->llordesa
■llordesa[de llord; 1a FONT: s. XVIII]
f 1 Brutor, qualitat de llord.
2 Brutícia, cosa bruta.
->lloreda
■lloreda[de llor1]
f Lloc plantat de llorers.
->lloredar
■lloredar[de lloreda; 1a FONT: 1696, DLac.]
m Lloreda.
->llorejar
■llorejar[de llor1]
v tr 1 Coronar amb llorer. Els atletes llorejats a Olímpia.
2 fig Premiar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: llorejar
GERUNDI: llorejant
PARTICIPI: llorejat, llorejada, llorejats, llorejades
INDICATIU PRESENT: llorejo, lloreges, lloreja, lloregem, lloregeu, lloregen
INDICATIU IMPERFET: llorejava, llorejaves, llorejava, llorejàvem, llorejàveu, llorejaven
INDICATIU PASSAT: lloregí, llorejares, llorejà, llorejàrem, llorejàreu, llorejaren
INDICATIU FUTUR: llorejaré, llorejaràs, llorejarà, llorejarem, llorejareu, llorejaran
INDICATIU CONDICIONAL: llorejaria, llorejaries, llorejaria, llorejaríem, llorejaríeu, llorejarien
SUBJUNTIU PRESENT: lloregi, lloregis, lloregi, lloregem, lloregeu, lloregin
SUBJUNTIU IMPERFET: lloregés, lloregessis, lloregés, lloregéssim, lloregéssiu, lloregessin
IMPERATIU: lloreja, lloregi, lloregem, lloregeu, lloregin
->llorejat
■llorejat -ada[de llorejar]
adj 1 1 Coronat amb llorer.
2 fig Premiat.
2 HERÀLD 1 Dit de la figura voltada d’una corona de llorer.
2 creu llorejada Creu formada per quatre espases amb les puntes cap enfora ressaltades sobre una corona de llorer.
->llorel
■llorelm BOT 1 Llora aspra.
2 Llora blanca.
3 Llora verda.
4 blava 2.
->llorençà
llorençà -anaadj i m i f De Sant Llorenç de la Salanca (Rosselló) o de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental).
->llorencenc
llorencenc -aadj i m i f De Llorenç del Penedès (Baix Penedès).
->llorencí
llorencí -inaadj i m i f De Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir), de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà), de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca Oriental), de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) o de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental).
->llorer
■llorer[de llor1; 1a FONT: s. XV, Roís]
m BOT 1 1 Arbre perennifoli dioic de la família de les lauràcies (Laurus nobilis), de fulles oblongues agudes i aromàtiques, flors petites i fruits bacciformes negres.
2 fig Glòria dels victoriosos. Conquerir llorers.
3 adormir-se sobre els llorers fig No continuar treballant o lluitant després d’haver obtingut uns quants èxits.
2 llorer bord Marfull.
3 llorer petit Lloreret.
4 llorer reial Llorer-cirer.
->llorer-cirer
■llorer-cirer[de llorer i cirer]
m BOT, JARD i FARM Arbre de la família de les rosàcies (Prunus laurocerassus), de fulles el·líptiques i coriàcies, flors blanques en raïms i fruits drupacis.
->lloreret
■lloreret[de llorer; 1a FONT: 1797]
m BOT i FARM Petit arbust perennifoli de la família de les timeleàcies (Daphne laureola), de fulles lanceolades agrupades a les summitats de les tiges, flors verdoses i fruits negres.
->lloretenc
lloretenc -aadj i m i f De Lloret de Mar (Selva).
->lloriga
■lloriga[del ll. lorīca ‘cuirassa’, der. del ll. lōrum ‘cuiro’; 1a FONT: c. 1300]
f 1 ARM 1 Armadura per a defensa del cos, feta de làmines d’acer petites i imbricades.
2 Armadura del cavall.
2 CONSTR NAV Cèrcol de ferro que va a l’interior del botó d’una roda.
->llorigada
■llorigada[de llorigar; 1a FONT: s. XIII, Arnau]
f 1 Conjunt d’animals petits, especialment conills, parits d’una sola vegada.
2 fig Conjunt de gent de mal viure.
->llorigar
■llorigar[de llorigó]
v intr Parir la conilla.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: llorigar
GERUNDI: llorigant
PARTICIPI: llorigat, llorigada, llorigats, llorigades
INDICATIU PRESENT: llorigo, llorigues, lloriga, lloriguem, llorigueu, lloriguen
INDICATIU IMPERFET: llorigava, llorigaves, llorigava, llorigàvem, llorigàveu, llorigaven
INDICATIU PASSAT: lloriguí, llorigares, llorigà, llorigàrem, llorigàreu, llorigaren
INDICATIU FUTUR: llorigaré, llorigaràs, llorigarà, llorigarem, llorigareu, llorigaran
INDICATIU CONDICIONAL: llorigaria, llorigaries, llorigaria, llorigaríem, llorigaríeu, llorigarien
SUBJUNTIU PRESENT: llorigui, lloriguis, llorigui, lloriguem, llorigueu, lloriguin
SUBJUNTIU IMPERFET: llorigués, lloriguessis, llorigués, lloriguéssim, lloriguéssiu, lloriguessin
IMPERATIU: lloriga, llorigui, lloriguem, llorigueu, lloriguin
->llorigó
■llorigó[del ll. hispànic laurices ‘conillets’, únic testimoniatge conegut en pl., que suposaria un sing. laurīx, -īcis, amb sufix dimin. -o, -ōnis; 1a FONT: 1803, DEst.]
m Petit del conill.
->lloriguera
■lloriguera[de llorigó; 1a FONT: 1392]
f 1 Cau de conills i altres animals.
2 fig Catau, amagatall, de gent de mal viure.
->lloriola
■lloriolaPart. sil.: llo_ri_o_la
[del ll. laureŏla , dimin. de laurea ‘llor’]
f BOT Lloreret.
->llorità
llorità -anaadj i m i f De Lloret de Vistalegre (Mallorca).
->lloro
■lloro[del cast. loro, i aquest, del carib roro, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 ORNIT Nom donat als ocells de l’ordre dels psitaciformes, de cua curta amb l’extrem quadrat o arrodonit, molt apreciats com a ocells de gàbia, puix que són domesticats fàcilment i són bons xerraires. Cal esmentar-ne el lloro gris (Psittacus erithacus), el lloro de cap groc (o lloro reial) (Amazona ochrocephala), el lloro de front blau (A. aestiva) i el lloro de front blanc (A. leucocephala).
2 fig 1 Persona molt xerraire.
2 Persona, especialment dona, molt lletja.
3 Dona que va molt pintada i d’una manera grotesca.
4 passar la nit del lloro Passar molt mala nit.
5 xerrar com un lloro Xerrar molt.
->llos
■llos[de llossar]
[pl llossos] m Tall dels instruments d’acer, com ara relles, càvecs, escarpres, etc.
->llosa
■llosa[del preromà *lausa ‘pedra de mineral dur; llicorella’, d’origen incert, probablement indoeuropeu no ibèric; 1a FONT: s. XIII, Desclot]
f 1 CONSTR 1 Pedra plana i de poc gruix emprada en pavimentació, per a cobrir teulades, etc.
2 Llosa de llicorella; llosarda.
3 Qualsevol element estructural que té poc gruix amb relació a les altres dues dimensions.
4 Solera de formigó.
5 a la llosa loc adv GASTR Dit del sistema de cocció i del menjar fet damunt una llosa de llicorella, prèviament escalfada i sovint untada i preparada amb certs ingredients. Fer cargols a la llosa.
2 1 Pedra llisa, generalment amb una inscripció, que serveix per a tapar una tomba; làpida. Llosa sepulcral.
2 estar sota la llosa Ésser enterrat, estar al sepulcre.
3 fig Obligació, càrrec, comesa, etc., que comporta compromisos penosos. Aquell càrrec li era una llosa insuportable.
4 Trampa formada per una llosa inclinada col·locada damunt bastonets que hom fa servir per a agafar ocells.
5 OFIC 1 Plataforma que hi ha davant l’obrall del forn de vidre per a aguantar els ferros i servir de taula al vidrier.
2 Pedra plana d’un forn de pa, recoberta de draps, on hom col·loca la pasta per a ésser repartida segons el nombre de pans que cal fer.
3 Peça plana de pedra o de ferro amb què hom tapa l’ull de la sitja de carbó.
6 PAT Durícia formada al voltant d’un gra.
->llosana
■llosana[de llosa; 1a FONT: c. 1870]
f CONSTR Conjunt de lloses que formen la volada d’un balcó.
->llosarda
■llosarda[der. de llosa, amb el sufix -arr’/-ard’ d’origen preromà]
f CONSTR Llosa de llicorella que hom empra en cobertures.
->llosat
■llosat[de llosa; 1a FONT: 1653, DTo.]
m CONSTR Teulat o paviment fet de lloses.
->llosc
■llosc -a[del ll. lŭscus ‘borni, guerxo, miop’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 adj 1 Molt curt de vista, que no hi veu bé.
2 llosc d’enteniment (o simplement llosc) Curt d’enteniment, d’escassa intel·ligència.
2 adj p ext 1 Tenir la vista llosca. Mirar amb vista llosca.
2 fig Intel·ligència llosca.
3 f dial Punta de cigar o cigarret, burilla.
->llosella
■llosella[de llosa; 1a FONT: 1370]
f 1 Llosa petita.
2 Parany.
->lloser
lloser -aadj i m i f De la Llosa de la Plana (Plana Baixa) o de la Llosa de Ranes (Costera).
->llosera
■llosera[de llosa]
f 1 Lloc on abunden les lloses.
2 Pedrera de llicorella d’on hom treu les lloses.
->lloseta
■lloseta[de llosa]
f Llosella.
->llosetí
llosetí -inaadj i m i f De Lloseta (Mallorca).
->llosquejar
■llosquejar[de llosc]
v intr Veure-hi malament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: llosquejar
GERUNDI: llosquejant
PARTICIPI: llosquejat, llosquejada, llosquejats, llosquejades
INDICATIU PRESENT: llosquejo, llosqueges, llosqueja, llosquegem, llosquegeu, llosquegen
INDICATIU IMPERFET: llosquejava, llosquejaves, llosquejava, llosquejàvem, llosquejàveu, llosquejaven
INDICATIU PASSAT: llosquegí, llosquejares, llosquejà, llosquejàrem, llosquejàreu, llosquejaren
INDICATIU FUTUR: llosquejaré, llosquejaràs, llosquejarà, llosquejarem, llosquejareu, llosquejaran
INDICATIU CONDICIONAL: llosquejaria, llosquejaries, llosquejaria, llosquejaríem, llosquejaríeu, llosquejarien
SUBJUNTIU PRESENT: llosquegi, llosquegis, llosquegi, llosquegem, llosquegeu, llosquegin
SUBJUNTIU IMPERFET: llosquegés, llosquegessis, llosquegés, llosquegéssim, llosquegéssiu, llosquegessin
IMPERATIU: llosqueja, llosquegi, llosquegem, llosquegeu, llosquegin
->llossa
■llossa[d’origen incert; 1a FONT: 1243]
f 1 Cullera grossa.
2 dial Escumadora.
->llossada
■llossada[de llossa]
f Quantitat de menjar que hom pot agafar d’una vegada amb una llossa.
->llossar
■llossar[probablement d’una base cèlt. (ex)leuci(d)are o (ex)laucidare ‘llampegar’ (a causa de l’espurneig que provoca el ferrer batent el ferro), der. de l’arrel indoeuropea leuko- ‘blanc, brillar’ (cf. el gal leuketios ‘relatiu al llamp’); 1a FONT: 1309]
v tr OFIC Passar pel foc de la fornal i aplanar a cops de martell el llos d’una eina, quan és gastat, per renovar-lo i deixar-lo a punt.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: llossar
GERUNDI: llossant
PARTICIPI: llossat, llossada, llossats, llossades
INDICATIU PRESENT: llosso, llosses, llossa, llossem, llosseu, llossen
INDICATIU IMPERFET: llossava, llossaves, llossava, llossàvem, llossàveu, llossaven
INDICATIU PASSAT: llossí, llossares, llossà, llossàrem, llossàreu, llossaren
INDICATIU FUTUR: llossaré, llossaràs, llossarà, llossarem, llossareu, llossaran
INDICATIU CONDICIONAL: llossaria, llossaries, llossaria, llossaríem, llossaríeu, llossarien
SUBJUNTIU PRESENT: llossi, llossis, llossi, llossem, llosseu, llossin
SUBJUNTIU IMPERFET: llossés, llossessis, llossés, llosséssim, llosséssiu, llossessin
IMPERATIU: llossa, llossi, llossem, llosseu, llossin
->llossenc
llossenc -aadj i m i f De les Llosses (Ripollès).
->llosser
■llosser[de llossa; 1a FONT: 1674]
m Estri per a penjar-hi les llosses.
->llostra
llostraf llostre 2.
->llostre
■llostre[variant de llustre2]
1 adj Mig fosc, amb poca claror de dia. Ja es fa llostre. Encara era llostre.
2 1 m Claror crepuscular, crepuscle matinal o vespertí. El primer llostre.
2 entre dos llostres loc adv A l’hora crepuscular tant del matí com del vespre.
->llostrejar
■llostrejar[de llostre]
v intr Fer una claror tènue al vespre o a la matinada.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: llostrejar
GERUNDI: llostrejant
PARTICIPI: llostrejat, llostrejada, llostrejats, llostrejades
INDICATIU PRESENT: llostrejo, llostreges, llostreja, llostregem, llostregeu, llostregen
INDICATIU IMPERFET: llostrejava, llostrejaves, llostrejava, llostrejàvem, llostrejàveu, llostrejaven
INDICATIU PASSAT: llostregí, llostrejares, llostrejà, llostrejàrem, llostrejàreu, llostrejaren
INDICATIU FUTUR: llostrejaré, llostrejaràs, llostrejarà, llostrejarem, llostrejareu, llostrejaran
INDICATIU CONDICIONAL: llostrejaria, llostrejaries, llostrejaria, llostrejaríem, llostrejaríeu, llostrejarien
SUBJUNTIU PRESENT: llostregi, llostregis, llostregi, llostregem, llostregeu, llostregin
SUBJUNTIU IMPERFET: llostregés, llostregessis, llostregés, llostregéssim, llostregéssiu, llostregessin
IMPERATIU: llostreja, llostregi, llostregem, llostregeu, llostregin
->llot
■llot[del ll. lŭtum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
m 1 Fang tou que es forma on hi ha aigua estancada o corrent, com ara safareigs, dipòsits, rius, basses, bassals, etc.
2 fig 1 Allò que envileix o deshonra, abjecció, ignomínia.
2 arrossegar pel llot (o cobrir de llot, o tirar grapats de llot, etc.) Difamar greument.
3 BOT Verdet.
->llotejar
■llotejar[de llot]
v intr Tenir el fang la consistència, l’aspecte, del llot.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: llotejar
GERUNDI: llotejant
PARTICIPI: llotejat, llotejada, llotejats, llotejades
INDICATIU PRESENT: llotejo, lloteges, lloteja, llotegem, llotegeu, llotegen
INDICATIU IMPERFET: llotejava, llotejaves, llotejava, llotejàvem, llotejàveu, llotejaven
INDICATIU PASSAT: llotegí, llotejares, llotejà, llotejàrem, llotejàreu, llotejaren
INDICATIU FUTUR: llotejaré, llotejaràs, llotejarà, llotejarem, llotejareu, llotejaran
INDICATIU CONDICIONAL: llotejaria, llotejaries, llotejaria, llotejaríem, llotejaríeu, llotejarien
SUBJUNTIU PRESENT: llotegi, llotegis, llotegi, llotegem, llotegeu, llotegin
SUBJUNTIU IMPERFET: llotegés, llotegessis, llotegés, llotegéssim, llotegéssiu, llotegessin
IMPERATIU: lloteja, llotegi, llotegem, llotegeu, llotegin
->llotgeta
llotgeta[de llotja; 1a FONT: 1585]
f ARQUIT Petita llotja 1.
