->ancistrocàrpic

ancistrocàrpic -a

[del gr. ágkistron ‘ganxo, ham’ i -càrpic]

adj BOT Dit de les plantes que tenen fruits espinosos, propis per a la disseminació epizoocora.

->ancó

■ancó

[de anca]

m 1 Badia petita on les embarcacions poden ancorar.

2 Mènsula que sosté una cornisa a ambdós costats d’un buit.

3 ADOB En els cavalls, els ases i altres animals equins, tros de pell que cobreix les anques, a banda i banda de la cua.

->anconal

■anconal

[de anca]

1 adj Relatiu o pertanyent al colze.

2 m Múscul anconal.

->àncora

■àncora

[del ll. ancŏra, per via culta; 1a FONT: s. XIII]

f 1 MAR Aparell de ferro o d’acer que, lligat a l’extrem d’una cadena, d’un cap o d’un cable, hom deixa caure fins a tocar el fons del mar, on es clava i impedeix que un vaixell o qualsevol embarcació sigui emportat pel vent o pels corrents.

2 Nom de diferents objectes que tenen la forma d’una àncora o fan un ofici anàleg al de l’àncora d’un vaixell.

3 AERON Aparell de ferro proveït de ganxos terminals que, en ésser llançat des d’un globus, s’aferra a algun accident del terreny i reté l’aeròstat.

4 ART En la iconografia paleocristiana, representació d’una àncora, símbol de l’esperança.

5 INFORM Etiqueta que defineix la vinculació d’una pàgina web amb una altra pàgina o d’una part d’una pàgina web amb altres parts de la mateixa pàgina.

6 RELL Peça d’acer o de llautó que forma part del mecanisme d’escapament dels rellotges, de forma semblant a l’àncora dels vaixells.

7 àncora de salvació fig Recurs suprem.

8 estar a l’àncora MAR Estar amb l’àncora o les àncores clavades.

9 llevar l’àncora (o àncores) MAR Anar-se’n un vaixell; partir.

10 tirar l’àncora (o àncores) MAR Deturar el vaixell.

->ancorar

■ancorar

[de àncora; 1a FONT: 1780]

v 1 tr Assegurar (el vaixell) amb l’àncora o les àncores. Un vaixell ancorat.

2 intr Tirar l’àncora o les àncores. Ancorar prop de la costa.

3 tr fig Fixar sòlidament.

4 tr CONSTR Unir fortament dues peces per evitar que l’una pugui moure’s amb relació a l’altra, especialment per provar-ne els moviments horitzontals.

5 tr TECNOL Plaçar una peça, un aparell, una màquina o una instal·lació de manera que resti fixada a terra o en l’estructura de l’edifici en què ha de funcionar. Ancorar una màquina, una eina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ancorar

GERUNDI: ancorant

PARTICIPI: ancorat, ancorada, ancorats, ancorades

INDICATIU PRESENT: ancoro, ancores, ancora, ancorem, ancoreu, ancoren

INDICATIU IMPERFET: ancorava, ancoraves, ancorava, ancoràvem, ancoràveu, ancoraven

INDICATIU PASSAT: ancorí, ancorares, ancorà, ancoràrem, ancoràreu, ancoraren

INDICATIU FUTUR: ancoraré, ancoraràs, ancorarà, ancorarem, ancorareu, ancoraran

INDICATIU CONDICIONAL: ancoraria, ancoraries, ancoraria, ancoraríem, ancoraríeu, ancorarien

SUBJUNTIU PRESENT: ancori, ancoris, ancori, ancorem, ancoreu, ancorin

SUBJUNTIU IMPERFET: ancorés, ancoressis, ancorés, ancoréssim, ancoréssiu, ancoressin

IMPERATIU: ancora, ancori, ancorem, ancoreu, ancorin

->ancoratge

■ancoratge

[de ancorar; 1a FONT: 1439]

m 1 Acció d’ancorar.

2 CIT Invaginació d’una part de la membrana cel·lular en el territori de la cèl·lula adjacent.

3 CONSTR 1 Giny que serveix per a lligar fortament dos elements constructius, especialment el que serveix per a evitar desplaçaments horitzontals.

2 Fixació que no resta confiada a la força de gravetat.

4 FERROC Consolidació i immobilització d’una via amb tirants, tensors o altres dispositius que la fixen i eliminen tota mena de joc lateral i longitudinal.

5 MAR 1 Acció d’ancorar un vaixell.

2 Lloc adient per a ancorar els vaixells.

->ancorca

ancorca

[potser d’un hispanoàrab al-qúrqa, alteració del ll. crocus ‘safrà’]

f Terra groga de Venècia que hom empra com a pintura.

->ancorell

■ancorell

[de àncora]

m PESC Pedra per a fixar les xarxes de pescar.

->ancorer

■ancorer -a

[de àncora; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 m i f MAR Constructor d’àncores.

2 m PESC Pedra que serveix per a assegurar la boia d’una xarxa.

->ancoreria

■ancoreria

Part. sil.: an_co_re_ri_a

[de ancorer]

f MAR Antigament, taller o foneria d’àncores.

->ancorot

ancorot

[de àncora]

m MAR Àncora petita.

->ancusa

ancusa

[del ll. anchusa, i aquest, del gr. ánkhousa, íd.]

f BOT Gènere de plantes herbàcies bianuals o perennes de la família de les boraginàcies (Anchusa sp), híspides, de fulles ovades o lanceolades i de flors generalment blaves en cimes escorpioides.

->ancut

■ancut -uda

[de anca]

adj Ancat.

->-and

-and -anda

Sufix, del llatí -andus, -a, que indica la persona que fa l’acció. Ex.: doctorand, examinand.

->andador¹

■andador¹

[de anar]

m 1 Pista circular al voltant de la sínia, etc.

2 Camí dalt d’un mur o un edifici.

->andador²

■andador² -a

[de anar]

m i f En les confraries, les germandats, etc., persona que s’ocupa de portar avisos i fa altres comissions.

->andalús

■andalús -usa

1 adj i m i f D’Andalusia o de l’andalús (subdialecte).

3 m LING Subdialecte castellà d’Andalusia.

->andalusí

■andalusí -ina

adj i m i f D’al-Àndalus (antic territori de la Península Ibèrica).

->andalusià

andalusià -ana

Part. sil.: an_da_lu_si_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’andalusià.

2 m Segon estatge (i edat) del miocè superior marí, situat damunt el tortonià i sota el pliocè inferior.

->andalusisme

■andalusisme

[de andalús]

m 1 Qualitat d’andalús.

2 Idiotisme peculiar a la parla dels andalusos.

3 LING Mot, tret lingüístic, propi de l’andalús, introduït en una llengua peninsular.

4 POLÍT Moviment polític que reivindica alguna forma d’autogovern per a Andalusia.

->andalusita

■andalusita

[del nom de Andalusia, on fou descoberta, i -ita]

f MINERAL Silicat d’alumini anhidre, SiO₅Al₂, que cristal·litza en la singonia ròmbica.

->andamanès

andamanès -esa

1 adj i m i f De les illes Andaman (Índia), dels andamanesos (poble) o de l’andamanès (parla).

2 m i f ETNOL Individu d’un poble negrito de les illes Andaman, de pell fosca, de cabell cresp i d’una alçada reduïda.

3 m LING Parla aïllada dels habitants de les illes Andaman.

->andamis

■andamis

[der. probablement moss. de anar]

m pl Manera de caminar una persona.

->andana

■andana

[d’origen incert, potser manlleu nàutic de l’it. dial. andana, der. d’un b. ll. andagĭne, alteració del ll. indago, -ĭnis ‘rotllada de caçadors’, d’on passà a ‘sèrie de naus’; 1a FONT: 1318]

f 1 1 Llenca de terreny més o menys ampla, formant esglaó, que voreja un moll i és destinada als vianants.

2 Vorera.

2 TRANSP Llenca de terreny que voreja la via a més alçada i serveix per a facilitar a les persones de pujar als trens i de baixar-ne.

3 AGR 1 Cadascuna de les llenques de terra que, en fer la llaurada d’una peça, resten sense llaurar a l’un cap i a l’altre i que després hom llaura transversalment, cava o deixa sense conrear.

2 Llenca de terra entre els termes de dos camps contigus, entre rengle i rengle d’una vinya, entre rem i rem d’una dallada.

3 Cadascuna de les línies de farratge que resten al camp una vegada dallat aquest.

4 MAR Línia o filera, especialment de peces usades en construcció naval. Andana de baus, de taulons, de nanses.

5 MAR Sèrie de vaixells col·locats paral·lelament, l’un al costat de l’altre, a fi d’ocupar poc espai. Atracar en andana.

6 TÈXT 1 Prestatge de canyís, de fusta amb forats o de tela metàl·lica on és feta la cria dels cucs de seda i que després serveix per a estendre-hi i assecar-hi els capolls obtinguts.

2 Conjunt d’aquests prestatges.

->andanada

■andanada

[del cast. andanada, derivat de andana de canons; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 MAR GUER Descàrrega de tota l’artilleria d’una banda d’un vaixell.

2 fig Reprensió dura i severa. Llançar una andanada contra algú.

3 SUR Cadascuna de les filades formades per les pannes de suro, posades l’una sobre l’altra, en apilar-les després d’haver estat arrencades de l’arbre.

4 dial TÈXT Cucs de seda que ocupen una andana.

->andanar

■andanar

[de andana]

v tr Aparellar (una embarcació) per emprendre la navegació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: andanar

GERUNDI: andanant

PARTICIPI: andanat, andanada, andanats, andanades

INDICATIU PRESENT: andano, andanes, andana, andanem, andaneu, andanen

INDICATIU IMPERFET: andanava, andanaves, andanava, andanàvem, andanàveu, andanaven

INDICATIU PASSAT: andaní, andanares, andanà, andanàrem, andanàreu, andanaren

INDICATIU FUTUR: andanaré, andanaràs, andanarà, andanarem, andanareu, andanaran

INDICATIU CONDICIONAL: andanaria, andanaries, andanaria, andanaríem, andanaríeu, andanarien

SUBJUNTIU PRESENT: andani, andanis, andani, andanem, andaneu, andanin

SUBJUNTIU IMPERFET: andanés, andanessis, andanés, andanéssim, andanéssiu, andanessin

IMPERATIU: andana, andani, andanem, andaneu, andanin

->andante

■andante^* [andánte]

[de l’it. andante; 1a FONT: s. XIX]

m MÚS 1 Moviment musical moderadament ràpid, entre l’allegretto i el larghetto. Hom sol caracteritzar-lo amb adjectius italians com ara mosso, moderato, sostenuto, etc.

2 Fragment escrit en aquest moviment.

->andantino

■andantino^* [andantíno]

[de l’it. andantino; 1a FONT: s. XIX]

m MÚS 1 Moviment musical més lent que l’andante.

2 Fragment escrit en aquest moviment.

->andar

■andar

[del ll. ames, -ĭtis, ‘barra, perxa’, a través d’un amitare format com un col·lectiu]

m 1 Cadascun dels reixats de fusta amb els quals hom construeix pletes ajuntant-los amb ridortes o cordes i subjectant-los a terra amb puntals.

2 Mena de baiard per a traginar fems.

->andarec

■andarec -ega

[d’origen incert, probable alteració d’una forma antiga andeguer amb influx del cast. andariego; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj Que es plau a rondar o anar d’un indret a l’altre.

->andarejar

■andarejar

[de anar]

v intr Anar rondant d’un costat en un altre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: andarejar

GERUNDI: andarejant

PARTICIPI: andarejat, andarejada, andarejats, andarejades

INDICATIU PRESENT: andarejo, andareges, andareja, andaregem, andaregeu, andaregen

INDICATIU IMPERFET: andarejava, andarejaves, andarejava, andarejàvem, andarejàveu, andarejaven

INDICATIU PASSAT: andaregí, andarejares, andarejà, andarejàrem, andarejàreu, andarejaren

INDICATIU FUTUR: andarejaré, andarejaràs, andarejarà, andarejarem, andarejareu, andarejaran

INDICATIU CONDICIONAL: andarejaria, andarejaries, andarejaria, andarejaríem, andarejaríeu, andarejarien

SUBJUNTIU PRESENT: andaregi, andaregis, andaregi, andaregem, andaregeu, andaregin

SUBJUNTIU IMPERFET: andaregés, andaregessis, andaregés, andaregéssim, andaregéssiu, andaregessin

IMPERATIU: andareja, andaregi, andaregem, andaregeu, andaregin

->andarivell

■andarivell

[de l’it. dialectal anda-rivel, it. anda-rivieni ‘vés i torna’; 1a FONT: c. 1390]

m 1 MAR Cap que, fixat per un extrem a la riba, punt d’ancoratge, etc., hom empra per a fer avançar la nau, estirant-lo des d’aquesta.

2 pl Embolics, embrolles, especialment per a deseixir-se d’un afer desagradable, per a defugir un càstig, un càrrec, etc.

->ander

ander -a

[der. de l’ant. anda (v. andes)]

m i f ant Persona que porta les andes.

->anderris

■anderris

[inicialment ‘clemàstecs’, d’origen preromà, probablement preindoeuropeu]

m pl Trastos inútils; impediments.

->andes

■andes

[del ll. amĭtes ‘barres d’una llitera’, pl. de ames, -ĭtis ‘perxa’]

f pl 1 ant Llitera de formes diverses amb dues barres horitzontals per a sostenir-la i dur-la dues o quatre persones.

2 AGR Aparell format per dues barres llargues, lleugerament corbades, unides per quatre barres curtes i cordes formant un teixit, que per un cantó és unit a la bèstia de càrrega i per l’altre és arrossegat i serveix per a transportar garbes, herba, llenya, terrissa, etc.

3 tabernacle 3 2.

->andesina

■andesina

[del nom dels Andes, on fou trobada, i -ina]

f MINERAL Silicat d’alumini i de sodi, Si₃O₈AlNa, del grup dels feldspats.

->andesita

■andesita

[del nom dels Andes, on es produeix, i -ita]

f PETROG Roca eruptiva endògena, de la família de la diorita, de color gris o gairebé negre.

->andesític

andesític -a

[de andesita]

adj 1 MINERAL Relatiu o pertanyent a l’andesita.

2 línia andesítica GEOL Línia circumpacífica imaginària que delimita una zona interna de vulcanisme basàltic i una zona externa on els volcans expulsen magmes de composició andesítica.

->andí

■andí -ina

1 adj Relatiu o pertanyent als Andes, a la regió dels Andes o als seus habitants.

2 m i f Habitant dels Andes o de la regió dels Andes.

3 regió andina 1 BIOGEOG Regió biogeogràfica del regne neotropical que comprèn els estatges superiors dels Andes, des del centre de Xile i l’Argentina fins a Colòmbia i l’Equador.

2 GEOG Regió natural de l’Amèrica del Sud que comprèn tota l’àrea occidental del continent per on s’estén la serralada dels Andes i les regions costaneres des del nord de Colòmbia fins a la Terra del Foc.

->andianeta

andianeta

Part. sil.: an_di_a_ne_ta

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les valerianàcies (Kentranthus angustifolius), de flors rosades i oloroses agrupades en cimes denses, que creix en llocs muntanyosos, a les pedrusques calcàries.

->àndid

àndid -a

[del nom dels Andes i -id]

ANTROP FÍS 1 m i f Individu de la raça àndida.

2 adj Relatiu o pertanyent a la raça àndida.

3 raça àndida Raça d’amerindis braquicèfals, de talla baixa, de front baix i de volta craniana alta, que ocupa tota l’àrea andina, des del sud de Colòmbia fins al nord de Xile.

