->interferir
■interferir[del b. ll. interfērre ‘aportar quelcom fent d’intermediari’]
v 1 intr FÍS Superposar-se dues ones, donant lloc a interferències.
2 1 intr Interposar-se alguna cosa en el camí d’una altra o en una acció. Aquests fets han interferit en la nostra vida privada.
2 pron La crisi econòmica s’interfereix en la política.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: interferir
GERUNDI: interferint
PARTICIPI: interferit, interferida, interferits, interferides
INDICATIU PRESENT: interfereixo, interfereixes, interfereix, interferim, interferiu, interfereixen
INDICATIU IMPERFET: interferia, interferies, interferia, interferíem, interferíeu, interferien
INDICATIU PASSAT: interferí, interferires, interferí, interferírem, interferíreu, interferiren
INDICATIU FUTUR: interferiré, interferiràs, interferirà, interferirem, interferireu, interferiran
INDICATIU CONDICIONAL: interferiria, interferiries, interferiria, interferiríem, interferiríeu, interferirien
SUBJUNTIU PRESENT: interfereixi, interfereixis, interfereixi, interferim, interferiu, interfereixin
SUBJUNTIU IMPERFET: interferís, interferissis, interferís, interferíssim, interferíssiu, interferissin
IMPERATIU: interfereix, interfereixi, interferim, interferiu, interfereixin
->interferó
■interferóm BIOQ Proteïna antivírica específica que produeixen les cèl·lules dels animals vertebrats en ésser envaïdes per virus.
->interferòmetre
■interferòmetrem FÍS Aparell per a produir interferències.
->interferometria
■interferometriaPart. sil.: in_ter_fe_ro_me_tri_a
f FÍS i TECNOL Branca de la ciència i de la tècnica que s’ocupa de les interferències i de llurs aplicacions.
->interferomètric
■interferomètric -aadj FÍS i TECNOL Relatiu o pertanyent a la interferometria.
->interficial
■interficialPart. sil.: in_ter_fi_ci_al
adj Relatiu o pertanyent a les interfícies.
->interfície
■interfíciePart. sil.: in_ter_fí_ci_e
f 1 Superfície limitant compartida per dos sistemes.
2 QUÍM FÍS Superfície interna de contacte entre cadascuna de les fases d’un sistema líquid heterogeni, o entre les fases sòlida, líquida i gasosa d’un sistema.
3 1 ELECTRÒN, INFORM i TECNOL Dispositiu dissenyat per facilitar la connexió entre equips de diferents funcions o característiques.
2 p ext Qualsevol medi interposat entre dos elements o sistemes, que la interfície posa en relació.
4 ELECTRÒN En física de semiconductors, superfície de contacte entre dos materials diferents.
->interfluvi
■interfluvi[formació culta analògica sobre la base del ll. fluvius ‘riu’]
m GEOMORF Regió situada entre dos cursos fluvials.
->interfluvial
■interfluvialPart. sil.: in_ter_flu_vi_al
[de interfluvi]
adj GEOMORF Dit del terreny situat entre dos cursos d’aigua.
->interfoliar1
■interfoliar1Part. sil.: in_ter_fo_li_ar
[formació culta analògica sobre la base del ll. folium ‘full’]
v tr Relligar un llibre inserint, entre els seus fulls, fulls blancs per a escriure-hi notes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: interfoliar
GERUNDI: interfoliant
PARTICIPI: interfoliat, interfoliada, interfoliats, interfoliades
INDICATIU PRESENT: interfolio, interfolies, interfolia, interfoliem, interfolieu, interfolien
INDICATIU IMPERFET: interfoliava, interfoliaves, interfoliava, interfoliàvem, interfoliàveu, interfoliaven
INDICATIU PASSAT: interfolií, interfoliares, interfolià, interfoliàrem, interfoliàreu, interfoliaren
INDICATIU FUTUR: interfoliaré, interfoliaràs, interfoliarà, interfoliarem, interfoliareu, interfoliaran
INDICATIU CONDICIONAL: interfoliaria, interfoliaries, interfoliaria, interfoliaríem, interfoliaríeu, interfoliarien
SUBJUNTIU PRESENT: interfoliï, interfoliïs, interfoliï, interfoliem, interfolieu, interfoliïn
SUBJUNTIU IMPERFET: interfoliés, interfoliessis, interfoliés, interfoliéssim, interfoliéssiu, interfoliessin
IMPERATIU: interfolia, interfoliï, interfoliem, interfolieu, interfoliïn
->interfoliar2
interfoliar2Part. sil.: in_ter_fo_li_ar
[v. interfoliar1]
adj BOT Situat entre dues fulles.
->interfoliat
interfoliat -adaPart. sil.: in_ter_fo_li_at
[de interfoliar2]
adj BOT Dit de l’òrgan que neix entre les fulles oposades o verticil·lades.
->intèrfon
■intèrfon[de inter- i -fon1]
m ELECTRÒN Intercomunicador.
->intergalàctic
intergalàctic -aadj Situat o que s’esdevé entre galàxies. Gas intergalàctic. Viatges intergalàctics.
->intergenèric
intergenèric -aadj BIOL Dit de l’híbrid produït per dues espècies de gènere diferent.
->intergènic
intergènic -aadj BIOL MOL i GEN Dit del segment d’ADN que hi ha entre dos gens.
->interglacial
■interglacialPart. sil.: in_ter_gla_ci_al
[de glacial]
adj i m GEOL Dit de cadascun dels tres períodes compresos entre les quatre glaciacions del quaternari.
->interhalogen
■interhalogenm QUÍM INORG Compost resultant de la combinació directa dels halògens entre ells, de fórmula general XX′n, essent n un nombre imparell i X′ l’halogen més lleuger.
->interí
■interí -ina[del ll. intĕrim ‘mentrestant’, pres com a adj; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj i m i f Que serveix, que exerceix un càrrec suplint la falta d’un altre, d’una altra cosa.
->ínterim
■ínterim[expressió ll., ‘mentrestant’; 1a FONT: s. XVI]
adv En l’endemig.
->interinament
■interinament[de interí; 1a FONT: 1803, DEst.]
adv 1 Com a interí.
2 En l’endemig.
->interinitat
■interinitat[de interí; 1a FONT: 1839, DLab.]
f 1 Qualitat d’interí.
2 El temps que dura el servei prestat per un interí.
->interior
■interiorPart. sil.: in_te_ri_or
[del ll. interior, -ōris, íd. (v. íntim); 1a FONT: 1653, DTo.]
[abrev int.] 1 1 adj Situat a la part de dins d’una cosa, en l’espai comprès entre els seus límits. Punt interior d’un cercle. La casa té un pati interior.
2 m Part de dins d’una cosa. L’interior d’un edifici.
2 fig 1 adj Relatiu o pertanyent a l’esperit, a la consciència, etc. Té una vida interior molt rica.
2 m Conjunt de pensaments, sentiments, etc., o part de la ment, que hom no exterioritza. Sembla que hagi de plorar, però en el seu interior se’n riu.
3 m ESPORT En el futbol i altres esports d’equip, jugador de la línia davantera situat entre el davanter centre i els extrems.
4 adj POLÍT Dit de la política interna d’un país, especialment pel que fa referència a les qüestions de govern i d’ordre públic, etc.
5 interior d’un conjunt TOPOL Donat un conjunt A, conjunt de punts interiors de A.
->interiorisme
■interiorismePart. sil.: in_te_ri_o_ris_me
[de interior]
m ART Especialitat professional que es dedica al disseny i a l’arranjament d’espais tancats destinats a l’habitacle i a l’entorn humà.
->interiorista
■interioristaPart. sil.: in_te_ri_o_ris_ta
[de interior]
ART 1 adj Relatiu o pertanyent a l’interiorisme.
2 m i f Persona que treballa en interiorisme.
->interioritat
■interioritatPart. sil.: in_te_ri_o_ri_tat
[del b. ll. interiorĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 Qualitat d’interior.
2 fig intimitat 3.
->interiorització
■interioritzacióPart. sil.: in_te_ri_o_rit_za_ci_ó
[de interioritzar]
f Acció d’interioritzar.
->interioritzar
■interioritzarPart. sil.: in_te_ri_o_rit_zar
[de interior]
v tr Deixar que penetrin profundament les idees d’una altra persona, una norma de conducta, una llei, etc., assimilar-les, fer-les seves. Interioritzar els hàbits d’higiene, els comportaments responsables.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: interioritzar
GERUNDI: interioritzant
PARTICIPI: interioritzat, interioritzada, interioritzats, interioritzades
INDICATIU PRESENT: interioritzo, interioritzes, interioritza, interioritzem, interioritzeu, interioritzen
INDICATIU IMPERFET: interioritzava, interioritzaves, interioritzava, interioritzàvem, interioritzàveu, interioritzaven
INDICATIU PASSAT: interioritzí, interioritzares, interioritzà, interioritzàrem, interioritzàreu, interioritzaren
INDICATIU FUTUR: interioritzaré, interioritzaràs, interioritzarà, interioritzarem, interioritzareu, interioritzaran
INDICATIU CONDICIONAL: interioritzaria, interioritzaries, interioritzaria, interioritzaríem, interioritzaríeu, interioritzarien
SUBJUNTIU PRESENT: interioritzi, interioritzis, interioritzi, interioritzem, interioritzeu, interioritzin
SUBJUNTIU IMPERFET: interioritzés, interioritzessis, interioritzés, interioritzéssim, interioritzéssiu, interioritzessin
IMPERATIU: interioritza, interioritzi, interioritzem, interioritzeu, interioritzin
->interiorment
■interiormentPart. sil.: in_te_ri_or_ment
[de interior]
adv 1 A l’interior d’un cos, de l’ànima.
2 Per dins.
->interj.
interj.abrev GRAM interjecció.
->interjacència
■interjacènciaPart. sil.: in_ter_ja_cèn_ci_a
[de interjacent]
f Qualitat d’interjacent.
->interjacent
■interjacent[del ll. interjacens, -ntis, participi pres. de interjacēre ‘estar situat entre’]
adj Situat enmig de dues coses o més.
->interjecció
■interjeccióPart. sil.: in_ter_jec_ci_ó
[del ll. interjectio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
f GRAM [abrev interj.] Categoria gramatical d’un mot o d’una locució que expressa una actitud del parlant i que equival a una oració. Ex.: ah, ecs, ui.
->interjeccional
■interjeccionalPart. sil.: in_ter_jec_ci_o_nal
[de interjecció]
adj De la natura de la interjecció.
->interjectiu
■interjectiu -ivaPart. sil.: in_ter_jec_tiu
[del ll. interjectivus, -a, -um, íd., der. de interjicĕre ‘llançar entremig’]
adj 1 Relatiu o pertanyent a la interjecció.
2 Que enclou o expressa interjecció.
->interjectivament
■interjectivament[de interjectiu]
adv A la manera d’una interjecció.
->interlineació
■interlineacióPart. sil.: in_ter_li_ne_a_ci_ó
[de interlinear]
f GRÀF 1 Acció d’interlinear;
2 l’efecte.
->interlineal
■interlinealPart. sil.: in_ter_li_ne_al
[del b. ll. interlinealis, íd.]
adj 1 Contingut entre línia i línia d’un escrit.
2 traducció interlineal Traducció interpolada en el text original de manera que cada línia d’aquella estigui sota la línia corresponent d’aquest.
->interlinear
■interlinearPart. sil.: in_ter_li_ne_ar
[del ll. interlineare, íd.]
v tr GRÀF Posar interlínies entre les ratlles de text per tal de donar-los la separació adequada.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: interlinear
GERUNDI: interlineant
PARTICIPI: interlineat, interlineada, interlineats, interlineades
INDICATIU PRESENT: interlineo, interlinees, interlinea, interlineem, interlineeu, interlineen
INDICATIU IMPERFET: interlineava, interlineaves, interlineava, interlineàvem, interlineàveu, interlineaven
INDICATIU PASSAT: interlineí, interlineares, interlineà, interlineàrem, interlineàreu, interlinearen
INDICATIU FUTUR: interlinearé, interlinearàs, interlinearà, interlinearem, interlineareu, interlinearan
INDICATIU CONDICIONAL: interlinearia, interlinearies, interlinearia, interlinearíem, interlinearíeu, interlinearien
SUBJUNTIU PRESENT: interlineï, interlineïs, interlineï, interlineem, interlineeu, interlineïn
SUBJUNTIU IMPERFET: interlineés, interlineessis, interlineés, interlineéssim, interlineéssiu, interlineessin
IMPERATIU: interlinea, interlineï, interlineem, interlineeu, interlineïn
->interlineat
■interlineatPart. sil.: in_ter_li_ne_at
[de interlinear]
m GRÀF 1 Espai blanc que separa les línies en una composició.
2 Composició separada amb interlínies.
->interlingua
interlinguaPart. sil.: in_ter_lin_gua
f LING 1 Llengua emprada com a mitjà de comunicació entre dos o més grups que parlen llengües diferents i que no disposen d’una llengua comuna.
2 En lingüística computacional i traducció automatitzada, llenguatge independent de la llengua origen i de la llengua meta amb què es representa el coneixement o el significat en el procés de traducció.
3 interllengua 2.
->interlínia
■interlíniaPart. sil.: in_ter_lí_ni_a
[de línia]
f GRÀF 1 interlineat 1.
2 Espai que separa dues línies d’un text.
->interllengua
interllenguaf LING 1 Varietat del qui aprèn una segona llengua o llengua estrangera i que es caracteritza per un cert grau d’errors i d’interferències, fruit del procés d’aprenentatge.
2 Varietat artificial, inventada o derivada d’altres llengües amb la intenció de facilitar la comunicació i la intercomprensió, com ara l’esperanto.
3 interlingua 1.
->interlletra
■interlletraf GRÀF Espai que separa dues lletres contigües.
->interlletratge
interlletratgem GRÀF 1 Operació consistent a augmentar o reduir uniformement la interlletra.
2 interlletratge sistemàtic Operació consistent a augmentar o reduir uniformement l’espai existent entre un grup de caràcters d’un text.
->interlock
interlock* [ìntərlɔ́k][angl ] m TÈXT 1 Procediment de fabricació de teixit de punt indesmallable.
2 Teixit indesmallable fabricat per interlock.
->interlocució
■interlocucióPart. sil.: in_ter_lo_cu_ci_ó
[del ll. interlocūtio -ōnis, íd.]
f Diàleg, conversa.
->interlocutor
■interlocutor -a[de locutor; 1a FONT: s. XX, V. Català]
m i f Persona que pren part en un diàleg o conversa.
->interlocutori
■interlocutori -òria[de locutori; 1a FONT: 1272, CTort.]
DR PROC 1 adj Dit de l’ordre o la sentència que no és final o definitiva.
2 f Resolució judicial motivada que decideix una incidència en un procés i no les qüestions de fons, que han d’ésser resoltes per mitjà de sentència.
->interludi
■interludi[del b. ll. interludium íd.]
m 1 MÚS Peça musical breu que hom interpreta entre dues parts més extenses d’una composició instrumental, orquestral o escènica.
2 TEAT 1 Peça curta, de versificació irregular i poc refinada, que, en la transició del teatre medieval al teatre elisabetià, hom intercalava en la representació d’una obra.
2 Farsa, entreteniment, peça musical, etc., executats entre els actes d’un misteri, d’un drama, etc.
->interluni
■interluni[del ll. interlunium, íd.]
m ASTR Interval de temps, en la conjunció de la Lluna amb el Sol, durant el qual aquella no és visible.
