->esmorzar²

■esmorzar²

[v. esmorzar¹]

m 1 Primer àpat o menjada que es fa amb anterioritat al dinar. Fer un bon esmorzar.

2 esmorzar dinar Esmorzar pres més tard de l’hora i força abundant que serveix ja de dinar.

->esmotxadura

■esmotxadura

[de esmotxar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Part entrant en el perímetre d’alguna cosa.

->esmotxar

■esmotxar

[de motxo]

v tr 1 1 Retallar la vora d’alguna cosa de manera que formi un entrant.

2 Fer més corb, més entrant, el tallat d’una peça de roba, especialment el del voltant del coll i del braç per sota l’aixella.

2 1 Retallar les parts sortints d’alguna cosa.

2 AGR i JARD Tallar els caps de branca d’un arbre o la bardissa d’un jardí per igualar-ne el contorn.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esmotxar

GERUNDI: esmotxant

PARTICIPI: esmotxat, esmotxada, esmotxats, esmotxades

INDICATIU PRESENT: esmotxo, esmotxes, esmotxa, esmotxem, esmotxeu, esmotxen

INDICATIU IMPERFET: esmotxava, esmotxaves, esmotxava, esmotxàvem, esmotxàveu, esmotxaven

INDICATIU PASSAT: esmotxí, esmotxares, esmotxà, esmotxàrem, esmotxàreu, esmotxaren

INDICATIU FUTUR: esmotxaré, esmotxaràs, esmotxarà, esmotxarem, esmotxareu, esmotxaran

INDICATIU CONDICIONAL: esmotxaria, esmotxaries, esmotxaria, esmotxaríem, esmotxaríeu, esmotxarien

SUBJUNTIU PRESENT: esmotxi, esmotxis, esmotxi, esmotxem, esmotxeu, esmotxin

SUBJUNTIU IMPERFET: esmotxés, esmotxessis, esmotxés, esmotxéssim, esmotxéssiu, esmotxessin

IMPERATIU: esmotxa, esmotxi, esmotxem, esmotxeu, esmotxin

->esmotxat

esmotxat -ada

[de esmotxar]

adj i m Escotat.

->esmunyedís

■esmunyedís -issa

[de esmunyir]

adj Que s’esmuny fàcilment.

->esmunyiment

■esmunyiment

[de esmunyir; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m 1 Acció d’esmunyir o d’esmunyir-se;

2 l’efecte.

->esmunyir

■esmunyir

[de munyir; 1a FONT: 1752]

v 1 pron 1 Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor. L’anguila se’m va esmunyir d’entre les mans. Ens vam esmunyir per l’espessor de la brolla.

2 fig En la correcció, se li van esmunyir algunes errades.

3 fig Fugir d’estudi, distreure l’atenció per no haver d’intervenir. Quan li dius les veritats, sempre s’esmuny.

2 tr Fer esmunyir, fer passar lliscant per una estretor. Allà el riu esmuny les seves aigües entre roquissars abruptes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esmunyir

GERUNDI: esmunyint

PARTICIPI: esmunyit, esmunyida, esmunyits, esmunyides

INDICATIU PRESENT: esmunyo, esmunys, esmuny, esmunyim, esmunyiu, esmunyen

INDICATIU IMPERFET: esmunyia, esmunyies, esmunyia, esmunyíem, esmunyíeu, esmunyien

INDICATIU PASSAT: esmunyí, esmunyires, esmunyí, esmunyírem, esmunyíreu, esmunyiren

INDICATIU FUTUR: esmunyiré, esmunyiràs, esmunyirà, esmunyirem, esmunyireu, esmunyiran

INDICATIU CONDICIONAL: esmunyiria, esmunyiries, esmunyiria, esmunyiríem, esmunyiríeu, esmunyirien

SUBJUNTIU PRESENT: esmunyi, esmunyis, esmunyi, esmunyim, esmunyiu, esmunyin

SUBJUNTIU IMPERFET: esmunyís, esmunyissis, esmunyís, esmunyíssim, esmunyíssiu, esmunyissin

IMPERATIU: esmuny, esmunyi, esmunyim, esmunyiu, esmunyin

->esmuriac

■esmuriac

Part. sil.: es_mu_ri_ac

m dial ZOOL Ratapinyada.

->esmús

■esmús -ussa

[de esmussar; 1a FONT: 1847]

adj 1 Obtús i sense punta, esmussat.

2 fig dial Que manifesta disgust o contrarietat.

->esmussador

■esmussador -a

[de esmussar]

adj Que esmussa.

->esmussament

■esmussament

[de esmussar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m 1 1 Acció d’esmussar o d’esmussar-se;

2 l’efecte.

2 esmussament de dents Sensació d’irritació aspra i desagradable que es nota a les dents quan hom ha mossegat o tastat alguna cosa àcida o després d’haver tingut vòmits.

->esmussar

■esmussar

[de mus²; 1a FONT: 1561]

v 1 OFIC 1 tr Fer menys agut, menys tallant, llevar l’agudesa del tall d’una eina o instrument tallant.

2 pron Perdre el tall un instrument tallant.

2 tr p ext Causar, el contacte d’una cosa àcida, un soroll estrident, etc., una impressió aspra i desagradable (a les dents). Esmussar un àcid les dents.

3 fig 1 tr Fer menys viu, menys penetrant. Esmussar l’enginy.

2 pron Esmussar-se la sensibilitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esmussar

GERUNDI: esmussant

PARTICIPI: esmussat, esmussada, esmussats, esmussades

INDICATIU PRESENT: esmusso, esmusses, esmussa, esmussem, esmusseu, esmussen

INDICATIU IMPERFET: esmussava, esmussaves, esmussava, esmussàvem, esmussàveu, esmussaven

INDICATIU PASSAT: esmussí, esmussares, esmussà, esmussàrem, esmussàreu, esmussaren

INDICATIU FUTUR: esmussaré, esmussaràs, esmussarà, esmussarem, esmussareu, esmussaran

INDICATIU CONDICIONAL: esmussaria, esmussaries, esmussaria, esmussaríem, esmussaríeu, esmussarien

SUBJUNTIU PRESENT: esmussi, esmussis, esmussi, esmussem, esmusseu, esmussin

SUBJUNTIU IMPERFET: esmussés, esmussessis, esmussés, esmusséssim, esmusséssiu, esmussessin

IMPERATIU: esmussa, esmussi, esmussem, esmusseu, esmussin

->esmusteir

esmusteir

Part. sil.: es_mus_te_ir

[variant de emmusteir]

v tr i pron dial Marcir.

->esnarigar

■esnarigar

[del ll. vg. *narica, segurament resultat d’un encreuament de nares ‘narius’ amb nasīca ‘de nas afilat i punxegut’; 1a FONT: 1363]

v tr Tallar el nas.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esnarigar

GERUNDI: esnarigant

PARTICIPI: esnarigat, esnarigada, esnarigats, esnarigades

INDICATIU PRESENT: esnarigo, esnarigues, esnariga, esnariguem, esnarigueu, esnariguen

INDICATIU IMPERFET: esnarigava, esnarigaves, esnarigava, esnarigàvem, esnarigàveu, esnarigaven

INDICATIU PASSAT: esnariguí, esnarigares, esnarigà, esnarigàrem, esnarigàreu, esnarigaren

INDICATIU FUTUR: esnarigaré, esnarigaràs, esnarigarà, esnarigarem, esnarigareu, esnarigaran

INDICATIU CONDICIONAL: esnarigaria, esnarigaries, esnarigaria, esnarigaríem, esnarigaríeu, esnarigarien

SUBJUNTIU PRESENT: esnarigui, esnariguis, esnarigui, esnariguem, esnarigueu, esnariguin

SUBJUNTIU IMPERFET: esnarigués, esnariguessis, esnarigués, esnariguéssim, esnariguéssiu, esnariguessin

IMPERATIU: esnariga, esnarigui, esnariguem, esnarigueu, esnariguin

->èsnids

èsnids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes odonats del subordre dels anisòpters, que comprèn els espiadimonis.

2 sing Insecte de la família dels èsnids.

->esnifada

esnifada

f 1 Acció d’esnifar;

2 l’efecte.

->esnifar

esnifar

v tr Aspirar (cocaïna o una altra droga en pols) pel nas.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esnifar

GERUNDI: esnifant

PARTICIPI: esnifat, esnifada, esnifats, esnifades

INDICATIU PRESENT: esnifo, esnifes, esnifa, esnifem, esnifeu, esnifen

INDICATIU IMPERFET: esnifava, esnifaves, esnifava, esnifàvem, esnifàveu, esnifaven

INDICATIU PASSAT: esnifí, esnifares, esnifà, esnifàrem, esnifàreu, esnifaren

INDICATIU FUTUR: esnifaré, esnifaràs, esnifarà, esnifarem, esnifareu, esnifaran

INDICATIU CONDICIONAL: esnifaria, esnifaries, esnifaria, esnifaríem, esnifaríeu, esnifarien

SUBJUNTIU PRESENT: esnifi, esnifis, esnifi, esnifem, esnifeu, esnifin

SUBJUNTIU IMPERFET: esnifés, esnifessis, esnifés, esniféssim, esniféssiu, esnifessin

IMPERATIU: esnifa, esnifi, esnifem, esnifeu, esnifin

->esnob

■esnob

[de l’angl. snob ‘pegot’ i, en argot estudiantil, ‘no universitari’, d’on ‘de baixa condició’; en aquest sentit, hi pot haver influït la interpretació ll. s[ine] nob[ilitate], aplicat als alumnes no nobles]

1 m i f Persona que és amatent a acollir tota novetat en les idees, els gusts, etc., pel sol fet que la seva adopció li sembla ésser un senyal de distinció, bon gust, intel·ligència, etc.

2 adj Ha estat una festa molt esnob.

->esnobisme

■esnobisme

[de l’angl. snobbism, der. de snob]

m Qualitat d’esnob.

->esnovar

■esnovar

[de nou³]

v tr AGR Tallar els brots nous o tendres d’un arbre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esnovar

GERUNDI: esnovant

PARTICIPI: esnovat, esnovada, esnovats, esnovades

INDICATIU PRESENT: esnovo, esnoves, esnova, esnovem, esnoveu, esnoven

INDICATIU IMPERFET: esnovava, esnovaves, esnovava, esnovàvem, esnovàveu, esnovaven

INDICATIU PASSAT: esnoví, esnovares, esnovà, esnovàrem, esnovàreu, esnovaren

INDICATIU FUTUR: esnovaré, esnovaràs, esnovarà, esnovarem, esnovareu, esnovaran

INDICATIU CONDICIONAL: esnovaria, esnovaries, esnovaria, esnovaríem, esnovaríeu, esnovarien

SUBJUNTIU PRESENT: esnovi, esnovis, esnovi, esnovem, esnoveu, esnovin

SUBJUNTIU IMPERFET: esnovés, esnovessis, esnovés, esnovéssim, esnovéssiu, esnovessin

IMPERATIU: esnova, esnovi, esnovem, esnoveu, esnovin

->eso-

■eso-

Forma prefixada del mot grec ésō, que significa ‘dins’ o ‘endins’. Ex.: esotropia.

->esòcids

■esòcids

m ICT 1 pl Família de peixos osteïctis de l’ordre dels salmoniformes, de cos allargat, musell aixafat i boca tan llarga com la meitat de la longitud del cap, amb dents robustes, que inclou un sol gènere, Esox, amb cinc espècies, entre les quals Esox lucius (lluç de riu).

2 sing Peix de la família dels esòcids.

->esòfag

■esòfag

[del gr. oisophágos, íd., comp. de oísō, futur de phérō ‘portar’, i phágō ‘menjar’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m ANAT ANIM Conducte musculomembranós que s’estén de la faringe a l’estómac.

->esofag-

■esofag-

Forma prefixada del mot esòfag. Ex.: esofagitis, esofagectomia.

->esofàgic

■esofàgic -a

[de esòfag]

adj Relatiu o pertanyent a l’esòfag.

->esofagitis

■esofagitis

f PAT Inflamació, aguda o crònica, de l’esòfag.

->esofago-

■esofago-

Forma prefixada del mot esòfag. Ex.: esofagoscopi, esofagotomia.

->esofagoscopi

esofagoscopi

m DIAG Instrument exploratori que consta d’un tub amb un sistema d’il·luminació i un dispositiu òptic i que permet d’observar la mucosa esofàgica.

->esofagoscòpia

esofagoscòpia

Part. sil.: e_so_fa_gos_cò_pi_a

f DIAG Exploració directa de l’esòfag mitjançant l’esofagoscopi.

->esonàrtex

■esonàrtex

m ARQUIT Nàrtex interior propi de les esglésies bizantines.

->esotèric

■esotèric -a

[del gr. esōterikós ‘íntim’, der. de ésō ‘dins’; 1a FONT: c. 1905]

adj 1 Adreçat només als iniciats.

2 Obscur, incomprensible per als qui no en coneixen el secret.

->esoterisme

■esoterisme

[de esotèric]

m 1 FILOS i RELIG Doctrina o ensenyament adreçat a un cercle d’iniciats restringit.

2 Qualitat d’esotèric.

->esp.

esp.

abrev especialment.

->espacial

■espacial

Part. sil.: es_pa_ci_al

Hom.: especial

[de l’angl. spatial, íd.; 1a FONT: 1950]

adj Relatiu o pertanyent a l’espai.

->espacialisme

■espacialisme

Part. sil.: es_pa_ci_a_lis_me

[de espacial]

m ART Tendència de l’art contemporani, consistent en la creació d’un espai mitjançant la matèria i un ritme de masses i buits, i el contrast dels colors, de la llum i l’ombra.

->espacio-

■espacio-

Forma prefixada del mot llatí spatium, que significa ‘espai’. Ex.: espaciometria, espaciotemporal.

->espadador

■espadador -a

[de espadar; 1a FONT: 1588]

1 m i f Persona que espada el cànem.

2 m TÈXT Post on hom posa el cànem per espadar-lo.

3 f TÈXT Instrument de fusta en forma d’espasa, per espadar el cànem.

->espadanya

espadanya

[der. semiculte de espasa, per similitud de forma de les fulles de la planta; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Boga de fulla ampla.

2 ARQUIT Campanar de paret.

->espadar

■espadar

[der. semiculte de espasa; 1a FONT: 1313]

v tr TÈXT Sacsejar el cànem per separar els filaments de la canemuixa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espadar

GERUNDI: espadant

PARTICIPI: espadat, espadada, espadats, espadades

INDICATIU PRESENT: espado, espades, espada, espadem, espadeu, espaden

INDICATIU IMPERFET: espadava, espadaves, espadava, espadàvem, espadàveu, espadaven

INDICATIU PASSAT: espadí, espadares, espadà, espadàrem, espadàreu, espadaren

INDICATIU FUTUR: espadaré, espadaràs, espadarà, espadarem, espadareu, espadaran

INDICATIU CONDICIONAL: espadaria, espadaries, espadaria, espadaríem, espadaríeu, espadarien

SUBJUNTIU PRESENT: espadi, espadis, espadi, espadem, espadeu, espadin

SUBJUNTIU IMPERFET: espadés, espadessis, espadés, espadéssim, espadéssiu, espadessin

IMPERATIU: espada, espadi, espadem, espadeu, espadin

->espadat

■espadat -ada

[de espasa; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Vertical o extremament rost. Una costa espadada.

2 m GEOMORF Roca o tros de terreny vertical o molt rost.

3 m FOLK Pilar.

->espadatxí

■espadatxí -ina

[probablement del cast. espadachín (v., però, espatotxí); 1a FONT: 1917, DOrt.]

m i f Persona hàbil a manejar l’espasa i amiga de desafiaments.

->espadella

■espadella

[de espasa; 1a FONT: 1437]

f 1 TÈXT Espadadora.

2 BOT Coltell.

3 MAR 1 Timó provisional instal·lat amb els recursos que hi ha a bord, en substitució del veritable timó.

2 Rem gros que hom col·loca en el coronament de popa dels bots i d’altres embarcacions menors per poder-les governar a falta de timó.

4 OFIC Tros de fusta, de secció quadrada, que serveix per a abaixar més o menys el punt de sosteniment en les premses de lliura.

->espadellar

■espadellar

[de espadella]

v tr 1 TÈXT Espadar.

