->cenemàtica

cenemàtica

f LING Part de la glossemàtica que estudia el pla de l’expressió.

->cenestèsia

■cenestèsia

Part. sil.: ce_nes_tè_si_a

Cp. sinestèsia

f FISIOL Sensibilitat propioceptiva.

->cenetista

■cenetista

1 adj Relatiu o pertanyent a la CNT.

2 m i f Membre de la CNT.

->ceno-¹

■ceno-¹

Forma prefixada del mot grec koinós, que significa ‘comú’. Ex.: cenobi, cenobita.

->ceno-²

■ceno-²

Forma prefixada del mot grec kainós, que significa ‘recent’. Ex.: cenogènesi.

->cenobi

■cenobi

[del ll. td. coenobium, íd., i aquest del gr. koinóbion ‘vida en comú’, comp. de koinós ‘comú’ i bíos ‘vida’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 CRIST Habitació dels cenobites; monestir.

2 BIOL Agrupació de cèl·lules, d’origen comú, d’una mateixa generació i que es mantenen reunides en un conjunt de formes constant per a cada espècie.

->cenobial

■cenobial

Part. sil.: ce_no_bi_al

adj Relatiu o pertanyent als cenobis.

->cenobita

■cenobita

[del ll. td. coenobīta, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f CRIST 1 Monjo que viu en comunitat.

2 Anacoreta que habita en una cel·la individual i observa la regla de silenci, però que viu, d’altra banda, en una comunitat de monjos dins un mateix recinte.

->cenobític

■cenobític -a

[de cenobita]

adj Relatiu o pertanyent als cenobites.

->cenobitisme

cenobitisme

[de cenobita]

m CRIST 1 Condició, pràctiques, manera de viure, etc., dels cenobites.

2 Vida cenobítica.

->cenocàrpic

■cenocàrpic -a

adj BOT Sincàrpic.

->cenòcit

■cenòcit

m BIOL Massa protoplasmàtica plurinucleada i polienèrgida.

->cenocític

cenocític -a

adj BIOL Que té organització de cenòcit.

->cenogàmeta

■cenogàmeta

m BOT 1 Gàmeta plurinucleat.

2 Cenobi amb nombrosos nuclis del gametangi d’alguns ficomicets que no arriba a constituir gàmetes diferenciats.

->cenogènesi

cenogènesi

f EVOL Procés ontogènic a través del qual apareixen formacions transitòries en l’individu degudes a modificacions adaptatives que no tenen significació filètica i no es manifesten en l’estat adult.

->cenomanià

cenomanià -ana

Part. sil.: ce_no_ma_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al cenomanià.

2 m Primer estatge del cretaci superior, situat damunt l’albià i sota el turonià.

->cenotafi

■cenotafi

[del ll. cenotaphĭum, i aquest, del gr. kenotáphion, íd., comp. de kenós ‘buit’ i táphos ‘sepulcre’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Monument sepulcral erigit a la memòria d’un personatge il·lustre, però que no en conté les despulles.

->cenozoic

■cenozoic -a

Part. sil.: ce_no_zoic

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al cenozoic.

2 m Tercera era del fanerozoic, situada entre el mesozoic i l’actual.

->cenozona

■cenozona

[de ceno-¹ i zona]

f ESTRATIG Estrat o grup d’estrats caracteritzat per una associació natural d’individus fòssils que pot ésser definida basant-se en tots ells o restringint-se als d’un sol tipus.

->cens

■cens

[del ll. census, -ūs, íd., der. de censēre ‘fer una valoració’; 1a FONT: s. XII]

m 1 1 Llista oficial de la població, total o parcial, o de la riquesa d’un territori. Cens escolar, agrícola, industrial, d’habitatges.

2 DR ADM Padró.

2 1 DR CIV Imposició, exacció o prestació periòdica, tant en diners com en espècie, tant en l’ordre tributari o fiscal com en el contractual.

2 DR CIV Dret de rebre una pensió anual per raó d’un immoble, a perpetuïtat o per un temps llarg, com a conseqüència d’un establiment o contracte emfitèutic.

3 cens amb domini DR CAT Cens que correspon al senyor directe del predi establert en emfiteusi, amb els drets de fadiga i de lluïsme.

4 cens bord DR CAT Cens que hom paga en una percepció sense el dret de lluïsme.

3 cens electoral POLÍT 1 Registre de tots els ciutadans amb dret a vot.

2 Taxa d’imposició necessària per a ésser elector o elegible o per a exercir determinats drets polítics.

->censal

■censal

[del ll. td. censualis ‘relatiu a censos’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m DR CAT Dret de cobrar una pensió o cànon anual com a contrapartida d’un capital donat.

2 adj Propi del cens; censual.

->censaler

■censaler -a

[de censal; 1a FONT: 1404]

m i f DR CAT 1 Censalista.

2 impr Censatari.

->censalista

■censalista

[de censal; 1a FONT: 1450]

m i f DR CAT Persona que cobra o percep cànon, pensió o prestació censual, en diners o en fruits, per raó de cens o de censal.

->censar

■censar

[de cens]

v 1 tr Inscriure en el cens.

2 intr Fer el cens dels habitants d’un lloc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: censar

GERUNDI: censant

PARTICIPI: censat, censada, censats, censades

INDICATIU PRESENT: censo, censes, censa, censem, censeu, censen

INDICATIU IMPERFET: censava, censaves, censava, censàvem, censàveu, censaven

INDICATIU PASSAT: censí, censares, censà, censàrem, censàreu, censaren

INDICATIU FUTUR: censaré, censaràs, censarà, censarem, censareu, censaran

INDICATIU CONDICIONAL: censaria, censaries, censaria, censaríem, censaríeu, censarien

SUBJUNTIU PRESENT: censi, censis, censi, censem, censeu, censin

SUBJUNTIU IMPERFET: censés, censessis, censés, censéssim, censéssiu, censessin

IMPERATIU: censa, censi, censem, censeu, censin

->censat

■censat -ada

Hom.: sensat

[de cens]

adj DR Que és objecte de pagament o prestació d’un cens.

->censatari

■censatari -ària

[de cens]

1 m i f DR Persona que paga cànon o pensió o fa una prestació censual, en diners o en fruit.

2 m i f p ext DR En les concessions emfitèutiques, estabiliari, titular del domini útil o tenidor de la cosa donada en emfiteusi a nua percepció.

3 adj POLÍT i HIST Relatiu al cens electoral o a la taxa d’imposició necessària per a ésser elector o elegible o per a exercir determinats drets polítics.

->censor

■censor -a

Hom.: sensor

[del ll. censor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 m HIST A l’antiga Roma, cadascun dels dos magistrats encarregats de fer el cens o registre dels ciutadans i de llurs béns.

2 m i f 1 En una comunitat, una societat, etc., persona que té l’encàrrec de vetllar per la conducta dels altres, l’observança dels estatuts, etc.

2 censor de comptes DR MERC Accionista nomenat per la junta general d’una societat anònima per tal de sotmetre al seu criteri l’aprovació de la documentació i la comptabilitat presentada pels administradors de la companyia.

3 censor jurat de comptes DR MERC Professional amb estudis mercantils especialitzats que es dedica a l’anàlisi i a la certificació de balanços, de comptes i d’altres documents comptables.

3 m i f Persona que té l’encàrrec de llegir els escrits a publicar o publicats per jutjar si en pot ésser permesa la publicació o la divulgació.

->censorat

censorat

[de censor]

m 1 Modernament, càrrec o dignitat del censor o del revisor (en una acadèmia, un col·legi, o per encàrrec de l’estat, etc.).

2 Temps que dura aquest càrrec o aquesta dignitat.

->censual

■censual

Part. sil.: cen_su_al

Hom.: sensual

[del ll. td. censualis, íd.]

DR 1 adj Relatiu o pertanyent al cens.

2 adj Dit de tot allò que correspon a un cens emfitèutic.

3 adj A l’antiga Roma i als països romanitzats medievals, dit de tot allò que feia referència a un tribut.

4 m pl A Roma, des dels temps de Dioclecià, registres on a manera de cadastre eren consignats els propietaris i la imposició que els afectava.

->censualista

■censualista

Part. sil.: cen_su_a_lis_ta

Hom.: sensualista

[de censual]

m i f DR Censalista.

->censura

■censura

[del ll. censūra, íd.; 1a FONT: 1560]

f 1 HIST Càrrec o dignitat de censor.

2 1 Acció de reprendre els altres per llur conducta, per llurs obres.

2 CATOL Condemnació pública d’una doctrina per part de l’Església o d’un cos eclesiàstic.

3 CATOL Pena disciplinària imposada per l’Església.

3 DR ADM i DR CAN 1 Examen d’una doctrina, un llibre, un escrit, etc., fet pel censor.

2 Dictamen emès pel censor.

4 PSIC Segons la psicoanàlisi freudiana, mecanisme de control de l’aparell psíquic que selecciona els desigs inconscients per tal d’impedir que alguns accedeixin a la consciència, si no és sota una forma que en dissimuli el contingut.

5 censura de comptes DR MERC Òrgan de la gestió dels administradors de les societats anònimes.

6 moció de censura POLÍT Vot emès pels diputats d’una assemblea amb la intenció de “censurar" el govern i de mostrar llur disconformitat amb la seva línia política.

->censurable

■censurable

[de censurar]

adj Digne de censura.

->censurador

■censurador -a

[de censurar; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj i m i f Que censura.

->censurar

■censurar

[de censura; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr 1 Examinar el censor (una doctrina, un escrit, un llibre, etc.) per emetre’n un judici i, en determinats casos, suprimir passatges considerats improcedents o prohibir-ne la difusió.

2 Reprendre, blasmar (algú) per la seva conducta, per les seves obres.

3 Reprovar, condemnar (alguna cosa).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: censurar

GERUNDI: censurant

PARTICIPI: censurat, censurada, censurats, censurades

INDICATIU PRESENT: censuro, censures, censura, censurem, censureu, censuren

INDICATIU IMPERFET: censurava, censuraves, censurava, censuràvem, censuràveu, censuraven

INDICATIU PASSAT: censurí, censurares, censurà, censuràrem, censuràreu, censuraren

INDICATIU FUTUR: censuraré, censuraràs, censurarà, censurarem, censurareu, censuraran

INDICATIU CONDICIONAL: censuraria, censuraries, censuraria, censuraríem, censuraríeu, censurarien

SUBJUNTIU PRESENT: censuri, censuris, censuri, censurem, censureu, censurin

SUBJUNTIU IMPERFET: censurés, censuressis, censurés, censuréssim, censuréssiu, censuressin

IMPERATIU: censura, censuri, censurem, censureu, censurin

->cent¹

■cent¹

[del ll. cĕntum, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 1 adj Deu vegades deu, noranta-nou més un, 100. Un segle té cent anys. Una velleta de més de cent anys.

2 cent per cent loc adv fig Totalment, d’una manera completa. No hi estic el cent per cent d’acord.

3 de cada cent els noranta-nou Dit per indicar que són pocs els qui s’exceptuen d’una regla, d’una sort, etc.

4 dir (o fer, etc.) més de cent vegades hiperb Dir, fer, etc., moltes vegades (una cosa).

5 parlar de cents i milers Parlar de grandeses.

6 per cent Per cada cent, una quantitat establerta. Col·locar un capital al deu per cent. Van precisar el tant per cent.

2 adj i m i f El que fa cent; centè. El quilòmetre cent de la carretera. La pàgina cent.

3 [pl cents] m El nombre cent, 100. Ha sortit el cent. Escriu malament tots els cents.

4 m i f Les cent primeres de la llista.

5 [pl cents, centes] m i f Centenar. A tant el cent. N’hi havia a centes.

->cent²

cent²

m 1 ACÚST Unitat de separació de freqüències.

2 NUC Unitat de reactivitat nuclear igual a la centèsima part d’un dollar.

->cent³

■cent³

m ECON Cèntim d’euro.

->cènt.

cènt.

abrev ECON cèntim 1.

->centau

■centau

Part. sil.: cen_tau

m ECON Centèsima part de la unitat monetària de diversos països americans.

->centaura

■centaura

Part. sil.: cen_tau_ra

Hom.: centaure

f BOT 1 Centauri.

2 centaura groga Planta herbàcia anual de la família de les gencianàcies (Blackstonia perfoliata), de fulles basals obovades que formen una roseta i de flors grogues disposades en cimes pauciflores.

->centaure

■centaure

Part. sil.: cen_tau_re

Hom.: centaura

[del ll. centaurus, i aquest, del gr. kéntauros, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m 1 MIT Cadascun dels éssers mítics que tenien bust i cap d’home i tors de cavall.

2 HERÀLD Figura fabulosa, meitat home meitat cavall.

->centàurea

■centàurea

Part. sil.: cen_tàu_re_a

f BOT Gènere de plantes de la família de les compostes (Centaurea sp), de fulles disposades helicoïdalment i de flors purpurines, blaves o grogues aplegades en capítols.

->centauri

centauri

Part. sil.: cen_tau_ri

m BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les gencianàcies (Centaurium sp), de flors de color rosa o purpuri disposades en cimes corimbiformes i de fruits capsulars.

->centcames

■centcames

[de cent¹ i cama]

m 1 ZOOL Miriàpode opistogoneat de l’ordre dels quilòpodes (Lithobius sp), lucífug, de cos aplegat i de potes i antenes relativament curtes.

2 p ext Nom donat globalment als individus de l’ordre dels quilòpodes.

->centcaps

■centcaps

[de cent¹ i cap¹]

m BOT 1 Centauri.

2 Panical.

->centè

■centè -ena

[del ll. centēnus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1399, Metge]

1 adj Que, en una sèrie, en té noranta-nou davant seu, el que fa cent. El centè terme d’una progressió, d’una sèrie.

2 1 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en cent parts iguals; centèsim. Només n’ha aprofitat la centena part.

2 m Un centè, 1/100.

3 m NUMIS Moneda d’or castellana amb un valor de cent escuts.

->centella

■centella

[del ll. scĭntĭlla ‘espurna, guspira’; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 Traç lluminós en zig-zag o ramificat, d’una durada molt curta, que acompanya una descàrrega elèctrica instantània entre dos conductors separats per l’aire, guspira.

2 ésser viu com una centella fig Tenir molta vivor.

