->prospecció

■prospecció

Part. sil.: pros_pec_ci_ó

[del ll. td. prospectio, -ōnis, íd., der. de prospicĕre ‘mirar enllà’]

f 1 Indagació, anàlisi.

2 MIN i PETROL Exploració, conjunt d’operacions destinades a la localització de jaciments d’hidrocarburs o de minerals, dipòsits subterranis d’aigua, etc.

3 MIN i PETROL Conjunt de tècniques aplicades en la localització de jaciments, dipòsits d’aigua, etc.

->prospectar

■prospectar

v tr MIN i PETROL Fer una prospecció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prospectar

GERUNDI: prospectant

PARTICIPI: prospectat, prospectada, prospectats, prospectades

INDICATIU PRESENT: prospecto, prospectes, prospecta, prospectem, prospecteu, prospecten

INDICATIU IMPERFET: prospectava, prospectaves, prospectava, prospectàvem, prospectàveu, prospectaven

INDICATIU PASSAT: prospectí, prospectares, prospectà, prospectàrem, prospectàreu, prospectaren

INDICATIU FUTUR: prospectaré, prospectaràs, prospectarà, prospectarem, prospectareu, prospectaran

INDICATIU CONDICIONAL: prospectaria, prospectaries, prospectaria, prospectaríem, prospectaríeu, prospectarien

SUBJUNTIU PRESENT: prospecti, prospectis, prospecti, prospectem, prospecteu, prospectin

SUBJUNTIU IMPERFET: prospectés, prospectessis, prospectés, prospectéssim, prospectéssiu, prospectessin

IMPERATIU: prospecta, prospecti, prospectem, prospecteu, prospectin

->prospecte

■prospecte

[del ll. prospectus, -us, íd., der. de prospicĕre ‘mirar enllà’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m GRÀF 1 Imprès de petites dimensions que hom distribueix entre el públic per tal de presentar o anunciar una obra, un establiment, una mercaderia, etc.

2 Imprès, generalment de petites dimensions, que acompanya un medicament, un aparell, un producte, etc., i en dóna instruccions sobre la utilització, les característiques, etc.

->prospectiu

■prospectiu -iva

Part. sil.: pros_pec_tiu

[del ll. td. prospectivus, -a, -um, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent a la prospectiva o a la prospecció.

2 f Ciència que estudia el futur per comprendre’l i influir-lo.

->prospector

■prospector -a

m i f MIN i PETROL Persona que fa una prospecció.

->pròsper

■pròsper -a

[del ll. prosper, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV]

adj 1 Que afavoreix el curs de les coses, favorable. Navegar amb vent pròsper.

2 En bon curs, en estat florent. Una indústria pròspera.

->pròsperament

■pròsperament

[de pròsper; 1a FONT: s. XV, Curial]

adv D’una manera pròspera.

->prosperar

■prosperar

[del ll. prosperare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v 1 tr Fer pròsper, donar prosperitat a algú o a alguna cosa. Que Déu us prosperi.

2 intr Créixer feliçment, esdevenir pròsper. El comerç i la indústria prosperen en temps de pau. Les plantes prosperen en aquest terreny.

3 intr Tenir èxit, imposar-se una iniciativa, una idea, etc. El projecte de reforma no va prosperar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prosperar

GERUNDI: prosperant

PARTICIPI: prosperat, prosperada, prosperats, prosperades

INDICATIU PRESENT: prospero, prosperes, prospera, prosperem, prospereu, prosperen

INDICATIU IMPERFET: prosperava, prosperaves, prosperava, prosperàvem, prosperàveu, prosperaven

INDICATIU PASSAT: prosperí, prosperares, prosperà, prosperàrem, prosperàreu, prosperaren

INDICATIU FUTUR: prosperaré, prosperaràs, prosperarà, prosperarem, prosperareu, prosperaran

INDICATIU CONDICIONAL: prosperaria, prosperaries, prosperaria, prosperaríem, prosperaríeu, prosperarien

SUBJUNTIU PRESENT: prosperi, prosperis, prosperi, prosperem, prospereu, prosperin

SUBJUNTIU IMPERFET: prosperés, prosperessis, prosperés, prosperéssim, prosperéssiu, prosperessin

IMPERATIU: prospera, prosperi, prosperem, prospereu, prosperin

->prosperitat

■prosperitat

[del ll. prosperĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Estat d’allò que prospera, que és pròsper.

2 Curs favorable de les coses. Durant aquells anys de prosperitat.

3 ECON Situació econòmica en què es preveu un augment considerable de la demanda, amb la consegüent previsió de millors expectatives, que fa que l’activitat econòmica s’incrementi a ritmes creixents.

->prosperós

■prosperós -osa

[de pròsper; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj Pròsper.

->prosperosament

■prosperosament

[de prosperós; 1a FONT: 1403]

adv Pròsperament.

->prossecució

■prossecució

Part. sil.: pros_se_cu_ci_ó

[del ll. prosecutio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Acció de prosseguir.

->prosseguir

■prosseguir

[del ll. prosĕqui, íd., der. de sequi ‘seguir’; 1a FONT: 1653, DTo.]

v 1 tr Continuar fent, dient, etc., portar endavant (una cosa començada). El ministre prosseguí el discurs. Prosseguir una obra començada.

2 abs Prou, no prosseguiu: no us escoltaria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prosseguir

GERUNDI: prosseguint

PARTICIPI: prosseguit, prosseguida, prosseguits, prosseguides

INDICATIU PRESENT: prossegueixo, prossegueixes, prossegueix, prosseguim, prosseguiu, prossegueixen

INDICATIU IMPERFET: prosseguia, prosseguies, prosseguia, prosseguíem, prosseguíeu, prosseguien

INDICATIU PASSAT: prosseguí, prosseguires, prosseguí, prosseguírem, prosseguíreu, prosseguiren

INDICATIU FUTUR: prosseguiré, prosseguiràs, prosseguirà, prosseguirem, prosseguireu, prosseguiran

INDICATIU CONDICIONAL: prosseguiria, prosseguiries, prosseguiria, prosseguiríem, prosseguiríeu, prosseguirien

SUBJUNTIU PRESENT: prossegueixi, prossegueixis, prossegueixi, prosseguim, prosseguiu, prossegueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: prosseguís, prosseguissis, prosseguís, prosseguíssim, prosseguíssiu, prosseguissin

IMPERATIU: prossegueix, prossegueixi, prosseguim, prosseguiu, prossegueixin

->prostaciclina

prostaciclina

f QUÍM ORG i FARM Un dels dos productes de degradació del metabolisme de la prostaglandina doperòxid PGH₂ juntament amb el tromboxà TXA₂, usat com a antiagregant plaquetari i vasodilatador.

->prostaglandina

prostaglandina

f QUÍM ORG i FARM Cadascun dels membres d’una família d’àcids grassos quirals, òpticament actius, no saturats, de vint àtoms de carboni, que contenen com a esquelet comú l’àcid prostanoic.

->prostat-

■prostat-

Forma prefixada del mot grec prostátēs, que significa ‘que és al davant’. Ex.: prostatectomia.

->pròstata

■pròstata

[del gr. prostátēs ‘que és al davant’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f ANAT ANIM Glàndula de secreció externa, pròpia del sexe masculí, que secreta un líquid viscós i opalescent, que durant l’ejaculació es barreja amb els espermatozoides.

->prostatàlgia

■prostatàlgia

Part. sil.: pros_ta_tàl_gi_a

f PAT Dolor a la pròstata.

->prostatectomia

■prostatectomia

Part. sil.: pros_ta_tec_to_mi_a

f CIR Operació que consisteix a extirpar, totalment o parcialment, la pròstata.

->prostàtic

■prostàtic -a

[de pròstata; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la pròstata.

2 m PAT Afectat de malaltia de la pròstata.

->prostatisme

prostatisme

m PAT Estat patològic en què una malaltia de la pròstata ocasiona trastorns de la micció.

->prostatitis

■prostatitis

f PAT Inflamació aguda o crònica de la pròstata.

->prostato-

■prostato-

Forma prefixada del mot grec prostátēs, que significa ‘que és al davant’. Ex.: prostatorrea.

->prostatorrea

prostatorrea

Part. sil.: pros_ta_tor_re_a

f PAT Fluix, pel membre viril i fora de l’ejaculació, d’un líquid mucós, que hom observa en la prostatitis crònica.

->prostern

prostern

m ENTOM Prosternita.

->prosternació

■prosternació

Part. sil.: pros_ter_na_ci_ó

[del ll. prosternatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de prosternar-se;

2 l’efecte.

2 Prostració.

->prosternar-se

■prosternar-se

[del fr. prosterner, íd., del ll. prosternĕre, íd.; 1a FONT: s. XIX]

v pron RELIG i LITÚRG Abaixar-se fins a tocar a terra davant algú en senyal de respecte, humiliació o adoració.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prosternar

GERUNDI: prosternant

PARTICIPI: prosternat, prosternada, prosternats, prosternades

INDICATIU PRESENT: prosterno, prosternes, prosterna, prosternem, prosterneu, prosternen

INDICATIU IMPERFET: prosternava, prosternaves, prosternava, prosternàvem, prosternàveu, prosternaven

INDICATIU PASSAT: prosterní, prosternares, prosternà, prosternàrem, prosternàreu, prosternaren

INDICATIU FUTUR: prosternaré, prosternaràs, prosternarà, prosternarem, prosternareu, prosternaran

INDICATIU CONDICIONAL: prosternaria, prosternaries, prosternaria, prosternaríem, prosternaríeu, prosternarien

SUBJUNTIU PRESENT: prosterni, prosternis, prosterni, prosternem, prosterneu, prosternin

SUBJUNTIU IMPERFET: prosternés, prosternessis, prosternés, prosternéssim, prosternéssiu, prosternessin

IMPERATIU: prosterna, prosterni, prosternem, prosterneu, prosternin

->prosternita

prosternita

f ENTOM En els insectes, esternita del tercer segment toràcic.

->prostèrnum

prostèrnum

m ENTOM Prosternita.

->pròstesi

pròstesi

f LING Pròtesi.

->prostètic

■prostètic -a

adj 1 LING Protètic.

2 grup prostètic BIOQ Macromolècula nitrogenada de natura no proteica que va unida a una proteïna (proteïna conjugada).

->prostíbul

■prostíbul

[del ll. prostibŭlum, íd.]

m Casa on s’exerceix la prostitució.

->prostibulari

■prostibulari -ària

[de prostíbul]

adj Relatiu o pertanyent al prostíbul.

->prostigmina

prostigmina

f QUÍM ORG i FARM Neostigmina.

->pròstil

■pròstil -a

[del gr. próstylos, der. de stýlos ‘columna’]

adj ARQUIT Dit del temple o de qualsevol edifici que té columnes a la part anterior. Un temple pròstil.

->pròstion

pròstion

Part. sil.: pròs_ti_on

m ANTROP FÍS 1 Punt craniomètric situat en la unió de la sutura dels maxil·lars superiors amb la tangent a la vora superior dels alvèols del parell anterior d’incisives.

2 Punt somàtic situat en el punt més baix de la geniva entre les incisives mitjanes superiors.

->prostitució

■prostitució

Part. sil.: pros_ti_tu_ci_ó

[del ll. prostitutio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de prostituir o de prostituir-se;

2 l’efecte.

2 SOCIOL i DR PEN Pràctica d’avenir-se, de forma habitual i professional, a mantenir relacions sexuals amb finalitats de lucre.

->prostituïdor

■prostituïdor -a

Part. sil.: pros_ti_tu_ï_dor

[de prostituir]

adj i m i f Que prostitueix.

->prostituir

■prostituir

Part. sil.: pros_ti_tu_ir

[del ll. prostituĕre, íd. (v. constituir); 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 1 tr Corrompre una persona, lliurar-la a la prostitució. Els mafiosos van prostituir aqueixa noia.

2 pron Lliurar-se a la prostitució. No va tenir altre remei que prostituir-se.

2 1 tr fig Envilir, per un ús indigne, per venalitat, un càrrec, una obra, etc. Prostituir un escriptor la seva ploma.

2 pron Envilir-se per lucre. Aquest científic es prostituí quan oferí les seves descobertes a règims tirànics.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prostituir

GERUNDI: prostituint

PARTICIPI: prostituït, prostituïda, prostituïts, prostituïdes

INDICATIU PRESENT: prostitueixo, prostitueixes, prostitueix, prostituïm, prostituïu, prostitueixen

INDICATIU IMPERFET: prostituïa, prostituïes, prostituïa, prostituíem, prostituíeu, prostituïen

INDICATIU PASSAT: prostituí, prostituïres, prostituí, prostituírem, prostituíreu, prostituïren

INDICATIU FUTUR: prostituiré, prostituiràs, prostituirà, prostituirem, prostituireu, prostituiran

INDICATIU CONDICIONAL: prostituiria, prostituiries, prostituiria, prostituiríem, prostituiríeu, prostituirien

SUBJUNTIU PRESENT: prostitueixi, prostitueixis, prostitueixi, prostituïm, prostituïu, prostitueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: prostituís, prostituïssis, prostituís, prostituíssim, prostituíssiu, prostituïssin

IMPERATIU: prostitueix, prostitueixi, prostituïm, prostituïu, prostitueixin

->prostitut

■prostitut -a

[del ll. prostitutus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m i f SOCIOL Persona que per un preu convingut s’avé a mantenir relacions sexuals amb una altra.

->prostomi

prostomi

m ANAT ANIM Primer segment del cos dels anèl·lids, darrere el qual s’obre la boca, situada en posició ventral.

->prostració

■prostració

Part. sil.: pros_tra_ci_ó

[del ll. td. prostratio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de prostrar o de prostrar-se;

2 l’efecte.

2 PAT Abatiment extremat, anorreament complet de les forces musculars.

->prostrar

■prostrar

[extret del ll. prostratus, -a, -um, participi del ll. prosternĕre ‘prosternar-se’; 1a FONT: 1460, Roig]

v 1 tr Treure a algú el vigor, les forces. L’havien prostrat per tantes humiliacions.

2 pron 1 RELIG i LITÚRG Ajeure’s de bocaterrosa en senyal d’humiliació, de reverència o d’adoració.

2 p ext Agenollar-se.

3 p ext Reconèixer amb humilitat la superioritat, l’autoritat, etc., d’una altra persona. Tot el consell d’administració es prostrava davant aquell geni de les finances.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prostrar

GERUNDI: prostrant

PARTICIPI: prostrat, prostrada, prostrats, prostrades

INDICATIU PRESENT: prostro, prostres, prostra, prostrem, prostreu, prostren

INDICATIU IMPERFET: prostrava, prostraves, prostrava, prostràvem, prostràveu, prostraven

INDICATIU PASSAT: prostrí, prostrares, prostrà, prostràrem, prostràreu, prostraren

INDICATIU FUTUR: prostraré, prostraràs, prostrarà, prostrarem, prostrareu, prostraran

INDICATIU CONDICIONAL: prostraria, prostraries, prostraria, prostraríem, prostraríeu, prostrarien

SUBJUNTIU PRESENT: prostri, prostris, prostri, prostrem, prostreu, prostrin

SUBJUNTIU IMPERFET: prostrés, prostressis, prostrés, prostréssim, prostréssiu, prostressin

IMPERATIU: prostra, prostri, prostrem, prostreu, prostrin

->prostrat

■prostrat -ada

[del ll. prostratus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj BOT Dit de les tiges i de les plantes que recolzen o s’ajeuen al terra.

