->piromètric

■piromètric -a

[de pirometria]

adj METROL Relatiu o pertanyent a la pirometria o al piròmetre.

->piromorfita

■piromorfita

f MINERAL Clorofosfat de plom, Pb₅(PO₄)₃Cl, mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal.

->piromusical

■piromusical

adj i m Dit de l’espectacle de focs artificials, llum i música que forma part d’algunes festes populars.

->pirona

■pirona

f QUÍM ORG Cadascun dels oxoderivats del piran, el carbonil dels quals es troba respectivament en les posicions 2 (α-pirona) i 4 (γ-pirona) respecte a l’àtom d’oxigen de l’anell.

->pirop

■pirop

m MINERAL Silicat d’alumini i magnesi Mg₃Al₂Si₃O₁₂, mineral del grup del granat.

->piroplasmosi

piroplasmosi

f PAT Nom genèric de les malalties infeccioses de certes espècies d’animals, produïdes pels sarcosporidis del gènere Babesia o Piroplasma.

->piròscaf

■piròscaf

m CONSTR NAV Vaixell de vapor.

->piroscopi

■piroscopi

m FÍS Termòmetre diferencial, amb una de les seves dues boles argentada o daurada, emprat per a mesurar la calor radiant o reflectida.

->pirosfera

pirosfera

f GEOF Nom donat antigament a la part interior de la Terra, que hom suposava en estat candent.

->pirosi

■pirosi

f PAT Sensació de cremor que parteix de l’epigastri i remunta l’esòfag fins a la gola; va acompanyada d’eructes i de regurgitació d’un líquid àcid i coent. És anomenada correntment coragre.

->pirosòmids

pirosòmids

m ZOOL 1 pl Subclasse de tunicats de la classe dels taliacis, que inclou espècies que formen colònies flotadores, amb individus el·lipsoïdals, amb dos sifons i que presenten òrgans lluminosos.

2 sing Tunicat de la subclasse dels pirosòmids.

->piròstat

■piròstat

[de piro- i -stat]

m TECNOL Termòstat per a altes temperatures.

->pirosulfat

■pirosulfat

m QUÍM INORG Disulfat.

->pirosulfúric

pirosulfúric, àcid

QUÍM INORG Nom a abandonar per a l’àcid disulfúric, de fórmula H₂S₂O₇.

->pirosulfurós

pirosulfurós, àcid

QUÍM INORG Nom a abandonar per a l’àcid disulfurós, de fórmula H₂S₂O₅.

->pirotècnia

■pirotècnia

Part. sil.: pi_ro_tèc_ni_a

[de piro- i -tècnia; 1a FONT: 1803, DEst.]

f PIR 1 Art de preparar explosius i focs artificials d’espectacle, d’utilitat o de guerra.

2 Lloc on hom fabrica explosius o focs artificials.

3 Botiga on hom ven focs artificials.

->pirotècnic

■pirotècnic -a

[de pirotècnia; 1a FONT: s. XX, Oller]

PIR 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la pirotècnia.

2 composició pirotècnica Mescla de diversos artificis, generalment de pólvora, que produeix, en ésser encesa, efectes lluminosos, fumígens, sonors, cromàtics, etc.

2 m i f 1 Persona versada en pirotècnia.

2 Persona que fabrica explosius o focs d’artifici.

3 Persona que ven focs d’artifici.

->piròtic

■piròtic -a

[del gr. pyrōtikós, íd.]

adj Càustic.

->pirotró

pirotró

m NUC En l’estudi de la fusió controlada, dispositiu que produeix, en una zona de l’espai, un camp magnètic en el qual la intensitat és més gran als extrems que al centre.

->piroxè

■piroxè

m MINERAL 1 Mineral del grup dels piroxens.

2 pl Grup de minerals que sovint formen les roques i poden ésser considerats com a fases del sistema ternari MgSiO₃—FeSiO₃—CaSiO₃.

->piroxènic

■piroxènic -a

adj MINERAL 1 Relatiu o pertanyent als piroxens.

2 Que conté piroxens.

->piroxenoide

■piroxenoide

Part. sil.: pi_ro_xe_noi_de

m MINERAL Inosilicat que cristal·litza en el sistema triclínic, com els piroxens, formant cadenes indefinides.

->piroxicam

piroxicam

m QUÍM ORG i FARM Agent antiinflamatori no esteroide, emprat en medicina sobretot en el tractament de l’artritis reumatoide i de l’osteoartritis.

->piroxilina

■piroxilina

f EXPL Nitrocel·lulosa que conté entre un 10,8 i un 12% de nitrogen.

->piroxmangita

■piroxmangita

f MINERAL Inosilicat piroxenoide de manganès, MnSiO₃, mineral que cristal·litza en el sistema triclínic, de color rosat i utilitzat com a roca ornamental.

->pirral

■pirral

m NUMIS Moneda siciliana d’or o d’argent feta encunyar per Pere II de Catalunya-Aragó i Constança (segle XIII).

->pírric

■pírric -a

[del ll. pyrrhĭcus, -a, -um, der. de Pyrrhus, i aquest, del gr. Pýrrhos, ‘Pirros, rei de l’Epir’, que en la batalla d’Heraclea, malgrat el triomf, sofrí pèrdues humanes considerables]

adj 1 Relatiu o pertanyent a Pirros.

2 victòria pírrica HIST Victòria que aporta més danys que no pas avantatges.

->pirriqui

■pirriqui

m POÈTICA Peu, en sentit impropi, de la mètrica grega antiga, format per dues síl·labes breus.

->pirrocòrids

pirrocòrids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, que inclou espècies de colors negrencs, amb els hemèlitres vermellosos, i que ponen a l’hivern sota escorces i pedres.

2 sing Insecte de la família dels pirrocòrids.

->pirròfits

■pirròfits

m BOT 1 pl Divisió integrada per algues unicel·lulars i que comprèn les classes de les desmofícies i de les dinofícies.

2 sing Alga de la divisió dels pirròfits.

->pirrole

■pirrole

m QUÍM ORG Compost heterocíclic consistent en un anell de cinc membres insaturat que conté un àtom de nitrogen i té per fórmula C₄N₅H.

->pirrolidina

■pirrolidina

f QUÍM ORG Compost heterocíclic consistent en un anell pirròlic totalment hidrogenat i de fórmula C₄H₉N.

->pirrolidona

■pirrolidona

f QUÍM ORG Cadascun dels composts monocarbonílics isòmers derivats de la pirrolidina i de fórmula C₄H₇O.

->pirrònic

■pirrònic -a

1 adj Relatiu o pertanyent al pirronisme.

2 m i f Partidari del pirronisme.

->pirronisme

■pirronisme

m FILOS Doctrina de Pirró i els seus seguidors.

->pirrossa

■pirrossa

f 1 Objecte en forma de porra.

2 BOT Part d’un vegetal en forma de porra.

->pirrotina

■pirrotina

f MINERAL Sulfur de ferro, Fe_1-xS, mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal.

->pirrotita

■pirrotita

f MINERAL Sulfur de ferro, FeS₁[B]-_x, mineral que cristal·litza en els sistemes monoclínic i hexagonal, magnètic i de color de bronze.

->pirueta

■pirueta

Part. sil.: pi_ru_e_ta

f 1 DANSA Figura en la qual el dansaire fa una volta o una mitja volta sobre si mateix, sostenint-se només per la punta o el taló d’un sol peu, i sense canviar de lloc.

2 p ext Cabriola, giravolt.

->piruleta

■piruleta

[com pirulí, mot de creació expressiva, enllaçat amb el cast. pirulo, fr. pirouette ‘baldufa’, it. brillare (dial. prillare) ‘brillar, giravoltar’]

f Pirulí.

->pirulí

■pirulí

[v. piruleta]

m Caramel amb un bastonet que serveix per a aguantar-lo.

->piruvat

■piruvat

m QUÍM ORG Qualsevol sal o èster de l’àcid pirúvic.

->pirúvic

■pirúvic, àcid

QUÍM ORG i BIOQ El més simple dels α-cetoàcids, que s’obté per destil·lació de l’àcid tàrtric en presència de sulfat d’hidrogen i potassi.

->pirvini

pirvini

m FARM Antihelmíntic molt actiu contra els oxiürs.

->pis

■pis

[de pisar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 ARQUIT i CONSTR 1 Cadascuna de les divisions horitzontals d’un edifici, cadascun dels compartiments superposats que el formen, llevat de la planta baixa. Una casa de cinc pisos.

2 Cadascun dels apartaments que, en un edifici, són llogats o venuts separadament, encara que siguin al mateix nivell. Quatre pisos per replà.

3 pis franc Pis ocupat temporalment per un o més delinqüents en el moment de cometre un delicte o en un moment immediatament anterior o posterior.

2 p ext 1 Cadascun dels sostres en què és disposada una cosa. Un pastís de quatre pisos. L’avió Jumbo té dos pisos per a passatgers.

2 pis estratigràfic ESTRATIG Estatge.

->pisa

■pisa

[del nom de Pisa, ciutat italiana d’on prové aquesta ceràmica; 1a FONT: s. XVII]

f 1 CERÀM Ceràmica de pasta porosa recoberta d’un vernís vitrificat transparent o opac.

2 LLAR Conjunt d’objectes d’aquest material destinat a l’ús domèstic.

->pisà

■pisà -ana

Hom.: pisar

adj i m i f De Pisa (ciutat i província d’Itàlia).

->pisada

■pisada

[de pisar]

f Acció de pisar.

->pisana

■pisana

[del nom de Pisa, ciutat italiana, d’on prové la roba; 1a FONT: 1482]

f 1 BOT i AGR Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Triticum dicoccum), de tija dreta i buida, d’espiga ampla i densa, d’espícules imbricades, amb dues llavors, de glumes més curtes que les flors i que és un blat de conreu molt antic.

2 TÈXT Roba, originària de Pisa, inicialment de fil i després de cotó, emprada especialment en vestits de dona i de criatura.

->pisar

■pisar

Hom.: pisà

[actualment ant. i dial., ll. vg. pinsare, freqüentatiu del ll. cl. pinsĕre ‘pegar, batre’; 1a FONT: s. XIV]

v tr Trepitjar, prémer sota els peus.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pisar

GERUNDI: pisant

PARTICIPI: pisat, pisada, pisats, pisades

INDICATIU PRESENT: piso, pises, pisa, pisem, piseu, pisen

INDICATIU IMPERFET: pisava, pisaves, pisava, pisàvem, pisàveu, pisaven

INDICATIU PASSAT: pisí, pisares, pisà, pisàrem, pisàreu, pisaren

INDICATIU FUTUR: pisaré, pisaràs, pisarà, pisarem, pisareu, pisaran

INDICATIU CONDICIONAL: pisaria, pisaries, pisaria, pisaríem, pisaríeu, pisarien

SUBJUNTIU PRESENT: pisi, pisis, pisi, pisem, piseu, pisin

SUBJUNTIU IMPERFET: pisés, pisessis, pisés, piséssim, piséssiu, pisessin

IMPERATIU: pisa, pisi, pisem, piseu, pisin

->piscar

■piscar

[alteració de pescar; 1a FONT: s. XX, Oller]

v tr Pellucar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: piscar

GERUNDI: piscant

PARTICIPI: piscat, piscada, piscats, piscades

INDICATIU PRESENT: pisco, pisques, pisca, pisquem, pisqueu, pisquen

INDICATIU IMPERFET: piscava, piscaves, piscava, piscàvem, piscàveu, piscaven

INDICATIU PASSAT: pisquí, piscares, piscà, piscàrem, piscàreu, piscaren

INDICATIU FUTUR: piscaré, piscaràs, piscarà, piscarem, piscareu, piscaran

INDICATIU CONDICIONAL: piscaria, piscaries, piscaria, piscaríem, piscaríeu, piscarien

SUBJUNTIU PRESENT: pisqui, pisquis, pisqui, pisquem, pisqueu, pisquin

SUBJUNTIU IMPERFET: pisqués, pisquessis, pisqués, pisquéssim, pisquéssiu, pisquessin

IMPERATIU: pisca, pisqui, pisquem, pisqueu, pisquin

->piscatori

■piscatori -òria

[del ll. piscatorius, -a, -um, íd.]

adj PESC Relatiu o pertanyent a la pesca o als pescadors.

->pisces

■pisces

m pl ASTROL i ASTR Peixos.

->pisci-

■pisci-

Forma prefixada del mot llatí piscis, que significa ‘peix’. Ex.: pisciforme, piscicultura.

->piscícola

■piscícola

adj 1 ZOOT Relatiu o pertanyent als peixos, a la piscicultura.

2 ETOL Que viu dins els peixos, com és el cas de certs paràsits.

->piscicultor

■piscicultor -a

[de pisci- i -cultor]

m i f Persona que practica la piscicultura.

->piscicultura

■piscicultura

[de pisci- i -cultura]

f ZOOT Cria i desenvolupament de peixos a fi de comercialitzar-los o d’emprar-los en repoblaments.

->piscifactoria

■piscifactoria

Part. sil.: pis_ci_fac_to_ri_a

[de pisci- i factoria]

f ZOOT Establiment o conjunt d’instal·lacions on es practica la piscicultura.

->pisciforme

■pisciforme

[de pisci- i -forme]

adj Que té forma de peix.

->piscina

■piscina

[del ll. piscina, íd.; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

f 1 CONSTR 1 Estany artificial, generalment en un jardí, per a tenir-hi peixos vius.

2 Estany artificial destinat a banyar-s’hi, a nedar o a practicar-hi diversos esports relacionats amb la natació.

2 LITÚRG Lloc o recipient on són llençades matèries que han servit en l’administració de sagraments, com l’aigua del baptisme, les cendres dels llenços que han servit per als sants olis, etc. Hom l’anomena també sacràrium.

->piscívor

■piscívor -a

[de pisci- i -vor]

adj Que s’alimenta de peixos.

->piscolabis

■piscolabis

[del cast. piscolabis, probablement de formació burlesca pseudollatina sorgida en ambients clericals, comp. amb pizca ‘mica’ i un segon element que recorda un futur verbal com cibabis ‘menjaràs’; 1a FONT: 1888, DLab.]

m Refrigeri, menjada o beguda que hom fa fora de les hores ordinàries de menjar.

->pisiforme

■pisiforme

adj 1 Que té la forma d’un pèsol.

2 os pisiforme ANAT ANIM Un dels ossos del carp.

->pisistràtide

pisistràtide

adj i m i f Patronímic que indica els descendents de Pisístrat, tirà d’Atenes.

->pisòlit

■pisòlit

m PETROG Concreció calcària que es forma al voltant d’un nucli mineral o orgànic d’unes dimensions superiors a 2 mm.

->pisolita

■pisolita

f PETROG Roca pisolítica.

->pisolític

■pisolític -a

adj PETROG Dit de les roques sedimentàries que contenen pisòlits.

->pispa

■pispa

[de pispar]

m i f col·loq Lladre, persona que pispa.

->pispar

■pispar

[d’origen expressiu; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Furtar, robar. Li van pispar la cartera al metro.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pispar

GERUNDI: pispant

PARTICIPI: pispat, pispada, pispats, pispades

INDICATIU PRESENT: pispo, pispes, pispa, pispem, pispeu, pispen

INDICATIU IMPERFET: pispava, pispaves, pispava, pispàvem, pispàveu, pispaven

INDICATIU PASSAT: pispí, pispares, pispà, pispàrem, pispàreu, pisparen

INDICATIU FUTUR: pisparé, pisparàs, pisparà, pisparem, pispareu, pisparan

INDICATIU CONDICIONAL: pisparia, pisparies, pisparia, pisparíem, pisparíeu, pisparien

SUBJUNTIU PRESENT: pispi, pispis, pispi, pispem, pispeu, pispin

SUBJUNTIU IMPERFET: pispés, pispessis, pispés, pispéssim, pispéssiu, pispessin

IMPERATIU: pispa, pispi, pispem, pispeu, pispin

->pissarra

■pissarra

[del cast. pizarra, probablement del basc lapitz-arri, comp. de lapitz ‘llicorella, llosa’ (que segurament prové del ll. lapis ‘pedra’ o lapideus ‘de pedra’) i (h)arri ‘pedra’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 PETROG Llicorella.