->centellat

■centellat -ada

[de centella]

adj HERÀLD 1 Dit de la peça torçada en angles obtusos.

2 Dit de la línia de partició d’un escut feta amb el mateix traç.

->centelleig

■centelleig

Part. sil.: cen_te_lleig

[de centellejar]

m 1 Acció de centellejar;

2 l’efecte.

->centellejar

■centellejar

[de centella]

v intr Brillar llançant intermitentment raigs de llum d’una intensitat i coloració variables, com fan els estels fixos. L’aigua de l’estany centellejava perquè s’hi reflectien els fanals del passeig.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: centellejar

GERUNDI: centellejant

PARTICIPI: centellejat, centellejada, centellejats, centellejades

INDICATIU PRESENT: centellejo, centelleges, centelleja, centellegem, centellegeu, centellegen

INDICATIU IMPERFET: centellejava, centellejaves, centellejava, centellejàvem, centellejàveu, centellejaven

INDICATIU PASSAT: centellegí, centellejares, centellejà, centellejàrem, centellejàreu, centellejaren

INDICATIU FUTUR: centellejaré, centellejaràs, centellejarà, centellejarem, centellejareu, centellejaran

INDICATIU CONDICIONAL: centellejaria, centellejaries, centellejaria, centellejaríem, centellejaríeu, centellejarien

SUBJUNTIU PRESENT: centellegi, centellegis, centellegi, centellegem, centellegeu, centellegin

SUBJUNTIU IMPERFET: centellegés, centellegessis, centellegés, centellegéssim, centellegéssiu, centellegessin

IMPERATIU: centelleja, centellegi, centellegem, centellegeu, centellegin

->centellenc

centellenc -a

adj i m i f De Centelles (Osona).

->centena

■centena

[de centè; 1a FONT: 1613]

f 1 Conjunt de deu desenes o de cent unitats. Dos-cents vuitanta-quatre són dues centenes, vuit desenes i quatre unitats.

2 Circumscripció administrativa dins un comtat, la qual sota els francs i els carolingis corresponia a una vegueria i tenia per cap un centener.

->centenar

■centenar

[de centè; 1a FONT: 1249]

m 1 1 Reunió de cent objectes de la mateixa natura.

2 Prop de cent. Hi havia un centenar de persones.

3 pl Molts. Va rebre centenars de felicitacions.

4 a centenars Molts, incomptables. N’hi havia a centenars.

2 HIST MIL En les milícies catalanes anteriors a la Nova Planta, companyia de cent homes.

->centenari

■centenari -ària

[del ll. centenarius, íd.; 1a FONT: s. XIV]

1 adj Que té cent anys d’existència. Un edifici dues vegades centenari.

2 m El dia o l’any que fa una centúria o unes quantes centúries d’un esdeveniment.

->centener

■centener

[de centè; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 HIST MIL 1 A partir de l’època carolíngia, oficial del comte amb poders militars, administratius i judiciaris sobre una centena.

2 Cap de les companyies de cent homes o centenars de les milícies catalanes anteriors a la Nova Planta.

2 TÈXT Fil resistent emprat en l’aspiatge per tal de conservar l’encreuament del fil en les madeixes, lligar-hi els dos caps i facilitar-ne el debanament posterior evitant que s’embulli.

3 no tenir cap ni centener Ésser (una cosa) absurda, inexplicable, no tenir solta.

->centengrana

■centengrana

Part. sil.: cent_en_gra_na

[de cent¹, en² i grana, per la disposició de les seves petites flors en glomèruls agrupats en espiga]

m BOT Herniària.

->centenni

■centenni

[formació culta analògica com trienni, quinquenni, etc]

m Període de cent anys.

->centenrama

■centenrama

Part. sil.: cent_en_ra_ma

[variant de centengrana]

m BOT Herniària.

->centèsim

■centèsim -a

[del ll. centesĭmus, íd., der. de centum ‘cent’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat dividida en cent parts iguals; centè. La centèsima part d’una cosa.

2 m Cinc centèsims, 5/100.

->centesimal

■centesimal

[de centèsim]

adj 1 Dit d’una divisió en cent parts iguals.

2 Relatiu o pertanyent al cent o a la centena.

->centi-

■centi-

METROL [símb: c] Prefix, usat sobretot en el sistema mètric decimal, per a denotar la centèsima part. Ex.: centímetre, centigram, centilitre.

->centígrad

■centígrad -a

[de centi- i -grad; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 METROL Relatiu o pertanyent a l’escala centígrada de temperatura, anomenada modernament escala de Celsius.

2 grau centígrad Grau Celsius.

->centigram

centigram

m METROL [símb: cg] Unitat de pes equivalent a la centèsima part del gram.

->centil

■centil

m ESTAD Estadístic d’ordre que té un u per cent d’observacions més petites que ell.

->centilitre

centilitre

m METROL [símb: cl] Unitat de capacitat equivalent a la centèsima part del litre.

->centilló

■centilló

[del fr. échantillon ‘patró de pesos i mesures; prova, mostra’, relacionat amb cent¹ per etimologia popular]

m D’un conjunt d’objectes de qualitat vària, cent de mostra. Un centilló de taps.

->centiloqui

centiloqui

[del ll. centum ‘cent’ i loqui ‘parlar’, per analogia amb circumloqui, soliloqui, etc]

m Obra que té cent parts o capítols.

->cèntim

■cèntim

[del fr. centîme ‘centèsima part d’un franc’; 1a FONT: s. XIX]

m 1 ECON [abrev ct.] 1 Centèsima part de l’euro.

2 Centèsima part de la pesseta i de diverses unitats monetàries.

2 pl 1 Moneda, diners en general. Si te’l vens, faràs cèntims.

2 fer-ne cinc cèntims (d’algun esdeveniment) col·loq Explicar-lo breument (a algú). Me’n faràs cinc cèntims, del teu viatge?

->centímetre

■centímetre

[de centi- i -metre; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 METROL [símb: cm] Unitat de longitud del sistema cegesimal equivalent a la centèsima part d’un metre.

2 Tira de tela o d’alguna altra matèria flexible, dividida en centímetres, que serveix per a amidar.

->centimòrgan

centimòrgan

m GEN [símb: cM] Unitat de distància relativa entre locus genètics en un mapa cromosòmic determinada en funció de llur freqüència de recombinació.

->centmilionèsim

■centmilionèsim -a

Part. sil.: cent_mi_li_o_nè_sim

1 1 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en cent milions de parts iguals.

2 m Dos centmilionèsims, 2/100 000 000.

2 adj Que, en una sèrie, en té noranta-nou milions nou-cents noranta-nou mil nou-cents noranta-nou davant seu.

->centmil·lèsim

■centmil·lèsim -a

1 1 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en cent mil parts iguals.

2 m Quatre centmil·lèsims.

2 adj Que, en una sèrie, en té noranta-nou mil nou-cents noranta-nou davant seu.

->centó

■centó

Hom.: santó i sentor

[del ll. cento, -ōnis ‘capa amb pedaços nombrosos’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m LIT Nom amb què és designada una composició literària feta principalment amb paraules, frases, girs, hemistiquis o versos d’un autor famós o d’uns quants.

->centpeus

■centpeus

Part. sil.: cent_peus

[de cent¹ i peu; 1a FONT: 1660, DTo.]

m 1 ZOOL Centcames.

2 ésser un centpeus Ésser incoherent, desballestada (una cosa).

->centracàntids

■centracàntids

m pl ICT Mènids.

->centració

■centració

Part. sil.: cen_tra_ci_ó

f PSIC Tendència a configurar el camp perceptiu entorn d’un punt on hom fixa la màxima atenció.

->centrada

centrada

[de centrar]

f ESPORT En el futbol i altres esports d’equip, acció de centrar. Rematar amb el cap una bona centrada.

->centrador

centrador -a

[de centrar]

adj Que centra o que serveix per a centrar.

->central

■central

[del ll. centralis, íd.; 1a FONT: s. XV]

1 1 adj Relatiu o pertanyent al centre.

2 adj Situat al centre o vora el centre.

3 adj i f FON Medial.

2 adj i f 1 Dit de l’oficina que centralitza diferents serveis públics. La central de correus.

2 Dit del lloc on radica la direcció d’una empresa. La central i les sucursals.

3 Dit de la casa principal d’alguns ordes religiosos.

3 f 1 Lloc on són reunits els instruments i els mecanismes de determinats serveis.

2 central elèctrica ELECTROT Conjunt d’instal·lacions destinades a produir energia elèctrica a partir d’una altra forma d’energia.

3 central eòlica ELECTROT Central elèctrica que aprofita l’energia del vent.

4 central fotovoltaica ELECTROT Central que utilitza plafons de cèl·lules fotovoltaiques, convenientment connectades per a produir energia elèctrica directament a partir de la radiació solar.

5 central geotèrmica ELECTROT Central elèctrica que aprofita l’energia tèrmica del subsòl.

6 central heliotèrmica (o heliotermodinàmica) ELECTROT Central solar que aprofita l’energia radiada pel Sol per a escalfar el fluid emprat per a la producció d’electricitat mitjançant un turbogenerador.

7 central hidràulica (o hidroelèctrica) ELECTROT Central elèctrica que transforma l’energia mecànica de la caiguda de l’aigua en energia elèctrica.

8 central hidrotèrmica ELECTROT Central elèctrica que aprofita l’energia tèrmica de la mar o dels llacs.

9 central mareomotriu ELECTROT Central elèctrica que aprofita el desnivell produït per les marees.

10 central nuclear TECNOL Central elèctrica que aprofita l’energia despresa en la transmutació de nuclis atòmics.

11 central solar ELECTROT Central elèctrica que utilitza l’energia radiada pel Sol per a produir electricitat.

12 central telefònica TELECOM Local que conté els equips de commutació necessaris per a la prestació del servei telefònic i on acaben les línies dels abonats, els enllaços o els circuits interurbans.

13 central telegràfica TELECOM Local destinat a l’acompliment del servei telegràfic, al qual arriben les línies telegràfiques.

14 central tèrmica (o termoelèctrica) ELECTROT Central elèctrica que transforma l’energia tèrmica d’un combustible en energia elèctrica.

4 lloc central GEOG Teoria per a explicar la formació dels nuclis urbans.

->centraleta

■centraleta

[de central]

f TELECOM Equip de commutació telefònica auxiliar que, mitjançant un petit nombre de línies d’enllaç amb la central automàtica de la qual depèn, pot establir comunicacions amb una quantitat superior de línies que hi són connectades.

->centràlid

centràlid -a

ANTROP FÍS 1 m i f Individu de la raça centràlida.

2 adj Relatiu o pertanyent a la raça centràlida.

3 raça centràlida Raça d’amerindis braquicèfals, de talla baixa, pell fosca, nas ample, front estret, alt i dret, boca grossa i ulls poc mongòlics, que ocupen una part d’Amèrica, des d’Arizona i Nou Mèxic fins a Colòmbia.

->centralisme

■centralisme

[de central]

m POLÍT 1 Forma d’estructuració politicoadministrativa de l’estat consistent en la concentració dels centres de decisió de poder en una àrea geogràfica reduïda.

2 centralisme democràtic Principi que inspira l’organització dels partits comunistes, que en condiciona la cohesió política i ideològica i impedeix la formació de fraccions o de tendències internes.

->centralista

■centralista

[de central]

1 adj Pertanyent al centralisme.

2 m i f Partidari del centralisme.

->centralitat

■centralitat

f Qualitat de central.

->centralitzable

■centralitzable

[de centralitzar]

adj Que hom pot centralitzar.

->centralització

■centralització

Part. sil.: cen_tra_lit_za_ci_ó

[de centralitzar]

f 1 1 Acció de centralitzar;

2 l’efecte.

2 DR ADM Estructuració de l’administració pública de manera que totes o la major part de les funcions són atribuïdes a una organització unitària, anomenada sovint administració central, amb una restricció correlativa de les funcions atribuïdes a d’altres organitzacions.

->centralitzador

■centralitzador -a

[de centralitzar]

adj Que centralitza.

->centralitzar

■centralitzar

[de central]

v tr 1 Portar a un punt central.

2 Concentrar (l’acció política o administrativa) en mans d’un govern central. Diuen que volen centralitzar els serveis per estalviar despeses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: centralitzar

GERUNDI: centralitzant

PARTICIPI: centralitzat, centralitzada, centralitzats, centralitzades

INDICATIU PRESENT: centralitzo, centralitzes, centralitza, centralitzem, centralitzeu, centralitzen

INDICATIU IMPERFET: centralitzava, centralitzaves, centralitzava, centralitzàvem, centralitzàveu, centralitzaven

INDICATIU PASSAT: centralitzí, centralitzares, centralitzà, centralitzàrem, centralitzàreu, centralitzaren

INDICATIU FUTUR: centralitzaré, centralitzaràs, centralitzarà, centralitzarem, centralitzareu, centralitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: centralitzaria, centralitzaries, centralitzaria, centralitzaríem, centralitzaríeu, centralitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: centralitzi, centralitzis, centralitzi, centralitzem, centralitzeu, centralitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: centralitzés, centralitzessis, centralitzés, centralitzéssim, centralitzéssiu, centralitzessin

IMPERATIU: centralitza, centralitzi, centralitzem, centralitzeu, centralitzin

->centrals

■centrals

f BOT 1 pl Ordre de bacil·lariofícies amb els frústuls de simetria radiada, sovint circulars o triangulars, sense rafe.

2 sing Alga de l’ordre de les centrals.

->centrament

centrament

[de centrar]

m TECNOL 1 Operació que consisteix a determinar l’eix d’una peça i fer-lo coincidir amb l’eix de gir del torn perquè giri equilibrada.

2 Operació que té per objecte de determinar el centre geomètric d’una de les cares d’una peça de revolució per tal de fer-hi coincidir el centre d’un forat.

->centrant

centrant

m BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les valerianàcies (Centhranthus sp), de fulles enteres o pinnades i de flors vermelles, blanques o roses disposades en cimes corimbiformes.

->centrar

■centrar

[de centre; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 1 Col·locar (una cosa) de manera que sigui concèntrica amb una altra.

2 Col·locar (una peça) de manera que l’eix geomètric coincideixi amb l’eix de rotació.

3 ÒPT Col·locar una lent, un mirall, etc., de manera que l’eix geomètric coincideixi amb l’eix òptic del sistema.