->protagonisme

■protagonisme

m Qualitat de protagonista 2.

->protagonista

■protagonista

[del gr. prōtagōnistḗs, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f 1 Personatge principal d’un drama, d’una novel·la, d’un poema èpic, etc.

2 fig Persona que assumeix el paper principal en un afer qualsevol.

->protagonitzar

■protagonitzar

[de protagonista]

v tr 1 Representar el paper de protagonista en un drama, una acció, etc. Qui protagonitza aquesta sèrie de televisió? L’actor Sean Connery protagonitzà James Bond al cinema.

2 Assumir el protagonisme (en un afer qualsevol). L’oncle va protagonitzar una revolta a la fàbrica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: protagonitzar

GERUNDI: protagonitzant

PARTICIPI: protagonitzat, protagonitzada, protagonitzats, protagonitzades

INDICATIU PRESENT: protagonitzo, protagonitzes, protagonitza, protagonitzem, protagonitzeu, protagonitzen

INDICATIU IMPERFET: protagonitzava, protagonitzaves, protagonitzava, protagonitzàvem, protagonitzàveu, protagonitzaven

INDICATIU PASSAT: protagonitzí, protagonitzares, protagonitzà, protagonitzàrem, protagonitzàreu, protagonitzaren

INDICATIU FUTUR: protagonitzaré, protagonitzaràs, protagonitzarà, protagonitzarem, protagonitzareu, protagonitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: protagonitzaria, protagonitzaries, protagonitzaria, protagonitzaríem, protagonitzaríeu, protagonitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: protagonitzi, protagonitzis, protagonitzi, protagonitzem, protagonitzeu, protagonitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: protagonitzés, protagonitzessis, protagonitzés, protagonitzéssim, protagonitzéssiu, protagonitzessin

IMPERATIU: protagonitza, protagonitzi, protagonitzem, protagonitzeu, protagonitzin

->protàl·lic

protàl·lic -a

adj BOT Relatiu o pertanyent al protal·lus.

->protal·lus

■protal·lus

m BOT Gametòfit dels pteridòfits.

->protamina

protamina

f BIOQ Polipèptid molt bàsic (ric en arginina), de pes molecular comprès entre 1 000 i 5 000.

->protaminasa

protaminasa

f BIOQ Exopeptidasa capaç d’hidrolitzar les protamines a pèptids.

->protandre

■protandre -a

adj ZOOL i BOT Proterandre.

->protanòpsia

protanòpsia

Part. sil.: pro_ta_nòp_si_a

f PAT Impossibilitat de distingir el color vermell, anomenada també aneritròpsia.

->protargol

■protargol

m FARM Proteïnat d’argent, format per una mescla de peptonat i albuminat argèntics.

->pròtasi

■pròtasi

Hom.: pròtesi

[del ll. protasis, i aquest, del gr. prótasis, íd.]

f 1 GRAM 1 Dins una oració simple, la primera part, que és completada per la segona.

2 Dins una oració composta, la proposició subordinada que és completada per la principal.

2 LIT Primera part d’un drama, d’un poema narratiu, etc., exposició.

->protàtic

protàtic -a

[de pròtasi]

adj Relatiu o pertanyent a la pròtasi.

->proteàcies

■proteàcies

Part. sil.: pro_te_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de proteals, l’única d’aquest ordre, integrada per unes 1 200 espècies, pròpies de l’hemisferi sud.

2 sing Planta de la família de les proteàcies.

->proteals

proteals

Part. sil.: pro_te_als

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies monoclamídies, que inclou plantes llenyoses, de fulles alternes, flors de colors vius, tetràmeres i disposades en inflorescències, i de fruits en fol·licle, en drupa o en aqueni. Comprèn únicament la família de les proteàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les proteals.

->proteasa

■proteasa

Part. sil.: pro_te_a_sa

f BIOQ Hidrolasa que catalitza l’obertura de l’enllaç peptídic i que actua com a ferment digestiu en els intestins.

->protecció

■protecció

Part. sil.: pro_tec_ci_ó

[del ll. protectio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1324]

f 1 1 Acció de protegir o de protegir-se;

2 l’efecte.

2 Cosa que protegeix.

3 DR, 1 protecció de menors (o a la infància) DR CIV i DR PEN Institució jurídica encarregada de la defensa dels drets del menor o de la seva correcció en cas de delinqüència.

2 protecció diplomàtica DR INTERN Dret que un estat exerceix a l’estranger a profit dels propis súbdits o d’altres persones d’estats protegits o simplement considerades protegides.

4 ECON Conjunt de mesures establertes per salvaguardar l’activitat econòmica nacional.

5 ELECTROT Sistema destinat a detectar i eliminar ràpidament i amb seguretat qualsevol defecte o anomalia que es pot produir en una línia, una màquina, una instal·lació, etc., elèctriques.

6 INFORM Sistema de protegir dades.

7 QUÍM ORG En una síntesi orgànica, operació consistent en la transformació d’un grup funcional en un altre que, en les condicions a què s’hagi de sotmetre la molècula al llarg de la seqüència sintètica, sigui estable, i que, quan hom ho cregui convenient, pugui revertir, mitjançant una desprotecció, en el grup funcional original.

8 protecció civil MIL Organització destinada a la protecció de la població civil i del patrimoni nacional contra els perills inherents al creixement de tècniques d’armeria, nuclears, etc., i contra els efectes de calamitats públiques.

9 protecció dels metalls METAL·L i QUÍM IND Recobriment d’una superfície metàl·lica amb una substància metàl·lica o no per tal de protegir-la de l’oxidació, de la corrosió, del desgast, etc.

10 protecció radiològica HIG Radioprotecció.

->proteccionisme

■proteccionisme

Part. sil.: pro_tec_ci_o_nis_me

[de protecció; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m ECON Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.

->proteccionista

■proteccionista

Part. sil.: pro_tec_ci_o_nis_ta

[de protecció; 1a FONT: 1917, DOrt.]

1 adj Relatiu o pertanyent al proteccionisme.

2 m i f Partidari del proteccionisme.

->protector

■protector -a

[del ll. protector, -ōris, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj Que protegeix.

2 m i f Persona que protegeix algú o alguna cosa. Un protector de les arts.

3 m i f esp Persona encarregada de protegir els drets o interessos d’una comunitat.

4 m Cosa que protegeix.

5 adj i m ALIM Dit dels aliments que són rics en substàncies (sals minerals, oligoelements, vitamines, etc.) que intervenen en la regulació de processos metabòlics.

6 grup protector QUÍM ORG En una síntesi orgànica, grup funcional en el qual hom transforma un grup funcional original no estable en les condicions de la seqüència descrita.

->protectorat

■protectorat

[de protector]

m 1 Dignitat, càrrec, funció, de protector.

2 Territori posat sota la protecció d’un altre.

3 DR ADM 1 Dret d’inspecció i alta direcció que el poder públic es reserva sobre institucions benèfiques privades.

2 Autoritats que exerceixen aquest dret.

4 DR INTERN Part de sobirania que un estat exerceix sobre un altre, sense annexar-lo al territori nacional, respectant-li el govern intern però reservant-se les relacions exteriors.

->protectori

■protectori -òria

[del ll. td. protectorius, -a, -um ‘relatiu als protectors o guàrdies personals’]

adj Que tendeix a protegir.

->protegir

■protegir

[del ll. protegĕre, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Cobrir o defensar (algú o alguna cosa) contra allò que l’amenaça, contra un perill, un dany. Protegir una planta del fred amb palla. Protegir els febles.

2 Ajudar a la prosperitat (d’una cosa). Protegir les arts, les ciències, la investigació.

3 INFORM Impedir la modificació voluntària o accidental (de dades, generalment enregistrades en una memòria).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: protegir

GERUNDI: protegint

PARTICIPI: protegit, protegida, protegits, protegides

INDICATIU PRESENT: protegeixo, protegeixes, protegeix, protegim, protegiu, protegeixen

INDICATIU IMPERFET: protegia, protegies, protegia, protegíem, protegíeu, protegien

INDICATIU PASSAT: protegí, protegires, protegí, protegírem, protegíreu, protegiren

INDICATIU FUTUR: protegiré, protegiràs, protegirà, protegirem, protegireu, protegiran

INDICATIU CONDICIONAL: protegiria, protegiries, protegiria, protegiríem, protegiríeu, protegirien

SUBJUNTIU PRESENT: protegeixi, protegeixis, protegeixi, protegim, protegiu, protegeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: protegís, protegissis, protegís, protegíssim, protegíssiu, protegissin

IMPERATIU: protegeix, protegeixi, protegim, protegiu, protegeixin

->proteic¹

proteic¹ -a

Part. sil.: pro_teic

[de proteu]

adj Proteïforme.

->proteic²

■proteic² -a

[der. de proteïna amb canvi de sufix]

adj BIOQ 1 Relatiu o pertanyent a la proteïna.

2 De la natura d’una proteïna.

->proteid

proteid

Part. sil.: pro_teid

m BIOQ Proteïna conjugada.

->proteids

proteids

Part. sil.: pro_teids

m ZOOL 1 pl Família d’amfibis urodels que agrupa els gèneres Necturus i Proteus, que són salamandres que viuen sempre en estat larvari.

2 sing Amfibi de la família dels proteids.

->proteïforme

■proteïforme

Part. sil.: pro_te_ï_for_me

[de proteu i -forme]

adj Que canvia contínuament de forma.

->proteïn-

■proteïn-

Forma prefixada del mot proteïna. Ex.: proteïnúria, proteïnèmia.

->proteïna

■proteïna

Part. sil.: pro_te_ï_na

[del gr. prōteĩon ‘primacia, primer rang’ i -ina*-, perquè les proteïnes són considerades el fonament dels éssers vius]

f BIOQ i FISIOL ANIM 1 Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids mitjançant un enllaç peptídic.

2 proteïna conjugada Proteïna formada per un component proteic (apoproteïna) i un grup prostètic, anomenada també proteid.

3 proteïnes homòlogues Proteïnes amb una estructura primària molt semblant.

->proteïnasa

proteïnasa

Part. sil.: pro_te_ï_na_sa

f BIOQ Un dels tipus de proteasa, anomenada també endopeptidasa.

->proteïnèmia

■proteïnèmia

Part. sil.: pro_te_ï_nè_mi_a

f FISIOL ANIM Concentració de proteïnes a la sang.

->proteínic

proteínic -a

Part. sil.: pro_te_í_nic

adj BIOQ Proteic.

->proteïno-

■proteïno-

Forma prefixada del mot proteïna. Ex.: proteïnoteràpia.

->proteïnograma

proteïnograma

Part. sil.: pro_te_ï_no_gra_ma

m MED Gràfic de les fraccions proteiques del sèrum sanguini.

->proteïnoid

proteïnoid

Part. sil.: pro_te_ï_noid

m BIOQ Polímer format escalfant una mescla adequada d’aminoàcids.

->proteïnosi

proteïnosi

Part. sil.: pro_te_ï_no_si

f PAT 1 Acumulació de proteïnes als teixits.

2 proteïnosi alveolar Pneumopatia crònica, d’etiologia desconeguda, caracteritzada pel dipòsit en els alvèols d’un material de tipus proteic.

->proteïnoteràpia

proteïnoteràpia

Part. sil.: pro_te_ï_no_te_rà_pi_a

f MED i TERAP Forma de vacunació inespecífica, consistent en la injecció de proteïnes estranyes a fi d’obtenir una reacció immunitària de defensa davant certes infeccions.

->proteïnúria

■proteïnúria

Part. sil.: pro_te_ï_nú_ri_a

f PAT Presència a l’orina de proteïnes en quantitat superior a la normal.

->proteïnúric

proteïnúric -a

Part. sil.: pro_te_ï_nú_ric

adj PAT Relatiu o pertanyent a la proteïnúria.

->proteisme

■proteisme

Part. sil.: pro_te_is_me

m Condició de proteïforme.

->pròteles

■pròteles

m ZOOL Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels hiènids (Proteles cristatus), pertanyent al grup de les hienes, que menja insectes i no carronya i presenta una dentadura reduïda i dèbil.

->proteoclàstic

■proteoclàstic -a

Part. sil.: pro_te_o_clàs_tic

adj BIOQ Que desdobla les molècules proteiques.

->proteòlisi

■proteòlisi

Part. sil.: pro_te_ò_li_si

f BIOQ Hidròlisi enzimàtica de les proteïnes que té lloc tant dins com fora les cèl·lules i que és necessària perquè els aminoàcids resultants puguin travessar les membranes cel·lulars.

->proteolític

■proteolític -a

Part. sil.: pro_te_o_lí_tic

adj BIOQ 1 Relatiu o pertanyent a la proteòlisi.

2 Que provoca la proteòlisi.

->proteoma

proteoma

Part. sil.: pro_te_o_ma

m BIOL MOL i BIOTEC Conjunt de les proteïnes codificades per un genoma que s’expressen en una cèl·lula o un òrgan determinat, en un moment concret i sota unes condicions específiques.

->proteòmica

proteòmica

f BIOL MOL i BIOTEC Disciplina científica que es basa en l’estudi del proteoma.

->proteosa

proteosa

Part. sil.: pro_te_o_sa

f BIOQ Albumosa.

->proter-

■proter-

Forma prefixada del mot grec próteros, que significa ‘primer’. Ex.: proteràndria.

->proterandre

■proterandre -a

adj ZOOL i BOT Que presenta proteràndria.

->proteràndria

proteràndria

Part. sil.: pro_te_ràn_dri_a

f 1 ZOOL 1 Fenomen pel qual els mascles neixen abans que les femelles.

2 Maduració de les gònades masculines, en certes espècies hermafrodites, abans que les femenines.

2 BOT Forma de dicogàmia en què la maduració dels estams de cada flor es produeix abans que la dels pistils.

->proteràndric

proteràndric -a

adj BIOL Relatiu o pertanyent a la proteràndria.

->protero-

■protero-

Forma prefixada del mot grec próteros, que significa ‘primer’. Ex.: proterozoic, proterogínia.

->proterogin

■proterogin -ògina

adj ZOOL i BOT Que presenta proterogínia.

->proterogínia

proterogínia

Part. sil.: pro_te_ro_gí_ni_a

f 1 ZOOL 1 Fenomen pel qual les femelles neixen abans que els mascles.

2 Maduració de les gònades femenines, en certes espècies hermafrodites, abans que les masculines.

2 BOT Forma de dicogàmia en què la maduració dels pistils de cada flor es produeix abans que la dels estams.

->proteròglifs

proteròglifs

m ZOOL 1 pl Grup de rèptils escatosos del subordre dels ofidis, amb les dents de conducció del verí curtes i rígides i situades a la part anterior dels maxil·lars.

2 sing Rèptil del grup dels proteròglifs.

->proterozoic

■proterozoic -a

Part. sil.: pro_te_ro_zoic

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al proterozoic.

2 m Terme usat actualment per a significar la part més moderna del criptozoic o precambrià.

->proterv

proterv -a

[del ll. protervus, -a, -um ‘violent, vehement, arrogant’]

adj ant Proterviós.

->protèrvia

■protèrvia

Part. sil.: pro_tèr_vi_a

[del ll. protervia ‘petulància, audàcia’]

f Obstinació orgullosa.

->proterviós

■proterviós -osa

Part. sil.: pro_ter_vi_ós

[de protèrvia; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj Que manifesta protèrvia.

