->turmentar

■turmentar

[de turment; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Infligir un turment. Turmentar un reu perquè confessi.

2 Causar dolor corporal. La ciàtica el turmenta.

3 Causar una pena moral. L’enyorament el turmentava.

4 hiperb Causar fatiga amb sol·licitacions insistents, amb actes impertinents. Turmentar amb contínues preguntes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: turmentar

GERUNDI: turmentant

PARTICIPI: turmentat, turmentada, turmentats, turmentades

INDICATIU PRESENT: turmento, turmentes, turmenta, turmentem, turmenteu, turmenten

INDICATIU IMPERFET: turmentava, turmentaves, turmentava, turmentàvem, turmentàveu, turmentaven

INDICATIU PASSAT: turmentí, turmentares, turmentà, turmentàrem, turmentàreu, turmentaren

INDICATIU FUTUR: turmentaré, turmentaràs, turmentarà, turmentarem, turmentareu, turmentaran

INDICATIU CONDICIONAL: turmentaria, turmentaries, turmentaria, turmentaríem, turmentaríeu, turmentarien

SUBJUNTIU PRESENT: turmenti, turmentis, turmenti, turmentem, turmenteu, turmentin

SUBJUNTIU IMPERFET: turmentés, turmentessis, turmentés, turmentéssim, turmentéssiu, turmentessin

IMPERATIU: turmenta, turmenti, turmentem, turmenteu, turmentin

->turmentí

turmentí

m NÀUT Petita vela de tres punys de teixit molt gruixut i molt reforçat de confecció.

->turmentós

■turmentós -osa

[de turment; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Turmentador.

2 Inclinat a turmentar.

->turnedó

■turnedó

Hom.: tornador

[del fr. tournedos, íd., comp. de tourner ‘girar’ i dos ‘esquena’, dit d’un covard que fuig; l’origen del sentit culinari és obscur]

[pl -ós] m GASTR Tros d’entrecot, d’uns quants centímetres de gruix, rodó i lligat amb un cordill prim al voltant.

->turnícids

■turnícids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, petits, semblants a les guatlles però sense el dit posterior. Cal esmentar-ne Turnix sylvatica, la guatlla andalusa.

2 sing Ocell de la família dels turnícids.

->turo

■turo

[d’un ll. vg. tūfus, -ŏris, ll. cl. tōfus ‘pedra porosa’; 1a FONT: 1292]

m 1 PETROG Tosca calcària.

2 1 Tosca que es forma en una canonada.

2 Carbonissa, brutícia que es fa en una pipa.

->turó¹

■turó¹

Hom.: toró

[d’origen preromà imprecís, potser d’una base tūrōn-; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Elevació no gaire alta del terreny; muntanyola.

->turó²

■turó²

Hom.: toró

[del cast. turón, probablement der. de toro]

m ZOOL Fura 1.

->turolià

turolià -ana

Part. sil.: tu_ro_li_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al turolià.

2 m Unitat estratigràfica continental del miocè superior, que jeu damunt el vallesià i sota el ruscinià.

->túron

túron

1 adj Relatiu o pertanyent als túrons.

2 m i f HIST Individu d’un poble preromà, d’origen celta, que, procedent del centre d’Europa, s’establí amb els nèmets i sefes a l’altiplà septentrional de la Península Ibèrica i les muntanyes cantàbriques.

->turonada

■turonada

[de turó¹]

f Conjunt de turons¹, quasi sempre més o menys alineats.

->turonià

turonià -ana

Part. sil.: tu_ro_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al turonià.

2 m Segon estatge (i edat) del cretaci superior, situat damunt el cenomanià i sota el coniacià.

->turpitud

■turpitud

[del ll. turpitudo, -ĭnis, íd., der. de turpis ‘lleig, vergonyós’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f Lletgesa moral vergonyosa.

->turquès

turquès -esa

adj 1 1 Relatiu o pertanyent als diversos pobles turcs o a llurs llengües.

2 llengües turqueses LING Grup de llengües pertanyents a la família de les llengües altaiques, parlades en una extensa zona de l’Àsia, que va des de Turquia fins a Sibèria passant per les estepes de l’Àsia central.

