->màxim

■màxim -a

[del ll. maxĭmus, -a, -um, íd., superlatiu de magnus ‘gran’, d’una forma *mag-som-os (v. magne, major); 1a FONT: s. XV, Cauliach]

1 [abrev màx.] 1 adj i m Que ateny el valor o el grau més gran possible. Altitud, profunditat, distància, màxima. No acceleris, que ja vas al màxim permès. Li han atorgat el màxim guardó. Ell és el màxim responsable de la derrota. M’ha tractat amb la màxima consideració. He fet el màxim que he pogut.

2 f Valor màxim que poden atènyer certes magnituds físiques variables amb el temps.

3 com a màxim loc adv Pel cap alt, a tot estirar.

2 adj i m ÀLG En un conjunt ordenat, dit de l’únic element que és més gran que cadascun dels altres elements del conjunt.

3 màxim de longitud ASTR Cadascuna de les semicircumferències màximes de l’esfera celeste compreses entre els dos pols de l’eclíptica.

4 màxim relatiu (o simplement màxim) ANÀL MAT Valor que pren una funció f(x) en un punt x = a quan aquest valor és més gran que els valors de f(x) en els punts immediatament anteriors i posteriors al punt a.

->màxima

■màxima

[del b. ll. (sententia) maxima ‘pensament de la més gran importància i aplicació’; 1a FONT: s. XV]

f 1 1 Veritat moral proposada com a regla de conducta. No escolten les divines màximes del cristianisme.

2 p ext Norma moral o pràctica que hom aplica a la pròpia conducta. La meva màxima és respectar els altres.

2 Sentència que conté un precepte moral o pràctic, expressat en llenguatge breu i reflexiu.

->maximal

■maximal

[de màxim]

adj i m ÀLG 1 Dit de l’element a d’un conjunt ordenat C tal, que no existeix en C cap altre element que sigui major que a.

2 En un anell, dit de l’ideal que no és contingut en cap altre ideal que no sigui el mateix anell.

->maximalisme

■maximalisme

[de maximal]

m 1 POLÍT Tendència del socialisme marxista que propugna la lluita revolucionària per imposar, sense etapes prèvies, un règim basat en la propietat col·lectiva dels mitjans de producció.

2 p ext Dins un partit o una escola de pensament, corrent que propugna el programa més radical o màxim.

->maximalista

■maximalista

[de maximal]

1 adj Relatiu o pertanyent al maximalisme.

2 m i f Partidari del maximalisme.

->màximament

■màximament

[de màxim]

adv Principalment.

->maximització

maximització

Part. sil.: ma_xi_mit_za_ci_ó

[de maximitzar]

f 1 MAT 1 Acció de maximitzar;

2 l’efecte.

2 ECON Concepte derivat de la matemàtica introduït en l’anàlisi econòmica pel marginalisme.

->maximitzar

■maximitzar

[de màxim]

v tr 1 MAT i ECON Cercar el màxim d’una funció o d’una magnitud.

2 INFORM Ampliar al màxim la magnitud (d’una finestra o d’un altre element).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: maximitzar

GERUNDI: maximitzant

PARTICIPI: maximitzat, maximitzada, maximitzats, maximitzades

INDICATIU PRESENT: maximitzo, maximitzes, maximitza, maximitzem, maximitzeu, maximitzen

INDICATIU IMPERFET: maximitzava, maximitzaves, maximitzava, maximitzàvem, maximitzàveu, maximitzaven

INDICATIU PASSAT: maximitzí, maximitzares, maximitzà, maximitzàrem, maximitzàreu, maximitzaren

INDICATIU FUTUR: maximitzaré, maximitzaràs, maximitzarà, maximitzarem, maximitzareu, maximitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: maximitzaria, maximitzaries, maximitzaria, maximitzaríem, maximitzaríeu, maximitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: maximitzi, maximitzis, maximitzi, maximitzem, maximitzeu, maximitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: maximitzés, maximitzessis, maximitzés, maximitzéssim, maximitzéssiu, maximitzessin

IMPERATIU: maximitza, maximitzi, maximitzem, maximitzeu, maximitzin

->maximós

■maximós -osa

[de màxima]

adj dial Que a cada moment retreu màximes i sentències.

->màximum

■màximum

[del ll. maxĭmus, -a, -um ‘màxim’]

m Màxim.

->maxixe

maxixe^* [məʃíʃi]

[port ] m DANSA i MÚS Ball de parella, d’origen brasiler, que combina elements del xotis, la polca i la masurca.

->maxwell

■maxwell

[del nom del físic escocès James Clerk Maxwell (1831-1879)]

m METROL [símb: Mx] Unitat de flux magnètic del sistema cegesimal equivalent a 10^-8 weber.

->mazdaisme

mazdaisme

Part. sil.: maz_da_is_me

m HIST REL Religió de l’antiga Pèrsia, originàriament de caràcter dualista, que fou interpretada en un sentit estrictament monoteista per Zoroastre.

->mazdaista

mazdaista

Part. sil.: maz_da_is_ta

1 adj Mazdeu.

2 m i f Seguidor del mazdaisme.

->mazdakisme

mazdakisme

m Moviment politicoreligiós, propugnat a Pèrsia al segle V per Mazdak, tendent a l’igualitarisme i a un comunisme incipient.

->mazdeisme

■mazdeisme

Part. sil.: maz_de_is_me

m HIST REL Mazdaisme.

->mazdeista

■mazdeista

Part. sil.: maz_de_is_ta

adj i m i f Mazdaista.

->mazdeu

mazdeu -ea

Part. sil.: maz_deu

1 adj Relatiu o pertanyent al mazdaisme.

2 m i f Mazdaista.

->mazedi

mazedi

m BOT Massa pulverulenta d’espores, paràfisis i ascs que es forma sobre els apotecis dels líquens de l’ordre de les coniocarpals.

->mbar

mbar

símb METROL mil·libar.

->MÇ

MÇ

símb CRON març.

->m. c. d.

m. c. d.

abrev ARIT i ÀLG màxim comú divisor.

->m. c. m.

m. c. m.

abrev ARIT i ÀLG mínim comú múltiple.

->Md

Md

símb QUÍM INORG mendelevi.

->me

■me

Hom.: ma

[del ll. me, íd., acusatiu de ego ‘jo’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

pron Forma que adopta el pronom em quan, no seguint-lo immediatament cap dels pronoms ho i hi, va immediatament darrere d’un verb acabat en consonant o en u semivocal, o davant d’un altre pronom. Escriu-me aviat. Me l’he estimat molt. Treu-me’l del costat.

->mea culpa

mea culpa^* [mɛ̀akúlpa]

[llat ] m Locució que significa ‘per la meva culpa’ emprada per a reconèixer qualsevol equivocació. Entonar el ‘mea culpa’.

->meandre

■meandre

Part. sil.: me_an_dre

[del ll. Maeander, -dri, i aquest, del gr. Maíandros, riu de l’Àsia Menor, de curs molt sinuós; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 GEOMORF Corba o sinuositat molt pronunciada d’un corrent fluvial.

2 p ext 1 Volta sinuosa que fa un camí.

2 ARQUIT Decoració arquitectònica formada per enllaços sinuosos i complicats.

->meandriforme

■meandriforme

Part. sil.: me_an_dri_for_me

adj GEOMORF Que forma meandres. El curs meandriforme d’un riu.

->meat

■meat

Part. sil.: me_at

[del ll. meatus, -us ‘acció de passar, camí’, der. de meare ‘passar, circular’; 1a FONT: c. 1500]

m ANAT ANIM 1 Conducte o canal natural. Meat auditiu extern. Meats nasals.

2 Obertura d’un conducte natural. Meat urinari.

->meatotomia

meatotomia

Part. sil.: me_a_to_to_mi_a

f CIR Incisió d’un meat amb la finalitat d’eixamplar-lo.

->mebendazole

mebendazole

m QUÍM ORG i FARM Derivat del benzimidazole, de fórmula C₁₆H₁₃N₃O₃, emprat sobretot en les infestacions per triquiuroïdeus, ascàrides i oxiürs.

->mec

■mec -a

[d’origen expressiu amb probable influx del ll. moechus, i aquest, del gr. moikhós ‘efeminat; adúlter’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 1 adj Sense pèl. Tenia la barba meca.

2 adj i m Barbamec.

3 fer el mec fig Fer-se veure.

2 adj fig Beneit, ximple.

3 m RAM Vedell.

->meca

■meca

f RAM Vedella.

->mecan-

mecan-

Forma prefixada del mot grec mēkhanḗ, que significa ‘màquina’. Ex.: mecanitzar.

->mecànic

■mecànic -a

[del ll. mechanĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. mēkhanikós, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 MEC i TECNOL 1 adj Relatiu o pertanyent a la mecànica.

2 adj Dit de l’aparell o el sistema el funcionament del qual pot ésser explicat exclusivament per les lleis de la mecànica clàssica, pel fet que no hi intervenen fenòmens elèctrics, hidràulics, etc. Transmissió, amplificació, mecànica.

3 m i f Obrer que munta, repara, etc., màquines.

4 f Estudi de les màquines i de llur construcció i funcionament.

5 f Manera com funciona, actua, rutlla, un mecanisme, una cosa complicada.

6 f fig La mecànica del comportament social.

7 f Branca de la física que estudia el canvi de lloc, el desplaçament o el moviment locatiu (i, en general, el moviment) tant dels cossos com dels corpuscles microfísics. Mecànica celeste. Mecànica clàssica. Mecànica de fluids.

8 mecànica celeste ASTR Ciència del desplaçament dels astres.

9 mecànica estadística Part de la física que, aplicant mètodes estadístics, s’ocupa de descriure les propietats macroscòpiques dels sistemes físics que, com els gasos, són constituïts per un nombre molt gran de corpuscles.

10 mecànica quàntica MEC QUÀNT Mecànica pròpia dels corpuscles que es mouen dins un espai restringit, sobretot microfísic.

11 mecànica relativista MEC RELAT Mecànica basada en la teoria de la relativitat.

2 adj 1 p ext Relatiu o pertanyent al treball manual. Arts mecàniques.

2 fig Dit de l’acció o del moviment d’un òrgan en què la intel·ligència, la voluntat, no pren part. Fem molts gests mecànics. El treball mecànic de la digestió.

3 adj MÚS Dit de l’instrument que produeix sons musicals mitjançant alguna maquinària que permet d’accionar-lo sense interpretar personalment la música, com s’esdevé en el piano de maneta i en la pianola.

4 mecànic dentista OFIC Protètic especialitzat en pròtesis dentals.

->mecànicament

■mecànicament

[de mecànic; 1a FONT: s. XV]

adv D’una manera mecànica, per mitjà de màquina.

->mecanicisme

■mecanicisme

[de mecànic]

m 1 FILOS Doctrina segons la qual la realitat, o almenys la realitat natural, és concebuda com una màquina o un mecanisme o és explicada segons un model mecànic.

2 MED Teoria que pretén d’explicar els fenòmens vitals per mitjà de lleis físiques de la mecànica.

->mecanicista

mecanicista

1 adj Relatiu o pertanyent al mecanicisme.

2 m i f Partidari o seguidor del mecanicisme.

->mecanicoquàntic

mecanicoquàntic -a

adj MEC QUÀNT Relatiu o pertanyent a la mecànica quàntica.

->mecanisme

■mecanisme

[de mecànic; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 TECNOL 1 Arranjament complex de les parts d’una màquina.

2 Conjunt d’elements mecànics que fan una funció determinada dins el conjunt d’una màquina o un aparell més complex.

3 Manera com opera una màquina.

4 Maneig d’un instrument.

2 fig El mecanisme del llenguatge. El mecanisme de la formació de les roques.

3 MÚS 1 Mitjà mecànic per a produir el so en els instruments musicals, connectat habitualment a tecles, botons, etc.

2 Nom donat al moviment físic tendent a obtenir, amb una part o altra del cos, els sons musicals d’un instrument.

->mecanitzable

■mecanitzable

[de mecanitzar]

adj TECNOL Que pot ésser mecanitzat.

->mecanització

■mecanització

Part. sil.: me_ca_nit_za_ci_ó

[de mecanitzar]

f 1 1 Acció de mecanitzar o de mecanitzar-se;

2 l’efecte.

2 ECON Utilització generalitzada de maquinària en el procés de producció.

->mecanitzar

■mecanitzar

[de mecànic]

v TECNOL 1 1 tr Fer esdevenir mecànic un procés, un moviment, etc.

2 pron Esdevenir mecànic.

2 tr Donar forma i dimensions adequades a una peça mitjançant una operació mecànica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mecanitzar

GERUNDI: mecanitzant

PARTICIPI: mecanitzat, mecanitzada, mecanitzats, mecanitzades

INDICATIU PRESENT: mecanitzo, mecanitzes, mecanitza, mecanitzem, mecanitzeu, mecanitzen

INDICATIU IMPERFET: mecanitzava, mecanitzaves, mecanitzava, mecanitzàvem, mecanitzàveu, mecanitzaven

INDICATIU PASSAT: mecanitzí, mecanitzares, mecanitzà, mecanitzàrem, mecanitzàreu, mecanitzaren

INDICATIU FUTUR: mecanitzaré, mecanitzaràs, mecanitzarà, mecanitzarem, mecanitzareu, mecanitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: mecanitzaria, mecanitzaries, mecanitzaria, mecanitzaríem, mecanitzaríeu, mecanitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: mecanitzi, mecanitzis, mecanitzi, mecanitzem, mecanitzeu, mecanitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: mecanitzés, mecanitzessis, mecanitzés, mecanitzéssim, mecanitzéssiu, mecanitzessin

IMPERATIU: mecanitza, mecanitzi, mecanitzem, mecanitzeu, mecanitzin

->mecano

mecano

[de la marca registrada Meccano] m JOCS Joc de construcció mecànica de peces intercanviables basat en un sistema d’orificis equidistants.

->mecano-

■mecano-

Forma prefixada del mot grec mēkhanḗ, que significa ‘màquina’. Ex.: mecanografia.

->mecanògraf

■mecanògraf -a

[de mecano- i -graf; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m i f OFIC Persona que practica la mecanografia.

->mecanografia

■mecanografia

Part. sil.: me_ca_no_gra_fi_a

[de mecano- i -grafia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f OFIC Art d’escriure a màquina.