->proterviosament

■proterviosament

Part. sil.: pro_ter_vi_o_sa_ment

[de proterviós]

adv Amb protèrvia.

->pròtesi

■pròtesi

Hom.: pròtasi

[del gr. próthesis ‘proposició, projecte’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f 1 CIR 1 Substitució d’un òrgan o d’una part d’un òrgan per una peça o un aparell especial que reprodueix més o menys exactament la part que manca.

2 Peça o aparell artificial implantats en una pròtesi.

3 Part de la cirurgia que tracta de la pròtesi.

2 LING Addició al començament d’un mot d’un element no etimològic. Ex.: la e d’esquí o d’estatus.

3 1 LITÚRG En diverses litúrgies orientals, la preparació dels pans i del calze a l’inici de la celebració eucarística. Hom l’anomena també proscomídia.

2 ARQUIT Petit espai construït al costat de l’absis principal de moltes esglésies primitives, i encara actualment a les esglésies de ritu bizantí, on els fidels dipositaven les ofrenes.

->protest

■protest

[de protestar; 1a FONT: s. XV]

m DR MERC 1 Acció de protestar una lletra o taló per manca de pagament o d’acceptació.

2 Document notarial on consta l’acció de protestar una lletra o un taló.

->protesta

■protesta

[de protestar; 1a FONT: 1371]

f 1 1 Acció de protestar;

2 l’efecte.

2 Afirmació solemne, promesa, d’executar quelcom. Una protesta d’amistat, de fidelitat.

3 1 Acció de reclamar contra alguna cosa. Una enèrgica protesta.

2 DR Reclamació formal contra un acte o una mesura que hom considera il·legítims.

3 DR Document on consta la protesta.

->protestació

■protestació

Part. sil.: pro_tes_ta_ci_ó

[del ll. protestatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f 1 Acció de protestar, protesta, protest.

2 CRIST Protesta contra Carles V que feren els reformadors a la dieta d’Espira (1529) i que originà el nom de protestants.

->protestador

protestador -a

[de protestar]

adj i m i f Que protesta.

->protestament

■protestament

[de protestar]

m Protest.

->protestant

■protestant

[de protestar; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj i m i f Que protesta.

2 adj CRIST Relatiu o pertanyent al protestantisme.

3 m i f CRIST Seguidor del protestantisme.

->protestantisme

■protestantisme

[de protestant; 1a FONT: s. XIX]

m CRIST 1 Conjunt de les confessions cristianes eixides de la Reforma del segle XVI o influïdes per ella.

2 protestantisme liberal PROTEST Denominació amb què són coneguts els corrents teològics protestants, sobretot luterans, encaminats a conciliar la teologia amb les idees liberals dels segles XVIII i XIX i vivament combatuts per les posicions tradicionals i ortodoxes.

->protestar

■protestar

[del ll. protestari, íd.; 1a FONT: 1396]

v 1 tr Afirmar, testimoniejar, solemnement, obertament. Protestar amor, fidelitat, respecte. Protestar innocència.

2 1 intr Fer una reclamació formal contra un acte o una mesura que hom considera il·legítim. Protestar contra un impost injust.

2 intr Fer una declaració solemne d’oposició, de condemnació. Protesto!: aquesta afirmació que heu fet és falsa i injuriosa.

3 tr DR MERC Constatar formalment el refús d’acceptació i de pagament d’una lletra de canvi.

4 tr DR MERC Estendre el protest d’una lletra o taló en un document notarial.

3 intr p ext Expressar una oposició violenta amb paraules, crits, etc. Encara que protestis, ho hauràs de fer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: protestar

GERUNDI: protestant

PARTICIPI: protestat, protestada, protestats, protestades

INDICATIU PRESENT: protesto, protestes, protesta, protestem, protesteu, protesten

INDICATIU IMPERFET: protestava, protestaves, protestava, protestàvem, protestàveu, protestaven

INDICATIU PASSAT: protestí, protestares, protestà, protestàrem, protestàreu, protestaren

INDICATIU FUTUR: protestaré, protestaràs, protestarà, protestarem, protestareu, protestaran

INDICATIU CONDICIONAL: protestaria, protestaries, protestaria, protestaríem, protestaríeu, protestarien

SUBJUNTIU PRESENT: protesti, protestis, protesti, protestem, protesteu, protestin

SUBJUNTIU IMPERFET: protestés, protestessis, protestés, protestéssim, protestéssiu, protestessin

IMPERATIU: protesta, protesti, protestem, protesteu, protestin

->protestatari

■protestatari -ària

[de protestar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

1 adj Que implica o conté protesta.

2 adj i m i f Que protesta.

->protestatiu

■protestatiu -iva

Part. sil.: pro_tes_ta_tiu

[del b. ll. protestativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIX]

adj Relatiu o pertanyent a la protestació.

->protètic

■protètic -a

[de pròtesi]

1 adj CIR i LING Relatiu o pertanyent a la pròtesi.

2 f CIR pròtesi 1 3.

3 adj LING Que es forma per mitjà de la pròtesi.

4 m i f OFIC Expert en la confecció de pròtesis.

->protetista

■protetista

[de pròtesi]

m i f OFIC Protètic.

->proteu

■proteu

Part. sil.: pro_teu

[del ll. Proteus, i aquest, del gr. Prōteús ‘déu marí que canviava contínuament de forma’]

m Home que canvia sovint d’opinions i d’afeccions, que fa tots els papers.

->proti

■proti

m FÍS i QUÍM Isòtop de l’hidrogen de massa atòmica 1.

->pròtid

pròtid

[de prot(eïna) i -id]

m BIOQ Nom genèric de diverses substàncies orgàniques compostes de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen, fòsfor i sofre, de pes molecular elevat i capaces de formar solucions col·loïdals.

->pròtir

■pròtir

m ARQUIT Espècie de corredor que, en les cases romanes, unia la porta del carrer amb la de l’atri.

->protists

■protists

m BIOL 1 pl Regne que comprèn els organismes eucariotes unicel·lulars (rarament cenocítics o pluricel·lulars sense diferenciació de teixits) i d’organització simple.

2 sing Organisme del regne dels protists.

->protó

■protó

[de l’angl. proton, del gr. prõton ‘la primera cosa’, nom creat el 1920 pel físic angl. Ernest Rutherford (1871-1937)]

m PART [símb: p] Partícula de càrrega elèctrica positiva, la de menor massa de la família dels hadrons.

->proto-

■proto-

1 Forma prefixada del mot grec prõtos, que significa ‘primer’, ‘principal’, ‘anterior’. Ex.: protomàrtir, protonotari, protocervell.

2 QUÍM Prefix a abandonar, el qual, anteposat al nom d’un element en forma aniònica, fou emprat per a indicar, dins una sèrie de composts que el contenen, aquell en el qual es troba en més petita proporció.

->protoactini

■protoactini

Part. sil.: pro_to_ac_ti_ni

m QUÍM INORG [símb: Pa] Element radioactiu de la família dels actínids de nombre atòmic 91.

->protoalisi

protoalisi

Part. sil.: pro_to_a_li_si

[de proto- i alisi]

m METEOR Vent que, a la regió equatorial, bufa de llevant, en lloc de bufar directament dels tròpics a l’equador segons el meridià, tal com hauria de bufar.

->protoarticulatals

protoarticulatals

Part. sil.: pro_to_ar_ti_cu_la_tals

f PALEONT i BOT 1 pl Ordre d’esfenòpsids fòssils, propis del període devonià, que eren plantes arbustives, poc articulades, rizomatoses i amb tiges estèrils amb fil·lomes i fèrtils amb esporangis.

2 sing Esfenòpsid de l’ordre de les protoarticulatals.

->protoascomicètides

protoascomicètides

Part. sil.: pro_to_as_co_mi_cè_ti_des

f BOT 1 pl Subclasse d’ascomicets integrada per micromicets amb ascs originats directament del zigot i no disposats en ascocarps.

2 sing Fong de la subclasse de les protoascomicètides.

->protoascomicets

protoascomicets

Part. sil.: pro_to_as_co_mi_cets

m pl BOT Protoascomicètides.

->protobacteriòfag

■protobacteriòfag

Part. sil.: pro_to_bac_te_ri_ò_fag

m MICROB Estat del bacteriòfag en el qual l’ADN es troba integrat en una regió determinada d’un cromosoma d’una cèl·lula hoste, sense que es pugui diferenciar de la resta del material cromosòmic, i és transmès en les successives divisions cel·lulars a les cèl·lules filles.

->protobasidiomicets

protobasidiomicets

Part. sil.: pro_to_ba_si_di_o_mi_cets

m BOT 1 pl Grup de basidiomicets que comprèn els ordres de les uredinals i de les ustilaginals.

2 sing Fong del grup dels protobasidiomicets.

->protobranquis

protobranquis

m ZOOL 1 pl Ordre de mol·luscs lamel·libranquis, anomenats també taxodonts, i dimiaris, que tenen les brànquies bipinnades, encarregades únicament de funcions respiratòries. Les principals famílies del grup són la dels nucúlids, la dels nuculànids i la dels solenòmids.

2 sing Mol·lusc de l’ordre dels protobranquis.

->protocanònic

■protocanònic -a

adj 1 Relatiu o pertanyent al primer cànon, que constitueix el primer cànon.

2 BÍBL Amb relació al cànon bíblic, dit de cadascun dels llibres de l’Antic Testament que es troben en la Bíblia hebrea.

->protocariota

protocariota

Part. sil.: pro_to_ca_ri_o_ta

adj i m CIT Procariota.

->protocerca

protocerca

adj f ICT Dit de l’aleta caudal caracteritzada pel fet que l’eix sostenidor conserva la seva posició central rectilínia i els lòbuls i els radis resten en situació marginal.

->protocervell

protocervell

m ZOOL Part del cervell dels artròpodes en contacte amb els centres òptics i on tenen lloc, en els insectes socials, molts fenòmens d’associació.

->protocirurgià

protocirurgià

Part. sil.: pro_to_ci_rur_gi_à

m HIST Vicerector del Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1760) que a partir del 1795 fou també cap dels col·legis antics del Principat de Catalunya.

->protococcals

protococcals

f pl BOT Clorococcals.

->protocol

■protocol

[del b. ll. protocollum, i aquest, del baix gr. prōtókollon ‘full adherit a un document, sobretot en primer lloc, per donar-li autenticitat’, comp. de prõtos ‘primer’ i kólla ‘goma’; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 DR 1 Conjunt d’instruments públics i altres documents que hi són incorporats cada any, comptant des del primer de gener al trenta-u de desembre, enquadernats en acabar l’any en un o diversos volums a criteri del notari.

2 Acta o quadern d’actes referents a un congrés o acord diplomàtic.

3 DR INTERN Convenció internacional entre dos o més països, signada pels respectius agents diplomàtics i ministres d’afers estrangers, sense, però, la notificació solemne i definitiva d’un tractat.

2 p ext DR i DIPL Conjunt de fórmules estilístiques (invocació, intitulació, salutació, etc.) pròpies d’un diploma, prèvies al contingut jurídic.

3 p ext DR 1 Cerimonial diplomàtic o palatí.

2 Conjunt de normes de cortesia vigents en qualsevol lloc.

4 INFORM Conjunt de característiques del programari, el maquinari i els procediments que regulen l’intercanvi d’informacions en les xarxes de comunicacions.

5 MED Pla precís i detallat per a l’estudi d’un problema biomèdic o per al tractament d’una determinada malaltia.

->protocol·lari

■protocol·lari -ària

[de protocol]

adj 1 Relatiu o pertanyent al protocol.

2 Que observa estrictament el protocol.

->protocol·lització

■protocol·lització

Part. sil.: pro_to_col_lit_za_ci_ó

[de protocol·litzar]

f Acció de protocol·litzar.

->protocol·litzar

■protocol·litzar

[de protocol]

v tr Incorporar al protocol (una escriptura o un document).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: protocol·litzar

GERUNDI: protocol·litzant

PARTICIPI: protocol·litzat, protocol·litzada, protocol·litzats, protocol·litzades

INDICATIU PRESENT: protocol·litzo, protocol·litzes, protocol·litza, protocol·litzem, protocol·litzeu, protocol·litzen

INDICATIU IMPERFET: protocol·litzava, protocol·litzaves, protocol·litzava, protocol·litzàvem, protocol·litzàveu, protocol·litzaven

INDICATIU PASSAT: protocol·litzí, protocol·litzares, protocol·litzà, protocol·litzàrem, protocol·litzàreu, protocol·litzaren

INDICATIU FUTUR: protocol·litzaré, protocol·litzaràs, protocol·litzarà, protocol·litzarem, protocol·litzareu, protocol·litzaran

INDICATIU CONDICIONAL: protocol·litzaria, protocol·litzaries, protocol·litzaria, protocol·litzaríem, protocol·litzaríeu, protocol·litzarien

SUBJUNTIU PRESENT: protocol·litzi, protocol·litzis, protocol·litzi, protocol·litzem, protocol·litzeu, protocol·litzin

SUBJUNTIU IMPERFET: protocol·litzés, protocol·litzessis, protocol·litzés, protocol·litzéssim, protocol·litzéssiu, protocol·litzessin

IMPERATIU: protocol·litza, protocol·litzi, protocol·litzem, protocol·litzeu, protocol·litzin

->protocondrioma

protocondrioma

Part. sil.: pro_to_con_dri_o_ma

m CIT Microcòs.

->protocooperació

protocooperació

Part. sil.: pro_to_co_o_pe_ra_ci_ó

f ECOL Relació simbiòtica entre individus de diferents espècies de la qual tots es beneficien.

->protoctists

■protoctists

m pl BIOL Protists.

->protoderma

protoderma

m BOT 1 Teixit meristemàtic primari que origina l’epidermis.

2 Dermatogen.

->protoestel

■protoestel

Part. sil.: pro_to_es_tel

m ASTR Condensació de matèria interestel·lar que és la primera fase de la formació d’un estel.

->protoevangeli

protoevangeli

Part. sil.: pro_to_e_van_ge_li

m BÍBL 1 En el Gènesi, sentència de Déu sobre la serp al paradís, entesa pels Pares i exegetes catòlics com el primer anunci de salvació.

2 Títol modern donat a la narració apòcrifa de la infància de Jesús, coneguda per Evangeli de Jaume.

->protofil·le

protofil·le

m BOT Fulla pròpia de l’estat juvenil d’una planta.

->protofísic

protofísic

m HIST Protometge.

->protòfit

■protòfit

m BIOL Protist essencialment fotosintetitzador.

->protohistòria

■protohistòria

Part. sil.: pro_to_his_tò_ri_a

[de proto- i història]

f HIST Període de la història primitiva posterior a la prehistòria i anterior a la història.

->protohistòric

■protohistòric -a

[de protohistòria]

adj Relatiu o pertanyent a la protohistòria.

->protòleg

protòleg

m BOT Descripció original d’un tàxon, amb totes les dades complementàries.

->protòlisi

■protòlisi

f QUÍM 1 Reacció en la qual una substància química es descompon mitjançant l’acció d’un medi protònic qualsevol.

2 Reacció de transferència de protons entre els ions d’un solut i les molècules del solvent que el conté.

->protolític

■protolític -a

adj QUÍM Relatiu o pertanyent a les reaccions de protòlisi.

->protollengua

■protollengua

[de proto- i llengua]

f LING Estat primitiu de llengua parlat en una àrea i en una època determinades i que ha donat lloc a diverses llengües o varietats dialectals.

