->pesar¹

■pesar¹

[v. pesar²]

m 1 Desplaer que hom sent per alguna cosa, especialment d’haver fet una cosa de la qual es penedeix.

2 a pesar de loc prep Malgrat.

3 a pesar que loc conj Malgrat que.

->pesar²

■pesar²

[del ll. pensare, íd., freqüentatiu del ll. pendĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Mesurar el pes d’un cos. Pesar un pa, una carta. Pesar amb una balança.

2 tr fig Examinar el pro i el contra d’una cosa per apreciar-ne el valor, sospesar. Peseu bé les conseqüències de la vostra acció.

3 1 intr Tenir pes. Tots els cossos pesen.

2 tr Tenir tal o tal pes. Aquest pa pesa un quilo.

3 intr fig Aquestes raons pesen molt.

4 intr 1 Fer sentir el seu pes. Aquest paquet pesa massa per poder-lo portar a mà.

2 fig Poques coses pesen tant com un secret.

5 intr Saber greu. Li pesa d’haver-ho fet. Creieu que em pesa d’haver-vos ofès.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pesar

GERUNDI: pesant

PARTICIPI: pesat, pesada, pesats, pesades

INDICATIU PRESENT: peso, peses, pesa, pesem, peseu, pesen

INDICATIU IMPERFET: pesava, pesaves, pesava, pesàvem, pesàveu, pesaven

INDICATIU PASSAT: pesí, pesares, pesà, pesàrem, pesàreu, pesaren

INDICATIU FUTUR: pesaré, pesaràs, pesarà, pesarem, pesareu, pesaran

INDICATIU CONDICIONAL: pesaria, pesaries, pesaria, pesaríem, pesaríeu, pesarien

SUBJUNTIU PRESENT: pesi, pesis, pesi, pesem, peseu, pesin

SUBJUNTIU IMPERFET: pesés, pesessis, pesés, peséssim, peséssiu, pesessin

IMPERATIU: pesa, pesi, pesem, peseu, pesin

->pesarós

■pesarós -osa

[de pesar¹]

adj Que té un pesar. Està molt pesarós del que ha fet.

->pesa-sals

■pesa-sals

m METROL Areòmetre per a mesurar la densitat de les dissolucions salines.

->pesat

■pesat -ada

Cp. pesant

[de pesar²; 1a FONT: s. XV, Roís]

adj 1 1 Feixuc, que fa sentir el seu pes.

2 esp i fig Un son pesat. Una feina pesada.

3 Molest, enfadós, que un voldria treure’s de sobre. És una dona molt pesada: sempre es queixa. Fer-se pesat.

2 Molt lent en els moviments. Té un caminar pesat.

->pesatge

■pesatge

m 1 Operació de pesar.

2 HIST DR CAT A l’antic règim, als Països Catalans, impost que rebien les universitats i corporacions com a taxa dels serveis monopolitzats del pes de les mercaderies.

->pesca

■pesca

[de pescar; 1a FONT: 1446]

f 1 1 Acció de pescar;

2 l’efecte.

2 PESC 1 Conjunt de tècniques i activitats mitjançant les quals l’home agafa peixos de l’aigua dels rius i dels llacs o de la mar i, per extensió, crustacis, mol·luscs i d’altres éssers que hi viuen. Pesca d’altura. Pesca a l’encesa.

2 Peix que hom ha pescat.

3 pesca a la llum Pesca d’encerclament que atrau el peix per mitjà de la llum.

3 ESPORT Conjunt d’activitats relacionades amb la captura del peix, per esbarjo i sense finalitats lucratives.

->pescada

■pescada

[de pescar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f PESC Conjunt de peixos que hom captura d’un cop, en una pesquera.

->pescador

■pescador -a

[del ll. piscator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

PESC 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la pesca.

2 Que serveix per a pescar. Un vaixell pescador.

2 m i f Persona que es dedica a la pesca. Les barques dels pescadors ja han arribat.

->pescaire

■pescaire

Part. sil.: pes_cai_re

[de pescar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

1 m i f Pescador.

2 m ORNIT Bernat pescaire.

->pescall

■pescall

[de pescallar]

m Ormeig infantil de pescar que consisteix en un fil proveït d’un ham en un dels seus extrems i lligat per l’altre extrem a un tros petit de llistonet o de canya.

->pescallar

■pescallar

[de pescar]

v intr Entretenir-se, la mainada, a pescar amb ormeigs simples, rudimentaris.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pescallar

GERUNDI: pescallant

PARTICIPI: pescallat, pescallada, pescallats, pescallades

INDICATIU PRESENT: pescallo, pescalles, pescalla, pescallem, pescalleu, pescallen

INDICATIU IMPERFET: pescallava, pescallaves, pescallava, pescallàvem, pescallàveu, pescallaven

INDICATIU PASSAT: pescallí, pescallares, pescallà, pescallàrem, pescallàreu, pescallaren

INDICATIU FUTUR: pescallaré, pescallaràs, pescallarà, pescallarem, pescallareu, pescallaran

INDICATIU CONDICIONAL: pescallaria, pescallaries, pescallaria, pescallaríem, pescallaríeu, pescallarien

SUBJUNTIU PRESENT: pescalli, pescallis, pescalli, pescallem, pescalleu, pescallin

SUBJUNTIU IMPERFET: pescallés, pescallessis, pescallés, pescalléssim, pescalléssiu, pescallessin

IMPERATIU: pescalla, pescalli, pescallem, pescalleu, pescallin

->pescamines

■pescamines

[de pescar i mina¹]

m MAR GUER Embarcació de guerra, especialment concebuda per a netejar la mar de mines.

->pescant

■pescant

[de pescar]

m 1 CONSTR NAV Barra que, fixada a una coberta i a un costat o popa d’un vaixell, permet de sostenir o hissar i arriar bots, moure càrregues, etc.

2 p ext CONSTR Cap de biga, peça de ferro, etc., que surt d’una teulada o mur i permet de sostenir-hi una corriola per tal d’hissar o fer baixar materials, mobles, etc.

3 TRANSP 1 Seient exterior del buc d’un cotxe, des del qual el cotxer mena els cavalls.

2 Seient alt del conductor en diversos ginys automòbils d’obres públiques.

->pescar

■pescar

[del ll. piscare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 1 Agafar peix o altres animals aquàtics traient-los de l’aigua. Pescar balenes, pops. Pescar amb canya, al bou, al palangre. Ha anat a pescar al riu.

2 p anal Pescar perles, corall.

3 p anal M’ha caigut el sarró a l’aigua i ara miro de pescar-lo.

4 abs Vaig a pescar.

2 fig 1 Obtenir una cosa, especialment allò que hom pretenia. Pescar una pubilla rica. Pescar una bona col·locació.

2 pescar en aigua tèrbola Aprofitar-se de les baralles d’altri, de les agitacions polítiques, etc., per a obtenir quelcom.

3 fig Atrapar. El vaig pescar en una mentida.

4 fig Entendre (alguna cosa) amb perspicàcia. No he pescat la indirecta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pescar

GERUNDI: pescant

PARTICIPI: pescat, pescada, pescats, pescades

INDICATIU PRESENT: pesco, pesques, pesca, pesquem, pesqueu, pesquen

INDICATIU IMPERFET: pescava, pescaves, pescava, pescàvem, pescàveu, pescaven

INDICATIU PASSAT: pesquí, pescares, pescà, pescàrem, pescàreu, pescaren

INDICATIU FUTUR: pescaré, pescaràs, pescarà, pescarem, pescareu, pescaran

INDICATIU CONDICIONAL: pescaria, pescaries, pescaria, pescaríem, pescaríeu, pescarien

SUBJUNTIU PRESENT: pesqui, pesquis, pesqui, pesquem, pesqueu, pesquin

SUBJUNTIU IMPERFET: pesqués, pesquessis, pesqués, pesquéssim, pesquéssiu, pesquessin

IMPERATIU: pesca, pesqui, pesquem, pesqueu, pesquin

->pescater

■pescater -a

[de pesca; 1a FONT: c. 1350]

m i f 1 Persona que ven peix; peixater.

2 fig Persona ordinària, no gens amesurada en les paraules.

->pescateria

■pescateria

Part. sil.: pes_ca_te_ri_a

[de pescater; 1a FONT: 1269]

f Lloc on hom ven peix; peixateria.

->pesillanenc

pesillanenc -a

adj i m i f De Pesillà de la Ribera (Rosselló).

->peso

■peso^* [péso]

[cast ] m ECON Unitat monetària de diversos països de l’Amèrica Llatina.

->pèsol

■pèsol

[del ll. pĭsŭlum, dimin. de pĭsum, íd.; 1a FONT: 1249]

m BOT i AGR 1 Llavor de la pesolera.

2 Pesolera.

3 pèsol bord Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies (Lathyrus latifolius), de tiges alades, fulles compostes de dos folíols, flors de color rosa purpuri, grosses i en raïm, i fruits en llegum, que de vegades és plantat com a ornamental.

4 pèsol caputxí Tirabec.

5 pèsol dolç Varietat de la pesolera de la família de les papilionàcies (Pisum sativum var saccharatum), d’inflorescències biflores i llegums grossos, carnosos i de gust dolç.

6 pèsol d’olor Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Lathyrus odoratus), una mica pubescent, de tiges alades, flors purpúries oloroses i en raïms i fruits en llegum, conreada com a ornamental.

7 pèsol quadrat Varietat de la pesolera de la família de les papilionàcies (Pisum sativum var quadratum), de llegums rectes i aplanats i llavors grosses.

->pesolar

■pesolar

[de pèsol]

m AGR Camp plantat de pèsols.

->pesoler

■pesoler

[de pèsol]

m BOT i AGR Pesolera.

->pesolera

■pesolera

[de pèsol]

f BOT i AGR 1 Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Pisum sativum ssp sativum), de tiges enfiladisses, fulles amb folíols el·líptics, flors blanques o purpúries en raïms, fruits en llegum i llavors rodones i verdes, els pèsols.

2 pesolera de camp Pèsol bord.

->pesolí

■pesolí

[de pèsol]

m BOT i AGR Planta herbàcia anual molt semblant a la pesolera de la família de les papilionàcies (Pisum sativum ssp arvense), però de flors violàcies i purpúries i llavors anguloses, conreada com a planta farratgera.

->pesquer

■pesquer -a

Hom.: pasquer

[de pescar]

PESC 1 adj Relatiu o pertanyent a la pesca. Una barca pesquera. Producció pesquera.

2 f 1 Acció de pescar;

2 l’efecte.

3 f Conjunt d’operacions que hom efectua per pescar.

4 f 1 Lloc destinat a la pesca.

2 Paratge, indret, de la mar, d’un riu, on abunda el peix.

5 f Anada a un lloc a pescar-hi.

6 m Vaixell de pesca.

->pesqueria

■pesqueria

Part. sil.: pes_que_ri_a

[de pesquer]

f PESC pesquer 4.

->pesquis

■pesquis

m pop Seny, raó. Aquest no té pesquis.

->pessari

■pessari

[del ll. pessarium, i aquest, del gr. pessárion, dimin. de pessós, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 TERAP Instrument que, col·locat a la vagina, és emprat per a corregir el descens de l’úter.

2 pessari contraceptiu MED Instrument contraceptiu que impedeix la introducció dels espermatozoides al coll uterí.

->pessebre

■pessebre

[del cast. pesebre, ll. praesēpe ‘establia; menjadora’; el cast. podria provenir del valencià pesebre ‘menjadora’, tenint en compte que les figures del pessebre foren introduïdes a Espanya al s. XVIII per artistes valencians; 1a FONT: c. 1400]

m FOLK i ART 1 1 Representació en figures plàstiques del naixement de Jesús que hom sol fer a les esglésies i a les cases, durant el temps nadalenc.

2 pessebre artístic diorama 3.

2 pessebre vivent TEAT Escenificació del naixement de Jesús feta amb actors i aprofitant un paratge rústic, un monument arquitectònic o un indret.

->pessebrisme

■pessebrisme

[de pessebre]

m FOLK i ART Art de construir pessebres.

->pessebrista

■pessebrista

[de pessebre]

m i f 1 Persona que fa pessebres.

2 Membre d’una associació de pessebristes.

3 Artista de figures de pessebre.

->pessebrístic

■pessebrístic -a

[de pessebre]

adj Relatiu o pertanyent al pessebrisme.

->pesseta

■pesseta

Hom.: peceta

[potser de peceta, dimin. de peça, que hauria passat al cast. peseta (oficial el 1868), o dimin. cast. de peso ‘pes d’or’ amb terminació acatalanada o afrancesada -eta]

f 1 1 NUMIS i ECON Unitat monetària de l’estat espanyol, dividida en 100 cèntims, de curs legal fins a la seva substitució per l’euro.

2 canviar la pesseta fig Perbocar.

3 fer la primera pesseta Guanyar molts diners, fer bons negocis.

2 pl BOT i JARD Setins.

->pesseter

■pesseter -a

[de pesseta]

adj i m i f Dit de la persona que no mira altra cosa que el guany.

->pessic

■pessic

[de pessigar; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m 1 1 Premuda d’una porció de pell feta amb el dit polze i un altre.

2 Senyal que un pessic deixa sobre la pell.

2 Petita porció d’alguna cosa que hom pren amb el cap dels dits.

3 ZOOL Crustaci decàpode de la secció dels braquiürs i de la família dels calàpids (Calappa granulata), amb unes protuberàncies aplanades vermelles a la regió dorsal i el primer parell de potes molt desenvolupat, comestible i que es troba en els fons de sorra o de roca.

4 efecte de pessic FÍS Efecte consistent en el fet que quan un corrent elèctric travessa un fluid conductor apareix sobre aquest una pressió magnètica en sentit transversal al corrent, que tendeix a contreure’l.

5 pessic de monja PAST Pet de monja.

->pessigada

■pessigada

[de pessigar]

f 1 Acció de pessigar; pessic.

2 1 Fiblada o picada d’un animal.

2 p anal ELECT Enrampada.

->pessigaire

■pessigaire

Part. sil.: pes_si_gai_re

[de pessigar; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj i m i f Que pessiga, que li agrada de pessigar i ho fa sovint.

->pessiganassos

■pessiganassos

[de pessigar i nas]

m BOT i JARD Planta herbàcia perenne de la família de les cariofil·làcies (Lychnis coronaria), recoberta de pèls blancs i aspres, de tiges erectes, fulles oposades, gruixudes i agudes, flors blanques o purpúries, pedicel·lades, i fruits capsulars.

->pessigar

■pessigar

[d’origen expressiu, d’una arrel pitsik-, pitsk- que poden donar la sensació de cargolar; 1a FONT: s. XIII]

v 1 1 tr Prémer una petita porció de pell i carn d’algú agafant-la entre el polze i un altre dit. Va pessigar-la a la cuixa i li va fer un blau.

2 pron Tot el dia es pessiga.

3 tr p anal Fiblar, picar o mossegar un insecte, un animal petit.

4 tr p anal ELECT Enrampar.

5 abs No toquis aquest endoll, que pessiga.

6 pron Remenant aquests fils m’he pessigat.

2 tr Prendre una petita quantitat d’una cosa. No pessigueu el pastís! Vejam si podem pessigar una petita part del premi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pessigar

GERUNDI: pessigant

PARTICIPI: pessigat, pessigada, pessigats, pessigades

INDICATIU PRESENT: pessigo, pessigues, pessiga, pessiguem, pessigueu, pessiguen

INDICATIU IMPERFET: pessigava, pessigaves, pessigava, pessigàvem, pessigàveu, pessigaven

INDICATIU PASSAT: pessiguí, pessigares, pessigà, pessigàrem, pessigàreu, pessigaren

INDICATIU FUTUR: pessigaré, pessigaràs, pessigarà, pessigarem, pessigareu, pessigaran

INDICATIU CONDICIONAL: pessigaria, pessigaries, pessigaria, pessigaríem, pessigaríeu, pessigarien

SUBJUNTIU PRESENT: pessigui, pessiguis, pessigui, pessiguem, pessigueu, pessiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: pessigués, pessiguessis, pessigués, pessiguéssim, pessiguéssiu, pessiguessin

IMPERATIU: pessiga, pessigui, pessiguem, pessigueu, pessiguin

->pessigolleig

■pessigolleig

Part. sil.: pes_si_go_lleig

[de pessigollejar]

m 1 Acció de pessigollejar;

2 l’efecte.

