->llanterner

■llanterner -a

[del ll. laternarius, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

m i f 1 Fabricant de llanternes.

2 dial llauner 2.

->llanternó

■llanternó

[de llanterna]

m 1 CONSTR 1 Construcció, més alta que ampla i amb vidrieres laterals, que hom col·loca com a acabament d’alguns edificis per fer claror a l’interior.

2 Cos superior que hom afegeix a una cúpula.

2 TECNOL Roda formada per dos discs paral·lels, units per llurs circumferències amb barrons cilíndrics amb els quals engranen les dents d’una roda dentada.

3 TÈXT Cilindre de la màquina jacquard.

->llàntia

■llàntia

Part. sil.: llàn_ti_a

[d’una variant *lantăda del romànic primitiu, alteració del ll. lampas, -ădis, íd., ‘llumener’, i aquest, del gr. lampas, -ádos ‘torxa, llumener’, amb influx del ll. lanterna ‘llanterna’; 1a FONT: 1260]

f 1 1 Llum constituït per un dipòsit on va un líquid combustible i un ble, immergit en el líquid, amb un cap que en ressurt, el qual llum, un cop encès, produeix una llum feble.

2 p ext ELECTROT i LUM Làmpada.

3 llàntia de seguretat MIN Làmpada amb la flama protegida que serveix per a comprovar la seguretat de l’atmosfera en una mina.

2 Taca, especialment d’oli o greix.

3 ZOOL Braquiòpode de l’ordre dels testicardins i de la família dels terebratúlids (Terebratula vitrea), de conquilla oval, llisa i transparent.

->llantier

■llantier -a

Part. sil.: llan_ti_er

[de llàntia; 1a FONT: 1624]

1 m i f Persona que té cura de les llànties, netejant-les, posant-hi oli, etc., i encenent-les.

2 m Objecte que serveix per a col·locar-hi una llàntia o unes quantes.

->llantió

■llantió

Part. sil.: llan_ti_ó

[de llàntia; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Llàntia petita.

->llantiós

■llantiós -osa

Part. sil.: llan_ti_ós

[de llàntia]

adj Ple de llànties, de taques. Unes tovalles llantioses.

->llantó

■llantó

[deriv. de la variant ant. de llàntia, llanta; 1a FONT: 1465]

m llàntia 1.

->llantoner

■llantoner

[de llantó; 1a FONT: 1620]

m llantier 2.

->llanut

■llanut -uda

[de llana]

1 adj Que té llana.

2 adj i m i f Ignorant, neci.

->llanvirnià

llanvirnià -ana

Part. sil.: llan_vir_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al llanvirnià.

2 m Tercera sèrie (o estatge) de l’ordovicià, que jeu sobre l’arenigià i sota el llandeilià.

->llanxa

■llanxa

[del cast. lancha o potser també directament del port., i aquest, del malai lánčār ‘ràpid, àgil’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 CONSTR NAV Nom de diferents tipus d’embarcacions menors amb espill a popa i sense arboradura, sovint destinades al servei d’un port o d’un vaixell, però mai a la pesca.

2 Barcassa.

3 llanxa antisubmarina Llanxa ràpida destinada a combatre submarins.

4 llanxa automòbil gasolinera 2.

5 llanxa canonera MAR GUER Llanxa proveïda de canó, morter o obús emprada en combats a curta distància.

6 llanxa de regates Llanxa automòbil de gran velocitat destinada a fer competicions.

7 llanxa ràpida Vaixell de guerra de gran velocitat, de petit tonatge i poca autonomia, accionat per motors de combustió interna de gran potència.

8 llanxa torpedinera Llanxa ràpida més grossa i menys veloç que la llanxa antisubmarina; va armada amb torpedes, càrregues de profunditat i metralladores o canons antiaeris.

->llanxada

■llanxada

[de llanxa]

f MAR Càrrega que porta una llanxa.

->llanxer

■llanxer -a

[de llanxa]

m i f MAR Persona que mena una llanxa.

->llanxeta

llanxeta

[de llanxa]

f CONSTR NAV Embarcació que fa uns 30 pams, semblant a la xalana, però més grossa.

->llaor

■llaor

Part. sil.: lla_or

Hom.: lleó

[del ll. vg. *laudor, -ōris, format sobre laus, laudis, íd., per analogia amb mots com honor, sapor, odor, etc; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de lloar;

2 l’efecte. Goigs a llaor de la Mare de Déu del Roser.

2 Expressió de lloança.

->llapa

■llapa

[del ll. lappa, íd. (cf. llapassa)]

f BOT Repalassa.

->llaparassa

■llaparassa

[variant alterada de llapassa per repercussió de líquides i anaptixi (*laprassa, lap(a)rassa)]

f BOT Repalassa.

->llapassa

■llapassa

Hom.: llepassa

[probablement ll. lappaceus ‘relatiu a la llapassa’, der. de lappa, íd., amb probable influx de lapathium ‘agrella’, una altra planta; 1a FONT: s. XIV]

f BOT 1 Repalassa.

2 llapassa borda Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Xanthium italicum), de fulles romboïdals o triangulars diversament lobulades i de fruits espinosos.

->llapassera

■llapassera

[de llapassa]

f BOT i FARM Repalassa.

->llapassó

■llapassó

[de llapassa]

m BOT Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes (Turgenia latifolia), pilosa, de flors blanques o rosades, que creix a les contrades mediterrànies.

->llapidera

■llapidera

[deriv. de llapis amb influx del ll. lapis, -ĭdis ‘pedra’]

f 1 Portallapis.

2 Llapis.

->llapis

■llapis

[de l’it. lapis, substància d’ús pictòric i gràfic, del ll. lapis, -ĭdis ‘pedra’; 1a FONT: 1688]

m inv 1 1 Petit tros de certs minerals suaus i greixosos al tacte, emprat per a dibuixar o escriure.

2 esp OFICINA Estri per a dibuixar i escriure, constituït per una mina inclosa en una barreta cilíndrica o prismàtica de fusta, el cap del qual hom talla en punta a fi de deixar descobert l’extrem de la mina.

3 llapis automàtic Llapis, generalment metàl·lic, en el qual hom fa avançar la mina fent girar un botó o pitjant un piu.

4 llapis de ceràmica ART Barreta de pastel que serveix per a dibuixar sobre vidre, porcellana i esmalts.

5 llapis litogràfic ART Llapis fet de sabó, sèu, cera i negre de fum que serveix per a dibuixar damunt la pedra litogràfica.

6 llapis òptic (o electrònic) INFORM Dispositiu en forma de llapis que porta un element fotosensible i que és connectat en línia amb una pantalla visualitzadora de manera que, quan un feix electrònic hi incideix directament, es genera un impuls que identifica el punt específic de la pantalla.

2 1 FARM Forma farmacèutica cilíndrica, obtinguda per fusió o per malaxació, amb formació de cilindres i dessecació.

2 COSM Cosmètic en forma de llapis, emprat per al maquillatge de les celles, dels ulls, de la vora dels llavis, etc.

->llapissa

■llapissa

[forma regressiva de llapissó, alteració de llapassó per influx de llepissós, der. de llapassa]

f BOT rogeta 2.

->llapissera

■llapissera

[variant de llapidera]

f Llapidera.

->llapó

■llapó

Hom.: llepó

[grafia defectuosa per l’ant. llepó, der. de llepar; 1a FONT: 1840]

m BOT 1 Agrupament d’algues microscòpiques incrustants que formen capes verdes i viscoses sobre superfícies exposades a la humitat o sobre objectes submergits a l’aigua.

2 Verdet.

->llaquim

■llaquim

[de llac]

m Llot que es fa al fons i a les vores de les basses o a altres llocs d’aigua estancada.

->llar

■llar

[del ll. Lar, Laris ‘cada un dels déus protectors de les famílies, que solien tenir una capelleta damunt el fogar de la casa’; 1a FONT: 1360]

1 f CONSTR Lloc d’una casa amb paviment de pedra o de toves refractàries on hom fa foc per a escalfar-s’hi o per a cuinar, proveït de xemeneia de campana ampla per a la sortida dels fums. És anomenada també llar de foc, xemeneia o escalfapanxes.

2 1 f casa 3 1.

2 sense llar m i f Persona que no disposa d’un habitatge amb les mínimes condicions que permeten de viure amb dignitat.

3 llar d’infants ENSENY Institució educativa dedicada a tenir cura dels infants de 0 a 3 anys.

->llard

■llard

[del ll. lardum, íd.; 1a FONT: 1387]

m ALIM Greix tret per fusió del sagí del porc.

->llarder

■llarder -a

[de llard; 1a FONT: 1442]

adj 1 Propi del llard.

2 Dijous Llarder Dijous anterior al diumenge de carnestoltes.

->llardissós

■llardissós -osa

[de llard]

adj Llardós, greixós.

->llardó

■llardó

[de llard; 1a FONT: c. 1500]

1 m ALIM Cadascun dels trossos de sagí que resten després de premsar-lo per extreure’n el llard.

2 1 adj i m Dit d’una persona bruta, que habitualment va bruta.

2 anar fet un llardó Anar molt tacat.

->llardós

■llardós -osa

[de llard; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

adj 1 Recobert de llard.

2 Brut de llard o un altre greix.

->llardufa

■llardufa

[de llard]

f Llardó.

->llarg

■llarg -a

[del ll. largus, -a, -um ‘abundant, considerable; generós’; des d’antic anà prenent el sentit de ‘adj. de longitud’, propi de l’adj. llong; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj Que té una llargada considerable, que excedeix la mida ordinària, usual. Porta els cabells llargs. Resideix en un carrer molt llarg. Té les cames llargues i el cos curt.

2 adj fig Expedit a fer una cosa, prompte a entendre les coses, llarg d’enteniment.

3 adj p ext Que dura molt. Un llarg debat. Troba llarga la seva novel·la. Un llarg viatge. Trobar el dia llarg, les hores llargues.

4 adj p ext Amb relació a temps, molt. He esperat llarg temps. Fa llargs anys que dura.

5 adv p ext Llargament, durant molt temps. Parlar llarg.

6 adj FON Dit de la vocal, i també de la síl·laba, que té la durada de dues unitats.

7 a la llarga loc adv A la fi, passat molt temps. Les coses cares a la llarga són més barates.

8 anar llarg (o per llarg) Haver-n’hi per temps.

9 ésser llarg de (alguna cosa) Tenir, algú, alguna cosa amb una llargada o una capacitació que excedeix l’habitual. Ésser llarg de peus, de mans. Hi veu de molt lluny: és llarg de vista.

10 ésser llarg de dits (o de mans) fig Ésser afectat a robar.

11 ésser llarg de llengua fig Excedir-se de paraules.

12 ésser llarg de mans fig Ésser treballador, rendir molt en un treball.

13 fer-se (a algú) les dents llargues fig Delir-se.

14 saber-la llarga (o molt llarga) fig Ésser astut, sagaç.

15 tenir el braç llarg (algú) fig Abastar lluny el seu poder.

16 tenir la mà llarga fig Tenir tendència a pegar.

17 tenir les dents llargues fig Tenir molta gana.

2 1 adj Que té una llargada determinada en comparació amb una altra cosa o amb una mesura. Aquest bastó és més llarg que el meu. Una séquia llarga de cent metres.

2 adj p ext El seu parlament ha estat més llarg que el vostre. Una conferència llarga de dues hores.

3 m Llargària.

4 al llarg loc adv Segons la longitud d’una cosa; longitudinalment. La sala fa cinc metres al llarg.

5 al llarg de loc prep En tota l’extensió de. Al llarg dels anys. Al llarg del corredor.

6 de llarg a llarg loc adv D’extrem a extrem.

7 passar de llarg Passar sense deturar-se.

3 1 adj Dit d’allò que és més llarg que una altra cosa de la mateixa espècie, que l’excedeix en llargària. Porta’m la corda llarga. Han agafat el camí més llarg.

2 adj p ext La pel·lícula llarga acostumava a ésser la darrera de cada sessió.

3 adj esp Dit de la peça de vestir que arriba fins als peus o els turmells. El dia de la festa major es posarà el vestit llarg. Des de molt petit que duu pantalons llargs.

4 anar (o vestir) de llarg Dur vestit talar o faldilles llargues.

5 posar de llarg Presentar un dona jove vestida de llarg per primera vegada en una festa celebrada amb aquest fi.

4 adj ant Generós.

5 m pl DANSA Modalitat de passos i de punts propis del contrapàs i de la sardana.

6 anar a un llarg MAR Navegar amb vent llarg.

->llargada

■llargada

[de llarg]

f 1 1 Extensió de l’un extrem a l’altre d’una cosa, la més gran de les dues dimensions d’una cosa o figura plana, llargària. La llargada d’un carrer, d’una carretera, d’un riu.

2 p ext La llargada d’un setge, d’una guerra.

2 Llargària, especialment emprada com a valor de mesura.

->llargament

■llargament

[de llarg]

adv 1 Durant molt temps. Van parlar llargament de l’assumpte.

2 fig Sense restricció. Els recompensarà llargament.

->llargària

■llargària

Part. sil.: llar_gà_ri_a

[de llarg; 1a FONT: 1379]

f Dimensió en sentit longitudinal, llargada.

->llargarut

■llargarut -uda

Hom.: llarguerut

[de llarg]

adj Molt llarg en comparació amb la seva amplària.

->llargmetratge

■llargmetratge

m CIN Film de més de 1 600 metres de longitud i de projecció superior als 60 minuts.

->llarguejar

■llarguejar

[de llarg; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr Ésser més aviat llarg, tenir una llargada major que l’habitual o convenient. Aquest vestit llargueja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llarguejar

GERUNDI: llarguejant

PARTICIPI: llarguejat, llarguejada, llarguejats, llarguejades

INDICATIU PRESENT: llarguejo, llargueges, llargueja, llarguegem, llarguegeu, llarguegen

INDICATIU IMPERFET: llarguejava, llarguejaves, llarguejava, llarguejàvem, llarguejàveu, llarguejaven

INDICATIU PASSAT: llarguegí, llarguejares, llarguejà, llarguejàrem, llarguejàreu, llarguejaren

INDICATIU FUTUR: llarguejaré, llarguejaràs, llarguejarà, llarguejarem, llarguejareu, llarguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: llarguejaria, llarguejaries, llarguejaria, llarguejaríem, llarguejaríeu, llarguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: llarguegi, llarguegis, llarguegi, llarguegem, llarguegeu, llarguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: llarguegés, llarguegessis, llarguegés, llarguegéssim, llarguegéssiu, llarguegessin

IMPERATIU: llargueja, llarguegi, llarguegem, llarguegeu, llarguegin

->llarguer

■llarguer -a

[de llarg; 1a FONT: s. XV]

adj 1 Que tendeix a llarg.

2 Que llargueja.

->llarguerut

■llarguerut -uda

Hom.: llargarut

[de llarg o, probablement, de llarguer]

adj Llargarut.

->llarguesa

■llarguesa

[de llarg; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Liberalitat.

->llas llassa

■llas llassa

Hom.: llaç

[del ll. lassus, -a, -um, íd.]

adj Las.

->llassar

■llassar

Hom.: llaçar

[de llas; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

v tr i pron dial Lassar, cansar.

->llassís

■llassís

[possiblement del fr. châssis, ‘bastidor, xassís’ amb influx de der. de llaç]

m FUST Dispositiu amb què, per mitjà de diferents cargols de fusta o de ferro, hom prem l’una contra l’altra dues o més làmines de fusta prèviament encolades.