->mecanografiar

■mecanografiar

Part. sil.: me_ca_no_gra_fi_ar

[de mecanografia]

v tr OFIC Escriure a màquina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mecanografiar

GERUNDI: mecanografiant

PARTICIPI: mecanografiat, mecanografiada, mecanografiats, mecanografiades

INDICATIU PRESENT: mecanografio, mecanografies, mecanografia, mecanografiem, mecanografieu, mecanografien

INDICATIU IMPERFET: mecanografiava, mecanografiaves, mecanografiava, mecanografiàvem, mecanografiàveu, mecanografiaven

INDICATIU PASSAT: mecanografií, mecanografiares, mecanografià, mecanografiàrem, mecanografiàreu, mecanografiaren

INDICATIU FUTUR: mecanografiaré, mecanografiaràs, mecanografiarà, mecanografiarem, mecanografiareu, mecanografiaran

INDICATIU CONDICIONAL: mecanografiaria, mecanografiaries, mecanografiaria, mecanografiaríem, mecanografiaríeu, mecanografiarien

SUBJUNTIU PRESENT: mecanografiï, mecanografiïs, mecanografiï, mecanografiem, mecanografieu, mecanografiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: mecanografiés, mecanografiessis, mecanografiés, mecanografiéssim, mecanografiéssiu, mecanografiessin

IMPERATIU: mecanografia, mecanografiï, mecanografiem, mecanografieu, mecanografiïn

->mecanoscrit

■mecanoscrit -a

[de mecano- i escrit]

1 adj Escrit a màquina.

2 m Text escrit a màquina, original mecanografiat.

->mecanoteràpia

■mecanoteràpia

Part. sil.: me_ca_no_te_rà_pi_a

f TERAP Tractament de les malalties per mitjans mecànics, com massatges, o mitjançant aparells que obliguen el malalt a executar determinats moviments.

->mecenatge

■mecenatge

[de mecenes]

m 1 Qualitat de mecenes.

2 Protecció generosa a empreses culturals o benèfiques.

->mecenes

■mecenes

[del nom de Gaius Gilnius Maecenas (69 aC- 8 dC), patrici romà, protector de literats i artistes]

m i f Persona rica que patrocina generosament les arts, les ciències, una empresa cultural, un artista, etc.

->meconat

meconat

m QUÍM ORG i FARM Qualsevol sal o èster de l’àcid mecònic.

->meconi

■meconi

[del ll. meconium, i aquest, del gr. mēkṓnion ‘suc del cascall’, der. de mḗkōn, -ōnos ‘cascall’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 FISIOL i OBST Matèria continguda en l’intestí del nadó, expel·lida en la primera defecació; carbonada.

2 FARM Opi.

->mecònic

mecònic, àcid

[C₇H₄O₇] QUÍM ORG i FARM Àcid derivat de la γ-pirona, que hom extreu de l’opi.

->meconina

■meconina

f QUÍM ORG i FARM Lactona de l’àcid meconínic. La seva fórmula és C₁₀H₁₀O₄.

->meconínic

meconínic, àcid

[CH₂OH—(CH₃O)₂C₆H₂COOH] QUÍM ORG i FARM Hidroxiàcid molt inestable que es transforma ràpidament en la seva lactona, la meconina.

->mecòpters

■mecòpters

m ENTOM 1 pl Ordre d’insectes holometàbols, de cos allargat, amb les quatre ales membranoses tacades de bru.

2 sing Insecte de l’ordre dels mecòpters.

->medalla

■medalla

[del ll. vg. medalia (v. malla¹); 1a FONT: 1450]

f 1 ART 1 Peça de metall d’una forma semblant a una moneda treballada en relleu i destinada a recordar i a commemorar una persona o un fet determinat, a representar una efígie religiosa, i també a ésser premi per a esportistes i com a dignificació a algú determinat.

2 el revers de la medalla fig L’oposat.

2 fig i iròn Taca, especialment d’oli, que hom duu en la roba que vesteix.

3 medalla moneda (o moneda medalla) NUMIS Peça metàl·lica encunyada que reuneix alhora les característiques de les monedes i de les medalles.

->medaller

■medaller -a

[de medalla; 1a FONT: c. 1455]

1 m i f Persona que fa medalles o n’adoba.

2 m ESPORT En els jocs olímpics, taula de classificació dels països segons les medalles obtingudes.

->medallista

medallista

[de medalla]

m i f ESPORT Esportista que ha guanyat una o més medalles en uns jocs olímpics o en una altra competició.

->medallística

■medallística

f Ciència que té per objecte l’estudi de les medalles.

->medalló

■medalló

[de medalla; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Medalla que excedeix el pes normal.

2 ARQUIT Baix relleu d’una forma rodona o el·líptica, utilitzat com a element decoratiu en arquitectura.

3 JOI Joia en forma de capsa petita i aplanada, oval o rodona, on hom guarda retrats, pintures, rínxols o records personals.

->mede

■mede -a

[del ll. Medus, -a, -um, i aquest, del gr. Mẽdos, íd.]

1 adj i m i f De la Mèdia (antiga regió de Pèrsia) o dels medes (poble).

2 m i f HIST Individu d’una tribu irànica que poblà una de les regions antigues de l’Àsia, on fundà un imperi, i li donà nom.

->medecina

■medecina

Cp. medicina

[del ll. medicīna ‘ciència mèdica; medicament’, forma semiculta (v. metzina); 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f pop Medicament.

->medecinaire

■medecinaire

Part. sil.: me_de_ci_nai_re

[de medecina]

m i f Curandero.

->medeciner

■medeciner -a

[de medecina]

1 adj FARM i TERAP remeier 1.

2 m i f Curandero.

->medi

■medi

Cp. mitjà 3

[del ll. medium, íd.]

1 m 1 Substància a través de la qual obra una força, és transmès un efecte. La llum es refracta en passar d’un medi a un altre.

2 Element o substància que envolta una cosa; ambient. L’aire és el medi en el qual vivim.

3 medi de contrast DIAG Substància de contrast.

4 medi de cultiu MICROB Substrat que hom empra per a fer créixer i multiplicar organismes vius, especialment microorganismes.

5 medi intern FISIOL Conjunt de líquids extracel·lulars que envolten les cèl·lules d’un organisme sense comunicació amb l’exterior.

6 medi interplanetari ASTR Part del sistema solar situada entre els planetes.

7 medi interestel·lar ASTR Matèria interestel·lar.

8 medi selectiu MICROB Medi que permet de separar espècies o soques bacterianes d’un inòcul.

2 m Societat, conjunt de costums, d’esdeveniments, etc., entre els quals viu una persona, es produeix un fet, etc. Estudiar un personatge històric en el seu medi.

3 m 1 BIOL i ECOL Conjunt de condicions ambientals que constitueixen el marc on s’esdevé l’existència d’un ésser viu o d’una comunitat.

2 GEOG Conjunt de condicions ambientals on hi ha un objecte o on viu un organisme o una comunitat d’organismes.

3 medi ambient BIOL, ECOL i GEOG Medi.

4 m i f Mèdium.

->medià¹

■medià¹ -ana

Part. sil.: me_di_à

[del ll. medianus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj ANAT ANIM 1 Dit del pla que divideix el cos de l’home o d’un animal, o una extremitat, en dues meitats, dreta i esquerra.

2 Situat en el pla medià.

->medià²

■medià² -ana

Part. sil.: me_di_à

[variant de mede]

adj i m i f HIST Mede.

->mediació

■mediació

Part. sil.: me_di_a_ci_ó

[del ll. td. mediatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció del qui intervé entre dues persones o més per fer-les posar d’acord.

2 ASTROL Culminació superior d’un astre.

3 CRIST 1 Intercessió de Jesucrist davant Déu a favor dels homes.

2 Intercessió de la Mare de Déu davant Jesucrist a favor dels homes.

4 1 DR INTERN Mitjà pacífic de resoldre els problemes internacionals consistent en el fet que un tercer intervingui entre les parts litigants.

2 DR MERC Contracte pel qual una de les parts s’obliga a donar una remuneració a l’altra pel fet d’haver-li indicat l’oportunitat de celebrar un contracte o d’haver aconseguit aquesta celebració, bé que sempre sense intervenir mai directament en el dit contracte.

3 DR TREB Procediment per a resoldre els conflictes o les divergències laborals mitjançant la intervenció d’una persona o d’unes quantes que fan gestions entre les parts en litigi i proposen recomanacions a aquestes.

5 FILOS 1 Activitat pròpia d’un agent, un terme, una realitat o un principi intermediaris.

2 En Hegel, moment intrínsec del coneixement en virtut del qual aquest assumeix el particular en l’universal i fa del darrer un universal concret.

->mediador

■mediador -a

Part. sil.: me_di_a_dor

[del ll. mediator, -ōris, íd.; 1a FONT: c. 1700]

adj i m i f Que intervé entre dues persones o més per fer-les posar d’acord; mitjancer.

->medial

■medial

Part. sil.: me_di_al

[del b. ll. medialis, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

1 adj Situat al mig.

2 adj LING Dit de la consonant situada dins un mot.

3 adj i f FON Dit del fonema realitzat a la part central de la cavitat bucal, com les vocals [a] i [ə] i les consonants palatals i dentals.

->mediambiental

■mediambiental

Part. sil.: me_di_am_bi_en_tal

adj Relatiu o pertanyent al medi ambient.

->mediana

■mediana

Part. sil.: me_di_a_na

Cp. mitjana 5

[del ll. mediana ‘mitjana’]

f ESTAD En un conjunt de dades o d’observacions estadístiques, ordenades de menor a major, dada situada en el centre, que té el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota.

->mediant

■mediant

Part. sil.: me_di_ant

[del ll. medians, -ntis, participi pres. de mediare ‘estar al mig’]

f MÚS Tercer grau de l’escala diatònica, que forma la tercera major en l’escala major i la tercera menor en l’escala menor.

->mediastí

■mediastí

Part. sil.: me_di_as_tí

[del ll. mediastinus ‘que es troba al mig’]

m ANAT ANIM 1 Espai mitjà de la caixa toràcica comprès entre les dues pleures i les dues masses pulmonars pels costats, la columna vertebral per darrere, el pla esternocostal per davant, la base del coll per dalt i el diafragma per baix.

2 mediastí cerebral Falç del cervell.

3 mediastí testicular Formació esponjosa d’una forma prismaticotriangular situada a la part superior dels testicles.

->mediastinitis

mediastinitis

Part. sil.: me_di_as_ti_ni_tis

f PAT Inflamació de les estructures del mediastí.

->mediat

■mediat -a

Part. sil.: me_di_at

[del b. ll. mediatus, -a, -um, íd.]

adj 1 No directe o immediat.

2 Que obra per mitjà d’intermediari.

3 FILOS 1 Que, respecte a un altre ésser o un altre terme, no es relaciona directament amb aquest, sinó mitjançant un tercer.

2 Que comporta mediació, en el sentit hegelià d’aquest terme.

->mediatament

■mediatament

Part. sil.: me_di_a_ta_ment

[de mediat; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv D’una manera mediata.

->mediateca

■mediateca

Part. sil.: me_di_a_te_ca

[de l’angl. media ‘mitjans’ (cf. mass media) i -teca]

f BIBLIOT Centre que recull, guarda i difon documents en qualsevol mena de suport (paper, vídeo, enregistrament fonogràfic, etc.).

->mediàtic

mediàtic -a

Part. sil.: me_di_à_tic

adj Relatiu o pertanyent als mitjans de comunicació de massa. Una exposició amb un gran ressò mediàtic. La cultura mediàtica.

->mediatització

■mediatització

Part. sil.: me_di_a_tit_za_ci_ó

[de mediatitzar]

f 1 1 Acció de mediatitzar;

2 l’efecte.

2 HIST Incorporació d’un país germànic dependent de l’emperador a un altre estat del Sacre Imperi en el qual el nou sobirà es converteix en un sobirà intermedi.

->mediatitzar

■mediatitzar

Part. sil.: me_di_a_tit_zar

[de mediat]

v tr 1 Fer mediat.

2 DR Influir talment un organisme, una empresa o un estat, que hom n’obtingui el control.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mediatitzar

GERUNDI: mediatitzant

PARTICIPI: mediatitzat, mediatitzada, mediatitzats, mediatitzades

INDICATIU PRESENT: mediatitzo, mediatitzes, mediatitza, mediatitzem, mediatitzeu, mediatitzen

INDICATIU IMPERFET: mediatitzava, mediatitzaves, mediatitzava, mediatitzàvem, mediatitzàveu, mediatitzaven

INDICATIU PASSAT: mediatitzí, mediatitzares, mediatitzà, mediatitzàrem, mediatitzàreu, mediatitzaren

INDICATIU FUTUR: mediatitzaré, mediatitzaràs, mediatitzarà, mediatitzarem, mediatitzareu, mediatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: mediatitzaria, mediatitzaries, mediatitzaria, mediatitzaríem, mediatitzaríeu, mediatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: mediatitzi, mediatitzis, mediatitzi, mediatitzem, mediatitzeu, mediatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: mediatitzés, mediatitzessis, mediatitzés, mediatitzéssim, mediatitzéssiu, mediatitzessin

IMPERATIU: mediatitza, mediatitzi, mediatitzem, mediatitzeu, mediatitzin

->mediatitzat

mediatitzat -ada

Part. sil.: me_di_a_tit_zat

[de mediatitzar]

adj 1 Sotmès a mediatització.

2 HIST Dit del llinatge o del territori sotmès a mediatització.

->mediatriu

■mediatriu

Part. sil.: me_di_a_triu

[del ll. mediatrix, -īcis ‘que es troba enmig’]

f GEOM 1 Donat un segment, lloc geomètric dels punts del pla que equidisten de tots dos extrems del segment.

2 En un triangle, qualsevol de les mediatrius dels costats.

->mèdic¹

■mèdic¹ -a

1 adj Mede.

2 m LING Llengua de l’antiga Mèdia.

3 guerres mèdiques HIST Nom donat als conflictes bèl·lics que es produïren entre grecs i perses al llarg del segle V aC.

->mèdic²

■mèdic² -a

[del ll. medĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj MED Relatiu o pertanyent a la medicina o als metges.

->medicable

■medicable

[del ll. medicabĭlis, íd.]

adj MED Que pot rebre tractament mèdic, amb probabilitat de guariment.

->medicació

■medicació

Part. sil.: me_di_ca_ci_ó

[del ll. medicatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f MED 1 Acció de medicar.

2 Tractament.

3 Conjunt de medicaments que tenen una mateixa substància activa.

->medicalització

medicalització

Part. sil.: me_di_ca_lit_za_ci_ó

[de medical]

f ANTROP Procés pel qual les ciències biomèdiques intervenen en esdeveniments naturals i fenòmens socioculturals i els redefineixen.