->pessigollejar

■pessigollejar

[de pessigolles]

v tr Fer pessigolles una cosa que frega la pell, que passa fregant-la. Les onades del mar li pessigollejaven els peus.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pessigollejar

GERUNDI: pessigollejant

PARTICIPI: pessigollejat, pessigollejada, pessigollejats, pessigollejades

INDICATIU PRESENT: pessigollejo, pessigolleges, pessigolleja, pessigollegem, pessigollegeu, pessigollegen

INDICATIU IMPERFET: pessigollejava, pessigollejaves, pessigollejava, pessigollejàvem, pessigollejàveu, pessigollejaven

INDICATIU PASSAT: pessigollegí, pessigollejares, pessigollejà, pessigollejàrem, pessigollejàreu, pessigollejaren

INDICATIU FUTUR: pessigollejaré, pessigollejaràs, pessigollejarà, pessigollejarem, pessigollejareu, pessigollejaran

INDICATIU CONDICIONAL: pessigollejaria, pessigollejaries, pessigollejaria, pessigollejaríem, pessigollejaríeu, pessigollejarien

SUBJUNTIU PRESENT: pessigollegi, pessigollegis, pessigollegi, pessigollegem, pessigollegeu, pessigollegin

SUBJUNTIU IMPERFET: pessigollegés, pessigollegessis, pessigollegés, pessigollegéssim, pessigollegéssiu, pessigollegessin

IMPERATIU: pessigolleja, pessigollegi, pessigollegem, pessigollegeu, pessigollegin

->pessigolles

■pessigolles

[d’origen expressiu, que pot relacionar-se amb el de pessigar]

f pl 1 Sensació experimentada en certs indrets del cos en ésser aquests estimulats lleugerament pel tacte, la qual provoca la rialla. Fer pessigolles sota l’aixella.

2 buscar les pessigolles (a algú) fig Provocar-lo.

3 tenir pessigolles Ésser susceptible d’experimentar aquesta sensació.

->pèssim

■pèssim -a

[del ll. pessĭmus, -a, -um, superlatiu de malus, -a, -um ‘dolent’, de la mateixa arrel de pejor; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

1 adj Extremament dolent, que no pot ésser pitjor.

2 m JOCS En certs jocs de cartes, el fet de fer un jugador totes les bases des del moment del joc en què han estat preses totes les cartes del carter.

->pèssimament

■pèssimament

[de pèssim]

adv 1 Molt malament.

2 Roïnament.

->pessimisme

■pessimisme

[de pèssim; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

m 1 FILOS Doctrina o convicció filosòfiques segons les quals el món no és susceptible de perfeccionament substancial de cap mena o l’existència humana manca de sentit fonamental.

2 Propensió de la persona a veure i a jutjar les coses en l’aspecte menys favorable.

->pessimista

■pessimista

[de pèssim; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 1 adj Relatiu o pertanyent al pessimisme o als pessimistes.

2 adj i m i f Que professa el pessimisme com a doctrina filosòfica.

2 1 adj i m i f Inclinat a veure i a jutjar les coses en l’aspecte menys favorable.

2 adj p ext Que denota pessimisme. Una visió pessimista de la naturalesa humana.

->pesta

■pesta

[del ll. pĕstis, íd.; 1a FONT: s. XIII]

f 1 PAT 1 ant Nom donat a totes les grans epidèmies.

2 Malaltia epidèmica causada per un bacil aerobi i gramnegatiu que es transmet directament d’home a home o mitjançant animals, com rates, puces, etc.

3 pesta porcina africana VETER Malaltia vírica del porc, molt encomanadissa i de declaració obligatòria.

2 Abundor excessiva d’una cosa indesitjable. Aquest estiu no es pot viure de mosques: n’hi ha una pesta.

3 Pudor molt forta. Feia una pesta, aquell munt d’escombraries, que no es podia respirar.

4 fig Persona o cosa molt dolenta, que pot causar dany.

->pestanya

■pestanya

[d’origen incert, segurament preromà indoeuropeu, d’una arrel p(e)stana- que en altres llengües indoeuropees designa petits elements anatòmics que pengen; 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]

f 1 1 ANAT ANIM Cadascun dels pèls rígids i sedosos que s’implanten en el cantell lliure de les parpelles.

2 pestanya vibràtil CIT Cili.

2 1 Part estreta i sortint o rebava a la vora d’una cosa.

2 CONSTR Rebava que voreja la part superior d’una finestra.

3 GRÀF Cadascun dels dos doblecs laterals de la coberta o de la sobrecoberta, i que solen ésser impresos amb notícies editorials, amb crítica de l’obra, etc.

4 MAR Extrem del braç d’una àncora, sota la part plana de l’ungla de la qual forma part o a la qual fa de suport.

->pestanyeig

■pestanyeig

Part. sil.: pes_ta_nyeig

[de pestanyejar]

m Acció de pestanyejar; parpelleig.

->pestanyejar

■pestanyejar

[de pestanya; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v intr Moure les pestanyes; parpellejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pestanyejar

GERUNDI: pestanyejant

PARTICIPI: pestanyejat, pestanyejada, pestanyejats, pestanyejades

INDICATIU PRESENT: pestanyejo, pestanyeges, pestanyeja, pestanyegem, pestanyegeu, pestanyegen

INDICATIU IMPERFET: pestanyejava, pestanyejaves, pestanyejava, pestanyejàvem, pestanyejàveu, pestanyejaven

INDICATIU PASSAT: pestanyegí, pestanyejares, pestanyejà, pestanyejàrem, pestanyejàreu, pestanyejaren

INDICATIU FUTUR: pestanyejaré, pestanyejaràs, pestanyejarà, pestanyejarem, pestanyejareu, pestanyejaran

INDICATIU CONDICIONAL: pestanyejaria, pestanyejaries, pestanyejaria, pestanyejaríem, pestanyejaríeu, pestanyejarien

SUBJUNTIU PRESENT: pestanyegi, pestanyegis, pestanyegi, pestanyegem, pestanyegeu, pestanyegin

SUBJUNTIU IMPERFET: pestanyegés, pestanyegessis, pestanyegés, pestanyegéssim, pestanyegéssiu, pestanyegessin

IMPERATIU: pestanyeja, pestanyegi, pestanyegem, pestanyegeu, pestanyegin

->pestell

■pestell

Hom.: pastell

[del ll. vg. hispànic *pestellus, dimin. de pestŭlus, i aquest, alteració del ll. pĕssŭlus ‘forrellat’; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 OFIC Cadascuna de les peces metàl·liques corredores d’un pany.

2 ésser fluix de pestell fig Tenir propensió a orinar sovint.

->pesteta

pesteta

[de pesta]

f dial BOT i AGR Bitxo.

->pesti-

■pesti-

Forma prefixada del mot llatí pesta, que significa ‘pesta’. Ex.: pesticida.

->pesticida

■pesticida

adj i m AGR i ZOOT Plaguicida.

->pestífer

■pestífer -a

[del ll. pestĭfer, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj 1 PAT Que causa o propaga la pesta.

2 fig Que porta o pot portar un gran mal.

->pestilència

■pestilència

Part. sil.: pes_ti_lèn_ci_a

[del ll. pestilentia, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f pesta 1 i pesta 3.

->pestilencial

■pestilencial

Part. sil.: pes_ti_len_ci_al

[de pestilent; 1a FONT: c. 1400, Canals]

adj 1 Que porta o pot portar la pesta; pestífer.

2 Que té la natura o les qualitats de la pesta.

3 Perniciós.

->pestilent

■pestilent

[del ll. pestĭlens, -ntis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj 1 Que escampa la pesta.

2 Pudent en alt grau.

->pestiu

■pestiu

Part. sil.: pes_tiu

Hom.: pastiu

[alteració de pestriu per influx de pesta, perquè es desaconsellava de menjar-ne en cas de pesta; 1a FONT: s. XVI]

m ICT 1 Peix bestinal.

2 pestiu de coa llarga Quimera.

->pesto

pesto^* [pésto]

[it ] m GASTR Salsa elaborada a base de fulles d’alfàbrega fresca, all, formatge, oli d’oliva, sal i pebre i, opcionalment, nous o cacauets o pinyons.

->pestriu

pestriu

[del ll. pistrix, -īcis ‘balena; peix ferotge’, metàtesi del gr. prístis, íd.]

m ICT Pestiu.

->pet

■pet

[del ll. pēdĭtum, íd., der. de pēdĕre ‘fer pets’; 1a FONT: s. XIV]

m 1 1 Soroll sec que fa una cosa en trencar-se, en badar-se, en disgregar-se bruscament, en esclatar, en batre l’aire violentament.

2 FISIOL ANIM Gas evacuat per l’anus amb soroll.

3 de pet loc adv Directament, tot seguit. Si no fas bondat, aniràs de pet a l’infern.

4 d’un pet, fer-ne cent esquerdes Fer grans escarafalls o exagerar la importància d’una qüestió insignificant.

5 ésser un pet bufat (algú) Ésser un presumit, un fatxenda.

6 estar pet Estar ebri, estar begut.

7 fer un pet com una gla Rebentar-se.

8 no aguantar-se els pets Ésser molt vell; repapiejar.

9 un pet de Una gran quantitat de; molts. Hi havia un pet de barretines que feia goig de veure.

2 pet de llop BOT Gènere de bolets de la família de les licoperdàcies (Lycoperdon sp), piriformes o ovoides, de color gris brunenc amb un peridi format per dues capes, molt comuns però no comestibles.

3 pet de monja PAST Pastís molt petit, rodó i aplanat, fet de farina, ou i sucre.

->peta-

■peta-

METROL [símb: P] Forma prefixada utilitzada en el sistema internacional per a denominar el múltiple d’una unitat equivalent a mil bilions de vegades, 10¹⁵, aquesta unitat.

->petaca

■petaca

[del cast. petaca, íd., i aquest probablement del nàhuatl petlakál·li ‘caixa d’estores o joncs’, comp. de pétlatl ‘estora’ i kál·li ‘casa’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Estoig de cuir, etc., usat per a portar cigars, cigarrets o tabac.

2 Botella de forma aplatada que recorda una petaca.

3 fer la petaca (a algú) Gastar-li una broma consistent a doblegar el llençol de sobre del llit de manera que la gira aparentment estigui com cal, però que, en ficar-s’hi, hi quedi travat a la meitat.

->petada

■petada

[de petar]

f 1 Acció de petar, de fer pets una persona.

2 Seguit de pets o ventositats.

->petador

■petador -a

[de petar]

1 adj Que peta.

2 m Paper plegat d’una certa manera que, en donar-li una forta sacsejada, es desplega i peta.

->petaire

■petaire

Part. sil.: pe_tai_re

[de petar]

m i f Persona que acostuma a fer pets; petaner.

->pètal

■pètal

[del gr. pétalon ‘cosa aplatada, fulla’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m BOT Cadascuna de les peces que componen la corol·la.

->petalat

petalat -ada

[de pètal]

adj BOT Amb pètals.

->petalí

petalí -ina

[de pètal]

adj BOT De la natura del pètal.

->petalisme

■petalisme

m HIST Institució antiga de Siracusa, semblant a l’ostracisme atenès.

->petalita

■petalita

f MINERAL Silicat d’alumini i liti, de fórmula AlLiSi₄O₁₀, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->petalòdia

petalòdia

Part. sil.: pe_ta_lò_di_a

f BOT Transformació de peces florals en pètals.

->petaloide

■petaloide

Part. sil.: pe_ta_loi_de

adj BOT Amb aspecte de pètal o de pètals.

->petament

■petament

[de petar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m Acció reiterada de petar. Un petament de portes. Petament de dents.

->petanca

■petanca

[del fr. pétanque, i aquest, del provençal pé ‘peu’ i tanco ‘estaca’, d’un ll. vg. *stanticare ‘retenir’, d’on ‘peu clavat a terra’, per la posició fixa del tirador]

f JOCS Variant provençal del joc de botxes.

->petaner

■petaner -a

[de petar; 1a FONT: 1805]

1 adj Dit de la persona o l’animal que fa pets amb freqüència.

2 m col·loq Gos de casta petita.

->petar

■petar

[de pet; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 intr 1 Fer soroll sec una cosa que es trenca, que es bada, que s’aclivella, que esclata, que bat violentament. Sento petar les finestres. Com petaven, les castanyes, al foc! Fer petar les xurriaques. Petar de dents.

2 col·loq Morir.

3 Xocar violentament. Va petar contra la paret.

4 anar a petar col·loq Anar a parar. Finalment, ha anat a petar en aquell racó de mala mort.

5 estar (algú) que peta col·loq Estar gras que peta, estar molt gras. Menja massa; està que peta.

6 fer petar la claca (o simplement fer-la petar) Conversar de coses intranscendents.

7 peti qui peti Caigui qui caigui, passi el que passi.

2 1 tr Trencar. D’una garrotada li va petar un braç.

2 pron Petar-se una corda d’un violí.

3 pron hiperb Petar-se de riure.

4 pron PAT Fracturar-se.

3 pron FISIOL ANIM Fer pets.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: petar

GERUNDI: petant

PARTICIPI: petat, petada, petats, petades

INDICATIU PRESENT: peto, petes, peta, petem, peteu, peten

INDICATIU IMPERFET: petava, petaves, petava, petàvem, petàveu, petaven

INDICATIU PASSAT: petí, petares, petà, petàrem, petàreu, petaren

INDICATIU FUTUR: petaré, petaràs, petarà, petarem, petareu, petaran

INDICATIU CONDICIONAL: petaria, petaries, petaria, petaríem, petaríeu, petarien

SUBJUNTIU PRESENT: peti, petis, peti, petem, peteu, petin

SUBJUNTIU IMPERFET: petés, petessis, petés, petéssim, petéssiu, petessin

IMPERATIU: peta, peti, petem, peteu, petin

->petarc

■petarc

[alteració de petard² ‘peix’ per correlació amb altres mots acabats en -c, la qual cosa evitava, a més, l’homonímia amb petard ‘explosiu’; 1a FONT: 1913]

m ICT Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels làbrids (Symphodus rostratus), amb la part superior del cap còncava, rostre llarg i dents agudes, de color verdós, marró i blanc.

->petard¹

■petard¹

[del fr. pétard, íd. (cf. moscard); 1a FONT: 1640]

m 1 Canonet amb una càrrega explosiva, proveït d’un ble en un dels seus extrems i lligat en ambdós amb fil, que produeix una detonació.

2 ARM Morteret, bolic petit, etc., que conté un explosiu i que és emprat, en fer-lo explotar, per a enderrocar obstacles.

3 FERROC Càrrega explosiva que, fixada damunt un carril, explota en ésser pitjada pel tren, per tal d’avisar el maquinista que l’ha d’aturar immediatament.

->petard²

■petard²

[alteració d’un *potard, der. de l’ant. pot ‘llavi’, amb el sufix augmentatiu -ard (v. moscard), per tant ‘de llavi o morro llarg’]

m ICT Petarc.

->petardejar

■petardejar

[de petard¹]

v tr ARM Enderrocar un obstacle amb un petard o amb petards.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: petardejar

GERUNDI: petardejant

PARTICIPI: petardejat, petardejada, petardejats, petardejades

INDICATIU PRESENT: petardejo, petardeges, petardeja, petardegem, petardegeu, petardegen

INDICATIU IMPERFET: petardejava, petardejaves, petardejava, petardejàvem, petardejàveu, petardejaven

INDICATIU PASSAT: petardegí, petardejares, petardejà, petardejàrem, petardejàreu, petardejaren

INDICATIU FUTUR: petardejaré, petardejaràs, petardejarà, petardejarem, petardejareu, petardejaran

INDICATIU CONDICIONAL: petardejaria, petardejaries, petardejaria, petardejaríem, petardejaríeu, petardejarien

SUBJUNTIU PRESENT: petardegi, petardegis, petardegi, petardegem, petardegeu, petardegin

SUBJUNTIU IMPERFET: petardegés, petardegessis, petardegés, petardegéssim, petardegéssiu, petardegessin

IMPERATIU: petardeja, petardegi, petardegem, petardegeu, petardegin

->petarder

■petarder -a

[de petard¹]

1 m i f OFIC Persona que fabrica petards o que en ven.

