->desfilar2
■desfilar2[de filar; 1a FONT: 1653, DTo.]
v 1 tr TÈXT Arrencar fils d’un tros de roba desfent el lligament del teixit.
2 pron Com es desfila, aquesta tela!
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desfilar
GERUNDI: desfilant
PARTICIPI: desfilat, desfilada, desfilats, desfilades
INDICATIU PRESENT: desfilo, desfiles, desfila, desfilem, desfileu, desfilen
INDICATIU IMPERFET: desfilava, desfilaves, desfilava, desfilàvem, desfilàveu, desfilaven
INDICATIU PASSAT: desfilí, desfilares, desfilà, desfilàrem, desfilàreu, desfilaren
INDICATIU FUTUR: desfilaré, desfilaràs, desfilarà, desfilarem, desfilareu, desfilaran
INDICATIU CONDICIONAL: desfilaria, desfilaries, desfilaria, desfilaríem, desfilaríeu, desfilarien
SUBJUNTIU PRESENT: desfili, desfilis, desfili, desfilem, desfileu, desfilin
SUBJUNTIU IMPERFET: desfilés, desfilessis, desfilés, desfiléssim, desfiléssiu, desfilessin
IMPERATIU: desfila, desfili, desfilem, desfileu, desfilin
->desfloculació
desfloculacióPart. sil.: des_flo_cu_la_ci_ó
[de floculació]
f QUÍM i FÍS Acció contrària a la floculació.
->desfloració
desfloracióPart. sil.: des_flo_ra_ci_ó
[de desflorar]
f Desflorament.
->desflorament
■desflorament[de desflorar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 Acció de desflorar;
2 l’efecte.
->desflorar
■desflorar[de flor; 1a FONT: 1272, CTort.]
v tr 1 Arrencar o treure les flors d’una planta.
2 Llevar la virginitat a una dona.
3 ADOB Llevar la flor de les pells i els cuirs per fricció amb esmeril o amb paper de vidre.
4 desflorar un assumpte (o un afer, etc.) Fer-li perdre la novetat començant-ne a parlar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desflorar
GERUNDI: desflorant
PARTICIPI: desflorat, desflorada, desflorats, desflorades
INDICATIU PRESENT: desfloro, desflores, desflora, desflorem, desfloreu, desfloren
INDICATIU IMPERFET: desflorava, desfloraves, desflorava, desfloràvem, desfloràveu, desfloraven
INDICATIU PASSAT: desflorí, desflorares, desflorà, desfloràrem, desfloràreu, desfloraren
INDICATIU FUTUR: desfloraré, desfloraràs, desflorarà, desflorarem, desflorareu, desfloraran
INDICATIU CONDICIONAL: desfloraria, desfloraries, desfloraria, desfloraríem, desfloraríeu, desflorarien
SUBJUNTIU PRESENT: desflori, desfloris, desflori, desflorem, desfloreu, desflorin
SUBJUNTIU IMPERFET: desflorés, desfloressis, desflorés, desfloréssim, desfloréssiu, desfloressin
IMPERATIU: desflora, desflori, desflorem, desfloreu, desflorin
->desflorir
■desflorir[de florir; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v 1 intr Perdre les flors una planta.
2 pron El roser s’ha desflorit.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desflorir
GERUNDI: desflorint
PARTICIPI: desflorit, desflorida, desflorits, desflorides
INDICATIU PRESENT: desfloreixo, desfloreixes, desfloreix, desflorim, desfloriu, desfloreixen
INDICATIU IMPERFET: desfloria, desflories, desfloria, desfloríem, desfloríeu, desflorien
INDICATIU PASSAT: desflorí, desflorires, desflorí, desflorírem, desfloríreu, desfloriren
INDICATIU FUTUR: desfloriré, desfloriràs, desflorirà, desflorirem, desflorireu, desfloriran
INDICATIU CONDICIONAL: desfloriria, desfloriries, desfloriria, desfloriríem, desfloriríeu, desfloririen
SUBJUNTIU PRESENT: desfloreixi, desfloreixis, desfloreixi, desflorim, desfloriu, desfloreixin
SUBJUNTIU IMPERFET: desflorís, desflorissis, desflorís, desfloríssim, desfloríssiu, desflorissin
IMPERATIU: desfloreix, desfloreixi, desflorim, desfloriu, desfloreixin
->desfocar
■desfocar[de enfocar; 1a FONT: s. XX, V. Català]
v tr i pron Desenfocar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desfocar
GERUNDI: desfocant
PARTICIPI: desfocat, desfocada, desfocats, desfocades
INDICATIU PRESENT: desfoco, desfoques, desfoca, desfoquem, desfoqueu, desfoquen
INDICATIU IMPERFET: desfocava, desfocaves, desfocava, desfocàvem, desfocàveu, desfocaven
INDICATIU PASSAT: desfoquí, desfocares, desfocà, desfocàrem, desfocàreu, desfocaren
INDICATIU FUTUR: desfocaré, desfocaràs, desfocarà, desfocarem, desfocareu, desfocaran
INDICATIU CONDICIONAL: desfocaria, desfocaries, desfocaria, desfocaríem, desfocaríeu, desfocarien
SUBJUNTIU PRESENT: desfoqui, desfoquis, desfoqui, desfoquem, desfoqueu, desfoquin
SUBJUNTIU IMPERFET: desfoqués, desfoquessis, desfoqués, desfoquéssim, desfoquéssiu, desfoquessin
IMPERATIU: desfoca, desfoqui, desfoquem, desfoqueu, desfoquin
->desfogament
■desfogament[de desfogar; 1a FONT: s. XX, Oller]
m 1 Acció de desfogar o de desfogar-se;
2 l’efecte.
->desfogar
■desfogar[de foc; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v 1 1 tr Donar pas lliure al foc.
2 tr fig Donar pas lliure, sortida (a una passió).
3 pron fig Exterioritzar una passió, un sentiment, etc.
4 pron fig Desfogar-se les passions.
2 intr MAR Esclatar una tempestat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desfogar
GERUNDI: desfogant
PARTICIPI: desfogat, desfogada, desfogats, desfogades
INDICATIU PRESENT: desfogo, desfogues, desfoga, desfoguem, desfogueu, desfoguen
INDICATIU IMPERFET: desfogava, desfogaves, desfogava, desfogàvem, desfogàveu, desfogaven
INDICATIU PASSAT: desfoguí, desfogares, desfogà, desfogàrem, desfogàreu, desfogaren
INDICATIU FUTUR: desfogaré, desfogaràs, desfogarà, desfogarem, desfogareu, desfogaran
INDICATIU CONDICIONAL: desfogaria, desfogaries, desfogaria, desfogaríem, desfogaríeu, desfogarien
SUBJUNTIU PRESENT: desfogui, desfoguis, desfogui, desfoguem, desfogueu, desfoguin
SUBJUNTIU IMPERFET: desfogués, desfoguessis, desfogués, desfoguéssim, desfoguéssiu, desfoguessin
IMPERATIU: desfoga, desfogui, desfoguem, desfogueu, desfoguin
->desfolrar
■desfolrar[de folrar; 1a FONT: 1417]
v tr Llevar el folre.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desfolrar
GERUNDI: desfolrant
PARTICIPI: desfolrat, desfolrada, desfolrats, desfolrades
INDICATIU PRESENT: desfolro, desfolres, desfolra, desfolrem, desfolreu, desfolren
INDICATIU IMPERFET: desfolrava, desfolraves, desfolrava, desfolràvem, desfolràveu, desfolraven
INDICATIU PASSAT: desfolrí, desfolrares, desfolrà, desfolràrem, desfolràreu, desfolraren
INDICATIU FUTUR: desfolraré, desfolraràs, desfolrarà, desfolrarem, desfolrareu, desfolraran
INDICATIU CONDICIONAL: desfolraria, desfolraries, desfolraria, desfolraríem, desfolraríeu, desfolrarien
SUBJUNTIU PRESENT: desfolri, desfolris, desfolri, desfolrem, desfolreu, desfolrin
SUBJUNTIU IMPERFET: desfolrés, desfolressis, desfolrés, desfolréssim, desfolréssiu, desfolressin
IMPERATIU: desfolra, desfolri, desfolrem, desfolreu, desfolrin
->desfonament
■desfonament[de desfonar]
m 1 Acció de desfonar o de desfonar-se.
2 AGR Operació de remoure la terra fins a una profunditat de 40 cm o més arrencant de passada arrels i pedres per tal de preparar un terreny verge per al conreu.
->desfonamentar
■desfonamentar[de desfonament]
v tr Llevar, destruir, els fonaments sobre què descansa alguna cosa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desfonamentar
GERUNDI: desfonamentant
PARTICIPI: desfonamentat, desfonamentada, desfonamentats, desfonamentades
INDICATIU PRESENT: desfonamento, desfonamentes, desfonamenta, desfonamentem, desfonamenteu, desfonamenten
INDICATIU IMPERFET: desfonamentava, desfonamentaves, desfonamentava, desfonamentàvem, desfonamentàveu, desfonamentaven
INDICATIU PASSAT: desfonamentí, desfonamentares, desfonamentà, desfonamentàrem, desfonamentàreu, desfonamentaren
INDICATIU FUTUR: desfonamentaré, desfonamentaràs, desfonamentarà, desfonamentarem, desfonamentareu, desfonamentaran
INDICATIU CONDICIONAL: desfonamentaria, desfonamentaries, desfonamentaria, desfonamentaríem, desfonamentaríeu, desfonamentarien
SUBJUNTIU PRESENT: desfonamenti, desfonamentis, desfonamenti, desfonamentem, desfonamenteu, desfonamentin
SUBJUNTIU IMPERFET: desfonamentés, desfonamentessis, desfonamentés, desfonamentéssim, desfonamentéssiu, desfonamentessin
IMPERATIU: desfonamenta, desfonamenti, desfonamentem, desfonamenteu, desfonamentin
->desfonar
■desfonar[de fonar]
v 1 tr Llevar el fons a un atuell, a un bagul, a una embarcació, etc.
2 pron La galleda s’ha desfonat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desfonar
GERUNDI: desfonant
PARTICIPI: desfonat, desfonada, desfonats, desfonades
INDICATIU PRESENT: desfono, desfones, desfona, desfonem, desfoneu, desfonen
INDICATIU IMPERFET: desfonava, desfonaves, desfonava, desfonàvem, desfonàveu, desfonaven
INDICATIU PASSAT: desfoní, desfonares, desfonà, desfonàrem, desfonàreu, desfonaren
INDICATIU FUTUR: desfonaré, desfonaràs, desfonarà, desfonarem, desfonareu, desfonaran
INDICATIU CONDICIONAL: desfonaria, desfonaries, desfonaria, desfonaríem, desfonaríeu, desfonarien
SUBJUNTIU PRESENT: desfoni, desfonis, desfoni, desfonem, desfoneu, desfonin
SUBJUNTIU IMPERFET: desfonés, desfonessis, desfonés, desfonéssim, desfonéssiu, desfonessin
IMPERATIU: desfona, desfoni, desfonem, desfoneu, desfonin
->desfonologització
■desfonologitzacióPart. sil.: des_fo_no_lo_git_za_ci_ó
[de fonologització]
f FON Fenomen de la fonologia diacrònica de moltes llengües pel qual, en esvair-se els trets distintius entre dos fonemes o més, aquests es redueixen.
->desforestació
■desforestacióPart. sil.: des_fo_res_ta_ci_ó
[de desforestar]
f Desboscament.
->desforestar
■desforestar[de forest]
v tr Desboscar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desforestar
GERUNDI: desforestant
PARTICIPI: desforestat, desforestada, desforestats, desforestades
INDICATIU PRESENT: desforesto, desforestes, desforesta, desforestem, desforesteu, desforesten
INDICATIU IMPERFET: desforestava, desforestaves, desforestava, desforestàvem, desforestàveu, desforestaven
INDICATIU PASSAT: desforestí, desforestares, desforestà, desforestàrem, desforestàreu, desforestaren
INDICATIU FUTUR: desforestaré, desforestaràs, desforestarà, desforestarem, desforestareu, desforestaran
INDICATIU CONDICIONAL: desforestaria, desforestaries, desforestaria, desforestaríem, desforestaríeu, desforestarien
SUBJUNTIU PRESENT: desforesti, desforestis, desforesti, desforestem, desforesteu, desforestin
SUBJUNTIU IMPERFET: desforestés, desforestessis, desforestés, desforestéssim, desforestéssiu, desforestessin
IMPERATIU: desforesta, desforesti, desforestem, desforesteu, desforestin
->desformar
■desformar[de formar]
v tr Deformar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desformar
GERUNDI: desformant
PARTICIPI: desformat, desformada, desformats, desformades
INDICATIU PRESENT: desformo, desformes, desforma, desformem, desformeu, desformen
INDICATIU IMPERFET: desformava, desformaves, desformava, desformàvem, desformàveu, desformaven
INDICATIU PASSAT: desformí, desformares, desformà, desformàrem, desformàreu, desformaren
INDICATIU FUTUR: desformaré, desformaràs, desformarà, desformarem, desformareu, desformaran
INDICATIU CONDICIONAL: desformaria, desformaries, desformaria, desformaríem, desformaríeu, desformarien
SUBJUNTIU PRESENT: desformi, desformis, desformi, desformem, desformeu, desformin
SUBJUNTIU IMPERFET: desformés, desformessis, desformés, desforméssim, desforméssiu, desformessin
IMPERATIU: desforma, desformi, desformem, desformeu, desformin
->desfornit
■desfornit -ida[de fornit; 1a FONT: 1489]
adj No fornit; desproveït.
->desfosforació
■desfosforacióPart. sil.: des_fos_fo_ra_ci_ó
[de desfosforar]
f METAL·L 1 Acció de desfosforar;
2 l’efecte.
->desfosforar
■desfosforar[de fosforar]
v tr METAL·L Llevar el fòsfor del metall que en conté.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desfosforar
GERUNDI: desfosforant
PARTICIPI: desfosforat, desfosforada, desfosforats, desfosforades
INDICATIU PRESENT: desfosforo, desfosfores, desfosfora, desfosforem, desfosforeu, desfosforen
INDICATIU IMPERFET: desfosforava, desfosforaves, desfosforava, desfosforàvem, desfosforàveu, desfosforaven
INDICATIU PASSAT: desfosforí, desfosforares, desfosforà, desfosforàrem, desfosforàreu, desfosforaren
INDICATIU FUTUR: desfosforaré, desfosforaràs, desfosforarà, desfosforarem, desfosforareu, desfosforaran
INDICATIU CONDICIONAL: desfosforaria, desfosforaries, desfosforaria, desfosforaríem, desfosforaríeu, desfosforarien
SUBJUNTIU PRESENT: desfosfori, desfosforis, desfosfori, desfosforem, desfosforeu, desfosforin
SUBJUNTIU IMPERFET: desfosforés, desfosforessis, desfosforés, desfosforéssim, desfosforéssiu, desfosforessin
IMPERATIU: desfosfora, desfosfori, desfosforem, desfosforeu, desfosforin
->desfrarar
■desfrarar[de frare]
v 1 tr Secularitzar (un frare).
2 pron Secularitzar-se un frare.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desfrarar
GERUNDI: desfrarant
PARTICIPI: desfrarat, desfrarada, desfrarats, desfrarades
INDICATIU PRESENT: desfraro, desfrares, desfrara, desfrarem, desfrareu, desfraren
INDICATIU IMPERFET: desfrarava, desfraraves, desfrarava, desfraràvem, desfraràveu, desfraraven
INDICATIU PASSAT: desfrarí, desfrarares, desfrarà, desfraràrem, desfraràreu, desfrararen
INDICATIU FUTUR: desfrararé, desfrararàs, desfrararà, desfrararem, desfrarareu, desfrararan
INDICATIU CONDICIONAL: desfrararia, desfrararies, desfrararia, desfrararíem, desfrararíeu, desfrararien
SUBJUNTIU PRESENT: desfrari, desfraris, desfrari, desfrarem, desfrareu, desfrarin
SUBJUNTIU IMPERFET: desfrarés, desfraressis, desfrarés, desfraréssim, desfraréssiu, desfraressin
IMPERATIU: desfrara, desfrari, desfrarem, desfrareu, desfrarin
->desfregadament
■desfregadament[de desfregat]
adv D’una manera desfregada.
->desfregament
■desfregament[de fregar]
m Condició de desfregat.
->desfregat
■desfregat -ada[de fregar]
adj 1 Desproveït dels accessoris, els paraments, els adorns, etc., que calen.
2 fig Mancat de correcció i decència en el gest, en l’obrar; desvergonyit.
->desfrenar
■desfrenar[de frenar]
v 1 tr Fer cessar d’estar frenat.
2 pron Cessar d’estar frenat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desfrenar
GERUNDI: desfrenant
PARTICIPI: desfrenat, desfrenada, desfrenats, desfrenades
INDICATIU PRESENT: desfreno, desfrenes, desfrena, desfrenem, desfreneu, desfrenen
INDICATIU IMPERFET: desfrenava, desfrenaves, desfrenava, desfrenàvem, desfrenàveu, desfrenaven
INDICATIU PASSAT: desfrení, desfrenares, desfrenà, desfrenàrem, desfrenàreu, desfrenaren
INDICATIU FUTUR: desfrenaré, desfrenaràs, desfrenarà, desfrenarem, desfrenareu, desfrenaran
INDICATIU CONDICIONAL: desfrenaria, desfrenaries, desfrenaria, desfrenaríem, desfrenaríeu, desfrenarien
SUBJUNTIU PRESENT: desfreni, desfrenis, desfreni, desfrenem, desfreneu, desfrenin
SUBJUNTIU IMPERFET: desfrenés, desfrenessis, desfrenés, desfrenéssim, desfrenéssiu, desfrenessin
IMPERATIU: desfrena, desfreni, desfrenem, desfreneu, desfrenin
->desfrès
■desfrès[de disfressar]
[pl -essos] m Disfressa.