->intermareal
■intermarealPart. sil.: in_ter_ma_re_al
adj GEOF Relatiu o pertanyent a la banda litoral compresa entre el límit superior de la marea alta i l’inferior de la marea baixa; intercotidal.
->intermedi
■intermedi -èdia[del ll. intermedium, íd.; 1a FONT: 1531]
1 adj Que es troba entre dos termes.
2 m Espai de temps entre dos actes, entre dues parts d’un concert, etc.
3 adj FON Segons la terminologia anglosaxona, dit dels sons vocàlics que se situen entre els palatals i els velars, com ara la vocal neutra catalana.
4 m TEAT interludi 2.
5 compost intermedi QUÍM En un procés químic, cadascun dels composts formats pels reactius com a pas necessari per a obtenir els productes finals de la reacció.
->intermediari
■intermediari -àriaPart. sil.: in_ter_me_di_a_ri
[de intermedi; 1a FONT: 1888, DLab.]
1 adj Que, estant entre dos termes, serveix de transició de l’un a l’altre. Terrenys intermediaris. Productes intermediaris.
2 m i f 1 Mitjancer.
2 esp ECON Mitjancer entre el productor i el consumidor que facilita la canalització dels productes i els distribueix entre els comerços de venda al detall.
3 m QUÍM Producte obtingut a partir de primeres matèries i del qual hom obté els productes definitius. Intermediari de síntesi.
->intermetàl·lic
■intermetàl·lic -a[de metàl·lic]
adj METAL·L Dit del compost constituït per dos elements metàl·lics o més i que es comporta, en els aliatges, com un metall pur.
->intermezzo
intermezzo* [ìntermɛ́dzo][it ] m MÚS 1 Obra còmica breu, sovint d’argument realista i ambient popular, que hom representava entre els actes d’una òpera.
2 Moviment o secció instrumental inserida en una composició més gran.
->interminable
■interminable[del b. ll. interminabĭlis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj 1 Que no té fi.
2 esp i hiperb D’una gran durada, inacabable.
->interminablement
■interminablement[de interminable; 1a FONT: s. XX, V. Català]
adv D’una manera interminable.
->interministerial
interministerialPart. sil.: in_ter_mi_nis_te_ri_al
adj Que concerneix diferents ministeris. Comissió interministerial.
->intermissió
■intermissióPart. sil.: in_ter_mis_si_ó
[del ll. intermissio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]
f 1 Interrupció d’alguna cosa per un quant temps.
2 PAT 1 Cessació temporal d’una febre o d’uns símptomes.
2 Interval entre dos accessos d’una malaltia.
->intermitència
■intermitènciaPart. sil.: in_ter_mi_tèn_ci_a
[de intermitent]
f Qualitat d’intermitent.
->intermitent
■intermitent[del ll. intermittens, -ntis, participi pres. de intermittĕre ‘deixar al mig, en l’interval’]
1 adj Que a intervals cessa i recomença.
2 m TRANSP Llum intermitent.
->intermitentment
■intermitentment[de intermitent]
adv D’una manera intermitent.
->intermodulació
■intermodulacióPart. sil.: in_ter_mo_du_la_ci_ó
[de modulació]
f TELECOM Modulació produïda entre dues ones complexes per efecte d’un transductor no lineal.
->intermolecular
■intermolecular[de molecular]
adj QUÍM FÍS Dit de tot procés o fenomen que té lloc entre diverses molècules.
->intern
■intern -a[del ll. internus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
1 adj 1 Situat endins, que obra a l’interior.
2 fig Que concerneix l’ànima.
3 ANAT ANIM Situat a dins o a la part més pròxima a l’eix central del cos.
2 adj i m i f 1 ENSENY Dit de l’alumne que s’està en un internat.
2 MED Dit del metge o de l’alumne de medicina que fa feina en un hospital i hi resideix d’una manera més o menys fixa.
3 adj f MED Dit de la medicina que s’ocupa de les malalties que afecten tot l’organisme o bé de les que, radicades en un òrgan, n’afecten d’altres.
->internació
■internacióPart. sil.: in_ter_na_ci_ó
[de internar]
f 1 Acció d’internar o d’internar-se;
2 l’efecte.
->internacional
■internacionalPart. sil.: in_ter_na_ci_o_nal
[de nacional]
[abrev int.] 1 adj Que té lloc entre dues nacions o més, entre llurs naturals.
2 adj 1 En què participen dues nacions o més.
2 Que està per damunt de les institucions nacionals. Els estats de la Unió Europea estan sotmesos al dret internacional.
3 estil internacional ART Estil arquitectònic aparegut a Los Angeles vers 1920-25, resultat de la fusió de l’arquitectura nord-americana i els corrents europeus aportats per R. Schindler i R. Neutra.
4 gòtic internacional ART Etapa de la pintura gòtica que seguí la de l’anomenat estil italogòtic i que comprèn la pintura europea de la fi del segle XIV i del començament del XV.
3 [generalment en majúscula] f POLÍT i SOCIOL Cadascuna de les organitzacions de treballadors de caràcter supranacional encaminades a aconseguir la revolució socialista o comunista. La Tercera Internacional.
->internacionalisme
■internacionalismePart. sil.: in_ter_na_ci_o_na_lis_me
[de internacional]
m POLÍT i SOCIOL 1 Solidaritat, col·laboració entre nacions o pobles, sobre la base d’uns interessos i objectius comuns.
2 Doctrines o actituds que propugnen la prevalença de les relacions internacionals sobre les nacionals.
3 1 Moviment proletari que propugna la unió internacional de totes les forces treballadores contra el capitalisme.
2 esp Moviment dels grups vinculats a la Primera Internacional.
->internacionalista
■internacionalistaPart. sil.: in_ter_na_ci_o_na_lis_ta
[de internacional]
1 1 adj Relatiu o pertanyent a l’internacionalisme.
2 m i f Seguidor d’aquest corrent.
2 m i f DR INTERN Especialista en dret internacional.
->internacionalitat
■internacionalitatPart. sil.: in_ter_na_ci_o_na_li_tat
[de internacional]
f Qualitat d’internacional.
->internacionalització
■internacionalitzacióPart. sil.: in_ter_na_ci_o_na_lit_za_ci_ó
[de internacionalitzar]
f 1 Acció d’internacionalitzar;
2 l’efecte.
->internacionalitzar
■internacionalitzarPart. sil.: in_ter_na_ci_o_na_lit_zar
[de internacional]
v tr Fer esdevenir internacional. El govern impulsa una campanya per internacionalitzar la cultura catalana.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: internacionalitzar
GERUNDI: internacionalitzant
PARTICIPI: internacionalitzat, internacionalitzada, internacionalitzats, internacionalitzades
INDICATIU PRESENT: internacionalitzo, internacionalitzes, internacionalitza, internacionalitzem, internacionalitzeu, internacionalitzen
INDICATIU IMPERFET: internacionalitzava, internacionalitzaves, internacionalitzava, internacionalitzàvem, internacionalitzàveu, internacionalitzaven
INDICATIU PASSAT: internacionalitzí, internacionalitzares, internacionalitzà, internacionalitzàrem, internacionalitzàreu, internacionalitzaren
INDICATIU FUTUR: internacionalitzaré, internacionalitzaràs, internacionalitzarà, internacionalitzarem, internacionalitzareu, internacionalitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: internacionalitzaria, internacionalitzaries, internacionalitzaria, internacionalitzaríem, internacionalitzaríeu, internacionalitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: internacionalitzi, internacionalitzis, internacionalitzi, internacionalitzem, internacionalitzeu, internacionalitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: internacionalitzés, internacionalitzessis, internacionalitzés, internacionalitzéssim, internacionalitzéssiu, internacionalitzessin
IMPERATIU: internacionalitza, internacionalitzi, internacionalitzem, internacionalitzeu, internacionalitzin
->internacionalment
■internacionalmentPart. sil.: in_ter_na_ci_o_nal_ment
[de internacional]
adv D’una manera internacional.
->internalisme
■internalismem FILOS Tendència segons la qual el desenvolupament de la ciència en general i de qualsevol ciència en particular només s’explica d’acord amb factors interns a l’evolució de la mateixa ciència.
->internalització
■internalitzacióPart. sil.: in_ter_na_lit_za_ci_ó
f CIT 1 Pas de les molècules de fora a dins de la cèl·lula.
2 Replec de la membrana de la cèl·lula o de l’orgànul cel·lular, dirigit cap al citoplasma o cap a l’interior de l’orgànul respectivament.
->internament1
■internament1[de internar]
m 1 Acció d’internar o d’internar-se;
2 l’efecte.
->internament2
■internament2[de intern]
adv D’una manera interna.
->internar
■internar[de intern; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]
v 1 1 tr Fer entrar a dins. Internar la punxa en les carns.
2 pron Penetrar, endinsar-se. Internar-se en un bosc. Desembarcaren i s’internaren a l’illa.
2 tr 1 Confinar.
2 esp Obligar a restar, com a càstig o prevenció, en un lloc, una institució, etc. Internar en un reformatori.
3 1 tr Fer ingressar. Va perdre el seny i el van haver d’internar en una clínica psiquiàtrica.
2 pron Ingressar, entrar en una institució per un quant temps.
4 tr Fer entrar (un alumne) com a intern.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: internar
GERUNDI: internant
PARTICIPI: internat, internada, internats, internades
INDICATIU PRESENT: interno, internes, interna, internem, interneu, internen
INDICATIU IMPERFET: internava, internaves, internava, internàvem, internàveu, internaven
INDICATIU PASSAT: interní, internares, internà, internàrem, internàreu, internaren
INDICATIU FUTUR: internaré, internaràs, internarà, internarem, internareu, internaran
INDICATIU CONDICIONAL: internaria, internaries, internaria, internaríem, internaríeu, internarien
SUBJUNTIU PRESENT: interni, internis, interni, internem, interneu, internin
SUBJUNTIU IMPERFET: internés, internessis, internés, internéssim, internéssiu, internessin
IMPERATIU: interna, interni, internem, interneu, internin
->internat
■internat[de internar; 1a FONT: 1803, DEst.]
m ENSENY 1 Estat d’un alumne intern.
2 Escola els alumnes de la qual hi dormen i hi mengen.
->internauta
■internautaPart. sil.: in_ter_nau_ta
m i f INFORM Usuari de la xarxa informàtica Internet.
->internegatiu
internegatiuPart. sil.: in_ter_ne_ga_tiu
[de negatiu]
m CIN 1 Pel·lícula utilitzada per a obtenir els contratips dels films de color.
2 Contratip tret de l’internegatiu.
->Internet
Internetf INFORM Xarxa informàtica constituïda per un conjunt de xarxes connectades mitjançant uns determinats protocols, descentralitzada, ampliable indefinidament i d’abast mundial.
->internista
■internista[de intern]
m i f MED Especialista en les malalties internes no quirúrgiques.
->internodi
■internodim 1 ANAT ANIM Part compresa entre dos nodes.
2 BOT Entrenús.
->inter nos
inter nos* [ìntɛrnós][llat ] loc adv Locució que significa ‘entre nosaltres, confidencialment’.
->internunci
■internunci[del ll. internuntius ‘intermediari’]
m CATOL Ministre de la diplomàcia pontifícia que fa les funcions de nunci prop d’un govern quan no hi ha nunci.
->internunciatura
■internunciaturaPart. sil.: in_ter_nun_ci_a_tu_ra
f CATOL Càrrec d’internunci.
->interoceànic
■interoceànic -aPart. sil.: in_ter_o_ce_à_nic
[de oceànic]
adj Que uneix dos oceans, establert entre dos oceans.
->interoceptiu
interoceptiu -ivaPart. sil.: in_te_ro_cep_tiu
adj FISIOL ANIM Que és referit a la sensibilitat nerviosa originada per estímuls provinents del propi cos.
->interoceptor
interoceptorm ANAT i FISIOL ANIM Receptor de sensibilitat, que és activat per estímuls provinents del propi cos.
->interopercle
■interoperclem ANAT ANIM Un dels quatre ossos de l’opercle de certs peixos.
->interordinat
■interordinat -adaPart. sil.: in_ter_or_di_nat
adj GRAM Dit d’una oració composta que conté dues proposicions o clàusules que mantenen una relació d’interdependència i expressen relacions de causa i efecte o de tesi i antítesi. Les oracions condicionals i les concessives pertanyen al grup de les interordinades.
->interossi
■interossi -òssiaPart. sil.: in_ter_os_si
[de ossi]
adj Situat entre els ossos.
->interparietal
interparietalPart. sil.: in_ter_pa_ri_e_tal
[de parietal]
1 adj ANAT ANIM Situat entre els parietals.
2 m ANTROP Inca.
->interpel·lació
■interpel·lacióPart. sil.: in_ter_pel_la_ci_ó
[del ll. interpellatio, -ōnis, íd.]
f 1 1 Acció d’interpel·lar;
2 l’efecte.
2 POLÍT Requeriment que un membre de la cambra fa al govern per tal que aquest doni explicacions a la cambra sobre la seva política.
3 interpel·lació judicial DR PROC Requeriment del jutge al litigant o al testimoni per tal que responguin la veritat.
->interpel·lant
■interpel·lant[de interpel·lar]
1 adj Que interpel·la.
2 m i f Persona que fa una interpel·lació.
->interpel·lar
■interpel·lar[del ll. interpellare, íd.; 1a FONT: 1618]
v tr 1 Adreçar la paraula a algú per demanar-li alguna cosa, especialment per demanar-li d’explicar un fet, d’explicar els seus actes. Cal interpel·lar el metge.
2 POLÍT i DR PROC Fer una interpel·lació.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: interpel·lar
GERUNDI: interpel·lant
PARTICIPI: interpel·lat, interpel·lada, interpel·lats, interpel·lades
INDICATIU PRESENT: interpel·lo, interpel·les, interpel·la, interpel·lem, interpel·leu, interpel·len
INDICATIU IMPERFET: interpel·lava, interpel·laves, interpel·lava, interpel·làvem, interpel·làveu, interpel·laven
INDICATIU PASSAT: interpel·lí, interpel·lares, interpel·là, interpel·làrem, interpel·làreu, interpel·laren
INDICATIU FUTUR: interpel·laré, interpel·laràs, interpel·larà, interpel·larem, interpel·lareu, interpel·laran
INDICATIU CONDICIONAL: interpel·laria, interpel·laries, interpel·laria, interpel·laríem, interpel·laríeu, interpel·larien
SUBJUNTIU PRESENT: interpel·li, interpel·lis, interpel·li, interpel·lem, interpel·leu, interpel·lin
SUBJUNTIU IMPERFET: interpel·lés, interpel·lessis, interpel·lés, interpel·léssim, interpel·léssiu, interpel·lessin
IMPERATIU: interpel·la, interpel·li, interpel·lem, interpel·leu, interpel·lin
->interpersonal
■interpersonaladj Que s’esdevé entre diferents persones. Relacions interpersonals.
->interplanetari
■interplanetari -ària[de planetari]
adj Entre planetes.
->interpleura
interpleuraPart. sil.: in_ter_pleu_ra
f BOT Còpula.
->interpolable
■interpolable[de interpolar2]
adj Que pot ésser interpolat.
->interpolació
■interpolacióPart. sil.: in_ter_po_la_ci_ó
[del ll. interpolatio, -ōnis, íd.]
f 1 1 Acció d’interpolar;
2 l’efecte.