->pròtoma

pròtoma

f ART Element decoratiu constituït pel cap o pel bust d’una figura humana, animal o fantàstica.

->protomàrtir

■protomàrtir

[de proto- i màrtir]

adj i m i f El primer dels màrtirs, en sentit cronològic. El protomàrtir sant Esteve.

->protomedicat

protomedicat

m HIST Tribunal de Castella creat el 1477 pels Reis Catòlics i format pels protometges que examinaven i concedien les llicències per a l’exercici de la medicina.

->protometge

■protometge

m 1 HIST A la corona catalanoaragonesa, títol donat sovint al metge principal de la cort, des del regnat d’Alfons el Magnànim, al qual el rei delegava la seva autoritat per a vigilar els mancaments en l’exercici de la medicina i per a conferir llicències per a exercir.

2 Cadascun dels metges que formaven el tribunal del protomedicat de Castella.

->protomonadins

protomonadins

m ZOOL 1 pl Ordre de protozous de la classe dels flagel·lats, que inclou espècies de talla petita, sense axostil, amb règim de vida sapròfit o paràsit.

2 sing Protozou de l’ordre dels protomonadins.

->protonació

■protonació

Part. sil.: pro_to_na_ci_ó

f QUÍM Procés pel qual un ió hidrogen s’uneix a una substància bàsica.

->protonefridi

protonefridi

m ANAT ANIM Òrgan excretor dels animals acelomats o dels celomats sense celomòpors.

->protonema

■protonema

m BOT En els briòfits, estructura típicament filamentosa originada en germinar una espora, que constitueix la primera fase del gametòfit.

->protònic¹

■protònic¹ -a

[de pro- i tònic]

adj FON Pretònic.

->protònic²

■protònic² -a

[de protó]

adj PART Relatiu o pertanyent al protó.

->protonotari

■protonotari

[del b. ll. protonotarius; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

m 1 HIST 1 Oficial de diverses cancelleries reials medievals, encarregat del registre dels documents oficials i sovint de la custòdia dels segells.

2 Títol donat al secretari aragonès del Consell d’Aragó.

2 protonotari apostòlic CATOL Notari papal.

->protopatia

■protopatia

Part. sil.: pro_to_pa_ti_a

f PAT Malaltia essencial, primitiva, que no ha estat causada per cap altra.

->protopectina

protopectina

f BIOQ i ALIM Hemicel·lulosa precursora de la pectina.

->protopectinasa

protopectinasa

f BIOQ Enzim que transforma la protopectina en pectina.

->protopina

■protopina

f [C₂₀H₁₉NO₅] FARM Alcaloide secundari de l’opi, del grup de la criptopina.

->protoplaneta

■protoplaneta

m ASTR Cos format per acreció de planetesimals que és la primera fase de la formació d’un planeta.

->protoplasma

protoplasma

[de proto- i plasma]

m CIT Contingut plasmàtic cel·lular format per un sistema col·loïdal heterogeni constituït per un reticle de filaments, membranes, microsomes, etc., de natura proteica o lipídica, dispersos en un medi aquós.

->protoplasmàtic

protoplasmàtic -a

[de protoplasma]

adj CIT Relatiu o pertanyent al protoplasma.

->protoplast

protoplast

m CIT Part de la cèl·lula metabòlicament activa, constituïda pel seu contingut plasmàtic total, amb les inclusions, i considerada com a unitat biològica fonamental, separadament de la paret cel·lular.

->protoporfirina

■protoporfirina

f BIOQ i QUÍM ORG La més abundant de totes les porfirines, formada per una molècula de porfina substituïda per 4 grups metil, 2 grups vinil i 2 grups d’àcid propiònic.

->protó-protó

protó-protó, cicle

FÍS ATÒM i ASTROF Encadenament de les tres reaccions nuclears de fusió que poden tenir lloc de manera natural en un estel, on és format heli a partir d’hidrogen i és emesa una certa quantitat d’energia. També rep el nom de cicle de Critchfield.

->protòpter

protòpter

m ZOOL Gènere de peixos osteïctis pulmonats de la subclasse dels dipnous i de l’ordre dels lepidosireniformes (Protopterus sp), amb dos pulmons i brànquies molt reduïdes, i de repartició africana.

->protopteridíides

■protopteridíides

Part. sil.: pro_top_te_ri_dí_i_des

f pl BOT i PALEONT Primofilicines.

->protòrax

protòrax

m ENTOM Primer segment del tòrax dels insectes.

->protosaures

■protosaures

Part. sil.: pro_to_sau_res

m PALEONT i ZOOL 1 pl Ordre de rèptils de la subclasse dels sinaptosaures, de petites dimensions, amb l’aspecte de llangardaix i que visqueren durant el permià i el triàsic.

2 sing Rèptil de l’ordre dels protosaures.

->protoselacis

protoselacis

m PALEONT i ICT 1 pl Ordre de selacis de la sèrie dels pleurotremats, format per formes fòssils amb la mandíbula amb suspensió amfistílica, que visqueren durant el devonià i el juràssic. Un gènere típic és el Cladoselache.

2 sing Selaci de l’ordre dels protoselacis.

->protosoma

protosoma

m ANAT ANIM Part anterior del cos dels estomocordats que té forma de gla i és travessada per una cavitat celomàtica imparell.

->protostàtor

protostàtor

m HIST Mariscal de l’exèrcit bizantí.

->protostomat

protostomat -ada

ZOOL 1 adj Relatiu o pertanyent als protostomats.

2 m 1 pl Grup d’animals en els quals la boca i l’anus s’originen per protostomia. Comprèn platihelmints, nemertins, asquelmints, anèl·lids, mol·luscs, artròpodes i altres.

2 sing Metazou del grup dels protostomats.

->protostomia

protostomia

Part. sil.: pro_tos_to_mi_a

f EMBRIOL Modalitat de formació de la boca i de l’anus característica d’alguns metazous, mitjançant la qual el blastòpor origina la boca, i el pol oposat, l’anus.

->prototeris

■prototeris

m ZOOL 1 pl Subclasse de mamífers, que inclou les formes més arcaiques de tota la classe. Comprèn l’ordre únic dels monotremes, amb dues famílies ben diferenciades: els ornitorínquids i els taquiglòssids.

2 sing Mamífer de la subclasse dels prototeris.

->prototip

■prototip

[de proto- i -tip]

m 1 1 Model primitiu.

2 Arquetip.

2 Exemplar més perfecte d’una cosa.

3 TECNOL Primera màquina, instal·lació industrial, vehicle, etc., construït per tal d’experimentar, en funcionament, les seves qualitats, característiques, rendiment, etc., i per tal d’efectuar-hi les millores necessàries i de resoldre les seves imperfeccions abans de començar-ne la fabricació en sèrie.

4 CONSTR NAV Primer model d’una sèrie de vaixells iguals i que, en la marina de guerra, sol donar el nom als de la seva classe.

5 prototip d’esport AUT i ESPORT Nom donat als automòbils de competició de dues places equipats amb tots els accessoris, imprescindibles per a poder circular per carretera, emprats especialment en curses de resistència.

->prototípic

■prototípic -a

[de prototip]

adj Relatiu o pertanyent al prototip.

->prototipus

■prototipus

[de proto- i tipus]

m Prototip.

->protòtrof

protòtrof -a

m i f FISIOL Organisme que presenta prototròfia.

->prototròfia

prototròfia

Part. sil.: pro_to_trò_fi_a

f FISIOL Tipus de nutrició dels organismes que, per a subvenir a llurs necessitats biològiques, assimilen directament un element químic simple, el qual intervé així en el metabolisme.

->prototròfic

prototròfic -a

adj FISIOL Relatiu o pertanyent a la prototròfia o als protòtrofs.

->prototropia

prototropia

Part. sil.: pro_to_tro_pi_a

f QUÍM Prototropisme.

->prototropisme

prototropisme

m QUÍM Tipus de tautomerisme en el qual les dues formes en equilibri són intercanviables mitjançant el desplaçament d’un àtom d’hidrogen.

->protoungulats

protoungulats

Part. sil.: pro_to_un_gu_lats

m ZOOL 1 pl Superordre de mamífers placentaris, fòssils del paleocè i del miocè, amb formes primitives arborícoles i posteriorment pròximes al concepte d’ungulat.

2 sing Mamífer del superordre dels protoungulats.

->protoxilema

protoxilema

m BOT Primer element xilemàtic que es diferencia a la perifèria del procàmbium, d’escàs diàmetre i lumen estret.

->protozoobacteris

protozoobacteris

Part. sil.: pro_to_zo_o_bac_te_ris

m pl MICROB Espiroquetals.

->protozoologia

protozoologia

Part. sil.: pro_to_zo_o_lo_gi_a

f ZOOL Ciència que estudia els protozous.

->protozous

■protozous

Part. sil.: pro_to_zous

[de proto- i -zou]

m ZOOL 1 pl Embrancament del regne animal que inclou espècies generalment unicel·lulars o bé que formen colònies on cada cèl·lula conserva, tot i així, la seva pròpia capacitat reproductora, amb estructura de cèl·lula típica eucariota i possibilitat de moure’s per pseudopodis o bé per orgànuls vibràtils. Es divideixen en cinc classes: flagel·lats, rizòpodes, esporozous, ciliats i suctors.

2 sing Organisme de l’embrancament dels protozous.

->protràctil

■protràctil

[formació culta analògica sobre la base del ll. protractus, -a, -um, participi de protrahĕre ‘fer sortir endavant, enfora’ (v. contràctil)]

adj Que pot ésser fet sortir cap enfora.

->protrèptic

protrèptic -a

[del gr. protreptikós ‘que exhorta’]

adj i m Dit de la literatura exhortatòria. Els escrits protrèptics. El protrèptic dels apologetes.

->protrombina

protrombina

f 1 BIOQ i FISIOL Proteïna necessària per a la coagulació de la sang.

2 temps de protrombina DIAG Prova per a determinar el temps de coagulació d’un plasma descalcificat en presència d’un excés de protrombocinasa tissular.

->protrombocinasa

protrombocinasa

f FISIOL Enzim activat pel sistema extrínsec de la coagulació que, juntament amb la plasmotrombocinasa, intervé en la segona fase de la coagulació.

->protrusible

■protrusible

adj PAT Susceptible de protrusió.

->protrusió

■protrusió

Part. sil.: pro_tru_si_ó

f PAT Desplaçament anterior d’un òrgan, d’una part o d’un tumor, per augment del volum o per una causa posterior que els empeny.

->protuberància

■protuberància

Part. sil.: pro_tu_be_ràn_ci_a

[de protuberant; 1a FONT: 1864, DLab.]

f 1 ANAT ANIM 1 Eminència o elevació.

2 Apòfisi.

3 protuberància anular Part intermèdia entre el bulb, els peduncles cerebrals i el cerebel.

4 protuberància cerebral Protuberància anular.

2 ASTR Brollador de gas que s’origina a la cromosfera solar i que es propaga dins la corona fins a atènyer altures d’alguns milers de quilòmetres.

->protuberant

■protuberant

[del ll. protuberans, -ntis, participi pres. de protuberare ‘fer sortir una elevació, un bony’; 1a FONT: 1911]

adj ANAT ANIM Que forma protuberància.

->proturs

proturs

m ENTOM 1 pl Ordre d’insectes de la subclasse dels apterigots, que inclou espècies microscòpiques, sense antenes ni ulls composts i amb peces bucals de tipus picador.

2 sing Insecte de l’ordre dels proturs.

->protutor

■protutor -a

[de pro-¹ i tutor]

m i f DR CIV 1 Persona que, sense ésser tutor, és encarregada de vetllar pels interessos d’un menor.

2 Persona encarregada de supervisar les funcions i actuacions del tutor.

->prou

■prou

Part. sil.: prou

[del ll. vg. prōde ‘profitós’, mena d’adj. invariable extret de les formes verbals prōdest ‘és útil’, del verb prodesse, i prōfĭcit ‘és profitós, és útil’, del verb proficĕre, interpretades com prode est, prode facit; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 adv 1 En quantitat suficient, tant com cal o en cal. És prou intel·ligent per a comprendre-ho. Les pomes no eren prou madures.

2 Certament (sovint precedit de bé) Bé prou que ho saps. Jo prou li ho explico, però no m’entén. Prou li han dit que no hi anés, però ell hi torna cada dia.

3 abs Sí, certament. T’agrada el vi? —Prou.

4 Bé, d’acord, indicant que hom no nega pas allò que diuen. Dius que ara és més dòcil que abans: prou, però potser encara no ho és com caldria.

5 iròn Dius que és un bon home; sí, prou: ara t’explicaré quina bretolada m’ha fet.

6 amb prou feines Difícilment, tot just, escassament, pel cap alt, a penes.

2 adj i pron inv Suficient. No tinc prou forces per a dir-li-ho. No tinc prou diners. Ja has fet prou per ells.

3 interj Ja basta, no més. Prou, no parlis més. Ja li’n pots donar, de menjar: mai no dirà prou.

4 m arc Profit. Bon prou vos faça. Ésser de bon prou.

->proustita

■proustita

Part. sil.: prous_ti_ta

[del nom del químic J. L. Proust (1754-1826)]

f MINERAL Sulfoarseniür d’argent, Ag₃AsS₃, mineral que cristal·litza en el sistema romboèdric o trigonal.

->prova

■prova

Hom.: probe

[de provar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 1 Acció de provar;

2 l’efecte.

2 esp Assaig, execució provisional d’una obra teatral o artística, per observar-ne els defectes i corregir-los.

3 1 Acció de comprovar o de demostrar certes qualitats o habilitats en un camp determinat. Després de moltes proves l’han admès.

2 ENSENY Examen.

3 proves de noviciat CATOL Cadascun dels preceptes, obediències, interdiccions, que hom imposava, sovint arbitràriament, als novicis per demostrar llur fermesa en la vocació.

4 temps de prova DR TREB Condició expressa en el contracte de treball per la qual cadascun dels contractants pot dissoldre el contracte si no està satisfet de les prestacions de l’altre contractant durant aquest temps.

4 1 Allò que serveix per a provar o establir la veritat d’una cosa. En som certs: en tenim la prova.

2 ARIT Operació efectuada per tal de verificar l’exactitud d’una altra operació, d’un problema o d’un càlcul qualsevol.

3 DR CIV i DR PROC Conjunt d’indicis, signes, documents, interrogatoris, etc., que demostren satisfactòriament la veracitat d’una afirmació o d’un fet jurídic no prou clar en si mateix, i que davant el jutge té conseqüències jurídiques.

4 prova d’hipòtesi ESTAD Contrast d’hipòtesi.

5 ESPORT En certs esports, competició per a determinar un guanyador entre dos o més adversaris, batre un rècord, etc.

6 FILOS Operació intel·lectiva per a reconèixer d’una manera indubtable i universal la veritat d’una proposició considerada en un principi dubtosa.

7 1 MED Acció de sotmetre algú o alguna cosa a certes experiències per apreciar l’existència d’una substància, investigar la presència d’una lesió o anomalia o la manera com es desenvolupa una funció.

2 MED Reacció.

3 TECNOL Assaig, anàlisi, examen, etc., al qual és sotmès una màquina, una instal·lació, una peça, un vehicle, un producte industrial, etc., per tal de conèixer-ne o comprovar-ne alguna qualitat, especialment per determinar-ne la resistència, comprovar-ne el bon funcionament, mesurar-ne el rendiment, el consum, etc.

