->ratxosament

■ratxosament

[de ratxós]

adv A ratxes.

->ratxositat

ratxositat

[de ratxós]

f METEOR 1 Qualitat del vent que bufa a ratxes.

2 factor de ratxositat Mesura de la ratxositat.

->ràtzia

■ràtzia

Part. sil.: ràt_zi_a

[del fr. razzia, i aquest, de l’àr. d’Algèria ġâziya, àr. cl. ġgâzwa, íd.; 1a FONT: 1932, DFa.]

f Incursió armada en un territori per a robar o destruir.

->rauc¹

■rauc¹

Part. sil.: rauc

[de raucar]

m Crit de la granota.

->rauc²

■rauc² -a

Part. sil.: rauc

[del ll. raucus, -a, -um ‘ronc’; 1a FONT: s. XV]

adj Ronc.

->raucador

■raucador -a

Part. sil.: rau_ca_dor

[de raucar]

adj Que rauca. Gripau raucador.

->raucar

■raucar

Part. sil.: rau_car

[del ll. raucare ‘roncar’]

v intr Cridar la granota.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: raucar

GERUNDI: raucant

PARTICIPI: raucat, raucada, raucats, raucades

INDICATIU PRESENT: rauco, rauques, rauca, rauquem, rauqueu, rauquen

INDICATIU IMPERFET: raucava, raucaves, raucava, raucàvem, raucàveu, raucaven

INDICATIU PASSAT: rauquí, raucares, raucà, raucàrem, raucàreu, raucaren

INDICATIU FUTUR: raucaré, raucaràs, raucarà, raucarem, raucareu, raucaran

INDICATIU CONDICIONAL: raucaria, raucaries, raucaria, raucaríem, raucaríeu, raucarien

SUBJUNTIU PRESENT: rauqui, rauquis, rauqui, rauquem, rauqueu, rauquin

SUBJUNTIU IMPERFET: rauqués, rauquessis, rauqués, rauquéssim, rauquéssiu, rauquessin

IMPERATIU: rauca, rauqui, rauquem, rauqueu, rauquin

->raudor

raudor

Part. sil.: rau_dor

m BOT Roldor.

->rauracià

rauracià -ana

Part. sil.: rau_ra_ci_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al rauracià.

2 m Subestatge en desús del lusitanià.

->rau-rau

■rau-rau

Part. sil.: rau-rau

[locució expressiva partint de raure; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m 1 Soroll produït per quelcom que rosega, rasca o frega; rosec. S’adormí amb el rau-rau de la mola.

2 Malestar produït per una afecció nerviosa, per debilitat, per la gana, etc. Ja no es recordava del rau-rau de la gana.

3 fig Dolor moral, recança, remordiment, rosec de la consciència. Sentia un rau-rau al cor.

->raure

■raure

Part. sil.: rau_re

[del ll. radĕre, rasum ‘afaitar; raspar; ribotar’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

[p p ragut -uda o ras rasa] v 1 tr 1 Passar un instrument tallant o aspre per la superfície d’una cosa per llevar-li el pèl, el borrissol, l’herba que s’hi ha fet, les adherències, les excrescències o desigualtats. Raure el pèl. Raure l’era, un camp. Raure la pastera.

2 Ratllar. Raure formatge, pa.

3 ant Rosegar.

2 intr 1 [només en infinitiu, regit de verbs com anar a, venir a, haver de] Tenir tractes amb qui hom no voldria. Em sap greu d’haver de raure amb aquell dèspota.

2 [en infinitiu, regit per anar a] Parar, arribar a un indret o una situació sense voler-ho, empès per la ventura. Tenir por d’anar a raure a l’hospital. No podia haver anat a raure a millors mans.

3 intr 1 Estar o ésser en un lloc determinat, residir-hi. On rau, ara, aquest desgraciat? Després de rodar mig món, ha vingut a raure aquí.

2 Estar, consistir. La gràcia d’aquesta obra rau en la senzillesa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: raure

GERUNDI: raent

PARTICIPI: ragut, raguda, raguts, ragudes

PARTICIPI (alternatiu): ras, rasa, rasos, rases

INDICATIU PRESENT: rac, raus, rau, raem, raeu, rauen

INDICATIU IMPERFET: raïa, raïes, raïa, raíem, raíeu, raïen

INDICATIU PASSAT: raguí, ragueres, ragué, raguérem, raguéreu, ragueren

INDICATIU FUTUR: rauré, rauràs, raurà, raurem, raureu, rauran

INDICATIU CONDICIONAL: rauria, rauries, rauria, rauríem, rauríeu, raurien

SUBJUNTIU PRESENT: ragui, raguis, ragui, raguem, ragueu, raguin

SUBJUNTIU IMPERFET: ragués, raguessis, ragués, raguéssim, raguéssiu, raguessin

IMPERATIU: rau, ragui, raguem, raeu, raguin

->rautar

■rautar

Part. sil.: rau_tar

[variant dial. per rascar, resultat d’un encreuament de raure amb gratar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Rascar, gratar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rautar

GERUNDI: rautant

PARTICIPI: rautat, rautada, rautats, rautades

INDICATIU PRESENT: rauto, rautes, rauta, rautem, rauteu, rauten

INDICATIU IMPERFET: rautava, rautaves, rautava, rautàvem, rautàveu, rautaven

INDICATIU PASSAT: rautí, rautares, rautà, rautàrem, rautàreu, rautaren

INDICATIU FUTUR: rautaré, rautaràs, rautarà, rautarem, rautareu, rautaran

INDICATIU CONDICIONAL: rautaria, rautaries, rautaria, rautaríem, rautaríeu, rautarien

SUBJUNTIU PRESENT: rauti, rautis, rauti, rautem, rauteu, rautin

SUBJUNTIU IMPERFET: rautés, rautessis, rautés, rautéssim, rautéssiu, rautessin

IMPERATIU: rauta, rauti, rautem, rauteu, rautin

->rautija

■rautija

Part. sil.: rau_ti_ja

[de rautar]

f Aspror o pessigolleig a la gola que fa estossegar repetidament.

->rauvòlfia

rauvòlfia

Part. sil.: rau_vòl_fi_a

f BOT i FARM Gènere de plantes arbòries o arbustives de la família de les apocinàcies (Rauvolfia sp), de fulles oposades o verticil·lades, amb inflorescències pedunculades i flors petites, que són emprades en farmàcia per la seva acció sedant i hipotensora.

->rauxa

■rauxa

Part. sil.: rau_xa

[de l’ant. raixa ‘ardor, fúria’, amb influx dels ant. raujós ‘furiós’ i raixós ‘ardent’, ll. rixosus ‘busca-raons’, der. de rixa ‘brega’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Determinació sobtada, pensada capriciosa.

->rauxós

■rauxós -osa

Part. sil.: rau_xós

[de rauxa]

adj Que té rauxes; arrauxat.

->rauxosament

■rauxosament

Part. sil.: rau_xo_sa_ment

[de rauxós]

adv A rauxes, en una rauxa.

->raval

■raval

[1264; de l’àr. hispànic rabáḍ, àr. ant. rábaḍ, íd.]

m [i f dial] 1 Barri exterior d’una població emmurallada.

2 Barri o caseria situada als afores d’una població.

3 A Reus i a Valls, carrer de ronda.

->ravata

■ravata

[de l’àr. rįbâṭ ‘atac contra els infidels’, der. de râbaṭ ‘dedicar-se a un negoci; amenaçar les fronteres enemigues’; 1a FONT: s. XIII]

f Acció de deixar-se emportar violentament per una passió.

->ravatat

■ravatat -ada

[de ravata; 1a FONT: c. 1309]

adj Emportat per una passió violenta.

->rave

■rave

[del ll. raphănus, i aquest, del gr. rháphanos, íd., ‘nap rodó’; 1a FONT: s. XIII]

[pl raves o, ant i dial, ràvens] m 1 BOT i AGR 1 Ravenera.

2 rave de mar Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes (Cakile maritima), de fulles carnoses, flors liles o blanques, arraïmades, i fruits siliquosos, que creix en platges i terrenys sorrencs litorals.

3 rave rusticà Planta herbàcia perenne de la família de les crucíferes (Armoracia rusticana), amb la soca i l’arrel engruixides i carnoses, amb fulles basals grosses i fulles caulinars lanceolades, flors blanques i fruits en silícula.

2 1 BOT i AGR Arrel comestible de la ravenera.

2 dret (o test, o tibat) com un rave Molt dret, molt tibat, molt encarcarat.

3 prendre (o agafar) el rave per les fulles fig Interpretar a tort una cosa, tergiversar-la.

4 rave japonès BOT, AGR i GASTR Arrel picant de la ravenera Wasabia japonica, molt emprada en la cuina japonesa com a condiment, generalment en forma de pasta o ratllada.

5 raves fregits! col·loq Exclamació d’impaciència, de disconformitat, de negativa o d’incredulitat a allò que un altre diu. No em vinguis amb històries ni raves fregits!

3 fig i col·loq Cosa mal feta; nyap, bunyol.

->ravebleda

■ravebleda

[de rave i bleda]

m HORT Bleda-rave.

->ravegalla

■ravegalla

f BOT Ravenissa groga.

->raveguí

■raveguí

m BOT Rafanistre.

->ravenar

■ravenar

[de rave]

m AGR Camp plantat de raves.

->ravenell

■ravenell

m BOT Ravenissa blanca.

->ravenera

■ravenera

[de rave]

f 1 BOT i AGR Planta herbàcia anual o biennal de la família de les crucíferes (Raphanus sativus), d’arrel napiforme, carnosa i comestible, fulles inferiors lirades i superiors lanceolades, flors blanques o violàcies i fruits en síliqua, conreada des de temps molt antic.

2 Plateta com les usades per a servir raves a taula.

->ravenet

■ravenet

m BOT Rafanistre.

->ravenís

ravenís

[pl -issos] m BOT Rafanistre.

->ravenissa

■ravenissa

[de rave]

f BOT 1 Rafanistre.

2 ravenissa blanca Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes (Diplotaxis erucoides), de fulles inferiors lirades i superiors oblongues, flors blanques en raïms i fruits en síliqua.

3 ravenissa borda Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes (Sinapis arvensis), de fulles híspides, les inferiors lirades i les superiors lanceolades, flors grogues en raïms i fruits siliquosos terminats en bec.

4 ravenissa groga Planta herbàcia biennal o perenne de la família de les crucíferes (Erucastrum nasturtiifolium), hispídula, de fulles pinnatisectes o pinnatilobulades, flors grogues i fruits en síliqua.

5 ravenissa incana Planta herbàcia generalment biennal, de la família de les crucíferes (Hirschfeldia incana), amb flors d’un groc clar, arraïmades, i fruits en síliqua, aplicats a l’eix del raïm.

->ravennès

ravennès -esa

adj i m i f De Ravenna (ciutat i província d’Itàlia).

->ravioli

■ravioli

Part. sil.: ra_vi_o_li

[pl inv o raviolis] m ALIM Peça de pasta de farina de forma quadrada, farcida amb carn picada o d’altres ingredients i tancada pels quatre costats. Un plat de raviolis amb salsa rocafort.

->Rb

Rb

símb QUÍM INORG rubidi.

->rbla.

rbla.

abrev rambla 4.

->rd

rd

símb 1 FÍS ATÒM rad.

2 METROL rutherford.

->rda.

rda.

abrev ARQUIT i URBAN ronda² 2.

->re¹

■re¹

[variant de res, a partir de l’acusatiu ll. rĕm (v. res); 1a FONT: s. XII, Hom]

pron Res.

->re²

■re²

[v. do¹]

[pl res] m MÚS Segona nota de l’escala musical diatònica.

->Re

Re

símb QUÍM INORG reni.

->re-

■re-

1 Prefix intensiu (en llatí re-) de certs verbs o substantius verbals que indica duplicació o repetició de l’acció. Ex.: remirar, revenda, requalificació, resituar.

2 Prefix d’un adjectiu o d’un adverbi (en llatí re-) que li dóna força de superlatiu. Ex.: rebé, refí.

3 Prefix intensiu (en llatí re-) d’una interjecció, un renec, etc. Ex.: rellamps!, redimonis!

->reabsoldre

■reabsoldre

Part. sil.: re_ab_sol_dre

[de absoldre]

v tr Tornar a absoldre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reabsoldre

GERUNDI: reabsolent

PARTICIPI: reabsolt, reabsolta, reabsolts, reabsoltes

INDICATIU PRESENT: reabsolc, reabsols, reabsol, reabsolem, reabsoleu, reabsolen

INDICATIU IMPERFET: reabsolia, reabsolies, reabsolia, reabsolíem, reabsolíeu, reabsolien

INDICATIU PASSAT: reabsolguí, reabsolgueres, reabsolgué, reabsolguérem, reabsolguéreu, reabsolgueren

INDICATIU FUTUR: reabsoldré, reabsoldràs, reabsoldrà, reabsoldrem, reabsoldreu, reabsoldran

INDICATIU CONDICIONAL: reabsoldria, reabsoldries, reabsoldria, reabsoldríem, reabsoldríeu, reabsoldrien

SUBJUNTIU PRESENT: reabsolgui, reabsolguis, reabsolgui, reabsolguem, reabsolgueu, reabsolguin

SUBJUNTIU IMPERFET: reabsolgués, reabsolguessis, reabsolgués, reabsolguéssim, reabsolguéssiu, reabsolguessin

IMPERATIU: reabsol, reabsolgui, reabsolguem, reabsoleu, reabsolguin

->reabsorbir

■reabsorbir

Part. sil.: re_ab_sor_bir

[de absorbir]

v tr Tornar a absorbir, absorbir quelcom que abans havia estat absorbit i novament desprès.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reabsorbir

GERUNDI: reabsorbint

PARTICIPI: reabsorbit, reabsorbida, reabsorbits, reabsorbides

INDICATIU PRESENT: reabsorbeixo, reabsorbeixes, reabsorbeix, reabsorbim, reabsorbiu, reabsorbeixen

INDICATIU IMPERFET: reabsorbia, reabsorbies, reabsorbia, reabsorbíem, reabsorbíeu, reabsorbien

INDICATIU PASSAT: reabsorbí, reabsorbires, reabsorbí, reabsorbírem, reabsorbíreu, reabsorbiren

INDICATIU FUTUR: reabsorbiré, reabsorbiràs, reabsorbirà, reabsorbirem, reabsorbireu, reabsorbiran

INDICATIU CONDICIONAL: reabsorbiria, reabsorbiries, reabsorbiria, reabsorbiríem, reabsorbiríeu, reabsorbirien

SUBJUNTIU PRESENT: reabsorbeixi, reabsorbeixis, reabsorbeixi, reabsorbim, reabsorbiu, reabsorbeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: reabsorbís, reabsorbissis, reabsorbís, reabsorbíssim, reabsorbíssiu, reabsorbissin

IMPERATIU: reabsorbeix, reabsorbeixi, reabsorbim, reabsorbiu, reabsorbeixin

->reabsorció

■reabsorció

Part. sil.: re_ab_sor_ci_ó

[de reabsorbir]

f Acció de reabsorbir.

->reacció

■reacció

Part. sil.: re_ac_ci_ó

[de acció; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 FÍS En un sistema físic, força que s’oposa a la que és responsable (acció) d’un canvi de l’estat de repòs o moviment del sistema.

2 fig SOCIOL i POLÍT Conjunt de manifestacions que sorgeixen enfront d’una situació establerta determinada, pel que fa a l’ordre polític o social, a l’ordre religiós, o a l’artístic i cultural, i que cerquen sovint el restabliment d’una realitat ja ultrapassada.

3 esp SOCIOL i POLÍT Actitud de tipus regressiu, tradicionalista o conservador davant una situació politicosocial, religiosa o artisticocultural progressiva, renovadora o àdhuc revolucionària.

4 reacció de degeneració PAT Conjunt de modificacions electrofisiològiques determinades per una lesió de les neurones perifèriques.

5 reacció immunològica (o d’adaptació) PAT Síndrome general d’adaptació.

2 DIAG 1 Provocació de fenòmens biològics a l’organisme com a mitjà diagnòstic.

2 reacció d’Ehrlich Diazoreacció.

3 reacció de la benzidina Reacció química usada per a investigar la presència de sang en un producte biològic.

4 reacció de Rivalta Prova per a diferenciar un exsudat d’un transsudat.

5 reacció de Weber Prova que permet de posar en evidència la presència de sang a la femta.

3 PSIC 1 Activitat transitòria característica d’un sistema excitable mitjançant l’acció d’un agent físic o fisiològic estrany a aquest sistema.

2 temps de reacció Interval de temps entre l’estímul i la resposta de l’individu.

4 1 QUÍM Cadascun dels processos mitjançant els quals una o més substàncies, simples o compostes, es transformen en unes altres.

2 mecanisme de reacció QUÍM FÍS Concepte derivat de la cinètica química, mitjançant el qual hom descriu els distints processos elementals successius que componen una reacció química complexa.

3 ordre de reacció QUÍM FÍS Nombre real definit formalment com la suma dels exponents dels termes de concentració que intervenen en l’expressió diferencial de la velocitat d’una reacció i que té el sentit del nombre mínim d’espècies que semblen reaccionar simultàniament d’acord amb l’equació cinètica que regeix el procés.

4 reacció d’aglutinació MICROB i DIAG Reacció específica caracteritzada per la reunió en piles o aglomerats de bacteris, eritròcits o altres elements corpusculars, en presència de l’anticòs homòleg.

5 reacció de Besredka MICROB i DIAG Reacció de desviació del complement aplicada a la tuberculosi.