->andinisme

andinisme

m ESPORT Pràctica de l’alpinisme a la serralada dels Andes.

->andoiar

■andoiar

Part. sil.: an_do_iar

[der. anòmal de anar, de la possible arrel alternativa ant. and-]

v intr Anar d’ací d’allà sense fer res de bo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: andoiar

GERUNDI: andoiant

PARTICIPI: andoiat, andoiada, andoiats, andoiades

INDICATIU PRESENT: andoio, andoies, andoia, andoiem, andoieu, andoien

INDICATIU IMPERFET: andoiava, andoiaves, andoiava, andoiàvem, andoiàveu, andoiaven

INDICATIU PASSAT: andoí, andoiares, andoià, andoiàrem, andoiàreu, andoiaren

INDICATIU FUTUR: andoiaré, andoiaràs, andoiarà, andoiarem, andoiareu, andoiaran

INDICATIU CONDICIONAL: andoiaria, andoiaries, andoiaria, andoiaríem, andoiaríeu, andoiarien

SUBJUNTIU PRESENT: andoï, andoïs, andoï, andoiem, andoieu, andoïn

SUBJUNTIU IMPERFET: andoiés, andoiessis, andoiés, andoiéssim, andoiéssiu, andoiessin

IMPERATIU: andoia, andoï, andoiem, andoieu, andoïn

->andola

■andola

[probablement de l’àr. ġandûra ‘dona coqueta, gandula, frívola’ i potser per via castellana, amb substitució habitual de la r aràbiga per la l]

f 1 col·loq Pesseta.

2 per aquestes (o per aquelles) andoles Per un paratge desavinent, fora de camí.

->andorita

andorita

[del nom del col·leccionista hongarès Andor von Semsey (mort el 1923)]

f MINERAL Sulfat natural de plom, plata i antimoni, PbAgSb₃S₆, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->andorrà

■andorrà -ana

adj i m i f Del Principat d’Andorra o d’Andorra la Vella.

->andosí

andosí -ina

m i f HIST Individu d’un poble preromà del nord de l’actual Catalunya, relacionat majoritàriament amb Andorra.

->andr-

andr-

Forma prefixada del mot grec anḗr, andrós, que significa ‘persona del sexe masculí’. Ex.: androide.

->andradita

■andradita

[del nom del geòleg i polític brasiler José B. de Andrada e Silva (1763-1838) i -ita]

f MINERAL Silicat de calci i de ferro, Si₃O₁₂Ca₃Fe, mineral del grup dels granats, de cristalls informes i granulars.

->-andre

■-andre -andra

Forma sufixada del mot grec anḗr, andrós, que significa ‘persona del sexe masculí’, usada en botànica per a denotar la presència d’un, de dos, de tres, etc., estams en una flor. Ex.: monandre, diandre, triandre.

->andreci

andreci

[del ll. cient. mod. androecium, comp. de andr- i el gr. oikíon ‘caseta’]

m ANAT VEG Androceu.

->andreeals

■andreeals

Part. sil.: an_dre_e_als

[del ll. científic Andreaeales, del nom del botànic al. C. R. Andreae]

f BOT 1 pl Petit ordre de briòfits integrat per un únic gènere de molses (Andreaea), que formen coixins foscs sobre les roques.

2 sing Molsa de l’ordre de les andreeals.

->andreeides

■andreeides

Part. sil.: an_dre_ei_des

[del ll. científic Andreaeidae, del nom del botànic al. C. R. Andreae]

f BOT 1 pl Subclasse de molses acrocarpes, d’aspecte semblant al de les molses típiques, per bé que tenen un protonema tal·lós i un esporòfit sense seta que s’obre per escletxes verticals, que inclou l’ordre de les andreeals.

2 sing Molsa de la subclasse de les andreeides.

->andreuenc

andreuenc -a

Part. sil.: an_dre_uenc

adj i m i f Del barri de Sant Andreu de Palomar (Barcelona), de Sant Andreu de Sureda (Rosselló) o de Sant Andreu Salou (Gironès).

->-àndria

■-àndria

Forma sufixada del mot grec anḗr, andrós, que significa ‘persona del sexe masculí’. Ex.: poliàndria.

->andriana

■andriana

Part. sil.: an_dri_a_na

[del fr. andrienne, vesta femenina posada de moda el 1704 per Thérèse Dancourt recitant Andrienne, reelaboració de l’obra de Terenci Andria feta per M. Baron (1653-1729)]

f ant INDUM Espècie de bata ampla que usaven les dones.

->andritxol

■andritxol -a

adj i m i f D’Andratx (Mallorca).

->andro-

■andro-

Cp. antrop-

Forma prefixada del mot grec anḗr, andrós, que significa ‘persona del sexe masculí’. Ex.: androfòbia, andromorf.

->androcèfal

■androcèfal

[de andro- i -cèfal]

m ART Monstre que té cos d’animal i cap humà.

->androcèntric

■androcèntric -a

[de andro- i -cèntric]

adj ETNOL Dit del sistema de relacions socials centrat en la persona de l’home.

->androcentrisme

■androcentrisme

m ANTROP i FILOS Visió del món i de la cultura des del punt de vista masculí.

->androceu

■androceu

Part. sil.: an_dro_ceu

[del gr. anḗr, andrós ‘home’ i oĩkos ‘casa’]

m ANAT VEG Conjunt dels òrgans masculins d’una flor.

->androconi

androconi

[del ll. cient. androconium, i aquest, de andro- i el gr. kónis ‘pols’]

m ENTOM Escata o grup d’escates que posseeixen els mascles d’alguns insectes, com per exemple els lepidòpters.

->androcràtic

■androcràtic -a

[de andro- i -cràtic]

adj Dit de la forma d’organització social el govern de la qual és exercit pels homes.

->androdioècia

■androdioècia

Part. sil.: an_dro_di_o_è_ci_a

[de andro- i el gr. dís ‘dos’ i oikía ‘casa, família’]

f BOT Poligàmia, amb existència de flors hermafrodites en uns peus i de flors masculines en d’altres.

->androdioic

■androdioic -a

Part. sil.: an_dro_di_oic

[de andro- i el gr. dís ‘dos’ i oîkos ‘casa’]

adj BOT Que presenta androdioècia.

->androfòbia

■androfòbia

Part. sil.: an_dro_fò_bi_a

[de andro- i -fòbia]

f PSIQ Fòbia als individus del sexe masculí.

->andròfor

■andròfor

[de andro- i -for]

m ANAT VEG Columna que sosté l’androceu.

->androgen

■androgen -ògena

[de andro- i -gen]

1 adj BIOL Que produeix òrgans, cèl·lules, etc., masculins.

2 adj FISIOL ANIM Que provoca l’aparició dels caràcters sexuals masculins.

3 m BIOQ i FISIOL ANIM Cadascuna de les hormones sexuals d’acció masculinitzant segregades pels testicles, pel còrtex suprarenal i, en petita quantitat, pels ovaris.

4 adj BIOL Que engendra homes.

->androgènesi

androgènesi

[de andro- i -gènesi)]

f BIOL Tipus fals de partenogènesi masculina.

->androgènic

androgènic -a

[de androgen]

adj 1 Que és produït pels homes.

2 Relatiu o pertanyent a l’acció dels homes.

->androgin

■androgin -ògina

[del gr. andrógynos, íd., comp. de anḗr, andrós ‘home’ i gynḗ, gynaikós ‘dona’; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj i m i f 1 BIOL 1 Hermafrodita, que té òrgans reproductors masculins i femenins.

2 De sexe difícil de determinar.

2 BOT 1 Monoic.

2 Dit d’una inflorescència que conté flors masculines i femenines o d’una hifa de fong que presenta anteridis i oogonis.

->androgínia

■androgínia

Part. sil.: an_dro_gí_ni_a

[de androgin; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f PAT Pseudohermafroditisme parcial en l’home.

->androginisme

■androginisme

[de androgin]

m BIOL Estat o qualitat d’androgin.

->androginòfor

■androginòfor

[de andro-, gino- i -for]

m ANAT VEG Columneta originada per prolongació de l’eix floral, que porta l’androceu i el gineceu.

->androide

■androide

Part. sil.: an_droi_de

[de andr- i -oide; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj Semblant a l’home.

2 m Autòmat de forma humana.

->andròlatra

andròlatra

[de andro- i -latra]

m i f RELIG Afectat d’androlatria.

->androlatria

androlatria

Part. sil.: an_dro_la_tri_a

[de andro- i -latria]

f RELIG Culte diví tributat a un home.

->andròleg

■andròleg -òloga

[de andro- i -leg]

m i f MED Metge especialitzat en andrologia.

->andrologia

■andrologia

Part. sil.: an_dro_lo_gi_a

[de andro- i -logia]

f MED Branca de la medicina que estudia la morfologia i la funció de l’aparell genital masculí i les seves anomalies.

->andromania

■andromania

Part. sil.: an_dro_ma_ni_a

[del gr. andromanía, íd., de anḗr, andrós ‘home’ i manía ‘follia’]

f PSIQ Nimfomania.

->andròmina

■andròmina

[d’origen incert, possible deformació del nom gr. Andròmeda, protagonista d’una història mitològica que, de tan fantàstica, es degué prendre com a prototip de ‘faula, embolic’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Moble, estri, etc., atrotinat, inútil.

2 pl Embolics, males arts.

->andromonoècia

■andromonoècia

Part. sil.: an_dro_mo_no_è_ci_a

[de andro-, mono- i el gr. oikía ‘casa, família’]

f BOT Presència en una mateixa planta de flors hermafrodites i de flors masculines.

->andromonoic

■andromonoic -a

Part. sil.: an_dro_mo_noic

[de andro-, mono- i el gr. oîkos ‘casa’]

adj BOT Que presenta andromonoècia.

->androna

■androna

[del ll. andron, acusatiu androna, íd. pres del gr. andrõn, -õnos, pròpiament ‘part de la casa reservada als homes’; 1a FONT: 1302]

f 1 DR CIV Llenca estreta de terreny sense edificar entre dues cases contigües.

2 Construcció que sobresurt de la coberta d’una casa i que serveix per a protegir de la intempèrie l’accés a la teulada o al terrat.

3 GEOMORF 1 Depressió o fossa entre muntanyes.

2 androna prelitoral Depressió o fossa entre una alineació muntanyosa i la línia de costa.

->andronovià

andronovià -ana

Part. sil.: an_dro_no_vi_à

[del nom de la població d’Andronovo, a la Sibèria occidental]

PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent a l’andronovià.

2 m Cultura prehistòrica de l’edat del bronze de la Sibèria occidental.

->andropausa

■andropausa

Part. sil.: an_dro_pau_sa

[de andro- i el gr. paũsis ‘descans, cessació’]

f FISIOL Cessació de la funció sexual en l’home.

->andropètal

andropètal

[de andro- i pètal]

m ANAT VEG Pètal originat per regressió dels estams.

->andròsace

andròsace

[del ll. androsaces, i aquest, del gr. andrósakes, íd.]

m BOT Gènere de petites plantes herbàcies anuals o perennes de la família de les primulàcies (Androsace sp), de fulles en roseta o en columna i de flors blanques o rosades.

->andròspora

■andròspora

[de andro- i -spora]

f BOT 1 Micròspora de les gimnospermes.

2 Zoòspora masculina, típica dels edogonis.

->androsporangi

■androsporangi

[de andro- i esporangi]

m ANAT VEG 1 Microsporangi de les gimnospermes.

2 Cèl·lula mare de les andròspores.

->androstà

■androstà

[de andros(terona) i -à*]

m QUÍM ORG Hidrocarbur saturat del qual fonamentalment deriva tota una sèrie d’esteroides hormonals, de fórmula C₁₉H₃₂.

->androsterona

■androsterona

[de andro-, (e)ster(ol) i (horm)ona]

f BIOQ i FISIOL ANIM Hormona sexual masculina, 17-cetosteroide d’acció andrògena, de fórmula C₁₉H₃₀O₂, produïda pels testicles.

->ànec

■ànec

[alteració de l’ant. i dial. ànet, ll. anas, anătis, íd.; 1a FONT: s. XV]

m 1 ORNIT i AVIC Nom donat a diversos ocells de la família dels anàtids, excel·lents nedadors, de potes curtes i de bec aplatat, com l’ànec arlequí (Histrionicus histrionicus), sedentari a Islàndia, l’ànec becvermell (Netta rufina), anomenat també xibec i becvermell, l’ànec blanc (Tadorna tadorna), semblant a l’oca, l’ànec buixot (Aythya marila), marí, que hiverna als Països Catalans, l’ànec canyella (Tadorna ferruginea), similar a l’ànec blanc, però de color canyella, l’ànec capblanc (Oxyura leucocephala), que nia al litoral i a les illes mediterrànies, l’ànec collverd (o de bosc) (Anas platyrhynchos), que és l’espècie més coneguda i l’arrel de moltes races domèstiques, l’ànec corredor (Anas cursoria), de coll llarg i fi, l’ànec cullerot (o paleter) (Anas clypeata), anomenat també bec d’espàtula, l’ànec d’aigua petit, dit també xarxet, l’ànec de bec gros (Melanitta perspicillata), de color negre i bec vermell i groc, l’ànec d’Islàndia (Bucephala islandica), de colors negres i blancs, l’ànec de plomall (Aythya fuligula), de colors foscs i un plomall característic, l’ànec d’ulls grocs (Bucephala clangula), semblant a l’ànec d’Islàndia, l’ànec fosc (Melanitta fusca), semblant a l’ànec negre, l’ànec gavatx (o cap-roig) (Aythya ferina), de colors grisos, amb el cap bru i el pit blanc, l’ànec glacial (Clangula hyemalis), de cos blanc i ales negres, propi de les mars nòrdiques, l’ànec griset (o d’aigua gros) (Anas strepera), de color gris i negre, l’ànec mandarí (Aix galericulata), de colors vius, amb unes veles que sobresurten de les ales i bigotis de color taronja, l’ànec marcenc (o cuallarg) (Anas acuta), molt esvelt i de cua afuada, l’ànec mut (Anas moschata), bon productor de carn, l’ànec negre (Melanitta nigra), negre amb una gran protuberància a la base del bec, l’ànec xiulador (Anas penelope), de cap castany amb una taca groga, i l’ànec xocolater (Aythya nyroca), de coll i pit castany i ventre blanc.

2 p ext ORNIT Nom donat a d’altres espècies d’anàtids, com els becs de serra, els èiders, els xarxets i els xarrasclets.

3 anar com els ànecs col·loq Tenir diarrea.

4 fer l’ànec fig i col·loq Fer contorsions d’ofec o d’agonia.

->anècdota

■anècdota

[del gr. anékdota, pl. neutre de anékdotos ‘inèdit’, der. del verb ekdídōmi ‘publicar’, amb el prefix privatiu an-; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Petit fet particular, més o menys curiós, d’història o de la vida íntima d’algú.

2 Successió de fets exteriors que constitueixen la trama argumental d’una obra narrativa.

->anecdotari

■anecdotari

[de anècdota]

m Col·lecció d’anècdotes.

->anecdòtic

■anecdòtic -a

[de anècdota]

adj Que fa referència principalment o exclusivament a les anècdotes.

->anecoic

■anecoic -a

Part. sil.: an_e_coic

[de an- i el gr. ēkhṓ ‘eco’]

adj 1 Sense eco.

2 cambra anecoica ELECTROAC Cambra no reverberant, anomenada també cambra sorda, destinada a efectuar mesures acústiques.

->àneda

■àneda

[de ànet; 1a FONT: s. XIV]

f ORNIT 1 Ànega.