2 m ant ORG MIL Soldat que col·locava i feia explotar els petards.

->petardista

■petardista

[de petard¹]

m i f Persona que fa esclatar petards, especialment per produir una alarma.

->petarquera

■petarquera

f PESC Nansa especialment destinada a pescar el petarc.

->petarrell

■petarrell -a

[de pet; 1a FONT: s. XX, Guimerà]

1 m Cara que hom fa quan conté el plor o quan vol fer veure que està a punt de plorar. Fer, una criatura, el petarrell.

2 m i f col·loq Nen petit. El petarrell de casa.

->petarrellada

■petarrellada

[de petarrell]

f 1 Munt de branquillons, de palla, de bocins de fusta, etc., encesos i espetegant.

2 a la petarrellada GASTR Manera de coure els aliments posant-los sobre una rajola i cobrint-los de llenya encesa.

->petarrelleig

■petarrelleig

Part. sil.: pe_tar_re_lleig

[de petarrellejar]

m Acció de petarrellejar.

->petarrellejar

■petarrellejar

[de petarrell]

v intr Fer un seguit de sorolls secs o pets; espetegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: petarrellejar

GERUNDI: petarrellejant

PARTICIPI: petarrellejat, petarrellejada, petarrellejats, petarrellejades

INDICATIU PRESENT: petarrellejo, petarrelleges, petarrelleja, petarrellegem, petarrellegeu, petarrellegen

INDICATIU IMPERFET: petarrellejava, petarrellejaves, petarrellejava, petarrellejàvem, petarrellejàveu, petarrellejaven

INDICATIU PASSAT: petarrellegí, petarrellejares, petarrellejà, petarrellejàrem, petarrellejàreu, petarrellejaren

INDICATIU FUTUR: petarrellejaré, petarrellejaràs, petarrellejarà, petarrellejarem, petarrellejareu, petarrellejaran

INDICATIU CONDICIONAL: petarrellejaria, petarrellejaries, petarrellejaria, petarrellejaríem, petarrellejaríeu, petarrellejarien

SUBJUNTIU PRESENT: petarrellegi, petarrellegis, petarrellegi, petarrellegem, petarrellegeu, petarrellegin

SUBJUNTIU IMPERFET: petarrellegés, petarrellegessis, petarrellegés, petarrellegéssim, petarrellegéssiu, petarrellegessin

IMPERATIU: petarrelleja, petarrellegi, petarrellegem, petarrellegeu, petarrellegin

->petejar

■petejar

[de pet]

v intr Fer pets.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: petejar

GERUNDI: petejant

PARTICIPI: petejat, petejada, petejats, petejades

INDICATIU PRESENT: petejo, peteges, peteja, petegem, petegeu, petegen

INDICATIU IMPERFET: petejava, petejaves, petejava, petejàvem, petejàveu, petejaven

INDICATIU PASSAT: petegí, petejares, petejà, petejàrem, petejàreu, petejaren

INDICATIU FUTUR: petejaré, petejaràs, petejarà, petejarem, petejareu, petejaran

INDICATIU CONDICIONAL: petejaria, petejaries, petejaria, petejaríem, petejaríeu, petejarien

SUBJUNTIU PRESENT: petegi, petegis, petegi, petegem, petegeu, petegin

SUBJUNTIU IMPERFET: petegés, petegessis, petegés, petegéssim, petegéssiu, petegessin

IMPERATIU: peteja, petegi, petegem, petegeu, petegin

->petèquia

■petèquia

Part. sil.: pe_tè_qui_a

f PAT Petita taca hemorràgica.

->petequial

■petequial

Part. sil.: pe_te_qui_al

adj PAT Caracteritzat per petèquies. Febre petequial.

->peter

■peter -a

Hom.: paté

[de pet]

adj 1 Petaire, petaner.

2 gos peter Gos de raça petita, lladraire.

->petge

■petge

Hom.: petja

[de petjar; 1a FONT: 1373]

m En els mobles i altres objectes que en la part inferior acaben en tres barres o més amb què recolzen al soler o paviment, cadascuna d’aquestes barres. Els quatre petges d’una cadira, d’una taula, del llit.

->peticànon

■peticànon

m TIPOG Caràcter de lletra de vint-i-sis punts.

->petició

■petició

Part. sil.: pe_ti_ci_ó

[del ll. petitio, -ōnis, íd., der. de petĕre ‘dirigir-se vers; demanar’; 1a FONT: 1251]

f 1 1 Acció de demanar.

2 a petició de loc prep Per haver-ho demanat. Ho va repetir a petició del públic. A petició meva.

2 DR 1 Sol·licitud, instància adreçada al jutge, tribunal o autoritat que té el poder de concedir allò que hom demana.

2 Cadascuna de les demandes contingudes en una sol·licitud, instància.

3 dret de petició DR CIV Una de les llibertats públiques, consistent en la facultat que té cada persona natural o jurídica d’adreçar-se a les autoritats demanant tot el que sigui d’interès públic o privat.

4 petició d’herència DR CIV CAT Acció que la llei atribueix a l’hereu per tal d’obtenir el reconeixement de la seva qualitat i els béns que formen part del cabal relicte com a universalitat.

5 petició de principi LÒG Vici de raonament, que consisteix a posar com a antecedent el mateix que hom pretén de demostrar.

6 petició de mà SOCIOL Cerimònia familiar en què el promès o algú en nom seu sol·licita dels pares, parents o representants de la futura núvia autorització per a casar-s’hi.

->peticionar

■peticionar

Part. sil.: pe_ti_ci_o_nar

[de petició]

v intr Presentar una petició.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: peticionar

GERUNDI: peticionant

PARTICIPI: peticionat, peticionada, peticionats, peticionades

INDICATIU PRESENT: peticiono, peticiones, peticiona, peticionem, peticioneu, peticionen

INDICATIU IMPERFET: peticionava, peticionaves, peticionava, peticionàvem, peticionàveu, peticionaven

INDICATIU PASSAT: peticioní, peticionares, peticionà, peticionàrem, peticionàreu, peticionaren

INDICATIU FUTUR: peticionaré, peticionaràs, peticionarà, peticionarem, peticionareu, peticionaran

INDICATIU CONDICIONAL: peticionaria, peticionaries, peticionaria, peticionaríem, peticionaríeu, peticionarien

SUBJUNTIU PRESENT: peticioni, peticionis, peticioni, peticionem, peticioneu, peticionin

SUBJUNTIU IMPERFET: peticionés, peticionessis, peticionés, peticionéssim, peticionéssiu, peticionessin

IMPERATIU: peticiona, peticioni, peticionem, peticioneu, peticionin

->peticionari

■peticionari -ària

Part. sil.: pe_ti_ci_o_na_ri

[del b. ll. petitionarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj i m i f Que presenta una petició.

->peticioner

peticioner -a

Part. sil.: pe_ti_ci_o_ner

m i f Funcionari de les cúries civils i eclesiàstiques encarregat de formular les demandes o peticions oficials als estaments superiors.

->petidina

petidina

f FARM Substància emprada com a analgèsic i espasmolític.

->petifloc

■petifloc

[de petit i floc]

m MAR Vela triangular, notablement més petita que els flocs, que hom fa ferma entre el masteler de trinquet i el botaló de petifloc.

->petimetre

■petimetre

[del fr. petit-maître, íd.]

m Home excessivament remirat en el vestir i l’agençament.

->petit

■petit -a

[d’un ll. vg. pittittus, de creació expressiva, com altres formes pitinnus, pitulus, piccinus, pikkinnus, pitikkus, reflectides en altres parlars romànics amb valor de ‘petit’; 1a FONT: c. 1100]

1 adj 1 Que no ateny les dimensions ordinàries o normals, la mesura ordinària, entre les coses de la mateixa espècie. Una casa petita. Tenia els peus petits.

2 Tot altre que gran o gros en nombre, grau, durada, valor, etc. Una fortuna petita. Un petit exèrcit. Fer un petit viatge a l’estranger.

3 petit, però malparit col·loq Expressió amb què hom pondera qualitats o defectes d’una persona o cosa de poca estatura o de mida petita.

2 adj Es diu d’una persona de poca edat i que encara no ha fet la creixença normal. D’un nen petit també se’n diu un infant.

3 adj De dos germans o més, el de menys anys. El meu germà petit ha acabat la carrera. El meu fill petit ja fa el servei militar.

4 m i f Persona o animal que està en els primers períodes de la creixença. Veus aquesta petita que passa? La classe dels petits o pàrvuls. Els petits de l’àguila s’anomenen aguilons. El cadell és el petit del gos, del llop, del lleó, etc.

5 METROL 1 m Petricó.

2 f Mesura per a oli, emprada a Mallorca, equivalent aproximadament a 1/4 de litre.

6 a les petites loc adv Cap a la matinada.

7 petit mal PAT Tipus d’epilèpsia generalitzada amb pèrdua de la consciència, de petita duració i sense crisis convulsives.

->pètita

■pètita

[del ll. petĭta, neutre pl. de petĭtum ‘demanda’]

f DR Allò que es demana a la fi d’una sol·licitud, instància o memorial.

->petitament

■petitament

[de petit; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv Amb petitesa.

->petitburgès

■petitburgès -esa

1 m i f Persona que pertany al sector menys afavorit de la burgesia.

2 adj 1 Propi d’un petitburgès.

2 pej Que té prejudicis o que és curt de mires.

->petitesa

■petitesa

[de petit; 1a FONT: 1591]

f 1 Qualitat de petit.

2 Acció que denota la mesquinesa del cor, de l’esperit. No has de fer cas d’aquestes petiteses.

->petitori

■petitori -òria

[del ll. petitorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Relatiu o pertanyent a una petició.

2 m FARM Llista de medicaments que poden ésser emprats dins una determinada organització.

3 judici petitori DR PROC Judici en què s’exerciten accions petitòries: el reconeixement d’un dret o el compliment d’una obligació, però no la possessió.

4 mesa petitòria Mesa instal·lada en algun indret per sol·licitar donatius per a algun fi benèfic o per recollir signatures.

->petja

■petja

Hom.: petge

[de petjar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció, manera, de posar el peu a terra en caminar. Camina molt segur: té bona petja.

2 camí (o terra) de mala petja Camí (o terra) on fa de mal caminar.

2 Petjades. Han passat sense deixar petja. Trobar, perdre, la petja de les llebres.

3 CONSTR Estesa 4 1.

4 no deixar de petja No deixar de seguir, de perseguir, algú o alguna cosa, d’ocupar-se’n. No el deixaré de petja fins que m’haurà pagat.

->petjada

■petjada

[de petjar; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 Senyal que deixa el peu de l’home o d’un animal a la terra per on ha passat. Seguint aquestes petjades arribarem segurament a trobar-lo. Es veien les petjades d’un ós.

2 seguir les petjades (d’algú) 1 Seguir-lo, anar-li al darrere.

2 fig Seguir-ne l’exemple, imitar-lo.

->petjapapers

■petjapapers

[de petjar i paper]

m OFICINA Objecte pesant que hom posa damunt els papers per tal que no caiguin o el vent no els mogui.

->petjar

■petjar

Cp. pitjar

[d’un ll. vg. *pedicare, der. de pes, pedis ‘peu’; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

v tr Posar el peu damunt d’una cosa, especialment a terra en caminar. Armstrong petjà la Lluna el 1969.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: petjar

GERUNDI: petjant

PARTICIPI: petjat, petjada, petjats, petjades

INDICATIU PRESENT: petjo, petges, petja, petgem, petgeu, petgen

INDICATIU IMPERFET: petjava, petjaves, petjava, petjàvem, petjàveu, petjaven

INDICATIU PASSAT: petgí, petjares, petjà, petjàrem, petjàreu, petjaren

INDICATIU FUTUR: petjaré, petjaràs, petjarà, petjarem, petjareu, petjaran

INDICATIU CONDICIONAL: petjaria, petjaries, petjaria, petjaríem, petjaríeu, petjarien

SUBJUNTIU PRESENT: petgi, petgis, petgi, petgem, petgeu, petgin

SUBJUNTIU IMPERFET: petgés, petgessis, petgés, petgéssim, petgéssiu, petgessin

IMPERATIU: petja, petgi, petgem, petgeu, petgin

->peto

peto

m 1 ARM Plastró.

2 INDUM 1 Tros de tela més o menys llarg i ample, afegit a la part superior d’uns pantalons o d’una faldilla, que cobreix de cintura en amunt fins al pit.

2 p ext Pantalons o faldilla amb peto.

->petó

■petó

[dissimilació del cat. ant. i dial. potó, de creació expressiva, com altres mots semblants en altres parlars, com el mateix pot ‘llavi’ en oc. i en cat. ant., d’una arrel pott- que significà bàsicament ‘llavi’; 1a FONT: s. XVII]

m Acte de tocar amb els llavis una persona o alguna cosa cloent-los i descloent-los en el moment del contacte, tot produint un petit soroll característic. Li va fer un petó a la boca.

->petoneig

■petoneig

Part. sil.: pe_to_neig

[de petonejar]

m Acció de petonejar.

->petonejar

■petonejar

[de petó; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Fer petons reiteradament. S’alegrà tant de veure-la que la petonejà efusivament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: petonejar

GERUNDI: petonejant

PARTICIPI: petonejat, petonejada, petonejats, petonejades

INDICATIU PRESENT: petonejo, petoneges, petoneja, petonegem, petonegeu, petonegen

INDICATIU IMPERFET: petonejava, petonejaves, petonejava, petonejàvem, petonejàveu, petonejaven

INDICATIU PASSAT: petonegí, petonejares, petonejà, petonejàrem, petonejàreu, petonejaren

INDICATIU FUTUR: petonejaré, petonejaràs, petonejarà, petonejarem, petonejareu, petonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: petonejaria, petonejaries, petonejaria, petonejaríem, petonejaríeu, petonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: petonegi, petonegis, petonegi, petonegem, petonegeu, petonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: petonegés, petonegessis, petonegés, petonegéssim, petonegéssiu, petonegessin

IMPERATIU: petoneja, petonegi, petonegem, petonegeu, petonegin

->petoner

■petoner -a

[de petó; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Es diu d’una persona amiga de fer petons.

2 Que incita a rebre petons. Tenia una carona fresca i petonera.

->petorrera

■petorrera

f BOT Bruc d’hivern.

->petrarquisme

■petrarquisme

m LIT Moviment poètic consistent en la imitació de la lírica de Petrarca, dels segles XIV-XVIII.

->petrarquista

■petrarquista

1 adj Relatiu o pertanyent al petrarquisme.

2 m i f Seguidor del petrarquisme.

->petrell

■petrell

[pot relacionar-se amb petarrell o el fr. péterel ‘petaner’, per la crepitació de l’ocell en zel, o potser del cast. petrel, der. del ll. petra, vist que nia a les roques]

m ORNIT Nom de diversos ocells de l’ordre dels procel·lariformes. Cal esmentar-ne el petrell cuaforcat de la família dels procel·làrids (Oceanodroma leucorrhoa), bru, amb el carpó blanc i la cua forcada.

->petrenc

petrenc -a

adj i m i f Petrer.

->petrer

petrer -a

adj i m i f De Petra (Mallorca).

->petrerí

■petrerí -ina

adj i m i f De Petrer (Vinalopó Mitjà).

->petresà

petresà -ana

adj i m i f De Petrés (Camp de Morvedre).

