->singnatiformes

singnatiformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos osteïctis, de cos allargat i cuirassat, boca petita sense dents i musell llarg i tubular.

2 sing Peix de l’ordre dels singnatiformes.

->singonia

singonia

Part. sil.: sin_go_ni_a

f CRISTAL·L Simetria purament geomètrica dels cristalls que permet de fer una agrupació de les classes de simetria atenent al fet que llurs zones siguin isòtropes, ortogonals o inclinades. Singonia regular. Singonia tetragonal.

->singònic

singònic -a

adj CRISTAL·L Relatiu o pertanyent a la singonia.

->singular

■singular

[del ll. sĭngŭlaris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Que es refereix a una sola persona o cosa.

2 combat singular Combat entre dos.

2 adj p ext 1 Que es distingeix per alguna cosa inusitada. Ocorregué un fenomen molt singular.

2 Únic a posseir determinades qualitats. És un home singular.

3 adj DR Dit de la llei que en un codi es troba sola en un capítol o sota un títol.

4 FILOS i LÒG 1 adj Dit del judici o la proposició en què el subjecte es refereix a un sol objecte (aquest S és P).

2 adj i m Dit de l’individu, de l’ens individual i del nom que el designa.

3 adj i m Dit de cadascun dels ens que només es diferencien entre ells numèricament.

4 genèric singular Dit del judici universal en què el subjecte és un gènere o una espècie.

5 adj i m GRAM [abrev sing.] Dit de la realització del morfema gramatical de nombre que representa una sola entitat individualitzada, en oposició al plural, que en representa més d’una.

6 adj MAT 1 Dit del punt d’una corba o d’una superfície que no és ordinari (o simple), és a dir, que és isolat, o no admet tangent, o és un punt d’encreuament.

2 Dit de la solució d’una equació diferencial que no és deduïble de l’anomenada solució general.

3 Dit del punt en el qual una funció complexa analítica no és analítica, però ho és en un entorn del punt.

->singularitat

■singularitat

[del ll. singularĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de singular. La singularitat d’aquella dona està en la seva activitat política.

2 Allò per què quelcom és singular. Les seves singularitats anatòmiques.

3 Allò que és singular. Entre les singularitats d’aquella dona hi ha...

4 FÍS i MAT Dit d’un punt que presenta unes característiques diferents de les del seu entorn.

->singularització

■singularització

Part. sil.: sin_gu_la_rit_za_ci_ó

[de singularitzar]

f 1 Acció de singularitzar o de singularitzar-se.

2 La cosa singularitzada.

->singularitzar

■singularitzar

[de singular]

v 1 tr Fer singular alguna cosa, donar-li la forma de singular. Singularitzar un missatge polític.

2 1 tr Fer distingir alguna cosa de les altres per quelcom inusitat.

2 pron No m’agrada singularitzar-me.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: singularitzar

GERUNDI: singularitzant

PARTICIPI: singularitzat, singularitzada, singularitzats, singularitzades

INDICATIU PRESENT: singularitzo, singularitzes, singularitza, singularitzem, singularitzeu, singularitzen

INDICATIU IMPERFET: singularitzava, singularitzaves, singularitzava, singularitzàvem, singularitzàveu, singularitzaven

INDICATIU PASSAT: singularitzí, singularitzares, singularitzà, singularitzàrem, singularitzàreu, singularitzaren

INDICATIU FUTUR: singularitzaré, singularitzaràs, singularitzarà, singularitzarem, singularitzareu, singularitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: singularitzaria, singularitzaries, singularitzaria, singularitzaríem, singularitzaríeu, singularitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: singularitzi, singularitzis, singularitzi, singularitzem, singularitzeu, singularitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: singularitzés, singularitzessis, singularitzés, singularitzéssim, singularitzéssiu, singularitzessin

IMPERATIU: singularitza, singularitzi, singularitzem, singularitzeu, singularitzin

->singularment

■singularment

[de singular; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera singular.

->sinh

sinh

símb MAT sinus hiperbòlic.

->sínia

■sínia

Part. sil.: sí_ni_a

[de l’àr. sǟniya, íd., ‘molí’; 1a FONT: 1054]

f 1 HIDR Màquina d’elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l’extrem d’un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l’extrem inferior de la qual és submergida a l’aigua del pou.

2 Sénia 2.

3 JOCS Roda.

->sínid

sínid -a

ANTROP FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent a la raça sínida o als seus representants.

2 m i f Individu de la raça sínida.

3 raça sínida Raça del grup xantoderm formada predominantment per individus mesocèfals de plec palpebral poc marcat, que ocupa tota la Xina del Nord, Corea i una part del Tibet.

->sinier

■sinier -a

Part. sil.: si_ni_er

[de sínia]

m i f Persona que fa anar una sínia.

->sinistralitat

■sinistralitat

f 1 Qualitat de sinistre.

2 ASSEG Proporció entre l’import total dels sinistres i les primes adquirides per una entitat asseguradora, referida a un període determinat.

3 MED Condició de l’esquerrà.

->sinistrament

■sinistrament

[de sinistre]

adv D’una manera sinistra.

->sinistrat

■sinistrat -ada

[de sinistre]

1 adj i m i f Que ha sofert un sinistre. Avió sinistrat. Ajudar els sinistrats.

2 adj HERÀLD 1 Dit de l’escut dividit per una línia paral·lela al seu costat sinistre i situada a un terç de la seva amplària.

2 Dit de la peça o figura acompanyada d’una altra o d’altres a la seva destra.

3 Dit del pal desplaçat cap al costat esquerre de l’escut.

->sinistre

■sinistre -a

[del ll. sĭnister, -tra, -trum ‘esquerre; fatal, de mal averany’; en ll. ja tingué el sentit augural negatiu; 1a FONT: s. XIV]

1 adj 1 Esquerre (oposat a destre).

2 HERÀLD Dit del flanc de l’escut que és a la dreta de qui el mira.

2 f Mà esquerra.

3 adj fig 1 Que presagia una desgràcia. Un auguri sinistre.

2 Funest, atziac. El dictador va resultar ésser un tirà sinistre.

4 m Avaria, destrucció o pèrdua causada per mort, incendi, naufragi o altres causes.

->sinistrocàrdia

sinistrocàrdia

Part. sil.: si_nis_tro_càr_di_a

f PAT Desplaçament del cor cap a l’esquerra del tòrax.

->sinistrogir

■sinistrogir -a

[de sinistre i gir]

adj i m HERÀLD Dit del braç que es mou del costat sinistre de l’escut vers el destre mostrant sempre el colze.

->sinistrors

■sinistrors -a

adj 1 Que s’enfila helicoïdalment de dreta a esquerra (mirant des de fora).

2 BOT Dit de les tiges i òrgans volubles que mirats des de l’àpex giravolten vers l’esquerra.

->sinistrosi

sinistrosi

f PAT Terme que engloba les alteracions psíquiques o trastorns subjectius de les víctimes d’accidents.

->sinització

■sinització

Part. sil.: si_nit_za_ci_ó

f 1 Acció de sinitzar o de sinitzar-se;

2 l’efecte.

->sinitzar

■sinitzar

[del ll. td. Sina ‘Xina’]

v 1 1 tr Conformar als costums, a les maneres, etc., xinesos.

2 pron Adoptar costums, maneres, etc., xinesos.

2 tr Introduir mots, girs, etc., xinesos (en la llengua pròpia).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sinitzar

GERUNDI: sinitzant

PARTICIPI: sinitzat, sinitzada, sinitzats, sinitzades

INDICATIU PRESENT: sinitzo, sinitzes, sinitza, sinitzem, sinitzeu, sinitzen

INDICATIU IMPERFET: sinitzava, sinitzaves, sinitzava, sinitzàvem, sinitzàveu, sinitzaven

INDICATIU PASSAT: sinitzí, sinitzares, sinitzà, sinitzàrem, sinitzàreu, sinitzaren

INDICATIU FUTUR: sinitzaré, sinitzaràs, sinitzarà, sinitzarem, sinitzareu, sinitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: sinitzaria, sinitzaries, sinitzaria, sinitzaríem, sinitzaríeu, sinitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: sinitzi, sinitzis, sinitzi, sinitzem, sinitzeu, sinitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: sinitzés, sinitzessis, sinitzés, sinitzéssim, sinitzéssiu, sinitzessin

IMPERATIU: sinitza, sinitzi, sinitzem, sinitzeu, sinitzin

->sinizesi

■sinizesi

f 1 LING Sinèresi.

2 OFTAL Contracció de la pupil·la.

->sinneurosi

sinneurosi

Part. sil.: sin_neu_ro_si

f ANAT ANIM 1 Sincondrosi.

2 Part fibrosa d’una articulació.

->sinó

■sinó

[de si⁴ i no; 1a FONT: 1285]

conj 1 Conjunció adversativa que, davant d’un membre d’una proposició, designa que allò que hom nega tocant a un membre precedent, ho afirma del membre precedit de sinó. No ho ha fet ell sinó el seu germà. Ell no vol pas que callis, sinó que no parlis tan alt.

2 no... sinó Tan solament, no... més que, no... excepte. No tenia sinó un fill. No vam anar-hi sinó ell i jo. No feia sinó plorar.

3 no solament... sinó No menys... que. Escriuré no solament a ell sinó a tots els seus companys.

4 sinó que Ans, ans al contrari. Introdueix una afirmació en oposició a allò que hom acaba de negar. No ho rebutgem pas, sinó que ho acceptem molt agraïts.

->sino-¹

■sino-¹

Forma prefixada derivada del mot llatí Sina, que significa ‘Xina’. Ex.: sinologia, sinòleg, sinojaponès, sinofòbia.

->sino-²

■sino-²

Forma prefixada del mot llatí sinus, que significa ‘si’, ‘cavitat’. Ex.: sinoauricular.

->sinoauricular

sinoauricular, nòdul

Part. sil.: si_no_au_ri_cu_lar

HISTOL Massa de fibres musculars cardíaques especialitzades que actua habitualment com a marcapassos del sistema de conducció cardíaca.

->sínoc

■sínoc -a

[del gr. sýnokhos, íd.; 1a FONT: 1533]

adj 1 Continu.

2 febre sínoca (o simplement sínoca) PAT Febre contínua.

->sinòcia

sinòcia

Part. sil.: si_nò_ci_a

f PAT Fusió monstruosa de les orelles.

->sinodal

■sinodal

[del ll. synodālis, íd.]

CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent a un sínode. Assemblea sinodal.

2 f Constitució prescrita per un sínode.

->sinodalment

■sinodalment

[de sinodal]

adv En sínode.

->sínode

■sínode

[del ll. td. synŏdus, i aquest, del gr. sýnodos ‘reunió’, comp. de sýn ‘conjuntament’ i odós ‘camí’]

m 1 ASTR Conjunció.

2 CRIST 1 Concili.

2 PROTEST En l’església valdesa i en altres comunitats reformades, assemblea anual de ministres i de consellers laics.

3 sínode diocesà (o simplement sínode) CATOL Reunió del bisbe amb els seus sacerdots per a estudiar els problemes de la vida espiritual, donar vigor a les lleis eclesiàstiques o restituir-l’hi, extirpar els abusos, promoure la vida cristiana, fomentar el culte diví i la pràctica religiosa.

4 sínode episcopal CATOL Consell permanent representatiu de l’episcopat catòlic per a informar i assessorar el papa.

5 sínode permanent (o sant sínode) A les esglésies ortodoxes, col·legi episcopal que, juntament amb el patriarca, governa cadascuna de les esglésies autocèfales.

->sinòdic

■sinòdic -a

[del ll. synodĭcus, -a, -um, íd.]

adj 1 ASTR 1 Relatiu o pertanyent a un sínode o conjunció.

2 Relatiu o pertanyent al temps transcorregut entre dues conjuncions successives. Revolució sinòdica. Mes sinòdic.

2 CRIST 1 Relatiu o pertanyent a un sínode; sinodal.

2 carta sinòdica (o simplement sinòdica) Acta sinodal tramesa pels assistents d’un concili o sínode als bisbes absents.

3 carta sinòdica (o simplement sinòdica) En l’Església antiga, i encara actualment en les Esglésies Orientals, professió de fe aprovada pel sínode patriarcal i que cada patriarca, un cop elegit, tramet als altres patriarques.

->sinodòntids

■sinodòntids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels aulopiformes, de cos llarg, aletes ben desenvolupades i altes, boca molt fesa i armada amb nombroses dents llargues i afilades.

2 sing Peix de la família dels sinodòntids.

->sinoic

■sinoic -a

Part. sil.: si_noic

adj BOT 1 Dit dels briòfits amb els arquegonis i els anteridis envoltats per un mateix involucre.

2 Que té flors masculines i femenines en una mateixa inflorescència.

->sinòleg

sinòleg -òloga

m i f ETNOL Persona versada en sinologia.

->sinologia

■sinologia

Part. sil.: si_no_lo_gi_a

f ETNOL Ciència que té per objecte la llengua, la literatura i la civilització xineses.

->sinònim

■sinònim -a

[del ll. td. synonymos, i aquest, del gr. synṓnymos, íd., comp. de sýn ‘conjuntament’ i ónoma ‘nom’; 1a FONT: s. XV]

adj i m 1 LING Dit del mot o l’expressió que té el mateix significat que un altre, encara que en pugui diferir en altres valors funcionals dins un enunciat concret.

2 BOT Dit del nom científic d’un tàxon que, d’acord amb les normes de nomenclatura botànica, no és correcte.

->sinonímia

■sinonímia

Part. sil.: si_no_ní_mi_a

[del ll. synonymia, i aquest, del gr. synōnymía, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f LING Qualitat de sinònim.

->sinonímic

■sinonímic -a

[de sinonímia; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj LING Relatiu o pertanyent a la sinonímia.

->sinòpia

■sinòpia

Part. sil.: si_nò_pi_a

[del ll. sinōpis, -ĭdis (v. sinople)]

f ART Dibuix preparatori d’un fresc, que resta adherit a la paret entre el fresc acabat i aquella.

->sinople

■sinople

[del fr. sinople, íd., ant. ‘color vermell’, del ll. sinōpis, -ĭdis ‘terra de Sinope’, ciutat d’on procedia aquesta mangra; al s. XIV, per circumstàncies de l’heràldica, significà ‘color verd’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj i m HERÀLD Dit del color verd, representat gràficament per un ratllat inclinat que va del cantó destre del cap al sinistre de la punta.

->sinopsi

■sinopsi

[del ll. synopsis, i aquest, del gr. sýnopsis, íd.]

f 1 Compendi, exposició sintètica i esquemàtica d’una ciència, d’un període històric o literari, etc., fet de manera que les dades hi poden ésser fàcilment trobades o confrontades.

2 sinopsi evangèlica BÍBL Text dels Evangelis disposat en columnes paral·leles per a fer-ne ressaltar les semblances, els llocs paral·lels, etc.

->sinòpsia

sinòpsia

Part. sil.: si_nòp_si_a

f PAT Nom genèric emprat per a designar l’associació de fenòmens visuals a sensacions percebudes per altres sentits.

->sinòptic

■sinòptic -a

[del b. ll. synoptĭcus, -a, -um, íd.]

adj 1 Exposat en forma de sinopsi. Quadre sinòptic.

2 els evangelis sinòptics (o simplement els sinòptics) BÍBL Nom amb què són designats els evangelis de Mateu, Marc i Lluc per tal com, posats en columnes paral·leles, presenten un notable paral·lelisme, el qual permet una visió conjunta de llurs mútues concordances.

->sinostosi

■sinostosi

f ANAT ANIM i PAT 1 Soldadura dels ossos entre ells, especialment dels ossos del crani.

2 sinostosi tribasilar Unió dels tres ossos de la base del crani, que, en la infància, pot produir idiòcia.

->sinotibetà

■sinotibetà -ana

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la Xina i al Tibet conjuntament.

2 llengües sinotibetanes LING Família de llengües del sud-est d’Àsia, postulada per similituds fonològiques, que comprèn el xinès, el tibetà i el birmà.

2 m LING Família de llengües sinotibetanes.

->sinòvia

■sinòvia

Part. sil.: si_nò_vi_a

[del ll. científic synovia, atribuït a Paracels (s. XVI), probablement error de còpia del gr. synousía ‘acoblament’, pres en el sentit de ‘articulació dels ossos’]

f FISIOL ANIM Líquid viscós i lubrificant secretat per les membranes sinovials de les cavitats articulars, compost de mucina i de sals minerals.

->sinovial

■sinovial

Part. sil.: si_no_vi_al

[de sinòvia]

adj FISIOL ANIM Relatiu o pertanyent a la sinòvia. Membrana sinovial.

->sinoviectomia

sinoviectomia

Part. sil.: si_no_vi_ec_to_mi_a

f CIR Escissió quirúrgica d’una membrana sinovial.