6 reacció de Burnet MICROB i DIAG Intradermoreacció usada per a la diagnosi de la febre de Malta.

7 reacció de Casoni MICROB i DIAG Intradermoreacció utilitzada per a la diagnosi de les equinococcosis, usant com a antigen el líquid del quist hidatídic.

8 reacció de desviació del complement MICROB i DIAG Mètode de diagnosi serològica basat en la demostració de la presència d’un anticòs per addició al sèrum estudiat de l’antigen corresponent i de complement.

9 reacció de Dick MICROB i DIAG Prova destinada a avaluar l’estat de receptivitat d’un subjecte a l’escarlatina per mitjà de la intradermoreacció a un antigen específic.

10 reacció de Kahn Mètode de diagnosi de la sífilis basat en la floculació del sèrum per l’acció d’un antigen fabricat amb extracte de cor de bou.

11 reacció d’enfosquiment (o d’embruniment) ALIM Conjunt de processos complexos i diversos que es produeixen en certs aliments durant el tractament tecnològic o el condicionament, i que tenen en comú la formació final de melanoïdines.

12 reacció de Pirquet MICROB i DIAG Cutireacció a la tuberculina.

13 reacció de precipitació MICROB i DIAG Reacció immunològica per la qual un antigen i un anticòs solubles, en unir-se, donen lloc a un precipitat insoluble visible.

14 reacció de Schick MICROB i DIAG Intradermoreacció usada per a determinar la receptivitat d’un subjecte a la diftèria i en la qual hom utilitza com a antigen la toxina diftèrica.

15 reacció de Weinberg MICROB i DIAG Reacció de desviació del complement aplicada a la diagnosi de l’equinococcosi.

16 reacció química QUÍM Reacció.

17 reacció retrodiènica QUÍM ORG Procediment sintètic, conegut com a reacció retro-Diels-Alder, consistent en la descomposició tèrmica de sistemes ciclohexènics i ciclohexa-1,3-diènics, per a formar composts butadiènics i olefines o acetilens.

18 reacció serològica MICROB i DIAG Serodiagnosi.

19 reacció VDRL MICROB i DIAG Mètode de diagnosi serològica de la sífilis per mitjà d’una reacció de floculació sobre làmina.

20 velocitat de reacció QUÍM i FÍS Variació amb el temps de la concentració d’un dels reactius o dels productes que intervenen en una reacció química.

5 ENG i MOT Sistema de propulsió basat en l’expulsió a gran velocitat d’un flux de gasos en direcció contrària a la marxa. Avió de reacció. Motor de reacció.

6 RADIOTÈC Procediment de recepció d’ones radioelèctriques consistent en una retroacció o reacció positiva introduïda en una etapa amplificadora d’alta freqüència mitjançant un acoblament inductiu amb el circuit d’antena o de sintonia.

7 reacció d’induït ELECTROT Fenomen que consisteix en una alteració del flux magnètic d’una màquina elèctrica, a causa d’una força magnetomotriu produïda pel corrent induït.

8 FÍS ATÒM 1 reacció en cadena Successió de processos en què cadascun d’ells ha estat produït pel fet d’haver-ho estat l’anterior i acomplir-se una situació crítica que catalitza el fenomen.

2 reacció fotonuclear Reacció nuclear produïda per un fotó o raig γ.

3 reacció nuclear Procés físic que modifica l’estructura interna d’un nucli atòmic pel fet d’incidir-hi una partícula (o radiació) amb l’energia suficient per a vèncer el camp electrostàtic que hi ha entorn del nucli. És anomenada també transmutació.

4 reacció termonuclear Reacció nuclear de fusió de dos nuclis lleugers en què es produeix un nucli més pesant tot alliberant-se l’energia de fusió.

->reaccionar

■reaccionar

Part. sil.: re_ac_ci_o_nar

[de reacció; 1a FONT: s. XX, Oller]

v intr 1 Exercir una reacció, esforçar-se a resistir a una acció. Després de tres derrotes seguides, l’equip reaccionà i tornà a guanyar partits. Has de reaccionar davant les adversitats. Va reaccionar contra els insults que rebia.

2 FISIOL ANIM Respondre a un estímul.

3 MED i TERAP Experimentar un canvi per acció d’un reactiu.

4 QUÍM Prendre part en una reacció química.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reaccionar

GERUNDI: reaccionant

PARTICIPI: reaccionat, reaccionada, reaccionats, reaccionades

INDICATIU PRESENT: reacciono, reacciones, reacciona, reaccionem, reaccioneu, reaccionen

INDICATIU IMPERFET: reaccionava, reaccionaves, reaccionava, reaccionàvem, reaccionàveu, reaccionaven

INDICATIU PASSAT: reaccioní, reaccionares, reaccionà, reaccionàrem, reaccionàreu, reaccionaren

INDICATIU FUTUR: reaccionaré, reaccionaràs, reaccionarà, reaccionarem, reaccionareu, reaccionaran

INDICATIU CONDICIONAL: reaccionaria, reaccionaries, reaccionaria, reaccionaríem, reaccionaríeu, reaccionarien

SUBJUNTIU PRESENT: reaccioni, reaccionis, reaccioni, reaccionem, reaccioneu, reaccionin

SUBJUNTIU IMPERFET: reaccionés, reaccionessis, reaccionés, reaccionéssim, reaccionéssiu, reaccionessin

IMPERATIU: reacciona, reaccioni, reaccionem, reaccioneu, reaccionin

->reaccionari

■reaccionari -ària

Part. sil.: re_ac_ci_o_na_ri

[de reacció; 1a FONT: s. XIX]

SOCIOL i POLÍT 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la reacció de tipus regressiu, tradicionalista o conservador.

2 Que implica aquesta reacció.

2 m i f Partidari, seguidor, d’una tal reacció.

->reaccionarisme

■reaccionarisme

Part. sil.: re_ac_ci_o_na_ris_me

[de reaccionari]

m SOCIOL i POLÍT Doctrina o moviment propis dels reaccionaris.

->reactància

■reactància

Part. sil.: re_ac_tàn_ci_a

[de l’angl. reactancy, der. de to react ‘reaccionar’]

f ELECTROT [símb: X] En un circuit de corrent altern, component imaginària del vector impedància.

->reactant

■reactant

Part. sil.: re_ac_tant

m QUÍM Qualsevol de les substàncies que participen estequiomètricament en una reacció, tant els reactius inicials com els productes finals.

->reactiu

■reactiu -iva

Part. sil.: re_ac_tiu

[de actiu; 1a FONT: 1886]

1 1 adj QUÍM Que té la capacitat de reaccionar.

2 m QUÍM ANAL Substància que, per la seva capacitat de provocar determinades reaccions, és usada en assaig i anàlisi per a descobrir la presència o mesurar la quantitat d’una altra substància.

3 m QUÍM INORG i QUÍM ORG En una reacció química, qualsevol de les substàncies que hi participen estequiomètricament per originar uns productes.

2 adj ELECTROT 1 Dit del circuit que posseeix reactància.

2 En corrent altern, dit de la magnitud que no correspon a cap potència real. Corrent reactiu.

3 adj i m MED i TERAP Dit de la substància que produeix una reacció.

->reactivació

■reactivació

Part. sil.: re_ac_ti_va_ci_ó

[de reactivar]

f 1 ECON Recuperació.

2 PAT Reaparició dels símptomes d’una malaltia que semblava extingida per la influència d’una medicació específica.

->reactivar

■reactivar

Part. sil.: re_ac_ti_var

[de reactiu]

v tr Activar de nou. Reactivar un programa nuclear, unes relacions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reactivar

GERUNDI: reactivant

PARTICIPI: reactivat, reactivada, reactivats, reactivades

INDICATIU PRESENT: reactivo, reactives, reactiva, reactivem, reactiveu, reactiven

INDICATIU IMPERFET: reactivava, reactivaves, reactivava, reactivàvem, reactivàveu, reactivaven

INDICATIU PASSAT: reactiví, reactivares, reactivà, reactivàrem, reactivàreu, reactivaren

INDICATIU FUTUR: reactivaré, reactivaràs, reactivarà, reactivarem, reactivareu, reactivaran

INDICATIU CONDICIONAL: reactivaria, reactivaries, reactivaria, reactivaríem, reactivaríeu, reactivarien

SUBJUNTIU PRESENT: reactivi, reactivis, reactivi, reactivem, reactiveu, reactivin

SUBJUNTIU IMPERFET: reactivés, reactivessis, reactivés, reactivéssim, reactivéssiu, reactivessin

IMPERATIU: reactiva, reactivi, reactivem, reactiveu, reactivin

->reactivitat

■reactivitat

Part. sil.: re_ac_ti_vi_tat

[de reactiu]

f 1 Poder de reaccionar.

2 FÍS ATÒM Magnitud adimensional que, en un reactor nuclear, expressa, relativament al factor de multiplicació efectiu K_ef, l’excés (o defecte) d’aquest factor respecte a 1.

3 FISIOL ANIM Manera de comportar-se un òrgan o un individu en presència d’una agressió qualsevol.

4 QUÍM Poder o capacitat de reaccionar.

5 inversió de reactivitat QUÍM ORG Operació sintètica consistent en la modificació reversible d’un grup funcional per tal que el compost resultant presenti, en un o més àtoms de carboni, una reactivitat oposada a la del compost original i li permeti la realització de reaccions altrament impossibles i la regeneració del grup funcional de partida.

->reactor

■reactor

Part. sil.: re_ac_tor

[tot i semblar formalment un der. de actor¹, es relaciona més aviat amb reacció]

m 1 AERON 1 Motor de reacció que consumeix l’oxigen de l’aire com a comburent i que funciona per reacció directa.

2 Avió mogut per un o més motors de reacció.

2 QUÍM 1 Recipient en el qual és efectuada industrialment alguna reacció química.

2 Matràs que té distintes boques, de diferents diàmetres, per a poder-hi ésser acoblats aparells diversos, per tal de poder-hi dur a terme reaccions.

3 reactor nuclear NUC Dispositiu dissenyat per tal de produir, de manera controlada, una reacció nuclear, de fissió o de fusió, amb la finalitat d’aprofitar-ne l’energia o la radiació alliberada.

->readals

readals

Part. sil.: re_a_dals

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies dialipètales, integrat per plantes herbàcies, amb fulles alternes, flors actinomorfes o zigomorfes, hermafrodites, i fruits en general secs i dehiscents. Comprèn bàsicament les famílies de les caparàcies, de les crucíferes, de les papaveràcies i de les resedàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les readals.

->readaptabilitat

■readaptabilitat

Part. sil.: re_a_dap_ta_bi_li_tat

[de readaptable]

f Qualitat de readaptable.

->readaptable

■readaptable

Part. sil.: re_a_dap_ta_ble

[de readaptar]

adj Que pot ésser readaptat.

->readaptació

■readaptació

Part. sil.: re_a_dap_ta_ci_ó

[de readaptar]

f 1 Acció de readaptar o de readaptar-se;

2 l’efecte.

->readaptar

■readaptar

Part. sil.: re_a_dap_tar

[de adaptar]

v tr Tornar a adaptar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: readaptar

GERUNDI: readaptant

PARTICIPI: readaptat, readaptada, readaptats, readaptades

INDICATIU PRESENT: readapto, readaptes, readapta, readaptem, readapteu, readapten

INDICATIU IMPERFET: readaptava, readaptaves, readaptava, readaptàvem, readaptàveu, readaptaven

INDICATIU PASSAT: readaptí, readaptares, readaptà, readaptàrem, readaptàreu, readaptaren

INDICATIU FUTUR: readaptaré, readaptaràs, readaptarà, readaptarem, readaptareu, readaptaran

INDICATIU CONDICIONAL: readaptaria, readaptaries, readaptaria, readaptaríem, readaptaríeu, readaptarien

SUBJUNTIU PRESENT: readapti, readaptis, readapti, readaptem, readapteu, readaptin

SUBJUNTIU IMPERFET: readaptés, readaptessis, readaptés, readaptéssim, readaptéssiu, readaptessin

IMPERATIU: readapta, readapti, readaptem, readapteu, readaptin

->readmetre

■readmetre

Part. sil.: re_ad_me_tre

[de admetre]

v tr Tornar a admetre. L’han readmès després d’haver-lo acomiadat improcedentment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: readmetre

GERUNDI: readmetent

PARTICIPI: readmès, readmesa, readmesos, readmeses

INDICATIU PRESENT: readmeto, readmets, readmet, readmetem, readmeteu, readmeten

INDICATIU IMPERFET: readmetia, readmeties, readmetia, readmetíem, readmetíeu, readmetien

INDICATIU PASSAT: readmetí, readmeteres, readmeté, readmetérem, readmetéreu, readmeteren

INDICATIU FUTUR: readmetré, readmetràs, readmetrà, readmetrem, readmetreu, readmetran

INDICATIU CONDICIONAL: readmetria, readmetries, readmetria, readmetríem, readmetríeu, readmetrien

SUBJUNTIU PRESENT: readmeti, readmetis, readmeti, readmetem, readmeteu, readmetin

SUBJUNTIU IMPERFET: readmetés, readmetessis, readmetés, readmetéssim, readmetéssiu, readmetessin

IMPERATIU: readmet, readmeti, readmetem, readmeteu, readmetin

->readmissió

■readmissió

Part. sil.: re_ad_mis_si_ó

[de readmetre]

f 1 Acció de readmetre;

2 l’efecte.

->readobatge

■readobatge

Part. sil.: re_a_do_bat_ge

[de adobatge]

m ADOB Operació d’acabament a la qual són sotmesos els cuirs i les pells, que consisteix a tractar-los amb nous adobs per tal de millorar-ne les qualitats ja conferides o conferir-los-en de complementàries.

->readopció

■readopció

Part. sil.: re_a_dop_ci_ó

[de readoptar]

f 1 Acció de readoptar;

2 l’efecte.

->readoptar

■readoptar

Part. sil.: re_a_dop_tar

[de adoptar]

v tr Tornar a adoptar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: readoptar

GERUNDI: readoptant

PARTICIPI: readoptat, readoptada, readoptats, readoptades

INDICATIU PRESENT: readopto, readoptes, readopta, readoptem, readopteu, readopten

INDICATIU IMPERFET: readoptava, readoptaves, readoptava, readoptàvem, readoptàveu, readoptaven

INDICATIU PASSAT: readoptí, readoptares, readoptà, readoptàrem, readoptàreu, readoptaren

INDICATIU FUTUR: readoptaré, readoptaràs, readoptarà, readoptarem, readoptareu, readoptaran

INDICATIU CONDICIONAL: readoptaria, readoptaries, readoptaria, readoptaríem, readoptaríeu, readoptarien

SUBJUNTIU PRESENT: readopti, readoptis, readopti, readoptem, readopteu, readoptin

SUBJUNTIU IMPERFET: readoptés, readoptessis, readoptés, readoptéssim, readoptéssiu, readoptessin

IMPERATIU: readopta, readopti, readoptem, readopteu, readoptin

->reafirmació

■reafirmació

Part. sil.: re_a_fir_ma_ci_ó

[de reafirmar]

f 1 Acció de reafirmar;

2 l’efecte.

->reafirmar

■reafirmar

Part. sil.: re_a_fir_mar

Cp. refermar

[de afirmar]

v 1 tr Tornar a afirmar. Reafirmes que no hi tens res a veure?

2 pron Mantenir una afirmació. Em reafirmo en el que he dit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reafirmar

GERUNDI: reafirmant

PARTICIPI: reafirmat, reafirmada, reafirmats, reafirmades

INDICATIU PRESENT: reafirmo, reafirmes, reafirma, reafirmem, reafirmeu, reafirmen

INDICATIU IMPERFET: reafirmava, reafirmaves, reafirmava, reafirmàvem, reafirmàveu, reafirmaven

INDICATIU PASSAT: reafirmí, reafirmares, reafirmà, reafirmàrem, reafirmàreu, reafirmaren

INDICATIU FUTUR: reafirmaré, reafirmaràs, reafirmarà, reafirmarem, reafirmareu, reafirmaran

INDICATIU CONDICIONAL: reafirmaria, reafirmaries, reafirmaria, reafirmaríem, reafirmaríeu, reafirmarien

SUBJUNTIU PRESENT: reafirmi, reafirmis, reafirmi, reafirmem, reafirmeu, reafirmin

SUBJUNTIU IMPERFET: reafirmés, reafirmessis, reafirmés, reafirméssim, reafirméssiu, reafirmessin

IMPERATIU: reafirma, reafirmi, reafirmem, reafirmeu, reafirmin

->reagina

reagina

Part. sil.: re_a_gi_na

[del fr. réagine, íd., der. savi de réagir ‘reaccionar’]

f MICROB 1 Anticòs responsable de les reaccions d’hipersensibilitat immediata.

2 obs Anticòs que fixa el complement en la reacció de Wassermann, usada per a la diagnosi serològica de la sífilis.

3 p ext Anticòs en general.

->reagravació

■reagravació

Part. sil.: re_a_gra_va_ci_ó

f DR CAN Segon i darrer monitori publicat després de les tres admonicions i abans de l’última excomunió.

->reagregació

■reagregació

Part. sil.: re_a_gre_ga_ci_ó

[de reagregar]

f Acció de reagregar.