2 fig 1 Dirigir (una activitat) a un centre, posar-la com a centre d’interès, d’acció, etc. Han centrat tota l’activitat comercial de la comarca en aquesta ciutat.

2 Ésser el centre d’interès (d’alguna cosa). L’autodeterminació ha centrat la campanya electoral.

3 ESPORT 1 Llançar (la pilota) des d’un costat del camp cap a la part central propera a la porteria contrària.

2 abs Aquest extrem centra molt bé.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: centrar

GERUNDI: centrant

PARTICIPI: centrat, centrada, centrats, centrades

INDICATIU PRESENT: centro, centres, centra, centrem, centreu, centren

INDICATIU IMPERFET: centrava, centraves, centrava, centràvem, centràveu, centraven

INDICATIU PASSAT: centrí, centrares, centrà, centràrem, centràreu, centraren

INDICATIU FUTUR: centraré, centraràs, centrarà, centrarem, centrareu, centraran

INDICATIU CONDICIONAL: centraria, centraries, centraria, centraríem, centraríeu, centrarien

SUBJUNTIU PRESENT: centri, centris, centri, centrem, centreu, centrin

SUBJUNTIU IMPERFET: centrés, centressis, centrés, centréssim, centréssiu, centressin

IMPERATIU: centra, centri, centrem, centreu, centrin

->centre

■centre

[del ll. centrum, i aquest, del gr. kéntron ‘fibló; centre’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Punt o lloc d’una cosa més allunyat de les vores, dels extrems o de la superfície. El centre de l’estany. El centre de la taula. El centre de la Terra.

2 GEOM Punt on es tallen els eixos de simetria d’una figura geomètrica.

3 POLÍT Sector de diputats d’un hemicicle parlamentari que ocupen els escons del centre i, per extensió, tots aquells partits o aquelles persones que, en el conjunt de les tendències polítiques, se situen en una posició equidistant de la dreta i de l’esquerra.

2 1 Allò entorn de què gira una cosa. El Sol és el centre del sistema solar.

2 Lloc on convergeixen forces, accions, diverses, en el qual les coses són congregades, o del qual emanen, procedeixen o prenen naixença. Centre de comunicacions. Roma és el centre del món catòlic.

3 Persona o cosa que atreu l’interès o l’atenció. Ella fou el centre de la festa. Els centres d’interès.

4 Lloc on es concentra o és molt intensa una activitat. Terrassa és un centre industrial.

5 ANAT ANIM i FISIOL ANIM Estructura anatòmica que dirigeix o coordina determinades funcions.

6 BOT Part del tal·lus dels ficomicets d’on arrenquen els sifons del miceli.

7 TECNOL Forat fet a cada cap de la peça que ha d’ésser tornejada on hom introdueix els punts del torn que fan de suport.

8 URBAN Nucli de la població en el qual convergeixen les principals activitats econòmiques o administratives d’una comarca o una regió.

9 centre cel·lular CIT Orgànul situat prop del nucli de la majoria de les cèl·lules.

10 centre comercial URBAN Sector comercial on a l’entorn de galeries comercials hom disposa locals de serveis (bars, restaurants, sucursals bancàries) i sales d’espectacles.

11 centre de negocis ECON Barri o zona d’una ciutat on es concentren les activitats financeres i administratives, i el comerç al detall de béns i de serveis.

3 1 Punt d’un cos, d’una figura, etc., que té unes propietats particulars, derivades més o menys directament de la seva simetria.

2 centre de gravetat FÍS Punt d’un cos on hom pot considerar concentrat el pes d’aquest cos.

3 centre de massa FÍS Punt d’un cos on hom pot considerar concentrada la massa d’aquest cos.

4 centre de pressions FÍS Punt per on passa la resultant de les pressions que actuen sobre una superfície.

5 centre òptic ÒPT Punt fictici situat a l’interior d’una lent i sobre el seu eix òptic i pel qual passa tot raig incident sense experimentar cap desviació.

4 1 Organització o institució en què es concentren o coordinen una sèrie d’activitats o de serveis orientats a un mateix fi. Centre de salut, hospitalari. Centre d’acolliment. Centre docent.

2 Nom donat a algunes societats que tenen una finalitat cultural, de foment d’un cert ordre d’activitats o de difusió d’un ideal social, polític o religiós. Centre catòlic. Centre Català de Buenos Aires. Centre excursionista.

3 Local on es reuneixen els socis d’un centre.

->-centre

-centre

Forma sufixada del mot grec kéntron, que significa ‘centre’. Ex.: epicentre.

->centreafricà

■centreafricà -ana

Part. sil.: cen_tre_a_fri_cà

adj Relatiu o pertanyent a l’Àfrica central.

->centreamericà

■centreamericà -ana

Part. sil.: cen_tre_a_me_ri_cà

adj Relatiu o pertanyent a l’Amèrica Central.

->centreasiàtic

■centreasiàtic -a

Part. sil.: cen_tre_a_si_à_tic

adj Relatiu o pertanyent a l’Àsia central.

->centrecampista

■centrecampista

[der. de centre i camp]

m i f ESPORT mig 3 2.

->centredreta

■centredreta

[de centre i dreta]

m POLÍT Tendència política que assumeix alhora alguns conceptes del centre i de la dreta, que pot ésser identificada amb la dreta moderada.

->centreesquerra

■centreesquerra

Part. sil.: cen_tre_es_quer_ra

[de centre i esquerra]

m POLÍT Tendència política que assumeix alhora alguns conceptes del centre i de l’esquerra, que pot ésser identificada amb l’esquerra moderada.

->centreeuropeu

■centreeuropeu -ea

Part. sil.: cen_tre_eu_ro_peu

adj Relatiu o pertanyent a l’Europa central.

->centreoccidental

centreoccidental

Part. sil.: cen_tre_oc_ci_den_tal

adj Relatiu o pertanyent a l’occident i al centre, conjuntament.

->centreoriental

■centreoriental

Part. sil.: cen_tre_o_ri_en_tal

adj Relatiu o pertanyent a l’orient i al centre, conjuntament.

->centri-

centri-

Forma prefixada del mot llatí centrum, que significa ‘centre’. Ex.: centrífug, centrípet.

->cèntric

■cèntric -a

[de centre; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Que és a la part central d’una cosa, no lluny del centre. És un dels carrers més cèntrics.

2 adj BOT Dit de les diatomees de valves circulars o d’estructura radiada.

3 f pl BOT Centrals.

->-cèntric

-cèntric -cèntrica

Forma sufixada del mot llatí centrum, que significa ‘centre’. Ex.: egocèntric.

->centrífug

■centrífug -a

[de centri- i -fug; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Que tendeix a allunyar o a allunyar-se del centre. Força centrífuga.

2 f TECNOL Centrifugadora.

->centrifugació

■centrifugació

Part. sil.: cen_tri_fu_ga_ci_ó

[de centrifugar]

f TECNOL 1 Acció de centrifugar;

2 l’efecte.

->centrifugador

■centrifugador -a

[de centrifugar]

1 adj Que centrifuga.

2 f TECNOL Màquina destinada a fer centrifugacions, que consisteix en un recipient que gira sobre un eix, vertical o horitzontal, dins un cos extern fix.

3 f ASTRON Dispositiu per a simular les acceleracions produïdes durant el llançament o el retorn d’un vehicle espacial.

->centrifugar

■centrifugar

[de centrífug]

v tr TECNOL Separar els components (d’una mescla), de densitats i grossàries diferents, per la força centrífuga mitjançant una centrifugadora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: centrifugar

GERUNDI: centrifugant

PARTICIPI: centrifugat, centrifugada, centrifugats, centrifugades

INDICATIU PRESENT: centrifugo, centrifugues, centrifuga, centrifuguem, centrifugueu, centrifuguen

INDICATIU IMPERFET: centrifugava, centrifugaves, centrifugava, centrifugàvem, centrifugàveu, centrifugaven

INDICATIU PASSAT: centrifuguí, centrifugares, centrifugà, centrifugàrem, centrifugàreu, centrifugaren

INDICATIU FUTUR: centrifugaré, centrifugaràs, centrifugarà, centrifugarem, centrifugareu, centrifugaran

INDICATIU CONDICIONAL: centrifugaria, centrifugaries, centrifugaria, centrifugaríem, centrifugaríeu, centrifugarien

SUBJUNTIU PRESENT: centrifugui, centrifuguis, centrifugui, centrifuguem, centrifugueu, centrifuguin

SUBJUNTIU IMPERFET: centrifugués, centrifuguessis, centrifugués, centrifuguéssim, centrifuguéssiu, centrifuguessin

IMPERATIU: centrifuga, centrifugui, centrifuguem, centrifugueu, centrifuguin

->centríol

■centríol

Part. sil.: cen_trí_ol

m CIT Orgànul situat al mig de la centrosfera del centre cel·lular i que, estructuralment i funcionalment, en constitueix la part més important.

->centrípet

■centrípet -a

[de centri- i la forma sufixal ll. -peta, del ll. petĕre ‘adreçar-se, encaminar-se vers’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que tendeix cap al centre, dirigit cap al centre. Força centrípeta.

->centrisme

■centrisme

[de centre]

m POLÍT Ideologia dels grups polítics de centre.

->centrista

■centrista

[de centre]

POLÍT 1 adj Relatiu o pertanyent al centre. La política centrista. Els candidats centristes.

2 m i f Partidari del centrisme.

->centro-

■centro-

Forma prefixada del mot grec kéntron, que significa ‘centre’. Ex.: centrosfera, centrosimètric.

->centrobàric

■centrobàric -a

[deriv. de centro- i bari-, per analogia amb baricèntric]

adj Relatiu o pertanyent al centre de gravetat o al procediment de trobar-lo.

->centrografia

■centrografia

Part. sil.: cen_tro_gra_fi_a

f GEOG Estudi estadístic que mesura la tendència central i la dispersió de punts a l’espai.

->centroide

centroide

Part. sil.: cen_troi_de

m FÍS i MAT Centre de massa.

->centrolecit

centrolecit

m EMBRIOL Tipus d’ou en què el plasma germinatiu forma el nucli central envoltat de protoplasma nutritiu.

->centrolecític

■centrolecític

adj EMBRIOL Dit del tipus d’ou, propi dels insectes, de segmentació parcial i superficial.

->centrolòfids

■centrolòfids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos allargat, oblong i lleugerament comprimit, però amb el peduncle caudal ben diferenciat, que inclou els trotllos.

2 sing Peix de la família dels centrolòfids.

->centròmer

■centròmer

m GEN Regió diferenciada del cromosoma que té per funció dirigir el moviment d’aquest durant l’anafase.

->centromongòlic

centromongòlic -a

adj ANTROP FÍS Sínid.

->centroplasma

centroplasma

m BOT Regió central del citoplasma de les cianofícies desproveïda de làmines fotosintetitzadores.

->centrosfera

■centrosfera

[de centro- i -sfera]

f 1 CIT Massa citoplasmàtica del centre cel·lular que inclou el centríol i d’on irradia l’àster en començar la mitosi.

2 GEOL Nucli de la Terra.

->centrosimètric

■centrosimètric -a

[de centro- i simètric]

adj Simètric amb relació a un centre.

->centrosoma

■centrosoma

m CIT Nom donat impròpiament al centre cel·lular.

->centrospermes

centrospermes

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies monoclamídies que agrupa plantes gairebé sempre herbàcies de fulles simples i de flors actinomorfes unisexuals o hermafrodites.

2 sing Planta de l’ordre de les centrospermes.

->centum

centum^* [kɛ́ntum]

[llat ] adj inv LING Dit de les llengües, pertanyents a la família indoeuropea, de la qual constitueixen el grup occidental, que comprèn el cèltic, el germànic, l’itàlic, el vènet, el grec i l’hitita.

->centumvir

■centumvir

m HIST A l’antiga Roma, cadascun dels membres d’un tribunal encarregat de jutjar els assumptes privats, sobretot els de l’herència.

->centumviral

■centumviral

adj HIST Relatiu o pertanyent als centumvirs.

->centumvirat

■centumvirat

m HIST Consell dels centumvirs.

->cèntuple¹

cèntuple¹

[v. cèntuple²]

adj Format per cent, que consta de cent parts.

->cèntuple²

■cèntuple² -a

[del ll. centŭplum, íd.]

1 adj Cent vegades tant com una altra quantitat.

2 m Magnitud igual a cent vegades una altra. Us en retornarà el cèntuple.

->centuplicar

■centuplicar

[de cèntuple²]

v tr Multiplicar per cent (una quantitat).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: centuplicar

GERUNDI: centuplicant

PARTICIPI: centuplicat, centuplicada, centuplicats, centuplicades

INDICATIU PRESENT: centuplico, centupliques, centuplica, centupliquem, centupliqueu, centupliquen

INDICATIU IMPERFET: centuplicava, centuplicaves, centuplicava, centuplicàvem, centuplicàveu, centuplicaven

INDICATIU PASSAT: centupliquí, centuplicares, centuplicà, centuplicàrem, centuplicàreu, centuplicaren

INDICATIU FUTUR: centuplicaré, centuplicaràs, centuplicarà, centuplicarem, centuplicareu, centuplicaran

INDICATIU CONDICIONAL: centuplicaria, centuplicaries, centuplicaria, centuplicaríem, centuplicaríeu, centuplicarien

SUBJUNTIU PRESENT: centupliqui, centupliquis, centupliqui, centupliquem, centupliqueu, centupliquin

SUBJUNTIU IMPERFET: centupliqués, centupliquessis, centupliqués, centupliquéssim, centupliquéssiu, centupliquessin

IMPERATIU: centuplica, centupliqui, centupliquem, centupliqueu, centupliquin

->centúria

■centúria

Part. sil.: cen_tú_ri_a

[del ll. centuria, íd.; en el sentit de ‘espai de cent anys, segle’ (1803) és una extensió moderna de significat; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 1 Espai de cent anys; segle.

2 Sèrie o col·lecció de cent poemes, sentències, etc. Una centúria de sonets.

3 BOT Lot de cent espècies vegetals diferents.

4 HIST Grup de cent soldats de peu que cada cúria proporcionava a l’exèrcit romà abans de les reformes radicals de Servi Tul·li.

