->mestressejar

■mestressejar

[de mestressa]

v intr Fer les tasques, exercir les funcions, d’una mestressa de casa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mestressejar

GERUNDI: mestressejant

PARTICIPI: mestressejat, mestressejada, mestressejats, mestressejades

INDICATIU PRESENT: mestressejo, mestresseges, mestresseja, mestressegem, mestressegeu, mestressegen

INDICATIU IMPERFET: mestressejava, mestressejaves, mestressejava, mestressejàvem, mestressejàveu, mestressejaven

INDICATIU PASSAT: mestressegí, mestressejares, mestressejà, mestressejàrem, mestressejàreu, mestressejaren

INDICATIU FUTUR: mestressejaré, mestressejaràs, mestressejarà, mestressejarem, mestressejareu, mestressejaran

INDICATIU CONDICIONAL: mestressejaria, mestressejaries, mestressejaria, mestressejaríem, mestressejaríeu, mestressejarien

SUBJUNTIU PRESENT: mestressegi, mestressegis, mestressegi, mestressegem, mestressegeu, mestressegin

SUBJUNTIU IMPERFET: mestressegés, mestressegessis, mestressegés, mestressegéssim, mestressegéssiu, mestressegessin

IMPERATIU: mestresseja, mestressegi, mestressegem, mestressegeu, mestressegin

->mestretites

■mestretites

[de mestre i tita¹]

m i f Persona que presum de saber molt.

->mestria

■mestria

Part. sil.: mes_tri_a

[de mestre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ant Mestratge.

2 1 Habilitat, perícia, de mestre. Cantava amb veritable mestria.

2 Astúcia, argúcia.

->mestrívol

■mestrívol -a

[de mestre; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj magistral 1.

->mestrívolament

■mestrívolament

[de mestrívol]

adv D’una manera mestrívola.

->mestura

■mestura

[del ll. mĭxtūra ‘mescla’]

f AGR Mestall.

->mesturar

■mesturar

[de mestura]

v tr Mestallar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mesturar

GERUNDI: mesturant

PARTICIPI: mesturat, mesturada, mesturats, mesturades

INDICATIU PRESENT: mesturo, mestures, mestura, mesturem, mestureu, mesturen

INDICATIU IMPERFET: mesturava, mesturaves, mesturava, mesturàvem, mesturàveu, mesturaven

INDICATIU PASSAT: mesturí, mesturares, mesturà, mesturàrem, mesturàreu, mesturaren

INDICATIU FUTUR: mesturaré, mesturaràs, mesturarà, mesturarem, mesturareu, mesturaran

INDICATIU CONDICIONAL: mesturaria, mesturaries, mesturaria, mesturaríem, mesturaríeu, mesturarien

SUBJUNTIU PRESENT: mesturi, mesturis, mesturi, mesturem, mestureu, mesturin

SUBJUNTIU IMPERFET: mesturés, mesturessis, mesturés, mesturéssim, mesturéssiu, mesturessin

IMPERATIU: mestura, mesturi, mesturem, mestureu, mesturin

->mesura

■mesura

Cp. mida

[del ll. mensūra, íd., der. de metīri, mensus ‘mesurar’; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 1 Acció de mesurar;

2 l’efecte.

2 fig 1 Apreciació del valor d’una cosa. Això dóna la mesura del seu talent.

2 Proporció. Ajuda’l en la mesura de les teves forces.

3 Mitjà proporcionat a un fi. El govern ha adoptat una mesura molt dura contra els manifestants.

4 a mesura que loc conj Durant el temps en què s’esdevé alguna cosa; mentre. A mesura que el tren corria, les cases es feien més petites.

5 en la mesura que loc conj En la proporció que, tant com. T’ajudaré en la mesura que podré.

3 MAT, FÍS i METROL 1 Valor numèric obtingut experimentalment com a resultat d’un mesurament consistent a comparar una magnitud amb una altra de la mateixa espècie elegida com a unitat, amb la finalitat d’establir unes relacions o la deducció d’unes conclusions.

2 Unitat de mesura, habitualment amb exclusió de les de pes.

4 MAT i ESTAD Aplicació m definida entre una àlgebra de conjunts a d’un espai mesurable (Ω, a) i el conjunt ℝ⁺ dels nombres reals positius que compleix que la mesura de la unió de dos conjunts A i B de a és igual a la suma de les respectives mesures.

5 METROL 1 Atuell de capacitat coneguda, emprat per a mesurar.

2 Quantitat que cap en una mesura.

3 Antiga unitat catalana de capacitat, variable segons les comarques i segons l’espècie de les coses a mesurar. Mesura gran. Mesura fruitera. Mesura bladera.

6 1 fer (o donar) bona (o mala) mesura Donar, en vendre, més o menys de la mesura exacta. Vés a comprar a ca la Pepa, que fa bona mesura.

2 omplir la mesura fig Arribar al límit, a l’extrem.

7 MÈTR Nombre de síl·labes que ha de tenir el vers.

8 1 MÚS Divisió del temps musical en parts iguals.

2 Manera moderada d’obrar. Fer les coses amb mesura.

3 sense (o fora, o ultra) mesura Amb excés, sense moderació. Feia donatius sense mesura.

->mesurabilitat

■mesurabilitat

[de mesurable]

f Qualitat de mesurable.

->mesurable

■mesurable

[de mesurar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que pot ésser mesurat.

2 conjunt mesurable MAT i ESTAD Donat un espai mesurable (Ω, a), cadascun dels conjunts de l’àlgebra a.

->mesuradament

■mesuradament

[de mesurat]

adv Amb mesura.

->mesurador

■mesurador -a

[de mesurar; 1a FONT: s. XV]

1 1 adj i m i f Dit de la persona que mesura.

2 m HIST Mesurer.

2 adj i m METROL Dit de l’aparell per a efectuar mesures.

3 mesurador d’ionització FÍS Aparell per a mesurar buits elevats.

->mesurament

■mesurament

[de mesurar]

m 1 Acció de mesurar;

2 l’efecte.

->mesurar

■mesurar

Cp. amidar

[de mesura; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 1 MAT, FÍS i METROL Comparar una quantitat, una magnitud física, etc., amb una altra de la mateixa espècie que hom pren com a unitat o patró.

2 Tenir tal o tal dimensió. El pis mesura 70 metres quadrats.

2 fig 1 Apreciar alguna cosa en el seu valor, considerar la seva importància en comparació amb una altra cosa. No cal mesurar els seus mèrits pels seus èxits. Amb la seva innocència mesuren la dels altres.

2 Conformar a una mesura determinada; moderar. Cal que mesuris bé les teves paraules.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mesurar

GERUNDI: mesurant

PARTICIPI: mesurat, mesurada, mesurats, mesurades

INDICATIU PRESENT: mesuro, mesures, mesura, mesurem, mesureu, mesuren

INDICATIU IMPERFET: mesurava, mesuraves, mesurava, mesuràvem, mesuràveu, mesuraven

INDICATIU PASSAT: mesurí, mesurares, mesurà, mesuràrem, mesuràreu, mesuraren

INDICATIU FUTUR: mesuraré, mesuraràs, mesurarà, mesurarem, mesurareu, mesuraran

INDICATIU CONDICIONAL: mesuraria, mesuraries, mesuraria, mesuraríem, mesuraríeu, mesurarien

SUBJUNTIU PRESENT: mesuri, mesuris, mesuri, mesurem, mesureu, mesurin

SUBJUNTIU IMPERFET: mesurés, mesuressis, mesurés, mesuréssim, mesuréssiu, mesuressin

IMPERATIU: mesura, mesuri, mesurem, mesureu, mesurin

->mesurat

mesurat -ada

[de mesurar]

adj 1 Que ha sofert mesurament. Tinc l’arròs mesurat per al dinar.

2 esp 1 Que obra amb mesura.

2 p ext Fet amb mesura i precisió, que denota mesura i precisió. En el seu discurs mesurat...

->mesuratge

■mesuratge

[de mesurar; 1a FONT: 1288]

m 1 1 Mesurament.

2 esp AGR i METROL Mesurament de cereals.

2 HIST DR CAT Del segle XIII al XVII, dret o exacció sobre el mesurament del gra, que es pagava a raó d’una part de la mercaderia, a profit dels municipis.

->mesurer

■mesurer -a

1 m i f ant Mesurador.

2 m HIST Funcionari municipal o reial que tenia per ofici de mesurar el blat o grans en general (mesurer de blat), l’oli (mesurer d’oli), etc.

->mesureta

■mesureta

Hom.: masoreta

f METROL Antiga mesura d’oli, emprada al Penedès, equivalent a 1/8 del quartà.

->mesuró

■mesuró

m METROL Antiga mesura per a grans equivalent a 1/6 de la mesura.

->met

■met

m Mot emprat en l’expressió fer el paper de met (o fer el met) loc verb Fingir, algú, per conveniència que no està al cas de res, fer el beneit.

->Met

Met

símb BIOQ metionina.

->met-

■met-

Prefix, del grec metá, que indica canvi de lloc, de forma, de condició, o bé posterioritat o situació més enllà. Ex.: metempsicosi, metonímia.

->meta¹

■meta¹

[del ll. mēta, íd.; 1a FONT: 1893]

f 1 HIST A l’antiga Roma, cadascun dels dos pilars o fites situats a un cap i a l’altre del circ que servien per a senyalar el punt on havien de girar les quadrigues en una cursa.

2 ESPORT 1 Línia o zona assenyalada com a terme d’una cursa.

2 Porteria.

3 meta volant En ciclisme, qualsevol de les metes situades al llarg d’un recorregut, el pas de les quals en les primeres posicions comporta una bonificació de temps o de punts.

3 fig Fi o objectiu a atènyer.

->meta²

■meta²

[reducció de mametes, dimin. de mames ‘mamelles’]

f 1 Terme infantívol per a designar la mamella.

2 fer metes mamar 1.

3 metes de burra BOT Bossa.

->metà

■metà

Hom.: matar

[del radical de metil i -à¹]

m [CH₄] QUÍM ORG i QUÍM IND Hidrocarbur saturat, el més simple de la sèrie dels alcans.

->meta-

■meta-

1 Prefix, del grec metá, que indica canvi de lloc, de forma, de condició o bé posterioritat o situació més enllà. Ex.: metamorfosi, metacronisme.

2 QUÍM ORG Prefix que, en un anell benzènic, indica la substitució en les posicions 1,3.

3 QUÍM INORG Prefix que indica que un àcid o una sal tenen un grau d’hidratació menor que les altres dues formes piro- i orto-.

->metàbasi

■metàbasi

f LING Canvi funcional.

->metabisulfit

metabisulfit

m 1 QUÍM INORG Pirosulfit.

2 metabisulfit de potassi CIN i FOTOG Agent acidificant emprat en fixadors àcids, en banys de detenció i com a conservador molt eficaç en reveladors.

3 metabisulfit de sodi CIN i FOTOG Agent acidificant que hom empra en banys fixadors, àcids i de detenció, i com a conservador de reveladors.

->metàbole

■metàbole

[del gr. metabolḗ ‘canvi, desplaçament’]

f MED Canvi o mutació de malaltia, de símptomes, de tractament.

->metabòlic

■metabòlic -a

[del gr. metabolikós ‘relatiu al canvi’]

adj FISIOL ANIM Relatiu o pertanyent al metabolisme.

->metabolímetre

metabolímetre

m MED Aparell per a mesurar el metabolisme basal.

->metabolisme

■metabolisme

[del gr. metabolḗ ‘canvi, transformació’]

m BIOQ 1 Conjunt de les reaccions bioquímiques que tenen lloc en els éssers vius.

2 metabolisme basal MED Quantitat de calor, expressada en calories/gram, que un organisme ajagut, dejú des de dotze hores abans, vestit i en ambient tebi, desprèn en una hora per metre quadrat de superfície.

->metabòlit

metabòlit

m BIOQ Nom genèric dels composts químics, existents en els éssers vius, que participen en les reaccions químiques del metabolisme intermediari o hi són produïts.

->metabolitzable

metabolitzable

[de metabolitzar]

adj BIOQ Dit d’aquella substància que pot ésser transformada per processos metabòlics.

->metabolitzar

metabolitzar

[de metabòlic]

v tr BIOQ Transformar una substància mitjançant processos metabòlics.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: metabolitzar

GERUNDI: metabolitzant

PARTICIPI: metabolitzat, metabolitzada, metabolitzats, metabolitzades

INDICATIU PRESENT: metabolitzo, metabolitzes, metabolitza, metabolitzem, metabolitzeu, metabolitzen

INDICATIU IMPERFET: metabolitzava, metabolitzaves, metabolitzava, metabolitzàvem, metabolitzàveu, metabolitzaven

INDICATIU PASSAT: metabolitzí, metabolitzares, metabolitzà, metabolitzàrem, metabolitzàreu, metabolitzaren

INDICATIU FUTUR: metabolitzaré, metabolitzaràs, metabolitzarà, metabolitzarem, metabolitzareu, metabolitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: metabolitzaria, metabolitzaries, metabolitzaria, metabolitzaríem, metabolitzaríeu, metabolitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: metabolitzi, metabolitzis, metabolitzi, metabolitzem, metabolitzeu, metabolitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: metabolitzés, metabolitzessis, metabolitzés, metabolitzéssim, metabolitzéssiu, metabolitzessin

IMPERATIU: metabolitza, metabolitzi, metabolitzem, metabolitzeu, metabolitzin

->metaborat

■metaborat

m QUÍM INORG Qualsevol sal o èster de l’àcid metabòric.

->metabòric

■metabòric, àcid

[HBO₂] QUÍM INORG Compost que hom obté en escalfar l’àcid bòric controladament.

->metacarp

■metacarp

[del gr. metakárpion, íd.]

m ANAT ANIM Conjunt dels cinc ossos metacarpians que constitueixen l’esquelet de la regió de la mà entre el carp i els dits.

->metacarpià

■metacarpià -ana

Part. sil.: me_ta_car_pi_à

[de metacarp]

ANAT ANIM 1 adj Relatiu o pertanyent al metacarp.

2 m Cadascun dels ossos del metacarp.

->metacedeusi

metacedeusi

Part. sil.: me_ta_ce_deu_si

f LING Fenomen pel qual un mot que forma part d’una família lèxica que ha perdut la seva identitat s’incorpora a una altra família amb les adaptacions lèxiques i semàntiques necessàries per a atènyer aquesta incorporació.

->metacentre

■metacentre

m MEC i CONSTR NAV Punt en què la vertical que passa pel centre de pressió d’un cos que sura en desequilibri talla l’eix que contenia el centre de gravetat i el centre de pressió quan aquest cos estava en equilibri.

->metacèntric

■metacèntric -a

adj MEC i CONSTR NAV Relatiu o pertanyent al metacentre.

