->semiologia

■semiologia

Part. sil.: se_mi_o_lo_gi_a

[del gr. sEmeîon ‘signe’ i -logia]

f 1 COMUN Segons F. de Saussure, ciència que estudia la vida dels signes en el si de la vida social.

2 MED i PAT 1 Part de la medicina que s’ocupa de l’estudi dels signes i dels símptomes de les malalties.

2 Simptomatologia.

3 MÚS Ciència musical paleogràfica que estudia la manera de traçar els signes musicals antics.

->semiològic

■semiològic -a

Part. sil.: se_mi_o_lò_gic

[de semiologia]

adj Relatiu o pertanyent a la semiologia.

->semiona

■semiona

Part. sil.: se_mi_o_na

f FÍS Part d’una pertorbació ondulatòria corresponent a la meitat del seu període.

->semiopac

■semiopac -a

Part. sil.: se_mi_o_pac

adj FÍS Dit del medi material que absorbeix parcialment qualsevol radiació, normalment lluminosa, que li arriba.

->semiopacitat

■semiopacitat

Part. sil.: se_mi_o_pa_ci_tat

f FÍS Qualitat de semiopac.

->semioscil·lació

■semioscil·lació

Part. sil.: se_mi_os_cil_la_ci_ó

f FÍS Part d’un moviment periòdic corresponent a la meitat d’una oscil·lació.

->semiotècnia

■semiotècnia

Part. sil.: se_mi_o_tèc_ni_a

f MÚS Ciència dels signes de la notació musical.

->semiòtic

■semiòtic -a

Part. sil.: se_mi_ò_tic

[del gr. sēmeiōtikós, íd.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent als senyals, als símptomes.

2 Relatiu o pertanyent a la semiòtica.

2 f COMUN 1 Semiologia.

2 Ciència que estudia els sistemes de signes.

3 Estudi d’algun sistema molt particular de comunicació (codi de senyals de carretera, marítims, etc.).

3 f MED Simptomatologia.

4 m i f COMUN Persona que es dedica a la semiòtica.

->semioval

■semioval

Part. sil.: se_mi_o_val

[de semi- i oval]

adj GEOM Que té la forma de mig oval.

->semipalmat

■semipalmat -ada

adj FISIOL ANIM Que té els dits solament en part units per una membrana.

->semiparàsit

semiparàsit -a

adj i m BOT Hemiparàsit.

->semipartit

semipartit -ida

adj HERÀLD Dit de l’escut truncat, trinxat o tallat una de les divisions del qual ha estat partida.

->semipedal

■semipedal

adj De mig peu de llarg.

->semipelagià

semipelagià -ana

Part. sil.: se_mi_pe_la_gi_à

CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent al semipelagianisme.

2 m i f Seguidor del semipelagianisme.

->semipelagianisme

semipelagianisme

Part. sil.: se_mi_pe_la_gi_a_nis_me

m CRIST Doctrina que sosté que la diferència entre escollits i rèprobes depèn no pas de la predestinació divina, sinó de la voluntat humana, de la qual procedeix també la iniciativa de la fe o almenys de la credulitat i, doncs, de la salvació.

->semiperíode

■semiperíode

Part. sil.: se_mi_pe_rí_o_de

m FÍS Meitat del període d’un moviment periòdic.

->semipermeable

■semipermeable

Part. sil.: se_mi_per_me_a_ble

[de semi- i permeable]

adj Parcialment permeable.

->semiplà

■semiplà

m GEOM Cadascuna de les dues regions en què un pla és dividit per una recta continguda en el dit pla.

->semiplè

■semiplè -ena

adj DR PROC Dit de la prova imperfecta, com la declaració d’un sol testimoni.

->semipotença

semipotença

[de semi- i potença]

f HERÀLD Potença a la qual manca un dels extrems del cap.

->semipotençat

semipotençat -ada

[de semipotença]

adj HERÀLD Dit de la peça o de la figura, especialment la creu, amb una o més extremitats acabades en una semipotença.

->semipreciós

semipreciós -osa

Part. sil.: se_mi_pre_ci_ós

adj impr JOI Terme usat per a designar les pedres no precioses emprades en joieria.

->semiprova

■semiprova

f DR PROC Prova semiplena, imperfecta.

->semipúblic

■semipúblic -a

[de públic]

adj 1 Dit de l’empresa, l’organisme, etc., de caràcter mixt, en part públic, en part privat.

2 Destinat només en part al públic.

3 esp DR CAN Dit especialment del tipus d’oratori propi d’hospitals, col·legis, etc.

->semireacció

■semireacció

Part. sil.: se_mi_re_ac_ci_ó

f 1 ELECTROQ En una reacció d’oxidació-reducció, cadascun dels processos d’oxidació o de reducció quan hom els considera, artificiosament, per separat.

2 temps de semireacció QUÍM FÍS En una reacció química, temps necessari perquè la concentració d’un substrat inicial es redueixi a la meitat.

->semirecta

■semirecta

f GEOM Cadascuna de les dues parts en què una recta és dividida per un punt contingut en la recta, el qual és anomenat origen de les semirectes.

->semiregular

■semiregular

[de semi- i regular¹]

adj GEOM Dit del políedre que té totes les cares iguals però que no són polígons regulars, com és el cas d’un rombòedre.

->semiremolc

■semiremolc

m AUT i TRANSP Remolc que és suportat per la seva part davantera, desproveïda de rodes, per un camió tractor, al qual va enganxat.

->semireticle

semireticle

m MAT Conjunt ordenat en el qual, donats dos elements, sempre existeix el suprem (element que és el més petit major que els dos donats).

->semiretrinxat

semiretrinxat -ada

[de retrinxat]

adj HERÀLD Dit de la peça o moble, especialment la creu, amb totes o alguna de les extremitats acabades en mig losange ajaçat.

->semis¹

■semis¹

[de l’angl. semis, pl. abreujat de semimanufactures ‘productes fets de materials crus’]

m TÈXT 1 Teixit de cotó cru fortament carregat en el paratge, amb lligat de plana i amb trama fluixa, que imita el retort, el qual ha substituït gairebé totalment.

2 semis prim Teixit de cotó cru lleugerament carregat en el paratge, amb lligat de plana, emprat en la confecció de roba blanca ordinària.

->semis²

■semis²

[del ll. semis, -issis, íd.]

m NUMIS 1 Moneda romana de bronze equivalent a la meitat de l’as semilibral, de sis unces, d’època republicana.

2 Després de la reforma de Constantí, moneda d’or equivalent a la meitat del solidus (2,20 g).

->semisalvatge

■semisalvatge

[de salvatge]

adj No plenament civilitzat.

->semisec

semisec -a

adj ENOL Dit del vi, del xampany, etc., preparats per a tenir un tast entre el dolç i el sec.

->semisoterrani

semisoterrani

m Soterrani que té obertures per sobre de la rasant del carrer.

->semisuma

■semisuma

[de suma]

f MAT Donats dos nombres a i b, nombre igual a s = (a + b) /2.

->semisumador

■semisumador

m ELECTRÒN i CIBERN Circuit lògic amb dues entrades o dues sortides, que és capaç de fer una suma elemental amb senyals binaris.

->semita

■semita

[del nom del personatge bíblic Sem, fill de Noè]

1 adj Semític.

2 m i f HIST Individu d’un dels pobles que constitueixen una unitat etnicolingüística que ocupa una regió limitada pel Taure, l’Antitaure, l’oceà Índic, la mar d’Aràbia, l’altiplà irànic, per la mar Roja i la Mediterrània; successives migracions han estès les llengües semítiques a Etiòpia i a l’Àfrica septentrional.

->semitallat

semitallat -ada

adj HERÀLD Dit de l’escut partit, truncat o trinxat una de les divisions del qual ha estat tallada.

->semític

■semític -a

[de semita]

adj 1 Relatiu o pertanyent als semites.

2 llengües semítiques LING Nom amb què ha estat designat, a partir de la segona meitat del segle XVIII, el conjunt de llengües parlades pels pobles semites.

->semitisme

■semitisme

[de semita]

m 1 Caràcter propi dels semites.

2 LING 1 Idiotisme peculiar de les llengües semítiques.

2 Mot o gir d’una llengua semítica emprat en una altra llengua.

->semitista

■semitista

[de semita]

m i f Especialista en semitística.

->semitística

■semitística

[de semita]

f LING Disciplina que té per objecte l’estudi de les llengües semítiques.

->semitò

■semitò

[de to; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m MÚS L’interval més petit del sistema temprat i que correspon a una dotzena part de l’octava.

->semitònic

■semitònic -a

[de semitò]

adj MÚS 1 Relatiu o pertanyent al semitò.

2 Que procedeix per semitons.

->semitransparent

■semitransparent

[de transparent]

adj 1 Imperfectament transparent.

2 làmina semitransparent ÒPT Làmina que, per mitjà d’un dipòsit d’argent en una de les superfícies, reflecteix part de la llum que li arriba i en deixa passar la resta.

->semitrinxat

semitrinxat -ada

[de trinxat]

adj HERÀLD Dit de l’escut partit, truncat o tallat una de les divisions del qual ha estat trinxada.

->semitruncat

semitruncat -ada

[de truncat]

adj HERÀLD Dit de l’escut partit, tallat o trinxat una de les divisions del qual ha estat truncada.

->semiuncial

■semiuncial

Part. sil.: se_mi_un_ci_al

[de uncial]

1 adj i f PALEOG Dit del tipus d’escriptura llatina derivada de la capital romana clàssica.

2 adj NUMIS Que pesa mitja unça. As semiuncial.

->semivida

semivida

f impr FÍS ATÒM [símb: t_1/2] Període radioactiu.

->semivitrificació

■semivitrificació

Part. sil.: se_mi_vi_tri_fi_ca_ci_ó

f QUÍM IND 1 Vitrificació incompleta, imperfecta.

2 Substància que ha resultat d’una semivitrificació.

->semivitrificat

■semivitrificat -ada

adj QUÍM IND Dit de la substància imperfectament o incompletament vitrificada.

->semivocal

■semivocal

[de vocal]

f FON Articulació intermèdia entre vocal i fricativa que es produeix durant l’emissió del segon membre, quan és tancat, d’un diftong.

->semivocàlic

■semivocàlic -a

[de semivocal]

adj FON 1 Relatiu o pertanyent a una semivocal.

2 De la natura d’una semivocal.

->sèmnon

sèmnon -a

adj i m i f HIST Dit de l’individu d’un poble germànic del grup sueu.

->sèmola

■sèmola

[del ll. sĭmĭla ‘flor de farina’; 1a FONT: 1249]

f ALIM Producte intermedi de la mòlta dels cereals, que és separat de la flor de la farina i de les partícules de segó en els cernedors i tornat a moldre per a obtenir més farina.

->semoler

■semoler -a

[de sèmola]

m i f Fideuer.

->semolina

■semolina

[de sèmola]

f ALIM Sèmola de petit diàmetre (de 0,2 a 0,4 mm).

->semós

■semós -osa

[de sema¹]

adj FUST Dit de la post, de la biga, etc., que té semes.

->semovent

■semovent

[del ll. se ‘a si mateix’ i movens, -ntis, participi pres. de movēre ‘moure’; 1a FONT: 1247]

adj 1 Que es mou per si mateix.

2 béns (o coses) semovents DR CIV El bestiar.

->sempenta

sempenta

[de empenta, amb aglutinació de l’article fem. sa]

f dial empenta 1 1.

->sempentejar

sempentejar

v tr dial Empentar.

->sempervirent

■sempervirent

adj BOT Sempre verd; perennifoli.

->sempitern

■sempitern -a

[del ll. sempiternus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV]

adj Etern.

->sempiternal

■sempiternal

[de sempitern; 1a FONT: s. XIV]

adj Sempitern.

->sempiternalment

■sempiternalment

[de sempiternal; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adv Sempiternament.

->sempiternament

■sempiternament

[de sempitern]

adv Perpetualment, eternament.

->sempiternitat

■sempiternitat

[del ll. sempiternĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de sempitern.

->sempre

■sempre

[del ll. semper, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

adv 1 1 En tot temps, en tot el temps passat, en tot el temps a venir. Fes-ho sempre així.

2 En qualsevol temps, en qualsevol ocasió. Sempre em parla de diners.

3 Des de sempre. Sempre ho hem fet així.

4 sempre més En tot el temps a venir. Sempre més se’n doldrà.

2 En tot cas. Ha tingut grans pèrdues, però sempre tindrà encara aquells diners estalviats.

3 1 de sempre Acostumat, de costum. Ens trobarem a l’hora de sempre.

2 de sempre (o des de sempre) Des d’antic, tradicionalment. Això ho fem així des de sempre.

4 per sempre Sense límit, perpètuament. Sigui beneït per sempre el nom del Senyor.

5 sempre que loc conj 1 [amb el verb en subjuntiu] Si. Hi anirem demà, sempre que no plogui.

2 [amb el verb en indicatiu] Cada vegada que. Sempre que passa em saluda.

->semprenflor

■semprenflor

[de sempre, en² i flor]

m BOT Caps blancs.

->sempreviva

■sempreviva

[de sempre i viva, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f BOT i 1 JARD Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Helichrysum bracteatum), de fulles enteres i capítols solitaris grocs i conreada en jardins.

2 sempreviva borda Flor de Sant Joan.

->sen

sen

m 1 ant Tractament que, precedit de l’article el, hom donava als menestrals.

2 Tractament que, precedit de l’article el, hom dóna a Mallorca als treballadors del camp d’edat madura.

->sena

■sena

Hom.: cena

[del neutre pl. del ll. seni, -ae, -a ‘de sis en sis’]

f 1 JOCS El sis en els daus.

2 fer senes fig Fer un bon negoci o guany.

->senabre

■senabre

[del ll. sinapi, amb -r- per probable influx de gingebre, ginebre, pebre]

m 1 BOT i FARM mostassa 1 1.

2 un (o un gra de) senabre fig Res absolutament. No quedava un senabre al rebost.

3 un senabre de Gens de. No té un senabre de roba.

->senador

■senador -a

Hom.: sanador

[del ll. senator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m i f Membre d’un senat.

->senadoria

■senadoria

Part. sil.: se_na_do_ri_a

[de senador]

f Dignitat o càrrec de senador.

->senal

■senal

[deriv. del ll. seni, -ae, -a ‘de sis en sis’, perquè consistia en una combinació de sis cordes]

m CONSTR NAV Aparell de corrioles amb una corda que passa per la punta de l’arbre d’una barca de mitjana i que serveix per a plegar la vela.

->senalla

■senalla

[potser del pl. neutre ll. cenacŭla, de cenacŭlum ‘cambra alta’, que significà també ‘graner’ i ‘recipient de gra’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Cabàs d’espart o de palma, més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca.

2 cabàs 1 1.

3 a senalles loc adv En gran quantitat.

->senallada

■senallada

[de senalla; 1a FONT: s. XV]

f Allò que cap o que hom porta en una senalla.

->senalló

■senalló

[de senalla]

m Senalla petita.

->senantí

senantí -ina

adj i m i f De Senan (Conca de Barberà).

->senar

■senar

Hom.: sanar

[mot exclusiu del cat., d’origen incert, probablement d’una arrel preromana panindoeuropea sen- ‘senzill’, particularitzada en sen-aro-, sen-ari- ‘en nombre simple’; 1a FONT: 1258]

adj 1 ant No en doble, no doblat ni folrat. Un mantell de seda senar.