->sinovioma

sinovioma

Part. sil.: si_no_vi_o_ma

m PAT Tumor format a partir d’una membrana sinovial, beina tendinosa, bossa o fàscia.

->sinovitis

■sinovitis

f PAT Inflamació de les membranes sinovials, especialment de les tendinoses.

->sinquília

sinquília

Part. sil.: sin_quí_li_a

f PAT Atrèsia, d’origen cicatricial, de l’orifici bucal, amb pèrdua de substància dels llavis i de les galtes i adherències d’aquestes a la vora alveolar.

->sínquisi

■sínquisi

f PAT Liqüefacció del cos vitri.

->sinsedimentari

sinsedimentari -ària

adj GEOL Dit d’un fenomen geològic que s’ha esdevingut simultàniament amb la sedimentació.

->sinsèpal

■sinsèpal -a

adj BOT Gamosèpal.

->sintàctic

■sintàctic -a

[del gr. syntaktikós ‘que ordena, metòdic’]

adj 1 1 FON, GRAM i PSIC Relatiu o pertanyent a la sintaxi.

2 tret sintàctic LING Component últim de l’estructura sintàctica del llenguatge, propietat inherent o contextual d’un element lèxic que en determina en part el comportament sintàctic.

2 PSIQ Dit d’una varietat d’afàsia.

3 QUÍM Dit d’una escuma obtinguda en introduir cèl·lules preformades en un lligant polímer.

->sintàcticament

■sintàcticament

[de sintàctic]

adv 1 Segons les regles de la sintaxi.

2 Quant a la sintaxi.

->sintagma

■sintagma

[del b. ll. syntagma ‘obra, tractat, resum, document’, i aquest, del gr. sýntagma, -atos ‘cosa ordenada; arranjament; estructura; constitució’, der. de syntássō ‘coordenar’, comp. de sýn ‘conjuntament’ i tássō ‘ordenar’]

m LING Conjunt de mots amb una estructura interna i que compleix una funció sintàctica. Sintagma nominal, verbal, preposicional, adjectival.

->sintagmàtic

■sintagmàtic -a

[del b. ll. syntagmatĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. syntagmatikós ‘ordenat, metòdic’]

adj Relatiu o pertanyent al sintagma. Relacions sintagmàtiques.

->sintaxi

■sintaxi

[del ll. td. syntaxis, i aquest, del gr. sýntaxis ‘disposició, ordre, arranjament; sintaxi’, der. de syntássō ‘coordenar’, comp. de sýn ‘conjuntament’ i tássō ‘ordenar’]

f 1 ANAT ANIM Articulació, juntura.

2 1 FON i PSIC Coordinació apropiada dels mots en un discurs, articulació.

2 GRAM Part de la gramàtica que estudia les relacions o funcions dels mots en l’oració.

->sintàxia

■sintàxia

Part. sil.: sin_tà_xi_a

f CRISTAL·L Intercreixement d’un cristall o de grups de cristalls dins d’un altre cristall d’una espècie diferent, de manera que els eixos cristal·logràfics i, de vegades, els òptics són compartits.

->sintema

■sintema

m ESTRATIG Terme encunyat per a significar les unitats limitades per plans de no-conformitat o diastrofisme. No són unitats cronostratigràfiques pròpiament dites, però tenen una gran importància en la cronostratigrafia.

->sintèpal

■sintèpal -a

adj BOT De tèpals soldats.

->sinterització

■sinterització

Part. sil.: sin_te_rit_za_ci_ó

f METAL·L Aglomeració de pólvores d’un metall o més i, eventualment, d’altres matèries, per l’acció de la calor i de la pressió.

->sinteritzar

■sinteritzar

v 1 tr METAL·L 1 Sotmetre una mescla de pólvores metàl·liques a sinterització.

2 Obtenir peces per sinterització.

2 intr Efectuar una sinterització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sinteritzar

GERUNDI: sinteritzant

PARTICIPI: sinteritzat, sinteritzada, sinteritzats, sinteritzades

INDICATIU PRESENT: sinteritzo, sinteritzes, sinteritza, sinteritzem, sinteritzeu, sinteritzen

INDICATIU IMPERFET: sinteritzava, sinteritzaves, sinteritzava, sinteritzàvem, sinteritzàveu, sinteritzaven

INDICATIU PASSAT: sinteritzí, sinteritzares, sinteritzà, sinteritzàrem, sinteritzàreu, sinteritzaren

INDICATIU FUTUR: sinteritzaré, sinteritzaràs, sinteritzarà, sinteritzarem, sinteritzareu, sinteritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: sinteritzaria, sinteritzaries, sinteritzaria, sinteritzaríem, sinteritzaríeu, sinteritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: sinteritzi, sinteritzis, sinteritzi, sinteritzem, sinteritzeu, sinteritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: sinteritzés, sinteritzessis, sinteritzés, sinteritzéssim, sinteritzéssiu, sinteritzessin

IMPERATIU: sinteritza, sinteritzi, sinteritzem, sinteritzeu, sinteritzin

->sinteritzat

sinteritzat -ada

adj METAL·L Dit del metall, de la peça, de l’objecte, etc., obtinguts per sinterització.

->síntesi

■síntesi

[del ll. synthĕsis, i aquest, del gr. sýnthesis ‘composició, combinació; síntesi’, der. de syntíthēmi ‘reunir, compondre’, comp. de sýn ‘conjuntament’ i títhēmi ‘posar, establir’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 1 Combinació dels elements d’un tot després d’haver-los separats per mitjà de l’anàlisi.

2 Combinació d’elements separats formant un tot (oposat a anàlisi).

3 FILOS i LÒG Procés de la investigació, del coneixement, etc., contraposat al de l’anàlisi, i consistent en la unió d’elements que eren o han estat separats i en llur integració en un tot o unitat superior.

4 FÍS Reconstrucció d’un color determinat a partir dels colors dits primaris o fonamentals.

5 GRAM Combinació d’un radical i dels elements flexionals en un sol mot variable.

6 QUÍM Formació de certs composts per la unió de composts més simples o de llurs elements.

7 TV Reconstrucció de la imatge de televisió que té lloc a la recepció a partir dels senyals rebuts procedents de l’emissora, on ha estat feta l’anàlisi de la imatge.

8 gas de síntesi QUÍM Denominació genèrica de diverses mescles gasoses constituïdes per monòxid de carboni i hidrogen, en proporcions relatives variables, conjuntament amb un vint per cent de gas inert, generalment nitrogen.

9 síntesi abiòtica BIOQ Síntesi de substàncies bioquímiques que té lloc a partir de substàncies inorgàniques, especialment gasos simples, mitjançant l’acció de descàrregues elèctriques, llum ultraviolada, radiacions, calor, etc. i en absència d’éssers vius.

10 síntesi acetilacètica QUÍM ORG Procediment sintètic basat en l’alquilació de grups metilè activats per substituents atraients d’electrons.

11 síntesi asimètrica QUÍM ORG Cadascun dels procediments sintètics que, partint d’un substrat no quiral, condueixen a un producte quiral.

12 síntesi malònica QUÍM ORG Procediment sintètic basat en l’alquilació de grups metilè activats per substituents atraients d’electrons.

13 síntesi orgànica QUÍM ORG Part de la química orgànica que tracta de la preparació de molècules complexes a partir de substrats més simples.

14 síntesi proteica BIOQ Síntesi que té lloc en els ribosomes, en quatre etapes, en cadascuna de les quals són necessaris una sèrie de components indispensables, enzims específics i cofactors.

15 síntesi subtractiva tricroma FOTOG i GRÀF Mescla subtractiva dels tres colors complementaris: cian, magenta i groc.

2 Resum d’una matèria o assumpte.

->sintetasa

sintetasa

f BIOQ Lligasa.

->sintètic

■sintètic -a

[del gr. synthetikós, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent a la síntesi.

2 QUÍM Relatiu o pertanyent a la síntesi, especialment a la síntesi orgànica.

2 1 Que procedeix per síntesi. Mètode sintètic.

2 QUÍM Dit de les substàncies i els materials produïts per síntesi.

3 judici sintètic FILOS i LÒG Segons Kant, judici en què el predicat no és contingut en el subjecte i, doncs, que augmenta el coneixement.

4 llengua sintètica LING Llengua flexional.

5 llenguatge sintètic FON Llenguatge obtingut per la conversió en sons dels espectres enregistrats en un espectrògraf.

6 mètode sintètic ENSENY Mètode pedagògic oposat a l’analític que parteix dels signes, dels elements del codi a identificar abans que s’hagi produït la identificació dels conceptes que els signes constitueixen.

->sintèticament

■sintèticament

[de sintètic]

adv D’una manera sintètica.

->sintetisme

■sintetisme

m 1 ART Corrent artístic postimpressionista que recerca la simplificació de les formes i el decorativisme mitjançant grans superfícies planes de color encerclades per traços negres.

2 CIR Conjunt d’operacions necessàries per al tractament complet de les fractures.

->sintetitzable

■sintetitzable

[de sintetitzar]

adj Que pot ésser sintetitzat.

->sintetitzador

■sintetitzador -a

[de sintetitzar]

1 adj i m i f Que sintetitza.

2 m ELECTROAC i MÚS Aparell compost per un teclat anàleg al d’un piano i un tauler de control que permet d’obtenir senyals elèctrics complexos per sintetització, a partir de senyals elèctrics simples, els quals, amplificats i reproduïts per equips de so, corresponen a sons diversos.

3 sintetitzador de veu ELECTROAC Aparell electroacústic capaç de generar sons d’una composició espectral semblant a la de la veu humana.

->sintetitzar

■sintetitzar

[de síntesi]

v tr 1 Reduir, sotmetre, portar, etc., alguna cosa, a síntesi. Sintetitza les conclusions, que són massa llargues.

2 QUÍM 1 Produir sintèticament.

2 Portar a terme la síntesi d’una substància.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sintetitzar

GERUNDI: sintetitzant

PARTICIPI: sintetitzat, sintetitzada, sintetitzats, sintetitzades

INDICATIU PRESENT: sintetitzo, sintetitzes, sintetitza, sintetitzem, sintetitzeu, sintetitzen

INDICATIU IMPERFET: sintetitzava, sintetitzaves, sintetitzava, sintetitzàvem, sintetitzàveu, sintetitzaven

INDICATIU PASSAT: sintetitzí, sintetitzares, sintetitzà, sintetitzàrem, sintetitzàreu, sintetitzaren

INDICATIU FUTUR: sintetitzaré, sintetitzaràs, sintetitzarà, sintetitzarem, sintetitzareu, sintetitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: sintetitzaria, sintetitzaries, sintetitzaria, sintetitzaríem, sintetitzaríeu, sintetitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: sintetitzi, sintetitzis, sintetitzi, sintetitzem, sintetitzeu, sintetitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: sintetitzés, sintetitzessis, sintetitzés, sintetitzéssim, sintetitzéssiu, sintetitzessin

IMPERATIU: sintetitza, sintetitzi, sintetitzem, sintetitzeu, sintetitzin

->sintexi

■sintexi

f 1 Aflaquiment ràpid.

2 PAT Caquèxia.

->sintip

sintip

m BIOL Cadascun dels exemplars esmentats per l’autor d’un taxó o d’una espècie i pertanyents a la recol·lecció original, quan no existeix holotip o n’hi ha més d’un.

->sintipus

sintipus

m BIOL Sintip.

->sintó

sintó

Hom.: cintó

m QUÍM ORG Concepte que indica unitats estructurals, simples o complexes, que hom pot reconèixer en el si d’una estructura orgànica complexa, mitjançant un procés mental de desconnexió d’enllaços (procés antitètic) i que a través d’operacions sintètiques, conegudes o concebibles, poden revertir en l’estructura original.

->sintoisme

■sintoisme

Part. sil.: sin_to_is_me

[variant de xintoisme]

m RELIG Xintoisme.

->sintoista

■sintoista

Part. sil.: sin_to_is_ta

[variant de xintoista]

adj i m i f RELIG Xintoista.

->sintòmids

sintòmids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters diürns, algunes espècies dels quals fan mimetisme amb himenòpters tropicals.

2 sing Insecte de la família dels sintòmids.

->sintonema

■sintonema

[de sin- i tonema]

m FON Conjunt d’inflexions de to dins un grup fònic en tant que unitat seqüencial.

->sintonia

■sintonia

Part. sil.: sin_to_ni_a

[del gr. syntonía ‘tensió; intensitat; acord de sons en un mateix to’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 ELECTRÒN i RADIOTÈC Situació consistent en el fet que la freqüència de ressonància d’un circuit sintonitzat coincideix amb la del senyal aplicat.

2 MÚS Fragment musical o melodia que transmet una emissora radiofònica fora de les emissions normals per tal de permetre la localització de la freqüència.

3 fig Bon acord, bona harmonia. Entre aquells germans hi ha bona sintonia.

->sintònic

■sintònic -a

[de sintonia]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la sintonia.

2 RADIOTÈC Sintonitzat.

->sintonització

■sintonització

Part. sil.: sin_to_nit_za_ci_ó

[de sintonitzar]

f RADIOTÈC Acció de sintonitzar.

->sintonitzador

■sintonitzador

[de sintonitzar]

m RADIOTÈC Aparell per a sintonitzar una ona corresponent a una emissora determinada.

->sintonitzar

■sintonitzar

[de sintonia]

v 1 tr RADIOTÈC Fer que un circuit o un aparell receptor es posi en sintonia amb el senyal incident o precedent de l’emissora.

2 intr fig Coincidir en la manera de pensar o de sentir, estar en sintonia. La primera vegada que es van veure van sintonitzar de seguida. No sintonitzo gaire amb els companys de feina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sintonitzar

GERUNDI: sintonitzant

PARTICIPI: sintonitzat, sintonitzada, sintonitzats, sintonitzades

INDICATIU PRESENT: sintonitzo, sintonitzes, sintonitza, sintonitzem, sintonitzeu, sintonitzen

INDICATIU IMPERFET: sintonitzava, sintonitzaves, sintonitzava, sintonitzàvem, sintonitzàveu, sintonitzaven

INDICATIU PASSAT: sintonitzí, sintonitzares, sintonitzà, sintonitzàrem, sintonitzàreu, sintonitzaren

INDICATIU FUTUR: sintonitzaré, sintonitzaràs, sintonitzarà, sintonitzarem, sintonitzareu, sintonitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: sintonitzaria, sintonitzaries, sintonitzaria, sintonitzaríem, sintonitzaríeu, sintonitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: sintonitzi, sintonitzis, sintonitzi, sintonitzem, sintonitzeu, sintonitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: sintonitzés, sintonitzessis, sintonitzés, sintonitzéssim, sintonitzéssiu, sintonitzessin

IMPERATIU: sintonitza, sintonitzi, sintonitzem, sintonitzeu, sintonitzin

->sintròfia

sintròfia

Part. sil.: sin_trò_fi_a

[del gr. syntrophía ‘nodriment, educació, comuns’]

f BIOL Característica de tots els sistemes ecològics consistent en la interdependència nutritiva, tant en l’aspecte global com en el microscòpic, entre els organismes.

->sinuat

■sinuat -ada

Part. sil.: si_nu_at

[del ll. sinuatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj Que té les vores sinuoses. Fulles sinuades.

->sinuós

■sinuós -osa

Part. sil.: si_nu_ós

[del ll. sinuōsus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 1 Que té entrants i sortints corbs.

2 Que forma una línia composta de corbes separades per punts d’inflexió.

2 fig Tortuós de pensament o d’intenció. Una tàctica sinuosa i acomodatícia.

->sinuosament

■sinuosament

Part. sil.: si_nu_o_sa_ment

[de sinuós]

adv Presentant sinuositats.

->sinuositat

■sinuositat

Part. sil.: si_nu_o_si_tat

[de sinuós; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Qualitat de sinuós.

2 Cadascuna de les corbes que formen una línia sinuosa.

->sinurofícies

■sinurofícies

Part. sil.: si_nu_ro_fí_ci_es

f BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, classe d’algues microscòpiques de la divisió dels crisòfits que inclou el gènere Synura, tradicionalment inclòs dins la classe de les crisofícies.

2 sing Alga de la classe de les sinurofícies.

->sinus

■sinus

[del ll. sinus, -us ‘corba; plec; concavitat’]

m 1 BOT Entrant corb o angulós del marge d’una fulla o d’un altre òrgan vegetal.

2 MAT 1 [símb: sin] Relació entre la projecció d’un segment d’un dels costats d’un angle sobre la normal a l’altre costat i el segment mateix.

2 sinus hiperbòlic [símb: sinh, sh] Funció de variable complexa z, definida per l’expressió sinhz = (e^z - e^-z) /2.

->sinusal

■sinusal

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent a un si.

2 nòdul sinusal Nòdul sinoauricular.

