->aventurar

■aventurar

[de aventura; 1a FONT: 1300, Llull, Jaume I]

v 1 tr Arriscar, exposar a l’aventura.

2 pron Aventurar-se massa en una empresa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aventurar

GERUNDI: aventurant

PARTICIPI: aventurat, aventurada, aventurats, aventurades

INDICATIU PRESENT: aventuro, aventures, aventura, aventurem, aventureu, aventuren

INDICATIU IMPERFET: aventurava, aventuraves, aventurava, aventuràvem, aventuràveu, aventuraven

INDICATIU PASSAT: aventurí, aventurares, aventurà, aventuràrem, aventuràreu, aventuraren

INDICATIU FUTUR: aventuraré, aventuraràs, aventurarà, aventurarem, aventurareu, aventuraran

INDICATIU CONDICIONAL: aventuraria, aventuraries, aventuraria, aventuraríem, aventuraríeu, aventurarien

SUBJUNTIU PRESENT: aventuri, aventuris, aventuri, aventurem, aventureu, aventurin

SUBJUNTIU IMPERFET: aventurés, aventuressis, aventurés, aventuréssim, aventuréssiu, aventuressin

IMPERATIU: aventura, aventuri, aventurem, aventureu, aventurin

->aventurer

■aventurer -a

[de aventura; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f Que cerca aventures.

2 m i f Persona que viu una vida d’aventures.

3 m i f HIST Durant l’edat mitjana i el començament del segle XVI, venedor ambulant de queviures o d’altres gèneres.

4 m HIST Voluntari en les justes i els torneigs.

5 m HIST Pirata o lladre de mar, o corsari atrevit.

6 m HIST A l’edat moderna, jove que s’embarcava en vaixells de guerra per aspirar al servei de l’armada.

->aventurina

■aventurina

[del fr. aventurine, der. de aventure ‘sort, aventura’]

f MINERAL Varietat de quars, de color rogenc, que conté inclusions de mica minúscules i brillants.

->aventurinat

aventurinat -ada

[de aventurina]

adj MINERAL Dit d’un cristall transparent que conté inclusions minúscules que brillen a la llum.

->aventurisme

aventurisme

[de aventura]

m 1 Amor a l’aventura.

2 Tendència a prendre decisions irreflexives.

->aventurista

aventurista

[de aventura]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’aventurisme.

2 m i f Partidari de l’aventurisme.

->averament

averament

[variant ant. de adverament]

m 1 ant Adverament.

2 esp HIST Adverament jurat fet per l’autor d’un homenatge feudal, juntament amb testimonis, en el cas d’haver-se’n perdut el document original.

->averany

■averany

[de l’ant. averar ‘calcular estimativament’, der. de ver ‘veritable’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Auguri, pronòstic. Fer bons averanys, mals averanys.

->averar

■averar

Hom.: avarar

[variant ant. de adverar]

v tr ant Adverar.

->averganyar

■averganyar

[o barganyar, d’origen incert, probablement d’un mot emparentat amb els germ. bergan ‘desar’ i borgjan ‘prendre garanties, manllevar’, tot i que podria tenir origen en una altra llengua indoeuropea; 1a FONT: s. XIII]

v tr Malmetre, tudar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: averganyar

GERUNDI: averganyant

PARTICIPI: averganyat, averganyada, averganyats, averganyades

INDICATIU PRESENT: averganyo, averganyes, averganya, averganyem, averganyeu, averganyen

INDICATIU IMPERFET: averganyava, averganyaves, averganyava, averganyàvem, averganyàveu, averganyaven

INDICATIU PASSAT: averganyí, averganyares, averganyà, averganyàrem, averganyàreu, averganyaren

INDICATIU FUTUR: averganyaré, averganyaràs, averganyarà, averganyarem, averganyareu, averganyaran

INDICATIU CONDICIONAL: averganyaria, averganyaries, averganyaria, averganyaríem, averganyaríeu, averganyarien

SUBJUNTIU PRESENT: averganyi, averganyis, averganyi, averganyem, averganyeu, averganyin

SUBJUNTIU IMPERFET: averganyés, averganyessis, averganyés, averganyéssim, averganyéssiu, averganyessin

IMPERATIU: averganya, averganyi, averganyem, averganyeu, averganyin

->avergonyiment

■avergonyiment

[de avergonyir]

m 1 Acció d’avergonyir o d’avergonyir-se;

2 l’efecte.

->avergonyir

■avergonyir

[de vergonya; 1a FONT: s. XVII]

v 1 tr Causar vergonya (a algú). Les demostracions del públic avergonyiren els actors.

2 pron Sentir vergonya. Avergonyir-se d’haver fet un tort.

3 tr Fer sentir vergonya, confondre amb retrets. Avergonyir un alumne davant els seus companys.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avergonyir

GERUNDI: avergonyint

PARTICIPI: avergonyit, avergonyida, avergonyits, avergonyides

INDICATIU PRESENT: avergonyeixo, avergonyeixes, avergonyeix, avergonyim, avergonyiu, avergonyeixen

INDICATIU IMPERFET: avergonyia, avergonyies, avergonyia, avergonyíem, avergonyíeu, avergonyien

INDICATIU PASSAT: avergonyí, avergonyires, avergonyí, avergonyírem, avergonyíreu, avergonyiren

INDICATIU FUTUR: avergonyiré, avergonyiràs, avergonyirà, avergonyirem, avergonyireu, avergonyiran

INDICATIU CONDICIONAL: avergonyiria, avergonyiries, avergonyiria, avergonyiríem, avergonyiríeu, avergonyirien

SUBJUNTIU PRESENT: avergonyeixi, avergonyeixis, avergonyeixi, avergonyim, avergonyiu, avergonyeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: avergonyís, avergonyissis, avergonyís, avergonyíssim, avergonyíssiu, avergonyissin

IMPERATIU: avergonyeix, avergonyeixi, avergonyim, avergonyiu, avergonyeixin

->averia

■averia

Part. sil.: a_ve_ri_a

Hom.: avaria i haveria

f 1 Haveria.

2 A Andorra, impost que gravava el bestiar menut.

->avern

■avern

[del ll. Avernus, llac de Campània, considerat l’entrada de l’infern; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m HIST REL infern 1.

->averrir

■averrir

[de verro; 1a FONT: s. XIV]

v tr Cobrir el porc (la truja).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: averrir

GERUNDI: averrint

PARTICIPI: averrit, averrida, averrits, averrides

INDICATIU PRESENT: averreixo, averreixes, averreix, averrim, averriu, averreixen

INDICATIU IMPERFET: averria, averries, averria, averríem, averríeu, averrien

INDICATIU PASSAT: averrí, averrires, averrí, averrírem, averríreu, averriren

INDICATIU FUTUR: averriré, averriràs, averrirà, averrirem, averrireu, averriran

INDICATIU CONDICIONAL: averriria, averriries, averriria, averriríem, averriríeu, averririen

SUBJUNTIU PRESENT: averreixi, averreixis, averreixi, averrim, averriu, averreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: averrís, averrissis, averrís, averríssim, averríssiu, averrissin

IMPERATIU: averreix, averreixi, averrim, averriu, averreixin

->averroisme

■averroisme

Part. sil.: a_ver_ro_is_me

m FILOS Doctrina d’Averrois i dels seus partidaris, que fa referència especialment a la seva interpretació d’Aristòtil.

->averroista

■averroista

Part. sil.: a_ver_ro_is_ta

FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent a Averrois o a l’averroisme.

2 adj i m i f Partidari de l’averroisme.

->aversió

■aversió

Part. sil.: a_ver_si_ó

Hom.: eversió

[del ll. aversio, -onis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Repugnància, repulsió violenta, envers algú o alguna cosa.

->aversiu

■aversiu -iva

Part. sil.: a_ver_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. aversus, -a, -um, participi de avertere ‘girar’]

adj Que provoca aversió. Situacions aversives.

->avés

■avés

[de avesar]

m 1 Costum, habitud.

2 perdre l’avés Desavesar-se.

->avesar

■avesar

[del ll. vg. *advitiare, íd., der. de vitium ‘vici’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v 1 tr Acostumar, habituar, acarrerar.