2 METROL i AGR 1 Mesura agrària romana que equivalia a 200 jovades.

2 A Girona, terme amb el qual hom sol designar una extensió considerable de terreny forestal sense mesura exacta.

->centuriació

■centuriació

Part. sil.: cen_tu_ri_a_ci_ó

f HIST A les colònies romanes, divisió del terreny en centúries.

->centuriat

■centuriat -ada

Part. sil.: cen_tu_ri_at

adj HIST Distribuït en centúries. Comicis centuriats. Terreny centuriat.

->centurió

■centurió

Part. sil.: cen_tu_ri_ó

[del ll. centurio, -ōnis, íd.]

m HIST Militar romà que comandava una centúria.

->cenur

cenur

m ZOOL Estadi larval dels cestodes del gènere Multiceps que se solen desenvolupar en el sistema nerviós central de l’ovella i, esporàdicament, en el cervell o en el teixit muscular humà.

->cenyida

■cenyida

[de cenyir]

f ESPORT En la vela, tram del recorregut en què els velers naveguen cenyint.

->cenyidor

■cenyidor -a

[de cenyir; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj Que cenyeix.

2 m Faixa, corretja, etc., que serveix per a cenyir.

->cenyiment

■cenyiment

[de cenyir; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Acció de cenyir.

->cenyir

■cenyir

[del ll. cĭngĕre, íd.; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr 1 Envoltar (una part del cos, especialment la cintura) amb una banda de roba, una corretja, etc., ben ajustada. Cenyir el front d’algú amb una diadema. Cenyir-li el front.

2 p anal Cenyir una ciutat de muralles.

2 pron fig Limitar-se.

3 tr 1 Una banda de roba, una corretja, etc., envoltar estretament (una part del cos, especialment la cintura). Un cordó li cenyia la cintura.

2 p anal Una vall cenyida d’altes muntanyes.

4 tr 1 Ajustar (una banda de roba, un cinturó, un vestit, etc.) al voltant d’una part del cos, especialment la cintura. Cenyeix-li el vestit, que li grandeja. Cenyir l’espasa.

2 cenyir la corona fig Ésser rei, emperador, etc., d’un reialme, d’un imperi, etc.

5 intr MAR Navegar rebent el vent en una direcció que forma un angle de sis quartes o menys amb la proa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cenyir

GERUNDI: cenyint

PARTICIPI: cenyit, cenyida, cenyits, cenyides

INDICATIU PRESENT: cenyeixo, cenyeixes, cenyeix, cenyim, cenyiu, cenyeixen

INDICATIU IMPERFET: cenyia, cenyies, cenyia, cenyíem, cenyíeu, cenyien

INDICATIU PASSAT: cenyí, cenyires, cenyí, cenyírem, cenyíreu, cenyiren

INDICATIU FUTUR: cenyiré, cenyiràs, cenyirà, cenyirem, cenyireu, cenyiran

INDICATIU CONDICIONAL: cenyiria, cenyiries, cenyiria, cenyiríem, cenyiríeu, cenyirien

SUBJUNTIU PRESENT: cenyeixi, cenyeixis, cenyeixi, cenyim, cenyiu, cenyeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: cenyís, cenyissis, cenyís, cenyíssim, cenyíssiu, cenyissin

IMPERATIU: cenyeix, cenyeixi, cenyim, cenyiu, cenyeixin

->cep

■cep

[del ll. cĭppus ‘fita clavada, estela, tronc colgat per a entrebancar l’enemic’, d’on el sentit de soca emergent de terra i el d’altres objectes per a entrebancar o travar; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 BOT 1 Soca de la vinya.

2 p ext vinya 1 1 cultivada en forma baixa. Un cep carregat de raïms.

3 Sureny.

2 Instrument de càstig, de fusta, fet de dues peces amb mosses que, en ajuntar-se, formen un forat o dos on hom subjectava el coll o les cames d’algú.

3 Nom d’uns altres instruments fets de dues peces que, en ajuntar-se, enclouen o fixen quelcom, per exemple, un parany per a agafar llops, guineus, etc.

4 Tros de fusta que serveix de suport a certes eines de serraller, de ferrer, etc., com l’enclusa.

5 MAR Peça llarga que, fixada a l’extrem de l’àncora de cep perpendicularment al pla determinat pels dos braços i la canya, fa adoptar a l’àncora la posició més adient perquè una de les ungles es clavi en el fons.

->cepada

■cepada

[de cep]

f BOT Conjunt de raïms d’un cep.

->ceparrada

■ceparrada

[de cep]

f BOT 1 Conjunt de ceps d’una vinya.

2 Cepada.

->cepat

■cepat -ada

[de cep]

adj De constitució robusta, d’ampla ossada i forta musculatura.

->cepell

■cepell

[de cep]

m BOT 1 Bruc d’hivern.

2 Bruc valencià.

3 Escorça del cep.

->cepellar

■cepellar

[de cepell]

m GEOBOT Matollar de cepells.

->cepelló

■cepelló

[de cep]

m BOT Bruc d’hivern.

->ceperó

■ceperó

[de cep]

m Cep.

->cepòlids

■cepòlids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes integrada per individus de cos allargat i comprimit lateralment i de boca petita proveïda de dents.

2 sing Peix de la família dels cepòlids.

->ceptrat

ceptrat -ada

[de ceptre]

adj HERÀLD Dit de l’animal, especialment l’àguila, que porta un ceptre.

->ceptre

■ceptre

[del ll. sceptrum, íd., i aquest, del gr. skẽptron ‘bastó’; 1a FONT: s. XV]

m 1 Vareta simbòlica de l’autoritat i la dignitat reial o imperial.

2 fig Govern monàrquic; monarquia. Prengué possessió del ceptre d’Espanya.

3 p anal Preeminència. El ceptre de l’eloqüència.

->cer

■cer

m METAL·L Acer.

->cer-

cer-

Forma prefixada del mot llatí cera, que significa ‘cera’. Ex.: ceroide.

->cera

■cera

[del ll. cēra, íd.; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 APIC Substància secretada per les abelles obreres amb la qual construeixen les bresques. Cera verge. Cera groga. Cera blanca.

2 cera de grum Forma usual en què és presentada la cera blanca com a resultat de les operacions de blanqueig.

3 cera estampada Làmines de cera obtingudes per procediments mecànics que reprodueixen l’envà de separació de la bresca amb el començament de les parets de les cel·les i que hom introdueix al rusc per facilitar la construcció de la bresca.

4 ésser com una cera Ésser dòcil, de bon manejar.

5 ésser (o estar) groc com la cera Ésser (o estar) extraordinàriament pàl·lid.

2 1 QUÍM ORG Lípid simple, èster d’un àcid gras amb un alcohol alifàtic de cadena llarga, que hom troba en el regne animal (cera animal) i que hom obté de les plantes (cera vegetal) i del regne mineral (cera montana).

2 cera de carnauba Cera vegetal obtinguda de les fulles del carandaí, formada per èsters insaturats d’àcids grassos de dotze àtoms de carboni.

3 cera del Japó Matèria grassa que hom obté dels fruits d’algunes anacardiàcies.

3 1 Conjunt de ciris, de torxes, etc., que cremen en una església, en una processó, etc.

2 no hi ha més cera que la que crema fig Dit per significar que, d’una cosa, hom no té sinó allò que es veu.

4 1 Nom d’algunes substàncies semblants a la cera.

2 cera de les orelles Cerumen.

5 cera perduda ART Dit del procediment emprat en escultura per a reproduir imatges de bronze, en el qual la capa de cera del motlle és substituïda per bronze fos.

->cerambícids

cerambícids

m ENTOM 1 pl Família de coleòpters integrada per individus de dimensions mitjanes i grans, de cos allargat i estret i amb un parell d’antenes molt llargues (per això reben també el nom de longicornis).

2 sing Coleòpter de la família dels cerambícids.

->cerami

cerami

m BOT Gènere d’algues de l’ordre de les ceramials (Ceramium sp), que formen tofes roges de filaments ramificats sobre roques i altres algues al rompent de les onades.

->ceramials

■ceramials

Part. sil.: ce_ra_mi_als

f BOT 1 pl Ordre de florídies d’aparell vegetatiu format per cladomes uniaxials i amb cèl·lules auxiliars formades després de la fecundació.

2 sing Alga de l’ordre de les ceramials.

->ceràmic

■ceràmic -a

[del gr. keramikós ‘fet d’argila’, der. de kéramos ‘argila’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Relatiu o pertanyent a la ceràmica.

->ceràmica

■ceràmica

[de ceràmic; 1a FONT: 1888, DLab.]

f CERÀM 1 Fabricació menestral o industrial d’objectes (recipients, elements de construcció, etc.) de materials terrosos cuits.

2 1 Objecte d’argila cuita fet d’acord amb els procediments de la ceràmica. Una ceràmica exòtica.

2 Conjunt de ceràmiques. Un jaciment de ceràmica àtica.

3 ceràmica de bandes Ceràmica neolítica feta a mà, de formes simples, decorada amb línies incises de meandres i d’espirals que formen bandes.

4 ceràmica de cordes Ceràmica prehistòrica caracteritzada per impressions de cordes al voltant del coll i del ventre dels vasos o bé per incisions profundes que imiten cordons.

3 ceràmica de metall METAL·L Cermet.

->ceramista

■ceramista

[de ceràmic]

m i f 1 Fabricant de ceràmica, que fa ceràmica.

2 Artista especialitzat en ceràmica.

->ceràmium

ceràmium

Part. sil.: ce_rà_mi_um

m BOT Cerami.

->cerasina

■cerasina

Hom.: ceresina

f 1 QUÍM ORG Àcid metaaràbic, un dels constituents de la goma del cirerer, de la prunera, etc.

2 BIOQ Cerebròsid en el qual l’àcid gras és l’àcid lignocèric.

->cerasta

■cerasta

f ZOOL Serp de la família dels vipèrids (Cerastes cerastes), de cap molt ample, amb dues banyes recobertes per un estoig corni a la regió supraciliar.

->cerasti

■cerasti

m BOT 1 Gènere de plantes herbàcies de la família de les cariofil·làcies (Cerastium sp), de fulles oposades, flors petites i blanques i fruit en càpsula cilíndrica, sovint corbada.

2 cerasti tomentós JARD Cerasti (C. tomentosum), de fulles linears cobertes d’una densa pilositat blanca i de nombroses flors blanques, molt vistoses, originari dels Apenins i de Sicília i conreat com a ornamental.

->cerat

■cerat

m FARM Excipient per a pomada constituït per una substància cèria i un oli vegetal.

->cerat-

■cerat-

1 Forma prefixada del mot grec kéras, -atos, que significa ‘banya’. Ex.: ceratina, ceratosi.

2 OFTAL Querat-.

->cerati

cerati

m BOT Gènere d’algues unicel·lulars flagel·lades de l’ordre de les peridinials (Ceratium sp), proveïdes de tres prolongacions més o menys llargues.

->ceratina

■ceratina

f BIOQ Substància proteica que forma part de la constitució dels derivats epidèrmics (estrat corni cutani, banyes, pèls, plomes, llana, etc.) i té una funció de protecció de l’epidermis enfront de les alteracions ambientals.

->ceratinització

■ceratinització

Part. sil.: ce_ra_ti_nit_za_ci_ó

f FISIOL ANIM Procés pel qual les cèl·lules epidèrmiques es van enriquint en ceratina.

->ceratiomixals

ceratiomixals

Part. sil.: ce_ra_ti_o_mi_xals

f BOT 1 pl Petit ordre de mixomicets de cicle semblant al de les mixogastrals, però d’esporocarps sense peridi productors d’espores exògenes.

2 sing Fong de l’ordre de les ceratiomixals.

->ceratit

■ceratit

m PALEONT i ZOOL Gènere de cefalòpodes de la família dels ammonítids, de conquilla discoïdal, característics del triàsic.

->ceratitis

■ceratitis

f OFTAL Queratitis.

->ceràtium

ceràtium

Part. sil.: ce_rà_ti_um

m BOT Cerati.

->cerato-

■cerato-

1 Forma prefixada del mot grec kéras, -atos, que significa ‘banya’. Ex.: ceratohialina.

2 OFTAL Querato-.

->ceratocon

ceratocon

m OFTAL Queratocon.

->ceratodiformes

ceratodiformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos dipnous integrat per individus amb el cos recobert d’escates cicloides grosses i que comprèn la barramunda.

2 sing Peix de l’ordre dels ceratodiformes.

->ceratofil·làcies

■ceratofil·làcies

Part. sil.: ce_ra_to_fil_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de ranals, plantes mancades d’arrels, de fulles dividides i de flors petites inconspícues.

2 sing Planta de la família de les ceratofil·làcies.

->ceratoglobus

ceratoglobus

m OFTAL Queratoglobus.

->ceratohialina

ceratohialina

Part. sil.: ce_ra_to_hi_a_li_na

f BIOQ Substància còrnia de les cèl·lules de l’estat granulós de la pell.

->ceratoma

■ceratoma

m PAT Ceratosi.

->ceratomalàcia

ceratomalàcia

Part. sil.: ce_ra_to_ma_là_ci_a

f OFTAL Queratomalàcia.

->ceratomorfs

ceratomorfs

m ZOOL 1 pl Subordre de mamífers perissodàctils, que inclou les famílies dels tapírids i dels rinoceròtids, a més d’altres famílies de fòssils.

2 sing Mamífer del subordre dels ceratomorfs.

->ceratoplàstia

ceratoplàstia

Part. sil.: ce_ra_to_plàs_ti_a

f OFTAL Queratoplàstia.

->ceratòpsides

ceratòpsides

m PALEONT 1 pl Subordre de rèptils fòssils de l’ordre dels ornitisquis, que inclou el triceratop.

2 sing ZOOL Rèptil fòssil del subordre dels ceratòpsides.

->ceratosaures

■ceratosaures

Part. sil.: ce_ra_to_sau_res

m PALEONT i ZOOL 1 pl Família de rèptils saurisquis del final del juràssic constituïda per dinosaures bípedes i carnívors, de braços curts, potes poderoses i cua rígida, que es caracteritzaven per tenir una banya al musell i una cresta dorsal formada per plaques òssies.

