->reguitnar

■reguitnar

[d’un encreuament de reguitzar ‘tirar guitzes’, der. de guitza, i l’ant. repetnar, també ‘tirar guitzes’, d’un ll. vg. repedinare, der. de pes, pedis ‘peu’; 1a FONT: s. XIV]

v intr Tirar guitzes un cavall, un mul, especialment resistint-se a obeir. La mula reguitnava amb força i no la podíem dominar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reguitnar

GERUNDI: reguitnant

PARTICIPI: reguitnat, reguitnada, reguitnats, reguitnades

INDICATIU PRESENT: reguitno, reguitnes, reguitna, reguitnem, reguitneu, reguitnen

INDICATIU IMPERFET: reguitnava, reguitnaves, reguitnava, reguitnàvem, reguitnàveu, reguitnaven

INDICATIU PASSAT: reguitní, reguitnares, reguitnà, reguitnàrem, reguitnàreu, reguitnaren

INDICATIU FUTUR: reguitnaré, reguitnaràs, reguitnarà, reguitnarem, reguitnareu, reguitnaran

INDICATIU CONDICIONAL: reguitnaria, reguitnaries, reguitnaria, reguitnaríem, reguitnaríeu, reguitnarien

SUBJUNTIU PRESENT: reguitni, reguitnis, reguitni, reguitnem, reguitneu, reguitnin

SUBJUNTIU IMPERFET: reguitnés, reguitnessis, reguitnés, reguitnéssim, reguitnéssiu, reguitnessin

IMPERATIU: reguitna, reguitni, reguitnem, reguitneu, reguitnin

->reguitnós

■reguitnós -osa

[de reguitnar]

adj 1 Inclinat a tirar guitzes.

2 fig Rondinaire.

->reguitzada

■reguitzada

[com reguitzell i reguitzer, probable resultat d’un encreuament de rec amb guitza, en el sentit també de ‘cosa molesta’]

f Reguitzell.

->reguitzell

■reguitzell

[v. reguitzada; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 Llarga sèrie de coses. N’hi ha tot un reguitzell. Fa un reguitzell d’anys.

2 posar en reguitzell Posar en fila, l’una cosa darrere l’altra.

->reguitzer

■reguitzer

[v. reguitzada]

m Reguitzell.

->reguiu

■reguiu

Part. sil.: re_guiu

[de regar; 1a FONT: 1370]

m AGR Regadiu.

->reguívol

■reguívol -a

[de regar]

adj AGR Que pot ésser regat.

->règul

■règul

m 1 reietó 1.

2 METAL·L Botó de metall que es forma sota l’escòria en fondre i reduir un mineral.

->regulable

■regulable

[de regular²]

adj Que pot ésser regulat.

->regulació

■regulació

Part. sil.: re_gu_la_ci_ó

[de regular²; 1a FONT: 1554]

f 1 1 Acció de regular;

2 l’efecte.

2 AUTOM Mode de funcionament d’un sistema, aparell automàtic, etc., consistent a comparar la magnitud a regular i la de referència a fi que dos valors siguin com més pròxims millor.

3 EMBRIOL Propietat general dels ous animals i d’embrions joves de resoldre deficiències o d’integrar cèl·lules excedentàries.

4 FISIOL 1 Capacitat d’una cèl·lula, d’un teixit o d’un organisme per a reaccionar a diversos estímuls, amb tendència a limitar les pertorbacions que se’n poguessin derivar i a mantenir l’equilibri fisiològic dins uns límits de tolerància.

2 regulació cel·lular BIOL Conjunt de mecanismes i processos que controlen l’activitat cel·lular.

5 OBR PÚBL Conjunt d’obres fluvials fetes per tal d’evitar les inundacions, mantenir el règim d’un curs d’aigua dins uns límits, etc.

6 TECNOL 1 Correcció o ajust del funcionament d’un aparell, d’una màquina, d’un mecanisme, etc., de la marxa d’un procés, etc., per tal d’obtenir-ne un resultat determinat o el màxim rendiment.

2 En una màquina o un conjunt de màquines, adaptació permanent a llurs necessitats d’utilització de la potència fornida per un motor, per una màquina, etc.

3 Dispositiu que garanteix el funcionament correcte i l’ajust perfecte d’un mecanisme, d’un aparell, etc.

4 regulació automàtica Correcció o ajust automàtic de les temperatures, les pressions, la intensitat, i la tensió de corrents elèctrics, velocitats d’òrgans mecànics, cabals de fluid, etc.

7 regulació del mercat ECON Conjunt de mesures de política econòmica que les autoritats econòmiques estableixen en els sistemes d’economia de mercat per assegurar el funcionament dels seus mecanismes essencials.

8 regulació de naixements Control de naixements.

->regulador

■regulador -a

[de regular²]

1 adj Que regula o serveix per a regular.

2 1 adj i m i f Dit del dispositiu, l’aparell, el mecanisme, etc., que efectua o permet d’efectuar una regulació. Un òrgan regulador.

2 m AGR Dispositiu que en algunes arades perfeccionades regula l’amplada i la fondària dels solcs.

3 m AUT Dispositiu que és muntat entre la dinamo i la bateria d’un automòbil per tal de regular la intensitat i la tensió del corrent elèctric continu generat per la dinamo en funció de la càrrega de la bateria.

4 m TECNOL Aparell de control capaç de mantenir pràcticament constant, o de fer variar d’acord amb una llei determinada, el valor d’alguna magnitud dels elements que regeixen el funcionament d’una màquina, d’una instal·lació industrial, d’una calefacció domèstica, etc. Regulador automàtic. Regulador de tensió.

3 m BIOL Gen d’un cromosoma amb funció d’elaborar una proteïna repressora específica que bloca el gen operador, que és responsable de donar l’ordre d’elaboració d’una proteïna.

4 m MÚS 1 Dispositiu de l’orgue que regula l’entrada d’aire als tubs, per evitar distorsions en el so.

2 Signe musical en forma d’angle que indica variacions d’intensitat creixents o decreixents.

5 m TÈXT Collador.

->regular¹

■regular¹

[del ll. regularis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj 1 Conforme a una regla, una llei o una norma establertes.

2 Dit del servei de transport que segueix habitualment un itinerari, un calendari i un horari predeterminats. Una línia regular d’autobusos. Un servei regular de transport des de l’aeroport.

2 adj Que no se separa gaire del terme mitjà, ni gros ni petit. Estatura regular.

3 adj Que en tots els moments d’una actuació, d’un funcionament, etc., es capté o funciona aproximadament igual.

4 adj BOT Actinomorf.

5 adj DR CAN 1 En contraposició a secular, dit del sacerdot o conjunt de preveres pertanyents als ordes religiosos. Clerecia regular.

2 Dit de les observances que són de regla en un orde religiós. Disciplina regular. Vida regular. Dejuni regular.

6 m i f ESPORT Surfista o patinador que col·loca el peu esquerre per davant del dret en la planxa de neu o el monopatí.

7 adj FISIOL ANIM Dit del pols que batega compassadament.

8 adj GEOM 1 Dit d’una figura en què tots els elements de la mateixa categoria (costats, angles, etc.) són iguals entre ells. Quadrilàter regular. Hexàedre regular.

2 Dit dels punts de la gràfica d’una funció en què aquesta és derivable i la derivada és contínua.

9 adj LING Dit de tota forma lingüística conforme a un paradigma considerat com a fonamental.

10 adj MIL 1 Nom donat a cadascun dels soldats marroquins que eren manats per oficials espanyols.

2 tropes regulars Tropes que pertanyen a l’exèrcit permanent.

11 m ZOOL 1 pl Subclasse d’equinoderms de la classe dels equinoïdeus, que comprèn individus de cos globós i sense braços, recobert de pues mòbils sobre l’exosquelet calcari i amb cinc dobles fileres de pedicels. Comprèn les formes típiques de garotes i tabaqueres.

2 sing Equinoderm de la subclasse dels regulars.

12 sistema regular CRISTAL·L Sistema cúbic.

->regular²

■regular²

Cp. regularitzar

[del ll. regulare, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Sotmetre a una regla.

2 Fer que una cosa es mantingui en un grau o una condició volguts. Regular les despeses. Regular la temperatura. Regular la velocitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regular

GERUNDI: regulant

PARTICIPI: regulat, regulada, regulats, regulades

INDICATIU PRESENT: regulo, regules, regula, regulem, reguleu, regulen

INDICATIU IMPERFET: regulava, regulaves, regulava, regulàvem, regulàveu, regulaven

INDICATIU PASSAT: regulí, regulares, regulà, regulàrem, regulàreu, regularen

INDICATIU FUTUR: regularé, regularàs, regularà, regularem, regulareu, regularan

INDICATIU CONDICIONAL: regularia, regularies, regularia, regularíem, regularíeu, regularien

SUBJUNTIU PRESENT: reguli, regulis, reguli, regulem, reguleu, regulin

SUBJUNTIU IMPERFET: regulés, regulessis, regulés, reguléssim, reguléssiu, regulessin

IMPERATIU: regula, reguli, regulem, reguleu, regulin

->regularímetre

■regularímetre

[de regular¹i -metre]

m TÈXT Aparell que mesura la regularitat de les vetes, metxes i fils.

->regularitat

■regularitat

[de regular¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Qualitat de regular.

2 CATOL Observança exacta de la regla o les constitucions d’un orde o d’un institut religiós.

->regularitzable

■regularitzable

[de regularitzar; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Que pot ésser regularitzat.

->regularització

■regularització

Part. sil.: re_gu_la_rit_za_ci_ó

[de regularitzar; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Acció de regularitzar.

2 regularització de comptes COMPT Conjunt d’operacions comptables l’objecte de les quals és la comprovació general de les anotacions, la determinació dels resultats de l’exercici i la fixació de la situació patrimonial.

->regularitzar

■regularitzar

Cp. regular²

[de regular¹; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr Fer que una cosa sigui regular o obri d’una manera regular. Regularitzar una situació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regularitzar

GERUNDI: regularitzant

PARTICIPI: regularitzat, regularitzada, regularitzats, regularitzades

INDICATIU PRESENT: regularitzo, regularitzes, regularitza, regularitzem, regularitzeu, regularitzen

INDICATIU IMPERFET: regularitzava, regularitzaves, regularitzava, regularitzàvem, regularitzàveu, regularitzaven

INDICATIU PASSAT: regularitzí, regularitzares, regularitzà, regularitzàrem, regularitzàreu, regularitzaren

INDICATIU FUTUR: regularitzaré, regularitzaràs, regularitzarà, regularitzarem, regularitzareu, regularitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: regularitzaria, regularitzaries, regularitzaria, regularitzaríem, regularitzaríeu, regularitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: regularitzi, regularitzis, regularitzi, regularitzem, regularitzeu, regularitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: regularitzés, regularitzessis, regularitzés, regularitzéssim, regularitzéssiu, regularitzessin

IMPERATIU: regularitza, regularitzi, regularitzem, regularitzeu, regularitzin

->regularment

■regularment

[de regular¹]

adv 1 D’una manera regular.

2 Comunament.

->regulatiu

■regulatiu -iva

Part. sil.: re_gu_la_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. regulatus, -a, -um, part. de regulare ‘regular’]

adj Que tendeix a regular.

->regúlids

regúlids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de plomatge suau i esponjós, formes arrodonides, insectívors i amb una taca llampant al pili dels mascles.

2 sing Ocell de la família dels regúlids.

->reguló

reguló

m GEN Grup de gens no lligats (no adjacents) que es regulen de manera coordinada per un mecanisme comú.

->regurgitació

■regurgitació

Part. sil.: re_gur_gi_ta_ci_ó

[de regurgitar; 1a FONT: s. XX, Bertrana]

f FISIOL i PAT 1 Acció de regurgitar;

2 l’efecte.

->regurgitar

■regurgitar

[del b. ll. regurgitare, íd.]

v intr FISIOL ANIM i PAT Refluir el contingut d’un conducte del cos a causa d’una gran repleció, especialment els aliments mal digerits des de l’estómac a l’esòfag cap a la boca sense que hi intervingui el reflex del vòmit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regurgitar

GERUNDI: regurgitant

PARTICIPI: regurgitat, regurgitada, regurgitats, regurgitades

INDICATIU PRESENT: regurgito, regurgites, regurgita, regurgitem, regurgiteu, regurgiten

INDICATIU IMPERFET: regurgitava, regurgitaves, regurgitava, regurgitàvem, regurgitàveu, regurgitaven

INDICATIU PASSAT: regurgití, regurgitares, regurgità, regurgitàrem, regurgitàreu, regurgitaren

INDICATIU FUTUR: regurgitaré, regurgitaràs, regurgitarà, regurgitarem, regurgitareu, regurgitaran

INDICATIU CONDICIONAL: regurgitaria, regurgitaries, regurgitaria, regurgitaríem, regurgitaríeu, regurgitarien

SUBJUNTIU PRESENT: regurgiti, regurgitis, regurgiti, regurgitem, regurgiteu, regurgitin

SUBJUNTIU IMPERFET: regurgités, regurgitessis, regurgités, regurgitéssim, regurgitéssiu, regurgitessin

IMPERATIU: regurgita, regurgiti, regurgitem, regurgiteu, regurgitin

->regust

■regust

[de gust; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m 1 Sabor desagradable que deixa una cosa.

2 Sabor que encomana a una cosa allò amb què ha estat en contacte.

->rehabilitable

■rehabilitable

[de rehabilitar]

adj Que pot ésser rehabilitat.

->rehabilitació

■rehabilitació

Part. sil.: re_ha_bi_li_ta_ci_ó

[de rehabilitar; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

f 1 1 Acció de rehabilitar o de rehabilitar-se;

2 l’efecte.

2 1 DR PEN Reintegració legal d’un reu a la vida normal, amb la restitució de tots els drets i les dignitats de què fou privat com a conseqüència de la condemna.

2 rehabilitació del fallit DR MERC Declaració judicial que fa cessar totes les interdiccions legals produïdes per la declaració de fallida, llevat del cas de fallida fraudulenta.

3 MED i TERAP Recuperació, mitjançant procediments adequats, d’una habilitat corporal normal que, a causa d’una malaltia o d’un traumatisme, s’havia perdut.

->rehabilitar

■rehabilitar

[de habilitar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr 1 Restituir una persona o una cosa al seu primer estat, d’on era caigut.

2 Restablir algú en els seus drets. Rehabilitar un militar degradat, un comerciant que ha fet bancarrota.

3 fig Restablir en l’estima dels altres. Després de declarar-la innocent, la van haver de rehabilitar perquè tothom l’havia menystinguda.

2 pron Alguns drogoaddictes ja no es poden rehabilitar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rehabilitar

GERUNDI: rehabilitant

PARTICIPI: rehabilitat, rehabilitada, rehabilitats, rehabilitades

INDICATIU PRESENT: rehabilito, rehabilites, rehabilita, rehabilitem, rehabiliteu, rehabiliten

INDICATIU IMPERFET: rehabilitava, rehabilitaves, rehabilitava, rehabilitàvem, rehabilitàveu, rehabilitaven

INDICATIU PASSAT: rehabilití, rehabilitares, rehabilità, rehabilitàrem, rehabilitàreu, rehabilitaren

INDICATIU FUTUR: rehabilitaré, rehabilitaràs, rehabilitarà, rehabilitarem, rehabilitareu, rehabilitaran

INDICATIU CONDICIONAL: rehabilitaria, rehabilitaries, rehabilitaria, rehabilitaríem, rehabilitaríeu, rehabilitarien

SUBJUNTIU PRESENT: rehabiliti, rehabilitis, rehabiliti, rehabilitem, rehabiliteu, rehabilitin

SUBJUNTIU IMPERFET: rehabilités, rehabilitessis, rehabilités, rehabilitéssim, rehabilitéssiu, rehabilitessin

IMPERATIU: rehabilita, rehabiliti, rehabilitem, rehabiliteu, rehabilitin

->rehena

rehena [o reena]

f ant Ostatge.

->rehidratació

■rehidratació

Part. sil.: re_hi_dra_ta_ci_ó

[de rehidratar]

f 1 Acció de rehidratar o de rehidratar-se.

2 ALIM Procés en què hom aporta aigua a certs productes alimentaris que han estat prèviament sotmesos a deshidratació.

->rehidratar

■rehidratar

[de hidratar]

v 1 tr Aportar aigua (a una substància deshidratada).

2 pron Rehidratar-se una substància.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rehidratar

GERUNDI: rehidratant

PARTICIPI: rehidratat, rehidratada, rehidratats, rehidratades

INDICATIU PRESENT: rehidrato, rehidrates, rehidrata, rehidratem, rehidrateu, rehidraten

INDICATIU IMPERFET: rehidratava, rehidrataves, rehidratava, rehidratàvem, rehidratàveu, rehidrataven

INDICATIU PASSAT: rehidratí, rehidratares, rehidratà, rehidratàrem, rehidratàreu, rehidrataren

INDICATIU FUTUR: rehidrataré, rehidrataràs, rehidratarà, rehidratarem, rehidratareu, rehidrataran

INDICATIU CONDICIONAL: rehidrataria, rehidrataries, rehidrataria, rehidrataríem, rehidrataríeu, rehidratarien

SUBJUNTIU PRESENT: rehidrati, rehidratis, rehidrati, rehidratem, rehidrateu, rehidratin

SUBJUNTIU IMPERFET: rehidratés, rehidratessis, rehidratés, rehidratéssim, rehidratéssiu, rehidratessin

IMPERATIU: rehidrata, rehidrati, rehidratem, rehidrateu, rehidratin

->rei

■rei

Part. sil.: rei

[del ll. rēx, rēgis, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 1 Persona que exerceix la sobirania d’un regne. Rei absolut. Rei constitucional.