->sinuscòpia

sinuscòpia

Part. sil.: si_nus_cò_pi_a

f DIAG Examen de la transparència o opacitat dels sins annexos del nas, per mitjà de la transil·luminació.

->sinusectomia

sinusectomia

Part. sil.: si_nu_sec_to_mi_a

f CIR Operació que consisteix a suprimir el si frontal, ressecant la part anterior de la seva paret inferior.

->sinúsia

sinúsia

Part. sil.: si_nú_si_a

f GEOBOT Unitat de vegetació constituïda per plantes d’idèntica forma biològica i amb exigències ecològiques semblants.

->sinusitis

■sinusitis

[del ll. sinus ‘si’ i -itis]

f PAT Inflamació aguda o crònica dels sins de la cara.

->sinusoïdal

■sinusoïdal

Part. sil.: si_nu_so_ï_dal

adj 1 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a un sinusoide.

2 MAT 1 Relatiu o pertanyent a la sinusoide.

2 Capaç d’ésser representat gràficament per una sinusoide.

3 CARTOG Dit de la projecció pseudocilíndrica en què els meridians són corbes sinusoïdals.

->sinusoide

■sinusoide

Part. sil.: si_nu_soi_de

1 ANAT ANIM 1 adj Que sembla un si.

2 m Tipus de vas sanguini terminal amb túnica endotelial completa i sense túnica adventícia, que apareix en certs òrgans, com ara el fetge, el pàncrees, les glàndules suprarenals, etc.

2 f MAT Corba les ordenades de la qual són proporcionals als sinus de les abscisses corresponents.

->sinzoòspora

sinzoòspora

Part. sil.: sin_zo_òs_po_ra

f BOT En les vauquerials, espora asexual plurinucleada i pluriflagel·lada, que origina directament un filament sifonat.

->sionisme

■sionisme

Part. sil.: si_o_nis_me

[del ll. td. Sion, nom hebreu d’un puig de Jerusalem i, per extensió, de la mateixa ciutat santa; el mot fou usat per primera vegada el 1892 per l’escriptor N. Birnbaum]

m JUD i POLÍT Moviment inaugurat a la segona meitat del segle XIX per rabins i pensadors jueus de l’Europa oriental, encaminat a reconstruir a Palestina una pàtria jueva que acollís els jueus de tot el món que ho volguessin.

->sionista

■sionista

Part. sil.: si_o_nis_ta

[del ll. Sion (v. sionisme)]

1 adj Relatiu o pertanyent al sionisme.

2 m i f Partidari del sionisme.

->sioux

■sioux^* [síuks]

[fr ] 1 adj Relatiu o pertanyent als sioux o a llur llengua.

2 inv m i f ETNOL Grup de pobles amerindis de les planes del nord d’Amèrica, integrat per tres grups principals, un dels quals ocupava la riba esquerra del Mississipí, un altre, l’est de les muntanyes Apalatxes, i l’altre, el baix Mississipí.

->sipai

■sipai

Part. sil.: si_pai

[del fr. cipaye, íd., i aquest, de l’iranià sipēhī ‘soldat de cavall’, a través del port. sipay]

m HIST 1 Als segles XVIII i XIX, soldat indi al servei de França, Portugal i la Gran Bretanya.

2 Nom (vulgarment sipaio) amb què eren coneguts els voluntaris de la llibertat, membres dels batallons de milicians republicans organitzats per les diputacions provincials de Barcelona i de Tarragona el 1874.

->sipar

■sipar

[infinitiu format d’una alteració de cepat]

v tr Posar els faldars dins el cinturó. Sipa’t, que et surt la camisa per davall del jersei.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sipar

GERUNDI: sipant

PARTICIPI: sipat, sipada, sipats, sipades

INDICATIU PRESENT: sipo, sipes, sipa, sipem, sipeu, sipen

INDICATIU IMPERFET: sipava, sipaves, sipava, sipàvem, sipàveu, sipaven

INDICATIU PASSAT: sipí, sipares, sipà, sipàrem, sipàreu, siparen

INDICATIU FUTUR: siparé, siparàs, siparà, siparem, sipareu, siparan

INDICATIU CONDICIONAL: siparia, siparies, siparia, siparíem, siparíeu, siparien

SUBJUNTIU PRESENT: sipi, sipis, sipi, sipem, sipeu, sipin

SUBJUNTIU IMPERFET: sipés, sipessis, sipés, sipéssim, sipéssiu, sipessin

IMPERATIU: sipa, sipi, sipem, sipeu, sipin

->sípia

■sípia

Part. sil.: sí_pi_a

[del ll. sepia, i aquest, del gr. sēpía, íd.; 1a FONT: 1249]

1 f ZOOL 1 Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels decàpodes, de la família dels sèpids (Sepia officinalis), de color gris verdós i el dors negre, cos oval i dues expansions contràctils, i una conquilla interna calcària i ampla. Posseeix ventoses, una glàndula de tinta i es mimetitza molt amb el fons. És molt apreciat com a aliment.

2 sípia de punxa Castanyó.

2 adj i m i f COL Sépia.

3 f col·loq Escopinada, gargall.

->sipió

■sipió

Part. sil.: si_pi_ó

[de sípia]

m ZOOL Morralet.

->sipiot

sipiot

Part. sil.: si_pi_ot

[de sípia]

m col·loq Sípia, escopinada.

->sipo

■sipo

m BOT i FUST 1 Gran arbre de la família de les meliàcies (Entandrophragma utile), propi de l’Àfrica tropical, apreciat per la seva fusta.

2 Fusta del sipo, semblant a la del sapel·li, però amb més aigües i sense repèls, emprada especialment en ebenisteria i decoració d’interiors.

->sipuncúlids

sipuncúlids

m ZOOL 1 pl Única família del grup dels sipunculoïdeus.

2 sing Metazou de la família dels sipuncúlids.

->sipunculoïdeus

sipunculoïdeus

Part. sil.: si_pun_cu_lo_ï_deus

m ZOOL 1 pl Grup de metazous triploblàstics celomats protostomats, amb simetria bilateral, cos cilíndric recobert de cutícula quitinoide.

2 sing Metazou del grup dels sipunculoïdeus.

->síquia

■síquia

Part. sil.: sí_qui_a

[variant de séquia]

f dial AGR i HIDR Séquia.

->siquier

■siquier -a

Part. sil.: si_qui_er

m i f dial Sequier.

->sir

sir^* [sɛ́r]

[angl ] m A la Gran Bretanya, tractament donat als cavallers i baronets, que es col·loca davant del nom o del nom i cognom.

->siracusà

■siracusà -ana

adj i m i f De Siracusa (ciutat i província d’Itàlia).

->sirena

■sirena

[del ll. td. sīrēna, ll. cl. sīren, -ēnis, i aquest, del gr. seirḗn, acus. seirẽna, íd.; la forma més corrent fins al s. XI; 1a FONT: 1393]

f 1 1 MIT Figura representada en forma de noia a la part superior del cos i de peix a la part inferior (antigament, meitat noia meitat ocell) que amb el seu encís i els seus cants atreia els navegants per fer-los negar en els abismes de la mar.

2 MIT i HERÀLD Figura de sirena meitat dona meitat peix.

3 fig Dona seductora, de veu i gests atractius.

2 p ext ACÚST i TECNOL Aparell generador de sons de gran intensitat, mitjançant una sèrie ràpida d’interrupcions periòdiques d’un corrent d’aire, vapor, etc., produïdes per la rotació d’un o més discs proveïts de forats.

->sirènids

■sirènids

m ZOOL 1 pl Família d’amfibis de l’ordre dels urodels, proveïts només de potes de davant, sense pelvis i que viuen amagats sota roques o al fons de rierols.

2 sing Amfibi de la família dels sirènids.

->sirenis

■sirenis

m ZOOL 1 pl Ordre de mamífers adaptats a la vida aquàtica, amb el cos de forma hidrodinàmica, sense potes posteriors, cap massís amb el musell arrodonit, llavis grossos, esquelet ben desenvolupat i amb la cua en forma d’aleta horitzontal.

2 sing Mamífer de l’ordre dels sirenis.

->sírex

sírex

m ENTOM 1 Insecte de la família dels sirícids.

2 sírex gegant Himenòpter símfit molt perjudicial (Urocerus gigas), principal representant de la família dels sirícids.

->sírfids

sírfids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes pterigots de l’ordre dels dípters, de coloració fosca, potes marxadores o saltadores i que s’alimenten generalment del nèctar de les flors.

2 sing Insecte de la família dels sírfids.

->sirga

■sirga

[d’origen incert, potser relacionat amb els mots romànics sirgo, sirga ‘seda’, del ll. sērĭcus, -a, -um ‘de seda’, pel fet d’usar-se seda, més resistent, en la confecció de cordes; 1a FONT: s. XIV]

f 1 NÀUT 1 Corda que serveix per a estirar una xarxa, una embarcació des de terra per a fer-la anar d’una ribera a l’altra d’un riu, per a fer-la avançar contra corrent, etc.

2 Navegació, especialment fluvial, en què l’embarcació és arrossegada des de terra, per un camí de sirga, mitjançant una sirga.

2 PESC Corda proveïda d’un plom en un extrem i d’un suro a l’altre, emprada com a element auxiliar dels palangres quan són calats.

->sirgador

sirgador -a

[de sirgar]

m i f NÀUT Persona que sirga.

->sirgar

■sirgar

[de sirga; 1a FONT: s. XIV]

v 1 tr NÀUT Estirar una embarcació des de terra amb la sirga, per tal de fer-la avançar.

2 intr NÀUT Navegar per l’acció de la sirga, anar a la sirga.

3 1 intr fig Treballar afanyosament, per obligació o per necessitat. Ja pots sirgar, si vols acabar abans de les vuit!

2 fer sirgar (algú) Fer-lo treballar, obligar-lo a trescar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sirgar

GERUNDI: sirgant

PARTICIPI: sirgat, sirgada, sirgats, sirgades

INDICATIU PRESENT: sirgo, sirgues, sirga, sirguem, sirgueu, sirguen

INDICATIU IMPERFET: sirgava, sirgaves, sirgava, sirgàvem, sirgàveu, sirgaven

INDICATIU PASSAT: sirguí, sirgares, sirgà, sirgàrem, sirgàreu, sirgaren

INDICATIU FUTUR: sirgaré, sirgaràs, sirgarà, sirgarem, sirgareu, sirgaran

INDICATIU CONDICIONAL: sirgaria, sirgaries, sirgaria, sirgaríem, sirgaríeu, sirgarien

SUBJUNTIU PRESENT: sirgui, sirguis, sirgui, sirguem, sirgueu, sirguin

SUBJUNTIU IMPERFET: sirgués, sirguessis, sirgués, sirguéssim, sirguéssiu, sirguessin

IMPERATIU: sirga, sirgui, sirguem, sirgueu, sirguin

->siri síria

■siri síria

Hom.: ciri

adj i m i f 1 Siríac.

2 Sirià.

->sirià

■sirià -ana

Part. sil.: si_ri_à

adj i m i f De Síria (estat d’Àsia).

->siríac

■siríac -a

Part. sil.: si_rí_ac

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a Síria o als seus habitants, especialment a les manifestacions culturals (llengua, literatura, art, etc.) de l’antiga Síria.

2 CRIST Relatiu o pertanyent a l’església formada entorn del patriarcat d’Antioquia, a les seves tradicions, etc. Ritu siríac.

2 m i f 1 Habitant de l’antiga Síria i els seus descendents, que mantenen llur caràcter ètnic i cultural.

2 esp CRIST Membre de l’Església Siríaca.

3 m LING Llengua semítica pertanyent a la branca oriental de l’arameu, parlada a l’antiga Síria i a Mesopotàmia i conservada com a llengua literària i litúrgica per l’església siríaca.

4 alfabet siríac ESCR Alfabet propi de la llengua siríaca.

->sirícids

sirícids

m ENTOM 1 pl Família d’himenòpters del subordre dels símfits, de cos gran, antenes llargues, abdomen subcilíndric i oviscapte llarg i estret. Inclou diversos gèneres, i gràcies a llurs mandíbules poden obrir galeries en la fusta.

2 sing Insecte de la família dels sirícids.

->siring-

■siring-

Forma prefixada del mot grec sýrigx, sýriggos, que significa ‘tub’, ‘fístula’. Ex.: siringitis, siringectomia.

->siringa

■siringa

[del ll. sȳrĭnga ‘xeringa; fístula’, i aquest, del gr. sýrigx, sýriggos ‘tub; fístula; flauta’]

f 1 MÚS Instrument de vent dels antics grecs, molt semblant a la flauta de Pan.

2 PAT Fístula de l’anus.

->siringe

■siringe

[del ll. syrinx, -ingis, i aquest, del gr. sýrigx, sýriggos ‘tub; fístula; flauta del déu Pan’]

f ANAT ANIM Òrgan vocal, propi dels ocells, format per un grup de cartílags anulars entre els quals hi ha dues membranes en forma de mitja lluna que són les cordes vocals.

->siringina

■siringina

f BIOQ Glucòsid que ocorre a l’escorça del lilà.

->siringo-

■siringo-

Forma prefixada del mot grec sýrigx, sýriggos, que significa ‘tub’, ‘fístula’. Ex.: siringocele, siringotomia.

->siringoma

siringoma

m PAT Adenoma de les glàndules sudorípares, caracteritzat per l’erupció de petites pàpules.

->siringomièlia

■siringomièlia

Part. sil.: si_rin_go_mi_è_li_a

f PAT Afecció de la medul·la espinal caracteritzada anatòmicament per la formació de cavitats a l’interior de la medul·la, degudes a anomalies del desenvolupament, a tumors intramedul·lars i a inflamacions medul·lars.

->siringòtom

■siringòtom

m CIR Bisturí usat en la siringotomia.

->siringotomia

■siringotomia

Part. sil.: si_rin_go_to_mi_a

f CIR Operació d’incisió d’una fístula, especialment d’una fístula anal.

->siro-

■siro-

Forma prefixada del mot sirià o siríac. Ex.: sirocaldeu.

->siroantioquè

siroantioquè -ena

Part. sil.: si_ro_an_ti_o_què

1 adj Relatiu o pertanyent a Síria d’Antioquia (antiga regió del Pròxim Orient).

2 adj i m i f esp Dit dels cristians pertanyents al patriarcat d’Antioquia de Síria, de llurs tradicions, etc. Ritu siroantioquè.

->sirtaki

sirtaki

m DANSA Dansa grega de ritme 2/4, especialment difosa a Creta, que hom pot ballar sol o en grup, formant rotllana.

->sirte

■sirte

f Banc de sorra.

->sirventa

■sirventa

[variant formal i semàntica de serventa]

f OFIC Atiador que usen els calderers i els manyans.

->sirventès

■sirventès

[de l’oc. sirventès, der. de l’oc. ant. sirvent, reducció fonètica de sirventesc en oc. mateix]

m POÈTICA Gènere poètic que, juntament amb la cançó, constitueix la modalitat més important de la lírica provençal trobadoresca, car expressa la reprensió moralitzadora, la polèmica, l’atac violent i la difusió d’ideologies religioses, polítiques i literàries.

->sis

■sis

[del ll. sĕx, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Cinc més un.

2 1 adj i m i f Que fa sis; sisè. El quilòmetre sis. El sis de novembre. La sis de la llista.

2 tenir el dia sis Trobar-se algú en un estat d’ànim que no és bo per a res.

3 m [pl sisos] 1 El nombre sis, 6. Jo jugo al sis.

2 p ext Cosa designada amb el nombre sis. Un sis de copes. Tinc dos sisos.

3 fonda de sisos desp Dit d’una fonda modesta.

4 tenir sempre un sis o un as Tenir un mal o un altre.

4 m i f Els sis primers.

5 les sis La sisena hora des de les dotze de la nit o del migdia. Vindrem a les sis.

->sisal

■sisal

m BOT i TÈXT 1 Planta semblant a l’atzavara, de la família de les amaril·lidàcies (Agave sisalana), molt resistent a la sequedat i que forneix unes fibres bastes que serveixen per a fabricar cordes i cordills.

2 Fibra extreta del sisal.

->sisavat

■sisavat -ada

[formació culta analògica sobre la base de octavat ‘de vuit costats’, cultisme també format sobre el ll. octavus, -a, -um ‘vuitè’]

adj Que té sis costats o cares.

->sisca

sisca

[del cèlt. sesca, íd.]

f BOT Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies (Imperata cylindrica), de fulles estretes, amb lígula ciliada i panícula densa.

->siscall

■siscall

m BOT Arbust de la família de les quenopodiàcies (Salsola vermiculata), grisenc, de fulles linears, flors arramellades i fruits en aqueni.

->siscallar

siscallar

m GEOBOT Comunitat vegetal pròpia de comarques àrides, constituïda pel siscall, l’harmala i altres plantes nitròfiles i halòfiles.