2 [generalment en pl] 1 MAT Dit del nombre enter que no és múltiple de dos, com ara 1, 3, 5, etc.

2 parells o senars JOCS Joc d’infants en el qual cal endevinar si els dits estirats d’una o dues mans de cada jugador sumen o no un total divisible per dos.

3 NUMIS Dit de la peça monetària que constitueix la unitat per oposició al doble.

->senari

■senari -ària

[del ll. senarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Compost de sis elements.

2 eix senari CRISTAL·L Eix de simetria de rotació, en el qual la superposició dels elements simètrics, en girar al seu voltant, és aconseguida tres vegades en una volta completa.

->senat

■senat

[del ll. senatus, -us, íd., der. de senex, senis ‘ancià’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 1 HIST A l’antiga Roma, suprem consell de l’estat constituït, almenys a l’origen, per ancians i, posteriorment, pels patricis i magistrats.

2 DR CONST i POLÍT En els sistemes parlamentaris moderns, segona cambra, o cambra alta, que juntament amb la cambra baixa forma el parlament.

2 p ext En nombroses entitats, corporacions, col·legis, etc., òrgan deliberatiu o consultiu constituït per persones representatives de l’entitat que fan costat al president o rector en el seu govern. Senat acadèmic.

3 Seu del senat. Presentar-se al senat.

4 Reunió, assemblea, del senat. Va parlar en el senat.

->senatconsult

senatconsult

[del ll. senatusconsultum, íd.]

m A l’antiga Roma, decisió senatorial en resposta a la moció o la consulta d’un magistrat.

->senatorial

■senatorial

Part. sil.: se_na_to_ri_al

[formació culta analògica sobre la base del ll. senatorius, -a, -um ‘relatiu als senadors’]

adj Relatiu o pertanyent al senat o al senador.

->senceller

senceller -a

adj i m i f De Sencelles (Mallorca).

->sencer

■sencer -a

[del ll. sĭncērus, -a, -um ‘natural, pur; intacte, enter; sincer’; 1a FONT: 1271]

adj 1 De què no s’ha sostret o llevat res, cap part. La barra de torrons que ens vas portar encara és tota sencera.

2 No encetat.

3 Que conserva la seva integritat. No han deixat ni un vidre sencer.

->senda

■senda

[del ll. sēmĭta, íd.; 1a FONT: c. 1330]

f 1 sendera 1.

2 OFIC En la producció manual de cordes, espai que, tot retorcent la corda, recorre el corder.

->sendal

■sendal

[variant del més ant. sendat, d’origen incert, és probable que fos inicialment un der. de seda, *sedat, sedal, que en el comerç oriental hagués pogut rebre l’influx del mot gr. gairebé sinònim sindṓn]

m TÈXT 1 ant Tela preciosa de l’edat mitjana, ornamentada amb franges de fils de seda de colors o de fils d’or.

2 p ext i ant Oriflama, penó.

3 Teixit molt transparent de lli o de seda.

->sendemà

■sendemà

[format amb l’aglutinació de l’article ant. s’¹, provinent del ll. ipse, amb endemà; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

m Endemà.

->sender

■sender

[del ll. semitarius ‘el qui va per corriols (semitas)’, usat més tard en casos com caminus semitarius ‘camí corriol o de drecera’ i després substantivat; 1a FONT: 1154]

m 1 sendera 1.

2 sender de gran recorregut Qualsevol dels camins numerats i senyalitzats, generalment antigues vies rurals, que constitueixen itineraris de caràcter excursionista, cultural, geogràfic, etc.

->sendera

■sendera

[der. de sender; el sentit de ‘xarxa de caçar’ pot ser un der. de sender o bé un der. de seda, amb influx de l’ant. sendat, avui sendal, i de senda; 1a FONT: 1398]

f 1 1 Camí estret per als vianants.

2 fig La sendera de la virtut.

2 CINEG Xarxa que els caçadors posen a la boca dels caus per agafar els conills que en surten per fugir de la fura que hi han introduït prèviament.

->senderi

■senderi

[reducció de sindèresi, íd., del b. ll. synderesis, i aquest, del gr. syntḗrēsis ‘observació, capacitat d’observació’; 1a FONT: 1870]

m col·loq Judici, seny, discerniment.

->senderisme

■senderisme

[de sender]

m EXCURS Pràctica excursionista que consisteix a recórrer a peu camins senyalitzats i homologats, com ara els senders de gran recorregut.

->senderista

■senderista

adj i m i f EXCURS Que practica el senderisme.

->senderó

■senderó

[de sender; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Sendera estreta.

->senderola

■senderola

[de sendera]

f Sendera estreta.

->sèneca

■sèneca

[del nom del filòsof ll. Sèneca (4 aC-65 dC)]

m Persona de molta saviesa. És un sèneca.

->seneci

seneci

m BOT Gènere de plantes herbàcies o subarbustives, de la família de les compostes (Senecio sp), de fulles enteres, de capítols amb flors grogues i fruits en aqueni.

->senectut

■senectut

[del ll. senectus, -ūtis, íd., der. de senex, senis ‘ancià’]

f Edat senil, vellesa.

->sèned

sèned

m ant Sínode.

->senegalès

■senegalès -esa

adj i m i f Del Senegal (estat d’Àfrica).

->senès

■senès -esa

adj i m i f Sienès.

->senescal

■senescal

[del b. ll. senescalcus, i aquest, del germ. frànc. *siniskalk ‘servidor de més edat’, comp. del germ. sini- ‘vell’ i skalk ‘servidor’; 1a FONT: 1105]

m HIST 1 Gran oficial del palau d’un sobirà.

2 A Catalunya, primer funcionari palatí, alhora cap de govern i cap de l’exèrcit reial.

->senescalat

senescalat

[de senescal]

m Senescalia.

->senescalia

■senescalia

Part. sil.: se_nes_ca_li_a

[de senescal; 1a FONT: 1487]

f HIST 1 Dignitat o càrrec de senescal.

2 Territori sota la jurisdicció d’un senescal.

->senescència

■senescència

Part. sil.: se_nes_cèn_ci_a

[deriv. culte del ll. senescens, -ntis, participi pres. de senescĕre ‘envellir’]

f BIOL i PSIC Envelliment.

->senet

■senet

[del b. ll. sene, i aquest, de l’àr. sänǟ’, íd., o bé directament de l’àr; 1a FONT: 1317]

m BOT 1 1 Gènere de plantes llenyoses de la família de les mimosàcies (Cassia sp), de flors grogues en raïms i llegums amples, que comprèn 400 espècies, entre les quals hi ha el senet d’Alexandria i el senet de l’Índia, d’on hom extreu la droga del mateix nom.

2 FARM Droga constituïda per les fulles assecades del senet, emprada com a purgant.

2 senet bord Coronil·la.

3 senet de pobre FARM Planta herbàcia subllenyosa de la família de les globulariàcies (Globularis vulgaris), emprada com a purgant i diürètic, i contra la incontinència de l’orina.

->senglar

■senglar

[del ll. (porcus) sĭngŭlaris ‘(porc) que va sol, salvatge’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m ZOOL Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels suids (Sus scrofa), amb el morro truncat, mòbil i ben desenvolupat i el pelatge gris o negre.

->sengles

■sengles

[del ll. sĭngŭlos ‘un per un’ (distributiu), acus. masc. pl. del rar sĭngŭlus, -a, -um ‘un de sol’; 1a FONT: s. XI]

adj pl Un per a cadascuna de dues o més persones o coses. Dotze cavallers muntats en sengles cavalls.

->sénia²

■sénia²

Part. sil.: sé_ni_a

[variant de sínia; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Sínia.

2 Tros de terra regat artificialment per conrear-hi hortalisses.

->senienc

senienc -a

Part. sil.: se_ni_enc

adj i m i f De la Sénia (Montsià).

->senier

■senier -a

Part. sil.: se_ni_er

[de sénia]

m i f Sinier.

->senigrec

■senigrec

m BOT Fenigrec.

->senijol

senijol -a

adj i m i f De Senija (Marina Baixa).

->senil

■senil

[del ll. senīlis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent als vells o a la vellesa.

2 Produït per la vellesa. Debilitat senil.

3 PAT i PSIC Afectat de senilitat.

->senilitat

■senilitat

[de senil]

f 1 Qualitat de senil.

2 PAT i PSIC Estat de debilitament fisiològic i, sobretot, mental que excedeix considerablement el grau d’involució normal propi de l’envelliment i que depèn de factors patològics.

->senill

■senill

m BOT Canyís.

->senillar

■senillar

m Lloc poblat de senill.

->senillosa

■senillosa

[de senill]

f canyissar 1.

->senilment

■senilment

[de senil]

adv A la manera del qui és pervingut a la senilitat.

->sènior

■sènior

Part. sil.: sè_ni_or

[expressió ll., ‘més vell’, comparatiu de senex, senis ‘vell’]

1 [usat darrere noms propis de persona] adj Dit de la de més edat de dues persones que porten el mateix nom.

2 ESPORT 1 adj Dit de la categoria que inclou generalment els esportistes d’edat superior a 21 anys o bé els de major consagració.

2 adj i m i f Esportista que pertany a la categoria sènior.

->senís

■senís

[pl -issos] m BOT Canyís.

->senixó

■senixó

m BOT i FARM Xenixell.

->senó

■senó

[d’origen incert, potser relacionat amb el ll. sinus ‘interior d’una cavitat’, però de difícil justificació]

m CONSTR NAV Petit cobert que tapa una part de la proa o de la popa d’una barca i serveix per a cobrir objectes i resguardar-los de la pluja, etc.

->sènon

sènon -a

1 adj Relatiu o pertanyent als sènons.

2 m i f HIST Membre d’un antic poble gal.

->senonià

senonià -ana

Part. sil.: se_no_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al senonià.

2 m Superestatge (i superèpoca) del cretaci superior que comprèn el coniacià, el santonià, el campanià i el maastrichtià.

->sens

■sens

[del ll. sĭne, íd., que en cat. ant. donà sen, incrementat amb l’anomenada -s adverbial (cf. abans); 1a FONT: s. XIII]

prep Sense. Sens dubte. Sens nombre.

->sensació

■sensació

Part. sil.: sen_sa_ci_ó

[del b. ll. sensatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de sentir;

2 l’efecte.

3 fer la sensació (d’alguna cosa) Semblar ésser aquesta cosa, fer-ne l’efecte. Feia la sensació que tot se’ns escapava de les mans.

2 FILOS i PSIC 1 Impressió causada en el subjecte mitjançant els sentits.

2 sensació consecutiva Prolongació d’una vivència sensorial, quan l’estímul extern ja no actua (efecte postimatge).

3 FISIOL ANIM Percepció d’una impressió rebuda a la perifèria per un nervi sensitiu que la transmet dels òrgans dels sentits als centres nerviosos.

4 fig Impressió forta de sorpresa, d’estupor, d’admiració, etc. Causar, fer, provocar, sensació.

5 fig Pressentiment, impressió. Em fa la sensació que no ens han dit la veritat. Tinc la sensació que no vindrà.

->sensacional

■sensacional

Part. sil.: sen_sa_ci_o_nal

[de sensació]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la sensació.

2 esp i fig Capaç de fer o causar sensació. Una notícia sensacional.

->sensacionalisme

■sensacionalisme

Part. sil.: sen_sa_ci_o_na_lis_me

[de sensacional]

m 1 FILOS i PSIC Sensualisme.

2 SOCIOL Tendència a difondre notícies, a exposar fets, etc., d’una manera espectacular, que cridi l’atenció, que causi sensació.

->sensacionalista

■sensacionalista

Part. sil.: sen_sa_ci_o_na_lis_ta

[de sensacional]

1 adj Relatiu o pertanyent al sensacionalisme.

2 adj i m i f Que segueix el sensacionalisme, que n’és afectat.

->sensat

■sensat -a

Hom.: censat

[del ll. td. sensatus, -a, -um, íd., der. de sensa ‘pensaments’, neutre pl. de sensus, -a, -um, participi de sentire ‘sentir, pensar’; 1a FONT: s. XIV]

adj Que té bon sentit, que és incapaç de fer coses desenraonades, imprudències, atzagaiades, etc. És un home sensat. Paraules sensates.

->sensatament

■sensatament

[de sensat; 1a FONT: 1839, DLab.]

adv D’una manera sensata.

->sensatesa

■sensatesa

[de sensat]

f Qualitat de sensat.

->sense

■sense

[variant de sens, per un fenomen de fonètica sintàctica (sens enteniment) i falsa interpretació sil·làbica (sense’nteniment); 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

prep 1 1 [amb complement nominal o pronominal] Amb exclusió de, mancat de, privat de. Una carta correcta, sense cap falta. Un pobre nen sense pare ni mare. Un càntir sense nansa.

2 el·líp Vols el cafè amb sucre o sense?

3 no sense Amb molt de. El salvà del foc no sense un perill greu.

2 1 [amb complement verbal] No fent el que indica el verb. Ha entrat sense trucar.

2 sense que Encara que no. Ja ho sabrem fer sense que tu ens ajudis.

->sensibilitat

■sensibilitat

[del ll. sensibilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Qualitat de sensible.

2 FISIOL ANIM i PSIQ 1 Facultat de sentir, capacitat de percebre pels sentits, mitjançant la sensació.

2 Àmbit del coneixement determinat per l’activitat sensible o sensorial.

3 abs Facilitat a deixar-se emportar per sentiments de compassió, de tendresa. Era un noi d’una sensibilitat exagerada, quasi morbosa.

3 EXPL Grau de reacció i d’explosió d’un explosiu per efecte de l’excitació causada per un xoc, per fregament, per un augment de temperatura, etc.

4 FOTOG Rapidesa amb què és formada la imatge latent o la imatge visible en una emulsió fotosensible sotmesa a l’acció de la llum o d’altres radiacions actíniques.

5 QUÍM ANAL Quantitat mínima de substància que dóna resultat positiu en una reacció d’identificació.

6 TECNOL Qualitat d’un mecanisme, d’un dispositiu, etc., d’ésser accionat per una magnitud més o menys gran de l’agent d’accionament.

7 sensibilitat d’un aparell de mesura METROL Mínima variació que pot ésser apreciada en la indicació sobre l’escala de lectura de l’aparell per unitat de magnitud mesurada, que l’ha provocada.

->sensibilitzable

■sensibilitzable

[de sensibilitzar]

adj Que pot ésser sensibilitzat.

->sensibilització

■sensibilització

Part. sil.: sen_si_bi_lit_za_ci_ó

[de sensibilitzar]

f 1 Acció de sensibilitzar.

2 FISIOL ANIM Procés de fer sensible una cèl·lula a l’acció d’un complement per subjecció d’aquesta a l’acció d’un amboceptor específic.

->sensibilitzador

■sensibilitzador -a

[de sensibilitzar]

1 adj FISIOL ANIM Que sensibilitza.

2 m FISIOL ANIM Amboceptor.

3 m QUÍM ORG Fotosensibilitzador.

->sensibilitzar

■sensibilitzar

[de sensible]

v tr 1 Fer sensible.