2 1 Placa de pissarra preparada per a escriure-hi, dibuixar-hi, amb una barreta de pissarra o guix.

2 p ext Superfície pintada de negre o d’un color fosc per a escriure-hi, dibuixar-hi, amb una barra de guix, o de color clar per a escriure-hi, dibuixar-hi, amb retoladors especials.

->pissarrenc

■pissarrenc -a

[de pissarra; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la pissarra o llicorella.

2 Semblant a la pissarra o llicorella.

->pissarrer

■pissarrer -a

[de pissarra; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m i f Persona que treballa les pissarres o en ven.

->pissarreria

■pissarreria

Part. sil.: pis_sar_re_ri_a

[de pissarrer; 1a FONT: 1932, DFa.]

f Lloc on hom extreu les pissarres i les treballa.

->pissarrí

■pissarrí

[de pissarra; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m Barreta de pissarra que serveix per a escriure sobre pissarra.

->pissarrós

■pissarrós -osa

[de pissarra; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Abundant en pissarra.

->pista

■pista

[del fr. piste, íd., i aquest, de l’it. pista, forma dial. de pesta ‘petjada, pista’, der. de pestare ‘esclafar’, del ll. vg. *pistare, freqüentatiu del ll. cl. pinsĕre ‘pegar; trepitjar’; 1a FONT: c. 1900]

f 1 1 Petja, rastre. Perdre la pista.

2 fig Senyal o indici que porta al descobriment d’un fet. Seguir la pista d’un lladre.

3 joc de pistes JOCS Joc, molt corrent en l’escoltisme i l’excursionisme, consistent a fer un recorregut seguint unes indicacions marcades prèviament.

2 1 AERON Franja de terreny horitzontal de forma rectangular, adequadament senyalitzada, on poden ésser realitzades d’una manera segura les maniobres d’envol i d’aterratge d’aeronaus.

2 pista militar MIL Camí obert per a cobrir necessitats militars de caràcter temporal.

3 1 Via destinada a un ús molt específic, com, per exemple, la circulació de bicicletes.

2 Camí o franja longitudinal d’una calçada destinat a circular-hi normalment en un sol sentit.

3 Via no asfaltada, apta per al pas d’automòbils. Pista forestal.

4 ELECTROAC En els sistemes d’enregistrament d’informació, zona del suport mòbil de la informació on és enregistrada una informació determinada.

5 1 ESPORT Lloc cobert o a l’aire lliure emprat temporalment o permanentment per a manifestacions esportives, especialment curses.

2 p ext ESPECT i DANSA Espai de terreny pla o plataforma oportunament preparada que hom reserva per a manifestacions esportives o recreatives que no són pròpiament curses, com és ara el ball, el patinatge, el circ, etc.

->pistatxer

■pistatxer

m BOT festuc 1.

->pistatxo

■pistatxo

[de l’it. pistacchio, íd., i aquest, del gr. pistákion, íd. (cf. festuc); 1a FONT: 1839, DLab.]

m BOT Festuc.

->pistil

■pistil

[del ll. pistillum ‘mà de morter’; 1a FONT: 1864, DLab.]

m BOT 1 Nom donat al carpel o conjunt de carpels soldats d’un gineceu sincàrpic, o a cadascun dels carpels d’un gineceu apocàrpic.

2 p ext Gineceu.

->pistil·lar

■pistil·lar

[de pistil]

adj BOT Relatiu o pertanyent al pistil.

->pistil·lat

■pistil·lat -ada

[de pistil]

adj BOT Proveït de pistil o pistils.

->pistil·lífer

pistil·lífer -a

[del ll. pistillum ‘mà de morter’ i -fer]

adj BOT Que té pistil o pistils.

->pistó

■pistó

[del fr. piston, i aquest, de l’it. pistone, variant de pestone ‘mà de morter’; 1a FONT: 1864, DLab.]

m 1 1 MOT Èmbol.

2 MÚS Clau en forma d’èmbol que tenen diferents instruments de vent.

2 [generalment en pl] ALIM Cadascuna de les peces d’un dels tipus de pasta de farina en forma de petites anelles o seccions d’un tub anàleg al macarró. Sopa de pistons.

3 ARM 1 Peça central de la càpsula d’un cartutx, que conté fulminant.

2 Càrrega detonant de les pistoles, els revòlvers, etc., de joguina.

->pistola

■pistola

[de l’al. Pistole, i aquest, del txec pistal ‘mena de caramella; arma de foc curta’, potser a través del fr. pistole; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 ARM 1 Arma de foc curta, portàtil i lleugera, que permet d’apuntar i disparar amb una sola mà i que va proveïda d’un carregador de petaca, allotjat a la culata.

2 pistola metralladora Pistola de dimensions superiors a les normals susceptible d’ésser disparada a trets o ràfegues, a causa del seu mecanisme, molt semblant al de les metralladores.

2 ICT Peix tetraodontiforme de la família dels balístids (Balistes carolinensis), amb el cos cobert de plaques romboïdals i una boca petita i plena de dents.

3 TECNOL 1 Martell pneumàtic de petites dimensions, manejable amb una sola mà, com els emprats pels escultors i picapedrers per a esculpir i picar la pedra.

2 Aparell pneumàtic manejable amb una sola mà, proveït d’una clau de tub d’un tall com un tornavís i emprat per a cargolar o descargolar cargols o femelles.

4 TÈXT Tub sostenidor de les pues, en algunes metxeres.

5 pistola de pintar (o simplement pistola) PINT Aerògraf proveït d’un dipòsit per a la pintura o el vernís i d’un cilindre d’aire comprimit o bé connectat a un compressor, emprat per a pintar, envernissar, etc.

->pistoler

■pistoler -a

[de pistola; 1a FONT: 1920]

1 m i f Persona que utilitza normalment la pistola per a atacar o, com a mercenari, per a realitzar atemptats personals.

2 f ARM Estoig per a portar-hi una pistola.

->pistolerisme

■pistolerisme

[de pistoler]

m HIST Activitat terrorista pròpia dels pistolers.

->pistolet

■pistolet

[probablement del fr. pistolet, íd.; 1a FONT: 1670, DTo.]

m EXPL Flascó que hom omple de mescla detonant, especialment hidrogen i aire, que explota tot llançant el tap en fer-la travessar per una guspira elèctrica.

->pistonada

pistonada

[de pistó]

f 1 MOT embolada 1.

2 no perdre pistonada fig Aprofitar qualsevol avinentesa en la consecució d’alguna cosa.

->pistonera

■pistonera

f ARM Caixeta o bossa on hom portava els pistons, abans de l’aparició dels cartutxos complets.

->Pistraus

■Pistraus

[com les variants pistrac, pistracs, probablement del cast. pistraje, pistraque, encreuament de pisto i comistraje]

Mot emprat en l’expressió a can Pistraus loc adv A la perdició, al desastre. Eren molt rics, però tota la seva fortuna se n’ha anat a can Pistraus.

->pistrincs

■pistrincs

[alteració popular d’un der. de pasta (ll. td. pasta), pastim, de diverses variants, pastrim, pastrén, pastreny, pastriny, que revelen l’influx del ll. pistrīnum ‘fleca’, amb sentit figurat de la idea de ‘pasta’]

m pl col·loq Diners. Li costava pistrincs, però els lluïa.

->pit

■pit

[del ll. pĕctus, -ŏris, íd., que, essent neutre amb acusatiu pectus, donà l’ant. pits; sentit com un plural, es formà analògicament un sing. pit; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ANAT ANIM 1 Tòrax, part del cos humà que s’estén del coll al ventre.

2 esp Part anterior del tòrax. Han topat pit contra pit.

3 esp Part anterior d’un quadrúpede o d’un ocell immediatament sota el coll. L’un preferia el pit (del pollastre), l’altre la cuixa.

4 brot de pit Tros de pit de xai, de la part més grassa.

2 1 [sovint en pl] ANAT ANIM Mamella de dona. Ensenyava els pits. Donar el pit a un infant. Una criatura de pit.

2 de pit i cuixa loc adj Dit de la pel·lícula, l’espectacle, etc., en què els artistes van nus o gairebé o en què dominen les escenes eròtiques.

3 ANAT ANIM 1 Tot l’aparell de la respiració contingut en el pit. Fatigar-se el pit cantant. Una malaltia de pit.

2 do de pit Nota aguda de tenor (corresponent al do₄) feta amb veu de pit.

3 do de pit col·loq Tot l’esforç o l’arrogància que hom pot posar en l’obtenció d’un propòsit.

4 tenir el pit carregat Estar refredat dels pulmons o dels bronquis.

5 veu de pit Veu d’emissió natural, límpida (per oposició a veu de gola, de cap).

4 fig ANAT ANIM 1 Centre dels sentiments, interior de l’home. Li obrí el seu pit.

2 Coratge, valor. Prendre a pit una cosa.

3 donar-se cops al pit Colpejar-se el pit en senyal de penediment, de devoció.

4 pit i fora! Exclamació que hom diu per animar o animar-se a fer una cosa.

5 posar-se la mà al pit Reflexionar, interrogar la pròpia consciència.

6 tenir (una cosa) pit avall Tenir-la per molt segura, confiar-hi molt.

->pita¹

■pita¹

[del cast. pita, i aquest, d’una llengua antillana, probablement del taïno; 1a FONT: 1704]

f 1 BOT Atzavara.

2 TÈXT 1 Fibra tèxtil obtinguda de les fulles d’atzavara.

2 Teixit llustrós amb l’ordit de pèl de cabra i tramat amb cotó, que era usat per a folres de mànigues en els vestits d’home.

3 pita esponja (o simplement pita) Teixit d’ordit i trama de fil de seda d’un cap i sense torsió amb lligat de tafetà, molt brillant, tenyit en peça, que era usat per a roba interior.

->pita²

pita²

f ALIM 1 Pa de pita.

2 Entrepà fet amb pa de pita.

->pitafi

■pitafi

[reducció de epitafi ‘inscripció sepulcral’, amb contaminació, en el sentit, de les connotacions negatives que susciten els sepulcres; 1a FONT: s. XV]

m 1 ant Inscripció, epitafi.

2 Cosa mal feta, poc reeixida; pastitxo.

->pitagòric

■pitagòric -a

FILOS 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a Pitàgores o al pitagorisme.

2 escola pitagòrica Escola formada per Pitàgores i els seus deixebles.

2 adj i m i f Seguidor del pitagorisme.

->pitagorisme

■pitagorisme

m FILOS Conjunt de doctrines atribuïdes indistintament a Pitàgores i als seus deixebles.

->pitalassa

■pitalassa

f BOT Atzavara.

->pitam

■pitam

[de pit]

m Mamellam, pits grossos.

->pitança

■pitança

[alteració de l’ant. pietança, varietat de pietat formada per analogia amb altres abstractes semblants, com confiança, fiança, esperança, semblança, etc., aplicat a les almoines conventuals fetes als pobres; 1a FONT: 1329]

f 1 1 Ració de menjar que hom dóna en els establiments de beneficència.

2 col·loq Menjar.

2 Tassa gran de terra cuita de color groc, usada per a posar vi.

->pitancer

■pitancer -a

[de pitança]

m i f 1 Persona que repartia les pitances als pobres.

2 Cuiner de convent.

->pitavola

■pitavola

f dial ENTOM Papallona.

->pitch

pitch^* [pítʃ]

[angl ] m ESPORT En el golf, cop d’aproximació curt en què la bola s’aixeca amb una elevació considerable.

->pitch and putt

pitch and putt^* [pìdʒəmpát]

[angl ] m ESPORT Camp de golf de dimensions reduïdes, de recorregut curt i forats de par 3, preparat per a pitchs de sortida i putts al green.

->pitcher

pitcher^* [pítʃər]

[angl ] m i f ESPORT En el beisbol, llançador.

->pitecantrop

■pitecantrop

[del gr. píthēkos ‘simi’ i ánthrōpos ‘home’]

m ANTROP FÍS Gènere d’homínids primitius de la família dels homínids (Pithecanthropus sp), englobat actualment dins les subespècies Homo erectus erectus i Homo erectus pekinensis.

->pitejar

■pitejar

[deriv. alterat de l’arrel onomatopeica pink que és probablement a la base de pinsà (v. aquest mot) o der. de pit, onomatopeia del cant de l’ocell; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr Cantar el pinsà i altres ocells.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pitejar

GERUNDI: pitejant

PARTICIPI: pitejat, pitejada, pitejats, pitejades

INDICATIU PRESENT: pitejo, piteges, piteja, pitegem, pitegeu, pitegen

INDICATIU IMPERFET: pitejava, pitejaves, pitejava, pitejàvem, pitejàveu, pitejaven

INDICATIU PASSAT: pitegí, pitejares, pitejà, pitejàrem, pitejàreu, pitejaren

INDICATIU FUTUR: pitejaré, pitejaràs, pitejarà, pitejarem, pitejareu, pitejaran

INDICATIU CONDICIONAL: pitejaria, pitejaries, pitejaria, pitejaríem, pitejaríeu, pitejarien

SUBJUNTIU PRESENT: pitegi, pitegis, pitegi, pitegem, pitegeu, pitegin

SUBJUNTIU IMPERFET: pitegés, pitegessis, pitegés, pitegéssim, pitegéssiu, pitegessin

IMPERATIU: piteja, pitegi, pitegem, pitegeu, pitegin

->piter

piter

[de pit]

m TRANSP Cotxe petit de dos seients, l’un al davant, on seu el cotxer que guia els cavalls, i l’altre al darrere.

->pitera¹

■pitera¹

[de pit; 1a FONT: 1845]

adj f Dit d’una dona ben cossada.

->pitera²

■pitera²

[de pita]

f BOT Atzavara.

->pitet

■pitet

[de pit; 1a FONT: c. 1750]

m 1 Tros de tela més o menys llarg i ample que cobreix la part superior del pit.

2 esp Peça de roba lligada amb vetes darrere el coll, que hom posa a les criatures quan mengen, perquè no s’embrutin el vestit.

->piteu

■piteu -ea

Part. sil.: pi_teu

1 adj i m i f 1 ant De Poitou (regió de França).

2 De Sant Llorenç de Morunys (Solsonès).

2 m TÈXT Drap ordinari, de color blanc, negre o blau, que es fabricava a Sant Llorenç dels Piteus (Solsonès) i servia principalment per a fer peücs, capes de pastor i mantes de traginer.

->piti pítia

■piti pítia

1 adj Pític.

2 f HIST REL A la Grècia antiga, sacerdotessa que anunciava les respostes de l’oracle d’Apol·lo Piti a Delfos.

->pitiatisme

pitiatisme

Part. sil.: pi_ti_a_tis_me

m PAT 1 Nom genèric de qualsevol manifestació funcional originada per un mecanisme suggestiu.

2 Manifestació, conscient o inconscient, en què hi ha una simulació d’origen histèric.

->pític

■pític -a

1 adj Relatiu o pertanyent a Pitó.

2 festes pítiques HIST A la Grècia antiga, festes celebrades en honor d’Apol·lo Piti.

->pítids

pítids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells passeriformes del subordre dels tirans.