4 prova doblement cega MED Prova d’experimentació clínica en la qual tant el malalt com el metge ignoren si allò que hom administra és remei actiu o placebo.

8 OFIC i TECNOL 1 Petita quantitat d’una cosa que serveix per a examinar-la i provar-ne les qualitats.

2 prova de gravador GRÀF Prova d’impressió, prèvia al tiratge de totes les còpies, que permet comprovar la correcció del color i l’enquadrament de les imatges.

3 prova d’impremta (o simplement prova) GRÀF Mostra que hom tira d’una composició tipogràfica, d’una fotocomposició, etc., per tal d’efectuar-hi les correccions o les modificacions necessàries abans de començar-ne el tiratge. Primeres, segones, proves.

4 prova negativa FOTOG Negatiu.

5 prova positiva FOTOG Positiu.

9 a prova loc adv Expressió que denota que una cosa reuneix les condicions requerides per a l’ús a què hom la destina.

10 a prova de (o a tota prova) loc prep i loc adv Capaç de resistir, fet sòlidament. Això és fet a prova de bomba.

11 prova de noblesa HIST Document que qualifica i determina d’una manera clara, terminant i indubtable la qualitat noble d’una persona d’acord amb les lleis, els usatges i els costums de cada país.

->provable

■provable

Hom.: probable

[de provar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que pot ésser provat.

->provació

provació

Part. sil.: pro_va_ci_ó

[del ll. probatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Prova.

2 any de provació DR CAN Noviciat.

->provador

■provador -a

[del ll. probator, -ōris, íd.]

1 adj Que prova.

2 adj i m i f AUT Pilot de proves, especialment de motocicletes.

->provança

■provança

[de provar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Verificació que hom fa d’una cosa.

->provar

■provar

Cp. emprovar i tastar

[del ll. probare, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 tr 1 Sotmetre una persona o una cosa a certes experiències per apreciar-ne el que val o el que pot, per veure si va bé, si és com cal. Provar un mètode. Provar la resistència d’un pont. Provar la fidelitat d’algú.

2 Assajar.

3 Intentar de reeixir a fer una cosa [hom l’uneix a l’infinitiu per la preposició de]. Prova de caminar amb aquestes sabates. Vaig provar de convèncer-lo.

4 Conèixer per experiència. Ell, pobre, ja ha provat la fam.

2 tr Establir la veritat d’una cosa donant raons, adduint arguments, fets, testimonis. Provar la innocència d’un acusat. Els teus arguments no proven res.

3 intr Anar bé a algú, fer profit. Aquest viatge m’ha provat molt. El sopar no li ha provat gaire.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: provar

GERUNDI: provant

PARTICIPI: provat, provada, provats, provades

INDICATIU PRESENT: provo, proves, prova, provem, proveu, proven

INDICATIU IMPERFET: provava, provaves, provava, provàvem, provàveu, provaven

INDICATIU PASSAT: proví, provares, provà, provàrem, provàreu, provaren

INDICATIU FUTUR: provaré, provaràs, provarà, provarem, provareu, provaran

INDICATIU CONDICIONAL: provaria, provaries, provaria, provaríem, provaríeu, provarien

SUBJUNTIU PRESENT: provi, provis, provi, provem, proveu, provin

SUBJUNTIU IMPERFET: provés, provessis, provés, provéssim, provéssiu, provessin

IMPERATIU: prova, provi, provem, proveu, provin

->provatura

■provatura

[de provar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Assaig que hom fa d’una cosa, esforç que hom fa per veure si una cosa és possible.

->provecte

■provecte -a

[del ll. provectus, -a, -um, íd., participi de provehĕre ‘transportar, dur endavant’, der. de vehĕre; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Avançat en edat, en experiència.

2 edat provecta Edat avançada.

->proveïdor

■proveïdor -a

Part. sil.: pro_ve_ï_dor

[de proveir; 1a FONT: 1575, DPou.]

adj i m i f 1 Que proveeix.

2 esp Que té el càrrec de proveir d’una mercaderia o d’un producte una persona, una empresa.

->proveïment

■proveïment

Part. sil.: pro_ve_ï_ment

[de proveir; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m Acció de proveir.

->proveir

■proveir

Part. sil.: pro_ve_ir

[del ll. provĭdēre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Posar algú o alguna cosa en possessió d’allò que necessita o li cal, fer que ho tingui, que no li manqui. El vaig proveir de robes. Proveir de viandes un mercat.

2 tr Conferir a algú algun càrrec, ofici, dignitat. L’han proveït de dues càtedres.

3 tr Cobrir un càrrec, ofici, dignitat, etc., atorgant-los a algú. Proveir la plaça de vigilant.

4 pron Procurar-se, adquirir allò que hom necessita. Ens vam proveir bé de pa i vi.

2 tr 1 Resoldre, tramitar, un afer. Proveir una qüestió en justícia.

2 DR PROC Dictar un jutge o tribunal una provisió.

3 intr 1 Prendre les mesures necessàries a un fi. Ell proveeix a tot allò que cal.

2 abs Déu proveirà.

3 abs Comprar queviures. Passant per la plaça he proveït.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: proveir

GERUNDI: proveint

PARTICIPI: proveït, proveïda, proveïts, proveïdes

INDICATIU PRESENT: proveeixo, proveeixes, proveeix, proveïm, proveïu, proveeixen

INDICATIU IMPERFET: proveïa, proveïes, proveïa, proveíem, proveíeu, proveïen

INDICATIU PASSAT: proveí, proveïres, proveí, proveírem, proveíreu, proveïren

INDICATIU FUTUR: proveiré, proveiràs, proveirà, proveirem, proveireu, proveiran

INDICATIU CONDICIONAL: proveiria, proveiries, proveiria, proveiríem, proveiríeu, proveirien

SUBJUNTIU PRESENT: proveeixi, proveeixis, proveeixi, proveïm, proveïu, proveeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: proveís, proveïssis, proveís, proveíssim, proveíssiu, proveïssin

IMPERATIU: proveeix, proveeixi, proveïm, proveïu, proveeixin

->proveït

■proveït -ïda

Part. sil.: pro_ve_ït

[de proveir]

adj No mancat de quelcom, que ho té, que en disposa. Un animal proveït de banyes.

->provençal

■provençal

1 1 adj i m i f De Provença (país d’Occitània) o del provençal (dialecte).

2 adj Dit del conjunt de la cultura (llengua, literatura, etc.) occitana.

2 m LING 1 Dialecte de l’occità mitjà.

2 provençal alpí Dialecte del nord-occità que agrupa diversos parlars que presenten trets comuns amb el francoprovençal, parlat a la part occitana dels Alps i del Delfinat, al NE del Velai i al SW de Forez.

->provençalenc

provençalenc -a

adj i m i f Del barri de Sant Martí de Provençals (Barcelona).

->provençalisme

■provençalisme

m LING 1 Idiotisme peculiar del provençal.

2 Element lingüístic del provençal passat a una altra llengua.

3 Occitanisme.

->provençalista

■provençalista

m i f 1 Estudiós de la llengua i la literatura provençals.

2 Occitanista.

->provenir

■provenir

[del ll. provenīre, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr Tenir l’origen. Tot el mal prové d’això.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: provenir

GERUNDI: provenint

PARTICIPI: provingut, provinguda, provinguts, provingudes

INDICATIU PRESENT: provinc, provens, prové, provenim, proveniu, provenen

INDICATIU IMPERFET: provenia, provenies, provenia, proveníem, proveníeu, provenien

INDICATIU PASSAT: provinguí, provingueres, provingué, provinguérem, provinguéreu, provingueren

INDICATIU FUTUR: provindré, provindràs, provindrà, provindrem, provindreu, provindran

INDICATIU CONDICIONAL: provindria, provindries, provindria, provindríem, provindríeu, provindrien

SUBJUNTIU PRESENT: provingui, provinguis, provingui, provinguem, provingueu, provinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: provingués, provinguessis, provingués, provinguéssim, provinguéssiu, provinguessin

IMPERATIU: provén, provingui, provinguem, proveniu, provinguin

->proverbi

■proverbi

[del ll. proverbium, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m LIT Màxima o sentència moral i didàctica, de caire erudit o popular.

->proverbial

■proverbial

Part. sil.: pro_ver_bi_al

[del ll. proverbialis, íd.; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

adj 1 Relatiu o pertanyent al proverbi.

2 Comunament sabut, ben sabut. Amb la seva proverbial bonhomia.

->proverbialment

■proverbialment

Part. sil.: pro_ver_bi_al_ment

[de proverbial; 1a FONT: 1803, DEst.]

adv D’una manera proverbial.

->proveta

■proveta

[del fr. éprouvette, íd.]

f 1 QUÍM 1 Vas cilíndric, de forma tubular, amb peu i proveït de bec, generalment graduat.

2 proveta mescladora Proveta graduada proveïda d’una boca per a ajustar-hi un tap, destinada a efectuar-hi mescles de líquids.

2 TECNOL 1 Mostra d’un producte industrial o manufacturat que hom treu d’una partida, d’una sèrie, etc., per tal de sotmetre-la a determinats assaigs, anàlisis, etc.

2 esp Mostra de metall, plàstic, etc., en forma de barra, tira, etc., destinada a ésser sotmesa a un assaig o a una sèrie d’assaigs.

->pròvid

■pròvid -a

Hom.: pròbit

[del ll. provĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

adj Que proveeix a temps, que és provident.

->pròvidament

■pròvidament

[de pròvid; 1a FONT: 1888, DLab.]

adv D’una manera pròvida.

->providència

■providència

Part. sil.: pro_vi_dèn_ci_a

[del ll. providentia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 1 Mesura presa per endavant amb vista d’una necessitat futura o possible.

2 Qualitat de provident.

2 esp RELIG i FILOS 1 Previsió i cura que Déu té del procés del món, particularment de l’existència dels homes.

2 abs Déu com a provident. La Divina Providència.

3 fig Ell ha estat la meva providència. És la providència dels pobres de la ciutat.

4 DR PROC Resolució dictada per un jutge o per un tribunal per a la tramitació d’un afer.

->providencial

■providencial

Part. sil.: pro_vi_den_ci_al

[de providència; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la providència divina.

2 hiperb Oportuníssim. Això ha estat providencial.

->providencialisme

providencialisme

Part. sil.: pro_vi_den_ci_a_lis_me

[de providencial]

m RELIG i FILOS Doctrina que recorre a la providència divina per explicar la història.

->providencialment

■providencialment

Part. sil.: pro_vi_den_ci_al_ment

[de providencial]

adv D’una manera providencial.

->provident

■provident

[del ll. provĭdens, -ntis, participi pres. de providēre ‘proveir, mirar per’; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj 1 Que pren mesures per endavant preveient una necessitat esdevenidora o probable.

2 RELIG i FILOS Dit de Déu per tal com té providència del món i dels homes.

->providentment

■providentment

[de provident]

adv Amb providència.

->provincià

■provincià -ana

Part. sil.: pro_vin_ci_à

[de província; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj i m i f D’una província, per oposició a la capital.

2 adj fig Mancat de grandesa o de personalitat pròpia enfront de la capital.

->província

■província

Part. sil.: pro_vín_ci_a

[del ll. provincia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 GEOG ADM Unitat administrativa territorial de primer grau pròpia de molts estats.

2 HIST A l’antiga Roma, territori sotmès a la jurisdicció d’un magistrat romà.

3 DR CAN Conjunt de monestirs o convents de cadascun dels ordes religiosos que ocupen un territori determinat i que depenen d’un mateix superior o provincial.

4 província eclesiàstica DR CAN La més àmplia de les circumscripcions territorials eclesiàstiques, constituïda per un grup de diòcesis, territorialment contigües, anomenades sufragànies, i administrada per un arquebisbe o metropolità, normalment el de la seu més antiga o més important.

5 província marítima DR MAR i ORG MIL A l’estat espanyol, extensió del litoral que constitueix una unitat administrativa de primer grau, comandada per un capità de nau o per un capità de fragata.

2 BIOGEOG Divisió fitogeogràfica inferior a la regió, en la qual abunden els endemismes a nivell de gènere i espècie.

3 província petrològica PETROG Regió natural, sovint difícil de destriar, on les roques corresponents a determinats cicles d’activitat ígnia es caracteritzen individualment i col·lectivament.

->provincial

■provincial

Part. sil.: pro_vin_ci_al

[del ll. provincialis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj Relatiu o pertanyent a la província.

2 adj i m i f DR CAN Dit del superior o la superiora que exerceixen la potestat sobre una província religiosa.

->provincialat

■provincialat

Part. sil.: pro_vin_ci_a_lat

[de provincial; 1a FONT: 1803, DEst.]

m DR CAN 1 Conjunt de provincials.

2 Època i durada del govern d’un o d’una provincial.

3 Dignitat, càrrec, de provincial.

->provincialisme

■provincialisme

Part. sil.: pro_vin_ci_a_lis_me

[de provincial; 1a FONT: 1888, DLab.]

m 1 Qualitat de provincial.

2 1 Afecció als usos, costums, etc., de la província on hom ha nascut.

2 Exaltació de l’afecció política a la província.

3 LING Manera de parlar, locució, gir, propi de província, per oposició al llenguatge de la capital.

4 POLÍT 1 Doctrina que propugna les prerrogatives polítiques de la província enfront del poder central de l’estat.

2 HIST Nom que rebé, a l’inici del segle XIX, el moviment favorable a la recuperació de la consciència de la pròpia identitat dels Països Catalans.

->provincialització

provincialització

Part. sil.: pro_vin_ci_a_lit_za_ci_ó

[de provincial]

f DR i ECON Procediment previ per a la gestió directa de serveis públics provincials de naturalesa econòmica, mercantil o industrial.

->provincianisme

■provincianisme

Part. sil.: pro_vin_ci_a_nis_me

[de provincià]

m Qualitat de provincià.

->provindre

provindre

[variant de provenir]

v intr Provenir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: provindre

GERUNDI: provenint

PARTICIPI: provingut, provinguda, provinguts, provingudes

INDICATIU PRESENT: provinc, provens, prové, provenim, proveniu, provenen

INDICATIU IMPERFET: provenia, provenies, provenia, proveníem, proveníeu, provenien

INDICATIU PASSAT: provinguí, provingueres, provingué, provinguérem, provinguéreu, provingueren

INDICATIU FUTUR: provindré, provindràs, provindrà, provindrem, provindreu, provindran

INDICATIU CONDICIONAL: provindria, provindries, provindria, provindríem, provindríeu, provindrien

SUBJUNTIU PRESENT: provingui, provinguis, provingui, provinguem, provingueu, provinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: provingués, provinguessis, provingués, provinguéssim, provinguéssiu, provinguessin

IMPERATIU: provén, provingui, provinguem, proveniu, provinguin

->provinença

■provinença

[de provinent]

f Acció de provenir.

->provinent

■provinent

[de provenir; 1a FONT: 1393]

adj Que prové.

->provirus

■provirus

m MICROB 1 Protobacteriòfag.

2 Genoma d’un virus inclòs en el cromosoma de la cèl·lula hoste, que serà replicat en totes les cèl·lules filles.

->provisió

■provisió

Part. sil.: pro_vi_si_ó

[del ll. provisio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1298]

f 1 1 Acció de proveir.

2 esp Acció de reunir o aplegar una certa quantitat d’una cosa o de coses de què hom pot tenir necessitat. Cal fer provisió de llenya per a l’hivern.

