->estrangerisme
■estrangerisme[de estranger]
m 1 Afecció exagerada a costums estrangers.
2 LING Mot manllevat a una llengua estrangera.
->estrangerització
■estrangeritzacióPart. sil.: es_tran_ge_rit_za_ci_ó
[de estrangeritzar]
f 1 Acció d’estrangeritzar o estrangeritzar-se;
2 l’efecte.
->estrangeritzar
■estrangeritzar[de estranger]
v 1 tr Modificar quelcom propi imitant una cosa estrangera.
2 intr Imitar els costums estrangers.
3 pron Adoptar, algú, costums estrangers.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estrangeritzar
GERUNDI: estrangeritzant
PARTICIPI: estrangeritzat, estrangeritzada, estrangeritzats, estrangeritzades
INDICATIU PRESENT: estrangeritzo, estrangeritzes, estrangeritza, estrangeritzem, estrangeritzeu, estrangeritzen
INDICATIU IMPERFET: estrangeritzava, estrangeritzaves, estrangeritzava, estrangeritzàvem, estrangeritzàveu, estrangeritzaven
INDICATIU PASSAT: estrangeritzí, estrangeritzares, estrangeritzà, estrangeritzàrem, estrangeritzàreu, estrangeritzaren
INDICATIU FUTUR: estrangeritzaré, estrangeritzaràs, estrangeritzarà, estrangeritzarem, estrangeritzareu, estrangeritzaran
INDICATIU CONDICIONAL: estrangeritzaria, estrangeritzaries, estrangeritzaria, estrangeritzaríem, estrangeritzaríeu, estrangeritzarien
SUBJUNTIU PRESENT: estrangeritzi, estrangeritzis, estrangeritzi, estrangeritzem, estrangeritzeu, estrangeritzin
SUBJUNTIU IMPERFET: estrangeritzés, estrangeritzessis, estrangeritzés, estrangeritzéssim, estrangeritzéssiu, estrangeritzessin
IMPERATIU: estrangeritza, estrangeritzi, estrangeritzem, estrangeritzeu, estrangeritzin
->estrangulació
■estrangulacióPart. sil.: es_tran_gu_la_ci_ó
[del ll. strangulatio, -ōnis, íd.]
f 1 1 Acció d’estrangular;
2 l’efecte.
2 PAT Constricció d’un òrgan amb aturament de la circulació de la sang.
->estrangulador
■estrangulador -a[del ll. strangulator, -ōris, íd.]
adj i m i f Que estrangula.
->estrangular
■estrangular[del ll. strangulare, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]
v tr 1 Impedir per constricció, per pressió, etc., el pas d’un fluid per un conducte.
2 esp Escanyar per compressió o obstrucció externa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estrangular
GERUNDI: estrangulant
PARTICIPI: estrangulat, estrangulada, estrangulats, estrangulades
INDICATIU PRESENT: estrangulo, estrangules, estrangula, estrangulem, estranguleu, estrangulen
INDICATIU IMPERFET: estrangulava, estrangulaves, estrangulava, estrangulàvem, estrangulàveu, estrangulaven
INDICATIU PASSAT: estrangulí, estrangulares, estrangulà, estrangulàrem, estrangulàreu, estrangularen
INDICATIU FUTUR: estrangularé, estrangularàs, estrangularà, estrangularem, estrangulareu, estrangularan
INDICATIU CONDICIONAL: estrangularia, estrangularies, estrangularia, estrangularíem, estrangularíeu, estrangularien
SUBJUNTIU PRESENT: estranguli, estrangulis, estranguli, estrangulem, estranguleu, estrangulin
SUBJUNTIU IMPERFET: estrangulés, estrangulessis, estrangulés, estranguléssim, estranguléssiu, estrangulessin
IMPERATIU: estrangula, estranguli, estrangulem, estranguleu, estrangulin
->estrangúria
■estrangúriaPart. sil.: es_tran_gú_ri_a
f PAT Micció lenta i dolorosa ocasionada per l’espasme de la uretra o de la bufeta.
->estranquis
■estranquis[d’origen incert]
Mot emprat en l’expressió d’estranquis loc adv pop D’amagat.
->estrany
■estrany -a[del ll. extraneus, -a, -um ‘exterior, aliè, estranger’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 adj 1 [oposat a propi] Que és d’una altra família, d’un altre país, d’un altre grup, etc.
2 Que no té relació amb algú. Aquests dos pobles abans eren estranys l’un a l’altre.
3 Desconegut d’algú. La seva fesomia no m’és estranya.
4 Que no té part en una cosa; aliè. Això és estrany a la qüestió. Ell era estrany a la conxorxa.
5 Introduït accidentalment, especialment en l’organisme.
2 1 adj No freqüent o usual. Té una veu estranya. Avui el cotxe fa un soroll estrany.
2 adj Que ofereix quelcom d’inexplicable o extraordinari, que excita la curiositat, la sorpresa, l’admiració, etc. Una casa plena de sorolls estranys.
3 fer estrany loc verb Causar estranyesa.
3 m i f 1 DR Persona a la qual és donada una herència o un llegat sense tenir vinculació familiar amb el qui atorga testament.
2 En general, persona aliena a una família.
3 DR CAT i HIST Persona que estava fora de la dependència d’un pare de família.
4 m i f HIST DR 1 Estranger, foraster.
2 Persona que era de ciutat, vila o lloc o demarcació territorial, reial o baronial, distint d’aquells on es trobava, o també persona que pertanyia a una altra vegueria o a una altra diòcesi.
5 adj PART Dit d’una partícula amb un nombre d’estranyesa no nul.
6 m dial BOT i JARD Crisantem.
->estranyament1
■estranyament1[de estranyar]
m DR PEN Pena restrictiva de la llibertat que consisteix en l’expulsió del condemnat del territori nacional durant el temps de la condemna.
->estranyament2
■estranyament2[de estrany; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adv D’una manera estranya.
->estranyar
■estranyar[de estrany]
v 1 tr Allunyar algú del seu país, d’una companyia, etc.
2 intr Causar estranyesa. A les noies, els estranya aquest comentari. Això m’ha estranyat molt.
3 pron Sentir estranyesa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estranyar
GERUNDI: estranyant
PARTICIPI: estranyat, estranyada, estranyats, estranyades
INDICATIU PRESENT: estranyo, estranyes, estranya, estranyem, estranyeu, estranyen
INDICATIU IMPERFET: estranyava, estranyaves, estranyava, estranyàvem, estranyàveu, estranyaven
INDICATIU PASSAT: estranyí, estranyares, estranyà, estranyàrem, estranyàreu, estranyaren
INDICATIU FUTUR: estranyaré, estranyaràs, estranyarà, estranyarem, estranyareu, estranyaran
INDICATIU CONDICIONAL: estranyaria, estranyaries, estranyaria, estranyaríem, estranyaríeu, estranyarien
SUBJUNTIU PRESENT: estranyi, estranyis, estranyi, estranyem, estranyeu, estranyin
SUBJUNTIU IMPERFET: estranyés, estranyessis, estranyés, estranyéssim, estranyéssiu, estranyessin
IMPERATIU: estranya, estranyi, estranyem, estranyeu, estranyin
->estranyesa
■estranyesa[de estrany; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 1 Allò per què algú o alguna cosa és estrany. L’estranyesa d’aquell so.
2 Cosa estranya. Un home carregat d’estranyeses. Feia estranyeses amb la cara.
2 Sorpresa, admiració, que causa una cosa estranya. Fer, una cosa, estranyesa. Sentir estranyesa.
3 PART Nombre quàntic característic del quark s i dels hadrons que el contenen.
->estrapada
■estrapada[del fr. estrapade, íd., i aquest, de l’it. strappata ‘acció d’arrencar’, del ll. exstirpare ‘arrencar, desarrelar’, der. de stirps ‘soca; nissaga’]
f 1 HIST Càstig que consistia a alçar el penat a una certa altura lligat a una corda i, amollada aquesta, interrompre bruscament la caiguda.
2 Salt violent que fa un cavall o un altre animal per llançar el qui el munta.
->estraperlada
■estraperlada[de estraperlo]
f Operació d’estraperlo a gran escala.
->estraperlista
■estraperlista[de estraperlo; 1a FONT: 1940]
1 adj Relatiu o pertanyent a l’estraperlo.
2 m i f El qui fa estraperlo 2.
->estraperlo
■estraperlo[combinació dels noms de Strauss i Perl.; 1a FONT: 1935]
m 1 Nom d’una ruleta trucada inventada a Espanya pels socis Strauss i Perl, que provocà un gran escàndol polític el 1934.
2 p ext 1 Negoci il·legal de productes intervinguts per l’estat, venuts a preus abusius.
2 Mercaderia objecte de l’estraperlo.
3 Mercat negre, acció irregular.
->estrassa
■estrassa[der. d’un ant. estraçar, i aquest, del simple traçar, usats tots dos en el sentit de esqueixar, del ll. vg. *tractiare ‘arrossegar violentament; trossejar’, der. del ll. trahĕre ‘arrossegar’; 1a FONT: 1433]
f Trossos de drap brut.
->estrat
■estrat[del ll. stratus, íd.]
m 1 ECOL Cadascuna de les capes en què és dividida una biocenosi i que presenta característiques ecològiques particulars.
2 ESTRATIG 1 Cadascuna de les capes ben diferenciades en les quals es presenten generalment les roques sedimentàries.
2 estrat tipus Estratotip.
3 HISTOL Capa o conjunt de membranes superposades d’un teixit, un òrgan, etc.
4 METEOR Núvol baix que forma una capa uniforme d’una extensió horitzontal relativament gran, semblant a la boira, però sense tocar a terra.
5 estrat social SOCIOL Cadascun dels grups o les capes en què es divideix la societat segons les diferents teories de l’estratificació social.
->estratagema
■estratagema[del ll. strategēma, i aquest, del gr. stratḗgēma ‘maniobra militar; ardit de guerra; engany astut’, der. de stratēgós ‘general’, comp. de stratós ‘exèrcit’ i ágō ‘conduir’; possiblement el mot ha vingut a través de l’it. o del fr; 1a FONT: 1696, DLac.]
m TÀCT 1 Ardit de guerra.
2 Artifici emprat per a enganyar l’enemic, un adversari, etc.
->estrateg
■estrateg -a[del fr. stratègue, i aquest, del gr. stratēgós ‘general’; 1a FONT: 1839, DLab.]
1 m HIST 1 En l’antiguitat grega, cap d’exèrcit.
2 A Atenes, des de Clístenes, membre d’un col·legi de deu persones encarregades dels afers militars.
2 m i f Persona versada en estratègia.
->estratègia
■estratègiaPart. sil.: es_tra_tè_gi_a
Cp. l’acc. 2 amb tàctic 4 4.
[del gr. stratēgía ‘generalat’]
f 1 MIL Ciència de projectar i dirigir les grans operacions militars.
2 1 Art de coordinar les accions i de maniobrar per tal d’aconseguir una finalitat.
2 POLÍT Coordinació de les forces polítiques, econòmiques i diplomàtiques per a aconseguir els objectius d’un estat, d’un grup o d’un partit.
3 ESPORT i JOCS Conjunt de regles, de jugades i de decisions mitjançant les quals un jugador o un equip de jugadors intenta d’aconseguir la victòria o la solució.
->estratègic
■estratègic -a[de estratègia]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’estratègia.
2 Dit del punt, la posició, l’indret, la situació, etc., des d’on hom té una facilitat de moviments, d’actuació, que fa minvar les possibilitats de l’adversari.
->estratègicament
■estratègicament[de estratègic]
adv Amb estratègia.
->estrati-
■estrati-Forma prefixada del mot llatí stratum, que significa ‘estrat’. Ex.: estratigrafia.
->estratificació
■estratificacióPart. sil.: es_tra_ti_fi_ca_ci_ó
[de estratificar]
f 1 1 Acció d’estratificar o estratificar-se;
2 l’efecte.
2 AGR Operació de disposar, en capes o estrats, llavors de plantes arbòries i sorra o terra fina, alternativament, per aconseguir-ne una millor conservació i evitar-ne l’alteració per contacte amb l’aire o la germinació prematura.
3 ECOL Disposició d’una biocenosi en estrat.
4 ESTRATIG Deposició d’un estrat o capa darrere un altre en superfícies planes o lleugerament inclinades.
5 estratificació social SOCIOL Divisió de la societat en capes, classes o grups que hom considera mútuament relacionats i jerarquitzats de més baixos a més alts.
->estratificar
■estratificar[de estrat]
v 1 tr Disposar en capes superposades.
2 pron Formar estrats, dipositar-se formant estrats.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estratificar
GERUNDI: estratificant
PARTICIPI: estratificat, estratificada, estratificats, estratificades
INDICATIU PRESENT: estratifico, estratifiques, estratifica, estratifiquem, estratifiqueu, estratifiquen
INDICATIU IMPERFET: estratificava, estratificaves, estratificava, estratificàvem, estratificàveu, estratificaven
INDICATIU PASSAT: estratifiquí, estratificares, estratificà, estratificàrem, estratificàreu, estratificaren
INDICATIU FUTUR: estratificaré, estratificaràs, estratificarà, estratificarem, estratificareu, estratificaran
INDICATIU CONDICIONAL: estratificaria, estratificaries, estratificaria, estratificaríem, estratificaríeu, estratificarien
SUBJUNTIU PRESENT: estratifiqui, estratifiquis, estratifiqui, estratifiquem, estratifiqueu, estratifiquin
SUBJUNTIU IMPERFET: estratifiqués, estratifiquessis, estratifiqués, estratifiquéssim, estratifiquéssiu, estratifiquessin
IMPERATIU: estratifica, estratifiqui, estratifiquem, estratifiqueu, estratifiquin
->estratificat
■estratificat[de estratificar]
m FUST Placa amb una cara decorativa i l’altra granelluda que serveix per al recobriment de superfícies de mobles, generalment de cuina.
->estratiforme
■estratiforme[de estrati- i -forme]
adj Que té forma d’un estrat, disposat en estrats. Un cartílag estratiforme.
->estratigrafia
■estratigrafiaPart. sil.: es_tra_ti_gra_fi_a
[de estrati- i -grafia]
f ESTRATIG Ciència que estudia les roques estratificades.
->estratigràfic
■estratigràfic -a[de estratigrafia]
adj Relatiu o pertanyent a l’estratigrafia.
->estrato-
■estrato-Forma prefixada del mot llatí stratum, que significa ‘estrat’. Ex.: estratosfera.
->estratocràcia
■estratocràciaPart. sil.: es_tra_to_crà_ci_a
[del gr. stratós ‘exèrcit’ i -cràcia]
f POLÍT Forma de govern en què l’autoritat militar és sobirana.
->estratocúmul
■estratocúmul[del ll. estratocúmulus]
m METEOR Núvol baix format per un conjunt de masses acanalades paral·leles que cobreix una gran extensió de cel.
->estratocúmulus
■estratocúmulus[de estrato- i cúmulus]
m METEOR Estratocúmul.
->estratografia
■estratografiaPart. sil.: es_tra_to_gra_fi_a
[del gr. stratós ‘exèrcit’ i -grafia]
f ORG MIL Descripció del personal i del material d’un exèrcit.
->estratopausa
■estratopausaPart. sil.: es_tra_to_pau_sa
[de estrato- i pausa]
f METEOR Límit que separa l’estratosfera de la mesosfera, que s’estableix entre els 45 i 50 km d’altitud.
->estratosfera
■estratosfera[de estrato- i -sfera]
f METEOR Capa de l’atmosfera de la Terra que s’estén entre els 12 i els 40 km d’altitud.
->estratosfèric
estratosfèric -aadj METEOR Relatiu o pertanyent a l’estratosfera. Baló estratosfèric.
->estratotip
■estratotipm ESTRATIG Successió concreta d’estrats que serveixen de patró per a la definició d’una unitat estratigràfica o d’un límit estratigràfic.
->estratus
■estratus[del ll. stratus ‘estrat’]
m METEOR estrat 4.
->estre
■estre[del ll. oestrus, i aquest, del gr. oĩstros ‘tàvec, insecte de picada irritant; deliri poètic o profètic; furor; zel sexual’; 1a FONT: 1839, DLab.]
m 1 Estímul ardorós i eficaç que senten els poetes en estar inspirats per a compondre.
2 ZOOL Període de zel del cicle sexual de la femella en el qual aquesta, afectada per una notable excitació sexual, es fa receptiva vers el mascle i és impulsada a l’acoblament.
->estrebada
■estrebada[de estrebar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
f 1 Estirada sobtada i violenta per a fer moure envers si algú o alguna cosa.
2 Robatori amb violència en què l’objecte robat, generalment una bossa de mà, és arrencat a la víctima.
->estrebar
■estrebar[de estrep; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
v 1 intr ant Descansar el pes d’una cosa sobre una altra.