->llotim
■llotim[de llot]
m Llot clar.
->llotja
■llotja[del fr. loge, íd., i aquest, del frànc. laubja ‘galeria, glorieta’; 1a FONT: 1332]
f 1 ARQUIT Galeria oberta formada per columnes o pilars que sostenen arcades, situada donant a una o a dues de les façanes d’un edifici.
2 ARQUIT Compartiment construït en un teatre, o en un altre lloc d’espectacle públic, separat per envans.
3 ESPORT Conjunt de seients d’un camp de futbol, separats de la resta de localitats, on se situen els directius i les personalitats convidades als partits.
4 HIST i ART Edifici públic on es reunien els mercaders i els comerciants per a llurs tractes.
->llotós
■llotós -osa[de llot; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
adj Ple de llot.
->lloure
■llourePart. sil.: llou_re
[alteració de lleure per influx de la -u- en la -e-; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]
Mot emprat en l’expressió loc adv 1 a lloure En llibertat, lliurement, sense subjecció. Quan els gats són fora les rates van a lloure. Amb els cabells a lloure.
2 a lloure (o a son lloure) esp A gust, a caprici. Fa i desfà a lloure.
3 a lloure A pes, a grapats.
->llubiner
llubiner -aadj i m i f De Llubí (Mallorca).
->lluc1
■lluc1[de llucar2]
m BOT Rebrot que treu una planta. Un lluc d’olivera.
->lluc2
■lluc2[de llucar1]
m Bon encert, agudesa mental per a llucar2 2 2. Té bon lluc a conèixer la gent.
->lluç
■lluç[del ll. lucius, peix de riu molt semblant al lluç de mar; 1a FONT: 1313]
m 1 ICT 1 Peix de l’ordre dels gadiformes i de la família dels gàdids (Merluccius merluccius), de forma esvelta, boca fesa i de color gris terrós al dors i argentat als flancs i al ventre.
2 lluç de mar Lluç.
3 lluç de riu Peix de l’ordre dels salmoniformes i de la família dels esòcids (Esox lucius), recobert de fines escates, amb la boca armada de fortes dents.
2 fig Curt, parat, que no és espavilat o deseixit.
->lluça
■lluça[de lluç]
f ICT Llúcera.
->llucada
■llucadaHom.: llocada
[de lluc1]
f BOT Conjunt de llucs que treu un arbre.
->llucana
■llucana[de llucar2]
f 1 ARQUIT Finestra o claraboia vertical oberta en un pendent d’una teulada.
2 ÒPT En un sistema òptic, nom genèric de les imatges anterior i posterior del diafragma de camp.
->lluçanenc
lluçanenc -aadj i m i f Lluçanès.
->lluçanès
lluçanès -esaadj i m i f De Lluçà (Osona) o del Lluçanès (subcomarca de Catalunya).
->llucar1
■llucar1[d’origen incert, potser germ; 1a FONT: 1839, DLab.]
v intr BOT Treure llucs una planta.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: llucar
GERUNDI: llucant
PARTICIPI: llucat, llucada, llucats, llucades
INDICATIU PRESENT: lluco, lluques, lluca, lluquem, lluqueu, lluquen
INDICATIU IMPERFET: llucava, llucaves, llucava, llucàvem, llucàveu, llucaven
INDICATIU PASSAT: lluquí, llucares, llucà, llucàrem, llucàreu, llucaren
INDICATIU FUTUR: llucaré, llucaràs, llucarà, llucarem, llucareu, llucaran
INDICATIU CONDICIONAL: llucaria, llucaries, llucaria, llucaríem, llucaríeu, llucarien
SUBJUNTIU PRESENT: lluqui, lluquis, lluqui, lluquem, lluqueu, lluquin
SUBJUNTIU IMPERFET: lluqués, lluquessis, lluqués, lluquéssim, lluquéssiu, lluquessin
IMPERATIU: lluca, lluqui, lluquem, lluqueu, lluquin
->llucar2
■llucar2[d’origen incert, potser és un mot de creació popular format a partir de entrelluscar, der. de llusc (llosc); 1a FONT: 1803, DEst.]
v tr 1 Mirar.
2 1 Veure. Li ha semblat llucar-lo de lluny.
2 esp i fig Saber veure, copsar, el sentit, l’essència, la qualitat, etc., d’alguna cosa. El vaig llucar de seguida: era un mentider.
3 llucar-hi Veure-hi. Amb aquesta llum no hi lluco.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: llucar
GERUNDI: llucant
PARTICIPI: llucat, llucada, llucats, llucades
INDICATIU PRESENT: lluco, lluques, lluca, lluquem, lluqueu, lluquen
INDICATIU IMPERFET: llucava, llucaves, llucava, llucàvem, llucàveu, llucaven
INDICATIU PASSAT: lluquí, llucares, llucà, llucàrem, llucàreu, llucaren
INDICATIU FUTUR: llucaré, llucaràs, llucarà, llucarem, llucareu, llucaran
INDICATIU CONDICIONAL: llucaria, llucaries, llucaria, llucaríem, llucaríeu, llucarien
SUBJUNTIU PRESENT: lluqui, lluquis, lluqui, lluquem, lluqueu, lluquin
SUBJUNTIU IMPERFET: lluqués, lluquessis, lluqués, lluquéssim, lluquéssiu, lluquessin
IMPERATIU: lluca, lluqui, lluquem, lluqueu, lluquin
->llucareta
■llucareta[d’un ll. *lucaninus, amb dissimilació, der. de lucanus ‘propi de l’alba’, perquè el moixó canta a l’alba, amb canvi de sufix dimin]
f ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids (Serinus citrinella), de color groc verdós, amb les ales negres amb franges verdes.
->llucener
llucener -aadj i m i f De Llucena (Alcalatén).
->llucera
■llucera[de lluç]
f PESC Solta per a pescar lluç.
->llúcera
■llúcera[d’un encreuament de lluç amb llíssera]
f ICT Peix de l’ordre dels gadiformes i de la família des gàdids (Micromesistius poutassou), amb tres aletes dorsals i dues d’anals, boca fesa, de color gris blavós al dors i blanc als flancs i al ventre.
->llucet
llucet[de lluç]
m ICT Cria del lluç que encara no s’ha desenvolupat totalment.
->llucmajorenc
llucmajorenc -aadj i m i f Llucmajorer.
->llucmajorer
llucmajorer -aadj i m i f De Llucmajor (Mallorca).
->llúdria
■llúdriaPart. sil.: llú_dri_a
[del ll. vg. *lutria, variant del ll. lŭtra, del gr. énydris, enýdrios, íd.; 1a FONT: 1271]
f 1 ZOOL 1 Nom donat als mamífers de la família dels mustèlids, de tronc llarg i flexible, pèl dens i curt, amb els dits units per una membrana, adaptats al medi fluvial. Cal destacar-ne la llúdria comuna (Lutra lutra) i la llúdria gegant (Pteronura sp).
2 llúdria marina Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes i de la família dels mustèlids (Enhydra lutris), de pèl negrós, molt apreciat en pelleteria, propi de les costes del Pacífic septentrional.
2 ADOB Pell de llúdria. Un abric de llúdria.
->llúdriga
■llúdriga[d’un encreuament de llúdria amb llorigó, lloriguera, així com d’un encreuament d’aquests amb aquell han sortit llodrigó, llodriguera (cf. llodrigó)]
f ZOOL Llúdria.
->lludrigot
■lludrigot[de llúdriga]
m ZOOL Petit de la llúdria.
->lludrió
■lludrióPart. sil.: llu_dri_ó
m ZOOL Gènere de rèptils de l’ordre dels escatosos (Chalcides sp), de la família dels escíncids, d’aspecte llis, potes molt curtes, cos prim i esvelt recobert de fileres d’escates aplanades i costums nocturns i excavadors.
->lluent
■lluentPart. sil.: llu_ent
[del ll. lucens, -ntis, participi pres. de lucēre ‘lluir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj Que lluu. Dues olles d’aram lluents. Un ull lluent.
->lluenta
■lluentaPart. sil.: llu_en_ta
f ZOOL Lludrió.
->lluentar
■lluentarPart. sil.: llu_en_tar
[de lluent]
v tr Fer lluent un objecte de metall, vidre, etc., fregant-lo.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: lluentar
GERUNDI: lluentant
PARTICIPI: lluentat, lluentada, lluentats, lluentades
INDICATIU PRESENT: lluento, lluentes, lluenta, lluentem, lluenteu, lluenten
INDICATIU IMPERFET: lluentava, lluentaves, lluentava, lluentàvem, lluentàveu, lluentaven
INDICATIU PASSAT: lluentí, lluentares, lluentà, lluentàrem, lluentàreu, lluentaren
INDICATIU FUTUR: lluentaré, lluentaràs, lluentarà, lluentarem, lluentareu, lluentaran
INDICATIU CONDICIONAL: lluentaria, lluentaries, lluentaria, lluentaríem, lluentaríeu, lluentarien
SUBJUNTIU PRESENT: lluenti, lluentis, lluenti, lluentem, lluenteu, lluentin
SUBJUNTIU IMPERFET: lluentés, lluentessis, lluentés, lluentéssim, lluentéssiu, lluentessin
IMPERATIU: lluenta, lluenti, lluentem, lluenteu, lluentin
->lluentejar
■lluentejarPart. sil.: llu_en_te_jar
[de lluent; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v intr Mostrar-se lluent; brillar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: lluentejar
GERUNDI: lluentejant
PARTICIPI: lluentejat, lluentejada, lluentejats, lluentejades
INDICATIU PRESENT: lluentejo, lluenteges, lluenteja, lluentegem, lluentegeu, lluentegen
INDICATIU IMPERFET: lluentejava, lluentejaves, lluentejava, lluentejàvem, lluentejàveu, lluentejaven
INDICATIU PASSAT: lluentegí, lluentejares, lluentejà, lluentejàrem, lluentejàreu, lluentejaren
INDICATIU FUTUR: lluentejaré, lluentejaràs, lluentejarà, lluentejarem, lluentejareu, lluentejaran
INDICATIU CONDICIONAL: lluentejaria, lluentejaries, lluentejaria, lluentejaríem, lluentejaríeu, lluentejarien
SUBJUNTIU PRESENT: lluentegi, lluentegis, lluentegi, lluentegem, lluentegeu, lluentegin
SUBJUNTIU IMPERFET: lluentegés, lluentegessis, lluentegés, lluentegéssim, lluentegéssiu, lluentegessin
IMPERATIU: lluenteja, lluentegi, lluentegem, lluentegeu, lluentegin
->lluentó
■lluentóPart. sil.: llu_en_tó
Hom.: lluentor
[de lluent]
m INDUM Trosset lenticular de metall que hom fixa a la roba amb puntades que cal passar per un foradet que té al mig.
->lluentor
■lluentorPart. sil.: llu_en_tor
Hom.: lluentó
[de lluent]
f Qualitat de lluent.
->lluer
■lluerPart. sil.: llu_er
[de *llu(gu)erí, variant regressiva de llucaret amb supressió del sufix dimin; 1a FONT: 1569]
m ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids (Carduelis spinus), de color groc verdós llistat de taques terroses, amb la barbeta, una part de les ales i la cua negres.
->lluerna
■lluernaPart. sil.: llu_er_na
[del ll. vg. lūcerna, ll. cl. lŭcerna ‘llàntia’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 1 CONSTR Obertura feta al sostre d’una habitació o a la part alta d’una paret d’un soterrani, generalment vidrada, que serveix per a fer claror a l’interior.
2 DR CAT Obertura, destinada a rebre llum a través del predi veí.
2 ENTOM Cuca de llum.
3 ICT 1 Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels tríglids (Trigloporus lastoviza), amb el cos de color rosa i les aletes pectorals violàcies amb taques fosques. També és anomenada paona.
2 p ext Qualsevol dels peixos de la família dels tríglids, amb el cap protegit per una cuirassa òssia amb agullons als opercles i les aletes pectorals en forma de ventall. Cal destacar-ne la lluerna fosca (Aspitrigla obscura), la lluerna roja, o paona, (Aspitrigla cuculus) i la lluerna vera (o rossa) (Trigla lucerna).
4 fer lluernes Fer la rateta.
->lluert
■lluertPart. sil.: llu_ert
[del ll. vg. *lūcertus, alteració del ll. cl. lacertus per influx del ll. lucēre ‘lluir, brillar’, inspiració popular en el color brillant del rèptil; 1a FONT: s. XV]
m 1 ZOOL Llangardaix.
2 ICT Peix de l’ordre dels aulopiformes i de la família dels aulòpids (Aulopus filamentosus), de cap gros i fort, d’un color terrós amb faixes transversals fosques.
->lluertejar
■lluertejarPart. sil.: llu_er_te_jar
v intr Vigilar, maldar, per fer anar dret el servei, la mainada, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: lluertejar
GERUNDI: lluertejant
PARTICIPI: lluertejat, lluertejada, lluertejats, lluertejades
INDICATIU PRESENT: lluertejo, lluerteges, lluerteja, lluertegem, lluertegeu, lluertegen
INDICATIU IMPERFET: lluertejava, lluertejaves, lluertejava, lluertejàvem, lluertejàveu, lluertejaven
INDICATIU PASSAT: lluertegí, lluertejares, lluertejà, lluertejàrem, lluertejàreu, lluertejaren
INDICATIU FUTUR: lluertejaré, lluertejaràs, lluertejarà, lluertejarem, lluertejareu, lluertejaran
INDICATIU CONDICIONAL: lluertejaria, lluertejaries, lluertejaria, lluertejaríem, lluertejaríeu, lluertejarien
SUBJUNTIU PRESENT: lluertegi, lluertegis, lluertegi, lluertegem, lluertegeu, lluertegin
SUBJUNTIU IMPERFET: lluertegés, lluertegessis, lluertegés, lluertegéssim, lluertegéssiu, lluertegessin
IMPERATIU: lluerteja, lluertegi, lluertegem, lluertegeu, lluertegin
->llufa
■llufa[d’origen onomatopeic i expressiu; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 1 FISIOL Ventositat produïda sense estrèpit.
2 fer llufa (una bomba, un petard, etc.) p anal Cremar-se sense explotar.
3 fer llufa (una persona o una cosa) fig Fallir, no respondre de la manera que hom esperava.
2 1 FOLK Tros de paper o de drap, generalment en forma de ninot, que hom penja a l’esquena d’algú, per burla, el dia dels Innocents.
2 penjar (o posar) la llufa (a algú) fig Fer-li’n alguna abusant de la seva confiança, de la seva candidesa.
3 BOT Pet de llop.
->llufar-se
■llufar-se[de llufa; 1a FONT: 1696, DLac.]
v pron FISIOL Fer llufes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: llufar
GERUNDI: llufant
PARTICIPI: llufat, llufada, llufats, llufades
INDICATIU PRESENT: llufo, llufes, llufa, llufem, llufeu, llufen
INDICATIU IMPERFET: llufava, llufaves, llufava, llufàvem, llufàveu, llufaven
INDICATIU PASSAT: llufí, llufares, llufà, llufàrem, llufàreu, llufaren
INDICATIU FUTUR: llufaré, llufaràs, llufarà, llufarem, llufareu, llufaran
INDICATIU CONDICIONAL: llufaria, llufaries, llufaria, llufaríem, llufaríeu, llufarien
SUBJUNTIU PRESENT: llufi, llufis, llufi, llufem, llufeu, llufin
SUBJUNTIU IMPERFET: llufés, llufessis, llufés, lluféssim, lluféssiu, llufessin
IMPERATIU: llufa, llufi, llufem, llufeu, llufin
->lluïció
lluïcióPart. sil.: llu_ï_ci_ó
[del ll. luitio, -ōnis ‘redempció d’un cens’; 1a FONT: 1426]
f DR 1 Instrument públic on s’escriptura l’acte de lluir.
