->cara¹

■cara¹

[d’origen incert, potser del gr. kára ‘cap’, passat al ll. vg. amb expansió semàntica de ‘cap’ a ‘cara’, o potser d’un origen preromà indoeuropeu afí al gr; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 ANAT ANIM Part anterior del cap de l’home.

2 p ext Part anterior del cap d’alguns animals.

3 caure la cara de vergonya fig Passar molta vergonya.

4 clavar (o tirar, o fer petar) per la cara fig Fer violentament retret (d’alguna cosa) a algú.

5 escopir a la cara fig Manifestar (a algú) el més gran menyspreu.

6 fer una cara nova fig Copejar, colpir (algú), apallissar-lo.

7 negar la cara fig Negar la salutació (a algú).

8 no mirar la cara fig Tenir aversió, quimera (a algú).

9 no saber on té la cara fig Ésser (algú) molt ignorant en la seva professió.

10 no tenir cara per a senyar-se fig Tenir la cara molt petita.

11 passar la mà per la cara fig Avantatjar (algú).

12 rentar la cara fig Adular (algú).

13 rompre’s la cara fig Fer un gran sacrifici, un gran esforç.

14 sense mirar cara ni ulls fig Sense cap mirament ni respecte, a tort i a través.

15 tenir cara i ulls fig Estar molt bé, ésser bo de veure (alguna cosa).

16 veure’s les cares fig Trobar-se una persona amb una altra per manifestar-li algun ressentiment.

2 1 Conjunt de les faccions en tant que expressa l’estat físic, els afectes, el caràcter, la raça, etc.

2 fig Fer bona cara a tothom. Amb quina cara faré això? Cara de mort, de desenterrat. Cara de nyonya.

3 fer cara estirada (o llarga) fig Tenir un aspecte apesarat, decebut, greument contrariat.

4 fer dues cares fig Tractar d’acontentar alhora les parts contràries.

5 fer per la bona cara de (altri) fig Fer (alguna cosa) a algú en consideració a aquell, responent-ne aquell.

6 fer per la seva bona cara fig Fer (alguna cosa) a algú no pels seus mèrits.

7 mudar (o trasmudar) la cara fig Canviar l’expressió de la fesomia després d’una malaltia, per un accident o afecte.

8 pagar amb la cara fig Revelar la cara el que (algú) és.

9 portar escrit a la cara fig No poder amagar o dissimular (alguna cosa).

10 tenir (o fer) cara de bon any fig Tenir l’aspecte sa, robust.

11 tenir (o fer) cara de jutge (o de pocs amics, o de tres déus) fig Tenir un aspecte desagradable, de persona de mal tractar.

12 tenir (o fer) cara de mal atzar (o de mal conhort) fig Revelar un pesar, un geni malenconiós.

13 tenir (o fer) cara de malícia (o de Judes, o de nyau-nyau) fig Tenir l’aspecte d’hipòcrita, de traïdor.

14 tenir (o fer) cara de pasqua fig Revelar satisfacció.

15 tenir (o fer) cara de pomes agres fig Tenir l’aspecte de no trobar-se bé, d’estar enutjat.

16 tenir cara d’ovella i urpes de llop fig Tenir l’aspecte de bona persona però ésser pervers.

17 tenir la cara gruixuda fig No immutar-se per cap retret.

3 1 Part anterior del cos humà. Estava de cara cap aquí, però s’ha tombat. Una fotografia de cara. Caure de cara.

2 a la cara de loc prep fig Davant de, en presència d’algú. Dir, fer, alguna cosa a la cara d’algú.

3 cara a cara (o cara per cara) loc adv fig Manifestament, l’un enfront de l’altre.

4 de cara a loc prep Cap a un temps futur. Anem de cara al bon temps. He començat a buscar feina de cara a l’estiu.

5 de cara a loc prep En allò que concerneix algú o alguna cosa. De cara als seus superiors era un treballador excel·lent.

6 de cara a loc prep Pensant en, amb vista a, per a. Fan tot això de cara a les eleccions. Una persona responsable actua de cara al futur.

7 donar (o mostrar, o treure) la cara fig Respondre (per algú), sortir en defensa seva.

8 donar (o treure) la cara (en un afer) fig Presentar-s’hi com a interessat.

9 fer (o plantar) cara fig Presentar la cara, resistir, oposar-se coratjosament o desvergonyidament (a una persona o una cosa).

10 girar cara fig Fugir.

11 mirar de cara fig Observar a fons, considerar (algú) per conèixer qui és, quins són els seus mèrits, etc.

4 1 Part anterior d’una cosa.

2 cara d’una medalla Anvers d’una medalla.

3 cara d’una moneda NUMIS Anvers d’una moneda, que porta generalment el cap o la cara d’una divinitat, d’un rei o d’un personatge, al·legòrics o reals, d’on li ve el nom.

4 cara d’una pell (o d’un drap) Endret d’una pell, d’un drap.

5 cara d’un edifici Façana.

6 cara polar ELECTROT En les màquines elèctriques, superfície de la peça polar que va davant l’entreferro.

7 fer cara a fig Estar (un edifici) davant d’un altre. El palau de l’Ajuntament fa cara al de la Generalitat.

8 fer la cara fig Rentar, polir o endreçar (alguna cosa).

5 p ext 1 Superfície d’una cosa. La cara de la terra, de l’aigua.

2 posar a cara fig Posar una cosa de manera que les seves cares restin en un mateix pla que les d’una altra.

6 fig Aspecte, manera, com una cosa es presenta. Les cares de la lluna. La cara que fa el temps, la mar, un afer. Uns núvols que feien cara de portar pluja.

7 1 Cadascun dels costats d’una cosa. Cara anterior, posterior, lateral. Girar una cosa de l’altra cara. Cara de dalt, de baix.

2 GEOM En un angle díedre, cadascun dels plans que el delimiten.

3 a cara o creu Procediment emprat per a decidir (alguna cosa) a l’atzar consistent a llançar una moneda enlaire.

4 a cara o creu fig Arriscadament. Jugar-se la vida a cara o creu en una empresa.

5 cara bona TÈXT Endret.

6 cara dolenta TÈXT Revés.

7 cara externa (o exterior) BOT Revers de la fulla.

8 cara interna (o interior) BOT Anvers de la fulla.

9 cara o creu Joc d’atzar en què dos jugadors pronostiquen, en opcions contràries (cara o creu), la posició en què restarà una moneda llançada a l’aire.

->cara²

cara²

f BOT Gènere d’algues verdes d’aigua dolça de la classe de les carofícies (Chara sp), formades per un feix de cèl·lules grosses recobertes d’un còrtex de cèl·lules allargades i per ramificacions verticil·lades.

->carà

carà

m QUÍM ORG Terpè bicíclic saturat de fórmula C₁₀H₁₈.

->caraalegre

■caraalegre

Part. sil.: ca_ra_a_le_gre

[de cara¹ i alegre; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Que té una expressió de cara alegre.

->caraample

■caraample -a

Part. sil.: ca_ra_am_ple

[de cara¹ i ample]

adj Que té ampla la cara.

->carabao

■carabao

Part. sil.: ca_ra_ba_o

[del malai kerabau, íd.]

m ZOOL Mamífer bòvid de la subfamília dels bovins (Bubalus bubalis sondaicus), considerat com una subespècie del búfal indi, que viu en estat domèstic des de l’antigor i que és emprat especialment com a bèstia de càrrega.

->carabassa

■carabassa

[d’un preromà no indoeuropeu *carapaccia (o *calapaccia, d’on el cast. calabaza i el port. cabaça), que designava cobertes o closques vegetals o animals (v. calàpet); 1a FONT: 1272, CTort.]

f Carbassa.

->carabassada

■carabassada

[de carabassa]

f Carbassada.

->carabassaire

■carabassaire

Part. sil.: ca_ra_bas_sai_re

[de carabassa]

m i f Carbassaire.

->carabassal

■carabassal

[de carabassa]

m Carbassal.

->carabassar

■carabassar

[de carabassa]

m AGR Carbasserar.

->carabassat

■carabassat

[de carabassa; 1a FONT: 1390]

m Carbassat.

->carabassejar

■carabassejar

[de carabassa]

v tr Carbassejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carabassejar

GERUNDI: carabassejant

PARTICIPI: carabassejat, carabassejada, carabassejats, carabassejades

INDICATIU PRESENT: carabassejo, carabasseges, carabasseja, carabassegem, carabassegeu, carabassegen

INDICATIU IMPERFET: carabassejava, carabassejaves, carabassejava, carabassejàvem, carabassejàveu, carabassejaven

INDICATIU PASSAT: carabassegí, carabassejares, carabassejà, carabassejàrem, carabassejàreu, carabassejaren

INDICATIU FUTUR: carabassejaré, carabassejaràs, carabassejarà, carabassejarem, carabassejareu, carabassejaran

INDICATIU CONDICIONAL: carabassejaria, carabassejaries, carabassejaria, carabassejaríem, carabassejaríeu, carabassejarien

SUBJUNTIU PRESENT: carabassegi, carabassegis, carabassegi, carabassegem, carabassegeu, carabassegin

SUBJUNTIU IMPERFET: carabassegés, carabassegessis, carabassegés, carabassegéssim, carabassegéssiu, carabassegessin

IMPERATIU: carabasseja, carabassegi, carabassegem, carabassegeu, carabassegin

->carabassenc

■carabassenc -a

[de carabassa]

adj Carbassenc.

->carabasser

■carabasser

[de carabassa]

m Carbasser.

->carabassera

■carabassera

[de carabassa]

f Carbassera.

->carabasserar

■carabasserar

[de carabassera]

m Carbasserar.

->carabasseta

■carabasseta

[de carabassa]

f Carbasseta.

->carabassí

■carabassí

[variant de carbassí]

m Carbassí.

->carabassina

■carabassina

[de carabassa]

f Carbassina.

->carabassó

■carabassó

[de carabassa]

m Carbassó.

->carabassonera

■carabassonera

[de carabassó]

f BOT i HORT Carbassonera.

->carabassot

■carabassot

[de carabassa]

m Carbassot.

->carabassotada

■carabassotada

[de carabassot]

f Carbassotada.

->caràbids

caràbids

m ENTOM 1 pl Família de coleòpters adèfags integrada per individus de dimensions mitjanes amb l’abdomen allargat i pla, recobert gairebé del tot pels èlitres.

2 sing Coleòpter de la família dels caràbids.

->carabina

■carabina

f ARM Carrabina.

->carabiner

■carabiner -a

m i f Carrabiner.

->carabita

carabita

f FOLK Pedreta magnètica que havia estat en ús a Menorca a causa dels suposats poders màgics de protecció de l’embaràs.

->carablanc

■carablanc -a

[de cara¹ i blanc]

adj Que té la cara blanca.

->carabrú

■carabrú -una

[de cara¹ i bru]

adj Que té bruna la cara.

->carabrut

■carabrut -a

[de cara¹ i brut]

adj Que té bruta la cara.

->caracal

■caracal

[del cast. caracal, provinent del turc kara kulak ‘negra orella’]

m ZOOL Mamífer carnívor de la família dels fèlids (Lynx caracal), semblant al linx, de crani petit i d’orelles grosses, rectes i punxegudes acabades en un floc típic.

->caracal·la

caracal·la

[del nom de l’emperador romà Marc Aureli Antoní Caracal·la (186-217)]

f INDUM Peça de vestir en forma de brusa, llarga fins als engonals o fins als peus, d’origen celta.

->caracarà

■caracarà

[del cast. caracará, provinent del tupí-guaraní, onomatopeia del cant d’aquest ocell]

[pl -às] m ORNIT Ocell de rapinya de la família dels falcònids (Polyborus plancus), amb el dors de color castany amb fines ratlles blanques, i amb un plomall erèctil característic.

->caràcids

caràcids

m ICT 1 pl Família de peixos exòtics de l’ordre dels cipriniformes, entre els quals s’inclou la piranya.

2 sing Peix de la família dels caràcids.

->caràcies

caràcies

Part. sil.: ca_rà_ci_es

f BOT 1 pl Única família de les carofícies, que consta essencialment dels gèneres Chara i Nitella.

2 sing Alga de la família de les caràcies.

->caràcter

■caràcter

[del ll. character, -ēris ‘ferro de marcar el bestiar; la mateixa marca; estil’, i aquest, del gr. karaktḗr ‘gravador; marca; tret distintiu’, der. del verb kharáttō ‘marcar, fer una incisió’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Signe traçat, imprès o gravat al qual hom dóna un significat. Caràcters cuneïformes. Escriure en caràcters aràbics, romans, grecs. Caràcters d’impremta.

2 Signe màgic, cabalístic, talismà.

3 bon (o mal) caràcter d’una lletra Dit del dibuix del signe gràfic ben (o mal) traçat.

4 caràcter tipogràfic GRÀF Tipus.

2 1 Tret distintiu, qualitat pròpia que distingeix una persona, un organisme, una cosa, d’altres.

2 Suma d’aquests trets. Els caràcters generals d’una família. El caràcter d’un poble, d’una raça. Aquesta suposició té tots els caràcters de la veritat.

3 Tret o trets dominants en la fisonomia moral d’una persona. Tenir bon caràcter, mal caràcter. Un caràcter irascible, orgullós.

4 LIT Personatge creat per un dramaturg, un novel·lista, etc., considerat com a exemple típic d’un tret moral determinat.

5 PSIC Conjunt de trets individuals adquirits sota la influència de les pressions ambientals i educacionals, expressats en formes peculiars de conducta.

3 Individualitat, especialment marcada per l’excel·lència, la força o l’originalitat. El Romanticisme fou una època abundant en caràcters. És tot un caràcter. No tenir caràcter.

4 INFORM Cada un dels signes d’un repertori acceptat per convenció que són clarament reconeguts i que contenen informació, tant si es presenten agrupats (generalment en seqüència) com aïllats.

5 amb caràcter de loc prep En qualitat de. Anà a Roma amb caràcter d’ambaixador.

6 caràcter sacramental TEOL Efecte que produeixen els sagraments del baptisme, la confirmació i l’orde, definit com un senyal espiritual i inesborrable que s’imprimeix en l’ànima i que no permet de repetir-los en la mateixa persona.

->caracterial

■caracterial

Part. sil.: ca_rac_te_ri_al

[de caràcter]

adj PSIC Relatiu o pertanyent al caràcter.

->característic

■característic -a

[de caràcter; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Que pertany al caràcter, que constitueix o revela el tret distintiu d’una persona o d’una cosa, peculiar. Propietats característiques d’un element. Distintiu característic.

2 f Tret, qualitat o propietat per què una cosa es distingeix. Una substància que té tal i tal característica. La característica d’un temps verbal.

3 f INFORM Enter a què cal elevar la base, en la notació de coma flotant, per a obtenir la part entera del nombre representat.

4 f MAT Part entera d’un logaritme decimal.

5 m i f TEAT Actor especialitzat en la interpretació de personatges d’edat o que requereixen una certa transformació.

6 corba característica 1 ELECTRÒN Corba que representa la relació entre dues o més magnituds referents al funcionament d’un element, component, transductor, dispositiu electrònic, etc.

2 TECNOL Corba determinada experimentalment que representa les variacions d’una de les variables d’una màquina, aparell, motor, etc., en funció d’una altra.