2 tr 1 Estirar amb força i sobtadament, fer una estrebada.
2 abs El cavall, estrebant, va arrencar la soca.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estrebar
GERUNDI: estrebant
PARTICIPI: estrebat, estrebada, estrebats, estrebades
INDICATIU PRESENT: estrebo, estrebes, estreba, estrebem, estrebeu, estreben
INDICATIU IMPERFET: estrebava, estrebaves, estrebava, estrebàvem, estrebàveu, estrebaven
INDICATIU PASSAT: estrebí, estrebares, estrebà, estrebàrem, estrebàreu, estrebaren
INDICATIU FUTUR: estrebaré, estrebaràs, estrebarà, estrebarem, estrebareu, estrebaran
INDICATIU CONDICIONAL: estrebaria, estrebaries, estrebaria, estrebaríem, estrebaríeu, estrebarien
SUBJUNTIU PRESENT: estrebi, estrebis, estrebi, estrebem, estrebeu, estrebin
SUBJUNTIU IMPERFET: estrebés, estrebessis, estrebés, estrebéssim, estrebéssiu, estrebessin
IMPERATIU: estreba, estrebi, estrebem, estrebeu, estrebin
->estregat
■estregat[possible encreuament de estrebat i estiregat]
m TÈXT 1 Estès.
2 En els ordidors, llargària que va del cos principal de la màquina a la fileta.
3 En els telers, tros d’ordit que va del corró guiafils als lliços.
->estrela
■estrela[variant de estrella]
f dial Estrella.
->estrelítzia
■estrelítziaPart. sil.: es_tre_lít_zi_a
f BOT i JARD Planta herbàcia de la família de les estrelitziàcies (Strelitzia regianae), de fulles simples, proveïdes d’un pecíol llarg, i de flors trímeres, amb els sèpals de color groc ataronjat i els pètals de color blau fosc.
->estrelitziàcies
■estrelitziàciesPart. sil.: es_tre_lit_zi_à_ci_es
f BOT 1 pl Família d’escitamínies integrada per plantes herbàcies o llenyoses de fulles simples, sovint molt grosses, flors embolcallades per grans bràctees i agrupades en inflorescències terminals o laterals, i fruits en càpsula.
2 sing Planta de la família de les estrelitziàcies.
->estrella
■estrella[del cast. estrella, i aquest, del ll. stella, íd., amb -r- per repercussió de líquides; 1a FONT: c. 1800]
f 1 1 ASTR Estel.
2 ASTROL Planeta que hom suposava que exercia una influència en el destí d’una persona. Néixer en mala estrella, en bona estrella.
3 tenir mala estrella loc verb Tenir mala sort.
2 p anal 1 Representació convencional d’una estrella que hom fa amb una figura formada per raigs que parteixen d’un centre comú o per un cercle voltat de puntes.
2 Nom de diferents objectes la forma dels quals és semblant a una estrella.
3 HERÀLD Figura que representa una estrella, generalment amb cinc raigs o puntes.
4 MIL Insígnia de grau militar. La quantitat d’estrelles i de les puntes de cada estrella varia segons la graduació.
5 en estrella loc adv ELECTROT Dit de la connexió d’aparells o enrotllaments polifàsics consistent a unir un extrem de cadascun dels enrotllaments o borns corresponents a cada fase a un punt comú, i l’altre extrem a la fase corresponent. En el cas d’un sistema trifàsic, hom l’anomena també connexió en Y.
6 estrella de David HIST Estrella de sis puntes, distintiu de l’estat d’Israel.
7 estrella roja MIL Insígnia de l’exèrcit soviètic des del 1918 fins al 1991.
3 CIN Actor o actriu de gran popularitat.
4 estrella de mar ZOOL Nom donat a qualsevol equinoderm de la classe dels asteroïdeus i ofiuroïdeus, que es caracteritzen per llur forma radial, amb el cos aplanat format per un disc pentagonal amb cinc braços o més. Cal destacar-ne l’estrella de mar amb potes brunes (Ophioderma longicaudata), l’estrella de mar amb potes escatoses (Ophiura texturata), l’estrella de mar amb potes espinoses (Ophiothrix sp), l’estrella de mar blavosa (Coccinasterias tenuispina), l’estrella de mar de set braços (Luidia ciliaris), l’estrella de mar de sorra (Astropecten sp), l’estrella de mar verda (Marthasterias glacialis) i l’estrella de mar vermella (Echinaster sepositus).
->estrellat
■estrellat -ada[de estrella]
adj 1 Estelat.
2 En forma d’estrella.
->estrelleta
■estrelleta[de estrella]
f 1 Estrella petita.
2 BOT 1 Bolet de la família de les licoperdàcies (Astraeus hygrometricus), de gleba fosca i pulverulenta i d’exoperidi higroscòpic que s’obre en forma d’estrella en temps humit.
2 Nom donat a diversos bolets del gènere Geastrum, de la família de les licoperdàcies, amb l’exoperidi en forma d’estrella.
3 ZOOL Equinoderm de la classe dels asteroïdeus, de disc ample i braços curts amb l’extrem arrodonit.
->estremidor
■estremidor -a[de estremir]
adj Que fa estremir. Un crit estremidor.
->estremiment
■estremiment[de estremir.]
m 1 Acció d’estremir-se.
2 MED Vibració perceptible pel tacte.
->estremir
■estremir[del b. ll. ecl. extremĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr Fer tremolar. El vent estremia les fulles.
2 1 pron Tremolar fortament, agitar-se convulsivament. Estremir-se de fred, de por. L’espetec del llamp feia estremir la terra.
2 estremir-se de por fig Tenir molta por.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estremir
GERUNDI: estremint
PARTICIPI: estremit, estremida, estremits, estremides
INDICATIU PRESENT: estremeixo, estremeixes, estremeix, estremim, estremiu, estremeixen
INDICATIU IMPERFET: estremia, estremies, estremia, estremíem, estremíeu, estremien
INDICATIU PASSAT: estremí, estremires, estremí, estremírem, estremíreu, estremiren
INDICATIU FUTUR: estremiré, estremiràs, estremirà, estremirem, estremireu, estremiran
INDICATIU CONDICIONAL: estremiria, estremiries, estremiria, estremiríem, estremiríeu, estremirien
SUBJUNTIU PRESENT: estremeixi, estremeixis, estremeixi, estremim, estremiu, estremeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: estremís, estremissis, estremís, estremíssim, estremíssiu, estremissin
IMPERATIU: estremeix, estremeixi, estremim, estremiu, estremeixin
->estrena
■estrena[del ll. strēna ‘presagi; regal festiu de bon auguri’; sobre el sentit de ‘acte de fer alguna cosa per primera vegada’ (v. estrenar); 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
f 1 1 Acció d’estrenar o estrenar-se;
2 l’efecte. L’estrena d’un vestit. L’estrena d’una habitació. L’estrena d’un drama.
3 d’estrena loc adv Estrenant alguna cosa. Avui vaig d’estrena, porto el vestit nou.
4 d’estrena loc adj Acabat d’estrenar, nou. El diumenge portava les sabates d’estrena. Pel·lícula d’estrena.
5 d’estrena loc adj Dit del local destinat a estrenar pel·lícules.
2 [generalment en pl] Regal, present, donat com a gratificació a un servei.
3 fer estrena (o l’estrena) (a algú) Donar-li un cop al clatell quan li han tallat els cabells.
->estrenar
■estrenar[del costum de gratificar algun servei amb roba o coses d’ús personal sorgí el sentit de ‘usar o fer alguna cosa per primera vegada’ i el postverbal estrena amb l’accepció de ‘ús o realització d’alguna cosa per primera vegada’; 1a FONT: 1428]
v 1 tr 1 Usar per primera vegada alguna cosa que no ha estat encara usada per ningú. Estrenar un vestit, un barret.
2 Començar a fer ús d’una cosa. Enguany estrenarem pis.
2 pron 1 Fer per primera vegada una cosa.
2 Començar a exercir un càrrec, un ofici, etc.
3 esp Fer, un venedor, un comerciant, etc., la primera venda del dia.
3 tr Gratificar algú amb algun do o alguna estrena.
4 tr ESPECT i CIN Representar, executar, per primera vegada (una obra teatral, un film, una composició musical, etc.).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estrenar
GERUNDI: estrenant
PARTICIPI: estrenat, estrenada, estrenats, estrenades
INDICATIU PRESENT: estreno, estrenes, estrena, estrenem, estreneu, estrenen
INDICATIU IMPERFET: estrenava, estrenaves, estrenava, estrenàvem, estrenàveu, estrenaven
INDICATIU PASSAT: estrení, estrenares, estrenà, estrenàrem, estrenàreu, estrenaren
INDICATIU FUTUR: estrenaré, estrenaràs, estrenarà, estrenarem, estrenareu, estrenaran
INDICATIU CONDICIONAL: estrenaria, estrenaries, estrenaria, estrenaríem, estrenaríeu, estrenarien
SUBJUNTIU PRESENT: estreni, estrenis, estreni, estrenem, estreneu, estrenin
SUBJUNTIU IMPERFET: estrenés, estrenessis, estrenés, estrenéssim, estrenéssiu, estrenessin
IMPERATIU: estrena, estreni, estrenem, estreneu, estrenin
->estrenu
■estrenu -ènua[del ll. strenuus, -a, -um ‘diligent, actiu, enèrgic’; 1a FONT: 1425]
adj 1 Coratjós, intrèpid.
2 DR CAT Dit de l’arbre que per la seva altura i el seu vigor perjudica el predi veí.
->estrènuament
■estrènuamentPart. sil.: es_trè_nu_a_ment
[de estrenu]
adv D’una manera estrènua.
->estrenuïtat
■estrenuïtatPart. sil.: es_tre_nu_ï_tat
[del ll. strenuĭtas, -ātis ‘diligència, activitat, energia’]
f Qualitat d’estrenu.
->estrenyecaps
■estrenyecaps[de estrènyer i cap1; 1a FONT: s. XX, Carner]
m Gorra de dormir.
->estrenyedor
■estrenyedor -a[de estrènyer; 1a FONT: c. 1500]
1 adj Que estreny.
2 m OFIC Eina que serveix per a mantenir estretes les fustes encolades.
->estrènyer
■estrènyer[del ll. strĭngĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
[p p estret -a] v 1 1 tr Fer més estret, fer perdre amplada. Haurem d’estrènyer aquest finestral tan gran.
2 pron Esdevenir més estret. Passada l’església el carrer s’estreny.
2 tr 1 Exercir pressió en costats oposats, tot al voltant, d’algú o d’alguna cosa. Li vaig estrènyer la mà amb les meves. Aquest barret m’estreny el cap.
2 fig Intensificar l’esforç per obligar algú a fer alguna cosa, per reduir l’adversari en una lluita, en una discussió, etc. El va estrènyer a raons. Les circumstàncies l’estrenyien a fer-ho.
3 1 tr Posar o fer posar diferents persones, coses o parts d’una cosa més acostades que no estaven, de manera que ocupin un espai més petit. Estrènyer les files. Estrènyer les ratlles en escriure.
2 pron Si us estrenyeu una mica, hi cabrem tots.
4 tr 1 Fer que una cosa estrenyi més, es clogui amb més força o més acostadament, com estrenyent. Cal estrènyer més el cordill.
2 p ext Estrènyer els punys. Estrènyer un nus. Estrènyer les dents.
3 fig Estrènyer el setge. Estrènyer els llaços de la nostra amistat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estrènyer
GERUNDI: estrenyent
PARTICIPI: estret, estreta, estrets, estretes
INDICATIU PRESENT: estrenyo, estrenys, estreny, estrenyem, estrenyeu, estrenyen
INDICATIU IMPERFET: estrenyia, estrenyies, estrenyia, estrenyíem, estrenyíeu, estrenyien
INDICATIU PASSAT: estrenyí, estrenyeres, estrenyé, estrenyérem, estrenyéreu, estrenyeren
INDICATIU FUTUR: estrenyeré, estrenyeràs, estrenyerà, estrenyerem, estrenyereu, estrenyeran
INDICATIU CONDICIONAL: estrenyeria, estrenyeries, estrenyeria, estrenyeríem, estrenyeríeu, estrenyerien
SUBJUNTIU PRESENT: estrenyi, estrenyis, estrenyi, estrenyem, estrenyeu, estrenyin
SUBJUNTIU IMPERFET: estrenyés, estrenyessis, estrenyés, estrenyéssim, estrenyéssiu, estrenyessin
IMPERATIU: estreny, estrenyi, estrenyem, estrenyeu, estrenyin
->estrenyiment
■estrenyimentCp. restrenyiment
[de estrènyer]
m 1 1 Acció d’estrènyer o estrènyer-se;
2 l’efecte.
2 PAT Estenosi.
3 TÈXT Reducció de l’amplària d’un teixit respecte a l’ocupada per l’ordit en el teler, després d’haver-se entrellaçat amb la trama, o bé reducció que experimenta en les operacions d’aprest i d’acabament, amb el consegüent augment de longitud.
->estrenyor
■estrenyor[de estrènyer; 1a FONT: s. XX, V. Català]
f Qualitat d’allò que estreny, que fa estar o anar estret.
->estrep
■estrep[d’origen incert, probablement d’un germ. fràncic *streup; 1a FONT: 1279]
m 1 1 Cadascuna de les peces de metall, fusta o cuir penjades una a cada costat de la sella per mitjà d’una corretja, on el genet fica els peus i els hi descansa.
2 perdre els estreps loc verb Treure, el genet, involuntàriament els peus dels estreps i no poder-los-hi tornar a ficar.
3 perdre els estreps loc verb fig Perdre la contenció, la paciència, el control de si mateix.
2 p anal 1 Esglaó que serveix per a pujar a un cotxe o vehicle i per a baixar-ne.
2 En una moto, barra per a posar-hi els peus.
3 EXCURS Petita escala de corda amb travessers de metall lleuger que hom fa servir per a superar algun pas difícil o algun sortint.
4 tenir el peu a l’estrep loc verb fig i Estar a punt d’anar-se’n. Ja hauria de tenir el peu a l’estrep, i encara s’ha de llevar!
3 1 CONSTR Massís d’obra construït al costat d’un arc o d’una volta perquè resisteixi els esforços laterals.
2 fig Suport, fonament.
3 CONSTR Barra de ferro disposada transversalment en un pilar o una biga de formigó armat que serveix per a lligar les barres principals de l’armadura i per a resistir els esforços tallants.
4 CONSTR Contrafort.
5 estrep de monjo CONSTR Abraçadora de ferro que subjecta un tirant amb l’extrem inferior del monjo.
4 ANAT ANIM Osset situat a la part més interna de l’orella mitjana dels mamífers que s’articula, per la part superior, amb l’enclusa i, per la base, s’insereix en la finestra oval.
5 esp GEOG Contrafort.
6 GRÀF Planxa de fusta o de ferro de les màquines d’imprimir damunt la qual hom col·loca el marcador.
7 OFIC Barra horitzontal que serveix perquè el terrissaire hi descansi el peu.
->estrepar
estreparv tr dial Artigar, rompre (una terra emboscada).
->estrèpit
■estrèpit[del ll. strĕpĭtus, der. de strepĕre ‘fer soroll, ressonar’; 1a FONT: 1424]
m 1 Soroll fort. L’estrèpit dels canons.
2 sense estrèpit Sense pompa, sense les solemnitats de dret.
->estrepitós
■estrepitós -osa[de estrèpit; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj 1 Que fa estrèpit. Aplaudiments estrepitosos.
2 fig Un èxit estrepitós.
->estrepitosament
■estrepitosament[de estrepitós]
adv Amb estrèpit, d’una manera estrepitosa.
->estrepsípters
estrepsíptersm ENTOM 1 pl Ordre d’insectes que viuen paràsits a l’interior d’altres insectes (vespes, cigales, etc.) dels quals alteren l’aparell reproductor.
2 sing Insecte de l’ordre dels estrepsípters.
->estrepto-
estrepto-Forma prefixada del mot grec streptós, que significa ‘girat, corbat’. Ex.: estreptococ, estreptomicina.
->estreptococ
■estreptococm MICROB Gènere de bacteris coccoides grampositius de la família de les estreptococcàcies (Streptococcus sp), que es presenten en cadenes o parelles de cèl·lules irregulars, ovalades o lanceolades.
->estreptocòccia
■estreptocòcciaPart. sil.: es_trep_to_còc_ci_a
f PAT Infecció produïda per estreptococs.
->estreptomicina
estreptomicinaf FARM Antibiòtic extret del Streptomyces griseus, d’una potent acció antibacteriana contra els gèrmens grampositius i gramnegatius.