->metacercària

metacercària

Part. sil.: me_ta_cer_cà_ri_a

f ZOOL Fase larval del cicle biològic dels digenètics que s’origina a partir de les cercàries quan aquestes penetren en l’hoste intermediari (mol·lusc, peix o amfibi) i s’hi enquisten.

->metacognició

■metacognició

Part. sil.: me_ta_cog_ni_ci_ó

f PEDAG i PSIC Consciència dels processos mentals que intervenen en l’aprenentatge.

->metacognitiu

■metacognitiu -iva

Part. sil.: me_ta_cog_ni_tiu

adj PEDAG i PSIC Relatiu o pertanyent a la metacognició.

->metacrilat

■metacrilat

[de meta- i acrilat, der. de acrílic]

m QUÍM ORG 1 Qualsevol èster de l’àcid metacrílic.

2 metacrilat de metil PLÀST Èster metílic de l’àcid metacrílic.

->metacrílic

■metacrílic, àcid

QUÍM ORG Àcid insaturat que es troba a l’oli de la camamilla romana i que s’obté per deshidratació de l’àcid α-hidroxiisobutíric.

->metacromàsia

■metacromàsia

Part. sil.: me_ta_cro_mà_si_a

f HISTOL Propietat que tenen alguns elements histològics de prendre un color diferent del de la resta del teixit del qual formen part, per la influència de certs colorants bàsics.

->metacromatisme

■metacromatisme

m PAT Modificació del color de la pell i dels pèls a causa de l’edat, de malalties, etc.

->metacronisme

■metacronisme

[del gr. metákhronos ‘posterior’, comp. de metá ‘després’ i khrónos ‘temps’]

m CRON Error de cronologia que consisteix a atribuir a un fet una data posterior a la real.

->metadina

metadina

f ELECTROT Màquina elèctrica rotativa de corrent continu, molt semblant a l’amplidina, que duu més d’una línia d’escombretes per pol.

->metadona

metadona

f [C₂₁H₂₇NO·HC] FARM Potent analgèsic d’estructura semblant a la de la morfina, amb una acció analgèsica tres vegades més potent que aquesta, però sense que produeixi tant mareig ni tanta depressió.

->metaestre

metaestre

Part. sil.: me_ta_es_tre

m BIOL Part del cicle estral que es produeix quan no hi ha fecundació.

->metafase

■metafase

f BIOL Segona fase de la mitosi o de la meiosi, en la qual els cromosomes se situen a la placa equatorial.

->metàfisi

■metàfisi

f FISIOL ANIM Zona de creixement, entre l’epífisi i la diàfisi, durant el desenvolupament d’un os.

->metafisial

■metafisial

Part. sil.: me_ta_fi_si_al

adj FISIOL ANIM Relatiu o pertanyent a la metàfisi.

->metafísic

■metafísic -a

[del b. ll. metaphysicus, -a, -um, format sobre el gr. metà ta physiká ‘després de les coses físiques o naturals’, títol de les obres d’Aristòtil que seguien les de filosofia natural; 1a FONT: 1460, Roig]

1 FILOS 1 adj Que ultrapassa el domini de l’experiència sensible, de la ciència positiva, de la realitat fenomènica.

2 adj Relatiu o pertanyent a la metafísica.

3 f Ciència que tracta, en general, de realitats (o preteses realitats) més enllà del món sensible o de la natura i, més en particular, de l’ens i l’ésser, com també dels seus principis i atributs.

4 m i f Persona versada en metafísica.

5 f Llibre, tractat, etc., de metafísica.

2 p ext 1 adj Que és molt fosc, que ningú no entén.

2 adj i m i f Que és propens a elucubracions, a pensar d’una manera molt primfilada.

3 pintura metafísica ART Moviment pictòric desenvolupat a Itàlia com a reacció contra el futurisme.

4 poetes metafísics LIT Grup de poetes anglesos del segle XVII, conreadors d’un tipus de poesia de caràcter i estil enginyós, conceptista, hermètic, alhora que notablement obscur i difícil.

->metafísicament

■metafísicament

[de metafísic]

adv D’una manera metafísica.

->metafonia

■metafonia

Part. sil.: me_ta_fo_ni_a

[de meta- i -fonia]

f FON Alteració del timbre d’una vocal per influència d’una altra vocal que la segueix.

->metàfora

■metàfora

[del gr. metaphorá ‘translació, metàfora’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f RET Figura de dicció que hom fa quan empra un mot que expressa literalment una cosa per a manifestar-ne una altra que tingui una certa semblança amb aquella.

->metafòric

■metafòric -a

[del gr. metaphorikós, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la metàfora.

2 Dit del llenguatge o estil que enclou una metàfora, o que abunda en metàfores.

->metafòricament

■metafòricament

[de metafòric]

adv D’una manera metafòrica. Parlar metafòricament.

->metaforista

■metaforista

[de metàfora]

m i f El qui usa metàfores.

->metaforitzar

■metaforitzar

[de metàfora]

v intr Usar metàfores.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: metaforitzar

GERUNDI: metaforitzant

PARTICIPI: metaforitzat, metaforitzada, metaforitzats, metaforitzades

INDICATIU PRESENT: metaforitzo, metaforitzes, metaforitza, metaforitzem, metaforitzeu, metaforitzen

INDICATIU IMPERFET: metaforitzava, metaforitzaves, metaforitzava, metaforitzàvem, metaforitzàveu, metaforitzaven

INDICATIU PASSAT: metaforitzí, metaforitzares, metaforitzà, metaforitzàrem, metaforitzàreu, metaforitzaren

INDICATIU FUTUR: metaforitzaré, metaforitzaràs, metaforitzarà, metaforitzarem, metaforitzareu, metaforitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: metaforitzaria, metaforitzaries, metaforitzaria, metaforitzaríem, metaforitzaríeu, metaforitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: metaforitzi, metaforitzis, metaforitzi, metaforitzem, metaforitzeu, metaforitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: metaforitzés, metaforitzessis, metaforitzés, metaforitzéssim, metaforitzéssiu, metaforitzessin

IMPERATIU: metaforitza, metaforitzi, metaforitzem, metaforitzeu, metaforitzin

->metafosfat

■metafosfat

m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid metafosfòric (HPO₃)_n.

2 Anió de fórmula (PO₃)_n, que hom pot considerar derivat de l’àcid metafosfòric per pèrdua de l’hidrogen.

->metafosfit

metafosfit

m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid metafosforós (HPO₂)_n.

2 Anió de fórmula (PO₂), que hom pot considerar derivat de l’àcid metafosforós per pèrdua dels hidrògens.

->metafosfòric

■metafosfòric, àcid

QUÍM INORG Àcid monobàsic d’aspecte vitri, de fórmula (HPO₃)_n, que hom obté per escalfament dels àcids ortofosfòric o pirofosfòric a 300°C, o per calcinació del fosfat amònic.

->metafosforós

metafosforós, àcid

QUÍM INORG Àcid monobàsic de fórmula HPO₂.

->metafragma

metafragma

m ANAT ANIM i ENTOM Membrana que en els insectes separa el metatòrax de l’abdomen.

->metàfrasi

■metàfrasi

[del gr. metáphrasis, íd.]

f Interpretació d’una frase o un passatge difícil en termes més simples.

->metafrasta

■metafrasta

[del gr. metaphrastḗs ‘traductor, intèrpret’]

m i f Persona que fa la metàfrasi d’una obra.

->metafràstic

■metafràstic -a

[del gr. metafrastikós, íd.]

adj Relatiu o pertanyent a la metàfrasi.

->metagalàxia

metagalàxia

Part. sil.: me_ta_ga_là_xi_a

f obs ASTR Conjunt de totes les galàxies que constitueixen l’Univers.

->metagènesi

metagènesi

f BIOL Alternança de generacions en els animals.

->metagnòmia

metagnòmia

Part. sil.: me_tag_nò_mi_a

f PSIC Tipus de coneixement derivat de forces mentals per sobre de les normals.

->metagoge

metagoge

f RET Tipus de metàfora consistent en l’aplicació de característiques sensorials a objectes inanimats.

->metahemoglobina

metahemoglobina

f BIOQ Forma oxidada de l’hemoglobina resultant de l’oxidació del ferro del complex hem.

->metahemoglobinèmia

metahemoglobinèmia

Part. sil.: me_ta_he_mo_glo_bi_nè_mi_a

f PAT Acumulació patològica en la sang de metahemoglobina, que es produeix per la transformació del ferro ferrós (Fe^**) a ferro fèrric (Fe^***) tot produint una desnaturalització de l’hemoglobina, que esdevé incapaç de transportar oxigen als teixits.

->metaldehid

metaldehid

m QUÍM ORG Tetràmer cíclic de l’acetaldehid, de fórmula C₄H₁₂O₄.

->metalepsi

■metalepsi

f 1 QUÍM Reacció de substitució.

2 RET Figura que consisteix a dir, en lloc d’allò que es vol fer entendre, allò que ha de portar-ho com a conseqüència o que ha de seguir-se’n.

->metalèptic

■metalèptic -a

adj Relatiu o pertanyent a la metalepsi.

->metalimni

■metalimni

m ECOL Termoclina.

->metalímnion

■metalímnion

Part. sil.: me_ta_lím_ni_on

m ECOL Metalimni.

->metalingüístic

■metalingüístic -a

Part. sil.: me_ta_lin_güís_tic

[de meta- i lingüístic]

LING 1 adj Relatiu o pertanyent al metallenguatge.

2 f Ús d’una llengua per a descriure una llengua.

3 f Per a l’escola antropològica nord-americana, estudi de les relacions entre la llengua i la realitat extralingüística (cultura, pensament, etc.).

->metall

■metall

[del ll. metallum, i aquest, del gr. métallon ‘mina; metall’; 1a FONT: 1249]

m 1 1 QUÍM Nom donat a un nombre d’elements situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.

2 Peça de metall.

3 Nom genèric dels llautons i aliatges de coure, emprat per a diferenciar-los del ferro.

4 metall blanc METAL·L Aliatge antifricció amb baix percentatge de coure.

5 metall blanc Alpaca.

6 metall d’impremta METAL·L i GRÀF Aliatge de plom i antimoni, emprat per a tipus d’impremta.

7 metall dur METAL·L Nom genèric dels aliatges de carburs metàl·lics, especialment del carbur de tungstè, emprats en la construcció d’eines de tall.

8 metall preciós METAL·L Nom genèric dels metalls emprats en joieria (or, argent i platí).

2 MÚS En l’orquestra, el conjunt d’instruments de vent que són fets de metall, com les trompes, les trompetes, etc.

3 edat dels metalls PREHIST Una de les grans divisions de la prehistòria, que inclou les edats del bronze i del ferro i que hom utilitza, sobretot, en contraposició amb l’edat de la pedra.

4 metall heràldic HERÀLD Classe d’esmalt heràldic.

->metal·l-

■metal·l-

Forma prefixada del mot llatí metallum, que significa ‘metall’. Ex.: metal·loide, metal·lúrgia.

->metal·lació

■metal·lació

Part. sil.: me_tal_la_ci_ó

f QUÍM 1 Acció de metal·lar;

2 l’efecte.

->metal·lar

■metal·lar

v tr QUÍM Fixar un àtom d’un element metàl·lic sobre un compost químic, especialment orgànic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: metal·lar

GERUNDI: metal·lant

PARTICIPI: metal·lat, metal·lada, metal·lats, metal·lades

INDICATIU PRESENT: metal·lo, metal·les, metal·la, metal·lem, metal·leu, metal·len

INDICATIU IMPERFET: metal·lava, metal·laves, metal·lava, metal·làvem, metal·làveu, metal·laven

INDICATIU PASSAT: metal·lí, metal·lares, metal·là, metal·làrem, metal·làreu, metal·laren

INDICATIU FUTUR: metal·laré, metal·laràs, metal·larà, metal·larem, metal·lareu, metal·laran

INDICATIU CONDICIONAL: metal·laria, metal·laries, metal·laria, metal·laríem, metal·laríeu, metal·larien

SUBJUNTIU PRESENT: metal·li, metal·lis, metal·li, metal·lem, metal·leu, metal·lin

SUBJUNTIU IMPERFET: metal·lés, metal·lessis, metal·lés, metal·léssim, metal·léssiu, metal·lessin

IMPERATIU: metal·la, metal·li, metal·lem, metal·leu, metal·lin

->metal·lat

metal·lat -ada

adj QUÍM Dit del compost que conté un àtom metàl·lic en la molècula.

->metallengua

metallengua

[de meta- i llengua]

f LING 1 Metallenguatge.

2 Llengua artificial teòricament concebible, però inexistent, formada per un repertori d’axiomes, postulats i regles, que pot servir per a descriure les llengües naturals, anomenades llengües objecte amb relació a la metallengua.

->metallenguatge

■metallenguatge

[de meta- i llenguatge]

m LING Llenguatge usat per a parlar de si mateix o de qualsevol altre llenguatge.

->metal·li-

■metal·li-

Forma prefixada del mot llatí metallum, que significa ‘metall’. Ex.: metal·liforme, metal·lífer.

->metàl·lic

■metàl·lic -a

[del ll. metallĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj 1 De metall, pertanyent a un metall o als metalls.

2 De la natura d’un metall.

3 Que sembla venir d’un cos de metall. So metàl·lic. Veu metàl·lica.

4 Que té les característiques d’un metall.

2 m ECON 1 Diner en or, argent, coure, níquel, etc.

2 en metàl·lic En diner de curs legal; en efectiu.

->metal·lífer

■metal·lífer -a

[del ll. metallifer, -a, -um, íd.]

adj Que conté metall. Mineral metal·lífer.

->metal·liforme

■metal·liforme

[de metal·li- i -forme]

adj Que té l’aparença d’un metall.

->metal·lisme

metal·lisme

[de metal·l- i -isme]

m ECON Teoria monetària que explica l’acceptació del diner en funció del valor del metall de què són fetes les monedes.

->metal·lista

■metal·lista

[de metal·l- i -ista]

1 adj ECON Relatiu o pertanyent al metal·lisme.

2 adj i m i f INDÚST Dit de la persona que treballa en una metal·listeria.

->metal·listeria

■metal·listeria

Part. sil.: me_tal_lis_te_ri_a

f INDÚST Obrador dedicat a la transformació de productes metàl·lics semielaborats.

->metal·litzable

metal·litzable

[de metal·litzar]

adj Que pot ésser metal·litzat.

->metal·lització

■metal·lització

Part. sil.: me_tal_lit_za_ci_ó

[de metal·litzar]

f 1 1 Acció de metal·litzar;

2 l’efecte.

2 METAL·L i PLÀST Operació de recobrir la superfície d’un cos amb una pel·lícula metàl·lica, o d’aspecte metàl·lic.

3 ELECTRÒN En microelectrònica, procés emprat en la realització de circuits integrats consistent en la deposició de metalls sobre semiconductors o aïllants.

->metal·litzar

■metal·litzar

[del b. ll. metallizare, íd.; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 1 tr Convertir en metall.