2 sing Rèptil de la família dels ceratosaures.

->ceratosi

■ceratosi

f PAT Lesió de la pell caracteritzada per una hipertròfia considerable de la capa còrnia de l’epidermis.

->ceratotomia

ceratotomia

Part. sil.: ce_ra_to_to_mi_a

f OFTAL Queratotomia.

->ceràunia

■ceràunia

Part. sil.: ce_ràu_ni_a

f 1 Nom utilitzat pels científics del Renaixement fins al segle XVIII per a designar les destrals de pedra polida prehistòriques dites popularment pedres de llamp.

2 PETROG Fulgurita.

->ceraunita

■ceraunita

Part. sil.: ce_rau_ni_ta

[del gr. keraunós ‘llamp’ i -ita]

f PETROG Fulgurita.

->cerber

■cerber

Hom.: server

m HERÀLD Animal fabulós representat per un gos de tres caps amb cua de drac i serps entortolligades al voltant del cos.

->cerc

■cerc

m ZOOL Apèndix terminal que molts artròpodes tenen al final del cos.

->cerç

■cerç

[del ll. cĕrcius, variant ant. de circius, íd.; 1a FONT: 1167]

m METEOR Vent fred del nord-oest.

->cerca¹

cerca¹

ant 1 adv Prop.

2 prep Envers.

->cerca²

■cerca²

[de cercar; 1a FONT: s. XVI]

f 1 Acció de cercar.

2 INFORM Examen dels elements d’un conjunt de dades per tal de trobar les que tenen una forma determinada. Cerca seqüencial.

3 en cerca de loc prep Cercant, mirant de trobar. Va marxar de casa en cerca d’aventures.

4 valer les cerques Valer una cosa el treball de cercar-la, el treball que costa.

->cercabregues

■cercabregues

[de cercar i brega]

adj i m i f Inclinat a cercar o moure bregues o baralles.

->cercacables

cercacables

[de cercar i cable]

m TECNOL Aparell que hom utilitza per a detectar la presència i determinar la situació de cables (i també de tubs i canalitzacions metàl·liques) ocults en el sòl, una paret, un sostre, etc.

->cerçada

■cerçada

[de cerç]

f Cerç fort.

->cercadits

■cercadits

[de cerca² i dit¹]

m pop PAT Voltadits.

->cercador

■cercador -a

[de cercar; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 m i f Persona que cerca.

2 m ASTR Ullera de dimensions petites i de camp visual molt gran que és fixada en un telescopi i que té per funció de localitzar amb més facilitat els astres a observar.

3 m INFORM Eina de cerca consistent en una base de dades de pàgines web indexades automàticament, que permet a l’usuari de fer consultes a partir d’una o més paraules que apareguin en els documents indexats per mitjà d’un llenguatge d’interrogació.

4 m TELECOM Dispositiu de commutació rotatiu emprat en les centrals telefòniques automàtiques per a cercar la línia que truca i posar-la en comunicació amb la línia desitjada a través del selector.

->cercafresses

■cercafresses

[de cercar i fressa¹; 1a FONT: 1915, DAg.]

adj i m i f Cerca-renous.

->cercametalls

cercametalls

[de cercar i metall]

m TECNOL Aparell que hom utilitza per a detectar la presència de masses metàl·liques enterrades en el sòl.

->cercapersones

■cercapersones

[de cercar i persona]

m TELECOM 1 Sistema radiofònic de comunicació consistent en un centre emissor i un o diversos receptors portàtils personals de sintonia fixa, que permet de localitzar les persones que els porten i donar-los un breu missatge.

2 Receptor d’un sistema cercapersones.

->cercapoals

■cercapoals

Part. sil.: cer_ca_po_als

[de cercar i poal]

m Cercapous.

->cercapols

cercapols

[de cercar i pol]

m ELECTROT Dispositiu emprat per a identificar els dos pols, positiu i negatiu, d’un generador de corrent continu o de dos borns d’un circuit.

->cercapous

■cercapous

Part. sil.: cer_ca_pous

[de cercar i pou; 1a FONT: s. XV]

m Peça de ferro proveïda de crocs o ganxos i fixada al cap d’una corda que serveix per a pescar les coses caigudes al fons d’un pou, d’una cisterna, etc.

->cercapromeses

cercapromeses

m i f ESPORT Persona encarregada per un club esportiu d’observar el joc i valorar les possibilitats de projecció de joves esportistes per recomanar-ne el fitxatge.

->cercar

■cercar

Cp. recercar

[del ll. td. circare ‘fer una volta, recórrer un lloc’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v tr 1 Assajar, provar, de trobar, de descobrir (algú o alguna cosa). Cercar un objecte que hom ha perdut. Cercar la veritat, la solució d’un problema. Cercar ajut. Qui cerca troba.

2 anar a cercar Anar a trobar algú i fer-lo seguir fins al lloc on hom és. La nena és al pis de dalt: vés a cercar-la.

3 cercar bregues (o raons, etc.) Armar bregues, moure raons, etc.

4 cercar món Recórrer món.

5 cercar una dona (o cercar muller) Assajar de trobar-ne una per casar-s’hi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cercar

GERUNDI: cercant

PARTICIPI: cercat, cercada, cercats, cercades

INDICATIU PRESENT: cerco, cerques, cerca, cerquem, cerqueu, cerquen

INDICATIU IMPERFET: cercava, cercaves, cercava, cercàvem, cercàveu, cercaven

INDICATIU PASSAT: cerquí, cercares, cercà, cercàrem, cercàreu, cercaren

INDICATIU FUTUR: cercaré, cercaràs, cercarà, cercarem, cercareu, cercaran

INDICATIU CONDICIONAL: cercaria, cercaries, cercaria, cercaríem, cercaríeu, cercarien

SUBJUNTIU PRESENT: cerqui, cerquis, cerqui, cerquem, cerqueu, cerquin

SUBJUNTIU IMPERFET: cerqués, cerquessis, cerqués, cerquéssim, cerquéssiu, cerquessin

IMPERATIU: cerca, cerqui, cerquem, cerqueu, cerquin

->cerca-raons

■cerca-raons

Part. sil.: cer_ca-ra_ons

[de cercar i raó]

adj i m i f Inclinat a cercar motius de discussió, de disputa.

->cerca-renous

■cerca-renous

Part. sil.: cer_ca-re_nous

[de cercar i renou]

adj i m i f Inclinat a cercar o moure renous.

->cerca-renyines

■cerca-renyines

[de cercar i renyina; 1a FONT: s. XVII]

adj i m i f Inclinat a cercar o moure renyines.

->cerca-revolts

■cerca-revolts

[de cercar i revolt]

adj i m i f Que cerca subterfugis, excuses.

->cercària

■cercària

Part. sil.: cer_cà_ri_a

f ZOOL Fase larval del cicle evolutiu dels trematodes compresa entre la rèdia i la metacercària.

->cercatalents

■cercatalents

m i f Persona física o jurídica que, per encàrrec d’una empresa, s’ocupa d’identificar i seleccionar professionals altament qualificats per a exercir funcions directives i executives, i de persuadir-los perquè s’hi incorporin.

->cercatòfones

■cercatòfones

[de cercar i tòfona]

m Eina en forma de punyal per a desenterrar tòfones.

->cercatresors

cercatresors

[de cercar i tresor]

m TECNOL Cercametalls.

->cercavila

■cercavila

[de cercar i vila]

f 1 Acte de recórrer els carrers d’una població amb la música com a anunci d’una funció religiosa o d’una festa o com a preludi d’una serenata.

2 Marxa musical breu, de caràcter popular, que toquen els músics pels carrers de les poblacions com a anunci d’una funció religiosa o d’una festa o com a preludi d’una serenata.

3 fer la cercavila p ext Passejar sense objecte.

->cercavores

■cercavores

[de cercar i vora]

m ORNIT Moixó insectívor de l’ordre dels passeriformes, de la família dels prunèl·lids (Prunella collaris), amb franges d’un bru rogenc als costats, el coll blanquinós amb taques negres i el cap i el pit grisencs.

->cercenar

cercenar

[del ll. cĭrcĭnare ‘arrodonir, donar forma rodona’]

v tr ant Retallar (una cosa), escapçar.

->cerceris

cerceris

m ENTOM Gènere d’himenòpters de la família dels esfècids (Cerceris sp), amb el cefalotòrax separat de l’abdomen per una marcada constricció.

->cercinyol

■cercinyol

[de cerç]

m Cerç molt suau.

->cerciorar

■cerciorar

Part. sil.: cer_ci_o_rar

[del ll. td. certiorare, cultisme pel ll. cl. certiorem facere ‘fer més cert’ (certior, comparatiu de certus); 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr i pron Encertir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cerciorar

GERUNDI: cerciorant

PARTICIPI: cerciorat, cerciorada, cerciorats, cerciorades

INDICATIU PRESENT: cercioro, cerciores, cerciora, cerciorem, cercioreu, cercioren

INDICATIU IMPERFET: cerciorava, cercioraves, cerciorava, cercioràvem, cercioràveu, cercioraven

INDICATIU PASSAT: cerciorí, cerciorares, cerciorà, cercioràrem, cercioràreu, cercioraren

INDICATIU FUTUR: cercioraré, cercioraràs, cerciorarà, cerciorarem, cerciorareu, cercioraran

INDICATIU CONDICIONAL: cercioraria, cercioraries, cercioraria, cercioraríem, cercioraríeu, cerciorarien

SUBJUNTIU PRESENT: cerciori, cercioris, cerciori, cerciorem, cercioreu, cerciorin

SUBJUNTIU IMPERFET: cerciorés, cercioressis, cerciorés, cercioréssim, cercioréssiu, cercioressin

IMPERATIU: cerciora, cerciori, cerciorem, cercioreu, cerciorin

->cerclada

■cerclada

[de cerclar; 1a FONT: 1915, DAg.]

f Conjunt de persones o de coses disposades en cercle. Fer cerclada.

->cerclar

■cerclar

[de cercle; 1a FONT: s. XVIII]

v tr 1 Encerclar.

2 Encercolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cerclar

GERUNDI: cerclant

PARTICIPI: cerclat, cerclada, cerclats, cerclades

INDICATIU PRESENT: cerclo, cercles, cercla, cerclem, cercleu, cerclen

INDICATIU IMPERFET: cerclava, cerclaves, cerclava, cerclàvem, cerclàveu, cerclaven

INDICATIU PASSAT: cerclí, cerclares, cerclà, cerclàrem, cerclàreu, cerclaren

INDICATIU FUTUR: cerclaré, cerclaràs, cerclarà, cerclarem, cerclareu, cerclaran

INDICATIU CONDICIONAL: cerclaria, cerclaries, cerclaria, cerclaríem, cerclaríeu, cerclarien

SUBJUNTIU PRESENT: cercli, cerclis, cercli, cerclem, cercleu, cerclin

SUBJUNTIU IMPERFET: cerclés, cerclessis, cerclés, cercléssim, cercléssiu, cerclessin

IMPERATIU: cercla, cercli, cerclem, cercleu, cerclin

->cerclatge

cerclatge

m CIR Procediment terapèutic per a les fractures òssies consistent a envoltar l’os amb un fil metàl·lic per mantenir units els fragments fracturats.

->cercle

■cercle

[del ll. cĭrcŭlus, dimin. de circus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 GEOM 1 Conjunt de tots els punts d’un pla la distància dels quals a un punt fix és menor que un segment donat, anomenat radi, o igual a aquest segment.

2 cercar la quadratura del cercle fig Cercar una cosa impossible.

2 1 impr GEOM Circumferència.

2 fig Descriure un cercle al voltant d’algú o d’alguna cosa. Planar en cercle.

3 1 Conjunt de persones o de coses disposades, fent línia corba, al voltant d’un centre.

2 fig Conjunt de persones que hom freqüenta o d’activitats que constitueixen el medi en què hom es mou. Estendre el cercle dels estudis, de les relacions.

4 Associació de persones que posseeixen un local on poden reunir-se per enraonar, jugar, llegir diaris o revistes i desenvolupar altres activitats culturals o recreatives, generalment reservades als socis.

5 cercle harmònic MÚS Cicle de les quintes.

6 cercle polar Denominació que rep cadascun dels paral·lels terrestres situats a 23° 28′ del pol nord (cercle polar àrtic) i del pol sud (cercle polar antàrtic) i a una latitud de 66° 32′ nord i sud.

7 cercle viciós 1 LÒG Sofisma que consisteix a provar mútuament dues proposicions l’una per l’altra.

2 p ext Situació sense sortida en la qual les possibles solucions no poden ésser obtingudes sinó per mitjà d’aquestes mateixes solucions.

->cerco-

cerco-

Forma prefixada del mot grec kérkos, que significa ‘cua’. Ex.: cercopitec.

->cèrcol

■cèrcol

[del mateix origen que cercle, però per via semiculta]

m 1 Peça en forma de corona cilíndrica.

2 AGR Cavalló rodó que es fa al voltant dels arbres, particularment del taronger, per tal d’evitar el contacte directe de l’aigua de reg amb la soca i així dificultar l’extensió de malalties de peu.

3 ESPORT En el basquetbol, peça circular de ferro unida al tauler de la qual penja la xarxa de la cistella.

4 GIMN En gimnàstica rítmica, aparell manual que consisteix en una anella de 80 a 90 cm de diàmetre.

5 TECNOL Anell de fusta o d’acer que manté unides les dogues d’una bóta.

6 Llanda de ferro de les rodes del carro.

7 JOCS Fusta tallada en forma de corona cilíndrica de poca altura, o filferro gruixut corbat en forma de cercle, amb què juguen els infants fent-lo rutllar.

->cercolaire

■cercolaire

Part. sil.: cer_co_lai_re

[de cèrcol]

m i f Persona que té per ofici construir cèrcols de bótes.