2 OFIC Posar les espadelles en les premses de lliura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espadellar

GERUNDI: espadellant

PARTICIPI: espadellat, espadellada, espadellats, espadellades

INDICATIU PRESENT: espadello, espadelles, espadella, espadellem, espadelleu, espadellen

INDICATIU IMPERFET: espadellava, espadellaves, espadellava, espadellàvem, espadellàveu, espadellaven

INDICATIU PASSAT: espadellí, espadellares, espadellà, espadellàrem, espadellàreu, espadellaren

INDICATIU FUTUR: espadellaré, espadellaràs, espadellarà, espadellarem, espadellareu, espadellaran

INDICATIU CONDICIONAL: espadellaria, espadellaries, espadellaria, espadellaríem, espadellaríeu, espadellarien

SUBJUNTIU PRESENT: espadelli, espadellis, espadelli, espadellem, espadelleu, espadellin

SUBJUNTIU IMPERFET: espadellés, espadellessis, espadellés, espadelléssim, espadelléssiu, espadellessin

IMPERATIU: espadella, espadelli, espadellem, espadelleu, espadellin

->espadici-

■espadici-

Forma prefixada del mot llatí spadix, -icis, que significa ‘ramell’. Ex.: espadiciflora, espadiciforme.

->espadiciflores

espadiciflores

f BOT 1 pl Ordre de la classe de les monocotiledònies, de fulles paral·lelinèrvies i flors cícliques, trímeres, sovint reunides en inflorescències. Comprèn les famílies de les palmes, de les ciclantàcies i de les lemnàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les espadiciflores.

->espàdix

■espàdix

m BOT Espiga d’eix gruixut, més o menys carnós, de flors generalment unisexuals i inconspícues, sovint envoltada d’una espata.

->espadó

espadó

m PAT Eunuc privat només de testicles.

->espagat

espagat

m GIMN Exercici que consisteix a mantenir les cames completament obertes damunt d’un aparell o del terra de manera que formin una única línia recta.

->espagueti

■espagueti

[de l’it. spaghetti, pl. de spaghetto, íd., dimin. de spago ‘cordill, cordó’, del ll. td. spacus, metàtesi del ll. cl. scapus ‘tija, tireta, llistó’]

m ALIM Peça de pasta de farina, semblant a un fideu, però més llarg i gruixut. Espaguetis a la bolonyesa.

->espahí

■espahí

[pl -ís] m HIST 1 Soldat de cavalleria turc, des del segle XIV.

2 Soldat de cavalleria de l’exèrcit algerià al servei de França.

->espai

■espai

Part. sil.: es_pai

[del ll. spatium ‘camp per a córrer’, per via semiculta; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 FILOS Medi que hom es representa en principi com a il·limitat, continu i tridimensional i com a continent de tots els objectes sensibles, dins el qual aquests poden canviar de posició.

2 GEOM Medi de referència indefinit de tres dimensions, l’estudi del qual és objecte de la geometria clàssica.

3 espai aeri AERON Part de l’atmosfera on té lloc el vol de les aeronaus.

4 espai còsmic ASTR Espai sideral.

5 espai planetari ASTR Espai que conté els plans de les òrbites que recorren els planetes entorn del Sol.

6 espai sideral ASTR Espai que hi ha més enllà de l’atmosfera terrestre.

2 1 Extensió limitada per dos o més costats. En poc espai viuen amuntegades moltes famílies. Aquest moble ocupa massa espai. Han deixat poc espai entre els bancs.

2 p anal Porció de temps. Ho hem de fer en l’espai d’una hora. Vam caminar per espai de tres hores. M’han donat espai fins al dimecres per a lliurar-lo.

3 INFORM Caràcter representat gràficament en blanc.

4 MÚS Separació existent entre dues línies consecutives del pentagrama.

5 TIPOG Buit de lletres, mots o línies.

6 a poc d’espai (o a poc espai) loc adv Al cap de poca estona.

7 espai aparentment lliure PEDOL i FISIOL VEG Espai teòric situat a la perifèria de la cèl·lula vegetal en el qual hi ha difusió lliure d’ions.

8 espai lliure URBAN Determinació obligatòria dels plans d’urbanisme, que comporta la previsió d’una reserva mínima destinada a parcs públics i zones verdes.

9 espai natural protegit URBAN Paratge que per les seves característiques naturals és objecte d’una protecció especial.

3 dial 1 Calma, lentitud. No corris ni perdis s’espai.

2 a espai (o d’espai) loc adv A poc a poc, amb calma.

4 ARQUIT Extensió relativa a l’obra arquitectònica.

5 ESTAD 1 espai de probabilitat Espai mesurable on hi ha definida una probabilitat P (Ω, a, P).

2 espai mesurable Parell (Ω, a) determinat per un espai mostral Ω i una àlgebra a, que és una família de subconjunts de Ω tancada per les operacions d’intersecció, d’unió i de conjunt complementari o diferència.

3 espai mostral Conjunt Ω de tots els esdeveniments possibles en la realització d’un experiment aleatori.

6 1 GEOG i ECON Suport de les relacions entre els sistemes físic i humà, objecte de la geografia i d’una branca de l’economia.

2 espai vital SOCIOL i POLÍT Superfície necessària perquè un grup, un poble, una nació, etc., puguin viure, segons el que hom consideri com a població òptima i d’acord amb llurs necessitats bàsiques.

7 GRÀF 1 Peça de metall de diversos gruixos, fosa segons el cos al qual pertany i d’alçada inferior a la del tipus.

2 espai de falca Espaiador.

3 espai de pèl Peça d’acer o llautó que hom empra en la composició mecànica per a espaiar les lletres.

8 MAT 1 espai afí Caràcter d’un conjunt A respecte a un espai vectorial E, amb el qual hom pot definir una aplicació E × A → A tal, que per a tot parell (v, a), on v pertany a E i a pertany a A, li correspon l’element v + a de A.

2 espai compacte Espai topològic en el qual s’acompleix la propietat que, donat un recobriment obert qualsevol de l’espai, hi ha un sobrecobriment finit.

3 espai complet Espai topològic on tota successió Cauchy convergeix vers un punt de l’espai.

4 espai connex Espai topològic que no es pot expressar com a reunió disjunta de dos subespais oberts no buits.

5 espai dual Espai de les formes lineals sobre un espai vectorial.

6 espai funcional Conjunt de funcions dotat d’una estructura topològica.

7 espai mètric Espai topològic que té la topologia definida per mitjà d’una distància.

8 espai normal Espai topològic en el qual, donats dos espais tancats disjunts, n’hi ha dos d’oberts també disjunts que els contenen.

9 espai normat Espai vectorial dotat d’una norma.

10 espai orientat Espai vectorial dotat d’una orientació.

11 espai prehilbertià Espai vectorial E definit sobre el cos complex C, en el qual hi ha definida una forma hermítica positiva no degenerada.

12 espai projectiu Conjunt de classes d’equivalència, P, de punts de Rⁿ⁺¹ —₀^, on Rⁿ⁺¹ és un espai vectorial real de dimensió n + 1, obtingudes per la relació “dos punts estan relacionats si i solament si estan alineats amb l’origen".

13 espai topològic Conjunt X en el qual s’ha donat una topologia.

14 espai vectorial Grup abelià E en el qual hi ha definida una llei de composició externa amb elements d’un cos K, K×E → E tal, que al parell (λ,e) correspon l’element λe, acomplint-se les propietats (λ+μ) e = λe+μ e,λ(e+f) = λe+λf, λ(μe) = (λμ) e i 1e = e.

15 espai vectorial topològic Espai vectorial real o complex amb una topologia respecte a la qual són contínues les operacions d’espai vectorial.

9 ÒPT 1 espai imatge Lloc geomètric de les possibles posicions on es pot formar la imatge d’un objecte mitjançant un sistema òptic.

2 espai objecte Lloc geomètric de les possibles posicions on hom pot situar l’objecte d’un sistema òptic per poder-lo observar mitjançant aquest sistema.

10 TEAT Lloc en el qual es desenvolupa una acció dramàtica.

11 TELECOM Cadascuna de les parts que componen un programa de ràdio o televisió.

12 espai fàsic MEC Espai euclidià de 3N dimensions les coordenades del qual són les tres components del vector de posició i les tres components de la velocitat de cadascuna de les N partícules que componen un sistema material.

13 espai vital PSIC Camp psicològic que inclou l’individu i el seu entorn.

->espaiador

■espaiador -a

Part. sil.: es_pa_ia_dor

[de espaiar]

1 adj Que espaia.

2 m GRÀF Peça d’acer que hom empra en la composició mecànica, formada per una falca amb els cantells bisellats, pels quals es desplaça una corredora en forma de matriu.

3 m OFICINA Mecanisme de la màquina d’escriure que permet de fer córrer un o més espais al carro que porta el paper sense marcar cap caràcter tipogràfic.

->espaiament

■espaiament

Part. sil.: es_pa_ia_ment

[de espaiar]

m Acció d’espaiar.

->espaiar

■espaiar

Part. sil.: es_pa_iar

[de espai; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v tr 1 Col·locar coses a intervals, deixant espais entre elles. Si espaiàvem una mica les cadires, estaríem més còmodes. Espaiar les lletres, els mots, les línies.

2 p anal Fer menys freqüent. Cada dia va espaiant més les reunions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espaiar

GERUNDI: espaiant

PARTICIPI: espaiat, espaiada, espaiats, espaiades

INDICATIU PRESENT: espaio, espaies, espaia, espaiem, espaieu, espaien

INDICATIU IMPERFET: espaiava, espaiaves, espaiava, espaiàvem, espaiàveu, espaiaven

INDICATIU PASSAT: espaí, espaiares, espaià, espaiàrem, espaiàreu, espaiaren

INDICATIU FUTUR: espaiaré, espaiaràs, espaiarà, espaiarem, espaiareu, espaiaran

INDICATIU CONDICIONAL: espaiaria, espaiaries, espaiaria, espaiaríem, espaiaríeu, espaiarien

SUBJUNTIU PRESENT: espaï, espaïs, espaï, espaiem, espaieu, espaïn

SUBJUNTIU IMPERFET: espaiés, espaiessis, espaiés, espaiéssim, espaiéssiu, espaiessin

IMPERATIU: espaia, espaï, espaiem, espaieu, espaïn

->espaiat

■espaiat

Part. sil.: es_pa_iat

[de espaiar; 1a FONT: 1466]

m Nom del blanc que en la composició hom posa entre mot i mot i àdhuc entre lletra i lletra.

->espaiós

■espaiós -osa

Part. sil.: es_pa_iós

[de espai; 1a FONT: s. XIV, Corbatxo]

adj 1 Que ofereix un bon espai, ampli, dilatat. Les cambres són molt espaioses.

2 estar espaiós (en algun lloc) No estar-hi gens estret. Voldríem un pis gran, on poguéssim estar espaiosos.

->espaiosament

■espaiosament

Part. sil.: es_pa_io_sa_ment

[de espaiós]

adv D’una manera espaiosa.

->espaiositat

■espaiositat

Part. sil.: es_pa_io_si_tat

[de espaiós]

f Qualitat d’espaiós.

->espair

■espair

Part. sil.: es_pa_ir

[probablement del ll. expedīre ‘destravar, alliberar’ amb influx de espaiar]

v tr i pron dial Esplaiar.

->espaitemps

■espaitemps

Part. sil.: es_pai_temps

m inv FÍS i MAT Espai que resulta en considerar que les tres coordenades de l’espai ordinari, juntament amb el temps, formen un sol espai de quatre dimensions. És anomenat també espai de Minkowski.

->espalàcids

espalàcids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors, adaptats a la vida subterrània, que inclou un sol gènere, Spalax o rates talp.

2 sing Mamífer de la família dels espalàcids.

->espal·lació

■espal·lació

Part. sil.: es_pal_la_ci_ó

f FÍS NUC Reacció nuclear en què partícules de gran energia incideixen sobre un nucli tot provocant l’emissió d’un gran nombre de nucleons individuals.

->espallussar

■espallussar

Hom.: espellussar

[de pallús]

v tr AGR Separar el gra del pallús, esgarbissar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espallussar

GERUNDI: espallussant

PARTICIPI: espallussat, espallussada, espallussats, espallussades

INDICATIU PRESENT: espallusso, espallusses, espallussa, espallussem, espallusseu, espallussen

INDICATIU IMPERFET: espallussava, espallussaves, espallussava, espallussàvem, espallussàveu, espallussaven

INDICATIU PASSAT: espallussí, espallussares, espallussà, espallussàrem, espallussàreu, espallussaren

INDICATIU FUTUR: espallussaré, espallussaràs, espallussarà, espallussarem, espallussareu, espallussaran

INDICATIU CONDICIONAL: espallussaria, espallussaries, espallussaria, espallussaríem, espallussaríeu, espallussarien

SUBJUNTIU PRESENT: espallussi, espallussis, espallussi, espallussem, espallusseu, espallussin

SUBJUNTIU IMPERFET: espallussés, espallussessis, espallussés, espallusséssim, espallusséssiu, espallussessin

IMPERATIU: espallussa, espallussi, espallussem, espallusseu, espallussin

->espalmador¹

■espalmador¹

[de espalmar¹ i -dor²; 1a FONT: 1322]

m MAR Lloc on hom espalma les embarcacions.

->espalmador²

■espalmador² -a

[de espalmar¹ i -dor¹; 1a FONT: 1322]

1 m i f MAR Persona que té per ofici d’espalmar.

2 m dial Raspall.

->espalmament

espalmament

m MAR Operació d’espalmar.

->espalmar¹

■espalmar¹

[del ll. td. expalmare ‘picar amb les mans’, der. de palma ‘palma de la mà’, perquè l’operació es feia amb els palmells de les mans; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 MAR Netejar i cobrir d’una capa de sèu, de quitrà, etc., el fons d’una embarcació o el buc d’una barca o embarcació que no estigui folrada de coure.

2 dial Raspallar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espalmar

GERUNDI: espalmant

PARTICIPI: espalmat, espalmada, espalmats, espalmades

INDICATIU PRESENT: espalmo, espalmes, espalma, espalmem, espalmeu, espalmen

INDICATIU IMPERFET: espalmava, espalmaves, espalmava, espalmàvem, espalmàveu, espalmaven

INDICATIU PASSAT: espalmí, espalmares, espalmà, espalmàrem, espalmàreu, espalmaren

INDICATIU FUTUR: espalmaré, espalmaràs, espalmarà, espalmarem, espalmareu, espalmaran

INDICATIU CONDICIONAL: espalmaria, espalmaries, espalmaria, espalmaríem, espalmaríeu, espalmarien

SUBJUNTIU PRESENT: espalmi, espalmis, espalmi, espalmem, espalmeu, espalmin

SUBJUNTIU IMPERFET: espalmés, espalmessis, espalmés, espalméssim, espalméssiu, espalmessin

IMPERATIU: espalma, espalmi, espalmem, espalmeu, espalmin

->espalmar²

■espalmar²

[alteració de espasmar; 1a FONT: s. XV]

v tr i pron Espasmar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espalmar

GERUNDI: espalmant

PARTICIPI: espalmat, espalmada, espalmats, espalmades

INDICATIU PRESENT: espalmo, espalmes, espalma, espalmem, espalmeu, espalmen

INDICATIU IMPERFET: espalmava, espalmaves, espalmava, espalmàvem, espalmàveu, espalmaven

INDICATIU PASSAT: espalmí, espalmares, espalmà, espalmàrem, espalmàreu, espalmaren

INDICATIU FUTUR: espalmaré, espalmaràs, espalmarà, espalmarem, espalmareu, espalmaran

INDICATIU CONDICIONAL: espalmaria, espalmaries, espalmaria, espalmaríem, espalmaríeu, espalmarien

SUBJUNTIU PRESENT: espalmi, espalmis, espalmi, espalmem, espalmeu, espalmin

SUBJUNTIU IMPERFET: espalmés, espalmessis, espalmés, espalméssim, espalméssiu, espalmessin

IMPERATIU: espalma, espalmi, espalmem, espalmeu, espalmin

->espalmatòria

■espalmatòria

Part. sil.: es_pal_ma_tò_ri_a

[de palmatòria amb contaminació de espelma]

f portabugia 2.

->espalme

■espalme

m PAT Espasme.