2 pron Avesar-se a treballar de nit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avesar

GERUNDI: avesant

PARTICIPI: avesat, avesada, avesats, avesades

INDICATIU PRESENT: aveso, aveses, avesa, avesem, aveseu, avesen

INDICATIU IMPERFET: avesava, avesaves, avesava, avesàvem, avesàveu, avesaven

INDICATIU PASSAT: avesí, avesares, avesà, avesàrem, avesàreu, avesaren

INDICATIU FUTUR: avesaré, avesaràs, avesarà, avesarem, avesareu, avesaran

INDICATIU CONDICIONAL: avesaria, avesaries, avesaria, avesaríem, avesaríeu, avesarien

SUBJUNTIU PRESENT: avesi, avesis, avesi, avesem, aveseu, avesin

SUBJUNTIU IMPERFET: avesés, avesessis, avesés, aveséssim, aveséssiu, avesessin

IMPERATIU: avesa, avesi, avesem, aveseu, avesin

->avèstic

avèstic -a

1 adj Relatiu o pertanyent a l’Avesta (llibres sagrats del mazdaisme).

2 m LING Dialecte irànic, molt afí al vèdic, en el qual és escrit l’Avesta.

3 alfabet avèstic ESCR Alfabet irànic, derivat de l’arameu, en el qual és escrit l’Avesta.

->avet

■avet

[del ll. vg. abēte, ll. cl. abies, -iĕtis íd.; 1a FONT: 1284]

m 1 BOT i FUST 1 Arbre monoic de la família de les pinàcies (Abies alba), molt alt, de fulles verdes tot l’any, de capçada cònica i de branques perpendiculars al tronc.

2 p ext Qualsevol arbre del gènere Abies i també, bé que abusivament, qualsevol pinàcia semblant a un avet.

3 Fusta de l’avet.

2 avet de Douglas BOT Arbre de la família de les pinàcies (Pseudotsuga menziesii), semblant a l’avet, però encara més alt, plantat sovint com a arbre forestal.

3 avet roig BOT Pícea.

4 pasta d’avet PAPER Pasta de cel·lulosa, de fibra llarga, obtinguda de diferents espècies d’avet.

->avetar

■avetar

[de avet]

m BOT Bosc d’avets.

->aveteda

■aveteda

[de avet]

f BOT Avetar.

->avetosa

■avetosa

[de avet]

f BOT 1 Avetar.

2 GEOBOT Comunitat vegetal forestal densa i sovint rica en espècies en la qual domina l’avet.

->avi àvia

■avi àvia

[d’un ll. vg. *aviu, íd., formació analògica sobre el ll. cl. avia, forma femenina de avus ‘avi’, més aviat usada pels infants que no pas avi]

m i f 1 Pare o mare del pare o de la mare.

2 Ascendent, avantpassat.

3 col·loq Persona d’edat molt avançada.

4 no tenir àvia Lloar-se algú ell mateix en gran manera.

->avi-

■avi-

Forma prefixada del mot llatí avis, que significa ‘au, ocell’. Ex.: avícola, avicultura.

->aviació

■aviació

Part. sil.: a_vi_a_ci_ó

[del fr. aviation (1863), íd., der. culte del ll. avis ‘ocell’]

f 1 AERON Part de l’aeronàutica relativa als aerodines.

2 TRANSP i MIL Dotació d’avions, d’instal·lacions complementàries, etc., d’un estat, d’una companyia, etc.

->aviada

■aviada

Part. sil.: a_vi_a_da

[de aviar]

f 1 Acció d’aviar;

2 l’efecte.

->aviador¹

■aviador¹

Part. sil.: a_vi_a_dor

[de aviar i -dor²]

m Forat situat al fons d’un dipòsit, d’un safareig, d’una pica, etc., per a donar sortida al líquid que conté.

->aviador²

■aviador² -a

Part. sil.: a_vi_a_dor

[de aviar i -dor¹]

1 m FUST Barrina prima usada pels calafats i en alguns treballs de fusteria.

2 m i f TÈXT En els telers de mà, operari que netejava l’estregat dels ordits de seda.

->aviador³

■aviador³ -a

Part. sil.: a_vi_a_dor

[del fr. aviateur (1863), íd., der. culte del ll. avis ‘ocell’]

m i f AERON 1 Membre de la tripulació d’una aeronau.

2 Persona que practica l’aviació.

->aviadura

■aviadura

Part. sil.: a_vi_a_du_ra

[de aviar]

f TÈXT 1 Llicet, especialment a les fàbriques de sederies i cintes.

2 Pinta.

->avial

■avial

Part. sil.: a_vi_al

[de àvia (v. avi)]

adj Relatiu o pertanyent als avantpassats.

->aviament

■aviament

Part. sil.: a_vi_a_ment

[de aviar]

m 1 Acció d’aviar;

2 l’efecte.

->avianès

avianès -esa

Part. sil.: a_vi_a_nès

adj i m i f D’Avià (Berguedà).

->aviar

■aviar

Part. sil.: a_vi_ar

[de via¹]

v 1 tr 1 Deixar anar. Els té molt ben entrenats: cada tarda avia els coloms i al vespre tornen a jóc.

2 despatxar 5. El majoral avià quatre mossos malfeiners.

3 aviar el bestiar Obrir el corral perquè surti a pasturar.

2 tr 1 Donar sortida.

2 aviar la bassa (o el safareig, etc.) Donar sortida a l’aigua.

3 tr Llançar.

4 1 tr Posar en camí o en moviment; encaminar. Aviar les vaques a l’estable.

2 pron Encaminar-se.

5 tr TÈXT Netejar l’estregat dels ordidors mecànics i dels telers de mà traient-ne les brosses i la borra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aviar

GERUNDI: aviant

PARTICIPI: aviat, aviada, aviats, aviades

INDICATIU PRESENT: avio, avies, avia, aviem, avieu, avien

INDICATIU IMPERFET: aviava, aviaves, aviava, aviàvem, aviàveu, aviaven

INDICATIU PASSAT: avií, aviares, avià, aviàrem, aviàreu, aviaren

INDICATIU FUTUR: aviaré, aviaràs, aviarà, aviarem, aviareu, aviaran

INDICATIU CONDICIONAL: aviaria, aviaries, aviaria, aviaríem, aviaríeu, aviarien

SUBJUNTIU PRESENT: aviï, aviïs, aviï, aviem, avieu, aviïn

SUBJUNTIU IMPERFET: aviés, aviessis, aviés, aviéssim, aviéssiu, aviessin

IMPERATIU: avia, aviï, aviem, avieu, aviïn

->aviari

■aviari -ària

Part. sil.: a_vi_a_ri

[del ll. aviarium, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent als ocells.

2 m BIOL Instal·lació adequada per a la cria i observació d’ocells, usualment no domèstics.

->aviastre

■aviastre -a

Part. sil.: a_vi_as_tre

[de àvia (v. avi)]

m i f 1 Padrastre o madrastra del pare o de la mare.

2 Pare o mare del padrastre o de la madrastra.

->aviat

■aviat

Part. sil.: a_vi_at

[dels antics viats, vivats, ivaç, der. del ll. vivacius ‘més vivament, més ràpidament’, amb la a- inicial d’altres adverbis (a-hir, a-vui, a-prés, a-prop); 1a FONT: s. XVII]

adv 1 1 Al cap de poc temps, d’aquí a poc temps. Aviat vindrà.

2 Ha fet bon temps més aviat que no l’any passat.

2 dial De pressa. El cor m’anava molt aviat.

3 com més aviat millor loc adv Tan aviat com sigui possible, al més aviat possible.

4 més aviat loc adv 1 Més que, amb preferència a (una altra cosa expressada o suposada com a possible). Sentia més aviat compassió que por.

2 Tirant a. Aquest nen és més aviat ros.

5 tan aviat com loc conj Així que, tan bon punt. Tan aviat com arribarà dinarem.

6 tan aviat... com loc conj Unes vegades..., altres vegades. Tan aviat plora com riu.

->aviciadura

■aviciadura

Part. sil.: a_vi_ci_a_du_ra

[de aviciar]

f Efecte d’aviciar algú, especialment un infant, tractant-lo amb massa feblesa, amb massa condescendència, etc.