->cercolar

■cercolar

[de cèrcol; 1a FONT: 1541]

v tr Posar cèrcols (a les bótes, els bocois, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cercolar

GERUNDI: cercolant

PARTICIPI: cercolat, cercolada, cercolats, cercolades

INDICATIU PRESENT: cercolo, cercoles, cercola, cercolem, cercoleu, cercolen

INDICATIU IMPERFET: cercolava, cercolaves, cercolava, cercolàvem, cercolàveu, cercolaven

INDICATIU PASSAT: cercolí, cercolares, cercolà, cercolàrem, cercolàreu, cercolaren

INDICATIU FUTUR: cercolaré, cercolaràs, cercolarà, cercolarem, cercolareu, cercolaran

INDICATIU CONDICIONAL: cercolaria, cercolaries, cercolaria, cercolaríem, cercolaríeu, cercolarien

SUBJUNTIU PRESENT: cercoli, cercolis, cercoli, cercolem, cercoleu, cercolin

SUBJUNTIU IMPERFET: cercolés, cercolessis, cercolés, cercoléssim, cercoléssiu, cercolessin

IMPERATIU: cercola, cercoli, cercolem, cercoleu, cercolin

->cercolat

cercolat -ada

[de cercolar]

adj HERÀLD 1 Dit d’una bóta o d’un cup amb els cèrcols d’un esmalt diferent.

2 Dit d’un espill perfilat d’un esmalt diferent.

3 Dit d’una àguila o d’una figura de sant amb el cap voltat per un cercle en forma d’anell.

->cercoler

■cercoler -a

[de cèrcol; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Cercolaire.

->cercopitec

cercopitec

m ZOOL Gènere de primats catarins cinocèfals de la família dels cercopitècids (Cercopithecus sp), frugívors i arborícoles, de cua llarga i de callositats isquiàtiques petites i separades per una zona pilosa.

->cercopitècids

■cercopitècids

m ZOOL 1 pl Família de primats catarins integrada per individus arborícoles, de cua no prènsil més o menys desenvolupada o sense cua i de cap rodó i amb la cara glabra i els narius molt junts i aplatats.

2 sing Primat de la família dels cercopitècids.

->cercorí

cercorí -ina

adj i m i f De Cercs (Berguedà).

->cercosporiosi

cercosporiosi

Part. sil.: cer_cos_po_ri_o_si

f FITOPAT Malaltia de les plantes produïda per fongs demaciacis del gènere Cercospora.

->cerdà

■cerdà -ana

1 adj i m i f De la Cerdanya (regió de Catalunya).

2 f RAM Varietat de bestiar cavallí pròpia de la Cerdanya i pertanyent a la raça catalana.

3 f RAM Varietat de bestiar boví pròpia de la Cerdanya i pertanyent a la raça catalana.

4 ball cerdà DANSA Dansa popular, de caràcter cerimoniós, variant del ball pla, ballada en les festes majors principalment a les comarques pirinenques entre el Ripollès i el Pallars fins a èpoques recents.

->cerdana

cerdana

Hom.: sardana

f DANSA Grafia documentada des del segle XVI del nom de la dansa coneguda modernament per sardana.

->cerdaní

cerdaní -ina

adj i m i f De Cerdà (Costera).

->cerdanyès

cerdanyès -esa

adj i m i f Cerdà.

->cerdanyolenc

cerdanyolenc -a

adj i m i f De Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) o de Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà).

->cereal

■cereal

Part. sil.: ce_re_al

[del ll. cerealis ‘relatiu a la deessa Ceres’; 1a FONT: 1839, DLab.]

AGR i ALIM 1 1 adj i m Dit de cadascuna de les plantes conreades de la família de les gramínies el fruit de les quals (gra), particularment ric en glúcids i susceptible d’ésser transformat en farina, serveix d’aliment a l’home i als animals domèstics.

2 adj Dit de les llavors dels cereals.

2 adj Propi de la deessa Ceres.

->cereali-

■cereali-

Forma prefixada del mot llatí cerealis, que significa ‘relatiu a la deessa Ceres’. Ex.: cerealicultor.

->cerealícola

■cerealícola

Part. sil.: ce_re_a_lí_co_la

[de cereali- i -cola]

adj AGR Relatiu o pertanyent al conreu i a la producció de cereals.

->cerealicultor

■cerealicultor -a

Part. sil.: ce_re_a_li_cul_tor

[de cereali- i -cultor]

m i f AGR Persona que es dedica al conreu de cereals.

->cerealicultura

■cerealicultura

Part. sil.: ce_re_a_li_cul_tu_ra

[de cereali- i -cultura]

f AGR Conreu de cereals.

->cerealista

■cerealista

Part. sil.: ce_re_a_lis_ta

[de cereal]

1 adj Relatiu o pertanyent a la producció i al tràfic dels cereals. Agricultura cerealista. Un congrés cerealista.

2 m i f Persona que es dedica a produir cereals o a comerciar-hi.

->cerealístic

■cerealístic -a

Part. sil.: ce_re_a_lís_tic

[de cereal]

adj Cerealista. Una regió cerealística.

->cerebel

■cerebel

[de cervell; 1a FONT: 1839, DLab.]

m ANAT ANIM Part de l’encèfal, força rudimentària en els vertebrats inferiors i de complexitat creixent en els superiors, que en l’home ocupa la regió posteroinferior de la cavitat craniana.

->cerebel·litis

■cerebel·litis

f PAT Inflamació del cerebel.

->cerebel·lós

■cerebel·lós -osa

[de cerebel]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al cerebel. Peduncles cerebel·losos.

->cerebr-

■cerebr-

Forma prefixada del mot llatí cerebrum, que significa ‘cervell’. Ex.: cerebrastènia.

->cerebració

■cerebració

Part. sil.: ce_re_bra_ci_ó

[cultisme a partir de cerebr-]

f 1 BIOL Desenvolupament del cervell, lligat a l’augment de la capacitat craniana i a la cefalització, que ha tingut lloc especialment en els homínids i ha constituït una part important del procés d’hominització.

2 PSIC Activitat dels hemisferis cerebrals, com a suport del pensament conscient o inconscient.

->cerebral

■cerebral

[cultisme a partir de cerebr-; 1a FONT: c. 1500]

adj 1 Relatiu o pertanyent al cervell. Circumvolucions cerebrals. Hemisferis cerebrals.

2 fig Dit d’una persona o d’una obra, un treball, etc., en què predomina el raciocini i l’esforç intel·lectual.

3 obs LING Terme per a definir la classe d’articulació dita cacuminal.

->cerebri-

■cerebri-

Forma prefixada del mot llatí cerebrum, que significa ‘cervell’. Ex.: cerebriforme.

->cerebriforme

cerebriforme

[de cerebri- i -forme]

adj BOT De superfície globulosa i replegada que recorda les circumvolucions del cervell.

->cerebrina

cerebrina

f QUÍM Substància nitrogenada que hom obté del teixit nerviós bullint-lo amb un àlcali de composició no ben definida però afí a la dels fosfàtids.

->cerebritis

■cerebritis

f obs Encefalitis.

->cerebro-

■cerebro-

Forma prefixada del mot llatí cerebrum, que significa ‘cervell’. Ex.: cerebromalàcia, cerebrospinal.

->cerebròsid

■cerebròsid

m BIOQ Galactolípid que conté una molècula d’esfingosina unida en posició 1 amb un sucre, la galactosa, i també unida amb enllaç amídic a un àcid gras de pes molecular elevat.

->cerebrospinal

cerebrospinal

Part. sil.: ce_re_bros_pi_nal

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al cervell i a la medul·la espinal.

->cerer

■cerer -a

Hom.: serer

[de cera; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f 1 Persona que treballa la cera o en ven.

2 Persona que fa ciris o en ven.

->cereria

■cereria

Part. sil.: ce_re_ri_a

[de cerer; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Botiga de cerer.

2 Obrador del cerer.

->ceresina

■ceresina

Hom.: cerasina

f QUÍM ORG Mescla d’hidrocarburs de composició complexa, molt resistent a l’oxidació.

->cereta

■cereta

[de cera; 1a FONT: 1839]

f Ungüent fet de cera i d’oli.

->ceretà

ceretà -ana

1 1 m i f HIST Individu d’un poble preromà establert a la Cerdanya.

2 adj Relatiu o pertanyent als ceretans.

2 adj i m i f Forma llatinitzada de cerdà.

3 adj i m i f De Ceret (Vallespir).

->cerfull

■cerfull

[del ll. caerefClĭum, del gr. td. khairéphyllon, íd., comp. de khaírō ‘complaure’ i phýllon ‘fulla’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 BOT Planta herbàcia anual de la família de les umbel·líferes (Anthriscus cerefolium), de flors blanques, petites, agrupades en umbel·les compostes i de fruits negres, lluents, linears.

2 cerfull bord Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Anthriscus silvestris), de tija fistulosa, de fulles grosses i de flors blanques disposades en umbel·les terminals llargament pedunculades.

->ceri¹

■ceri¹

[de Ceres, nom d’un planeta, descobert al s. XIX, pel mateix temps que el metall]

m QUÍM INORG [símb: Ce] Element metàl·lic pertanyent a la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 58 i de pes atòmic 140,12.

->ceri²

ceri²

m PAT Tricofitosi inflamatòria del cuir cabellut.

->ceri³ cèria

■ceri³ cèria

[del ll. cērĕus, -a, -um ‘de cera’]

adj De cera.

->ceri-

ceri-

Forma prefixada del mot llatí cera, que significa ‘cera’. Ex.: cerífer.

->ceriantaris

ceriantaris

Part. sil.: ce_ri_an_ta_ris

m ZOOL 1 pl Ordre de zoantaris format per individus solitaris, sense esquelet, de cos cilíndric i ficat dins un tub de consistència gelatinosa.

2 sing Zoantari de l’ordre dels ceriantaris.

->cèric

■cèric -a

Hom.: sèric

[de ceri¹]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al ceri.

2 Que conté ceri quadrivalent.

->cèrid

cèrid

m QUÍM ORG Lípid terciari format per alcohols monovalents superiors i àcids grassos.

->cerífer

■cerífer -a

[de ceri- i -fer]

adj Que produeix cera.

->cerificació

cerificació

Part. sil.: ce_ri_fi_ca_ci_ó

f BOT Fenomen pel qual les cèl·lules epidèrmiques d’algunes plantes es recobreixen de filaments, esquames o grànuls cerosos.

->cerificador

■cerificador

m APIC Aparell destinat a l’obtenció de la cera de les bresques mitjançant l’acció calorífica dels raigs solars.

->cerilla

■cerilla

[del cast. cerilla; 1a FONT: 1640]

f 1 Tira de ble, recoberta d’una capa de cera o de parafina, de poc gruix i flexible, que, encesa, fa llum sense que caiguin gotes de cera.

2 Llumí.

->cerimetria

■cerimetria

Part. sil.: ce_ri_me_tri_a

f QUÍM ANAL Procediment volumètric d’anàlisi de substàncies reductores basat en l’ús d’una solució patró d’una sal de ceri quadrivalent com a agent valorant oxidant.

->cerimònia

■cerimònia

Part. sil.: ce_ri_mò_ni_a

[del ll. caerimonia ‘caràcter sagrat, cerimònia’; 1a FONT: 1399]

f 1 1 Acte exterior o sèrie d’actes prescrits per llei o costum, en celebració d’una solemnitat. Cerimònia inaugural. Les cerimònies de la coronació.

2 pura cerimònia Mera formalitat.

2 Acte formal d’urbanitat, especialment afectat, excessiu.

->cerimonial

■cerimonial

Part. sil.: ce_ri_mo_ni_al

[del ll. caerimonialis, íd.; 1a FONT: 1629]

1 adj Que consisteix en cerimònies.

2 m Conjunt de formalitats i de cerimònies que cal observar en la celebració d’una solemnitat determinada.

3 m Llibre que conté les regles del cerimonial de cadascuna de les diferents solemnitats de l’Església, d’una corporació.

->cerimonier

■cerimonier -a

Part. sil.: ce_ri_mo_ni_er

[de cerimònia]

m i f HIST Mestre de cerimònies.

->cerimoniós

■cerimoniós -osa

Part. sil.: ce_ri_mo_ni_ós

[de cerimònia; 1a FONT: s. XV]

adj 1 Que observa escrupolosament les cerimònies.

2 Que fa grans compliments.

->cerimoniosament

■cerimoniosament

Part. sil.: ce_ri_mo_ni_o_sa_ment

[de cerimoniós]

adv Amb cerimònia, d’una manera cerimoniosa.

->cerina

cerina

Hom.: serina

f QUÍM ORG 1 Esterol de fórmula C₃₀H₅₀O₂, obtingut de l’alzina surera.

2 Substància extreta de la cera blanca.

->cèrion

cèrion

Part. sil.: cè_ri_on

m PAT ceri².

->cerita

cerita

f MINERAL Silicat hidratat de ceri, amb calci o ferro, de color bru grisenc o roig.

->cermet

■cermet

m METAL·L Material constituït per una mescla de components ceràmics i metàl·lics obtinguts mitjançant les tècniques de la pulvimetal·lúrgia.

->cerndre

■cerndre

[del ll. cĕrnĕre, cretum ‘separar, destriar, comprendre’; 1a FONT: 1460, Roig]

v* tr Passar pel sedàs (farina o qualsevol matèria reduïda a pols).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cerndre

GERUNDI: cernent

PARTICIPI: cernut, cernuda, cernuts, cernudes

INDICATIU PRESENT: cerno, cerns, cern, cernem, cerneu, cernen

INDICATIU IMPERFET: cernia, cernies, cernia, cerníem, cerníeu, cernien

INDICATIU PASSAT: cerní, cerneres, cerné, cernérem, cernéreu, cerneren

INDICATIU FUTUR: cerndré, cerndràs, cerndrà, cerndrem, cerndreu, cerndran

INDICATIU CONDICIONAL: cerndria, cerndries, cerndria, cerndríem, cerndríeu, cerndrien

SUBJUNTIU PRESENT: cerni, cernis, cerni, cernem, cerneu, cernin

SUBJUNTIU IMPERFET: cernés, cernessis, cernés, cernéssim, cernéssiu, cernessin

IMPERATIU: cern, cerni, cernem, cerneu, cernin

->cernedor¹

■cernedor¹

[de cerndre i -dor¹; 1a FONT: 1430]

m 1 OFIC Bastiment que sosté el sedàs de cerndre farina o qualsevol altra matèria mòlta.

2 TECNOL Màquina destinada a classificar els productes de la mòlta (aliments, productes químics polvoritzats, sorra, etc.) segons la mida de les partícules.

->cernedor²

cernedor²

[de cerndre i -dor²]

m OFIC Departament d’un molí on se cern la farina.