->medicalitzar

medicalitzar

v tr MED Dotar d’un metge i d’equipament mèdic (un vehicle), com ara una ambulància o un helicòpter.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: medicalitzar

GERUNDI: medicalitzant

PARTICIPI: medicalitzat, medicalitzada, medicalitzats, medicalitzades

INDICATIU PRESENT: medicalitzo, medicalitzes, medicalitza, medicalitzem, medicalitzeu, medicalitzen

INDICATIU IMPERFET: medicalitzava, medicalitzaves, medicalitzava, medicalitzàvem, medicalitzàveu, medicalitzaven

INDICATIU PASSAT: medicalitzí, medicalitzares, medicalitzà, medicalitzàrem, medicalitzàreu, medicalitzaren

INDICATIU FUTUR: medicalitzaré, medicalitzaràs, medicalitzarà, medicalitzarem, medicalitzareu, medicalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: medicalitzaria, medicalitzaries, medicalitzaria, medicalitzaríem, medicalitzaríeu, medicalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: medicalitzi, medicalitzis, medicalitzi, medicalitzem, medicalitzeu, medicalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: medicalitzés, medicalitzessis, medicalitzés, medicalitzéssim, medicalitzéssiu, medicalitzessin

IMPERATIU: medicalitza, medicalitzi, medicalitzem, medicalitzeu, medicalitzin

->medicament

■medicament

[del ll. medicamentum, íd.; 1a FONT: s. XV]

m FARM i TERAP Substància emprada amb una finalitat terapèutica contra les manifestacions patològiques.

->medicamentari

■medicamentari -ària

[del ll. medicamentarius, -a, -um, íd.]

adj FARM i TERAP Relatiu o pertanyent als medicaments.

->medicamentós

■medicamentós -osa

[del ll. medicamentosus, -a, -um, íd.]

adj FARM i TERAP 1 Que té la virtut d’un medicament, que és útil per a guarir.

2 Medicamentari.

->medicar

■medicar

[del ll. medicare, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr FARM i TERAP Administrar medicaments a un malalt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: medicar

GERUNDI: medicant

PARTICIPI: medicat, medicada, medicats, medicades

INDICATIU PRESENT: medico, mediques, medica, mediquem, mediqueu, mediquen

INDICATIU IMPERFET: medicava, medicaves, medicava, medicàvem, medicàveu, medicaven

INDICATIU PASSAT: mediquí, medicares, medicà, medicàrem, medicàreu, medicaren

INDICATIU FUTUR: medicaré, medicaràs, medicarà, medicarem, medicareu, medicaran

INDICATIU CONDICIONAL: medicaria, medicaries, medicaria, medicaríem, medicaríeu, medicarien

SUBJUNTIU PRESENT: mediqui, mediquis, mediqui, mediquem, mediqueu, mediquin

SUBJUNTIU IMPERFET: mediqués, mediquessis, mediqués, mediquéssim, mediquéssiu, mediquessin

IMPERATIU: medica, mediqui, mediquem, mediqueu, mediquin

->medicastre

■medicastre -a

[formació culta analògica sobre la base d’un ll. *medicaster, der. de medĭcus ‘metge’ amb el sufix -aster, que indica sentit aproximatiu o despectiu]

m i f Mal metge.

->medicina

■medicina

[del ll. medicīna, íd., ‘ciència mèdica; medicament’ (v. metzina); 1a FONT: s. XIV]

f 1 MED Ciència i art que comprèn l’estudi de l’home sa i de l’home malalt i el coneixement dels mitjans de prevenir i de guarir les malalties i també la tècnica d’aplicar-los. Medicina general. Medicina del treball. Medicina legal.

2 Medicament.

->medicinal

■medicinal

[del ll. medicinalis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que conté medicina, que serveix per a guarir.

->medicoforense

medicoforense

adj MED i DR Relatiu o pertanyent a la medicina forense.

->medicolegal

medicolegal

[de medico- i legal]

adj MED Relatiu o pertanyent a la medicina legal.

->medicoquirúrgic

medicoquirúrgic -a

adj MED i CIR Relatiu o pertanyent a la medicina i a la cirurgia.

->medieval

■medieval

Part. sil.: me_di_e_val

[del b. ll. medioaevalis, íd., der. de medium aevum ‘edat mitjana’; 1a FONT: s. XIX]

adj Relatiu o pertanyent a l’edat mitjana.

->medievalisme

■medievalisme

Part. sil.: me_di_e_va_lis_me

[de medieval]

m 1 Conjunt de les característiques pròpies de l’edat mitjana.

2 Afecció per l’edat mitjana, tendència a un retorn al pensament o a la manera de viure de l’època medieval.

->medievalista

■medievalista

Part. sil.: me_di_e_va_lis_ta

[de medieval]

adj i m i f Estudiós de l’edat mitjana.

->medievalístic

■medievalístic -a

Part. sil.: me_di_e_va_lís_tic

[de medieval]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’edat mitjana o a la medievalística.

2 f Branca d’estudis sobre temes d’història, llengua, art, etc., de l’edat mitjana.

->medievalitzant

medievalitzant

Part. sil.: me_di_e_va_lit_zant

adj Que tendeix a reproduir trets i característiques de l’edat mitjana. Una arquitectura medievalitzant.

->medimne

medimne

m HIST Mesura grega de capacitat per als àrids.

->medina

medina

f Nom donat al nucli antic de les poblacions del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient.

->medinès

medinès -esa

adj i m i f De Medina (ciutat de l’Aràbia Saudita).

->medio-

■medio-

Forma prefixada del mot llatí medius, que significa ‘mig’. Ex.: mediopalatal, medioventral.

->mediocre

■mediocre

Part. sil.: me_di_o_cre

[del ll. mediŏcris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj D’una qualitat mitjana, d’un escàs valor o mèrit. Un poeta mediocre. Una poesia mediocre.

->mediocrement

■mediocrement

Part. sil.: me_di_o_cre_ment

[de mediocre]

adv D’una manera mediocre.

->mediocritat

■mediocritat

Part. sil.: me_di_o_cri_tat

[del ll. mediocrĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de mediocre. La mediocritat d’una novel·la.

2 Personatge mediocre. Com a poeta és una mediocritat.

->mediodorsal

■mediodorsal

Part. sil.: me_di_o_dor_sal

[de medio- i dorsal]

adj FON Dit de l’articulació caracteritzada per l’elevació del dors de la llengua, fins a la part mitjana de la volta del paladar.

->medioeuropeu

medioeuropeu -ea

Part. sil.: me_di_o_eu_ro_peu

adj BIOGEOG 1 Relatiu o pertanyent a la província medioeuropea.

2 província medioeuropea Província biogeogràfica de la regió eurosiberiana que coincideix, en part o totalment, amb la província centreeuropea.

->medionenc

medionenc -a

Part. sil.: me_di_o_nenc

adj i m i f De Mediona (Alt Penedès).

->mediopalatal

■mediopalatal

Part. sil.: me_di_o_pa_la_tal

[de medio- i palatal]

adj FON Dit de l’articulació en què l’òrgan passiu és la zona mitjana del paladar dur i l’òrgan actiu és el predors de la llengua.

->mediopassiu

■mediopassiu -iva

Part. sil.: me_di_o_pas_siu

adj GRAM Dit de certs verbs llatins, de forma activa i passiva, on aquesta darrera adopta sovint un sentit reflexiu: lavari (‘rentar-se’).

->medís

■medís

[del ll. materium, masculinització de materia, que hagué de donar medir i, usat habitualment en pl., medirs, fonèticament medís, es prengué per un sing. sobre el qual es formà un nou pl. medissos; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

[pl -issos] m CONSTR NAV Peça simètrica que forma la base o l’extrem inferior de cada costella d’un buc.

->meditabund

■meditabund -a

[del ll. td. meditabundus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Pensarós.

->meditació

■meditació

Part. sil.: me_di_ta_ci_ó

[del ll. meditatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 1 Acció de meditar;

2 l’efecte. Digne de meditació. Obra que és fruit de llargues meditacions.

2 PSIC i RELIG Aplicació de la ment a la consideració atenta d’un mateix, d’alguna cosa relacionada amb la pròpia existència, d’algun aspecte personal de la personal convicció religiosa.

->meditadament

■meditadament

[de meditat]

adv Amb meditació.

->meditar

■meditar

[del ll. meditare, íd., der. de medēri ‘cuidar’; 1a FONT: 1460, Roig]

v 1 PSIC i RELIG 1 tr Fer meditació. Meditem aquestes paraules de l’Evangeli.

2 intr Meditem sobre aquest misteri.

2 p ext 1 tr Reflexionar.

2 intr Meditem sobre aquest problema.

3 tr Projectar mentalment. Meditar un discurs. Meditar una traïció, un delicte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: meditar

GERUNDI: meditant

PARTICIPI: meditat, meditada, meditats, meditades

INDICATIU PRESENT: medito, medites, medita, meditem, mediteu, mediten

INDICATIU IMPERFET: meditava, meditaves, meditava, meditàvem, meditàveu, meditaven

INDICATIU PASSAT: medití, meditares, medità, meditàrem, meditàreu, meditaren

INDICATIU FUTUR: meditaré, meditaràs, meditarà, meditarem, meditareu, meditaran

INDICATIU CONDICIONAL: meditaria, meditaries, meditaria, meditaríem, meditaríeu, meditarien

SUBJUNTIU PRESENT: mediti, meditis, mediti, meditem, mediteu, meditin

SUBJUNTIU IMPERFET: medités, meditessis, medités, meditéssim, meditéssiu, meditessin

IMPERATIU: medita, mediti, meditem, mediteu, meditin

->meditat

meditat -ada

[del ll. meditatus, -a, -um, íd.]

adj Fet amb meditació. Un robatori meditat.

->meditatiu

■meditatiu -iva

Part. sil.: me_di_ta_tiu

[del ll. meditativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la meditació.

2 Inclinat a meditar.

->mediterraneïtat

mediterraneïtat

Part. sil.: me_di_ter_ra_ne_ï_tat

f Qualitat de mediterrani.

->mediterrani

■mediterrani -ània

[del ll. mediterraneus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj 1 1 Dit d’una mar envoltada o gairebé envoltada de terres.

2 esp Dit de la mar envoltada per les terres del sud d’Europa, del Pròxim Orient i del nord d’Àfrica.

2 Relatiu o pertanyent a la mar Mediterrània i a les terres que l’envolten.

3 BIOGEOG 1 Relatiu o pertanyent a la regió mediterrània.

2 regió mediterrània Regió biogeogràfica del regne holàrtic que comprèn els països de la conca mediterrània.

4 clima mediterrani CLIMAT Clima típic dels països de la Mediterrània, que li dóna nom, però no n’és exclusiu, caracteritzat per una estació seca i càlida a l’estiu i una altra d’humida i freda a l’hivern.

->mediterrànid

mediterrànid -a

ANTROP FÍS 1 m i f Individu de la raça mediterrània.

2 adj Relatiu o pertanyent a la raça mediterrània o als seus representants.

3 raça mediterrànida Raça del grup leucoderm, dolicocèfala, de pell més o menys bruna i ulls foscos, que ocupa bàsicament l’Europa meridional i l’Àfrica al nord del Sàhara.

->mèdium

■mèdium

Part. sil.: mè_di_um

[del ll. medium ‘intermediari’]

m i f OCULT 1 Persona suposadament capaç de copsar per mitjans aparentment sobrenaturals elements de coneixença reals.

2 En l’espiritisme, persona que transmet missatges dels esperits.

->mediúmic

mediúmic -a

Part. sil.: me_di_ú_mic

[de mèdium]

adj Relatiu o pertanyent al mèdium o a la mèdium. Coneixements mediúmics.

->mediumitzar

■mediumitzar

Part. sil.: me_di_u_mit_zar

[de mèdium]

v 1 tr Convertir algú en mèdium.

2 pron Esdevenir mèdium.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mediumitzar

GERUNDI: mediumitzant

PARTICIPI: mediumitzat, mediumitzada, mediumitzats, mediumitzades

INDICATIU PRESENT: mediumitzo, mediumitzes, mediumitza, mediumitzem, mediumitzeu, mediumitzen

INDICATIU IMPERFET: mediumitzava, mediumitzaves, mediumitzava, mediumitzàvem, mediumitzàveu, mediumitzaven

INDICATIU PASSAT: mediumitzí, mediumitzares, mediumitzà, mediumitzàrem, mediumitzàreu, mediumitzaren

INDICATIU FUTUR: mediumitzaré, mediumitzaràs, mediumitzarà, mediumitzarem, mediumitzareu, mediumitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: mediumitzaria, mediumitzaries, mediumitzaria, mediumitzaríem, mediumitzaríeu, mediumitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: mediumitzi, mediumitzis, mediumitzi, mediumitzem, mediumitzeu, mediumitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: mediumitzés, mediumitzessis, mediumitzés, mediumitzéssim, mediumitzéssiu, mediumitzessin

IMPERATIU: mediumitza, mediumitzi, mediumitzem, mediumitzeu, mediumitzin

->medul·la

■medul·la

[del ll. medulla, íd.; 1a FONT: s. XV, Roís]

f 1 ANAT ANIM 1 Part més interna d’alguns òrgans, contraposada a l’escorça.

2 medul·la espinal Part intraraquídia del sistema nerviós central que ocupa el conducte vertebral des del forat occipital fins a la vora inferior del cos de la primera vèrtebra lumbar.

3 medul·la oblonga Bulb raquidi.

4 medul·la òssia Substància tova que omple les cavitats dels ossos.

2 BOT 1 En la tija i l’arrel, part interna del cilindre central, circumdada pels feixos vasculars.

2 Part interna del tal·lus dels líquens.

->medul·lació

medul·lació

Part. sil.: me_dul_la_ci_ó

[de medul·la]

f FISIOL 1 Producció de medul·la òssia.

2 Adquisició d’una beina de mielina per part de les fibres nervioses en procés de desenvolupament.

->medul·lar

■medul·lar

[del ll. medullaris, íd.]

adj ANAT 1 Relatiu o pertanyent a la medul·la.

2 Que té consistència o aspecte de medul·la.

3 Dit de la porció central o més interna de determinades vísceres.

->medul·loblastoma

medul·loblastoma

m PAT Tumor maligne del cerebel dels infants, i rarament del cervell dels adults

->medul·lós

■medul·lós -osa

[del ll. medullosus, -a, -um, íd.]

adj ANAT ANIM Que té medul·la.

->medusa

■medusa

[del ll. Medusa, i aquest, del gr. Médousa, una de les tres Gorgones, monstres de la mitologia grega en figura femenina amb serps al cap en lloc de cabells; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 ZOOL Un dels tipus d’organització que presenten els cnidaris, formada per individus de vida lliure i pelàgica que es reprodueixen sexualment, de cos gelatinós i en forma de casquet, anomenat ombrel·la, amb la boca a l’extrem d’un peu central, anomenat manubri, la picada del qual pot ésser molt greu.

2 cap de medusa HERÀLD Figura imaginària representada per un cap de dona posat de cara que té serps en comptes de cabells.

3 cap de medusa MED Aspecte que adquireix la xarxa venosa superficial periumbilical en casos d’hipertensió portal.

->medusoide

medusoide

Part. sil.: me_du_soi_de

adj ZOOL Semblant a una medusa.

->mefenesina

mefenesina

f [CH₃C₆H₄—O—C₃H₅(OH)₂] FARM Relaxant de la musculatura esquelètica emprat en el tractament dels estats espàstics hipertònics i hipercinètics.