->llast

■llast

[del fr. ant. last, d’origen germ., ‘pes’; 1a FONT: s. XX]

m 1 1 AERON Sacs de sorra que s’emportaven els tripulants dels balons aerostàtics i que deixaven caure a mesura que volien enlairar-se.

2 MAR Materials pesants que hom estiba al fons d’una nau o d’un bot per tal de fer baixar llur centre de gravetat i assegurar una major estabilitat.

3 llast fix MAR Peça de ferro, plom o ciment enganxada al fons de la falsa quilla per a assegurar l’estabilitat de forma permanent.

4 llast mòbil MAR Llast que hom embarca provisionalment.

2 fig Allò que dóna estabilitat al caràcter, a la conducta, etc. És massa jove: encara li falta llast.

3 fig Allò que dificulta de moure’s o viure lliurement.

4 llast genètic GEN Conjunt de gens letals, subletals i productors d’anormalitats en una població.

->llastar

■llastar

Hom.: llestar

[de llast]

v tr 1 MAR Posar llast a una embarcació.

2 Proveir de recapte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llastar

GERUNDI: llastant

PARTICIPI: llastat, llastada, llastats, llastades

INDICATIU PRESENT: llasto, llastes, llasta, llastem, llasteu, llasten

INDICATIU IMPERFET: llastava, llastaves, llastava, llastàvem, llastàveu, llastaven

INDICATIU PASSAT: llastí, llastares, llastà, llastàrem, llastàreu, llastaren

INDICATIU FUTUR: llastaré, llastaràs, llastarà, llastarem, llastareu, llastaran

INDICATIU CONDICIONAL: llastaria, llastaries, llastaria, llastaríem, llastaríeu, llastarien

SUBJUNTIU PRESENT: llasti, llastis, llasti, llastem, llasteu, llastin

SUBJUNTIU IMPERFET: llastés, llastessis, llastés, llastéssim, llastéssiu, llastessin

IMPERATIU: llasta, llasti, llastem, llasteu, llastin

->llàstima

■llàstima

[del cast. lástima, der. de lastimar, del ll. vg. blastemare ‘blasfemar’, d’on ‘ultratjar, ferir’ i ‘causar pena’ (v. blasfemar, blastomar, blasmar); 1a FONT: 1584]

f 1 1 Pietat, compassió. És un pobre desgraciat: no us fa llàstima?

2 p ext Que atrotinades, aquestes cadires: fan llàstima de veure!

2 p ext 1 Allò que fa llàstima.

2 pl Misèries de la vida, penes, sofriments.

3 ésser llàstima Ésser de lamentar. És llàstima, de perdre el temps d’aquesta manera.

4 quina llàstima! (o simplement llàstima!) Expressió amb què hom lamenta alguna cosa. Diu que no podrà venir: quina llàstima! Llàstima que sigui tan vanitós!

->llastimós

■llastimós -osa

[de llàstima]

adj Que fa llàstima. El portaren a casa en un estat llastimós. Una pèrdua llastimosa de temps.

->llastimosament

■llastimosament

[de llastimós]

adv D’una manera llastimosa.

->llastrar

■llastrar

[de llastre]

v tr Llastar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llastrar

GERUNDI: llastrant

PARTICIPI: llastrat, llastrada, llastrats, llastrades

INDICATIU PRESENT: llastro, llastres, llastra, llastrem, llastreu, llastren

INDICATIU IMPERFET: llastrava, llastraves, llastrava, llastràvem, llastràveu, llastraven

INDICATIU PASSAT: llastrí, llastrares, llastrà, llastràrem, llastràreu, llastraren

INDICATIU FUTUR: llastraré, llastraràs, llastrarà, llastrarem, llastrareu, llastraran

INDICATIU CONDICIONAL: llastraria, llastraries, llastraria, llastraríem, llastraríeu, llastrarien

SUBJUNTIU PRESENT: llastri, llastris, llastri, llastrem, llastreu, llastrin

SUBJUNTIU IMPERFET: llastrés, llastressis, llastrés, llastréssim, llastréssiu, llastressin

IMPERATIU: llastra, llastri, llastrem, llastreu, llastrin

->llastre

llastre

[del cast. lastre, del mateix origen que llast]

m Llast.

->llata

■llata

[b. ll. latta, mot comú de les llengües romàniques occidentals, el cèlt. i el germ., segurament provinent d’una base cèlt. *slatta ‘vara, estaca’; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 CONSTR i 1 FUST Barra de fusta, prismàtica, de 75 mm d’ample, emprada generalment en la construcció de bastiments de portes i finestres, per a sostenir les teules de les teulades, etc.

2 llata d’empostissat Cadascuna de les barres de fusta que hom col·loca en el terra d’una habitació per clavar-hi un empostissat.

3 llata de ràfec Llata inferior en un vessant de teula plana de més amplada que les altres per tal de disminuir la inclinació de la teula més baixa.

4 llata per canal Disposició de les llates d’una teulada de teula àrab en la qual cada teula canal descansa entre dues llates disposades en el sentit del vessant.

2 ADOB Cadascuna de les tres llenques primes de fusta, més o menys llargues, que hom col·loca sobre un clot en parar el llevador.

3 CONSTR NAV 1 Bau que sosté el corredor, més petit que els altres i que va intercalat entre els fonamentals.

2 Peça de fusta o ferro que, col·locada de babord a estribord, sosté les taules de la coberta.

4 ALIM 1 Tall de carn de damunt l’espatlla del bou o de la vedella.

2 llata gruixuda Carn de la part exterior de l’espatlla del bou o de la vedella.

3 llata prima Carn de la part interior de l’espatlla del bou o de la vedella.

5 OFIC i TÈXT Trena o corda plana de cànem, jute, espart, etc., que és emprada per a fer soles d’espardenya, estores, etc.

->llatador

■llatador -a

[de llata]

m i f OFIC Persona que treballa a fer llata de cànem, espart, etc.

->llatí

■llatí -ina

1 adj i m i f Del Laci (regió d’Itàlia), dels llatins (poble) o del llatí (llengua).

2 adj p ext 1 Dit dels pobles, les nacions, etc., que parlen llenguatges que són prolongament del llatí, com el català, el francès, l’italià, etc.

2 CRIST Dit dels cristians d’Occident, en contraposició als orientals.

3 [usat com a complement predicatiu] adj D’una manera llisa, sense entrebancs. Aquesta màquina no va llatina.

4 m i f HIST Individu habitant d’una regió mediterrània definida per la geografia (el Laci), per l’idioma (el llatí) i per la consideració especial que obtingueren els membres d’aquest poble durant els primers segles de domini romà.

5 m LING 1 Llengua indoeuropea, parlada, a l’antiguitat, a Roma i als territoris del seu imperi, i, a l’alta edat mitjana, als països de la Romània, fins al trànsit a les llengües nacionals.

2 baix llatí Terme poc precís emprat amb referència al llatí de l’alta edat mitjana, especialment al llatí d’aquells texts que foren escrits amb grans concessions a la llengua parlada.

->llatinada

■llatinada

f Expressió, clàusula, etc., llatina que hom intercala en el discurs.

->llatinisme

■llatinisme

m LING 1 Proposició, expressió i construcció característiques de la llengua llatina integrades en una redacció en una llengua diferent.

2 Mot manllevat al llatí o construït segons les normes estructurals d’aquest llenguatge.

->llatinista

■llatinista

m i f Estudiós i docte en la llengua i literatura llatines.

->llatinitat

■llatinitat

f 1 Estil en parlar o escriure llatí.

2 Qualitat de la llengua emprada pel qui escriu en llatí.

3 Qualitat, fet, d’ésser llatí.

->llatinització

■llatinització

Part. sil.: lla_ti_nit_za_ci_ó

f 1 Acció de llatinitzar o llatinitzar-se;

2 l’efecte.

->llatinitzar

■llatinitzar

v 1 tr 1 Donar forma llatina a mots d’una altra llengua.

2 Imposar, els llatins o romans, llurs usos, costums, etc., especialment llur llengua.

2 pron Adoptar, els no llatins, els usos, costums, etc., dels llatins.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llatinitzar

GERUNDI: llatinitzant

PARTICIPI: llatinitzat, llatinitzada, llatinitzats, llatinitzades

INDICATIU PRESENT: llatinitzo, llatinitzes, llatinitza, llatinitzem, llatinitzeu, llatinitzen

INDICATIU IMPERFET: llatinitzava, llatinitzaves, llatinitzava, llatinitzàvem, llatinitzàveu, llatinitzaven

INDICATIU PASSAT: llatinitzí, llatinitzares, llatinitzà, llatinitzàrem, llatinitzàreu, llatinitzaren

INDICATIU FUTUR: llatinitzaré, llatinitzaràs, llatinitzarà, llatinitzarem, llatinitzareu, llatinitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: llatinitzaria, llatinitzaries, llatinitzaria, llatinitzaríem, llatinitzaríeu, llatinitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: llatinitzi, llatinitzis, llatinitzi, llatinitzem, llatinitzeu, llatinitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: llatinitzés, llatinitzessis, llatinitzés, llatinitzéssim, llatinitzéssiu, llatinitzessin

IMPERATIU: llatinitza, llatinitzi, llatinitzem, llatinitzeu, llatinitzin

->llatinoamericà

■llatinoamericà -ana

Part. sil.: lla_ti_no_a_me_ri_cà

adj i m i f hispanoamericà 1.

->llatinòrum

■llatinòrum

m 1 Llatinada, especialment macarrònica, en mal llatí.

2 vulg Llengua llatina.

->llàtzer

■llàtzer

[del nom d’un pobre d’una paràbola de l’Evangeli de Lluc (16, 19-31), anomenat Llàtzer, que apareix tot nafrat en contrast amb un ric finament vestit i fartaner; les nafres del pobre han pogut originar connotacions populars del nom amb la lepra i els leprosos; 1a FONT: 1329]

m 1 Persona en estat molt lamentable, nafrada, esparracada, etc. Ha sortit de la baralla fet un sant llàtzer.

2 pobre llàtzer Infeliç, pobre home. Ha vingut aquell pobre llàtzer demanant per tu.

->llatzerat

■llatzerat -ada

[de llàtzer]

adj 1 ant Afligit, ple de mals, desgraciat.

2 PAT Que pateix el mal de Sant Llàtzer.

->llatzeret

■llatzeret

[encreuament de Natzaret, ciutat palestinenca, nom dels asils de leprosos en memòria de la casa acollidora de Jesús, i Llàtzer, pels qui patien el mal de sant Llàtzer o lepra (v. llàtzer); 1a FONT: 1588]

m MED Establiment situat en un port o en llocs fronterers, on són sotmesos a revisió i a observació les persones o mercaderies que arriben d’un país amb epidèmia o amb malalties endèmiques.

->llatzerí

■llatzerí -ina

[de llàtzer]

adj PAT Llatzerat.

->llatzèria

■llatzèria

Part. sil.: llat_zè_ri_a

[de llàtzer; 1a FONT: 1466]

f Calamitat, misèria extrema, cosa de què hom té aflicció.

->llatzerós

■llatzerós -osa

[de llàtzer]

adj PAT Llatzerat.

->llau

■llau

Part. sil.: llau

[del ll. labes ‘caiguda, esllavissada’, der. de labi ‘caure, relliscar’; 1a FONT: 1154]

f Allau.

->llauada

■llauada

Part. sil.: lla_ua_da

[de llau]

f Pluja torrencial que s’emporta la terra.

->llauna

■llauna

Part. sil.: llau_na

[probablement ll. lamĭna ‘placa, làmina’, canviat en *labĭna per dissimilació de nasals, amb possible influx d’un preromà afí al cèlt. *lágina ‘fulla de metall’; 1a FONT: 1249]

f 1 1 METAL·L Làmina d’acer dolç recoberta d’una capa d’estany que la preserva de l’oxidació.

2 p ext Recipient construït amb planxa metàl·lica, generalment de llauna i de poca capacitat, emprat per a tenir-hi líquids: oli, petroli, aigua, etc., o aliments en conserva. Sardines de llauna.

2 Trosset de llauna on hi ha marcat un nombre, una lletra, etc.

3 fig Lata. Quina llauna de discurs! Donar la llauna a algú.

4 ARM Làmina metàl·lica que era introduïda en elements defensius d’una altra matèria per fer-la més forta.

5 LLAR greixera 2.

6 donar la llauna (a algú) fig i obs Despatxar-lo, acomiadar-lo.

->llaunar

■llaunar

Part. sil.: llau_nar

[de llauna]

v tr TÈXT Afinar un teixit de seda fregant-lo lleugerament amb unes llaunes especials.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llaunar

GERUNDI: llaunant

PARTICIPI: llaunat, llaunada, llaunats, llaunades

INDICATIU PRESENT: llauno, llaunes, llauna, llaunem, llauneu, llaunen

INDICATIU IMPERFET: llaunava, llaunaves, llaunava, llaunàvem, llaunàveu, llaunaven

INDICATIU PASSAT: llauní, llaunares, llaunà, llaunàrem, llaunàreu, llaunaren

INDICATIU FUTUR: llaunaré, llaunaràs, llaunarà, llaunarem, llaunareu, llaunaran

INDICATIU CONDICIONAL: llaunaria, llaunaries, llaunaria, llaunaríem, llaunaríeu, llaunarien

SUBJUNTIU PRESENT: llauni, llaunis, llauni, llaunem, llauneu, llaunin

SUBJUNTIU IMPERFET: llaunés, llaunessis, llaunés, llaunéssim, llaunéssiu, llaunessin

IMPERATIU: llauna, llauni, llaunem, llauneu, llaunin

->llauner

■llauner -a

Part. sil.: llau_ner

[de llauna]

m i f OFIC 1 Persona que es dedica a fer o a adobar objectes de llauna.

2 Persona que instal·la o adoba les conduccions d’aigua, substitueix els vidres trencats, etc.

->llauneria

■llauneria

Part. sil.: llau_ne_ri_a

[de llauner]

f OFIC 1 Ofici de llauner.

2 Obrador de llauner.

->llaura

■llaura

Part. sil.: llau_ra

[de llaurar; 1a FONT: 1312]

f AGR 1 Arada.

2 llaurada 1.

->llaurada

■llaurada

Part. sil.: llau_ra_da

[de llaurar; 1a FONT: 1342]

f 1 AGR 1 Acció de llaurar.

2 Tros on hom llaura.

2 HIST DR Als segles XIII-XV, obligació d’un pagès o home rústic, envers el seu senyor, d’emprar-se en determinades jornades en terrenys d’aquest no compresos en el contracte o establiment.

->llauradís

■llauradís -issa

Part. sil.: llau_ra_dís

[de llaurar]

adj AGR Susceptible d’ésser llaurat.

->llaurador

■llaurador -a

Part. sil.: llau_ra_dor

[de llaurar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

AGR 1 adj 1 Dit de l’animal amb bones condicions per a llaurar.

2 Dit de la màquina que serveix per a llaurar.

2 m i f 1 Persona que es dedica a llaurar.

2 Pagès.

3 f OFIC Pala acanalada, generalment amb un mànec curt, per a agafar gra, sucre, etc., en petites quantitats.

->llaurar

■llaurar

Part. sil.: llau_rar

[del ll. laborare ‘treballar’; 1a FONT: s. XI]

v tr 1 AGR 1 Solcar la terra amb l’arada.

2 abs Fa bon temps per a llaurar.

2 abs fig 1 Aplicar-se en una tasca, un treball, etc. Ja podem llaurar, si volem acabar avui l’inventari!