->espalorda

espalorda

[possible deformació del ll. spatŭla per influx del ll. trulla ‘paleta’ o torculum ‘trull’, que hauria donat un *espadorla, amb metàtesi posterior]

f OFIC Cullera llarga de ferro amb la qual els vidriers transvasen el vidre d’un morter a l’altre.

->espampolar

■espampolar

[de pàmpol]

v tr AGR Treure els pàmpols d’un cep, d’una vinya, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espampolar

GERUNDI: espampolant

PARTICIPI: espampolat, espampolada, espampolats, espampolades

INDICATIU PRESENT: espampolo, espampoles, espampola, espampolem, espampoleu, espampolen

INDICATIU IMPERFET: espampolava, espampolaves, espampolava, espampolàvem, espampolàveu, espampolaven

INDICATIU PASSAT: espampolí, espampolares, espampolà, espampolàrem, espampolàreu, espampolaren

INDICATIU FUTUR: espampolaré, espampolaràs, espampolarà, espampolarem, espampolareu, espampolaran

INDICATIU CONDICIONAL: espampolaria, espampolaries, espampolaria, espampolaríem, espampolaríeu, espampolarien

SUBJUNTIU PRESENT: espampoli, espampolis, espampoli, espampolem, espampoleu, espampolin

SUBJUNTIU IMPERFET: espampolés, espampolessis, espampolés, espampoléssim, espampoléssiu, espampolessin

IMPERATIU: espampola, espampoli, espampolem, espampoleu, espampolin

->espàndex

espàndex

m TÈXT Elastà.

->espanotxar

■espanotxar

[de panotxa]

v tr AGR 1 Espellofar les panotxes (del blat de moro).

2 Esgranar les panotxes (del blat de moro).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espanotxar

GERUNDI: espanotxant

PARTICIPI: espanotxat, espanotxada, espanotxats, espanotxades

INDICATIU PRESENT: espanotxo, espanotxes, espanotxa, espanotxem, espanotxeu, espanotxen

INDICATIU IMPERFET: espanotxava, espanotxaves, espanotxava, espanotxàvem, espanotxàveu, espanotxaven

INDICATIU PASSAT: espanotxí, espanotxares, espanotxà, espanotxàrem, espanotxàreu, espanotxaren

INDICATIU FUTUR: espanotxaré, espanotxaràs, espanotxarà, espanotxarem, espanotxareu, espanotxaran

INDICATIU CONDICIONAL: espanotxaria, espanotxaries, espanotxaria, espanotxaríem, espanotxaríeu, espanotxarien

SUBJUNTIU PRESENT: espanotxi, espanotxis, espanotxi, espanotxem, espanotxeu, espanotxin

SUBJUNTIU IMPERFET: espanotxés, espanotxessis, espanotxés, espanotxéssim, espanotxéssiu, espanotxessin

IMPERATIU: espanotxa, espanotxi, espanotxem, espanotxeu, espanotxin

->espant

■espant

[de espantar; 1a FONT: c. 1460]

m 1 Por forta i sobtosa. Infondre espant. Agafar espant.

2 Surt, sobresalt. Una excursió plena d’espants.

3 donar un espant loc verb Produir una impressió sobtada de por.

4 estar curat d’espants Estar acostumat a experiències especialment desagradables, perills, adversitats. A la meva edat ja no em preocupa res, estic curat d’espants.

5 tenir un espant loc verb Sentir sobtadament por.

->espantable

■espantable

[de espantar; 1a FONT: 1460, Roig]

adj Espantós, horrible.

->espantablement

■espantablement

[de espantable]

adv Espantosament.

->espantacaçadors

■espantacaçadors

m ORNIT Trist.

->espantadís

■espantadís -issa

[de espantar; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Que s’espanta fàcilment.

->espantador

■espantador -a

[de espantar]

1 adj Que espanta.

2 m Espantall.

->espantall

■espantall

[de espantar; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 Ninot o qualsevol altre objecte que hom posa en un jardí, un camp, etc., per espantar els ocells.

2 fig Allò que infon espant.

->espantallops

■espantallops

[de espantar i llop]

m BOT Arbust de la família de les papilionàcies (Colutea arborescens), de fulles compostes i flors grogues i grosses.

->espantament

■espantament

[de espantar]

m 1 Acció d’espantar o espantar-se.

2 Espant.

->espantamosques

■espantamosques

[de espantar i mosca]

m Aparell, ventall, etc., que, agitant-lo en l’aire, serveix per a esquivar les mosques.

->espantaocells

■espantaocells

Part. sil.: es_pan_ta_o_cells

[de espantar i ocell]

m Espantall.

->espantar

■espantar

Hom.: espentar

[del ll. vg. *expaventare, der. de expavēre ‘témer’, der. també de pavēre, íd.; en cat. ant. tenim també espaventar; 1a FONT: s. XIV]

v 1 1 tr Causar espant. Amb aquestes ulleres fosques espantes la canalla. Les teves paraules no ens espanten.

2 tr abs Això sí que espanta.

3 pron S’espanta de seguida. Quan sento sorolls a la nit m’espanto.

2 1 tr Fer fugir amb amenaces, gests violents, etc. Espanta les mosques amb la mà.

2 pron Fugir. Si el cavall s’espanta l’haurem d’empaitar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espantar

GERUNDI: espantant

PARTICIPI: espantat, espantada, espantats, espantades

INDICATIU PRESENT: espanto, espantes, espanta, espantem, espanteu, espanten

INDICATIU IMPERFET: espantava, espantaves, espantava, espantàvem, espantàveu, espantaven

INDICATIU PASSAT: espantí, espantares, espantà, espantàrem, espantàreu, espantaren

INDICATIU FUTUR: espantaré, espantaràs, espantarà, espantarem, espantareu, espantaran

INDICATIU CONDICIONAL: espantaria, espantaries, espantaria, espantaríem, espantaríeu, espantarien

SUBJUNTIU PRESENT: espanti, espantis, espanti, espantem, espanteu, espantin

SUBJUNTIU IMPERFET: espantés, espantessis, espantés, espantéssim, espantéssiu, espantessin

IMPERATIU: espanta, espanti, espantem, espanteu, espantin

->espanta-sogres

■espanta-sogres

[de espantar i sogra]

m Estri jocós, propi de fires, revetlles, etc., consistent en un canó de paper de colors cargolat, que, en bufar-hi a través d’un broquet amb llengüeta, es descargola i fa un so estrident.

->espantavelles

■espantavelles

m Espanta-sogres.

->espantívol

■espantívol -a

[de espantar]

adj Espantadís.

->espantós

■espantós -osa

[de espantar; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

adj 1 Que causa espant. Un crim espantós. Una guerra espantosa. Va caure d’una alçària espantosa.

2 fig Exagerat, excessiu fins a causar desgrat o molèstia. És espantós com criden! Una lletjor espantosa.

->espantosament

■espantosament

[de espantós]

adv D’una manera espantosa. Les feres bramen espantosament. És espantosament lleig.

->espanyaportes

■espanyaportes

[de espanyar i porta]

m i f Lladre de cases.

->espanyar

■espanyar

Hom.: espenyar

[de pany; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Fer saltar el pany d’una porta, un bagul, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espanyar

GERUNDI: espanyant

PARTICIPI: espanyat, espanyada, espanyats, espanyades

INDICATIU PRESENT: espanyo, espanyes, espanya, espanyem, espanyeu, espanyen

INDICATIU IMPERFET: espanyava, espanyaves, espanyava, espanyàvem, espanyàveu, espanyaven

INDICATIU PASSAT: espanyí, espanyares, espanyà, espanyàrem, espanyàreu, espanyaren

INDICATIU FUTUR: espanyaré, espanyaràs, espanyarà, espanyarem, espanyareu, espanyaran

INDICATIU CONDICIONAL: espanyaria, espanyaries, espanyaria, espanyaríem, espanyaríeu, espanyarien

SUBJUNTIU PRESENT: espanyi, espanyis, espanyi, espanyem, espanyeu, espanyin

SUBJUNTIU IMPERFET: espanyés, espanyessis, espanyés, espanyéssim, espanyéssiu, espanyessin

IMPERATIU: espanya, espanyi, espanyem, espanyeu, espanyin

->espanyol

■espanyol -a

1 adj i m i f D’Espanya o de l’espanyol (llengua).

2 adj i m i f Hispànic.

3 m LING Castellà.

->espanyolada

espanyolada

f Dita o feta pròpia d’espanyols, generalment en mal sentit.

->espanyoleta

■espanyoleta

[probablement del fr. espagnolette, variant de targette à l’espagnole, considerada provinent d’Espanya]

f CONSTR i FUST Falleba.

->espanyolet

espanyolet, l’

DANSA Dansa antiga solemne, de compàs ternari.

->espanyolisme

■espanyolisme

m 1 Amor a les coses característiques d’Espanya.

2 Condició d’espanyolista.

->espanyolista

■espanyolista

adj i m i f 1 1 Que té espanyolisme.

2 Partidari de l’uniformisme polític dins d’Espanya.

2 Partidari del Reial Club Esportiu Espanyol.

->espanyolitat

espanyolitat

[de espanyol]

f 1 Qualitat, fet, d’ésser espanyol.

2 Caràcter o esperit propi dels espanyols.

->espanyolització

■espanyolització

Part. sil.: es_pa_nyo_lit_za_ci_ó

f 1 Acció d’espanyolitzar o espanyolitzar-se;

2 l’efecte.

->espanyolitzar

■espanyolitzar

v 1 1 tr Conformar als costums, a les maneres, etc., espanyols.

2 pron Adoptar costums, maneres, etc., espanyols.

2 p ext 1 tr Castellanitzar.

2 pron Castellanitzar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espanyolitzar

GERUNDI: espanyolitzant

PARTICIPI: espanyolitzat, espanyolitzada, espanyolitzats, espanyolitzades

INDICATIU PRESENT: espanyolitzo, espanyolitzes, espanyolitza, espanyolitzem, espanyolitzeu, espanyolitzen

INDICATIU IMPERFET: espanyolitzava, espanyolitzaves, espanyolitzava, espanyolitzàvem, espanyolitzàveu, espanyolitzaven

INDICATIU PASSAT: espanyolitzí, espanyolitzares, espanyolitzà, espanyolitzàrem, espanyolitzàreu, espanyolitzaren

INDICATIU FUTUR: espanyolitzaré, espanyolitzaràs, espanyolitzarà, espanyolitzarem, espanyolitzareu, espanyolitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: espanyolitzaria, espanyolitzaries, espanyolitzaria, espanyolitzaríem, espanyolitzaríeu, espanyolitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: espanyolitzi, espanyolitzis, espanyolitzi, espanyolitzem, espanyolitzeu, espanyolitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: espanyolitzés, espanyolitzessis, espanyolitzés, espanyolitzéssim, espanyolitzéssiu, espanyolitzessin

IMPERATIU: espanyolitza, espanyolitzi, espanyolitzem, espanyolitzeu, espanyolitzin

->espaordible

■espaordible

Part. sil.: es_pa_or_di_ble

[de espaordir]

adj Espantós.

->espaordiblement

■espaordiblement

Part. sil.: es_pa_or_di_ble_ment

[de espaordible]

adv Espantosament.

->espaordidament

■espaordidament

Part. sil.: es_pa_or_di_da_ment

[de espaordit]

adv Amb espaordiment, amb por.

->espaordidor

■espaordidor -a

Part. sil.: es_pa_or_di_dor

[de espaordir]

adj Que espaordeix.

->espaordiment

■espaordiment

Part. sil.: es_pa_or_di_ment

[de espaordir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció d’espaordir o espaordir-se;

2 l’efecte.

->espaordir

■espaordir

Part. sil.: es_pa_or_dir

[de l’oc. ant. espaorzir; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v 1 tr Fer agafar por.

2 pron Agafar por; espantar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espaordir

GERUNDI: espaordint

PARTICIPI: espaordit, espaordida, espaordits, espaordides

INDICATIU PRESENT: espaordeixo, espaordeixes, espaordeix, espaordim, espaordiu, espaordeixen

INDICATIU IMPERFET: espaordia, espaordies, espaordia, espaordíem, espaordíeu, espaordien

INDICATIU PASSAT: espaordí, espaordires, espaordí, espaordírem, espaordíreu, espaordiren

INDICATIU FUTUR: espaordiré, espaordiràs, espaordirà, espaordirem, espaordireu, espaordiran

INDICATIU CONDICIONAL: espaordiria, espaordiries, espaordiria, espaordiríem, espaordiríeu, espaordirien

SUBJUNTIU PRESENT: espaordeixi, espaordeixis, espaordeixi, espaordim, espaordiu, espaordeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: espaordís, espaordissis, espaordís, espaordíssim, espaordíssiu, espaordissin

IMPERATIU: espaordeix, espaordeixi, espaordim, espaordiu, espaordeixin

->espaordit

espaordit -ida

Part. sil.: es_pa_or_dit

[de espaordir]

adj 1 Que té por; espantat.

2 Que denota por. Una cara espaordida.

->esparadrap

■esparadrap

[del fr. sparadrap, íd., pres segurament de l’it. sparadrappo, comp. de sparare ‘esquinçar, partir pel mig’ i drappo ‘drap’; 1a FONT: c. 1890]

m MED i FARM Tira de tela impregnada d’una substància adherent per una banda per a fixar embenats i apòsits.

->esparagol

■esparagol

[d’origen incert, possiblement d’un ll. vg. *spelucŭla, dimin. del ll. vg. *spelūca, variant del ll. spelunca ‘gruta, cova’]

m Cala petita.

->esparavany

■esparavany

m VETER Exostosi que es forma a la regió de la juntura tarsal de les cames de darrere dels cavalls i que els impedeix el moviment de la garra.

->esparcet

■esparcet

m BOT Trepadella.

->esparceta

■esparceta

f BOT Esparcet.

->esparcina

■esparcina

[potser del grecollatí spīra ‘corda’ o, millor, d’un ll. *spartina, sparticina, der. de spartum ‘espart’, o potser d’un ant. *esparço, del gr. spartíon ‘corda d’espart’; 1a FONT: 1418]

f Corda gruixuda emprada per a varar o treure embarcacions mitjançant l’argue o el cabrestant.

->espardenya

■espardenya

[der. de espart, en cat. ant. i avui dial. també espartenya (cf. areny); 1a FONT: 1317]

f 1 1 CALÇ Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o també amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell.

2 d’espardenya De poble, popular.

2 ZOOL Equinoderm holoturioïdeu de l’ordre dels aspidoquirots, de la família dels esticoids (Stichopus regalis), de cos allargat, amb la superfície ventral aixafada i reptant, proveïda de peus ambulacrals.

->espardenyada

■espardenyada

[de espardenya]

f 1 Cop donat amb una espardenya.

2 pop Paraula o frase incorrecta dels valencians en parlar castellà.

->espardenyer

■espardenyer -a

[de espardenya; 1a FONT: 1311]

m i f OFIC Persona que fa espardenyes o en ven.

->espardenyeria

■espardenyeria

Part. sil.: es_par_de_nye_ri_a

[de espardenyer]

f OFIC Obrador o botiga d’espardenyer.

->espardenyeta

espardenyeta

[de espardenya]

f Pas de dansa, que s’executa durant el contrapàs, consistent en un cop ràpid de taló d’un peu sobre l’empenya de l’altre. Rep també el nom d’ales o d’aletes.

->espàrec

espàrec

[v. espàrrec; 1a FONT: s. XV]

m ant i dial Espàrrec.

->espareguera

espareguera

f ant i dial BOT Esparreguera.

->esparga

■esparga

f BOT Llúpol.

->espargani

■espargani

m BOT Gènere de plantes aquàtiques de la família de les esparganiàcies (Sparganium sp), monocotiledònies, de fulles cintiformes i llarguíssimes que suren a la superfície de l’aigua tot component una atapeïda catifa verda.

->esparganiàcies

■esparganiàcies

Part. sil.: es_par_ga_ni_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de l’ordre de les pandanals, composta per plantes herbàcies de fulles llargues i estretes, flors en capítols globosos i fruits secs indehiscents. Comprèn únicament el gènere Sparganium.

2 sing Planta de la família de les esparganiàcies.

->espargiment

■espargiment

[de espargir]

m 1 Acció d’espargir o espargir-se;

2 l’efecte.

->espargir

■espargir

Hom.: aspergir

Cp. esbargir

[del ll. spargĕre, íd.; 1a FONT: c. 1400]

v 1 tr Escampar, dispersar, disseminar. La borrasca espargí les naus. El vent ha espargit els núvols. Ara hi has d’espargir unes quantes polsades de sal.