->desfruitar
■desfruitarPart. sil.: des_frui_tar
[de fruita]
v tr Despullar una planta del seu fruit.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desfruitar
GERUNDI: desfruitant
PARTICIPI: desfruitat, desfruitada, desfruitats, desfruitades
INDICATIU PRESENT: desfruito, desfruites, desfruita, desfruitem, desfruiteu, desfruiten
INDICATIU IMPERFET: desfruitava, desfruitaves, desfruitava, desfruitàvem, desfruitàveu, desfruitaven
INDICATIU PASSAT: desfruití, desfruitares, desfruità, desfruitàrem, desfruitàreu, desfruitaren
INDICATIU FUTUR: desfruitaré, desfruitaràs, desfruitarà, desfruitarem, desfruitareu, desfruitaran
INDICATIU CONDICIONAL: desfruitaria, desfruitaries, desfruitaria, desfruitaríem, desfruitaríeu, desfruitarien
SUBJUNTIU PRESENT: desfruiti, desfruitis, desfruiti, desfruitem, desfruiteu, desfruitin
SUBJUNTIU IMPERFET: desfruités, desfruitessis, desfruités, desfruitéssim, desfruitéssiu, desfruitessin
IMPERATIU: desfruita, desfruiti, desfruitem, desfruiteu, desfruitin
->desfrunzir
■desfrunzir[de frunzir]
v 1 tr Fer cessar d’estar frunzit.
2 pron Cessar d’estar frunzit.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desfrunzir
GERUNDI: desfrunzint
PARTICIPI: desfrunzit, desfrunzida, desfrunzits, desfrunzides
INDICATIU PRESENT: desfrunzeixo, desfrunzeixes, desfrunzeix, desfrunzim, desfrunziu, desfrunzeixen
INDICATIU IMPERFET: desfrunzia, desfrunzies, desfrunzia, desfrunzíem, desfrunzíeu, desfrunzien
INDICATIU PASSAT: desfrunzí, desfrunzires, desfrunzí, desfrunzírem, desfrunzíreu, desfrunziren
INDICATIU FUTUR: desfrunziré, desfrunziràs, desfrunzirà, desfrunzirem, desfrunzireu, desfrunziran
INDICATIU CONDICIONAL: desfrunziria, desfrunziries, desfrunziria, desfrunziríem, desfrunziríeu, desfrunzirien
SUBJUNTIU PRESENT: desfrunzeixi, desfrunzeixis, desfrunzeixi, desfrunzim, desfrunziu, desfrunzeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: desfrunzís, desfrunzissis, desfrunzís, desfrunzíssim, desfrunzíssiu, desfrunzissin
IMPERATIU: desfrunzeix, desfrunzeixi, desfrunzim, desfrunziu, desfrunzeixin
->desfullar
■desfullar[de fulla]
v tr i pron Esfullar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desfullar
GERUNDI: desfullant
PARTICIPI: desfullat, desfullada, desfullats, desfullades
INDICATIU PRESENT: desfullo, desfulles, desfulla, desfullem, desfulleu, desfullen
INDICATIU IMPERFET: desfullava, desfullaves, desfullava, desfullàvem, desfullàveu, desfullaven
INDICATIU PASSAT: desfullí, desfullares, desfullà, desfullàrem, desfullàreu, desfullaren
INDICATIU FUTUR: desfullaré, desfullaràs, desfullarà, desfullarem, desfullareu, desfullaran
INDICATIU CONDICIONAL: desfullaria, desfullaries, desfullaria, desfullaríem, desfullaríeu, desfullarien
SUBJUNTIU PRESENT: desfulli, desfullis, desfulli, desfullem, desfulleu, desfullin
SUBJUNTIU IMPERFET: desfullés, desfullessis, desfullés, desfulléssim, desfulléssiu, desfullessin
IMPERATIU: desfulla, desfulli, desfullem, desfulleu, desfullin
->desgalgat
■desgalgat -ada[de galgat]
adj No galgat.
->desgana
■desgana[de gana; 1a FONT: 1644]
f Manca de gana o de ganes.
->desganar
■desganar[de desgana; 1a FONT: s. XX, Oller]
v 1 tr Treure la gana.
2 pron Perdre la gana.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desganar
GERUNDI: desganant
PARTICIPI: desganat, desganada, desganats, desganades
INDICATIU PRESENT: desgano, desganes, desgana, desganem, desganeu, desganen
INDICATIU IMPERFET: desganava, desganaves, desganava, desganàvem, desganàveu, desganaven
INDICATIU PASSAT: desganí, desganares, desganà, desganàrem, desganàreu, desganaren
INDICATIU FUTUR: desganaré, desganaràs, desganarà, desganarem, desganareu, desganaran
INDICATIU CONDICIONAL: desganaria, desganaries, desganaria, desganaríem, desganaríeu, desganarien
SUBJUNTIU PRESENT: desgani, desganis, desgani, desganem, desganeu, desganin
SUBJUNTIU IMPERFET: desganés, desganessis, desganés, desganéssim, desganéssiu, desganessin
IMPERATIU: desgana, desgani, desganem, desganeu, desganin
->desganat
■desganat -ada[de desganar; 1a FONT: 1666]
adj Que pateix de desgana.
->desgarbat
desgarbat -ada[de garbo]
adj Que no té garbo, dit especialment d’una persona alta, però mal proporcionada.
->desgasador
desgasador[de desgasar]
m QUÍM IND Aparell emprat en el desgasament pel procediment físic.
->desgasament
desgasament[de desgasar]
m QUÍM IND Acció de desgasar l’aigua d’alimentació de les calderes de vapor o destinada a processos químics.
->desgasar
■desgasar[de gasar]
v tr 1 PETROL Extreure els hidrocarburs gasosos presents en el petroli en brut a fi d’estabilitzar-lo reduint-ne la tensió de vapor.
2 QUÍM IND Eliminar l’oxigen i el diòxid de carboni de l’aigua a fi d’evitar llur acció corrosiva sobre els metalls.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desgasar
GERUNDI: desgasant
PARTICIPI: desgasat, desgasada, desgasats, desgasades
INDICATIU PRESENT: desgaso, desgases, desgasa, desgasem, desgaseu, desgasen
INDICATIU IMPERFET: desgasava, desgasaves, desgasava, desgasàvem, desgasàveu, desgasaven
INDICATIU PASSAT: desgasí, desgasares, desgasà, desgasàrem, desgasàreu, desgasaren
INDICATIU FUTUR: desgasaré, desgasaràs, desgasarà, desgasarem, desgasareu, desgasaran
INDICATIU CONDICIONAL: desgasaria, desgasaries, desgasaria, desgasaríem, desgasaríeu, desgasarien
SUBJUNTIU PRESENT: desgasi, desgasis, desgasi, desgasem, desgaseu, desgasin
SUBJUNTIU IMPERFET: desgasés, desgasessis, desgasés, desgaséssim, desgaséssiu, desgasessin
IMPERATIU: desgasa, desgasi, desgasem, desgaseu, desgasin
->desgasolinar
desgasolinar[de gasolina]
v tr PETROL Eliminar els hidrocarburs líquids del gas natural que arrossega en suspensió en forma de gotes molt fines.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desgasolinar
GERUNDI: desgasolinant
PARTICIPI: desgasolinat, desgasolinada, desgasolinats, desgasolinades
INDICATIU PRESENT: desgasolino, desgasolines, desgasolina, desgasolinem, desgasolineu, desgasolinen
INDICATIU IMPERFET: desgasolinava, desgasolinaves, desgasolinava, desgasolinàvem, desgasolinàveu, desgasolinaven
INDICATIU PASSAT: desgasoliní, desgasolinares, desgasolinà, desgasolinàrem, desgasolinàreu, desgasolinaren
INDICATIU FUTUR: desgasolinaré, desgasolinaràs, desgasolinarà, desgasolinarem, desgasolinareu, desgasolinaran
INDICATIU CONDICIONAL: desgasolinaria, desgasolinaries, desgasolinaria, desgasolinaríem, desgasolinaríeu, desgasolinarien
SUBJUNTIU PRESENT: desgasolini, desgasolinis, desgasolini, desgasolinem, desgasolineu, desgasolinin
SUBJUNTIU IMPERFET: desgasolinés, desgasolinessis, desgasolinés, desgasolinéssim, desgasolinéssiu, desgasolinessin
IMPERATIU: desgasolina, desgasolini, desgasolinem, desgasolineu, desgasolinin
->desgast
■desgast[de desgastar; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]
m 1 1 Acció de desgastar o de desgastar-se;
2 l’efecte.
2 FON Tendència dels parlants a reduir el cos fonètic dels mots per estalvi de sons innecessaris o poc informatius.
3 GEOMORF Pèrdua de massa d’un còdol a causa del frec originat pel transport.
->desgastador
■desgastador -a[de desgastar]
adj Que desgasta.
->desgastar
■desgastar[de gastar; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]
v 1 1 tr El fregadís, una acció química, etc., llevar lentament matèria (d’un cos). Les rajoles estaven desgastades pel trepig de la gent.
2 pron És un material que es desgasta ràpidament.
2 fig 1 tr Desgastar la salut.
2 pron Desgastar-se algú de no menjar, de tant de treballar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desgastar
GERUNDI: desgastant
PARTICIPI: desgastat, desgastada, desgastats, desgastades
INDICATIU PRESENT: desgasto, desgastes, desgasta, desgastem, desgasteu, desgasten
INDICATIU IMPERFET: desgastava, desgastaves, desgastava, desgastàvem, desgastàveu, desgastaven
INDICATIU PASSAT: desgastí, desgastares, desgastà, desgastàrem, desgastàreu, desgastaren
INDICATIU FUTUR: desgastaré, desgastaràs, desgastarà, desgastarem, desgastareu, desgastaran
INDICATIU CONDICIONAL: desgastaria, desgastaries, desgastaria, desgastaríem, desgastaríeu, desgastarien
SUBJUNTIU PRESENT: desgasti, desgastis, desgasti, desgastem, desgasteu, desgastin
SUBJUNTIU IMPERFET: desgastés, desgastessis, desgastés, desgastéssim, desgastéssiu, desgastessin
IMPERATIU: desgasta, desgasti, desgastem, desgasteu, desgastin
->desgavell
■desgavell[de desgavellar; 1a FONT: 1803, DEst.]
m Desordre complet.
->desgavelladament
■desgavelladament[de desgavellar]
adv Sense ordre ni concert.
->desgavellador
■desgavellador -a[de desgavellar]
adj Que desgavella.
->desgavellament
■desgavellament[de desgavellar]
m 1 Acció de desgavellar o de desgavellar-se;
2 l’efecte.
->desgavellar
■desgavellar[de gavell]
v tr i pron Esgavellar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desgavellar
GERUNDI: desgavellant
PARTICIPI: desgavellat, desgavellada, desgavellats, desgavellades
INDICATIU PRESENT: desgavello, desgavelles, desgavella, desgavellem, desgavelleu, desgavellen
INDICATIU IMPERFET: desgavellava, desgavellaves, desgavellava, desgavellàvem, desgavellàveu, desgavellaven
INDICATIU PASSAT: desgavellí, desgavellares, desgavellà, desgavellàrem, desgavellàreu, desgavellaren
INDICATIU FUTUR: desgavellaré, desgavellaràs, desgavellarà, desgavellarem, desgavellareu, desgavellaran
INDICATIU CONDICIONAL: desgavellaria, desgavellaries, desgavellaria, desgavellaríem, desgavellaríeu, desgavellarien
SUBJUNTIU PRESENT: desgavelli, desgavellis, desgavelli, desgavellem, desgavelleu, desgavellin
SUBJUNTIU IMPERFET: desgavellés, desgavellessis, desgavellés, desgavelléssim, desgavelléssiu, desgavellessin
IMPERATIU: desgavella, desgavelli, desgavellem, desgavelleu, desgavellin
->desgel
■desgel[de gel1]
m Desglaç.
->desgelar
■desgelar[de desgel]
v tr, intr i pron Desglaçar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desgelar
GERUNDI: desgelant
PARTICIPI: desgelat, desgelada, desgelats, desgelades
INDICATIU PRESENT: desgelo, desgeles, desgela, desgelem, desgeleu, desgelen
INDICATIU IMPERFET: desgelava, desgelaves, desgelava, desgelàvem, desgelàveu, desgelaven
INDICATIU PASSAT: desgelí, desgelares, desgelà, desgelàrem, desgelàreu, desgelaren
INDICATIU FUTUR: desgelaré, desgelaràs, desgelarà, desgelarem, desgelareu, desgelaran
INDICATIU CONDICIONAL: desgelaria, desgelaries, desgelaria, desgelaríem, desgelaríeu, desgelarien
SUBJUNTIU PRESENT: desgeli, desgelis, desgeli, desgelem, desgeleu, desgelin
SUBJUNTIU IMPERFET: desgelés, desgelessis, desgelés, desgeléssim, desgeléssiu, desgelessin
IMPERATIU: desgela, desgeli, desgelem, desgeleu, desgelin
->desglaç
■desglaç[de glaç]
m 1 HIDROL Fosa de la neu, del glaç, quan la temperatura s’eleva per damunt del punt de congelació.
2 POLÍT Clima de distensió en les relacions entre les grans potències.
->desglaça
■desglaça[de desglaçar; 1a FONT: 1869]
f Desglaç.
->desglaçament
■desglaçament[de desglaçar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m Acció de desglaçar o de desglaçar-se.
->desglaçar
■desglaçar[de desglaç; 1a FONT: 1696, DLac.]
v 1 tr Fer cessar d’estar glaçat. El sol desglaçarà el llac.
2 pron Cessar d’estar glaçat. Ha començat a desglaçar-se el llac.
3 intr impers Ja desglaça.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desglaçar
GERUNDI: desglaçant
PARTICIPI: desglaçat, desglaçada, desglaçats, desglaçades
INDICATIU PRESENT: desglaço, desglaces, desglaça, desglacem, desglaceu, desglacen
INDICATIU IMPERFET: desglaçava, desglaçaves, desglaçava, desglaçàvem, desglaçàveu, desglaçaven
INDICATIU PASSAT: desglací, desglaçares, desglaçà, desglaçàrem, desglaçàreu, desglaçaren
INDICATIU FUTUR: desglaçaré, desglaçaràs, desglaçarà, desglaçarem, desglaçareu, desglaçaran
INDICATIU CONDICIONAL: desglaçaria, desglaçaries, desglaçaria, desglaçaríem, desglaçaríeu, desglaçarien
SUBJUNTIU PRESENT: desglaci, desglacis, desglaci, desglacem, desglaceu, desglacin
SUBJUNTIU IMPERFET: desglacés, desglacessis, desglacés, desglacéssim, desglacéssiu, desglacessin
IMPERATIU: desglaça, desglaci, desglacem, desglaceu, desglacin
->desglaciació
■desglaciacióPart. sil.: des_gla_ci_a_ci_ó
[de glaciació]
f Descobriment del substrat rocós d’un territori molt gran per efecte de la retracció de les glaceres, de llur fusió, a causa d’un escalfament climàtic.
->desglevar
■desglevar[de gleva]
v tr Llevar la gleva per fer artiga.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desglevar
GERUNDI: desglevant
PARTICIPI: desglevat, desglevada, desglevats, desglevades
INDICATIU PRESENT: desglevo, desgleves, desgleva, desglevem, desgleveu, desgleven
INDICATIU IMPERFET: desglevava, desglevaves, desglevava, desglevàvem, desglevàveu, desglevaven
INDICATIU PASSAT: desgleví, desglevares, desglevà, desglevàrem, desglevàreu, desglevaren
INDICATIU FUTUR: desglevaré, desglevaràs, desglevarà, desglevarem, desglevareu, desglevaran
INDICATIU CONDICIONAL: desglevaria, desglevaries, desglevaria, desglevaríem, desglevaríeu, desglevarien
SUBJUNTIU PRESENT: desglevi, desglevis, desglevi, desglevem, desgleveu, desglevin
SUBJUNTIU IMPERFET: desglevés, desglevessis, desglevés, desglevéssim, desglevéssiu, desglevessin
IMPERATIU: desgleva, desglevi, desglevem, desgleveu, desglevin
->desglorificar
■desglorificar[de glorificar]
v tr Llevar la glòria a algú.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desglorificar
GERUNDI: desglorificant
PARTICIPI: desglorificat, desglorificada, desglorificats, desglorificades
INDICATIU PRESENT: desglorifico, desglorifiques, desglorifica, desglorifiquem, desglorifiqueu, desglorifiquen
INDICATIU IMPERFET: desglorificava, desglorificaves, desglorificava, desglorificàvem, desglorificàveu, desglorificaven
INDICATIU PASSAT: desglorifiquí, desglorificares, desglorificà, desglorificàrem, desglorificàreu, desglorificaren
INDICATIU FUTUR: desglorificaré, desglorificaràs, desglorificarà, desglorificarem, desglorificareu, desglorificaran
INDICATIU CONDICIONAL: desglorificaria, desglorificaries, desglorificaria, desglorificaríem, desglorificaríeu, desglorificarien
SUBJUNTIU PRESENT: desglorifiqui, desglorifiquis, desglorifiqui, desglorifiquem, desglorifiqueu, desglorifiquin
SUBJUNTIU IMPERFET: desglorifiqués, desglorifiquessis, desglorifiqués, desglorifiquéssim, desglorifiquéssiu, desglorifiquessin
IMPERATIU: desglorifica, desglorifiqui, desglorifiquem, desglorifiqueu, desglorifiquin
->desglossament
■desglossament[de desglossar]
m 1 Acció de desglossar;
2 l’efecte.
->desglossar
■desglossar[de glossar]
v tr 1 Llevar una glossa o un comentari a un escrit.
2 DR 1 Separar algun full o algun document d’una peça de l’actuació.
2 fig Separar i delimitar conceptes que estaven entremesclats.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desglossar
GERUNDI: desglossant
PARTICIPI: desglossat, desglossada, desglossats, desglossades
INDICATIU PRESENT: desglosso, desglosses, desglossa, desglossem, desglosseu, desglossen
INDICATIU IMPERFET: desglossava, desglossaves, desglossava, desglossàvem, desglossàveu, desglossaven
INDICATIU PASSAT: desglossí, desglossares, desglossà, desglossàrem, desglossàreu, desglossaren
INDICATIU FUTUR: desglossaré, desglossaràs, desglossarà, desglossarem, desglossareu, desglossaran
INDICATIU CONDICIONAL: desglossaria, desglossaries, desglossaria, desglossaríem, desglossaríeu, desglossarien
SUBJUNTIU PRESENT: desglossi, desglossis, desglossi, desglossem, desglosseu, desglossin
SUBJUNTIU IMPERFET: desglossés, desglossessis, desglossés, desglosséssim, desglosséssiu, desglossessin
IMPERATIU: desglossa, desglossi, desglossem, desglosseu, desglossin
->desgolfar
■desgolfar[de golfo]
v tr Treure els golfos (d’una porta).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desgolfar
GERUNDI: desgolfant
PARTICIPI: desgolfat, desgolfada, desgolfats, desgolfades
INDICATIU PRESENT: desgolfo, desgolfes, desgolfa, desgolfem, desgolfeu, desgolfen
INDICATIU IMPERFET: desgolfava, desgolfaves, desgolfava, desgolfàvem, desgolfàveu, desgolfaven
INDICATIU PASSAT: desgolfí, desgolfares, desgolfà, desgolfàrem, desgolfàreu, desgolfaren
INDICATIU FUTUR: desgolfaré, desgolfaràs, desgolfarà, desgolfarem, desgolfareu, desgolfaran
INDICATIU CONDICIONAL: desgolfaria, desgolfaries, desgolfaria, desgolfaríem, desgolfaríeu, desgolfarien
SUBJUNTIU PRESENT: desgolfi, desgolfis, desgolfi, desgolfem, desgolfeu, desgolfin
SUBJUNTIU IMPERFET: desgolfés, desgolfessis, desgolfés, desgolféssim, desgolféssiu, desgolfessin
IMPERATIU: desgolfa, desgolfi, desgolfem, desgolfeu, desgolfin
->desgomar
■desgomar[de engomar]
v tr TÈXT 1 Suprimir els espessiments que resten en la roba després d’estampada.