2 fer llaurar dret (algú) Fer-lo procedir com cal.

3 llaurar dret (o tort) Portar-se, obrar, bé o malament.

4 llaurar en arena Fer feina en va, esforçar-se inútilment, etc.

5 llaurar fondo pop Aplicar-se plenament, intensament, a un treball, una activitat, etc.

3 abs MAR Arrossegar-se l’àncora pel fons de la mar pel fet de no restar ben aferrada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llaurar

GERUNDI: llaurant

PARTICIPI: llaurat, llaurada, llaurats, llaurades

INDICATIU PRESENT: llauro, llaures, llaura, llaurem, llaureu, llauren

INDICATIU IMPERFET: llaurava, llauraves, llaurava, llauràvem, llauràveu, llauraven

INDICATIU PASSAT: llaurí, llaurares, llaurà, llauràrem, llauràreu, llauraren

INDICATIU FUTUR: llauraré, llauraràs, llaurarà, llaurarem, llaurareu, llauraran

INDICATIU CONDICIONAL: llauraria, llauraries, llauraria, llauraríem, llauraríeu, llaurarien

SUBJUNTIU PRESENT: llauri, llauris, llauri, llaurem, llaureu, llaurin

SUBJUNTIU IMPERFET: llaurés, llauressis, llaurés, llauréssim, llauréssiu, llauressin

IMPERATIU: llaura, llauri, llaurem, llaureu, llaurin

->llaurer

llaurer

Part. sil.: llau_rer

[variant de llorer amb pronúncia aprovençalada]

m BOT Llorer.

->llauriner

llauriner -a

Part. sil.: llau_ri_ner

adj i m i f De Llaurí (Ribera Baixa).

->llauró

■llauró

Part. sil.: llau_ró

[cat. ant. llauraó, ll. laboratio, -ōnis ‘acció de treballar, treball’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f AGR 1 Terra conradissa.

2 Llaurada.

->llauroní

llauroní -ina

Part. sil.: llau_ro_ní

adj i m i f De Llauró (Rosselló).

->llausanger

■llausanger -a

Part. sil.: llau_san_ger

[de l’oc. lauzengier, íd.]

adj ant Adulador.

->llaüt

■llaüt

Part. sil.: lla_üt

[de l’àr. al-’ûd, íd., pròpiament ‘fusta’, que sonava com alaüd, d’on laüt, llaüt; 1a FONT: 1249]

1 m CONSTR NAV Llagut.

2 MÚS 1 m Instrument de cordes pinçades en forma de mitja pera, unit a un mànec.

2 m pl En la classificació organològica moderna, nom donat als cordòfons composts en els quals la caixa de ressonància, amb cordal o sense, va unida a un mànec de longitud i amplada variables.

3 m i f Llaütista.

->llaütista

■llaütista

Part. sil.: lla_ü_tis_ta

m i f MÚS Persona que toca el llaüt.

->llautó

■llautó

Part. sil.: llau_tó

[de l’ant. lató, de l’àr. lāṭun, íd., d’origen turcotàrtar, on altun significa ‘or; coure’; en cat., que semblava der. de llata, sofrí l’influx de llauna, amb què tenia més afinitat; 1a FONT: 1084]

m 1 METAL·L Aliatge de coure amb zinc i, de vegades, petites quantitats d’altres metalls.

2 ensenyar el llautó fig Veure’s el llautó.

3 veure’s el llautó (a algú o alguna cosa) fig Revelar-se allò que realment hi ha sota l’aparença enganyosa d’algú o d’alguna cosa.

->llavable

llavable

adj Rentable.

->llavacaps

llavacaps

m Rentacaps.

->llavacares

llavacares

m i f Rentacares.

->llavacotxes

llavacotxes

m i f Rentacotxes.

->llavada

llavada

Hom.: llevada

f Rentada.

->llavadís

llavadís -issa

Hom.: llevadís

adj i f Rentadís.

->llavador¹

■llavador¹

Hom.: llevador

[de llavar]

m 1 Lloc on hom renta; rentador.

2 safareig 1 2.

->llavador²

■llavador² -a

Hom.: llevador

[del ll. lavator, -ōris, íd.]

1 adj Que serveix per a llavar.

2 adj i m i f rentador².

->llavamans

llavamans

m Rentamans.

->llavament

llavament

[de llavar]

m Rentament.

->llavaner

■llavaner

[de llavar]

m dial safareig 1 2.

->llavanerenc

llavanerenc -a

adj i m i f De Sant Andreu de Llavaneres (Maresme).

->llavapeus

llavapeus

Part. sil.: lla_va_peus

m Rentapeus.

->llavaplats

llavaplats

1 m i f rentaplats 1.

2 m [o f] rentaplats 2.

->llavar

■llavar

Hom.: llevar

[del ll. lavare ‘rentar’]

v tr Rentar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llavar

GERUNDI: llavant

PARTICIPI: llavat, llavada, llavats, llavades

INDICATIU PRESENT: llavo, llaves, llava, llavem, llaveu, llaven

INDICATIU IMPERFET: llavava, llavaves, llavava, llavàvem, llavàveu, llavaven

INDICATIU PASSAT: llaví, llavares, llavà, llavàrem, llavàreu, llavaren

INDICATIU FUTUR: llavaré, llavaràs, llavarà, llavarem, llavareu, llavaran

INDICATIU CONDICIONAL: llavaria, llavaries, llavaria, llavaríem, llavaríeu, llavarien

SUBJUNTIU PRESENT: llavi, llavis, llavi, llavem, llaveu, llavin

SUBJUNTIU IMPERFET: llavés, llavessis, llavés, llavéssim, llavéssiu, llavessin

IMPERATIU: llava, llavi, llavem, llaveu, llavin

->llavassada

■llavassada

f 1 Esllavissada.

2 GEOMORF Allau.

->llavat

llavat

Hom.: llevat

[del ll. lavatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Llavament.

2 Llavatge.

->llavatge

llavatge

[de llavar]

m Operació de llavar; rentatge.

->llavavaixella

llavavaixella

Part. sil.: lla_va_vai_xe_lla

m [o f] ELECTROD Rentavaixella.

->llavei

■llavei

Part. sil.: lla_vei

[postverbal del dial. llavejar, llaveiar, der. de llau]

m GEOMORF allau 1 1.

->llavi

■llavi

[del ll. labium, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 1 ANAT ANIM Cadascuna de les dues peces carnoses mòbils, superior i inferior, que limiten l’obertura de la boca.

2 pl fig Boca, en expressions relacionades amb la parla. No ha sortit mai una paraula ofensiva dels seus llavis. No va obrir els llavis en tota la reunió.

3 estar suspès (o pendent) dels llavis (d’algú) fig Escoltar-lo amb molt d’interès.

4 mossegar-se els llavis fig Reprimir-se de parlar, de riure.

2 p anal 1 Vora d’algunes coses que recorda els llavis.

2 ANAT ANIM Cadascuna de les vores exteriors o interiors de la vulva, anomenades respectivament llavis majors i llavis menors.

3 ENTOM Cadascuna de les peces quitinoses, superior i inferior, que envolten l’orifici bucal dels insectes.

4 TECNOL Aresta aguda i esmolada d’una eina, d’una peça de màquina, etc.

5 TRAUM Vora d’una ferida.

->llaviejar

■llaviejar

Part. sil.: lla_vi_e_jar

[de llavi; 1a FONT: 1868]

v 1 intr Moure els llavis.

2 tr Balbucitar.

3 tr Passar pels llavis.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llaviejar

GERUNDI: llaviejant

PARTICIPI: llaviejat, llaviejada, llaviejats, llaviejades

INDICATIU PRESENT: llaviejo, llavieges, llavieja, llaviegem, llaviegeu, llaviegen

INDICATIU IMPERFET: llaviejava, llaviejaves, llaviejava, llaviejàvem, llaviejàveu, llaviejaven

INDICATIU PASSAT: llaviegí, llaviejares, llaviejà, llaviejàrem, llaviejàreu, llaviejaren

INDICATIU FUTUR: llaviejaré, llaviejaràs, llaviejarà, llaviejarem, llaviejareu, llaviejaran

INDICATIU CONDICIONAL: llaviejaria, llaviejaries, llaviejaria, llaviejaríem, llaviejaríeu, llaviejarien

SUBJUNTIU PRESENT: llaviegi, llaviegis, llaviegi, llaviegem, llaviegeu, llaviegin

SUBJUNTIU IMPERFET: llaviegés, llaviegessis, llaviegés, llaviegéssim, llaviegéssiu, llaviegessin

IMPERATIU: llavieja, llaviegi, llaviegem, llaviegeu, llaviegin

->llavifès

■llavifès -esa

[de llavi i fes³]

adj ANAT ANIM Que té el llavi partit.

->llavigròs

■llavigròs -ossa

[de llavi i gros]

adj Que té els llavis grossos.

->llavió

■llavió

Part. sil.: lla_vi_ó

[de llavi]

m ICT Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels làbrids (Crenilabrus tinca), de color verd amb tornassols daurats i blaus.

->llavor

■llavor

[del ll. labor, -ōris ‘fatiga, treball’, especialitzat en el ll. vg. hispànic en el sentit de ‘feina agrícola’ i ‘producte agrícola’; 1a FONT: 1252]

f 1 BOT i AGR Embrió en estat de vida latent, acompanyat o no d’endosperma i de perisperma i protegit per l’episperma.

2 fig 1 germen 2. Van sembrar entre ells la llavor de la discòrdia.

2 deixar (una cosa) per a llavor No gastar-la en el moment oportú.

3 no quedar per a llavor Morir-se com tothom, no sobreviure. Tan valent com el veus, no quedarà pas per a llavor.

->llavora

■llavora

[de llavor]

f AGR Truja destinada a la cria.

->llavorament

llavorament

[de llavorar]

m 1 Acció de llavorar;

2 l’efecte.

->llavorar

■llavorar

[del ll. laborare ‘treballar’; 1a FONT: 1378]

v 1 intr ant Treballar, fer feina.

2 tr 1 Afaiçonar alguna cosa de manera que no presenti una superfície llisa, sinó formant dibuixos, relleus, etc.

2 FUST Llevar de mica en mica, amb les eines apropiades, la part més superficial de la fusta.

3 intr Tibar. Afluixa aquesta corda, que llavora massa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llavorar

GERUNDI: llavorant

PARTICIPI: llavorat, llavorada, llavorats, llavorades

INDICATIU PRESENT: llavoro, llavores, llavora, llavorem, llavoreu, llavoren

INDICATIU IMPERFET: llavorava, llavoraves, llavorava, llavoràvem, llavoràveu, llavoraven

INDICATIU PASSAT: llavorí, llavorares, llavorà, llavoràrem, llavoràreu, llavoraren

INDICATIU FUTUR: llavoraré, llavoraràs, llavorarà, llavorarem, llavorareu, llavoraran

INDICATIU CONDICIONAL: llavoraria, llavoraries, llavoraria, llavoraríem, llavoraríeu, llavorarien

SUBJUNTIU PRESENT: llavori, llavoris, llavori, llavorem, llavoreu, llavorin

SUBJUNTIU IMPERFET: llavorés, llavoressis, llavorés, llavoréssim, llavoréssiu, llavoressin

IMPERATIU: llavora, llavori, llavorem, llavoreu, llavorin

->llavorat

llavorat -ada

[de llavorar; 1a FONT: 1372]

1 adj 1 Que ha estat objecte de llavorament. Un drap de seda llavorat.

2 TÈXT Dit del teixit amb dibuixos obtinguts amb la màquina jacquard.

2 m Obra, objecte, teixit, etc., obtingut per llavorament.

->llavorer

■llavorer -a

[de llavor]

adj AGR i RAM Aplicat a l’animal destinat a la reproducció.

->llavoreta

■llavoreta

[de llavor]

f dial BOT Matafaluga.

->llavors

■llavors

[cat. ant. laors, ll. ĭllīs hōrus ‘en aquelles hores’, amb intercalació d’una -v- antihiàtica; la variant llavores provindria més aviat de l’acusatiu adverbialitzat illas horas; 1a FONT: c. 1270]

adv Aleshores.

->llavorsinenc

llavorsinenc -a

adj i m i f De Llavorsí (Pallars Sobirà).

->llebeig

■llebeig

Part. sil.: lle_beig

[probablement d’una base àr. l-b-ḫ, labách que cal interpretar läbáǧ o libáǧ, o l-b-š, läbäš, del b. gr. libíči, gr. libýkion, dimin. de lybikós ‘libi’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[pl -eigs o -etjos] m 1 sud-oest 1 1. Vent de llebeig.

2 CLIMAT Vent càlid de component SW.

->llebetjada

■llebetjada

[de llebeig; 1a FONT: 1925]

f CLIMAT Vent fort de llebeig.

->llebetjol

■llebetjol

[de llebeig; 1a FONT: 1925]

m CLIMAT Llebeig suau.

->llebrada

■llebrada

[de llebre]

f Guisat de llebre.

->llebre

■llebre

[del ll. lĕpus, -ŏris, íd.; 1a FONT: 1275]

f 1 ZOOL 1 Gènere de mamífers rosegadors de l’ordre dels lagomorfs i de la família dels lepòrids (Lepus sp), que tenen les orelles llargues i amb la punta negra, les potes posteriors llargues, adaptades al salt i a la cursa i el pèl curt i dens, de color terrós grisenc mesclat amb negre. Cal destacar-ne la llebre comuna (L. europaeus), la llebre de les neus o llebre muntanyesa (L. timidus), la llebre polar (L. articus), la llebre americana (L. americanus) i la llebre californiana (L. californianus).

2 llebre de la Patagònia Mara.

3 llebre de mar Mol·lusc de l’ordre dels tectibranquis i de la família dels aplísids (Aplysia punctata), de color marró amb taques blanques, de forma massissa i amb el dors molt alt i dos plecs dèrmics del mantell que cobreixen aquest i la conquilla. Molt semblants, bé que més grosses, són la llebre de mar negra (A. limacina) i la llebre de mar bruna (A. depilans).

2 p anal Corre com una llebre. És més poruc que una llebre. Dorm amb els ulls oberts, com les llebres.

3 aixecar (o moure) la llebre Promoure una qüestió, la difusió d’una notícia, ésser l’iniciador d’alguna cosa, fer notar quelcom donant lloc que algú altre pugui aprofitar-se’n.

->llebrenca

■llebrenca

[de llebre]

f BOT Orella de llebre.

->llebrer

■llebrer -a

[de llebre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m ZOOL 1 Dit del gos de caça caracteritzat per les formes esveltes, els membres llargs i el volum reduït de la caixa cranial.

2 p ext Dit de qualsevol gos apte per a caçar llebres o conills.

2 m HERÀLD Figura que representa el llebrer.

->llebreres

llebreres

f pl HIST MIL Màquina de guerra consistent en una gran biga carregada de pedres que es deixava anar dels murs cap avall quan els assetjadors els escalaven.

->llebretí

■llebretí

[de llebre]

m ZOOL Llebretó.

->llebretó

■llebretó

[de llebre]

m El petit de la llebre.

->llebrós

■llebrós -osa

[del ll. leprōsus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f PAT Leprós.

->llebroseria

■llebroseria

Part. sil.: lle_bro_se_ri_a

[de llebrós]

f PAT Leproseria.

->llebrosia

■llebrosia

Part. sil.: lle_bro_si_a

[de llebrós]

f PAT Lepra.

->llebrot

■llebrot

[de llebre]

m ZOOL Llebre mascle.

