->combregador²

■combregador² -a

[de combregar¹ i -dor²]

1 adj CRIST 1 Que es troba en estat de combregar, d’ésser sagramentat per malaltia.

2 Que té capacitat moral per a combregar.

3 estar combregador Estar per morir.

2 m 1 Lloc on hom combrega.

2 esp En els convents de monges, sala on reben la comunió per la reixeta que dóna a l’església.

->combregant

combregant

[de combregar¹]

adj i m i f CRIST Que combrega.

->combregar¹

■combregar¹

[del ll. communĭcare ‘compartir’, der. de commūnis ‘comú’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr LITÚRG 1 Administrar el sagrament de l’Eucaristia (a algú).

2 esp Administrar el viàtic; viaticar. Demà el combregaran.

3 combregar (o fer combregar) amb rodes de molí fig Creure, o fer creure a algú, coses inversemblants.

2 intr LITÚRG Rebre el sagrament de l’Eucaristia.

3 intr fig Coincidir en idees, en sentiments, etc., amb una altra persona, ésser participant d’aquestes idees, etc. No hi puc combregar, amb aquesta manera de veure les coses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: combregar

GERUNDI: combregant

PARTICIPI: combregat, combregada, combregats, combregades

INDICATIU PRESENT: combrego, combregues, combrega, combreguem, combregueu, combreguen

INDICATIU IMPERFET: combregava, combregaves, combregava, combregàvem, combregàveu, combregaven

INDICATIU PASSAT: combreguí, combregares, combregà, combregàrem, combregàreu, combregaren

INDICATIU FUTUR: combregaré, combregaràs, combregarà, combregarem, combregareu, combregaran

INDICATIU CONDICIONAL: combregaria, combregaries, combregaria, combregaríem, combregaríeu, combregarien

SUBJUNTIU PRESENT: combregui, combreguis, combregui, combreguem, combregueu, combreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: combregués, combreguessis, combregués, combreguéssim, combreguéssiu, combreguessin

IMPERATIU: combrega, combregui, combreguem, combregueu, combreguin

->combregar²

■combregar²

[v. combregar¹]

m LITÚRG 1 Viàtic.

2 Comitiva que porta el viàtic a un malalt. S’agenollen perquè passa el combregar.

->combretàcies

■combretàcies

Part. sil.: com_bre_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família de mirtals integrada per plantes llenyoses, sovint enfiladisses, pròpies de les regions tropicals.

2 sing Planta de la família de les combretàcies.

->comburent

■comburent

[del ll. comburens, -ntis, participi pres. de comburĕre ‘cremar del tot’, verb format en ll. partint de amburĕre ‘cremar al voltant’, der. de urĕre d’on se separà un subst. bustum (v. bust) i un infinitiu inusitat burĕre, que explica comburĕre i der; 1a FONT: s. XV]

adj i m QUÍM IND Dit de la substància que combinant-se amb el combustible fa possible la combustió.

->combustibilitat

■combustibilitat

[de combustible]

f Qualitat de combustible.

->combustible

■combustible

[del b. ll. combustibĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Dit de les substàncies capaces de combinar-se amb l’oxigen i que donen lloc al fenomen de la combustió. Líquid combustible.

2 m TECNOL i QUÍM Substància que a una temperatura determinada reacciona amb l’oxigen i produeix energia calorífica o lluminosa, que pot ésser transformada després en qualsevol altra forma d’energia útil a l’home.

3 m p ext 1 TECNOL Elements o composts químics que, per mitjà de reaccions, forneixen energia útil.

2 ASTRON Substància química de caràcter reductor que conjuntament amb una altra d’oxidant constitueix el propergol destinat a impulsar un coet.

->combustió

■combustió

Part. sil.: com_bus_ti_ó

[del ll. combustio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 QUÍM i TERMOT Reacció d’oxidació que és acompanyada de despreniment de llum i de calor, amb flama o sense.

2 MOT Temps del cicle d’un motor de combustió interna en què es produeix la combustió del carburant que, barrejat amb aire, hi ha a la cambra de combustió.

3 combustió espontània QUÍM Autocombustió.

->comdor

■comdor

m HIST A l’alta edat mitjana, en la jerarquia feudal catalana, auxiliar del comte en el govern i l’administració.

->comdoria

■comdoria

Part. sil.: com_do_ri_a

f HIST 1 Títol o dignitat de comdor.

2 Territori sota la jurisdicció d’un comdor.

->comèdia

■comèdia

Part. sil.: co_mè_di_a

[del ll. comoedĭa, i aquest, del gr. kōmōdía, íd., potser per conducte de l’it. commedia; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 TEAT 1 Gènere dramàtic fonamental de la preceptiva clàssica, caracteritzat pel desenllaç feliç i per la intenció, generalment crítica, moralitzadora o satírica. Comèdia de caràcters. Comèdia de costums. Comèdia d’intriga.

2 alta comèdia Terme amb què hom ha designat la comèdia generalment de tema amorós, protagonitzada per gent de classes benestants.

3 comèdia ballet Comèdia amb intermedis dansats.

4 comèdia de capa i espasa Comèdia d’intriga que té com a personatges cavallers del segle XVII castellà.

2 TEAT Obra teatral del gènere còmic.

3 fig Dit d’un cas, d’una sèrie de fets, etc., que fa riure, en què tot és simulació. Gemega molt, però és comèdia.

->comediant

■comediant -a

Part. sil.: co_me_di_ant

[de l’it. commediante, íd., com altres mots der. en -ante directament d’un subst. i no d’un verb, com farsant, pedant, procediment propi de l’it; 1a FONT: 1660, DTo.]

1 m i f Persona que per professió representa comèdies i altres peces de teatre; còmic, actor.

2 adj i m i f Dit de qui fingeix o exagera sentiments. Sempre gemega, és una comedianta.

->comediògraf

■comediògraf -a

Part. sil.: co_me_di_ò_graf

[de comèdia i -graf]

m i f Autor de comèdies.

->comella

■comella

[de coma⁴; 1a FONT: 843]

f GEOMORF coma⁴ petita.

->comellar

■comellar

[de coma⁴; 1a FONT: 909]

m GEOMORF coma⁴.

->començ

■començ

[de començar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Començament, principi.

->començador

■començador -a

[de començar]

adj i m i f Que dóna començament a una cosa.

->començall

■començall

[de començar]

m Primera porció d’un fil amb què es comença a formar una bitlla, una fusada, etc.

->començament

■començament

[de començar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Primera part d’una cosa en el temps o en l’espai. El començament del dia, del mes. En el començament Déu creà el cel i la terra. Cal fer-ho des del començament. El començament d’un carrer, d’un poble.

2 Causa primera. Aquell fet fou el començament de tot.

3 tenir un bon (o un mal) començament Començar bé (o malament) una cosa.

->començant

■començant

[de començar]

m i f Persona que és al començament d’un aprenentatge, de l’exercici d’una professió, etc.; principiant.

->començar

■començar

[del ll. vg. *comĭnĭtĭāre, íd., der. de initiare ‘iniciar’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v* 1 tr Fer la primera part o el començament (d’una cosa). Començar una paret. Començar una poesia.

2 tr Ésser al començament (d’una cosa), emprendre-la, encetar-la. Començar l’any, el mes, la temporada, el dia. Vaig començar la novel·la ahir. A l’hora de dinar hem començat una ampolla de vi.

3 començar per (alguna cosa) Fer-la en primer lloc. Comença per pentinar-la.

4 tr Constituir la primera part o el començament (d’una cosa). El subjecte que comença la frase. El carrer que comença el poble.

5 intr 1 Entrar, una cosa, en la seva primera part o començament, tenir o prendre començament. Comença la classe. Les vacances comencen demà.

2 començar a (o de) (fer alguna cosa) Fer el primer acte o la primera part d’aquesta acció. Començar a passar. Començava d’anar bé. Començar a ploure, a tronar, a nevar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: començar

GERUNDI: començant

PARTICIPI: començat, començada, començats, començades

INDICATIU PRESENT: començo, comences, comença, comencem, comenceu, comencen

INDICATIU IMPERFET: començava, començaves, començava, començàvem, començàveu, començaven

INDICATIU PASSAT: comencí, començares, començà, començàrem, començàreu, començaren

INDICATIU FUTUR: començaré, començaràs, començarà, començarem, començareu, començaran

INDICATIU CONDICIONAL: començaria, començaries, començaria, començaríem, començaríeu, començarien

SUBJUNTIU PRESENT: comenci, comencis, comenci, comencem, comenceu, comencin

SUBJUNTIU IMPERFET: comencés, comencessis, comencés, comencéssim, comencéssiu, comencessin

IMPERATIU: comença, comenci, comencem, comenceu, comencin

->comenda

■comenda

[del b. ll. ecl. commenda, íd.]

f DR CAN i HIST 1 1 Administració d’una església vacant per un clergue que en percebia les rendes.

2 Provisió d’un benefici regular atorgat a un secular, amb dispensa de la professió religiosa.

2 Benefici confiat en comenda.

->comendatari

■comendatari -ària

[del b. ll. ecl. commendatarius, íd.]

adj DR CAN i HIST Dit de qui rebia la guarda, l’administració i el govern d’una diòcesi, una església, una abadia o un benefici eclesiàstic a títol de comenda.

->comensal

■comensal

[del b. ll. commensalis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 m i f Cadascun dels qui mengen plegats a taula.

2 adj i m BIOL i ECOL 1 Dit de l’espècie que viu en comensalisme amb una altra.

2 Dit d’aquesta mena d’associació.

3 m HIST ECL 1 En els antics monestirs i canòniques, beneficiat o prebendat amb dret de participació a la taula i a fer refeccions monàstiques.

2 En algunes catedrals i col·legiates, beneficiat de categoria especial immediatament inferior a la dels canonges.

3 obs Clergue agregat al servei permanent d’un prelat, familiar.

->comensalia

comensalia

Part. sil.: co_men_sa_li_a

f HIST ECL Prebenda de comensal.

->comensalisme

■comensalisme

[de comensal]

m 1 BIOL Associació de dues espècies o més on predominen els lligams d’ordre alimentari.

2 SOCIOL Situació en què es produeix una relació de competició i alhora de cooperació entre individus que ocupen posicions similars en una estructura de divisió del treball integrada.

->coment¹

■coment¹

[de comentar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m Exposició, comentari.

->coment²

■coment²

[potser d’un *cosment, contracció de cosiment ‘costura’]

m CONSTR NAV Juntura de les taules o les planxes que constitueixen el buc d’una embarcació.

->comentador

■comentador -a

[de comentar; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj i m i f Que comenta.

->comentar

■comentar

[del ll. commentari ‘meditar, comentar’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v tr Escriure, fer, comentaris (sobre alguna cosa). L’altre dia comentàvem que feia temps que no et vèiem. Comentar Shakespeare, un poema, una notícia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: comentar

GERUNDI: comentant

PARTICIPI: comentat, comentada, comentats, comentades

INDICATIU PRESENT: comento, comentes, comenta, comentem, comenteu, comenten

INDICATIU IMPERFET: comentava, comentaves, comentava, comentàvem, comentàveu, comentaven

INDICATIU PASSAT: comentí, comentares, comentà, comentàrem, comentàreu, comentaren

INDICATIU FUTUR: comentaré, comentaràs, comentarà, comentarem, comentareu, comentaran

INDICATIU CONDICIONAL: comentaria, comentaries, comentaria, comentaríem, comentaríeu, comentarien

SUBJUNTIU PRESENT: comenti, comentis, comenti, comentem, comenteu, comentin

SUBJUNTIU IMPERFET: comentés, comentessis, comentés, comentéssim, comentéssiu, comentessin

IMPERATIU: comenta, comenti, comentem, comenteu, comentin

->comentari

■comentari

[del ll. commentarium, íd.]

m 1 Remarca, observació, que té per objecte explicar, il·lustrar o criticar el sentit d’un text, d’un llibre, d’una representació artística, etc.

2 p ext i col·loq Judici que hom fa sobre les accions o els propòsits d’algú, sobre alguns fets de la vida ordinària, etc. Tot el que ha fet ocasionarà comentaris.

->comentarista

■comentarista

[de comentari; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m i f Autor d’un comentari literari, històric, etc.

->comerç

■comerç

[de mercè; 1a FONT: 1678]

m 1 ECON 1 Conjunt d’activitats de compra i venda i de bescanvi de productes naturals o industrials amb l’objectiu de connectar la producció amb el consum o la inversió. Comerç al detall, a l’engròs. Comerç d’importació, d’exportació.

2 Conjunt de comerciants d’una població, d’un país, etc.

3 Casa que es dedica al comerç.

2 Comunicació, tractes, entre persones o grups de persones. S’entretenien en un comerç de requisits. Comerç carnal.

->comerciable

■comerciable

Part. sil.: co_mer_ci_a_ble

[de comerciar; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que pot ésser objecte de comerç.

->comercial

■comercial

Part. sil.: co_mer_ci_al

[de comerç; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Pertanyent al comerç. Relacions comercials.

2 Concebut o executat amb finalitat lucrativa o per plaure el gran públic. Pel·lícula comercial.

->comercialitat

comercialitat

Part. sil.: co_mer_ci_a_li_tat

[de comercial]

f Qualitat de comercial.

->comercialització

■comercialització

Part. sil.: co_mer_ci_a_lit_za_ci_ó

[de comercialitzar]

f Procés d’acostament d’un bé des de la unitat de producció al consumidor final.

->comercialitzar

■comercialitzar

Part. sil.: co_mer_ci_a_lit_zar

[de comercial]

v tr 1 Procedir a la comercialització. Comercialitzar un producte.

2 fig Rebaixar la dignitat (d’una cosa o d’algú) fent-ne objecte de comerç. Comercialitzar l’art.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: comercialitzar

GERUNDI: comercialitzant

PARTICIPI: comercialitzat, comercialitzada, comercialitzats, comercialitzades

INDICATIU PRESENT: comercialitzo, comercialitzes, comercialitza, comercialitzem, comercialitzeu, comercialitzen

INDICATIU IMPERFET: comercialitzava, comercialitzaves, comercialitzava, comercialitzàvem, comercialitzàveu, comercialitzaven

INDICATIU PASSAT: comercialitzí, comercialitzares, comercialitzà, comercialitzàrem, comercialitzàreu, comercialitzaren

INDICATIU FUTUR: comercialitzaré, comercialitzaràs, comercialitzarà, comercialitzarem, comercialitzareu, comercialitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: comercialitzaria, comercialitzaries, comercialitzaria, comercialitzaríem, comercialitzaríeu, comercialitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: comercialitzi, comercialitzis, comercialitzi, comercialitzem, comercialitzeu, comercialitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: comercialitzés, comercialitzessis, comercialitzés, comercialitzéssim, comercialitzéssiu, comercialitzessin

IMPERATIU: comercialitza, comercialitzi, comercialitzem, comercialitzeu, comercialitzin

->comercialment

■comercialment

Part. sil.: co_mer_ci_al_ment

[de comercial]

adv En l’aspecte comercial.

->comerciant¹

■comerciant¹

Part. sil.: co_mer_ci_ant

[de comerciar; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que es dedica al comerç; negociant. Una família comerciant.

->comerciant²

■comerciant² -a

Part. sil.: co_mer_ci_ant

[v. comerciant¹]

m i f DR MERC Persona que es dedica al comerç.

->comerciantalla

■comerciantalla

Part. sil.: co_mer_ci_an_ta_lla

[de comerciant²]

f desp Turba de comerciants. La comerciantalla de la ciutat.

->comerciar

■comerciar

Part. sil.: co_mer_ci_ar

[de comerç; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr 1 Fer comerç, comprar i vendre efectes; negociar, traficar. Comerciar en cotó.