->mefistofèlic

■mefistofèlic -a

[de l’al. mephistophelisch, íd., der. de Mephistopheles, personificació del dimoni en l’obra Faust de Goethe]

adj 1 Relatiu o pertanyent al dimoni Mefistòfil.

2 D’una perfídia diabòlica. Un projecte mefistofèlic.

->mefistofèlicament

■mefistofèlicament

[de mefistofèlic]

adv Amb perfídia diabòlica.

->mefític

■mefític -a

[del ll. mefítĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj HIG i TOXICOL Dit dels gasos, els vapors, les exhalacions, etc., que, respirats, poden causar dany al cos.

->mefitis

■mefitis

[del ll. mefītis, íd.]

f HIG i TOXICOL Exhalació fètida; fetor.

->mefitisme

■mefitisme

[de mefític]

m HIG i TOXICOL Viciació de l’aire per part d’un agent qualsevol.

->meg-

■meg-

Forma prefixada del mot grec mégas, megálē, méga, que significa ‘gran’. Ex.: megantrop.

->mega-

■mega-

1 Forma prefixada del mot grec mégas, megálē, méga, que significa ‘gran’. Ex.: megacèfal, megàlit.

2 METROL [símb: M] Forma prefixada del mot grec mégas, megálē, méga, que significa ‘gran’ i que, seguida d’una unitat, equival a multiplicar-la pel factor 10⁶.

->megacaliciosi

megacaliciosi

Part. sil.: me_ga_ca_li_ci_o_si

f PAT Anomalia degenerativa displàstica generalitzada dels calzes renals.

->megacarioblast

megacarioblast

Part. sil.: me_ga_ca_ri_o_blast

m CIT Megacariòcit immadur.

->megacariòcit

megacariòcit

Part. sil.: me_ga_ca_ri_ò_cit

m CIT Cèl·lula gegant de la medul·la òssia, amb un nucli voluminós i lobulat, que origina les plaquetes.

->megacèfal

■megacèfal -a

[de mega- i -cèfal]

adj i m i f ANAT ANIM Macrocèfal.

->megacefàlia

■megacefàlia

Part. sil.: me_ga_ce_fà_li_a

[de mega- i -cefàlia]

f ANAT ANIM Macrocefàlia.

->megaceront

megaceront

m PALEONT i ZOOL Gènere de mamífers remugants fòssils (Megaceros sp) de l’ordre dels artiodàctils i de la família dels cèrvids, de grans dimensions.

->megacòlon

■megacòlon

m PAT 1 Anomalia anatòmica del còlon caracteritzada per una gran dilatació del segment intestinal afectat.

2 megacòlon congènit Dilatació permanent del còlon ocasionada per l’absència de cèl·lules ganglionars parasimpàtiques en els plexes submucós i mientèric.

->megadermàtids

megadermàtids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters, que inclou els falsos vampirs.

2 sing Mamífer de la família dels megadermàtids.

->megaduc

■megaduc

m HIST Cap suprem de la flota de guerra de l’imperi Bizantí.

->megaduquessa

■megaduquessa

f Muller d’un megaduc.

->megaelectronvolt

megaelectronvolt

Part. sil.: me_ga_e_lec_tron_volt

m METROL i FÍS ATÒM [símb: MeV] Unitat d’energia, emprada també com a unitat de massa de les partícules elementals, equivalent a 1,78 × 10^-30 quilograms.

->megaesòfag

megaesòfag

Part. sil.: me_ga_e_sò_fag

m PAT Dilatació difusa de l’esòfag.

->megaevolució

megaevolució

Part. sil.: me_ga_e_vo_lu_ci_ó

f BIOL Macroevolució.

->megafil·le

megafil·le -a

BOT 1 adj De fulles o frondes grans.

2 m Fulla originada filogenèticament per un conjunt complex de telomes.

->megàfon

■megàfon

[de mega- i fon]

m ACÚST i ELECTROAC Aparell format per una botzina cònica i una embocadura, emprat per a reforçar sons, especialment la veu, i transmetre’ls a distància.

->megafonia

■megafonia

Part. sil.: me_ga_fo_ni_a

[de mega- i -fonia]

f ACÚST i ELECTROAC 1 Difusió de sons de gran intensitat, mitjançant megàfons.

2 Conjunt d’aparells que permeten d’augmentar el volum dels sons. Una sala amb una megafonia excel·lent.

->megafòrbia

■megafòrbia

Part. sil.: me_ga_fòr_bi_a

f BOT Qualsevol herba perenne, o més rarament anual, que fa fulles planes i de grans dimensions.

->megafòrbic

■megafòrbic -a

adj BOT Relatiu o pertanyent a les megafòrbies.

->megal-

■megal-

Forma prefixada del mot grec mégas, megálē, méga, que significa ‘gran’. Ex.: megalodontisme, megaloftalmia.

->-megàlia

■-megàlia

Forma sufixada del mot grec mégas, megálē, méga, que significa ‘gran’. Ex.: acromegàlia.

->megàlit

■megàlit

[de mega- i -lit]

m PREHIST Monument construït amb pedres grans.

->megalític

■megalític -a

[de mega- i -lític²; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj PREHIST 1 Relatiu o pertanyent als megàlits.

2 cultura megalítica Cultura prehistòrica definida per la presència de megàlits.

->megalo-

■megalo-

Forma prefixada del mot grec mégas, megálē, méga, que significa ‘gran’. Ex.: megalocèfal.

->megalobatraci

megalobatraci

m ZOOL Gènere d’amfibis urodels de la família dels criptobrànquids (Megalobatrachus sp), de grans dimensions, propis de l’Extrem Orient.

->megaloblast

megaloblast

m CIT Cèl·lula embrionària voluminosa de la sèrie vermella, nucleada.

->megaloblàstic

megaloblàstic -a

adj CIT Relatiu o pertanyent al megaloblast.

->megalocèfal

■megalocèfal -a

[de megalo- i -cèfal]

adj i m i f ANAT ANIM Macrocèfal.

->megalocefàlia

■megalocefàlia

Part. sil.: me_ga_lo_ce_fà_li_a

[de megalo- i -cefàlia]

f ANAT ANIM Macrocefàlia.

->megalòman

■megalòman -a

[de megalo- i -man]

adj i m i f PSIC Afectat de megalomania.

->megalomania

■megalomania

Part. sil.: me_ga_lo_ma_ni_a

[de megalo- i -mania; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f PSIC Mania de grandeses, de fer grans coses.

->megalòpids

megalòpids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, que inclou el tarpó.

2 sing Peix de la família dels megalòpids.

->megalòpoli

■megalòpoli

[de megalo- i -poli²]

f GEOG URB Nom amb què hom designa un conjunt de metròpolis que formen una enorme aglomeració urbana.

->megalòpolis

■megalòpolis

f GEOG URB Megalòpoli.

->megalòpters

megalòpters

m ENTOM 1 pl Ordre d’insectes pterigots integrat per individus amb dos parells d’ales grans i amples i amb moltes nerviacions.

2 sing Insecte de l’ordre dels megalòpters.

->megalosaure

■megalosaure

Part. sil.: me_ga_lo_sau_re

m PALEONT i ZOOL Saure gegantí extingit, de la família dels megalosàurids.

->megalosàurids

megalosàurids

Part. sil.: me_ga_lo_sàu_rids

m PALEONT i ZOOL 1 pl Família de rèptils fòssils del grup dels dinosaures que visqueren durant el juràssic i el cretaci.

2 sing Rèptil de la família dels megalosàurids.

->megalosplènia

megalosplènia

Part. sil.: me_ga_los_plè_ni_a

f PAT Esplenomegàlia.

->megantrop

megantrop

m ANTROP Gènere d’homes primitius de la família dels homínids (Meganthropus sp).

->megaoctet

■megaoctet

Part. sil.: me_ga_oc_tet

[de mega- i octet]

m INFORM Unitat de capacitat de memòria equivalent a 1 024 quilooctets.

->megaohm

megaohm

Part. sil.: me_ga_ohm

[de mega- i ohm]

m METROL Unitat de resistència elèctrica, igual a un milió d’ohms.

->megaòhmmetre

megaòhmmetre

Part. sil.: me_ga_òhm_me_tre

[de megaohm i -metre]

m METROL i ELECTROT Aparell per a mesurar resistències d’un valor molt elevat.

->megapòdids

megapòdids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels fasianiformes, que tenen les potes grosses i fortes i no coven els ous ni els polls amb l’escalfor del cos.

2 sing Ocell de la família dels megapòdids.

->megaprotal·lus

megaprotal·lus

m BOT En els pteridòfits heterosporis, protal·lus format a partir d’una megàspora sobre el qual es desenvolupen els arquegonis.

->megaquílids

megaquílids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes himenòpters del subordre dels apòcrits, que comprèn abelles com l’òsmia i espècies pròximes.

2 sing Insecte de la família dels megaquílids.

->megarecte

megarecte

m PAT Dilatació patològica del recte.

->megari

megari -ària

1 1 adj i m i f De Mègara (antiga ciutat de Grècia).

2 adj i m HIST i FILOS Megàric.

->megàric

■megàric -a

HIST i FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent a la ciutat o a l’escola de Mègara.

2 m Membre de l’escola de Mègara.

->mègaron

mègaron

m ARQUIT Sala més interna i sumptuosa d’un palau micènic, precedida d’un vestíbul amb dues columnes i un propileu.

->megasclera

■megasclera

f ZOOL Espícula d’esponja d’una mida gran.

->megascopi

■megascopi

[de mega- i -scopi]

m ÒPT Aparell òptic que projecta sobre una pantalla la imatge augmentada d’un objecte.

->megasigmoide

megasigmoide

Part. sil.: me_ga_sig_moi_de

m PAT Dilatació patològica de la nansa sigmoide del còlon.

->megàspora

■megàspora

f BOT A les plantes vasculars heterospòriques, espora que es forma en el megasporangi i origina un megaprotal·lus.

->megasporangi

■megasporangi

m BOT A les plantes vasculars heterospòriques, esporangi que produeix megàspores.

->megasporofil·le

■megasporofil·le

m BOT Esporofil·le amb megasporangis.

->megateri

■megateri

m PALEONT i ZOOL Gènere de mamífers fòssils (Megatherium sp) de l’ordre dels edentats i de la família dels paleanodonts.

->megatona

■megatona

[de mega- i tona]

f METROL i ARM [símb: MT] Unitat de mesura de l’energia explosiva de les bombes nuclears, equivalent a l’energia despresa en l’explosió d’un milió de tones de TNT.

->meglenita

meglenita

1 adj Relatiu o pertanyent als meglenites.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble romanès, de religió islàmica, que viu a Macedònia.

->meio-

meio-

Forma prefixada del mot grec meĩon, que significa ‘menor, menys’. Ex.: meiosi.

->meiosi

■meiosi

Part. sil.: me_io_si

[de meio- i -osi]

f CIT i GEN Procés de divisió cel·lular consistent en dues divisions nuclears successives per tal de formar gàmetes o espores sexuals que tenen la meitat de material genètic que la cèl·lula original.

->meiòspora

meiòspora

Part. sil.: me_iòs_po_ra

f BIOL Espora formada mitjançant meiosi. S’oposa a mitòspora.

->meiòtic

■meiòtic -a

Part. sil.: me_iò_tic

adj GEN Relatiu o pertanyent a la meiosi.

->meitadat

meitadat -ada

Part. sil.: mei_ta_dat

[de meitat; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj HERÀLD Dit d’un camper, un drap, etc., que té una meitat d’un color, una qualitat, etc., i l’altra meitat d’un altre color, una altra qualitat, etc.

->meitadella

■meitadella

Part. sil.: mei_ta_de_lla

[de meitat; 1a FONT: 1599]

f METROL Porró.

->meitat

■meitat

Part. sil.: mei_tat

[del ll. td. mediĕtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 1 Cadascuna de les dues parts iguals, o aproximadament iguals, en què és dividit un tot. Un hemisferi és la meitat d’una esfera. La meitat de vuit és quatre. Li correspon la meitat de l’herència. La primera meitat del segle XX. Ha agafat la meitat més grossa de la poma.

2 hiperb Una part considerable, en comparació amb la resta del tot. La meitat de les butaques eren buides. Et passes la meitat del dia menjant.

3 a meitat de preu Per la meitat del preu o, hiperbòlicament, molt a sota preu. Perquè ets tu, t’ho deixaré a meitat de preu.

4 la meitat (una cosa o d’una manera) i la meitat (una altra cosa o d’una altra manera) (o meitat... meitat...) Component el tot ambdues coses o qualitats a parts iguals o aproximadament iguals. Posa’m la meitat aigua i la meitat vi. Un cavall meitat blanc, meitat negre.

5 la meva (o la teva, o la seva, etc.) meitat fig El meu (o el teu, o el seu, etc.) marit, la meva (o la teva, o la seva, etc.) muller.

6 meitat i meitat loc adv La meitat una cosa o d’una manera i la meitat una altra cosa o d’una altra manera. Voleu gaire llet en el cafè? Meitat i meitat.

2 [en complements circumstancials] Punt equidistant dels extrems d’un trajecte, un lapse, etc. Ja som a la meitat del camí. Vers la meitat del segle XIX.

->meitneri

■meitneri

Part. sil.: me_it_ne_ri

m QUÍM [símb: Mt] Element químic artificial, transfèrmic, de nombre atòmic 109 i de pes atòmic 266.

->meix

■meix

Part. sil.: meix

[variant de mec]

m RAM Vedell.

->meixa

■meixa

Part. sil.: mei_xa

f RAM Vedella.

->mel¹

■mel¹

[del ll. vg. melum ‘poma’]

m ant i dial Pòmul.

->mel²

■mel²

[del ll. mĕl, mĕllis, íd.; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 APIC i ALIM Producte natural molt dolç, fluid, pastós o cristal·litzat, transparent si és acabat d’obtenir, elaborat per les abelles a partir del nèctar de les flors i d’altres exsudacions ensucrades de les plantes.

2 deixar (algú) amb la mel a la boca fig Privar-lo d’alguna cosa que començava a assaborir o a fruir.

3 mel rosada FARM Melrosat.

4 no hi ha mel sense fel fig No hi ha plaer o prosperitat que no dugui aparellada alguna pena o adversitat; no hi ha roses sense espines.

5 posar la mel a la boca (d’algú) fig Despertar-li les ganes d’una cosa i no permetre-li que en frueixi, fer-lo delir.

2 fig És un home tot mel. La mel de les seves carícies.

->melada

■melada

[de mel²; 1a FONT: s. XIV]

f ALIM 1 Melmelada.

2 Conjunt de mel.

->melàfir

melàfir

m PETROG Roca eruptiva antiga, d’un color fosc, molt bàsica, constituïda de fenocristalls de labradorita, d’augita i d’olivina.

->melamina

■melamina

f QUÍM ORG Substància que cristal·litza en el sistema monoclínic, de fórmula C₃N₆H₆, emprada per a obtenir resines amíniques.