2 abs El sobirà que governa com a monarca en el país en què hom és o a què hom fa referència. El rei ha rebut en audiència el president del govern.

3 fig Home, animal o cosa que, per la seva importància o excel·lència, sobresurt damunt els altres de la mateixa espècie, del seu rang, etc. És el rei del petroli. El sol és l’astre rei. El lleó, rei dels animals. El rei dels metalls és l’or.

4 fig Nom afectuós que hom dóna a un infant o a una persona molt estimada.

5 casa del rei HIST A la corona catalanoaragonesa, conjunt de funcionaris que depenien directament del sobirà i generalment l’acompanyaven en els seus desplaçaments.

2 pl 1 [en majúscula] BÍBL i CRIST Nom donat tradicionalment als mags que segons l’Evangeli de Mateu anaren a adorar Jesús guiats per un estel. Són anomenats també els Reis de l’Orient o els Reis Mags.

2 [en majúscula] FOLK Nom popular de la festa de l’Epifania en què és commemorada l’adoració dels mags a Jesús i es fan regals especialment als infants. El dia dels Reis. Per Reis anem a casa els avis.

3 Joguines i presents que hom regala a la mainada en ocasió de la festa dels Reis. Si no creus, no tindràs reis. Com que ja és molt gran, no li farem reis. Encara no he comprat els reis.

3 Al País Valencià, cap de colla de segadors i altres jornalers agrícoles.

4 HERÀLD Figura humana vestida a la romana, coronada a l’antiga, pavellonada i ceptrada.

5 ICT Moll reial.

6 JOCS 1 Peça principal del joc d’escacs, que pot moure’s en totes direccions, però corrent només un escac o casella a cada moviment (excepte en enrocar).

2 En el joc de cartes, la dotzena carta de cada coll, que duu pintada la figura d’un rei. El rei de copes.

3 En el joc de bitlles, peça més grossa o més adornada que les altres, però que no sobrepuja el valor de la reina.

4 En el joc del botxí o de l’osset, la part més còncava de l’astràgal oposada al botxí, la qual, si queda cara enlaire, fa guanyar la partida i ordena els càstigs al botxí.

7 RELIG, BÍBL i CATOL Títol donat d’antic a la divinitat.

8 rei d’armes HIST Oficial reial, antigament anomenat herald, que tenia al seu servei altres oficials anomenats farauts o porsavants.

9 rei de guatlles ORNIT Guatlla maresa.

10 rei dels zopilots ORNIT Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels catàrtids (Sarcorhamphus papa), de color blanquinós i negre o gris i amb el bec, la cara i la pell del coll de color taronja rogenc, que habita a Mèxic i a l’Argentina.

11 rei de tords ORNIT Griva.

->reial

■reial

Part. sil.: re_ial

Cp. real¹

[del ll. regalis. íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Relatiu o pertanyent al rei, a la reina o a la reialesa. Poder reial. Família reial. Corona reial.

2 adj Sota el patronat del rei. Museu reial. Reial Acadèmia de les Lletres. Reial monestir.

3 adj Adjectiu que forma part del nom d’alguns animals i plantes. Antílop reial. Àguila reial. Llorer reial. Malva reial.

4 adj ant MAR 1 Dit del vaixell de tres ponts i més de 120 canons.

2 Dit de la galera que portava l’estendard reial.

5 m NUMIS Ral.

->reialenc

■reialenc

Part. sil.: re_ia_lenc

[de reial; 1a FONT: 1370]

m HIST 1 Patrimoni reial.

2 Territori o senyoria pertanyents al rei o de la seva jurisdicció.

->reialesa

■reialesa

Part. sil.: re_ia_le_sa

[de reial]

f Dignitat, sobirania, de rei.

->reialisme

■reialisme

Part. sil.: re_ia_lis_me

m Adhesió a un rei o a un govern reial.

->reialista

■reialista

Part. sil.: re_ia_lis_ta

1 adj i m i f 1 Adherit a un rei.

2 Partidari d’un govern monàrquic.

2 adj Relatiu o pertanyent al reialisme o als reialistes.

3 m i f HIST Nom amb el qual foren coneguts, a partir de les corts de Cadis, els defensors de l’antic règim, contraris a la constitució del 1812 i a la sobirania popular.

4 insurrecció reialista HIST Aixecament esdevingut al Principat de Catalunya l’any 1822.

->reialme

■reialme

Part. sil.: re_ial_me

[del ll. regĭmen, -ĭnis ‘direcció, govern’, modificat per influx de regalis ‘reial’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m Regne.

->reialment

■reialment

Part. sil.: re_ial_ment

[de reial; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

adv D’una manera reial, digna d’un rei.

->reids

reids

Part. sil.: reids

m ORNIT 1 pl Única família de l’ordre dels reïformes.

2 sing Ocell de la família dels reids.

->reientí

■reientí

Part. sil.: re_ien_tí

m ORNIT 1 Bruel.

2 Reietó.

->reientinc

■reientinc

Part. sil.: re_ien_tinc

m ORNIT Pit-roig.

->reiet

reiet

Part. sil.: re_iet

[de rei]

m NUMIS Nom donat a les monedes espanyoles de 5 cèntims d’Alfons XII, i a les de 2 i 1 cèntims d’Alfons XIII.

->reietó

■reietó

Part. sil.: re_ie_tó

[de rei; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 Rei d’un país molt petit.

2 ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels regúlids (Regulus regulus), de color verd oliva, amb el pili groc i negre, que habita als boscs de coníferes.

->reificació

■reificació

Part. sil.: re_i_fi_ca_ci_ó

[deriv. de reificar, formació culta analògica sobre la base del ll. res, rei ‘cosa’ amb el sufix -ificar]

f 1 FILOS 1 Acció de reificar;

2 l’efecte.

2 ECON Fetitxisme de les mercaderies.

->reificar

■reificar

Part. sil.: re_i_fi_car

[formació culta analògica sobre la base del ll. res, rei ‘cosa’ i -ificar]

v tr FILOS Convertir (un concepte abstracte) en cosa o concebre’l en analogia amb la natura i estructura de les coses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reificar

GERUNDI: reificant

PARTICIPI: reificat, reificada, reificats, reificades

INDICATIU PRESENT: reifico, reifiques, reifica, reifiquem, reifiqueu, reifiquen

INDICATIU IMPERFET: reificava, reificaves, reificava, reificàvem, reificàveu, reificaven

INDICATIU PASSAT: reifiquí, reificares, reificà, reificàrem, reificàreu, reificaren

INDICATIU FUTUR: reificaré, reificaràs, reificarà, reificarem, reificareu, reificaran

INDICATIU CONDICIONAL: reificaria, reificaries, reificaria, reificaríem, reificaríeu, reificarien

SUBJUNTIU PRESENT: reifiqui, reifiquis, reifiqui, reifiquem, reifiqueu, reifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: reifiqués, reifiquessis, reifiqués, reifiquéssim, reifiquéssiu, reifiquessin

IMPERATIU: reifica, reifiqui, reifiquem, reifiqueu, reifiquin

->reïformes

■reïformes

Part. sil.: re_ï_for_mes

Hom.: raïformes

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells de grans dimensions que tenen les potes amb tres dits cap endavant, sense glàndula uropigial ni plomes a la cua i amb ales no funcionals. Comprèn dues espècies, el nyandú (Rhea americana) i el nyandú de la Patagònia (Rhea pennata).

2 sing Ocell de l’ordre dels reïformes.

->reig

■reig

Part. sil.: reig

[del ll. regius, -a, -um ‘reial’, der. de rex, regis ‘rei’; 1a FONT: 1324]

m 1 ICT Corbina.

2 BOT 1 Bolet de la família de les amanitàcies (Amanita caesarea), de capell hemisfèric i després estès, vermell ataronjat, amb làmines lliures grogues, un anell en forma de faldó i una volva blanca i gruixuda. Segons els micòfags, és el millor dels bolets comestibles.

2 reig bord Bolet de la família de les amanitàcies (Amanita muscaria), de barret arrodonit i després aplanat, de color vermell escarlata, amb esquames blanques, un anell membranós i una volva reduïda a faixes verrucoses, semblant al reig, però metzinós.

3 reig foll Reig bord.

4 reig vermell Reig bord.

->reimplantació

■reimplantació

Part. sil.: re_im_plan_ta_ci_ó

[de implantació]

f 1 Acció de reimplantar.

2 CIR Restitució d’un teixit o d’una part orgànica al lloc d’on havien estat extrets.

->reimplantar

■reimplantar

Part. sil.: re_im_plan_tar

[de implantar]

v tr Implantar de nou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reimplantar

GERUNDI: reimplantant

PARTICIPI: reimplantat, reimplantada, reimplantats, reimplantades

INDICATIU PRESENT: reimplanto, reimplantes, reimplanta, reimplantem, reimplanteu, reimplanten

INDICATIU IMPERFET: reimplantava, reimplantaves, reimplantava, reimplantàvem, reimplantàveu, reimplantaven

INDICATIU PASSAT: reimplantí, reimplantares, reimplantà, reimplantàrem, reimplantàreu, reimplantaren

INDICATIU FUTUR: reimplantaré, reimplantaràs, reimplantarà, reimplantarem, reimplantareu, reimplantaran

INDICATIU CONDICIONAL: reimplantaria, reimplantaries, reimplantaria, reimplantaríem, reimplantaríeu, reimplantarien

SUBJUNTIU PRESENT: reimplanti, reimplantis, reimplanti, reimplantem, reimplanteu, reimplantin

SUBJUNTIU IMPERFET: reimplantés, reimplantessis, reimplantés, reimplantéssim, reimplantéssiu, reimplantessin

IMPERATIU: reimplanta, reimplanti, reimplantem, reimplanteu, reimplantin

->reimportació

■reimportació

Part. sil.: re_im_por_ta_ci_ó

[de reimportar]

f 1 Acció de reimportar;

2 l’efecte.

->reimportar

■reimportar

Part. sil.: re_im_por_tar

[de importar]

v tr Importar de nou mercaderies que anteriorment havien estat exportades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reimportar

GERUNDI: reimportant

PARTICIPI: reimportat, reimportada, reimportats, reimportades

INDICATIU PRESENT: reimporto, reimportes, reimporta, reimportem, reimporteu, reimporten

INDICATIU IMPERFET: reimportava, reimportaves, reimportava, reimportàvem, reimportàveu, reimportaven

INDICATIU PASSAT: reimportí, reimportares, reimportà, reimportàrem, reimportàreu, reimportaren

INDICATIU FUTUR: reimportaré, reimportaràs, reimportarà, reimportarem, reimportareu, reimportaran

INDICATIU CONDICIONAL: reimportaria, reimportaries, reimportaria, reimportaríem, reimportaríeu, reimportarien

SUBJUNTIU PRESENT: reimporti, reimportis, reimporti, reimportem, reimporteu, reimportin

SUBJUNTIU IMPERFET: reimportés, reimportessis, reimportés, reimportéssim, reimportéssiu, reimportessin

IMPERATIU: reimporta, reimporti, reimportem, reimporteu, reimportin

->reimposar

■reimposar

Part. sil.: re_im_po_sar

[de imposar]

v tr Imposar de nou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reimposar

GERUNDI: reimposant

PARTICIPI: reimposat, reimposada, reimposats, reimposades

INDICATIU PRESENT: reimposo, reimposes, reimposa, reimposem, reimposeu, reimposen

INDICATIU IMPERFET: reimposava, reimposaves, reimposava, reimposàvem, reimposàveu, reimposaven

INDICATIU PASSAT: reimposí, reimposares, reimposà, reimposàrem, reimposàreu, reimposaren

INDICATIU FUTUR: reimposaré, reimposaràs, reimposarà, reimposarem, reimposareu, reimposaran

INDICATIU CONDICIONAL: reimposaria, reimposaries, reimposaria, reimposaríem, reimposaríeu, reimposarien

SUBJUNTIU PRESENT: reimposi, reimposis, reimposi, reimposem, reimposeu, reimposin

SUBJUNTIU IMPERFET: reimposés, reimposessis, reimposés, reimposéssim, reimposéssiu, reimposessin

IMPERATIU: reimposa, reimposi, reimposem, reimposeu, reimposin

->reimposició

■reimposició

Part. sil.: re_im_po_si_ci_ó

[de pondre]

f 1 Acció de reimposar;

2 l’efecte.

->reimpressió

■reimpressió

Part. sil.: re_im_pres_si_ó

[de reimprimir]

f TIPOG 1 1 Acció de reimprimir.

2 La cosa reimpresa.

2 esp Nova impressió d’una obra ja editada, sense modificacions importants, amb la mateixa composició tipogràfica.

->reimprimible

■reimprimible

Part. sil.: re_im_pri_mi_ble

[de reimprimir]

adj Que pot ésser reimprès.

->reimprimir

■reimprimir

Part. sil.: re_im_pri_mir

[de imprimir]

[p p reimprès -esa] v tr TIPOG 1 Tornar a imprimir.

2 esp Tornar a publicar tipogràficament una obra, sense correccions importants.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reimprimir

GERUNDI: reimprimint

PARTICIPI: reimprès, reimpresa, reimpresos, reimpreses

INDICATIU PRESENT: reimprimeixo, reimprimeixes, reimprimeix, reimprimim, reimprimiu, reimprimeixen

INDICATIU IMPERFET: reimprimia, reimprimies, reimprimia, reimprimíem, reimprimíeu, reimprimien

INDICATIU PASSAT: reimprimí, reimprimires, reimprimí, reimprimírem, reimprimíreu, reimprimiren

INDICATIU FUTUR: reimprimiré, reimprimiràs, reimprimirà, reimprimirem, reimprimireu, reimprimiran

INDICATIU CONDICIONAL: reimprimiria, reimprimiries, reimprimiria, reimprimiríem, reimprimiríeu, reimprimirien

SUBJUNTIU PRESENT: reimprimeixi, reimprimeixis, reimprimeixi, reimprimim, reimprimiu, reimprimeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: reimprimís, reimprimissis, reimprimís, reimprimíssim, reimprimíssiu, reimprimissin

IMPERATIU: reimprimeix, reimprimeixi, reimprimim, reimprimiu, reimprimeixin

->reina

■reina

Part. sil.: rei_na

[ant. reïna, ll. rēgīna, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Dona que exerceix la sobirania d’un regne.

2 Muller no morganàtica d’un rei.

3 CATOL Títol marià que forma part de diverses invocacions.

4 reina santíssima! Exclamació d’admiració.

2 fig Nom afectuós que hom aplica a nenes o dones. Vés-me a buscar això, reina.

3 fig 1 Dona, animal o cosa que, per la seva importància o excel·lència, sobresurt damunt les altres de la seva espècie, del seu rang, classe, etc. La reina d’un ball. La rosa és la reina de les flors.

2 ENTOM Individu fèrtil del sexe femení, propi dels insectes socials.

3 reina de la festa Dama o donzella que presideix uns jocs florals.

4 reina de les flors BOT Planta suculenta, afilla i espinosa, de la família de les cactàcies (Cereus speciosissimus), de tiges columnars i costades amb espines i amb flors grosses, solitàries i vermelles, que s’obren en fer-se fosc.

5 reina dels boscs BOT i FARM Planta herbàcia perenne de la família de les rubiàcies (Asperula odorata), de tiges quadrangulars i dretes, fulles lanceolades, flors blanques i fruits secs ovoides, eriçats de pèls ganxuts.

4 JOCS 1 En el joc de bitlles, peça més adornada que el rei i que val més que totes si queda dreta ella sola.

2 Peça del joc d’escacs, la més important després del rei.

->reïna

■reïna

Part. sil.: re_ï_na

[variant reduïda de resina; 1a FONT: 1317]

f QUÍM ORG Resina.

->reincidència

■reincidència

Part. sil.: re_in_ci_dèn_ci_a

[de reincident; 1a FONT: 1757, DTo.]

f 1 1 Acció de reincidir;

2 l’efecte.

2 DR PEN Situació d’un delinqüent que ja ha estat condemnat amb anterioritat.

->reincident

■reincident

Part. sil.: re_in_ci_dent

[de reincidir]

adj i m i f Que reincideix.