->reagregar

■reagregar

Part. sil.: re_a_gre_gar

[de agregar]

v tr Tornar a agregar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reagregar

GERUNDI: reagregant

PARTICIPI: reagregat, reagregada, reagregats, reagregades

INDICATIU PRESENT: reagrego, reagregues, reagrega, reagreguem, reagregueu, reagreguen

INDICATIU IMPERFET: reagregava, reagregaves, reagregava, reagregàvem, reagregàveu, reagregaven

INDICATIU PASSAT: reagreguí, reagregares, reagregà, reagregàrem, reagregàreu, reagregaren

INDICATIU FUTUR: reagregaré, reagregaràs, reagregarà, reagregarem, reagregareu, reagregaran

INDICATIU CONDICIONAL: reagregaria, reagregaries, reagregaria, reagregaríem, reagregaríeu, reagregarien

SUBJUNTIU PRESENT: reagregui, reagreguis, reagregui, reagreguem, reagregueu, reagreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: reagregués, reagreguessis, reagregués, reagreguéssim, reagreguéssiu, reagreguessin

IMPERATIU: reagrega, reagregui, reagreguem, reagregueu, reagreguin

->reajustament

■reajustament

Part. sil.: re_a_jus_ta_ment

[de reajustar]

m 1 Acció de reajustar;

2 l’efecte.

->reajustar

■reajustar

Part. sil.: re_a_jus_tar

[de ajustar¹]

v tr Tornar a ajustar. Cal reajustar el termòstat: no acaba d’anar bé.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reajustar

GERUNDI: reajustant

PARTICIPI: reajustat, reajustada, reajustats, reajustades

INDICATIU PRESENT: reajusto, reajustes, reajusta, reajustem, reajusteu, reajusten

INDICATIU IMPERFET: reajustava, reajustaves, reajustava, reajustàvem, reajustàveu, reajustaven

INDICATIU PASSAT: reajustí, reajustares, reajustà, reajustàrem, reajustàreu, reajustaren

INDICATIU FUTUR: reajustaré, reajustaràs, reajustarà, reajustarem, reajustareu, reajustaran

INDICATIU CONDICIONAL: reajustaria, reajustaries, reajustaria, reajustaríem, reajustaríeu, reajustarien

SUBJUNTIU PRESENT: reajusti, reajustis, reajusti, reajustem, reajusteu, reajustin

SUBJUNTIU IMPERFET: reajustés, reajustessis, reajustés, reajustéssim, reajustéssiu, reajustessin

IMPERATIU: reajusta, reajusti, reajustem, reajusteu, reajustin

->real¹

■real¹

Part. sil.: re_al

Cp. reial

[del b. ll. realis, íd., der. de res ‘cosa’; 1a FONT: 1272, CTort.]

1 adj Que té existència efectiva (oposat a purament mental o ideal, a aparent o fictici, a simplement simbòlic, etc.). La seva alegria no és pas fictícia: és real. La teva calma és més aparent que real.

2 adj Relatiu o pertanyent a les coses, als béns, no a les persones. Drets reals.

3 hipòtesi real ASTR Hipòtesi deguda a Copèrnic segons la qual la terra i els restants planetes giren al voltant del sol.

->real²

real²

Part. sil.: re_al

[variant ant. de reial]

ant m [o f] TÀCT 1 Campament, conjunt de tendes on s’allotja un exèrcit en campanya.

2 Palau reial.

->real³

■real³

Part. sil.: re_al

[del port. real, íd., del mateix origen que el cat. reial]

m ECON Unitat monetària del Brasil, que substituí els antics cruzeiro i cruzado.

->realç

■realç

Part. sil.: re_alç

[de realçar]

m 1 Acció de realçar;

2 l’efecte.

->realçable

■realçable

Part. sil.: re_al_ça_ble

[de realçar]

adj Que pot ésser realçat.

->realçament

■realçament

Part. sil.: re_al_ça_ment

[de realçar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció de realçar;

2 l’efecte.

->realçar

■realçar

Part. sil.: re_al_çar

[de re- i alçar, probable calc del fr. rehausser, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Fer que una cosa tingui un valor més alt que no tenia. Realçar o revalorar la moneda.

2 Fer que aparegui ben manifest el valor d’una cosa, que produeixi un efecte més viu. Aquell vestit realçava molt la seva bellesa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: realçar

GERUNDI: realçant

PARTICIPI: realçat, realçada, realçats, realçades

INDICATIU PRESENT: realço, realces, realça, realcem, realceu, realcen

INDICATIU IMPERFET: realçava, realçaves, realçava, realçàvem, realçàveu, realçaven

INDICATIU PASSAT: realcí, realçares, realçà, realçàrem, realçàreu, realçaren

INDICATIU FUTUR: realçaré, realçaràs, realçarà, realçarem, realçareu, realçaran

INDICATIU CONDICIONAL: realçaria, realçaries, realçaria, realçaríem, realçaríeu, realçarien

SUBJUNTIU PRESENT: realci, realcis, realci, realcem, realceu, realcin

SUBJUNTIU IMPERFET: realcés, realcessis, realcés, realcéssim, realcéssiu, realcessin

IMPERATIU: realça, realci, realcem, realceu, realcin

->realegrar-se

■realegrar-se

Part. sil.: re_a_le_grar-se

[de alegrar]

v pron Recobrar l’alegria perduda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: realegrar

GERUNDI: realegrant

PARTICIPI: realegrat, realegrada, realegrats, realegrades

INDICATIU PRESENT: realegro, realegres, realegra, realegrem, realegreu, realegren

INDICATIU IMPERFET: realegrava, realegraves, realegrava, realegràvem, realegràveu, realegraven

INDICATIU PASSAT: realegrí, realegrares, realegrà, realegràrem, realegràreu, realegraren

INDICATIU FUTUR: realegraré, realegraràs, realegrarà, realegrarem, realegrareu, realegraran

INDICATIU CONDICIONAL: realegraria, realegraries, realegraria, realegraríem, realegraríeu, realegrarien

SUBJUNTIU PRESENT: realegri, realegris, realegri, realegrem, realegreu, realegrin

SUBJUNTIU IMPERFET: realegrés, realegressis, realegrés, realegréssim, realegréssiu, realegressin

IMPERATIU: realegra, realegri, realegrem, realegreu, realegrin

->realer

realer -a

Part. sil.: re_a_ler

adj i m i f Del Real de Gandia (Safor) o de Real de Montroi (Ribera Alta).

->realgar

■realgar

Part. sil.: re_al_gar

[de l’àr. rähǧ al-ġâr ‘pólvores de caverna’, perquè el mineral s’extreia de les mines d’argent]

m MINERAL Sulfur d’arsènic, AsS, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, de color entre vermellós i ataronjat.

->realimentació

realimentació

Part. sil.: re_a_li_men_ta_ci_ó

[de alimentació]

f ELECTRÒN Retroacció.

->realisme

■realisme

Part. sil.: re_a_lis_me

[de real¹]

m 1 1 Qualitat de realista.

2 Actitud del realista.

2 ART Actitud estilística que mira d’elaborar les formes artístiques amb adequació als aspectes de la realitat.

3 FILOS 1 Doctrina metafísica (oposada al nominalisme) segons la qual els universals existeixen com a essències a part no reductibles als conceptes intel·lectuals i als mots que en són expressió.

2 Doctrina epistemològica (oposada a l’idealisme) segons la qual el subjecte cognoscent copsa una realitat que existeix independentment d’ell i que, en afectar-lo, li manifesta la seva manera d’ésser.

4 LIT Doctrina estètica basada en la descripció objectiva de la realitat, en obres literàries i artístiques, sense concessions a l’embelliment o a la idealització.

5 realisme històric LIT Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya i propugnà el realisme.

6 realisme màgic ART Corrent pictòric del segle XX caracteritzat pel fet de representar amb minuciositat els objectes de la vida quotidiana, talment juxtaposats que facin una impressió d’inquietud i d’irrealitat, amb una tècnica de pinzellada plana, conegut també com a postexpressionisme.

7 realisme socialista ART i LIT Mètode artístic basat en la descripció fidel de la realitat en un context històric concret, sota una tendència ideològica definida que educa la societat i la faculta per a la construcció del comunisme.

->realista

■realista

Part. sil.: re_a_lis_ta

[de real¹]

1 adj Relatiu o pertanyent al realisme o als realistes.

2 m i f Seguidor, partidari del realisme.

3 adj i m i f 1 Dit de la persona a qui solament interessen les coses reals, no les imaginàries o abstractes.

2 Dit de la persona que té sentit de la realitat, que actua, jutja, etc., tenint en compte les coses tal com són realment.

4 adj Que descriu objectivament la realitat, sense amagar-ne els aspectes més crus o vulgars. Una pel·lícula realista.

->realitat

■realitat

Part. sil.: re_a_li_tat

[del b. ll. realĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Qualitat de real.

2 El fet d’ésser real. La realitat del món físic.

3 en realitat De fet, sense el més petit dubte.

2 1 Allò que és real. Això és una realitat. Tant de bo que els teus somnis esdevinguin realitat!

2 realitat virtual INFORM Conjunt de sensacions òptiques i acústiques, generades artificialment mitjançant un ordinador i percebudes a través d’uns dispositius especials (pantalles, casc, ulleres, etc.) que recreen una determinada situació amb un cert grau de realisme.

->reality show

reality show^* [reàlitiʃɔ́w]

[angl ] m TV Xou d’impacte.

->realitzable

■realitzable

Part. sil.: re_a_lit_za_ble

[de realitzar]

1 adj Que pot ésser realitzat.

2 adj i m ECON Dit de l’element de l’actiu susceptible de convertir-se en recurs líquid, sia directament, o després d’un procés de manufactura.

->realització

■realització

Part. sil.: re_a_lit_za_ci_ó

[de realitzar]

f 1 1 Acció de realitzar o de realitzar-se;

2 l’efecte.

2 CIN, TV i RADIOTÈC Acció de realitzar una pel·lícula, un programa radiofònic o televisiu.

3 LING Actualització d’un sistema lingüístic abstracte en la seva manifestació concreta pels qui se’n serveixen.

4 MÚS Nom donat a l’operació de fer l’acompanyament, en una peça musical, partint del baix xifrat.

->realitzador

■realitzador -a

Part. sil.: re_a_lit_za_dor

[de realitzar]

1 adj i m i f Que realitza.

2 m i f CIN, TV i RADIOTÈC Persona responsable de la realització d’una pel·lícula, d’un programa radiofònic o televisiu, sobretot en els aspectes tècnics i artístics.

->realitzar

■realitzar

Part. sil.: re_a_lit_zar

[de real¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 tr 1 Fer real, acomplir. Realitzar un projecte. No hem pogut realitzar el que havíem pensat.

2 esp Dur a terme, dirigir la producció d’una pel·lícula, d’un programa radiofònic o televisiu. Realitzar el programa seleccionant escenes, enfocaments, plans, etc.

3 ECON Convertir mercaderies, valors de crèdit o qualsevol altra mena de bé o dret en diner.

2 pron 1 Acomplir-se, tenir lloc. Això no pot realitzar-se.

2 PSIC Assolir una persona l’acompliment o el ple desenvolupament de les pròpies possibilitats i aspiracions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: realitzar

GERUNDI: realitzant

PARTICIPI: realitzat, realitzada, realitzats, realitzades

INDICATIU PRESENT: realitzo, realitzes, realitza, realitzem, realitzeu, realitzen

INDICATIU IMPERFET: realitzava, realitzaves, realitzava, realitzàvem, realitzàveu, realitzaven

INDICATIU PASSAT: realitzí, realitzares, realitzà, realitzàrem, realitzàreu, realitzaren

INDICATIU FUTUR: realitzaré, realitzaràs, realitzarà, realitzarem, realitzareu, realitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: realitzaria, realitzaries, realitzaria, realitzaríem, realitzaríeu, realitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: realitzi, realitzis, realitzi, realitzem, realitzeu, realitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: realitzés, realitzessis, realitzés, realitzéssim, realitzéssiu, realitzessin

IMPERATIU: realitza, realitzi, realitzem, realitzeu, realitzin

->realitzatiu

■realitzatiu -iva

Part. sil.: re_a_lit_za_tiu

adj LING Performatiu.

->realment

■realment

Part. sil.: re_al_ment

[de real¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv D’una manera real, veritablement, efectivament.

->reamputació

■reamputació

Part. sil.: re_am_pu_ta_ci_ó

f CIR Amputació que hom practica per segona vegada en un mateix membre.

->reanimació

■reanimació

Part. sil.: re_a_ni_ma_ci_ó

[de reanimar]

f 1 1 Acció de reanimar o de reanimar-se;

2 l’efecte.

2 TERAP Conjunt de mesures terapèutiques, medicamentoses o instrumentals, destinades a pal·liar la insuficiència o l’abolició de les grans funcions fisiològiques.

->reanimar

■reanimar

Part. sil.: re_a_ni_mar

[de animar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr 1 Tornar a la vida, al seu primer vigor. Reanimar una persona desmaiada.

2 Infondre ànim al qui està abatut. Aquella bona notícia el reanimarà.

3 Animar de nou. Vingué ell i reanimà la festa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reanimar

GERUNDI: reanimant

PARTICIPI: reanimat, reanimada, reanimats, reanimades

INDICATIU PRESENT: reanimo, reanimes, reanima, reanimem, reanimeu, reanimen

INDICATIU IMPERFET: reanimava, reanimaves, reanimava, reanimàvem, reanimàveu, reanimaven

INDICATIU PASSAT: reanimí, reanimares, reanimà, reanimàrem, reanimàreu, reanimaren

INDICATIU FUTUR: reanimaré, reanimaràs, reanimarà, reanimarem, reanimareu, reanimaran

INDICATIU CONDICIONAL: reanimaria, reanimaries, reanimaria, reanimaríem, reanimaríeu, reanimarien

SUBJUNTIU PRESENT: reanimi, reanimis, reanimi, reanimem, reanimeu, reanimin

SUBJUNTIU IMPERFET: reanimés, reanimessis, reanimés, reaniméssim, reaniméssiu, reanimessin

IMPERATIU: reanima, reanimi, reanimem, reanimeu, reanimin

->reaparèixer

■reaparèixer

Part. sil.: re_a_pa_rèi_xer

[de aparèixer; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v [pr ind sing 1 reaparec o reapareixo] intr Tornar a aparèixer. L’actriu va reaparèixer en una sèrie després d’anys d’inactivitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reaparèixer

GERUNDI: reapareixent

PARTICIPI: reaparegut, reapareguda, reapareguts, reaparegudes

INDICATIU PRESENT: reaparec, reapareixes, reapareix, reapareixem, reapareixeu, reapareixen

INDICATIU PRESENT (alternatiu): reapareixo, reapareixes, reapareix, reapareixem, reapareixeu, reapareixen

INDICATIU IMPERFET: reapareixia, reapareixies, reapareixia, reapareixíem, reapareixíeu, reapareixien

INDICATIU PASSAT: reapareguí, reaparegueres, reaparegué, reapareguérem, reapareguéreu, reaparegueren

INDICATIU FUTUR: reapareixeré, reapareixeràs, reapareixerà, reapareixerem, reapareixereu, reapareixeran

INDICATIU CONDICIONAL: reapareixeria, reapareixeries, reapareixeria, reapareixeríem, reapareixeríeu, reapareixerien

SUBJUNTIU PRESENT: reaparegui, reapareguis, reaparegui, reapareguem, reaparegueu, reapareguin

SUBJUNTIU IMPERFET: reaparegués, reapareguessis, reaparegués, reapareguéssim, reapareguéssiu, reapareguessin

IMPERATIU: reapareix, reaparegui, reapareguem, reapareixeu, reapareguin

->reaparició

■reaparició

Part. sil.: re_a_pa_ri_ci_ó

[de reaparèixer]

f 1 Acció de reaparèixer;

2 l’efecte.

->rearmament

■rearmament

Part. sil.: re_ar_ma_ment

[de rearmar]

m 1 1 Acció de rearmar;

2 l’efecte.

2 ORG MIL Reconstitució de la força militar d’un estat que havia estat totalment o parcialment desfeta.

->rearmar

■rearmar

Part. sil.: re_ar_mar

[de armar]

v tr Tornar a armar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rearmar

GERUNDI: rearmant

PARTICIPI: rearmat, rearmada, rearmats, rearmades

INDICATIU PRESENT: rearmo, rearmes, rearma, rearmem, rearmeu, rearmen

INDICATIU IMPERFET: rearmava, rearmaves, rearmava, rearmàvem, rearmàveu, rearmaven

INDICATIU PASSAT: rearmí, rearmares, rearmà, rearmàrem, rearmàreu, rearmaren

INDICATIU FUTUR: rearmaré, rearmaràs, rearmarà, rearmarem, rearmareu, rearmaran

INDICATIU CONDICIONAL: rearmaria, rearmaries, rearmaria, rearmaríem, rearmaríeu, rearmarien

SUBJUNTIU PRESENT: rearmi, rearmis, rearmi, rearmem, rearmeu, rearmin

SUBJUNTIU IMPERFET: rearmés, rearmessis, rearmés, rearméssim, rearméssiu, rearmessin

IMPERATIU: rearma, rearmi, rearmem, rearmeu, rearmin

->rearranjament

■rearranjament

Part. sil.: re_ar_ran_ja_ment

m QUÍM ORG Transposició.

->reassegurador

■reassegurador -a

Part. sil.: re_as_se_gu_ra_dor

[de reassegurar]

adj i m i f Que fa una reassegurança.

->reassegurança

■reassegurança

Part. sil.: re_as_se_gu_ran_ça

[de reassegurar]

f ECON Contracte pel qual un assegurador pren a càrrec seu, totalment o parcialment, un risc ja cobert per un altre assegurador sense alterar el que ha estat convingut entre aquest i l’assegurat.

