->nefró

■nefró

m ANAT ANIM Unitat estructural i funcional del ronyó, filtradora de la sang i formadora de l’orina.

->nefro-

■nefro-

Forma prefixada del mot grec nephrós, que significa ‘ronyó’. Ex.: nefrologia.

->nefroangiosclerosi

nefroangiosclerosi

Part. sil.: ne_fro_an_gi_os_cle_ro_si

f PAT Nefropatia caracteritzada per la presència d’alteracions arterioscleròtiques en els vasos del ronyó.

->nefrocalcinosi

nefrocalcinosi

f PAT Presència de dipòsits de calci en el ronyó.

->nefrocel

nefrocel

m EMBRIOL Cavitat del nefròtom que comunica amb el miocel i amb la cavitat celomàtica.

->nefroducte

nefroducte

m ZOOL Part tubular del nefridi que va des del celoma fins a l’exterior.

->nefrogènic

■nefrogènic -a

adj MED D’origen renal.

->nefroide

nefroide

Part. sil.: ne_froi_de

f GEOM Epicicloide amb r = 2a.

->nefròleg

■nefròleg -òloga

m i f MED Metge especialista en nefrologia.

->nefròlisi

nefròlisi

f 1 PAT Destrucció de la substància renal.

2 CIR Operació que consisteix a separar el ronyó inflamat de les seves adherències.

->nefrolitiasi

nefrolitiasi

Part. sil.: ne_fro_li_ti_a_si

f PAT Presència de càlculs a les vies urinàries.

->nefrolític

■nefrolític -a

adj PAT Relatiu o pertanyent a la nefrolitiasi.

->nefrologia

■nefrologia

Part. sil.: ne_fro_lo_gi_a

f MED Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia del ronyó.

->nefrona

■nefrona

f Nefró.

->nefropatia

■nefropatia

Part. sil.: ne_fro_pa_ti_a

f PAT Malaltia renal.

->nefropèxia

nefropèxia

Part. sil.: ne_fro_pè_xi_a

f CIR Fixació quirúrgica d’un ronyó ectòpic o mòbil.

->nefròpids

nefròpids

m ZOOL 1 pl Família de crustacis decàpodes de la secció dels macrurs, que inclou l’escamarlà, el llamàntol i espècies afins.

2 sing Crustaci de la família dels nefròpids.

->nefròpor

nefròpor

m ZOOL Obertura del nefridi a l’exterior.

->nefròporus

nefròporus

m ZOOL Nefròpor.

->nefroptosi

nefroptosi

f PAT Desplaçament i mobilitat anormal del ronyó a conseqüència d’un relaxament dels seus mitjans de fixació.

->nefrosclerosi

nefrosclerosi

f PAT Esclerosi renal produïda per lesions arterials progressives.

->nefrosi

■nefrosi

f PAT Malaltia renal degenerativa, no inflamatòria, ocasionada per lesions degeneratives difuses de la membrana basal del glomèrul.

->nefrostoma

nefrostoma

m ZOOL Part del nefridi que és en contacte amb el celoma.

->nefrostomia

nefrostomia

Part. sil.: ne_fros_to_mi_a

f CIR Formació quirúrgica d’una fístula permanent al ronyó o a la pelvis renal, que possibilita la sortida de l’orina a l’exterior.

->nefròtic

nefròtic -a

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la nefrosi.

2 adj i m i f Afectat de nefrosi.

->nefròtom

nefròtom

m EMBRIOL Zona intermèdia del mesoderma a partir de la qual, en els embrions dels vertebrats, es desenvolupen els òrgans excretors metamèrics.

->nefrotomia

nefrotomia

Part. sil.: ne_fro_to_mi_a

f CIR Incisió quirúrgica del ronyó.

->neg.

neg.

abrev negatiu 1 i negatiu 2.

->negable

■negable

[de negar¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Susceptible d’ésser negat, que pot ésser refutat, denegat, etc.

->negació

■negació

Part. sil.: ne_ga_ci_ó

[del ll. negatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció de negar¹. La negació de l’existència de Déu.

2 p ext Cosa absolutament contrària a una altra.

3 GRAM 1 Procediment gramatical que serveix per a expressar el significat contrari d’un enunciat o d’una part d’un enunciat.

2 Mot que expressa una negació.

4 LÒG Tipus de connectiva lògica.

->negada

■negada

[de negar²; 1a FONT: 1674]

f 1 Acció de negar-se, d’ofegar-se dins un líquid. Morir de negada. L’aniversari de la negada del noi.

2 mala negada 1 Expressió de maledicció. Mala negada facis!

2 p ext S’han corcat, mala negada!

->negadívol

■negadívol -a

[de negar²]

adj Dit de les terres que les riuades inunden fàcilment.

->negament

■negament

[de negar²]

m 1 1 Acció de negar² o de negar-se;

2 l’efecte.

2 Inundació.

->negar¹

■negar¹

[del ll. negare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Declarar que no és ver o real allò que algú afirma, suposa o pregunta. Nega l’existència de Déu. Això és negar l’evidència. Va negar que fos de la CIA. Tu també l’has criticat, no ho neguis. No nego que m’agrada el vi.

2 [sovint abs] esp No confessar, un acusat, allò que hom li imputa. D’antuvi ho negava tot. Qui nega, no el pengen.

3 p ext Renegar algú no admetent de conèixer-lo o de tenir-hi relació. Sant Pere negà Jesucrist tres vegades.

4 negar Déu Declarar que no existeix.

2 1 tr Dir que no a una demanda, no concedir, refusar. Ell no li pot negar cap favor. Va negar-los el permís. Ens negà el pas per la propietat.

2 pron Refusar-se, no consentir. S’ha negat a signar. Es nega a tot compromís.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: negar

GERUNDI: negant

PARTICIPI: negat, negada, negats, negades

INDICATIU PRESENT: nego, negues, nega, neguem, negueu, neguen

INDICATIU IMPERFET: negava, negaves, negava, negàvem, negàveu, negaven

INDICATIU PASSAT: neguí, negares, negà, negàrem, negàreu, negaren

INDICATIU FUTUR: negaré, negaràs, negarà, negarem, negareu, negaran

INDICATIU CONDICIONAL: negaria, negaries, negaria, negaríem, negaríeu, negarien

SUBJUNTIU PRESENT: negui, neguis, negui, neguem, negueu, neguin

SUBJUNTIU IMPERFET: negués, neguessis, negués, neguéssim, neguéssiu, neguessin

IMPERATIU: nega, negui, neguem, negueu, neguin

->negar²

■negar²

[del ll. necare ‘matar, especialment per estrangulació o asfíxia’, der. de nex, necis ‘mort provocada’ per oposició a mors ‘mort natural’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Asfixiar per immersió en un líquid. Li mantenia el cap dins l’aigua per negar-lo.

2 pron Va salvar una criatura que es negava.

3 negar-se en un got (o en dos dits, etc.) d’aigua fig Neguitejar-se per dificultats que no tenen importància o no saber-se’n sortir.

2 1 tr Inundar, cobrir d’aigua. La riada ha negat els camps.

2 pron Els ulls se li negaren de llàgrimes.

3 GASTR 1 tr Fer massa clara una salsa, posar-hi tant de líquid, que no arriba a lligar.

2 pron L’allioli s’ha negat.

4 MOT 1 tr En un motor d’explosió, provocar l’arribada d’un excés de combustible a la cambra de combustió que pot fer-ne difícil l’engegada o, si el motor és en marxa, pot aturar-lo.

2 pron S’ha negat el motor.

5 negar-se un dibuix TÈXT En l’estampació, envair, el color de fons, un espai que havia de restar blanc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: negar

GERUNDI: negant

PARTICIPI: negat, negada, negats, negades

INDICATIU PRESENT: nego, negues, nega, neguem, negueu, neguen

INDICATIU IMPERFET: negava, negaves, negava, negàvem, negàveu, negaven

INDICATIU PASSAT: neguí, negares, negà, negàrem, negàreu, negaren

INDICATIU FUTUR: negaré, negaràs, negarà, negarem, negareu, negaran

INDICATIU CONDICIONAL: negaria, negaries, negaria, negaríem, negaríeu, negarien

SUBJUNTIU PRESENT: negui, neguis, negui, neguem, negueu, neguin

SUBJUNTIU IMPERFET: negués, neguessis, negués, neguéssim, neguéssiu, neguessin

IMPERATIU: nega, negui, neguem, negueu, neguin

->negat¹

■negat¹ -ada

[de negar¹; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj i m i f Del tot inepte. Ja n’anirà aprenent: el noi no és pas negat. Per a les matemàtiques, sóc un negat.

->negat²

negat² -ada

[del ll. necatus, -a, -um, participi de necare ‘matar, especialment per estrangulació o asfíxia’]

adj i m i f Mort per asfíxia dins un líquid. El vell havia vist molts negats.

->negatiu

■negatiu -iva

Part. sil.: ne_ga_tiu

[del ll. negativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 [abrev neg.] 1 adj Que expressa o implica una negació; un refús. Una resposta negativa.

2 f Resposta negativa, no concessió, refús. No podia contestar amb una negativa. Va expressar la seva negativa a col·laborar.

3 adj GRAM Dit del terme, la partícula o la locució que serveix per a negar.

4 proposició negativa GRAM Proposició que enclou negació.

2 adj [abrev neg.] 1 No positiu, que no consisteix sinó en la negació o l’absència d’una cosa. Una crítica negativa. La prova ha donat un resultat negatiu.

2 p ext Que té una actitud no constructiva, que s’oposa a tot o a un projecte, un afer, etc., determinat. S’ha mostrat molt negatiu.

3 p ext No bo, no útil, no avantatjós, etc. La intervenció ha estat completament negativa. Aquest és l’aspecte més negatiu de la cosa.

3 adj ELECT 1 Dit de l’electricitat que es produeix en cossos com la resina, l’ebonita, el plàstic, etc., en ésser fregats amb un drap.

2 Relatiu o pertanyent a l’electricitat negativa.

3 Dit del pol d’un generador elèctric que és capaç de fornir electrons cap al circuit exterior.

4 FOTOG 1 m Primera imatge que hom obté en fer una fotografia, en la qual els tons foscs i clars són oposats als de la realitat fotografiada.

2 prova negativa Negatiu.

5 adj GEOM 1 Dit de la direcció, la semirecta, la superfície, etc., oposada a la corresponent positiva.

2 Dit de l’angle que té el mateix sentit que el del girament de les agulles del rellotge.

6 adj MAT 1 Dit del nombre i de la magnitud menor que zero.

2 Dit del signe menys (-), utilitzat per a designar els nombres negatius i les magnituds negatives i per a designar l’operació de restar.

->negativament

■negativament

[de negatiu]

adv D’una manera negativa. Respongué negativament.

->negativar

■negativar

[de negatiu]

v tr FOTOG Invertir els valors de blanc i negre (d’un document gràfic) per mitjà d’una pel·lícula fotogràfica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: negativar

GERUNDI: negativant

PARTICIPI: negativat, negativada, negativats, negativades

INDICATIU PRESENT: negativo, negatives, negativa, negativem, negativeu, negativen

INDICATIU IMPERFET: negativava, negativaves, negativava, negativàvem, negativàveu, negativaven

INDICATIU PASSAT: negativí, negativares, negativà, negativàrem, negativàreu, negativaren

INDICATIU FUTUR: negativaré, negativaràs, negativarà, negativarem, negativareu, negativaran

INDICATIU CONDICIONAL: negativaria, negativaries, negativaria, negativaríem, negativaríeu, negativarien

SUBJUNTIU PRESENT: negativi, negativis, negativi, negativem, negativeu, negativin

SUBJUNTIU IMPERFET: negativés, negativessis, negativés, negativéssim, negativéssiu, negativessin

IMPERATIU: negativa, negativi, negativem, negativeu, negativin

->negativisme

■negativisme

[de negatiu]

m PSIC Comportament patològic típic d’algunes formes d’esquizofrènia catatònica, caracteritzat per unes actituds contràries a aquelles que hom podia esperar dels estímuls presentats.

->negativitat

■negativitat

[de negatiu]

f Condició de negatiu o de negació.

->negativoscopi

negativoscopi

m DIAG Aparell per a examinar clixés radiogràfics.

->negató

negató

m PART Negatró.

->negatoscopi

negatoscopi

m DIAG Negativoscopi.

->negatró

negatró

m PART Terme emprat per a designar l’electró, de càrrega elèctrica negativa, quan pot ésser confós amb la seva antipartícula, el positró.

->negatrònic

negatrònic -a

adj PART Relatiu o pertanyent al negatró.

->negligé

■negligé

[del fr. négligé, íd., participi de négliger ‘negligir’]

[pl -és] m INDUM Vestit femení d’estar per casa.

->negligència

■negligència

Part. sil.: ne_gli_gèn_ci_a

[del ll. negligentia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció de negligir.

2 Actitud o comportament de la persona que manca de la deguda cura o diligència.

3 Falta o defecte en què hom incorre per negligència. Cal esmenar unes quantes negligències.

->negligent

■negligent

[del ll. neglĭgens, -ntis, participi de negligĕre ‘negligir’; 1a FONT: 1272, CTort.]

1 adj i m i f Que es comporta amb negligència.

2 adj p ext Una actitud negligent.

->negligentment

■negligentment

[de negligent]

adv Amb negligència.

->negligible

■negligible

[de negligir]

adj Que pot ésser negligit, especialment per la seva insignificança. Una quantitat negligible.

->negligir

■negligir

[del ll. negligĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Deixar de tenir cura d’algú o d’alguna cosa. Cada dia negligeix més els fills. Havia negligit molt la salut.

2 No tenir en compte. No hauria de negligir aquest consell.

3 MAT Ometre un terme, una quantitat, etc., que hom considera negligible.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: negligir

GERUNDI: negligint

PARTICIPI: negligit, negligida, negligits, negligides

INDICATIU PRESENT: negligeixo, negligeixes, negligeix, negligim, negligiu, negligeixen

INDICATIU IMPERFET: negligia, negligies, negligia, negligíem, negligíeu, negligien

INDICATIU PASSAT: negligí, negligires, negligí, negligírem, negligíreu, negligiren

INDICATIU FUTUR: negligiré, negligiràs, negligirà, negligirem, negligireu, negligiran

INDICATIU CONDICIONAL: negligiria, negligiries, negligiria, negligiríem, negligiríeu, negligirien

SUBJUNTIU PRESENT: negligeixi, negligeixis, negligeixi, negligim, negligiu, negligeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: negligís, negligissis, negligís, negligíssim, negligíssiu, negligissin

IMPERATIU: negligeix, negligeixi, negligim, negligiu, negligeixin

->negoci

■negoci

[del ll. negotium ‘afer, treball, ocupació’, de nec ‘ni’ i otium ‘oci, lleure, desocupació’, és a dir, ‘negació de l’oci’, per tant ‘ocupació’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Assumpte, ocupació, afer. No té temps per a divertir-se: sempre està ficat en tants negocis!

2 1 [usat sovint iròn] Assumpte, afer, de què hom obté profit, avantatge. Quin negoci, comprar aquell cotxe que no va!