->reincidir

■reincidir

Part. sil.: re_in_ci_dir

[de incidir; 1a FONT: 1757, DTo.]

v intr Incórrer de nou en una falta, un delicte, un error. Ha reincidit diverses vegades, i per això no li donen la llibertat condicional. No reincideixis en les mateixes faltes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reincidir

GERUNDI: reincidint

PARTICIPI: reincidit, reincidida, reincidits, reincidides

INDICATIU PRESENT: reincideixo, reincideixes, reincideix, reincidim, reincidiu, reincideixen

INDICATIU IMPERFET: reincidia, reincidies, reincidia, reincidíem, reincidíeu, reincidien

INDICATIU PASSAT: reincidí, reincidires, reincidí, reincidírem, reincidíreu, reincidiren

INDICATIU FUTUR: reincidiré, reincidiràs, reincidirà, reincidirem, reincidireu, reincidiran

INDICATIU CONDICIONAL: reincidiria, reincidiries, reincidiria, reincidiríem, reincidiríeu, reincidirien

SUBJUNTIU PRESENT: reincideixi, reincideixis, reincideixi, reincidim, reincidiu, reincideixin

SUBJUNTIU IMPERFET: reincidís, reincidissis, reincidís, reincidíssim, reincidíssiu, reincidissin

IMPERATIU: reincideix, reincideixi, reincidim, reincidiu, reincideixin

->reincorporació

■reincorporació

Part. sil.: re_in_cor_po_ra_ci_ó

[de reincorporar]

f 1 Acció de reincorporar o de reincoporar-se;

2 l’efecte.

->reincorporar

■reincorporar

Part. sil.: re_in_cor_po_rar

[de incorporar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 tr Tornar a incorporar. La van reincorporar a l’empresa perquè en tenien bon record.

2 pron Tornar a incorporar-se. Es reincorporarà aviat a la feina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reincorporar

GERUNDI: reincorporant

PARTICIPI: reincorporat, reincorporada, reincorporats, reincorporades

INDICATIU PRESENT: reincorporo, reincorpores, reincorpora, reincorporem, reincorporeu, reincorporen

INDICATIU IMPERFET: reincorporava, reincorporaves, reincorporava, reincorporàvem, reincorporàveu, reincorporaven

INDICATIU PASSAT: reincorporí, reincorporares, reincorporà, reincorporàrem, reincorporàreu, reincorporaren

INDICATIU FUTUR: reincorporaré, reincorporaràs, reincorporarà, reincorporarem, reincorporareu, reincorporaran

INDICATIU CONDICIONAL: reincorporaria, reincorporaries, reincorporaria, reincorporaríem, reincorporaríeu, reincorporarien

SUBJUNTIU PRESENT: reincorpori, reincorporis, reincorpori, reincorporem, reincorporeu, reincorporin

SUBJUNTIU IMPERFET: reincorporés, reincorporessis, reincorporés, reincorporéssim, reincorporéssiu, reincorporessin

IMPERATIU: reincorpora, reincorpori, reincorporem, reincorporeu, reincorporin

->reinesenc

reinesenc -a

Part. sil.: rei_ne_senc

adj i m i f De Reiners (Vallespir).

->reineta

■reineta

Part. sil.: rei_ne_ta

[de reina]

f ZOOL 1 Nom donat a diverses espècies d’amfibis anurs de la família dels hílids (Hyla), petits, esvelts, de pell llisa, potes llargues i primes, dits acabats en coixinets adhesius i coloració verda intensa, que habiten en llocs humits amb vegetació abundant. Cal destacar la reineta comuna (o meridional) (H. meridionalis), que s’identifica per una faixa fosca que va des de l’ull fins a la base de les potes anteriors, i la reineta septentrional (o europea) (H. arborea), que es diferencia de l’anterior perquè la faixa fosca es continua fins a la regió lumbar.

2 regina 2.

->reinfecció

reinfecció

Part. sil.: re_in_fec_ci_ó

[de infecció]

f PAT Nova infecció sobre un terreny anteriorment ja infectat amb el mateix agent patogen.

->reinflament

■reinflament

Part. sil.: re_in_fla_ment

[de reinflar]

m 1 Acció de reinflar o de reinflar-se;

2 l’efecte.

->reinflar

■reinflar

Part. sil.: re_in_flar

[de inflar]

v 1 tr Inflar de nou.

2 pron 1 Augmentar el volum d’alguna cosa.

2 FUST Augmentar el volum de la fusta en estovar-se amb la humitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reinflar

GERUNDI: reinflant

PARTICIPI: reinflat, reinflada, reinflats, reinflades

INDICATIU PRESENT: reinflo, reinfles, reinfla, reinflem, reinfleu, reinflen

INDICATIU IMPERFET: reinflava, reinflaves, reinflava, reinflàvem, reinflàveu, reinflaven

INDICATIU PASSAT: reinflí, reinflares, reinflà, reinflàrem, reinflàreu, reinflaren

INDICATIU FUTUR: reinflaré, reinflaràs, reinflarà, reinflarem, reinflareu, reinflaran

INDICATIU CONDICIONAL: reinflaria, reinflaries, reinflaria, reinflaríem, reinflaríeu, reinflarien

SUBJUNTIU PRESENT: reinfli, reinflis, reinfli, reinflem, reinfleu, reinflin

SUBJUNTIU IMPERFET: reinflés, reinflessis, reinflés, reinfléssim, reinfléssiu, reinflessin

IMPERATIU: reinfla, reinfli, reinflem, reinfleu, reinflin

->reingrés

■reingrés

Part. sil.: re_in_grés

[de ingrés]

[pl -essos] m Acció de reingressar.

->reingressar

■reingressar

Part. sil.: re_in_gres_sar

[de reingrés]

v intr Tornar a ingressar. Vull reingressar al grup.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reingressar

GERUNDI: reingressant

PARTICIPI: reingressat, reingressada, reingressats, reingressades

INDICATIU PRESENT: reingresso, reingresses, reingressa, reingressem, reingresseu, reingressen

INDICATIU IMPERFET: reingressava, reingressaves, reingressava, reingressàvem, reingressàveu, reingressaven

INDICATIU PASSAT: reingressí, reingressares, reingressà, reingressàrem, reingressàreu, reingressaren

INDICATIU FUTUR: reingressaré, reingressaràs, reingressarà, reingressarem, reingressareu, reingressaran

INDICATIU CONDICIONAL: reingressaria, reingressaries, reingressaria, reingressaríem, reingressaríeu, reingressarien

SUBJUNTIU PRESENT: reingressi, reingressis, reingressi, reingressem, reingresseu, reingressin

SUBJUNTIU IMPERFET: reingressés, reingressessis, reingressés, reingresséssim, reingresséssiu, reingressessin

IMPERATIU: reingressa, reingressi, reingressem, reingresseu, reingressin

->reinnervació

reinnervació

Part. sil.: re_in_ner_va_ci_ó

[de innervar]

f CIR Recuperació funcional d’un múscul paralitzat mitjançant l’empelt d’un nervi efector.

->reïnós

■reïnós -osa

Part. sil.: re_ï_nós

[de reïna; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Resinós.

->reinserció

■reinserció

Part. sil.: re_in_ser_ci_ó

[de reinserció]

f 1 Acció de reinserir;

2 l’efecte.

->reinserir

■reinserir

Part. sil.: re_in_se_rir

[de inserir]

v 1 tr Integrar (una persona o un grup) en una col·lectivitat de la qual han estat separats temporalment a causa d’algun problema social.

2 pron Un pres que es reinserirà fàcilment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reinserir

GERUNDI: reinserint

PARTICIPI: reinserit, reinserida, reinserits, reinserides

INDICATIU PRESENT: reinsereixo, reinsereixes, reinsereix, reinserim, reinseriu, reinsereixen

INDICATIU IMPERFET: reinseria, reinseries, reinseria, reinseríem, reinseríeu, reinserien

INDICATIU PASSAT: reinserí, reinserires, reinserí, reinserírem, reinseríreu, reinseriren

INDICATIU FUTUR: reinseriré, reinseriràs, reinserirà, reinserirem, reinserireu, reinseriran

INDICATIU CONDICIONAL: reinseriria, reinseriries, reinseriria, reinseriríem, reinseriríeu, reinseririen

SUBJUNTIU PRESENT: reinsereixi, reinsereixis, reinsereixi, reinserim, reinseriu, reinsereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: reinserís, reinserissis, reinserís, reinseríssim, reinseríssiu, reinserissin

IMPERATIU: reinsereix, reinsereixi, reinserim, reinseriu, reinsereixin

->reinstal·lació

■reinstal·lació

Part. sil.: re_ins_tal_la_ci_ó

[de reinstal·lar]

f 1 Acció de reinstal·lar o de reinstal·lar-se;

2 l’efecte.

->reinstal·lar

■reinstal·lar

Part. sil.: re_ins_tal_lar

[de instal·lar]

v 1 tr Instal·lar de nou.

2 pron Instal·lar-se de nou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reinstal·lar

GERUNDI: reinstal·lant

PARTICIPI: reinstal·lat, reinstal·lada, reinstal·lats, reinstal·lades

INDICATIU PRESENT: reinstal·lo, reinstal·les, reinstal·la, reinstal·lem, reinstal·leu, reinstal·len

INDICATIU IMPERFET: reinstal·lava, reinstal·laves, reinstal·lava, reinstal·làvem, reinstal·làveu, reinstal·laven

INDICATIU PASSAT: reinstal·lí, reinstal·lares, reinstal·là, reinstal·làrem, reinstal·làreu, reinstal·laren

INDICATIU FUTUR: reinstal·laré, reinstal·laràs, reinstal·larà, reinstal·larem, reinstal·lareu, reinstal·laran

INDICATIU CONDICIONAL: reinstal·laria, reinstal·laries, reinstal·laria, reinstal·laríem, reinstal·laríeu, reinstal·larien

SUBJUNTIU PRESENT: reinstal·li, reinstal·lis, reinstal·li, reinstal·lem, reinstal·leu, reinstal·lin

SUBJUNTIU IMPERFET: reinstal·lés, reinstal·lessis, reinstal·lés, reinstal·léssim, reinstal·léssiu, reinstal·lessin

IMPERATIU: reinstal·la, reinstal·li, reinstal·lem, reinstal·leu, reinstal·lin

->reintegrable

■reintegrable

Part. sil.: re_in_te_gra_ble

[de reintegrar]

adj Que pot ésser reintegrat.

->reintegració

■reintegració

Part. sil.: re_in_te_gra_ci_ó

[de reintegrar; 1a FONT: 1405]

f 1 1 Acció de reintegrar o de reintegrar-se;

2 l’efecte.

2 DR CIV 1 Recobrament d’alguna cosa.

2 esp Restabliment d’algú en la possessió d’un immoble del qual havia estat desposseït d’una manera violenta.

->reintegrador

■reintegrador -a

Part. sil.: re_in_te_gra_dor

[de reintegrar]

adj i m i f Que reintegra.

->reintegrament

■reintegrament

Part. sil.: re_in_te_gra_ment

[de reintegrar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Reintegració.

2 DR FISC Devolució que hom fa al tresor públic de quantitats pagades per aquest o que per diferents motius no han estat ingressades.

->reintegrar

■reintegrar

Part. sil.: re_in_te_grar

[de integrar; 1a FONT: 1327]

v 1 tr 1 Restituir o satisfer íntegrament una cosa. Li van reintegrar el patrimoni que li havien pres il·legalment.

2 Tornar a posar algú en possessió d’alguna cosa. Reintegrar les persones en allò que se’ls va arrabassar.

2 pron Tornar-se a incorporar o dedicar a un treball, un càrrec, etc. La comptable es reintegra a la feina la setmana vinent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reintegrar

GERUNDI: reintegrant

PARTICIPI: reintegrat, reintegrada, reintegrats, reintegrades

INDICATIU PRESENT: reintegro, reintegres, reintegra, reintegrem, reintegreu, reintegren

INDICATIU IMPERFET: reintegrava, reintegraves, reintegrava, reintegràvem, reintegràveu, reintegraven

INDICATIU PASSAT: reintegrí, reintegrares, reintegrà, reintegràrem, reintegràreu, reintegraren

INDICATIU FUTUR: reintegraré, reintegraràs, reintegrarà, reintegrarem, reintegrareu, reintegraran

INDICATIU CONDICIONAL: reintegraria, reintegraries, reintegraria, reintegraríem, reintegraríeu, reintegrarien

SUBJUNTIU PRESENT: reintegri, reintegris, reintegri, reintegrem, reintegreu, reintegrin

SUBJUNTIU IMPERFET: reintegrés, reintegressis, reintegrés, reintegréssim, reintegréssiu, reintegressin

IMPERATIU: reintegra, reintegri, reintegrem, reintegreu, reintegrin

->reinventar

reinventar

Part. sil.: re_in_ven_tar

v tr Donar un nou valor o sentit (a alguna cosa). Reinventar la història, la realitat. La companyia ha reinventat el circ tradicional.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reinventar

GERUNDI: reinventant

PARTICIPI: reinventat, reinventada, reinventats, reinventades

INDICATIU PRESENT: reinvento, reinventes, reinventa, reinventem, reinventeu, reinventen

INDICATIU IMPERFET: reinventava, reinventaves, reinventava, reinventàvem, reinventàveu, reinventaven

INDICATIU PASSAT: reinventí, reinventares, reinventà, reinventàrem, reinventàreu, reinventaren

INDICATIU FUTUR: reinventaré, reinventaràs, reinventarà, reinventarem, reinventareu, reinventaran

INDICATIU CONDICIONAL: reinventaria, reinventaries, reinventaria, reinventaríem, reinventaríeu, reinventarien

SUBJUNTIU PRESENT: reinventi, reinventis, reinventi, reinventem, reinventeu, reinventin

SUBJUNTIU IMPERFET: reinventés, reinventessis, reinventés, reinventéssim, reinventéssiu, reinventessin

IMPERATIU: reinventa, reinventi, reinventem, reinventeu, reinventin

->reinversió

■reinversió

Part. sil.: re_in_ver_si_ó

[de reinvertir]

f ECON 1 Acció de reinvertir;

2 l’efecte.

->reinvertir

■reinvertir

Part. sil.: re_in_ver_tir

[de invertir]

v tr Tornar a invertir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reinvertir

GERUNDI: reinvertint

PARTICIPI: reinvertit, reinvertida, reinvertits, reinvertides

INDICATIU PRESENT: reinverteixo, reinverteixes, reinverteix, reinvertim, reinvertiu, reinverteixen

INDICATIU IMPERFET: reinvertia, reinverties, reinvertia, reinvertíem, reinvertíeu, reinvertien

INDICATIU PASSAT: reinvertí, reinvertires, reinvertí, reinvertírem, reinvertíreu, reinvertiren

INDICATIU FUTUR: reinvertiré, reinvertiràs, reinvertirà, reinvertirem, reinvertireu, reinvertiran

INDICATIU CONDICIONAL: reinvertiria, reinvertiries, reinvertiria, reinvertiríem, reinvertiríeu, reinvertirien

SUBJUNTIU PRESENT: reinverteixi, reinverteixis, reinverteixi, reinvertim, reinvertiu, reinverteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: reinvertís, reinvertissis, reinvertís, reinvertíssim, reinvertíssiu, reinvertissin

IMPERATIU: reinverteix, reinverteixi, reinvertim, reinvertiu, reinverteixin

->reiter

reiter^* [rájtər]

[alem ] m METROL cavaller² 2.

->reiteració

■reiteració

Part. sil.: re_i_te_ra_ci_ó

[de reiterar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de reiterar;

2 l’efecte.

2 DR PEN Circumstància agreujant de la culpabilitat penal, consistent en la repetició d’un delicte de pena igual o superior o de dos o més delictes de penalitat inferior, abans que el delinqüent hagi sofert la pena corresponent al primer delicte.

3 reiteració dels angles TOPOG Mètode emprat en topografia per a mesurar l’angle entre dues direccions, i que consisteix essencialment a fer diverses mesures d’aquest angle sobre arcs distints però situats en posicions equidistants sobre el limbe.

->reiteradament

■reiteradament

Part. sil.: re_i_te_ra_da_ment

[de reiterar]

adv Amb reiteració.

->reiterar

■reiterar

Part. sil.: re_i_te_rar

[de iterar; 1a FONT: 1462]

v tr Repetir, tornar a fer o a dir. Reitero que no hi tinc res a veure. Va reiterar la seva postura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reiterar

GERUNDI: reiterant

PARTICIPI: reiterat, reiterada, reiterats, reiterades

INDICATIU PRESENT: reitero, reiteres, reitera, reiterem, reitereu, reiteren

INDICATIU IMPERFET: reiterava, reiteraves, reiterava, reiteràvem, reiteràveu, reiteraven

INDICATIU PASSAT: reiterí, reiterares, reiterà, reiteràrem, reiteràreu, reiteraren

INDICATIU FUTUR: reiteraré, reiteraràs, reiterarà, reiterarem, reiterareu, reiteraran

INDICATIU CONDICIONAL: reiteraria, reiteraries, reiteraria, reiteraríem, reiteraríeu, reiterarien

SUBJUNTIU PRESENT: reiteri, reiteris, reiteri, reiterem, reitereu, reiterin

SUBJUNTIU IMPERFET: reiterés, reiteressis, reiterés, reiteréssim, reiteréssiu, reiteressin

IMPERATIU: reitera, reiteri, reiterem, reitereu, reiterin

->reiteratiu

■reiteratiu -iva

Part. sil.: re_i_te_ra_tiu

[de reiterar]

adj 1 Que té la propietat de reiterar-se o repetir-se.