2 Import del lluïsme.
3 Pagament del lluïsme.
4 Redempció de censos.
->lluïdament
■lluïdamentPart. sil.: llu_ï_da_ment
[de lluït]
adv Amb lluïment, d’una manera lluïda.
->lluïdera
■lluïderaPart. sil.: llu_ï_de_ra
[de lluir1; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
f Lluentor.
->lluïdesa
■lluïdesaPart. sil.: llu_ï_de_sa
[de lluït; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
f Qualitat de lluït.
->lluïment
■lluïmentPart. sil.: llu_ï_ment
[de lluir1; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 Acció de lluir o de lluir-se;
2 l’efecte.
->lluir1
■lluir1Part. sil.: llu_ir
[del ll. lūcēre, íd., d’una arrel bàsica *luc- ‘ésser lluminós, aclarir’; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]
v 1 1 intr Aparèixer lluminós, reflectir la llum. Com lluen, els estels! Els ulls del gat lluïen en la foscor.
2 tr p ext Emblanquinar.
3 lluir-li (a algú) el pèl fig Palesar-se en el seu vestir, el tren de vida, etc., que li van molt bé els negocis, que neda en l’abundància.
2 fig 1 intr Correspondre l’esforç esmerçat en una cosa, el seu mèrit, les seves qualitats, etc., a la seva aparença, als resultats obtinguts. Aquest moble no llueix, posat aquí. És una gent que no els llueix el que guanyen. La roba de les cortines és molt bona, però no llueix.
2 intr Tenir, algú o alguna cosa, un aspecte esplendorós. Són una gent que llueixen molt.
3 tr Exhibir, fer que es vegi, es noti, bé alguna cosa. És molt intel·ligent, però no llueix el que val. Sempre que pot llueix totes les joies.
4 pron Sortir airós, amb bon èxit. En tots els exàmens ha tingut sort i s’ha pogut lluir.
5 pron iròn Quin fracàs, m’he ben lluït!
CONJUGACIÓ
INFINITIU: lluir
GERUNDI: lluint
PARTICIPI: lluït, lluïda, lluïts, lluïdes
INDICATIU PRESENT: lluo, lluus, lluu, lluïm, lluïu, lluen
INDICATIU PRESENT (alternatiu): lluu, llus, llu, lluïm, lluïu, lluen
INDICATIU PRESENT (alternatiu): llueixo, llueixes, llueix, lluïm, lluïu, llueixen
INDICATIU IMPERFET: lluïa, lluïes, lluïa, lluíem, lluíeu, lluïen
INDICATIU PASSAT: lluí, lluïres, lluí, lluírem, lluíreu, lluïren
INDICATIU FUTUR: lluiré, lluiràs, lluirà, lluirem, lluireu, lluiran
INDICATIU CONDICIONAL: lluiria, lluiries, lluiria, lluiríem, lluiríeu, lluirien
SUBJUNTIU PRESENT: lluï, lluïs, lluï, lluïm, lluïu, lluïn
SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): llueixi, llueixis, llueixi, lluïm, lluïu, llueixin
SUBJUNTIU IMPERFET: lluís, lluïssis, lluís, lluíssim, lluíssiu, lluïssin
IMPERATIU: lluu, lluï, lluïm, lluïu, lluïn
IMPERATIU (alternatiu): llu, lluï, lluïm, lluïu, lluïn
IMPERATIU (alternatiu): llueix, llueixi, lluïm, lluïu, llueixin
->lluir2
■lluir2Part. sil.: llu_ir
[del ll. luĕre ‘satisfer, pagar un deute’; 1a FONT: 1400]
v ant tr DR CAT 1 Satisfer els drets corresponents a un senyor directe per raó del lluïsme en el cas de transmissió de la finca emfitèutica.
2 Reduir o redimir un cens o una altra obligació de caràcter real.
3 Cancel·lar una servitud o una hipoteca.
4 dret de lluir i de quitar Facultat que es reserva el venedor d’un bé a carta de gràcia de poder adquirir la cosa venuda pel preu mateix de la venda.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: lluir
GERUNDI: lluint
PARTICIPI: lluït, lluïda, lluïts, lluïdes
INDICATIU PRESENT: lluo, lluus, lluu, lluïm, lluïu, lluen
INDICATIU PRESENT (alternatiu): lluu, llus, llu, lluïm, lluïu, lluen
INDICATIU PRESENT (alternatiu): llueixo, llueixes, llueix, lluïm, lluïu, llueixen
INDICATIU IMPERFET: lluïa, lluïes, lluïa, lluíem, lluíeu, lluïen
INDICATIU PASSAT: lluí, lluïres, lluí, lluírem, lluíreu, lluïren
INDICATIU FUTUR: lluiré, lluiràs, lluirà, lluirem, lluireu, lluiran
INDICATIU CONDICIONAL: lluiria, lluiries, lluiria, lluiríem, lluiríeu, lluirien
SUBJUNTIU PRESENT: lluï, lluïs, lluï, lluïm, lluïu, lluïn
SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): llueixi, llueixis, llueixi, lluïm, lluïu, llueixin
SUBJUNTIU IMPERFET: lluís, lluïssis, lluís, lluíssim, lluíssiu, lluïssin
IMPERATIU: lluu, lluï, lluïm, lluïu, lluïn
IMPERATIU (alternatiu): llu, lluï, lluïm, lluïu, lluïn
IMPERATIU (alternatiu): llueix, llueixi, lluïm, lluïu, llueixin
->lluís1
lluís1Part. sil.: llu_ís
[pl -ïsos] m CATOL Membre de la branca masculina derivada de la congregació mariana, sota el patronatge de sant Lluís Gonzaga.
->lluís2
■lluís2Part. sil.: llu_ís
[del fr. Louis, íd., del nom del rei Lluís XIII]
[pl -ïsos] m NUMIS Nom de diverses monedes franceses, d’argent i d’or, encunyades a partir del segle XVII.
->lluïser
lluïser -aPart. sil.: llu_ï_ser
adj i m i f De Sant Lluís (Menorca).
->lluïsme
■lluïsmePart. sil.: llu_ïs_me
m DR CAT Dret del senyor directe a rebre una part del valor de la cosa emfitèutica o feudal que es transmet a tercera persona, quan el senyor no fa ús del dret de fadiga.
->lluïssor
■lluïssorPart. sil.: llu_ïs_sor
[de lluir1]
f Reflexos d’una cosa que lluu.
->lluït
■lluït -ïdaPart. sil.: llu_ït
[de lluir1; 1a FONT: 1643]
adj 1 Dit d’una festa, una solemnitat, etc., reeixida, esplendent.
2 iròn Quina acampada tan lluïda: tota la nit plovent!
->lluita
■lluitaPart. sil.: llui_ta
[del ll. td. lucta, íd.; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
f 1 1 Esforç violent que fan dos individus o més per imposar cadascun la pròpia força física sobre l’altre o els altres. Les lluites entre gats i gossos són acarnissades.
2 ESPORT Combat, sense armes, entre dos contendents, en què guanya aquell que obliga el contrari a tocar terra amb totes dues espatlles alhora i l’immobilitza durant uns quants segons.
3 lluita biològica AGR Control de poblacions d’organismes perjudicials que es basa en la potenciació dels enemics naturals de l’espècie —que a cops constitueixen una plaga— o en la interferència del seu cicle vital.
4 lluita per l’existència BIOL Procés de selecció natural que comporta una veritable lluita entre els individus d’una determinada espècie a fi d’aconseguir aliment, parella, habitatge, etc., de manera que condueix a la supervivència dels més aptes.
2 1 Esforç i acció que fan, per aconseguir un predomini, dues o més forces, tendències, etc., en oposició. La lluita de la veritat contra l’error.
2 lluita de classes SOCIOL Contraposició hostil entre les diferents classes socials, especialment entre la classe obrera i la capitalista.
3 Esforç gran, extrem, per obtenir alguna cosa, per evitar o eliminar un mal. La lluita quotidiana per l’existència. La lluita contra la tuberculosi.
->lluitador
■lluitador -aPart. sil.: llui_ta_dor
[del ll. luctator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]
1 adj i m i f Que lluita.
2 m i f ESPORT Persona que practica l’esport de la lluita.
->lluitar
■lluitarPart. sil.: llui_tar
[del ll. luctari, íd.; 1a FONT: s. XIII]
v intr 1 Sostenir una lluita. X lluitarà avui amb Y. La nostra indústria no pot lluitar avantatjosament amb l’anglesa. Lluitar contra la tuberculosi. Lluitar contra la inflació. Lluitar per la vida. Una nau que lluita contra la tempesta.
2 ESPORT Practicar l’esport de la lluita.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: lluitar
GERUNDI: lluitant
PARTICIPI: lluitat, lluitada, lluitats, lluitades
INDICATIU PRESENT: lluito, lluites, lluita, lluitem, lluiteu, lluiten
INDICATIU IMPERFET: lluitava, lluitaves, lluitava, lluitàvem, lluitàveu, lluitaven
INDICATIU PASSAT: lluití, lluitares, lluità, lluitàrem, lluitàreu, lluitaren
INDICATIU FUTUR: lluitaré, lluitaràs, lluitarà, lluitarem, lluitareu, lluitaran
INDICATIU CONDICIONAL: lluitaria, lluitaries, lluitaria, lluitaríem, lluitaríeu, lluitarien
SUBJUNTIU PRESENT: lluiti, lluitis, lluiti, lluitem, lluiteu, lluitin
SUBJUNTIU IMPERFET: lluités, lluitessis, lluités, lluitéssim, lluitéssiu, lluitessin
IMPERATIU: lluita, lluiti, lluitem, lluiteu, lluitin
->llum
■llum[s. XIV; del ll. lūmen, -ĭnis, íd., de la mateixa arrel *luc- de lucēre ‘lluir’; AUTOR: Llull]
1 f [i ant m] 1 FÍS i ÒPT Agent físic que constitueix una de les formes possibles d’energia, que és capaç d’impressionar els òrgans de la vista i permet de veure els cossos que l’emeten.
2 Electricitat. Ens han tallat la llum. El rebut de la llum.
3 donar a llum Parir.
4 donar (o treure, o fer sortir) a llum (una obra) p ext Publicar-la.
5 fer llum Dirigir la claror d’un llum allà on cal. Fes-me llum, que no m’hi veig!
6 llum artificial LUM Llum produïda per un aparell d’il·luminació.
7 llum blanca (o acromàtica) FÍS i LUM Llum que no produeix cap sensació de color definit.
8 llum coherent FÍS i ÒPT Llum constituïda per raigs coherents.
9 llum directa LUM Llum procedent del focus lluminós sense reflexions ni difusions intermèdies.
10 llum freda FÍS i LUM Llum produïda per luminescència.
11 llum indirecta LUM Llum que arriba a l’objecte il·luminat després d’ésser difosa o reflectida.
12 llum monocromàtica FÍS i ÒPT Llum constituïda per ones electromagnètiques de la mateixa freqüència.
13 llum natural Llum emesa per una font lluminosa natural.
14 llum natural (o ordinària) FÍS i ÒPT Llum no polaritzada.
15 llum negra (o de Wood) FÍS Nom donat a les ones electromagnètiques de l’espectre ultraviolat.
16 llum polaritzada FÍS i ÒPT Llum constituïda per una ona electromagnètica polaritzada.
17 llum policromàtica FÍS i ÒPT Llum constituïda per ones electromagnètiques de distintes freqüències.
18 llum zodiacal METEOR i ASTR Lluminositat feble i difusa que hom observa a la part de ponent del cel després del crepuscle vespertí, i a la part de llevant poc abans de l’alba.
19 obrir (o descloure) els ulls a la llum, sortir (o venir) a llum o veure la llum Néixer.
20 sortir a la llum fig Aparèixer, manifestar-se, descobrir-se, alguna cosa secreta amagada. Algun dia sortiran a la llum totes les seves estafes.
21 tancar (o cloure) els ulls a la llum Morir.
22 treure a la llum fig Fer sortir a la llum alguna cosa secreta, amagada.
2 f [i ant m] fig 1 Allò que aclareix, il·lumina l’esperit. Amb la llum de la raó ho jutjaràs més objectivament.
2 Allò que ajuda a comprendre una cosa, a donar-hi una explicació. Aquests detalls han portat molta llum a la qüestió.
3 llum de la fe Coneixement que el creient té en l’àmbit de la fe.
4 llum eterna (o perpètua) Vida eterna.
3 m [i ant f] 1 Qualsevol estri o aparell que serveix per a fer llum. Un llum d’oli, de petroli, de carbur, elèctric. Encendre, apagar, el llum. Un llum de sostre, de peu, de taula, de paret.
2 TRANSP Dispositiu lluminós situat en un lloc visible de l’exterior d’un vehicle, d’un aparell, etc., emprat per a indicar-ne el funcionament, la posició, la situació, etc.
3 Cadascun dels senyals lluminosos d’un semàfor. Passar en llum vermell.
4 a encesa de llums A entrada de fosc.
5 donar (o tenir) llum verd fig Donar (o tenir) llicència per a fer una cosa.
6 ésser un llum fig Ésser inepte, negat.
7 estar com un llum fig i col·loq Ésser tocat del cap.
8 fer llums TRANSP Accionar intermitentment, el conductor d’un vehicle, els llums de carretera per advertir altres conductors o vianants de la seva presència.
9 llum articulat Llum de braç mòbil dividit en dos segments que va fixat a una taula, una post, etc.
10 llum curt TRANSP Llum d’encreuament.
11 llum de boira TRANSP Cadascun dels llums situats a la part davantera del vehicle i que reforcen la capacitat d’il·luminació dels llums de carretera en circumstàncies d’escassa visibilitat (boira, neu, pluja intensa, etc.).
12 llum de carretera TRANSP Cadascun dels llums amb un abast mínim de 100 m, emprat pels automòbils, motos, etc., quan circulen per carretera i no hi ha cap altre vehicle al davant.
13 llum de ciutat TRANSP Cadascun dels llums petits, de poca intensitat, emprats pels automòbils, motos, etc., quan circulen per vies ben il·luminades.
14 llum de fre TRANSP Cadascun dels llums de la part posterior dels automòbils, motos, etc., que s’encenen automàticament en accionar el pedal del fre.
15 llum de gàlib TRANSP Cadascun dels llums situats als angles superiors de certs camions i autocars.
16 llum de ganxo (o de gresol) Llum d’oli que té el dipòsit en forma de platet amb un o més becs i se sosté penjat per un ganxo.
17 llum de marxa enrere TRANSP Llum de la part posterior dels automòbils que s’encén quan hom efectua maniobres de marxa enrere.
18 llum d’encreuament TRANSP Cadascun dels llums amb un abast màxim de 40 m, emprat pels automòbils, motos, etc., en vies urbanes poc il·luminades o bé quan circulen per carretera i tenen un altre vehicle al davant.
19 llum de pista AERON Cadascun dels dispositius lluminosos que defineixen de forma clara les pistes d’un aeroport.
20 llum de posició TRANSP Cadascun dels llums que, situats a prop de les parts més sortints del vehicle, serveixen per a indicar-ne la posició.
21 llum de situació NÀUT Cadascun dels llums que han de portar obligatòriament les naus i els hidroavions per tal d’assenyalar llur presència durant la nit.
22 llum de soldar OFIC Aparell manual de soldar que consisteix en un bufador que crema el combustible vaporitzat procedent d’un petit dipòsit.
23 llum intermitent TRANSP Llum de funcionament intermitent que serveix per a indicar les maniobres laterals d’un vehicle.
24 llum llarg TRANSP Llum de carretera.
25 oli en un llum! fig Expressió usada per a indicar l’eficàcia, la rapidesa, l’oportunitat, d’un remei, d’una solució. Li he promès una bicicleta si ho feia i, noi, oli en un llum!