->llec llega

■llec llega

[del ll. laicus, -a, -um, i aquest, del gr. laĭkós ‘comú, ordinari, del poble, profà’, der. de laós, ‘poble’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f 1 1 Laic, dit de la persona que no pertany al clericat.

2 p ext Mancat d’estudis, de coneixements, en una matèria determinada. Sóc absolutament llec en medicina.

2 CATOL En els ordes i en les congregacions religioses, dit del profés que no fa vots solemnes i serveix en les feines domèstiques de la comunitat.

->llecadora

■llecadora

[probablement der. de l’oc. lecar (actual gascó lecà), parent del fr. lécher ‘llepar’, del frànc. *lekkôn; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

f AGR i OFIC Canya oberta d’un cap per a collir figues de moro.

->llécol

■llécol

[possiblement emparentat amb llacor, der. de llac ‘llot’, però també pot ser d’origen preromà (v. llac)]

m PETROG Llicorella.

->lledània

■lledània

Part. sil.: lle_dà_ni_a

f 1 Cadascuna de les processons de pregàries que es feien per Sant Marc i els tres dies abans de l’Ascensió, en què hom visitava capelles, santuaris o creus de terme.

2 Gran roda feta de multitud de flors de cera que es porta a la processó del Corpus de la seu de Mallorca.

3 BOT Varietat del timó blanc de la família de les labiades (Teucrium palitum ssp capitatum majoricum), endèmica de les Balears.

->lledesme

■lledesme -a

adj ant Legítim.

->lledó

■lledó

[del ll. vg. td. loto, -ōnis, der. del ll. cl. lotus, i aquest, del gr. lōtós ‘lledoner’, entre altres plantes; primitivament el nom designava l’arbre i no pas el fruit; 1a FONT: 1008]

m Fruit del lledoner.

->lledonenc

lledonenc -a

adj i m i f De Lledó d’Empordà (Alt Empordà).

->lledoner

■lledoner

[de lledó; 1a FONT: 1416]

m BOT i FUST 1 Arbre caducifoli de la família de les ulmàcies (Celtis australis), de capçada arrodonida i densa, de fulles asimètriques, serrades i aspres i de fruits drupacis i comestibles, anomenats lledons.

2 Fusta del lledoner.

->lledonosa

■lledonosa

[de lledó]

f Bosquet o plantació de lledoners.

->llefardar

■llefardar

[probablement der. de llefre a través d’una forma *llefrenar, alterat normalment en llefernar, encreuat després amb enllardar, del mateix sentit; 1a FONT: 1638]

v tr Untar, tacar, de greix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llefardar

GERUNDI: llefardant

PARTICIPI: llefardat, llefardada, llefardats, llefardades

INDICATIU PRESENT: llefardo, llefardes, llefarda, llefardem, llefardeu, llefarden

INDICATIU IMPERFET: llefardava, llefardaves, llefardava, llefardàvem, llefardàveu, llefardaven

INDICATIU PASSAT: llefardí, llefardares, llefardà, llefardàrem, llefardàreu, llefardaren

INDICATIU FUTUR: llefardaré, llefardaràs, llefardarà, llefardarem, llefardareu, llefardaran

INDICATIU CONDICIONAL: llefardaria, llefardaries, llefardaria, llefardaríem, llefardaríeu, llefardarien

SUBJUNTIU PRESENT: llefardi, llefardis, llefardi, llefardem, llefardeu, llefardin

SUBJUNTIU IMPERFET: llefardés, llefardessis, llefardés, llefardéssim, llefardéssiu, llefardessin

IMPERATIU: llefarda, llefardi, llefardem, llefardeu, llefardin

->llefardós

■llefardós -osa

[de llefardar]

adj Untat, tacat, de greix, greixós.

->llefec

■llefec -ega

[probablement de llefre amb la terminació de llamec, variant de llamenc]

adj i m i f Llamenc.

->llefiscós

■llefiscós -osa

[de l’arrel de llefre (present en mots com llefarnar, llefernar) amb influx de lliscós ‘que llisca’; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj D’una viscositat enganxosa.

->llefre

■llefre -a

[d’origen incert, podria tenir relació amb el basc nafur ‘golut’ o lafur ‘lladre’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Brut d’una substància greixosa, enganxosa.

2 adj i m i f Golut.

->llefuc

■llefuc -uga

[probablement de llefre amb la terminació de mots com feixuc, fredeluc, poruc, xaruc (v. feixuc)]

adj i m i f Llamenc, llefec.

->llegany

■llegany

[de lleganya]

m METEOR Núvol prim que deixa passar amb intermitències els raigs de sol.

->lleganya

■lleganya

[d’origen incert, possiblement del mateix origen protohispànic que el basc lakaiña ‘bri; grop de fusta; brossa, cosa menuda’; 1a FONT: s. XII]

f 1 FISIOL Secreció sebàcia de les glàndules de les parpelles solidificada.

2 tenir una lleganya a l’ull fig No veure-hi clar en algun afer.

->lleganyós

■lleganyós -osa

[de lleganya; 1a FONT: s. XII]

adj 1 1 Que té lleganyes. Ulls lleganyosos.

2 Que té els ulls plens de lleganyes. Un nen lleganyós.

2 1 Dit del cel ple de lleganys.

2 p ext Un dia lleganyós d’hivern.

->llegar

■llegar

[del ll. legare ‘enviar, delegar; deixar en testament’; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr 1 DR Deixar alguna cosa a algú per disposició testamentària.

2 fig Transmetre de generació en generació. Els romans ens van llegar el seu dret.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llegar

GERUNDI: llegant

PARTICIPI: llegat, llegada, llegats, llegades

INDICATIU PRESENT: llego, llegues, llega, lleguem, llegueu, lleguen

INDICATIU IMPERFET: llegava, llegaves, llegava, llegàvem, llegàveu, llegaven

INDICATIU PASSAT: lleguí, llegares, llegà, llegàrem, llegàreu, llegaren

INDICATIU FUTUR: llegaré, llegaràs, llegarà, llegarem, llegareu, llegaran

INDICATIU CONDICIONAL: llegaria, llegaries, llegaria, llegaríem, llegaríeu, llegarien

SUBJUNTIU PRESENT: llegui, lleguis, llegui, lleguem, llegueu, lleguin

SUBJUNTIU IMPERFET: llegués, lleguessis, llegués, lleguéssim, lleguéssiu, lleguessin

IMPERATIU: llega, llegui, lleguem, llegueu, lleguin

->llegat

■llegat

Cp. legat

[de llegar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 DR CIV 1 Allò que hom llega en el seu testament o codicil.

2 Disposició per causa de mort que implica una adquisició de béns a títol particular, a diferència de la institució d’hereu, que comporta successió a títol universal.

3 llegat de part alíquota Llegat que atribueix al legatari la facultat d’exigir al gravat l’adjudicació de béns de l’actiu hereditari líquid del valor corresponent a la quota assenyalada pel testador.

2 fig Allò que una generació llega a una altra.

->llegenda

■llegenda

[del ll. legenda ‘coses que s’han de llegir’, neutre pl. del participi futur passiu de legĕre ‘llegir’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 1 Títol, escrit explicatiu, etc., d’un pla, un mapa, etc.

2 Inscripció gravada en una moneda o en una medalla.

3 HERÀLD Nom genèric per a tota mena de mots posats en un escut.

2 1 LIT i HIST Narració, oral o escrita, d’aparença més o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció d’elements imaginatius.

2 p ext Faula. Tot això que expliquen és una llegenda.

->llegendari

■llegendari -ària

[de llegenda]

1 adj Relatiu o pertanyent a la llegenda 2. Narració llegendària. Un personatge llegendari.

2 adj p ext Molt cèlebre, popular. Macià esdevingué una figura llegendària. La seva habilitat és llegendària.

3 m 1 Col·lecció de llegendes, especialment en forma de llibre.

2 Conjunt de llegendes d’un lloc, d’un personatge o d’un idioma determinats.

->llegibilitat

■llegibilitat

[de llegible]

f Qualitat de llegible.

->llegible

■llegible

[del ll. legibĭlis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 1 Que pot ésser llegit. Una signatura, una lletra llegible.

2 p ext Dit d’un escrit, d’un llibre, que es llegeix fàcilment, agradable de llegir. Per a les vacances m’estimo més les novel·les d’aventures, són més llegibles.

2 Digne d’ésser llegit.

->llegida

■llegida

[de llegir]

f Acció de llegir, lectura.

->llegidor¹

■llegidor¹ -a

[de llegir i -dor¹; 1a FONT: 1560]

1 m i f Lector.

2 TÈXT 1 m i f Persona que llegeix els dibuixos en el picat de cartons jacquard.

2 m Bastidor de fusta emprat per a llegir els dibuixos jacquard.

->llegidor²

■llegidor² -a

[de llegir i -dor²]

adj Que pot ésser llegit, de bon llegir. Una lletra llegidora.

->llegidora

■llegidora

f dial Cassa per a treure l’oli de la pica.

->llegir

■llegir

[del ll. legĕre, íd., que en els der. pren sovint la forma -ligĕre; 1a FONT: 1191]

v tr 1 1 Distingir en un escrit els sons figurats per les lletres. Llegir una inscripció. Llegeix què diu aquí.

2 abs Encara no ha après de llegir.

2 1 Adquirir coneixença del contingut d’un escrit per la lectura. Ja he llegit tots el llibres. Vam llegir-ho al diari.

2 p ext Llegiu els clàssics! Llegeix el rus, però no el parla.

3 abs És un xicot culte: ha llegit molt.

3 1 Anar dient en veu alta allò escrit que hom va recorrent amb la vista. No improvisà pas el discurs, sinó que el llegí. Llegeix-me aquesta carta.

2 abs No llegeixis tan de pressa, que no puc seguir-te.

4 p anal Distingir, interpretar, allò que és figurat per qualssevol signes gràfics. Llegir un diagrama, una partitura.

5 fig 1 Endevinar una cosa oculta o futura interpretant determinats signes exteriors. Llegir l’esdevenidor en les ratlles de la mà, en els astres. Llegir les ratlles de la mà.

2 esp Endevinar els pensaments, els sentiments, etc., d’algú per la seva actitud, la seva fisonomia, el seu exterior, etc. Vaig llegir en els seus ulls com patia.

6 CRÍT TEXT Entendre, interpretar, un escrit, un text.

7 ant ENSENY Ensenyar públicament la matèria d’un llibre, d’un autor, etc.

8 llegir un dibuix TÈXT Interpretar un dibuix picat en un cartó de la màquina jacquard.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llegir

GERUNDI: llegint

PARTICIPI: llegit, llegida, llegits, llegides

INDICATIU PRESENT: llegeixo, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen

INDICATIU IMPERFET: llegia, llegies, llegia, llegíem, llegíeu, llegien

INDICATIU PASSAT: llegí, llegires, llegí, llegírem, llegíreu, llegiren

INDICATIU FUTUR: llegiré, llegiràs, llegirà, llegirem, llegireu, llegiran

INDICATIU CONDICIONAL: llegiria, llegiries, llegiria, llegiríem, llegiríeu, llegirien

SUBJUNTIU PRESENT: llegeixi, llegeixis, llegeixi, llegim, llegiu, llegeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: llegís, llegissis, llegís, llegíssim, llegíssiu, llegissin

IMPERATIU: llegeix, llegeixi, llegim, llegiu, llegeixin

->llegit

■llegit

[de llegir]

m TÈXT Conjunt d’explicacions que hi ha al peu d’un dibuix jacquard i que serveixen per a interpretar-lo.

->llegítima

■llegítima

Cp. legítim

[del ll. legitĭmus, -a, -um ‘legítim’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f 1 DR CIV 1 Limitació a la llibertat de testar que la llei imposa al testador, la qual consisteix en el deure d’atribuir als seus parents més pròxims, anomenats legitimaris, un valor patrimonial a càrrec de l’herència.

2 complement de llegítima Allò que cal afegir a la quantitat deixada pel testador a un hereu forçós perquè sigui igual a la llegítima que li correspon.

2 definició de llegítima DR BAL Varietat dels pactes de non succedendo, vigent a Mallorca, Eivissa i Formentera, que consisteix en la renúncia definitiva que poden fer els fills o les filles emancipats a la llegítima del pare i de la mare o d’un d’ells, en compensació al dot o la donació que aquests poden fer en vida als fills.

->llegívol

■llegívol -a

[de llegir]

adj De bon llegir.

->llegó

■llegó

[del ll. lĭgo, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1299]

m AGR Aixada petita.

->llegona

■llegona

[de llegó; 1a FONT: 1460, Roig]

f AGR Aixada amb la peça de ferro molt ampla i gairebé quadrada.

->llegua

■llegua

[del ll. td. leuga, íd., d’origen cèlt; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f METROL 1 Antiga mesura itinerària de valor molt variable, segons els països o les localitats.

2 llegua antiga Mesura de longitud catalana equivalent a 6 717,6 m.

3 llegua jurídica Mesura de longitud catalana equivalent a 4 198,5 m.

4 llegua marina (o moderna) Mesura de longitud emprada en marina, equivalent a 5 556 m.

->lleguda

■lleguda

[participi fem. de lleure¹ ‘tenir avinentesa, temps de fer una cosa’]

f lleure¹.

->llegüina

■llegüina

Part. sil.: lle_güi_na

f ICT 1 Madrilleta roja.

2 Madrilla.

->llegum

■llegum

[del ll. legūmen, íd.; 1a FONT: 1249]

m BOT i ALIM 1 1 Fruit dehiscent i monocarpel·lar que s’obre per la sutura ventral i pel nervi mitjà del carpel, característic de les lleguminoses. Llegums secs, verds.

2 Llavor d’un llegum, que es consumeix fresca o seca. Llegums cuits. Quins llegums t’agraden més, les faves o les mongetes?

2 Lleguminosa.

->llegumet

■llegumet

[de llegum]

m BOT Veça.

->lleguminós

■lleguminós -osa

[de llegum]

BOT 1 adj De la natura dels llegums.

2 f 1 pl Ordre de dicotiledònies dialipètales que consta d’espècies d’herbes, arbusts i arbres, generalment amb fulles compostes i flors pentàmeres i fruits típicament en llegum.

2 sing Planta de l’ordre de les lleguminoses.

->llei

■llei

Part. sil.: llei

[del ll. lēx, lēgis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 DR i POLÍT [sigla L] Norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals als quals l’ordenament jurídic atribueix el poder legislatiu. Lleis civils, criminals, penals. Establir, derogar, una llei. Observar, complir, les lleis. Violar la llei. La llei ordena, prohibeix, una cosa. Certs costums tenen força de llei.

2 feta la llei, feta la trampa Refrany que vol dir que sempre hi ha una manera o altra d’eludir les disposicions legals.

3 home de lleis Jurisconsult.

4 llei adjectiva DR PROC i DR PEN Denominació que hom sol donar a la llei processal i a la llei penal en tant que regulen l’activitat procedimental desenvolupada pels organismes jurisdiccionals i castiguen les conductes punibles segons la llei penal.

5 llei de bases DR Llei que conté normes generals sobre una matèria i té per missió de fixar els criteris segons els quals ha d’ésser articulada una llei.

6 llei de contracte DR CIV Facultat que l’ordenament jurídic atorga als contractants de regular a llur arbitri el contingut del contracte en totes aquelles matèries en les quals predomina el principi d’autonomia privada.

7 llei fonamental DR CONST Llei que defineix i regula l’activitat, l’organització i les institucions polítiques d’un estat.

