->creu

■creu

Part. sil.: creu

[alteració de l’ant. crou, del ll. crŭx, crŭcis, íd.; 1a FONT: c. 1200, Hom.]

f 1 1 HIST Instrument de suplici format per un pal vertical (l’estípit) i un travesser horitzontal (el patíbul) que en constitueix els braços, on hom feia morir certs criminals, lligats o clavats per les extremitats.

2 esp CRIST Creu en la qual Jesús fou clavat i mort; anomenada també arbre de la creu.

3 p ext ART Monument, objecte artístic o figuració plàstica que vol representar la creu de Crist.

4 creu alçada LITÚRG Nom donat a la creu processional durant la processó.

5 creu de terme HIST i ART Creu monumental de pedra col·locada prop de l’entrada d’algunes poblacions o alguns monestirs o vora els camins.

6 creu processional LITÚRG i ART Creu destinada a obrir la marxa en les processons.

7 Vera Creu CRIST Veracreu.

2 1 Gest traçat en forma de creu.

2 fer una creu Traçar, amb la mà dreta de dalt a baix i d’esquerra a dreta, el signe de la creu, especialment per beneir.

3 fer-se creus fig Admirar-se, estranyar-se, davant quelcom d’insòlit, d’extraordinari, d’increïble. Quan ho sabrà se’n farà creus.

4 senyal de la creu CRIST Gest traçat en forma de creu que hom fa damunt seu o damunt una altra persona.

3 fig CRIST Religió cristiana. Els missioners han dut la creu a terres llunyanes.

4 fig 1 Allò que és causa de sofriment per a algú tot al llarg de la vida, sèrie continuada de sofriments. Tothom porta la seva creu.

2 ajudar a portar la creu (a algú) Compartir les penes, els treballs, etc. (d’algú).

3 la creu del matrimoni Expressió amb què hom significa les dificultats de la vida matrimonial.

5 1 Senyal o marca que figura una creu. Fer una creu al costat dels adjectius que surten en una llista.

2 fer la creu (a un mot escrit) Indicar, amb una creu, que un mot ha d’ésser suprimit, que no compta.

3 fer la creu (o fer creu i ratlla) (a algú o a alguna cosa) fig No voler-ne saber res més.

6 1 Nom de diferents coses les parts de les quals són disposades en forma de creu.

2 APIC Cada parell de bastonets entravessats dins el rusc o casa d’abelles per a sostenir les bresques.

3 GIMN Crist.

4 TÈXT Conjunt de dos o tres llistons, barretes o canyes entre els quals hom encreua els fils d’un ordit a fi de mantenir-los destriats i en la posició deguda i per trobar-los més fàcilment si es trenquen durant l’operació de teixir.

5 creu de Malta CIN i FOTOG Dispositiu aplicat principalment als aparells de cinematografia per a donar un moviment d’avanç intermitent a la pel·lícula.

6 creu filar TECNOL Fils molt prims en forma de creu que es veuen a través del diafragma d’un nivell o un teodolit.

7 en creu Disposat formant creu.

8 estar (o posar-se, etc.) amb els braços en creu Estar (o posar-se, etc.) amb els braços en posició horitzontal i en sentits oposats.

7 1 Part d’un objecte, d’un instrument, etc., que travessa l’eix o la part principal i forma creu. La creu d’una àncora. La creu d’una espasa.

2 ANAT ANIM En els quadrúpedes, part de l’esquena en la qual els ossos de les extremitats anteriors s’encreuen amb l’espinada.

3 ARQUEOL i ARQUIT Forma de creu llatina o grega que té la planta de les esglésies en què la nau és travessada pel transsepte o creuer.

4 BOT Enforcadura.

5 MAR Part central de la verga de figura simètrica i de la vela que s’hi enverga.

8 1 La lletra X.

2 p ext En algunes expressions, desena d’anys.

3 passades les quatre creus Passats els quaranta anys.

9 HERÀLD 1 Peça fonamental que resulta de la unió del pal i la faixa.

2 creu de Borgonya Sautor.

3 creu de Santa Eulàlia Sautor.

4 creu de Sant Andreu Sautor.

5 creu gammada Creu grega amb els quatre braços torçats en angle recte, levogirament o dextrogirament, en forma de lletra gamma o d’escaire i amb tots dos trossos d’igual longitud, anomenada també esvàstica.

10 HERÀLD 1 Condecoració en forma de creu o d’estel usada per certs ordes, corresponent a determinades preeminències o distincions oficials. La creu de Carles III. La creu de la Legió d’Honor.

2 ésser gran creu Estar (algú) en possessió d’una gran creu.

3 gran creu Màxima condecoració de certs ordes.

11 MAT Signe de l’addició (+) o de la multiplicació (×).

12 NUMIS 1 Revers d’una moneda, que generalment porta una creu o una diversió quarterada del camp.

2 p ext Revers d’una medalla.

3 p ext i ant Peça de moneda.

4 no tenir una creu per a tapar-se un ull No tenir cap diner.

->creuar

■creuar

Part. sil.: cre_uar

Cp. encreuar

[de creu]

v* 1 tr Travessar (una via, un camp, un riu, la mar, l’aire) passant d’un costat a l’altre. Un avió creuà el cel. Creueu ara, que no passa cap cotxe.

2 tr esp NÀUT Navegar en totes direccions (dins un espai determinat de mar) per protegir el comerç, blocar una costa, amb objectius de vigilància o de guerra, etc.

3 pron Encreuar-se. Els dos trens es creuen a la Garriga.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: creuar

GERUNDI: creuant

PARTICIPI: creuat, creuada, creuats, creuades

INDICATIU PRESENT: creuo, creues, creua, creuem, creueu, creuen

INDICATIU IMPERFET: creuava, creuaves, creuava, creuàvem, creuàveu, creuaven

INDICATIU PASSAT: creuí, creuares, creuà, creuàrem, creuàreu, creuaren

INDICATIU FUTUR: creuaré, creuràs, creuarà, creuarem, creuareu, creuaran

INDICATIU CONDICIONAL: creuaria, creuaries, creuaria, creuaríem, creuaríeu, creuarien

SUBJUNTIU PRESENT: creui, creuis, creui, creuem, creueu, creuin

SUBJUNTIU IMPERFET: creués, creuessis, creués, creuéssim, creuéssiu, creuessin

IMPERATIU: creua, creui, creuem, creueu, creuin

->creuat

creuat -ada

Part. sil.: cre_uat

[de creuar]

adj HERÀLD Dit del moble, principalment el món i l’asta d’una bandera, somats d’una creu.

->creuclavat

■creuclavat -ada

Part. sil.: creu_cla_vat

[de creu i clavar; 1a FONT: s. XIV]

adj Crucificat.

->creuenda

■creuenda

Part. sil.: cre_uen_da

f MOBL Creuera en els baixos d’un moble.

->creuer

■creuer

Part. sil.: cre_uer

[de creu; 1a FONT: 1331]

m 1 Indret on s’encreuen dos camins.

2 AGR 1 Cadascuna de les barres col·locades a manera de diàmetres de la roda dels catúfols d’una sínia i que juntes formen una creu.

2 En el molí de vent, cadascuna de les dues barres encreuades a manera de diàmetres de les rodes de les pintes.

3 ARQUIT 1 En algunes esglésies, nau transversal interposada entre la nau central i l’absis a fi d’augmentar, prop de l’altar, l’espai destinat als fidels.

2 p ext Espai quadrat, generalment cobert amb cúpula, comú a la nau transversal i a la longitudinal.

4 GRÀF Barra de ferro que divideix la rama d’una premsa d’imprimir en dues meitats.

5 MAR GUER Vaixell de guerra, d’un tonatge intermedi entre el del cuirassat i el del destructor, en el qual la velocitat i l’autonomia predominen sobre l’armament i la protecció.

6 NÀUT 1 Acció de creuar.

2 Viatge o passeig per mar. Han fet un creuer per la Mediterrània.

->creuera

■creuera

Part. sil.: cre_ue_ra

[de creu; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f 1 1 Nom de diferents objectes disposats com el travesser d’una creu o en forma de creu.

2 Creu formada per l’empunyadura de l’espasa i els dos braços.

3 pl Bastonets units formant creu i envescats per la punta, que hom posa entre les branques d’un arbre i serveixen per a agafar ocells.

4 ANAT ANIM Creu.

5 BOT Enforcadura d’un arbre.

6 CONSTR NAV Travesser de fusta o ferro de la part alta dels pals de certes embarcacions, que mantenen separades les burdes.

7 OFIC En l’antiga farga catalana, cadascuna de les peces de ferro que en dos sentits perpendiculars travessaven l’arbre central (calaibre) i servien de suport als quatre gavells o segments de cercle que formaven la roda.

8 TECNOL Peça que té forma de creu i que forma part d’una junta universal del tipus Cardan.

9 TÈXT Palanca en forma de creu per la qual rep el moviment la maquineta de lliços.

2 BOT Planta herbàcia perenne de la família de les rubiàcies (Galium cruciatum), de fulles el·líptiques, trinèrvies, ciliades i verticil·lades, i de flors grogues petites.

3 MOT Sistema emprat en els motors de cilindrada elevada, de doble efecte o de cursa llarga, a fi d’evitar l’empenta lateral del pistó contra les parets del cilindre a causa de les sol·licitacions de la biela.

->creueria

■creueria

Part. sil.: cre_ue_ri_a

f ARQUIT Sistema constructiu característic de l’art gòtic consistent a formar una volta mitjançant la intersecció d’arcs en diagonal.

->creuet

■creuet

Part. sil.: cre_uet

[de creu]

m NUMIS Nom donat al començament del segle XVII a l’escut d’or castellà, que portava al revers la creu de Jerusalem.

->creueta

■creueta

Part. sil.: cre_ue_ta

[de creu]

f 1 Diminutiu de creu.

2 HERÀLD Cadascuna de les creus petites i abscisses que figuren en un escut quan n’hi ha més de tres.

->creuetí

creuetí -ina

Part. sil.: cre_ue_tí

adj i m i f De la Pobla de Farnals (Horta).

->creure

■creure

Part. sil.: creu_re

[c. 1200; del ll. crēdĕre, íd.; AUTOR: Hom.]

v 1 1 tr Admetre (alguna cosa) com a certa. Jo crec que això és veritat.

2 pron Creure’s una cosa. Ja li ho han dit, però no s’ho ha cregut. Això, no m’ho crec.

3 creure de fluix (o de lleuger) Creure fàcilment, sense fonament.

4 ésser de creure (o ésser cosa de creure) Ésser versemblant una cosa.

5 fer creure (una cosa) Induir a creure-la, afirmar-la com a veritable sense ésser-ho.

2 1 tr Tenir (algú) com a veraç en allò que diu. No el crec perquè és un mentider.

2 intr Tenir fe en la realitat, en l’eficàcia, en la probabilitat, d’una cosa. Creure en l’amistat.

3 intr Tenir fe en la veracitat d’algú, en la seva virtut. No creure en els demagogs. Creure en Déu.

4 intr p ext Creure en la paraula d’algú.

3 tr 1 col·loq Obeir. Creure els pares, l’oncle, els mestres.

2 abs Aquest nen no creu.

4 1 tr Imaginar-se, pensar-se. Sempre creia sentir remors.

2 tr Esperar o témer que passarà alguna cosa; pensar-se. Crec que vindran.

3 esp pron Em creia que estaves malalt.

4 creure’s qui sap què Pensar-se ésser molt important.

5 abs esp Tenir fe religiosa. Els qui creuen i els qui no creuen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: creure

GERUNDI: creient

PARTICIPI: cregut, creguda, creguts, cregudes

INDICATIU PRESENT: crec, creus, creu, creiem, creieu, creuen

INDICATIU IMPERFET: creia, creies, creia, crèiem, crèieu, creien

INDICATIU PASSAT: creguí, cregueres, cregué, creguérem, creguéreu, cregueren

INDICATIU FUTUR: creuré, creuràs, creurà, creurem, creureu, creuran

INDICATIU CONDICIONAL: creuria, creuries, creuria, creuríem, creuríeu, creurien

SUBJUNTIU PRESENT: cregui, creguis, cregui, creguem, cregueu, creguin

SUBJUNTIU IMPERFET: cregués, creguessis, cregués, creguéssim, creguéssiu, creguessin

IMPERATIU: creu, cregui, creguem, creieu, creguin

->creu-sautor

creu-sautor

Part. sil.: creu-sau_tor

f HERÀLD Peça composta que resulta de la unió de la creu i el sautor.

->creu-xebró

creu-xebró

Part. sil.: creu-xe_bró

f HERÀLD Peça composta que resulta de substituir l’extrem inferior de la creu per un xebró.

->crevillentí

■crevillentí -ina

adj i m i f De Crevillent (Baix Vinalopó).

->cria

■cria

Part. sil.: cri_a

[de criar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Procreació d’animals. Dedicar-se a la cria de conills, de porcs. Aquest animal és bo per a cria.

2 1 Conjunt de fills d’un animal.

2 Multitud d’animals de la mateixa espècie. Portar cria de polls al cap.

3 1 Petit d’un animal.

2 Cada nou cap de bestiar en un ramat durant el temps que mama. Té un ramadet de poques cries.

4 APIC 1 cria enguixada Malaltia micòtica de la cria de les abelles provocada pel Pericystis apis.

2 cria ensacada Infecció vírica de la cria de les abelles que es manifesta en les larves de cel·les ja operculades.

->criador

■criador -a

Part. sil.: cri_a_dor

[de criar]

1 adj i m i f Dit de la persona que per ofici té cura de la cria d’animals.

2 adj 1 Dit de la terra on es produeix amb abundor un determinat animal. Una terra criadora de gallines.

2 p ext Un home criador de polls.

->criança

■criança

Part. sil.: cri_an_ça

[de criar; 1a FONT: 1533]

f 1 Acció de criar un infant, un cadell. La criança del fill li va costar molts diners.

2 Cortesia, urbanitat, bona educació.

3 ENOL Envelliment controlat d’un vi d’una durada mínima aproximada de mig any en bóta, amb possibilitat de continuar un temps similar en ampolla, que és establert per a cada denominació d’origen pel seu consell regulador, a fi d’obtenir un vi amb unes característiques determinades. Vi de criança.

->criançó

■criançó

Part. sil.: cri_an_çó

[de criassó amb influx de criança]

m Infant de mamella.

->crianestèsia

crianestèsia

Part. sil.: cri_a_nes_tè_si_a

[de cri(o)- i anestèsia]

f MED 1 Anestèsia regional produïda pel fred.

2 Pèrdua de la facultat de percebre el fred.

->criar

■criar

Part. sil.: cri_ar

[del ll. creare ‘crear, engendrar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Alletar, nodrir (un infant, un cadell). És la dida que va criar el nostre fill gran.

2 tr Fer cria (d’animals). A la masia crien gallines i conills.

3 tr Educar, instruir. S’ha criat als escolapis.

4 tr Produir. Són boscs que crien molts de bolets.

5 intr Parir les bèsties. Aquest any els conills no crien tant.

6 tr Adquirir gradualment. Criar panxa.