4 f 1 Diàmetre interior d’una estructura tubular. Un canó de tres centímetres de llum.
2 ANAT ANIM Espai de l’interior d’un budell, d’una artèria, vena, capil·lar, etc., o de la cavitat d’un òrgan buit. Llum arterial. Llum intestinal.
3 CONSTR Dimensió horitzontal entre dos suports.
5 llum de Sant Elm METEOR Foc de Sant Elm.
6 servitud de llums DR Servitud consistent en el dret de rebre la claror que ve del cel a través del predi veí.
->llumejar
■llumejar[de llum]
v intr Fer llum.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: llumejar
GERUNDI: llumejant
PARTICIPI: llumejat, llumejada, llumejats, llumejades
INDICATIU PRESENT: llumejo, llumeges, llumeja, llumegem, llumegeu, llumegen
INDICATIU IMPERFET: llumejava, llumejaves, llumejava, llumejàvem, llumejàveu, llumejaven
INDICATIU PASSAT: llumegí, llumejares, llumejà, llumejàrem, llumejàreu, llumejaren
INDICATIU FUTUR: llumejaré, llumejaràs, llumejarà, llumejarem, llumejareu, llumejaran
INDICATIU CONDICIONAL: llumejaria, llumejaries, llumejaria, llumejaríem, llumejaríeu, llumejarien
SUBJUNTIU PRESENT: llumegi, llumegis, llumegi, llumegem, llumegeu, llumegin
SUBJUNTIU IMPERFET: llumegés, llumegessis, llumegés, llumegéssim, llumegéssiu, llumegessin
IMPERATIU: llumeja, llumegi, llumegem, llumegeu, llumegin
->llumener
■llumener[de llum; 1a FONT: 1380]
m 1 llum 3.
2 1 Astre que lluu en el cel.
2 fig Llumenera.
->llumenera
■llumenera[de llum; 1a FONT: 1493]
f 1 Llum d’oli que consisteix en un receptacle metàl·lic, amb un o més brocs per als blens, proveït d’un peu a l’extrem inferior i, al superior, d’una anella per a penjar-lo i transportar-lo.
2 fig Persona molt intel·ligent.
3 p anal dial Branca seca de pi que resta encara a l’arbre.
->llumenerada
■llumenerada[de llumenera; 1a FONT: 1839, DLab.]
f L’oli que cap en una llumenera.
->llumeneta
■llumeneta[de llum]
f 1 1 Llum petita, feble, llunyana.
2 llumenetes de Sant Elm METEOR Foc de Sant Elm.
2 pl Pampallugues.
3 ENTOM Cuca de llum.
->llumeta
■llumetaf Llumenera petita i baixa, amb un apagador en forma de caputxa.
->llumí
■llumí[del sard lumínu, íd., i aquest, de l’it. lumino ‘llantió d’oli’; el mot procedeix del cat. de l’Alguer; 1a FONT: 1907]
m QUÍM IND Petita tija de matèria combustible, que porta en un cap una mixtura inflamable per fregament sobre una superfície rugosa.
->lluminària
■lluminàriaPart. sil.: llu_mi_nà_ri_a
[del ll. luminaria, pl. neutre de luminare ‘objecte que fa llum’, der. de lumen, íd.; 1a FONT: 1298]
f Conjunt de llums, especialment els que es posen a les finestres, balcons, carrers, etc., en senyal de festa. La lluminària de la Rambla per la festa major.
->lluminós
■lluminós -osa[del ll. luminosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]
adj 1 Que fa llum. Un cos lluminós. Un punt lluminós.
2 fig Que denota enginy, intel·ligència. Una idea lluminosa. Un esperit lluminós.
3 FOTOG i CIN Dit de l’objectiu o de l’òptica proveïts d’un diafragma màxim de gran obertura.
->lluminosament
■lluminosament[de lluminós]
adv D’una manera lluminosa.
->lluminositat
■lluminositat[de lluminós; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]
f 1 1 Qualitat de lluminós.
2 FOTOG i CIN Qualitat de lluminós d’un objectiu o d’una òptica.
2 ÒPT i LUM Atribut de la sensació visual segons el qual una superfície determinada sembla emetre més o menys llum.
3 lluminositat absoluta ASTR Flux energètic total emès per un astre.
4 lluminositat aparent ASTR Flux lluminós que, observat des de la Terra, sembla provinent d’un astre.
->lluna
■lluna[del ll. lūna, íd., de la mateixa arrel *luc- de lucēre ‘lluir’; 1a FONT: 1272, CTort.]
f 1 1 [en majúscula] ASTR Únic satèl·lit natural de la Terra, dotat d’un moviment de translació al voltant d’aquesta.
2 demanar la lluna Expressió usada per a indicar que algú demana una cosa molt difícil o impossible d’obtenir.
3 estar a la lluna (o a la lluna de València) fig Estar molt distret.
4 fer veure la lluna al mig del dia (o la lluna en un cove) fig Enganyar, fer veure o creure una cosa increïble.
5 lladrar a la lluna fig Escridassar algú que, per la seva posició, no se sent afectat, contra el qual hom no pot fer res.
2 1 Aspecte de la Lluna vista des de la Terra. Nit sense lluna. Sortir la lluna. Pondre’s la lluna.
2 lluna creixent ASTR La Lluna en la fase creixent.
3 lluna de mel Primers temps de matrimoni, especialment els dies del viatge de noces. Han passat la lluna de mel a Mallorca.
4 lluna minvant ASTR La Lluna en la fase minvant.
5 lluna nova ASTR La Lluna en la fase nova.
6 lluna plena ASTR La Lluna en la fase plena.
7 mitja lluna (o simplement lluna) Representació gràfica de la lluna quan és il·luminada menys de la meitat del seu disc. Constitueix l’emblema o el símbol del món islàmic.
8 mitja lluna fig El món islàmic.
3 1 Qualsevol de les fases de la Lluna, quant a la seva influència damunt les persones o les coses. Segons de quina lluna el trobis t’ajudarà o t’aviarà.
2 CRON Mes lunar.
3 anar a llunes (una cosa) Anar a rauxes.
4 bona (o mala) lluna Bon (o mal) humor. Avui no el molesteu, que ha vingut de mala lluna.
5 ésser tallat de mala lluna fig Ésser de mal natural, tenir molt mal caràcter.
6 tallat de lluna (o tallat de bona lluna) Dit dels arbres o de la fusta que han estat tallats en els dies propicis per a la bona conservació i durada de la fusta.
7 tenir llunes (algú) Ésser d’humor variable, tenir disposició desigual envers els altres o per fer determinades accions. No saps mai com et respondrà: té llunes.
4 1 p anal Cadascuna de les petites clapes rodones o gotes d’oli, de greix, etc., que apareixen a la superfície d’un líquid.
2 p anal Vidre d’un mirall.
3 Vidre gruixut i gran. La lluna d’un aparador.
4 p anal ASTR Satèl·lit d’un planeta qualsevol.
5 p anal ASTR El disc d’un astre.
5 Dibuix rodó estampat o brodat en una tela o imprès en un paper.
6 HERÀLD Figura d’astre que pot ésser representada com a lluna plena o simplement lluna, quan és rodona, i com una mitja lluna o lluneta.
->llunació
■llunacióPart. sil.: llu_na_ci_ó
[del ll. lunatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]
f ASTR Interval de temps que separa, com a terme mitjà, dues conjuncions consecutives de la Lluna amb el Sol.
->llunada
■llunada[nom motivat per l’especial forma del cap d’aquest peix; 1a FONT: 1372]
f ICT Peix martell.
->llunari
■llunari[de lluna; 1a FONT: 1650]
m 1 Calendari en què s’indiquen les llunacions.
2 Llibre on hom pretén que es poden llegir les prediccions de tot el que ha de succeir.
->llunària
■llunàriaPart. sil.: llu_nà_ri_a
[de lluna]
f BOT 1 Falguera de la família de les ofioglossàcies (Botrychium lumaria), amb una fulla estèril pinnatisecta, de segments en forma de mitja lluna, i amb una fulla fèrtil panicular.
2 JARD Setins.
->llunat
■llunat -ada[de lluna]
adj 1 Que té forma de mitja lluna.
2 Dit d’un líquid que fa llunes.
->llunàtic
■llunàtic -a[del ll. td. lunatĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV]
adj 1 Subjecte a les influències de la lluna.
2 esp D’humor variable, que va a rauxes.
->llunell
■llunell[del fr. lunel, íd., der. de lune ‘lluna’]
m HERÀLD Figura que resulta de quatre llunetes apuntades formant cercle.
->lluner
■lluner -a[de lluna]
adj 1 Relatiu o pertanyent a la lluna.
2 esp Que creu en la influència de les llunes i les pren com a guia de treball. Pagès lluner no omple mai el graner.
->lluneta
■lluneta[de lluna; 1a FONT: 1565]
f 1 ARQUIT i CONSTR 1 Volta en forma de mitja lluna formada per un arc vertical i la seva intersecció amb una volta de canó, en practicar-hi una obertura per a fer claror.
2 Obertura quadrilàtera en una volta o arc.
2 pl BOT 1 Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes (Biscutella auriculata), de fulles basals oblongues i peciolades i fulles caulinars auriculades i sèssils, de flors grogues arraïmades i de fruits en silícula dídima.
2 Planta herbàcia perenne de la família de les crucíferes (Biscutella laevigata), de fulles basals lanceolades i fulles caulinars linears, flors grogues arraïmades i de fruits siliculosos dídims.
3 CALÇ Bocinet de vidre amb què els assaonadors i sabaters raspen pells i soles.
4 HERÀLD Mitja lluna en les seves quatre posicions: creixent, minvant, muntant i bolcant.
5 ÒPT Lent petita.
6 TECNOL Dispositiu del torn i d’altres màquines eina que serveix de suport quan hom vol treballar peces molt llargues.
->lluny1
■lluny1[del ll. lŏngĕ, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]
1 adv 1 A una distància considerable en l’espai o en el temps. El poble no és pas tan lluny com ens havien dit. Fugirem ben lluny. Les vacances ja no són lluny.
2 [usat darrere expressions quantitatives que indiquen la distància] A deu quilòmetres lluny. Una hora lluny. El vaig veure d’un tros lluny.
3 fig Vivien bé, però ell la sentia lluny. Tocar ara aquest tema ens portaria massa lluny.
4 anar (o arribar) lluny fig Avançar, algú, molt en la seva carrera. Aquest noi val molt: arribarà lluny.
5 de lluny Expressió que hom aplica a un parent no pròxim. Som cosins de lluny.
2 1 al lluny loc adv A llarga distància.
2 al lluny de loc prep Allà, d’enllà de.
3 al lluny del lluny loc adv Ben al lluny, a la màxima distància apreciable.
3 lluny de loc prep 1 A una distància considerable de. Alacant és lluny de Barcelona.
2 fig Lluny de la vista, lluny del pensament. Cada dia estan més lluny l’un de l’altre.
3 [precedint un verb en infinitiu] fig Denota omissió completa de l’acció expressada pel verb. Lluny de minvar, ha crescut.
4 estar lluny de creure (o de pensar, o de fer, etc.) (alguna cosa) No creure-la, no pensar-la, etc., en absolut. Estic lluny de pensar això que dius.
->lluny2
■lluny2-a[de lluny1; 1a FONT: 1275]
adj Llunyà.
->llunyà
■llunyà -ana[de lluny1]
adj Que és lluny o de lluny. Una regió llunyana. Un passat llunyà. Són parents llunyans.
->llunyania
■llunyaniaPart. sil.: llu_nya_ni_a
[de llunyà; 1a FONT: s. XX, V. Català]
f 1 Qualitat de llunyà, llunyedat.
2 1 Conjunt d’allò que és lluny. Amb la mirada perduda en la llunyania.
2 a la llunyania loc adv Al lluny.
->llunyària
■llunyàriaPart. sil.: llu_nyà_ri_a
[de lluny1; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f Distància entre dos objectes llunyans l’un de l’altre.
->llunyedà
■llunyedà -anaHom.: llunyedar
[del ll. vg. *longitanus, -a, -um ‘llunyà’, der. de lŏngĕ ‘lluny’; 1a FONT: 1249]
adj Llunyà.
->llunyedar
■llunyedarHom.: llunyedà
[de llunyedà]
m 1 Lloc molt llunyà.
2 Part més llunyana que hom albira amb la vista.
->llunyedat
■llunyedat[de llunyà; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f Qualitat de llunyà.
->llunyejar
■llunyejar[de lluny1]
v intr Ésser un tros lluny.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: llunyejar
GERUNDI: llunyejant
PARTICIPI: llunyejat, llunyejada, llunyejats, llunyejades
INDICATIU PRESENT: llunyejo, llunyeges, llunyeja, llunyegem, llunyegeu, llunyegen
INDICATIU IMPERFET: llunyejava, llunyejaves, llunyejava, llunyejàvem, llunyejàveu, llunyejaven
INDICATIU PASSAT: llunyegí, llunyejares, llunyejà, llunyejàrem, llunyejàreu, llunyejaren
INDICATIU FUTUR: llunyejaré, llunyejaràs, llunyejarà, llunyejarem, llunyejareu, llunyejaran
INDICATIU CONDICIONAL: llunyejaria, llunyejaries, llunyejaria, llunyejaríem, llunyejaríeu, llunyejarien
SUBJUNTIU PRESENT: llunyegi, llunyegis, llunyegi, llunyegem, llunyegeu, llunyegin
SUBJUNTIU IMPERFET: llunyegés, llunyegessis, llunyegés, llunyegéssim, llunyegéssiu, llunyegessin
IMPERATIU: llunyeja, llunyegi, llunyegem, llunyegeu, llunyegin
->llunyer
■llunyer -a[de lluny1; 1a FONT: s. XX, V. Català]
adj Que fa més bon efecte mirat de lluny que de prop. És una noia llunyera.
->lluor
■lluorPart. sil.: llu_or
[del cat. ant. lugor, íd., del ll. vg. i td. lūcor, -ōris, der. de lucēre ‘lluir, brillar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f Claror, resplendor.
->llúpia
■llúpiaPart. sil.: llú_pi_a
[probablement d’un ll. vg. *lŭpĕa, der. de lupus ‘llop’, per l’aspecte de mal que, en la mentalitat popular, s’escampa per la pell menjant-se-la com un llop; 1a FONT: s. XIV]
f 1 FITOPAT Excrescència llenyosa d’origen cecidial o tumoral en el tronc o en les branques d’un arbre.
2 PAT Quist subcutani format a costa d’una glàndula sebàcia que conté secrecions greixoses i cèl·lules epidèrmiques.
->llupianenc
llupianenc -aPart. sil.: llu_pi_a_nenc
adj i m i f De Llupià (Rosselló).
->llúpol
■llúpol[del ll. td. lupŭlus, dimin. de lupus ‘llop’, de sentit difícil d’explicar; també podria provenir de l’it. lùppolo, íd., que es troba en condicions semblants; 1a FONT: 1555]
m BOT i AGR Planta herbàcia perenne de la família de les cannabàcies (Humulus lupulus), enfiladissa, dioica, de fulles oposades i dentades i de flors verdes, que hom conrea per les infructescències emprades en la preparació de la cervesa.
->lluquer
lluquer -aadj i m i f Escorquer.
->lluquet
■lluquet[de l’àr. al-wuqáid ‘misto’, dimin. de waqîd o waqîda ‘ble’, del verb wáqad ‘encendre’; 1a FONT: 1372]
m Tros de palla, de caramuixa, de cànem, etc., ensofrat que, en acostar-lo a una brasa, crema amb flama.
->lluqueta
■lluqueta[de lluquet]
f BOT Planta subarbustiva de la família de les globulariàcies (Globularia cordifolia), de tiges ajagudes, fulles espatulades i agrupades en rosetes i de capítols de flors blaves.