2 tr Fer metàl·lic.

3 tr Impregnar de substàncies metàl·liques.

4 tr Recobrir amb una capa metàl·lica.

5 pron Convertir-se en metall.

2 tr fig Portar a no tenir altre mòbil que l’amor als diners.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: metal·litzar

GERUNDI: metal·litzant

PARTICIPI: metal·litzat, metal·litzada, metal·litzats, metal·litzades

INDICATIU PRESENT: metal·litzo, metal·litzes, metal·litza, metal·litzem, metal·litzeu, metal·litzen

INDICATIU IMPERFET: metal·litzava, metal·litzaves, metal·litzava, metal·litzàvem, metal·litzàveu, metal·litzaven

INDICATIU PASSAT: metal·litzí, metal·litzares, metal·litzà, metal·litzàrem, metal·litzàreu, metal·litzaren

INDICATIU FUTUR: metal·litzaré, metal·litzaràs, metal·litzarà, metal·litzarem, metal·litzareu, metal·litzaran

INDICATIU CONDICIONAL: metal·litzaria, metal·litzaries, metal·litzaria, metal·litzaríem, metal·litzaríeu, metal·litzarien

SUBJUNTIU PRESENT: metal·litzi, metal·litzis, metal·litzi, metal·litzem, metal·litzeu, metal·litzin

SUBJUNTIU IMPERFET: metal·litzés, metal·litzessis, metal·litzés, metal·litzéssim, metal·litzéssiu, metal·litzessin

IMPERATIU: metal·litza, metal·litzi, metal·litzem, metal·litzeu, metal·litzin

->metal·litzat

metal·litzat -ada

[de metal·litzar]

adj 1 Que ha passat per un procés de metal·lització.

2 fig Que no té altre mòbil que l’amor als diners.

->metal·lo-

■metal·lo-

Forma prefixada del mot grec métallon, que significa ‘metall’. Ex.: metal·lografia, metal·loproteïna.

->metal·locè

■metal·locè

m QUÍM ORG Nom genèric dels complexos formats per alguns composts orgànics no saturats amb metalls de transició.

->metal·locromia

■metal·locromia

Part. sil.: me_tal_lo_cro_mi_a

[de metal·lo- i -cromia]

f METAL·L Tècnica d’acoloriment de superfícies metàl·liques per recobriment mitjançant un òxid metàl·lic.

->metal·lòfon

■metal·lòfon

[de metal·lo- i -fon¹]

m MÚS Instrument de percussió, d’un so determinat, format per una sèrie de làmines d’acer o de bronze que són colpejades amb baquetes dures.

->metal·logènia

■metal·logènia

Part. sil.: me_tal_lo_gè_ni_a

f MINERAL Branca de la mineralogia que estudia la gènesi dels jaciments metal·lífers.

->metal·logènic

■metal·logènic -a

adj MINERAL Relatiu o pertanyent a la metal·logènia.

->metal·lògraf

■metal·lògraf -a

[de metal·lo- i -graf]

m i f METAL·L Persona versada en metal·lografia.

->metal·lografia

■metal·lografia

Part. sil.: me_tal_lo_gra_fi_a

[de metal·lo- i -grafia]

f TECNOL i METAL·L Ciència que estudia la constitució i l’estructura dels metalls i llurs aliatges.

->metal·logràfic

■metal·logràfic -a

[de metal·lografia]

adj METAL·L Relatiu o pertanyent a la metal·lografia.

->metal·lografític

metal·lografític -a

[de metal·lo- i grafític]

adj ELECTROT Dit de les escombretes emprades en les màquines elèctriques rotatives, que són constituïdes per una mescla de pols de grafit, coure i altres metalls, premsada i emmotllada.

->metal·loide

■metal·loide

Part. sil.: me_tal_loi_de

[de metal·l- i -oide; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m obs i impr QUÍM No-metall.

->metal·loproteid

metal·loproteid

Part. sil.: me_tal_lo_pro_teid

m BIOQ Metal·loproteïna.

->metal·loproteïna

■metal·loproteïna

Part. sil.: me_tal_lo_pro_te_ï_na

f BIOQ Nom genèric de les proteïnes conjugades que contenen àtoms metàl·lics com a grup prostètic.

->metal·loteràpia

■metal·loteràpia

Part. sil.: me_tal_lo_te_rà_pi_a

[de metal·lo- i teràpia]

f TERAP Tractament de les malalties mitjançant l’aplicació externa de peces de metall sobre la pell.

->metal·loteràpic

■metal·loteràpic -a

[de metal·loteràpia]

adj TERAP Relatiu o pertanyent a la metal·loteràpia.

->metal·lotèrmia

■metal·lotèrmia

Part. sil.: me_tal_lo_tèr_mi_a

[de metal·lo- i -tèrmia]

f METAL·L Procediment de la metal·lúrgia extractiva en el qual hom redueix el compost metàl·lic mitjançant un altre metall més reactiu (sodi, alumini, magnesi o silici) o amb hidrogen, a una temperatura superior a la temperatura de fusió del metall reduït.

->metal·lúrgia

■metal·lúrgia

Part. sil.: me_tal_lúr_gi_a

[del gr. metallourgía ‘treball dels metalls’, der. de metallourgéō ‘treballar o extreure els metalls’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f METAL·L Branca de la ciència i de la tècnica que estudia els procediments per a l’obtenció dels metalls i llur transformació i elaboració per a una utilització racional.

->metal·lúrgic

■metal·lúrgic -a

[de metal·lúrgia; 1a FONT: 1839, DLab.]

METAL·L 1 adj Relatiu o pertanyent a la metal·lúrgia.

2 adj i m i f Dit de la persona que treballa en el camp de la metal·lúrgia.

->metal·lurgista

■metal·lurgista

[de metal·lúrgia]

m i f METAL·L Persona versada en metal·lúrgia.

->metalògica

metalògica

f LÒG Disciplina de la lògica que estudia les propietats dels diferents sistemes lògics.

->metamatemàtica

■metamatemàtica

f MAT Nom donat a l’estudi del llenguatge format pels enunciats sobre els signes emprats per la matemàtica.

->metàmer

■metàmer -a

1 adj i m i f QUÍM Dit de dos o més composts que presenten metameria.

2 m 1 ANAT ANIM En alguns grups d’animals de simetria bilateral, cadascun dels segments que es repeteixen.

2 EMBRIOL Cadascun dels segments embrionaris en què es divideix el mesoderma a cada costat de la corda dorsal.

->metameria

■metameria

Part. sil.: me_ta_me_ri_a

f 1 ANAT ANIM i EMBRIOL Repetició d’òrgans similars i posats d’una manera semblant en els metàmers d’un animal segmentat.

2 QUÍM Tipus d’isomeria de posició que presenten certs composts, anomenats metàmers, que es caracteritza per la unió de radicals diferents en un mateix àtom o grup central.

->metamèric

■metamèric -a

adj 1 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a un metàmer.

2 QUÍM 1 Relatiu o pertanyent a la metameria.

2 Metàmer.

->metamerisme

metamerisme

m QUÍM Metameria.

->metamerització

metamerització

Part. sil.: me_ta_me_rit_za_ci_ó

f ANAT ANIM i EMBRIOL Procés de formació dels metàmers.

->metamfetamina

metamfetamina

f FARM Amina secundària que es presenta en forma de cristalls, de fórmula CH₂(C₆H₅)CH(CH₃NH)CH₃.

->metamielòcit

metamielòcit

Part. sil.: me_ta_mi_e_lò_cit

m CIT Forma de transició dels mielòcits, intermèdia entre aquests i els leucòcits granulosos, de nucli igual al d’aquests darrers, però sense ésser lobulat.

->metamòrfic

■metamòrfic -a

[de meta- i -mòrfic; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj PETROG 1 Relatiu o pertanyent al metamorfisme.

2 Dit de les roques que han sofert metamorfisme.

->metamorfisme

■metamorfisme

[de meta- i -morfisme; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 Metamorfosi.

2 PETROG Modificació de l’estructura, de la composició mineralògica i, normalment, de la composició química de les roques provocada per l’acció d’agents externs.

->metamorfitzar

■metamorfitzar

[der. de metamorf(isme)]

v tr PETROG Provocar el metamorfisme (d’una roca).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: metamorfitzar

GERUNDI: metamorfitzant

PARTICIPI: metamorfitzat, metamorfitzada, metamorfitzats, metamorfitzades

INDICATIU PRESENT: metamorfitzo, metamorfitzes, metamorfitza, metamorfitzem, metamorfitzeu, metamorfitzen

INDICATIU IMPERFET: metamorfitzava, metamorfitzaves, metamorfitzava, metamorfitzàvem, metamorfitzàveu, metamorfitzaven

INDICATIU PASSAT: metamorfitzí, metamorfitzares, metamorfitzà, metamorfitzàrem, metamorfitzàreu, metamorfitzaren

INDICATIU FUTUR: metamorfitzaré, metamorfitzaràs, metamorfitzarà, metamorfitzarem, metamorfitzareu, metamorfitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: metamorfitzaria, metamorfitzaries, metamorfitzaria, metamorfitzaríem, metamorfitzaríeu, metamorfitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: metamorfitzi, metamorfitzis, metamorfitzi, metamorfitzem, metamorfitzeu, metamorfitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: metamorfitzés, metamorfitzessis, metamorfitzés, metamorfitzéssim, metamorfitzéssiu, metamorfitzessin

IMPERATIU: metamorfitza, metamorfitzi, metamorfitzem, metamorfitzeu, metamorfitzin

->metamorfosar

■metamorfosar

[de metamorfosi; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 tr Transformar, produir una metamorfosi.

2 pron Zeus es metamorfosà en brau per raptar Europa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: metamorfosar

GERUNDI: metamorfosant

PARTICIPI: metamorfosat, metamorfosada, metamorfosats, metamorfosades

INDICATIU PRESENT: metamorfoso, metamorfoses, metamorfosa, metamorfosem, metamorfoseu, metamorfosen

INDICATIU IMPERFET: metamorfosava, metamorfosaves, metamorfosava, metamorfosàvem, metamorfosàveu, metamorfosaven

INDICATIU PASSAT: metamorfosí, metamorfosares, metamorfosà, metamorfosàrem, metamorfosàreu, metamorfosaren

INDICATIU FUTUR: metamorfosaré, metamorfosaràs, metamorfosarà, metamorfosarem, metamorfosareu, metamorfosaran

INDICATIU CONDICIONAL: metamorfosaria, metamorfosaries, metamorfosaria, metamorfosaríem, metamorfosaríeu, metamorfosarien

SUBJUNTIU PRESENT: metamorfosi, metamorfosis, metamorfosi, metamorfosem, metamorfoseu, metamorfosin

SUBJUNTIU IMPERFET: metamorfosés, metamorfosessis, metamorfosés, metamorfoséssim, metamorfoséssiu, metamorfosessin

IMPERATIU: metamorfosa, metamorfosi, metamorfosem, metamorfoseu, metamorfosin

->metamorfosi

■metamorfosi

[del ll. metamorfosis, i aquest, del gr. metamórphōsis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Canvi pel qual una cosa perd la seva forma natural i en pren una altra. La metamorfosi dels metalls en or. La mort és una simple metamorfosi.

2 p ext Allò en què es transforma una cosa com a resultat d’una metamorfosi.

3 MIT Facultat de determinats personatges mitològics de canviar d’aspecte i de forma.

4 ZOOL Conjunt de canvis morfològics i fisiològics que experimenten determinats animals des que surten de l’ou fins que assoleixen l’estadi adult.

2 fig Canvi complet d’una persona o cosa quant al seu caràcter, exterior, etc. D’ençà que estava enamorada, havia experimentat una profunda metamorfosi.

->metanal

■metanal

m QUÍM ORG Formaldehid.

->metanaupli

metanaupli

Part. sil.: me_ta_nau_pli

m ZOOL i EMBRIOL Fase larval de la subclasse dels copèpodes que ve després del naupli i precedeix l’estat adult.

->metandriol

metandriol

Part. sil.: me_tan_dri_ol

m FARM Substància d’estructura semblant a la dels andrògens.

->metanefre

metanefre

m ANAT ANIM Ronyó dels rèptils, ocells i mamífers, format per nefrons que no comuniquen amb el celoma, sinó que filtren els residus de la sang i els aboquen a una cavitat, la pelvis renal, que els evacua a través d’un conducte, l’urèter.

->metanefridi

metanefridi

m ZOOL Tipus de nefridi propi dels metazous amb cavitat celomàtica.

->metaner

■metaner

[de metà]

m CONSTR NAV Vaixell de càrrega, generalment de grans dimensions, adaptat al transport de gas natural liquat a una temperatura de -160°C.

->metànic

■metànic -a

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent al metà.

2 obs Dit de qualsevol hidrocarbur de la sèrie del metà.

->metanílic

metanílic, àcid

QUÍM ORG Àcid obtingut per reducció de l’àcid 3-nitrobenzensulfònic, de fórmula H₂NC₆H₄SO₃H.

->metànoia

metànoia

Part. sil.: me_tà_no_ia

f CRIST 1 Canvi profund de la manera de pensar, de sentir i d’obrar.

2 Prosternació, reverència profunda.

->metanoic

metanoic, àcid

Part. sil.: me_ta_noic

QUÍM ORG Àcid fòrmic.

->metanol

■metanol

m [CH₃OH] QUÍM ORG Primer terme de la sèrie dels alcohols alifàtics saturats.

->metanolat

■metanolat

m QUÍM ORG Alcoholat derivat de l’alcohol metílic.

->metansulfònic

metansulfònic, àcid

QUÍM ORG Àcid sulfònic derivat del metà per substitució d’un hidrogen per un grup —SO₃H, de fórmula CH₃SO₃H.

->metapelita

■metapelita

f MINERAL Roca pelítica metamòrfica.

->metaplàsia

■metaplàsia

Part. sil.: me_ta_plà_si_a

f HISTOL Procés en virtut del qual certs elements pertanyents a un teixit produeixen altres elements que s’allunyen dels primers i que constitueixen cèl·lules i teixits que tenen caràcters físics i químics distints.

->metaplasma

metaplasma

m CIT Conjunt d’inclusions constituït principalment per proteïnes filiformes que es formen a la cèl·lula durant la seva diferenciació.

->metaplasmàtic

metaplasmàtic -a

adj CIT Relatiu o pertanyent al metaplasma.

->metaplasme

■metaplasme

[del gr. metaplasmós ‘transformació’]

m 1 RET Alteració d’un mot per addició, subtracció, transposició o contracció de lletres o síl·labes.

2 GRAM 1 El fet que el paradigma d’un nom, pronom o verb sigui constituït per formes de temes diferents.

2 Canvi de gènere.

->metaplàstic

■metaplàstic -a

adj PAT 1 Relatiu o pertanyent a la metaplàsia.