->melan-

■melan-

Forma prefixada del mot grec mélas, mélanos, que significa ‘negre’. Ex.: melanina, melanúria.

->melancolia

■melancolia

Part. sil.: me_lan_co_li_a

[variant de malenconia]

f Malenconia.

->melancòlic

■melancòlic -a

[de melancolia]

adj Malenconiós.

->melanconials

■melanconials

Part. sil.: me_lan_co_ni_als

f BOT 1 pl Ordre de deuteromicets els conidis dels quals es formen en cossos estromàtics.

2 sing Fong de l’ordre de les melanconials.

->melanefidrosi

melanefidrosi

f PAT Producció de suor de color negrós.

->melanesi

■melanesi -èsia

1 adj i m i f De la Melanèsia (regió d’Oceania) o del melanesi (família lingüística).

2 m LING Subgrup de llengües pertanyents al grup oceànic de la família austronèsica, parlades a la Melanèsia, la Micronèsia i la costa oriental de Nova Guinea.

->melanèsid

melanèsid -a

ANTROP FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent a la raça melanèsida o als seus representants.

2 m i f Individu de la raça melanèsida.

3 raça melanèsida Raça del grup melanoderm, dolicocèfala, de talla mitjana, amb els cabells cresps i el nas eixamplat, que habita a la majoria de les illes de la Melanèsia.

->melangia

■melangia

Part. sil.: me_lan_gi_a

[d’origen incert, probablement d’un encreuament de l’ant. melancolia amb mots mèdics ant. en -argia, -algia, com letargia, metralgia, neuralgia (en cat. ant. apareix l’adj. miràrgic o melàrgic); 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f PSIC i PSIQ Malenconia.

->melangiós

■melangiós -osa

Part. sil.: me_lan_gi_ós

[de melangia; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj Malenconiós.

->melangiosament

■melangiosament

Part. sil.: me_lan_gi_o_sa_ment

[de melangiós]

adv Malenconiosament.

->melànic

■melànic -a

[format sobre la base melan-]

adj 1 BIOQ Relatiu o pertanyent a la melanina.

2 Que sintetitza melanina.

->melanina

■melanina

[de melan- i -ina*]

f BIOQ Pigment fosc responsable del color de la pell, del pèl i de l’iris dels ulls dels mamífers.

->melanisme

■melanisme

m 1 BIOL Existència, dins una població animal, d’individus de coloració fosca (dits melànics), causada per un dipòsit anormal de melanina.

2 PAT Melanosi.

->melano-

■melano-

Forma prefixada del mot grec mélas, mélanos, que significa ‘negre’. Ex.: melanoderm, melanoleucodèrmia.

->melanoafricà

melanoafricà -ana

Part. sil.: me_la_no_a_fri_cà

ANTROP FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent a la raça melanoafricana o als seus representants.

2 m i f Individu de la raça melanoafricana.

3 raça melanoafricana Raça del grup melanoderm, àmpliament representada al continent africà, excepció feta del Sàhara, i, en una mesura menor, al continent americà.

->melanoblast

melanoblast

m CIT Cèl·lula epitelial precursora del melanòcit.

->melanòcit

■melanòcit

m CIT Cèl·lula pigmentària que hi ha al derma i que conté melanosomes.

->melanocitoma

melanocitoma

m PAT Tumor que creix a partir de la proliferació dels melanoblasts i de llurs derivats madurs, els melanòcits.

->melanoderm

melanoderm -a

[de melano- i -derm]

ANTROP FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent al grup melanoderm o als seus representants.

2 m i f Individu del grup melanoderm.

3 grup melanoderm Grup de races humanes de pell fosca, cabells cresps, i nas ample i aixafat que habiten al sud del Sàhara, a Austràlia i a diversos indrets del sud d’Àsia.

->melanodèrmia

■melanodèrmia

Part. sil.: me_la_no_dèr_mi_a

f PAT 1 Pigmentació exagerada de la pell, generalitzada o en clapes, causada pel pòsit de melanina o d’altres pigments.

2 melanodèrmia senil Pigmentació de la pell pròpia del vells.

->melanodòncia

melanodòncia

Part. sil.: me_la_no_dòn_ci_a

f PAT Afecció de les dents de llet que esdevenen negroses a causa de la destrucció de l’esmalt.

->melanòfor

melanòfor

m CIT Cromatòfor que conté melanina, responsable del seu color negre.

->melanoglòssia

melanoglòssia

Part. sil.: me_la_no_glòs_si_a

f PAT Coloració negrosa de la llengua, causada habitualment per fongs.

->melanohindú

melanohindú

[pl -ús] adj i m i f Indomelànid.

->melanoïdina

melanoïdina

Part. sil.: me_la_no_ï_di_na

f ALIM Nom genèric dels pigments castanys, bruns o foscs, que resulten de les reaccions d’enfosquiment o embruniment d’aliments.

->melanoma

■melanoma

m PAT Tumor de cèl·lules que contenen melanina.

->melanosarcoma

melanosarcoma

m PAT 1 Tumor que presenta tots els caràcters del sarcoma, del qual només es distingeix per l’abundor de pigments.

2 Sarcoma melànic.

->melanosi

■melanosi

f 1 PAT 1 Estat caracteritzat per la coloració bruna dels teixits impregnats de melanina.

2 melanosi de Riehl Melanosi produïda pel quitrà, els olis pesants i els cosmètics.

3 melanosi neurocutània Associació de nevus regionals i lentiginosi múltiple amb una nevomatosi de les meninges.

4 melanosi precancerosa Melanosi policroma i policíclica que pot degenerar en melanoma maligne.

2 FITOPAT Malaltia del taronger i altres cítrics produïda pel fong ascomicet Diaporte citri (Phomopsis citri) que es presenta als països on plou molt a l’estiu.

->melanosoma

melanosoma

m CIT Vesícula dels melanòcits que conté melanina.

->melanosporat

melanosporat -ada

adj BOT Dit dels bolets d’esporada negra.

->melanterita

■melanterita

f MINERAL Sulfat de ferro hidratat, Fe²⁺SO₄·7H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, soluble en aigua, de color verd pàl·lid, i que es forma per l’evaporació d’aigües de mina o riques en ferro.

->melanúria

■melanúria

Part. sil.: me_la_nú_ri_a

f PAT Emissió d’orina de color molt fosc a causa de la presència de melanina.

->melassa

■melassa

[de mel²; 1a FONT: 1839, DLab.]

f QUÍM IND Substància xaroposa, de color fosc i sabor dolç, que resta com a residu de la cristal·lització del sucre de canya o de bleda-rave.

->melastomatàcies

melastomatàcies

Part. sil.: me_las_to_ma_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família de mirtals, exclusiva de regions tropicals, integrada per plantes llenyoses de fulles simples, flors hermafrodites i fruits capsulars o bacciformes.

2 sing Planta de la família de les melastomatàcies.

->melat

■melat -ada

Hom.: malat

[de mel²]

adj 1 Dolç com la mel.

2 De color de mel.

->melatonina

melatonina

f BIOQ Hormona amínica sintetitzada a partir de la serotonina, que és secretada principalment per la glàndula pineal dels vertebrats.

->melca

■melca

[del ll. vg. melĭca, ll. medĭca, íd., procedent de la Mèdia]

f BOT i AGR 1 1 Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Sorghum vulgare), de fulles linears punxegudes i d’inflorescències paniculars, conreada com a base alimentària a l’Àsia i a l’Àfrica i com a farratge.

2 Gra de la melca.

2 melca dolça Varietat de melca de la família de les gramínies (Sorghum vulgare sp saccharatum), que proporciona un xarop sucrós.

->melcoratge

■melcoratge

[probablement ll. vg. *mercuriago, -agĭnis, der. del b. ll. mercurius; mot relacionat amb mercurialis, nom donat a la mateixa planta]

m BOT 1 Planta herbàcia anual de la família de les euforbiàcies (Mercurialis annua), de fulles ovals i crenades, flors femenines sèssils i càpsules híspides.

2 Mercurial.

3 melcoratge de bosc Planta herbàcia perenne de la família de les euforbiàcies (Mercurialis perennis), de fulles ovades i crenades, flors femenines pedunculades i càpsules pubescents.

->melé

■melé

Hom.: meler

[del fr. mêlée ‘mescla’, del verb mêler ‘mesclar’, ll. vg. *misculare, íd.]

[pl -és] f ESPORT En el rugbi, jugada consecutiva a certes faltes en la qual els davanters d’un equip i de l’altre s’enfronten i, encorbats, s’agafen pels braços i s’empenyen els uns als altres, procurant d’atrapar la pilota, que ha estat llançada en el buit que deixen els dos grups de jugadors.

->meleagrídids

meleagrídids

Part. sil.: me_le_a_grí_dids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels fasianiformes, amb membranes interdigitals rudimentàries i carúncules erèctils a la base superior del bec.

2 sing Ocell de la família dels meleagrídids.

->melena

■melena

f PAT Evacuació per l’anus de sang digerida, llefiscosa i de color negre, conseqüència d’una hemorràgia digestiva alta.

->meler

■meler -a

Hom.: melé

[de mel²]

1 adj Que produeix mel.

2 m i f OFIC Persona que ven mel o n’elabora.

->melet

melet

[de l’it. belletto ‘coloret de maquillatge’, der. de bello ‘bell’, encreuat amb miele ‘mel’; 1a FONT: 1653, DTo.]

m ICT Llampuga.

->meleta

■meleta

Hom.: maleta

[variant de melet, de l’it. dial. melletta o belletta ‘pòsit o llim que deixen les aigües tèrboles’]

f ICT Amploia.

->melga

■melga

[variant de melca; 1a FONT: 1797]

f BOT Alfals.

->melgó

■melgó

[de melca; 1a FONT: 1839, DLab.]

m BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les papilionàcies (Medicago sp), de fulles trifoliades, estipulades, de flors grogues, en inflorescències racemoses, i de llegums en forma de fanal xinès. Cal destacar-ne el melgó de llapassa (M. polymorpha ssp lappacea), el melgó d’estormia (M. orbicularis) i el melgó marí (M. marina).

->melgorès

■melgorès -esa

1 adj i m i f De Melgor (territori feudal del Llenguadoc).

2 diner melgorès NUMIS Nom donat a Catalunya a la moneda (diners de billó) encunyada pels comtes de Melgor entre mitjan segle X i darreria del segle XIV.

->mèlia

■mèlia

Part. sil.: mè_li_a

[del gr. melía ‘freixe’]

f BOT i JARD Arbre caducifoli de la família de les meliàcies (Melia azederach), de fulles compostes, flors liles i oloroses, en inflorescències paniculiformes i fruits drupacis.

->meliàcies

■meliàcies

Part. sil.: me_li_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de les terebintals, pròpies de països tropicals, de fulles pinnaticompostes, flors actinomorfes i fruits en càpsula, drupa o baia.

2 sing Planta de la família de les meliàcies.

->melianer

melianer -a

Part. sil.: me_li_a_ner

adj i m i f De Meliana (Horta).

->meliantàcies

meliantàcies

Part. sil.: me_li_an_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família de terebintals composta per plantes llenyoses de fulles alternes imparipinnades, flors hermafrodites pentàmeres i fruits en càpsula loculicida.

2 sing Planta de la família de les meliantàcies.

->melic

■melic

[del ll. ŭmbĭlīcus, íd., amb una errònia partició d’article i subst. en l’omelic, lo melic; 1a FONT: c. 1400]

m 1 ANAT ANIM Llombrígol.

2 AGR Arrel central i més llarga d’un arbre.

->mèlic

■mèlic -a

[del ll. melĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. melikós ‘musical, harmoniós’, der. de mélos ‘membre, articulació; melodia, cant’]

adj 1 Relatiu o pertanyent al cant.

2 poesia mèlica POÈTICA A l’antiga Grècia, poesia destinada a ésser cantada.

->melicotó

■melicotó

[del ll. malum cotonium ‘fruit del codony’, per haver estat el resultat d’un empelt del presseguer amb el codonyer, amb e inicial per influx de meló]

m BOT i AGR Fruit del melicotoner.

->melicotoner

■melicotoner

[de melicotó]

m BOT i AGR Varietat de presseguer.

->melifàgids

melifàgids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que tenen llengua protràctil.

2 sing Ocell de la família dels melifàgids.

->melillenc

melillenc -a

adj i m i f De Melilla (ciutat espanyola del nord d’Àfrica).

->melilot

■melilot

[del ll. melilōtos, i aquest, del gr. melílōtos, íd., comp. de méli ‘mel’ i lōtós ‘lotus’]

m BOT Gènere d’herbes de la família de les papilionàcies (Melilotus sp), de fulles trifoliades, flors disposades en raïms axil·lars i fruits en llegum globós.

->melindrejar

■melindrejar

[de melindro]

v intr Fer melindros, fer el melindrós. Quan melindreja no puc dir-li que no.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: melindrejar

GERUNDI: melindrejant

PARTICIPI: melindrejat, melindrejada, melindrejats, melindrejades

INDICATIU PRESENT: melindrejo, melindreges, melindreja, melindregem, melindregeu, melindregen

INDICATIU IMPERFET: melindrejava, melindrejaves, melindrejava, melindrejàvem, melindrejàveu, melindrejaven

INDICATIU PASSAT: melindregí, melindrejares, melindrejà, melindrejàrem, melindrejàreu, melindrejaren

INDICATIU FUTUR: melindrejaré, melindrejaràs, melindrejarà, melindrejarem, melindrejareu, melindrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: melindrejaria, melindrejaries, melindrejaria, melindrejaríem, melindrejaríeu, melindrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: melindregi, melindregis, melindregi, melindregem, melindregeu, melindregin

SUBJUNTIU IMPERFET: melindregés, melindregessis, melindregés, melindregéssim, melindregéssiu, melindregessin

IMPERATIU: melindreja, melindregi, melindregem, melindregeu, melindregin

->melindro

■melindro

[del cast. melindre, íd., probablement alteració del fr. ant. Melide ‘Xauxa, país deliciós’, segurament del ll. Melite, illa de Malta, interpretat popularment com un der. del ll. mel; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 1 PAST Pastís elaborat bàsicament amb sucre, farina i ous.

2 pl fig Demostracions afectades de delicadesa en les paraules o accions.

2 CONSTR Pitxolí.

->melindrós

■melindrós -osa

[de melindro; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Que afecta una excessiva delicadesa en les paraules o accions.

->melinita

melinita

[deriv. savi del gr. mḗlinos ‘de color de poma’, der. de mẽlon ‘poma’, amb el sufix -ita*]

f EXPL Explosiu a base d’àcid pícric, del tipus de la liddita.

->melioïdosi

melioïdosi

Part. sil.: me_li_o_ï_do_si

f PAT Malaltia infecciosa produïda per Pseudomonas pseudomallei, endèmica als països d’Extrem Orient; és transmesa pels rosegadors i es caracteritza per infeccions localitzades en el lloc d’inoculació i infeccions sistèmiques amb febre, diarrea i xoc.