2 sing Ocell de la família dels pítids.

->pítima

■pítima

[de l’it. píttima, íd., del ll. epithĕma, i aquest, del gr. epíthema, íd., der. de epitíthēmi ‘posar al damunt’]

f Embriaguesa. Agafar una pítima.

->pitiriasi

■pitiriasi

Part. sil.: pi_ti_ri_a_si

f PAT 1 Nom genèric de diverses malalties de la pell, caracteritzades per una descamació furfuràcia.

2 Caspa.

->pitja

■pitja

[del ll. vg. *pĕdea ‘trava dels peus’, der. de pes, pedis ‘peu’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 OFIC 1 Falca.

2 esp Peça de ferro que disposada a la manera d’un tascó, a l’ull del ferro d’algunes eines, el fixa al mànec.

3 esp MAR Cadascun dels socs o altres peces de fusta que, disposats entre el banc d’arborar d’una barca i el pal, a la manera d’una falca, el subjecten i permeten de variar-ne la inclinació.

2 1 Puntal.

2 esp AGR Barra, branca, etc., damunt la qual són recolzades les branques d’un arbre carregat de fruita en excés, de manera que, en sostenir-les, impedeix que es trenquin.

3 esp CONSTR Barra que sosté, provisionalment, una construcció antiga, una construcció en la qual hom reforma elements que suporten pes, etc.

3 EMBAL Fusta plana que, posada al costat d’una bóta, d’un bocoi, etc., li impedeix de rodar.

4 OLEÏC Post amb una mossa a la qual encaixa un puntal que, disposat al costat d’una pila d’esportins que puja torta, evita que caigui.

->pitjada

■pitjada

[de pitjar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Acció de pitjar.

->pitjador

■pitjador -a

[de pitjar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que pitja.

->pitjallida

■pitjallida

f ZOOL Pagellida.

->pitjament

■pitjament

[de pitjar; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m Acció de pitjar, pitjada.

->pitjapapers

■pitjapapers

m OFICINA Petjapapers.

->pitjar

■pitjar

Cp. petjar

[de pitja; 1a FONT: 1272, CTort.]

v 1 tr 1 Exercir una pressió sense cop sobre una cosa amb el propòsit de moure-la, de comprimir-la, de fer-la més compacta. Pitgeu la porta.

2 Trepitjar. Aquesta terra és poc pitjada.

3 Posar pitges a una casa, a un arbre, etc., apuntalar.

2 intr 1 Intensificar-se, deixar-se sentir fort. El sol pitjava de valent.

2 dial Apitxar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pitjar

GERUNDI: pitjant

PARTICIPI: pitjat, pitjada, pitjats, pitjades

INDICATIU PRESENT: pitjo, pitges, pitja, pitgem, pitgeu, pitgen

INDICATIU IMPERFET: pitjava, pitjaves, pitjava, pitjàvem, pitjàveu, pitjaven

INDICATIU PASSAT: pitgí, pitjares, pitjà, pitjàrem, pitjàreu, pitjaren

INDICATIU FUTUR: pitjaré, pitjaràs, pitjarà, pitjarem, pitjareu, pitjaran

INDICATIU CONDICIONAL: pitjaria, pitjaries, pitjaria, pitjaríem, pitjaríeu, pitjarien

SUBJUNTIU PRESENT: pitgi, pitgis, pitgi, pitgem, pitgeu, pitgin

SUBJUNTIU IMPERFET: pitgés, pitgessis, pitgés, pitgéssim, pitgéssiu, pitgessin

IMPERATIU: pitja, pitgi, pitgem, pitgeu, pitgin

->pitjor

■pitjor

[del ll. pejor, -ōris, íd., comparatiu de malus, -a, -um ‘dolent’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

1 adj Més dolent. És la cosa pitjor que podies dir-li: botifler.

2 adv Més malament. El malalt està pitjor que ahir.

->pitjora

■pitjora

[de pitjorar; 1a FONT: 1653, DTo.]

f Acció de pitjorar; empitjorament.

->pitjorament

pitjorament

[de pitjorar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de pitjorar;

2 l’efecte.

->pitjorar

■pitjorar

[de pitjor; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr Anar de mal en pitjor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pitjorar

GERUNDI: pitjorant

PARTICIPI: pitjorat, pitjorada, pitjorats, pitjorades

INDICATIU PRESENT: pitjoro, pitjores, pitjora, pitjorem, pitjoreu, pitjoren

INDICATIU IMPERFET: pitjorava, pitjoraves, pitjorava, pitjoràvem, pitjoràveu, pitjoraven

INDICATIU PASSAT: pitjorí, pitjorares, pitjorà, pitjoràrem, pitjoràreu, pitjoraren

INDICATIU FUTUR: pitjoraré, pitjoraràs, pitjorarà, pitjorarem, pitjorareu, pitjoraran

INDICATIU CONDICIONAL: pitjoraria, pitjoraries, pitjoraria, pitjoraríem, pitjoraríeu, pitjorarien

SUBJUNTIU PRESENT: pitjori, pitjoris, pitjori, pitjorem, pitjoreu, pitjorin

SUBJUNTIU IMPERFET: pitjorés, pitjoressis, pitjorés, pitjoréssim, pitjoréssiu, pitjoressin

IMPERATIU: pitjora, pitjori, pitjorem, pitjoreu, pitjorin

->pitjoria

■pitjoria

Part. sil.: pit_jo_ri_a

[de pitjor; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Pitjora, empitjorament.

->pitnegre

■pitnegre

[de pit i negre]

m ORNIT Remena-rocs.

->pitó¹

■pitó¹

[del gr. pýtōn, serp mitològica morta per Apol·lo, que rebé el nom de Pític, i aquest passà a designar profetes inspirats per Apol·lo; 1a FONT: 1460, Roig]

m ZOOL Nom de diversos rèptils ofidis de la família dels pitònids que pertanyen als gèneres Python, Calabaria i Loxocemus, amb el crani gros, dents molt desenvolupades, rudiments de pelvis i cua curta.

->pitó²

■pitó²

m EXCURS 1 En escalada, en espeleologia, etc., clau que hom clava a les esquerdes de la roca, amb un forat o una anella que permet de fixar-hi el mosquetó o l’estrep.

2 pitó d’expansió Pitó que, en ésser clavat, s’obre per dins i resta fix a la roca.

->pitof

■pitof -a

[catalanització de l’oc. *pitauf, i aquest, del b. ll. pitalphus ‘ampolla; pitxer’, que, de contenir vi, passà a significar ‘embriac’]

adj i m i f Embriac.

->pitoliu

■pitoliu

Part. sil.: pi_to_liu

[variant de cotoliu]

m ORNIT Cotoliu.

->pitònids

■pitònids

m ZOOL 1 pl Família de rèptils del subordre dels ofidis, que reuneix les serps conegudes amb el nom de pitó.

2 sing Rèptil de la família dels pitònids.

->pitonissa

■pitonissa

[de pitó¹; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f 1 Dona inspirada que prediu el futur.

2 HIST REL Sacerdotessa d’Apol·lo a Delfos que constituïa un dels elements primordials en el ritual d’emissió d’oracles.

->pitòspor

■pitòspor

m BOT i JARD Arbust perennifoli de la família de les pitosporàcies (Pittosporum tobira), de fulles ovades i coriàcies i flors petites, blanquinoses i molt fragants.

->pitosporàcies

■pitosporàcies

Part. sil.: pi_tos_po_rà_ci_es

f BOT 1 pl Família de rosals, composta per plantes llenyoses de fulles amples, flors actinomorfes i pentàmeres i de fruits carnosos o en càpsula.

2 sing Planta de la família de les pitosporàcies.

->pitrada

■pitrada

[de pit; 1a FONT: c. 1372]

f 1 Cop, estrebada, donats amb el pit.

2 fig Arrambatge, reprensió forta.

->pitral

■pitral

[del ll. pectoralis ‘relatiu al pit’, der. de pectus, -ŏris ‘pit’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Corretja de l’ensellament que passa pel pit de l’animal.

->pitralada

■pitralada

[de pitral]

f Allò que cap o que hom porta a la pitrera; pitrerada.

->pitram

■pitram

[de pit]

m Mamellam, pitam.

->pitrera

■pitrera

[de pit; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Part anterior del pit. Anava amb la pitrera nua.

2 esp Pits, mamelles. Una dona de pitrera exuberant.

2 Espai entre el pit i la peça de roba que el cobreix.

3 Part anterior de la camisa o d’una altra peça. Es va tacar amb vi negre la pitrera de la camisa.

->pitrerada

■pitrerada

[de pitrera]

f 1 Allò que cap o que hom porta a la pitrera.

2 col·loq Pitrera d’una dona de pits grossos.

->pitressina

pitressina

f FISIOL ANIM Vasopressina.

->pit-roig

■pit-roig

Part. sil.: pit-roig

[de pit i roig]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels túrdids (Erithacus rubecula), amb el pit i el front de color taronja viu i les parts superiors gris oliva, fortament territorial i que habita tant als boscs com als jardins.

->pituícit

pituícit

Part. sil.: pi_tu_í_cit

m HISTOL Cèl·lula fusiforme de la part nerviosa de la neurohipòfisi.

->pituïta

■pituïta

Part. sil.: pi_tu_ï_ta

[del ll. pītuīta, íd.]

f 1 FISIOL ANIM Humor viscós i aquós que secreten alguns òrgans.

2 PAT Líquid que alguns malalts expulsen per la boca els matins en dejú.

->pituïtari

■pituïtari -ària

Part. sil.: pi_tu_ï_ta_ri

[de pituïta]

adj 1 FISIOL ANIM i PAT Que segrega pituïta.

2 ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent a la hipòfisi o glàndula pituïtària.

2 membrana pituïtària (o simplement pituïtària) Capa mucosa del nas que entapissa l’interior de les fosses nasals, anomenada també membrana de Schneider.

->pituïtós

■pituïtós -osa

Part. sil.: pi_tu_ï_tós

[de pituïta]

adj FISIOL ANIM i PAT Abundós en moc o pituïta.

->pitxell

■pitxell

[variant occidental de pitxer poc aclarida, potser resultat de l’influx de noms d’altres recipients en -ell: botell, tonell, carretell; 1a FONT: 1394]

m 1 Gerro amb broc per a servir aigua o vi.

2 dial Cantiret petit per a beure a galet.

->pitxella

■pitxella

[de pitxell]

f Gerro de terra cuita, envernissat, que té una nansa i un broc i que serveix per a treure vi i abocar-lo o per a beure-hi a galet.

->pitxer

■pitxer

[del fr. ant. i dial. pichier, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Gerro, especialment per a posar-hi flors.

2 Recipient de terrissa, de vidre, etc., sense peu i amb una nansa, per a contenir líquids, beguda, etc.

->pitxera

pitxera

[de pitxer]

f dial pitxer 2.

->pitxi¹

pitxi¹

m INDUM Vestit sense mànigues i molt escotat que hom porta sobre una brusa o un jersei.

->pitxi²

pitxi²

m JOCS Joc entre dos equips semblant al beisbol en què hom pot colpejar la pilota amb la mà o bé amb un bat o bastó.

->pitxol

■pitxol

m NUMIS 1 A Sicília, moneda, corrent als segles XV i XVI.

2 A Tortosa i a mitjan segle XIX, pellofa o marca de capítol.

->pitxola

■pitxola

[alteració del ll. vg. *pecciolus ‘peuet’, assimilació de *pediciolus, variant de pedicellus, dimin. de pes, pedis ‘peu’; 1a FONT: 1781]

f MAR Vela mestra que va fermada a una antena curta i és emprada, en les embarcacions grans de vela llatina, per a capejar vents forts i temporals.

->pitxolí

■pitxolí

[cf. pitxola]

m 1 CONSTR Maó estret; melindro.

2 FUST Aixeta de fusta tornejada, adaptada a un tap cònic, que pot ésser aplicada a barralons, bótes, etc.

->piu¹

■piu¹

Part. sil.: piu

[v. piu²]

m 1 1 Petita peça sortint que serveix per a encaixar en un buit, moure un ressort, fer de suport a un cos giratori, etc.

2 esp RELL Cadascun dels extrems de l’eix de les rodes del rellotge.

3 esp TECNOL Extrem inferior d’un arbre vertical, sobre el qual gira.

2 OFIC Peça de fusta o metàl·lica que, passada per dins d’una anella o altre encaix, serveix per a tancar o subjectar una tapadora, una porta, etc.

3 col·loq Penis.

->piu²

■piu²

Part. sil.: piu

[onomatopeia del crit dels ocells; com a petita peça d’encaix per a moure un ressort o fer de suport a un cos giratori és també der. de piular pel so agut pi que solen fer aquestes peces quan giravolten; 1a FONT: s. XIV]

m 1 Piulet.

2 no dir ni piu No dir res.

3 no sentir-se ni un piu No sentir-se res.

->piuar

■piuar

Part. sil.: pi_uar

[de piu²]

v intr Piular.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: piuar

GERUNDI: piuant

PARTICIPI: piuat, piuada, piuats, piuades

INDICATIU PRESENT: piuo, piues, piua, piuem, piueu, piuen

INDICATIU IMPERFET: piuava, piuaves, piuava, piuàvem, piuàveu, piuaven

INDICATIU PASSAT: piuí, piuares, piuà, piuàrem, piuàreu, piuaren

INDICATIU FUTUR: piuaré, piuràs, piuarà, piuarem, piuareu, piuaran

INDICATIU CONDICIONAL: piuaria, piuaries, piuaria, piuaríem, piuaríeu, piuarien

SUBJUNTIU PRESENT: piui, piuis, piui, piuem, piueu, piuin

SUBJUNTIU IMPERFET: piués, piuessis, piués, piuéssim, piuéssiu, piuessin

IMPERATIU: piua, piui, piuem, piueu, piuin

->piula¹

■piula¹

Part. sil.: piu_la

[de piular; 1a FONT: 1803, DEst.]

f ORNIT 1 1 Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels motacíl·lids (Anthus novaeseelandiae), de color bru rogenc, negre i ocraci, que hiverna a l’Europa occidental.

2 piula dels arbres Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels motacíl·lids (Anthus trivialis), semblant a la piula però amb el pit groguenc i molt llistat.

3 piula gola-roja Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels motacíl·lids (Anthus cervinus), semblant a la piula, però amb la gola vermella i les parts inferiors pàl·lides.

4 piula grossa Piula.

2 Ànec xiulador.

3 1 piula de canyers (o simplement piula) Repicatalons.

2 piula hortolana Hortolà.

->piula²

■piula²

Part. sil.: piu_la

[v. piula¹]

f petard¹ 1.

->piulada

■piulada

Part. sil.: piu_la_da

[de piular; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f 1 Acció de piular.

2 Manera de piular.

->piuladissa

■piuladissa

Part. sil.: piu_la_dis_sa

[de piular; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Seguit de piulets, xerradissa d’ocells.

->piulador

■piulador -a

Part. sil.: piu_la_dor

[de piular]

adj Que piula.

->piulaire

■piulaire

Part. sil.: piu_lai_re

[de piular]

adj Piulador.

->piular

■piular

Part. sil.: piu_lar

[d’origen onomatopeic, del crit dels ocells; 1a FONT: 1372]

v intr 1 Cridar els polls de la gallina i els ocells petits. Des de casa se senten piular els moixons.

2 fig 1 Parlar.

2 no piular No dir res; callar.