2 Dit de les condicions fonamentals en què s’operen els canvis en la formació de parts orgàniques.

->metapsicologia

■metapsicologia

Part. sil.: me_ta_psi_co_lo_gi_a

f PSIC Parapsicologia.

->metapsicològic

■metapsicològic -a

adj PSIC Relatiu o pertanyent a la metapsicologia.

->metapsicosi

metapsicosi

Part. sil.: me_ta_psi_co_si

f PSIC Estat anímic en què es manifesten forces psíquiques per sobre de les normals.

->metapsíquic

metapsíquic -a

Part. sil.: me_ta_psí_quic

[de meta- i psíquic]

PSIC 1 adj Relatiu o pertanyent a la metapsíquica.

2 f Conjunt de fenòmens derivats de forces mentals o psíquiques per sobre de les normals.

->metascútum

metascútum

m ENTOM En el dors dels insectes, part del metatòrax.

->metasèmia

■metasèmia

Part. sil.: me_ta_sè_mi_a

f LING Canvi que es produeix en les llengües a conseqüència de l’anàlisi metalingüística, la qual comporta una interpretació —o reinterpretació— de la matèria de la llengua segons determinats models d’ella mateixa.

->metasoma

metasoma

m ANAT ANIM Abdomen, o porció posterior de l’abdomen, que hom pot veure en animals metamèrics, com per exemple els anèl·lids.

->metasomatisme

■metasomatisme

m PETROG Qualsevol canvi en la composició química global d’una roca mitjançant processos que es produeixen, fonamentalment, quan la roca és en l’estat sòlid.

->metaspermatogènesi

metaspermatogènesi

f BIOL Fase regressiva estacional de la funció testicular de certs mamífers i ocells, especialment dels que hibernen.

->metastable

■metastable

adj 1 QUÍM FÍS Dit del sistema que, bé que no és estable teòricament en unes condicions determinades, té una velocitat de transformació tan petita que presenta una aparença d’estabilitat, almenys durant un interval de temps no excessivament llarg.

2 estat metastable FÍS ATÒM Estat isomèric.

->metàstasi

■metàstasi

[del gr. metástasis ‘canvi de lloc’]

f 1 PAT 1 Aparició d’un o més focus morbosos secundaris, sota la dependència d’un fenomen idèntic preexistent en un altre lloc de l’organisme no contigu, que resulta així transferit d’un lloc a l’altre.

2 Focus secundari.

3 metàstasi calcària Formació de dipòsits calcaris i d’altres sals dels ossos, en determinades malalties caracteritzades per remolliment ossi.

4 metàstasi creuada Pas del material de circulació venosa a l’arterial sense travessar els pulmons.

5 metàstasi directa Metàstasi que té lloc en el sentit de la circulació sanguínia o limfàtica.

6 metàstasi neoplàstica Emigració i implantació llunyana de cèl·lules neoplàstiques.

7 metàstasi retrògrada Metàstasi en direcció oposada a la del corrent sanguini o limfàtic.

2 Transició sobtada.

3 FON Fase final en l’articulació d’un so determinat, en el curs de la qual els òrgans de la fonació abandonen la posició característica del so en qüestió i adopten la posició de repòs o preparen l’emissió del so següent.

->metastàtic

■metastàtic -a

[de metàstasi]

adj PAT 1 Relatiu o pertanyent a la metàstasi.

2 Causat per metàstasi.

->metastatitzar

■metastatitzar

v tr PAT Envair mitjançant metàstasis.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: metastatitzar

GERUNDI: metastatitzant

PARTICIPI: metastatitzat, metastatitzada, metastatitzats, metastatitzades

INDICATIU PRESENT: metastatitzo, metastatitzes, metastatitza, metastatitzem, metastatitzeu, metastatitzen

INDICATIU IMPERFET: metastatitzava, metastatitzaves, metastatitzava, metastatitzàvem, metastatitzàveu, metastatitzaven

INDICATIU PASSAT: metastatitzí, metastatitzares, metastatitzà, metastatitzàrem, metastatitzàreu, metastatitzaren

INDICATIU FUTUR: metastatitzaré, metastatitzaràs, metastatitzarà, metastatitzarem, metastatitzareu, metastatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: metastatitzaria, metastatitzaries, metastatitzaria, metastatitzaríem, metastatitzaríeu, metastatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: metastatitzi, metastatitzis, metastatitzi, metastatitzem, metastatitzeu, metastatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: metastatitzés, metastatitzessis, metastatitzés, metastatitzéssim, metastatitzéssiu, metastatitzessin

IMPERATIU: metastatitza, metastatitzi, metastatitzem, metastatitzeu, metastatitzin

->metastern

■metastern

m ENTOM Metasternita.

->metasternita

metasternita

f ENTOM Esternita del tercer segment toràcic.

->metastèrnum

■metastèrnum

m ENTOM Metastern.

->metatàlem

metatàlem

m ANAT ANIM Part del diencèfal composta pels cossos geniculats intern i extern.

->metatars

■metatars

[de meta- i tars]

m ANAT ANIM 1 Part del peu compresa entre el tars i les falanges dels dits.

2 Conjunt dels cinc ossos del metatars.

->metatarsàlgia

metatarsàlgia

Part. sil.: me_ta_tar_sàl_gi_a

f PAT Afecció caracteritzada per un dolor localitzat a la part anterior dels metatarsians.

->metatarsià

■metatarsià -ana

Part. sil.: me_ta_tar_si_à

[de metatars]

ANAT ANIM 1 adj Relatiu o pertanyent al metatars.

2 m Cadascun dels ossos del metatars.

->metateris

■metateris

m ZOOL 1 pl Infraclasse de la classe dels mamífers que comprèn l’ordre dels marsupials.

2 sing Mamífer de la infraclasse dels metateris.

->metàtesi

■metàtesi

[del gr. metáthesis ‘transposició’]

f 1 LING Transposició de sons dins la cadena parlada.

2 QUÍM Reacció entre dos composts amb bescanvi d’elements i formació de dos nous composts, segons l’equació: AB+CD→AD+BC; hom l’anomena també doble descomposició.

->metatètic

■metatètic -a

[de metàtesi]

adj Relatiu o pertanyent a la metàtesi.

->metatonia

■metatonia

Part. sil.: me_ta_to_ni_a

[de meta- i -tonia]

f FON Dins un mot, canvi de lloc de l’accent d’intensitat.

->metatoràcic

■metatoràcic -a

adj ANAT ANIM i ENTOM Relatiu o pertanyent al metatòrax.

->metatòrax

■metatòrax

m ANAT ANIM i ENTOM Tercer segment toràcic dels insectes, situat entre el mesotòrax i l’abdomen.

->metazoea

metazoea

Part. sil.: me_ta_zo_e_a

f ZOOL Forma larval pròpia dels malacostracis.

->metazoic

■metazoic -a

Part. sil.: me_ta_zoic

adj ZOOL Relatiu o pertanyent als metazous.

->metazous

■metazous

Part. sil.: me_ta_zous

m ZOOL 1 pl Grup d’animals diploblàstics i triploblàstics, constituïts per nombroses cèl·lules interdependents agrupades en categories funcionals.

2 sing Animal del grup dels metazous.

->metec

■metec -a

m i f 1 HIST A la Grècia antiga, nom donat als estrangers que residien, d’una manera estable, en una ciutat.

2 Persona establerta en un país respecte al qual és estranger.

->mètel

■mètel

m BOT Planta herbàcia de la família de les solanàcies (Datura metel), de fulles ovades, enteres, i flors vermelles, blanques o grogues, ornamental, robusta i fortament tòxica.

->metempíric

■metempíric -a

[de meta- i empíric]

adj Dit del que resta més enllà de l’experiència, de l’observació dels fets.

->metempsicosi

■metempsicosi

Part. sil.: me_tem_psi_co_si

[del gr. metempsýkhōsis, íd.]

f RELIG Traspàs de l’ànima humana, en separar-se del cos arran de la mort, al cos d’un altre ésser.

->metencèfal

metencèfal

m ANAT ANIM Part de l’encèfal embrionari situada al romboencèfal.

->meteor

■meteor

Part. sil.: me_te_or

[del b. ll. meteora, i aquest, del gr. metéōra ‘fenòmens celestes’, pl. neutre de metéōros ‘elevat’, comp. de meta- i aeírō ‘enlairar’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m METEOR 1 Qualsevol fenomen produït dins l’atmosfera de la Terra.

2 ASTR Fenomen lluminós, anomenat també estel fugaç, que hom pot observar en el firmament i és originat en passar un meteorit a través de l’atmosfera terrestre.

->meteor-

meteor-

Forma prefixada del mot grec metéōros, que significa ‘elevat en els aires’. Ex.: meteorit.

->meteòric

■meteòric -a

Part. sil.: me_te_ò_ric

[de meteor; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj ASTR i METEOR 1 Relatiu o pertanyent a un meteor o als meteors.

2 fig Que sembla un meteor per la seva rapidesa, brillantor o curta durada. El partit X ha tingut una ascensió meteòrica en les últimes eleccions.

->meteorisme

■meteorisme

Part. sil.: me_te_o_ris_me

[del gr. meteōrismós ‘acció d’alçar-se’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m PAT Inflor de l’abdomen per gasos continguts en el budell.

->meteorit

■meteorit

Part. sil.: me_te_o_rit

[de meteor- i -it; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m ASTR Sòlid del medi interplanetari, generalment petit, que penetra en l’atmosfera de la Terra i n’ateny la superfície.

->meteorític

■meteorític -a

Part. sil.: me_te_o_rí_tic

adj ASTR Relatiu o pertanyent a un meteorit o als meteorits. Cràter meteorític.

->meteorització

■meteorització

Part. sil.: me_te_o_rit_za_ci_ó

[de meteoritzar]

f PETROG Alteració i esmicolament de les roques de l’escorça terrestre per l’acció mecànica i química dels agents erosius atmosfèrics.

->meteoritzar

■meteoritzar

Part. sil.: me_te_o_rit_zar

[del gr. meteōrízō ‘enlairar’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v 1 tr PAT Causar meteorisme.

2 tr METEOR i PETROG Produir meteorització.

3 pron Rebre la Terra l’acció dels meteors.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: meteoritzar

GERUNDI: meteoritzant

PARTICIPI: meteoritzat, meteoritzada, meteoritzats, meteoritzades

INDICATIU PRESENT: meteoritzo, meteoritzes, meteoritza, meteoritzem, meteoritzeu, meteoritzen

INDICATIU IMPERFET: meteoritzava, meteoritzaves, meteoritzava, meteoritzàvem, meteoritzàveu, meteoritzaven

INDICATIU PASSAT: meteoritzí, meteoritzares, meteoritzà, meteoritzàrem, meteoritzàreu, meteoritzaren

INDICATIU FUTUR: meteoritzaré, meteoritzaràs, meteoritzarà, meteoritzarem, meteoritzareu, meteoritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: meteoritzaria, meteoritzaries, meteoritzaria, meteoritzaríem, meteoritzaríeu, meteoritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: meteoritzi, meteoritzis, meteoritzi, meteoritzem, meteoritzeu, meteoritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: meteoritzés, meteoritzessis, meteoritzés, meteoritzéssim, meteoritzéssiu, meteoritzessin

IMPERATIU: meteoritza, meteoritzi, meteoritzem, meteoritzeu, meteoritzin

->meteoro-

■meteoro-

Forma prefixada del mot grec metéōros, que significa ‘elevat en els aires’. Ex.: meteorologia.

->meteorògraf

■meteorògraf

Part. sil.: me_te_o_rò_graf

[de meteoro- i -graf; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m METROL Aparell que enregistra dades atmosfèriques tals com la pressió, la temperatura i la humitat.

->meteorografia

■meteorografia

Part. sil.: me_te_o_ro_gra_fi_a

[de meteoro- i -grafia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f METEOR Enregistrament dels fenòmens meteòrics mitjançant el meteorògraf.

->meteorogràfic

■meteorogràfic -a

Part. sil.: me_te_o_ro_grà_fic

[de meteorografia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj METEOR Relatiu o pertanyent a la meteorografia o al meteorògraf.

->meteoroide

■meteoroide

Part. sil.: me_te_o_roi_de

[de meteor- i -oide]

m ASTR Sòlid, generalment petit, del medi interplanetari, que no té una grossària suficient per a ésser considerat un asteroide.

->meteoròleg

■meteoròleg -òloga

Part. sil.: me_te_o_rò_leg

[de meteoro- i -leg; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m i f Especialista en meteorologia.

->meteoròlit

meteoròlit

Part. sil.: me_te_o_rò_lit

[de meteoro- i -lit]

m obs ASTR Aeròlit.

->meteorologia

■meteorologia

Part. sil.: me_te_o_ro_lo_gi_a

Cp. climatologia

[de meteoro- i -logia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f METEOR Ciència que estudia les lleis que regeixen els fenòmens que tenen lloc a l’atmosfera.

->meteorològic

■meteorològic -a

Part. sil.: me_te_o_ro_lò_gic

[de meteorologia; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj METEOR Relatiu o pertanyent a la meteorologia o als meteors.

->metge

■metge

[del ll. mĕdĭcus, íd., der. del ll. mĕdēri ‘cuidar, curar’; 1a FONT: o., Llull]

m 1 MED 1 Persona que té autorització acadèmica i legal per a exercir la medicina.

2 Llicenciat en medicina.

3 metge de capçalera Internista que fonamentalment té cura del curs de les malalties que obliguen a fer llit. És el metge consuetudinari d’una família.

4 metge especialista Metge que fonamentalment té cura d’afeccions concretes i només intervé en moments determinats.

5 metge forense Forense.

2 fig El temps és el millor metge.

->metgessa

■metgessa

[de metge; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f 1 MED 1 Dona que exerceix la medicina.

2 Dona llicenciada en medicina.

2 [en desús] Muller d’un metge.

->metgia

■metgia

Part. sil.: met_gi_a

[de metge; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f MED Remei.

->meticil·lina

meticil·lina

f FARM Antibiòtic derivat de l’àcid penicil·lànic.

->meticulós

■meticulós -osa

[del ll. meticulōsus, -a, -um ‘poruc’, der. dimin. de metus ‘por’; 1a FONT: c. 1900]

adj Extremament curós de petits detalls, de minúcies.

->meticulosament

■meticulosament

[de meticulós]

adv D’una manera meticulosa.

->meticulositat

■meticulositat

[de meticulós]

f Qualitat de meticulós.

->metil

■metil

[cpt. del radical químic met, del gr. méthy ‘vi’, i la terminació -il, del gr. hýlē ‘matèria, principi’]

m QUÍM ORG 1 Radical univalent del metà, de fórmula CH^-˜₃.

2 cianur de metil Acetonitril.

3 clorur de metil Clorometà, CH₃Cl, derivat monohalogenat, metzinós i inflamable, del metà.

->metilacetilè

metilacetilè

m QUÍM ORG Propí.