2 ECON Afer, activitat econòmica, duts a terme amb afany de lucre.

3 ECON Operació de compravenda de béns mobles de la qual hom obté guanys.

4 bon negoci [usat sovint iròn] Negoci en què hom hi surt guanyant. Trobo que has fet un bon negoci, de canviar el pis per una casa.

5 home de negocis ECON Subjecte d’un afer lucratiu, persona habitualment dedicada a aquestes activitats.

6 mal negoci [usat sovint iròn] Negoci en què hom hi surt perdent. A mi em sembla un mal negoci, aquest càrrec. Mal negoci, si té càncer!

7 negoci brut DR CIV Afer en què algú obra il·legalment o amb manca d’escrúpols; tripijoc.

8 negoci jurídic DR CIV Acte d’autonomia privada pel qual l’atorgant o els atorgants regulen llurs propis interessos i al qual el dret atribueix efectes jurídics determinats.

9 negoci rodó [usat sovint iròn] Negoci molt avantatjós, totalment favorable.

3 p ext 1 Guany que hom obté en un negoci. La meitat de les entrades a caixa són negoci.

2 fer negoci Obtenir guany d’alguna cosa.

->negociable

■negociable

Part. sil.: ne_go_ci_a_ble

[de negociar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que es pot negociar.

2 ECON Dit de l’efecte, el valor mobiliari o el títol, susceptible de compravenda.

->negociació

■negociació

Part. sil.: ne_go_ci_a_ci_ó

[del ll. negotiatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1395]

f 1 1 Acció de negociar;

2 l’efecte.

2 negociació col·lectiva ECON En una empresa, establiment de normes sobre regulació de salaris i altres aspectes laborals elaborades per acord entre la part social i empresarial i que superen la forma de contacte individual.

->negociador

■negociador -a

Part. sil.: ne_go_ci_a_dor

[del ll. negotiator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj i m i f Que negocia.

->negociant

■negociant

Part. sil.: ne_go_ci_ant

[del ll. negotians, -ntis, participi pres. de negotiari ‘negociar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f Que negocia; comerciant.

->negociar

■negociar

Part. sil.: ne_go_ci_ar

[del ll. negotiari, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 intr Portar negocis, ocupar-se en negocis.

2 tr Tractar d’un afer mútuament amb un altre o amb altres per procurar de resoldre’l favorablement, arribar a un acord. Al final de l’any negociem els sous per a l’any següent.

3 tr ECON Ajustar el traspàs, l’endossament, etc., d’un valor o d’un efecte. Negociar una lletra, un efecte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: negociar

GERUNDI: negociant

PARTICIPI: negociat, negociada, negociats, negociades

INDICATIU PRESENT: negocio, negocies, negocia, negociem, negocieu, negocien

INDICATIU IMPERFET: negociava, negociaves, negociava, negociàvem, negociàveu, negociaven

INDICATIU PASSAT: negocií, negociares, negocià, negociàrem, negociàreu, negociaren

INDICATIU FUTUR: negociaré, negociaràs, negociarà, negociarem, negociareu, negociaran

INDICATIU CONDICIONAL: negociaria, negociaries, negociaria, negociaríem, negociaríeu, negociarien

SUBJUNTIU PRESENT: negociï, negociïs, negociï, negociem, negocieu, negociïn

SUBJUNTIU IMPERFET: negociés, negociessis, negociés, negociéssim, negociéssiu, negociessin

IMPERATIU: negocia, negociï, negociem, negocieu, negociïn

->negociat

■negociat

Part. sil.: ne_go_ci_at

[del ll. negotiatus, -a, -um, participi de negotiari ‘negociar’]

m 1 Òrgan o dependència de nivell inferior de l’administració pública.

2 Oficina on són despatxats els afers més simples i són instruïts els expedients.

->negociejar

■negociejar

Part. sil.: ne_go_ci_e_jar

[de negoci; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr Negociar. Negocieja amb gents estranyes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: negociejar

GERUNDI: negociejant

PARTICIPI: negociejat, negociejada, negociejats, negociejades

INDICATIU PRESENT: negociejo, negocieges, negocieja, negociegem, negociegeu, negociegen

INDICATIU IMPERFET: negociejava, negociejaves, negociejava, negociejàvem, negociejàveu, negociejaven

INDICATIU PASSAT: negociegí, negociejares, negociejà, negociejàrem, negociejàreu, negociejaren

INDICATIU FUTUR: negociejaré, negociejaràs, negociejarà, negociejarem, negociejareu, negociejaran

INDICATIU CONDICIONAL: negociejaria, negociejaries, negociejaria, negociejaríem, negociejaríeu, negociejarien

SUBJUNTIU PRESENT: negociegi, negociegis, negociegi, negociegem, negociegeu, negociegin

SUBJUNTIU IMPERFET: negociegés, negociegessis, negociegés, negociegéssim, negociegéssiu, negociegessin

IMPERATIU: negocieja, negociegi, negociegem, negociegeu, negociegin

->negociós

■negociós -osa

Part. sil.: ne_go_ci_ós

[del ll. negotiosus, -a, -um ‘diligent, curós en els seus afers’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj ant Diligent, curós, en els seus negocis.

->negrada

■negrada

f Conjunt de negres, especialment els que hom portava d’un cop en un vaixell negrer.

->negral

■negral

[de negre]

adj Negrenc, dit especialment de la fruita de pell negra. Avui, a la plaça, hi havia figues i raïms negrals.

->negralí

negralí -ina

adj i m i f Dels Negrals (Marina Alta).

->negrall

■negrall

[de negre; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m Taca fosca, negrosa.

->negre¹

■negre¹

[v. negre²]

m 1 ÒPT Color negre.

2 COL 1 negre d’anilina Cadascun dels colorants resultants de l’oxidació, mitjançant el dicromat de diverses molècules d’anilina.

2 negre de fum Fum d’estampa.

3 QUÍM 1 negre de platí Platí, finament dividit, que hom obté per precipitació d’una dissolució d’una sal de platí amb un agent reductor.

2 negre mineral Pigment negre obtingut per polvorització de llicorelles i esquists que contenen carbó.

4 QUÍM IND 1 negre animal Carbó animal.

2 negre d’acetilè Pólvores carbonoses obtingudes per la descomposició tèrmica de l’acetilè.

5 negre PN QUÍM ORG Sal tetrasòdica de l’àcid 8-acetamido-2-(7-sulfo-4-p-sulfofenil-azo-1-naftilazo)-1-naftol-3; 5-disulfònic.

6 TÈXT 1 negre d’ala de mosca Matís verdós que prenen amb el temps certes tintures de negre d’anilina i de negre de campetx.

2 negre de campetx Colorant obtingut per ebullició de la fusta trossejada del campetx en alcohol i èter.

3 negre oxidat Variant estable del negre d’anilina que no enverdeix ni deixa per fregament.

4 negre prússia Negre molt brillant que hom obté sobre la seda bullida prèviament.

->negre²

■negre² -a

[del ll. nĭger, nĭgra, nĭgrum, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

1 1 adj Del color del sutge o del carbó, completament fosc.

2 adj Privat totalment de claror. Era negra nit.

3 adj i m i f ANTROP FÍS Dit de l’individu del grup melanoderm.

4 m p ext Persona que fa treballs literaris per a un altre que davant el públic se’n presentarà com a autor.

5 m FITOPAT Malura, deguda a un insecte, que ataca certs arbres fruiters, especialment les oliveres, en forma de polsina negra, i que arriba a assecar-los.

6 f FITOPAT Negre.

7 m HIST Durant el regnat de Ferran VII d’Espanya, nom que els absolutistes donaren als liberals.

8 f MÚS Figura de nota musical que equival a una durada d’una quarta part de la rodona i a la meitat d’una blanca.

9 art negre ART Art de l’Àfrica negra.

10 música negra MÚS Nom donat a la música de les races melanodermes.

11 treballar com un negre fig Treballar intensament.

2 adj hiperb 1 Molt fosc. Li agrada el vi negre. Hi havia un cel tot negre.

2 Enfosquit per la brutor. Duu les ungles negres.

3 fig Embrutit per la maldat. Tenir el cor negre, l’ànima negra. Té la consciència molt negra.

4 CIN i LIT Dit de la novel·la i el cinema el tema dels quals se centra en la violència, el sexe, la corrupció i la societat marginal.

3 m Porció negra o molt fosca d’una cosa. No se li veia el negre de l’ull.

4 adj fig 1 Summament trist, infaust. Recordo amb pena els meus moments més negres.

2 passar-la negra Passar-ho molt malament, tenir molts contratemps.

3 veure-ho tot negre Veure-ho tot difícil o ple de perills, de malaurança.

5 adj fig En gran destret. Em vaig veure negre per a sortir-me’n.

6 adj fig Clandestí, il·legal. Mercat negre. Diner negre.

->negrejar

■negrejar

[de negre; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

v intr 1 Mostrar-se negra una cosa, tirar a negra.

2 esp Fer-se fosc, de nit. Quan vam arribar al poble, ja negrejava.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: negrejar

GERUNDI: negrejant

PARTICIPI: negrejat, negrejada, negrejats, negrejades

INDICATIU PRESENT: negrejo, negreges, negreja, negregem, negregeu, negregen

INDICATIU IMPERFET: negrejava, negrejaves, negrejava, negrejàvem, negrejàveu, negrejaven

INDICATIU PASSAT: negregí, negrejares, negrejà, negrejàrem, negrejàreu, negrejaren

INDICATIU FUTUR: negrejaré, negrejaràs, negrejarà, negrejarem, negrejareu, negrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: negrejaria, negrejaries, negrejaria, negrejaríem, negrejaríeu, negrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: negregi, negregis, negregi, negregem, negregeu, negregin

SUBJUNTIU IMPERFET: negregés, negregessis, negregés, negregéssim, negregéssiu, negregessin

IMPERATIU: negreja, negregi, negregem, negregeu, negregin

->negrelló

■negrelló -ona

1 adj Negrós.

2 m FITOPAT Carbó.

->negrenc

■negrenc -a

[de negre]

adj Negrós.

->negrentí

■negrentí

m BOT Fredolic.

->negrer

■negrer -a

[de negre; 1a FONT: 1888, DLab.]

1 m i f 1 HIST Persona que es dedicava al comerç de negres.

2 fig Persona que tracta els seus subordinats despòticament, com si fossin esclaus.

2 adj Que serveix per a fer el tràfic de negres. Un vaixell negrer.

->negret

■negret -a

[de negre; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 m i f Diminutiu de negre.

2 m AGR Varietat d’avellaner que fa una avellana petita i fosca.

3 m BOT Fredolic.

4 adj i f GRÀF Dit del tipus de lletra d’impremta que, tot i mantenir els trets fonamentals de la família de tipus a la qual pertany, és de traç notablement més gruixut.

5 m ICT 1 Peix condroïcti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids (Etmopterus spinax), de cos tou i poc esvelt, de color molt fosc, no comestible, però aprofitable per l’oli que hom obté del fetge.

2 Peix condroïcti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids (Scymnorhinus licha), de cos esvelt, allargassat, llavis carnosos, rostre rom i curt, ulls grossos i comestible, però poc apreciat.

3 Pàmpol.

->nègrid

nègrid -a

adj ANTROP Dit de les races del grup melanoderm i dels individus que hi pertanyen.

->negrilló

■negrilló

[de negre]

m BOT 1 Planta herbàcia de la família de les compostes (Guizotia abyssinica), erecta, ramificada, poc pilosa, de fulles lanceolades i dentades, flors grogues i fruits en aqueni, negrosos, que són emprats com a menjar d’ocells domèstics.

2 Fruit del negrilló.

->negrítid

negrítid -a

ANTROP 1 adj Relatiu o pertanyent als negrítids.

2 m i f Individu de la raça del tronc melanoderm, braquicèfala, el nas camús i d’escassa estatura.

->negrito

negrito

[del cast. negrito, dimin. de negro ‘negre’]

1 adj Relatiu o pertanyent als negritos.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble de la regió muntanyosa del centre de l’illa de Luzon, a les Filipines.

->negritud

■negritud

f SOCIOL Moviment social i intel·lectual sorgit entre els negres com a resposta a les actituds racistes de la població blanca.

->negroide

■negroide

Part. sil.: ne_groi_de

[comp. híbrid de negre i -oide]

1 adj Relatiu o pertanyent als negroides.

2 m i f ETNOL Individu que presenta caràcters propis de les races melanodermes.

->negror

■negror

[de negre]

f 1 Qualitat de negre.

2 1 Cosa negra.

2 esp Espessor de núvols negres en el cel, que és senyal de gropada. Mireu quina negror: busquem un aixopluc; si no, ens mullarem.

->negrós

■negrós -osa

[de negre]

adj Molt fosc, tirant a negre. Un núvol negrós. Una roba negrosa.

->neguentropia

neguentropia

Part. sil.: ne_guen_tro_pi_a

f FÍS i INFORM Entropia negativa, mesura del grau d’ordre d’un sistema.

->neguit

■neguit

[probable der. regressiu de neguitós, d’un b. ll. *(i)niquitosus o nequitosus, -a, -um ‘malvat’, d’on ‘ple de mals sentiments i angoixes’, der. de iniquĭtas, -ātis ‘iniquitat’; 1a FONT: 1660, DTo.]

m Inquietud, molèstia, produïda per una forta excitació, una gran impaciència, un desassossec. No tinguis neguit: ja vindrà. Passar neguit.

->neguitejar

■neguitejar

[de neguit; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Causar neguit. Aquesta inseguretat el neguiteja.

2 intr Tenir neguit, sentir-se molt inquiet. Tingues paciència: no neguitegis.

3 pron Es neguiteja per no res.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: neguitejar

GERUNDI: neguitejant

PARTICIPI: neguitejat, neguitejada, neguitejats, neguitejades

INDICATIU PRESENT: neguitejo, neguiteges, neguiteja, neguitegem, neguitegeu, neguitegen

INDICATIU IMPERFET: neguitejava, neguitejaves, neguitejava, neguitejàvem, neguitejàveu, neguitejaven

INDICATIU PASSAT: neguitegí, neguitejares, neguitejà, neguitejàrem, neguitejàreu, neguitejaren

INDICATIU FUTUR: neguitejaré, neguitejaràs, neguitejarà, neguitejarem, neguitejareu, neguitejaran

INDICATIU CONDICIONAL: neguitejaria, neguitejaries, neguitejaria, neguitejaríem, neguitejaríeu, neguitejarien

SUBJUNTIU PRESENT: neguitegi, neguitegis, neguitegi, neguitegem, neguitegeu, neguitegin

SUBJUNTIU IMPERFET: neguitegés, neguitegessis, neguitegés, neguitegéssim, neguitegéssiu, neguitegessin

IMPERATIU: neguiteja, neguitegi, neguitegem, neguitegeu, neguitegin

->neguitós

■neguitós -osa

[de neguit; 1a FONT: s. XV]

1 adj i m i f Que té neguit, que es neguiteja. La seva trigança em fa estar neguitós.

2 adj p ext Que denota neguit. Dirigia mirades neguitoses cap a l’indret d’on venia l’estrany soroll.

->neguitosament

■neguitosament

[de neguitós]

adv Amb neguit.

->negundo

■negundo

m BOT i JARD Arbre dioic, de la família de les aceràcies (Acer negundo), de fulles compostes oposades amb els folíols dentats irregularment, flors verdoses i fruits en disàmara.

