->dextrogir

■dextrogir -a

[de dextro- i -gir]

adj 1 FÍS Dit de la substància que desvia el pla de vibració de la llum polaritzada cap a la dreta (en el sentit de les busques del rellotge).

2 ESCR 1 Dit de l’escriptura que va d’esquerra a dreta.

2 Dit de l’escriptura inclinada cap a la dreta (oposada a la sinistrogira).

3 HERÀLD Dit del braç que es dirigeix del costat destre de l’escut vers el sinistre mostrant sempre el colze.

->dextrorotatori

■dextrorotatori -òria

[de dextro- i rotatori]

adj FÍS dextrogir 1.

->dextrors

■dextrors -a

[del ll. dextrorsus ‘cap a la dreta’, comp. de dexter i versus]

adj 1 Que s’enfila helicoïdalment d’esquerra a dreta (mirant des de fora).

2 BOT Dit de les tiges i òrgans volubles que, mirats des de l’àpex, giravolten vers la dreta.

->dextrosa

■dextrosa

f QUÍM ORG Glucosa.

->dg

dg

símb METROL decigram.

->dg.

dg.

abrev diumenge.

->di-¹

■di-¹

QUÍM Prefix, del grec dis, que significa ‘dues vegades’, ‘doble’, emprat especialment en la formació dels noms sistemàtics dels composts inorgànics per a indicar doble proporció estequiomètrica d’un dels elements.

->di-²

di-²

Prefix, del grec diá, que significa ‘a través de’. Ex.: dielèctric.

->di-³

di-³

Prefix, del llatí dis-, que significa ‘contrari a’. Ex.: diferent, difícil.

->dia

■dia

Part. sil.: di_a

[del ll. vg. *dia, ll. cl. dies, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 1 Temps que dura la claror del sol o interval entre una nit i la següent. Els dies són curts a l’hivern i llargs a l’estiu. A la primavera els dies s’allarguen i, passat Sant Joan, s’escurcen. Claror de dia. A punta de dia. El dia apunta, romp. A la caiguda del dia.

2 a la caiguda del dia Al capvespre.

3 a punta (o al trenc) de dia Quan comença a fer-se de dia.

4 apuntar (o clarejar, o rompre, etc.) el dia (o fer-se de dia) Sortir el sol, començar a haver-hi claror.

5 bon dia! (o bon dia i bona hora!) Fórmula de salutació usada durant tot el dia, especialment al matí.

6 començar el dia Iniciar l’activitat d’un dia.

7 de dia Durant el dia, el temps que hi ha claror de sol.

8 dia artificial Temps que va des de la sortida a la posta del sol.

9 dia i nit (o nit i dia) En tot temps, durant el dia i la nit, sense cessar.

10 ésser dia clar Haver sortit el sol, haver-hi claror.

11 fer del dia nit i de la nit dia Treballar o estar despert durant la nit i dormir o reposar durant el dia.

12 gran dia Ben entrat el matí, quan el sol ja fa estona que ha sortit.

2 Temps atmosfèric referit a un dia determinat. Ennuvolar-se el dia. Quin dia feia ahir a Girona?

3 Estat d’ànim, sensacions, etc., amb relació a un dia determinat. Avui tinc un dia bo, tranquil. He passat un dia boig.

4 ASTR 1 Interval de temps que tarda la Terra a donar una volta sobre si mateixa.

2 Espai de temps que empra un astre a donar una volta completa sobre el seu eix.

3 dia sideral (o sideri) Interval de temps entre dues passades consecutives d’un estel pel meridià d’un lloc.

4 dia solar Interval de temps entre dues passades consecutives del Sol pel meridià d’un lloc.

5 1 En el curs del temps, cada divisió de la durada d’un dia solar, que comença al punt de mitjanit i comprèn vint-i-quatre hores. El dia 1 de maig.

2 Diada. El dia de Cap d’any.

3 a dia adiat (o cert, o sabut) loc adv El dia prefixat per fer alguna cosa.

4 a dies Uns dies sí i uns altres no.

5 a l’altre dia L’endemà.

6 al dia fig Al corrent, sense retard.

7 al seu dia Al seu temps, oportunament.

8 cada dia Tots els dies.

9 de cada dia No reservat per als dies de festa o extraordinaris. El vestit de cada dia.

10 de dia en dia (o dia a dia) Cada dia, l’un darrere l’altre.

11 del dia D’avui. Pa del dia.

12 demà serà un altre dia Expressió que indica que hom espera o preveu que les circumstàncies canviïn i, en funció d’això, proposa alguna activitat, la solució d’algun problema, etc.

13 dia darrer Dia de la mort.

14 dia del Senyor CRIST Traducció literal de l’expressió llatina dies dominica amb què era conegut el dia de la resurrecció de Jesús i de la qual derivà el mot diumenge.

15 dia dels fets DR Dia en què es van produir uns fets que són objecte d’una actuació judicial.

16 dia de missa (o de precepte) CATOL Diumenge i altres dies que l’Església commemora alguna solemnitat litúrgica prou important per a demanar dels fidels l’assistència a missa.

17 dia de tribunals ant DR Dia que es donava audiència judicial, s’obrien els tribunals i s’hi presentaven els jutges i els ministres a càrrec dels quals era l’administració de justícia.

18 dia eclesiàstic LITÚRG Per al culte eclesiàstic, dia comptat des de l’hora de vespres d’un dia a la mateixa hora de l’endemà.

19 dia feiner (o obrer, o de treball, o de feina, o de cada dia, etc.) Dia no festiu.

20 dia festiu (o de festa) Dia que hom no treballa perquè cal commemorar una festa o simplement perquè és diumenge.

21 dia hàbil DR Dia que és utilitzable per a les actuacions judicials, que normalment no és feriat.

22 dia inhàbil DR Dia amb el treball de jutges i de tribunals suspès, perquè és diumenge o festa oficial religiosa o civil o temps de folgança.

23 dia per altre i dos arreu iròn Molt sovint; un dia sí i l’altre també.

24 dia per dia Comptat exactament, sense un dia de més ni de menys. Tornarem d’aquí a un mes dia per dia.

25 dia rodó Dia feiner comprès entre dos dies festius.

26 d’un dia a l’altre fig En un curt espai de temps, en un dia proper.

27 d’un dia a l’altre (o el millor dia) Expressió que indica que una cosa pot succeir sense dia fixat, qualsevol dia.

28 d’un dia per l’altre Per a l’endemà.

29 ésser més llarg que un dia sense pa fig Ésser molt llarg, inacabable.

30 hi ha més dies que llonganisses col·loq Frase que hom diu per significar que encara queda temps per a fer una cosa de llarga durada.

31 l’altre dia Un dels dies proppassats.

32 posar al dia Posar al corrent. Aquesta setmana posarem al dia la llista de subscriptors.

33 tal dia farà un any (o l’any) Expressió que indica indiferència o que hom no concedeix cap importància a un fet.

34 tenir dies Estar algú un dia d’una manera i un altre d’una altra.

35 tot el sant dia El dia complet.

36 tot el sant dia (o simplement el sant dia) hiperb Molta estona, sovint.

37 un dia Un dia futur indeterminat.

38 un (o algun) dia (o un bon [o un bell] dia) Un dia concret que hom no vol o no pot determinar.

39 un dia no i l’altre tampoc iròn Mai.

40 un dia sí l’altre també iròn Contínuament, sempre.

41 un dia sí un dia no (o dia sí dia no, o dia per altre, o un dia sí i un altre no) Cada dos dies.

42 viure al dia Gastar tot el que hom guanya sense estalviar res.

6 p ext 1 Època, espai de temps, referit a un esdeveniment.

2 avui dia (o avui en dia, o en el dia, o en el dia d’avui) Actualment, en el temps, l’època, presents.

3 del dia Del temps present. Els costums del dia.

4 el dia de demà En el temps a venir.

7 pl Vida. Va acabar els seus dies a França.

8 pl 1 Edat, generalment avançada, d’una persona. És una persona de dies.

2 tenir (o tenir els seus, o els teus, o els meus, etc.) dies Ésser vella una persona.

3 tenir els seus dies p ext Ésser vella una cosa.

9 dia darrer (o dia del judici) CRIST 1 Expressió que designa el moment del judici després de la mort.

2 Dia de la manifestació final de Jesucrist, a la fi de la història.

10 dia del Senyor BÍBL Expressió bíblica emprada pels profetes per a indicar els temps messiànics o el dia del judici en els últims temps.

->dia-

■dia-

Prefix, del grec diá, que significa ‘a través de’. Ex.: diacronia, diatèrmic.

->diabasa

■diabasa

Part. sil.: di_a_ba_sa

f PETROG Mena de roca, anomenada també dolerita, formada per cristalls de feldspat inclosos en una matriu de petits cristalls de piroxens.

->diabètic

■diabètic -a

Part. sil.: di_a_bè_tic

[de diabetis; 1a FONT: 1888, DLab.]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la diabetis.

2 adj i m i f Que pateix de diabetis.

->diabetis

■diabetis

Part. sil.: di_a_be_tis

[del gr. diabḗtēs ‘sifó’, der. de diabaínō ‘travessar, passar’, per l’excessiva secreció d’orina; el canvi de -etes en -etis és influït per noms mèdics en -itis; 1a FONT: 1888, DLab.]

f PAT 1 Nom genèric donat a totes les afeccions caracteritzades per una excessiva excreció urinària (poliúria).

2 esp Diabetis sacarina.

3 diabetis insípida Diabetis caracteritzada per una alteració en la regulació hidrosalina de l’organisme.

4 diabetis sacarina (o ‘mellitus’) Diabetis que es manifesta fonamentalment per trastorns del metabolisme hidrocarbonat, però que afecta també els lípids i les proteïnes, i s’acompanya d’hiperglucèmia.

->diablàstic

diablàstic -a

Part. sil.: di_a_blàs_tic

adj PETROG Dit de la mena de creixement dels diferents minerals que formen una roca consistent en una interpenetració irregular dels distints cristalls components.

->diable

■diable

Part. sil.: di_a_ble

[del ll. td. diabŏlus, i aquest, del gr. diábolos, íd., pròpiament ‘l’acusador, el calumniador’, der. de diabállō ‘separar, acusar, calumniar’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 1 BÍBL, CRIST i ETNOG Personificació de l’esperit del mal.

2 pl En frases interrogatives o exclamatives, o emprat com a interjecció, denota enuig, estranyesa, resolució, etc. Qui diables ho ha escampat? Com diables t’ho fas?

3 anar-se’n al diable Perdre’s, fer-se malbé, ésser destruïda alguna cosa sense remissió.

4 com el diable (o un diable, o mil diables, etc.) (o més que el diable [o un diable, o mil diables, etc.]) Moltíssim.

5 del diable Qualificació que denota enuig, menyspreu, etc. Aquest afer del diable!

6 del diable (o de tots els diables, o de mil diables, etc.) Qualificació que hom aplica a alguna cosa extraordinària, desmesurada. Han armat un escàndol de cent mil diables!

7 donar (o vendre) l’ànima al diable Fer amb ell un pacte segons el qual hom li abandona l’ànima després de la mort a canvi d’obtenir riqueses, plaers, poder.

8 donar-se al diable (o a tots els diables) Desesperar-se, impacientar-se excessivament, irritar-se molt.

9 el diable, quan és vell, es fa ermità Refrany que vol dir que els vells adopten una conducta assenyada i diferent de quan eren joves.

10 enviar (o engegar) al diable Engegar algú o alguna cosa, desentendre-se’n, rebutjar iradament en una conversa allò que l’altre diu, etc.

11 ésser posseït del diable Estar endimoniat.

12 que el diable se m’emporti (o se m’endugui) si... Expressió amb què hom assevera que allò que diu és cert.

13 tenir el diable al cos Ésser bellugadís, turbulent, entremaliat, etc.

14 treballar per al diable Treballar sense gens de profit o sense saber per a què.

15 vés-te’n (o aneu-vos-en, o que se’n vagi, etc.) al diable! Expressió amb què hom envia algú o alguna cosa al diable.

2 Príncep dels àngels rebels.

3 1 Persona que hom compara a un diable, per dolenta, enutjosa, etc., per temerària, turbulenta, entremaliada, etc. Aquest diable d’home no em dóna sinó disgusts!

2 p ext Aquest gosset és un diable. Diable de bicicleta: ja se m’ha tornat a fer malbé!

3 pobre diable Pobre home, infeliç, persona de poca vàlua o de poca categoria social.

4 1 Dit d’una persona que meravella en alguna cosa. Diable de Joan: ho ha resolt en un moment!

2 p ext Diable de novel·la: a cada nova lectura hi trobo detalls més apassionants!

5 Carretó de dues rodes, molt lleuger, que serveix per a transportar fardells o paquets.

6 AGR Mena de trill format per un cilindre de fusta amb dues rodes proveït de tallants, que hom fa rodar per damunt l’era i serveix per a rompre i tallar la palla.

7 HERÀLD Figura fabulosa representada per un home nu amb ales i cua de drac, banyes i urpes i a vegades armat d’una forca.

8 diable desmotador TÈXT Màquina emprada, després del desgreixatge de la llana, per a eliminar mecànicament les restes vegetals que porta.

9 diable desfibrador TÈXT Màquina emprada per a desfibrar llanes embullades, o retalls de draps de llana, nous o usats.

10 diable de Tasmània ZOOL Mamífer metateri de la família dels dasiúrids (Sarcophilus narrisii), carnívor, de marsupi poc profund, en forma de ferradura, i de pelatge curt i fosc amb taques blanques.

11 diners del diable En alguns indrets dels Països Catalans, nom popular per a designar els nummulits fòssils, de forma discoïdal.

->diablejar

■diablejar

Part. sil.: di_a_ble_jar

[de diable; 1a FONT: 1888, DLab.]

v intr Fer diableries.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: diablejar

GERUNDI: diablejant

PARTICIPI: diablejat, diablejada, diablejats, diablejades

INDICATIU PRESENT: diablejo, diableges, diableja, diablegem, diablegeu, diablegen

INDICATIU IMPERFET: diablejava, diablejaves, diablejava, diablejàvem, diablejàveu, diablejaven

INDICATIU PASSAT: diablegí, diablejares, diablejà, diablejàrem, diablejàreu, diablejaren

INDICATIU FUTUR: diablejaré, diablejaràs, diablejarà, diablejarem, diablejareu, diablejaran

INDICATIU CONDICIONAL: diablejaria, diablejaries, diablejaria, diablejaríem, diablejaríeu, diablejarien

SUBJUNTIU PRESENT: diablegi, diablegis, diablegi, diablegem, diablegeu, diablegin

SUBJUNTIU IMPERFET: diablegés, diablegessis, diablegés, diablegéssim, diablegéssiu, diablegessin

IMPERATIU: diableja, diablegi, diablegem, diablegeu, diablegin

->diableria

■diableria

Part. sil.: di_a_ble_ri_a

[de diable]

f 1 Idea o acció diabòlica.

2 p ext Entremaliadura.

->diablessa

■diablessa

Part. sil.: di_a_bles_sa

[de diable; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 Diable del sexe femení.

2 esp i fig Dona dolenta com un diable.

->diablia

diablia

Part. sil.: di_a_bli_a

[de diable; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

f Diableria.

->diabló

■diabló

Part. sil.: di_a_bló

[de diable]

m 1 Diable petit.

2 fig Infant entremaliat.

3 ENTOM Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels curculiònids (Balaninus sp), proveït d’una llarga probòscide amb què perfora la closca de certs fruits i que comprèn com a espècies principals el diabló de l’avellaner (B. nucum) i el diabló del castanyer (B. elephas).

->diabòlic

■diabòlic -a

Part. sil.: di_a_bò_lic

[del ll. diabolĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. diabolikós, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

adj 1 Relatiu o pertanyent al diable o als diables. Poder diabòlic. Arts diabòliques.

2 p ext Molt dolent, perniciós, repulsiu, etc. Quin governant més diabòlic: es complau a vessar sang.

->diabolical

■diabolical

Part. sil.: di_a_bo_li_cal

[de diabòlic; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Diabòlic.