->estrès
■estrès[de l’angl. stress ‘aflicció; tensió’, del fr. ant. distress ‘aflicció’ i estrece ‘opressió’, del ll. stringĕre ‘estrènyer’; el sentit mèdic és degut a l’endocrinòleg canadenc Hans Selye (1936)]
[pl -essos] m 1 PAT Conjunt d’alteracions que es produeixen a l’organisme com a resposta anatomicofisiològica inespecífica davant de diferents estímuls repetits, com és ara fred, calor, alegria, por, soroll, etc.
2 PSIC Estat de tensió aguda de l’organisme obligat a reaccionar, tot defensant-se, davant una situació d’amenaça, una agressió qualsevol (traumàtica, tòxica, infecciosa, psicològica, etc.).
3 p ext ECOL Estat de tensió en un ecosistema que es manifesta més per una intensificació del treball intern que per una transformació de l’aspecte extern.
4 FITOPAT Conjunt d’alteracions que es produeixen a les plantes com a resposta davant un excés o un defecte d’aigua o d’altres factors ambientals o nutricionals.
->estressant
estressantadj Que provoca un estat d’estrès.
->estressar
■estressar[del fr. stresser, der. de stress, de l’angl. stress]
v 1 1 tr Causar estrès. Aquest ritme de vida m’estressa.
2 abs Les condicions de vida actuals estressen.
2 pron Patir estrès. Per més feina que tingui, mai no s’estressa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estressar
GERUNDI: estressant
PARTICIPI: estressat, estressada, estressats, estressades
INDICATIU PRESENT: estresso, estresses, estressa, estressem, estresseu, estressen
INDICATIU IMPERFET: estressava, estressaves, estressava, estressàvem, estressàveu, estressaven
INDICATIU PASSAT: estressí, estressares, estressà, estressàrem, estressàreu, estressaren
INDICATIU FUTUR: estressaré, estressaràs, estressarà, estressarem, estressareu, estressaran
INDICATIU CONDICIONAL: estressaria, estressaries, estressaria, estressaríem, estressaríeu, estressarien
SUBJUNTIU PRESENT: estressi, estressis, estressi, estressem, estresseu, estressin
SUBJUNTIU IMPERFET: estressés, estressessis, estressés, estresséssim, estresséssiu, estressessin
IMPERATIU: estressa, estressi, estressem, estresseu, estressin
->estret
■estret -a[de estrènyer; 1a FONT: 1575, DPou.]
1 1 adj Que té relativament poca amplària. Un carrer estret. Passar per un forat molt estret. Aquesta cinta és massa estreta.
2 adj fig Mancat d’amplitud de criteri; rígid. El seu esperit estret no li permet d’entendre moltes coses. Una moral estreta.
3 m GEOMORF Pas de poca amplada situat entre dues terres a través del qual es comunica una mar amb una altra o dues masses d’aigua.
4 fer-se l’estret adj col·loq Voler aparentar rigor en la pròpia conducta, especialment en qüestions sexuals.
2 adj 1 Que estreny. Unes sabates estretes. Un nus estret. Un lligam estret.
2 fig Íntim. Una amistat estreta. Parentiu estret.
3 adj Escàs.
4 f MÚS 1 En l’escriptura d’imitació, fórmula on les veus entren a intervals de temps molt pròxims.
2 Darrera part de les tres que formen la fuga en la qual hi ha un diàleg molt ràpid entre el subjecte i la resposta, que fa que s’encavalquin l’un amb l’altra.
3 En l’òpera, fragment final d’un conjunt vocal, caracteritzat per una major rapidesa d’execució.
->estreta
■estreta[de estret; 1a FONT: 1457]
f 1 Acció d’estrènyer, especialment la mà;
2 l’efecte.
->estretall
■estretall[de estret]
m Indret on una cosa, especialment un camí, s’estreny.
->estretament
■estretament[de estret]
adv D’una manera estreta, amb estretor; estrictament, rígidament. Lligats estretament. Viure estretament. Estar estretament obligat a fer alguna cosa.
->estretejar
■estretejar[de estret; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v intr 1 Fer-se estret; estretir-se. En l’indret on el camí estreteja.
2 Ésser més aviat estret, resultar estret.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estretejar
GERUNDI: estretejant
PARTICIPI: estretejat, estretejada, estretejats, estretejades
INDICATIU PRESENT: estretejo, estreteges, estreteja, estretegem, estretegeu, estretegen
INDICATIU IMPERFET: estretejava, estretejaves, estretejava, estretejàvem, estretejàveu, estretejaven
INDICATIU PASSAT: estretegí, estretejares, estretejà, estretejàrem, estretejàreu, estretejaren
INDICATIU FUTUR: estretejaré, estretejaràs, estretejarà, estretejarem, estretejareu, estretejaran
INDICATIU CONDICIONAL: estretejaria, estretejaries, estretejaria, estretejaríem, estretejaríeu, estretejarien
SUBJUNTIU PRESENT: estretegi, estretegis, estretegi, estretegem, estretegeu, estretegin
SUBJUNTIU IMPERFET: estretegés, estretegessis, estretegés, estretegéssim, estretegéssiu, estretegessin
IMPERATIU: estreteja, estretegi, estretegem, estretegeu, estretegin
->estretesa
■estretesa[de estret; 1a FONT: s. XX, V. Català]
f Estretor.
->estretir
■estretir[de estret]
v 1 tr Estrènyer, fer més estret.
2 pron Estrènyer-se, esdevenir més estret.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estretir
GERUNDI: estretint
PARTICIPI: estretit, estretida, estretits, estretides
INDICATIU PRESENT: estreteixo, estreteixes, estreteix, estretim, estretiu, estreteixen
INDICATIU IMPERFET: estretia, estreties, estretia, estretíem, estretíeu, estretien
INDICATIU PASSAT: estretí, estretires, estretí, estretírem, estretíreu, estretiren
INDICATIU FUTUR: estretiré, estretiràs, estretirà, estretirem, estretireu, estretiran
INDICATIU CONDICIONAL: estretiria, estretiries, estretiria, estretiríem, estretiríeu, estretirien
SUBJUNTIU PRESENT: estreteixi, estreteixis, estreteixi, estretim, estretiu, estreteixin
SUBJUNTIU IMPERFET: estretís, estretissis, estretís, estretíssim, estretíssiu, estretissin
IMPERATIU: estreteix, estreteixi, estretim, estretiu, estreteixin
->estretor
■estretor[de estret; 1a FONT: 1617]
f 1 Qualitat d’estret. L’estretor d’un carrer, d’un pas, d’un pont. L’estretor del capell m’ha fet venir mal de cap.
2 esp Escassetat de diners i altres mitjans de viure. Viure en l’estretor.
3 MED Estenosi.
->estri
■estri[de l’oc. estre ‘ésser’, infinitiu substantivat amb valor de ‘ésser o cosa indeterminada’; 1a FONT: 1903, Ruyra]
m Qualsevol dels arreus, les eines i tots altres objectes, especialment manuals, que hi ha en una casa o que hom porta sobre seu i que serveixen per a fer un treball, prestar un servei determinat, etc.
->estria
■estriaPart. sil.: es_tri_a
[del ll. stria, íd., ‘solc’; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 1 ART Mitjacanya en buit al llarg d’una columna, una pilastra, un ornament arquitectònic, una urna, un fris, un vas.
2 Solc estret en qualsevol superfície. Les estries d’una petxina.
3 Ratlla, porció llarga i estreta d’una cosa que es destaca del fons, especialment pel color. És de color blanc, amb estries blaves.
4 MED Ratlla o solc molt fi que es pot donar en alguns punts de certs ossos.
5 MED Ratlla, més fosca que les parts properes, formada per juxtaposició de fibres d’elements anatòmics.
6 [generalment en pl] MED Línies fines blancorosades o grises que es produeixen en parts del cos on la pell ha estat prèviament dilatada.
7 TECNOL Cadascuna de les petites canals d’un estriat.
8 estria sanguínia MED Filet de sang que es pot trobar en el pus, en les mucositats o en els esputs.
2 ENTOM Línia fina i curta a les ales dels insectes.
3 FUST Fenedura angular feta a la superfície de la fusta en línies paral·leles, o bé perfilant-la per mitjà de les gúbies o de la guimbarda.
4 GEOL Solc que es forma en els plans de falla a causa del lliscament i del frec.
5 GEOMORF Solc fi i allargat produït per l’acció de les glaceres en arrossegar blocs que freguen sobre altres blocs o sobre el paviment glacial.
->estriació
■estriacióPart. sil.: es_tri_a_ci_ó
f GEOL Conjunt de ratlles o solcs molt fins desenvolupats a la cara d’un cristall, d’un pla de clivatge o a la superfície d’una roca.
->estriar
■estriarPart. sil.: es_tri_ar
[de estria]
v tr Fer estries en alguna cosa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estriar
GERUNDI: estriant
PARTICIPI: estriat, estriada, estriats, estriades
INDICATIU PRESENT: estrio, estries, estria, estriem, estrieu, estrien
INDICATIU IMPERFET: estriava, estriaves, estriava, estriàvem, estriàveu, estriaven
INDICATIU PASSAT: estrií, estriares, estrià, estriàrem, estriàreu, estriaren
INDICATIU FUTUR: estriaré, estriaràs, estriarà, estriarem, estriareu, estriaran
INDICATIU CONDICIONAL: estriaria, estriaries, estriaria, estriaríem, estriaríeu, estriarien
SUBJUNTIU PRESENT: estriï, estriïs, estriï, estriem, estrieu, estriïn
SUBJUNTIU IMPERFET: estriés, estriessis, estriés, estriéssim, estriéssiu, estriessin
IMPERATIU: estria, estriï, estriem, estrieu, estriïn
->estriat1
estriat1Part. sil.: es_tri_at
[de estriàtum]
m ANAT ANIM Part del cervell que sobresurt en els ventricles laterals.
->estriat2
estriat2-adaPart. sil.: es_tri_at
[de estriar]
1 adj Que té estries.
2 m TECNOL Conjunt d’estries mecanitzat sobre la superfície d’un eix o qualsevol altra peça cilíndrica i que serveix per a evitar-ne el lliscament relatiu respecte a una altra peça connexa.
->estriàtum
estriàtumPart. sil.: es_tri_à_tum
[del ll. (corpus) striatum ‘(cos) estriat’]
m ANAT ANIM estriat1.
->estribord
■estribord[del fr. ant. estribord, i aquest, probablement del neerl. stierboord, comp. de stier ‘governall’ i boord ‘borda’; 1a FONT: 1839]
m MAR Costat dret d’un vaixell, mirant de popa a proa (oposat a babord).
->estribot
■estribot[v. estirabot]
m dial LIT Glosa, estrofa popular, generalment de quatre versos.
->estricada
■estricada[de estricar; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 1 TÈXT Acció d’estricar.
2 Estirada, estrebada.
2 1 caminada 1.
2 Distància considerable entre dos llocs. Encara li quedava una bona estricada per a arribar al final del trajecte.
->estricador
■estricador -a[de estricar; 1a FONT: 1669]
1 adj 1 Que estrica o serveix per a estricar.
2 màquina estricadora (o simplement estricadora) TÈXT Màquina d’estirar les troques tenyides o adobades.
2 m TÈXT Bastiment de fusta amb claus on hom posa tibant la roba mullada perquè en eixugar-se no s’estrenyi.
->estricament
■estricament[de estricar]
m TÈXT Operació d’estricar.
->estricar
■estricar[del fr. ant. estriquier ‘allisar el drap’, i aquest, del neerl. mitjà i el baix al. mitjà strîken (al. mod. streichen ‘passar fregant’); 1a FONT: c. 1800]
v tr TÈXT 1 1 Aclarir i desembullar (les troques de fil) després de tenyir-les o adobar-les.
2 màquina d’estricar Màquina estricadora.
2 Posar (la roba mullada) a l’estricador per evitar que, en eixugar-se, s’encongeixi.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estricar
GERUNDI: estricant
PARTICIPI: estricat, estricada, estricats, estricades
INDICATIU PRESENT: estrico, estriques, estrica, estriquem, estriqueu, estriquen
INDICATIU IMPERFET: estricava, estricaves, estricava, estricàvem, estricàveu, estricaven
INDICATIU PASSAT: estriquí, estricares, estricà, estricàrem, estricàreu, estricaren
INDICATIU FUTUR: estricaré, estricaràs, estricarà, estricarem, estricareu, estricaran
INDICATIU CONDICIONAL: estricaria, estricaries, estricaria, estricaríem, estricaríeu, estricarien
SUBJUNTIU PRESENT: estriqui, estriquis, estriqui, estriquem, estriqueu, estriquin
SUBJUNTIU IMPERFET: estriqués, estriquessis, estriqués, estriquéssim, estriquéssiu, estriquessin
IMPERATIU: estrica, estriqui, estriquem, estriqueu, estriquin
->estricció
■estriccióPart. sil.: es_tric_ci_ó
Hom.: astricció
[del ll. strictio, -ōnis ‘acció d’estrènyer, pressió’]
f 1 TECNOL Disminució ràpida d’una secció d’un cos sotmès a un esforç de tracció.
2 efecte d’estricció FÍS i NUC Efecte de pessic per al confinament d’un plasma.
->estricne
estricnem BOT Gènere de plantes arbòries, arbustives i enfiladisses, de la família de les loganiàcies (Strychnos sp), de fulles oposades, flors blanques, grogues o verdoses i fruit en baia, que contenen l’alcaloide estricnina i són originàries de les regions tropicals i temperades.
->estricnina
■estricnina[formació culta analògica sobre la base del gr. strýkhnos, nom de diverses plantes metzinoses, i -ina*; 1a FONT: 1839, DLab.]
f FARM Alcaloide que hom troba, juntament amb la brucina, en les llavors de la Strychnos, Nux vomica i en altres espècies.
->estrictament
■estrictamentadv D’una manera estricta.
->estricte
■estricte -a[el ll. strictus, -a, -um, participi de stringĕre ‘estrènyer’; 1a FONT: 1917, DOrt.]
adj 1 Rigorosament conforme a una regla, a una llei, a un criteri, etc., que no se’n desvia gens. Ho ha fet en estricte compliment del seu deure. Volen mantenir una disciplina estricta.
2 Que obra o jutja d’una manera rígida, inflexible. El meu pare és molt estricte.
3 Que ha d’ésser mantingut, obeït, complert, etc., d’una manera rigorosa, exacta.
4 Rigorosament limitat. Una paraula usada per extensió, no pas en sentit estricte.
->estridència
■estridènciaPart. sil.: es_tri_dèn_ci_a
[de estrident; 1a FONT: 1911]
f 1 Qualitat d’estrident.
2 Cosa estrident.
->estrident
■estrident[del ll. stridens, -ntis, participi pres. del ll. stridĕre ‘fer un soroll agut i penetrant’; 1a FONT: 1917, DOrt.]
adj 1 Que té un so agut i aspre. Un soroll estrident. Una veu estrident.
2 Que no s’acorda gens amb el to general, que fa una impressió violenta.
3 FON Dit de la consonant caracteritzada per una absència total d’harmonia en la seva representació espectrogràfica.
->estridentment
■estridentment[de estrident]
adv D’una manera estrident.
->estridor
■estridor[del ll. stridor, -ōris ‘soroll agut i penetrant’; 1a FONT: s. XV]
m [o f] 1 Soroll estrident.
2 PAT So agut, dur, semblant a un xiulet, típic dels estats espasmòdics de la glotis i la laringe.
->èstrids
èstridsm ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels dípters, d’ulls composts, molt separats, ales curtes i grosses de color gris, que ponen els ous prop del nas o dels ulls dels grans mamífers, on es crien les larves.
2 sing Insecte de la família dels èstrids.
->estridular
estridularv intr ENTOM Emetre un so estrident alguns insectes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estridular
GERUNDI: estridulant
PARTICIPI: estridulat, estridulada, estridulats, estridulades
INDICATIU PRESENT: estridulo, estridules, estridula, estridulem, estriduleu, estridulen
INDICATIU IMPERFET: estridulava, estridulaves, estridulava, estridulàvem, estridulàveu, estridulaven
INDICATIU PASSAT: estridulí, estridulares, estridulà, estridulàrem, estridulàreu, estridularen
INDICATIU FUTUR: estridularé, estridularàs, estridularà, estridularem, estridulareu, estridularan
INDICATIU CONDICIONAL: estridularia, estridularies, estridularia, estridularíem, estridularíeu, estridularien
SUBJUNTIU PRESENT: estriduli, estridulis, estriduli, estridulem, estriduleu, estridulin
SUBJUNTIU IMPERFET: estridulés, estridulessis, estridulés, estriduléssim, estriduléssiu, estridulessin
IMPERATIU: estridula, estriduli, estridulem, estriduleu, estridulin
->estridulós
■estridulós -osa[formació culta analògica sobre la base del ll. stridŭlus, -a, -um ‘que fa un soroll agut i penetrant’]
adj 1 PAT Relatiu o pertanyent a l’estridor.