2 LING 1 Dit de l’element, del mot o de l’enunciat que indiquen un fenomen de repetició.

2 Dit d’un mot format per repetició d’un element, a vegades modificant-lo lleugerament.

->reivindicable

■reivindicable

Part. sil.: re_i_vin_di_ca_ble

[de reivindicar]

adj Que pot ésser reivindicat.

->reivindicació

■reivindicació

Part. sil.: re_i_vin_di_ca_ci_ó

[del ll. rei vindicatio ‘vindicació, reclamació d’una cosa’; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 Acció de reivindicar;

2 l’efecte.

->reivindicador

■reivindicador -a

Part. sil.: re_i_vin_di_ca_dor

[de reivindicar]

adj i m i f Que reivindica.

->reivindicar

■reivindicar

Part. sil.: re_i_vin_di_car

[creat històricament sobre reivindicació, malgrat que formalment la relació de tots dos mots sigui inversa; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 1 Recuperar (un dret).

2 DR Recuperar algú (allò que per raó de domini o de quasidomini li pertany).

2 1 Reclamar (una cosa) com a pròpia. Va reivindicar la seva herència.

2 Reclamar l’autoria o la comissió (d’un fet). L’IRA reivindicà l’atemptat de Londres.

3 Demanar o reclamar (un dret polític o social). Reivindiquen el dret a fer vaga.

3 1 Vindicar (la fama, el bon nom, etc.) d’algú. Reivindiquem el seu lideratge.

2 Restablir (algú) en el seu bon nom. La reivindico perquè va saber guiar-nos en moments difícils.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reivindicar

GERUNDI: reivindicant

PARTICIPI: reivindicat, reivindicada, reivindicats, reivindicades

INDICATIU PRESENT: reivindico, reivindiques, reivindica, reivindiquem, reivindiqueu, reivindiquen

INDICATIU IMPERFET: reivindicava, reivindicaves, reivindicava, reivindicàvem, reivindicàveu, reivindicaven

INDICATIU PASSAT: reivindiquí, reivindicares, reivindicà, reivindicàrem, reivindicàreu, reivindicaren

INDICATIU FUTUR: reivindicaré, reivindicaràs, reivindicarà, reivindicarem, reivindicareu, reivindicaran

INDICATIU CONDICIONAL: reivindicaria, reivindicaries, reivindicaria, reivindicaríem, reivindicaríeu, reivindicarien

SUBJUNTIU PRESENT: reivindiqui, reivindiquis, reivindiqui, reivindiquem, reivindiqueu, reivindiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: reivindiqués, reivindiquessis, reivindiqués, reivindiquéssim, reivindiquéssiu, reivindiquessin

IMPERATIU: reivindica, reivindiqui, reivindiquem, reivindiqueu, reivindiquin

->reivindicatiu

■reivindicatiu -iva

Part. sil.: re_i_vin_di_ca_tiu

[de reivindicar]

adj Que reivindica o serveix per a reivindicar.

->reivindicatori

■reivindicatori -òria

Part. sil.: re_i_vin_di_ca_to_ri

[de reivindicar]

adj 1 Que serveix per a reivindicar.

2 acció reivindicatòria DR Acció real que correspon al propietari d’una cosa contra el qui la deté, per tal de fer reconèixer el seu dret a la propietat i aconseguir la restitució.

->reix

■reix

Part. sil.: reix

f Nom de la vintena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

->reixa

■reixa

Part. sil.: rei_xa

[del b. ll. regĭa ‘basílica; palau episcopal; reixa del presbiteri; porta d’una església’, reducció de porta regia ‘porta règia’, amb influx de l’àr. rîša ‘barreta’; 1a FONT: 1115]

f 1 ARQUIT i CONSTR Conjunt de barres, paral·leles o entrecreuades, que separen un ambient o protegeixen una obertura.

2 ELECTRÒN Elèctrode auxiliar d’un tub electrònic, emprat generalment com a elèctrode de control, però que en certs tubs té alguna altra missió, com és el cas de la reixa pantalla i la reixa supressora dels pèntodes.

3 TÈXT 1 Defecte de tissatge que consisteix en el fet que alguns fils consecutius resten sense teixir, és a dir, fent basta, durant diverses passades seguides.

2 Engraellat que amb diferents finalitats forma part de diverses màquines tèxtils.

3 reixa de les agulles Engraellat que aguanta el taló de les agulles en la màquina jacquard.

4 reixa de les calques En el teler mecànic, engraellat que guia l’extrem lliure de les palanques que mouen els lliços.

->reixada

■reixada

Part. sil.: rei_xa_da

[de reixa; 1a FONT: 1350]

f ARQUIT i CONSTR Finestra amb reixa.

->reixadet

■reixadet

Part. sil.: rei_xa_det

[de reixa; 1a FONT: 1715]

m ARQUIT i CONSTR Reixa petita.

->reixaga

■reixaga

Part. sil.: rei_xa_ga

[de l’àr. rašâqa ‘forca de tres pollegons’]

f PESC Fitora de quatre o cinc pues llises.

->reixaire

■reixaire

Part. sil.: rei_xai_re

[de reixa]

adj Dit d’una monja, una noia o una dona en general que perden el temps parlant als locutoris o reixes als convents, tafanejant rere les gelosies.

->reixat

■reixat -ada

Part. sil.: rei_xat

[de reixa]

1 ARQUIT i CONSTR 1 adj Guarnit, proveït, de reixa o de reixes. Una finestra reixada.

2 m Reixa que serveix de porta o de tanca d’un jardí, d’un hort, etc.

2 adj Format per barres, fils, etc., entrecreuats o paral·lels que deixen intersticis entre ells, semblantment a una reixa.

3 m TÈXT Tros d’una tela, d’una punta, etc., en el qual els fils o els punts deixen intersticis entre ells.

->reixeta

■reixeta

Part. sil.: rei_xe_ta

[de reixa; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 ARQUIT i CONSTR 1 Reixa petita.

2 Finestra reixada.

3 Obertura de petites dimensions i protegida per una reixa que hi ha a la porta d’una casa per a veure des de dintre qui hi truca.

2 HERÀLD Barreta metàl·lica situada a l’obertura o visera del casc.

3 QUÍM Tela metàl·lica quadrada al centre de la qual hi ha sovint una placa circular d’amiant.

4 TÈXT 1 Teixit clar fet amb tiretes vegetals, emprat per a fer seients i respatllers.

2 reixeta del paratrama Reixa petita per la qual s’introdueix la forquilla del paratrama.

->reixinxolat

■reixinxolat -ada

Part. sil.: rei_xin_xo_lat

[tot i l’aparença de creació expressiva, potser ve d’un it. *ricinciolato ‘ben vestit, ben apedaçat’, der. de cencio ‘drap’, ll. vg. *centiu, cl. cento, -ōnis ‘vestit de pedaços’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 En erecció (s’oposa a pèndul).

2 Reginjolat.

->rejovenidor

■rejovenidor -a

[de rejovenir; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj Que rejoveneix. Un bany rejovenidor.

->rejoveniment

■rejoveniment

[de rejovenir; 1a FONT: 1888, DLab.]

m 1 1 Acció de rejovenir o de rejovenir-se;

2 l’efecte.

2 rejoveniment del relleu GEOMORF Represa de l’erosió sobre un relleu peneplanat per descens del nivell de base.

->rejovenir

■rejovenir

[de jove; 1a FONT: 1888, DLab.]

v 1 1 tr Fer tornar jove un vell. El secret de rejovenir els homes.

2 tr Fer reprendre aspecte i vigor de joventut. Els aires de muntanya l’han rejovenit.

3 tr Aquesta frescor rejoveneix.

4 pron Poció per a rejovenir-se.

2 tr fig Donar actualitat o modernitat a una cosa passada, desusada. Rejovenir els costums ancestrals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rejovenir

GERUNDI: rejovenint

PARTICIPI: rejovenit, rejovenida, rejovenits, rejovenides

INDICATIU PRESENT: rejoveneixo, rejoveneixes, rejoveneix, rejovenim, rejoveniu, rejoveneixen

INDICATIU IMPERFET: rejovenia, rejovenies, rejovenia, rejoveníem, rejoveníeu, rejovenien

INDICATIU PASSAT: rejovení, rejovenires, rejovení, rejovenírem, rejoveníreu, rejoveniren

INDICATIU FUTUR: rejoveniré, rejoveniràs, rejovenirà, rejovenirem, rejovenireu, rejoveniran

INDICATIU CONDICIONAL: rejoveniria, rejoveniries, rejoveniria, rejoveniríem, rejoveniríeu, rejovenirien

SUBJUNTIU PRESENT: rejoveneixi, rejoveneixis, rejoveneixi, rejovenim, rejoveniu, rejoveneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: rejovenís, rejovenissis, rejovenís, rejoveníssim, rejoveníssiu, rejovenissin

IMPERATIU: rejoveneix, rejoveneixi, rejovenim, rejoveniu, rejoveneixin

->rejuntada

■rejuntada

[de rejuntar]

f CONSTR 1 Acció de rejuntar;

2 l’efecte.

->rejuntament

rejuntament

[de rejuntar]

m CONSTR Acció de rejuntar.

->rejuntar

■rejuntar

[de ajuntar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Tornar a ajuntar. Rejuntar vells amics.

2 1 Repassar les juntures d’una cosa. Rejuntar un moble fet de mòduls.

2 esp CONSTR Omplir els buits o escletxes que resten entre dues peces de construcció contigües, amb morter, ciment, calç, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rejuntar

GERUNDI: rejuntant

PARTICIPI: rejuntat, rejuntada, rejuntats, rejuntades

INDICATIU PRESENT: rejunto, rejuntes, rejunta, rejuntem, rejunteu, rejunten

INDICATIU IMPERFET: rejuntava, rejuntaves, rejuntava, rejuntàvem, rejuntàveu, rejuntaven

INDICATIU PASSAT: rejuntí, rejuntares, rejuntà, rejuntàrem, rejuntàreu, rejuntaren

INDICATIU FUTUR: rejuntaré, rejuntaràs, rejuntarà, rejuntarem, rejuntareu, rejuntaran

INDICATIU CONDICIONAL: rejuntaria, rejuntaries, rejuntaria, rejuntaríem, rejuntaríeu, rejuntarien

SUBJUNTIU PRESENT: rejunti, rejuntis, rejunti, rejuntem, rejunteu, rejuntin

SUBJUNTIU IMPERFET: rejuntés, rejuntessis, rejuntés, rejuntéssim, rejuntéssiu, rejuntessin

IMPERATIU: rejunta, rejunti, rejuntem, rejunteu, rejuntin

->rel

■rel

[contracció de raïl; 1a FONT: s. XV]

f Arrel.

->relació

■relació

Part. sil.: re_la_ci_ó

[del ll. relatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de relatar o referir allò que hom ha sentit, ha vist, etc. Una relació detallada dels fets. Relació oral, escrita.

2 LIT Nom amb què també fou conegut el col·loqui, gènere literari valencià.

3 relació jurada DR Relació feta amb jurament a qui té autoritat per a exigir-lo.

2 Llista o enumeració de noms, adreces o altres indicacions especialment ordenats.

3 1 Lligam, referència, connexió, que hom percep o imagina entre dues o més coses. Una relació de semblança. La filosofia i la teologia tenen una relació molt estreta. Entre aquests fets no hi ha cap relació.

2 FILOS i LÒG Lligam, referència, existent o que hom suposa, entre dues o més coses, o entre dos o més conceptes o judicis, talment que, establert un d’ells, hom ha de pensar alhora l’altre, o els altres, i viceversa.

3 LING Lligam que uneix els diversos elements lingüístics entre ells i que constitueix per a l’estructuralisme l’objecte de la lingüística.

4 MAT Lligam entre diversos elements d’un conjunt.

5 MÚS Lligam existent, en un encadenament d’acords, entre els intervals de l’un i de l’altre.

6 amb relació a loc prep Amb referència a, quant a, pel que fa a. Amb relació a aquest afer, et respondré aviat.

7 amb relació a loc prep Envers. És respectuós amb relació als seus superiors.

8 en relació amb loc prep En connexió amb. L’estil no està en relació amb l’assumpte. Un amic em va posar en relació amb el director.

9 en relació amb loc prep Amb relació a, amb referència a. En relació amb aquesta proposta, no hi estic gens d’acord.

10 relació jurídica DR Lligam de dret existent entre una o més persones i una o més coses, una altra persona i un o més grups o entitats.

11 relacions de producció ECON Vincles de les persones entorn del procés de producció de béns materials.

12 relació real d’intercanvi ECON Confrontació efectuada entre els preus dels béns intercanviats entre sectors econòmics, regions o estats, tenint en compte llurs modificacions al llarg del temps.

4 1 Lligam de coneixença, tracte, interès mutu, etc., entre dues o més persones o grups socials o entre una o més persones i un o diversos grups socials. Posar algú en relació amb un altre. Rompre tota relació amb un partit. Les bones relacions entre els països europeus. Les relacions estrangeres de les nacions són regulades per llurs ministeris d’afers estrangers. Les meves relacions socials van molt bé. La relació genuïnament humana és la relació interpersonal. Les relacions laborals a la nostra empresa solen ésser tenses.

2 Persona amb qui hom té relació o manté relacions. A Alemanya tinc moltes relacions.

3 relacions diplomàtiques DR INTERN Relació oficial que dos estats o governs estableixen o mantenen entre ells mitjançant llurs representants diplomàtics.

4 relacions humanes PSIC i SOCIOL Interaccions i lligams mutus existents en tot grup social, i més particularment entre els membres del personal d’una empresa, d’una entitat comercial, etc., i que els caps i quadres directors d’aquestes procuren de controlar per tal d’afavorir un millor clima laboral i d’aconseguir un màxim d’eficàcia en l’acompliment de les tasques proposades.

5 relacions públiques ECON i SOCIOL Conjunt d’activitats d’una empresa o d’una entitat de caràcter públic ordenades a influir en l’opinió pública per tal d’atreure els individus o altres entitats com a possibles nous clients, seguidors, etc.

6 relacions sexuals (o simplement relacions) SOCIOL Relació establerta entre persones, especialment entre home i dona, mitjançant el sexe.

7 tenir (un noi i una noia, un home i una dona) relacions Ésser promesos; festejar.

5 1 Proporció, quocient entre dues magnituds de naturalesa anàloga.

2 relació de compressió MOT En els motors endotèrmics, relació entre el volum comprès pel cilindre més la cambra de combustió quan l’èmbol es troba en el punt més baix de la seva carrera i aquest mateix volum quan l’èmbol és en el punt més alt.

3 relació de transformació ELECTROT En un transformador, relació entre les tensions alta i baixa (o entre els corrents corresponents als enrotllaments de baixa tensió i alta).

6 relació frontal QUÍM ANAL [sigla Rf] [símb: Rf] En una anàlisi cromatogràfica frontal, quocient entre les velocitats mitjanes del solut i de la fase mòbil, al llarg del seu recorregut per una fase estacionària.

->relacionable

■relacionable

Part. sil.: re_la_ci_o_na_ble

[de relacionar]

adj Que pot ésser relacionat amb quelcom o amb algú.

->relacional

■relacional

Part. sil.: re_la_ci_o_nal

[de relació]

adj Relatiu o pertanyent a la relació o a una relació. Lògica relacional.

->relacionar

■relacionar

Part. sil.: re_la_ci_o_nar

[de relació; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 tr Posar en relació dues o més persones o coses, una persona o un grup amb un altre o altres grups, etc. Podem relacionar tots aquests factors. Hom pot relacionar l’encariment del petroli amb la davallada del consum de benzina.

2 pron 1 Tenir relació. Aquests dos conceptes es relacionen íntimament.

2 Mantenir relacions d’amistat, comercials, etc. Ens hem relacionat amb tot tipus de persones i d’entitats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: relacionar

GERUNDI: relacionant

PARTICIPI: relacionat, relacionada, relacionats, relacionades

INDICATIU PRESENT: relaciono, relaciones, relaciona, relacionem, relacioneu, relacionen

INDICATIU IMPERFET: relacionava, relacionaves, relacionava, relacionàvem, relacionàveu, relacionaven

INDICATIU PASSAT: relacioní, relacionares, relacionà, relacionàrem, relacionàreu, relacionaren

INDICATIU FUTUR: relacionaré, relacionaràs, relacionarà, relacionarem, relacionareu, relacionaran

INDICATIU CONDICIONAL: relacionaria, relacionaries, relacionaria, relacionaríem, relacionaríeu, relacionarien

SUBJUNTIU PRESENT: relacioni, relacionis, relacioni, relacionem, relacioneu, relacionin

SUBJUNTIU IMPERFET: relacionés, relacionessis, relacionés, relacionéssim, relacionéssiu, relacionessin

IMPERATIU: relaciona, relacioni, relacionem, relacioneu, relacionin

->relador

relador -a

m i f ant HIST DR Relator.