->petri pètria

■petri pètria

[del ll. petreus, -a, -um, íd., der. de petra ‘pedra’]

adj De pedra, com de pedra.

->petri-

petri-

Forma prefixada del mot llatí pétra, que significa ‘pedra’. Ex.: petrificar.

->petricó

■petricó

[d’origen incert, probablement d’un preromà indoeuropeu *patrīkkōn-, der. del nom indoeuropeu del nombre quatre; 1a FONT: c. 1795]

m METROL 1 Mesura de capacitat per a líquids, equivalent a la quarta part d’un porró.

2 impr Un quart de litre.

->petrificable

■petrificable

[de petrificar]

adj Que pot ésser petrificat.

->petrificació

■petrificació

Part. sil.: pe_tri_fi_ca_ci_ó

[de petrificar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció de petrificar;

2 l’efecte.

2 ANAT ANIM Conversió en una substància dura com la pedra.

3 PALEONT Fossilització.

->petrificar

■petrificar

[formació culta analògica sobre la base del ll. petra ‘pedra’; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Convertir una substància orgànica en pedra o en una substància de consistència pètria. Ossos petrificats.

2 fig Immobilitzar, deixar algú de pedra. Romanguérem una estona immòbils, petrificats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: petrificar

GERUNDI: petrificant

PARTICIPI: petrificat, petrificada, petrificats, petrificades

INDICATIU PRESENT: petrifico, petrifiques, petrifica, petrifiquem, petrifiqueu, petrifiquen

INDICATIU IMPERFET: petrificava, petrificaves, petrificava, petrificàvem, petrificàveu, petrificaven

INDICATIU PASSAT: petrifiquí, petrificares, petrificà, petrificàrem, petrificàreu, petrificaren

INDICATIU FUTUR: petrificaré, petrificaràs, petrificarà, petrificarem, petrificareu, petrificaran

INDICATIU CONDICIONAL: petrificaria, petrificaries, petrificaria, petrificaríem, petrificaríeu, petrificarien

SUBJUNTIU PRESENT: petrifiqui, petrifiquis, petrifiqui, petrifiquem, petrifiqueu, petrifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: petrifiqués, petrifiquessis, petrifiqués, petrifiquéssim, petrifiquéssiu, petrifiquessin

IMPERATIU: petrifica, petrifiqui, petrifiquem, petrifiqueu, petrifiquin

->petro-

■petro-

1 Forma prefixada del mot grec pétra, que significa ‘pedra’. Ex.: petrogènesi, petròglif.

2 Forma prefixada del mot petroli. Ex.: petrodòlar, petroquímic.

->petrodòlar

■petrodòlar

[de l’angl. petrodollar, comp. de petro(l) ‘petroli’ i dollar ‘dòlar’]

m ECON Terme aplicat als excedents en dòlars de les balances de pagaments dels països productors de petroli com a conseqüència de la puja de preus del 1973 i posteriors increments.

->petrogènesi

■petrogènesi

[de petro- i -gènesi]

f PETROG Procés pel qual s’originen les roques.

->petrogènia

petrogènia

Part. sil.: pe_tro_gè_ni_a

[de petro- i -gènia]

f PETROG Branca de la geologia que estudia la petrogènesi.

->petròglif

■petròglif

[de petro- i el gr. glýphō ‘gravar’]

m PREHIST Gravat o dibuix sobre una pedra aplicat sobretot als d’època prehistòrica.

->petrografia

■petrografia

Part. sil.: pe_tro_gra_fi_a

[de petro- i -grafia]

f PETROG Branca de la geologia que estudia les roques des d’un punt de vista purament descriptiu.

->petrogràfic

■petrogràfic -a

[de petrografia]

adj PETROG Relatiu o pertanyent a la petrografia.

->petrolanco

petrolanco -a

adj i m i f Petrerí.

->petrolàtum

■petrolàtum

m QUÍM i FARM Mescla purificada d’hidrocarburs semisòlids obtinguts del petroli, que serveix de base de cremes i pomades farmacèutiques i cosmètiques.

->petròleg

petròleg -òloga

Hom.: patròleg

[de petro- i -leg]

m i f Persona versada en petrologia.

->petroli

■petroli

[del b. ll. petroleum, íd., comp. de petra i oleum ‘oli de pedra’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m PETROL 1 Oli mineral, constituït per hidrocarburs, contingut en grans bosses als estrats superiors de l’escorça terrestre, el qual, un cop refinat, dóna una gran quantitat de productes emprats com a font d’energia (gasolina, gasoli, fuel, etc.) o com a primera matèria de la indústria petroquímica.

2 petroli cru (o brut) INDÚST Cru.

->petrolier

■petrolier -a

Part. sil.: pe_tro_li_er

Cp. l’acc. 1 amb petrolífer

[de petroli]

1 adj PETROL Relatiu o pertanyent al petroli o als seus derivats. Indústria petroliera.

2 m i f OFIC Persona que es dedica a la refinació o al comerç del petroli o dels seus derivats.

3 m CONSTR NAV Vaixell de càrrega concebut i construït per al transport de combustibles líquids no envasats prèviament.

4 m HIST Nom aplicat als revolucionaris que en la Comuna de París (1871) se serviren del petroli com a material incendiari.

->petrolieria

■petrolieria

Part. sil.: pe_tro_li_e_ri_a

[de petrolier]

f PETROL Refineria.

->petrolífer

■petrolífer -a

Cp. petrolier 1

[de petroli i -fer]

adj GEOL Que conté petroli, que forneix petroli. Terrenys petrolífers, pou petrolífer.

->petrologia

■petrologia

Part. sil.: pe_tro_lo_gi_a

Hom.: patrologia

[de petro- i -logia]

f PETROG Ciència que, a més d’incloure l’aspecte descriptiu de les roques, n’estudia l’origen, com s’han format i com han evolucionat a través del temps.

->petrològic

■petrològic -a

[de petrologia]

adj PETROG Relatiu o pertanyent a la petrologia.

->petromizòntids

■petromizòntids

m ICT 1 pl Família de ciclòstoms, de cos llarg i cilíndric i cua comprimida, amb embut bucal, amb algunes espècies d’aigua dolça i que és el grup més nombrós i difós dels àgnats actuals.

2 sing Ciclòstom de la família dels petromizòntids.

->petroquímic

■petroquímic -a

[de petro- i química]

INDÚST i PETROL 1 adj Relatiu o pertanyent a la tècnica, a la indústria, etc., de transformació dels productes del petroli.

2 f Indústria pesant que té per objecte l’obtenció de productes químics per síntesi de productes derivats del petroli.

->petrós

■petrós -osa

[del ll. petrosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj 1 Dur com una pedra.

2 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al penyal de l’os temporal.

->petrosílex

■petrosílex

m PETROG Roca compacta de fractura concoïdal amb taques grises, vermelloses o verdoses. Consta essencialment de feldspat i quars.

->petrosilici

■petrosilici -ícia

adj PETROG 1 De la natura del petrosílex.

2 Que conté petrosílex.

->petrositis

petrositis

f PAT Osteïtis del penyal del temporal.

->petulància

■petulància

Part. sil.: pe_tu_làn_ci_a

[del ll. petulantia, íd.]

f 1 Qualitat de petulant. No podia sofrir la seva petulància.

2 Acte propi d’un petulant.

->petulant

■petulant

[del ll. petŭlans, -ntis ‘arrogant, impetuós’]

adj Dit d’una immodèstia arrogant, insolent, o d’una persona que en fa gala.

->petulantment

■petulantment

[de petulant]

adv Amb petulància.

->petúnia

■petúnia

Part. sil.: pe_tú_ni_a

[del ll. científic petunia, i aquest, del fr. ant. pétun ‘tabac’, procedent del tupí-guaraní petyn, íd.]

f BOT i JARD Planta herbàcia anual de la família de les solanàcies (Petunia hybrita), de fulles ovades i flors campanulades molt vistoses, conreada en jardins i plantada en tests i platabandes.

->petxeneg

petxeneg -a

1 adj Relatiu o pertanyent als petxenegs.

2 m i f HIST Individu d’un poble tàrtar de raça mongòlida, que al segle IX s’establí a les ribes occidentals de la mar Negra.

->petxina

■petxina

[del ll. pecten, -ĭnis ‘pinta’, per la semblança de les estries amb una pinta, amb influx de clòtxina, o bé del ll. concha picina ‘conquilla que segrega pega’, der. de pix ‘pega’; 1a FONT: 1373]

f 1 ZOOL 1 Nom donat a diversos mol·luscs de la classe dels lamel·libranquis.

2 petxina de pelegrí Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis i de la família dels pectínids (Pecten jacobaeus), de valves desiguals, el mantell amb una vora amb petits tentacles sensitius, comestible i que habita als fons de sorra.

3 petxina de sang Petxinot de sang.

4 petxina variada Mol·lusc de l’ordre dels filibranquis i de la família dels pectínids (Chlamys varia), amb dues valves convexes, dibuixos groguencs a la closca i les dues orelles de la xarnera desiguals.

2 esp Closca d’alguns mol·luscs lamel·libranquis.

3 1 Objecte, insígnia, etc., de forma semblant a una petxina.

2 ARQUIT Cadascun dels quatre triangles curvilinis situats entre els arcs torals, sobre els quals descansa directament l’anell de la cúpula.

3 ARQUIT Cadascuna de les quatre porcions triangulars esfèriques d’una volta de quatre punts.

4 ARQUIT Ornament esculpit en forma de copinya.

5 ARQUIT Espècie de nínxol obert en una paret, en el qual hom sol posar una estàtua o algun element decoratiu.

->petxinot

petxinot

[de petxina]

m ZOOL 1 Petxina, especialment la que és notablement convexa i de mides considerables.

2 petxinot de sang 1 Mol·lusc de l’ordre dels filibranquis i de la família dels glicimèrids (Glycimeris [Pectunculus] glycimeris), de valves quasi circulars amb xarnera ampla i amb moltes dents, apreciat per la seva carn excel·lent.

2 Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis i de la família dels venèrids (Cytherea chione), de valves ovoides, llises, regulars i gruixudes, i amb dos sifons, molt llargs i carnosos.

->peu

■peu

Part. sil.: peu

[del ll. pēs, pĕdis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 ANAT ANIM 1 Part terminal de les extremitats abdominals de l’home que comprèn el tars, el metatars i els dits.

2 anar amb peus de plom Procedir cautament, reflexionant el que hom fa.

3 a peu Caminant. Hi va anar a peu i va tornar a cavall.

4 a peu dret Mantenint-se dret sobre els peus; dempeus. Ens van fer estar una bona estona a peu dret.

5 a peu ferm Sense recular un pas.

6 a peu pla Al mateix nivell. El seu pis és a peu pla del carrer.

7 besar els peus (a algú) fig Humiliar-se davant seu.

8 coixejar del mateix peu (dues persones o més) fig Tenir el mateix o els mateixos defectes.

9 de cap a peus De dalt a baix. Anava mudat de cap a peus.

10 en peus Dempeus, dret, descansant solament sobre els dos peus.

11 entrar (en un lloc, en un afer, etc.) amb bon (o mal) peu fig Començar de manera encertada (o desencertada).

12 estar en peu de guerra fig Estar preparat per a la guerra.

13 fer (una cosa) amb els peus fig Fer-la malament, com si no hi hagués intervingut el cap, el cervell.

14 ficar els peus (o ficar-se de peus) a la galleda fig Dir o fer alguna cosa completament fora de propòsit.

15 llançar-se als peus (d’algú) fig Suplicar-lo instantment i humilment.

16 llevar-se amb el peu esquerre fig Tenir un mal dia.

17 no moure un peu que no... (o sense que...) fig No fer res sense que passi tal cosa. El noi no mou un peu que sa mare no l’escridassi.

18 no posar els peus en un indret fig No anar-hi mai.

19 no tenir cap ni peus (una cosa) fig Ésser mal feta, absurda, inexplicable, no tenir ordre ni concert.

20 no tocar de peus a terra fig Oblidar les limitacions imposades per la realitat.

21 parar els peus (a algú) Oposar-se a l’actitud o l’actuació d’algú. Si no li pares els peus, després ja no el podràs controlar.

22 pensar amb els peus fig Equivocar-se per manca de reflexió.

23 perdre peu Quan hom camina dins l’aigua, deixar de tocar el fons amb els peus.

24 peu buit PAT Deformitat caracteritzada per l’encorbament de la punta cap al taló que deixa còncava la planta del peu.

25 peu d’atleta PAT Tricofitosi del peu produïda pel fong Candida albicans.

26 peu de Madura PAT Micetoma del peu.

27 peu de pinya PAT Deformitat permanent del peu, que el priva de prendre contacte amb terra pels seus punts normals de recolzament.

28 peu garrell PAT Peu de pinya que pren contacte amb el terra pel cantell extern. És anomenat també peu de pinya va.

29 peu pla PAT Deformitat caracteritzada per la desaparició de la pontada del peu, de manera que hom recolza tota la planta a terra.

30 poder pujar-hi de peus fig Dit per assegurar la veritat o la certesa d’una asserció.

31 posar (alguna cosa) als peus (d’algú) fig Oferir-la en homenatge.

32 posar els peus plans fig Procedir cautament; anar amb peus de plom.

33 posar-li (a algú) el peu a la gola (o al coll) fig Vèncer-lo, dominar-lo.

34 restar en peu fig Subsistir, mantenir-se. Resta en peu aquella mateixa dificultat.

35 saber de quin peu es dol (o coixeja) (algú) fig Saber quin és el seu caràcter, especialment quins són els seus defectes.

36 saber quin peu calça (algú) fig Conèixer-lo bé.

37 segar l’herba sota els peus (a algú) Suplantar-lo, maniobrar deslleialment contra ell.

38 soldat de peu ORG MIL Soldat del cos d’infanteria.

39 tenir un peu a la tomba fig Estar a punt de morir; restar, a algú, poc temps de vida, per malaltia, per vellesa, etc.

40 tenir un peu a l’estrep fig Estar a punt d’emprendre un viatge, de començar una empresa.

2 Part terminal de cadascuna de les potes d’un animal. Animal de peu rodó, de peu forcat.

3 1 Nom donat a diverses peces, eines, objectes, etc., construïts o disposats de manera més o menys semblant a un peu d’home o d’algun animal.

2 Part d’una mitja, d’un mitjó, etc., que cobreix el peu, del turmell en avall.

3 peu d’ànec NÀUT Disposició de les àncores d’una embarcació quan són fondejades dues a proa i una a popa.

4 peu de cabra OFIC Eina del ferrer semblant a un martell de cap molt ample, emprada per a aplanar el ferro en calent.

5 peu de ferro CALÇ Peça de ferro de forma i dimensions semblants a les de l’interior de les sabates.

6 peu de gall MAR Peça de ferro bifurcada que, clavada a un pal d’una embarcació, serveix per a enganxar-hi o fermar cordes.

7 peu de gall TRANSP Ferro en forma de grapa que, disposat sota el pescant d’un cotxe de pescant davanter, serveix d’eix vertical de rotació del joc de rodes del davant.

8 peu de gat ESPORT Calçat ajustat i amb la sola molt adherent emprat en escalada.

9 peu de rei TECNOL Aparell de mesura per a amidar distàncies curtes amb una precisió de centèsimes de mil·límetre; consta d’un regle fix, graduat, amb una pota que li és perpendicular, i un cursor, proveït d’una altra pota, que porta incorporat un nònius o un visualitzador digital.

4 Conjunt de senyals, de solcs, d’arrugues, etc., que parteixen d’un mateix punt.

5 1 Base, soca que serveix de suport a una altra, part d’un objecte que li serveix de sosteniment; fonament.

2 AGR Tronc d’una planta o d’un arbre.

3 AGR Planta o arbre.

4 esp AGR Arbre o planta sobre el qual és fet un empelt.

5 BOT Part del bolet que sosté el barret o pili.

6 CONSTR Balustre, barra de ferro, etc., que, posat verticalment a l’extrem inferior d’algunes escales, o d’un dels seus trams, forma part de la barana, tot sostenint-ne el passamà.