2 fig Reclamar l’atenció i l’interès amb mitjans oportuns sobre un problema particular, una situació. Sensibilitzar l’opinió pública amb una campanya de premsa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sensibilitzar

GERUNDI: sensibilitzant

PARTICIPI: sensibilitzat, sensibilitzada, sensibilitzats, sensibilitzades

INDICATIU PRESENT: sensibilitzo, sensibilitzes, sensibilitza, sensibilitzem, sensibilitzeu, sensibilitzen

INDICATIU IMPERFET: sensibilitzava, sensibilitzaves, sensibilitzava, sensibilitzàvem, sensibilitzàveu, sensibilitzaven

INDICATIU PASSAT: sensibilitzí, sensibilitzares, sensibilitzà, sensibilitzàrem, sensibilitzàreu, sensibilitzaren

INDICATIU FUTUR: sensibilitzaré, sensibilitzaràs, sensibilitzarà, sensibilitzarem, sensibilitzareu, sensibilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: sensibilitzaria, sensibilitzaries, sensibilitzaria, sensibilitzaríem, sensibilitzaríeu, sensibilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: sensibilitzi, sensibilitzis, sensibilitzi, sensibilitzem, sensibilitzeu, sensibilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: sensibilitzés, sensibilitzessis, sensibilitzés, sensibilitzéssim, sensibilitzéssiu, sensibilitzessin

IMPERATIU: sensibilitza, sensibilitzi, sensibilitzem, sensibilitzeu, sensibilitzin

->sensible

■sensible

[del ll. sensibĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 1 FISIOL ANIM i PSIC Capaç d’ésser percebut pels sentits. El món sensible. Un canvi tan lleu no és sensible.

2 fig Que hom pot observar, que no passa desapercebut. Això ja és una millora sensible.

3 fig Que és de doldre, digne d’ésser lamentat. Ha estat una pèrdua molt sensible.

4 nota sensible (o simplement sensible) MÚS Dit del setè grau de l’escala a causa de la seva tendència a ascendir cap a la tònica.

2 1 FISIOL ANIM i PSIC Dotat de sensibilitat. Els animals són éssers sensibles. Un cavall molt sensible a l’esperó.

2 PSIC Que fàcilment es deixa dur pels sentiments. És massa sensible als elogis. Té un cor sensible.

3 fig Que es modifica segons els agents o les influències exteriors. Una placa fotogràfica molt sensible.

->sensiblement

■sensiblement

[de sensible; 1a FONT: 1803, DEst.]

adv D’una manera sensible.

->sensibler

■sensibler -a

[de sensible]

adj Afectat de sensibleria.

->sensibleria

■sensibleria

Part. sil.: sen_si_ble_ri_a

[de sensibler]

f Afectació, exageració, de sensibilitat.

->sensília

sensília

Part. sil.: sen_sí_li_a

f ZOOL Unitat funcional dels òrgans sensorials dels artròpodes, com ara l’escolopidi, l’ommatidi o els pèls sensitius.

->sensitiu

■sensitiu -iva

Part. sil.: sen_si_tiu

[del b. ll. sensitivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj FISIOL ANIM 1 Relatiu o pertanyent als sentits o a les sensacions.

2 Capaç de rebre o de transmetre una sensació.

2 adj PSIC Que té sensibilitat.

3 f BOT Planta herbàcia perenne, de la família de les mimosàcies (Mimosa pudica), de fulles pinnaticompostes, que es retreuen en tocar-les, de flors purpúries i fruits en llegum, originària del Brasil.

->sensitivitat

■sensitivitat

[de sensitiu; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de sensitiu.

->sensitometria

sensitometria

Part. sil.: sen_si_to_me_tri_a

f FOTOG Tècnica que s’ocupa dels procediments per a la determinació dels efectes químics i físics de la llum sobre les emulsions sensibles de pel·lícules i plaques fotogràfiques.

->sensor

■sensor

Hom.: censor

[de l’angl. nord-americà sensor, íd., der. de l’angl. sense ‘sentit, sensació’]

m TECNOL 1 Nom donat genèricament a diversos dispositius, sistemes, etc., sensibles a determinats estímuls, que els transmeten com a senyal a un altre dispositiu o sistema, el qual els utilitza com a informació.

2 CIBERN Òrgan perifèric d’un ordinador que recull senyals externs, en general magnituds físiques.

->sensori

■sensori -òria

[del ll. td. sensorium ‘seu d’una facultat’; 1a FONT: 1839, DLab.]

FISIOL ANIM 1 adj Relatiu o pertanyent al sensori; sensorial.

2 m Conjunt dels sentits.

3 m El cervell considerat com a focus intel·lectual i centre on arriben totes les sensacions.

->sensorial

■sensorial

Part. sil.: sen_so_ri_al

[del fr. ant. sensorial, mod. sensoriel, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 FISIOL 1 Relatiu o pertanyent al sensori o als òrgans dels sentits.

2 aparell sensorial Conjunt d’estructures encarregades de la recepció, la transmissió i la integració de les sensacions (tàctils, visuals, auditives, etc.).

2 ALIM 1 Organolèptic.

2 anàlisi sensorial Anàlisi de la palatabilitat d’un aliment portat a terme per tastadors experts o bé per representants del consumidor mitjà.

->sensoriometria

sensoriometria

Part. sil.: sen_so_ri_o_me_tri_a

[de sensori i -metria]

f PSIC i FISIOL Branca de la psicofisiologia que estudia les variables de la sensació en funció de les de l’estímul i amb relació a uns determinats llindars i llindars diferencials.

->sensoriomotor

sensoriomotor -motriu [o -motora]

Part. sil.: sen_so_ri_o_mo_tor

adj FISIOL ANIM 1 Que és sensorial i motor alhora. Amnèsia sensoriomotriu.

2 Dit del nervi mixt que té fibril·les sensitives i motrius.

->sensual

■sensual

Part. sil.: sen_su_al

Hom.: censual

Cp. sexual

[del ll. td. sensualis, íd., der. de sensus ‘sentit’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

FISIOL ANIM 1 adj Sensitiu.

2 adj Relatiu o pertanyent als gusts i plaers dels sentits, especialment dels sexuals.

3 adj i m i f Afectat als plaers dels sentits, especialment al plaer carnal.

->sensualisme

■sensualisme

Part. sil.: sen_su_a_lis_me

[de sensual; 1a FONT: c. 1905]

m 1 1 FISIOL ANIM i PSIC Sensualitat, propensió als plaers dels sentits, especialment als de la sexualitat.

2 ART Tendència a donar preponderància als elements sensuals com a element de bellesa en una obra d’art.

2 FILOS i PSIC Modalitat de l’empirisme segons la qual tot coneixement, tota la vida psíquica, s’originen en els sentits i es redueixen en darrer terme a les sensacions.

->sensualista

■sensualista

Part. sil.: sen_su_a_lis_ta

Hom.: censualista

[de sensual]

FILOS i PSIC 1 adj Relatiu o pertanyent al sensualisme.

2 m i f Seguidor del sensualisme.

->sensualitat

■sensualitat

Part. sil.: sen_su_a_li_tat

[del ll. td. sensualĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f FISIOL ANIM i PSIC 1 Qualitat de sensual.

2 Sensualisme.

->sensualment

■sensualment

Part. sil.: sen_su_al_ment

[de sensual; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera sensual.

->sentència

■sentència

Part. sil.: sen_tèn_ci_a

[del ll. sententia ‘parer; consell; vot’, der. de sentire ‘opinar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Opinió, filosòfica o teològica, sobre algun punt expressada d’una manera dogmàtica.

2 Dita breu sobre una veritat d’índole moral, màxima.

2 DR PROC Decisió d’un òrgan judicial (jutge o tribunal) que dóna acabament al procés o judici.

3 GRAM Oració independent.

4 INFORM Instrucció, en un llenguatge d’alt nivell.

->sentenciar

■sentenciar

Part. sil.: sen_ten_ci_ar

[del b. ll. sententiare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr 1 1 Dictar una sentència, declarar per sentència. El rei va sentenciar que no n’eren dignes.

2 abs Han sentenciat a favor d’ell.

2 DR Prescriure el càstig; condemnar. Fou sentenciat a mort.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sentenciar

GERUNDI: sentenciant

PARTICIPI: sentenciat, sentenciada, sentenciats, sentenciades

INDICATIU PRESENT: sentencio, sentencies, sentencia, sentenciem, sentencieu, sentencien

INDICATIU IMPERFET: sentenciava, sentenciaves, sentenciava, sentenciàvem, sentenciàveu, sentenciaven

INDICATIU PASSAT: sentencií, sentenciares, sentencià, sentenciàrem, sentenciàreu, sentenciaren

INDICATIU FUTUR: sentenciaré, sentenciaràs, sentenciarà, sentenciarem, sentenciareu, sentenciaran

INDICATIU CONDICIONAL: sentenciaria, sentenciaries, sentenciaria, sentenciaríem, sentenciaríeu, sentenciarien

SUBJUNTIU PRESENT: sentenciï, sentenciïs, sentenciï, sentenciem, sentencieu, sentenciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: sentenciés, sentenciessis, sentenciés, sentenciéssim, sentenciéssiu, sentenciessin

IMPERATIU: sentencia, sentenciï, sentenciem, sentencieu, sentenciïn

->sentenciari

■sentenciari

Part. sil.: sen_ten_ci_a_ri

[del b. ll. sententiarius ‘àrbitre, jutge’; 1a FONT: 1560]

m Llibre o col·lecció de màximes o sentències.

->sentenciat

sentenciat -ada

Part. sil.: sen_ten_ci_at

[de sentenciar]

adj i m i f 1 Dit de la persona sobre la qual ha recaigut una sentència de caràcter penal.

2 Condemnat a mort.

->sentenciós

■sentenciós -osa

Part. sil.: sen_ten_ci_ós

[del ll. sententiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1560]

adj 1 1 Que enclou una sentència o màxima.

2 Ple de sentències.

3 LIT Dit de l’escrit, discurs o estil en general que s’expressa d’una manera greu i concisa amb clàusules que contenen moralitat o doctrina.

2 fig Dit del to d’una persona que parla de manera afectada, com si ho fes amb sentències.

->sentenciosament

■sentenciosament

Part. sil.: sen_ten_ci_o_sa_ment

[de sentenciós]

adv D’una manera sentenciosa.

->senteradí

senteradí -ina

adj i m i f De Senterada (Pallars Jussà).

->sentida

■sentida

[de sentir]

f 1 Dolor que hom sent en rebre una forta impressió física o moral. Quan et dónes un cop a la canyella de la cama, quina sentida!

2 Regust o olor que comunica a una cosa la presència d’una substància estranya.

->sentidament

■sentidament

[de sentit²]

adv Amb sentiment.

->sentiment

■sentiment

[del b. ll. sentimentum ‘opinió, sentiment’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 FILOS i PSIC 1 Capacitat de percebre pels sentits mitjançant sensacions, sensibilitat. El dolor, el goig i altres sentiments.

2 Estat afectiu que té per antecedent immediat una representació, afecció. Sentiment d’orgull, d’alegria.

3 Disposició emocional que té per objecte una cosa o una persona, com l’antipatia o la simpatia. Sentiments de tendresa, d’enveja, d’odi.

4 Coneixement immediat no explicable per les soles dades dels sentits, intuïció més o menys confusa que hom no pot justificar racionalment; pressentiment, intuïció, consciència. Tinc un clar sentiment de la meva llibertat.

5 Procés i estat afectiu caracteritzable com a emoció progressiva i estable i determinat per factors d’ordre tant intel·lectual com moral o afectiu. No en té prou de comunicar-nos fets, ens expressa el sentiment que en té, la seva pròpia persona.

2 Estat de l’ànim afligit per un esdeveniment trist, dolorós. Amb quin sentiment plorava! T’acompanyo en el sentiment.

3 Manera d’apreciar o de sentir. No havies de manifestar-li els teus sentiments.

4 FISIOL ANIM Sensació.

->sentimental

■sentimental

[de l’angl. sentimental, der. de sentiment, manlleu del fr. ant. sentement, creat per Laurence Sterne (1713-1768); 1a FONT: 1917, DOrt.]

1 adj FILOS i PSIC Relatiu o pertanyent al sentiment.

2 adj En què predomina l’expressió dels sentiments o la intenció de provocar-los. Música sentimental. Novel·la sentimental.

3 adj i m i f Que es lliura amb exageració o amb afectació als sentiments, a la tendresa. Ets un sentimental. Fa el sentimental.

->sentimentalisme

■sentimentalisme

[de sentimental; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

m 1 Qualitat de sentimental.

2 FILOS Corrent filosòfic que, en oposició a l’intel·lectualisme i, ensems, al voluntarisme, fonamenta la moral, la religió, etc., en el sentiment.

->sentimentalitat

■sentimentalitat

[adaptació de l’angl. sentimentality, íd.]

f Qualitat de sentimental.

->sentimentalment

■sentimentalment

[de sentimental]

adv D’una manera sentimental.

->sentina

■sentina

[del ll. sentina, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 CONSTR NAV Part inferior d’una embarcació, al fons del buc, on s’acumula l’aigua procedent de la neteja de les bodegues o que entra pels costats, per les cobertes, etc., i que n’és extreta amb bombes.

2 p ext Lloc ple d’immundícies.

3 fig Aquell lloc era una sentina de tots els vicis.

->sentinella

■sentinella

[de l’it. sentinella, íd., der. de sentire ‘sentir, estar atent’; 1a FONT: 1575, DPou.]

1 MIL 1 f Servei de vigilància i defensa dut a terme per un soldat. Fer la sentinella.

2 m i f Soldat armat posat per un temps determinat en un lloc per vigilar-lo, impedir el pas, evitar una sorpresa. Posar un sentinella a la porta. Fer de sentinella en un lloc avançat.

2 m TÈXT Caixa on hi ha el mecanisme del pot giratori de la carda, en el qual és col·locat el bot.

->sentiner

■sentiner -a

[de sentina; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

m i f 1 NÀUT Encarregat de la sentina.

2 PESC Mariner que, en els llaguts, estiba la xarxa i desempesca el peix.

->sentir

■sentir

Cp. l’acc. 1 5amb escoltar 1

[del ll. sĕntīre ‘percebre amb els sentits; adonar-se; pensar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista. Sentir una olor, un sabor, un soroll. Sentir fred, calor. Sentir un doloret al braç.

2 abs Els animals viuen i senten.

3 sentir a dir (alguna cosa) Saber allò que la gent en diu, comenta, etc. He sentit a dir que s’apujaran els lloguers.

4 sentir a parlar (d’alguna cosa) Tenir-ne un coneixement superficial, haver-ne esment. No n’havia sentit a parlar mai, de la biosfera.

5 tr esp Percebre per mitjà de l’orella; oir. Sentir xiular el vent. Anar a sentir un sermó.

6 sentir-hi Posseir el sentit de l’oïda. No hi sento sinó d’una orella.

2 tr Tenir la sensació de quelcom. Ell sentia clarament que allí no era benvingut.

3 tr Experimentar una impressió de dolor o de plaer espiritual. Sentia una gran tristesa, una gran alegria.

4 tr Lamentar un esdeveniment trist, dolorós, etc. Sentir molt la mort d’un amic estimat. Sento molt haver-vos de comunicar aquesta notícia.

5 pron 1 Tenir consciència del propi estat. Sentir-se malalt.