2 Eliminar la sericina dels fils o teixits de seda tractant-los en banys d’una solució sabonosa i calenta.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desgomar
GERUNDI: desgomant
PARTICIPI: desgomat, desgomada, desgomats, desgomades
INDICATIU PRESENT: desgomo, desgomes, desgoma, desgomem, desgomeu, desgomen
INDICATIU IMPERFET: desgomava, desgomaves, desgomava, desgomàvem, desgomàveu, desgomaven
INDICATIU PASSAT: desgomí, desgomares, desgomà, desgomàrem, desgomàreu, desgomaren
INDICATIU FUTUR: desgomaré, desgomaràs, desgomarà, desgomarem, desgomareu, desgomaran
INDICATIU CONDICIONAL: desgomaria, desgomaries, desgomaria, desgomaríem, desgomaríeu, desgomarien
SUBJUNTIU PRESENT: desgomi, desgomis, desgomi, desgomem, desgomeu, desgomin
SUBJUNTIU IMPERFET: desgomés, desgomessis, desgomés, desgoméssim, desgoméssiu, desgomessin
IMPERATIU: desgoma, desgomi, desgomem, desgomeu, desgomin
->desgomatge
■desgomatgem TÈXT Operació de desgomar.
->desgovern
■desgovern[de desgovernar]
m Mal govern o manca de govern.
->desgovernar
■desgovernar[de governar]
v tr 1 Governar malament.
2 MAR Negligir el govern d’una embarcació.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desgovernar
GERUNDI: desgovernant
PARTICIPI: desgovernat, desgovernada, desgovernats, desgovernades
INDICATIU PRESENT: desgoverno, desgovernes, desgoverna, desgovernem, desgoverneu, desgovernen
INDICATIU IMPERFET: desgovernava, desgovernaves, desgovernava, desgovernàvem, desgovernàveu, desgovernaven
INDICATIU PASSAT: desgoverní, desgovernares, desgovernà, desgovernàrem, desgovernàreu, desgovernaren
INDICATIU FUTUR: desgovernaré, desgovernaràs, desgovernarà, desgovernarem, desgovernareu, desgovernaran
INDICATIU CONDICIONAL: desgovernaria, desgovernaries, desgovernaria, desgovernaríem, desgovernaríeu, desgovernarien
SUBJUNTIU PRESENT: desgoverni, desgovernis, desgoverni, desgovernem, desgoverneu, desgovernin
SUBJUNTIU IMPERFET: desgovernés, desgovernessis, desgovernés, desgovernéssim, desgovernéssiu, desgovernessin
IMPERATIU: desgoverna, desgoverni, desgovernem, desgoverneu, desgovernin
->desgràcia
■desgràciaPart. sil.: des_grà_ci_a
[de gràcia; 1a FONT: 1460, Roig]
f 1 Cas o esdeveniment funest. Si es moria, quina desgràcia!
2 1 Sort adversa. Té desgràcia en tot el que emprèn.
2 per desgràcia loc adv Per mala sort, per accident contrari al desig. Per desgràcia, em va caure i se’m va rompre.
3 Sèrie d’esdeveniments funests que cauen sobre algú, mal que és motiu perpetual d’aflicció, etc. Té la desgràcia d’ésser sord.
4 caure en desgràcia Perdre la gràcia o el favor d’algú.
->desgraciadament
■desgraciadamentPart. sil.: des_gra_ci_a_da_ment
[de desgraciat; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
adv Amb desgràcia, per desgràcia.
->desgraciar
■desgraciarPart. sil.: des_gra_ci_ar
[de desgràcia; 1a FONT: 1696, DLac.]
v 1 tr Malmetre moralment o físicament.
2 pron Es desgracià en un accident.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desgraciar
GERUNDI: desgraciant
PARTICIPI: desgraciat, desgraciada, desgraciats, desgraciades
INDICATIU PRESENT: desgracio, desgracies, desgracia, desgraciem, desgracieu, desgracien
INDICATIU IMPERFET: desgraciava, desgraciaves, desgraciava, desgraciàvem, desgraciàveu, desgraciaven
INDICATIU PASSAT: desgracií, desgraciares, desgracià, desgraciàrem, desgraciàreu, desgraciaren
INDICATIU FUTUR: desgraciaré, desgraciaràs, desgraciarà, desgraciarem, desgraciareu, desgraciaran
INDICATIU CONDICIONAL: desgraciaria, desgraciaries, desgraciaria, desgraciaríem, desgraciaríeu, desgraciarien
SUBJUNTIU PRESENT: desgraciï, desgraciïs, desgraciï, desgraciem, desgracieu, desgraciïn
SUBJUNTIU IMPERFET: desgraciés, desgraciessis, desgraciés, desgraciéssim, desgraciéssiu, desgraciessin
IMPERATIU: desgracia, desgraciï, desgraciem, desgracieu, desgraciïn
->desgraciat
■desgraciat -adaPart. sil.: des_gra_ci_at
[de desgraciar; 1a FONT: s. XIV, Pere III]
adj 1 Que té desgràcia o mala sort. He estat desgraciat en aquesta empresa. Una empresa desgraciada.
2 Que pateix una desgràcia o desgràcies.
3 Mancat de gràcia.
->desgramar
■desgramar[de gram2]
v tr Netejar de gram o agram.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desgramar
GERUNDI: desgramant
PARTICIPI: desgramat, desgramada, desgramats, desgramades
INDICATIU PRESENT: desgramo, desgrames, desgrama, desgramem, desgrameu, desgramen
INDICATIU IMPERFET: desgramava, desgramaves, desgramava, desgramàvem, desgramàveu, desgramaven
INDICATIU PASSAT: desgramí, desgramares, desgramà, desgramàrem, desgramàreu, desgramaren
INDICATIU FUTUR: desgramaré, desgramaràs, desgramarà, desgramarem, desgramareu, desgramaran
INDICATIU CONDICIONAL: desgramaria, desgramaries, desgramaria, desgramaríem, desgramaríeu, desgramarien
SUBJUNTIU PRESENT: desgrami, desgramis, desgrami, desgramem, desgrameu, desgramin
SUBJUNTIU IMPERFET: desgramés, desgramessis, desgramés, desgraméssim, desgraméssiu, desgramessin
IMPERATIU: desgrama, desgrami, desgramem, desgrameu, desgramin
->desgranador
■desgranador -a[de desgranar]
adj 1 Que desgrana.
2 màquina desgranadora (o simplement desgranadora) TÈXT Màquina per a desgranar.
->desgranament
■desgranament[de desgranar]
m Acció de desgranar o de desgranar-se.
->desgranar
■desgranar[de granar; 1a FONT: s. XX, V. Català]
v 1 tr i pron Esgranar.
2 tr TÈXT Separar la grana del cotó de les fibres que l’envolten.
3 màquina de desgranar TÈXT Màquina desgranadora.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desgranar
GERUNDI: desgranant
PARTICIPI: desgranat, desgranada, desgranats, desgranades
INDICATIU PRESENT: desgrano, desgranes, desgrana, desgranem, desgraneu, desgranen
INDICATIU IMPERFET: desgranava, desgranaves, desgranava, desgranàvem, desgranàveu, desgranaven
INDICATIU PASSAT: desgraní, desgranares, desgranà, desgranàrem, desgranàreu, desgranaren
INDICATIU FUTUR: desgranaré, desgranaràs, desgranarà, desgranarem, desgranareu, desgranaran
INDICATIU CONDICIONAL: desgranaria, desgranaries, desgranaria, desgranaríem, desgranaríeu, desgranarien
SUBJUNTIU PRESENT: desgrani, desgranis, desgrani, desgranem, desgraneu, desgranin
SUBJUNTIU IMPERFET: desgranés, desgranessis, desgranés, desgranéssim, desgranéssiu, desgranessin
IMPERATIU: desgrana, desgrani, desgranem, desgraneu, desgranin
->desgranatge
■desgranatgem TÈXT Operació de desgranar.
->desgrapadora
■desgrapadora[de grapadora]
f OFICINA Pinces petites en forma de tenalla que serveixen per a treure grapes.
->desgrat
■desgrat[de grat; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 Desplaer que causa a algú allò que no és del seu grat. Ho veu amb desgrat. No voldria fer res que fos en desgrat vostre.
2 1 a desgrat loc adv De mal grat.
2 a desgrat de loc prep Malgrat.
->desgravable
desgravable[de desgravar]
adj DR FISC Susceptible d’ésser desgravat. Factures desgravables.
->desgravació
■desgravacióPart. sil.: des_gra_va_ci_ó
[de desgravar]
f DR FISC 1 1 Acció de desgravar;
2 l’efecte.
2 Determinació de les rendes o els patrimonis completament lliures d’imposició, és a dir, que no formen part de la base imposable.
->desgravar
■desgravar[de gravar2]
v tr DR FISC 1 Rebaixar els drets aranzelaris, l’impost sobre un determinat objecte.
2 abs Bons que desgraven.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desgravar
GERUNDI: desgravant
PARTICIPI: desgravat, desgravada, desgravats, desgravades
INDICATIU PRESENT: desgravo, desgraves, desgrava, desgravem, desgraveu, desgraven
INDICATIU IMPERFET: desgravava, desgravaves, desgravava, desgravàvem, desgravàveu, desgravaven
INDICATIU PASSAT: desgraví, desgravares, desgravà, desgravàrem, desgravàreu, desgravaren
INDICATIU FUTUR: desgravaré, desgravaràs, desgravarà, desgravarem, desgravareu, desgravaran
INDICATIU CONDICIONAL: desgravaria, desgravaries, desgravaria, desgravaríem, desgravaríeu, desgravarien
SUBJUNTIU PRESENT: desgravi, desgravis, desgravi, desgravem, desgraveu, desgravin
SUBJUNTIU IMPERFET: desgravés, desgravessis, desgravés, desgravéssim, desgravéssiu, desgravessin
IMPERATIU: desgrava, desgravi, desgravem, desgraveu, desgravin
->desgreixador
■desgreixador -aPart. sil.: des_grei_xa_dor
[de desgreixar]
1 1 adj Que desgreixa.
2 m Substància que té la propietat de llevar les taques de greix.
2 màquina desgreixadora (o simplement desgreixadora) TÈXT Màquina de fusta utilitzada per a desgreixar les peces dels teixits de llana.
->desgreixament
■desgreixamentPart. sil.: des_grei_xa_ment
[de desgreixar]
m 1 Acció de desgreixar.
2 Desgreixatge.
->desgreixant
desgreixantPart. sil.: des_grei_xant
[de desgreixar]
adj Que desgreixa.
->desgreixar
■desgreixarPart. sil.: des_grei_xar
[de greixar]
v tr 1 Netejar de greix.
2 1 Efectuar un desgreixatge.
2 màquina de desgreixar TÈXT Màquina desgreixadora.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desgreixar
GERUNDI: desgreixant
PARTICIPI: desgreixat, desgreixada, desgreixats, desgreixades
INDICATIU PRESENT: desgreixo, desgreixes, desgreixa, desgreixem, desgreixeu, desgreixen
INDICATIU IMPERFET: desgreixava, desgreixaves, desgreixava, desgreixàvem, desgreixàveu, desgreixaven
INDICATIU PASSAT: desgreixí, desgreixares, desgreixà, desgreixàrem, desgreixàreu, desgreixaren
INDICATIU FUTUR: desgreixaré, desgreixaràs, desgreixarà, desgreixarem, desgreixareu, desgreixaran
INDICATIU CONDICIONAL: desgreixaria, desgreixaries, desgreixaria, desgreixaríem, desgreixaríeu, desgreixarien
SUBJUNTIU PRESENT: desgreixi, desgreixis, desgreixi, desgreixem, desgreixeu, desgreixin
SUBJUNTIU IMPERFET: desgreixés, desgreixessis, desgreixés, desgreixéssim, desgreixéssiu, desgreixessin
IMPERATIU: desgreixa, desgreixi, desgreixem, desgreixeu, desgreixin
->desgreixatge
■desgreixatgePart. sil.: des_grei_xat_ge
[de desgreixar]
m 1 ADOB Operació de desgreixar les pells a fi d’evitar una absorció irregular de l’adob i un acabat poc homogeni.
2 TECNOL Operació que consisteix a netejar les peces metàl·liques de la substància grassa que les recobreix per a sotmetre-les a manipulacions ulteriors.
3 TÈXT Operació a la qual hom sotmet la llana suardosa o bruta a fi de deixar-la neta de terra, impureses diverses, matèries solubles i suarda.
->desgrenyar
■desgrenyarv tr i pron Despentinar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desgrenyar
GERUNDI: desgrenyant
PARTICIPI: desgrenyat, desgrenyada, desgrenyats, desgrenyades
INDICATIU PRESENT: desgrenyo, desgrenyes, desgrenya, desgrenyem, desgrenyeu, desgrenyen
INDICATIU IMPERFET: desgrenyava, desgrenyaves, desgrenyava, desgrenyàvem, desgrenyàveu, desgrenyaven
INDICATIU PASSAT: desgrenyí, desgrenyares, desgrenyà, desgrenyàrem, desgrenyàreu, desgrenyaren
INDICATIU FUTUR: desgrenyaré, desgrenyaràs, desgrenyarà, desgrenyarem, desgrenyareu, desgrenyaran
INDICATIU CONDICIONAL: desgrenyaria, desgrenyaries, desgrenyaria, desgrenyaríem, desgrenyaríeu, desgrenyarien
SUBJUNTIU PRESENT: desgrenyi, desgrenyis, desgrenyi, desgrenyem, desgrenyeu, desgrenyin
SUBJUNTIU IMPERFET: desgrenyés, desgrenyessis, desgrenyés, desgrenyéssim, desgrenyéssiu, desgrenyessin
IMPERATIU: desgrenya, desgrenyi, desgrenyem, desgrenyeu, desgrenyin
->desgreuge
■desgreugePart. sil.: des_greu_ge
[de greuge]
m Reparació d’un greuge.
->desgropar
desgropar[de grop]
v tr FUST Acció de treure els grops de la fusta i substituir-los per tascons de fusta bona.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desgropar
GERUNDI: desgropant
PARTICIPI: desgropat, desgropada, desgropats, desgropades
INDICATIU PRESENT: desgropo, desgropes, desgropa, desgropem, desgropeu, desgropen
INDICATIU IMPERFET: desgropava, desgropaves, desgropava, desgropàvem, desgropàveu, desgropaven
INDICATIU PASSAT: desgropí, desgropares, desgropà, desgropàrem, desgropàreu, desgroparen
INDICATIU FUTUR: desgroparé, desgroparàs, desgroparà, desgroparem, desgropareu, desgroparan
INDICATIU CONDICIONAL: desgroparia, desgroparies, desgroparia, desgroparíem, desgroparíeu, desgroparien
SUBJUNTIU PRESENT: desgropi, desgropis, desgropi, desgropem, desgropeu, desgropin
SUBJUNTIU IMPERFET: desgropés, desgropessis, desgropés, desgropéssim, desgropéssiu, desgropessin
IMPERATIU: desgropa, desgropi, desgropem, desgropeu, desgropin
->desgruixament
■desgruixamentPart. sil.: des_grui_xa_ment
[de desgruixar]
m Acció de desgruixar o de desgruixar-se.
->desgruixar
■desgruixarPart. sil.: des_grui_xar
[de gruix]
v 1 tr Rebaixar el gruix d’una cosa.
2 pron Perdre gruix.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desgruixar
GERUNDI: desgruixant
PARTICIPI: desgruixat, desgruixada, desgruixats, desgruixades
INDICATIU PRESENT: desgruixo, desgruixes, desgruixa, desgruixem, desgruixeu, desgruixen
INDICATIU IMPERFET: desgruixava, desgruixaves, desgruixava, desgruixàvem, desgruixàveu, desgruixaven
INDICATIU PASSAT: desgruixí, desgruixares, desgruixà, desgruixàrem, desgruixàreu, desgruixaren
INDICATIU FUTUR: desgruixaré, desgruixaràs, desgruixarà, desgruixarem, desgruixareu, desgruixaran
INDICATIU CONDICIONAL: desgruixaria, desgruixaries, desgruixaria, desgruixaríem, desgruixaríeu, desgruixarien
SUBJUNTIU PRESENT: desgruixi, desgruixis, desgruixi, desgruixem, desgruixeu, desgruixin
SUBJUNTIU IMPERFET: desgruixés, desgruixessis, desgruixés, desgruixéssim, desgruixéssiu, desgruixessin
IMPERATIU: desgruixa, desgruixi, desgruixem, desgruixeu, desgruixin
->desguarnir
■desguarnir[de guarnir; 1a FONT: s. XIII, Desclot]
v 1 tr Fer cessar d’estar guarnit.
2 pron Cessar d’estar guarnit.
3 tr MAR Despullar de guarniment els pals o les vergues.
4 tr TECNOL Inutilitzar una màquina o un mecanisme traient-ne alguna peça necessària per al funcionament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desguarnir
GERUNDI: desguarnint
PARTICIPI: desguarnit, desguarnida, desguarnits, desguarnides
INDICATIU PRESENT: desguarneixo, desguarneixes, desguarneix, desguarnim, desguarniu, desguarneixen
INDICATIU IMPERFET: desguarnia, desguarnies, desguarnia, desguarníem, desguarníeu, desguarnien
INDICATIU PASSAT: desguarní, desguarnires, desguarní, desguarnírem, desguarníreu, desguarniren
INDICATIU FUTUR: desguarniré, desguarniràs, desguarnirà, desguarnirem, desguarnireu, desguarniran
INDICATIU CONDICIONAL: desguarniria, desguarniries, desguarniria, desguarniríem, desguarniríeu, desguarnirien
SUBJUNTIU PRESENT: desguarneixi, desguarneixis, desguarneixi, desguarnim, desguarniu, desguarneixin
SUBJUNTIU IMPERFET: desguarnís, desguarnissis, desguarnís, desguarníssim, desguarníssiu, desguarnissin
IMPERATIU: desguarneix, desguarneixi, desguarnim, desguarniu, desguarneixin
->desguàs
■desguàs[de desguassar; 1a FONT: 1803, DEst.]