7 TÈXT Tint previ al qual és sotmès un teixit o altre producte tèxtil, per tal de fer més intens, més permanent, el color.

8 TRANSP Puntal que hom posava sota els carros per tal de sostenir-los en llur posició normal, quan els era treta una roda per reparar-los.

9 donar peu (a una cosa) fig Donar-hi ocasió.

10 peu de ribella Moble de fusta o de ferro, generalment de tres peus, que sosté la ribella o el rentamans i sovint la gerra de l’aigua i la tovallola.

11 peu de roda CONSTR NAV Peça corba de fusta que uneix la roda de proa o la de popa amb la carena, en una embarcació de fusta.

12 peu dret Peça col·locada verticalment per sostenir algun element de construcció o alguna altra cosa.

13 peu dret esp CONSTR Cadascun dels taulons disposats verticalment que, fermats a d’altres taulons travessers, sostenen una bastida.

14 prendre peu (d’una cosa) fig Valer-se’n com a ocasió, com a pretext.

6 1 Part baixa d’una cosa, part d’una cosa oposada a la capçalera. Els peus del llit. L’he trobada al peu de l’escala.

2 GRÀF Text que, imprès a sota, al costat o al damunt d’una il·lustració, n’explica el significat, en facilita la comprensió, etc. Peu de gravat, de fotografia.

3 GRÀF Part inferior d’un llibre.

4 aigua de peu AGR Aigua destinada al regadiu derivada d’un corrent d’aigua a través de canals o séquies, no elevada.

5 al peu de Molt a la vora, tocant la part baixa d’una cosa. Al peu de la muntanya. Creixia al peu de la muralla. Agenollar-se al peu de l’altar.

6 al peu de la lletra Atenent no a l’esperit sinó a la lletra; exactament.

7 estar al peu del canó fig Estar atent per fer el que cal en qualsevol moment, per resoldre qualsevol problema que es plantegi.

8 peu de l’arc CONSTR i ARQUIT Punt on comença a elevar-se, on s’inicia la curvatura d’un arc.

9 peu de mont GEOMORF Piemont.

10 peu de pàgina Part baixa de la pàgina.

11 peu d’impremta Indicació del lloc i l’any on ha estat imprès un llibre, un cartell, etc.

12 peu d’una perpendicular GEOM Punt en què una recta o un pla tallen la perpendicular traçada sobre ells.

13 peu d’un document Part terminal d’un text.

7 AGR 1 Pila d’esportins plens d’oliva mòlta, de cofins plens de raïm aixafat, etc., disposada a la premsa per ésser premsada.

2 Quantitat d’olives que entren a cada premsada.

8 BOT 1 Nom de diverses espècies vegetals de configuració semblant a un peu d’animal.

2 peu de colom Planta herbàcia perenne de la família de les boraginàcies (Onosma echioides), híspida, de fulles lanceolades o linears, flors d’un groc pàl·lid i fruits en esquizocarps, i amb l’arrel de la qual hom obté un colorant vermell.

3 peu de gall Planta herbàcia anual de la família de les labiades (Lamium amplexicaule), pubescent, de fulles ovades o orbiculars i flors purpúries en verticil·lastres.

4 peu de llebre Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Trifolium arvense), pubescent, amb fulles compostes de tres folíols estrets i flors petites blanques o roses, en glomèruls.

5 peu de mula Pota de cavall.

6 peu de rata Gènere de bolets de la família de les clavariàcies (Ramaria sp), molt ramificats en forma de corall o de coliflor, de carn ferma i d’esporada groga. Cal esmentar-ne el peu de rata blanc (R. flava), el peu de rata bord (R. formosa) i el peu de rata groc (R. aurea).

9 HERÀLD 1 Peça fonamental col·locada en faixa tocant la vora inferior del camper i d’una amplària igual a un terç de l’altura de l’escut.

2 Part o meitat inferior de la flor de lis.

3 Extrem del braç inferior d’una creu.

10 METROL 1 Mesura de longitud de valor variable segons els països o les localitats. Correspon aproximadament a la llargada del peu humà.

2 [símb: ft] Unitat anglosaxona de longitud, igual a 1/3 de la iarda o a 12 polzades i equivalent a 30,48 cm.

3 Antiga mesura catalana de longitud.

11 1 POÈTICA En la poesia clàssica grega i llatina, unitat mètrica bàsica a partir de la qual es formen els versos.

2 peu forçat fig Condició fixada per endavant, requisit ineludible.

12 ZOOL 1 peu d’ànec Equinoderm del subembrancament dels eleuterozous i de la classe dels asteroïdeus (Ansepoda membranacea), amb els braços curts i amples i el cos discoïdal, molt aplatat i fi, de color vermell llampant i groguenc.

2 peu de cabra Nom donat als crustacis cirrípedes de l’ordre dels toràcics pertanyents als gèneres Lepas, Pollicipes i Scalpellum, caracteritzats per un peduncle carnós mitjançant el qual s’adhereixen a un substrat variable, i per unes plaques calcàries que formen la cuirassa que protegeix el cos; són hermafrodites, comestibles i apreciats i objecte d’un comerç actiu.

3 peu de cabrit Arca de Noè.

4 peu de pelicà Mol·lusc gastròpode prosobranqui de l’ordre dels monotocardis i de la família dels aporraids (Aporrhais pespelecani), amb prolongacions digitiformes a la vora anterior de la closca.

13 peu de pinya VETER Nom donat a la pota que un cavall té arronsada per un defecte de conformació.

14 peu de porc PESC Nus mal fet a la malla d’una xarxa en apedaçar-la.

->peuada

■peuada

Part. sil.: pe_ua_da

[de peu; 1a FONT: s. XIX]

f 1 1 Trepitjada, acció de posar el peu sobre una cosa.

2 Senyal que deixa. A la neu hi havia una sèrie de peuades de dona.

3 pl Trepig.

2 GASTR Guisat de peus de porc amb arròs, ous i sucre.

->peüc

■peüc

Part. sil.: pe_üc

[d’origen incert, molt probablement d’un ll. *pedūcu, encreuament del ll. pedūle, substantivació de l’adj. pedulis ‘fet per als peus’, i soccus ‘borseguí; sabatilla’; 1a FONT: 1490, Tirant]

m INDUM Mitjó molt curt fet de punt o de drap de llana filada grollerament i que serveix per a defensar el peu contra el fred, per a dormir a l’hivern, etc.

->peucalcigar

■peucalcigar

Part. sil.: peu_cal_ci_gar

[de peu i calcigar]

v tr Trepitjar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: peucalcigar

GERUNDI: peucalcigant

PARTICIPI: peucalcigat, peucalcigada, peucalcigats, peucalcigades

INDICATIU PRESENT: peucalcigo, peucalcigues, peucalciga, peucalciguem, peucalcigueu, peucalciguen

INDICATIU IMPERFET: peucalcigava, peucalcigaves, peucalcigava, peucalcigàvem, peucalcigàveu, peucalcigaven

INDICATIU PASSAT: peucalciguí, peucalcigares, peucalcigà, peucalcigàrem, peucalcigàreu, peucalcigaren

INDICATIU FUTUR: peucalcigaré, peucalcigaràs, peucalcigarà, peucalcigarem, peucalcigareu, peucalcigaran

INDICATIU CONDICIONAL: peucalcigaria, peucalcigaries, peucalcigaria, peucalcigaríem, peucalcigaríeu, peucalcigarien

SUBJUNTIU PRESENT: peucalcigui, peucalciguis, peucalcigui, peucalciguem, peucalcigueu, peucalciguin

SUBJUNTIU IMPERFET: peucalcigués, peucalciguessis, peucalcigués, peucalciguéssim, peucalciguéssiu, peucalciguessin

IMPERATIU: peucalciga, peucalcigui, peucalciguem, peucalcigueu, peucalciguin

->peucrist

■peucrist

Part. sil.: peu_crist

[de peu i Crist]

m BOT 1 Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies (Potentilla alchemilloides), de fulles digitades i flors blanques, i que creix en roquissars.

2 Gram negre.

3 Herba desinflamatòria.

->peugròs

■peugròs -ossa

Part. sil.: peu_gròs

[de peu i gros; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que té els peus molt grossos.

->peülla

■peülla

Part. sil.: pe_ü_lla

[del ll. pedis ungŭla ‘ungla del peu’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f ANAT ANIM Formació còrnia dels mamífers ungulígrads, artiodàctils i perissodàctils, per tal de protegir l’únic dit sobre el qual s’aguanta l’animal del desgast consegüent a la marxa.

->peüllar

■peüllar

Part. sil.: pe_ü_llar

[de peülla; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr AGR Brullar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: peüllar

GERUNDI: peüllant

PARTICIPI: peüllat, peüllada, peüllats, peüllades

INDICATIU PRESENT: peüllo, peülles, peülla, peüllem, peülleu, peüllen

INDICATIU IMPERFET: peüllava, peüllaves, peüllava, peüllàvem, peüllàveu, peüllaven

INDICATIU PASSAT: peüllí, peüllares, peüllà, peüllàrem, peüllàreu, peüllaren

INDICATIU FUTUR: peüllaré, peüllaràs, peüllarà, peüllarem, peüllareu, peüllaran

INDICATIU CONDICIONAL: peüllaria, peüllaries, peüllaria, peüllaríem, peüllaríeu, peüllarien

SUBJUNTIU PRESENT: peülli, peüllis, peülli, peüllem, peülleu, peüllin

SUBJUNTIU IMPERFET: peüllés, peüllessis, peüllés, peülléssim, peülléssiu, peüllessin

IMPERATIU: peülla, peülli, peüllem, peülleu, peüllin

->peüngla

■peüngla

Part. sil.: pe_ün_gla

[variant de peülla]

f ANAT ANIM Peülla.

->peuterrós

■peuterrós -osa

Part. sil.: peu_ter_rós

[de peu i terrós; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f Terrassà, pagès.

->pevet

■pevet

[alteració de peuet, especialitzada per a designar el cremador de subtàncies aromàtiques; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 ant peveter 1.

2 Pastilla de substàncies aromàtiques que cremen sense flama i que hom encén per perfumar l’aire.

->peveter

■peveter

[de pevet]

m 1 Vas a propòsit per a cremar pevets o altres perfums.

2 ESPORT Gran peveter que, a l’estadi olímpic, sosté la flama dels jocs.

->p. ex.

p. ex.

abrev per exemple.

->-pèxia

-pèxia

Forma sufixada del mot grec pẽxis, que significa ‘fixació’ o ‘coagulació’. Ex.: pagopèxia, cistopèxia.

->peziza

■peziza

f BOT Nom donat a diversos bolets ascomicets del gènere Peziza, de la família de les pezizàcies, d’ascocarp còncau, els ascs dels quals es tenyeixen de blau amb els reactius iodats.

->pezizàcies

pezizàcies

Part. sil.: pe_zi_zà_ci_es

f BOT 1 pl Família de pezizals constituïda per bolets còncaus, carnosos i sovint acolorits.

2 sing Fong de la família de les pezizàcies.

->pezizals

■pezizals

f BOT 1 pl Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets, integrat per fongs d’esporocarps en forma de plat o de copa, amb cama i capell, sapròfits i que es fan en terra humífera. Comprèn, entre altres, les famílies de les helvel·làcies i de les pezizàcies.

2 sing Fong de l’ordre de les pezizals.

->pF

pF

m PEDOL i FISIOL VEG Escala de mesura de la força de retenció de l’aigua per les partícules del sòl.

->pg.

pg.

abrev passeig 3.

->ph

ph

símb METROL fot.

->pH

pH

[de l’al. Potenz Hydrogen, ‘potencial d’hidrogen’] m QUÍM FÍS Logaritme decimal canviat de signe de la concentració d’ions d’hidrogen que dóna una mesura quantitativa de l’acidesa o basicitat d’una dissolució.

->pH-metre

pH-metre

[pronunciat pehàcmetre] m QUÍM FÍS Potenciòmetre dotat d’elèctrodes adequats i convenientment disposat per a mesurar el pH d’una dissolució.

->pH-stat

pH-stat

[pronunciat pehàcstat] m QUÍM FÍS pH-metre connectat a un servosistema que manté constant el pH d’una solució afegint-hi automàticament quantitats d’un àcid o d’una base.

->pi¹

■pi¹

[del ll. pīnus, íd.; 1a FONT: 1033]

m 1 BOT 1 Gènere d’arbres perennifolis de la família de les pinàcies (Pinus sp), de fulles aciculars (agulles), monoics, amb flors estrobiliformes, que constitueixen cons o estròbils, les pinyes, i les quals contenen les llavors, els pinyons. Cal esmentar-ne el pi blanc (o bord, o garriguenc) (P. halepensis), el pi escarrassó o pi carrasser, anomenat també pinassa 1, el pi negre (P. uncinata), el pi pinyer (o bo, o de pinyons, o pinyoner, o ver) (P. pinea), el pi roig (o melis, o rojal, o rojalet) (P. sylvestris), el pi americà (P. aristata), el pi cembra (P. cembra), el pi d’Àustria (P. nigra ssp nigra), el pi de Canàries (P. canariensis), el pi excels (P. excelsa), el pi insigne (P. radiata) i el pi rígid (P. rigida).

2 FUST Fusta del pi.

2 festa del Pi de Sant Antoni ETNOG Festa popular que se celebra a Pollença (Mallorca) el dia de Sant Antoni Abat en la qual els joves lluiten per a pujar a la copa del pi per tal d’abastar un gall col·locat al cim.

->pi²

■pi²

[del gr. pĩ, íd.]

f 1 Nom de la setzena lletra de l’alfabet grec [π Π].

2 MAT Lletra grega adoptada per a representar la raó constant que hi ha entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre: 3,141592...

3 QUÍM FÍS 1 electró pi (π) Electró que ocupa un orbital pi.

2 enllaç pi (π) Enllaç constituït per orbitals pi enllaçats.

3 orbital pi (π) Tipus d’orbital molecular caracteritzat pel fet de posseir simetria binària respecte a l’eix d’enllaç.

->pi-

■pi-

Forma prefixada del mot grec pýon, que significa ‘pus’. Ex.: pièmia.

->pia

■pia

Part. sil.: pi_a

[del ll. pius, pia, pium ‘piadós’; el masc., en la forma llatinitzant pio, ha tingut poca vida en cat., i el fem., només en llenguatge elevat o religiós; tots dos més aviat han estat substituïts per piadós, -osa; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj f 1 Piadosa.

2 Dedicada a obres de caritat. Escola pia. Obra pia.

3 pia unió DR CAN Grup de fidels, laics o sacerdots, que, amb l’aprovació de la jerarquia, s’uneixen per exercir algunes obres de caritat.

->piacenzià

piacenzià -ana

Part. sil.: pi_a_cen_zi_à

adj i m ESTRATIG Plasencià.

->piadós

■piadós -osa

Part. sil.: pi_a_dós

[forma basada en piadat, variant ant. de pietat; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Inclinat a la pietat, a la devoció, devot.

2 Dit d’una cosa que mou a la devoció. Imatge piadosa.

3 Pietós.

4 associació piadosa CATOL Associació religiosa.

->piadosament

■piadosament

Part. sil.: pi_a_do_sa_ment

[de piadós; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv Segons la pietat i les creences cristianes; misericordiosament.

->piaf

■piaf

Part. sil.: pi_af

m ESPORT En hípica, trot en què el cavall, estant parat, eleva i reposa alternativament cada peu i la mà del costat oposat amb una cadència molt regular i un temps de suspensió prolongat.

->piafar

■piafar

Part. sil.: pi_a_far

[del fr. piaffer, íd., d’origen expressiu]

v intr 1 Alçar, el cavall, estant parat, les potes del davant, adés l’una adés l’altra, i deixar-les caure amb força.