2 Tenir el sentiment d’alguna cosa, experimentar-ne en si mateix les conseqüències, ésser-ne dolorosament afectat. D’aquell refús, ella se’n va sentir molt. Algun dia us en sentireu, d’aquestes dilapidacions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sentir

GERUNDI: sentint

PARTICIPI: sentit, sentida, sentits, sentides

INDICATIU PRESENT: sento, sents, sent, sentim, sentiu, senten

INDICATIU IMPERFET: sentia, senties, sentia, sentíem, sentíeu, sentien

INDICATIU PASSAT: sentí, sentires, sentí, sentírem, sentíreu, sentiren

INDICATIU FUTUR: sentiré, sentiràs, sentirà, sentirem, sentireu, sentiran

INDICATIU CONDICIONAL: sentiria, sentiries, sentiria, sentiríem, sentiríeu, sentirien

SUBJUNTIU PRESENT: senti, sentis, senti, sentim, sentiu, sentin

SUBJUNTIU IMPERFET: sentís, sentissis, sentís, sentíssim, sentíssiu, sentissin

IMPERATIU: sent, senti, sentim, sentiu, sentin

->sentit¹

■sentit¹

[de sentir; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 1 ZOOL Cadascuna de les facultats que posseeixen els animals de rebre informacions de l’exterior mitjançant òrgans especialitzats, que els permeten de reaccionar enfront de les variacions del medi, tant físic com biològic, que els envolta.

2 òrgan del sentit (o simplement sentit) ANAT ANIM Aparell o òrgan receptor de les impressions externes, seu dels sentits. L’òrgan del sentit de l’oïda és l’orella.

2 esp 1 PSIC i FILOS Facultat humana d’experiència o de coneixement immediat a través dels òrgans dels sentits. Els cinc sentits.

2 pl ÈTIC Conjunt dels sentits i de les funcions orgàniques que procuren plaer corporal. Mortificar els sentits.

3 amb tots els cinc sentits Posant-hi tota l’atenció possible.

4 costar (una cosa) un sentit Costar molt cara.

5 dades dels sentits FILOS Qualitats o manifestacions sensibles percebudes pels sentits i irreductibles al propi subjecte.

6 morir amb tots els sentits Morir sense perdre el coneixement, lúcidament.

7 no tenir sentits No sentir-se de res.

8 perdre els sentits Perdre el coneixement, desmaiar-se.

9 sentit comú FILOS i PSIC Segons la tradició aristotèlica, sentit general, no identificable amb cap òrgan sensible però vinculat a tots ells, que unifica i coordina totes les dades de l’experiència sensible tant externa com interna.

10 sisè sentit PSIC Nom donat a un hipotètic sentit ocult capaç de percebre globalment per vies extranormals i que seria posseït d’una manera eminent per persones hipersensibles o clarividents.

3 p anal FILOS i PSIC 1 Facultat de discernir i de conèixer d’una manera immediata per intuïció o visió sintètica. Tenir el sentit moral, el sentit estètic, el sentit pràctic, el bon sentit, el sentit del ridícul, el sentit de l’oportunitat.

2 sentit comú Facultat reguladora que permet a l’home de fonamentar tot judici sense caure ni en l’escepticisme ni en el dogmatisme.

3 sentit íntim Mena de sentit no sensible i de caràcter espiritual, equivalent a una idea primitiva i fonamental del subjecte.

4 sentit moral Consciència moral.

4 1 Manera com s’ha d’entendre una cosa, significació. No copso el sentit de les teves paraules. Frases sense sentit, buides de sentit. Una cosa que no té sentit.

2 BÍBL i CRIST Cadascuna de les maneres d’interpretació de la Bíblia que la tradició cristiana distingeix. Sentit literal, espiritual, ple.

3 LING Significat, significació.

4 LING Valor precís que pren el significat abstracte d’un signe, situat en un context concret únic.

5 no fer sentit No tenir sentit, no significar res. Aquesta frase no fa sentit.

5 1 MAT i FÍS Cadascuna de les dues maneres en què hom pot recórrer una línia determinada.

2 Direcció. Tallar una cosa en sentit transversal. Canviar de sentit.

3 FILOS i RELIG Raó d’ésser, finalitat. El sentit de la vida, del món, de la història.

4 sentit horari FÍS Sentit de rotació de les agulles del rellotge.

->sentit²

■sentit² -ida

[de sentir]

adj Dit d’una persona que és molt sensible als retrets, els renys, les rectificacions, les desconsideracions, etc., que se’n sent molt.

->sentmenatenc

sentmenatenc -a

adj i m i f De Sentmenat (Vallès Occidental).

->sentor

■sentor

Hom.: centó i santó

[de sentir; 1a FONT: 1890]

f 1 Olor, flaire.

2 esp Olor o gust comunicat a un menjar o una beguda per una substància que s’hi ha produït per una transformació química.

->seny¹

■seny¹

[del germ. occ. sĭnn ‘sentit; judici’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Ponderació mental. Fer les coses amb seny. Són coses que fan perdre el seny, que treuen el seny.

2 Sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. Cal obrar amb seny, sense apassionament. No estar en bon seny. Vejam quan posarà seny, aquest noi! Estar fora de seny. Eixir de seny.

3 el seny i l’edat no vénen pas tot d’un plegat Refrany que significa que el jovent no sol tenir prou seny.

4 estar seny a perdre fig Estar molt enamorat.

2 ant Sentit¹ 1 i 2.

->seny²

■seny²

[del ll. sĭgnum, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 1 ant Senyal.

2 a (o fins a) seny Ple a vessar, carregat fins a dalt de tot. Dues tenalles plenes d’oli, a seny. Van arribar els carros a seny, d’userda.

2 1 Campana d’una certa grossària.

2 esp Campana instal·lada en una torre.

3 el seny major La campana gran.

->senya

■senya

[del ll. sĭgna, pl. de sĭgnum ‘senyal’; 1a FONT: s. XIV]

f Detall, tret, la coneixença del qual pot servir per a reconèixer un individu o un objecte. Et descriuré les seves senyes. Donar el sant i senya.

->senyador

■senyador -a

[de senyar]

m i f ETNOG Curandero o saludador que pretén de guarir certs mals senyant el malalt i dient determinades oracions o frases màgiques.

->senyal

■senyal

[del ll. td. sĭgnālis ‘que serveix de signe’, substantivat; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Marca feta en un objecte, cosa posada en un indret, que serveix per a fer-lo conèixer. Si no hi fas cap senyal, com sabràs després que és el teu? Per no perdre el punt, posa-hi de senyal aquesta palleta.

2 HERÀLD Insígnia o marca d’un país, una família o un ens quan no és inclòs dins l’escut.

3 NUMIS Moneda de metall baix i de poc valor, encunyada a Catalunya del segle XV al XVII.

4 NUMIS Pellofa, pellerofa.

5 RAM Tall, osca o forat que hom fa a l’orella d’un cap de bestiar per reconèixer-lo i evitar que es barregi amb els animals d’un altre ramat.

6 fer el senyal de la creu Beneir, senyar, amb el senyal de la creu.

7 fer el senyal de la creu Representar la creu amb dos dits encreuats com a signe de jurament.

8 senyal de tros TÈXT Marca, consistent generalment en una ratlla de color, feta o posada en determinats punts d’un ordit per dividir-lo en trossos i indicar el començament i l’acabament de cadascun, de manera que la teixidora sàpiga els llocs on ha de teixir les llistes.

2 1 Indicació o avís òptic, acústic o d’una altra natura, codificat o no, que serveix per a anunciar o advertir alguna cosa, donar ordres, transmetre missatges o informacions, etc. Quan ell va fer el senyal convingut, tots ens vam posar a córrer.

2 AUTOM i CIBERN Model matemàtic de les variables d’un sistema.

3 FÍS, INFORM, TECNOL i TELECOM Magnitud física variable, de natura molt diversa, que pot ésser transmesa, propagada i detectada adequadament, de manera que en pertorbar o modificar un estat d’equilibri constitueix un element portador d’informació.

4 ELECTRÒN Magnitud física, generalment elèctrica (tensió o corrent), variable amb el temps, que representa una determinada informació i és capaç d’actuar sobre un aparell, dispositiu, circuit, etc., adequat.

5 FERROC Disc, semàfor, braç mòbil o altre dispositiu òptic, acústic, etc., emprat en el blocatge de les línies de ferrocarril.

6 NÀUT Bandera, llum, objecte de forma convencional, etc., emprat a terra, a mar o a bord d’una embarcació, per tal de facilitar la navegació o establir comunicació entre les embarcacions o entre les embarcacions i terra.

7 TELECOM Cadascun dels sons percebuts en l’auricular del telèfon, entre els quals destaquen el senyal de marcar, que hom sent en despenjar i indica que la línia està en condicions per a marcar el número de telèfon de la persona amb qui vol comunicar; el senyal de trucada, sèrie de sons llargs percebuts després de marcar el número, corresponents als senyals acústics de l’altre aparell; i el senyal d’ocupat o de comunicar, seguit de sons breus que indiquen que el telèfon marcat comunica.

8 en senyal de loc prep Com a prova o demostració d’alguna cosa. Els jugadors duien braçals negres en senyal de dol per la mort del president del club.

9 senyal d’actuació AUTOM Senyal d’entrada de referència sense el senyal de retroacció.

10 senyal de circulació TRÀNS Placa, disc, cartell, etc., que, en una carretera, en un carrer, en un encreuament, serveix per a regular el trànsit, per a advertir els conductors dels vehicles d’algun perill o d’algun obstacle, per a donar-los algun avís, alguna indicació, alguna consigna, etc., relacionats amb el trànsit.

11 senyal d’error AUTOM Diferència entre el valor real donat per l’element sensitiu, corresponent a la magnitud controlada, i el valor prèviament fixat com a referència. Aquest senyal és enviat al regulador o element adequat, a fi de modificar el valor de la magnitud en el sentit de correcció.

3 1 Allò que permet d’inferir l’existència de quelcom, la imminència d’una cosa; indici. No respon: senyal que dorm. Els senyals són de pluja. No donar senyals de vida. Bon senyal. Mal senyal.

2 Empremta que deixa una cosa sobre una altra. El cinturó l’estrenyia tan fort que li ha deixat un senyal.

3 Cicatriu, cop o masegada forta. Em vaig fer un trenc, i sempre més n’he portat el senyal.

4 Quantitat mínima. Només tinc un senyal de pa.

5 ANAT ANIM Forma de les dents dels animals de peu rodó que fins a set anys permet de saber-ne l’edat. Aquests animals són anomenats animals de senyal.

6 LIT Pseudònim emprat pels trobadors provençals per a encobrir el nom de la persona a qui dirigien llurs composicions, especialment la dama, per tal de mantenir el secret del seu amor.

7 ECON Quantitat a compte que hom dóna com a garantia del pagament total. És anomenada també paga i senyal o arres.

8 ni senyal loc adv Gens ni mica.

->senyala

■senyala

[de senyal]

f Guix, pissarrí, etc., amb què hom escriu a la pissarra.

->senyalador

senyalador

[de senyalar]

m INFORM Símbol, sovint un bit, que es fa servir per a indicar la presència de certs estats en una màquina o en un programa.

->senyalament

■senyalament

[de senyalar]

m Acció de senyalar. Senyalament dels arbres que s’han de tallar.

->senyalar

■senyalar

Cp. assenyalar

[de senyal; 1a FONT: 1298]

v tr 1 Fer o posar un senyal en una cosa. No donis a rentar la roba sense abans senyalar-la.

2 Fer una ferida que deixi una cicatriu o senyal. S’ha fet un trenc, que quedarà senyalat per tota la vida.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: senyalar

GERUNDI: senyalant

PARTICIPI: senyalat, senyalada, senyalats, senyalades

INDICATIU PRESENT: senyalo, senyales, senyala, senyalem, senyaleu, senyalen

INDICATIU IMPERFET: senyalava, senyalaves, senyalava, senyalàvem, senyalàveu, senyalaven

INDICATIU PASSAT: senyalí, senyalares, senyalà, senyalàrem, senyalàreu, senyalaren

INDICATIU FUTUR: senyalaré, senyalaràs, senyalarà, senyalarem, senyalareu, senyalaran

INDICATIU CONDICIONAL: senyalaria, senyalaries, senyalaria, senyalaríem, senyalaríeu, senyalarien

SUBJUNTIU PRESENT: senyali, senyalis, senyali, senyalem, senyaleu, senyalin

SUBJUNTIU IMPERFET: senyalés, senyalessis, senyalés, senyaléssim, senyaléssiu, senyalessin

IMPERATIU: senyala, senyali, senyalem, senyaleu, senyalin

->senyaler

■senyaler -a

[de senyal; 1a FONT: 1282]

m i f 1 Portador de la senyera o bandera.

2 AERON Persona que s’ocupa de fer els senyals codificats per a facilitar el moviment de les aeronaus per les pistes i plataformes d’estacionament, i de mantenir l’operativitat del camp de vol.

->senyalística

senyalística

f Conjunt de tècniques i d’elements que intervenen en la identificació externa i interna de les diferents parts o seccions d’un indret obert al públic, i també en la conducció i guiatge de les persones i mercaderies que hi transiten.

->senyalització

■senyalització

Part. sil.: se_nya_lit_za_ci_ó

[de senyalitzar]

f 1 1 Acció de senyalitzar;

2 l’efecte.

2 Utilització de senyals per a donar determinats avisos, dades, etc., eventualment a distància.

3 TRÀNS 1 Conjunt de senyals de circulació. Una carretera amb senyalització insuficient.

2 senyalització horitzontal Conjunt dels senyals de circulació pintats en el paviment de la calçada i de les vores.

3 senyalització vertical Conjunt dels senyals de circulació situats en plans verticals a la vora de la calçada o al seu damunt i a prou alçada perquè no siguin un obstacle.

->senyalitzar

■senyalitzar

[de senyal]

v tr Instal·lar i utilitzar senyals en una carretera, carrer, aeroport, via de ferrocarril, etc. L’aeroport és tan nou que encara l’han de senyalitzar. Una carretera ben senyalitzada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: senyalitzar

GERUNDI: senyalitzant

PARTICIPI: senyalitzat, senyalitzada, senyalitzats, senyalitzades

INDICATIU PRESENT: senyalitzo, senyalitzes, senyalitza, senyalitzem, senyalitzeu, senyalitzen

INDICATIU IMPERFET: senyalitzava, senyalitzaves, senyalitzava, senyalitzàvem, senyalitzàveu, senyalitzaven

INDICATIU PASSAT: senyalitzí, senyalitzares, senyalitzà, senyalitzàrem, senyalitzàreu, senyalitzaren

INDICATIU FUTUR: senyalitzaré, senyalitzaràs, senyalitzarà, senyalitzarem, senyalitzareu, senyalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: senyalitzaria, senyalitzaries, senyalitzaria, senyalitzaríem, senyalitzaríeu, senyalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: senyalitzi, senyalitzis, senyalitzi, senyalitzem, senyalitzeu, senyalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: senyalitzés, senyalitzessis, senyalitzés, senyalitzéssim, senyalitzéssiu, senyalitzessin

IMPERATIU: senyalitza, senyalitzi, senyalitzem, senyalitzeu, senyalitzin

->senyar

■senyar

[del ll. sĭgnare ‘marcar amb un senyal’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Senyalar.

2 1 tr Fer el senyal de la creu sobre algú o alguna cosa. Senyar una mare el seu fill. Senyar una ferida.

2 pron Fer el senyal de la creu sobre si mateix. En entrar en una església cal senyar-se.

3 no saber-se senyar fig Ésser molt curt d’enteniment.

4 senyar-se amb la mà esquerra (o amb els peus) fig Obrar desencertadament i de manera perjudicial.

