->suspensor

■suspensor -a

[formació culta analògica sobre la base del ll. suspensus, -a, -um, participi de suspendēre ‘suspendre’]

1 adj Que suspèn, que serveix per a suspendre. Lligament suspensor.

2 m BOT 1 Filament de cèl·lules superposades originat per l’ovocèl·lula fecundada en la part més pròxima al micròpil, que empeny l’embrió vers l’endosperma.

2 En certs fongs, hifa que sosté una zigòspora o un gametangi.

->suspensori

■suspensori

[formació culta analògica sobre la base del ll. suspensus, -a, -um, participi de suspendēre ‘suspendre’]

m 1 Lligament destinat a sostenir una part o un òrgan.

2 esp TERAP Aparell ortopèdic en forma de bossa de teixit de cotó porós o reixat, proveït de dues cintes per a la fixació.

->suspès

suspès -esa

Hom.: sospès

Cp. suspens

[del ll. suspensus, -a, -um, íd.; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

1 adj Que és sostingut enlaire com si estigués penjat. La pols suspesa en l’aire. Un pont suspès.

2 adj i m i f Que ha estat suspès en un examen, que té un suspens. Els suspesos hauran de tornar a examinar-se.

->suspicaç

■suspicaç

[del ll. suspicax, -ācis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Propens a la suspició, a concebre sospites, a tenir desconfiança.

->suspicàcia

■suspicàcia

Part. sil.: sus_pi_cà_ci_a

[de suspicaç; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Qualitat de suspicaç.

2 Estat d’ànim de la persona suspicaç. La seva suspicàcia era fundada.

->suspicaçment

■suspicaçment

[de suspicaç]

adv D’una manera suspicaç.

->suspició

■suspició

Part. sil.: sus_pi_ci_ó

[del ll. suspicio, -ōnis, íd.]

f Acció de sospitar, de tenir com a suspecte; sospita.

->susquedenc

susquedenc -a

adj i m i f De Susqueda (Selva).

->sustentable

■sustentable

[del ll. sustentabĭlis, íd.]

adj Que pot ésser sustentat.

->sustentació

■sustentació

Part. sil.: sus_ten_ta_ci_ó

[del ll. sustentatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció de sustentar.

2 AERON Força que manté en l’aire els aerodines i que és la component vertical de les forces aerodinàmiques engendrades per l’aire en l’ala d’un avió o en el rotor d’un helicòpter.

->sustentacle

■sustentacle

[del ll. sustentacŭlum, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Allò que serveix per a sostenir una cosa; suport.

->sustentacular

■sustentacular

[de sustentacle]

adj Que serveix de sustentacle.

->sustentador

■sustentador -a

[de sustentar]

adj i m i f Que sustenta.

->sustentar

■sustentar

[del ll. sustentare, íd., freqüentatiu de sustinēre ‘sostenir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Sostenir les forces vitals amb l’aliment necessari, fornir de l’aliment necessari; mantenir. L’aliment necessari per a sustentar el cos.

2 Fer que alguna cosa no decaigui, que conservi el seu vigor; mantenir. Calia a totes passades sustentar l’esperit nacional del poble.

3 Sostenir, privar de caure. Només la força de l’exèrcit sustenta un règim tirànic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sustentar

GERUNDI: sustentant

PARTICIPI: sustentat, sustentada, sustentats, sustentades

INDICATIU PRESENT: sustento, sustentes, sustenta, sustentem, sustenteu, sustenten

INDICATIU IMPERFET: sustentava, sustentaves, sustentava, sustentàvem, sustentàveu, sustentaven

INDICATIU PASSAT: sustentí, sustentares, sustentà, sustentàrem, sustentàreu, sustentaren

INDICATIU FUTUR: sustentaré, sustentaràs, sustentarà, sustentarem, sustentareu, sustentaran

INDICATIU CONDICIONAL: sustentaria, sustentaries, sustentaria, sustentaríem, sustentaríeu, sustentarien

SUBJUNTIU PRESENT: sustenti, sustentis, sustenti, sustentem, sustenteu, sustentin

SUBJUNTIU IMPERFET: sustentés, sustentessis, sustentés, sustentéssim, sustentéssiu, sustentessin

IMPERATIU: sustenta, sustenti, sustentem, sustenteu, sustentin

->sutge

■sutge

[d’origen preromà indoeuropeu, d’una base soudia, comuna al cèlt., baltoeslau i germ., pertanyent a una arrel seu- ‘degotar; humitejar amb brutícia’]

m Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum.