2 Especialment al delta de l’Ebre, femella de l’ànec collverd.

->aneder

■aneder -a

[de ànet]

adj Dit del falcó, etc., adreçat a la caça de l’ànec.

->anedó

■anedó

Hom.: anador

[de ànet; 1a FONT: s. XIII, CTort.]

m 1 Aneguet.

2 HERÀLD Ànec petit representat de perfil i en nombre plural.

->anèdric

■anèdric -a

Part. sil.: an_è_dric

[der. de an- i -edre]

adj GEOL Dit del mineral que no té les cares cristal·lines pròpies.

->ànega

■ànega

[de ànec]

f Ànec femella.

->aneguet

■aneguet

[de ànec]

m Poll de l’ànec.

->anelasticitat

anelasticitat

Part. sil.: an_e_las_ti_ci_tat

[de an- i elasticitat]

f FÍS Comportament no perfectament elàstic d’un cos.

->anelèctric

■anelèctric -a

Part. sil.: an_e_lèc_tric

[de an- i elèctric]

adj ELECT 1 Dit de la substància no susceptible d’electritzar-se per fricció si no és prenent precaucions especials per a isolar-la.

2 Conductor (en contraposició a dielèctric).

->anell

■anell

[del ll. anĕllus ‘anell petit’, diminutiu de anŭlus ‘anell’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Peça de metall o d’una altra matèria resistent, en forma de cercle, que és aplicada a un objecte envoltant-lo o cenyint-lo.

2 esp JOI Petit cèrcol d’or, argent, etc., llis o llavorat, adornat o no amb pedres precioses, esmalts, etc., que hom porta al dit. Anell de prometatge. Anell episcopal.

3 anell del Pescador DIPL Anell sigil·lar usat pels papes per a autenticar personalment els breus pontificis.

4 anell sigil·lar SIGIL·L Anell amb un relleu o una incisió en el metall o en una pedra dura encastada, amb el distintiu d’una persona, que serveix com a matriu per a imprimir el segell i autenticar cartes i documents. És anomenat també anell signatori o segell anular.

5 no caure els anells (a algú) Fer el que calgui, especialment les feines més humils.

2 Tira de paper amb què hom envolta un cigar.

3 Tap de suro foradat longitudinalment.

4 AGR Peça de ferro quadrangular, amb un pern, que serveix per a alçar i abaixar la punta de l’arada i fer-la enfondir més a la terra.

5 ÀLG 1 Estructura algèbrica que consta d’un conjunt A en el qual han estat definides dues operacions, l’addició (+) i la multiplicació (×).

2 anell commutatiu Anell en què la multiplicació és commutativa.

3 anell de Boole Anell commutatiu unitari (A, +, ·) en què tot element és idempotent: x² = x · x = x.

6 ANAT ANIM 1 Òrgan, àrea o matèria de forma anular, com les obertures que presenten certs músculs o aponeurosis per a donar pas a vasos, nervis, etc.

2 Cadascun dels segments que componen el cos dels anèl·lids i l’esquelet extern dels artròpodes.

7 ANAT VEG Collar membranós o fibrós que envolta el peu d’alguns bolets.

8 ASTR Nom donat a les bandes lluminoses que envolten alguns planetes, especialment Saturn, constituïdes per una gran quantitat de partícules independents que hi giren a l’entorn com a petits satèl·lits.

9 ENG QUÍM Element bàsic del rebliment d’una columna.

10 MOT En les bombes i els motors hidràulics de paletes, peça que té un contorn interior de forma especial sobre la qual són aplicades constantment les paletes quan l’aparell funciona efectivament.

11 QUÍM Cadena tancada d’àtoms.

12 TÈXT 1 En les màquines contínues de filar i de retòrcer, cèrcol fixat al balancer, concèntric amb les pues, de secció generalment en doble T, que serveix per a guiar el corredor (també és anomenat anella).

2 Didal.

13 anell astronòmic ASTR Astrolabi nàutic simplificat.

14 anell de dehiscència ANAT VEG En els esporangis de moltes falgueres, rengle anular de cèl·lules de membranes radials i internes gruixudes que, un cop seques, es contreuen, trenquen la coberta de l’esporangi i alliberen les espores.

15 anell del diable ENTOM Eruga del lepidòpter lasiocàmpid Macrothylacia rubi.

16 anell d’estanquitat TECNOL Junta.

17 anells de Newton ÒPT Anells concèntrics iridescents que hom observa entorn del punt de contacte d’una lent planoconvexa de gran radi amb una superfície de vidre perfectament plana.

->anella

■anella

[de anell; 1a FONT: 1379]

f 1 1 Peça de metall, de fusta o d’una altra matèria resistent, en forma de cercle, que serveix generalment per a retenir o agafar alguna cosa.

2 esp Peça circular que, clavada a terra, en una paret, en una porta, etc., serveix, mitjançant una corda, una cadena, un ganxo, etc., per a fermar-hi una bèstia, un vaixell a la riba, penjar-hi un objecte, etc.

3 esp Peça circular que, fixada en un pes, en un bagul, en un estri qualsevol, serveix per a agafar-lo o penjar-lo a un clau, una barra, etc.

2 Cadascuna de les peces d’una cadena, dels clemàstecs, etc.

3 Peça circular de ferro, fixada a la part forana de la porta, que serveix per a trucar i per a acompanyar-la quan hom la tanca.

4 argolla 1 4.

5 Rull en forma d’anella.

6 TÈXT Cert lligat dels fils en les puntes fetes al coixí.

7 pl GIMN Aparell de gimnàstica artística masculina consistent en dos cèrcols que pengen de dos cables fixats a un pòrtic, usat per a practicar exercicis de suspensió i de sosteniment.

8 anella de Gravesande Anella metàl·lica per la qual passa molt justa una esfera metàl·lica a temperatura ambient i no hi passa quan ha estat escalfada.

->anel·lació

anel·lació

Part. sil.: a_nel_la_ci_ó

[del ll. anĕllus, dimin. de anŭlus ‘anell’]

f QUÍM ORG Denominació genèrica de diverses reaccions emprades per a la construcció d’anells carbonats a partir d’un compost cíclic preexistent i d’un fragment de cadena oberta.

->anellada

■anellada

[de anell]

f Cop d’anella o picaporta.

->anellador

anellador -a

m i f Persona que s’ocupa de col·locar els anells al voltant dels cigars, manualment o per mitjà d’una màquina.

->anellar

■anellar

[de anell]

v tr 1 Disposar en anelles.

2 Posar una anella o anelles. Anellar un ocell.

3 RAM Posar una anella al morro dels porcs per tal d’evitar que en grufar malmetin els sembrats, o al morro dels bous per tal d’acomboiar-los mitjançant una perxa.

4 BIOL Posar anelles a les potes o en altres llocs (d’un animal) per tal de poder-lo reconèixer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: anellar

GERUNDI: anellant

PARTICIPI: anellat, anellada, anellats, anellades

INDICATIU PRESENT: anello, anelles, anella, anellem, anelleu, anellen

INDICATIU IMPERFET: anellava, anellaves, anellava, anellàvem, anellàveu, anellaven

INDICATIU PASSAT: anellí, anellares, anellà, anellàrem, anellàreu, anellaren

INDICATIU FUTUR: anellaré, anellaràs, anellarà, anellarem, anellareu, anellaran

INDICATIU CONDICIONAL: anellaria, anellaries, anellaria, anellaríem, anellaríeu, anellarien

SUBJUNTIU PRESENT: anelli, anellis, anelli, anellem, anelleu, anellin

SUBJUNTIU IMPERFET: anellés, anellessis, anellés, anelléssim, anelléssiu, anellessin

IMPERATIU: anella, anelli, anellem, anelleu, anellin

->anellat

■anellat -ada

[de anellar; 1a FONT: s. XV]

1 adj Disposat en anells o en anelles, compost d’anells o d’anelles.

2 adj Adornat, proveït d’anells o d’anelles.

3 adj Envoltat. Un segell d’or anellat de blanc.

4 adj BOT Dit dels vasos o les tràquees proveïts de reforços anulars de lignina.

5 m ZOOL Anèl·lid.

->anellatge

■anellatge

[de anellar]

m BIOL Acció d’anellar un animal.

->aneller

aneller

[de anell]

m HIST Menestral especialitzat en la manufactura d’anells plans, que eren caracteritzats pels distintius d’una lletra o de tres, usats per persones d’origen hebreu.

->anellet

■anellet

[de anell]

m 1 HERÀLD Figura rodona i buida.

2 TÈXT Corredor.

->anelleta

anelleta

f dial arracada 1 1.

->anèl·lids

■anèl·lids

[del ll. anĕllus, dimin. de anŭllus ‘anell’ i -id]

m ZOOL 1 pl Embrancament d’animals invertebrats triploblàstics, celomats i protostomats, amb simetria bilateral i mancats d’apèndixs articulats, que comprèn els cucs pròpiament dits i que consta de tres classes principals (oligoquets, poliquets i hirudinis).

2 sing Animal de l’embrancament dels anèl·lids.

->anèmia

■anèmia

Part. sil.: a_nè_mi_a

[del gr. anaimía ‘manca de sang’, comp. de haĩma ‘sang’ i el pref. privatiu an-; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 PAT Situació patològica comuna a moltes malalties consistent en la disminució del nombre d’eritròcits, de la quantitat d’hemoglobina o del valor de l’hematòcrit.

2 VETER 1 anèmia dels gossos Anquilostomiasi canina.

2 anèmia infecciosa del cavall Malària equina.

->anèmic

■anèmic -a

[de anèmia]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’anèmia.

2 adj i m i f Que pateix d’anèmia.

->anemo-

■anemo-

Forma prefixada del mot grec ánemos, que significa ‘vent’. Ex.: anemograma, anemometria.

->anemocor

anemocor -a

[de anemo- i el gr. khōréō ‘escampar’]

adj BOT 1 Dit de les plantes que disseminen llurs fruits, espores o llavors mitjançant el vent.

2 Dit del tipus de disseminació de les plantes anemocores.

->anemocordi

anemocordi

[de anemo- i el gr. khordḗ]

m MÚS Instrument de teclat les cordes del qual vibren per l’acció del vent, com en l’arpa eòlica.

->anemocòria

■anemocòria

Part. sil.: a_ne_mo_cò_ri_a

[de anemocor]

f BOT Disseminació anemocora.

->anemòfil

■anemòfil -a

[de anemo- i -fil]

adj BOT Dit de les plantes que efectuen la pol·linització mitjançant la intervenció del vent.

->anemofília

■anemofília

Part. sil.: a_ne_mo_fí_li_a

[de anemo- i -fília]

f BOT Qualitat de les plantes anemòfiles.

->anemofòbia

anemofòbia

Part. sil.: a_ne_mo_fò_bi_a

[de anemo- i -fòbia]

f BOT Qualitat de les plantes que no resisteixen l’acció del vent, o d’aquelles que posseeixen dispositius que les protegeixen contra el vent.

->anemògam

■anemògam -a

[de anemo- i -gam]

adj BOT Anemòfil.

->anemogàmia

■anemogàmia

Part. sil.: a_ne_mo_gà_mi_a

[de anemo- i -gàmia]

f BOT Anemofília.

->anemògraf

■anemògraf

[de anemo- i -graf]

m METROL Anemòmetre instantani connectat a un registrador per tal d’obtenir el gràfic de l’evolució de la velocitat del vent.

->anemografia

■anemografia

Part. sil.: a_ne_mo_gra_fi_a

[de anemo- i -grafia]

f METEOR Estudi de les variacions d’intensitat del vent mitjançant l’anemògraf.

->anemograma

■anemograma

[de anemo- i -grama]

m METROL Gràfic fet amb un anemògraf.

->anemolita

anemolita

[de anemo- i -lita]

f PETROG Varietat d’estalactita de forma diferent de la típica (excèntrica, ganxuda, arborescent, etc.).

->anemològic

anemològic -a

[de anemo- i -lògic]

adj TECNOL Relatiu o pertanyent a l’estudi del vent com a font d’energia.

->anemòmetre

■anemòmetre

[de anemo- i -metre; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m METROL Instrument per a mesurar la velocitat d’un corrent d’aire.

->anemometria

■anemometria

Part. sil.: a_ne_mo_me_tri_a

[de anemo- i -metria; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f METEOR Conjunt de procediments i de tècniques de mesura per a determinar les característiques dinàmiques de l’aire.

->anemomètric

■anemomètric -a

[de anemometria]

adj METEOR Relatiu o pertanyent a l’anemometria.

->anemone

■anemone

[del ll. anemone, i aquest, del gr. anemṓne, íd., que es creu der. de ánemos ‘vent’, perquè es bada al contacte del vent; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 BOT i JARD Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les ranunculàcies (Anemone sp), de flors apètales i de sèpals petaloides de diversos colors, sovint conreades per llur aspecte vistent. Cal esmentar l’anemone alpina (A. alpina), l’anemone coronària (A. coronaria), l’anemone del Japó (A. japonica), el buixol i l’herba fetgera, molt conreades en jardineria.

2 ZOOL Nom donat a algunes actínies que pertanyen a diversos gèneres de l’ordre dels actiniaris i que viuen solitàries reptant pel fons marí o en simbiosi amb crancs.

->anemonina

■anemonina

[de anèmone i -ina]

f FARM Substància tòxica que s’obté de certes plantes ranunculàcies.

->anemoscopi

■anemoscopi

[de anemo- i -scopi]

m METEOR Aparell emprat per a indicar la direcció del vent.

->anemotropisme

anemotropisme

[de anemo- i tropisme]

m BOT Orientació d’una planta que creix determinada per la direcció del vent.

->anenergètic

anenergètic -a

Part. sil.: an_e_ner_gè_tic

[de an- i el gr. energētikós ‘actiu’]

adj No energètic, mancat d’energia. Corrents anenergètics.

->anepígraf

■anepígraf -a

Part. sil.: an_e_pí_graf

[del gr. anepígraphos ‘sense títol o inscripció’]

adj Anepigràfic.

->anepigràfic

■anepigràfic -a

Part. sil.: an_e_pi_grà_fic

[de anepígraf]

1 adj Dit d’una medalla, una moneda, etc., que no porta inscripció.

2 m Llibre o escrit sense títol.

->anergia

anergia

Part. sil.: a_ner_gi_a

Hom.: energia

[de an- i -ergia]

f 1 TERMO En un procés termodinàmic o en un sistema generador d’energia, energia no utilitzable en forma de treball, que complementa l’exergia.

2 PAT Varietat d’al·lèrgia caracteritzada per la manca total de capacitat de reacció dels teixits davant una substància antigènica.

->aneroide

■aneroide

Part. sil.: a_ne_roi_de

[del fr. anéroïde, format del gr. nērós ‘fluid, líquid’ amb el pref. privatiu a-¹; 1a FONT: c. 1885]

1 adj Que no conté líquid.

2 m METROL Baròmetre aneroide.

->anerotisme

anerotisme

Part. sil.: an_e_ro_tis_me

[de an- i erotisme]

m PSIQ Inhibició sexual caracteritzada per l’absència de plaer en l’home o en la dona en el moment de l’acte sexual.

->anestèsia

■anestèsia

Part. sil.: an_es_tè_si_a

[de an- i el gr. aísthēsis ‘sensació, sensibilitat’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 MED 1 Pèrdua total o parcial de la sensibilitat acompanyada o no de pèrdua de consciència com a conseqüència d’una malaltia, d’un traumatisme o de l’administració d’un anestèsic.

2 anestèsia general Abolició de la sensibilitat conscient amb pèrdua temporal i reversible de l’activitat funcional del sistema nerviós central, aconseguida mitjançant l’administració d’un anestèsic.