5 voler (o pensar) senyar-se, i treure’s els ulls fig Proposar-se o pensar-se fer una cosa encertada quan s’obra desencertadament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: senyar

GERUNDI: senyant

PARTICIPI: senyat, senyada, senyats, senyades

INDICATIU PRESENT: senyo, senyes, senya, senyem, senyeu, senyen

INDICATIU IMPERFET: senyava, senyaves, senyava, senyàvem, senyàveu, senyaven

INDICATIU PASSAT: senyí, senyares, senyà, senyàrem, senyàreu, senyaren

INDICATIU FUTUR: senyaré, senyaràs, senyarà, senyarem, senyareu, senyaran

INDICATIU CONDICIONAL: senyaria, senyaries, senyaria, senyaríem, senyaríeu, senyarien

SUBJUNTIU PRESENT: senyi, senyis, senyi, senyem, senyeu, senyin

SUBJUNTIU IMPERFET: senyés, senyessis, senyés, senyéssim, senyéssiu, senyessin

IMPERATIU: senya, senyi, senyem, senyeu, senyin

->senyer

senyer

[de seny²]

m ant Campaner.

->sènyer

sènyer

[variant ant. de senyor, que sorgí del nominatiu i el vocatiu ll. sĕnĭor]

m ant Senyor.

->senyera

■senyera

[de senya; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Estendard, guió, etc., especialment que serveix d’ensenya d’una corporació.

2 p ext Bandera.

2 senyor de senyera HIST Cavaller feudal que tenia dret a portar senyera quan anava en la host.

->senyerut

senyerut -uda

adj i m i f De Senyera (Ribera Alta).

->senyor

■senyor -a

[del ll. sĕnĭor, -ōris, comparatiu de senex ‘ancià’, que s’anà substantivant per a designar els ancians de la comunitat, del senat, els superiors, fins a suplantar dominus ‘amo, senyor’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 m i f 1 [abrev Sr. Sra.] Persona que té autoritat sobre un territori, sobre persones o coses.

2 HIST Titular d’una senyoria, fos personal, dominical, jurisdiccional i també feudal.

3 Persona que té autoritat damunt d’una altra per raó del contracte amb què aquesta s’ha constituït criat o servent seu; amo. Que són a casa, els senyors? La senyora hi és, però el senyor encara no ha vingut.

4 Déu nostre Senyor (o nostre Senyor, o absolutament, el Senyor) BÍBL i CRIST Títol donat en l’Antic Testament a Jahvè i que la tradició cristiana, a partir ja dels escrits del Nou Testament, aplica indistintament a Déu i a Crist.

5 nostra Senyora CRIST La Mare de Déu.

2 m i f 1 DR CIV El qui té la propietat d’alguna cosa.

2 ésser senyor de fer (tal o tal cosa) Tenir llibertat de fer-la.

3 m i f 1 Persona d’una certa posició, d’un cert rang social (per oposició a menestral, obrer, empleat, etc.). L’odi dels pobres contra els senyors.

2 ésser un (o tot un) senyor Tenir les maneres, la distinció, la noblesa, que escau a una persona d’alt rang.

3 fer el senyor Imitar la manera de produir-se d’un senyor autèntic.

4 fer-se dir ‘sí senyor’ fig Ésser molt respectat o molt orgullós.

5 fer-se dir ‘sí senyor’ fig Ésser molt bo, de molta qualitat. Aquest arròs a la cassola es fa dir ‘sí senyor’.

4 m i f SOCIOL [abrev sr. sra.] 1 Terme de cortesia que s’aplica a qualsevol persona, encara que sigui de condició inferior. Senyors i senyores. Benvolgut senyor. Perdoni, senyora. No, senyor.

2 Títol que, per cortesia, hom anteposa al nom, cognom o títol de qualsevol persona a qui s’adreça o de qui parla. Senyor Esteve. El senyor bisbe.

3 Títol anteposat al nom d’un sant. El senyor sant Jaume.

5 1 m i f Espòs, esposa, dit per cortesia en lloc d’home o dona. Hi eren, me’n recordo, vostè i la seva senyora. Com està el seu senyor?

2 f Dona casada (per oposició a senyoreta).

6 adj 1 Té unes maneres molt senyores. És un vestit molt senyor.

2 [usat sempre anteposat al substantiu] fig Molt gran, considerable. Caram, quin senyor automòbil! És una senyora llebre, aquesta llebre que has caçat avui!

->senyorada

■senyorada

[de senyor]

f Acte imperiós propi de senyor.

->senyoralla

■senyoralla

[de senyor; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Conjunt de senyors o de persones distingides.

->senyoratge

■senyoratge

[b. ll. senioratĭcus, íd.; 1a FONT: 1240]

m HIST DR Senyoria, dret i domini que el senyor exerceix sobre terres i persones.

->senyorejador

■senyorejador -a

[de senyorejar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f Que senyoreja.

->senyorejant

■senyorejant

[de senyorejar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m i f Persona que senyoreja; governant.

->senyorejar

■senyorejar

[de senyor; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Ésser senyor d’un lloc. El príncep senyorejava aquella terra.

2 Tenir sotmesa alguna persona o cosa, ésser-ne propietari, dominar-la. El comte senyorejava totes les viles que es veien des del seu castell.

3 fig Dominar, controlar sentiments, impulsos, passions.

4 fig Amb relació a llocs o edificis, dominar una zona pel fet d’estar en un punt més elevat. La torre, situada en un pujol, senyoreja la vila.

2 intr 1 Exercitar un poder, un domini, absolut. Roma senyorejava sobre tot el món.

2 Tenir les maneres, el tarannà, etc., d’un senyor. Quan passejava per la rambla senyorejava, però en realitat era un pelacanyes.

3 Donar sovint el nom de senyor o de senyora en una conversa. Què tant de senyorejar!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: senyorejar

GERUNDI: senyorejant

PARTICIPI: senyorejat, senyorejada, senyorejats, senyorejades

INDICATIU PRESENT: senyorejo, senyoreges, senyoreja, senyoregem, senyoregeu, senyoregen

INDICATIU IMPERFET: senyorejava, senyorejaves, senyorejava, senyorejàvem, senyorejàveu, senyorejaven

INDICATIU PASSAT: senyoregí, senyorejares, senyorejà, senyorejàrem, senyorejàreu, senyorejaren

INDICATIU FUTUR: senyorejaré, senyorejaràs, senyorejarà, senyorejarem, senyorejareu, senyorejaran

INDICATIU CONDICIONAL: senyorejaria, senyorejaries, senyorejaria, senyorejaríem, senyorejaríeu, senyorejarien

SUBJUNTIU PRESENT: senyoregi, senyoregis, senyoregi, senyoregem, senyoregeu, senyoregin

SUBJUNTIU IMPERFET: senyoregés, senyoregessis, senyoregés, senyoregéssim, senyoregéssiu, senyoregessin

IMPERATIU: senyoreja, senyoregi, senyoregem, senyoregeu, senyoregin

->senyoret

■senyoret -a

[de senyor; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

1 m i f Tractament, sol o seguit del nom propi, donat als joves d’una casa per les minyones o pel personal subaltern.

2 f 1 Dona jove.

2 Terme de cortesia aplicat a una noia o a una dona empleada d’un establiment o administració, a una mestra, etc.

3 Terme de cortesia aplicat a una dona fadrina.

3 f ENTOM Damisel·la.

4 f ICT Donzella.

5 f ORNIT Mallerenga cuallarga.

6 f TÈXT Aranya de vidre de les màquines de debanar i doblar la seda.

->senyoria

■senyoria

Part. sil.: se_nyo_ri_a

[b. ll. senioria, íd.; 1a FONT: 1249]

f 1 HIST 1 Terme genèric comprensiu de diverses situacions de domini per part d’un poderós, generalment noble o gran propietari (senyor), sobre un àmbit territorial o un grup de població que hi resideix (serfs, vassalls).

2 Magistratura basada en el poder d’una persona o d’una família que es desenvolupà a les ciutats italianes arran de la crisi de les institucions comunals.

3 Territori sota la jurisdicció d’un senyor.

4 Casa on habitava el senyor jurisdiccional d’un lloc.

2 Tractament honorífic donat a certes persones per la seva dignitat, càrrec o autoritat. Vostra senyoria.

->senyorial

■senyorial

Part. sil.: se_nyo_ri_al

[b. ll. senioralis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al senyor.

2 Propi de senyor; majestuós. L’escala senyorial.

->senyorida

■senyorida

[variant de sajolida per influx de senyoria, senyoriu]

f BOT Sajolida de bosc.

->senyoriu

■senyoriu

Part. sil.: se_nyo_riu

[de senyor]

m 1 HIST Territori sota el domini d’un senyor; senyoria.

2 Condició de senyor. En tot se li nota el senyoriu.

3 Conjunt de senyors; senyoralla.

->senyorívol

■senyorívol -a

[de senyor; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Propi de senyor o de persona de rang elevat; senyorial.

->senyorívolament

■senyorívolament

[de senyorívol; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adv D’una manera senyorívola.

->senzill

■senzill -a

[del cast. sencillo, ant. senziello, del ll. vg. *sĭngĕllus, dimin. de sĭngŭlus ‘un de sol’; 1a FONT: 1575, DPou.]

adj 1 1 Simple, no doble.

2 fig Que és tal cosa i res més.

2 1 Que no és complicat, que és fàcil. És un càlcul molt senzill.

2 Dit d’una persona que es capté amb naturalitat, sense artificis, ostentació, etc. És una senyora molt senzilla.

->senzillament

■senzillament

[de senzill; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv Amb senzillesa; simplement.

->senzillar

■senzillar

v tr CONSTR Posar la primera capa de rajoles o maons (en les soletes, els revoltons, les voltes, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: senzillar

GERUNDI: senzillant

PARTICIPI: senzillat, senzillada, senzillats, senzillades

INDICATIU PRESENT: senzillo, senzilles, senzilla, senzillem, senzilleu, senzillen

INDICATIU IMPERFET: senzillava, senzillaves, senzillava, senzillàvem, senzillàveu, senzillaven

INDICATIU PASSAT: senzillí, senzillares, senzillà, senzillàrem, senzillàreu, senzillaren

INDICATIU FUTUR: senzillaré, senzillaràs, senzillarà, senzillarem, senzillareu, senzillaran

INDICATIU CONDICIONAL: senzillaria, senzillaries, senzillaria, senzillaríem, senzillaríeu, senzillarien

SUBJUNTIU PRESENT: senzilli, senzillis, senzilli, senzillem, senzilleu, senzillin

SUBJUNTIU IMPERFET: senzillés, senzillessis, senzillés, senzilléssim, senzilléssiu, senzillessin

IMPERATIU: senzilla, senzilli, senzillem, senzilleu, senzillin

->senzillesa

■senzillesa

[de senzill; 1a FONT: 1653, DTo.]

f Qualitat de senzill; simplicitat.

->s. e. o o.

s. e. o o.

abrev salvat error o omissió.

->sèpal

■sèpal

[del fr. sépale, i aquest, del ll. científic sepalum, forjat pel naturalista al. N. J. Necker (1729-93) sobre el gr. sképē o sképasēs ‘tegument’]

m BOT Cadascuna de les peces que componen el calze.

->sepalí

■sepalí -ina

[de sèpal]

adj BOT De la natura del sèpal.

->sepaloide

■sepaloide

Part. sil.: se_pa_loi_de

[de sèpal i -oide]

adj BOT Amb aspecte de sèpal.

->separabilitat

■separabilitat

f Qualitat de separable.

->separable

■separable

[del ll. separabĭlis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que pot ésser separat.

2 TOPOL Dit d’un espai topològic que conté un subconjunt numerable que és dens.

->separació

■separació

Part. sil.: se_pa_ra_ci_ó

[del ll. separatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f 1 1 Acció de separar o de separar-se;

2 l’efecte.

2 1 Allò que separa. Entre els dos horts hi ha una separació.

2 Distància que hi ha entre dues coses separades.

3 METAL·L i MIN Operació de separar un mineral de la ganga que l’acompanya.

4 separació conjugal (o separació de cossos) DR PROC i DR CAN Suspensió de la vida conjugal sense ruptura del vincle.

5 separació de béns DR CIV i DR CIV CAT Sistema econòmic matrimonial en què cada cònjuge conserva la propietat de tots els seus béns i, sovint, l’administració i el gaudi amb total independència.

6 separació del servei DR PEN i MIL Pena imposada a oficials i sotsoficials de l’exèrcit consistent en l’acomiadament i en la privació del seu càrrec per sentència de consell de guerra.

7 separació del servei DR ADM Sanció disciplinària d’un funcionari públic per causa de falta molt greu.

8 separació de patrimonis DR CIV Dret concedit als creditors del causant i als legataris d’obtenir la separació del patrimoni del causant del de l’hereu, i que concedeix preferència per a obtenir el cobrament de llurs crèdits i percepció de llurs llegats respecte als creditors particulars de l’hereu.

9 separació de poders DR CIV Declaració formal davant notari o jutge per la qual l’apoderat cessa en les seves funcions de representant del poderdant.

10 separació de poders DR POL Divisió de poders.

->separadament

■separadament

[de separar; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

adv Amb separació, a part l’un de l’altre.

->separador

■separador -a

[del ll. td. separator, -ōris, íd.]

1 adj Que separa o serveix per a separar les coses que són juntes o barrejades o que impedeix que dues o més coses es puguin ajuntar o barrejar.

2 m 1 Nom de diferents aparells, dispositius, etc., que serveixen per a separar les coses que són juntes o barrejades, per a mantenir-les separades o per a impedir que es puguin ajuntar o barrejar.

2 CIR Instrument quirúrgic que serveix per a separar els llavis d’una ferida, les parets d’una cavitat, etc.

3 CONSTR Cadascun dels llistons que, subjectats horitzontalment en els taulons d’una bastida de les anomenades pont volat i recolzats a l’obra de fàbrica, impedeixen el balanceig de la bastida.

4 ELECTROT Membrana porosa col·locada al voltant de l’elèctrode negatiu d’una pila seca per separar-lo del despolaritzant.

5 ELECTROT Placa aïllant perforada disposada entre les plaques d’un acumulador.

6 INFORM Caràcter de control o símbol que es fa servir per a delimitar una dada elemental.

7 PETROL Dipòsit proveït de diverses sortides que permet de separar l’aigua i els gasos que acompanyen el petroli brut, en un pou petrolífer.

8 QUÍM Nom genèric que hom dóna a diversos tipus de col·lectors dissenyats per facilitar i fer d’una manera contínua la separació de les fraccions en un aparell de destil·lació fraccionada, sovint a pressió reduïda.

9 TECNOL Aparell que permet de separar una matèria de les altres, per mitjans exclusivament físics.

10 separador aspirador ALIM Aparell emprat en les fàbriques de farina per a depurar blat, que consisteix en un garbell en el qual l’acció dels sedassos oscil·lants és completada per una aspiració que elimina la pols dels grans.

11 separador de la reina APIC Aparell format per un quadre de fusta ajustat a la superfície del rusc i proveït de filferros acerats, disposats de manera que no permetin el pas de la reina als quadres col·locats damunt la cambra de cries del rusc, per tal d’impedir que hi pongui ous.

12 separador d’oli REFRIG Dispositiu que, intercalat en el circuit del fluid refrigerant d’una instal·lació de refrigeració, generalment entre el compressor i el condensador, impedeix el pas de l’oli de greixatge que arrossega.

->separar

■separar

[del ll. separare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Posar l’una en una part i l’altra en una altra dues o més persones o coses que estan reunides, mesclades. Els teníem dins una mateixa gàbia, però els hem haguts de separar.