2 PAT Afectat d’estridor.
3 òrgan estridulós ENTOM Òrgan productor de sons que tenen alguns insectes dels ordres dels ortòpters i els homòpters.
->estrígids
■estrígidsm ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels estrigiformes, que presenten els discs facials separats, són prèsbites i tenen el bec voltat d’uns pèls amb els quals examinen els aliments.
2 sing Ocell de la família dels estrígids.
->estrigiformes
■estrigiformesm ORNIT 1 pl Ordre d’ocells rapinyaires nocturns, de cap gros, amb les plomes de la cara disposades en forma de disc al voltant dels ulls, que són molt desenvolupats i orientats cap endavant, i amb el bec curt i ganxut. Comprèn dues famílies: estrígids i titònids.
2 sing Ocell de l’ordre dels estrigiformes.
->estrígil
■estrígilm ESCULT Estria en forma d’essa emprada en l’art romà i paleocristià per a decorar sarcòfags.
->estríjol
■estríjol[del ll. strĭgĭlis ‘mena de raspall per a friccions’; 1a FONT: 1272, CTort.]
m OFIC Raspall de ferro, fixat a un mànec de fusta, que serveix per a netejar el pèl dels cavalls, dels muls, etc.
->estrijolar
■estrijolar[de estríjol; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]
v tr OFIC Netejar el pèl d’un cavall, d’un mul, etc., amb l’estríjol.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estrijolar
GERUNDI: estrijolant
PARTICIPI: estrijolat, estrijolada, estrijolats, estrijolades
INDICATIU PRESENT: estrijolo, estrijoles, estrijola, estrijolem, estrijoleu, estrijolen
INDICATIU IMPERFET: estrijolava, estrijolaves, estrijolava, estrijolàvem, estrijolàveu, estrijolaven
INDICATIU PASSAT: estrijolí, estrijolares, estrijolà, estrijolàrem, estrijolàreu, estrijolaren
INDICATIU FUTUR: estrijolaré, estrijolaràs, estrijolarà, estrijolarem, estrijolareu, estrijolaran
INDICATIU CONDICIONAL: estrijolaria, estrijolaries, estrijolaria, estrijolaríem, estrijolaríeu, estrijolarien
SUBJUNTIU PRESENT: estrijoli, estrijolis, estrijoli, estrijolem, estrijoleu, estrijolin
SUBJUNTIU IMPERFET: estrijolés, estrijolessis, estrijolés, estrijoléssim, estrijoléssiu, estrijolessin
IMPERATIU: estrijola, estrijoli, estrijolem, estrijoleu, estrijolin
->estrilda
■estrildaf ORNIT Nom donat a diversos ocells de la família dels estríldids que pertanyen principalment als gèneres Estrilda, Pytilia i Cayleyana.
->estríldids
estríldidsm ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, a la qual pertanyen les estrildes, els diamants i els bengalins, entre altres gèneres. En algunes sistemàtiques són classificats com a subfamília dels ploceids.
2 sing Ocell de la família dels estríldids.
->estringar
■estringar[der. de trincar1 ‘lligar fortament’, d’origen incert]
v tr TRANSP Frenar les rodes d’un carruatge per mitjà de l’estringuet.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estringar
GERUNDI: estringant
PARTICIPI: estringat, estringada, estringats, estringades
INDICATIU PRESENT: estringo, estringues, estringa, estringuem, estringueu, estringuen
INDICATIU IMPERFET: estringava, estringaves, estringava, estringàvem, estringàveu, estringaven
INDICATIU PASSAT: estringuí, estringares, estringà, estringàrem, estringàreu, estringaren
INDICATIU FUTUR: estringaré, estringaràs, estringarà, estringarem, estringareu, estringaran
INDICATIU CONDICIONAL: estringaria, estringaries, estringaria, estringaríem, estringaríeu, estringarien
SUBJUNTIU PRESENT: estringui, estringuis, estringui, estringuem, estringueu, estringuin
SUBJUNTIU IMPERFET: estringués, estringuessis, estringués, estringuéssim, estringuéssiu, estringuessin
IMPERATIU: estringa, estringui, estringuem, estringueu, estringuin
->estringuet
■estringuet[de estringar]
m TRANSP 1 Tirant que passa per sota de la llança i ferma al vehicle els animals de la boleia.
2 Cadena que, en els carros, penja dels braços i que hom lliga a la roda quan vol que no rodi.
->estrinxolar
■estrinxolar[variant de estrijolar]
v tr i pron Esbocinar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estrinxolar
GERUNDI: estrinxolant
PARTICIPI: estrinxolat, estrinxolada, estrinxolats, estrinxolades
INDICATIU PRESENT: estrinxolo, estrinxoles, estrinxola, estrinxolem, estrinxoleu, estrinxolen
INDICATIU IMPERFET: estrinxolava, estrinxolaves, estrinxolava, estrinxolàvem, estrinxolàveu, estrinxolaven
INDICATIU PASSAT: estrinxolí, estrinxolares, estrinxolà, estrinxolàrem, estrinxolàreu, estrinxolaren
INDICATIU FUTUR: estrinxolaré, estrinxolaràs, estrinxolarà, estrinxolarem, estrinxolareu, estrinxolaran
INDICATIU CONDICIONAL: estrinxolaria, estrinxolaries, estrinxolaria, estrinxolaríem, estrinxolaríeu, estrinxolarien
SUBJUNTIU PRESENT: estrinxoli, estrinxolis, estrinxoli, estrinxolem, estrinxoleu, estrinxolin
SUBJUNTIU IMPERFET: estrinxolés, estrinxolessis, estrinxolés, estrinxoléssim, estrinxoléssiu, estrinxolessin
IMPERATIU: estrinxola, estrinxoli, estrinxolem, estrinxoleu, estrinxolin
->estrioscòpia
■estrioscòpiaPart. sil.: es_tri_os_cò_pi_a
[de estria i -scòpia]
f AERON Sistema òptic d’observació de fenòmens aerodinàmics a alta velocitat que posa de manifest el gradient de densitats existent en tot moviment en un fluid. També és conegut com a mètode de Schlieren o de les estries.
->estrip
■estrip[de estripar]
m Solució de continuïtat feta estripant; esquinç.
->estripada
■estripada[de estripar]
f 1 Acció d’estripar o estripar-se;
2 l’efecte; estrip.
->estripador
■estripador -a[de estripar]
1 adj Que estripa.
2 f AGR 1 Ormeig per a estripar o binar la terra.
2 OBR PÚBL Màquina proveïda de reixes de llaurar potents, o d’un altre dispositiu semblant, que serveix per a estripar.
->estripall
■estripall[de estripar]
m Esquinçall.
->estripar
■estripar[der. de tripa amb influx del ll. exstirpare ‘extirpar’; 1a FONT: 1696, DLac.]
v 1 tr Treure les tripes o la tripa d’algú o d’alguna cosa. Estripar un conill.
2 1 tr Esquinçar. El nen ha estripat el diari.
2 pron La camisa s’ha estripat dels colzes.
3 tr AGR i OBR PÚBL Remoure (la terra, el paviment, etc.) a poca profunditat a fi de facilitar un treball posterior, com ara la llaurada, l’explanació, la nova pavimentació, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estripar
GERUNDI: estripant
PARTICIPI: estripat, estripada, estripats, estripades
INDICATIU PRESENT: estripo, estripes, estripa, estripem, estripeu, estripen
INDICATIU IMPERFET: estripava, estripaves, estripava, estripàvem, estripàveu, estripaven
INDICATIU PASSAT: estripí, estripares, estripà, estripàrem, estripàreu, estriparen
INDICATIU FUTUR: estriparé, estriparàs, estriparà, estriparem, estripareu, estriparan
INDICATIU CONDICIONAL: estriparia, estriparies, estriparia, estriparíem, estriparíeu, estriparien
SUBJUNTIU PRESENT: estripi, estripis, estripi, estripem, estripeu, estripin
SUBJUNTIU IMPERFET: estripés, estripessis, estripés, estripéssim, estripéssiu, estripessin
IMPERATIU: estripa, estripi, estripem, estripeu, estripin
->estripa-sacs
■estripa-sacs[de estripar i sac]
m BOT Herba anual de la família de les gramínies (Bromus rigidus), d’arrel fibrosa, fulles linears i espícules disposades en panícula.
->estritllar-se
■estritllar-se[variant de estitllar-se, amb -r- per repercussió de líquides, o potser del ll. strigillare ‘estrijolar’, perquè el cel serè és com si fos estrijolat]
v pron Asserenar-se el temps, el cel, el dia.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estritllar
GERUNDI: estritllant
PARTICIPI: estritllat, estritllada, estritllats, estritllades
INDICATIU PRESENT: estritllo, estritlles, estritlla, estritllem, estritlleu, estritllen
INDICATIU IMPERFET: estritllava, estritllaves, estritllava, estritllàvem, estritllàveu, estritllaven
INDICATIU PASSAT: estritllí, estritllares, estritllà, estritllàrem, estritllàreu, estritllaren
INDICATIU FUTUR: estritllaré, estritllaràs, estritllarà, estritllarem, estritllareu, estritllaran
INDICATIU CONDICIONAL: estritllaria, estritllaries, estritllaria, estritllaríem, estritllaríeu, estritllarien
SUBJUNTIU PRESENT: estritlli, estritllis, estritlli, estritllem, estritlleu, estritllin
SUBJUNTIU IMPERFET: estritllés, estritllessis, estritllés, estritlléssim, estritlléssiu, estritllessin
IMPERATIU: estritlla, estritlli, estritllem, estritlleu, estritllin
->estròbil
■estròbilm 1 BOT Pseudocarp constituït per un eix entorn del qual s’insereixen cíclicament o helicoïdalment una sèrie d’esquames tectrius, de funció protectora, i d’esquames seminíferes, amb els primordis seminals, en nombre d’un a nou. Solen ésser anomenats cons o pinyes, i en el cas particular d’ésser arrodonits i més o menys carnosos, gàlbuls.
2 BOT Conjunt d’esporofil·les de les equisetals i de les licopodials.
3 ZOOL Conjunt d’anells que constitueixen la major part del cos dels cestodes.
->estrobilació
estrobilacióPart. sil.: es_tro_bi_la_ci_ó
f ZOOL Fenomen de segmentació en cadena que es dóna en l’escifostoma, primer estat larvari dels escifozous.
->estrobiliforme
estrobiliformeadj BOT En forma d’estròbil.
->estrobilomicetàcies
estrobilomicetàciesPart. sil.: es_tro_bi_lo_mi_ce_tà_ci_es
f BOT 1 pl Família de l’ordre de les boletals, composta per fongs imputrescibles, d’arrel angiocàrpica i amb tubs llargs i sinuosos.
2 sing Fong de la família de les estrobilomicetàcies.
->estrobo-
estrobo-Forma prefixada del mot grec stróbos, que significa ‘remolí’. Ex.: estroboscòpia.
->estroboscopi
■estroboscopim ÒPT i TECNOL Aparell emprat en l’estroboscòpia que produeix unes sèries d’imatges intermitents a partir d’un moviment periòdic, obstruint intermitentment la visió de l’objecte o bé il·luminant-lo instantàniament i periòdicament.
->estroboscòpia
estroboscòpiaPart. sil.: es_tro_bos_cò_pi_a
f ÒPT i TECNOL Procediment d’observació i estudi de moviments periòdics molt ràpids (vibracions, rotacions, etc.).
->estroboscòpic
estroboscòpic -aadj ÒPT i TECNOL 1 Relatiu o pertanyent a l’estroboscopi o a l’estroboscòpia.
2 efecte estroboscòpic Efecte consistent en una modificació aparent del moviment real d’un objecte quan és il·luminat mitjançant una llum intermitent de freqüència apropiada.
->estrobotró
estrobotróm ELECTRÒN Tètrode amb atmosfera de gas que produeix llampades de llum a un ritme controlable per la freqüència d’un corrent altern aplicat a la reixa.
->estrofa
■estrofa[del ll. stropha, i aquest, del gr. strophé ‘volta; evolució del cor en escena’; 1a FONT: 1803, DEst.]
f POÈTICA 1 Grup de versos que constitueix un període rítmic i que adopta denominacions diverses, segons el nombre de versos que l’integren i la combinació de llurs rimes.
2 En el cor de la tragèdia grega, grup de versos de mètrica diversa, seguit per una antístrofa exactament igual.
->estrofant
■estrofant[de estrofa]
m BOT i FARM Arbust de la família de les apocinàcies (Strophanthus sp), de fulles coriàcies, flors de corol·la tubular quinquelobulada i fruits en fol·licle.
->estrofantina
■estrofantinaf FARM Mescla de glucòsids obtinguts a partir de l’estrofant, emprada com a cardiotònic.
->estrofariàcies
estrofariàciesPart. sil.: es_tro_fa_ri_à_ci_es
f BOT 1 pl Família de l’ordre de les agaricals constituïda per fongs de làmines adnates o decurrents i d’espores lliures.
2 sing Fong de la família de les estrofariàcies.
->estròfic
■estròfic -a[de estrofa]
adj POÈTICA 1 Relatiu o pertanyent a l’estrofa.
2 Que és dividit en estrofes.
->estrofoide
estrofoidePart. sil.: es_tro_foi_de
f GEOM Corba plana, cúbica circular d’equació cartesiana y2(a-x) = x2(a+x), a>0.
->estrofomènids
■estrofomènidsm PALEONT i ZOOL 1 pl Ordre de braquiòpodes fòssils, amb una valva convexa i l’altra còncava i la superfície ornamentada amb línies radials fines, que visqueren de l’ordovicià al juràssic inferior.
2 sing Braquiòpode de l’ordre dels estrofomènids.
->estròful
estròfulm PAT Dermatosi de la infància caracteritzada per l’erupció de petites pàpules pruriginoses.
->estrogen
■estrogen[del gr. oĩstros (v. estre) i -gen]
m BIOQ i FARM Cadascun dels components d’un dels quatre grups en què hom divideix les hormones esteroides.
->estroma
■estromam 1 BOT 1 Massa compacta formada per l’aglomeració d’hifes, freqüent en els ascomicets i els basidiomicets, sobre la qual o dins la qual es formen espores o esporocarps.
2 Substància que omple la cavitat interna del cloroplast.
2 HISTOL 1 Teixit conjuntiu que forma la substància fonamental o matriu d’un òrgan.
2 Capa superficial, especialment la part externa dels ovaris coberta pels ovisacs.
->estromania
estromaniaPart. sil.: es_tro_ma_ni_a
f PSIQ 1 Satiriasi.
2 Nimfomania.
->estromateids
■estromateidsPart. sil.: es_tro_ma_teids
m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes amb el cos bastant alt i comprimit, representada a la Mediterrània pel pàmpol pudent.
2 sing Peix de la família dels estromateids.
->estromatòlit
■estromatòlitm GEOL Estructura carbonatada organosedimentària produïda per l’activitat de certs microorganismes, sobretot esquizofícies.
->estromatoporis
■estromatoporism PALEONT i ZOOL 1 pl Ordre de porífers fòssils amb un esquelet basal de carbonat càlcic que foren importants constructors d’esculls durant el paleozoic i s’extingiren al cretaci.
2 sing Porífer de l’ordre dels estromatoporis.
->estrombolià
■estrombolià -anaPart. sil.: es_trom_bo_li_à
adj GEOL Dit del volcà que es caracteritza per freqüents erupcions explosives.
->estrompassada
■estrompassada[de estrompassar]
f Acció d’estrompassar.
->estrompassar
■estrompassar[del cast. ant. estropeçar, ll. vg. *interpediare, variant del ll. interpedīre ‘impedir, entrebancar’; 1a FONT: s. XX, Bertrana]
v tr Passar per damunt d’una cosa fent un salt.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estrompassar
GERUNDI: estrompassant
PARTICIPI: estrompassat, estrompassada, estrompassats, estrompassades
INDICATIU PRESENT: estrompasso, estrompasses, estrompassa, estrompassem, estrompasseu, estrompassen
INDICATIU IMPERFET: estrompassava, estrompassaves, estrompassava, estrompassàvem, estrompassàveu, estrompassaven
INDICATIU PASSAT: estrompassí, estrompassares, estrompassà, estrompassàrem, estrompassàreu, estrompassaren
INDICATIU FUTUR: estrompassaré, estrompassaràs, estrompassarà, estrompassarem, estrompassareu, estrompassaran
INDICATIU CONDICIONAL: estrompassaria, estrompassaries, estrompassaria, estrompassaríem, estrompassaríeu, estrompassarien
SUBJUNTIU PRESENT: estrompassi, estrompassis, estrompassi, estrompassem, estrompasseu, estrompassin
SUBJUNTIU IMPERFET: estrompassés, estrompassessis, estrompassés, estrompasséssim, estrompasséssiu, estrompassessin
IMPERATIU: estrompassa, estrompassi, estrompassem, estrompasseu, estrompassin
->estrona
■estronaf BIOL Fol·liculina.