->metilació

■metilació

Part. sil.: me_ti_la_ci_ó

f QUÍM ORG Tipus de reacció mitjançant la qual s’introdueixen en una molècula radicals —CH₃, els quals poden substituir l’àtom d’hidrogen dels agrupaments —OH, —NH o —SH.

->metilal

metilal

m QUÍM ORG Dimetoximetà, CH₂(OCH₃) ₂, acetat obtingut per oxidació catalítica del metanol.

->metilamina

■metilamina

f [CH₃NH₂] QUÍM ORG Amina primària, més bàsica que l’amoníac.

->metilar

■metilar

v tr QUÍM ORG Sotmetre una substància a metilació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: metilar

GERUNDI: metilant

PARTICIPI: metilat, metilada, metilats, metilades

INDICATIU PRESENT: metilo, metiles, metila, metilem, metileu, metilen

INDICATIU IMPERFET: metilava, metilaves, metilava, metilàvem, metilàveu, metilaven

INDICATIU PASSAT: metilí, metilares, metilà, metilàrem, metilàreu, metilaren

INDICATIU FUTUR: metilaré, metilaràs, metilarà, metilarem, metilareu, metilaran

INDICATIU CONDICIONAL: metilaria, metilaries, metilaria, metilaríem, metilaríeu, metilarien

SUBJUNTIU PRESENT: metili, metilis, metili, metilem, metileu, metilin

SUBJUNTIU IMPERFET: metilés, metilessis, metilés, metiléssim, metiléssiu, metilessin

IMPERATIU: metila, metili, metilem, metileu, metilin

->metilarsònic

metilarsònic, àcid

[CH₃AsO(OH)₂] QUÍM ORG Àcid dibàsic fort, obtingut a partir de l’arsenit de sodi i del iodur de metil.

->metilat

■metilat

m QUÍM ORG Compost resultant de la substitució, en una molècula, d’un àtom o radical per un grup metil.

->metilbenzè

metilbenzè

m QUÍM ORG Toluè.

->metil-butanol

2-metil-2-butanol

m [(CH₃)₂C(OH)CH₂CH₃] QUÍM ORG Alcohol alifàtic terciari, volàtil, emprat com a hipnòtic.

->metil-butè

2-metil-2-butè

m [(CH₃)₂C═CHCH₃] QUÍM ORG Líquid molt inflamable.

->metilcel·lulosa

■metilcel·lulosa

f QUÍM ORG Èter metílic de la cel·lulosa.

->metildopa

metildopa

f FARM Compost de fórmula C₁₀H₁₃NO₄.

->metilè

■metilè

m QUÍM ORG 1 Radical bivalent del metà, de fórmula —CH₂—.

2 Carbè.

3 clorur de metilè Diclorometà, CH₂Cl₂, derivat clorat del metà que hom obté per cloració d’aquest.

->metilènic

■metilènic -a

adj QUÍM ORG Dit dels composts que tenen el radical —CH₂—.

->metil etil cetona

metil etil cetona

f [CH₃COCH₂CH₃] QUÍM ORG Cetona alifàtica, obtinguda industrialment per deshidrogenació catalítica.

->metil fenil èter

metil fenil èter

m QUÍM ORG Anisole.

->metílic

■metílic -a

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent al radical metil.

2 Que conté el radical metil.

3 alcohol metílic Metanol.

->metil isobutil cetona

metil isobutil cetona

f [CH₃COCH₂CH(CH₃)₂] QUÍM ORG Cetona líquida obtinguda industrialment per dimerització de l’acetona en medi bàsic, emprada com a dissolvent.

->metil isotiocianat

metil isotiocianat

Part. sil.: me_til i_so_ti_o_ci_a_nat

m FITOPAT Fumigant utilitzat per a la desinfecció dels terrenys de conreu en horticultura intensiva.

->metilmorfina

metilmorfina

f FARM Codeïna.

->metilparabè

metilparabè

m [HOC₆H₄COOCH₃] FARM Antisèptic de potent acció fungicida que es presenta en forma de cristalls incolors.

->metil propil cetona

metil propil cetona

f QUÍM ORG Cetona alifàtica líquida, de fórmula CH₃CH₂CH₂COCH₃, obtinguda per condensació de l’acetaldehid amb l’acetona.

->metionina

■metionina

Part. sil.: me_ti_o_ni_na

f BIOQ [símb: Met] Aminoàcid contingut normalment a les proteïnes.

->metjar

■metjar

[de metge; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr MED Medicar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: metjar

GERUNDI: metjant

PARTICIPI: metjat, metjada, metjats, metjades

INDICATIU PRESENT: metjo, metges, metja, metgem, metgeu, metgen

INDICATIU IMPERFET: metjava, metjaves, metjava, metjàvem, metjàveu, metjaven

INDICATIU PASSAT: metgí, metjares, metjà, metjàrem, metjàreu, metjaren

INDICATIU FUTUR: metjaré, metjaràs, metjarà, metjarem, metjareu, metjaran

INDICATIU CONDICIONAL: metjaria, metjaries, metjaria, metjaríem, metjaríeu, metjarien

SUBJUNTIU PRESENT: metgi, metgis, metgi, metgem, metgeu, metgin

SUBJUNTIU IMPERFET: metgés, metgessis, metgés, metgéssim, metgéssiu, metgessin

IMPERATIU: metja, metgi, metgem, metgeu, metgin

->metjastre

■metjastre -a

[de metge]

m i f Mal metge.

->metoclopramida

metoclopramida

f QUÍM ORG i FARM Substància de fórmula C₁₄H₂₂ClN₃O₂, útil en el tractament dels vòmits per causes gastrointestinals.

->mètode

■mètode

[del ll. methŏdus, i aquest, del gr. méthodos, íd., pròpiament ‘camí amb una finalitat precisa’, comp. de meta- i hodós ‘camí’; 1a FONT: 1628]

m 1 1 Camí que se segueix, manera ordenada, sistemàtica, de procedir, per a arribar a un fi. Ha prescrit un nou mètode de cura. Estudiar sense mètode. Fer les coses amb mètode.

2 FILOS i METOD Manera concreta de procedir, d’aplicar el pensament, de dur a terme una investigació, etc., per tal de conèixer la realitat, de comprendre el sentit o el valor d’uns fets determinats, d’interpretar correctament les dades de l’experiència, de resoldre un problema, una qüestió.

2 Obra elemental per a iniciar-se en una disciplina, en el coneixement d’una especialitat, d’una tècnica, d’un idioma, etc. Mètode de piano, de cant, de lectura, de càlcul, de dibuix, d’anglès, etc.

->metòdic

■metòdic -a

[del ll. methodĭcus, -a, -um, íd.]

adj 1 Fet amb mètode. Un ensenyament metòdic.

2 1 Que obra amb mètode. Home metòdic.

2 p ext Un esperit metòdic. Vida metòdica.

->metòdicament

■metòdicament

[de metòdic]

adv D’una manera metòdica, amb mètode.

->metodisme

■metodisme

[de metòdic; 1a FONT: s. XVIII]

m 1 1 Qualitat de metòdic.

2 Devoció pels mètodes.

2 CRIST Doctrina i moviment, sorgits dins l’anglicanisme, que sostenen que tothom pot aconseguir la salvació mitjançant l’experiència religiosa personal, la qual és assolida a través d’una vida escrupolosament estricta.

->metodista

■metodista

[de metòdic]

CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent al metodisme.

2 m i f Seguidor del metodisme.

->metodització

■metodització

Part. sil.: me_to_dit_za_ci_ó

[de metoditzar]

f 1 Acció de metoditzar;

2 l’efecte.

->metoditzar

■metoditzar

[de mètode]

v tr Fer metòdic, regular amb mètode.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: metoditzar

GERUNDI: metoditzant

PARTICIPI: metoditzat, metoditzada, metoditzats, metoditzades

INDICATIU PRESENT: metoditzo, metoditzes, metoditza, metoditzem, metoditzeu, metoditzen

INDICATIU IMPERFET: metoditzava, metoditzaves, metoditzava, metoditzàvem, metoditzàveu, metoditzaven

INDICATIU PASSAT: metoditzí, metoditzares, metoditzà, metoditzàrem, metoditzàreu, metoditzaren

INDICATIU FUTUR: metoditzaré, metoditzaràs, metoditzarà, metoditzarem, metoditzareu, metoditzaran

INDICATIU CONDICIONAL: metoditzaria, metoditzaries, metoditzaria, metoditzaríem, metoditzaríeu, metoditzarien

SUBJUNTIU PRESENT: metoditzi, metoditzis, metoditzi, metoditzem, metoditzeu, metoditzin

SUBJUNTIU IMPERFET: metoditzés, metoditzessis, metoditzés, metoditzéssim, metoditzéssiu, metoditzessin

IMPERATIU: metoditza, metoditzi, metoditzem, metoditzeu, metoditzin

->metodologia

■metodologia

Part. sil.: me_to_do_lo_gi_a

[de mètode i -logia]

f 1 Ciència del mètode.

2 Estudi dels mètodes de coneixement, investigació i interpretació considerats en ells mateixos.

3 Aplicació coherent d’un mètode.

4 FILOS Part de la lògica que té per objecte l’estudi a posteriori dels mètodes.

->metodològic

■metodològic -a

[de metodologia]

adj Relatiu o pertanyent a la metodologia.

->metol

■metol

m CIN i FOTOG Nom comercial del sulfat d’1-hidroxi-4-metilaminobenzè.

->metonímia

■metonímia

Part. sil.: me_to_ní_mi_a

[del ll. metonymia, i aquest, del gr. metōnymía, comp. de meta- i ónoma ‘nom’]

f RET Figura que consisteix a designar una cosa amb el nom d’una altra prenent l’efecte per la causa, el contingut pel continent, etc., o viceversa. Ex.: Viu del seu treball. Tastarem aquest plat.

->metonímic

■metonímic -a

[de metonímia]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la metonímia.

2 Que enclou una metonímia.

->metonomàsia

■metonomàsia

Part. sil.: me_to_no_mà_si_a

f LING Canvi de nom, especialment d’un nom de persona, en traduir-lo a una llengua estrangera.

->metop-

metop-

Forma prefixada del mot grec métōpon, que significa ‘front’. Ex.: metopisme.

->mètopa

■mètopa

f ARQUIT En el fris dòric, espai o porció de mur, al damunt de l’epistili, comprès entre dues obertures per a la inserció dels tríglifs.

->metopi

metopi

m ANAT ANIM Punt antropomètric situat en la línia mitjana del front, entre les dues eminències frontals.

->metòpic

■metòpic -a

adj ANAT ANIM 1 Frontal.

2 os metòpic ANTROP Os de petites dimensions situat a les mateixes posicions que ocupen les fontanel·les del frontal i present en l’home en un percentatge molt baix.

->metòpion

metòpion

Part. sil.: me_tò_pi_on

m ANAT ANIM Metopi.

->metopisme

■metopisme

m PAT Estat del crani en el qual persisteix la sutura frontal o metòpica.

->metopo-

metopo-

Forma prefixada del mot grec métōpon, que significa ‘front’. Ex.: metoposcòpia.

->metoposcòpia

■metoposcòpia

Part. sil.: me_to_pos_cò_pi_a

f PSIC Art de descobrir el caràcter per les línies del rostre.

->metoposcòpic

■metoposcòpic -a

adj PSIC Relatiu o pertanyent a la metoposcòpia.

->metotrexat

metotrexat

m QUÍM ORG i FARM Fàrmac anticancerós.

->metoxi

metoxi

m QUÍM ORG Nom del radical CH₃O—.

->metoxi-

■metoxi-

QUÍM ORG Prefix que, en un compost orgànic, assenyala la presència del radical CH₃O—.

->metoxil

■metoxil

m obs QUÍM ORG Metoxi.

->metr-

■metr-

Forma prefixada del mot grec mḗtra, que significa ‘úter’. Ex.: metràlgia, metritis.

->metralla

■metralla

[del fr. mitraille ‘moneda menuda; metralla’, alteració del fr. ant. mitaille, der. de mite ‘arna; moneda de poc valor’, del neerl. mîte, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f ARM 1 Trossos menuts de ferro, coure, zinc, claus, perdigons, etc., amb què hom carrega diversos tipus de peces d’artilleria i determinats projectils i artefactes explosius.

2 Conjunt dels bocins en què es parteixen les carcasses de diversos artefactes proveïts d’una càrrega explosiva interior.

3 Conjunt de projectils disparats amb arma automàtica.

->metrallador

■metrallador -a

[de metrallar]

ARM 1 adj Dit del fusell, la pistola, etc., que metrallen.

2 f Arma llarga de foc, relativament pesant i totalment automàtica, que pot tirar successivament i ràpidament un gran nombre de projectils.

->metrallament

■metrallament

[de metrallar]

m 1 Acció de metrallar;

2 l’efecte.

->metrallar

■metrallar

[de metralla]

v tr ARM 1 Cobrir un objectiu amb la metralla disparada per l’artilleria.

2 p ext Cobrir un objectiu amb les bales disparades per una arma metralladora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: metrallar

GERUNDI: metrallant

PARTICIPI: metrallat, metrallada, metrallats, metrallades

INDICATIU PRESENT: metrallo, metralles, metralla, metrallem, metralleu, metrallen

INDICATIU IMPERFET: metrallava, metrallaves, metrallava, metrallàvem, metrallàveu, metrallaven

INDICATIU PASSAT: metrallí, metrallares, metrallà, metrallàrem, metrallàreu, metrallaren

INDICATIU FUTUR: metrallaré, metrallaràs, metrallarà, metrallarem, metrallareu, metrallaran

INDICATIU CONDICIONAL: metrallaria, metrallaries, metrallaria, metrallaríem, metrallaríeu, metrallarien

SUBJUNTIU PRESENT: metralli, metrallis, metralli, metrallem, metralleu, metrallin

SUBJUNTIU IMPERFET: metrallés, metrallessis, metrallés, metralléssim, metralléssiu, metrallessin

IMPERATIU: metralla, metralli, metrallem, metralleu, metrallin

->metraller

■metraller -a

[de metralla]

m i f ARM Persona que maneja una metralladora.

->metralleta

■metralleta

[de metralla]

f ARM Arma de foc automàtica i portàtil que pot disparar a ràfegues o a trets aïllats.

->metratge

■metratge

[de metre¹]

m 1 1 Llargària expressada en metres.

2 p ext Llargada expressada en una altra unitat.

2 CIN Longitud o extensió d’un film o de qualsevol de les seves parts, expressada en metres.

->metrazol

metrazol

m FARM Pentilenetetrazole.

->metre¹

■metre¹

Hom.: maître

[del ll. mĕtrum ‘mesura, especialment la d’un vers’, i aquest, del gr. métron ‘mesura’; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

m 1 METROL 1 [símb: m] Unitat de longitud (o llargària) del sistema internacional equivalent a la longitud del trajecte recorregut en el buit per la llum durant 1/299 792 458 segons.