2 Tenir relacions de societat o d’altra mena.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: comerciar

GERUNDI: comerciant

PARTICIPI: comerciat, comerciada, comerciats, comerciades

INDICATIU PRESENT: comercio, comercies, comercia, comerciem, comercieu, comercien

INDICATIU IMPERFET: comerciava, comerciaves, comerciava, comerciàvem, comerciàveu, comerciaven

INDICATIU PASSAT: comercií, comerciares, comercià, comerciàrem, comerciàreu, comerciaren

INDICATIU FUTUR: comerciaré, comerciaràs, comerciarà, comerciarem, comerciareu, comerciaran

INDICATIU CONDICIONAL: comerciaria, comerciaries, comerciaria, comerciaríem, comerciaríeu, comerciarien

SUBJUNTIU PRESENT: comerciï, comerciïs, comerciï, comerciem, comercieu, comerciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: comerciés, comerciessis, comerciés, comerciéssim, comerciéssiu, comerciessin

IMPERATIU: comercia, comerciï, comerciem, comercieu, comerciïn

->comerciejar

■comerciejar

Part. sil.: co_mer_ci_e_jar

[de comerç]

v intr Comerciar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: comerciejar

GERUNDI: comerciejant

PARTICIPI: comerciejat, comerciejada, comerciejats, comerciejades

INDICATIU PRESENT: comerciejo, comercieges, comercieja, comerciegem, comerciegeu, comerciegen

INDICATIU IMPERFET: comerciejava, comerciejaves, comerciejava, comerciejàvem, comerciejàveu, comerciejaven

INDICATIU PASSAT: comerciegí, comerciejares, comerciejà, comerciejàrem, comerciejàreu, comerciejaren

INDICATIU FUTUR: comerciejaré, comerciejaràs, comerciejarà, comerciejarem, comerciejareu, comerciejaran

INDICATIU CONDICIONAL: comerciejaria, comerciejaries, comerciejaria, comerciejaríem, comerciejaríeu, comerciejarien

SUBJUNTIU PRESENT: comerciegi, comerciegis, comerciegi, comerciegem, comerciegeu, comerciegin

SUBJUNTIU IMPERFET: comerciegés, comerciegessis, comerciegés, comerciegéssim, comerciegéssiu, comerciegessin

IMPERATIU: comercieja, comerciegi, comerciegem, comerciegeu, comerciegin

->comesa

■comesa

Cp. escomesa

[de cometre; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 Allò que hom té a cura seva o a càrrec seu. Té la comesa de comprar el pa cada dia.

2 Encàrrec, missió. Una comesa difícil.

->comestibilitat

■comestibilitat

[de comestible]

f Qualitat de comestible.

->comestible

■comestible

[del ll. td. comestibĭlis ‘mengívol’, der. de comestus, part. de comĕdĕre ‘menjar’; 1a FONT: 1754]

1 adj Apte per a ésser menjat; bo per a menjar. Un bolet comestible.

2 m pl ALIM Les coses de menjar; queviures. Una tenda de comestibles.

->cometa¹

■cometa¹

[de coma³]

f 1 Coma petita.

2 pl ESCR 1 Signes gràfics en forma de dues parelles de comes volades, la primera parella capgirada (“..."), o també baixes («...»), emprats per a encloure una citació, una frase o un mot sobre què hom vol fer parar esment, etc.

2 cometes simples Signes gràfics en forma de dues comes volades, la primera capgirada (‘...’), emprats per a remarcar alguna part d’un text que ja és entre cometes, per a assenyalar equivalències lèxiques, etc.

3 pl ESCR Signe gràfic consistent en dues comes volades ("), o també baixes (») que hom utilitza en llistes, relacions, etc., per a suplir alguna dada ja escrita en la mateixa situació de la línia anterior.

->cometa²

■cometa²

[del ll. comēta o comētes, i aquest, del gr. komḗtēs, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ASTR Cos celeste del sistema solar, de forma irregular, acompanyat d’una llarga cua, que generalment descriu una òrbita d’una gran excentricitat i tan sols és visible durant un curt període de la seva revolució.

2 HERÀLD Astre representat en forma d’una estrella de sis o vuit raigs, un dels quals (la cua) s’allarga tres vegades més que els altres.

->cometari

■cometari -ària

adj ASTR Relatiu o pertanyent a un cometa.

->cometat

cometat -ada

[de cometa²]

adj HERÀLD 1 Dit de la figura acabada en cua de cometa.

2 Dit del pal, la banda i la barra i llurs disminucions en forma de raigs ondants i que es van afilant (afuant) a mesura que arriben a la punta de l’escut.

->cometedor¹

■cometedor¹ -a

[de cometre i -dor¹; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj i m i f Que comet. Qui seria cometedor de tan cruel crim?

->cometedor²

■cometedor² -a

[de cometre i -dor²; 1a FONT: 1507]

adj Que pot ésser o ha d’ésser comès.

->cometre

■cometre

[del ll. commĭttĕre ‘acomplir, ajuntar, cometre’; ant. ‘atacar’; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 Lliurar (alguna cosa) a la cura o al càrrec d’algú.

2 Fer (una acció reprensible). Cometre un crim, una indiscreció, una atzagaiada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cometre

GERUNDI: cometent

PARTICIPI: comès, comesa, comesos, comeses

INDICATIU PRESENT: cometo, comets, comet, cometem, cometeu, cometen

INDICATIU IMPERFET: cometia, cometies, cometia, cometíem, cometíeu, cometien

INDICATIU PASSAT: cometí, cometeres, cometé, cometérem, cometéreu, cometeren

INDICATIU FUTUR: cometré, cometràs, cometrà, cometrem, cometreu, cometran

INDICATIU CONDICIONAL: cometria, cometries, cometria, cometríem, cometríeu, cometrien

SUBJUNTIU PRESENT: cometi, cometis, cometi, cometem, cometeu, cometin

SUBJUNTIU IMPERFET: cometés, cometessis, cometés, cometéssim, cometéssiu, cometessin

IMPERATIU: comet, cometi, cometem, cometeu, cometin

->comí

■comí

[del ll. cumīnum, i aquest, del gr. kýminon, íd.; 1a FONT: 1220]

m BOT 1 Planta herbàcia anual de la família de les umbel·líferes (Cuminum cyminum), de fulles laciniades i de flors blanques o rosades agrupades en umbel·les de pocs radis.

2 Fruit aromàtic del comí, usat en pastisseria.

3 comí de Marsella Planta herbàcia biennal de la família de les umbel·líferes (Seseli tortuosum), de flors blanques o groguenques disposades en umbel·les i de fruits en diaqueni.

4 comí de prat Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Carum carvi), de fulles dues o tres vegades pinnades i d’umbel·les de flors blanques o rosades.

->-comi

-comi

Forma sufixada del mot grec koméō, que significa ‘cuidar’. Ex.: manicomi, necrocomi.

->comiat

■comiat

Part. sil.: co_mi_at

[del ll. commeātus, -us ‘acció d’anar i venir’, der. de commeare ‘anar i venir’, i aquest de meare ‘anar, passar’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 1 Acció de saludar-se quan algú se’n va.

2 Llicència o permissió de partir, d’anar-se’n.

2 DR desnonament 2.

3 DR TREB Forma d’extinció de la relació laboral per la voluntat unilateral de l’empresari, hi hagi causa justificada o no.

4 LIT Composició d’origen provençal estretament relacionada amb el maldit i en la qual el poeta renunciava a l’amor de la seva dama.

5 any de comiat Any de temps que hom donava al masover quan el treia de la masia.

6 donar comiat (a algú) 1 Acompanyar-lo fins a la porta quan se’n va, dir-li adéu.

2 Invitar-lo a anar-se’n.

3 esp Treure (un criat, un treballador, etc.) de la feina.

7 judici de comiat DR PROC CIV 1 Procediment judicial interposat pel treballador acomiadat contra l’empresari.

2 Judici de desnonament.

8 prendre comiat Saludar (algú) abans d’anar-se’n.

->còmic¹

■còmic¹

[de l’angl. comic (v. còmic²)]

m 1 Història explicada mitjançant una successió de vinyetes que contenen il·lustracions i text alhora.

2 Revista de còmics.

->còmic²

■còmic² -a

[del ll. comĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. kōmikós, íd.; 1a FONT: 1500]

1 TEAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la comèdia.

2 m i f Autor de comèdies.

3 m i f Actor que representa comèdies.

4 m i f Actor que fa de graciós.

2 adj Que provoca la rialla. És un individu molt còmic. Això donarà la nota còmica.

->còmicament

■còmicament

[de còmic²]

adv D’una manera còmica.

->comicastre

■comicastre -a

[de còmic²]

m i f Mal actor còmic.

->comicial

■comicial

Part. sil.: co_mi_ci_al

[del ll. comitiālis, íd.]

adj Relatiu als comicis.

->comicis

■comicis

[del ll. comĭtĭum ‘lloc de reunió del poble’, der. de comīre ‘anar plegats’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m pl 1 HIST Nom que designa diverses assemblees dels romans, bàsicament de l’època de la república.

2 1 Reunions i actes electorals.

2 POLÍT Eleccions polítiques.

->comicitat

■comicitat

[de còmic²]

f Qualitat de còmic.

->cominassa

■cominassa

[de comí]

f BOT Nom de diverses espècies del gènere Chaerophyllum, de la família de les umbel·líferes, herbes ufanoses pròpies dels prats humits i dels herbassars del Pirineu i altres indrets frescals.

->comís

■comís

[del ll. commissum ‘cosa comesa’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m 1 DR Pèrdua d’una cosa moble o immoble, de mercaderia o diner, en favor del fisc o de la persona perjudicada, ja sigui per raó de delicte, per infracció de contracte o per incompliment d’obligació.

2 DR 1 Confiscació, segrest.

2 Conjunt de béns o de gèneres comissats.

3 DR CIV En l’emfiteusi, reversió del domini útil de l’immoble a favor del senyor directe quan el censatari deixa de pagar pensions censuals.

4 DR PEN i DR ADM Sanció o penalitat imposada a l’autor d’un delicte.

5 HIST DR Amissió en matèria emfitèutica i feudal.

->comissar

■comissar

[de comís]

v tr Declarar caiguda en comís (una cosa); confiscar, segrestar. Han comissat cent quilos de tabac.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: comissar

GERUNDI: comissant

PARTICIPI: comissat, comissada, comissats, comissades

INDICATIU PRESENT: comisso, comisses, comissa, comissem, comisseu, comissen

INDICATIU IMPERFET: comissava, comissaves, comissava, comissàvem, comissàveu, comissaven

INDICATIU PASSAT: comissí, comissares, comissà, comissàrem, comissàreu, comissaren

INDICATIU FUTUR: comissaré, comissaràs, comissarà, comissarem, comissareu, comissaran

INDICATIU CONDICIONAL: comissaria, comissaries, comissaria, comissaríem, comissaríeu, comissarien

SUBJUNTIU PRESENT: comissi, comissis, comissi, comissem, comisseu, comissin

SUBJUNTIU IMPERFET: comissés, comissessis, comissés, comisséssim, comisséssiu, comissessin

IMPERATIU: comissa, comissi, comissem, comisseu, comissin

->comissari

■comissari -ària

[del b. ll. commissarius, der. de commissus, part. de committĕre ‘executar, cometre’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m i f 1 Nom donat, en alguns casos, a qui és delegat per a certes funcions, generalment temporànies.

2 DR ADM Funcionari de policia que té cura del compliment de les lleis i les ordres establertes per l’autoritat referents a l’ordre públic.

3 ESPORT 1 En certes competicions esportives, auxiliar de l’àrbitre encarregat de la fiscalització dels aspectes reglamentaris.

2 En les curses de cavalls, encarregat de l’aplicació del reglament, amb amplis poders de decisió.

4 MAR Persona que duu a terme les funcions administratives de bord i té cura dels serveis de fonda.

5 comissari de la fallida DR MERC Persona designada pel jutge per a l’ocupació dels béns i els papers del bancarroter, fer-ne l’inventari i romandre’n dipositària.

6 comissari polític Durant les èpoques revolucionàries, individu encarregat pel poder civil, o per un partit revolucionari, del manteniment de la fidelitat als principis ideològics i del control global dins les forces armades.

->comissaria

■comissaria

Part. sil.: co_mis_sa_ri_a

[de comissari; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Ofici de comissari.

2 Oficina del comissari.

->comissariat

■comissariat

Part. sil.: co_mis_sa_ri_at

[de comissari; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Comissaria.

2 Denominació de certs organismes o institucions administratius, científics, etc.

->comissió

■comissió

Part. sil.: co_mis_si_ó

[del ll. commissio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció de cometre. La comissió d’un assassinat.

2 Encàrrec que algú fa a un altre de fer alguna cosa en lloc seu.

3 Poder confiat a algú per l’autoritat en una circumstància i per un temps determinats.

4 Cosa a fer com a agent d’un altre.

5 Tant que cobra un agent, proporcional a les transaccions efectuades.

6 1 Reunió de persones delegades temporalment per a fer una cosa o prendre resolucions en nom d’altres.

2 Conjunt o grup d’aquestes persones.

7 comissió permanent Comissió que emana de l’assemblea o l’òrgan deliberatiu màxim i té per missió alleugerir-ne les tasques.

->comissionar

■comissionar

Part. sil.: co_mis_si_o_nar

[de comissió]

v tr Donar una comissió (a una persona o a unes quantes). El Consell Comarcal ha comissionat un equip de veterinaris perquè redactin el projecte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: comissionar

GERUNDI: comissionant

PARTICIPI: comissionat, comissionada, comissionats, comissionades

INDICATIU PRESENT: comissiono, comissiones, comissiona, comissionem, comissioneu, comissionen

INDICATIU IMPERFET: comissionava, comissionaves, comissionava, comissionàvem, comissionàveu, comissionaven

INDICATIU PASSAT: comissioní, comissionares, comissionà, comissionàrem, comissionàreu, comissionaren

INDICATIU FUTUR: comissionaré, comissionaràs, comissionarà, comissionarem, comissionareu, comissionaran

INDICATIU CONDICIONAL: comissionaria, comissionaries, comissionaria, comissionaríem, comissionaríeu, comissionarien

SUBJUNTIU PRESENT: comissioni, comissionis, comissioni, comissionem, comissioneu, comissionin

SUBJUNTIU IMPERFET: comissionés, comissionessis, comissionés, comissionéssim, comissionéssiu, comissionessin

IMPERATIU: comissiona, comissioni, comissionem, comissioneu, comissionin

->comissionat

■comissionat -ada

Part. sil.: co_mis_si_o_nat

m i f Persona, grup, entitat, etc., encarregada d’una comissió.

->comissionista

■comissionista

Part. sil.: co_mis_si_o_nis_ta

[de comissió]

m i f Persona que es dedica a treballar en comissions mercantils.

->comissori

■comissori -òria

[del b. ll. commissorius, -a, -um ‘de comissió, que confia’]

adj DR 1 Obligatori o vàlid per a un quant temps o ajornat per a una data determinada.

2 Relatiu al comís.

3 Dit dels béns o les coses afectades pel comís i de les accions legals per a obtenir-lo.

->comissura

■comissura

[del ll. commissura ‘juntura’, der. de commissus, part. de committĕre ‘posar junts’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Lloc d’unió entre dos cossos o dues parts d’un cos.

2 ANAT Punt d’unió de dues parts d’un òrgan, o d’òrgans diferents, les quals en general delimiten una obertura.

->comissural

■comissural

[de comissura]

adj BOT Relatiu o pertanyent a la comissura.

->comissurotomia

comissurotomia

Part. sil.: co_mis_su_ro_to_mi_a

f CIR Alliberament de les valves d’una vàlvula del cor afectada d’estenosi.

->còmit

■còmit

[del b. ll. comes, -ĭtis ‘company’, per via semiculta; 1a FONT: 1272, CTort.]

m HIST i NÀUT 1 1 Oficial d’un vaixell, responsable tècnic de la navegació.