7 pron Créixer, desenvolupar-se. S’ha criat en un ambient sa. Es cria molt alt i fort.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: criar

GERUNDI: criant

PARTICIPI: criat, criada, criats, criades

INDICATIU PRESENT: crio, cries, cria, criem, crieu, crien

INDICATIU IMPERFET: criava, criaves, criava, criàvem, criàveu, criaven

INDICATIU PASSAT: crií, criares, crià, criàrem, criàreu, criaren

INDICATIU FUTUR: criaré, criaràs, criarà, criarem, criareu, criaran

INDICATIU CONDICIONAL: criaria, criaries, criaria, criaríem, criaríeu, criarien

SUBJUNTIU PRESENT: criï, criïs, criï, criem, crieu, criïn

SUBJUNTIU IMPERFET: criés, criessis, criés, criéssim, criéssiu, criessin

IMPERATIU: cria, criï, criem, crieu, criïn

->criassó

■criassó

Part. sil.: cri_as_só

[de l’aragonès criazón, i aquest, del ll. creatio, -ōnis ‘creació’]

f 1 ant Conjunt de gent de servei que es criava o habitava a la casa del senyor.

2 dial Munió de criatures.

->criat

■criat -ada

Part. sil.: cri_at

[del sentit de ‘vassall criat, educat, a casa del seu senyor feudal’ passà a significar ‘servent domèstic’; 1a FONT: 1490, Tirant]

m i f Persona que lloga els seus serveis per a fer les feines d’una casa i hi viu. Els senyors Milà tenen dos criats.

->criatura

■criatura

Part. sil.: cri_a_tu_ra

[del ll. creatura ‘ésser creat’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 RELIG Creatura.

2 1 Infant. Criatura de mamella. Enconar una criatura.

2 ésser una criatura Dit d’una persona gran que fa coses d’infant.

3 fer criatures Engendrar.

4 fins les criatures ho saben Expressió que denota l’estranyesa que produeix una persona que ignora una cosa ja pública.

->criaturada

■criaturada

Part. sil.: cri_a_tu_ra_da

[de criatura; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Acció, paraula, pròpia d’una criatura. Només fa criaturades.

->criaturam

■criaturam

Part. sil.: cri_a_tu_ram

[de criatura]

m Conjunt de criatures.

->criaturejar

■criaturejar

Part. sil.: cri_a_tu_re_jar

[de criatura; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v intr Fer coses pròpies de criatura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: criaturejar

GERUNDI: criaturejant

PARTICIPI: criaturejat, criaturejada, criaturejats, criaturejades

INDICATIU PRESENT: criaturejo, criatureges, criatureja, criaturegem, criaturegeu, criaturegen

INDICATIU IMPERFET: criaturejava, criaturejaves, criaturejava, criaturejàvem, criaturejàveu, criaturejaven

INDICATIU PASSAT: criaturegí, criaturejares, criaturejà, criaturejàrem, criaturejàreu, criaturejaren

INDICATIU FUTUR: criaturejaré, criaturejaràs, criaturejarà, criaturejarem, criaturejareu, criaturejaran

INDICATIU CONDICIONAL: criaturejaria, criaturejaries, criaturejaria, criaturejaríem, criaturejaríeu, criaturejarien

SUBJUNTIU PRESENT: criaturegi, criaturegis, criaturegi, criaturegem, criaturegeu, criaturegin

SUBJUNTIU IMPERFET: criaturegés, criaturegessis, criaturegés, criaturegéssim, criaturegéssiu, criaturegessin

IMPERATIU: criatureja, criaturegi, criaturegem, criaturegeu, criaturegin

->criaturer

■criaturer -a

Part. sil.: cri_a_tu_rer

[de criatura; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Dit de la persona a qui agraden les criatures. És una noia molt criaturera.

->cribel

■cribel

m ZOOL Òrgan que presenten algunes aranyes davant les fileres i que sembla tenir un paper important en la manipulació dels fils de seda que en surten.

->cribratge

cribratge

m MED Recerca sistemàtica indiscriminada que hom aplica a un conjunt d’elements per tal de descobrir-hi els que es troben afectats d’alguna particularitat. Cribratge del càncer de pròstata en homes a partir dels 50 anys.

->cribrós

■cribrós -osa

adj BOT 1 Proveït d’envans perforats.

2 tub cribrós Cèl·lula floemàtica allargada, especialitzada en la conducció de la saba elaborada.

->cric¹

■cric¹

[del fr. cric, pres segurament de l’alt al. mitjà Kriec ‘giny per a apuntalar i fer girar màquines de guerra’, que a causa del soroll que fa en funcionar ha infós al nom un caràcter onomatopeic; 1a FONT: s. XV]

m MEC Aparell mecànic o hidràulic, portàtil o fix, emprat per a elevar càrregues feixugues (fins a 10 tones) a una altura entre 100 i 700 mm.

->cric²

■cric² -a

[d’origen onomatopeic, del so del diner en ésser guardat]

1 adj Mesquí, gasiu. L’abril és molt cric: mostra aigua i no la dóna.

2 m Receptacle de vidre molt estret de boca per a poder beure.

->cric-crac

■cric-crac

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: s. XVI]

m Onomatopeia amb què hom imita els sorolls de dos xocs successius produïts en un mecanisme.

->cricètids

■cricètids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers rosegadors similars als múrids, però de cos més arrodonit i de cua més curta, que comprèn els hàmsters i les rates de camp.

2 sing Rosegador de la família dels cricètids.

->crico-

■crico-

Forma prefixada del mot grec kríkos, que significa ‘anell’ i que indica connexió amb el cartílag cricoide. Ex.: cricotomia.

->cricoide

■cricoide

Part. sil.: cri_coi_de

adj i m ANAT ANIM Dit d’un dels cartílags de la laringe, en contacte amb el primer anell traqueal.

->crida

■crida

[de cridar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

1 f 1 Acció de cridar algú. Comparèixer a la primera crida.

2 fig Crida de Déu a l’ànima.

2 DR ADM i HIST 1 f Publicació en veu alta, per part d’un nunci, un cridador o un altre oficial públic, sovint precedida de toc de trompeta, de comunicacions o noves d’interès general per als habitants d’una població o un territori.

2 f Document emanat d’una autoritat municipal o reial que conté el text destinat a ésser proclamat en veu alta.

3 f A partir del segle XV, i sobretot del XVI, disposició legislativa publicada pels lloctinents i els virreis de la corona catalanoaragonesa.

4 f [o m] Persona que té per ofici o encàrrec de fer les crides en veu alta.

5 crida i cerca f DR PEN Ordre donada per l’autoritat governativa per a perseguir i arrestar un delinqüent.

3 f FOLK En el carnestoltes, text en vers o en prosa, també anomenat ban, en el qual els organitzadors anuncien la festa i hi conviden els veïns.

4 f GRÀF 1 Senyal que hom posa en un escrit, un llibre, etc., per remetre el lector a una nota o a un advertiment posats al peu de la plana o en una altra banda.

2 Senyal que un autor o corrector fa en un original o a les proves d’impremta per indicar-hi alguna correcció o fer-hi alguna addició.

->cridadissa

■cridadissa

[de cridar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Crits. Què és aquesta cridadissa?

->cridador

■cridador -a

[de cridar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Cridaire.

2 m Nunci.

->cridaire

■cridaire

Part. sil.: cri_dai_re

[de cridar]

adj i m i f Que crida molt, que té propensió a cridar.

->cridaner

■cridaner -a

[de cridar; 1a FONT: c. 1890, Oller]

1 adj i m i f Que crida molt, que fa crits. Quina criatura més cridanera! Ets un cridaner.

2 adj Dit del color excessivament viu. Un color cridaner.

->cridar

■cridar

[d’un ll. vg. *crītare (cl. quĭrītare), íd., potser relacionat amb Quĭrīs, -ītis ‘quirite’, d’on ‘cridar auxili als ciutadans o quirites’; 1a FONT: c. 1200, Hom.]

v 1 1 intr Fer crits. No cridis, que m’eixordes. Quan li tocaven la ferida, cridava.

2 intr Parlar molt alt. Ja et pots escarrassar cridant: ningú no t’escolta.

3 tr Dir (alguna cosa) a crits. Cridar foc, lladres, auxili. Cridar venjança. Cridar una mercaderia.

4 tr esp Fer una crida, un pregó. Enguany no han cridat la fira.

5 intr Fer sentir una protesta, un clam. Cridar contra els usurers. Cridar contra un abús.

2 tr 1 Invitar (algú) a venir, especialment pronunciant el seu nom. Cridar el metge. T’han cridat al telèfon.

2 Pronunciar el nom d’algú en veu alta. Han passat llista i no l’han cridat.

3 fig Atreure. Aquestes punxes criden el llamp. Cridar l’atenció d’algú.

4 fig Anar bé alguna cosa de menjar o beure amb una altra; exigir. Aquesta carn crida vi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cridar

GERUNDI: cridant

PARTICIPI: cridat, cridada, cridats, cridades

INDICATIU PRESENT: crido, crides, crida, cridem, crideu, criden

INDICATIU IMPERFET: cridava, cridaves, cridava, cridàvem, cridàveu, cridaven

INDICATIU PASSAT: cridí, cridares, cridà, cridàrem, cridàreu, cridaren

INDICATIU FUTUR: cridaré, cridaràs, cridarà, cridarem, cridareu, cridaran

INDICATIU CONDICIONAL: cridaria, cridaries, cridaria, cridaríem, cridaríeu, cridarien

SUBJUNTIU PRESENT: cridi, cridis, cridi, cridem, crideu, cridin

SUBJUNTIU IMPERFET: cridés, cridessis, cridés, cridéssim, cridéssiu, cridessin

IMPERATIU: crida, cridi, cridem, crideu, cridin

->cridòria

■cridòria

Part. sil.: cri_dò_ri_a

[deriv. de cridar amb un sufix poc explicable, potser per influx de mots com cabòria, eufòria; hi ha algun paral·lel en oc. bearnès, cridòri, anàleg a memòri; 1a FONT: 1864, DLab.]

f Crits, esvalot. Vam sentir una gran cridòria.

->crim

■crim

[del ll. crīmen, -ĭnis ‘acusació; crim’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 Violació greu de la llei moral. Cometre un crim.

2 1 DR PEN Infracció punible de caràcter greu.

2 crim de guerra DR INTERN Acte contra les lleis, els acords o els costums de guerra.

3 crim de lesa majestat DR PEN Crim comès contra el sobirà de l’estat.

3 1 hiperb Falliment o tort greu. És un crim, d’ajudar aquesta gent.

2 abs Fet de cometre crims. Viure del crim.

->criminal

■criminal

[del ll. criminalis, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

1 1 adj i m i f Culpable d’un crim. Una banda de criminals.

2 adj p ext Les seves mans criminals.

2 adj Que constitueix un crim. Una acció criminal.

3 adj DR PEN Dit de les lleis, les institucions o les accions destinades a perseguir i castigar els actes delictuosos.

->criminalista

■criminalista

[de criminal; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f 1 Versat en dret penal o estudiós de les matèries criminals.

2 Dit de l’oficial o l’auxiliar de l’administració de justícia que intervé en el procediment penal.

->criminalitat

■criminalitat

[de criminal; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Qualitat de criminal.

2 Nombre dels actes delictuosos comesos en un lloc i un temps determinats.

->criminalització

criminalització

Part. sil.: cri_mi_na_lit_za_ci_ó

[de criminalitzar]

f Acció de criminalitzar.

->criminalitzar

■criminalitzar

[de criminal]

v tr 1 Fer criminal (un plet que era civil).

2 p ext Qualificar de criminal (algú o alguna cosa). Criminalitzar els partits polítics de l’oposició.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: criminalitzar

GERUNDI: criminalitzant

PARTICIPI: criminalitzat, criminalitzada, criminalitzats, criminalitzades

INDICATIU PRESENT: criminalitzo, criminalitzes, criminalitza, criminalitzem, criminalitzeu, criminalitzen

INDICATIU IMPERFET: criminalitzava, criminalitzaves, criminalitzava, criminalitzàvem, criminalitzàveu, criminalitzaven

INDICATIU PASSAT: criminalitzí, criminalitzares, criminalitzà, criminalitzàrem, criminalitzàreu, criminalitzaren

INDICATIU FUTUR: criminalitzaré, criminalitzaràs, criminalitzarà, criminalitzarem, criminalitzareu, criminalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: criminalitzaria, criminalitzaries, criminalitzaria, criminalitzaríem, criminalitzaríeu, criminalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: criminalitzi, criminalitzis, criminalitzi, criminalitzem, criminalitzeu, criminalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: criminalitzés, criminalitzessis, criminalitzés, criminalitzéssim, criminalitzéssiu, criminalitzessin

IMPERATIU: criminalitza, criminalitzi, criminalitzem, criminalitzeu, criminalitzin

->criminalment

■criminalment

[de criminal]

adv 1 D’una manera criminal. Obrar criminalment.

2 Davant la jurisdicció criminal. Jutjar algú criminalment.

->criminòleg

■criminòleg -òloga

[del ll. crīmen, -ĭnis ‘crim’ i -leg]

m i f Especialista en criminologia.

->criminologia

■criminologia

Part. sil.: cri_mi_no_lo_gi_a

[del ll. crīmen, -ĭnis ‘crim’ i -logia]

f DR PEN Conjunt de coneixements científics sobre el delicte que té per objecte descobrir-ne les causes, analitzar-ne les formes d’aparició com a fenomen individual i social i establir els mitjans per a prevenir-lo.

->criminològic

criminològic -a

adj Relatiu o pertanyent a la criminologia.

->criminós

■criminós -osa

[del ll. criminosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj Criminal.

->criminosament

■criminosament

[de criminós]

adv Criminalment.

->crin

■crin

[del ll. crīnis ‘cabell, cabellera’; 1a FONT: s. XV]

m [o f] 1 Pèls aspres i llargs que alguns animals tenen al bescoll i a la cua.

2 crin vegetal Fibra d’aspecte semblant al crin de cavall que procedeix generalment de palmeres.

->crina

■crina

[de crin]

f Conjunt de crins del bescoll d’un cavall.

->crinera

■crinera

[de crin; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 ZOOL Conjunt de pèls llargs que guarneixen el coll d’alguns animals.

2 Conjunt de crins de cavall que se subjecten penjant a un casc, a un elm.

->crinofàgia

crinofàgia

Part. sil.: cri_no_fà_gi_a

f CIT Autòlisi dels grans de secreció produïts per la cèl·lula en una quantitat superior a l’habitual.

->crinoïdeus

■crinoïdeus

Part. sil.: cri_no_ï_deus

m ZOOL 1 pl Classe d’equinoderms pelmatozous que viuen fixats al substrat, formats per un cos caliciforme del qual surten cinc braços radials, i que comprèn els lliris de mar (Calamocrinus) i les clavellines (Antedon, Leptometra).

2 sing Equinoderm de la classe dels crinoïdeus.

->crinolina

■crinolina

[del fr. crinoline, i aquest de l’it. crinolino, comp. de crino ‘crin’ i lino ‘lli’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f TÈXT Teixit molt estret amb ordit de cotó i trama de crin, amb lligat de plana.

->crinut

■crinut -uda

[de crin; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que té crins abundants.

->crio-

■crio-

Forma prefixada del mot grec krýos, que significa ‘fred’. Ex.: crioscòpia.

->crioalternador

crioalternador

Part. sil.: cri_o_al_ter_na_dor

m FÍS Aparell de producció de corrent elèctric altern on l’inductor ha estat substituït per un inductor superconductor de resistència nul·la.

->criobiologia

criobiologia

Part. sil.: cri_o_bi_o_lo_gi_a

[de crio- i biologia]

f BIOL Part de la biofísica que estudia els efectes de les baixes temperatures i del glaç sobre els organismes vius o els seus constituents.

->criocarst

criocarst

Part. sil.: cri_o_carst

m GEOMORF Conjunt de fenòmens càrstics de la zona àrtica.

->criocauterització

criocauterització

Part. sil.: cri_o_cau_te_rit_za_ci_ó

f TERAP Cauterització per congelació local.