->sutja

■sutja

f Sutge.

->sutjós

■sutjós -osa

[de sutge; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj Brut de sutge.

->sutura

■sutura

[del ll. sūtūra ‘costura’, der. de suĕre ‘cosir’; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 CIR 1 Reunió quirúrgica, mitjançant fils, de les parts separades, com ara llavis d’una ferida, extremitat d’un tendó, etc.

2 sutura absorbible Sutura que es dissol per mitjà de l’acció del cos i que hom practica amb materials com el tendó o el catgut.

3 sutura contínua Sutura en la qual hom empra un fil de longitud suficient per a efectuar una sèrie ininterrompuda de punts.

4 sutura en bossa de tabac Sutura contínua al voltant d’un orifici, que es tanca en el moment d’estirar els fils i nuar-los.

2 ANAT ANIM Sinartrosi dels ossos del crani i de la cara.

3 BOT Línia d’unió ressaltada de les vores concrescents d’un carpel.

->suturar

■suturar

[de sutura]

v tr CIR Fer la sutura (d’una ferida, d’un tendó, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: suturar

GERUNDI: suturant

PARTICIPI: suturat, suturada, suturats, suturades

INDICATIU PRESENT: suturo, sutures, sutura, suturem, sutureu, suturen

INDICATIU IMPERFET: suturava, suturaves, suturava, suturàvem, suturàveu, suturaven

INDICATIU PASSAT: suturí, suturares, suturà, suturàrem, suturàreu, suturaren

INDICATIU FUTUR: suturaré, suturaràs, suturarà, suturarem, suturareu, suturaran

INDICATIU CONDICIONAL: suturaria, suturaries, suturaria, suturaríem, suturaríeu, suturarien

SUBJUNTIU PRESENT: suturi, suturis, suturi, suturem, sutureu, suturin

SUBJUNTIU IMPERFET: suturés, suturessis, suturés, suturéssim, suturéssiu, suturessin

IMPERATIU: sutura, suturi, suturem, sutureu, suturin

->sutzament

■sutzament

[de sutze]

adv D’una manera sutza.

->sutze

■sutze -a

[del ll. sūcĭdus, -a, -um ‘humid, moll’, der. de sucus ‘suc’, aplicat a la llana suada de les ovelles, d’on prengué el sentit de ‘brut’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Brut, mancat de netedat.

->sutzesa

■sutzesa

[de sutze; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de sutze o brut.

->sutzor

■sutzor

[de sutze]

f Sutzesa.

->sutzura

■sutzura

[de sutze; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f Sutzesa, brutícia.

->Sv

Sv

símb METROL sievert.

->svedberg

svedberg

[del nom del químic suec T. Svedberg (1884-1971)]

m BIOQ i FÍS Unitat de coeficient de sedimentació, equivalent a 10^-13 segons.

->SW

SW

símb sud-oest.

->swahili

swahili

adj i m i f Suahili.

->swing

■swing^* [swíŋ]

[mot angl., ‘balanceig’, de to swing ‘balancejar’, usat en el jazz nord-americà]

m 1 MÚS 1 Qualitat rítmica pròpia de la música de jazz, que consisteix en un desplaçament d’accents que desemboquen en una estratificació rítmica complexa.

2 Modalitat de jazz, desvinculat de la seva qualitat rítmica.

2 ESPORT 1 En el golf, seqüència de moviments que executa el jugador per a copejar la bola amb el bastó.

2 En la boxa, ganxo acabat amb una rotació de manera que el puny queda en supinació i hom colpeja la cara de l’adversari amb el metacarp.