2 pron El ramat s’espargí per la prada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espargir

GERUNDI: espargint

PARTICIPI: espargit, espargida, espargits, espargides

INDICATIU PRESENT: espargeixo, espargeixes, espargeix, espargim, espargiu, espargeixen

INDICATIU IMPERFET: espargia, espargies, espargia, espargíem, espargíeu, espargien

INDICATIU PASSAT: espargí, espargires, espargí, espargírem, espargíreu, espargiren

INDICATIU FUTUR: espargiré, espargiràs, espargirà, espargirem, espargireu, espargiran

INDICATIU CONDICIONAL: espargiria, espargiries, espargiria, espargiríem, espargiríeu, espargirien

SUBJUNTIU PRESENT: espargeixi, espargeixis, espargeixi, espargim, espargiu, espargeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: espargís, espargissis, espargís, espargíssim, espargíssiu, espargissin

IMPERATIU: espargeix, espargeixi, espargim, espargiu, espargeixin

->espàrgol

■espàrgol

m BOT 1 Espàrrec.

2 Llúpol.

->espargolera

■espargolera

f BOT Esparreguera.

->espàrids

■espàrids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos alt i comprimit, amb escates ctenoides, radis espinosos a l’aleta dorsal, que tenen una gran importància comercial.

2 sing Peix de la família dels espàrids.

->esparita

■esparita

f PETROG Roca carbonàtica sedimentària constituïda essencialment per cristalls de més de 10 micres.

->esparmània

■esparmània

Part. sil.: es_par_mà_ni_a

f BOT i JARD Planta arbustiva de la família de les filicàcies (Sparmannia africana), de fulles ovades, irregularment dentades, pubescents, flors blanques i fruits en càpsula, que, originària de l’Àfrica meridional, és emprada en jardineria.

->esparpall

■esparpall

[de esparpallar]

m Escampadissa.

->esparpalladament

■esparpalladament

[de esparpallat, participi de esparpallar.]

adv Amb esparpallament.

->esparpallament

■esparpallament

[de esparpallar]

m 1 Acció d’esparpallar o esparpallar-se;

2 l’efecte.

->esparpallar

■esparpallar

[d’un encreuament de espargir amb espallar ‘escampar la palla’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v 1 tr Escampar, espargir.

2 pron Amb el vent, les fulles s’han esparpallat per tot el jardí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esparpallar

GERUNDI: esparpallant

PARTICIPI: esparpallat, esparpallada, esparpallats, esparpallades

INDICATIU PRESENT: esparpallo, esparpalles, esparpalla, esparpallem, esparpalleu, esparpallen

INDICATIU IMPERFET: esparpallava, esparpallaves, esparpallava, esparpallàvem, esparpallàveu, esparpallaven

INDICATIU PASSAT: esparpallí, esparpallares, esparpallà, esparpallàrem, esparpallàreu, esparpallaren

INDICATIU FUTUR: esparpallaré, esparpallaràs, esparpallarà, esparpallarem, esparpallareu, esparpallaran

INDICATIU CONDICIONAL: esparpallaria, esparpallaries, esparpallaria, esparpallaríem, esparpallaríeu, esparpallarien

SUBJUNTIU PRESENT: esparpalli, esparpallis, esparpalli, esparpallem, esparpalleu, esparpallin

SUBJUNTIU IMPERFET: esparpallés, esparpallessis, esparpallés, esparpalléssim, esparpalléssiu, esparpallessin

IMPERATIU: esparpalla, esparpalli, esparpallem, esparpalleu, esparpallin

->esparpell

■esparpell

[de esparpellar-se]

m Revifalla d’un llum pròxim a apagar-se.

->esparpellar

■esparpellar

[de parpella; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 1 tr Fer descloure les parpelles (a algú). L’alarma del despertador l’esparpellava cada matí.

2 pron Descloure les parpelles.

3 pron Descloure’s els ulls. Els ulls se li esparpellen amb el primer raig de sol que entra per la finestra.

2 1 tr Revifar (un llum que s’apaga). Esparpella el llum d’oli, que amb prou feines ens hi veiem.

2 pron Amb el vent, les flames s’esparpellen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esparpellar

GERUNDI: esparpellant

PARTICIPI: esparpellat, esparpellada, esparpellats, esparpellades

INDICATIU PRESENT: esparpello, esparpelles, esparpella, esparpellem, esparpelleu, esparpellen

INDICATIU IMPERFET: esparpellava, esparpellaves, esparpellava, esparpellàvem, esparpellàveu, esparpellaven

INDICATIU PASSAT: esparpellí, esparpellares, esparpellà, esparpellàrem, esparpellàreu, esparpellaren

INDICATIU FUTUR: esparpellaré, esparpellaràs, esparpellarà, esparpellarem, esparpellareu, esparpellaran

INDICATIU CONDICIONAL: esparpellaria, esparpellaries, esparpellaria, esparpellaríem, esparpellaríeu, esparpellarien

SUBJUNTIU PRESENT: esparpelli, esparpellis, esparpelli, esparpellem, esparpelleu, esparpellin

SUBJUNTIU IMPERFET: esparpellés, esparpellessis, esparpellés, esparpelléssim, esparpelléssiu, esparpellessin

IMPERATIU: esparpella, esparpelli, esparpellem, esparpelleu, esparpellin

->esparpilladament

esparpilladament

[de esparpillat]

adv Amb esparpillament.

->esparpillament

■esparpillament

[de esparpillar]

m 1 1 Acció d’esparpillar o esparpillar-se;

2 l’efecte.

2 Qualitat d’esparpillat.

->esparpillar

■esparpillar

[variant de esparpallar]

v 1 tr Eixorivir, fer obrir els ulls, despertar l’enteniment.

2 pron D’ençà que va a escola, s’ha esparpillat molt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esparpillar

GERUNDI: esparpillant

PARTICIPI: esparpillat, esparpillada, esparpillats, esparpillades

INDICATIU PRESENT: esparpillo, esparpilles, esparpilla, esparpillem, esparpilleu, esparpillen

INDICATIU IMPERFET: esparpillava, esparpillaves, esparpillava, esparpillàvem, esparpillàveu, esparpillaven

INDICATIU PASSAT: esparpillí, esparpillares, esparpillà, esparpillàrem, esparpillàreu, esparpillaren

INDICATIU FUTUR: esparpillaré, esparpillaràs, esparpillarà, esparpillarem, esparpillareu, esparpillaran

INDICATIU CONDICIONAL: esparpillaria, esparpillaries, esparpillaria, esparpillaríem, esparpillaríeu, esparpillarien

SUBJUNTIU PRESENT: esparpilli, esparpillis, esparpilli, esparpillem, esparpilleu, esparpillin

SUBJUNTIU IMPERFET: esparpillés, esparpillessis, esparpillés, esparpilléssim, esparpilléssiu, esparpillessin

IMPERATIU: esparpilla, esparpilli, esparpillem, esparpilleu, esparpillin

->esparpillat

■esparpillat -ada

[de esparpillar]

adj Eixerit, deixondit.

->esparrac

■esparrac

[de esparracar]

m Esquinç, estrip, a la roba.

->esparracadament

esparracadament

[de esparracat]

adv D’una manera esparracada.

->esparracament

■esparracament

[de esparracar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m 1 Acció d’esparracar o esparracar-se;

2 l’efecte.

->esparracar

■esparracar

[de parrac; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 tr Fer estrips; esquinçar. Travessant l’esbarzerar es va esparracar les calces. M’ha esparracat tots els papers.

2 pron Se li ha esparracat el jersei jugant a futbol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esparracar

GERUNDI: esparracant

PARTICIPI: esparracat, esparracada, esparracats, esparracades

INDICATIU PRESENT: esparraco, esparraques, esparraca, esparraquem, esparraqueu, esparraquen

INDICATIU IMPERFET: esparracava, esparracaves, esparracava, esparracàvem, esparracàveu, esparracaven

INDICATIU PASSAT: esparraquí, esparracares, esparracà, esparracàrem, esparracàreu, esparracaren

INDICATIU FUTUR: esparracaré, esparracaràs, esparracarà, esparracarem, esparracareu, esparracaran

INDICATIU CONDICIONAL: esparracaria, esparracaries, esparracaria, esparracaríem, esparracaríeu, esparracarien

SUBJUNTIU PRESENT: esparraqui, esparraquis, esparraqui, esparraquem, esparraqueu, esparraquin

SUBJUNTIU IMPERFET: esparraqués, esparraquessis, esparraqués, esparraquéssim, esparraquéssiu, esparraquessin

IMPERATIU: esparraca, esparraqui, esparraquem, esparraqueu, esparraquin

->esparracat

■esparracat -ada

[de esparracar]

1 adj Estripat, esquinçat. Duia un vestit molt esparracat.

2 1 adj Dit de la persona vestida de parracs, de roba esqueixada.

2 m i f desp Ésser un esparracat.

->esparragolita

esparragolita

f MINERAL Varietat d’apatita i fosforita de color verd clar.

->esparrall

■esparrall

[de esparralló, com a pseudoprimitiu per als més grossos; 1a FONT: 1655]

m ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids (Diplodus annularis), de color verd a l’esquena i blanc als flancs, amb una taca negra en forma d’anell a la base del peduncle caudal.

->esparralló

esparralló

[probablement del ll. vg. sparilio, -ōnis, der. del ll. sparus, íd.; 1a FONT: 1350]

m ICT Esparrall.

->espàrrec

■espàrrec

[del ll. asparăgus ‘brot, tija, espàrrec’, i aquest, del gr. aspáragos, íd.; 1a FONT: 1575]

m 1 BOT i 1 AGR Turió comestible de l’esparreguera.

2 espàrrec bord Planta herbàcia paràsita, de la família de les orobancàcies (Orobanche major).

2 OFIC Tija o pern sense cabota i roscat per tots dos extrems que serveix d’element de subjecció, emprat per a unir dues peces, per a fixar una peça a la bancada d’una màquina, a una paret, etc.

->esparreguer

■esparreguer

[de espàrrec]

m BOT Esparreguera.

->esparreguera

■esparreguera

[de espàrrec]

f BOT i 1 AGR Planta herbàcia de la família de les liliàcies (Asparagus officinalis), de rizoma subterrani, del qual neixen turions engruixits comestibles, els espàrrecs.

2 Gènere de plantes d’herbàcies a arbustives, rizomatoses, de la família de les liliàcies (Asparagus sp), de fulles esquamiformes a l’axil·la de les quals neixen cladodis, i de flors verdoses o blanques. Cal destacar-ne l’esparreguera boscana (A. acutifolius), l’esparreguera fina (A. plumosus), l’esparreguera de gat (A. albus), l’esparreguera de jardí (A. sprengeri), i l’esparreguera marina (A. stipularis).

->esparreguerí

esparreguerí -ina

adj i m i f D’Esparreguera (Baix Llobregat).

->espàrring

espàrring

[de l’angl. sparring (partner), comp. de sparring ‘combat’ de to spar ‘combatre’ i partner ‘parella, company’]

m ESPORT Company d’entrenament d’un boxador que es prepara per a un combat.

->espars

■espars -a

[del ll. sparsus, -a, -um, participi de spargĕre ‘espargir’; 1a FONT: 1288]

adj 1 Que no forma part d’un conjunt, que no fa joc; solt.

2 BOT Dit de les fulles més o menys disposades helicoidement.

->esparsament

■esparsament

[de espars]

adv No formant part d’un conjunt.

->espart

■espart

[del ll. spartum, i aquest, del gr. spártos o spárton, íd.; 1a FONT: 1252]

m 1 BOT 1 Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies (Stipa tenacissima), cespitosa, rizomatosa, amb fulles linears, glabres i molt tenaces, de la qual hom fa cordes, cabassos, catifes, etc.

2 espart bord Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies (Lygeum spartum), de rizoma esquamós i fulles junciformes acanalades i rígides.

2 dial Fregall.

->espartà

■espartà -ana

Hom.: espartar

1 adj i m i f D’Esparta (ciutat de Grècia).

2 adj Dit d’una persona, un sistema, etc., caracteritzats per una certa duresa. Educació espartana.

->espartaquisme

■espartaquisme

m HIST Moviment polític obrer d’extrema esquerra sorgit a Alemanya durant la Primera Guerra Mundial.

->espartaquista

■espartaquista

1 adj Relatiu o pertanyent a l’espartaquisme.

2 m i f Seguidor de l’espartaquisme.

->espartar¹

■espartar¹

Hom.: espartà

[de espart]

v tr Cobrir, folrar, d’espart trenat. Espartar una garrafa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espartar

GERUNDI: espartant

PARTICIPI: espartat, espartada, espartats, espartades

INDICATIU PRESENT: esparto, espartes, esparta, espartem, esparteu, esparten

INDICATIU IMPERFET: espartava, espartaves, espartava, espartàvem, espartàveu, espartaven

INDICATIU PASSAT: espartí, espartares, espartà, espartàrem, espartàreu, espartaren

INDICATIU FUTUR: espartaré, espartaràs, espartarà, espartarem, espartareu, espartaran

INDICATIU CONDICIONAL: espartaria, espartaries, espartaria, espartaríem, espartaríeu, espartarien

SUBJUNTIU PRESENT: esparti, espartis, esparti, espartem, esparteu, espartin

SUBJUNTIU IMPERFET: espartés, espartessis, espartés, espartéssim, espartéssiu, espartessin

IMPERATIU: esparta, esparti, espartem, esparteu, espartin

->espartar²

■espartar²

Hom.: espartà

[v. espartar¹]

m GEOBOT Formació herbàcia xerofítica en la qual predomina l’espart o l’espart bord.

->esparteïna

■esparteïna

Part. sil.: es_par_te_ï_na

f FARM Alcaloide estret de la ginestera. La seva fórmula és C₁₅H₂₆N₂.

->esparter

■esparter -a

[de espart; 1a FONT: 1454]

m i f Persona que fa objectes d’espart o en ven.

->esparteria

■esparteria

Part. sil.: es_par_te_ri_a

[de esparter; 1a FONT: 1449]

f OFIC 1 Obrador o botiga d’esparter.

2 Treball d’esparter.

->espartina

espartina

f BOT Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les gramínies (Spartina sp), rizomatoses i atofades, amb espigues agrupades en raïms.

->esparver

■esparver

[del germ. frànc. *sparwâri, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ORNIT Nom donat a alguns ocells de presa de la família dels accipítrids que pertanyen als gèneres Accipiter, Circus i Elanus. Cal destacar-ne l’esparver cendrós (C. pygargus), l’esparver d’espatlles negres (E. caeruleus), l’esparver d’estany (C. cyaneus) i l’esparver vulgar (A. nisus).

2 PESC Filat rodó emprat per a pescar als rius.

->esparveradament

esparveradament

[de esparverar]

adv Amb esparverament.

->esparverador

■esparverador -a

[de esparverar]

adj Que esparvera.

->esparverament

■esparverament

[de esparverar; 1a FONT: s. XX, Oller]

m Estat del qui està esparverat.

->esparverany

■esparverany

m Esparavany.

->esparverar

■esparverar

[de esparver; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v 1 tr Causar molta por, esverar, la imminència d’un perill.

2 pron Esparverar-se el bestiar davant la presència del llop.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esparverar

GERUNDI: esparverant

PARTICIPI: esparverat, esparverada, esparverats, esparverades

INDICATIU PRESENT: esparvero, esparveres, esparvera, esparverem, esparvereu, esparveren

INDICATIU IMPERFET: esparverava, esparveraves, esparverava, esparveràvem, esparveràveu, esparveraven

INDICATIU PASSAT: esparverí, esparverares, esparverà, esparveràrem, esparveràreu, esparveraren

INDICATIU FUTUR: esparveraré, esparveraràs, esparverarà, esparverarem, esparverareu, esparveraran

INDICATIU CONDICIONAL: esparveraria, esparveraries, esparveraria, esparveraríem, esparveraríeu, esparverarien

SUBJUNTIU PRESENT: esparveri, esparveris, esparveri, esparverem, esparvereu, esparverin

SUBJUNTIU IMPERFET: esparverés, esparveressis, esparverés, esparveréssim, esparveréssiu, esparveressin

IMPERATIU: esparvera, esparveri, esparverem, esparvereu, esparverin

->espasa

■espasa

[probablement del ll. vg. spada, ll. spatha ‘espasa ampla i llarga’, i aquest, del gr. spáthē, íd., a través d’una pronúncia imitadora en ll. vg. de la fricativa -th- del gr. hel·lenístic; 1a FONT: 1252]

1 f 1 ARM Arma ofensiva formada per una llarga fulla tallant i punxant, d’un o dos fils, recta o corbada, i una empunyadura, amb guardamà o sense, on s’engrapa la mà, o ambdues mans, per al seu maneig.