->criòcer

criòcer

Part. sil.: cri_ò_cer

m ENTOM Gènere d’insectes coleòpters de la família dels crisomèlids (Crioceris sp), molt petits i de colors vius, metàl·lics i variats, que causen grans destrosses en els conreus d’espàrrecs.

->criocirurgia

criocirurgia

Part. sil.: cri_o_ci_rur_gi_a

f CIR Tècnica operatòria basada en l’aprofitament dels efectes que les temperatures molt baixes tenen sobre els teixits orgànics.

->crioclastisme

■crioclastisme

Part. sil.: cri_o_clas_tis_me

m GEOMORF Fragmentació de les roques, anomenada també gelivació i gelifracció, deguda a l’augment de volum que, per congelació, es produeix en l’aigua que hi ha a les esquerdes o als plans d’estratificació.

->crioconita

crioconita

Part. sil.: cri_o_co_ni_ta

f GEOL Substància negra, formada de partícules orgàniques i inorgàniques arrossegades pel vent, que es diposita sobre el glaç de geleres i banquises.

->criodeshidratació

criodeshidratació

Part. sil.: cri_o_des_hi_dra_ta_ci_ó

f QUÍM IND Liofilització.

->criodeshidratar

criodeshidratar

Part. sil.: cri_o_des_hi_dra_tar

v tr Liofilitzar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: criodeshidratar

GERUNDI: criodeshidratant

PARTICIPI: criodeshidratat, criodeshidratada, criodeshidratats, criodeshidratades

INDICATIU PRESENT: criodeshidrato, criodeshidrates, criodeshidrata, criodeshidratem, criodeshidrateu, criodeshidraten

INDICATIU IMPERFET: criodeshidratava, criodeshidrataves, criodeshidratava, criodeshidratàvem, criodeshidratàveu, criodeshidrataven

INDICATIU PASSAT: criodeshidratí, criodeshidratares, criodeshidratà, criodeshidratàrem, criodeshidratàreu, criodeshidrataren

INDICATIU FUTUR: criodeshidrataré, criodeshidrataràs, criodeshidratarà, criodeshidratarem, criodeshidratareu, criodeshidrataran

INDICATIU CONDICIONAL: criodeshidrataria, criodeshidrataries, criodeshidrataria, criodeshidrataríem, criodeshidrataríeu, criodeshidratarien

SUBJUNTIU PRESENT: criodeshidrati, criodeshidratis, criodeshidrati, criodeshidratem, criodeshidrateu, criodeshidratin

SUBJUNTIU IMPERFET: criodeshidratés, criodeshidratessis, criodeshidratés, criodeshidratéssim, criodeshidratéssiu, criodeshidratessin

IMPERATIU: criodeshidrata, criodeshidrati, criodeshidratem, criodeshidrateu, criodeshidratin

->criòfil

criòfil -a

Part. sil.: cri_ò_fil

[de crio- i -fil]

adj ECOL Dit dels organismes que viuen en un medi molt fred.

->criofísica

criofísica

Part. sil.: cri_o_fí_si_ca

f FÍS Física dels fenòmens esdevinguts a temperatures molt baixes.

->criogen

criogen -ògena

Part. sil.: cri_o_gen

adj i m TERMO Dit del fluid emprat en un cicle criogènic (o en un refrigerador de baixes temperatures).

->criogènia

■criogènia

Part. sil.: cri_o_gè_ni_a

f FÍS Estudi de les tècniques de producció, manteniment i aplicació de temperatures molt baixes.

->criogènic

■criogènic -a

Part. sil.: cri_o_gè_nic

adj FÍS Relatiu o pertanyent a la criogènia.

->crioglobulina

crioglobulina

Part. sil.: cri_o_glo_bu_li_na

f FISIOL ANIM Nom genèric de les globulines sèriques que es precipiten espontàniament a temperatures per dessota de 37°C, i que es dissolen de nou a temperatures superiors.

->criohidrat

■criohidrat

Part. sil.: cri_o_hi_drat

m obs QUÍM i FÍS Mescla eutèctica d’una substància amb aigua.

->criolita

■criolita

Part. sil.: cri_o_li_ta

f MINERAL Fluorur d’alumini i sodi, Na₃AlF₆, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->crioll

■crioll -a

Part. sil.: cri_oll

[del cast. criollo, del port. crioulo ‘esclau nascut a casa de l’amo; negre nascut a les colònies’, der. de criar, amb un sufix dimin. de cria ‘esclau criat a casa’]

1 1 m i f A l’Amèrica colonial hispana, fill de peninsular nascut a Amèrica.

2 adj Relatiu o pertanyent als criolls.

2 llengua criolla LING Cadascuna de les parles originades per la combinació d’una llengua europea i elements lingüístics vernacles de les antigues colònies, sobretot americanes.

->criollisme

criollisme

Part. sil.: cri_o_llis_me

m Corrent literari que reivindica les peculiaritats dels criolls.

->criologia

criologia

Part. sil.: cri_o_lo_gi_a

f FÍS, QUÍM i TECNOL Conjunt de disciplines que estudien els fenòmens esdevinguts a temperatures molt baixes.

->criològic

criològic -a

Part. sil.: cri_o_lò_gic

adj FÍS Relatiu o pertanyent a la criologia.

->crioluminescència

■crioluminescència

Part. sil.: cri_o_lu_mi_nes_cèn_ci_a

f FÍS Emissió de llum per part de certs cossos en ésser sotmesos a temperatures molt baixes.

->crioluminescent

■crioluminescent

Part. sil.: cri_o_lu_mi_nes_cent

adj FÍS Dit del cos que produeix crioluminescència.

->criometria

criometria

Part. sil.: cri_o_me_tri_a

f QUÍM Mesura de les temperatures de congelació de les dissolucions.

->criomètric

criomètric -a

Part. sil.: cri_o_mè_tric

adj QUÍM Relatiu o pertanyent a la criometria.

->crioplanació

crioplanació

Part. sil.: cri_o_pla_na_ci_ó

f GEOMORF A les àrees periglacials, conjunt de fenòmens de degradació progressiva del relleu a causa de l’acció del glaç, alternant amb períodes càlids.

->crioplàncton

■crioplàncton

Part. sil.: cri_o_plànc_ton

m ECOL Plàncton que viu a la neu i al glaç.

->crioquímica

crioquímica

Part. sil.: cri_o_quí_mi_ca

f QUÍM Part de la química que estudia els processos químics a baixes temperatures.

->crioscòpia

■crioscòpia

Part. sil.: cri_os_cò_pi_a

f QUÍM i FÍS Estudi dels fenòmens relatius al punt de congelació de dissolucions.

->crioscòpic

■crioscòpic -a

Part. sil.: cri_os_cò_pic

adj Relatiu o pertanyent a la crioscòpia.

->criosfera

criosfera

Part. sil.: cri_os_fe_ra

[de crio- i -sfera]

f GEOL Capa de la Terra formada per tots els punts que són permanentment coberts de glaç.

->criòstat

criòstat

Part. sil.: cri_òs_tat

m FÍS Instrument emprat en criogènia per a realitzar experiments a temperatures molt baixes.

->criotemperatura

criotemperatura

Part. sil.: cri_o_tem_pe_ra_tu_ra

f FÍS Temperatura molt baixa, convencionalment inferior a 120 K.

->crioteràpia

crioteràpia

Part. sil.: cri_o_te_rà_pi_a

f TERAP Acció terapèutica del fred aplicat sobre el cos.

->criotró

■criotró

Part. sil.: cri_o_tró

m ELECTRÒN Dispositiu electrònic, basat en la propietat de superconductivitat de certs aliatges, emprat com a relé.

->crioturbació

■crioturbació

Part. sil.: cri_o_tur_ba_ci_ó

f GEOMORF Modificació en la disposició de les capes d’un sòl o d’una formació sedimentària deguda a l’acció del glaç.

->cripsi

■cripsi

f ECOL Adaptació per la qual un animal és difícilment visible en el medi ambient habitual, per tal com n’adopta la coloració o en copia les estructures.

->cript-

■cript-

Forma prefixada del mot grec kryptós, que significa ‘amagat’. Ex.: criptestèsia.

->cripta

■cripta

[del ll. crypta, i aquest del gr. krýptē, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 ARQUIT Construcció arquitectònica subterrània, generalment sota el presbiteri dels temples, a fi d’acollir-hi la tomba o les relíquies d’un sant, o amb una finalitat simplement estructural.

2 p ext Església o capella situada en un pla inferior al de l’església principal.

2 ANAT Cavitat glandular, fol·licle.

->criptestèsia

criptestèsia

Part. sil.: crip_tes_tè_si_a

f PSIC Estat de la sensibilitat per sobre del normal; metapsicosi.

->críptic

■críptic -a

[de cripta]

adj 1 ECOL Relatiu o pertanyent a la cripsi.

2 Esotèric, amagat.

->cripticitat

cripticitat

f 1 Qualitat de críptic.

2 BIOL Cripsi.

->criptó

■criptó

m QUÍM [símb: Kr] Element gasós inodor, incolor i monoatòmic, que pertany al grup dels gasos nobles (o rars) de la taula periòdica, de nombre atòmic 36 i de pes atòmic 83,80.

->cripto-

■cripto-

Forma prefixada del mot grec kryptós, que significa ‘amagat’. Ex.: criptografia, criptograma.

->criptobiosi

■criptobiosi

Part. sil.: crip_to_bi_o_si

f ECOL Estat de latència total en el qual la forma biològica lliure (endòspora, cists) no té metabolisme detectable, encara que manté durant molts anys la seva capacitat potencial per a germinar i desenvolupar cèl·lules actives.

->criptobrànquids

■criptobrànquids

m ZOOL 1 pl Família d’amfibis urodels integrada per individus de grans dimensions, de cos cilíndric i deprimit, amb fenedures branquials durant l’estat adult; una espècie notable és la salamandra geganta del Japó (Megalobatrachus japonicus).

2 sing Amfibi de la família dels criptobrànquids.

->criptocristal·lí

■criptocristal·lí -ina

adj CRISTAL·L Relatiu o pertanyent a l’estructura d’un agregat cristal·lí les unitats integrants del qual són equidimensionals i de gra tan extremament fi, que hom no el pot reconèixer ni amb el microscopi.

->criptodepressió

criptodepressió

Part. sil.: crip_to_de_pres_si_ó

f GEOMORF Depressió, generalment d’origen tectònic, el fons de la qual és per sota del nivell de la mar i, doncs, pot ésser ocupada per les aigües.

->criptoendolític

■criptoendolític -a

Part. sil.: crip_to_en_do_lí_tic

adj BOT Dit del liquen, el fong, el bacteri, etc., que es refugia dins la capa superficial de les roques.

->criptofícies

criptofícies

Part. sil.: crip_to_fí_ci_es

f BOT 1 pl Petita classe d’algues unicel·lulars biflagel·lades de simetria dorsiventral incloses en el grup dels cromòfits i que alguns autors aproximen a les dinofícies i fan, amb aquestes dues classes, la divisió dels pirròfits.

2 sing Alga de la classe de les criptofícies.

->criptòfit

■criptòfit

m BOT Planta amb les gemmes hibernants situades per sota del nivell de terra o bé submergides en l’aigua.

->criptògam

■criptògam -a

[de cripto- i -gam]

BOT 1 adj Dit de la planta amb òrgans sexuals poc aparents, que no fa flors ni llavors (oposat a fanerògam).

2 f pl Grup de plantes que inclou els bolets, els líquens, les algues, els briòfits i els pteridòfits.

->criptogàmia

■criptogàmia

Part. sil.: crip_to_gà_mi_a

f BOT Part de la botànica que tracta de les plantes criptògames, subdividida en ficologia, briologia, micologia i liquenologia.

->criptogàmic

■criptogàmic -a

adj Relatiu o pertanyent a les plantes criptògames.

->criptogamicida

■criptogamicida

adj i m i f Anticriptogàmic.

->criptogamista

criptogamista

m i f BOT Botànic especialitzat en l’estudi de les criptògames.

->criptògraf

■criptògraf -a

[de cripto- i -graf; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 m i f Persona que practica la criptografia.

2 m GRÀF Màquina per a xifrar i desxifrar texts.

->criptografia

■criptografia

Part. sil.: crip_to_gra_fi_a

[de cripto- i -grafia]

f Art d’escriure en caràcters secrets, d’una manera xifrada o convencional.

->criptografiar

■criptografiar

Part. sil.: crip_to_gra_fi_ar

[de criptografia]

v tr Escriure en caràcters secrets.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: criptografiar

GERUNDI: criptografiant

PARTICIPI: criptografiat, criptografiada, criptografiats, criptografiades

INDICATIU PRESENT: criptografio, criptografies, criptografia, criptografiem, criptografieu, criptografien

INDICATIU IMPERFET: criptografiava, criptografiaves, criptografiava, criptografiàvem, criptografiàveu, criptografiaven

INDICATIU PASSAT: criptografií, criptografiares, criptografià, criptografiàrem, criptografiàreu, criptografiaren

INDICATIU FUTUR: criptografiaré, criptografiaràs, criptografiarà, criptografiarem, criptografiareu, criptografiaran

INDICATIU CONDICIONAL: criptografiaria, criptografiaries, criptografiaria, criptografiaríem, criptografiaríeu, criptografiarien

SUBJUNTIU PRESENT: criptografiï, criptografiïs, criptografiï, criptografiem, criptografieu, criptografiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: criptografiés, criptografiessis, criptografiés, criptografiéssim, criptografiéssiu, criptografiessin

IMPERATIU: criptografia, criptografiï, criptografiem, criptografieu, criptografiïn

->criptogràfic

■criptogràfic -a

[de criptografia]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la criptografia.

2 p ext Enigmàtic.

->criptograma

■criptograma

[de cripto- i -grama]

m 1 Text o mot escrits en caràcters secrets, en llenguatge xifrat.

2 fig Text o dades difícils de desxifrar, de comprendre.

->criptomelana

■criptomelana

f MINERAL Òxid de manganès amb potassi, K(Mn⁴⁺,Mn²⁺)₈O₁₆, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i és mena de manganès.

->criptòmer

criptòmer -a

adj GEOL Dit del material de gra molt fi, els components del qual no poden ésser determinats a ull nu.

->criptomèria

■criptomèria

Part. sil.: crip_to_mè_ri_a

f BOT i JARD Arbre perennifoli de la família de les taxodiàcies (Cryptomeria japonica), de forma piramidal, de branques verticil·lades i de fulles linears.

->criptomònada

criptomònada

f BOT Alga de la classe de les criptofícies (Cryptomonas sp), amb dos flagels i dos cromatòfors disposats dorsiventralment.

->criptomonadines

criptomonadines

f pl Criptofícies.

->criptomones

criptomones

f BOT Criptomònada.

->criptonemials

■criptonemials

Part. sil.: crip_to_ne_mi_als

f BOT 1 pl Ordre d’algues vermelles de la subclasse de les florídies caracteritzades per la presència de gonòfors i de cèl·lules auxiliars i per l’absència de cèl·lules nutrícies, que comprèn la família de les coral·linàcies.

2 sing Alga de l’ordre de les criptonemials.

->criptònim

■criptònim

[de cripto- i -ònim]

m 1 Nom secret.

2 GRÀF Nom d’un autor representat únicament amb les inicials unides per un asterisc o un punt, o en grup.

->criptorquídia

■criptorquídia

Part. sil.: crip_tor_quí_di_a

f PAT Falta de migració testicular, amb retenció dels testicles dins l’abdomen o el conducte inguinal.

