritzem, pasteuritzeu, pasteuritzen

INDICATIU IMPERFET: pasteuritzava, pasteuritzaves, pasteuritzava, pasteuritzàvem, pasteuritzàveu, pasteuritzaven

INDICATIU PASSAT: pasteuritzí, pasteuritzares, pasteuritzà, pasteuritzàrem, pasteuritzàreu, pasteuritzaren

INDICATIU FUTUR: pasteuritzaré, pasteuritzaràs, pasteuritzarà, pasteuritzarem, pasteuritzareu, pasteuritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: pasteuritzaria, pasteuritzaries, pasteuritzaria, pasteuritzaríem, pasteuritzaríeu, pasteuritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: pasteuritzi, pasteuritzis, pasteuritzi, pasteuritzem, pasteuritzeu, pasteuritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: pasteuritzés, pasteuritzessis, pasteuritzés, pasteuritzéssim, pasteuritzéssiu, pasteuritzessin

IMPERATIU: pasteuritza, pasteuritzi, pasteuritzem, pasteuritzeu, pasteuritzin

->pasticultura

pasticultura

f RAM Branca de l’enginyeria forestal que estudia la gestió i l’aprofitament de les pastures.

->pastifa

■pastifa

[der. de pasta amb el sufix popular -ifa, -if- (cf. enganyifa)]

m i f 1 Persona que no fa polidament el seu treball.

2 Mentider.

->pastifejar

■pastifejar

[de pastifa]

v 1 intr Fer barroerament, no gens polidament, les coses. No el deixis fer sol, que pastifeja com n’hi ha pocs.

2 tr Empastifar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pastifejar

GERUNDI: pastifejant

PARTICIPI: pastifejat, pastifejada, pastifejats, pastifejades

INDICATIU PRESENT: pastifejo, pastifeges, pastifeja, pastifegem, pastifegeu, pastifegen

INDICATIU IMPERFET: pastifejava, pastifejaves, pastifejava, pastifejàvem, pastifejàveu, pastifejaven

INDICATIU PASSAT: pastifegí, pastifejares, pastifejà, pastifejàrem, pastifejàreu, pastifejaren

INDICATIU FUTUR: pastifejaré, pastifejaràs, pastifejarà, pastifejarem, pastifejareu, pastifejaran

INDICATIU CONDICIONAL: pastifejaria, pastifejaries, pastifejaria, pastifejaríem, pastifejaríeu, pastifejarien

SUBJUNTIU PRESENT: pastifegi, pastifegis, pastifegi, pastifegem, pastifegeu, pastifegin

SUBJUNTIU IMPERFET: pastifegés, pastifegessis, pastifegés, pastifegéssim, pastifegéssiu, pastifegessin

IMPERATIU: pastifeja, pastifegi, pastifegem, pastifegeu, pastifegin

->pastilla

■pastilla

[de pasta; 1a FONT: 1535]

f 1 Tros de pasta. Una pastilla de sabó. Una pastilla de xocolata.

2 ELECTRÒN Xip.

3 FARM Forma farmacèutica sòlida d’administració oral, de forma variada, sempre flexible i de fractura llisa, composta de goma aràbiga, sucre i aigua, i que en alguns casos porta un principi actiu.

4 pastilla del fre AUT i TRANSP Peça metàl·lica recoberta en una de les seves cares d’una capa de material sinteritzat d’alt coeficient de fregament, que, a parelles, i acarades entre elles, constitueixen la part mòbil de la pinça d’un fre de disc.

->pastiller

pastiller -a

1 m Capseta o estoig per a guardar-hi pastilles.

2 m i f col·loq Persona que consumeix drogues en forma de pastilla.