->diabòlicament

■diabòlicament

Part. sil.: di_a_bò_li_ca_ment

[de diabòlic]

adv D’una manera diabòlica.

->diabolisme

■diabolisme

Part. sil.: di_a_bo_lis_me

[de diable]

m Culte al diable; satanisme.

->diàbolo

■diàbolo

Part. sil.: di_à_bo_lo

[del fr. diabolo, format sobre l’arrel de diabolique, amb possible influx de l’it. diavolo, tot i que en it. el mateix mot (i joc) diabolo es considera també d’origen fr]

m JOCS Joc en què hom fa rodar, llança enlaire i toma un rodet amb un cordill que té agafat pels dos caps mitjançant dos pals que fa pujar i baixar alternativament.

->diac

■diac

Part. sil.: di_ac

m ELECTRÒN Dispositiu electrònic semiconductor equivalent a dos díodes connectats en antiparal·lel.

->diaca

■diaca

Part. sil.: di_a_ca

[del ll. td. diacŏnus (del gr. diákonos ‘servidor’), que donà l’ant. diaque (pl. diàquens); del pl. en -es es féu el singular diaca, com poeta, papa; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m CRIST Cristià ordenat que té la missió d’ajudar el bisbe i el prevere en les funcions litúrgiques, magisterials i benèfiques.

->diacetil

■diacetil

Part. sil.: di_a_ce_til

m QUÍM ORG i ALIM Diametil cetona, substància present en l’oli de llorer i en d’altres.

->diacetona alcohol

diacetona alcohol

Part. sil.: di_a_ce_to_na al_co_hol

f QUÍM ORG Líquid inflamable que es descompon per contacte prolongat amb àlcalis i per destil·lació a la pressió atmosfèrica.

->diàcid

■diàcid -a

Part. sil.: di_à_cid

adj QUÍM Dit d’una base la molècula de la qual té dos hidroxils substituïbles.

->diacinesi

diacinesi

Part. sil.: di_a_ci_ne_si

f CIT Estat final de la profase de la meiosi.

->diaclasament

■diaclasament

Part. sil.: di_a_cla_sa_ment

m GEOL Disposició i freqüència dels plans de diàclasi en una roca.

->diaclasat

■diaclasat -ada

Part. sil.: di_a_cla_sat

adj GEOL Dit de la roca afectada per diàclasi.

->diàclasi

■diàclasi

Part. sil.: di_à_cla_si

f GEOL Fractura en una roca rígida sense desplaçament relatiu dels dos fragments.

->diaconal

■diaconal

Part. sil.: di_a_co_nal

[del ll. ecl. diaconalis, íd.]

adj Relatiu o pertanyent al diaca.

->diaconat

■diaconat

Part. sil.: di_a_co_nat

[del ll. ecl. diaconatus, -us, íd.]

m CRIST 1 Grau de diaca dins el sagrament de l’orde.

2 Ministeri del diaca.

3 Conjunt dels diaques d’una Església, d’un país, etc.

->diaconessa

■diaconessa

Part. sil.: di_a_co_nes_sa

[del ll. ecl. diaconissa, íd.]

f CRIST 1 Dona que ha estat ordenada de diaca.

2 En l’Església primitiva i entre els reformats, verge o vídua encarregada oficialment d’un servei anàleg al del diaca.

->diaconia

■diaconia

Part. sil.: di_a_co_ni_a

[del ll. ecl. diaconia, íd.]

f CRIST 1 Circumscripció eclesiàstica sota la cura d’un diaca.

2 En l’Església primitiva, assistència benèfica pròpia del diaconat.

3 Institució benèfica de l’Església Evangèlica.

->diàcrisi

■diàcrisi

Part. sil.: di_à_cri_si

[del gr. diákrisis ‘distinció’]

f PAT 1 Crisi característica d’una malaltia.

2 Evacuació que acompanya a vegades aquesta crisi.

->diacrític

■diacrític -a

Part. sil.: di_a_crí_tic

[del gr. diakritikós ‘distintiu’; 1a FONT: c. 1900]

1 adj Que serveix per a caracteritzar, per a distingir. Símptomes diacrítics.

2 signe diacrític (o simplement diacrític m) FON Senyal convencional que hom afegeix a un signe gràfic i que representa una realització fonemàtica, per indicar alguna mena de modificació fonètica.

->diacronia

■diacronia

Part. sil.: di_a_cro_ni_a

[de dia- i -cronia]

f LING Manera de considerar els fets lingüístics des del punt de vista de llur evolució.

->diacrònic

■diacrònic -a

Part. sil.: di_a_crò_nic

[de dia- i -crònic]

adj LING Relatiu o pertanyent a la diacronia.

->diacústica

■diacústica

Part. sil.: di_a_cús_ti_ca

[de dia- i acústica]

f Estudi del so refractat.

->diada

■diada

Part. sil.: di_a_da

[de dia; 1a FONT: 1577]

f 1 Dia assenyalat, en què hom celebra una festa popular o solemne, de caràcter religiós, esportiu o cívic. La diada de Corpus.

2 Dia amb relació al temps que fa; temps. Avui ha fet una diada molt calorosa.

3 Dia amb relació a l’activitat humana. Dijous tenim la diada de regar.

->díade

díade

Part. sil.: dí_a_de

f 1 Grup, conjunt, de dos elements.

2 GEN Conjunt de les dues cèl·lules que resulten de la primera divisió meiòtica.

3 GEN Cromosoma integrat per dues cromàtides durant la primera divisió meiòtica.

->diadelf

■diadelf -a

Part. sil.: di_a_delf

adj BOT 1 Dit dels estams agrupats en dos fascicles, un dels quals sovint consta d’un sol estam.

2 Dit de la planta, de la flor o de l’androceu amb estams diadelfs.

->diadema

■diadema

Part. sil.: di_a_de_ma

[del ll. diadēma, i aquest, del gr. diádēma, -atos, íd.; 1a FONT: 1431]

f 1 Faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc., amb què els sobirans se cenyeixen el cap.

2 1 poèt Corona.

2 cenyir la diadema fig Esdevenir rei.

3 Adornament del cap que consisteix en un cercle de pedres o de metalls preciosos, de roba, de plàstic, etc.

4 HERÀLD 1 Cèrcol d’or posat generalment voltant el cap pel darrere.

2 Cadascun dels arcs que tanquen per la part superior les corones i damunt la intersecció dels quals descansa el món amb la creu.

->diademat

■diademat -ada

Part. sil.: di_a_de_mat

[de diadema]

adj HERÀLD Decorat amb una diadema.

->diadematoïdeus

diadematoïdeus

Part. sil.: di_a_de_ma_to_ï_deus

m ZOOL 1 pl Ordre d’equinoderms de la classe dels equinoïdeus que comprèn la família dels equínids.

2 sing Equinoderm de l’ordre dels diadematoïdeus.

->diàdic

■diàdic -a

Part. sil.: di_à_dic

adj MAT Dit d’una operació amb dos operands.

->diàdoc

■diàdoc

Part. sil.: di_à_doc

m HIST 1 Títol donat als generals d’Alexandre el Gran.

2 A Grècia, títol donat al príncep hereu del regne.

->diadococinèsia

diadococinèsia

Part. sil.: di_a_do_co_ci_nè_si_a

f FISIOL Facultat del cerebel que coordina la realització de moviments successius i alternants.

->diàfan

■diàfan -a

Part. sil.: di_à_fan

[del gr. diaphanḗs ‘transparent’; 1a FONT: 1491]

adj transparent 1.

->diafanitat

■diafanitat

Part. sil.: di_a_fa_ni_tat

[de diàfan; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de diàfan.

->diafanòmetre

diafanòmetre

Part. sil.: di_a_fa_nò_me_tre

m QUÍM ANAL Instrument emprat per a mesurar la diafanitat dels fluids.

->diafàsic

diafàsic -a

Part. sil.: di_a_fà_sic

[de dia- i -fàsic]

adj LING Relatiu a la varietat d’una llengua segons els elements extralingüístics o contextuals (tema, interlocutor, propòsit, grau de formalitat).

->diàfisi

■diàfisi

Part. sil.: di_à_fi_si

f ANAT Cos o part mitjana dels ossos llargs.

->diafisial

diafisial

Part. sil.: di_a_fi_si_al

adj Relatiu o pertanyent a la diàfisi.

->diafonia

■diafonia

Part. sil.: di_a_fo_ni_a

[de dia- i -fonia]

f 1 MÚS Polifonia de dues veus.

2 MÚS En la teoria de la música grega antiga, interval dissonant.

3 TELECOM i ELECTRÒN Transferència indesitjada d’informació des d’un circuit o un canal de transmissió, o bé d’un sistema de memòria, a un altre que és situat a prop.

->diafonòmetre

diafonòmetre

Part. sil.: di_a_fo_nò_me_tre

[de diafonia i -metre]

m TELECOM i ELECTRÒN Aparell destinat a mesurar la diafonia entre dos canals d’informació o més.

->diaforesi

■diaforesi

Part. sil.: di_a_fo_re_si

[del ll. diaphorēsis ‘suor’, i aquest, del gr. diaphórēsis ‘evacuació d’humors’]

f MED i FARM Transpiració, sudació, especialment si és profusa.

->diaforètic

■diaforètic -a

Part. sil.: di_a_fo_rè_tic

[del gr. diaphorētikós, íd.; 1a FONT: c. 1500, Cauliach]

adj FARM Que activa la perspiració; sudorífic.

->diafragma

■diafragma

Part. sil.: di_a_frag_ma

[del ll. td. diaphragma, i aquest, del gr. diáphragma ‘separació’; 1a FONT: c. 1500, Cauliach]

m 1 1 ANAT Envà musculomembranós, en forma de cúpula de convexitat superior, que separa l’abdomen i el tòrax.

2 MED Paret musculomembranosa de separació entre dues cavitats naturals.

3 ELECTROQ En una pila elèctrica, en processos electrolítics, envà porós per a separar solucions.

4 diafragma contraceptiu MED Peça de goma o d’un material similar que hom col·loca en la part més profunda de la vagina, davant el coll uterí, per impedir l’entrada dels espermatozoides dins la cavitat uterina i evitar així la posterior fecundació de l’òvul.

2 ELECTRÒN Làmina emprada en altaveus i micròfons per a convertir les ones sonores en vibracions mecàniques o aquestes en ones sonores.

3 FOTOG Obertura per on entra la llum en una càmera fotogràfica o bé filmadora i que és regulable a voluntat.

4 TECNOL Làmina situada perpendicularment a la direcció del moviment d’un fluid i amb un forat concèntric amb l’eix del conducte.

->diafragmar

diafragmar

Part. sil.: di_a_frag_mar

[de diafragma]

v tr FOTOG Regular el diafragma d’una càmera fotogràfica per tal de controlar la il·luminació de la imatge o la profunditat de camp.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: diafragmar

GERUNDI: diafragmant

PARTICIPI: diafragmat, diafragmada, diafragmats, diafragmades

INDICATIU PRESENT: diafragmo, diafragmes, diafragma, diafragmem, diafragmeu, diafragmen

INDICATIU IMPERFET: diafragmava, diafragmaves, diafragmava, diafragmàvem, diafragmàveu, diafragmaven

INDICATIU PASSAT: diafragmí, diafragmares, diafragmà, diafragmàrem, diafragmàreu, diafragmaren

INDICATIU FUTUR: diafragmaré, diafragmaràs, diafragmarà, diafragmarem, diafragmareu, diafragmaran

INDICATIU CONDICIONAL: diafragmaria, diafragmaries, diafragmaria, diafragmaríem, diafragmaríeu, diafragmarien

SUBJUNTIU PRESENT: diafragmi, diafragmis, diafragmi, diafragmem, diafragmeu, diafragmin

SUBJUNTIU IMPERFET: diafragmés, diafragmessis, diafragmés, diafragméssim, diafragméssiu, diafragmessin

IMPERATIU: diafragma, diafragmi, diafragmem, diafragmeu, diafragmin

->diafragmat-

■diafragmat-

Forma prefixada del mot grec diáphragma, -atos, que significa ‘separació’. Ex.: diafragmatitis.

->diafragmàtic

■diafragmàtic -a

Part. sil.: di_a_frag_mà_tic

[de diafragma]

adj Relatiu o pertanyent al diafragma. Respiració diafragmàtica.

->diafragmato-

■diafragmato-

Forma prefixada del mot grec diáphragma, -atos, que significa ‘separació’. Ex.: diafragmatocele.

->diagènesi

■diagènesi

Part. sil.: di_a_gè_ne_si

f 1 METEOR Conjunt de canvis produïts en els estrats del mantell de neu a causa de noves deposicions.

2 PETROG Conjunt de canvis fisicoquímics soferts pels sediments, sense alteració de llur composició mineralògica, des que es dipositen fins que formen una roca coherent.

->diagenitzar

■diagenitzar

Part. sil.: di_a_ge_nit_zar

[de diagènesi]

v tr PETROG Produir diagènesi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: diagenitzar

GERUNDI: diagenitzant

PARTICIPI: diagenitzat, diagenitzada, diagenitzats, diagenitzades

INDICATIU PRESENT: diagenitzo, diagenitzes, diagenitza, diagenitzem, diagenitzeu, diagenitzen

INDICATIU IMPERFET: diagenitzava, diagenitzaves, diagenitzava, diagenitzàvem, diagenitzàveu, diagenitzaven

INDICATIU PASSAT: diagenitzí, diagenitzares, diagenitzà, diagenitzàrem, diagenitzàreu, diagenitzaren

INDICATIU FUTUR: diagenitzaré, diagenitzaràs, diagenitzarà, diagenitzarem, diagenitzareu, diagenitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: diagenitzaria, diagenitzaries, diagenitzaria, diagenitzaríem, diagenitzaríeu, diagenitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: diagenitzi, diagenitzis, diagenitzi, diagenitzem, diagenitzeu, diagenitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: diagenitzés, diagenitzessis, diagenitzés, diagenitzéssim, diagenitzéssiu, diagenitzessin

IMPERATIU: diagenitza, diagenitzi, diagenitzem, diagenitzeu, diagenitzin

->diageotròpic

diageotròpic -a

Part. sil.: di_a_ge_o_trò_pic

adj BOT Que presenta geotropisme transversal.

->diageotropisme

■diageotropisme

Part. sil.: di_a_ge_o_tro_pis_me

m BOT Geotropisme transversal.

->diàglif

■diàglif

Part. sil.: di_à_glif

[del gr. diaglyphḗ ‘incisió’]

m Dibuix fet a la pedra o un altre material dur talment que una impressió del dibuix dóna una figura en relleu.

->diagnosi

■diagnosi

Part. sil.: di_ag_no_si

[del gr. diágnōsis ‘discerniment, examen, decisió’]

f 1 BIOL Descripció concisa dels caràcters distintius d’un organisme o d’un grup taxonòmic.

2 MED Coneixença de l’estat psicofísic de l’organisme que hom adquireix a través de l’observació de molt diversos signes diagnòstics.

->diagnòstic

■diagnòstic -a

Part. sil.: di_ag_nòs_tic

[del gr. diagnōstikós ‘que fa discernir, distingir’; 1a FONT: 1839, DLab.]

MED 1 adj 1 Que serveix per a reconèixer.

2 signe diagnòstic Cadascun dels signes d’una malaltia.

2 m Diagnosi.

->diagnosticar

■diagnosticar

Part. sil.: di_ag_nos_ti_car

[de diagnòstic; 1a FONT: 1911]

v tr Fer la diagnosi d’una malaltia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: diagnosticar

GERUNDI: diagnosticant

PARTICIPI: diagnosticat, diagnosticada, diagnosticats, diagnosticades

INDICATIU PRESENT: diagnostico, diagnostiques, diagnostica, diagnostiquem, diagnostiqueu, diagnostiquen

INDICATIU IMPERFET: diagnosticava, diagnosticaves, diagnosticava, diagnosticàvem, diagnosticàveu, diagnosticaven

INDICATIU PASSAT: diagnostiquí, diagnosticares, diagnosticà, diagnosticàrem, diagnosticàreu, diagnosticaren

INDICATIU FUTUR: diagnosticaré, diagnosticaràs, diagnosticarà, diagnosticarem, diagnosticareu, diagnosticaran

INDICATIU CONDICIONAL: diagnosticaria, diagnosticaries, diagnosticaria, diagnosticaríem, diagnosticaríeu, diagnosticarien

SUBJUNTIU PRESENT: diagnostiqui, diagnostiquis, diagnostiqui, diagnostiquem, diagnostiqueu, diagnostiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: diagnostiqués, diagnostiquessis, diagnostiqués, diagnostiquéssim, diagnostiquéssiu, diagnostiquessin

IMPERATIU: diagnostica, diagnostiqui, diagnostiquem, diagnostiqueu, diagnostiquin

->diagòmetre

■diagòmetre

Part. sil.: di_a_gò_me_tre

m METROL Conductímetre.