2 CIR Trasplantació quirúrgica d’un teixit.
3 CRÍT TEXT 1 Alteració d’un text.
2 Paraula interpolada en el text.
4 LING En glossemàtica, afegitó qualsevol a un text, mancat, però, del caràcter obligatori de la catàlisi.
5 MAT Procediment que, donats els n valors y1, y2, ..., yi, ..., ynd’una funció y = g(x) en els punts x1, x2, ..., xi, ..., xn, permet de calcular, aproximadament, els valors de g(x) en punts intermedis als donats.
->interpoladament
■interpoladament[de interpolar2]
adv Amb interpolació.
->interpolador
■interpolador -a[del ll. interpolator, -ōris, íd.]
m i f Persona que fa una interpolació.
->interpolar1
■interpolar1[de polar]
adj Situat entre dos o més pols.
->interpolar2
■interpolar2[del ll. interpolare, íd., mot radicalment afí a polīre; 1a FONT: 1803, DEst.]
v tr 1 Posar una cosa entre d’altres que són ordenades.
2 CRÍT TEXT i LING Inserir en un text d’altri paraules, enunciats, etc., que no eren del text original.
3 MAT Fer una interpolació.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: interpolar
GERUNDI: interpolant
PARTICIPI: interpolat, interpolada, interpolats, interpolades
INDICATIU PRESENT: interpolo, interpoles, interpola, interpolem, interpoleu, interpolen
INDICATIU IMPERFET: interpolava, interpolaves, interpolava, interpolàvem, interpolàveu, interpolaven
INDICATIU PASSAT: interpolí, interpolares, interpolà, interpolàrem, interpolàreu, interpolaren
INDICATIU FUTUR: interpolaré, interpolaràs, interpolarà, interpolarem, interpolareu, interpolaran
INDICATIU CONDICIONAL: interpolaria, interpolaries, interpolaria, interpolaríem, interpolaríeu, interpolarien
SUBJUNTIU PRESENT: interpoli, interpolis, interpoli, interpolem, interpoleu, interpolin
SUBJUNTIU IMPERFET: interpolés, interpolessis, interpolés, interpoléssim, interpoléssiu, interpolessin
IMPERATIU: interpola, interpoli, interpolem, interpoleu, interpolin
->interpolatiu
■interpolatiu -ivaPart. sil.: in_ter_po_la_tiu
[formació culta analògica sobre la base del ll. interpolatus, -a, -um, participi de interpolare ‘interpolar’]
adj 1 Relatiu o pertanyent a la interpolació.
2 Que implica interpolació.
->interportadora
■interportadora[de portador]
f TV Ona obtinguda en un receptor de televisió com a diferència de freqüències entre les portadores d’imatge i de so.
->interposar
■interposar[calc del ll. interponĕre, íd.; 1a FONT: s. XV, Curial]
v 1 1 tr Posar una cosa entre dues altres. Interposar un pàmpol entre la flama i l’ull.
2 pron Quan la Lluna s’interposa entre el Sol i la Terra.
2 fig 1 tr Interposar un obstacle en la carrera d’algú.
2 pron Ai del qui s’interposi en el meu camí!
3 tr fig Fer intervenir algú com a mitjancer o intermediari.
4 tr DR Formalitzar algun dels recursos legals, com el de nul·litat, apel·lació, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: interposar
GERUNDI: interposant
PARTICIPI: interposat, interposada, interposats, interposades
INDICATIU PRESENT: interposo, interposes, interposa, interposem, interposeu, interposen
INDICATIU IMPERFET: interposava, interposaves, interposava, interposàvem, interposàveu, interposaven
INDICATIU PASSAT: interposí, interposares, interposà, interposàrem, interposàreu, interposaren
INDICATIU FUTUR: interposaré, interposaràs, interposarà, interposarem, interposareu, interposaran
INDICATIU CONDICIONAL: interposaria, interposaries, interposaria, interposaríem, interposaríeu, interposarien
SUBJUNTIU PRESENT: interposi, interposis, interposi, interposem, interposeu, interposin
SUBJUNTIU IMPERFET: interposés, interposessis, interposés, interposéssim, interposéssiu, interposessin
IMPERATIU: interposa, interposi, interposem, interposeu, interposin
->interposició
■interposicióPart. sil.: in_ter_po_si_ci_ó
[de pondre; 1a FONT: s. XX, Oller]
f 1 Acció d’interposar o d’interposar-se;
2 l’efecte.
->intèrpret
■intèrpret[del ll. ĭntĕrpres, -ĕtis ‘intermediari, intèrpret’; 1a FONT: 1696, DLac.]
1 m i f Persona que interpreta.
2 m i f 1 esp Persona que fa d’intermediari entre d’altres que parlen llengües diferents i que mútuament ignoren.
2 fig Allò que serveix per a donar a conèixer els afectes, les intencions, etc., de l’ànim. Els ulls són els intèrprets del cor.
3 intèrpret de vaixells DR MERC Corredor intèrpret de vaixells.
4 intèrpret jurat DR PROC Intèrpret que en els tribunals o jutjats tradueix declaracions o documents.
3 m i f Persona que interpreta una obra teatral, cinematogràfica, etc.
4 INFORM 1 f Màquina o dispositiu capaç d’interpretar fitxes.
2 m Programa que és capaç no sols de traduir les sentències d’un llenguatge font sinó d’executar-les a requesta de l’usuari.
->interpretable
■interpretable[del ll. td. interpretabĭlis, íd.]
adj Susceptible d’ésser interpretat.
->interpretació
■interpretacióPart. sil.: in_ter_pre_ta_ci_ó
[del ll. interpretatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]
f 1 1 Acció d’interpretar;
2 l’efecte. Aquest fet pot tenir dues interpretacions diferents.
2 Art d’entendre o de declarar el contingut o el sentit d’un escrit, una llei, una obra d’art, etc., que ofereixi dubtes, o d’explicar els caràcters profunds, els valors essencials, d’una obra, d’un escriptor o d’un artista. La interpretació d’una llei.
3 ESPECT Art i tècnica de representar o encarnar un personatge d’una obra escènica, cinematogràfica, radiofònica o televisiva.
4 LING Traducció simultània.
5 MÚS Execució d’una obra musical.
->interpretador
■interpretador -a[del ll. td. interpretator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj i m i f Que interpreta.
->interpretar
■interpretar[del ll. interpretare, íd.; 1a FONT: 1330]
v tr 1 1 Donar, atribuir, a una cosa una significació determinada.
2 esp Prendre’s una actitud, un gest, unes paraules, etc., d’algú, en un sentit determinat. No sé com interpretar el seu silenci.
3 p ext Ja veig que no t’he interpretat bé!
4 Explicar, declarar o comentar el sentit d’un text, un enunciat, una llei, un fet, etc. Interpretar els jeroglífics egipcis.
2 Intuir, entendre, algú, una idea, un desig, etc., d’un altre. Ha interpretat bé el meu gust.
3 ESPECT Fer una interpretació.
4 INFORM Imprimir els caràcters transcrits a partir de les perforacions d’una fitxa.
5 MÚS Executar una peça musical.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: interpretar
GERUNDI: interpretant
PARTICIPI: interpretat, interpretada, interpretats, interpretades
INDICATIU PRESENT: interpreto, interpretes, interpreta, interpretem, interpreteu, interpreten
INDICATIU IMPERFET: interpretava, interpretaves, interpretava, interpretàvem, interpretàveu, interpretaven
INDICATIU PASSAT: interpretí, interpretares, interpretà, interpretàrem, interpretàreu, interpretaren
INDICATIU FUTUR: interpretaré, interpretaràs, interpretarà, interpretarem, interpretareu, interpretaran
INDICATIU CONDICIONAL: interpretaria, interpretaries, interpretaria, interpretaríem, interpretaríeu, interpretarien
SUBJUNTIU PRESENT: interpreti, interpretis, interpreti, interpretem, interpreteu, interpretin
SUBJUNTIU IMPERFET: interpretés, interpretessis, interpretés, interpretéssim, interpretéssiu, interpretessin
IMPERATIU: interpreta, interpreti, interpretem, interpreteu, interpretin
->interpretatiu
■interpretatiu -ivaPart. sil.: in_ter_pre_ta_tiu
[del b. ll. interpretativus, -a, -um, íd.]
adj 1 Relatiu o pertanyent a la interpretació.
2 Que serveix per a interpretar.
->interprofessional
■interprofessionalPart. sil.: in_ter_pro_fes_si_o_nal
[de professional]
adj SOCIOL Relatiu o pertanyent alhora a dues professions o més. Conveni interprofessional.
->interpunció
■interpuncióPart. sil.: in_ter_pun_ci_ó
[del ll. interpunctio, -ōnis ‘separació de mots amb punts’]
f PALEOG Puntuació de l’edició d’un text antic amb criteris actuals.
->interracial
■interracialPart. sil.: in_ter_ra_ci_al
[de racial]
adj 1 Que comprèn dues o més races.
2 Que s’esdevé entre diferents races. Hibridació interracial.
->interradi
interradi[de radi1]
m ZOOL Interambulacre.
->interregne
■interregne[del ll. interregnum, íd.]
m 1 Temps durant el qual un estat no té rei.
2 p ext Temps durant el qual estan suspeses les funcions de l’autoritat acostumada.
3 Lapse.
->interrelació
■interrelacióPart. sil.: in_ter_re_la_ci_ó
[de relació]
f Relació mútua.
->interrelacionar
interrelacionarPart. sil.: in_ter_re_la_ci_o_nar
v tr Relacionar entre elles (dues o més persones o coses). L’autor interrelaciona diversos fets històrics.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: interrelacionar
GERUNDI: interrelacionant
PARTICIPI: interrelacionat, interrelacionada, interrelacionats, interrelacionades
INDICATIU PRESENT: interrelaciono, interrelaciones, interrelaciona, interrelacionem, interrelacioneu, interrelacionen
INDICATIU IMPERFET: interrelacionava, interrelacionaves, interrelacionava, interrelacionàvem, interrelacionàveu, interrelacionaven
INDICATIU PASSAT: interrelacioní, interrelacionares, interrelacionà, interrelacionàrem, interrelacionàreu, interrelacionaren
INDICATIU FUTUR: interrelacionaré, interrelacionaràs, interrelacionarà, interrelacionarem, interrelacionareu, interrelacionaran
INDICATIU CONDICIONAL: interrelacionaria, interrelacionaries, interrelacionaria, interrelacionaríem, interrelacionaríeu, interrelacionarien
SUBJUNTIU PRESENT: interrelacioni, interrelacionis, interrelacioni, interrelacionem, interrelacioneu, interrelacionin
SUBJUNTIU IMPERFET: interrelacionés, interrelacionessis, interrelacionés, interrelacionéssim, interrelacionéssiu, interrelacionessin
IMPERATIU: interrelaciona, interrelacioni, interrelacionem, interrelacioneu, interrelacionin
->interrogació
■interrogacióPart. sil.: in_ter_ro_ga_ci_ó
[del ll. interrogatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]
f 1 1 Acció d’interrogar;
2 l’efecte.
2 RET Figura consistent a enunciar una afirmació interrogativament amb una intenció emfàtica.
3 signe d’interrogació (o simplement interrogació) GRAM Interrogant.
->interrogador
■interrogador -a[del ll. td. interrogator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]
adj i m i f Que interroga.
->interrogant
■interrogant[del ll. interrogans, -ntis, participi pres. de interrogare ‘interrogar’; 1a FONT: 1803, DEst.]
1 adj Interrogatiu, dit especialment d’un gest, una expressió, etc.
2 m 1 Pregunta.
2 Incògnita, qüestió dubtosa, poc clara.
3 m GRAM Signe gràfic que hom posa a la fi (?), i en algunes llengües també al començament (¿), d’una oració interrogativa.
->interrogar
■interrogar[del ll. interrogare, íd., der. de rogare ‘demanar’; 1a FONT: 1344]
v tr 1 Sotmetre a interrogatori. La jutgessa va interrogar l’acusat.
2 fig Interroguem la història, i ens confirmarà el que diem.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: interrogar
GERUNDI: interrogant
PARTICIPI: interrogat, interrogada, interrogats, interrogades
INDICATIU PRESENT: interrogo, interrogues, interroga, interroguem, interrogueu, interroguen
INDICATIU IMPERFET: interrogava, interrogaves, interrogava, interrogàvem, interrogàveu, interrogaven
INDICATIU PASSAT: interroguí, interrogares, interrogà, interrogàrem, interrogàreu, interrogaren
INDICATIU FUTUR: interrogaré, interrogaràs, interrogarà, interrogarem, interrogareu, interrogaran
INDICATIU CONDICIONAL: interrogaria, interrogaries, interrogaria, interrogaríem, interrogaríeu, interrogarien
SUBJUNTIU PRESENT: interrogui, interroguis, interrogui, interroguem, interrogueu, interroguin
SUBJUNTIU IMPERFET: interrogués, interroguessis, interrogués, interroguéssim, interroguéssiu, interroguessin
IMPERATIU: interroga, interrogui, interroguem, interrogueu, interroguin
->interrogatiu
■interrogatiu -ivaPart. sil.: in_ter_ro_ga_tiu
[del ll. interrogativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj 1 Que implica o denota interrogació.
2 GRAM Dit de l’element que introdueix interrogació o pregunta en un enunciat, o determina, dins aquest, l’abast d’interrogació d’un altre element. Adjectiu interrogatiu.
->interrogativament
■interrogativament[de interrogatiu]
adv Amb interrogació.
->interrogatori
■interrogatori[del b. ll. interrogatorium, íd.; 1a FONT: 1374]
m Sèrie de preguntes, especialment les fetes per un jutge (al reu, als testimonis, etc.), per la policia (als sospitosos) o per un superior (als seus subordinats).
->interrompre
■interrompre[del ll. interrumpĕre, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]
v 1 tr 1 Suspendre, impedir, la continuació o la continuïtat d’una cosa. Haurà d’interrompre els estudis.
2 esp Impedir de continuar parlant. L’interromperen els aplaudiments.
3 esp Obstruir, interceptar. Aquell obstacle interrompia el pas.
2 pron S’ha interromput el corrent.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: interrompre
GERUNDI: interrompent
PARTICIPI: interromput, interrompuda, interromputs, interrompudes
INDICATIU PRESENT: interrompo, interromps, interromp, interrompem, interrompeu, interrompen
INDICATIU IMPERFET: interrompia, interrompies, interrompia, interrompíem, interrompíeu, interrompien
INDICATIU PASSAT: interrompí, interromperes, interrompé, interrompérem, interrompéreu, interromperen
INDICATIU FUTUR: interrompré, interrompràs, interromprà, interromprem, interrompreu, interrompran
INDICATIU CONDICIONAL: interrompria, interrompries, interrompria, interrompríem, interrompríeu, interromprien
SUBJUNTIU PRESENT: interrompi, interrompis, interrompi, interrompem, interrompeu, interrompin
SUBJUNTIU IMPERFET: interrompés, interrompessis, interrompés, interrompéssim, interrompéssiu, interrompessin
IMPERATIU: interromp, interrompi, interrompem, interrompeu, interrompin
->interrompudament
■interrompudament[de interromput; 1a FONT: 1839, DLab.]
adv Amb interrupció.
->interromput
interromput -uda[de interrompre; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj No continuat o no continu a causa d’una interrupció o d’interrupcions.
->interrupció
■interrupcióPart. sil.: in_ter_rup_ci_ó
[del ll. interruptio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 1 Acció d’interrompre o interrompre’s;
2 l’efecte.
2 INFORM Suspensió de l’execució d’una seqüència que queda substituïda automàticament i obligatòriament per una altra seqüència independent i fixa.