->reassegurar

■reassegurar

Part. sil.: re_as_se_gu_rar

[de assegurar]

v tr 1 Tornar a assegurar.

2 Fer una reassegurança.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reassegurar

GERUNDI: reassegurant

PARTICIPI: reassegurat, reassegurada, reassegurats, reassegurades

INDICATIU PRESENT: reasseguro, reassegures, reassegura, reassegurem, reassegureu, reasseguren

INDICATIU IMPERFET: reassegurava, reasseguraves, reassegurava, reasseguràvem, reasseguràveu, reasseguraven

INDICATIU PASSAT: reassegurí, reassegurares, reassegurà, reasseguràrem, reasseguràreu, reasseguraren

INDICATIU FUTUR: reasseguraré, reasseguraràs, reassegurarà, reassegurarem, reassegurareu, reasseguraran

INDICATIU CONDICIONAL: reasseguraria, reasseguraries, reasseguraria, reasseguraríem, reasseguraríeu, reassegurarien

SUBJUNTIU PRESENT: reasseguri, reasseguris, reasseguri, reassegurem, reassegureu, reassegurin

SUBJUNTIU IMPERFET: reassegurés, reasseguressis, reassegurés, reasseguréssim, reasseguréssiu, reasseguressin

IMPERATIU: reassegura, reasseguri, reassegurem, reassegureu, reassegurin

->reassumir

■reassumir

Part. sil.: re_as_su_mir

[de assumir; 1a FONT: 1538]

v tr Assumir de nou. Un cop recuperat, el capità reassumí el comandament de la nau.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reassumir

GERUNDI: reassumint

PARTICIPI: reassumit, reassumida, reassumits, reassumides

INDICATIU PRESENT: reassumeixo, reassumeixes, reassumeix, reassumim, reassumiu, reassumeixen

INDICATIU IMPERFET: reassumia, reassumies, reassumia, reassumíem, reassumíeu, reassumien

INDICATIU PASSAT: reassumí, reassumires, reassumí, reassumírem, reassumíreu, reassumiren

INDICATIU FUTUR: reassumiré, reassumiràs, reassumirà, reassumirem, reassumireu, reassumiran

INDICATIU CONDICIONAL: reassumiria, reassumiries, reassumiria, reassumiríem, reassumiríeu, reassumirien

SUBJUNTIU PRESENT: reassumeixi, reassumeixis, reassumeixi, reassumim, reassumiu, reassumeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: reassumís, reassumissis, reassumís, reassumíssim, reassumíssiu, reassumissin

IMPERATIU: reassumeix, reassumeixi, reassumim, reassumiu, reassumeixin

->reassumpció

■reassumpció

Part. sil.: re_as_sump_ci_ó

[de reassumir]

f 1 Acció de reassumir;

2 l’efecte.

->reat

■reat

Part. sil.: re_at

[del ll. reatus, -us, íd., der. de reus ‘reu’]

m ÈTIC Obligació moral a complir la pena que correspon a un pecat, una falta o un delicte, àdhuc després de perdonat.

->rebab

rebab

m MÚS Rabec.

->rebaix

■rebaix

Part. sil.: re_baix

[de rebaixar]

m 1 Rebaixa.

2 1 Acció de rebaixar el nivell, l’alçària, etc., d’una cosa;

2 l’efecte.

3 Part de la vora d’una fusta, d’una pedra, etc., en què hom ha disminuït el gruix.

4 Part d’un terreny, etc., que ha estat rebaixat.

->rebaixa

■rebaixa

Part. sil.: re_bai_xa

[de rebaixar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció de rebaixar l’import, el preu o el valor d’una cosa;

2 l’efecte. M’he comprat uns pantalons de rebaixa. Anem a veure les rebaixes.

->rebaixable

■rebaixable

Part. sil.: re_bai_xa_ble

[de rebaixar]

adj Que pot ésser rebaixat.

->rebaixador

■rebaixador -a

Part. sil.: re_bai_xa_dor

[de rebaixar]

1 adj Que rebaixa.

2 m 1 FUST Eina de fuster, la fulla de la qual només ocupa una part de l’ample de la caixa, la qual és proveïda, a l’altra part, de galgues intercanviables en forma de ressalt.

2 OFIC Eina de baster per a rebaixar els cuirs.

->rebaixadures

■rebaixadures

Part. sil.: re_bai_xa_du_res

[de rebaixar]

f pl ADOB Trossos de pell que els blanquers obtenen com a rebuig en sotmetre les pells o els cuirs al rebaixatge.

->rebaixament

■rebaixament

Part. sil.: re_bai_xa_ment

[de rebaixar]

m 1 Acció de rebaixar o de rebaixar-se;

2 l’efecte.

->rebaixar

■rebaixar

Part. sil.: re_bai_xar

[de baixar; 1a FONT: s. XX, Oller]

v 1 tr Fer més baix el nivell, l’alçària, el gruix, el grau, d’una cosa. Rebaixar un arc, una volta.

2 tr Estimar una cosa per dessota del seu valor. Rebaixar els mèrits d’algú. Rebaixar l’autoritat del govern.

3 1 tr Humiliar, abaixar.

2 pron Humiliar-se, abaixar-se. S’ha rebaixat tant que ja no li queda dignitat.

4 tr 1 OFIC i TECNOL Disminuir l’altura o el gruix d’alguna cosa.

2 esp ADOB Sotmetre les pells o els cuirs al rebaixatge per tal d’igualar-ne el gruix.

3 rebaixar un terreny esp CONSTR i OBR PÚBL Llevar terres d’un terreny per tal de fer-lo baixar de nivell.

5 tr 1 Disminuir el grau d’una cosa. Rebaixar la tensió entre bàndols.

2 Rebaixar el vi.

3 rebaixar un color esp OFIC Fer menys intens, més suau, el color d’una pintura, d’una matèria colorant, etc.

6 tr Disminuir el preu, el valor, l’import, el nombre d’alguna cosa. Rebaixar l’import d’una factura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebaixar

GERUNDI: rebaixant

PARTICIPI: rebaixat, rebaixada, rebaixats, rebaixades

INDICATIU PRESENT: rebaixo, rebaixes, rebaixa, rebaixem, rebaixeu, rebaixen

INDICATIU IMPERFET: rebaixava, rebaixaves, rebaixava, rebaixàvem, rebaixàveu, rebaixaven

INDICATIU PASSAT: rebaixí, rebaixares, rebaixà, rebaixàrem, rebaixàreu, rebaixaren

INDICATIU FUTUR: rebaixaré, rebaixaràs, rebaixarà, rebaixarem, rebaixareu, rebaixaran

INDICATIU CONDICIONAL: rebaixaria, rebaixaries, rebaixaria, rebaixaríem, rebaixaríeu, rebaixarien

SUBJUNTIU PRESENT: rebaixi, rebaixis, rebaixi, rebaixem, rebaixeu, rebaixin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebaixés, rebaixessis, rebaixés, rebaixéssim, rebaixéssiu, rebaixessin

IMPERATIU: rebaixa, rebaixi, rebaixem, rebaixeu, rebaixin

->rebaixatge

■rebaixatge

Part. sil.: re_bai_xat_ge

[de rebaixar]

m ADOB Operació mecànica a la qual són sotmesos els cuirs i les pells per tal d’igualar el gruix de les peces i en la qual hom obté també un efecte d’allisat que consisteix a treure’n doladura per la cara de la carn.

->reballar

■reballar

[alteració de rebel·lar]

v tr dial 1 Llançar amb força.

2 Llançar enlaire.

->rebals

■rebals

[de rebalsar]

m dial 1 Aigua aturada, que forma un toll o un dipòsit.

2 fig Provisió, quantitat de coses que hom té en previsió d’haver-les de necessitar.

->rebalsar

■rebalsar

[der. alterat de bassa]

v tr dial 1 Embassar, arreplegar (aigua o altre líquid), en un dipòsit.

2 fig Arreplegar (coses), fer-ne provisió.

->rebat

■rebat

[de rebatre]

m 1 CONSTR Part d’un marc, rebaixada de gruix, on ha de venir a ajustar-se, a batre, la fulla d’una porta, d’una finestra, on ha d’ajustar un quadre, etc. El rebat dels bastiments d’una porta o d’una finestra és anomenat també batent.

2 per rebat loc adv Com a acabament.

->rebatedor

■rebatedor -a

[de rebatre]

1 adj Que rebat.

2 m TÈXT Engraellat de barrots de fusta de secció triangular que hom posava inclinat contra una paret i en el qual el cotó era rebatut amb vergassos i estovat amb aigua sabonosa.

->rebatejar

■rebatejar

[de batejar]

v tr Tornar a batejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebatejar

GERUNDI: rebatejant

PARTICIPI: rebatejat, rebatejada, rebatejats, rebatejades

INDICATIU PRESENT: rebatejo, rebateges, rebateja, rebategem, rebategeu, rebategen

INDICATIU IMPERFET: rebatejava, rebatejaves, rebatejava, rebatejàvem, rebatejàveu, rebatejaven

INDICATIU PASSAT: rebategí, rebatejares, rebatejà, rebatejàrem, rebatejàreu, rebatejaren

INDICATIU FUTUR: rebatejaré, rebatejaràs, rebatejarà, rebatejarem, rebatejareu, rebatejaran

INDICATIU CONDICIONAL: rebatejaria, rebatejaries, rebatejaria, rebatejaríem, rebatejaríeu, rebatejarien

SUBJUNTIU PRESENT: rebategi, rebategis, rebategi, rebategem, rebategeu, rebategin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebategés, rebategessis, rebategés, rebategéssim, rebategéssiu, rebategessin

IMPERATIU: rebateja, rebategi, rebategem, rebategeu, rebategin

->rebatent

■rebatent

[de rebatre]

m TÈXT Lliç que funciona abaixant els fils d’ordit en lloc d’alçar-los com fan generalment.

->rebatible

■rebatible

[de rebatre]

adj Que pot ésser rebatut.

->rebatiment

■rebatiment

[de rebatre]

m 1 Acció de rebatre.

2 GEOM Abatiment.

->rebatre

■rebatre

[de batre; 1a FONT: 1525]

v tr 1 1 Repel·lir amb força, violentament. El va rebatre contra la paret.

2 fig Impugnar, refutar. És un argument fàcil de rebatre.

2 Rebaixar una quantitat d’un total. Li va rebatre el cinc per cent del preu convingut per a la compra de la casa.

3 CONSTR Esquerdejar.

4 TÈXT Batre el cotó a vergassades sobre un rebatedor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebatre

GERUNDI: rebatent

PARTICIPI: rebatut, rebatuda, rebatuts, rebatudes

INDICATIU PRESENT: rebato, rebats, rebat, rebatem, rebateu, rebaten

INDICATIU IMPERFET: rebatia, rebaties, rebatia, rebatíem, rebatíeu, rebatien

INDICATIU PASSAT: rebatí, rebateres, rebaté, rebatérem, rebatéreu, rebateren

INDICATIU FUTUR: rebatré, rebatràs, rebatrà, rebatrem, rebatreu, rebatran

INDICATIU CONDICIONAL: rebatria, rebatries, rebatria, rebatríem, rebatríeu, rebatrien

SUBJUNTIU PRESENT: rebati, rebatis, rebati, rebatem, rebateu, rebatin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebatés, rebatessis, rebatés, rebatéssim, rebatéssiu, rebatessin

IMPERATIU: rebat, rebati, rebatem, rebateu, rebatin

->rebatuda

■rebatuda

[de rebatre]

f Acció d’acabar una cosa prenent-ne la darrera porció. Fer la rebatuda del porró.

->rebava

■rebava

[de bava¹; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f 1 1 Porció de matèria que ultrapassa la vora o els límits de l’espai que ha d’ocupar o ha d’emplenar.

2 CONSTR Porció d’argamassa escopida per les juntures de les pedres, dels maons, etc., quan hom els col·loca.

3 FUST Filaments que surten als caires d’una peça de fusta en serrar-la.

4 METAL·L i PLÀST Porció de matèria que en l’emmotllat penetra en les juntes del motlle, en els injectors, etc., i resta fixada a la peça.

2 CALÇ Solc que resta entre el taló i la pell de la sabata després d’haver aplanat el cantell superior del taló amb el ferro de rebaves.

->rebé

■rebé

[de bé¹]

adv Molt bé.

->rebec

■rebec -a

Hom.: rabec

[d’origen incert, potser d’un ll. *rĭbĭccu, metàtesi d’un *(i)bĭcĭrru, der. de ibex, -ĭcis ‘isard’; 1a FONT: s. XIX]

adj 1 Dit d’una persona, especialment d’una criatura o d’un adolescent, que és difícil de governar pel seu geni, que el porta a plantar cara, a replicar, a no obeir, etc. Un caràcter rebec.

2 Difícil de treballar, d’afaiçonar, etc. Un material rebec.

->rebeca¹

■rebeca¹

[probablement der. de bec, com becaina]

f 1 Becaina.

2 Dormida curta.

->rebeca²

■rebeca²

[de Rebecca, títol i nom de la protagonista d’un film de A. Hitchcock (1940), que duia aquesta peça de vestir]

f INDUM Jaqueta de gènere de punt curta fins a la cintura, sense coll i cordada per davant de dalt a baix.

->rebecament

■rebecament

[de rebec]

adv D’una manera rebeca.

->rebecar

■rebecar

[de rebec]

v intr Agafar ufana o esponera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebecar

GERUNDI: rebecant

PARTICIPI: rebecat, rebecada, rebecats, rebecades

INDICATIU PRESENT: rebeco, rebeques, rebeca, rebequem, rebequeu, rebequen

INDICATIU IMPERFET: rebecava, rebecaves, rebecava, rebecàvem, rebecàveu, rebecaven

INDICATIU PASSAT: rebequí, rebecares, rebecà, rebecàrem, rebecàreu, rebecaren

INDICATIU FUTUR: rebecaré, rebecaràs, rebecarà, rebecarem, rebecareu, rebecaran

INDICATIU CONDICIONAL: rebecaria, rebecaries, rebecaria, rebecaríem, rebecaríeu, rebecarien

SUBJUNTIU PRESENT: rebequi, rebequis, rebequi, rebequem, rebequeu, rebequin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebequés, rebequessis, rebequés, rebequéssim, rebequéssiu, rebequessin

IMPERATIU: rebeca, rebequi, rebequem, rebequeu, rebequin

->rebedor¹

■rebedor¹ -a

[de rebre i -dor¹; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

1 adj i m i f Que rep.

2 m HIST Receptor.

->rebedor²

■rebedor² -a

[de rebre i -dor²]

1 adj Que s’ha de rebre, que pot ésser rebut o acceptat. Tants quartans de blat bo i rebedor.

2 m 1 Peça a l’entrada d’una casa, d’un pis, etc., on hom fa entrar i atén el qui hom no vol fer esperar fora.

2 Avantsala.

->rebel

■rebel

[del ll. rebellis, íd., der. de bellum ‘guerra’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f 1 1 Que refusa l’obediència a una autoritat constituïda. Una ciutat rebel. Un fill rebel.

2 àngel rebel Dimoni.

2 fig Tenaç, que no es deixa dominar o vèncer. Malaltia rebel.

3 1 DR Persona que es rebel·la o revolta.

2 DR Persona que s’oposa a l’acció de la justícia.

3 DR PROC Persona que no respon o no compareix en judici dins el termini de la citació feta per ordre del jutge.

->rebel·lar-se

■rebel·lar-se

Cp. revelar

[de rebel; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v pron 1 Refusar l’obediència a una autoritat constituïda. La ciutat es va rebel·lar contra el seu rei.

2 fig Rebel·lar-se contra una injustícia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebel·lar

GERUNDI: rebel·lant

PARTICIPI: rebel·lat, rebel·lada, rebel·lats, rebel·lades

INDICATIU PRESENT: rebel·lo, rebel·les, rebel·la, rebel·lem, rebel·leu, rebel·len

INDICATIU IMPERFET: rebel·lava, rebel·laves, rebel·lava, rebel·làvem, rebel·làveu, rebel·laven

INDICATIU PASSAT: rebel·lí, rebel·lares, rebel·là, rebel·làrem, rebel·làreu, rebel·laren

INDICATIU FUTUR: rebel·laré, rebel·laràs, rebel·larà, rebel·larem, rebel·lareu, rebel·laran

INDICATIU CONDICIONAL: rebel·laria, rebel·laries, rebel·laria, rebel·laríem, rebel·laríeu, rebel·larien

SUBJUNTIU PRESENT: rebel·li, rebel·lis, rebel·li, rebel·lem, rebel·leu, rebel·lin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebel·lés, rebel·lessis, rebel·lés, rebel·léssim, rebel·léssiu, rebel·lessin

IMPERATIU: rebel·la, rebel·li, rebel·lem, rebel·leu, rebel·lin

->rebel·lia

■rebel·lia

Part. sil.: re_bel_li_a

[de rebel; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f 1 Qualitat de rebel.

2 Acte propi del rebel.

3 Rebel·lió.

4 DR PROC Situació jurídica del demandat, imputat o processat que no compareix davant l’autoritat judicial que l’ha requerit.

->rebel·lió

■rebel·lió

Part. sil.: re_bel_li_ó

[de rebel; 1a FONT: c. 1400]

f 1 1 Acció de rebel·lar-se;

2 l’efecte.

2 DR PEN Delicte comès pels qui s’alcen en armes contra un govern constituït.

->rebentada

■rebentada

Cp. rebentament 2

[de rebentar]

f 1 Acció de rebentar.

2 esp Crítica acerba d’una obra, d’un autor, etc.