->diagonal

■diagonal

Part. sil.: di_a_go_nal

[del ll. diagonalis, íd., i aquest, llatinitzat del gr. diagṓnios, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 1 adj Que travessa quelcom obliquament, segons la direcció d’una diagonal 2.

2 en diagonal loc adv En direcció obliqua, d’un vèrtex a un altre de no immediat.

2 f GEOM 1 Segment d’una recta que uneix dos vèrtexs no consecutius d’un polígon.

2 Segment d’una recta que uneix dos vèrtexs d’un políedre no situats a la mateixa cara.

3 Recta que en talla unes altres de paral·leles però no perpendicularment a elles.

3 adj GEOM Dit d’una superfície que passa per dues arestes no adjacents d’un políedre.

4 f FERROC Via que talla en angle agut un feix de vies paral·leles i les enllaça mitjançant els corresponents canvis de via.

->diagonalitzable

diagonalitzable

Part. sil.: di_a_go_na_lit_za_ble

adj MAT Dit d’un endomorfisme d’un espai vectorial que, en una determinada base, admet una matriu diagonal, és a dir, que admet diagonalització.

->diagonalització

■diagonalització

Part. sil.: di_a_go_na_lit_za_ci_ó

f MAT 1 Acció de diagonalitzar;

2 l’efecte.

->diagonalitzar

diagonalitzar

v tr MAT Convertir en forma diagonal (la matriu d’un endomorfisme d’un espai vectorial) mitjançant un canvi de base.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: diagonalitzar

GERUNDI: diagonalitzant

PARTICIPI: diagonalitzat, diagonalitzada, diagonalitzats, diagonalitzades

INDICATIU PRESENT: diagonalitzo, diagonalitzes, diagonalitza, diagonalitzem, diagonalitzeu, diagonalitzen

INDICATIU IMPERFET: diagonalitzava, diagonalitzaves, diagonalitzava, diagonalitzàvem, diagonalitzàveu, diagonalitzaven

INDICATIU PASSAT: diagonalitzí, diagonalitzares, diagonalitzà, diagonalitzàrem, diagonalitzàreu, diagonalitzaren

INDICATIU FUTUR: diagonalitzaré, diagonalitzaràs, diagonalitzarà, diagonalitzarem, diagonalitzareu, diagonalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: diagonalitzaria, diagonalitzaries, diagonalitzaria, diagonalitzaríem, diagonalitzaríeu, diagonalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: diagonalitzi, diagonalitzis, diagonalitzi, diagonalitzem, diagonalitzeu, diagonalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: diagonalitzés, diagonalitzessis, diagonalitzés, diagonalitzéssim, diagonalitzéssiu, diagonalitzessin

IMPERATIU: diagonalitza, diagonalitzi, diagonalitzem, diagonalitzeu, diagonalitzin

->diagonalment

■diagonalment

Part. sil.: di_a_go_nal_ment

[de diagonal; 1a FONT: c. 1500, Cauliach]

adv En la direcció d’una diagonal.

->diàgraf

■diàgraf

Part. sil.: di_à_graf

[de dia- i -graf]

m Instrument de dibuix que serveix per a transportar damunt el paper la representació d’un objecte mitjançant un punt de mira mòbil i un cursor proveït d’un llapis.

->diagrafia

■diagrafia

Part. sil.: di_a_gra_fi_a

[de dia- i -grafia]

f Enregistrament continu, en un gràfic, de certs paràmetres físics (el potencial espontani, la velocitat de les ones acústiques, la radioactivitat natural, etc.) d’un pou o d’una perforació mitjançant un sensor mòbil.

->diagrama

■diagrama

Part. sil.: di_a_gra_ma

[del gr. diágramma ‘registre; dibuix; pla’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 Representació gràfica d’un fenomen, d’una llei o de la distribució de les parts d’una cosa.

2 FÍS Gràfic traçat generalment en un pla dotat d’uns eixos de coordenades per tal d’il·lustrar la relació existent entre dues quantitats variables, una de les quals hom pot considerar com a funció de l’altra.

3 diagrama de blocs ELECTRÒN i ENG Representació gràfica esquemàtica i funcional d’un sistema, sovint electrònic, en la qual figuren els seus elements o parts constituents (blocs), amb les funcions corresponents a cadascuna d’aquestes i llur interacció, representada per línies que uneixen aquests blocs.

4 diagrama floral BOT Representació gràfica de la simetria de la flor i del nombre i la posició de les peces florals.

5 diagrama foliar BOT Representació gràfica de la disposició de les fulles.

6 diagrama ombrotèrmic GEOBOT i CLIMAT Diagrama que relaciona gràficament la temperatura amb la pluviositat.

->diagramació

■diagramació

Part. sil.: di_a_gra_ma_ci_ó

f GRÀF 1 Acció de diagramar;

2 l’efecte.

->diagramar

■diagramar

Part. sil.: di_a_gra_mar

[de diagrama]

v tr GRÀF 1 Distribuir esquemàticament (una pàgina d’un llibre, d’un imprès, etc.).

2 En òfset, muntar les pàgines.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: diagramar

GERUNDI: diagramant

PARTICIPI: diagramat, diagramada, diagramats, diagramades

INDICATIU PRESENT: diagramo, diagrames, diagrama, diagramem, diagrameu, diagramen

INDICATIU IMPERFET: diagramava, diagramaves, diagramava, diagramàvem, diagramàveu, diagramaven

INDICATIU PASSAT: diagramí, diagramares, diagramà, diagramàrem, diagramàreu, diagramaren

INDICATIU FUTUR: diagramaré, diagramaràs, diagramarà, diagramarem, diagramareu, diagramaran

INDICATIU CONDICIONAL: diagramaria, diagramaries, diagramaria, diagramaríem, diagramaríeu, diagramarien

SUBJUNTIU PRESENT: diagrami, diagramis, diagrami, diagramem, diagrameu, diagramin

SUBJUNTIU IMPERFET: diagramés, diagramessis, diagramés, diagraméssim, diagraméssiu, diagramessin

IMPERATIU: diagrama, diagrami, diagramem, diagrameu, diagramin

->diagramàtic

■diagramàtic -a

Part. sil.: di_a_gra_mà_tic

[de diagrama]

adj Relatiu o pertanyent a un diagrama.

->dial

■dial

Part. sil.: di_al

[de l’angl. dial ‘esfera, quadrant, disc’, format del ll. dies ‘dia’]

m RADIOTÈC Escala graduada dels aparells receptors de ràdio destinada a indicar les longituds d’ona i les freqüències corresponents a cada emissora.

->dialectal

■dialectal

Part. sil.: di_a_lec_tal

[de dialecte; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj LING Relatiu o pertanyent a un dialecte.

->dialectalisme

■dialectalisme

Part. sil.: di_a_lec_ta_lis_me

[de dialectal]

m LING Tret lingüístic propi d’un dialecte.

->dialectalització

■dialectalització

Part. sil.: di_a_lec_ta_lit_za_ci_ó

f LING Procés de trencament en dialectes d’un domini lingüístic o d’una llengua literària unificats.

->dialecte

■dialecte

Part. sil.: di_a_lec_te

[del gr. diálektos ‘manera de parlar; llengua, dialecte’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m LING 1 Cadascuna de les varietats geogràfiques, històriques o socials d’una llengua, associades amb la procedència dels parlants.

2 Cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini, delimitades per diverses isoglosses, els parlants d’una de les quals modalitats no solen tenir gaires dificultats de comprensió amb els parlants de les altres, tot i que tenen consciència de certes diferències entre elles.

->dialèctic

■dialèctic -a

Part. sil.: di_a_lèc_tic

[del gr. dialektikós ‘relatiu a la discussió’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la dialèctica. Procediments dialèctics.

2 p ext Dit del pensament, el diàleg o el comportament en general que intenten d’establir i de mantenir alhora aspectes oposats entre ells i complementaris.

2 m i f 1 Persona que professa la dialèctica, expert en la dialèctica.

2 p ext Persona hàbil en el diàleg, que té una manera de pensar no simplista, d’acord amb la complexitat de la realitat.

3 f 1 FILOS Procés mental de comprensió de la realitat mitjançant la contraposició i la síntesi dels contraris, d’acord amb la mateixa condició de la realitat, sempre complexa i constituïda per elements antitètics.

2 LÒG Branca de la lògica que ensenya les regles del raonament.

3 p ext Art de discutir.

->dialècticament

■dialècticament

Part. sil.: di_a_lèc_ti_ca_ment

[de dialèctic]

adv Emprant els procediments de la dialèctica.

->dialectòleg

■dialectòleg -òloga

Part. sil.: di_a_lec_tò_leg

[de dialecte i -leg]

m i f Persona versada en l’estudi dels dialectes.

->dialectologia

■dialectologia

Part. sil.: di_a_lec_to_lo_gi_a

[de dialecte i -logia; 1a FONT: 1913]

f LING Estudi científic dels dialectes.

->dialectològic

■dialectològic -a

Part. sil.: di_a_lec_to_lò_gic

[de dialectologia]

adj LING 1 Dialectal.

2 Relatiu o pertanyent a la dialectologia.

->diàleg

■diàleg

Part. sil.: di_à_leg

[del ll. dialŏgus, i aquest, del gr. diálogos, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m 1 1 Conversa entre dues persones o més.

2 INFORM Comunicació simultània entre dues persones a través d’Internet.

2 LIT, FILOS i RELIG Forma discursiva caracteritzada per l’intercanvi d’idees, sovint contraposades i personalitzades generalment en dos subjectes.

3 MÚS Composició vocal dels segles XVI-XVII, el text de la qual procedeix per alternança de dues veus, que poden prendre la forma de diàleg.

4 TEAT Col·loqui entre dos personatges o més.

->diali-

■diali-

Forma prefixada del mot grec dialýō, que significa ‘dissoldre’, ‘separar’. Ex.: dialifil·le, dialitèpal.

->dialifil·le

dialifil·le -a

Part. sil.: di_a_li_fil_le

adj BOT De fil·lomes (fulles, bràctees, pètals, etc.) lliures.

->dialipètal

■dialipètal -a

Part. sil.: di_a_li_pè_tal

[de diali- i pètal]

BOT 1 adj De pètals lliures.

2 f Planta de flors dialipètales.

3 f pl Grup de dicotiledònies integrat per diversos ordres de plantes de flor dialipètala.

->dialisèpal

■dialisèpal -a

Part. sil.: di_a_li_sè_pal

[de diali- i sèpal]

BOT 1 adj De sèpals lliures.

2 f Planta de flors dialisèpales.

->diàlisi

■diàlisi

Part. sil.: di_à_li_si

[de dia- i -lisi]

f 1 QUÍM FÍS En una solució, procés de separació dels soluts segons llur velocitat de difusió a través d’una membrana semipermeable adequada.

2 GRAM Parèntesi.

3 LING Asíndeton.

4 TERAP Hemodiàlisi.

->dialitèpal

■dialitèpal -a

Part. sil.: di_a_li_tè_pal

[de diali- i tèpal]

1 adj BOT De tèpals lliures.

2 f Planta de flors dialitèpales.

->dialític

■dialític -a

Part. sil.: di_a_lí_tic

[de diàlisi]

adj QUÍM FÍS Relatiu o pertanyent a la diàlisi.

->dialitzable

■dialitzable

Part. sil.: di_a_lit_za_ble

[de dialitzar]

adj QUÍM FÍS Que pot ésser dialitzat.

->dialització

■dialització

Part. sil.: di_a_lit_za_ci_ó

[de dialitzar]

f QUÍM FÍS Diàlisi, acció de dialitzar.

->dialitzador

■dialitzador

Part. sil.: di_a_lit_za_dor

[de dialitzar]

m 1 QUÍM FÍS Aparell emprat per a efectuar una diàlisi.

2 TERAP Hemodialitzador.

->dialitzar

■dialitzar

Part. sil.: di_a_lit_zar

[de diàlisi]

v 1 tr QUÍM FÍS Separar per diàlisi.

2 tr i pron TERAP Hemodialitzar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dialitzar

GERUNDI: dialitzant

PARTICIPI: dialitzat, dialitzada, dialitzats, dialitzades

INDICATIU PRESENT: dialitzo, dialitzes, dialitza, dialitzem, dialitzeu, dialitzen

INDICATIU IMPERFET: dialitzava, dialitzaves, dialitzava, dialitzàvem, dialitzàveu, dialitzaven

INDICATIU PASSAT: dialitzí, dialitzares, dialitzà, dialitzàrem, dialitzàreu, dialitzaren

INDICATIU FUTUR: dialitzaré, dialitzaràs, dialitzarà, dialitzarem, dialitzareu, dialitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: dialitzaria, dialitzaries, dialitzaria, dialitzaríem, dialitzaríeu, dialitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: dialitzi, dialitzis, dialitzi, dialitzem, dialitzeu, dialitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: dialitzés, dialitzessis, dialitzés, dialitzéssim, dialitzéssiu, dialitzessin

IMPERATIU: dialitza, dialitzi, dialitzem, dialitzeu, dialitzin

->dialitzat

dialitzat

Part. sil.: di_a_lit_zat

[de dialitzar]

m QUÍM FÍS Solució col·loïdal que ha estat sotmesa a un procés de diàlisi per tal de separar els col·loides de les substàncies que no ho són.

->dial·laga

dial·laga

Part. sil.: di_al_la_ga

f MINERAL Varietat de diòpsid amb una aparença de falsa exfoliació.

->dial·lel

dial·lel

Part. sil.: di_al_lel

m FILOS Entre els escèptics antics, cercle viciós.

->dialogal

dialogal

Part. sil.: di_a_lo_gal

[de diàleg]

adj Dialogístic.

->dialogar

■dialogar

Part. sil.: di_a_lo_gar

[de diàleg; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v 1 intr Conversar.

2 tr LIT, FILOS i RELIG Posar en diàleg.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dialogar

GERUNDI: dialogant

PARTICIPI: dialogat, dialogada, dialogats, dialogades

INDICATIU PRESENT: dialogo, dialogues, dialoga, dialoguem, dialogueu, dialoguen

INDICATIU IMPERFET: dialogava, dialogaves, dialogava, dialogàvem, dialogàveu, dialogaven

INDICATIU PASSAT: dialoguí, dialogares, dialogà, dialogàrem, dialogàreu, dialogaren

INDICATIU FUTUR: dialogaré, dialogaràs, dialogarà, dialogarem, dialogareu, dialogaran

INDICATIU CONDICIONAL: dialogaria, dialogaries, dialogaria, dialogaríem, dialogaríeu, dialogarien

SUBJUNTIU PRESENT: dialogui, dialoguis, dialogui, dialoguem, dialogueu, dialoguin

SUBJUNTIU IMPERFET: dialogués, dialoguessis, dialogués, dialoguéssim, dialoguéssiu, dialoguessin

IMPERATIU: dialoga, dialogui, dialoguem, dialogueu, dialoguin

->dialògic

■dialògic -a

Part. sil.: di_a_lò_gic

[de diàleg]

adj Que és escrit, és dit, etc., en forma de diàleg.

->dialogisme

■dialogisme

Part. sil.: di_a_lo_gis_me

[de diàleg; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Conclusió disjuntiva inferida d’una sola premissa.

2 RET Figura retòrica que consisteix a posar en forma de diàleg les idees o els sentiments atribuïts a uns personatges, o a presentar el diàleg d’una persona amb ella mateixa.