2 espasa de Dàmocles fig Perill que amenaça algú d’una manera constant.

3 espasa de dos talls fig Argument, procediment, etc., que, si s’aplica, pot donar un resultat oposat al que es pretén.

4 estar entre l’espasa i la paret fig Estar, trobar-se, en una situació difícil de la qual hom no pot sortir-se.

5 passar a espasa (o a tall d’espasa, o a fil d’espasa) Fer morir de mort violenta; passar a degolla.

6 posar l’espasa al servei d’algú Posar-se al servei d’algú, defensar algú.

7 retre l’espasa Declarar-se vençut i constituir-se presoner del vencedor.

2 f p ext Persona apta al maneig de l’espasa. És la millor espasa de França.

3 f ESPORT 1 Espasa prima i lleugera, sense tall, amb un botó a la punta, que hom fa servir en l’esgrima.

2 Especialitat d’esgrima practicada amb aquesta espasa només en les competicions masculines.

4 f JOCS 1 pl Un dels quatre colls de les cartes de jugar on hi ha representades espases. L’as d’espases.

2 sing Carta d’aquest coll. Tinc una espasa i una copa.

5 TAUROM 1 f Estoc.

2 m Torero encarregat de matar el toro amb l’estoc.

6 f TÈXT 1 Palanca que es mou al llarg del calaix. En alguns sistemes de telers mecànics, palanca que es mou al llarg del calaix, i que porta el tac amb què pica la llançadora.

2 Cadascuna de les palanques situades a les parts superior i inferior dels telers proveïts de joc de segments i que posen en comunicació els lliços amb els excèntrics del joc esmentat.

->espasada

■espasada

[de espasa; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f Cop d’espasa.

->espasar

■espasar

[de espasa]

v tr TÈXT Amidar una peça de roba valent-se d’un llistó que la disposa a plecs curts d’uns 50 cm o menys.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espasar

GERUNDI: espasant

PARTICIPI: espasat, espasada, espasats, espasades

INDICATIU PRESENT: espaso, espases, espasa, espasem, espaseu, espasen

INDICATIU IMPERFET: espasava, espasaves, espasava, espasàvem, espasàveu, espasaven

INDICATIU PASSAT: espasí, espasares, espasà, espasàrem, espasàreu, espasaren

INDICATIU FUTUR: espasaré, espasaràs, espasarà, espasarem, espasareu, espasaran

INDICATIU CONDICIONAL: espasaria, espasaries, espasaria, espasaríem, espasaríeu, espasarien

SUBJUNTIU PRESENT: espasi, espasis, espasi, espasem, espaseu, espasin

SUBJUNTIU IMPERFET: espasés, espasessis, espasés, espaséssim, espaséssiu, espasessin

IMPERATIU: espasa, espasi, espasem, espaseu, espasin

->espasenc

■espasenc

m ICT Aranya.

->espaser

■espaser -a

[de espasa; 1a FONT: 1318]

m i f Persona que fa espases o en ven.

->espaseria

■espaseria

Part. sil.: es_pa_se_ri_a

[de espaser]

f Obrador o botiga d’espaser.

->espaseta

■espaseta

[de espasa]

f TÈXT Reculatac.

->espasí

■espasí

[de espasa; 1a FONT: 1301]

m 1 Espasa de fulla molt estreta que forma part d’alguns vestits de cerimònia.

2 MÚS Instrument de percussió popular eivissenc, format per una petita fulla d’espasa i un ferret que la copeja.

->espasista

■espasista

[de espasa]

m i f ESPORT Esgrimidor que practica l’especialitat d’espasa.

->espasmar

espasmar

[de espasme]

v 1 1 tr Causar espasme. Fa un fred que espasma.

2 pron M’he espasmat tocant l’aigua.

2 tr i pron fig Esglaiar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espasmar

GERUNDI: espasmant

PARTICIPI: espasmat, espasmada, espasmats, espasmades

INDICATIU PRESENT: espasmo, espasmes, espasma, espasmem, espasmeu, espasmen

INDICATIU IMPERFET: espasmava, espasmaves, espasmava, espasmàvem, espasmàveu, espasmaven

INDICATIU PASSAT: espasmí, espasmares, espasmà, espasmàrem, espasmàreu, espasmaren

INDICATIU FUTUR: espasmaré, espasmaràs, espasmarà, espasmarem, espasmareu, espasmaran

INDICATIU CONDICIONAL: espasmaria, espasmaries, espasmaria, espasmaríem, espasmaríeu, espasmarien

SUBJUNTIU PRESENT: espasmi, espasmis, espasmi, espasmem, espasmeu, espasmin

SUBJUNTIU IMPERFET: espasmés, espasmessis, espasmés, espasméssim, espasméssiu, espasmessin

IMPERATIU: espasma, espasmi, espasmem, espasmeu, espasmin

->espasme

■espasme

[del ll. spasmus, i aquest, del gr. spasmós, íd., der. de spáō ‘estirar, arrencar’; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 PAT Contracció tònica involuntària i persistent d’un múscul o un grup muscular.

2 Por, basarda.

->espasmo-

espasmo-

Forma prefixada del mot grec spasmós, que significa ‘convulsió’. Ex.: espasmòlisi.

->espasmòdic

■espasmòdic -a

[del gr. spasmṓdēs, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj PAT 1 Relatiu o pertanyent a l’espasme.

2 Dit de qualsevol moviment o acció produïda per un espasme.

3 Caracteritzat per l’espasme.

2 adj i m FARM Dit del producte farmacològic que produeix espasmes.

->espasmòdicament

■espasmòdicament

[de espasmòdic]

adv Amb espasmes, d’una manera espasmòdica.

->espasmofília

espasmofília

Part. sil.: es_pas_mo_fí_li_a

f PAT Estat particular de la infància caracteritzat per una hiperexcitabilitat neuromuscular.

->espasmòlisi

■espasmòlisi

f TERAP Eliminació o guariment dels espasmes.

->espasmolític

■espasmolític -a

1 adj TERAP Relatiu o pertanyent a l’espasmòlisi.

2 m FARM Substància que actua relaxant la musculatura llisa, emprada per a disminuir o eliminar els espasmes.

->espassar

■espassar

[de passar]

v 1 intr Anar-se’n, desaparèixer calmant-se, mitigant-se. He pres una aspirina, però el mal de cap no m’espassa.

2 esp pron La boira encara no s’ha espassat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espassar

GERUNDI: espassant

PARTICIPI: espassat, espassada, espassats, espassades

INDICATIU PRESENT: espasso, espasses, espassa, espassem, espasseu, espassen

INDICATIU IMPERFET: espassava, espassaves, espassava, espassàvem, espassàveu, espassaven

INDICATIU PASSAT: espassí, espassares, espassà, espassàrem, espassàreu, espassaren

INDICATIU FUTUR: espassaré, espassaràs, espassarà, espassarem, espassareu, espassaran

INDICATIU CONDICIONAL: espassaria, espassaries, espassaria, espassaríem, espassaríeu, espassarien

SUBJUNTIU PRESENT: espassi, espassis, espassi, espassem, espasseu, espassin

SUBJUNTIU IMPERFET: espassés, espassessis, espassés, espasséssim, espasséssiu, espassessin

IMPERATIU: espassa, espassi, espassem, espasseu, espassin

->espàstic

■espàstic -a

[del gr. spastikós ‘que atreu o estira, espasmòdic’]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’espasme.

2 adj i m i f Afectat d’espasmes.

->espasticitat

espasticitat

f PAT Qualitat d’espàstic o espasmòdic.

->espat

■espat

Hom.: aspat

[de l’al. Spat, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m MINERAL 1 Mineral d’estructura laminosa o foliàcia.

2 espat d’Islàndia Varietat transparent de la calcita.

3 espat fluor Fluorita.

4 espat pesant Baritina.

->espata

■espata

f BOT Òrgan bracteal que envolta l’espàdix.

->espataci

espataci -àcia

adj BOT Semblant a l’espata.

->espatangoides

■espatangoides

Part. sil.: es_pa_tan_goi_des

m ZOOL 1 pl Ordre d’equinoderms equinoïdeus, irregulars i en forma de cor, que viuen enterrats als sediments.

2 sing Equinoderm de l’ordre dels espatangoides.

->espatarrament

espatarrament

m Estat del qui està espatarrat.

->espatarrant

espatarrant

adj Que espatarra.

->espatarrar

espatarrar

v tr Meravellar o espaordir granment. Només diu aquestes barbaritats per espatarrar-nos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espatarrar

GERUNDI: espatarrant

PARTICIPI: espatarrat, espatarrada, espatarrats, espatarrades

INDICATIU PRESENT: espatarro, espatarres, espatarra, espatarrem, espatarreu, espatarren

INDICATIU IMPERFET: espatarrava, espatarraves, espatarrava, espatarràvem, espatarràveu, espatarraven

INDICATIU PASSAT: espatarrí, espatarrares, espatarrà, espatarràrem, espatarràreu, espatarraren

INDICATIU FUTUR: espatarraré, espatarraràs, espatarrarà, espatarrarem, espatarrareu, espatarraran

INDICATIU CONDICIONAL: espatarraria, espatarraries, espatarraria, espatarraríem, espatarraríeu, espatarrarien

SUBJUNTIU PRESENT: espatarri, espatarris, espatarri, espatarrem, espatarreu, espatarrin

SUBJUNTIU IMPERFET: espatarrés, espatarressis, espatarrés, espatarréssim, espatarréssiu, espatarressin

IMPERATIU: espatarra, espatarri, espatarrem, espatarreu, espatarrin

->espaterrament

■espaterrament

[de espaterrar]

m Espatarrament.

->espaterrant

■espaterrant

[de espaterrar]

adj Espatarrant.

->espaterrar

■espaterrar

[deriv. del cast. pata; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr Espatarrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espaterrar

GERUNDI: espaterrant

PARTICIPI: espaterrat, espaterrada, espaterrats, espaterrades

INDICATIU PRESENT: espaterro, espaterres, espaterra, espaterrem, espaterreu, espaterren

INDICATIU IMPERFET: espaterrava, espaterraves, espaterrava, espaterràvem, espaterràveu, espaterraven

INDICATIU PASSAT: espaterrí, espaterrares, espaterrà, espaterràrem, espaterràreu, espaterraren

INDICATIU FUTUR: espaterraré, espaterraràs, espaterrarà, espaterrarem, espaterrareu, espaterraran

INDICATIU CONDICIONAL: espaterraria, espaterraries, espaterraria, espaterraríem, espaterraríeu, espaterrarien

SUBJUNTIU PRESENT: espaterri, espaterris, espaterri, espaterrem, espaterreu, espaterrin

SUBJUNTIU IMPERFET: espaterrés, espaterressis, espaterrés, espaterréssim, espaterréssiu, espaterressin

IMPERATIU: espaterra, espaterri, espaterrem, espaterreu, espaterrin

->espàtic

■espàtic -a

adj MINERAL Semblant a l’espat, laminós, que fa fulls.

->espatla

■espatla

[variant de espatlla]

f Espatlla.

->espatlador

espatlador -a

adj Espatllador.

->espatladura

espatladura

f Espatlladura.

->espatlam

espatlam

m Espatllam.

->espatlament

espatlament

m Espatllament.

->espatlar

espatlar

v tr i pron Espatllar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espatlar

GERUNDI: espatlant

PARTICIPI: espatlat, espatlada, espatlats, espatlades

INDICATIU PRESENT: espatlo, espatles, espatla, espatlem, espatleu, espatlen

INDICATIU IMPERFET: espatlava, espatlaves, espatlava, espatlàvem, espatlàveu, espatlaven

INDICATIU PASSAT: espatlí, espatlares, espatlà, espatlàrem, espatlàreu, espatlaren

INDICATIU FUTUR: espatlaré, espatlaràs, espatlarà, espatlarem, espatlareu, espatlaran

INDICATIU CONDICIONAL: espatlaria, espatlaries, espatlaria, espatlaríem, espatlaríeu, espatlarien

SUBJUNTIU PRESENT: espatli, espatlis, espatli, espatlem, espatleu, espatlin

SUBJUNTIU IMPERFET: espatlés, espatlessis, espatlés, espatléssim, espatléssiu, espatlessin

IMPERATIU: espatla, espatli, espatlem, espatleu, espatlin

->espatlàs

espatlàs

m INDUM Espatllàs.

->espatlat

espatlat -ada

adj Espatllat.

->espatlejar

espatlejar

v intr Espatllejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espatlejar

GERUNDI: espatlejant

PARTICIPI: espatlejat, espatlejada, espatlejats, espatlejades

INDICATIU PRESENT: espatlejo, espatleges, espatleja, espatlegem, espatlegeu, espatlegen

INDICATIU IMPERFET: espatlejava, espatlejaves, espatlejava, espatlejàvem, espatlejàveu, espatlejaven

INDICATIU PASSAT: espatlegí, espatlejares, espatlejà, espatlejàrem, espatlejàreu, espatlejaren

INDICATIU FUTUR: espatlejaré, espatlejaràs, espatlejarà, espatlejarem, espatlejareu, espatlejaran

INDICATIU CONDICIONAL: espatlejaria, espatlejaries, espatlejaria, espatlejaríem, espatlejaríeu, espatlejarien

SUBJUNTIU PRESENT: espatlegi, espatlegis, espatlegi, espatlegem, espatlegeu, espatlegin

SUBJUNTIU IMPERFET: espatlegés, espatlegessis, espatlegés, espatlegéssim, espatlegéssiu, espatlegessin

IMPERATIU: espatleja, espatlegi, espatlegem, espatlegeu, espatlegin

->espatler

espatler

m Espatller.

->espatlera

espatlera

f Espatllera.

->espatleta

espatleta

f Espatlleta.

->espatlla

■espatlla

[del ll. td. spatŭla ‘omòplat; espàtula, pala’, dimin. de spatha ‘pala’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f 1 1 ANAT ANIM Regió superior i lateral del cos, situada a cada costat del coll, que inclou l’articulació escapulohumeral.

2 ALIM Qualsevol dels dos quarters davanters del bestiar boví, oví, cabrú i porcí. Espatlla de xai rostida. Pernil d’espatlleta serrana.

3 arronsar (o encongir) les espatlles (o arronsar-se [o encongir-se] d’espatlles) Fer un moviment amb les espatlles, alçant-les, per manifestar ignorància o indiferència.

4 arronsar (o encongir) les espatlles (o arronsar-se [o encongir-se] d’espatlles) fig Adoptar, prendre, una actitud d’indiferència, de resignació.

5 ésser carregat d’espatlles Tenir les espatlles grosses.

6 posar l’espatlla (o fer espatlla [o espatlles]) Prestar suport, ajudar, defensar, protegir.

2 1 ant i dial ANAT Esquena, especialment la part alta de l’esquena.

2 donar (o girar) les espatlles Girar-se d’esquena per fugir.

3 girar l’espatlla (o les espatlles) (a algú) fig Girar-li l’esquena.

4 guardar (o cobrir) les espatlles (a algú) Protegir-lo, garantir-lo contra qualsevol perill, amenaça.

5 tenir les espatlles guardades (o cobertes) Comptar, a l’hora d’emprendre un negoci, amb seguretats o amistats que el garanteixin contra qualsevol risc.

6 tirar-se (alguna cosa) a l’espatlla (o a les espatlles) No preocupar-se’n, tirar-se a l’esquena.

3 GRÀF Part del caràcter tipogràfic que va des del final de l’arbre fins a la base de l’ull.

->espatllador

■espatllador -a

[de espatllar; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que espatlla.

->espatlladura

■espatlladura

[de espatllar; 1a FONT: 1617]

f Dany sofert per una cosa en espatllar-se.

->espatllam

■espatllam

[de espatlla]

m Conjunt de les dues espatlles, especialment si són grosses. Té un espatllam de gegant.