->cernedora

■cernedora

[de cerndre]

f OFIC cernedor¹ 1.

->cernuda

■cernuda

f 1 Acció de cerndre;

2 l’efecte.

->cernut

cernut -uda

1 adj 1 Tamisat.

2 esp Dit de la llum o del so que hom percep amb molta suavitat, amb la intensitat molt apagada. Estridències cernudes per la distància.

2 m dial ALIM Farina cernuda.

->cero

■cero

m ZOOL Cérvol.

->cero-

■cero-

Forma prefixada del mot grec kerós, -oũ, que significa ‘cera’. Ex.: cerografia, ceroteràpia.

->ceroferari

■ceroferari -ària

[del ll. ecl. ceroferarius, íd., comp. de cereus ‘ciri’ i ferre ‘portar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f LITÚRG Acòlit que porta el ciri.

->ceroplàstia

■ceroplàstia

Part. sil.: ce_ro_plàs_ti_a

[de cero- i -plàstia]

f Modelatge amb cera.

->cerós¹

■cerós¹ -osa

Hom.: serós

[de cera]

adj Semblant a la cera en consistència i aspecte.

->cerós²

■cerós² -osa

Hom.: serós

[de ceri¹]

adj QUÍM INORG Que conté ceri trivalent. Composts cerosos.

->cerot

■cerot

[del gr. kērōtós, -ḗ, -ón ‘barrejat amb cera’, der. de kērós ‘cera’, a través d’una forma mossarabitzada com čeróḍ o čeroṭ; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m CALÇ Mescla de cera i de pega emprada especialment pels sabaters per a encerar els fils amb què cusen les sabates.

->ceròtic

■ceròtic -a

adj QUÍM Dit dels composts insaturats presents en algunes ceres, com la carnauba. Alcohol ceròtic. Àcid ceròtic.

->ceròxil

ceròxil

m BOT Palma dels Andes, de la família de les palmes (Ceroxylon andicola), de la qual és extret un succedani de la cera de carnauba.

->cerra

■cerra

Hom.: serra

[del ll. cirra, der. col·lectiu de cĭrrus ‘rínxol, crinera’, amb el sentit, en ll. vg., de ‘floc o serrell de pèls’; 1a FONT: c. 1385, Eiximenis]

f Pèl gruixut i aspre de porc o de senglar molt apreciat per a la fabricació de brotxes, brotxetes i pinzells.

->cerrell

■cerrell

Hom.: serrell

[de cerro]

m BOT Planta cespitosa de la família de les gramínies (Helictotrichon filifolium), de fulles planes i espiguetes aïllades amb una aresta dorsal, que es fa en els erms mediterranis meridionals.

->cerretà

cerretà -ana

adj i m i f Ceretà.

->cerro

■cerro

[del ll. cirrus ‘rínxol, crinera’; 1a FONT: s. XIV]

m TÈXT Matèria tèxtil condicionada per a ésser filada a mà.

->cerrut

■cerrut -uda

[de cerra]

adj Proveït de cerres.

->cert¹

■cert¹ -a

[del ll. certus, -a, -um, íd., der. de cĕrnĕre ‘decidir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Dit d’allò que és veritat, que no admet dubte. El que ens havien dit era ben cert.

2 1 adj Que és exactament determinat, segur. Aquest fet és tan cert com que el sol ens il·lumina.

2 de ciència certa adj Amb tota seguretat.

3 del cert adj i loc adv Positivament.

4 per cert loc adv A propòsit d’això, amb relació al que s’acaba de dir. Demà passat sortirem d’excursió: per cert, encara no he fet revisar el cotxe.

5 tan cert com ara plouen figues adj Significant que una cosa no és certa.

6 tenir per certa una cosa adj Estar-ne segur.

3 adj 1 Com a adjectiu determinatiu serveix per a designar una determinada persona o cosa sense dir, però, quina és. No rebaixar-se a parlar amb certes persones.

2 Una mena de. Un color indefinible que té un cert to blau.

4 adj Que té alguna cosa per vera, segur. N’estic ben cert.

5 adj ant Dit de l’home lleial, prudent, entès.

->cert²

■cert²

[del ll. cĕrtē, íd., der. de certus (v. cert¹); 1a FONT: s. XV]

adv Certament.

->certamen

■certamen

[del ll. certamen, -ĭnis ‘lluita’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Concurs sobre matèria intel·lectual amb premis per als concursants guanyadors.

->certament

■certament

[de cert¹]

adv 1 D’una manera certa.

2 En veritat, ben segur.

->certes

certes

adv ant Certament.

->certesa

■certesa

[de cert¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de cert.

2 FILOS 1 Estat d’esperit d’aquell qui dóna l’assentiment a un judici sense por d’equivocar-se.

2 certesa moral Certesa que té per objecte judicis que són tan probables que no fóra raonable de negar-los l’assentiment, o són considerats amb fonament suficient per a regular la vida pràctica, o condicionats per certes disposicions morals.

->cèrtids

■cèrtids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells insectívors de l’ordre dels passeriformes, que ressegueixen els troncs dels arbres cercant aliment, de bec prim i encorbat, a la qual pertanyen els raspinells.

2 sing Ocell de la família dels cèrtids.

->certificable

■certificable

[de certificar]

adj Que pot ésser certificat.

->certificació

■certificació

Part. sil.: cer_ti_fi_ca_ci_ó

[de certificar; 1a FONT: 1315]

f Acció de certificar per escrit.

->certificador

■certificador -a

[de certificar]

m i f Persona que certifica.

->certificar

■certificar

[del ll. certificare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Garantir (una cosa) com a certa. Hi ha testimonis que certifiquen aquest fet.

2 Donar a qui tramet per correu (un paquet o una carta) un certificat amb què en pot acreditar la tramesa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: certificar

GERUNDI: certificant

PARTICIPI: certificat, certificada, certificats, certificades

INDICATIU PRESENT: certifico, certifiques, certifica, certifiquem, certifiqueu, certifiquen

INDICATIU IMPERFET: certificava, certificaves, certificava, certificàvem, certificàveu, certificaven

INDICATIU PASSAT: certifiquí, certificares, certificà, certificàrem, certificàreu, certificaren

INDICATIU FUTUR: certificaré, certificaràs, certificarà, certificarem, certificareu, certificaran

INDICATIU CONDICIONAL: certificaria, certificaries, certificaria, certificaríem, certificaríeu, certificarien

SUBJUNTIU PRESENT: certifiqui, certifiquis, certifiqui, certifiquem, certifiqueu, certifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: certifiqués, certifiquessis, certifiqués, certifiquéssim, certifiquéssiu, certifiquessin

IMPERATIU: certifica, certifiqui, certifiquem, certifiqueu, certifiquin

->certificat

■certificat -ada

[de certificar; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj CORR Dit de la correspondència en què, previ el pagament d’una tarifa suplementària, l’administració de correus atorga al remitent un resguard de la remesa i exigeix del destinatari la signatura d’un justificant de recepció.

2 m 1 DR Document expedit per un funcionari públic competent o per una persona autoritzada legalment que dóna fe d’un fet, del contingut d’un document o de les circumstàncies que consten en arxius, en registres, en llibretes d’actes, etc.

2 certificat de bona conducta Document expedit per l’autoritat governativa que valora el comportament social i polític i que hom exigeix per a fer determinades sol·licituds o per a accedir a alguns càrrecs.

3 certificat de treball DR TREB Document que l’empresari ha de lliurar al treballador a petició d’aquest en el qual consta el temps servit en l’empresa i la mena de treball efectuat.

4 certificat mèdic MED Document, redactat per un metge en un imprès oficial, destinat a constatar un fet d’ordre mèdic.

3 m ECON Bitllet, rebut o valor emès per un govern amb una determinada equivalència monetària i a vegades amb un termini concret de venciment.

->certitud

■certitud

[del ll. ecl. certĭtūdo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

f Certesa.

->ceruli

■ceruli -úlia

[del ll. caerŭlĕus, pròpiament ‘blau fosc, blau marí’, der. de caelum ‘cel’, amb dissimilació de l-l en r-l]

1 adj Del color del cel.

2 m PINT Pigment blau de to mitjà i de matís verdós.

->ceruloplasmina

ceruloplasmina

f BIOQ Globulina de color blau, constituent normal de la sang.

->cerumen

■cerumen

[del b. ll. cerumen, -ĭnis, íd.]

m ANAT Substància cerosa, groguenca, greixosa, barrejada amb cèl·lules de descamació epitelial, que és produïda en les glàndules del conducte auditiu extern (glàndules ceruminoses).

->ceruminós

■ceruminós -osa

[de cerumen]

adj ANAT 1 Relatiu o pertanyent al cerumen.

2 Que segrega cerumen. Glàndules ceruminoses.

->cerussa

■cerussa

[del ll. cerussa, íd.; 1a FONT: s. XV]

f COL Pigment blanc, d’un poder cobrent i d’una solidesa a la llum excel·lents, format per carbonat bàsic de plom amb alguna quantitat de carbonat neutre de plom, conegut també amb el nom de blanc de plom.

->cerussita

■cerussita

f MINERAL Carbonat de plom, PbCO₃, mineral isomorf de l’aragonita.

->cerut

■cerut

[de cera]

m 1 APIC 1 Substància cerosa amb què les abelles unten el rusc abans de fer-hi la bresca.

2 Rebuig d’una bresca.

2 Engrut, xarol, que es fa a la roba.

->cerva

■cerva

f ZOOL Cérvola.

->cerval

■cerval

Hom.: serval

[de cervo]

adj 1 Cerví.

2 por cerval fig Por extrema.

->cervantisme

cervantisme

m LIT Estudi crític de la vida i de l’obra de l’escriptor Miguel de Cervantes Saavedra.

->cervantita

cervantita

f MINERAL Òxid d’antimoni, Sb₂O₄, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->cervatell

■cervatell

[de cervo; 1a FONT: 1696, DLac.]

m ZOOL Petit del cérvol.

->cervató

■cervató

[de cervo]

m ZOOL Cervatell.

->cervell

■cervell

[del ll. cerebĕllum, dimin. del ll. cerĕbrum, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m 1 ANAT ANIM Part de l’encèfal que ateny la màxima complexitat i el màxim volum en els mamífers i el volum màxim relatiu en els primats, molt especialment en l’home.

2 fig 1 El cervell considerat com a seu del pensament, la intel·ligència, el seny, el judici.

2 tenir un cervell de pardal Tenir poc enteniment.

3 p ext ZOOL Ganglis nerviosos cefàlics dels invertebrats, especialment quan centralitzen l’activitat nerviosa.

4 cervell de gat PEDOL Concreció calcària impura formada per nòduls dispersos en el llim que s’acumulen principalment a la part alta, on prenen l’aspecte de massa nodulosa i compacta.

5 cervell electrònic CIBERN Ordinador.

->cervellera

■cervellera

[de cervell; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f ARM Casc rodó ajustat a la forma del crani que arribava fins a mig front.

->cervellet

■cervellet

m ANAT ANIM Cerebel.

->cervellina

■cervellina

[d’origen incert, potser der. de cervell, però més probablement variant de cerverina, amb influx de cervell]

f BOT Cerverina.

->cervellonenc

cervellonenc -a

adj i m i f De Cervelló (Baix Llobregat).

->cerverí

■cerverí -ina

adj i m i f De Cervera (Segarra), de Cervera del Maestrat (Baix Maestrat), de Cervera de la Marenda (Rosselló) o de Son Cervera (Mallorca).

->cerverina

■cerverina

[del ll. cervărĭus, -a, -um ‘propi dels cervos’, per la ramificació de les fulles semblant a la de les banyes d’aquest animal]

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Catananche coerulea), de fulles estretes i de flors blaves reunides en capítols solitaris a l’extrem de llargs peduncles.

->cerverol

cerverol

m BOT Llistó.

->cervesa

■cervesa

[del ll. cervēsia, íd., d’origen gàl·lic; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 ALIM Beguda alcohòlica simple obtinguda per fermentació d’una infusió de malt, blat de moro i altres cereals amb addició de llúpol.

2 llevat de cervesa FARM Miceli del fong Saccharomyces cerevisiae procedent de la fabricació de cervesa, rentat, garbellat, premsat i assecat.

->cerveser

■cerveser -a

[de cervesa; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent a la cervesa. Indústria cervesera.

2 m i f Persona que fa cervesa.

->cerveseria

■cerveseria

Part. sil.: cer_ve_se_ri_a

[de cerveser; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Fàbrica de cervesa.

2 Establiment on hom ven cervesa, on hom va a beure’n.

->cerví

■cerví -ina

Hom.: servir

[del ll. cervīnus, -a, -um, íd.]

adj ZOOL Relatiu o pertanyent al cérvol.

->cèrvia

■cèrvia

Part. sil.: cèr_vi_a

f ICT Círvia.

->cervianenc

cervianenc -a

Part. sil.: cer_vi_a_nenc

adj i m i f De Cervià de les Garrigues (Garrigues) o de Cervià de Ter (Gironès).

->cervic-

cervic-

Forma prefixada del mot llatí cervix, -īcis, que significa ‘coll, clatell’. Ex.: cervicectomia.

->cervical

■cervical

[del ll. cervīcālis ‘relatiu al coll’, der. del ll. cervix, -īcis ‘clatell’; 1a FONT: 1905]

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent al coll, al coll uterí o al coll vesical.

2 vèrtebra cervical Cadascuna de les set primeres vèrtebres.

->cervicitis

■cervicitis

f PAT Inflamació del coll uterí.

->cervico-

■cervico-

Forma prefixada del mot llatí cervix, -īcis, que significa ‘coll, clatell’. Ex.: cervicofacial, cervicoartrosi.

->cervicoartrosi

cervicoartrosi

Part. sil.: cer_vi_co_ar_tro_si

f PAT Artrosi localitzada a les vèrtebres cervicals.

->cèrvids

■cèrvids

[de cervo i -id]

m ZOOL 1 pl Família de mamífers remugants de l’ordre dels artiodàctils integrada per individus de formes esveltes i àgils i de pelatge no gaire espès i més aviat aspre.

2 sing Mamífer de la família dels cèrvids.