->criptorreisme

criptorreisme

Part. sil.: crip_tor_re_is_me

m HIDROL Caràcter de les regions on la xarxa hidrogràfica és gairebé exclusivament subterrània.

->criptotip

■criptotip

m LING Cadascun dels elements latents o abstractes que, juntament amb els fenotips, integren una llengua.

->criptotipus

■criptotipus

m LING Criptotip.

->criptozoic

■criptozoic -a

Part. sil.: crip_to_zoic

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al criptozoic.

2 m Unitat que comprèn els temps anteriors al paleozoic, o sigui tots els terrenys anteriors al cambrià; precambrià.

->criquesa

■criquesa

[d’origen onomatopeic, del so del diner en ésser guardat]

f Qualitat de cric; avarícia.

->criquet

■criquet

[de l’angl. cricket, d’origen obscur, potser emparentat amb l’ant. fr. criquet, de sentit dubtós, potser ‘bastó’, de base onomatopeica]

m ESPORT Joc practicat amb pal (bat) i pilota en un camp d’herba entre dos equips d’onze jugadors cadascun, consistent a fer caure, llançant-hi la pilota amb la mà, el wicket contrari (tres estaques sobre les quals hom posa uns travessers), defensat per un jugador de l’altre equip.

->cris-

■cris-

Forma prefixada del mot grec khrysós, que significa ‘or’. Ex.: criselefantí.

->crisalidació

■crisalidació

Part. sil.: cri_sa_li_da_ci_ó

f ENTOM Acció de crisalidar-se.

->crisalidar-se

crisalidar-se

v pron ENTOM Transformar-se en crisàlide.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: crisalidar

GERUNDI: crisalidant

PARTICIPI: crisalidat, crisalidada, crisalidats, crisalidades

INDICATIU PRESENT: crisalido, crisalides, crisalida, crisalidem, crisalideu, crisaliden

INDICATIU IMPERFET: crisalidava, crisalidaves, crisalidava, crisalidàvem, crisalidàveu, crisalidaven

INDICATIU PASSAT: crisalidí, crisalidares, crisalidà, crisalidàrem, crisalidàreu, crisalidaren

INDICATIU FUTUR: crisalidaré, crisalidaràs, crisalidarà, crisalidarem, crisalidareu, crisalidaran

INDICATIU CONDICIONAL: crisalidaria, crisalidaries, crisalidaria, crisalidaríem, crisalidaríeu, crisalidarien

SUBJUNTIU PRESENT: crisalidi, crisalidis, crisalidi, crisalidem, crisalideu, crisalidin

SUBJUNTIU IMPERFET: crisalidés, crisalidessis, crisalidés, crisalidéssim, crisalidéssiu, crisalidessin

IMPERATIU: crisalida, crisalidi, crisalidem, crisalideu, crisalidin

->crisàlide

■crisàlide

[del gr. khrysallís, -ídos, íd., der. de khrysós ‘or’, a causa del color daurat de moltes crisàlides; 1a FONT: 1864, DLab.]

f ENTOM Pupa dels lepidòpters, a la superfície de la qual es poden distingir en relleu els òrgans que tindrà l’adult (les ales plegades, les antenes, les potes) i que, en molts casos, és recoberta d’un embolcall o capoll.

->crisantem

■crisantem

[del gr. khrysánthemon, íd., comp. de khrysós ‘or’ i ánthemon ‘flor’; 1a FONT: 1905]

m BOT i JARD Gènere de plantes perennes de la família de les compostes (Chrysanthemum sp), de fulles alternes i de flors abundants, solitàries, pedunculades i de color morat, groc, daurat o blanc, molt emprades en decoració.

->crisè

■crisè

m QUÍM Hidrocarbur aromàtic policíclic condensat, format en la piròlisi o la destil·lació de molts greixos i olis.

->criselefantí

■criselefantí -ina

adj ART Dit de l’escultura feta d’or i de vori, freqüent en especial en l’art grec.

->crisi

■crisi

[del ll. crisis, i aquest, del gr. krísis ‘judici, decisió’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 MED Canvi brusc en el curs d’una malaltia, de sentit favorable o advers. Crisi apendicular.

2 p ext Situació circumstancialment dolenta o difícil d’una persona, una empresa, un afer, una política, etc.

2 ECON Pertorbació de l’activitat econòmica per raons inherents al seu funcionament.

3 expedient de crisi DR TREB Tràmit pel qual hom autoritza a variar una relació laboral per causes tècniques o econòmiques.

->crísids

crísids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes himenòpters portadors de fibló, de coloracions metàl·liques i molt vives, amb l’abdomen còncau a la part inferior.

2 sing Insecte de la família dels crísids.

->crisipià

crisipià -ana

Part. sil.: cri_si_pi_à

adj LÒG i MAT 1 Relatiu o pertanyent a Crisip.

2 element crisipià En una lògica de proposicions, tota proposició que satisfà simultàniament el principi del tercer exclòs i el principi de (no)-contradicció.

->crisma

■crisma

[del ll. ecl. chrisma, -ătis, i aquest, del gr. khrĩsma ‘unció’; 1a FONT: s. XIII]

1 m [o f] LITÚRG Oli barrejat amb bàlsam consagrat pel bisbe en una missa peculiar del Dijous Sant i emprat en alguns sagraments (baptisme i confirmació) i en les benediccions de consagració (altars, temples, etc.).

2 f fig 1 Cap. Li va rompre la crisma.

2 Seny. Li ha fet perdre la crisma.

->crismació

■crismació

Part. sil.: cris_ma_ci_ó

[de crismar]

f LITÚRG Acció de crismar.

->crismal

■crismal

[del ll. ecl. chrismalis, íd.]

adj LITÚRG Relatiu o pertanyent al crisma.

->crismar

■crismar

[de crisma]

v tr LITÚRG Ungir amb el crisma.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: crismar

GERUNDI: crismant

PARTICIPI: crismat, crismada, crismats, crismades

INDICATIU PRESENT: crismo, crismes, crisma, crismem, crismeu, crismen

INDICATIU IMPERFET: crismava, crismaves, crismava, crismàvem, crismàveu, crismaven

INDICATIU PASSAT: crismí, crismares, crismà, crismàrem, crismàreu, crismaren

INDICATIU FUTUR: crismaré, crismaràs, crismarà, crismarem, crismareu, crismaran

INDICATIU CONDICIONAL: crismaria, crismaries, crismaria, crismaríem, crismaríeu, crismarien

SUBJUNTIU PRESENT: crismi, crismis, crismi, crismem, crismeu, crismin

SUBJUNTIU IMPERFET: crismés, crismessis, crismés, crisméssim, crisméssiu, crismessin

IMPERATIU: crisma, crismi, crismem, crismeu, crismin

->crismó

■crismó

m HIST Monograma del nom de Crist format per l’enllaçament de les dues primeres lletres (X i P) del mot grec Khristós.

->criso-

■criso-

Forma prefixada del mot grec khrysós, que significa ‘or’. Ex.: crisoberil.

->crisobalanàcies

■crisobalanàcies

Part. sil.: cri_so_ba_la_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de dicotiledònies, arbòries o arbustives, de fulles persistents, pròpies dels tròpics.

2 sing Planta de la família de les crisobalanàcies.

->crisoberil

■crisoberil

[de criso- i el gr. bḗryllos ‘beril’]

m MINERAL Òxid d’alumini i beril·li, Al₂O₄Be, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic i té una estructura idèntica a la de l’olivina.

->crisòbul

■crisòbul

m HIST Document solemne dels emperadors bizantins.

->crisocapsals

crisocapsals

f BOT 1 pl Ordre de crisofícies d’estructura palmel·loide que formen colònies ramificades i gelatinoses amb aspecte de petits fideus filamentosos.

2 sing Alga de l’ordre de les crisocapsals.

->crisocol·la

■crisocol·la

f MINERAL Silicat de coure hidratat, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->crisofícies

■crisofícies

Part. sil.: cri_so_fí_ci_es

f BOT 1 pl Classe de crisòfits constituïda per algues unicel·lulars o pluricel·lulars amb un o dos plasts parietals acolorits de groc daurat.

2 sing Alga de la classe de les crisofícies.

->crisofil·la

crisofil·la

f BIOQ Matèria colorant groga de les plantes.

->crisòfits

■crisòfits

m pl BOT Divisió d’algues de coloració daurada o groga brunenca que inclou les classes de les crisofícies i de les haptofícies; alguns autors hi afegeixen la de les xantofícies.

->crisògraf

■crisògraf -a

m i f ESCR i ART Copista que escrivia manuscrits en lletres d’or.

->crisografia

■crisografia

Part. sil.: cri_so_gra_fi_a

f ESCR i ART Escriptura en lletres d’or.

->crisogràfic

crisogràfic -a

adj Relatiu o pertanyent a la crisografia.

->crisolaminarina

■crisolaminarina

f BIOQ Polisacàrid de reserva semblant a la laminarina però amb més residus de glucosa, que forma glòbuls refringents en la cèl·lula dels haptòfits i de les crisofícies i bacil·lariofícies.

->crisòlit

■crisòlit

[de criso- i el gr. líthos ‘pedra’]

m MINERAL Mineral verdós que és un silicat de ferro i de magnesi.

->crisolita

crisolita

f MINERAL Varietat d’olivina, de color verd groguenc.

->crisomela

crisomela

f ENTOM Gènere d’insectes coleòpters de la família dels crisomèlids (Chrysomela sp), de petites dimensions i d’una coloració molt brillant.

->crisomèlids

crisomèlids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes coleòpters fitòfags, de cos globular i de colors vius i variats, sovint metàl·lics, que inclou les crisomeles i l’escarabat de la patata.

2 sing Coleòpter de la família dels crisomèlids.

->crisomonadals

crisomonadals

f BOT 1 pl Ordre de crisofícies unicel·lulars, amb un flagel o dos, generalment desiguals i en part barbulats, i amb formació de cists endògens.

2 sing Alga de l’ordre de les crisomonadals.

->crisomonadines

crisomonadines

f pl ZOOL Crisofícies.

->crisopa

■crisopa

f ENTOM Insecte de l’ordre dels neuròpters, de la família dels crisòpids (Chrysopa sp), d’ales grosses, transparents i molt nervades, i de coloracions verdes o groguenques molt vistoses.

->crisòpids

crisòpids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels neuròpters, que inclou la crisopa.

2 sing Insecte de la família dels crisòpids.

->crisopras

■crisopras

[de criso- i el gr. prásios ‘de color verd com el porro’ o práson ‘porro’]

m MINERAL Varietat de calcedònia de color verd.

->crisospleni

crisospleni

m BOT Gènere de plantes perennes de la família de les saxifragàcies (Chrysosplenium sp), de fulles circulars i de flors petites arranjades en cimes corimboses.

->crisoteràpia

crisoteràpia

Part. sil.: cri_so_te_rà_pi_a

f TERAP Tractament de certes malalties amb la utilització de sals d’or.

->crisòtil

crisòtil

[de criso- i el gr. tílos ‘fibra’]

m MINERAL Mineral que, juntament amb l’antigorita, forma part de la serpentina.

->crisotricals

crisotricals

f BOT 1 pl Ordre de crisofícies d’estructura filamentosa que viuen epífites sobre algues d’aigua dolça.

2 sing Alga de l’ordre de les crisotricals.

->crispació

■crispació

Part. sil.: cris_pa_ci_ó

[de crispar]

f 1 Contracció sobtosa, espasmòdica, dels músculs, dels nervis.

2 fig Irritació.

->crispar

■crispar

[del ll. crispare ‘arrugar-se’; 1a FONT: s. XV]

v 1 1 tr Causar una contracció sobtosa, espasmòdica. És una cosa que fa crispar els nervis.

2 pron Crispar-se el rostre de dolor.

2 tr fig Irritar, exasperar. La teva lentitud em crispa!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: crispar

GERUNDI: crispant

PARTICIPI: crispat, crispada, crispats, crispades

INDICATIU PRESENT: crispo, crispes, crispa, crispem, crispeu, crispen

INDICATIU IMPERFET: crispava, crispaves, crispava, crispàvem, crispàveu, crispaven

INDICATIU PASSAT: crispí, crispares, crispà, crispàrem, crispàreu, crisparen

INDICATIU FUTUR: crisparé, crisparàs, crisparà, crisparem, crispareu, crisparan

INDICATIU CONDICIONAL: crisparia, crisparies, crisparia, crisparíem, crisparíeu, crisparien

SUBJUNTIU PRESENT: crispi, crispis, crispi, crispem, crispeu, crispin

SUBJUNTIU IMPERFET: crispés, crispessis, crispés, crispéssim, crispéssiu, crispessin

IMPERATIU: crispa, crispi, crispem, crispeu, crispin

->crispatiu

■crispatiu -iva

Part. sil.: cris_pa_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. crispatus, -a, -um, participi del ll. crispare ‘arrugar-se’]

adj Que produeix una crispació.

->crispell

crispell

[variant de crespell, sobre la base del ll. crispus ‘cresp’]

m PAST crespell 3.

->crispeta

■crispeta

[der. de cresp², sobre la base del ll. crispus ‘cresp’]

f ALIM 1 Roseta.

2 pl Flocs de sèmola de blat de moro, torrats i ensucrats, que hom pren remullats en llet.

->crist

crist

m 1 CRIST i ART Santcrist.

2 GIMN Exercici executat a les anelles que consisteix a mantenir els braços oberts i estirats de manera que restin en angle recte amb el cos.

->cristadelf

cristadelf -a

m i f PROTEST Membre d’una secta fundada als Estats Units d’Amèrica i coneguda originàriament amb el nom de tomasistes.

->cristall

■cristall

[del ll. crystallus, i aquest, del gr. krýstallos, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m 1 FÍS Cos format per solidificació, amb els àtoms disposats segons un model repetit periòdicament en les tres dimensions de l’espai.

2 QUÍM IND Vidre pesant i molt brillant compost principalment de sílice, òxid de plom i òxid de potassi, emprat en la fabricació d’objectes d’ús i de decoració.

3 ART Tot objecte de cristall de roca treballat (o que n’és una imitació industrial).

4 TÈXT Roba molt fina que per efecte de la llum fa reflexos tornassolats.

5 cristall de roca MINERAL Varietat cristal·litzada de quars, transparent i incolora, que es presenta generalment en forma de cristalls prismàtics de cares romboèdriques.

6 cristall líquid ELECTRÒN Nom genèric de certes substàncies que presenten, dintre d’un cert interval de temperatura, una organització no prou ordenada perquè puguin ésser considerades sòlides ni prou desordenada per a ésser considerades líquides.

->cristaller

■cristaller -a

[de cristall]

m i f Persona que treballa el cristall.

->cristalleria

■cristalleria

Part. sil.: cris_ta_lle_ri_a

[de cristaller]

f 1 Fabricació d’objectes de cristall.

2 Fàbrica o botiga d’objectes de cristall.

3 1 Conjunt d’objectes de cristall.

2 Joc de copes de cristall.

->cristal·lí

■cristal·lí -ina

[del ll. crystallinus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

1 adj Relatiu o pertanyent al cristall.

2 adj fig 1 Clar, transparent. Una platja d’aigües cristal·lines. Un aire cristal·lí.

2 Clar, sonor. Una veu cristal·lina.

3 adj FÍS 1 De la natura del cristall.

2 Que té una estructura molecular regular.

3 sistema cristal·lí Cadascun dels conjunts en què hom classifica les trenta-dues classes cristal·lines, de manera que en cadascun d’ells hi hagi les que tenen eixos de simetria del mateix ordre.