3 Cosa o coses aplegades, aprovisionament. Van acabar les provisions. Provisions de boca, de guerra.

4 fig Si l’has d’escoltar, ja cal que facis una bona provisió de paciència.

2 COMPT 1 Quantitat retinguda dels beneficis bruts d’un exercici per fer cara a necessitats no determinades però possibles.

2 provisió de fons Remissió de fons que el lliurador d’una lletra fa al lliurat perquè aquest l’atengui al seu venciment.

3 1 DR PROC Despatx o manament expedit en nom del sobirà per alguns tribunals perquè hom executi allò que ha estat ordenat.

2 DR PROC providència 4.

3 provisió reial DIPL Document reial segellat amb cera propi d’algunes cancelleries reials.

->provisional

■provisional

Part. sil.: pro_vi_si_o_nal

[de provisió; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Disposat o manat per algun temps, no definitiu. Mesures provisionals. Llibertat provisional.

2 Dit d’un document de validesa temporal, en espera de l’expedició d’un altre de definitiu. Un carnet, una llicència provisionals.

->provisionalitat

■provisionalitat

Part. sil.: pro_vi_si_o_na_li_tat

[de provisional]

f Qualitat de provisional.

->provisionalment

■provisionalment

Part. sil.: pro_vi_si_o_nal_ment

[de provisional]

adv D’una manera provisional.

->provisor

■provisor -a

[del ll. provisor, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m i f Proveïdor.

2 m CATOL Jutge eclesiàstic que exerceix per delegació del bisbe la jurisdicció en els plets o les causes tocants al fur eclesiàstic.

->provisorat

■provisorat

[de provisor]

m CATOL Càrrec de provisor.

->provisori

■provisori -òria

[del b. ll. provisorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj Destinat a ésser en breu temps substituït per un altre o per una altra cosa; provisional.

->provisoria

■provisoria

Part. sil.: pro_vi_so_ri_a

[de provisor]

f CATOL 1 Provisorat.

2 Lloc on exerceix les seves funcions el provisor.

3 En els convents i en altres comunitats, lloc destinat a guardar i distribuir les provisions.

->provisòriament

■provisòriament

Part. sil.: pro_vi_sò_ri_a_ment

[de provisori]

adv D’una manera provisòria.

->provitamina

■provitamina

f FARM Substància precursora que es transforma en vitamina.

->provocable

■provocable

[del ll. provocabĭlis, íd.]

adj Que pot ésser provocat.

->provocació

■provocació

Part. sil.: pro_vo_ca_ci_ó

[del ll. provocatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 1 Acció de provocar;

2 l’efecte.

2 DR PEN Acció d’incitar a perpetrar un delicte.

->provocador

■provocador -a

[del ll. provocator, -ōris, íd.]

1 adj i m i f Que provoca.

2 agent provocador El qui ficant-se entre gent suspecta, entre els afiliats a un partit, etc., i fingint-se’n company, els excita a fer actes culpables, que els trairan, els comprometran.

->provocant

■provocant

[del ll. provocans, -ntis, participi pres. del ll. provocare ‘provocar’]

adj 1 Que provoca.

2 esp Que suscita un desig.

->provocar

■provocar

[del ll. provocare, íd.; en el sentit de ‘vomitar’ v. perbocar.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr 1 1 Excitar (algú) a lluitar o a fer alguna cosa indeguda o inconvenient. Provocar la tropa a una rebel·lió.

2 esp Excitar sexualment. Una dona que provoca els homes.

3 abs No provoquis.

2 Suscitar (alguna cosa), ocasionar-la, produir-la. Les seves paraules van provocar les rialles de tothom. Provocar la tos, el vòmit. Aquells fets van provocar un decret.

3 abs Perbocar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: provocar

GERUNDI: provocant

PARTICIPI: provocat, provocada, provocats, provocades

INDICATIU PRESENT: provoco, provoques, provoca, provoquem, provoqueu, provoquen

INDICATIU IMPERFET: provocava, provocaves, provocava, provocàvem, provocàveu, provocaven

INDICATIU PASSAT: provoquí, provocares, provocà, provocàrem, provocàreu, provocaren

INDICATIU FUTUR: provocaré, provocaràs, provocarà, provocarem, provocareu, provocaran

INDICATIU CONDICIONAL: provocaria, provocaries, provocaria, provocaríem, provocaríeu, provocarien

SUBJUNTIU PRESENT: provoqui, provoquis, provoqui, provoquem, provoqueu, provoquin

SUBJUNTIU IMPERFET: provoqués, provoquessis, provoqués, provoquéssim, provoquéssiu, provoquessin

IMPERATIU: provoca, provoqui, provoquem, provoqueu, provoquin

->provocatiu

■provocatiu -iva

Part. sil.: pro_vo_ca_tiu

[del ll. provocativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que té la virtut de provocar. Una poció provocativa de l’avortament.

2 Provocador, provocant. Tenia un posat provocatiu.

->provocativament

■provocativament

[de provocatiu]

adv D’una manera provocativa.

->provocatori

■provocatori -òria

[del ll. provocatorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Provocatiu.

->pròvola

pròvola

f ALIM Formatge fet amb llet de vaca o de búfala, de pasta fresca semidura, presentat en forma esfèrica o oblonga, originari de la zona meridional d’Itàlia.

->provolone

provolone^* [pɾoßolóne]

[it ] m ALIM Formatge italià fet amb llet de vaca o de búfala, amb la crosta recoberta de parafina incolora, de pasta premsada de color de vori, compacta i homogènia, que a vegades té un sabor una mica picant, amb un 44% de matèries grasses.

->pròx.

pròx.

abrev pròximament.

->proxèmica

proxèmica

f PSIC Estudi de les maneres com la gent estructura i utilitza l’espai en el procés d’interacció, en l’hàbitat, etc.

->proxeneta

■proxeneta

[del ll. proxenēta, i aquest, del gr. proxenētḗs ‘intermediari, corredor’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m i f 1 Alcavot.

2 Persona que explota la prostitució d’altri.

->proxenetisme

■proxenetisme

[de proxeneta]

m 1 Ofici o pràctica de proxeneta.

2 DR PEN Acció delictiva consistent a induir a practicar relacions sexuals entre persones del mateix o distint sexe.

->pròxim

■pròxim -a

[del ll. proxĭmus, -a, -um, íd., superlatiu de prope; 1a FONT: 1599]

1 adj 1 Dit d’una cosa que és acostada o la més acostada a una altra en l’espai, en el temps, en l’ordre lògic. Les cases pròximes a la meva. Ocasió pròxima de pecat.

2 Propvinent. La setmana pròxima.

3 Dit d’un parent molt directe.

2 m Proïsme.

->proximal

■proximal

adj BOT Pròxim a la base.

->pròximament

■pròximament

[de pròxim]

adv [abrev pròx.] En un temps pròxim.

->proximitat

■proximitat

[del ll. proximĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f 1 Qualitat de pròxim.

2 relació de proximitat MAT Relació binària entre els subconjunts d’un conjunt.

->prudència

■prudència

Part. sil.: pru_dèn_ci_a

[del ll. prudentia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de prudent.

2 ÈTIC 1 En la moral tradicional i en la teologia, la virtut d’ésser prudent, una de les quatre virtuts cardinals.

2 En l’ús corrent, capteniment caut i moderat de qui intueix la presència d’un perill o les conseqüències dels propis actes i mira d’evitar-ne el risc i els danys possibles.

3 Por, precaució, temor del risc i del perill.

->prudencial

■prudencial

Part. sil.: pru_den_ci_al

[del b. ll. prudentialis, íd.; 1a FONT: 1703]

adj 1 D’acord amb allò que aconsella la prudència. Preus prudencials.

2 mesura prudencial Precaució.

->prudencialment

■prudencialment

Part. sil.: pru_den_ci_al_ment

[de prudencial]

adv D’una manera prudencial.

->prudent

■prudent

[del ll. prudens, -ntis, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

adj 1 Que actua amb prudència, savi.

2 Que tem excessivament el risc, el perill.

3 Dit de la cosa feta, dita, amb prudència, aconsellada per la prudència.

->prudentment

■prudentment

[de prudent]

adv Amb prudència, d’una manera prudent.

->pruenga

■pruenga

Part. sil.: pru_en_ga

f BOT Vinca.

->pruent

■pruent

Part. sil.: pru_ent

[de pruir; 1a FONT: c. 1400, Canals]

adj Que pruu.

->pruienc

pruienc -a

Part. sil.: pru_ienc

adj i m i f De Pruit (Osona).

->pruïja

■pruïja

Part. sil.: pru_ï_ja

[del ll. prūrīgo, -ĭnis, íd., a través de l’ant. pruĭge, amb confusió de -e en -a; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 Picor intensa, viva.

2 pruïja vulvar PAT Afecció caracteritzada per la pruïja intensa en els òrgans genitals externs femenins.

2 fig Ganes vehements de fer una cosa. Té la pruïja de discutir-ho tot.

->pruïna

■pruïna

Part. sil.: pru_ï_na

[variant de pruïja]

f BOT Eflorescència cèria que recobreix certs fruits, fulles o altres òrgans vegetals.

->pruïnós

■pruïnós -osa

Part. sil.: pru_ï_nós

[de pruïna]

adj BOT Cobert de pruïna.

->pruir

■pruir

Part. sil.: pru_ir

[del ll. prūrīre, íd., dissimilat en *prūdīre; 1a FONT: 1371]

v* intr Produir pruïja. La picada al braç em pruïa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pruir

GERUNDI: pruint

PARTICIPI: pruït, pruïda, pruïts, pruïdes

INDICATIU PRESENT: pruo, pruus, pruu, pruïm, pruïu, pruen

INDICATIU PRESENT (alternatiu): pruu, prus, pru, pruïm, pruïu, pruen

INDICATIU IMPERFET: pruïa, pruïes, pruïa, pruíem, pruíeu, pruïen

INDICATIU PASSAT: pruí, pruïres, pruí, pruírem, pruíreu, pruïren

INDICATIU FUTUR: pruiré, pruiràs, pruirà, pruirem, pruireu, pruiran

INDICATIU CONDICIONAL: pruiria, pruiries, pruiria, pruiríem, pruiríeu, pruirien

SUBJUNTIU PRESENT: pruï, pruïs, pruï, pruïm, pruïu, pruïn

SUBJUNTIU IMPERFET: pruís, pruïssis, pruís, pruíssim, pruíssiu, pruïssin

IMPERATIU: pruu, pruï, pruïm, pruïu, pruïn

IMPERATIU (alternatiu): pru, pruï, pruïm, pruïu, pruïn

->prullanenc

prullanenc -a

adj i m i f De Prullans (Baixa Cerdanya).

->prullanès

prullanès -esa

adj i m i f Prullanenc.

->pruna

■pruna

[del ll. prūna, pl. de prunum, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f AGR i ALIM Fruit comestible de la prunera.

->prunell

■prunell

[de pruna; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m BOT Aranyó.

->prunella

■prunella

f BOT Prunel·la de muntanya.

->prunel·la

■prunel·la

[de pruna]

f BOT Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les labiades (Prunella), de fulles simples i flors violades arranjades en espigues. Les espècies més comunes són la prunel·la de muntanya o prunel·la de flor gran (P. grandiflora)i la prunel·la vulgar (P. vulgaris).

->pruneller

■pruneller

[de prunell]

m BOT Aranyoner.

->prunèl·lids

■prunèl·lids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que tenen les ales arrodonides i el bec recte i prim amb l’extrem ganxut. Comprèn 12 espècies que pertanyen al gènere Prunella.

2 sing Ocell de la família dels prunèl·lids.

->pruner

■pruner

[de pruna; 1a FONT: 1034]

m BOT Prunera.

->prunera

■prunera

[de pruna; 1a FONT: 1309]

f BOT i AGR Arbre caducifoli de la família de les rosàcies (Prunus domestica), de fulles el·líptiques, flors blanques, en petits ramells, i de fruits comestibles, coneguts com a prunes.

->prunerar

■prunerar

[de prunera; 1a FONT: 1696, DLac.]

m AGR Terreny plantat de pruneres.

->prunetenc

prunetenc -a

adj i m i f De Prunet (Rosselló).

->prunina

prunina

f BIOQ i ALIM Glucòsid menys amarg que la naringina, de la qual deriva per hidròlisi.

->prunola

prunola

f CONSTR NAV Peça de fusta subjecta als medissos on descansa la base de l’arbre de la barca.

->prunyó

■prunyó

[de pruna]

m BOT 1 Fruit del prunyoner.

2 impr Aranyó.

->prunyoner

■prunyoner

[de prunyó]

m BOT 1 Arbust caducifoli i espinós de la família de les rosàcies (Prunus domestica ssp insititia).

2 impr Aranyoner.

->prurigen

■prurigen

[del ll. prurīgo, -ĭnis ‘picor intensa’]

m PAT Terme utilitzat per a designar diverses malalties cutànies caracteritzades per la presència de pàpules i per la pruïja intensíssima que produeixen.

->pruriginós

■pruriginós -osa

[de prurigen]

adj PAT 1 De la natura del prurigen.

2 Que causa prurigen.

->prurit

■prurit

m Pruïja.

->prúsic

prúsic

adj i m EXCURS Dit del nus fet amb un cordino al voltant de la corda, adequat per a l’autoassegurança en ràpels i per a remuntar cordes.

->prussià

■prussià -ana

Part. sil.: prus_si_à

1 adj i m i f De Prússia (antic estat alemany) o del prussià (llengua).

2 m LING Llengua pertanyent al grup de les llengües bàltiques, parlada antigament a la Prússia Oriental.

->prussianisme

■prussianisme

Part. sil.: prus_si_a_nis_me

m HIST Caràcter de l’exèrcit prussià, basat en la despersonalització, l’obediència cega i la instrucció inflexible.

->prussiat

■prussiat

Part. sil.: prus_si_at

m QUÍM INORG Denominació a abandonar per al cianur.

->prússic

■prússic, àcid

QUÍM INORG Denominació a abandonar per a l’àcid cianhídric.

->ps

ps

símb ASTR parsec.

->psalm

■psalm

[del ll. ecl. psalmus ‘cant amb acompanyament de psalteri’, i aquest, del gr. psalmós ‘melodia tocada amb una lira; psalm’, der. de psállō ‘arrencar pèls; polsar les cordes d’un instrument’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

m Salm.

->psalmejar

psalmejar

v tr i intr Salmejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: psalmejar

GERUNDI: psalmejant

PARTICIPI: psalmejat, psalmejada, psalmejats, psalmejades

INDICATIU PRESENT: psalmejo, psalmeges, psalmeja, psalmegem, psalmegeu, psalmegen

INDICATIU IMPERFET: psalmejava, psalmejaves, psalmejava, psalmejàvem, psalmejàveu, psalmejaven

INDICATIU PASSAT: psalmegí, psalmejares, psalmejà, psalmejàrem, psalmejàreu, psalmejaren

INDICATIU FUTUR: psalmejaré, psalmejaràs, psalmejarà, psalmejarem, psalmejareu, psalmejaran

INDICATIU CONDICIONAL: psalmejaria, psalmejaries, psalmejaria, psalmejaríem, psalmejaríeu, psalmejarien

SUBJUNTIU PRESENT: psalmegi, psalmegis, psalmegi, psalmegem, psalmegeu, psalmegin

SUBJUNTIU IMPERFET: psalmegés, psalmegessis, psalmegés, psalmegéssim, psalmegéssiu, psalmegessin

IMPERATIU: psalmeja, psalmegi, psalmegem, psalmegeu, psalmegin

->psalmista

psalmista

[del ll. ecl. psalmista, i aquest, del gr. psalmistḗs, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

m i f BÍBL i LITÚRG Salmista.