->dialogista

■dialogista

Part. sil.: di_a_lo_gis_ta

[de diàleg]

m i f Autor de diàlegs.

->dialogístic

■dialogístic -a

Part. sil.: di_a_lo_gís_tic

[de diàleg]

adj 1 Relatiu o pertanyent al diàleg.

2 Dialògic.

->dialogita

dialogita

Part. sil.: di_a_lo_gi_ta

f MINERAL Rodocrosita.

->dialtea

■dialtea

Part. sil.: di_al_te_a

f FARM Ungüent emprat antigament, compost principalment d’arrel de malví.

->diamagnètic

■diamagnètic -a

Part. sil.: di_a_mag_nè_tic

[de dia- i magnètic]

MAGNET 1 adj i m Dit dels cossos que presenten diamagnetisme.

2 adj Relatiu o pertanyent al diamagnetisme.

->diamagnetisme

■diamagnetisme

Part. sil.: di_a_mag_ne_tis_me

[de diamagnètic]

m MAGNET Propietat de certes substàncies caracteritzades pel fet de posseir una susceptibilitat magnètica negativa.

->diamant

■diamant

Part. sil.: di_a_mant

[del b. ll. diamas, -ntis, metàtesi d’un ll. vg. *adĭmas (cl. adămas, -ntis, del gr. adámas, -ntos ‘diamant’) per influx d’hel·lenismes com diadema, diàfan, etc; 1a FONT: 1385]

m 1 1 MINERAL Carboni pur que cristal·litza en el sistema regular, molt brillant i el més dur de tots els minerals, usat en joieria com a pedra preciosa i en la indústria per la seva gran duresa.

2 TECNOL Eina que porta encastada una punta de diamant i que serveix per a tallar vidre.

3 TECNOL Eina que consisteix en un fragment de diamant encastat a l’extrem d’una peça o suport d’acer que serveix per a rectificar el perfil de les moles.

4 diamant brut (o en brut) MINERAL Diamant no tallat ni polit.

2 1 Qualsevol cosa de característiques semblants al diamant.

2 ESPORT En el beisbol, part del camp de joc, anomenada també infield, als angles de la qual hi ha les tres bases.

3 GRÀF Caràcter d’impremta de dos punts i mig actualment en desús.

4 pl JOCS Un dels quatre colls de la baralla francesa, que es distingeix pels diamants que duu gravats.

5 JOCS Carta d’aquest coll.

6 edició diamant Edició elegant, de forma i lletra molt petites.

7 punta de diamant Adorn tallat en una pedra o en qualsevol altre material de forma de piràmide de poca altura.

3 ORNIT Nom de diferents ocells de la família dels estríldids, de l’ordre dels passeriformes, els més coneguts dels quals són el diamant de Bičnov (Stizoptera bichenovii), el diamant de Gould (Chloebia gouldinae) i el diamant modest (Aidemosyna modesta).

->diamantar

■diamantar

Part. sil.: di_a_man_tar

[de diamant]

v tr TECNOL Rectificar el perfil d’una mola d’esmolar mitjançant un diamant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: diamantar

GERUNDI: diamantant

PARTICIPI: diamantat, diamantada, diamantats, diamantades

INDICATIU PRESENT: diamanto, diamantes, diamanta, diamantem, diamanteu, diamanten

INDICATIU IMPERFET: diamantava, diamantaves, diamantava, diamantàvem, diamantàveu, diamantaven

INDICATIU PASSAT: diamantí, diamantares, diamantà, diamantàrem, diamantàreu, diamantaren

INDICATIU FUTUR: diamantaré, diamantaràs, diamantarà, diamantarem, diamantareu, diamantaran

INDICATIU CONDICIONAL: diamantaria, diamantaries, diamantaria, diamantaríem, diamantaríeu, diamantarien

SUBJUNTIU PRESENT: diamanti, diamantis, diamanti, diamantem, diamanteu, diamantin

SUBJUNTIU IMPERFET: diamantés, diamantessis, diamantés, diamantéssim, diamantéssiu, diamantessin

IMPERATIU: diamanta, diamanti, diamantem, diamanteu, diamantin

->diamantat

■diamantat -ada

Part. sil.: di_a_man_tat

[de diamantar]

adj 1 Cobert de diamants.

2 Que té el reflex del diamant. Flors diamantades.

3 HERÀLD Dit de la figura carregada al centre amb un diamant.

->diamantí

■diamantí -ina

Part. sil.: di_a_man_tí

[de diamant; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Adamantí.

->diamantífer

■diamantífer -a

Part. sil.: di_a_man_tí_fer

[de diamant i -fer]

adj Que conté diamants. Terreny diamantífer.

->diamantista

■diamantista

Part. sil.: di_a_man_tis_ta

[de diamant; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Persona que talla diamants.

->diametral

■diametral

Part. sil.: di_a_me_tral

[del ll. diametralis, íd.]

adj MAT 1 Relatiu o pertanyent al diàmetre.

2 Dit d’una corba o una superfície que divideix per la meitat un sistema de cordes paral·leles d’una corba o una superfície.

->diametralment

■diametralment

Part. sil.: di_a_me_tral_ment

[de diametral]

adv 1 En els extrems d’un diàmetre.

2 fig En oposició directa. Dos parers diametralment oposats. Discrepem diametralment quant a gustos.

->diàmetre

■diàmetre

Part. sil.: di_à_me_tre

[del ll. diametrus, i aquest, del gr. diámetros, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 GEOM 1 Corda que passa pel centre d’una figura (un cercle, una secció cònica, una esfera).

2 Línia que divideix per la meitat un sistema de cordes paral·leles d’una corba.

3 diàmetre aparent d’un astre ASTR Arc de l’angle determinat per les dues visuals dirigides per un observador als extrems del diàmetre d’un astre, la superfície del qual es presenta sota l’aspecte discoïdal.

4 diàmetres conjugats En una cònica, un diàmetre qualsevol i el definit per un sistema de cordes paral·lel al primer.

2 Amplària d’un cos rodó mesurada d’un costat a l’altre passant pel mig.

->diamina

■diamina

Part. sil.: di_a_mi_na

f QUÍM ORG i TÈXT Compost que conté en la molècula dues funcions amino.

->diana

■diana

Part. sil.: di_a_na

[de l’it. diana, nom de l’estel matutí o planeta Venus, der. de l’it. dì ‘dia’, pel fet de ser l’estel del dia; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 poèt Estel de l’alba.

2 1 Part central d’un blanc, d’una rodella.

2 rodella 1 2.

3 fer diana Encertar la diana.

3 ant Darrer temps de la guàrdia nocturna de gent armada.

4 1 ORG MIL Toc a punta de dia per a despertar els soldats.

2 tocar diana fig Indicar que hom s’ha de despertar per llevar-se. Demà a les sis toquen diana.

->diandre

diandre -a

Part. sil.: di_an_dre

[de di-¹ i -andre]

adj BOT Dit de la flor que té dos estams.

->diànoia

diànoia

Part. sil.: di_à_no_ia

f FILOS En la filosofia grega, pensament racional discursiu.

->diantre

■diantre

Part. sil.: di_an_tre

m Eufemisme per diable, emprat en frases exclamatives, interrogatives o ponderatives i com a interjecció. Què diantre fas? Massa poc, diantre!

->dianye

■dianye

Part. sil.: di_a_nye

m Eufemisme per diable.

->diapalma

■diapalma

Part. sil.: di_a_pal_ma

f FARM Emplastre astringent, avui fora d’ús, de sabó de plom al qual hom afegeix cera i sulfat de zinc.

->diapasó

■diapasó

Part. sil.: di_a_pa_só

[del ll. diapason, íd., i aquest, abreviació del gr. dià pasõn khordõn ‘a través de totes les cordes’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m 1 MÚS 1 Terme de la teoria musical grega, medieval i renaixentista que designa l’octava que va del do₁al do₂.

2 So de referència convencional que condiciona els sons restants del sistema musical.

3 Extensió dels sons d’una veu o d’un instrument musical, del més greu al més agut.

4 alçar (o abaixar) el diapasó fig Alçar (o abaixar) la veu, les pretensions pròpies.

5 posar-se al diapasó de (algú) Conformar-se a la seva manera de veure, de sentir.

2 MÚS Petit instrument metàl·lic en forma de forca que, en vibrar, produeix un so musical d’una altura determinada, habitualment el la₃ i serveix per a afinar instruments i donar el to als cantants.

3 MÚS Peça de fusta, anomenada també batedor, sobreposada al mànec d’alguns instruments de corda damunt la qual són subjectades les cordes amb els dits de la mà esquerra per a fer-ne variar l’altura de llur so.

4 DIAG Instrument metàl·lic en forma de U emprat en l’exploració de la sensibilitat profunda i en la diagnosi diferencial de les malalties de l’òrgan auditiu.

->diapausa

■diapausa

Part. sil.: di_a_pau_sa

f BIOL Període d’interrupció del desenvolupament i l’activitat fisiològica embrionaris o postembrionaris característic de nombroses espècies d’insectes.

->diapedesi

■diapedesi

Part. sil.: di_a_pe_de_si

f FISIOL Pas d’elements cel·lulars de la sang, especialment els leucòcits, a través de les parets íntegres dels vasos.

->diapente

■diapente

Part. sil.: di_a_pen_te

[del ll. diapente, íd., i aquest, del gr. dià pénte ‘a través de cinc’ (v. diapasó); 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m MÚS Interval de quinta.

->diapir

■diapir

Part. sil.: di_a_pir

m GEOMORF Anticlinal el nucli mòbil i plàstic del qual trenca les fràgils capes que l’envolten i s’estén per damunt les roques estratigràficament superiors.

->diaportals

diaportals

Part. sil.: di_a_por_tals

f BOT 1 pl Ordre d’ascomicets pirenomicets, típicament ascohimenials, que presenten ascs amb anell quitinoide i espores hialines.

2 sing Fong de l’ordre de les diaportals.

->diapositiva

■diapositiva

Part. sil.: di_a_po_si_ti_va

[de dià(fan) i positiu; 1a FONT: 1932, DFa.]

f FOTOG Imatge positiva obtinguda sobre una pel·lícula transparent i que hom pot projectar amb l’ajut d’aparells especials.

->diaprat

■diaprat -ada

Part. sil.: di_a_prat

[del fr. diapré, participi de diaprer, del fr. ant. diaspre ‘drap de flors, d’arabescos’, del b. ll. diasprum, alteració del ll. cl. iaspis ‘jaspi’]

adj HERÀLD Dit del camper d’un escut o d’una peça ornats amb arabescs.

->diaprea

■diaprea

Part. sil.: di_a_pre_a

[alteració del cat. ant. diaspre, del b. ll. diasprum, variant alterada de iaspis ‘jaspi’]

f BOT i AGR Varietat de pruna petita, rodona, gustosa, però agrenca en el tros de prop del pinyol.

->diàpsids

■diàpsids

Part. sil.: di_àp_sids

m ZOOL 1 pl Grup de rèptils, amb dues obertures temporals, que han viscut des del període permià fins al present.

2 sing Rèptil del grup dels diàpsids.

->diaqueni

■diaqueni

Part. sil.: di_a_que_ni

m BOT Fruit format per dos aquenis procedent d’un ovari ínfer bicarpel·lar propi de les umbel·líferes.

->diaquiló

■diaquiló

Part. sil.: di_a_qui_ló

[deriv. de quil ‘suc digestiu’, amb el prefix dia- ‘mitjançant’, per ser inicialment preparat amb sucs de plantes]

m FARM Emplastre fet d’un òxid de plom i oli.

->diarc

diarc -a

Part. sil.: di_arc

[de di-* i el gr. arkhḗ ‘principi, origen’]

adj BOT Dit de l’arrel o de la tija que té dos feixos vasculars.

->diari

■diari -ària

Part. sil.: di_a_ri

[del ll. diarium, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 1 adj Que correspon a cada dia. Sou diari. Rep una paga diària.

2 m Conjunt de les despeses, els sous a pagar, etc., corresponents a un dia.

2 1 adj Que es produeix o mor cada dia; quotidià. Una publicació diària.

2 m ECON Llibre de comerç principal i obligatori on són enregistrades totes les operacions efectuades diàriament i en l’ordre en què ho han estat.

3 m LIT Llibre on hom anota els esdeveniments de cada dia i sovint els pensaments propis.

4 m PERIOD Periòdic informatiu que és publicat cada dia.

5 diari de bord MAR Llibre on el capità de la nau apunta cada dia tots els detalls del viatge, que constitueix l’historial del vaixell des de l’avarada fins que deixa de navegar.

6 diari de camp ANTROP Llibreta on hom anota els resultats de l’observació directa de fets, persones i experiències al llarg d’un treball de camp, com a base per a estudis posteriors.

7 diari de sessions DR CONST i POLÍT Publicació periòdica on hom transcriu les intervencions orals i el resultat de les votacions d’una sessió parlamentària.

8 diari oficial DR Nom donat a alguns butlletins oficials. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

9 llibre diari ECON diari 2 2. Porta el llibre diari d’una empresa.

->diàriament

■diàriament

Part. sil.: di_à_ri_a_ment

[de diari]

adv Cada dia.

->diarista

diarista

Part. sil.: di_a_ris_ta

m i f PERIOD Persona que treballa en la confecció o la publicació d’un diari.

->diarquia

diarquia

Part. sil.: di_ar_qui_a

[de di-¹ i -arquia]

f POLÍT Forma de govern en què el poder és exercit simultàniament per dos sobirans.

->diarrea

■diarrea

Part. sil.: di_ar_re_a

[del ll. diarrhoea, i aquest, del gr. diárrhoia ‘fluix de ventre’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f PAT Evacuació de femta de consistència fluida, sovint líquida, repetida en un mateix dia.

->diarreic

■diarreic -a

Part. sil.: di_ar_reic

[de diarrea]

1 adj Relatiu o pertanyent a la diarrea.

2 adj i m i f Que té diarrea. Un diarreic.

->diartrosi

■diartrosi

Part. sil.: di_ar_tro_si

f ANAT Articulació òssia caracteritzada pel fet de posseir una cavitat amb líquid sinovial i de permetre una gran mobilitat.

->diascordi

■diascordi

Part. sil.: di_as_cor_di

m FARM Electuari estomacal i astringent fet de fulles seques d’escordi i altres herbes.

->diasistema

■diasistema

Part. sil.: di_a_sis_te_ma

[de dia- i sistema]

m LING Descripció conjunta dels trets lingüístics comuns i discrepants de dues o més varietats dialectals.

->diaspínids

diaspínids

Part. sil.: di_as_pí_nids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels homòpters, que inclou el poll roig i altres flagells.

2 sing Insecte de la família dels diaspínids.

->diàspor

■diàspor

Part. sil.: di_às_por

m MINERAL Hidròxid d’alumini, AlOOH, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->diàspora

■diàspora

Part. sil.: di_às_po_ra

[del gr. diasporá ‘dispersió’]

f 1 JUD Dispersió dels jueus per diverses contrades del món.

2 p ext Dispersió d’un grup ètnic, religiós o cultural fora del seu lloc originari.

3 BOT Unitat de disseminació de les plantes.

->diasprat

■diasprat -ada

Part. sil.: di_as_prat

adj Jaspiat.

->diaspre

■diaspre

Part. sil.: di_as_pre

m Jaspi.

->diasquístic

diasquístic -a

Part. sil.: di_as_quís_tic

[de dia- i asquístic]

adj PETROG Dit de la roca filoniana de composició química i mineralògica diferent de la de la roca que l’enclou.

->diassa

■diassa

m 1 Dia indeterminat i ja passat. Fa uns diasses que no l’he vist.

2 l’altre diassa (o l’altre diasses) L’altre dia, fa dies.

->diastàltic

■diastàltic -a

Part. sil.: di_as_tàl_tic

[del gr. diastaltikós ‘que pot separar, contreure’]

adj Que fa contreure els músculs. Arc diastàltic.

->diastasa

■diastasa

Part. sil.: di_as_ta_sa

f BIOQ Nom emprat antigament per a designar l’amilasa.

->diàstasi

■diàstasi

Part. sil.: di_às_ta_si

f ANAT ANIM Separació de dos ossos sense fractura o d’òrgans normalment ajuntats.