3 anestèsia local (o regional) Supressió del dolor en una zona determinada del cos per tal de facilitar una intervenció mèdica.

2 FARM anestèsic 2.

3 anestèsia moral PSIC Pèrdua de tot ressò afectiu per a les nocions del bé i del mal.

->anestesiar

■anestesiar

Part. sil.: an_es_te_si_ar

[de anestèsia]

v tr MED Administrar un anestèsic, produir anestèsia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: anestesiar

GERUNDI: anestesiant

PARTICIPI: anestesiat, anestesiada, anestesiats, anestesiades

INDICATIU PRESENT: anestesio, anestesies, anestesia, anestesiem, anestesieu, anestesien

INDICATIU IMPERFET: anestesiava, anestesiaves, anestesiava, anestesiàvem, anestesiàveu, anestesiaven

INDICATIU PASSAT: anestesií, anestesiares, anestesià, anestesiàrem, anestesiàreu, anestesiaren

INDICATIU FUTUR: anestesiaré, anestesiaràs, anestesiarà, anestesiarem, anestesiareu, anestesiaran

INDICATIU CONDICIONAL: anestesiaria, anestesiaries, anestesiaria, anestesiaríem, anestesiaríeu, anestesiarien

SUBJUNTIU PRESENT: anestesiï, anestesiïs, anestesiï, anestesiem, anestesieu, anestesiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: anestesiés, anestesiessis, anestesiés, anestesiéssim, anestesiéssiu, anestesiessin

IMPERATIU: anestesia, anestesiï, anestesiem, anestesieu, anestesiïn

->anestèsic

■anestèsic -a

Part. sil.: an_es_tè_sic

[de anestèsia]

FARM 1 adj Relatiu o pertanyent a l’anestèsia o als anestèsics.

2 m Fàrmac que, en produir narcosi, analgèsia general, relaxament i pèrdua de la sensibilitat conscient, fa possible l’anestèsia.

->anestesina

anestesina

[de anestèsia i -ina]

f QUÍM ORG i FARM Èster etílic de l’àcid paraaminobenzoic; anomenada també benzocaïna.

->anestesiòleg

■anestesiòleg -òloga

Part. sil.: an_es_te_si_ò_leg

[de anestèsia i -leg]

m i f MED Persona versada en anestesiologia.

->anestesiologia

■anestesiologia

Part. sil.: an_es_te_si_o_lo_gi_a

[de anestèsia i -logia]

f MED Especialitat mèdica que utilitza els mètodes i les tècniques necessàries per tal que el pacient quedi insensible al dolor o protegit davant l’agressió psíquica i somàtica en qualsevol situació que ho requereixi.

->anestesista

■anestesista

Part. sil.: an_es_te_sis_ta

[de anestèsia]

adj i m i f MED Dit de la persona que en el curs d’una operació quirúrgica és l’encarregada d’administrar l’anestèsia. Metge anestesista. Tècnic anestesista.

->anet

■anet

[del ll. anēthum, i aquest, del gr. ánēthon, íd.; 1a FONT: 1472, Esteve]

m BOT Planta herbàcia anual de la família de les umbel·líferes (Anethum graveolens), fètida, de fulles dividides en lacínies capil·lars i de flors disposades en umbel·les.

->ànet

■ànet

[del ll. anas, anătis, íd.; 1a FONT: 1275]

m ORNIT Ànec.

->anetole

■anetole

[del ll. anēthum ‘planta aromàtica’ i -ole, variant de -ol¹]

m QUÍM ORG Constituent principal de les essències d’anís estrellat i de fonoll.

->aneuploide

■aneuploide

Part. sil.: an_eu_ploi_de

[de an- i euploide]

adj GEN Dit de l’organisme la dotació cromosòmica anormal del qual no és múltiple d’un genoma determinat.

->aneuploïdia

aneuploïdia

Part. sil.: an_eu_plo_ï_di_a

[de aneuploide]

f GEN Qualitat d’aneuploide.

->anèuria

■anèuria

Part. sil.: a_nèu_ri_a

[de a-¹ i el gr. neûron ‘nervi’]

f PAT Deficiència d’energia nerviosa.

->aneurina

aneurina

Part. sil.: a_neu_ri_na

[de a-¹, neur- i -ina]

f obs BIOQ Tiamina.

->aneurisma

■aneurisma

Part. sil.: a_neu_ris_ma

[del gr. aneúrysma ‘dilatació’]

m PAT 1 Bossa formada per la dilatació de les parets d’una artèria en un punt delimitat i en comunicació amb la llum del vas.

2 aneurisma cardíac Dilatació del cor, semblant a un aneurisma, consegüent a un infart de miocardi.

->aneurismal

■aneurismal

Part. sil.: a_neu_ris_mal

[de aneurisma]

adj Relatiu o pertanyent a l’aneurisma. Diàtesi aneurismal.

->aneurismorràfia

aneurismorràfia

Part. sil.: a_neu_ris_mor_rà_fi_a

[de aneurisma i el gr. rhaphḗ ‘costura’]

f CIR Sutura del sac d’un aneurisma per procediments diversos.

->aneusomia

aneusomia

Part. sil.: an_eu_so_mi_a

f GEN Aberració cromosòmica que presenten els organismes les cèl·lules dels quals tenen un nombre variable de cromosomes.

->anfós

■anfós

[probablement del nom propi antic Anfós ‘Alfons’, a causa del seu gust refinat, mereixedor d’un nom principesc; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[pl -ossos] m ICT 1 Peix de la família dels serrànids (Epinephelus guaza), de cos voluminós i de colors foscs amb taques clares.

2 anfós bord Peix de la família dels serrànids (Epinephelus alexandrinus), molt semblant a l’anfós, però més esvelt i amb quatre franges fosques al dors.

->anfossol

anfossol

[de anfós]

m dial ICT Anfós petit.

->anfracte

anfracte

[del ll. anfractus, -tus ‘sinuositat’, i aquest, del ll. frangĕre ‘trencar’ amb el prefix am- ‘pels dos costats’]

m Cada volta del filet d’un cargol.

->anfractuós

■anfractuós -osa

Part. sil.: an_frac_tu_ós

[del ll. anfractuosus, -a, -um ‘sinuós, tortuós’, derivat de anfractus ‘sinuositat’; 1a FONT: 1905]

adj Sinuós, tortuós, ple de tortes i de revolts.

->anfractuositat

■anfractuositat

Part. sil.: an_frac_tu_o_si_tat

[de anfractuós; 1a FONT: 1905]

f 1 Qualitat d’anfractuós.

2 Torta, revolt, sinuositat.

3 1 Solc, canal, etc., sinuós.

2 anfractuositat cerebral ANAT ANIM Solc o cissura que limita les circumvolucions cerebrals.

->anganell

anganell

[dissimilació de algalell, dimin. de gala²]

m dial Nou del coll.

->angaria

■angaria

Part. sil.: an_ga_ri_a

[del ll. angaria ‘jova de tragí’ i aquest del gr. aggareía íd.]

f 1 DR INTERN i DR MAR En període de guerra, dret de requisa que exerceix un país bel·ligerant respecte a béns mobles estrangers, especialment el dret de requisa respecte a un vaixell d’un país neutral quan aquest és en aigües on exerceix sobirania el país bel·ligerant.

2 HIST DR 1 A l’antiga Roma, prestació forçosa que l’estat imposava als ciutadans de transportar per terra béns mobles o semovents a utilitat d’aquell.

2 En època feudal, una de les prestacions personals dels homes de la gleva per raó de la terra que els era censada.

->àngel¹

■àngel¹

[del ll. ecl. angelus, i aquest, del gr. ággelos ‘missatger’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 1 RELIG Esperit celestial, missatger de Déu i superior als homes.

2 fig Persona molt bona, de molt bon cor.

3 àngel de la guarda (o bo, o custodi, o protector, o tutelar) CRIST Àngel assenyalat a cada persona per a la seva custòdia.

4 àngel rebel (o dolent, o caigut, o de les tenebres) CRIST Àngel rebel·lat contra Déu.

2 NUMIS Nom genèric de la moneda d’or que porta com a tipus l’arcàngel sant Miquel allancejant el drac.

3 àngel heràldic HERÀLD Figura representada en forma d’una donzella revestida de dalmàtica i les ales gairebé abaixades.

4 àngel menor ART angelot¹ 2.

->àngel²

■àngel²

[v. àngel¹]

m ICT Peix selaci del subordre dels esquals (Squatina sp), amb el cos aplatat i de forma romboïdal i el cap rodó, semblant a la rajada i al tauró. Cal destacar-ne l’àngel comú (S. squatina), de coloració arenosa, l’àngel aculeat (S. aculeata), amb els ulls envoltats de gruixuts tubercles espinosos, i l’àngel ocel·lat (S. oculata), de coloració bruna amb ocels blancs.

->Àngela

■Àngela (o Àngela Maria!)

[de àngel¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

interj Justa la fusta!

->angelada

■angelada

[de àngel¹]

f Conjunt d’àngels.

->angelet¹

angelet¹

[probablement de angelet²]

m HIST Individu de les partides de pagesos rossellonesos aixecades contra la gabella de la sal establerta per l’administració francesa al segle XVII.

->angelet²

■angelet²

[de àngel¹]

m 1 1 RELIG Àngel imaginat o representat en forma d’infant.

2 p ext Infant innocent. Com dorm, l’angelet!

3 angelets al cel Expressió de condol que s’adreça als pares que han perdut un infant.

4 estar amb els angelets Dormir, somiar.

2 BOT 1 Nom popular del vil·là, acompanyat o no del fruit, de diverses compostes.

2 Blauet.

->angèlic

■angèlic -a

[de àngel¹; 1a FONT: s. XV]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent als àngels, de la natura dels àngels. Salutació angèlica.

2 el doctor angèlic Sobrenom donat per la filosofia escolàstica a sant Tomàs d’Aquino.

2 f BOT 1 Planta herbàcia biennal de la família de les umbel·líferes (Angelica archangelica), aromàtica, de fulles dividides i acabada en una gran umbel·la d’umbel·les.

2 Abusivament, angèlica borda.

3 Dicorínia.

4 angèlica borda Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Angelica silvestris), més baixa que l’angèlica, de grosses umbel·les compostes i de fruit d’ales amples.

3 f LITÚRG Anunci solemne de la Pasqua que canta el diaca el Dissabte Sant davant el ciri pasqual, anomenat també exúltet i pregó pasqual, que comença amb els mots llatins Exsultet iam angelica turba caelorum.

4 àcid angèlic QUÍM Àcid carboxílic insaturat, de fórmula C₅H₈O₂ que es troba a l’arrel de l’angèlica i a l’essència de camamilla romana, utilitzat antigament com a sedant.

->angelical

■angelical

[de angèlic; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Angèlic.

2 Que sembla un àngel o d’àngel per la seva bondat, el seu candor, la seva innocència, la seva bellesa.

->angelicalment

■angelicalment

[de angelical]

adv D’una manera angelical, amb candor, amb innocència.

->angèlicament

■angèlicament

[de àngel¹]

adv D’una manera angèlica.

->angelicar

■angelicar

[de àngel¹]

v tr Angelitzar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: angelicar

GERUNDI: angelicant

PARTICIPI: angelicat, angelicada, angelicats, angelicades

INDICATIU PRESENT: angelico, angeliques, angelica, angeliquem, angeliqueu, angeliquen

INDICATIU IMPERFET: angelicava, angelicaves, angelicava, angelicàvem, angelicàveu, angelicaven

INDICATIU PASSAT: angeliquí, angelicares, angelicà, angelicàrem, angelicàreu, angelicaren

INDICATIU FUTUR: angelicaré, angelicaràs, angelicarà, angelicarem, angelicareu, angelicaran

INDICATIU CONDICIONAL: angelicaria, angelicaries, angelicaria, angelicaríem, angelicaríeu, angelicarien

SUBJUNTIU PRESENT: angeliqui, angeliquis, angeliqui, angeliquem, angeliqueu, angeliquin

SUBJUNTIU IMPERFET: angeliqués, angeliquessis, angeliqués, angeliquéssim, angeliquéssiu, angeliquessin

IMPERATIU: angelica, angeliqui, angeliquem, angeliqueu, angeliquin

->angelícic

angelícic, àcid

[de angèlica]

QUÍM Àcid angèlic.

->angelins

■angelins

[de àngel¹]

m pl BOT Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Teucrium pyrenaicum), de tija ajaguda, amb fulles arrodonides i peludes i flors purpúries i blanquinoses disposades en glomèruls.

->angelisme

angelisme

[de àngel¹]

m RELIG Concepció que tendeix a considerar l’home semblant a un àngel, és a dir, a sobreestimar la part espiritual i menysprear els aspectes corporals.

->angelitzar

■angelitzar

[de àngel¹]

v tr Convertir en àngel.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: angelitzar

GERUNDI: angelitzant

PARTICIPI: angelitzat, angelitzada, angelitzats, angelitzades

INDICATIU PRESENT: angelitzo, angelitzes, angelitza, angelitzem, angelitzeu, angelitzen

INDICATIU IMPERFET: angelitzava, angelitzaves, angelitzava, angelitzàvem, angelitzàveu, angelitzaven

INDICATIU PASSAT: angelitzí, angelitzares, angelitzà, angelitzàrem, angelitzàreu, angelitzaren

INDICATIU FUTUR: angelitzaré, angelitzaràs, angelitzarà, angelitzarem, angelitzareu, angelitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: angelitzaria, angelitzaries, angelitzaria, angelitzaríem, angelitzaríeu, angelitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: angelitzi, angelitzis, angelitzi, angelitzem, angelitzeu, angelitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: angelitzés, angelitzessis, angelitzés, angelitzéssim, angelitzéssiu, angelitzessin

IMPERATIU: angelitza, angelitzi, angelitzem, angelitzeu, angelitzin

->angelofania

■angelofania

Part. sil.: an_ge_lo_fa_ni_a

[de àngel¹ i -fania]

f Aparició d’un àngel.

->angelologia

■angelologia

Part. sil.: an_ge_lo_lo_gi_a

[de àngel¹ i -logia]

f TEOL Part de la teologia que tracta dels àngels.

->angelot¹

■angelot¹

[de àngel¹]

m 1 col·loq Persona molt bondadosa i afable.

2 ART Figura d’àngel, generalment infantil, que hom pintava o esculpia en els retaules o les façanes com a complement decoratiu.

3 fer l’angelot Fer el sord o el desentès.

->angelot²

■angelot²

[de l’àr. 'anzarût, íd., amb influx de àngel¹]

m FARM Sarcocol·la.

->angelot³

■angelot³

m ICT àngel².

->àngelus

■àngelus

[del ll. angelus ‘àngel’, mot llatí amb què comença la pregària mariana del mateix nom: Angelus Domini nuntiavit Mariae]

m CATOL Oració que hom diu al matí, al migdia i al vespre en memòria de l’anunciació de l’àngel a Maria que havia d’ésser mare de Déu.

->angers

angers

m AGR Peu clonal de codonyers de vigor mitjà, d’arrels molt ramificades i de poc desenvolupament.

->angeví

■angeví -ina

[del b. ll. andegavinus]

1 adj i m i f D’Anjou (antiga província de França), d’Angers (ciutat de França) o de l’angeví (dialecte).

2 m LING Dialecte francès parlat a Anjou i al Maine.

3 adj HIST Relatiu o pertanyent als comtes o als ducs d’Anjou.

->angi-

■angi-

Forma prefixada del mot grec aggeĩon, que significa ‘vas’, ‘receptacle’. Ex.: angièctasi.