->espatllament

■espatllament

[de espatllar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció d’espatllar o espatllar-se;

2 l’efecte.

->espatllar

■espatllar

[de espatlla; 1a FONT: 1546]

v 1 1 tr Posar una cosa en mal estat, inutilitzar-la. Em vaig espatllar la mà: no me’n puc servir.

2 pron El nostre cotxe s’espatlla només quan plou.

2 1 tr Alterar el bon estat, la bona marxa (d’algú o d’alguna cosa). Això espatlla la salut. Si ve ell, t’espatllarà la festa.

2 pron Se’ns ha espatllat el negoci.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espatllar

GERUNDI: espatllant

PARTICIPI: espatllat, espatllada, espatllats, espatllades

INDICATIU PRESENT: espatllo, espatlles, espatlla, espatllem, espatlleu, espatllen

INDICATIU IMPERFET: espatllava, espatllaves, espatllava, espatllàvem, espatllàveu, espatllaven

INDICATIU PASSAT: espatllí, espatllares, espatllà, espatllàrem, espatllàreu, espatllaren

INDICATIU FUTUR: espatllaré, espatllaràs, espatllarà, espatllarem, espatllareu, espatllaran

INDICATIU CONDICIONAL: espatllaria, espatllaries, espatllaria, espatllaríem, espatllaríeu, espatllarien

SUBJUNTIU PRESENT: espatlli, espatllis, espatlli, espatllem, espatlleu, espatllin

SUBJUNTIU IMPERFET: espatllés, espatllessis, espatllés, espatlléssim, espatlléssiu, espatllessin

IMPERATIU: espatlla, espatlli, espatllem, espatlleu, espatllin

->espatllàs

espatllàs

m INDUM Peça de l’arnès que servia de defensa d’una espatlla i d’un braç i de vegades cobria també la part superior de l’esquena.

->espatllat

■espatllat -ada

[de espatllar]

adj 1 Que ja no funciona o que funciona malament.

2 pop PAT 1 Dit de la persona malaltissa, desganada, de mal color, però sense febre.

2 Dit del malalt afectat d’algun esquinç o luxació, causat per un mal gest, especialment de la part superior del tòrax.

3 Dit del membre que ha sofert algun dany i ha esdevingut invàlid parcialment o totalment.

4 espatllat de pit Dit de la persona que sofreix una o diverses molèsties imprecises (anorèxia, ois, aprimament) atribuïdes a una defectuosa posició esternal, que en medicina popular el curandero guareix mitjançant massatge vertebral i suspensions axil·lars.

->espatllejar

■espatllejar

[de espatlla]

v intr Moure repetidament les espatlles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espatllejar

GERUNDI: espatllejant

PARTICIPI: espatllejat, espatllejada, espatllejats, espatllejades

INDICATIU PRESENT: espatllejo, espatlleges, espatlleja, espatllegem, espatllegeu, espatllegen

INDICATIU IMPERFET: espatllejava, espatllejaves, espatllejava, espatllejàvem, espatllejàveu, espatllejaven

INDICATIU PASSAT: espatllegí, espatllejares, espatllejà, espatllejàrem, espatllejàreu, espatllejaren

INDICATIU FUTUR: espatllejaré, espatllejaràs, espatllejarà, espatllejarem, espatllejareu, espatllejaran

INDICATIU CONDICIONAL: espatllejaria, espatllejaries, espatllejaria, espatllejaríem, espatllejaríeu, espatllejarien

SUBJUNTIU PRESENT: espatllegi, espatllegis, espatllegi, espatllegem, espatllegeu, espatllegin

SUBJUNTIU IMPERFET: espatllegés, espatllegessis, espatllegés, espatllegéssim, espatllegéssiu, espatllegessin

IMPERATIU: espatlleja, espatllegi, espatllegem, espatllegeu, espatllegin

->espatller

■espatller

[de espatlla; 1a FONT: 1617]

m 1 Mocador que hom porta a les espatlles.

2 Respatller de cadira o banc.

->espatllera

■espatllera

[de espatlla; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f 1 INDUM Peça de l’arnès que cobria i defensava una espatlla.

2 Respatller de cadira o banc.

3 AGR Enreixat de filferro o de fusta per a sostenir una plantació.

4 GIMN Aparell en forma d’escala usat en el sistema de gimnàstica sueca, el qual és col·locat contra una paret.

->espatlleta

■espatlleta

[de espatlla]

1 f Espatlla petita.

2 fer espatlleta loc verb Posar l’espatlla bé perquè hi pugi un altre.

->espatlló

■espatlló

m 1 ALIM Pernil d’espatlla.

2 MAR Cadascuna de les dues peces, corbades a la part superior formant el buit del bauprès i rectes de la meitat en avall amb una espuntada a baix.

->espatllut

■espatllut -uda

[de espatlla; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj Gros, ample, d’espatlles.

->espatló

espatló

m Espatlló.

->espatlut

espatlut -uda

adj Espatllut.

->espatodea

■espatodea

Part. sil.: es_pa_to_de_a

f BOT i JARD Gènere d’arbres perennifolis ornamentals, de la família de les bignoniàcies (Spathodea sp), amb fulles compostes imparipinnades i flors grosses de color escarlata, disposades en panícula o raïms terminals.

->espatotxí

■espatotxí -ina

[de l’it. (possiblement sicilià o napolità) spadaccino ‘home hàbil amb l’espasa’, que donà també el cast. espadachín; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Persona de molta vivor, hàbil, enginyosa.

->espàtula

■espàtula

[de espatlla; 1a FONT: s. XVII]

f 1 Instrument en forma de pala petita, prima, sovint flexible, emprat per a emplastrar, mesclar, estendre, etc., substàncies semilíquides.

2 dial ORNIT Becplaner.

->espatulat

■espatulat -ada

[de espàtula]

adj De forma semblant a la d’una espàtula. Fulles espatulades.

->espatuler

■espatuler

[de espàtula]

m Estri per a guardar-hi espàtules.

->espavent

■espavent

m ant Espant.

->espaventable

■espaventable

adj ant Espantós.

->espaventablement

■espaventablement

adv Espantosament.

->espaventall

■espaventall

m ant i dial Espantall.

->espaventar

■espaventar

v tr i pron ant Espantar.

->espaventós

■espaventós -osa

adj ant Espantós.

->espaventosament

■espaventosament

adv Espantosament.

->espavilament

■espavilament

[de espavilar]

m 1 Acció d’espavilar o espavilar-se;

2 l’efecte.

->espavilar

■espavilar

[de l’ant. pavil ‘ble’, possiblement manllevat del cast. pabilo, però també possiblement arcaisme genuí cat., considerant la seva antigor i l’extensió i l’arrelament notables d’aquest seu derivat; 1a FONT: 1567]

v 1 tr Revifar un llum o un foc remenant-lo, atiant-lo, llevant-ne els caramells, etc.

2 1 tr Avivar l’enteniment, l’enginy d’algú; fer tornar espavilat. Fer-lo anar a ciutat potser l’espavilarà.

2 pron Aquest noi, des que és fora de casa, s’ha espavilat molt. Espavila’t; si no, els altres ho obtindran primer que tu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espavilar

GERUNDI: espavilant

PARTICIPI: espavilat, espavilada, espavilats, espavilades

INDICATIU PRESENT: espavilo, espaviles, espavila, espavilem, espavileu, espavilen

INDICATIU IMPERFET: espavilava, espavilaves, espavilava, espavilàvem, espavilàveu, espavilaven

INDICATIU PASSAT: espavilí, espavilares, espavilà, espavilàrem, espavilàreu, espavilaren

INDICATIU FUTUR: espavilaré, espavilaràs, espavilarà, espavilarem, espavilareu, espavilaran

INDICATIU CONDICIONAL: espavilaria, espavilaries, espavilaria, espavilaríem, espavilaríeu, espavilarien

SUBJUNTIU PRESENT: espavili, espavilis, espavili, espavilem, espavileu, espavilin

SUBJUNTIU IMPERFET: espavilés, espavilessis, espavilés, espaviléssim, espaviléssiu, espavilessin

IMPERATIU: espavila, espavili, espavilem, espavileu, espavilin

->espavilat

■espavilat -ada

[de espavilar; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj i m i f D’enteniment viu, despert, deixondit. És un noi molt espavilat: tot ho entén de seguida.

->especejament

■especejament

[de especejar]

m 1 1 Acció d’especejar o especejar-se;

2 l’efecte.

2 ALIM i VETER Darrera fase de la carnització consistent a especejar la canal d’un animal.

3 TECNOL Pla o conjunt de plans en què són representades totes i cadascuna de les peces que formen part d’un conjunt o una màquina.

->especejar

■especejar

[de peça; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v 1 tr Fer peces, bocins, trossos, algú o alguna cosa.

2 tr ALIM i VETER Separar les peces comercials (dels quarts de la canal en els bovins o de les canals senceres en la resta de casos), segons un mètode anatòmic.

3 pron Esbocinar-se, fer-se peces, bocins, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: especejar

GERUNDI: especejant

PARTICIPI: especejat, especejada, especejats, especejades

INDICATIU PRESENT: especejo, especeges, especeja, especegem, especegeu, especegen

INDICATIU IMPERFET: especejava, especejaves, especejava, especejàvem, especejàveu, especejaven

INDICATIU PASSAT: especegí, especejares, especejà, especejàrem, especejàreu, especejaren

INDICATIU FUTUR: especejaré, especejaràs, especejarà, especejarem, especejareu, especejaran

INDICATIU CONDICIONAL: especejaria, especejaries, especejaria, especejaríem, especejaríeu, especejarien

SUBJUNTIU PRESENT: especegi, especegis, especegi, especegem, especegeu, especegin

SUBJUNTIU IMPERFET: especegés, especegessis, especegés, especegéssim, especegéssiu, especegessin

IMPERATIU: especeja, especegi, especegem, especegeu, especegin

->espècia

■espècia

Part. sil.: es_pè_ci_a

Hom.: espècie

[variant d’aplicació particular del mot espècie; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f GASTR Substància aromàtica i, de vegades, de tast picant, emprada per a condimentar el menjar, com ara pebre, canyella, claus i safrà.

->especiació

■especiació

Part. sil.: es_pe_ci_a_ci_ó

[de espècie]

f 1 GEN Procés de formació de les espècies.

2 QUÍM Procediment per a establir quines són les espècies químiques realment presents en mescles complexes amb equilibris múltiples, i determinar llurs concentracions.

->especiaire

■especiaire

Part. sil.: es_pe_ci_ai_re

[de espècia; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m i f Especier, adroguer.

->especial

■especial

Part. sil.: es_pe_ci_al

Hom.: espacial

[del ll. specialis, íd., der. de species; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Relatiu o pertanyent a una simple cosa o a una espècie de coses, particular, peculiar. Caràcter especial. Una classe especial. Necessita un permís especial.

2 No comú, que es distingeix per alguna qualitat individual. És un home molt especial.

3 Limitat a un determinat camp d’acció. Coneixences especials.

4 en especial loc adv Especialment.

->especialista

■especialista

Part. sil.: es_pe_ci_a_lis_ta

[de especial; 1a FONT: s. XIX]

m i f Persona que es dedica a alguna branca especial de la ciència, la tècnica, l’art, etc. Un especialista en malalties nervioses.

->especialitat

■especialitat

Part. sil.: es_pe_ci_a_li_tat

[del ll. td. specialĭtas, -ātis, íd., der. de specialis; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 Qualitat d’especial.

2 1 Branca especial d’una ciència, d’una professió, etc., a la qual algú es consagra d’una manera exclusiva.

2 llenguatge d’especialitat LING Registre de tema.

3 Activitat en què algú excel·leix. L’especialitat de l’àvia és el pastís de poma.

4 FARM Medicament presentat en forma uniforme, precintat i amb un nom enregistrat, la fórmula medicamentosa del qual és també enregistrada i declarada en el prospecte adjunt.

->especialització

■especialització

Part. sil.: es_pe_ci_a_lit_za_ci_ó

[de especialitzar]

f 1 1 Acció d’especialitzar o especialitzar-se;

2 l’efecte.

2 LING Fenomen semàntic que consisteix a restringir o especialitzar el sentit general, ampli, d’un mot.

->especialitzar

■especialitzar

Part. sil.: es_pe_ci_a_lit_zar

[de especial; 1a FONT: s. XVII]

v 1 1 tr Restringir l’estudi, l’activitat, etc., a una especialitat. He especialitzat el meu estudi als insectes.

2 pron Dedicar-se a una especialitat.

2 pron 1 BIOL Adaptar-se un òrgan o una part d’un organisme a l’acompliment d’una funció especial.

2 ECOL Adaptar-se un organisme a un medi, una alimentació o un règim de vida particulars.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: especialitzar

GERUNDI: especialitzant

PARTICIPI: especialitzat, especialitzada, especialitzats, especialitzades

INDICATIU PRESENT: especialitzo, especialitzes, especialitza, especialitzem, especialitzeu, especialitzen

INDICATIU IMPERFET: especialitzava, especialitzaves, especialitzava, especialitzàvem, especialitzàveu, especialitzaven

INDICATIU PASSAT: especialitzí, especialitzares, especialitzà, especialitzàrem, especialitzàreu, especialitzaren

INDICATIU FUTUR: especialitzaré, especialitzaràs, especialitzarà, especialitzarem, especialitzareu, especialitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: especialitzaria, especialitzaries, especialitzaria, especialitzaríem, especialitzaríeu, especialitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: especialitzi, especialitzis, especialitzi, especialitzem, especialitzeu, especialitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: especialitzés, especialitzessis, especialitzés, especialitzéssim, especialitzéssiu, especialitzessin

IMPERATIU: especialitza, especialitzi, especialitzem, especialitzeu, especialitzin

->especialment

■especialment

Part. sil.: es_pe_ci_al_ment

[de especial]

adv [abrev esp.] 1 D’una manera especial; sobretot. He vingut especialment per veure’t.

2 D’una manera adequada a la seva finalitat, expressament. Un cotxe especialment dissenyat per a ral·lis.

3 D’una manera característica, més que no pas un altre. Un llit especialment dur.

->especiar

■especiar

Part. sil.: es_pe_ci_ar

[de espècia]

v tr Condimentar un menjar amb espècies.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: especiar

GERUNDI: especiant

PARTICIPI: especiat, especiada, especiats, especiades

INDICATIU PRESENT: especio, especies, especia, especiem, especieu, especien

INDICATIU IMPERFET: especiava, especiaves, especiava, especiàvem, especiàveu, especiaven

INDICATIU PASSAT: especií, especiares, especià, especiàrem, especiàreu, especiaren

INDICATIU FUTUR: especiaré, especiaràs, especiarà, especiarem, especiareu, especiaran

INDICATIU CONDICIONAL: especiaria, especiaries, especiaria, especiaríem, especiaríeu, especiarien

SUBJUNTIU PRESENT: especiï, especiïs, especiï, especiem, especieu, especiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: especiés, especiessis, especiés, especiéssim, especiéssiu, especiessin

IMPERATIU: especia, especiï, especiem, especieu, especiïn

->espècie

■espècie

Part. sil.: es_pè_ci_e

Hom.: espècia

[del ll. spĕcĭes ‘mirada; aspecte; aparença; espècie’, der. del ll. arcaic spĕcĕre, spectum ‘mirar’, que pren la forma -spicĕre en nombrosos derivats; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 PSIC Imatge mental de l’aparença sensible de les coses.

2 LITÚRG Aparença del pa i del vi en l’eucaristia.

2 1 LÒG Grup d’individus que tenen atributs comuns i són designats pel mateix nom.

2 Mena 2 1 i 2 3. Anant pel món trobes gent de tota espècie. Quina espècie d’home és? Aquell instrument és una espècie de guitarra.

3 BIOL Unitat taxonòmica (tàxon) fonamental en l’estudi de la diversitat dels éssers vius (sistemàtica) i base de llur classificació (taxonomia).

4 FARM Grup de drogues que tenen propietats semblants.

5 espècie mineral MINERAL Unitat fonamental de la mineralogia sistemàtica.

6 espècie química QUÍM Conjunt de cossos que, tot i tenir la mateixa composició química, es diferencien entre ells pel fet de presentar isomeria, associació, etc.

3 Objecte o conjunt d’objectes que es poden usar o consumir directament (per oposició a moneda, que només té valor adquisitiu). Pagar en espècie.