->melioratiu

■melioratiu -iva

Part. sil.: me_li_o_ra_tiu

[del b. ll. meliorativus, -a, -um ‘que millora’, der. de meliorare ‘millorar’]

adj LING Dit de l’element lingüístic que expressa una valoració de caràcter favorable.

->meliorisme

meliorisme

Part. sil.: me_li_o_ris_me

[der. del ll. melior ‘millor’, comparatiu de bonus ‘bé’]

m FILOS Doctrina segons la qual el món pot esdevenir sempre millor.

->melis

■melis

[probablement de l’oc. *mèlez(e), documentat en les variants ant. melze, meleze, potser d’un ll. *melĭce, *melăce, encreuament de larix, -ĭcis ‘làrix’ i mel ‘mel’; 1a FONT: 1431]

m FUST 1 Fusta de pi melis (Pinus palustris).

2 p ext Fusta del pi roig i d’altres espècies de pi la fusta dels quals és de bona qualitat.

->melisma

■melisma

[del gr. mélisma, -atos ‘cant, melodia’]

m MÚS 1 En la música grega antiga, substitució d’una nota de llarga durada per una sèrie de notes més breus.

2 En el cant gregorià, el cant de diferents notes sobre una sola síl·laba.

->melismàtic

■melismàtic -a

[de melisma]

adj 1 Relatiu o pertanyent al melisma.

2 Dit de la seqüència o del dibuix melòdic molt ornamentats.

->melissa

■melissa

[del b. ll. melissa, del ll. cl. melissophyllon, íd., comp. de mélissa ‘abella’ i phýllon ‘fulla’]

f BOT i FARM Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Melissa officinalis), amb una forta aroma i un color citrí, de fulles oposades i flors disposades en verticil·lastres pauciflors; té virtuts estimulants i antiespasmòdiques.

->melissot

■melissot

[de melissa]

m BOT Planta herbàcia de la família de les labiades (Melittis melissophyllum), erecta, simple o poc ramificada, pilosa, flairosa, de fulles caulinars, ovades i dentades, i flors roses o vermelles, que es fa principalment a les rouredes de l’estatge montà i a les contrades mediterrànies plujoses.

->melit

melit

m FARM Forma farmacèutica o excipient format per mel i aigua i, a vegades, també glicerina.

->melitocòccia

melitocòccia

Part. sil.: me_li_to_còc_ci_a

f PAT Febre de Malta.

->mel·li-

■mel·li-

Forma prefixada del mot llatí mĕl, mĕllis, que significa ‘mel’. Ex.: mel·lífer.

->mel·lífer

■mel·lífer -a

[del ll. mellĭfer, -a, -um, íd.]

adj 1 Que porta mel.

2 Que té mel.

->mel·lífic

■mel·lífic -a

[del ll. mellifĭcus, -a, -um, íd.]

adj Mel·lífer.

->mel·lificar

■mel·lificar

[del ll. mellificare, íd.]

v intr APIC Fer mel les abelles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mel·lificar

GERUNDI: mel·lificant

PARTICIPI: mel·lificat, mel·lificada, mel·lificats, mel·lificades

INDICATIU PRESENT: mel·lifico, mel·lifiques, mel·lifica, mel·lifiquem, mel·lifiqueu, mel·lifiquen

INDICATIU IMPERFET: mel·lificava, mel·lificaves, mel·lificava, mel·lificàvem, mel·lificàveu, mel·lificaven

INDICATIU PASSAT: mel·lifiquí, mel·lificares, mel·lificà, mel·lificàrem, mel·lificàreu, mel·lificaren

INDICATIU FUTUR: mel·lificaré, mel·lificaràs, mel·lificarà, mel·lificarem, mel·lificareu, mel·lificaran

INDICATIU CONDICIONAL: mel·lificaria, mel·lificaries, mel·lificaria, mel·lificaríem, mel·lificaríeu, mel·lificarien

SUBJUNTIU PRESENT: mel·lifiqui, mel·lifiquis, mel·lifiqui, mel·lifiquem, mel·lifiqueu, mel·lifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: mel·lifiqués, mel·lifiquessis, mel·lifiqués, mel·lifiquéssim, mel·lifiquéssiu, mel·lifiquessin

IMPERATIU: mel·lifica, mel·lifiqui, mel·lifiquem, mel·lifiqueu, mel·lifiquin

->mel·liflu

■mel·liflu -íflua

[del ll. mellifluus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Roís]

adj 1 Que destil·la mel.

2 fig Dit de la manera d’expressar-se afectadament dolça. Un to mel·liflu.

3 el doctor mel·liflu Sobrenom donat per l’escolàstica a sant Bernat de Claravall.

->mel·lífluament

■mel·lífluament

Part. sil.: mel_lí_flu_a_ment

[de mel·liflu]

adv D’una manera mel·líflua.

->melmelada

■melmelada

[del port. marmelada ‘codonyat’, der. de marmelo ‘codony’, ll. melimēlum ‘poma dolça’, del gr. melímēlon, íd., alterat per influx de mel²]

f ALIM Menja feta amb fruita reduïda a polpa i sucre i obtinguda per mescla íntima i cocció.

->meló

■meló

[del ll. td. melo, -ōnis, íd., reducció del gr. mēlopépōn ‘mena de meló’, comp. de mẽlon ‘poma’ i pépōn ‘meló’; 1a FONT: 1249]

m 1 BOT i AGR 1 Fruit de la melonera.

2 Melonera.

3 meló d’aigua (o d’Alger, o de moro) Síndria.

4 meló de tot l’any Varietat de meló ovalat que es conserva molts mesos sense podrir-se.

2 cap de meló fig i col·loq Cap buit.

->melo-

■melo-

Forma prefixada del mot grec mélos, que significa: 1 ‘membre, articulació’. Ex.: meloplàstia.

2 ‘música’. Ex.: melodrama, melòman.

->melodia

■melodia

Part. sil.: me_lo_di_a

[del ll. melodĭa, i aquest, del gr. melōdía, íd., comp. de mélos ‘membre, articulació; música’ i ádō ‘cantar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Successió de sons agradable a l’orella.

2 MÚS Successió de sons musicals de diferent altura que formen un conjunt i posseeixen un sentit musical.

3 p anal La melodia dels versos.

4 melodia publicitària PUBL Composició musical breu que serveix com a tonada o cançó publicitària identificadora d’una marca.

2 p ext Dolçor, suavitat, de la veu quan hom canta o parla.

->melòdic

■melòdic -a

[de melodia; 1a FONT: s. XX, Carner]

adj MÚS 1 Relatiu o pertanyent a la melodia.

2 Qualificatiu que hom aplica als instruments aptes a executar una melodia.

->melòdicament

■melòdicament

[de melòdic]

adv 1 Quant a la melodia.

2 D’una manera melòdica.

->melodiós

■melodiós -osa

Part. sil.: me_lo_di_ós

[de melodia]

adj 1 Ple de melodia. Una veu melodiosa. Un vers melodiós.

2 MÚS Dotat de melodia.

->melodiosament

■melodiosament

Part. sil.: me_lo_di_o_sa_ment

[de melodiós]

adv D’una manera melodiosa.

->melodista

■melodista

[de melodia; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f MÚS Compositor que escriu peces musicals amb melodies agradables o originals.

->melodrama

■melodrama

[de melo- i drama]

m 1 MÚS i TEAT 1 Obra teatral en la qual s’associen íntimament text i música.

2 Nom amb què hom qualificà les primitives òperes italianes del segle XVII.

2 CIN, LIT i TEAT Obra teatral, cinematogràfica o literària que tracta de commoure per l’exageració de les situacions i dels sentiments.

3 fig Situació exageradament o falsament patètica.

->melodramàtic

■melodramàtic -a

[de melodrama; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj MÚS i TEAT Relatiu o pertanyent al melodrama.

->melodramàticament

■melodramàticament

[de melodramàtic]

adv D’una manera melodramàtica.

->meloids

meloids

Part. sil.: me_loids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, d’èlitres curts i tous, que presenten una hipermetamorfosi en llur desenvolupament.

2 sing Insecte de la família dels meloids.

->melòman

■melòman -a

[de melo- i -man]

adj i m i f MÚS Molt afeccionat a la música, especialment com a auditor.

->melomania

■melomania

Part. sil.: me_lo_ma_ni_a

[de melo- i -mania]

f MÚS Afecció notable a la música.

->melona

■melona

[de meló]

f BOT i AGR Meló llargarut.

->melonaire

■melonaire

Part. sil.: me_lo_nai_re

[de meló]

m i f Persona que comercia amb melons.

->melonar

■melonar

[de meló]

m AGR Terreny plantat de meloneres.

->meloner

■meloner -a

[de meló]

1 m i f Melonaire.

2 f BOT i AGR Planta herbàcia anual de la família de les cucurbitàcies (Cucumis melo), de tiges ajagudes i híspides, fulles orbiculars o reniformes, flors grogues i fruits (els melons) en pepònide.

->melopea

■melopea

Part. sil.: me_lo_pe_a

[del ll. melopoeia, i aquest, del gr. melopoiía, íd., comp. de mélos ‘membre, articulació; música’ i poiéō ‘fer’; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f MÚS 1 Declamació musical emprada pels antics grecs.

2 p ext Melodia.

3 Fragment melòdic poc inspirat, monòton.

->meloplàstia¹

meloplàstia¹

Part. sil.: me_lo_plàs_ti_a

[de melo- i -plàstia]

f CIR Restauració d’una galta destruïda mitjançant una autoplàstia.

->meloplàstia²

meloplàstia²

Part. sil.: me_lo_plàs_ti_a

[v. meloplàstia¹]

f CIR Cirurgia plàstica dels membres.

->melorreostosi

melorreostosi

Part. sil.: me_lor_re_os_to_si

f PAT Afecció òssia caracteritzada per una hiperostosi que ocupa tota la llargada d’un membre, en forma de degotall o de gotes de cera.

->melós

■melós -osa

[del ll. mellosus, -a, -um, íd., der. de mel, mellis ‘mel’]

adj 1 Que té una dolçor anàloga a la de la mel.

2 fig Que té una dolçor afectada. Paraules meloses. Una persona melosa.

3 fig GASTR Tendre, bla, dit especialment de la carn.

->melosament

■melosament

[de melós]

adv D’una manera melosa.

->melositat

■melositat

[de melós]

f Qualitat de melós.

->melquita

melquita

CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent als melquites.

2 m i f 1 Membre de les comunitats cristianes del Pròxim Orient que romangueren fidels al concili de Calcedònia i a l’emperador.

2 Al Pròxim Orient, catòlic de ritu bizantí.

->melrosat

■melrosat

m FARM Melit preparat amb un extret o una infusió de pètals de roses, bullit fins a adquirir consistència de xarop.

->melsa

■melsa

[d’origen incert, potser d’una forma ll. *mĭltia, procedent d’un germ. gòtic *milti, o d’una base preromana indoeuropea relacionada amb l’ètim germ; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ANAT ANIM Òrgan de forma ovoide situat en la profunditat de l’hipocondri esquerre.

2 p anal Ampolleta de vidre, en forma de cor, aplatada, que hom pot ficar còmodament a la butxaca.

->melsera

■melsera

[relacionat d’una manera poc clara amb melsa]

f BOT Dauradella.

->mèlton

■mèlton

[del nom de la localitat angl. de Mèlton (Leicester)]

m TÈXT Drap de llana amb lligat de tafetà o de sarja, batanat i perxat lleugerament per una cara o per totes dues.

->melusina

■melusina

[del fr. Mélusine, nom d’una fada de la mitologia cèltica en forma de sirena]

f HERÀLD Figura imaginària representada per una sirena que es banya dins una tina.

->melva

■melva

[del ll. vg. *milva, corresponent al ll. milvus ‘milà; peix voraç’; 1a FONT: 1361]

f ICT Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels túnids (Auxis rochei), de forma afuada i peduncle caudal carenat.

->mem

■mem

f Nom de la tretzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

->membrana

■membrana

[del ll. membrana, íd.; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 ANAT 1 Estructura anatòmica formada per una làmina prima, blana i flexible, amb missions fonamentalment protectores o d’unió.

2 membrana abdominal Peritoneu.

3 membrana adventícia Capa externa de les artèries.

4 membrana anal Membrana que tanca l’extrem anal de l’intestí embrionari.

5 membrana basal Capa prima i transparent situada sota l’epiteli de les membranes mucoses i de les seves glàndules.

6 membrana basilar Porció membranosa de l’envà dels conductes de l’orella interna.

7 membrana branquiòstega Branquiòsteg.

8 membrana caduca Decídua.

9 membrana cel·lular CIT Capa semipermeable que té com a funció fonamental la regulació del bescanvi de matèries entre el citoplasma i el medi extern.

10 membrana cel·lulòsica CIT Paret cel·lular de les cèl·lules vegetals.

11 membrana cerebral Meninge.

12 membrana citoplasmàtica CIT Membrana cel·lular.

13 membrana cloacal Membrana formada per la unió de l’ectoderma en la part de l’embrió que correspon a l’anus.

14 membrana coriocapil·lar Capa interna vascular de la coroide.

15 membrana de Bowman Segona membrana de la còrnia, hialina i desproveïda d’estructura, situada per sota de l’epiteli cornial.

16 membrana de Descemet Membrana anhista, refringent, molt elàstica, situada en la còrnia, entre el teixit propi i l’endoteli.

17 membrana de la closca EMBRIOL En els ous amb closca calcària, membrana situada sota aquesta closca.

18 membrana de Reissner Làmina ferma de teixit conjuntiu que forma la paret anterior del conducte coclear i separa aquest conducte del segment vestibular del cargol.

19 membrana de Scarpa Làmina que tanca la finestra rodona de la paret interna del timpà.

20 membrana fetal EMBRIOL Amni.

21 membrana hialoide Membrana que envolta l’humor vitri.

22 membrana himenal ANAT ANIM Himen.

23 membrana interdigital Làmina flexible i alhora consistent que uneix els dits dels vertebrats aquàtics.

24 membrana medul·lar Endosti.

25 membrana mucosa Cadascuna de les membranes que entapissen les cavitats i els conductes que comuniquen amb l’exterior i que secreten mucus.

26 membrana nictitant Làmina transparent que, situada sota les parpelles, protegeix contra la dessecació els globus oculars de rèptils i ocells.

27 membrana nuclear CIT Membrana que limita el nucli de la cèl·lula eucariota.

28 membrana ondulant Membrana plasmàtica que serveix per a unir el flagel de determinats protozous flagel·lats a la membrana citoplasmàtica.

29 membrana peritròfica ENTOM Membrana produïda per la secreció que es forma a l’intestí mitjà dels insectes i que embolcalla el bol alimentari.

30 membrana piògena Part interna dels abscessos.

31 membrana pituïtària Membrana mucosa de les fosses nasals.

32 membrana plasmàtica CIT Membrana cel·lular.