->característicament

■característicament

[de característic]

adv D’una manera característica.

->caracteritzable

■caracteritzable

[de caracteritzar]

adj Que es pot caracteritzar.

->caracterització

■caracterització

Part. sil.: ca_rac_te_rit_za_ci_ó

[de caracteritzar]

f 1 Acció de caracteritzar o de caracteritzar-se;

2 l’efecte.

->caracteritzar

■caracteritzar

[de caràcter; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 1 tr Marcar, descriure, distingir, pels caràcters propis, donar caràcter, constituir el caràcter. Les tempestes que caracteritzen el clima de la regió.

2 pron Una malaltia que es caracteritza per la febre.

2 pron Ajustar-se els actors a les característiques dels personatges que han de representar (mitjançant el vestit, el maquillatge, etc.). Caracteritzar-se d’Otel·lo, de cortesana, de bufó.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caracteritzar

GERUNDI: caracteritzant

PARTICIPI: caracteritzat, caracteritzada, caracteritzats, caracteritzades

INDICATIU PRESENT: caracteritzo, caracteritzes, caracteritza, caracteritzem, caracteritzeu, caracteritzen

INDICATIU IMPERFET: caracteritzava, caracteritzaves, caracteritzava, caracteritzàvem, caracteritzàveu, caracteritzaven

INDICATIU PASSAT: caracteritzí, caracteritzares, caracteritzà, caracteritzàrem, caracteritzàreu, caracteritzaren

INDICATIU FUTUR: caracteritzaré, caracteritzaràs, caracteritzarà, caracteritzarem, caracteritzareu, caracteritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: caracteritzaria, caracteritzaries, caracteritzaria, caracteritzaríem, caracteritzaríeu, caracteritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: caracteritzi, caracteritzis, caracteritzi, caracteritzem, caracteritzeu, caracteritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: caracteritzés, caracteritzessis, caracteritzés, caracteritzéssim, caracteritzéssiu, caracteritzessin

IMPERATIU: caracteritza, caracteritzi, caracteritzem, caracteritzeu, caracteritzin

->caractero-

■caractero-

Forma prefixada del mot grec karaktḗr, que significa ‘tret distintiu’. Ex.: caracterogènesi.

->caracterogènesi

■caracterogènesi

[de caractero- i -gènesi]

f PSIC Desenvolupament dinàmic del caràcter o la personalitat.

->caracterografia

caracterografia

Part. sil.: ca_rac_te_ro_gra_fi_a

[de caractero- i -grafia]

f PSIC Ciència de la descripció tipològica de la personalitat.

->caracterologia

■caracterologia

Part. sil.: ca_rac_te_ro_lo_gi_a

[de caractero- i -logia]

f PSIC Ciència de la diferenciació psicològica individual.

->caracterològic

■caracterològic -a

[de caracterologia]

adj Relatiu o pertanyent a la caracterologia.

->caracul

■caracul

[del nom d’origen turc del llac Kara-Kul, a la regió històrica del Turquestan, d’on prové aquesta raça ovina, productora de la famosa pell d’astracan]

RAM 1 adj Dit de la raça ovina del tipus asiàtic procedent del Turquestan.

2 m i f Marrà o ovella de la raça caracul.

->caradocià

caradocià -ana

Part. sil.: ca_ra_do_ci_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al caradocià.

2 m Estatge de l’ordovicià, situat sobre el llandeilià i sota l’ashgil·lià.

->caràdrids

■caràdrids

m ORNIT 1 pl Família de caradriformes integrada per ocells limícoles de dimensions mitjanes amb les potes llargues i primes i el bec curt, recte i punxegut.

2 sing Ocell de la família dels caràdrids.

->caradriformes

■caradriformes

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells de potes generalment llargues que habiten en ambients humits, als maresmes i a les vores dels rius i de la mar.

2 sing Ocell de l’ordre dels caradriformes.

->carafeixar

■carafeixar

Part. sil.: ca_ra_fei_xar

v tr ant Fendre, trencar, consentir (una cosa).

->carafresc

■carafresc -a

[de cara¹ i fresc]

adj Que té la cara fresca.

->caragana

■caragana

[probablement mot turc afí al kirguís karaghan, íd.]

f BOT i JARD Gènere d’arbusts o de petits arbres caducifolis de la família de les papilionàcies (Caragana sp), de fulles paripinnades i de flors generalment grogues, conreats com a ornamentals per a fer tanques.

->caragirar

■caragirar

[de cara¹ i girar]

v 1 tr Fer canviar d’idea (a algú).

2 pron Canviar d’idea, trencar la paraula donada, renegar un partit, girar-se contra algú amb qui hom estava en bones relacions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caragirar

GERUNDI: caragirant

PARTICIPI: caragirat, caragirada, caragirats, caragirades

INDICATIU PRESENT: caragiro, caragires, caragira, caragirem, caragireu, caragiren

INDICATIU IMPERFET: caragirava, caragiraves, caragirava, caragiràvem, caragiràveu, caragiraven

INDICATIU PASSAT: caragirí, caragirares, caragirà, caragiràrem, caragiràreu, caragiraren

INDICATIU FUTUR: caragiraré, caragiraràs, caragirarà, caragirarem, caragirareu, caragiraran

INDICATIU CONDICIONAL: caragiraria, caragiraries, caragiraria, caragiraríem, caragiraríeu, caragirarien

SUBJUNTIU PRESENT: caragiri, caragiris, caragiri, caragirem, caragireu, caragirin

SUBJUNTIU IMPERFET: caragirés, caragiressis, caragirés, caragiréssim, caragiréssiu, caragiressin

IMPERATIU: caragira, caragiri, caragirem, caragireu, caragirin

->caragirat

■caragirat -ada

[de caragirar; 1a FONT: 1590]

1 adj Traïdor.

2 adj Fals, hipòcrita.

3 adj TÈXT Dit dels dibuixos combinats a retorn.

4 m BOT Fesolet.

->caragol

■caragol

[d’origen incert, potser preromà indoeuropeu, on es troben variants: kauklilia, kakkalausis (prov. cacalaus), kara(k)káuseli-, d’on caragol, a través d’un *carasgole; 1a FONT: c. 1380]

m 1 Cargol.

2 FOLK Acte propi de la festa de Sant Joan, de Ciutadella, i a vegades de les festes majors d’altres pobles de Menorca, que consisteix a desfilar tres vegades en cercle, la colcada, al voltant d’una illa de cases o una plaça.

->caragola

■caragola

[de caragol]

f BOT Cargola.

->caragolada

■caragolada

[de caragolar]

f Cargolada.

->caragoladís

■caragoladís -issa

[de caragolar]

adj Cargoladís.

->caragolaire

■caragolaire

Part. sil.: ca_ra_go_lai_re

[de caragol]

m i f Cargolaire.

->caragolam

caragolam

m TECNOL Cargolam.

->caragolament

■caragolament

[de caragolar]

m Cargolament.

->caragolar

■caragolar

[de caragol; 1a FONT: 1575, DPou.]

v tr Cargolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caragolar

GERUNDI: caragolant

PARTICIPI: caragolat, caragolada, caragolats, caragolades

INDICATIU PRESENT: caragolo, caragoles, caragola, caragolem, caragoleu, caragolen

INDICATIU IMPERFET: caragolava, caragolaves, caragolava, caragolàvem, caragolàveu, caragolaven

INDICATIU PASSAT: caragolí, caragolares, caragolà, caragolàrem, caragolàreu, caragolaren

INDICATIU FUTUR: caragolaré, caragolaràs, caragolarà, caragolarem, caragolareu, caragolaran

INDICATIU CONDICIONAL: caragolaria, caragolaries, caragolaria, caragolaríem, caragolaríeu, caragolarien

SUBJUNTIU PRESENT: caragoli, caragolis, caragoli, caragolem, caragoleu, caragolin

SUBJUNTIU IMPERFET: caragolés, caragolessis, caragolés, caragoléssim, caragoléssiu, caragolessin

IMPERATIU: caragola, caragoli, caragolem, caragoleu, caragolin

->caragolera

■caragolera

[de caragol]

f Cargolera.

->caragolet

■caragolet

[de caragol]

m ORNIT Cargolet.

->caragolí

■caragolí

[de caragol]

m Cargolí.

->caragolina

■caragolina

[de caragol]

f ZOOL Cargolina.

->caragròs

■caragròs -ossa

[de cara¹ i gros]

adj Que té la cara grossa.

->carai

carai

Part. sil.: ca_rai

interj vulg Eufemisme per carall 2.

->caraina

caraina

Part. sil.: ca_rai_na

interj vulg Eufemisme per carall 2.

->caraisme

■caraisme

Part. sil.: ca_ra_is_me

m JUD Doctrina de la secta dels caraïtes.

->caraïta

■caraïta

Part. sil.: ca_ra_ï_ta

JUD 1 m i f Membre d’una secta jueva que proclama la interpretació lliure de la Bíblia i rebutja la tradició rabínica i oral.

2 adj Relatiu o pertanyent als caraïtes.

->carall

■carall

[d’origen incert, podria provenir d’un ll. vg. ibèric *characŭlus, de *charax, i aquest del gr. khárax ‘pal; aspre’, o també d’una base preromana; 1a FONT: c. 1400]

1 m Penis.

2 interj vulg Interjecció que denota estranyesa, admiració, enuig.

3 carall de rei ICT Xuclà.

->carallada

■carallada

[de carall]

f col·loq Feta o dita pròpia d’un carallot.

->carallarg

■carallarg -a

[de cara¹ i llarg; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Que té la cara llarga.

->carallet

■carallet

[de carall]

m col·loq Persona mancada d’esperit, poc espavilada.

->carallot

■carallot

[de carall]

m col·loq Persona aturada, condescendent per badoqueria o per beneiteria, ximple. És un carallot, sempre l’ensarronen.

->carallotada

■carallotada

[de carallot]

f col·loq Carallada.

->caral·luma

caral·luma

f BOT Gènere de plantes suculentes de la família de les asclepiadàcies (Caral·luma sp), de tija carnosa i angulosa i de flors terminals amb pètals gruixuts.

->carals

■carals

f BOT 1 pl Ordre únic de les carofícies, format només per la família de les caràcies.

2 sing Alga de l’ordre de les carals.

->caram

■caram

interj vulg Eufemisme per carall 2.

->caramasera

■caramasera

f Dona que es capté curosament de l’administració domèstica.

->carambola¹

■carambola¹

[de carambola², per la semblança del mingo amb el fruit]

f 1 JOCS Jugada de billar que consisteix a tocar, amb la bola que hom tira, les altres dues boles. Fer carambola. Joc de caramboles.

2 per carambola fig De retop, indirectament.

->carambola²

■carambola²

[del cast. carambola, provinent del malai karambal, íd., al seu torn, del sànscrit karamaranga; 1a FONT: 1803, DEst.]

f BOT Fruit, àcid i comestible, del caramboler.

->caramboler

■caramboler

[de carambola²]

m BOT Arbre de la família de les oxalidàcies (Averrhoa carambola), oriünd del sud-est asiàtic i conreat a les regions tropicals pels seus fruits, les caramboles.

->carambolista

■carambolista

[de carambola¹]

m i f JOCS Jugador de caramboles.

->caramel

■caramel

[del cast. caramelo, pres del port. caramelo, ll. calamĕllus, dimin. de calămus ‘canya’]

m 1 ALIM Líquid pastós de color marró fosc i olor de sucre cremat obtingut per escalfament de sacarosa o glucosa amb addició de petites quantitats d’un àlcali.

2 PAST Aliment fruïtiu format per pasta de sucre, glucosa i altres ingredients concentrats mitjançant calor que en refredar-se s’endureixen sense cristal·litzar.

->caramell

■caramell

[del ll. calamĕllus, dimin. de calămus ‘canya’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m 1 Penjoll de glaç, regalim glaçat.

2 Estalactita.

3 Regalim de sèu, de cera, etc., que es pren al llarg d’una candela, d’una bugia, d’una atxa, etc.

4 Tros de ble recremat que forma al capdamunt com un bolet; moc.

5 Cordill prim de cànem.

->caramella

■caramella

[del ll. vg. calamĕlla, format sobre calamĕllus, dimin. de calămus ‘canya’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 MÚS 1 Instrument rústic de vent, fet amb canya o fusta, que pot tenir embocadura de flabiol o bé de llengüeta (doble o simple i batent).

2 Canó de certs instruments de vent que hom aplica a la boca.

2 OFIC Canó de vidre, de metall, etc., que serveix per a dirigir la flama d’un llum, bufador.

3 VIDR Cap del canó per on bufa el vidrier.

->caramellaire

■caramellaire

Part. sil.: ca_ra_me_llai_re

[de caramella]

m i f FOLK Cadascun dels cantaires de caramelles.

->caramel·lera

■caramel·lera

[de caramel]

f BOT Jusquiam.

->caramelles

■caramelles

[de caramella]

f pl FOLK 1 1 Obsequi consistent en una barreja de queviures i llaminadures lliurat amb motiu de determinades festes.

2 Colla de caramellaires.

3 MÚS Cançons populars que canten les colles en la festa de les caramelles.

4 festa de les Caramelles Festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles.

2 MÚS A Eivissa, cançons de Nadal.

->caramel·lització

■caramel·lització

Part. sil.: ca_ra_mel_lit_za_ci_ó

[de caramel·litzar]

f ALIM Formació de caramel.

->caramel·litzar

■caramel·litzar

[de caramel]

v tr 1 Fer fondre el sucre fins al punt de caramel.

2 Revestir de caramel.

3 Acolorir un líquid amb caramel.

4 Fer prendre l’aspecte i la consistència del caramel.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caramel·litzar

GERUNDI: caramel·litzant

PARTICIPI: caramel·litzat, caramel·litzada, caramel·litzats, caramel·litzades

INDICATIU PRESENT: caramel·litzo, caramel·litzes, caramel·litza, caramel·litzem, caramel·litzeu, caramel·litzen

INDICATIU IMPERFET: caramel·litzava, caramel·litzaves, caramel·litzava, caramel·litzàvem, caramel·litzàveu, caramel·litzaven

INDICATIU PASSAT: caramel·litzí, caramel·litzares, caramel·litzà, caramel·litzàrem, caramel·litzàreu, caramel·litzaren

INDICATIU FUTUR: caramel·litzaré, caramel·litzaràs, caramel·litzarà, caramel·litzarem, caramel·litzareu, caramel·litzaran

INDICATIU CONDICIONAL: caramel·litzaria, caramel·litzaries, caramel·litzaria, caramel·litzaríem, caramel·litzaríeu, caramel·litzarien

SUBJUNTIU PRESENT: caramel·litzi, caramel·litzis, caramel·litzi, caramel·litzem, caramel·litzeu, caramel·litzin

SUBJUNTIU IMPERFET: caramel·litzés, caramel·litzessis, caramel·litzés, caramel·litzéssim, caramel·litzéssiu, caramel·litzessin

IMPERATIU: caramel·litza, caramel·litzi, caramel·litzem, caramel·litzeu, caramel·litzin

->caramellosa

■caramellosa

f BOT 1 Llenega rosàcia.

2 caramellosa blanca Mocosa blanca.

->carament

■carament

[de car³]

adv 1 Tendrament, sol·lícitament.