->llur
■llur[del ll. illorum ‘d’ells’, gen. pl. de ille ‘ell’, que donà l’ant. llor, canviat en -u- per influx del dat. ll. lui; del pl. lurs, reduït a lus, prové el datiu -los; 1a FONT: s. XIII, Vides]
adj i pron 1 Possessiu que fa referència a la tercera persona del plural.
2 el llur (o ço del llur) ant Les seves coses, els seus béns.
->llusc
■llusc -a[variant dial. de llosc; 1a FONT: s. XX, Oller]
adj Llosc.
->llussiar
■llussiarPart. sil.: llus_si_ar
[variant de llossar; 1a FONT: 1416]
v tr dial OFIC Llossar.
->llustrar
■llustrar[de llustre1; 1a FONT: 1809]
v tr Enllustrar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: llustrar
GERUNDI: llustrant
PARTICIPI: llustrat, llustrada, llustrats, llustrades
INDICATIU PRESENT: llustro, llustres, llustra, llustrem, llustreu, llustren
INDICATIU IMPERFET: llustrava, llustraves, llustrava, llustràvem, llustràveu, llustraven
INDICATIU PASSAT: llustrí, llustrares, llustrà, llustràrem, llustràreu, llustraren
INDICATIU FUTUR: llustraré, llustraràs, llustrarà, llustrarem, llustrareu, llustraran
INDICATIU CONDICIONAL: llustraria, llustraries, llustraria, llustraríem, llustraríeu, llustrarien
SUBJUNTIU PRESENT: llustri, llustris, llustri, llustrem, llustreu, llustrin
SUBJUNTIU IMPERFET: llustrés, llustressis, llustrés, llustréssim, llustréssiu, llustressin
IMPERATIU: llustra, llustri, llustrem, llustreu, llustrin
->llustre1
■llustre1Cp. lustre
[del ll. lustrum ‘sacrifici expiatori celebrat cada cinc anys; hora de l’alba en què es feia’, i d’aquí també el sentit de ‘període de cinc anys’ en absolut, de la mateixa arrel *luc- de lucēre ‘lluir’; en el sentit de ‘brillantor’ prové de l’it. lustro, íd.; 1a FONT: c. 1460]
m 1 1 Brillantor d’un objecte brunyit. Donar llustre a un mirall, a un moble.
2 fig Esplendor. Els consellers i els altres senyors de llustre de la ciutat...
2 Preparació a què se sotmet un objecte perquè brilli.
3 Substància que, aplicada sobre un objecte, li dóna brillantor. Llustre per a les sabates.
->llustre2
■llustre2[v. llustre1]
1 adj i m Llostre.
2 entre dos llustres loc adv Entre dos llostres.
->llustrejar
■llustrejar[de llustre1; 1a FONT: 1888, DLab.]
v intr Llostrejar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: llustrejar
GERUNDI: llustrejant
PARTICIPI: llustrejat, llustrejada, llustrejats, llustrejades
INDICATIU PRESENT: llustrejo, llustreges, llustreja, llustregem, llustregeu, llustregen
INDICATIU IMPERFET: llustrejava, llustrejaves, llustrejava, llustrejàvem, llustrejàveu, llustrejaven
INDICATIU PASSAT: llustregí, llustrejares, llustrejà, llustrejàrem, llustrejàreu, llustrejaren
INDICATIU FUTUR: llustrejaré, llustrejaràs, llustrejarà, llustrejarem, llustrejareu, llustrejaran
INDICATIU CONDICIONAL: llustrejaria, llustrejaries, llustrejaria, llustrejaríem, llustrejaríeu, llustrejarien
SUBJUNTIU PRESENT: llustregi, llustregis, llustregi, llustregem, llustregeu, llustregin
SUBJUNTIU IMPERFET: llustregés, llustregessis, llustregés, llustregéssim, llustregéssiu, llustregessin
IMPERATIU: llustreja, llustregi, llustregem, llustregeu, llustregin
->llustrí
■llustrí[de llustre1]
m Lluentó.
->llustrina
■llustrina[de llustre1; 1a FONT: 1888, Oller]
f TÈXT Roba amb lligat de plana, molt aprestada, amb una cara lluent i l’altra mat, que hom empra per a fer folres de vestit.
->llustrós
■llustrós -osa[de llustre1; 1a FONT: 1617]
adj Que té llustre, que brilla.
->llustrosament
■llustrosament[de llustrós]
adv Amb llustre.
->llutxentí
llutxentí -inaadj i m i f De Llutxent (Vall d’Albaida).
->lm
lmsímb METROL lumen 2.
->lo1
■lo1[v. el1; 1a FONT: 1050]
art Forma arcaica, dialectal i ocasional de l’article definit o determinat masculí. Lo meu pare. Qui-sap-lo temps que no l’he vist! Tot lo dia rondina.
->lo2
■lo2[v. lo1]
pron Forma que adopta el pronom personal el quan, no seguint-lo cap altre pronom, va immediatament darrere d’un verb acabat en consonant o en u semivocal. El tren surt a les nou: no arribaràs a temps d’agafar-lo. Ajudeu-lo, que es cansa massa.
->loaiasi
loaiasiPart. sil.: lo_a_ia_si
f PAT Filariosi produïda per la filària Loa loa. És anomenada també tumor de Calabar.
->lobar
■lobaradj ANAT 1 Relatiu o pertanyent als lòbuls grans o lobus.
2 Lobular.
->lobària
lobàriaPart. sil.: lo_bà_ri_a
f BOT Herba freixurera (Lobaria pulmonaria).
->lobat
■lobat -ada[de lobus]
adj ANAT 1 1 Proveït de lobus.
2 En forma de lobus.
2 Lobulat.
->lobbisme
lobbismem POLÍT Conjunt d’accions dutes a terme per un lobby.
->lobbista
lobbistam i f POLÍT Membre d’un lobby.
->lobby
lobby* [lɔ́bbi][angl ] m POLÍT Grup de persones influents que intenta activament de persuadir els poders públics, especialment els legisladors, perquè afavoreixin els seus interessos.
->lobectomia
lobectomiaPart. sil.: lo_bec_to_mi_a
f CIR Excisió o extirpació d’un lòbul.
->lobel
■lobelm ANAT Subdivisió d’un lobus.
->lobeliàcies
lobeliàciesPart. sil.: lo_be_li_à_ci_es
f BOT 1 pl Família de sinandres, pròpies de països tropicals, considerades per alguns com a subfamília de les campanulàcies.
2 sing Planta de la família de les lobeliàcies.
->lobel·lar
■lobel·laradj ANAT Relatiu o pertanyent als lobels.
->lobopodi
lobopodim ANAT ANIM i ZOOL 1 Pseudopodi digitiforme i lobulat propi de certs protozous, com les amebes.
2 Peu dels onicòfors.
->lobotomia
■lobotomiaPart. sil.: lo_bo_to_mi_a
f CIR Secció d’un lòbul.
->lobotomitzar
lobotomitzarv tr CIR Practicar una lobotomia.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: lobotomitzar
GERUNDI: lobotomitzant
PARTICIPI: lobotomitzat, lobotomitzada, lobotomitzats, lobotomitzades
INDICATIU PRESENT: lobotomitzo, lobotomitzes, lobotomitza, lobotomitzem, lobotomitzeu, lobotomitzen
INDICATIU IMPERFET: lobotomitzava, lobotomitzaves, lobotomitzava, lobotomitzàvem, lobotomitzàveu, lobotomitzaven
INDICATIU PASSAT: lobotomitzí, lobotomitzares, lobotomitzà, lobotomitzàrem, lobotomitzàreu, lobotomitzaren
INDICATIU FUTUR: lobotomitzaré, lobotomitzaràs, lobotomitzarà, lobotomitzarem, lobotomitzareu, lobotomitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: lobotomitzaria, lobotomitzaries, lobotomitzaria, lobotomitzaríem, lobotomitzaríeu, lobotomitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: lobotomitzi, lobotomitzis, lobotomitzi, lobotomitzem, lobotomitzeu, lobotomitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: lobotomitzés, lobotomitzessis, lobotomitzés, lobotomitzéssim, lobotomitzéssiu, lobotomitzessin
IMPERATIU: lobotomitza, lobotomitzi, lobotomitzem, lobotomitzeu, lobotomitzin
->lòbul
■lòbul[dimin. savi llatinitzant (lobŭlus) del gr. lobós, íd.]
m 1 ANAT 1 Part més o menys sortint d’un òrgan, d’un apèndix, d’una víscera, etc., limitada per un séc profund o bé destacada per la seva forma arrodonida.
2 lòbul polar EMBRIOL Lòbul que es forma sobre el pol vegetatiu quan comença la segmentació, que ha estat observat en ous de mol·luscs.
2 ARQUIT Petit arc circular usat en arquitectura i decoració aràbiga, romànica i gòtica.
->lobular
■lobular[de lobus]
adj ANAT 1 Relatiu o pertanyent al lòbul.
2 Semblant a un lòbul.
->lobulat
■lobulat -ada[de lobus]
adj 1 Proveït de lòbuls, dividit en lòbuls.
2 En forma de lòbul.
3 arc lobulat ARQUIT Arc compost de lòbuls, sempre en nombre imparell.
->lobus
■lobus[del gr. lobós ‘lòbul de l’orella externa o del fetge’]
m ANAT Nom genèric donat als lòbuls grans, els quals se subdivideixen en uns altres de més petits, anomenats lobels.
->loc.
loc.abrev LING locució.
->locació
■locacióPart. sil.: lo_ca_ci_ó
[del ll. locatio, -ōnis, íd.]
f 1 Acció de llogar, llogament.
2 esp Contracte d’arrendament.
->local
■local[del ll. localis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
1 adj 1 Relatiu o pertanyent a un lloc determinat, particular a un lloc. Història local. Col·lectivitats locals. Patriotisme local. Un afer d’interès local.
2 esp Relatiu o pertanyent a un municipi, una població. Les autoritats locals.
3 esp Que no afecta sinó una part determinada del cos. Tractament local. Anestèsia local.
4 memòria local Memòria de llocs.
2 m 1 Lloc, part d’un edifici o àdhuc l’edifici sencer, considerats sobretot des del punt de vista de llur destinació determinada. Hem llogat un local per treballar-hi. Els locals de l’empresa. Local comercial.
2 local nocturn Local públic, obert només de nits, generalment destinat a l’esbarjo, a espectacles o entreteniments de caire lleuger, etc.
3 local públic Local destinat a activitats públiques o que és obert en principi a tota la gent. Els bars són locals públics.
4 local social Seu d’una entitat, d’una empresa, d’un club, etc.
3 adj INFORM Dit de qualsevol element (procés, màquina, etc.) lligat a un sistema informàtic per la proximitat o, més concretament, per l’existència d’una connexió elèctrica de tipus no telefònic (per contrast amb remot).
4 adj MAT Dit de les propietats, les nocions, els teoremes, etc., que poden ésser enunciats per a un entorn d’un punt de l’espai topològic considerat.
->localisme
■localisme[de local]
m 1 Afecció a les coses locals.
2 LING Particularitat lingüística pròpia d’una localitat.
->localista
■localista[de local]
1 adj Relatiu o pertanyent al localisme.
2 m i f Afeccionat a les coses locals.
->localitat
■localitat[del ll. td. localĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 GEOG HUM 1 Entitat urbana sense jurisdicció pròpia, formada, en general, per un nombre relativament escàs d’habitants.
2 p ext Poble o lloc determinats.
2 BOT Indret concret on ha estat trobada o es troba una determinada planta.
3 ESPECT 1 Cadascun dels seients d’una sala d’espectacles, de reunions, etc.
2 Entrada, bitllet, que dóna dret a una localitat.
4 FILOS Propietat que tenen els éssers o els cossos naturals d’ocupar un lloc en l’espai.
5 localitat tipus ESTRATIG Localitat que acull un estratotip.
->localitzable
■localitzable[de localitzar]
adj Susceptible d’ésser localitzat.
->localització
■localitzacióPart. sil.: lo_ca_lit_za_ci_ó
[de localitzar]
f 1 1 Acció de localitzar;
2 l’efecte.
2 GEOG i ECON Factor que expressa la relació de qualsevol fet geogràfic amb els altres, en funció de la seva situació dins l’espai.
->localitzar
■localitzar[de local]
v 1 1 tr Fer local, circumscriure a un lloc determinat. Localitzar el mal. Localitzar un incendi.
2 pron El dolor se li ha localitzat al genoll.
2 tr Determinar el lloc on és algú o alguna cosa. El destinatari de la carta no ha pogut ésser localitzat. El metge ja ha localitzat la causa de la malaltia.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: localitzar
GERUNDI: localitzant
PARTICIPI: localitzat, localitzada, localitzats, localitzades
INDICATIU PRESENT: localitzo, localitzes, localitza, localitzem, localitzeu, localitzen
INDICATIU IMPERFET: localitzava, localitzaves, localitzava, localitzàvem, localitzàveu, localitzaven
INDICATIU PASSAT: localitzí, localitzares, localitzà, localitzàrem, localitzàreu, localitzaren
INDICATIU FUTUR: localitzaré, localitzaràs, localitzarà, localitzarem, localitzareu, localitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: localitzaria, localitzaries, localitzaria, localitzaríem, localitzaríeu, localitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: localitzi, localitzis, localitzi, localitzem, localitzeu, localitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: localitzés, localitzessis, localitzés, localitzéssim, localitzéssiu, localitzessin
IMPERATIU: localitza, localitzi, localitzem, localitzeu, localitzin
->localment
■localment[de local]
adv Quant al lloc; només en un lloc, no pertot.
->locatiu
■locatiu -ivaPart. sil.: lo_ca_tiu
[del b. ll. locativus, -a, -um, íd.]
GRAM 1 m Cas de la declinació d’algunes llengües que indica el lloc on es realitza l’acció del verb.
2 adj Dit de la proposició que és introduïda per l’adverbi relatiu on, modificat o no per una preposició: on és?, d’on véns?
->locaut
■locautPart. sil.: lo_caut
[de l’angl. lockout íd., verb to lock out ‘tancar la porta a algú’ (1854); 1a FONT: 1921]
m DR TREB Tancament temporal d’una empresa o un grup d’empreses dut a terme per part de la direcció en una situació de conflicte laboral.
->loció
■locióPart. sil.: lo_ci_ó
[del ll. lotio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1617]
f 1 Acte de rentar, ablució.
2 FARM i COSM 1 Líquid aquós o hidroalcohòlic, amb substàncies medicamentoses dissoltes o en suspensió, emprat per a rentar o banyar regions definides de la pell, d’una ferida, dels cabells, durant un temps curt.
2 loció regeneradora Loció que serveix per a activar el creixement capil·lar.
->locionar
■locionarPart. sil.: lo_ci_o_nar
[de loció]
v tr Donar, efectuar, una loció o locions.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: locionar
GERUNDI: locionant
PARTICIPI: locionat, locionada, locionats, locionades
INDICATIU PRESENT: lociono, lociones, lociona, locionem, locioneu, locionen
INDICATIU IMPERFET: locionava, locionaves, locionava, locionàvem, locionàveu, locionaven
INDICATIU PASSAT: locioní, locionares, locionà, locionàrem, locionàreu, locionaren
INDICATIU FUTUR: locionaré, locionaràs, locionarà, locionarem, locionareu, locionaran
INDICATIU CONDICIONAL: locionaria, locionaries, locionaria, locionaríem, locionaríeu, locionarien
SUBJUNTIU PRESENT: locioni, locionis, locioni, locionem, locioneu, locionin
SUBJUNTIU IMPERFET: locionés, locionessis, locionés, locionéssim, locionéssiu, locionessin
IMPERATIU: lociona, locioni, locionem, locioneu, locionin
->loco-
loco-Forma prefixada del mot llatí locus, que significa ‘lloc’. Ex.: locomoció, locòdrom.
->locòdrom
locòdrom[comp. híbrid de loco- i -drom]
m FERROC Circuit ferroviari per a la prova de locomotores i d’automotors.