->-angi

■-angi

Forma sufixada del mot grec aggeĩon, que significa ‘vas’, ‘receptacle’. Ex.: gametangi.

->angièctasi

angièctasi

Part. sil.: an_gi_èc_ta_si

[de angi- i -èctasi]

f PAT Dilatació per qualsevol causa d’un vas sanguini o limfàtic.

->angiendotelioma

angiendotelioma

Part. sil.: an_gi_en_do_te_li_o_ma

[de angio-, endoteli i -oma]

m PAT Varietat d’angioma d’evolució maligna en què les cèl·lules, de tipus embrionari, es multipliquen i formen un endotelioma.

->angiïtis

■angiïtis

Part. sil.: an_gi_ï_tis

[de angi- i -itis]

f PAT Inflamació d’un vas de l’organisme.

->angina

■angina

[del ll. angina, íd., derivat de angĕre ‘estrènyer, ofegar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 PAT 1 [generalment en pl] Inflamació total o parcial de l’istme de la faringe.

2 angina abdominal (o intestinal) Quadre de dolor abdominal causat per una disminució de la irrigació sanguínia dels intestins.

3 angina de pit Síndrome caracteritzada per dolor o constricció a la regió anterior del tòrax, en general en forma de crisis breus, que a vegades van acompanyades d’angoixa i de sensació de mort imminent.

2 VETER Malaltia dels animals de peu rodó consistent en la inflamació de les primeres vies respiratoriodigestives.

->anginós

■anginós -osa

[de angina]

adj PAT Relatiu o pertanyent a qualsevol classe d’angina.

->angio-

■angio-

Forma prefixada del mot grec aggeĩon, que significa ‘vas’, ‘receptacle’. Ex.: angiologia.

->angioblast

angioblast

Part. sil.: an_gi_o_blast

[de angio- i -blast]

m EMBRIOL Angioblastema.

->angioblastema

angioblastema

Part. sil.: an_gi_o_blas_te_ma

[de angio- i blastema]

m EMBRIOL Territori de l’ou en desenvolupament que dóna lloc a les cèl·lules sanguínies.

->angioblastoma

angioblastoma

Part. sil.: an_gi_o_blas_to_ma

[de angio- i blastoma]

m PAT Tumor format per elements vasculars, que es localitza al sistema nerviós central.

->angiocarp

angiocarp -a

Part. sil.: an_gi_o_carp

[de angio- i -carp]

adj i m BOT 1 Dit del fruit protegit per algun òrgan floral més o menys acrescent, com la móra.

2 Dit del carpòfor dels fongs superiors que posseeixen vel universal.

->angiocàrpic

■angiocàrpic -a

Part. sil.: an_gi_o_càr_pic

[de angio- i -càrpic]

adj BOT Relatiu o pertanyent a l’angiocarp.

->angioceratoma

angioceratoma

Part. sil.: an_gi_o_ce_ra_to_ma

[de angio- i ceratoma]

m PAT Dilatació vascular palesada per un punt vermell sobre el qual es desenvolupa un procés ceratòmic.

->angiocolitis

angiocolitis

Part. sil.: an_gi_o_co_li_tis

[de angio- i colitis]

f PAT Colangitis.

->angiodermitis

angiodermitis

Part. sil.: an_gi_o_der_mi_tis

[de angio- i dermitis]

f PAT Inflamació dels vasos de la pell.

->angioedema

angioedema

Part. sil.: an_gi_o_e_de_ma

[de angio- i edema]

m PAT Trastorn caracteritzat per la formació de zones edematoses a la pell, les mucoses o les vísceres.

->angiofluoroscòpia

angiofluoroscòpia

Part. sil.: an_gi_o_flu_o_ros_cò_pi_a

[de angio- i fluoroscòpia]

f DIAG Mètode emprat per a estudiar l’estat dels vasos de l’organisme.

->angiogènesi

■angiogènesi

Part. sil.: an_gi_o_gè_ne_si

f EMBRIOL Desenvolupament embrionari dels vasos sanguinis.

->angioglioma

angioglioma

Part. sil.: an_gi_o_gli_o_ma

[de angio- i glioma]

m PAT Forma de glioma molt vascularitzat.

->angiografia

angiografia

Part. sil.: an_gi_o_gra_fi_a

[de angio- i -grafia]

f DIAG Radiografia dels vasos sanguinis d’una zona de l’organisme practicada després de la injecció d’una substància opaca als raigs X.

->angiòleg

■angiòleg -òloga

Part. sil.: an_gi_ò_leg

[de angio- i -leg]

m i f MED Metge especialista en angiologia.

->angiologia

■angiologia

Part. sil.: an_gi_o_lo_gi_a

[de angio- i -logia]

f 1 ANAT Branca de l’anatomia vegetal i animal que estudia els sistemes conductors.

2 MED Branca de la medicina que estudia la patologia del sistema vascular arterial, venós i limfàtic.

->angiolupoide

angiolupoide

Part. sil.: an_gi_o_lu_poi_de

[de angio- i lupoide]

m PAT Afecció de la pell en forma de plaques vermelles, noduloses, telangiectàsiques, semblants a les del lupus vulgar.

->angioma

■angioma

Part. sil.: an_gi_o_ma

[de angio- i -oma]

m PAT 1 Formació vascular, generalment subcutània o submucosa, de tipus congènit causada per una manca d’evolució del sistema circulatori perifèric embrionari, formada per un conglomerat de vasos capil·lars.

2 angioma cavernós Angioma format per teixit conjuntiu que limita espais plens de sang.

->angiomatosi

angiomatosi

Part. sil.: an_gi_o_ma_to_si

[de angioma i -osi]

f PAT Afecció generalitzada caracteritzada per la presència de molts angiomes a la pell i en els òrgans profunds.

->angioneurosi

angioneurosi

Part. sil.: an_gi_o_neu_ro_si

[de angio- i neurosi]

f PAT i PSIQ Trastorns del sistema vasomotor motivats per causes psíquiques, especialment de tipus emocional.

->angioplàstia

angioplàstia

Part. sil.: an_gi_o_plàs_ti_a

[de angio- i -plàstia]

f CIR Cirurgia plàstica dels vasos sanguinis.

->angiopteris

angiopteris

Part. sil.: an_gi_op_te_ris

[de angio- i el gr. pterís, pterídos ‘falguera’]

m BOT Gènere de falgueres tropicals primitives de l’ordre de les marattials (Angiopteris sp), de tija curta, amb una roseta de grosses fulles molt dividides.

->angiorràfia

angiorràfia

Part. sil.: an_gi_or_rà_fi_a

[de angio- i el gr. rhaphḗ ‘costura’]

f CIR Sutura d’una obertura en les parets d’un vas.

->angiosarcoma

angiosarcoma

Part. sil.: an_gi_o_sar_co_ma

[de angio- i sarcoma]

m PAT Sarcoma en el qual la proliferació cel·lular deriva dels elements conjuntius dels vasos sanguinis.

->angioscòpia

■angioscòpia

Part. sil.: an_gi_os_cò_pi_a

[de angio- i -scòpia]

f DIAG Exploració visual dels vasos sanguinis.

->angiospasme

■angiospasme

Part. sil.: an_gi_os_pas_me

[de angio- i -spasme]

m PAT Contracció espasmòdica de la túnica muscular dels vasos sanguinis.

->angiospasmòdic

■angiospasmòdic -a

Part. sil.: an_gi_os_pas_mò_dic

[de angio- i espasmòdic]

adj PAT 1 Relatiu o pertanyent a l’angiospasme.

2 síndrome angiospasmòdica Conjunt d’accidents determinats per l’espasme dels vasos sanguinis dels membres, de les vísceres o d’una regió més o menys limitada.

->angiosperm

■angiosperm -a

Part. sil.: an_gi_os_perm

[de angio- i -sperm]

BOT 1 adj Dit dels vegetals que tenen les llavors incloses dins una cambra formada per concrescència dels carpels.

2 f 1 pl Subdivisió de fanerògames integrada per plantes amb la llavor closa dins el receptacle i que comprèn la classe de les dicotiledònies i la de les monocotiledònies.

2 sing Planta de la subdivisió de les angiospermes.

->angiospèrmia

■angiospèrmia

Part. sil.: an_gi_os_pèr_mi_a

[de angio- i -spèrmia]

f Qualitat d’angiosperm.

->angiospèrmic

■angiospèrmic -a

Part. sil.: an_gi_os_pèr_mic

[de angiospèrmia]

adj BOT 1 Relatiu o pertanyent a les angiospermes.

2 Angiosperm.

->angiostenosi

■angiostenosi

Part. sil.: an_gi_os_te_no_si

[de angio- i estenosi]

f PAT Reducció del diàmetre d’un vas.

->angiotensina I

angiotensina I

Part. sil.: an_gi_o_ten_si_na I

[de angio-, tens i -ina]

f BIOQ Decapèptid alliberat per acció d’un enzim renal, la renina, sobre un precursor inactiu, l’angiotensinogen.

->angiotensina II

angiotensina II

Part. sil.: an_gi_o_ten_si_na II

[de angio-, tens i -ina]

f BIOQ i FARM Octapèptid derivat de l’angiotensina I que té una enèrgica acció hipertensora, per vasoconstricció arteriolar, i provoca la secreció d’aldosterona.

->angiotensinogen

angiotensinogen

Part. sil.: an_gi_o_ten_si_no_gen

[de angiotensina i -gen]

m BIOQ Globulina sèrica precursora de l’angiotensina I.

->angiotrípsia

angiotrípsia

Part. sil.: an_gi_o_tríp_si_a

[de angio- i el gr. trípsis ‘fregament]

f CIR Procediment operatori d’hemostàsia que consisteix a cloure els grans pedicles vasculars amb una pinça de gran pressió.

->angl-

angl-

Forma prefixada del mot llatí anglus, -a, -um, que significa ‘anglès’, ‘relatiu a Anglaterra’. Ex.: anglística.

->angle¹

■angle¹

[del ll. angŭlus ‘angle, racó’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 GEOM 1 Regió del pla limitada per dues semirectes d’origen comú.

2 angle agut Angle menor que el recte.

3 angle obtús Angle més gran que el recte.

4 angle recte Angle que té els costats perpendiculars.

2 Espai interior d’un recinte on convergeixen dues parets o dues parets i el sostre o el terra. Els angles de la sala.

3 CIN 1 Orientació de l’eix òptic de la càmera cinematogràfica amb relació a una línia horitzontal.

2 Situació de la càmera respecte al camp.

3 Aspecte dels subjectes vists des d’un angle determinat.

4 ESPORT Posició dels esquís que consisteix a unir-ne les puntes i clavar-ne els cantells interiors a la neu per reduir la velocitat. Fer angle.

5 angle de despulla TECNOL despulla 3.

6 angle facial ANTROP FÍS Angle delimitat per la línia que passa pel punt més prominent del pla sagital del front i pel punt interalveolar de les incisives centrals, i per la que va des d’aquest punt fins al conducte auditiu.

->angle²

■angle² -a

1 1 m i f HIST Individu d’un poble germànic establert a l’actual Schleswig-Holstein.

2 adj Relatiu o pertanyent al poble angle.

2 m LING Dialecte de l’anglès antic que fou parlat al nord d’Anglaterra.

->anglès

■anglès -esa

1 1 adj i m i f D’Anglaterra (país de la Gran Bretanya), dels anglesos (poble) o de l’anglès (llengua).

2 a l’anglesa loc adv GRÀF Dit de l’enquadernació feta amb tapes flexibles i amb puntes arrodonides.

2 adj i m i f impr Del Regne Unit (estat d’Europa).

3 m i f HIST Individu d’un poble format i desenvolupat en una gran part de l’illa de la Gran Bretanya.

4 m i f col·loq Creditor.

5 m LING Llengua germànica sud-occidental parlada a la Gran Bretanya i en totes les antigues colònies, i als Estats Units d’Amèrica.

->anglesenc

anglesenc -a

adj i m i f D’Anglès (Selva).

->anglesina

■anglesina

[de l’illa d’Anglesey, a Gal·les i -ina]

f TÈXT Classe de fineta teixida amb cotó de baixa qualitat i de rebuig de filatura.

->anglesita

■anglesita

[de l’illa d’Anglesey, a Gal·les i -ita]

f MINERAL Sulfat de plom, SO₄Pb, mineral que cristal·litza en la singonia ròmbica.

->anglesolí

anglesolí -ina

adj i m i f D’Anglesola (Urgell) o del Palau d’Anglesola (Pla d’Urgell).

->anglicà

■anglicà -ana

[del b. ll. anglicanus, -a, -um ‘propi d’Anglaterra o dels anglesos’]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’anglicanisme. Ritual anglicà. Doctrines anglicanes.

2 m i f Membre de l’Església Anglicana.

->anglicanisme

■anglicanisme

[de anglicà]

m CRIST Doctrina dels cristians que viuen en comunió amb la seu de Canterbury.

->anglicisme

■anglicisme

[del b. ll. anglicus, -a, -um ‘propi dels angles’]

m LING 1 Idiotisme peculiar a la llengua anglesa.

2 Mot anglès (o el seu calc semàntic) incorporat en una altra llengua.

->anglicista

■anglicista

m i f Persona versada en anglística.

->anglicitzar

■anglicitzar

[del b. ll. anglicus, -a, -um ‘propi dels angles’]

v tr 1 Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., anglesos, donar un caient anglès.

2 Omplir d’anglicismes. Ha anglicitzat el text expressament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: anglicitzar

GERUNDI: anglicitzant

PARTICIPI: anglicitzat, anglicitzada, anglicitzats, anglicitzades

INDICATIU PRESENT: anglicitzo, anglicitzes, anglicitza, anglicitzem, anglicitzeu, anglicitzen

INDICATIU IMPERFET: anglicitzava, anglicitzaves, anglicitzava, anglicitzàvem, anglicitzàveu, anglicitzaven

INDICATIU PASSAT: anglicitzí, anglicitzares, anglicitzà, anglicitzàrem, anglicitzàreu, anglicitzaren

INDICATIU FUTUR: anglicitzaré, anglicitzaràs, anglicitzarà, anglicitzarem, anglicitzareu, anglicitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: anglicitzaria, anglicitzaries, anglicitzaria, anglicitzaríem, anglicitzaríeu, anglicitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: anglicitzi, anglicitzis, anglicitzi, anglicitzem, anglicitzeu, anglicitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: anglicitzés, anglicitzessis, anglicitzés, anglicitzéssim, anglicitzéssiu, anglicitzessin

IMPERATIU: anglicitza, anglicitzi, anglicitzem, anglicitzeu, anglicitzin

->anglística

■anglística

[del ll. anglus, -a, -um ‘propi dels angles’]

f Ciència que estudia Anglaterra i els seus habitants, especialment les civilitzacions antigues.

->anglo-

■anglo-

Forma prefixada del mot llatí anglus, -a, -um, que significa ‘anglès’, ‘relatiu a Anglaterra’. Ex.: anglomania, anglocatòlic, anglonormand, anglosaxó.

->angloamericà

■angloamericà -ana

Part. sil.: an_glo_a_me_ri_cà

[de anglo- i americà]

1 adj i m i f Dels anglesos o dels descendents dels anglesos establerts als Estats Units d’Amèrica o a Amèrica.

2 adj Relatiu o pertanyent a Anglaterra i a Amèrica, a les relacions dels habitants d’Anglaterra i d’Amèrica, a les relacions d’Anglaterra i d’Amèrica.