->relapse

■relapse -a

[del ll. relapsus, -a, -um, íd.]

adj i m i f 1 CATOL Que recau en una heretgia de la qual havia abjurat.

2 RELIG Que recau en un pecat de què havia estat absolt.

->relascopi

■relascopi

m METROL i BOT Dendròmetre per a mesurar diversos paràmetres dels arbres i de les masses forestals com ara l’àrea basal, els diàmetres o les alçàries.

->relat

■relat

[del ll. relatus, -us, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Relació o narració de fets reals o imaginaris.

2 LIT Obra narrativa en prosa, d’extensió inferior a la novel·la.

->relatar

■relatar

[de relat; 1a FONT: 1490, Tirant]

v tr Referir o narrar alguna cosa, de paraula o per escrit. Relatar una peripècia. Relata’ns què et va passar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: relatar

GERUNDI: relatant

PARTICIPI: relatat, relatada, relatats, relatades

INDICATIU PRESENT: relato, relates, relata, relatem, relateu, relaten

INDICATIU IMPERFET: relatava, relataves, relatava, relatàvem, relatàveu, relataven

INDICATIU PASSAT: relatí, relatares, relatà, relatàrem, relatàreu, relataren

INDICATIU FUTUR: relataré, relataràs, relatarà, relatarem, relatareu, relataran

INDICATIU CONDICIONAL: relataria, relataries, relataria, relataríem, relataríeu, relatarien

SUBJUNTIU PRESENT: relati, relatis, relati, relatem, relateu, relatin

SUBJUNTIU IMPERFET: relatés, relatessis, relatés, relatéssim, relatéssiu, relatessin

IMPERATIU: relata, relati, relatem, relateu, relatin

->relatiu

■relatiu -iva

Part. sil.: re_la_tiu

[del ll. relativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj Que fa referència a alguna cosa. Els documents relatius a aquest afer.

2 adj 1 Que comporta relació, que neix d’una relació. Això és relatiu. El moviment d’un cos és sempre relatiu a un altre.

2 No absolut. La felicitat és relativa. Hi havia una relativa calma.

3 GRAM 1 adj i m Dit del pronom que uneix a un nom, a un pronom o a una part d’una proposició substantivada que representa, una proposició subordinada que l’especifica o l’explica.

2 proposició de relatiu (o relativa) Proposició subordinada introduïda per un pronom relatiu que equival a un adjectiu.

3 proposició de relatiu adjectiva Proposició de relatiu amb antecedent en la proposició principal i que fa la funció d’un adjectiu.

4 proposició de relatiu adjectiva especificativa Proposició de relatiu adjectiva que precisa l’abast semàntic de l’antecedent. Ex.: El conductor que havia begut se’n va anar a dormir.

5 proposició de relatiu adjectiva explicativa Proposició de relatiu adjectiva que no restringeix l’abast semàntic de l’antecedent i que té el valor d’una aposició. Ex.: El conductor, que havia begut, se’n va anar a dormir.

6 proposició de relatiu substantiva Proposició de relatiu sense antecedent i que fa la funció d’un sintagma nominal.

4 adj MÚS Dit de la relació existent entre dos tons, l’un major i l’altre menor, les tòniques dels quals estan situades a una distància de tercera menor i que tenen la mateixa armadura a la clau.

->relativament

■relativament

[de relatiu; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv 1 D’una manera relativa.

2 Més o menys, força. Ara està relativament bé.

3 relativament a loc prep Pel que fa a, amb relació a, tocant a.

->relativisme

■relativisme

[de relatiu]

m 1 ÈTIC, FILOS i LÒG Tendència, doctrina, etc., segons la qual tot és relatiu i, consegüentment, hom no pot conèixer res d’una manera absoluta o amb un criteri estrictament objectiu.

2 Actitud en virtut de la qual hom no pren res com a absolut.

->relativista

■relativista

[de relatiu; 1a FONT: c. 1925]

1 adj Relatiu o pertanyent al relativisme.

2 m i f Seguidor del relativisme.

3 adj i m i f FÍS Que li és aplicada la teoria de la relativitat. Mecànica relativista. Massa relativista.

->relativístic

relativístic -a

adj FÍS Relativista.

->relativitat

■relativitat

[de relatiu; 1a FONT: c. 1905]

f 1 Qualitat de relatiu.

2 teoria de la relativitat FÍS Conjunt de postulats i formulismes que donen una explicació del món físic més àmplia que l’anomenada mecànica clàssica, d’acord amb les experiències sobre l’electromagnetisme desenvolupades a la segona meitat del segle XIX.

->relativització

■relativització

Part. sil.: re_la_ti_vit_za_ci_ó

[de relativitzar]

f 1 Acció de relativitzar;

2 l’efecte.

->relativitzar

■relativitzar

[de relatiu]

v tr Donar (a una cosa) un valor relatiu, no absolut. Hem de relativitzar els fets. No t’ho prenguis a la valenta i relativitza les seves amenaces.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: relativitzar

GERUNDI: relativitzant

PARTICIPI: relativitzat, relativitzada, relativitzats, relativitzades

INDICATIU PRESENT: relativitzo, relativitzes, relativitza, relativitzem, relativitzeu, relativitzen

INDICATIU IMPERFET: relativitzava, relativitzaves, relativitzava, relativitzàvem, relativitzàveu, relativitzaven

INDICATIU PASSAT: relativitzí, relativitzares, relativitzà, relativitzàrem, relativitzàreu, relativitzaren

INDICATIU FUTUR: relativitzaré, relativitzaràs, relativitzarà, relativitzarem, relativitzareu, relativitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: relativitzaria, relativitzaries, relativitzaria, relativitzaríem, relativitzaríeu, relativitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: relativitzi, relativitzis, relativitzi, relativitzem, relativitzeu, relativitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: relativitzés, relativitzessis, relativitzés, relativitzéssim, relativitzéssiu, relativitzessin

IMPERATIU: relativitza, relativitzi, relativitzem, relativitzeu, relativitzin

->relator

■relator -a

[del ll. relator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1397]

1 adj i m i f Que relata o refereix.

2 m i f Persona que en una assemblea o congrés fa el resum dels afers tractats tenint especial cura d’esmentar els acords presos i les votacions celebrades.

3 m i f HIST DR Lletrat que té cura de fer la relació de les actuacions o els expedients en els tribunals superiors.

->relatoria

■relatoria

Part. sil.: re_la_to_ri_a

[de relator]

f 1 Càrrec de relator.

2 Oficina del relator.

->relax

relax

m Relaxació física o psíquica. Després de treballar va bé tenir una estona de relax.

->relaxació

■relaxació

Part. sil.: re_la_xa_ci_ó

[del ll. relaxatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f 1 1 Acció de relaxar o de relaxar-se;

2 l’efecte.

2 ELECTRÒN Tipus d’oscil·lació elèctrica en què l’amplitud augmenta lentament i progressivament des d’un valor inicial fixat fins a un valor final determinat, i bruscament retorna al valor inicial.

3 1 FISIOL ANIM Disminució de la tensió (estat oposat a la contracció).

2 PAT Minva d’un dolor.

4 HIST ECL Acció jurídica per la qual un reu del jutge eclesiàstic era tramès al jutge secular, a fi que aquest li apliqués la pena deguda.

->relaxador

relaxador -a

[del ll. relaxator, -ōris, íd.]

1 adj MED i FARM Dit de l’element, la tècnica o el procediment destinats a disminuir la tensió nerviosa o muscular.

2 m ELECTRÒN Oscil·lador de relaxació.

->relaxament

■relaxament

[de relaxar]

m Relaxació.

->relaxant

■relaxant

[del ll. relaxans, -ntis, participi pres. de relaxare ‘relaxar’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

1 adj Que relaxa.

2 adj i m FARM Dit del medicament emprat per a disminuir el to dels músculs esquelètics per blocatge dels impulsos dels nervis somàtics motors o per depressió de les neurones del sistema nerviós central.

->relaxar

■relaxar

[del ll. relaxare, íd.; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

v 1 1 tr Afluixar, disminuir, la tensió física o psíquica. Relaxar un múscul.

2 pron Em relaxo una estona cada dia.

2 fig 1 tr Fer menys sever o menys rigorós un costum, una llei, un reglament, etc. Proposen de relaxar l’aplicació d’aquest reglament.

2 pron Relaxar-se la disciplina, els costums.

3 pron Afluixar-se molt en el rigor moral, viciar-se. T’has relaxat molt aquests dies.

3 tr HIST ECL Lliurar l’inquisidor eclesiàstic a les autoritats civils un reu per a l’execució d’una pena.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: relaxar

GERUNDI: relaxant

PARTICIPI: relaxat, relaxada, relaxats, relaxades

INDICATIU PRESENT: relaxo, relaxes, relaxa, relaxem, relaxeu, relaxen

INDICATIU IMPERFET: relaxava, relaxaves, relaxava, relaxàvem, relaxàveu, relaxaven

INDICATIU PASSAT: relaxí, relaxares, relaxà, relaxàrem, relaxàreu, relaxaren

INDICATIU FUTUR: relaxaré, relaxaràs, relaxarà, relaxarem, relaxareu, relaxaran

INDICATIU CONDICIONAL: relaxaria, relaxaries, relaxaria, relaxaríem, relaxaríeu, relaxarien

SUBJUNTIU PRESENT: relaxi, relaxis, relaxi, relaxem, relaxeu, relaxin

SUBJUNTIU IMPERFET: relaxés, relaxessis, relaxés, relaxéssim, relaxéssiu, relaxessin

IMPERATIU: relaxa, relaxi, relaxem, relaxeu, relaxin

->relaxat

■relaxat -ada

[del ll. relaxatus, -a, -um, íd.]

1 adj Que ha sofert relaxació.

2 adj i m i f CATOL Dit del reu que era traspassat del jutge eclesiàstic al jutge secular un cop feta la relaxació.

3 adj FON Dit de l’expressió fònica emesa amb una tensió articulatòria inferior a la normal.

->relaxina

relaxina

[de relaxar i -ina, probablement de l’angl. relaxin, íd.]

f BIOQ Hormona sexual femenina secretada per l’ovari durant l’embaràs que provoca la distensió dels lligaments pèlvics i la dilatació del coll uterí.

->relé

■relé

[del fr. relais ‘relleu; lloc de breu descans en un recorregut’, de relayer ‘rellevar, substituir’, encreuat amb l’ant. relais ‘endarrerit’, de relaisser ‘deixar, abandonar’]

[pl -és] m 1 ELECTROT Aparell o dispositiu destinat a controlar un circuit determinat d’una certa potència (generalment tancar o obrir el circuit) mitjançant un circuit auxiliar de petita potència i, per tant, amb un corrent molt feble. Relé electromagnètic. Relé tèrmic.

2 TELECOM Repetidor.

->relectura

■relectura

f Acció de rellegir.

->relegable

■relegable

[de relegar]

adj Que pot ésser relegat.

->relegació

■relegació

Part. sil.: re_le_ga_ci_ó

[del ll. relegatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció de relegar;

2 l’efecte.

->relegament

■relegament

[de relegar]

m Relegació.

->relegar

■relegar

[del ll. relegare, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 DR 1 Exiliar algú en un lloc determinat, sense privar-lo dels seus drets civils i polítics.

2 Reduir a un estat d’inferioritat, de supeditació o de cessació de drets.

2 fig Relegar una cosa a l’oblit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: relegar

GERUNDI: relegant

PARTICIPI: relegat, relegada, relegats, relegades

INDICATIU PRESENT: relego, relegues, relega, releguem, relegueu, releguen

INDICATIU IMPERFET: relegava, relegaves, relegava, relegàvem, relegàveu, relegaven

INDICATIU PASSAT: releguí, relegares, relegà, relegàrem, relegàreu, relegaren

INDICATIU FUTUR: relegaré, relegaràs, relegarà, relegarem, relegareu, relegaran

INDICATIU CONDICIONAL: relegaria, relegaries, relegaria, relegaríem, relegaríeu, relegarien

SUBJUNTIU PRESENT: relegui, releguis, relegui, releguem, relegueu, releguin

SUBJUNTIU IMPERFET: relegués, releguessis, relegués, releguéssim, releguéssiu, releguessin

IMPERATIU: relega, relegui, releguem, relegueu, releguin

->relicte

■relicte -a

[del ll. relictus, -a, -um, participi de relinquĕre ‘deixar’; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

1 adj Deixat pel qui es mor. Béns relictes.

2 adj BOT Dit de les plantes o de la vegetació que actualment tenen escassa representació, però que eren comunes en altres èpoques.

3 m ECOL Espècie paleoendèmica que ocupa restes d’una àrea primitiva més extensa o que habita en una zona petita allunyada de l’àrea principal.

4 m BIOGEOG Tàxon que persisteix en regions molt limitades molt més tard de la seva desaparició general a tot arreu.

5 adj PEDOL Dit dels sòls d’origen antic que han resistit l’erosió i que poden constituir la roca mare de sòls actuals.

->religió

■religió

Part. sil.: re_li_gi_ó

[del ll. religio, -ōnis ‘escrúpol; delicadesa; sentiment religiós; religió’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f 1 RELIG 1 Conjunt de creences i conviccions, d’actituds i sentiments i de maneres de comportament que vinculen una persona o un grup humà amb allò que hom reconeix com a sacre, misteriós o transcendent i que sovint identifica amb Déu o el diví.

2 Conjunt de dogmes o doctrines, de preceptes o costums i de ritus que configuren sociològicament i oficialment la religió d’un grup humà determinat.

3 religió natural Deisme.

2 1 CATOL Virtut que mou l’home a retre a Déu el culte degut.

2 p ext Conjunt de principis i pràctiques dirigits a servar ferventment un ideal, una institució. La religió de la pàtria. La religió de la família.

3 CATOL Orde o institut religiós. Nom de religió.

4 entrar en religió CATOL Ingressar en un orde religiós.

3 guerres de religió HIST 1 Conflictes bèl·lics que enfrontaren catòlics i protestants a l’Europa dels segles XVI i XVII.

2 A França, conjunt de conflictes bèl·lics que tingueren lloc entre catòlics i calvinistes del 1562 al 1598.

->religionari

■religionari -ària

Part. sil.: re_li_gi_o_na_ri

[de religió]

adj i m i f 1 Que professa una religió.

2 esp Dit de contingents de mercenaris que professen una religió diversa de la d’un exèrcit oficialment catòlic. Les tropes religionàries d’Amadeu II de Savoia.

->religiós

■religiós -osa

Part. sil.: re_li_gi_ós

[del ll. religiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la religió o a una religió. Sentiments religiosos. Creences religioses.

2 Que té religió, que observa les regles de la religió. Una persona religiosa.

3 Conforme als ritus de la religió, per oposició a civil.Matrimoni religiós.

2 DR CAN 1 adj Relatiu o pertanyent a un orde o congregació. Orde religiós.

2 m i f Membre d’un orde o una congregació religiosa. Un religiós.

3 música religiosa MÚS Nom donat al cant litúrgic vinculat als diferents cultes, a la música sagrada a una veu, a diferents veus i a la instrumental que empra o no els texts litúrgics, com també a les composicions d’inspiració religiosa destinades als concerts.

->religiosament

■religiosament

Part. sil.: re_li_gi_o_sa_ment

[de religiós; 1a FONT: 1803, DEst.]

adv 1 D’una manera religiosa. Viure religiosament.

2 D’una manera molt escrupolosa. Em va pagar religiosament.

->religiositat

■religiositat

Part. sil.: re_li_gi_o_si_tat

[del ll. td. religiosĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Qualitat de qui és religiós, de qui té sentiments religiosos.

2 Experiència religiosa vaga, prèvia a qualsevol religió històrica, no vinculada a cap dogma.

3 Exactitud escrupolosa.

->relinquir

■relinquir

[del ll. relinquĕre, ‘deixar, abandonar’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

v tr 1 Deixar, abandonar. Si volien sobreviure després de l’accident havien de relinquir moltes coses.

2 Deixar per inguarible.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: relinquir

GERUNDI: relinquint

PARTICIPI: relinquit, relinquida, relinquits, relinquides

INDICATIU PRESENT: relinqueixo, relinqueixes, relinqueix, relinquim, relinquiu, relinqueixen

INDICATIU IMPERFET: relinquia, relinquies, relinquia, relinquíem, relinquíeu, relinquien

INDICATIU PASSAT: relinquí, relinquires, relinquí, relinquírem, relinquíreu, relinquiren

INDICATIU FUTUR: relinquiré, relinquiràs, relinquirà, relinquirem, relinquireu, relinquiran

INDICATIU CONDICIONAL: relinquiria, relinquiries, relinquiria, relinquiríem, relinquiríeu, relinquirien

SUBJUNTIU PRESENT: relinqueixi, relinqueixis, relinqueixi, relinquim, relinquiu, relinqueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: relinquís, relinquissis, relinquís, relinquíssim, relinquíssiu, relinquissin

IMPERATIU: relinqueix, relinqueixi, relinquim, relinquiu, relinqueixin

->relíquia

■relíquia

Part. sil.: re_lí_qui_a

[del ll. td. reliquia, del ll. cl. pl. reliquiae, -arum ‘coses que resten, restes’; 1a FONT: 1403]

1 f 1 Vestigi d’una cosa passada, d’un altre temps.