->interrupte
■interrupte -a[del ll. interruptus, -a, -um, íd.]
adj FON Dit de les consonants oclusives o africades.
->interruptor
■interruptor -a[del ll. td. interruptor, -ōris, íd.]
1 adj i m i f Que interromp algú que parla.
2 m ELECTROT Dispositiu per a interrompre un circuit elèctric que consta de dos contactes o més que poden connectar-se o desconnectar-se mecànicament. Interruptor automàtic, de boia, de mercuri. Interruptor horari.
->intersecar-se
■intersecar-se[del ll. td. intersecare ‘tallar, separar pel mig’]
v pron MAT Tenir, dos conjunts o més, elements en comú.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: intersecar
GERUNDI: intersecant
PARTICIPI: intersecat, intersecada, intersecats, intersecades
INDICATIU PRESENT: interseco, interseques, interseca, intersequem, intersequeu, intersequen
INDICATIU IMPERFET: intersecava, intersecaves, intersecava, intersecàvem, intersecàveu, intersecaven
INDICATIU PASSAT: intersequí, intersecares, intersecà, intersecàrem, intersecàreu, intersecaren
INDICATIU FUTUR: intersecaré, intersecaràs, intersecarà, intersecarem, intersecareu, intersecaran
INDICATIU CONDICIONAL: intersecaria, intersecaries, intersecaria, intersecaríem, intersecaríeu, intersecarien
SUBJUNTIU PRESENT: intersequi, intersequis, intersequi, intersequem, intersequeu, intersequin
SUBJUNTIU IMPERFET: intersequés, intersequessis, intersequés, intersequéssim, intersequéssiu, intersequessin
IMPERATIU: interseca, intersequi, intersequem, intersequeu, intersequin
->intersecció
■interseccióPart. sil.: in_ter_sec_ci_ó
[del ll. intersectio, -ōnis, íd.]
f 1 MAT 1 Acció d’intersecar-se;
2 l’efecte.
3 Conjunt format per elements que pertanyen alhora a dos o més conjunts.
4 Operació de trobar el conjunt intersecció.
2 TOPOG Sistema per a determinar les coordenades d’un punt inaccessible d’un terreny.
3 Indret on dues o més vies, dos o més camins, etc., s’encreuen al mateix nivell.
->intersectorial
■intersectorialPart. sil.: in_ter_sec_to_ri_al
[de sectorial]
adj En què participen dos sectors o més.
->intersexe
intersexe[de sexe]
m i f BIOL i GEN Individu que presenta intersexualitat.
->intersexualitat
intersexualitatPart. sil.: in_ter_se_xu_a_li_tat
[de intersexe]
f BIOL i GEN Fenomen consistent en la presència en un individu de característiques morfològiques de mascle i de femella.
->intersideral
■intersideral[de sideral]
adj Que és situat entre els astres.
->intersindical
intersindicaladj Que concerneix diferents sindicats. Reunió intersindical.
->interstici
■interstici[del ll. interstitium, íd., der. de sistĕre ‘fer aguantar; aguantar-se dret’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
m Petita escletxa, petit espai buit, entre dos cossos o entre les parts d’un cos.
->intersticial
■intersticialPart. sil.: in_ters_ti_ci_al
[de interstici]
adj 1 Relatiu o pertanyent als intersticis.
2 ECOL Propi dels intersticis de les arenes litorals.
3 PETROG Dit del mineral d’una roca que ocupa els intersticis entre els restants minerals que la formen.
4 compost intersticial QUÍM Compost cristal·lí format per metalls de transició i elements lleugers, en els quals els àtoms lleugers es troben situats en els intersticis de la malla espacial del metall de transició.
5 economia intersticial ECON Terme d’economia industrial que es refereix a les possibilitats de creixement per a les petites i mitjanes indústries àdhuc en sectors dominats per les grans empreses.
->intersticialitat
intersticialitatPart. sil.: in_ters_ti_ci_a_li_tat
f Qualitat d’intersticial.
->intersubjectiu
■intersubjectiu -ivaPart. sil.: in_ter_sub_jec_tiu
[de subjectiu]
adj 1 Que té lloc entre dos o més subjectes o consciències.
2 En què participen dos o més subjectes o consciències.
->intersubjectivitat
intersubjectivitat[de intersubjectiu]
f 1 Qualitat d’intersubjectiu.
2 FILOS Caràcter de la consciència de l’home, com a ésser essencialment social.
->intertestamentari
■intertestamentari -àriaadj JUD Relatiu o pertanyent al període del judaisme comprès entre l’acabament de l’Antic Testament i l’aparició del Nou Testament (aproximadament, entre l’inici del segle II aC i el final del segle II dC).
->intertextualitat
■intertextualitatPart. sil.: in_ter_tex_tu_a_li_tat
f LING Relació establerta entre texts a partir de citacions o de referències, directes o indirectes.
->intertrigen
■intertrigenm PAT Dermatitis que s’esdevé entre dos plecs cutanis.
->intertropical
■intertropical[de tropical]
adj 1 Situat entre els tròpics.
2 Relatiu a les regions situades entre els tròpics.
->interurbà
■interurbà -anaPart. sil.: in_ter_ur_bà
[de urbà]
adj TELECOM i TRANSP Que estableix la comunicació entre una ciutat i una altra.
->interusuri
■interusuriPart. sil.: in_ter_u_su_ri
[del ll. interusurium, íd.]
m Interès corresponent al temps que hom tarda a tornar, a restituir, etc., alguna cosa.
->interval
■interval[del ll. intervallum, íd.; 1a FONT: 1405]
m 1 Espai entre dues coses.
2 esp 1 Espai de temps entre dos esdeveniments o moments.
2 a intervals loc adv Amb interrupcions més o menys regulars.
3 MAT 1 Donats dos nombres reals a i b, anomenats extrems, conjunt de nombres reals compresos entre a i b.
2 p ext Conjunt de nombres més grans o més petits que un nombre real donat.
4 MÚS Distància que separa dos sons en l’escala musical.
->intervenció
■intervencióPart. sil.: in_ter_ven_ci_ó
[del ll. interventio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 1 Acció d’intervenir;
2 l’efecte.
2 Oficina de l’interventor.
3 DR PROC CIV Assistència d’una persona nomenada pel jutge per a controlar les activitats d’una part en determinats procediments.
4 DR INTERN Acció d’ingerir-se un estat en els afers d’un altre.
5 DR MERC 1 Acceptació o pagament d’una lletra de canvi per una persona que actua per compte del lliurador, o de qualsevol altre obligat.
2 Òrgan de la suspensió de pagaments que supervisa i fiscalitza l’activitat del suspès.
6 ECON 1 Mesura de cautela decretada per l’administració per evitar la lliure circulació en el mercat de determinats articles subjectes a inspecció i control.
2 Mesura administrativa adoptada pel govern o l’autoritat governativa consistent a assumir el control i la direcció d’indústries.
7 intervenció quirúrgica (o simplement intervenció) CIR Operació.
->intervencionisme
■intervencionismePart. sil.: in_ter_ven_ci_o_nis_me
[de intervenció]
m ECON Intervenció sistemàtica de l’estat en l’activitat econòmica.
->intervencionista
■intervencionistaPart. sil.: in_ter_ven_ci_o_nis_ta
[de intervenció]
1 adj Relatiu o pertanyent a l’intervencionisme.
2 m i f Seguidor de l’intervencionisme.
->intervenir
■intervenir[del ll. intervenīre, íd.; 1a FONT: 1410]
[imper sing 2 també intervé] v 1 intr Prendre part en alguna cosa. Intervé sovint en el debat.
2 intr esp 1 Prendre part en un afer per arranjar-lo, modificar-lo, etc.
2 p ext Els Estats Units van intervenir al Vietnam.
3 tr 1 Inspeccionar, examinar o fiscalitzar (una cosa). A la duana li van intervenir la bossa que duia.
2 DR i ECON Examinar i censurar (comptes o altres actuacions).
4 tr DR FISC Impedir a algú l’autoritat competent la lliure disposició dels seus béns. El jutge li ha intervingut tots els comptes bancaris.
5 tr DR MERC Oferir-se a acceptar o a pagar una lletra de canvi per compte i honor de qualsevol persona obligada en la via de retorn.
6 intr DR PROC Comparèixer una tercera persona en un procés pendent.
7 tr CIR Practicar una intervenció quirúrgica.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: intervenir
GERUNDI: intervenint
PARTICIPI: intervingut, intervinguda, intervinguts, intervingudes
INDICATIU PRESENT: intervinc, intervens, intervé, intervenim, interveniu, intervenen
INDICATIU IMPERFET: intervenia, intervenies, intervenia, interveníem, interveníeu, intervenien
INDICATIU PASSAT: intervinguí, intervingueres, intervingué, intervinguérem, intervinguéreu, intervingueren
INDICATIU FUTUR: intervindré, intervindràs, intervindrà, intervindrem, intervindreu, intervindran
INDICATIU CONDICIONAL: intervindria, intervindries, intervindria, intervindríem, intervindríeu, intervindrien
SUBJUNTIU PRESENT: intervingui, intervinguis, intervingui, intervinguem, intervingueu, intervinguin
SUBJUNTIU IMPERFET: intervingués, intervinguessis, intervingués, intervinguéssim, intervinguéssiu, intervinguessin
IMPERATIU: intervén, intervingui, intervinguem, interveniu, intervinguin
IMPERATIU (alternatiu): intervé, intervingui, intervinguem, interveniu, intervinguin
->interventor
■interventor -a[del ll. interventor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
1 adj i m i f Que intervé.
2 m i f 1 Persona designada per a intervenir una cosa.
2 Revisor. L’interventor del tren.
3 DR i ECON Persona que examina i fiscalitza els comptes de l’estat, d’un banc, d’una societat, etc., amb autoritat suficient.
4 DR POL Persona designada per un partit o una coalició per a supervisar la regularitat d’una votació en unes eleccions.
5 DR PROC Persona nomenada judicialment per a controlar determinades accions d’una part.
->interversió
■interversióPart. sil.: in_ter_ver_si_ó
[del ll. interversio, -ōnis, íd.]
f 1 1 Acció d’intervertir;
2 l’efecte.
2 1 Metàtesi, especialment entre sons contigus.
2 interversió de gèneres GRAM Fenomen segons el qual un mot, particularment amb fins expressius, canvia de gènere.
->intervertir
■intervertir[del ll. intervertĕre, íd.]
v tr Canviar l’ordre de dues coses una respecte a l’altra.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: intervertir
GERUNDI: intervertint
PARTICIPI: intervertit, intervertida, intervertits, intervertides
INDICATIU PRESENT: interverteixo, interverteixes, interverteix, intervertim, intervertiu, interverteixen
INDICATIU IMPERFET: intervertia, interverties, intervertia, intervertíem, intervertíeu, intervertien
INDICATIU PASSAT: intervertí, intervertires, intervertí, intervertírem, intervertíreu, intervertiren
INDICATIU FUTUR: intervertiré, intervertiràs, intervertirà, intervertirem, intervertireu, intervertiran
INDICATIU CONDICIONAL: intervertiria, intervertiries, intervertiria, intervertiríem, intervertiríeu, intervertirien
SUBJUNTIU PRESENT: interverteixi, interverteixis, interverteixi, intervertim, intervertiu, interverteixin
SUBJUNTIU IMPERFET: intervertís, intervertissis, intervertís, intervertíssim, intervertíssiu, intervertissin
IMPERATIU: interverteix, interverteixi, intervertim, intervertiu, interverteixin
->intervindre
intervindre[variant de intervenir]
v [imper sing 2 també intervé] tr i intr Intervenir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: intervindre
GERUNDI: intervenint
PARTICIPI: intervingut, intervinguda, intervinguts, intervingudes
INDICATIU PRESENT: intervinc, intervens, intervé, intervenim, interveniu, intervenen
INDICATIU IMPERFET: intervenia, intervenies, intervenia, interveníem, interveníeu, intervenien
INDICATIU PASSAT: intervinguí, intervingueres, intervingué, intervinguérem, intervinguéreu, intervingueren
INDICATIU FUTUR: intervindré, intervindràs, intervindrà, intervindrem, intervindreu, intervindran
INDICATIU CONDICIONAL: intervindria, intervindries, intervindria, intervindríem, intervindríeu, intervindrien
SUBJUNTIU PRESENT: intervingui, intervinguis, intervingui, intervinguem, intervingueu, intervinguin
SUBJUNTIU IMPERFET: intervingués, intervinguessis, intervingués, intervinguéssim, intervinguéssiu, intervinguessin
IMPERATIU: intervén, intervingui, intervinguem, interveniu, intervinguin
IMPERATIU (alternatiu): intervé, intervingui, intervinguem, interveniu, intervinguin
->interviu
■interviuPart. sil.: in_ter_viu
[de l’angl. interview (1514), i aquest, del fr. ant. entreveue (s. XV), usat primer en sentit general i, en el periodístic, a mitjan s. XIX]
m PERIOD i SOCIOL Entrevista.
->interviuar
■interviuarPart. sil.: in_ter_vi_uar
[de interviu]
v tr entrevistar 1.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: interviuar
GERUNDI: interviuant
PARTICIPI: interviuat, interviuada, interviuats, interviuades
INDICATIU PRESENT: interviuo, interviues, interviua, interviuem, interviueu, interviuen
INDICATIU IMPERFET: interviuava, interviuaves, interviuava, interviuàvem, interviuàveu, interviuaven
INDICATIU PASSAT: interviuí, interviuares, interviuà, interviuàrem, interviuàreu, interviuaren
INDICATIU FUTUR: interviuaré, interviuràs, interviuarà, interviuarem, interviuareu, interviuaran
INDICATIU CONDICIONAL: interviuaria, interviuaries, interviuaria, interviuaríem, interviuaríeu, interviuarien
SUBJUNTIU PRESENT: interviui, interviuis, interviui, interviuem, interviueu, interviuin
SUBJUNTIU IMPERFET: interviués, interviuessis, interviués, interviuéssim, interviuéssiu, interviuessin
IMPERATIU: interviua, interviui, interviuem, interviueu, interviuin
->intervocàlic
■intervocàlic -a[de vocàlic]
adj FON Dit de la posició contextual d’un element consonàntic quan compareix entre dues vocals veïnes, pertanyents, o no, al mateix mot.
->intestat
■intestat -ada[del ll. intestatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj DR CIV Sense testament o amb un testament que esdevé nul. En Joan morí intestat. Successió intestada.
->intestí
■intestí -ina[del ll. intestīnum, íd., der. de intus ‘a dins’, de la mateixa arrel de entre; 1a FONT: 1670, DTo.]
1 adj Intern, especialment en el cos social, civil, domèstic.
2 m ANAT ANIM Conducte que forma part del tub digestiu i que va des de la regió gàstrica fins a l’anus. Intestí prim. Intestí gros.
->intestia
■intestiaPart. sil.: in_tes_ti_a
f HIST DR CAT Mal ús de la Catalunya Vella, en vigor als segles XI-XVI, a què eren sotmesos els pagesos de remença en el cas de morir sense deixar testament, dels béns dels quals s’apropiava el senyor.
->intestificació
intestificacióPart. sil.: in_tes_ti_fi_ca_ci_ó
f DR ROM Pena consistent a no poder testificar ni recórrer al testimoniatge d’altri.
->intestinal
■intestinal[de intestí; 1a FONT: s. XV]
adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’intestí.
->inti
intim ECON Unitat monetària del Perú, dividida en 100 cèntims.
->intifada
intifadaf POLÍT Revolta de la població palestina contra l’ocupació israeliana de Gaza i Cisjordània a partir del 1987.