->estroncable
■estroncable[de estroncar]
adj Susceptible d’estroncar-se o d’ésser estroncat.
->estroncadament
■estroncadament[de estroncar; 1a FONT: s. XIV, Metge]
adv 1 Bruscament.
2 Amb interrupció sobtada.
->estroncament
■estroncament[de estroncar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 Acció d’estroncar o estroncar-se;
2 l’efecte.
->estroncany
■estroncanym dial Branca tallada que surt cosa d’un pam de la soca.
->estroncar
■estroncarCp. truncar i troncar
[de tronc; 1a FONT: 1341]
v 1 1 tr Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid. La secada ha estroncat les fonts de la comarca.
2 pron Estroncar-se un riu, una font.
3 tr MED Deturar el curs de la sang o d’un altre líquid o humor.
4 tr MED Aturar l’hemorràgia.
2 fig 1 tr Estroncar un discurs.
2 pron Estroncar-se una font d’ingressos.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estroncar
GERUNDI: estroncant
PARTICIPI: estroncat, estroncada, estroncats, estroncades
INDICATIU PRESENT: estronco, estronques, estronca, estronquem, estronqueu, estronquen
INDICATIU IMPERFET: estroncava, estroncaves, estroncava, estroncàvem, estroncàveu, estroncaven
INDICATIU PASSAT: estronquí, estroncares, estroncà, estroncàrem, estroncàreu, estroncaren
INDICATIU FUTUR: estroncaré, estroncaràs, estroncarà, estroncarem, estroncareu, estroncaran
INDICATIU CONDICIONAL: estroncaria, estroncaries, estroncaria, estroncaríem, estroncaríeu, estroncarien
SUBJUNTIU PRESENT: estronqui, estronquis, estronqui, estronquem, estronqueu, estronquin
SUBJUNTIU IMPERFET: estronqués, estronquessis, estronqués, estronquéssim, estronquéssiu, estronquessin
IMPERATIU: estronca, estronqui, estronquem, estronqueu, estronquin
->estronca-sang
■estronca-sangm MINERAL Hematites.
->estronci
■estronci[de l’angl. strontian, pròpiament nom d’un poble escocès on es va trobar per primera vegada aquest mineral]
m QUÍM INORG 1 [símb: Sr] Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, grup IIA de la taula periòdica, i d’un pes atòmic de 87,63.
2 bromur d’estronci [SrBr2·6H2O] Substància cristal·lina i deliqüescent, emprada com a sedatiu i antiepilèptic.
3 nitrat d’estronci [Sr(NO3)2] Pólvores incolores emprades en pirotècnia, per a produir llum vermella i senyals lluminosos en la marina i l’exèrcit.
4 òxid d’estronci [SrO] Substància que es presenta en forma d’una massa càustica i porosa, emprada per a refinar el sucre.
->estronciana
■estroncianaPart. sil.: es_tron_ci_a_na
f QUÍM INORG Òxid d’estronci, SrO, pólvores groguenques, molt poroses i càustiques, obtingut per calcinació del seu hidròxid o del seu nitrat.
->estroncianita
■estroncianitaPart. sil.: es_tron_ci_a_ni_ta
f MINERAL Carbonat d’estronci, SrCO3, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.
->estròncic
■estròncic -a[de estronci]
adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent a l’estronci.
2 Que conté estronci.
->estrongiloïdeus
estrongiloïdeusPart. sil.: es_tron_gi_lo_ï_deus
m ZOOL 1 pl Ordre de nematodes que inclou famílies de paràsits de l’ésser humà, com l’ancilòstom i el necàtor.
2 sing Nematode de l’ordre dels estrongiloïdeus.
->estronxar
■estronxarv tr dial Fer malbé, esmicolar, una pedregada, una calcigada, etc., el blat, les hortalisses.
->estronyar
■estronyarv tr dial Trencar o esmicolar una planta, una canya, un os, etc.
->estrop
■estrop[del ll. strŭppus o strŏppus, íd.; 1a FONT: 1313]
m 1 Abraçadora de corda.
2 esp MAR 1 Tros de corda entollat pels dos caps i utilitzat per a embragar els fardells que han d’ésser embarcats o desembarcats.
2 Anella de corda encapellada a l’escàlem d’una embarcació, la qual, posada al voltant del coll del rem, serveix com a lligam per a subjectar-lo.
3 a tot estrop loc adv A tot drap.
->estropada
■estropada[de estrop; 1a FONT: 1405]
f 1 MAR 1 Esforç dels remadors, en vogar, per a moure l’embarcació.
2 Embranzida que pren l’embarcació en marxa.
3 Moviment fort, sobtat i violent que fa una cadena o cap que llavora com a amarra del vaixell per efecte de la maror o força del vent.
2 Arrencada forta d’un vehicle.
->estropell
estropell[de estropellar; 1a FONT: s. XX, Bertrana]
m Estropellament.
->estropellament
estropellament[de estropellar]
m 1 Acció d’estropellar o estropellar-se;
2 l’efecte.
->estropellar
estropellar[alteració del cast. estropear; 1a FONT: s. XX, Carner]
v 1 tr Fer malbé, esgavellar, destrossar.
2 pron S’ha estropellat una aixeta.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estropellar
GERUNDI: estropellant
PARTICIPI: estropellat, estropellada, estropellats, estropellades
INDICATIU PRESENT: estropello, estropelles, estropella, estropellem, estropelleu, estropellen
INDICATIU IMPERFET: estropellava, estropellaves, estropellava, estropellàvem, estropellàveu, estropellaven
INDICATIU PASSAT: estropellí, estropellares, estropellà, estropellàrem, estropellàreu, estropellaren
INDICATIU FUTUR: estropellaré, estropellaràs, estropellarà, estropellarem, estropellareu, estropellaran
INDICATIU CONDICIONAL: estropellaria, estropellaries, estropellaria, estropellaríem, estropellaríeu, estropellarien
SUBJUNTIU PRESENT: estropelli, estropellis, estropelli, estropellem, estropelleu, estropellin
SUBJUNTIU IMPERFET: estropellés, estropellessis, estropellés, estropelléssim, estropelléssiu, estropellessin
IMPERATIU: estropella, estropelli, estropellem, estropelleu, estropellin
->estropera
■estropera[de estrop]
f MAR Cuir col·locat sobre l’escalemera per a evitar que el rem es desgasti.
->estruç
■estruç[del nominatiu del ll. struthio, -ōnis, per via semiculta, i aquest, del gr. strouthíōn, -íonos, reducció de strouthokámēlos, comp. de strouthós ‘pardal’ i kámēlos ‘camell’; 1a FONT: 1268]
m 1 ORNIT Ocell de l’ordre dels estrucioniformes (Struthio sp), considerat com l’ocell vivent més gros, de coll llarg, potes llargues, ales reduïdes per a aguantar l’equilibri quan corren, plomatge negrós, amb el cap i el coll gairebé nus, propi de l’Àfrica i de l’Àsia.
2 ADOB Pell d’estruç.
->estruciònids
estruciònidsPart. sil.: es_tru_ci_ò_nids
m ORNIT 1 pl Família d’ocells corredors de l’ordre dels estrucioniformes que conté una sola espècie, l’estruç.
2 sing Ocell de la família dels estruciònids.
->estrucioniformes
■estrucioniformesPart. sil.: es_tru_ci_o_ni_for_mes
m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells de grans dimensions, que comprèn únicament la família dels estruciònids.
2 sing Ocell de l’ordre dels estrucioniformes.
->estructura
■estructura[del ll. structura, íd. (cf. construir); 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 Arranjament, disposició, de les parts, dels òrgans o de les partícules d’una substància o un cos. L’estructura del cos humà. L’estructura d’una roca. L’estructura d’un edifici. L’estructura d’un poema.
2 ÀLG Conjunt en què hom ha definit una o unes quantes relacions binàries o lleis de composició.
3 CONSTR Conjunt dels elements resistents d’una edificació tenint en compte llur configuració i disposició, les quals són determinades per la manera de sostenir i construir la coberta i els sostres dels pisos que ha de tenir.
4 ELECTRÒN Configuració d’un dispositiu electrònic.
5 LING Conjunt d’elements que constitueixen el llenguatge entès com una unitat orgànica.
6 MED Constitució, disposició, dels elements que componen els òrgans o cossos vius, especialment els elements anatòmics.
7 PEDOL Manera d’ésser disposats els elements components del sòl.
8 PSIC Interrelació entre el sistema o conjunt psíquic i els seus elements integrants.
9 QUÍM Ordenació que presenten els àtoms dins la molècula.
10 SOCIOL i POLÍT 1 Conjunt d’una societat, un grup, etc., en ordre a llur estabilitat i permanència en el temps.
2 pl Conjunt de lleis, d’organismes i de forces socials, polítiques i econòmiques que caracteritzen una societat i mantenen l’ordre establert.
11 estructura cristal·lina CRISTAL·L Distribució espacial dels elements que formen un cristall (àtoms o molècules), els quals constitueixen en conjunt un edifici amb una energia lliure molt petita.
12 estructura econòmica ECON 1 Conjunt d’elements d’un espai econòmic la relació dels quals caracteritza cada realitat econòmica.
2 Branca de l’economia que analitza les relacions entre les magnituds econòmiques en un lloc i un moment determinats, sense induir-ne, però, cap llei econòmica general; la qual cosa correspon a l’anàlisi econòmica.
13 estructura fina FÍS Desdoblament d’un nivell d’energia a causa de la interacció spin-òrbita.
14 estructura global GEOL Conjunt de característiques que permeten de dividir la Terra en diferents parts (escorça, mantell, etc.).
15 estructura musical MÚS 1 Pla o esquema que ordena els sons d’una obra musical.
2 Aspecte d’una composició, susceptible d’anàlisi tècnica.
3 Forma.
16 estructura petrogràfica PETROG Relació entre els components d’una roca, donada per la disposició i la grandària dels minerals, les discontinuïtats internes, la foliació, etc.
17 estructura sedimentària GEOL Estructura característica d’un procés que té lloc normalment durant o poc temps després de la deposició del sediment.
18 estructura tectònica GEOL Disposició i característiques generals de les masses rocoses d’una regió geològica causada pels processos de deformació.
->estructuració
■estructuracióPart. sil.: es_truc_tu_ra_ci_ó
[de estructurar]
f 1 Acció d’estructurar.
2 Manera d’estar estructurada una cosa.
3 PEDOL 1 Gènesi o constitució d’una estructura en el sòl.
2 Grau d’estructura d’un sòl.
->estructurador
estructurador -a[de estructurar]
adj i m i f 1 Que estructura.
2 PEDOL Que agrega les partícules del sòl i en millora l’estructura.
->estructural
■estructural[de estructura]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’estructura.
2 Que afecta l’estructura.
3 anàlisi estructural 1 SOCIOL Mètode d’anàlisi formalista, propi de l’estructuralisme.
2 GEOL Estudi destinat a evidenciar les característiques d’una determinada fase tectònica.
4 canvi estructural LING En lingüística generativa, procés que converteix una descripció estructural en una altra de diferent en aplicar-li una regla.
5 lingüística estructural LING Mètode estructuralista aplicat a la lingüística.
->estructuralisme
■estructuralisme[de estructural]
m 1 Mètode emprat modernament en les anomenades ciències socials i que respon a la teoria i convicció que les realitats estudiades formen un tot estructural, a partir dels elements del qual hom pot conèixer llur natura i funcionament.
2 LING Teoria descriptiva que fa un estudi sincrònic de la llengua i la presenta com un sistema orgànic de relacions entre elements solidaris entre ells que constitueixen el conjunt anomenat estructura, de manera que la modificació d’un element de l’estructura comporta una modificació del conjunt del sistema.
->estructuralista
■estructuralista[de estructural]
1 adj Relatiu o pertanyent a l’estructuralisme.
2 m i f Seguidor de l’estructuralisme.
->estructurant
estructurant[de estructurar]
adj Que estructura, que fa que una cosa sigui estructurada.
->estructurar
■estructurar[de estructura]
v tr Donar a alguna cosa una estructura determinada.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estructurar
GERUNDI: estructurant
PARTICIPI: estructurat, estructurada, estructurats, estructurades
INDICATIU PRESENT: estructuro, estructures, estructura, estructurem, estructureu, estructuren
INDICATIU IMPERFET: estructurava, estructuraves, estructurava, estructuràvem, estructuràveu, estructuraven
INDICATIU PASSAT: estructurí, estructurares, estructurà, estructuràrem, estructuràreu, estructuraren
INDICATIU FUTUR: estructuraré, estructuraràs, estructurarà, estructurarem, estructurareu, estructuraran
INDICATIU CONDICIONAL: estructuraria, estructuraries, estructuraria, estructuraríem, estructuraríeu, estructurarien
SUBJUNTIU PRESENT: estructuri, estructuris, estructuri, estructurem, estructureu, estructurin
SUBJUNTIU IMPERFET: estructurés, estructuressis, estructurés, estructuréssim, estructuréssiu, estructuressin
IMPERATIU: estructura, estructuri, estructurem, estructureu, estructurin
->estructurisme
estructurisme[de estructura]
m ART Corrent artístic basat en la creació d’unes formes tridimensionals, regulars i pintades amb colors plans i estructurades damunt un suport.
->estruma
■estrumam PAT 1 Escròfula.
2 Goll.
->estrumitis
estrumitisf PAT Inflamació de la glàndula tiroide afectada de goll.
->estrumogen
estrumogen -ògenaadj i m PAT Dit de la substància que produeix goll.
->estrumogènesi
estrumogènesif PAT Formació de goll.
->estuació
■estuacióPart. sil.: es_tu_a_ci_ó
[del ll. td. aestuatio, -ōnis, íd.]
f Agitació, especialment del mar.
->estuari
■estuariPart. sil.: es_tu_a_ri
[del ll. aestuarium, íd., der. de aestus ‘agitació de la mar, onades’; 1a FONT: 1905]
m GEOG Àmplia secció terminal d’un riu, afectada per les marees.
->estuarià
estuarià -anaPart. sil.: es_tu_a_ri_à
adj GEOG Relatiu o pertanyent a un estuari.
->estuba
■estuba[de estubar; 1a FONT: s. XIV]
f 1 Bany de vapor.
2 Cambra disposada per a prendre banys de vapor.
3 Sufocació produïda per un aire calent i humit; xafogor. Fer estuba.
4 OFIC Bany de vi o aigua bullent que hom dóna a les bótes de vi per netejar-les, estrènyer-les i llevar-los l’agror.
->estubar
■estubarHom.: estovar
[probablement del gr. ektýphein ‘convertir en fum; atiar el foc’, der. de tỹphos ‘vapor’, i probablement també a través d’un ll. vg. *extupare, que en seria adaptació; 1a FONT: s. XIV]
v 1 tr Aplicar un bany de vapor.
2 pron Prendre un bany de vapor.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estubar
GERUNDI: estubant
PARTICIPI: estubat, estubada, estubats, estubades
INDICATIU PRESENT: estubo, estubes, estuba, estubem, estubeu, estuben
INDICATIU IMPERFET: estubava, estubaves, estubava, estubàvem, estubàveu, estubaven
INDICATIU PASSAT: estubí, estubares, estubà, estubàrem, estubàreu, estubaren
INDICATIU FUTUR: estubaré, estubaràs, estubarà, estubarem, estubareu, estubaran
INDICATIU CONDICIONAL: estubaria, estubaries, estubaria, estubaríem, estubaríeu, estubarien
SUBJUNTIU PRESENT: estubi, estubis, estubi, estubem, estubeu, estubin
SUBJUNTIU IMPERFET: estubés, estubessis, estubés, estubéssim, estubéssiu, estubessin
IMPERATIU: estuba, estubi, estubem, estubeu, estubin
->estubenyer
estubenyer -aadj i m i f D’Estubeny (Costera).
->estuc
■estuc[de l’it. stucco, íd., i aquest, del germ. longobard stukki ‘tros; crosta’; 1a FONT: 1575, DPou.]
m CONSTR i ART Pasta feta amb calç o guix i pols de marbre que hom aplica, a manera d’arrebossat, a les superfícies, tant interiors com exteriors (parets, columnes, etc.), o utilitza en el motlluratge de decoracions arquitectòniques.
->estucador
■estucador -a[de estucar]
m i f CONSTR i ART Persona que té per professió estucar.
->estucament
■estucament[de estucar]
m CONSTR Operació d’estucar.
->estucar
■estucar[de estuc; 1a FONT: 1839, DLab.]
v tr 1 CONSTR i ART Revestir d’estuc (una paret, una columna, etc.).