->turquesa

■turquesa

[del b. ll. turchesa, íd., del fet que les turqueses s’importaven de Turquia; 1a FONT: 1275]

1 f MINERAL Fosfat hidratat d’alumini i coure amb grups hidroxil, CuAl₆(PO₄)₄(OH)₃·4H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema triclínic.

2 m Color de turquesa, blau cel o verd blavós.

3 adj inv Un jersei turquesa.

->turquí

■turquí -ina

adj 1 obs Turc.

2 esp COL Dit del color blau molt pujat, és a dir, l’anyil o indi.

->turriforme

■turriforme

[de torre i -forme]

adj Que té forma de torre.

->tururut

■tururut

[d’origen onomatopeic, al·lusiu al so que es pot fer per un canut o tub, com d’un instrument de vent (cf. tuta¹)]

1 m Onomatopeia que imita el so de la trompeta.

2 interj Expressió amb què hom rep la desaparició d’una cosa, la frustració d’una esperança, etc.

->tusc

tusc -a

adj i m i f 1 Etrusc.

2 Toscà.

->tusculà

tusculà -ana

adj i m i f De Túsculum (antiga ciutat del Laci).

->tussà

tussà

Hom.: tossar i tussar

[de l’angl. tussah, i aquest, del hindi tasar, íd.]

[pl -às] f TÈXT Seda salvatge produïda per diferents classes de cucs, emprada com a trama en els teixits de seda.

->tussar

■tussar

Hom.: tossar i tussà

v intr Tossar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tussar

GERUNDI: tussant

PARTICIPI: tussat, tussada, tussats, tussades

INDICATIU PRESENT: tusso, tusses, tussa, tussem, tusseu, tussen

INDICATIU IMPERFET: tussava, tussaves, tussava, tussàvem, tussàveu, tussaven

INDICATIU PASSAT: tussí, tussares, tussà, tussàrem, tussàreu, tussaren

INDICATIU FUTUR: tussaré, tussaràs, tussarà, tussarem, tussareu, tussaran

INDICATIU CONDICIONAL: tussaria, tussaries, tussaria, tussaríem, tussaríeu, tussarien

SUBJUNTIU PRESENT: tussi, tussis, tussi, tussem, tusseu, tussin

SUBJUNTIU IMPERFET: tussés, tussessis, tussés, tusséssim, tusséssiu, tussessin

IMPERATIU: tussa, tussi, tussem, tusseu, tussin

->tussigen

■tussigen -ígena

[del ll. tussis ‘tos’ i -gen]

adj PAT Que engendra o provoca tos.

->tussílag

■tussílag

m BOT Pota de cavall.

->tussor

■tussor

m TÈXT Teixit fabricat amb tussà.

->tust

■tust

[de tustar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m Acció de tustar.

->tusta

■tusta

[de tustar; 1a FONT: 1915, DAg.]

f Cop donat amb el cap. Les tustes que les cabres es peguen.

->tustada

■tustada

f Tusta.

->tustar

■tustar

[d’origen onomatopeic, expressió del so tus-tus de picar alguna cosa; 1a FONT: s. XVII]

v 1 tr Colpejar, pegar. Em va tustar el cap com a càstig.

2 tustar a la porta Trucar-hi picant amb els nusos dels dits.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tustar

GERUNDI: tustant

PARTICIPI: tustat, tustada, tustats, tustades

INDICATIU PRESENT: tusto, tustes, tusta, tustem, tusteu, tusten

INDICATIU IMPERFET: tustava, tustaves, tustava, tustàvem, tustàveu, tustaven

INDICATIU PASSAT: tustí, tustares, tustà, tustàrem, tustàreu, tustaren

INDICATIU FUTUR: tustaré, tustaràs, tustarà, tustarem, tustareu, tustaran

INDICATIU CONDICIONAL: tustaria, tustaries, tustaria, tustaríem, tustaríeu, tustarien

SUBJUNTIU PRESENT: tusti, tustis, tusti, tustem, tusteu, tustin

SUBJUNTIU IMPERFET: tustés, tustessis, tustés, tustéssim, tustéssiu, tustessin

IMPERATIU: tusta, tusti, tustem, tusteu, tustin

->tut

■tut

m 1 Habitació petita i fosca; tuguri. El miserable tut d’un pastor.