->íntim
■íntim -a[del ll. intĭmus, -a, -um, íd., superlatiu irregular de interior, al seu torn comparatiu d’un adj. positiu inusitat (*interus) relacionat amb inter ‘entre, dins’, adv. i prep; 1a FONT: 1696, DLac.]
1 1 adj De ben endins, que ateny el fons, en estret contacte. Un impuls íntim.
2 m Intimitat, la part més íntima. En l’íntim del cor, de la consciència.
3 relacions íntimes Eufemisme per relacions sexuals.
2 p ext 1 adj Dit de la persona lligada amb algú per relacions d’amistat estreta, de confiança, de col·laboració, etc. Amics íntims.
2 adj Dit de les relacions d’amistat. Amistat íntima.
3 [generalment en pl] m Persona que té lligams de sang, d’amistat, d’afecte, etc., amb una altra. Una festa per als íntims.
4 adj Que pertany a la intimitat de la persona, especialment als seus sentiments, pensaments o afectes. Vida íntima. Diari íntim.
5 adj Dit de l’acte, la cerimònia, etc., que se celebra en la intimitat, amb els íntims. Un casament íntim.
3 adj i f ANAT ANIM Dit de la més interna de les capes d’un vas sanguini.
->intima
■intimaf 1 ant Intimació.
2 HIST DR CAT Acte de notificar o requerir a alguna persona, per raó d’una causa, un plet, un acte administratiu o governatiu, o bé a instància d’un particular.
->intimació
■intimacióPart. sil.: in_ti_ma_ci_ó
[del ll. intimatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1444]
f 1 1 Acció d’intimar;
2 l’efecte.
2 1 DR Notificació o declaració d’una ordre o un manament.
2 DR Requeriment vigorós sota advertència.
3 intimació a compareixença DR PROC Requeriment i citació d’una persona per tal que comparegui en judici.
4 intimació de pagament DR CIV Requeriment formal adreçat a un deutor per tal que compleixi la seva obligació, amb l’advertiment que hom procedirà, si no la compleix, pels tràmits legals.
->íntimament
■íntimament[de íntim]
adv D’una manera íntima, amb intimitat.
->intimar
■intimar[del ll. intimare ‘posar endins; fer conèixer’; 1a FONT: 1358]
v 1 tr 1 Fer saber alguna cosa a algú. Li vaig intimar la nova.
2 En certes expressions, declarar, convocar, etc. Intimar la guerra. Intimar un concili.
2 tr Ordenar autoritàriament. El vaig intimar a sortir.
3 intr Introduir-se íntimament en l’afecte d’algú. Diuen que va intimar amb un escriptor famós.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: intimar
GERUNDI: intimant
PARTICIPI: intimat, intimada, intimats, intimades
INDICATIU PRESENT: intimo, intimes, intima, intimem, intimeu, intimen
INDICATIU IMPERFET: intimava, intimaves, intimava, intimàvem, intimàveu, intimaven
INDICATIU PASSAT: intimí, intimares, intimà, intimàrem, intimàreu, intimaren
INDICATIU FUTUR: intimaré, intimaràs, intimarà, intimarem, intimareu, intimaran
INDICATIU CONDICIONAL: intimaria, intimaries, intimaria, intimaríem, intimaríeu, intimarien
SUBJUNTIU PRESENT: intimi, intimis, intimi, intimem, intimeu, intimin
SUBJUNTIU IMPERFET: intimés, intimessis, intimés, intiméssim, intiméssiu, intimessin
IMPERATIU: intima, intimi, intimem, intimeu, intimin
->intimatori
■intimatori -òria[de intimar]
adj DR Dit de les cartes o documents amb què hom intima algun decret o alguna ordre.
->intimidable
intimidable[de intimidar]
adj Que pot ésser intimidat.
->intimidació
■intimidacióPart. sil.: in_ti_mi_da_ci_ó
[de intimidar; 1a FONT: 1917, DOrt.]
f 1 Acció d’intimidar;
2 l’efecte.
->intimidador
■intimidador -a[de intimidar]
adj Intimidatori.
->intimidar
■intimidar[de tímid; 1a FONT: 1803, DEst.]
v tr Fer agafar por. La seva corpulència intimida els rivals.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: intimidar
GERUNDI: intimidant
PARTICIPI: intimidat, intimidada, intimidats, intimidades
INDICATIU PRESENT: intimido, intimides, intimida, intimidem, intimideu, intimiden
INDICATIU IMPERFET: intimidava, intimidaves, intimidava, intimidàvem, intimidàveu, intimidaven
INDICATIU PASSAT: intimidí, intimidares, intimidà, intimidàrem, intimidàreu, intimidaren
INDICATIU FUTUR: intimidaré, intimidaràs, intimidarà, intimidarem, intimidareu, intimidaran
INDICATIU CONDICIONAL: intimidaria, intimidaries, intimidaria, intimidaríem, intimidaríeu, intimidarien
SUBJUNTIU PRESENT: intimidi, intimidis, intimidi, intimidem, intimideu, intimidin
SUBJUNTIU IMPERFET: intimidés, intimidessis, intimidés, intimidéssim, intimidéssiu, intimidessin
IMPERATIU: intimida, intimidi, intimidem, intimideu, intimidin
->intimidatori
■intimidatori -òria[de intimidar]
adj Que intimida. Un tret intimidatori.
->intimisme
■intimismem ART Nom donat sovint a l’estil conreat pels nabís Pierre Bonnard i Édouard Vuillard, centrats en la temàtica dels interiors amb figures.
->intimista
■intimistaART 1 adj Relatiu o pertanyent a l’intimisme.
2 m i f Artista que conrea l’intimisme.
->intimitat
■intimitat[del b. ll. intimĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 Qualitat d’íntim.
2 1 Relació, amistat, íntima.
2 pl Accions que manifesten la intimitat que hi ha entre dues persones.
3 fig 1 interior 2 2.
2 pl Coses privades, secretes, d’una persona, una parella, etc.
->intina
■intinaf BOT Membrana interna, cel·lulòsica i molt fina, del gra de pol·len.
->intitulació
■intitulacióPart. sil.: in_ti_tu_la_ci_ó
[del b. ll. intitulatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 Acció d’intitular.
2 DIPL Fórmula del document en la qual és expressat el nom de l’autor.
->intitular
■intitular[del ll. intitulare, íd.; 1a FONT: 1381]
v tr Donar, posar, un títol, especialment a un llibre.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: intitular
GERUNDI: intitulant
PARTICIPI: intitulat, intitulada, intitulats, intitulades
INDICATIU PRESENT: intitulo, intitules, intitula, intitulem, intituleu, intitulen
INDICATIU IMPERFET: intitulava, intitulaves, intitulava, intitulàvem, intitulàveu, intitulaven
INDICATIU PASSAT: intitulí, intitulares, intitulà, intitulàrem, intitulàreu, intitularen
INDICATIU FUTUR: intitularé, intitularàs, intitularà, intitularem, intitulareu, intitularan
INDICATIU CONDICIONAL: intitularia, intitularies, intitularia, intitularíem, intitularíeu, intitularien
SUBJUNTIU PRESENT: intituli, intitulis, intituli, intitulem, intituleu, intitulin
SUBJUNTIU IMPERFET: intitulés, intitulessis, intitulés, intituléssim, intituléssiu, intitulessin
IMPERATIU: intitula, intituli, intitulem, intituleu, intitulin
->intocable
■intocable[de tocable]
1 adj Dit d’allò que hom no pot o no ha de tocar.
2 adj fig Dit de la persona o cosa que gaudeix d’una certa autoritat, protecció, etc., i de la qual hom no ha de fer certs comentaris, crítiques, etc.
3 m i f SOCIOL Individu de les castes més baixes, rigorosament marginades, de la societat de l’Índia.
->intolerabilitat
■intolerabilitat[del ll. td. intolerabilĭtas, -ātis, íd.]
f Qualitat d’intolerable.
->intolerable
■intolerable[del ll. intolerabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]
adj No tolerable, insuportable.
->intolerablement
■intolerablement[de intolerable; 1a FONT: s. XV, Cauliach]
adv D’una manera intolerable.
->intolerància
■intolerànciaPart. sil.: in_to_le_ràn_ci_a
[del ll. intolerantia, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 Manca de tolerància. Intolerància religiosa.
2 Impossibilitat de suportar o de resistir un aliment o un medicament.
->intolerant
■intolerant[del ll. intolerans, -ntis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj i m i f Mancat de tolerància.
->intolerantisme
■intolerantisme[de intolerant; 1a FONT: 1839, DLab.]
m Sistema que preconitza la intolerància.
->intolerantment
■intolerantment[de intolerant; 1a FONT: 1839, DLab.]
adv D’una manera intolerant.
->intons
■intons -a[del ll. intonsus, -a, -um, íd., der. de tondĕre ‘esquilar’]
adj Que no ha estat tos.
->intoxicació
■intoxicacióPart. sil.: in_to_xi_ca_ci_ó
[de intoxicar; 1a FONT: 1917, DOrt.]
f 1 1 Acció d’intoxicar o d’intoxicar-se;
2 l’efecte.
2 TOXICOL Malaltia provocada per l’acció de substàncies tòxiques en l’organisme.
->intoxicant
■intoxicant[de intoxicar]
adj Que intoxica.
->intoxicar
■intoxicar[del b. ll. intoxicare, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]
v tr TOXICOL Produir, una substància, en l’organisme d’algú un trastorn o la mort.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: intoxicar
GERUNDI: intoxicant
PARTICIPI: intoxicat, intoxicada, intoxicats, intoxicades
INDICATIU PRESENT: intoxico, intoxiques, intoxica, intoxiquem, intoxiqueu, intoxiquen
INDICATIU IMPERFET: intoxicava, intoxicaves, intoxicava, intoxicàvem, intoxicàveu, intoxicaven
INDICATIU PASSAT: intoxiquí, intoxicares, intoxicà, intoxicàrem, intoxicàreu, intoxicaren
INDICATIU FUTUR: intoxicaré, intoxicaràs, intoxicarà, intoxicarem, intoxicareu, intoxicaran
INDICATIU CONDICIONAL: intoxicaria, intoxicaries, intoxicaria, intoxicaríem, intoxicaríeu, intoxicarien
SUBJUNTIU PRESENT: intoxiqui, intoxiquis, intoxiqui, intoxiquem, intoxiqueu, intoxiquin
SUBJUNTIU IMPERFET: intoxiqués, intoxiquessis, intoxiqués, intoxiquéssim, intoxiquéssiu, intoxiquessin
IMPERATIU: intoxica, intoxiqui, intoxiquem, intoxiqueu, intoxiquin
->intra-
■intra-Prefix, del llatí intra, que significa ‘dins’, ‘a l’interior de’. Ex.: intravaginal, intrahistòria.
->intracel·lular
intracel·lular[de cel·lular]
adj CIT Que és situat o que s’esdevé dins la cèl·lula.
->intraclast
intraclastm PETROG Partícula carbonatada que consisteix en un fragment d’un sediment de la mateixa conca de sedimentació que fou erosionat quan encara era poc consolidat i dipositat altre cop.
->intracomunitari
■intracomunitari -ària[de comunitari]
adj Que s’esdevé dins la comunitat.
->intractable
■intractable[del ll. intractabĭlis, íd.]
adj No tractable.
->intradèrmic
intradèrmic -a[de dèrmic]
adj ANAT ANIM i MED Dins la pell. Injecció intradèrmica.
->intradermoreacció
intradermoreaccióPart. sil.: in_tra_der_mo_re_ac_ci_ó
f DIAG Reacció inflamatòria local que apareix en el punt de la pell on hom ha aplicat la injecció intradèrmica d’una mínima quantitat de toxina, antigen, medicament o una altra substància.
->intradós
■intradós[der. del cat. ant. dos ‘dors, esquena’, ll. dŏrsum, íd.]
[pl -ossos] m 1 AERON Part inferior d’un perfil o d’una ala.
2 ARQUIT Cara interior d’una volta, d’un arc.
->intraduïble
■intraduïblePart. sil.: in_tra_du_ï_ble
[de traduïble]
adj No traduïble. Una expressió intraduïble.
->intraformacional
intraformacionalPart. sil.: in_tra_for_ma_ci_o_nal
adj GEOL Que s’esdevé després que es dipositi una capa i abans que se sedimenti la següent.
->intraluminal
intraluminaladj ANAT ANIM Situat a l’interior de la llum de qualsevol estructura tubular, especialment d’un vas sanguini.
->intramitable
■intramitable[de tramitable]
adj No tramitable.
->intramolecular
■intramolecularadj QUÍM Que s’esdevé entre parts d’una mateixa molècula.
->intramural
intramuraladj ANAT ANIM Situat en la paret d’un òrgan buit o d’una cavitat.
->intramurs
■intramurs[de mur]
1 adv Dins el recinte d’una ciutat, una vila o un lloc. L’ermita és actualment intramurs.
2 adj Els edificis intramurs de la ciutat.
->intramuscular
■intramuscular[de muscular]
adj ANAT ANIM i MED Dins els músculs. Injecció intramuscular.
->intranet
intranetf INFORM Xarxa informàtica d’ús intern d’una organització, dissenyada i desenvolupada seguint els protocols de comunicació propis d’Internet, però sense estar-hi connectada necessàriament.
->intranquil
■intranquil -il·la[de tranquil; 1a FONT: 1888, DLab.]
adj 1 Mancat de tranquil·litat.
2 p ext Que denota intranquil·litat.
->intranquil·lament
■intranquil·lament[de intranquil]
adv Sense tranquil·litat.
->intranquil·litat
■intranquil·litat[de intranquil; 1a FONT: 1888, DLab.]
f Manca de tranquil·litat, inquietud.
->intranquil·litzar
■intranquil·litzar[de intranquil]
v 1 tr Causar intranquil·litat.
2 pron Posar-se intranquil. S’intranquil·litza per qualsevol cosa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: intranquil·litzar
GERUNDI: intranquil·litzant
PARTICIPI: intranquil·litzat, intranquil·litzada, intranquil·litzats, intranquil·litzades
INDICATIU PRESENT: intranquil·litzo, intranquil·litzes, intranquil·litza, intranquil·litzem, intranquil·litzeu, intranquil·litzen
INDICATIU IMPERFET: intranquil·litzava, intranquil·litzaves, intranquil·litzava, intranquil·litzàvem, intranquil·litzàveu, intranquil·litzaven
INDICATIU PASSAT: intranquil·litzí, intranquil·litzares, intranquil·litzà, intranquil·litzàrem, intranquil·litzàreu, intranquil·litzaren
INDICATIU FUTUR: intranquil·litzaré, intranquil·litzaràs, intranquil·litzarà, intranquil·litzarem, intranquil·litzareu, intranquil·litzaran
INDICATIU CONDICIONAL: intranquil·litzaria, intranquil·litzaries, intranquil·litzaria, intranquil·litzaríem, intranquil·litzaríeu, intranquil·litzarien
SUBJUNTIU PRESENT: intranquil·litzi, intranquil·litzis, intranquil·litzi, intranquil·litzem, intranquil·litzeu, intranquil·litzin
SUBJUNTIU IMPERFET: intranquil·litzés, intranquil·litzessis, intranquil·litzés, intranquil·litzéssim, intranquil·litzéssiu, intranquil·litzessin
IMPERATIU: intranquil·litza, intranquil·litzi, intranquil·litzem, intranquil·litzeu, intranquil·litzin
->intranscendent
■intranscendent[del b. ll. intranscendens, -ntis, íd.]
adj No transcendent.