2 Amb instància.

3 A un preu alt.

->caramenut

■caramenut -uda

[de cara¹ i menut]

adj Que té les faccions petites.

->caramida

■caramida

f Tipus primitiu de brúixola, consistent en una agulla imantada proveïda d’un flotador o bé allotjada en un canó, el qual era submergit en aigua.

->caramot

■caramot

m 1 Estaferm.

2 fig Eufemisme per carallot.

->caramuixa

■caramuixa

Part. sil.: ca_ra_mui_xa

[variant, per dissimilació, de canemuixa]

f 1 BOT Nom aplicat a totes les espècies catalanes del gènere Asphodelus, sobretot a les tiges fructíferes seques i fistuloses d’aquestes plantes.

2 TÈXT Canemuixa.

->caramull

■caramull

[d’origen incert, potser preromà, encara que sembla més aviat un postverbal de caramullar; 1a FONT: c. 1840]

m 1 1 Porció d’una substància que sobresurt del recipient que la conté, curull. El caramull d’un gelat. Llevar el caramull d’una mesura.

2 a caramull loc adv i loc adj Formant caramull. Una mesura d’ordi a caramull.

3 a caramull loc adv i loc adj fig En abundància. Un plat de nata a caramull.

4 fer caramull (un recipient) Ésser ple en excés.

2 p ext Porció superior d’un paller, de forma cònica.

3 p ext Munt, especialment el de gra, que resulta de la batuda d’un dia. Un caramull de rocs, de sorra. El caramull és al mig de l’era.

4 fig Darrer complement, grau més elevat al qual arriba alguna cosa, cim.

->caramullar

■caramullar

[d’origen incert, potser d’un ll. vg. *coromolliare, encreuament del cl. cŭmŭlare ‘amuntegar’ i un ll. vg. *corolliare, der. de corolla ‘coronament’]

v tr 1 Omplir a caramull.

2 Posar diverses coses formant caramull.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caramullar

GERUNDI: caramullant

PARTICIPI: caramullat, caramullada, caramullats, caramullades

INDICATIU PRESENT: caramullo, caramulles, caramulla, caramullem, caramulleu, caramullen

INDICATIU IMPERFET: caramullava, caramullaves, caramullava, caramullàvem, caramullàveu, caramullaven

INDICATIU PASSAT: caramullí, caramullares, caramullà, caramullàrem, caramullàreu, caramullaren

INDICATIU FUTUR: caramullaré, caramullaràs, caramullarà, caramullarem, caramullareu, caramullaran

INDICATIU CONDICIONAL: caramullaria, caramullaries, caramullaria, caramullaríem, caramullaríeu, caramullarien

SUBJUNTIU PRESENT: caramulli, caramullis, caramulli, caramullem, caramulleu, caramullin

SUBJUNTIU IMPERFET: caramullés, caramullessis, caramullés, caramulléssim, caramulléssiu, caramullessin

IMPERATIU: caramulla, caramulli, caramullem, caramulleu, caramullin

->caramussal

caramussal

m MAR Vaixell mercant turc de formes allargades que arborava dos pals, major i de mitjana, a més del bauprès.

->carandaí

■carandaí

Part. sil.: ca_ran_da_í

[del cast., pres del guaraní carandaí ‘fruita rodona’]

m BOT Arbre perennifoli de la família de les palmes (Copernicia cerifera), de grosses fulles palmades recobertes d’una capa de cera pulverulenta emprada per a barrejar amb la cera, per a llustre del calçat, etc.

->caranegre

■caranegre -a

[de cara¹ i negre]

adj Que té fosc el color de la cara.

->caràngids

■caràngids

m ICT 1 pl Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, de cos generalment comprimit, recobert d’escates cicloides, que comprèn el sorell, la círvia, etc.

2 sing Peix de la família dels caràngids.

->caranques

■caranques

[d’origen incert]

f pl Carantoines.

->carantoines

■carantoines

Part. sil.: ca_ran_toi_nes

[del cast. carantoña, íd., der. alterat de carátula]

f pl Afalacs, moixaines.

->caràpids

■caràpids

m ICT 1 pl Família de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes de cos llarg i afuat, resseguit d’una manera contínua per les aletes anal i dorsal, que inclou les pixotes.

2 sing Peix de la família dels caràpids.

->carapigat

■carapigat -ada

[de cara¹ i pigat]

adj Que té pigues a la cara.

->caraplè

■caraplè -ena

[de cara¹ i ple; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Ple de cara.

->cara-rodó

■cara-rodó -ona

[de cara¹ i rodó; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que té la cara rodona.

->cara-roig

■cara-roig -roja

[de cara¹ i roig]

adj Que té la cara roja.

->cara-rugat

■cara-rugat -ada

[de cara¹ i ruga; 1a FONT: 1653, Dto.]

adj Que té la cara plena d’arrugues.

->cara-sol

■cara-sol

[de cara¹ i sol¹]

m Solana, solell.

->carassa

■carassa

[de cara¹]

f 1 Cara grossa.

2 ant Carota, màscara.

3 Cara grotesca.

4 Ganyota.

5 Gàrgola.

6 Ninot de palla que hom posa al cim del paller per espantar els ocells.

7 ART 1 Cara de pedra, de metall, etc., aplicada com a element decoratiu damunt portals, fonts, etc.

2 Representació d’un cap de grans proporcions, normalment de moro, amb turbant i barba, col·locat a la part inferior dels orgues antics d’algunes esglésies, connectat amb un registre de l’orgue.

->carasseta

■carasseta

[de carassa, i aquest, de cara¹]

f dial Carota.

->carassi

■carassi

m ICT Carpí.

->carat

■carat

interj vulg Eufemisme per carall 2.

->carate

carate

m PAT pinta² 1 3.

->caràtula

■caràtula

f 1 careta¹ 1.

2 PAPER Senyal que, com a marca de fàbrica, hom sol posar damunt cada raima del paper.

3 Rectangle situat a l’angle d’un plànol en què consten el títol, l’escala, l’autor, etc., del dibuix.

4 Bossa de cartolina que serveix per a protegir els discs musicals.

->caratxos

■caratxos

interj pop Eufemisme per carall 2.

->càrava

càrava

f MAR Vaixell d’origen sarraí emprat als segles XIV i XV.

->caravaggisme

■caravaggisme

m ART Nom donat al corrent artístic de la pintura europea del segle XVII influït per l’obra de Caravaggio.

->caravana

■caravana

[del persa karwân o qayrawân ‘rècua de cavalleries, caravana’, potser a través del fr. caravane; com a ‘remolc’ ve de l’angl. caravan, manllevat al fr. caravane; 1a FONT: s. XIII]

f 1 En alguns països, especialment de l’Orient, colla de viatgers, de mercaders, de pelegrins, etc., que es reuneixen per travessar el desert o països poblats de lladres o de tribus hostils.

2 1 Tota colla de gent que va en companyia en viatges, excursions, etc.

2 p ext Corrua de vehicles en una carretera, autopista, etc., amb dificultats de trànsit. Tornant, hem trobat molta caravana.

3 TRANSP Remolc arrossegat per un automòbil especialment condicionat com a habitatge per a acampada.

4 1 HIST Expedició guerrera contra els infidels duta a terme pels novicis de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, prova necessària per a llur professió.

2 fer les seves caravanes HIST Els cavallers novicis hospitalers, servir en les expedicions contra els musulmans.

3 fer les seves caravanes fig Fer els primers passos penibles en una carrera, en una empresa, en un servei, etc.

->caravaner

■caravaner -a

[de caravana]

1 adj Relatiu a les caravanes.

2 m i f En una caravana, conductor de bèsties de càrrega.

->caravàning

■caravàning

[mot angl. der. del mateix angl. caravan (v. caravana)]

m ESPORT 1 Forma de càmping consistent a sojornar en caravanes.

2 Terreny especialment destinat a les caravanes.

->caravanisme

caravanisme

m ESPORT caravàning 1.

->caravanista

■caravanista

m i f ESPORT Persona que practica el caravanisme.

->caravanserrall

■caravanserrall

m HIST A l’Orient, edifici per a acollir les caravanes.

->caravel·la

■caravel·la

[probablement del galaicoport. caravela, del ll. cărăbus ‘embarcació de vímets’ amb el sufix dimin. port. -ela; 1a FONT: s. XV]

f MAR Vaixell de buc molt alt, ample i relativament curt, utilitzat del segle XIV al segle XVII.

->cara-xuclat

■cara-xuclat -ada

[de cara¹ i xuclat]

adj Xuclat de galtes.

->carb-

carb-

Forma prefixada del mot llatí carbo, -ōnis, que significa ‘carbó’; ‘carboni’. Ex.: carbazida.

->carba-

carba-

QUÍM ORG Prefix que designa un àtom de carboni que és present com a heteroàtom en una cadena o un reticle d’àtoms d’un altre element. Ex.: dicarbadodecaborà.

->carbaborà

■carbaborà

m QUÍM Qualsevol dels composts derivats dels hidrurs de polibor que conté vèrtexs ocupats per grups CH, els quals reemplacen àtoms de bor que eren presents en aquests vèrtexs en l’hidrur progenitor.

->carbalcoxi

carbalcoxi

m QUÍM ORG Nom genèric dels grups de fórmula —COOR, característics dels èsters, on —OR és un radical alcoxi.

->carbamat

■carbamat

m QUÍM ORG Qualsevol de les sals o dels èsters de l’àcid carbàmic.

->carbamazepina

carbamazepina

f QUÍM ORG i FARM Substància d’estructura anàloga a la dels antidepressius cíclics, emprada en medicina com a analgèsic en la neuràlgia del trigemin i com a anticonvulsiu en el tractament profilàctic del gran mal.

->carbàmic

■carbàmic -a

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent a l’àcid carbàmic.

2 àcid carbàmic 1 Cadascun dels composts de fórmula RNHCOOH, on R representa generalment un grup alquílic.

2 Àcid aminofòrmic, NH₂COOH, àcid inestable que dóna sals (els carbamats) i èsters (els uretans) estables.

->carbamida

■carbamida

f QUÍM ORG Urea.

->carbamil

carbamil

m QUÍM ORG Radical univalent derivat de l’àcid carbàmic, H₂NCO^-.

->carbamilurea

carbamilurea

Part. sil.: car_ba_mi_lu_re_a

f QUÍM ORG Biuret.

->carbamina

■carbamina

f obs QUÍM ORG Isocianur.

->carbaminohemoglobina

carbaminohemoglobina

f FISIOL Carbohemoglobina.

->carbanió

■carbanió

Part. sil.: car_ba_ni_ó

m QUÍM ORG Anió orgànic en què la càrrega negativa és localitzada en un àtom de carboni.

->carbaril

carbaril

[de la marca registrada carbaryl]

m QUÍM i FITOPAT Insecticida tòxic per contacte i per ingestió.

->carbassa

■carbassa

[de carabassa]

1 f 1 BOT Fruit en pepònide de la carbassera. Carbassa de cabell d’àngel. Carbassa de rabequet.

2 sortir carbassa Ésser (un meló) aigualit i insípid.

3 sortir carbassa fig No ésser (algú) com hom esperava, no respondre a les esperances que havia fet concebre.

2 f col·loq 1 Suspens o insuficient en un examen. Treure carbassa. Donar carbassa.

2 Refús d’una noia a un pretendent. Donar carbassa. Rebre carbassa. Portar-se’n carbassa.

3 f 1 Carbassa assecada i buidada que hom fa servir per a diversos usos. Carbassa de vi, vinatera, vinera. Carbassa oliera. Carbassa de nedar.

2 ésser tap i carbassa Ésser (dues persones) inseparables.

3 nedar sense carbasses En una empresa, no necessitar ajut de ningú.

4 no poder beure’n en carbassa Ésser excel·lent una cosa, ésser rara.

4 f 1 Nom donat a diversos objectes que tenen forma de carbassa.

2 Recipient per a líquids, de forma semblant a una carbassa vinatera.

3 MAR Bossell de dues rotllanes situades l’una damunt l’altra i en plans perpendiculars, usat per a la maniobra de les veles.

4 fig i col·loq Cap de persona; carbassot.

5 1 m Color de carbassa, groc ataronjat.

2 adj inv Uns pantalons carbassa.

->carbassada

■carbassada

[de carabassada]

f 1 Abundància de carbasses.

2 Quantitat de líquid que cap dins una carbassa.

3 Cop amb el cap.

->carbassaire

■carbassaire

Part. sil.: car_bas_sai_re

[de carabassaire]

m i f Alumne que és suspès sovint en els exàmens.

->carbassal

■carbassal

[de carabassal]

m Suro gruixut i fluix.

->carbassar

■carbassar

[de carbassa]

m AGR Carbasserar.

->carbassat

■carbassat

[de carabassat]

m Confitura de carbassa.

->carbassejar

■carbassejar

[de carabassejar]

v 1 intr Semblar carbassa, tirar a carbassa. Aquest meló carbasseja. Un vermell que carbasseja.

2 tr col·loq 1 Donar carbassa (a algú) en un examen, en un concurs, etc. Pel juny el van carbassejar.

2 Donar carbassa una noia (a un pretendent). Ha carbassejat el seu veí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carbassejar

GERUNDI: carbassejant

PARTICIPI: carbassejat, carbassejada, carbassejats, carbassejades

INDICATIU PRESENT: carbassejo, carbasseges, carbasseja, carbassegem, carbassegeu, carbassegen

INDICATIU IMPERFET: carbassejava, carbassejaves, carbassejava, carbassejàvem, carbassejàveu, carbassejaven

INDICATIU PASSAT: carbassegí, carbassejares, carbassejà, carbassejàrem, carbassejàreu, carbassejaren

INDICATIU FUTUR: carbassejaré, carbassejaràs, carbassejarà, carbassejarem, carbassejareu, carbassejaran

INDICATIU CONDICIONAL: carbassejaria, carbassejaries, carbassejaria, carbassejaríem, carbassejaríeu, carbassejarien

SUBJUNTIU PRESENT: carbassegi, carbassegis, carbassegi, carbassegem, carbassegeu, carbassegin

SUBJUNTIU IMPERFET: carbassegés, carbassegessis, carbassegés, carbassegéssim, carbassegéssiu, carbassegessin

IMPERATIU: carbasseja, carbassegi, carbassegem, carbassegeu, carbassegin

->carbassenc

■carbassenc -a

[de carabassenc]

adj Semblant a la carbassa, de carbassa. Meló carbassenc.

->carbasser

■carbasser

[de carabasser]

m 1 BOT Carbassera.

2 HORT Lloc plantat de carbasseres, carbasserar.

3 el pare carbasser (o simplement el carbasser) JOCS Joc infantil de penyores.

->carbassera

■carbassera

[de carabassera]

f 1 BOT Gènere de plantes anuals herbàcies de la família de les cucurbitàcies (Cucurbita sp), de tija prostrada, gruixuda i escabrosa, i de fruits en pepònide (les carbasses) emprats com a aliment humà o del bestiar.

2 carbassera de cabell d’àngel BOT Varietat de síndria de la família de les cucurbitàcies (Cucumis citrullus var pasteca), de polpa blanca i fibrosa, gairebé inodora, que hom conrea per fer la confitura de cabell d’àngel.