2 GRÀF Revestir (el paper) d’una capa de caolí, guix, etc., per fer-lo apte per a la impressió de fotogravats de trama fina.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estucar
GERUNDI: estucant
PARTICIPI: estucat, estucada, estucats, estucades
INDICATIU PRESENT: estuco, estuques, estuca, estuquem, estuqueu, estuquen
INDICATIU IMPERFET: estucava, estucaves, estucava, estucàvem, estucàveu, estucaven
INDICATIU PASSAT: estuquí, estucares, estucà, estucàrem, estucàreu, estucaren
INDICATIU FUTUR: estucaré, estucaràs, estucarà, estucarem, estucareu, estucaran
INDICATIU CONDICIONAL: estucaria, estucaries, estucaria, estucaríem, estucaríeu, estucarien
SUBJUNTIU PRESENT: estuqui, estuquis, estuqui, estuquem, estuqueu, estuquin
SUBJUNTIU IMPERFET: estuqués, estuquessis, estuqués, estuquéssim, estuquéssiu, estuquessin
IMPERATIU: estuca, estuqui, estuquem, estuqueu, estuquin
->estucat
■estucat -ada[de estucar]
1 adj Revestit d’estuc.
2 m CONSTR i ART Revestiment d’estuc.
3 m CONSTR Estucament.
4 m GRÀF Paper revestit d’una capa de partícules finament dividides —caolí, guix, etc.— que tapa els porus del suport.
->estucatge
estucatge[de estucar]
m GRÀF Operació d’estucar el paper.
->estudi
■estudi[del ll. studium ‘aplicació, zel; estudi’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 1 Acció d’estudiar;
2 l’efecte.
3 en estudi Dit del projecte, de la proposta, etc., que encara és objecte d’estudi o d’examen per part d’un òrgan competent.
4 estudi de mercat PUBL Investigació que té com a objectiu la recerca, recollida i anàlisi d’informació relativa a un mercat, i que se centra en aspectes com la definició de mercat, l’anàlisi de l’oferta i la demanda, els preus, els canals de distribució, l’anàlisi de la competència o les necessitats dels consumidors.
2 1 Treball científic, artístic, etc., fet amb la principal finalitat d’estudiar o aprofundir un punt o un tema concrets. Ha fet un estudi sobre les biblioteques del país.
2 MÚS Peça musical destinada a assolir el domini tècnic d’un instrument o de la veu.
3 1 pl ENSENY Sèrie d’exercicis intel·lectuals o pràctics encaminats a adquirir coneixements o experiència d’una ciència, un art, una professió, etc. Fer, algú, els seus estudis a la universitat.
2 donar estudis loc adv Donar carrera, fer estudiar en un centre docent.
3 fugir d’estudi loc verb fig Canviar de conversa per eludir un tema que no interessa.
4 tenir estudis Haver fet estudis.
4 1 Escola, lloc on s’ensenya.
2 esp Escola primària. Avui no he anat a estudi.
3 estudi general En l’antic règim, centre d’ensenyament superior capacitat per a atorgar títols amb validesa reconeguda per a tots els centres similars de la corona, en cas de creació reial, i per a tot el món cristià, en cas de confirmació per butlla papal. Coexistí durant la baixa edat mitjana amb el nom d’universitat, que tendí a prevaler-li i finalment a anul·lar-lo.
5 1 Habitació on hi ha l’escriptori, la llibreria i altres elements per a estudiar, despatxar assumptes professionals d’un advocat, un escriptor, un administrador, etc.
2 Habitació o departament on un artista o un altre professional té les eines, els models i altres instruments per a estudiar i exercir la seva art.
3 p ext Habitatge, apartament, pis, petit, generalment d’una sola peça.
4 [generalment en pl] CIN Edifici degudament condicionat per a dur-hi a terme les activitats cinematogràfiques de rodatge o doblatge.
5 [generalment en pl] TELECOM Local o recinte especialment preparat per a la realització i l’enregistrament d’emissions de ràdio i de televisió.
->estudiadament
■estudiadamentPart. sil.: es_tu_di_a_da_ment
[de estudiar]
adv D’una manera estudiada.
->estudiant
■estudiantPart. sil.: es_tu_di_ant
[de estudiar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 m i f Persona que estudia en una universitat, en una escola, etc.
2 m ICT Castanyoleta.
->estudianta
■estudiantaPart. sil.: es_tu_di_an_ta
[de estudiant]
f Dona estudiant.
->estudiantesc
■estudiantesc -aPart. sil.: es_tu_di_an_tesc
[de estudiant]
adj Estudiantí.
->estudiantí
■estudiantí -inaPart. sil.: es_tu_di_an_tí
[de estudiant; 1a FONT: 1839, DLab.]
1 adj Relatiu o pertanyent als estudiants.
2 f Comparsa d’estudiants, o d’altres persones amb el vestit propi dels antics estudiants, que surt pels carrers a cantar i sonar per captar diners.
->estudiantil
■estudiantilPart. sil.: es_tu_di_an_til
[adjectiu de creació moderna per analogia amb infantil, pueril, juvenil, etc]
adj Relatiu o pertanyent als estudiants.
->estudiar
■estudiarPart. sil.: es_tu_di_ar
[de estudi; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr 1 Aplicar l’esperit a adquirir la coneixença d’alguna cosa, examinar-la atentament per determinar-ne la natura, el caràcter, la significació, per interpretar-la, reproduir-la, etc. Estudiar els astres. Estudiar un text, una qüestió, un projecte.
2 Aprendre alguna cosa de memòria. Estudiar, un actor, el seu paper.
3 Fer els estudis. Estudiar medicina, filosofia, matemàtiques.
4 abs Estudiar a la universitat.
2 tr Preparar curosament. Un discurs molt estudiat.
3 pron Aplicar-se, enginyar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estudiar
GERUNDI: estudiant
PARTICIPI: estudiat, estudiada, estudiats, estudiades
INDICATIU PRESENT: estudio, estudies, estudia, estudiem, estudieu, estudien
INDICATIU IMPERFET: estudiava, estudiaves, estudiava, estudiàvem, estudiàveu, estudiaven
INDICATIU PASSAT: estudií, estudiares, estudià, estudiàrem, estudiàreu, estudiaren
INDICATIU FUTUR: estudiaré, estudiaràs, estudiarà, estudiarem, estudiareu, estudiaran
INDICATIU CONDICIONAL: estudiaria, estudiaries, estudiaria, estudiaríem, estudiaríeu, estudiarien
SUBJUNTIU PRESENT: estudiï, estudiïs, estudiï, estudiem, estudieu, estudiïn
SUBJUNTIU IMPERFET: estudiés, estudiessis, estudiés, estudiéssim, estudiéssiu, estudiessin
IMPERATIU: estudia, estudiï, estudiem, estudieu, estudiïn
->estudiós
■estudiós -osaPart. sil.: es_tu_di_ós
[de estudi; 1a FONT: c. 1400]
1 adj Que es dedica amb gust a l’estudi.
2 adj Que atén a l’estudi.
3 m i f Erudit.
->estudiosament
■estudiosamentPart. sil.: es_tu_di_o_sa_ment
[de estudiós]
adv Amb estudi.
->estudita
estuditaCRIST 1 adj Relatiu o pertanyent a l’antic monestir de Studios (Constantinoble) o als seus monjos.
2 m i f Monjo d’una de les branques basilianes.
->estuf
■estuf[de estufar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
m 1 Inflor d’una cosa estufada.
2 fig Envaniment, orgull.
3 dial Xàfec d’una gran intensitat i poca durada que fa augmentar ràpidament el cabal d’un corrent d’aigua.
->estufa
■estufa[de l’it. stufa ‘bany calent, cambra escalfada’, d’origen germ., però influït per l’arrel grecoromana de estubar; 1a FONT: s. XVI]
f TECNOL 1 1 Aparell que genera calor per la combustió de qualsevol matèria combustible i que hom empra per a escalfar una habitació, un local, etc.
2 p ext Radiador elèctric que té la resistència al descobert.
2 Cambra o caixa metàl·lica, tancada i aïllada per l’exterior, a l’interior de la qual hom pot aconseguir i mantenir la temperatura desitjada.
->estufadís
■estufadís -issa[de estufar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
adj Que s’estufa fàcilment.
->estufador
estufador[de estufar]
m GEOMORF Cadascun dels forats de les roques de la costa formats per l’acció erosiva diferencial de les aigües de la mar, en batre-hi les onades.
->estufament
■estufament[de estufar]
m 1 Acció d’estufar o estufar-se;
2 l’efecte.
->estufar
■estufarHom.: estofar
[der. de tuf1, ant. ‘tirar tuf, bravada’ i després ‘esponjar, inflar, dilatar’; 1a FONT: s. XIV, Metge]
v 1 tr Fer ocupar més espai a una cosa disminuint-ne l’atapeïment, augmentant-ne la porositat; esponjar. Estufar la llana d’un matalàs.
2 pron 1 Augmentar de volum fent-se menys atapeït, més flonjo, més porós; esponjar-se. Aquesta pasta s’estufa molt quan s’escalfa.
2 esp i fig Envanir-se, sentir-se molt satisfet.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estufar
GERUNDI: estufant
PARTICIPI: estufat, estufada, estufats, estufades
INDICATIU PRESENT: estufo, estufes, estufa, estufem, estufeu, estufen
INDICATIU IMPERFET: estufava, estufaves, estufava, estufàvem, estufàveu, estufaven
INDICATIU PASSAT: estufí, estufares, estufà, estufàrem, estufàreu, estufaren
INDICATIU FUTUR: estufaré, estufaràs, estufarà, estufarem, estufareu, estufaran
INDICATIU CONDICIONAL: estufaria, estufaries, estufaria, estufaríem, estufaríeu, estufarien
SUBJUNTIU PRESENT: estufi, estufis, estufi, estufem, estufeu, estufin
SUBJUNTIU IMPERFET: estufés, estufessis, estufés, estuféssim, estuféssiu, estufessin
IMPERATIU: estufa, estufi, estufem, estufeu, estufin
->estufat
■estufat -adaHom.: estofat
[de estufar]
adj 1 Inflat, mancat d’atapeïment, esponjat.
2 esp i fig Envanit, molt satisfet.
->estufera
■estufera[de estufar]
f Qualitat d’estufat.
->estufir
■estufirv tr dial Escopir (un líquid).
->estufit
■estufitm dial 1 Bufec.
2 Acció d’estufir.
3 Resposta aspra.
->estuforn
■estuforn[de estufornar]
m dial Esternut.
->estufornar
■estufornar[variant dial. de esternudar, d’una altra variant estudornar amb influx de estufar]
v tr dial Esternudar.
->estugós
■estugós -osaadj dial Que fa fàstics de tot.
->estult
■estult -a[del ll. stultus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1905, Bulbena]
adj 1 Nici, toix.
2 p ext Que denota estultícia o niciesa.
->estultament
■estultament[de estult]
adv Amb estultícia.
->estultícia
■estultíciaPart. sil.: es_tul_tí_ci_a
[del ll. stultitia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 Qualitat d’estult.
2 Dita o fet propis d’un estult.
->estupefacció
■estupefaccióPart. sil.: es_tu_pe_fac_ci_ó
[formació culta analògica sobre la base del ll. stupefacĕre ‘causar estupor’, comp. de stupēre i facĕre ‘fer’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]
f Admiració que voreja l’estupor.
->estupefacte
■estupefacte -a[del ll. stupefactus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1905, Bulbena]
adj Colpit d’estupefacció. Restar estupefacte.
->estupefaent
■estupefaentPart. sil.: es_tu_pe_fa_ent
[formació culta analògica sobre la base del ll. stupefaciens, -ntis, participi pres. de stupefacĕre ‘causar estupor’, en la forma catalanitzada, com en faent, fefaent, rarefaent, etc]
1 adj Que causa estupefacció.
2 adj PAT Que causa estupor patològic.
3 m esp 1 FARM i TOXICOL Producte actiu que, a més del seu efecte terapèutic, té una acció secundària capaç de produir habituació en l’individu i d’alterar-ne profundament la personalitat, el comportament i àdhuc l’equilibri fisiològic.
2 PSIC Droga.
->estupend
■estupend -a[del ll. stupendus, -a, -um ‘digne de causar estupor, extraordinari’, participi de futur passiu de stupēre ‘estar atordit, ple d’estupor’; 1a FONT: s. XV]
adj Capaç de causar estupefacció pel que té de meravellós, de gran, de bell, etc.
->estupendament
■estupendament[de estupend]
adv D’una manera estupenda.
->estúpid
■estúpid -a[del ll. stupĭdus, -a, -um, íd., der. de stupēre ‘estar atordit, ple d’estupor’; 1a FONT: 1696, DLac.]
1 1 adj i m i f Molt curt d’enteniment.
2 adj p ext Que denota molt poc enteniment. Frase estúpida.
2 adj i m i f desp Dit de la persona que molesta, irrita, etc., per la seva manca d’oportunitat, de discreció, per la seva presumpció, etc.
->estúpidament
■estúpidament[de estúpid]
adv Amb estupidesa.
->estupidesa
■estupidesa[de estúpid]
f Qualitat d’estúpid.
->estupiditat
■estupiditat[del ll. stupidĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
f Estupidesa.
->estupor
■estupor[del ll. stupor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1487]
m [o f] 1 Estat d’inconsciència parcial amb absència de moviments i sense reacció als estímuls.
2 Immobilitat causada per una gran admiració.
3 estupor epilèptic Estupor que segueix l’atac convulsiu.
->estuprador
■estuprador[del ll. stuprator, -ōris, íd.]
m DR PEN El qui comet estupre.
->estuprar
■estuprar[del ll. stuprare, íd.; 1a FONT: s. XV, Curial]
v tr DR PEN Cometre estupre (contra una menor).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: estuprar
GERUNDI: estuprant
PARTICIPI: estuprat, estuprada, estuprats, estuprades
INDICATIU PRESENT: estupro, estupres, estupra, estuprem, estupreu, estupren
INDICATIU IMPERFET: estuprava, estupraves, estuprava, estupràvem, estupràveu, estupraven
INDICATIU PASSAT: estuprí, estuprares, estuprà, estupràrem, estupràreu, estupraren
INDICATIU FUTUR: estupraré, estupraràs, estuprarà, estuprarem, estuprareu, estupraran
INDICATIU CONDICIONAL: estupraria, estupraries, estupraria, estupraríem, estupraríeu, estuprarien
SUBJUNTIU PRESENT: estupri, estupris, estupri, estuprem, estupreu, estuprin
SUBJUNTIU IMPERFET: estuprés, estupressis, estuprés, estupréssim, estupréssiu, estupressin
IMPERATIU: estupra, estupri, estuprem, estupreu, estuprin
->estupre
■estupre[del ll. stuprum, íd.; 1a FONT: s. XV]
m DR PEN Delicte consistent a efectuar un coit amb una menor en edat núbil mitjançant engany o prevalent-se d’una situació de necessitat o de submissió d’aquesta.
->esturió
■esturióPart. sil.: es_tu_ri_ó
[del b. ll. sturio, -ōnis, i aquest, de l’ant. alt al. sturio, íd.; 1a FONT: 1262]
m ICT Peix de la família dels acipensèrids (Acipenser sturio), amb cos de secció pentagonal i cobert de cinc sèries longitudinals d’escuts, amb la boca a la part inferior del cap, dels ous del qual hom treu el caviar.
->estúrnids
■estúrnidsm ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de cos massís i plomatge vistós, amb lluentor metàl·lica.
2 sing Ocell de la família dels estúrnids.
->esvaïdor
■esvaïdor -aPart. sil.: es_va_ï_dor
[de esvair; 1a FONT: s. XIV]
adj Que causa esvaïment.
->esvaïment
■esvaïmentPart. sil.: es_va_ï_ment
[de esvair; 1a FONT: 1272, CTort.]
m 1 Acció d’esvair o esvair-se;
2 l’efecte.
->esvair
■esvairPart. sil.: es_va_ir
[d’un ll. vg. *exvadĕre, del cl. ēvādĕre ‘assaltar’, amb influx semàntic de esvanir-se, envair i l’ant. esbair ‘deixar astorat’, de creació expressiva sobre bah; 1a FONT: c. 1180]
v 1 tr TÀCT 1 Desfer, posar en confusió (l’enemic).
2 Envair (un país, una ciutat), saquejant-los, devastant-los.
2 p ext 1 tr Dissipar, extingir.
2 pron És un perfum molt fort i li costa d’esvair-se.
3 fig 1 tr Esvair un dubte, una sospita.
2 pron Esvair-se una amenaça.