3 no poder piular No tenir dret a parlar o no tenir avinentesa de fer-ho.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: piular

GERUNDI: piulant

PARTICIPI: piulat, piulada, piulats, piulades

INDICATIU PRESENT: piulo, piules, piula, piulem, piuleu, piulen

INDICATIU IMPERFET: piulava, piulaves, piulava, piulàvem, piulàveu, piulaven

INDICATIU PASSAT: piulí, piulares, piulà, piulàrem, piulàreu, piularen

INDICATIU FUTUR: piularé, piularàs, piularà, piularem, piulareu, piularan

INDICATIU CONDICIONAL: piularia, piularies, piularia, piularíem, piularíeu, piularien

SUBJUNTIU PRESENT: piuli, piulis, piuli, piulem, piuleu, piulin

SUBJUNTIU IMPERFET: piulés, piulessis, piulés, piuléssim, piuléssiu, piulessin

IMPERATIU: piula, piuli, piulem, piuleu, piulin

->piulejar

■piulejar

Part. sil.: piu_le_jar

[de piular]

v intr Piular.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: piulejar

GERUNDI: piulejant

PARTICIPI: piulejat, piulejada, piulejats, piulejades

INDICATIU PRESENT: piulejo, piuleges, piuleja, piulegem, piulegeu, piulegen

INDICATIU IMPERFET: piulejava, piulejaves, piulejava, piulejàvem, piulejàveu, piulejaven

INDICATIU PASSAT: piulegí, piulejares, piulejà, piulejàrem, piulejàreu, piulejaren

INDICATIU FUTUR: piulejaré, piulejaràs, piulejarà, piulejarem, piulejareu, piulejaran

INDICATIU CONDICIONAL: piulejaria, piulejaries, piulejaria, piulejaríem, piulejaríeu, piulejarien

SUBJUNTIU PRESENT: piulegi, piulegis, piulegi, piulegem, piulegeu, piulegin

SUBJUNTIU IMPERFET: piulegés, piulegessis, piulegés, piulegéssim, piulegéssiu, piulegessin

IMPERATIU: piuleja, piulegi, piulegem, piulegeu, piulegin

->piulet

■piulet

Part. sil.: piu_let

[de piular]

m 1 Crit del poll o de l’ocell que piula.

2 So agut i estrident de la veu. Tens un piulet que eixorda.

->piuleta

■piuleta

Part. sil.: piu_le_ta

[de piula²]

f dial 1 FOLK Receptacle de paper ple de pólvora ben pitjada usat com a tronador.

2 Pastís petit de sucre en forma de piuleta.

->piuló

■piuló

Part. sil.: piu_ló

[de piular]

m ORNIT Ànec xiulador.

->piu-piu

■piu-piu

[de piu²]

m 1 Onomatopeia del crit del pollet o de l’ocell que piula.

2 Piuladissa.

->piúria

■piúria

Part. sil.: pi_ú_ri_a

f PAT Presència de pus a l’orina.

->pivàlic

pivàlic, àcid

QUÍM ORG Sòlid incolor que hom obté per tractament amb hipoclorit sòdic de la pinacolona. Té la fórmula C₅H₁₀O₂.

->pivet

■pivet

[de pi avet]

m BOT Avet.

->pivot

■pivot

[del fr. pivot, d’origen incert, però molt probablement semblant al del cat. piu¹]

1 m piu¹.

2 ESPORT 1 m i f En el bàsquet, jugador situat normalment prop de la cistella adversària i al voltant del qual gira el joc del seu equip en atacar.

2 m Moviment que fa el pivot girant sobre si mateix.

->pivotar

■pivotar

[de pivot]

v intr 1 Voltar sobre o a l’entorn d’un piu.

2 ESPORT En el bàsquet i l’handbol, fer un jugador un moviment de gir consistent a desplaçar un peu, girant sobre l’altre peu, que fa d’eix, per tal de protegir la pilota de l’acció d’un defensa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pivotar

GERUNDI: pivotant

PARTICIPI: pivotat, pivotada, pivotats, pivotades

INDICATIU PRESENT: pivoto, pivotes, pivota, pivotem, pivoteu, pivoten

INDICATIU IMPERFET: pivotava, pivotaves, pivotava, pivotàvem, pivotàveu, pivotaven

INDICATIU PASSAT: pivotí, pivotares, pivotà, pivotàrem, pivotàreu, pivotaren

INDICATIU FUTUR: pivotaré, pivotaràs, pivotarà, pivotarem, pivotareu, pivotaran

INDICATIU CONDICIONAL: pivotaria, pivotaries, pivotaria, pivotaríem, pivotaríeu, pivotarien

SUBJUNTIU PRESENT: pivoti, pivotis, pivoti, pivotem, pivoteu, pivotin

SUBJUNTIU IMPERFET: pivotés, pivotessis, pivotés, pivotéssim, pivotéssiu, pivotessin

IMPERATIU: pivota, pivoti, pivotem, pivoteu, pivotin

->pixa

■pixa

[de pixar; 1a FONT: 1321]

f vulg Membre viril.

->pixacà

■pixacà

m BOT 1 Bolet de la família de les amanitàcies (Amanita pantherina), de capell més o menys convex, marró o ocraci esquitxat de blanc, i cama blanca, molt metzinós i que es fa en bosc de coníferes.

2 Blet pudent.

3 Bolet de femer.

4 Cortinari.

5 Farinera borda.

->pixaconill

■pixaconill

m BOT Bolet de la família de les higroforàcies (Hygrophorus conicus), de barret cònic, vermell o groc, i cama prima groga o enfosquida, i sense importància gastronòmica.

->pixada

■pixada

[de pixar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f vulg Acció de pixar.

->pixadina

■pixadina

f BOT 1 Tricoloma.

2 Bolet no comestible.

->pixador¹

■pixador¹

[de pixar i -dor²; 1a FONT: 1458]

m vulg Urinari.

->pixador²

■pixador² -a

[de pixar i -dor¹; 1a FONT: 1458]

adj i m i f vulg Que pixa.

->pixallits

■pixallits

[de pixar i llit]

m BOT 1 Lletsó.

2 Dent de lleó.

->pixaner

■pixaner -a

[de pixar]

col·loq adj i m i f 1 Que pixa molt sovint.

2 boira pixanera Boira molt humida.

->pixapins

pixapins

m i f desp Persona de ciutat que va al camp els caps de setmana o a les vacances.

->pixar

■pixar

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: 1250]

v 1 1 intr vulg Evacuar l’orina; orinar. Deixeu-lo pixar tranquil.

2 pixar aigua beneita fig i col·loq Ésser molt devot.

3 pixar alt fig i col·loq Tenir moltes pretensions.

4 pixar fora de test fig i col·loq Parlar sense raó, fugir de la qüestió, dir disbarats.

2 tr Evacuar orina o un altre humor. Pixar sang.

3 pixar-se a la sabata col·loq Ésser molt vell; repapiejar.

4 pixar-se de riure fig i col·loq Riure molt.

5 pixar vent NÀUT Deixar que la vela perdi vent pels bessos de dalt de la pena quan la barca cenyeix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pixar

GERUNDI: pixant

PARTICIPI: pixat, pixada, pixats, pixades

INDICATIU PRESENT: pixo, pixes, pixa, pixem, pixeu, pixen

INDICATIU IMPERFET: pixava, pixaves, pixava, pixàvem, pixàveu, pixaven

INDICATIU PASSAT: pixí, pixares, pixà, pixàrem, pixàreu, pixaren

INDICATIU FUTUR: pixaré, pixaràs, pixarà, pixarem, pixareu, pixaran

INDICATIU CONDICIONAL: pixaria, pixaries, pixaria, pixaríem, pixaríeu, pixarien

SUBJUNTIU PRESENT: pixi, pixis, pixi, pixem, pixeu, pixin

SUBJUNTIU IMPERFET: pixés, pixessis, pixés, pixéssim, pixéssiu, pixessin

IMPERATIU: pixa, pixi, pixem, pixeu, pixin

->pixarada

■pixarada

[de pixar]

vulg f 1 Orina que hom evacua d’una vegada.

2 Rastre que deixa una pixarada.

->pixa-reixes

■pixa-reixes

Part. sil.: pi_xa-rei_xes

[de pixar i reixa; 1a FONT: 1932, DFa.]

m i f Pixavagant.

->pixarelles

■pixarelles

[de pixar]

f pl 1 Vi aigualit i de baixa qualitat.

2 Licor molt aigualit.

->pixat

■pixat

[de pixar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 [generalment en pl] vulg Orins.

2 1 Taca pudent o desagradable.

2 pixat de conill SUR Taca pudent del suro, produïda per haver-hi tocat el suc que raja d’una nafra.

3 pixat de corc SUR Taca que sol deixar el corc pel suro o altres objectes per on passa.

->pixatinters

■pixatinters

[de pixar i tinter; 1a FONT: 1537]

m i f desp Dependent d’escriptori o empleat d’un despatx.

->pixavagant

■pixavagant

[de pixar i vagant; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Persona ociosa, que va i ve sense fer feina.

->pixaví

■pixaví -ina

[de pixar i vi]

dial 1 adj Molt presumit.

2 m Espiadimonis.

->píxel

■píxel

[acrònim transformat dels mots anglesos picture element]

m FOTOG, TELECOM i TV Cadascuna de les mínimes fraccions en què resulta dividida una imatge en sotmetre-la a un escombratge electrònic.

->pixera

■pixera

[de pixar]

f vulg Ganes de pixar o orinar; orinera.

->píxide

■píxide

[del ll. pyxis, -ĭdis, i aquest, del gr. pyxís, -ídos ‘capseta’; 1a FONT: 1688]

f LITÚRG i ORFEB Copó sense peu.

->pixidi

■pixidi

m BOT Fruit capsular, pluricarpel·lar i sincàrpic, de dehiscència transversal.

->pixidial

pixidial

Part. sil.: pi_xi_di_al

adj BOT Relatiu o pertanyent al pixidi.

->pixis

■pixis

[del ll. pixis, -ĭdis, i aquest, del gr. pyxís, -ídos ‘capseta’]

m LITÚRG i ORFEB Píxide.

->pixota¹

■pixota¹

[v. pixota²]

f TECNOL Barra metàl·lica que, amb joc dins el capçal movible d’un torn, permet de fixar les peces que hom vol treballar.

->pixota²

■pixota²

[de pixa]

f 1 ICT 1 Peix anguiforme de l’ordre dels perciformes i de la família dels caràpids (Carapus acus), sense aletes ventrals ni caudals, que viu paràsit a l’interior de les holotúries a les costes atlàntiques i a la Mediterrània.

2 pixota blanca Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels ofídids (Ophidium barbatum), amb una única aleta, llarga i prima, i de color argentat.

3 pixota de llanguet Pixota.

4 pixota vermella Cinta.

2 ZOOL 1 pixota negra Holotúria d’uns 20 cm de longitud (Holothuria forskali), pell negra, coberta per set files de papil·les còniques, boca terminal, i tres files de peus ambulacrals a la cara inferior; anomenada també pardal de moro i corallot negre.

2 pixota terrosa Tirony.

->pixotera

■pixotera

[de pixar]

f Boira pixanera.

->pixum

■pixum

[de pixar]

m Mullena de pixats.

->pizza

■pizza

[de l’it. pizza, d’origen incert; segons alguns, relacionat amb el verb pizzicare ‘pessigar’, d’arrel comuna amb el cat. pessigar (v. aquest mot); segons d’altres, del germ. bizzo/pizzo, bizza/pizza ‘mos’ (cf. al. mod. beissen ‘mossegar’)]

f GASTR Plat d’origen italià, preparat a base de massa de pa, estesa, de forma generalment circular, coberta de salsa de tomàquet i mozzarella, a més d’una gran varietat d’altres ingredients, cuita en un forn molt calent.

->pizzer

■pizzer -a

m i f 1 GASTR Cuiner especialitzat a fer pizzes.

2 Persona que reparteix pizzes a domicili.

->pizzeria

■pizzeria

Part. sil.: piz_ze_ri_a

f GASTR Restaurant on hom prepara i serveix pizzes i, sovint també, d’altres especialitats italianes.

->pizzicato

■pizzicato^* [pidzikáto]

[mot it., ‘pinçat’]

m MÚS En una partitura, indicació que el passatge afectat ha d’ésser interpretat, en els instruments de cordes fregades, amb notes pinçades amb els dits.

->Pl

Pl

símb METROL poiseuille.

->pl.

pl.

abrev 1 URBAN plaça 1 1.

2 CONSTR planta 6 2.

3 GRAM plural 2.

->pla¹

■pla¹

[del ll. plane ‘òbviament; exactament’, der. de planus, -a, -um [v. pla³]]

adv 1 [a vegades reforçat per bé] Prou. Ell pla ha fet això. Ella se n’és pla bé guardada.

2 iròn Expressa negació. Ell pla ho farà. Això pla!

3 ara pla! Exclamació de sorpresa, desaprovació; renoi! No ha vingut ningú? Ara pla! Com ens ho farem?

->pla²

■pla²

[del fr. plant, íd., der. de planter ‘plantar’ (v. planta), escrit després plan per encreuament amb plan ‘lloc pla’, que donà plano i s’adaptà a pla per similitud]

m 1 1 Representació, sobre una superfície plana, de la disposició d’una ciutat, edifici, parc, etc. El pla de la ciutat de Barcelona. El pla del recinte de l’exposició i dels jardins de Montjuïc. El pla de la batalla de Waterloo.

2 ARQUIT i ENG Representació d’una màquina, d’una obra arquitectònica o d’enginyeria, etc., amb dibuixos de l’estructura i forma generals o de cada part o peces, i de la distribució o proporcions del conjunt.

3 CARTOG Mapa topogràfic fet a escala superior a 1:10 000 i inferior a 1:200 000.

4 aixecar un pla TOPOG Projectar i dibuixar un pla.

5 pla topogràfic TOPOG Representació gràfica d’una regió de la superfície terrestre que explicita les característiques planimètriques de la regió.

6 pla urbanístic URBAN Representació, en una superfície plana o en maqueta, de l’ordenació, total o parcial, d’una ciutat o d’un nucli o conjunt de nuclis urbans.

2 fig 1 Projecte ordenat d’una obra a realitzar, d’una cosa a fer, d’una conducta a seguir. El pla d’un drama, d’una novel·la. El pla d’una batalla. Pla de vida.

2 ECON, POLÍT i SOCIOL Conjunt orgànic de directrius i mesures polítiques i econòmiques adreçades a resoldre un problema o una situació determinats. El pla Marshall. Un pla de desenvolupament. Plans quinquennals.

3 pla de pensions ECON Sistema de previsió personal voluntari i lliure, complementari o no de la seguretat social, pel qual una persona fa unes aportacions constants o variables en canvi de rebre rendes o capitals en cas de jubilació, supervivència, viduïtat, orfenesa, invalidesa o situacions imprevistes com ara l’atur.

4 pla d’estudis ENSENY Reglamentació i programació dels estudis que cal acomplir amb vista a la consecució d’un títol, al seguiment d’uns cursos, etc.

5 pla de treball LUM Pla real o imaginari on hom suposa que és efectuat normalment el treball i emprat correntment com a pla de referència per a mesurar el nivell d’il·luminació de locals.

6 pla econòmic ECON Conjunt de disposicions preses amb vista a l’execució d’un projecte que interessa una activitat econòmica.

7 pla urbanístic URBAN Ordenació sistemàtica, total o parcial, d’una ciutat o d’un nucli o conjunt de nuclis urbans, en previsió i amb programació del seu creixement futur.

3 DIB i PINT 1 Cadascuna de les superfícies imaginàries d’un dibuix, relleu, fotografia, etc., determinades per la distància que mantenen respecte a la superfície real del dibuix, relleu, fotografia, etc., i en les quals hom situa les diverses figures que integren el conjunt.

2 fig Un escriptor de primer pla.