4 m ANAT Cos lenticular transparent de l’ull, darrere la pupil·la, destinat a fer convergir els raigs de llum formant imatges sobre la retina.

->cristal·li-

■cristal·li-

Forma prefixada del mot grec kristállos, que significa ‘cristall’. Ex.: cristal·lífer.

->cristal·lífer

■cristal·lífer -a

[de cristal·li- i -fer]

adj Que conté cristalls. Terreny cristal·lífer.

->cristallina

■cristallina

[de cristall]

f VIDR Tipus de vidre més gruixut que el vidre doble, però més prim que el cristall, entre 4 i 5 mil·límetres.

->cristal·litzable

■cristal·litzable

[de cristal·litzar]

adj Capaç de cristal·litzar.

->cristal·lització

■cristal·lització

Part. sil.: cris_tal_lit_za_ci_ó

[de cristal·litzar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 CRISTAL·L 1 Acció de cristal·litzar.

2 Conjunt de cristalls obtinguts per cristal·lització.

3 Moment en què els àtoms dels cossos s’agrupen d’una manera regular i formen cristalls.

2 QUÍM i ENG QUÍM Canvi d’estat d’una substància dissolta, fosa o en estat gasós, a estat sòlid cristal·lí.

->cristal·litzador

■cristal·litzador

[de cristal·litzar]

m QUÍM Recipient de vidre de forma cilíndrica, més ample que alt, emprat al laboratori per a fer-hi cristal·litzacions.

->cristal·litzar

■cristal·litzar

[de cristall; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 1 intr Prendre una forma cristal·lina. La sal cristal·litza en el sistema cúbic.

2 tr Fer que (una substància) prengui una forma cristal·lina. El procés de refredament cristal·litza els minerals en una determinada estructura.

2 intr fig Una idea, un pensament, etc., assumir una forma definitiva. Per fi cristal·litzà aquell projecte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cristal·litzar

GERUNDI: cristal·litzant

PARTICIPI: cristal·litzat, cristal·litzada, cristal·litzats, cristal·litzades

INDICATIU PRESENT: cristal·litzo, cristal·litzes, cristal·litza, cristal·litzem, cristal·litzeu, cristal·litzen

INDICATIU IMPERFET: cristal·litzava, cristal·litzaves, cristal·litzava, cristal·litzàvem, cristal·litzàveu, cristal·litzaven

INDICATIU PASSAT: cristal·litzí, cristal·litzares, cristal·litzà, cristal·litzàrem, cristal·litzàreu, cristal·litzaren

INDICATIU FUTUR: cristal·litzaré, cristal·litzaràs, cristal·litzarà, cristal·litzarem, cristal·litzareu, cristal·litzaran

INDICATIU CONDICIONAL: cristal·litzaria, cristal·litzaries, cristal·litzaria, cristal·litzaríem, cristal·litzaríeu, cristal·litzarien

SUBJUNTIU PRESENT: cristal·litzi, cristal·litzis, cristal·litzi, cristal·litzem, cristal·litzeu, cristal·litzin

SUBJUNTIU IMPERFET: cristal·litzés, cristal·litzessis, cristal·litzés, cristal·litzéssim, cristal·litzéssiu, cristal·litzessin

IMPERATIU: cristal·litza, cristal·litzi, cristal·litzem, cristal·litzeu, cristal·litzin

->cristal·lo-

■cristal·lo-

Forma prefixada del mot grec kristállos, que significa ‘cristall’. Ex.: cristal·logènia.

->cristal·lofíl·lic

cristal·lofíl·lic -a

[de cristal·lo- i -fíl·lic]

adj PETROG 1 Dit de la textura d’algunes roques metamòrfiques que tenen un aspecte semblant a les sedimentàries per la disposició dels materials i que participen del caràcter cristal·lí de les eruptives.

2 Dit dels terrenys formats per roques cristal·lofíl·liques.

->cristal·logènia

cristal·logènia

Part. sil.: cris_tal_lo_gè_ni_a

[de cristal·lo- i -gènia]

f CRISTAL·L Part de la cristal·lografia que estudia la formació dels cristalls o l’aparició d’una fase sòlida en un medi fluid.

->cristal·lògraf

■cristal·lògraf -a

[de cristal·lo- i -graf]

m i f CRISTAL·L Persona versada en cristal·lografia.

->cristal·lografia

■cristal·lografia

Part. sil.: cris_tal_lo_gra_fi_a

[de cristal·lo- i -grafia]

f Ciència que estudia la matèria cristal·lina.

->cristal·logràfic

■cristal·logràfic -a

[de cristal·lografia]

adj CRISTAL·L Relatiu o pertanyent a la cristal·lografia.

->cristal·loide

■cristal·loide

Part. sil.: cris_tal_loi_de

adj i m QUÍM Dit de cadascuna de les substàncies que es difonen ràpidament a través d’una membrana animal i que hom podia obtenir cristal·litzades, en oposició a les que ho feien lentament i no podien ésser-ho.

->cristí

■cristí -ina

adj i m i f HIST Partidari de Maria Cristina de Borbó, reina regent d’Espanya durant la minoritat de la seva filla Isabel II.

->cristià

■cristià -ana

Part. sil.: cris_ti_à

[del ll. christianus, -a, -um, íd., der. de Christus ‘el Crist’, del gr. Khristós, íd., pròpiament ‘ungit’; 1a FONT: c. 1200, Hom.]

RELIG 1 adj 1 Relatiu o pertanyent al cristianisme.

2 Conforme als principis del cristianisme.

3 parlar cristià fig Parlar un llenguatge intel·ligible.

4 vi cristià fig Vi al qual hom ha afegit aigua, vi batejat.

2 m i f 1 Persona que professa la religió de Crist.

2 a fe de cristià Expressió amb què hom referma la veritat del que diu.

3 cristià de natura HIST Als Països Catalans, des de la fi de l’edat mitjana, nom amb què eren designats aquells que no tenien ascendents jueus ni musulmans.

4 cristià novell HIST A la Península Ibèrica, des de la fi de l’edat mitjana, nom amb què solien ésser designats els jueus i els musulmans que es convertien al catolicisme.

5 sant cristià (o santa cristiana) iròn Nom que hom dóna a la persona que demostra massa candidesa, que ha fet una atzagaiada, etc., retraient-la-hi d’una manera afectuosa. Ai, sant cristià, en comptes de sucre hi has tirat sal!

->cristianament

■cristianament

Part. sil.: cris_ti_a_na_ment

[de cristià]

adv D’una manera cristiana. Viure cristianament.

->cristianar

■cristianar

Part. sil.: cris_ti_a_nar

v tr batejar 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cristianar

GERUNDI: cristianant

PARTICIPI: cristianat, cristianada, cristianats, cristianades

INDICATIU PRESENT: cristiano, cristianes, cristiana, cristianem, cristianeu, cristianen

INDICATIU IMPERFET: cristianava, cristianaves, cristianava, cristianàvem, cristianàveu, cristianaven

INDICATIU PASSAT: cristianí, cristianares, cristianà, cristianàrem, cristianàreu, cristianaren

INDICATIU FUTUR: cristianaré, cristianaràs, cristianarà, cristianarem, cristianareu, cristianaran

INDICATIU CONDICIONAL: cristianaria, cristianaries, cristianaria, cristianaríem, cristianaríeu, cristianarien

SUBJUNTIU PRESENT: cristiani, cristianis, cristiani, cristianem, cristianeu, cristianin

SUBJUNTIU IMPERFET: cristianés, cristianessis, cristianés, cristianéssim, cristianéssiu, cristianessin

IMPERATIU: cristiana, cristiani, cristianem, cristianeu, cristianin

->cristiandat

■cristiandat

Part. sil.: cris_ti_an_dat

[del ll. christianĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1325]

f 1 RELIG Conjunt de pobles cristians.

2 HIST Nom amb què és conegut l’ordre politicosocial medieval, caracteritzat per la coincidència del poder civil (Imperi) amb l’autoritat eclesiàstica (Església).

->cristiania

■cristiania

Part. sil.: cris_ti_a_ni_a

[de Cristiania, nom de la ciutat d’Oslo de 1624 a 1924, on es començà a practicar aquesta tècnica]

f ESPORT En l’esquí, modalitat de virar i frenar mitjançant un canvi brusc de direcció i mantenint els esquís paral·lels.

->cristianisme

■cristianisme

Part. sil.: cris_ti_a_nis_me

[del ll. christianismus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m RELIG 1 Fe i doctrina que s’inspiren en la revelació del Crist.

2 Conjunt d’esglésies que es consideren a si mateixes com a seguidores de Jesús de Natzaret, el qual invoquen com a fonament de llur confessió de fe.

->cristianíssim

■cristianíssim -a

Part. sil.: cris_ti_a_nís_sim

adj 1 Superlatiu de cristià.

2 HIST Tractament inherent a la dignitat del rei de França des que al segle XV fou donat pel papa a Lluís XI.

->cristianització

cristianització

Part. sil.: cris_ti_a_nit_za_ci_ó

[de cristianitzar]

f 1 Acció de cristianitzar;

2 l’efecte.

->cristianitzar

■cristianitzar

Part. sil.: cris_ti_a_nit_zar

[de cristià]

v tr Convertir al cristianisme. El seu objectiu era cristianitzar aquell país.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cristianitzar

GERUNDI: cristianitzant

PARTICIPI: cristianitzat, cristianitzada, cristianitzats, cristianitzades

INDICATIU PRESENT: cristianitzo, cristianitzes, cristianitza, cristianitzem, cristianitzeu, cristianitzen

INDICATIU IMPERFET: cristianitzava, cristianitzaves, cristianitzava, cristianitzàvem, cristianitzàveu, cristianitzaven

INDICATIU PASSAT: cristianitzí, cristianitzares, cristianitzà, cristianitzàrem, cristianitzàreu, cristianitzaren

INDICATIU FUTUR: cristianitzaré, cristianitzaràs, cristianitzarà, cristianitzarem, cristianitzareu, cristianitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: cristianitzaria, cristianitzaries, cristianitzaria, cristianitzaríem, cristianitzaríeu, cristianitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: cristianitzi, cristianitzis, cristianitzi, cristianitzem, cristianitzeu, cristianitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: cristianitzés, cristianitzessis, cristianitzés, cristianitzéssim, cristianitzéssiu, cristianitzessin

IMPERATIU: cristianitza, cristianitzi, cristianitzem, cristianitzeu, cristianitzin

->cristianodemòcrata

■cristianodemòcrata

Part. sil.: cris_ti_a_no_de_mò_cra_ta

adj i m i f Democratacristià.

->cristina

■cristina

f PAST Coca de pasta fina, semblant al brioix, però amb més proporció d’ous, de mantega i de llet i amb sucre escampat pel damunt.

->cristinenc

cristinenc -a

adj i m i f De Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà).

->cristo

cristo

m 1 CRIST i ART crist 1.

2 col·loq Aldarull, merder. Armar un cristo.

3 ni Cristo col·loq Ningú, ni Déu. Aquí no treballa ni Cristo!

4 tot Cristo col·loq Tothom, tot déu. A la festa hi anirà tot Cristo.

->cristobalita

■cristobalita

f MINERAL Polimorf del grup de la sílice (SiO₂).

->cristocèntric

cristocèntric -a

[de Crist i cèntric]

adj Relatiu o pertanyent al cristocentrisme.

->cristocentrisme

cristocentrisme

[de cristocèntric]

m CRIST Corrent teològic i actitud creient que insisteixen en el lloc central de Crist dins la fe.

->cristologia

■cristologia

Part. sil.: cris_to_lo_gi_a

[de Crist i -logia; 1a FONT: 1908]

f TEOL Part de la teologia que tracta de la persona i de l’obra de Crist.

->cristològic

■cristològic -a

[de cristologia]

adj Relatiu o pertanyent a la cristologia.

->crit

■crit

[de cridar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 So penetrant llançat per l’home o per un animal. Fer un crit. Llançar un crit. Crits d’alegria, de ràbia, d’espant.

2 1 Paraules pronunciades en veu molt alta. Un crit de victòria. Al crit de “Visca la República!"

2 a crits loc adv Amb veu molt alta, cridant. El renyava a crits al mig del carrer.

3 crits de carrer Crits que fan els venedors ambulants anunciant llurs mercaderies, llur treball.

4 demanar a crits fig Demanar (una cosa) amb una gran insistència.

5 fer un crit (a algú) Cridar-lo.

6 posar el crit al cel Protestar, queixar-se. En veure la factura de la reparació del cotxe va posar el crit al cel.

3 Veu pròpia de cada animal. El crit del cavall és anomenat “aïnada".

4 crit de guerra HERÀLD Sentència molt concisa, sovint el sol nom d’una família, que servia per a reunir els combatents sota la seva bandera i al camp de batalla.

5 fer crit fig Tenir fama.

->criteri

■criteri

[del ll. criterium ‘judici’, i aquest, del gr. kritḗrion ‘facultat de jutjar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Norma per a jutjar una cosa.

2 Judici, discerniment. Té molt de criteri. Segons el meu criteri, és un disbarat.

3 ESPORT Conjunt de proves especials que, sense constituir campionat, serveixen per a apreciar la qualitat dels concursants.

->criteriologia

■criteriologia

Part. sil.: cri_te_ri_o_lo_gi_a

[de criteri i -logia]

f FILOS Ciència que s’ocupa dels criteris de veritat.

->criteriològic

criteriològic -a

Part. sil.: cri_te_ri_o_lò_gic

adj Relatiu o pertanyent a la criteriologia.

->critèrium

■critèrium

Part. sil.: cri_tè_ri_um

[del ll. criterium ‘judici’]

m ESPORT criteri 3.

->crític

■crític -a

[del ll. criticus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la crisi.

2 fig Greu, transcendental, que decideix la sort d’algú o d’alguna cosa. Un moment crític.

3 edat crítica MED Època en què es produeix el climateri.

2 adj FÍS 1 Dit de les condicions que determinen un canvi en el desenvolupament d’un fenomen o en les propietats d’un cos.

2 punt crític QUÍM FÍS Temperatura crítica.

3 adj Relatiu o pertanyent a la crítica. Sentit crític. Edició crítica. Notes crítiques.

4 m i f 1 Persona que expressa la seva opinió raonada sobre una obra jutjant-ne el valor, les qualitats i els defectes.

2 Persona que exerceix la crítica literària, artística, cinematogràfica, etc.

5 adj Que critica, que fa notar els defectes d’una persona o d’una cosa.

6 f 1 Acció de criticar;

2 l’efecte.

3 crítica textual FILOL i HIST Part de la ciència filologicohistòrica que cerca la reconstrucció metòdica de texts segons l’original més probable.

7 f FILOS Disciplina que té per objecte discernir la natura, les condicions de possibilitat, els límits i els pressupòsits del coneixement humà.

->criticable

■criticable

[de criticar]

adj Que pot ésser criticat, censurat.

->criticador

■criticador -a

[de criticar]

adj i m i f Dit de la persona que té propensió a criticar, a censurar.

->criticaire

■criticaire

Part. sil.: cri_ti_cai_re

[de criticar]

adj i m i f Criticador.

->críticament

■críticament

[de crític]

adv D’una manera crítica.

->criticar

■criticar

[de crític; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr 1 Examinar i jutjar com a crític (una obra literària, artística, etc.). Es dedica a criticar obres de teatre.

2 1 Fer notar els defectes (d’una persona o d’una cosa). No el critiquis pel que fa, perquè tu també tens defectes.