->psalmòdia

psalmòdia

Part. sil.: psal_mò_di_a

[variant de salmòdia]

f LITÚRG i MÚS Salmòdia.

->psalmodiar

psalmodiar

Part. sil.: psal_mo_di_ar

[de psalmòdia]

v tr i intr Salmejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: psalmodiar

GERUNDI: psalmodiant

PARTICIPI: psalmodiat, psalmodiada, psalmodiats, psalmodiades

INDICATIU PRESENT: psalmodio, psalmodies, psalmodia, psalmodiem, psalmodieu, psalmodien

INDICATIU IMPERFET: psalmodiava, psalmodiaves, psalmodiava, psalmodiàvem, psalmodiàveu, psalmodiaven

INDICATIU PASSAT: psalmodií, psalmodiares, psalmodià, psalmodiàrem, psalmodiàreu, psalmodiaren

INDICATIU FUTUR: psalmodiaré, psalmodiaràs, psalmodiarà, psalmodiarem, psalmodiareu, psalmodiaran

INDICATIU CONDICIONAL: psalmodiaria, psalmodiaries, psalmodiaria, psalmodiaríem, psalmodiaríeu, psalmodiarien

SUBJUNTIU PRESENT: psalmodiï, psalmodiïs, psalmodiï, psalmodiem, psalmodieu, psalmodiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: psalmodiés, psalmodiessis, psalmodiés, psalmodiéssim, psalmodiéssiu, psalmodiessin

IMPERATIU: psalmodia, psalmodiï, psalmodiem, psalmodieu, psalmodiïn

->psalteri

psalteri

[del ll. psalterium, i aquest, del gr. psaltḗrion, íd.; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m Saltiri.

->psaltiri

psaltiri

m Saltiri.

->psammita

■psammita

f PETROG Tipus de gres, generalment argilós, ric en miques d’origen detrític, que es disposa en capes fines.

->psammític

■psammític -a

adj PETROG 1 Relatiu o pertanyent a la psammita.

2 Semblant a la psammita.

->psammo-

■psammo-

Forma prefixada del mot grec psámmos, que significa ‘sorra’. Ex.: psammòfil.

->psammòfil

■psammòfil -a

adj ECOL Dit de l’organisme, o la comunitat biòtica, que és propi dels medis sorrencs.

->psammòfit

■psammòfit

m BOT Planta especialment adaptada als medis sorrencs.

->psàmmon

■psàmmon

m ECOL Comunitat biòtica d’organismes agnàtics errants (de mar o d’aigües dolces) que viuen entre els materials del fons, en els intersticis entre els grans de sorra.

->pse

■pse

interj Interjecció que denota indiferència, vacil·lació. Vols un caramel? Pse, m’és igual, en tinc una bossa plena.

->psefita

■psefita

f GEOL Roca detrítica que té més del 50% dels clasts d’una grandària superior als 2 mil·límetres de diàmetre.

->psefític

■psefític -a

adj GEOL Relatiu o pertanyent a la psefita.

->pselàfids

pselàfids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters que inclou espècies de talla petita, de cos allargat de color marró lluent, muscícoles, xilòfits o sapròfits i que habiten en llocs humits.

2 sing Insecte de la família dels pselàfids.

->pseudant

pseudant

Part. sil.: pseu_dant

m BOT Inflorescència que sembla una flor.

->pseudàntic

pseudàntic -a

Part. sil.: pseu_dàn_tic

adj BOT Relatiu o pertanyent al pseudant.

->pseudo-

■pseudo-

1 Prefix, del grec pseũdos, que significa ‘falsedat’. Ex.: pseudoapòstol, pseudoderivat.

2 [en majúscula i unit amb guionet] Prefix que significa ‘fals’ aplicat a noms d’autors d’obres pseudoepigràfiques. Pseudo-Aristòtil. Els escrits del Pseudo-Dionís.

->pseudoal·lelisme

pseudoal·lelisme

Part. sil.: pseu_do_al_le_lis_me

m GEN Propietat de presentar pseudoal·lels.

->pseudoal·lels

pseudoal·lels

Part. sil.: pseu_do_al_lels

m pl GEN Parells d’elements genètics associats amb segments duplicats d’alguns cromosomes.

->pseudoalum

pseudoalum

Part. sil.: pseu_do_a_lum

m QUÍM INORG Qualsevol dels sulfats dobles de dos metalls, un dels quals és trivalent, que no són isomorfs de l’alum comú.

->pseudoartrosi

pseudoartrosi

Part. sil.: pseu_do_ar_tro_si

f PAT Falsa articulació produïda com a conseqüència d’un defecte de consolidació d’un os fracturat i en el qual es produeixen moviments d’una major o menor amplitud.

->pseudocarp

pseudocarp

Part. sil.: pseu_do_carp

m BOT 1 Mena de fruit que no prové de l’ovari.

2 Fruit complex.

->pseudocàrpic

pseudocàrpic -a

Part. sil.: pseu_do_càr_pic

adj BOT Relatiu o pertanyent al pseudocarp.

->pseudoceloma

pseudoceloma

Part. sil.: pseu_do_ce_lo_ma

m EMBRIOL Cavitat que deriva de l’embrió, compresa entre l’intestí i la paret del cos, sense revestiments mucoepitelials propis, present en determinats invertebrats.

->pseudocelomats

pseudocelomats

Part. sil.: pseu_do_ce_lo_mats

m ZOOL 1 pl Grup sense categoria taxonòmica en el qual alguns autors inclouen els acantocèfals, els endoproctes i els nematohelmints.

2 sing Animal del grup dels pseudocelomats.

->pseudociesi

pseudociesi

Part. sil.: pseu_do_ci_e_si

f OBST i PAT Embaràs fals.

->pseudocilíndric

pseudocilíndric -a

Part. sil.: pseu_do_ci_lín_dric

adj CARTOG Dit de la projecció en què els paral·lels són rectilinis i paral·lels.

->pseudocodi

pseudocodi

Part. sil.: pseu_do_co_di

m INFORM Conjunt d’especificacions d’un procediment expressades en un llenguatge natural (per exemple, el català o l’anglès).

->pseudocònic

pseudocònic -a

Part. sil.: pseu_do_cò_nic

adj CARTOG Dit de la projecció en què els paral·lels són circulars i concèntrics.

->pseudodominància

pseudodominància

Part. sil.: pseu_do_do_mi_nàn_ci_a

f GEN Fenomen mitjançant el qual un organisme heterozigòtic per a un parell d’al·lels perd una porció del cromosoma que porta l’al·lel dominant, mentre que l’al·lel no dominant es manifesta fenotípicament.

->pseudoepígraf

■pseudoepígraf

Part. sil.: pseu_do_e_pí_graf

[de pseudo- i epígraf]

m 1 LIT Obra literària atribuïda per error de tradició o per falsificació a qui no n’és l’autor veritable.

2 BÍBL Llibre no canònic de l’Antic Testament d’acord amb la nomenclatura protestant.

->pseudoepigràfic

pseudoepigràfic -a

Part. sil.: pseu_do_e_pi_grà_fic

[de pseudoepígraf]

adj Relatiu o pertanyent als pseudoepígrafs.

->pseudoescalar

pseudoescalar

Part. sil.: pseu_do_es_ca_lar

m FÍS Pseudotensor d’ordre zero.

->pseudoescorpins

■pseudoescorpins

Part. sil.: pseu_do_es_cor_pins

m ZOOL 1 pl Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids, que comprèn individus de talla petita amb els pedipalps molt allargats i acabats en pinça, carnívors i que es troben sota pedres, escorces, papers o llibres.

2 sing Artròpode de l’ordre dels pseudoescorpins.

->pseudofongs

■pseudofongs

Part. sil.: pseu_do_fongs

m BOT 1 pl Grup d’organismes heterotròfics, entre els quals hi ha els oomicets, que s’alimenten per digestió externa i presenten sovint un aparell vegetatiu format per hifes de paret cel·lulòsica i que deriven d’un grup d’algues.

2 sing Organisme del grup dels pseudofongs.

->pseudogèn

■pseudogèn

Part. sil.: pseu_do_gèn

m GEN Còpia molt semblant d’un gen, però amb alguna anomalia respecte a aquest que no en permet la funcionalitat.

->pseudoglei

pseudoglei

Part. sil.: pseu_do_glei

m PEDOL Tipus de sòl compacte, llimós, àcid, amb humus generalment de tipus moder, i amb concrecions negroses de ferro i manganès.

->pseudògraf

■pseudògraf -a

Part. sil.: pseu_dò_graf

[de pseudo- i -graf]

1 adj i m i f Dit d’una obra o escriptura atribuïda falsament a qui no n’és l’autor; apòcrif.

2 m i f El qui falsifica una escriptura.

->pseudohalogen

■pseudohalogen

Part. sil.: pseu_do_ha_lo_gen

m QUÍM INORG Qualsevol dels radicals inorgànics que en estat lliure presenten propietats semblants als halògens.

->pseudohalur

■pseudohalur

Part. sil.: pseu_do_ha_lur

m QUÍM INORG Qualsevol dels anions derivats dels pseudohalògens que es comporten semblantment als halurs.

->pseudohermafrodita

pseudohermafrodita

Part. sil.: pseu_do_her_ma_fro_di_ta

adj i m i f PAT Que és afectat de pseudohermafroditisme.

->pseudohermafroditisme

■pseudohermafroditisme

Part. sil.: pseu_do_her_ma_fro_di_tis_me

m PAT Trastorn congènit en què un individu posseeix les glàndules sexuals d’un sexe, però els genitals externs del sexe oposat.

->pseudohipoparatiroïdisme

pseudohipoparatiroïdisme

Part. sil.: pseu_do_hi_po_pa_ra_ti_ro_ï_dis_me

m PAT Malaltia hereditària causada per una resposta deficient dels teixits perifèrics a l’acció de l’hormona paratiroïdal.

->pseudomembrana

pseudomembrana

Part. sil.: pseu_do_mem_bra_na

f PAT Exsudat patològic que es produeix a la superfície de les mucoses i de les seroses.

->pseudomònada

pseudomònada

Part. sil.: pseu_do_mò_na_da

f MICROB Gènere de bacteris gramnegatius de la família de les pseudomonadàcies (Pseudomonas sp), en forma de bacil curt, que no formen espores, oxidatius i mineralitzants, i molt resistent als antibiòtics.

->pseudomonadàcies

pseudomonadàcies

Part. sil.: pseu_do_mo_na_dà_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, que agrupa formes allargades i rectes, mòbils per flagels polars, de creixement molt ràpid. Els gèneres més importants són Pseudomonas aeruginosa, Phythomonas, Xanthomonas, Protaminobacter i Mycoplana.

2 sing Bacteri de la família de les pseudomonadàcies.

->pseudomonadals

pseudomonadals

Part. sil.: pseu_do_mo_na_dals

m MICROB 1 pl Ordre de bacteris que agrupa formes unicel·lulars aïllades, rígides, bacil·lars i gramnegatives. Comprèn els subordres de les rodobacterínies i de les pseudomonadínies.

2 sing Bacteri de l’ordre dels pseudomonadals.

->pseudomonadínies

pseudomonadínies

Part. sil.: pseu_do_mo_na_dí_ni_es

f MICROB 1 pl Subordre de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, que constitueix un grup molt ampli, que comprèn éssers molt variats, aerobis estrictes, no fotosintètics i generalment fermentatius.

2 sing Bacteri del subordre de les pseudomonadínies.

->pseudomones

pseudomones

Part. sil.: pseu_do_mo_nes

f MICROB Pseudomònada.

->pseudomorf

■pseudomorf -a

Part. sil.: pseu_do_morf

adj MINERAL Dit del mineral que presenta pseudomorfisme.

->pseudomòrfic

■pseudomòrfic -a

Part. sil.: pseu_do_mòr_fic

adj MINERAL Pseudomorf.

->pseudomorfisme

■pseudomorfisme

Part. sil.: pseu_do_mor_fis_me

m MINERAL Propietat segons la qual un mineral n’ha substituït un altre, però conservant la forma externa d’aquest darrer.

->pseudomorfitzar

■pseudomorfitzar

Part. sil.: pseu_do_mor_fit_zar

v tr MINERAL Produir pseudomorfisme (en un mineral).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pseudomorfitzar

GERUNDI: pseudomorfitzant

PARTICIPI: pseudomorfitzat, pseudomorfitzada, pseudomorfitzats, pseudomorfitzades

INDICATIU PRESENT: pseudomorfitzo, pseudomorfitzes, pseudomorfitza, pseudomorfitzem, pseudomorfitzeu, pseudomorfitzen

INDICATIU IMPERFET: pseudomorfitzava, pseudomorfitzaves, pseudomorfitzava, pseudomorfitzàvem, pseudomorfitzàveu, pseudomorfitzaven

INDICATIU PASSAT: pseudomorfitzí, pseudomorfitzares, pseudomorfitzà, pseudomorfitzàrem, pseudomorfitzàreu, pseudomorfitzaren

INDICATIU FUTUR: pseudomorfitzaré, pseudomorfitzaràs, pseudomorfitzarà, pseudomorfitzarem, pseudomorfitzareu, pseudomorfitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: pseudomorfitzaria, pseudomorfitzaries, pseudomorfitzaria, pseudomorfitzaríem, pseudomorfitzaríeu, pseudomorfitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: pseudomorfitzi, pseudomorfitzis, pseudomorfitzi, pseudomorfitzem, pseudomorfitzeu, pseudomorfitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: pseudomorfitzés, pseudomorfitzessis, pseudomorfitzés, pseudomorfitzéssim, pseudomorfitzéssiu, pseudomorfitzessin

IMPERATIU: pseudomorfitza, pseudomorfitzi, pseudomorfitzem, pseudomorfitzeu, pseudomorfitzin

->pseudomorfosi

pseudomorfosi

Part. sil.: pseu_do_mor_fo_si

f MINERAL 1 Pseudomorfisme.

2 Transformació que té lloc en un mineral pseudomorf.

->pseudònim

■pseudònim -a

Part. sil.: pseu_dò_nim

[de pseudo- i -ònim; 1a FONT: 1864, DLab.]

1 adj 1 Dit de l’autor que amaga el seu nom sota un nom fals. Un autor pseudònim.

2 Dit de l’obra d’un autor pseudònim. Un llibre pseudònim.

2 m Nom fals emprat per un autor en lloc del seu.

->pseudonímia

■pseudonímia

Part. sil.: pseu_do_ní_mi_a

f Procediment consistent a posar sota el nom d’un autor reconegut una obra que no és seva per tal de donar més autoritat i prestigi al text.

->pseudoparàlisi

■pseudoparàlisi

Part. sil.: pseu_do_pa_rà_li_si

f PAT Paràlisi falsa consistent en una debilitat aparent del poder muscular deguda a una coordinació defectuosa dels moviments o a una defensa deguda al dolor.

->pseudoparènquima

pseudoparènquima

Part. sil.: pseu_do_pa_rèn_qui_ma

m BOT Fals teixit de tipus plectenquimàtic format per cèl·lules arrodonides o polièdriques concrescents.