8 llei marcial Disposició de caràcter punitiu dictada per l’autoritat militar en situacions com les d’estat de guerra o similars.

9 llei particular DR Norma jurídica que es refereix exclusivament a una certa categoria de persones, coses o relacions jurídiques o que regeix únicament en llocs determinats.

10 llei positiva DR Llei o conjunt de normes dictades pel poder legislatiu competent per tal de regular les necessitats jurídiques de la comunitat.

11 llei recopilada DR Disposicions recollides sistemàticament de les diferents legislacions estatals.

12 llei seca HIST Llei dictada als Estats Units d’Amèrica (1919) que prohibia la circulació i el consum de begudes alcohòliques en els territoris de la unió.

13 llei substantiva DR Denominació que hom sol donar a les lleis civils no processals.

2 1 Norma o conjunt de normes que regulen la conducta, les conviccions, etc., dels homes i que hom estableix com a arrelada en una força o autoritat no simplement positiva o historicoconcreta i vàlida per a tothom. La llei de la consciència. Això és llei de vida.

2 llei divina RELIG Llei que invoca Déu com a autor o fonament.

3 llei moral ÈTIC i RELIG Llei que emana de la consciència i obliga a fer el bé i a evitar el mal.

4 llei natural DR, FILOS i CRIST Llei que invoca un ordre racional, de valor per a tot home, segons el qual han d’ésser configurats tant el comportament de l’individu com les relacions socials dins la comunitat humana.

5 llei nova (o de gràcia, o evangèlica) BÍBL Economia de la salvació instaurada i acomplerta en Jesucrist.

6 llibre de la Llei (o simplement la Llei) BÍBL Nom donat al Pentateuc com a expressió típica de l’economia de salvació de l’Antic Testament.

3 1 Regla universal a la qual són subjectes els fenòmens de la natura.

2 FÍS Enunciat del comportament d’un fenomen natural, obtingut per inducció, després d’haver analitzat un nombre finit d’experiències anàlogues, i expressat mitjançant una relació matemàtica.

3 LING Formulació d’un fet que té lloc regularment en la producció d’un fenomen lingüístic qualsevol.

4 MAT Regla, fórmula o relació que és satisfeta pels valors d’una variable, els termes d’una sèrie, etc.

5 llei de probabilitat ESTAD Llei que dóna el valor de la probabilitat d’un determinat esdeveniment.

6 llei econòmica ECON Explicació de les relacions que determinen un fenomen econòmic, establerta com a veritable i susceptible d’ésser contrastada amb la realitat.

7 llei fonètica FON Llei proposada pels neogramàtics que intenta descriure i explicar el canvi fonètic d’un element o articulació en un moment del temps.

8 lleis de Faraday ELECT Lleis que relacionen la quantitat de l’electricitat que ha de circular a través d’una solució electrolítica amb la quantitat de substància que és electrolitzada.

4 1 Regla, norma o costum establerts. Les lleis de la gramàtica. Les lleis de la moda.

2 llei de Lynch HIST Costum nord-americà, aplicat primerament pel patriota virginià Charles Lynch, segons el qual hom imposava el càstig, generalment la mort, d’un pretès criminal prescindint de tota formalitat legal.

3 llei de Lynch SOCIOL Linxament.

5 1 Qualitat, pes, mesura, que ha de tenir un gènere segons la llei.

2 esp Quantitat de metall fi fixada per la llei que han de tenir les monedes i altres objectes d’or o argent.

6 p ext 1 Voluntat, domini, exigència.

2 fer fer la llei (a algú) Exigir-li el compliment d’allò que és degut.

3 fer la llei (a algú) Imposar-li la pròpia voluntat.

4 posar (el vencedor) sota la (pròpia) llei (el vençut) Posar-lo sota la dominació d’aquell.

7 Mena, espècie. És una llei de peres que no m’agrada. Fa tota llei d’entremaliadures.

8 Afecte. No em té gens de llei. Li ha posat llei. Li duc llei.

9 llei de Gens de. No tinc llei de pa.

10 llei de composició MAT Operació.

->lleial

■lleial

Part. sil.: lle_ial

[del ll. legalis ‘relatiu a la llei’; 1a FONT: c. 1223]

adj 1 1 Que guarda escrupolosament la fidelitat deguda, incapaç de fer traïció. Un home lleial. Un súbdit lleial.

2 p ext Una conducta lleial. Una paraula lleial.

2 p anal Un cavall lleial.

->lleialment

■lleialment

Part. sil.: lle_ial_ment

[de lleial]

adv D’una manera lleial, amb lleialtat, amb la deguda bona fe.

->lleialtat

■lleialtat

Part. sil.: lle_ial_tat

[de lleial; 1a FONT: 1215]

f Qualitat de lleial.

->lleidatà

■lleidatà -ana

Part. sil.: llei_da_tà

1 adj i m i f De Lleida (Segrià) o del lleidatà (parlar).

2 m LING Parlar de la regió de Lleida.

3 dret lleidatà DR CAT Dret especial de Lleida, recollit en els seus costums escrits, que fa més de dos segles que ha deixat d’ésser un dret vigent, substituït pel dret general de Catalunya.

->lleig lletja

■lleig lletja

Part. sil.: lleig

[corresponent a l’oc. ant. laid, lag i el fr. laid ‘brut, lleig’, del germ. frànc. *laid, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

adj 1 Que té un aspecte desagradable a la vista, mancat de bellesa. Un home lleig. Una cara lletja. Un vestit molt lleig.

2 fig Moralment ofensiu; repulsiu. Una acció lletja. És un costum molt lleig. És lleig, de fer això.

->lleixa¹

■lleixa¹

Part. sil.: llei_xa

[deriv. de lleixar, forma catalana ant. de deixar; 1a FONT: 1369]

f 1 Relleix o prestatge fet d’obra i adossat a una paret, a la campana d’una llar, etc.

2 Replanet que fa com un corriol en un cingle.

->lleixa²

■lleixa²

Part. sil.: llei_xa

[v. lleixa¹]

f HIST DR 1 ant Llegat.

2 esp Deixa instituïda en última voluntat per a una fundació de fins pietosos o benèfics.

->lleixar

■lleixar

Part. sil.: llei_xar

v tr 1 ant Deixar.

2 HIST DR 1 Fer abandonament d’una cosa o lliurament a una altra persona o una institució.

2 Llegar o instituir a favor d’una persona natural o jurídica o fundar amb fins pietosos o socials.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lleixar

GERUNDI: lleixant

PARTICIPI: lleixat, lleixada, lleixats, lleixades

INDICATIU PRESENT: lleixo, lleixes, lleixa, lleixem, lleixeu, lleixen

INDICATIU IMPERFET: lleixava, lleixaves, lleixava, lleixàvem, lleixàveu, lleixaven

INDICATIU PASSAT: lleixí, lleixares, lleixà, lleixàrem, lleixàreu, lleixaren

INDICATIU FUTUR: lleixaré, lleixaràs, lleixarà, lleixarem, lleixareu, lleixaran

INDICATIU CONDICIONAL: lleixaria, lleixaries, lleixaria, lleixaríem, lleixaríeu, lleixarien

SUBJUNTIU PRESENT: lleixi, lleixis, lleixi, lleixem, lleixeu, lleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: lleixés, lleixessis, lleixés, lleixéssim, lleixéssiu, lleixessin

IMPERATIU: lleixa, lleixi, lleixem, lleixeu, lleixin

->lleixiu

■lleixiu

Part. sil.: llei_xiu

[del ll. lixīvum, íd.; 1a FONT: c. 1308, Arnau]

m 1 QUÍM INORG 1 Aigua que té en dissolució àlcalis o sals alcalines. Lleixiu de sosa, de potassa.

2 lleixiu d’hipoclorit Dissolució aquosa d’hipoclorit potàssic, en un excés d’hidròxid potàssic.

2 esp LLAR Líquid alcalí emprat per a fer la bugada i per a desinfectar.

3 PAPER Solució emprada en la fabricació de la pasta de cel·lulosa per a dissoldre la lignina de la fusta.

->lleixivació

■lleixivació

Part. sil.: llei_xi_va_ci_ó

[de lleixivar]

f PAPER i TÈXT 1 Acció de lleixivar;

2 l’efecte.

->lleixivadora

■lleixivadora

Part. sil.: llei_xi_va_do_ra

[de lleixivar]

f 1 TÈXT Caldera per a lleixivar.

2 PAPER Recipient de grans dimensions, revestit de material resistent als àcids o bé d’acer inoxidable emprat per a lleixivar la fusta.

->lleixivar

■lleixivar

Part. sil.: llei_xi_var

[de lleixiu]

v tr 1 PAPER Tractar amb lleixiu la fusta per tal de dissoldre la lignina i deixar lliures els feixos de fibres de cel·lulosa.

2 TÈXT Bullir les peces de roba en una dissolució aquosa de lleixiu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lleixivar

GERUNDI: lleixivant

PARTICIPI: lleixivat, lleixivada, lleixivats, lleixivades

INDICATIU PRESENT: lleixivo, lleixives, lleixiva, lleixivem, lleixiveu, lleixiven

INDICATIU IMPERFET: lleixivava, lleixivaves, lleixivava, lleixivàvem, lleixivàveu, lleixivaven

INDICATIU PASSAT: lleixiví, lleixivares, lleixivà, lleixivàrem, lleixivàreu, lleixivaren

INDICATIU FUTUR: lleixivaré, lleixivaràs, lleixivarà, lleixivarem, lleixivareu, lleixivaran

INDICATIU CONDICIONAL: lleixivaria, lleixivaries, lleixivaria, lleixivaríem, lleixivaríeu, lleixivarien

SUBJUNTIU PRESENT: lleixivi, lleixivis, lleixivi, lleixivem, lleixiveu, lleixivin

SUBJUNTIU IMPERFET: lleixivés, lleixivessis, lleixivés, lleixivéssim, lleixivéssiu, lleixivessin

IMPERATIU: lleixiva, lleixivi, lleixivem, lleixiveu, lleixivin

->lleixiver

■lleixiver

Part. sil.: llei_xi_ver

[de lleixiu; 1a FONT: 1523]

m Cubell o cossi de fer la bugada, bugader.

->llema

■llema

f ZOOL llémena 3.

->lleme

■lleme

m ZOOL llémena 3.

->llémena

■llémena

[del ll. vg. lendis, -ĭnis, cl. lens, -ndis, íd., que potser donà un *llénens i, influït per cimex, -ĭcis ‘xinxa’, donà l’ant. llémens i, en femení, llémenes, d’on s’extragué el sing; 1a FONT: c. 1400]

f 1 BOT Llengua de bou.

2 pl TÈXT Petites bastes d’ordit o de trama que apareixen en els teixits a causa d’un funcionament defectuós dels lliços.

3 ZOOL Ou del poll del cap.

->llemener

■llemener -a

[de llémena]

1 adj Relatiu o pertanyent a la llémena.

2 m Clap de llémenes.

3 adj i f Dit de la pinta de pues espesses emprada per a netejar el cap.

->llemenós

■llemenós -osa

[de llémena; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj Ple de llémenes.

2 f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Artemisia campestris), subllenyosa i ajaguda a la base, de fulles laciniades i de capítols en panícula.

->llemosí

■llemosí -ina

1 adj i m i f De Llemotges (ciutat d’Occitània), del Llemosí (regió d’Occitània) o del llemosí (dialecte).

2 m LING Un dels dialectes septentrionals de l’occità, parlat a la regió del Llemosí.

3 m ant i impr LING i HIST Català.

->llenasca

■llenasca

[der. de llena, amb un sufix d’origen incert]

f CONSTR llosa 1 1.

->llenat

■llenat

Hom.: llanat

[de l’ant. llena ‘llosa’, d’origen incert, probablement d’una base preromana lena, íd.]

m Llosat.

->llenç

■llenç

[del ll. lĭntĕum, íd.; 1a FONT: 1269]

m 1 TÈXT Tela de lli o de cànem que hom solia teixir en el teler a mà.

2 1 ARQUIT Cadascuna de les façanes i parets d’un edifici.

2 llenç de muralla CONSTR Pany de muralla.

3 llenç de paret CONSTR Pany de paret.

->llenca

■llenca

[d’origen incert, podria ser resultat d’un encreuament de mots diversos de sentit semblant, com llengua, penca, llesca, però no repugna un possible origen preromà; 1a FONT: 1279]

f 1 Tros llarg i estret de paper, de drap, etc. Una llenca de cansalada.

2 1 p ext Faixa llarga i estreta de terra.

2 Roca plana i llargaruda.

->llença

■llença

[del ll. (fila o funis) lintea ‘(fils o corda) de lli’ (cf. llenç); 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

f 1 CONSTR Cordill que hom posa tibant entre dos punts perquè serveixi de referència en pujar parets.

2 PESC Ormeig de pesca consistent en una corda llarga que hom cala amb un pedral al fons i un suro al capdamunt.

->llençaire

■llençaire

Part. sil.: llen_çai_re

Hom.: llançaire

[de llenç]

m i f OFIC Llencer.

->llençar

■llençar

Hom.: llançar

[variant de llançar particularitzada en cat. oriental en el sentit de ‘engegar una cosa lluny per desfer-se’n’]

v tr 1 Llançar.

2 esp 1 Tirar alguna cosa a una certa distància o posar-la en algun lloc destinat a recollir els rebuigs, per desfer-se’n. El dinar s’ha fet malbé i l’he llençat a les escombraries.

2 fig Malmetre alguna cosa, malgastar diners. Comprar això és llençar els diners. Acaba-t’ho, que no estem per llençar menjar!

3 ésser bo per a llençar Ésser inservible, inútil.

4 llençar la casa per la finestra fig Fer una despesa extraordinària.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llençar

GERUNDI: llençant

PARTICIPI: llençat, llençada, llençats, llençades

INDICATIU PRESENT: llenço, llences, llença, llencem, llenceu, llencen

INDICATIU IMPERFET: llençava, llençaves, llençava, llençàvem, llençàveu, llençaven

INDICATIU PASSAT: llencí, llençares, llençà, llençàrem, llençàreu, llençaren

INDICATIU FUTUR: llençaré, llençaràs, llençarà, llençarem, llençareu, llençaran

INDICATIU CONDICIONAL: llençaria, llençaries, llençaria, llençaríem, llençaríeu, llençarien

SUBJUNTIU PRESENT: llenci, llencis, llenci, llencem, llenceu, llencin

SUBJUNTIU IMPERFET: llencés, llencessis, llencés, llencéssim, llencéssiu, llencessin

IMPERATIU: llença, llenci, llencem, llenceu, llencin

->llencer

■llencer -a

Hom.: llancer

[de llenç; 1a FONT: 1575, DPou.]

m i f OFIC Persona que fabrica llenços o en ven.

->llenceria

■llenceria

Part. sil.: llen_ce_ri_a

[de llencer]

f 1 OFIC 1 Ofici de llencer.

2 Botiga de llenços.

2 LLAR 1 Conjunt de llençols o de peces de vestit que hom feia de llenç.

2 Lloc on hom guarda la llenceria.

3 1 Roba interior femenina.

2 Botiga on hom ven roba interior femenina.

->llençol

■llençol

[del ll. lintĕŏlum, dimin. de linteum ‘llenç’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 TÈXT Peça de llenç, cotó, lli o d’altres fibres tèxtils, de mides grans i forma rectangular, que hom posa al llit per a abrigall immediat del cos.