2 còmit major En una esquadra, còmit de la capitana.

2 Mestre i patró de vaixell mercant.

3 Pilot.

->comitatiu

■comitatiu -iva

Part. sil.: co_mi_ta_tiu

[del b. ll. comitativus, -a, -um ‘que acompanya’, der. del verb comitare ‘acompanyar’]

adj i m LING Dit del cas que, tant en el sentit flexional com en el de pura funció sintàctica, indica companyia.

->comitè

■comitè

[del fr. comité, íd., i aquest, de l’angl. committee, pres abans de l’ant. fr. committé, -ée ‘aquell a qui es confia quelcom’, part. ant. de commettre; 1a FONT: 1917, DOrt.]

[pl -ès] m 1 Grup de persones elegides per una societat, un partit, etc., per a constituir una junta que té una missió, unes atribucions determinades, etc. Un comitè sindical.

2 reunir-se en petit comitè Fer una reunió un curt nombre de persones.

->comitent

■comitent

[de cometre]

m i f 1 Persona que confia a una altra la cura dels seus interessos.

2 Persona que ven per mitjà d’un comissionista.

->comitiva

■comitiva

[del ll. td. comitiva (dignitas) ‘categoria d’acompanyant o comte de l’emperador’, més tard ‘seguici, companyia’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Acompanyament, seguici.

2 HIST Grup d’homes lligats a un cap guerrer, un príncep o un senyor territorial per un vincle de clientela militar.

3 Reunió de persones per a anar a algun lloc.

->commelinàcies

■commelinàcies

Part. sil.: com_me_li_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de farinoses integrada per plantes herbàcies.

2 sing Planta de la família de les commelinàcies.

->commemorable

■commemorable

[del ll. commemorabilis, íd.]

adj Digne d’ésser commemorat.

->commemoració

■commemoració

Part. sil.: com_me_mo_ra_ci_ó

[del ll. commemoratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de commemorar;

2 l’efecte. Brindaren en commemoració d’aquella victòria.

2 Cerimònia religiosa, solemnitat, amb què hom commemora. La commemoració dels difunts.

->commemorar

■commemorar

[del ll. commemorare, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Fer solemnement memòria, servir per a fer memòria, d’un esdeveniment, d’una persona. Avui commemoren el seu naixement.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: commemorar

GERUNDI: commemorant

PARTICIPI: commemorat, commemorada, commemorats, commemorades

INDICATIU PRESENT: commemoro, commemores, commemora, commemorem, commemoreu, commemoren

INDICATIU IMPERFET: commemorava, commemoraves, commemorava, commemoràvem, commemoràveu, commemoraven

INDICATIU PASSAT: commemorí, commemorares, commemorà, commemoràrem, commemoràreu, commemoraren

INDICATIU FUTUR: commemoraré, commemoraràs, commemorarà, commemorarem, commemorareu, commemoraran

INDICATIU CONDICIONAL: commemoraria, commemoraries, commemoraria, commemoraríem, commemoraríeu, commemorarien

SUBJUNTIU PRESENT: commemori, commemoris, commemori, commemorem, commemoreu, commemorin

SUBJUNTIU IMPERFET: commemorés, commemoressis, commemorés, commemoréssim, commemoréssiu, commemoressin

IMPERATIU: commemora, commemori, commemorem, commemoreu, commemorin

->commemoratiu

■commemoratiu -iva

Part. sil.: com_me_mo_ra_tiu

[de commemorar]

adj 1 Que serveix per a commemorar.

2 HERÀLD Dit de l’armoria la figura o les figures de la qual recorden un fet o una acció il·lustre.

->commensurabilitat

■commensurabilitat

[de commensurable]

f Qualitat de commensurable.

->commensurable

■commensurable

[del b. ll. commensurabilis, íd.]

adj Que té una mesura comuna amb un altre.

->commensuració

■commensuració

Part. sil.: com_men_su_ra_ci_ó

[del b. ll. commensuratio, -ōnis, íd.]

f Acció de commensurar.

->commensurar

■commensurar

[del b. ll. commensurare, íd.]

v tr Mesurar amb la mateixa mesura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: commensurar

GERUNDI: commensurant

PARTICIPI: commensurat, commensurada, commensurats, commensurades

INDICATIU PRESENT: commensuro, commensures, commensura, commensurem, commensureu, commensuren

INDICATIU IMPERFET: commensurava, commensuraves, commensurava, commensuràvem, commensuràveu, commensuraven

INDICATIU PASSAT: commensurí, commensurares, commensurà, commensuràrem, commensuràreu, commensuraren

INDICATIU FUTUR: commensuraré, commensuraràs, commensurarà, commensurarem, commensurareu, commensuraran

INDICATIU CONDICIONAL: commensuraria, commensuraries, commensuraria, commensuraríem, commensuraríeu, commensurarien

SUBJUNTIU PRESENT: commensuri, commensuris, commensuri, commensurem, commensureu, commensurin

SUBJUNTIU IMPERFET: commensurés, commensuressis, commensurés, commensuréssim, commensuréssiu, commensuressin

IMPERATIU: commensura, commensuri, commensurem, commensureu, commensurin

->commífora

commífora

f BOT Gènere de plantes llenyoses de la família de les burseràcies (Commiphora sp), de l’Àfrica oriental, productores de la mirra.

->comminació

■comminació

Part. sil.: com_mi_na_ci_ó

[del ll. comminatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Acció de comminar.

->comminar

■comminar

[del ll. comminari, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Amenaçar (algú) amb una pena.

2 esp DR Ordenar l’autoritat (a algú) el compliment d’un manament sota amenaça d’una pena determinada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: comminar

GERUNDI: comminant

PARTICIPI: comminat, comminada, comminats, comminades

INDICATIU PRESENT: commino, commines, commina, comminem, commineu, comminen

INDICATIU IMPERFET: comminava, comminaves, comminava, comminàvem, comminàveu, comminaven

INDICATIU PASSAT: comminí, comminares, comminà, comminàrem, comminàreu, comminaren

INDICATIU FUTUR: comminaré, comminaràs, comminarà, comminarem, comminareu, comminaran

INDICATIU CONDICIONAL: comminaria, comminaries, comminaria, comminaríem, comminaríeu, comminarien

SUBJUNTIU PRESENT: commini, comminis, commini, comminem, commineu, comminin

SUBJUNTIU IMPERFET: comminés, comminessis, comminés, comminéssim, comminéssiu, comminessin

IMPERATIU: commina, commini, comminem, commineu, comminin

->comminatori

■comminatori -òria

Cp. commonitori

[de comminar; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que conté l’amenaça d’una pena, especialment legal. El to comminatori de les seves paraules.

->comminució

■comminució

Part. sil.: com_mi_nu_ci_ó

[del ll. td. comminutio, -ōnis ‘trituració’]

f CIR Fractura o aixafament d’un os que produeix diversos fragments, generalment de petit volum.

->comminuir

comminuir

Part. sil.: com_mi_nu_ir

v tr Reduir a trossets petits; esbocinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: comminuir

GERUNDI: comminuint

PARTICIPI: comminuït, comminuïda, comminuïts, comminuïdes

INDICATIU PRESENT: comminueixo, comminueixes, comminueix, comminuïm, comminuïu, comminueixen

INDICATIU IMPERFET: comminuïa, comminuïes, comminuïa, comminuíem, comminuíeu, comminuïen

INDICATIU PASSAT: comminuí, comminuïres, comminuí, comminuírem, comminuíreu, comminuïren

INDICATIU FUTUR: comminuiré, comminuiràs, comminuirà, comminuirem, comminuireu, comminuiran

INDICATIU CONDICIONAL: comminuiria, comminuiries, comminuiria, comminuiríem, comminuiríeu, comminuirien

SUBJUNTIU PRESENT: comminueixi, comminueixis, comminueixi, comminuïm, comminuïu, comminueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: comminuís, comminuïssis, comminuís, comminuíssim, comminuíssiu, comminuïssin

IMPERATIU: comminueix, comminueixi, comminuïm, comminuïu, comminueixin

->comminut

■comminut -a

[del ll. comminutus, -a, -um, participi de comminuĕre ‘esmicolar’]

adj Reduït a bocins molt menuts, polvoritzat.

->commiseració

■commiseració

Part. sil.: com_mi_se_ra_ci_ó

[del ll. commiseratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Sentiment de pietat pel mal d’altri, especialment quan és per culpa seva.

->commiseratiu

■commiseratiu -iva

Part. sil.: com_mi_se_ra_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. commiseratus, -a, -um, participi de commiserari ‘deplorar, compadir-se’]

adj Que denota commiseració.

->commixtió

■commixtió

Part. sil.: com_mix_ti_ó

[del ll. commixtio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de mesclar;

2 l’efecte.

2 DR Unió de coses que es barregen i es compenetren talment, que no es poden separar ni distingir.

3 LITÚRG En la missa, ritu que segueix el de la fracció i que consisteix a tirar dins del calze un bocí del pa ja consagrat.

->commixtura

■commixtura

[del ll. commixtura, íd.]

f Commixtió.

->commoció

■commoció

Part. sil.: com_mo_ci_ó

[del ll. commotio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Pertorbació violenta, agitació, sotragada. La commoció produïda per un bombardeig. Una commoció política.

2 PAT Trastorn, d’origen traumàtic, de les funcions cel·lulars d’un òrgan, generalment amb repercussió en altres d’allunyats o acostats a aquest, sense lesió anatòmica. Commoció cerebral.

->commocionar

■commocionar

Part. sil.: com_mo_ci_o_nar

[de commoció]

v tr Produir una commoció (a algú). L’accident l’ha commocionat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: commocionar

GERUNDI: commocionant

PARTICIPI: commocionat, commocionada, commocionats, commocionades

INDICATIU PRESENT: commociono, commociones, commociona, commocionem, commocioneu, commocionen

INDICATIU IMPERFET: commocionava, commocionaves, commocionava, commocionàvem, commocionàveu, commocionaven

INDICATIU PASSAT: commocioní, commocionares, commocionà, commocionàrem, commocionàreu, commocionaren

INDICATIU FUTUR: commocionaré, commocionaràs, commocionarà, commocionarem, commocionareu, commocionaran

INDICATIU CONDICIONAL: commocionaria, commocionaries, commocionaria, commocionaríem, commocionaríeu, commocionarien

SUBJUNTIU PRESENT: commocioni, commocionis, commocioni, commocionem, commocioneu, commocionin

SUBJUNTIU IMPERFET: commocionés, commocionessis, commocionés, commocionéssim, commocionéssiu, commocionessin

IMPERATIU: commociona, commocioni, commocionem, commocioneu, commocionin

->commonitori

■commonitori -òria

Cp. comminatori

[del ll. commonitorius, -a, -um; commonitorium, -ii, íd.]

1 adj Que recorda o adverteix. Un document commonitori.

2 m 1 Memòria o relació per escrit d’algunes coses o notícies.

2 esp Carta en la qual hom adverteix d’una obligació un jutge subaltern.

->commoure

■commoure

Part. sil.: com_mou_re

[del ll. commovēre, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Treure sobtosament d’un estat de repòs, de calma, sotragar. El terratrèmol va commoure la ciutat.

2 Desvetllar una emoció. Uns mots que commouen.

3 Excitar un viu sentiment de compassió, de tendresa, d’admiració, etc. Els seus plors ens van commoure. Gairebé res no el commou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: commoure

GERUNDI: commovent

PARTICIPI: commogut, commoguda, commoguts, commogudes

INDICATIU PRESENT: commoc, commous, commou, commovem, commoveu, commouen

INDICATIU IMPERFET: commovia, commovies, commovia, commovíem, commovíeu, commovien

INDICATIU PASSAT: commoguí, commogueres, commogué, commoguérem, commoguéreu, commogueren

INDICATIU FUTUR: commouré, commouràs, commourà, commourem, commoureu, commouran

INDICATIU CONDICIONAL: commouria, commouries, commouria, commouríem, commouríeu, commourien

SUBJUNTIU PRESENT: commogui, commoguis, commogui, commoguem, commogueu, commoguin

SUBJUNTIU IMPERFET: commogués, commoguessis, commogués, commoguéssim, commoguéssiu, commoguessin

IMPERATIU: commou, commogui, commoguem, commoveu, commoguin

->commovedor

■commovedor -a

[de commoure]

adj Que commou.

->commovible

■commovible

[de commoure]

adj Capaç de commoure’s.

->commoviment

■commoviment

[de commoure]

m Acció de commoure.

->commutabilitat

■commutabilitat

[del ll. commutabilĭtas, -atis, íd.]

f Qualitat de commutable.

->commutable

■commutable

[del ll. commutabĭlis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Capaç d’ésser commutat.

->commutació

■commutació

Part. sil.: com_mu_ta_ci_ó

[del ll. commutatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de commutar;

2 l’efecte.

2 DR PEN Indult parcial que consisteix a substituir una pena o diverses per altres de no tan greus.

3 ELECTROT 1 Modificació de la configuració d’un circuit elèctric o de diversos mitjançant l’establiment o la supressió de determinades connexions.

2 Conjunt de fenòmens que tenen lloc en l’induït d’una màquina elèctrica produïts per la inversió del sentit del corrent en el moment que una bobina és posada en curtcircuit al col·lector mitjançant les escombretes.

4 LING Substitució d’uns elements lingüístics per uns altres de la seva mateixa classe per tal d’establir les unitats distintives fonològiques, morfològiques o semàntiques d’una llengua.

5 RET Figura retòrica, anomenada també reversió, que consisteix en la inversió dels termes d’una proposició en una altra d’immediata, de manera que aquesta forma contrasta amb la precedent. Ex.: menjar per viure i viure per menjar.

6 TELECOM Operació que consisteix a establir les connexions individuals entre les vies de transmissió o els circuits de comunicació entrants i sortints a fi d’establir la comunicació desitjada entre dos punts.

->commutador

■commutador -a

[de commutar]

1 adj Que commuta.

2 m ELECTROT Aparell per a interrompre un circuit i connectar-ne un altre.

3 m FÍS En el marc de la mecànica quàntica o de la mecànica estadística, operador donat per l’expressió [A,B] = AB—BA, essent A i B dos operadors.

4 m INFORM Paràmetre d’un programa que selecciona una alternativa d’entre diverses de possibles.

->commutar

■commutar

[del ll. commutare, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Mudar una cosa per una altra.

2 esp Mudar una pena, una obligació, etc., per una altra de més lleugera. Li van commutar la pena de presó per un seguit de feines en benefici de la comunitat.

3 ELECTROT Efectuar una commutació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: commutar

GERUNDI: commutant

PARTICIPI: commutat, commutada, commutats, commutades

INDICATIU PRESENT: commuto, commutes, commuta, commutem, commuteu, commuten

INDICATIU IMPERFET: commutava, commutaves, commutava, commutàvem, commutàveu, commutaven

INDICATIU PASSAT: commutí, commutares, commutà, commutàrem, commutàreu, commutaren

INDICATIU FUTUR: commutaré, commutaràs, commutarà, commutarem, commutareu, commutaran

INDICATIU CONDICIONAL: commutaria, commutaries, commutaria, commutaríem, commutaríeu, commutarien

SUBJUNTIU PRESENT: commuti, commutis, commuti, commutem, commuteu, commutin

SUBJUNTIU IMPERFET: commutés, commutessis, commutés, commutéssim, commutéssiu, commutessin

IMPERATIU: commuta, commuti, commutem, commuteu, commutin

->commutatiu

■commutatiu -iva

Part. sil.: com_mu_ta_tiu

[de commutar; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la commutació.

2 Dit del contracte en el qual l’interès pecuniari de les prestacions de les parts és ben determinat des de la seva celebració.