->sis-centè

■sis-centè -ena

[de sis-cents]

1 adj Que, en una sèrie, en té cinc-cents noranta-nou davant seu, el que fa sis-cents.

2 1 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en sis-centes parts iguals.

2 m Un sis-centè, 1/600.

->siscentista

■siscentista

[de sis-cents]

1 adj Relatiu o pertanyent al segle XVII.

2 m i f Persona que ha viscut o ha fet l’obra al segle XVII.

->sis-cents

■sis-cents -centes

[de sis i cent¹; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj Sis vegades cent. Sis-centes ovelles.

2 [inv: sis-cents] adj i m i f Que fa sis-cents; sis-centè. La pàgina sis-cents. La sis-cents de la llista.

3 m 1 El nombre sis-cents, 600.

2 Cosa designada amb el nombre sis-cents.

4 m i f Les sis-centes primeres.

->siscla

■siscla (o siscla de camp)

f BOT Herba de la família de les umbel·líferes (Ammi majus), que es fa en els camps de cereals.

->sisè

■sisè -ena

[de sis; 1a FONT: 1345]

1 adj i m i f [símb: 6è 6a] Que, en una sèrie, en té cinc davant seu, el que fa sis.

2 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat dividida en sis parts iguals.

3 m Cinc sisens, 5/6.

4 m pl FOLK Castellers que formen el sisè pis del castell.

5 m NUMIS 1 Moneda catalana d’argent del valor de sis diners corresponent a un terç de croat.

2 Moneda catalana d’argent del segle XVII equivalent a un quart de croat.

3 Moneda de coure dins el sistema d’emissions de la guerra dels Segadors.

4 Moneda catalana d’argent encunyada a Barcelona el 1455 amb un valor de 3 diners.

5 sisè d’argent Moneda barcelonesa d’argent amb un valor de mig sou.

6 f DR ADM Llista de sis andorrans, un per cada parròquia, que el Consell General de les Valls d’Andorra presenta als coprínceps i de la qual, cadascun d’aquests, elegeix el seu batlle.

->siset

■siset

[de sis]

m MÚS Grup de sis notes iguals que s’han d’executar en el temps que normalment correspon a quatre de la mateixa figura.

->siseta

■siseta

[variant en forma fem. de sisó]

f ORNIT 1 Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Tringa stagnalitis), semblant a la gamba verda però amb el bec recte i les potes primes.

2 siseta blanca Xivitona.

3 siseta cendrosa Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Xenus cinereus), amb el bec llarg, negre i taronja i les potes groguenques.

->Sísif

Sísif

Mot emprat en l’expressió un treball de Sísif Esforç ardu i inútil.

->sisimbri

sisimbri

m BOT Gènere de plantes d’anuals a perennes de la família de les crucíferes (Sisymbrium sp), amb flors blanques o grogues.

->sisme

■sisme

Hom.: cisma

[del gr. seismós ‘sotrac, agitació’, der. de seíō ‘sotraguejar’; 1a FONT: c. 1925]

m GEOF 1 Conjunt d’ones de xoc generades en un punt de l’interior de la Terra, anomenat focus o hipocentre, com a conseqüència d’una sobtada alliberació d’energia resultant de la relaxació d’un estat d’esforços produïda per un moviment brusc entre blocs rocallosos de l’escorça o del mantell.

2 sisme submarí Moviment intens produït a les aigües del mar per un terratrèmol que afecti el fons submarí.

->sísmic

■sísmic -a

[de sisme; 1a FONT: 1917, DOrt.]

GEOF 1 adj Relatiu o pertanyent als sismes o a qualsevol altre tipus de vibracions de la Terra que siguin estudiades per la sismologia.

2 f Tècnica emprada en prospecció geofísica, consistent en l’enregistrament i anàlisi dels sismes causats per explosions provocades.

->sismicitat

■sismicitat

[de sísmic]

f GEOF 1 Qualitat de sísmic.

2 Distribució dels sismes en l’espai, atenent a llur freqüència i intensitat.

->sismisme

■sismisme

[de sisme; 1a FONT: 1932, DFa.]

m GEOF Conjunt dels fenòmens sísmics.

->sismo-

■sismo-

Forma prefixada del mot grec seismós, que significa ‘terratrèmol’. Ex.: sismologia, sismograma.

->sismògraf

■sismògraf

[de sismo- i -graf]

m GEOF Instrument destinat a enregistrar les ones sísmiques, les quals es manifesten en forma de vibracions del terra.

->sismografia

■sismografia

Part. sil.: sis_mo_gra_fi_a

[de sismo- i -grafia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f GEOF Sistema d’enregistrament de les ones sísmiques.

->sismogràfic

■sismogràfic -a

[de sismografia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj GEOG Relatiu o pertanyent al sismògraf o a la sismografia.

->sismograma

■sismograma

[de sismo- i -grama]

m GEOF Registre gràfic de les ones sísmiques per mitjà del sismògraf.

->sismòleg

■sismòleg -òloga

[de sismo- i -leg; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m i f GEOF Persona versada en sismologia.

->sismologia

■sismologia

Part. sil.: sis_mo_lo_gi_a

[de sismo- i -logia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f GEOF Part de la geofísica que concerneix l’estudi dels sismes, així com tota mena de moviments vibratoris de la Terra, tant si són d’origen natural com si han estat provocats artificialment.

->sismològic

■sismològic -a

[de sismo- i -lògic]

adj Relatiu o pertanyent als terratrèmols o sismes.

->sismòmetre

■sismòmetre

m METROL Aparell per a mesurar la força d’un sisme, independentment de la seva durada.

->sismonàstia

sismonàstia

Part. sil.: sis_mo_nàs_ti_a

f BOT Nàstia provocada per un cop o pel sacseig a una planta o a un òrgan vegetal.

->sismondina

sismondina

f MINERAL Varietat de cloritoide rica en magnesi.

->sismostratigrafia

■sismostratigrafia

Part. sil.: sis_mos_tra_ti_gra_fi_a

f PETROG Estudi estratigràfic de les unitats i de les fàcies, com a resultat de l’anàlisi de les dades fornides per la sísmica de reflexió.

->sismoteràpia

sismoteràpia

Part. sil.: sis_mo_te_rà_pi_a

f PSIQ Teràpia convulsant (mitjançant l’aplicació de cardiazole, insulina, electroxoc, etc.) emprada en psiquiatria.

->sisó

■sisó

[deriv. de sis, aplicat, a partir del nom de la moneda, a l’ocell com a tarifa de caça d’ocells]

m 1 NUMIS Moneda valenciana de coure, amb un valor de 6 diners, encunyada pel rei Felip V d’Espanya.

2 ORNIT Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels otídids (Otis tetrax), migrador parcial, amb un gros collar blanc i negre en el mascle.

->sisomicina

sisomicina

f QUÍM ORG i FARM Antibiòtic de la classe dels aminoglicosídics que es produeix per fermentació de Micromonospora inyoensis, emprat en el tractament d’infeccions produïdes per gèrmens gramnegatius resistents a altres antibiòtics.

->sistàltic

■sistàltic -a

adj FISIOL ANIM Dit de l’òrgan que es dilata i es contreu alternativament.

->sistema

■sistema

[del ll. td. systema, -ătis, i aquest, del gr. sýstēma, -atos ‘conjunt’, der. de synístēmi ‘reunir’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 1 Conjunt d’elements materials, relacionats d’alguna manera entre ells o interdependents, que constitueixen un tot orgànic, subjecte generalment a determinades lleis.

2 ANAT ANIM i FISIOL ANIM Conjunt d’òrgans, d’origen embrionari generalment comú, especialitzats a dur a terme una funció determinada.

3 ANAT ANIM i FISIOL ANIM L’organisme considerat en conjunt.

4 ASTR Conjunt de cossos celestes que pertanyen a un únic complex orgànic constituït, com el sistema solar, el sistema local, el sistema de Fórnax.

5 CIT Estructura cel·lular que duu a terme una funció determinada.

6 QUÍM FÍS Part de l’univers, delimitada per unes parets, reals o imaginàries, que gaudeix de certes propietats, que hom aïlla, artificialment, per sotmetre-la a estudi.

7 sistema de Fórnax ASTR Galàxia el·líptica que pertany al sistema local de galàxies.

8 sistema local ASTR Grup galàctic al qual pertanyen la Via Làctia, la nebulosa d’Andròmeda, la del Triangle i altres galàxies menors.

9 sistema termodinàmic TERMO Part de l’univers aïllada mentalment o físicament de la resta, que hom considera per a estudiar els bescanvis de matèria i d’energia entre ella i la resta de l’univers.

2 1 Conjunt d’elements estructurals, d’instruments, de mecanismes, etc., reunits en un complex orgànic, destinat a servir determinades operacions, a fins tècnics o científics, etc.

2 sistema asservit AUTOM Servosistema.

3 sistema cegesimal (o CGS) METROL Sistema d’unitats de mesura que té com a unitats fonamentals el centímetre, el gram i el segon.

4 sistema de forces FÍS Conjunt de forces aplicades a un sistema material.

5 sistema de referència FÍS Conjunt d’un sistema de coordenades espacials i un rellotge, amb els quals un observador pot caracteritzar cada esdeveniment per les seves coordenades (x, y, z) i per l’instant t en què succeeix.

6 sistema d’unitats METROL Conjunt coherent d’unitats de mesura.

7 sistema expert INFORM Sistema basat en la intel·ligència artificial que integra una base de coneixements, un motor d’inferències i les eines necessàries per a solucionar problemes en un camp determinat.

8 sistema informàtic INFORM Sistema de procés de dades que comprèn tot el maquinari (hardware) d’una instal·lació i aquells components del programari (software) més imprescindibles per al funcionament satisfactori del maquinari.

9 sistema internacional METROL [sigla SI] Sistema d’unitats de mesura que té com a unitats fonamentals les quatre del sistema MKSA i, a més, el kelvin per a la temperatura, el mol per a la quantitat de matèria i la candela per a la intensitat lluminosa.

10 sistema mètric METROL Sistema decimal d’unitats basat en el metre i en el quilogram. És anomenat també sistema mètric decimal.

11 sistema MKSA METROL Sistema d’unitats de mesura que té com a unitats fonamentals el metre, el quilogram, el segon i l’ampere.

12 sistema monetari internacional ECON Conjunt d’organismes financers internacionals i de relacions monetàries que hi ha entre els diferents països.

13 sistema operatiu INFORM Conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d’un ordinador.

14 sistema tècnic (o pràctic) METROL Sistema d’unitats que pren com a magnituds fonamentals la longitud, la força i el temps, i, com a unitats respectives, el metre, el quilogram força o kilopond i el segon.

15 sistema teleinformàtic INFORM i TELECOM Sistema compost d’estacions terminals connectades mitjançant circuits a un ordinador.

3 1 Conjunt d’elements, més o menys abstractes, coordinats entre ells, bé que no dependents necessàriament els uns dels altres.

2 LING En l’estructuralisme, relació que lliga tots els elements lingüístics d’un nivell donat, com el conjunt que formen els mateixos elements així relacionats: fonemes, casos, preposicions, etc.

3 MAT Conjunt de quantitats o objectes que tenen alguna propietat comuna.

4 MAT Conjunt de principis que tenen un objectiu central.

5 MAT Família.

6 MÚS Nom donat a l’ordenació tonal, d’acords, etc., en què es basa determinada obra musical, la música folklòrica d’un poble, etc. Sistema tonal. Sistema modal. Sistema dodecatònic.

7 sistema de coordenades MAT Conjunt de coordenades emprat com a referència per a determinar la posició d’un punt.

8 sistema de logaritmes MAT Conjunt de logaritmes en una base donada, recollits en una taula per a facilitar-ne l’ús.

9 sistema de numeració MAT Qualsevol sistema emprat per a expressar nombres.

10 sistema d’equacions lineals (o sistema lineal) MAT Conjunt d’equacions lineals de les quals interessen les solucions comunes.

11 sistema dimensional ANTROP i PSIC Nom que hom dóna a les biotipologies que descriuen l’individu atenent a determinades funcions o factors referits a diverses mides del cos.

12 sistema lligat de vectors MAT Qualsevol conjunt de vectors linealment dependents, és a dir, que hi ha una combinació lineal entre ells.

13 sistema lliure de vectors MAT Sistema no lligat de vectors, format consegüentment per una família de vectors linealment independents.

4 1 Conjunt de principis, regles, etc., sobre una matèria, enllaçats entre ells d’una manera racional, segons un mètode determinat.

2 BOT, MICROB i ZOOL Ordenació jerarquitzada, segons els principis lògics, dels éssers naturals que permet de constituir un compendi metòdic de la natura.

3 FILOS Exposició doctrinal racionalment i lògicament ordenada i les parts de la qual resten rigorosament i estrictament relacionades i conjuminades entre elles, talment que hom pot considerar el conjunt com un tot acabat i independent, autosuficient i justificat en ell mateix i sovint amb pretensió de donar raó de tota la realitat.

4 sistema econòmic ECON Conjunt coherent de relacions capaç d’explicar els objectius i els mitjans de l’organització econòmica total de la societat.

5 sistema social SOCIOL Conjunt de normes i captinences ideals d’una societat, un grup, etc., d’acord amb les quals s’organitzen les activitats, les funcions i la conducta dels seus components (individus i subgrups).

6 Mètode, procediment, conjunt d’operacions a seguir amb vista a un fi determinat. Seguir un sistema racional en l’ensenyament. Fer les coses amb sistema.

7 Norma de conducta. He adoptat el sistema de no contradir-lo mai.

8 ESTRATIG Unitat cronostratigràfica de jerarquia inferior a l’eratema i superior a la sèrie.

->sistemàtic

■sistemàtic -a

[del ll. td. systematicus, -a, -um, i aquest, del gr. systematikós ‘que forma un conjunt’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj 1 Relatiu a un sistema o a la sistemàtica.

2 Que constitueix un sistema.

3 Que obeeix a un sistema. Un arranjament sistemàtic.

2 adj 1 Que procedeix segons principis, normes, etc., dels quals no sap separar-se. Un escriptor sistemàtic.

2 p ext Fer una oposició sistemàtica.

3 f 1 Ciència de la classificació, sistema.

2 BIOL Branca de la biologia que estudia la classificació dels éssers vius en grups de diferent categoria a partir, sobretot, d’anàlisis filogenètiques i d’altres criteris morfològics, fisiològics, ecològics, embriològics, taxonòmics, etc.

4 nom sistemàtic QUÍM Nom que designa un compost segons unes normes ben establertes i normalment en descriu la composició o la funció.

->sistemàticament

■sistemàticament

[de sistemàtic]

adv D’una manera sistemàtica.

->sistematització

■sistematització

Part. sil.: sis_te_ma_tit_za_ci_ó

[de sistematitzar]

f Acció de sistematitzar.

->sistematitzar

■sistematitzar

[de sistemàtic]

v tr 1 Reduir a sistema.

2 Arranjar segons un sistema. Sistematitzar un procés, una recerca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sistematitzar

GERUNDI: sistematitzant

PARTICIPI: sistematitzat, sistematitzada, sistematitzats, sistematitzades

INDICATIU PRESENT: sistematitzo, sistematitzes, sistematitza, sistematitzem, sistematitzeu, sistematitzen

INDICATIU IMPERFET: sistematitzava, sistematitzaves, sistematitzava, sistematitzàvem, sistematitzàveu, sistematitzaven

INDICATIU PASSAT: sistematitzí, sistematitzares, sistematitzà, sistematitzàrem, sistematitzàreu, sistematitzaren

INDICATIU FUTUR: sistematitzaré, sistematitzaràs, sistematitzarà, sistematitzarem, sistematitzareu, sistematitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: sistematitzaria, sistematitzaries, sistematitzaria, sistematitzaríem, sistematitzaríeu, sistematitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: sistematitzi, sistematitzis, sistematitzi, sistematitzem, sistematitzeu, sistematitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: sistematitzés, sistematitzessis, sistematitzés, sistematitzéssim, sistematitzéssiu, sistematitzessin

IMPERATIU: sistematitza, sistematitzi, sistematitzem, sistematitzeu, sistematitzin

->sistematologia

■sistematologia

Part. sil.: sis_te_ma_to_lo_gi_a

f Estudi, doctrina, dels sistemes.

->sistematològic

■sistematològic -a

adj Relatiu o pertanyent a la sistematologia.

->sistèmic

■sistèmic -a

adj 1 ANAT ANIM i FISIOL ANIM Relatiu o pertanyent a tot l’organisme.

2 ANAT ANIM i FISIOL ANIM Que afecta tot l’organisme.

3 FITOPAT Dit de la capacitat de desplaçar-se amb els fluids interns d’una planta. Plaguicida sistèmic.

->sistil

sistil

[del ll. systylos, i aquest, del gr. sýstylos, íd., comp. de syn ‘conjuntament’ i stýlos ‘columna’]

adj i m ARQUIT Dit de l’edifici, monument, etc., en què els intercolumnis tenen quatre mòduls.