2 esp RELIG i LITÚRG Allò que resta del cos d’un sant, dels instruments de martiri, del seu vestit, etc., i que hom venera.

2 adj i f BIOL Dit d’una espècie que ha evolucionat molt poc i que, per tant, roman semblant a l’ancestral. Hom l’anomena sovint fòssil vivent.

3 f BOT Planta relicta.

4 f PAT Xacra o dolor persistent que resulta d’una malaltia o d’un accident.

->reliquiari

■reliquiari

Part. sil.: re_li_qui_a_ri

[del b. ll. ecl. reliquiarium, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m RELIG, LITÚRG i ART Capsa, estoig, on hom conserva una relíquia o relíquies.

->reliquier

■reliquier

Part. sil.: re_li_qui_er

[de relíquia; 1a FONT: 1356]

m RELIG, 1 LITÚRG i ART Reliquiari.

2 Comunidor on s’exposen relíquies per a conjurar la tempesta.

->relisser

■relisser

m dial Arrelam.

->rella

■rella

[del ll. rēgŭla ‘regle; barra recta’, la qual, essent preferentment de ferro, acabà per designar la barra de l’arada; 1a FONT: s. XIII]

f 1 AGR Peça de ferro, tallant per un extrem i amb mànec o cua a l’altre, mitjançant el qual és fixada al dental de l’arada, que serveix per a penetrar dins la terra i obrir-hi els solcs.

2 AGR 1 Llaurada. Donar una rella. La primera rella es diu rompre; la segona, mantornar.

2 primera (o segona) rella Primera (o segona) llaurada que hom fa en un camp, en un sembrat.

3 OBR PÚBL Part extrema de la pala d’una excavadora formada per unes urpes curtes o per una làmina tallant, que serveix per a penetrar dins la terra i arrossegar-la o omplir-ne la cullera.

->rellamp

rellamp

[variant de llamp amb el prefix re- de rellampegar; 1a FONT: c. 1400]

m dial Llampec.

->rellampec

rellampec

[de rellampegar]

m dial Llampec.

->rellampegar

rellampegar

[variant de llampegar amb el prefix re- per la repetició característica del llampegueig o potser per calc del cast. relámpago]

v intr dial Llampegar.

->rellançament

■rellançament

m 1 Acció de rellançar;

2 l’efecte. Pla de rellançament econòmic.

->rellançar

■rellançar

[de llançar]

v tr Donar un nou impuls (a un projecte, una idea, una situació, etc.). Els modistes rellançaran la minifaldilla. Un factor que ha rellançat l’economia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rellançar

GERUNDI: rellançant

PARTICIPI: rellançat, rellançada, rellançats, rellançades

INDICATIU PRESENT: rellanço, rellances, rellança, rellancem, rellanceu, rellancen

INDICATIU IMPERFET: rellançava, rellançaves, rellançava, rellançàvem, rellançàveu, rellançaven

INDICATIU PASSAT: rellancí, rellançares, rellançà, rellançàrem, rellançàreu, rellançaren

INDICATIU FUTUR: rellançaré, rellançaràs, rellançarà, rellançarem, rellançareu, rellançaran

INDICATIU CONDICIONAL: rellançaria, rellançaries, rellançaria, rellançaríem, rellançaríeu, rellançarien

SUBJUNTIU PRESENT: rellanci, rellancis, rellanci, rellancem, rellanceu, rellancin

SUBJUNTIU IMPERFET: rellancés, rellancessis, rellancés, rellancéssim, rellancéssiu, rellancessin

IMPERATIU: rellança, rellanci, rellancem, rellanceu, rellancin

->rellegir

■rellegir

[de llegir; 1a FONT: c. 1400, Canals]

v tr Tornar a llegir. Vol rellegir la novel·la. Rellegeix-te la carta i veuràs que no hi ha cap amenaça.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rellegir

GERUNDI: rellegint

PARTICIPI: rellegit, rellegida, rellegits, rellegides

INDICATIU PRESENT: rellegeixo, rellegeixes, rellegeix, rellegim, rellegiu, rellegeixen

INDICATIU IMPERFET: rellegia, rellegies, rellegia, rellegíem, rellegíeu, rellegien

INDICATIU PASSAT: rellegí, rellegires, rellegí, rellegírem, rellegíreu, rellegiren

INDICATIU FUTUR: rellegiré, rellegiràs, rellegirà, rellegirem, rellegireu, rellegiran

INDICATIU CONDICIONAL: rellegiria, rellegiries, rellegiria, rellegiríem, rellegiríeu, rellegirien

SUBJUNTIU PRESENT: rellegeixi, rellegeixis, rellegeixi, rellegim, rellegiu, rellegeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: rellegís, rellegissis, rellegís, rellegíssim, rellegíssiu, rellegissin

IMPERATIU: rellegeix, rellegeixi, rellegim, rellegiu, rellegeixin

->relleix

■relleix

Part. sil.: re_lleix

[del cat. ant. relleixar ‘deixar anar; cedir; perdonar’, i aquest, del ll. relaxare, íd.]

m 1 Replà que surt enfora de la superfície més o menys vertical d’un mur, d’un cingle, d’un penya-segat, etc.

2 Prestatge, sortint de poc vol, fet en una paret, en una campana d’una llar, en un armari, etc., per a tenir-hi alguns objectes.

3 Deixalla, allò que resta d’una cosa passada o ja usada. El xarampió sol deixar mals relleixos.

->relleixó

■relleixó

Part. sil.: re_llei_xó

[de relleix]

m Lleixa petita que va sobre una lleixa més gran.

->rellent

■rellent

[de l’ant. i dial. llent ‘humit, viscós’, ll. lentus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]

1 adj Humit, mig moll. Un soterrani rellent. La bugadera ha tornat la roba rellent.

2 m METEOR Serena.

->rellentar

■rellentar

[de rellent; 1a FONT: 1443]

v intr Traspuar humitat les parets, el recipient que conté un líquid, etc. Aquesta paret rellenta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rellentar

GERUNDI: rellentant

PARTICIPI: rellentat, rellentada, rellentats, rellentades

INDICATIU PRESENT: rellento, rellentes, rellenta, rellentem, rellenteu, rellenten

INDICATIU IMPERFET: rellentava, rellentaves, rellentava, rellentàvem, rellentàveu, rellentaven

INDICATIU PASSAT: rellentí, rellentares, rellentà, rellentàrem, rellentàreu, rellentaren

INDICATIU FUTUR: rellentaré, rellentaràs, rellentarà, rellentarem, rellentareu, rellentaran

INDICATIU CONDICIONAL: rellentaria, rellentaries, rellentaria, rellentaríem, rellentaríeu, rellentarien

SUBJUNTIU PRESENT: rellenti, rellentis, rellenti, rellentem, rellenteu, rellentin

SUBJUNTIU IMPERFET: rellentés, rellentessis, rellentés, rellentéssim, rellentéssiu, rellentessin

IMPERATIU: rellenta, rellenti, rellentem, rellenteu, rellentin

->rellentir

■rellentir

[de rellent; 1a FONT: s. XX, Bertrana]

v tr i pron Fer esdevenir rellent o humit; enrellentir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rellentir

GERUNDI: rellentint

PARTICIPI: rellentit, rellentida, rellentits, rellentides

INDICATIU PRESENT: rellenteixo, rellenteixes, rellenteix, rellentim, rellentiu, rellenteixen

INDICATIU IMPERFET: rellentia, rellenties, rellentia, rellentíem, rellentíeu, rellentien

INDICATIU PASSAT: rellentí, rellentires, rellentí, rellentírem, rellentíreu, rellentiren

INDICATIU FUTUR: rellentiré, rellentiràs, rellentirà, rellentirem, rellentireu, rellentiran

INDICATIU CONDICIONAL: rellentiria, rellentiries, rellentiria, rellentiríem, rellentiríeu, rellentirien

SUBJUNTIU PRESENT: rellenteixi, rellenteixis, rellenteixi, rellentim, rellentiu, rellenteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: rellentís, rellentissis, rellentís, rellentíssim, rellentíssiu, rellentissin

IMPERATIU: rellenteix, rellenteixi, rellentim, rellentiu, rellenteixin

->rellentor

■rellentor

[de rellent; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Humitat.

->rellentós

■rellentós -osa

[de rellent]

adj Que rellenta; humit.

->rellepar

■rellepar

[de llepar]

v tr 1 Llepar de nou, tornar a llepar.

2 Llepar reiteradament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rellepar

GERUNDI: rellepant

PARTICIPI: rellepat, rellepada, rellepats, rellepades

INDICATIU PRESENT: rellepo, rellepes, rellepa, rellepem, rellepeu, rellepen

INDICATIU IMPERFET: rellepava, rellepaves, rellepava, rellepàvem, rellepàveu, rellepaven

INDICATIU PASSAT: rellepí, rellepares, rellepà, rellepàrem, rellepàreu, relleparen

INDICATIU FUTUR: relleparé, relleparàs, relleparà, relleparem, rellepareu, relleparan

INDICATIU CONDICIONAL: relleparia, relleparies, relleparia, relleparíem, relleparíeu, relleparien

SUBJUNTIU PRESENT: rellepi, rellepis, rellepi, rellepem, rellepeu, rellepin

SUBJUNTIU IMPERFET: rellepés, rellepessis, rellepés, rellepéssim, rellepéssiu, rellepessin

IMPERATIU: rellepa, rellepi, rellepem, rellepeu, rellepin

->relleu

■relleu

Part. sil.: re_lleu

[de rellevar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Porció d’un objecte que sobresurt de la superfície general. El relleu d’una medalla. Lletres en relleu. Brodat en relleu. Un mapa en relleu.

2 p ext En un dibuix, una pintura, etc., la suggestió del relleu, el joc d’ombres que fa la impressió de regruix.

3 fig Esclat que neix de l’oposició, del contrast. Certs colors es donen relleu mútuament.

4 ESCULT Forma no exempta treballada en un suport bidimensional. Alt relleu. Mig relleu. Baix relleu.

5 ple relleu (o relleu absolut) ESCULT Relleu d’una escultura totalment separada del fons i que permet de contemplar-la des de qualsevol punt de vista al seu voltant.

6 GEOMORF Conjunt de formes (muntanya, turó, altiplà, plana, delta, etc.) que accidenten la superfície de la terra.

7 PETROG Fenomen consistent a destacar un mineral del medi en què és submergit per a poder-lo observar millor.

8 de relleu fig Important. Un literat de gran relleu.

9 posar en relleu Fer ressortir o ressaltar.

2 1 Acció de rellevar, d’alliberar algú d’una obligació, d’una feina, etc.

2 El qui es posa en lloc del rellevat.

3 MIL Canvi de guàrdia, de sentinelles, de guarnició.

4 cursa de relleus ESPORT En l’atletisme, prova de cursa per equips consistent a dividir el recorregut en tres o quatre parts, anomenades fraccions, duta a terme cadascuna per un atleta.

5 cursa de relleus ESPORT En la natació, prova per equips, de quatre nedadors cadascun, consistent a recórrer una distància determinada dividida en fraccions, cadascuna de les quals és recorreguda per un nedador.

->relleuer

relleuer -a

Part. sil.: re_lle_uer

adj i m i f De Relleu de la Marina (Marina Baixa).

->rellevada

■rellevada

[de rellevar]

f Acció de rellevar 1.

->rellevador

■rellevador -a

[de rellevar]

1 adj i m i f Que relleva.

2 m ELECTROT i TELECOM Relé.

3 m i f TÈXT Operari que grava els relleus dels corrons d’estampar.

->rellevament

■rellevament

[de rellevar]

m Acció de rellevar 1 i rellevar 2.

->rellevància

■rellevància

Part. sil.: re_lle_vàn_ci_a

[de rellevant]

f Qualitat de rellevant. La rellevància dels seus mèrits.

->rellevant

■rellevant

[de rellevar]

adj 1 Que excel·leix. Una persona de mèrits rellevants.

2 Que té una especial significació o importància. El fets més rellevants de l’any.

->rellevantment

■rellevantment

[de rellevant]

adv D’una manera rellevant.

->rellevar

■rellevar

[de llevar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 1 Alliberar algú d’una obligació, d’un servei, etc., posant algú altre o posant-se un mateix en el seu lloc. Rellevar la guàrdia, un sentinella. Els dos vigilants es relleven cada sis hores.

2 Alliberar algú d’una obligació, d’una pena, etc. Relleveu-me d’aquest encàrrec.

2 1 ART Fer en relleu.

2 ART Donar relleu a una escultura, un dibuix, un gravat o un teixit.

3 fig Exalçar. Rellevar el mèrit d’algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rellevar

GERUNDI: rellevant

PARTICIPI: rellevat, rellevada, rellevats, rellevades

INDICATIU PRESENT: rellevo, relleves, relleva, rellevem, relleveu, relleven

INDICATIU IMPERFET: rellevava, rellevaves, rellevava, rellevàvem, rellevàveu, rellevaven

INDICATIU PASSAT: relleví, rellevares, rellevà, rellevàrem, rellevàreu, rellevaren

INDICATIU FUTUR: rellevaré, rellevaràs, rellevarà, rellevarem, rellevareu, rellevaran

INDICATIU CONDICIONAL: rellevaria, rellevaries, rellevaria, rellevaríem, rellevaríeu, rellevarien

SUBJUNTIU PRESENT: rellevi, rellevis, rellevi, rellevem, relleveu, rellevin

SUBJUNTIU IMPERFET: rellevés, rellevessis, rellevés, rellevéssim, rellevéssiu, rellevessin

IMPERATIU: relleva, rellevi, rellevem, relleveu, rellevin

->rellevista

■rellevista

[de rellevar]

m i f ESPORT Corredor o nedador especialitzat en curses de relleus.

->relligada

■relligada

[de relligar]

f Acció de relligar.

->relligador

■relligador -a

[de relligar]

1 adj i m i f Que relliga.

2 m i f OFIC Que relliga llibres; enquadernador.

->relligadura

■relligadura

[de relligar]

f GRÀF Enquadernació.

->relligament

■relligament

[de relligar]

m 1 1 Acció de relligar;

2 l’efecte.

2 TÈXT Juxtaposició.

->relligar

■relligar

[de lligar; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

v 1 tr Tornar a lligar. Relligar les tomaqueres.

2 tr GRÀF Enquadernar.

3 tr MAR Trincar i fermar les drisses després d’hissada la vela.

4 pron TÈXT Canviar-se l’evolució en els fils o en les passades d’un teixit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: relligar

GERUNDI: relligant

PARTICIPI: relligat, relligada, relligats, relligades

INDICATIU PRESENT: relligo, relligues, relliga, relliguem, relligueu, relliguen

INDICATIU IMPERFET: relligava, relligaves, relligava, relligàvem, relligàveu, relligaven

INDICATIU PASSAT: relliguí, relligares, relligà, relligàrem, relligàreu, relligaren

INDICATIU FUTUR: relligaré, relligaràs, relligarà, relligarem, relligareu, relligaran

INDICATIU CONDICIONAL: relligaria, relligaries, relligaria, relligaríem, relligaríeu, relligarien

SUBJUNTIU PRESENT: relligui, relliguis, relligui, relliguem, relligueu, relliguin

SUBJUNTIU IMPERFET: relligués, relliguessis, relligués, relliguéssim, relliguéssiu, relliguessin

IMPERATIU: relliga, relligui, relliguem, relligueu, relliguin

->relligat

■relligat

[de relligar]

m GRÀF 1 Llibre, volum, etc., enquadernat.

2 impr Relligadura, enquadernació.

->rellinassenc

rellinassenc -a

adj i m i f De Rellinars (Vallès Occidental).

->relliscada

■relliscada

[de relliscar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de relliscar. Fer una relliscada.

2 fig Despropòsit, desencert, indiscreció. Les inoportunes declaracions del ministre han estat una relliscada.

3 fig Falta moral, flaquesa. Va tenir una relliscada i la dona l’ha deixat.

2 DANSA Manera de puntejar els punts llargs de la sardana, que consisteix a col·locar el peu que realitza el desplaçament al darrere de l’altre peu, que resta immòbil.

->relliscall

■relliscall

[de relliscar]

m Indret relliscós, on és fàcil de relliscar.

->relliscar

■relliscar

Cp. lliscar 1 i patinar

[de lliscar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr 1 1 Lliscar, esmunyir-se. Li han relliscat tots els plats de les mans.

2 esp Lliscar i perdre l’equilibri en passar, caminar, córrer, etc., sobre una superfície llisa, mullada, greixosa, etc. L’ha fet relliscar una pell de plàtan. La carretera és glaçada: tots els cotxes hi rellisquen. M’ha relliscat el tamboret.

2 Ésser una superfície molt llisa, mullada, etc., talment que fa lliscar les coses que hi ha al damunt. Aneu amb compte, que el terra rellisca.

3 fig Passar ineficaçment. Renys i afalacs li rellisquen, sense impressionar-lo.