->negus

■negus

m A l’Etiòpia semítica i cristiana, títol donat al monarca.

->neissèria

neissèria

Part. sil.: neis_sè_ri_a

f MICROB Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les neisseriàcies (Neisseria sp), gramnegatius, aerobis o anaerobis. Les espècies més característiques són el gonococ i el meningococ.

->neisseriàcies

neisseriàcies

Part. sil.: neis_se_ri_à_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, el representant més important de la qual és la neissèria.

2 sing Bacteri de la família de les neisseriàcies.

->néixer

■néixer

Part. sil.: néi_xer

[del ll. vg. nascĕre, ll. cl. nasci, íd.; 1a FONT: 1030]

v* intr 1 1 FISIOL Sortir, un fetus viable, del claustre matern.

2 ZOOL Sortir de l’ou un animal ovípar.

3 [seguit d’un atribut] Només demano que neixi sa. Ningú no neix ensenyat.

4 [seguit d’un complement preposicional amb de] Va néixer de pares pobres.

5 néixer a (alguna cosa) Començar a conèixer-la o a fer-ne l’experiència. Aquell dia vaig néixer a la felicitat.

6 néixer per a (alguna cosa) Tenir-hi una disposició innata o ésser-hi destinat per condició natural. Ha nascut per a poeta. Les dones neixen per a patir.

7 tornar a néixer Salvar-se d’un perill gravíssim d’una manera sorprenent.

2 p anal 1 Sortir, una planta, de la llavor, de terra. En aquell racó, hi neix herba.

2 Sortir, un brot, una flor, etc., en una planta. De cop, a tots els arbres, els havien nascut borrons.

3 Sortir, el pèl, la ploma, en el cos d’un animal. Ja li neix el pèl.

4 Sortir, una font o un corrent d’aigua, d’un indret. A la primavera neixen fontinyols pertot arreu. El Fluvià neix a la Garrotxa.

5 Aparèixer, un astre, a l’horitzó. Em llevava de matí per veure néixer el sol.

3 fig Començar a ésser, prendre el seu origen. Va néixer dins meu una sospita. El cristianisme nasqué a Palestina. Tots aquests problemes neixen de la seva solitud.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: néixer

GERUNDI: naixent

PARTICIPI: nascut, nascuda, nascuts, nascudes

INDICATIU PRESENT: neixo, neixes, neix, naixem, naixeu, neixen

INDICATIU IMPERFET: naixia, naixies, naixia, naixíem, naixíeu, naixien

INDICATIU PASSAT: naixí, naixeres, naixé, naixérem, naixéreu, naixeren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): nasquí, nasqueres, nasqué, nasquérem, nasquéreu, nasqueren

INDICATIU FUTUR: naixeré, naixeràs, naixerà, naixerem, naixereu, naixeran

INDICATIU CONDICIONAL: naixeria, naixeries, naixeria, naixeríem, naixeríeu, naixerien

SUBJUNTIU PRESENT: neixi, neixis, neixi, naixem, naixeu, neixin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): neixi, neixis, neixi, nasquem, nasqueu, neixin

SUBJUNTIU IMPERFET: naixés, naixessis, naixés, naixéssim, naixéssiu, naixessin

SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): nasqués, nasquessis, nasqués, nasquéssim, nasquéssiu, nasquessin

IMPERATIU: neix, neixi, naixem, naixeu, neixin

IMPERATIU (alternatiu): neix, neixi, nasquem, naixeu, neixin

->nelumbe

■nelumbe

m BOT i JARD Lotus de l’Índia.

->nemalionals

■nemalionals

Part. sil.: ne_ma_li_o_nals

f BOT 1 pl Ordre de rodofícies de la subclasse de les florídies, integrat per algues marines i d’aigua dolça.

2 sing Alga de l’ordre de les nemalionals.

->nemat-

■nemat-

Forma prefixada del mot grec nẽma, nḗmatos, que significa ‘fil’. Ex.: nemathelmint.

->nemati-

■nemati-

Forma prefixada del mot grec nẽma, nḗmatos, que significa ‘fil’. Ex.: nematicida.

->nemàtic

nemàtic -a

FÍS 1 adj Dit de l’estat mesomorf en què les molècules es disposen paral·lelament entre elles, els centres de massa essent distribuïts a l’atzar.

2 m 1 Estat nemàtic.

2 Substància que presenta l’estat nemàtic.

->nematicida

■nematicida

adj i m FITOPAT Dit de qualsevol compost emprat per al control de nematodes.

->nemato-

■nemato-

Forma prefixada del mot grec nẽma, nḗmatos, que significa ‘fil’. Ex.: nematohelmints, nematologia.

->nematoblast

nematoblast

m ZOOL Cnidoblast.

->nematoblàstic

nematoblàstic -a

adj PETROG Dit de la textura d’algunes roques metamòrfiques en les quals, durant la recristal·lització, s’han desenvolupat minerals que tenen hàbit fibrós.

->nematocecidi

nematocecidi

m BOT i ZOOL Cecidi produït com a conseqüència del parasitisme de cucs nematodes.

->nematòcers

nematòcers

m ENTOM 1 pl Subordre d’insectes holometàbols de l’ordre dels dípters, que inclou espècies de cos prim i allargat i amb larves aquàtiques. Comprèn, entre altres, les famílies dels culícids i dels tipúlids.

2 sing Insecte del subordre dels nematòcers.

->nematocist

nematocist

m ZOOL Cnidoblast.

->nematòcit

nematòcit

m ZOOL Cnidoblast.

->nematodes

■nematodes

m ZOOL 1 pl Classe de l’embrancament dels nematohelmints, d’organització interna molt simplificada, sense aparell respiratori ni circulatori i que comprèn 15 ordres que es diferencien pel lloc on habiten.

2 sing Nematohelmint de la classe dels nematodes.

->nematòfor

nematòfor

m ZOOL Nom donat als pòlips defensors dels gastrozooides a les colònies polimorfes d’hidrozous caliptoblasts.

->nematogen

nematogen

m ZOOL Nom donat a diversos estadis del cicle vital dels mesozous dicièmids.

->nematohelmints

■nematohelmints

m ZOOL 1 pl Embrancament d’animals metazous triploblàstics acelomats i amb simetria bilateral, de cos cilíndric recobert d’una forta cutícula quitinosa. Poden ésser aquàtics o terrestres. Comprèn els nematodes i els gordiacis.

2 sing Metazou de l’embrancament dels nematohelmints.

->nematòleg

■nematòleg -òloga

m i f ZOOL Zoòleg dedicat a l’estudi de la nematologia.

->nematologia

■nematologia

Part. sil.: ne_ma_to_lo_gi_a

f ZOOL Branca de la zoologia que estudia els nematodes.

->nematològic

nematològic -a

adj ZOOL Relatiu o pertanyent a la nematologia.

->nematomorfs

nematomorfs

m pl ZOOL Gordiacis.

->nematorincs

nematorincs

m ZOOL 1 pl Grup d’animals metazous triploblàstics i acelomats, que inclou els gastròtrics i els cinorincs.

2 sing Metazou del grup dels nematorincs.

->nembutal

nembutal

m FARM Nom enregistrat del pentobarbital sòdic.

->nemerte

nemerte

m ZOOL Gènere de nemertins de la classe dels enoploides, de la família de l’ordre dels pelagonemertins (Nemertes sp), que tenen glàndules verinoses a la trompa.

->nemertins

■nemertins

m ZOOL 1 pl Embrancament d’animals metazous triploblàstics, sense cavitats celòmatiques ni aparell respiratori, amb fecundació externa, carnívors i gairebé tots marins. Comprèn dues classes: anoploides (inermes) i enoploides (armats).

2 sing Metazou de l’embrancament dels nemertins.

->nemèsia

nemèsia

Part. sil.: ne_mè_si_a

f ZOOL Gènere d’araneids del subordre dels migalomorfs, de la família dels aviculàrids (Nemesia sp), amb la fosseta toràcica corbada i que produeixen una picada dolorosa.

->nèmet

nèmet -a

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als nèmets.

2 m i f Individu d’un poble preromà, establert a Galícia i al nord de Portugal.

->nemeu

nemeu -ea

Part. sil.: ne_meu

adj 1 Relatiu o pertanyent a Nemea (vall de l’Argòlida, Grècia).

2 jocs nemeus JOCS Competicions atlètiques i esportives celebrades cada dos anys, el primer d’agost, a Nemea, en ocasió de les festes nemees (o simplement les Nemees), dedicades a Zeus Nemeu.

->nemíctids

nemíctids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels anguil·liformes, que inclou l’agulla de fons.

2 sing Peix de la família dels nemíctids.

->nemoral

■nemoral

[del ll. nemoralis ‘del bosc’, der. de nemus, -ŏris ‘bosc’; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj 1 Que viu als boscs.

2 Nemorós.

->nemorós

■nemorós -osa

[del ll. nemorosus, -a, -um, íd., der. de nemus, -ŏris ‘bosc’]

adj 1 Relatiu o pertanyent al bosc.

2 Cobert de bosc.

->nen

■nen -a

[variant més recent de nin; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f Infant, noi petit.

->nenets

nenets

m LING Iurac.

->nènia

■nènia

Part. sil.: nè_ni_a

f LIT Cant funeral romà, mescla de lamentació i de pregària per un difunt.

->nentsi

nentsi

[sing nenets] adj i m i f pl Iuracs.

->nentsià

nentsià -ana

Part. sil.: nent_si_à

adj i m i f ETNOL Iurac.

->nenúfar

■nenúfar

[de l’àr. nainûfar, i aquest, del persa nīlūfar, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m 1 BOT 1 Nom aplicat a diverses espècies de nimfeàcies.

2 nenúfar blanc JARD Nimfea blanca.

3 nenúfar groc JARD Planta aquàtica de la família de les nimfeàcies (Nuphar luteum), de fulles flotants, arrodonides, grosses, i de flors grogues.

2 fulla de nenúfar HERÀLD Moble que representa una fulla de nenúfar.

->neó

■neó

Part. sil.: ne_ó

[del gr. néon, neutre substantivat de néos ‘nou’]

m QUÍM INORG [símb: Ne] Element gasós, incolor, inodor i inert, pertanyent al grup O (o VIIIA) de la taula periòdica.

->neo-

■neo-

1 Prefix, del grec néos, que significa ‘nou’, ‘recent’, ‘darrer’. Ex.: neollatí, neoclassicisme.

2 GEOL i PALEONT Prefix que denota la darrera subdivisió d’un període, enfront de meso- i d’eo-.

3 1 QUÍM Prefix que designa que un compost té relació amb un altre d’obtingut anteriorment.

2 QUÍM ORG Prefix que indica que almenys un àtom de carboni d’un compost és enllaçat directament amb uns altres quatre àtoms de carboni.

->neoarsfenamina

neoarsfenamina

Part. sil.: ne_o_ars_fe_na_mi_na

f FARM Arsenical orgànic.

->neoàtic

■neoàtic -a

Part. sil.: ne_o_à_tic

adj ART Dit de l’art grec corresponent a l’últim període hel·lenístic, que tingué com a centre Atenes.

->neobabilònic

■neobabilònic -a

Part. sil.: ne_o_ba_bi_lò_nic

adj HIST i ART Dit de la darrera etapa de l’imperi babilònic i de l’art babilònic.

->neoblast

neoblast

Part. sil.: ne_o_blast

m EMBRIOL Cèl·lula d’origen mesodèrmic d’un organisme adult que ha conservat els caràcters embrionaris.

->neocaledonià

neocaledonià -ana

Part. sil.: ne_o_ca_le_do_ni_à

1 adj Relatiu o pertanyent als neocaledonians.

2 m i f ETNOL Individu de l’illa de Nova Caledònia, a la Melanèsia.

->neocapitalisme

■neocapitalisme

Part. sil.: ne_o_ca_pi_ta_lis_me

[de neo- i capitalisme]

m ECON Terme aplicat al sistema econòmic capitalista tal com es caracteritzà a partir del decenni dels anys cinquanta.

->neocapitalista

■neocapitalista

Part. sil.: ne_o_ca_pi_ta_lis_ta

[de neo- i capitalista]

1 adj Relatiu o pertanyent al neocapitalisme.

2 m i f Partidari del neocapitalisme.

->neoceratode

neoceratode

Part. sil.: ne_o_ce_ra_to_de

m ICT Gènere de peixos dipnous de l’ordre dels ceratodiformes (Neoceratodus sp), que comprèn actualment una sola espècie vivent, la barramunda.

->neocimeri

neocimeri -èria

Part. sil.: ne_o_ci_me_ri

adj GEOL Dit de les fases de l’orogènia alpina, que tingueren lloc a la fi del juràssic superior.

->neoclàssic

■neoclàssic -a

Part. sil.: ne_o_clàs_sic

[de neo- i clàssic]

adj 1 ART i LIT Que respon als cànons del neoclassicisme.

2 escola neoclàssica ECON Corrent de pensament econòmic que reformulà la doctrina clàssica partint dels supòsits del marginalisme.

->neoclassicisme

■neoclassicisme

Part. sil.: ne_o_clas_si_cis_me

[de neoclàssic]

m 1 ART i LIT Moviment estètic de base intel·lectual, del segle XVIII, caracteritzat pel predomini de les formes i els temes derivats del classicisme hel·lènic, així com per la crítica i pel racionalisme.

2 MÚS Tendència estètica de començament del segle XX caracteritzada pel retorn a formes musicals clàssiques.

->neoclassicista

■neoclassicista

Part. sil.: ne_o_clas_si_cis_ta

[de neoclàssic]

1 adj Relatiu o pertanyent al neoclassicisme.

2 m i f Seguidor del neoclassicisme.

->neocolonial

■neocolonial

Part. sil.: ne_o_co_lo_ni_al

adj Relatiu o pertanyent al neocolonialisme.

->neocolonialisme

■neocolonialisme

Part. sil.: ne_o_co_lo_ni_a_lis_me

[de neo- i colonialisme]

m HIST Pràctica imperialista dels països industrialitzats sobre les antigues colònies i els països subdesenvolupats en general.

->neocomià

neocomià -ana

Part. sil.: ne_o_co_mi_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al neocomià.

2 m Estatge comprensiu, o superestatge (i superedat) del cretaci inferior, que agrupa diversos estatges.

->neocomítids

neocomítids

Part. sil.: ne_o_co_mí_tids

m PALEONT i ZOOL 1 pl Família de mol·luscs cefalòpodes fòssils, semblant a la dels ammonítids.

2 sing Mol·lusc de la família dels neocomítids.

->neocòrtex

neocòrtex

Part. sil.: ne_o_còr_tex

m HISTOL Neopal·li.

->neocretaci

neocretaci

Part. sil.: ne_o_cre_ta_ci

m obs ESTRATIG Cretaci superior.

->neocriticisme

neocriticisme

Part. sil.: ne_o_cri_ti_cis_me

m FILOS Neokantisme.

->neocriticista

neocriticista

Part. sil.: ne_o_cri_ti_cis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al neocriticisme.

2 m i f Seguidor del neocriticisme.

->neodadaisme

■neodadaisme

Part. sil.: ne_o_da_da_is_me

m ART Nom amb què és conegut el moviment New Dada, caracteritzat per la incorporació del collage fotogràfic. Hom l’ha confós sovint amb l’art pop.