->intransferible
■intransferible[de transferible]
adj No transferible.
->intransformable
■intransformable[de transformable]
adj No transformable.
->intransfusible
■intransfusible[de transfusible]
adj No transfusible.
->intransigència
■intransigènciaPart. sil.: in_tran_si_gèn_ci_a
[de intransigent]
f Qualitat d’intransigent.
->intransigent
■intransigent[de transigent]
adj No transigent.
->intransitable
■intransitable[de transitable]
adj No transitable.
->intransitat
■intransitat -ada[de transitar]
adj No transitat.
->intransitiu
■intransitiu -ivaPart. sil.: in_tran_si_tiu
[del ll. intransitivus, -a, -um, íd.]
adj GRAM 1 Dit d’un verb que habitualment no admet complement directe.
2 Dit d’una oració en què el predicat és un verb intransitiu o usat com a intransitiu.
->intransitivament
■intransitivament[de intransitiu]
adv Com a intransitiu.
->intransmissibilitat
■intransmissibilitat[de intransmissible]
f Qualitat d’intransmissible.
->intransmissible
■intransmissible[de transmissible]
adj No transmissible.
->intransmutabilitat
■intransmutabilitat[del b. ll. intransmutabilĭtas, -ātis, íd.]
f Qualitat d’intransmutable.
->intransmutable
■intransmutable[del b. ll. intransmutabĭlis, íd.]
adj Que no pot ésser transmutat.
->intransparència
■intransparènciaPart. sil.: in_trans_pa_rèn_ci_a
[de transparència; 1a FONT: s. XX, Bertrana]
f Manca de transparència.
->intransportable
■intransportable[de transportable]
adj No transportable.
->intraprenedor
intraprenedor -am i f ECON Persona que es dedica a la intraprenedoria.
->intraprenedoria
intraprenedoriaPart. sil.: in_tra_pre_ne_do_ri_a
f ECON Sistema de gestió i planificació d’una empresa en què aquesta ofereix ajuts econòmics i llibertat d’acció als seus directius, per tal d’impulsar-ne l’esperit emprenedor i afavorir així la innovació.
->intraraquidi
intraraquidi -ídiaadj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’interior del raquis.
->intraslladable
■intraslladable[de traslladar]
adj No traslladable.
->intratecal
intratecaladj ANAT ANIM Situat a l’interior del canal medul·lar.
->intratel·lúric
intratel·lúric -a[de tel·lúric]
adj PETROG 1 Dit de la roca o mineral format en zones profundes de la Terra.
2 Dit de la fase ascendent d’un magma, anterior a la seva efusió en forma de lava.
3 Dit del fenocristall format en la fase intratel·lúrica d’un magma.
->intrauterí
■intrauterí -inaPart. sil.: in_tra_u_te_rí
[de uterí]
adj 1 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’interior de l’úter, que és situat a l’interior de l’úter. Dispositiu intrauterí.
2 intervenció intrauterina CIR Intervenció quirúrgica practicada al fetus durant el període de gestació.
->intravasació
■intravasacióPart. sil.: in_tra_va_sa_ci_ó
[de vas]
f FISIOL Entrada de qualsevol substància en el corrent sanguini.
->intravenós
■intravenós -osa[de venós]
adj ANAT ANIM i MED Dins les venes. Injecció intravenosa.
->intrèpid
■intrèpid -a[del ll. intrepĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Curial]
adj Que no tem els perills.
->intrèpidament
■intrèpidament[de intrèpid; 1a FONT: s. XX, Oller]
adv Amb intrepidesa.
->intrepidesa
■intrepidesa[de intrèpid; 1a FONT: 1839, DLab.]
f Qualitat d’intrèpid.
->intrepiditat
■intrepiditat[de intrèpid; 1a FONT: 1696, DLac.]
f Qualitat d’intrèpid, intrepidesa.
->intricar
intricar[del ll. intricare ‘embolicar’, der. de tricae ‘minúcies, menudalles’]
v tr Embullar, complicar, alguna cosa, algun afer.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: intricar
GERUNDI: intricant
PARTICIPI: intricat, intricada, intricats, intricades
INDICATIU PRESENT: intrico, intriques, intrica, intriquem, intriqueu, intriquen
INDICATIU IMPERFET: intricava, intricaves, intricava, intricàvem, intricàveu, intricaven
INDICATIU PASSAT: intriquí, intricares, intricà, intricàrem, intricàreu, intricaren
INDICATIU FUTUR: intricaré, intricaràs, intricarà, intricarem, intricareu, intricaran
INDICATIU CONDICIONAL: intricaria, intricaries, intricaria, intricaríem, intricaríeu, intricarien
SUBJUNTIU PRESENT: intriqui, intriquis, intriqui, intriquem, intriqueu, intriquin
SUBJUNTIU IMPERFET: intriqués, intriquessis, intriqués, intriquéssim, intriquéssiu, intriquessin
IMPERATIU: intrica, intriqui, intriquem, intriqueu, intriquin
->intricat
■intricat -ada[de intricar; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]
adj Embullat, complicat, difícil.
->intriga
■intriga[de intrigar]
f 1 1 Maneig per a aconseguir un propòsit, fet amb astúcia i amagadament. Les intrigues de palau.
2 intriga amorosa Afer amorós secret i il·lícit.
2 LIT i TEAT Encadenament dels esdeveniments que formen el nus de l’acció en un drama o una novel·la.
->intrigant
■intrigant[de intrigar; 1a FONT: 1888, DLab.]
adj i m i f Que intriga.
->intrigar
■intrigar[del fr. intriguer, primer ‘embolicar’ i després ‘maquinar’, i aquest, de l’it. intrigare ‘embolicar’, ll. intricare, íd. (cf. intricar)]
v 1 intr Maquinar intrigues. Els opositors intrigaven per enderrocar el règim.
2 tr Excitar en algú una curiositat inquieta. Això m’intriga molt.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: intrigar
GERUNDI: intrigant
PARTICIPI: intrigat, intrigada, intrigats, intrigades
INDICATIU PRESENT: intrigo, intrigues, intriga, intriguem, intrigueu, intriguen
INDICATIU IMPERFET: intrigava, intrigaves, intrigava, intrigàvem, intrigàveu, intrigaven
INDICATIU PASSAT: intriguí, intrigares, intrigà, intrigàrem, intrigàreu, intrigaren
INDICATIU FUTUR: intrigaré, intrigaràs, intrigarà, intrigarem, intrigareu, intrigaran
INDICATIU CONDICIONAL: intrigaria, intrigaries, intrigaria, intrigaríem, intrigaríeu, intrigarien
SUBJUNTIU PRESENT: intrigui, intriguis, intrigui, intriguem, intrigueu, intriguin
SUBJUNTIU IMPERFET: intrigués, intriguessis, intrigués, intriguéssim, intriguéssiu, intriguessin
IMPERATIU: intriga, intrigui, intriguem, intrigueu, intriguin
->intrínsec
■intrínsec -a[del ll. intrinsĕcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj 1 Pertanyent a la natura essencial, a la constitució íntima d’una cosa, en oposició a extrínsec.
2 No merament aparent.
3 Independent de tota convenció.
4 ELECTRÒN Dit del semiconductor pur i amb propietats elèctriques corresponents a les d’un cristall ideal.
5 MAT Dit del teorema, la propietat, l’equació, etc., que no depèn del sistema de coordenades escollit.
->intrínsecament
■intrínsecament[de intrínsec; 1a FONT: 1403]
adv D’una manera intrínseca.
->intró
■intróm BIOL MOL Cadascuna de les porcions dels gens dels organismes eucariotes que no són transcrites i traduïdes a proteïnes.
->intro-
intro-Forma prefixada del mot llatí intro, que significa ‘a l’interior’. Ex.: introspecció, introvertit.
->introbable
■introbable[de trobable; 1a FONT: s. XX, Bertrana]
adj Impossible o difícil de trobar.
->introducció
■introduccióPart. sil.: in_tro_duc_ci_ó
[del ll. introductio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]
f 1 1 Acció d’introduir o d’introduir-se;
2 l’efecte.
2 1 Allò que hom escriu o diu al començament d’un llibre o discurs, abans d’entrar en matèria.
2 Tractat preliminar.
3 Allò que inicia al coneixement, a l’estudi, d’una ciència, d’una disciplina.
3 MÚS 1 Fragment musical situat a l’inici de simfonies, obertures, etc., i que precedeix un moviment més ràpid.
2 Breu preludi que precedeix algunes òperes.
->introductiu
■introductiu -ivaPart. sil.: in_tro_duc_tiu
[del b. ll. introductivus, -a, -um, íd.]
adj Que serveix per a introduir, introductori.
->introductor
■introductor -a[del ll. td. introductor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1532]
adj i m i f Que introdueix.
->introductori
■introductori -òria[del ll. td. introductorius, -a, -um, íd.]
adj Que serveix per a introduir.
->introduïble
■introduïblePart. sil.: in_tro_du_ï_ble
[de introduir]
adj Que pot ésser introduït.
->introduir
■introduirPart. sil.: in_tro_du_ir
[del ll. introducĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]
v 1 1 tr Fer entrar. Introduir la mà en un forat. Introduir un personatge en una novel·la. Introduir mercaderies en un país.
2 pron Entrar. L’aire s’introdueix als pulmons.
3 pron esp Entrar en un lloc o ambient sense ésser-hi cridat o furtivament. S’han introduït a la casa pel balcó.
2 tr Fer que algú sigui admès o rebut. Introduir algú a la cort del príncep.
3 tr fig Iniciar, instruir. Introduir algú en la filosofia, en la mecànica, etc.
4 tr 1 Posar en ús, establir. Introduir nous costums.
2 Establir, crear en un lloc una determinada situació. Introduir el desordre, la discòrdia, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: introduir
GERUNDI: introduint
PARTICIPI: introduït, introduïda, introduïts, introduïdes
INDICATIU PRESENT: introdueixo, introdueixes, introdueix, introduïm, introduïu, introdueixen
INDICATIU IMPERFET: introduïa, introduïes, introduïa, introduíem, introduíeu, introduïen
INDICATIU PASSAT: introduí, introduïres, introduí, introduírem, introduíreu, introduïren
INDICATIU FUTUR: introduiré, introduiràs, introduirà, introduirem, introduireu, introduiran
INDICATIU CONDICIONAL: introduiria, introduiries, introduiria, introduiríem, introduiríeu, introduirien
SUBJUNTIU PRESENT: introdueixi, introdueixis, introdueixi, introduïm, introduïu, introdueixin
SUBJUNTIU IMPERFET: introduís, introduïssis, introduís, introduíssim, introduíssiu, introduïssin
IMPERATIU: introdueix, introdueixi, introduïm, introduïu, introdueixin
->introgressió
introgressióPart. sil.: in_tro_gres_si_ó
f GEN 1 Fenomen de retroencreuament espontani reiterat d’un híbrid interespecífic amb una o amb les dues espècies parentals.
2 introgressió al·lopàtrica Introgressió que té lloc entre espècies que ocupen àrees geogràfiques diferents.
3 introgressió simpàtrica Introgressió que té lloc entre espècies que tenen distribucions geogràfiques semblants però que es mantenen separades per barreres ecològiques.
->introit
■introitPart. sil.: in_troit
[del ll. introĭtus ‘entrada’, der. del ll. introīre ‘entrar, ficar-se a dins’; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 1 Entrada o principi d’un escrit o oració.
2 esp LITÚRG i MÚS Cant inicial de la missa.
2 ANAT ANIM Entrada d’una cavitat o d’un espai anatòmic. Introit esofàgic. Introit vaginal.
->introjecció
introjeccióPart. sil.: in_tro_jec_ci_ó
f PSIQ Apropiació psíquica dels objectes o persones del món exterior.
->intromissió
■intromissióPart. sil.: in_tro_mis_si_ó
[del b. ll. intromissio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]
f Acció d’intervenir importunament en afers d’altri.
->intrors
■intrors -aadj BOT Amb les teques dirigides cap a l’eix de la flor.
->introspecció
■introspeccióPart. sil.: in_tros_pec_ci_ó
[formació culta analògica sobre la base del ll. introspectus, -a, -um, participi de introspicĕre ‘mirar endins’; 1a FONT: 1917, DOrt.]
f 1 Acció d’examinar-se a si mateix, inspecció dels propis sentiments i pensaments.
2 PSIC Mètode consistent en l’anàlisi de la consciència individual per tal d’esbrinar les lleis que regeixen el comportament personal.
->introspectiu
■introspectiu -ivaPart. sil.: in_tros_pec_tiu
[formació culta analògica sobre la base del ll. introspectus, -a, -um, participi de introspicĕre ‘mirar endins’]
adj Que implica introspecció.
->introversió
■introversióPart. sil.: in_tro_ver_si_ó
[de l’al. Introversion, creat per C.-G. Jung, formació analògica sobre la base del ll. introversus ‘endins’, der. de vertĕre ‘vessar’, tenint en compte que versio només es dóna en compostos]
f PSIC Qualitat d’introvertit.
->introversiu
introversiu -ivaPart. sil.: in_tro_ver_siu
[formació culta analògica sobre la base del ll. introversus, -a, -um, participi de introvertĕre ‘vessar a dins’]
adj Que implica introversió.
->introvertit
■introvertit -ida[formació culta analògica com altres verbs en -vertir, ll. vertĕre ‘vessar’, potser amb influx de l’angl. introvert, íd.; 1a FONT: 1920]
adj i m i f PSIC Que tendeix a retirar-se en ell mateix, rebutjant de lliurar-se al món exterior.
->intruir
■intruirPart. sil.: in_tru_ir
v tr GEOL Fer intrusió, un magma, (dins l’escorça terrestre).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: intruir
GERUNDI: intruint
PARTICIPI: intruït, intruïda, intruïts, intruïdes
INDICATIU PRESENT: intrueixo, intrueixes, intrueix, intruïm, intruïu, intrueixen
INDICATIU IMPERFET: intruïa, intruïes, intruïa, intruíem, intruíeu, intruïen
INDICATIU PASSAT: intruí, intruïres, intruí, intruírem, intruíreu, intruïren
INDICATIU FUTUR: intruiré, intruiràs, intruirà, intruirem, intruireu, intruiran
INDICATIU CONDICIONAL: intruiria, intruiries, intruiria, intruiríem, intruiríeu, intruirien
SUBJUNTIU PRESENT: intrueixi, intrueixis, intrueixi, intruïm, intruïu, intrueixin
SUBJUNTIU IMPERFET: intruís, intruïssis, intruís, intruíssim, intruíssiu, intruïssin
IMPERATIU: intrueix, intrueixi, intruïm, intruïu, intrueixin
->intrús
■intrús -usa[del b. ll. intrusus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1407]
adj i m i f Que s’introdueix sense dret, sense que li correspongui per la seva condició.
->intrusió
■intrusióPart. sil.: in_tru_si_ó
[del ll. intrusio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XVII]
f 1 Acció d’introduir-se indegudament en un lloc.
2 DR Acció de fer ús de les funcions corresponents a una dignitat o jurisdicció pròpies d’una altra persona o d’exercir una professió sense el títol corresponent.
3 PETROG Acció d’introduir-se una estructura de roca determinada, en estat de fusió, dins una altra de ja formada.
->intrusisme
■intrusisme[de intrús]
m Exercici d’una professió, d’un càrrec, etc., per una persona no qualificada oficialment.