->aviciar

■aviciar

Part. sil.: a_vi_ci_ar

[de vici]

v 1 tr Tractar algú, especialment un infant, amb tanta feblesa, tanta condescendència, etc., que hom li encoratja les exigències. El mestre es queixava d’alguns pares que avicien els fills.

2 pron Contreure un vici, un hàbit, una afecció excessiva a una cosa. Aviciar-se als estimulants.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aviciar

GERUNDI: aviciant

PARTICIPI: aviciat, aviciada, aviciats, aviciades

INDICATIU PRESENT: avicio, avicies, avicia, aviciem, avicieu, avicien

INDICATIU IMPERFET: aviciava, aviciaves, aviciava, aviciàvem, aviciàveu, aviciaven

INDICATIU PASSAT: avicií, aviciares, avicià, aviciàrem, aviciàreu, aviciaren

INDICATIU FUTUR: aviciaré, aviciaràs, aviciarà, aviciarem, aviciareu, aviciaran

INDICATIU CONDICIONAL: aviciaria, aviciaries, aviciaria, aviciaríem, aviciaríeu, aviciarien

SUBJUNTIU PRESENT: aviciï, aviciïs, aviciï, aviciem, avicieu, aviciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: aviciés, aviciessis, aviciés, aviciéssim, aviciéssiu, aviciessin

IMPERATIU: avicia, aviciï, aviciem, avicieu, aviciïn

->avícola

■avícola

[de avi- i -cola]

adj AVIC Relatiu o pertanyent a l’avicultura.

->aviculària

aviculària

Part. sil.: a_vi_cu_là_ri_a

[del ll. cient. avicularius, der. de avicŭla, dimin. de avis ‘ocell’]

f ZOOL Individu de les colònies de briozous que recorda molt, per la forma, el cap i el bec d’un ocell.

->aviculàrids

aviculàrids

[del ll. cient. avicularius (v. aviculària) i -id]

m ZOOL 1 pl Família d’aràcnids de l’ordre dels aranèids, que inclou la nemèsia.

2 sing Aràcnid de la família dels aviculàrids.

->avicultor

■avicultor -a

[de avi- i -cultor]

m i f Persona que es dedica a l’avicultura.

->avicultura

■avicultura

[de avi- i cultura]

f AVIC Tècnica de la cria d’ocells en general, especialment de l’aviram: gallines, oques, ànecs, coloms, indiots, etc.

->àvid

■àvid -a

Hom.: hàbit

[del ll. avĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que té un desig immoderat d’alguna cosa. Àvid de triomfs.

->àvidament

■àvidament

[de àvid]

adv Amb avidesa. Beure àvidament.

->avidar

■avidar

[de vida; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Donar vida, nodrir.

2 pron Guanyar-se la vida, nodrir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avidar

GERUNDI: avidant

PARTICIPI: avidat, avidada, avidats, avidades

INDICATIU PRESENT: avido, avides, avida, avidem, avideu, aviden

INDICATIU IMPERFET: avidava, avidaves, avidava, avidàvem, avidàveu, avidaven

INDICATIU PASSAT: avidí, avidares, avidà, avidàrem, avidàreu, avidaren

INDICATIU FUTUR: avidaré, avidaràs, avidarà, avidarem, avidareu, avidaran

INDICATIU CONDICIONAL: avidaria, avidaries, avidaria, avidaríem, avidaríeu, avidarien

SUBJUNTIU PRESENT: avidi, avidis, avidi, avidem, avideu, avidin

SUBJUNTIU IMPERFET: avidés, avidessis, avidés, avidéssim, avidéssiu, avidessin

IMPERATIU: avida, avidi, avidem, avideu, avidin

->avidesa

■avidesa

[de àvid]

f Desig immoderat d’alguna cosa.

->avidina

avidina

[de àvid i -ina**]

f BIOQ Glicoproteïna de la clara d’ou dels ocells.

->aviditat

■aviditat

[del ll. avidĭtas, -ātis, íd.]

f Avidesa.

->avidolar-se

■avidolar-se

[formació dimin. de avidar]

v pron Avidar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avidolar

GERUNDI: avidolant

PARTICIPI: avidolat, avidolada, avidolats, avidolades

INDICATIU PRESENT: avidolo, avidoles, avidola, avidolem, avidoleu, avidolen

INDICATIU IMPERFET: avidolava, avidolaves, avidolava, avidolàvem, avidolàveu, avidolaven

INDICATIU PASSAT: avidolí, avidolares, avidolà, avidolàrem, avidolàreu, avidolaren

INDICATIU FUTUR: avidolaré, avidolaràs, avidolarà, avidolarem, avidolareu, avidolaran

INDICATIU CONDICIONAL: avidolaria, avidolaries, avidolaria, avidolaríem, avidolaríeu, avidolarien

SUBJUNTIU PRESENT: avidoli, avidolis, avidoli, avidolem, avidoleu, avidolin

SUBJUNTIU IMPERFET: avidolés, avidolessis, avidolés, avidoléssim, avidoléssiu, avidolessin

IMPERATIU: avidola, avidoli, avidolem, avidoleu, avidolin

->avifauna

■avifauna

Part. sil.: a_vi_fau_na

[de avi- i fauna]

f Conjunt de totes les espècies d’ocells que habiten en una regió determinada.

->avilanir

avilanir

[de vil]

v tr ant Fer caure en vilesa.

->avilar

■avilar

[de vil; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr ant Tractar vilment, reduir a vil condició.

->avilès

■avilès -esa

adj i m i f D’Àvila (ciutat i província de Castella i Lleó).

->avinagrament

avinagrament

[de avinagrar]

m ENOL Alteració del vi produïda pel desenvolupament d’una fermentació acètica no controlada.

->avinagrar

■avinagrar

[de vinagre; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Fer tornar agre (un vi o un altre líquid).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avinagrar

GERUNDI: avinagrant

PARTICIPI: avinagrat, avinagrada, avinagrats, avinagrades

INDICATIU PRESENT: avinagro, avinagres, avinagra, avinagrem, avinagreu, avinagren

INDICATIU IMPERFET: avinagrava, avinagraves, avinagrava, avinagràvem, avinagràveu, avinagraven

INDICATIU PASSAT: avinagrí, avinagrares, avinagrà, avinagràrem, avinagràreu, avinagraren

INDICATIU FUTUR: avinagraré, avinagraràs, avinagrarà, avinagrarem, avinagrareu, avinagraran

INDICATIU CONDICIONAL: avinagraria, avinagraries, avinagraria, avinagraríem, avinagraríeu, avinagrarien

SUBJUNTIU PRESENT: avinagri, avinagris, avinagri, avinagrem, avinagreu, avinagrin

SUBJUNTIU IMPERFET: avinagrés, avinagressis, avinagrés, avinagréssim, avinagréssiu, avinagressin

IMPERATIU: avinagra, avinagri, avinagrem, avinagreu, avinagrin

->avinagrat

■avinagrat -ada

[de avinagrar]

adj dial Semblant a vinagre.

->avinar

■avinar

[de vi; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 Amarar amb vi. Avinar les bótes noves.

2 Proveir de vi. Casa avinada és mig apanada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avinar

GERUNDI: avinant

PARTICIPI: avinat, avinada, avinats, avinades

INDICATIU PRESENT: avino, avines, avina, avinem, avineu, avinen

INDICATIU IMPERFET: avinava, avinaves, avinava, avinàvem, avinàveu, avinaven

INDICATIU PASSAT: aviní, avinares, avinà, avinàrem, avinàreu, avinaren

INDICATIU FUTUR: avinaré, avinaràs, avinarà, avinarem, avinareu, avinaran

INDICATIU CONDICIONAL: avinaria, avinaries, avinaria, avinaríem, avinaríeu, avinarien

SUBJUNTIU PRESENT: avini, avinis, avini, avinem, avineu, avinin

SUBJUNTIU IMPERFET: avinés, avinessis, avinés, avinéssim, avinéssiu, avinessin

IMPERATIU: avina, avini, avinem, avineu, avinin

->avindre

avindre

[variant de avenir]

v tr, intr i pron Avenir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avindre

GERUNDI: avenint

PARTICIPI: avingut, avinguda, avinguts, avingudes

INDICATIU PRESENT: avinc, avens, avé, avenim, aveniu, avenen

INDICATIU IMPERFET: avenia, avenies, avenia, aveníem, aveníeu, avenien

INDICATIU PASSAT: avinguí, avingueres, avingué, avinguérem, avinguéreu, avingueren

INDICATIU FUTUR: avindré, avindràs, avindrà, avindrem, avindreu, avindran

INDICATIU CONDICIONAL: avindria, avindries, avindria, avindríem, avindríeu, avindrien

SUBJUNTIU PRESENT: avingui, avinguis, avingui, avinguem, avingueu, avinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: avingués, avinguessis, avingués, avinguéssim, avinguéssiu, avinguessin

IMPERATIU: avén, avingui, avinguem, aveniu, avinguin

->avinença

■avinença

[de avinent; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 1 Acció d’avenir-se;

2 l’efecte.