->neodadaista

■neodadaista

Part. sil.: ne_o_da_da_is_ta

ART 1 adj Relatiu o pertanyent al neodadaisme.

2 m i f Seguidor del neodadaisme.

->neodarwinisme

■neodarwinisme

Part. sil.: ne_o_dar_wi_nis_me

m BIOL Teoria evolutiva que aplica els coneixements actuals de la genètica molecular a la teoria darwinista.

->neodarwinista

■neodarwinista

Part. sil.: ne_o_dar_wi_nis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al neodarwinisme.

2 m i f Seguidor del neodarwinisme.

->neodimi

■neodimi

Part. sil.: ne_o_di_mi

[del ll. científic neodymium, format sobre didymium, del gr. dídymos ‘doble, bessó’, element descobert el 1843 i desdoblat en 1885 en neodimi i praseodimi]

m QUÍM INORG [símb: Nd] Element químic pertanyent al grup dels lantànids.

->neoendemisme

neoendemisme

Part. sil.: ne_o_en_de_mis_me

m ECOL Endemisme en què l’àrea de distribució és reduïda, ja que l’espècie és de formació recent i encara no ha tingut prou temps per a expandir-se.

->neoescolàstic

■neoescolàstic -a

Part. sil.: ne_o_es_co_làs_tic

CRIST i FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent a la neoescolàstica.

2 f Corrent filosòfic que al segle XIX comportà un retorn als grans clàssics medievals, sobretot Tomàs d’Aquino.

->neoexpressionisme

■neoexpressionisme

Part. sil.: ne_o_ex_pres_si_o_nis_me

m ART Moviment artístic desenvolupat durant els anys vuitanta del segle XX que es caracteritza per l’ús violent i espontani del color i del volum.

->neofeixisme

■neofeixisme

Part. sil.: ne_o_fei_xis_me

m POLÍT Nom donat al moviment ideològic i polític basat en els principis del feixisme, que, juntament amb el neonazisme, ha estat l’inspirador de petits grups de l’extrema dreta.

->neofeixista

■neofeixista

Part. sil.: ne_o_fei_xis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al neofeixisme.

2 m i f Partidari del neofeixisme.

->neofigurativisme

■neofigurativisme

Part. sil.: ne_o_fi_gu_ra_ti_vis_me

m ART Moviment pictòric, que reacciona contra l’informalisme i proposa un retorn a la figuració, bé que ultrapassant els estrets límits de la representació especular de l’objecte en qüestió.

->neofigurativista

■neofigurativista

Part. sil.: ne_o_fi_gu_ra_ti_vis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al neofigurativisme.

2 m i f Seguidor del neofigurativisme.

->neòfit

■neòfit -a

Part. sil.: ne_ò_fit

[del ll. td. neophytus, i aquest, del gr. neóphytos ‘nou plantat, iniciat en una religió o doctrina’; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

m i f 1 RELIG Persona que és iniciada en la fe i el culte d’una religió.

2 p ext Persona que s’ha adherit recentment a una doctrina, a un moviment o un partit polític, etc.

->neòfob

■neòfob -a

Part. sil.: ne_ò_fob

[de neo- i -fob]

adj i m i f Que té aversió a les innovacions.

->neofòbia

■neofòbia

Part. sil.: ne_o_fò_bi_a

[de neo- i -fòbia]

f PSIQ Aversió a les innovacions.

->neoformació

neoformació

Part. sil.: ne_o_for_ma_ci_ó

[de neo- i formació]

f 1 PAT Formació d’una neoplàsia.

2 BIOL Procés de regeneració d’un teixit.

->neogastròpodes

neogastròpodes

Part. sil.: ne_o_gas_trò_po_des

m ZOOL 1 pl Ordre de mol·luscs de la subclasse dels prosobranquis, segons una classificació que considera aquesta subclasse composta dels mesogastròpodes, els arqueogastròpodes i els neogastròpodes.

2 sing Mol·lusc de l’ordre dels neogastròpodes.

->neogen

■neogen -ògena

Part. sil.: ne_o_gen

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al neogen.

2 m Subperíode (o subsistema) superior del terciari, compost pel miocè o pel pliocè.

->neogènic

■neogènic -a

Part. sil.: ne_o_gè_nic

[de neo- i -gènic]

adj ESTRATIG Neogen.

->neògnats

neògnats

Part. sil.: ne_òg_nats

m ORNIT 1 pl Superordre d’ocells de la subclasse dels neornites, sense dents i sovint amb les ales atrofiades.

2 sing Ocell del superordre dels neògnats.

->neogòtic

■neogòtic -a

Part. sil.: ne_o_gò_tic

[de neo- i gòtic]

ARQUIT 1 adj Relatiu o pertanyent al neogòtic.

2 m Moviment artístic que començà a mitjan segle XVIII, caracteritzat per un retorn a les formes gòtiques.

->neogramàtic

■neogramàtic -a

Part. sil.: ne_o_gra_mà_tic

LING 1 adj i f Dit d’una escola lingüística alemanya que sosté que les lleis fonètiques es compleixen sense excepció.

2 m i f Lingüista de l’escola neogramàtica.

->neogrec

■neogrec -ega

Part. sil.: ne_o_grec

1 adj Dit de l’art, de la història, de la literatura i de la llengua gregues corresponents als períodes medieval, modern i contemporani de Grècia.

2 adj Dit d’una obra d’art inspirada en l’art grec antic.

3 m LING Llengua grega parlada i escrita des de l’època medieval fins avui.

->neohegelià

■neohegelià -ana

Part. sil.: ne_o_he_ge_li_à

1 adj Relatiu o pertanyent al neohegelianisme.

2 m i f Seguidor del neohegelianisme.

->neohegelianisme

■neohegelianisme

Part. sil.: ne_o_he_ge_li_a_nis_me

m FILOS Moviment filosòfic caracteritzat per un retorn a Hegel, interpretat primordialment com a pensador romàntic.

->neohel·lènic

■neohel·lènic -a

Part. sil.: ne_o_hel_lè_nic

adj Neogrec.

->neohistoricisme

■neohistoricisme

Part. sil.: ne_o_his_to_ri_cis_me

m LIT Nou historicisme.

->neohitita

neohitita

Part. sil.: ne_o_hi_ti_ta

1 adj Relatiu o pertanyent als neohitites i a llur cultura.

2 m i f HIST Individu d’un poble no concretat, format per elements de Síria i de Mitanni, que s’establí al nord de Síria des de la invasió dels pobles de la mar (segle XII aC) fins a la conquesta assíria (segle VIII aC).

->neohittita

neohittita

Part. sil.: ne_o_hit_ti_ta

adj i m i f HIST Neohitita.

->neoimpressionisme

■neoimpressionisme

Part. sil.: ne_o_im_pres_si_o_nis_me

m ART Escola pictòrica, coneguda també amb els noms de divisionisme i de puntillisme, que constitueix la radicalització de l’impressionisme, en una pruïja d’emprar únicament colors purs, aplicats metòdicament en petites pinzellades, de manera que es barregin i es complementin no pas sobre la tela, sinó a la retina de l’espectador.

->neoimpressionista

■neoimpressionista

Part. sil.: ne_o_im_pres_si_o_nis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al neoimpressionisme.

2 m i f Seguidor del neoimpressionisme.

->neokantià

■neokantià -ana

Part. sil.: ne_o_kan_ti_à

FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent al neokantisme.

2 m i f Seguidor del neokantisme.

->neokantisme

■neokantisme

Part. sil.: ne_o_kan_tis_me

m FILOS Corrent filosòfic de retorn a Kant, des de mitjan segle XIX fins al segle XX.

->neokeynesià

neokeynesià -ana

Part. sil.: ne_o_key_ne_si_à

1 adj Relatiu o pertanyent al neokeynesianisme.

2 m i f Seguidor del neokeynesianisme.

->neokeynesianisme

neokeynesianisme

Part. sil.: ne_o_key_ne_si_a_nis_me

m ECON Corrent de la teoria econòmica que pretén de seguir els camins que va obrir J. M. Keynes amb la seva visió de l’equilibri macroeconòmic.

->neolamarckià

■neolamarckià -ana

Part. sil.: ne_o_la_marc_ki_à

1 adj Relatiu o pertanyent al neolamarckisme.

2 m i f Seguidor del neolamarckisme.

->neolamarckisme

■neolamarckisme

Part. sil.: ne_o_la_marc_kis_me

m BIOL Recuperació de la teoria evolutiva de Lamarck feta pels naturalistes de la fi del segle XIX en contra de la teoria darwinista.

->neolector

■neolector -a

Part. sil.: ne_o_lec_tor

m i f Persona adulta que ha après a llegir fa poc temps.

->neoliberal

neoliberal

Part. sil.: ne_o_li_be_ral

[de neo- i liberal]

1 adj Relatiu o pertanyent al neoliberalisme.

2 m i f Seguidor del neoliberalisme.

->neoliberalisme

neoliberalisme

Part. sil.: ne_o_li_be_ra_lis_me

[de neoliberal]

m ECON Escola de pensament econòmic, defensora de la vigència dels principis del liberalisme clàssic, nascuda per oposició a les teories que advoquen per un protagonisme econòmic de l’estat.

->neolingüístic

■neolingüístic -a

Part. sil.: ne_o_lin_güís_tic

adj i f LING Dit de l’escola lingüística que, com a reacció enfront dels neogramàtics, insisteix en els aspectes psicològics de la llengua.

->neolinneà

neolinneà -ana

Part. sil.: ne_o_lin_ne_à

adj BIOL Dit de l’escola de taxonomistes que propugna l’ús d’agrupacions molt amples d’individus, sovint corresponents a cercles de races, les quals poden ésser subdividides en unitats inferiors.

->neolític

■neolític -a

Part. sil.: ne_o_lí_tic

[de neo- i -lític²]

PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent al neolític.

2 m Fase de la prehistòria que segueix el mesolític.

->neollatí

■neollatí -ina

Part. sil.: ne_o_lla_tí

adj LING 1 Relatiu o pertanyent a les llengües neollatines.

2 llengües neollatines Llengües romàniques.

->neologia

■neologia

Part. sil.: ne_o_lo_gi_a

[de neo- i -logia]

f LING Estudi dels processos de formació de noves unitats lèxiques.

->neològic

■neològic -a

Part. sil.: ne_o_lò_gic

[de neologia]

adj Relatiu o pertanyent al neologisme.

->neologisme

■neologisme

Part. sil.: ne_o_lo_gis_me

[de neològic; 1a FONT: 1888, DLab.]

m LING Unitat lèxica nova, formalment o semànticament, introduïda en una llengua.

->neologista

■neologista

Part. sil.: ne_o_lo_gis_ta

[de neològic; 1a FONT: 1888, DLab.]

m i f Estudiós de neologismes.

->neomaltusià

neomaltusià -ana

Part. sil.: ne_o_mal_tu_si_à

1 adj Relatiu o pertanyent al neomaltusianisme.

2 m i f Partidari del neomaltusianisme.

->neomaltusianisme

neomaltusianisme

Part. sil.: ne_o_mal_tu_si_a_nis_me

m DEMOG Doctrina social i demogràfica, continuadora del maltusianisme, que advoca pel control de la natalitat per tal de limitar el creixement de la població i d’evitar la misèria.

->neomedieval

neomedieval

Part. sil.: ne_o_me_di_e_val

adj ARQUIT Relatiu o pertanyent al neomedievalisme.

->neomedievalisme

neomedievalisme

Part. sil.: ne_o_me_di_e_va_lis_me

m ARQUIT Neoromànic.

->neomènia

■neomènia

Part. sil.: ne_o_mè_ni_a

[del ll. td. neomenia, i aquest, del gr. neomēnía ‘lluna nova’, comp. de néos ‘nou’ i mḗn ‘mes; començ del mes’ o mḗnē ‘lluna’; 1a FONT: 1888, DLab.]

f CRON Primer dia de l’antic calendari lunar.

->neomicina

neomicina

Part. sil.: ne_o_mi_ci_na

f FARM Antibiòtic del grup dels oligoaminoholòsids.

->neomorf

neomorf -a

Part. sil.: ne_o_morf

adj GEN 1 Dit del gen produït per mutació recessiva l’efecte de la qual, almenys en aparença, no té relació amb l’efecte del seu al·lel no mutat.

2 Dit de la mutació que produeix el gen neomorf.

->neonatal

neonatal

Part. sil.: ne_o_na_tal

adj PEDIAT Relatiu o pertanyent al nounat o a la neonatologia.

->neonatòleg

neonatòleg -òloga

Part. sil.: ne_o_na_tò_leg

m i f PEDIAT Pediatre especialitzat en neonatologia.

->neonatologia

■neonatologia

Part. sil.: ne_o_na_to_lo_gi_a

f PEDIAT Part de la pediatria que s’ocupa especialment del nounat i dels seus trastorns en el decurs del període que va des del naixement fins al primer mes de vida.

->neonazi

■neonazi

Part. sil.: ne_o_na_zi

[de neo- i nazi]

1 adj Relatiu o pertanyent al neonazisme.

2 m i f Partidari del neonazisme.

->neonazisme

■neonazisme

Part. sil.: ne_o_na_zis_me

[de neonazi]

m POLÍT Nom donat al moviment ideològic i polític inspirat en el nacionalsocialisme.

->neopal·li

■neopal·li

Part. sil.: ne_o_pal_li

m ANAT ANIM Àrea de l’escorça cerebral dels mamífers, molt desenvolupada, en la qual tenen lloc les impressions dels sentits excepte l’olfacte.

->neopilina

neopilina

Part. sil.: ne_o_pi_li_na

f ZOOL Gènere de mol·luscs de la classe dels monoplacòfors, amb la closca blanquinosa, el primer exemplar del qual fou trobat a 4 000 m de profunditat.

->neopitagòric

■neopitagòric -a

Part. sil.: ne_o_pi_ta_gò_ric

1 adj Relatiu o pertanyent al neopitagorisme.

2 m i f Seguidor del neopitagorisme.

->neopitagorisme

■neopitagorisme

Part. sil.: ne_o_pi_ta_go_ris_me

m FILOS Moviment filosoficoreligiós antic que creia en una religió astral, en l’art d’endevinar, en l’harmonia de les esferes i en la metempsicosi i, quant a la moral, establia una separació estricta i antitètica entre el Bé i el Mal.

->neoplàsia

■neoplàsia

Part. sil.: ne_o_plà_si_a

f PAT 1 HISTOL Formació d’un teixit nou anormal, de caràcter tumoral, benigne o maligne.

2 Tumor de teixit anormal.

->neoplàsic

neoplàsic -a

Part. sil.: ne_o_plà_sic

adj HISTOL i PAT Neoplàstic.

->neoplasma

■neoplasma

Part. sil.: ne_o_plas_ma

m PAT Teixit anormal que resulta d’un procés neoplàstic.

->neoplàstia

■neoplàstia

Part. sil.: ne_o_plàs_ti_a

f CIR Restauració d’un teixit per autoplàstia.

->neoplàstic

■neoplàstic -a

Part. sil.: ne_o_plàs_tic

adj HISTOL i PAT Relatiu o pertanyent a la neoplàsia.