2 Cavitat de petites dimensions. El tut de l’orella.

->tuta¹

■tuta¹

[d’origen expressiu d’un ‘tub o canó que sona’, d’on passà a significar ‘conducte subterrani; cova’; 1a FONT: 1883]

f Cova natural o artificial de poca grandària utilitzada de refugi o sopluig.

->tuta²

■tuta²

[d’origen expressiu o potser eufemisme per puta]

f ICT Castanyoleta.

->tuteig

■tuteig

Part. sil.: tu_teig

[de tutejar]

m Tutejament.

->tutejament

■tutejament

[de tutejar; 1a FONT: 1915, DAg.]

m Acció de tutejar.

->tutejar

■tutejar

[calc del fr. tutoyer, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Tractar de tu. No tutegeu el director: tracteu-lo de vostè.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tutejar

GERUNDI: tutejant

PARTICIPI: tutejat, tutejada, tutejats, tutejades

INDICATIU PRESENT: tutejo, tuteges, tuteja, tutegem, tutegeu, tutegen

INDICATIU IMPERFET: tutejava, tutejaves, tutejava, tutejàvem, tutejàveu, tutejaven

INDICATIU PASSAT: tutegí, tutejares, tutejà, tutejàrem, tutejàreu, tutejaren

INDICATIU FUTUR: tutejaré, tutejaràs, tutejarà, tutejarem, tutejareu, tutejaran

INDICATIU CONDICIONAL: tutejaria, tutejaries, tutejaria, tutejaríem, tutejaríeu, tutejarien

SUBJUNTIU PRESENT: tutegi, tutegis, tutegi, tutegem, tutegeu, tutegin

SUBJUNTIU IMPERFET: tutegés, tutegessis, tutegés, tutegéssim, tutegéssiu, tutegessin

IMPERATIU: tuteja, tutegi, tutegem, tutegeu, tutegin

->tutela

■tutela

[del ll. tutēla, íd., der. de tuēri ‘protegir’; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 DR CIV Poder atorgat per la llei a persones determinades, que té com a objecte la protecció i defensa dels menors d’edat orfes i dels incapacitats i de llur patrimoni.

2 DR INTERN Sistema de govern d’un territori per part d’una potència administradora fins que aquest estigui en condicions d’autogovernar-se.

3 fig Protecció. Sota la tutela de les lleis.

->tutelar¹

■tutelar¹

[del ll. tutelaris, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que té algú sota la seva tutela o protecció. Divinitats tutelars de Roma.

2 DR CIV Relatiu o pertanyent a la tutela dels incapaços.

->tutelar²

■tutelar²

[de tutela]

v tr 1 Protegir, defensar.

2 Exercir la tutela d’algú com a tutor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tutelar

GERUNDI: tutelant

PARTICIPI: tutelat, tutelada, tutelats, tutelades

INDICATIU PRESENT: tutelo, tuteles, tutela, tutelem, tuteleu, tutelen

INDICATIU IMPERFET: tutelava, tutelaves, tutelava, tutelàvem, tutelàveu, tutelaven

INDICATIU PASSAT: tutelí, tutelares, tutelà, tutelàrem, tutelàreu, tutelaren

INDICATIU FUTUR: tutelaré, tutelaràs, tutelarà, tutelarem, tutelareu, tutelaran

INDICATIU CONDICIONAL: tutelaria, tutelaries, tutelaria, tutelaríem, tutelaríeu, tutelarien

SUBJUNTIU PRESENT: tuteli, tutelis, tuteli, tutelem, tuteleu, tutelin

SUBJUNTIU IMPERFET: tutelés, tutelessis, tutelés, tuteléssim, tuteléssiu, tutelessin

IMPERATIU: tutela, tuteli, tutelem, tuteleu, tutelin

->tuti

■tuti

[de l’it. tutti ‘tots’]

m JOCS 1 Joc de cartes, anàleg a la bescambrilla, en què, als punts que representen les pedres guanyades per un jugador, s’afegeixen punts pel fet de reunir en el seu joc un rei i un cavall del mateix coll i pel fet de guanyar la darrera basa. Es pot guanyar la partida reunint quatre reis o quatre cavalls o fent capot o pèssim.