[pl -assos] m 1 Acció de desguassar.
2 CONSTR Lloc per on s’escola l’aigua bruta o de pluja.
3 servitud de desguàs DR CAT Servitud que té per objecte de donar sortida a l’aigua bruta o sobrant d’un predi veí.
->desguassar
■desguassar[de l’it. sguazzare ‘eixugar un aiguamoll’, der. de guazzo ‘terreny pantanós’, probablement a través del cast. esguazar, íd., terme militar; 1a FONT: 1803, DEst.]
v 1 tr Treure l’aigua d’un lloc on és empantanada o aturada.
2 intr HIDROL Desembocar l’aigua d’un riu a la mar, en un llac o en un altre riu.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desguassar
GERUNDI: desguassant
PARTICIPI: desguassat, desguassada, desguassats, desguassades
INDICATIU PRESENT: desguasso, desguasses, desguassa, desguassem, desguasseu, desguassen
INDICATIU IMPERFET: desguassava, desguassaves, desguassava, desguassàvem, desguassàveu, desguassaven
INDICATIU PASSAT: desguassí, desguassares, desguassà, desguassàrem, desguassàreu, desguassaren
INDICATIU FUTUR: desguassaré, desguassaràs, desguassarà, desguassarem, desguassareu, desguassaran
INDICATIU CONDICIONAL: desguassaria, desguassaries, desguassaria, desguassaríem, desguassaríeu, desguassarien
SUBJUNTIU PRESENT: desguassi, desguassis, desguassi, desguassem, desguasseu, desguassin
SUBJUNTIU IMPERFET: desguassés, desguassessis, desguassés, desguasséssim, desguasséssiu, desguassessin
IMPERATIU: desguassa, desguassi, desguassem, desguasseu, desguassin
->desguerxar
■desguerxar[de guerxar]
v tr i pron Desenguerxir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desguerxar
GERUNDI: desguerxant
PARTICIPI: desguerxat, desguerxada, desguerxats, desguerxades
INDICATIU PRESENT: desguerxo, desguerxes, desguerxa, desguerxem, desguerxeu, desguerxen
INDICATIU IMPERFET: desguerxava, desguerxaves, desguerxava, desguerxàvem, desguerxàveu, desguerxaven
INDICATIU PASSAT: desguerxí, desguerxares, desguerxà, desguerxàrem, desguerxàreu, desguerxaren
INDICATIU FUTUR: desguerxaré, desguerxaràs, desguerxarà, desguerxarem, desguerxareu, desguerxaran
INDICATIU CONDICIONAL: desguerxaria, desguerxaries, desguerxaria, desguerxaríem, desguerxaríeu, desguerxarien
SUBJUNTIU PRESENT: desguerxi, desguerxis, desguerxi, desguerxem, desguerxeu, desguerxin
SUBJUNTIU IMPERFET: desguerxés, desguerxessis, desguerxés, desguerxéssim, desguerxéssiu, desguerxessin
IMPERATIU: desguerxa, desguerxi, desguerxem, desguerxeu, desguerxin
->desguitarrament
■desguitarrament[de desguitarrar]
m 1 Acció de desguitarrar o de desguitarrar-se;
2 l’efecte.
->desguitarrar
■desguitarrar[de guitarra]
v tr i pron Desacordar, desballestar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desguitarrar
GERUNDI: desguitarrant
PARTICIPI: desguitarrat, desguitarrada, desguitarrats, desguitarrades
INDICATIU PRESENT: desguitarro, desguitarres, desguitarra, desguitarrem, desguitarreu, desguitarren
INDICATIU IMPERFET: desguitarrava, desguitarraves, desguitarrava, desguitarràvem, desguitarràveu, desguitarraven
INDICATIU PASSAT: desguitarrí, desguitarrares, desguitarrà, desguitarràrem, desguitarràreu, desguitarraren
INDICATIU FUTUR: desguitarraré, desguitarraràs, desguitarrarà, desguitarrarem, desguitarrareu, desguitarraran
INDICATIU CONDICIONAL: desguitarraria, desguitarraries, desguitarraria, desguitarraríem, desguitarraríeu, desguitarrarien
SUBJUNTIU PRESENT: desguitarri, desguitarris, desguitarri, desguitarrem, desguitarreu, desguitarrin
SUBJUNTIU IMPERFET: desguitarrés, desguitarressis, desguitarrés, desguitarréssim, desguitarréssiu, desguitarressin
IMPERATIU: desguitarra, desguitarri, desguitarrem, desguitarreu, desguitarrin
->desguitarrat
■desguitarrat -ada[de desguitarrar]
adj Desballestat, esgavellat.
->deshabitar
■deshabitar[de habitar; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
v 1 tr Fer cessar d’estar habitat.
2 pron Cessar d’estar habitat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: deshabitar
GERUNDI: deshabitant
PARTICIPI: deshabitat, deshabitada, deshabitats, deshabitades
INDICATIU PRESENT: deshabito, deshabites, deshabita, deshabitem, deshabiteu, deshabiten
INDICATIU IMPERFET: deshabitava, deshabitaves, deshabitava, deshabitàvem, deshabitàveu, deshabitaven
INDICATIU PASSAT: deshabití, deshabitares, deshabità, deshabitàrem, deshabitàreu, deshabitaren
INDICATIU FUTUR: deshabitaré, deshabitaràs, deshabitarà, deshabitarem, deshabitareu, deshabitaran
INDICATIU CONDICIONAL: deshabitaria, deshabitaries, deshabitaria, deshabitaríem, deshabitaríeu, deshabitarien
SUBJUNTIU PRESENT: deshabiti, deshabitis, deshabiti, deshabitem, deshabiteu, deshabitin
SUBJUNTIU IMPERFET: deshabités, deshabitessis, deshabités, deshabitéssim, deshabitéssiu, deshabitessin
IMPERATIU: deshabita, deshabiti, deshabitem, deshabiteu, deshabitin
->deshabitat
■deshabitat -ada[de deshabitar]
adj No habitat.
->deshabituació
■deshabituacióPart. sil.: des_ha_bi_tu_a_ci_ó
[de deshabituar]
f 1 Acció de deshabituar o de deshabituar-se.
2 PSIC Eliminació per mitjans terapèutics d’un hàbit o un costum adquirit que hom considera perjudicial.
->deshabituar
■deshabituarPart. sil.: des_ha_bi_tu_ar
[de habituar]
v 1 tr Fer perdre una habitud.
2 pron Perdre una habitud.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: deshabituar
GERUNDI: deshabituant
PARTICIPI: deshabituat, deshabituada, deshabituats, deshabituades
INDICATIU PRESENT: deshabituo, deshabitues, deshabitua, deshabituem, deshabitueu, deshabituen
INDICATIU IMPERFET: deshabituava, deshabituaves, deshabituava, deshabituàvem, deshabituàveu, deshabituaven
INDICATIU PASSAT: deshabituí, deshabituares, deshabituà, deshabituàrem, deshabituàreu, deshabituaren
INDICATIU FUTUR: deshabituaré, deshabituaràs, deshabituarà, deshabituarem, deshabituareu, deshabituaran
INDICATIU CONDICIONAL: deshabituaria, deshabituaries, deshabituaria, deshabituaríem, deshabituaríeu, deshabituarien
SUBJUNTIU PRESENT: deshabituï, deshabituïs, deshabituï, deshabituem, deshabitueu, deshabituïn
SUBJUNTIU IMPERFET: deshabitués, deshabituessis, deshabitués, deshabituéssim, deshabituéssiu, deshabituessin
IMPERATIU: deshabitua, deshabituï, deshabituem, deshabitueu, deshabituïn
->desharmonitzar
■desharmonitzar[de harmonitzar]
v 1 tr Llevar l’harmonia.
2 intr No harmonitzar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desharmonitzar
GERUNDI: desharmonitzant
PARTICIPI: desharmonitzat, desharmonitzada, desharmonitzats, desharmonitzades
INDICATIU PRESENT: desharmonitzo, desharmonitzes, desharmonitza, desharmonitzem, desharmonitzeu, desharmonitzen
INDICATIU IMPERFET: desharmonitzava, desharmonitzaves, desharmonitzava, desharmonitzàvem, desharmonitzàveu, desharmonitzaven
INDICATIU PASSAT: desharmonitzí, desharmonitzares, desharmonitzà, desharmonitzàrem, desharmonitzàreu, desharmonitzaren
INDICATIU FUTUR: desharmonitzaré, desharmonitzaràs, desharmonitzarà, desharmonitzarem, desharmonitzareu, desharmonitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: desharmonitzaria, desharmonitzaries, desharmonitzaria, desharmonitzaríem, desharmonitzaríeu, desharmonitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: desharmonitzi, desharmonitzis, desharmonitzi, desharmonitzem, desharmonitzeu, desharmonitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: desharmonitzés, desharmonitzessis, desharmonitzés, desharmonitzéssim, desharmonitzéssiu, desharmonitzessin
IMPERATIU: desharmonitza, desharmonitzi, desharmonitzem, desharmonitzeu, desharmonitzin
->desherbant
■desherbant[de desherbar]
m QUÍM ORG Compost fitotòxic d’acció selectiva o total, usat principalment contra les plantes herbàcies de creixement espontani.
->desherbar
■desherbar[de herba]
v tr Eliminar les males herbes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desherbar
GERUNDI: desherbant
PARTICIPI: desherbat, desherbada, desherbats, desherbades
INDICATIU PRESENT: desherbo, desherbes, desherba, desherbem, desherbeu, desherben
INDICATIU IMPERFET: desherbava, desherbaves, desherbava, desherbàvem, desherbàveu, desherbaven
INDICATIU PASSAT: desherbí, desherbares, desherbà, desherbàrem, desherbàreu, desherbaren
INDICATIU FUTUR: desherbaré, desherbaràs, desherbarà, desherbarem, desherbareu, desherbaran
INDICATIU CONDICIONAL: desherbaria, desherbaries, desherbaria, desherbaríem, desherbaríeu, desherbarien
SUBJUNTIU PRESENT: desherbi, desherbis, desherbi, desherbem, desherbeu, desherbin
SUBJUNTIU IMPERFET: desherbés, desherbessis, desherbés, desherbéssim, desherbéssiu, desherbessin
IMPERATIU: desherba, desherbi, desherbem, desherbeu, desherbin
->desherbatge
■desherbatge[de desherbar]
m 1 Acció de desherbar;
2 l’efecte.
->desheret
■desheretm ant Desheretament.
->desheretament
■desheretament[de desheretar; 1a FONT: 1363]
m DR CIV 1 1 Acció de desheretar;
2 l’efecte.
2 Facultat del testador d’excloure de l’herència algun hereu forçós.
->desheretar
■desheretar[de heretar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr Excloure (algú) de l’herència. Tenia un sol fill i el va desheretar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desheretar
GERUNDI: desheretant
PARTICIPI: desheretat, desheretada, desheretats, desheretades
INDICATIU PRESENT: deshereto, desheretes, deshereta, desheretem, deshereteu, deshereten
INDICATIU IMPERFET: desheretava, desheretaves, desheretava, desheretàvem, desheretàveu, desheretaven
INDICATIU PASSAT: desheretí, desheretares, desheretà, desheretàrem, desheretàreu, desheretaren
INDICATIU FUTUR: desheretaré, desheretaràs, desheretarà, desheretarem, desheretareu, desheretaran
INDICATIU CONDICIONAL: desheretaria, desheretaries, desheretaria, desheretaríem, desheretaríeu, desheretarien
SUBJUNTIU PRESENT: deshereti, desheretis, deshereti, desheretem, deshereteu, desheretin
SUBJUNTIU IMPERFET: desheretés, desheretessis, desheretés, desheretéssim, desheretéssiu, desheretessin
IMPERATIU: deshereta, deshereti, desheretem, deshereteu, desheretin
->desheretat
■desheretat -ada[de desheretar; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]
1 adj Exclòs de l’herència.
2 adj i m i f Privat dels avantatges de què participen d’altres.
->deshidrasa
deshidrasaf BIOQ Nom usual d’alguns enzims de la classe de les hidrolases.
->deshidratació
■deshidratacióPart. sil.: des_hi_dra_ta_ci_ó
[de deshidratar]
f 1 Acció de deshidratar o de deshidratar-se.
2 ALIM En les indústries alimentàries, procés unitari que té per finalitat l’eliminació d’aigua dels aliments.
3 PAT Disminució de la quantitat d’aigua de l’organisme com a resultat d’un desequilibri entre l’aportació i les pèrdues d’aigua o d’aigua i de sals conjuntament.
->deshidratador
■deshidratador -a[de deshidratar]
1 adj Que deshidrata.
2 f TECNOL i AGR Màquina amb la qual hom elimina l’aigua de l’estructura molecular dels vegetals.
->deshidratant
■deshidratant[de deshidratar]
1 adj Que deshidrata.
2 m QUÍM Substància capaç d’eliminar l’aigua fixada químicament en una molècula.
->deshidratar
■deshidratar[de hidratar]
v 1 tr 1 Llevar l’aigua d’hidratació a una substància.
2 màquina de deshidratar TECNOL i AGR Deshidratadora.
2 pron Deshidratar-se una substància.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: deshidratar
GERUNDI: deshidratant
PARTICIPI: deshidratat, deshidratada, deshidratats, deshidratades
INDICATIU PRESENT: deshidrato, deshidrates, deshidrata, deshidratem, deshidrateu, deshidraten
INDICATIU IMPERFET: deshidratava, deshidrataves, deshidratava, deshidratàvem, deshidratàveu, deshidrataven
INDICATIU PASSAT: deshidratí, deshidratares, deshidratà, deshidratàrem, deshidratàreu, deshidrataren
INDICATIU FUTUR: deshidrataré, deshidrataràs, deshidratarà, deshidratarem, deshidratareu, deshidrataran
INDICATIU CONDICIONAL: deshidrataria, deshidrataries, deshidrataria, deshidrataríem, deshidrataríeu, deshidratarien
SUBJUNTIU PRESENT: deshidrati, deshidratis, deshidrati, deshidratem, deshidrateu, deshidratin
SUBJUNTIU IMPERFET: deshidratés, deshidratessis, deshidratés, deshidratéssim, deshidratéssiu, deshidratessin
IMPERATIU: deshidrata, deshidrati, deshidratem, deshidrateu, deshidratin
->deshidratasa
deshidratasaf BIOQ Nom usual d’alguns enzims del grup de les hidrolases.
->deshidro-
deshidro-QUÍM ORG Prefix que en un compost orgànic indica que aquest ha estat deshidrogenat i que, per tant, té menys hidrògens que aquell del qual deriva.
->deshidrocòlic
deshidrocòlic, àcidBIOQ Àcid obtingut per oxidació de l’àcid còlic amb CrO3 en medi acètic.
->deshidrocongelació
deshidrocongelacióPart. sil.: des_hi_dro_con_ge_la_ci_ó
f ALIM Procés de conservació d’aliments que utilitza primerament la deshidratació del producte per mitjà d’aire calent i posteriorment la congelació.
->deshidrogenació
■deshidrogenacióPart. sil.: des_hi_dro_ge_na_ci_ó
[de deshidrogenar]
f QUÍM ORG Oxidació mitjançant la qual l’hidrogen és eliminat o substituït per un altre element, com l’oxidació d’alcohols en aldehids i en àcids o la substitució de l’hidrogen per halògens.
->deshidrogenant
deshidrogenant[de deshidrogenar]
m QUÍM Substància que serveix per a deshidrogenar.
->deshidrogenar
■deshidrogenar[de hidrogenar]
v tr Llevar hidrogen a un cos que en conté.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: deshidrogenar
GERUNDI: deshidrogenant
PARTICIPI: deshidrogenat, deshidrogenada, deshidrogenats, deshidrogenades
INDICATIU PRESENT: deshidrogeno, deshidrogenes, deshidrogena, deshidrogenem, deshidrogeneu, deshidrogenen
INDICATIU IMPERFET: deshidrogenava, deshidrogenaves, deshidrogenava, deshidrogenàvem, deshidrogenàveu, deshidrogenaven
INDICATIU PASSAT: deshidrogení, deshidrogenares, deshidrogenà, deshidrogenàrem, deshidrogenàreu, deshidrogenaren
INDICATIU FUTUR: deshidrogenaré, deshidrogenaràs, deshidrogenarà, deshidrogenarem, deshidrogenareu, deshidrogenaran
INDICATIU CONDICIONAL: deshidrogenaria, deshidrogenaries, deshidrogenaria, deshidrogenaríem, deshidrogenaríeu, deshidrogenarien
SUBJUNTIU PRESENT: deshidrogeni, deshidrogenis, deshidrogeni, deshidrogenem, deshidrogeneu, deshidrogenin
SUBJUNTIU IMPERFET: deshidrogenés, deshidrogenessis, deshidrogenés, deshidrogenéssim, deshidrogenéssiu, deshidrogenessin
IMPERATIU: deshidrogena, deshidrogeni, deshidrogenem, deshidrogeneu, deshidrogenin
->deshidrogenasa
■deshidrogenasaf BIOQ Cadascun dels enzims que catalitzen reaccions d’oxidació-reducció amb transferència d’àtoms d’hidrogen.
->deshipotecar
■deshipotecar[de hipotecar]
v tr Fer cessar d’estar hipotecat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: deshipotecar
GERUNDI: deshipotecant
PARTICIPI: deshipotecat, deshipotecada, deshipotecats, deshipotecades
INDICATIU PRESENT: deshipoteco, deshipoteques, deshipoteca, deshipotequem, deshipotequeu, deshipotequen
INDICATIU IMPERFET: deshipotecava, deshipotecaves, deshipotecava, deshipotecàvem, deshipotecàveu, deshipotecaven
INDICATIU PASSAT: deshipotequí, deshipotecares, deshipotecà, deshipotecàrem, deshipotecàreu, deshipotecaren
INDICATIU FUTUR: deshipotecaré, deshipotecaràs, deshipotecarà, deshipotecarem, deshipotecareu, deshipotecaran
INDICATIU CONDICIONAL: deshipotecaria, deshipotecaries, deshipotecaria, deshipotecaríem, deshipotecaríeu, deshipotecarien
SUBJUNTIU PRESENT: deshipotequi, deshipotequis, deshipotequi, deshipotequem, deshipotequeu, deshipotequin
SUBJUNTIU IMPERFET: deshipotequés, deshipotequessis, deshipotequés, deshipotequéssim, deshipotequéssiu, deshipotequessin
IMPERATIU: deshipoteca, deshipotequi, deshipotequem, deshipotequeu, deshipotequin
->deshonest
■deshonest -a[de honest; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj Mancat d’honestedat.