3 carbassera de rabequet BOT Carbassera de la família de les cucurbitàcies (Cucurbita maxima), de fulla de tacte suau, de llavors de marge obtús i de fruits molt grossos, glaucs o blavissos.

4 carbassera de turbant (o de moro) BOT Varietat de conreu de la carbassera de rabequet (Cucurbita maxima var turbaniformis), d’aspecte d’una carbassa ficada dins una altra de més grossa, o d’un turbant al voltant d’un cap.

5 carbassera vinatera (o vinera) BOT Planta herbàcia anual de la família de les cucurbitàcies (Lagenaria vulgaris), de tronc prostrat i enganxós, de fulles cordiformes ovades i de flors blanques, solitàries i grosses.

6 créixer (o pujar, o enfilar-se) com una carbassera Créixer molt ràpidament.

7 enfilar-se com una carbassera fig Irritar-se molt ràpidament.

->carbasserar

■carbasserar

[de carabasserar]

m Lloc plantat de carbasseres.

->carbasseta

■carbasseta

[de carabasseta]

f 1 Flasconet per a portar líquids, pólvora, etc.

2 BOT Coloquinta.

->carbassí

■carbassí

[de carbassa]

m 1 Llavor de carbassa.

2 Carbassa seca i buida usada per a posar o trascolar líquids.

3 Cap de poc seny.

->carbassina

■carbassina

[de carabassina]

f BOT Planta herbàcia vivaç de la família de les cucurbitàcies (Bryonia dioica), de tija enfiladissa, de flors verdoses i de baies globulars fètides de color vermell quan són madures.

->carbassó

■carbassó

[de carabassó]

m BOT 1 Fruit de la carbassonera, comestible.

2 Carbassonera.

->carbassonera

■carbassonera

[de carabassonera]

f BOT i HORT Varietat de carbassera de la família de les cucurbitàcies (Cucurbita pepo var oblonga), que forma una mata erecta, amb fruits allargats (els carbassons).

->carbassot

■carbassot

[de carabassot]

m 1 Carbassa buida que hom fa servir de recipient per a líquids, sal, etc.

2 fig i col·loq Cap. Li han ficat aquesta idea dins el carbassot.

3 Nyanyo al cap.

->carbassotada

■carbassotada

[de carabassotada]

f 1 Quantitat de líquid, sal, etc., que cap dins un carbassot.

2 Cop donat amb el cap, especialment topada de dos caps, l’un contra l’altre.

->carbazida

carbazida

f QUÍM ORG Carbohidrazida.

->carbazole

■carbazole

m QUÍM ORG Dibenzopirrole, compost heterocíclic que conté tres anells condensats, de fórmula C₁₂H₉N.

->carbè

carbè

m QUÍM ORG Fragment molecular orgànic que conté un àtom de carboni unit només a dos altres àtoms, caracteritzat pel fet de posseir dos electrons no compartits i una llacuna electrònica.

->carbeni

carbeni

m QUÍM ORG Denominació genèrica de les espècies de carboni trivalent en les quals aquest element porta formalment una càrrega positiva.

->carbenicil·lina

carbenicil·lina

f QUÍM ORG i FARM Antibiòtic bactericida de fórmula C₁₇H₁₈N₂O₆S, emprat en les infeccions sistèmiques greus i en les infeccions cròniques del tracte urinari.

->carbidopa

carbidopa

f QUÍM ORG i FARM Inhibidor perifèric de l’enzim dopa-descarboxilasa, emprat com a antiparkinsonià.

->carbil

■carbil

m obs QUÍM ORG Radical bivalent de fórmula C═.

->carbilamina

carbilamina

f QUÍM ORG Isocianur.

->carbinol

■carbinol

m QUÍM ORG Alcohol metílic.

->carbitol

carbitol

m QUÍM ORG Nom enregistrat de l’èter monoetílic de l’etilenglicol.

->carbó

■carbó

[del ll. carbo, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1252]

m 1 QUÍM IND 1 Substància combustible, sòlida, lleugera i negra que és el producte de la descomposició incompleta, la destil·lació o la combustió parcial de la matèria orgànica i que conté essencialment carboni.

2 carbó animal Carbó obtingut mitjançant la carbonització de teixits animals (gairebé sempre ossos), anomenat també negre animal.

3 carbó de coc En el procés de coquització, residu de la destil·lació seca dels carbons bituminosos o d’altres combustibles, com el petroli.

4 carbó de pedra (o mineral) GEOL i MIN Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, de color negre.

5 carbó de retorta Sutge format a les parets de les retortes de les fàbriques de gas, procedent de la carbonització d’una part de les matèries volàtils despreses en la coquització de l’hulla.

6 carbó vegetal Carbó que hom obté per carbonització de la fusta.

2 Cadascun dels trossos de carbó. Els carbons encesos de l’encenser.

3 DIB 1 Llapis amb mina de carbó, carbonet, etc., que serveix per a dibuixar i que es presta a una gran varietat de tons i es pot esborrar fàcilment.

2 Dibuix al carbó.

4 FITOPAT Malaltia criptogàmica de les gramínies deguda a fongs paràsits intercel·lulars del gènere Ustilago.

->carbo-

■carbo-

Forma prefixada del mot llatí carbo, -ōnis, que significa ‘carbó’; ‘carboni’. Ex.: carbogen.

->carbocatió

■carbocatió

Part. sil.: car_bo_ca_ti_ó

m QUÍM ORG Denominació genèrica dels cations en què la càrrega positiva pot ésser considerada situada sobre els àtoms de carboni.

->carbocíclic

carbocíclic -a

adj QUÍM ORG Dit dels composts orgànics cíclics l’anell o els anells dels quals són formats només per àtoms de carboni.

->carbocisteïna

carbocisteïna

Part. sil.: car_bo_cis_te_ï_na

f QUÍM ORG i FARM Aminoàcid dicarboxílic de fórmula C₅H₉NO₄S,emprat en medicina com a mucolític i expectorant.

->carbodiimida

carbodiimida

Part. sil.: car_bo_di_i_mi_da

f QUÍM ORG 1 Compost hipotètic de fórmula HN═C═NH, del qual hom coneix derivats estables.

2 Cianamida.

->carbogen

carbogen

m TERAP Mescla d’oxigen i d’anhídrid carbònic, estimulant enèrgic de la funció respiratòria.

->carbohemoglobina

carbohemoglobina

f FISIOL Hemoglobina combinada amb el diòxid de carboni.

->carbohidrasa

carbohidrasa

f BIOQ Cadascun dels enzims que hidrolitzen enllaços glucosídics.

->carbohidrat

■carbohidrat

m BIOQ Glúcid.

->carbohidrazida

carbohidrazida

f QUÍM ORG Cristalls incolors, molt solubles en aigua, emprats com a intermediaris en síntesis orgàniques.

->carbòlic

carbòlic, àcid

QUÍM ORG Fenol.

->carbolina

carbolina

f QUÍM ORG Piridoindole.

->carbometilè

carbometilè

m QUÍM ORG Cetè.

->carbon-

■carbon-

Forma prefixada del mot llatí carbo, -ōnis, que significa ‘carbó’; ‘carboni’. Ex.: carbonúria.

->carbonada

■carbonada

[de carbonar; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 Fornada de carbó.

2 Primer excrement de l’infant tot just nat, meconi.

3 GASTR Carn de porc, de vedella o de bou cuita a la brasa, sobre carbó.

->carbonar

■carbonar

[de carbó]

v 1 tr Convertir (la llenya) en carbó.

2 intr Fer un excrement malaltís semblant a la carbonada.

3 pron FITOPAT Convertir-se l’espiga de blat, de moresc, etc., en una pols negra semblant al carbó.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carbonar

GERUNDI: carbonant

PARTICIPI: carbonat, carbonada, carbonats, carbonades

INDICATIU PRESENT: carbono, carbones, carbona, carbonem, carboneu, carbonen

INDICATIU IMPERFET: carbonava, carbonaves, carbonava, carbonàvem, carbonàveu, carbonaven

INDICATIU PASSAT: carboní, carbonares, carbonà, carbonàrem, carbonàreu, carbonaren

INDICATIU FUTUR: carbonaré, carbonaràs, carbonarà, carbonarem, carbonareu, carbonaran

INDICATIU CONDICIONAL: carbonaria, carbonaries, carbonaria, carbonaríem, carbonaríeu, carbonarien

SUBJUNTIU PRESENT: carboni, carbonis, carboni, carbonem, carboneu, carbonin

SUBJUNTIU IMPERFET: carbonés, carbonessis, carbonés, carbonéssim, carbonéssiu, carbonessin

IMPERATIU: carbona, carboni, carbonem, carboneu, carbonin

->carbonari

■carbonari -ària

1 m i f Membre de les societats carbonàries.

2 adj Relatiu o pertanyent als carbonaris o al carbonarisme.

->carbonarisme

■carbonarisme

m HIST Moviment d’ideologia liberal, organitzat en societats secretes i relacionat amb la francmaçoneria, format a la Itàlia meridional al començament del segle XIX, durant la dominació napoleònica.

->carbonat¹

■carbonat¹ -ada

[de carbon- i -at²; 1a FONT: 1868, DLCo.]

QUÍM 1 adj Que conté carboni.

2 m Qualsevol sal o èster format per substitució dels dos hidrògens de l’àcid carbònic.

3 m Ió bivalent de fórmula CO^2-˜₃ que prové de l’àcid carbònic per dissociació dels seus hidrògens.

->carbonat²

■carbonat² -ada

adj Dit de l’animal que té taques fosques.

->carbonatació

■carbonatació

Part. sil.: car_bo_na_ta_ci_ó

[de carbonatar]

f 1 Acció de carbonatar o de carbonatar-se.

2 ALIM Operació consistent a saturar d’anhídrid carbònic l’aigua o els líquids destinats a la preparació de begudes carbòniques.

3 ALIM Part de l’operació de purificació dins la fabricació del sucre.

4 PEDOL Formació de carbonats en el sòl per acció de l’àcid carbònic sobre silicats alcalins, òxids metàl·lics, etc.

->carbonatador

carbonatador

[de carbonatar]

m ALIM 1 Aparell destinat a dissoldre anhídrid carbònic en un líquid per tal d’obtenir una beguda carbònica.

2 Equip industrial per a la carbonatació del suc de difusió en la fabricació del sucre.

->carbonatar

■carbonatar

[de carbonat]

v QUÍM 1 tr Convertir en carbonat, impregnar d’àcid carbònic.

2 pron Convertir-se en carbonat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carbonatar

GERUNDI: carbonatant

PARTICIPI: carbonatat, carbonatada, carbonatats, carbonatades

INDICATIU PRESENT: carbonato, carbonates, carbonata, carbonatem, carbonateu, carbonaten

INDICATIU IMPERFET: carbonatava, carbonataves, carbonatava, carbonatàvem, carbonatàveu, carbonataven

INDICATIU PASSAT: carbonatí, carbonatares, carbonatà, carbonatàrem, carbonatàreu, carbonataren

INDICATIU FUTUR: carbonataré, carbonataràs, carbonatarà, carbonatarem, carbonatareu, carbonataran

INDICATIU CONDICIONAL: carbonataria, carbonataries, carbonataria, carbonataríem, carbonataríeu, carbonatarien

SUBJUNTIU PRESENT: carbonati, carbonatis, carbonati, carbonatem, carbonateu, carbonatin

SUBJUNTIU IMPERFET: carbonatés, carbonatessis, carbonatés, carbonatéssim, carbonatéssiu, carbonatessin

IMPERATIU: carbonata, carbonati, carbonatem, carbonateu, carbonatin

->carbonatat

■carbonatat -ada

[de carbonatar]

adj 1 Que conté carbonat.

2 PEDOL Ric en carbonat.

->carbonàtic

■carbonàtic -a

adj 1 QUÍM Relatiu o pertanyent als carbonats.

2 GEOL Dit de la roca rica en carbonats.

->carbonatita

■carbonatita

f MINERAL Roca ígnia que conté més d’un 50% de carbonat d’origen magmàtic.

->carbonato-

carbonato-

QUÍM INORG Prefix que designa l’anió carbonat quan intervé com a lligand unidentat o bidentat en un complex.

->carbonatofluorapatita

■carbonatofluorapatita

Part. sil.: car_bo_na_to_flu_o_ra_pa_ti_ta

f MINERAL Fluorofosfatocarbonat de calci, Ca₅(PO₄,CO₃)₃F, mineral del grup de les apatites que cristal·litza en el sistema hexagonal i es presenta generalment en les fosforites en forma de masses criptocristal·lines.

->carbonatohidroxilapatita

■carbonatohidroxilapatita

f MINERAL Fosfatocarbonat de calci, Ca₅(PO₄,CO₃)₃OH, mineral del grup de les apatites que cristal·litza en el sistema hexagonal i es presenta generalment en les fosforites en forma de masses criptocristal·lines.

->carboncle

■carboncle

[del ll. carbŭncŭlus ‘carbonet’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 MINERAL Robí.

2 HERÀLD Figura en forma de vuit bastonets flordelisats que surten d’un anellet abismat.

3 PAT i VETER Malaltia infecciosa produïda pel bacteri Bacillus anthracis que afecta especialment els bovins i els ovins, però que també es pot transmetre a l’ésser humà. També és anomenat àntrax maligne.

->carboneig

■carboneig

Part. sil.: car_bo_neig

[de carbonejar]

m Acció de carbonejar o carbonar.

->carbonejar

■carbonejar

[de carbó]

v 1 tr Carbonar.

2 intr Assemblar-se al carbó.

3 intr MAR Proveir-se de carbó un vaixell de vapor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carbonejar

GERUNDI: carbonejant

PARTICIPI: carbonejat, carbonejada, carbonejats, carbonejades

INDICATIU PRESENT: carbonejo, carboneges, carboneja, carbonegem, carbonegeu, carbonegen

INDICATIU IMPERFET: carbonejava, carbonejaves, carbonejava, carbonejàvem, carbonejàveu, carbonejaven

INDICATIU PASSAT: carbonegí, carbonejares, carbonejà, carbonejàrem, carbonejàreu, carbonejaren

INDICATIU FUTUR: carbonejaré, carbonejaràs, carbonejarà, carbonejarem, carbonejareu, carbonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: carbonejaria, carbonejaries, carbonejaria, carbonejaríem, carbonejaríeu, carbonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: carbonegi, carbonegis, carbonegi, carbonegem, carbonegeu, carbonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: carbonegés, carbonegessis, carbonegés, carbonegéssim, carbonegéssiu, carbonegessin

IMPERATIU: carboneja, carbonegi, carbonegem, carbonegeu, carbonegin

->carboner

■carboner -a

[de carbó; 1a FONT: s. XV]

1 1 adj Relatiu o pertanyent al carbó.

2 m i f Persona que ven carbó.

3 m i f Persona que fa carbó vegetal.

4 f Dona del carboner.

5 f Pila de fusta tapada amb llenya verda, herba i terra, que hom encén des de l’interior perquè esdevingui carbó vegetal per carbonització de la llenya. És anomenada també pila de carbó o sitja.

6 f Clariana de bosc on hi ha una carbonera o sitja de carbó.

7 f Lloc on hom guarda el carbó.

8 f Fornet on hom torna a cremar els cruanys o carbons mal penetrats del foc.