2 DR 1 Transacció, conveni o pacte.

2 esp Acord pres en un acte de conciliació judicial, sindical, etc.

->avinençar-se

■avinençar-se

[de avinença]

v pron Establir una avinença. Avinençar-se l’amo amb els llogaters.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avinençar

GERUNDI: avinençant

PARTICIPI: avinençat, avinençada, avinençats, avinençades

INDICATIU PRESENT: avinenço, avinences, avinença, avinencem, avinenceu, avinencen

INDICATIU IMPERFET: avinençava, avinençaves, avinençava, avinençàvem, avinençàveu, avinençaven

INDICATIU PASSAT: avinencí, avinençares, avinençà, avinençàrem, avinençàreu, avinençaren

INDICATIU FUTUR: avinençaré, avinençaràs, avinençarà, avinençarem, avinençareu, avinençaran

INDICATIU CONDICIONAL: avinençaria, avinençaries, avinençaria, avinençaríem, avinençaríeu, avinençarien

SUBJUNTIU PRESENT: avinenci, avinencis, avinenci, avinencem, avinenceu, avinencin

SUBJUNTIU IMPERFET: avinencés, avinencessis, avinencés, avinencéssim, avinencéssiu, avinencessin

IMPERATIU: avinença, avinenci, avinencem, avinenceu, avinencin

->avinent

■avinent

[de avenir²; 1a FONT: 1084]

1 adj 1 De bon avenir-se, de bon tracte.

2 De fàcil accés, no apartat. Cercar un lloc avinent per a parar botiga.

2 avinent de loc prep No lluny de. Un pis ben avinent del metro.

3 fer avinent Fer present; recordar 2.

->avinentesa

■avinentesa

[de avinent; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Ocasió, oportunitat. Aprofitar l’avinentesa per a fer alguna cosa.

2 estar en avinentesa Estar a punt, a mà.

->avinentment

■avinentment

[de avinent; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

adv D’una manera avinent.

->avinguda

■avinguda

[de avenir²]

f 1 Via d’accés a un lloc.

2 esp [abrev av.] Via ampla, ordinàriament vorejada d’arbres, que porta a un palau, a una plaça, a un indret important.

3 Crescuda d’un cabal d’aigua, especialment en un barranc, una riera, etc.; revinguda.

->avingut

avingut -uda

adj Dit de dues o més persones que s’avenen. Un matrimoni ben avingut.

->avinyonenc

avinyonenc -a

adj i m i f D’Avinyó (Bages) o d’Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà).

->avinyonès

■avinyonès -esa

adj i m i f D’Avinyó (ciutat d’Occitània).

->avinyonetenc

avinyonetenc -a

adj i m i f D’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès).

->avió¹

■avió¹

Part. sil.: a_vi_ó

Hom.: avior

[probablement del cast. avión, íd., potser relacionat amb el ll. gavia ‘gavina’]

m ORNIT Falcillot.

->avió²

■avió²

Part. sil.: a_vi_ó

Hom.: avior

[del fr. avion, íd., mot creat sobre el ll. avis ‘ocell’ per l’enginyer llenguadocià Clément Ader el 1875 i enregistrat el 1890]

m AERON 1 Aerodina proveït de grup propulsor i de plans sustentadors (o ales) fixos durant el vol. Avió de transport. Avió militar.

2 avió de bombardeig bombarder² 2.

3 avió de caça Caça 4 1.

->avioneta

■avioneta

Part. sil.: a_vi_o_ne_ta

[de avió²]

f AERON Avió de dimensions reduïdes, monomotor o bimotor, de poca potència, que sovint és emprat com a avió esportiu.

->aviònica

aviònica

Part. sil.: a_vi_ò_ni_ca

[de avió²]

f AERON 1 Electrònica aplicada a l’aviació.

2 Equipament electrònic d’una aeronau.

->avior

■avior

Part. sil.: a_vi_or

Hom.: avió

[de avi]

f 1 Ascendència. Tenir algú urc de la seva avior.

2 Antigor. Tot això són coses de l’avior!

->aviram

■aviram

[d’un ll. vg. *aviamen, col·lectiu de avis ‘ocell’, que donà l’ant. i dialectal aviam, influït amb la r de haver¹ i haveria ‘bestiar’; 1a FONT: s. XVI]

m [o f] Tota mena d’ocells de corral: gallines, oques, ànecs, etc.

->avís

■avís

Hom.: abís

[del fr. avis ‘opinió’, sorgit de la frase antiga m’est a vis o m’est vis ‘crec, opino’, provinent del ll. mihi visum est, del verb videri ‘semblar-li a algú alguna cosa’; 1a FONT: 1490, Tirant]

m 1 1 Acció d’avisar;

2 l’efecte.

2 Paraules, escrit, etc., per a avisar d’alguna cosa.

3 MAR GUER Vaixell de guerra petit, poc armat i de característiques poc precises, que serveix per a diferents usos (vaixell guardapesca, patruller, vaixell hidrogràfic, etc.).

->avisadament

■avisadament

[de avisat]

adv Amb sagacitat.

->avisador

■avisador -a

[de avisar; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj i m i f Que avisa.

2 m TECNOL Aparell, dispositiu o mecanisme capaç d’emetre senyals o avisos visuals, auditius o d’altra mena per tal d’atreure l’atenció sobre una indicació concreta, sobre una situació que cal modificar o sobre un perill.

3 m ORNIT Cames llargues.

->avisament

■avisament

[de avisar; 1a FONT: 1490, Tirant]

m 1 Sagacitat, penetració.

2 avís 1.

->avisar

■avisar

[del fr. aviser ‘instruir, avisar’, der. de avis ‘opinió’; 1a FONT: c. 1400]

v tr 1 Donar notícia (a algú) d’alguna cosa perquè estigui advertit i obri en conseqüència. Avisa la mestra que la Paula està malalta i no anirà a escola.

2 Advertir, aconsellar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avisar

GERUNDI: avisant

PARTICIPI: avisat, avisada, avisats, avisades

INDICATIU PRESENT: aviso, avises, avisa, avisem, aviseu, avisen

INDICATIU IMPERFET: avisava, avisaves, avisava, avisàvem, avisàveu, avisaven

INDICATIU PASSAT: avisí, avisares, avisà, avisàrem, avisàreu, avisaren

INDICATIU FUTUR: avisaré, avisaràs, avisarà, avisarem, avisareu, avisaran

INDICATIU CONDICIONAL: avisaria, avisaries, avisaria, avisaríem, avisaríeu, avisarien

SUBJUNTIU PRESENT: avisi, avisis, avisi, avisem, aviseu, avisin

SUBJUNTIU IMPERFET: avisés, avisessis, avisés, aviséssim, aviséssiu, avisessin

IMPERATIU: avisa, avisi, avisem, aviseu, avisin

->avisat

■avisat -ada

[de avisar]

adj Sagaç, llest.

->avist

avist -a

[de veure]

adj ant Perspicaç.

->avitaminosi

■avitaminosi

[de a-*, vitamina i -osi]

f PAT Estat morbós produït per la manca o l’escassetat d’una o de diverses vitamines.

->avitarda

■avitarda

[del ll. avis tarda, en la forma avoçtarda en Jaume I; 1a FONT: 1932, DFa.]

f ORNIT Pioc salvatge.