->diastàtic

diastàtic -a

Part. sil.: di_as_tà_tic

1 adj Relatiu o pertanyent a la diastasa.

2 activitat diastàtica ALIM Mesura de la capacitat de producció de sucres per part d’una farina per l’acció dels enzims (diastases) sobre el midó.

->diastema

■diastema

Part. sil.: di_as_te_ma

[del ll. diastēma, i aquest, del gr. diástēma ‘distància, interval’]

m 1 ANAT ANIM Espai lliure entre dues dents successives de la mandíbula a causa de les dents (massa petites) o bé de l’arcada dentària (massa grossa).

2 ESTRATIG Petita interrupció en la sedimentació entre dues capes adjacents que presenta una no deposició o erosió local però no un canvi en les característiques generals de la sedimentació.

3 MÚS Interval.

->diastematia

diastematia

Part. sil.: di_as_te_ma_ti_a

f MÚS Sistema de notació musical sorgit a la fi del segle X en el qual els neumes eren col·locats a altures diferents per indicar els intervals que els separaven i al qual hom afegí aviat una línia o pauta.

->diastemàtic

■diastemàtic -a

Part. sil.: di_as_te_mà_tic

adj Relatiu o pertanyent a la diastematia.

->diastereoisòmer

■diastereoisòmer

Part. sil.: di_as_te_re_o_i_sò_mer

m QUÍM ORG Diastereòmer.

->diastereoisomeria

■diastereoisomeria

Part. sil.: di_as_te_re_o_i_so_me_ri_a

f QUÍM ORG Diastereomeria.

->diastereòmer

diastereòmer -a

Part. sil.: di_as_te_re_ò_mer

QUÍM ORG 1 adj Diastereomèric.

2 m Forma isomèrica d’una molècula que presenta diastereomeria.

->diastereomeria

diastereomeria

Part. sil.: di_as_te_re_o_me_ri_a

f QUÍM ORG En les molècules amb dos centres d’asimetria diferents o més, estereoisomeria no òptica que presenten entre ells els possibles parells de formes enantiomèriques.

->diastereomèric

diastereomèric -a

Part. sil.: di_as_te_re_o_mè_ric

adj QUÍM ORG Relatiu o pertanyent a la diastereomeria o als diastereòmers.

->diastimòmetre

■diastimòmetre

Part. sil.: di_as_ti_mò_me_tre

[del gr. diástēma ‘distància’ i -metre]

m TOPOG Aparell que permet de mesurar distàncies curtes sense necessitat de desplaçar-se.

->diàstole

■diàstole

Part. sil.: di_às_to_le

[del ll. diastŏle, i aquest, del gr. diastolḗ ‘dilatació’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 FISIOL Fase de l’activitat cardíaca en la qual es produeix la repleció de sang en els ventricles.

2 LIT Llicència poètica que consisteix a fer llarga una síl·laba breu.

->diastòlic

■diastòlic -a

Part. sil.: di_as_tò_lic

[de diàstole]

adj FISIOL Relatiu o pertanyent a la diàstole.

->diastomàtic

■diastomàtic -a

Part. sil.: di_as_to_mà_tic

[de dia- i el gr. stóma, -atos ‘boca, orifici’]

adj BOT Que té lloc a través dels estomes. Transpiració diastomàtica.

->diastràtic

diastràtic -a

Part. sil.: di_as_trà_tic

[de dia- i un der. de estrat, a partir del fr. diastratique]

adj LING Relatiu a la varietat d’una llengua segons els diversos grups socioculturals que la utilitzen.

->diastre

■diastre

Part. sil.: di_as_tre

m Eufemisme per diable.

->diastrofisme

diastrofisme

Part. sil.: di_as_tro_fis_me

[del gr. diastrophḗ ‘deformitat, degeneració’]

m GEOL 1 Conjunt de fenòmens que provoquen grans variacions i deformacions a l’escorça de la terra, els quals poden ésser de caire orogènic o epirogènic.

2 Efecte d’aquests fenòmens de diastrofisme.

->diatèrman

■diatèrman -a

Part. sil.: di_a_tèr_man

[del gr. diathermaínō ‘escalfar’, der. de thermós ‘calor’, amb possible influx del sufix de diàfan; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Que deixa passar els raigs de calor a través seu.

->diatermància

■diatermància

Part. sil.: di_a_ter_màn_ci_a

[de diatèrman; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f FÍS Qualitat de diatèrman.

->diatèrmia

diatèrmia

Part. sil.: di_a_tèr_mi_a

[de dia- i -tèrmia]

f TERAP Mètode de fisioteràpia que utilitza l’energia elèctrica d’alta freqüència per a produir calor en els teixits.

->diatèrmic

■diatèrmic -a

Part. sil.: di_a_tèr_mic

[de dia- i -tèrmic; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Diatèrman.

->diàtesi

■diàtesi

Part. sil.: di_à_te_si

[del gr. diáthesis ‘disposició’]

f Condició de l’organisme, congènita o adquirida, que predisposa a una malaltia o a una classe de malalties. Diàtesi hemorràgica.

->diatètic

■diatètic -a

Part. sil.: di_a_tè_tic

Hom.: dietètic

[de diàtesi]

adj Relatiu o pertanyent a la diàtesi.

->diatomàcies

diatomàcies

Part. sil.: di_a_to_mà_ci_es

f pl BOT Fragilariàcies.

->diatomees

■diatomees

Part. sil.: di_a_to_me_es

f pl BOT Bacil·lariofícies.

->diatòmic

■diatòmic -a

Part. sil.: di_a_tò_mic

[de di-¹ i atòmic]

adj QUÍM Que conté dos àtoms.

->diatomita

■diatomita

Part. sil.: di_a_to_mi_ta

f PETROG Roca sedimentària formada pràcticament per diatomees.

->diatonia

■diatonia

Part. sil.: di_a_to_ni_a

[del gr. diátonos ‘tes; terme musical’]

f MÚS Diatonisme.

->diatònic

■diatònic -a

Part. sil.: di_a_tò_nic

[del gr. diatonikós, íd.]

adj MÚS 1 1 Dit d’un interval format per sons de nom diferent.

2 Dit d’una escala formada per sons conjunts i de noms diferents, independentment de si tenen alteracions o no.

2 Dit d’un gènere de la música grega, oposat al cromàtic i a l’enharmònic, en el qual l’escala era dividida en cinc tons i dos semitons.

->diatònicament

■diatònicament

Part. sil.: di_a_tò_ni_ca_ment

[de diatònic]

adv Per successió diatònica.

->diatonisme

diatonisme

Part. sil.: di_a_to_nis_me

m MÚS Sistema que empra intervals diatònics amb exclusió dels cromàtics i és basat en la successió de notes formades pels set primers sons de l’escala de quintes.

->diatòpic

diatòpic -a

Part. sil.: di_a_tò_pic

[de dia- i -tòpic]

adj LING Relatiu a la varietat d’una llengua segons les modalitats territorials dels parlants (els diversos dialectes).

->diatrema

diatrema

Part. sil.: di_a_tre_ma

m PETROG Obertura circular produïda en el magma per l’explosió dels gasos que s’han acumulat prop de la superfície, en desprendre-se’n.

->diatreta

■diatreta

Part. sil.: di_a_tre_ta

f ARQUEOL Vas de vidre romà caracteritzat per la decoració, que hom feia rebaixant la superfície del vidre fins a deixar un dibuix en relleu, normalment en forma de xarxa.

->diatriba

■diatriba

Part. sil.: di_a_tri_ba

[del fr. diatribe, del ll. diatrĭba, i aquest, del gr. diatribḗ ‘entreteniment, discussió filosòfica’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Crítica virulenta.

2 FILOS i LIT Discurs o escrit que implica una agressió contra persones o institucions.

->diatripals

diatripals

Part. sil.: di_a_tri_pals

f BOT 1 pl Ordre d’ascomicets pirenomicets típicament ascohimenials que presenten ascs amb anell amiloide.

2 sing Fong de l’ordre de les diatripals.

->diazepam

diazepam

Part. sil.: di_a_ze_pam

m FARM Tranquil·litzant menor, molt emprat en medicina, de fórmula C₁₆H₁₃ClN₂O.

->diazina

■diazina

Part. sil.: di_a_zi_na

f QUÍM ORG Nom genèric obsolet de les substàncies heterocícliques anomenades mitjançant el sufix -diazina, quan no hi ha més heteroàtoms presents.

->-diazina

-diazina

QUÍM ORG Sufix que indica la presència de dos àtoms de nitrogen en un heterocicle de sis baules.

->diazo

■diazo

Part. sil.: di_a_zo

m QUÍM ORG Radical divalent de fórmula N═N═.

->diazo-

diazo-

QUÍM ORG Prefix que indica la presència d’un substituent diazo en una molècula.

->diazoalcà

diazoalcà

Part. sil.: di_a_zo_al_cà

m QUÍM ORG Diazocompost.

->diazocompost

■diazocompost

Part. sil.: di_a_zo_com_post

m QUÍM ORG Compost diazoic alifàtic, derivat formalment del diazometà, obtingut per nitrosació d’una amina primària.

->diazocòpia

■diazocòpia

Part. sil.: di_a_zo_cò_pi_a

f GRÀF 1 Procediment per a reproduir documents que es basa en la destrucció selectiva de sals de diazoni (o diazoiques) per efecte de la llum ultraviolada.

2 Còpia obtinguda amb aquest procediment.

->diazoic

■diazoic -a

Part. sil.: di_a_zoic

adj QUÍM ORG Dit del compost orgànic que conté en la molècula dos àtoms de nitrogen directament units entre ells, dels quals solament un va unit a la part orgànica (R) de la molècula.

->diazole

■diazole

Part. sil.: di_a_zo_le

m QUÍM Qualsevol dels composts orgànics cíclics la molècula dels quals conté un anell de cinc baules format per tres àtoms de carboni i dos de nitrogen.

->diazoma

■diazoma

Part. sil.: di_a_zo_ma

m ARQUEOL A la càvea dels teatres, els amfiteatres i els circs romans, passadís en replà que separava les localitats en tres grups, de baix a dalt.

->diazometà

diazometà

Part. sil.: di_a_zo_me_tà

m QUÍM ORG Gas de color groc, tòxic, emprat com a agent metilant en composts de tipus àcid.

->diazoni

■diazoni, sal de

Part. sil.: di_a_zo_ni

QUÍM ORG Compost que resulta de la relació de l’àcid nitrós i una amina primària aromàtica en unes condicions experimentals determinades.

->-diazoni

-diazoni

QUÍM ORG Sufix emprat per a designar que una molècula orgànica conté el radical diazoic del tipus —N≡N.

->diazoreacció

diazoreacció

Part. sil.: di_a_zo_re_ac_ci_ó

f DIAG Nom amb què antigament era coneguda la reacció de determinació de l’urobilinogen en l’orina, emprada en la diagnosi diferencial de les icterícies.

->diazotable

■diazotable

Part. sil.: di_a_zo_ta_ble

adj QUÍM ORG Susceptible d’ésser diazotat.

->diazotació

■diazotació

Part. sil.: di_a_zo_ta_ci_ó

f QUÍM ORG i COL Formació de sals de diazoni per l’acció de l’àcid nitrós sobre amines aromàtiques primàries en dissolució àcida forta.

->diazotar

■diazotar

Part. sil.: di_a_zo_tar

v tr QUÍM ORG i COL Sotmetre una substància a reaccions químiques que la converteixen en un diazocompost.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: diazotar

GERUNDI: diazotant

PARTICIPI: diazotat, diazotada, diazotats, diazotades

INDICATIU PRESENT: diazoto, diazotes, diazota, diazotem, diazoteu, diazoten

INDICATIU IMPERFET: diazotava, diazotaves, diazotava, diazotàvem, diazotàveu, diazotaven

INDICATIU PASSAT: diazotí, diazotares, diazotà, diazotàrem, diazotàreu, diazotaren

INDICATIU FUTUR: diazotaré, diazotaràs, diazotarà, diazotarem, diazotareu, diazotaran

INDICATIU CONDICIONAL: diazotaria, diazotaries, diazotaria, diazotaríem, diazotaríeu, diazotarien

SUBJUNTIU PRESENT: diazoti, diazotis, diazoti, diazotem, diazoteu, diazotin

SUBJUNTIU IMPERFET: diazotés, diazotessis, diazotés, diazotéssim, diazotéssiu, diazotessin

IMPERATIU: diazota, diazoti, diazotem, diazoteu, diazotin

->diazòtic

diazòtic -a

Part. sil.: di_a_zò_tic

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent a l’àcid diazòtic.

2 àcid diazòtic Nom genèric que hom dóna als composts amb un radical de fórmula —N═N—OH.

->diazotípia

diazotípia

Part. sil.: di_a_zo_tí_pi_a

f GRÀF Procediment de reprografia basat en la descomponibilitat de les sals de diazoni sota l’efecte dels raigs ultraviolats.

->diazòxid

diazòxid

Part. sil.: di_a_zò_xid

m QUÍM ORG i FARM Derivat tiazídic, de fórmula C₈H₇ClN₂O₂S, que hom administra en les urgències hipertensives, en la hipertensió refractària i en la hipoglucèmia crònica.

->dibàsic

■dibàsic -a

[de di-¹ i bàsic]

adj QUÍM Dit d’un àcid la molècula del qual té dos hidrògens substituïbles.

->dibatag

dibatag

[del somali dibatag ‘cua dreta’]

m ZOOL Antílop de la subfamília dels antilopins (Ammodarcas sp), d’un color gris vinós a la part superior del cos i blanc a la part inferior.

->dibenzil-

dibenzil-

QUÍM ORG Prefix que assenyala la presència de dos grups benzil en una molècula.

->dibetú

■dibetú

[d’origen incert, possiblement d’alguna llengua africana]

[pl -ús] m BOT i FUST Gènere d’arbres de la família de les miliàcies (Lovoa sp), de fulles pinnades i de flors tetràmeres o pentàmeres, que forneix una fusta molt apreciada en ebenisteria.

->diborà

■diborà

m QUÍM INORG Hidrur de bor de la sèrie dels borans, de fórmula B₂H₆.

->dibranquis

dibranquis

m ZOOL 1 pl Subclasse de cefalòpodes caracteritzada perquè els seus representants tenen només un parell de brànquies, que comprèn els ordres dels decàpodes i dels octòpodes.

2 sing Cefalòpode de la subclasse dels dibranquis.

->dibraqui

dibraqui

m POÈTICA Peu de la poesia grega i llatina compost de dues síl·labes breus.

->dibuix

■dibuix

Part. sil.: di_buix

[de dibuixar; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 Acció de dibuixar.

2 1 Art de fer un dibuix 3.

2 dibuix artístic ENSENY i ART Sistema de representació plàstica basat en la còpia d’obres d’art o en la reproducció d’objectes o de conjunts reals en perspectiva i ombrejat.

3 dibuix industrial ENSENY i TECNOL Sistema de representació emprat en la indústria per a representar ginys mecànics, instal·lacions, processos, etc.

4 dibuix lineal ENSENY i DIB Sistema de representació de plans, de seccions, d’alçats, de plantes, d’esquemes, etc., generalment a escala, emprat correntment en arquitectura, en construcció i en la indústria (dibuix industrial).

3 1 ART Conjunt de formes representades damunt una superfície, generalment de paper, mitjançant línies o taques, generalment d’un sol color.

2 FOTOG Imatge que hom obté a partir d’una fotografia resseguint la figura amb tinta xinesa i esborrant-la fotogràficament.

3 dibuixos animats CIN Gènere cinematogràfic basat tècnicament en la reproducció de dibuixos que, en ésser projectats en una sèrie d’instantànies d’un moviment continuat, apareixen animats.

4 dibuixos animats CIN Pel·lícula de dibuixos animats. T’han agradat, aquests dibuixos animats que has vist al cinema?

4 En una pintura, un gravat, etc., delineació de les figures, ordenament general (prescindint del color).

5 Figura formada pel teixit d’unes randes, l’ornament d’una tela, els ferros d’una reixa, etc. El dibuix d’aquest estampat m’agrada molt.