9 m MAR Vaixell destinat al transport de carbó.

2 BOT 1 m Bolet de la família de les russulàcies (Russula adusta), de color de groguenc a bru que es fa especialment en les suredes.

2 carboner gros Bolet de la família de les russulàcies (Russula nigricans), de color de grisenc a negrós i de cama curta i gruixuda, molt abundant en els boscs de muntanya.

3 f MAR En els vaixells mixts de vapor i de vela, nom vulgar que rebia la vela de l’estai major pel fet d’ennegrir-se amb el fum de la xemeneia.

4 ORNIT 1 m Cotxa cua-roja.

2 f Tallarol capnegre.

->carboneria

■carboneria

Part. sil.: car_bo_ne_ri_a

[de carboner; 1a FONT: 1900]

f Botiga de carboner.

->carbonet

■carbonet

[de carbó]

m 1 Carbó menut.

2 Branquilló de romaní, d’avellaner, etc., carbonitzat, que forma una mena de llapis per a dibuixar al carbó.

->carboni

■carboni

[neologisme científic format sobre carbo, -ōnis]

m 1 QUÍM i BIOL [símb: C] Element no metàl·lic pertanyent al grup IV de la taula periòdica, de nombre atòmic 6.

2 carboni 14 QUÍM Núclid radioactiu natural del carboni, de nombre de massa atòmica 14, d’una vida mitjana de 5 580 anys.

3 carboni asimètric QUÍM ORG Àtom de carboni enllaçat a quatre àtoms o grups diferents.

4 cicle del carboni BIOL 1 Conjunt d’estadis pels quals passa el carboni al llarg del procés tancat a què és sotmès per l’acció dels éssers vius.

2 Conjunt de processos bioquímics portats a terme pels organismes fotosintètics durant la fase fosca de la fotosíntesi.

5 diòxid de carboni QUÍM INORG Gas incolor d’olor picant i de gust àcid producte de la combustió del carbó i de la matèria orgànica en excés d’oxigen, anomenat també anhídrid carbònic o gas carbònic.

6 fibra de carboni TECNOL i QUÍM ORG Filaments de carboni que són emprats en la fabricació de materials composts, per tal d’atorgar-los lleugeresa alhora que rigidesa i resistència.

7 monòxid de carboni QUÍM INORG Gas incolor, tòxic, de fórmula CO, resultant de l’oxidació incompleta del carboni per l’oxigen.

8 oxiclorur de carboni QUÍM Fosgen.

9 òxid de carboni QUÍM INORG Monòxid de carboni.

->carboni-

■carboni-

Forma prefixada del mot llatí carbo, -ōnis, que significa ‘carbó’; ‘carboni’. Ex.: carbonífer.

->carbònic

■carbònic -a

[de carboni]

adj 1 QUÍM 1 Pertanyent al carboni.

2 Que conté carboni.

2 QUÍM INORG 1 Pertanyent al diòxid de carboni.

2 Que conté diòxid de carboni. Aigua carbònica.

3 anhídrid carbònic QUÍM INORG Diòxid de carboni.

4 gas carbònic QUÍM INORG Diòxid de carboni.

5 neu carbònica Massa de cristalls microscòpics de diòxid de carboni, anomenada també glaç sec, obtinguts en sotmetre aquest a una descompressió brusca.

->carbonífer

■carbonífer -a

[de carboni- i -fer]

1 adj Dit del terreny que conté carbó mineral.

2 ESTRATIG 1 m Cinquè període geològic de l’era primària, comprès entre el devonià i el permià.

2 adj Relatiu o pertanyent al carbonífer.

->carbonil

■carbonil

m 1 QUÍM INORG 1 Radical bivalent positiu >C═O, que pot ésser considerat com a derivat de l’àcid carbònic per pèrdua de dos grups OH.

2 Segons la nomenclatura sistemàtica, nom que rep el monòxid de carboni quan forma part d’un complex com a lligand.

2 QUÍM ORG Grup de fórmula >C═O, característic dels aldehids i de les cetones.

->carbonilació

carbonilació

Part. sil.: car_bo_ni_la_ci_ó

f QUÍM ORG Reacció per la qual és introduït un grup carbonil >C═O dins una molècula orgànica.

->carbonilat

carbonilat

m QUÍM INORG Ió derivat d’un carbonil.

->carbonílic

■carbonílic -a

adj QUÍM INORG Relatiu o pertanyent al grup carbonil o als composts que el contenen.

->carbonissa

■carbonissa

[de carbó; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Pols de carbó, terregada.

2 MOT Mena de crosta negrosa adherida a les parets de la cambra de combustió produïda pel fum de la benzina i de l’oli incompletament cremats i per la pols que entra amb l’aire a través del carburador.

->carbonitruració

■carbonitruració

Part. sil.: car_bo_ni_tru_ra_ci_ó

f QUÍM IND Cementació dels metalls ferrosos amb carboni i nitrogen.

->carbonitrurar

■carbonitrurar

v tr Efectuar una carbonitruració.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carbonitrurar

GERUNDI: carbonitrurant

PARTICIPI: carbonitrurat, carbonitrurada, carbonitrurats, carbonitrurades

INDICATIU PRESENT: carbonitruro, carbonitrures, carbonitrura, carbonitrurem, carbonitrureu, carbonitruren

INDICATIU IMPERFET: carbonitrurava, carbonitruraves, carbonitrurava, carbonitruràvem, carbonitruràveu, carbonitruraven

INDICATIU PASSAT: carbonitrurí, carbonitrurares, carbonitrurà, carbonitruràrem, carbonitruràreu, carbonitruraren

INDICATIU FUTUR: carbonitruraré, carbonitruraràs, carbonitrurarà, carbonitrurarem, carbonitrurareu, carbonitruraran

INDICATIU CONDICIONAL: carbonitruraria, carbonitruraries, carbonitruraria, carbonitruraríem, carbonitruraríeu, carbonitrurarien

SUBJUNTIU PRESENT: carbonitruri, carbonitruris, carbonitruri, carbonitrurem, carbonitrureu, carbonitrurin

SUBJUNTIU IMPERFET: carbonitrurés, carbonitruressis, carbonitrurés, carbonitruréssim, carbonitruréssiu, carbonitruressin

IMPERATIU: carbonitrura, carbonitruri, carbonitrurem, carbonitrureu, carbonitrurin

->carbonització

■carbonització

Part. sil.: car_bo_nit_za_ci_ó

[de carbonitzar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció de carbonitzar o de carbonitzar-se;

2 l’efecte.

2 FUST Operació de tractar una fusta amb foc per tal que la capa carbonitzada la protegeixi contra la humitat i els insectes.

3 GEOL Procés de transformació de la matèria orgànica vegetal en carbó.

4 QUÍM IND 1 Operació destinada a reduir la matèria orgànica a carbó o bé a augmentar el contingut de carboni d’un material parcialment carbonitzat.

2 carbonització de la fusta Procés de descomposició tèrmica de la fusta que la redueix a carbó vegetal.

3 carbonització de l’hulla Coquització.

5 TÈXT Operació a què són sotmesos els teixits de llana per tal d’eliminar-ne les impureses vegetals.

->carbonitzador

■carbonitzador

[de carbonitzar]

m QUÍM IND Aparell destinat a efectuar una carbonització.

->carbonitzar

■carbonitzar

Cp. calcinar

[de carbó; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 QUÍM 1 tr Reduir (un cos orgànic) a carbó.

2 pron Carbonitzar-se la fusta.

2 tr TÈXT Sotmetre (els teixits de llana) a carbonització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carbonitzar

GERUNDI: carbonitzant

PARTICIPI: carbonitzat, carbonitzada, carbonitzats, carbonitzades

INDICATIU PRESENT: carbonitzo, carbonitzes, carbonitza, carbonitzem, carbonitzeu, carbonitzen

INDICATIU IMPERFET: carbonitzava, carbonitzaves, carbonitzava, carbonitzàvem, carbonitzàveu, carbonitzaven

INDICATIU PASSAT: carbonitzí, carbonitzares, carbonitzà, carbonitzàrem, carbonitzàreu, carbonitzaren

INDICATIU FUTUR: carbonitzaré, carbonitzaràs, carbonitzarà, carbonitzarem, carbonitzareu, carbonitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: carbonitzaria, carbonitzaries, carbonitzaria, carbonitzaríem, carbonitzaríeu, carbonitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: carbonitzi, carbonitzis, carbonitzi, carbonitzem, carbonitzeu, carbonitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: carbonitzés, carbonitzessis, carbonitzés, carbonitzéssim, carbonitzéssiu, carbonitzessin

IMPERATIU: carbonitza, carbonitzi, carbonitzem, carbonitzeu, carbonitzin

->carbono-

carbono-

Forma prefixada del mot llatí carbo, -ōnis, que significa ‘carbó’; ‘carboni’. Ex.: carbonometria.

->carbonós

■carbonós -osa

[de carbó]

adj 1 Que conté carbó.

2 Semblant al carbó.

->carborà

carborà

Hom.: carburar

m QUÍM INORG 1 Compost constituït per bor, carboni i hidrogen en què els àtoms de bor i de carboni formen una unitat estructural polièdrica.

2 Cadascun dels tres isòmers del dicarbadodecaborà en els quals els àtoms de bor i de carboni es disposen en forma d’estructura icosaèdrica.

->carborúndum

■carborúndum

m QUÍM IND Abrasiu artificial constituït per carbur de silici.

->carboxamida

carboxamida

f QUÍM ORG Nom genèric donat a les amides derivades d’àcids carboxílics.

->carboxi-

■carboxi-

QUÍM ORG Prefix emprat per a designar un grup carboxil en una molècula quan no és el substituent principal.

->carboxihemoglobina

■carboxihemoglobina

f BIOQ i FISIOL ANIM Derivat de l’hemoglobina que resulta de la combinació d’aquesta amb monòxid de carboni.

->carboxil

■carboxil

m QUÍM ORG Grup de fórmula CO₂H que confereix propietats àcides a la molècula que el conté.

->carboxilació

carboxilació

Part. sil.: car_bo_xi_la_ci_ó

f QUÍM ORG Introducció d’un grup carboxil o d’uns quants en una molècula orgànica.

->carboxilasa

α-carboxilasa

f BIOQ Piruvat-descarboxilasa (o 2-oxoàcid carboxilasa), enzim que catalitza l’escissió d’un 2-oxoàcid en aldehid i diòxid de carboni.

->carboxilat

■carboxilat

m QUÍM ORG Anió derivat d’un àcid carboxílic per dissociació d’un protó.

->carboxílic

■carboxílic -a

adj QUÍM Que conté un grup carboxil. Àcid carboxílic.

->-carboxílic

-carboxílic

QUÍM ORG Forma sufixada emprada sistemàticament per a designar els àcids orgànics en què el grup carboxil pot ésser considerat com a substituent principal.

->carboximetilcel·lulosa

■carboximetilcel·lulosa

f QUÍM Cel·lulosa sintètica presentada comercialment en la seva forma de sal sòdica.

->carboxipeptidasa

carboxipeptidasa

f BIOQ Cadascun dels enzims hidrolítics que, d’una proteïna, alliberen únicament l’aminoàcid terminal, el que posseeix el grup carboxil lliure.

->carbur

■carbur

[de carb- i -ur²]

m QUÍM INORG Compost binari de carboni en el qual aquest element és unit a un altre d’una electronegativitat semblant o menor.

->carburació

■carburació

Part. sil.: car_bu_ra_ci_ó

[de carburar]

f 1 MOT Acció de carburar l’aire, que té lloc o bé al carburador o bé per injecció del carburant directament al cilindre o abans de la vàlvula d’aspiració.

2 METAL·L Enriquiment d’un metall en carboni.

->carburador

■carburador

[de carburar]

m MOT En els motors d’explosió, dispositiu mecànic que fa la barreja d’aire i de carburant.

->carburant

■carburant

[de carburar]

1 adj Que carbura.

2 m METAL·L Substància emprada per a efectuar una carburació.

3 m PETROL Combustible líquid, constituït fonamentalment per hidrocarburs, emprat en els motors de combustió interna.

->carburar

■carburar

Hom.: carborà

[de carbur]

v 1 tr 1 Impregnar de composts volàtils de carboni.

2 METAL·L Efectuar una carburació.

3 MOT Mesclar un carburant amb l’aire en proporció convenient perquè la mescla resultant sigui inflamable.

2 intr fig i col·loq Funcionar, rutllar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carburar

GERUNDI: carburant

PARTICIPI: carburat, carburada, carburats, carburades

INDICATIU PRESENT: carburo, carbures, carbura, carburem, carbureu, carburen

INDICATIU IMPERFET: carburava, carburaves, carburava, carburàvem, carburàveu, carburaven

INDICATIU PASSAT: carburí, carburares, carburà, carburàrem, carburàreu, carburaren

INDICATIU FUTUR: carburaré, carburaràs, carburarà, carburarem, carburareu, carburaran

INDICATIU CONDICIONAL: carburaria, carburaries, carburaria, carburaríem, carburaríeu, carburarien

SUBJUNTIU PRESENT: carburi, carburis, carburi, carburem, carbureu, carburin

SUBJUNTIU IMPERFET: carburés, carburessis, carburés, carburéssim, carburéssiu, carburessin

IMPERATIU: carbura, carburi, carburem, carbureu, carburin

->carç

■carç

[d’origen incert, probablement del ll. carex, -ĭcis, íd. (v. càrritx)]

m BOT Càrritx.

->carca

■carca

[del cast. carca, abreviació de carcunda ‘reaccionari’, del galaicoport. carcunda, corcunda ‘gep; gasiu’, alteració de corcova ‘gep’, del b. ll. cucurvus ‘encorbat’; 1a FONT: s. XIX]

adj i m i f 1 desp Carlí.

2 p ext Dit de la persona d’idees retrògrades.

->carcabà

■carcabà

[del ll. caccăbus ‘olla’, i aquest, del gr. kákkabos, íd., amb possible influx del ll. carcer ‘presó; tanca’, potser ja amalgamats en un ll. vg. *carcăra ‘tanca, clos’]

m Canal de fusta entre la tremuja i la mola.

->carcabòs

■carcabòs

[del ll. caccăbus ‘olla, cassola’ amb adjunció del sufix -ŏcceus i amb possible influx d’algun altre mot pel que fa a la presència de la r (cf. carcabà); 1a FONT: 1377]

[pl -ossos] m Carcanyell.

->carcaix

■carcaix

Part. sil.: car_caix

[del persa tarkaś, der. de tĩr ‘fletxa’, potser a través del fr. ant. tarcais o carcais i amb canvi de t en c causada pel gr., o potser del ll. vg; 1a FONT: 1265]

m Estoig per a portar fletxes.

->carcaixentí

■carcaixentí -ina

Part. sil.: car_cai_xen_tí

adj i m i f De Carcaixent (Ribera Alta).

->carcamal

carcamal

desp m i f 1 Persona decrèpita.

2 Barroer, animal.

3 Eixelebrat.

->carcanada

■carcanada

[probablement de la mateixa arrel de carcanyell; 1a FONT: 1848]

f 1 Ossada sencera d’un animal despullada de la carn.

2 esp El que resta d’un ocell una vegada llevats els membres i els filets.

3 col·loq Esquelet.