4 fig Caure en una falta moral. Fins un sant pot relliscar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: relliscar

GERUNDI: relliscant

PARTICIPI: relliscat, relliscada, relliscats, relliscades

INDICATIU PRESENT: rellisco, rellisques, rellisca, rellisquem, rellisqueu, rellisquen

INDICATIU IMPERFET: relliscava, relliscaves, relliscava, relliscàvem, relliscàveu, relliscaven

INDICATIU PASSAT: rellisquí, relliscares, relliscà, relliscàrem, relliscàreu, relliscaren

INDICATIU FUTUR: relliscaré, relliscaràs, relliscarà, relliscarem, relliscareu, relliscaran

INDICATIU CONDICIONAL: relliscaria, relliscaries, relliscaria, relliscaríem, relliscaríeu, relliscarien

SUBJUNTIU PRESENT: rellisqui, rellisquis, rellisqui, rellisquem, rellisqueu, rellisquin

SUBJUNTIU IMPERFET: rellisqués, rellisquessis, rellisqués, rellisquéssim, rellisquéssiu, rellisquessin

IMPERATIU: rellisca, rellisqui, rellisquem, rellisqueu, rellisquin

->relliscós

■relliscós -osa

[de relliscar; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Dit d’una superfície sobre la qual és fàcil de relliscar.

2 fig Que fàcilment fa incórrer en algun desencert, equivocació o falta. És un assumpte molt relliscós.

->rellisquent

■rellisquent

[der. de relliscar amb sufix -ent, propi de tants adj. provinents d’ant. participis de present llatins]

adj relliscós 1.

->rellisquentes

■rellisquentes

Mot emprat en l’expressió de rellisquentes loc adv Tot relliscant.

->relló

■relló

m 1 Ferro de la llança.

2 TAUROM Barra de metre i mig de llarg, acabada en punta, emprada pel rellonejador per a ferir el toro.

->rellogar

■rellogar

[de llogar; 1a FONT: 1434]

v 1 tr Llogar a algú allò o part d’allò que hom té llogat. Va rellogar una habitació del pis on vivia.

2 pron Fer-se estadant d’una casa o habitació rellogada. Es rellogà a cal Jordi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rellogar

GERUNDI: rellogant

PARTICIPI: rellogat, rellogada, rellogats, rellogades

INDICATIU PRESENT: rellogo, rellogues, relloga, relloguem, rellogueu, relloguen

INDICATIU IMPERFET: rellogava, rellogaves, rellogava, rellogàvem, rellogàveu, rellogaven

INDICATIU PASSAT: relloguí, rellogares, rellogà, rellogàrem, rellogàreu, rellogaren

INDICATIU FUTUR: rellogaré, rellogaràs, rellogarà, rellogarem, rellogareu, rellogaran

INDICATIU CONDICIONAL: rellogaria, rellogaries, rellogaria, rellogaríem, rellogaríeu, rellogarien

SUBJUNTIU PRESENT: rellogui, relloguis, rellogui, relloguem, rellogueu, relloguin

SUBJUNTIU IMPERFET: rellogués, relloguessis, rellogués, relloguéssim, relloguéssiu, relloguessin

IMPERATIU: relloga, rellogui, relloguem, rellogueu, relloguin

->rellogat

■rellogat -ada

[de rellogar]

m i f DR CIV Estadant que viu en una casa o cambra rellogada i en paga el lloguer, total o parcial, al llogater.

->rellom

■rellom

m ALIM Filet de porc.

->relloneig

relloneig

Part. sil.: re_llo_neig

m TAUROM Acció de rellonejar.

->rellonejador

rellonejador -a

m i f TAUROM Torero que relloneja.

->rellonejar

rellonejar

v TAUROM 1 tr Lidiar (un toro) des d’un cavall emprant rellons o banderilles.

2 abs Rellonejar amb estil.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rellonejar

GERUNDI: rellonejant

PARTICIPI: rellonejat, rellonejada, rellonejats, rellonejades

INDICATIU PRESENT: rellonejo, relloneges, relloneja, rellonegem, rellonegeu, rellonegen

INDICATIU IMPERFET: rellonejava, rellonejaves, rellonejava, rellonejàvem, rellonejàveu, rellonejaven

INDICATIU PASSAT: rellonegí, rellonejares, rellonejà, rellonejàrem, rellonejàreu, rellonejaren

INDICATIU FUTUR: rellonejaré, rellonejaràs, rellonejarà, rellonejarem, rellonejareu, rellonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: rellonejaria, rellonejaries, rellonejaria, rellonejaríem, rellonejaríeu, rellonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: rellonegi, rellonegis, rellonegi, rellonegem, rellonegeu, rellonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: rellonegés, rellonegessis, rellonegés, rellonegéssim, rellonegéssiu, rellonegessin

IMPERATIU: relloneja, rellonegi, rellonegem, rellonegeu, rellonegin

->rellotge

■rellotge

[del ll. horologium, i aquest, del gr. hōrológion, íd., comp. de hṓra ‘hora’ i lógion ‘que diu’, de légō ‘dir’, a través de l’orolotge, lo rolotge; 1a FONT: 1362]

m 1 RELL 1 Instrument destinat a mesurar el pas del temps i a indicar el compte de les hores i d’altres unitats de temps. Rellotge de polsera. Rellotge de campanar o de torre. Rellotge de paret o de caixa curta. Rellotge de caixa alta o llarga o rellotge de peu. Rellotge de cucut. Rellotge electrònic, de quars, digital.

2 com un rellotge loc adv Molt exacte, puntual (dit especialment del bon funcionament del cos).

3 rellotge atòmic Rellotge constituït per un patró atòmic de freqüència que produeix oscil·lacions d’una freqüència molt estable i per un dispositiu electrònic que permet de comptar aquestes oscil·lacions.

4 rellotge biològic Rellotge basat en el fet que certs mecanismes bioquímics i fisiològics que posseeixen els animals vertebrats generen constantment diferents ritmes elèctrics, alguns de freqüència força estable, detectables mitjançant un encefalograma.

5 rellotge d’aigua Clepsidra.

6 rellotge d’arena Instrument que conté una determinada quantitat de sorra, el qual servia per a mesurar espais de temps relativament curts mitjançant el pas de la sorra de l’una meitat a l’altra del recipient, a partir del coneixement que hom tenia del temps que trigava a passar tota la sorra de l’una a l’altra.

7 rellotge de sol Quadrant mural ideat per mesurar el pas del sol i l’hora al seu lloc.

8 rellotge marí MAR Cronòmetre.

9 rellotge telefònic Registre magnetofònic que informa de l’hora automàticament en marcar un determinat número de telèfon.

2 BOT 1 pl Agulles.

2 rellotge de flora Taula de les diferents hores del dia en què obren i tanquen llurs flors certes plantes d’una localitat.

3 INFORM Òrgan d’un ordinador que fa un senyal repetitiu per a controlar la successió temporal de totes les operacions síncrones en les màquines d’un sistema informàtic.

4 TECNOL Nom donat impròpiament als diversos instruments o dispositius de mesura i de control que solen formar part de diverses màquines, instal·lacions, etc., en els quals la indicació és efectuada per una o més agulles damunt un limbe graduat.

5 contra rellotge 1 loc adj ESPORT Dit de la prova, generalment ciclista, en la qual el corredor, tot sol, intenta de recórrer una distància en el mínim temps possible.

2 loc adv fig Amb presses, molt ràpid. Treballar contra rellotge.

->rellotger

■rellotger -a

[de rellotge; 1a FONT: c. 1470]

1 adj Relatiu o pertanyent als rellotges. Indústria rellotgera.

2 m i f OFIC i RELL Persona que fa rellotges, en ven o en repara.

3 [en desús] f Muller del rellotger.

4 f 1 Estoig, bossa o suport per a guardar o posar el rellotge, especialment el de butxaca o el de polsera.

2 Butxaca feta a la part superior i davantera dels pantalons especialment per a portar-hi el rellotge de butxaca.

->rellotgeria

■rellotgeria

Part. sil.: re_llot_ge_ri_a

[de rellotger; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 RELL 1 Art i tècnica de fer rellotges.

2 Obrador o fàbrica on fan o componen rellotges, o en reparen.

3 Botiga dedicada a la venda de rellotges.

2 INDÚST Indústria de la fabricació de rellotges.

3 aparell (o mecanisme) de rellotgeria TECNOL Mecanisme anàleg al d’un rellotge, emprat per a mesurar el temps, o més sovint per a fer moure o desplaçar uniformement una cosa, un element, etc., en un aparell complex.

->relluc

■relluc

[de rellucar¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Lluc nou que treu una planta; rebroll.

->rellucar¹

■rellucar¹

[de llucar²]

v intr Llucar de nou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rellucar

GERUNDI: rellucant

PARTICIPI: rellucat, rellucada, rellucats, rellucades

INDICATIU PRESENT: relluco, relluques, relluca, relluquem, relluqueu, relluquen

INDICATIU IMPERFET: rellucava, rellucaves, rellucava, rellucàvem, rellucàveu, rellucaven

INDICATIU PASSAT: relluquí, rellucares, rellucà, rellucàrem, rellucàreu, rellucaren

INDICATIU FUTUR: rellucaré, rellucaràs, rellucarà, rellucarem, rellucareu, rellucaran

INDICATIU CONDICIONAL: rellucaria, rellucaries, rellucaria, rellucaríem, rellucaríeu, rellucarien

SUBJUNTIU PRESENT: relluqui, relluquis, relluqui, relluquem, relluqueu, relluquin

SUBJUNTIU IMPERFET: relluqués, relluquessis, relluqués, relluquéssim, relluquéssiu, relluquessin

IMPERATIU: relluca, relluqui, relluquem, relluqueu, relluquin

->rellucar²

■rellucar²

[de llucar¹]

v tr Remirar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rellucar

GERUNDI: rellucant

PARTICIPI: rellucat, rellucada, rellucats, rellucades

INDICATIU PRESENT: relluco, relluques, relluca, relluquem, relluqueu, relluquen

INDICATIU IMPERFET: rellucava, rellucaves, rellucava, rellucàvem, rellucàveu, rellucaven

INDICATIU PASSAT: relluquí, rellucares, rellucà, rellucàrem, rellucàreu, rellucaren

INDICATIU FUTUR: rellucaré, rellucaràs, rellucarà, rellucarem, rellucareu, rellucaran

INDICATIU CONDICIONAL: rellucaria, rellucaries, rellucaria, rellucaríem, rellucaríeu, rellucarien

SUBJUNTIU PRESENT: relluqui, relluquis, relluqui, relluquem, relluqueu, relluquin

SUBJUNTIU IMPERFET: relluqués, relluquessis, relluqués, relluquéssim, relluquéssiu, relluquessin

IMPERATIU: relluca, relluqui, relluquem, relluqueu, relluquin

->relluent

■relluent

Part. sil.: re_llu_ent

[de relluir; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj Que relluu.

->relluir

■relluir

Part. sil.: re_llu_ir

[de lluir¹; 1a FONT: 1575, DPou.]

[pr ind 3 relluu o rellú] v intr 1 Resplendir.

2 fig Mostrar-se amb esclat. La seva brillantor intel·lectual rellueix per sobre dels altres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: relluir

GERUNDI: relluint

PARTICIPI: relluït, relluïda, relluïts, relluïdes

INDICATIU PRESENT: relluo, relluus, relluu, relluïm, relluïu, relluen

INDICATIU PRESENT (alternatiu): relluu, rellús, rellú, relluïm, relluïu, relluen

INDICATIU PRESENT (alternatiu): rellueixo, rellueixes, rellueix, relluïm, relluïu, rellueixen

INDICATIU IMPERFET: relluïa, relluïes, relluïa, relluíem, relluíeu, relluïen

INDICATIU PASSAT: relluí, relluïres, relluí, relluírem, relluíreu, relluïren

INDICATIU FUTUR: relluiré, relluiràs, relluirà, relluirem, relluireu, relluiran

INDICATIU CONDICIONAL: relluiria, relluiries, relluiria, relluiríem, relluiríeu, relluirien

SUBJUNTIU PRESENT: relluï, relluïs, relluï, relluïm, relluïu, relluïn

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): rellueixi, rellueixis, rellueixi, relluïm, relluïu, rellueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: relluís, relluïssis, relluís, relluíssim, relluíssiu, relluïssin

IMPERATIU: relluu, relluï, relluïm, relluïu, relluïn

IMPERATIU (alternatiu): rellú, relluï, relluïm, relluïu, relluïn

IMPERATIU (alternatiu): rellueix, rellueixi, relluïm, relluïu, rellueixin

->reluctància

■reluctància

Part. sil.: re_luc_tàn_ci_a

f MAGNET [símb: R] En un circuit magnètic, quocient entre la força magnetomotriu i el flux magnètic produït per aquesta; és anomenada també resistència magnètica.

->reluctivitat

reluctivitat

f MAGNET Valor recíproc de la permeabilitat magnètica, anomenada també reluctància específica.

->rem¹

■rem¹

[del ll. rēmus, íd.; 1a FONT: 1254]

m 1 1 MAR Instrument de fusta, semblant a una pala llarga i estreta, que serveix per a impulsar embarcacions manualment en fer força en l’aigua.

2 ESPORT Esport nàutic consistent en competicions entre embarcacions mogudes per rems.

3 a rems (o al rem) Per l’acció dels rems. Fugien a rems sense ajuda del vent.

4 a tot rem Amb tota la velocitat possible.

5 batre de rems Posar en moviment els rems dins l’aigua per fer anar l’embarcació.

2 1 Nom de diversos objectes que per llur forma semblen un rem d’embarcació.

2 pl Nom que hom dóna de vegades als braços i a les cames de l’home, a les potes dels quadrúpedes i a les ales dels ocells.

3 ADOB Instrument emprat pels blanquers per a remenar la calç, l’alum, etc., en els clots respectius.

4 OFIC Bastó de fusta emprat pels confiters per a remenar la pasta.

3 1 fig Treball a fer, feina, sobretot si és llarg o feixuc. Tinc el rem en aquell hort. Me’n vaig al rem.

2 Part del bosc on es localitza la tallada.

4 fig Direcció d’una casa, d’una organització, d’un negoci. Aquesta dona porta tot el rem de la casa.

->rem²

■rem²

[acrònim de l’angl. Röntgen Equivalent Man]

m METROL [símb: rem] Unitat de dosi equivalent igual a la centèsima part d’un sievert.

->rem³

■rem³

m dial Raïm.

->rem⁴

rem⁴

símb METROL rem².

->rema

■rema

[del gr. rhẽma ‘verb’]

m LING En gramàtica textual, part d’un enunciat situat al costat del tema i que, en una comunicació, conté la informació més important i exposa tot allò que és nou.

->remà

■remà

Hom.: ramar i remar

[de mà]

Mot emprat en l’expressió a remà loc adv A repèl, malament. Li venia molt a remà haver de doblegar l’esquena.

->remada

■remada

Hom.: ramada

[de remar]

f 1 MAR i ESPORT 1 Acció de remar.

2 Cada moviment d’un rem dins l’aigua.

2 Cop donat amb un rem.

->remador

■remador -a

[de remar; 1a FONT: 1575, DPou.]

1 m i f MAR i ESPORT Persona que rema.

2 f CONSTR NAV Lloc d’un llagut de l’Ebre on va muntada una escalemera i on es col·loca un remador per tal d’ajudar-ne la maniobra quan és feta a força de rems.

->remagencar

■remagencar

[de magencar]

v tr Tornar a magencar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: remagencar

GERUNDI: remagencant

PARTICIPI: remagencat, remagencada, remagencats, remagencades

INDICATIU PRESENT: remagenco, remagenques, remagenca, remagenquem, remagenqueu, remagenquen

INDICATIU IMPERFET: remagencava, remagencaves, remagencava, remagencàvem, remagencàveu, remagencaven

INDICATIU PASSAT: remagenquí, remagencares, remagencà, remagencàrem, remagencàreu, remagencaren

INDICATIU FUTUR: remagencaré, remagencaràs, remagencarà, remagencarem, remagencareu, remagencaran

INDICATIU CONDICIONAL: remagencaria, remagencaries, remagencaria, remagencaríem, remagencaríeu, remagencarien

SUBJUNTIU PRESENT: remagenqui, remagenquis, remagenqui, remagenquem, remagenqueu, remagenquin

SUBJUNTIU IMPERFET: remagenqués, remagenquessis, remagenqués, remagenquéssim, remagenquéssiu, remagenquessin

IMPERATIU: remagenca, remagenqui, remagenquem, remagenqueu, remagenquin

->remagrit

■remagrit -ida

[de magre; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj 1 Molt amagrit; magre. Una criatura tota remagrida.

2 fig Sec. Una terra pobra i remagrida.

->remaire

remaire

Part. sil.: re_mai_re

[de remar]

m i f MAR i ESPORT Remador.

->remake

remake^* [riméjk]

[angl ] m Nova versió d’una obra, especialment cinematogràfica, que n’actualitza la forma i el contingut.

->remallar

■remallar

[de mallar²]

v tr PESC 1 Tornar a mallar, mallar molt.