2 Censurar, blasmar (una persona o una cosa). Sempre he criticat aquest tipus d’actes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: criticar

GERUNDI: criticant

PARTICIPI: criticat, criticada, criticats, criticades

INDICATIU PRESENT: critico, critiques, critica, critiquem, critiqueu, critiquen

INDICATIU IMPERFET: criticava, criticaves, criticava, criticàvem, criticàveu, criticaven

INDICATIU PASSAT: critiquí, criticares, criticà, criticàrem, criticàreu, criticaren

INDICATIU FUTUR: criticaré, criticaràs, criticarà, criticarem, criticareu, criticaran

INDICATIU CONDICIONAL: criticaria, criticaries, criticaria, criticaríem, criticaríeu, criticarien

SUBJUNTIU PRESENT: critiqui, critiquis, critiqui, critiquem, critiqueu, critiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: critiqués, critiquessis, critiqués, critiquéssim, critiquéssiu, critiquessin

IMPERATIU: critica, critiqui, critiquem, critiqueu, critiquin

->criticastre

■criticastre -a

[de crític]

m i f Crític dolent.

->criticisme

■criticisme

[de crític; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 Regles i principis de la crítica.

2 FILOS 1 Corrent filosòfic que considera la teoria o la crítica del coneixement com a saber independent i fonamental i hi basa la seva recerca filosòfica.

2 En sentit restringit, sistema i mètode filosòfics de Kant.

->criticista

■criticista

[de crític]

1 adj Relatiu o pertanyent al criticisme 2.

2 adj i m i f Partidari del criticisme 2.

->critiquejador

■critiquejador -a

[de critiquejar]

adj i m i f Dit de la persona que té propensió a critiquejar.

->critiquejar

■critiquejar

[de crític; 1a FONT: s. XVIII]

v tr Criticar, censurar, per sistema i per costum. Es passa la vida critiquejant. Tot ho critiqueja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: critiquejar

GERUNDI: critiquejant

PARTICIPI: critiquejat, critiquejada, critiquejats, critiquejades

INDICATIU PRESENT: critiquejo, critiqueges, critiqueja, critiquegem, critiquegeu, critiquegen

INDICATIU IMPERFET: critiquejava, critiquejaves, critiquejava, critiquejàvem, critiquejàveu, critiquejaven

INDICATIU PASSAT: critiquegí, critiquejares, critiquejà, critiquejàrem, critiquejàreu, critiquejaren

INDICATIU FUTUR: critiquejaré, critiquejaràs, critiquejarà, critiquejarem, critiquejareu, critiquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: critiquejaria, critiquejaries, critiquejaria, critiquejaríem, critiquejaríeu, critiquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: critiquegi, critiquegis, critiquegi, critiquegem, critiquegeu, critiquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: critiquegés, critiquegessis, critiquegés, critiquegéssim, critiquegéssiu, critiquegessin

IMPERATIU: critiqueja, critiquegi, critiquegem, critiquegeu, critiquegin

->crivell

■crivell

[del ll. crībĕllum ‘garbell’]

m Garbell.

->crivellar

■crivellar

Cp. clivellar

[del ll. crībellare ‘fer tornar com un garbell’]

v tr 1 Fer un gran nombre de forats.

2 Garbellar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: crivellar

GERUNDI: crivellant

PARTICIPI: crivellat, crivellada, crivellats, crivellades

INDICATIU PRESENT: crivello, crivelles, crivella, crivellem, crivelleu, crivellen

INDICATIU IMPERFET: crivellava, crivellaves, crivellava, crivellàvem, crivellàveu, crivellaven

INDICATIU PASSAT: crivellí, crivellares, crivellà, crivellàrem, crivellàreu, crivellaren

INDICATIU FUTUR: crivellaré, crivellaràs, crivellarà, crivellarem, crivellareu, crivellaran

INDICATIU CONDICIONAL: crivellaria, crivellaries, crivellaria, crivellaríem, crivellaríeu, crivellarien

SUBJUNTIU PRESENT: crivelli, crivellis, crivelli, crivellem, crivelleu, crivellin

SUBJUNTIU IMPERFET: crivellés, crivellessis, crivellés, crivelléssim, crivelléssiu, crivellessin

IMPERATIU: crivella, crivelli, crivellem, crivelleu, crivellin

->cró.

cró.

abrev carreró 1.

->croada

■croada

Part. sil.: cro_a_da

[del cat. ant. croar, der. romànic primitiu sobre la pronúncia ja romànica kródze (ll. crŭce), d’on krodzáre, base de croar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 HIST Expedició de cristians contra els musulmans per a reconquerir Terra Santa.

2 p ext Qualsevol expedició de cristians contra musulmans, contra heretges o contra sobirans separats de la disciplina papal.

3 p ext Una croada contra els acaparadors.

->croat¹

■croat¹ -ada

Part. sil.: cro_at

[del cat. ant. croar (v. croada), per la creu que duia marcada la moneda]

1 adj ant Creuat.

2 m HIST El qui prenia part en una croada.

3 m NUMIS Moneda barcelonesa d’argent amb el valor legal d’un sou; anomenada també diner d’argent.

->croat²

■croat² -a

Part. sil.: cro_at

[del serbocroat hrvat, íd.]

1 adj i m i f De Croàcia (país i estat d’Europa) o del croat (variant lingüística).

2 m LING Variant del serbocroat parlada a Croàcia i escrita en caràcters llatins.

->croc

■croc

[del fr. croc, potser de l’ant. escandinau krôkr, íd.; 1a FONT: 1289]

m 1 Ganxo.

2 esp ARM Peça corba que servia per a atreure la corda de la ballesta fins a muntar-la a la nou en parar l’arma.

3 PESC Ham.

->croca

■croca

[del ll. crocus ‘safrà’]

f BOT i PESC 1 Fruit de la croca de llevant, emprat per a emmetzinar l’aigua.

2 1 Nom aplicat a algunes espècies de trepó i a la fonollassa groga, emprades per a la captura de peixos mitjançant l’emmetzinament de les aigües.

2 croca de llevant Liana de la família de les menispermàcies (Anamirta cocculus), de fulles simples enteres i de fruits bacciformes de color purpuri.

->crocant

■crocant

[del fr. croquant, der. de croquer ‘rosegar, menjar una cosa cruixent’, de base onomatopeica; 1a FONT: 1888, DLab.]

m PAST Caramel amb ametlles, avellanes, etc., barrejades durant l’elaboració.

->crocetina

crocetina

f BIOQ i COL Pigment vegetal carotenoide de color vermell, hidrosoluble que, en estat natural, es troba als estigmes del safrà.

->crocidolita

■crocidolita

f MINERAL Varietat de la riebeckita asbestiforme, amb fibres flexibles blavoses.

->crocodilians

■crocodilians

Part. sil.: cro_co_di_li_ans

m ZOOL 1 pl Ordre de rèptils diàpsids de cap gros, deprimit i allargat en un musell, i de cos semblant al del llangardaix, però amb plaques còrnies pel damunt.

2 sing Rèptil de l’ordre dels crocodilians.

->crocoïta

crocoïta

Part. sil.: cro_co_ï_ta

f MINERAL Cromat de plom, PbCrO₄, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->crocus

crocus

m BOT i JARD Gènere de plantes herbàcies bulboses de la família de les iridàcies (Crocus sp), de fulles linears i embeinadores, flors molt atractives, regulars i hermafrodites, i fruits capsulars.

->croera

■croera

Part. sil.: cro_e_ra

f ant ARM Creuera.

->croissant

■croissant^* [kɾuzán, kɾuəsán]

[mot fr. ‘creixent’, calc de l’al. Hörnchen ‘cornet’, pastís vienès (1689) en record de la victòria contra els turcs, amb al·lusió a l’ensenya turca de la ‘mitja lluna’]

m PAST Pastís en forma de quart creixent elaborat amb pasta de full o amb pasta preparada amb llevat, farina, llet i mantega.

->croissanteria

■croissanteria

Part. sil.: crois_san_te_ri_a

[de croissant]

f PAST Establiment especialitzat en la venda de croissants.

->crol

■crol

[de l’angl. to crawl ‘reptar, arrossegar-se’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m ESPORT Estil de natació que consisteix a nedar amb el cos en posició horitzontal ben paral·lel a la superfície de l’aigua, mentre les cames es mouen amunt i avall i cada braç descriu alternativament un moviment circular.

->crolista

■crolista

[de crol]

m i f ESPORT Nedador especialitzat en proves de crol.

->crom

■crom

[del gr. khrõma, -atos ‘color’, i aquest, de khróa o khrós ‘pell del cos; carn; carnació’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m QUÍM INORG [símb: Cr] Element de transició metàl·lic situat entre els elements dels blocs s i p de la taula periòdica de nombre atòmic 24.

->crom-

crom-

Forma prefixada del mot grec khrõma, -atos, que significa ‘color’. Ex.: cromagog.

->-crom

■-crom -croma

Forma sufixada del mot grec khrõma, -atos, que significa ‘color’. Ex.: policrom.

->croma

croma

[del ll. chroma, -ătis, íd., i aquest, del gr. khrõma ‘color’]

f MÚS Coma.

->cromafínic

cromafínic -a

adj MED Terme aplicat a les estructures que tenen una gran afinitat per les sals de crom.

->cromanyó

■cromanyó

m ANTROP Home de Cromanyó.

->cromar

■cromar

[de crom]

v tr METAL·L Recobrir un metall amb crom dipositat electrolíticament a fi de protegir-lo de l’atmosfera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cromar

GERUNDI: cromant

PARTICIPI: cromat, cromada, cromats, cromades

INDICATIU PRESENT: cromo, cromes, croma, cromem, cromeu, cromen

INDICATIU IMPERFET: cromava, cromaves, cromava, cromàvem, cromàveu, cromaven

INDICATIU PASSAT: cromí, cromares, cromà, cromàrem, cromàreu, cromaren

INDICATIU FUTUR: cromaré, cromaràs, cromarà, cromarem, cromareu, cromaran

INDICATIU CONDICIONAL: cromaria, cromaries, cromaria, cromaríem, cromaríeu, cromarien

SUBJUNTIU PRESENT: cromi, cromis, cromi, cromem, cromeu, cromin

SUBJUNTIU IMPERFET: cromés, cromessis, cromés, croméssim, croméssiu, cromessin

IMPERATIU: croma, cromi, cromem, cromeu, cromin

->cromat¹

■cromat¹

[de crom i -at³]

m QUÍM INORG 1 Anió de fórmula CrO^©=˜₄ que hom pot considerar derivat de l’àcid cròmic per pèrdua dels hidrògens.

2 Qualsevol sal de l’àcid cròmic.

->cromat²

cromat² -ada

[de cromar]

adj METAL·L Dit del metall o de l’objecte metàl·lic recobert de crom.

->cromat-

■cromat-

Forma prefixada del mot grec khrõma, -atos, que significa ‘color’. Ex.: cromatoide.

->cromatable

■cromatable

adj QUÍM Dit de l’azocolorant l’estructura química del qual li permet de formar complexos amb l’ió crom (III) que augmenten la solidesa del color una vegada feta la tintura.

->cromatar

■cromatar

[de crom]

v tr TÈXT Sotmetre les peces de teixit a un bany cròmic, a fi de donar-hi mordent o bé augmentar la solidesa del color una vegada tenyides.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cromatar

GERUNDI: cromatant

PARTICIPI: cromatat, cromatada, cromatats, cromatades

INDICATIU PRESENT: cromato, cromates, cromata, cromatem, cromateu, cromaten

INDICATIU IMPERFET: cromatava, cromataves, cromatava, cromatàvem, cromatàveu, cromataven

INDICATIU PASSAT: cromatí, cromatares, cromatà, cromatàrem, cromatàreu, cromataren

INDICATIU FUTUR: cromataré, cromataràs, cromatarà, cromatarem, cromatareu, cromataran

INDICATIU CONDICIONAL: cromataria, cromataries, cromataria, cromataríem, cromataríeu, cromatarien

SUBJUNTIU PRESENT: cromati, cromatis, cromati, cromatem, cromateu, cromatin

SUBJUNTIU IMPERFET: cromatés, cromatessis, cromatés, cromatéssim, cromatéssiu, cromatessin

IMPERATIU: cromata, cromati, cromatem, cromateu, cromatin

->cromatge

cromatge

[de cromar]

m METAL·L Operació de cromar.

->cromatiàcies

cromatiàcies

Part. sil.: cro_ma_ti_à_ci_es

f MICROB 1 pl Família de sulfobacteris anaerobis, fotòtrofs, que utilitzen composts reduïts de sofre com a donadors d’hidrogen.

2 sing Sulfobacteri de la família de les cromatiàcies.

->cromàtic

■cromàtic -a

[del gr. khrōmatikós ‘relatiu al color’; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 ÒPT Relatiu o pertanyent al color o als colors.

2 MÚS Relatiu o pertanyent al cromatisme.

->cromàticament

■cromàticament

[de cromàtic]

adv MÚS Procedint per semitons.

->cromaticitat

■cromaticitat

[de cromàtic]

f ÒPT i LUM Qualitat colorimètrica d’una llum determinada.

->cromàtide

■cromàtide

f GEN Cadascun dels dos filaments formats per la duplicació longitudinal d’un cromosoma, que esdevé visible a la profase de la mitosi i de la meiosi.

->cromatina

■cromatina

[de cromat- i -ina]

f 1 GEN Complex format per ADN i proteïnes histones, que constitueix el material bàsic dels cromosomes eucariòtics.

2 cromatina sexual CIT Petit corpuscle cromàtic, rodó o oval, adherit a la membrana nuclear.

->cromatínic

cromatínic -a

adj CIT Relatiu o pertanyent a la cromatina.

->cromatisme

■cromatisme

[de cromàtic]

m 1 Qualitat de cromàtic.

2 BOT Coloració anormal de les parts verdes.

3 MÚS Procediment musical consistent en l’alteració en un semitò descendent o ascendent d’una o més notes d’una escala diatònica.

4 ÒPT Aberració cromàtica.

->cromato-

■cromato-

Forma prefixada del mot grec khrõma, -atos, que significa ‘color’. Ex.: cromatopatia, cromatòfor.

->cromatòfor

■cromatòfor

m 1 BOT 1 En els bacteris fotosintetitzadors, orgànul arrodonit, d’estructura no lamel·lar, on es concentren els pigments assimiladors.

2 Qualsevol mena de plastidi.

2 HISTOL Cadascuna de les cèl·lules dèrmiques plenes de pigments que hi ha en determinats animals i que es contreuen controlades pel sistema nerviós central.

->cromatògraf

■cromatògraf

m QUÍM ANAL 1 Aparell utilitzat en les anàlisis de cromatografia.

2 cromatògraf de gasos Aparell emprat per a la separació i la identificació de gasos i de líquids volàtils.

->cromatografia

■cromatografia

Part. sil.: cro_ma_to_gra_fi_a

f QUÍM ANAL Mètode d’anàlisi immediat basat en la percolació d’una fase líquida o gasosa (mescla problema) al llarg d’una fase estacionària, que pot ésser sòlida o bé líquida fixa impregnant un suport inert; els components de la mescla se separen d’acord amb llur distinta velocitat de migració tot al llarg de la fase estacionària.

->cromatogràfic

■cromatogràfic -a

adj QUÍM ANAL Relatiu o pertanyent a la cromatografia.

->cromatograma

■cromatograma

m QUÍM ANAL Figura que resulta d’una cromatografia.

->cromatoplasma

■cromatoplasma

m BOT Part perifèrica del citoplasma de les esquizofícies, on hi ha els pigments assimiladors.