->carcanyell

■carcanyell

[der. de l’ant. i dial. carcany ‘collar, gargamella’, ll. vg. carcannum ‘collar’, d’origen desconegut, probablement cèlt; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Part superior de la boca des del vel del paladar fins a la laringe i a l’esòfag.

->carcanyol

■carcanyol

[v. carcanyell]

m CONSTR Zona compresa entre l’extradós d’un arc i l’horitzontal tangent al seu punt més alt.

->carcarínids

■carcarínids

m ICT 1 pl Família de peixos condrictis, de talla mitjana o grossa, de musell llarg i punxegut, que inclou alguns taurons.

2 sing Peix de la família dels carcarínids.

->carcàs

■carcàs

[d’origen onomatopeic carc- o crac-]

[pl -assos] m Gargall.

->carcassa

■carcassa

[probablement del fr. carcasse, potser provinent de l’irànic karkas- ‘voltor’, menjador de carnús i carcasses d’animals, aplicat després al costellam de les embarcacions i als teulats; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f 1 Carcanada.

2 1 Part interna d’una cosa, que aguanta les altres parts.

2 CONSTR Conjunt de les parets exteriors, els embigats, les armadures, etc., d’una construcció.

3 ARM Bomba incendiària coberta d’una tela enquitranada, usada antigament.

4 TÈXT Roba de cotó o de jute, engomada i enterca, usada especialment per a folrar vestits de dona.

->carcassonès

carcassonès -esa

adj i m i f De Carcassona (ciutat d’Occitània).

->carcatràs

■carcatràs

m ORNIT Paràsit.

->carcel

carcel

[del nom del rellotger fr. Bertrand Guillaume Carcel (mort el 18l2); 1a FONT: s. XIX]

obs m METROL 1 Unitat de mesura de la intensitat lluminosa, equivalent a 9,87 candeles.

2 En el sistema racionalitzat, amplitud del flux lluminós.

->carceler

carceler -a

adj i m i f ant Carcerí.

->carcellatge

■carcellatge

m HIST DR Exacció que els carcellers cobraven al pres que era posat en llibertat, com a retribució de la seva custòdia.

->carceller

■carceller -a

[de càrcer; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m i f Escarceller.

->càrcer

■càrcer

[del ll. carcer, -ĕris, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m Presó.

->carcera

■carcera

f BOT Càrritx.

->carcerari

■carcerari -ària

adj Propi del càrcer o presó. Règim carcerari.

->carcerí

carcerí -ina

adj i m i f De Càrcer (Ribera Alta).

->carcèrul

■carcèrul

m BOT Fruit sincàrpic, globulós, unilocular, indehiscent i polisperm característic del tell.

->carcino-

carcino-

Forma prefixada del mot grec karkínos, que significa ‘cranc, càncer’. Ex.: carcinogen, carcinologia, carcinoma.

->carcinogen

■carcinogen -ògena

adj Cancerigen.

->carcinogènesi

■carcinogènesi

f MED Formació de càncer, de carcinoma o de qualsevol altra neoplàsia maligna.

->carcinoide

carcinoide

Part. sil.: car_ci_noi_de

PAT 1 adj Semblant al càncer.

2 m Tumor constituït per acúmuls densos de cèl·lules de volum uniforme.

->carcinol

carcinol -a

adj i m i f Del Carcí (territori d’Occitània).

->carcinologia

carcinologia

Part. sil.: car_ci_no_lo_gi_a

f ZOOL Branca de la zoologia que estudia els crustacis.

->carcinoma

■carcinoma

[de carcino- i -oma]

m PAT Tumor epitelial maligne amb tendència a infiltrar els teixits veïns i a donar metàstasis per via limfàtica o sanguínia.

->carcinomatós

■carcinomatós -osa

[de carcinoma]

adj PAT Relatiu o pertanyent al carcinoma.

->carcinomatosi

carcinomatosi

f PAT Carcinosi.

->carcinosarcoma

carcinosarcoma

m PAT Tumor maligne format per elements carcinomatosos i sarcomatosos.

->carcinosi

carcinosi

f PAT Generalització d’un carcinoma mitjançant metàstasi.

->carcomprar

■carcomprar

[de car³ i comprar]

v tr Pagar car.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carcomprar

GERUNDI: carcomprant

PARTICIPI: carcomprat, carcomprada, carcomprats, carcomprades

INDICATIU PRESENT: carcompro, carcompres, carcompra, carcomprem, carcompreu, carcompren

INDICATIU IMPERFET: carcomprava, carcompraves, carcomprava, carcompràvem, carcompràveu, carcompraven

INDICATIU PASSAT: carcomprí, carcomprares, carcomprà, carcompràrem, carcompràreu, carcompraren

INDICATIU FUTUR: carcompraré, carcompraràs, carcomprarà, carcomprarem, carcomprareu, carcompraran

INDICATIU CONDICIONAL: carcompraria, carcompraries, carcompraria, carcompraríem, carcompraríeu, carcomprarien

SUBJUNTIU PRESENT: carcompri, carcompris, carcompri, carcomprem, carcompreu, carcomprin

SUBJUNTIU IMPERFET: carcomprés, carcompressis, carcomprés, carcompréssim, carcompréssiu, carcompressin

IMPERATIU: carcompra, carcompri, carcomprem, carcompreu, carcomprin

->carculla

■carculla

[probablement d’un preromà *kaukulia, variant de *kauklilia, una de les bases etimològiques de caragol, d’on el cat. ant. calculla i, per dissimilació, carculla; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f Petxina, conquilla.

->card

■card

Hom.: kart

[del ll. cardus, -ūs, íd.; 1a FONT: 1322]

m BOT 1 Nom aplicat genèricament a nombroses plantes herbàcies de fulles, de tija i de capítols generalment espinosos.

2 Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Cynara cardunculus), semblant a la carxofera, de tija erecta, de fulles grosses i de flors purpúries, agrupades en grans capítols de bràctees espinoses; les espècies silvestres, ruderals, són anomenades card bord o card formatger o card coler, per tal com havien estat emprades per a formatjar.

3 card beneit (o sant) Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Cnicus benedictus), de fulles d’un color verd pàl·lid i de flors grogues disposades en capítols grossos.

4 card blanc (o calapeter, o tromper) Calcida blanca.

5 card cardener Carlina.

6 card cigrell Carlina corimbosa.

7 card d’ase Nom amb què hom designa algunes espècies del gènere Cirsium, de la família de les compostes, de fulles sinuades i de flors tubulars reunides en capítols solitaris o en corimbe.

8 card de moro Vegetal herbaci biennal o perenne de la família de les compostes (Scolymus hispanicus), de tija blanquinosa i de flors grogues aplegades en capítols terminals o axil·lars.

9 card d’eriçó (o eriçat) Card tucà.

10 card fuell Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Carthamus lanatus), de fulles espinoses, coriàcies, i flors grogues, que creix en llocs secs de les contrades mediterrànies.

11 card estrellat 1 Obriülls.

2 Espina-xoca.

12 card girgoler Panical.

13 card marià (o gallofer, o burral) Planta biennal de la família de les compostes (Silybum marianum), de fulles d’un color verd pàl·lid i de flors purpurines agrupades en capítols terminals grossos.

14 card tucà Planta herbàcia de la família de les compostes (Echinops sphaerocephalus), de tija dreta, de fulles sinuades o pinnatífides i de capítols amb flors d’un color blau clar.

->card.

card.

abrev CATOL cardenal¹.

->carda

■carda

[de cardar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 TÈXT 1 Cap de cardó, en forma de pinya eriçada de punxes, que hom aprofita per a perxar certs teixits.

2 Instrument primitiu, emprat per a pentinar a mà les floques de cotó i de llana, que consistia en una fusta plana, amb un mànec, que tenia clavada una peça de cuir guarnida amb puntes de filferro.

3 Màquina emprada en la filatura mecànica del cotó, la llana, el jute, etc., que té per finalitat de desagregar i fer paral·leles les fibres i separar-les de les impureses de què van acompanyades.

2 OFIC Raspall proveït de pues d’acer curtes i atapeïdes que hom empra per a netejar les llimes.

->cardada

■cardada

[de cardar]

f 1 Acció de cardar.

2 TÈXT Quantitat de matèria que hom posa a la carda d’una vegada.

->cardador

■cardador -a

[de cardar; 1a FONT: 1387]

m i f TÈXT Obrer encarregat de l’operació de cardar o del funcionament de les cardes.

->cardaire

■cardaire

Part. sil.: car_dai_re

[de cardar]

m ICT Peix selaci del subordre dels batoïdeus (Raja alba), conegut també amb els noms d’escrita blanca i rajada blanca, de rostre llarg i punxegut i de cos aplatat en forma de disc romboïdal.

->cardalloba

■cardalloba

[variant de llobacarda]

f BOT Bufassa.

->cardamina

cardamina

f BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les crucíferes (Cardamine sp), de fulles generalment pinnatisectes, de flors blanques o purpúries i de fruits en síliqua.

->cardamom

■cardamom

[del ll. cardamōmum, -i, íd., i aquest del gr. kardámōmon; 1a FONT: 1271]

m BOT 1 Planta herbàcia perenne de la família de les zingiberàcies (Elettaria cardamomum), de flors blanques agrupades en espigues llargament pedunculades i de fruits en càpsula amb tres rengles de llavors.

2 Llavor del cardamom, emprada com a espècie, en pols o en forma d’oli, per a salses, pastisseria, etc., i en perfumeria.

->cardar

■cardar

[de card; 1a FONT: 1307]

v 1 tr TÈXT 1 Pentinar (la llana, el cotó, etc.) amb la carda per poder-la filar millor.

2 perxar 1.

2 vulg 1 intr Fer l’acte sexual.

2 v tr, intr i pron Fotre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cardar

GERUNDI: cardant

PARTICIPI: cardat, cardada, cardats, cardades

INDICATIU PRESENT: cardo, cardes, carda, cardem, cardeu, carden

INDICATIU IMPERFET: cardava, cardaves, cardava, cardàvem, cardàveu, cardaven

INDICATIU PASSAT: cardí, cardares, cardà, cardàrem, cardàreu, cardaren

INDICATIU FUTUR: cardaré, cardaràs, cardarà, cardarem, cardareu, cardaran

INDICATIU CONDICIONAL: cardaria, cardaries, cardaria, cardaríem, cardaríeu, cardarien

SUBJUNTIU PRESENT: cardi, cardis, cardi, cardem, cardeu, cardin

SUBJUNTIU IMPERFET: cardés, cardessis, cardés, cardéssim, cardéssiu, cardessin

IMPERATIU: carda, cardi, cardem, cardeu, cardin

->cardassa

■cardassa

[de card; 1a FONT: 1375]

f BOT 1 Gènere de plantes herbàcies biennals de la família de les compostes (Onopordon sp), de flors tubulars purpúries, roses o blanques disposades en capítols terminals grossos.

2 cardassa blanca Planta herbàcia biennal de la família de les compostes (Onopordon acaule), de fulles en roseta i de capítols de flors blanques que ocupen el centre de la roseta.

->cardassar

■cardassar

[de card]

m 1 BOT 1 Lloc poblat de cards.

2 Lloc poblat de cardasses.

2 GEOBOT Comunitat vegetal formada principalment per cards.

->cardat

■cardat

[de cardar]

m Resultat obtingut amb el treball de la carda.

->cardatge

■cardatge

[de cardar]

m TÈXT 1 Operació d’acabament a què són sotmesos alguns teixits per tal de produir en la superfície un pèl més o menys llarg.

2 En el procés de filatura, operació realitzada amb la carda.

->cardedeuenc

cardedeuenc -a

Part. sil.: car_de_de_uenc

adj i m i f De Cardedeu (Vallès Oriental).

->cardellina

cardellina

[de card]

f BOT Card de moro.

->cardenal¹

■cardenal¹

[del ll. cardĭnalis ‘cardinal, principal’, der. del ll. cardo, -ĭnis ‘golfo, pern’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m CATOL [abrev card.] Títol de cadascun dels alts dignitaris eclesiàstics assistents del papa que formen el conclave per a l’elecció del papa.

->cardena²

■cardena²

m ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids (Cardinalis virginianus), de color vermell, de bec fort i curt i amb el cap adornat amb un plomall característic.

->cardenalat

■cardenalat

[de cardenal¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Dignitat de cardenal.

2 Durada de les funcions d’un cardenal.

->cardenalici

■cardenalici -ícia

[de cardenal¹]

adj Pertanyent als cardenals. Capel cardenalici. Dignitat cardenalícia.

->carder

■carder -a

[de carda; 1a FONT: 1375]

m i f Persona que feia cardes o que en venia.

->carderola

■carderola

[de card]

f ORNIT Cadernera.

->cardet

■cardet

[de card]

m 1 BOT Cardó.

2 TÈXT Escureta.

->cardeta

■cardeta

f BOT Planta herbàcia anual de la família de les dipsacàcies (Scabiosa stellata ssp monspeliensis), de fulles pinnatisectes i flors de color rosa o purpuri disposades en capítols.

->cardi-

■cardi-

Forma prefixada del mot grec kardía, que significa ‘cor’. Ex.: cardiètasi, carditis.

->-cardi

■-cardi

Forma sufixada del mot grec kardía, que significa ‘cor’. Ex.: miocardi.

->càrdia

càrdia

Part. sil.: càr_di_a

m ANAT Orifici pel qual l’esòfag comunica amb l’estómac.

->-càrdia

■-càrdia

Forma sufixada del mot grec kardía, que significa ‘cor’ i que designa un funcionament anormal del cor caracteritzat pel que designa el primitiu. Ex.: taquicàrdia.

->cardíac

■cardíac -a

Part. sil.: car_dí_ac

[del gr. kardiakós ‘relatiu al cor’]

1 1 adj ANAT Relatiu o pertanyent al cor.

2 adj i m i f PAT Que té una cardiopatia. Un cardíac.

3 adj i m FARM Dit del fàrmac o l’agent que estimula el cor. Tònic cardíac.

2 adj ANAT Relatiu o pertanyent al càrdia.

->cardiaci

■cardiaci -àcia

Part. sil.: car_di_a_ci

[neologisme híbrid, comp. de cardi- i -aci]

adj Que té la forma d’un cor.

->cardial

cardial

Part. sil.: car_di_al

adj Dit de la ceràmica prehistòrica decorada amb impressions fetes damunt el fang encara tou, abans de coure, amb les vores de petxines.

->cardiàlgia

cardiàlgia

Part. sil.: car_di_àl_gi_a

f PAT Sensació molesta o dolorosa a l’epigastri o a la regió precordial.

->cardiazole

cardiazole

Part. sil.: car_di_a_zo_le

m FARM Nom comercial de l’analèptic pentilentetrazole, utilitzat en teràpia de xoc per a la diagnosi de l’epilèpsia i per al tractament de certes psicosis.

->càrdies

■càrdies

Part. sil.: càr_di_es

[del gr. kardía ‘estómac, cor’]

m ANAT Càrdia.

->cardiga

■cardiga

[de card]

f BOT Bufassa.

->càrdigan

■càrdigan

[del nom del 7è comte de Cardigan, el general britànic James Brudenell (1797-1868)]

m INDUM Jaqueta de punt, amb mànigues, que es corda pel davant.