->locomòbil
■locomòbil[de loco- i -mòbil.; 1a FONT: 1868, DLCo.]
adj 1 Que pot moure’s d’un lloc a un altre.
2 màquina locomòbil (o simplement locomòbil) TECNOL Màquina de vapor que pot ésser transportada d’un lloc a un altre.
->locomoció
■locomocióPart. sil.: lo_co_mo_ci_ó
[de loco- i moció; 1a FONT: 1888, DLab.]
f 1 Acte de moure’s d’un lloc a un altre. Mitjans de locomoció.
2 locomoció animal ZOOL Manifestació de la possibilitat que tenen els animals de moure’s d’un lloc a un altre emprant mitjans propis.
->locomotiu
■locomotiu -ivaPart. sil.: lo_co_mo_tiu
[de loco- i motiu2]
adj Relatiu o pertanyent a la locomoció.
->locomotivitat
■locomotivitat[de locomotiu]
f Poder de locomoció.
->locomotor
■locomotor -motriu [o -motora][de loco- i motor]
adj Que produeix la locomoció. Força locomotriu.
->locomotora
■locomotora[de locomotor]
f FERROC Giny apropiat per a córrer sobre carrils, proveït d’un sistema d’automoció i destinat a remolcar vehicles ferroviaris. Locomotora elèctrica. Locomotora dièsel.
->locució
■locucióPart. sil.: lo_cu_ci_ó
[del ll. locutio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
f LING [abrev loc.] 1 Forma particular de llenguatge.
2 p ext Manera d’expressar-se. Una locució viciosa. Té una locució defectuosa.
3 Combinació fixa de dos o més mots, units sovint per una sintaxi particular, amb sentit unitari i familiar a una comunitat lingüística. Ex.: locucions substantives (cop d’ull, punt d’honor), adjectives (fet un mar de llàgrimes, [ésser] de mira’m i no em toquis), verbals (fer forrolla, fer denteta, anar de tort), adverbials (a corre-cuita, a entrada de fosc), conjuntives (posat que, per tal com, malgrat que), prepositives (a despit de, gràcies a, en virtut de), etc.
4 Per oposició a il·locució i perlocució, dimensió dels actes de parla que en determina l’elaboració i emissió com a enunciats.
->lòcul
■lòcul[del ll. lŏcŭlus, dimin. de locus ‘lloc’]
m ANAT Cadascuna de les cavitats de què consta un òrgan.
->locular
■locularadj ANAT 1 Relatiu o pertanyent al lòcul.
2 Que conté lòculs.
->-locular
-locularForma sufixada del mot llatí locŭlus ‘compartiment, cèl·lula’, que significa ‘consistent en un, dos, etc., compartiments o cèl·lules’. Ex.: unilocular, bilocular.
->loculicida
■loculicidaadj BOT Dit del tipus de dehiscència en què el fruit s’obre al llarg dels nervis medials dels carpels.
->loculomicets
■loculomicetsm BOT 1 pl Grup de bolets ascomicets que es reprodueixen mitjançant pseudotecis, sovint amb aspecte de periteci.
2 sing Bolet del grup dels loculomicets.
->locus
■locus[del ll. locus ‘lloc’]
[pl locus o loci] m GEN Posició ocupada per un gen en el cromosoma.
->locústids
locústidsm pl ENTOM Acrídids.
->locutiu
■locutiu -ivaPart. sil.: lo_cu_tiu
adj LING Relatiu o pertanyent a la locució. Acte de parla locutiu.
->locutor
■locutor -a[del ll. td. locutor, -ōris, íd.; 1a FONT: c. 1930]
m i f 1 Persona que parla.
2 esp Persona que, per professió, es dirigeix verbalment a un auditori, especialment en emissions de radiodifusió o de televisió, per a donar notícies, donar veu a les imatges, etc.
->locutori
■locutori[del ll. td. locutorium, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 Habitació disposada per a rebre-hi visites o parlar, especialment en les presons o els convents.
2 TELECOM 1 Local on hi ha els elements necessaris per a oferir als usuaris el servei de comunicacions telefòniques.
2 En una emissora de ràdio, espai físic des d’on parla el locutor, aïllat acústicament i, sovint, separat del control per un vidre.
->loden
lodenm 1 TÈXT Teixit de llana batanat, espès, lleuger i impermeable, usat per a confeccionar roba d’abric.
2 INDUM Abric confeccionat amb loden, de tall esportiu, generalment de color verd.
->lodevià
lodevià -anaPart. sil.: lo_de_vi_à
adj i m ESTRATIG Saxonià.
->lodícula
lodículaf BOT En les flors de les gramínies, cadascuna de les dues petites esquames d’origen periàntic que hi ha al costat de l’ovari.
->loel·lingita
■loel·lingitaPart. sil.: loel_lin_gi_ta
f MINERAL Arsenur de ferro, FeAs2, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.
->loess
■loess* [lɛ́s][alem ] m GEOL Dipòsit de grans molt fins i d’escassa coherència, que són transportats pel vent des de grans distàncies i sedimentats sobre una regió herbàcia.
->lòfids
■lòfidsm ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels lofiformes, que tenen el cap gros, pla i tan llarg com el cos però més ample, que comprèn el rap.
2 sing Peix de la família dels lòfids.
->lofiformes
lofiformesm ICT 1 pl Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis, de cos nu o cobert de tubercles espinosos, amb aletes pectorals pedunculades amb radis transformats en filaments pescadors, que comprèn el rap.
2 sing Peix de l’ordre dels lofiformes.
->lofírids
lofíridsm ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters, paràsits de les coníferes.
2 sing Insecte de la família dels lofírids.
->lofobranquis
lofobranquism pl ZOOL Singnatiformes.
->lofodont
lofodont -aadj ANAT ANIM Dit del tipus de molar en què la superfície lliure de la corona té els relleus units formant crestes transversals, com en els perissodàctils i els rosegadors.
->lofòfor
■lofòform ANAT ANIM Plec de la paret celomàtica que envolta la boca dels lofoforats i és proveït d’una corona de tentacles coberts de cilis vibràtils.
->lofoforats
■lofoforatsm ZOOL 1 pl Grup de metazous triploblàstics protostomats caracteritzats pel lofòfor.
2 sing Metazou del grup dels lofoforats.
->lofòtric
lofòtric -aadj BIOL 1 Dit dels flagels agrupats en un feix.
2 Dit del microorganisme que presenta flagels lofòtrics.
->log
logsímb MAT logaritme.
->log.
log.abrev MAT logaritme.
->log-
log-Forma prefixada del mot grec lógos, que significa ‘paraula, raó, teoria, tractat’. Ex.: logaritme.
->logaèdic
logaèdic -aPart. sil.: lo_ga_è_dic
adj i m POÈTICA 1 Dit del vers de la mètrica clàssica que enclou, en una unitat rítmica, dàctils i troqueus.
2 p anal Dit del vers compost d’anapests i de iambes.
->loganiàcies
■loganiàciesPart. sil.: lo_ga_ni_à_ci_es
f BOT 1 pl Família de contortes, llenyoses, de fulles simples oposades i flors amb la corol·la infundibuliforme o urceolada, agrupades en cimes.
2 sing Planta de la família de les loganiàcies.
->logaritme
■logaritme[de log- i el gr. arithmós ‘nombre’, és a dir, ‘raó, indicador del nombre’; 1a FONT: 1708]
m MAT 1 [abrev log.] [símb: log] Donat un nombre b real, positiu i distint d’1 (anomenat base), i un nombre qualsevol n real i positiu, nombre a tal, que b, elevat a a, és igual a n, o sia, ba= n.
2 logaritme augmentat Logaritme decimal d’un nombre menor que 1, a la característica del qual, que és negativa, hom ha aplicat cert artifici per tal que sigui sempre positiva.
->logarítmic
■logarítmic -a[de logaritme]
adj MAT Relatiu o pertanyent a un logaritme o als logaritmes.
->lògia
■lògiaPart. sil.: lò_gi_a
[de l’it. lòggia, íd., del fr. loge (v. llotja)]
f 1 Nom que pren l’agrupació bàsica de la francmaçoneria, que ha de tenir com a mínim set membres.
2 Lloc on es reuneixen les assemblees dels francmaçons.
->-logia
■-logiaForma sufixada del mot grec lógos, que significa ‘paraula, raó, teoria, tractat’. Ex.: filologia, sexologia, politicologia, zoologia.
->lògic
■lògic -a[del ll. td. logĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. logikós ‘relatiu al raonament’, der. de lógos ‘paraula; raó; discussió’, i aquest, de légō ‘dir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 1 adj Relatiu o pertanyent a la ciència de la lògica.
2 adj i m i f Entès en lògica, conreador d’aquesta ciència.
2 adj 1 Conforme a les lleis del raonament.
2 Fet amb lògica, mitjançant un raonament rigorós.
3 D’acord amb allò que es pot inferir lògicament dels esdeveniments precedents.
4 Que raona d’una manera lògica.
5 Dit de l’anàlisi gramatical dels termes d’una proposició.
3 f 1 Manera rigorosa de raciocinar, seguint les lleis del raonament.
2 fig Encadenament racional de les coses.
3 FILOS i LÒG Ciència que estudia sistemàticament els enunciats vàlids o formalment veritables o que tracta de la relació de conseqüència entre enunciats.
4 lògica algèbrica MAT Estudi algèbric de la lògica com a llenguatge.
5 lògica electrònica AUTOM i ELECTRÒN Teoria matemàtica que permet d’establir mètodes algèbrics per a l’estudi i la resolució de problemes de commutació dels circuits elèctrics.
4 adj AUTOM i ELECTRÒN Dit del dispositiu, circuit, etc., basat en els principis de la lògica electrònica.
5 llenguatge lògic GRAM Dit d’aquell llenguatge en què té preponderància la funció representativa.
6 ordre de mots lògic GRAM Ordre de mots ajustats al model més habitual d’una llengua.
->lògicament
■lògicament[de lògic]
adv 1 D’una manera lògica.
2 Segons les regles de la lògica.
->logicisme
logicisme[de lògic]
m FILOS 1 Doctrina que afirma que la matemàtica es redueix a la lògica.
2 p ext Corrent filosòfic que només accepta com a vàlid el tipus de coneixement susceptible de rebre una forma estrictament lògica.
->logicista
logicista[de lògic]
FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent al logicisme.
2 m i f Seguidor del logicisme.
->logístic
■logístic -a[del gr. logistikós ‘relatiu al càlcul’]
1 adj Relatiu o pertanyent a la logística.
2 f MAT 1 Sistema antic per a fer càlculs pràctics amb nombres.
2 Lògica matemàtica.
3 f MIL Branca de l’art militar que té per objecte de proporcionar a les forces armades els mitjans que calen per tal de satisfer les exigències de la guerra.
4 logística industrial MANUT Estudi complet del moviment de materials a la indústria i que comprèn el de les primeres matèries des de llur origen, fins a l’expedició del producte acabat a fi d’arribar al mercat o al client.
->logo
logom GRÀF logotip 2.
->logo-
■logo-Forma prefixada del mot grec lógos, que significa ‘paraula, raó, teoria, tractat’. Ex.: logorrea, logopeda, logògraf.
->logògraf
logògraf[de logo- i -graf]
m 1 Escriptor de narracions historicomítiques en prosa.
2 HIST DR Rètor que escrivia els discursos que els ciutadans havien de pronunciar davant els tribunals grecs per a resoldre llurs plets.
->logogrif
■logogrif[de logo- i el gr. grîfos ‘xarxa; enigma’]
m Enigma en què, per a endevinar el mot que constitueix la solució, cal primer endevinar una sèrie de mots que s’han format amb elements d’aquell i dels quals hom dóna una indicació que pugui permetre d’endevinar-los.
->logomàquia
■logomàquiaPart. sil.: lo_go_mà_qui_a
[de logo- i -màquia]
f Discussió en què s’atén a les paraules i no al fons de la qüestió.
->logòmetre
logòmetrem METROL Instrument per a mesurar el quocient entre dues magnituds elèctriques.
->logopeda
■logopedam i f TERAP Persona especialitzada en logopèdia.
->logopèdia
■logopèdiaPart. sil.: lo_go_pè_di_a
[de logo- i -pèdia]
f TERAP i LING Correcció de les dificultats que afecten la veu, l’articulació, la paraula i el llenguatge oral i escrit mitjançant tècniques de reeducació.
->logoplegia
logoplegiaPart. sil.: lo_go_ple_gi_a
[de logo- i -plegia]
f PAT Paràlisi dels òrgans de la parla.
->logorrea
logorreaPart. sil.: lo_gor_re_a
[de -logo i -rrea]
f PAT Afany irresistible de parlar que experimenten certs alienats.
->logos
logos[del gr. lógos, íd.]
m FILOS i RELIG Terme d’origen grec que pot significar ‘paraula’, ‘raó’ o ‘concepte’ i que ha tingut un paper fonamental en la filosofia d’Occident i en la teologia cristiana.
->logoteta
logotetam HIST Alt funcionari de la cort imperial bizantina que, a partir del segle X, exercí les funcions pròpies d’un primer ministre.
->logotip
■logotip[de logo- i -tip]
m GRÀF 1 Tipus d’impremta en el qual s’han fos dues lletres o més per tal de simplificar la composició.
2 Plasmació gràfica del nom d’una marca, títol, etc., fet amb un disseny especial que es reprodueix als rètols, anuncis, etc.
->logotipus
logotipus[variant de logotip]
m GRÀF Logotip.
->logronyès
■logronyès -esaadj i m i f De Logronyo (capital de la Rioja).
->logudorès
■logudorès -esa1 adj i m i f Del Logudor (regió de Sardenya) o del logudorès (dialecte).
2 m LING Dialecte del sard parlat al Logudor.
->löl·lingita
■löl·lingitaf MINERAL Loel·lingita.
->lo-lo
lo-lom MANUT i MAR Càrrega vertical.
->loment
■lomentm BOT Llegum o síliqua dividit en articles monosperms.
->lomentaci
lomentaci -àciaadj BOT 1 Relatiu o pertanyent al loment.
2 Semblant al loment.
->lona
■lona[del nom d’Olonne, població de la Vendée, a la costa atlàntica de França, on es fabricava aquesta tela; 1a FONT: s. XIX]
f TÈXT 1 Teixit molt fort de cotó o cànem, usat en la confecció de veles de nau, tendals, tendes de campanya, espardenyes, etc.
2 lona publicitària PUBL Suport de publicitat exterior, de tela o de plàstic, que conté un missatge publicitari de grans dimensions i que hom utilitza per a cobrir les façanes dels edificis en procés de restauració.
->londinenc
■londinenc -aadj i m i f De Londres (capital del Regne Unit).
->loneta
■loneta[de lona]
f TÈXT Teixit d’aspecte i contextura semblants a la lona, però de menys pes.
->longa
■longaf MÚS Figura musical que, en la notació proporcional, equival a dues o tres breus.
->longànime
■longànime[del ll. longanimis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj 1 Que suporta magnànimament les adversitats.
2 p ext La longànime paciència de Job.
->longànimement
■longànimement[de longànime]
adv Amb longanimitat.
->longanimitat
■longanimitat[del ll. longanimĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
f Qualitat de longànime.
->longeu
longeu -evaPart. sil.: lon_geu
[del ll. longaevus, -a, -um, íd., comp. de longus ‘llarg’ i aevum ‘durada de temps, edat’]
adj Que ha arribat a una edat molt avançada.
->longevitat
■longevitat[del ll. longaevĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: c. 1900]
f Durada llarga de la vida, prolongació de la vida fins a una edat molt avançada.
->longi-
■longi-Forma prefixada del mot llatí longus, que significa ‘llarg’. Ex.: longipenne, longimetria.
->longicornis
longicornism pl ENTOM Cerambícids.
->longilini
■longilini -ínia1 adj ANTROP i PSIC Segons la biotipologia italiana, dit del biotip dels individus que correspon al tipus astènic de Kretschmer.