3 Dibuix que representa la projecció ortogonal d’un objecte, d’una peça, d’una màquina, d’una casa, etc., o d’un dels seus talls o seccions.

4 pla fitat Pla en el qual són indicades les dimensions de les parts que hi són representades.

5 pla geomètric (o geometral, o de terra) Superfície plana de referència que hom imagina paral·lela al pla horitzontal i que correspon al sòl o paviment on són o es posen els peus de la figura o figures que hom vol representar o que són representades i el qui ha de mirar-les.

6 pla horitzontal (o de l’horitzó) Superfície plana horitzontal que passa per la vista de l’espectador.

7 pla vertical (o de projecció, o òptic) Superfície vertical, interposada entre l’ull, o centre de projecció o de vista, a la figura o figures que hom vol representar o que són representades.

4 CIN 1 Unitat fílmica que comprèn un conjunt de fotogrames corresponents a una sola filmació estàtica.

2 pla americà Pla la imatge del qual recull aproximadament les tres quartes parts del cos humà, fins als genolls.

3 pla general Pla la imatge del qual recull la totalitat d’un escenari, natural o d’estudi.

4 pla mitjà Pla la imatge del qual recull la meitat del cos dels personatges.

5 primer pla Pla la imatge del qual recull un detall concret d’un personatge o d’un objecte.

5 pla de simetria CRISTAL·L Element de simetria que indica una reflexió.

->pla³ plana

■pla³ plana

[del ll. planus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m GEOM 1 Superfície tal que qualsevol recta que passi per dos dels seus punts es troba totalment continguda en la dita superfície.

2 pla bisector Pla que passa per l’aresta d’un angle dièdric i el divideix en dos angles iguals.

3 pla de coordenades Cadascun dels tres plans que es tallen en un punt i que serveixen per a fixar la posició de qualsevol punt de l’espai amb l’ajut de les línies coordenades.

4 pla de l’infinit (o pla impropi) A l’espai projectiu de tres dimensions, conjunt de punts de l’infinit.

2 m 1 Superfície d’un cos més o menys acostada, per la seva configuració, a un pla geomètric.

2 GEOMORF Sector de terreny planer i de poca extensió.

3 TECNOL Nom donat a les barres metàl·liques de secció rectangular, les dimensions de la qual són compreses entre 5 i 200 mm d’amplada i 3 i 6 mm de gruix.

4 pla de macla CRISTAL·L Superfície d’una macla en què coincideixen, per reflexió, els cristalls que la formen.

5 pla d’esquistositat PETROG Cadascuna de les superfícies de separació dels fulls d’un esquist.

6 pla de taules TÈXT Superfície superior de les taules d’un teler, per la qual corre la llançadora.

7 pla inclinat MEC i FÍS Pla que forma un cert angle amb el pla horitzontal.

3 m 1 Superfície real o imaginària relativa a uns punts, fenòmens o objectes situats o esdevinguts a una mateixa altura o distància respecte a un determinat pla o nivell de referència estable.

2 AERON Cadascuna de les superfícies que en una aeronau serveixen per a sustentar-la o per a estabilitzar-la o mantenir-ne l’estabilitat.

3 pla de flotació MAR Secció del buc d’una embarcació pel pla determinat per les línies de flotació d’ambdós costats del buc.

4 pla de nivell TOPOG Pla tangent al geoide, que hom pren com a referència en els treballs d’altimetria o anivellació per a mesurar l’altura dels punts d’un terreny.

5 pla de polarització FÍS En la propagació d’una ona transversal, pla determinat per la direcció de propagació de l’ona i la direcció de vibració de l’ona.

6 pla d’estiba MAR Pla fet sobre el pla longitudinal d’un vaixell de càrrega i en el qual és indicat el lloc que ocupa la càrrega, la seva natura, el seu port de destinació, etc.

7 pla d’incidència FÍS Pla determinat per un projectil o per un raig incident i la recta normal a la superfície en un punt d’incidència.

8 pla galàctic ASTR Pla hipotètic que ha estat definit per conveni i que divideix la Galàxia en dues meitats.

9 pla longitudinal MAR Pla de la secció vertical del buc d’una embarcació que conté la línia formada pels punts mitjans de la quilla i que va de proa a popa.

10 pla transversal MAR Pla perpendicular al longitudinal d’una embarcació.

4 adj 1 Que recorda la forma d’un pla geomètric, que forma part d’un pla geomètric, sense curvatures, sense ondulacions, sense elevacions ni depressions. Un dipòsit de fons pla. Un país pla.

2 caure tot pla Caure com un sac, sense fer contorsions.

3 dormir pla Dormir profundament, seguit, com quan hom està fatigat.

5 adj GEOM 1 Que té tots els elements situats en un pla.

2 Dit de la geometria o trigonometria que tracten de figures planes, d’angles plans.

6 adj fig 1 Corrent, sense afectació. És un home tot pla. Un estil pla. En pla català.

2 Fàcil, que no presenta dificultats. Ho trobava molt pla, ell, això.

3 cant pla MÚS Varietat del cant gregorià.

4 cant pla musical MÚS Varietat de cant pla que admet el compàs i l’ús d’accidents cromàtics.

5 confessar (o cantar) de pla Confessar de ple.

6 de pla Ràpidament, sense grans formalitats.

7 parlar pla Parlar en llengua vulgar, parlar en català. Hi havia un moro que sabia parlar pla.

7 adj GRAM Paroxíton. Mot pla. Rima plana.

->Pla

Pla

símb FISIOL plasma 1.

->placa

■placa

[del fr. plaque, íd., der. de plaquer ‘aplacar; revestir d’una planxa de metall’, i aquest, del neerl. mitjà placken ‘apedaçar; enganxar’; 1a FONT: 1647]

f 1 1 Làmina rígida de metall, fusta, plàstic, etc., generalment destinada a ésser aplicada sobre una superfície plana.

2 FUST Contraplacat.

3 placa calefactora QUÍM Calefactor consistent en una planxa escalfada per resistències elèctriques o per gas.

4 placa de cocció (o de focs) ELECTROD Cuina els fogons de la qual han estat integrats sobre una placa metàl·lica, de poc gruix, que hom encasta dins una obertura practicada en un marbre o un moble, de manera que constitueix amb ell una superfície gairebé contínua.

5 placa de fixació dels tubs TERMOT Cadascuna de les plaques situades als extrems d’una caldera, d’un bescanviador de calor, etc., proveïdes de forats als quals són fixat els tubs.

6 placa de tocs QUÍM ANAL Placa de porcellana amb diverses concavitats, emprada per a efectuar reaccions a la gota.

7 placa filtrant QUÍM Làmina constituïda per un material porós a través de la qual hom pot efectuar filtracions.

8 placa de matrícula AUT Matrícula.

9 placa d’estat AUT Làmina metàl·lica o paper adhesiu on consta la sigla de l’estat en el qual ha estat matriculat un vehicle automòbil.

2 ANAT ANIM i PAT 1 Zona diferent de la resta d’una superfície.

2 placa cel·lular CIT En les cèl·lules vegetals, placa que es forma a partir del fragmoplast i que permet la separació de les cèl·lules filles originades en la mitosi.

3 placa de Hutchinson Taques de la còrnia en la queratitis sifilítica.

4 placa de Peyer Conjunt de fol·licles agrupats, a la part antimesentèrica de l’intestí prim.

5 placa equatorial CIT Disposició dels cromosomes durant la metafase de la mitosi, o de la meiosi, quan es troben tots, aproximadament en un mateix pla a l’equador del fus acromàtic.

6 placa mucosa Condiloma pla.

7 placa terminal Expansió discoide plana de la terminació d’una fibra nerviosa motora en el teixit muscular.

3 1 ANAT ANIM Qualsevol formació plana de material dur que normalment forma part de l’exosquelet o dermatosquelet d’alguns animals.

2 placa basal ANAT ANIM i EMBRIOL Conjunt de cartílags paracordals i barres trabeculopolars units en la base del neurocrani dels peixos ciclòstoms.

3 placa basal ANAT ANIM Placa esquelètica dels madreporaris, de la qual s’eleven els septes radials.

4 placa basal ANAT ANIM Placa formada per dentina i per una dent cutània recoberta d’un estrat d’esmalt, que constitueix les escates placoides dels peixos selacis.

5 placa basal ANAT ANIM Cadascuna de les cinc plaques que envolten el periprocte i formen part del calze dels equinoïdeus.

6 placa madrepòrica ANAT ANIM Placa del dermatosquelet dels equinoderms i perforada per nombrosos orificis per on entra l’aigua que omple el sistema ambulacral.

7 placa neural EMBRIOL Expansió plana del teixit neural, en la regió dorsal de la gàstrula, primer rudiment del sistema nerviós dels vertebrats.

8 placa òssia ANAT ANIM Escut cutani, ossi, que sosté els escuts cornis de l’epidermis ceratinitzada dels rèptils quelonis i crocodilians.

9 placa precordal EMBRIOL Regió del mesoblast que durant la gastrulació de l’embrió dels vertebrats resta situada sota el territori del notocordi i dóna origen al mesoderma cefàlic.

4 BOT Cadascuna de les peces que componen la teca de les dinoflagel·lades.

5 obs ELECTROAC i MÚS Disc de gramòfon.

6 ELECTRÒN 1 Ànode d’un tub electrònic.

2 Cadascun dels elèctrodes d’un condensador (dit també armadura) o d’un acumulador.

3 placa deflectora Cadascun dels elèctrodes de deflexió d’un tub de raigs catòdics.

7 FOTOG Làmina de vidre recoberta, en una de les seves cares, d’una emulsió fotosensible que serveix per a obtenir proves fotogràfiques negatives.

8 GEOL i ESPORT En l’alpinisme, superfície llisa d’una paret rocosa.

9 placa litosfèrica GEOL Cadascun dels blocs en què es divideix la litosfera.

->plaça

■plaça

[del ll. vg. *plattea, ll. cl. platea ‘carrer ample; plaça’, i aquest, del gr. plateĩa ‘carrer ample’, adj. fem. de platýs ‘ample’; 1a FONT: 1196]

f 1 1 URBAN [abrev pl.] Lloc ample i espaiós, a l’interior d’una població, on solen confluir diversos carrers.

2 Mercat. Anar a plaça.

3 cotxe de plaça ant Cotxe de punt, de lloguer, que s’estacionava a la plaça o en un indret determinat.

4 plaça d’armes ORG MIL Espai gran on la guarnició d’una ciutat fa els seus exercicis.

5 plaça de toros (o de bous) TAUROM Espai rodó voltat de seients escalonats, on es fan les corridas de toros.

2 1 Població com a centre on són fetes operacions comercials a l’engròs, operacions bancàries, etc. Aquest viatjant fa les places del sud.

2 ORG MIL Ciutat com a centre de defensa o d’altres operacions de guerra.

3 plaça forta ORG MIL Ciutat fortificada.

3 1 Seti, lloc assignat a un passatger, a un concurrent d’un espectacle, etc. A l’autobús no hi havia sinó dues places buides.

2 fig Lloc a ocupar o que hom ocupa en un centre de treball. Hi ha una plaça de sotsoficial vacant. Perdre la seva plaça.

->plaçada

■plaçada

[de plaça]

f Vianda per a un dia, que hom ha comprat a la plaça.

->placar

■placar

v tr ESPORT En el rugbi, interceptar l’avanç (d’un contrari que té la pilota) subjectant-li la cintura o les cuixes amb els braços i fent-lo caure a terra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: placar

GERUNDI: placant

PARTICIPI: placat, placada, placats, placades

INDICATIU PRESENT: placo, plaques, placa, plaquem, plaqueu, plaquen

INDICATIU IMPERFET: placava, placaves, placava, placàvem, placàveu, placaven

INDICATIU PASSAT: plaquí, placares, placà, placàrem, placàreu, placaren

INDICATIU FUTUR: placaré, placaràs, placarà, placarem, placareu, placaran

INDICATIU CONDICIONAL: placaria, placaries, placaria, placaríem, placaríeu, placarien

SUBJUNTIU PRESENT: plaqui, plaquis, plaqui, plaquem, plaqueu, plaquin

SUBJUNTIU IMPERFET: plaqués, plaquessis, plaqués, plaquéssim, plaquéssiu, plaquessin

IMPERATIU: placa, plaqui, plaquem, plaqueu, plaquin

->plaçar

■plaçar

Cp. emplaçar i aplaçar

[del fr. placer, íd., der. de place ‘lloc’]

v tr Posar algú o alguna cosa en un lloc determinat. El van plaçar a la porta a vigilar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plaçar

GERUNDI: plaçant

PARTICIPI: plaçat, plaçada, plaçats, plaçades

INDICATIU PRESENT: plaço, places, plaça, placem, placeu, placen

INDICATIU IMPERFET: plaçava, plaçaves, plaçava, plaçàvem, plaçàveu, plaçaven

INDICATIU PASSAT: plací, plaçares, plaçà, plaçàrem, plaçàreu, plaçaren

INDICATIU FUTUR: plaçaré, plaçaràs, plaçarà, plaçarem, plaçareu, plaçaran

INDICATIU CONDICIONAL: plaçaria, plaçaries, plaçaria, plaçaríem, plaçaríeu, plaçarien

SUBJUNTIU PRESENT: placi, placis, placi, placem, placeu, placin

SUBJUNTIU IMPERFET: placés, placessis, placés, placéssim, placéssiu, placessin

IMPERATIU: plaça, placi, placem, placeu, placin

->placard

■placard

[del fr. placard, íd., der. de plaquer ‘aplicar una placa d’algun material’]

m Escrit o imprès afixat a una paret.

->placatge

■placatge

m ESPORT 1 Acció de placar;

2 l’efecte.

->placebo

■placebo

m FARM Fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament determinat, però que només conté productes inerts sense cap principi actiu.

->placenta

■placenta

[del ll. placenta ‘coca, pastís’; 1a FONT: 1864, DLab.]

f 1 1 ANAT ANIM i EMBRIOL Òrgan matern dels mamífers teris a través del qual s’estableix, durant la gestació, el bescanvi d’oxigen i de substàncies nutritives de la mare a l’embrió i de diòxid de carboni i de productes del metabolisme de l’embrió a la mare.

2 placenta prèvia Placenta que s’insereix en el segment inferior (istme) uterí.

2 BOT 1 Part ressaltada del carpel on és inserit un primordi seminal.

2 En els sorus dels pteridòfits, protuberància de teixit foliar d’on arrenquen els esporangis.

->placentació

■placentació

Part. sil.: pla_cen_ta_ci_ó

[de placenta]

f 1 ANAT ANIM Forma d’implantació dels teixits embrionaris en la placenta.

2 BOT Disposició de les placentes, i per tant dels primordis seminals, en l’ovari i en els carpels.

->placentari

■placentari -ària

[de placenta]

1 adj ANAT ANIM i BOT Relatiu o pertanyent a la placenta.

2 m ZOOL 1 pl Infraclasse de mamífers teris caracteritzats pel fet de retenir les cries durant un temps considerable dins l’úter.

2 sing Mamífer de la infraclasse dels placentaris.

3 barrera placentària FISIOL Nom donat a la membrana de bescanvi placentari, per la facultat que té de separar la circulació materna i la fetal i impedir així el pas de certs productes.

->placentats

■placentats

m pl ZOOL Placentaris.

->placentitis

■placentitis

f PAT Inflamació de la placenta.

->placentoma

placentoma

m PAT Neoplàsia formada a partir d’una porció de placenta retinguda després d’un avortament.