->neoplasticisme

■neoplasticisme

Part. sil.: ne_o_plas_ti_cis_me

m ART Moviment artístic holandès, conegut també per De Stijl, que, partint de la raó i de modes teoricopràctics concrets, proposa una nova ordenació geomètrica del món en contraposició a la irracionalitat destructora de la Segona Guerra Mundial.

->neoplasticista

■neoplasticista

Part. sil.: ne_o_plas_ti_cis_ta

ART 1 adj Relatiu o pertanyent al neoplasticisme.

2 m i f Seguidor del neoplasticisme.

->neoplatònic

■neoplatònic -a

Part. sil.: ne_o_pla_tò_nic

FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent al neoplatonisme.

2 m i f Seguidor del neoplatonisme.

->neoplatonisme

■neoplatonisme

Part. sil.: ne_o_pla_to_nis_me

m FILOS Pensament filosoficoreligiós elaborat per Plotí sobre la filosofia platònica segons el qual tot prové de Déu per graus i tot hi torna també gradualment.

->neopositivisme

■neopositivisme

Part. sil.: ne_o_po_si_ti_vis_me

m FILOS Nom genèric donat al pensament elaborat per un conjunt de filòsofs que se centra en l’anàlisi de les proposicions de les ciències positives i matemàtiques.

->neopositivista

■neopositivista

Part. sil.: ne_o_po_si_ti_vis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al neopositivisme.

2 m i f Seguidor del neopositivisme.

->neoprè

■neoprè

Part. sil.: ne_o_prè

m QUÍM IND Marca enregistrada d’un cautxú sintètic obtingut per la polimerització del 2-clorobutadiè.

->neoprotozoic

neoprotozoic -a

Part. sil.: ne_o_pro_to_zoic

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al neoprotozoic.

2 m Unitat del protozoic amb categoria d’eratema.

->neòpters

neòpters

Part. sil.: ne_òp_ters

m ENTOM 1 pl Grup d’insectes pterigots que inclou els polineòpters, els oligoneòpters i els paraneòpters.

2 sing Insecte del grup dels neòpters.

->neopúnic

neopúnic -a

Part. sil.: ne_o_pú_nic

adj Dit del període corresponent a la darrera època de la civilització púnica o cartaginesa a la Mediterrània occidental.

->neorama

■neorama

Part. sil.: ne_o_ra_ma

[de neo- i -orama]

m ART Panorama de l’interior d’un edifici vist de dins.

->neorealisme

■neorealisme

Part. sil.: ne_o_re_a_lis_me

m 1 CIN Moviment cinematogràfic italià que fugí de la buida grandiloqüència feixista, adoptà un to pregonament realista, donat per l’afany d’objectivitat documental i de verisme.

2 FILOS Doctrina propugnada per un grup de filòsofs nord-americans per afrontar l’idealisme hegelià i el pragmatisme.

3 LIT Tendència moderna de la narrativa italiana que cerca una representació extremament analítica, introspectiva, crua i dramàtica d’una condició humana treballada, de l’angoixa dels sentits, de les convencions de la vida burgesa i de la vacuïtat i la insatisfacció de l’existència.

->neorealista

■neorealista

Part. sil.: ne_o_re_a_lis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al neorealisme.

2 m i f Seguidor del neorealisme.

->neornites

neornites

Part. sil.: ne_or_ni_tes

m ORNIT 1 pl Subclasse d’ocells que tenen menys de tretze vèrtebres caudals lliures i les de l’extrem generalment soldades formant el pigostil. Comprèn tots els ordres d’ocells vivents i alguns de fòssils.

2 sing Ocell de la subclasse dels neornites.

->neornítides

neornítides

Part. sil.: ne_or_ní_ti_des

m pl ORNIT Neornites.

->neoromànic

■neoromànic -a

Part. sil.: ne_o_ro_mà_nic

ARQUIT 1 adj Relatiu o pertanyent al neoromànic.

2 m Corrent arquitectònic historicista del segle XIX (conegut aleshores com a arquitectura bizantina) caracteritzat per un retorn a les formes romàniques.

->neoromàntic

■neoromàntic -a

Part. sil.: ne_o_ro_màn_tic

1 adj LIT Relatiu o pertanyent al neoromanticisme.

2 adj ARQUIT Eclèctic.

3 m i f LIT Seguidor del neoromanticisme.

->neoromanticisme

■neoromanticisme

Part. sil.: ne_o_ro_man_ti_cis_me

m LIT Reacció contra el naturalisme en la literatura europea contemporània, que renovà en part el romanticisme.

->neorural

neorural

Part. sil.: ne_o_ru_ral

adj i m i f Dit de la persona d’origen urbà que s’instal·la en una zona rural per dedicar-se generalment a l’agricultura o la ramaderia.

->neosalvarsan

neosalvarsan

Part. sil.: ne_o_sal_var_san

m FARM Neoarsfenamina.

->neosporidis

neosporidis

Part. sil.: ne_os_po_ri_dis

m ZOOL 1 pl Subclasse d’esporozous, amb individus sense cicle previ àgam i les espores complexes com els metazous. Comprèn tres ordres: actinosporidis (o actinomixidis), mixosporidis i microsporidis.

2 sing Esporozou de la subclasse dels neosporidis.

->neossina

■neossina

Part. sil.: ne_os_si_na

f Secreció proteica, de consistència gelatinosa, produïda per unes glàndules de certs ocells, dels nius dels quals és el component principal i aglutinador.

->neostigmina

neostigmina

Part. sil.: ne_os_tig_mi_na

f QUÍM ORG i FARM 1 Substància constituïda per unes pólvores blanques, inodores, solubles en l’aigua i menys solubles en l’alcohol, emprada en casos d’ili intestinal i com a preventiu de l’atonia postoperatòria.

2 bromur de neostigmina Anàleg sintètic de la fisostigmina emprat com a colinèrgic en el tractament de la atonia abdominal i en la miastènia gravis.

->neotectònica

■neotectònica

Part. sil.: ne_o_tec_tò_ni_ca

f GEOL Conjunt de deformacions que afecten un orogen ja format i que consisteixen, bàsicament, en fractures verticals.

->neotènia

■neotènia

Part. sil.: ne_o_tè_ni_a

f ZOOL 1 Qualitat que tenen certs animals de reproduir-se quan encara no han acabat el procés de desenvolupament.

2 forma neotènia Individu d’una espècie animal que té qualitats neotèniques.

->neotènic

■neotènic -a

Part. sil.: ne_o_tè_nic

adj BIOL 1 Que presenta neotènia.

2 Relatiu o pertanyent a la neotènia.

->neotestamentari

■neotestamentari -ària

Part. sil.: ne_o_tes_ta_men_ta_ri

adj BÍBL Relatiu o pertanyent al Nou Testament.

->neotip

neotip

Part. sil.: ne_o_tip

m BIOL Individu molt proper a la descripció de l’holotip original i que el reemplaça quan aquest manca.

->neotipus

neotipus

Part. sil.: ne_o_ti_pus

m BIOL Neotip.

->neotomisme

■neotomisme

Part. sil.: ne_o_to_mis_me

m FILOS Corrent filosòfic, el més vigorós dintre la neoescolàstica, caracteritzat per un retorn al tomisme.

->neotomista

■neotomista

Part. sil.: ne_o_to_mis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al neotomisme.

2 m i f Seguidor del neotomisme.

->neòtrag

neòtrag

Part. sil.: ne_ò_trag

m ZOOL Antílop reial.

->neotropical

■neotropical

Part. sil.: ne_o_tro_pi_cal

adj BIOGEOG 1 Relatiu o pertanyent al regne neotropical.

2 regne neotropical Regne biogeogràfic que comprèn les regions tropicals i subtropicals d’Amèrica.

->neozelandès

■neozelandès -esa

Part. sil.: ne_o_ze_lan_dès

adj i m i f De Nova Zelanda (estat d’Oceania).

->neozoic

neozoic

Part. sil.: ne_o_zoic

[de neo- i -zoic]

m ESTRATIG Quaternari.

->nepalès

■nepalès -esa

1 adj i m i f Del Nepal (estat d’Àsia) o del nepalès (llengua).

2 m LING Llengua del grup central de la família indoària parlada al Nepal.

->nepentàcies

■nepentàcies

Part. sil.: ne_pen_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família de ranals que consta d’un sol gènere (Nepenthes), formada per arbusts de fulles en ascidis per a capturar insectes.

2 sing Planta de la família de les nepentàcies.

->nepentes

■nepentes

f pl BOT Nom de les diferents espècies carnívores tropicals del gènere Nepenthes, de la família de les nepentàcies, de fulles terminades en una mena de gerres que constitueixen un parany per atrapar els insectes.

->neper

neper

m ELECTRÒN i TELECOM [símb: Np] Unitat de mesura de relacions entre potències, corrents o tensions, emprada especialment per a expressar guanys o atenuacions.

->neperià

■neperià -ana

Part. sil.: ne_pe_ri_à

adj MAT 1 Relatiu al matemàtic escocès John Napier (o Neper).

2 Dit del logaritme de base e.

->nèpids

nèpids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, que inclou espècies que habiten en aigües estancades, algunes de les quals produeixen una picada dolorosa.

2 sing Insecte de la família dels nèpids.

->nepotisme

■nepotisme

[del b. ll. nepotismus, der. de nepos, -ōtis ‘nebot’; 1a FONT: 1888, DLab.]

m 1 Mètode de què es valgueren els papes per a la consolidació de llur poder temporal, que consistia a afavorir membres de llurs famílies amb donacions, títols o favors en general.

2 Nom donat en general a qualsevol abús de poder comès a favor d’amics i de parents.

->nepta

■nepta

f BOT i FARM Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Nepeta cataria), d’olor forta, flors blanques purpúries, molt coneguda com a planta remeiera.

->nepticúlids

nepticúlids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, la característica més destacada de la qual és llur mida molt reduïda, menys d’1 mm de longitud en estat de repòs.

2 sing Insecte de la família dels nepticúlids.

->neptuni

■neptuni

[del ll. científic neptunium, der. del nom del planeta Neptú]

m QUÍM INORG [símb: Np] Element transurànid, situat entre l’urani i el plutoni a la taula periòdica.

->neptunià

■neptunià -ana

Part. sil.: nep_tu_ni_à

[del nom del déu o planeta Neptú]

adj Neptúnic.

->neptúnic

■neptúnic -a

[del nom del déu o planeta Neptú]

adj 1 Relatiu o pertanyent a Neptú.

2 GEOMORF Format per l’acció de les aigües.

->neptunisme

■neptunisme

[de neptúnic]

m GEOL Teoria geològica segons la qual totes les roques han estat formades per precipitació en el fons de la mar, la qual cobria, segons els autors, tota la Terra.

->neptunista

■neptunista

[de neptúnic]

GEOL 1 adj Relatiu o pertanyent al neptunisme.

2 m i f Partidari del neptunisme.

->nequícia

■nequícia

Part. sil.: ne_quí_ci_a

f ant Maldat, iniquitat.

->neral

neral

m QUÍM ORG Isòmer trans del citral, anomenat també citral-b.

->nereida

■nereida

Part. sil.: ne_rei_da

f MIT En la mitologia grega, cadascuna de les filles de Nereu, favorables als homes i protectores de la mar en calma.

->nereidiformes

nereidiformes

Part. sil.: ne_rei_di_for_mes

m ZOOL 1 pl Ordre de poliquets de la subclasse dels poliquets errants, que inclou un gran nombre de famílies amb el prostomi desenvolupat, marins, depredadors o fitòfags.

2 sing Poliquet de l’ordre dels nereidiformes.

->nereids

nereids

Part. sil.: ne_reids

m ZOOL 1 pl Família d’anèl·lids poliquets de l’ordre dels nereidiformes, que inclou el nereis.

2 sing Anèl·lid de la família dels nereids.

->nereis

nereis

Part. sil.: ne_reis

m ZOOL Gènere d’anèl·lids poliquets de la subclasse dels errants, de la família dels nereids (Nereis sp), amb un parell de mandíbules molt potents, dues antenes i dos parells d’ulls.

->neret

■neret

[d’origen incert, podria tractar-se d’un der. del gr. nẽrion ‘baladre’, amb el sufix -et² (ll. -etum) de caràcter col·lectiu de conjunt de plantes, o també d’un mot d’origen preromà no ben determinat; 1a FONT: 1360]

m BOT Arbust de la família de les ericàcies (Rhododendron ferrugineum), de fulles recobertes d’esquames al revers, flors rosades en raïms i fruits capsulars petits.

->neretar

■neretar

[de neret]

m GEOBOT Matollar de nerets.

->nerita

■nerita

f ZOOL Gènere de mol·luscs gastròpodes de l’ordre dels monotocardis, de la família dels natícids (Natica sp), amb un peu molt ample i extensible i que habiten els fons marins sorrencs.

->nerític

■nerític -a

adj ECOL 1 Relatiu o pertanyent a la zona nerítica.

2 zona nerítica Medi marí pelàgic que correspon a la plataforma continental.

->nero

■nero

[alteració de mero per influx de nere/negre, pel color fosc del peix, o del ll. Nero, nom de l’emperador romà, pel posat majestàtic o, potser, per la voracitat atribuïda al peix; 1a FONT: s. XIX]

m ICT 1 Anfós.

2 nero ratllat Anfós bord.

->neró

■neró

[del nom de l’emperador romà Neró (37 dC-68 dC)]

m Home cruel, despòtic, etc.

->nerol

nerol

m PERFUM Alcohol insaturat de tipus al·lílic que constitueix l’isòmer cis- del geraniol, de fórmula C₁₀H₁₈O.

->nerolina

nerolina

f QUÍM ORG Èter obtingut per reacció del 2-naftol amb l’etanol en presència d’àcid sulfúric, de fórmula C₁₀H₇OC₂H₅.

->neronià

■neronià -ana

Part. sil.: ne_ro_ni_à

adj Relatiu o pertanyent a Neró.

->nervació

■nervació

Part. sil.: ner_va_ci_ó

[de nervat; 1a FONT: 1888, DLab.]

f BOT Conjunt i disposició dels nervis d’una fulla.

->nervadura

■nervadura

[de nervat]

f 1 BOT Nervació.

2 CONSTR Motllura sortint, com és ara la de les arestes d’una volta.

3 TECNOL Reforç que hom disposa en certes peces, especialment de fosa, per tal d’assegurar la transmissió d’esforços a altres peces i evitar-ne la deformació o l’esquerdament.

4 ENTOM Conjunt i disposició dels nervis de les ales dels insectes.

->nerval

nerval

Hom.: narval

adj ANAT ANIM Neural.

->nervat

■nervat -ada

[de nervi; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj 1 BOT Que té nervis.

2 ENTOM Dit de l’ala que té els nervis prominents.

->nervi

■nervi

[del ll. vg. nervium, ll. cl. nervi, íd.; 1a FONT: c. 1175]

m 1 1 ANAT ANIM Cadascun dels cordons que posen en relació centres nerviosos o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos.

2 fig Part d’alguna cosa que és considerada com la font de la seva vitalitat, de la seva força, etc. Ell és el nervi del grup. El nervi d’una qüestió.

3 fig Vigor, energia, vivacitat. És un home de nervi. Un estil sense nervi.

4 col·loq Tendó. Un tall de carn ple de nervis.