2 enganxar-se-li (o aferrar-se-li) el llençol a les anques (a algú) col·loq Llevar-se més tard del compte.

->llençolet

■llençolet

m bolquer 1 1.

->llendera

■llendera

f dial Cordill de cànem.

->llenega

■llenega

[de llenegar]

f BOT 1 Bolet de la família de les higroforàcies (Hygrophorus dichrous), amb el barret de color bru i viscós, de làmines blanques, espaiades i gruixudes.

2 llenega blanca 1 Bolet de la família de les tricolomatàcies (Tricholoma columbetta), de color blanc i una mica fibrós.

2 Mocosa blanca.

3 llenega llarga Bolet de la família de les higroforàcies (Hygrophorus caprinus), amb el barret de color de bistre i les làmines grisenques.

4 llenega negra 1 Bolet de la família de les higroforàcies (Hygrophorus limacinus), amb el barret gris brunenc i cama voluminosa.

2 Llenega.

5 llenega rosàcia Bolet de la família de les higroforàcies (Hygrophorus roseodiscoideus), de color blanc rosat, amb la vora del capell més clara i el centre bru, que creix en carrascars i és comestible.

->llenegable

■llenegable

[de llenegar; 1a FONT: s. XV, Curial]

adj Llenegadís.

->llenegada

■llenegada

[de llenegar]

f 1 Acció de llenegar;

2 l’efecte.

->llenegadís

■llenegadís -issa

[de llenegar]

adj Que llenega fàcilment.

->llenegall

■llenegall

[de llenegar]

m BOT 1 Llenega.

2 llenega blanca Llenega blanca 1.

3 llenegall blanc 1 Llenega blanca 1.

2 Mocosa blanca.

4 llenegall negre Llenega.

->llenegar

■llenegar

[variant ant. i dialectal de esllenegar-se]

v intr Relliscar, escórrer-se, esmunyir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llenegar

GERUNDI: llenegant

PARTICIPI: llenegat, llenegada, llenegats, llenegades

INDICATIU PRESENT: llenego, llenegues, llenega, lleneguem, llenegueu, lleneguen

INDICATIU IMPERFET: llenegava, llenegaves, llenegava, llenegàvem, llenegàveu, llenegaven

INDICATIU PASSAT: lleneguí, llenegares, llenegà, llenegàrem, llenegàreu, llenegaren

INDICATIU FUTUR: llenegaré, llenegaràs, llenegarà, llenegarem, llenegareu, llenegaran

INDICATIU CONDICIONAL: llenegaria, llenegaries, llenegaria, llenegaríem, llenegaríeu, llenegarien

SUBJUNTIU PRESENT: llenegui, lleneguis, llenegui, lleneguem, llenegueu, lleneguin

SUBJUNTIU IMPERFET: llenegués, lleneguessis, llenegués, lleneguéssim, lleneguéssiu, lleneguessin

IMPERATIU: llenega, llenegui, lleneguem, llenegueu, lleneguin

->llenegós

■llenegós -osa

[de llenegar]

adj Relliscós.

->lleneguera

■lleneguera

[de llenega]

f BOT Indret on surten, any rere any, a causa de la persistència del miceli, grups poc o molt nombrosos de llenegues.

->lleneguívol

■lleneguívol -a

[de llenegar]

adj Llenegadís.

->llengot

■llengot

[de llengua]

m 1 Llengota.

2 GRÀF Peça en forma de prisma rectangular usada per a fer els blancs d’un motlle.

3 MAR Cadascun dels trossos de ferro o d’un altre metall pesant que solen portar com a llast les embarcacions.

->llengota

■llengota

[de llengua]

f Acció de treure la llengua davant d’algú en senyal de befa. Fer llengotes. M’ha fet una llengota.

->llengotaire

■llengotaire

Part. sil.: llen_go_tai_re

[de llengota]

m i f Afectat a fer llengotes.

->llengotejar

■llengotejar

[de llengota]

v intr 1 Fer llengotes.

2 Moure’s de manera semblant a una llengua o llengües. Les flames llengotejaven xemeneia amunt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llengotejar

GERUNDI: llengotejant

PARTICIPI: llengotejat, llengotejada, llengotejats, llengotejades

INDICATIU PRESENT: llengotejo, llengoteges, llengoteja, llengotegem, llengotegeu, llengotegen

INDICATIU IMPERFET: llengotejava, llengotejaves, llengotejava, llengotejàvem, llengotejàveu, llengotejaven

INDICATIU PASSAT: llengotegí, llengotejares, llengotejà, llengotejàrem, llengotejàreu, llengotejaren

INDICATIU FUTUR: llengotejaré, llengotejaràs, llengotejarà, llengotejarem, llengotejareu, llengotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: llengotejaria, llengotejaries, llengotejaria, llengotejaríem, llengotejaríeu, llengotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: llengotegi, llengotegis, llengotegi, llengotegem, llengotegeu, llengotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: llengotegés, llengotegessis, llengotegés, llengotegéssim, llengotegéssiu, llengotegessin

IMPERATIU: llengoteja, llengotegi, llengotegem, llengotegeu, llengotegin

->llengoter

■llengoter -a

[de llengota]

adj Inclinat a llengotejar.

->llengua

■llengua

[del ll. lĭngua, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 1 ANAT ANIM Òrgan musculós dels vertebrats, revestit d’un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, entre els arcs dentaris; té les estructures del gust i realitza funcions importants en la succió, la masticació i la deglució dels aliments i en l’articulació dels sons.

2 ENTOM Hipofaringe.

3 treure la llengua (a algú) Fer-li llengotes, mostrar-li la llengua, projectant-la fora de la boca.

2 1 La llengua considerada com l’agent principal de la paraula, ús de la llengua en parlar. Ja fa dues hores que fan córrer la llengua. Frena la llengua, noi! Li vaig dir de tot el que em va venir a la llengua.

2 anar a llengües de la gent (o de tothom, o de tot el poble, etc.) Ésser objecte de comentaris, murmuracions, generals.

3 anar-se’n de la llengua Dir alguna cosa que convenia callar.

4 ésser fluix de llengua Ésser bocafluix.

5 estirar la llengua (a algú) Provocar-lo amb habilitat a parlar sobre coses que altrament callaria.

6 haver menjat llengua Expressió usada per a indicar que algú xerra molt. Només parla ell, avui: sembla que hagi menjat llengua.

7 llengua! Expressió amb què hom posa en dubte que un altre sigui capaç de fer allò que diu, especialment com una provocació perquè ho faci.

8 llengua d’escorpí (o de serp, o de ganivet, o verinosa, o esmolada, etc.) Mala llengua.

9 mala llengua Propensió a la maldiença. Si té tants enemics és per la seva mala llengua.

10 mala llengua Persona maldient, que té una mala llengua. És un mala llengua. Segons males llengües, estan a punt de divorciar-se.

11 mossegar-se la llengua Reprimir-se per no parlar.

12 no tenir llengua (o haver perdut la llengua, o haver-se empassat la llengua, etc.) Expressions usades quan roman callat algú, especialment un nen, que hauria de respondre a una pregunta, dir alguna cosa. Apa, contesta: que no tens llengua?

13 no tenir pèls a la llengua Dir les coses clares, sense eufemismes.

14 tenir a la punta de la llengua (un nom) Estar a punt de recordar-lo i no acabar-ho d’aconseguir.

15 tenir llengua (a algú) Parlar-li sense intimidar-se, sense respecte, amb irritació, etc.

16 tenir molta llengua (o tenir la llengua llarga, o ésser llarg de llengua) fig Ésser un llengut.

3 Informació, notícia que hom dóna o rep. Donar llengua d’alguna cosa a algú. Tenir, haver, llengua d’alguna cosa.

4 1 Cosa que té forma de llengua. Una llengua de foc.

2 llengua de glacera GEOMORF Part de la glacera de tipus alpí que s’inicia en el circ glacial i acaba en zones a les quals la velocitat d’avançament de la llengua resta compensada per la velocitat de fusió del glaç.

3 llengua de terra Tros de terra estret i llarg que avança endins del mar, d’un llac, etc.

5 1 Nom d’alguns peixos i d’algunes plantes que per llur forma tenen semblança amb una llengua d’home o d’animal.

2 llengua de bou (o bovina) BOT Bolet de la família de les hidnàcies (Hydnum (Sarcodon) repandum), de barret groc amb l’himeni disposat en agulles.

3 llengua de bou (o bovina) BOT Picornell de pi.

4 llengua de bou BOT Planta herbàcia biennal de la família de les boraginàcies (Echium vulgare), híspida, de fulles lanceolades i flors blaves.

5 llengua de bou BOT Buglossa.

6 llengua de ca BOT Planta herbàcia biennal de la família de les boraginàcies (Cynoglossum creticum), de fulles lanceolades i peloses i de flors de color blau fosc.

7 llengua de ca BOT Planta herbàcia biennal de la família de les boraginàcies (Cynoglossum officinale), de fulles lanceolades i flors de color vermell purpuri.

8 llengua de cérvol BOT Falguera de la família de les polipodiàcies (Phyllitis scolopendrium), de fulles enteres, lanceolades i amb sorus linears.

9 llengua de gos BOT Bossa.

10 llengua de Sant Pau ICT Soldat.

11 llengua de serp BOT Falguera de la família de les ofioglossàcies (Ophioglossum vulgatum), d’una fulla estèril oval i d’una espiga fèrtil amb esporangis.

12 llengua de vedella BOT Llengua de bou.

6 LING 1 Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi d’una comunitat, que serveix bàsicament per a la comunicació.

2 En terminologia estructural, sistema d’unitats basat en relacions d’oposició, associació, etc., i subjecte a unes regles; es realitza en la parla.

3 En gramàtica generativa, competència.

4 llengua comuna Llengua coneguda o suposada que ha donat origen a una família lingüística.

5 llengua de civilització (o de cultura) Llengua que serveix —o ha servit— de suport a una literatura escrita i és instrument d’una cultura.

6 llengua d’oc Occità.

7 llengua d’oïl Denominació antiga del francès, per oposició a la llengua d’oc.

8 llengua materna Llengua que ha estat apresa des de la infància, generalment al lloc de naixença del parlant.

9 llengua morta Llengua que ja no té parlants.

10 llengua oficial Llengua exigida per un estat en òrgans de l’administració, l’escola i altres nivells oficials d’aquest estat.

11 llengua vernacla Llengua pròpia d’una contrada determinada, dit especialment de la no utilitzada literàriament ni per a finalitats culturals.

12 llengua viva Llengua que encara es parla (per oposició a llengua morta).

7 HIST Cadascuna de les circumscripcions territorials en les quals tenia dividida la jurisdicció l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

8 do de llengües 1 CRIST Glossolàlia.

2 p ext Facilitat natural per a aprendre llengües.

->llenguadina

llenguadina

f ICT Nom donat a diversos peixos de l’ordre dels pleuronectiformes i de la família dels soleids (Dicologoglossa sp), que viuen als fons arenosos de l’Atlàntic oriental, com la llenguadina vera (D. hexophthalma) i la llenguadina cuneada (D. cuneata).

->llenguado

■llenguado

[del cast. lenguado; 1a FONT: 1670, DTo.]

m ICT 1 Peix de l’ordre dels pleuronectiformes i de la família dels soleids (Solea solea), de cos oval i molt aplanat, la boca lateral i els ulls al costat dret.

2 Nom donat a altres espècies del gènere Solea.

3 llenguado d’arena Peluda.

4 llenguado de fonera Peluda d’alga.

5 llenguado xic (o menut) Peix de la família dels soleids (Buglossidium luteum), de color bru rosaci o grisós amb taques fosques.

->llenguadocià

■llenguadocià -ana

Part. sil.: llen_gua_do_ci_à

1 adj i m i f Del Llenguadoc (regió d’Occitània) o del llenguadocià (dialecte).

2 m LING Dialecte de l’occità mitjà que, juntament amb el provençal, forma el grup lingüístic més conservador i menys allunyat de la llengua clàssica de l’edat mitjana.

->llenguallarg

■llenguallarg -a

[de llengua i llarg; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

1 adj i m i f Llengut.

2 m ORNIT Colltort.

->llenguatge

■llenguatge

[de llengua; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ANTROP SOC i LING Facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes auditius i vocals.

2 Manera com hom expressa el pensament per mitjà de la paraula. No entenc aquest llenguatge: no tens raó de parlar així. Llenguatge culte, groller.

3 Vocabulari i fraseologia propis d’un art, d’una branca de la ciència, etc. El llenguatge de la química.

4 INFORM 1 Conjunt de símbols i de normes d’ús que permet de presentar els programes a un ordinador.

2 llenguatge conversacional Llenguatge que té característiques conversacionals o que és usat en sistemes conversacionals.

3 llenguatge d’alt nivell Llenguatge de programació que és teòricament independent de la màquina que l’utilitza, com és el cas de Fortran, Cobol i Basic.

4 llenguatge d’assemblador Llenguatge de programació similar al llenguatge de màquina, però amb menys restriccions, especialment a l’hora de representar instruccions i dades.

5 llenguatge de baix nivell Llenguatge de programació que depèn essencialment de la màquina que l’utilitza.

6 llenguatge de màquina Llenguatge de programació que depèn totalment de la màquina on s’utilitza.

7 llenguatge de programació Llenguatge artificial creat específicament per expressar-hi programes.

->llenguerut

■llenguerut -uda

1 adj i m i f Llengut.

2 m ORNIT Colltort.

->llengüeta

■llengüeta

Part. sil.: llen_güe_ta

[de llengua; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 Llengua petita.

2 1 Nom de diferents objectes i apèndixs que recorden la forma de la llengua.

2 Part de la punta d’un ham, una sageta, etc., que forma un angle agut amb el seu cos i fa que l’instrument, un cop clavat, no pugui desclavar-se fàcilment.

3 Motllura o adorn en figura de llengua, etc.

4 CALÇ Tireta de pell, lona, etc., que cobreix l’obertura anterior i superior d’una sabata o bota.

5 FÍS Agulla d’una balança, especialment de la romana.

6 GRÀF Ganiveta que forma part de l’eina usada pels enquadernadors per a retallar el paper.

7 MÚS Peça de metall, canya o fusta, flexible i petita, les vibracions de la qual produeixen la sonoritat de diversos instruments de vent.

8 TÈXT Peça mòbil que forma la paret posterior del calaix de llançadora en el teler mecànic.

->llengüeteria

■llengüeteria

Part. sil.: llen_güe_te_ri_a

[de llengüeta]

f MÚS Conjunt de tubs oberts de l’orgue la vibració sonora dels quals és produïda per llengüetes lliures o bé per llengüetes batents.

->llengut

■llengut -uda

[de llengua; 1a FONT: 1460, Roig]

1 adj i m i f Que diu més que no farà, que parla més que no deuria, que no calla per desvergonyiment, irreverència, etc.

2 m ORNIT Colltort.

->llentia

■llentia

Part. sil.: llen_ti_a

[variant més comuna de llentilla]

f Llentilla.

->llentilla

■llentilla

[del ll. lentīcŭla, dimin. de lens, lentis ‘lent’; 1a FONT: 1249]

f 1 BOT i 1 AGR Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Lenys culinaris), de fulles paripinnades terminades en circell, flors blanques o violàcies, fruits en llegum i llavors lenticulars.

2 AGR Llavor de la llentilla, saborosa, alimentosa i rica en ferro.

3 llentilla d’aigua Gènere de plantes herbàcies aquàtiques flotants de la família de les lemnàcies (Lemna sp).