->deshonestament
■deshonestament[de deshonest]
adv D’una manera deshonesta.
->deshonestar
■deshonestar[de deshonest; 1a FONT: s. XV]
v tr 1 Violar l’honestedat d’una dona.
2 Infamar (algú).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: deshonestar
GERUNDI: deshonestant
PARTICIPI: deshonestat, deshonestada, deshonestats, deshonestades
INDICATIU PRESENT: deshonesto, deshonestes, deshonesta, deshonestem, deshonesteu, deshonesten
INDICATIU IMPERFET: deshonestava, deshonestaves, deshonestava, deshonestàvem, deshonestàveu, deshonestaven
INDICATIU PASSAT: deshonestí, deshonestares, deshonestà, deshonestàrem, deshonestàreu, deshonestaren
INDICATIU FUTUR: deshonestaré, deshonestaràs, deshonestarà, deshonestarem, deshonestareu, deshonestaran
INDICATIU CONDICIONAL: deshonestaria, deshonestaries, deshonestaria, deshonestaríem, deshonestaríeu, deshonestarien
SUBJUNTIU PRESENT: deshonesti, deshonestis, deshonesti, deshonestem, deshonesteu, deshonestin
SUBJUNTIU IMPERFET: deshonestés, deshonestessis, deshonestés, deshonestéssim, deshonestéssiu, deshonestessin
IMPERATIU: deshonesta, deshonesti, deshonestem, deshonesteu, deshonestin
->deshonestedat
■deshonestedat[de deshonest]
f 1 Manca d’honestedat.
2 Acció pròpia d’una persona deshonesta.
->deshonor
■deshonor[de honor; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m [o f] Privació de l’honor. Tindria com un deshonor de trencar la meva prometença.
->deshonorable
■deshonorable[de deshonorar]
adj Que no és honorable.
->deshonorant
■deshonorant[de deshonorar]
adj Que deshonora.
->deshonorar
■deshonorar[de deshonor]
v tr Privar de l’honor.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: deshonorar
GERUNDI: deshonorant
PARTICIPI: deshonorat, deshonorada, deshonorats, deshonorades
INDICATIU PRESENT: deshonoro, deshonores, deshonora, deshonorem, deshonoreu, deshonoren
INDICATIU IMPERFET: deshonorava, deshonoraves, deshonorava, deshonoràvem, deshonoràveu, deshonoraven
INDICATIU PASSAT: deshonorí, deshonorares, deshonorà, deshonoràrem, deshonoràreu, deshonoraren
INDICATIU FUTUR: deshonoraré, deshonoraràs, deshonorarà, deshonorarem, deshonorareu, deshonoraran
INDICATIU CONDICIONAL: deshonoraria, deshonoraries, deshonoraria, deshonoraríem, deshonoraríeu, deshonorarien
SUBJUNTIU PRESENT: deshonori, deshonoris, deshonori, deshonorem, deshonoreu, deshonorin
SUBJUNTIU IMPERFET: deshonorés, deshonoressis, deshonorés, deshonoréssim, deshonoréssiu, deshonoressin
IMPERATIU: deshonora, deshonori, deshonorem, deshonoreu, deshonorin
->deshonra
■deshonra[de deshonrar]
f 1 Pèrdua de l’honra.
2 Cosa que deshonra.
->deshonrador
deshonrador -a[de deshonrar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj i m i f Que deshonra.
->deshonrança
■deshonrança[de deshonrar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f Acció de deshonrar.
->deshonrar
■deshonrar[de honrar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr Llevar l’honra.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: deshonrar
GERUNDI: deshonrant
PARTICIPI: deshonrat, deshonrada, deshonrats, deshonrades
INDICATIU PRESENT: deshonro, deshonres, deshonra, deshonrem, deshonreu, deshonren
INDICATIU IMPERFET: deshonrava, deshonraves, deshonrava, deshonràvem, deshonràveu, deshonraven
INDICATIU PASSAT: deshonrí, deshonrares, deshonrà, deshonràrem, deshonràreu, deshonraren
INDICATIU FUTUR: deshonraré, deshonraràs, deshonrarà, deshonrarem, deshonrareu, deshonraran
INDICATIU CONDICIONAL: deshonraria, deshonraries, deshonraria, deshonraríem, deshonraríeu, deshonrarien
SUBJUNTIU PRESENT: deshonri, deshonris, deshonri, deshonrem, deshonreu, deshonrin
SUBJUNTIU IMPERFET: deshonrés, deshonressis, deshonrés, deshonréssim, deshonréssiu, deshonressin
IMPERATIU: deshonra, deshonri, deshonrem, deshonreu, deshonrin
->deshonrat
■deshonrat -ada[de deshonrar]
adj Deshonest, indecent, descarat, insolent.
->deshonria
■deshonriaPart. sil.: des_hon_ri_a
[de deshonra; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f ant Paraula afrontosa.
->deshonrívol
■deshonrívol -a[de deshonrar; 1a FONT: s. XV]
adj ant Deshonrós.
->deshonrós
■deshonrós -osa[de deshonra; 1a FONT: s. XX, Oller]
adj Que implica deshonra. Una capitulació deshonrosa.
->deshonrosament
■deshonrosament[de deshonrós]
adv D’una manera deshonrosa, amb deshonra.
->deshora
■deshora[de hora; 1a FONT: s. XX, V. Català]
f 1 Hora inoportuna, intempestiva.
2 a deshora loc adv Fora d’hora, a una hora intempestiva.
->deshumanització
■deshumanitzacióPart. sil.: des_hu_ma_nit_za_ci_ó
[de deshumanitzar]
f 1 Acció de deshumanitzar o de deshumanitzar-se;
2 l’efecte.
->deshumanitzador
■deshumanitzador -a[de deshumanitzar]
adj Que deshumanitza, o tendeix a deshumanitzar.
->deshumanitzant
■deshumanitzant[de deshumanitzar]
adj Que deshumanitza.
->deshumanitzar
■deshumanitzar[de humanitzar]
v 1 tr Fer perdre el caràcter humà.
2 pron Perdre el caràcter humà.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: deshumanitzar
GERUNDI: deshumanitzant
PARTICIPI: deshumanitzat, deshumanitzada, deshumanitzats, deshumanitzades
INDICATIU PRESENT: deshumanitzo, deshumanitzes, deshumanitza, deshumanitzem, deshumanitzeu, deshumanitzen
INDICATIU IMPERFET: deshumanitzava, deshumanitzaves, deshumanitzava, deshumanitzàvem, deshumanitzàveu, deshumanitzaven
INDICATIU PASSAT: deshumanitzí, deshumanitzares, deshumanitzà, deshumanitzàrem, deshumanitzàreu, deshumanitzaren
INDICATIU FUTUR: deshumanitzaré, deshumanitzaràs, deshumanitzarà, deshumanitzarem, deshumanitzareu, deshumanitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: deshumanitzaria, deshumanitzaries, deshumanitzaria, deshumanitzaríem, deshumanitzaríeu, deshumanitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: deshumanitzi, deshumanitzis, deshumanitzi, deshumanitzem, deshumanitzeu, deshumanitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: deshumanitzés, deshumanitzessis, deshumanitzés, deshumanitzéssim, deshumanitzéssiu, deshumanitzessin
IMPERATIU: deshumanitza, deshumanitzi, deshumanitzem, deshumanitzeu, deshumanitzin
->deshumanitzat
deshumanitzat -ada[de deshumanitzar]
adj i m i f Mancat de caràcter humà. Ciutat deshumanitzada.
->desiderata
■desiderata[expressió ll., pl. neutre de desideratus, -a, -um ‘allò desitjat’, participi de desiderare ‘desitjar’ (cf. desideràtum)]
f BIBLIOT Demanda que fa un lector a la direcció d’una biblioteca per tal que sigui adquirit un llibre determinat.
->desideratiu
■desideratiu -ivaPart. sil.: de_si_de_ra_tiu
[del ll. desiderativus, -a, -um ‘que expressa un desig’, de desiderare ‘desitjar’]
adj GRAM Que expressa un desig.
->desideràtum
■desideràtum[expressió ll., de desideratus, -a, -um ‘allò desitjat’, participi de desiderare ‘desitjar’ (cf. desiderata)]
m Allò que hom desitja, allò que hom vol obtenir.
->desídia
■desídiaPart. sil.: de_sí_di_a
[del ll. desĭdĭa ‘peresa, indolència’]
f Manca d’activitat per negligència o incúria.
->desidiós
■desidiós -osaPart. sil.: de_si_di_ós
[del ll. desidiosus, -a, -um, íd.]
adj 1 Que té desídia.
2 p ext Que denota desídia.
->desidiosament
■desidiosamentPart. sil.: de_si_di_o_sa_ment
[de desidiós]
adv Amb desídia.
->desig
■desig[del ll. vg. desĭdĭum ‘desig eròtic’, neutre corresponent al cl. desĭdĭa ‘indolència’, que significà ‘voluptuositat’ per la proclivitat de l’ociós a la luxúria; 1a FONT: s. XII, Hom.]
[pl -igs o -itjos] m 1 Acció de desitjar. Desig de riqueses. Satisfer un desig. Els desigs sensuals.
2 PSIC Tendència a la possessió d’un objecte o a l’acompliment d’un fet que es manifesta en l’esfera conscient de la personalitat i constitueix una de les motivacions fonamentals de la conducta.
3 esp 1 Apetit incontrolable de menjar o d’obtenir una cosa determinada que solen patir les dones embarassades.
2 p ext Taca a la pell atribuïda a un desig no satisfet de la mare durant l’embaràs.
->designabilitat
■designabilitat[de designable]
f Qualitat de designable.
->designable
■designable[de designar]
adj Susceptible d’ésser designat.
->designació
■designacióPart. sil.: de_sig_na_ci_ó
[del ll. designatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1577]
f 1 Acció de designar.
2 LÒG Relació existent entre un signe i un objecte, un fet o un concepte.
->designador
■designador -a[del ll. designator, -ōris, íd.]
adj i m i f Que designa.
->designar
■designar[del ll. designare, íd.; 1a FONT: 1408]
v tr 1 Representar (algú o alguna cosa) per un nom, per un símbol o per un tret distintiu. Aquestes dues paraules designen la mateixa acció.
2 Indicar per a un objecte o una destinació. Designar un general per al comandament de l’exèrcit. Designar els candidats.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: designar
GERUNDI: designant
PARTICIPI: designat, designada, designats, designades
INDICATIU PRESENT: designo, designes, designa, designem, designeu, designen
INDICATIU IMPERFET: designava, designaves, designava, designàvem, designàveu, designaven
INDICATIU PASSAT: designí, designares, designà, designàrem, designàreu, designaren
INDICATIU FUTUR: designaré, designaràs, designarà, designarem, designareu, designaran
INDICATIU CONDICIONAL: designaria, designaries, designaria, designaríem, designaríeu, designarien
SUBJUNTIU PRESENT: designi, designis, designi, designem, designeu, designin
SUBJUNTIU IMPERFET: designés, designessis, designés, designéssim, designéssiu, designessin
IMPERATIU: designa, designi, designem, designeu, designin
->designatiu
■designatiu -ivaPart. sil.: de_sig_na_tiu
[del ll. designativus, -a, -um, íd.]
adj Que serveix per a designar.
->designi
■designi[del b. ll. designium, íd.; 1a FONT: 1649]
m Pla ideat d’alguna cosa a acomplir; propòsit.
->desigual
■desigualPart. sil.: des_i_gual
[de igual; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]
adj 1 No igual a una altra cosa. Ho ha partit en trossos desiguals. Aquestes dues barres són iguals en amplària, però desiguals en llargària.
2 1 No igual en si mateix. Un terreny desigual. Una veu desigual. Un temps desigual.
2 Desproporcionat, dit d’un conjunt, una contesa, etc., que presenta manca d’igualtat entre les parts. Un matrimoni desigual. Un combat desigual.
->desigualar
■desigualarPart. sil.: des_i_gua_lar
[de desigual; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr Fer desigual.
2 pron Esdevenir desigual, deixar d’ésser igual.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desigualar
GERUNDI: desigualant
PARTICIPI: desigualat, desigualada, desigualats, desigualades
INDICATIU PRESENT: desigualo, desiguales, desiguala, desigualem, desigualeu, desigualen
INDICATIU IMPERFET: desigualava, desigualaves, desigualava, desigualàvem, desigualàveu, desigualaven
INDICATIU PASSAT: desigualí, desigualares, desigualà, desigualàrem, desigualàreu, desigualaren
INDICATIU FUTUR: desigualaré, desigualaràs, desigualarà, desigualarem, desigualareu, desigualaran
INDICATIU CONDICIONAL: desigualaria, desigualaries, desigualaria, desigualaríem, desigualaríeu, desigualarien
SUBJUNTIU PRESENT: desiguali, desigualis, desiguali, desigualem, desigualeu, desigualin
SUBJUNTIU IMPERFET: desigualés, desigualessis, desigualés, desigualéssim, desigualéssiu, desigualessin
IMPERATIU: desiguala, desiguali, desigualem, desigualeu, desigualin
->desigualment
■desigualmentPart. sil.: des_i_gual_ment
[de desigual]
adv D’una manera desigual.
->desigualtat
■desigualtatPart. sil.: des_i_gual_tat
[de desigual; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 Qualitat de desigual. La desigualtat de la veu.
2 Relació entre coses desiguals.
3 Part d’una cosa que difereix d’allò que l’envolta. Té la superfície plena de desigualtats.
4 Diferència econòmica, social, etc. En aquell país hi ha unes grans desigualtats.
5 MAT 1 Expressió mitjançant la qual hom indica la manca d’igualtat que hi ha entre dues quantitats o dues expressions.
2 En general, donada una relació d’ordre definida damunt un conjunt, expressió que indica que dos dels seus elements són relacionats segons l’ordre esmentat.
->desil·lusió
■desil·lusióPart. sil.: des_il_lu_si_ó
[de il·lusió]
f Pèrdua de la il·lusió.
->desil·lusionar
■desil·lusionarPart. sil.: des_il_lu_si_o_nar
[de desil·lusió]
v 1 tr Llevar la il·lusió. Això el va desil·lusionar.
2 pron Perdre la il·lusió.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desil·lusionar
GERUNDI: desil·lusionant
PARTICIPI: desil·lusionat, desil·lusionada, desil·lusionats, desil·lusionades
INDICATIU PRESENT: desil·lusiono, desil·lusiones, desil·lusiona, desil·lusionem, desil·lusioneu, desil·lusionen
INDICATIU IMPERFET: desil·lusionava, desil·lusionaves, desil·lusionava, desil·lusionàvem, desil·lusionàveu, desil·lusionaven
INDICATIU PASSAT: desil·lusioní, desil·lusionares, desil·lusionà, desil·lusionàrem, desil·lusionàreu, desil·lusionaren
INDICATIU FUTUR: desil·lusionaré, desil·lusionaràs, desil·lusionarà, desil·lusionarem, desil·lusionareu, desil·lusionaran
INDICATIU CONDICIONAL: desil·lusionaria, desil·lusionaries, desil·lusionaria, desil·lusionaríem, desil·lusionaríeu, desil·lusionarien
SUBJUNTIU PRESENT: desil·lusioni, desil·lusionis, desil·lusioni, desil·lusionem, desil·lusioneu, desil·lusionin
SUBJUNTIU IMPERFET: desil·lusionés, desil·lusionessis, desil·lusionés, desil·lusionéssim, desil·lusionéssiu, desil·lusionessin
IMPERATIU: desil·lusiona, desil·lusioni, desil·lusionem, desil·lusioneu, desil·lusionin
->desimantació
■desimantacióPart. sil.: des_i_man_ta_ci_ó
[de desimantar]
f 1 Acció de desimantar o de desimantar-se;
2 l’efecte.
->desimantar
■desimantarPart. sil.: des_i_man_tar
[de imantar]
v 1 tr Fer cessar d’estar imantat.
2 pron Cessar d’estar imantat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desimantar
GERUNDI: desimantant
PARTICIPI: desimantat, desimantada, desimantats, desimantades
INDICATIU PRESENT: desimanto, desimantes, desimanta, desimantem, desimanteu, desimanten
INDICATIU IMPERFET: desimantava, desimantaves, desimantava, desimantàvem, desimantàveu, desimantaven
INDICATIU PASSAT: desimantí, desimantares, desimantà, desimantàrem, desimantàreu, desimantaren
INDICATIU FUTUR: desimantaré, desimantaràs, desimantarà, desimantarem, desimantareu, desimantaran
INDICATIU CONDICIONAL: desimantaria, desimantaries, desimantaria, desimantaríem, desimantaríeu, desimantarien
SUBJUNTIU PRESENT: desimanti, desimantis, desimanti, desimantem, desimanteu, desimantin
SUBJUNTIU IMPERFET: desimantés, desimantessis, desimantés, desimantéssim, desimantéssiu, desimantessin
IMPERATIU: desimanta, desimanti, desimantem, desimanteu, desimantin
->desimbolt
■desimbolt -aPart. sil.: des_im_bolt
[del cat. ant. desembolt, participi de desenvoldre o desemboldre ‘desenvolupar’; 1a FONT: 1490, Tirant]
adj 1 Que obra amb soltesa.
2 p ext Que denota soltesa.
->desimboltament
■desimboltamentPart. sil.: des_im_bol_ta_ment
[de desimbolt]
adv Amb desimboltura.
->desimboltura
■desimbolturaPart. sil.: des_im_bol_tu_ra
[de desimbolt; 1a FONT: 1653, DTo.]
f Qualitat de desimbolt.
->desimposar
■desimposarPart. sil.: des_im_po_sar
[de imposar]
v tr 1 Fer cessar d’estar imposat.