33 membrana protoplasmàtica CIT Membrana cel·lular.

34 membrana secundària EMBRIOL Cori.

35 membrana serosa ANAT ANIM Membrana que recobreix les vísceres i l’interior de les cavitats tancades de l’organisme.

36 membrana sinovial Membrana fibroserosa que secreta sinòvia i que entapissa les cavitats articulars, les bosses mucoses i les beines dels tendons.

37 membrana tectorial Membrana triangular que cobreix la porció bulbar del quart ventricle, des de les vàlvules de Tarin fins al bec del càlamus.

38 membrana timpànica (o del timpà) Membrana prima, fibrosa i transparent que separa l’orella mitjana de l’externa.

39 membrana vacuolar CIT Membrana plasmàtica que limita els vacúols.

40 membrana vegetal obs CIT Membrana cel·lulòsica.

41 membrana virginal Himen.

42 membrana vitel·lina EMBRIOL Membrana que, a l’ou, separa l’òvul de la resta dels components que el formen.

2 ARQUIT Cadascuna de les estructures corbes i molt fines, construïdes amb materials resistents a la tracció i a la compressió, que treballen amb esforços normals, repartits amb regularitat.

3 1 FÍS Làmina molt prima.

2 ELECTROAC Làmina prima susceptible de vibrar en ésser sotmesa a l’acció d’ones sonores o a forces capaces de produir-hi desplaçaments longitudinals.

3 TECNOL Làmina prima i flexible emprada en aparells hidràulics i en alguns instruments de mesura.

4 membrana permeable QUÍM FÍS Membrana que, col·locada en el si d’una dissolució, és travessada tant per les molècules del dissolvent com per les del solut.

5 membrana semipermeable QUÍM FÍS Membrana que, col·locada en el si d’una dissolució, és travessada per les molècules del dissolvent.

->membranaci

■membranaci -àcia

[del ll. membranaceus, -a, -um, íd.]

adj De membrana o pergamí. Còdex membranaci.

->membrança

■membrança

[de membrar; 1a FONT: c. 1260]

f ant Record, el fet de recordar una cosa passada.

->membranòfon

■membranòfon -a

adj i m MÚS En la moderna classificació organològica, dit de l’instrument en el qual el so és produït mitjançant la vibració d’una membrana tesada sobre o dins una cavitat o orifici.

->membranós

■membranós -osa

[de membrana]

adj 1 De la natura d’una membrana.

2 Que consisteix en una membrana.

3 Semblant a una membrana.

->membrar

■membrar

[del ll. memorare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v ant 1 1 tr Recordar.

2 membrar (o membrar-se) de Recordar-se de.

2 intr Venir a la memòria.

->membrat

■membrat -ada

[de membre]

adj HERÀLD Dit de les potes d’un ocell o d’un griu quan són d’un esmalt diferent de l’esmalt del cos.

->membre

■membre

[del ll. membrum, íd.; 1a FONT: 1131]

m 1 ANAT ANIM 1 Cadascuna de les quatre extremitats articulades al tronc i destinades als grans moviments, a la prensió, a la locomoció, etc. Els membres superiors i els inferiors.

2 membre viril (o simplement membre) Penis.

2 fig 1 Cadascuna de les persones que componen una societat, una comunitat, etc. És membre actiu de la nostra associació de veïns. Ha esdevingut membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Els membres de l’Església.

2 p ext Els membres d’un càrtel. Andorra és membre de l’ONU.

3 fig Part, constituent, d’un tot, d’una cosa organitzada, unitat dins una sèrie.

4 1 GRAM Element constitutiu d’un període o d’una oració.

2 LÒG Premissa.

5 HERÀLD Pota, tallada o arrencada per sobre de la cuixa, d’un animal, representada sola. Membre d’àguila.

6 MAT 1 Element d’un conjunt.

2 En una igualtat o en una desigualtat, expressió matemàtica escrita a l’esquerra o bé a la dreta del signe representatiu de la igualtat o de la desigualtat.

->membret

membret

[alteració de brevet, dimin. de breu ‘carta, escrit’ per encreuament fonètic i semàntic amb membrar; 1a FONT: 1306]

m capçalera 2 2.

->membrut

■membrut -uda

[de membre; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj Que té membres grossos.

->memento

■memento

[expressió ll. ‘recorda’, imperatiu del verb defectiu meminisse ‘recordar’]

m 1 LITÚRG Part del cànon de la missa en què hom fa commemoració dels fidels vius i dels fidels morts.

2 p ext Nota, senyal, per a recordar alguna cosa.

->memorable

■memorable

[del ll. memorabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Digne de memòria. Un esdeveniment memorable. Una data memorable.

->memorablement

■memorablement

[de memorable]

adv D’una manera memorable.

->memoràndum

■memoràndum

[neutre de memorandus, -a, -um ‘que ha de ser recordat’, participi de futur passiu de memorare ‘recordar’]

m 1 1 Nota destinada a recordar alguna cosa.

2 Quadern, llibret, en què hom s’apunta allò que vol recordar.

2 DR INTERN Nota mitjançant la qual un govern exposa a un altre l’estat d’un afer pendent entre ells.

->memorar

■memorar

[del ll. memorare, íd.; 1a FONT: s. XV]

v tr ant Membrar, recordar.

->memoratiu

■memoratiu -iva

Part. sil.: me_mo_ra_tiu

[del ll. memorativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que és en memòria d’alguna cosa.

->memòria

■memòria

Part. sil.: me_mò_ri_a

[del ll. memoria, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 1 FILOS i PSIC Facultat de recordar.

2 de memòria loc adv Valent-se de la memòria. Ho aprèn tot de memòria. Sap de memòria la llista dels reis gots.

3 tenir una memòria d’elefant Tenir molta memòria.

2 p ext 1 Record, presència en la ment d’una persona o una cosa del passat. D’aquest fet, no en tinc memòria. D’això, se n’ha perdut fins la memòria. Un fet digne de memòria. Volien profanar la memòria del meu marit.

2 de bona (o de gloriosa, o de mala, o de trista, etc.) memòria loc adj Expressió que hom aplica a un personatge que ha deixat a la posteritat un bon (o un mal) record. El rei en Jaume, de bona memòria.

3 de memòria (d’algú) Del seu record. De memòria meva, no s’havia esdevingut mai res de semblant.

4 en memòria (d’algú o d’alguna cosa) En recordança seva. Un monument en memòria dels herois de la guerra.

5 fer memòria Intentar de recordar alguna cosa, de fer-la venir a la memòria. Deixa’m fer memòria...

6 fer memòria (a algú, d’alguna cosa) Recordar-la-hi. Abans d’anar-te’n, fes-me memòria de què haig d’agafar.

7 qui no té memòria ha de tenir cames Comentari que es fa quan algú s’ha descuidat d’emportar-se una cosa d’un lloc i hi ha de tornar per a recollir-la’n.

3 pl Salutació afectuosa tramesa a una persona per mitjà d’una altra, records. Memòries de part meva a tots els teus germans.

4 ELECTRÒN i INFORM 1 Dispositiu o circuit que permet l’entrada d’una determinada informació codificada en sistema binari i que és capaç d’enregistrar-la i d’emmagatzemar-la temporalment o indefinidament.

2 memòria d’accés aleatori (o memòria viva) [sigla RAM] Memòria volàtil les informacions de la qual són accessibles i poden ésser modificades per l’usuari.

3 memòria intermèdia Memòria que emmagatzema dades temporalment i que permet de transferir-les entre unitats funcionals amb característiques de transferència diferents.

4 memòria només de lectura (o memòria morta) [sigla ROM] Memòria permanent que conté informacions fixes, les quals no són accessibles ni poden ésser modificades per l’usuari.

5 memòria volàtil Memòria que emmagatzema dades únicament mentre l’ordinador està connectat a la xarxa elèctrica i es buida cada vegada que l’ordinador es desconnecta.

5 ECON 1 Relació dels actes, etc., efectuats per una societat, etc., i també del resultat econòmic de l’activitat d’aquestes en un període determinat, que hom posa a disposició dels socis o de les persones interessades.

2 Relació de les despeses fetes en una dependència, un negociat, etc., en un període econòmic.

6 pl HIST i LIT 1 Obra escrita, d’un caràcter autobiogràfic, on la vivència personal de l’autor se sol inserir en els esdeveniments històrics dels quals ell ha estat testimoni o en els quals ha participat.

2 Obra literària que té l’estructura del llibre de memòries però en la qual el protagonista autor és un personatge fictici o real, recreat per l’autor.

7 1 caure de memòria Caure d’esquena pegant de cap a terra.

2 dormir de memòria Dormir ajagut boca amunt.

8 memòria testamentària DR CAT En el dret successori, instrucció escrita que el testador dóna als hereus o als marmessors fora del testament i que es refereix a certes disposicions d’un caràcter particular.

->memorial

■memorial

Part. sil.: me_mo_ri_al

[del ll. memorialis, íd.; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

m 1 Escrit en el qual hom exposa els motius per a una petició o una proposta, o defensa alguna cosa. Memorial de greuges.

2 LIT 1 Llibre o escriptura que conté notícies, instruccions, etc., dignes de recordar.

2 Obra manuscrita o impresa que conté la narració de fets importants dels quals el redactor ha estat protagonista o testimoni.

3 Recull de memòries relatives a la vida i a l’activitat d’un personatge il·lustre.

3 HIST Recull de documents d’importància històrica i política, tendents a il·lustrar i a recordar esdeveniments importants.

4 LITÚRG i BÍBL Festa commemorativa de fets passats que la celebració, en recordar-los, fa presents. Feu això, que és el meu memorial.

5 memorial ajustat HIST DR 1 Apuntament on es contenen tots els fets d’un plet o d’una causa.

2 Escrit en el qual hom demana una gràcia al·legant els mèrits, els motius, etc., en què és fonamentada la sol·licitud.

->memorialista

■memorialista

Part. sil.: me_mo_ri_a_lis_ta

[de memorial; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Persona que té per ofici d’escriure memorials o altres documents per a altri.

->memoriós

■memoriós -osa

Part. sil.: me_mo_ri_ós

[del ll. memoriosus, -a, -um, íd.]

adj Que té bona memòria.

->memorístic

■memorístic -a

[de memòria]

adj Relatiu o pertanyent a la memòria.

->memorització

■memorització

Part. sil.: me_mo_rit_za_ci_ó

[de memoritzar]

f Acció de memoritzar.

->memoritzar

■memoritzar

[de memòria]

v tr 1 Fixar metòdicament en la memòria. Memoritzar els rius de Catalunya.

2 INFORM Enregistrar una informació en una memòria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: memoritzar

GERUNDI: memoritzant

PARTICIPI: memoritzat, memoritzada, memoritzats, memoritzades

INDICATIU PRESENT: memoritzo, memoritzes, memoritza, memoritzem, memoritzeu, memoritzen

INDICATIU IMPERFET: memoritzava, memoritzaves, memoritzava, memoritzàvem, memoritzàveu, memoritzaven

INDICATIU PASSAT: memoritzí, memoritzares, memoritzà, memoritzàrem, memoritzàreu, memoritzaren

INDICATIU FUTUR: memoritzaré, memoritzaràs, memoritzarà, memoritzarem, memoritzareu, memoritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: memoritzaria, memoritzaries, memoritzaria, memoritzaríem, memoritzaríeu, memoritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: memoritzi, memoritzis, memoritzi, memoritzem, memoritzeu, memoritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: memoritzés, memoritzessis, memoritzés, memoritzéssim, memoritzéssiu, memoritzessin

IMPERATIU: memoritza, memoritzi, memoritzem, memoritzeu, memoritzin

->men-

■men-

Forma prefixada del mot grec mḗn, mēnós, que significa ‘mes’. Ex.: menarquia.

->mena¹

■mena¹

[del ll. vg. gal·loromànic *mīna o *mēna, d’un cèlt. *meina, íd.; la segona forma donà lloc al cat. i oc. mena¹, la primera, al fr. mine, que més tardanament es difongué a les llengües romàniques i a l’angl., cat. mina¹; 1a FONT: 1185]

f 1 MINERAL, MIN i METAL·L Mineral que és utilitzat com a primera matèria per a extreure’n algun metall.

2 1 Classe a què pertany una persona o una cosa per la seva manera d’ésser en comparació amb les d’una natura anàloga. En els seus viatges ha conegut moltes menes de gent. Aquella família són tots de bona mena. És una mena d’home que mai no sabràs com fer-lo content. Una mena de peres no gens gustoses.

2 de mena loc adv Per natura. No sóc de mena menjador. L’ase és pacient de mena. De porc i de senyor, se n’ha de venir de mena.

3 una mena de Expressió aplicada a un nom que hom pren com a referència per explicar una cosa desconeguda, però que té molta semblança amb allò que designa aquest nom, o per manifestar, en sentit irònic, despectiu, etc., la semblança que troba entre allò amb què hom ho compara. He vist passar una mena de gat que no sé quin animal era. El flabiol és una mena de flauta...

3 MAR Gruix d’una corda.

->mena²

■mena²

[de menar]

dial 1 f Mentida.

2 m i f Mentider.

->menacme

menacme

f FISIOL 1 Acme de l’activitat menstrual.

2 Període de la vida femenina en el qual són a llur ple les activitats menstruals.

->mènada

■mènada

f MIT En la mitologia grega, dona seguidora de Dionís i partidària del seu culte.

->menadiona

menadiona

Part. sil.: me_na_di_o_na

f FARM Vitamina K₃.

->menador

■menador -a

Hom.: manador

[de menar; 1a FONT: 1493]

m i f 1 Persona que mena.

2 Masover o mitger.

->menairó

■menairó

Part. sil.: me_nai_ró

[dimin. de menaire, de mena ‘mina’]

m dial 1 MIN minaire 1.

2 FOLK Cadascun dels gnoms diminuts que, segons la creença popular, treballen per a certs homes, que els tenen tancats dins un canó d’agulles.

->menar

■menar

Hom.: manar

Cp. emmenar

[del ll. vg. minare ‘empaitar, conduir animals’, ll. cl. minari ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits; 1a FONT: s. XII]

v 1 1 tr Conduir, guiar, dirigir, portar, especialment bestiar o un vehicle de tracció animal. Mena les vaques a pasturar. Mena un carro tirat per tres cavalls. Menar un teler. Menar un autobús. Menar una empresa. Menar la dansa. Les seves petjades ens han menat al lloc.

2 abs Aquest camí mena a can Salat.

3 tr fig Portar a tal o tal conseqüència. On menaren les negociacions?

2 tr i pron Emportar-se, emmenar-se.

3 tr Treballar terres d’altri.