5 ésser un manat (o un feix) de nervis Tenir els nervis fàcilment excitables o estar molt nerviós.

6 fer posar els nervis de punta Irritar, fer posar nerviós.

7 tenir els nervis de punta Ésser molt fàcilment irritable.

8 tenir nervis Estar nerviós.

2 ARQUIT 1 Nervadura; arc ressaltat a l’intradós d’una volta, per a reforçar-la o decorar-la.

2 nervi d’aresta Nervi que assenyala la intersecció de dues voltes.

3 nervi faixó Nervi que segueix exactament el perfil de l’intradós d’una volta.

4 nervi secundari Nervi que enllaça transversalment els nervis principals o els intermedis d’una volta.

3 BOT Cadascun dels feixos vasculars que hi ha en el limbe de les fulles i en altres òrgans de natura foliar.

4 CONSTR NAV 1 Cap gruixut o cable metàl·lic que va d’un penol a l’altre d’una verga i que serveix per a assegurar l’envergadura de les veles.

2 Cap o cable metàl·lic al qual són envergats i pel qual corren els flocs i les veles d’estai quan són hissats o arriats.

5 ENTOM Formació típica de les ales dels insectes pterigots, de forma tubular i amb les parets quitinoses.

6 GRÀF 1 Cadascuna de les cordes disposades de través en el llom d’un llibre, a les quals són nuats els fils dels plecs que hom vol enquadernar.

2 Relleu del llom d’un llibre enquadernat en pell.

->nerví

■nerví -ina

[del ll. nervīnus, -a, -um, íd., der. de nervus ‘nervus’; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj FARM 1 Dit de la substància que actua com a tonificant dels nervis.

2 Que afecta els nervis o és semblant als nervis.

->-nervi

■-nervi -nèrvia

Forma sufixada del mot llatí nervus, que significa ‘nervi’. Ex.: uninervi.

->nerviat

nerviat -ada

Part. sil.: ner_vi_at

[de nervi; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj 1 Nervat.

2 HERÀLD Dit de la fulla amb els nervis d’un esmalt diferent.

->nerviós

■nerviós -osa

Part. sil.: ner_vi_ós

[de nervi; 1a FONT: s. XV]

1 adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent als nervis.

2 adj i m i f Fàcilment excitable. Una dona nerviosa. Aquest sorollet em fa posar nerviós.

3 adj Abundant en nervis, en tendons. La part nerviosa de la carn.

4 sistema nerviós ANAT ANIM Sistema d’integració entre els diversos òrgans d’un animal, de recepció d’informació i d’adequació al medi.

->nerviosament

■nerviosament

Part. sil.: ner_vi_o_sa_ment

[de nerviós]

adv Amb excitació nerviosa.

->nerviosisme

■nerviosisme

Part. sil.: ner_vi_o_sis_me

[de nerviós]

m Nerviositat.

->nerviositat

■nerviositat

Part. sil.: ner_vi_o_si_tat

[de nerviós; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Qualitat de nerviós.

2 Estat d’excitació nerviosa.

->nerviüt

■nerviüt -üda

Part. sil.: ner_vi_üt

[de nervi]

adj Que té nervi, que és vigorós.

->nervós

nervós -osa

[del ll. nervosus, -a, -um, íd.]

adj BOT Amb nervis palesos.

->-nèsia

-nèsia

Forma sufixada del mot grec nẽsos, que significa ‘illa’. Ex.: Polinèsia, Melanèsia.

->nesosilicat

■nesosilicat

m MINERAL Cadascun dels minerals del grup de silicats caracteritzats pel fet de tenir una estructura en la qual els tetràedres de (SiO₄) ^4- són disposats individualment i només van lligats entre ells per cations.

->nespla

■nespla

[del ll. vg. nespĭla, neutre pl., ll. cl. mespĭlum, i aquest, del gr. mespílos, nom de l’arbre, i mespílē, nom de l’arbre i el fruit, íd., amb alteració popular de m- en n- per dissimilació de la m- davant la -p-; 1a FONT: 1268]

f BOT i AGR Fruit del nespler, comestible quan és passat o molt madur.

->nespleda

■nespleda

[de nespla]

f AGR Plantació de nesplers.

->nespler

■nespler

[de nespla; 1a FONT: 1213]

m BOT i AGR Petit arbre caducifoli, de la família de les rosàcies (Mespilus germanica), de fulles lanceolades, flors blanques i solitàries i de fruits bruns comestibles, coneguts com a nesples.

->nesplera

■nesplera

[de nespla; 1a FONT: 1653, DTo.]

f BOT Nespler.

->nespra

■nespra

[variant de nespla, ll. vg. *nespĭra (v. nespla) amb substitució de -l- per -r- per etimologia popular que veia en el mot un comp. de pĭrum ‘pera’]

f BOT i AGR 1 Fruit del nesprer.

2 Nespla.

->nesprer

■nesprer

[de nespra]

m BOT i AGR 1 Nespler.

2 nesprer del Japó (o simplement nesprer) Petit arbre perennifoli de la família de les rosàcies (Eriobotrya japonica), de fulles oblongues, flors blanques en panícules i fruits comestibles, anomenats nespres.

->nesprera

■nesprera

[de nespra]

f BOT Nespler.

->nespró

nespró

[de nespra]

m dial BOT i AGR Nespra.

->nesproner

nesproner

[de nespró]

m dial BOT i AGR Nesprer.

->nestorià

■nestorià -ana

Part. sil.: nes_to_ri_à

HIST ECL 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a Nestori i al nestorianisme.

2 Dit de la forma de l’escriptura siríaca, emprada per l’església siríaca oriental.

3 església nestoriana Església constituïda pels cristians de Síria i Mesopotàmia que seguiren el nestorianisme.

2 m i f Seguidor del nestorianisme.

->nestorianisme

■nestorianisme

Part. sil.: nes_to_ri_a_nis_me

m HIST ECL Doctrina teològica que sosté que hi ha dues persones, divina i humana, en el Verb encarnat.

->net

■net -a

[del ll. nĭtĭdus, -a, -um ‘clar, pur’, amb una evolució fonètica diferent de l’experimentada per l’ant. nèdeu ‘net’ (v. nèdol); 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

1 adj 1 Sense taques, sense brutícia o sense qualsevol cosa que enlletgeixi, corrompi, torbi la puresa, etc. Encara no tens les mans netes. Camisa neta, no cal bugada. Aigua clara i neta. Un cel net de núvols.

2 Dit de la persona que habitualment té netes la seva persona i les seves coses. Una dona neta.

3 fig Tinc la consciència ben neta. Sóc net. Net de pecat, de culpa.

4 [usat adverbialment] No facis trampes i juga net.

5 fer net (d’una cosa) Desfer-se’n, consumir-la, totalment.

2 adj 1 Sense coses inútils o accessòries. Gra net.

2 COMPT Dit del benefici, guany, preu, producte, etc., del qual s’han deduït totes les despeses.

3 adj 1 De contorn ben precís, no confús o indecís. Imprès en caràcters nets. En tinc una imatge molt neta.

2 Dit de l’escrit, el dibuix, etc., fet ja en la seva forma correcta i definitiva, sense raspats, afegitons, etc. Una còpia neta.

3 clar i net (o net i clar, o net i cru) loc adv Amb tota claredat, sense embuts.

4 en net [fent referència a un escrit, un dibuix, etc.] loc adv En la forma correcta i definitiva. Ja pots passar-ho en net.

5 treure’n en net Concloure’n alguna cosa.

4 m COMPT Part del patrimoni que recull els comptes representatius de les fonts pròpies de finançament d’una empresa.

5 fer net JOCS En certs jocs de cartes, tirar-ne una que s’endugui totes les que hi ha damunt la taula.

->nét

■nét -a

[b. ll. neptus, íd. (v. nebot); 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

1 m i f Fill d’un fill o d’una filla.

2 p ext 1 m i f Descendent a comptar des dels néts.

2 m pl Les generacions venidores. La història d’ara, l’escriuran els nostres néts.

->netament

■netament

[de net]

adv D’una manera neta.

->netastoma

netastoma

m ICT Peix teleosti, de l’ordre dels anguil·liformes i de la família dels netastomàtids (Nettastoma melanorum), de musell llarg, sense aletes pectorals i de color bru fosc amb el ventre gris.

->netastomàtids

netastomàtids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels anguil·liformes, de cos llarg i prim, semblants a les anguiles, que habiten a les mars tropicals i temperades o càlides.

2 sing Peix de la família dels netastomàtids.

->netastre

■netastre -a

[de nét i -astre]

m i f Fill d’un fillastre o d’una fillastra.

->netedat

■netedat

[de net; 1a FONT: 1472]

f Qualitat de net. La netedat és el sosteniment de la sanitat. La seva dicció manca de netedat.

->netegies

■netegies

Part. sil.: ne_te_gi_es

[de netejar]

f pl Deixies d’una cosa netejada, especialment d’un llegum.

->neteja

■neteja

Cp. netedat

[de netejar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Acció de netejar o de netejar-se. La neteja d’una casa. El dia tradicional de fer neteja és el dissabte.

2 fig 1 Faran una operació de neteja a la muntanya per exterminar els guerrillers.

2 neteja ètnica ANTROP i MIL Eliminació planificada i sistemàtica d’una cultura o un grup ètnic determinat, que pot anar des de la deportació fins al genocidi.

3 neteja de port DR MAR Imposició de les ordenances reials de l’armada, de Carles III, per la qual era exigit a tots els vaixells, amb vista a la seguretat dels ports, de mantenir-ne netes les aigües.

->netejada

■netejada

[de netejar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Acció de netejar; neteja.

->netejador

■netejador -a

[de netejar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj i m i f Que neteja.

2 m i f Persona que s’ocupa de fer tasques de neteja i endreça en un edifici, unes instal·lacions o un mitjà de transport. Netejador de façanes, de vehicles.

->netejament

■netejament

[de netejar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Netejada, neteja.

->netejar

■netejar

[de net; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

v 1 1 tr Fer neta alguna cosa traient-ne la brutícia o allò que hi és de més. Netejava el terra amb salfumant. Encara no has netejat els pèsols? Netejar un camp, un bosc.

2 pron Netejar-se les ungles.

2 tr fig Netejar de malfactors una contrada.

3 tr fig i col·loq Endur-se, un lladre, tot el que hi ha de valor en un lloc. Van netejar diversos xalets en poques hores.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: netejar

GERUNDI: netejant

PARTICIPI: netejat, netejada, netejats, netejades

INDICATIU PRESENT: netejo, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen

INDICATIU IMPERFET: netejava, netejaves, netejava, netejàvem, netejàveu, netejaven

INDICATIU PASSAT: netegí, netejares, netejà, netejàrem, netejàreu, netejaren

INDICATIU FUTUR: netejaré, netejaràs, netejarà, netejarem, netejareu, netejaran

INDICATIU CONDICIONAL: netejaria, netejaries, netejaria, netejaríem, netejaríeu, netejarien

SUBJUNTIU PRESENT: netegi, netegis, netegi, netegem, netegeu, netegin

SUBJUNTIU IMPERFET: netegés, netegessis, netegés, netegéssim, netegéssiu, netegessin

IMPERATIU: neteja, netegi, netegem, netegeu, netegin

->netejavidres

■netejavidres

m i f Netejador de vidres.

->neu

■neu

Part. sil.: neu

[del ll. vg. *nĕve, ll. cl. nix, nĭvis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 METEOR Petits cristalls de glaç provinents de la congelació de l’aigua dels núvols i que cauen sobre la terra formant volves o borrallons.

2 pl Neus perpètues. Ja han caigut les primeres neus.

3 [usat com a terme de comparació per a ponderar la blancor d’alguna cosa] Tenia les mans blanques com la neu.

4 créixer com una bola de neu fig Augmentar progressivament. La seva fama creix com una bola de neu.

5 esports de neu ESPORT Nom amb què són coneguts diversos esports practicats sobre neu o glaç.

6 neu congesta GEOL Massa granulosa i plena de bombolles d’aire que correspon a un estadi intermedi entre la neu i el glaç.

7 neu granulada METEOR Hidrometeor sòlid, opac i petit, format per cristalls de gel, propi de l’alta muntanya.

8 neu pols Neu recent, seca i lleugera, constituïda per cristalls esparsos.

9 neu primavera Neu compacta, humida i poc lliscosa, formada per una capa molt granulada superposada damunt de neu vella, que de nit es cobreix d’una capa dura i de dia té una textura pastosa.

10 neu trepitjada Neu compactada artificialment pel pes d’una persona o amb màquines.

11 neu verge Neu que no ha estat trepitjada.

2 p anal RADIOTÈC i TV Imatge que apareix a la pantalla d’un televisor o d’un radar, semblant a una tempesta de neu, que és causada per paràsits, un senyal insuficient o senyals de soroll produïts en el mateix receptor.

->neula

■neula

Part. sil.: neu_la

[del ll. nebŭla ‘boira; substància fina, transparent’, mot que ha conservat des del s. XI el sentit actual metafòric aplicat al ‘full prim de pasta de farina’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 f 1 Boira.

2 FITOPAT Rovell de blat.

2 f FOLK 1 Full prim de pasta de farina, amb sucre o sense, que es menja per les festes de Nadal a Mallorca i a l’Empordà.

2 Full de pasta prima de farina, generalment barrejada amb sucre i alguna essència, cargolat formant com un canó, que es menja al Principat i a Mallorca durant les festes de Nadal.

3 adj i m i f fig Mancat de discreció, talent, importància, esperit. No arribarà mai enlloc: és tan neula!

->neulada

■neulada

Part. sil.: neu_la_da

[de neula]

f 1 Gran quantitat de neules.

2 Menjada de neules.

->neular-se

■neular-se

Part. sil.: neu_lar-se

Cp. neulir-se

[de neula; 1a FONT: s. XIII]

v pron FITOPAT 1 Agafar neulia les plantes; boirar-se, bromar-se.

2 Rovellar-se el blat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: neular

GERUNDI: neulant

PARTICIPI: neulat, neulada, neulats, neulades

INDICATIU PRESENT: neulo, neules, neula, neulem, neuleu, neulen

INDICATIU IMPERFET: neulava, neulaves, neulava, neulàvem, neulàveu, neulaven

INDICATIU PASSAT: neulí, neulares, neulà, neulàrem, neulàreu, neularen

INDICATIU FUTUR: neularé, neularàs, neularà, neularem, neulareu, neularan

INDICATIU CONDICIONAL: neularia, neularies, neularia, neularíem, neularíeu, neularien

SUBJUNTIU PRESENT: neuli, neulis, neuli, neulem, neuleu, neulin

SUBJUNTIU IMPERFET: neulés, neulessis, neulés, neuléssim, neuléssiu, neulessin

IMPERATIU: neula, neuli, neulem, neuleu, neulin

->neulella

■neulella

Part. sil.: neu_le_lla

[d’un ant. neula, dissimilació de *leula (corresponent a l’oc. ant. leula ‘úvula, campaneta’), ll. lĭgŭla ‘cullereta, llengüeta’; 1a FONT: s. XIX]

f ANAT ANIM 1 Part inferior de l’estern.

2 Úvula.

->neuler

■neuler -a

Part. sil.: neu_ler

[de neula]

1 m i f Persona que fa neules o en ven.