2 m i f Individu del biotip longilini.
->longistil
■longistil -aadj BOT D’estil llarg.
->longitud
■longitud[del ll. longitudo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: 1399, Metge]
f 1 1 Llargària.
2 longitud de difusió FÍS ATÒM En la teoria dels reactors nuclears, magnitud proporcional al trajecte quadràtic mitjà recorregut per un neutró a l’estat tèrmic.
3 longitud de moderació FÍS ATÒM En la teoria dels reactors nuclears, magnitud proporcional al trajecte quadràtic mitjà recorregut per un neutró en ésser alentit entre la seva creació per fissió i l’obtenció de l’estat tèrmic.
4 longitud de ruptura TÈXT Longitud de fil necessària perquè, en posició vertical i suspès per un cap, el fil es trenqui pel seu propi pes.
5 longitud d’ona FÍS En la propagació d’un moviment ondulatori, distància mínima entre dos punts que es troben en el mateix estat de variació.
6 longitud d’ona complementària ÒPT i LUM Donada una llum cromàtica, longitud d’ona d’una radiació espectral tal, que, mesclada en la proporció adequada amb la llum considerada, permet de reconstruir una llum acromàtica patró.
7 longitud d’ona dominant ÒPT i LUM Donada una llum cromàtica, longitud d’ona d’una radiació espectral tal, que, mesclada amb una llum acromàtica patró, permet de reconstruir la llum considerada.
2 GEOG Distància, en graus mesurats sobre l’equador, que hi ha d’un lloc respecte a un meridià origen (Greenwich), a partir del qual es compta negativament de 0° a 180° cap a l’oest i positivament de 0° a 180° cap a l’est.
3 longitud celeste ASTR Arc de l’eclíptica determinat pel punt vernal i la intersecció del cercle màxim que passa per l’astre, mesurat en sentit directe.
4 longitud galàctica ASTR Arc del cercle fonamental galàctic determinat pel cercle màxim que passa per l’astre i un punt que hom pren com a origen, fixat per conveni.
->longitudinal
■longitudinal[de longitud]
adj En el sentit de la longitud o llargària. Eix longitudinal.
->longitudinalment
■longitudinalment[de longitudinal]
adv En el sentit de la longitud. Tallar un tronc longitudinalment.
->longobard
longobard -aHIST 1 adj Relatiu o pertanyent als longobards.
2 m i f Individu d’un poble germànic que procedia de les terres del baix Elba (segle IV) i s’establí a Itàlia (segle VI).
->long play
long play* [lòŋplɛ́j][mot angl., ‘llarga durada (tocada)’]
m ELECTROAC i MÚS Disc de llarga durada.
->longuis
■longuis[del cast. longuis, del ll. longus ‘llarg’]
m Mot emprat en l’expressió fer-se el longuis Dissimular.
->looc
loocPart. sil.: lo_oc
m FARM Medicament de consistència xaroposa administrat per via oral.
->looping
looping* [lúpiŋ][angl ] m AERON Bucle.
->lopòlit
■lopòlitm PETROG Massa extensa, lenticular i intrusiva, de roca ígnia, amb una depressió central o conca a la part superior.
->loquaç
■loquaç[del ll. loquax, -ācis, íd.; 1a FONT: 1491]
adj Que parla molt.
->loquacitat
■loquacitat[del ll. loquacĭtas, -ātis, íd.]
f Qualitat de loquaç.
->loquaçment
■loquaçment[de loquaç]
adv Amb loquacitat.
->loqui
■loquim FISIOL Fluix produït per via vaginal que comença després del part i dura de quinze dies a un mes.
->loquiomètria
loquiomètriaPart. sil.: lo_qui_o_mè_tri_a
f PAT Retenció de loqui a l’interior de l’úter.
->lora
■loraf BOT pinassa 1.
->lorantàcies
■lorantàciesPart. sil.: lo_ran_tà_ci_es
f BOT 1 pl Família de santalals, llenyoses, paràsites, de fulles simples, coriàcies, i flors disposades en raïm, espiga o cima.
2 sing Planta de la família de les lorantàcies.
->lord
■lord[de l’angl. lord ‘senyor, sobirà’, de l’angl. ant. hlaford, hlafweard, comp. de hlaf ‘pa’ i weard ‘el qui guarda’]
m [abrev ld.] 1 Títol que tenen a la Gran Bretanya els pars del reialme i altres nobles.
2 Nom usat també formant part de certs títols oficials i eclesiàstics.
->lordosi
■lordosif PAT Desviació de la columna vertebral, caracteritzada per una convexitat anterior.
->lorenès
■lorenès -esaadj i m i f De Lorena (regió de França).
->lorica
■loricaf BOT Beina o càpsula, pèctica o cel·lulòsica, a l’interior de la qual hi ha una cèl·lula d’una alga o d’un altre organisme flagel·lat.
->lorísids
■lorísidsm ZOOL 1 pl Família de primats del grup dels lemuriformes.
2 sing Primat de la família dels lorísids.
->lorisoïdeus
lorisoïdeusPart. sil.: lo_ri_so_ï_deus
m ZOOL 1 pl Infraordre de mamífers primats del subordre dels lemuriformes, amb el pelatge espès i llanós i ulls molt grossos.
2 sing Mamífer de l’infraordre dels lorisoïdeus.
->lorrat
lorrat -adaadj HERÀLD Dit del peix amb les aletes d’un esmalt diferent del del cos.
->los1
los1art Plural de la forma arcaica, dialectal i ocasional de l’article definit o determinat masculí. Los seus oncles. Aquest monument deu tenir qui-sap-los anys.
->los2
■los2pron Forma que adopta el pronom personal els quan va immediatament darrere d’un verb acabat en consonant o en u semivocal. Els paquets? Acaben de dur-los. Aquests articles ja són massa vistos: retireu-los de l’aparador.
->losange
■losange[del fr. losange, íd., del preromà *lausa ‘pedra plana, llosa’]
f HERÀLD 1 Moble en forma de rombe.
2 escut en losange Escut que té la forma de losange recolzat sobre un dels seus angles aguts.
->losanjat
■losanjat -ada[de losange]
adj HERÀLD 1 Dit d’un escut o d’una peça completament plena de losanges i sense cap espai buit entre elles, alternant metall i color.
2 Escut en losange.
->löss
■löss* [lɛ́s][alem ] m inv GEOL Loess.
->lot1
■lot1[del fr. lot, íd., i aquest, del frànc. *lot ‘herència’; 1a FONT: c. 1900]
m Cadascuna de les parts assortides en què és dividit un tot que ha d’ésser distribuït entre diferents persones.
->lot2
lot2[marca registrada de l’empresa Ràdio-Lot de Barcelona (1925-1929) que les fabricà; el seu fundador, Eduard Rifà i Anglada (1882-1938), s’inspirà per al nom en el personatge bíblic Lot]
f ELECTROT llanterna 1 2.
->lotaringià
lotaringià -anaPart. sil.: lo_ta_rin_gi_à
ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al lotaringià.
2 m Unitat estratigràfica en desús, pertanyent a la part superior de l’estatge sinemurià.
->loteria
■loteriaPart. sil.: lo_te_ri_a
[del fr. loterie, der. de lot, probablement a través del cast. lotería]
f 1 JOCS 1 Joc públic en què, de noranta nombres, hom en treia cinc a la sort i premiava diversament els qui havien endevinat amb llurs bitllets algun d’aquells cinc nombres o de llurs combinacions.
2 Joc casolà en què és imitada la loteria amb nombres posats en cartons.
2 ECON 1 Joc d’atzar en què hom ven un cert nombre de bitllets numerats i, traient a la sort un nombre o més, surten premiats amb una determinada quantitat els bitllets i les terminacions que porten els nombres designats per la sort.
2 loteria instantània Joc d’atzar en què el bitllet comprat porta inclòs de forma oculta l’import del premi, que hom pot conèixer de manera instantània obrint el sobret que el conté o bé després de rascar la capa no transparent que el tapa.
3 loteria primitiva Joc d’atzar en què hom ha d’endevinar 6 xifres de les 49 que conté el bitllet.
3 fig Rifa, cosa en què regna l’atzar.
->lòtic
■lòtic -a[del ll. lotus, participi de lavĕre ‘rentar, banyar’]
adj Relatiu a les aigües corrents.
->loto
lotof [o m] JOCS i ECON 1 Loteria.
2 loto ràpid Loteria instantània.
->lotus
■lotus[del ll. lotus, íd.; 1a FONT: c. 1900]
m BOT 1 Planta herbàcia aquàtica de la família de les nimfeàcies (Nymphaea lotus), rizomatosa, de fulles peltades i orbiculars i flors blanques.
2 lotus blanc Lotus.
3 lotus d’Egipte Lotus.
4 lotus de l’Índia Planta herbàcia aquàtica de la família de les nimfeàcies (Nelumbo nucifera), rizomatosa, de fulles peltades i circulars i flors rosades.
->lox-
■lox-Forma prefixada del mot grec loxós, que significa ‘oblic’. Ex.: loxartrosi.
->loxo-
■loxo-Forma prefixada del mot grec loxós, que significa ‘oblic’. Ex.: loxodròmic.
->loxodromia
■loxodromiaPart. sil.: lo_xo_dro_mi_a
[de loxo- i -dromia]
f 1 GEOM En una superfície de revolució, corba de la superfície que forma amb les generatrius un angle constant.
2 esp CARTOG i NÀUT Corba guerxa descrita sobre la superfície esfèrica terrestre per un punt que gira al voltant d’un pol allunyant-se’n contínuament tot tallant els meridians amb un angle constant.
->loxodròmic
■loxodròmic -a[de loxodròmia]
adj CARTOG i NÀUT 1 Relatiu o pertanyent a la loxodromia, que en té les característiques.
2 taules loxodròmiques Taules que serveixen per a calcular la via seguida per un vaixell.
->LP
LP[de l’angl. long play] sigla m ELECTROAC i MÚS disc de llarga durada.
->Lr
Lrsímb QUÍM INORG laurenci.
->’ls
■’lspron Forma que adopta el pronom personal els quan va immediatament darrere d’un verb acabat en vocal altra que u semivocal, o darrere d’un pronom acabat en vocal. Pren aquests marcs i canvia’ls per francs suïssos. Dóna-me’ls. Quan vinguin les nenes, deixa’ls les joguines perquè s’entretinguin.
->LSD
LSDsigla m [de l’al. Lysergsäurediäthylamid, ‘dietilamida de l’àcid d-lisèrgic’] TOXICOL Droga al·lucinògena derivada de l’àcid d-lisèrgic.
->ltat. ltda.
ltat. ltda.abrev limitat -ada.
->Lu
Lusímb QUÍM INORG luteci.
->lúbric
■lúbric -a[del ll. lubrĭcus, -a, -um ‘relliscós’; 1a FONT: 1460, Roig]
adj Que té una inclinació desmesurada al plaer carnal.
->lubricació
■lubricacióPart. sil.: lu_bri_ca_ci_ó
[del ll. lubricatio, -ōnis, íd.]
f TECNOL Lubrificació.
->lúbricament
■lúbricament[de lúbric]
adv D’una manera lúbrica.
->lubricant
■lubricant[del ll. lubricans, -ntis, participi pres. de lubricare ‘fer relliscós’]
adj i m TECNOL Lubrificant.
->lubricar
■lubricar[del ll. lubricare ‘fer relliscós’; 1a FONT: 1491]
v tr TECNOL Lubrificar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: lubricar
GERUNDI: lubricant
PARTICIPI: lubricat, lubricada, lubricats, lubricades
INDICATIU PRESENT: lubrico, lubriques, lubrica, lubriquem, lubriqueu, lubriquen
INDICATIU IMPERFET: lubricava, lubricaves, lubricava, lubricàvem, lubricàveu, lubricaven
INDICATIU PASSAT: lubriquí, lubricares, lubricà, lubricàrem, lubricàreu, lubricaren
INDICATIU FUTUR: lubricaré, lubricaràs, lubricarà, lubricarem, lubricareu, lubricaran
INDICATIU CONDICIONAL: lubricaria, lubricaries, lubricaria, lubricaríem, lubricaríeu, lubricarien
SUBJUNTIU PRESENT: lubriqui, lubriquis, lubriqui, lubriquem, lubriqueu, lubriquin
SUBJUNTIU IMPERFET: lubriqués, lubriquessis, lubriqués, lubriquéssim, lubriquéssiu, lubriquessin
IMPERATIU: lubrica, lubriqui, lubriquem, lubriqueu, lubriquin
->lubricatiu
■lubricatiu -ivaPart. sil.: lu_bri_ca_tiu
[del b. ll. lubricativus, -a, -um, íd.]
adj i m TECNOL Lubrificant.
->lubricitat
■lubricitat[del ll. td. lubricĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1491]
f Qualitat de lúbric.
->lubrificació
■lubrificacióPart. sil.: lu_bri_fi_ca_ci_ó
[de lubrificar]
f TECNOL 1 Acció de lubrificar;
2 l’efecte.
->lubrificant
■lubrificant[de lubrificar]
adj i m 1 Que lubrifica.
2 TECNOL Dit de la substància emprada per a lubrificar.
->lubrificar
■lubrificar[variant de lubricar per influx dels verbs formats amb el sufix -ificar; 1a FONT: s. XV, Cauliach]
v tr 1 Fer llisquívola alguna cosa.
2 TECNOL Impregnar amb una substància oliosa o greixosa les superfícies sòlides que llisquen en contacte mutu per tal de disminuir els efectes del fregament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: lubrificar
GERUNDI: lubrificant
PARTICIPI: lubrificat, lubrificada, lubrificats, lubrificades
INDICATIU PRESENT: lubrifico, lubrifiques, lubrifica, lubrifiquem, lubrifiqueu, lubrifiquen
INDICATIU IMPERFET: lubrificava, lubrificaves, lubrificava, lubrificàvem, lubrificàveu, lubrificaven
INDICATIU PASSAT: lubrifiquí, lubrificares, lubrificà, lubrificàrem, lubrificàreu, lubrificaren
INDICATIU FUTUR: lubrificaré, lubrificaràs, lubrificarà, lubrificarem, lubrificareu, lubrificaran
INDICATIU CONDICIONAL: lubrificaria, lubrificaries, lubrificaria, lubrificaríem, lubrificaríeu, lubrificarien
SUBJUNTIU PRESENT: lubrifiqui, lubrifiquis, lubrifiqui, lubrifiquem, lubrifiqueu, lubrifiquin
SUBJUNTIU IMPERFET: lubrifiqués, lubrifiquessis, lubrifiqués, lubrifiquéssim, lubrifiquéssiu, lubrifiquessin
IMPERATIU: lubrifica, lubrifiqui, lubrifiquem, lubrifiqueu, lubrifiquin
->lucà
■lucà -ana[del ll. Lucanus, -a, -um, íd., probablement d’origen osc]
1 adj i m i f De la Lucània (antiga regió d’Itàlia).
2 vasos lucans adj ART Peces de ceràmica, produïdes a l’antiga Lucània, d’imitació àtica amb figures roges.
->lucànids
lucànidsm ENTOM 1 pl Família d’insectes coleòpters del subordre dels haplogastres, amb mandíbules molt desenvolupades en el mascle.
2 sing Insecte de la família dels lucànids.
->lucernari
lucernarim LITÚRG 1 Ritu de benedicció de la llum, al capvespre, consistent en l’encesa de la llàntia, acompanyada d’una acció de gràcies.
2 L’ofici de vespres.
3 En la litúrgia visigòtica, cant inicial de l’ofici vespertí, corresponent al ritu de la llum.
->lucernàries
lucernàriesPart. sil.: lu_cer_nà_ri_es
f ZOOL 1 pl Ordre de meduses que tenen forma de calze i es fixen al substrat mitjançant un disc adhesiu.
2 sing Medusa de l’ordre de les lucernàries.