->intrusiu
■intrusiu -ivaPart. sil.: in_tru_siu
[formació culta analògica sobre la base del ll. intrusus, -a, -um, participi de intrudĕre ‘introduir amb força, irregularment’]
adj 1 PETROG Dit de les roques ígnies que apareixen entre unes altres de també ígnies o sedimentàries i que es consolidaren a poca profunditat.
2 aigua intrusiva GEOL Aigua que penetra en un terreny i hi roman.
->intubació
■intubacióPart. sil.: in_tu_ba_ci_ó
[de intubar]
f TERAP 1 1 Acció d’intubar;
2 l’efecte.
2 intubació laríngia Intubació a través de la glotis per assegurar el pas lliure de l’aire a les vies respiratòries.
->intubar
■intubar[de tub]
v tr TERAP 1 Introduir una cànula o un tub (en un òrgan buit o en una cavitat orgànica).
2 p ext Intubar un malalt.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: intubar
GERUNDI: intubant
PARTICIPI: intubat, intubada, intubats, intubades
INDICATIU PRESENT: intubo, intubes, intuba, intubem, intubeu, intuben
INDICATIU IMPERFET: intubava, intubaves, intubava, intubàvem, intubàveu, intubaven
INDICATIU PASSAT: intubí, intubares, intubà, intubàrem, intubàreu, intubaren
INDICATIU FUTUR: intubaré, intubaràs, intubarà, intubarem, intubareu, intubaran
INDICATIU CONDICIONAL: intubaria, intubaries, intubaria, intubaríem, intubaríeu, intubarien
SUBJUNTIU PRESENT: intubi, intubis, intubi, intubem, intubeu, intubin
SUBJUNTIU IMPERFET: intubés, intubessis, intubés, intubéssim, intubéssiu, intubessin
IMPERATIU: intuba, intubi, intubem, intubeu, intubin
->intuïció
■intuïcióPart. sil.: in_tu_ï_ci_ó
[del ll. intuitio, -ōnis ‘imatge reflectida per un mirall, mirada atenta’; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 1 Acció d’intuir;
2 l’efecte.
2 1 Rapidesa i seguretat de judici.
2 Mena de facultat d’encert instintiu.
3 FILOS i PSIC 1 Coneixement directe i immediat obtingut sense discurs reflexiu.
2 Capacitat de conèixer per intuïció.
3 Objecte de la intuïció.
->intuïcionisme
intuïcionismePart. sil.: in_tu_ï_ci_o_nis_me
[de intuïció]
m 1 FILOS 1 Doctrina segons la qual la intuïció és la forma primordial del coneixement.
2 Corrent epistemològic segons el qual l’existència del real material és directament coneguda, no simplement inferida.
2 MAT Corrent del pensament matemàtic (segle XIX) que propugna que la matemàtica és l’estudi d’un tipus de construccions mentals en què el llenguatge emprat només és un instrument auxiliar i no una part essencial de les construccions.
->intuir
■intuirPart. sil.: in_tu_ir
[del ll. intuēri ‘mirar atentament’, der. de tuēri ‘protegir’; 1a FONT: c. 1900]
v tr 1 Preveure clarament la veritat d’una cosa encara no realment manifestada. Pel que em dius, intueixo que no vindràs.
2 FILOS i PSIC Conèixer per intuïció.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: intuir
GERUNDI: intuint
PARTICIPI: intuït, intuïda, intuïts, intuïdes
INDICATIU PRESENT: intueixo, intueixes, intueix, intuïm, intuïu, intueixen
INDICATIU IMPERFET: intuïa, intuïes, intuïa, intuíem, intuíeu, intuïen
INDICATIU PASSAT: intuí, intuïres, intuí, intuírem, intuíreu, intuïren
INDICATIU FUTUR: intuiré, intuiràs, intuirà, intuirem, intuireu, intuiran
INDICATIU CONDICIONAL: intuiria, intuiries, intuiria, intuiríem, intuiríeu, intuirien
SUBJUNTIU PRESENT: intueixi, intueixis, intueixi, intuïm, intuïu, intueixin
SUBJUNTIU IMPERFET: intuís, intuïssis, intuís, intuíssim, intuíssiu, intuïssin
IMPERATIU: intueix, intueixi, intuïm, intuïu, intueixin
->intuïtiu
■intuïtiu -ivaPart. sil.: in_tu_ï_tiu
[del b. ll. intuitivus, -a, -um, íd.]
adj 1 Que té intuïció, que procedeix per intuïció.
2 Que implica intuïció.
->intuïtivament
■intuïtivamentPart. sil.: in_tu_ï_ti_va_ment
[de intuïtiu]
adv D’una manera intuïtiva.
->intumescència
■intumescènciaPart. sil.: in_tu_mes_cèn_ci_a
[de intumescent]
f Inflor.
->intumescent
■intumescent[del ll. intumescens, -ntis, participi pres. de intumescĕre ‘inflar-se’]
adj Que s’infla.
->intussuscepció
intussuscepcióPart. sil.: in_tus_sus_cep_ci_ó
f BIOL 1 Sistema de creixement que s’aconsegueix per la superposició d’un material sobre un altre de ja existent.
2 Invaginació.
->inuit
■inuitPart. sil.: i_nuit
[de l’esquimal inuit, pl. de inuk ‘home’]
adj i m i f ETNOL Nom que es donen a si mateixos els esquimals.
->ínula
ínulaf BOT 1 Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les compostes (Inula sp), de fulles simples, capítols heterògams grocs i fruit en aqueni.
2 ínula de muntanya Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Inula montana), de fulles lanceolades pubescents i capítols terminals grocs.
->inulasa
inulasaf BIOQ Enzim hidrolític aïllat de certs tipus de plantes i de fongs que transforma la inulina en fructosa.
->inulina
■inulinaf [(C6H10O5)6 · H2O] BIOQ Polisacàrid vegetal de cadena curta constituït per unitats de fructosa.
->inundable
■inundable[de inundar]
adj Susceptible d’inundació.
->inundació
■inundacióPart. sil.: i_nun_da_ci_ó
[del ll. inundatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: c. 1610]
f 1 1 Acció d’inundar o inundar-se;
2 l’efecte.
2 HIDROG Desbordament d’un riu en sortir del llit aparent a causa d’una forta crescuda.
3 INFORM Acció d’inundar un gran nombre de bústies electròniques.
->inundar
■inundar[del ll. inundare, íd., der. de unda ‘ona’; 1a FONT: 1696, DLac.]
v 1 HIDROG 1 tr Cobrir l’aigua un terreny, una població, etc. El riu ha inundat els camps.
2 pron S’ha inundat el terreny.
2 p ext 1 tr Cobrir un lloc de líquid, especialment d’aigua. S’ha deixat l’aixeta oberta i ha inundat la casa.
2 pron Si no desembussem bé el desguàs, quan plourà s’inundarà tot.
3 fig 1 tr Inundaren les escoles de llibres pèssims.
2 pron Les platges s’inunden de turistes.
4 tr INFORM Enviar indiscriminadament un missatge (a un gran nombre de bústies electròniques), generalment amb finalitat publicitària.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: inundar
GERUNDI: inundant
PARTICIPI: inundat, inundada, inundats, inundades
INDICATIU PRESENT: inundo, inundes, inunda, inundem, inundeu, inunden
INDICATIU IMPERFET: inundava, inundaves, inundava, inundàvem, inundàveu, inundaven
INDICATIU PASSAT: inundí, inundares, inundà, inundàrem, inundàreu, inundaren
INDICATIU FUTUR: inundaré, inundaràs, inundarà, inundarem, inundareu, inundaran
INDICATIU CONDICIONAL: inundaria, inundaries, inundaria, inundaríem, inundaríeu, inundarien
SUBJUNTIU PRESENT: inundi, inundis, inundi, inundem, inundeu, inundin
SUBJUNTIU IMPERFET: inundés, inundessis, inundés, inundéssim, inundéssiu, inundessin
IMPERATIU: inunda, inundi, inundem, inundeu, inundin
->inurbà
■inurbà -anaPart. sil.: in_ur_bà
[del ll. inurbanus, -a, -um, íd.]
adj 1 Mancat d’urbanitat.
2 p ext Que denota manca d’urbanitat.
->inurbanament
■inurbanamentPart. sil.: in_ur_ba_na_ment
[de inurbà]
adv Sense urbanitat.
->inusable
■inusablePart. sil.: in_u_sa_ble
[de usable]
adj No usable.
->inusitadament
■inusitadamentPart. sil.: in_u_si_ta_da_ment
[de inusitat]
adv D’una manera inusitada.
->inusitat
■inusitat -adaPart. sil.: in_u_si_tat
[del ll. inusitatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1390]
adj No usat, no freqüent, sorprenent.
->inusual
■inusualPart. sil.: in_u_su_al
[de usual]
adj No usual; inusitat, insòlit.
->inútil
■inútilPart. sil.: in_ú_til
[del ll. inutĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]
1 adj No útil, que no té o no dóna cap utilitat. Té la casa plena de trastos inútils. Tots els esforços foren inútils. Ara ja és inútil de parlar-ne.
2 1 adj i m i f Dit de la persona que no serveix per a una cosa determinada o per a res. M’han declarat inútil per al treball. És un inútil!
2 adj esp MIL Dit del ciutadà que és declarat no apte per al servei militar.
3 boca inútil Persona que no treballa i que hom ha de mantenir en canvi de no res.
->inutilitat
■inutilitatPart. sil.: in_u_ti_li_tat
[del ll. inutilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 Qualitat d’inútil.
2 DR Vici de les diligències no assenyalades per la llei.
->inutilització
■inutilitzacióPart. sil.: in_u_ti_lit_za_ci_ó
[de inutilitzar]
f Acció d’inutilitzar.
->inutilitzar
■inutilitzarPart. sil.: in_u_ti_lit_zar
[de inútil; 1a FONT: 1803, DEst.]
v tr Fer inútil.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: inutilitzar
GERUNDI: inutilitzant
PARTICIPI: inutilitzat, inutilitzada, inutilitzats, inutilitzades
INDICATIU PRESENT: inutilitzo, inutilitzes, inutilitza, inutilitzem, inutilitzeu, inutilitzen
INDICATIU IMPERFET: inutilitzava, inutilitzaves, inutilitzava, inutilitzàvem, inutilitzàveu, inutilitzaven
INDICATIU PASSAT: inutilitzí, inutilitzares, inutilitzà, inutilitzàrem, inutilitzàreu, inutilitzaren
INDICATIU FUTUR: inutilitzaré, inutilitzaràs, inutilitzarà, inutilitzarem, inutilitzareu, inutilitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: inutilitzaria, inutilitzaries, inutilitzaria, inutilitzaríem, inutilitzaríeu, inutilitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: inutilitzi, inutilitzis, inutilitzi, inutilitzem, inutilitzeu, inutilitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: inutilitzés, inutilitzessis, inutilitzés, inutilitzéssim, inutilitzéssiu, inutilitzessin
IMPERATIU: inutilitza, inutilitzi, inutilitzem, inutilitzeu, inutilitzin
->inútilment
■inútilmentPart. sil.: in_ú_til_ment
[de inútil; 1a FONT: 1460, Roig]
adv D’una manera inútil, sense utilitat.
->inv.
inv.abrev invariable.
->invadir
invadir[del ll. invadĕre, íd., der. del ll. vadĕre ‘anar’; 1a FONT: s. XIII, Usatges]
v tr Envair.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: invadir
GERUNDI: invadint
PARTICIPI: invadit, invadida, invadits, invadides
INDICATIU PRESENT: invadeixo, invadeixes, invadeix, invadim, invadiu, invadeixen
INDICATIU IMPERFET: invadia, invadies, invadia, invadíem, invadíeu, invadien
INDICATIU PASSAT: invadí, invadires, invadí, invadírem, invadíreu, invadiren
INDICATIU FUTUR: invadiré, invadiràs, invadirà, invadirem, invadireu, invadiran
INDICATIU CONDICIONAL: invadiria, invadiries, invadiria, invadiríem, invadiríeu, invadirien
SUBJUNTIU PRESENT: invadeixi, invadeixis, invadeixi, invadim, invadiu, invadeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: invadís, invadissis, invadís, invadíssim, invadíssiu, invadissin
IMPERATIU: invadeix, invadeixi, invadim, invadiu, invadeixin
->invaginació
■invaginacióPart. sil.: in_va_gi_na_ci_ó
[de invaginar]
f 1 CIR Operació d’invaginar el budell en cas d’hèrnia estrangulada.
2 BIOL i PAT 1 Acció d’invaginar-se una membrana, una part de l’intestí, etc.;
2 l’efecte.
->invaginar
■invaginar[del b. ll. invaginare ‘enfundar, embeinar’]
v 1 tr CIR Suturar els caps de budell sa situats abans i després d’una zona intestinal afectada d’hèrnia estrangulada.
2 pron BIOL i EMBRIOL Penetrar o replegar-se una capa de cèl·lules o una membrana dins una altra.
3 pron PAT Introduir-se una part de l’intestí dins la porció següent.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: invaginar
GERUNDI: invaginant
PARTICIPI: invaginat, invaginada, invaginats, invaginades
INDICATIU PRESENT: invagino, invagines, invagina, invaginem, invagineu, invaginen
INDICATIU IMPERFET: invaginava, invaginaves, invaginava, invaginàvem, invaginàveu, invaginaven
INDICATIU PASSAT: invaginí, invaginares, invaginà, invaginàrem, invaginàreu, invaginaren
INDICATIU FUTUR: invaginaré, invaginaràs, invaginarà, invaginarem, invaginareu, invaginaran
INDICATIU CONDICIONAL: invaginaria, invaginaries, invaginaria, invaginaríem, invaginaríeu, invaginarien
SUBJUNTIU PRESENT: invagini, invaginis, invagini, invaginem, invagineu, invaginin
SUBJUNTIU IMPERFET: invaginés, invaginessis, invaginés, invaginéssim, invaginéssiu, invaginessin
IMPERATIU: invagina, invagini, invaginem, invagineu, invaginin
->invàlid
■invàlid -a[del ll. invalĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1456]
1 1 adj Que no té força ni vigor.
2 adj i m i f Dit de la persona que té un defecte físic o mental que li impossibilita d’acomplir la seva feina.
3 adj i m i f esp Dit dels soldats que les ferides i l’edat han fet incapaços de servir.
2 adj 1 No vàlid.
2 DR CIV Que no té efectes jurídics. Donació invàlida. Casament invàlid.
->invalidació
■invalidacióPart. sil.: in_va_li_da_ci_ó
[de invalidar]
f 1 Acció d’invalidar;
2 l’efecte.
->invàlidament
■invàlidament[de invàlid]
adv Amb invalidació.
->invalidant
invalidant[de invalidar]
adj 1 Que invalida. Una causa o raó invalidant.
2 DR Dit de la llei en què expressament hom estableix que un acte és nul, que una persona és inhàbil.
->invalidar
■invalidar[de invàlid; 1a FONT: 1803, DEst.]
v tr 1 Fer invàlid o sense cap valor. Això invalida el que acabes de dir.