->rebentador

■rebentador -a

[de rebentar]

adj i m i f 1 Que rebenta.

2 esp Inclinat a fer rebentades o crítiques acerbes.

->rebentaire

■rebentaire

Part. sil.: re_ben_tai_re

[de rebentar]

adj i m i f rebentador 2.

->rebentament

■rebentament

Cp. rebentada 2

[de rebentar; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 1 Acció de rebentar o de rebentar-se;

2 l’efecte.

2 Fatiga excessiva.

->rebentapisos

■rebentapisos

[de rebentar i pis]

m i f pop Espanyaportes, lladre de pisos.

->rebentar

■rebentar

[d’origen incert, probablement d’un ll. vg. *repentare ‘sortir enfora, impetuosament, de cop i volta’, der. del ll. repente ‘de sobte’; 1a FONT: 1558]

v 1 1 intr Obrir-se, un objecte, cedint a una pressió interior. El globus que inflaven ha rebentat abans d’enlairar-se. Aquest gra està a punt de rebentar.

2 intr fig Si no li ho deixen dir, rebentarà.

3 intr hiperb Estar com si anés a esclatar. Està de gras que rebenta.

4 intr fig Rebentar de vanitat, de satisfacció.

5 tr Fer que una cosa s’obri o esclati cedint a una pressió interior. Li van rebentar el globus amb una punxada.

6 tr Esbotzar. Rebentar una porta.

7 pron Se m’ha rebentat aquell gra. S’ha rebentat el dipòsit d’aigua.

8 pron fig Rebentar-se de riure.

9 tr CIR i TERAP Obrir un abscés per mitjà d’una pressió.

2 tr 1 Un treball o un esforç excessiu, una pèrdua grossa, un greu contratemps, una dificultat insuperable, etc., malmetre el vigor, la salut, la situació social, un propòsit, etc., d’algú. És un treball que em rebenta. Aquella pèrdua ens va rebentar de mig a mig.

2 Molestar, enutjar, enormement. Em rebenta haver de fer això. Em rebenta amb els seus compliments hipòcrites.

3 Fer una crítica acerba i dura d’una obra, d’un autor, d’una doctrina, etc. En parlar de la novel·la, la va rebentar.

4 Boicotejar o fer fracassar (un acte públic o un espectacle) amb protestes o mostres de desacord. Un grup de manifestants van rebentar la conferència de la ministra.

5 Fer malbé, destruir d’una manera sobtada o molt ràpida. En dos anys va rebentar tot el seu patrimoni.

6 rebentar preus Vendre molt barat.

3 tr Barrejar (amb un líquid, especialment un cafè) un licor que li tregui la fortor o en suavitzi el gust. Rebentar un cafè amb anís.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebentar

GERUNDI: rebentant

PARTICIPI: rebentat, rebentada, rebentats, rebentades

INDICATIU PRESENT: rebento, rebentes, rebenta, rebentem, rebenteu, rebenten

INDICATIU IMPERFET: rebentava, rebentaves, rebentava, rebentàvem, rebentàveu, rebentaven

INDICATIU PASSAT: rebentí, rebentares, rebentà, rebentàrem, rebentàreu, rebentaren

INDICATIU FUTUR: rebentaré, rebentaràs, rebentarà, rebentarem, rebentareu, rebentaran

INDICATIU CONDICIONAL: rebentaria, rebentaries, rebentaria, rebentaríem, rebentaríeu, rebentarien

SUBJUNTIU PRESENT: rebenti, rebentis, rebenti, rebentem, rebenteu, rebentin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebentés, rebentessis, rebentés, rebentéssim, rebentéssiu, rebentessin

IMPERATIU: rebenta, rebenti, rebentem, rebenteu, rebentin

->rebentat

■rebentat -ada

[de rebentar]

1 adj Dit de l’element gràfic que sobrepassa els límits de la seva forma.

2 m cigaló 2.

->rebentisme

■rebentisme

[de rebentar]

m Actitud de rebentar, de criticar, per sistema.

->rebequeria

■rebequeria

Part. sil.: re_be_que_ri_a

[de rebec; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f 1 Qualitat de rebec.

2 Acte propi d’una persona rebeca.

->rebesavi

■rebesavi -àvia

Part. sil.: re_bes_a_vi

[de besavi; 1a FONT: 1575, DPou.]

m i f El pare, la mare, del besavi o de la besàvia.

->rebesnebot

■rebesnebot -oda

m i f Fill o filla del besnebot o de la besneboda.

->rebesnét

■rebesnét -a

[de besnét; 1a FONT: 1606]

m i f El fill, la filla, del besnét o de la besnéta.

->rebesoncle

■rebesoncle

Part. sil.: re_bes_on_cle

m Germà del besavi o de la besàvia.

->rebestia

■rebestia

Part. sil.: re_bes_ti_a

f Germana del besavi o de la besàvia.

->rebeure

■rebeure

Part. sil.: re_beu_re

Hom.: reveure

[de beure¹]

v tr Un cos sòlid, absorbir (un líquid).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebeure

GERUNDI: rebevent

PARTICIPI: rebegut, rebeguda, rebeguts, rebegudes

INDICATIU PRESENT: rebec, rebeus, rebeu, rebevem, rebeveu, rebeuen

INDICATIU IMPERFET: rebevia, rebevies, rebevia, rebevíem, rebevíeu, rebevien

INDICATIU PASSAT: rebeguí, rebegueres, rebegué, rebeguérem, rebeguéreu, rebegueren

INDICATIU FUTUR: rebeuré, rebeuràs, rebeurà, rebeurem, rebeureu, rebeuran

INDICATIU CONDICIONAL: rebeuria, rebeuries, rebeuria, rebeuríem, rebeuríeu, rebeurien

SUBJUNTIU PRESENT: rebegui, rebeguis, rebegui, rebeguem, rebegueu, rebeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebegués, rebeguessis, rebegués, rebeguéssim, rebeguéssiu, rebeguessin

IMPERATIU: rebeu, rebegui, rebeguem, rebeveu, rebeguin

->reblada

■reblada

[de reblar]

f 1 Acció de reblar;

2 l’efecte.

->reblador

■reblador -a

[de reblar; 1a FONT: 1408]

1 adj 1 Que rebla o serveix per a reblar.

2 màquina rebladora TECNOL Màquina per a reblar reblons.

2 f TECNOL Màquina rebladora.

->rebladura

■rebladura

[de reblar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Acció de reblar.

2 Punta doblegada d’un clau reblat.

->reblaniment

■reblaniment

[de reblanir]

m 1 1 Acció de reblanir o de reblanir-se;

2 l’efecte.

2 PAT Remolliment.

->reblanir

■reblanir

[de bla]

v tr 1 Fer més bla o tou que no era abans. La banyadura reblaneix les fulles seques, la palla.

2 fig 1 Fer menys consistent, menys vigorós. Reblanir una postura fèrria.

2 Fer tornar més tendre de sentiments. Aquells mots reblaniren el seu cor endurit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reblanir

GERUNDI: reblanint

PARTICIPI: reblanit, reblanida, reblanits, reblanides

INDICATIU PRESENT: reblaneixo, reblaneixes, reblaneix, reblanim, reblaniu, reblaneixen

INDICATIU IMPERFET: reblania, reblanies, reblania, reblaníem, reblaníeu, reblanien

INDICATIU PASSAT: reblaní, reblanires, reblaní, reblanírem, reblaníreu, reblaniren

INDICATIU FUTUR: reblaniré, reblaniràs, reblanirà, reblanirem, reblanireu, reblaniran

INDICATIU CONDICIONAL: reblaniria, reblaniries, reblaniria, reblaniríem, reblaniríeu, reblanirien

SUBJUNTIU PRESENT: reblaneixi, reblaneixis, reblaneixi, reblanim, reblaniu, reblaneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: reblanís, reblanissis, reblanís, reblaníssim, reblaníssiu, reblanissin

IMPERATIU: reblaneix, reblaneixi, reblanim, reblaniu, reblaneixin

->reblar

■reblar

[potser relacionat amb el ll. roborare ‘reforçar’, el ll. replicare ‘replegar, plegar enrere’ o el fr. river i oc. ribar ‘reblar’, d’una base indoeuropea hrib- ‘clau’; 1a FONT: 1498]

v tr 1 1 OFIC Doblegar la punta d’un clau que sobresurt, especialment de la fusta, per tal que estigui més fortament fixat i perquè la punta no pugui fer mal.

2 reblar el clau fig Insistir en una cosa fins a deixar-la ben resolta o fins a aconseguir allò que hom es proposa.

2 TECNOL 1 Batre l’extrem d’un rebló per tal d’eixamplar-lo i formar una segona cabota, de manera que no pugui sortir de les peces a través de les quals ha estat passat.

2 Unir, afermar, fixar alguna cosa mitjançant reblons.

3 màquina de reblar Màquina rebladora.

3 CONSTR Reblir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reblar

GERUNDI: reblant

PARTICIPI: reblat, reblada, reblats, reblades

INDICATIU PRESENT: reblo, rebles, rebla, reblem, rebleu, reblen

INDICATIU IMPERFET: reblava, reblaves, reblava, reblàvem, reblàveu, reblaven

INDICATIU PASSAT: reblí, reblares, reblà, reblàrem, reblàreu, reblaren

INDICATIU FUTUR: reblaré, reblaràs, reblarà, reblarem, reblareu, reblaran

INDICATIU CONDICIONAL: reblaria, reblaries, reblaria, reblaríem, reblaríeu, reblarien

SUBJUNTIU PRESENT: rebli, reblis, rebli, reblem, rebleu, reblin

SUBJUNTIU IMPERFET: reblés, reblessis, reblés, rebléssim, rebléssiu, reblessin

IMPERATIU: rebla, rebli, reblem, rebleu, reblin

->reble

■reble

[del ll. replum ‘marc d’una porta; pedres per a omplir buits’, der. de replēre ‘omplir del tot’; 1a FONT: 1383]

m 1 CONSTR 1 Conjunt de fragments de maó, de pedra, etc., eventualment barrejats amb morter, amb els quals hom omple els buits entre pedres grosses en construir o en adobar un marge, una paret, etc.

2 OBR PÚBL Àrid de molt poca grandària destinat a omplir els buits d’entremig de les pedres matxucades del macadam.

2 fig POÈTICA Mot o frase supèrflua que hom empra amb el sol objecte d’allargar un vers; falca.

3 OFIC Extrem d’un clau o d’un altre ferro eixamplat per percussió.

4 INFORM En un fitxer amb enregistraments de longitud fixa, grup de caràcters afegits merament per completar un enregistrament fins a la longitud estàndard.

->rebliment

■rebliment

[de reblir]

m 1 1 Acció de reblir;

2 l’efecte.

2 MIN Material solt, sense valor, que omple una galeria o una cambra minera abandonada, o un cros.

3 QUÍM Cadascun dels diferents tipus de gran superfície específica amb què hom emplena les columnes de destil·lació fraccionada.

->reblir

■reblir

[del ll. replēre ‘tornar a omplir’, der. de plere; 1a FONT: 1398]

[p p reblert -a o reblit -ida] v 1 tr CONSTR Omplir amb reble els buits d’una paret, d’un camí, etc., per tal d’aplanar-ne la superfície.

2 tr fig Omplir atapeïdament. Un indret reblert de vegetació.

3 pron GEOL Omplir-se una vall, un llac, un pantà, una presa o un port dels materials resultants de l’erosió transportats pels corrents fluvials o marins.

4 tr INFORM Omplir de reble un enregistrament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reblir

GERUNDI: reblint

PARTICIPI: reblert, reblerta, reblerts, reblertes

PARTICIPI (alternatiu): reblit, reblida, reblits, reblides

INDICATIU PRESENT: rebleixo, rebleixes, rebleix, reblim, rebliu, rebleixen

INDICATIU IMPERFET: reblia, reblies, reblia, reblíem, reblíeu, reblien

INDICATIU PASSAT: reblí, reblires, reblí, reblírem, reblíreu, rebliren

INDICATIU FUTUR: rebliré, rebliràs, reblirà, reblirem, reblireu, rebliran

INDICATIU CONDICIONAL: rebliria, rebliries, rebliria, rebliríem, rebliríeu, reblirien

SUBJUNTIU PRESENT: rebleixi, rebleixis, rebleixi, reblim, rebliu, rebleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: reblís, reblissis, reblís, reblíssim, reblíssiu, reblissin

IMPERATIU: rebleix, rebleixi, reblim, rebliu, rebleixin

->rebló

■rebló

[de reblar; 1a FONT: 1570]

m TECNOL Clavilla metàl·lica, generalment d’acer, relativament curta i proveïda d’una cabota, que serveix per a efectuar unions definitives de xapes o peces de poc gruix.

->reblonar

■reblonar

[de rebló]

v tr reblar 2.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reblonar

GERUNDI: reblonant

PARTICIPI: reblonat, reblonada, reblonats, reblonades

INDICATIU PRESENT: reblono, reblones, reblona, reblonem, rebloneu, reblonen

INDICATIU IMPERFET: reblonava, reblonaves, reblonava, reblonàvem, reblonàveu, reblonaven

INDICATIU PASSAT: rebloní, reblonares, reblonà, reblonàrem, reblonàreu, reblonaren

INDICATIU FUTUR: reblonaré, reblonaràs, reblonarà, reblonarem, reblonareu, reblonaran

INDICATIU CONDICIONAL: reblonaria, reblonaries, reblonaria, reblonaríem, reblonaríeu, reblonarien

SUBJUNTIU PRESENT: rebloni, reblonis, rebloni, reblonem, rebloneu, reblonin

SUBJUNTIU IMPERFET: reblonés, reblonessis, reblonés, reblonéssim, reblonéssiu, reblonessin

IMPERATIU: reblona, rebloni, reblonem, rebloneu, reblonin

->reblum

■reblum

[de reble; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m CONSTR 1 Reble, menudall de pedres.

2 Cadascun dels trossos de pedra d’un reble.

->reblumalla

■reblumalla

[de reblum; 1a FONT: 1915, DAg.]

f CONSTR Reble.

->rebò

rebò -ona

[de bo²]

adj Molt bo.

->rebobinador

■rebobinador -a

[de rebobinar]

1 adj i m i f Que rebobina.

2 f PAPER, PLÀST i TÈXT Bobinadora que permet d’obtenir bobines de paper, de plàstic, de teixit, etc., d’una longitud de làmina determinada, a partir de bobines de molta més longitud.

->rebobinar

■rebobinar

[de bobina]

v tr Efectuar el rebobinatge. Rebobinar una cinta de casset.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebobinar

GERUNDI: rebobinant

PARTICIPI: rebobinat, rebobinada, rebobinats, rebobinades

INDICATIU PRESENT: rebobino, rebobines, rebobina, rebobinem, rebobineu, rebobinen

INDICATIU IMPERFET: rebobinava, rebobinaves, rebobinava, rebobinàvem, rebobinàveu, rebobinaven

INDICATIU PASSAT: rebobiní, rebobinares, rebobinà, rebobinàrem, rebobinàreu, rebobinaren

INDICATIU FUTUR: rebobinaré, rebobinaràs, rebobinarà, rebobinarem, rebobinareu, rebobinaran

INDICATIU CONDICIONAL: rebobinaria, rebobinaries, rebobinaria, rebobinaríem, rebobinaríeu, rebobinarien

SUBJUNTIU PRESENT: rebobini, rebobinis, rebobini, rebobinem, rebobineu, rebobinin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebobinés, rebobinessis, rebobinés, rebobinéssim, rebobinéssiu, rebobinessin

IMPERATIU: rebobina, rebobini, rebobinem, rebobineu, rebobinin

->rebobinatge

rebobinatge

[de rebobinar]

m 1 1 Acció de rebobinar;

2 l’efecte.

2 CIN, FOTOG i ELECTROAC Operació de desenrotllar una pel·lícula cinematogràfica o fotogràfica, una cinta magnetofònica, etc., d’una bobina o d’un rodet, tot enrotllant-la a la bobina o al rodet que l’havia continguda inicialment.

->reboda

■reboda

f ant Tornaboda.

->rebogada

■rebogada

[d’origen incert, potser relacionat amb l’ant. rebuar ‘anar enrere, refusar’ o bé der. de bugada, intensiu de la idea de fer bugada]

f Estacada petita al mig del llit d’un riu per a aconseguir que no s’enfonsi.

->rèbol

■rèbol

[de reblar, amb alternança de la terminació de la mena de feble/frèvol, rotllo/rètol]

m 1 FUST Tija afuada de ferro que, aplicada damunt un clau, permet, en picar-la, enfonsar-lo completament dins la fusta, cabota i tot.

2 JOCS Pedreta damunt la qual hom posa els diners, o altres peces de joc, en el joc de tella.

->rebolcada

■rebolcada

[de rebolcar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f Acció de rebolcar o de rebolcar-se.

->rebolcador

■rebolcador

[de rebolcar; 1a FONT: 1575, DPou.]

m Lloc a propòsit per a ajaçar-se i rebolcar-se els animals.

->rebolcall

■rebolcall

[de rebolcar]

m Rebolcador.

->rebolcament

■rebolcament

[de rebolcar]

m Acció de rebolcar o de rebolcar-se.

->rebolcar

■rebolcar

[de bolcar; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

v 1 tr Fer donar tombs per terra a algú o a algun animal. El toro el va tirar a terra i el va rebolcar una bona estona.

2 pron 1 Com vols anar net si tot el dia et rebolques per terra?