3 propietat commutativa MAT Propietat d’algunes operacions segons la qual el resultat de compondre dos elements és independent de l’ordre en què hom els agafi.

->commutatriu

■commutatriu

Part. sil.: com_mu_ta_triu

[de commutador]

f ELECTROT Màquina elèctrica rotativa per a convertir corrent altern en corrent continu, o a la inversa.

->còmoda

■còmoda

Hom.: còmode

[de còmode]

f Calaixera.

->còmodament

■còmodament

[de còmode]

adv D’una manera còmoda. Viure còmodament.

->comodant

■comodant

[de comodat]

m i f DR CIV Persona que porta alguna cosa en comodat.

->comodat

■comodat

[del ll. commodatus, íd.]

m DR CIV Contracte unilateral segons el qual una de les parts deixa gratuïtament a l’altra una cosa no fungible (o una cosa fungible sempre que hom no l’hagi de consumir) perquè l’usi un quant temps i després la hi torni.

->comodatari

■comodatari -ària

[de comodat]

m i f DR CIV Persona que es beneficia d’un contracte de comodat.

->còmode

■còmode -a

Hom.: còmoda

[del ll. commŏdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1534]

adj 1 Que s’adapta als propis desigs, a les necessitats pròpies, sense oferir el menor inconvenient, la menor molèstia, adient. Un individu còmode. Una jaqueta còmoda. Un sofà molt còmode.

2 Avantatjós, agradable, oportú. És molt còmode de no dependre d’altri.

3 anar còmode (amb un vestit o un calçat, en un vehicle, etc.) No sentir cap molèstia, cap engavanyament, en fer-ne ús.

4 ésser còmode Ésser algú amant de la vida còmoda. La seva família són gent còmoda.

5 estar còmode No sentir cap molèstia, cap violència, etc., en estar en un lloc, amb algú.

6 marit còmode Cornut.

7 moral còmoda Moral poc rigorosa.

8 vida còmoda Vida tranquil·la, allerada, fàcil.

->comodí¹

■comodí¹

[del cast. comodín]

m 1 JOCS Jòquer.

2 INFORM Caràcter utilitzat en una cerca per a substituir un o més caràcters desconeguts per l’usuari.

->comodí²

■comodí²

[v. comodí¹]

m 1 GRÀF Calaixera on es guarden les caixes tipogràfiques.

2 MOBL Tauleta de nit.

->comoditat

■comoditat

[del ll. commodĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1533]

f 1 Qualitat de còmode. Sempre cerca la comoditat en el vestir. Viure tan a prop del treball és una comoditat.

2 pl Tot allò que fa la vida còmoda, que proporciona benestar. Té una casa amb totes les comoditats.

->comodor

■comodor -a

[de l’angl. commodore, pres de l’holandès kommandeur, d’origen fr. commandeur; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m i f MAR GUER En la marina de guerra britànica i en la nord-americana, capità de navili que comanda una esquadra o una divisió d’una flota.

->comòfit

comòfit

m ECOL Planta rupícola que viu damunt la mica de terra acumulada als relleixos i als clots de les roques.

->comorià

comorià -ana

Part. sil.: co_mo_ri_à

adj i m i f De les Comores (estat d’Àfrica).

->comós

comós -osa

adj BOT Proveït de coma.

->compacient

■compacient

Part. sil.: com_pa_ci_ent

[de pacient]

adj Que pateix pels dolors d’un altre.

->compacitat

■compacitat

[formació errònia de compacte, que hauria d’ésser compactesa]

f Qualitat de compacte.

->compactabilitat

■compactabilitat

f Propietat d’un material susceptible d’ésser compactat.

->compactació

■compactació

Part. sil.: com_pac_ta_ci_ó

[de compactar]

f 1 INFORM Acció de compactar.

2 GEOL Reducció del gruix d’un dipòsit sedimentari a causa del pes i de la disminució de la porositat.

3 METAL·L Aglomeració de les pólvores per mitjà de pressió a temperatura normal o alta.

4 OBR PÚBL Operació d’augmentar la densitat d’un terreny natural o d’un terraplè per l’expulsió de l’aire que contenen les capes superiors, mitjançant màquines i aparells per a piconar, comprimir o vibrar.

5 PETROG Formació diagenètica d’una roca coherent a partir de sediments solts.

->compactadora

■compactadora

f OBR PÚBL Màquina destinada a realitzar una compactació.

->compactament

■compactament

[de compactar]

adv D’una manera compacta.

->compactar

■compactar

[de compacte]

v tr 1 OBR PÚBL Afermar artificialment un terreny.

2 METAL·L Fer compacte un aglomerat de pólvores.

3 INFORM Desplaçar físicament fitxers, biblioteques o carpetes dins d’un suport d’emmagatzematge i concatenar-los de manera que es concentri tot l’espai que no s’utilitza en una única àrea indivisa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: compactar

GERUNDI: compactant

PARTICIPI: compactat, compactada, compactats, compactades

INDICATIU PRESENT: compacto, compactes, compacta, compactem, compacteu, compacten

INDICATIU IMPERFET: compactava, compactaves, compactava, compactàvem, compactàveu, compactaven

INDICATIU PASSAT: compactí, compactares, compactà, compactàrem, compactàreu, compactaren

INDICATIU FUTUR: compactaré, compactaràs, compactarà, compactarem, compactareu, compactaran

INDICATIU CONDICIONAL: compactaria, compactaries, compactaria, compactaríem, compactaríeu, compactarien

SUBJUNTIU PRESENT: compacti, compactis, compacti, compactem, compacteu, compactin

SUBJUNTIU IMPERFET: compactés, compactessis, compactés, compactéssim, compactéssiu, compactessin

IMPERATIU: compacta, compacti, compactem, compacteu, compactin

->compact disc

compact disc^* [kɔ̀mpag dísk]

[de l’angl. compact disc]

m ELECTROAC Disc compacte.

->compacte

■compacte -a

[de compactus, -a, -um, íd., participi de compingĕre ‘fer ajuntant’, der. de pangĕre ‘fixar, clavar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Que presenta una massa molt unida. Una matèria molt compacta.

2 adj Dit d’un agregat els elements constituents del qual resten molt poc o no gens separats els uns dels altres. Un eixam compacte.

3 adj fig Que no es divideix. Un partit compacte.

4 adj AGR Dit d’un sòl o d’un terròs molt poc o no gens porós.

5 m BIBLIOT Sistema d’armaris mòbils de biblioteca o d’arxiu que rutllen sobre rails i resten tancats, però permeten la segregació per tal de poder agafar els llibres.

6 adj PETROG Dit d’una roca cristal·lina els elements de la qual no es poden apreciar a ull nu, i també d’aquella roca que consta exclusivament d’un sol element mineralògic, el qual es presenta aparentment com a amorf.

7 m TOPOL En un espai topològic E, part de E que, dotada de la topologia de E, és també un espai compacte.

->compactòmetre

■compactòmetre

m OBR PÚBL i TECNOL Aparell que permet de mesurar el grau de compactació d’un terreny, d’un aglomerat, etc.

->compactus

compactus

m BIBLIOT Compacte.

->compadir

■compadir

[variant de compatir]

v 1 tr Sentir compassió (per algú). Tothom el compadeix.

2 pron Apiadar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: compadir

GERUNDI: compadint

PARTICIPI: compadit, compadida, compadits, compadides

INDICATIU PRESENT: compadeixo, compadeixes, compadeix, compadim, compadiu, compadeixen

INDICATIU IMPERFET: compadia, compadies, compadia, compadíem, compadíeu, compadien

INDICATIU PASSAT: compadí, compadires, compadí, compadírem, compadíreu, compadiren

INDICATIU FUTUR: compadiré, compadiràs, compadirà, compadirem, compadireu, compadiran

INDICATIU CONDICIONAL: compadiria, compadiries, compadiria, compadiríem, compadiríeu, compadirien

SUBJUNTIU PRESENT: compadeixi, compadeixis, compadeixi, compadim, compadiu, compadeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: compadís, compadissis, compadís, compadíssim, compadíssiu, compadissin

IMPERATIU: compadeix, compadeixi, compadim, compadiu, compadeixin

->compaginable

■compaginable

[de compaginar]

adj Que pot ésser compaginat.

->compaginació

■compaginació

Part. sil.: com_pa_gi_na_ci_ó

[del ll. compaginatio, -ōnis ‘aplegament’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció de compaginar;

2 l’efecte.

->compaginador

■compaginador -a

[del ll. compaginator, -ōris ‘aplegador’]

1 adj Que fa de bon compaginar, compaginable.

2 m i f Persona que compagina.

->compaginar

■compaginar

[del ll. compaginare ‘aplegar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr 1 Unir amb art (les diferents parts d’un conjunt).

2 Ordenar, acordar, fer compatibles (coses que tenen alguna connexió o alguna relació entre elles). Sap compaginar la feina amb el lleure.

3 GRÀF Combinar tots els elements constitutius d’un imprès —galerades, espais en blanc, marges, il·lustracions, titulars, etc.— per tal de formar-ne les pàgines. Compaginar un llibre.

2 pron Estar dues coses, l’una respecte a l’altra, en la connexió o la relació degudes. La seva actitud no es compagina amb les seves declaracions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: compaginar

GERUNDI: compaginant

PARTICIPI: compaginat, compaginada, compaginats, compaginades

INDICATIU PRESENT: compagino, compagines, compagina, compaginem, compagineu, compaginen

INDICATIU IMPERFET: compaginava, compaginaves, compaginava, compaginàvem, compaginàveu, compaginaven

INDICATIU PASSAT: compaginí, compaginares, compaginà, compaginàrem, compaginàreu, compaginaren

INDICATIU FUTUR: compaginaré, compaginaràs, compaginarà, compaginarem, compaginareu, compaginaran

INDICATIU CONDICIONAL: compaginaria, compaginaries, compaginaria, compaginaríem, compaginaríeu, compaginarien

SUBJUNTIU PRESENT: compagini, compaginis, compagini, compaginem, compagineu, compaginin

SUBJUNTIU IMPERFET: compaginés, compaginessis, compaginés, compaginéssim, compaginéssiu, compaginessin

IMPERATIU: compagina, compagini, compaginem, compagineu, compaginin

->compaginat

■compaginat -ada

[de compaginar]

GRÀF 1 adj Dit de la prova en què consten tots els elements constitutius d’un imprès.

2 f Prova d’impremta d’un full ja compaginat, que hom utilitza per a corregir les errades de compaginació.

->companatge

■companatge

[del b. ll. companatĭcum, íd., der. de panis ‘pa’; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

m Vianda que hom menja a més del pa.

->companejar

■companejar

[alteració de companatjar per similitud amb el sufix habitual -ejar]

v tr Acompanyar amb pa (una vianda). Has de companejar la xocolata i no menjar-te-la sola.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: companejar

GERUNDI: companejant

PARTICIPI: companejat, companejada, companejats, companejades

INDICATIU PRESENT: companejo, companeges, companeja, companegem, companegeu, companegen

INDICATIU IMPERFET: companejava, companejaves, companejava, companejàvem, companejàveu, companejaven

INDICATIU PASSAT: companegí, companejares, companejà, companejàrem, companejàreu, companejaren

INDICATIU FUTUR: companejaré, companejaràs, companejarà, companejarem, companejareu, companejaran

INDICATIU CONDICIONAL: companejaria, companejaries, companejaria, companejaríem, companejaríeu, companejarien

SUBJUNTIU PRESENT: companegi, companegis, companegi, companegem, companegeu, companegin

SUBJUNTIU IMPERFET: companegés, companegessis, companegés, companegéssim, companegéssiu, companegessin

IMPERATIU: companeja, companegi, companegem, companegeu, companegin

->company

■company -a

[del b. ll. companio, -ōnis ‘que comparteix el pa’, a partir del nominatiu, mentre que la variant companyó prové de l’acusatiu companionem; 1a FONT: s. XIII]

1 m i f 1 Persona que n’acompanya una altra o està en la companyia d’una altra, habitualment o circumstancialment, per elecció o per casualitat. Company de classe, de joc, de carrera, de viatge.

2 Persona amb la qual algú fa vida de parella, especialment sense ésser-hi casat.

3 p ext El gos és el company de l’home. Un llibre ha estat el meu únic company.

4 Col·lega, confrare. Companys de claustre, de treball.

5 Un igual. S’ho partiren com a companys.

6 anar de companys Anar en companyia.

7 company de plet DR Persona que pledeja ensems amb una altra en la mateixa causa.

8 trobar el seu company Descobrir (algú) en un altre els mateixos gusts, les mateixes inclinacions, que té ell.

2 m ant Soci d’una companyia mercantil.

3 f ant Companyia.

4 adj GEOBOT Dit dels tàxons i, en particular, de les espècies que són presents en una comunitat vegetal determinada, però que no manifesten cap predilecció per aquesta comunitat.

->companyet

■companyet

[de company]

m Cabdell de fil o de cordill utilitzat per a fer mitja, lligar, etc.

->companyia

■companyia

Part. sil.: com_pa_nyi_a

[pròpiament, modificació amb el sufix normal cat. de formació d’abstractes -ia¹ aplicat a l’abstracte ant. companya, b. ll. compania; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Presència d’una persona vora una altra perquè no estigui sola. Estar, anar, en companyia d’algú. T’agrada, la seva companyia?

2 dama (o senyoreta) de companyia Dona que té el càrrec d’acompanyar habitualment una persona.

3 fer companyia p anal Acompanyar (algú) amb la seva presència. La música li fa companyia.

4 fer companyia fig Tenir (alguna persona) la mateixa opinió que una altra, prestar-li suport. En aquella discussió, ell em va fer companyia.

2 1 Persona o persones que acompanyen algú.

2 ésser la companyia p ext Ésser (alguna cosa) una part important de la vida d’algú. Els llibres són la seva companyia.

3 1 Aplec de persones reunides institucionalment a un mateix fi.

2 ant Conjunt de servidors d’una casa o una família.

3 ant MAR Conjunt de tripulants d’un vaixell o d’una armada.

4 1 esp ECON [abrev cia.] Associació per a fins econòmics, industrials o comercials, societat.

2 companyia mercantil Associació de dues, tres o més persones per a efectuar un negoci en comú, al qual cadascun dels membres aporta capital o treball o ambdues coses alhora.

5 esp 1 Reunió de gent armada.

2 ant Conjunt de gent d’armes al servei d’un senyor feudal, mainada.

3 ORG MIL i HIST Des de l’edat mitjana, conjunt d’homes armats, mercenaris, a peu o a cavall, sota el comandament d’un capità, reclutats pel rei, pels nobles o pels consells municipals.

4 ORG MIL Unitat primària tàctica i administrativa, comandada per un capità, a partir de la qual s’organitzen els batallons.

5 ORG MIL i HIST Del segle XIII al XVIII, unitat de les milícies urbanes o rurals catalanes.

6 CATOL Agrupació religiosa.

7 ECON Membres d’una companyia no anomenats en el títol de la raó social. Bosc, Domènec i companyia.

8 HIST Divisió territorial de Menorca, en part encara popular, que comprenia un nombre de llocs o de possessions suficients per tal d’aportar prou homes per a una companyia de les milícies de defensa contra els atacs marítims, organitzades a partir del segle XVI.

9 TEAT Grup d’artistes i de tècnics teatrals units per a la representació continuada d’espectacles.

->companyó

■companyó -ona

[b. ll. companio, -ōnis, íd. (v. company)]

1 m i f Company.

2 m HIST 1 Soci d’una companyia mercantil.

2 Operari d’un ofici, sia macip o fadrí.

3 m ant MIL Soldat ras.

->companyol d’om

companyol d’om

m BOT Bolet de la família de les tricolomatàcies (Pleurotus ulmarius), de capell blanquinós o de color de crema i de cama excèntrica, més ampla a la base.