->sístole

■sístole

[del ll. systŏle, i aquest, del gr. systolḗ, íd., der. de systéllō ‘reduir, contreure’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 FISIOL 1 Contracció de les cavitats del cor que té lloc d’una manera isòcrona en les aurícules i en els ventricles.

2 Període de temps en el qual es produeix la sístole.

2 POÈTICA Llicència poètica que consisteix a usar com a breu una síl·laba llarga.

->sistòlic

■sistòlic -a

[de sístole]

adj FISIOL 1 Relatiu o pertanyent a la sístole.

2 Clínicament, relatiu al primer to.

->sistra

■sistra

Hom.: cistre i sistre

[del b. ll. sistra, i aquest, del gr. seĩstros, íd., potser d’origen gàl·lic]

f BOT i FARM meu¹.

->sistre

■sistre

Hom.: cistre i sistra

[del ll. sīstrum, i aquest, del gr. seĩstron, íd.; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m MÚS Instrument de percussió que consisteix en una placa metàl·lica doblegada en forma de ferradura i amb diverses varetes corbades en llurs extrems.

->sit

■sit

[d’origen onomatopeic, imitació del piular de l’ocell; 1a FONT: 1839, DLab.]

m ORNIT Nom donat a diversos ocells de la família dels fringíl·lids, de l’ordre dels passeriformes, tots els quals pertanyen al gènere Emberiza, llevat d’un, que és del gènere Plectrophenax. Cal destacar-ne el sit negre (E. cia), el sit blanc (P. nivalis) i el sit groc (E. cirlus).

->sitar

■sitar

[del hindi sitar, íd.]

m MÚS Instrument de corda puntejada, propi de l’Índia, anàleg a la guitarra, bé que amb la caixa de ressonància semiesfèrica i el mànec força més llarg i travessat per nombrosos trasts.

->sitatunga

■sitatunga

f ZOOL Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants i de la família dels bòvids (Tragelaphus spekii), d’un metre d’alçada i amb unes peülles allargades aptes per a sòls pantanosos.

->sitger

■sitger -a

[de sitja; 1a FONT: 1678]

m i f Persona que té cura de les sitges.

->sitgetà

■sitgetà -ana

adj i m i f De Sitges (Garraf).

->siti sítia

■siti sítia

[variant de seti]

1 adj Situat en tal o tal lloc. La casa pairal, sítia al carrer Major.

2 m 1 Seti.

2 Lloc on hom es troba.

->sítids

■sítids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes amb ungles fortes i ganxudes, i amb el bec recte i esmolat que utilitzen per a trencar la clofolla de certs fruits.

2 sing Ocell de la família dels sítids.

->sitiet

sitiet

Part. sil.: si_ti_et

[de siti]

m dial Estalvis 3.

->sitja

■sitja

[d’origen incert, potser preromà; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 AGR 1 Cavitat subterrània destinada a guardar-hi productes collits del camp, especialment cereals.

2 p ext Dipòsit cilíndric o prismàtic destinat a l’emmagatzematge i conservació de diversos productes, especialment cereals, però també farratge, minerals, etc.

3 ant Clot profund a la terra.

2 Masmorra.

3 Carbonera.

->sitjam

■sitjam

[de sitja; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Conjunt de sitges.

->sitjar

■sitjar

[de sitja; 1a FONT: s. XI]

m Lloc on hi ha sitges.

->sito-

■sito-

Forma prefixada del mot grec sĩtos, que significa ‘blat, queviures’. Ex.: sitofòbia, sitologia.

->sitofòbia

■sitofòbia

Part. sil.: si_to_fò_bi_a

[de sito- i -fòbia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f PSIC Temor morbós a la ingestió d’aliments.

->sitologia

■sitologia

Part. sil.: si_to_lo_gi_a

Hom.: citologia

[de sito- i -logia; 1a FONT: 1932, DFa.]

f 1 ALIM Bromatologia.

2 DIET Conjunt de coneixements relatius a la dieta, a la nutrició, etc.

->sitomania

sitomania

Part. sil.: si_to_ma_ni_a

f PSIC Mania l’objecte de la qual són els aliments.

->sitosterol

sitosterol

m QUÍM ORG i BIOQ Fitosterol, la cadena lateral del qual té substituents carbonats.

->sitra

■sitra

[variant de setra; 1a FONT: 1388]

f 1 Setra.

2 Recipient de llauna per a guardar-hi oli.

3 Recipient de llauna, amb un mànec llarg vertical, que serveix per a treure aigua de la gerra.

->sitrell

■sitrell

[der. de setra, format ja segurament en el mateix àr. originari saṭl per un procés fonètic una mica complex; un canvi de sufix de base ja aràbiga o de caràcter romànic degué donar lloc a la variant més estesa setrill]

m dial Setrill.

->situable

■situable

Part. sil.: si_tu_a_ble

[de situar]

adj Que pot ésser situat.

->situació

■situació

Part. sil.: si_tu_a_ci_ó

[del b. ll. situatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de situar o de situar-se;

2 l’efecte.

2 Manera d’estar situada una cosa o una persona. La bella situació del castell, al cim del turó.

3 Posició d’una persona amb relació als altres, al grup social o al conjunt de la societat. La seva situació laboral, política, econòmica, és privilegiada.

4 1 Conjunt de circumstàncies, relacions, etc., que constitueixen un estat de coses determinat. La situació política del país és molt delicada. Ens trobem en una situació econòmica òptima.

2 Conjunt de circumstàncies, factors, etc., fisicobiològics, socials o històrics en què es troba una persona, un grup, etc., i en el si del qual ha de decidir el seu comportament concret. Era difícil de decidir-se en aquella situació.

5 1 GEOG Posició d’una casa, vila, ciutat, regió, país, etc., amb relació al medi físic que és a l’entorn.

2 NÀUT i AERON Punt de la carta que assenyala la posició de l’embarcació o de l’aeronau.

->situar

■situar

Part. sil.: si_tu_ar

[del b. ll. situare, íd., der. de situs ‘lloc’; 1a FONT: 1322]

v 1 tr Posar, establir (algú o alguna) cosa en un indret. La casa és situada al cim d’un turó.

2 tr Determinar la situació d’una cosa amb relació a un lloc o a un conjunt de llocs presos com a punts de referència. Per més que s’esforçava, no podia situar el lloc del refugi.

3 pron Aconseguir una bona posició social o econòmica. Aquest s’ha sabut situar, i guanya molts diners.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: situar

GERUNDI: situant

PARTICIPI: situat, situada, situats, situades

INDICATIU PRESENT: situo, situes, situa, situem, situeu, situen

INDICATIU IMPERFET: situava, situaves, situava, situàvem, situàveu, situaven

INDICATIU PASSAT: situí, situares, situà, situàrem, situàreu, situaren

INDICATIU FUTUR: situaré, situaràs, situarà, situarem, situareu, situaran

INDICATIU CONDICIONAL: situaria, situaries, situaria, situaríem, situaríeu, situarien

SUBJUNTIU PRESENT: situï, situïs, situï, situem, situeu, situïn

SUBJUNTIU IMPERFET: situés, situessis, situés, situéssim, situéssiu, situessin

IMPERATIU: situa, situï, situem, situeu, situïn

->sítula

■sítula

Hom.: cítola

f ARQUEOL Vas generalment de bronze en forma cilíndrica, de boca més ampla que la base i sovint amb una nansa arquejada i movible, com la de les galledes actuals.

->siulada

■siulada

Part. sil.: siu_la_da

f dial Xiulada.

->siuladissa

■siuladissa

Part. sil.: siu_la_dis_sa

f dial Xiuladissa.

->siulador

■siulador -a

Part. sil.: siu_la_dor

adj i m i f dial Xiulador.

->siulaire

siulaire

Part. sil.: siu_lai_re

adj i m i f dial Xiulaire.

->siular

■siular

Part. sil.: siu_lar

[del ll. sībĭlare; 1a FONT: s. XIII]

v tr i intr dial Xiular.

->siulell

siulell

Part. sil.: siu_lell

[de siulo]

m dial 1 xiulet 2.

2 Siurell.

->siulet

■siulet

Part. sil.: siu_let

m dial Xiulet.

->siuletada

siuletada

Part. sil.: siu_le_ta_da

f dial Xiuletada.

->siulo

siulo

Part. sil.: siu_lo

[de siular]

m dial Xiulet.

->siuranenc

siuranenc -a

Part. sil.: siu_ra_nenc

adj i m i f De Siurana d’Empordà (Alt Empordà).

->siurell

■siurell

Part. sil.: siu_rell

[dissimilació de siulell]

m CERÀM A Mallorca, instrument de terrissa o argila, pintat de blanc i de colors vius i imitant figures de cavalls o d’altres éssers animats, per a produir un so agut semblant a un xiulet.

->siureny

■siureny

Part. sil.: siu_reny

m BOT Sureny.

->siuró

■siuró

Part. sil.: siu_ró

Hom.: ciuró

m BOT Sureny.

->śivaisme

śivaisme

Part. sil.: si_va_is_me

m HIND Xivaisme.

->śivaïta

śivaïta

Part. sil.: si_va_ï_ta

adj i m i f HIND Xivaïta.

->sivan

■sivan

m CRON Mes hebreu, novè de l’any civil i tercer de l’any religiós.

->sivella

■sivella

[del ll. vg. *fībĕlla ‘sivella, fermall’, dimin. del ll. fībŭla ‘agulla; sivella’, per dissimilació; 1a FONT: s. XIV]

f Peça de metall o d’altres materials que serveix per a unir els dos caps d’un cinturó o les dues orelles d’una sabata, consistent en un marc travessat per un eix proveït d’una o més pues fixat a un dels caps, i per on es fa passar l’altre cap, que resta subjecte per mitjà de la pua o pues.

->siveller

■siveller -a

[de sivella; 1a FONT: 1670, DTo.]

m i f Persona que fabrica sivelles o en ven.

->sivert

■sivert

[alteració de ses-verd ‘cul verd’, del color verd del darrere de l’ocell]

m ORNIT Ànec becvermell.

->sivina

■sivina

f dial BOT Savina.

->sizigi

sizigi

[del ll. científic Syzygium, nom del claveller]

m BOT Claveller.

->sizígia

■sizígia

Part. sil.: si_zí_gi_a

[del ll. td. syzygia, i aquest, del gr. syzygía ‘unió’, comp. de sýn ‘conjuntament’ i zygós ‘jou’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f ASTR 1 Posició de la Lluna —o d’un planeta— quan és en conjunció (lluna nova) o en oposició (lluna plena) amb el Sol.

2 Cadascun dels dos punts de l’òrbita de la Lluna corresponents a les sizígies.

->skarn

■skarn^* [əskárn]

[suec] m PETROG Ganga formada per silicats complexos (amfíbols, piroxens, granats, etc.) en contacte amb certs indrets formadors de minerals de ferro de l’Arqueà, especialment la ganga dels dipòsits que procedeixen de la substitució de calcàries i dolomies.

->skateboard

skateboard^* [əskèjtbórt]

[angl ] m ESPORT 1 Monopatí.

2 Patinatge de monopatí.

->skateboarding

skateboarding^* [əskèjtbórdiŋ]

[angl ] m ESPORT Patinatge de monopatí.

->sketch

sketch^*

[mot angl., ‘esbós, croquis’, del neerl. schets o l’al. Skizze, manlleu de l’it. schizzo (origen també del fr. esquisse), íd., ll. schedium ‘poema improvisat’, i aquest, del gr. skhédios ‘improvisat’]

m ESPECT Esquetx.

->skinhead

skinhead^* [əskìnhɛ́t]

[angl ] m i f Cap rapat.

->skutterudita

skutterudita

f MINERAL Esmaltina.

->SL

SL

sigla f ECON i DR societat limitada.

->s. l.

s. l.

abrev ECON i DR societat limitada.

->slikke

slikke^* [slík]

[neerl ] m GEOG Zona baixa d’un estuari, que s’inunda en cada marea, formada per sorres fines, llims i fangs, i pràcticament despoblada de vegetació.

->Slv

Slv

símb FISIOL ANIM i BIOQ saliva.

->Sm

Sm

símb QUÍM INORG samari.

->smash

smash^*

[angl ] m ESPORT En alguns jocs (tennis, voleibol, bàdminton, etc.), acció de copejar la pilota en sentit de dalt a baix quan aquesta cau verticalment.

->smithsonita

■smithsonita

f MINERAL Carbonat de zinc, ZnCO₃, mineral del grup de la calcita que cristal·litza en el sistema trigonal i es forma a les zones d’oxidació meteòrica de dipòsits de zinc.

->smog

smog^* [əzmɔ́k]

[angl ] m METEOR i ECOL Boirum.

->SMS

SMS

[de l’angl. short message service] sigla m TELECOM 1 servei de missatges curts.

2 missatge de text.

->Sn

Sn

símb QUÍM estany¹ 1.

->snack-bar

snack-bar^* [əznàgbár]

[de l’angl. snack ‘mos, porció; entrepà’ i bar ‘barra; bar’]

m Bar on hom serveix a qualsevol hora àpats ràpids i simples, com entrepans i plats combinats.

->snowboard

snowboard^* [əznɔ̀wßórt]

[angl ] m ESPORT Surf de neu.

->so¹

■so¹

Hom.: ço

Cp. soroll

[del ll. sŏnus, íd.; 1a FONT: o., Desclot]

m 1 FÍS Sensació que perceben els òrgans auditius dels animals, deguda al moviment pertorbador de la pressió i la densitat del medi material que els envolta, provocat per una vibració que es propaga en forma d’ona sonora.

2 DIAG Diferència de caràcter o ressonància en els sorolls obtinguts per la percussió d’una part o d’una cavitat del cos.

3 ELECTROAC Conjunt de tècniques d’enregistrament i de reproducció de sons, especialment en el cinema, en la ràdio i en la televisió. Els tècnics de so de l’emissora.

4 LING Qualsevol emissió fònica susceptible d’ésser interpretada fonològicament.

5 MÚS 1 Nom donat a les vibracions sonores que produeix cadascun dels instruments musicals. Un so alt o agut. El so del violí.

2 ballar segons el so fig Acomodar-se a les circumstàncies.

->so²

■so²

Hom.: ço

[v. es²]

[pl sos] art En registres informals, forma que revesteix l’article salat es quan va precedit de la preposició amb. S’ha fet un tall amb so ganivet.

->SO

SO

símb sud-oest.

->soanyès

soanyès -esa

Part. sil.: so_a_nyès

adj i m i f De Soanyes i Marians (Conflent).

->sobarbada

■sobarbada

[deriv. de sobarba, reducció de sotabarba; 1a FONT: 1839, DLab.]

f CONSTR NAV Puntal que hom posa a la roda i al codast d’una embarcació en grada per tal de sostenir-los.

->sobec

■sobec

[alteració de l’ant. subet per influx de mots com becar, becaina, de l’àr. subǟt ‘letargia, sopor’, de l’arrel sábat ‘descansar’]

m 1 Accés de son.

2 Becaina, dormida curta. Fer un sobec.

->soberg

■soberg -a

[d’un ll. vg. *supergus, alteració de superbus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

adj 1 Que excel·leix pel seu poder, la seva alçària, la seva tossa, la seva bellesa, etc. Era un soberg minyó. El gos era alt i soberg.

2 Que es capté altivament, tirànicament. Un amo soberg envers els seus criats.

->sobergament

■sobergament

[de soberg; 1a FONT: s. XV]

adv Amb sobergueria.

->soberguejar

■soberguejar

[de soberg; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

v tr 1 Ultrapassar algú o alguna cosa en poder, alçària, bellesa, etc. Ella soberguejava totes les altres en bellesa i en saviesa. Una torre que sobergueja totes les del voltant.

2 Dominar altivament, despòticament. És un home que tot ho vol soberguejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: soberguejar

GERUNDI: soberguejant

PARTICIPI: soberguejat, soberguejada, soberguejats, soberguejades

INDICATIU PRESENT: soberguejo, sobergueges, sobergueja, soberguegem, soberguegeu, soberguegen

INDICATIU IMPERFET: soberguejava, soberguejaves, soberguejava, soberguejàvem, soberguejàveu, soberguejaven

INDICATIU PASSAT: soberguegí, soberguejares, soberguejà, soberguejàrem, soberguejàreu, soberguejaren

INDICATIU FUTUR: soberguejaré, soberguejaràs, soberguejarà, soberguejarem, soberguejareu, soberguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: soberguejaria, soberguejaries, soberguejaria, soberguejaríem, soberguejaríeu, soberguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: soberguegi, soberguegis, soberguegi, soberguegem, soberguegeu, soberguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: soberguegés, soberguegessis, soberguegés, soberguegéssim, soberguegéssiu, soberguegessin

IMPERATIU: sobergueja, soberguegi, soberguegem, soberguegeu, soberguegin

->sobergueria

■sobergueria

Part. sil.: so_ber_gue_ri_a

[de soberg; 1a FONT: s. XIII]

f 1 Qualitat o condició de soberg.