2 Adobar, refer (les xarxes esquinçades o velles).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: remallar

GERUNDI: remallant

PARTICIPI: remallat, remallada, remallats, remallades

INDICATIU PRESENT: remallo, remalles, remalla, remallem, remalleu, remallen

INDICATIU IMPERFET: remallava, remallaves, remallava, remallàvem, remallàveu, remallaven

INDICATIU PASSAT: remallí, remallares, remallà, remallàrem, remallàreu, remallaren

INDICATIU FUTUR: remallaré, remallaràs, remallarà, remallarem, remallareu, remallaran

INDICATIU CONDICIONAL: remallaria, remallaries, remallaria, remallaríem, remallaríeu, remallarien

SUBJUNTIU PRESENT: remalli, remallis, remalli, remallem, remalleu, remallin

SUBJUNTIU IMPERFET: remallés, remallessis, remallés, remalléssim, remalléssiu, remallessin

IMPERATIU: remalla, remalli, remallem, remalleu, remallin

->remallosa

■remallosa

f TÈXT Màquina de refer les malles en les costures dels gèneres de punt.

->remar

■remar

Hom.: ramar i remà

[de rem¹; 1a FONT: s. XIII]

v intr 1 1 MAR i ESPORT Moure de manera convenient el rem o els rems per a impulsar una embarcació en l’aigua.

2 fig Nedar movent els braços i les cames. A la pantalla es veia com el nedador remava amb força.

2 ADOB Remenar amb el rem els cuirs i les pells tirats als clots o a les tines dels blanquers.

3 TÈXT 1 Trobar-se mancats de paral·lelisme els fils d’un ordit en un teler pel fet que en el plegador ocupen una amplària diferent de la que tenen en la pua.

2 Vibrar les pues en l’antiga berguedana.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: remar

GERUNDI: remant

PARTICIPI: remat, remada, remats, remades

INDICATIU PRESENT: remo, remes, rema, remem, remeu, remen

INDICATIU IMPERFET: remava, remaves, remava, remàvem, remàveu, remaven

INDICATIU PASSAT: remí, remares, remà, remàrem, remàreu, remaren

INDICATIU FUTUR: remaré, remaràs, remarà, remarem, remareu, remaran

INDICATIU CONDICIONAL: remaria, remaries, remaria, remaríem, remaríeu, remarien

SUBJUNTIU PRESENT: remi, remis, remi, remem, remeu, remin

SUBJUNTIU IMPERFET: remés, remessis, remés, reméssim, reméssiu, remessin

IMPERATIU: rema, remi, remem, remeu, remin

->remarca

■remarca

[de remarcar]

f 1 1 Acció de remarcar;

2 l’efecte.

2 Nota, observació.

->remarcable

■remarcable

[de remarcar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Digne d’ésser remarcat; notable. Va desplegar una activitat remarcable.

->remarcablement

■remarcablement

[de remarcable]

adv D’una manera remarcable.

->remarcar

■remarcar

[de marcar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Marcar de nou. Remarcar el terreny després de la pluja.

2 Portar l’atenció sobre una cosa, notar, fer observar. Remarquem que no cal pagar res per a assistir-hi. Vull remarcar allò que vas dir ahir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: remarcar

GERUNDI: remarcant

PARTICIPI: remarcat, remarcada, remarcats, remarcades

INDICATIU PRESENT: remarco, remarques, remarca, remarquem, remarqueu, remarquen

INDICATIU IMPERFET: remarcava, remarcaves, remarcava, remarcàvem, remarcàveu, remarcaven

INDICATIU PASSAT: remarquí, remarcares, remarcà, remarcàrem, remarcàreu, remarcaren

INDICATIU FUTUR: remarcaré, remarcaràs, remarcarà, remarcarem, remarcareu, remarcaran

INDICATIU CONDICIONAL: remarcaria, remarcaries, remarcaria, remarcaríem, remarcaríeu, remarcarien

SUBJUNTIU PRESENT: remarqui, remarquis, remarqui, remarquem, remarqueu, remarquin

SUBJUNTIU IMPERFET: remarqués, remarquessis, remarqués, remarquéssim, remarquéssiu, remarquessin

IMPERATIU: remarca, remarqui, remarquem, remarqueu, remarquin

->remaridar

■remaridar

[de maridar; 1a FONT: s. XV]

v tr Maridar de nou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: remaridar

GERUNDI: remaridant

PARTICIPI: remaridat, remaridada, remaridats, remaridades

INDICATIU PRESENT: remarido, remarides, remarida, remaridem, remarideu, remariden

INDICATIU IMPERFET: remaridava, remaridaves, remaridava, remaridàvem, remaridàveu, remaridaven

INDICATIU PASSAT: remaridí, remaridares, remaridà, remaridàrem, remaridàreu, remaridaren

INDICATIU FUTUR: remaridaré, remaridaràs, remaridarà, remaridarem, remaridareu, remaridaran

INDICATIU CONDICIONAL: remaridaria, remaridaries, remaridaria, remaridaríem, remaridaríeu, remaridarien

SUBJUNTIU PRESENT: remaridi, remaridis, remaridi, remaridem, remarideu, remaridin

SUBJUNTIU IMPERFET: remaridés, remaridessis, remaridés, remaridéssim, remaridéssiu, remaridessin

IMPERATIU: remarida, remaridi, remaridem, remarideu, remaridin

->remàstegues

■remàstegues

[de mastegar]

f pl OFIC Pasta que ha quedat agafada a les parets de la pastera.

->rematadament

■rematadament

[de rematat]

adv Totalment, completament.

->rematador

■rematador -a

[de rematar]

m i f ESPORT Jugador que conclou una jugada rematant la pilota o la bola cap a la porteria contrària.

->rematant

■rematant

[de rematar]

m i f 1 Persona que remata una subhasta.

2 Persona que compra i talla la fusta al propietari d’un bosc.

3 Fustaire. Gremi de serradors i rematants.

->rematar

■rematar

[de matar²; 1a FONT: 1653, DTo.]

v 1 tr Posar fi a la vida d’una persona o d’un animal que s’està morint, acabar de matar. Van rematar l’animal malferit.

2 tr p anal 1 Acabar, posar fi a una cosa. Rematar una feina.

2 En els encants o subhastes, posar fi a la licitació perquè ja no hi ha qui ofereixi més preu.

3 Posar fi a la negociació o tracte d’un afer, cloure un tracte.

3 ESPORT 1 tr En el futbol i altres esports, finalitzar (una jugada o una sèrie de jugades) tirant a gol. Rematar la pilota amb el peu. Rematar un córner amb el cap.

2 abs El davanter centre remata molt bé de cap.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rematar

GERUNDI: rematant

PARTICIPI: rematat, rematada, rematats, rematades

INDICATIU PRESENT: remato, remates, remata, rematem, remateu, rematen

INDICATIU IMPERFET: rematava, remataves, rematava, rematàvem, rematàveu, remataven

INDICATIU PASSAT: rematí, rematares, rematà, rematàrem, rematàreu, remataren

INDICATIU FUTUR: remataré, remataràs, rematarà, rematarem, rematareu, remataran

INDICATIU CONDICIONAL: remataria, remataries, remataria, remataríem, remataríeu, rematarien

SUBJUNTIU PRESENT: remati, rematis, remati, rematem, remateu, rematin

SUBJUNTIU IMPERFET: rematés, rematessis, rematés, rematéssim, rematéssiu, rematessin

IMPERATIU: remata, remati, rematem, remateu, rematin

->rematat

■rematat -ada

[de rematar]

1 adj Perdut del tot. És un boig rematat.

2 f 1 Acció de rematar;

2 l’efecte. El gol fou una rematada de cap del davanter.

3 f El darrer dels tres tocs de campana que anuncia la missa major i que sol acabar amb un repicó ràpid.

4 f Tros final d’una dansa.

->rembasme

rembasme

m PAT Vacil·lació o indecisió morbosa.

->remçó

remçó

f ant Remença.

->remei

■remei

Part. sil.: re_mei

[del ll. remedium, íd., der. de medēri ‘cuidar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 FARM i TERAP 1 Qualsevol mitjà, element, substància, producte, etc., destinat a guarir o a alleujar un estat patològic. Remei galènic, heroic.

2 ésser pitjor el remei que la malaltia fig Ésser més dolenta la solució que no pas el problema que volia resoldre.

2 p anal 1 Mitjà o manera d’evitar o de fer desaparèixer un mal; solució. Posar remei a la tristesa d’algú. Als grans mals, grans remeis.

2 no haver-hi remei (o no tenir remei) No haver-hi solució o subterfugi possible.

3 no tenir altre remei No tenir altra possibilitat d’obrar o de sortir bé.

3 ni un per remei (o ni per remei) loc adv Cap absolutament, gens ni mica.

->remeiable

■remeiable

Part. sil.: re_me_ia_ble

[de remeiar]

adj Que pot ésser remeiat, que té remei.

->remeiar

■remeiar

Part. sil.: re_me_iar

[de remei; 1a FONT: c. 1400, Canals]

v tr 1 FARM i TERAP Aplicar un remei per a guarir qualsevol mal o malura.

2 p anal Posar remei a una cosa, solucionar-la. Remeiar un petit conflicte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: remeiar

GERUNDI: remeiant

PARTICIPI: remeiat, remeiada, remeiats, remeiades

INDICATIU PRESENT: remeio, remeies, remeia, remeiem, remeieu, remeien

INDICATIU IMPERFET: remeiava, remeiaves, remeiava, remeiàvem, remeiàveu, remeiaven

INDICATIU PASSAT: remeí, remeiares, remeià, remeiàrem, remeiàreu, remeiaren

INDICATIU FUTUR: remeiaré, remeiaràs, remeiarà, remeiarem, remeiareu, remeiaran

INDICATIU CONDICIONAL: remeiaria, remeiaries, remeiaria, remeiaríem, remeiaríeu, remeiarien

SUBJUNTIU PRESENT: remeï, remeïs, remeï, remeiem, remeieu, remeïn

SUBJUNTIU IMPERFET: remeiés, remeiessis, remeiés, remeiéssim, remeiéssiu, remeiessin

IMPERATIU: remeia, remeï, remeiem, remeieu, remeïn

->remeier

■remeier -a

Part. sil.: re_me_ier

[de remei; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

1 adj FARM i TERAP Que és emprat com a remei. Plantes remeieres.

2 m i f Persona que pretén de conèixer remeis i es dedica a donar-los sense ésser metge. El pastor era un remeier que tenia fama d’haver fet guaricions extraordinàries.

->remembrable

■remembrable

[de remembrar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Digne d’ésser remembrat; memorable.

->remembrament

■remembrament

[de remembrar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Acció de remembrar; recordació.

->remembrança

■remembrança

[de remembrar; 1a FONT: s. XII]

f Recordança.

->remembrar

■remembrar

[del ll. ecl. rememorari, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Recordar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: remembrar

GERUNDI: remembrant

PARTICIPI: remembrat, remembrada, remembrats, remembrades

INDICATIU PRESENT: remembro, remembres, remembra, remembrem, remembreu, remembren

INDICATIU IMPERFET: remembrava, remembraves, remembrava, remembràvem, remembràveu, remembraven

INDICATIU PASSAT: remembrí, remembrares, remembrà, remembràrem, remembràreu, remembraren

INDICATIU FUTUR: remembraré, remembraràs, remembrarà, remembrarem, remembrareu, remembraran

INDICATIU CONDICIONAL: remembraria, remembraries, remembraria, remembraríem, remembraríeu, remembrarien

SUBJUNTIU PRESENT: remembri, remembris, remembri, remembrem, remembreu, remembrin

SUBJUNTIU IMPERFET: remembrés, remembressis, remembrés, remembréssim, remembréssiu, remembressin

IMPERATIU: remembra, remembri, remembrem, remembreu, remembrin

->rememoració

■rememoració

Part. sil.: re_me_mo_ra_ci_ó

[del ll. td. rememoratio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de rememorar;

2 l’efecte.

->rememorar

■rememorar

[del ll. ecl. rememorari, íd.; 1a FONT: 1864, DLab.]

v tr Recordar, evocar la memòria d’una cosa. En aquella jornada vam rememorar les angoixes dels exiliats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rememorar

GERUNDI: rememorant

PARTICIPI: rememorat, rememorada, rememorats, rememorades

INDICATIU PRESENT: rememoro, rememores, rememora, rememorem, rememoreu, rememoren

INDICATIU IMPERFET: rememorava, rememoraves, rememorava, rememoràvem, rememoràveu, rememoraven

INDICATIU PASSAT: rememorí, rememorares, rememorà, rememoràrem, rememoràreu, rememoraren

INDICATIU FUTUR: rememoraré, rememoraràs, rememorarà, rememorarem, rememorareu, rememoraran

INDICATIU CONDICIONAL: rememoraria, rememoraries, rememoraria, rememoraríem, rememoraríeu, rememorarien

SUBJUNTIU PRESENT: rememori, rememoris, rememori, rememorem, rememoreu, rememorin

SUBJUNTIU IMPERFET: rememorés, rememoressis, rememorés, rememoréssim, rememoréssiu, rememoressin

IMPERATIU: rememora, rememori, rememorem, rememoreu, rememorin

->rememoratiu

■rememoratiu -iva

Part. sil.: re_me_mo_ra_tiu

[de rememorar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que serveix per a recordar; recordatiu, commemoratiu.

->remena

remena

[de remenar]

adj i m i f Dit d’una persona bellugadissa, que es mou molt. Aquest noi és un remena.

->remenada

■remenada

[de remenar]

f Acció de remenar. Fes una remenada a l’olla.

->remenadissa

■remenadissa

[de remenar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f Remenada múltiple, reiterada.

->remenador

■remenador -a

[de remenar; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Que remena.

2 m 1 Nom genèric de diferents instruments o eines (pales, barres, culleres, etc.) emprats per a remenar líquids, matèries pastoses o pulverulentes.

2 OFIC Peça de ferro que en el molí d’aigua és darrere la pedra del trull i serveix per a remenar el blat.

3 Part d’un agitador que actua directament sobre el fluid creant l’agitació.

->remenament

■remenament

[de remenar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Acció de remenar.

->remenar

■remenar

Cp. barrejar

[de menar; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v 1 tr 1 Moure, agitar, una mescla perquè esdevingui més íntima, perquè es formi una emulsió, una solució, etc. Fer morter remenant la mescla de calç, sorra i aigua. Remenar amb una cullera. Remenar un líquid tèrbol perquè no formi pòsit.

2 Remoure, barrejar. Remena bé el caliu. Remena les cartes.

3 p anal Tenir entre mans; tractar. Tot el dia remena llibres, diners.

4 fig Parlar insistentment d’una cosa. És un assumpte que val més que no el remenem.

5 remenar les cireres fig Tenir el poder, obrar sense restriccions d’altri.

2 tr Moure, bellugar, d’una part a l’altra. Remenar el cap. Remenar la cua, un gos.

3 pron Regirar-se. Remenar-se al llit, agitat per la febre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: remenar

GERUNDI: remenant

PARTICIPI: remenat, remenada, remenats, remenades

INDICATIU PRESENT: remeno, remenes, remena, remenem, remeneu, remenen

INDICATIU IMPERFET: remenava, remenaves, remenava, remenàvem, remenàveu, remenaven

INDICATIU PASSAT: remení, remenares, remenà, remenàrem, remenàreu, remenaren

INDICATIU FUTUR: remenaré, remenaràs, remenarà, remenarem, remenareu, remenaran

INDICATIU CONDICIONAL: remenaria, remenaries, remenaria, remenaríem, remenaríeu, remenarien

SUBJUNTIU PRESENT: remeni, remenis, remeni, remenem, remeneu, remenin

SUBJUNTIU IMPERFET: remenés, remenessis, remenés, remenéssim, remenéssiu, remenessin

IMPERATIU: remena, remeni, remenem, remeneu, remenin

->remena-rocs

■remena-rocs

[de remenar i roc¹]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Arenaria interpres), amb les parts superiors de color castany i negre, el cap blanc i negre, el pit negre i la gola i les parts inferiors blanques, que habita en costes pedregoses.

->remença

■remença

[deriv. del cat. ant. reembre ‘redimir’; 1a FONT: 1283]

1 f 1 ant Redempció.

2 HIST DR CAT A la Catalunya Vella, a partir del segle XI, dret (pagament d’una redempció personal) que el senyor territorial podia exigir del vassall subjecte a adscripció a la terra quan aquest volia abandonar-la.

2 (o pagès de remença) m Pagès que a l’edat mitjana estava adscrit a un domini senyorial que només podia abandonar mitjançant el pagament d’una redempció o remença.

->remeneta

remeneta

[de remenar]

adj i m i f Dit de la persona que remena o toca insistentment coses que no hauria de tocar.

->remenjament

remenjament

[de remenjar]

m TÈXT 1 Acció de remenjar;

2 l’efecte.

->remenjant

remenjant

[de remenjar]

m TÈXT 1 Substància o mescla de diferents substàncies emprada per a remenjar un fons de color.

2 Estampació per remenjant.

3 estampació per remenjant Procediment d’estampació per corrosió que consisteix a estampar, sobre un teixit prèviament tenyit amb colorants adequats, un remenjant que descompon el colorant de fons en subproductes incolors.