2 m [sovint en pl] 1 Aparell per a fer neules, que consistia generalment en una mena de tenalles proveïdes de dues peces circulars, semblants a plats, dins les quals hom col·locava la pasta de farina per posar-la al foc.

2 carregar els neulers (a algú) fig Fer-li assumir la càrrega més enutjosa en un afer, la responsabilitat d’un fracàs, etc.

->neulia

■neulia

Part. sil.: neu_li_a

[de neula]

f 1 Boira.

2 FITOPAT Malaltia que la boira causa en les plantes i que produeix l’esgrogueïment i l’assecament abans de la maduresa.

->neulim

■neulim

Part. sil.: neu_lim

[de neula; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m 1 Fruita mal assaonada a causa de la neulia.

2 p ext Nom aplicat a algú escarransit, neulit, que no ha arribat al creixement normal.

->neuliment

■neuliment

Part. sil.: neu_li_ment

[de neulir-se]

m 1 1 Acció de neulir-se;

2 l’efecte.

2 Estat del qui està neulit.

->neulir-se

■neulir-se

Part. sil.: neu_lir-se

Cp. neular-se

[de neula; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v pron Anar perdent, un ésser viu, les forces, la vitalitat, el bon aspecte, etc., per consumpció gradual; decandir-se. La flor es neulia pel fred. Aquesta tendència artística es neulirà aviat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: neulir

GERUNDI: neulint

PARTICIPI: neulit, neulida, neulits, neulides

INDICATIU PRESENT: neuleixo, neuleixes, neuleix, neulim, neuliu, neuleixen

INDICATIU IMPERFET: neulia, neulies, neulia, neulíem, neulíeu, neulien

INDICATIU PASSAT: neulí, neulires, neulí, neulírem, neulíreu, neuliren

INDICATIU FUTUR: neuliré, neuliràs, neulirà, neulirem, neulireu, neuliran

INDICATIU CONDICIONAL: neuliria, neuliries, neuliria, neuliríem, neuliríeu, neulirien

SUBJUNTIU PRESENT: neuleixi, neuleixis, neuleixi, neulim, neuliu, neuleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: neulís, neulissis, neulís, neulíssim, neulíssiu, neulissin

IMPERATIU: neuleix, neuleixi, neulim, neuliu, neuleixin

->neulit

■neulit -ida

Part. sil.: neu_lit

[de neulir-se]

adj Que sofreix neuliment.

->neulós

■neulós -osa

Part. sil.: neu_lós

[de neula]

adj Boirós.

->neuma

■neuma

Part. sil.: neu_ma

Hom.: pneuma

[del b. ll. neuma, i aquest, del gr. neũma ‘senyal, senyal de cap’; alguns identifiquen el mot amb pneuma, del b. ll. pneuma, i aquest, del gr. pneũma ‘buf, esperit’]

m MÚS Cadascun dels signes medievals de notació musical occidental.

->neumàtic¹

■neumàtic¹

Part. sil.: neu_mà_tic

m TRANSP pneumàtic 3 2.

->neumàtic²

■neumàtic² -a

Part. sil.: neu_mà_tic

Hom.: pneumàtic

[de neuma]

adj MÚS Dit de la notació amb neumes.

->neur-

■neur-

Forma prefixada del mot grec neũron, que significa ‘nervi’. Ex.: neuràlgia, neuritis.

->neura

neura

Part. sil.: neu_ra

col·loq 1 f 1 Estat depressiu, amb tendència a la neurastènia. Has de sortir de marxa, a veure si et passa la neura!

2 Mania, dèria. Li ha agafat la neura d’aprimar-se.

2 adj i m i f Que està molt nerviós, molt alterat. És un neura, es posa histèric per qualsevol bestiesa!

->neural

■neural

Part. sil.: neu_ral

[formació culta analògica sobre la base de neur-]

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent als nervis o al sistema nerviós.

2 Situat a la regió de la medul·la espinal.

3 arc neural Arc format per la unió de les dues apòfisis superiors o neurals que surten, una per cada costat, de la part superior de cadascuna de les vèrtebres dels peixos.

4 placa neural Engruiximent de l’ectoderma que es presenta a la regió dorsal mitjana de l’embrió al final de la tercera setmana de vida intrauterina.

->neuràlgia

■neuràlgia

Part. sil.: neu_ràl_gi_a

[de neur- i -àlgia; 1a FONT: 1888, DLab.]

f PAT Dolor intens en forma de crisis paroxismals de caràcter pulsatiu o lancinant que s’irradia pel territori de distribució sensitiva d’un nervi perifèric.

->neuràlgic

■neuràlgic -a

Part. sil.: neu_ràl_gic

[de neuràlgia]

adj PAT Relatiu o pertanyent a la neuràlgia.

->neurastènia

■neurastènia

Part. sil.: neu_ras_tè_ni_a

[de neur- i astènia; 1a FONT: 1888, DLab.]

f PSIC Malaltia nerviosa caracteritzada pel cansament físic i psíquic, per la incapacitat d’esforç i atenció i àdhuc per una certa irritabilitat.

->neurastènic

■neurastènic -a

Part. sil.: neu_ras_tè_nic

[de neurastènia]

PSIC 1 adj Relatiu o pertanyent a la neurastènia.

2 adj i m i f Que pateix de neurastènia.

->neurectomia

neurectomia

Part. sil.: neu_rec_to_mi_a

f CIR Extirpació quirúrgica total o parcial d’un nervi.

->neuri-

■neuri-

Forma prefixada del mot grec neũron, que significa ‘nervi’. Ex.: neurilemma, neurinoma.

->neurilemma

■neurilemma

Part. sil.: neu_ri_lem_ma

m ANAT ANIM Coberta exterior d’una fibra nerviosa.

->neurinoma

neurinoma

Part. sil.: neu_ri_no_ma

m PAT Nòdul o tumor nerviós que s’origina a partir de la beina de Schwann d’un nervi perifèric.

->neurita

neurita

Part. sil.: neu_ri_ta

f HISTOL i FISIOL ANIM Axó.

->neurític

■neurític -a

Part. sil.: neu_rí_tic

[de neuritis]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la neuritis.

2 adj i m i f Que pateix de neuritis.

->neuritis

■neuritis

Part. sil.: neu_ri_tis

[de neur- i -itis]

f PAT Nom genèric de les afeccions dels nervis perifèrics, que comporten un trastorn funcional i alteracions anatòmiques, inflamatòries i de vegades també degeneratives, amb destrucció de la neurita i de les seves beines.

->neuro-

■neuro-

Forma prefixada del mot grec neũron, que significa ‘nervi’. Ex.: neurologia, neuropatologia.

->neurobiologia

neurobiologia

Part. sil.: neu_ro_bi_o_lo_gi_a

[de neuro- i biologia]

f BIOL Branca de la histologia que estudia el sistema nerviós.

->neuroblast

■neuroblast

Part. sil.: neu_ro_blast

m EMBRIOL Cèl·lula embrionària dels vertebrats de la qual deriva una neurona.

->neuroblastoma

neuroblastoma

Part. sil.: neu_ro_blas_to_ma

m PAT Tumor maligne derivat de les cèl·lules de la medul·la de la glàndula suprarenal o dels ganglis de la cadena simpàtica.

->neurocarcinoma

neurocarcinoma

Part. sil.: neu_ro_car_ci_no_ma

m PAT Tumor maligne de tipus pigmentari que apareix a la pell i s’origina a partir d’un nevus que degenera.

->neurocirurgia

neurocirurgia

Part. sil.: neu_ro_ci_rur_gi_a

f CIR Cirurgia del sistema nerviós.

->neurocirurgià

■neurocirurgià -ana

Part. sil.: neu_ro_ci_rur_gi_à

m i f CIR Metge especialista en neurocirurgia.

->neuròcit

neuròcit

Part. sil.: neu_rò_cit

m HISTOL Neurona.

->neurocrani

■neurocrani

Part. sil.: neu_ro_cra_ni

m ANAT ANIM Part del crani que recobreix l’encèfal i va unida a la columna vertebral per la regió occipital.

->neurodèrmia

neurodèrmia

Part. sil.: neu_ro_dèr_mi_a

f PAT 1 Denominació genèrica de diverses dermatoneurosis en les quals, malgrat una pruïja intensa, no hi ha reacció cutània.

2 Pruïja essencial de la pell.

->neurodermitis

neurodermitis

Part. sil.: neu_ro_der_mi_tis

f PAT Denominació genèrica de diverses dermatoneurosis, de morfologia peculiar i inconfusible, que apareixen d’una manera primària o secundària a altres dermatosis pruriginoses.

->neurodocitis

neurodocitis

Part. sil.: neu_ro_do_ci_tis

f PAT Neuràlgia o neuritis produïda per la compressió que ocasiona una inflamació o un tumor situat principalment en un forat o conducte ossi que és travessat per un nervi.

->neuroeix

neuroeix

Part. sil.: neu_ro_eix

m HISTOL Axó.

->neuroepiteli

neuroepiteli

Part. sil.: neu_ro_e_pi_te_li

m EMBRIOL Recobriment ectodèrmic del conducte neural embrionari, constituït per cèl·lules epitelials.

->neurofibril·la

■neurofibril·la

Part. sil.: neu_ro_fi_bril_la

f HISTOL Cadascuna de les fibril·les del citoplasma de les neurones i de llurs prolongacions.

->neurofibroma

neurofibroma

Part. sil.: neu_ro_fi_bro_ma

m PAT Tumor originat en el teixit conjuntiu dels nervis i format per la proliferació del perineuri i l’endoneuri.

->neurofibromatosi

neurofibromatosi

Part. sil.: neu_ro_fi_bro_ma_to_si

f PAT Malaltia originada per un trastorn del desenvolupament de l’ectoderma i caracteritzada per l’associació de múltiples neurofibromes en el trajecte dels nervis perifèrics.

->neurofisiologia

■neurofisiologia

Part. sil.: neu_ro_fi_si_o_lo_gi_a

[de neuro- i fisiologia]

f FISIOL Branca de la fisiologia que estudia les funcions biològiques del sistema nerviós.

->neurofisiològic

■neurofisiològic -a

Part. sil.: neu_ro_fi_si_o_lò_gic

[de neurofisiologia]

adj FISIOL Relatiu o pertanyent a la neurofisiologia.

->neurogàs

■neurogàs

Part. sil.: neu_ro_gàs

m MIL Cadascun dels composts altament metzinosos que pertanyen al grup dels èsters orgànics derivats de l’àcid fosfòric.

->neurogènic

■neurogènic -a

Part. sil.: neu_ro_gè_nic

adj ANAT ANIM Que és d’origen nerviós.

->neuròglia

■neuròglia

Part. sil.: neu_rò_gli_a

f HISTOL Teixit de sosteniment propi del sistema nerviós.

->neurohipòfisi

■neurohipòfisi

Part. sil.: neu_ro_hi_pò_fi_si

f ANAT ANIM Lòbul posterior de la hipòfisi, unit a l’hipotàlem per la tija hipofisiària, on s’emmagatzemen les hormones vasopressina i oxitocina.

->neurohormona

■neurohormona

Part. sil.: neu_ro_hor_mo_na

f FISIOL ANIM Nom genèric de les hormones produïdes i alliberades per cèl·lules nervioses especialitzades.

->neuròleg

■neuròleg -òloga

Part. sil.: neu_rò_leg

[de neuro- i -leg]

m i f MED Metge especialitzat en malalties nervioses.

->neurolèptic

neurolèptic -a

Part. sil.: neu_ro_lèp_tic

FARM i FISIOL ANIM 1 adj Que calma la hiperactivitat neuromuscular.

2 m Medicament psicodepressor, el qual té efectes farmacològics en el sistema nerviós central i perifèric i és utilitzat clínicament en el tractament de les psicosis greus.

->neuroleptoanalgèsia

neuroleptoanalgèsia

Part. sil.: neu_ro_lep_to_a_nal_gè_si_a

f MED Estat d’indiferència psíquica i repòs motor sense pèrdua profunda de la consciència.

->neuroleptoanestèsia

neuroleptoanestèsia

Part. sil.: neu_ro_lep_to_a_nes_tè_si_a

f MED Tècnica d’anestèsia combinada que a més del neurolèptic i l’analgèsic usats en la neuroleptoanalgèsia, utilitza també un anestèsic general.

->neurolingüística

neurolingüística

f LING Disciplina científica que estudia les relacions entre el cervell i el llenguatge, en particular la seva localització i els trastorns lingüístics.

->neurologia

■neurologia

Part. sil.: neu_ro_lo_gi_a

[de neuro- i -logia; 1a FONT: 1888, DLab.]

f MED Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia del sistema nerviós.

->neurològic

■neurològic -a

Part. sil.: neu_ro_lò_gic

[de neurologia]

adj MED Relatiu o pertanyent a la neurologia.

->neurolues

neurolues

Part. sil.: neu_ro_lu_es

f PAT Neurosífilis.

->neuroma

■neuroma

Part. sil.: neu_ro_ma

m PAT Tumor format per teixit nerviós, ganglionar o fascicular.

->neuròmer

neuròmer

Part. sil.: neu_rò_mer

m 1 EMBRIOL Segment del tub neural de l’embrió.

2 ENTOM Cadascun dels parells de ganglis del sistema nerviós d’un anèl·lid o d’un artròpode.

->neuromotor motriu

■neuromotor motriu [o -motora]

Part. sil.: neu_ro_mo_tor

FISIOL ANIM 1 adj Relatiu o pertanyent a l’impuls nerviós eferent.

2 placa neuromotriu Formació complexa en la qual l’axó d’una neurona motriu estableix un contacte sinàptic amb una cèl·lula d’una fibra de múscul estriat.

->neuromuscular

neuromuscular

Part. sil.: neu_ro_mus_cu_lar

adj HISTOL Relatiu o pertanyent als nervis i als músculs.

->neurona

■neurona

Part. sil.: neu_ro_na

[de neur- i -ona, sufix usat en ciències naturals i bioquímica, de les desinències gr. -on, -ōn del nominatiu de molts noms gr]

f HISTOL Cèl·lula del teixit nerviós, d’origen ectodèrmic i originada per diferenciació del neuroblast.

->neuronal

■neuronal

Part. sil.: neu_ro_nal

adj HISTOL Relatiu o pertanyent a les neurones.

->neuròpata

neuròpata

Part. sil.: neu_rò_pa_ta

adj i m i f MED Que pateix una malaltia del sistema nerviós.

->neuropatia

■neuropatia

Part. sil.: neu_ro_pa_ti_a

[de neuro- i -patia]

f PAT Afecció del sistema nerviós.

->neuropàtic

■neuropàtic -a

Part. sil.: neu_ro_pà_tic

[de neuropatia]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la neuropatia.

2 constitució neuropàtica PSIC Constitució de l’individu en la qual sembla que siguin més possibles les malalties nervioses.

2 adj i m i f Que pateix una neuropatia.

->neuropatologia

neuropatologia

Part. sil.: neu_ro_pa_to_lo_gi_a

[de neuro- i patologia]

f PAT Part de la patologia que s’ocupa de les malalties del sistema nerviós.

->neuropodi

neuropodi

Part. sil.: neu_ro_po_di

m ZOOL Nom donat a la branca (o parapodi) ventral del segment d’un anèl·lid poliquet.