2 Reunió, en aquests jocs, dels quatre reis o dels quatre cavalls.

->tutocaïna

tutocaïna

Part. sil.: tu_to_ca_ï_na

f FARM Clorhidrat de butamina, substància que forma unes pólvores blanques cristal·lines, emprada en petites intervencions quirúrgiques i en pastilles per a la gola.

->tutor

■tutor -a

[del ll. tutor, -ōris, íd., der. de tuēri ‘protegir’; 1a FONT: 1272, CTort.]

m i f 1 DR CIV Persona a la qual hom encomana la tutela de la persona i dels béns dels menors que no són subjectes a la pàtria potestat, com també la dels majors d’edat incapaços d’obrar.

2 ENSENY 1 A les universitats britàniques, professor d’un college que guia l’estudi individual dels qui preparen una llicència o un doctorat.

2 Professor responsable de l’educació individual dins un grup d’alumnes.

3 p ext Guia, defensor, conseller, d’algú en qualsevol aspecte.

->tutoria

■tutoria

Part. sil.: tu_to_ri_a

[de tutor; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 Tutela.

2 Càrrec de tutor.

->tutsi

■tutsi

ETNOL 1 adj Relatiu o pertanyent als tutsis.

2 m i f Individu d’un poble etiòpid de llengua bantu, que al segle XV envaïren la regió de Burundi i Rwanda, on s’imposaren als hutus.

->tutti-frutti

tutti-frutti^* [tùttifɾútti]

[it ] m inv ALIM Pasta de nata o crema amb trossets de fruita confitada variada. Un gelat de ‘tutti frutti’.

->tutú

■tutú

[del fr. tutu, íd., mot de reduplicació expressiva]

[pl -ús] m INDUM 1 Vestit de ballarina clàssica de cosset ajustat —de ras, seda o fibra— i faldilla molt vaporosa de tul, llarga fins a mitja cama, anomenat també tutú romàntic.

2 tutú a la italiana (o simplement tutú) Tutú de faldilla curta, reduïda a una sèrie de petits tuls circulars al voltant de la cintura.

->tuva

tuva

Hom.: tuba

adj i m i f ETNOL Tuvinià.

->tuvinià

tuvinià -ana

Part. sil.: tu_vi_ni_à

1 adj Relatiu o pertanyent als tuvinians.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble de raça mongòlida de la Sibèria meridional.

->tv.

tv.

abrev TELECOM i TV televisió.

->twirler

twirler^* [twírlər]

[angl ] m i f ESPORT Persona que practica el twirling.

->twirling

twirling^* [twírliŋ]

[angl ] m ESPORT Esport en què hom executa, amb acompanyament musical, exercicis propis de la dansa i de la gimnàstica rítmica fent figures amb un o més bastons.

->twist

■twist^* [twíst]

[mot angl. nord-americà, de to twist ‘torçar, retorçar-se’, nom donat a la dansa llançada per Chubby Checker al ‘Peppermint Lounge’ de New York el 1961]

m DANSA Dansa ràpida d’origen nord-americà, consistent en la rotació rítmica de les cames i dels malucs, que hom balla acompanyant-se amb música de rock-and-roll.

->txadià

■txadià -ana

Part. sil.: txa_di_à

1 adj i m i f Del Txad (estat d’Àfrica) o del txadià (família lingüística).

2 m LING Família de llengües parlades al nord de Nigèria, al nord del Camerun i al sud del Txad. Hom l’anomena també txadocamític o nigerotxadià.

->txadocamític

txadocamític -a

adj i m LING Txadià.

->txadohamític

txadohamític -a

adj i m LING Txadià.

->txagatai

txagatai

Part. sil.: txa_ga_tai

m LING i LIT Llengua literària del grup turquès oriental, derivada del turcman.

->txapela

txapela

[del basc txapel, íd.]

f INDUM Boina de grans dimensions usada tradicionalment pels bascs.

->txa-txa-txa

■txa-txa-txa

m DANSA Ball ràpid d’origen cubà de quatre temps que combina ritmes de la rumba i del mambo.

->txec

■txec -a

[del txec čech, íd.]

1 adj i m i f De la República Txeca (estat d’Europa), dels txecs (poble) o del txec (llengua).

2 adj i m i f 1 esp Bohemi.

2 impr HIST Txecoslovac.