2 Instrument de mesura de longituds, que té un metre o més de llargària i porta marcada la divisió en decímetres, centímetres i mil·límetres.

3 metre cúbic [símb: m³] Unitat de volum del sistema internacional equivalent al volum d’un hexàedre regular o cub l’aresta del qual té un metre de longitud.

4 metre quadrat [símb: m²] Unitat de superfície del sistema internacional equivalent a l’àrea d’un quadrat el costat del qual té un metre de longitud.

2 POÈTICA 1 Nombre, natura i disposició dels peus de què es compon cada espècie de versos.

2 Nombre i disposició de les síl·labes de què es compon un vers.

->metre²

■metre²

Hom.: maître

[del ll. mĭttĕre ‘enviar; deixar anar; llançar’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v tr ant Posar.

->-metre

■-metre

Forma sufixada del mot grec métron, que significa ‘mesura’. Ex.: taquímetre, audiòmetre, taxímetre.

->-metria

■-metria

Forma sufixada del mot grec métron, que significa ‘mesura’. Ex.: geometria.

->mètric

■mètric -a

[del ll. metrĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj METROL 1 Relatiu o pertanyent al metre.

2 Relatiu o pertanyent al mesurament.

2 f MAT Distància.

3 f POÈTICA Tècnica de la versificació.

4 combinacions mètriques LIT Organitzacions rítmiques, unitàries i sovint autònomes, provinents de l’enllaç de diferents versos.

->mètricament

■mètricament

[de mètric]

adv 1 POÈTICA Amb subjecció a les regles del metre.

2 METROL Amb subjecció al sistema mètric.

->metritis

■metritis

f PAT Afecció inflamatòria, aguda o crònica, de l’úter.

->metro

■metro

[reducció de ferrocarril metropolità]

m FERROC Metropolità.

->metro-¹

■metro-¹

Forma prefixada del mot grec mḗtra, que significa ‘úter’. Ex.: metrorrea, metroscòpia.

->metro-²

■metro-²

Forma prefixada del mot grec métron, que significa ‘mesura’. Ex.: metrologia, metrònom.

->metròleg

metròleg -òloga

adj i m i f METROL Dit de l’especialista en metrologia.

->metrologia

■metrologia

Part. sil.: me_tro_lo_gi_a

[de metro- i -logia; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f METROL Branca de la ciència i de la tècnica dedicada a la definició dels patrons de mesura i a la determinació dels fenòmens físics que els fonamenten.

->metrològic

metrològic -a

adj METROL Relatiu o pertanyent a la metrologia.

->metròman

■metròman -a

[de metro- i -man]

m i f Persona que té la mania de fer versos.

->metromania

■metromania

Part. sil.: me_tro_ma_ni_a

[de metro-² i -mania]

f Mania de fer versos.

->metronidazole

metronidazole

m QUÍM ORG i FARM Substància de fórmula C₆H₉N₃O₃, eficaç com a antiprotozoari i antibacterià.

->metrònom

■metrònom

[de metro-² i -nom]

m MÚS Aparell emprat en pedagogia musical per a indicar els temps d’una composició musical a la velocitat adequada.

->-metrop

■-metrop

Forma sufixada formada pels sufixos -metre, que significa ‘mesura’, i -op, que significa ‘visió’. Ex.: ametrop, hipermetrop.

->metropatia

■metropatia

Part. sil.: me_tro_pa_ti_a

f PAT 1 Afecció uterina.

2 metropatia hemorràgica Hemorràgia uterina essencial, sense lesió uterina.

->metròpoli

■metròpoli

[del ll. mētrŏpŏlis, i aquest, del gr. mētrópolis ‘ciutat mare, capital’, comp. de mḗtēr ‘mare’ i pólis ‘ciutat’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Ciutat principal d’una contrada, d’un estat.

2 HIST Per a les antigues colònies gregues, la ciutat d’origen.

3 Ciutat que té una seu arxiepiscopal.

4 L’estat colonitzador respecte a les seves colònies.

->metròpolis

■metròpolis

[variant de metròpoli]

f Metròpoli.

->metropolita

metropolita

m CRIST A l’Església oriental, bisbe amb una jurisdicció semblant a la d’arquebisbe a Occident.

->metropolità

■metropolità -ana

[del ll. td. metropolitanus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

1 adj Relatiu o pertanyent a una metròpoli. Àrea metropolitana.

2 adj Relatiu o pertanyent a un metropolita.

3 m Arquebisbe d’una seu metropolitana.

4 m FERROC Ferrocarril, de recorregut generalment subterrani, destinat al transport ràpid de viatgers per l’interior d’una ciutat.

->metroptosi

metroptosi

f PAT Prolapse de l’úter.

->metrorràgia

metrorràgia

Part. sil.: me_tror_rà_gi_a

f PAT 1 Hemorràgia de l’úter fora del període menstrual.

2 metrorràgia miopàtica Hemorràgia uterina deguda a una contracció insuficient del miometri, després del part.

->metrorrexi

metrorrexi

f PAT Ruptura de l’úter.

->metxa

■metxa

[del fr. mèche, íd., d’origen incert, probablement d’un ll. vg. *micca, íd., alteració, amb influx del ll. cl. muccus ‘moc’, del ll. cl. myxa ‘ble, cremallot’, i aquest, del gr. mýxa ‘cremallot’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 EXPL Dispositiu format per una substància combustible, d’una velocitat de combustió perfectament determinada, que és emprat per a provocar a distància la reacció d’un explosiu.

2 Feix de desfiles.

3 CONSTR NAV Part del pal que hom clava en la paramola i que serveix de fonament a l’arbre.

4 OFIC Sortint d’una peça que entra en el forat d’una altra.

5 TÈXT En el procés de filatura, feix de fibres tèxtils orientades paral·lelament a llur eix longitudinal, obtingut a partir de la veta, aprimant-la, per tal de millorar-ne la regularitat, i donant-li una lleugera torsió.

->metxer

■metxer -a

[de metxa]

1 adj i m i f 1 Que fa metxa.

2 Que opera amb metxa.

2 màquina metxera (o simplement metxera) TÈXT 1 Màquina emprada en el procés de filatura per a obtenir la metxa.

2 En la filatura de la llana, màquina que dóna a la metxa una falsa torsió per rotofricció.

3 m i f Operari que treballa en una màquina metxera.

->metzgerials

■metzgerials

Part. sil.: metz_ge_ri_als

f BOT 1 pl Ordre de briòfits de la classe de les hepàtiques, de gametòfit tal·lós i poc diferenciat, que inclou, entre altres, els gèneres Metzgeria i Pellia.

2 sing Briòfit de l’ordre de les metzgerials.

->metzina

■metzina

Cp. l’acc. 1 amb verí 1 1.

[del ll. medicīna ‘ciència mèdica; medicament’, substantivació de l’adj. medicīnus, -a, -um ‘propi del metge’, der. de medĭcus; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

f 1 FARM i TOXICOL Substància que, en ésser introduïda en l’organisme animal, pot produir un efecte morbós o causar la mort.

2 metzines de pometa BOT Planta subarbustiva de la família de les solanàcies (Solanum sodomaeum), espinosa, de fulles pinnatífides, flors violades i fruits en baia.

->metziner

■metziner -a

[de metzina; 1a FONT: s. XIII, Vides]

1 adj i m i f Emmetzinador.

2 m BOT Metzines de pometa.

->metzinós

■metzinós -osa

[de metzina; 1a FONT: 1898]

adj Que conté metzina.

->meu¹

■meu¹

Part. sil.: meu

[del ll. meum, i aquest, del gr. mẽon, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m BOT i FARM Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Meum athamanticum), de fulles molt dividides i flors blanques o rosades en umbel·les, amb les arrels de propietats estomacals i diürètiques.

->meu² meva

■meu² meva [o meua]

Part. sil.: meu

[del ll. mĕus, mĕa, mĕum, íd.; 1a FONT: 1233]

adj i pron 1 1 Possessiu de primera persona del singular: de mi, pertanyent a mi. La meva mare i els meus germans.

2 Precedit d’una preposició espacial o temporal, de mi. Davant meu. Vora meu.

2 els meus La família, el partit, etc., propis.

3 la meva La voluntat, l’opinió, l’interès, etc., propis. Mai no puc anar a la meva. Em sortiré amb la meva.

4 una (o alguna) de les meves Una malifeta, una entremaliadura. Ja n’he tornat a fer una de les meves i m’han castigat .

->mèu

■mèu

Part. sil.: mèu

[d’origen onomatopeic (v. miolar)]

m Miol.

->meuca

■meuca

Part. sil.: meu_ca

[d’origen onomatopeic, a causa del crit de l’ocell nocturn que recorda els mèus del gat; 1a FONT: c. 1900]

f 1 ORNIT Òliba.

2 Prostituta.

->meular

meular

Part. sil.: meu_lar

Hom.: maular

[de mèu]

v intr dial Miolar.

->meulo

■meulo

Part. sil.: meu_lo

[de meular]

m dial 1 Miol.

2 Crit de dolor.

->MeV

MeV

símb METROL i FÍS ATÒM megaelectronvolt.

->mevalònic

mevalònic, àcid

BIOQ Metabòlit intermediari de la biosíntesi dels composts isoprenoides.

->mexica

mexica

adj i m i f ETNOL Asteca.

->mexicà

■mexicà -ana

adj i m i f De Mèxic (estat d’Amèrica i capital d’aquest estat).

->mezzo

mezzo^* [mɛ́dzo]

[it ] f MÚS Mezzosoprano.

->mezzosoprano

■mezzosoprano^* [mɛ̀dzosopɾáno]

[de l’it. mezzo ‘mig’ i soprano ‘en posició alta, sopr no’]

f MÚS 1 Veu femenina més greu que la de soprano i menys que la de contralt.

2 Cantant (i, per extensió, instrument) que té veu (o sonoritat) de mezzosoprano.

->mg

mg

símb METROL mil·ligram.

->Mg

Mg

símb QUÍM INORG magnesi.

->MG

MG

símb CRON maig.

->mho

mho

m METROL Unitat de conductància i d’admitància, igual a la inversa de l’ohm, anomenada siemens en el sistema internacional.

->mi¹

■mi¹

[v. do¹]

[pl mis] m MÚS [símb: E] Tercera nota de l’escala musical diatònica.

->mi²

■mi²

[contracció del ll. mihi, dat. del pron. pers. de prim. pers. ego ‘jo’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

pron Forma de cas oblic del pronom de primera persona singular, usada solament darrere certes preposicions. A mi no m’agrada gens. Parlaven de mi. Pobre de mi! Prefereixo d’aconseguir-ho per mi mateix. Per mi, fes el que vulguis. Vine amb mi.

->mi³

■mi³

[del gr. mỹ, íd.]

f Nom de la dotzena lletra de l’alfabet grec [μ Μ].

->mi⁴

mi⁴

símb MAGNET permeabilitat magnètica.

->mi-

■mi-

Forma prefixada del mot grec mỹs, que significa ‘múscul’. Ex.: miàlgia.

->mia

■mia

Part. sil.: mi_a

adj arc Meva. Ànima mia.

->miàlgia

■miàlgia

Part. sil.: mi_àl_gi_a

f PAT 1 Dolor muscular. És anomenada també miodínia.

2 miàlgia epidèmica Malaltia infecciosa produïda pels virus Coxsackie del grup B.

->miambutol

miambutol

Part. sil.: mi_am_bu_tol

m [C₁₀H₂₄N₂O₂] FARM Antituberculós que no presenta resistència creuada amb els altres tuberculostàtics.

->miasi

■miasi

Part. sil.: mi_a_si

f PAT Malaltia parasitària produïda per les mosques o per la presència de larves de mosques en el cos.

->miasma

■miasma

Part. sil.: mi_as_ma

[del gr. míasma ‘taca, brutícia’, der. de miaínō ‘tacar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m MED Efluvi nociu que, abans de l’era microbiana, era considerat com la causa de les malalties infeccioses i epidèmies.

->miasmàtic

■miasmàtic -a

Part. sil.: mi_as_mà_tic

[de miasma]

adj MED Relatiu o pertanyent als miasmes.

->miastènia

■miastènia

Part. sil.: mi_as_tè_ni_a

f PAT Astènia muscular.

->miatonia

miatonia

Part. sil.: mi_a_to_ni_a

f PAT Amiotonia.

->míbor

míbor

[acrònim de l’angl. Madrid InterBank Offered Rate]

m ECON Tipus d’interès brut del mercat interbancari de Madrid, que és utilitzat com a referència en operacions de crèdit a interès variable.

->mic-

■mic-

Forma prefixada del mot grec mýkēs, que significa ‘fong’, ‘bolet’. Ex.: micosi.

->mica¹

■mica¹

[v. mica²]

f MINERAL 1 Mineral del grup de les miques.

2 pl Grup de minerals pertanyent a la subclasse dels fil·losilicats.

3 mica blanca Moscovita.

4 mica de coure Calcofil·lita.

->mica²

■mica²

[d’un ll. vg. *mīcca, variant expressiva del ll. cl. mīca ‘partícula, engruna’ (v. pas²); 1a FONT: s. XIII, Vides]

1 f 1 Petita porció d’alguna cosa. Una mica de pa. Li agrada d’aprofitar les miques.

2 fig De fet, tenia una mica de por.

3 de mica en mica loc adv Gradualment. Me n’he anat adonant de mica en mica.

4 de mica en mica s’omple la pica Refrany que significa que l’acció lenta però insistent arriba a tenir gran eficàcia.

5 d’una mica més loc adv Expressió amb què hom indica que ha faltat poc perquè una cosa tingués lloc. D’una mica més m’atropella un auto.

6 fer miques (una cosa) loc verb Trencar-la, reduir-la, a miques.

7 una mica loc adv Expressió amb què hom atenua fortament la significació d’un verb, un adjectiu o un adverbi. Treballa una mica, home! És una mica pedant. He arribat una mica tard.

2 adv Gens. No era mica agradable. Per mica que hi insisteixis et deixaran passar.

->micaci

■micaci -àcia

[de mica¹]

adj GEOL 1 Que conté mica.

2 Que s’assembla a la mica.

->micacita

micacita

f PETROG Roca metamòrfica constituïda fonamentalment de quars i mica.

->micaco

■micaco

[mot japonès]

m BOT Nespra.

->micado

■micado

[del jap. mikado, d’origen incert]

m 1 Nom donat a la cort imperial japonesa.

2 p ext Títol atribuït a l’emperador del Japó.

->micalex

micalex

m ELECTROT Material aïllant ceràmic que conté mica, caracteritzat pel seu baix factor de pèrdues dielèctriques a freqüències elevades.

->micanita

micanita

f ELECTROT Material aïllant constituït per làmines de mica aglomerades amb goma, laca o resines sintètiques premsades en calent formant plaques.