2 DR CIV Declarar nul·la i sense valor ni efecte una cosa. Invalidar un matrimoni, una elecció.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: invalidar
GERUNDI: invalidant
PARTICIPI: invalidat, invalidada, invalidats, invalidades
INDICATIU PRESENT: invalido, invalides, invalida, invalidem, invalideu, invaliden
INDICATIU IMPERFET: invalidava, invalidaves, invalidava, invalidàvem, invalidàveu, invalidaven
INDICATIU PASSAT: invalidí, invalidares, invalidà, invalidàrem, invalidàreu, invalidaren
INDICATIU FUTUR: invalidaré, invalidaràs, invalidarà, invalidarem, invalidareu, invalidaran
INDICATIU CONDICIONAL: invalidaria, invalidaries, invalidaria, invalidaríem, invalidaríeu, invalidarien
SUBJUNTIU PRESENT: invalidi, invalidis, invalidi, invalidem, invalideu, invalidin
SUBJUNTIU IMPERFET: invalidés, invalidessis, invalidés, invalidéssim, invalidéssiu, invalidessin
IMPERATIU: invalida, invalidi, invalidem, invalideu, invalidin
->invalidesa
■invalidesa[de invàlid; 1a FONT: 1888, DLab.]
f 1 Qualitat d’invàlid.
2 DR CIV Condició d’un acte jurídic defectuós en un dels seus elements o afectat per un vici o defecte legal, per la qual cosa aquell és privat o pot ésser privat dels seus efectes jurídics.
3 REL TREB Incapacitat total d’una persona per a desenvolupar el treball habitual o incapacitat absoluta per a tot treball.
->invaliditat
■invaliditat[de invàlid]
f Qualitat d’invàlid; invalidesa.
->invar
invar[del fr. invar, íd., abreviació de invariable, marca registrada]
m METAL·L Aliatge de ferro i níquel, de baix coeficient de dilatació, emprat en instruments geodèsics i de mesura.
->invariabilitat
■invariabilitatPart. sil.: in_va_ri_a_bi_li_tat
[del b. ll. invariabilĭtas, -ātis, íd.]
f Qualitat d’invariable.
->invariable
■invariablePart. sil.: in_va_ri_a_ble
[del b. ll. invariabĭlis, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]
adj [abrev inv.] 1 No variable, no subjecte a variacions, constant.
2 GRAM Dit del mot que no admet variacions flexives.
->invariablement
■invariablementPart. sil.: in_va_ri_a_ble_ment
[de invariable]
adv D’una manera invariable.
->invariadament
■invariadamentPart. sil.: in_va_ri_a_da_ment
[de invariat]
adv Sense variació.
->invariància
■invariànciaPart. sil.: in_va_ri_àn_ci_a
[de invariant]
f Qualitat d’invariant.
->invariant
■invariantPart. sil.: in_va_ri_ant
[de variant]
1 adj Constant.
2 f FÍS Magnitud, expressió o relació que no varia en sofrir el sistema una transformació o en canviar de coordenades.
3 adj GRAM Invariable.
4 MAT 1 f Constant.
2 adj En una aplicació, dit de l’element que s’aplica a ell mateix.
3 f p ext En una aplicació, funció que pren el mateix valor en un element qualsevol i en la imatge de l’element.
->invariat
■invariat -adaPart. sil.: in_va_ri_at
[de variat]
adj No variat.
->invascular
invascularadj BOT Mancat de vasos. Una planta invascular.
->invasió
■invasióPart. sil.: in_va_si_ó
[del ll. td. invasio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]
f 1 1 Acció d’envair;
2 l’efecte.
2 DR 1 Acció d’entrar en un lloc sense dret, sense tenir el consentiment del seu amo i contra la seva voluntat.
2 Acció d’abrogar-se facultats o atribucions pròpies d’altres persones.
->invasió-successió
invasió-successióPart. sil.: in_va_si_ó-suc_ces_si_ó
f URBAN Procés que, per a l’ocupació d’un terreny per a un ús nou, obliga l’ús original a buscar noves localitzacions.
->invasiu
■invasiu -ivaPart. sil.: in_va_siu
[formació culta analògica sobre la base del ll. invasus, -a, -um, participi de invadĕre ‘envair’]
adj 1 Relatiu o pertanyent a la invasió.
2 Que tendeix a la invasió.
3 MED 1 Dit del procediment mèdic per al tractament o la diagnosi que comporta una incisió o una inserció d’un instrument a través de la pell o d’una cavitat corporal.
2 PAT Dit del procés patològic que tendeix a afectar els teixits veïns.
->invasor
■invasor -a[del ll. td. invasor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj i m i f Que envaeix.
->invectiva
■invectiva[del ll. invectiva (oratio) ‘(discurs) transportat (de vehemència), adj. fem. der. de invectus, -a, -um, participi de invehi ‘transportar-se, deixar-se endur, heure-se-les contra algú’, der. de vehĕre; 1a FONT: 1803, DEst.]
f Discurs o escrit que conté una censura violenta, diatriba.
->invectivar
■invectivar[de invectiva]
v 1 intr Llançar invectives.
2 tr Llançar, dir, invectives contra algú.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: invectivar
GERUNDI: invectivant
PARTICIPI: invectivat, invectivada, invectivats, invectivades
INDICATIU PRESENT: invectivo, invectives, invectiva, invectivem, invectiveu, invectiven
INDICATIU IMPERFET: invectivava, invectivaves, invectivava, invectivàvem, invectivàveu, invectivaven
INDICATIU PASSAT: invectiví, invectivares, invectivà, invectivàrem, invectivàreu, invectivaren
INDICATIU FUTUR: invectivaré, invectivaràs, invectivarà, invectivarem, invectivareu, invectivaran
INDICATIU CONDICIONAL: invectivaria, invectivaries, invectivaria, invectivaríem, invectivaríeu, invectivarien
SUBJUNTIU PRESENT: invectivi, invectivis, invectivi, invectivem, invectiveu, invectivin
SUBJUNTIU IMPERFET: invectivés, invectivessis, invectivés, invectivéssim, invectivéssiu, invectivessin
IMPERATIU: invectiva, invectivi, invectivem, invectiveu, invectivin
->invencibilitat
■invencibilitat[de invencible]
f Qualitat d’invencible.
->invencible
■invencible[del ll. invincibĭlis, íd.; 1a FONT: s. XV, Roís]
adj Que no pot ésser vençut. Un guerrer invencible. Un obstacle invencible.
->invenciblement
■invenciblement[de invencible]
adv D’una manera invencible.
->invenció
■invencióPart. sil.: in_ven_ci_ó
[del ll. inventio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]
f 1 ant Acció de trobar una cosa oculta. La invenció de la Santa Creu.
2 1 Acció d’inventar. La invenció de la pólvora. Fer una invenció.
2 La cosa inventada. Em va ensenyar la seva invenció. Això són invencions teves.
3 MÚS Composició instrumental a dues o tres veus, d’estil contrapuntístic.
4 RET Primera part de la retòrica que cerca les idees i els arguments que seran ordenats en la disposició.
5 ant TEAT Farsa, representació còmica.
->invençut
■invençut -uda[de vèncer]
adj No vençut.
->invendible
■invendible[de vendible]
adj Que no pot ésser venut.
->invent
■invent[del ll. inventum, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
m Invenció.
->inventar
■inventar[de invent; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
v 1 tr 1 Trobar, descobrir, a força d’estudi, d’enginy, alguna cosa nova, no coneguda d’abans. Ha inventat un nou joc de mans.
2 haver inventat la pólvora iròn Creure erròniament haver inventat una cosa nova o extraordinària. Això és més vell que anar a peu, però ell es pensa que ha inventat la pólvora.
3 no haver inventat la pólvora iròn Expressió que hom aplica a una persona d’escàs enginy.
2 1 tr Fabricar mentalment, crear amb la pròpia imaginació. Anava inventant el conte a mesura que l’explicava.
2 tr esp Presentar com a veritable, real, alguna cosa que no ho és, fingir. No feia sinó inventar dificultats.
3 pron Vaig haver d’inventar-me una excusa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: inventar
GERUNDI: inventant
PARTICIPI: inventat, inventada, inventats, inventades
INDICATIU PRESENT: invento, inventes, inventa, inventem, inventeu, inventen
INDICATIU IMPERFET: inventava, inventaves, inventava, inventàvem, inventàveu, inventaven
INDICATIU PASSAT: inventí, inventares, inventà, inventàrem, inventàreu, inventaren
INDICATIU FUTUR: inventaré, inventaràs, inventarà, inventarem, inventareu, inventaran
INDICATIU CONDICIONAL: inventaria, inventaries, inventaria, inventaríem, inventaríeu, inventarien
SUBJUNTIU PRESENT: inventi, inventis, inventi, inventem, inventeu, inventin
SUBJUNTIU IMPERFET: inventés, inventessis, inventés, inventéssim, inventéssiu, inventessin
IMPERATIU: inventa, inventi, inventem, inventeu, inventin
->inventari
■inventari[del b. ll. inventarium, íd.; 1a FONT: 1295]
m 1 Enumeració dels béns, mobles i totes altres coses pertanyents a una persona o comunitat, de les mercaderies, els crèdits, deutes, etc., d’un negociat, dels objectes que componen una col·lecció, un conjunt, etc., que hi ha en un indret.
2 COMPT i DR Enumeració de tots els béns patrimonials d’una empresa.
3 GEOBOT Anotació de les espècies vegetals i de diverses dades d’interès geobotànic d’una estació o un lloc determinat.
->inventariable
■inventariablePart. sil.: in_ven_ta_ri_a_ble
[de inventariar]
adj Que pot ésser inventariat.
->inventariar
■inventariarPart. sil.: in_ven_ta_ri_ar
[de inventari; 1a FONT: 1399]
v tr Enumerar una sèrie de coses en un inventari. Inventariar el patrimoni cultural d’un país.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: inventariar
GERUNDI: inventariant
PARTICIPI: inventariat, inventariada, inventariats, inventariades
INDICATIU PRESENT: inventario, inventaries, inventaria, inventariem, inventarieu, inventarien
INDICATIU IMPERFET: inventariava, inventariaves, inventariava, inventariàvem, inventariàveu, inventariaven
INDICATIU PASSAT: inventarií, inventariares, inventarià, inventariàrem, inventariàreu, inventariaren
INDICATIU FUTUR: inventariaré, inventariaràs, inventariarà, inventariarem, inventariareu, inventariaran
INDICATIU CONDICIONAL: inventariaria, inventariaries, inventariaria, inventariaríem, inventariaríeu, inventariarien
SUBJUNTIU PRESENT: inventariï, inventariïs, inventariï, inventariem, inventarieu, inventariïn
SUBJUNTIU IMPERFET: inventariés, inventariessis, inventariés, inventariéssim, inventariéssiu, inventariessin
IMPERATIU: inventaria, inventariï, inventariem, inventarieu, inventariïn
->inventiu
■inventiu -ivaPart. sil.: in_ven_tiu
[del b. ll. inventivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
adj 1 Que té aptitud per a inventar. Té un enginy inventiu.
2 facultat inventiva (o simplement inventiva) PSIC Facultat d’inventar.
->inventor
■inventor -a[del ll. inventor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1371]
adj i m i f Que inventa.
->invenut
invenut -uda[de venut]
adj No venut.
->invers
■invers -a[del ll. inversus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj 1 1 Oposat quant a l’ordre, l’efecte, la relació.
2 a la inversa loc adv Al contrari, al revés.
2 GEOM Dit de les figures geomètriques entre les quals hom pot establir una inversió.
3 LÒG Dit de la proposició derivada per inversió.
4 element invers MAT Element simètric.
->inversament
■inversament[de invers]
adv D’una manera inversa, en raó inversa.
->inversemblança
■inversemblança[de inversemblant]
f Manca de versemblança.
->inversemblant
■inversemblant[de versemblant; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj No versemblant.
->inversemblantment
■inversemblantment[de inversemblant]
adv D’una manera inversemblant.
->inversió
■inversióPart. sil.: in_ver_si_ó
[del ll. inversio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 1 Acció d’invertir;
2 l’efecte.
2 ECON Despesa efectuada en béns de capital real durant un període de temps, també anomenada formació de capital pel fet que és afegida a l’estoc de capital existent.
3 ELECT Canvi de sentit del corrent elèctric.
4 GEOM Transformació geomètrica del pla o de l’espai que, donat un punt O, anomenat centre d’inversió, i un nombre k, anomenat potència, fa correspondre a cada punt P un altre punt P′, de manera que O, P i P′ són alineats, i els segments OP i OP′ compleixen la relació OP·OP′ = k.
5 LÒG Inferència d’una proposició (dita inversa) d’una altra (dita invertenda), de manera que el subjecte de la primera és el contradictori de la segona.
6 MÚS 1 Operació que afecta la disposició d’un interval, elevant el so greu una octava, mentre hom baixa també una octava el so més agut.
2 Disposició d’un acord en la qual no coincideix la nota més greu amb la nota fonamental.
7 PAT 1 Anomalia consistent en el fet que un o més òrgans es troben al costat oposat al que ocupen normalment.
2 inversió uterina Invaginació de l’úter de manera que la part interna es converteix en externa.
8 QUÍM 1 Reacció per la qual un compost es transforma en el seu isòmer oposat.
2 Reacció en la qual s’inverteix la configuració absoluta d’un carboni asimètric.
3 inversió de Walden Seqüència de reaccions observada per primera vegada per Walden (1893) en l’àcid màlic, a través de la qual una substància òpticament activa es transforma en el seu enantiòmer.
9 inversió cromosòmica GEN Aberració cromosòmica que consisteix en una inversió en l’ordre de col·locació de la seqüència d’un grup de gens en un cromosoma.
10 inversió de comandaments AERON Acció de comandament contrària a la desitjada, que es produeix en un avió quan el desplaçament d’una superfície de comandament provoca una deformació excessiva de l’estructura.
11 inversió de fase FÍS Canvi de fase d’una ona en π radiants.
12 inversió sexual (o simplement inversió) PSIC Comportament de l’individu que refusa com a propis els papers del seu sexe.
13 inversió temporal FÍS Operació hipotètica consistent a invertir el sentit del temps en l’evolució d’un sistema físic.
14 inversió tèrmica CLIMAT Fenomen pel qual una capa d’aire registra una temperatura més elevada que la capa inferior o bé més baixa que la superior.
15 zona d’inversió ELECTRÒN En un dispositiu metall-aïllant-semiconductor, zona del semiconductor propera a l’aïllant on es produeix una acumulació de portadors minoritaris que inverteixen el caràcter elèctric del semiconductor.
->inversionista
■inversionistaPart. sil.: in_ver_si_o_nis_ta
[de inversió]
m i f Persona que fa una inversió de capital; inversor.
->inversor
■inversor -a[formació culta analògica sobre la base del ll. inversus, -a, -um, part. de invertĕre ‘capgirar, invertir’]
1 adj i m i f Que inverteix.
2 m 1 ELECTROT Commutador inversor.
2 ELECTROT i ELECTRÒN Convertidor de corrent continu.
3 inversor de fase ELECTRÒN Dispositiu o circuit destinat a canviar en 180° la fase d’un senyal.
3 inversor de marxa TECNOL Aparell o dispositiu per a invertir el sentit de la marxa d’una màquina.
4 inversor d’impuls AERON Dispositiu que permet de dirigir els gasos propulsors d’un motor de reacció en sentit contrari al del moviment de l’aeronau.
->invertasa
invertasaf BIOQ Enzim que catalitza la hidròlisi de la sacarosa a fructosa i glucosa.
->invertebrat
■invertebrat -ada[de vertebrat; 1a FONT: 1868, DLCo.]
adj i m ZOOL Dit de l’animal mancat de columna vertebral.
->invertibilitat
■invertibilitat[del ll. invertibilĭtas, -ātis, íd.]
f Qualitat d’invertible.
->invertible
■invertible[del ll. invertibĭlis, íd.]
adj 1 Que pot ésser invertit.
2 MAT Dit de l’element que té element invers.
->invertina
invertinaf BIOQ Invertasa.