3 m i f HIST Individu d’una tribu eslava occidental que, empesa pels àvars, s’instal·là a Bohèmia, on constituí la base de la població, i que més tard formà, amb els moravians, el regne de la Gran Moràvia, talment que el nom de txec s’estengué al conjunt dels habitants de Bohèmia i Moràvia.

4 m LING Llengua eslava, de la branca occidental, parlada a Bohèmia i Moràvia.

->txeca

■txeca

f HIST Local utilitzat per una policia política, especialment comunista.

->txecoslovac

■txecoslovac -a

adj i m i f De Txecoslovàquia (antic estat d’Europa).

->txeremís

txeremís -issa

1 adj Relatiu o pertanyent als txeremissos.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble finès establert entre el curs mitjà del Volga i el Viatka.

->txernozem

■txernozem

m PEDOL Sòl de perfil AC molt desenvolupat, ric en matèria orgànica, d’estructura granelluda i de color negre o bru fosc.

->txerquès

■txerquès -essa

1 1 adj i m i f ETNOL Forma russoturca de circassià.

2 txerquès inferior Adigué.

3 txerquès superior Kabardí.

2 esp 1 adj i m i f ETNOL Circassià de l’oblast’ dels Karatxais i dels Txerquessos.

2 m LING Llengua caucàsica del grup nord-occidental, o abkhazoadigué, parlada pels txerquessos.

->txetxè

■txetxè -ena

[del rus čečenec, ant. čečen]

1 adj i m i f De Txetxènia (república de Rússia), dels txetxens (poble) o del txetxè (llengua).

2 m i f ETNOL Individu d’un poble caucàsic que habita bàsicament a Txetxènia.

3 m LING Llengua caucàsica pertanyent al grup nord-oriental, o txetxenolesguià, parlada pels txetxens.

->txetxenolesguià

txetxenolesguià -ana

Part. sil.: txet_xe_no_les_gui_à

[de txetxè i lesguià]

adj i m LING Dit del grup nord-oriental de les llengües caucàsiques, el qual es divideix en dos subgrups: el txetxè i el lesguià o daguestànic.

->txetxenolèsguic

■txetxenolèsguic -a

Part. sil.: txet_xe_no_lès_guic

[de txetxè i lèsguic]

adj i m LING Txetxenolesguià.

->txibtxa

txibtxa

[del cast. chibcha, i aquest, d’una llengua ameríndia]

1 adj Relatiu o pertanyent als txibtxes o a llur llengua.

2 m i f HIST Individu d’un poble amerindi precolombí que habitava als altiplans del massís oriental dels Andes colombians (departaments de Cundinamarca i de Boyacá).

3 m LING Família lingüística de l’Amèrica del Sud i Central que comprèn diverses llengües i dialectes relacionats amb la llengua dels txibtxes.

->txi-kung

txi-kung

m ESPORT Combinació de moviments suaus del cos amb el control de la respiració i la concentració mental a fi de regular el flux d’energia corporal.

->txistera

txistera

f ESPORT cesta 1.

->txistu

txistu

m MÚS Flauta de bec, pròpia del País Basc.

->txitxa

■txitxa

f ALIM Beguda alcohòlica obtinguda de la fermentació del blat de moro per un procés de salivació, pròpia de la població indígena d’Amèrica Central i de la regió andina.

->txitximeca

txitximeca

[del cast. chichimeca, i aquest, d’una llengua precolombina]

1 adj Relatiu o pertanyent als txitximeques.

2 m i f HIST Individu d’unes tribus nòmades que envaïren el Mèxic precolombí durant el període de decadència de l’imperi tolteca.

->txuktxi

txuktxi

1 adj Relatiu o pertanyent als txuktxis.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble paleoasiàtic, de raça sibírida, amb no poques relacions amb l’esquímida, establert a l’extrem nord-oriental de Sibèria, en un territori que constitueix actualment el territori autònom dels Txuktxis.

->txusinga

txusinga

m ZOOL Gènere d’artiodàctils remugants de la família dels bòvids (Tetraceros quadricornis), amb els mascles amb quatre banyes i que habita a les planes de l’Índia.

->tyndal·lització

tyndal·lització

Part. sil.: tyn_dal_lit_za_ci_ó

f HIG Tipus d’esterilització fraccionada intermitent.

->Tyr

Tyr

símb QUÍM ORG i BIOQ tirosina.