->avituallador

■avituallador -a

Part. sil.: a_vi_tu_a_lla_dor

[de avituallar]

1 adj i m i f Que proveeix de vitualles.

2 avió avituallador Avió d’abastament.

->avituallament

■avituallament

Part. sil.: a_vi_tu_a_lla_ment

[de avituallar]

m 1 Acció d’avituallar.

2 Provisió de vitualles.

->avituallar

■avituallar

Part. sil.: a_vi_tu_a_llar

[de vitualla; 1a FONT: c. 1460]

v tr Proveir de vitualles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avituallar

GERUNDI: avituallant

PARTICIPI: avituallat, avituallada, avituallats, avituallades

INDICATIU PRESENT: avituallo, avitualles, avitualla, avituallem, avitualleu, avituallen

INDICATIU IMPERFET: avituallava, avituallaves, avituallava, avituallàvem, avituallàveu, avituallaven

INDICATIU PASSAT: avituallí, avituallares, avituallà, avituallàrem, avituallàreu, avituallaren

INDICATIU FUTUR: avituallaré, avituallaràs, avituallarà, avituallarem, avituallareu, avituallaran

INDICATIU CONDICIONAL: avituallaria, avituallaries, avituallaria, avituallaríem, avituallaríeu, avituallarien

SUBJUNTIU PRESENT: avitualli, avituallis, avitualli, avituallem, avitualleu, avituallin

SUBJUNTIU IMPERFET: avituallés, avituallessis, avituallés, avitualléssim, avitualléssiu, avituallessin

IMPERATIU: avitualla, avitualli, avituallem, avitualleu, avituallin

->avivable

■avivable

[de avivar]

adj Susceptible d’ésser avivat.

->avivador

■avivador -a

[de avivar]

adj Que aviva.

->avivament

■avivament

[de avivar]

m 1 1 Acció d’avivar o d’avivar-se;

2 l’efecte.

2 CIR Operació de posar al descobert les parts sanes i vasculars d’un teixit lesionat, d’una cicatriu, d’un trajecte fistulós, a fi d’activar-ne la cicatrització.

->avivar

■avivar

[de viu²; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Fer més viu, donar més vida (a alguna cosa). La rosada de la nit aviva les plantes. Avivar una reunió.

2 pron Avivar-se un incendi.

2 tr COL Fer més viu, més brillant, un color.

3 tr TÈXT Donar cracant a la seda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avivar

GERUNDI: avivant

PARTICIPI: avivat, avivada, avivats, avivades

INDICATIU PRESENT: avivo, avives, aviva, avivem, aviveu, aviven

INDICATIU IMPERFET: avivava, avivaves, avivava, avivàvem, avivàveu, avivaven

INDICATIU PASSAT: aviví, avivares, avivà, avivàrem, avivàreu, avivaren

INDICATIU FUTUR: avivaré, avivaràs, avivarà, avivarem, avivareu, avivaran

INDICATIU CONDICIONAL: avivaria, avivaries, avivaria, avivaríem, avivaríeu, avivarien

SUBJUNTIU PRESENT: avivi, avivis, avivi, avivem, aviveu, avivin

SUBJUNTIU IMPERFET: avivés, avivessis, avivés, avivéssim, avivéssiu, avivessin

IMPERATIU: aviva, avivi, avivem, aviveu, avivin

->avivatge

■avivatge

[de avivar]

m TÈXT Tractament químic al qual són sotmesos els teixits o els filats després de tenyits, per tal d’avivar-ne el color.

->avives

■avives

[del cast. ant. abivas, variant de adivas, íd.]

f pl VETER Adives.

->avocació

■avocació

Part. sil.: a_vo_ca_ci_ó

Hom.: evocació

[de avocar]

f DR 1 Acció d’avocar;

2 l’efecte.

->avocar

■avocar

Hom.: abocar i evocar

[del ll. avocare ‘apartar, allunyar’]

v tr DR Un tribunal o un òrgan atreure per a ell la competència de conèixer i resoldre una causa o un afer que inicialment corresponia a un d’inferior.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avocar

GERUNDI: avocant

PARTICIPI: avocat, avocada, avocats, avocades

INDICATIU PRESENT: avoco, avoques, avoca, avoquem, avoqueu, avoquen

INDICATIU IMPERFET: avocava, avocaves, avocava, avocàvem, avocàveu, avocaven

INDICATIU PASSAT: avoquí, avocares, avocà, avocàrem, avocàreu, avocaren

INDICATIU FUTUR: avocaré, avocaràs, avocarà, avocarem, avocareu, avocaran

INDICATIU CONDICIONAL: avocaria, avocaries, avocaria, avocaríem, avocaríeu, avocarien

SUBJUNTIU PRESENT: avoqui, avoquis, avoqui, avoquem, avoqueu, avoquin

SUBJUNTIU IMPERFET: avoqués, avoquessis, avoqués, avoquéssim, avoquéssiu, avoquessin

IMPERATIU: avoca, avoqui, avoquem, avoqueu, avoquin

->àvol

■àvol

[d’origen incert, probablement del ll. habĭlis ‘hàbil, destre’ i d’aquí ‘hàbil en coses dolentes’]

adj ant Dolent (amb maldat moral o física).

->avolesa

■avolesa

[de àvol]

f ant Maldat.

->àvolment

■àvolment

[de àvol]

adv ant Amb maldat.

->avoncle

avoncle

[del ll. avuncŭlus (v. oncle)]

m ant Oncle.

->avorrible

■avorrible

[de avorrir]

adj Digne d’avorrició.

->avorrició

■avorrició

Part. sil.: a_vor_ri_ci_ó

[de avorrir; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Aversió.

->avorridor

■avorridor -a

[de avorrir]

adj Que avorreix.

->avorriment

■avorriment

[de avorrir; 1a FONT: s. XV]

m 1 Tedi.

2 Avorrició.

->avorrir

■avorrir

[del ll. abhorrēre ‘tenir en horror, odiar’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v 1 tr Tenir aversió (a algú o a alguna cosa). Avorrir la injustícia.

2 tr Agafar aversió. Avorrir la lloca els pollets.

3 tr Causar tedi, avorriment. La poesia l’avorreix.

4 pron Sentir tedi. Avui la gent s’ha avorrit al futbol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avorrir

GERUNDI: avorrint

PARTICIPI: avorrit, avorrida, avorrits, avorrides

INDICATIU PRESENT: avorreixo, avorreixes, avorreix, avorrim, avorriu, avorreixen

INDICATIU IMPERFET: avorria, avorries, avorria, avorríem, avorríeu, avorrien

INDICATIU PASSAT: avorrí, avorrires, avorrí, avorrírem, avorríreu, avorriren

INDICATIU FUTUR: avorriré, avorriràs, avorrirà, avorrirem, avorrireu, avorriran

INDICATIU CONDICIONAL: avorriria, avorriries, avorriria, avorriríem, avorriríeu, avorririen

SUBJUNTIU PRESENT: avorreixi, avorreixis, avorreixi, avorrim, avorriu, avorreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: avorrís, avorrissis, avorrís, avorríssim, avorríssiu, avorrissin

IMPERATIU: avorreix, avorreixi, avorrim, avorriu, avorreixin

->avorrívol

■avorrívol -a

[de avorrir]

adj Digne d’ésser avorrit.

->avortament

■avortament

[de avortar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció d’avortar;

2 l’efecte.

->avortar

■avortar

[del ll. abortare, íd., der. de aboriri ‘deixar de viure’, i aquest de oriri ‘llevar-se, néixer’; 1a FONT: 1460, Roig]

v 1 intr MED i VETER 1 Expulsar el fetus quan encara no és viable.

2 p ext Desaparèixer una malaltia abans del terme natural.

2 intr BOT 1 Restar (un òrgan) en estat rudimentari o no arribar a aparèixer.

2 No arribar (un fruit) a madurar.

3 No arribar a desenvolupar-se (en una llavor) l’embrió.

3 intr p ext 1 Morir en germen.

2 Sofrir un arrest en el desenvolupament.

3 No reeixir, fracassar, una empresa, una temptativa, etc. El projecte ha avortat per manca d’inversions, no pas per defectes tècnics.