->anglocatòlic

anglocatòlic -a

[de anglo- i catòlic]

m i f CRIST Anglicà que posa l’accent en els aspectes dogmàtics i sacramentals del credo cristià i en la continuïtat de l’Església d’Anglaterra amb la doctrina d’abans de la Reforma, especialment amb la dels Pares de l’Església.

->anglòfil

■anglòfil -a

[de anglo- i -fil]

adj i m i f Partidari d’Anglaterra o dels seus habitants.

->anglofília

■anglofília

Part. sil.: an_glo_fí_li_a

[de anglo- i -fília]

f Afecció a Anglaterra o als seus habitants.

->anglòfob

■anglòfob -a

[de anglo- i -fob]

adj i m i f Adversari d’Anglaterra o dels seus habitants.

->anglofòbia

■anglofòbia

Part. sil.: an_glo_fò_bi_a

[de anglo- i -fòbia]

f Aversió a Anglaterra o als seus habitants.

->anglòfon

■anglòfon -a

[de anglo- i -fon²]

1 adj Relatiu o pertanyent als anglòfons. La població anglòfona del Canadà.

2 m i f Persona que parla habitualment la llengua anglesa.

->angloindi

■angloindi -índia

Part. sil.: an_glo_in_di

[de anglo- i indi]

1 adj Relatiu o pertanyent als angloindis.

2 m i f Britànic nascut o instal·lat a l’Índia durant el període de dominació britànica.

->anglòman

■anglòman -a

[de anglo- i -man]

adj i m i f Que té una admiració exagerada pels costums, les institucions, les modes, etc., anglesos.

->anglomania

■anglomania

Part. sil.: an_glo_ma_ni_a

[de anglo- i -mania]

f Admiració exagerada que sent una persona que no és anglesa per les institucions, els costums, les modes, etc., d’Anglaterra.

->anglonormand

■anglonormand -a

[de anglo- i normand]

1 adj Relatiu o pertanyent als normands que restaren a Anglaterra després de la conquesta normanda i a llurs descendents, o a l’anglonormand.

2 m i f Individu originari de Normandia establert a Anglaterra com a conseqüència de la conquesta del país per Guillem el Conqueridor, duc de Normandia, així com la seva descendència.

3 m LING Dialecte antic de la llengua d’oïl trasplantat a Anglaterra a conseqüència de la conquesta de l’illa pels normands.

->angloparlant

■angloparlant

[de anglo- i parlant]

adj i m i f De parla anglesa.

->anglosaxó

■anglosaxó -ona

[de anglo- i saxó]

1 adj Relatiu o pertanyent als pobles anglosaxons.

2 m i f HIST Individu d’un dels pobles germànics que envaïren Anglaterra al segle V.

3 m LING Anglès antic.

4 adj i m i f Relatiu o pertanyent als països d’expressió anglesa.

->angoixa

■angoixa

Part. sil.: an_goi_xa

[del ll. angŭstĭa ‘estretor, angoixa’, derivat de angustus, -a, -um ‘estret’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Opressió, respir fatigós, a causa de la xafogor de l’atmosfera, d’un estat morbós, d’un disgust, etc.

2 Estat de l’atmosfera que fa fatigosa la respiració, que causa angoixa. Avui fa angoixa: tindrem mal dia.

3 1 Opressió de l’ànim, fatic, afany extrem.

2 FILOS Segons Kierkegaard, estat anímic, no determinat per cap cosa concreta, característic de l’home, que li revela l’essència del seu ésser: la nul·litat de l’existència humana, per la seva finitud, davant la infinitud de Déu.

4 PSIQ Malestar profund, alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d’un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent.

->angoixant

■angoixant

Part. sil.: an_goi_xant

[de angoixar]

adj Angoixós, que causa angoixa. Una situació angoixant.

->angoixar

■angoixar

Part. sil.: an_goi_xar

[de angoixa; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Causar angoixa. L’espera angoixà molt la Maria.

2 pron Esdevenir angoixós. Com que no en sabia res, es va anar angoixant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: angoixar

GERUNDI: angoixant

PARTICIPI: angoixat, angoixada, angoixats, angoixades

INDICATIU PRESENT: angoixo, angoixes, angoixa, angoixem, angoixeu, angoixen

INDICATIU IMPERFET: angoixava, angoixaves, angoixava, angoixàvem, angoixàveu, angoixaven

INDICATIU PASSAT: angoixí, angoixares, angoixà, angoixàrem, angoixàreu, angoixaren

INDICATIU FUTUR: angoixaré, angoixaràs, angoixarà, angoixarem, angoixareu, angoixaran

INDICATIU CONDICIONAL: angoixaria, angoixaries, angoixaria, angoixaríem, angoixaríeu, angoixarien

SUBJUNTIU PRESENT: angoixi, angoixis, angoixi, angoixem, angoixeu, angoixin

SUBJUNTIU IMPERFET: angoixés, angoixessis, angoixés, angoixéssim, angoixéssiu, angoixessin

IMPERATIU: angoixa, angoixi, angoixem, angoixeu, angoixin

->angoixós

■angoixós -osa

Part. sil.: an_goi_xós

[de angoixa; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que té angoixa.

2 Que causa angoixa.

->angoixosament

■angoixosament

Part. sil.: an_goi_xo_sa_ment

[de angoixós]

adv Amb angoixa.

->angolès

■angolès -esa

adj i m i f D’Angola (estat d’Àfrica).

->angora

■angora

[de Angora, nom ant. de Ankara]

Mot emprat en les expressions 1 d’angora loc adj ZOOL Dit de les races de cabres, de conills i de gats que es caracteritzen pel fet de presentar un pelatge llarg i sedós generalment de color blanc.

2 llana d’angora TÈXT 1 Teixit de pèl de conill d’angora, molt calent i amb una certa impermeabilitat.

2 Pèl de les cabres d’angora.

->angorina

■angorina

[de angora]

f TÈXT 1 Fibra tèxtil que imita la llana d’angora.

2 Teixit obtingut amb fibra d’angorina.

->angost

■angost -a

[del ll. angostus, -a, -um, íd.]

adj Dit d’un pas molt estret.

->angostrinès

angostrinès -esa

adj i m i f D’Angostrina (Alta Cerdanya).

->angostura

■angostura

[del nom de l’ant. població d’Angostura, avui Ciudad Bolívar, a Veneçuela]

f 1 BOT Arbre de la família de les rutàcies (Cusparia officinalis), l’escorça del qual, rica en olis essencials, amargs i aromàtics, és emprada en la preparació de licors i en medicina.

2 ALIM Extret de l’escorça de l’angostura, emprat en la preparació de diversos licors.

->àngstrom

■àngstrom

Part. sil.: àngs_trom

[del nom del físic suec Anders Jonas Ángström (1814-1874)]

m METROL [símb: Å] Unitat de longitud d’ona d’una radiació equivalent a la deumilmilionèsima part del metre.

->anguatib

■anguatib

[d’una llengua africana]

m ZOOL Gènere de primats lemuroïdeus de la família dels lorísids (Arctocebus sp), de colors bruns, de poc més d’un pam d’alçada.

->ànguids

■ànguids

[del ll. anguis, -is ‘serp’ i -id]

m ZOOL 1 pl Família de rèptils saures formada per individus generalment mancats de potes, com ara la noia.

2 sing Rèptil de la família dels ànguids.

->anguiforme

■anguiforme

[del ll. anguis, -is ‘serp’ i -forme]

adj ZOOL Que té la forma de serp, serpentiforme.

->anguiformes

anguiformes

m ZOOL 1 pl Grup sense categoria taxonòmica que reuneix les famílies de saures vivents o extingides que tenen la llengua bífida i retràctil a la meitat anterior, i els premaxil·lars soldats, entre altres característiques.

2 sing Saure del grup dels anguiformes.

->anguila¹

■anguila¹

[del ll. anguīlla, íd., en ll. vg. central anguīla; 1a FONT: 1249]

f ICT 1 Gènere de peixos allargats i serpentiformes de l’ordre dels anguil·liformes (Anguilla sp), de secció gairebé rodona, llevat de la cua, que és comprimida.

2 anguila elèctrica Peix de l’ordre dels cipriniformes (Electrophorus electricus), de grans dimensions, d’aspecte semblant a l’anguila.

3 esmunyir-se com una anguila Defugir una obligació, un compromís.

->anguila²

■anguila²

[v. anguila¹]

f MAR Cadascuna de les fileres de fustes damunt les quals llisca el vaixell en el moment de l’avarada.

->anguila³

anguila³

[v. anguila¹]

f dial CONSTR Crestallera.

->anguilejar

■anguilejar

[de anguila¹]

v intr 1 Ésser semblant a una anguila.

2 Ésser com d’anguila.

3 Fer esses, serpentejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: anguilejar

GERUNDI: anguilejant

PARTICIPI: anguilejat, anguilejada, anguilejats, anguilejades

INDICATIU PRESENT: anguilejo, anguileges, anguileja, anguilegem, anguilegeu, anguilegen

INDICATIU IMPERFET: anguilejava, anguilejaves, anguilejava, anguilejàvem, anguilejàveu, anguilejaven

INDICATIU PASSAT: anguilegí, anguilejares, anguilejà, anguilejàrem, anguilejàreu, anguilejaren

INDICATIU FUTUR: anguilejaré, anguilejaràs, anguilejarà, anguilejarem, anguilejareu, anguilejaran

INDICATIU CONDICIONAL: anguilejaria, anguilejaries, anguilejaria, anguilejaríem, anguilejaríeu, anguilejarien

SUBJUNTIU PRESENT: anguilegi, anguilegis, anguilegi, anguilegem, anguilegeu, anguilegin

SUBJUNTIU IMPERFET: anguilegés, anguilegessis, anguilegés, anguilegéssim, anguilegéssiu, anguilegessin

IMPERATIU: anguileja, anguilegi, anguilegem, anguilegeu, anguilegin

->anguilera¹

■anguilera¹

[de anguila¹]

f PESC 1 Viver d’anguiles.

2 Nansa per a pescar anguiles.

->anguilera²

anguilera²

f AGR Desguàs superficial utilitzat per a eliminar l’aigua dels camps d’arròs humits i afavorir l’eixugó de l’hivern.

->anguil·li-

■anguil·li-

Forma prefixada del mot llatí anguīlla, que significa ‘anguila’. Ex.: anguil·licultura.

->anguil·licultura

■anguil·licultura

[de anguil·li- i -cultura]

f ZOOT Cria d’anguiles del gènere Anguilla amb finalitats comercials o de repoblació.

->anguíl·lids

■anguíl·lids

[de anguil·li- i -id]

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels anguil·liformes, que inclou l’anguila.

2 sing Peix de la família dels anguíl·lids.

->anguil·liforme

■anguil·liforme

[de anguil·li- i -forme]

1 adj D’una forma semblant a la de l’anguila.

2 m ICT 1 pl Ordre de peixos osteïctis que comprèn individus de cos molt allargat, serpentiforme, amb la pell molt viscosa.

2 sing Peix de l’ordre dels anguil·liformes.

->anguíl·lula

anguíl·lula

[del ll. cient. anguillula, dimin. del ll. anguīlla]

f ZOOL Nom de diversos cucs de la classe dels nematodes, de petites dimensions, de color blanquinós i semitransparents, de moviments ràpids, que viuen lliures o paràsits de plantes i animals. Cal destacar-ne l’anguíl·lula del vinagre (Anguillula aceti) i l’anguíl·lula de la tija (Ditylenchus dipsaci).

->anguil·luliasi

anguil·luliasi

Part. sil.: an_guil_lu_li_a_si

[de anguíl·lula i -iasi]

f PAT Infestació d’anguíl·lules.

->anguil·lulosi

anguil·lulosi

[de anguíl·lula i -osi]

f PAT Malaltia causada per anguíl·lules.

->anguiló

■anguiló

[de anguila¹]

m Cria de l’anguila, que té una longitud entre 10 i 35 cm.

->angula

■angula

[del cast. del País Basc angula, de provinença bilbaïna, evolució basca del ll. anguīla]

f ICT Forma jove d’anguila, que penetra als rius procedent de la mar.

->angulació

angulació

Part. sil.: an_gu_la_ci_ó

f ESPORT En l’esquí, acció de formar un angle dues parts del cos de l’esquiador, especialment el tors i les cames.

->angular

■angular

[del ll. angularis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’angle.

2 adj Que forma un angle.

3 adj Que és situat en un angle.

4 adj Que és mesurat per mitjà d’un angle.

5 adj TECNOL Dit del perfil metàl·lic que té dues ales i una secció transversal en forma de lletra L.

6 m ANAT ANIM En alguns vertebrats no mamífers, os de l’esplancnocrani que forma l’angle posterior de la mandíbula.

7 m FOTOG Objectiu angular.

8 distància angular Angle visual de dos punts considerats.

9 gran angular FOTOG Objectiu gran angular.

10 pedra angular 1 ARQUIT Pedra fonamental d’un edifici, que forma l’angle dels fonaments.

2 fig Part essencial.

->angularment

■angularment

[de angular]

adv En figura d’angle.

->angulat

■angulat -ada

Hom.: engolat

[del ll. angulatus, -a, -um, íd.]

adj HERÀLD Dit de la peça dels angles de la qual surten figures llargues o afuades.

->angulinervi

angulinervi -èrvia

[del ll. angŭlus i -nervi]

adj BOT Dit de les fulles en què els nervis laterals fan angle agut amb el principal.

->angulós

■angulós -osa

[del ll. angulosus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que té angles; cantellut.

2 fig Cantellós, rude (referit al temperament, al caràcter, etc.).

->angulositat

■angulositat

[de angulós]

f Qualitat d’angulós.

->angúnia

■angúnia

Part. sil.: an_gú_ni_a

[alteració del b. ll. agonia ‘angoixa mortal’ (provinent del gr. agōnía), per influx del cat. angoixa i del seu ètim ll. angŭstĭa; 1a FONT: 1696]

f 1 PSIC Malestar psíquic consistent en una sensació d’opressió que produeix una gran desplaença.

2 Malestar moral produït per la temença d’un esdeveniment desagradable. Passar angúnia per la tardança d’algú.

3 fer angúnia hiperb Dit d’una cosa que oprimeix, que engavanya, d’un fet o una circumstància que produeix una impressió de desplaença insuportable.

->anguniar

■anguniar

Part. sil.: an_gu_ni_ar

[de angúnia; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Anguniejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: anguniar

GERUNDI: anguniant

PARTICIPI: anguniat, anguniada, anguniats, anguniades

INDICATIU PRESENT: angunio, angunies, angunia, anguniem, angunieu, angunien

INDICATIU IMPERFET: anguniava, anguniaves, anguniava, anguniàvem, anguniàveu, anguniaven

INDICATIU PASSAT: angunií, anguniares, angunià, anguniàrem, anguniàreu, anguniaren

INDICATIU FUTUR: anguniaré, anguniaràs, anguniarà, anguniarem, anguniareu, anguniaran

INDICATIU CONDICIONAL: anguniaria, anguniaries, anguniaria, anguniaríem, anguniaríeu, anguniarien

SUBJUNTIU PRESENT: anguniï, anguniïs, anguniï, anguniem, angunieu, anguniïn

SUBJUNTIU IMPERFET: anguniés, anguniessis, anguniés, anguniéssim, anguniéssiu, anguniessin

IMPERATIU: angunia, anguniï, anguniem, angunieu, anguniïn

->anguniejar

■anguniejar

Part. sil.: an_gu_ni_e_jar

[de angúnia]

v 1 tr Fer venir angúnia, fer posar anguniós. Veure-li la ferida el va anguniejar.