2 ESPORT En hípica, anar, el cavall, al piaf.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: piafar

GERUNDI: piafant

PARTICIPI: piafat, piafada, piafats, piafades

INDICATIU PRESENT: piafo, piafes, piafa, piafem, piafeu, piafen

INDICATIU IMPERFET: piafava, piafaves, piafava, piafàvem, piafàveu, piafaven

INDICATIU PASSAT: piafí, piafares, piafà, piafàrem, piafàreu, piafaren

INDICATIU FUTUR: piafaré, piafaràs, piafarà, piafarem, piafareu, piafaran

INDICATIU CONDICIONAL: piafaria, piafaries, piafaria, piafaríem, piafaríeu, piafarien

SUBJUNTIU PRESENT: piafi, piafis, piafi, piafem, piafeu, piafin

SUBJUNTIU IMPERFET: piafés, piafessis, piafés, piaféssim, piaféssiu, piafessin

IMPERATIU: piafa, piafi, piafem, piafeu, piafin

->piamàter

■piamàter

Part. sil.: pi_a_mà_ter

f ANAT ANIM La més interna de les tres meninges, que s’adapta íntimament a la superfície externa de l’encèfal i de la medul·la.

->piamatral

■piamatral

Part. sil.: pi_a_ma_tral

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la piamàter.

->pian

■pian

Part. sil.: pi_an

m PAT Espiroquetosi produïda per Treponema pertenue, endèmica de països tropicals. És anomenada també frambèsia.

->pianenc

pianenc -a

Part. sil.: pi_a_nenc

adj i m i f De Pià (Rosselló).

->pianissimo

■pianissimo^* [pianísimo]

[mot it., ‘molt fluix’]

m MÚS En una partitura musical, indicació que cal interpretar molt suaument el fragment afectat.

->pianista

■pianista

Part. sil.: pi_a_nis_ta

[de piano¹]

m i f MÚS Persona que toca el piano professionalment.

->pianístic

■pianístic -a

Part. sil.: pi_a_nís_tic

[de piano¹]

adj MÚS Relatiu o pertanyent al piano.

->piano¹

■piano¹

Part. sil.: pi_a_no

[de l’it. pianoforte, ant. espècie de clavicordi que permetia tocar suau i fort, comp. de piano ‘suau, fluix, pla’, ll. planus, -a, -um ‘pla, uniforme, fàcil’, i forte ‘fort’, ll. fortis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 MÚS 1 Instrument de cordes percudides amb teclat que, a diferència del clavicèmbal, pot matisar el so. Piano de cua, de mitja cua, vertical.

2 piano de maneta (o de manubri) Instrument mecànic que hom fa sonar mitjançant una maneta giratòria que acciona un cilindre (o un plec de paper o cartó perforat, etc.) tancat dins una caixa, generalment en forma de piano.

3 piano electrònic Instrument electròfon proveït d’oscil·ladors i accionat mitjançant un teclat.

4 piano preparat Piano damunt les cordes del qual han estat disposats objectes diversos, a fi d’alterar-ne la sonoritat.

2 TÈXT 1 Corda que mou les pues, en moltes màquines de filatura i de tissatge.

2 Màquina manual per a picar els cartons de les màquines jacquard mitjançant un mecanisme de teclat.

->piano²

■piano²

Part. sil.: pi_a_no

[de l’it. piano ‘suau, fluix’]

m MÚS En una partitura musical, indicació que, en el passatge afectat, cal reduir la intensitat sonora de l’instrument o instruments.

->pianola

■pianola

Part. sil.: pi_a_no_la

[de l’angl. americà pianola, marca registrada el 1898 per l’Aeolian Co]

f MÚS Varietat de piano mecànic en què els martellets són moguts per un mecanisme d’aire comprimit i un rotlle de paper perforat.

->piartrosi

piartrosi

Part. sil.: pi_ar_tro_si

f PAT Supuració en una cavitat articular.

->piastra

■piastra

Part. sil.: pi_as_tra

[de l’it. piastra ‘unitat monetària it. i després d’alguns països’, der. de impiastro, ll. emplastrum ‘emplastre’]

f 1 NUMIS 1 A Bolonya, al segle XVI, moneda d’argent del valor d’un testó romà.

2 En el regne de les Dues Sicílies, moneda d’argent de 120 grans.

2 ECON Moneda divisionària equivalent a una centèsima part de les lliures d’Egipte, Líban, Síria i Sudan, i de la lira turca.

->PIB

PIB

sigla m ECON producte interior brut.

->pic¹

■pic¹

[de picar; 1a FONT: s. XIII]

m 1 OFIC Eina que consisteix en una peça de ferro o d’acer, acabada en punta en un dels seus extrems o en ambdós, proveïda de mànec, que hi és endollat en l’ull practicat entre els seus extrems.

2 1 Cim agut d’una muntanya. Els pics de Montserrat.

2 a pic Verticalment. Un cingle tallat a pic.

3 anar a pic NÀUT Enfonsar-se una embarcació.

4 pic bastard ORNIT Pica-soques blau.

5 pic d’aurica CONSTR NAV Verga en la qual hom enverga el gràtil d’una vela aurica.

6 virar a pic NÀUT Estar una embarcació disposada de tal manera, respecte a les seves àncores, que la cadena d’una d’elles resti tibant i vertical.

->pic²

■pic²

[v. pic¹]

m 1 1 Cop donat a la porta amb un picaporta, a la campana amb el batall. Tres pics i repicó. Un pic de campana.

2 Cop, vegada. Hi he anat tres pics i encara no l’he trobat.

2 Moment de la màxima intensitat d’una acció, d’un efecte, d’un espai de temps considerat amb relació als seus efectes. El pic del sol. Al pic del batre. Al pic de l’estiu.

3 1 Punt que hom marca amb la ploma, amb la punta d’un llapis. Damunt la i cal posar un pic.

2 Forat que hom fa amb la punta d’una agulla, d’un punxó.

3 Senyal o clap petit i rodó.

4 pic de gall Petit clap com de sang en el rovell d’un ou fecundat; gallada.

->pica¹

■pica¹

[de picar]

f 1 1 Peça de pedra, terrissa, etc., amb una concavitat destinada a rebre o a contenir líquid, fixada a la paret, sostinguda per un peu, disposada a terra, etc. La pica d’una font.

2 pica baptismal LITÚRG Pica destinada a fer-hi els bateigs.

3 pica beneitera (o de l’aigua beneita) CATOL Pica col·locada a l’entrada de les esglésies, que conté aigua beneita, amb la qual els fidels se senyen en entrar al temple.

2 p ext INDÚST Pila.

->pica²

■pica²

[v. pica¹; 1a FONT: 1363]

f 1 Arma molt semblant a la llança, però amb el ferro més petit.

2 JOCS 1 pl Un dels quatre colls de la baralla francesa, que es distingeix per les piques que duu gravades.

2 sing Carta d’aquest coll.

3 TAUROM Barra llarga de fusta acabada en una punta de ferro, que s’usa en les corridas de toros per a aturar-los i picar-los.

->pica³

pica³

[del ll. pica ‘garsa’ (cat. ant. piga)]

f PAT Perversió del gust i de la gana, consistent a menjar substàncies no comestibles.

->pica⁴

■pica⁴

[v. pica¹]

f Pic, cim de muntanya.

->pica⁵

■pica⁵

[del ll. pica ‘garsa’, usat en un llibre litúrgic anglès medieval, de colors semblants als d’una garsa]

f GRÀF i METROL Unitat de mesura tipogràfica del sistema angloamericà, dividida en dotze punts, equivalent a 4,233 mm; és anomenada també cícero pica.

->pica⁶

■pica⁶

f ZOOL Nom donat a diversos mamífers placentaris de l’ordre dels lagomorfs (Ochotona sp), de la grandària d’una rata, diürns, colonials i que viuen a l’Àsia i a la part occidental de l’Amèrica del Nord.

->picaaranyes

■picaaranyes

Part. sil.: pi_ca_a_ra_nyes

[de picar i aranya¹]

m 1 ORNIT Pela-roques.

2 TÈXT Peça de fusta emprada per a descollar les aranyes, en algunes màquines de filar.

->picabaralla

■picabaralla

[de picar i baralla; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f Disputa, contesa, renyina.

->picacancell

■picacancell

[de picar i cancell]

m Trena recollida en forma de trossa.

->picacarrasques

■picacarrasques

[de picar i carrasca]

m ORNIT Picot verd.

->picada

■picada

[de picar; 1a FONT: s. XVI]

f 1 1 Acció de picar;

2 l’efecte. Una picada de mosquit. El papagai li va clavar una picada.

3 Petita ferida produïda pel fibló d’algun insecte, per un instrument com ara una agulla, etc.

4 TRAUM Punxada, punyida.

2 GASTR Ingredient o ingredients aixafats picant-los dins el morter i destinats a formar una salsa. Una picada d’alls, d’ametlles, de julivert.

3 TÈXT 1 Cop o impulsió que rep la llançadora i que l’envia d’un extrem a l’altre de les taules del teler.

2 Joc de picar.

3 arbre de picada Arbre transversal del teler mecànic, mogut mitjançant engranatges per l’arbre principal.

4 arbret de picada Cadascun dels dos arbres verticals disposats a banda i banda del teler mecànic.

->picadís

■picadís -issa

[de picar]

1 adj Que es pica o s’ofèn fàcilment.

2 f Acció de picar molt o insistentment.

3 m Fragments que salten quan hom pica pedra; pedruscall.

->picador¹

■picador¹

[de picar i -dor²]

m Lloc on els picadors domen i ensinistren els cavalls, on les persones aprenen a muntar.

->picador²

■picador² -a

[de picar i -dor¹]

1 adj Que pica.

2 m i f 1 OFIC Persona que pica.

2 MIN Picapedrer.

3 Persona que té per ofici domar i ensinistrar cavalls.

4 TAUROM Torejador a cavall amb pica.

5 picador de cartons esp TÈXT El qui té per ofici foradar els cartons emprats en les màquines jacquard.

3 m Nom de diverses eines emprades per a picar.

4 m esp Pala de picar la roba en rentar-la.

5 f ELECTROD Aparell per a picar o trinxar carn o altres aliments.

->picadura

■picadura

[de picar; 1a FONT: s. XVI]

f 1 1 Acció de picar;

2 l’efecte.

2 Tabac picat o capolat. Un paquet de picadura per a la pipa.

3 Pics o forats que presenta una cosa picada.

->picaferro

■picaferro

[de picar i ferro]

m i f Persona que treballa el ferro; ferrer.

->picaflor

■picaflor

[del cast. sud-americà picaflor, comp. de picar i flor; 1a FONT: s. XIX]

m ORNIT Colibrí.

->picallós

■picallós -osa

[de picar]

adj Molt susceptible, que fàcilment se sent molestat per algú.

->picamà

■picamà

[de picar i mà; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Mà de morter.

->picamatalassos

■picamatalassos

[de picar i matalàs]

m Picador fet de vímets per a picar o espolsar els matalassos.

->picamena

picamena

m OFIC El qui era encarregat de triturar la mena recuita per tal de fer-la apta per a carregar el forn, en l’antic procediment de la farga catalana.

->picament

■picament

[de picar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Acció de picar. Picaments de mans.

->picanovia

picanovia

Part. sil.: pi_ca_no_vi_a

[de picar i novia [v. novii]]

f dial ENTOM Papaorelles.

->picant

■picant

[de picar; 1a FONT: 1575, DPou.]

adj 1 Que pica a la llengua. Una beguda picant. Un guisat molt picant.

2 fig Dit d’allò que hom diu amb una certa mordacitat o amb paraules una mica lliures. Una paraula picant.

->picantment

■picantment

[de picant]

adv Mordaçment.

->picantor

■picantor

[de picant; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

f 1 Qualitat de picant.

2 Picor.

->picanyer

picanyer -a

adj i m i f De Picanya (Horta).

->picapedra

■picapedra

[de picar i pedra]

m i f OFIC Picapedrer.

->picapedrell

■picapedrell

[de picapedra]

m 1 JOCS Joc en què hom fa passar un anell de mà en mà, d’amagat d’un dels jugadors, i al crit de “Picapedrell, qui té l’anell?", aquest ha d’endevinar quin dels altres jugadors té l’anell dins la mà.

2 ORNIT Bernat pescaire.

->picapedrer

■picapedrer -a

[de picapedra; 1a FONT: 1405]

m i f OFIC 1 Persona que treballa la pedra que ha d’ésser emprada en construcció.

2 A Mallorca, Menorca i Eivissa, paleta, mestre de cases.

->picapedres

picapedres

[de picar i pedra]

m ORNIT Bernat pescaire.

->pica-pica¹

■pica-pica¹

[reduplicació verbal de picar; 1a FONT: c. 1925]

m BOT i JARD Arbre de la família de les esterculiàcies (Brachychiton populneum), de fulles palmatilobulades, d’un verd brillant i peciolades, flors sense corol·la i fruits secs dehiscents, i que és plantat en parcs i jardins.

->pica-pica²

■pica-pica²

[v. pica-pica¹]

m col·loq Àpat que consisteix en menges variades que es presenten en racions petites i que hom va prenent a voluntat sense un ordre establert. Van oferir als assistents un pica-pica i una copa de xampany.

->picapinyes

■picapinyes

[de picar i pinya]

m ORNIT Trencapinyes.

->picaplatges

■picaplatges

[de picar i platja]

m ORNIT Remena-rocs.

->picaplets

■picaplets

[de picar i plet; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m i f 1 desp Advocat.

2 Persona que en tot troba quelcom a objectar, de tot vol saber les raons, etc.

->picapoll

■picapoll

[de picar i poll¹; probablement formació popular imperativa pica, poll!, adreçada al qui corre per una vinya picant raïm com un poll i substantivada en una mena de raïm de qualitat inferior]

m VITIC 1 Varietat de vinya que produeix un raïm, blanc o negre, de gra petit i pell molt prima.

2 Raïm de vinya picapoll.

->picaport

■picaport

[probable masculinització de picaporta]

m ORNIT Capó reial.

->picaporta

■picaporta

[de picar i porta; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Peça de ferro, penjada en una porta per la seva part superior, i que, en alçar-la i deixar-la caure, serveix per a trucar.

->picaportes

■picaportes

m i f Captaire que va de porta en porta.

->picapunt

■picapunt

[de picar i punt]

m Motiu de renyina, d’entossudiment, en què juga primordialment l’amor propi. Han renyit per un picapunt.

->picar

■picar

[d’origen expressiu i onomatopeic, de la mateixa arrel del ll. pīcus ‘pigot, picot’ i pīca ‘garsa’; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

v 1 tr 1 Fer un petit forat a la pell amb el bec, amb un fibló, etc., un ocell, un insecte, una aranya, etc., o amb una agulla o un altre objecte punxegut. L’ha picat una aranya. M’he picat el dit amb una agulla. Piquen molt, aquests mosquits!

2 TÈXT Foradar degudament els cartons per a una màquina jacquard.

3 picar les solapes (el coll, etc.) Fer-hi unes puntades llargues per fixar-hi l’entretela.

4 picar l’ou (un ocell) Sortir de l’ou.

5 picar una mosca (algú) fig Irritar-lo. No sé quina mosca t’ha picat.

6 picar un dibuix TÈXT Passar un dibuix als cartons per a una màquina jacquard, tot picant-los.

2 1 intr Causar en una part del cos una sensació viva, penetrant, causar coïssor, ardència. Com picava el fred aquest matí! Aquesta botifarra pica molt: hi ha massa pebre.

2 [usat generalment en frases exclamatives] intr Tenir un preu massa alt. He vist el preu de la llagosta i, carai, com pica!

3 tr Estimular vivament; excitar, provocar. Allò em va picar la curiositat. El dubte la va picar.

4 picar fort Ésser car. Aquesta botiga de moda pica massa fort per a mi.

3 tr 1 Agafar, un ocell, el menjar amb el bec. Les cireres picades pels ocells.

2 Donar, un peix, mossegada a l’esquer. Quan els peixos piquen l’esquer la canya es mou.

3 abs El peix no pica gaire, avui.

4 abs fig Començar a concórrer compradors a un lloc de venda.

5 abs Començar a obrar. Picar la pesta. La tramuntana ja pica.