4 tr INFORM Interrompre, un usuari, de manera voluntària i controlada, el procés d’un programa abans que finalitzi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avortar

GERUNDI: avortant

PARTICIPI: avortat, avortada, avortats, avortades

INDICATIU PRESENT: avorto, avortes, avorta, avortem, avorteu, avorten

INDICATIU IMPERFET: avortava, avortaves, avortava, avortàvem, avortàveu, avortaven

INDICATIU PASSAT: avortí, avortares, avortà, avortàrem, avortàreu, avortaren

INDICATIU FUTUR: avortaré, avortaràs, avortarà, avortarem, avortareu, avortaran

INDICATIU CONDICIONAL: avortaria, avortaries, avortaria, avortaríem, avortaríeu, avortarien

SUBJUNTIU PRESENT: avorti, avortis, avorti, avortem, avorteu, avortin

SUBJUNTIU IMPERFET: avortés, avortessis, avortés, avortéssim, avortéssiu, avortessin

IMPERATIU: avorta, avorti, avortem, avorteu, avortin

->avortí

■avortí

Hom.: avortir

[de avortar]

m 1 Fetus animal o humà parit abans de temps.

2 Pell de l’anyell nascut abans de temps.

->avortir

■avortir

Hom.: avortí

[de avortar; 1a FONT: s. XIV]

v intr ant Avortar.

->avortista

■avortista

[de avortar]

adj i m i f Partidari de la legalització de l’avortament.

->avortó

■avortó

[de avortar; 1a FONT: c. 1280]

m Avortí.

->avui

■avui

Part. sil.: a_vui

[del ll. td. oie, vulgarisme del cl. hodie, íd., que donà l’ant. vui i el valencià hui, amb la a- inicial d’altres adverbis (cf. aviat); 1a FONT: s. XIII]

adv 1 1 En el dia que som. Ho portarà avui. Avui no ha vingut.

2 avui per demà loc adv Indica el dia indeterminat que s’esdevindrà alguna cosa.

3 d’avui a demà loc adv Per a denotar un canvi, un esdeveniment, etc., sobtós.

4 d’avui endavant loc adv Des d’ara.

5 en tal dia com avui loc adv En un dia d’un any passat d’igual data que el present.

2 1 En el temps present, actualment. Escandalitzar-se de les coses d’avui.

2 avui dia (o avui en dia) loc adv Actualment. Avui dia tot és més car.

->avulsió

■avulsió

Part. sil.: a_vul_si_ó

Hom.: evulsió

[del ll. avulsio, -ōnis ‘acció d’arrencar’, der. del ll. avellĕre ‘arrencar d’un lloc’]

f 1 CIR Extirpació.

2 DR Tipus d’accessió natural dels béns immobles que consisteix en l’acreixement de terres en els predis afins als rius, no pas d’una manera successiva i lenta com en l’al·luvió, sinó violenta i transitòria, com a conseqüència del corrent de les aigües.

->avulsiu

■avulsiu -iva

Part. sil.: a_vul_siu

Hom.: evulsiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. avulsus, -a, -um, participi de avellĕre ‘arrencar d’un lloc’]

adj FON Dit del fonema caracteritzat per una articulació procedent de l’aire contingut entre la glotis i els llavis que produeix un clac mitjançant la intervenció d’alguns òrgans supraglòtics.

->avuncular

■avuncular

[formació culta analògica sobre la base del ll. avŭncŭlus ‘oncle’]

adj Relatiu o pertanyent a un oncle.

->avunculat

■avunculat

[v. avuncular]

m ETNOL Relació social peculiar mantinguda entre el germà d’una dona i el fill o els fills d’aquesta, típica de les societats basades en el parentiu per línia materna.

->avunculocal

■avunculocal

[de avuncu(lar) i local]

adj ETNOL Dit de la residència del matrimoni en la localitat del germà de la mare.

->axènia

axènia

Part. sil.: a_xè_ni_a

[der. de a-* i del gr. xénos ‘estranger’]

f BIOL 1 Qualitat d’axènic.

2 Condició de vida dels animals i de l’home en absència de bacteris, virus i fongs.

->axènic

■axènic -a

[v. axènia]

adj BIOL Estèril, lliure de gèrmens (patògens o no).

->axeroftol

axeroftol

[de a-¹, xeroft(àlmia) i -ol¹]

m BIOL Nom obsolet del retinol, impròpiament considerat sinònim de vitamina A.

->axi-

■axi-

Forma prefixada del mot llatí axis, que significa ‘eix’. Ex.: axiforme, axisimètric.

->axial

■axial

Part. sil.: a_xi_al

[formació culta analògica sobre la base del ll. axis ‘eix’]

adj 1 Relatiu o pertanyent a un eix.

2 Segons un eix.

->axifoïdisme

axifoïdisme

Part. sil.: a_xi_fo_ï_dis_me

[der. de a-* i xifoide]

m PAT Absència d’apèndix xifoide.

->axiforme

■axiforme

[de axi- i -forme]

adj Que té la forma d’eix.

->axil·la

■axil·la

[del ll. axilla, íd.]

f 1 ANAT Aixella.

2 ANAT VEG Part superior de l’enforcament d’una fulla amb l’eix caulinar que la sosté.

->axil·lar

■axil·lar

[de axil·la]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’aixella.

2 Relatiu o pertanyent a l’axil·la.

->axinel·la

axinel·la

[del ll. cient. axinella, i aquest, del gr. axínē ‘aixa, destral’]

f ZOOL Gènere d’esponges arborescents de la classe de les demosponges (Axinella sp), marines, amb espícules silíciques.

->axinita

■axinita

[del gr. axínē ‘aixa, destral’ i -ita]

f MINERAL Borosilicat d’alumini i calci, amb quantitats variables de ferro, magnesi i manganès, que es presenta en cristalls triclínics.

->axiologia

■axiologia

Part. sil.: a_xi_o_lo_gi_a

[del gr. axióō ‘estimar, jutjar digne’ i -logia]

f 1 FILOS En la filosofia moderna, terme emprat per a designar la teoria dels valors.

2 Ciència que estudia l’origen i la història dels títols i de les dignitats.

->axiològic

■axiològic -a

Part. sil.: a_xi_o_lò_gic

[de axiologia]

adj FILOS Que fa referència als valors, a l’axiologia.

->axioma

■axioma

Part. sil.: a_xi_o_ma

[del ll. axioma, i aquest, del gr. axíōma ‘el que es considera just’, der. de axióō ‘considerar just’, i aquest de áxios ‘just’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Proposició indiscutida, admesa per tothom.

2 GRAM En gramàtica generativa, terme primitiu o definició.

3 METOD Proposició que hom admet sense demostració com a punt de partença d’una teoria o una ciència.

->axiomàtic

■axiomàtic -a

Part. sil.: a_xi_o_mà_tic

[de axioma]

1 adj Relatiu o pertanyent a un axioma.

2 adj Evident, aforístic.

3 f METOD Estudi de les condicions que ha de satisfer el conjunt de les proposicions o els axiomes que formen el punt de partida del desenvolupament lògic d’una ciència.

->axiomàticament

■axiomàticament

Part. sil.: a_xi_o_mà_ti_ca_ment

[de axiomàtic]

adv D’una manera axiomàtica.

->axiomatització

■axiomatització

Part. sil.: a_xi_o_ma_tit_za_ci_ó

[de axiomatitzar]

f 1 Reducció d’un coneixement a un conjunt d’axiomes.

2 METOD Utilització, per part d’una ciència, d’una estructura formalitzada o un sistema purament abstracte i formal que parteix d’uns axiomes o uns postulats i s’expressa en un simbolisme com més precís millor.