2 pron Posar-se anguniós. Només s’ha trencat un dit: no us havíeu d’anguniejar tant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: anguniejar

GERUNDI: anguniejant

PARTICIPI: anguniejat, anguniejada, anguniejats, anguniejades

INDICATIU PRESENT: anguniejo, angunieges, angunieja, anguniegem, anguniegeu, anguniegen

INDICATIU IMPERFET: anguniejava, anguniejaves, anguniejava, anguniejàvem, anguniejàveu, anguniejaven

INDICATIU PASSAT: anguniegí, anguniejares, anguniejà, anguniejàrem, anguniejàreu, anguniejaren

INDICATIU FUTUR: anguniejaré, anguniejaràs, anguniejarà, anguniejarem, anguniejareu, anguniejaran

INDICATIU CONDICIONAL: anguniejaria, anguniejaries, anguniejaria, anguniejaríem, anguniejaríeu, anguniejarien

SUBJUNTIU PRESENT: anguniegi, anguniegis, anguniegi, anguniegem, anguniegeu, anguniegin

SUBJUNTIU IMPERFET: anguniegés, anguniegessis, anguniegés, anguniegéssim, anguniegéssiu, anguniegessin

IMPERATIU: angunieja, anguniegi, anguniegem, anguniegeu, anguniegin

->anguniós

■anguniós -osa

Part. sil.: an_gu_ni_ós

[de angúnia; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que té angúnia.

2 Que causa angúnia.

3 ésser anguniós Ésser propens a patir d’angúnia per qualsevol cosa.

->anguniosament

■anguniosament

Part. sil.: an_gu_ni_o_sa_ment

[de anguniós]

adv Amb angúnia.

->angusti-

angusti-

Forma prefixada del mot llatí angustus, que significa ‘estret’. Ex.: angustifoli, angustisepte.

->angustifoli

angustifoli -òlia

[de angusti- i -foli]

adj BOT De fulla estreta.

->angustisepte

angustisepte -a

[de angusti- i septe]

adj BOT Dit de l’ovari o del fruit que té una cloenda estreta amb relació a l’amplada màxima d’aquell.

->anharmònic

anharmònic -a

Hom.: enharmònic

[de an- i harmònic]

adj 1 No harmònic.

2 raó anharmònica MAT Raó doble.

->anhedonisme

anhedonisme

[de an- i hedonisme]

m PSIQ Pèrdua d’afectivitat caracteritzada per la incapacitat d’experimentar plaer.

->anhel

■anhel

[de anhelar; 1a FONT: c. 1900, Maragall]

m Desig vehement.

->anhelació

■anhelació

Part. sil.: an_he_la_ci_ó

[de anhelar]

f PAT Respiració curta i ràpida; dispnea.

->anhelar

■anhelar

[de alenar; 1a FONT: s. XIV]

v 1 tr Tenir desig vehement (d’alguna cosa). Anhelava d’abandonar la presó.

2 intr Respirar amb dificultat, amb respiració curta i ràpida.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: anhelar

GERUNDI: anhelant

PARTICIPI: anhelat, anhelada, anhelats, anhelades

INDICATIU PRESENT: anhelo, anheles, anhela, anhelem, anheleu, anhelen

INDICATIU IMPERFET: anhelava, anhelaves, anhelava, anhelàvem, anhelàveu, anhelaven

INDICATIU PASSAT: anhelí, anhelares, anhelà, anhelàrem, anhelàreu, anhelaren

INDICATIU FUTUR: anhelaré, anhelaràs, anhelarà, anhelarem, anhelareu, anhelaran

INDICATIU CONDICIONAL: anhelaria, anhelaries, anhelaria, anhelaríem, anhelaríeu, anhelarien

SUBJUNTIU PRESENT: anheli, anhelis, anheli, anhelem, anheleu, anhelin

SUBJUNTIU IMPERFET: anhelés, anhelessis, anhelés, anheléssim, anheléssiu, anhelessin

IMPERATIU: anhela, anheli, anhelem, anheleu, anhelin

->anhelós

■anhelós -osa

[de anhel; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj 1 Que sent anhel.

2 Relatiu o pertanyent a l’anhelació, que pateix anhelació.

->anhelosament

■anhelosament

[de anhelós]

adv Amb anhel.

->anhidre

■anhidre -a

Hom.: enhidre

[de an- i el gr. hýdōr, hýdatos ‘aigua’]

adj QUÍM Dit de la substància o del producte destituït d’aigua, especialment dels sòlids sense aigua de cristal·lització i dels composts inorgànics líquids que dissolen aigua.

->anhidrèmia

■anhidrèmia

Part. sil.: an_hi_drè_mi_a

[de an-, el gr. hýdōr, hýdatos ‘aigua’ i haĩma ‘sang’]

f PAT Disminució o insuficiència de la quantitat d’aigua a la sang.

->anhídrid

■anhídrid

[de an-, el gr. hýdōr, hýdatos ‘aigua’ i eĩdos ‘aspecte’]

m QUÍM INORG Òxid que forma un oxoàcid en combinar-se amb l’aigua.

->anhidrita

■anhidrita

[de anhidre i -ita]

f MINERAL Sulfat de calci anhidre, SO₄Ca, mineral que cristal·litza en la singonia ròmbica.

->anhidrització

■anhidrització

Part. sil.: an_hi_drit_za_ci_ó

[de anhidre]

f QUÍM Transformació d’una substància en anhídrid.

->anhidro-

anhidro-

QUÍM ORG Prefix subtractiu que indica la pèrdua dels elements de l’aigua a l’interior d’una molècula.

->anhidrobiosi

anhidrobiosi

Part. sil.: an_hi_dro_bi_o_si

[de anhidro- i -biosi]

f BIOL Estat de suspensió temporal de les activitats vitals que permeten que un animal o un vegetal pugui sobreviure durant un temps indeterminat en un medi mancat de condicions biògenes.

->anhidrona

■anhidrona

[de anhidro- i -ona, el mateix sufix de acetona]

f QUÍM INORG Perclorat de magnesi anhidre, utilitzat com a dessecant de gasos.

->anhidrosi

■anhidrosi

[de anhidro- i -osi]

f PAT Absència o deficiència de la secreció de suor.

->anhidròtic

■anhidròtic -a

[de anhidrosi]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’anhidrosi.

2 adj i m Dit de l’agent que redueix o atura la suor.

->anhímids

anhímids

[de anhima, mot tupí, i -id]

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels anseriformes, robusts, de bec curt i de portes fortes, propis de l’Amèrica del Sud.

2 sing Ocell de la família dels anhímids.

->anhíngids

anhíngids

[del mot indi brasiler anhinga i -id]

m ORNIT 1 pl Família d’ocells exòtics de l’ordre dels pelecaniformes, que inclou l’anhinga, semblant al corb marí.

2 sing Ocell de la família dels anhíngids.

->anhipnosi

anhipnosi

[de an- i hipnosi]

f PAT Insomni.

->anhist

anhist -a

[de an- i -hist (hist-)]

adj HISTOL Dit de les estructures dels éssers vius no organitzades en teixits.

->anhistòric

anhistòric -a

[de an- i històric]

adj Al marge de la història, no classificable en un període històric.

->aní

■aní

[del tupí aní]

[pl -ís] m ORNIT Ocell de l’ordre dels cuculiformes (Crotophaga ani), negrós, insectívor, amb la cua llarga i el bec gros.

->anicònic

■anicònic -a

adj 1 Sense imatges. Religió anicònica.

2 No figuratiu. Art anicònic.

->anictèric

anictèric -a

Part. sil.: an_ic_tè_ric

[de an- i ictèric]

adj MED Mancat d’icterícia. Hepatitis anictèrica.

->anideació

anideació

Part. sil.: an_i_de_a_ci_ó

[de an- i ideació]

f PSIQ Suspensió temporal de tot procés pensant.

->anihilació

■anihilació

Part. sil.: a_ni_hi_la_ci_ó

[de anihilar]

f 1 1 Acció d’anihilar o d’anihilar-se;

2 l’efecte.

2 FÍS ATÒM Desaparició d’una partícula quan troba la seva antipartícula.

->anihilador

■anihilador -a

[de anihilar]

adj Que anihila.

->anihilament

■anihilament

[de anihilar]

m Anihilació.

->anihilar

■anihilar

[del b. ll. annichilare, ll. td. annihilare ‘reduir a no res’, der. del ll. nihil ‘no res’; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 Reduir a no res, destruir del tot. El dictador es pensava que podria anihilar els grups que s’hi oposaven.

2 Destruir la força, la virtut, l’eficàcia, etc. (d’alguna cosa). Anihilar l’aviació enemiga.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: anihilar

GERUNDI: anihilant

PARTICIPI: anihilat, anihilada, anihilats, anihilades

INDICATIU PRESENT: anihilo, anihiles, anihila, anihilem, anihileu, anihilen

INDICATIU IMPERFET: anihilava, anihilaves, anihilava, anihilàvem, anihilàveu, anihilaven

INDICATIU PASSAT: anihilí, anihilares, anihilà, anihilàrem, anihilàreu, anihilaren

INDICATIU FUTUR: anihilaré, anihilaràs, anihilarà, anihilarem, anihilareu, anihilaran

INDICATIU CONDICIONAL: anihilaria, anihilaries, anihilaria, anihilaríem, anihilaríeu, anihilarien

SUBJUNTIU PRESENT: anihili, anihilis, anihili, anihilem, anihileu, anihilin

SUBJUNTIU IMPERFET: anihilés, anihilessis, anihilés, anihiléssim, anihiléssiu, anihilessin

IMPERATIU: anihila, anihili, anihilem, anihileu, anihilin

->anil

anil

[de anil(ina)]

m QUÍM ORG Designació genèrica de les imines substituïdes en el nitrogen per un grup fenil, de fórmula general C₆H₅N═CRR′.

->anilida

anilida

[de anil i (am)ida]

f QUÍM ORG Nom genèric de les amides substituïdes en el nitrogen per un grup fenil, de fórmula general RCONHC₆H₅.

->anilina

■anilina

[del fr. aniline, i aquest, de l’al. anilin, al seu torn, del port. anil, de l’àr. an-nîl, sànscrit nîlî ‘anyil’]

f 1 QUÍM ORG Fenilamina, C₆H₅NH₂, amina primària, la més simple de les aromàtiques.

2 COL Designació genèrica el·líptica dels colorants sintètics derivats de l’anilina.

3 pell (o cuir) anilina ADOB Dit de la pell que, un cop eliminat el pèl o la llana, ha estat adobada, tenyida i acabada pel costat de la flor, de manera que conservi perfectament visible el dibuix o gra natural de la mateixa pell.

4 procediment a l’anilina GRÀF Flexografia.

5 punt d’anilina PETROL Temperatura a la qual una gasolina és miscible amb un volum igual d’anilina.

->anilini

anilini

m QUÍM Catió resultant de la protonació de l’anilina.

->anilisme

anilisme

[de anil]

m PAT Intoxicació per l’anilina.

->ànim

■ànim

[del ll. animus ‘esperit, coratge’; 1a FONT: s. XV]

m 1 1 L’ànima en tant que vol, en tant que és principi d’activitat. Aixecar l’ànim.

2 Volença.

2 1 Intenció, coratge, esperit, de fer una cosa. Donar ànim.

2 ànim! Exclamació amb què hom encoratja a fer o a continuar alguna cosa.

3 DR Intenció o voluntat interna de l’autor d’un acte. Ànim de fer donació, de lucre, d’injuriar.

4 estat d’ànim PSIC Estat psíquic de l’individu condicionat per les circumstàncies que l’envolten i per la seva situació intrapsíquica.

->ànima

■ànima

[del ll. anĭma ‘aire, alè, ànima’; aquest cultisme suplantà l’ant. i hereditari arma a causa de l’equívoc amb arma de guerra; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 FILOS i RELIG 1 Principi vital dels éssers vivents, especialment de l’home.

2 L’ànima considerada com a entitat separada del cos després de la mort. L’ànima del difunt.

3 ànima en pena FOLK Ànima que pateix en el purgatori i que s’apareix a algú.

4 ànima en pena fig Persona infeliç.

5 exhalar l’ànima Morir.

6 lliurar l’ànima a Déu Morir.

7 toc d’ànimes Toc de campana per fer oració pels difunts.

2 1 Ésser humà, persona. La platja era buida: no hi havia ni una ànima.

2 ànima germana Persona que té uns mateixos sentiments, unes mateixes afeccions, etc., que una altra.

3 1 Part moral i emocional de l’home (en contraposició a la part intel·lectiva).

2 p ext Sentiment. És una persona sense ànima.

3 ànima de càntir Persona curta d’enteniment i pusil·lànime.

4 arribar (a algú, una cosa) a l’ànima Fer-li llàstima, inspirar-li compassió.

5 bona ànima Persona de bons sentiments.

6 caure l’ànima als peus (a algú) Tenir un gran desengany.

7 en cos i ànima Totalment, completament.

8 mala ànima Persona de mals sentiments.

9 sortir de l’ànima (allò que hom diu, allò que hom fa) Procedir d’un sentiment sincer.

4 Allò que és, respecte a una cosa, com l’ànima respecte al cos, part essencial d’una cosa, que li dóna vida, vigor, força, etc. Ésser l’ànima d’una empresa.

5 fig 1 Part interior de diferents objectes, que els sosté, els reforça, etc. Reforçar amb una ànima de ferro un objecte de fusta.

2 CALÇ Peça de sola que, col·locada entre la plantilla i la sola, omple i reforça l’enfranc de la sabata.

3 CONSTR NAV Part central d’un pal format per diverses peces.

4 EMBAL Cilindre o tub de cartó, de fusta, etc., sobre el qual hom enrotlla un teixit, una bobina de paper.

5 FUST Part interior dels contraxapats, constituïda per una xapa de fusta o unes quantes que li donen consistència i que després són recobertes d’altres xapes de qualitat superior i més vistoses, que formen les cares exteriors.

6 MAR Fil d’estopa situat a l’interior d’alguns caps i d’alguns cables.

7 MAR Cap prim de cotó que passa per l’interior de la beina d’algunes veles.

8 MÚS Fusteta d’avet de forma cilíndrica que hom posa dins els instruments de la família del violí, entre el fons i la tapa, per comunicar les vibracions de la tapa al fons i sostenir la pressió que produeixen les cordes sobre la tapa a través del pontet.

9 TECNOL Part interna dels fils metàl·lics d’ornamentació, de cordes, de cordes d’instruments musicals o de cables metàl·lics, entorn de la qual són disposats altres fils, cordons, etc., que els donen l’aspecte exterior, la desitjada sonoritat, resistència, etc.

10 TECNOL Part central d’un perfil metàl·lic, d’una biga, que n’uneix les ales.

11 TÈXT Disc o planxeta dels botons folrats amb roba.

6 ARM Buit o interior del canó d’una arma de foc per on passa el projectil en disparar-la.

7 HIST En les corporacions catalanes anteriors al decret de Nova Planta, llista que servia de matriu a la insaculació.

->animable

■animable

[del ll. animabĭlis, íd.]

adj Que pot ésser animat.

->animació

■animació

Part. sil.: a_ni_ma_ci_ó

[del ll. animatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció d’animar;

2 l’efecte.

2 Qualitat d’animat. L’animació d’un carrer. L’animació d’una conversa.

3 CIN Designació de diverses tècniques cinematogràfiques que tenen en comú de basar-se en un univers de proporcions reduïdes i de no reproduir cap element real.

4 SOCIOL Acció destinada a crear i desenvolupar activitats amb una finalitat educativa o recreativa.

->animador

■animador -a

[del ll. animator, -ōris, íd.]

1 adj i m i f Que anima. Un començament poc animador. L’animador de la festa.