2 tr Allunyar una persona o una cosa del costat d’una altra, d’enmig de les altres. Separar la fruita bona de la macada. Separar dos que es barallen.

3 tr Destituir algú del càrrec que exercia. Van separar el Jofre del càrrec de director.

4 pron Deixar de viure plegats els esposos o dues persones que formaven una parella, normalment en virtut de la separació conjugal o del divorci. Es van separar al cap de poc de casar-se.

2 tr Estar situat entre dues o més coses o persones impedint que es toquin, ocupar l’espai que hi ha entre dues coses. La distància que ens separa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: separar

GERUNDI: separant

PARTICIPI: separat, separada, separats, separades

INDICATIU PRESENT: separo, separes, separa, separem, separeu, separen

INDICATIU IMPERFET: separava, separaves, separava, separàvem, separàveu, separaven

INDICATIU PASSAT: separí, separares, separà, separàrem, separàreu, separaren

INDICATIU FUTUR: separaré, separaràs, separarà, separarem, separareu, separaran

INDICATIU CONDICIONAL: separaria, separaries, separaria, separaríem, separaríeu, separarien

SUBJUNTIU PRESENT: separi, separis, separi, separem, separeu, separin

SUBJUNTIU IMPERFET: separés, separessis, separés, separéssim, separéssiu, separessin

IMPERATIU: separa, separi, separem, separeu, separin

->separata

■separata

[del ll. separata, pl. neutre de separatus, -a, -um ‘separat a part’]

f GRÀF Tiratge a part.

->separatisme

■separatisme

[probablement de l’angl. separatism o a través del fr. séparatisme, que el prengué també segurament de l’angl. (v. separatista)]

m POLÍT Voluntat atribuïda a un grup humà, localitzat geogràficament i que té una real o suposada personalitat regional o, més sovint, nacional, de separar-se de l’estat del qual forma part per constituir, en exercici del dret dels pobles a l’autodeterminació, un nou estat independent i plenament sobirà.

->separatista

■separatista

[de l’angl. separatist ‘dissident d’una església; secessionista’, der. de to separate, del ll. separare ‘separar’, aplicat als partidaris de la separació de l’Església anglicana el 1608]

POLÍT 1 adj Relatiu o pertanyent al separatisme.

2 m i f Partidari del separatisme.

->separatiu

■separatiu -iva

Part. sil.: se_pa_ra_tiu

[del ll. td. separativus, -a, -um, íd.]

adj Que té la virtut de separar.

->sepeli

■sepeli

[formació culta analògica sobre la base del ll. sepelīre ‘enterrar’]

m Acció d’inhumar un cadàver, especialment amb la cerimònia adient.

->sèpia

■sèpia

Part. sil.: sè_pi_a

[variant de sépia]

adj inv i m i f Sépia.

->sépia

sépia

Part. sil.: sé_pi_a

[de sípia; 1a FONT: c. 1500]

1 f ZOOL Sípia.

2 COL 1 f Matèria colorant preparada amb la tinta de la sípia.

2 m Color entre el bru i el negre, semblant al de la tinta de sípia.

3 adj inv Un negre sépia.

->sèpids

sèpids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn les sípies i afins.

2 sing Mol·lusc de la família dels sèpids.

->sepiola

■sepiola

Part. sil.: se_pi_o_la

f ZOOL Morralet.

->sepiòlids

sepiòlids

Part. sil.: se_pi_ò_lids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn els morralets.

2 sing Mol·lusc de la família dels sepiòlids.

->sepiolita

■sepiolita

Part. sil.: se_pi_o_li_ta

f MINERAL Silicat hidratat de magnesi, 2 MgO·3SiO₂·2H₂O, mineral porós i lleuger.

->sèpsia

■sèpsia

Part. sil.: sèp_si_a

[del gr. sẽpsis ‘corrupció, putrefacció’, der. de sḗpō ‘podrir-se’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f PAT Septicèmia.

->-sèpsia

-sèpsia

Forma sufixada del mot grec sẽpsis, que significa ‘putrefacció’. Ex.: asèpsia.

->septat

■septat -ada

[del ll. saeptatus, -a, -um ‘tancat, clos’, der. de saeptum ‘barrera, tanca’, i aquest, de saepīre ‘envoltar amb una tanca, un mur’]

adj BOT Proveït de septes.

->septe

■septe

[del ll. saeptum ‘barrera, tanca’ (v. septat)]

m 1 ANAT ANIM 1 Paret que separa dues cavitats o dues masses de teixit.

2 Paret interna que separa els diferents metàmers d’un animal.

3 septe alveolar Cadascuna de les làmines òssies que separen els alvèols dentaris.

4 septe lúcid Estrat corni de l’epidermis.

5 septe nasal Porció òssia i cartilaginosa que divideix en dues porcions la fossa nasal.

2 BOT 1 Làmina o paret prima que divideix una cèl·lula o una cavitat d’un òrgan.

2 En certes diatomees, làmina paral·lela a les valves que divideix parcialment la cavitat cel·lular.

->septemvir

■septemvir

[del ll. septemvir, íd., comp de septem ‘set’ i vir ‘home’]

m HIST Membre d’un septemvirat.

->septemviral

■septemviral

[del ll. septemviralis, íd.]

adj HIST Relatiu o pertanyent als septemvirs.

->septemvirat

■septemvirat

[del ll. septemviratus, íd.]

m HIST En la Roma antiga, magistratura en què intervenien set persones.

->septenari

■septenari -ària

[del ll. septenarius, -a, -um, íd.]

1 adj Que consta de set elements. Una combinació septenària.

2 m 1 Grup de set.

2 esp Grup de set dies.

->septennal

■septennal

[formació culta analògica sobre la base del ll. septennium ‘septenni’]

adj 1 Que dura set anys.

2 Que s’esdevé cada set anys.

->septenni

■septenni

[del ll. septennium, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Període de set anys.

->septentrió

■septentrió

Part. sil.: sep_ten_tri_ó

[del ll. septentrio, -ōnis ‘els set estels de l’Óssa Major o l’Óssa Menor’, comp. de septem ‘set’ i trio, -ōnis ‘bou de llaurar’]

m 1 Nom donat indistintament a l’Óssa Major o a l’Óssa Menor, pel fet d’ésser constituïdes per set estels visibles o trions.

2 Nord.

->septentrional

■septentrional

Part. sil.: sep_ten_tri_o_nal

[del ll. septentrionalis, íd.; 1a FONT: s. XV]

1 adj 1 ASTR Relatiu o pertanyent al septentrió.

2 Del nord, pertanyent al nord. Les terres septentrionals.

2 adj i m i f Natural, originari, de les regions del nord. Un septentrional.

->septet

■septet

[formació culta analògica sobre la base de duet, tercet, quartet, quintet, etc., italianismes]

m 1 MÚS 1 Nom donat a les diferents combinacions de set instruments musicals.

2 Conjunt de set músics.

2 POÈTICA Estrofa de set versos.

->septi-

■septi-

Forma prefixada del mot llatí septem, que significa ‘set’. Ex.: septilateral, septivalent.

->septibranquis

septibranquis

m ZOOL 1 pl Ordre de mol·luscs lamel·libranquis que tenen llurs brànquies reduïdes a un septe perforat.

2 sing Mol·lusc de l’ordre dels septibranquis.

->sèptic

■sèptic -a

[del gr. sēptikós ‘que engendra putrefacció’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj PAT Relatiu o pertanyent a la sèpsia.

->-sèptic

-sèptic -sèptica

Forma sufixada del mot grec sẽpsis, que significa ‘putrefacció’. Ex.: antisèptic.

->septicèmia

■septicèmia

Part. sil.: sep_ti_cè_mi_a

[de sèptic i -èmia]

f PAT Nom genèric d’un grup d’infeccions generalitzades greus, que són degudes a l’existència d’un focus infecciós dins el cos, del qual, constantment o periòdicament, passen gèrmens patògens a la sang circulant i hi originen focus infecciosos metastàtics, amb fenòmens clínics objectius i subjectius de malaltia.

->septicèmic

■septicèmic -a

[de septicèmia]

adj PAT Relatiu o pertanyent a la septicèmia.

->septicida

■septicida

adj BOT Que separa les dues làmines carpel·lars constituents d’un septe. Dehiscència septicida.

->septífrag

septífrag -a

adj BOT Que trenca transversalment els septes. Dehiscència septífraga.

->sèptim

■sèptim -a

[del ll. septĭmus, -a, -um ‘setè’]

1 adj Setè.

2 f MÚS Interval de set graus de l’escala diatònica.

->septimí

■septimí

[de l’it. settimino, íd., der. de settimo]

m MÚS septet 1.

->septobasidiàcies

septobasidiàcies

Part. sil.: sep_to_ba_si_di_à_ci_es

f BOT 1 pl Família d’auricularials integrada per fongs paràsits d’insectes, caracteritzats per la presència de teliòspores.

2 sing Fong de la família de les septobasidiàcies.

->septofícides

septofícides

f BOT 1 pl Subclasse de clorofícies pluricel·lulars, amb tal·lus filamentós i cèl·lules uninucleades.

2 sing Alga de la subclasse de les septofícides.

->septuagenari

■septuagenari -ària

Part. sil.: sep_tu_a_ge_na_ri

[del ll. septuagenarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Que ha complert setanta anys.

->septuagèsim

septuagèsim -a

Part. sil.: sep_tu_a_gè_sim

[del ll. septuagesĭmus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Setantè.

2 f LITÚRG 1 Domínica que hom celebrava tres setmanes abans de la primera de quaresma.

2 temps de septuagèsima Període de tres setmanes que precedia immediatament el temps quaresmal.

->sèptuple¹

■sèptuple¹

[v. sèptuple²]

adj Format per set.

->sèptuple²

■sèptuple² -a

[del ll. td. septŭplum, -i, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Set vegades tant com una altra quantitat. Una quantitat sèptupla d’una altra.

2 m Quantitat igual a set vegades una altra. El sèptuple de 3 és 21.

->septuplicar

■septuplicar

[de sèptuple²; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr Multiplicar per set.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: septuplicar

GERUNDI: septuplicant

PARTICIPI: septuplicat, septuplicada, septuplicats, septuplicades

INDICATIU PRESENT: septuplico, septupliques, septuplica, septupliquem, septupliqueu, septupliquen

INDICATIU IMPERFET: septuplicava, septuplicaves, septuplicava, septuplicàvem, septuplicàveu, septuplicaven

INDICATIU PASSAT: septupliquí, septuplicares, septuplicà, septuplicàrem, septuplicàreu, septuplicaren

INDICATIU FUTUR: septuplicaré, septuplicaràs, septuplicarà, septuplicarem, septuplicareu, septuplicaran

INDICATIU CONDICIONAL: septuplicaria, septuplicaries, septuplicaria, septuplicaríem, septuplicaríeu, septuplicarien

SUBJUNTIU PRESENT: septupliqui, septupliquis, septupliqui, septupliquem, septupliqueu, septupliquin

SUBJUNTIU IMPERFET: septupliqués, septupliquessis, septupliqués, septupliquéssim, septupliquéssiu, septupliquessin

IMPERATIU: septuplica, septupliqui, septupliquem, septupliqueu, septupliquin

->sepulcral

■sepulcral

[del ll. sepulcralis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al sepulcre. Inscripció sepulcral.

2 fig Lúgubre. Una veu sepulcral.

3 silenci sepulcral Silenci absolut.

->sepulcre

■sepulcre

[del ll. sepulcrum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ETNOG, HIST i ART 1 Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.

2 sepulcre de fossa PREHIST Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció; o bé, també, la de llosa que forma una mena de caixa (cista) de petites dimensions.

2 p ext 1 ART Urna que conté la imatge jacent del Crist difunt.

2 LITÚRG Cavitat de l’altar on hi ha dipositades les relíquies dels sants.

3 sepulcre emblanquinat fig Hipòcrita, que no té sinó les aparences de la virtut.

->sepultar

■sepultar

[del ll. td. sepultare, freqüentatiu de sepelīre, íd.; 1a FONT: 1392]

v tr 1 Sebollir, enterrar, un mort, posar-lo en un sepulcre. Fou sepultat sota una olivera.

2 fig Colgar, soterrar. Una esllavissada de rocs i terra sepultà el carro i els animals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sepultar

GERUNDI: sepultant

PARTICIPI: sepultat, sepultada, sepultats, sepultades

INDICATIU PRESENT: sepulto, sepultes, sepulta, sepultem, sepulteu, sepulten

INDICATIU IMPERFET: sepultava, sepultaves, sepultava, sepultàvem, sepultàveu, sepultaven

INDICATIU PASSAT: sepultí, sepultares, sepultà, sepultàrem, sepultàreu, sepultaren

INDICATIU FUTUR: sepultaré, sepultaràs, sepultarà, sepultarem, sepultareu, sepultaran

INDICATIU CONDICIONAL: sepultaria, sepultaries, sepultaria, sepultaríem, sepultaríeu, sepultarien

SUBJUNTIU PRESENT: sepulti, sepultis, sepulti, sepultem, sepulteu, sepultin

SUBJUNTIU IMPERFET: sepultés, sepultessis, sepultés, sepultéssim, sepultéssiu, sepultessin

IMPERATIU: sepulta, sepulti, sepultem, sepulteu, sepultin

->sepultura

■sepultura

[del ll. sepultura, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció d’enterrar un mort; enterrament, inhumació.

2 sepultura eclesiàstica DR CAN Conjunt d’actes i cerimònies que acompanyen l’enterrament d’un fidel difunt.

2 Lloc d’enterrament d’un o més cadàvers; sepulcre, tomba.

->sequaç

■sequaç

[del ll. sequax, -ācis, íd., der. de sequi ‘seguir’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

[sovint pej] adj i m i f Que segueix l’opinió, el partit o la doctrina d’un altre.

->sèquan

sèquan -a

1 adj Relatiu o pertanyent als sèquans.

2 m i f HIST Membre d’un poble de la Gàl·lia, d’origen cèltic, establert al país regat pel Saona.

->sequedat

■sequedat

[de sec²; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de sec.

->seqüela

■seqüela

Part. sil.: se_qüe_la

[del ll. sequela, íd., der. de sequi ‘seguir’; 1a FONT: s. XVI]

f 1 1 Conseqüència, allò que se segueix d’una cosa.

2 PAT Ròssec que deixa una malaltia.

2 Sèrie o seguit de coses o persones que segueixen una persona o una cosa. Això portarà una llarga seqüela de mals.

->seqüència

■seqüència

Part. sil.: se_qüèn_ci_a

[del ll. sequentia ‘les coses que segueixen’, pl. neutre de sequens, -ntis, part. pres. de sequi ‘seguir’]

f 1 1 Successió ordenada.

2 CIN Successió de plans i escenes d’una pel·lícula en els quals es desenvolupa una acció concreta dins d’un mateix enquadrament espaciotemporal.

3 ESTRATIG Successió de fets geològics, de processos o de roques sedimentàries segons un ordre cronològic, la qual ofereix la posició relativa i l’edat dins la història geològica.

4 ESTRATIG Successió de termes sedimentaris diferents que s’encadenen i se superposen sense cap interrupció, de manera que van associats per una característica determinada.

5 GRAM Ordre sintàctic dels mots en l’oració.

6 INFORM Ordre primari d’execució d’un conjunt d’instruccions o sentències d’un programa.

7 MAT Successió.

8 anàlisi de seqüència ECON Teoria econòmica dinàmica per a analitzar el desenvolupament total d’una economia tancada.