->cardigassa

■cardigassa

[de card]

f BOT Planta herbàcia biennal de la família de les compostes (Cirsium eriophorum), de fulles espinoses a les vores, verdes a l’anvers i blanques al revers, i de flors purpurines.

->cardigot

■cardigot

[de card]

m BOT card 2.

->cardiguera

■cardiguera

[de card]

f BOT Carlina cardiguera.

->cardina

■cardina

[nom més usual de la cadernera a tot el nord-est del domini català, probablement haplologia de l’oc. cardairina; 1a FONT: 1867, Verdaguer]

f ORNIT Cadernera.

->cardinal

■cardinal

[del ll. cardĭnalis ‘principal’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 1 D’una importància fonamental. Punts cardinals. Virtuts cardinals.

2 adjectiu numeral cardinal GRAM Adjectiu numeral que indica una quantitat numèrica precisa.

2 nombre cardinal (o simplement cardinal) MAT Cardinalitat.

->cardinalitat

■cardinalitat

f MAT Qualitat que un conjunt té en comú amb els altres conjunts que s’hi poden posar en correspondència bijectiva.

->cardinxa

■cardinxa

[potser d’un ll. vg. *carduncellus, dimin. de cardo, -onis ‘card’, que hauria donat un *cardonxel, cardinxel i, per regressió, cardinxa]

f BOT Cardó.

->cardio-

■cardio-

Forma prefixada del mot grec kardía, que significa ‘cor’. Ex.: cardiospasme, cardiopuntura.

->cardiocentesi

cardiocentesi

Part. sil.: car_di_o_cen_te_si

f DIAG i TERAP Tècnica que consisteix a punxar el cor amb la finalitat d’administrar medicació o contrast radioopac.

->cardiodepressor

cardiodepressor -a

Part. sil.: car_di_o_de_pres_sor

adj i m MED Que deprimeix l’activitat funcional del cor.

->cardiofrenoptosi

cardiofrenoptosi

Part. sil.: car_di_o_fre_nop_to_si

f PAT Descens i mobilitat anormal del cor a conseqüència del descens de la volta diafragmàtica.

->cardiògraf

■cardiògraf

Part. sil.: car_di_ò_graf

[de cardio- i -graf]

m DIAG Aparell que registra gràficament l’activitat del cor.

->cardiografia

■cardiografia

Part. sil.: car_di_o_gra_fi_a

[de cardio- i -grafia]

f DIAG Estudi gràfic dels moviments del cor mitjançant el cardiògraf.

->cardiograma

■cardiograma

Part. sil.: car_di_o_gra_ma

[de cardio- i -grama]

m DIAG Corba obtinguda amb el cardiògraf.

->cardioïdal

cardioïdal

Part. sil.: car_di_o_ï_dal

adj GEOM Relatiu o pertanyent a la cardioide.

->cardioide

■cardioide

Part. sil.: car_di_oi_de

f GEOM Forma que adopta l’epicicloide quan són iguals al radi del cercle fix, el del mòbil i la distància del punt que descriu la corba al centre del cercle mòbil.

->cardiòleg

■cardiòleg -òloga

Part. sil.: car_di_ò_leg

[de cardio- i -leg]

m i f MED Metge especialista en cardiologia.

->cardiologia

■cardiologia

Part. sil.: car_di_o_lo_gi_a

[de cardio- i -logia]

f MED Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia del cor.

->cardiomegàlia

■cardiomegàlia

Part. sil.: car_di_o_me_gà_li_a

f PAT Augment de mida del cor.

->cardiomiopatia

cardiomiopatia

Part. sil.: car_di_o_mi_o_pa_ti_a

f PAT Malaltia de la musculatura del cor de causa, habitualment, no vascular.

->cardiòpata

cardiòpata

Part. sil.: car_di_ò_pa_ta

[de cardio- i -pata]

m i f PAT Malalt del cor.

->cardiopatia

■cardiopatia

Part. sil.: car_di_o_pa_ti_a

[de cardio- i -patia]

f PAT Nom genèric per a designar les malalties del cor.

->cardioplàstia

cardioplàstia

Part. sil.: car_di_o_plàs_ti_a

f CIR Intervenció quirúrgica practicada sobre la porció terminal de l’esòfag per tal de restablir el funcionament normal del càrdia.

->cardiopulmonar

cardiopulmonar

Part. sil.: car_di_o_pul_mo_nar

[de cardio- i pulmonar]

adj ANAT Relatiu o pertanyent al cor i als pulmons.

->cardiosclerosi

cardiosclerosi

Part. sil.: car_di_os_cle_ro_si

f PAT Cardiopatia isquèmica crònica caracteritzada per una esclerosi difusa del miocardi.

->cardiospasme

cardiospasme

Part. sil.: car_di_os_pas_me

m PAT Contractura espasmòdica del càrdia, que dificulta o impossibilita el pas dels aliments de l’esòfag a l’estómac.

->cardiostenosi

cardiostenosi

Part. sil.: car_di_os_te_no_si

f PAT Estenosi del càrdia.

->cardiostimulant

cardiostimulant

Part. sil.: car_di_os_ti_mu_lant

adj i m MED Que estimula l’activitat funcional del cor.

->cardiotireosi

cardiotireosi

Part. sil.: car_di_o_ti_re_o_si

f PAT Cardiopatia que es presenta en el curs de l’hipertiroïdisme.

->cardiotocògraf

cardiotocògraf

m DIAG Aparell que enregistra simultàniament els batecs cardíacs fetals i la intensitat de les contraccions uterines.

->cardiotocografia

cardiotocografia

f DIAG Monitoratge del part mitjançant un cardiotocògraf.

->cardiotomia

cardiotomia

Part. sil.: car_di_o_to_mi_a

f CIR Incisió quirúrgica del cor o del càrdia.

->cardiotònic

cardiotònic -a

Part. sil.: car_di_o_tò_nic

1 adj Que reforça l’activitat del cor.

2 m FARM Medicament estimulant del cor.

->cardiovalvulitis

cardiovalvulitis

Part. sil.: car_di_o_val_vu_li_tis

f PAT Inflamació de la part de l’endocardi que recobreix les diferents vàlvules del cor.

->cardiovascular

■cardiovascular

Part. sil.: car_di_o_vas_cu_lar

[de cardio- i vascular]

adj ANAT Relatiu al cor i als vasos sanguinis.

->cardioversió

cardioversió

Part. sil.: car_di_o_ver_si_ó

f TERAP Descàrrega elèctrica que provoca una despolarització instantània i completa de totes les cèl·lules cardíaques, i permet de restaurar el ritme cardíac pel centre d’estimulació que té la freqüència de descàrrega més alta, habitualment el node sinusal.

->cardítids

cardítids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, que inclou el cor de bou.

2 sing Mol·lusc de la família dels cardítids.

->carditis

■carditis

f PAT Inflamació de l’endocardi, el miocardi i el pericardi.

->cardo

cardo^* [kárdo]

[llat ] m ARQUEOL 1 En les ciutats i els campaments romans, cadascun dels carrers paral·lels orientats de nord a sud.

2 cardo maximus Cardo principal que travessa una ciutat o un campament pel centre i que s’encreua amb el decumanus maximus en el fòrum.

->cardó

■cardó

[del ll. vg. i td. cardo, -ōnis, variant del ll. cl. cardus; 1a FONT: s. XIII]

m BOT 1 Planta herbàcia biennal de la família de les dipsacàcies (Dipsacus silvestris), de flors de color tirant a lila agrupades en capítols ovoides amb l’aspecte de pinyes eriçades de pues.

2 cardó de paraire Planta herbàcia biennal de la família de les dipsacàcies (Dipsacus sativus), semblant al cardó, però més petita i gairebé sense agullons.

->cardolera

■cardolera

[de card]

f BOT card 2.

->cardoní

cardoní -ina

adj i m i f De Cardona (Bages).

->cardosenc

cardosenc -a

adj i m i f De Ribera de Cardós (Pallars Sobirà) o de la Vall de Cardós (Pallars Sobirà).

->cardot

■cardot

[de card]

m BOT 1 Gènere de plantes herbàcies de la família de les compostes (Carduus sp), de fulles sinuades o pinnatífides i de capítols solitaris o en grups.

2 Card marià.

3 Card.

->cardús

■cardús

[de card]

m BOT Cardó.

->carei

■carei

Part. sil.: ca_rei

[del cast. carey, del taïno de Santo Domingo]

m 1 ZOOL Rèptil queloni marí de la família dels quelonídids (Eretmochelys imbricata), de dorsal en forma de cor recobert de làmines còrnies imbricades de color groc i d’extremitats anteriors grosses i transformades en veritables aletes.

2 Material de la closca de carei del qual es fan capses, pintes i altres objectes.

->carejament

■carejament

[de carejar¹]

m Operació de carejar.

->carejar¹

■carejar¹

[de cara¹]

v tr 1 1 Fer la cara, la part visible (d’una rajola, un plafó, etc.).

2 CONSTR Picar a punta d’escoda la cara vista (dels carreus que es posen en una paret).

2 En omplir un pot, un sac, etc., posar a la part superior els objectes de més bona qualitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carejar

GERUNDI: carejant

PARTICIPI: carejat, carejada, carejats, carejades

INDICATIU PRESENT: carejo, careges, careja, caregem, caregeu, caregen

INDICATIU IMPERFET: carejava, carejaves, carejava, carejàvem, carejàveu, carejaven

INDICATIU PASSAT: caregí, carejares, carejà, carejàrem, carejàreu, carejaren

INDICATIU FUTUR: carejaré, carejaràs, carejarà, carejarem, carejareu, carejaran

INDICATIU CONDICIONAL: carejaria, carejaries, carejaria, carejaríem, carejaríeu, carejarien

SUBJUNTIU PRESENT: caregi, caregis, caregi, caregem, caregeu, caregin

SUBJUNTIU IMPERFET: caregés, caregessis, caregés, caregéssim, caregéssiu, caregessin

IMPERATIU: careja, caregi, caregem, caregeu, caregin

->carejar²

■carejar²

[de car³]

v intr 1 Ésser més aviat cara una mercaderia.

2 Vendre car.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carejar

GERUNDI: carejant

PARTICIPI: carejat, carejada, carejats, carejades

INDICATIU PRESENT: carejo, careges, careja, caregem, caregeu, caregen

INDICATIU IMPERFET: carejava, carejaves, carejava, carejàvem, carejàveu, carejaven

INDICATIU PASSAT: caregí, carejares, carejà, carejàrem, carejàreu, carejaren

INDICATIU FUTUR: carejaré, carejaràs, carejarà, carejarem, carejareu, carejaran

INDICATIU CONDICIONAL: carejaria, carejaries, carejaria, carejaríem, carejaríeu, carejarien

SUBJUNTIU PRESENT: caregi, caregis, caregi, caregem, caregeu, caregin

SUBJUNTIU IMPERFET: caregés, caregessis, caregés, caregéssim, caregéssiu, caregessin

IMPERATIU: careja, caregi, caregem, caregeu, caregin

->carelià

carelià -ana

Part. sil.: ca_re_li_à

1 adj i m i f De Carèlia (república de Rússia), dels carelians (poble) o del carelià (llengua).

2 m i f HIST Individu d’un poble format i desenvolupat a Carèlia, del grup dels finesos orientals.

3 m LING Llengua finoúgrica, del grup baltofinès, parlada pels carelians.

->carèlids

carèlids

m pl GEOL Cadenes muntanyoses formades durant el carelià o mesoprotozoic.

->carena

■carena

[del ll. carīna ‘quilla’, probablement a través d’un ll. vg. carēna (apareix la ē en totes les llengües romàniques), influït per l’osc; 1a FONT: s. XIII]

f 1 MAR 1 Part submergida del buc d’un vaixell.

2 Reparació del buc d’una embarcació, especialment repassada dels coments, calafatant-los.

3 caure de carena Tombar de quilla.

4 centre de carena Centre de gravetat de la part submergida d’un vaixell.

5 donar carena Carenar.

2 AGR Llom de terra entre solc i solc.

3 BOT carina 2 1.

4 CONSTR Biga situada al llarg de l’aresta superior de certes teulades en la qual descansen les bigues disposades en pendent.

5 GEOMORF En una muntanya o una serralada, línia divisòria de dos vessants.

->carenada

■carenada

[de carena]

f 1 GEOMORF Sèrie de carenes d’una serralada.

2 MAR Acció de carenar una embarcació; carena.

->carenador¹

■carenador¹

[de carenar i -dor²]

m MAR Lloc a propòsit per a carenar embarcacions.

->carenador²

■carenador² -a

[de carenar i -dor¹]

m i f MAR Persona que carena.

->carenar

■carenar

[de carena; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v tr 1 MAR Fer la carena o donar carena (a una embarcació).

2 AERON i AUT Recobrir algun element d’una aeronau o d’un vehicle amb una estructura (dita carenat) per reduir-ne la resistència aerodinàmica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carenar

GERUNDI: carenant

PARTICIPI: carenat, carenada, carenats, carenades

INDICATIU PRESENT: careno, carenes, carena, carenem, careneu, carenen

INDICATIU IMPERFET: carenava, carenaves, carenava, carenàvem, carenàveu, carenaven

INDICATIU PASSAT: carení, carenares, carenà, carenàrem, carenàreu, carenaren

INDICATIU FUTUR: carenaré, carenaràs, carenarà, carenarem, carenareu, carenaran

INDICATIU CONDICIONAL: carenaria, carenaries, carenaria, carenaríem, carenaríeu, carenarien

SUBJUNTIU PRESENT: careni, carenis, careni, carenem, careneu, carenin

SUBJUNTIU IMPERFET: carenés, carenessis, carenés, carenéssim, carenéssiu, carenessin

IMPERATIU: carena, careni, carenem, careneu, carenin

->carenat¹

■carenat¹

[de carenar]

m 1 MAR Part del buc d’una embarcació menor compresa entre les dues escues.

2 AERON i AUT Estructura secundària de recobriment d’algun element d’una aeronau, o de part o la totalitat d’algun vehicle terrestre, que redueix la resistència aerodinàmica.

3 Relleix fet en terra en els passatges difícils perquè pugui recalcar-s’hi el peu del vianant.

->carenat²

■carenat² -ada

adj 1 Que té forma de quilla. Estèrnum carenat. Escates carenades.

2 BOT Carinat.

->carenatge

carenatge

m 1 MAR Carenada.

2 AERON i AUT Operació de carenar.

->carència

■carència

Part. sil.: ca_rèn_ci_a

f 1 DR Privació d’alguna cosa. Carència de béns. Carència d’accions o de dret.

2 FISIOL VEG i FITOPAT Deficiència que presenta una planta en substàncies minerals assimilables.

3 carència afectiva PSIC i PSIQ En el nen petit, absència o insuficiència d’afecte —especialment abans del quart any de vida— de part de la mare o d’un substitut maternal.

4 malaltia per carència PAT Afecció provocada per la insuficiència o per l’absència dels elements nutritius indispensables en l’organisme, especialment de vitamines.

5 període de carència (o de manca) ECON 1 En les assegurances, lapse cotitzat que cal per a poder ésser beneficiari d’una prestació determinada.

2 En un crèdit, període durant el qual el beneficiari pot disposar del capital objecte del préstec sense obligació de pagament de terminis d’amortització, abonant únicament interessos.