->companyonatge

■companyonatge

[de companyó; 1a FONT: 1910]

m Qualitat o estat d’ésser company o companys. Aquells anys de companyonatge foren feliços.

->companyonia

■companyonia

Part. sil.: com_pa_nyo_ni_a

[de companyó; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 Harmonia entre companys.

2 Solidaritat amb els companys. Per companyonia amb ell no han signat la declaració.

->comparable

■comparable

[del ll. comparabĭlis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que pot ésser comparat o és digne d’ésser comparat. Té una prudència comparable a la d’un savi. Dos problemes que no són comparables.

->comparablement

■comparablement

[de comparable]

adv D’una manera comparable.

->comparació

■comparació

Part. sil.: com_pa_ra_ci_ó

[del ll. comparatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de comparar;

2 l’efecte.

2 Susceptibilitat d’ésser comparat. Aquest concert no té comparació amb l’anterior.

3 FILOS Facultat de comparar dues idees.

4 GRAM 1 Acció de comparar una única qualitat amb dos elements o més, o bé més d’una qualitat referida a un sol element o a uns quants.

2 grau de comparació Cadascun dels valors que pot tenir l’adjectiu comparatiu.

5 NÀUT Diferència entre l’hora assenyalada pel cronòmetre magistral i l’assenyalada per l’acompanyant.

6 RET Figura retòrica per la qual un objecte és comparat amb un altre que hom suposa més conegut, per fer més sensible aquell o una propietat d’aquell.

7 en comparació de loc prep Relativament a, tocant a, amb relació a, en vist de. La teva desgràcia no és res en comparació de la seva.

8 per comparació a loc prep En una comparació, amb relació a. Aquest teixit, per comparació a l’altre, resulta barat.

->comparador

■comparador

[de comparar]

m 1 AUTOM Element d’un servosistema que compara el senyal de sortida amb el senyal d’entrada i transmet la diferència dels senyals o senyal d’error.

2 INFORM 1 En màquines analògiques, dispositiu que compara dos senyals i dóna una sortida que depèn de certa relació entre ells.

2 En màquines digitals, dispositiu que compara dues transcripcions diferents de les mateixes dades per tal de verificar que la transcripció és correcta.

3 METROL Aparell emprat per a mesurar les diferències entre les dimensions d’una peça i les de la peça patró.

->comparança

■comparança

[de comparar]

f Comparació.

->comparar

■comparar

[del ll. comparare, íd.; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 Examinar (dos objectes o més) a fi de determinar-ne els punts de semblança o de dissemblança. Comparar dues coses entre elles. Comparar una cosa amb una altra.

2 Presentar (una persona, un objecte) com a igual a un altre a base d’una semblança real o imaginària. És intel·ligent, però no es pot comparar amb l’altre mestre.

3 Considerar (un objecte) com a anàleg a un altre en conjunt o quant a una qualitat, a fi de fer-lo més sensible. Comparar els cabells d’algú, per la negror, amb el carbó.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: comparar

GERUNDI: comparant

PARTICIPI: comparat, comparada, comparats, comparades

INDICATIU PRESENT: comparo, compares, compara, comparem, compareu, comparen

INDICATIU IMPERFET: comparava, comparaves, comparava, comparàvem, comparàveu, comparaven

INDICATIU PASSAT: comparí, comparares, comparà, comparàrem, comparàreu, compararen

INDICATIU FUTUR: compararé, compararàs, compararà, compararem, comparareu, compararan

INDICATIU CONDICIONAL: compararia, compararies, compararia, compararíem, compararíeu, compararien

SUBJUNTIU PRESENT: compari, comparis, compari, comparem, compareu, comparin

SUBJUNTIU IMPERFET: comparés, comparessis, comparés, comparéssim, comparéssiu, comparessin

IMPERATIU: compara, compari, comparem, compareu, comparin

->comparat

■comparat -ada

[de comparar]

adj Que procedeix per via de comparació. Mètode comparat.

->comparatge

■comparatge

[de compare]

m 1 Relació, afinitat, contreta pels padrins amb els pares de l’infant, i també pels padrins entre ells.

2 En algunes contrades, acompanyament d’un bateig o d’unes noces.

->comparatisme

■comparatisme

[de comparat]

m LING Mètode de la lingüística històrica orientat a determinar el parentiu genètic entre les llengües.

->comparatista

■comparatista

[de comparat]

m i f LING Lingüista que es dedica a l’estudi comparat de les llengües.

->comparatística

■comparatística

[de comparat]

f LING Comparatisme.

->comparatiu

■comparatiu -iva

Part. sil.: com_pa_ra_tiu

[del ll. comparativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que estableix una comparació.

2 Comparat. Sistema comparatiu.

3 GRAM Dit d’un dels graus de l’adjectiu, que hom usa quan la qualitat que significa és motiu de comparació entre dos o més elements d’una oració.

->comparativament

■comparativament

[de comparatiu]

adv 1 D’una manera comparativa, per comparació.

2 Relativament.

->compare

■compare

[de pare; 1a FONT: 1250]

m 1 Padrí de batejar o de confirmar, amb relació als pares i la padrina.

2 Apel·lació familiar. Bona nit, compare.

3 fer compares i comares Fer embolics, combinacions fraudulentes.

->compareixença

■compareixença

Part. sil.: com_pa_rei_xen_ça

[de comparèixer]

f DR CIV i DR PEN 1 Obligació de tota persona, citada en forma per l’autoritat judicial, de presentar-se en el lloc i a l’hora indicats per complir les diligències processals per les quals hagi estat citada.

2 Acte de presentar-se davant un notari.

3 Citació per la qual un jutge o un superior mana a algú de comparèixer.

->compareixent

■compareixent

Part. sil.: com_pa_rei_xent

[de comparèixer]

adj i m i f DR Dit del qui compareix.

->comparèixer

■comparèixer

Part. sil.: com_pa_rèi_xer

[del ll. td. comparescĕre, íd., substitució del cat. ant. comparer, del ll. comparēre; 1a FONT: 1575, DPou.]

[pr ind sing 1 comparec o compareixo] v intr 1 Presentar-se, acudir. Són les nou i el teu pare encara no ha comparegut.

2 Ésser trobada (alguna cosa perduda). Ja han comparegut aquells guants.

3 Presentar-se inopinadament. Quan ja sortíem ha comparegut el cosí.

4 esp 1 Presentar-se davant un superior o una autoritat que n’ha donat l’ordre.

2 DR Presentar-se davant el jutge o un tribunal, personalment o per poders, per mostrar-se part litigant o en compliment d’una citació.

3 DR Presentar-se davant un notari per a l’atorgament d’una escriptura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: comparèixer

GERUNDI: compareixent

PARTICIPI: comparegut, compareguda, compareguts, comparegudes

INDICATIU PRESENT: comparec, compareixes, compareix, compareixem, compareixeu, compareixen

INDICATIU PRESENT (alternatiu): compareixo, compareixes, compareix, compareixem, compareixeu, compareixen

INDICATIU IMPERFET: compareixia, compareixies, compareixia, compareixíem, compareixíeu, compareixien

INDICATIU PASSAT: compareguí, comparegueres, comparegué, compareguérem, compareguéreu, comparegueren

INDICATIU FUTUR: compareixeré, compareixeràs, compareixerà, compareixerem, compareixereu, compareixeran

INDICATIU CONDICIONAL: compareixeria, compareixeries, compareixeria, compareixeríem, compareixeríeu, compareixerien

SUBJUNTIU PRESENT: comparegui, compareguis, comparegui, compareguem, comparegueu, compareguin

SUBJUNTIU IMPERFET: comparegués, compareguessis, comparegués, compareguéssim, compareguéssiu, compareguessin

IMPERATIU: compareix, comparegui, compareguem, compareixeu, compareguin

->comparet

■comparet

[de compare; 1a FONT: s. XVIII]

m 1 AGR Hisendat de poques terres, mancat generalment d’eines de treball i que treballa a jornal una gran part de l’any.

2 RAM Ramader propietari d’un ramat que té pocs caps.

->comparsa

■comparsa

[de l’it. comparsa ‘acció de comparèixer’, part. passat de comparere; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 m i f 1 Persona que figura en una cavalcada.

2 esp ESPECT En un espectacle, persona que té un paper no qualificat, generalment mut, que depèn d’un personatge, de l’acció o de l’ambientació.

3 fig Persona que figura en un afer sense tenir-hi cap paper.

2 f 1 En festes públiques, en processons, etc., conjunt de persones que van vestides o disfressades igual.

2 ESPECT Conjunt de comparses.

->comparseria

■comparseria

Part. sil.: com_par_se_ri_a

[de comparsa]

f Conjunt de comparses.

->compartible

■compartible

[de compartir]

adj compartidor².

->compartició

■compartició

Part. sil.: com_par_ti_ci_ó

[de compartir]

f 1 Acció de compartir;

2 l’efecte.

->compartidor¹

■compartidor¹ -a

[de compartir i -dor¹]

m i f Persona que comparteix.

->compartidor²

■compartidor² -a

[de compartir i -dor²]

adj Que pot ésser compartit o ha d’ésser compartit.

->compartiment

■compartiment

[de compartir; 1a FONT: 1575, DPou.]

m 1 Compartició.

2 Cadascuna de les divisions que hom fa en un espai mitjançant envans, etc., per allotjar-hi, separant-les les unes de les altres, diferents persones o coses. Un armari amb compartiments. Una sala dividida en tres compartiments. Un compartiment secret.

3 CONSTR NAV Cadascun dels espais en què és dividit el buc d’una embarcació mitjançant envans.

4 compartiment estanc CONSTR NAV Cadascuna de les seccions independents que té el buc d’un vaixell per a evitar-ne l’enfonsament malgrat que se n’inundi alguna.

->compartimentació

■compartimentació

Part. sil.: com_par_ti_men_ta_ci_ó

[de compartimentar]

f 1 Acció de compartimentar;

2 l’efecte.

->compartimentar

■compartimentar

[de compartiment]

v tr 1 Dividir en compartiments.

2 p ext Dividir per classes, per categories ben separades. Compartimentar la societat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: compartimentar

GERUNDI: compartimentant

PARTICIPI: compartimentat, compartimentada, compartimentats, compartimentades

INDICATIU PRESENT: compartimento, compartimentes, compartimenta, compartimentem, compartimenteu, compartimenten

INDICATIU IMPERFET: compartimentava, compartimentaves, compartimentava, compartimentàvem, compartimentàveu, compartimentaven

INDICATIU PASSAT: compartimentí, compartimentares, compartimentà, compartimentàrem, compartimentàreu, compartimentaren

INDICATIU FUTUR: compartimentaré, compartimentaràs, compartimentarà, compartimentarem, compartimentareu, compartimentaran

INDICATIU CONDICIONAL: compartimentaria, compartimentaries, compartimentaria, compartimentaríem, compartimentaríeu, compartimentarien

SUBJUNTIU PRESENT: compartimenti, compartimentis, compartimenti, compartimentem, compartimenteu, compartimentin

SUBJUNTIU IMPERFET: compartimentés, compartimentessis, compartimentés, compartimentéssim, compartimentéssiu, compartimentessin

IMPERATIU: compartimenta, compartimenti, compartimentem, compartimenteu, compartimentin

->compartir

■compartir

[del ll. compartīre, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Dividir (alguna cosa) donant-ne una part a d’altres, prenent cadascú la seva part. Han compartit les menges amb els exiliats.

2 Rebre, usar, posseir, en comú. Compartir cambra i llit.

3 fig Participar, per simpatia envers algú, dels seus sentiments, del seu estat d’ànim, etc. Compartien les penes i les alegries.

4 fig Coincidir, estar d’acord, quant a opinió, a idees, etc., amb algú. Comparteixo el teu plantejament del problema.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: compartir

GERUNDI: compartint

PARTICIPI: compartit, compartida, compartits, compartides

INDICATIU PRESENT: comparteixo, comparteixes, comparteix, compartim, compartiu, comparteixen

INDICATIU IMPERFET: compartia, comparties, compartia, compartíem, compartíeu, compartien

INDICATIU PASSAT: compartí, compartires, compartí, compartírem, compartíreu, compartiren

INDICATIU FUTUR: compartiré, compartiràs, compartirà, compartirem, compartireu, compartiran

INDICATIU CONDICIONAL: compartiria, compartiries, compartiria, compartiríem, compartiríeu, compartirien

SUBJUNTIU PRESENT: comparteixi, comparteixis, comparteixi, compartim, compartiu, comparteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: compartís, compartissis, compartís, compartíssim, compartíssiu, compartissin

IMPERATIU: comparteix, comparteixi, compartim, compartiu, comparteixin

->compàs

■compàs

[de compassar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[pl -assos] m 1 MEC Instrument per a traçar arcs de circumferència i per a prendre distàncies que consisteix essencialment en dues branques o cames unides per un cap.

2 DIAG Instrument de mesura utilitzat en diverses exploracions mèdiques, especialment en els diàmetres pelvians i cranials.

3 ESPORT En esgrima, moviment que fa el cos quan deixa un lloc i n’ocupa un altre.

4 1 MÚS Gran unitat de mesura del temps musical en funció de la disposició dels accents i el conjunt de valors mètrics que hi són compresos, gràficament representats, des del segle XVI, entre dues ratlles verticals sobre tot el pentagrama, dites precisament barres de compàs. Marcar el compàs. Compàs de tres per quatre. Cantar a compàs.

2 compàs d’espera MÚS En un text musical, compàs format totalment per silencis.

3 compàs d’espera fig Detenció d’una cosa durant un temps curt.

5 NÀUT Agulla nàutica.

6 TRANSP Peça metàl·lica articulada que permet de plegar i d’estendre la vela o coberta de tela d’un vehicle descapotable.

->compassar

■compassar

[de pas¹; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

v tr 1 Mesurar amb el compàs.

2 Distribuir (un conjunt) d’una manera regular. Compassar els feixos d’alfals al camp.

3 Considerar, pesar, el que hom fa o diu, regular-ho amb tot rigor, com mesurant-ho. Compassar la veu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: compassar

GERUNDI: compassant

PARTICIPI: compassat, compassada, compassats, compassades

INDICATIU PRESENT: compasso, compasses, compassa, compassem, compasseu, compassen

INDICATIU IMPERFET: compassava, compassaves, compassava, compassàvem, compassàveu, compassaven

INDICATIU PASSAT: compassí, compassares, compassà, compassàrem, compassàreu, compassaren

INDICATIU FUTUR: compassaré, compassaràs, compassarà, compassarem, compassareu, compassaran

INDICATIU CONDICIONAL: compassaria, compassaries, compassaria, compassaríem, compassaríeu, compassarien

SUBJUNTIU PRESENT: compassi, compassis, compassi, compassem, compasseu, compassin

SUBJUNTIU IMPERFET: compassés, compassessis, compassés, compasséssim, compasséssiu, compassessin

IMPERATIU: compassa, compassi, compassem, compasseu, compassin

->compassat

■compassat -ada

[de compassar]

adj 1 ant LIT En la literatura catalana medieval, versificat.

2 Mesurat, considerat. És molt compassat en les paraules.

3 MÚS Al compàs adequat.

->compassió

■compassió

Part. sil.: com_pas_si_ó

[del ll. compassio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Sentiment amb què hom pren part en el sofriment d’altri, pena que hom sent davant la desgràcia, els defectes, etc., d’un altre, pietat, commiseració. Li haurien de tenir compassió, perquè en fa. No sent compassió per ningú. Aquesta desgràcia tampoc no et mou a compassió?

->compassiu

■compassiu -iva

Part. sil.: com_pas_siu

[del ll. compassivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj 1 Que sent compassió, inclinat a la compassió.

2 Que expressa la compassió. Un mot compassiu.

->compassivament

■compassivament

[de compassiu]

adv D’una manera compassiva.