6 Traçat del pla d’un jardí, d’una construcció, etc.

7 fig MÚS Pla d’una obra musical (com el tema o el subjecte d’una fuga) o d’una línia melòdica qualsevol.

8 TÈXT En el tissatge, conjunt de costelles, de cartons o de planxetes que hom empra en les maquinetes de lliços, en la jacquard o en els jocs de calaixos.

->dibuixant

■dibuixant

Part. sil.: di_bui_xant

[de dibuixar]

m i f Persona que practica l’art del dibuix.

->dibuixar

■dibuixar

Part. sil.: di_bui_xar

[d’origen incert, probablement del fr. ant. deboissier ‘fer obra de talla en fusta; representar gràficament’, der. de bois ‘fusta’, que té el mateix origen que el cat. bosc; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr 1 Representar formes damunt una superfície amb llapis, ploma, pinzell, etc. Dibuixar una figura del natural.

2 abs Dibuixar a la ploma.

2 tr Traçar els contorns de les figures d’una pintura, d’un dibuix, etc.

3 tr Fer el dibuix o el pla d’un jardí, d’una construcció, etc., o d’una obra musical o literària.

4 tr fig Descriure amb trets precisos o d’una manera esquemàtica. L’autor dibuixa molt bé els caràcters.

5 tr p ext Traçar formes alguna cosa. La pedra dibuixà en l’aigua tot de cercles concèntrics.

6 p ext 1 tr Fer aparent els contorns d’alguna cosa. Aquest vestit li dibuixa les formes.

2 pron Aparèixer alguna cosa vagament o en silueta al lluny, a la penombra, etc. El Montseny es dibuixava a l’horitzó.

3 pron Aparèixer, deixar-se veure. En les seves faccions es dibuixà de cop la desesperació.

4 pron fig En les disputes començaven a dibuixar-se dos partits contraris.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dibuixar

GERUNDI: dibuixant

PARTICIPI: dibuixat, dibuixada, dibuixats, dibuixades

INDICATIU PRESENT: dibuixo, dibuixes, dibuixa, dibuixem, dibuixeu, dibuixen

INDICATIU IMPERFET: dibuixava, dibuixaves, dibuixava, dibuixàvem, dibuixàveu, dibuixaven

INDICATIU PASSAT: dibuixí, dibuixares, dibuixà, dibuixàrem, dibuixàreu, dibuixaren

INDICATIU FUTUR: dibuixaré, dibuixaràs, dibuixarà, dibuixarem, dibuixareu, dibuixaran

INDICATIU CONDICIONAL: dibuixaria, dibuixaries, dibuixaria, dibuixaríem, dibuixaríeu, dibuixarien

SUBJUNTIU PRESENT: dibuixi, dibuixis, dibuixi, dibuixem, dibuixeu, dibuixin

SUBJUNTIU IMPERFET: dibuixés, dibuixessis, dibuixés, dibuixéssim, dibuixéssiu, dibuixessin

IMPERATIU: dibuixa, dibuixi, dibuixem, dibuixeu, dibuixin

->dic

■dic

[del neerl. dijk, íd., probablement a través del cast. o el fr. ant. dique; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 1 ENG HID Mur que hom construeix en la mar per a contenir les onades i abrigar un port.

2 ENG HID Mur, generalment de pedra o de formigó, construït a les vores d’un riu o d’un estany a fi de protegir-les de l’erosió, contenir l’aigua en cas de revinguda i evitar l’acumulació dels materials arrossegats que podrien perjudicar la regularitat del cabal.

3 GEOL Formació vertical o gairebé vertical, generalment de roques ígnies o magmàtiques, que ha aprofitat fractures i diàclasis per a travessar roques d’una altra estructura.

4 fig Posar dics a les passions.

2 CONSTR NAV 1 Instal·lació o construcció que permet de deixar en sec una embarcació per tal de poder carenar, netejar, etc., l’obra viva del buc.

2 dic flotant Mena de dic consistent en una estructura metàl·lica en forma de U que hom pot enfonsar parcialment llastant-ne l’interior i que hom pot fer surar, deixant en sec la nau que hom hi ha fet entrar.

3 dic sec Mena de dic que hom introduí al segle XVIII, quan els vaixells, per llurs dimensions, no podien ja ésser carenats pels sistemes antics.

->dicarbonílic

dicarbonílic -a

adj QUÍM ORG Dit del compost que conté dos grups carbonil en la molècula.

->dicarboxílic

■dicarboxílic -a

adj QUÍM ORG 1 Dit del compost que conté dos grups carboxil en la molècula.

2 àcid dicarboxílic Àcid que posseeix dues funcions carboxíliques en la molècula.

->dicari

dicari

m BOT En les hifes dels micelis dels ascomicets i els basidiomicets, disposició que, en juxtaposar-se, adopten els dos nuclis dels gàmetes després de la plasmogàmia.

->dicàrion

dicàrion

Part. sil.: di_cà_ri_on

m BOT Dicari.

->dicariòtic

■dicariòtic -a

Part. sil.: di_ca_ri_ò_tic

adj BOT Relatiu o pertanyent al dicari. Miceli dicariòtic.

->dicasi

■dicasi

[del gr. díkhasis ‘separació en dues meitats’; 1a FONT: 1932, DFa.]

m BOT Cima cada eix de la qual produeix, per davall de la flor terminal, dues branques oposades.

->dicasteri

■dicasteri

[del gr. dikastḗrion ‘tribunal’]

m 1 Tribunal, lloc destinat als jutges.

2 CATOL Nom amb què són coneguts també els organismes de la cúria romana.

->dicc.

dicc.

abrev LING diccionari.

->dicció

■dicció

Part. sil.: dic_ci_ó

[del ll. dictio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Manera de dir, pronúncia, especialment d’un orador, d’un actor, etc. Té una dicció molt agradable.

2 Manera de dir quant a la justesa o l’arranjament dels mots.

2 ant Mot.

3 figures de dicció LING Modificacions, motivades per diverses causes, que algunes paraules experimenten en llur estructura.

->diccionari

■diccionari

Part. sil.: dic_ci_o_na_ri

[del b. ll. dictionarium, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

m LING 1 [abrev dicc.] Recopilació, generalment alfabètica, dels mots d’una llengua o d’un àmbit d’especialitat, dels noms de persona o de lloc, de fets memorables, etc., acompanyats d’una explicació, definició o equivalència en una altra llengua. Diccionari d’història. Diccionari de sigles. Diccionari bilingüe.

2 diccionari visual Diccionari que presenta il·lustracions ordenades temàticament, en les quals hom assenyala les denominacions de les diverses parts dels objectes que s’hi mostren.

->dic-dic

■dic-dic

[d’una llengua africana, probablement a través de l’angl. dik-dik o dig-dig]

m Antílop nan de la subfamília dels antilopins (Madoqua sp), amb el cap petit, el morro prominent, inflat de la punta, i les banyes curtes, negres i amb la base anellada.

->dicetona

■dicetona

f QUÍM ORG Cadascun dels composts que contenen dos grups carbonil en la molècula.

->dicible

■dicible

[del ll. dicibĭlis, íd.]

adj Que es pot dir.

->dicièmids

dicièmids

Part. sil.: di_ci_è_mids

m ZOOL 1 pl Classe de mesozous paràsits dels cefalòpodes i d’alguns mol·luscs.

2 sing Mesozou de la classe dels dicièmids.

->dickita

dickita

f MINERAL Varietat de caolinita.

->dicksoniàcies

dicksoniàcies

Part. sil.: dick_so_ni_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de l’ordre de les filicals constituïda per falgueres tropicals arborescents.

2 sing Falguera de la família de les dicksoniàcies.

->diclamidi

■diclamidi -ídia

[de di-¹ i el ll. chlamys, -ydis ‘mantell’]

adj BOT Dit de la flor que té calze i corol·la.

->diclí

■diclí -ina

[de di-¹ i el gr. klínē ‘llit’]

adj BOT Unisexual.

->diclínic

diclínic -a

[de di-¹ i el gr. klinikós ‘del llit’]

adj CRISTAL·L Que té obliqües dues de les interseccions entre els tres eixos.

->dicloro-

dicloro-

QUÍM ORG Prefix que, en una molècula orgànica, assenyala la presència de dos àtoms de clor.

->diclorobenzè

diclorobenzè

m QUÍM ORG Compost que conté dos àtoms de clor units a un anell aromàtic, de fórmula Cl₂C₆H₄.

->diclorodifeniltricloroetà

diclorodifeniltricloroetà

Part. sil.: di_clo_ro_di_fe_nil_tri_clo_ro_e_tà

m FITOPAT [sigla DDT] Insecticida de contacte que actua travessant la coberta quitinosa dels insectes i els paralitza el sistema nerviós.

->diclorodifluorometà

■diclorodifluorometà

Part. sil.: di_clo_ro_di_flu_o_ro_me_tà

m [CCl₂F₂] QUÍM ORG Gas incolor obtingut per reacció del tetraclorur de carboni i el fluorur d’hidrogen en presència d’un halur d’antimoni com a catalitzador.

->diclorofenoxiacètic

2,4-diclorofenoxiacètic, àcid

Part. sil.: di_clo_ro_fe_no_xi_a_cè_tic

FITOPAT [símb: 2,4-D] Potent herbicida de fórmula C₈H₆Cl₂O₃.

->dicloxacil·lina

dicloxacil·lina

f FARM Penicil·lina resistent a la penicil·linasa, obtinguda sintèticament per doble substitució amb clor en posició orto- de l’anell benzènic de l’oxacil·lina.

->dico-

■dico-

Forma prefixada del mot grec díkha, que significa ‘en dues parts, doble, doblement’. Ex.: dicotomia, dicogàmia, dicogènesi.

->dicògam

■dicògam -a

[de dico- i -gam]

adj BOT Que presenta dicogàmia.

->dicogàmia

■dicogàmia

Part. sil.: di_co_gà_mi_a

[de dico- i -gàmia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f BOT Maduració dels estams i dels pistils d’una mateixa flor en èpoques distintes.

->dicord

■dicord

[del gr. díkhordos ‘de dues cordes’, der. de khordḗ ‘tripa; corda d’instrument musical’]

m MÚS 1 Antic instrument de dues cordes.

2 Instrument que té dues cordes per a cada nota.

3 Dues notes conjuntes (do, re).

->dicoreu

dicoreu

Part. sil.: di_co_reu

m POÈTICA Peu de la poesia grega i llatina format per dos coreus.

->dicorínia

■dicorínia

Part. sil.: di_co_rí_ni_a

f BOT i FUST Gènere d’arbres de la família de les papilionàcies (Dicorynia sp), de fulles compostes imparipinnades i de flors blanques aplegades en raïms, que forneixen una fusta molt emprada en la construcció naval i en la fabricació de bótes per a productes químics.

->dicòtic

dicòtic -a

adj ACÚST Dit d’una estimulació o d’una sensació auditiva diferent per a cada orella.

->dicotiledoni

■dicotiledoni -ònia

BOT 1 adj Que té dos cotilèdons.

2 f 1 pl Classe d’angiospermes caracteritzada per l’embrió amb dos cotilèdons i dividida en dialipètales i monoclamídies o apètales.

2 sing Planta de la classe de les dicotiledònies.

->dicòtom

■dicòtom -a

[del gr. dikhótomos, íd.]

adj 1 Que es divideix en dos. Tija dicòtoma.

2 Dit de la Lluna quan és en el primer o el darrer quart.

3 BOT Dit de la ramificació en la qual els eixos secundaris s’originen per bifurcació de l’àpex de l’eix principal en dos eixos secundaris equivalents, típica de tal·lòfits i briòfits i també de licopodis.

->dicotomia

■dicotomia

Part. sil.: di_co_to_mi_a

[del gr. dikhotomía, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 1 Divisió en dos, bifurcació.

2 BOT Ramificació en què cada eix es divideix en dos.

2 Mètode de classificació en què les divisions i les subdivisions són binàries.

3 ASTR 1 Fase de la Lluna en què és visible només la meitat del disc.

2 Fase dels planetes inferiors (Mercuri i Venus) en què solament és il·luminada pel Sol la meitat del planeta.

->dicotòmic

■dicotòmic -a

[de dicotomia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la dicotomia.

2 Que procedeix per divisions i subdivisions binàries. Mètode dicotòmic.

->dicrà

dicrà

m BOT Gènere de molses acrocarpes de l’ordre de les brials (Dicranum sp), generalment de fulletes estretes i agudes, freqüents a terra i sobre les roques.

->dicranals

■dicranals

f BOT 1 pl Ordre de molses acrocarpes, amb les dents del peristoma generalment bífides, que inclou, entre altres, el gènere Dicranum.

2 sing Molsa de l’ordre de les dicranals.

->dicrànum

dicrànum

m BOT Dicrà.

->dicroic

■dicroic -a

Part. sil.: di_croic

[del gr. díkhroos ‘de dos colors’, der. de khróa o khrṓs ‘pell del cos; carn; carnació’]

adj Que té la propietat del dicroisme. Un cristall dicroic.

->dicroisme

■dicroisme

Part. sil.: di_cro_is_me

[de dicroic]

m FÍS Propietat d’algunes substàncies de presentar diferents coloracions segons el propi gruix i la inclinació dels raigs transmesos.

->dicroïta

dicroïta

Part. sil.: di_cro_ï_ta

f MINERAL Cordierita.

->dicromat

■dicromat

m QUÍM INORG 1 Anió de fórmula Cr₂O²˜₇^- que hom pot considerar derivat d’un hipotètic àcid dicròmic per pèrdua de dos hidrògens.

2 Qualsevol sal resultant de la combinació de l’anió dicromat amb un metall.

->dicromia

■dicromia

Part. sil.: di_cro_mi_a

[de di-¹ i -cromia]

f GRÀF Bicromia.

->dicroscopi

■dicroscopi

[del gr. díkhroos ‘de dos colors’ i -scopi]

m FÍS Instrument per a examinar el dicroisme dels cristalls.

->dicrotisme

dicrotisme

m MED Alteració del pols consistent en la palpitació d’una segona ona, la qual té relació amb el tancament de la vàlvula aòrtica.

->dictador

■dictador -a

[del ll. dictator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj Que dicta.

2 m 1 En les oficines de reproducció simultània de còpies de còdexs, el qui dictava el text, sistema usat des de l’antiguitat i durant tota l’edat mitjana.

2 DIPL Funcionari de cancelleria que redactava en llatí correcte i dictava un text documental.

3 HIST Autor d’un formulari notarial, epistolar, etc.

3 1 m HIST A l’antiguitat romana, magistrat suprem i extraordinari, nomenat en circumstàncies excepcionalment greus i per a un període de temps determinat, que era revestit d’una autoritat absoluta.

2 m i f POLÍT En els estats moderns, persona que rep o s’arroga el dret de concentrar en ella tots els poders.

->dictadura

■dictadura

[del ll. dictatura, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f HIST i POLÍT 1 Forma política de què es revesteix l’estat com a instrument de poder posat en mans de la classe dominant per esclafar la resistència dels seus enemics.

2 dictadura del proletariat Règim polític propi de la transició de la societat capitalista a la societat comunista que es caracteritza pel fet d’ésser l’instrument de la revolució proletària i com a dominació del proletariat sobre la burgesia.

3 dictadura democraticopopular Règim polític format per l’aliança de la classe obrera, els camperols i la petita burgesia urbana, sota la direcció política de la classe obrera.

->dictàfon

■dictàfon

[comp. híbrid de dictar i -fon¹, originàriament marca registrada Dictaphon (ll. dictare ‘dictar’ i gr. phōnḗ ‘veu’), probablement de creació anglesa]

m ELECTROAC Aparell per a enregistrar i reproduir dictats i converses.

->dictam

■dictam

[del ll. dictamnus, i aquest, del gr. díktamnon, íd.]

m BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les rutàcies (Dictamnus sp), de flors blanques o rosades disposades en raïms terminals i de fruits capsulars.

->dictamen

■dictamen

[del ll. dictamen, -ĭnis, íd.; 1a FONT: 1532]

m 1 1 Judici, opinió, que hom emet.