->axiomatitzar

■axiomatitzar

Part. sil.: a_xi_o_ma_tit_zar

[de axioma]

v tr Reduir a axiomes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: axiomatitzar

GERUNDI: axiomatitzant

PARTICIPI: axiomatitzat, axiomatitzada, axiomatitzats, axiomatitzades

INDICATIU PRESENT: axiomatitzo, axiomatitzes, axiomatitza, axiomatitzem, axiomatitzeu, axiomatitzen

INDICATIU IMPERFET: axiomatitzava, axiomatitzaves, axiomatitzava, axiomatitzàvem, axiomatitzàveu, axiomatitzaven

INDICATIU PASSAT: axiomatitzí, axiomatitzares, axiomatitzà, axiomatitzàrem, axiomatitzàreu, axiomatitzaren

INDICATIU FUTUR: axiomatitzaré, axiomatitzaràs, axiomatitzarà, axiomatitzarem, axiomatitzareu, axiomatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: axiomatitzaria, axiomatitzaries, axiomatitzaria, axiomatitzaríem, axiomatitzaríeu, axiomatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: axiomatitzi, axiomatitzis, axiomatitzi, axiomatitzem, axiomatitzeu, axiomatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: axiomatitzés, axiomatitzessis, axiomatitzés, axiomatitzéssim, axiomatitzéssiu, axiomatitzessin

IMPERATIU: axiomatitza, axiomatitzi, axiomatitzem, axiomatitzeu, axiomatitzin

->axiòmetre

■axiòmetre

Part. sil.: a_xi_ò_me_tre

[del gr. áxios ‘just’ i -metre]

m MAR Aparell que serveix per a indicar l’angle que forma la pala del timó amb la direcció de la quilla.

->axis¹

■axis¹

[del ll. axis ‘eix’]

m ANAT ANIM Segona vèrtebra del coll.

->axis²

■axis²

[del ll. axis, íd.]

m ZOOL Gènere de cérvols de la família dels cèrvids (Axis sp), de banyes amples i poc ramificades i de pelatge roig clapat de blanc.

->axisimètric

■axisimètric -a

[de axi- i simètric]

adj Simètric amb relació a un eix.

->axó

■axó

Hom.: exó

[del gr. áxōn ‘eix’]

m HISTOL i FISIOL Prolongació citoplasmàtica de la neurona, generalment única i de longitud variable, que arrenca del pol oposat de les dendrites, i que condueix l’impuls nerviós.

->axo-

■axo-

Forma prefixada del mot grec áxōn, -onos, que significa ‘eix’. Ex.: axoplasma, axopodi.

->axoide

■axoide

Part. sil.: a_xoi_de

[cpt. híbrid de axo- i -oide]

adj 1 Semblant a un eix.

2 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la vèrtebra axis.

->axolemma

axolemma

m CIT Beina d’un axó.

->axolot

■axolot

[del nàhuatl axolotl, comp. de atl ‘aigua’ i xolotl ‘nina’]

m ZOOL Larva neotènica d’Ambystoma tigrinum, de la família dels ambistòmids, que pot passar tota la vida en estat larval.

->àxon

■àxon

[v. axó]

m HISTOL Axó.

->axonema

axonema

m CIT Feix de microtúbuls que constitueixen la part central de la peça intermèdia de l’espermatozoide.

->axono-

■axono-

Forma prefixada del mot grec áxōn, -onos, que significa ‘eix’. Ex.: axonometria, axonomorf.

->axonometria

■axonometria

Part. sil.: a_xo_no_me_tri_a

[de axono- i -metria]

f GEOM Mètode de representació de les figures de l’espai.

->axonomètric

■axonomètric -a

[de axonometria]

adj Relatiu o pertanyent a l’axonometria.

->axonomorf

axonomorf -a

[de axono- i -morf]

adj BOT Dit de les arrels que tenen l’eix principal força més desenvolupat que els laterals.

->axoplasma

axoplasma

[de axo- i plasma]

m CIT Protoplasma hialí i homogeni que constitueix el cilindreix de les cèl·lules nervioses, en el qual hi ha les neurofibril·les.

->axopodi

axopodi

[de axo- i -podi]

m ZOOL Formació llarga i filamentosa pròpia de molts protozous rizòpodes.

->axostil

■axostil

[de axo- i -stil]

m CIT Filament axial de les espiroquetes, situat a l’interior o a l’exterior de la paret cel·lular.

->axumita

axumita

adj Relatiu o pertanyent al regne d’Axum o als seus habitants.

->azalea

■azalea

Part. sil.: a_za_le_a

[del ll. científic azalea, íd., i aquest del gr. azaléos ‘sec, àrid’]

f BOT i JARD Gènere de plantes arbustives de la família de les ericàcies (Azalea sp), de fulles ordinàriament caduques i piloses i de flors agrupades en inflorescències, que hom cultiva en jardineria.

->azatioprina

azatioprina

Part. sil.: a_za_ti_o_pri_na

[marca farmacèutica]

f QUÍM ORG i FARM Substància derivada de la 6-mercaptopurina que actua com a antimetabòlit per la seva analogia amb les purines. És emprada en medicina com a immunodepressor en la trasplantació d’òrgans.

->azelaic

azelaic, àcid

Part. sil.: a_ze_laic

[der. de az(ot) i elaio-]

QUÍM ORG Àcid nonandioic, COOH—(CH₂)₇—COOH, conegut també amb el nom d’àcid lepargílic, emprat en síntesi orgànica en la producció de poliamides i plastificants.

->azeòtrop

■azeòtrop

Part. sil.: a_ze_ò_trop

[de a-*, el gr. zéō ‘bullir’ i -trop]

m QUÍM FÍS Mescla azeotròpica.

->azeotropia

azeotropia

Part. sil.: a_ze_o_tro_pi_a

[de azeòtrop]

f QUÍM FÍS Qualitat de les mescles azeotròpiques.

->azeotròpic

■azeotròpic -a

Part. sil.: a_ze_o_trò_pic

[de azeòtrop]

adj QUÍM FÍS Dit de la mescla de dos o més líquids volàtils que a una pressió determinada té un punt d’ebullició constant i destil·la sense canvi de composició.

->azepina

■azepina

f QUÍM Qualsevol dels composts orgànics heterocíclics caracteritzats pel fet de posseir un anell insaturat de set baules, una de les quals consisteix en un àtom de nitrogen.

->azerbaidjanès

■azerbaidjanès -esa

Part. sil.: a_zer_baid_ja_nès

adj i m i f 1 De l’Azerbaidjan (estat d’Àsia).

2 Àzeri.

->àzeri

■àzeri

1 adj Relatiu o pertanyent als àzeris o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble d’origen turc que habita principalment la part baixa de la conca del riu Kura fins a la mar Càspia i que pobla també les valls de la regió geogràfica de l’Azerbaidjan i les zones veïnes del Caucas.

3 m LING Llengua turca, molt semblant a l’osmànic, parlada a l’Azerbaidjan.

->azida

■azida

[de az(ot) i -ida]

f QUÍM Qualsevol sal de l’àcid hidrazoic, de fórmula R(N₃) _x, on R és de natura molt diversa (un àtom de metall, d’halogen, el radical amoni, un complex, una diversitat de grups i radicals orgànics) i x la valència de R.

->àzig

■àzig -a

[del gr. ázygos ‘sense parió, no junyit’, der. de zygós ‘jou’, amb el pref. privatiu a-*; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Que no forma part de cap parell, sense parió.

->azigo-

■azigo-

Forma prefixada del mot grec ázygos, que significa ‘àzig’, ‘sense parió’. Ex.: azigobranquial.

->azigòspora

■azigòspora

[de azigo- i -spora]

f BOT En les algues verdes de l’ordre de les zignemals, espora que es forma sense conjugació prèvia.

->azilià

■azilià -ana

Part. sil.: a_zi_li_à

[del nom de la localitat occitana de Mas-d’Azil]

PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent a l’azilià.

2 m Indústria mesolítica caracteritzada per la tendència microlítica de les peces de sílex i l’ús sovintejat d’os i de banya.

->àzim

■àzim -a

[del gr. ádzỹmos, íd., der. de zýmē ‘llevat’, amb el pref. privatiu a-*; 1a FONT: 1858]

adj i m RELIG Alís.

->azimut

■azimut

[del cast. acimut, i aquest de l’àr. asumût, pl. de samt ‘paral·lel’, ‘azimut’]

m 1 ASTR Arc d’horitzó comptat des del punt cardinal nord o sud fins al vertical de l’astre.

2 ELECTRÒN i MAGNET En el registre de senyals elèctrics sobre cinta magnètica, angle que forma l’entreferro del cap de gravació o de reproducció amb la perpendicular a la direcció d’avanç de la cinta magnètica.