2 Acte propi d’una persona soberga, altiva, tirànica.

->sobines

■sobines

[del cat. arcaic sobí, -ina, íd., ll. supīnus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIII]

Mot emprat en l’expressió de sobines loc adv Ajagut boca amunt. Caure de sobines. Jeure de sobines.

->sobirà

■sobirà -ana

[del ll. superior, -ōris ‘superior’, comparatiu de supĕrus, -a, -um ‘que és a dalt’, que, dissimilat en superione, fou influït en la terminació pels correlatius medianus ‘mitjà’ i deorsanus ‘de sota’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Que és per damunt de tots els altres; suprem. És una sobirana oradura encalçar una cosa que, aconseguida, ens porta la mort. Era un remei sobirà.

2 Que té l’autoritat suprema dins un estat. Príncep sobirà. El poble sobirà.

3 Que és situat més alt que un altre; superior (oposat a jussà). El Pallars Sobirà.

2 1 m i f DR i POLÍT Persona que té l’autoritat suprema o sobirania dins un estat. En una democràcia, el poble és el sobirà. Les prerrogatives del sobirà.

2 adj Dit d’un estat o d’un organisme el govern del qual no és sotmès al control d’un altre govern o d’un altre organisme.

3 m i f fig Ella era la sobirana dels cors.

3 NUMIS 1 m Antiga moneda d’or anglesa d’un valor de vint xílings.

2 f Moneda d’or de Brabant del segle XVII d’un pes de 10 grams.

->sobiranament

■sobiranament

[de sobirà; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adv D’una manera sobirana.

->sobirania

■sobirania

Part. sil.: so_bi_ra_ni_a

[de sobirà]

f 1 Qualitat de sobirà.

2 DR, POLÍT i HIST Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder. Sobirania popular. Sobirania nacional.

3 sobirania del consumidor ECON Situació dominant que, en una economia de mercat, correspon al consumidor, perquè és ell el qui decideix què, a qui, quan i on comprar.

->sobiranista

sobiranista

[de sobirà]

adj i m i f DR, POLÍT i HIST Que és partidari de la sobirania d’un territori.

->sobra

■sobra

[de sobrar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Allò que sobra; excés. Hi ha sobra d’aigua.

2 pl Sobralles.

3 de sobres (o de sobra) loc adv Més del compte, amb escreix. Hi ha lloc de sobres. Tens temps de sobres.

->sobralles

■sobralles

[de sobrar]

f pl Allò que sobra, especialment d’un àpat o menjar.

->sobrancer

■sobrancer -a

[der. de sobrances; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que és de més del que es necessita per a atènyer una quantitat o un nombre determinats, per a l’execució d’una cosa, etc.; sobrer. No tinc temps sobrancer.

2 esp FUST Dit de la peça de fusta que té un excés d’amplada o de llargada, segons l’objecte, la peça, etc., que hom en vol obtenir.

->sobrances

■sobrances

[de sobrar]

f pl Sobralles.

->sobrant

■sobrant

[de sobrar]

1 adj Que sobra; sobrer.

2 m Allò que sobra, les sobres. Amb els sobrants de la cuina engreixaven dos porcs.

->sobrar

■sobrar

[del ll. superare ‘ser superior; sobresortir; abundar; sobrar’, der. de super ‘sobre’; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr Sobrepujar, superar, vèncer. No el va poder sobrar per la força, però el vencé amb enganys i afalacs.

2 intr 1 Ésser de més d’allò que cal per a atènyer una quantitat o un nombre determinats. N’hem omplert tres caixes i encara n’han sobrat dues dotzenes.

2 No ésser necessari, estar de massa, en un lloc, en una reunió, etc. Aquí hi sobres, noi: ja te’n pots anar.

3 Restar després d’haver-se despès o consumit el que ha calgut. Dóna-li el que ha sobrat del dinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sobrar

GERUNDI: sobrant

PARTICIPI: sobrat, sobrada, sobrats, sobrades

INDICATIU PRESENT: sobro, sobres, sobra, sobrem, sobreu, sobren

INDICATIU IMPERFET: sobrava, sobraves, sobrava, sobràvem, sobràveu, sobraven

INDICATIU PASSAT: sobrí, sobrares, sobrà, sobràrem, sobràreu, sobraren

INDICATIU FUTUR: sobraré, sobraràs, sobrarà, sobrarem, sobrareu, sobraran

INDICATIU CONDICIONAL: sobraria, sobraries, sobraria, sobraríem, sobraríeu, sobrarien

SUBJUNTIU PRESENT: sobri, sobris, sobri, sobrem, sobreu, sobrin

SUBJUNTIU IMPERFET: sobrés, sobressis, sobrés, sobréssim, sobréssiu, sobressin

IMPERATIU: sobra, sobri, sobrem, sobreu, sobrin

->sobrassada

■sobrassada

[de l’it. dial. sopressada (o soprassata), der. de soppressare ‘comprimir, masegar’, i aquest, de pressare ‘comprimir’, ll. pressare, freqüentatiu de premĕre ‘prémer’; 1a FONT: 1575, DPou.]

f ALIM Embotit cru, fet amb carn de porc, adobat amb sal, pebre vermell i altres espècies, típic de les illes Balears i Pitiüses.

->sobrat

sobrat -ada

[de sobrar; 1a FONT: s. XVI]

adj Excessiu, carregós.

->sobre¹

■sobre¹

[v. sobre²]

m 1 Part superior d’un objecte. Els costats són negres, i el sobre, blanc.

2 Coberta o bossa de paper per a posar-hi dintre una carta, comunicació, etc., i en la qual hom sol escriure el nom, l’adreça, etc., del destinatari; sobrecarta. Un sobre folrat amb paper opac.

3 MAR Gratacel.

4 sobre el tot HERÀLD Escussó.

->sobre²

■sobre²

[del ll. sŭper, íd.; 1a FONT: o., Hom.]

1 prep 1 Damunt. El llibre és sobre la taula.

2 fig Posar un nou impost sobre els rics. Apilar dificultats sobre dificultats. Fixar la mirada sobre algú.

2 adv 1 Damunt. Li caigué a sobre. Deixa-ho allà sobre.

2 p ext El Nadal ja el tenim a sobre. Tenir una desgràcia a sobre. Treure’s de sobre un pretendent.

3 prep Tocant a. Parlar sobre una qüestió. Sobre aquestes declaracions del govern s’ha escrit molt. Sobre això, no cal dir res més.

4 prep Ultra, a més de. Sobre renyar-lo, encara li va pegar.

5 a sobre loc adv A més. El menjar és dolent i, a sobre, car.

6 per sobre loc adv Per damunt, lleugerament, superficialment. He llegit aquest llibre molt per sobre.

->sobre-

■sobre-

1 Prefix, del llatí super, emprat per a formar noms que indiquen abundància o excés o noms de càrrecs immediatament superiors als designats pels noms als quals s’anteposa. Ex.: sobrecàrrega, sobrecoc, sobreguaita.

2 Prefix, del llatí super, que significa ’damunt’. Ex.: sobreàtic, sobrecoberta.

->sobreabundància

■sobreabundància

Part. sil.: so_bre_a_bun_dàn_ci_a

[de sobreabundant; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Abundància excessiva.

->sobreabundant

■sobreabundant

Part. sil.: so_bre_a_bun_dant

[de sobreabundar]

adj Que sobreabunda.

->sobreabundantment

■sobreabundantment

Part. sil.: so_bre_a_bun_dant_ment

[de sobreabundant]

adv Amb sobreabundància, d’una manera sobreabundant.

->sobreabundar

■sobreabundar

Part. sil.: so_bre_a_bun_dar

[de abundar]

v intr Abundar més enllà del que és necessari. Que allí on havia abundat el pecat, sobreabundés la gràcia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sobreabundar

GERUNDI: sobreabundant

PARTICIPI: sobreabundat, sobreabundada, sobreabundats, sobreabundades

INDICATIU PRESENT: sobreabundo, sobreabundes, sobreabunda, sobreabundem, sobreabundeu, sobreabunden

INDICATIU IMPERFET: sobreabundava, sobreabundaves, sobreabundava, sobreabundàvem, sobreabundàveu, sobreabundaven

INDICATIU PASSAT: sobreabundí, sobreabundares, sobreabundà, sobreabundàrem, sobreabundàreu, sobreabundaren

INDICATIU FUTUR: sobreabundaré, sobreabundaràs, sobreabundarà, sobreabundarem, sobreabundareu, sobreabundaran

INDICATIU CONDICIONAL: sobreabundaria, sobreabundaries, sobreabundaria, sobreabundaríem, sobreabundaríeu, sobreabundarien

SUBJUNTIU PRESENT: sobreabundi, sobreabundis, sobreabundi, sobreabundem, sobreabundeu, sobreabundin

SUBJUNTIU IMPERFET: sobreabundés, sobreabundessis, sobreabundés, sobreabundéssim, sobreabundéssiu, sobreabundessin

IMPERATIU: sobreabunda, sobreabundi, sobreabundem, sobreabundeu, sobreabundin

->sobreafegir

■sobreafegir

Part. sil.: so_bre_a_fe_gir

[de afegir]

v tr Afegir una cosa a allò que ja és complet. En la versió cinematogràfica de la novel·la hi han sobreafegit un epíleg innecessari.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sobreafegir

GERUNDI: sobreafegint

PARTICIPI: sobreafegit, sobreafegida, sobreafegits, sobreafegides

INDICATIU PRESENT: sobreafegeixo, sobreafegeixes, sobreafegeix, sobreafegim, sobreafegiu, sobreafegeixen

INDICATIU IMPERFET: sobreafegia, sobreafegies, sobreafegia, sobreafegíem, sobreafegíeu, sobreafegien

INDICATIU PASSAT: sobreafegí, sobreafegires, sobreafegí, sobreafegírem, sobreafegíreu, sobreafegiren

INDICATIU FUTUR: sobreafegiré, sobreafegiràs, sobreafegirà, sobreafegirem, sobreafegireu, sobreafegiran

INDICATIU CONDICIONAL: sobreafegiria, sobreafegiries, sobreafegiria, sobreafegiríem, sobreafegiríeu, sobreafegirien

SUBJUNTIU PRESENT: sobreafegeixi, sobreafegeixis, sobreafegeixi, sobreafegim, sobreafegiu, sobreafegeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: sobreafegís, sobreafegissis, sobreafegís, sobreafegíssim, sobreafegíssiu, sobreafegissin

IMPERATIU: sobreafegeix, sobreafegeixi, sobreafegim, sobreafegiu, sobreafegeixin

->sobreagut

■sobreagut -uda

Part. sil.: so_bre_a_gut

[de agut]

adj 1 Agudíssim.

2 esp MÚS Dit de les notes de l’octava superior de les tessitures de tenor i de soprano.

->sobrealçar

■sobrealçar

Part. sil.: so_bre_al_çar

[de alçar]

v tr 1 Fer més alt encara. Han sobrealçat el campanar.

2 ARQUIT i CONSTR Fer més alt un arc, una volta, etc., del que correspondria per la seva llum a un arc de mig punt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sobrealçar

GERUNDI: sobrealçant

PARTICIPI: sobrealçat, sobrealçada, sobrealçats, sobrealçades

INDICATIU PRESENT: sobrealço, sobrealces, sobrealça, sobrealcem, sobrealceu, sobrealcen

INDICATIU IMPERFET: sobrealçava, sobrealçaves, sobrealçava, sobrealçàvem, sobrealçàveu, sobrealçaven

INDICATIU PASSAT: sobrealcí, sobrealçares, sobrealçà, sobrealçàrem, sobrealçàreu, sobrealçaren

INDICATIU FUTUR: sobrealçaré, sobrealçaràs, sobrealçarà, sobrealçarem, sobrealçareu, sobrealçaran

INDICATIU CONDICIONAL: sobrealçaria, sobrealçaries, sobrealçaria, sobrealçaríem, sobrealçaríeu, sobrealçarien

SUBJUNTIU PRESENT: sobrealci, sobrealcis, sobrealci, sobrealcem, sobrealceu, sobrealcin

SUBJUNTIU IMPERFET: sobrealcés, sobrealcessis, sobrealcés, sobrealcéssim, sobrealcéssiu, sobrealcessin

IMPERATIU: sobrealça, sobrealci, sobrealcem, sobrealceu, sobrealcin

->sobrealçat

sobrealçat -ada

Part. sil.: so_bre_al_çat

[de sobrealçar]

adj 1 Fet més alt.

2 HERÀLD Dit de la peça de longitud, generalment el xebró i la faixa, amb un fragment central desplaçat cap amunt.

->sobrealè

■sobrealè

Part. sil.: so_bre_a_lè

[de alè]

m PAT Dispnea.

->sobrealimentació

■sobrealimentació

Part. sil.: so_bre_a_li_men_ta_ci_ó

[de sobrealimentar]

f 1 ALIM i DIET 1 Acció de sobrealimentar o de sobrealimentar-se;

2 l’efecte.

2 Alimentació superior a la normal per a reparar dèficits o pèrdues de nutrients.

3 MOT Introducció en el cilindre o els cilindres d’un motor de combustió interna d’una quantitat de fluid superior a la que el motor és capaç d’aspirar naturalment, per tal d’assolir una determinada pressió d’alimentació, que ha descendit a causa de determinades condicions de funcionament del motor, o bé per tal d’augmentar-ne la potència per unitat de cilindrada.

->sobrealimentar

■sobrealimentar

Part. sil.: so_bre_a_li_men_tar

[de alimentar]

v 1 ALIM i DIET 1 tr Donar una sobrealimentació.

2 pron Prendre una sobrealimentació.

2 tr MOT Fornir una sobrealimentació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sobrealimentar

GERUNDI: sobrealimentant

PARTICIPI: sobrealimentat, sobrealimentada, sobrealimentats, sobrealimentades

INDICATIU PRESENT: sobrealimento, sobrealimentes, sobrealimenta, sobrealimentem, sobrealimenteu, sobrealimenten

INDICATIU IMPERFET: sobrealimentava, sobrealimentaves, sobrealimentava, sobrealimentàvem, sobrealimentàveu, sobrealimentaven

INDICATIU PASSAT: sobrealimentí, sobrealimentares, sobrealimentà, sobrealimentàrem, sobrealimentàreu, sobrealimentaren

INDICATIU FUTUR: sobrealimentaré, sobrealimentaràs, sobrealimentarà, sobrealimentarem, sobrealimentareu, sobrealimentaran

INDICATIU CONDICIONAL: sobrealimentaria, sobrealimentaries, sobrealimentaria, sobrealimentaríem, sobrealimentaríeu, sobrealimentarien

SUBJUNTIU PRESENT: sobrealimenti, sobrealimentis, sobrealimenti, sobrealimentem, sobrealimenteu, sobrealimentin

SUBJUNTIU IMPERFET: sobrealimentés, sobrealimentessis, sobrealimentés, sobrealimentéssim, sobrealimentéssiu, sobrealimentessin

IMPERATIU: sobrealimenta, sobrealimenti, sobrealimentem, sobrealimenteu, sobrealimentin

->sobreample

■sobreample

Part. sil.: so_bre_am_ple

[de ample]

m OBR PÚBL Augment de l’amplària que es fa en els revolts dels camins o de les carreteres.

->sobreany

■sobreany

Part. sil.: so_bre_any

[de any]

m RAM Animal de peu rodó que té més d’un any i menys de dos o de tres, segons la contrada.

->sobrearc

■sobrearc

Part. sil.: so_bre_arc

[de arc; 1a FONT: 1417]

m ARQUIT i CONSTR Arc de descàrrega.

->sobreargentar

■sobreargentar

Part. sil.: so_bre_ar_gen_tar

[de argentar]

v tr Cobrir un metall d’una capa d’argent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sobreargentar

GERUNDI: sobreargentant

PARTICIPI: sobreargentat, sobreargentada, sobreargentats, sobreargentades

INDICATIU PRESENT: sobreargento, sobreargentes, sobreargenta, sobreargentem, sobreargenteu, sobreargenten

INDICATIU IMPERFET: sobreargentava, sobreargentaves, sobreargentava, sobreargentàvem, sobreargentàveu, sobreargentaven

INDICATIU PASSAT: sobreargentí, sobreargentares, sobreargentà, sobreargentàrem, sobreargentàreu, sobreargentaren

INDICATIU FUTUR: sobreargentaré, sobreargentaràs, sobreargentarà, sobreargentarem, sobreargentareu, sobreargentaran

INDICATIU CONDICIONAL: sobreargentaria, sobreargentaries, sobreargentaria, sobreargentaríem, sobreargentaríeu, sobreargentarien

SUBJUNTIU PRESENT: sobreargenti, sobreargentis, sobreargenti, sobreargentem, sobreargenteu, sobreargentin

SUBJUNTIU IMPERFET: sobreargentés, sobreargentessis, sobreargentés, sobreargentéssim, sobreargentéssiu, sobreargentessin

IMPERATIU: sobreargenta, sobreargenti, sobreargentem, sobreargenteu, sobreargentin

->sobreàtic

■sobreàtic

Part. sil.: so_bre_à_tic

[de àtic¹]

m CONSTR Pis més elevat d’alguns edificis, situat sobre l’àtic i reculat del carrer respecte a aquell.