4 menar pressa (a algú) Encomanar-li que faci alguna cosa de pressa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: menar

GERUNDI: menant

PARTICIPI: menat, menada, menats, menades

INDICATIU PRESENT: meno, menes, mena, menem, meneu, menen

INDICATIU IMPERFET: menava, menaves, menava, menàvem, menàveu, menaven

INDICATIU PASSAT: mení, menares, menà, menàrem, menàreu, menaren

INDICATIU FUTUR: menaré, menaràs, menarà, menarem, menareu, menaran

INDICATIU CONDICIONAL: menaria, menaries, menaria, menaríem, menaríeu, menarien

SUBJUNTIU PRESENT: meni, menis, meni, menem, meneu, menin

SUBJUNTIU IMPERFET: menés, menessis, menés, menéssim, menéssiu, menessin

IMPERATIU: mena, meni, menem, meneu, menin

->menarguí

menarguí -ina

adj i m i f De Menàrguens (Noguera).

->menarquia

■menarquia

Part. sil.: me_nar_qui_a

[del gr. mḗn, mēnós ‘mes; menstru’ i arkhḗ ‘principi’]

f FISIOL Primera aparició de la menstruació.

->mencabar

mencabar

v intr dial Minvar, disminuir.

->menció

■menció

Part. sil.: men_ci_ó

Hom.: mansió

[del ll. mentio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 Fet de parlar breument d’una persona o una cosa. Ha fet menció de les obres més importants.

2 menció honorífica Distinció que hom fa, en un concurs, al qui segueix en mèrits els qui tenen els premis i els accèssits.

->mencionar

■mencionar

Part. sil.: men_ci_o_nar

[de menció; 1a FONT: 1418]

v tr Parlar breument (d’una persona o una cosa). Ho ha mencionat tres vegades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mencionar

GERUNDI: mencionant

PARTICIPI: mencionat, mencionada, mencionats, mencionades

INDICATIU PRESENT: menciono, menciones, menciona, mencionem, mencioneu, mencionen

INDICATIU IMPERFET: mencionava, mencionaves, mencionava, mencionàvem, mencionàveu, mencionaven

INDICATIU PASSAT: mencioní, mencionares, mencionà, mencionàrem, mencionàreu, mencionaren

INDICATIU FUTUR: mencionaré, mencionaràs, mencionarà, mencionarem, mencionareu, mencionaran

INDICATIU CONDICIONAL: mencionaria, mencionaries, mencionaria, mencionaríem, mencionaríeu, mencionarien

SUBJUNTIU PRESENT: mencioni, mencionis, mencioni, mencionem, mencioneu, mencionin

SUBJUNTIU IMPERFET: mencionés, mencionessis, mencionés, mencionéssim, mencionéssiu, mencionessin

IMPERATIU: menciona, mencioni, mencionem, mencioneu, mencionin

->mendastre

■mendastre

[del ll. mentastrum, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m BOT Menta borda.

->mendelevi

■mendelevi

[del ll. cient. mendelevium, creat en honor del químic rus Dmitrij Ivanovič Mendelejev (1834-1907), autor de la taula periòdica dels elements]

m QUÍM INORG [símb: Md] Element químic de la família dels actínids, de nombre atòmic 101 i de pes atòmic 256.

->mendelià

■mendelià -ana

Part. sil.: men_de_li_à

adj GEN 1 Dit del caràcter genètic que es transmet i es manifesta amb herència al·lelomòrfica, d’acord amb les lleis de Mendel.

2 Relatiu o pertanyent al mendelisme.

->mendelisme

■mendelisme

m GEN 1 Conjunt de lleis i de teories descobertes per Mendel.

2 p ext Teoria que explica el mecanisme general de l’herència basant-se en les lleis de Mendel.

->mendicant

■mendicant

[del ll. mendicans, -ntis, participi pres. de mendicare ‘demanar almoina’; 1a FONT: s. XV]

1 adj i m i f Persona que mendica, captaire.

2 CATOL 1 m i f Membre d’un orde mendicant.

2 adj Dit dels ordes religiosos, o de llurs membres, en la regla dels quals la pobresa és imposada, no solament als individus, sinó també als convents.

->mendicar

■mendicar

[del ll. mendicare, íd.; 1a FONT: 1323]

v tr 1 1 Demanar, un captaire, almoina. Mendicava un tros de pa.

2 abs Un pobre home constret a mendicar.

2 Demanar alguna cosa a títol d’almoina. No ha venut res en tot el dia i ha hagut de mendicar un tros de pa.

3 fig Sol·licitar humilment. Anava mendicant amor i ningú no li’n donava.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mendicar

GERUNDI: mendicant

PARTICIPI: mendicat, mendicada, mendicats, mendicades

INDICATIU PRESENT: mendico, mendiques, mendica, mendiquem, mendiqueu, mendiquen

INDICATIU IMPERFET: mendicava, mendicaves, mendicava, mendicàvem, mendicàveu, mendicaven

INDICATIU PASSAT: mendiquí, mendicares, mendicà, mendicàrem, mendicàreu, mendicaren

INDICATIU FUTUR: mendicaré, mendicaràs, mendicarà, mendicarem, mendicareu, mendicaran

INDICATIU CONDICIONAL: mendicaria, mendicaries, mendicaria, mendicaríem, mendicaríeu, mendicarien

SUBJUNTIU PRESENT: mendiqui, mendiquis, mendiqui, mendiquem, mendiqueu, mendiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: mendiqués, mendiquessis, mendiqués, mendiquéssim, mendiquéssiu, mendiquessin

IMPERATIU: mendica, mendiqui, mendiquem, mendiqueu, mendiquin

->mendicitat

■mendicitat

[del ll. mendicĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Estat d’aquell qui mendica.

2 Conjunt dels mendicants, presos col·lectivament.

->mendozita

mendozita

f MINERAL Alum sòdic, NaAl(SO₄) ₂·12H₂O, mineral molt rar, en forma d’agregats fibrosos, de color blanc i brillantor sedosa.

->menejar

■menejar

[variant de manejar amb probable influx de menar]

v tr i pron dial manejar 3 i manejar 4.

->mener

■mener

Hom.: maner

[de mena¹; 1a FONT: 1415]

m MIN Mina.

->menerenc

menerenc -a

adj i m i f De la Menera (Vallespir).

->menester

■menester

[del ll. ministerium ‘servei; professió, funció’, der. de minister, -tri ‘servidor’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 Allò que hom necessita.

2 esp 1 fer menester Ésser, algú o alguna cosa, útil o imprescindible a algú. No t’ho enduguis, que encara em fa menester. Si no et faig menester, me’n vaig.

2 haver de menester Caldre, algú o alguna cosa, a algú. Vine, que t’haig de menester una estona! Hauré de menester molts llibres, per a fer aquest treball.

->menestral¹

■menestral¹

[v. menestral²]

adj Menestralenc. La Barcelona menestral.

->menestral²

■menestral² -a

[contracció de l’ant. menesteral ‘home d’algun ofici’, per oposició a senyor, der. de menester; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m i f Persona que professa una art mecànica.

->menestralalla

■menestralalla

[de menestral²]

f desp Menestralia.

->menestralenc

■menestralenc -a

[de menestral²]

adj Relatiu o pertanyent als menestrals.

->menestralia

■menestralia

Part. sil.: me_nes_tra_li_a

[de menestral²]

f Estament dels menestrals.

->menfotisme

■menfotisme

[de l’expressió me’n fot]

m Actitud d’indiferència respecte a alguna cosa que hauria d’interessar o de preocupar.

->menfotista

menfotista

1 adj Relatiu o pertanyent al menfotisme. Un tarannà menfotista.

2 adj i m i f Que es capté amb menfotisme.

->mengera

■mengera

[de menjar¹]

f Ganes de menjar.

->mengia

■mengia

Part. sil.: men_gi_a

[variant fonètica de mengilla; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f Mengilla.

->mengilla

■mengilla

[de menjar¹]

f Menjança.

->mengim

■mengim

[de menjar¹]

m dial Conjunt de miques o bocins molt petits que alguns animals deixen en rosegar quelcom.

->mengívol

■mengívol -a

[de menjar¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj De bon menjar.

->mengo

■mengo -a

[de la mateixa arrel ll. minus, de menys]

adj dial Dit de la mà, el braç o la cama que és curt, que no pot moure’s com cal.

->menhir

■menhir

[del fr. menhir, i aquest, del bretó menhir, íd., comp. de men ‘pedra’ i hir ‘llarga’; 1a FONT: 1877, Verdaguer]

m ARQUEOL Monument prehistòric, megalític, que es limita a una gran pedra dreta, plantada a terra.

->meniant

■meniant

Part. sil.: me_ni_ant

[del ll. cient. menyanthes, i aquest, del gr. minyanthḗs, comp. de minýthō ‘disminuir’ i ánthos ‘flor’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m BOT Trèvol d’aigua.

->meniantàcies

■meniantàcies

Part. sil.: me_ni_an_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família de contortes constituïda per herbes aquàtiques, de fulles alternes, flors pentàmeres i actinomorfes i fruits capsulars.

2 sing Planta de la família de les meniantàcies.

->mènids

mènids

m ICT 1 pl Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, d’una constitució molt semblant a la dels espàrids, però amb una boca protràctil.

2 sing Peix de la família dels mènids.

->menines

menines

f pl BOT Grandalla.

->mening-

mening-

Forma prefixada del mot grec mẽnigx, -iggos, que significa ‘membrana’. Ex.: meningitis.

->meninge

■meninge

[del gr. mẽnigx, mḗniggos, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f ANAT ANIM Cadascuna de les tres membranes que envolten l’encèfal i la medul·la espinal.

->meningi

■meningi -íngia

[de meninge]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a les meninges.

->meningioma

meningioma

Part. sil.: me_nin_gi_o_ma

m PAT Tumor benigne que s’origina a partir de les cèl·lules de les vellositats aracnoides i, travessant la duramàter, sol envair la volta cranial.

->meningiomatosi

meningiomatosi

Part. sil.: me_nin_gi_o_ma_to_si

f PAT Presència de múltiples fibromes a les meninges.

->meningisme

meningisme

m PAT Estat patològic d’irritació de les meninges que cursa amb símptomes semblants als de la meningitis sense que, però, hi hagi una inflamació veritable de les meninges.

->meningític

■meningític -a

[de meningitis]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la meningitis.

2 adj i m i f Afectat de meningitis. Un malalt meningític. Un meningític.

->meningitis

■meningitis

[de mening- i -itis; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f PAT 1 Inflamació de les meninges.

2 meningitis asèptica Meningitis caracteritzada pel fet de presentar un líquid cefaloraquidi clar i cultiu bacterià negatiu.

3 meningitis carcinomatosa Meningitis provocada per la invasió de les meninges per cèl·lules tumorals malignes provinents de qualsevol altra estructura de l’organisme.

4 meningitis purulenta Meningitis que evoluciona amb líquid cefaloraquidi purulent, amb una intensa pleocitosi de predomini polinuclear.

5 meningitis tuberculosa Meningitis produïda pel bacil de Koch.

->meningo-

meningo-

Forma prefixada del mot grec mẽnigx, -iggos, que significa ‘membrana’. Ex.: meningococ.

->meningocele

meningocele

f PAT Bossa meníngia plena de líquid cefaloraquidi.

->meningococ

meningococ

m MICROB Bacteri de l’ordre dels eubacterials i de la família de les neisseriàcies (Neisseria meningitidis), gramnnegatiu, que es presenta en forma de diplococ i és responsable d’infeccions de les meninges.

->meningococcèmia

meningococcèmia

Part. sil.: me_nin_go_coc_cè_mi_a

f PAT Septicèmia o difusió de meningococs en la sang.

->meningocòccia

meningocòccia

Part. sil.: me_nin_go_còc_ci_a

f PAT Meningococcèmia.

->meningoencefalitis

■meningoencefalitis

Part. sil.: me_nin_go_en_ce_fa_li_tis

f PAT Inflamació conjunta del cervell i de les meninges, causada habitualment per una infecció bacteriana.

->menisc

■menisc

[del gr. mēnískos ‘lluna petita, quart de lluna’, dimin. de mḗn ‘mes’ i ‘lluna’, per similitud de forma]

m 1 ÒPT Lent concavoconvexa.

2 ANAT ANIM Nom de diversos fibrocartílags interarticulars d’una forma més o menys semilunar, com el que hi ha al genoll, a la regió esternoclavicular, etc.

3 HIDR Superfície d’una columna líquida dins un tub estret, còncava o convexa, segons que el líquid mulli, o no, les parets del tub.

->menispermàcies

■menispermàcies

Part. sil.: me_nis_per_mà_ci_es

f BOT 1 pl Família de magnolials, pròpies de països càlids, la majoria de les quals són lianes dioiques.

2 sing Planta de la família de les menispermàcies.

->menja

■menja

[de menjar¹; 1a FONT: 1683]

f Menjar, especialment exquisit.

->menjable

■menjable

[de menjar¹]

adj Que es pot menjar. No és exquisit, però és menjable. Aquest bistec no és menjable.

->menjacapellans

■menjacapellans

[de menjar¹ i capellà; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m i f pop Anticlerical.

->menjada

■menjada

[de menjar¹; 1a FONT: 1764]

f Acció de menjar. Han fet una bona menjada. Una menjada de faves.

->menjador¹

■menjador¹ -a

[de menjar¹ i -dor¹; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj i m i f 1 Que menja.

2 esp Que habitualment menja molt. Ésser algú menjador, un gran menjador.

2 mal menjador PAT Mal corrosiu, fagedènic.

->menjador²

■menjador² -a

[de menjar¹ i -dor²]

1 adj Que és per a ésser menjat, que fa de bon menjar.

2 m 1 Sala o habitació d’una casa destinada a menjar-hi.

2 Mobiliari d’un menjador. Comprar un menjador nou.

3 f Recipient on hom posa el menjar per als ocells i altres animals.

->menjafestucs

■menjafestucs

[de menjar¹ i festuc]

m i f Menjamiques.

->menjafigues

menjafigues

1 m i f vulg Llepafigues.

2 m ORNIT Oriol.

->menjaire

■menjaire

Part. sil.: men_jai_re

[de menjar¹]

adj i m i f menjador¹ 1.

->menjament

■menjament

[de menjar¹]

m 1 1 Acció de menjar o menjar-se;

2 l’efecte.

2 esp Desgast. El menjament de la moneda indica que ha circulat molt.

->menjamiques

■menjamiques

[de menjar¹ i mica²]

m i f Persona que menja molt poc i coses triades.

->menjamoixines

■menjamoixines

Part. sil.: men_ja_moi_xi_nes

[de menjar¹ i moixina²]

m ICT Rajada.

->menjança

■menjança

[de menjar¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Polls i altres paràsits del cos, del cap, etc.

2 Menjançó.

->menjançó

■menjançó

[de menjança]

f Picor produïda pels polls o altres paràsits semblants.

->menjapà

■menjapà

[de menjar¹ i pa]

m i f Persona que es manté a despeses d’altri. Aquest criat, acomiadeu-lo i us traieu un menjapà de la casa.

->menjapinyols

■menjapinyols

[de menjar¹ i pinyol]

m ORNIT Durbec.