4 pron Defallir, especialment per efecte de no haver pres aliment d’estona.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esvair
GERUNDI: esvaint
PARTICIPI: esvaït, esvaïda, esvaïts, esvaïdes
INDICATIU PRESENT: esvaeixo, esvaeixes, esvaeix, esvaïm, esvaïu, esvaeixen
INDICATIU IMPERFET: esvaïa, esvaïes, esvaïa, esvaíem, esvaíeu, esvaïen
INDICATIU PASSAT: esvaí, esvaïres, esvaí, esvaírem, esvaíreu, esvaïren
INDICATIU FUTUR: esvairé, esvairàs, esvairà, esvairem, esvaireu, esvairan
INDICATIU CONDICIONAL: esvairia, esvairies, esvairia, esvairíem, esvairíeu, esvairien
SUBJUNTIU PRESENT: esvaeixi, esvaeixis, esvaeixi, esvaïm, esvaïu, esvaeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: esvaís, esvaïssis, esvaís, esvaíssim, esvaíssiu, esvaïssin
IMPERATIU: esvaeix, esvaeixi, esvaïm, esvaïu, esvaeixin
->esvaït
■esvaït -ïdaPart. sil.: es_va_ït
[de esvair]
1 adj Defallit, especialment per efecte de no haver pres aliment d’estona.
2 f Acció d’esvair; desfeta, derrota.
->esvalot
■esvalot[de esvalotar]
m Cridòria, brogit eixordador.
->esvalotadament
■esvalotadament[de esvalotat]
adv D’una manera esvalotada.
->esvalotador
■esvalotador -a[de esvalotar]
adj i m i f Que mou esvalot.
->esvalotament
■esvalotament[de esvalotar]
m 1 Acció d’esvalotar o esvalotar-se;
2 l’efecte.
->esvalotar
■esvalotar[variant més moderna de avalotar]
v 1 intr Moure esvalot.
2 1 tr Posar en estat d’agitació tumultuosa, arremorar.
2 pron La mar s’esvalota, les barques bolquen.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esvalotar
GERUNDI: esvalotant
PARTICIPI: esvalotat, esvalotada, esvalotats, esvalotades
INDICATIU PRESENT: esvaloto, esvalotes, esvalota, esvalotem, esvaloteu, esvaloten
INDICATIU IMPERFET: esvalotava, esvalotaves, esvalotava, esvalotàvem, esvalotàveu, esvalotaven
INDICATIU PASSAT: esvalotí, esvalotares, esvalotà, esvalotàrem, esvalotàreu, esvalotaren
INDICATIU FUTUR: esvalotaré, esvalotaràs, esvalotarà, esvalotarem, esvalotareu, esvalotaran
INDICATIU CONDICIONAL: esvalotaria, esvalotaries, esvalotaria, esvalotaríem, esvalotaríeu, esvalotarien
SUBJUNTIU PRESENT: esvaloti, esvalotis, esvaloti, esvalotem, esvaloteu, esvalotin
SUBJUNTIU IMPERFET: esvalotés, esvalotessis, esvalotés, esvalotéssim, esvalotéssiu, esvalotessin
IMPERATIU: esvalota, esvaloti, esvalotem, esvaloteu, esvalotin
->esvalotat
■esvalotat -ada[de esvalotar; 1a FONT: s. XVII]
1 adj i m i f Que obra precipitadament, sense reflexió.
2 adj p ext Quin temperament més esvalotat!
->esvaniment
■esvaniment[de esvanir-se]
m 1 1 Acció d’esvanir-se;
2 l’efecte.
2 PAT Pèrdua transitòria del coneixement, conservant les activitats circulatòries i respiratòries.
3 TELECOM Fàding.
->esvanir
■esvanir[de va; 1a FONT: s. XIV]
v 1 1 tr Fer desaparèixer del tot. L’arribada de bones notícies li esvaní els temors.
2 pron Desaparèixer del tot. La visió s’esvaní.
2 pron Perdre a poc a poc la força. Una olor que s’esvaneix aviat.
3 pron Perdre el coneixement.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esvanir
GERUNDI: esvanint
PARTICIPI: esvanit, esvanida, esvanits, esvanides
INDICATIU PRESENT: esvaneixo, esvaneixes, esvaneix, esvanim, esvaniu, esvaneixen
INDICATIU IMPERFET: esvania, esvanies, esvania, esvaníem, esvaníeu, esvanien
INDICATIU PASSAT: esvaní, esvanires, esvaní, esvanírem, esvaníreu, esvaniren
INDICATIU FUTUR: esvaniré, esvaniràs, esvanirà, esvanirem, esvanireu, esvaniran
INDICATIU CONDICIONAL: esvaniria, esvaniries, esvaniria, esvaniríem, esvaniríeu, esvanirien
SUBJUNTIU PRESENT: esvaneixi, esvaneixis, esvaneixi, esvanim, esvaniu, esvaneixin
SUBJUNTIU IMPERFET: esvanís, esvanissis, esvanís, esvaníssim, esvaníssiu, esvanissin
IMPERATIU: esvaneix, esvaneixi, esvanim, esvaniu, esvaneixin
->esvarada
■esvaradaf dial Relliscada.
->esvarador
■esvarador -aHom.: esverador
[de esvarar]
adj dial Que esvara.
->esvarar
■esvararHom.: esverar
v dial 1 1 intr Relliscar. El peu li ha esvarat.
2 pron El qui puja per allà no s’esvara.
2 intr fig Caure en una culpa, en un error; relliscar. Fins un sant pot esvarar.
->esvaró
■esvaró[de esvarar]
m dial Esvarada.
->esvarós
■esvarós -osaadj dial Relliscós.
->esvàstica
■esvàstica[del sànscrit svastika ‘de bon auguri’, der. de svasti ‘salut!’; símbol religiós hindú]
f Creu gammada.
->esvedellar-se
■esvedellar-se[de vedell]
v pron Avortar la vaca.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esvedellar
GERUNDI: esvedellant
PARTICIPI: esvedellat, esvedellada, esvedellats, esvedellades
INDICATIU PRESENT: esvedello, esvedelles, esvedella, esvedellem, esvedelleu, esvedellen
INDICATIU IMPERFET: esvedellava, esvedellaves, esvedellava, esvedellàvem, esvedellàveu, esvedellaven
INDICATIU PASSAT: esvedellí, esvedellares, esvedellà, esvedellàrem, esvedellàreu, esvedellaren
INDICATIU FUTUR: esvedellaré, esvedellaràs, esvedellarà, esvedellarem, esvedellareu, esvedellaran
INDICATIU CONDICIONAL: esvedellaria, esvedellaries, esvedellaria, esvedellaríem, esvedellaríeu, esvedellarien
SUBJUNTIU PRESENT: esvedelli, esvedellis, esvedelli, esvedellem, esvedelleu, esvedellin
SUBJUNTIU IMPERFET: esvedellés, esvedellessis, esvedellés, esvedelléssim, esvedelléssiu, esvedellessin
IMPERATIU: esvedella, esvedelli, esvedellem, esvedelleu, esvedellin
->esvellec
■esvellec[de esvellegar]
m Esquinç.
->esvellegar
■esvellegar[mot propi del cat. occ. pirinenc, d’un ll. vg. *exvellicare, der. del ll. vĕllĕre ‘separar estirant’ i dels seus der. evellere ‘arrencar’ i vellicare ‘estiregassar’]
v tr Esquinçar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esvellegar
GERUNDI: esvellegant
PARTICIPI: esvellegat, esvellegada, esvellegats, esvellegades
INDICATIU PRESENT: esvellego, esvellegues, esvellega, esvelleguem, esvellegueu, esvelleguen
INDICATIU IMPERFET: esvellegava, esvellegaves, esvellegava, esvellegàvem, esvellegàveu, esvellegaven
INDICATIU PASSAT: esvelleguí, esvellegares, esvellegà, esvellegàrem, esvellegàreu, esvellegaren
INDICATIU FUTUR: esvellegaré, esvellegaràs, esvellegarà, esvellegarem, esvellegareu, esvellegaran
INDICATIU CONDICIONAL: esvellegaria, esvellegaries, esvellegaria, esvellegaríem, esvellegaríeu, esvellegarien
SUBJUNTIU PRESENT: esvellegui, esvelleguis, esvellegui, esvelleguem, esvellegueu, esvelleguin
SUBJUNTIU IMPERFET: esvellegués, esvelleguessis, esvellegués, esvelleguéssim, esvelleguéssiu, esvelleguessin
IMPERATIU: esvellega, esvellegui, esvelleguem, esvellegueu, esvelleguin
->esvelt
■esvelt -a[de l’it. svelto ‘alt i prim’, participi de svèllere ‘arrencar; alliberar de traves’, del ll. vg. *exvellere, variant de evellĕre ‘arrencar’; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj 1 De formes airoses, àgils. Un home esvelt.
2 p anal De formes esveltes.
->esveltesa
■esveltesa[de esvelt; 1a FONT: s. XX, V. Català]
f 1 Qualitat d’esvelt. L’esveltesa d’una noia. L’esveltesa dels campanars.
2 p anal L’esveltesa de les seves formes.
->esventar
■esventar[de vent; 1a FONT: 1653, DTo.]
v 1 tr 1 Escampar alguna cosa al vent. Volgué que esventessin les seves cendres. Esventar el blat.
2 fig Esbombar.
2 pron 1 Sofrir l’acció del vent.
2 Dessecar-se, ressecar-se, per l’acció de l’aire i la manca de mullena.
3 pron Esventegar-se.
4 pron 1 CONSTR Esquerdar-se un material per l’acció d’agents estranys.
2 TECNOL Torçar-se una planxa metàl·lica formant bots i basses.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esventar
GERUNDI: esventant
PARTICIPI: esventat, esventada, esventats, esventades
INDICATIU PRESENT: esvento, esventes, esventa, esventem, esventeu, esventen
INDICATIU IMPERFET: esventava, esventaves, esventava, esventàvem, esventàveu, esventaven
INDICATIU PASSAT: esventí, esventares, esventà, esventàrem, esventàreu, esventaren
INDICATIU FUTUR: esventaré, esventaràs, esventarà, esventarem, esventareu, esventaran
INDICATIU CONDICIONAL: esventaria, esventaries, esventaria, esventaríem, esventaríeu, esventarien
SUBJUNTIU PRESENT: esventi, esventis, esventi, esventem, esventeu, esventin
SUBJUNTIU IMPERFET: esventés, esventessis, esventés, esventéssim, esventéssiu, esventessin
IMPERATIU: esventa, esventi, esventem, esventeu, esventin
->esventat
■esventat -ada[de esventar; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]
adj 1 Dit de la làmina o placa de metall que s’ha deformat i ha perdut la planor.
2 OFIC Dit de la fulla d’una serra que ha perdut el seu tremp i s’ha enguerxit de tal manera que no pot seguir una línia dreta.
3 fig Exagerat, lleuger de seny.
->esventegar-se
■esventegar-se[de vent]
v pron Perdre una cosa l’aire que conté.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esventegar
GERUNDI: esventegant
PARTICIPI: esventegat, esventegada, esventegats, esventegades
INDICATIU PRESENT: esventego, esventegues, esventega, esventeguem, esventegueu, esventeguen
INDICATIU IMPERFET: esventegava, esventegaves, esventegava, esventegàvem, esventegàveu, esventegaven
INDICATIU PASSAT: esventeguí, esventegares, esventegà, esventegàrem, esventegàreu, esventegaren
INDICATIU FUTUR: esventegaré, esventegaràs, esventegarà, esventegarem, esventegareu, esventegaran
INDICATIU CONDICIONAL: esventegaria, esventegaries, esventegaria, esventegaríem, esventegaríeu, esventegarien
SUBJUNTIU PRESENT: esventegui, esventeguis, esventegui, esventeguem, esventegueu, esventeguin
SUBJUNTIU IMPERFET: esventegués, esventeguessis, esventegués, esventeguéssim, esventeguéssiu, esventeguessin
IMPERATIU: esventega, esventegui, esventeguem, esventegueu, esventeguin
->esventrament
■esventrament[de esventrar]
m 1 Acció d’esventrar;
2 l’efecte.
->esventrar
■esventrar[de ventre; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v tr 1 VETER Obrir el ventre a un animal.
2 fig Fendre completament el cos d’un atuell, d’un edifici, un mur, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esventrar
GERUNDI: esventrant
PARTICIPI: esventrat, esventrada, esventrats, esventrades
INDICATIU PRESENT: esventro, esventres, esventra, esventrem, esventreu, esventren
INDICATIU IMPERFET: esventrava, esventraves, esventrava, esventràvem, esventràveu, esventraven
INDICATIU PASSAT: esventrí, esventrares, esventrà, esventràrem, esventràreu, esventraren
INDICATIU FUTUR: esventraré, esventraràs, esventrarà, esventrarem, esventrareu, esventraran
INDICATIU CONDICIONAL: esventraria, esventraries, esventraria, esventraríem, esventraríeu, esventrarien
SUBJUNTIU PRESENT: esventri, esventris, esventri, esventrem, esventreu, esventrin
SUBJUNTIU IMPERFET: esventrés, esventressis, esventrés, esventréssim, esventréssiu, esventressin
IMPERATIU: esventra, esventri, esventrem, esventreu, esventrin
->esventrat
■esventrat -adaadj PAT Herniós.
->esventrellar-se
■esventrellar-se[de ventrell]
v pron dial Emmalaltir del ventrell.
->esventrellat
■esventrellat -ada[de ventrell]
adj dial Malalt del ventrell.
->esveradís
esveradís -issa[de esverar; 1a FONT: c. 1925]
adj Que s’esvera amb facilitat.
->esverador
■esverador -aHom.: esvarador
[de esverar]
adj Que esvera, que causa esverament.
->esverament
■esverament[de esverar]
m Estat del qui està esverat.
->esverar
■esverarHom.: esvarar
[d’un ll. *exvariatus, der. de varius ‘variat, de colors variats’, en el sentit de ‘amb colors resultants de contusions’, d’on ‘espantat, contorbat’; 1a FONT: s. XVI]
v tr Fer perdre la presència d’esperit, l’esma, alarmar granment.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esverar
GERUNDI: esverant
PARTICIPI: esverat, esverada, esverats, esverades
INDICATIU PRESENT: esvero, esveres, esvera, esverem, esvereu, esveren
INDICATIU IMPERFET: esverava, esveraves, esverava, esveràvem, esveràveu, esveraven
INDICATIU PASSAT: esverí, esverares, esverà, esveràrem, esveràreu, esveraren
INDICATIU FUTUR: esveraré, esveraràs, esverarà, esverarem, esverareu, esveraran
INDICATIU CONDICIONAL: esveraria, esveraries, esveraria, esveraríem, esveraríeu, esverarien
SUBJUNTIU PRESENT: esveri, esveris, esveri, esverem, esvereu, esverin
SUBJUNTIU IMPERFET: esverés, esveressis, esverés, esveréssim, esveréssiu, esveressin
IMPERATIU: esvera, esveri, esverem, esvereu, esverin
->esverat
esverat -ada[de esverar]
1 adj 1 Que ha perdut la presència d’esperit, l’esma.
2 Que expressa esverament, esglai.
2 m i f Persona que sempre va amb presses; eixelebrat.
->esversat
■esversat -ada[variant de versat; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj 1 Habituat.
2 tenir esversat (quelcom) loc verb Ésser pràctic en el seu ús. No es farà mal amb el cotxe: el té prou esversat.
->esviduat
■esviduat -adaPart. sil.: es_vi_du_at
[de vidu]
adj Dit d’un edifici, una sala, etc., buit i esbalandrat.
->esvinçada
■esvinçada[de esvinçar]
f Acció d’esvinçar.
->esvinçar
■esvinçar[de vinça]
v tr 1 Esgavellar, desballestar.
2 Desllorigar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esvinçar
GERUNDI: esvinçant
PARTICIPI: esvinçat, esvinçada, esvinçats, esvinçades
INDICATIU PRESENT: esvinço, esvinces, esvinça, esvincem, esvinceu, esvincen
INDICATIU IMPERFET: esvinçava, esvinçaves, esvinçava, esvinçàvem, esvinçàveu, esvinçaven
INDICATIU PASSAT: esvincí, esvinçares, esvinçà, esvinçàrem, esvinçàreu, esvinçaren
INDICATIU FUTUR: esvinçaré, esvinçaràs, esvinçarà, esvinçarem, esvinçareu, esvinçaran
INDICATIU CONDICIONAL: esvinçaria, esvinçaries, esvinçaria, esvinçaríem, esvinçaríeu, esvinçarien
SUBJUNTIU PRESENT: esvinci, esvincis, esvinci, esvincem, esvinceu, esvincin
SUBJUNTIU IMPERFET: esvincés, esvincessis, esvincés, esvincéssim, esvincéssiu, esvincessin
IMPERATIU: esvinça, esvinci, esvincem, esvinceu, esvincin
->esvoletec
■esvoletec[de esvoletegar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
m Acció d’esvoletegar.