->placer¹

■placer¹

[der. de plaça; documentat en altres llengües, però no pas en cat., ha fet pensar en un origen port., pracel, parcel, d’origen incert i difícil de derivar de praça ‘plaça’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m 1 GEOMORF Dipòsit detrític de sorra o palets que conté partícules de minerals provinents d’un jaciment alterat prèviament per l’erosió.

2 A la Marina Alta, paratge de la mar on abunda la pesca.

->placer²

■placer² -a

[de plaça]

1 adj ant Relatiu o pertanyent a la plaça; públic.

2 m i f Pagès o hortolà que va regularment a vendre a plaça, en un mercat públic, etc.

3 adj i m i f Xerraire, cridaner, ordinari.

->plàcet

■plàcet

[del ll. placet ‘plau’, 3a persona sing. pres. d’ind. del ll. placēre ‘plaure’; 1a FONT: 1534]

m 1 DR CONST Assentiment del poder civil a una disposició o promulgació de l’autoritat eclesiàstica.

2 DR INTERN Assentiment que un estat dóna a un altre, amb el qual accepta com a persona grata el representant diplomàtic que aquest vol enviar-li.

3 DR CAN En un concili, fórmula d’adhesió o vot positiu.

4 p ext Aprovació, assentiment.

->plàcid

■plàcid -a

[del ll. placĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Tranquil, quiet, en calma, en pau. Una nit plàcida.

->plàcidament

■plàcidament

[de plàcid]

adv Amb placidesa, d’una manera plàcida.

->placidesa

■placidesa

[de plàcid]

f Qualitat de plàcid.

->placiditat

■placiditat

[del ll. placidĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de plàcid; placidesa.

->placode

placode

m EMBRIOL Cadascun dels engruiximents en forma de placa de l’epiteli epidèrmic dels vertebrats, dels quals deriven molts òrgans de l’epidermis.

->placoderms

■placoderms

m PALEONT i ICT 1 pl Classe de peixos cuirassats devonians i amb mandíbules.

2 sing Peix de la classe dels placoderms.

->placodòntids

placodòntids

m PALEONT i ZOOL 1 pl Grup de rèptils marins del triàsic, de dents planes i amb el cos curt i recobert de plaques òssies.

2 sing Rèptil del grup dels placodòntids.

->placoide

■placoide

Part. sil.: pla_coi_de

adj ANAT ANIM Dit de les escates dels peixos osteïctis.

->plaent

■plaent

Part. sil.: pla_ent

[del ll. placens, -ntis, participi pres. de placēre ‘plaure’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que plau, que agrada.

->plaentment

■plaentment

Part. sil.: pla_ent_ment

[de plaent]

adv D’una manera plaent.

->plaer

■plaer

Part. sil.: pla_er

[del ll. placēre ‘plaure’, que en cat. ant. es mantingué com a verb en plaer, plaser fins que es formà la forma analògica plaure, i després continuà com a substantiu abstracte, valor que també tingué en cat. ant; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 PSIC Viva satisfacció dels sentits o de l’ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu.

2 Allò que causa aquesta viva satisfacció. Un viatge de plaer.

3 a plaer 1 A gust, còmodament. Enlloc viuries tan a plaer.

2 De gust, volenterosament. Fer una cosa a plaer.

3 A pleret.

4 principi del plaer PSIQ Principi segons el qual les necessitats instintives han d’ésser immediatament satisfetes, bé per l’acompliment del desig corresponent, bé per la fantasia.

->plaf

■plaf

m Plof.

->plafó

■plafó

[del fr. plafond, íd., comp. de plat ‘aplatat’ i fond ‘fondo’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 1 Peça plana de fusta o altre material emprada en diverses aplicacions tècniques, constructives, arquitectòniques, etc.

2 CONSTR Sofit.

3 CONSTR Relleu ornamental fet a la part central d’un cel ras.

4 CONSTR Cadascun dels cassetons d’un teginat.

5 CONSTR Cadascuna de les peces prefabricades de guix d’escaiola, que serveixen per a la formació de cels rasos.

6 CONSTR Pany de paret comprès entre dues obertures o dues pilastres, formant un cos rectangular guarnit amb una motllura.

7 CONSTR Pla ressaltat, llis o amb motllures, que s’aplica o es deixa per ornamentar certes parts d’un edifici.

8 FUST i MOBL Cadascun dels cassetons o clavendes d’una porta emplafonada.

9 FUST i MOBL Peça plana de fusta que en un moble, una porta, etc., tapa l’espai comprès entre els muntants o els travessers.

2 AERON i METEOR Sostre.

->plaga¹

■plaga¹

[del ll. plaga ‘cop, ferida’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 obs Nafra, úlcera.

2 1 Flagell, calamitat.

2 Abundor excessiva d’una cosa nociva, molesta o desagradable. Aquest estiu hi ha hagut una plaga d’incendis forestals.

3 Dany greu o circumstància perjudicial que afecta gran part de la societat. La plaga de la corrupció.

4 PAT Pesta.

5 AGR i FITOPAT Proliferació d’un organisme vivent que provoca la destrucció d’altres éssers vius en envair-los.

6 plagues d’Egipte BÍBL Flagells divins amb què Moisès obligà el faraó a deixar sortir d’Egipte el poble d’Israel.

->plaga²

■plaga²

[v. plaga¹]

m i f Persona que en tot troba un motiu de broma, que no es pren res seriosament. Fer el plaga.

->plagal

■plagal

adj MÚS En cant gregorià i bizantí, dit del mode derivat d’un altre de principal o autèntic.

->plagasitat

■plagasitat

[d’origen incert, sembla una formació força moderna, resultat d’un encreuament entre plaga² o plagueria i mots abstractes com rapacitat, mordacitat, atrocitat i sobretot, segurament, procacitat; 1a FONT: s. XX, Oller]

f Acte o dita propis d’un plaga.

->plagat

plagat -ada

Hom.: plegat

[de plaga; 1a FONT: s. XIV]

adj Que mostra una abundor excessiva d’una cosa nociva, molesta o desagradable; infestat. Un llibre plagat de tòpics.

->plagi

■plagi

[del ll. plagium ‘robatori d’esclaus d’altri; segrest’, i aquest, del gr. plágios ‘oblic, enganyós’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 1 El fet de publicar o de donar per pròpia l’obra literària, científica o artística d’altri.

2 LIT Part d’una obra d’altri inserida en la pròpia sense indicació de la font.

3 p ext LIT Tot escrit que conté plagis. Aquesta obra és un plagi.

2 DR ROM Delicte penat en el dret romà consistent a fer passar un home lliure per esclau.

->plagi-

■plagi-

Forma prefixada del mot grec plágios, que significa ‘oblic’. Ex.: plagíedre.

->plagiar

■plagiar

Part. sil.: pla_gi_ar

[del ll. plagiare, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Cometre un plagi, sobretot el plagi literari. Acusen l’escriptor de plagiar una obra poc coneguda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plagiar

GERUNDI: plagiant

PARTICIPI: plagiat, plagiada, plagiats, plagiades

INDICATIU PRESENT: plagio, plagies, plagia, plagiem, plagieu, plagien

INDICATIU IMPERFET: plagiava, plagiaves, plagiava, plagiàvem, plagiàveu, plagiaven

INDICATIU PASSAT: plagií, plagiares, plagià, plagiàrem, plagiàreu, plagiaren

INDICATIU FUTUR: plagiaré, plagiaràs, plagiarà, plagiarem, plagiareu, plagiaran

INDICATIU CONDICIONAL: plagiaria, plagiaries, plagiaria, plagiaríem, plagiaríeu, plagiarien

SUBJUNTIU PRESENT: plagiï, plagiïs, plagiï, plagiem, plagieu, plagiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: plagiés, plagiessis, plagiés, plagiéssim, plagiéssiu, plagiessin

IMPERATIU: plagia, plagiï, plagiem, plagieu, plagiïn

->plagiari

■plagiari -ària

Part. sil.: pla_gi_a_ri

[del ll. plagiarius, -a, -um ‘segrestador, raptor’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Que comet plagi, amb relació sobretot al plagi literari.

->plagio-

■plagio-

Forma prefixada del mot grec plágios, que significa ‘oblic’. Ex.: plagiotròpic, plagiocefàlia.

->plagiocefàlia

plagiocefàlia

Part. sil.: pla_gi_o_ce_fà_li_a

f PAT Deformitat consistent en un cap asimètric i obliquat, de manera que la màxima longitud no és a la línia mitjana sinó a la diagonal.

->plagiòclasi

■plagiòclasi

Part. sil.: pla_gi_ò_cla_si

f MINERAL Silicatoaluminat de sodi i calci, (Ca,Na)(AlSi) AlSi₂O₈, mineral del grup dels feldspats, que cristal·litza en el sistema triclínic.

->plagiòstoms

■plagiòstoms

Part. sil.: pla_gi_òs_toms

m pl ICT Selacis.

->plagiòtrop

plagiòtrop -a

Part. sil.: pla_gi_ò_trop

adj BOT Dit dels òrgans o de les plantes que presenten plagiotropisme.

->plagiotròpic

plagiotròpic -a

Part. sil.: pla_gi_o_trò_pic

adj BOT Relatiu o pertanyent al plagiotropisme.

->plagiotropisme

plagiotropisme

Part. sil.: pla_gi_o_tro_pis_me

m BOT Tropisme en què la planta o l’òrgan vegetal s’orienten perpendicularment o obliquament a la direcció de l’estímul.

->plaguejar

■plaguejar

[de plaga²; 1a FONT: s. XX, Oller]

v intr Fer el plaga.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plaguejar

GERUNDI: plaguejant

PARTICIPI: plaguejat, plaguejada, plaguejats, plaguejades

INDICATIU PRESENT: plaguejo, plagueges, plagueja, plaguegem, plaguegeu, plaguegen

INDICATIU IMPERFET: plaguejava, plaguejaves, plaguejava, plaguejàvem, plaguejàveu, plaguejaven

INDICATIU PASSAT: plaguegí, plaguejares, plaguejà, plaguejàrem, plaguejàreu, plaguejaren

INDICATIU FUTUR: plaguejaré, plaguejaràs, plaguejarà, plaguejarem, plaguejareu, plaguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: plaguejaria, plaguejaries, plaguejaria, plaguejaríem, plaguejaríeu, plaguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: plaguegi, plaguegis, plaguegi, plaguegem, plaguegeu, plaguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: plaguegés, plaguegessis, plaguegés, plaguegéssim, plaguegéssiu, plaguegessin

IMPERATIU: plagueja, plaguegi, plaguegem, plaguegeu, plaguegin

->plagueria

■plagueria

Part. sil.: pla_gue_ri_a

[de plaga²; 1a FONT: 1915, DAg.]

f Plagasitat.

->plagueta

■plagueta

[del fr. plaquette ‘placa; opuscle, llibret’]

f dial Llibreta, quadern.

->plaguicida

■plaguicida

adj i m AGR i ZOOT Dit del producte químic emprat per a combatre els agents que constitueixen les plagues que afecten la salut de l’home o que ataquen recursos seus com el bestiar.

->plaïble

■plaïble

Part. sil.: pla_ï_ble

[de plaure; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

adj Plaent, agradable.

->plana

■plana

[de pla³; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 GEOMORF 1 Terreny planer i bastant extens que té, a més a més, escassa altitud sobre el nivell del mar.

2 plana d’aigua (o simplement plana) Lloc del curs d’un riu on aquest s’eixampla i el corrent es fa més lent.

3 plana d’inundació Part de la vall d’un riu, adjacent al llit, constituïda per sediments dipositats en èpoques de crescuda.

2 OFIC Eina emprada pels ferrers, semblant a un martell, per tal d’aplanar o polir en calent les peces treballades.

3 AGR Aplanadora.

4 CONSTR paleta 2 5.

5 FUST Ribot.

6 FUST i CONSTR NAV Eina emprada pels boters, els mestres d’aixa, etc., per a obrar la fusta.

7 GRÀF 1 Cadascuna de les dues cares d’un full de paper.

2 Pàgina. Surt a la primera plana dels diaris.

3 Conjunt de línies compostes en tipografia que, després d’impreses, han de formar una plana.

4 esmenar la plana (a algú) Corregir-lo o fer-li notar algun defecte en el que ha fet o dit.

5 esmenar la plana (a algú) Fer una cosa millor que una altra persona.

8 HERÀLD Peça disminuïda equivalent a un peu reduït a la meitat de la seva alçària.

9 ICT Peix de l’ordre dels pleuronectiformes i de la família dels pleuronèctids (Pleuronectes flesus), molt semblant a la palaia, però amb una sèrie de formacions dèrmiques òssies al llarg de les aletes.

10 TÈXT Lligat de plana, el més simple dels lligats, format per dos fils d’ordit i dues passades de trama, que dóna teixits d’aspecte llis, sense dret ni revés.

11 plana major 1 MIL Conjunt de caps i oficials d’un regiment o d’una esquadra que no pertanyen a cap companyia o a la dotació de cap de les naus.

2 fig Conjunt de dirigents i càrrecs principals d’un partit polític, d’una corporació, etc.

->planada

■planada

[de pla³]

f Extensió de terra plana.

->planador

■planador

[de planar²]

m AERON i ESPORT Aerodina molt lleuger, sense motor i amb superfícies sustentadores fixes durant el vol, que vola aprofitant els corrents atmosfèrics.

->planament

■planament

[de pla³; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera plana.

->planar¹

planar¹

[de pla³]

adj 1 GEOM Planari.

2 ELECTRÒN Dit de la tècnica utilitzada en la fabricació de dispositius semiconductors i circuits integrats consistent a fer créixer una capa de diòxid de silici damunt la superfície d’un substrat de silici del tipus de conductivitat desitjat.

3 TECNOL i ELECTRÒN Dit de l’element que té una estructura plana o gairebé plana. Transistor planar.

->planar²

■planar²

[de pla³; 1a FONT: 1460, Roig]

v intr 1 1 Sostenir-se un ocell enlaire amb les ales esteses, sense alabatre. L’àguila planava per sobre nostre.

2 AERON Volar, un planador, un avió, amb els motors parats, sense la intervenció de cap altra força que la de la gravetat i les aerodinàmiques de l’atmosfera.

2 fig Trobar-se (una cosa) sobre algú o alguna cosa com a amenaça. El núvol de melangia que planava sobre aquell grup d’exiliats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: planar

GERUNDI: planant

PARTICIPI: planat, planada, planats, planades

INDICATIU PRESENT: plano, planes, plana, planem, planeu, planen

INDICATIU IMPERFET: planava, planaves, planava, planàvem, planàveu, planaven

INDICATIU PASSAT: planí, planares, planà, planàrem, planàreu, planaren

INDICATIU FUTUR: planaré, planaràs, planarà, planarem, planareu, planaran

INDICATIU CONDICIONAL: planaria, planaries, planaria, planaríem, planaríeu, planarien

SUBJUNTIU PRESENT: plani, planis, plani, planem, planeu, planin

SUBJUNTIU IMPERFET: planés, planessis, planés, planéssim, planéssiu, planessin

IMPERATIU: plana, plani, planem, planeu, planin

->planari

■planari -ària

[de pla³]

adj Relatiu o pertanyent a un pla, que és representable en un pla.

->planària

■planària

Part. sil.: pla_nà_ri_a

f ZOOL Gènere de platihelmints turbel·laris de l’ordre dels triclàdides i de la família dels planàrids (Planaria sp), que inclou espècies petites, de cos aplanat, pigmentació marró i negra, amb dos ulls a la regió anterior dorsal i molt freqüents a l’aigua dolça.

->planàrids

planàrids

m ZOOL 1 pl Família de turbel·laris triclàdides del subordre dels paludícoles, que inclou la planària.

2 sing Turbel·lari de la família dels planàrids.

->planassa

■planassa

[de plana]

f 1 Gran extensió de terra plana.