->cromatòpsia

cromatòpsia

Part. sil.: cro_ma_tòp_si_a

f OFTAL 1 Capacitat visual de percebre els colors.

2 Visió en què els objectes es perceben acolorits de manera anormal.

->cromatró

■cromatró

m TV Cromoscopi.

->cromel

cromel

m METAL·L Grup d’aliatges del crom emprats per a fabricar resistències elèctriques i material resistent a l’oxidació, a la fatiga tèrmica i a les temperatures altes.

->-cromia

■-cromia

Forma sufixada del mot grec khrõma, -atos, que significa ‘color’. Ex.: tricromia.

->cròmic

■cròmic -a

adj QUÍM INORG 1 Que conté crom (III), és a dir, crom en l’estat d’oxidació +3.

2 Relatiu o pertanyent al crom.

->cromífer

■cromífer -a

adj Que conté crom.

->cromil

■cromil

m QUÍM Radical divalent dioxocrom (VI), obtingut en forma de clorur, líquid volàtil vermell fosc, en destil·lar el producte de la reacció del triòxid de crom amb àcid clorhídric.

->crominància

■crominància

Part. sil.: cro_mi_nàn_ci_a

f TV En els sistemes de televisió en colors, informació relativa al color de la llum analitzada.

->cromistes

■cromistes

f BOT 1 pl Segons els sistemes de classificació més moderns, regne d’organismes eucariotes unicel·lulars o pluricel·lulars d’organització senzilla, amb miticondris de crestes tubulars i flagels amb mastigonemes, que tradicionalment s’havien inclòs dins el regne dels protists.

2 sing Organisme del regne de les cromistes.

->cromit

■cromit

m QUÍM INORG 1 Anió de fórmula CrO^-˜₂.

2 Qualsevol sal de l’àcid cromós.

->cromita

■cromita

f MINERAL 1 Cromat de ferro (III), FeCr₂O₄, mineral del grup de les espinel·les, de color negre grisenc.

2 cromita podiforme Massa de cromita en forma de llentilla que generalment es forma en roques ultrabàsiques riques en minerals del grup de les serpentines.

->cromitita

■cromitita

f MINERAL Roca composta majoritàriament per cromita.

->cromització

cromització

Part. sil.: cro_mit_za_ci_ó

f METAL·L Difusió del crom en la zona superficial d’un metall base (ferro, acer, níquel, cobalt, molibdè) per a millorar-ne la resistència a la calor i a la corrosió.

->cromitzar

cromitzar

v tr METAL·L Difondre crom en la superfície d’un metall.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cromitzar

GERUNDI: cromitzant

PARTICIPI: cromitzat, cromitzada, cromitzats, cromitzades

INDICATIU PRESENT: cromitzo, cromitzes, cromitza, cromitzem, cromitzeu, cromitzen

INDICATIU IMPERFET: cromitzava, cromitzaves, cromitzava, cromitzàvem, cromitzàveu, cromitzaven

INDICATIU PASSAT: cromitzí, cromitzares, cromitzà, cromitzàrem, cromitzàreu, cromitzaren

INDICATIU FUTUR: cromitzaré, cromitzaràs, cromitzarà, cromitzarem, cromitzareu, cromitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: cromitzaria, cromitzaries, cromitzaria, cromitzaríem, cromitzaríeu, cromitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: cromitzi, cromitzis, cromitzi, cromitzem, cromitzeu, cromitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: cromitzés, cromitzessis, cromitzés, cromitzéssim, cromitzéssiu, cromitzessin

IMPERATIU: cromitza, cromitzi, cromitzem, cromitzeu, cromitzin

->cromlec

■cromlec

[del cèlt. gaèlic cromlech, comp. de crum ‘corbat’ i lech ‘pedra’, a través del fr. i de l’angl]

m Cercle de monòlits construït a l’època prehistòrica.

->cromo

■cromo

[reducció de cromolitografia; 1a FONT: c. 1880]

m 1 GRÀF 1 Cromolitografia.

2 esp Cromolitografia de mida petita destinada a ésser col·leccionada. Fer col·lecció de cromos.

2 fig i col·loq Persona excessivament acolorida, empolainada, vestida de coloraines, etc. Vas fet un cromo.

->cromo-

■cromo-

Forma prefixada del mot grec khrõma, -atos, que significa ‘color’. Ex.: cromolitografia, cromosfera.

->cromocentre

cromocentre

m CIT Regió del cromosoma que no es desespiril·litza durant la interfase.

->cromodinàmica

■cromodinàmica

f FÍS Teoria quàntica de les interaccions fortes, en la qual els quarks carregats amb color bescanvien gluons; també és anomenada cromodinàmica quàntica.

->cromòfits

cromòfits

m BOT 1 pl Grup d’algues caracteritzades per la presència de plasts bruns o daurats i la manca de clorofil·la b i de midó, que comprèn els pirròfits i els crisòfits, bé que alguns ficòlegs també hi inclouen els feòfits.

2 sing Alga del grup dels cromòfits.

->cromòfor

■cromòfor

m QUÍM FÍS i COL Agrupació atòmica insaturada d’una molècula (cromogen) que absorbeix radiació visible o ultraviolada.

->cromofòric

■cromofòric -a

adj QUÍM i FÍS Relatiu o pertanyent a un cromòfor.

->cromogen

■cromogen

m COL 1 Substància que pot transformar-se en un colorant per introducció d’un grup cromofòric en la seva molècula i posteriorment d’un d’auxocròmic.

2 Compost que conté un grup cromofòric o uns quants i és capaç d’esdevenir un colorant per l’addició d’hidroxil, d’amidogen, etc.

->cromogènic

■cromogènic -a

adj COL Relatiu o pertanyent a un cromogen.

->cromoglícic

cromoglícic, àcid

QUÍM ORG i FARM Substància que estructuralment pertany al grup de les bicromones i és emprada com a agent profilàctic en l’asma extrínseca.

->cromògraf

■cromògraf

m LING Aparell d’experimentació fonètica.

->cromolitografia

■cromolitografia

Part. sil.: cro_mo_li_to_gra_fi_a

[de cromo- i litografia]

f GRÀF 1 Sistema d’impressió litogràfica en tintes vàries.

2 Cadascuna de les estampes obtingudes per aquest procediment.

->cromolitogràfic

■cromolitogràfic -a

[de cromolitografia]

adj Relatiu o pertanyent a la cromolitografia.

->cromòmer

■cromòmer

m CIT Cadascun dels grànuls de cromatina d’un cromosoma que es tenyeixen més intensament en la profase, i que probablement corresponen a regions d’eucromatina més densament replegada en hèlix.

->cromona

cromona

f QUÍM ORG Cadascun dels derivats estructurals de l’1,4-benzopirona de fórmula C₉H₆O₂.

->cromoplast

■cromoplast

m BOT Plast que conté solament pigments no assimiladors.

->cromoproteïna

cromoproteïna

Part. sil.: cro_mo_pro_te_ï_na

f BIOL Complex format d’una proteïna específica conjugada amb un pigment.

->cromós

■cromós -osa

adj QUÍM INORG 1 Que conté crom(II), és a dir, crom en l’estat d’oxidació +2.

2 Relatiu o pertanyent al crom.

->cromoscopi

■cromoscopi

m TV Tub electrònic semblant al cinescopi, utilitzat per a la formació d’imatges en la televisió en colors.

->cromosfera

■cromosfera

[de cromo- i -sfera; 1a FONT: c. 1925]

f ASTR Capa de l’atmosfera del Sol entre la capa inversora i la corona.

->cromosoma

■cromosoma

[de cromo- i -soma]

m CIT Estructura cel·lular formada per ADN i proteïnes associades que transporta la informació genètica.

->cromosomàtic

cromosomàtic -a

adj GEN Cromosòmic.

->cromosòmic

■cromosòmic -a

adj GEN Relatiu o pertanyent al cromosoma.

->cromotipografia

■cromotipografia

Part. sil.: cro_mo_ti_po_gra_fi_a

[de cromo- i tipografia]

f GRÀF Impressió tipogràfica en colors.

->cromotròpic

■cromotròpic, àcid

QUÍM Derivat disulfònic d’una dioxinaftalina, de fórmula C₁₀H₄(OH)₂(SO₃H)₂, usat com a intermediari en la preparació de colorants orgànics sintètics i com a reactiu en la recerca colorimètrica del formaldehid.

->cron

■cron

m ESTRATIG Unitat geocronològica de rang inferior a l’edat.

->cron-

■cron-

Forma prefixada del mot grec khrónos, -ou, que significa ‘temps’. Ex.: cronàxia.

->-cron

■-cron -crona

Forma sufixada del mot grec khrónos, -ou, que significa ‘temps’. Ex.: isòcron.

->cronàxia

cronàxia

Part. sil.: cro_nà_xi_a

f FISIOL ANIM Durada mínima d’aplicació d’un estímul per tal de provocar una reacció determinada quan la intensitat d’estimulació administrada és doble de la reobase.

->-cronia

■-cronia

Forma sufixada del mot grec khrónos, -ou, que significa ‘temps’. Ex.: sincronia.

->crònic

■crònic -a

[del ll. chronĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. khronikós ‘relatiu al temps’, der. de khrónos ‘temps’]

adj De llarga durada; inveterat. Una malaltia crònica.

->-crònic

-crònic -crònica

Forma sufixada del mot grec khrónos, -ou, que significa ‘temps’. Ex.: diacrònic.

->crònica

■crònica

[del ll. chronica, -orum ‘llibres de cronologia’, pl. neutre de chrŏnĭcus, -a, -um ‘cronològic’; 1a FONT: c. 1284]

f 1 HIST Text historiogràfic, generalment circumstancial i no encaixat rígidament dins unitats cronològiques (com s’esdevé amb els annals i els dietaris), sinó amb text seguit, bé que, en termes generals, respecti l’ordre en el temps.

2 Allò que hom conta sobre persones o sobre coses.

3 PERIOD 1 Article periodístic referent a esdeveniments d’actualitat.

2 Secció d’un periòdic dedicada a una determinada mena de notícies. Llegir la crònica teatral.

->crònicament

■crònicament

[de crònic]

adv Amb cronicitat.

->cronicitat

■cronicitat

[de crònic]

f Qualitat de crònic.

->cronicó

■cronicó

[del b. ll. chronicon, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m HIST Denominació aplicada sovint als annals o més pròpiament a aquells texts que tenen una estructura semblant als annals, però amb text corresponent a cada data més detallat que una simple nota annalística i menys extens que una anotació de dietari.

->-cronisme

-cronisme

Forma sufixada del mot grec khrónos, -ou, que significa ‘temps’. Ex.: anacronisme.

->cronista

■cronista

[de crònica; 1a FONT: s. XV]

m i f Autor d’una crònica.

->crono-

■crono-

Forma prefixada del mot grec khrónos, -ou, que significa ‘temps’. Ex.: cronografia, cronometria.

->cronobiologia

cronobiologia

Part. sil.: cro_no_bi_o_lo_gi_a

f BIOL 1 Estudi o càlcul de la durada de vida i dels condicionaments per a prolongar-ne l’expectativa mitjana.

2 Estudi dels ritmes biològics d’un organisme vivent durant un període de temps determinat, generalment de vint-i-quatre hores.

->cronociclògraf

cronociclògraf

m ORG IND Aparell d’enregistrament cinematogràfic que alhora superposa unes pulsacions lluminoses que possibiliten la mesura del temps.

->cronociclografia

cronociclografia

Part. sil.: cro_no_ci_clo_gra_fi_a

f ORG IND Tècnica fotogràfica d’anàlisi de moviments cíclics complexos, basada en la utilització del cronociclògraf.

->cronociclograma

cronociclograma

m ORG IND Enregistrament cinematogràfic obtingut amb un cronociclògraf.

->cronocinergologia

cronocinergologia

Part. sil.: cro_no_ci_ner_go_lo_gi_a

f ORG IND Estudi dels moviments i dels temps que l’home ha de desenvolupar i d’emprar per a dur a terme eficaçment el seu esforç.

->cronoescalada

cronoescalada

Part. sil.: cro_no_es_ca_la_da

[de crono- i escalada]

f ESPORT En ciclisme, cursa contra rellotge que es fa per un recorregut de pujada.

->cronofarmacologia

cronofarmacologia

Part. sil.: cro_no_far_ma_co_lo_gi_a

f FARM Estudi de l’efecte d’un medicament en funció de l’hora de la seva administració.

->cronofotografia

cronofotografia

Part. sil.: cro_no_fo_to_gra_fi_a

f FOTOG Tècnica fotogràfica per a l’enregistrament de moviments mitjançant exposicions realitzades a temps regulars.

->cronògraf

■cronògraf -a

Cp. l’acc. 2 amb cronòmetre

[de crono- i -graf]

1 m i f HIST Persona que escriu cronografies.

2 m METROL Instrument enregistrador d’intervals de temps caracteritzat per una gran precisió.

->cronografia

■cronografia

Part. sil.: cro_no_gra_fi_a

[de crono- i -grafia; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 HIST Descripció de fets històrics segons l’ordre cronològic.

2 METROL Mesurament d’intervals de temps mitjançant un cronògraf.

->cronogràfic

■cronogràfic -a

adj Relatiu o pertanyent a la cronografia.

->cronograma

■cronograma

m LIT Artifici pel qual les lletres numerals romanes que conté el vers o la frase, reunides, expressen una data determinada.

->cronogramàtic

■cronogramàtic -a

adj 1 Relatiu o pertanyent a un cronograma.

2 Que constitueix un cronograma.

->cronohistòria

■cronohistòria

Part. sil.: cro_no_his_tò_ri_a

[de crono- i història]

f 1 HIST Història narrada segons l’ordre estrictament cronològic dels fets i dels personatges.

2 Narració oral ordenada dels esdeveniments recents.

->cronohistòric

■cronohistòric -a

[de cronohistòria]

adj Relatiu o pertanyent a la cronohistòria.

->cronòleg

■cronòleg -òloga

[de crono- i -leg]

m i f Cronologista.

->cronologia

■cronologia

Part. sil.: cro_no_lo_gi_a

[de crono- i -logia; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 HIST Ciència que té per objecte d’establir les dates dels esdeveniments històrics.

2 GEOL Ciència que determina l’edat i la durada de cada formació geològica i de cada fase de plegament i dels períodes d’interfase.

3 p ext Sèrie ordenada temporalment dels fets relatius a un esdeveniment. La cronologia de l’ascensió a l’Everest.

->cronològic

■cronològic -a

[de cronologia; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la cronologia.

2 Dit de la narració o la taula presentada segons l’ordre del temps.

->cronològicament

■cronològicament

[de cronològic]

adv Segons l’ordre del temps.

->cronologista

■cronologista

[de cronologia; 1a FONT: 1696, DLac.]

m i f Persona versada en cronologia.

->cronometrador

■cronometrador -a

[de cronometrar]

adj i m i f Que cronometra.

->cronometrar

■cronometrar

[de cronòmetre]

v tr Mesurar exactament la durada d’una cursa, de cadascuna de les operacions de fabricació d’un objecte, etc. Cronometrar una cursa, un procés de producció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cronometrar

GERUNDI: cronometrant

PARTICIPI: cronometrat, cronometrada, cronometrats, cronometrades

INDICATIU PRESENT: cronometro, cronometres, cronometra, cronometrem, cronometreu, cronometren

INDICATIU IMPERFET: cronometrava, cronometraves, cronometrava, cronometràvem, cronometràveu, cronometraven

INDICATIU PASSAT: cronometrí, cronometrares, cronometrà, cronometràrem, cronometràreu, cronometraren

INDICATIU FUTUR: cronometraré, cronometraràs, cronometrarà, cronometrarem, cronometrareu, cronometraran

INDICATIU CONDICIONAL: cronometraria, cronometraries, cronometraria, cronometraríem, cronometraríeu, cronometrarien

SUBJUNTIU PRESENT: cronometri, cronometris, cronometri, cronometrem, cronometreu, cronometrin

SUBJUNTIU IMPERFET: cronometrés, cronometressis, cronometrés, cronometréssim, cronometréssiu, cronometressin

IMPERATIU: cronometra, cronometri, cronometrem, cronometreu, cronometrin

->cronometratge

■cronometratge

[de cronometrar]

m 1 Acció de cronometrar.