->pseudopelada

pseudopelada

Part. sil.: pseu_do_pe_la_da

f PAT Dermatosi caracteritzada per la formació de clapes cicatricials en les quals la destrucció dels cabells és definitiva.

->pseudoperípter

■pseudoperípter -a

Part. sil.: pseu_do_pe_ríp_ter

adj ARQUEOL Dit del temple que té una renglera de semicolumnes adossades directament a les parets laterals i a la posterior de la cel·la.

->pseudoplacentació

pseudoplacentació

Part. sil.: pseu_do_pla_cen_ta_ci_ó

f EMBRIOL Forma d’implantació de l’embrió a l’aparell reproductor femení en la qual una part de l’oviducte es transforma en una mena d’úter.

->pseudoplacentari

pseudoplacentari -ària

Part. sil.: pseu_do_pla_cen_ta_ri

adj EMBRIOL Dit de l’animal que presenta pseudoplacentació.

->pseudòpode

■pseudòpode

Part. sil.: pseu_dò_po_de

m BIOL i HISTOL pseudopodi 1.

->pseudopodi

■pseudopodi

Part. sil.: pseu_do_po_di

m 1 BIOL i HISTOL Prolongació protoplasmàtica temporal de la cèl·lula, acompanyada de corrents de flux de protoplasma, que li permet de traslladar-se (òrgan locomotor) i atrapar els aliments.

2 BOT Prolongació de l’eix caulinar dels briòfits que sosté l’esporangi.

3 ENTOM Pota falsa de les larves dels insectes.

->pseudoràbia

■pseudoràbia

Part. sil.: pseu_do_rà_bi_a

f VETER Virosi que pot afectar tots els mamífers, als quals ocasiona greus trastorns en el sistema nerviós. També és anomenada malaltia d’Aujeszky.

->pseudorafe

pseudorafe

Part. sil.: pseu_do_ra_fe

f BOT Zona clara i llisa, situada entre dos rengles de costes, que presenten algunes diatomees desproveïdes de rafe.

->pseudoscopi

■pseudoscopi

Part. sil.: pseu_dos_co_pi

m ÒPT Estereoscopi en el qual la posició del relleu és invertida.

->pseudosuquis

pseudosuquis

Part. sil.: pseu_do_su_quis

m PALEONT i ZOOL 1 pl Ordre de rèptils arcosaures que aparegué durant el triàsic, de mides petites, amb extremitats posteriors més llargues que les anteriors, carnívors i amb dentició adient.

2 sing Rèptil de l’ordre dels pseudosuquis.

->pseudoteci

pseudoteci

Part. sil.: pseu_do_te_ci

m BOT Tipus d’ascocarp semblant a un periteci però d’origen diferent.

->pseudotensor

pseudotensor

Part. sil.: pseu_do_ten_sor

m FÍS Magnitud definida per un conjunt d’elements tal, que es comporta com un tensor en les transformacions entre sistemes d’eixos que tinguin el mateix ordre d’axialitat, però els elements canvien de signe en passar a un sistema en què l’ordre dels eixos és diferent del de l’inicial.

->pseudotsuga

■pseudotsuga

Part. sil.: pseu_do_tsu_ga

f BOT Avet de Douglas.

->pseudovector

pseudovector

Part. sil.: pseu_do_vec_tor

m FÍS Pseudotensor de primer ordre.

->psi

■psi

[del gr. psĩ, íd.]

f 1 Nom de la vint-i-tresena lletra de l’alfabet grec [ψ Ψ].

2 PART Partícula elemental de la família dels mesons, amb càrrega elèctrica nul·la.

->psic-

■psic-

Forma prefixada del mot grec psykhḗ, que significa ‘ànima’, ‘psique’. Ex.: psicagogia.

->psicagog

■psicagog -a

[de psic- i -agog]

m i f 1 ESOT i OCULT Nigromant o sacerdot que evoca les ànimes dels morts.

2 MIT Psicopomp.

3 PSIC Guia espiritual, educador, etc.

->psicagogia

■psicagogia

Part. sil.: psi_ca_go_gi_a

[de psic- i -agogia]

f 1 ESOT i OCULT Cerimònia magicoreligiosa d’evocar l’ànima d’un difunt, generalment amb vista a l’endevinació.

2 PSIC Activitat encaminada a dirigir l’esperit, la ment, amb vista a la concentració, meditació, reflexió, etc.

->psico-

■psico-

Forma prefixada del mot grec psykhḗ, que significa ‘ànima’, ‘psique’. Ex.: psicoteràpia, psicopatologia, psiconeurosi.

->psicoactiu

■psicoactiu -iva

Part. sil.: psi_co_ac_tiu

adj i m FARM Dit de la substància l’activitat farmacològica de la qual es manifesta sobre la funció mental i les funcions afectives.

->psicoanalèptic

psicoanalèptic -a

Part. sil.: psi_co_a_na_lèp_tic

adj i m FARM i PSIC Estimulant psíquic, restaurador de l’activitat mental.

->psicoanàlisi

■psicoanàlisi

Part. sil.: psi_co_a_nà_li_si

[de psico- i anàlisi]

f PSIQ Mètode per al tractament dels desajusts emocionals i mentals, basat en fenòmens com els de motivació inconscient, conflicte i simbolisme oníric.

->psicoanalista

■psicoanalista

Part. sil.: psi_co_a_na_lis_ta

[de psicoanàlisi]

adj i m i f PSIQ Dit de la persona especialitzada professionalment a fer psicoanàlisi.

->psicoanalític

■psicoanalític -a

Part. sil.: psi_co_a_na_lí_tic

[de psicoanàlisi]

adj PSIQ Relatiu o pertanyent a la psicoanàlisi. Mètode psicoanalític.

->psicoanalitzar

■psicoanalitzar

Part. sil.: psi_co_a_na_lit_zar

[de psicoanàlisi]

v tr PSIQ Sotmetre (algú) a la psicoanàlisi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: psicoanalitzar

GERUNDI: psicoanalitzant

PARTICIPI: psicoanalitzat, psicoanalitzada, psicoanalitzats, psicoanalitzades

INDICATIU PRESENT: psicoanalitzo, psicoanalitzes, psicoanalitza, psicoanalitzem, psicoanalitzeu, psicoanalitzen

INDICATIU IMPERFET: psicoanalitzava, psicoanalitzaves, psicoanalitzava, psicoanalitzàvem, psicoanalitzàveu, psicoanalitzaven

INDICATIU PASSAT: psicoanalitzí, psicoanalitzares, psicoanalitzà, psicoanalitzàrem, psicoanalitzàreu, psicoanalitzaren

INDICATIU FUTUR: psicoanalitzaré, psicoanalitzaràs, psicoanalitzarà, psicoanalitzarem, psicoanalitzareu, psicoanalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: psicoanalitzaria, psicoanalitzaries, psicoanalitzaria, psicoanalitzaríem, psicoanalitzaríeu, psicoanalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: psicoanalitzi, psicoanalitzis, psicoanalitzi, psicoanalitzem, psicoanalitzeu, psicoanalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: psicoanalitzés, psicoanalitzessis, psicoanalitzés, psicoanalitzéssim, psicoanalitzéssiu, psicoanalitzessin

IMPERATIU: psicoanalitza, psicoanalitzi, psicoanalitzem, psicoanalitzeu, psicoanalitzin

->psicoastènia

psicoastènia

Part. sil.: psi_co_as_tè_ni_a

[de psico- i astènia]

f 1 PSIQ Tipus de neurosi, oposat al de la histèria, que engloba l’angoixa, la fòbia i l’obsessió, així com diverses manifestacions subjectives (sentiment d’estranyesa respecte al món o un mateix, de despersonalització, escrúpols, abúlia, inhibició intel·lectual o social, etc.).

2 Terme eufemístic amb què hom sol denominar certs estats psíquics de caràcter angoixós, en contraposició a la neurastènia.

->psicoastènic

psicoastènic -a

Part. sil.: psi_co_as_tè_nic

[de psicoastènia]

PSIQ 1 adj Relatiu o pertanyent a la psicoastènia. Constitució psicoastènica.

2 m i f Persona que pateix de psicoastènia.

->psicobiologia

psicobiologia

Part. sil.: psi_co_bi_o_lo_gi_a

f PSIC Branca de la psicologia que estudia les relacions entre els fenòmens psíquics i els fenòmens somàtics.

->psicobiològic

psicobiològic -a

Part. sil.: psi_co_bi_o_lò_gic

[de psicobiologia]

adj Relatiu o pertanyent a la psicobiologia.

->psicocirurgia

psicocirurgia

Part. sil.: psi_co_ci_rur_gi_a

f CIR Cirurgia del sistema nerviós central.

->psicodèlic

■psicodèlic -a

[variant de psiquedèlic]

adj Psiquedèlic.

->psicodrama

■psicodrama

[de psico- i -drama]

m PSIQ Tècnica psicoteràpica consistent en la representació dramàtica improvisada per part del malalt dels papers suggerits pel psicoanalista.

->psicodramàtic

psicodramàtic -a

[de psicodrama]

adj PSIQ Relatiu o pertanyent al psicodrama.

->psicoenergitzant

psicoenergitzant

Part. sil.: psi_co_e_ner_git_zant

[de psico- i energitzar]

adj i m FARM i PSIC Dit de la substància que facilita l’augment del treball mental.

->psicoestimulant

■psicoestimulant

Part. sil.: psi_co_es_ti_mu_lant

[de psico- i estimulant]

adj i m FARM i PSIC Dit de la substància que excita l’activitat de les funcions mentals.

->psicofàrmac

■psicofàrmac

[de psico- i fàrmac]

m FARM i PSIC Medicament psicoactiu que hom empra en el tractament de les malalties en què estan alterades les funcions mentals o les facultats afectives.

->psicofarmacologia

■psicofarmacologia

Part. sil.: psi_co_far_ma_co_lo_gi_a

[de psico- i farmacologia]

f FARM i PSIC Estudi de l’efecte dels psicofàrmacs.

->psicofarmacològic

psicofarmacològic -a

[de psicofarmacologia]

adj FARM i PSIC Relatiu o pertanyent a la psicofarmacologia.

->psicofísic

■psicofísic -a

[de psico- i físic]

FISIOL i PSIC 1 adj Relatiu o pertanyent a la psicofísica.

2 f Estudi experimental i quantitatiu de les relacions existents entre l’estímul i la sensació.

3 m i f Especialista en psicofísica.

->psicofisiòleg

■psicofisiòleg -òloga

Part. sil.: psi_co_fi_si_ò_leg

[de psico- i fisiòleg]

m i f PSIC Especialista en psicofisiologia.

->psicofisiologia

■psicofisiologia

Part. sil.: psi_co_fi_si_o_lo_gi_a

[de psico- i fisiologia]

f PSIC Branca de la psicologia experimental que se serveix dels mètodes de la fisiologia per a estudiar els fenòmens psíquics i descobrir les lleis quantitatives que els regeixen.

->psicofisiològic

psicofisiològic -a

Part. sil.: psi_co_fi_si_o_lò_gic

[de psicofisiologia]

adj PSIC Relatiu o pertanyent a la psicofisiologia.

->psicogen

■psicogen -ògena

[de psico- i -gen]

adj PSIC Dit de l’element, el factor, la situació, etc., que determinen la psicogènesi.

->psicogènesi

■psicogènesi

[de psico- i -gènesi]

f PSIC Gènesi i formació de la psique.

->psicogenètic

psicogenètic -a

[de psicogènesi]

adj PSIC Relatiu o pertanyent a la psicogènesi.

->psicogènia

■psicogènia

Part. sil.: psi_co_gè_ni_a

[de psico- i -gènia]

f PSIC Disciplina que estudia la gènesi i formació de la psique.

->psicogènic

psicogènic -a

[de psicogènia]

adj PSIC 1 Relatiu o pertanyent a la psicogènia.

2 Psicogenètic.

->psicografia

psicografia

Part. sil.: psi_co_gra_fi_a

f PUBL i PSIC Estudi i descripció del perfil psicològic dels diferents tipus de consumidors a fi de determinar quines estratègies de màrqueting i de comunicació s’ajusten més a les seves característiques.

->psicogràfic

psicogràfic -a

adj PUBL i PSIC Relatiu o pertanyent a la psicografia.

->psicòleg

■psicòleg -òloga

[de psico- i -leg; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m i f Persona versada en psicologia.

->psicolèptic

psicolèptic -a

[de psico- i -lèptic]

adj i m FARM i PSIC Substància farmacològicament activa que debilita les funcions mentals i les facultats afectives.

->psicolingüística

■psicolingüística

Part. sil.: psi_co_lin_güís_ti_ca

f PSIC i LING Disciplina científica que estudia els processos psicològics que permeten la producció i la comprensió del llenguatge.

->psicologia

■psicologia

Part. sil.: psi_co_lo_gi_a

[de psico- i -logia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 PSIC 1 Ciència que estudia la constitució anímica, o vital, i el comportament dels animals i de l’home.

2 esp Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.

3 psicologia animal Ciència que estudia la natura i el comportament específics dels animals.

2 p ext 1 PSIC Tot el que es refereix o pertany a l’ànima o psiquisme de l’home o al principi dels animals.

2 esp PSIC Conjunt de trets psíquics, caracterològics i de comportament que defineixen la manera d’ésser d’una persona o d’un grup social.

3 fig Síntesi dels trets característics d’un poble, d’una nació.

3 Aptitud per a comprendre el caràcter de les persones i saber preveure’n el comportament, els estats anímics, les reaccions, etc. Tenir molta, poca psicologia. És molt conflictiva: cal tractar-la amb psicologia. Amb aquest client cal fer servir una mica de psicologia.

->psicològic

■psicològic -a

[de psicologia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 PSIC Relatiu o pertanyent a la psicologia com a ciència.

2 1 PSIC Relatiu o pertanyent a la psicologia, a la psique o al psiquisme d’un individu, d’un grup social, etc.

2 guerra psicològica fig Conjunt de mètodes emprats per a influir en les opinions, els sentiments i les creences d’un individu o d’un grup social, i més particularment dels seus membres més destacats i poderosos.

3 escola psicològica ECON Nom donat a l’economia centrada en l’anàlisi de les relacions entre l’home i la riquesa.

->psicologisme

■psicologisme

[de psicologia]

m FILOS Corrent o doctrina filosòfics que tendeixen a reduir els problemes ètics, lògics, estètics, metafísics, etc., a llurs factors o determinants psíquics.

->psicologista

■psicologista

[de psicologia]

FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent al psicologisme.

2 adj i m i f Afectat de psicologisme.

3 m i f Seguidor del psicologisme.

->psicometria

■psicometria

Part. sil.: psi_co_me_tri_a

[de psico- i -metria]

f PSIC 1 Branca de la psicologia experimental que s’ocupa de la mesura de les funcions mentals en general i de les característiques psíquiques de l’individu, en particular.

2 Mesura de la durada dels processos mentals, de les relacions temporals entre els fenòmens mentals.

->psicomètric

■psicomètric -a

[de psicometria; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj PSIC 1 Relatiu o pertanyent a la psicometria.

2 Dit del gabinet, laboratori, etc., on hom aplica la psicometria.

->psicomotor

■psicomotor -motriu [o -motora]

[de psico- i motor]

adj 1 FISIOL i PSIC Relatiu o pertanyent a les funcions psíquiques i alhora a les funcions motrius.

2 síndrome psicomotriu PAT Síndrome de les funcions psíquiques i motrius, anomenada també trastorn psicomotor.