9 regla de la seqüència QUÍM Procediment per a establir la configuració absoluta dels centres quirals.

10 seqüència bioquímica (o dels aminoàcids) BIOQ Ordre en què els aminoàcids d’una proteïna o d’un pèptid són units entre ells.

11 seqüència fònica FON Conjunt significatiu de sons cronològicament contigus i limitats per dues pauses.

12 seqüència principal ASTROF En el diagrama de temperatura, lluminositat i magnitud dels estels (diagrama de Herzsprung-Russell), franja estreta integrada per tots aquells estels que es troben en la fase de llur existència durant la qual cremen hidrogen en llur centre i es transformen en heli.

2 LITÚRG Nom amb què és coneguda la prosa a partir dels manuscrits litúrgics germànics.

->seqüenciació

seqüenciació

Part. sil.: se_qüen_ci_a_ci_ó

[de seqüenciar]

f 1 1 Acció de seqüenciar;

2 l’efecte.

2 BIOL Procés de determinació de la seqüència d’aminoàcids d’una determinada proteïna o bé de la seqüència de nucleòtids d’una molècula d’ADN o d’ARN.

3 seqüenciació de continguts ENSENY Distribució ordenada de la matèria d’aprenentatge en cicles educatius o en els nivells o cursos que formen un cicle educatiu d’acord amb uns criteris psicopedagògics determinats.

->seqüenciador

seqüenciador

m ELECTROAC i MÚS Dispositiu del sintetitzador que pot memoritzar i reproduir llargues i complexes estructures musicals.

->seqüencial

■seqüencial

Part. sil.: se_qüen_ci_al

[de seqüència]

adj 1 Relatiu o pertanyent a una seqüència.

2 sistema seqüencial AUTOM i ELECTRÒN Sistema automàtic que funciona segons una seqüència determinada.

->seqüenciar

seqüenciar

Part. sil.: se_qüen_ci_ar

[de seqüència]

v tr Establir una successió o sèrie ordenada (de coses que guarden entre elles una certa relació).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: seqüenciar

GERUNDI: seqüenciant

PARTICIPI: seqüenciat, seqüenciada, seqüenciats, seqüenciades

INDICATIU PRESENT: seqüencio, seqüencies, seqüencia, seqüenciem, seqüencieu, seqüencien

INDICATIU IMPERFET: seqüenciava, seqüenciaves, seqüenciava, seqüenciàvem, seqüenciàveu, seqüenciaven

INDICATIU PASSAT: seqüencií, seqüenciares, seqüencià, seqüenciàrem, seqüenciàreu, seqüenciaren

INDICATIU FUTUR: seqüenciaré, seqüenciaràs, seqüenciarà, seqüenciarem, seqüenciareu, seqüenciaran

INDICATIU CONDICIONAL: seqüenciaria, seqüenciaries, seqüenciaria, seqüenciaríem, seqüenciaríeu, seqüenciarien

SUBJUNTIU PRESENT: seqüenciï, seqüenciïs, seqüenciï, seqüenciem, seqüencieu, seqüenciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: seqüenciés, seqüenciessis, seqüenciés, seqüenciéssim, seqüenciéssiu, seqüenciessin

IMPERATIU: seqüencia, seqüenciï, seqüenciem, seqüencieu, seqüenciïn

->sequer

■sequer

Hom.: saquer

[de sec²]

m AGR 1 Era on, sobre canyissos, hom posa a assecar fruita, especialment figues.

2 Canyís sobre el qual hom posa fruita a assecar.

->sequera

■sequera

[de sec²]

f 1 Seca, secada.

2 AGR Boïc.

->sequerada

■sequerada

[de sequera]

f AGR Conjunt de sequeres o boïcs fets en artigar un terreny.

->sequeral

■sequeral

[de sec²; 1a FONT: 1915, DAg.]

m Terreny sec, mancat d’aigua.

->seqüestració

seqüestració

Part. sil.: se_qües_tra_ci_ó

[del ll. td. sequestratio, -ōnis ‘separació’]

f PAT Procés de formació d’un segrest.

->sequi

■sequi

m BOT i AGR 1 Liana monoica de la família de les cucurbitàcies (Sechium edule), de fulles cordiformes lobulades, flors pentàmeres i fruits en pepònide, pròpia de l’Amèrica tropical.

2 Fruit comestible del sequi, gros, generalment piriforme, de closca molt dura, verda o blanquinosa, polpa esponjosa i una única llavor molt grossa.

->sequí

sequí

[de l’àr. sikkî ‘moneda’, der. de säkka ‘punxó de marcar la moneda’ (v. seca)]

m NUMIS Nom que, vers la meitat del segle XVI, prengué el ducat d’or de Venècia.

->séquia

■séquia

Part. sil.: sé_qui_a

[de l’àr. sǟqiya, íd., participi actiu de sáqà ‘regar’; 1a FONT: 1094]

f AGR i HIDR 1 Canal de regatge.

2 séquia fillola Canal secundari, en un sistema de regatge, anomenat també sequial, sequió, sequiol o sequiola.

3 séquia major Canal principal, en un sistema de regatge.

4 séquia mare Séquia major.

->sequiaire

sequiaire

Part. sil.: se_qui_ai_re

[de séquia]

m i f Sequier.

->sequial

sequial

Part. sil.: se_qui_al

[de séquia]

m AGR i HIDR Séquia fillola.

->sequiatge

■sequiatge

Part. sil.: se_qui_at_ge

[de séquia]

m DR Contribució que es paga per l’ús de l’aigua d’una séquia.

->sequier

■sequier -a

Part. sil.: se_qui_er

[de séquia; 1a FONT: 1345]

1 adj Relatiu o pertanyent a la séquia.

2 m i f Encarregat de distribuir l’aigua de la séquia pública.

->sequió

■sequió

Part. sil.: se_qui_ó

[de séquia]

m AGR i HIDR Séquia fillola.

->sequiol

■sequiol

Part. sil.: se_qui_ol

[de séquia]

m AGR i HIDR Séquia fillola.

->sequiola

■sequiola

Part. sil.: se_qui_o_la

[de séquia]

f AGR i HIDR Séquia fillola.

->sequoia

■sequoia

Part. sil.: se_quo_ia

[de l’angl. sequoia, nom posat a l’arbre en honor de Sequoyah (+ 1843), gramàtic fill d’un anglès i una índia nord-americana, creador de l’alfabet cherokee]

f BOT 1 Nom de dos arbres perennifolis de la família de les taxodiàcies de grans dimensions propis de Califòrnia: la Sequoia sempervirens, de fulles en un sol pla, flors amb esquames i cons ovoides, i la Sequoiadendron giganteum, de fulles arranjades en hèlix i cons ovoides.

2 FUST Fusta de la sequoia.

->ser¹

■ser¹

Hom.: ce

[forma reduïda de ésser¹]

v intr i cop Ésser¹.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ésser

INFINITIU (alternatiu): ser

GERUNDI: essent

GERUNDI (alternatiu): sent

PARTICIPI: estat, estada, estats, estades

PARTICIPI (alternatiu): sigut, siguda, siguts, sigudes

PARTICIPI (alternatiu): set, seta, sets, setes

INDICATIU PRESENT: sóc, ets, és, som, sou, són

INDICATIU PRESENT (alternatiu): só, ets, és, som, sou, són

INDICATIU IMPERFET: era, eres, era, érem, éreu, eren

INDICATIU PASSAT: fui, fores, fou, fórem, fóreu, foren

INDICATIU FUTUR: seré, seràs, serà, serem, sereu, seran

INDICATIU CONDICIONAL: seria, series, seria, seríem, seríeu, serien

INDICATIU CONDICIONAL (alternatiu): fóra, fores, fóra, fórem, fóreu, foren

SUBJUNTIU PRESENT: sigui, siguis, sigui, siguem, sigueu, siguin

SUBJUNTIU IMPERFET: fos, fossis, fos, fóssim, fóssiu, fossin

IMPERATIU: sigues, sigui, siguem, sigueu, siguin

->ser²

■ser²

Hom.: ce

[v. ser¹]

m Ésser².

->ser-

■ser-

Forma prefixada del mot sèrum. Ex.: seràmnic.

->serac

■serac

[del fr. sérac, i aquest, del dialectal savoià serac ‘formatge blanc’, del ll. serum ‘sèrum’]

m GEOMORF Irregularitat de la superfície d’una glacera, que presenta una estructura caòtica amb trossos i blocs de glaç, separats per profundes escletxes.

->serafí

■serafí

[del ll. ecl. seraphim ‘serafins’, i aquest, de l’hebreu sĕrãphĩm, pl. de sĕrãph ‘serafí’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 BÍBL i CRIST Esperit celestial o àngel que pertany a la més alta de les jerarquies angèliques del Pseudo-Dionís.

2 fig Persona d’una gran bellesa, especialment un infant.

3 HERÀLD Figura d’àngel representada per un cap d’infant amb sis ales.

->seràfic

■seràfic -a

[de serafí; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

1 adj BÍBL i CRIST 1 Relatiu o pertanyent als serafins.

2 De serafí. Ardor seràfic.

2 CATOL 1 adj Relatiu o pertanyent a sant Francesc d’Assís o a l’orde franciscà. Pare seràfic. Orde seràfic. Col·legi seràfic.

2 m abs Francesc d’Assís.

3 doctor seràfic Sobrenom donat a sant Bonaventura.

3 adj fig Excessivament ingenu, angelical.

->seràficament

■seràficament

[de seràfic]

adv D’una manera seràfica.

->serafina

■serafina

[aplicat a una roba molt adornada, pel sentit que prengué també el mot serafí de ‘persona de gran bellesa’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f TÈXT Roba de llana adornada amb dibuixos petits de flors, etc.

->seràmnica

seràmnica, cavitat

EMBRIOL Celoma extraembrionari.

->serapeu

■serapeu

Part. sil.: se_ra_peu

m ARQUEOL 1 Necròpoli d’Apis, a Egipte.

2 Temple de Serapis, a Grècia.

->serapèum

■serapèum

Part. sil.: se_ra_pè_um

m ARQUEOL Serapeu.

->serbi sèrbia

■serbi sèrbia

1 adj i m i f De Sèrbia (estat d’Europa), dels serbis (poble) o del serbi (variant lingüística).

2 m i f HIST Individu d’un poble eslau meridional.

3 m LING Variant del serbocroat parlada a Sèrbia i escrita en caràcters ciríl·lics.

->serbo-

■serbo-

Forma prefixada del mot serbi. Ex.: serbocroat.

->serbocroat

■serbocroat -a

Part. sil.: ser_bo_cro_at

1 adj Relatiu o pertanyent al serbocroat.

2 m LING Llengua eslava del subgrup meridional o balcànic parlada a Sèrbia i a Croàcia i en altres territoris limítrofs.

->serclet

■serclet

[alteració de xanguet]

m ICT Xanguet.

->serdinyenc

serdinyenc -a

adj i m i f De Serdinyà i Joncet (Conflent).

->serè

■serè -ena

[del ll. serenus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV]

1 METEOR 1 adj Clar, lliure de núvols i de boira. Un cel serè. Fer un dia serè, una nit serena. Estar serè.

2 m Vent del NW o de ponent, sec i generalment moderat o fort.

3 f Clap de cel blau entre núvols, clariana.

4 f Humitat de l’aire que hi ha en certes nits serenes o després de la posta de sol. Guardeu-vos de la serena.

5 a la serena A camp ras, sense cobert, durant la nit. Va haver de dormir a la serena.

2 adj fig 1 Exempt de tot torbament. Tenir el cap serè.

2 Que reflecteix la tranquil·litat de l’ànim. Una mirada serena.

3 gota serena PAT Amaurosi.

->serenalla

■serenalla

f dial ZOOL Sargantana.

->serenament

■serenament

[de serè]

adv Amb serenitat.

->serenata

■serenata

[de l’it. serenata, der. de serenare ‘asserenar’, i aquest, de sereno ‘serè’, pel fet de cantar-se a l’aire lliure a les nits serenes]

f MÚS Composició vocal amb acompanyament d’un o més instruments (guitarres, mandolines, etc.) o exclusivament instrumental, destinada originalment a ésser executada a l’aire lliure i a la nit a fi d’honorar una persona o amb finalitat amorosa.

->serendipitat

■serendipitat

f Descobriment casual o imprevist fet per un investigador en el curs d’una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferents.

->serení

■serení

[de serè; 1a FONT: s. XIX, Milà i F.]

m METEOR Serena, rellent.

->sereníssim

■sereníssim -a

[de serè; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj i m i f HIST 1 Tractament honorífic d’alguns sobirans europeus de categoria inferior a la reial o de prínceps mediatitzats del Sacre Imperi.

2 Apel·latiu de les repúbliques de San Marino i de Venècia.

->serenitat

■serenitat

[del ll. serenĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f 1 1 METEOR Qualitat de serè. La serenitat del cel.

2 esp i fig No va perdre ni un moment la serenitat.

2 HIST Títol honorífic que hom donava als reis i als prínceps que tenien el tractament de sereníssim. La vostra serenitat. Sa serenitat.

->sereno

■sereno

[del cast. sereno, del fet que aquest vigilant nocturn anunciava periòdicament l’hora i el temps que feia, per ex., “Las tres en punto y sereno (o nublado o lloviendo)"; 1a FONT: s. XVIII]

m Funcionari encarregat de la vigilància nocturna en les poblacions petites i, per sectors, a les ciutats.

->serenor

■serenor

[de serè]

f serenitat 1.

->sereny

■sereny -a

[alteració gràfica de cereny, der. de l’ant. i dial. cer, reducció de acer (v. areny)]

adj dial Vigorós, molt sa, que no es corromp. Uns préssecs serenys.

->serer

serer -a

Hom.: cerer

1 adj Relatiu o pertanyent als serers.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble sudanès de l’Àfrica occidental.

->serf serva

■serf serva

[del ll. servus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m i f 1 El qui no és de condició lliure.

2 esp HIST Home sotmès a la situació de servitud, anomenat també, sovint, serf de la gleva.

->sergé

sergé

Hom.: sarger

[del fr. sergé, íd., der. de serge, i aquest, del ll. vg. *sarĭca, ll. cl. serĭca, neutre pl. substantivat de serĭcum ‘seda’]

[pl -és] m TÈXT Teixit de llana amb lligat de plana, que produeix efectes de diagonals fines.

->sergent

■sergent -a

[del fr. sergent, íd., del ll. serviens, -ntis ‘servent’; 1a FONT: 1630]

m i f 1 ORG MIL A l’exèrcit espanyol, grau militar, entre els oficials i la tropa, l’inferior del cos de sotsoficials i al qual correspon el comandament d’un escamot o peça d’artilleria.

2 sergent major HIST MIL 1 A l’edat moderna, oficial que exercia part del comandament de la gent quan era cridada a sometent.

2 Títol donat a Tortosa, a l’edat moderna, al procurador tercer quan exercia el seu comandament en la milícia municipal.

3 Oficial de guerra, subordinat al coronel o conseller en cap, que a Barcelona comandava les capitanies de la Coronela o milícia local urbana.

->sergenteria

■sergenteria

Part. sil.: ser_gen_te_ri_a

[de sergent]

f ORG MIL 1 Càrrec de sergent.