->esvoletegar
■esvoletegar[de volar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v intr Agitar un ocell les ales sense posar-se a volar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esvoletegar
GERUNDI: esvoletegant
PARTICIPI: esvoletegat, esvoletegada, esvoletegats, esvoletegades
INDICATIU PRESENT: esvoletego, esvoletegues, esvoletega, esvoleteguem, esvoletegueu, esvoleteguen
INDICATIU IMPERFET: esvoletegava, esvoletegaves, esvoletegava, esvoletegàvem, esvoletegàveu, esvoletegaven
INDICATIU PASSAT: esvoleteguí, esvoletegares, esvoletegà, esvoletegàrem, esvoletegàreu, esvoletegaren
INDICATIU FUTUR: esvoletegaré, esvoletegaràs, esvoletegarà, esvoletegarem, esvoletegareu, esvoletegaran
INDICATIU CONDICIONAL: esvoletegaria, esvoletegaries, esvoletegaria, esvoletegaríem, esvoletegaríeu, esvoletegarien
SUBJUNTIU PRESENT: esvoletegui, esvoleteguis, esvoletegui, esvoleteguem, esvoletegueu, esvoleteguin
SUBJUNTIU IMPERFET: esvoletegués, esvoleteguessis, esvoletegués, esvoleteguéssim, esvoleteguéssiu, esvoleteguessin
IMPERATIU: esvoletega, esvoletegui, esvoleteguem, esvoletegueu, esvoleteguin
->esvolvar
■esvolvarv tr Netejar de volves.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esvolvar
GERUNDI: esvolvant
PARTICIPI: esvolvat, esvolvada, esvolvats, esvolvades
INDICATIU PRESENT: esvolvo, esvolves, esvolva, esvolvem, esvolveu, esvolven
INDICATIU IMPERFET: esvolvava, esvolvaves, esvolvava, esvolvàvem, esvolvàveu, esvolvaven
INDICATIU PASSAT: esvolví, esvolvares, esvolvà, esvolvàrem, esvolvàreu, esvolvaren
INDICATIU FUTUR: esvolvaré, esvolvaràs, esvolvarà, esvolvarem, esvolvareu, esvolvaran
INDICATIU CONDICIONAL: esvolvaria, esvolvaries, esvolvaria, esvolvaríem, esvolvaríeu, esvolvarien
SUBJUNTIU PRESENT: esvolvi, esvolvis, esvolvi, esvolvem, esvolveu, esvolvin
SUBJUNTIU IMPERFET: esvolvés, esvolvessis, esvolvés, esvolvéssim, esvolvéssiu, esvolvessin
IMPERATIU: esvolva, esvolvi, esvolvem, esvolveu, esvolvin
->esvomegada
esvomegadaf dial Ensulsiada.
->esvomegar-se
esvomegar-sev pron dial Ensulsiar-se.
->esvoranc
■esvoranc[escrit primer esboranc, der. de bora, es preferí més tard la grafia esvoranc per una falsa etimologia de vora, pensant en un sentit de ‘escantonar les vores d’alguna cosa’ que no ha tingut mai el mot (v. salanc); 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 Forat, buit, produït en alguna cosa a causa d’haver-se’n desprès un tros. Entraven a l’hort per un esvoranc de la tanca.
2 Gros esquinç. Fer-se un esvoranc a les calces.
3 Trenc.
->esvorancar
■esvorancar[de esvoranc; 1a FONT: 1877, Verdaguer]
v tr Fer un esvoranc o esvorancs en alguna cosa. Les canonades han esvorancat el mur.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esvorancar
GERUNDI: esvorancant
PARTICIPI: esvorancat, esvorancada, esvorancats, esvorancades
INDICATIU PRESENT: esvoranco, esvoranques, esvoranca, esvoranquem, esvoranqueu, esvoranquen
INDICATIU IMPERFET: esvorancava, esvorancaves, esvorancava, esvorancàvem, esvorancàveu, esvorancaven
INDICATIU PASSAT: esvoranquí, esvorancares, esvorancà, esvorancàrem, esvorancàreu, esvorancaren
INDICATIU FUTUR: esvorancaré, esvorancaràs, esvorancarà, esvorancarem, esvorancareu, esvorancaran
INDICATIU CONDICIONAL: esvorancaria, esvorancaries, esvorancaria, esvorancaríem, esvorancaríeu, esvorancarien
SUBJUNTIU PRESENT: esvoranqui, esvoranquis, esvoranqui, esvoranquem, esvoranqueu, esvoranquin
SUBJUNTIU IMPERFET: esvoranqués, esvoranquessis, esvoranqués, esvoranquéssim, esvoranquéssiu, esvoranquessin
IMPERATIU: esvoranca, esvoranqui, esvoranquem, esvoranqueu, esvoranquin
->esvorar
■esvorar[de vora]
v 1 tr Desfer, desfilar, la vora d’un vestit, una cortina, etc.
2 pron El tovalló s’ha esvorat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esvorar
GERUNDI: esvorant
PARTICIPI: esvorat, esvorada, esvorats, esvorades
INDICATIU PRESENT: esvoro, esvores, esvora, esvorem, esvoreu, esvoren
INDICATIU IMPERFET: esvorava, esvoraves, esvorava, esvoràvem, esvoràveu, esvoraven
INDICATIU PASSAT: esvorí, esvorares, esvorà, esvoràrem, esvoràreu, esvoraren
INDICATIU FUTUR: esvoraré, esvoraràs, esvorarà, esvorarem, esvorareu, esvoraran
INDICATIU CONDICIONAL: esvoraria, esvoraries, esvoraria, esvoraríem, esvoraríeu, esvorarien
SUBJUNTIU PRESENT: esvori, esvoris, esvori, esvorem, esvoreu, esvorin
SUBJUNTIU IMPERFET: esvorés, esvoressis, esvorés, esvoréssim, esvoréssiu, esvoressin
IMPERATIU: esvora, esvori, esvorem, esvoreu, esvorin
->esvorell
■esvorell[de esvorellar]
m Tros llevat o desprès de la vora o superfície d’una cosa.
->esvorellar
■esvorellar[de vora]
v 1 tr Llevar un bocí de la vora o superfície d’una cosa.
2 pron La gerra s’ha esvorellat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esvorellar
GERUNDI: esvorellant
PARTICIPI: esvorellat, esvorellada, esvorellats, esvorellades
INDICATIU PRESENT: esvorello, esvorelles, esvorella, esvorellem, esvorelleu, esvorellen
INDICATIU IMPERFET: esvorellava, esvorellaves, esvorellava, esvorellàvem, esvorellàveu, esvorellaven
INDICATIU PASSAT: esvorellí, esvorellares, esvorellà, esvorellàrem, esvorellàreu, esvorellaren
INDICATIU FUTUR: esvorellaré, esvorellaràs, esvorellarà, esvorellarem, esvorellareu, esvorellaran
INDICATIU CONDICIONAL: esvorellaria, esvorellaries, esvorellaria, esvorellaríem, esvorellaríeu, esvorellarien
SUBJUNTIU PRESENT: esvorelli, esvorellis, esvorelli, esvorellem, esvorelleu, esvorellin
SUBJUNTIU IMPERFET: esvorellés, esvorellessis, esvorellés, esvorelléssim, esvorelléssiu, esvorellessin
IMPERATIU: esvorella, esvorelli, esvorellem, esvorelleu, esvorellin
->et1
■et [i les formes t’, te, ’t]1[del ll. te, acus. del pronom tu ‘tu’, per un procés igual a l’experimentat per l’article el1]
pron Acusatiu i datiu del pronom personal de segona persona del singular. Ja et veig. No et donaran res. Et pots banyar al riu.
->et2
■et2[del ll. et ‘i’ i ut ‘a fi de’]
m Mot emprat en l’expressió amb tots els ets i uts loc adv Amb tots els detalls, sense mancar-hi res.
->et3
et3f Signe gràfic [&] procedent de la lligadura de les lletres de la conjunció llatina et, usat per a expressar una relació copulativa entre dos elements i també com a operador lògic en l’àmbit de la informàtica.
->-et1
-et1Sufix, del llatí -ittus, -itta, de valor diminutiu o afectiu. Ex.: xicotet (de xicot).
->-et2
-et2Sufix, del llatí -etu, que significa ‘terreny plantat de’. Ex.: olivet, vinyet, canyet.
->eta
■eta[del gr. ẽta, íd.]
f 1 Nom de la setena lletra de l’alfabet grec [η Η].
2 partícula eta PART Partícula de la família dels mesons amb càrrega elèctrica nul·la que té una massa de 978,7×10-30 kg, una vida mitjana de l’ordre de 10-19 s i un spin nul.
->età
■età[del radical químic et-, de éter, etil, i -à1]
m [C2H6] QUÍM ORG Hidrocarbur saturat present en el gas natural, obtingut per la fracció de punt d’ebullició més baix en el refinatge del petroli.
->-eta
-eta1 Sufix, del llatí -ittus, -itta, que té un valor diminutiu o afectiu. Ex.: mareta (de mare).
2 Sufix, del llatí -ittus, -itta, que significa ‘que té el vici de’. Ex.: mofeta, espieta, endevineta.
->etacisme
etacismem LING En la llengua grega, forma de pronunciació de la η com una e, coneguda també com a pronunciació erasmiana, oposada a l’itacisme (pronunciació de la η com una i).
->etali
■etalim BOT Cos fructífer dels mixomicets, de forma poc regular.
->etalonatge
etalonatgem CIN Procés de correcció de la intensitat del color de cada pla d’una pel·lícula per a donar continuïtat visual al conjunt o per a aconseguir un efecte visual determinat.
->etambutol
etambutolm QUÍM ORG i FARM Antibiòtic sintètic derivat de l’etilendiamina.
->etanal
■etanalm QUÍM ORG Acetaldehid.
->etanoic
■etanoic, àcidPart. sil.: e_ta_noic
QUÍM ORG Àcid acètic.
->etanol
■etanolm [CH3—CH2OH] QUÍM ORG Alcohol primari, el segon membre de la sèrie dels alcohols alifàtics.
->etanolamina
■etanolaminaf QUÍM ORG Aminoalcohol de caràcter bàsic emprat com a captador de diòxid de carboni, de sulfur d’hidrogen i d’altres gasos àcids en la purificació del gas natural.
->etapa
■etapa[del fr. étape ‘localitat on fan nit les tropes en marxa; distància per a arribar-hi’, i aquest, del neerl. mitjà stapel ‘bastida, dipòsit’; 1a FONT: 1864, DLab.]
f 1 1 MIL Localitat on les tropes en marxa s’aturen per passar la nit.
2 MIL Distància a recórrer per a arribar a l’etapa.
3 ESPORT Cadascuna de les fraccions en què és subdividida una cursa, una marxa, una excursió, etc.
4 fig Cadascun dels períodes o les fases d’un procés evolutiu, d’una empresa de llarga durada, etc.
5 per etapes Gradualment. La remodelació de l’edifici s’ha fet per etapes.
2 ASTRON Cadascuna de les fases o trams d’un coet, d’un accelerador.
3 ELECTRÒN Cadascun dels circuits d’un aparell, d’un amplificador, etc., formats per un tub electrònic o un transistor i pels elements corresponents d’alimentació, d’acoblament, etc.
->etarra
■etarra1 adj Relatiu o pertanyent a ETA, organització independentista basca.
2 m i f Membre d’ETA.
->-etat
-etatSufix, del llatí -tas, -tatis, que significa ‘qualitat de’. Ex.: sobrietat, brevetat.
->etc.
etc.abrev etcètera.
->etcètera
■etcètera[de la frase ll. et cetera ‘i les coses restants’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m [abrev etc.] Grafia catalana de la locució llatina et caetera, que significa ‘i la resta’ (abreujadament, etc.).
->etè
■etèm QUÍM Etilè.
->èter
■èter[del ll. aether, aethĕris, i aquest, del gr. aithḗr, -éros ‘cel; fluid molt subtil que omple l’espai enfora de l’atmosfera’, der. de aíthō ‘cremar’; 1a FONT: 1839, DLab.]
m 1 Espais celestes.
2 HIST CIÈNC Substància fluida, d’existència hipotètica, que hom suposava en repòs absolut omplint tot l’espai i a la qual hom atorgava propietats contradictòries: subtilitat, imponderabilitat, elasticitat, etc.
3 QUÍM ORG 1 Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional —O— unit a dos radicals hidrocarbonats (aromàtics o no), o bé, en els èters cíclics, formant part d’una cadena alifàtica tancada.
2 èter de petroli Mescla d’hidrocarburs saturats de 5 a 7 àtoms de carboni, procedents de les fraccions volàtils de la destil·lació del petroli.
3 èter dimetílic Metoximetà, CH3OCH3, gas inflamable, incolor, soluble en aigua i en solvents orgànics.
4 èter etílic Etoxietà, C2H5OC2H5, líquid molt volàtil i inflamable; és l’èter més important.
->eteri
■eteri -èria[del ll. aetherius, -a, -um, íd.; 1a FONT: c. 1500]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’èter. Regions etèries.
2 fig Delicat, subtil, vaporós. Una bellesa etèria. Pensaments eteris.
->eterificació
■eterificacióPart. sil.: e_te_ri_fi_ca_ci_ó
[de eterificar]
f QUÍM ORG Procés mitjançant el qual un alcohol o un fenol es transformen en un èter.
->eterificar
■eterificar[de eteri]
v tr QUÍM ORG Transformar un alcohol o un fenol en un èter.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: eterificar
GERUNDI: eterificant
PARTICIPI: eterificat, eterificada, eterificats, eterificades
INDICATIU PRESENT: eterifico, eterifiques, eterifica, eterifiquem, eterifiqueu, eterifiquen
INDICATIU IMPERFET: eterificava, eterificaves, eterificava, eterificàvem, eterificàveu, eterificaven
INDICATIU PASSAT: eterifiquí, eterificares, eterificà, eterificàrem, eterificàreu, eterificaren
INDICATIU FUTUR: eterificaré, eterificaràs, eterificarà, eterificarem, eterificareu, eterificaran
INDICATIU CONDICIONAL: eterificaria, eterificaries, eterificaria, eterificaríem, eterificaríeu, eterificarien
SUBJUNTIU PRESENT: eterifiqui, eterifiquis, eterifiqui, eterifiquem, eterifiqueu, eterifiquin
SUBJUNTIU IMPERFET: eterifiqués, eterifiquessis, eterifiqués, eterifiquéssim, eterifiquéssiu, eterifiquessin
IMPERATIU: eterifica, eterifiqui, eterifiquem, eterifiqueu, eterifiquin
->eterisme
■eterismem Estat produït per l’absorció excessiva d’èter.
->eterització
■eteritzacióPart. sil.: e_te_rit_za_ci_ó
[de eteritzar]
f 1 Acció d’eteritzar;
2 l’efecte.
->eteritzar
■eteritzar[de eteri]
v tr 1 Sotmetre a l’acció de l’èter.
2 MED Anestesiar per mitjà de la inhalació de vapors d’èter.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: eteritzar
GERUNDI: eteritzant
PARTICIPI: eteritzat, eteritzada, eteritzats, eteritzades
INDICATIU PRESENT: eteritzo, eteritzes, eteritza, eteritzem, eteritzeu, eteritzen
INDICATIU IMPERFET: eteritzava, eteritzaves, eteritzava, eteritzàvem, eteritzàveu, eteritzaven
INDICATIU PASSAT: eteritzí, eteritzares, eteritzà, eteritzàrem, eteritzàreu, eteritzaren
INDICATIU FUTUR: eteritzaré, eteritzaràs, eteritzarà, eteritzarem, eteritzareu, eteritzaran
INDICATIU CONDICIONAL: eteritzaria, eteritzaries, eteritzaria, eteritzaríem, eteritzaríeu, eteritzarien
SUBJUNTIU PRESENT: eteritzi, eteritzis, eteritzi, eteritzem, eteritzeu, eteritzin
SUBJUNTIU IMPERFET: eteritzés, eteritzessis, eteritzés, eteritzéssim, eteritzéssiu, eteritzessin
IMPERATIU: eteritza, eteritzi, eteritzem, eteritzeu, eteritzin
->etern
■etern -a[del ll. aeternus, -a, -um, íd., contracció de aeviternus, der. de aevum ‘durada, vida durable’ (cf. edat); 1a FONT: s. XIII]
1 1 adj Que no té principi ni fi.
2 m abs RELIG Déu.
2 adj p ext 1 Que no té fi, que durarà sempre.
2 hiperb Un odi etern.
3 el son etern La mort.
3 adj 1 Vàlid o existent en tot temps.
2 Immutable.
4 adj Continu, perpetu, que no té interrupció.
5 etern retorn FILOS Doctrina filosòfica que explica la història del món i el desenvolupament personal com un procés cíclic que es repeteix.