->compaternitat

■compaternitat

[de paternitat]

f comparatge 1.

->compatibilitat

■compatibilitat

[de compatible; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Qualitat de compatible.

2 ELECTROAC Característica d’un sistema estereofònic de so que permet l’enregistrament i la reproducció de programes estereofònics mitjançant un equip monofònic, i viceversa.

3 INFORM Qualitat de dos ordinadors per la qual un d’aquests pot executar correctament un programari de l’altre ordinador sense necessitat de cap correcció.

4 LÒG i MAT Consistència.

5 MAT Qualitat dels sistemes d’equacions que tenen solució.

6 RADIOTÈC Característica d’un sistema de radiodifusió en freqüència modulada que permet que les emissions estereofòniques puguin ésser rebudes per un receptor monofònic, i viceversa.

7 TV Característica que reuneixen els sistemes de transmissió de televisió que permet que les emissions en colors puguin ésser rebudes per un receptor en blanc i negre, i viceversa.

->compatibilitzar

■compatibilitzar

[de compatible]

v tr Fer compatible.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: compatibilitzar

GERUNDI: compatibilitzant

PARTICIPI: compatibilitzat, compatibilitzada, compatibilitzats, compatibilitzades

INDICATIU PRESENT: compatibilitzo, compatibilitzes, compatibilitza, compatibilitzem, compatibilitzeu, compatibilitzen

INDICATIU IMPERFET: compatibilitzava, compatibilitzaves, compatibilitzava, compatibilitzàvem, compatibilitzàveu, compatibilitzaven

INDICATIU PASSAT: compatibilitzí, compatibilitzares, compatibilitzà, compatibilitzàrem, compatibilitzàreu, compatibilitzaren

INDICATIU FUTUR: compatibilitzaré, compatibilitzaràs, compatibilitzarà, compatibilitzarem, compatibilitzareu, compatibilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: compatibilitzaria, compatibilitzaries, compatibilitzaria, compatibilitzaríem, compatibilitzaríeu, compatibilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: compatibilitzi, compatibilitzis, compatibilitzi, compatibilitzem, compatibilitzeu, compatibilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: compatibilitzés, compatibilitzessis, compatibilitzés, compatibilitzéssim, compatibilitzéssiu, compatibilitzessin

IMPERATIU: compatibilitza, compatibilitzi, compatibilitzem, compatibilitzeu, compatibilitzin

->compatible

■compatible

[de compatir; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Capaç de coexistir en harmonia amb un altre, que no exclou l’altre. Dues assignatures compatibles.

2 ELECTROAC, RADIOTÈC i TV Dit dels sistemes, aparells, discs, cintes, etc., que presenten compatibilitat.

->compatiblement

■compatiblement

[de compatible]

adv En tant que sigui compatible.

->compatir

■compatir

Hom.: competir

[del ll. compati, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr i pron Compadir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: compatir

GERUNDI: compatint

PARTICIPI: compatit, compatida, compatits, compatides

INDICATIU PRESENT: compateixo, compateixes, compateix, compatim, compatiu, compateixen

INDICATIU IMPERFET: compatia, compaties, compatia, compatíem, compatíeu, compatien

INDICATIU PASSAT: compatí, compatires, compatí, compatírem, compatíreu, compatiren

INDICATIU FUTUR: compatiré, compatiràs, compatirà, compatirem, compatireu, compatiran

INDICATIU CONDICIONAL: compatiria, compatiries, compatiria, compatiríem, compatiríeu, compatirien

SUBJUNTIU PRESENT: compateixi, compateixis, compateixi, compatim, compatiu, compateixin

SUBJUNTIU IMPERFET: compatís, compatissis, compatís, compatíssim, compatíssiu, compatissin

IMPERATIU: compateix, compateixi, compatim, compatiu, compateixin

->compatrici

■compatrici -ícia

[de patrici]

m i f Compatriota.

->compatriota

■compatriota

Part. sil.: com_pa_tri_o_ta

[del ll. compatriōta, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m i f Persona que és de la mateixa pàtria que una altra.

->compatró

■compatró -ona

[de patró]

m i f Patró juntament amb altres. Tenen sant Eloi per compatró.

->compatronat

■compatronat

[de compatró]

m Títol, dret, de compatró.

->compel·latiu

■compel·latiu -iva

Part. sil.: com_pel_la_tiu

[del b. ll. compellativus, -a, -um, íd.]

adj Dit del mot o els mots emprats en adreçar la paraula a algú.

->compel·lir

■compel·lir

[del ll. compellĕre, íd.; 1a FONT: 1455]

v tr Obligar (algú) a fer quelcom emprant la força, l’autoritat. Van compel·lir els aficionats violents a sortir de l’estadi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: compel·lir

GERUNDI: compel·lint

PARTICIPI: compel·lit, compel·lida, compel·lits, compel·lides

INDICATIU PRESENT: compel·leixo, compel·leixes, compel·leix, compel·lim, compel·liu, compel·leixen

INDICATIU IMPERFET: compel·lia, compel·lies, compel·lia, compel·líem, compel·líeu, compel·lien

INDICATIU PASSAT: compel·lí, compel·lires, compel·lí, compel·lírem, compel·líreu, compel·liren

INDICATIU FUTUR: compel·liré, compel·liràs, compel·lirà, compel·lirem, compel·lireu, compel·liran

INDICATIU CONDICIONAL: compel·liria, compel·liries, compel·liria, compel·liríem, compel·liríeu, compel·lirien

SUBJUNTIU PRESENT: compel·leixi, compel·leixis, compel·leixi, compel·lim, compel·liu, compel·leixin

SUBJUNTIU IMPERFET: compel·lís, compel·lissis, compel·lís, compel·líssim, compel·líssiu, compel·lissin

IMPERATIU: compel·leix, compel·leixi, compel·lim, compel·liu, compel·leixin

->compendi

■compendi

[del ll. compendium ‘estalvi; abreviació’, der. del ll. pendĕre ‘pesar, pagar’; 1a FONT: c. 1390, Torcimany]

m 1 Exposició succinta d’allò que conté de més substancial una exposició, una obra, etc., més extensa. Un compendi de geografia universal.

2 en compendi loc adv Compendiosament.

->compendiar

■compendiar

Part. sil.: com_pen_di_ar

[del ll. compendiare, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Reduir a compendi. Aquest cd-rom compendia la dilatada història de la nostra institució.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: compendiar

GERUNDI: compendiant

PARTICIPI: compendiat, compendiada, compendiats, compendiades

INDICATIU PRESENT: compendio, compendies, compendia, compendiem, compendieu, compendien

INDICATIU IMPERFET: compendiava, compendiaves, compendiava, compendiàvem, compendiàveu, compendiaven

INDICATIU PASSAT: compendií, compendiares, compendià, compendiàrem, compendiàreu, compendiaren

INDICATIU FUTUR: compendiaré, compendiaràs, compendiarà, compendiarem, compendiareu, compendiaran

INDICATIU CONDICIONAL: compendiaria, compendiaries, compendiaria, compendiaríem, compendiaríeu, compendiarien

SUBJUNTIU PRESENT: compendiï, compendiïs, compendiï, compendiem, compendieu, compendiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: compendiés, compendiessis, compendiés, compendiéssim, compendiéssiu, compendiessin

IMPERATIU: compendia, compendiï, compendiem, compendieu, compendiïn

->compendiós

■compendiós -osa

Part. sil.: com_pen_di_ós

[del ll. compendiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj Que compendia.

->compendiosament

■compendiosament

Part. sil.: com_pen_di_o_sa_ment

[de compendiós]

adv Amb la brevetat i la precisió pròpies d’un compendi, en compendi.

->compenetració

■compenetració

Part. sil.: com_pe_ne_tra_ci_ó

[de compenetrar-se]

f 1 Acció de compenetrar-se;

2 l’efecte.

->compenetrar-se

■compenetrar-se

[de penetrar; 1a FONT: s. XX]

v pron 1 Penetrar, dos cossos, l’un dins l’altre.

2 fig Avenir-se, entendre’s, perfectament com a resultat d’una certa freqüentació. Darrerament s’han compenetrat molt.

3 fig Identificar-se amb alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: compenetrar

GERUNDI: compenetrant

PARTICIPI: compenetrat, compenetrada, compenetrats, compenetrades

INDICATIU PRESENT: compenetro, compenetres, compenetra, compenetrem, compenetreu, compenetren

INDICATIU IMPERFET: compenetrava, compenetraves, compenetrava, compenetràvem, compenetràveu, compenetraven

INDICATIU PASSAT: compenetrí, compenetrares, compenetrà, compenetràrem, compenetràreu, compenetraren

INDICATIU FUTUR: compenetraré, compenetraràs, compenetrarà, compenetrarem, compenetrareu, compenetraran

INDICATIU CONDICIONAL: compenetraria, compenetraries, compenetraria, compenetraríem, compenetraríeu, compenetrarien

SUBJUNTIU PRESENT: compenetri, compenetris, compenetri, compenetrem, compenetreu, compenetrin

SUBJUNTIU IMPERFET: compenetrés, compenetressis, compenetrés, compenetréssim, compenetréssiu, compenetressin

IMPERATIU: compenetra, compenetri, compenetrem, compenetreu, compenetrin

->compensable

■compensable

[de compensar]

adj Que pot ésser compensat.

->compensació

■compensació

Part. sil.: com_pen_sa_ci_ó

[del ll. compensatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de compensar o de compensar-se;

2 l’efecte.

2 AERON Reducció de l’esforç necessari per a la correcció de la posició de vol d’una aeronau mitjançant la disposició d’una part dels alerons i dels timons de direcció i de profunditat davant la línia de frontisses.

3 DR Manera d’extingir les obligacions vençudes entre persones que per dret propi són recíprocament creditores i deutores l’una de l’altra.

4 ECON Sistema de pagament internacional basat en un procediment de compensació que elimina la necessitat de l’ús de divises estrangeres.

5 NÀUT Operació d’anul·lar les desviacions magnètiques que presenta l’agulla nàutica en qualsevol dels trenta-dos rumbs de la rosa dels vents.

6 RELL Operació que té per objecte eliminar les variacions d’isocronisme de pèndols i volants degudes a diferències de temperatura ambient.

->compensador

■compensador -a

[de compensar]

1 adj i m Que serveix per a compensar.

2 m ELECTROT Dispositiu o aparell destinat a compensar l’energia reactiva d’una xarxa o una instal·lació i millorar, així, el factor de potència.

3 m i f MAR i NÀUT Persona que s’ocupa de la compensació de les agulles nàutiques.

4 m RELL Espiral.

5 m Pèndol.

->compensar

■compensar

[del ll. compensare, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 1 tr Neutralitzar l’efecte d’una cosa amb una altra que produeix un efecte en sentit contrari, satisfer o extingir per compensació. Els abonaments compensen els càrrecs. Un gran goig el compensarà dels fatics que ha passat.

2 pron Dues forces que es compensen.

2 tr NÀUT Reduir en part o del tot la desviació magnètica d’una agulla nàutica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: compensar

GERUNDI: compensant

PARTICIPI: compensat, compensada, compensats, compensades

INDICATIU PRESENT: compenso, compenses, compensa, compensem, compenseu, compensen

INDICATIU IMPERFET: compensava, compensaves, compensava, compensàvem, compensàveu, compensaven

INDICATIU PASSAT: compensí, compensares, compensà, compensàrem, compensàreu, compensaren

INDICATIU FUTUR: compensaré, compensaràs, compensarà, compensarem, compensareu, compensaran

INDICATIU CONDICIONAL: compensaria, compensaries, compensaria, compensaríem, compensaríeu, compensarien

SUBJUNTIU PRESENT: compensi, compensis, compensi, compensem, compenseu, compensin

SUBJUNTIU IMPERFET: compensés, compensessis, compensés, compenséssim, compenséssiu, compensessin

IMPERATIU: compensa, compensi, compensem, compenseu, compensin

->compensatori

■compensatori -òria

[de compensar]

adj Que compensa o iguala.

->competència

■competència

Part. sil.: com_pe_tèn_ci_a

[del ll. competentia, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Dret de decidir, sia en virtut d’una autoritat legal, sia en virtut d’un reconegut coneixement de la matèria. La competència d’un tribunal. Això és de la competència del director.

2 Aptitud, fet d’entendre pregonament d’una matèria. La seva competència en matèria d’art és discutible.

3 1 Rivalitat d’interessos entre persones que persegueixen el mateix objecte.

2 esp ECON Rivalitat entre dos o més productors o comerciants amb vista a controlar el mercat més ampli possible.

3 competència deslleial ECON Activitat competitiva caracteritzada per la utilització de tècniques o procediments contraris a les normes de correcció i bons costums en matèria comercial.

4 Esforç per aconseguir allò a què un altre també aspira. Un veí li fa la competència.

5 DR 1 Capacitat legal.

2 Conjunt de funcions atribuïdes per llei a una autoritat o a un organisme públic.

6 DR PROC 1 Conjunt d’assumptes sobre els quals un jutge o un tribunal exerceixen jurisdicció.

2 Deure i dret atorgats per la llei a un òrgan jurisdiccional, amb exclusió de qualsevol altre, d’administrar justícia en un cas concret.

7 ECOL Acció antagònica entre els organismes que ocupen un mateix nínxol ecològic per la possessió de llurs recursos alimentaris, d’espai, de llum, etc.

8 HIDROL En un riu o un corrent d’aigua, possibilitat que té de transportar materials aïllats de la mida màxima compatible amb la velocitat.

9 LING 1 En gramàtica generativa, coneixença que tot parlant té del model abstracte de la llengua i en particular de les seves possibilitats de generar oracions d’acord amb les regles sintàctiques.

2 competència comunicativa Conjunt de coneixements lingüístics i extralingüístics que un parlant necessita per a poder comunicar-se eficaçment i adequadament en el context d’una cultura.

10 qüestió de competència DR PROC Controvèrsia entre dos jutges o dos tribunals promoguda per determinar quin d’ells dos és més competent per a conèixer d’un plet.

->competencial

competencial

Part. sil.: com_pe_ten_ci_al

[de competència]

adj Relatiu o pertanyent a les competències polítiques, administratives i jurídiques.

->competent

■competent

[del ll. competens, -ntis, íd.]

adj 1 Pertanyent a algú en virtut d’un dret. És una decisió competent a la direcció.

2 Adequat. En condicions competents.

3 Dit d’aquell a qui legalment pertany el dret de decidir, de qui té competència en una matèria. Jutge competent.

4 Reconegut apte per a una professió, entès en una matèria, etc. Aquest metge és molt competent.

5 GEOL Dit d’un material que, en deformar-se, es plega.

6 MICROB Dit de la cèl·lula bacteriana que és capaç d’incorporar ADN en el decurs d’un procés de transformació.

->competentment

■competentment

[de competent]

adv D’una manera competent.

->competició

■competició

Part. sil.: com_pe_ti_ci_ó

[del ll. competitio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció de competir;

2 l’efecte.

2 ESPORT 1 Qualitat de l’activitat esportiva referent a l’oposició dels participants en un context d’igualtat d’oportunitats i d’acord amb un conjunt de convencions i de regles que donen un valor precís al triomf.

2 Manifestació esportiva consistent en l’enfrontament, individual o per equips, de dos adversaris o més per determinar-ne un guanyador.

->competidor

■competidor -a

[de competir; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj i m i f Que competeix amb un altre per obtenir el mateix objecte. Té un competidor perillós. Les empreses competidores.

->competir

■competir

Hom.: compatir

[del ll. competĕre, íd., der. de petĕre ‘dirigir-se vers; demanar’; 1a FONT: 1653, DTo.]

v intr 1 Pertànyer en virtut d’un dret. Aquest assumpte no li competeix. És la part que competeix al fill.