2 Conjunt de sergents.

->seri-

■seri-

Forma prefixada del mot llatí serĭcum, que significa ‘seda’. Ex.: sericultor.

->seriació

■seriació

Part. sil.: se_ri_a_ci_ó

[de seriar]

f Ordenació o arranjament en sèrie.

->seriadament

■seriadament

Part. sil.: se_ri_a_da_ment

[de seriar]

adv Formant sèrie.

->serial

■serial

Part. sil.: se_ri_al

[de sèrie; pres substantivadament en l’accepció moderna de ‘novel·la difosa en capítols successius per ràdio o televisió’, és un calc de l’angl. serial, íd., pres del fr. ant. sérial, modern sériel]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a una sèrie.

2 Que apareix en parts o números successius. Una publicació serial.

3 BOT Dit de les gemmes suplementàries que neixen l’una damunt l’altra, sobre una gemma axil·lar.

4 MÚS Dit de la música en què el principi de la sèrie dodecatònica és generalitzat a tots els paràmetres musicals.

2 m LIT Novel·la que es difon pels mitjans de comunicació, especialment la ràdio i la televisió, en capítols successius.

->serialisme

■serialisme

Part. sil.: se_ri_a_lis_me

[de serial]

m MÚS Música serial.

->seriar

■seriar

Part. sil.: se_ri_ar

Hom.: sarià

[de sèrie]

v tr Arranjar o ordenar formant una sèrie. Seriar els passos de vianants al llarg de l’avinguda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: seriar

GERUNDI: seriant

PARTICIPI: seriat, seriada, seriats, seriades

INDICATIU PRESENT: serio, series, seria, seriem, serieu, serien

INDICATIU IMPERFET: seriava, seriaves, seriava, seriàvem, seriàveu, seriaven

INDICATIU PASSAT: serií, seriares, serià, seriàrem, seriàreu, seriaren

INDICATIU FUTUR: seriaré, seriaràs, seriarà, seriarem, seriareu, seriaran

INDICATIU CONDICIONAL: seriaria, seriaries, seriaria, seriaríem, seriaríeu, seriarien

SUBJUNTIU PRESENT: seriï, seriïs, seriï, seriem, serieu, seriïn

SUBJUNTIU IMPERFET: seriés, seriessis, seriés, seriéssim, seriéssiu, seriessin

IMPERATIU: seria, seriï, seriem, serieu, seriïn

->sèric¹

■sèric¹ -a

Hom.: cèric

[del ll. serĭcus, -a, -um ‘de seda’, der. de Seres, i aquest, del gr. Sẽres ‘els xinesos’, aplicat també a certs productes originaris de la Xina, com la seda]

adj De seda.

->sèric²

■sèric² -a

Hom.: cèric

[del ll. serum ‘sèrum’]

adj FISIOL ANIM 1 Relatiu o pertanyent al sèrum.

2 Produït pel sèrum.

->serici-

■serici-

Forma prefixada del mot llatí serĭcum, que significa ‘seda’. Ex.: sericicultura, sericigen.

->sericícola

■sericícola

[der. de serici- i -cola; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Relatiu o pertanyent a la producció de la seda.

->sericicultor

■sericicultor -a

[de serici- i -cultor]

m i f Persona que es dedica a la sericicultura.

->sericicultura

■sericicultura

[de serici- i -cultura; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Indústria que té per objecte la producció de la seda.

2 ZOOT Cria de cucs de seda amb finalitats comecials.

->sericigen

sericigen -ígena

[de serici- i -gen]

adj ZOOL Dit de l’animal que produeix seda i de les glàndules d’aquests animals que en produeixen.

->sericina

■sericina

f BIOQ Albuminoide gelatinós que és un dels principals constituents de la seda en brut.

->sericita

■sericita

f MINERAL Varietat de moscovita que forma agregats amb grans molt fins i que hom troba en els esquists i gneis de metamorfisme de grau baix o mitjà.

->sericític

■sericític -a

adj MINERAL 1 Relatiu o pertanyent a la sericita.

2 Que conté sericita.

->sericitós

■sericitós -osa

[de sericita]

adj Sericític.

->sericultor

■sericultor -a

m i f Sericicultor.

->sericultura

■sericultura

f Sericicultura.

->seridoler

■seridoler

[de serida, variant aranesa de cirera]

m BOT Moixera de guilla.

->sèrie

■sèrie

Part. sil.: sè_ri_e

[del ll. series, -ei, íd., der. de serĕre ‘entrellaçar, enfilar’ (cf. dissertar); 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Seguit de coses que se succeeixen les unes a les altres relacionades d’alguna manera entre elles. Una sèrie de fets.

2 Seguit, no interromput. El segon volum de la tercera sèrie.

3 ESPORT En la boxa, rapidíssima successió de cops a la cara o al cos de l’adversari.

4 ESPORT En atletisme, natació i rem, eliminatòria.

5 ESPORT Grup d’exercicis gimnàstics sobre el terreny o sobre aparell que tenen una certa relació els uns amb els altres i que tendeixen a desenvolupar un programa preestablert.

6 FISIOL ANIM En hematologia, successió de tipus cel·lulars en el desenvolupament d’una cèl·lula sanguínia.

7 GEOBOT Conjunt de comunitats vegetals que se succeeixen des d’una comunitat inicial fins a la clímax.

8 GEOL i ESTRATIG Conjunt de terrenys sedimentaris dipositats al llarg d’un període geològic determinat.

9 INDÚST Nom donat a la secció d’una fàbrica en la qual són fabricades les peces en sèrie o a la part o departament de la secció de muntatge en la qual són muntades màquines, aparells, etc., de sèrie.

10 LING Conjunt ordenat d’elements fonològics que tenen un tret, positiu o negatiu, en comú.

11 MAT Suma indicada d’un conjunt finit o infinit ordenat de termes.

12 MÚS En la música serial, successió de dotze sons diferents, les dotze notes de l’escala cromàtica que se succeeixen sense repetició, segons l’ordre fixat prèviament pel compositor.

13 PEDOL En la classificació americana, conjunt de sòls que, formats d’una mateixa roca mare i amb una situació topogràfica similar, presenten el mateix tipus de perfil.

14 TV Programa divulgatiu, d’entreteniment, etc., concebut per a ésser emès per televisió en capítols.

15 de sèrie INDÚST Dit dels aparells, màquines, objectes, etc., que han estat fabricats en sèrie.

16 en sèrie ECON i INDÚST Forma d’organització i realització del procés de treball que, mitjançant la utilització intensiva de maquinària, té com a resultat l’elaboració de productes (peces, màquines, objectes, etc.) idèntics, no diferenciables.

17 en sèrie ELECTROT Dit de la disposició d’un conjunt d’elements, generadors, etc., similars, de tal manera que formen un sol camí per al corrent i que, per tant, són travessats tots ells pel mateix corrent.

18 fora de sèrie fig Que és excepcional.

19 sèrie blanca HISTOL i CIT Successió de tipus cel·lulars que donaran lloc a una cèl·lula de tipus leucocitari.

20 sèrie de funcions MAT Successió de funcions {F_n} amb F_n= Әi=1 f_i, on les f_isón també funcions.

21 sèrie de municions ARM Conjunt de municions de tota classe i calibre que formen el total de les dotacions d’una unitat.

22 sèrie de potències MAT Donada una funció real de variable real f(x) derivable indefinidament en el punt x₀, sèrie Σa_n(x—x₀) ⁿamb a_n= (1/n!) fⁿ(x₀).

23 sèrie filètica BIOL Conjunt d’organismes existents i extingits que deriven d’una única forma fonamental.

24 sèrie radioactiva FÍS ATÒM Conjunt de núclids radioactius cadascun dels quals és format per la desintegració d’un altre del mateix conjunt.

25 sèrie temporal ECON Seguit de dades de producció, preus, vendes, exportacions, etc., recollides amb una seqüència periòdica, l’anàlisi de les quals permet d’establir relacions entre les diferents categories econòmiques.

26 sèrie trigonomètrica MAT Cadascuna de les sèries de funcions Σf_i, amb f_i(x) = a_ncos nx + b_nsin nx.

27 sèrie vermella HISTOL i CIT Successió de tipus cel·lulars que donaran lloc a una cèl·lula de tipus eritrocitari.

2 BOT Categoria taxonòmica superior a l’espècie i inferior a la secció i al gènere.

3 ESTRATIG Unitat cronostratigràfica de jerarquia inferior al sistema i superior a l’estatge.

->serietat

■serietat

Part. sil.: se_ri_e_tat

[del ll. seriĕtas, -ātis, íd., der. de serius, -a, -um ‘seriós’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Qualitat de seriós.

->serigot

serigot

[variant de xerigot]

m Xerigot.

->serigrafia

■serigrafia

Part. sil.: se_ri_gra_fi_a

[de seri- i -grafia]

f GRÀF i TÈXT Procediment d’impressió i d’estampació de teixits en el qual el motiu és dibuixat en una tela de sedàs o en un teixit de seda muntat en un marc, i que hom aplica i tinta sobre el paper, el teixit, etc., que hom vol imprimir.

->serigràfic

serigràfic -a

[de serigrafia]

adj Relatiu o pertanyent a la serigrafia.

->serina

■serina

Hom.: cerina

f BIOQ 1 [C₃H₇NO₃] QUÍM ORG Aminoàcid no essencial que ocorre a la natura en la forma L(—).

2 Seroalbúmina.

->serincefalina

serincefalina

f BIOQ Cefalina que resulta de la substitució de la colina de les lecitines per serina.

->serin-deshidratasa

serin-deshidratasa

f BIOQ Enzim específic, dependent del fosfat de piridoxal, que catalitza la deshidratació de la serina.

->serinyanenc

serinyanenc -a

adj i m i f De Serinyà (Pla de l’Estany).

->seriografia

seriografia

Part. sil.: se_ri_o_gra_fi_a

[de sèrie i -grafia]

f DIAG Tècnica radiològica per a l’estudi dels òrgans en moviment.

->seriós

■seriós -osa

Part. sil.: se_ri_ós

[del b. ll. seriosus, -a, -um, der. de serius, -a, -um, íd.; 1a FONT: c. 1400]

adj 1 1 Que, en les seves accions i la seva manera de procedir, dóna importància a les coses. És un home seriós en la feina.

2 Que no obra a la lleugera, sense reflexió o sense coneixement, per riure-se’n o tractant d’enganyar.

3 No lleuger ni voluble. Posar-se seriós. Estar seriós.

4 p ext No jocós ni frívol. Un vestit seriós.

5 MÚS No jocós o buf. Òpera seriosa.

2 Important, de consideració, que és per a preocupar-se’n, difícil de resoldre. Un treball seriós. Un compromís seriós. Un perill seriós. Una malaltia seriosa.

->seriosament

■seriosament

Part. sil.: se_ri_o_sa_ment

[de seriós]

adv D’una manera seriosa, amb serietat.

->serioscòpia

serioscòpia

Part. sil.: se_ri_os_cò_pi_a

[de sèrie i -scòpia]

f DIAG Sèrie de radiografies efectuades en plans paral·lels i en diferents direccions, que hom examina superposades i desplaça fins que coincideixen les projeccions dels distints plans de l’objecte.

->seriositat

■seriositat

Part. sil.: se_ri_o_si_tat

[de seriós]

f Qualitat de seriós; serietat.

->serjant

■serjant

[del fr. sergent ‘sergent’, usat metafòricament, ajudat per la fonètica, per a designar l’eina serre-joint, comp. de serrer ‘estrènyer, cenyir’ i joint ‘junt, ajustat’]

m FUST Instrument de fusta o de ferro emprat pels fusters per a mantenir premudes l’una contra l’altra dues peces de fusta encolades fins que s’hagin enganxat.

->serliana

■serliana

Part. sil.: ser_li_a_na

f ARQUIT Finestra o porta triforada amb l’obertura central formada per un arc de mig punt i les laterals més baixes i amb llinda.

->sermó

■sermó

[del ll. sermo, -ōnis ‘conversa; diàleg; llengua, estil’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 CRIST 1 Discurs pronunciat en públic per un ministre del culte per a edificació dels assistents, prèdica.

2 LITÚRG Homilia.

2 BÍBL Nom amb què hom sol designar els més extensos reculls de paraules de Jesús que formen una part important dels Evangelis. El sermó de la muntanya.

3 POÈTICA Gènere poètic medieval que, parodiant l’oratòria sagrada, servia al poeta per a la sàtira o l’humor.

4 fig Amonestació, exhortació, insistent i llarga. No el va renyar ni li va fer cap sermó.

->sermonador

■sermonador -a

[de sermonar; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m i f 1 CRIST Predicador.

2 fig Sermonejador.

->sermonaire

■sermonaire

Part. sil.: ser_mo_nai_re

[de sermonar]

m i f 1 Sermonejador.

2 col·loq Predicador.

->sermonar

■sermonar

[del ll. sermonare ‘conversar’; 1a FONT: 1295]

v intr Predicar, pronunciar un sermó.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sermonar

GERUNDI: sermonant

PARTICIPI: sermonat, sermonada, sermonats, sermonades

INDICATIU PRESENT: sermono, sermones, sermona, sermonem, sermoneu, sermonen

INDICATIU IMPERFET: sermonava, sermonaves, sermonava, sermonàvem, sermonàveu, sermonaven

INDICATIU PASSAT: sermoní, sermonares, sermonà, sermonàrem, sermonàreu, sermonaren

INDICATIU FUTUR: sermonaré, sermonaràs, sermonarà, sermonarem, sermonareu, sermonaran

INDICATIU CONDICIONAL: sermonaria, sermonaries, sermonaria, sermonaríem, sermonaríeu, sermonarien

SUBJUNTIU PRESENT: sermoni, sermonis, sermoni, sermonem, sermoneu, sermonin

SUBJUNTIU IMPERFET: sermonés, sermonessis, sermonés, sermonéssim, sermonéssiu, sermonessin

IMPERATIU: sermona, sermoni, sermonem, sermoneu, sermonin

->sermonari

■sermonari

[del b. ll. sermonarium, íd.]

m CRIST Col·lecció de sermons.

->sermoneig

■sermoneig

Part. sil.: ser_mo_neig

[de sermonejar]

m Acció de sermonejar.

->sermonejador

■sermonejador -a

[de sermonejar]

adj i m i f Que sermoneja, amic de sermonejar.

->sermonejar

■sermonejar

[de sermó]

v tr Amonestar, exhortar, algú insistentment. No sermonegis els teus companys.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sermonejar

GERUNDI: sermonejant

PARTICIPI: sermonejat, sermonejada, sermonejats, sermonejades

INDICATIU PRESENT: sermonejo, sermoneges, sermoneja, sermonegem, sermonegeu, sermonegen

INDICATIU IMPERFET: sermonejava, sermonejaves, sermonejava, sermonejàvem, sermonejàveu, sermonejaven

INDICATIU PASSAT: sermonegí, sermonejares, sermonejà, sermonejàrem, sermonejàreu, sermonejaren

INDICATIU FUTUR: sermonejaré, sermonejaràs, sermonejarà, sermonejarem, sermonejareu, sermonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sermonejaria, sermonejaries, sermonejaria, sermonejaríem, sermonejaríeu, sermonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sermonegi, sermonegis, sermonegi, sermonegem, sermonegeu, sermonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: sermonegés, sermonegessis, sermonegés, sermonegéssim, sermonegéssiu, sermonegessin

IMPERATIU: sermoneja, sermonegi, sermonegem, sermonegeu, sermonegin