->sobreatzembler

■sobreatzembler

Part. sil.: so_bre_at_zem_bler

[de atzembler]

m HIST Funcionari que dirigia els atzemblers del palau reial.

->sobrebaixament

■sobrebaixament

Part. sil.: so_bre_bai_xa_ment

[de sobrebaixar¹]

m ARQUIT i CONSTR Allò en què un arc, una volta, és sobrebaixat.

->sobrebaixar

■sobrebaixar

Part. sil.: so_bre_bai_xar

[de baixar]

v tr ARQUIT i CONSTR Fer més baix un arc, una volta, etc., del que correspondria per la seva llum a un arc de mig punt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sobrebaixar

GERUNDI: sobrebaixant

PARTICIPI: sobrebaixat, sobrebaixada, sobrebaixats, sobrebaixades

INDICATIU PRESENT: sobrebaixo, sobrebaixes, sobrebaixa, sobrebaixem, sobrebaixeu, sobrebaixen

INDICATIU IMPERFET: sobrebaixava, sobrebaixaves, sobrebaixava, sobrebaixàvem, sobrebaixàveu, sobrebaixaven

INDICATIU PASSAT: sobrebaixí, sobrebaixares, sobrebaixà, sobrebaixàrem, sobrebaixàreu, sobrebaixaren

INDICATIU FUTUR: sobrebaixaré, sobrebaixaràs, sobrebaixarà, sobrebaixarem, sobrebaixareu, sobrebaixaran

INDICATIU CONDICIONAL: sobrebaixaria, sobrebaixaries, sobrebaixaria, sobrebaixaríem, sobrebaixaríeu, sobrebaixarien

SUBJUNTIU PRESENT: sobrebaixi, sobrebaixis, sobrebaixi, sobrebaixem, sobrebaixeu, sobrebaixin

SUBJUNTIU IMPERFET: sobrebaixés, sobrebaixessis, sobrebaixés, sobrebaixéssim, sobrebaixéssiu, sobrebaixessin

IMPERATIU: sobrebaixa, sobrebaixi, sobrebaixem, sobrebaixeu, sobrebaixin

->sobrebanc

■sobrebanc

[de banc]

m CONSTR NAV Peça de fusta posada com a reforç damunt el banc d’arborar d’una embarcació menor.

->sobrebena

sobrebena

[de bena]

f FARM i TERAP Bena posada damunt una altra o d’altres benes.

->sobrebò

■sobrebò -ona

[de bo²]

adj Excel·lent, molt bo.

->sobrebolina

■sobrebolina

[de bolina]

f MAR Apagapenol.

->sobrebordó

■sobrebordó

[de bordó³]

m CONSTR NAV Macarró.

->sobrebot

sobrebot

m ESPORT 1 En el rugbi, xut de sobrebot.

2 de sobrebot loc adj Dit del cop o del xut efectuat immediatament després d’haver botat la pilota a terra, tot just quan comença a enlairar-se.

->sobrebrisura

sobrebrisura

[de brisura]

f HERÀLD Brisura carregada d’una altra brisura.

->sobrecalça

■sobrecalça

[de calça]

f Polaina.

->sobrecalze

■sobrecalze

[de calze]

m 1 LITÚRG Cobrecalze.

2 BOT Calicle.

->sobrecanya

■sobrecanya

[de canya]

f VETER Tumor que es fa a la part externa de la canyella, sota el genoll, de les bèsties cavallines.

->sobrecàrrec

■sobrecàrrec

[de càrrec; 1a FONT: 1787]

m i f DR MAR Mandatari que exerceix a bord d’un vaixell les funcions administratives que li han confiat el navilier o els carregadors.

->sobrecàrrega

■sobrecàrrega

[de sobrecarregar]

f 1 1 Càrrega afegida a la càrrega ordinària.

2 ELECTROT Excés de càrrega sobre la càrrega nominal d’una màquina, d’una instal·lació, etc.

3 esp MAR Excés de càrrega embarcada a bord d’un vaixell, que arriba a fer submergir la línia de màxima càrrega.

4 TECNOL Càrrega suplementària que pot haver de suportar una estructura, un aparell, una màquina, etc., en circumstàncies excepcionals i que ha d’ésser prevista en calcular-ne la resistència dels elements.

2 CORR Impressió tipogràfica, de caràcter oficial, que hom fa sobre un segell per augmentar-ne el valor, modificar-ne l’ús, etc.

3 DR CIV Excés de càrrega fiscal, deduïda de la comparació entre els quocients dels imposts pagats i els de la renda o ingressos del contribuent.

->sobrecarregador

■sobrecarregador

m Màquina que serveix per a produir una càrrega addicional.

->sobrecarregar

■sobrecarregar

[de carregar]

v tr Carregar alguna cosa amb excés, més del que és convenient o amb un pes que excedeix la càrrega ordinària. El camió anava sobrecarregat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sobrecarregar

GERUNDI: sobrecarregant

PARTICIPI: sobrecarregat, sobrecarregada, sobrecarregats, sobrecarregades

INDICATIU PRESENT: sobrecarrego, sobrecarregues, sobrecarrega, sobrecarreguem, sobrecarregueu, sobrecarreguen

INDICATIU IMPERFET: sobrecarregava, sobrecarregaves, sobrecarregava, sobrecarregàvem, sobrecarregàveu, sobrecarregaven

INDICATIU PASSAT: sobrecarreguí, sobrecarregares, sobrecarregà, sobrecarregàrem, sobrecarregàreu, sobrecarregaren

INDICATIU FUTUR: sobrecarregaré, sobrecarregaràs, sobrecarregarà, sobrecarregarem, sobrecarregareu, sobrecarregaran

INDICATIU CONDICIONAL: sobrecarregaria, sobrecarregaries, sobrecarregaria, sobrecarregaríem, sobrecarregaríeu, sobrecarregarien

SUBJUNTIU PRESENT: sobrecarregui, sobrecarreguis, sobrecarregui, sobrecarreguem, sobrecarregueu, sobrecarreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: sobrecarregués, sobrecarreguessis, sobrecarregués, sobrecarreguéssim, sobrecarreguéssiu, sobrecarreguessin

IMPERATIU: sobrecarrega, sobrecarregui, sobrecarreguem, sobrecarregueu, sobrecarreguin

->sobrecarregat

sobrecarregat -ada

[de sobrecarregar]

adj 1 Carregat amb excés.

2 HERÀLD Dit de la peça o figura carregada i que alhora és carregada d’un altre objecte.

->sobrecarta

■sobrecarta

[de carta]

f 1 sobre¹ 2.

2 DR Segona o ulterior provisió o despatx que lliura un tribunal sobre el mateix afer, quan per qualsevol motiu el primer no ha tingut compliment.

->sobrecartar

sobrecartar

[de sobrecarta]

v tr DR Donar sobrecarta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sobrecartar

GERUNDI: sobrecartant

PARTICIPI: sobrecartat, sobrecartada, sobrecartats, sobrecartades

INDICATIU PRESENT: sobrecarto, sobrecartes, sobrecarta, sobrecartem, sobrecarteu, sobrecarten

INDICATIU IMPERFET: sobrecartava, sobrecartaves, sobrecartava, sobrecartàvem, sobrecartàveu, sobrecartaven

INDICATIU PASSAT: sobrecartí, sobrecartares, sobrecartà, sobrecartàrem, sobrecartàreu, sobrecartaren

INDICATIU FUTUR: sobrecartaré, sobrecartaràs, sobrecartarà, sobrecartarem, sobrecartareu, sobrecartaran

INDICATIU CONDICIONAL: sobrecartaria, sobrecartaries, sobrecartaria, sobrecartaríem, sobrecartaríeu, sobrecartarien

SUBJUNTIU PRESENT: sobrecarti, sobrecartis, sobrecarti, sobrecartem, sobrecarteu, sobrecartin

SUBJUNTIU IMPERFET: sobrecartés, sobrecartessis, sobrecartés, sobrecartéssim, sobrecartéssiu, sobrecartessin

IMPERATIU: sobrecarta, sobrecarti, sobrecartem, sobrecarteu, sobrecartin

->sobrecèdula

sobrecèdula

[de cèdula]

f HIST DR Segona cèdula reial perquè fos observat allò ja manat en una primera cèdula.

->sobrecel

■sobrecel

[de cel; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

m Cobricel.

->sobrecella

■sobrecella

[de cella]

f Part del front immediata a les celles.

->sobrecingla

■sobrecingla

[de cingla]

f Corretja o faixa que passa per sota la panxa de l’haveria i per damunt la manta cobertora, subjectant-la.

->sobrecivadera

sobrecivadera

[de civader]

f CONSTR NAV 1 Verga horitzontal, la menor del bauprès i, per tant, més alta que la civadera, que era assegurada amb una raca en la seva creu per tal que pogués córrer pel botaló de floc.

2 Vela quadra que era envergada a la sobrecivadera.

->sobreclaustre

■sobreclaustre

Part. sil.: so_bre_claus_tre

[de claustre]

m Peça, apartament, que hi ha sobre un claustre.

->sobrecoberta

■sobrecoberta

[de cobert; 1a FONT: 1493]

f 1 Segona coberta que hi ha o que hom posa damunt una altra per reforçar-la, protegir-la.

2 CONSTR NAV 1 Nom que hom donava també a la coberta alta d’un vaixell.

2 Coberta que hi ha damunt la coberta principal.

3 GRÀF Full de paper o de cartolina, imprès per la cara externa, amb què hom revesteix la coberta dels llibres per ornar-la o protegir-la.

->sobrecoc

■sobrecoc

[de coc¹]

m HIST Oficial de la cort catalanoaragonesa encarregat de la cuina reial.

->sobrecoll

■sobrecoll

[de coll¹]

m 1 Coll sobreposat al coll d’un vestit.

2 TÈXT 1 Desigualtat en l’enrotllament dels ordits damunt els plegadors, que produeix alts i baixos.

2 Fil o fils trencats que resten, de vegades, sobre la bóta dels ordidors en treure’n l’ordit o sobre el plegador del teler.

3 Defecte que presenta un rodet ple de fil quan aquest és trencat en un o més indrets.

->sobrecol·lecta

■sobrecol·lecta

[de col·lecta]

f HIST Cobrament d’imposts endarrerits fet per la generalitat del regne de València.

->sobrecollida

■sobrecollida

[de collir]

f HIST Demarcació històrica del regne d’Aragó per a la col·lecta de l’impost del morabatí i d’altres drets i per a la localització de les duanes o taules de la generalitat.

->sobrecollidor

■sobrecollidor

[de collidor²]

m HIST A la corona catalanoaragonesa, oficial de les generalitats dels regnes respectius encarregat de cobrar els drets del general, quan aquests es recaptaven per administració.

->sobrecompressió

■sobrecompressió

Part. sil.: so_bre_com_pres_si_ó

[de compressió]

f FÍS i TECNOL Augment de la compressió d’un fluid o un sòlid mitjançant una elevació de la pressió a què és sotmès.

->sobrecongelació

■sobrecongelació

Part. sil.: so_bre_con_ge_la_ci_ó

[de sobrecongelar]

f ALIM Congelació molt ràpida, efectuada a una temperatura molt baixa, a la qual són sotmesos els més diversos productes alimentaris, especialment els d’alta qualitat, que han d’ésser conservats, abans de llur consum o transformació, durant un període de temps no gaire llarg.

->sobrecongelador

sobrecongelador

[de sobrecongelar]

m TECNOL Aparell o instal·lació que permet de sobrecongelar productes alimentaris.

->sobrecongelar

■sobrecongelar

[de congelar]

v tr ALIM Sotmetre un producte alimentari a sobrecongelació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sobrecongelar

GERUNDI: sobrecongelant

PARTICIPI: sobrecongelat, sobrecongelada, sobrecongelats, sobrecongelades

INDICATIU PRESENT: sobrecongelo, sobrecongeles, sobrecongela, sobrecongelem, sobrecongeleu, sobrecongelen

INDICATIU IMPERFET: sobrecongelava, sobrecongelaves, sobrecongelava, sobrecongelàvem, sobrecongelàveu, sobrecongelaven

INDICATIU PASSAT: sobrecongelí, sobrecongelares, sobrecongelà, sobrecongelàrem, sobrecongelàreu, sobrecongelaren

INDICATIU FUTUR: sobrecongelaré, sobrecongelaràs, sobrecongelarà, sobrecongelarem, sobrecongelareu, sobrecongelaran

INDICATIU CONDICIONAL: sobrecongelaria, sobrecongelaries, sobrecongelaria, sobrecongelaríem, sobrecongelaríeu, sobrecongelarien

SUBJUNTIU PRESENT: sobrecongeli, sobrecongelis, sobrecongeli, sobrecongelem, sobrecongeleu, sobrecongelin

SUBJUNTIU IMPERFET: sobrecongelés, sobrecongelessis, sobrecongelés, sobrecongeléssim, sobrecongeléssiu, sobrecongelessin

IMPERATIU: sobrecongela, sobrecongeli, sobrecongelem, sobrecongeleu, sobrecongelin

->sobrecongelat

sobrecongelat -ada

[de sobrecongelar]

adj ALIM Dit del producte alimentari que ha estat sotmès a sobrecongelació per tal d’ésser conservat.

->sobrecopa

■sobrecopa

[de copa; 1a FONT: 1544]

f Tapa d’una copa.

->sobrecor

■sobrecor

[de cor¹]

m 1 PAT Desmai.

2 fig Gran ansietat o neguit.

->sobrecorrent

■sobrecorrent

m ELECTROT Sobreintensitat.

->sobrecòs

■sobrecòs

[de cos¹]

[pl -ossos] m MOBL Cos o part superior d’un armari, un bufet, una llibreria, un canterano o altres peces semblants.

->sobrecreix

■sobrecreix

Part. sil.: so_bre_creix

[de sobrecréixer]

m Allò que acreix una cosa.

->sobrecréixer

■sobrecréixer

Part. sil.: so_bre_créi_xer

[de sobre- i créixer]

v intr Créixer més enllà de la mesura ordinària.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sobrecréixer

GERUNDI: sobrecreixent

PARTICIPI: sobrecrescut, sobrecrescuda, sobrecrescuts, sobrecrescudes

INDICATIU PRESENT: sobrecreixo, sobrecreixes, sobrecreix, sobrecreixem, sobrecreixeu, sobrecreixen

INDICATIU IMPERFET: sobrecreixia, sobrecreixies, sobrecreixia, sobrecreixíem, sobrecreixíeu, sobrecreixien

INDICATIU PASSAT: sobrecreixí, sobrecreixeres, sobrecreixé, sobrecreixérem, sobrecreixéreu, sobrecreixeren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): sobrecresquí, sobrecresqueres, sobrecresqué, sobrecresquérem, sobrecresquéreu, sobrecresqueren

INDICATIU FUTUR: sobrecreixeré, sobrecreixeràs, sobrecreixerà, sobrecreixerem, sobrecreixereu, sobrecreixeran

INDICATIU CONDICIONAL: sobrecreixeria, sobrecreixeries, sobrecreixeria, sobrecreixeríem, sobrecreixeríeu, sobrecreixerien

SUBJUNTIU PRESENT: sobrecreixi, sobrecreixis, sobrecreixi, sobrecreixem, sobrecreixeu, sobrecreixin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): sobrecreixi, sobrecreixis, sobrecreixi, sobrecresquem, sobrecresqueu, sobrecreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: sobrecreixés, sobrecreixessis, sobrecreixés, sobrecreixéssim, sobrecreixéssiu, sobrecreixessin

SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): sobrecresqués, sobrecresquessis, sobrecresqués, sobrecresquéssim, sobrecresquéssiu, sobrecresquessin

IMPERATIU: sobrecreix, sobrecreixi, sobrecreixem, sobrecreixeu, sobrecreixin

IMPERATIU (alternatiu): sobrecreix, sobrecreixi, sobrecresquem, sobrecreixeu, sobrecreixin

->sobredaurar

■sobredaurar

Part. sil.: so_bre_dau_rar

[de daurar; 1a FONT: 1410]

v tr ART Cobrir d’una capa d’or un metall, especialment l’argent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sobredaurar

GERUNDI: sobredaurant

PARTICIPI: sobredaurat, sobredaurada, sobredaurats, sobredaurades

INDICATIU PRESENT: sobredauro, sobredaures, sobredaura, sobredaurem, sobredaureu, sobredauren

INDICATIU IMPERFET: sobredaurava, sobredauraves, sobredaurava, sobredauràvem, sobredauràveu, sobredauraven

INDICATIU PASSAT: sobredaurí, sobredaurares, sobredaurà, sobredauràrem, sobredauràreu, sobredauraren

INDICATIU FUTUR: sobredauraré, sobredauraràs, sobredaurarà, sobredaurarem, sobredaurareu, sobredauraran

INDICATIU CONDICIONAL: sobredauraria, sobredauraries, sobredauraria, sobredauraríem, sobredauraríeu, sobredaurarien

SUBJUNTIU PRESENT: sobredauri, sobredauris, sobredauri, sobredaurem, sobredaureu, sobredaurin

SUBJUNTIU IMPERFET: sobredaurés, sobredauressis, sobredaurés, sobredauréssim, sobredauréssiu, sobredauressin

IMPERATIU: sobredaura, sobredauri, sobredaurem, sobredaureu, sobredaurin

->sobredelmer

sobredelmer

[de delmer]

m HIST Interventor o acompanyant del delmer, per a major seguretat del cobrament dels delmes.