2 Lluitar, esforçar-se, emular-se dues persones o més, per aconseguir el mateix objecte. Són massa gent a competir per la mateixa plaça. Ningú no pot competir amb ell.

3 p ext Ésser considerat del mateix grau de perfecció que una altra persona o cosa del mateix gènere. Aquesta obra pot competir amb la de qualsevol artista famós.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: competir

GERUNDI: competint

PARTICIPI: competit, competida, competits, competides

INDICATIU PRESENT: competeixo, competeixes, competeix, competim, competiu, competeixen

INDICATIU IMPERFET: competia, competies, competia, competíem, competíeu, competien

INDICATIU PASSAT: competí, competires, competí, competírem, competíreu, competiren

INDICATIU FUTUR: competiré, competiràs, competirà, competirem, competireu, competiran

INDICATIU CONDICIONAL: competiria, competiries, competiria, competiríem, competiríeu, competirien

SUBJUNTIU PRESENT: competeixi, competeixis, competeixi, competim, competiu, competeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: competís, competissis, competís, competíssim, competíssiu, competissin

IMPERATIU: competeix, competeixi, competim, competiu, competeixin

->competitiu

■competitiu -iva

Part. sil.: com_pe_ti_tiu

[de competir]

adj 1 Que implica competicions.

2 Que pot resistir la competència amb altres. Preus competitius.

3 Que fa possible la lliure competència. Mercat competitiu.

->competitivitat

■competitivitat

f Qualitat de competitiu.

->compilació

■compilació

Part. sil.: com_pi_la_ci_ó

[del ll. compilatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de compilar.

2 Recull, obra, on són aplegats materials trets d’altres llibres, d’altres documents, etc.

3 DR i DR CAT Col·lecció de lleis, d’altres disposicions legals i a vegades també de costums, catalogats cronològicament o per matèries, que esdevé un ordenament jurídic amb força d’obligar en el moment que és promulgada oficialment per l’autoritat legislativa.

4 INFORM 1 Acció de compilar, executada per un compilador;

2 l’efecte.

->compilador

■compilador -a

[del ll. compilator, -ōris, íd.]

1 adj i m i f Que compila, que serveix per a compilar.

2 m INFORM Programa que serveix per a transformar els programes escrits en llenguatge d’origen (anomenats programes font) en programes equivalents formulats en llenguatge resultant (anomenats programes objecte).

->compilar

■compilar

[del ll. compilare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Aplegar en un sol cos d’obra materials trets de diferents llibres, de diferents documents, etc. Han compilat tots els seus articles en un luxós volum.

2 INFORM Transformar programes font en programes objecte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: compilar

GERUNDI: compilant

PARTICIPI: compilat, compilada, compilats, compilades

INDICATIU PRESENT: compilo, compiles, compila, compilem, compileu, compilen

INDICATIU IMPERFET: compilava, compilaves, compilava, compilàvem, compilàveu, compilaven

INDICATIU PASSAT: compilí, compilares, compilà, compilàrem, compilàreu, compilaren

INDICATIU FUTUR: compilaré, compilaràs, compilarà, compilarem, compilareu, compilaran

INDICATIU CONDICIONAL: compilaria, compilaries, compilaria, compilaríem, compilaríeu, compilarien

SUBJUNTIU PRESENT: compili, compilis, compili, compilem, compileu, compilin

SUBJUNTIU IMPERFET: compilés, compilessis, compilés, compiléssim, compiléssiu, compilessin

IMPERATIU: compila, compili, compilem, compileu, compilin

->compixar

■compixar

[de pixar]

v tr 1 Mullar amb la pròpia orina (alguna cosa o alguna persona).

2 compixar-se de riure fig i col·loq Riure abundosament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: compixar

GERUNDI: compixant

PARTICIPI: compixat, compixada, compixats, compixades

INDICATIU PRESENT: compixo, compixes, compixa, compixem, compixeu, compixen

INDICATIU IMPERFET: compixava, compixaves, compixava, compixàvem, compixàveu, compixaven

INDICATIU PASSAT: compixí, compixares, compixà, compixàrem, compixàreu, compixaren

INDICATIU FUTUR: compixaré, compixaràs, compixarà, compixarem, compixareu, compixaran

INDICATIU CONDICIONAL: compixaria, compixaries, compixaria, compixaríem, compixaríeu, compixarien

SUBJUNTIU PRESENT: compixi, compixis, compixi, compixem, compixeu, compixin

SUBJUNTIU IMPERFET: compixés, compixessis, compixés, compixéssim, compixéssiu, compixessin

IMPERATIU: compixa, compixi, compixem, compixeu, compixin

->complaença

■complaença

Part. sil.: com_pla_en_ça

[de complaure; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 Voluntat de complaure algú. Oferir un obsequi per complaença.

2 Acte pel qual hom complau algú en els seus desigs. Va fer-li complaença amb el seu capteniment.

3 Sentiment pel qual hom es complau en alguna cosa. Sent complaença a conversar.

->complaent

■complaent

Part. sil.: com_pla_ent

[de complaure; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 Disposat a complaure. Intentar d’ésser complaent envers els altres.

2 Que es complau en alguna cosa. Observava els infants amb esguard complaent.

->complanta

■complanta

[de l’ant. complant ‘plany’, der. de plant ‘lamentació’, ll. planctus ‘plany’; 1a FONT: s. XV]

f 1 1 Acció de plànyer-se;

2 l’efecte.

2 LIT Cançó popular medieval, derivada de les cançons de gesta, que narra algun esdeveniment tràgic o la dissort d’un personatge real o imaginari.

3 esp MÚS Cançó de plany monòdica amb diverses estrofes sobre la mateixa melodia.

->complànyer

■complànyer

[de plànyer; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Compadir.

2 pron Condoldre’s.

3 intr Plorar ensems amb un altre o amb altres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: complànyer

GERUNDI: complanyent

PARTICIPI: complangut, complanguda, complanguts, complangudes

PARTICIPI (alternatiu): complanyut, complanyuda, complanyuts, complanyudes

INDICATIU PRESENT: complanyo, complanys, complany, complanyem, complanyeu, complanyen

INDICATIU IMPERFET: complanyia, complanyies, complanyia, complanyíem, complanyíeu, complanyien

INDICATIU PASSAT: complanyí, complanyeres, complanyé, complanyérem, complanyéreu, complanyeren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): complanguí, complangueres, complangué, complanguérem, complanguéreu, complangueren

INDICATIU FUTUR: complanyeré, complanyeràs, complanyerà, complanyerem, complanyereu, complanyeran

INDICATIU CONDICIONAL: complanyeria, complanyeries, complanyeria, complanyeríem, complanyeríeu, complanyerien

SUBJUNTIU PRESENT: complanyi, complanyis, complanyi, complanyem, complanyeu, complanyin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): complangui, complanguis, complangui, complanguem, complangueu, complanguin

SUBJUNTIU IMPERFET: complanyés, complanyessis, complanyés, complanyéssim, complanyéssiu, complanyessin

SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): complangués, complanguessis, complangués, complanguéssim, complanguéssiu, complanguessin

IMPERATIU: complany, complanyi, complanyem, complanyeu, complanyin

IMPERATIU (alternatiu): complany, complangui, complanguem, complanyeu, complanguin

->complanyiment

complanyiment

[de complànyer]

m ant Complanta, lamentació.

->complaure

■complaure

Part. sil.: com_plau_re

[de plaure; 1a FONT: 1388]

v* 1 tr Plaure (a algú) assentint als seus gusts, els seus desigs, etc. M’esforço a complaure’ls.

2 pron Trobar en alguna cosa una satisfacció molt gran. Es complau en la seva desgràcia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: complaure

GERUNDI: complaent

PARTICIPI: complagut, complaguda, complaguts, complagudes

INDICATIU PRESENT: complac, complaus, complau, complaem, complaeu, complauen

INDICATIU IMPERFET: complaïa, complaïes, complaïa, complaíem, complaíeu, complaïen

INDICATIU PASSAT: complaguí, complagueres, complagué, complaguérem, complaguéreu, complagueren

INDICATIU FUTUR: complauré, complauràs, complaurà, complaurem, complaureu, complauran

INDICATIU CONDICIONAL: complauria, complauries, complauria, complauríem, complauríeu, complaurien

SUBJUNTIU PRESENT: complagui, complaguis, complagui, complaguem, complagueu, complaguin

SUBJUNTIU IMPERFET: complagués, complaguessis, complagués, complaguéssim, complaguéssiu, complaguessin

IMPERATIU: complau, complagui, complaguem, complaeu, complaguin

->compleció

■compleció

Part. sil.: com_ple_ci_ó

Cp. complexió

[del ll. completio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 1 Acció de completar;

2 l’efecte.

2 CRÍT TEXT Acció de completar un text literari o un document mancat.

3 MAT Complement d’una part d’un conjunt.

->complectiu

■complectiu -iva

Part. sil.: com_plec_tiu

[del ll. complectivus, -a, -um, íd.]

adj Envolupant, abraçador.

->complement

■complement

[del ll. complementum, íd.]

m 1 Allò que cal afegir a una cosa perquè sigui completa.

2 Cadascuna de dues parts que es completen mútuament.

3 ARIT Diferència entre la potència de base 10 i d’exponent igual al nombre de xifres de què consta un número i el dit número.

4 FISIOL Grup de proteïnes del sèrum que intervenen en diferents processos biològics relacionats amb la immunitat.

5 GEOM Arc o angle que cal afegir a un arc o a un angle per a aconseguir un quadrant o un angle recte.

6 GRAM Element que té com a funció completar-ne un altre, del qual depèn.

7 MÚS Diferència entre qualsevol interval inferior a l’octava i aquesta.

->complementació

■complementació

Part. sil.: com_ple_men_ta_ci_ó

[de complementar]

f 1 Acció de complementar o de complementar-se;

2 l’efecte.

->complementar

■complementar

[de complement]

v 1 tr Afegir (a una cosa) el complement que li manca. Han complementat la gran davantera que tenen amb una sòlida defensa.

2 pron Són dos que es complementen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: complementar

GERUNDI: complementant

PARTICIPI: complementat, complementada, complementats, complementades

INDICATIU PRESENT: complemento, complementes, complementa, complementem, complementeu, complementen

INDICATIU IMPERFET: complementava, complementaves, complementava, complementàvem, complementàveu, complementaven

INDICATIU PASSAT: complementí, complementares, complementà, complementàrem, complementàreu, complementaren

INDICATIU FUTUR: complementaré, complementaràs, complementarà, complementarem, complementareu, complementaran

INDICATIU CONDICIONAL: complementaria, complementaries, complementaria, complementaríem, complementaríeu, complementarien

SUBJUNTIU PRESENT: complementi, complementis, complementi, complementem, complementeu, complementin

SUBJUNTIU IMPERFET: complementés, complementessis, complementés, complementéssim, complementéssiu, complementessin

IMPERATIU: complementa, complementi, complementem, complementeu, complementin

->complementari

■complementari -ària

[de complement]

adj 1 Que forma el complement d’una cosa.

2 ELECTRÒN Dit dels transistors que posseeixen unes característiques semblants però un d’ells és del tipus p n p i l’altre és n p n.

3 FÍS Dit del color que adequadament barrejat amb un altre dóna blanc. El verd és complementari del vermell.

->complementarietat

■complementarietat

Part. sil.: com_ple_men_ta_ri_e_tat

[de complementari]

f 1 Qualitat de complementari.

2 ECON Concepte emprat per l’economia marginalista per a indicar quan, o com, dos o més béns han d’actuar conjuntament per satisfer una necessitat determinada.

3 LING Interdependència.

->complert

complert -a

[de complir; 1a FONT: 1640]

adj Complit.

->complet

■complet -a

[del ll. completus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que conté tots els elements o les parts de què ha d’ésser constituït. Un règim complet.

2 Que té el nombre requerit de components, sense mancar-ne cap. Una dentadura completa.

3 p ext Ple, que té tots els llocs ocupats. Un autobús complet.

4 fig Absolut, total. Gaudi complet.

5 LÒG Dit d’un càlcul o un sistema formal que gaudeix de completesa.

6 per complet loc adv Completament.

->completament

■completament

[de complet; 1a FONT: 1803, DEst.]

adv D’una manera completa.

->completar

■completar

[de complet; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Afegir a una cosa allò que manca perquè sigui completa. Completar un estudi.

2 fig Un fill vindria a completar la nostra felicitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: completar

GERUNDI: completant

PARTICIPI: completat, completada, completats, completades

INDICATIU PRESENT: completo, completes, completa, completem, completeu, completen

INDICATIU IMPERFET: completava, completaves, completava, completàvem, completàveu, completaven

INDICATIU PASSAT: completí, completares, completà, completàrem, completàreu, completaren

INDICATIU FUTUR: completaré, completaràs, completarà, completarem, completareu, completaran

INDICATIU CONDICIONAL: completaria, completaries, completaria, completaríem, completaríeu, completarien

SUBJUNTIU PRESENT: completi, completis, completi, completem, completeu, completin

SUBJUNTIU IMPERFET: completés, completessis, completés, completéssim, completéssiu, completessin

IMPERATIU: completa, completi, completem, completeu, completin

->completes

■completes

[del ll. completa, -ae; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f pl LITÚRG Darrera hora de l’ofici diví, que hom resa a l’acabament del dia.

->completesa

■completesa

[de complet; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 Condició de complet.

2 LÒG Propietat d’un càlcul que permet de deduir totes les conseqüències d’un sistema formal.

->completiu

■completiu -iva

Part. sil.: com_ple_tiu

[del ll. completivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1480]

adj 1 Que completa.

2 oració completiva GRAM Oració subordinada que fa les funcions de complement i, per extensió, les d’un sintagma nominal. Ex.: Vull venir, vull que vinguis.

->completivament

■completivament

[de completiu]

adv A manera de complement.

->completori

■completori -òria

[de complet]

1 adj Que serveix per a completar. Dades completòries.

2 m ant LITÚRG Completes.

->complex

■complex -a

[del ll. complexus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

1 adj 1 No simple, que enclou moltes parts diverses.

2 Complicat.

3 Dit de tot allò que comprèn parts o elements discernibles, especialment quan donen unitat al conjunt.

4 LÒG Dit d’un terme que consta d’un mot principal i d’una explicació o determinació complementària, d’una proposició quan un dels termes és complex, i d’un sil·logisme quan ho és un dels termes de la conclusió.

2 m Conjunt de coses o de parts relacionades entre elles, de manera que compleixen o satisfan una mateixa condició.

3 m 1 PSIC Conjunt de tendències inconscients que determinen les activitats i el comportament de l’individu. Complex d’Èdip.

2 p ext Qualsevol preocupació més o menys obsessiva provocada pels propis defectes físics, mancances, frustracions, etc. Estava carregat de complexos.

4 m QUÍM Compost químic que conté un àtom o un ió central, generalment d’un metall de transició acceptador d’electrons, voltat d’un grup d’ions o de molècules donadors d’electrons, el qual grup tendeix a conservar la seva identitat fins i tot en solució, bé que és susceptible de dissociació parcial.

5 complex argil·lohúmic PEDOL Conjunt de substàncies produïdes per unió entre àcids húmics i argila col·loïdal, en forma difícil de separar fins i tot per mitjans químics.

6 complex (o aparell) de Golgi CIT Conjunt d’estructures membranoses del citoplasma cel·lular constituït per cisternes aplanades i vesícules, que actua com un centre d’empaquetatge dels enzims i d’altres proteïnes formats en els ribosomes del reticle endoplasmàtic.

7 complex glaciofluvial GEOMORF Conjunt de formes de relleu que es donen a la part final d’una glacera i que han estat construïdes conjuntament pel glaç i per les aigües que provenen de la fusió d’aquest glaç.

8 complex industrial ECON Conjunt d’empreses amb més o menys lligams jurídics, interrelacionades entre elles pel fet que els productes d’una constitueixen les primeres matèries d’una altra o d’altres.