2 fig Rebolcar-se en el vici, en la disbauxa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebolcar

GERUNDI: rebolcant

PARTICIPI: rebolcat, rebolcada, rebolcats, rebolcades

INDICATIU PRESENT: rebolco, rebolques, rebolca, rebolquem, rebolqueu, rebolquen

INDICATIU IMPERFET: rebolcava, rebolcaves, rebolcava, rebolcàvem, rebolcàveu, rebolcaven

INDICATIU PASSAT: rebolquí, rebolcares, rebolcà, rebolcàrem, rebolcàreu, rebolcaren

INDICATIU FUTUR: rebolcaré, rebolcaràs, rebolcarà, rebolcarem, rebolcareu, rebolcaran

INDICATIU CONDICIONAL: rebolcaria, rebolcaries, rebolcaria, rebolcaríem, rebolcaríeu, rebolcarien

SUBJUNTIU PRESENT: rebolqui, rebolquis, rebolqui, rebolquem, rebolqueu, rebolquin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebolqués, rebolquessis, rebolqués, rebolquéssim, rebolquéssiu, rebolquessin

IMPERATIU: rebolca, rebolqui, rebolquem, rebolqueu, rebolquin

->rebolcons

■rebolcons

[deriv. de rebolcar amb el sufix -ons; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

Mot emprat en l’expressió a rebolcons loc adv Donant tombs per terra.

->rebolica

rebolica

[de rebolicar]

f dial 1 1 Acció de rebolicar o de rebolicar-se;

2 l’efecte. Una època de molta rebolica. Les coses anaven de rebolica.

3 Desordre, revoltim.

2 Aldarull.

->rebolicar

rebolicar

[de l’ant. revoldre ‘remenar, regirar’, del ll. revolvĕre, íd., en combinació amb embolicar]

v dial 1 tr Desordenar, regirar. Va rebolicar tots els prestatges de la botiga. Cabells rebolicats.

2 tr 1 Esvalotar, fer aldarull. L’arribada d’una alumna nova ha rebolicat tota la classe.

2 p ext Desbaratar, regirar. Una pudor que rebolica els budells.

3 pron Els núvols, el temps, la mar, remoure’s, capgirar-se, desbaratar-se.

->reboll

■reboll

[del ll. vg. *repullus ‘rebrot’ o *repullare ‘rebrotar’, der. de pullus ‘pollet, menut d’un animal’, aplicat a les plantes; 1a FONT: 1393]

m BOT 1 Rebrot, especialment de fagàcia.

2 Roure reboll.

->rebollada

■rebollada

[de rebollar¹]

f 1 BOT Rebrotada.

2 GEOBOT Brolla.

->rebollam

■rebollam

[de reboll; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m BOT Munió de rebolls o rebrots.

->rebollar¹

■rebollar¹

[de reboll]

v intr BOT Rebrotar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebollar

GERUNDI: rebollant

PARTICIPI: rebollat, rebollada, rebollats, rebollades

INDICATIU PRESENT: rebollo, rebolles, rebolla, rebollem, rebolleu, rebollen

INDICATIU IMPERFET: rebollava, rebollaves, rebollava, rebollàvem, rebollàveu, rebollaven

INDICATIU PASSAT: rebollí, rebollares, rebollà, rebollàrem, rebollàreu, rebollaren

INDICATIU FUTUR: rebollaré, rebollaràs, rebollarà, rebollarem, rebollareu, rebollaran

INDICATIU CONDICIONAL: rebollaria, rebollaries, rebollaria, rebollaríem, rebollaríeu, rebollarien

SUBJUNTIU PRESENT: rebolli, rebollis, rebolli, rebollem, rebolleu, rebollin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebollés, rebollessis, rebollés, rebolléssim, rebolléssiu, rebollessin

IMPERATIU: rebolla, rebolli, rebollem, rebolleu, rebollin

->rebollar²

■rebollar²

[de bollar²]

v tr Bollar una cosa per segona vegada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebollar

GERUNDI: rebollant

PARTICIPI: rebollat, rebollada, rebollats, rebollades

INDICATIU PRESENT: rebollo, rebolles, rebolla, rebollem, rebolleu, rebollen

INDICATIU IMPERFET: rebollava, rebollaves, rebollava, rebollàvem, rebollàveu, rebollaven

INDICATIU PASSAT: rebollí, rebollares, rebollà, rebollàrem, rebollàreu, rebollaren

INDICATIU FUTUR: rebollaré, rebollaràs, rebollarà, rebollarem, rebollareu, rebollaran

INDICATIU CONDICIONAL: rebollaria, rebollaries, rebollaria, rebollaríem, rebollaríeu, rebollarien

SUBJUNTIU PRESENT: rebolli, rebollis, rebolli, rebollem, rebolleu, rebollin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebollés, rebollessis, rebollés, rebolléssim, rebolléssiu, rebollessin

IMPERATIU: rebolla, rebolli, rebollem, rebolleu, rebollin

->rebollar³

■rebollar³

m Rebolleda.

->rebolleda

■rebolleda

[de reboll]

f Bosc de roures rebolls.

->rebomboreig

■rebomboreig

Part. sil.: re_bom_bo_reig

[de rebomborejar]

m 1 Acció de rebomborejar;

2 l’efecte.

->rebomborejar

■rebomborejar

[de rebombori; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v intr Ressonar profundament; retrunyir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebomborejar

GERUNDI: rebomborejant

PARTICIPI: rebomborejat, rebomborejada, rebomborejats, rebomborejades

INDICATIU PRESENT: rebomborejo, rebomboreges, rebomboreja, rebomboregem, rebomboregeu, rebomboregen

INDICATIU IMPERFET: rebomborejava, rebomborejaves, rebomborejava, rebomborejàvem, rebomborejàveu, rebomborejaven

INDICATIU PASSAT: rebomboregí, rebomborejares, rebomborejà, rebomborejàrem, rebomborejàreu, rebomborejaren

INDICATIU FUTUR: rebomborejaré, rebomborejaràs, rebomborejarà, rebomborejarem, rebomborejareu, rebomborejaran

INDICATIU CONDICIONAL: rebomborejaria, rebomborejaries, rebomborejaria, rebomborejaríem, rebomborejaríeu, rebomborejarien

SUBJUNTIU PRESENT: rebomboregi, rebomboregis, rebomboregi, rebomboregem, rebomboregeu, rebomboregin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebomboregés, rebomboregessis, rebomboregés, rebomboregéssim, rebomboregéssiu, rebomboregessin

IMPERATIU: rebomboreja, rebomboregi, rebomboregem, rebomboregeu, rebomboregin

->rebombori

■rebombori

[de bomba¹; 1a FONT: s. XVI]

m 1 Soroll mogut per una colla, una munió, de persones cridant, corrent, esbatussant-se, jugant, etc.

2 Avalot de gent insubordinada.

3 Acció de parlar molta gent d’una mateixa cosa insistentment i amb excitació. La notícia ha aixecat un gran rebombori.

->rebonic

rebonic -a

adj Molt bonic.

->rebordall

■rebordall

[de bord²]

m Rebuig, especialment de fruites o d’hortalisses.

->rebordeïment

■rebordeïment

Part. sil.: re_bor_de_ï_ment

[de rebordeir-se]

m Rebordoniment.

->rebordeir-se

■rebordeir-se

Part. sil.: re_bor_de_ir-se

[de bord²]

v pron rebordonir 2.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebordeir

GERUNDI: rebordeint

PARTICIPI: rebordeït, rebordeïda, rebordeïts, rebordeïdes

INDICATIU PRESENT: rebordeeixo, rebordeeixes, rebordeeix, rebordeïm, rebordeïu, rebordeeixen

INDICATIU IMPERFET: rebordeïa, rebordeïes, rebordeïa, rebordeíem, rebordeíeu, rebordeïen

INDICATIU PASSAT: rebordeí, rebordeïres, rebordeí, rebordeírem, rebordeíreu, rebordeïren

INDICATIU FUTUR: rebordeiré, rebordeiràs, rebordeirà, rebordeirem, rebordeireu, rebordeiran

INDICATIU CONDICIONAL: rebordeiria, rebordeiries, rebordeiria, rebordeiríem, rebordeiríeu, rebordeirien

SUBJUNTIU PRESENT: rebordeeixi, rebordeeixis, rebordeeixi, rebordeïm, rebordeïu, rebordeeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebordeís, rebordeïssis, rebordeís, rebordeíssim, rebordeíssiu, rebordeïssin

IMPERATIU: rebordeeix, rebordeeixi, rebordeïm, rebordeïu, rebordeeixin

->rebordoniment

■rebordoniment

[de rebordonir-se]

m 1 Acció de rebordonir o de rebordonir-se.

2 Estat d’una planta rebordonida.

->rebordonir

■rebordonir

[de bord²; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v 1 1 tr Fer perdre les qualitats morals originàries, fer degenerar. La guerra pot rebordonir fins i tot la bona gent.

2 pron Perdre les qualitats morals originàries, degenerar. Amb la fam, els vilatans s’han rebordonit.

2 pron Restar una planta com aturada en el seu desenvolupament, seca i esquifida.

3 pron Abandonar els estudis, deixar la carrera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebordonir

GERUNDI: rebordonint

PARTICIPI: rebordonit, rebordonida, rebordonits, rebordonides

INDICATIU PRESENT: rebordoneixo, rebordoneixes, rebordoneix, rebordonim, rebordoniu, rebordoneixen

INDICATIU IMPERFET: rebordonia, rebordonies, rebordonia, rebordoníem, rebordoníeu, rebordonien

INDICATIU PASSAT: rebordoní, rebordonires, rebordoní, rebordonírem, rebordoníreu, rebordoniren

INDICATIU FUTUR: rebordoniré, rebordoniràs, rebordonirà, rebordonirem, rebordonireu, rebordoniran

INDICATIU CONDICIONAL: rebordoniria, rebordoniries, rebordoniria, rebordoniríem, rebordoniríeu, rebordonirien

SUBJUNTIU PRESENT: rebordoneixi, rebordoneixis, rebordoneixi, rebordonim, rebordoniu, rebordoneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebordonís, rebordonissis, rebordonís, rebordoníssim, rebordoníssiu, rebordonissin

IMPERATIU: rebordoneix, rebordoneixi, rebordonim, rebordoniu, rebordoneixin

->rebordonit

■rebordonit -ida

[de rebordonir-se]

1 adj Migrat, mancat de la creixença o del desenvolupament normal. Arbre rebordonit.

2 m Bròquil tardà.

->rebosillo

■rebosillo

m INDUM En el vestit tradicional femení de Mallorca, peça de roba fina que cobreix el cap, els costats de la cara, l’esquena i els pits i acaba en punta prop de la cintura.

->rebost

■rebost

[del ll. reposĭtus (repostus), part. de reponĕre ‘desar, emmagatzemar, amagar’; el mot començà per aplicar-se a les provisions reservades i d’aquí passà a significar el lloc de desar-les; 1a FONT: 1309]

m 1 Lloc d’una casa, d’una nau, etc., on hom guarda els comestibles.

2 Provisió de comestibles que hom guarda en una casa, una nau, etc.

->rebostejar

■rebostejar

[de rebost]

v intr dial Recercar alguna cosa d’amagat per dins el rebost o en altres llocs.

->reboster

■reboster -a

[del ll. *repositarius, íd.; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

1 m i f Persona que té cura del rebost en un palau, una casa gran, un convent, etc.

2 m HERÀLD Drap quadrat que conté un escut d’armes.

3 m HIST A la baixa edat mitjana, oficial palatí que tenia cura del dipòsit on es guardaven els objectes d’ús personal del rei.

->rebosteria

■rebosteria

Part. sil.: re_bos_te_ri_a

[de reboster]

f 1 Ofici de reboster.

2 ALIM 1 Nom genèric que hom dóna a les viandes aptes per a guardar-se un temps, tals com embotits, carn freda, algunes begudes, etc.

2 Provisió d’aquestes viandes.

3 PAST 1 Pastisseria.

2 Conjunt de pastissos petits, molt variats de sabor i forma.

->rebot

■rebot

[de rebotre; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 1 Acció de rebotre;

2 l’efecte.

2 ESPORT 1 Moviment de la pilota després d’haver estat colpejada i d’haver botat en terra.

2 En el bàsquet, tècnica individual que permet al jugador de recuperar la pilota sota la cistella.

3 PAT Reaparició d’un símptoma o d’una síndrome patològica en disminuir el tractament o en detenir-lo.

4 de rebot loc adv 1 Rebotent, venint a rebotre. La pedra em va tocar de rebot. Tornar una pilota de rebot.

2 Indirectament; de retop.

->rebotador

■rebotador -a

[de rebotar]

m i f ESPORT Jugador de bàsquet que s’encarrega sobretot de capturar rebots.

->rebotar

■rebotar

[de botar¹; 1a FONT: 1653, DTo.]

v intr 1 Rebotre.

2 ESPORT 1 Tirar el jugador la pilota de rebot.

2 En el bàsquet, capturar rebots.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebotar

GERUNDI: rebotant

PARTICIPI: rebotat, rebotada, rebotats, rebotades

INDICATIU PRESENT: reboto, rebotes, rebota, rebotem, reboteu, reboten

INDICATIU IMPERFET: rebotava, rebotaves, rebotava, rebotàvem, rebotàveu, rebotaven

INDICATIU PASSAT: rebotí, rebotares, rebotà, rebotàrem, rebotàreu, rebotaren

INDICATIU FUTUR: rebotaré, rebotaràs, rebotarà, rebotarem, rebotareu, rebotaran

INDICATIU CONDICIONAL: rebotaria, rebotaries, rebotaria, rebotaríem, rebotaríeu, rebotarien

SUBJUNTIU PRESENT: reboti, rebotis, reboti, rebotem, reboteu, rebotin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebotés, rebotessis, rebotés, rebotéssim, rebotéssiu, rebotessin

IMPERATIU: rebota, reboti, rebotem, reboteu, rebotin

->rebotegar

■rebotegar

[deriv. de rebotir amb influx de botar, fer el bot ‘indignar-se’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v intr Rondinar, replicar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebotegar

GERUNDI: rebotegant

PARTICIPI: rebotegat, rebotegada, rebotegats, rebotegades

INDICATIU PRESENT: rebotego, rebotegues, rebotega, reboteguem, rebotegueu, reboteguen

INDICATIU IMPERFET: rebotegava, rebotegaves, rebotegava, rebotegàvem, rebotegàveu, rebotegaven

INDICATIU PASSAT: reboteguí, rebotegares, rebotegà, rebotegàrem, rebotegàreu, rebotegaren

INDICATIU FUTUR: rebotegaré, rebotegaràs, rebotegarà, rebotegarem, rebotegareu, rebotegaran

INDICATIU CONDICIONAL: rebotegaria, rebotegaries, rebotegaria, rebotegaríem, rebotegaríeu, rebotegarien

SUBJUNTIU PRESENT: rebotegui, reboteguis, rebotegui, reboteguem, rebotegueu, reboteguin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebotegués, reboteguessis, rebotegués, reboteguéssim, reboteguéssiu, reboteguessin

IMPERATIU: rebotega, rebotegui, reboteguem, rebotegueu, reboteguin

->rebotiga

■rebotiga

[de botiga; 1a FONT: 1554]

f Peça que, sovint, hi ha darrere la botiga, destinada generalment a magatzem o laboratori.

->rebotir

■rebotir

[de botir]

v intr Inflar-se, botir, una cosa en la part on no s’oposa l’embolcall que la cenyeix parcialment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebotir

GERUNDI: rebotint

PARTICIPI: rebotit, rebotida, rebotits, rebotides

INDICATIU PRESENT: reboteixo, reboteixes, reboteix, rebotim, rebotiu, reboteixen

INDICATIU IMPERFET: rebotia, reboties, rebotia, rebotíem, rebotíeu, rebotien

INDICATIU PASSAT: rebotí, rebotires, rebotí, rebotírem, rebotíreu, rebotiren

INDICATIU FUTUR: rebotiré, rebotiràs, rebotirà, rebotirem, rebotireu, rebotiran

INDICATIU CONDICIONAL: rebotiria, rebotiries, rebotiria, rebotiríem, rebotiríeu, rebotirien

SUBJUNTIU PRESENT: reboteixi, reboteixis, reboteixi, rebotim, rebotiu, reboteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebotís, rebotissis, rebotís, rebotíssim, rebotíssiu, rebotissin

IMPERATIU: reboteix, reboteixi, rebotim, rebotiu, reboteixin

->rebotre

■rebotre

[de botre; 1a FONT: s. XX, Guimerà]

v 1 intr Botre contra una cosa després d’haver botut contra una altra. La pilota reboté contra la paret, a la paret.

2 tr Llançar, repel·lir, una cosa de manera que vagi a botre, a pegar, contra una altra. Enutjat, va rebotre el telèfon contra la taula.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebotre

GERUNDI: rebotent

PARTICIPI: rebotut, rebotuda, rebotuts, rebotudes

INDICATIU PRESENT: reboto, rebots, rebot, rebotem, reboteu, reboten

INDICATIU IMPERFET: rebotia, reboties, rebotia, rebotíem, rebotíeu, rebotien

INDICATIU PASSAT: rebotí, reboteres, reboté, rebotérem, rebotéreu, reboteren

INDICATIU FUTUR: rebotré, rebotràs, rebotrà, rebotrem, rebotreu, rebotran

INDICATIU CONDICIONAL: rebotria, rebotries, rebotria, rebotríem, rebotríeu, rebotrien

SUBJUNTIU PRESENT: reboti, rebotis, reboti, rebotem, reboteu, rebotin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebotés, rebotessis, rebotés, rebotéssim, rebotéssiu, rebotessin

IMPERATIU: rebot, reboti, rebotem, reboteu, rebotin

->rebre

■rebre

[cat. ant. rezebre, reebre, ll. recĭpĕre ‘prendre, agafar, rebre’, der. de capĕre ‘agafar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v* tr 1 1 Prendre, acceptar, algú allò que li és ofert, tramès, pagat, etc. Rebre un present. Rebre el preu dels seus serveis.