2 GRÀF 1 Treure les imposicions d’una forma després del tiratge.
2 Treure la forma de la rama.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desimposar
GERUNDI: desimposant
PARTICIPI: desimposat, desimposada, desimposats, desimposades
INDICATIU PRESENT: desimposo, desimposes, desimposa, desimposem, desimposeu, desimposen
INDICATIU IMPERFET: desimposava, desimposaves, desimposava, desimposàvem, desimposàveu, desimposaven
INDICATIU PASSAT: desimposí, desimposares, desimposà, desimposàrem, desimposàreu, desimposaren
INDICATIU FUTUR: desimposaré, desimposaràs, desimposarà, desimposarem, desimposareu, desimposaran
INDICATIU CONDICIONAL: desimposaria, desimposaries, desimposaria, desimposaríem, desimposaríeu, desimposarien
SUBJUNTIU PRESENT: desimposi, desimposis, desimposi, desimposem, desimposeu, desimposin
SUBJUNTIU IMPERFET: desimposés, desimposessis, desimposés, desimposéssim, desimposéssiu, desimposessin
IMPERATIU: desimposa, desimposi, desimposem, desimposeu, desimposin
->desimposició
■desimposicióPart. sil.: des_im_po_si_ci_ó
[de pondre]
f Acció de desimposar.
->desinclinació
■desinclinacióPart. sil.: des_in_cli_na_ci_ó
[de desinclinar]
f Acció de desinclinar.
->desinclinar
■desinclinarPart. sil.: des_in_cli_nar
[de inclinar]
v tr Fer perdre a algú la inclinació que tenia per alguna cosa o alguna persona.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desinclinar
GERUNDI: desinclinant
PARTICIPI: desinclinat, desinclinada, desinclinats, desinclinades
INDICATIU PRESENT: desinclino, desinclines, desinclina, desinclinem, desinclineu, desinclinen
INDICATIU IMPERFET: desinclinava, desinclinaves, desinclinava, desinclinàvem, desinclinàveu, desinclinaven
INDICATIU PASSAT: desincliní, desinclinares, desinclinà, desinclinàrem, desinclinàreu, desinclinaren
INDICATIU FUTUR: desinclinaré, desinclinaràs, desinclinarà, desinclinarem, desinclinareu, desinclinaran
INDICATIU CONDICIONAL: desinclinaria, desinclinaries, desinclinaria, desinclinaríem, desinclinaríeu, desinclinarien
SUBJUNTIU PRESENT: desinclini, desinclinis, desinclini, desinclinem, desinclineu, desinclinin
SUBJUNTIU IMPERFET: desinclinés, desinclinessis, desinclinés, desinclinéssim, desinclinéssiu, desinclinessin
IMPERATIU: desinclina, desinclini, desinclinem, desinclineu, desinclinin
->desincorporació
■desincorporacióPart. sil.: des_in_cor_po_ra_ci_ó
[de desincorporar]
f 1 Acció de desincorporar o de desincorporar-se;
2 l’efecte.
->desincorporar
■desincorporarPart. sil.: des_in_cor_po_rar
[de incorporar]
v 1 tr Fer cessar d’estar incorporat.
2 pron Cessar d’estar incorporat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desincorporar
GERUNDI: desincorporant
PARTICIPI: desincorporat, desincorporada, desincorporats, desincorporades
INDICATIU PRESENT: desincorporo, desincorpores, desincorpora, desincorporem, desincorporeu, desincorporen
INDICATIU IMPERFET: desincorporava, desincorporaves, desincorporava, desincorporàvem, desincorporàveu, desincorporaven
INDICATIU PASSAT: desincorporí, desincorporares, desincorporà, desincorporàrem, desincorporàreu, desincorporaren
INDICATIU FUTUR: desincorporaré, desincorporaràs, desincorporarà, desincorporarem, desincorporareu, desincorporaran
INDICATIU CONDICIONAL: desincorporaria, desincorporaries, desincorporaria, desincorporaríem, desincorporaríeu, desincorporarien
SUBJUNTIU PRESENT: desincorpori, desincorporis, desincorpori, desincorporem, desincorporeu, desincorporin
SUBJUNTIU IMPERFET: desincorporés, desincorporessis, desincorporés, desincorporéssim, desincorporéssiu, desincorporessin
IMPERATIU: desincorpora, desincorpori, desincorporem, desincorporeu, desincorporin
->desincrustació
desincrustacióPart. sil.: des_in_crus_ta_ci_ó
[de desincrustar]
f 1 Acció de desincrustar o de desincrustar-se;
2 l’efecte.
->desincrustant
■desincrustantPart. sil.: des_in_crus_tant
[de desincrustar]
1 adj Que desincrusta.
2 m PINT Compost de diversos dissolvents que actua enèrgicament per estovar capes pictòriques, generalment grasses, a fi d’eliminar-les.
3 m QUÍM IND Substància emprada per a dissoldre les incrustacions formades en les calderes de vapor, les conduccions d’aigua, etc.
->desincrustar
■desincrustarPart. sil.: des_in_crus_tar
[de incrustar]
v 1 tr Netejar (alguna cosa) d’allò que té incrustat.
2 1 tr Arrencar (una cosa) d’allà on és incrustada.
2 pron Desprendre’s una cosa incrustada.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desincrustar
GERUNDI: desincrustant
PARTICIPI: desincrustat, desincrustada, desincrustats, desincrustades
INDICATIU PRESENT: desincrusto, desincrustes, desincrusta, desincrustem, desincrusteu, desincrusten
INDICATIU IMPERFET: desincrustava, desincrustaves, desincrustava, desincrustàvem, desincrustàveu, desincrustaven
INDICATIU PASSAT: desincrustí, desincrustares, desincrustà, desincrustàrem, desincrustàreu, desincrustaren
INDICATIU FUTUR: desincrustaré, desincrustaràs, desincrustarà, desincrustarem, desincrustareu, desincrustaran
INDICATIU CONDICIONAL: desincrustaria, desincrustaries, desincrustaria, desincrustaríem, desincrustaríeu, desincrustarien
SUBJUNTIU PRESENT: desincrusti, desincrustis, desincrusti, desincrustem, desincrusteu, desincrustin
SUBJUNTIU IMPERFET: desincrustés, desincrustessis, desincrustés, desincrustéssim, desincrustéssiu, desincrustessin
IMPERATIU: desincrusta, desincrusti, desincrustem, desincrusteu, desincrustin
->desindustrialització
■desindustrialitzacióPart. sil.: des_in_dus_tri_a_lit_za_ci_ó
f ECON Procés de desaparició o de disminució de l’activitat industrial amb relació a l’activitat econòmica global.
->desinència
■desinènciaPart. sil.: de_si_nèn_ci_a
[del b. ll. desinentia, íd., der. del ll. desĭnens, -ntis, participi pres. de desĭnĕre ‘acabar, cessar’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]
f GRAM En la declinació i la conjugació, unitat gramatical que hom col·loca al final dels temes.
->desinencial
■desinencialPart. sil.: de_si_nen_ci_al
[de desinència]
adj GRAM 1 Relatiu o pertanyent a la desinència.
2 Que constitueix una desinència.
->desinfatuació
■desinfatuacióPart. sil.: des_in_fa_tu_a_ci_ó
[de desinfatuar]
f 1 Acció de desinfatuar o de desinfatuar-se;
2 l’efecte.
->desinfatuar
■desinfatuarPart. sil.: des_in_fa_tu_ar
[de infatuar]
v 1 tr Fer cessar d’estar infatuat.
2 pron Cessar d’estar infatuat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desinfatuar
GERUNDI: desinfatuant
PARTICIPI: desinfatuat, desinfatuada, desinfatuats, desinfatuades
INDICATIU PRESENT: desinfatuo, desinfatues, desinfatua, desinfatuem, desinfatueu, desinfatuen
INDICATIU IMPERFET: desinfatuava, desinfatuaves, desinfatuava, desinfatuàvem, desinfatuàveu, desinfatuaven
INDICATIU PASSAT: desinfatuí, desinfatuares, desinfatuà, desinfatuàrem, desinfatuàreu, desinfatuaren
INDICATIU FUTUR: desinfatuaré, desinfatuaràs, desinfatuarà, desinfatuarem, desinfatuareu, desinfatuaran
INDICATIU CONDICIONAL: desinfatuaria, desinfatuaries, desinfatuaria, desinfatuaríem, desinfatuaríeu, desinfatuarien
SUBJUNTIU PRESENT: desinfatuï, desinfatuïs, desinfatuï, desinfatuem, desinfatueu, desinfatuïn
SUBJUNTIU IMPERFET: desinfatués, desinfatuessis, desinfatués, desinfatuéssim, desinfatuéssiu, desinfatuessin
IMPERATIU: desinfatua, desinfatuï, desinfatuem, desinfatueu, desinfatuïn
->desinfecció
■desinfeccióPart. sil.: des_in_fec_ci_ó
[de infecció]
f FARM Conjunt d’accions dirigides a eliminar els gèrmens nocius o microorganismes patògens que un objecte o un ésser pot contenir o que el poden acompanyar.
->desinfectant
■desinfectantPart. sil.: des_in_fec_tant
[de desinfectar]
adj i m Dit de la substància que té la propietat de desinfectar.
->desinfectar
■desinfectarPart. sil.: des_in_fec_tar
[de infectar]
v tr FARM Sotmetre algun objecte o algun ésser viu a la desinfecció.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desinfectar
GERUNDI: desinfectant
PARTICIPI: desinfectat, desinfectada, desinfectats, desinfectades
INDICATIU PRESENT: desinfecto, desinfectes, desinfecta, desinfectem, desinfecteu, desinfecten
INDICATIU IMPERFET: desinfectava, desinfectaves, desinfectava, desinfectàvem, desinfectàveu, desinfectaven
INDICATIU PASSAT: desinfectí, desinfectares, desinfectà, desinfectàrem, desinfectàreu, desinfectaren
INDICATIU FUTUR: desinfectaré, desinfectaràs, desinfectarà, desinfectarem, desinfectareu, desinfectaran
INDICATIU CONDICIONAL: desinfectaria, desinfectaries, desinfectaria, desinfectaríem, desinfectaríeu, desinfectarien
SUBJUNTIU PRESENT: desinfecti, desinfectis, desinfecti, desinfectem, desinfecteu, desinfectin
SUBJUNTIU IMPERFET: desinfectés, desinfectessis, desinfectés, desinfectéssim, desinfectéssiu, desinfectessin
IMPERATIU: desinfecta, desinfecti, desinfectem, desinfecteu, desinfectin
->desinfestació
■desinfestacióPart. sil.: des_in_fes_ta_ci_ó
f MED 1 Acció de desinfestar;
2 l’efecte.
->desinfestar
■desinfestarPart. sil.: des_in_fes_tar
v tr MED Exterminar (d’un lloc) insectes, rosegadors o altres animals capaços de transmetre infeccions.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desinfestar
GERUNDI: desinfestant
PARTICIPI: desinfestat, desinfestada, desinfestats, desinfestades
INDICATIU PRESENT: desinfesto, desinfestes, desinfesta, desinfestem, desinfesteu, desinfesten
INDICATIU IMPERFET: desinfestava, desinfestaves, desinfestava, desinfestàvem, desinfestàveu, desinfestaven
INDICATIU PASSAT: desinfestí, desinfestares, desinfestà, desinfestàrem, desinfestàreu, desinfestaren
INDICATIU FUTUR: desinfestaré, desinfestaràs, desinfestarà, desinfestarem, desinfestareu, desinfestaran
INDICATIU CONDICIONAL: desinfestaria, desinfestaries, desinfestaria, desinfestaríem, desinfestaríeu, desinfestarien
SUBJUNTIU PRESENT: desinfesti, desinfestis, desinfesti, desinfestem, desinfesteu, desinfestin
SUBJUNTIU IMPERFET: desinfestés, desinfestessis, desinfestés, desinfestéssim, desinfestéssiu, desinfestessin
IMPERATIU: desinfesta, desinfesti, desinfestem, desinfesteu, desinfestin
->desinflamació
■desinflamacióPart. sil.: des_in_fla_ma_ci_ó
[de desinflamar]
f 1 Acció de desinflamar o de desinflamar-se;
2 l’efecte.
->desinflamar
■desinflamarPart. sil.: des_in_fla_mar
[de inflamar]
v 1 tr Treure o guarir la inflamació.
2 pron Cessar d’estar inflamat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desinflamar
GERUNDI: desinflamant
PARTICIPI: desinflamat, desinflamada, desinflamats, desinflamades
INDICATIU PRESENT: desinflamo, desinflames, desinflama, desinflamem, desinflameu, desinflamen
INDICATIU IMPERFET: desinflamava, desinflamaves, desinflamava, desinflamàvem, desinflamàveu, desinflamaven
INDICATIU PASSAT: desinflamí, desinflamares, desinflamà, desinflamàrem, desinflamàreu, desinflamaren
INDICATIU FUTUR: desinflamaré, desinflamaràs, desinflamarà, desinflamarem, desinflamareu, desinflamaran
INDICATIU CONDICIONAL: desinflamaria, desinflamaries, desinflamaria, desinflamaríem, desinflamaríeu, desinflamarien
SUBJUNTIU PRESENT: desinflami, desinflamis, desinflami, desinflamem, desinflameu, desinflamin
SUBJUNTIU IMPERFET: desinflamés, desinflamessis, desinflamés, desinflaméssim, desinflaméssiu, desinflamessin
IMPERATIU: desinflama, desinflami, desinflamem, desinflameu, desinflamin
->desinflamatori
■desinflamatori -òriaPart. sil.: des_in_fla_ma_to_ri
[de desinflamar]
adj i m FARM Antiinflamatori.
->desinflament
■desinflamentPart. sil.: des_in_fla_ment
[de desinflar; 1a FONT: s. XV, Cauliach]
m 1 Acció de desinflar o de desinflar-se;
2 l’efecte.
->desinflar
■desinflarPart. sil.: des_in_flar
[de inflar; 1a FONT: s. XV, Cauliach]
v 1 tr Fer cessar d’estar inflat.
2 pron 1 Cessar d’estar inflat.
2 fig Perdre les pretensions o l’ànim de fer alguna cosa; desanimar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desinflar
GERUNDI: desinflant
PARTICIPI: desinflat, desinflada, desinflats, desinflades
INDICATIU PRESENT: desinflo, desinfles, desinfla, desinflem, desinfleu, desinflen
INDICATIU IMPERFET: desinflava, desinflaves, desinflava, desinflàvem, desinflàveu, desinflaven
INDICATIU PASSAT: desinflí, desinflares, desinflà, desinflàrem, desinflàreu, desinflaren
INDICATIU FUTUR: desinflaré, desinflaràs, desinflarà, desinflarem, desinflareu, desinflaran
INDICATIU CONDICIONAL: desinflaria, desinflaries, desinflaria, desinflaríem, desinflaríeu, desinflarien
SUBJUNTIU PRESENT: desinfli, desinflis, desinfli, desinflem, desinfleu, desinflin
SUBJUNTIU IMPERFET: desinflés, desinflessis, desinflés, desinfléssim, desinfléssiu, desinflessin
IMPERATIU: desinfla, desinfli, desinflem, desinfleu, desinflin
->desinflor
■desinflorPart. sil.: des_in_flor
[de desinflar; 1a FONT: 1696, DLac.]
f Desinflament.
->desinformació
■desinformacióPart. sil.: des_in_for_ma_ci_ó
[de informació]
f Manca d’informació certa, fiable.
->desinformar
■desinformarPart. sil.: des_in_for_mar
[de informar]
v tr Donar (a algú) informació falsejada o manipulada intencionadament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desinformar
GERUNDI: desinformant
PARTICIPI: desinformat, desinformada, desinformats, desinformades
INDICATIU PRESENT: desinformo, desinformes, desinforma, desinformem, desinformeu, desinformen
INDICATIU IMPERFET: desinformava, desinformaves, desinformava, desinformàvem, desinformàveu, desinformaven
INDICATIU PASSAT: desinformí, desinformares, desinformà, desinformàrem, desinformàreu, desinformaren
INDICATIU FUTUR: desinformaré, desinformaràs, desinformarà, desinformarem, desinformareu, desinformaran
INDICATIU CONDICIONAL: desinformaria, desinformaries, desinformaria, desinformaríem, desinformaríeu, desinformarien
SUBJUNTIU PRESENT: desinformi, desinformis, desinformi, desinformem, desinformeu, desinformin
SUBJUNTIU IMPERFET: desinformés, desinformessis, desinformés, desinforméssim, desinforméssiu, desinformessin
IMPERATIU: desinforma, desinformi, desinformem, desinformeu, desinformin
->desinhibició
desinhibicióPart. sil.: des_in_hi_bi_ci_ó
[de desinhibir]
f PSIC 1 Acció de desinhibir o de desinhibir-se;
2 l’efecte.
->desinhibir
■desinhibirPart. sil.: des_in_hi_bir
[de inhibir]
v PSIC 1 tr Alliberar d’una inhibició.
2 pron Alliberar-se d’una inhibició.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desinhibir
GERUNDI: desinhibint
PARTICIPI: desinhibit, desinhibida, desinhibits, desinhibides
INDICATIU PRESENT: desinhibeixo, desinhibeixes, desinhibeix, desinhibim, desinhibiu, desinhibeixen
INDICATIU IMPERFET: desinhibia, desinhibies, desinhibia, desinhibíem, desinhibíeu, desinhibien
INDICATIU PASSAT: desinhibí, desinhibires, desinhibí, desinhibírem, desinhibíreu, desinhibiren
INDICATIU FUTUR: desinhibiré, desinhibiràs, desinhibirà, desinhibirem, desinhibireu, desinhibiran
INDICATIU CONDICIONAL: desinhibiria, desinhibiries, desinhibiria, desinhibiríem, desinhibiríeu, desinhibirien
SUBJUNTIU PRESENT: desinhibeixi, desinhibeixis, desinhibeixi, desinhibim, desinhibiu, desinhibeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: desinhibís, desinhibissis, desinhibís, desinhibíssim, desinhibíssiu, desinhibissin
IMPERATIU: desinhibeix, desinhibeixi, desinhibim, desinhibiu, desinhibeixin
->desinsaculació
■desinsaculacióPart. sil.: des_in_sa_cu_la_ci_ó
f 1 Acció de desinsacular;
2 l’efecte.