9 complex turístic TUR Conjunt d’empreses turístiques situades en un indret, generalment d’una mateixa propietat, que ofereixen diversos serveis turístics, com ara allotjament, restauració, lleure o comerç.

->complexació

■complexació

Part. sil.: com_ple_xa_ci_ó

[de complexar]

f 1 Acció de complexar;

2 l’efecte.

->complexant

■complexant

adj QUÍM Dit de l’ió o de la molècula donadors d’electrons capaços d’actuar com a lligands en la formació de complexos.

->complexar

■complexar

[de complex]

v tr QUÍM ANAL Fer que (una substància) entri a formar part d’un complex.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: complexar

GERUNDI: complexant

PARTICIPI: complexat, complexada, complexats, complexades

INDICATIU PRESENT: complexo, complexes, complexa, complexem, complexeu, complexen

INDICATIU IMPERFET: complexava, complexaves, complexava, complexàvem, complexàveu, complexaven

INDICATIU PASSAT: complexí, complexares, complexà, complexàrem, complexàreu, complexaren

INDICATIU FUTUR: complexaré, complexaràs, complexarà, complexarem, complexareu, complexaran

INDICATIU CONDICIONAL: complexaria, complexaries, complexaria, complexaríem, complexaríeu, complexarien

SUBJUNTIU PRESENT: complexi, complexis, complexi, complexem, complexeu, complexin

SUBJUNTIU IMPERFET: complexés, complexessis, complexés, complexéssim, complexéssiu, complexessin

IMPERATIU: complexa, complexi, complexem, complexeu, complexin

->complexificació

complexificació

Part. sil.: com_ple_xi_fi_ca_ci_ó

f 1 Acció de complexificar;

2 l’efecte.

->complexificar

complexificar

v 1 tr Fer esdevenir complex.

2 pron Esdevenir complex.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: complexificar

GERUNDI: complexificant

PARTICIPI: complexificat, complexificada, complexificats, complexificades

INDICATIU PRESENT: complexifico, complexifiques, complexifica, complexifiquem, complexifiqueu, complexifiquen

INDICATIU IMPERFET: complexificava, complexificaves, complexificava, complexificàvem, complexificàveu, complexificaven

INDICATIU PASSAT: complexifiquí, complexificares, complexificà, complexificàrem, complexificàreu, complexificaren

INDICATIU FUTUR: complexificaré, complexificaràs, complexificarà, complexificarem, complexificareu, complexificaran

INDICATIU CONDICIONAL: complexificaria, complexificaries, complexificaria, complexificaríem, complexificaríeu, complexificarien

SUBJUNTIU PRESENT: complexifiqui, complexifiquis, complexifiqui, complexifiquem, complexifiqueu, complexifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: complexifiqués, complexifiquessis, complexifiqués, complexifiquéssim, complexifiquéssiu, complexifiquessin

IMPERATIU: complexifica, complexifiqui, complexifiquem, complexifiqueu, complexifiquin

->complexió

■complexió

Part. sil.: com_ple_xi_ó

Cp. compleció

[del ll. complexio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIII]

f 1 Combinació, en una proporció determinada, dels elements que constitueixen la natura física d’un individu; constitució.

2 RET Figura retòrica que consisteix a repetir el mateix mot en diferents períodes successius.

->complexional

■complexional

Part. sil.: com_ple_xi_o_nal

[de complexió]

adj Relatiu o pertanyent a la complexió.

->complexionat

■complexionat -ada

Part. sil.: com_ple_xi_o_nat

[de complexió; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que té una certa complexió. Ben complexionat.

->complexitat

■complexitat

[de complex]

f Qualitat de complex.

->complexometria

■complexometria

Part. sil.: com_ple_xo_me_tri_a

f QUÍM ANAL Procediment volumètric d’anàlisi quantitativa d’ions metàl·lics per valoració amb una solució patró d’una complexona, especialment de la sal disòdica de l’àcid etilenediamino-tetraacètic.

->complexomètric

■complexomètric -a

[de complexometria]

adj QUÍM ANAL Relatiu o pertanyent a la complexometria.

->complexona

complexona

f QUÍM Agent complexant d’un grup d’àcids aminopolicarboxílics introduïts en l’anàlisi química per a la valoració complexomètrica d’ions metàl·lics i que tenen els àtoms de nitrogen amínic i els grups carboxil en posicions adequades per a saturar simultàniament totes les posicions de coordinació dels ions metàl·lics, amb formació de complexos amb diversos anells de quelat que són d’una estabilitat molt elevada.

->compliància

compliància

Part. sil.: com_pli_àn_ci_a

f 1 FÍS Mesura de la docilitat amb què una estructura, un òrgan, una substància, etc., pot ésser deformada per una força, sense ruptura.

2 MED i FISIOL Capacitat de distensió dels òrgans cavitaris, com ara els pulmons, l’aorta, les cambres del cor, la bufeta o la vesícula biliar.

->complible

complible

[de complir]

adj Que es pot complir.

->complicació

■complicació

Part. sil.: com_pli_ca_ci_ó

[del ll. complicatio, -ōnis ‘acció de plegar, embolicar’; 1a FONT: 1696, DLac]

f 1 1 Acció de complicar o de complicar-se;

2 l’efecte.

2 MED Aparició, durant el curs normal d’una malaltia, d’una afecció o una síndrome que l’agreuja.

->complicador

■complicador -a

[de complicar]

adj i m i f Dit de qui complica.

->complicar

■complicar

[del ll. complicare ‘plegar, embolicar, enrotllar’; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Fer complex i difícil d’entendre. No compliquem el problema.

2 pron 1 Esdevenir complicat. La cosa es complica.

2 Combinar-se íntimament o intricadament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: complicar

GERUNDI: complicant

PARTICIPI: complicat, complicada, complicats, complicades

INDICATIU PRESENT: complico, compliques, complica, compliquem, compliqueu, compliquen

INDICATIU IMPERFET: complicava, complicaves, complicava, complicàvem, complicàveu, complicaven

INDICATIU PASSAT: compliquí, complicares, complicà, complicàrem, complicàreu, complicaren

INDICATIU FUTUR: complicaré, complicaràs, complicarà, complicarem, complicareu, complicaran

INDICATIU CONDICIONAL: complicaria, complicaries, complicaria, complicaríem, complicaríeu, complicarien

SUBJUNTIU PRESENT: compliqui, compliquis, compliqui, compliquem, compliqueu, compliquin

SUBJUNTIU IMPERFET: compliqués, compliquessis, compliqués, compliquéssim, compliquéssiu, compliquessin

IMPERATIU: complica, compliqui, compliquem, compliqueu, compliquin

->complicat

■complicat -ada

[de complicar]

adj 1 Que consta de parts combinades o associades intricadament.

2 Que és difícil d’entendre o de resoldre. Un problema complicat. Una situació complicada.

->còmplice

■còmplice

[del ll. complex, -ĭcis, íd., der. de l’arrel de plectĕre; 1a FONT: 1396]

m i f DR PEN Persona que, sense prendre part directa en un fet delictuós, hi coopera.

->complicitat

■complicitat

[del b. ll. complicĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 DR PEN Qualitat de còmplice.

2 DR PEN Forma secundària de participació en un delicte, a la qual correspon un grau mitjà de responsabilitat, entre la de l’autor i la de l’encobridor.

3 p ext 1 Participació en l’acció d’algú. Va fer el viatge gràcies a la complicitat dels seus germans.

2 Entesa tàcita amb algú. Li dirigí una mirada de complicitat.

->complidament

■complidament

[de complir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv Enterament. Satisfer complidament.

->complidor¹

■complidor¹ -a

[de complir i -dor¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f 1 Que compleix.

2 Inclinat a complir. Un porter complidor.

->complidor²

■complidor² -a

[de complir i -dor²]

adj Dit d’un termini que cal complir.

->compliment

■compliment

[de complir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Acció de complir o de complir-se;

2 l’efecte. Ho féu en compliment d’una promesa.

2 1 Expressió cerimoniosa de salutació, de respecte, de civilitat, d’excusa, etc. Adreçar un compliment a algú. Dir, oferir, una cosa per compliment.

2 fer compliments Estar-se d’alguna cosa per timidesa, per respecte, per civilitat. Beu, no facis compliments.

->complimentar

■complimentar

[de compliment; 1a FONT: 1728]

v tr Adreçar un compliment a algú. Els alumnes complimenten el mestre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: complimentar

GERUNDI: complimentant

PARTICIPI: complimentat, complimentada, complimentats, complimentades

INDICATIU PRESENT: complimento, complimentes, complimenta, complimentem, complimenteu, complimenten

INDICATIU IMPERFET: complimentava, complimentaves, complimentava, complimentàvem, complimentàveu, complimentaven

INDICATIU PASSAT: complimentí, complimentares, complimentà, complimentàrem, complimentàreu, complimentaren

INDICATIU FUTUR: complimentaré, complimentaràs, complimentarà, complimentarem, complimentareu, complimentaran

INDICATIU CONDICIONAL: complimentaria, complimentaries, complimentaria, complimentaríem, complimentaríeu, complimentarien

SUBJUNTIU PRESENT: complimenti, complimentis, complimenti, complimentem, complimenteu, complimentin

SUBJUNTIU IMPERFET: complimentés, complimentessis, complimentés, complimentéssim, complimentéssiu, complimentessin

IMPERATIU: complimenta, complimenti, complimentem, complimenteu, complimentin

->complimentós

■complimentós -osa

[de compliment]

adj Que té l’habitud de fer compliments, de dir falagueries.

->complimentosament

■complimentosament

[de complimentós]

adv D’una manera complimentosa.

->complir

■complir

[del ll. complēre ‘omplir, completar, dur a terme’, der. de plere; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[p p complert -a o complit -ida] v 1 1 tr Referint-se a una prometença, un desig, un manament, etc., executar completament (la cosa promesa, desitjada, manada, etc.). Compleixen rigorosament els seus deures, les seves obligacions.

2 intr Executar completament el propi deure, les pròpies promeses. Mai no compleix amb les seves obligacions.

2 abs Fer allò que cal fer, allò a què hom resta obligat. És un treballador que compleix.

3 pron Referint-se a una predicció, un desig, etc., esdevenir-se, ésser executada, la cosa predita, desitjada, etc. S’ha complert el teu pronòstic.

4 tr Atènyer en tal temps (una edat determinada). Demà compleix tres anys.

5 intr Finir una durada determinada. Avui compleix el termini establert.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: complir

GERUNDI: complint

PARTICIPI: complert, complerta, complerts, complertes

PARTICIPI (alternatiu): complit, complida, complits, complides

INDICATIU PRESENT: compleixo, compleixes, compleix, complim, compliu, compleixen

INDICATIU IMPERFET: complia, complies, complia, complíem, complíeu, complien

INDICATIU PASSAT: complí, complires, complí, complírem, complíreu, compliren

INDICATIU FUTUR: compliré, compliràs, complirà, complirem, complireu, compliran

INDICATIU CONDICIONAL: compliria, compliries, compliria, compliríem, compliríeu, complirien

SUBJUNTIU PRESENT: compleixi, compleixis, compleixi, complim, compliu, compleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: complís, complissis, complís, complíssim, complíssiu, complissin

IMPERATIU: compleix, compleixi, complim, compliu, compleixin

->complit

■complit -ida

[de complir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 ant Ple, proveït abundantment.

2 Sencer, complet.

3 Complidor.

->complot

■complot

[del fr. complot, íd., inicialment ‘multitud compacta’ (s. XII), emparentat amb l’angl. plot, íd., tots dos d’origen desconegut, potser germ; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Confabulació contra la vida, la seguretat, etc., d’una persona o de diverses, contra una institució.

2 col·loq Intriga contra algú.

->complotar

■complotar

[de complot]

v tr Projectar per mitjà d’un complot. Complotaren la seva caiguda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: complotar

GERUNDI: complotant

PARTICIPI: complotat, complotada, complotats, complotades

INDICATIU PRESENT: comploto, complotes, complota, complotem, comploteu, comploten

INDICATIU IMPERFET: complotava, complotaves, complotava, complotàvem, complotàveu, complotaven

INDICATIU PASSAT: complotí, complotares, complotà, complotàrem, complotàreu, complotaren

INDICATIU FUTUR: complotaré, complotaràs, complotarà, complotarem, complotareu, complotaran

INDICATIU CONDICIONAL: complotaria, complotaries, complotaria, complotaríem, complotaríeu, complotarien

SUBJUNTIU PRESENT: comploti, complotis, comploti, complotem, comploteu, complotin

SUBJUNTIU IMPERFET: complotés, complotessis, complotés, complotéssim, complotéssiu, complotessin

IMPERATIU: complota, comploti, complotem, comploteu, complotin

->compluvi

compluvi

m Obertura al centre de l’atri de les cases romanes per a fer sortir el fum i deixar entrar la claror, que recollia les aigües pluvials i les conduïa a l’impluvi o piló central.

->componat

■componat -ada

[del fr. componé, alteració sota l’influx de l’ant. fr. compondre de couponé ‘dividit en coupons’, de couper ‘partir’]

adj HERÀLD Dit de la peça formada per petits quadrets o punts que alternen un metall i un color en una sola tira. Banda componada. Bordura componada. Pal componat.

->compondre

■compondre

Cp. composar

[del ll. componĕre ‘aplegar; organitzar una obra; reparar; compensar un dany’, der. de ponĕre ‘posar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Formar (un tot) reunint o combinant diversos elements, diverses parts o diversos ingredients. Compondre un medicament amb diverses substàncies.

2 1 tr Fer (una obra intel·lectual, artística), executant-ne les diverses parts i combinant-les d’una manera harmònica. Compondre un tractat mèdic, un himne, una novel·la. Una obra ben composta, mal composta.

2 abs esp Produir una obra musical. Un músic que compon, però que no executa.

3 tr abs 1 Disposar les diferents parts d’una obra. Té un bon estil, però compon malament.

2 GRÀF Disposar els tipus necessaris i els espais corresponents per a formar els mots i les ratlles.

4 tr PINT Ordenar, segons les lleis estètiques i els cànons de la proporcionalitat, tots els elements que formen (una obra pictòrica), de manera que mantinguin un efecte d’equilibri, de bellesa i de gràcia.

5 pron 1 Arranjar, algú, el seu aspecte físic amb artifici. Componguem-nos, que hem d’anar a passeig.

2 compondre-s’ho (o compondre-se-les) Arranjar les coses de manera que reïxin.

6 pron Entrar en acord amb algú fent algunes concessions. Compondre’s amb els enemics.

7 tr Formar diversos elements reunits o combinats (un tot); constituir. Quatre línies componen un quadrilàter. Entre tots nosaltres podem compondre un equip.

8 no compondre amb Ésser incongruent, no ésser comparable una cosa a una altra. El teu capteniment d’avui no compon amb la teva manera d’ésser.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: compondre

GERUNDI: component

PARTICIPI: compost, composta, composts, compostes

PARTICIPI (alternatiu): compost, composta, compostos, compostes

INDICATIU PRESENT: componc, compons, compon, componem, componeu, componen

INDICATIU IMPERFET: componia, componies, componia, componíem, componíeu, componien

INDICATIU PASSAT: componguí, compongueres, compongué, componguérem, componguéreu, compongueren

INDICATIU FUTUR: compondré, compondràs, compondrà, compondrem, compondreu, compondran

INDICATIU CONDICIONAL: compondria, compondries, compondria, compondríem, compondríeu, compondrien

SUBJUNTIU PRESENT: compongui, componguis, compongui, componguem, compongueu, componguin

SUBJUNTIU IMPERFET: compongués, componguessis, compongués, componguéssim, componguéssiu, componguessin

IMPERATIU: compon, compongui, componguem, componeu, componguin