6 abs Prendre una mica d’un menjar, com és ara menjar raïm de gra en gra. Mentrestant, aneu picant aquí: el dinar estarà llest aviat.

7 picar en un llibre Treure’n de tant en tant aquesta o aquella idea.

4 tr 1 Ferir superficialment amb un cop d’un instrument punxegut. El van picar amb una navalla.

2 TAUROM Ferir el toro amb una pica des d’un cavall.

3 picar el cavall Colpir-lo amb l’esperó o esperons.

4 picar el cavall Ensinistrar-lo.

5 tr 1 Donar cops amb un martell, una maça, un picó, etc., per afaiçonar, ablanir, pitjar, capolar, etc., una cosa. Picar la pedra. Picar la llana d’un matalàs. Picar la roba en rentar-la. Picar alls al morter. Carn picada. Picar la llenya. Picar tabac.

2 Compondre un text mecànicament mitjançant un teclat. Vaig haver de tornar a picar l’informe a l’ordinador de casa.

3 ESPORT En alguns esports de pilota, colpejar la pilota amb potència de manera que, al contrari, li sigui difícil de tornar-la.

4 TÈXT Rentar madeixes de fil tot sotmetent-les a l’acció d’unes maces que els cauen al damunt repetidament.

5 p ext TÈXT Rentar peces de roba amb el clapó.

6 picar a la porta Trucar-hi.

7 picar de mans Aplaudir.

8 picar de peus Donar cops a terra amb els peus generalment en senyal de protesta.

9 picar el motor MOT Produir, un cilindre d’un motor, una successió de sorolls característics, a causa d’un defecte en l’encesa, d’un desajust de la biela o de la fusió del metall antifricció d’aquesta.

10 picar els dits (a algú) fig Escarmentar-lo.

11 picar la bola JOCS En el billar, colpir talment la bola que l’efecte que agafi després del xoc amb una altra bola, modifiqui el seu recorregut, respecte a la direcció primitiva, en un angle menor de 90°.

12 picar-se els dits fig Fer un mal negoci en una empresa o feina on hom esperava d’obtenir algun guany.

6 pron 1 Alterar-se, un objecte, superficialment en forma de punts o de foradets, per efectes corrosius, oxidació, etc.

2 Començar a corcar-se o arnar-se. El llit està picat.

3 Fer-se, en una cosa, petites taques d’humitat, de florit. Les tapes del llibre eren totes picades de la humitat.

4 Començar, el vi, a agrir-se. El vi s’ha picat.

7 pron fig Ofendre’s, algú, per una paraula, etc. S’ha picat amb ells perquè l’han insultat. Es pica de seguida, mira de no ofendre’l.

8 pron Jactar-se. Picar-se d’espavilat.

9 tr RAM 1 Mossegar, un gos de pastor, un cap de bestiar per tal de fer-lo fugir d’un lloc o de retornar-lo al ramat.

2 Tirar, el pastor, una pedra a un cap de bestiar per tal de fer-lo fugir d’un lloc.

10 intr AERON Anar, un avió, en picat; descendir bruscament.

11 picar la llançadora TÈXT Fer sortir la llançadora del calaix amb el moviment del tac.

12 picar la pua TÈXT Passar manualment els fils d’un ordit per entre les palletes de la pua.

13 picar-se la mar Alçar-hi, el vent, petites onades.

14 picar una nota MÚS Fer sonar una nota d’una manera molt marcada i curta, deslligada de la següent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: picar

GERUNDI: picant

PARTICIPI: picat, picada, picats, picades

INDICATIU PRESENT: pico, piques, pica, piquem, piqueu, piquen

INDICATIU IMPERFET: picava, picaves, picava, picàvem, picàveu, picaven

INDICATIU PASSAT: piquí, picares, picà, picàrem, picàreu, picaren

INDICATIU FUTUR: picaré, picaràs, picarà, picarem, picareu, picaran

INDICATIU CONDICIONAL: picaria, picaries, picaria, picaríem, picaríeu, picarien

SUBJUNTIU PRESENT: piqui, piquis, piqui, piquem, piqueu, piquin

SUBJUNTIU IMPERFET: piqués, piquessis, piqués, piquéssim, piquéssiu, piquessin

IMPERATIU: pica, piqui, piquem, piqueu, piquin

->picard

■picard -a

1 adj i m i f De la Picardia (regió de França) o del picard (dialecte).

2 m LING Dialecte del grup lingüístic francès (llengua d’oïl) parlat a la Picardia i en una part de la província belga de l’Hainaut.

->picarda

■picarda

[deriv. de picar, probablement amb terminació -ard, -arda de caràcter pejoratiu (cf. moscard)]

f Picarol.

->picardia

■picardia

Part. sil.: pi_car_di_a

[del cast. picardía, der. de pícaro, probablement der. argòtic de picar, amb possible influx del fr. picard, soldat de Picardia; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Astúcia, promptitud a adonar-se de tot i aprofitar-se’n.

2 1 Acte propi d’una persona picardiosa.

2 Acció enganyosa, dolenta, d’amagat.

3 Expressió de mala intenció un xic burleta. Se’l mirava de reüll amb picardia.

3 ADOB Peça de roba feta de cànem a manera de brusa o de sac escapçat fins a mig braç, que vestia l’operari blanquer quan anava a tirar aigua al nau.

4 BOT i FARM Planta herbàcia perenne de la família de les escrofulariàcies (Linaria cymbalaria), de tiges prostrades o penjants, de fulles alternes i peciolades, flors liles i petites i fruits capsulars. Les flors, en infusió, tenen una acció antiescorbútica, tònica i diürètica.

->picardiós

■picardiós -osa

Part. sil.: pi_car_di_ós

[de picardia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Que té picardia.

->picardona

■picardona

[de picar]

f ORNIT 1 Rasclet.

2 picardona d’aigua Polla pintada.

->picardonet

■picardonet

[de picar]

m ORNIT Rascletó.

->picaresc

■picaresc -a

[del cast. picaresco, der. de pícaro; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj 1 Caracteritzat per una dolenteria que sol fer una certa gràcia.

2 novel·la picaresca LIT Nom genèric aplicat a un nombrós grup de novel·les en llengua castellana dels segles XVI i XVII.

->picarescament

■picarescament

[de picaresc]

adv D’una manera picaresca.

->picarol

■picarol

[de picar; 1a FONT: 1365]

m 1 Esquella petita que hom penja al coll d’un animal (cabra, ovella, bou).

2 Cadascun dels cascavells o les campanetes que hom posa als guarniments dels cavalls o dels muls.

3 ésser alegre com un picarol Ésser de natural alegre.

4 tenir bon picarol fig Parlar molt.

->picaroleig

■picaroleig

Part. sil.: pi_ca_ro_leig

[de picarolejar]

m So de picarols o d’esquelles.

->picarolejar

■picarolejar

[de picarol]

v intr Sonar els picarols o les esquelles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: picarolejar

GERUNDI: picarolejant

PARTICIPI: picarolejat, picarolejada, picarolejats, picarolejades

INDICATIU PRESENT: picarolejo, picaroleges, picaroleja, picarolegem, picarolegeu, picarolegen

INDICATIU IMPERFET: picarolejava, picarolejaves, picarolejava, picarolejàvem, picarolejàveu, picarolejaven

INDICATIU PASSAT: picarolegí, picarolejares, picarolejà, picarolejàrem, picarolejàreu, picarolejaren

INDICATIU FUTUR: picarolejaré, picarolejaràs, picarolejarà, picarolejarem, picarolejareu, picarolejaran

INDICATIU CONDICIONAL: picarolejaria, picarolejaries, picarolejaria, picarolejaríem, picarolejaríeu, picarolejarien

SUBJUNTIU PRESENT: picarolegi, picarolegis, picarolegi, picarolegem, picarolegeu, picarolegin

SUBJUNTIU IMPERFET: picarolegés, picarolegessis, picarolegés, picarolegéssim, picarolegéssiu, picarolegessin

IMPERATIU: picaroleja, picarolegi, picarolegem, picarolegeu, picarolegin

->picarot

■picarot

[de picot]

m ORNIT Gamba verda.

->pica-soques

■pica-soques

[de picar i soca]

m ORNIT 1 Nom donat als ocells de la família dels sítids, de l’ordre dels passeriformes. Cal esmentar-ne el pica-soques blau (Sitta europaea), de color blau grisenc, ocraci i castany, amb una llista negra i que és comú als boscs catalans.

2 Raspinell.

->picassa

■picassa

[de picar; 1a FONT: 1276]

f OFIC 1 Destral de llenyataire.

2 Martell molt gros i feixuc que serveix per a trossejar pedres.

->picassentí

picassentí -ina

adj i m i f De Picassent (Horta).

->picassià

picassià -ana

Part. sil.: pi_cas_si_à

adj Relatiu o pertanyent a Pablo Ruiz Picasso o a la seva obra.

->picassó

■picassó

Hom.: picassor

[de picassa; 1a FONT: 1698]

m OFIC Picassa petita.

->picassor

■picassor

Hom.: picassó

[variant de picor]

f Picor.

->picat

■picat

[de picar; 1a FONT: 1851, DEsc.]

m 1 1 Resultat de picar.

2 GASTR Carn i altres substàncies picades i formant com una salsa.

3 MÚS Sèrie de notes picades.

2 1 AERON Descens d’una aeronau, en el qual la velocitat pròpia sobrepassa la velocitat màxima possible en vol horitzontal.

2 en picat loc adv Descendint en direcció vertical. Baixar un avió en picat.

3 en picat loc adv p ext Molt ràpidament. Caure la borsa en picat. L’audiència del programa ha baixat en picat.

3 TÈXT Combinació de punts d’encreuament prens i deixes, que serveix per a fer el dibuix i que hom col·loca a la maquineta de lliços.

->picatatxes

■picatatxes

[de picar i tatxa]

m i f Persona que en tot troba què dir.

->piccolo

piccolo^* [píkkolo]

[it ] m MÚS Flautí.

->picè

picè

m QUÍM ORG Hidrocarbur aromàtic policíclic C₂₂H₁₄ que es troba en el quitrà.

->pícea

■pícea

Part. sil.: pí_ce_a

f BOT Arbre perennifoli de la família de les pinàcies (Picea abies), de capçada cònica i de color verd fosc, fulles linears en hèlix i cons penjants i ovoides, que forma boscs extensos, i apreciat per la seva fusta.

->pícids

■pícids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels piciformes, amb el bec fort, la llengua molt llarga, insectívors, amb dotze rectrius.

2 sing Ocell de la família dels pícids.

->piciformes

■piciformes

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells, amb potes zigodàctiles i ungles fortes als dits, de vol mediocre, i que comprèn les famílies dels pícids, ramfàstids, indicatòrids, capitònids, bucònids i gabúlids.

2 sing Ocell de l’ordre dels piciformes.

->pícnic¹

■pícnic¹

[del fr. pique-nique, íd., comp. de pique, del verb piquer ‘picar’, i el fr. ant. nique ‘absolutament res’]

m Sortida d’esbargiment d’un grup de persones al camp o a la muntanya, amb provisions ja preparades (a base d’entrepans o coses semblants) per a fer una menjada.

->pícnic²

■pícnic² -a

[del gr. pyknós ‘dens, compacte’]

ANTROP FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent al tipus pícnic.

2 tipus pícnic Biotip caracteritzat per la seva talla mitjana o inferior, esquelet ample no gaire robust, crani gros i rodó, cara de contorn pentagonal, tòrax eixamplat de la part inferior, extremitats i mans curtes i musculatura de consistència flàccida.

->picnidi

■picnidi

m BOT En els ascomicets i en els ascolíquens, cos esporífer en forma de cavitat operculada.

->picnidiòspora

■picnidiòspora

Part. sil.: pic_ni_di_òs_po_ra

f BOT 1 En certs ascomicets, espora conídica originada en un picnidi.

2 Picnoconidi.

->picno-

picno-

Forma prefixada del mot grec pyknós, que significa ‘espès, gros, freqüent’. Ex.: picnòmetre, picnofràsia, picnosfígmia.

->picnoclina

picnoclina

f ECOL Separació horitzontal que s’esdevé entre masses d’aigua de diferent densitat, a causa de diferències tèrmiques, de salinitat, etc.

->picnoconidi

■picnoconidi

m BOT Conidi originat en un picnidi.

->picnogònids

■picnogònids

m ZOOL 1 pl Classe d’artròpodes quelicerats, amb representants exclusivament marins, amb el cos recobert per una cutícula quitinosa amb tubercles, espines i sedes, amb trompa xucladora, tronc dividit en quatre o sis segments i abdomen curt i no segmentat.

2 sing Artròpode de la classe dels picnogònids.

->picnolèpsia

picnolèpsia

Part. sil.: pic_no_lèp_si_a

f PAT Petit mal.

->picnòmetre

■picnòmetre

m METROL Recipient de capacitat i massa conegudes usat en la mesura de densitats de líquids.

->picnosi

picnosi

f PAT Forma de necrosi nuclear amb retracció del nucli i condensació de la cromatina.

->picnòspora

■picnòspora

f BOT Picnoconidi.

->picó¹

■picó¹

Hom.: picor

[de picar; 1a FONT: 1284]

m 1 ant Mà de morter.

2 OFIC Martell de picapedrer que té un extrem de la cabota acabat en punta i l’altre en tall.

3 OBR PÚBL 1 Instrument consistent en una peça massissa, generalment de forma de tronc de con i perllongada per un mànec gruixut coaxial, emprat per a afermar una capa de terra, de grava, etc.

2 picó pneumàtic Martell pneumàtic proveït d’una eina plana que en percudir el sòl l’aplana.

->picó²

■picó² -ona

Hom.: picor

[del cast. picón, der. de pico ‘bec’]

adj Que té el llavi superior més sortit que l’inferior.

->pico-

■pico-

METROL [símb: p] Forma prefixada del mot italià piccolo, ‘petit’, i que, seguida d’una unitat, equival a multiplicar-la pel factor 10^-12. Ex.: picofarad (pF).

->picola

■picola

[de picar; 1a FONT: 1460]

f OFIC Piqueta.

->picoladora

■picoladora

[de picolar]

f Tallant per a picolar la carn.

->picolar

■picolar

[de picar; 1a FONT: 1736]

v tr Tallar una cosa a trossets menuts; capolar. Carn picolada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: picolar

GERUNDI: picolant

PARTICIPI: picolat, picolada, picolats, picolades

INDICATIU PRESENT: picolo, picoles, picola, picolem, picoleu, picolen

INDICATIU IMPERFET: picolava, picolaves, picolava, picolàvem, picolàveu, picolaven

INDICATIU PASSAT: picolí, picolares, picolà, picolàrem, picolàreu, picolaren

INDICATIU FUTUR: picolaré, picolaràs, picolarà, picolarem, picolareu, picolaran

INDICATIU CONDICIONAL: picolaria, picolaries, picolaria, picolaríem, picolaríeu, picolarien

SUBJUNTIU PRESENT: picoli, picolis, picoli, picolem, picoleu, picolin

SUBJUNTIU IMPERFET: picolés, picolessis, picolés, picoléssim, picoléssiu, picolessin

IMPERATIU: picola, picoli, picolem, picoleu, picolin

->picolina

■picolina

f [C₆H₇N] QUÍM Cadascun dels tres composts isòmers consistents en un anell de piridina en el qual un dels àtoms d’hidrogen es troba substituït per un radical metil.

->picona

■picona

f Corcadura, quera.

->piconador

■piconador -a

[de piconar]

OBR PÚBL 1 adj 1 Que picona o serveix per a piconar.

2 màquina piconadora (o simplement piconadora) Màquina que serveix per a compactar els materials del sòl, tot afermant-lo i fent-lo més resistent.

2 m Picó.

->piconament

■piconament

[de piconar]

m CONSTR 1 Acció de piconar;

2 l’efecte.

->piconar

■piconar

[de picó¹; 1a FONT: 1715]

v tr OBR PÚBL 1 Compactar un sòl per l’acció d’un picó o d’una piconadora.