2 fig Rebre noves d’un absent. Rebre un premi, un càstig. Rebre una bona educació. Rebre ordres. Rebre una forta impressió.

3 rebre el dol Ésser objecte de les manifestacions de condol dels qui assisteixen en un enterrament o un funeral.

2 Ésser objecte de l’arribada d’una cosa. El llac rep l’aigua de dos rius. La cambra rep la llum per una finestra.

3 1 Admetre algú a casa, voler-lo per companyia, deixar-lo entrar. Rebre una visita. El va rebre amb els braços oberts. M’han rebut molt malament. L’han rebut a l’acadèmia.

2 esp Sortir a camí a un que arriba, per obsequiar-lo o fer-li festa. L’han sortit a rebre amb tots els honors.

4 1 Ésser objecte de l’acció d’una cosa que causa dolor, dany, ofensa; patir. Cansat de rebre insolències. Rebre una bufetada, una empenta.

2 abs Si em toques, rebràs. Mira que rebràs. Sempre li toca rebre.

3 qui gemega, ja ha rebut Expressió que hom empra referint-se als qui són víctimes d’un dany i no poden fer res per a evitar-ne les conseqüències.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebre

GERUNDI: rebent

PARTICIPI: rebut, rebuda, rebuts, rebudes

INDICATIU PRESENT: rebo, reps, rep, rebem, rebeu, reben

INDICATIU IMPERFET: rebia, rebies, rebia, rebíem, rebíeu, rebien

INDICATIU PASSAT: rebí, reberes, rebé, rebérem, rebéreu, reberen

INDICATIU FUTUR: rebré, rebràs, rebrà, rebrem, rebreu, rebran

INDICATIU CONDICIONAL: rebria, rebries, rebria, rebríem, rebríeu, rebrien

SUBJUNTIU PRESENT: rebi, rebis, rebi, rebem, rebeu, rebin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebés, rebessis, rebés, rebéssim, rebéssiu, rebessin

IMPERATIU: rep, rebi, rebem, rebeu, rebin

->rebrec

■rebrec

[de rebregar; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

m 1 1 Plec o arruga irregular feta en un objecte de material flexible i que constitueix un defecte.

2 Cosa rebregada.

2 Rebuig, deixalla, cosa que queda pel fet de no haver-se pogut vendre o no haver estat acceptada pel comerciant; saldo. El que venen als encants són sovint rebrecs de botigues.

->rebregada

■rebregada

[de rebregar]

f Acció de rebregar.

->rebregadís

■rebregadís -issa

[de rebregar]

1 adj Que perd fàcilment la tesor en ésser tocat barroerament, premut, etc., que pot ésser fàcilment rebregat.

2 f Rebregada múltiple.

->rebregar

■rebregar

[de bregar; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

v tr Fer perdre la tesor a una cosa flexible tocant-la matusserament, prement-la, copejant-la, etc. Rebregar una camisa, un full.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebregar

GERUNDI: rebregant

PARTICIPI: rebregat, rebregada, rebregats, rebregades

INDICATIU PRESENT: rebrego, rebregues, rebrega, rebreguem, rebregueu, rebreguen

INDICATIU IMPERFET: rebregava, rebregaves, rebregava, rebregàvem, rebregàveu, rebregaven

INDICATIU PASSAT: rebreguí, rebregares, rebregà, rebregàrem, rebregàreu, rebregaren

INDICATIU FUTUR: rebregaré, rebregaràs, rebregarà, rebregarem, rebregareu, rebregaran

INDICATIU CONDICIONAL: rebregaria, rebregaries, rebregaria, rebregaríem, rebregaríeu, rebregarien

SUBJUNTIU PRESENT: rebregui, rebreguis, rebregui, rebreguem, rebregueu, rebreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebregués, rebreguessis, rebregués, rebreguéssim, rebreguéssiu, rebreguessin

IMPERATIU: rebrega, rebregui, rebreguem, rebregueu, rebreguin

->rebroll

■rebroll

[variant de reboll, amb repercussió de líquida]

m BOT Rebrot.

->rebrollar

■rebrollar

[de rebroll]

v intr BOT Rebrotar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebrollar

GERUNDI: rebrollant

PARTICIPI: rebrollat, rebrollada, rebrollats, rebrollades

INDICATIU PRESENT: rebrollo, rebrolles, rebrolla, rebrollem, rebrolleu, rebrollen

INDICATIU IMPERFET: rebrollava, rebrollaves, rebrollava, rebrollàvem, rebrollàveu, rebrollaven

INDICATIU PASSAT: rebrollí, rebrollares, rebrollà, rebrollàrem, rebrollàreu, rebrollaren

INDICATIU FUTUR: rebrollaré, rebrollaràs, rebrollarà, rebrollarem, rebrollareu, rebrollaran

INDICATIU CONDICIONAL: rebrollaria, rebrollaries, rebrollaria, rebrollaríem, rebrollaríeu, rebrollarien

SUBJUNTIU PRESENT: rebrolli, rebrollis, rebrolli, rebrollem, rebrolleu, rebrollin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebrollés, rebrollessis, rebrollés, rebrolléssim, rebrolléssiu, rebrollessin

IMPERATIU: rebrolla, rebrolli, rebrollem, rebrolleu, rebrollin

->rebrostar

■rebrostar

[de brostar]

v intr BOT Rebrotar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebrostar

GERUNDI: rebrostant

PARTICIPI: rebrostat, rebrostada, rebrostats, rebrostades

INDICATIU PRESENT: rebrosto, rebrostes, rebrosta, rebrostem, rebrosteu, rebrosten

INDICATIU IMPERFET: rebrostava, rebrostaves, rebrostava, rebrostàvem, rebrostàveu, rebrostaven

INDICATIU PASSAT: rebrostí, rebrostares, rebrostà, rebrostàrem, rebrostàreu, rebrostaren

INDICATIU FUTUR: rebrostaré, rebrostaràs, rebrostarà, rebrostarem, rebrostareu, rebrostaran

INDICATIU CONDICIONAL: rebrostaria, rebrostaries, rebrostaria, rebrostaríem, rebrostaríeu, rebrostarien

SUBJUNTIU PRESENT: rebrosti, rebrostis, rebrosti, rebrostem, rebrosteu, rebrostin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebrostés, rebrostessis, rebrostés, rebrostéssim, rebrostéssiu, rebrostessin

IMPERATIU: rebrosta, rebrosti, rebrostem, rebrosteu, rebrostin

->rebrot

■rebrot

Cp. rebrotada

[de brot; 1a FONT: s. XV]

m BOT Brot nou.

->rebrotada

■rebrotada

Cp. rebrot

[de rebrotar]

f BOT 1 Acció de rebrotar;

2 l’efecte.

->rebrotar

■rebrotar

[de rebrot; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr BOT Treure nous brots una planta, tornar a brotar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebrotar

GERUNDI: rebrotant

PARTICIPI: rebrotat, rebrotada, rebrotats, rebrotades

INDICATIU PRESENT: rebroto, rebrotes, rebrota, rebrotem, rebroteu, rebroten

INDICATIU IMPERFET: rebrotava, rebrotaves, rebrotava, rebrotàvem, rebrotàveu, rebrotaven

INDICATIU PASSAT: rebrotí, rebrotares, rebrotà, rebrotàrem, rebrotàreu, rebrotaren

INDICATIU FUTUR: rebrotaré, rebrotaràs, rebrotarà, rebrotarem, rebrotareu, rebrotaran

INDICATIU CONDICIONAL: rebrotaria, rebrotaries, rebrotaria, rebrotaríem, rebrotaríeu, rebrotarien

SUBJUNTIU PRESENT: rebroti, rebrotis, rebroti, rebrotem, rebroteu, rebrotin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebrotés, rebrotessis, rebrotés, rebrotéssim, rebrotéssiu, rebrotessin

IMPERATIU: rebrota, rebroti, rebrotem, rebroteu, rebrotin

->rebrotim

■rebrotim

[de rebrot; 1a FONT: c. 1400, Canals]

m AGR Conjunt de rebrots perjudicials que cal esporgar.

->rebrut

rebrut -a

adj Molt brut.

->rebuda

■rebuda

[de rebre; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 Acció de rebre o acollir. Li van fer una bona rebuda, una rebuda entusiasta.

2 COMPT Rebut.

->rebuf

■rebuf

[de rebufar; 1a FONT: s. XX, Oller]

m 1 Paraules rudes o malagradoses amb què hom acull o es treu del davant algú que s’hi acosta a parlar-li, que li adreça una demanda, una explicació, etc.

2 Rebufada.

->rebufada

■rebufada

[de rebufar]

f 1 Acció de rebufar.

2 de rebufada Amb rebufs o paraules rudes.

->rebufar

■rebufar

[de bufar]

v intr 1 Bufar, especialment el vent, amb gran força. La ventada rebufa amb veu de tro.

2 Embutllofar-se l’emblanquinat, la pintura, l’arrebossat, d’una paret o d’una altra superfície. La paret rebufa en aquest punt per la humitat. L’estuc estava tot rebufat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebufar

GERUNDI: rebufant

PARTICIPI: rebufat, rebufada, rebufats, rebufades

INDICATIU PRESENT: rebufo, rebufes, rebufa, rebufem, rebufeu, rebufen

INDICATIU IMPERFET: rebufava, rebufaves, rebufava, rebufàvem, rebufàveu, rebufaven

INDICATIU PASSAT: rebufí, rebufares, rebufà, rebufàrem, rebufàreu, rebufaren

INDICATIU FUTUR: rebufaré, rebufaràs, rebufarà, rebufarem, rebufareu, rebufaran

INDICATIU CONDICIONAL: rebufaria, rebufaries, rebufaria, rebufaríem, rebufaríeu, rebufarien

SUBJUNTIU PRESENT: rebufi, rebufis, rebufi, rebufem, rebufeu, rebufin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebufés, rebufessis, rebufés, rebuféssim, rebuféssiu, rebufessin

IMPERATIU: rebufa, rebufi, rebufem, rebufeu, rebufin

->rebuig

■rebuig

Part. sil.: re_buig

[de rebutjar; 1a FONT: s. XIV]

[pl -uigs o -utjos] m 1 Acció de rebutjar. El seu rebuig ens va obligar a cercar un altre col·laborador.

2 1 Cosa rebutjada.

2 Part que, per la seva qualitat deficient, ningú no ha volgut. La fruita bona, ja l’ha venuda tota: no li queda sinó el rebuig.

3 ESPORT Acció de rebutjar la pilota o la bola.

4 FISIOL ANIM Resposta immunitària d’un organisme contra les cèl·lules, els teixits o els òrgans trasplantats (o la sang transfosa) que li són incompatibles.

5 INDÚST i TECNOL Residus, retalls, etc., sobrants de la matèria emprada en alguna operació o sotmesa a algun procés, que no són aprofitables directament en la mateixa operació.

6 rebuig en mode comú ELECTRÒN Propietat dels amplificadors diferencials d’eliminar senyals comuns a les dues entrades.

->rebull

■rebull

[de rebullir; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m Moviment desordenat, confusió, d’una munió que combat, que s’empeny, etc. En el rebull de la batalla.

->rebulla

■rebulla

[de rebullir; 1a FONT: 1915, DAg.]

f Bullanga, tumult, avalot.

->rebullida

■rebullida

[de rebullir]

f 1 1 Acció de rebullir;

2 l’efecte.

2 ALIM Fermentació soferta per les conserves, deteriorades per la presència de microorganismes, a causa d’un tractament insuficient o d’una contaminació posterior, i en la qual es produeixen àcids i gasos.

->rebullir

■rebullir

[de bullir; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

v 1 tr Bullir de nou. Aquestes patates són dures: s’han de rebullir.

2 pron Fermentar una conserva o un altre producte, passant del punt que ha de tenir.

3 intr Agitar-se la superfície de l’aigua per una mata de peix, un corrent, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebullir

GERUNDI: rebullint

PARTICIPI: rebullit, rebullida, rebullits, rebullides

INDICATIU PRESENT: rebullo, rebulls, rebull, rebullim, rebulliu, rebullen

INDICATIU IMPERFET: rebullia, rebullies, rebullia, rebullíem, rebullíeu, rebullien

INDICATIU PASSAT: rebullí, rebullires, rebullí, rebullírem, rebullíreu, rebulliren

INDICATIU FUTUR: rebulliré, rebulliràs, rebullirà, rebullirem, rebullireu, rebulliran

INDICATIU CONDICIONAL: rebulliria, rebulliries, rebulliria, rebulliríem, rebulliríeu, rebullirien

SUBJUNTIU PRESENT: rebulli, rebullis, rebulli, rebullim, rebulliu, rebullin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebullís, rebullissis, rebullís, rebullíssim, rebullíssiu, rebullissin

IMPERATIU: rebull, rebulli, rebullim, rebulliu, rebullin

->rebuscament

■rebuscament

m Qualitat de rebuscat; recercament.

->rebuscat

■rebuscat -ada

adj Recercat.

->rebut

■rebut

Hom.: rabut

[de rebre]

m COMPT Escrit signat en què hom reconeix haver rebut d’algú diners o una altra cosa.

->rebutjable

■rebutjable

adj Que pot ésser rebutjat.

->rebutjall

■rebutjall

[de rebutjar]

m Rebuig, cosa de rebuig.

->rebutjar

■rebutjar

Cp. refusar i repudiar

[del ll. repudiare ‘rebutjar; repudiar’, mot només català; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v tr 1 No acceptar una cosa perquè hom la considera de mala qualitat, indigna d’ésser acceptada; repudiar. Rebutjar una moneda falsa. Rebutjà totes les proposicions que li feren. Rebutjar una acusació injusta. Rebutjar una teoria.

2 ESPORT En el futbol i altres esports de pilota, allunyar (la pilota o la bola) tant com sigui possible de la zona pròxima a la porteria, per neutralitzar l’acció ofensiva de l’equip atacant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rebutjar

GERUNDI: rebutjant

PARTICIPI: rebutjat, rebutjada, rebutjats, rebutjades

INDICATIU PRESENT: rebutjo, rebutges, rebutja, rebutgem, rebutgeu, rebutgen

INDICATIU IMPERFET: rebutjava, rebutjaves, rebutjava, rebutjàvem, rebutjàveu, rebutjaven

INDICATIU PASSAT: rebutgí, rebutjares, rebutjà, rebutjàrem, rebutjàreu, rebutjaren

INDICATIU FUTUR: rebutjaré, rebutjaràs, rebutjarà, rebutjarem, rebutjareu, rebutjaran

INDICATIU CONDICIONAL: rebutjaria, rebutjaries, rebutjaria, rebutjaríem, rebutjaríeu, rebutjarien

SUBJUNTIU PRESENT: rebutgi, rebutgis, rebutgi, rebutgem, rebutgeu, rebutgin

SUBJUNTIU IMPERFET: rebutgés, rebutgessis, rebutgés, rebutgéssim, rebutgéssiu, rebutgessin

IMPERATIU: rebutja, rebutgi, rebutgem, rebutgeu, rebutgin

->rec

■rec

Hom.: reg

[mot comú amb altres parlars romànics, d’origen incert, segurament d’una base comuna preromana iberobasca rek(u) ‘còrrec, canal’; 1a FONT: s. X]

m 1 AGR i HIDR 1 Canal de regatge.

2 rec major Canal principal, en un sistema de regatge.

2 CONSTR canalera 1 1.

3 GEOMORF Terme, equivalent a canyó, pel qual eren coneguts aquests accidents submarins a la Catalunya oriental.

->recaceig

■recaceig

Part. sil.: re_ca_ceig

m dial Acció de recacejar.

->recacejar

■recacejar

v tr dial Investigar, escorcollar, recercar.

->recaiguda

■recaiguda

Part. sil.: re_cai_gu_da

[de recaure; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 1 Acció de recaure;

2 l’efecte.

2 PAT Represa evolutiva d’una malaltia que era aparentment en via de guarició, sense que hi hagi hagut cap nova infecció.

->recalada

■recalada

[de recalar]

f 1 1 Acció de recalar;

2 l’efecte.

2 NÀUT Acció de recalar una embarcació.

->recalar

■recalar

[de calar; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 intr 1 NÀUT Arribar una embarcació, després d’una navegació, a la vista d’un cap o altre punt de la costa i a una distància que permet de reconèixer-lo i marcar-lo amb seguretat.

2 MAR Arribar el vent o la mar al punt on es troba una embarcació o a qualsevol altre lloc determinat, especialment si hi havia calma o l’aigua no hi arribava.

2 tr MAR calar 1 4.