3 TOPOG Angle comprès en un pla horitzontal, format pel pla visual que passa per un punt i una direcció fixa.

4 RADIOTÈC i TELECOM Fixats una antena determinada i un punt qualsevol, angle format entre la direcció des d’aquest punt cap a l’antena i la direcció del meridià.

->azimutal

■azimutal

[de azimut]

TOPOG 1 adj ASTR Relatiu o pertanyent a l’azimut.

2 m Goniòmetre emprat per a mesurar azimuts.

->azina

■azina

[de az(ot) i -ina**]

f QUÍM ORG 1 Qualsevol dels composts aromàtics heterocíclics caracteritzats per un anell benzènic en què un dels sis àtoms de carboni és substituït per un de nitrogen, i un altre, almenys, és substituït per un de nitrogen, d’oxigen o de sofre.

2 Denominació genèrica dels composts produïts en reaccionar dues molècules d’aldehid o de cetona amb una d’hidrazina.

->azínic

azínic, colorant

[de azina]

COL Nom genèric dels colorants derivats de la fenazina.

->azo

■azo

[de azo(t)]

m QUÍM ORG 1 Nom donat al grup cromofòric —N=N— enllaçat generalment a dos radicals hidrocarbònics.

2 Nom genèric dels composts intensament acolorits que tenen el grup cromofòric azo, unit generalment a radicals aril.

3 Nom genèric dels colorants que tenen el grup cromofòric azo.

->azo-

azo-

QUÍM ORG Forma prefixada del mot azot, usada per a formar noms de composts que contenen nitrogen, especialment els que contenen el grup azo.

->azoamília

azoamília

Part. sil.: a_zo_a_mí_li_a

[der. de a-*, zo(o)- i amilo-]

f PAT Impossibilitat de les cèl·lules hepàtiques d’emmagatzemar una quantitat normal de glicogen.

->azobé

■azobé

[d’origen africà]

[pl -és] m BOT Gènere d’arbres de la família de les ocnàcies (Lophira sp), d’escorça ferruginosa i de fusta imputrescible i molt resistent al desgast per fricció.

->azobenzè

■azobenzè

[de azo- i benzè]

m QUÍM ORG Lamel·les d’un groc taronja de fórmula C₁₂H₁₀N₂, obtingudes per reducció del nitrobenzè o per oxidació de l’hidrazobenzè.

->azofenol

azofenol

[de azo- i fenol]

m QUÍM ORG Denominació genèrica dels composts intensament acolorits que resulten en copular una sal de diazoni amb un fenol.

->azoic

■azoic -a

Part. sil.: a_zoic

[de azo- i -ic]

adj 1 Nítric.

2 PALEONT i ESTRATIG Dit d’una roca sedimentària, d’una capa o d’una sèrie, que no conté cap fòssil.

3 QUÍM ORG Relatiu o pertanyent al grup azo.

4 impr QUÍM ORG Azo.

->azole

■azole

[de azo- i -ole, variant de -ol¹]

m QUÍM ORG Qualsevol dels composts aromàtics heterocíclics caracteritzats per un anell de pirrole en què algun o alguns dels àtoms de carboni són substituïts per un àtom de nitrogen, d’oxigen o de sofre.

->azolitmina

azolitmina

[de azo-, el ll. cient. litmus, mena de colorant, mot d’origen escandinau, i -ina**]

f QUÍM ANAL Sal potàssica de fórmula C₇H₂NO₄, que es troba en la tintura de tornassol, emprada com a indicador.

->azol·la

azol·la

[del ll. cient. azolla, íd.]

f BOT Gènere de pteridòfits aquàtics de la família de les salviniàcies (Azolla sp), de tija ramificada en un sol pla i de fulles molt petites, que a vegades suren en els arrossars i aiguamolls.

->azometina

■azometina

[de azo-, met(il) i -ina**]

f QUÍM ORG Qualsevol dels composts bàsics resultants de la condensació d’un aldehid amb una amina, caracteritzats per la presència del grup funcional —CH=N—.

->azonal

azonal

[de zona]

adj PEDOL 1 Dit del sòl de distribució no limitada a una zona climàtica.

2 Dit del sòl poc evolucionat que conserva la majoria dels caràcters de la roca mare, la qual no li permet d’adquirir els caràcters zonals de la regió.

->azoospèrmia

■azoospèrmia

Part. sil.: a_zo_os_pèr_mi_a

[de a-*, zoo- i -spèrmia]

f PAT Absència d’espermatozoides madurs en l’esperma.

->azorrea

azorrea

Part. sil.: a_zor_re_a

[de azo- i -rrea]

f PAT Situació morbosa caracteritzada per l’augment de la taxa de nitrogen contingut en la femta.

->azot

■azot

[del fr. azote, mot químic creat en 1787 sobre el gr. zōḗ ‘vida’ amb el prefix privatiu a-*, per tractar-se d’un gas no apte per a la vida animal; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m obs QUÍM Nitrogen.

->azotat¹

■azotat¹

[de azot i -at²]

m obs QUÍM Nitrat.

->azotat²

■azotat² -ada

[de azot]

adj obs QUÍM Que conté azot o nitrogen. Aigües azotades.

->azotèmia

■azotèmia

Part. sil.: a_zo_tè_mi_a

[de azot i -èmia]

f FISIOL ANIM Presència de catabòlits d’origen proteic rics en nitrogen a la sang.

->azotèmic

■azotèmic -a

[de azotèmia]

adj FISIOL ANIM i PAT Relatiu o pertanyent a l’azotèmia. Síndrome azotèmica.

->azòtic

■azòtic -a

[de azot]

adj obs QUÍM Nítric.

->azotina

■azotina

[de azot i -ina**]

f EXPL Explosiu compost de nitrat sòdic, carbó, sofre i petroli.

->azotit

■azotit

[de azot i -it**]

m obs QUÍM Nitrit.

->azotitzar

■azotitzar

[de azot]

v tr obs QUÍM Nitrogenar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: azotitzar

GERUNDI: azotitzant

PARTICIPI: azotitzat, azotitzada, azotitzats, azotitzades

INDICATIU PRESENT: azotitzo, azotitzes, azotitza, azotitzem, azotitzeu, azotitzen

INDICATIU IMPERFET: azotitzava, azotitzaves, azotitzava, azotitzàvem, azotitzàveu, azotitzaven

INDICATIU PASSAT: azotitzí, azotitzares, azotitzà, azotitzàrem, azotitzàreu, azotitzaren

INDICATIU FUTUR: azotitzaré, azotitzaràs, azotitzarà, azotitzarem, azotitzareu, azotitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: azotitzaria, azotitzaries, azotitzaria, azotitzaríem, azotitzaríeu, azotitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: azotitzi, azotitzis, azotitzi, azotitzem, azotitzeu, azotitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: azotitzés, azotitzessis, azotitzés, azotitzéssim, azotitzéssiu, azotitzessin

IMPERATIU: azotitza, azotitzi, azotitzem, azotitzeu, azotitzin

->azotobacteriàcies

azotobacteriàcies

Part. sil.: a_zo_to_bac_te_ri_à_ci_es

[de azot, bacteri- i -àcia]

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, gramnegatius, aerobis estrictes i amb flagel·lació perítrica, capaços de fixar nitrogen lliure.

2 sing Bacteri de la família de les azotobacteriàcies.

->azotós

■azotós -osa

[de azot i -ós**]

adj obs QUÍM Nitrós.

->azotur

■azotur

[de azot i -ur**]

m obs QUÍM Nitrur.

->azotúria

■azotúria

Part. sil.: a_zo_tú_ri_a

[de azot i -úria**]

f FISIOL ANIM Presència de productes nitrogenats renals a l’orina.

->azoxi-

azoxi-

QUÍM Forma prefixada emprada per a designar la presència en una molècula orgànica del grup funcional —N=NO—, primer estadi d’oxidació del grup azo.

->azulè

■azulè

[del cast. azul i -è, sufix d’hidrocarburs]

m QUÍM ORG Sòlid cristal·lí obtingut per ozonització i posterior hidrogenació de la Δ⁹-octalina.