2 esp DR Opinió escrita i motivada que emet un facultatiu sobre un assumpte de la seva especialitat, especialment un jurista sobre una qüestió de dret o de procediment.

2 [generalment en pl] Allò que la consciència, la raó, un sentiment, etc., dicta de fer a l’home; dictats. Seguir els dictàmens de la consciència.

->dictaminar

■dictaminar

[de dictamen; 1a FONT: 1911]

v 1 intr Donar dictamen. El jutge encara no ha dictaminat sobre aquesta causa.

2 tr Donar un dictamen (sobre alguna cosa). Els pèrits van dictaminar que la causa de l’accident havia estat l’excés de velocitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dictaminar

GERUNDI: dictaminant

PARTICIPI: dictaminat, dictaminada, dictaminats, dictaminades

INDICATIU PRESENT: dictamino, dictamines, dictamina, dictaminem, dictamineu, dictaminen

INDICATIU IMPERFET: dictaminava, dictaminaves, dictaminava, dictaminàvem, dictaminàveu, dictaminaven

INDICATIU PASSAT: dictaminí, dictaminares, dictaminà, dictaminàrem, dictaminàreu, dictaminaren

INDICATIU FUTUR: dictaminaré, dictaminaràs, dictaminarà, dictaminarem, dictaminareu, dictaminaran

INDICATIU CONDICIONAL: dictaminaria, dictaminaries, dictaminaria, dictaminaríem, dictaminaríeu, dictaminarien

SUBJUNTIU PRESENT: dictamini, dictaminis, dictamini, dictaminem, dictamineu, dictaminin

SUBJUNTIU IMPERFET: dictaminés, dictaminessis, dictaminés, dictaminéssim, dictaminéssiu, dictaminessin

IMPERATIU: dictamina, dictamini, dictaminem, dictamineu, dictaminin

->dictar

■dictar

[del ll. dictare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Dir o llegir (alguna cosa) davant algú perquè aquest la vagi escrivint. Dictar una carta a un secretari.

2 fig 1 Suggerir, inspirar, a algú allò que escriu, allò que diu. Són ells, que li han dictat aquesta resposta!

2 És la por, que us ha dictat aquestes paraules!

3 1 Prescriure, imposar, formular, lleis, sentències, condicions, etc.

2 p ext La raó ens dicta això.

4 DIPL Redactar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dictar

GERUNDI: dictant

PARTICIPI: dictat, dictada, dictats, dictades

INDICATIU PRESENT: dicto, dictes, dicta, dictem, dicteu, dicten

INDICATIU IMPERFET: dictava, dictaves, dictava, dictàvem, dictàveu, dictaven

INDICATIU PASSAT: dictí, dictares, dictà, dictàrem, dictàreu, dictaren

INDICATIU FUTUR: dictaré, dictaràs, dictarà, dictarem, dictareu, dictaran

INDICATIU CONDICIONAL: dictaria, dictaries, dictaria, dictaríem, dictaríeu, dictarien

SUBJUNTIU PRESENT: dicti, dictis, dicti, dictem, dicteu, dictin

SUBJUNTIU IMPERFET: dictés, dictessis, dictés, dictéssim, dictéssiu, dictessin

IMPERATIU: dicta, dicti, dictem, dicteu, dictin

->dictat

■dictat

[del ll. dictatus, -us, íd.]

m 1 Text que hom dicta o que hom escriu quan algú l’hi dicta.

2 esp Exercici escolar que bàsicament té com a finalitat l’ensenyament de l’ortografia i que consisteix a fer escriure a un alumne un text que hom li va dictant.

->dictatorial

■dictatorial

Part. sil.: dic_ta_to_ri_al

[formació culta analògica sobre la base del ll. dictatorius, -a, -um ‘propi del dictador’]

adj Relatiu o pertanyent al dictador o a la dictadura.

->dictatorialment

■dictatorialment

Part. sil.: dic_ta_to_ri_al_ment

[de dictatorial]

adv D’una manera dictatorial. Governar dictatorialment.

->dicteri

■dicteri

[del ll. td. dicterium, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Dita ofensiva.

->díctic

■díctic -a

[de dixi]

1 adj Relatiu o pertanyent a la dixi.

2 m LING Element lingüístic que es refereix directament al lloc, el moment o les persones d’una situació comunicativa, de manera que el seu significat ve donat per la situació específica de l’enunciació.

->dictio-

■dictio-

Forma prefixada del mot grec díktyon, que significa ‘xarxa, reticle’. Ex.: dictiòpter, dictiosoma.

->dictiocals

■dictiocals

Part. sil.: dic_ti_o_cals

f pl BOT Silicoflagel·lats.

->dictiòpters

■dictiòpters

Part. sil.: dic_ti_òp_ters

m ENTOM 1 pl Ordre d’insectes pterigots amb aparell bucal mastegador i antenes generalment filiformes que comprèn els subordres dels blatoïdeus i mantoïdeus.

2 sing Insecte de l’ordre dels dictiòpters.

->dictiosifonals

dictiosifonals

Part. sil.: dic_ti_o_si_fo_nals

f BOT 1 pl Ordre de feofícies de tal·lus ramificat de consistència cartilaginosa, amb creixement tricotàl·lic o intercalar.

2 sing Alga de l’ordre de les dictiosifonals.

->dictiosoma

■dictiosoma

Part. sil.: dic_ti_o_so_ma

m CIT 1 Conjunt de vesícules aplanades o cisternes, disposades en forma de pila, que constitueixen el complex de Golgi.

2 Cadascun dels fragments en què es fracciona el complex de Golgi durant la mitosi.

->dictiota

dictiota

Part. sil.: dic_ti_o_ta

f BOT Gènere d’algues brunes de la família de les dictiotals (Dictyota sp), dicòtomes, molt abundants a les costes dels Països Catalans.

->dictiotals

■dictiotals

Part. sil.: dic_ti_o_tals

f BOT 1 pl Ordre de feofícies de tal·lus aplatat amb feixos de pèls a la superfície.

2 sing Alga de l’ordre de les dictiotals.

->dicumarol

dicumarol

m QUÍM ORG Agulles incolores obtingudes d’extrets d’alfals fermentat, anticoagulant emprat en clínica com a antagonista de la vitamina K.

->dida

■dida

[del ll. vg. dida o didda ‘mamella, dida’, de base imitativa del llenguatge infantil; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Dona que alleta l’infant d’una altra.

2 p ext RAM Una vaca dida.

->-didacte

-didacte -didacta

Forma sufixada del mot grec didáskō, que significa ‘ensenyar’. Ex.: autodidacte.

->didàctic

■didàctic -a

[del gr. didaktikós ‘propi per a ensenyar’]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a l’ensenyament.

2 Propi per a ensenyar o instruir. Gènere didàctic.

2 f ENSENY Ciència que orienta i dirigeix el procés d’aprenentatge.

->-didàctic

-didàctic -didàctica

Forma sufixada del mot grec didáskō, que significa ‘ensenyar’. Ex.: autodidàctic.

->didàcticament

■didàcticament

[de didàctic]

adv D’una manera didàctica.

->didactisme

didactisme

[de didàctic]

[sovint usat pejorativament] m Caràcter de didàctic.

->didal

■didal

[del ll. digĭtale, íd., der. de dĭgĭtus ‘dit’; 1a FONT: 1363]

m 1 1 Peça tubular, sovint tancada en un extrem per un casquet esfèric, de metall, de vori, etc., usada en cosir per a protegir el cap del dit que pitja l’agulla, generalment amb pics o sotets a la superfície per a evitar que l’agulla rellisqui. Un didal d’argent. Un didal de plàstic.

2 Cadascuna de les peces de canya, etc., que es posen els segadors als dits de la mà esquerra per protegir-se de les espines, no ferir-se amb la punta o amb el tall del volant, etc.

3 MED Funda de goma en forma de dit emprada per a efectuar un tacte rectal o vaginal.

4 TERAP Funda, generalment de goma, emprada com a protecció d’un dit ferit.

2 1 Nom de diferents objectes d’una forma anàloga a la d’un didal.

2 Veire molt petit.

3 BOT Cúpula de la gla.

3 pl BOT Subespècie de la digital purpúria, de la família de les escrofulariàcies (Digitalis purpurea ssp dubia).

4 TÈXT Conjunt de residus de la contínua de filar i de retòrcer formats per trossos de cinta o de metxa que són enrotllats sobre els cilindres d’alimentació i d’estiratge.

5 ZOOL Gènere de ctenòfors (Beroe sp), de forma acampanada, subcilíndrica, mancats de tentacles i amb una faringe ampla.

->didalera

■didalera

[de didal]

f 1 BOT Digital purpúria.

2 Petit canó de plàstic o d’altre material dur que hom usa per a protegir-se els dits quan fa labors.

->didalet

■didalet

m 1 Didal petit.

2 didal 1 2.

3 didalets de la Mare de Déu BOT Lligabosc mediterrani.

->didascàlia

■didascàlia

Part. sil.: di_das_cà_li_a

[del gr. didaskalía ‘instrucció, ensenyament’]

f TEAT En una obra teatral, cadascuna de les indicacions fetes per l’autor per a la marxa correcta de l’obra.

->didascàlic

■didascàlic -a

[del gr. didaskalikós, íd.]

adj Didàctic, preceptiu. Sil·logisme didascàlic.

->didatge

■didatge

[de dida]

m 1 El que hom paga a la dida.

2 Temps que dura la criança d’un infant per una dida.

->didèlfids

■didèlfids

m ZOOL 1 pl Família de marsupials d’aspecte de rosegadors, amb el cap i el musell allargats, de potes curtes i de cua llarga i prènsil.

2 sing Marsupial de la família dels didèlfids.

->didentat

■didentat -ada

adj QUÍM Bidentat.

->dídim

■dídim -a

[del gr. dídymos ‘doble, bessó’]

1 adj BOT Dit dels òrgans que formen parella, com els fruits de les llunetes.

2 adj MED Dit de l’òrgan que consta de dues meitats ben diferenciades.

3 m MED Testicle.

->didimi

■didimi

m QUÍM INORG Mescla de praseodimi i neodimi.

->didínam

■didínam -a

adj BOT Dit de l’androceu amb quatre estams, dos dels quals són llargs, i dos, curts.

->didjeridú

didjeridú

m MÚS Instrument de vent de la família dels corns, propi dels aborígens australians, amb el tub recte i sense broquet i amb una embocadura de resina o de cera a l’extrem superior, que es fabrica amb una canya o amb una branca buidada.

->dido

■dido

[variant de dida]

m Didot.

->didodecàedre

■didodecàedre [o didodecaedre]

Part. sil.: di_do_de_cà_e_dre, di_do_de_ca_e_dre

m CRISTAL·L Diplòedre.

->didot

■didot

[de dida; 1a FONT: 1670, DTo.]

m Marit de la dida.

->diè

■diè

Part. sil.: di_è

m QUÍM ORG Hidrocarbur que conté dos dobles enllaços en la cadena principal de la molècula.

->dièctasi

dièctasi

Part. sil.: di_èc_ta_si

f LING Assimilació entre dues unitats que integren certes formes d’alguns verbs grecs propis de la llengua homèrica.

->díedre

■díedre [o diedre]

Part. sil.: dí_e_dre, di_e_dre

[del gr. dis ‘dos’ i hédra ‘base, pla’]

m 1 GEOM Conjunt de dos semiplans (cares del díedre) limitats per la mateixa recta (aresta).

2 AERON Angle que forma la projecció normal del caire d’atac de cada semiala d’un avió sobre un pla perpendicular a l’eix longitudinal, amb el pla format per aquest eix i el transversal.

->dieffenbàquia

dieffenbàquia

Part. sil.: di_ef_fen_bà_qui_a

[del nom del botànic alemany J.F. Dieffenbach (1811-1855)]

f BOT i JARD Nom donat a les diferents plantes exòtiques del gènere Dieffenbachia, conreades com a plantes ornamentals d’interior.

->diegesi

diegesi

Part. sil.: di_e_ge_si

[del gr. diḗgēsis ‘narració’]

f LIT Successió rigorosament cronològica dels esdeveniments d’un relat.

->diegètic

diegètic -a

Part. sil.: di_e_gè_tic

adj LIT Relatiu o pertanyent a la diegesi.

->dieldrina

dieldrina

Part. sil.: di_el_dri_na

f QUÍM ORG Hidrocarbur clorat emprat en agricultura com a insecticida.

->dielèctric

■dielèctric -a

Part. sil.: di_e_lèc_tric

[de di-² i elèctric]

FÍS i ELECT 1 adj 1 Que té les propietats d’un dielèctric.

2 constant dielèctrica Permitivitat.

2 m Cos no conductor de l’electricitat.

->diencèfal

■diencèfal

Part. sil.: di_en_cè_fal

[de dia- i encèfal]

m ANAT ANIM Part central del cervell anterior, voltada pel telencèfal, que conté nombrosos centres de la vida vegetativa i del psiquisme, regula la secreció hormonal de la hipòfisi mitjançant l’hipotàlem i a través del qual passen les fibres que uneixen el còrtex amb el cervell posterior.

->dienda

■dienda

Part. sil.: di_en_da

[del ll. dicendus, -a, -um ‘que ha d’ésser dit’, participi futur passiu de dīcĕre ‘dir’]

f dial Allò que es diu entre la gent, especialment allò que es diu murmurant dels altres.

->dienòfil

■dienòfil

Part. sil.: di_e_nò_fil

m QUÍM ORG Compost que és addicionat al diè en la reacció de Diels-Alder.

->dièresi

■dièresi

Part. sil.: di_è_re_si

[del ll. diaerĕsis, i aquest, del gr. diaíresis ‘divisió’; 1a FONT: c. 1390]

f 1 1 GRAM Signe ortogràfic (˜) que indica que la vocal sobre la qual es col·loca es pronuncia de forma diferent a l’habitual. Ex.: en català, pot assenyalar que no és muda o que no forma diftong, com ara a qüestió, pingüí, veïna i cloïa.

2 POÈTICA Llicència poètica que consisteix a pronunciar en dues síl·labes les vocals d’un diftong.

2 CIR Nom genèric amb el qual són designats els diferents procediments quirúrgics usats per a dividir els teixits orgànics.

->dièsel

■dièsel

Part. sil.: di_è_sel

[del nom de l’enginyer al. R. Diesel (1858-1913)]

adj inv i m 1 MOT Dit del motor de combustió interna en què el combustible, normalment gasoli, és injectat a la cambra de combustió, on hi ha aire que ha estat comprimit pel pistó.

2 AUT Dit del vehicle equipat amb un motor dièsel.

3 cicle dièsel MOT Cicle teòric per a motors de combustió interna que fou desenvolupat i patentat per Rudolf Diesel el 1893.

->diesi

■diesi

Part. sil.: di_e_si

[del ll. diĕsis, i aquest, del gr. díesis ‘separació, dissolució’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f MÚS 1 1 Terme grec que designa un petit interval musical de valor semblant al quart de to.

2 p ext Interval més petit del gènere enharmònic.

2 1 Signe musical que, en l’armadura o precedint una nota, indica que cal apujar-la un semitò.

2 doble diesi Signe musical de valor doble que el de la diesi, és a dir, que eleva la nota dos semitons.

->dieta¹

■dieta¹

Part. sil.: di_e_ta

[del ll. diaeta, i aquest, del gr. díaita ‘manera de viure, règim de vida’; 1a FONT: s. XIII]

f ALIM i DIET 1 Règim en el menjar i el beure consistent en el control dels aliments ingerits diàriament o setmanalment.

2 1 Abstenció total o parcial d’aliments.

2 estar (o posar, o tenir, etc.) a dieta Privar (algú) de menjar, generalment per malaltia.

->dieta²

■dieta²

Part. sil.: di_e_ta

[probablement de dieta¹]

f 1 HIST i POLÍT Assemblea política de caire legislatiu i deliberatiu que es reunia al Sacre Imperi, a Polònia, a Dinamarca, a Hongria, a Croàcia, a Suècia i a la Confederació Helvètica.

2 1 Sobresou diari que cobra un funcionari per un encàrrec temporani fora de la seva residència.