->micaquer

■micaquer

[de micaco]

m BOT Nesprer.

->micasquist

■micasquist

m PETROG Roca metamòrfica constituïda essencialment per quars i mica.

->micció

■micció

Part. sil.: mic_ci_ó

[del ll. mictio, -ōnis, íd., der. del ll. mingĕre ‘orinar’; 1a FONT: c. 1900]

f FISIOL 1 Acció d’orinar.

2 micció involuntària Enuresi.

->miceli

■miceli

m BOT i MICROB Conjunt d’hifes que constitueix el tal·lus d’un fong i el d’alguns bacteris.

->micelià

■micelià -ana

Part. sil.: mi_ce_li_à

adj BOT Relatiu o pertanyent al miceli.

->miceliforme

miceliforme

adj BOT Que sembla un miceli.

->micelioide

■micelioide

Part. sil.: mi_ce_li_oi_de

adj BOT Miceliforme.

->micel·la

micel·la

f QUÍM Partícula col·loïdal situada en un sistema dispers i constituïda per un nucli amb càrrega envoltat d’una atmosfera iònica.

->micena

■micena

f BOT Gènere de bolets petits i fràgils, de la família de les tricolomatàcies (Mycena sp), de coloració somorta i el barret cònic o acampanat.

->micènic

■micènic -a

1 1 adj i m i f De Micenes (antiga ciutat de Grècia).

2 adj Relatiu a Micenes o als seus habitants.

->micet

■micet

[del gr. mýkēs, -ḗtos, íd.]

m BOT Fong.

->-micet

-micet

Forma sufixada del mot grec mýkēs, que significa ‘fong’, ‘bolet’. Ex.: ascomicet.

->miceto-

miceto-

Forma prefixada del mot grec mýkēs, que significa ‘fong’, ‘bolet’. Ex.: micetologia.

->micetòcit

micetòcit

m BIOL Cèl·lula de certs insectes que conté llevats i bacteris en simbiosi.

->micetòleg

micetòleg -òloga

m i f BOT Micòleg.

->micetologia

■micetologia

Part. sil.: mi_ce_to_lo_gi_a

f BOT Micologia.

->micetoma

micetoma

m PAT Tumefacció inflamatòria produïda per la proliferació d’un fong paràsit.

->micètoma

micètoma

f MICROB Òrgan que tenen alguns insectes i que fan servir com a cau de microorganismes.

->micetozous

micetozous

Part. sil.: mi_ce_to_zous

m pl BOT Mixomicets.

->micmac

micmac

ETNOL i LING 1 adj Relatiu o pertanyent als micmacs.

2 m i f Individu d’una tribu ameríndia que habita les costes de Nova Escòcia i les illes del Cap Bretó i del Príncep Eduard i de Terranova (Canadà).

->mico

■mico

[del cast. mico, i aquest, probablement del carib miko o meku, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 ZOOL Simi, especialment de cua llarga.

2 fer el mico Fer un paper ridícul o coses grotesques.

3 mico filós Persona desnerida, d’aspecte ridícul.

->mico-

■mico-

Forma prefixada del mot grec mýkēs, que significa ‘fong’, ‘bolet’. Ex.: micologia, micosi.

->micobacteri

■micobacteri

m MICROB Gènere de bacteris de l’ordre dels actinomicetals, de la família de les micobacteriàcies (Mycobacterium sp), formats per bacteris grampositius i que inclou el bacil de Koch, causant de la tuberculosi, i el bacil de Hansen, que ho és de la lepra.

->micobacteriàcies

micobacteriàcies

Part. sil.: mi_co_bac_te_ri_à_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels actinomicetals amb individus que formen filaments, són acidoresistents i, alguns, paràsits de l’home i dels animals.

2 sing Bacteri de la família de les micobacteriàcies.

->micobiont

■micobiont

Part. sil.: mi_co_bi_ont

m BOT Component fúngic d’un liquen.

->micocecidi

■micocecidi

m BOT Cecidi produït per fongs.

->micoderma

■micoderma

m obs Acetobàcter.

->micodermosi

micodermosi

f PAT Afecció cutània vegetant, produïda pels fongs del gènere Mycoderma.

->micòfag

■micòfag -a

1 adj i m i f Que menja bolets.

2 adj i m ECOL Dit de l’organisme que s’alimenta de fongs.

->micofàgia

■micofàgia

Part. sil.: mi_co_fà_gi_a

f Habitud de menjar bolets.

->micofília

■micofília

Part. sil.: mi_co_fí_li_a

f Afecció als bolets.

->micòfits

micòfits

m pl BOT Fongs.

->micofòbia

micofòbia

Part. sil.: mi_co_fò_bi_a

f Aprensió als bolets.

->micòleg

■micòleg -òloga

[de mico- i -leg]

m i f BOT Persona versada en micologia.

->micologia

■micologia

Part. sil.: mi_co_lo_gi_a

[de mico- i -logia; 1a FONT: c. 1925]

f BOT Part de la botànica que estudia els fongs.

->micològic

■micològic -a

adj BOT Relatiu o pertanyent a la micologia.

->miconazole

miconazole

m QUÍM ORG i FARM Derivat imidazòlic amb propietats antifúngiques, útil en el tractament d’infeccions per dermatòfits i Candida sp.

->micoplasma

■micoplasma

m MICROB Gènere d’organismes procariotes gramnegatius de la família de les micoplasmatàcies, de la classe dels mol·licuts.

->micoplasmatàcies

micoplasmatàcies

Part. sil.: mi_co_plas_ma_tà_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels micoplasmatals i que són agents de diverses malalties, com ara la pneumònia. L’únic gènere de la família és Mycoplasma.

2 sing Bacteri de la família de les micoplasmatàcies.

->micoplasmatals

micoplasmatals

m MICROB 1 pl Ordre de bacteris que comprèn individus immòbils, extremament pleomòrfics pel fet que no tenen paret cel·lular rígida.

2 sing Bacteri de l’ordre dels micoplasmatals.

->micoriza

■micoriza

f BOT i ECOL Simbiosi entre l’arrel d’un vegetal i un fong.

->micorizació

■micorizació

Part. sil.: mi_co_ri_za_ci_ó

[de micorizar]

f BOT i AGR Acció de micorizar.

->micorizar

■micorizar

v BOT i AGR 1 intr Formar-se una micoriza.

2 tr Induir la formació d’una micoriza.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: micorizar

GERUNDI: micorizant

PARTICIPI: micorizat, micorizada, micorizats, micorizades

INDICATIU PRESENT: micorizo, micorizes, micoriza, micorizem, micorizeu, micorizen

INDICATIU IMPERFET: micorizava, micorizaves, micorizava, micorizàvem, micorizàveu, micorizaven

INDICATIU PASSAT: micorizí, micorizares, micorizà, micorizàrem, micorizàreu, micorizaren

INDICATIU FUTUR: micorizaré, micorizaràs, micorizarà, micorizarem, micorizareu, micorizaran

INDICATIU CONDICIONAL: micorizaria, micorizaries, micorizaria, micorizaríem, micorizaríeu, micorizarien

SUBJUNTIU PRESENT: micorizi, micorizis, micorizi, micorizem, micorizeu, micorizin

SUBJUNTIU IMPERFET: micorizés, micorizessis, micorizés, micorizéssim, micorizéssiu, micorizessin

IMPERATIU: micoriza, micorizi, micorizem, micorizeu, micorizin

->micorízic

■micorízic -a

adj BOT Relatiu o pertanyent a les micorizes.

->micorizogen

■micorizogen -ògena

adj BOT Que és capaç de formar una micoriza.

->micosi

■micosi

f PAT 1 Nom genèric de les afeccions causades per fongs.

2 micosi fungoide Limfoma cutani en forma de tumor ulcerat semblant a un bolet.

->micoteca

micoteca

f BOT Col·lecció científica de fongs.

->micòtic

■micòtic -a

adj PAT Relatiu o pertanyent a la micosi.

->micotoxina

■micotoxina

f ALIM Substància tòxica secretada per fongs microscòpics que contamina els aliments mal condicionats.

->micr-

■micr-

Forma prefixada del mot grec mikrós, que significa ‘petit’. Ex.: microftàlmia.

->micra

■micra

f METROL micròmetre 1.

->micrita

■micrita

f PETROG 1 Material intersticial de les roques calcàries que forma una matriu semiopaca amb textura subcristal·lina molt fina.

2 Roca carbonatada de gra molt fi constituïda quasi exclusivament de micrita.

->micrític

■micrític -a

adj PETROG 1 Relatiu o pertanyent a la micrita.

2 Que conté micrita.

->micro

micro

m col·loq ELECTROAC Micròfon.

->micró

■micró

m METROL [símb: μ] Antic nom del micròmetre.

->micro-

■micro-

1 Forma prefixada del mot grec mikrós, que significa ‘petit’. Ex.: microbi, microscopi.

2 METROL [símb: μ] Forma prefixada del mot grec mikrós, que significa ‘petit’ i que, seguida d’una unitat, equival a multiplicar-la pel factor 10^-6.

->microaeròfil

■microaeròfil -a

Part. sil.: mi_cro_a_e_rò_fil

adj MICROB Dit dels microorganismes aerobis que per a créixer necessiten tensions parcials d’oxigen inferiors a les normals.

->microamperímetre

microamperímetre

Part. sil.: mi_cro_am_pe_rí_me_tre

m ELECTROT i METROL Amperímetre destinat a mesurar corrents elèctrics en microamperes.

->microanàlisi

■microanàlisi

Part. sil.: mi_cro_a_nà_li_si

f QUÍM ANAL Conjunt dels mètodes i les tècniques de l’anàlisi química adequats per a mostres de substància de l’ordre del mil·ligram.

->microangiopatia

microangiopatia

Part. sil.: mi_cro_an_gi_o_pa_ti_a

f PAT Denominació genèrica de les afeccions dels vasos sanguinis més petits.

->microbalança

■microbalança

f METROL i QUÍM ANAL Balança utilitzada en microanàlisi, capaç de pesar mostres de pocs mil·ligrams amb una precisió de mil·lèsimes de mil·ligram.

->microbar

microbar

m METROL Unitat de pressió equivalent a una milionèsima (10_-6) de bar.

->microbarògraf

microbarògraf

m METEOR Barògraf capaç d’enregistrar variacions de la pressió atmosfèrica petites i de curta durada.

->microbi

■microbi

[del gr. mikróbios ‘de vida curta’, comp. de mikrós ‘petit’ i bíos ‘vida’; 1a FONT: 1888, DLab.]

m MICROB Microorganisme.

->microbià

■microbià -ana

Part. sil.: mi_cro_bi_à

[de microbi]

adj BIOL Relatiu o pertanyent als microbis.

->microbicida

■microbicida

[cpt. híbrid de microbi i -cida]

adj i m FARM Dit de la substància que destrueix els microbis.

->microbiòleg

■microbiòleg -òloga

Part. sil.: mi_cro_bi_ò_leg

[de microbi i -leg]

m i f MICROB Persona versada en microbiologia.

->microbiologia

■microbiologia

Part. sil.: mi_cro_bi_o_lo_gi_a

[de micro- i biologia]

f MICROB 1 Part de la biologia que estudia els microorganismes.

2 microbiologia d’aliments ALIM Estudi de les relacions entre els microorganismes i els aliments.

->microbiològic

microbiològic -a

Part. sil.: mi_cro_bi_o_lò_gic

[de microbiologia]

adj MICROB Relatiu o pertanyent a la microbiologia.

->microbiota

■microbiota

Part. sil.: mi_cro_bi_o_ta

f MICROB flora 2. Microbiota vaginal, intestinal.

->microbisme

■microbisme

m MICROB Conjunt de microorganismes d’un medi.

->microbús

■microbús

[de micro- i bus³]

m AUT i TRANSP Autobús de dimensions reduïdes i amb menys capacitat de passatgers.

->microcèfal

■microcèfal -a

[de micro- i -cèfal; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj i m i f ANAT ANIM Que presenta microcefàlia.

->microcefàlia

■microcefàlia

Part. sil.: mi_cro_ce_fà_li_a

[de micro- i -cefàlia]

f ANAT ANIM i PAT Petitesa del crani, que coincideix amb una atròfia del cervell, sovint acompanyada d’idiotesa.

->microcefalisme

■microcefalisme

m ANAT ANIM i PAT Microcefàlia.

->microcentral

microcentral

f ELECTROT Central hidroelèctrica destinada a aprofitar salts d’aigua dels rius.

->microcentre

microcentre

m CIT Centrosoma.

->microcircuit

■microcircuit

Part. sil.: mi_cro_cir_cuit

m ELECTRÒN Circuit electrònic disposat en forma d’una unitat compacta miniaturitzada.

->microcirurgia

microcirurgia

Part. sil.: mi_cro_ci_rur_gi_a

f CIR Cirurgia realitzada sobre estructures tan petites que el cirurgià necessita l’ajut d’un microscopi.

->microcist

microcist

m MICROB Cèl·lula vegetativa, resistent, petita i rodona, amb parets cel·lulars molt gruixudes.

->micròcit

micròcit

m PAT Eritròcit de diàmetre anormalment petit.

->microclima

■microclima

m CLIMAT Conjunt de condicions climàtiques que afecten els éssers vius formades per la combinació dels elements generals del clima i de les variacions introduïdes per una determinada exposició a la radiació, per la cobertora vegetal o artificial, pel modelatge del paisatge o per l’orientació dels pendents del relleu en un sector delimitat.

->microclina

■microclina

f MINERAL Silicat alumínic i potàssic, KAlSi₃O₈, mineral que cristal·litza en el sistema triclínic.

->microclínic

■microclínic -a

adj MINERAL 1 Relatiu o pertanyent a la microclina.

2 Que conté microclina.

->micrococ

micrococ

m MICROB Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les micrococcàcies (Micrococcus sp), aerobis i sense espores. Es troben a l’aire i a les aigües i contaminen molts aliments.

->micrococcàcies

micrococcàcies

Part. sil.: mi_cro_coc_cà_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, sapròfits de vida lliure. Comprèn el micrococ i l’estafilococ.

2 sing Bacteri de la família de les micrococcàcies.

->micrococcals

micrococcals

m pl MICROB Nom donat a un ordre de bacteris segons la classificació de Prevot, actualment classificats dins els eubacterials.

->microcòria

microcòria

Part. sil.: mi_cro_cò_ri_a

f PAT Pupil·la anormalment petita.

->microcòsmic

■microcòsmic -a

adj Relatiu o pertanyent al microcosmos.

->microcosmos

■microcosmos

[del ll. td. microcosmos, i aquest, del gr. mikrókosmos, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Petit món.

2 esp FILOS En contraposició i, alhora, en correspondència amb el macrocosmos, l’ésser humà considerat com a reflex i compendi de l’Univers.