3 tr PESC Tornar a calar un ormeig, especialment després d’haver-ne tret el peix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: recalar

GERUNDI: recalant

PARTICIPI: recalat, recalada, recalats, recalades

INDICATIU PRESENT: recalo, recales, recala, recalem, recaleu, recalen

INDICATIU IMPERFET: recalava, recalaves, recalava, recalàvem, recalàveu, recalaven

INDICATIU PASSAT: recalí, recalares, recalà, recalàrem, recalàreu, recalaren

INDICATIU FUTUR: recalaré, recalaràs, recalarà, recalarem, recalareu, recalaran

INDICATIU CONDICIONAL: recalaria, recalaries, recalaria, recalaríem, recalaríeu, recalarien

SUBJUNTIU PRESENT: recali, recalis, recali, recalem, recaleu, recalin

SUBJUNTIU IMPERFET: recalés, recalessis, recalés, recaléssim, recaléssiu, recalessin

IMPERATIU: recala, recali, recalem, recaleu, recalin

->recalc

■recalc

[de recalcar]

m TÈXT Llistó de fusta que, disposat entre els lliços i les calques d’un teler mecànic, els relaciona quan els excèntrics motors dels lliços són situats a la part interior del teler.

->recalç

■recalç

[de recalçar]

m Espardenya vella que és usada en el tros o per a fer feines brutes.

->recalcable

■recalcable

[de recalcar]

adj Digne d’ésser recalcat.

->recalcada

■recalcada

[de recalcar]

f Acció de recalcar. La tartana va fer una forta recalcada.

->recalcador

■recalcador -a

[de recalcar]

1 adj Que recalca.

2 f TECNOL 1 Eina emprada per a formar les cabotes dels perns, dels claus, etc., quan són forjats manualment.

2 Matriu que en la màquina de fer claus forma les cabotes en percudir damunt l’extrem de la barreta o del filferro de què hom parteix.

3 Màquina que afaiçona les cabotes dels claus, cargols, perns, etc., per recalcament.

4 Boterola.

->recalcament

■recalcament

[de recalcar]

m 1 1 Acció de recalcar;

2 l’efecte.

2 TECNOL Operació a la qual són sotmeses les peces metàl·liques, especialment les de forma cilíndrica, per tal de comprimir-les sobre elles mateixes per martelleig, de manera que s’eixamplin en sentit perpendicular al del martelleig.

->recalcar

■recalcar

[de calcar; 1a FONT: 1575, DPou.]

v 1 tr Dir un o més mots amb una gran força d’expressió, amb lentitud, etc., per assenyalar-los d’una manera especial a l’atenció de l’oïdor. Va recalcar les seves paraules perquè tothom l’entengués. Vull recalcar que no hi he tingut res a veure.

2 intr Un cos que es mou inclinant-se a un costat i a l’altre de la posició d’equilibri, fer, en un moment donat, per una causa qualsevol, una balança de més amplitud.

3 intr Recolzar amb força sobre el seu suport.

4 intr NÀUT Una embarcació fer un curt moviment d’escora.

5 tr TECNOL Sotmetre una peça metàl·lica a recalcament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: recalcar

GERUNDI: recalcant

PARTICIPI: recalcat, recalcada, recalcats, recalcades

INDICATIU PRESENT: recalco, recalques, recalca, recalquem, recalqueu, recalquen

INDICATIU IMPERFET: recalcava, recalcaves, recalcava, recalcàvem, recalcàveu, recalcaven

INDICATIU PASSAT: recalquí, recalcares, recalcà, recalcàrem, recalcàreu, recalcaren

INDICATIU FUTUR: recalcaré, recalcaràs, recalcarà, recalcarem, recalcareu, recalcaran

INDICATIU CONDICIONAL: recalcaria, recalcaries, recalcaria, recalcaríem, recalcaríeu, recalcarien

SUBJUNTIU PRESENT: recalqui, recalquis, recalqui, recalquem, recalqueu, recalquin

SUBJUNTIU IMPERFET: recalqués, recalquessis, recalqués, recalquéssim, recalquéssiu, recalquessin

IMPERATIU: recalca, recalqui, recalquem, recalqueu, recalquin

->recalçar

■recalçar

[de calçar]

v tr 1 AGR Arrambar terra al volt del peu d’un arbre, d’una planta, cobrint-lo.

2 CONSTR Consolidar, reforçar, reconstruir, els fonaments d’una casa, d’un mur, etc., eventualment per sota de la fonamentació existent, sense perjudicar-ne l’estructura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: recalçar

GERUNDI: recalçant

PARTICIPI: recalçat, recalçada, recalçats, recalçades

INDICATIU PRESENT: recalço, recalces, recalça, recalcem, recalceu, recalcen

INDICATIU IMPERFET: recalçava, recalçaves, recalçava, recalçàvem, recalçàveu, recalçaven

INDICATIU PASSAT: recalcí, recalçares, recalçà, recalçàrem, recalçàreu, recalçaren

INDICATIU FUTUR: recalçaré, recalçaràs, recalçarà, recalçarem, recalçareu, recalçaran

INDICATIU CONDICIONAL: recalçaria, recalçaries, recalçaria, recalçaríem, recalçaríeu, recalçarien

SUBJUNTIU PRESENT: recalci, recalcis, recalci, recalcem, recalceu, recalcin

SUBJUNTIU IMPERFET: recalcés, recalcessis, recalcés, recalcéssim, recalcéssiu, recalcessin

IMPERATIU: recalça, recalci, recalcem, recalceu, recalcin

->recalcificació

recalcificació

Part. sil.: re_cal_ci_fi_ca_ci_ó

[de calcificació]

f MED i TERAP Reposició de les pèrdues de sals de calci de l’organisme.

->recalcitrant

■recalcitrant

[del ll. recalcitrans, -ntis, participi pres. de recalcitrare ‘tirar guitzes’; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj Que es resisteix obstinadament a obeir.

->recalcitrar

■recalcitrar

[del ll. recalcitrare ‘tirar guitzes’, der. de calx, -cis ‘taló’]

v intr Resistir obstinadament a qui hom ha d’obeir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: recalcitrar

GERUNDI: recalcitrant

PARTICIPI: recalcitrat, recalcitrada, recalcitrats, recalcitrades

INDICATIU PRESENT: recalcitro, recalcitres, recalcitra, recalcitrem, recalcitreu, recalcitren

INDICATIU IMPERFET: recalcitrava, recalcitraves, recalcitrava, recalcitràvem, recalcitràveu, recalcitraven

INDICATIU PASSAT: recalcitrí, recalcitrares, recalcitrà, recalcitràrem, recalcitràreu, recalcitraren

INDICATIU FUTUR: recalcitraré, recalcitraràs, recalcitrarà, recalcitrarem, recalcitrareu, recalcitraran

INDICATIU CONDICIONAL: recalcitraria, recalcitraries, recalcitraria, recalcitraríem, recalcitraríeu, recalcitrarien

SUBJUNTIU PRESENT: recalcitri, recalcitris, recalcitri, recalcitrem, recalcitreu, recalcitrin

SUBJUNTIU IMPERFET: recalcitrés, recalcitressis, recalcitrés, recalcitréssim, recalcitréssiu, recalcitressin

IMPERATIU: recalcitra, recalcitri, recalcitrem, recalcitreu, recalcitrin

->recalescència

■recalescència

Part. sil.: re_ca_les_cèn_ci_a

[formació culta analògica sobre la base del ll. recalescens, -ntis, participi pres. de recalescĕre ‘escalfar-se’]

f METAL·L Augment sobtat que experimenta la temperatura de determinats metalls durant llur refredament en passar per la temperatura crítica.

->recalf

recalf

m dial Reescalf.

->recalfador

recalfador

m dial TECNOL i TERMOT Reescalfador.

->recalfament

recalfament

m dial Reescalfament.

->recalfar

recalfar

v tr dial Reescalfar.

->recalfat

recalfat -ada

adj i m dial Reescalfat.

->recalfó

recalfó

m dial Reescalfó.

->recalmó

■recalmó

[de calma¹]

m METEOR Brusca disminució del vent, i a vegades de la marejada.

->recam

■recam

[de recamar]

m Brodat en relleu. Un gonfanó de vellut vermell amb recams d’or.

->recamar

■recamar

[de l’it. ricamare, íd., i aquest, de l’àr. ráqam ‘teixir ratlles en un drap, brodar’; 1a FONT: 1546]

v tr Brodar en relleu, sobre un drap, una tela, etc., amb fil d’or, d’argent, de seda, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: recamar

GERUNDI: recamant

PARTICIPI: recamat, recamada, recamats, recamades

INDICATIU PRESENT: recamo, recames, recama, recamem, recameu, recamen

INDICATIU IMPERFET: recamava, recamaves, recamava, recamàvem, recamàveu, recamaven

INDICATIU PASSAT: recamí, recamares, recamà, recamàrem, recamàreu, recamaren

INDICATIU FUTUR: recamaré, recamaràs, recamarà, recamarem, recamareu, recamaran

INDICATIU CONDICIONAL: recamaria, recamaries, recamaria, recamaríem, recamaríeu, recamarien

SUBJUNTIU PRESENT: recami, recamis, recami, recamem, recameu, recamin

SUBJUNTIU IMPERFET: recamés, recamessis, recamés, recaméssim, recaméssiu, recamessin

IMPERATIU: recama, recami, recamem, recameu, recamin

->recamat

recamat -ada

adj HERÀLD franjat 2.

->recambra

■recambra

[de cambra; 1a FONT: 1367]

f 1 CONSTR Cambra situada al costat d’una altra de més gran o més important, destinada a dormir-hi, a vestir-s’hi, a guardar-hi roba o joies, etc.

2 ARM Eixamplament que té l’ànima del canó d’una arma de foc, a l’extrem oposat a la boca, on es posa o passa automàticament el cartutx que ha d’ésser disparat.

->recambró

■recambró

[de cambró]

m CONSTR Peça petita, generalment contigua a una cambra, destinada a lavabo, a dormitori supletori, etc.

->recança

■recança

[de recar; 1a FONT: 1888, DLab.]

f Greu que sap de fer o d’haver fet quelcom, de deixar-ho o d’haver-ho deixat de fer.

->recanvi

■recanvi

[de recanviar; 1a FONT: 1399]

m 1 1 Acció de recanviar;

2 l’efecte.

3 de recanvi Dit d’una cosa que hom té en reserva per reemplaçar-ne una altra d’equivalent en cas de necessitat. Una roda de recanvi.

2 Peça de recanvi. En aquest moment no es troben recanvis d’aquesta màquina.

3 BIOL 1 recanvi metabòlic Procés continu per mitjà del qual es dóna una renovació constant dels elements que formen els components cel·lulars.

2 temps de recanvi Temps necessari per a reemplaçar tots els components per recanvi metabòlic.

->recanviar

■recanviar

Part. sil.: re_can_vi_ar

[de canviar]

v tr 1 Canviar de nou. Cal recanviar els pneumàtics, perquè els que vam posar han sortit defectuosos.

2 ECON Girar a càrrec del lliurador una lletra protestada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: recanviar

GERUNDI: recanviant

PARTICIPI: recanviat, recanviada, recanviats, recanviades

INDICATIU PRESENT: recanvio, recanvies, recanvia, recanviem, recanvieu, recanvien

INDICATIU IMPERFET: recanviava, recanviaves, recanviava, recanviàvem, recanviàveu, recanviaven

INDICATIU PASSAT: recanvií, recanviares, recanvià, recanviàrem, recanviàreu, recanviaren

INDICATIU FUTUR: recanviaré, recanviaràs, recanviarà, recanviarem, recanviareu, recanviaran

INDICATIU CONDICIONAL: recanviaria, recanviaries, recanviaria, recanviaríem, recanviaríeu, recanviarien

SUBJUNTIU PRESENT: recanviï, recanviïs, recanviï, recanviem, recanvieu, recanviïn

SUBJUNTIU IMPERFET: recanviés, recanviessis, recanviés, recanviéssim, recanviéssiu, recanviessin

IMPERATIU: recanvia, recanviï, recanviem, recanvieu, recanviïn

->recapacitar

recapacitar

[de capacitar]

v intr Reflexionar amb deteniment sobre alguna cosa, especialment sobre els propis actes o decisions. Els teus advertiments m’han fet recapacitar. Cal que recapacitis sobre el teu comportament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: recapacitar

GERUNDI: recapacitant

PARTICIPI: recapacitat, recapacitada, recapacitats, recapacitades

INDICATIU PRESENT: recapacito, recapacites, recapacita, recapacitem, recapaciteu, recapaciten

INDICATIU IMPERFET: recapacitava, recapacitaves, recapacitava, recapacitàvem, recapacitàveu, recapacitaven

INDICATIU PASSAT: recapacití, recapacitares, recapacità, recapacitàrem, recapacitàreu, recapacitaren

INDICATIU FUTUR: recapacitaré, recapacitaràs, recapacitarà, recapacitarem, recapacitareu, recapacitaran

INDICATIU CONDICIONAL: recapacitaria, recapacitaries, recapacitaria, recapacitaríem, recapacitaríeu, recapacitarien

SUBJUNTIU PRESENT: recapaciti, recapacitis, recapaciti, recapacitem, recapaciteu, recapacitin

SUBJUNTIU IMPERFET: recapacités, recapacitessis, recapacités, recapacitéssim, recapacitéssiu, recapacitessin

IMPERATIU: recapacita, recapaciti, recapacitem, recapaciteu, recapacitin

->recapiat

■recapiat

Part. sil.: re_ca_pi_at

m TÈXT Centener de les madeixes de seda.

->recapitulació

■recapitulació

Part. sil.: re_ca_pi_tu_la_ci_ó

[de recapitular; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de recapitular;

2 l’efecte.

2 BÍBL i TEOL Terme usat en l’Epístola als Efesis per a indicar el misteri de Crist com a cap de tot, on s’apleguen de nou totes les coses del cel i de la terra.

3 recapitulació ontogènica BIOL Teoria que postula que l’ontogènesi reprodueix la filogènesi, és a dir, que cada individu passa, en el seu desenvolupament, pels estadis pels quals l’espècie havia passat en el decurs de l’evolució biològica.

->recapitular

■recapitular

[de capitular²; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Repetir, recordar, esmentar, sumàriament els principals punts d’un discurs, d’una conferència, d’un escrit, etc. Tot seguit recapitularem el que hem exposat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: recapitular

GERUNDI: recapitulant

PARTICIPI: recapitulat, recapitulada, recapitulats, recapitulades

INDICATIU PRESENT: recapitulo, recapitules, recapitula, recapitulem, recapituleu, recapitulen

INDICATIU IMPERFET: recapitulava, recapitulaves, recapitulava, recapitulàvem, recapitulàveu, recapitulaven

INDICATIU PASSAT: recapitulí, recapitulares, recapitulà, recapitulàrem, recapitulàreu, recapitularen

INDICATIU FUTUR: recapitularé, recapitularàs, recapitularà, recapitularem, recapitulareu, recapitularan

INDICATIU CONDICIONAL: recapitularia, recapitularies, recapitularia, recapitularíem, recapitularíeu, recapitularien

SUBJUNTIU PRESENT: recapituli, recapitulis, recapituli, recapitulem, recapituleu, recapitulin

SUBJUNTIU IMPERFET: recapitulés, recapitulessis, recapitulés, recapituléssim, recapituléssiu, recapitulessin

IMPERATIU: recapitula, recapituli, recapitulem, recapituleu, recapitulin

->recaptable

■recaptable

[de recaptar]

adj Que pot ésser recaptat.

->recaptació

■recaptació

Part. sil.: re_cap_ta_ci_ó

[de recaptar]

f 1 Acció de recaptar.

2 Quantitat recaptada.

->recaptador

■recaptador -a

[de recaptar; 1a FONT: 1413]

adj i m i f Que recapta.

->recaptament

■recaptament

[de recaptar]

m Acció de recaptar.

->recaptar

■recaptar

[de captar; 1a FONT: c. 1240]

v tr 1 Percebre drets, impostos. Recaptar les contribucions.

2 Aconseguir alguna cosa a força d’instàncies, de precs. Recaptar perdó, gràcia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: recaptar

GERUNDI: recaptant

PARTICIPI: recaptat, recaptada, recaptats, recaptades

INDICATIU PRESENT: recapto, recaptes, recapta, recaptem, recapteu, recapten

INDICATIU IMPERFET: recaptava, recaptaves, recaptava, recaptàvem, recaptàveu, recaptaven

INDICATIU PASSAT: recaptí, recaptares, recaptà, recaptàrem, recaptàreu, recaptaren

INDICATIU FUTUR: recaptaré, recaptaràs, recaptarà, recaptarem, recaptareu, recaptaran

INDICATIU CONDICIONAL: recaptaria, recaptaries, recaptaria, recaptaríem, recaptaríeu, recaptarien

SUBJUNTIU PRESENT: recapti, recaptis, recapti, recaptem, recapteu, recaptin

SUBJUNTIU IMPERFET: recaptés, recaptessis, recaptés, recaptéssim, recaptéssiu, recaptessin

IMPERATIU: recapta, recapti, recaptem, recapteu, recaptin

->recapte

■recapte

[de recaptar; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 1 Provisió de coses a consumir o a usar. Feu-li donar bon recapte de pa i de diners. Ells mateixos es portaven tot el recapte d’armaments.

2 Menjar. Hi havia molta gana i poc recapte.

3 un preu fet de mans i recapte Contracte en què l’obrer està obligat a fornir el treball i els materials.

2 1 Esment, atenció, que hom posa en una cosa, a fer-la, a procurar que vagi bé. Això és mal recapte i mala administració.

2 dóna recapte a casa teva No et fiquis en allò que no t’importa.

3 donar recapte Proveir a una cosa, tenir-ne cura. Hi ha tantes coses a fer que no puc donar recapte a tot. Donar bon recapte a un encàrrec.

3 Valor, importància, reputació, categoria social. Home de gran recapte. Ésser de poc recapte, de mal recapte.

->recaptós

■recaptós -osa

[de recapte; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj Que dóna bon recapte, que té cura de les coses, especialment de les de casa. Una dona recaptosa.