->especier

■especier -a

Part. sil.: es_pe_ci_er

[de espècia; 1a FONT: 1308]

m i f 1 Comerciant d’espècies a la menuda.

2 Apotecari.

->especieria

■especieria

Part. sil.: es_pe_ci_e_ri_a

[de especier; 1a FONT: 1279]

f 1 Adrogueria.

2 Conjunt d’espècies.

->específic

■específic -a

[del ll. td. specificus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Que caracteritza o distingeix una espècie de tota altra. Caràcters específics del cavall. Qualitats específiques d’una droga.

2 BIOL Relatiu o pertanyent a l’espècie. Nom específic.

3 MED Característic d’una malaltia o d’un medicament. Remei específic.

2 m FARM Especialitat.

->especificable

■especificable

[de especificar]

adj Susceptible d’ésser especificat.

->especificació

■especificació

Part. sil.: es_pe_ci_fi_ca_ci_ó

[del b. ll. specificatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció d’especificar;

2 l’efecte.

2 DR CIV Variant de l’accessió de béns mobles que consisteix en la producció d’un objecte nou amb matèria aliena, feta per compte propi i sense permís del propietari.

3 LING Determinació.

->especificadament

■especificadament

[de especificat]

adv Amb especificació. Explica-m’ho especificadament.

->especificador

■especificador

adj i m GRAM 1 determinant 2.

2 Dit de l’element sintàctic situat a l’esquerra de l’element que actualitza. Els quantificadors són constituents especificadors del sintagma nominal. El subjecte és l’especificador de l’oració.

->específicament

■específicament

[de específic]

adv D’una manera específica.

->especificar

■especificar

[del b. ll. specificare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Dir, explicar, expressar en detall, d’una manera explícita.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: especificar

GERUNDI: especificant

PARTICIPI: especificat, especificada, especificats, especificades

INDICATIU PRESENT: especifico, especifiques, especifica, especifiquem, especifiqueu, especifiquen

INDICATIU IMPERFET: especificava, especificaves, especificava, especificàvem, especificàveu, especificaven

INDICATIU PASSAT: especifiquí, especificares, especificà, especificàrem, especificàreu, especificaren

INDICATIU FUTUR: especificaré, especificaràs, especificarà, especificarem, especificareu, especificaran

INDICATIU CONDICIONAL: especificaria, especificaries, especificaria, especificaríem, especificaríeu, especificarien

SUBJUNTIU PRESENT: especifiqui, especifiquis, especifiqui, especifiquem, especifiqueu, especifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: especifiqués, especifiquessis, especifiqués, especifiquéssim, especifiquéssiu, especifiquessin

IMPERATIU: especifica, especifiqui, especifiquem, especifiqueu, especifiquin

->especificat

especificat -ada

[de especificar; 1a FONT: 1620]

adj Expressat clarament, amb detall.

->especificatiu

■especificatiu -iva

Part. sil.: es_pe_ci_fi_ca_tiu

[del b. ll. specificativus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que especifica o serveix per a especificar.

2 LING Dit d’un element lingüístic que delimita la qualitat o extensió d’un altre.

->especificitat

■especificitat

[de específic]

f 1 Qualitat d’específic.

2 FISIOL ANIM Propietat per la qual un anticòs té afinitat per un sol antigen.

3 QUÍM Propietat d’un procediment quimicoanalític de permetre el reconeixement i la determinació d’una sola espècie química, sense interferència de cap altra.

->espècimen

■espècimen

[del ll. specĭmen, -imĭnis, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m Mostra, part d’una cosa destinada a donar una idea del restant.

->especiós

■especiós -osa

Part. sil.: es_pe_ci_ós

[del ll. speciosus, -a, -um ‘de bon aspecte’; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que no té de bo o de ver sinó l’aparença, que enganya amb bella aparença.

->especiosament

■especiosament

Part. sil.: es_pe_ci_o_sa_ment

[de especiós]

adv D’una manera especiosa.

->espectable

espectable

[del ll. spectabĭlis ‘brillant’; 1a FONT: 1460, Roig]

adj 1 ant Respectable.

2 HIST A la corona catalanoaragonesa, tractament donat als lloctinents generals i governadors reials, als vescomtes i als barons.

->espectacle

■espectacle

[del ll. spectacŭlum, íd., der. de spectare ‘contemplar’, freqüentatiu del ll. spĕcĕre, spectum ‘mirar’, que ha donat també molts derivats; 1a FONT: s. XVI]

m 1 Allò que s’ofereix a la vista o a la contemplació intel·lectual, especialment com una cosa notable, digna d’atenció. Aquella posta de sol fou un espectacle meravellós. Del balcó estant vaig presenciar un espectacle esborronador. Tots dos estaven borratxos: quin espectacle!

2 ESPECT Representació pública d’una obra teatral, cinematogràfica, d’una exhibició de varietats, etc.

->espectacular

■espectacular

[de espectacle]

adj Que atreu l’atenció pel seu caràcter excepcional, grandiós, etc., que constitueix un espectacle. Una caiguda espectacular. Una pel·lícula espectacular.

->espectacularitat

■espectacularitat

[de espectacular]

f Qualitat d’espectacular.

->espectacularment

espectacularment

[de espectacular]

adv D’una manera espectacular.

->espectador

■espectador -a

[del ll. spectator, -ōris ‘observador’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f 1 Persona que presencia alguna cosa. Els espectadors d’un accident.

2 esp Persona que assisteix a un espectacle. Els espectadors d’una obra de teatre, d’un partit de futbol.

->espectral

■espectral

[de espectre]

adj Relatiu o pertanyent a un espectre o als espectres. Una figura espectral. Anàlisi espectral. Sèrie espectral.

->espectre

■espectre

[del ll. spectrum ‘imatge, simulacre’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Imatge d’un mort que s’apareix a algú, fantasma, aparició.

2 1 FÍS Descomposició d’una ona composta en ones simples de longituds d’ona característiques.

2 espectre acústic ACÚST Conjunt de les ones sonores, de freqüències ben definides, que componen per superposició un so.

3 espectre estel·lar ASTR Espectre de la radiació electromagnètica emesa per un estel.

4 espectre llampec ASTR Espectre d’emissió de la cromosfera solar observat en els eclipsis totals, en el moment que el disc de la Lluna tapa completament el disc solar.

5 espectre solar ASTR Espectre de la radiació electromagnètica emesa pel Sol.

3 1 p anal Distribució de les freqüències d’un determinat fenomen.

2 FON Imatge gràfica d’un fragment de parla obtinguda mitjançant un espectrògraf.

3 FON Conjunt d’elements espectrogràfics que constitueixen una o més realitzacions fonemàtiques.

4 espectre antibiòtic MED Conjunt de bacteris sobre els quals l’antibiòtic té una acció bacteriostàtica o bactericida.

5 espectre biològic (o etològic) GEOBOT Conjunt dels percentatges de cadascuna de les formes biològiques o etològiques que intervenen en la composició de la flora d’una determinada regió o localitat.

4 p ext i fig Sèrie, gamma. Hi havia membres de tot l’espectre polític.

->espectro-

■espectro-

FÍS Forma prefixada del mot espectre. Ex.: espectrograma, espectròmetre, espectroscopi.

->espectrobolòmetre

espectrobolòmetre

m ASTR Aparell constituït per un espectròmetre i un bolòmetre, emprat per a mesurar la radiació estel·lar.

->espectrofluorímetre

■espectrofluorímetre

Part. sil.: es_pec_tro_flu_o_rí_me_tre

m FÍS Instrument d’anàlisi de la radiació emesa per fluorescència per una substància.

->espectrofotografia

espectrofotografia

Part. sil.: es_pec_tro_fo_to_gra_fi_a

f FÍS Aplicació de la fotografia a l’estudi dels espectres.

->espectrofotogràfic

espectrofotogràfic -a

adj FÍS Relatiu o pertanyent a l’espectrofotografia.

->espectrofotòmetre

■espectrofotòmetre

m FÍS 1 ASTR Instrument emprat per a mesurar la intensitat d’una determinada ratlla espectral d’un espectre d’absorció o d’emissió.

2 QUÍM ANAL Instrument emprat per a determinar l’espectre d’absorció (intensitat de l’absorció de l’energia radiant en funció de la longitud d’ona) d’una mostra de matèria, especialment a les regions de l’ultraviolat, del visible i de l’infraroig.

->espectrofotometria

espectrofotometria

Part. sil.: es_pec_tro_fo_to_me_tri_a

f FÍS i QUÍM ANAL Anàlisi de l’espectre d’absorció d’una substància mitjançant un espectrofotòmetre.

->espectrofotomètric

espectrofotomètric -a

adj FÍS i QUÍM ANAL Relatiu o pertanyent a l’espectrofotòmetre o a l’espectrofotometria.

->espectrògraf

■espectrògraf

[de espectro- i -graf; 1a FONT: c. 1925]

m 1 ASTR i FÍS Espectròmetre que permet d’enregistrar sobre un suport d’imatge (placa fotogràfica, receptors fotoelèctrics, càmeres de televisió) l’espectre de la radiació estudiada.

2 1 ACÚST Aparell per a la determinació del nivell relatiu de les diferents freqüències que integren un so complex.

2 FON Aparell d’investigació fonètica, anomenat també sonògraf, que permet de representar analíticament tota una sèrie de trets concurrents en la parla humana.

3 espectrògraf de massa FÍS i QUÍM Espectròmetre de massa dotat d’un sistema d’enregistrament fotogràfic.

->espectrografia

■espectrografia

Part. sil.: es_pec_tro_gra_fi_a

[de espectro- i -grafia]

f ASTR, FÍS i QUÍM Estudi dels espectres mitjançant l’espectrògraf.

->espectrogràfic

■espectrogràfic -a

[de espectrografia]

adj ASTR, FÍS i QUÍM Relatiu o pertanyent a l’espectrògraf o a l’espectrografia.

->espectrograma

■espectrograma

[de espectro- i -grama]

m ACÚST, ASTR, FÍS, FON i QUÍM Imatge o representació gràfica obtinguda mitjançant un espectrògraf.

->espectroheliocinematògraf

espectroheliocinematògraf

Part. sil.: es_pec_tro_he_li_o_ci_ne_ma_tò_graf

m ASTR Instrument consistent en un espectrohelioscopi dotat d’una càmera cinematogràfica, emprat per a filmar l’evolució de fenòmens solars.

->espectroheliògraf

■espectroheliògraf

Part. sil.: es_pec_tro_he_li_ò_graf

m ASTR Espectrògraf d’alta resolució emprat per a estudiar i fotografiar, monocromàticament, l’espectre solar.

->espectroheliografia

■espectroheliografia

Part. sil.: es_pec_tro_he_li_o_gra_fi_a

f ASTR Estudi de l’espectre solar, realitzat, generalment, mitjançant un espectroheliògraf.

->espectroheliogràfic

■espectroheliogràfic -a

Part. sil.: es_pec_tro_he_li_o_grà_fic

adj ASTR Relatiu o pertanyent a l’espectroheliògraf o a l’espectroheliografia.

->espectroheliograma

■espectroheliograma

Part. sil.: es_pec_tro_he_li_o_gra_ma

m ASTR Fotografia del Sol en llum monocromàtica.

->espectrohelioscopi

■espectrohelioscopi

Part. sil.: es_pec_tro_he_li_os_co_pi

m ASTR Espectroscopi d’alta resolució emprat per a estudiar per observació directa (visual) l’espectre solar.

->espectròmetre

■espectròmetre

[de espectro- i -metre; 1a FONT: c. 1925]

m FÍS i 1 ASTR, QUÍM Nom genèric dels instruments que permeten de separar una radiació en els seus components monocromàtics, o un feix de partícules en les partícules individuals.

2 ASTR Instrument que evidencia i permet d’analitzar l’espectre d’una radiació electromagnètica: separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat.

3 espectròmetre de massa QUÍM Aparell destinat a separar els diferents isòtops d’un element.

->espectrometria

■espectrometria

Part. sil.: es_pec_tro_me_tri_a

[de espectro- i -metria]

f 1 ASTR, FÍS i QUÍM Estudi dels espectres mitjançant un espectròmetre.

2 espectrometria d’absorció atòmica QUÍM ANAL Tècnica d’anàlisi química elemental quantitativa basada en la mesura de l’energia radiant absorbida per un element vaporitzat en una flama irradiada per llum estrictament monocromàtica de la longitud d’ona corresponent a la radiació de ressonància d’aquell element.

->espectromètric

■espectromètric -a

adj ASTR, FÍS i QUÍM Relatiu o pertanyent a l’espectrometria.

->espectropirheliòmetre

espectropirheliòmetre

Part. sil.: es_pec_tro_pir_he_li_ò_me_tre

m ASTR Instrument emprat per a mesurar la distribució energètica dels dominis visible i ultraviolat de l’espectre solar.

->espectropolarímetre

espectropolarímetre

m FÍS Instrument emprat per a mesurar el poder rotatori d’una solució en funció de la longitud d’ona.

->espectropolarimetria

espectropolarimetria

Part. sil.: es_pec_tro_po_la_ri_me_tri_a

f FÍS Mesura del poder rotatori d’una solució mitjançant un espectropolarímetre.

->espectroquímica

espectroquímica

f QUÍM Part de l’anàlisi química basada en l’estudi de l’espectre de la substància a analitzar.

->espectroradiòmetre

espectroradiòmetre

Part. sil.: es_pec_tro_ra_di_ò_me_tre

m FÍS Aparell constituït per un espectròmetre i un radiòmetre, emprat per a mesurar la distribució espectral d’energia d’una radiació.

->espectroradiometria

espectroradiometria

Part. sil.: es_pec_tro_ra_di_o_me_tri_a

f FÍS Estudi de la distribució espectral d’energia d’una radiació.

->espectroradiomètric

espectroradiomètric -a

Part. sil.: es_pec_tro_ra_di_o_mè_tric

adj FÍS Relatiu o pertanyent a l’espectroradiòmetre o a l’espectroradiometria.

->espectroscopi

■espectroscopi

[de espectro- i -scopi]

m ASTR i FÍS Espectròmetre que permet l’observació visual de l’espectre de la radiació estudiada.

->espectroscòpia

■espectroscòpia

Part. sil.: es_pec_tros_cò_pi_a

[de espectro- i -scopia]

f ASTR, FÍS i QUÍM 1 Branca de la química física que té per objecte l’anàlisi de les propietats físiques i químiques de la matèria mitjançant l’espectre de les radiacions.

2 Examen dels espectres d’una radiació electromagnètica.

->espectroscòpic

■espectroscòpic -a

[de espectroscòpia]

adj ASTR, FÍS i QUÍM Relatiu o pertanyent a l’espectroscopi o a l’espectroscòpia.

->espectroscopista

■espectroscopista

m i f ASTR, FÍS i QUÍM Especialista en espectroscòpia.

->espècul

■espècul

[del ll. spĕcŭlum ‘espill’]

m DIAG Instrument destinat a eixamplar els orificis d’entrada de les cavitats naturals del cos i a mantenir separades llurs parets per facilitar-ne l’exploració.

->especulació

■especulació

Part. sil.: es_pe_cu_la_ci_ó

[del ll. td. speculatio, -ōnis ‘espionatge; contemplació’; 1a FONT: 1398, Metge]

f 1 1 Acció d’especular;

2 l’efecte.

2 pl Pensaments abstractes, allunyats de la realitat i sense cap aplicació pràctica.

3 ECON Operació efectuada en previsió d’una modificació en l’estructura de preus, per tal d’obtenir uns guanys extraordinaris.

->especulador

■especulador -a

[del ll. speculator, -ōris ‘observador’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m i f Persona que especula. La fluctuació de la moneda redunda en profit dels especuladors.

->especular¹

■especular¹

[del ll. specularis ‘de espill, transparent’]

adj 1 Que reflecteix la llum com un espill. Una superfície especular.

2 Dit de la imatge d’un objecte que correspon a la reflectida per un mirall i, per extensió, aquella que —amb relació a la imatge normal de l’objecte— apareix com vista en un mirall.

3 MED Que es fa valent-se d’un espècul.

->especular²

■especular²

[del ll. speculari ‘observar, espiar’, der. del ll. specŭla ‘lloc d’observació’, i aquest, del ll. spĕcĕre ‘mirar’; 1a FONT: 1398, Metge]

v 1 tr Mirar atentament una cosa.