2 Honoraris que hom cobra per l’assistència a una assemblea, una reunió, etc.

3 Estipendi que guanya un metge diàriament per visitar un malalt.

4 pl esp DR TREB Quantitat que rep diàriament el treballador que, per raó de la seva activitat laboral, s’ha de desplaçar fora de la població on treballa habitualment.

->dietari

■dietari

Part. sil.: di_e_ta_ri

[del ll. diaetarium ‘libre d’anotacions de les compres de queviures’ i, per extensió, ‘de les obres diàries’, per influx del mot dies ‘dia’; 1a FONT: s. XIV]

m 1 diari 2 3.

2 HIST Gènere historiogràfic que dóna les notícies per dies, amb una extensió i una freqüència majors que els annals i els cronicons.

3 ECON Llibre en què hom anota els ingressos i les despeses diàries d’una casa.

->dietarista

dietarista

Part. sil.: di_e_ta_ris_ta

[de dietari]

m i f Persona que, per iniciativa pròpia o per encàrrec d’una corporació, escriu o continua un dietari.

->dietètic

■dietètic -a

Part. sil.: di_e_tè_tic

Hom.: diatètic

[del ll. td. diaetetĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. diaitētikós, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

ALIM i DIET 1 adj Relatiu o pertanyent a la dieta.

2 f Part de la ciència de la nutrició que estudia els aliments a ingerir en funció de les condicions de la persona.

3 m Aliment dietètic.

->dietilamina

dietilamina

Part. sil.: di_e_ti_la_mi_na

f [(C₂H₅)₂NH] QUÍM ORG Amina secundària obtinguda per metilació de l’amoníac amb iodur d’etil i la ulterior separació de les formes monometilades, dimetilades i trimetilades.

->dietilestilbestrol

dietilestilbestrol

Part. sil.: di_e_ti_les_til_bes_trol

m QUÍM ORG i FARM Estrogen sintètic no esteroïdal, de fórmula C₁₈H₂₀O₂, que hom administra per a suprimir la lactació, en la simptomatologia de la menopausa, com a contraceptiu oral i en el tractament del càncer de mamella.

->dietilèter

■dietilèter

Part. sil.: di_e_ti_lè_ter

m QUÍM ORG Èter etílic.

->dietista

■dietista

Part. sil.: di_e_tis_ta

[de dietètica]

m i f ALIM i DIET Especialista en dietètica.

->dietoteràpia

dietoteràpia

f TERAP Tractament dietètic, emprat com a mètode preventiu o bé com a part del procediment terapèutic de diversos processos patològics.

->difamació

■difamació

Part. sil.: di_fa_ma_ci_ó

[del ll. td. diffamatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de difamar;

2 l’efecte.

->difamador

■difamador -a

[de difamar]

adj i m i f Que difama.

->difamant

■difamant

[de difamar]

adj Difamador. Paraules difamants.

->difamar

■difamar

Cp. calumniar

[del ll. diffamare, íd.; 1a FONT: c. 1200]

v tr Dir mal (d’algú) cercant de fer mal al seu bon nom, a la seva reputació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: difamar

GERUNDI: difamant

PARTICIPI: difamat, difamada, difamats, difamades

INDICATIU PRESENT: difamo, difames, difama, difamem, difameu, difamen

INDICATIU IMPERFET: difamava, difamaves, difamava, difamàvem, difamàveu, difamaven

INDICATIU PASSAT: difamí, difamares, difamà, difamàrem, difamàreu, difamaren

INDICATIU FUTUR: difamaré, difamaràs, difamarà, difamarem, difamareu, difamaran

INDICATIU CONDICIONAL: difamaria, difamaries, difamaria, difamaríem, difamaríeu, difamarien

SUBJUNTIU PRESENT: difami, difamis, difami, difamem, difameu, difamin

SUBJUNTIU IMPERFET: difamés, difamessis, difamés, difaméssim, difaméssiu, difamessin

IMPERATIU: difama, difami, difamem, difameu, difamin

->difamat

difamat -ada

[de difamar]

adj HERÀLD Infamat.

->difamatori

■difamatori -òria

[del b. ll. diffamatorius, -a, -um, íd.]

adj Que té per objecte difamar. Un escrit difamatori.

->difàsic

■difàsic -a

[de fase]

adj ELECTROT Bifàsic.

->difenil

■difenil

m QUÍM ORG Substància que es presenta en forma de lamel·les llustroses, de fórmula C₁₂H₁₀.

->difenilamina

difenilamina

f QUÍM ORG Substància obtinguda per escalfament de l’anilina, de fórmula C₅H₅NHC₆H₅, emprada en l’obtenció de colorants i en l’anàlisi química.

->difeomorfisme

difeomorfisme

Part. sil.: di_fe_o_mor_fis_me

m MAT Bijecció f entre dos oberts de dos espais vectorials normats, tal que f i f^-1 són derivables i les derivades són contínues.

->diferència

■diferència

Part. sil.: di_fe_rèn_ci_a

[del ll. differentia, íd.; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 Qualitat de diferent, allò per què una persona o una cosa difereix d’una altra. Haver-hi entre dues coses una gran diferència, moltes diferències. Diferència de grau, de to, de color, d’apreciació, d’opinió, de gust.

2 a diferència de loc prep Al contrari de, en contraposició a.

3 diferència específica (o simplement diferència) LÒG Qualitat o conjunt de notes que, en la definició d’un concepte, el distingeixen dels altres conceptes corresponents al mateix gènere.

4 fer diferències Donar tractaments desiguals subjectivament a diverses persones o a diverses coses.

2 Desacord, dissensió, causa de dissensió, matèria de controvèrsia. Entre ell i jo hi ha fortes diferències.

3 MERC En el mercat d’efectes públics a terme, diferència que hi ha entre el preu a l’hora de la transacció i el preu a l’hora de la liquidació.

4 MAT 1 Magnitud o quantitat en què una magnitud o una quantitat difereix d’una altra de la mateixa natura.

2 Entre dos conjunts, A i B, subconjunt d’elements de l’un que no pertanyen a l’altre, A-B.

5 pl MÚS Composició amb variacions sobre un tema litúrgic o folklòric, per a orgue, per a clavecí o per a viola de mà.

6 diferència de potencial ELECT [abrev d. d. p.] Tensió.

7 partir la diferència DR Cedir cadascun dels litigants una part semblant de la quantitat que reclamen per tal que ni l’un ni l’altre no resultin gaire perjudicats.

->diferenciable

■diferenciable

Part. sil.: di_fe_ren_ci_a_ble

[de diferenciar]

adj 1 Que pot ésser diferenciat.

2 MAT Dit d’una funció que té diferencial.

->diferenciació

■diferenciació

Part. sil.: di_fe_ren_ci_a_ci_ó

[de diferenciar]

f 1 1 Acció de diferenciar o de diferenciar-se;

2 l’efecte.

2 EMBRIOL i CIT Procés mitjançant el qual les cèl·lules, els teixits i els òrgans canvien d’estructura i de forma per tal d’efectuar funcions específiques.

3 FON Mena de dissimilació per la qual dos fonemes contigus tendeixen a augmentar llurs diferències articulatòries, o bé un fonema, durant la seva emissió, tendeix a distingir diversos matisos articulatoris.

->diferenciador

■diferenciador -a

Part. sil.: di_fe_ren_ci_a_dor

[de diferenciar]

1 adj Que diferencia.

2 m ELECTRÒN Dispositiu transductor, circuit, etc., que dóna un senyal de sortida proporcional a la derivada, és a dir, a la velocitat de variació, del senyal d’entrada.

->diferencial

■diferencial

Part. sil.: di_fe_ren_ci_al

[de diferència; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la diferència.

2 Que indica o constitueix diferència.

2 f ANÀL MAT Increment infinitament petit d’una quantitat variable.

3 m AUT Mecanisme que hom munta en els automòbils per transmetre el moviment de les rodes motrius i permetre que, en els revolts, girin a la velocitat adequada, és a dir, que la roda exterior giri més de pressa que la roda interior.

4 adj ELECTRÒN Dit dels circuits, els dispositius electrònics, etc., en què llur funcionament i, per tant, la resposta donada, depenen de la diferència entre dos senyals d’entrada. Amplificador diferencial.

5 adj METROL Dit dels instruments que serveixen per a mesurar la diferència entre dues magnituds, però no llurs valors absoluts.

6 càlcul diferencial ANÀL MAT Part de l’anàlisi matemàtica, i més concretament de l’anàlisi infinitesimal, que tracta de totes les qüestions relacionades amb els conceptes fonamentals de derivada (ordinària o parcial) i de diferencial d’una funció.

->diferenciar

■diferenciar

Part. sil.: di_fe_ren_ci_ar

[de diferència; 1a FONT: 1653, DTo.]

v 1 1 tr Fer diferent. Aquests caràcters diferencien el fòsfor vermell del blanc.

2 pron diferir 2. En què es diferencien aquestes dues espècies?

2 1 tr Separar o distingir (dues persones o coses o més) constatant-ne les diferències. L’accent gràfic serveix per a diferenciar certs mots. És difícil de diferenciar un cas de l’altre.

2 pron Esdevenir diferent. Cal diferenciar-se dels altres.

3 tr ANÀL MAT Trobar la diferencial d’una funció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: diferenciar

GERUNDI: diferenciant

PARTICIPI: diferenciat, diferenciada, diferenciats, diferenciades

INDICATIU PRESENT: diferencio, diferencies, diferencia, diferenciem, diferencieu, diferencien

INDICATIU IMPERFET: diferenciava, diferenciaves, diferenciava, diferenciàvem, diferenciàveu, diferenciaven

INDICATIU PASSAT: diferencií, diferenciares, diferencià, diferenciàrem, diferenciàreu, diferenciaren

INDICATIU FUTUR: diferenciaré, diferenciaràs, diferenciarà, diferenciarem, diferenciareu, diferenciaran

INDICATIU CONDICIONAL: diferenciaria, diferenciaries, diferenciaria, diferenciaríem, diferenciaríeu, diferenciarien

SUBJUNTIU PRESENT: diferenciï, diferenciïs, diferenciï, diferenciem, diferencieu, diferenciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: diferenciés, diferenciessis, diferenciés, diferenciéssim, diferenciéssiu, diferenciessin

IMPERATIU: diferencia, diferenciï, diferenciem, diferencieu, diferenciïn

->diferenciat

diferenciat -ada

Part. sil.: di_fe_ren_ci_at

[de diferenciar]

adj 1 diferent 1.

2 CIT i HISTOL Dit del teixit o de la cèl·lula que ha desenvolupat la seva estructura i funció especialitzada final.

3 relleu diferenciat GEOMORF Relleu resultant de l’erosió sobre les roques de diferent duresa i estructura.

->diferent

■diferent

[del ll. differens, -ntis, íd.; 1a FONT: 1670, DTo.]

adj 1 Que difereix, no igual. Són dos ocells que no s’assemblen gaire, ans són ben diferents. Tinc una opinió diferent de la seva. Els teus germans són molt diferents de caràcter.

2 pl Uns quants. M’ho han dit ja diferents persones.

->diferentment

■diferentment

[de diferent; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adv D’una manera diferent.

->diferible

■diferible

[de diferir]

adj Ajornable.

->diferir

■diferir

[del ll. diffērre ‘apartar, dispersar, allunyar’ (cf. preferir); 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v 1 tr Allunyar la realització d’una cosa; ajornar. Diferir el pagament d’un deute. Diferir una anada. Diferir el compliment d’una prometença.

2 intr No ésser igual, ésser dissemblant. La seva opinió difereix de la meva. En què difereixen essencialment els animals de les plantes?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: diferir

GERUNDI: diferint

PARTICIPI: diferit, diferida, diferits, diferides

INDICATIU PRESENT: difereixo, difereixes, difereix, diferim, diferiu, difereixen

INDICATIU IMPERFET: diferia, diferies, diferia, diferíem, diferíeu, diferien

INDICATIU PASSAT: diferí, diferires, diferí, diferírem, diferíreu, diferiren

INDICATIU FUTUR: diferiré, diferiràs, diferirà, diferirem, diferireu, diferiran

INDICATIU CONDICIONAL: diferiria, diferiries, diferiria, diferiríem, diferiríeu, diferirien

SUBJUNTIU PRESENT: difereixi, difereixis, difereixi, diferim, diferiu, difereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: diferís, diferissis, diferís, diferíssim, diferíssiu, diferissin

IMPERATIU: difereix, difereixi, diferim, diferiu, difereixin

->diferit

■diferit -ida

[de diferir]

1 adj Ajornat.

2 en diferit loc adj loc adv RADIOTÈC i TV Dit de l’emissió o del programa transmès un cert temps després d’haver estat efectuat, per a la qual cosa hom enregistra el programa i el retransmet després. Una retransmissió en diferit. El partit serà transmès en diferit.

->difi-

difi-

Forma prefixada del mot grec diphyḗs, que significa ‘de dues natures, doble’. Ex.: difiodont.

->dificerca

■dificerca

adj f ANAT ANIM Dit de l’aleta caudal que es divideix en dues meitats simètriques respecte a l’eix de la columna vertebral i que té forma arrodonida.

->difícil

■difícil

[del ll. difficĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 1 Tot altre que fàcil, dit d’allò que requereix un gran treball, una gran habilitat, una gran capacitat, per a aconseguir-ho, fer-ho, entendre-ho, resoldre-ho, sortir-se’n, etc. Una melodia difícil de cantar. Una lliçó difícil. Un moment difícil.

2 temps difícil Temps en què les condicions de vida són dolentes, penoses, etc.

2 1 Dit d’una persona que costa de tractar, exigent, rara, rebel, etc. És una criatura molt difícil.

2 p ext Un caràcter difícil.

->difícilment

■difícilment

[de difícil]

adv D’una manera difícil, amb dificultat. A la seva edat, difícilment trobarà feina.

->dificultar

■dificultar

[del b. ll. difficultare, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Fer difícil alguna cosa. La pluja dificultà la collita.

2 Procurar de fer difícil alguna cosa, posar-hi dificultats, impediments. L’enemic bombardejà els ponts per dificultar la retirada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dificultar

GERUNDI: dificultant

PARTICIPI: dificultat, dificultada, dificultats, dificultades

INDICATIU PRESENT: dificulto, dificultes, dificulta, dificultem, dificulteu, dificulten

INDICATIU IMPERFET: dificultava, dificultaves, dificultava, dificultàvem, dificultàveu, dificultaven

INDICATIU PASSAT: dificultí, dificultares, dificultà, dificultàrem, dificultàreu, dificultaren

INDICATIU FUTUR: dificultaré, dificultaràs, dificultarà, dificultarem, dificultareu, dificultaran

INDICATIU CONDICIONAL: dificultaria, dificultaries, dificultaria, dificultaríem, dificultaríeu, dificultarien

SUBJUNTIU PRESENT: dificulti, dificultis, dificulti, dificultem, dificulteu, dificultin

SUBJUNTIU IMPERFET: dificultés, dificultessis, dificultés, dificultéssim, dificultéssiu, dificultessin

IMPERATIU: dificulta, dificulti, dificultem, dificulteu, dificultin

->dificultat

■dificultat

[del ll. difficultas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1337]

f 1 Qualitat de difícil. La dificultat de l’empresa era enorme, però s’hi van llançar.

2 1 Allò que fa difícil una cosa o de tirar endavant. Les dificultats d’un text. Aquí està la dificultat.

2 Allò amb què hom fa difícil una cosa o de tirar endavant. Per què crees tantes dificultats?

3 Dubte raonat que hom oposa a l’opinió expressada per un altre.

3 Cosa difícil, de mal fer, de mal resoldre, etc. Això és una dificultat, sí, però no pas invencible.

->dificultós

■dificultós -osa

[de dificultar; 1a FONT: c. 1500, I. de Villena]

adj 1 Difícil, que presenta dificultats. Una tasca dificultosa.

2 1 Dit de la persona que es complau a posar dificultats.

2 p ext Un caràcter dificultós.

->dificultosament

■dificultosament

[de dificultós; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adv D’una manera dificultosa, amb dificultat.

->difidació

■difidació

Part. sil.: di_fi_da_ci_ó

f Declaració de guerra.