2 màquina de piconar Màquina piconadora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: piconar

GERUNDI: piconant

PARTICIPI: piconat, piconada, piconats, piconades

INDICATIU PRESENT: picono, picones, picona, piconem, piconeu, piconen

INDICATIU IMPERFET: piconava, piconaves, piconava, piconàvem, piconàveu, piconaven

INDICATIU PASSAT: piconí, piconares, piconà, piconàrem, piconàreu, piconaren

INDICATIU FUTUR: piconaré, piconaràs, piconarà, piconarem, piconareu, piconaran

INDICATIU CONDICIONAL: piconaria, piconaries, piconaria, piconaríem, piconaríeu, piconarien

SUBJUNTIU PRESENT: piconi, piconis, piconi, piconem, piconeu, piconin

SUBJUNTIU IMPERFET: piconés, piconessis, piconés, piconéssim, piconéssiu, piconessin

IMPERATIU: picona, piconi, piconem, piconeu, piconin

->piconatge

■piconatge

[de piconar]

m CONSTR Acció de piconar; piconament.

->picor

■picor

Hom.: picó

[de picar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Molèstia que produeix una cosa que pica, especialment a la pell, i que fa venir ganes de gratar-se.

->picornavirus

picornavirus

m MICROB Grup de virus constituïts per ARN de cadena simple, amb càpsida nua i simetria icosaèdrica, presents en els conductes respiratoris i gastrointestinals de l’home i d’altres vertebrats.

->picornell

■picornell

[comp. del cat. ant. pica ‘garsa’ i oronell¹ ‘oreneta’, o potser del gascó picournelh, íd.]

m BOT 1 Llengua de bou.

2 picornell de pi Bolet de la família de les hidnàcies (Hydnum [Sarcodon] rufescens), de color ataronjat o vermellós, capell irregularment convex, cama gruixuda i himeni en pues.

->picossada

■picossada

[de picar; 1a FONT: 1915, DAg.]

f 1 Cop donat amb el bec.

2 Quantitat important, però indeterminada, de diners. Va cobrar una bona picossada.

->picossejar

■picossejar

v tr Ferir o agafar amb el bec. Les gallines picossejaven la civada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: picossejar

GERUNDI: picossejant

PARTICIPI: picossejat, picossejada, picossejats, picossejades

INDICATIU PRESENT: picossejo, picosseges, picosseja, picossegem, picossegeu, picossegen

INDICATIU IMPERFET: picossejava, picossejaves, picossejava, picossejàvem, picossejàveu, picossejaven

INDICATIU PASSAT: picossegí, picossejares, picossejà, picossejàrem, picossejàreu, picossejaren

INDICATIU FUTUR: picossejaré, picossejaràs, picossejarà, picossejarem, picossejareu, picossejaran

INDICATIU CONDICIONAL: picossejaria, picossejaries, picossejaria, picossejaríem, picossejaríeu, picossejarien

SUBJUNTIU PRESENT: picossegi, picossegis, picossegi, picossegem, picossegeu, picossegin

SUBJUNTIU IMPERFET: picossegés, picossegessis, picossegés, picossegéssim, picossegéssiu, picossegessin

IMPERATIU: picosseja, picossegi, picossegem, picossegeu, picossegin

->picot

■picot

[der. del ll. picus, íd.; en el significat de ‘mena de martell’, és der. de pic¹ (v. picar); 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

m 1 OFIC 1 Martell emprat pels paletes, amb punta en un dels extrems de la cabota i tall horitzontal a l’altre.

2 Martell emprat pels picapedrers que té punta en un dels extrems de la cabota i a l’altre una superfície plana.

2 AGR Magall.

3 ORNIT Nom donat als ocells de la família dels pícids, de l’ordre dels piciformes, que tenen les rectrius amb l’extrem afuat i el raquis rígid, i s’alimenten d’insectes i larves. Cal destacar-ne el picot negre (Dryocopus martius), el picot verd (Picus viridis), el picot garser gros (Dendrocopos major) i el picot garser petit (Dendrocopos minor).

->picota

■picota

[del cast. picota, der. de pico, perquè els caps dels executats eren clavats a la punta o pic d’un pal o una columna]

f 1 1 HIST DR Monument arquitectònic que s’alçava a l’entrada de les poblacions, assenyalant el lloc on es feien les execucions, i que servia també per a penjar-hi els cossos dels criminals o llurs caps i per a lligar-los-hi exposant-los a la vergonya pública.

2 posar (algú) a la picota Fer-ne evidents les faltes o els defectes; posar-lo en evidència.

2 dial Destral.

->picotejar

■picotejar

[de picar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Donar picades amb el bec (en alguna cosa). L’ocell picotejava el terra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: picotejar

GERUNDI: picotejant

PARTICIPI: picotejat, picotejada, picotejats, picotejades

INDICATIU PRESENT: picotejo, picoteges, picoteja, picotegem, picotegeu, picotegen

INDICATIU IMPERFET: picotejava, picotejaves, picotejava, picotejàvem, picotejàveu, picotejaven

INDICATIU PASSAT: picotegí, picotejares, picotejà, picotejàrem, picotejàreu, picotejaren

INDICATIU FUTUR: picotejaré, picotejaràs, picotejarà, picotejarem, picotejareu, picotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: picotejaria, picotejaries, picotejaria, picotejaríem, picotejaríeu, picotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: picotegi, picotegis, picotegi, picotegem, picotegeu, picotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: picotegés, picotegessis, picotegés, picotegéssim, picotegéssiu, picotegessin

IMPERATIU: picoteja, picotegi, picotegem, picotegeu, picotegin

->picotera

■picotera

[de picot]

f ORNIT Forat rodó que el picot fa a cops de bec a la soca d’un arbre i que li serveix per a fer-hi el niu.

->picotí

■picotí

m METROL 1 Antiga mesura per a grans, pròpia del Principat de Catalunya.

2 picotí de sembradura AGR Mesura agrària superficial catalana.

->picràmic

■picràmic, àcid

QUÍM ORG Sòlid cristal·lí vermell obtingut per reducció parcial de l’àcid pícric.

->picrat

■picrat

m QUÍM ORG 1 Qualsevol sal o èster de l’àcid pícric.

2 Cadascun dels complexos de transferència de càrrega que forma l’àcid pícric amb molts hidrocarburs aromàtics, amines i fenols.

->pícric

■pícric, àcid

QUÍM ORG Sòlid cristal·lí groc que hom obté industrialment mitjançant la sulfonació del fenol i posterior nitració de l’àcid hidroxibenzensulfònic així obtingut.

->picrotoxina

■picrotoxina

f [C₃₀H₃₄O₁₃] FARM Principi que hom obté dels fruits de la croca de llevant (Anamirta cocculus).

->pícsel

pícsel

[catalanització de l’acrònim angl. pixel]

m FOTOG, TELECOM i TV Píxel.

->picte

■picte

m HIST Individu d’un grup precèltic de tribus establertes a Escòcia vers el 500 aC i cristianitzades per sant Columbà.

->picto-

■picto-

Forma prefixada del mot llatí pictus, -a, -um, que significa ‘pintat’. Ex.: pictògraf, pictograma.

->pictografia

■pictografia

Part. sil.: pic_to_gra_fi_a

[de picto- i -grafia]

f ESCR Escriptura per mitjà de pictogrames.

->pictogràfic

■pictogràfic -a

[de pictografia]

adj ESCR Relatiu o pertanyent a la pictografia.

->pictograma

■pictograma

[de picto- i -grama]

m ESCR Dibuix o jeroglífic que representa o expressa una idea.

->pictorialisme

pictorialisme

Part. sil.: pic_to_ri_a_lis_me

m ART Tendència fotogràfica caracteritzada per l’ús de la fotografia com a recurs expressiu i per un llenguatge amb continguts i punts de vista anàlegs als de l’art realista.

->pictòric

■pictòric -a

[formació culta analògica sobre la base del ll. pictor, -ōris ‘pintor’]

adj ART Relatiu o pertanyent a l’art de la pintura.

->picuntxe

picuntxe

1 adj Relatiu o pertanyent als picuntxes.

2 m i f ETNOL Individu d’una població indígena d’Amèrica del Sud representant del grup septentrional dels araucans de Xile.

->pidgin

■pidgin

m LING Modalitat d’una llengua d’àmplia difusió simplificada i adaptada amb finalitats utilitàries d’acord amb les característiques d’una altra llengua.

->pidolaire

■pidolaire

Part. sil.: pi_do_lai_re

[de pidolar; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Que pidola.

->pidolar

■pidolar

[d’un ll. *petulare, der. de petulans, -ntis ‘insolent; agressiu’ i més tard ‘que demana importunament’, del ll. petĕre ‘dirigir-se vers; demanar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr Demanar humilment una almoina, un favor, una gràcia. Vés a pidolar un caramel a l’avi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pidolar

GERUNDI: pidolant

PARTICIPI: pidolat, pidolada, pidolats, pidolades

INDICATIU PRESENT: pidolo, pidoles, pidola, pidolem, pidoleu, pidolen

INDICATIU IMPERFET: pidolava, pidolaves, pidolava, pidolàvem, pidolàveu, pidolaven

INDICATIU PASSAT: pidolí, pidolares, pidolà, pidolàrem, pidolàreu, pidolaren

INDICATIU FUTUR: pidolaré, pidolaràs, pidolarà, pidolarem, pidolareu, pidolaran

INDICATIU CONDICIONAL: pidolaria, pidolaries, pidolaria, pidolaríem, pidolaríeu, pidolarien

SUBJUNTIU PRESENT: pidoli, pidolis, pidoli, pidolem, pidoleu, pidolin

SUBJUNTIU IMPERFET: pidolés, pidolessis, pidolés, pidoléssim, pidoléssiu, pidolessin

IMPERATIU: pidola, pidoli, pidolem, pidoleu, pidolin

->piel-

piel-

Forma prefixada del mot grec pýelos, que significa ‘cavitat’, usada en medicina amb referència a la cavitat de la pelvis. Ex.: pielitis.

->pielitis

■pielitis

Part. sil.: pi_e_li_tis

f PAT Inflamació de la pelvis renal.

->pielo-

■pielo-

Forma prefixada del mot grec pýelos, que significa ‘cavitat’, usada en medicina amb referència a la cavitat de la pelvis. Ex.: pielografia.

->pielografia

■pielografia

Part. sil.: pi_e_lo_gra_fi_a

f DIAG Radiografia de la pelvis renal i dels urèters, mitjançant un contrast radioopac.

->pielonefritis

■pielonefritis

Part. sil.: pi_e_lo_ne_fri_tis

f PAT Nefritis amb afectació de la pelvis renal i de l’interstici del ronyó.

->pielostomia

pielostomia

Part. sil.: pi_e_los_to_mi_a

f CIR Establiment d’una fístula quirúrgica a la pelvis renal, per a l’eliminació de l’orina cap a l’exterior.

->pielotomia

pielotomia

Part. sil.: pi_e_lo_to_mi_a

f CIR Incisió practicada en la pelvis renal, generalment per eliminar un càlcul o per evacuar un embassament líquid.

->pièmia

pièmia

Part. sil.: pi_è_mi_a

f PAT Piohèmia.

->piemont

■piemont

Part. sil.: pi_e_mont

m GEOMORF Regió planera situada al peu d’un massís muntanyós i formada per l’acumulació de materials, arrossegats per torrents i rius, i prèviament arrencats a la muntanya pels efectes de l’erosió.

->piemontès

■piemontès -esa

Part. sil.: pi_e_mon_tès

1 adj i m i f Del Piemont (regió d’Itàlia) o del piemontès (grup de dialectes).

2 m LING Grup de dialectes italians pertanyents al gal·loitàlic, estesos pel Piemont.

->pierenc

pierenc -a

Part. sil.: pi_e_renc

adj i m i f De Piera (Anoia).

->piericidina

piericidina

Part. sil.: pi_e_ri_ci_di_na

f BIOQ Antibiòtic d’estructura semblant al coenzim Q.

->pièrids

pièrids

Part. sil.: pi_è_rids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, que inclou papallones diürnes amb les ales de colors clars, fitòfagues i que constitueixen un fort perill per als conreus.

2 sing Insecte de la família dels pièrids.

->pierrot

■pierrot

Part. sil.: pi_er_rot

[del fr. Pierrot, dimin. de Pierre]

m INDUM Disfressa amb el vestit de Pierrot, personatge de la comèdia italiana a França.

->pietat

■pietat

Part. sil.: pi_e_tat

[del ll. pietas, -ātis, íd., der. de pius, -a, -um ‘piadós’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Devoció, virtut moral que inclina a actes de devoció a les coses santes. Pràcticament es confon amb la virtut de la religió. Llibres de pietat. Pràctiques de pietat.

2 1 Respecte amorós envers els pares. Pietat filial.

2 TEOL Un dels set dons de l’Esperit Sant que perfecciona la voluntat de l’home, tot inculcant-li un amor filial a Déu i facilitant-li l’exercici de les virtuts cristianes.

3 1 Commiseració, compassió, llàstima, sentiment de dolor que suscita la desgràcia dels altres. Feia pietat de veure’l.

2 [en majúscula] CRIST i ART Devoció mariana derivada del cicle de la Passió o Davallament de la Creu que representa Maria amb el fill mort sobre els genolls.

4 HERÀLD Nom donat a les gotes de sang que cauen de les ferides del pit d’un pelicà que es produeix ell mateix per alimentar els seus polls.

->pietisme

■pietisme

Part. sil.: pi_e_tis_me

[de pietat]

m 1 PROTEST Conjunt de moviments en el si de les esglésies reformades, que posa l’accent sobre l’experiència religiosa personal enfront de l’excessiva fixació dogmàtica.

2 Afectació de pietat o devoció.

->pietista

■pietista

Part. sil.: pi_e_tis_ta

[de pietat]

1 adj Relatiu o pertanyent al pietisme.

2 m i f Seguidor del pietisme.

->pietós

■pietós -osa

Part. sil.: pi_e_tós

[de pietat; 1a FONT: s. XIII, Vides]

adj 1 Que nodreix sentiments de pietat, de commiseració, de caritat.

2 Piadós.

->pietosament

■pietosament

Part. sil.: pi_e_to_sa_ment

[de pietós]

adv Amb pietat, d’una manera pietosa.

->piezo-

■piezo-

Forma prefixada del mot grec piézō, que significa ‘prémer, comprimir’. Ex.: piezoelèctric, piezòmetre.

->piezocristal·lització

piezocristal·lització

Part. sil.: pi_e_zo_cris_tal_lit_za_ci_ó

f MINERAL Cristal·lització dels elements de les roques per efecte de la pressió causada per formes orogèniques.

->piezoelèctric

■piezoelèctric -a

Part. sil.: pi_e_zo_e_lèc_tric

adj ELECT 1 Relatiu o pertanyent a la piezoelectricitat.

2 efecte piezoelèctric Fenomen característic de certs cristalls que consisteix en l’aparició de càrregues elèctriques o d’una diferència de potencial entre llurs cares oposades per efecte d’una deformació.

->piezoelectricitat

■piezoelectricitat

Part. sil.: pi_e_zo_e_lec_tri_ci_tat

f ELECT Electricitat produïda per efecte piezoelèctric.

->piezograma

piezograma

Part. sil.: pi_e_zo_gra_ma

m DIAG Gràfic de la pressió arterial obtingut mitjançant un piezòmetre.

->piezòmetre

■piezòmetre

Part. sil.: pi_e_zò_me_tre

m 1 FÍS Instrument per a mesurar la pressió.

2 esp FÍS Instrument per a mesurar o demostrar la compressibilitat dels líquids.

3 HIDROL Aparell per a mesurar el nivell piezomètric, i determinar així les variacions de nivell de les aigües subterrànies.

4 DIAG Aparell per a determinar la sensibilitat de la pell a la pressió.

5 DIAG Petit tub de vidre que, introduït en una artèria, serveix per a determinar la pressió sanguínia.