->carenejar

■carenejar

[de carena]

v intr Anar per les carenes de les muntanyes, seguir la carena d’una serra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carenejar

GERUNDI: carenejant

PARTICIPI: carenejat, carenejada, carenejats, carenejades

INDICATIU PRESENT: carenejo, careneges, careneja, carenegem, carenegeu, carenegen

INDICATIU IMPERFET: carenejava, carenejaves, carenejava, carenejàvem, carenejàveu, carenejaven

INDICATIU PASSAT: carenegí, carenejares, carenejà, carenejàrem, carenejàreu, carenejaren

INDICATIU FUTUR: carenejaré, carenejaràs, carenejarà, carenejarem, carenejareu, carenejaran

INDICATIU CONDICIONAL: carenejaria, carenejaries, carenejaria, carenejaríem, carenejaríeu, carenejarien

SUBJUNTIU PRESENT: carenegi, carenegis, carenegi, carenegem, carenegeu, carenegin

SUBJUNTIU IMPERFET: carenegés, carenegessis, carenegés, carenegéssim, carenegéssiu, carenegessin

IMPERATIU: careneja, carenegi, carenegem, carenegeu, carenegin

->carener

■carener -a

[de carena]

1 adj Situat a la carena. Pla carener.

2 CONSTR 1 adj i f Dit de la teula emprada per a cobrir la carena de la teulada, més grossa que les teules ordinàries.

2 m Part més alta de la teulada, que la parteix en dos vessants.

3 m CONSTR Rengle de teules que es posen a la carena de la teulada.

4 m CONSTR Aresta superior en la intersecció dels diferents plans d’una teulada.

->carés

■carés

[d’origen incert, probablement d’un oc. *caraitz, cas subjecte de l’ant. carach, carait ‘aspecte de la cara’, del ll. character ‘caràcter’; 1a FONT: s. XIX]

m 1 Aspecte de l’atmosfera. El carés del temps començava a mudar-se.

2 Aspecte, marxa, d’un afer. Presentar bon carés, mal carés.

->carestia

■carestia

Part. sil.: ca_res_ti_a

[del b. ll. caristĭa ‘escassetat de queviures’, atret semànticament pel ll. carus ‘car, escàs’, o de charistia ‘banquet’, d’on ‘malbaratament’ i d’aquí ‘escassetat’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Mancança, escassetat, d’alguna cosa. Un any de carestia. Haver-hi carestia d’aliments.

2 Qualitat de car³ 2. La carestia de la vida.

->carestiós

■carestiós -osa

Part. sil.: ca_res_ti_ós

[de carestia; 1a FONT: 1372]

adj 1 Que dóna amb escassetat. Un camp carestiós.

2 ant i fig Avar.

->careta¹

■careta¹

[de cara¹]

f 1 Tros de vellut, de setí, etc., amb què hom es tapa la cara, amb forats corresponents als ulls i a la boca, carota.

2 1 Peça emprada per a protegir la cara.

2 ESPORT En esgrima, gorgera i filat metàl·lic vorejats de cuir que s’adapten a la cara per mitjà d’una tira elàstica.

3 OFIC Careta proveïda de filtres de vidre de color emprada pels soldadors quan solden a l’arc per a protegir-se dels raigs infraroigs i ultraviolats, de les guspires, etc.

4 careta antigàs Careta destinada a protegir els ulls i les vies respiratòries en una atmosfera d’aire irrespirable.

5 careta d’apicultor Careta destinada a protegir la cara i el cap de les fiblades de les abelles quan hom remena ruscs.

3 fig 1 Falsa aparença.

2 llevar-se la careta Descobrir (algú) els seus veritables sentiments, les seves intencions, etc.

4 ant Visera.

->careta²

careta²

f ZOOL Tortuga careta.

->càreu

càreu

Part. sil.: cà_reu

m MAR Embarcació de rem, allargada i d’escassa obra morta, sense coberta, corredors ni aparell, emprada des del segle XIV fins al segle XX.

->càrex

■càrex

m BOT Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les ciperàcies (Carex sp), de fulles linears i de flors sense periant agrupades en espigues o panícules.

->carga

■carga

[de càrrega; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 METROL 1 Mesura de capacitat per a vi, dividida en quatre barralons o aimines i en 128 porrons (121,60 litres).

2 Mesura de pes per a àrids, carbó, fusta, etc., dividida en tres quintars (de 120 a 126 kg, segons les comarques).

2 AGR Quantitat de raïm que hom posa dins les portadores, que equival generalment a dotze roves.

->cargol

■cargol

[de caragol]

m 1 ZOOL 1 Nom donat a tots els mol·luscs gastròpodes proveïts de closca.

2 Nom donat a molts gastròpodes pertanyents a la subclasse dels pulmonats, especialment als del gènere Helix.

3 Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels pulmonats (Helix sp), amb el cap proveït de quatre tentacles i la conquilla helicoïdal, que comprèn el cargol de les vinyes o vinyal (H. alonensis), el cargol sapenc (H. aspersa), el cargol jueu (H. candidissima), el cargol moro (H. lactea), el cargol de camp (H. nemoralis) i el cargol bover (H. pomatia).

4 cargol bóta Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis (Dolium galea), de conquilla oval i de mida mitjana o grossa.

5 cargol cònic Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis (Caliostoma zizyphinus), de conquilla cònica, de base ampla i de poca altura, de colors molt vistosos.

6 cargol de mar Nom donat als mol·luscs gastròpodes que pertanyen a les subclasses dels prosobranquis i dels opistobranquis.

7 cargol punxenc Corn amb pues.

8 cargol vermiforme Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis (Vermetus gigas), de conquilla allargada en forma d’una espiral desenvolupada.

2 Closca de cargol.

3 1 Cos flexible que forma espiral. Un cargol de cabells, de fil.

2 cargols de fuster Encenalls.

4 1 Massa fluida que es mou en espiral. Un cargol de vent.

2 Xuclador, bullidor.

5 1 Moviment circular repetit en la mateixa direcció.

2 esp Desfilada de persones, d’animals o de vehicles en sentit circular.

6 ANAT ANIM Conducte de l’orella interna, anomenat també còclea, situat en el gruix de l’os temporal i enrotllat en forma d’espiral.

7 1 TECNOL Peça composta per una tija roscada i una extremitat que permet de fer-la giravoltar perquè penetri dins d’una altra peça, roscada (femella) o no.

2 cargol d’Arquimedes MANUT Transportador helicoïdal.

3 cargol micromètric METROL Cargol d’ajust fi de què van proveïts molts instruments científics i de metrologia per a obtenir una mesura acurada d’un desplaçament longitudinal.

8 1 TECNOL Nom de diferents òrgans o elements mecànics, de diferents instruments, etc., que tenen una forma semblant al cargol.

2 cargol de banc OFIC Instrument per a immobilitzar una peça en el banc de treball, format per dues mandíbules, l’una fixa i l’altra desplaçable per l’acció d’un cargol sense fi.

3 cargol de glaç ESPORT Baga d’acer emprada com a estri de seguretat en escalades hivernals.

4 cargol de mà FERRET Instrument consistent en dues mandíbules unides per un extrem que poden ésser closes per mitjà d’un eix roscat.

5 cargol d’estoc FUST Petit cargol de banc emprat pels ebenistes per a prémer les peces d’elaboració difícil.

6 cargol sense fi Mecanisme de transmissió de moviment que consisteix en un cargol que engrana en una roda dentada i que permet de transmetre un moviment de rotació en angle recte.

9 TÈXT 1 Cadascuna de les politges fixes a l’arbre d’espirals de la selfactina que tenen les canals en forma de dues espirals còniques decreixents del centre als extrems.

2 Cargolí.

10 escala de cargol Escala en què les arestes dels graons són disposades segons un helicoide.

->cargola

■cargola

[de caragola]

f BOT 1 Planta herbàcia perenne de la família de les geraniàcies (Erodium macradenum), amb rosetes de fulles molt dividides, piloses i glanduloses, i amb flors violàcies grosses, llargament pedunculades.

2 cargola de Montserrat Planta herbàcia perenne de la família de les geraniàcies (Erodium rupestre), de fulles molt dividides, piloses i blanquinoses per sobre, i de flors rosades.

->cargolada

■cargolada

[de caragolada]

f 1 Acció de cargolar.

2 GASTR i ETNOG Menjada de cargols fets a la graella i amanits amb sal i pebre, i oli o llard.

3 TÈXT Accident que consisteix a embolicar-se en el cilindre els cartons del dibuix d’una màquina jacquard.

->cargoladís

■cargoladís -issa

[de caragoladís]

adj Que té propensió a cargolar-se.

->cargolaire

■cargolaire

Part. sil.: car_go_lai_re

[de caragolaire]

m i f Persona que aplega cargols o que en ven.

->cargolam

cargolam

m TECNOL Conjunt de cargols, femelles i altres elements d’unió mecànica.

->cargolament

■cargolament

[de caragolament]

m 1 1 Acció de cargolar o de cargolar-se;

2 l’efecte.

2 PAT Còlic intestinal.

->cargolar

■cargolar

[de caragolar]

v 1 tr Disposar en forma de canó o rotlle (un paper, una tela, etc.) envoltant una tija cilíndrica o com si l’envoltés. Cargolar una làmina. Cargolar un cigarret.

2 1 tr Retòrcer (un objecte flexible) sobre ell mateix en espiral. Cargolar dos fils junts.

2 pron Se li cargolen els cabells.

3 pron hiperb Cargolar-se de riure. Cargolar-se de mal de ventre.

3 tr Endinsar (un cargol) en un forat prement-lo alhora que hom li imprimeix un moviment de rotació al voltant de l’eix. Els cargols s’han afluixat amb tantes sacsejades: torna’ls a cargolar.

4 cargolar renecs fig Renegar recalcant bé els mots o l’expressió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cargolar

GERUNDI: cargolant

PARTICIPI: cargolat, cargolada, cargolats, cargolades

INDICATIU PRESENT: cargolo, cargoles, cargola, cargolem, cargoleu, cargolen

INDICATIU IMPERFET: cargolava, cargolaves, cargolava, cargolàvem, cargolàveu, cargolaven

INDICATIU PASSAT: cargolí, cargolares, cargolà, cargolàrem, cargolàreu, cargolaren

INDICATIU FUTUR: cargolaré, cargolaràs, cargolarà, cargolarem, cargolareu, cargolaran

INDICATIU CONDICIONAL: cargolaria, cargolaries, cargolaria, cargolaríem, cargolaríeu, cargolarien

SUBJUNTIU PRESENT: cargoli, cargolis, cargoli, cargolem, cargoleu, cargolin

SUBJUNTIU IMPERFET: cargolés, cargolessis, cargolés, cargoléssim, cargoléssiu, cargolessin

IMPERATIU: cargola, cargoli, cargolem, cargoleu, cargolin

->cargolera

■cargolera

[de caragolera]

f 1 Gàbia on hom guarda vius els cargols.

2 BOT Morella roquera.

->cargolet

■cargolet

[de caragolet]

m ORNIT Moixó insectívor de la família dels troglodítids (Troglodytes troglodytes), molt petit, de cos arrodonit, amb la cua curta i sovint dreta.

->cargolí

■cargolí

[de caragolí]

m 1 ZOOL 1 Cargol petit.

2 cargolí comú Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis (Littorina littorea), semblant al cargolí negre, però més gros.

3 cargolí de nacre Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis (Gibbula cineraria), del grup de les baldufes, de dimensions petites, amb la part interior de la conquilla molt nacrada.

4 cargolí negre Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis (Littorina neritoides), de color fosc i de pocs mil·límetres de longitud.

2 BOT Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies (Phaseolus caracalla), enfiladissa, de flors oloroses blanques o grogues, de llegums grossos i de llavors com mongetes globuloses i brunes.

3 LLAR Olla petita, topí.

4 TÈXT Tros de fil que es doblega i es retorç sobre si mateix en afluixar el fil.

->cargolina

■cargolina

[de caragolina]

f ZOOL cargolí 1.

->cari cària

cari cària

1 adj i m i f De la Cària (antiga regió de l’Àsia Menor) o del cari (llengua).

2 m LING Llengua atribuïda al grup asiànic parlada antigament a la Cària.

->cari-

cari-

Forma prefixada del mot grec káryon, -ou, que significa ‘pinyol’, emprada en el sentit de nucli cel·lular. Ex.: cariopsi.

->cària

■cària

Part. sil.: cà_ri_a

[del gr. káryon, -ou ‘nou, fruit semblant a la nou per la forma o la duresa’]

f BOT Gènere d’arbres caducifolis de la família de les juglandàcies (Carya sp), d’escorça grisa, de fruit globulós, semblant a una nou, i de fusta dura, densa i resistent als xocs.

->cariàmids

cariàmids

Part. sil.: ca_ri_à_mids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells exòtics, propis de l’Amèrica del Sud, a la qual pertanyen la xunga i el sarià.

2 sing Ocell de la família dels cariàmids.

->cariar-se

■cariar-se

Part. sil.: ca_ri_ar-se

[de càries]

v pron Ésser atacada per la càries una dent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cariar

GERUNDI: cariant

PARTICIPI: cariat, cariada, cariats, cariades

INDICATIU PRESENT: cario, caries, caria, cariem, carieu, carien

INDICATIU IMPERFET: cariava, cariaves, cariava, cariàvem, cariàveu, cariaven

INDICATIU PASSAT: carií, cariares, carià, cariàrem, cariàreu, cariaren

INDICATIU FUTUR: cariaré, cariaràs, cariarà, cariarem, cariareu, cariaran

INDICATIU CONDICIONAL: cariaria, cariaries, cariaria, cariaríem, cariaríeu, cariarien

SUBJUNTIU PRESENT: cariï, cariïs, cariï, cariem, carieu, cariïn

SUBJUNTIU IMPERFET: cariés, cariessis, cariés, cariéssim, cariéssiu, cariessin

IMPERATIU: caria, cariï, cariem, carieu, cariïn

->cariàtide

■cariàtide

Part. sil.: ca_ri_à_ti_de

[del ll. caryātis, -atĭdis, íd., i aquest del gr. karyãtis, -idos ‘dona de Kàryai, població de Lacònia amb un temple d’Àrtemis’; 1a FONT: 1575, DPou.]

f ART Estàtua femenina que substitueix el fust de la columna o pilastra en la seva missió estructural arquitectònica.

->carib

■carib

1 adj Relatiu o pertanyent als caribs o a llurs llengües.

2 m i f ETNOL Individu d’un grup de tribus ameríndies que des de poc temps abans de la descoberta d’Amèrica ocupava les Petites Antilles i una part de les terres veïnes del continent.

3 m LING Família de llengües parlades per tribus índies que s’estengueren fins a la costa nord-est del continent americà i les Antilles, el centre de dispersió de les quals fou la regió compresa entre la conca alta del riu Xingu i el riu Tapajos.

->caribeny

■caribeny -a

1 adj Relatiu o pertanyent a la mar Carib o als territoris que l’envolten.

2 m i f Individu de la regió del Carib.

->caribú

■caribú

[de l’algonquí del Canadà khalibu ‘esgarrapador’]

[pl -ús] m ZOOL Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids (Rangifer caribu), semblant al ren, però més robust i amb les banyes molt desenvolupades.