->microcristal·lí

■microcristal·lí -ina

adj MINERAL Relatiu o pertanyent a l’estructura d’un agregat cristal·lí en què els grans es poden apreciar amb l’ajut d’una lupa o d’un microscopi òptic.

->microdactília

microdactília

Part. sil.: mi_cro_dac_tí_li_a

f PAT Petitesa anormal dels dits dels peus i de les mans.

->microeconomia

■microeconomia

Part. sil.: mi_cro_e_co_no_mi_a

[de micro- i economia]

f ECON Part de la teoria econòmica que estudia les unitats de decisió individuals —consumidors, empreses— i la manera com llurs decisions afecten els preus i les quantitats dels béns i factors de la producció.

->microeconòmic

■microeconòmic -a

Part. sil.: mi_cro_e_co_nò_mic

adj ECON Relatiu o pertanyent a la microeconomia.

->microelectrònica

■microelectrònica

Part. sil.: mi_cro_e_lec_trò_ni_ca

[de micro- i electrònica]

f ELECTRÒN Branca de l’electrònica que tracta del disseny, de la producció i de l’aplicació dels dispositius electrònics de petites dimensions, en els quals els diversos components són disposats en gran densitat gràcies als principis de la integració i constituint l’anomenat circuit integrat.

->microencapsulació

microencapsulació

Part. sil.: mi_cro_en_cap_su_la_ci_ó

f ELECTRÒN Encapsulació.

->microespècie

microespècie

Part. sil.: mi_cro_es_pè_ci_e

f BIOL Espècie poc diferenciada; jordànon.

->microestat

■microestat

Part. sil.: mi_cro_es_tat

m FÍS Estat microscòpic.

->microestructura

■microestructura

Part. sil.: mi_cro_es_truc_tu_ra

[de micro- i estructura]

f 1 FÍS i TECNOL Estructura microscòpica d’un cos, és a dir, la que hom observa amb un microscopi.

2 METAL·L Estructura metàl·lica que hom pot observar per mitjà de la micrografia.

->microevolució

microevolució

Part. sil.: mi_cro_e_vo_lu_ci_ó

f BIOL Conjunt de canvis que tenen lloc en una població en el transcurs d’un nombre de generacions relativament petit i a escala intraspecífica.

->microfàcies

microfàcies

Part. sil.: mi_cro_fà_ci_es

f inv GEOL Conjunt de característiques litològiques i paleontològiques d’un estrat en una zona molt petita.

->micròfag

■micròfag -a

adj BIOL Dit dels animals que es nodreixen de preses o partícules alimentàries microscòpiques.

->microfàgia

■microfàgia

Part. sil.: mi_cro_fà_gi_a

f BIOL Qualitat de micròfag.

->microfarad

microfarad

[de micro- i farad]

m METROL [símb: μF] Unitat de capacitat elèctrica del sistema internacional equivalent a la milionèsima part del farad.

->microfaringis

microfaringis

m pl ZOOL Tentaculats.

->microfauna

microfauna

Part. sil.: mi_cro_fau_na

[de micro- i fauna]

f BIOL Fauna formada per petits organismes que habiten principalment en els intersticis del sòl.

->microfibra

■microfibra

f TÈXT Fibra tèxtil sintètica molt fina, de diàmetre igual o inferior a 11,5 micres.

->microfilament

■microfilament

m CIT Cadascun dels filaments de natura proteica, d’entre 5 i 8 nm de gruix, presents en el citoplasma de les cèl·lules eucariotes, en feixos o escampats.

->microfil·le

microfil·le -a

BOT 1 adj De fulles petites.

2 adj i m Dit de la fulla originada, en la filogènia, per un conjunt de telomes molt simple, generalment per un únic teloma bifurcat.

->microfilm

■microfilm

[de micro- i film]

m FOTOG i DOC 1 Rodet de pel·lícula amb la reproducció fotogràfica de documents a una escala molt reduïda.

2 p ext Fotografia sobre microfilm.

->microfilmació

■microfilmació

Part. sil.: mi_cro_fil_ma_ci_ó

f FOTOG i DOC Operació de microfilmar.

->microfilmador

■microfilmador -a

[de micro- i filmador]

adj i m i f FOTOG i DOC Que microfilma. Màquina microfilmadora.

->microfilmar

■microfilmar

v tr FOTOG i DOC Reproduir (documents) en microfilm.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: microfilmar

GERUNDI: microfilmant

PARTICIPI: microfilmat, microfilmada, microfilmats, microfilmades

INDICATIU PRESENT: microfilmo, microfilmes, microfilma, microfilmem, microfilmeu, microfilmen

INDICATIU IMPERFET: microfilmava, microfilmaves, microfilmava, microfilmàvem, microfilmàveu, microfilmaven

INDICATIU PASSAT: microfilmí, microfilmares, microfilmà, microfilmàrem, microfilmàreu, microfilmaren

INDICATIU FUTUR: microfilmaré, microfilmaràs, microfilmarà, microfilmarem, microfilmareu, microfilmaran

INDICATIU CONDICIONAL: microfilmaria, microfilmaries, microfilmaria, microfilmaríem, microfilmaríeu, microfilmarien

SUBJUNTIU PRESENT: microfilmi, microfilmis, microfilmi, microfilmem, microfilmeu, microfilmin

SUBJUNTIU IMPERFET: microfilmés, microfilmessis, microfilmés, microfilméssim, microfilméssiu, microfilmessin

IMPERATIU: microfilma, microfilmi, microfilmem, microfilmeu, microfilmin

->microfiltració

microfiltració

Part. sil.: mi_cro_fil_tra_ci_ó

f QUÍM i ECOL Tècnica de filtració per mitjà de membranes poroses que permeten el pas en un sol sentit de partícules de 0,001 mm a 0,05 mm, aproximadament.

->microfísic

■microfísic -a

[de micro- i físic]

FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent a la microfísica.

2 f Part de la física que s’ocupa dels fenòmens de caràcter atòmic o subatòmic.

->microfitxa

■microfitxa

[de micro- i fitxa]

f BIBLIOT 1 Fitxa bibliogràfica de mida internacional (7,5 per 12,5 cm) que pot contenir reproduïdes més de 40 pàgines d’un text.

2 Microforma de mides normalitzades DIN A6 (105/148 mm) que pot contenir d’1 a 448 fotogrames.

->micròfon

■micròfon

[de micro- i -fon¹; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m ELECTROAC Transductor electroacústic que té per missió de transformar les ones acústiques en ones elèctriques.

->microfonia

■microfonia

Part. sil.: mi_cro_fo_ni_a

[de micro- i -fonia]

f PAT Gran feblesa de la veu.

->microfònic

■microfònic -a

[de microfonia]

adj 1 ELECTROAC Relatiu o pertanyent al micròfon.

2 efecte microfònic ELECTRÒN Efecte degut a les vibracions mecàniques dels elements interiors d’un tub electrònic que produeixen una modulació indesitjable del senyal a amplificar.

->microfonisme

microfonisme

m ELECTRÒN i ELECTROAC 1 Producció d’oscil·lacions en un aparell proveït de tubs electrònics, per efecte microfònic.

2 Producció d’oscil·lacions en un equip d’amplificació de so, a causa de l’efecte Larsen d’acoblament entre el micròfon i l’altaveu.

->microforaminífers

■microforaminífers

m ZOOL 1 pl Grup sense valor taxonòmic que inclou els foraminífers bentònics i planctònics de dimensions mil·limètriques i estructura senzilla.

2 sing Foraminífer del grup dels microforaminífers.

->microforma

■microforma

f ARXIV Microfotografia d’un document.

->microfotografia

■microfotografia

Part. sil.: mi_cro_fo_to_gra_fi_a

[de micro- i fotografia]

f FOTOG 1 Tècnica que permet d’obtenir fotografies de dimensions molt petites, per reducció òptica d’objectes de dimensions normals.

2 Imatge fotogràfica obtinguda per mitjà de la microfotografia.

->microfotòmetre

■microfotòmetre

m ÒPT i QUÍM ANAL Aparell emprat per a mesurar l’ennegriment (i, per tant, la densitat òptica) d’una placa fotogràfica.

->microftàlmia

■microftàlmia

Part. sil.: mi_crof_tàl_mi_a

f PAT Petitesa anormal dels ulls.

->microgàmeta

microgàmeta

m BIOL Gàmeta de mida petita que es presenta en els casos d’heterogàmia.

->microgametangi

microgametangi

m BOT Gametangi que produeix microgàmetes.

->micròglia

micròglia

Part. sil.: mi_crò_gli_a

f HISTOL 1 Cèl·lula d’origen mesodèrmic que forma part de l’estructura del sistema nerviós central, caracteritzada per un cos cel·lular de forma variada, amb petits nuclis allargats, i prolongacions fines.

2 Teixit nerviós format per petites cèl·lules intersticials d’origen mesodèrmic.

->microglòssia

microglòssia

Part. sil.: mi_cro_glòs_si_a

f PAT Petitesa anormal de la llengua.

->micrognàtia

micrognàtia

Part. sil.: mi_crog_nà_ti_a

f PAT Petitesa anormal del maxil·lar inferior, congènita o adquirida.

->micrògraf

■micrògraf -a

[de micro- i -graf]

m i f Persona que s’ocupa de la micrografia.

->micrografia

■micrografia

Part. sil.: mi_cro_gra_fi_a

[de micro- i -grafia]

f 1 FÍS i TECNOL Descripció d’objectes microscòpics, que generalment han estat observats mitjançant el microscopi.

2 METAL·L 1 Tècnica metal·logràfica d’estudi de les superfícies metàl·liques, ja siguin polides o bé tractades químicament, per mitjà del microscopi metal·logràfic.

2 Imatge obtinguda mitjançant la micrografia.

->microgràfic

■microgràfic -a

[de micrografia]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la micrografia.

2 estructura microgràfica METAL·L Estructura de la superfície d’un metall observada amb un microscopi metal·logràfic.

->microgram

microgram

[de micro- i gram¹]

m METROL [símb: γ, μ] Unitat de massa equivalent a la milionèsima part del gram.

->micrograma

■micrograma

m ARXIV Unitat mínima d’una microforma, que correspon a la pàgina o a la doble pàgina d’un llibre.

->microhèmer

microhèmer -a

adj BOT Dit del vegetal que floreix quan el fotoperíode és curt.

->microhílids

microhílids

m ZOOL 1 pl Família d’amfibis de la subclasse dels anurs, amb individus de mida petita i algunes espècies arborícoles i excavadores. Rep el nom d’un dels gèneres Microhyla.

2 sing Amfibi de la família dels microhílids.

->microinformàtica

■microinformàtica

Part. sil.: mi_cro_in_for_mà_ti_ca

f INFORM Part de la informàtica relacionada amb el disseny, la producció, la utilització i les conseqüències dels microordinadors.

->microinjecció

microinjecció

Part. sil.: mi_cro_in_jec_ci_ó

f BIOL i MED Injecció de substàncies a una cèl·lula o un organisme microscòpic mitjançant un micromanipulador.

->microinstrucció

■microinstrucció

Part. sil.: mi_cro_ins_truc_ci_ó

f INFORM Instrucció elemental que pot executar una unitat microprogramada.

->microlepidòpter

microlepidòpter -a

1 adj ZOOL Dit del lepidòpter de mida petita.

2 m ENTOM 1 pl Grup no taxonòmic que comprèn els lepidòpters de mida petita, habitualment els que fan menys de 2 cm d’envergadura alar.

2 sing Insecte del grup no taxonòmic dels microlepidòpters.

->microlingüística

■microlingüística

Part. sil.: mi_cro_lin_güís_ti_ca

f LING Denominació aplicada a la lingüística estructural estricta, base de la metalingüística.

->micròlit

■micròlit

m 1 MINERAL i PETROG Cristall microscòpic, de forma generalment allargada, que constitueix un tipus de roques de cristal·lització ràpida.

2 PREHIST Terme emprat pels prehistoriadors per a designar els instruments de pedra —generalment sílex— de dimensions molt petites (poden fer d’1 a 2 cm).

->microlita

■microlita

f MINERAL Tantalat hidratat de calci i sodi (Na,Ca)₂Ta₂O₆(O,OH,F), mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.

->microlític

■microlític -a

adj PETROG Dit de la textura de les roques porfíriques, compostes, en part o totalment, per micròlits.

->micromanipulador

micromanipulador

[de micro- i manipulador]

m ÒPT, BIOL, MED i TECNOL Instrument de gran precisió mitjançant el qual hom pot manejar estris, com ara pinces, agulles, pipetes, etc., de dimensions microscòpiques.

->micromanòmetre

micromanòmetre

[de micro- i manòmetre]

m METROL Manòmetre molt sensible, capaç de detectar petites variacions de pressió.

->micromèlia

micromèlia

Part. sil.: mi_cro_mè_li_a

f PAT 1 Curtesa dels membres amb relació a la llargària del tronc, que es dóna en algunes formes de nanisme.

2 micromèlia rizomèlica Acondroplàsia.

->micròmer

micròmer

m EMBRIOL Cadascun dels blastòmers petits dels ous que presenten les esferes de segmentació d’una mida desigual.

->micròmetre

■micròmetre

[de micro- i -metre]

m METROL 1 [símb: μm] Unitat de longitud equivalent a la milionèsima part del metre.

2 Instrument per a mesurar distàncies petites, especialment la imatge donada per un telescopi o per un microscopi.

3 micròmetre digital Pàlmer proveït d’un transductor electrònic que converteix en senyal digital la posició del cargol micromètric respecte a un punt de referència.

4 micròmetre mecànic Pàlmer.

->micrometria

■micrometria

Part. sil.: mi_cro_me_tri_a

[de micro- i -metria; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f METROL Art de mesurar amb el micròmetre.

->micromètric

■micromètric -a

[de micrometria]

adj METROL Relatiu o pertanyent al micròmetre o a la micrometria.

->micromicet

micromicet

m BOT Fong microscòpic.

->microminiaturització

microminiaturització

Part. sil.: mi_cro_mi_ni_a_tu_rit_za_ci_ó

[de micro- i miniaturització]

f ELECTRÒN Reducció extrema de les dimensions i del pes dels dispositius i components electrònics, a fi de facilitar-ne l’ús en llocs on hom disposa de poc espai (satèl·lits artificials, coets, projectils autopropulsats, etc.).

->micromòdul

■micromòdul

[de micro- i mòdul]

m ELECTRÒN Mòdul de petites dimensions, constituït per elements electrònics miniaturitzats disposats sobre un substrat, generalment ceràmic, que forma un veritable circuit complet en miniatura.

->micromotor

micromotor

[de micro- i motor]

m ELECTROT Motor elèctric de petites dimensions.

->micronesi

■micronesi -èsia

1 adj i m i f De la Micronèsia (regió d’Oceania) o del micronesi (família lingüística).

2 m LING Subgrup de llengües pertanyents al grup oceànic de la família austronèsica, parlades a la Micronèsia.