2 PAT Taca petita de la pell, de color terrós, que té la forma d’una llentilla.

3 RELL Disc de metall que va fixat a l’extremitat inferior de la pèndola d’un rellotge de paret.

->llentillós

■llentillós -osa

[de llentilla]

adj PAT Clapat de llentilles.

->llentisc

llentisc

[del ll. lentīscus, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m BOT Llentiscle.

->llentiscla

■llentiscla

[feminització de llentiscle]

f BOT Llentiscle.

->llentisclar

■llentisclar

[de llentiscle]

m Bosquina de llentiscles.

->llentiscle

■llentiscle

[variant de llentisc, segurament procedent d’una forma romànica *lentisclus, alteració fonètica de lentiscus per repercussió de líquides; 1a FONT: 1319]

m BOT Arbust o arbret de la família de les anacardiàcies (Pistacia lentiscus), d’olor resinosa, de fulles perennes, paripinnades i coriàcies, de flors purpúries en raïms compactes i de fruits drupacis.

->llentisclera

■llentisclera

f BOT Llentiscle.

->lleny

■lleny

[del ll. lĭgnum ‘pal, tros de fusta, llenya, fusta’; 1a FONT: 1243]

m 1 CONSTR NAV Embarcació petita, semblant a la galiota, pròpia de la Mediterrània durant l’edat mitjana.

2 BOT 1 Conjunt d’elements conductors lignificats.

2 Conjunt de teixits secundaris originats interiorment pel càmbium.

->llenya

■llenya

[del ll. lĭgna, pl. del ll. lĭgnum ‘pal, tros de fusta, llenya, fusta’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 FOREST Part dura dels vegetals que, tallada i feta trossos, hom destina a fer foc.

2 afegir (o tirar) llenya al foc fig Atiar les discòrdies.

3 fart (o mà, o gipó, etc.) de llenya (o simplement llenya) pallissa².

4 fer llenya FOLK En l’argot casteller, caure un castell i, per extensió, caure diverses vegades una colla.

5 llenya terrera FOREST Arbusts que creixen entre els arbres del bosc.

6 servitud de llenyes DR Dret de recollir la llenya en un bosc.

->llenyada

■llenyada

[de llenya]

f Gran quantitat de llenya.

->llenyaire

■llenyaire

Part. sil.: lle_nyai_re

[de llenya]

m i f Llenyataire.

->llenyam

■llenyam

[de llenya; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 Quantitat de llenya.

2 Conjunt de la fusta d’un arbre.

3 CONSTR i FUST Fustam.

->llenyar

■llenyar

[de llenya; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

v intr Fer llenya, tallar o recollir llenya.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llenyar

GERUNDI: llenyant

PARTICIPI: llenyat, llenyada, llenyats, llenyades

INDICATIU PRESENT: llenyo, llenyes, llenya, llenyem, llenyeu, llenyen

INDICATIU IMPERFET: llenyava, llenyaves, llenyava, llenyàvem, llenyàveu, llenyaven

INDICATIU PASSAT: llenyí, llenyares, llenyà, llenyàrem, llenyàreu, llenyaren

INDICATIU FUTUR: llenyaré, llenyaràs, llenyarà, llenyarem, llenyareu, llenyaran

INDICATIU CONDICIONAL: llenyaria, llenyaries, llenyaria, llenyaríem, llenyaríeu, llenyarien

SUBJUNTIU PRESENT: llenyi, llenyis, llenyi, llenyem, llenyeu, llenyin

SUBJUNTIU IMPERFET: llenyés, llenyessis, llenyés, llenyéssim, llenyéssiu, llenyessin

IMPERATIU: llenya, llenyi, llenyem, llenyeu, llenyin

->llenyataire

■llenyataire

Part. sil.: lle_nya_tai_re

[de llenya]

m i f OFIC Persona que té per ofici fer llenya al bosc.

->llenyater

■llenyater -a

[de llenya; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m i f OFIC Llenyataire.

->llenyer

■llenyer

[de llenya]

m Lloc on es guarda la llenya.

->llenyera

■llenyera

[de llenya]

f Llenyer.

->llenyisser

■llenyisser -a

[de llenya]

adj Propi de llenyataires.

->llenyós

■llenyós -osa

[de llenya]

adj 1 Consistent en llenya, que conté llenya.

2 Semblant a la llenya.

->lleó

■lleó

Part. sil.: lle_ó

Hom.: llaor

[del ll. leo, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ZOOL 1 Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes i de la família dels fèlids (Panthera leo), d’una gran corpulència, pèl de color falb, cua acabada en una formació còrnia amagada dins un floc de pèls, les espatlles i la nuca cobertes en el mascle d’una espessa crinera, que habita al sud del Sàhara i en una reserva de l’Índia.

2 lleó marí Nom donat als mamífers carnívors pinnípedes de la família dels otàrids, amb el cos fusiforme i les potes posteriors acabades en aletes. Cal esmentar-ne el lleó marí del sud (Otaria bryonia), el lleó marí de Califòrnia (Zalophus californianus), el lleó marí àrtic (Eumetopias stelleri), el lleó marí australià (Neophoca cinerea), el lleó marí d’Auckland (Neophoca hookeri) i el lleó marí gris (Zalophus lobatus).

2 1 p anal És valent com un lleó. S’abraonaren com lleons. Té un coratge extraordinari: és un lleó.

2 la part del lleó fig La part més grossa o millor en un repartiment, donada o presa per un abús de poder.

3 1 ART Representació iconogràfica del lleó, molt corrent des de l’antiguitat, generalment com a símbol de poder.

2 CRIST Figura del lleó en el tetramorf, que simbolitza l’evangelista Marc.

3 HERÀLD Figura heràldica del lleó, normalment rampant.

4 1 ASTROL Cinquè signe del zodíac.

2 [en majúscula] ASTROL Cinquena zona del zodíac que recorre el Sol a la meitat de l’estiu.

3 [en majúscula] ASTR Constel·lació zodiacal situada entre les de Càncer, el Lleó Menor, la Cabellera de Berenice, la Verge, la Copa, el Sextant i l’Hidra femella.

5 lleó de Judà Símbol de la potència del regne de Judà. Com a títol ha estat referit al negus d’Etiòpia.

->lleona

■lleona

Part. sil.: lle_o_na

f ZOOL Lleó femella.

->lleonat

■lleonat -ada

Part. sil.: lle_o_nat

[de lleó; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj D’un color groc rogenc semblant al del pèl del lleó, falb.

2 HERÀLD 1 adj Dit del lleopard que mira de cara.

2 adj i m A Anglaterra, dit del color fosc que era emprat en les peces que denotaven bastardia.

3 lleonada argentina ENTOM Papallona diürna del gènere Argynnis o afins, pertanyent a la família dels nimfàlids.

->lleoner

■lleoner -a

Part. sil.: lle_o_ner

[de lleó; 1a FONT: 1395]

1 m i f Domador de lleons.

2 f Gàbia de lleons.

->lleonès

■lleonès -esa

Part. sil.: lle_o_nès

1 adj i m i f De Lleó (ciutat, província i regió de Castella i Lleó) o del lleonès (dialecte).

2 m LING Dialecte hispànic que s’estenia per l’antic regne de Lleó.

->lleonet

lleonet

Part. sil.: lle_o_net

[de lleó; 1a FONT: s. XIV]

m 1 HERÀLD Cadascun dels petits lleons posats en un camper en nombre superior a quatre.

2 dial ORNIT Lluer.

->lleoní

lleoní -ina

Part. sil.: lle_o_ní

[de lleó; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj 1 ZOOL Relatiu o pertanyent al lleó.

2 DR Dit del contracte en què una de les parts s’adjudica avantatges exorbitants en detriment de les altres.

3 PAT Dit de la cara que, a causa de lesions, recorda la d’un lleó.

4 POÈTICA Dit del vers els dos hemistiquis del qual rimen entre ells.

->lleonià

lleonià -ana

Part. sil.: lle_o_ni_à

[de lleó]

adj 1 Relatiu o pertanyent a algun dels papes de nom Lleó.

2 sacramentari lleonià LITÚRG Sacramentari que porta el nom del papa Lleó I.

->lleopard

■lleopard

Part. sil.: lle_o_pard

[del ll. leopardus, abreviació del ll. leopardalis, comp. del ll. leo i el gr. párdalis ‘lleopard’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ZOOL Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes i de la família dels fèlids (Panthera pardus), de cos àgil i musculat, pelatge de fons falb amb matisos que van fins al groc i amb un gran nombre de taques negres.

2 HERÀLD Figura emprada al natural (lleopard natural), generalment com a suport.

->lleoparda

lleoparda

Part. sil.: lle_o_par_da

f ZOOL Lleopard femella.

->lleopardat

■lleopardat

adj HERÀLD Dit del lleó representat passant i amb el cap de perfil.

->llepa

■llepa

[de llepar]

m i f pop Llepaire.

->llepacrestes

■llepacrestes

[de llepar i cresta; 1a FONT: s. XVIII]

m i f dial Llepaire.

->llepaculs

■llepaculs

[de llepar i cul]

m i f vulg Llepaire.

->llepada

■llepada

[de llepar]

f 1 1 Acció de llepar;

2 l’efecte.

2 1 Senyal que fa el fregadís, el contacte, d’una cosa que deixa.

2 Capa de pintura que hom dóna per a tapar una taca, un clap, etc.

->llepadits

■llepadits

[de llepar i dit]

Mot emprat en l’expressió fer (o fer-se) llepadits (d’alguna cosa) loc verb Trobar-hi molt de gust, llepar-se’n els dits.

->llepadum

■llepadum

[de llepar; 1a FONT: 1653, DTo.]

m Suc espès com un xarop.

->llepafigues

llepafigues

vulg 1 m i f Persona que practica la cunnilinció.

2 f desp Lesbiana.

->llepafils

■llepafils

[de llepar i fil; 1a FONT: c. 1500]

adj i m i f Excessivament triat, escrupolós, en el menjar.

->llepaire

■llepaire

Part. sil.: lle_pai_re

[de llepar]

m i f Baix adulador.

->llepapedres

llepapedres

[de llepar i pedra; 1a FONT: 1653, DTo.]

m ICT Llamprea.

->llepaplats

■llepaplats

[de llepar i plat]

m i f Persona molt goluda.

->llepar

■llepar

[d’origen incert, potser preromà indoeuropeu; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Passar la llengua per alguna cosa. El gos li llepava la mà. Quin golafre: mira com llepa el plat!

2 pron Els gats es llepen les ferides.

3 llepar-se’n els dits (o els llavis, o els bigotis) Trobar (una cosa) molt gustosa, molt bona. He fet una confitura! Us en llepareu els dits.

2 tr p ext 1 Passar fregant. De tant en tant una ona li llepava els peus.

2 Tacar, una cosa que deixa, en fregar la superfície d’una altra.

3 fig Emportar-se alguna cosa en un repartiment. Ha llepat dues entrades gratis.

3 tr fig 1 Adular baixament. Llepa tothom a veure què en pot treure.

2 llepar el cul (a algú) vulg Adular-lo, llepar-lo.

4 tr SUR Treure una llepia d’un tap o d’una peça de suro.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llepar

GERUNDI: llepant

PARTICIPI: llepat, llepada, llepats, llepades

INDICATIU PRESENT: llepo, llepes, llepa, llepem, llepeu, llepen

INDICATIU IMPERFET: llepava, llepaves, llepava, llepàvem, llepàveu, llepaven

INDICATIU PASSAT: llepí, llepares, llepà, llepàrem, llepàreu, lleparen

INDICATIU FUTUR: lleparé, lleparàs, lleparà, lleparem, llepareu, lleparan

INDICATIU CONDICIONAL: lleparia, lleparies, lleparia, lleparíem, lleparíeu, lleparien

SUBJUNTIU PRESENT: llepi, llepis, llepi, llepem, llepeu, llepin

SUBJUNTIU IMPERFET: llepés, llepessis, llepés, llepéssim, llepéssiu, llepessin

IMPERATIU: llepa, llepi, llepem, llepeu, llepin

->llepassa

■llepassa

Hom.: llapassa

[de llepar; 1a FONT: 1410]

f 1 1 Cadascun dels senyals que deixa una escombra, un fregall, un pinzell, etc., sobre la superfície d’una cosa, quan hom no arriba a treure’n ben bé tota la brutícia, quan el color no hi resta uniformement repartit, etc.

2 fer (o deixar) una llepassa Escombrar o fregar malament.

2 CONSTR Llistó llarg i flexible que empren els mestres de cases com a plantilla per a dibuixar les voltes de llit d’escala o altres corbes.

3 FUST Tros de fusta amb què hom clava i subjecta dues peces.

4 OLEÏC Peça de fusta que va encastada horitzontalment damunt el quintar de la premsa d’oli i que serveix d’unió del quintar i l’espiga.

->llepat

■llepat -ada

adj Extremament tibat de roba, de dibuix, de presentació en general.

->llepet

■llepet

[de llepar; 1a FONT: c. 1912]

m Taqueta produïda pel contacte d’una cosa que deixa.

->llepia

■llepia

Part. sil.: lle_pi_a

[de llepar]

f SUR Tros molt petit que hom treu d’una peça de suro a fi de dissimular-ne algun defecte.

->llepissós

■llepissós -osa

[de llepar; 1a FONT: 1575, DPou.]

1 adj Untuós al tacte.

2 m ICT Bavosa.

->llepó

■llepó -ona

Hom.: llapó

[de llepar]

m i f dial Llepaire.

->llépol

■llépol -a

[de llepar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f Llaminer.

->llepolejar

■llepolejar

[de llépol]

v intr Llaminejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llepolejar

GERUNDI: llepolejant

PARTICIPI: llepolejat, llepolejada, llepolejats, llepolejades

INDICATIU PRESENT: llepolejo, llepoleges, llepoleja, llepolegem, llepolegeu, llepolegen

INDICATIU IMPERFET: llepolejava, llepolejaves, llepolejava, llepolejàvem, llepolejàveu, llepolejaven

INDICATIU PASSAT: llepolegí, llepolejares, llepolejà, llepolejàrem, llepolejàreu, llepolejaren

INDICATIU FUTUR: llepolejaré, llepolejaràs, llepolejarà, llepolejarem, llepolejareu, llepolejaran

INDICATIU CONDICIONAL: llepolejaria, llepolejaries, llepolejaria, llepolejaríem, llepolejaríeu, llepolejarien

SUBJUNTIU PRESENT: llepolegi, llepolegis, llepolegi, llepolegem, llepolegeu, llepolegin

SUBJUNTIU IMPERFET: llepolegés, llepolegessis, llepolegés, llepolegéssim, llepolegéssiu, llepolegessin

IMPERATIU: llepoleja, llepolegi, llepolegem, llepolegeu, llepolegin

->llepoleria

■llepoleria

Part. sil.: lle_po_le_ri_a

[de llépol; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Llepolia.

->llepolia

■llepolia

Part. sil.: lle_po_li_a

[de llépol; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 Qualitat de llépol.

2 Llaminadura.

->llera

■llera

[forma palatalitzada ribagorçana de glera]

f dial Glera.

->lleroní

lleroní -ina

adj i m i f De Llerona (Vallès Oriental).

->llersenc

llersenc -a

adj i m i f De Llers (Alt Empordà).

->llesca

■llesca

[d’origen incert, molt probablement preromà; 1a FONT: 1020]

f 1 1 Porció relativament prima i de gruix uniforme treta d’un pa tallant-lo de banda a banda per la seva amplada. S’ha menjat una llesca de pa. Una llesca sucada amb oli.