2 intr Fer recerques teòriques.

3 intr Comprar o vendre comptant aprofitar-se d’una fluctuació en el preu, fer operacions aleatòries.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: especular

GERUNDI: especulant

PARTICIPI: especulat, especulada, especulats, especulades

INDICATIU PRESENT: especulo, especules, especula, especulem, especuleu, especulen

INDICATIU IMPERFET: especulava, especulaves, especulava, especulàvem, especulàveu, especulaven

INDICATIU PASSAT: especulí, especulares, especulà, especulàrem, especulàreu, especularen

INDICATIU FUTUR: especularé, especularàs, especularà, especularem, especulareu, especularan

INDICATIU CONDICIONAL: especularia, especularies, especularia, especularíem, especularíeu, especularien

SUBJUNTIU PRESENT: especuli, especulis, especuli, especulem, especuleu, especulin

SUBJUNTIU IMPERFET: especulés, especulessis, especulés, especuléssim, especuléssiu, especulessin

IMPERATIU: especula, especuli, especulem, especuleu, especulin

->especulatiu

■especulatiu -iva

Part. sil.: es_pe_cu_la_tiu

[del ll. td. speculativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Donat a l’especulació; contemplatiu.

2 Que implica especulació, format per especulació.

->especulativament

■especulativament

[de especulatiu]

adv D’una manera especulativa.

->espèculum

■espèculum

[variant de espècul]

m DIAG Espècul.

->espedaçament

■espedaçament

[de espedaçar]

m Especejament.

->espedaçar

■espedaçar

[de pedaç]

v tr i pron Especejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espedaçar

GERUNDI: espedaçant

PARTICIPI: espedaçat, espedaçada, espedaçats, espedaçades

INDICATIU PRESENT: espedaço, espedaces, espedaça, espedacem, espedaceu, espedacen

INDICATIU IMPERFET: espedaçava, espedaçaves, espedaçava, espedaçàvem, espedaçàveu, espedaçaven

INDICATIU PASSAT: espedací, espedaçares, espedaçà, espedaçàrem, espedaçàreu, espedaçaren

INDICATIU FUTUR: espedaçaré, espedaçaràs, espedaçarà, espedaçarem, espedaçareu, espedaçaran

INDICATIU CONDICIONAL: espedaçaria, espedaçaries, espedaçaria, espedaçaríem, espedaçaríeu, espedaçarien

SUBJUNTIU PRESENT: espedaci, espedacis, espedaci, espedacem, espedaceu, espedacin

SUBJUNTIU IMPERFET: espedacés, espedacessis, espedacés, espedacéssim, espedacéssiu, espedacessin

IMPERATIU: espedaça, espedaci, espedacem, espedaceu, espedacin

->espedregar

■espedregar

[de pedra; 1a FONT: 1548]

v tr 1 Treure les pedres (d’un camp, un jardí, etc.).

2 dial Apedregar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espedregar

GERUNDI: espedregant

PARTICIPI: espedregat, espedregada, espedregats, espedregades

INDICATIU PRESENT: espedrego, espedregues, espedrega, espedreguem, espedregueu, espedreguen

INDICATIU IMPERFET: espedregava, espedregaves, espedregava, espedregàvem, espedregàveu, espedregaven

INDICATIU PASSAT: espedreguí, espedregares, espedregà, espedregàrem, espedregàreu, espedregaren

INDICATIU FUTUR: espedregaré, espedregaràs, espedregarà, espedregarem, espedregareu, espedregaran

INDICATIU CONDICIONAL: espedregaria, espedregaries, espedregaria, espedregaríem, espedregaríeu, espedregarien

SUBJUNTIU PRESENT: espedregui, espedreguis, espedregui, espedreguem, espedregueu, espedreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: espedregués, espedreguessis, espedregués, espedreguéssim, espedreguéssiu, espedreguessin

IMPERATIU: espedrega, espedregui, espedreguem, espedregueu, espedreguin

->espeït

espeït -ïda

Part. sil.: es_pa_ït

[del ll. expedītus, -a, -um, part. de expedīre ‘expedir’]

adj dial Lliure de destorbs; expedit. Aquest tros de terra és ben espeït.

->espelagrinar

■espelagrinar

[de pelar]

v tr Pelar per primera vegada una alzina surera traient-ne el suro pelagrí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espelagrinar

GERUNDI: espelagrinant

PARTICIPI: espelagrinat, espelagrinada, espelagrinats, espelagrinades

INDICATIU PRESENT: espelagrino, espelagrines, espelagrina, espelagrinem, espelagrineu, espelagrinen

INDICATIU IMPERFET: espelagrinava, espelagrinaves, espelagrinava, espelagrinàvem, espelagrinàveu, espelagrinaven

INDICATIU PASSAT: espelagriní, espelagrinares, espelagrinà, espelagrinàrem, espelagrinàreu, espelagrinaren

INDICATIU FUTUR: espelagrinaré, espelagrinaràs, espelagrinarà, espelagrinarem, espelagrinareu, espelagrinaran

INDICATIU CONDICIONAL: espelagrinaria, espelagrinaries, espelagrinaria, espelagrinaríem, espelagrinaríeu, espelagrinarien

SUBJUNTIU PRESENT: espelagrini, espelagrinis, espelagrini, espelagrinem, espelagrineu, espelagrinin

SUBJUNTIU IMPERFET: espelagrinés, espelagrinessis, espelagrinés, espelagrinéssim, espelagrinéssiu, espelagrinessin

IMPERATIU: espelagrina, espelagrini, espelagrinem, espelagrineu, espelagrinin

->espelegat

■espelegat -ada

adj Mancat de vegetació; pelat. Muntanyes espelegades.

->espeleo-

■espeleo-

Forma prefixada del mot grec spḗlaion, que significa ‘gruta, caverna’. Ex.: espeleologia.

->espeleobusseig

espeleobusseig

Part. sil.: es_pe_le_o_bus_seig

m ESPEL i ESPORT Modalitat d’espeleologia que consisteix a explorar, amb finalitats esportives o científiques, els trams inundats d’avencs i coves per mitjà de tècniques pròpies del submarinisme.

->espeleobussejador

espeleobussejador -a

Part. sil.: es_pe_le_o_bus_se_ja_dor

m i f ESPEL i ESPORT Persona que practica l’espeleobusseig.

->espeleòleg

■espeleòleg -òloga

Part. sil.: es_pe_le_ò_leg

[de espeleo- i -leg]

m i f 1 Persona versada en espeleologia.

2 Persona que practica l’espeleologia.

->espeleologia

■espeleologia

Part. sil.: es_pe_le_o_lo_gi_a

[de espeleo- i -logia]

f 1 Estudi científic de les coves i els avencs.

2 ESPORT Exploració, amb finalitats esportives o científiques, dels avencs i les coves.

->espeleològic

■espeleològic -a

Part. sil.: es_pe_le_o_lò_gic

[de espeleologia]

adj Relatiu o pertanyent a l’espeleologia.

->espeleològicament

espeleològicament

Part. sil.: es_pe_le_o_lò_gi_ca_ment

[de espeleològic]

adv D’acord amb els principis de l’espeleologia.

->espeleosocorrista

espeleosocorrista

Part. sil.: es_pe_le_o_so_cor_ris_ta

m i f ESPEL i ESPORT Espeleòleg especialista en espeleosocors.

->espeleosocors

espeleosocors

Part. sil.: es_pe_le_o_so_cors

m ESPEL i ESPORT Pràctica espeleològica que té com a objectiu el salvament de persones que han patit un accident o que es troben en una situació perillosa dins un avenc o una cova.

->espell

■espell

[probable variant, per possible defecte de lectura, de l’ant. espelt ‘asta de llança, ast de rostir’, del germ. speut, íd.; 1a FONT: 1459]

m OFIC Eina dels entalladors o argenters per a gravar els encunys de les monedes.

->espellar

■espellar

[de pell]

v tr Llevar la pell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espellar

GERUNDI: espellant

PARTICIPI: espellat, espellada, espellats, espellades

INDICATIU PRESENT: espello, espelles, espella, espellem, espelleu, espellen

INDICATIU IMPERFET: espellava, espellaves, espellava, espellàvem, espellàveu, espellaven

INDICATIU PASSAT: espellí, espellares, espellà, espellàrem, espellàreu, espellaren

INDICATIU FUTUR: espellaré, espellaràs, espellarà, espellarem, espellareu, espellaran

INDICATIU CONDICIONAL: espellaria, espellaries, espellaria, espellaríem, espellaríeu, espellarien

SUBJUNTIU PRESENT: espelli, espellis, espelli, espellem, espelleu, espellin

SUBJUNTIU IMPERFET: espellés, espellessis, espellés, espelléssim, espelléssiu, espellessin

IMPERATIU: espella, espelli, espellem, espelleu, espellin

->espellat

■espellat

[de espellar]

m dial Pelat.

->espelleringar

■espelleringar

[de pelleringa]

v tr Destrossar la roba fent-ne pelleringues.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espelleringar

GERUNDI: espelleringant

PARTICIPI: espelleringat, espelleringada, espelleringats, espelleringades

INDICATIU PRESENT: espelleringo, espelleringues, espelleringa, espelleringuem, espelleringueu, espelleringuen

INDICATIU IMPERFET: espelleringava, espelleringaves, espelleringava, espelleringàvem, espelleringàveu, espelleringaven

INDICATIU PASSAT: espelleringuí, espelleringares, espelleringà, espelleringàrem, espelleringàreu, espelleringaren

INDICATIU FUTUR: espelleringaré, espelleringaràs, espelleringarà, espelleringarem, espelleringareu, espelleringaran

INDICATIU CONDICIONAL: espelleringaria, espelleringaries, espelleringaria, espelleringaríem, espelleringaríeu, espelleringarien

SUBJUNTIU PRESENT: espelleringui, espelleringuis, espelleringui, espelleringuem, espelleringueu, espelleringuin

SUBJUNTIU IMPERFET: espelleringués, espelleringuessis, espelleringués, espelleringuéssim, espelleringuéssiu, espelleringuessin

IMPERATIU: espelleringa, espelleringui, espelleringuem, espelleringueu, espelleringuin

->espelletar

■espelletar

v tr dial Espellar un animal.

->espellida

■espellida

[de espellir]

f Acció de descloure’s una flor.

->espellifadament

espellifadament

[de espellifat]

adv D’una manera espellifada.

->espellifament

■espellifament

[de espellifar]

m 1 1 Acció d’espellifar o espellifar-se;

2 l’efecte.

2 Qualitat d’espellifat.

->espellifar

■espellifar

[de pell]

v 1 tr Malmetre, destrossar, la roba. En poc temps, ha espellifat dos jerseis.

2 pron Aquesta roba s’espellifa fàcilment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espellifar

GERUNDI: espellifant

PARTICIPI: espellifat, espellifada, espellifats, espellifades

INDICATIU PRESENT: espellifo, espellifes, espellifa, espellifem, espellifeu, espellifen

INDICATIU IMPERFET: espellifava, espellifaves, espellifava, espellifàvem, espellifàveu, espellifaven

INDICATIU PASSAT: espellifí, espellifares, espellifà, espellifàrem, espellifàreu, espellifaren

INDICATIU FUTUR: espellifaré, espellifaràs, espellifarà, espellifarem, espellifareu, espellifaran

INDICATIU CONDICIONAL: espellifaria, espellifaries, espellifaria, espellifaríem, espellifaríeu, espellifarien

SUBJUNTIU PRESENT: espellifi, espellifis, espellifi, espellifem, espellifeu, espellifin

SUBJUNTIU IMPERFET: espellifés, espellifessis, espellifés, espelliféssim, espelliféssiu, espellifessin

IMPERATIU: espellifa, espellifi, espellifem, espellifeu, espellifin

->espellifat

■espellifat -ada

[de espellifar; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que porta malament o rompuda la roba.

->espellingar

■espellingar

[de pell]

v tr Espelleringar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espellingar

GERUNDI: espellingant

PARTICIPI: espellingat, espellingada, espellingats, espellingades

INDICATIU PRESENT: espellingo, espellingues, espellinga, espellinguem, espellingueu, espellinguen

INDICATIU IMPERFET: espellingava, espellingaves, espellingava, espellingàvem, espellingàveu, espellingaven

INDICATIU PASSAT: espellinguí, espellingares, espellingà, espellingàrem, espellingàreu, espellingaren

INDICATIU FUTUR: espellingaré, espellingaràs, espellingarà, espellingarem, espellingareu, espellingaran

INDICATIU CONDICIONAL: espellingaria, espellingaries, espellingaria, espellingaríem, espellingaríeu, espellingarien

SUBJUNTIU PRESENT: espellingui, espellinguis, espellingui, espellinguem, espellingueu, espellinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: espellingués, espellinguessis, espellingués, espellinguéssim, espellinguéssiu, espellinguessin

IMPERATIU: espellinga, espellingui, espellinguem, espellingueu, espellinguin

->espellir

■espellir

[del ll. expĕllĕre ‘expulsar’, der. del ll. pellĕre ‘pegar, empènyer’; 1a FONT: 1507]

v 1 intr Descloure’s una flor.

2 pron Les roses ja s’han espellit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espellir

GERUNDI: espellint

PARTICIPI: espellit, espellida, espellits, espellides

INDICATIU PRESENT: espelleixo, espelleixes, espelleix, espellim, espelliu, espelleixen

INDICATIU IMPERFET: espellia, espellies, espellia, espellíem, espellíeu, espellien

INDICATIU PASSAT: espellí, espellires, espellí, espellírem, espellíreu, espelliren

INDICATIU FUTUR: espelliré, espelliràs, espellirà, espellirem, espellireu, espelliran

INDICATIU CONDICIONAL: espelliria, espelliries, espelliria, espelliríem, espelliríeu, espellirien

SUBJUNTIU PRESENT: espelleixi, espelleixis, espelleixi, espellim, espelliu, espelleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: espellís, espellissis, espellís, espellíssim, espellíssiu, espellissin

IMPERATIU: espelleix, espelleixi, espellim, espelliu, espelleixin

->espellissament

■espellissament

[de espellissar]

m Espellifament.

->espellissar

■espellissar

[de pellissa]

v tr i pron Espellifar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espellissar

GERUNDI: espellissant

PARTICIPI: espellissat, espellissada, espellissats, espellissades

INDICATIU PRESENT: espellisso, espellisses, espellissa, espellissem, espellisseu, espellissen

INDICATIU IMPERFET: espellissava, espellissaves, espellissava, espellissàvem, espellissàveu, espellissaven

INDICATIU PASSAT: espellissí, espellissares, espellissà, espellissàrem, espellissàreu, espellissaren

INDICATIU FUTUR: espellissaré, espellissaràs, espellissarà, espellissarem, espellissareu, espellissaran

INDICATIU CONDICIONAL: espellissaria, espellissaries, espellissaria, espellissaríem, espellissaríeu, espellissarien

SUBJUNTIU PRESENT: espellissi, espellissis, espellissi, espellissem, espellisseu, espellissin

SUBJUNTIU IMPERFET: espellissés, espellissessis, espellissés, espellisséssim, espellisséssiu, espellissessin

IMPERATIU: espellissa, espellissi, espellissem, espellisseu, espellissin

->espellofar

■espellofar

[de pellofa; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr Treure la pellofa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espellofar

GERUNDI: espellofant

PARTICIPI: espellofat, espellofada, espellofats, espellofades

INDICATIU PRESENT: espellofo, espellofes, espellofa, espellofem, espellofeu, espellofen

INDICATIU IMPERFET: espellofava, espellofaves, espellofava, espellofàvem, espellofàveu, espellofaven

INDICATIU PASSAT: espellofí, espellofares, espellofà, espellofàrem, espellofàreu, espellofaren

INDICATIU FUTUR: espellofaré, espellofaràs, espellofarà, espellofarem, espellofareu, espellofaran

INDICATIU CONDICIONAL: espellofaria, espellofaries, espellofaria, espellofaríem, espellofaríeu, espellofarien

SUBJUNTIU PRESENT: espellofi, espellofis, espellofi, espellofem, espellofeu, espellofin

SUBJUNTIU IMPERFET: espellofés, espellofessis, espellofés, espelloféssim, espelloféssiu, espellofessin

IMPERATIU: espellofa, espellofi, espellofem, espellofeu, espellofin