->sobredent

■sobredent

[de dent]

f PAT Dent supernumerària que creix damunt les altres.

->sobredosi

■sobredosi

[de dosi]

f 1 Dosi excessiva. Es va morir d’una sobredosi d’heroïna.

2 FARM Augment de la dosi habitual d’un medicament.

->sobreedificar

■sobreedificar

Part. sil.: so_bre_e_di_fi_car

[de edificar]

v tr 1 Edificar sobre una cosa.

2 CONSTR Edificar sobre una construcció ja existent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sobreedificar

GERUNDI: sobreedificant

PARTICIPI: sobreedificat, sobreedificada, sobreedificats, sobreedificades

INDICATIU PRESENT: sobreedifico, sobreedifiques, sobreedifica, sobreedifiquem, sobreedifiqueu, sobreedifiquen

INDICATIU IMPERFET: sobreedificava, sobreedificaves, sobreedificava, sobreedificàvem, sobreedificàveu, sobreedificaven

INDICATIU PASSAT: sobreedifiquí, sobreedificares, sobreedificà, sobreedificàrem, sobreedificàreu, sobreedificaren

INDICATIU FUTUR: sobreedificaré, sobreedificaràs, sobreedificarà, sobreedificarem, sobreedificareu, sobreedificaran

INDICATIU CONDICIONAL: sobreedificaria, sobreedificaries, sobreedificaria, sobreedificaríem, sobreedificaríeu, sobreedificarien

SUBJUNTIU PRESENT: sobreedifiqui, sobreedifiquis, sobreedifiqui, sobreedifiquem, sobreedifiqueu, sobreedifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: sobreedifiqués, sobreedifiquessis, sobreedifiqués, sobreedifiquéssim, sobreedifiquéssiu, sobreedifiquessin

IMPERATIU: sobreedifica, sobreedifiqui, sobreedifiquem, sobreedifiqueu, sobreedifiquin

->sobreeixidor

■sobreeixidor

Part. sil.: so_bre_ei_xi_dor

[de sobreeixir]

m TECNOL Forat, conducte, etc., per on surt el líquid d’un recipient, d’un dipòsit, etc., quan n’hi ha en excés i que altrament es vessaria per les vores.

->sobreeiximent

■sobreeiximent

Part. sil.: so_bre_ei_xi_ment

[de sobreeixir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Acció de sobreeixir;

2 l’efecte.

2 INFORM Fenomen que s’esdevé en una operació aritmètica quan el resultat —generalment a mig elaborar— sobrepassa la capacitat del registre que l’ha de contenir, o bé exerceix, en nombres de xifres, el valor màxim predeterminat representable en la notació numèrica escollida.

->sobreeixir

■sobreeixir

Part. sil.: so_bre_ei_xir

Cp. vessar

[de eixir]

v intr 1 Un recipient ple a vessar, deixar escapar, per damunt les vores, una quantitat de líquid quan el volum d’aquest augmenta per addició o per dilatació. L’olla ha sobreeixit.

2 Vessar-se així el líquid. L’aigua que ha sobreeixit de l’olla.

3 INFORM Un resultat semielaborat, causar un sobreeiximent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sobreeixir

GERUNDI: sobreeixint

PARTICIPI: sobreeixit, sobreeixida, sobreeixits, sobreeixides

INDICATIU PRESENT: sobreïxo, sobreïxes, sobreïx, sobreeixim, sobreeixiu, sobreïxen

INDICATIU IMPERFET: sobreeixia, sobreeixies, sobreeixia, sobreeixíem, sobreeixíeu, sobreeixien

INDICATIU PASSAT: sobreeixí, sobreeixires, sobreeixí, sobreeixírem, sobreeixíreu, sobreeixiren

INDICATIU FUTUR: sobreeixiré, sobreeixiràs, sobreeixirà, sobreeixirem, sobreeixireu, sobreeixiran

INDICATIU CONDICIONAL: sobreeixiria, sobreeixiries, sobreeixiria, sobreeixiríem, sobreeixiríeu, sobreeixirien

SUBJUNTIU PRESENT: sobreïxi, sobreïxis, sobreïxi, sobreeixim, sobreeixiu, sobreïxin

SUBJUNTIU IMPERFET: sobreeixís, sobreeixissis, sobreeixís, sobreeixíssim, sobreeixíssiu, sobreeixissin

IMPERATIU: sobreïx, sobreïxi, sobreeixim, sobreeixiu, sobreïxin

->sobreempenya

■sobreempenya

Part. sil.: so_bre_em_pe_nya

[de empenya]

f CALÇ Part inferior de la polaina que cau sobre l’empenya del peu.

->sobreempenyorament

■sobreempenyorament

Part. sil.: so_bre_em_pe_nyo_ra_ment

[de empenyorament]

m DR CIV CAT Venda a carta de gràcia del dret de propietat revocable que el venedor té sobre la cosa per prèvia compra al seu torn també a carta de gràcia.

->sobreentendre

■sobreentendre

Part. sil.: so_bre_en_ten_dre

[de entendre¹]

v tr Deixar entendre quelcom sense expressar-ho; no expressar amb mots, en el discurs, allò que no per això deixarà d’ésser entès. Parlant de llibres, “el que tinc" vol dir “el llibre que tinc": hom sobreentén, doncs, en l’antecedent el mot “llibre".

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sobreentendre

GERUNDI: sobreentenent

PARTICIPI: sobreentès, sobreentesa, sobreentesos, sobreenteses

INDICATIU PRESENT: sobreentenc, sobreentens, sobreentén, sobreentenem, sobreenteneu, sobreentenen

INDICATIU IMPERFET: sobreentenia, sobreentenies, sobreentenia, sobreenteníem, sobreenteníeu, sobreentenien

INDICATIU PASSAT: sobreentenguí, sobreentengueres, sobreentengué, sobreentenguérem, sobreentenguéreu, sobreentengueren

INDICATIU FUTUR: sobreentendré, sobreentendràs, sobreentendrà, sobreentendrem, sobreentendreu, sobreentendran

INDICATIU CONDICIONAL: sobreentendria, sobreentendries, sobreentendria, sobreentendríem, sobreentendríeu, sobreentendrien

SUBJUNTIU PRESENT: sobreentengui, sobreentenguis, sobreentengui, sobreentenguem, sobreentengueu, sobreentenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: sobreentengués, sobreentenguessis, sobreentengués, sobreentenguéssim, sobreentenguéssiu, sobreentenguessin

IMPERATIU: sobreentén, sobreentengui, sobreentenguem, sobreenteneu, sobreentenguin

->sobreentès

■sobreentès

Part. sil.: so_bre_en_tès

[de sobreentendre]

m Allò que se sobreentén, que hom dóna per sobreentès.

->sobreescalfador

sobreescalfador

Part. sil.: so_bre_es_cal_fa_dor

[de sobreescalfar]

m TECNOL Reescalfador.

->sobreescalfament

■sobreescalfament

Part. sil.: so_bre_es_cal_fa_ment

[de sobreescalfar]

m 1 1 Acció de sobreescalfar;

2 l’efecte.

2 FÍS i TERMO Escalfament d’un vapor per damunt de la seva temperatura d’ebullició.

3 METAL·L Escalfament excessiu d’un metall en ésser caldejat que produeix una alteració de la seva resistència mecànica i, en el cas de l’acer, n’augmenta la fragilitat.

->sobreescalfar

■sobreescalfar

Part. sil.: so_bre_es_cal_far

[de escalfar]

v tr 1 Elevar la temperatura d’una cosa que ja és calenta.

2 Escalfar alguna cosa excessivament, més enllà del que és convenient.

3 FÍS, TERMO i METAL·L Produir un sobreescalfament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sobreescalfar

GERUNDI: sobreescalfant

PARTICIPI: sobreescalfat, sobreescalfada, sobreescalfats, sobreescalfades

INDICATIU PRESENT: sobreescalfo, sobreescalfes, sobreescalfa, sobreescalfem, sobreescalfeu, sobreescalfen

INDICATIU IMPERFET: sobreescalfava, sobreescalfaves, sobreescalfava, sobreescalfàvem, sobreescalfàveu, sobreescalfaven

INDICATIU PASSAT: sobreescalfí, sobreescalfares, sobreescalfà, sobreescalfàrem, sobreescalfàreu, sobreescalfaren

INDICATIU FUTUR: sobreescalfaré, sobreescalfaràs, sobreescalfarà, sobreescalfarem, sobreescalfareu, sobreescalfaran

INDICATIU CONDICIONAL: sobreescalfaria, sobreescalfaries, sobreescalfaria, sobreescalfaríem, sobreescalfaríeu, sobreescalfarien

SUBJUNTIU PRESENT: sobreescalfi, sobreescalfis, sobreescalfi, sobreescalfem, sobreescalfeu, sobreescalfin

SUBJUNTIU IMPERFET: sobreescalfés, sobreescalfessis, sobreescalfés, sobreescalféssim, sobreescalféssiu, sobreescalfessin

IMPERATIU: sobreescalfa, sobreescalfi, sobreescalfem, sobreescalfeu, sobreescalfin

->sobreescrit

■sobreescrit

Part. sil.: so_bre_es_crit

[de sobreescriure; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

m Adreça d’un escrit.

->sobreescriure

■sobreescriure

Part. sil.: so_bre_es_criu_re

[de escriure; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v tr 1 Escriure (quelcom) sobre una cosa.

2 Posar el sobreescrit o adreça (en una carta, en un document, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sobreescriure

GERUNDI: sobreescrivint

PARTICIPI: sobreescrit, sobreescrita, sobreescrits, sobreescrites

INDICATIU PRESENT: sobreescric, sobreescrius, sobreescriu, sobreescrivim, sobreescriviu, sobreescriuen

INDICATIU IMPERFET: sobreescrivia, sobreescrivies, sobreescrivia, sobreescrivíem, sobreescrivíeu, sobreescrivien

INDICATIU PASSAT: sobreescriví, sobreescrivires, sobreescriví, sobreescrivírem, sobreescrivíreu, sobreescriviren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): sobreescriguí, sobreescrigueres, sobreescrigué, sobreescriguérem, sobreescriguéreu, sobreescrigueren

INDICATIU FUTUR: sobreescriuré, sobreescriuràs, sobreescriurà, sobreescriurem, sobreescriureu, sobreescriuran

INDICATIU CONDICIONAL: sobreescriuria, sobreescriuries, sobreescriuria, sobreescriuríem, sobreescriuríeu, sobreescriurien

SUBJUNTIU PRESENT: sobreescrigui, sobreescriguis, sobreescrigui, sobreescriguem, sobreescrigueu, sobreescriguin

SUBJUNTIU IMPERFET: sobreescrivís, sobreescrivissis, sobreescrivís, sobreescrivíssim, sobreescrivíssiu, sobreescrivissin

SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): sobreescrigués, sobreescriguessis, sobreescrigués, sobreescriguéssim, sobreescriguéssiu, sobreescriguessin

IMPERATIU: sobreescriu, sobreescrigui, sobreescriguem, sobreescriviu, sobreescriguin

->sobreestant

■sobreestant

Part. sil.: so_bre_es_tant

[de estar; 1a FONT: s. XV]

m i f Persona que vigila el treball dels altres; capatàs.

->sobreestaria

sobreestaria

Part. sil.: so_bre_es_ta_ri_a

[de estaria]

f DR MAR Cada dia que transcorre després de les estaries normals d’un vaixell, ja per a atendre la càrrega o descàrrega, ja per altres motius.

->sobreestimació

■sobreestimació

Part. sil.: so_bre_es_ti_ma_ci_ó

[de sobreestimar]

f 1 Acció de sobreestimar;

2 l’efecte.

->sobreestimar

■sobreestimar

Part. sil.: so_bre_es_ti_mar

[de estimar]

v tr Estimar o avaluar (algú o alguna cosa) més enllà del seu valor real. L’expert va sobreestimar el valor d’aquest moble antic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sobreestimar

GERUNDI: sobreestimant

PARTICIPI: sobreestimat, sobreestimada, sobreestimats, sobreestimades

INDICATIU PRESENT: sobreestimo, sobreestimes, sobreestima, sobreestimem, sobreestimeu, sobreestimen

INDICATIU IMPERFET: sobreestimava, sobreestimaves, sobreestimava, sobreestimàvem, sobreestimàveu, sobreestimaven

INDICATIU PASSAT: sobreestimí, sobreestimares, sobreestimà, sobreestimàrem, sobreestimàreu, sobreestimaren

INDICATIU FUTUR: sobreestimaré, sobreestimaràs, sobreestimarà, sobreestimarem, sobreestimareu, sobreestimaran

INDICATIU CONDICIONAL: sobreestimaria, sobreestimaries, sobreestimaria, sobreestimaríem, sobreestimaríeu, sobreestimarien

SUBJUNTIU PRESENT: sobreestimi, sobreestimis, sobreestimi, sobreestimem, sobreestimeu, sobreestimin

SUBJUNTIU IMPERFET: sobreestimés, sobreestimessis, sobreestimés, sobreestiméssim, sobreestiméssiu, sobreestimessin

IMPERATIU: sobreestima, sobreestimi, sobreestimem, sobreestimeu, sobreestimin

->sobreexcedir

■sobreexcedir

Part. sil.: so_bre_ex_ce_dir

[de excedir]

v tr Excedir, ultrapassar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sobreexcedir

GERUNDI: sobreexcedint

PARTICIPI: sobreexcedit, sobreexcedida, sobreexcedits, sobreexcedides

INDICATIU PRESENT: sobreexcedeixo, sobreexcedeixes, sobreexcedeix, sobreexcedim, sobreexcediu, sobreexcedeixen

INDICATIU IMPERFET: sobreexcedia, sobreexcedies, sobreexcedia, sobreexcedíem, sobreexcedíeu, sobreexcedien

INDICATIU PASSAT: sobreexcedí, sobreexcedires, sobreexcedí, sobreexcedírem, sobreexcedíreu, sobreexcediren

INDICATIU FUTUR: sobreexcediré, sobreexcediràs, sobreexcedirà, sobreexcedirem, sobreexcedireu, sobreexcediran

INDICATIU CONDICIONAL: sobreexcediria, sobreexcediries, sobreexcediria, sobreexcediríem, sobreexcediríeu, sobreexcedirien

SUBJUNTIU PRESENT: sobreexcedeixi, sobreexcedeixis, sobreexcedeixi, sobreexcedim, sobreexcediu, sobreexcedeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: sobreexcedís, sobreexcedissis, sobreexcedís, sobreexcedíssim, sobreexcedíssiu, sobreexcedissin

IMPERATIU: sobreexcedeix, sobreexcedeixi, sobreexcedim, sobreexcediu, sobreexcedeixin

->sobreexcitabilitat

■sobreexcitabilitat

Part. sil.: so_bre_ex_ci_ta_bi_li_tat

[de sobreexcitable]

f Qualitat de sobreexcitable.

->sobreexcitable

■sobreexcitable

Part. sil.: so_bre_ex_ci_ta_ble

[de sobreexcitar]

adj Capaç d’ésser sobreexcitat.

->sobreexcitació

■sobreexcitació

Part. sil.: so_bre_ex_ci_ta_ci_ó

[de sobreexcitar]

f 1 1 Acció de sobreexcitar o de sobreexcitar-se;

2 l’efecte.

2 ELECTROT Excitació d’una màquina elèctrica per damunt del valor normal d’excitació.