->desinsacular
■desinsacularPart. sil.: des_in_sa_cu_lar
v tr No incloure el nom (d’algú) entre els qui són objecte d’una insaculació.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desinsacular
GERUNDI: desinsaculant
PARTICIPI: desinsaculat, desinsaculada, desinsaculats, desinsaculades
INDICATIU PRESENT: desinsaculo, desinsacules, desinsacula, desinsaculem, desinsaculeu, desinsaculen
INDICATIU IMPERFET: desinsaculava, desinsaculaves, desinsaculava, desinsaculàvem, desinsaculàveu, desinsaculaven
INDICATIU PASSAT: desinsaculí, desinsaculares, desinsaculà, desinsaculàrem, desinsaculàreu, desinsacularen
INDICATIU FUTUR: desinsacularé, desinsacularàs, desinsacularà, desinsacularem, desinsaculareu, desinsacularan
INDICATIU CONDICIONAL: desinsacularia, desinsacularies, desinsacularia, desinsacularíem, desinsacularíeu, desinsacularien
SUBJUNTIU PRESENT: desinsaculi, desinsaculis, desinsaculi, desinsaculem, desinsaculeu, desinsaculin
SUBJUNTIU IMPERFET: desinsaculés, desinsaculessis, desinsaculés, desinsaculéssim, desinsaculéssiu, desinsaculessin
IMPERATIU: desinsacula, desinsaculi, desinsaculem, desinsaculeu, desinsaculin
->desinsectació
■desinsectacióPart. sil.: des_in_sec_ta_ci_ó
[de desinsectar]
f FARM i AGR Conjunt de processos encaminats a destruir insectes i altres artròpodes, especialment si són patògens o transmissors de malalties.
->desinsectar
■desinsectarPart. sil.: des_in_sec_tar
[de insecte]
v tr FARM i AGR Sotmetre a desinsectació.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desinsectar
GERUNDI: desinsectant
PARTICIPI: desinsectat, desinsectada, desinsectats, desinsectades
INDICATIU PRESENT: desinsecto, desinsectes, desinsecta, desinsectem, desinsecteu, desinsecten
INDICATIU IMPERFET: desinsectava, desinsectaves, desinsectava, desinsectàvem, desinsectàveu, desinsectaven
INDICATIU PASSAT: desinsectí, desinsectares, desinsectà, desinsectàrem, desinsectàreu, desinsectaren
INDICATIU FUTUR: desinsectaré, desinsectaràs, desinsectarà, desinsectarem, desinsectareu, desinsectaran
INDICATIU CONDICIONAL: desinsectaria, desinsectaries, desinsectaria, desinsectaríem, desinsectaríeu, desinsectarien
SUBJUNTIU PRESENT: desinsecti, desinsectis, desinsecti, desinsectem, desinsecteu, desinsectin
SUBJUNTIU IMPERFET: desinsectés, desinsectessis, desinsectés, desinsectéssim, desinsectéssiu, desinsectessin
IMPERATIU: desinsecta, desinsecti, desinsectem, desinsecteu, desinsectin
->desintegrable
■desintegrablePart. sil.: des_in_te_gra_ble
[de desintegrar]
adj Que es pot desintegrar.
->desintegració
■desintegracióPart. sil.: des_in_te_gra_ci_ó
[de desintegrar]
f 1 1 Acció de desintegrar o de desintegrar-se;
2 l’efecte.
2 FÍS ATÒM Canvi espontani en l’estructura interna de certs nuclis.
3 SOCIOL Procés o situació de disgregació dels elements d’un sistema social produït per una manca de cohesió interna, d’organització funcional o per la desaparició dels interessos comuns.
4 TECNOL Procés de reducció de les dimensions dels sòlids com a resultat de l’aplicació de forces de compressió o de tall efectuada en un desintegrador, un molí o una màquina similar.
->desintegrador
■desintegrador -aPart. sil.: des_in_te_gra_dor
[de desintegrar]
1 adj Que desintegra.
2 adj i m i f ECOL Descomponedor.
3 m TECNOL Aparell emprat en la desintegració.
->desintegrant
■desintegrantPart. sil.: des_in_te_grant
[de desintegrar]
adj i m Que desintegra. Substància desintegrant. Necessitem un desintegrant eficaç.
->desintegrar
■desintegrarPart. sil.: des_in_te_grar
[de integrar]
v 1 tr 1 Dividir (una cosa) en les parts integrants.
2 Fer trossos (una roca, un mineral) l’acció dels agents atmosfèrics, de les glaçades, els cops d’un martell, d’un mall, etc.
2 pron Aquesta substància es desintegrarà.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desintegrar
GERUNDI: desintegrant
PARTICIPI: desintegrat, desintegrada, desintegrats, desintegrades
INDICATIU PRESENT: desintegro, desintegres, desintegra, desintegrem, desintegreu, desintegren
INDICATIU IMPERFET: desintegrava, desintegraves, desintegrava, desintegràvem, desintegràveu, desintegraven
INDICATIU PASSAT: desintegrí, desintegrares, desintegrà, desintegràrem, desintegràreu, desintegraren
INDICATIU FUTUR: desintegraré, desintegraràs, desintegrarà, desintegrarem, desintegrareu, desintegraran
INDICATIU CONDICIONAL: desintegraria, desintegraries, desintegraria, desintegraríem, desintegraríeu, desintegrarien
SUBJUNTIU PRESENT: desintegri, desintegris, desintegri, desintegrem, desintegreu, desintegrin
SUBJUNTIU IMPERFET: desintegrés, desintegressis, desintegrés, desintegréssim, desintegréssiu, desintegressin
IMPERATIU: desintegra, desintegri, desintegrem, desintegreu, desintegrin
->desintercalar
■desintercalarPart. sil.: des_in_ter_ca_lar
[de intercalar2]
v tr GRÀF Treure les maculatures posades entre plec i plec.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desintercalar
GERUNDI: desintercalant
PARTICIPI: desintercalat, desintercalada, desintercalats, desintercalades
INDICATIU PRESENT: desintercalo, desintercales, desintercala, desintercalem, desintercaleu, desintercalen
INDICATIU IMPERFET: desintercalava, desintercalaves, desintercalava, desintercalàvem, desintercalàveu, desintercalaven
INDICATIU PASSAT: desintercalí, desintercalares, desintercalà, desintercalàrem, desintercalàreu, desintercalaren
INDICATIU FUTUR: desintercalaré, desintercalaràs, desintercalarà, desintercalarem, desintercalareu, desintercalaran
INDICATIU CONDICIONAL: desintercalaria, desintercalaries, desintercalaria, desintercalaríem, desintercalaríeu, desintercalarien
SUBJUNTIU PRESENT: desintercali, desintercalis, desintercali, desintercalem, desintercaleu, desintercalin
SUBJUNTIU IMPERFET: desintercalés, desintercalessis, desintercalés, desintercaléssim, desintercaléssiu, desintercalessin
IMPERATIU: desintercala, desintercali, desintercalem, desintercaleu, desintercalin
->desinterès
■desinterèsPart. sil.: des_in_te_rès
[de interès]
[pl -essos] m 1 Manca d’interès per algú o alguna cosa.
2 Manca d’interès per obtenir profit personal o material d’una cosa. Ens va ajudar amb un total desinterès.
->desinteressadament
■desinteressadamentPart. sil.: des_in_te_res_sa_da_ment
[de desinteressat]
adv D’una manera desinteressada.
->desinteressament
■desinteressamentPart. sil.: des_in_te_res_sa_ment
[de desinteressar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 Acció de desinteressar o de desinteressar-se;
2 l’efecte.
->desinteressar
■desinteressarPart. sil.: des_in_te_res_sar
[de desinterès; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v 1 tr Fer cessar d’estar interessat.
2 pron Cessar d’estar interessat, perdre l’interès per algú o per alguna cosa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desinteressar
GERUNDI: desinteressant
PARTICIPI: desinteressat, desinteressada, desinteressats, desinteressades
INDICATIU PRESENT: desinteresso, desinteresses, desinteressa, desinteressem, desinteresseu, desinteressen
INDICATIU IMPERFET: desinteressava, desinteressaves, desinteressava, desinteressàvem, desinteressàveu, desinteressaven
INDICATIU PASSAT: desinteressí, desinteressares, desinteressà, desinteressàrem, desinteressàreu, desinteressaren
INDICATIU FUTUR: desinteressaré, desinteressaràs, desinteressarà, desinteressarem, desinteressareu, desinteressaran
INDICATIU CONDICIONAL: desinteressaria, desinteressaries, desinteressaria, desinteressaríem, desinteressaríeu, desinteressarien
SUBJUNTIU PRESENT: desinteressi, desinteressis, desinteressi, desinteressem, desinteresseu, desinteressin
SUBJUNTIU IMPERFET: desinteressés, desinteressessis, desinteressés, desinteresséssim, desinteresséssiu, desinteressessin
IMPERATIU: desinteressa, desinteressi, desinteressem, desinteresseu, desinteressin
->desinteressat
■desinteressat -adaPart. sil.: des_in_te_res_sat
[de desinteressar; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj No interessat.
->desinterlinear
■desinterlinearPart. sil.: des_in_ter_li_ne_ar
[de interlinear]
v tr GRÀF 1 Treure les interlínies d’una composició o de la distribució.
2 Reduir l’interlineat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desinterlinear
GERUNDI: desinterlineant
PARTICIPI: desinterlineat, desinterlineada, desinterlineats, desinterlineades
INDICATIU PRESENT: desinterlineo, desinterlinees, desinterlinea, desinterlineem, desinterlineeu, desinterlineen
INDICATIU IMPERFET: desinterlineava, desinterlineaves, desinterlineava, desinterlineàvem, desinterlineàveu, desinterlineaven
INDICATIU PASSAT: desinterlineí, desinterlineares, desinterlineà, desinterlineàrem, desinterlineàreu, desinterlinearen
INDICATIU FUTUR: desinterlinearé, desinterlinearàs, desinterlinearà, desinterlinearem, desinterlineareu, desinterlinearan
INDICATIU CONDICIONAL: desinterlinearia, desinterlinearies, desinterlinearia, desinterlinearíem, desinterlinearíeu, desinterlinearien
SUBJUNTIU PRESENT: desinterlineï, desinterlineïs, desinterlineï, desinterlineem, desinterlineeu, desinterlineïn
SUBJUNTIU IMPERFET: desinterlineés, desinterlineessis, desinterlineés, desinterlineéssim, desinterlineéssiu, desinterlineessin
IMPERATIU: desinterlinea, desinterlineï, desinterlineem, desinterlineeu, desinterlineïn
->desintermediació
desintermediacióPart. sil.: des_in_ter_me_di_a_ci_ó
f ECON En el sistema bancari, procés pel qual els demandants i els oferents de recursos financers organitzen la cessió d’aquests directament, és a dir, evitant que passin per les entitats de crèdit.
->desintoxicació
■desintoxicacióPart. sil.: des_in_to_xi_ca_ci_ó
[de desintoxicar]
f 1 1 Acció de desintoxicar o de desintoxicar-se;
2 l’efecte.
2 TERAP Eliminació de les substàncies tòxiques de l’organisme mitjançant processos naturals o bé terapèutics.
->desintoxicar
■desintoxicarPart. sil.: des_in_to_xi_car
[de intoxicar]
v 1 tr Combatre la intoxicació o els seus efectes.
2 tr Deshabituar (una persona alcohòlica o drogoaddicta) del consum d’alcohol o d’estupefaents.
3 pron Cessar d’estar intoxicat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desintoxicar
GERUNDI: desintoxicant
PARTICIPI: desintoxicat, desintoxicada, desintoxicats, desintoxicades
INDICATIU PRESENT: desintoxico, desintoxiques, desintoxica, desintoxiquem, desintoxiqueu, desintoxiquen
INDICATIU IMPERFET: desintoxicava, desintoxicaves, desintoxicava, desintoxicàvem, desintoxicàveu, desintoxicaven
INDICATIU PASSAT: desintoxiquí, desintoxicares, desintoxicà, desintoxicàrem, desintoxicàreu, desintoxicaren
INDICATIU FUTUR: desintoxicaré, desintoxicaràs, desintoxicarà, desintoxicarem, desintoxicareu, desintoxicaran
INDICATIU CONDICIONAL: desintoxicaria, desintoxicaries, desintoxicaria, desintoxicaríem, desintoxicaríeu, desintoxicarien
SUBJUNTIU PRESENT: desintoxiqui, desintoxiquis, desintoxiqui, desintoxiquem, desintoxiqueu, desintoxiquin
SUBJUNTIU IMPERFET: desintoxiqués, desintoxiquessis, desintoxiqués, desintoxiquéssim, desintoxiquéssiu, desintoxiquessin
IMPERATIU: desintoxica, desintoxiqui, desintoxiquem, desintoxiqueu, desintoxiquin
->desinversió
■desinversióPart. sil.: des_in_ver_si_ó
[de inversió]
f ECON Quantitat en què es redueix el volum de béns de capital en un període determinat.
->desinvitar
■desinvitarPart. sil.: des_in_vi_tar
[de invitar]
v tr Anul·lar la invitació feta (a algú).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desinvitar
GERUNDI: desinvitant
PARTICIPI: desinvitat, desinvitada, desinvitats, desinvitades
INDICATIU PRESENT: desinvito, desinvites, desinvita, desinvitem, desinviteu, desinviten
INDICATIU IMPERFET: desinvitava, desinvitaves, desinvitava, desinvitàvem, desinvitàveu, desinvitaven
INDICATIU PASSAT: desinvití, desinvitares, desinvità, desinvitàrem, desinvitàreu, desinvitaren
INDICATIU FUTUR: desinvitaré, desinvitaràs, desinvitarà, desinvitarem, desinvitareu, desinvitaran
INDICATIU CONDICIONAL: desinvitaria, desinvitaries, desinvitaria, desinvitaríem, desinvitaríeu, desinvitarien
SUBJUNTIU PRESENT: desinviti, desinvitis, desinviti, desinvitem, desinviteu, desinvitin
SUBJUNTIU IMPERFET: desinvités, desinvitessis, desinvités, desinvitéssim, desinvitéssiu, desinvitessin
IMPERATIU: desinvita, desinviti, desinvitem, desinviteu, desinvitin
->desionització
■desionitzacióPart. sil.: des_i_o_nit_za_ci_ó
[de desionitzar]
f 1 ELECT 1 Acció de desionitzar o de desionitzar-se;
2 l’efecte.
2 QUÍM IND Desmineralització.
->desionitzar
■desionitzarPart. sil.: des_i_o_nit_zar
[de ionitzar]
v 1 ELECT 1 tr Fer cessar d’estar ionitzat.
2 pron Cessar d’estar ionitzat.
2 tr QUÍM IND Desmineralitzar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desionitzar
GERUNDI: desionitzant
PARTICIPI: desionitzat, desionitzada, desionitzats, desionitzades
INDICATIU PRESENT: desionitzo, desionitzes, desionitza, desionitzem, desionitzeu, desionitzen
INDICATIU IMPERFET: desionitzava, desionitzaves, desionitzava, desionitzàvem, desionitzàveu, desionitzaven
INDICATIU PASSAT: desionitzí, desionitzares, desionitzà, desionitzàrem, desionitzàreu, desionitzaren
INDICATIU FUTUR: desionitzaré, desionitzaràs, desionitzarà, desionitzarem, desionitzareu, desionitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: desionitzaria, desionitzaries, desionitzaria, desionitzaríem, desionitzaríeu, desionitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: desionitzi, desionitzis, desionitzi, desionitzem, desionitzeu, desionitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: desionitzés, desionitzessis, desionitzés, desionitzéssim, desionitzéssiu, desionitzessin
IMPERATIU: desionitza, desionitzi, desionitzem, desionitzeu, desionitzin
->desistiment
■desistiment[de desistir; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 Acció de desistir.
2 1 DR Abandonament d’un dret.
2 DR PEN Renúncia a la continuació de l’acció delictiva.
3 DR PROC Acte mitjançant el qual hom abandona una acció legal ja iniciada o retira una demanda interposada anteriorment.
->desistir
■desistir[del ll. desistĕre ‘renunciar a’ (v. assistir); 1a FONT: 1446]
v intr 1 Renunciar a la prossecució d’una acció, d’un intent.
2 DR 1 Abandonar un dret.
2 Retirar una demanda.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desistir
GERUNDI: desistint
PARTICIPI: desistit, desistida, desistits, desistides
INDICATIU PRESENT: desisteixo, desisteixes, desisteix, desistim, desistiu, desisteixen
INDICATIU IMPERFET: desistia, desisties, desistia, desistíem, desistíeu, desistien
INDICATIU PASSAT: desistí, desistires, desistí, desistírem, desistíreu, desistiren
INDICATIU FUTUR: desistiré, desistiràs, desistirà, desistirem, desistireu, desistiran
INDICATIU CONDICIONAL: desistiria, desistiries, desistiria, desistiríem, desistiríeu, desistirien
SUBJUNTIU PRESENT: desisteixi, desisteixis, desisteixi, desistim, desistiu, desisteixin
SUBJUNTIU IMPERFET: desistís, desistissis, desistís, desistíssim, desistíssiu, desistissin
IMPERATIU: desisteix, desisteixi, desistim, desistiu, desisteixin
->desitjable
■desitjable[de desitjar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj Que és de desitjar.
->desitjablement
■desitjablement[de desitjable; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
adv Com és de desitjar.
->desitjar
■desitjar[de desig; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr 1 1 Ésser, algú, atret envers alguna cosa fins al punt de voler-la posseir o atènyer. Desitjava els honors i les riqueses.
2 esp Sentir desigs amorosos o sensuals.
2 Tenir el desig de. Desitjaria saber què fa en aquests moments.
3 p anal Desitjar la mort d’algú. Desitgem un bon viatge al teu germà.
4 deixar a desitjar Ésser imperfecte, defectuós.
5 fer-se desitjar Fer-se esperar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desitjar
GERUNDI: desitjant
PARTICIPI: desitjat, desitjada, desitjats, desitjades
INDICATIU PRESENT: desitjo, desitges, desitja, desitgem, desitgeu, desitgen
INDICATIU IMPERFET: desitjava, desitjaves, desitjava, desitjàvem, desitjàveu, desitjaven
INDICATIU PASSAT: desitgí, desitjares, desitjà, desitjàrem, desitjàreu, desitjaren
INDICATIU FUTUR: desitjaré, desitjaràs, desitjarà, desitjarem, desitjareu, desitjaran
INDICATIU CONDICIONAL: desitjaria, desitjaries, desitjaria, desitjaríem, desitjaríeu, desitjarien
SUBJUNTIU PRESENT: desitgi, desitgis, desitgi, desitgem, desitgeu, desitgin
SUBJUNTIU IMPERFET: desitgés, desitgessis, desitgés, desitgéssim, desitgéssiu, desitgessin
IMPERATIU: desitja, desitgi, desitgem, desitgeu, desitgin
->desitjós
■desitjós -osa[de desitjar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj Que desitja alguna cosa. Està desitjós d’elogis.
->desjunyiment
■desjunyiment[de desjunyir]
m 1 Acció de desjunyir o de desjunyir-se;
2 l’efecte.