2 fer la llesca (a algú) fig Fer-li la guitza.

2 SUR Peça de suro tallada a la mida apropiada per a fer-ne carracs o taps.

->llescador

■llescador -a

[de llescar; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

SUR 1 adj Que serveix per a llescar el suro.

2 m i f Persona que llesca el suro.

->llescament

■llescament

[de llescar]

m 1 Acció de llescar;

2 l’efecte.

->llescar

■llescar

[de llesca; 1a FONT: 1372]

v tr 1 Fer llesques.

2 SUR Tallar transversalment les pannes en llesques d’una amplada igual a la que hagin de tenir els taps.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llescar

GERUNDI: llescant

PARTICIPI: llescat, llescada, llescats, llescades

INDICATIU PRESENT: llesco, llesques, llesca, llesquem, llesqueu, llesquen

INDICATIU IMPERFET: llescava, llescaves, llescava, llescàvem, llescàveu, llescaven

INDICATIU PASSAT: llesquí, llescares, llescà, llescàrem, llescàreu, llescaren

INDICATIU FUTUR: llescaré, llescaràs, llescarà, llescarem, llescareu, llescaran

INDICATIU CONDICIONAL: llescaria, llescaries, llescaria, llescaríem, llescaríeu, llescarien

SUBJUNTIU PRESENT: llesqui, llesquis, llesqui, llesquem, llesqueu, llesquin

SUBJUNTIU IMPERFET: llesqués, llesquessis, llesqués, llesquéssim, llesquéssiu, llesquessin

IMPERATIU: llesca, llesqui, llesquem, llesqueu, llesquin

->llesenc

llesenc -a

adj i m i f De Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya).

->llessamí

■llessamí

[variant de gessamí]

m BOT Gessamí.

->llest

■llest -a

[del ll. vg. *lĕxĭtus, reduït a *lĕxtus/lĕstus, alteració de lectus, participi de legĕre ‘llegir’, en el sentit de ‘escollit, espavilat’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

adj 1 1 Prompte a comprendre les coses, que raona encertadament.

2 Viu, astut.

2 Diligent, expedit.

3 1 Dit d’una cosa a fer quan ja és acabada. Ja tinc la feina llesta.

2 Dit del qui ha acabat una cosa que feia. Ja estic llest de la feina. Ja és hora de sortir: encara no esteu llestos?

4 1 estar llest (o ben llest) Estar irremissiblement perdut.

2 estar (algú) llest (o ben llest) per (un altre) No voler tenir-hi més tractes, amistat, etc. Si no rectifica, per mi està ben llest.

->llesta

■llesta

[de llest; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f RAM Conjunt de xais deixats com a marrans per a la recria.

->llestament

■llestament

[de llest]

adv Amb llestesa.

->llestar

llestar

Hom.: llastar

[de llest]

v tr dial Escollir, triar.

->llestesa

■llestesa

[de llest; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Qualitat de llest 1 i llest 2.

->llet

■llet

[del ll. arcaic i td. lacte (cl. lac), lactis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ALIM 1 Líquid secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers, després del part, per a alimentar el nounat. Llet de vaca, de cabra. La pujada de la llet. La llet s’ha tornat agra.

2 de llet Dit de l’animal que hom té per treure’n la llet. Vaca de llet.

3 de llet Que encara mama. Vedell de llet.

4 de llet p ext ANAT ANIM Dit de les dents temporals dels vertebrats. Té càries en un queixal de llet.

5 llet adaptada (o maternitzada) Producte semblant a la llet materna humana, obtingut a partir de la llet de vaca i altres ingredients, apte per a l’alletament artificial.

6 llet concentrada Llet higienitzada privada d’una part de l’aigua.

7 llet condensada Llet higienitzada, concentrada i amb sucre.

8 llet desnatada (o descremada) Llet privada del greix per centrifugació enèrgica.

9 llet en pols Producte sec i higienitzat resultant de la deshidratació de la llet en cilindres rotatoris o atomització. S’anomena també farina de llet.

10 llet higienitzada Llet que, per mitjà d’un tractament tèrmic controlat, és exempta de gèrmens patògens, sense modificació de la seva natura i de les seves qualitats nutritives.

11 llet homogeneïtzada Llet en què els glòbuls de greix han estat fragmentats.

12 llet i cafè Cafè amb llet.

13 llet pasteuritzada Llet higienitzada.

14 llet semidesnatada (o semidescremada) Llet desnatada parcialment.

15 llet uperitzada (o UHT) Llet esterilitzada per injecció de vapor calent —150°C— durant un segon i refredada immediatament al buit.

16 tenir llet (una dona) Poder criar el seu nodrissó.

2 fig i 1 vulg Sort. Has aprovat l’examen perquè has tingut molta llet.

2 ésser de mala llet vulg Ésser de mala índole. És un home de mala llet.

3 mala llet vulg Mal geni i mala intenció. No se li pot dir res, té molt mala llet.

4 mala llet vulg Mala sort. Quina mala llet, trencar-se el braç a les vacances!

5 mamar (alguna cosa) amb la llet Aprendre-la, rebre-la, des de la infantesa.

3 p anal ALIM 1 Nom de diverses substàncies alimentàries líquides que tenen un color i unes propietats que recorden les de la llet.

2 llet d’ametlles Beguda obtinguda trinxant ametlles en aigua i sucre.

3 llet de coco Líquid una mica dolç i refrescant extret de la part central dels cocos.

4 llet de soia Emulsió obtinguda de la soia remullada i estovada.

5 llet vegetal Emulsió resultant de picar i esprémer llavors vegetals en aigua.

4 1 p anal Nom donat a diferents líquids d’aspecte semblant al de la llet.

2 Làtex de les plantes.

3 Líquid seminal.

4 COSM Emulsió cosmètica més o menys fluida i perfumada, emprada per a la pell o a fi de desmaquillar-se.

5 QUÍM INORG i CONSTR Lletada.

6 llet uterina ZOOL Secreció produïda per les vellositats glandulars de l’oviducte d’alguns condrictis vivípars i que nodreix l’embrió.

5 llet de gallina BOT Planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies (Ornithogalum umbellatum), de flors blanques per dins i verdes per fora, agrupades en corimbe umbel·liforme.

->lletada

■lletada

[de llet; 1a FONT: s. XV]

f 1 lletó 3.

2 QUÍM INORG 1 Nom genèric de diferents líquids o pastes molt clares, de color blanquinós, constituïts per aigua que duu en dissolució composts inorgànics.

2 lletada de calç CONSTR Mescla clara d’aigua i calç, emprada per a emblanquinar.

->lletania

■lletania

Part. sil.: lle_ta_ni_a

[del ll. lĭtanīa, i aquest, del gr. litaneía ‘pregària’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 LITÚRG 1 Súplica, consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus, a les quals hom respon cada vegada amb un refrany.

2 pl Processó de rogatives en què hom canta la lletania dels sants; lledànies.

3 lletania dels sants Pregària litànica d’invocació a la Trinitat, a la Mare de Déu i als sants.

4 lletania lauretana Deprecació litànica a la Mare de Déu que hom sol resar després del rosari.

2 p anal i iròn Tirallonga, enumeració, monòtona.

->lleter

■lleter -a

[de llet; 1a FONT: 1460, Roig]

1 adj 1 Lacti. Indústria lletera.

2 Que fa la llet. Una vaca lletera.

2 m i f OFIC Persona que ven llet.

3 f 1 Recipient per a transportar la llet o guardar-la.

2 Recipient per a servir la llet.

4 f BOT Eufòrbia.

->lleterada

■lleterada

f Raig de llet.

->lleterassa

■lleterassa

[de llet]

f BOT Planta arbustiva de la família de les euforbiàcies (Euphorbia dendroides), lactífera, de fulles lanceolades i flors en inflorescències umbel·liformes.

->lleteresa

■lleteresa

[del ll. td. lactēris, -ĭdis, íd.; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

f BOT 1 Eufòrbia.

2 lleteresa de fulla estreta Planta herbàcia perenne de la família de les euforbiàcies (Euphorbia cyparissias), coneguda també per herba de les patarrugues.

3 lleteresa vera (o vesquera) Planta herbàcia perenne de la família de les euforbiàcies (Euphorbia characias), tomentosa, glauca, de fulles lanceolades i d’umbel·les multiradiades.

->lleteria

■lleteria

Part. sil.: lle_te_ri_a

[de lleter]

f OFIC Botiga on venen llet i productes lactis.

->lleterol

lleterol

[de llet]

m BOT Rovelló de cabra.

->lleterola

■lleterola

[de llet; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 BOT Eufòrbia.

2 BOT 1 Bolet de la família de les russulàcies (Lactarius volemus), falb, de carn espessa i de llet blanca i dolça.

2 Pinetell bord.

3 lleterola blanca Pebràs lleter.

4 lleterola borda Cualbra.

5 lleterola dolça Bolet de la família de les russulàcies (Lactarius subdulcis), de color bru vermellós, cimicí i de llet dolça.

3 pl Porcions de carn molla i greixosa, de color blanquinós, adherides al fetge, al cor, al lleu i a altres vísceres dels animals.

->lletgesa

■lletgesa

[de lleig; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de lleig.

2 obs Cosa lletja, especialment acció dolenta, incorrecta, etc.

->lletigada

■lletigada

[metàtesi de llitegada, der. de llit, és a dir, ‘grup d’animals nascuts d’un mateix part’]

f RAM Ramat de porcs petits.

->lletimó

■lletimó

[variant de gitam, metàtesi de *llitamó, alteració de *gitamó i amb possible influx de nom de planta der. de llet]

m BOT i FARM Planta herbàcia perenne de la família de les rutàcies (Dictamnus albus), de fulles imparipinnades, flors arraïmades i fruits capsulars.

->lletissó

■lletissó

[del ll. *lacticīnus, íd., amb una substitució de la terminació -cinus per -cione]

m BOT Lletsó.

->lletjament

■lletjament

[de lleig; 1a FONT: 1396]

adv D’una manera lletja, amb lletgesa.

->lletjor

■lletjor

[de lleig]

f 1 Qualitat de lleig, lletgesa.

2 esp i fig La lletjor del pecat.

->lletó

■lletó -ona

[de llet; 1a FONT: 1486]

1 m i f RAM Animal que encara mama.

2 m RAM Anyell de llet.

3 [generalment en pl] m Excrescència carnosa que es forma a diferents indrets glandulars dels moltons, cabrits, vedells, etc.

->lletós

■lletós -osa

[de llet; 1a FONT: s. XV]

adj 1 Que fa llet.

2 Que conté llet.

3 Semblant a llet en aspecte, color, consistència, etc. Suc lletós.

->lletovari

lletovari

[alteració de electuari, del ll. td. electuarium, íd., der. de electus, participi de elegĕre ‘elegir, seleccionar’]

m Tractat medieval de remeis.

->lletra

■lletra

[del ll. lĭttĕra, íd.; 1a FONT: o.]

f 1 ESCR 1 Cadascun dels signes que representen els sons d’un llenguatge.

2 aprendre de lletra Aprendre de llegir.

3 saber de lletra Saber de llegir.

2 1 escriptura 1. Lletra uncial, carolina, cursiva, cal·ligràfica.

2 GRÀF Cadascun dels tipus que duen, en una de les bases, la figura d’una lletra en relleu a fi de poder-la imprimir.

3 a poc a poc i bona lletra! loc adv Amb la lentitud necessària perquè una cosa surti bé.

4 bona lletra Escriptura de bon llegir i bella de forma.

5 mala lletra Escriptura de mal llegir, lletja o traçada amb tosquedat.

3 1 Expressió textual, sentit rigorosament cenyit al text. No podem atenir-nos a la lletra del text.

2 a la lletra (o al peu de la lletra) loc adv Segons el sentit literal d’allò escrit o dit, reproduint-ho exactament. Ha repetit les teves paraules al peu de la lletra. Vaig complir les instruccions al peu de la lletra.

3 lletra morta Expressió que hom aplica a una disposició legal que no té eficàcia, que no és complida per la gent. Aquesta llei, sense reglament, serà lletra morta.

4 1 Comunicació escrita adreçada a una persona absent, carta. Lletra apostòlica, reial.

2 lletra de batalla HIST i LIT Cadascuna de les lletres que es lliuraven mútuament dos cavallers rivals que volien celebrar una batalla a ultrança.

3 lletra de canvi DR MERC [abrev l/] Document mercantil utilitzat com a mitjà de pagament, en virtut del qual una persona (lliurador) mana de pagar a una altra (lliurat) una certa quantitat a l’ordre d’una tercera persona (tenidor), que pot ésser el mateix lliurador, en el lloc i el temps convinguts.

5 pl ALIM Tipus de pasta de sopa que té les formes de les diverses lletres de l’alfabet.

6 pl ENSENY 1 Conjunt d’estudis que hom fa a les facultats de lletres.

2 primeres lletres Ensenyament primari.

7 pl LIT i ART Nom donat al camp cultural en què predomina el conreu de les disciplines humanístiques, sobretot la literatura.

8 MÚS Conjunt de paraules posades en música per ésser cantades. La lletra d’una cançó.

9 tenir (algú) molta lletra menuda Ésser molt sagaç, saber-la llarga.

->lletrada

■lletrada

[síncope de lleterada ‘raig de llet’]

f dial BOT Làtex.

->lletraferit

■lletraferit -ida

[de lletra i ferit; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj i m i f Amant de conrear les lletres.

->lletraga

■lletraga

[encreuament de lleterol amb cuagra]

f BOT Pinetell bord i espècies afins.

->lletrat

■lletrat -ada

[de lletra; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Versat en les lletres.

2 m i f esp 1 Advocat.

2 lletrat de l’estat DR Funcionari superior de l’administració de l’estat espanyol.

->lletrejar

■lletrejar

[de lletra; 1a FONT: 1390]

v 1 tr Llegir lletra per lletra. Lletreja el teu cognom.

2 pron Cartejar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lletrejar

GERUNDI: lletrejant

PARTICIPI: lletrejat, lletrejada, lletrejats, lletrejades

INDICATIU PRESENT: lletrejo, lletreges, lletreja, lletregem, lletregeu, lletregen

INDICATIU IMPERFET: lletrejava, lletrejaves, lletrejava, lletrejàvem, lletrejàveu, lletrejaven

INDICATIU PASSAT: lletregí, lletrejares, lletrejà, lletrejàrem, lletrejàreu, lletrejaren

INDICATIU FUTUR: lletrejaré, lletrejaràs, lletrejarà, lletrejarem, lletrejareu, lletrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: lletrejaria, lletrejaries, lletrejaria, lletrejaríem, lletrejaríeu, lletrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: lletregi, lletregis, lletregi, lletregem, lletregeu, lletregin

SUBJUNTIU IMPERFET: lletregés, lletregessis, lletregés, lletregéssim, lletregéssiu, lletregessin

IMPERATIU: lletreja, lletregi, lletregem, lletregeu, lletregin

->lletrera

■lletrera

[encreuament de lletresa, síncope fonètica de lleteresa, amb el ll. td. lactaria herba ‘herba lletera’]

f BOT 1 Lleteresa.

2 lletrera de vesc Lleteresa vera.

->lletrista

■lletrista

[de lletra]

m i f LIT Persona que compon la lletra d’una cançó.

->lletrut

■lletrut -uda

[de lletra]

adj pej Docte, lletrat.

->llets

■llets

m pl lletó 3.