2 Extensió de roca plana que sobresurt de l’aigua o que forma una elevació sobre el fons de la mar.

->planatge

■planatge

[de planar²]

m 1 Acció de planar;

2 l’efecte.

->plançó

■plançó

[del ll. *plantio, -ōnis, probablement haplologia de plantatio, -ōnis ‘plantació’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m AGR 1 Arbre jove, encara amb aspecte d’arbust.

2 Arbre nou destinat a ésser trasplantat.

3 Branca plantada perquè arreli.

4 fig Fill.

->plançonada

■plançonada

[de plançó]

f AGR 1 Conjunt de plançons.

2 Plançoneda.

->plançoneda

■plançoneda

[de plançó]

f AGR Lloc plantat de plançons.

->planctòfag

planctòfag -a

adj i m ECOL Que es nodreix de plàncton.

->plàncton

■plàncton

[del gr. plagktón ‘coses esgarriades’, participi neutre de plázō ‘divagar, esgarriar-se’]

m 1 ECOL Comunitat biòtica formada per tots aquells organismes que es troben en suspensió en el si de les aigües dolces, salabroses o marines.

2 plàncton de penombra BIOL Cnefoplàncton.

->planctònic

■planctònic -a

[de plàncton]

adj ECOL Relatiu o pertanyent al plàncton.

->planejadora

■planejadora

[de planejar]

f FUST i TECNOL Màquina eina que permet d’obtenir una o més superfícies planes i llises en una peça de fusta, metàl·lica, etc., amb arrencament de doladura.

->planejament

■planejament

[de planejar]

m 1 1 Acció de planejar;

2 l’efecte.

2 FUST i TECNOL Operació a la qual són sotmeses les peces metàl·liques, de fusta, etc., per tal d’obtenir-hi una o més superfícies planes o llises.

->planejar¹

■planejar¹

Cp. planar²

[de pla³; 1a FONT: 1405]

v 1 tr 1 Fer plana o llisa una superfície, llevant-ne les irregularitats, aplanar.

2 esp FUST Fer plana o llisa la superfície o les superfícies d’una peça de fusta passant-hi la plana, el ribot, la garlopa, etc., o treballant-la amb la planejadora.

3 esp TECNOL Fer plana o llisa una superfície metàl·lica treballant-la amb la planejadora.

4 AGR Aplanar, llevar els alts i omplir els baixos d’un terreny amb una aplanadora.

5 CONSTR Omplir les desigualtats de la superfície d’una paret, d’un sostre, etc., abans de pintar-la.

2 intr Ésser bastant pla, no ésser gaire o gens rost. Allí el camí planeja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: planejar

GERUNDI: planejant

PARTICIPI: planejat, planejada, planejats, planejades

INDICATIU PRESENT: planejo, planeges, planeja, planegem, planegeu, planegen

INDICATIU IMPERFET: planejava, planejaves, planejava, planejàvem, planejàveu, planejaven

INDICATIU PASSAT: planegí, planejares, planejà, planejàrem, planejàreu, planejaren

INDICATIU FUTUR: planejaré, planejaràs, planejarà, planejarem, planejareu, planejaran

INDICATIU CONDICIONAL: planejaria, planejaries, planejaria, planejaríem, planejaríeu, planejarien

SUBJUNTIU PRESENT: planegi, planegis, planegi, planegem, planegeu, planegin

SUBJUNTIU IMPERFET: planegés, planegessis, planegés, planegéssim, planegéssiu, planegessin

IMPERATIU: planeja, planegi, planegem, planegeu, planegin

->planejar²

■planejar²

[de pla²]

v tr Fer o idear el pla d’una obra, d’una empresa, etc. És un afer que ja tenim ben planejat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: planejar

GERUNDI: planejant

PARTICIPI: planejat, planejada, planejats, planejades

INDICATIU PRESENT: planejo, planeges, planeja, planegem, planegeu, planegen

INDICATIU IMPERFET: planejava, planejaves, planejava, planejàvem, planejàveu, planejaven

INDICATIU PASSAT: planegí, planejares, planejà, planejàrem, planejàreu, planejaren

INDICATIU FUTUR: planejaré, planejaràs, planejarà, planejarem, planejareu, planejaran

INDICATIU CONDICIONAL: planejaria, planejaries, planejaria, planejaríem, planejaríeu, planejarien

SUBJUNTIU PRESENT: planegi, planegis, planegi, planegem, planegeu, planegin

SUBJUNTIU IMPERFET: planegés, planegessis, planegés, planegéssim, planegéssiu, planegessin

IMPERATIU: planeja, planegi, planegem, planegeu, planegin

->planell

■planell

Cp. pla2 1 i plànol

[de pla³; 1a FONT: 1485]

m 1 Indret pla i elevat.

2 Esquena d’un ganivet; cas.

->planella

■planella

[de plana]

f Plana petita.

->planenc

planenc -a

adj i m i f Del Pla de Santa Maria (Alt Camp) o de les Planes d’Hostoles (Garrotxa).

->planer¹

■planer¹ -a

Hom.: plener

[de pla³; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que no és gaire o gens rost. Un camí planer i de bona petja.

2 fig 1 Que no ofereix dificultats. Una tasca planera.

2 Pla, senzill. Un estil planer.

->planer²

planer² -a

adj i m i f De Planes de la Baronia (Comtat) o de Santa Bàrbara (Montsià).

->planerament

■planerament

Hom.: plenerament

[de planer¹]

adv Sense afectació, d’una manera planera.

->planerenc

■planerenc -a

[de planer¹]

adj Planer.

->planesenc

planesenc -a

adj i m i f De Planès (Conflent).

->planeta

■planeta

[del ll. planeta, íd., i aquest, del gr. planḗtēs ‘vagabund’, der. de planáō ‘anar errant’, per oposició als estels, que semblen fixos; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m ASTR 1 Cadascun dels cossos sòlids que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d’un estel.

2 planeta petit Asteroide.

2 f Destí o curs predestinat de la vida de cadascú. Ésser humiliat semblava ésser la seva planeta.

->planetari

■planetari -ària

[del ll. td. planetarius, -a, -um ‘astròleg’]

1 adj ASTR Relatiu o pertanyent als planetes. El sistema planetari del Sol.

2 m ASTR Conjunt de dispositius òptics i mecànics destinats a reproduir l’aspecte del firmament i els moviments dels astres.

3 engranatge planetari (o simplement planetari) TECNOL Engranatge en què una de les rodes dentades pot girar, a més de sobre el seu mateix eix, al voltant d’un altre anomenat eix central.

->planetesimal

■planetesimal

m ASTR Cos que formà part del disc d’acreció que donà lloc al sistema solar.

->planetoide

■planetoide

Part. sil.: pla_ne_toi_de

[de planeta i -oide]

m ASTR Asteroide.

->planetologia

■planetologia

Part. sil.: pla_ne_to_lo_gi_a

[de planeta i -logia]

f ASTR Estudi de la superfície i de l’estructura dels planetes altres que la Terra.

->plani-

■plani-

Forma prefixada del mot llatí planus, que significa ‘pla’. Ex.: planímetre, planigrafia.

->planic

■planic

[de pla³]

m Petit pla.

->planícia

■planícia

Part. sil.: pla_ní_ci_a

[del ll. planities, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f Planura.

->planificació

■planificació

Part. sil.: pla_ni_fi_ca_ci_ó

[de planificar]

f 1 1 Acció de planificar;

2 l’efecte.

2 ECON 1 Acció d’elaborar i executar un pla econòmic.

2 planificació territorial Procés de decisió pel qual hom determina les directrius, els moviments de persones i de mercaderies, els equipaments col·lectius i l’ordenació de l’habitatge d’una àrea i per a un cicle temporal.

3 planificació familiar SOCIOL Control de naixements.

->planificador

■planificador -a

[de planificar]

adj i m i f Que planifica.

->planificar

■planificar

[de pla²]

v tr Organitzar o dirigir quelcom segons un pla determinat. Planificar una sortida. Un robatori ben planificat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: planificar

GERUNDI: planificant

PARTICIPI: planificat, planificada, planificats, planificades

INDICATIU PRESENT: planifico, planifiques, planifica, planifiquem, planifiqueu, planifiquen

INDICATIU IMPERFET: planificava, planificaves, planificava, planificàvem, planificàveu, planificaven

INDICATIU PASSAT: planifiquí, planificares, planificà, planificàrem, planificàreu, planificaren

INDICATIU FUTUR: planificaré, planificaràs, planificarà, planificarem, planificareu, planificaran

INDICATIU CONDICIONAL: planificaria, planificaries, planificaria, planificaríem, planificaríeu, planificarien

SUBJUNTIU PRESENT: planifiqui, planifiquis, planifiqui, planifiquem, planifiqueu, planifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: planifiqués, planifiquessis, planifiqués, planifiquéssim, planifiquéssiu, planifiquessin

IMPERATIU: planifica, planifiqui, planifiquem, planifiqueu, planifiquin

->planifoli

■planifoli -òlia

[de plani- i -foli]

adj i m BOT Dit de les plantes de fulla ampla i generalment caduca.

->planigrafia

planigrafia

Part. sil.: pla_ni_gra_fi_a

[de plani- i -grafia]

f DIAG tomografia 1.

->planímetre

■planímetre

[de plani- i -metre]

m TECNOL Instrument apte per a mesurar mecànicament àrees de figures planes.

->planimetria

■planimetria

Part. sil.: pla_ni_me_tri_a

[de plani- i -metria; 1a FONT: 1803, DEst.]

f TOPOG 1 Part de la topografia que s’ocupa de projectar els diversos punts del terreny sobre el pla.

2 Art de mesurar les superfícies planes.

->planimètric

planimètric -a

[de plani- i -mètric]

adj Relatiu o pertanyent a la planimetria.

->planiol

■planiol

Part. sil.: pla_ni_ol

[de pla³]

m 1 Planell, indret pla i elevat.

2 Petit pla; planic.

->planipennis

planipennis

m pl ENTOM Neuròpters.

->planisferi

■planisferi

[de pla² i -sferi; 1a FONT: 1803, DEst.]

m ASTR i 1 GEOG Representació de l’esfera terrestre sobre un pla, mitjançant algun tipus de projecció geomètrica.

2 planisferi celeste Representació dels hemisferis celestes sobre un pla.

->planissola

planissola

f BOT Serreig aferradís.

->planó

■planó

Hom.: planor

[de pla³; 1a FONT: 1377]

m Petit ribot que fan servir els boters en l’operació de polir les bótes per fora.

->plano-

■plano-

Forma prefixada del mot llatí planus, que significa ‘pla’. Ex.: planoconvex, planocòncava.

->planocaducifoli

■planocaducifoli -òlia

adj BOT De fulla plana i caduca.

->planocilíndric

■planocilíndric -a

[de plano- i cilíndric]

adj GRÀF Dit de les màquines d’imprimir en les quals el full de paper és pressionat damunt una forma plana per un cilindre dotat d’un moviment de rotació.

->planocòncau

■planocòncau -òncava

Part. sil.: pla_no_còn_cau

[de plano- i còncau]

adj Dit de la lent que té una cara plana i l’altra còncava.

->planoconvex

■planoconvex -a

[de plano- i convex]

adj Dit de la lent que té una cara plana i l’altra convexa.

->planogàmeta

planogàmeta

m BOT Gàmeta flagel·lat.

->planogàmia

planogàmia

Part. sil.: pla_no_gà_mi_a

f BOT Producció de planogàmetes.

->planografia

■planografia

Part. sil.: pla_no_gra_fi_a

f GRÀF Procediment d’impressió per mitjà de matrius impressores en les quals les imatges i les zones blanques són al mateix nivell.

->plànol

■plànol

[ultracorrecció de plano (cf. catúfol), forma primera que tingué pla² ‘planta d’una ciutat, d’un edifici, etc.’]

m pla² 1. Un plànol de Girona.

->planolenc

planolenc -a

adj i m i f De Planoles (Ripollès).

->planoperennifoli

■planoperennifoli -òlia

adj BOT De fulla plana i perenne.

->planor

■planor

Hom.: planó

[de pla³]

f Qualitat de pla.

->planorbe

planorbe

m ZOOL Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels pulmonars i de la família dels planòrbids (Planorbis sp), amb la closca prima i plana i l’espiral desenvolupada en un pla, i que habiten entre els vegetals i les aigües estancades.

->planòrbids

planòrbids

m ZOOL 1 pl Família de gastròpodes pulmonats de l’ordre dels basomatòfors, que inclou els planorbes.

2 sing Mol·lusc de la família dels planòrbids.

->planós

planós -osa

[de pla³]

adj Planer.

->planòspora

■planòspora

f BOT Zoòspora.

->planozigot

planozigot

m BOT Zigot flagel·lat, resultant de la unió de dos planogàmetes.

->plant

■plant

[del ll. planctus, -us ‘acció de pegar-se cops, lamentació’; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

m 1 Acció de plànyer o de plorar.

2 Plor, plany.

3 POÈTICA Gènere poètic derivat del planctus llatí medieval, cant funeral destinat a lamentar la mort d’alts personatges polítics i religiosos.

->planta

■planta

[del ll. planta ‘planta del peu; plançó; tija; planta (vegetal)’; del sentit de ‘planta del peu’ es passà, per analogia, al de ‘part bàsica d’un edifici i cada un dels seus pisos’; d’aquí al de ‘disseny d’una construcció’ o "projecció geomètrica d’algun objecte’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 BOT 1 Organisme pertanyent al regne vegetal, típicament immòbil, de creixement indefinit, autotròfic i mancat de sistemes de relació. Planta herbàcia. Plantes de jardí.

2 esp Cadascun dels vegetals que fan la fotosíntesi i que són d’organització més complexa, excloent-ne els fongs, els líquens i les algues simples.

3 AGR Espècie vegetal que és objecte de conreu. Plantes farratgeres, oleaginoses. Planta ornamental.

4 pop Vegetal no llenyós. Arbres i plantes.

5 planta d’interior Espècie vegetal, originària normalment de zones tropicals, que és cultivada, pel seu aspecte ornamental, dins els edificis i en espais coberts.

6 plantes amb flor Plantes fanerògames.

7 plantes inferiors Plantes criptògames.

8 plantes superiors Plantes fanerògames.

2 Aspecte físic d’una persona. Aquella noia té bona planta.

3 1 CALÇ Part inferior i més ampla d’una sabata, d’una espardenya, etc.

2 ESPORT En esgrima, línies que fixen la direcció dels compassos.

3 planta del peu ANAT ANIM Cara inferior del peu, des del taló fins als dits.

4 AGR 1 Nom donat algunes vegades al cep.

2 Nom donat algunes vegades al raïm.

3 Plantada.

4 Varietat de vinya que produeix un raïm blanc molt dolç.

5 Raïm de vinya planta.

6 Plançó d’un planter, especialment els més joves. Planta amb pa de terra.

5 ARQUIT Gràfic que representa, vist des de dalt i a escala, un aspecte ideal d’una construcció o d’una part seva, amb les característiques geomètriques i dimensionals dels seus elements.

6 CONSTR 1 Conjunt dels fonaments d’un edifici.

2 [abrev pl.] Pis, especialment el que és a nivell del carrer, anomenat també planta baixa o baixos.

3 de nova planta De nova construcció des dels fonaments.

4 DIB Pla dels fonaments d’un edifici o de la secció horitzontal d’un dels seus pisos.

5 posar en planta Establir, posar en execució, una institució, una reforma, etc.