->desjunyir
■desjunyir[de junyir; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr Fer cessar d’estar junyit.
2 pron Cessar d’estar junyit.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desjunyir
GERUNDI: desjunyint
PARTICIPI: desjunyit, desjunyida, desjunyits, desjunyides
INDICATIU PRESENT: desjunyeixo, desjunyeixes, desjunyeix, desjunyim, desjunyiu, desjunyeixen
INDICATIU IMPERFET: desjunyia, desjunyies, desjunyia, desjunyíem, desjunyíeu, desjunyien
INDICATIU PASSAT: desjunyí, desjunyires, desjunyí, desjunyírem, desjunyíreu, desjunyiren
INDICATIU FUTUR: desjunyiré, desjunyiràs, desjunyirà, desjunyirem, desjunyireu, desjunyiran
INDICATIU CONDICIONAL: desjunyiria, desjunyiries, desjunyiria, desjunyiríem, desjunyiríeu, desjunyirien
SUBJUNTIU PRESENT: desjunyeixi, desjunyeixis, desjunyeixi, desjunyim, desjunyiu, desjunyeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: desjunyís, desjunyissis, desjunyís, desjunyíssim, desjunyíssiu, desjunyissin
IMPERATIU: desjunyeix, desjunyeixi, desjunyim, desjunyiu, desjunyeixin
->deslabialització
■deslabialitzacióPart. sil.: des_la_bi_a_lit_za_ci_ó
f FON 1 Acció de deslabialitzar;
2 l’efecte.
->deslabialitzar
■deslabialitzarPart. sil.: des_la_bi_a_lit_zar
[de labialitzar]
v tr FON Fer perdre (a una articulació) el seu caràcter normalment labialitzat en unes circumstàncies determinades.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: deslabialitzar
GERUNDI: deslabialitzant
PARTICIPI: deslabialitzat, deslabialitzada, deslabialitzats, deslabialitzades
INDICATIU PRESENT: deslabialitzo, deslabialitzes, deslabialitza, deslabialitzem, deslabialitzeu, deslabialitzen
INDICATIU IMPERFET: deslabialitzava, deslabialitzaves, deslabialitzava, deslabialitzàvem, deslabialitzàveu, deslabialitzaven
INDICATIU PASSAT: deslabialitzí, deslabialitzares, deslabialitzà, deslabialitzàrem, deslabialitzàreu, deslabialitzaren
INDICATIU FUTUR: deslabialitzaré, deslabialitzaràs, deslabialitzarà, deslabialitzarem, deslabialitzareu, deslabialitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: deslabialitzaria, deslabialitzaries, deslabialitzaria, deslabialitzaríem, deslabialitzaríeu, deslabialitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: deslabialitzi, deslabialitzis, deslabialitzi, deslabialitzem, deslabialitzeu, deslabialitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: deslabialitzés, deslabialitzessis, deslabialitzés, deslabialitzéssim, deslabialitzéssiu, deslabialitzessin
IMPERATIU: deslabialitza, deslabialitzi, deslabialitzem, deslabialitzeu, deslabialitzin
->deslegalització
deslegalitzacióPart. sil.: des_le_ga_lit_za_ci_ó
f DR Tècnica jurídica consistent a autoritzar el govern, per mitjà d’una norma de rang legal, a regular matèries que fins aquell moment eren regulades per llei.
->desllaçar
■desllaçar[de llaçar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr Desfer el llaç o els llaços que lliguen o corden (una cosa). Desllaçar el davantal.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desllaçar
GERUNDI: desllaçant
PARTICIPI: desllaçat, desllaçada, desllaçats, desllaçades
INDICATIU PRESENT: desllaço, desllaces, desllaça, desllacem, desllaceu, desllacen
INDICATIU IMPERFET: desllaçava, desllaçaves, desllaçava, desllaçàvem, desllaçàveu, desllaçaven
INDICATIU PASSAT: desllací, desllaçares, desllaçà, desllaçàrem, desllaçàreu, desllaçaren
INDICATIU FUTUR: desllaçaré, desllaçaràs, desllaçarà, desllaçarem, desllaçareu, desllaçaran
INDICATIU CONDICIONAL: desllaçaria, desllaçaries, desllaçaria, desllaçaríem, desllaçaríeu, desllaçarien
SUBJUNTIU PRESENT: desllaci, desllacis, desllaci, desllacem, desllaceu, desllacin
SUBJUNTIU IMPERFET: desllacés, desllacessis, desllacés, desllacéssim, desllacéssiu, desllacessin
IMPERATIU: desllaça, desllaci, desllacem, desllaceu, desllacin
->desllanar
■desllanar[de llana]
v tr ADOB Treure, sense destruir-la, la llana de les pells.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desllanar
GERUNDI: desllanant
PARTICIPI: desllanat, desllanada, desllanats, desllanades
INDICATIU PRESENT: desllano, desllanes, desllana, desllanem, desllaneu, desllanen
INDICATIU IMPERFET: desllanava, desllanaves, desllanava, desllanàvem, desllanàveu, desllanaven
INDICATIU PASSAT: desllaní, desllanares, desllanà, desllanàrem, desllanàreu, desllanaren
INDICATIU FUTUR: desllanaré, desllanaràs, desllanarà, desllanarem, desllanareu, desllanaran
INDICATIU CONDICIONAL: desllanaria, desllanaries, desllanaria, desllanaríem, desllanaríeu, desllanarien
SUBJUNTIU PRESENT: desllani, desllanis, desllani, desllanem, desllaneu, desllanin
SUBJUNTIU IMPERFET: desllanés, desllanessis, desllanés, desllanéssim, desllanéssiu, desllanessin
IMPERATIU: desllana, desllani, desllanem, desllaneu, desllanin
->desllanatge
■desllanatge[de desllanar]
m ADOB Operació de desllanar les pells i els cuirs.
->desllastar
■desllastar[de llastar]
v tr Descarregar una embarcació del seu llast.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desllastar
GERUNDI: desllastant
PARTICIPI: desllastat, desllastada, desllastats, desllastades
INDICATIU PRESENT: desllasto, desllastes, desllasta, desllastem, desllasteu, desllasten
INDICATIU IMPERFET: desllastava, desllastaves, desllastava, desllastàvem, desllastàveu, desllastaven
INDICATIU PASSAT: desllastí, desllastares, desllastà, desllastàrem, desllastàreu, desllastaren
INDICATIU FUTUR: desllastaré, desllastaràs, desllastarà, desllastarem, desllastareu, desllastaran
INDICATIU CONDICIONAL: desllastaria, desllastaries, desllastaria, desllastaríem, desllastaríeu, desllastarien
SUBJUNTIU PRESENT: desllasti, desllastis, desllasti, desllastem, desllasteu, desllastin
SUBJUNTIU IMPERFET: desllastés, desllastessis, desllastés, desllastéssim, desllastéssiu, desllastessin
IMPERATIU: desllasta, desllasti, desllastem, desllasteu, desllastin
->desllavassar
■desllavassar[de llavar]
v tr Aclarir massa (un guisat o altre menjar) per excés d’aigua; aigualir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desllavassar
GERUNDI: desllavassant
PARTICIPI: desllavassat, desllavassada, desllavassats, desllavassades
INDICATIU PRESENT: desllavasso, desllavasses, desllavassa, desllavassem, desllavasseu, desllavassen
INDICATIU IMPERFET: desllavassava, desllavassaves, desllavassava, desllavassàvem, desllavassàveu, desllavassaven
INDICATIU PASSAT: desllavassí, desllavassares, desllavassà, desllavassàrem, desllavassàreu, desllavassaren
INDICATIU FUTUR: desllavassaré, desllavassaràs, desllavassarà, desllavassarem, desllavassareu, desllavassaran
INDICATIU CONDICIONAL: desllavassaria, desllavassaries, desllavassaria, desllavassaríem, desllavassaríeu, desllavassarien
SUBJUNTIU PRESENT: desllavassi, desllavassis, desllavassi, desllavassem, desllavasseu, desllavassin
SUBJUNTIU IMPERFET: desllavassés, desllavassessis, desllavassés, desllavasséssim, desllavasséssiu, desllavassessin
IMPERATIU: desllavassa, desllavassi, desllavassem, desllavasseu, desllavassin
->deslleial
■deslleialPart. sil.: des_lle_ial
[de lleial; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj No lleial. Un company deslleial. Una conducta deslleial.
->deslleialment
■deslleialmentPart. sil.: des_lle_ial_ment
[de deslleial; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
adv D’una manera deslleial.
->deslleialtat
■deslleialtatPart. sil.: des_lle_ial_tat
[de deslleial; 1a FONT: s. XIII, Desclot]
f Manca de lleialtat.
->desllenguar
desllenguarv tr Llevar la llengua.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desllenguar
GERUNDI: desllenguant
PARTICIPI: desllenguat, desllenguada, desllenguats, desllenguades
INDICATIU PRESENT: desllenguo, desllengües, desllengua, desllengüem, desllengüeu, desllengüen
INDICATIU IMPERFET: desllenguava, desllenguaves, desllenguava, desllenguàvem, desllenguàveu, desllenguaven
INDICATIU PASSAT: desllengüí, desllenguares, desllenguà, desllenguàrem, desllenguàreu, desllenguaven
INDICATIU FUTUR: desllenguaré, desllenguaràs, desllenguarà, desllenguarem, desllenguareu, desllenguaran
INDICATIU CONDICIONAL: desllenguaria, desllenguaries, desllenguaria, desllenguaríem, desllenguaríeu, desllenguarien
SUBJUNTIU PRESENT: desllengüi, desllengüis, desllengüi, desllengüem, desllengüeu, desllengüin
SUBJUNTIU IMPERFET: desllengüés, desllengüessis, desllengüés, desllengüéssim, desllengüéssiu, desllengüessin
IMPERATIU: desllengua, desllengüi, desllengüem, desllengüeu, desllengüin
->desllepissar-se
desllepissar-se[variant de desenllepissar]
v pron 1 Desempallegar-se. Em vaig poder desllepissar de la visita pretextant una reunió.
2 Escapolir-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desllepissar
GERUNDI: desllepissant
PARTICIPI: desllepissat, desllepissada, desllepissats, desllepissades
INDICATIU PRESENT: desllepisso, desllepisses, desllepissa, desllepissem, desllepisseu, desllepissen
INDICATIU IMPERFET: desllepissava, desllepissaves, desllepissava, desllepissàvem, desllepissàveu, desllepissaven
INDICATIU PASSAT: desllepissí, desllepissares, desllepissà, desllepissàrem, desllepissàreu, desllepissaren
INDICATIU FUTUR: desllepissaré, desllepissaràs, desllepissarà, desllepissarem, desllepissareu, desllepissaran
INDICATIU CONDICIONAL: desllepissaria, desllepissaries, desllepissaria, desllepissaríem, desllepissaríeu, desllepissarien
SUBJUNTIU PRESENT: desllepissi, desllepissis, desllepissi, desllepissem, desllepisseu, desllepissin
SUBJUNTIU IMPERFET: desllepissés, desllepissessis, desllepissés, desllepisséssim, desllepisséssiu, desllepissessin
IMPERATIU: desllepissa, desllepissi, desllepissem, desllepisseu, desllepissin
->deslletament
■deslletament[de deslletar]
m 1 1 Acció de deslletar;
2 l’efecte.
2 RAM Final del període d’alletament natural.
->deslletar
■deslletar[de alletar]
v tr Cessar d’alletar (un infant, un animal).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: deslletar
GERUNDI: deslletant
PARTICIPI: deslletat, deslletada, deslletats, deslletades
INDICATIU PRESENT: deslleto, deslletes, deslleta, deslletem, deslleteu, deslleten
INDICATIU IMPERFET: deslletava, deslletaves, deslletava, deslletàvem, deslletàveu, deslletaven
INDICATIU PASSAT: deslletí, deslletares, deslletà, deslletàrem, deslletàreu, deslletaren
INDICATIU FUTUR: deslletaré, deslletaràs, deslletarà, deslletarem, deslletareu, deslletaran
INDICATIU CONDICIONAL: deslletaria, deslletaries, deslletaria, deslletaríem, deslletaríeu, deslletarien
SUBJUNTIU PRESENT: deslleti, deslletis, deslleti, deslletem, deslleteu, deslletin
SUBJUNTIU IMPERFET: deslletés, deslletessis, deslletés, deslletéssim, deslletéssiu, deslletessin
IMPERATIU: deslleta, deslleti, deslletem, deslleteu, deslletin
->desllibertar
■desllibertar[de llibertar; 1a FONT: 1472]
v tr Privar de llibertat (algú).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desllibertar
GERUNDI: desllibertant
PARTICIPI: desllibertat, desllibertada, desllibertats, desllibertades
INDICATIU PRESENT: deslliberto, desllibertes, deslliberta, desllibertem, deslliberteu, deslliberten
INDICATIU IMPERFET: desllibertava, desllibertaves, desllibertava, desllibertàvem, desllibertàveu, desllibertaven
INDICATIU PASSAT: desllibertí, desllibertares, desllibertà, desllibertàrem, desllibertàreu, desllibertaren
INDICATIU FUTUR: desllibertaré, desllibertaràs, desllibertarà, desllibertarem, desllibertareu, desllibertaran
INDICATIU CONDICIONAL: desllibertaria, desllibertaries, desllibertaria, desllibertaríem, desllibertaríeu, desllibertarien
SUBJUNTIU PRESENT: deslliberti, desllibertis, deslliberti, desllibertem, deslliberteu, desllibertin
SUBJUNTIU IMPERFET: desllibertés, desllibertessis, desllibertés, desllibertéssim, desllibertéssiu, desllibertessin
IMPERATIU: deslliberta, deslliberti, desllibertem, deslliberteu, desllibertin
->deslligable
■deslligable[de deslligar]
adj Que pot ésser deslligat.
->deslligador
deslligador -a[de deslligar]
1 adj Que deslliga.
2 ALIM 1 f Màquina emprada en la fabricació de farina per a desfer i desintegrar les petites plaques o làmines formades per la sèmola fina i gruixuda abans de passar-les pel sedàs.
2 màquina deslligadora Deslligadora.
->deslligament
■deslligament[de deslligar]
m 1 1 Acció de deslligar o de deslligar-se;
2 l’efecte.
2 Qualitat de deslligat.
->deslligar
■deslligar[de lligar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 1 tr Desfer, treure, el lligam d’una persona o una cosa que estava o era lligada. Deslligar un feix. Deslligar un criminal.
2 pron El feix s’ha deslligat.
3 deslligar la llengua (a algú) fig Treure-li l’impediment que té per a parlar.
2 1 tr Desfer un lligam.
2 pron Deslligar-se les vetes de les espardenyes.
3 fig 1 tr Deslligar algú d’un compromís.
2 pron Deslligar-se d’una amistat.
4 pron CONSTR NAV Afluixar-se les peces que formen el buc d’una embarcació.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: deslligar
GERUNDI: deslligant
PARTICIPI: deslligat, deslligada, deslligats, deslligades
INDICATIU PRESENT: deslligo, deslligues, deslliga, deslliguem, deslligueu, deslliguen
INDICATIU IMPERFET: deslligava, deslligaves, deslligava, deslligàvem, deslligàveu, deslligaven
INDICATIU PASSAT: deslliguí, deslligares, deslligà, deslligàrem, deslligàreu, deslligaren
INDICATIU FUTUR: deslligaré, deslligaràs, deslligarà, deslligarem, deslligareu, deslligaran
INDICATIU CONDICIONAL: deslligaria, deslligaries, deslligaria, deslligaríem, deslligaríeu, deslligarien
SUBJUNTIU PRESENT: deslligui, deslliguis, deslligui, deslliguem, deslligueu, deslliguin
SUBJUNTIU IMPERFET: deslligués, deslliguessis, deslligués, deslliguéssim, deslliguéssiu, deslliguessin
IMPERATIU: deslliga, deslligui, deslliguem, deslligueu, deslliguin
->deslligat
■deslligat -ada[de deslligar; 1a FONT: 1490, Tirant]
adj 1 No lligat.
2 fig Restarem deslligats de tot compromís.
->deslliurable
■deslliurablePart. sil.: des_lliu_ra_ble
[de deslliurar]
adj Que pot ésser deslliurat.
->deslliuració
■deslliuracióPart. sil.: des_lliu_ra_ci_ó
[de deslliurar; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]
f ant deslliurament 2.
->deslliurador
■deslliurador -aPart. sil.: des_lliu_ra_dor
[de deslliurar; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]
adj i m i f Que deslliura.
->deslliurament
■deslliuramentPart. sil.: des_lliu_ra_ment
[de deslliurar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 1 part1.
2 Expulsió dels annexos del fetus (cordó, placenta i membranes).
2 Alliberament.
3 CIR Desbridament.
->deslliurança
■deslliurançaPart. sil.: des_lliu_ran_ça
[de deslliurar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f deslliurament 2.
->deslliurar
■deslliurarPart. sil.: des_lliu_rar
[de lliure; 1a FONT: s. XII, Hom.]
v 1 tr Parir. Ha deslliurat feliçment el primer fill.
2 1 tr Alliberar. Deslliurar de tot mal.
2 pron Deslliurar-se d’una angoixa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: deslliurar
GERUNDI: deslliurant
PARTICIPI: deslliurat, deslliurada, deslliurats, deslliurades
INDICATIU PRESENT: deslliuro, deslliures, deslliura, deslliurem, deslliureu, deslliuren
INDICATIU IMPERFET: deslliurava, deslliuraves, deslliurava, deslliuràvem, deslliuràveu, deslliuraven
INDICATIU PASSAT: deslliurí, deslliurares, deslliurà, deslliuràrem, deslliuràreu, deslliuraren
INDICATIU FUTUR: deslliuraré, deslliuraràs, deslliurarà, deslliurarem, deslliurareu, deslliuraran
INDICATIU CONDICIONAL: deslliuraria, deslliuraries, deslliuraria, deslliuraríem, deslliuraríeu, deslliurarien
SUBJUNTIU PRESENT: deslliuri, deslliuris, deslliuri, deslliurem, deslliureu, deslliurin
SUBJUNTIU IMPERFET: deslliurés, deslliuressis, deslliurés, deslliuréssim, deslliuréssiu, deslliuressin
IMPERATIU: deslliura, deslliuri, deslliurem, deslliureu, deslliurin
->deslliure
■deslliurePart. sil.: des_lliu_re
adj ant Alliberat, exempt.
->deslloança
■deslloançaPart. sil.: des_llo_an_ça
[de deslloar]
f Blasme.