2 m i f SOCIOL Persona encarregada de crear i desenvolupar activitats amb una finalitat educativa, cultural, esportiva o recreativa dins un grup d’infants o d’adults.

->animadversió

■animadversió

Part. sil.: a_ni_mad_ver_si_ó

[del ll. animadversio, -ōnis, derivat de animadvertĕre ‘adonar-se de’, amb modificació del significat per influx de aversió; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Crítica adversa.

2 Disposició del tot desfavorable envers algú.

->animal

■animal

[del ll. anĭmal, -ālis ‘ésser vivent, animal’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m BIOL 1 Ésser viu heterotròfic, generalment dotat de moviment i de sistemes o d’aparells de relació més o menys diferenciats.

2 animal brut Animal irracional.

3 animal irracional Qualsevol animal llevat de l’home.

4 animal racional L’home.

2 m 1 Animal irracional (en oposició a home).

2 animal de companyia Animal domèstic que amb la seva presència acompanya una persona.

3 animal de pèl Mamífer, especialment el domèstic (conill, cabra, cavall, etc.), en contraposició a animal de ploma i al de pell valuosa (visó, xinxilla, etc.).

4 animal de peu forcat Artiodàctil, especialment el domèstic (bou, ovella, cabra, etc.), en contraposició a animal de peu rodó.

5 animal de peu rodó Perissodàctil, especialment el domèstic (cavall, ase, mula, etc.), en contraposició a animal de peu forcat.

6 animal de ploma Ocell, especialment l’ocell gros i comestible (gallina, ànec, indiot, etc.), en contraposició a animal de pèl.

7 animal de sang calenta Homeoterm.

8 animal de sang freda Peciloterm.

3 fig 1 adj i m Dit de la persona grollera, rude, intractable, que actua poc racionalment.

2 interj Forma d’insult.

3 com més alt, més animal Dit de qui té alçada física però és poc intel·ligent o poc llest.

4 fer l’animal Captenir-se grollerament, immoderadament, irracionalment.

4 adj 1 Relatiu o pertanyent als animals, provinent d’animals.

2 regne animal BIOL Gran grup d’éssers vius integrat per la majoria dels individus heterotròfics, els anomenats animals.

->animalada

■animalada

[de animal]

f Neciesa, bestiesa, dita o fet d’animal.

->animàlcul

animàlcul

[formació culta analògica sobre la base del ll. anĭmal i el sufix diminutiu ll. -culus]

obs m 1 BIOL Nom utilitzat per a designar els éssers microscòpics (protozous, rotífers, espermatozoides, etc.).

2 BIOL Animal molt petit; microbi.

3 EMBRIOL Fetus en miniatura que, segons els animalculistes, es trobava dins d’un dels gàmetes.

->animalculisme

animalculisme

[de animàlcul]

m BIOL Tesi que, basada en les teories del preformacionisme, identificava l’espermatozoide amb el germen i reduïa el paper de l’òvul a una simple funció d’acolliment i d’alimentació de l’espermatozoide.

->animalculista

animalculista

[de animàlcul]

m i f BIOL Partidari de l’animalculisme.

->animaler

■animaler -a

[de animal]

1 adj Bestioler, afectat als animals.

2 m i f Persona que té cura dels animals d’una masia, etc.

->animalesa

■animalesa

[de animal]

f 1 Condició d’animal irracional.

2 Animalada, bestiesa.

->animàlia

■animàlia

Part. sil.: a_ni_mà_li_a

[del ll. animalia, pl. de animal, -is ‘animal’]

f arc Animal irracional.

->animalista

animalista

[de animal]

m i f Pintor o escultor d’animals.

->animalístic

■animalístic -a

[de animal]

adj Relatiu o pertanyent als animals.

->animalitat

■animalitat

[de animal; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Existència o vida animal, conjunt d’atributs de l’animal.

->animalització

■animalització

Part. sil.: a_ni_ma_lit_za_ci_ó

[de animalitzar]

f 1 1 Acció d’animalitzar;

2 l’efecte.

2 EMBRIOL Desviació del desenvolupament de l’embrió en estat de blàstula que determina una larva amb les estructures ectodèrmiques hiperdesenvolupades, la superfície recoberta enterament de cilis i la manca de diferenciació de l’arquènteron i les espícules.

->animalitzar

■animalitzar

[de animal]

v tr 1 Dotar de les propietats d’un animal.

2 Representar en forma d’animal.

3 Reduir a l’estat d’animal irracional.

4 Convertir en matèria animal per assimilació.

5 TÈXT Fixar albúmina o una altra substància a les fibres vegetals o sintètiques per tal de poder-les tenyir d’una manera semblant a les fibres animals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: animalitzar

GERUNDI: animalitzant

PARTICIPI: animalitzat, animalitzada, animalitzats, animalitzades

INDICATIU PRESENT: animalitzo, animalitzes, animalitza, animalitzem, animalitzeu, animalitzen

INDICATIU IMPERFET: animalitzava, animalitzaves, animalitzava, animalitzàvem, animalitzàveu, animalitzaven

INDICATIU PASSAT: animalitzí, animalitzares, animalitzà, animalitzàrem, animalitzàreu, animalitzaren

INDICATIU FUTUR: animalitzaré, animalitzaràs, animalitzarà, animalitzarem, animalitzareu, animalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: animalitzaria, animalitzaries, animalitzaria, animalitzaríem, animalitzaríeu, animalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: animalitzi, animalitzis, animalitzi, animalitzem, animalitzeu, animalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: animalitzés, animalitzessis, animalitzés, animalitzéssim, animalitzéssiu, animalitzessin

IMPERATIU: animalitza, animalitzi, animalitzem, animalitzeu, animalitzin

->animaló

■animaló

[de animal; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Diminutiu d’animal.

2 esp AGR Dit de diferents insectes petits de les plantes o que són nocius a l’agricultura, entre els quals destaca l’animaló de la vinya, conegut també per hàltica de la vinya i l’animaló dels horts o hàltica de les hortalisses.

->animar

■animar

[de ànima; 1a FONT: s. XV]

v 1 tr 1 Infondre l’ànima, dotar de vida. El Creador animà la matèria.

2 Donar (al marbre, a una estàtua, etc.) l’aparença de vida. Una escultora que sap animar les seves obres.

3 p anal Fer més agradable, amè o interessant. La música en directe va animar la festa. Animar una conversa amb uns quants acudits.

2 tr Donar ànim, encoratjar, excitar, avivar. Animar algú amb aplaudiments.

3 pron Anima’t a concursar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: animar

GERUNDI: animant

PARTICIPI: animat, animada, animats, animades

INDICATIU PRESENT: animo, animes, anima, animem, animeu, animen

INDICATIU IMPERFET: animava, animaves, animava, animàvem, animàveu, animaven

INDICATIU PASSAT: animí, animares, animà, animàrem, animàreu, animaren

INDICATIU FUTUR: animaré, animaràs, animarà, animarem, animareu, animaran

INDICATIU CONDICIONAL: animaria, animaries, animaria, animaríem, animaríeu, animarien

SUBJUNTIU PRESENT: animi, animis, animi, animem, animeu, animin

SUBJUNTIU IMPERFET: animés, animessis, animés, animéssim, animéssiu, animessin

IMPERATIU: anima, animi, animem, animeu, animin

->animat

■animat -ada

[del ll. animatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 1 Dotat d’ànima, de vida. Éssers animats.

2 p anal Una sessió, una conversa molt animada. La Rambla és un dels carrers més animats de Barcelona. En aquesta hora els bars estan encara poc animats.

2 HERÀLD Encès (indica l’esmalt dels ulls dels animals, quan és diferent del del cos, i el de les flames d’una bomba).

->animatic

animatic^* [animátik]

[angl ] m CIN, TV i PUBL Guió animat.

->animatisme

■animatisme

[de ànima]

m ETNOL Idea que considera que un objecte, una persona, un animal o una planta és posseït per una essència espiritual, immaterial, que pot afectar les persones d’una manera positiva o negativa segons la direcció de l’acció mística que aquestes adoptin envers ella.

->anime

anime^* [aníme]

[jap ] m CIN i TV Pel·lícula de dibuixos animats japonesa.

->animer

■animer -a

[de ànima; 1a FONT: 1672]

m i f Persona que capta per les ànimes del purgatori a les esglésies.

->animeta

■animeta

[de ànima; 1a FONT: 1575]

f 1 1 Diminutiu d’ànima.

2 col·loq Ànima separada del cos. Les animetes del purgatori.

2 Mala ànima, mals sentiments.

3 Home dolent, sense escrúpols per a fer qualsevol malifeta.

4 xinxeta 2.

5 LITÚRG Pàl·lia.

->anímic

■anímic -a

[de ànima]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’ànima.

2 Que té ànima.

->animisme

■animisme

[de ànima]

m 1 ETNOL i FILOS Creença segons la qual tot objecte o tot fenomen de la natura és posseït per un esperit independent de la mateixa materialitat del fenomen.

2 PSIC Tendència dels infants a considerar com a vius els objectes que es mouen.

->animista

■animista

[de ànima]

adj i m i f Que professa l’animisme.

->animós

■animós -osa

[del ll. animosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

adj Ple d’ànim, coratjós.

->animosament

■animosament

[de animós; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adv Coratjosament.

->animositat

■animositat

[del ll. td. animosĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat d’animós.

2 Malvolença persistent.

->anió

■anió

Part. sil.: an_i_ó

[de an- i ió]

m QUÍM Ió de càrrega negativa, format per un àtom amb un o uns quants electrons en excés o per un grup d’àtoms de composició definida.

->aniònic

■aniònic -a

Part. sil.: an_i_ò_nic

[de anió]

adj 1 QUÍM Relatiu o pertanyent als anions.

2 detergent aniònic QUÍM IND Detergent a base d’un tensioactiu aniònic.

3 tensioactiu aniònic QUÍM IND Compost tensioactiu dissociat en solució aquosa en el qual la part de la molècula de més activitat superficial es troba en l’anió.

->anionotropia

anionotropia

Part. sil.: an_i_o_no_tro_pi_a

[de anió i -tropia]

f QUÍM ORG Tautomerisme en el qual les estructures difereixen per la posició d’un àtom o d’un grup d’àtoms que són capaços de donar un anió estable.

->aniquilació

■aniquilació

Part. sil.: a_ni_qui_la_ci_ó

[de aniquilar]

f Anihilació.

->aniquilament

■aniquilament

[de aniquilar]

m Anihilament.

->aniquilar

■aniquilar

[de anihilar]

v tr Anihilar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aniquilar

GERUNDI: aniquilant

PARTICIPI: aniquilat, aniquilada, aniquilats, aniquilades

INDICATIU PRESENT: aniquilo, aniquiles, aniquila, aniquilem, aniquileu, aniquilen

INDICATIU IMPERFET: aniquilava, aniquilaves, aniquilava, aniquilàvem, aniquilàveu, aniquilaven

INDICATIU PASSAT: aniquilí, aniquilares, aniquilà, aniquilàrem, aniquilàreu, aniquilaren

INDICATIU FUTUR: aniquilaré, aniquilaràs, aniquilarà, aniquilarem, aniquilareu, aniquilaran

INDICATIU CONDICIONAL: aniquilaria, aniquilaries, aniquilaria, aniquilaríem, aniquilaríeu, aniquilarien

SUBJUNTIU PRESENT: aniquili, aniquilis, aniquili, aniquilem, aniquileu, aniquilin

SUBJUNTIU IMPERFET: aniquilés, aniquilessis, aniquilés, aniquiléssim, aniquiléssiu, aniquilessin

IMPERATIU: aniquila, aniquili, aniquilem, aniquileu, aniquilin

->anirídia

anirídia

Part. sil.: an_i_rí_di_a

[de an- i el gr. íris, íridos ‘iris’]

f OFTAL Absència congènita, total o parcial, de l’iris.

->anís

■anís

[del ll. anīsum, del gr. ánison, de provinença oriental; 1a FONT: 1284]

[pl -issos] m 1 BOT Matafaluga.

2 1 Confit fet amb un gra d’anís.

2 p anal Qualsevol confit petit.

3 arribar als anissos fig Arribar a les acaballes d’una cosa.

3 DESTIL·L Aiguardent de vi aromatitzat amb essència d’anís.

4 anís estrellat BOT Fruit de la badiana.

5 essència d’anís DESTIL·L i FARM Oli essencial extret de les llavors de la matafaluga.

->anis-

anis-

Forma prefixada del mot grec ánisos, que significa ‘desigual’. Ex.: anisòpsia.

->anisador

■anisador

[de anisar]

m DESTIL·L Destil·lador per a anisar.

->anisaldehid

anisaldehid

[de anís i aldehid]

m QUÍM ORG Líquid incolor, d’intensa olor d’arç blanc i gust anisat picant, que hom troba en diversos olis essencials (d’anís, d’aromer, etc.), emprat en perfumeria, en farmàcia i com a aromatitzant en alimentació.

->anisar

■anisar

[de anís]

v tr Adobar, aromatitzar, amb anís. Anisar una beguda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: anisar

GERUNDI: anisant

PARTICIPI: anisat, anisada, anisats, anisades

INDICATIU PRESENT: aniso, anises, anisa, anisem, aniseu, anisen

INDICATIU IMPERFET: anisava, anisaves, anisava, anisàvem, anisàveu, anisaven

INDICATIU PASSAT: anisí, anisares, anisà, anisàrem, anisàreu, anisaren

INDICATIU FUTUR: anisaré, anisaràs, anisarà, anisarem, anisareu, anisaran

INDICATIU CONDICIONAL: anisaria, anisaries, anisaria, anisaríem, anisaríeu, anisarien

SUBJUNTIU PRESENT: anisi, anisis, anisi, anisem, aniseu, anisin

SUBJUNTIU IMPERFET: anisés, anisessis, anisés, aniséssim, aniséssiu, anisessin

IMPERATIU: anisa, anisi, anisem, aniseu, anisin

->anisat

■anisat

[de anís]

1 adj i m DESTIL·L Dit del licor compost d’alcohol, essència d’anís i sucre.

2 m BOT Bolet de la família de les tricolomatàcies (Clitocybe odora), de mida mitjana, amb el barret verdós i una mica enfonsat al centre, de làmines fines i decurrents, que es caracteritza per l’olor d’anís i és comestible.

->aniset

■aniset

[de anís]

m DESTIL·L Licor dolç originari de Bordeus, obtingut per maceració i destil·lació d’essència d’anís, alcohol, aigua, sucre i herbes aromàtiques.

->anisià

anisià -ana

Part. sil.: a_ni_si_à

[del ll. Anisus, nom ll. del riu Enns (Àustria)]

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’anisià.

2 m Primer estatge del triàsic mitjà del domini alpí, situat damunt l’escitià i sota el ladinià.

->anísic

■anísic -a

[de anís]

adj 1 D’anís, derivat de l’anís.

2 àcid anísic QUÍM ORG Agulles sublimables obtingudes per oxidació de l’anetole.

3 alcohol anísic QUÍM ORG Alcohol p-metoxibenzílic, líquid obtingut per reducció de l’anisaldehid.

->anisidina

■anisidina

[de anís, -id i -ina]

f QUÍM ORG Metoxianilina, nom genèric de les tres metoxianilines isòmeres orto, meta i para.

->anisil

anisil

[de anís i -il]

m QUÍM ORG Nom trivial dels grups metoxibenzil, que hom utilitza també, impròpiament, per a designar els grups metoxifenil.

->aniso-

■aniso-

Forma prefixada del mot grec ánisos, que significa ‘desigual’. Ex.: anisodàctil, anisodont, anisopètal.