2 ORG IND Fase d’un estudi de temps consistent a mesurar i enregistrar el temps invertit en una operació, un element d’operació o la inactivitat.

->cronòmetre

■cronòmetre

Cp. cronògraf 2

[de crono- i -metre; 1a FONT: 1803, DEst.]

m RELL 1 Instrument per a mesurar el temps.

2 Rellotge de molta precisió per a mesurar intervals de temps molt petits, en el qual hom pot parar les busques instantàniament.

3 MAR Rellotge de precisió posat a l’hora del temps mitjà del primer meridià, mitjançant el qual hom pot esbrinar la longitud exacta de l’embarcació en aquell moment.

->cronometria

■cronometria

Part. sil.: cro_no_me_tri_a

[de crono- i -metria]

f Art de mesurar el temps per períodes o divisions.

->cronomètric

■cronomètric -a

[de cronometria]

adj Relatiu o pertanyent a la cronometria o a un cronòmetre.

->cronopatologia

cronopatologia

Part. sil.: cro_no_pa_to_lo_gi_a

f PAT Estudi de les alteracions de la salut d’acord amb els ritmes biològics.

->cronopotenciometria

■cronopotenciometria

Part. sil.: cro_no_po_ten_ci_o_me_tri_a

f QUÍM ANAL Tècnica electroanalítica basada en la determinació de la variació, en funció del temps, del potencial d’un elèctrode actiu durant l’electròlisi, a corrent constant, de la solució problema.

->cronoscopi

■cronoscopi

m ELECTRÒN Aparell emprat per a mesurar el temps en certs fenòmens físics, en general de curta durada, consistent en un galvanòmetre graduat en mil·lisegons.

->cronostratigrafia

■cronostratigrafia

Part. sil.: cro_nos_tra_ti_gra_fi_a

f ESTRATIG Part de l’estratigrafia que se centra específicament en els problemes de la datació de les roques i llurs formacions.

->cronostratigràfic

■cronostratigràfic -a

adj Relatiu o pertanyent a la cronostratigrafia.

->cronoteràpia

cronoteràpia

Part. sil.: cro_no_te_rà_pi_a

f TERAP Estudi del moment més adient per a l’administració d’un fàrmac d’acord amb un ritme biològic circadiari.

->cronotró

cronotró

[de crono- i -tró, partícula sufixal integrant del mot electró¹, usada analògicament en la formació d’altres mots de l’àmbit de l’electrònica (ciclotró, filotró, etc.)]

m ELECTRÒN Aparell electrònic per a mesurar intervals de temps molt petits entre dos esdeveniments.

->cronozona

■cronozona

f ESTRATIG Unitat cronostratigràfica de rang més inferior, situada per sota de l’estatge.

->croococ

croococ

Part. sil.: cro_o_coc

m BOT Gènere de cianòfits de l’ordre de les croococcals (Chroococcus sp), de color verd grisós, reunits en petits grups per càpsules primes i incolores.

->croococcals

croococcals

Part. sil.: cro_o_coc_cals

f BOT 1 pl Ordre de cianofícies unicel·lulars arrodonides, agrupades en petits grups o en colònies mitjançant l’abundant mucílag produït per gelificació de les membranes.

2 sing Alga de l’ordre de les croococcals.

->croquer

■croquer

m HIST El qui fabricava crocs.

->croquet

■croquet

[de l’angl. croquet (s. XIX), pres del fr. crochet, dimin. de croc ‘ganxo’]

m ESPORT Joc en què els jugadors, competint individualment o en equip, han de fer passar unes boles de fusta, picant-les amb una maça de mànec llarg, a través dels diferents arcs d’un itinerari establert.

->croqueta

■croqueta

[del fr. croquette, der. de croquer ‘rosegar, menjar una cosa cruixent’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f GASTR Petita porció d’una pasta feta amb carn de gallina, de porc, peix, etc., capolada, o amb sèmola, arròs, etc., amassada amb llet i farina, que hom fregeix després d’arrebossada amb ou i farina o pa ratllat.

->croquis

■croquis

[del fr. croquis, der. de croquer, en el sentit de fer un traç sec i estricte; 1a FONT: 1864, DLab.]

m DIB Dibuix d’execució ràpida i resumida, sense detalls.

->croquisar

■croquisar

[de croquis]

v tr Fer el croquis d’alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: croquisar

GERUNDI: croquisant

PARTICIPI: croquisat, croquisada, croquisats, croquisades

INDICATIU PRESENT: croquiso, croquises, croquisa, croquisem, croquiseu, croquisen

INDICATIU IMPERFET: croquisava, croquisaves, croquisava, croquisàvem, croquisàveu, croquisaven

INDICATIU PASSAT: croquisí, croquisares, croquisà, croquisàrem, croquisàreu, croquisaren

INDICATIU FUTUR: croquisaré, croquisaràs, croquisarà, croquisarem, croquisareu, croquisaran

INDICATIU CONDICIONAL: croquisaria, croquisaries, croquisaria, croquisaríem, croquisaríeu, croquisarien

SUBJUNTIU PRESENT: croquisi, croquisis, croquisi, croquisem, croquiseu, croquisin

SUBJUNTIU IMPERFET: croquisés, croquisessis, croquisés, croquiséssim, croquiséssiu, croquisessin

IMPERATIU: croquisa, croquisi, croquisem, croquiseu, croquisin

->cros¹

■cros¹

[d’origen incert, probablement d’un preromà *krosos ‘buit de dins’ (cf. gresol)]

m 1 Clot fondo, balma còncava.

2 MIN Clot d’una mina a cel obert, excavat per fer-ne la prospecció o per explotar-la.

->cros²

■cros²

[abreviació de l’angl. cross-country running ‘cursa a través del camp’, que ha passat també a formar part com a sufixoide d’altres noms de curses (ciclocròs, motocròs, autocròs)]

m inv ESPORT 1 Cursa de camp a través.

2 En la boxa, cop simultani de contraatac en el qual s’encreuen els braços d’ambdós adversaris.

->crossa

■crossa

[probablement del germ. *krŭkkjō, íd.; 1a FONT: s. XII]

1 f 1 Bastó corbat al capdamunt.

2 esp LITÚRG Bàcul.

2 f MED 1 Bastó amb un travesser al capdamunt sobre el qual hom es recolza posant-lo sota l’aixella.

2 impr Bastó anglès.

3 f Bastó acabat en una forqueta damunt la qual hom fa descansar una de les barres horitzontals que serveixen per a portar un tabernacle, un baiard, unes andes, etc., per tal que els portadors puguin reposar.

4 f Peça inferior i més gruixuda d’una canya de pescar, on va endollat el cimerol.

5 FOLK 1 f En un castell, conjunt de castellers que reforcen els baixos.

2 m Cadascun dels castellers que formen la crossa.

6 f TÈXT Peça de la selfactina que va articulada a la barra del plegador i que actua sobre seu per tal de donar forma a la fusada.

7 crossa de l’aorta ANAT Part corba de l’aorta entre les porcions ascendent i descendent.

->crosseta

■crosseta

[de crossa]

f Bastó, generalment de fusta o de plàstic, acabat en un travesser corbat, que serveix per a penjar la roba dins un armari.

->crossopterigis

crossopterigis

m ICT 1 pl Subclasse de peixos teleostis, gairebé tots fòssils del devonià, d’esquelet ossificat, de dents còniques i de cua dificerca.

2 sing Peix de la subclasse dels crossopterigis.

->crosta

■crosta

[del ll. crŭsta ‘escorça; crosta; closca’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Capa externa dura que cobreix una cosa de matèria més tova o molla. La crosta del pa, del formatge. S’hi ha fet una crosta de brutícia.

2 fig Aparença exterior. Sota una crosta de bonhomia s’amaga a vegades molta malícia.

3 PAT Estratificació produïda per l’assecament de serositats, de pus o de sang.

4 crosta d’or fig Brodat atapeït d’or.

5 crosta làctia (o de llet, o de la llet) PEDIAT Capa gruixuda, formada per la descamació i la secreció seborreica, que pot formar-se en el cuir cabellut dels lactants.

2 1 PEDOL Superfície d’uns dos metres de profunditat originada per la cimentació dels sòls de les zones àrides o semiàrides amb carbonat i sulfat de calci.

2 crosta terrestre p anal GEOL Escorça terrestre.

3 crosta de pa Tros petit de pa on hi ha més crosta que molla.

4 crosta de soca BOT Bolet de la família de les poliporàcies (Leptoporus adustus), coriaci, amb nombrosos barrets aplatats, soldats entre ells o sobreposats, negrosos i pubescents per sobre.

5 ésser de la crosta fig i desp Ésser reaccionari, fanàtic, d’idees retrògrades, ésser carca.

->crostam

■crostam

[de crosta; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

m 1 Conjunt de crostes.

2 CONSTR NAV Mescla de brea, de pega, de sèu i d’oli que hom empra per a calafatar i pintar fustes i eixàrcies.

->crostat

■crostat -ada

[de crosta; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Cobert de crosta, d’una capa dura.

->crostera

■crostera

[de crosta; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f PAT 1 Crosta d’una certa extensió.

2 Conjunt de crostes.

->crostim

■crostim

[de crosta]

m Lleu capa endurida que es forma a la superfície d’alguna cosa, especialment d’una vianda en rostir-la.

->crostís

■crostís

[de crosta]

[pl -issos] m PAT Crosta.

->crostisser

■crostisser

[de crostís]

m Multitud de crostes.

->crostó

■crostó

[de crosta; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Tros de pa o de formatge en el qual abunda la crosta.

2 1 esp Cadascun dels extrems d’una barra de pa (per oposició a llesca).

2 p anal Un crostó de roca.

3 ALIM Carn dels animals bovins corresponent a la part posterior de la meitat superior de la cuixa, entre la tapa plana i el tall rodó.

4 tocar el crostó 1 Pegar a algú, tustar-lo.

2 Renyar algú.

->crostós

■crostós -osa

[de crosta; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj Que té crosta.

->cròtal

■cròtal

[del ll. crotălum, i aquest, del gr. krótalon ‘mena de castanyola’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 ZOOL Nom que hom dóna a un grup de serps verinoses de la família dels crotàlids, anomenades també serps de cascavell per raó dels anells cornis imbricats que tenen a la punta de la cua, els quals, quan es mouen, produeixen un so greu.

2 pl MÚS Instrument de percussió utilitzat en les antigues civilitzacions orientals per a marcar el ritme de les danses, format per un parell de valves que l’executant empunya per l’extremitat inferior i que fa xocar entre elles.

3 RAM Peça de metall o plàstic, generalment quadrangular, que hom posa a l’orella del bestiar per identificar-lo.

->crotàlids

■crotàlids

m ZOOL 1 pl Família de serps verinoses caracteritzades pel fet de posseir una fossa sensorial peculiar entre l’orifici nasal i l’ull, que inclou sis gèneres, el més conegut dels quals és Crotalus.

2 sing Serp de la família dels crotàlids.

->cròton

■cròton

m BOT i FARM Arbust o petit arbre de la família de les euforbiàcies (Codiaeum variegatum), de flors petites agrupades en raïms solitaris i de fruits capsulars dehiscents.

->crotònic

■crotònic -a

adj QUÍM ORG 1 Dit d’un compost amb el radical crotonil, com l’àcid crotònic o l’aldehid crotònic.

2 Cadascun dels isòmers cis- i trans- de l’àcid 2-butenoic, de fórmula CH₃—CH=CH—COOH, especialment el trans-.

->crotonil

crotonil

m QUÍM ORG Radical de fórmula CH₃—CH=CH—CO—.

->crotovina

crotovina

f PEDOL Concreció calcària grossa que es forma en els txernozems a l’interior de caus de rosegadors, talps, etc.

->crou

crou

Part. sil.: crou

[v. creu]

f ant Creu.

->crró.

crró.

abrev carreró 1.

->cru crua

■cru crua

[del ll. crūdus, -a, -um ‘sagnant, cru’, relacionat amb el ll. cruor ‘sang vessada’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[pl crus crues] 1 adj 1 Dit de la vianda que no és cuita. Menjar pèsols crus.

2 aigua crua pop Aigua dura.

2 adj 1 Que no ha sofert la preparació que li cal.

2 TÈXT Dit del filat o el teixit abans d’ésser sotmès a rentat, blanqueig o qualsevol altre tractament.

3 adj fig Sense atenuants. Li diré la veritat crua.

4 adj Dit del fred molt intens, del temps molt fred i rigorós.

5 m INDÚST i PETROL Petroli que es conserva en estat natural sense purificar o refinar.

6 color cru 1 Color groguenc i pàl·lid que agafa el teixit i el filat cru.

2 To discordant d’un color amb els colors que l’envolten.

7 cru d’antimoni QUÍM INORG Substància que té un 90% de sulfur d’antimoni.

->cruament

■cruament

Part. sil.: cru_a_ment

[de cru; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

adv D’una manera crua, sense atenuants. Li ho diré cruament.

->cruany

■cruany

Part. sil.: cru_any

[de cru]

m Tros de llenya imperfectament carbonitzat.

->cruanya

■cruanya

Part. sil.: cru_a_nya

[de cru]

f ADOB Cuir adobat que interiorment apareix cru.

->cruci-

■cruci-

Forma prefixada del mot llatí crux, crucis, que significa ‘creu’. Ex.: cruciforme.

->crucial

■crucial

Part. sil.: cru_ci_al

[de l’angl. crucial, pres de crucial instance ‘exemple de la creu’, traducció del ll. instantia crucis de Francis Bacon, metàfora d’una cruïlla; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 Cruciforme. Incisió crucial.

2 Decisiu. Argument crucial.

->crucianel·la

crucianel·la

Part. sil.: cru_ci_a_nel_la

f BOT Gènere de plantes perennes o anuals de la família de les rubiàcies (Crucianella sp), de fulles linears o lanceolades i de flors groguenques infundibuliformes.

->cruciata

■cruciata

Part. sil.: cru_ci_a_ta

f BOT Creuera.

->crucíbul

crucíbul

m BOT Petits fongs de l’ordre de les gasterals (Crucibulum sp), de forma cilíndrica o troncocònica, tapats primer per un opercle, que cau aviat, entre els quals es destaca el niuet groc.

->crucífer

■crucífer -a

[del ll. crucĭfer, -ĕri, íd., comp. de crux, crucis ‘creu’ i fero ‘portar’]

1 adj Que té una creu, que té forma de creu. Corona crucífera.

2 f BOT 1 pl Família de readals constituïda especialment per herbes de flors actinomorfes amb ovari súper agrupades en raïm i de fruits en síliqües o silícules.

2 sing Planta de la família de les crucíferes.

->cruciferari

■cruciferari -ària

[de crucífer]

m i f LITÚRG Persona que porta la creu en les cerimònies religioses.

->crucificació

■crucificació

Part. sil.: cru_ci_fi_ca_ci_ó

[de crucificar]

f Crucifixió.