->neuròpor

neuròpor

Part. sil.: neu_rò_por

m EMBRIOL Porus que hi ha a l’extrem del conducte neural de l’embrió dels vertebrats.

->neuropsicologia

■neuropsicologia

Part. sil.: neu_ro_psi_co_lo_gi_a

f FISIOL i PSIC Disciplina psicofisiològica que estudia les relacions entre l’activitat mental i del comportament i les estructures cerebrals.

->neuropsiquiatre

neuropsiquiatre -a

Part. sil.: neu_ro_psi_qui_a_tre

[de neuro- i psiquiatre]

m i f MED Especialista en neuropsiquiatria.

->neuropsiquiatria

neuropsiquiatria

Part. sil.: neu_ro_psi_qui_a_tri_a

[de neuro- i psiquiatria]

f MED Especialitat mèdica que s’ocupa del conjunt de les afeccions nervioses, fins d’aquelles que no tenen una base orgànica demostrable.

->neuròpters

■neuròpters

Part. sil.: neu_ròp_ters

m ENTOM 1 pl Ordre d’insectes holometàbols de la subclasse dels pterigots, amb antenes llargues i multiarticulades al cap, ulls grossos i sortints i amb dos parells d’ales gairebé iguals, membranoses i reticulades. L’espècie més típica és la formiga lleó (Myrmeleon formicarius).

2 sing Insecte de l’ordre dels neuròpters.

->neuroquímica

neuroquímica

f BIOQ Part de la bioquímica que estudia els processos químics que tenen lloc al sistema nerviós, responsables de la transmissió de l’impuls nerviós, però també de diverses sensacions i anomalies físiques i, sobretot, psíquiques.

->neuroretinitis

neuroretinitis

Part. sil.: neu_ro_re_ti_ni_tis

f OFTAL Inflamació del nervi òptic i de la retina.

->neurorràfia

neurorràfia

Part. sil.: neu_ror_rà_fi_a

f CIR Sutura dels dos caps d’un nervi.

->neurosecreció

■neurosecreció

Part. sil.: neu_ro_se_cre_ci_ó

f FISIOL ANIM 1 Producció i alliberament de substàncies de secreció per les terminacions nervioses de certes cèl·lules del cervell, al corrent circulatori.

2 Nom genèric de les substàncies secretades en la neurosecreció.

->neurosi

■neurosi

Part. sil.: neu_ro_si

[de neur- i -osi]

f PSIQ Afecció mental caracteritzada per desordres funcionals, que no exclouen un possible origen orgànic.

->neurosífilis

neurosífilis

Part. sil.: neu_ro_sí_fi_lis

f PAT Afectació sifilítica del sistema nerviós tant pel que fa al parènquima o el mateix teixit nerviós com al mesènquima.

->neurosoma

neurosoma

Part. sil.: neu_ro_so_ma

m HISTOL Cos cel·lular de la neurona.

->neurosquelet

■neurosquelet

Part. sil.: neu_ros_que_let

m ANAT ANIM Part de l’endosquelet dels vertebrats que recobreix, protegint-lo, el sistema nerviós central.

->neurotensina

neurotensina

Part. sil.: neu_ro_ten_si_na

f FISIOL ANIM Hormona peptídica constituïda per 13 aminoàcids, localitzada especialment en les neurones del cervell i en les cèl·lules secretores intestinals N.

->neuròtic

■neuròtic -a

Part. sil.: neu_rò_tic

[de neurosi]

PSIQ 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la neurosi.

2 conducta neuròtica Comportament anòmal, motivat per la pèrdua d’harmonia en les estructures de la personalitat.

2 adj i m i f Que pateix de neurosi.

->neurotitzar-se

■neurotitzar-se

Part. sil.: neu_ro_tit_zar-se

[de neuròtic]

v pron PSIQ Esdevenir neuròtic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: neurotitzar

GERUNDI: neurotitzant

PARTICIPI: neurotitzat, neurotitzada, neurotitzats, neurotitzades

INDICATIU PRESENT: neurotitzo, neurotitzes, neurotitza, neurotitzem, neurotitzeu, neurotitzen

INDICATIU IMPERFET: neurotitzava, neurotitzaves, neurotitzava, neurotitzàvem, neurotitzàveu, neurotitzaven

INDICATIU PASSAT: neurotitzí, neurotitzares, neurotitzà, neurotitzàrem, neurotitzàreu, neurotitzaren

INDICATIU FUTUR: neurotitzaré, neurotitzaràs, neurotitzarà, neurotitzarem, neurotitzareu, neurotitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: neurotitzaria, neurotitzaries, neurotitzaria, neurotitzaríem, neurotitzaríeu, neurotitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: neurotitzi, neurotitzis, neurotitzi, neurotitzem, neurotitzeu, neurotitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: neurotitzés, neurotitzessis, neurotitzés, neurotitzéssim, neurotitzéssiu, neurotitzessin

IMPERATIU: neurotitza, neurotitzi, neurotitzem, neurotitzeu, neurotitzin

->neurotomia

neurotomia

Part. sil.: neu_ro_to_mi_a

f CIR Secció quirúrgica d’un nervi.

->neurotòxic

■neurotòxic -a

Part. sil.: neu_ro_tò_xic

adj PAT Dit de la substància que té efectes nocius sobre el sistema nerviós, ja que interfereix en el mecanisme de transmissió dels impulsos. Verí neurotòxic.

->neurotoxina

■neurotoxina

Part. sil.: neu_ro_to_xi_na

f PAT Toxina que produeix lesions en el sistema nerviós.

->neurotransmissor

■neurotransmissor

Part. sil.: neu_ro_trans_mis_sor

m FISIOL ANIM Nom genèric dels agents químics mitjançant els quals les neurones es comuniquen amb d’altres neurones o amb d’altres tipus de cèl·lules, com ara les musculars, estimulant-les o inhibint-les.

->neuròtrop

neuròtrop -a

Part. sil.: neu_rò_trop

adj MED Que té afinitat pel sistema nerviós.

->neurotropisme

■neurotropisme

Part. sil.: neu_ro_tro_pis_me

m FISIOL Afinitat que presenten alguns microbis o llurs toxines per al sistema nerviós.

->neurovegetatiu

neurovegetatiu -iva

Part. sil.: neu_ro_ve_ge_ta_tiu

[de neuro- i vegetatiu]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al sistema nerviós vegetatiu.

->nèurula

nèurula

Part. sil.: nèu_ru_la

f EMBRIOL Estadi del desenvolupament embrionari, posterior a la gastrulació, en el qual es forma el tub neural.

->neurulació

neurulació

Part. sil.: neu_ru_la_ci_ó

f EMBRIOL Procés embrionari que condueix a la formació de la nèurula.

->nèuston

■nèuston

Part. sil.: nèus_ton

m ECOL Comunitat d’organismes que habiten en contacte amb la superfície lliure de l’aigua.

->neutral

■neutral

Part. sil.: neu_tral

[del ll. neutralis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj 1 Que no és ni de l’un ni de l’altre de dos bàndols en pugna o de dues opinions oposades.

2 DR INTERN Dit d’un territori, que pot ésser un estat sobirà o bé part d’un estat, que ha renunciat, sigui voluntàriament o per tractat, a ser escenari d’hostilitats.

->neutralisme

■neutralisme

Part. sil.: neu_tra_lis_me

[de neutral]

m POLÍT Fórmula de dret internacional segons la qual un país justifica la seva exclusió d’un conflicte o d’una tensió momentània i regula les obligacions consegüents.

->neutralista

■neutralista

Part. sil.: neu_tra_lis_ta

[de neutral]

1 adj Relatiu o pertanyent al neutralisme.

2 m i f Partidari del neutralisme.

->neutralitat

■neutralitat

Part. sil.: neu_tra_li_tat

[de neutral]

f 1 DR INTERN Situació jurídica d’un estat que, en cas de guerra entre dos altres estats, no hi pren part ni fa cap acte d’assistència ni d’hostilitat envers els bel·ligerants i en situació de pau no forma part de pactes militars.

2 EVOL Teoria de l’evolució no darwiniana que, encara que admet que les característiques adaptatives dels organismes són el resultat de la selecció natural, considera que una gran part de les modificacions de l’ADN són degudes a l’atzar, i que la major part de les variants genètiques no són sotmeses al procés de selecció natural.

->neutralitzable

■neutralitzable

Part. sil.: neu_tra_lit_za_ble

[de neutralitzar]

adj Que pot ésser neutralitzat.

->neutralització

■neutralització

Part. sil.: neu_tra_lit_za_ci_ó

[de neutralitzar]

f 1 1 Acció de neutralitzar;

2 l’efecte.

2 ALIM Correcció de l’acidesa natural excessiva dels àcids emprats en l’elaboració de vins, olis, nata, mantega i derivats lactis, etc.

3 FON Fenomen fonològic mitjançant el qual l’oposició entre dos o més fonemes s’esvaeix en un o més contexts donats i es restaura tot just canvien les condicions contextuals del fenomen.

4 QUÍM Reacció d’un àcid amb una base en quantitats equivalents.

5 RADIOTÈC Mètode emprat per a contrarestar la retroacció positiva en un amplificador de tubs o de transistors, la qual podria produir oscil·lacions indesitjables d’alta freqüència a causa de les capacitats paràsites reixa-ànode (tub) o base-col·lector (transistors).

->neutralitzador

■neutralitzador -a

Part. sil.: neu_tra_lit_za_dor

[de neutralitzar]

1 adj Que neutralitza.

2 m ALIM Additiu alimentari destinat a obtenir una neutralització.

->neutralitzar

■neutralitzar

Part. sil.: neu_tra_lit_zar

[de neutral; 1a FONT: 1888, DLab.]

v tr 1 1 Fer neutre.

2 Destruir els efectes d’alguna cosa contraposant-li una acció contrària. Les idees no poden ésser neutralitzades sinó per idees.

2 QUÍM 1 Fer una reacció de neutralització.

2 Portar una solució aquosa àcida o bàsica a pH neutre per addició de bases o àcids, respectivament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: neutralitzar

GERUNDI: neutralitzant

PARTICIPI: neutralitzat, neutralitzada, neutralitzats, neutralitzades

INDICATIU PRESENT: neutralitzo, neutralitzes, neutralitza, neutralitzem, neutralitzeu, neutralitzen

INDICATIU IMPERFET: neutralitzava, neutralitzaves, neutralitzava, neutralitzàvem, neutralitzàveu, neutralitzaven

INDICATIU PASSAT: neutralitzí, neutralitzares, neutralitzà, neutralitzàrem, neutralitzàreu, neutralitzaren

INDICATIU FUTUR: neutralitzaré, neutralitzaràs, neutralitzarà, neutralitzarem, neutralitzareu, neutralitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: neutralitzaria, neutralitzaries, neutralitzaria, neutralitzaríem, neutralitzaríeu, neutralitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: neutralitzi, neutralitzis, neutralitzi, neutralitzem, neutralitzeu, neutralitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: neutralitzés, neutralitzessis, neutralitzés, neutralitzéssim, neutralitzéssiu, neutralitzessin

IMPERATIU: neutralitza, neutralitzi, neutralitzem, neutralitzeu, neutralitzin

->neutralment

■neutralment

Part. sil.: neu_tral_ment

[de neutral]

adv D’una manera neutral.

->neutre

■neutre -a

Part. sil.: neu_tre

[del ll. neuter, -tra, -trum ‘ni l’un ni l’altre, neutre’, der. de uter ‘quin dels dos’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

1 adj 1 Dit d’allò que, de dues coses oposades que pot ésser, no és ni l’una ni l’altra.

2 p ext Que té un caràcter indefinit.

3 p ext Desproveït de tot matís afectiu o intencional. Parlava en to neutre.

2 adj BIOL Asexuat.

3 adj BOT Dit de la flor estèril, mancada d’androceu i de gineceu.

4 adj ELECT Que no té càrrega elèctrica total, perquè la càrrega negativa es contraresta amb la positiva.

5 adj i m ELECTROT 1 Dit del punt d’un sistema simètric que es troba a un potencial nul, i sovint unit a terra.

2 esp En un sistema polifàsic en estrella, dit del punt comú de l’estrella, o del conductor o del born corresponents.

6 adj GRAM 1 Relatiu o pertanyent al gènere neutre.

2 gènere neutre Classe de la categoria gramatical gènere en les llengües que en tenen més de dos (masculí i femení) i en oposició a aquests.

3 vocal neutra Vocal central, laxa, d’obertura mitjana, que es representa per [ə]; en català oriental correspon a les grafies a i e en posició àtona i, a més a més, a moltes e tòniques de la major part del balear.

7 adj MAGNET Dit de la substància ferromagnètica que no posseeix cap imantació o que ha estat desimantada artificialment.

8 adj QUÍM 1 Que no és ni àcid ni bàsic.

2 Dit especialment de les solucions aquoses que contenen els ions H⁺ i OH^- en quantitats idèntiques.

3 Dit de les sals que en solució no presenten reaccions d’hidròlisi àcida ni bàsica.

->neutrí

■neutrí

Part. sil.: neu_trí

[de neutrino]

m PART [símb: ni] Tipus de partícula fonamental, constituït per tres espècies pertanyents al grup dels leptons i que tenen càrrega elèctrica nul·la, massa en repòs nul·la o molt petita, i spin 1/2.

->neutrínic

neutrínic -a

Part. sil.: neu_trí_nic

adj PART Relatiu o pertanyent al neutrí.

->neutrino

■neutrino

Part. sil.: neu_tri_no

[de l’it. neutrino]

m PART Neutrí.

->neutró

■neutró

Part. sil.: neu_tró

[de l’angl. neutron, creat pel físic angl. Ernest Rutherford (1871-1937), de neutr(al) i (electr)on]

m PART [símb: n] Partícula fonamental, del grup dels hadrons, de càrrega elèctrica nul·la, massa molt similar a la del protó, i spin 1/2.

->neutrodí

neutrodí

Part. sil.: neu_tro_dí

m RADIOTÈC Amplificador proveït d’un circuit de neutralització.

->neutròfil

■neutròfil -a

Part. sil.: neu_trò_fil

adj HISTOL 1 Dit de les estructures dels teixits que es tenyeixen preferentment amb colorants neutres.

2 Dit del leucòcit que presenta granulacions citoplasmàtiques que són tenyides tant pels colorants àcids com pels bàsics.

->neutrofília

neutrofília

Part. sil.: neu_tro_fí_li_a

f MED Augment del nombre de leucòcits neutròfils en la sang.

->neutrònic

neutrònic -a

Part. sil.: neu_trò_nic

FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent al neutró.

2 f Part de la física que estudia els neutrons, especialment llur comportament en un reactor nuclear.

->neutronografia

neutronografia

Part. sil.: neu_tro_no_gra_fi_a

f 1 FÍS 1 Procediment d’assaig no destructiu que permet d’analitzar per transparència els cossos opacs a la llum visible.

2 Imatge impressionada pel procediment neutronogràfic en una placa sensible.

2 TERAP Radiografia realitzada mitjançant un feix de neutrons.

->neutropausa

■neutropausa

Part. sil.: neu_tro_pau_sa

[de neutre i pausa]

f METEOR Zona que separa la neutrosfera de la ionosfera.