7 GEOM Projecció ortogonal d’una figura o d’un cos damunt el pla horitzontal d’un sistema de dos plans perpendiculars.

8 INDÚST i TECNOL 1 Fàbrica, instal·lació industrial.

2 planta pilot Fàbrica, instal·lació industrial, especialment construïda d’acord amb les necessitats d’un nou procés industrial, per tal d’assajar-lo, experimentar-lo.

9 TÈXT Nom donat pels picadors de cartons a la carta.

->plantable

■plantable

[de plantar¹]

adj AGR Que pot ésser plantat.

->plantació

■plantació

Part. sil.: plan_ta_ci_ó

[del ll. plantatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

f AGR 1 1 Acció de plantar;

2 l’efecte.

2 Conjunt, especialment important, d’arbres plantats.

3 Conreu, especialment extensiu, de plantes, especialment industrials.

->plantada

■plantada

[de plantar¹; 1a FONT: 1556]

f 1 AGR 1 Acte de plantar;

2 l’efecte.

2 FOLK Acció de deixar els gegants muntats i preparats per a iniciar la participació a la passejada o cercavila d’una trobada o festa gegantera.

->plantador

■plantador -a

[de plantar¹]

AGR 1 adj i m i f Que planta o serveix per a plantar. Una màquina plantadora. Molts plantadors eren esclaus.

2 m Eina emprada pels hortolans per a plantar i trasplantar.

3 f Màquina de plantar, especialment tubercles, com les patates.

->plantaginàcies

■plantaginàcies

Part. sil.: plan_ta_gi_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de personades, constituïda per plantes herbàcies, de fulles simples, flors tetràmeres de corol·la escariosa i de fruits en càpsula pixidial.

2 sing Planta de la família de les plantaginàcies.

->plantament

■plantament

[de plantar¹]

m AGR Plantada.

->plantar¹

■plantar¹

[del ll. plantare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr AGR 1 Fixar a la terra un plançó, un esqueix, etc., perquè hi arreli.

2 Ficar dins la terra una llavor, un bulb, etc., perquè hi creixi una planta. Hem de plantar les cols.

2 tr Ficar a terra l’extrem d’un pal, d’una estaca, etc., perquè s’hi mantingui ferm. L’envelat, el faran a la platja: ja hi planten les antenes.

3 1 tr Enganxar. Han plantat un cartell a la paret.

2 tr col·loq Posar, col·locar. On vols que el planti, aquest test?

3 pron Es va plantar davant la porta per vigilar els entrants a la casa. En dues hores ens vam plantar a Granollers.

4 pron JOCS En certs jocs de cartes, no demanar més cartes tenint-hi dret.

5 plantar botiga Obrir una botiga.

6 plantar-se (algú) a tants o tants anys Dir que en té tants tenint-ne més.

4 tr col·loq 1 Deixar, abandonar, algú. Va girar l’esquena i em va plantar. La seva xicota l’ha plantat.

2 deixar plantat (algú) No acudir a la cita que hom hi té.

5 tr col·loq Pegar, clavar, etzibar. Li vaig plantar una bufetada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plantar

GERUNDI: plantant

PARTICIPI: plantat, plantada, plantats, plantades

INDICATIU PRESENT: planto, plantes, planta, plantem, planteu, planten

INDICATIU IMPERFET: plantava, plantaves, plantava, plantàvem, plantàveu, plantaven

INDICATIU PASSAT: plantí, plantares, plantà, plantàrem, plantàreu, plantaren

INDICATIU FUTUR: plantaré, plantaràs, plantarà, plantarem, plantareu, plantaran

INDICATIU CONDICIONAL: plantaria, plantaries, plantaria, plantaríem, plantaríeu, plantarien

SUBJUNTIU PRESENT: planti, plantis, planti, plantem, planteu, plantin

SUBJUNTIU IMPERFET: plantés, plantessis, plantés, plantéssim, plantéssiu, plantessin

IMPERATIU: planta, planti, plantem, planteu, plantin

->plantar²

■plantar²

ANAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la planta del peu.

2 m Múscul de la regió posterior de la cama.

->plantat

■plantat -ada

[de plantar¹]

1 adj Dit d’un terreny on creix tal o tal planta. Un camp plantat d’alls. Un turó plantat de pins.

2 adj Aturat a peu dret. Què hi fas aquí plantat?

3 ben plantat De bona planta, de bell aspecte físic.

->plantatge

■plantatge

[de plantar¹; 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]

m BOT 1 Gènere d’herbes o mates de la família de les plantaginàcies (Plantago sp), de fulles simples, flors petites ajuntades en espigues denses i fruits en pixidi. Cal destacar-ne el plantatge coronat (P. coronopus), el plantatge de ca (P. sempervirens), el plantatge gros o de fulla ampla (P. major) i el plantatge lanceolat o de fulla estreta (P. lanceolata).

2 plantatge d’aigua JARD Planta herbàcia perenne de la família de les alismatàcies (Alisma plantago-aquatica), aquàtica, de fulles ovals agudes i peciolades i flors blanques o rosades, i que hom planta en jardins.

->planteig

■planteig

Part. sil.: plan_teig

[de plantejar]

m Plantejament.

->plantejament

■plantejament

[de plantejar]

m 1 Acció de plantejar;

2 l’efecte.

->plantejar

■plantejar

[de planta]

v tr Suscitar un problema, una qüestió, a resoldre, posar-lo en condicions de resoldre’l. Plantejar un dilema. Aquest tema ha estat plantejat per molts autors.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plantejar

GERUNDI: plantejant

PARTICIPI: plantejat, plantejada, plantejats, plantejades

INDICATIU PRESENT: plantejo, planteges, planteja, plantegem, plantegeu, plantegen

INDICATIU IMPERFET: plantejava, plantejaves, plantejava, plantejàvem, plantejàveu, plantejaven

INDICATIU PASSAT: plantegí, plantejares, plantejà, plantejàrem, plantejàreu, plantejaren

INDICATIU FUTUR: plantejaré, plantejaràs, plantejarà, plantejarem, plantejareu, plantejaran

INDICATIU CONDICIONAL: plantejaria, plantejaries, plantejaria, plantejaríem, plantejaríeu, plantejarien

SUBJUNTIU PRESENT: plantegi, plantegis, plantegi, plantegem, plantegeu, plantegin

SUBJUNTIU IMPERFET: plantegés, plantegessis, plantegés, plantegéssim, plantegéssiu, plantegessin

IMPERATIU: planteja, plantegi, plantegem, plantegeu, plantegin

->planter

■planter

[de planta; 1a FONT: 1447]

m 1 AGR 1 Lloc on es crien les plantes, especialment si són destinades a ésser trasplantades.

2 Planta jove, especialment la destinada a ésser trasplantada.

3 p ext Conjunt de plantes plantades en un mateix terreny.

2 fig Lloc de formació de gent amb capacitat específica per a una activitat professional determinada. Aquesta escola normal és un veritable planter d’excel·lents mestres.

->planteraire

■planteraire

Part. sil.: plan_te_rai_re

[de planter]

m i f Planterista.

->planterista

■planterista

m i f Persona que es dedica a conrear planters per vendre’n les plantes joves.

->plantificar

■plantificar

[de planta; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr i pron col·loq Plantar¹ 3, 4 i 5.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plantificar

GERUNDI: plantificant

PARTICIPI: plantificat, plantificada, plantificats, plantificades

INDICATIU PRESENT: plantifico, plantifiques, plantifica, plantifiquem, plantifiqueu, plantifiquen

INDICATIU IMPERFET: plantificava, plantificaves, plantificava, plantificàvem, plantificàveu, plantificaven

INDICATIU PASSAT: plantifiquí, plantificares, plantificà, plantificàrem, plantificàreu, plantificaren

INDICATIU FUTUR: plantificaré, plantificaràs, plantificarà, plantificarem, plantificareu, plantificaran

INDICATIU CONDICIONAL: plantificaria, plantificaries, plantificaria, plantificaríem, plantificaríeu, plantificarien

SUBJUNTIU PRESENT: plantifiqui, plantifiquis, plantifiqui, plantifiquem, plantifiqueu, plantifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: plantifiqués, plantifiquessis, plantifiqués, plantifiquéssim, plantifiquéssiu, plantifiquessin

IMPERATIU: plantifica, plantifiqui, plantifiquem, plantifiqueu, plantifiquin

->plantígrad

■plantígrad -a

[del planta i -grad]

adj i m ZOOL Dit dels mamífers terrestres que en caminar posen a terra tota la planta del peu.

->plantilla

■plantilla

[del cast. plantilla]

f 1 CALÇ 1 Sola damunt la qual els sabaters formen una sabata.

2 Peça de cuir, pell, suro, etc., en forma de sola, que cobreix, per la seva cara interior, la sola d’una sabata.

2 Part d’una calça, d’una mitja, etc., que correspon a la planta del peu.

3 1 Cens laboral dels treballadors d’una empresa, classificats per grups i categories professionals.

2 ESPORT Conjunt de jugadors que integren un equip.

4 DIB Instrument consistent en una peça plana i prima els contorns del qual o dels buits que pot tenir permeten, en resseguir-los amb un instrument de dibuix, d’obtenir dibuixos geomètrics, lletres, etc.

5 INFORM Cadascuna de les fórmules d’interpolació utilitzades en el disseny amb ajuda d’ordinador que permeten de variar la forma d’una corba o d’una superfície si hom varia la posició dels punts pels quals aquestes passen o s’aproximen.

6 OFIC i TECNOL Peça retallada de manera que la seva figura i les seves dimensions corresponguin a les de la peça que hom vol obtenir i que, aplicada damunt la primera matèria de la dita peça, permet de donar-li la forma i les dimensions adequades.

->plantó

■plantó

[de planta]

m dial AGR Plançó.

->plantofa

■plantofa

[del fr. pantoufle, íd., amb metàtesi de l per influx de planta (del peu), d’origen incert; 1a FONT: 1462]

f CALÇ Sabata sense orelles ni taló usada per a estar per casa.

->plantofada

■plantofada

[de plantofa; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Cop de plantofa.

2 p ext Cop donat amb la mà.

->plantofejar

■plantofejar

[de plantofada]

v tr Donar plantofades; bufetejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plantofejar

GERUNDI: plantofejant

PARTICIPI: plantofejat, plantofejada, plantofejats, plantofejades

INDICATIU PRESENT: plantofejo, plantofeges, plantofeja, plantofegem, plantofegeu, plantofegen

INDICATIU IMPERFET: plantofejava, plantofejaves, plantofejava, plantofejàvem, plantofejàveu, plantofejaven

INDICATIU PASSAT: plantofegí, plantofejares, plantofejà, plantofejàrem, plantofejàreu, plantofejaren

INDICATIU FUTUR: plantofejaré, plantofejaràs, plantofejarà, plantofejarem, plantofejareu, plantofejaran

INDICATIU CONDICIONAL: plantofejaria, plantofejaries, plantofejaria, plantofejaríem, plantofejaríeu, plantofejarien

SUBJUNTIU PRESENT: plantofegi, plantofegis, plantofegi, plantofegem, plantofegeu, plantofegin

SUBJUNTIU IMPERFET: plantofegés, plantofegessis, plantofegés, plantofegéssim, plantofegéssiu, plantofegessin

IMPERATIU: plantofeja, plantofegi, plantofegem, plantofegeu, plantofegin

->plantofer

■plantofer -a

[de plantofa; 1a FONT: 1696, DLac.]

m i f OFIC Persona que fa plantofes o en ven.

->plantós

■plantós -osa

[de planta]

adj Ben plantat, que fa bona planta.

->plantositat

■plantositat

[de plantós]

f Condició de plantós.

->plàntula

■plàntula

f 1 BOT 1 Embrió de la llavor en germinació.

2 Planta molt jove.

2 ENTOM En els insectes, apèndix petit inserit entre les ungles dels tarsos.

->plànula

plànula

f ZOOL Fase larval dels cnidaris hidrozous i antozous.

->planura

■planura

[de pla³; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f Extensió de terreny pla; plana.

->planúria¹

■planúria¹

Part. sil.: pla_nú_ri_a

[de pla³; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Planura.

->planúria²

■planúria²

Part. sil.: pla_nú_ri_a

[del gr. plános ‘errant’ i -úria²]

f PAT Evacuació de l’orina per un punt anormal.

->planxa

■planxa

[del fr. planche, íd., b. ll. planca, ll. vg. *palanca, i aquest, del gr. phálagx, -ggos ‘corró; barra’; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 1 Làmina més o menys gruixuda, especialment de metall.

2 Aparell electrodomèstic consistent en una peça metàl·lica molt llisa per sota i amb una nansa a la part superior per on s’agafa, que convenientment escalfada serveix per a planxar la roba.

3 CALÇ Ferro completament llis emprat pels sabaters per a allisar la sola abans de tallar els patrons o després de fer la sabata.

4 GRÀF matriu 8 2.

5 GRÀF Làmina metàl·lica o de cartó emprada, com a matriu, en alguns sistemes d’impressió.

6 a la planxa Dit de la carn o peix cuits sobre la planxa de les cuines de ferro o sobre un tros de planxa de ferro posada sobre el foc de la cuina.

7 planxa de neu ESPORT Post ampla de material dur i lleuger, corbada cap amunt per un o tots dos extrems, amb dues fixacions més o menys centrades i perpendiculars a l’eix longitudinal, amb la qual hom llisca damunt la neu.

8 planxa de surf ESPORT Planxa sobre la qual l’esportista, dret o bocaterrosa, manté l’equilibri mentre plana sobre la cresta d’una onada.

9 planxa de vela ESPORT Embarcació que consisteix en una planxa amb orsa mòbil, una vela fermada a un pal articulat a la seva base i una botavara que ajuda l’esportista a maniobrar l’embarcació mentre es manté dret damunt la planxa.

2 fig Cosa que algú fa o diu i el deixa en una situació ridícula, no gens airosa.

3 ESPORT En gimnàstica, positura horitzontal del cos aguantant-se tan solament amb les dues mans agafades a un suport.

4 MAR 1 Passera feta de taulons entre una nau i el moll; palanca.

2 planxa d’aigua Empostissat sostingut per bigues i caixons i que serveix de suport als mestres d’aixa i als calafats que han de carenar una embarcació sense treure-la de l’aigua.

3 planxa de vent Bastida penjada al costat d’un vaixell per tal que puguin treballar-hi els homes que l’han de netejar, pintar, etc.

5 TÈXT 1 Nom donat a la roba feta amb ordit i trama del mateix color, tenyits abans del tissatge.

2 planxa de calaix Cadascuna de les llenques metàl·liques que determinen els diferents prestatges on s’allotgen les llançadores en els jocs de calaixos.

3 planxes de picar cartons Aparell de ferro emprat per a foradar els cartons per a les màquines jacquard.

->planxada

■planxada

[de planxar]

f 1 Acció de planxar.

2 Cop de planxa.

->planxador¹

■planxador¹

[de planxar i -dor²; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Habitació o lloc on hom planxa la roba.

2 TÈXT Instal·lació per al planxament industrial de roba, emprada en tintoreria i sastreria.

->planxador²

■planxador² -a

[de planxar i -dor¹; 1a FONT: 1803]

1 adj Que planxa.

2 m i f Persona que té per ofici planxar.

3 f TÈXT Màquina per a planxar la roba industrialment.

->planxamànigues

planxamànigues

m OFIC Peça de fusta llarguera que usen els sastres, les planxadores, etc., per a planxar les mànigues, els cuixots, etc.

->planxament

■planxament

[de planxar]

m 1 ADOB Operació d’acabament a la qual són sotmeses les pells o els cuirs, per tal de conferir-los llisor i brillantor.

2 TÈXT Operació d’acabament que té per objecte allisar les peces de vestir de teixit o gènere de punt fent desaparèixer les arrugues.