->luci
■lucim ICT Lluç de riu.
->luci-
■luci-Forma prefixada del mot llatí lux, lucis, que significa ‘llum’. Ex.: lucífer, lucífug.
->lúcid
■lúcid -a[del ll. lucĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]
adj 1 obs Clar, lluminós, resplendent.
2 fig 1 Que comprèn les coses amb una claredat extraordinària. Un home lúcid.
2 p ext Un raonament lúcid. Un estil lúcid. Ha fet una lúcida exposició del problema.
3 fig 1 Dit del malalt, el vell, etc., que té tot el coneixement.
2 p ext En plena agonia, encara tenia la ment lúcida.
4 fig Dit d’un espai de temps, un interval en què un malalt que delira, un alienat, gaudeix de raó.
->lúcidament
■lúcidament[de lúcid]
adv Amb lucidesa, d’una manera lúcida.
->lucidesa
■lucidesa[de lúcid]
f Qualitat o estat de lúcid.
->luciditat
■luciditat[del ll. lucidĭtas, -ātis, íd.]
f Lucidesa.
->lucífer
■lucífer -a[de luci- i -fer]
adj Lluminós, resplendent.
->luciferasa
luciferasaf BIOQ Enzim que catalitza l’oxidació de la luciferina i provoca la bioluminescència. És present en certs insectes, mol·luscs i peixos.
->luciferina
luciferinaf BIOQ Substància responsable de l’emissió lluminosa produïda per alguns éssers vius.
->lucífug
■lucífug -a[de luci- i -fug]
adj Que fuig de la llum.
->lucioperca
■luciopercaPart. sil.: lu_ci_o_per_ca
m ICT Peix de riu de l’ordre dels perciformes, de la família dels pèrcids (Stizostedion lucioperca), semblant a la perca, però de cos més allargat i sense taques a les aletes dorsals.
->lucisme
■lucismem ART Moviment artístic abstracte, més conegut amb el nom de rayonnisme, creat a Moscou els anys 1911-12.
->lucrar
■lucrar[del ll. lucrari, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
v 1 tr Obtenir, guanyar. Avui els fidels poden lucrar indulgència plenària.
2 pron Els especuladors es lucren qui-sap-lo.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: lucrar
GERUNDI: lucrant
PARTICIPI: lucrat, lucrada, lucrats, lucrades
INDICATIU PRESENT: lucro, lucres, lucra, lucrem, lucreu, lucren
INDICATIU IMPERFET: lucrava, lucraves, lucrava, lucràvem, lucràveu, lucraven
INDICATIU PASSAT: lucrí, lucrares, lucrà, lucràrem, lucràreu, lucraren
INDICATIU FUTUR: lucraré, lucraràs, lucrarà, lucrarem, lucrareu, lucraran
INDICATIU CONDICIONAL: lucraria, lucraries, lucraria, lucraríem, lucraríeu, lucrarien
SUBJUNTIU PRESENT: lucri, lucris, lucri, lucrem, lucreu, lucrin
SUBJUNTIU IMPERFET: lucrés, lucressis, lucrés, lucréssim, lucréssiu, lucressin
IMPERATIU: lucra, lucri, lucrem, lucreu, lucrin
->lucratiu
■lucratiu -ivaPart. sil.: lu_cra_tiu
[del ll. lucrativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj 1 Que reporta lucre.
2 p ext Una societat creada amb un fi lucratiu.
3 títol lucratiu DR CIV Títol que prové d’un acte de liberalitat que només produeix obligació a una de les parts, i a l’altra només li reporta utilitat o guany.
->lucrativament
■lucrativament[de lucratiu]
adv D’una manera lucrativa.
->lucre
■lucre[del ll. lŭcrum, íd.; 1a FONT: 1514]
m Guany, profit, que hom treu d’alguna cosa.
->luctuós
■luctuós -osaPart. sil.: luc_tu_ós
[del ll. luctuosus, -a, -um, íd., der. de luctus ‘dol, plor’, i aquest, de lugēre ‘plorar’; 1a FONT: s. XX, Oller]
adj Que és ocasió de dol. Un esdeveniment luctuós. Els dies luctuosos de la guerra.
->luctuosament
■luctuosamentPart. sil.: luc_tu_o_sa_ment
[de luctuós]
adv Amb dol, d’una manera luctuosa.
->luda
■ludaf ADOB Aluda.
->luddisme
■luddismem ECON i SOCIOL Moviment sorgit entre els obrers anglesos al principi del segle XIX per tal d’impedir, mitjançant la violència, la introducció de màquines en la indústria.
->ludià
ludià -anaPart. sil.: lu_di_à
ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al ludià.
2 m Part superior de l’eocè superior de la conca de París.
->ludibri
■ludibri[del ll. lūdĭbrĭum, íd., der. de lūdus ‘joc’; 1a FONT: 1803, DEst.]
m Escarn, mofa.
->lúdic
■lúdic -a[del fr. ludique, del ll. ludus ‘joc’, mot creat pel psicòleg i pedagog suís Édouard Claparède (1873-1840)]
adj Relatiu o pertanyent al joc.
->ludió
■ludióPart. sil.: lu_di_ó
[del ll. ludio, -ōnis ‘histrió, pantomim’, der. de ludus ‘joc’]
m FÍS Aparell destinat a estudiar l’equilibri dels cossos submergits en els líquids.
->ludlowià
ludlowià -anaPart. sil.: lud_lo_wi_à
ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al ludlowià.
2 m Tercera sèrie del silurià superior, situat damunt el wenlockià i sota el pridolià.
->ludo-
■ludo-Forma prefixada del mot llatí ludus, que significa ‘joc’. Ex.: ludopatia.
->ludòpata
■ludòpata[comp. híbrid de ludo- i -pata]
m i f Persona afectada de ludopatia.
->ludopatia
■ludopatiaPart. sil.: lu_do_pa_ti_a
[comp. híbrid de ludo- i -patia]
f PSIC Addicció a aquells jocs en què hom arrisca diners.
->ludoteca
■ludoteca[comp. híbrid de ludo- i -teca]
f ENSENY Local on hi ha joguines per tal que l’infant pugui jugar amb la que més li abelleixi i se’n pugui endur en règim de préstec, i on l’infant pot comptar amb l’ajut d’un animador especialitzat en jocs.
->ludotecari
■ludotecari -àriam i f Persona que té a càrrec seu la formació, la conservació, la catalogació i el funcionament d’una ludoteca.
->ludvígia
ludvígiaPart. sil.: lud_ví_gi_a
f BOT Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les enoteràcies (Ludvigia sp), de fulles simples i flors axil·lars.
->lues
■luesPart. sil.: lu_es
[del ll. lues, -is ‘cosa que es fon; pesta’, der. del ll. luĕre ‘desfer’]
f PAT Sífilis.
->luètic
■luètic -aPart. sil.: lu_è_tic
[formació culta analògica sobre la base del ll. lues, segons el model de sifilític; 1a FONT: s. XX, Oller]
adj i m i f PAT Sifilític.
->luge
■luge* [líʒə][mot fr. dial. de la Savoia, del b. ll. sludia ‘trineu’, i aquest, probablement gal, emparentat potser amb l’angl. slide ‘relliscar’ i l’al. Schlitten ‘trineu’]
f ESPORT Trineu o tobogan sense motor que es desplaça lliscant sobre pistes de pendent pronunciat.
->lugre
lugrem CONSTR NAV Petit veler de dos o tres pals amb veles al terç que es dedicava al tràfic comercial del canal de la Mànega.
->lúgubre
■lúgubre[del ll. lūgŭbris, íd., der. del ll. lūgēre ‘plorar; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj Que denota o suscita una pregona tristesa, fúnebre, tètric. Un aspecte lúgubre. Avui estic d’un humor lúgubre. Un espectacle lúgubre.
->lúgubrement
■lúgubrement[de lúgubre]
adv D’una manera lúgubre.
->lújula
■lújulaf BOT Pa de cucut.
->lul·lià
■lul·lià -anaPart. sil.: lul_li_à
adj Relatiu o pertanyent a Ramon Llull o a les seves doctrines i escrits.
->lul·lisme
■lul·lismem 1 FILOS Sistema filosòfic de Ramon Llull.
2 Moviment ideològic dels deixebles i els contraris de Ramon Llull entorn de les seves obres autèntiques o atribuïdes.
->lul·lista
■lul·lista1 m i f Seguidor de la doctrina de Ramon Llull.
2 adj Relatiu o pertanyent a la doctrina de Ramon Llull o al lul·lisme.
->lulú
lulú[del fr. loulou, reduplicació infantil de loup ‘llop’]
[pl -ús] m ZOOL Nom donat a diverses races de gossos de companyia, petits, de pèl llarg i formes massisses.
->lumaquel·la
■lumaquel·laf PETROG Roca clàstica o bretxa formada essencialment per fragments de closques de lamel·libranquis i gastròpodes, units per ciment de natura variada.
->lumb-
■lumb-Forma prefixada del mot llatí lumbus ‘llom’, que indica connexió o relació amb els lloms o les vèrtebres lumbars. Ex.: lumbàlgia, lumbàrtria.
->lumbago
■lumbago[del b. ll. lumbago, -ĭnis, íd., der. de lumbus ‘llom’; 1a FONT: 1917, DOrt.]
m PAT Afecció dolorosa de la regió lumbar.
->lumbàlgia
■lumbàlgiaPart. sil.: lum_bàl_gi_a
f PAT Àlgia lumbar.
->lumbar
■lumbar[del ll. td. lumbare, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]
adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent als lloms o a la regió lumbar.
2 regió lumbar Part de la columna vertebral, situada entre les regions dorsal i sacra.
->lumbartrosi
lumbartrosif PAT Artrosi de les articulacions de la columna lumbar.
->lumbo-
■lumbo-Forma prefixada del mot llatí lumbus ‘llom’, que indica connexió o relació amb els lloms o les vèrtebres lumbars. Ex.: lumboabdominal.
->lumbociatàlgia
lumbociatàlgiaPart. sil.: lum_bo_ci_a_tàl_gi_a
f PAT Dolor que s’inicia a la regió lumbar i que s’irradia pel territori d’un o de tots els nervis ciàtics.
->lumbrical
lumbricaladj ANAT ANIM Dit de cadascun dels músculs fusiformes i petits que són situats entre els tendons del flexor profund, a les mans, i del flexor llarg, als peus.
->lumbrícids
lumbrícidsm ZOOL 1 pl Família de cucs de la classe dels oligoquets, que comprèn els anomenats cucs de terra.
2 sing Cuc de la família dels lumbrícids.
->lumen
■lumen[del ll. lūmen, -ĭnis ‘llum’]
m 1 CIT Espai lliure que hi ha dins els vasos i altres cèl·lules vegetals adultes.
2 METROL [símb: lm] Unitat de flux lluminós del sistema internacional equivalent al flux emès per un focus puntual d’una candela d’intensitat, dins un angle sòlid d’un estereoradiant.
->lumin-
■lumin-Forma prefixada del mot llatí lūmen, -ĭnis, que significa ‘llum’. Ex.: luminància.
->luminal
luminalm FARM Fenobarbital.
->luminància
■luminànciaPart. sil.: lu_mi_nàn_ci_a
f 1 ÒPT i LUM [símb: L] Quocient entre la intensitat lluminosa emesa en una direcció per un element infinitament petit de la superfície al voltant d’un punt, i l’àrea d’aquest element projectada ortogonalment sobre un pla perpendicular a la direcció donada.
2 TV Magnitud relativa a la lluminositat o brillantor de cadascun dels punts de la imatge.
3 luminància energètica (o radiant) FÍS i LUM Radiància.
->luminescència
■luminescènciaPart. sil.: lu_mi_nes_cèn_ci_a
[de luminescent]
f FÍS Emissió de llum caracteritzada pel fet que la intensitat de la radiació per a determinades longituds d’ona és més elevada que la corresponent a la radiació tèrmica a la mateixa temperatura.
->luminescent
■luminescent[formació culta analògica sobre la base del ll. lūmen, -ĭnis, amb el sufix ll. -escens (v. degenerescent)]
adj FÍS 1 Relatiu o pertanyent a la luminescència.
2 Que presenta luminescència.
->lumínic
■lumínic -a[formació culta analògica sobre la base del ll. lūmen, -ĭnis ‘llum’; 1a FONT: c. 1925]
1 adj obs Lluminós.
2 m HIST CIÈNC Fluid hipotètic que hom creia que constituïa la llum i explicava tots els fenòmens lluminosos.
->luminisme
■luminismem Corrent pictòric caracteritzat per la representació ostensible dels efectes de llum natural.
->lumino-
■lumino-Forma prefixada del mot llatí lūmen, -ĭnis, que significa ‘llum’. Ex.: luminotècnia.
->luminòfor
■luminòform 1 ELECTRÒN Substància fluorescent amb la qual és constituïda la pantalla dels tubs de raigs catòdics.
2 ZOOL Ésser proveït d’òrgans luminescents.
->luminogen
luminogen -ògena[de lumino- i -gen]
adj i m FÍS Que produeix llum.
->luminotècnia
■luminotècniaPart. sil.: lu_mi_no_tèc_ni_a
[de lumino- i -tècnia]
f LUM Tècnica de la il·luminació, amb llum artificial, d’espais oberts i tancats i amb fins funcionals o artístics.
->luminotècnic
■luminotècnic -a[de luminotècnia]
LUM 1 adj Relatiu o pertanyent a la luminotècnia.
2 m i f Persona versada en luminotècnia.
->lumisterol
lumisterolm [C28H44O] BIOQ Estereoisòmer de l’ergosterol.
->lumpen
■lumpenm POLÍT Lumpenproletariat.
->lumpenproletariat
lumpenproletariatPart. sil.: lum_pen_pro_le_ta_ri_at
m POLÍT Nom emprat per a designar les capes més pobres de la població urbana, formades per gent no integrada en el procés de producció.
->lunar
■lunar[del ll. lunaris, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]
adj Relatiu o pertanyent a la Lluna.
->lunch
lunch* [lántʃ][mot angl., de l’ant. luncheon ‘llonza’, probablement del cast. lonja ‘corretja; llonza’, i aquest, del fr. ant. longe ‘llarga; corretja’ i ll. vg. *llumbea ‘dels lloms’]
m Àpat fred.
->lunisolar
■lunisolar[del ll. luna ‘lluna’ i solaris ‘solar’]
adj ASTR Relatiu a la Lluna i al Sol a la vegada.
->lúnula
■lúnula[del ll. lunŭla ‘lluneta’]
f 1 Objecte o dibuix en forma de mitja lluna.
2 ANAT ANIM Zona blanquinosa i opaca, de forma semilunar, situada transversalment a l’arrel de l’ungla, anomenada també blanc de l’ungla.
3 GEOM 1 Figura formada per dos arcs de circumferència que tenen llurs extrems comuns i llur convexitat cap al mateix costat.
2 lúnula d’Hipòcrates Lúnula un dels arcs de la qual és de 90°, mentre que l’altre és de 180°.
->lupa
■lupa[del fr. loupe, íd., i ‘pedra preciosa de transparència imperfecta’, d’origen incert, potser de l’ant. alt al. luppa ‘massa informe d’una matèria quallada’ o també aplicació figurada del fr. loupe ‘llúpia’ per la forma bombada de l’una i l’altra; 1a FONT: 1911]
f ÒPT Instrument òptic compost d’una lent convergent que permet de veure objectes ampliats sense necessitat de fer cap esforç d’acomodació amb la vista.
->lúpic
lúpic -aadj PAT Relatiu o pertanyent al lupus.
->lupinosi
lupinosif PAT Latirisme.
->lupoide
lupoidePart. sil.: lu_poi_de
adj PAT Semblant al lupus.
->lupus
■lupus[del ll. lupus ‘llop’]
m PAT Terme emprat antigament per a designar qualsevol malaltia de la pell, d’evolució crònica i progressiva, habitualment ulcerosa.