->cervina

■cervina

[del ll. cervina ‘pròpia dels cervos’, o potser reducció de cerverina]

f BOT Planta herbàcia anual o biennal de la família de les plantaginàcies (Plantago coronopus), acaule, de fulles disposades en roseta basal i d’espigues compactes.

->cerviola

■cerviola

Part. sil.: cer_vi_o_la

Hom.: serviola

f ICT Círvia.

->cèrvix

■cèrvix

f ANAT Coll, especialment l’uterí.

->cervo

■cervo

Hom.: servo

[del ll. cĕrvus, íd.; la variant cérvol és fruit d’una ultracorrecció popular (cf. catúfol); 1a FONT: s. XIII]

m ZOOL Cérvol.

->cérvol

■cérvol

[v. cervo]

m 1 ZOOL 1 Mamífer remugant de la família dels cèrvids (Cervus elaphus), d’aspecte àgil i robust, de cap allargat i de coll llarg i musculat.

2 p ext Nom donat a d’altres individus de la família dels cèrvids. Cal destacar el cérvol aquàtic (Hydropotes inermis), el cérvol de les pampes (Ozotocerus bezoarticus), el cérvol del pare David (Elaphurus davidianus), el cérvol dels pantans (Blastocerus dischotomus), el cérvol de Virgínia (Odocoileus virginianus) i el cérvol muntjac (Muntiacus muntjak).

2 cérvol volant ENTOM Escanyapolls.

->cérvola

■cérvola

[de cérvol]

f ZOOL Cérvol femella.

->cesalpínia

cesalpínia

Part. sil.: ces_al_pí_ni_a

f BOT Gènere d’arbres o arbusts inermes o espinosos de la família de les cesalpiniàcies (Caesalpinia sp), de fulles caduques bipinnades i de flors vistoses disposades en panícules o raïms.

->cesalpiniàcies

■cesalpiniàcies

Part. sil.: ces_al_pi_ni_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de lleguminoses integrada per plantes llenyoses de fulles paripinnades, de flors dorsiventrals amb prefloració carinal i de fruits en forma de llegum.

2 sing Planta de la família de les cesalpiniàcies.

->cèsar

■cèsar

[del nom de Caius Julius Caesar, en ll. caesar, -āris ‘infant nascut per incisió de l’úter’, nom segurament d’origen etrusc, relacionat, per etimologia popular, amb el ll. caesus ‘tallat’]

m Títol distintiu dels emperadors romans a partir d’August.

->cesari

■cesari -ària

[del ll. caesareus, -a, -um, íd.; pel que fa a la intervenció quirúrgica, v. cèsar]

1 adj Relatiu o pertanyent al Cèsar o als cèsars.

2 adj Imperial.

3 f CIR Extracció del fetus per una obertura quirúrgica practicada en l’úter.

->cesarià

■cesarià -ana

Part. sil.: ce_sa_ri_à

adj cesari 1.

->cesarisme

■cesarisme

m POLÍT Forma de govern, a imatge de la instaurada per Cèsar, caracteritzada per l’exercici de tots els poders públics per una sola persona.

->cesarista

■cesarista

1 adj Relatiu o pertanyent al cesarisme.

2 adj i m i f Partidari del cesarisme.

->cesaropapisme

■cesaropapisme

m POLÍT Sistema polític en el qual el poder civil (significat pel cèsar), controlant i posant al seu servei el poder religiós (significat pel papa), intervé fins i tot en les qüestions disciplinàries i teològiques.

->cescle

■cescle

[variant de cercle per dilació de la sibilant inicial]

m Tany o part de tany de castanyer o d’avellaner destinat a ésser utilitzat com a cèrcol.

->cesi¹

■cesi¹

[del ll. caesius ‘blau verdós’; 1a FONT: s. XX]

m QUÍM INORG [símb: Cs] Element pertanyent al grup I de la taula periòdica, de nombre atòmic 55 i de pes atòmic 132,05.

->cesi² cèsia

■cesi² cèsia

adj Blau cendrós clar.

->cespitós

■cespitós -osa

adj BOT 1 Dit de les agrupacions d’individus, les branquetes, els carpòfors, etc., reunits en conjunts densos perpendicularment al substrat, de forma que recorden la gespa.

2 Que forma gespa.

->cesquera

■cesquera

f BOT Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies (Erianthus ravennae), de tija dreta, fulles llargues i aspres, panícula grossa i blanquinosa i que creix en terrenys arenosos.

->cessació

■cessació

Part. sil.: ces_sa_ci_ó

Hom.: secessió

[del ll. cessatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de cessar;

2 l’efecte. La cessació d’un càrrec. La cessació de les hostilitats.

->cessament

■cessament

[de cessar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Cessació.

->cessant

■cessant

[de cessar]

1 adj Que cessa.

2 adj i m i f DR ADM Dit del funcionari que, sense incórrer en cap incompliment dins les seves funcions, era separat del càrrec per decisió governativa o política i conservava el dret a una part de la retribució.

->cessantia

■cessantia

Part. sil.: ces_san_ti_a

[de cessant]

f 1 Estat de cessant.

2 DR ADM Paga corresponent al funcionari en situació de cessant.

->cessar

■cessar

Cp. l’acc. 3 amb destituir 2

[del ll. cessare íd., der. freqüentatiu del ll. cēdĕre ‘retirar-se, cedir’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 tr Posar fi a. Quan hauràs cessat el teu discurs, parlaré jo.

2 intr No continuar. El vent ha cessat.

3 intr Dimitir un càrrec. Ha cessat en la presidència. Va cessar com a (o de) gerent. El president ha fet cessar l’entrenador.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cessar

GERUNDI: cessant

PARTICIPI: cessat, cessada, cessats, cessades

INDICATIU PRESENT: cesso, cesses, cessa, cessem, cesseu, cessen

INDICATIU IMPERFET: cessava, cessaves, cessava, cessàvem, cessàveu, cessaven

INDICATIU PASSAT: cessí, cessares, cessà, cessàrem, cessàreu, cessaren

INDICATIU FUTUR: cessaré, cessaràs, cessarà, cessarem, cessareu, cessaran

INDICATIU CONDICIONAL: cessaria, cessaries, cessaria, cessaríem, cessaríeu, cessarien

SUBJUNTIU PRESENT: cessi, cessis, cessi, cessem, cesseu, cessin

SUBJUNTIU IMPERFET: cessés, cessessis, cessés, cesséssim, cesséssiu, cessessin

IMPERATIU: cessa, cessi, cessem, cesseu, cessin

->cessetà

cessetà -ana

adj i m i f Cossetà.

->cessió

■cessió

Part. sil.: ces_si_ó

Hom.: sessió

[del ll. cessio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f 1 Acció de cedir alguna cosa a un altre.

2 DR Transmissió que una persona (cedent) fa d’un dret, una obligació o un bé a favor d’una altra (cessionari).

->cessionari

■cessionari -ària

Part. sil.: ces_si_o_na_ri

[de cessió]

m i f Persona a favor de la qual una altra (cedent) fa una cessió.

->cest

■cest

m ESPORT Mena de guantellet, amb nusos de plom i corretges, emprat en l’antic esport del pugilat.

->cesta

cesta

f ESPORT 1 Estri en forma de canal emprat en el joc de la pilota basca i altres modalitats per a donar impuls a la pilota, format per una estructura de llistons de fusta de castanyer entreteixida amb vímet o material sintètic, amb un guant a l’extrem superior, molt convexa a l’extremitat inferior.

2 Cesta punta.

3 cesta punta 1 Modalitat de pilota disputada en frontó llarg, en partits per parelles, amb la cesta punta.

2 Cesta utilitzada per a practicar la modalitat de cesta punta.

->cestodes

■cestodes

m ZOOL 1 pl Classe de platihelmints endoparàsits sense tub digestiu i amb la part anterior del cos (anomenada escòlex) que funciona com a òrgan de fixació (té ventoses, botris o botridis).

2 sing Platihelmint de la classe dels cestodes.

->cestoide

■cestoide

Part. sil.: ces_toi_de

adj ZOOL En forma de cinta. Un cuc cestoide.

->cèstrum

■cèstrum

m BOT i JARD Nom donat a diversos arbusts perennifolis del gènere Cestrum, de la família de les solanàcies, conreats en jardineria, entre els quals destaca el cèstrum parqui, de flors groguenques que fan una olor forta.

->cesura

■cesura

[del ll. caesūra ‘tall’, der. del ll. caedĕre ‘tallar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 LIT Pausa obligatòria a l’interior d’un vers.

2 MÚS Pausa entre frases musicals, marcada en general per un silenci.

->cet-

■cet-

QUÍM ORG Ceto-.

->cetà

cetà

m QUÍM ORG Hexadecà.

->cetacis

■cetacis

[del ll. cient. cetaceus, íd., der. del ll. cetus ‘monstre marí’, provinent del gr. kẽtos, íd.; 1a FONT: 1878, Verdaguer]

m ZOOL 1 pl Ordre de mamífers adaptats a la vida aquàtica, gairebé sempre pelàgica, de cos afusat i de cua transformada en una aleta caudal ampla de funció propulsora.

2 sing Mamífer de l’ordre dels cetacis.

->cetal

cetal

m obs QUÍM ORG Acetal.

->cetè

cetè

Hom.: setè

m QUÍM ORG Cadascun dels composts que tenen en la seva molècula el grup funcional >C═C═O.

->cetil

■cetil

m QUÍM ORG 1 Radical univalent de fórmula CH₃(CH₂) ^-˜₁₅ que hom pot considerar derivat de l’alcohol cetílic per eliminació de l’hidroxil, de nom sistemàtic hexadecil.

2 palmitat de cetil Èster hexadecílic de l’àcid palmític, anomenat també cetina.

->cetílic

■cetílic -a

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent al radical cetil.

2 alcohol cetílic Alcohol gras que hom troba esterificat constituint diverses ceres.

->cetina

cetina

Hom.: setina

f QUÍM ORG Nom amb què hom coneix el palmitat de cetil.

->ceto-

■ceto-

Prefix emprat ocasionalment per a denotar: QUÍM ORG 1 Que un compost deriva d’una cetona. Ex.: cetoxima.

2 Que un compost té una estructura pseudocetònica. Ex.: cetohexosa.

3 Que un compost conté en la seva molècula un grup carbonil cetònic. Ex.: cetoàcid, cetoaldehid, cetoèster.

->cetoàcid

■cetoàcid

Part. sil.: ce_to_à_cid

m QUÍM ORG Àcid carboxílic amb una funció cetònica o unes quantes.

->cetobutíric

β-cetobutíric, àcid

QUÍM ORG Àcid acetoacètic.

->cetoèster

■cetoèster

Part. sil.: ce_to_ès_ter

m QUÍM ORG Èster d’un cetoàcid.

->cetogen

cetogen -ògena

adj BIOQ i FISIOL Que produeix cossos cetònics. Aminoàcid cetogen.

->cetogènesi

cetogènesi

f BIOQ Producció de cossos cetònics.

->cetogènic

cetogènic -a

adj BIOQ Que és produït per cossos cetònics.

->cetoglutàric

α-cetoglutàric, àcid

BIOQ Àcid dicarboxílic que intervé en el cicle de l’àcid cítric.

->cetohexosa

■cetohexosa

f QUÍM ORG i BIOQ Hexosa la funció reductora de la qual és una funció cetona potencial, com la fructosa.

->cetona

■cetona

f QUÍM ORG Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional C═O (carbonil) unit a dos radicals hidrocarbonats o formant part d’una cadena alifàtica tancada.

->cetonèmia

■cetonèmia

Part. sil.: ce_to_nè_mi_a

f FISIOL Presència de cossos cetònics a la sang.

->cetònia

cetònia

Part. sil.: ce_tò_ni_a

f ENTOM Gènere d’insectes coleòpters de la família dels escarabeids (Cetonia sp), essencialment fitòfags, d’èlitres generalment iridescents i amb les larves xilòfagues i sapròfites.

->cetònic

■cetònic -a

adj 1 QUÍM ORG Relatiu o pertanyent a les cetones, que té el grup funcional de les cetones.

2 cossos cetònics BIOQ i FISIOL Producte de l’oxidació dels greixos i d’alguns aminoàcids de l’organisme.

->cetonúria

■cetonúria

Part. sil.: ce_to_nú_ri_a

f PAT Presència de cossos cetònics a l’orina.

->cetopentosa

■cetopentosa

f BIOQ Pentosa la funció reductora de la qual és una funció cetona potencial, com la xilosa.

->cetorínids

■cetorínids

m ICT 1 pl Família de peixos condrictis que inclou una sola espècie, el pelegrí.

2 sing Peix de la família dels cetorínids.

->cetosa

■cetosa

f QUÍM ORG i BIOQ Osa la funció reductora de la qual és pseudocetònica.

->cetosi

cetosi

f PAT Varietat d’acidosi que es presenta a conseqüència de la diabetis mellitus, la inanició i les dietes abundants en greixos i pobres en hidrats de carboni.

->cetosteroides

17-cetosteroides

Part. sil.: ce_tos_te_roi_des

m pl BIOQ i FISIOL Esteroides androgènics formats en el còrtex suprarenal a partir del cortisol i en el testicle a partir de la testosterona.

->cetoxima

cetoxima

f QUÍM ORG Oxima que deriva d’una cetona.

->cetrària

■cetrària

Part. sil.: ce_trà_ri_a

f BOT 1 Gènere de líquens de la família de les parmeliàcies (Cetraria sp), freqüent a les muntanyes, com el liquen negre o liquen d’Islàndia.

2 Liquen de la família de les parmeliàcies semblant a les cetràries.

->ceutí

ceutí -ina

Part. sil.: ceu_tí

adj i m i f De Ceuta (ciutat espanyola del nord d’Àfrica).

->Cf

Cf

símb QUÍM californi.

->CFC

CFC

sigla m QUÍM clorofluorocarboni.

->cg

cg

símb METROL centigram.

->CGS

CGS

sigla m cegesimal o sistema cegesimal.

->cha-cha-chá

cha-cha-chá^* [tʃatʃatʃá]

[mot castellà d’origen onomatopeic]

m DANSA Txa-txa-txa.

->chaise longue

chaise longue^* [ʃɛ̀zlɔ́ŋ]

[fr ] f MOBL Gandula allargada d’interior, generalment encoixinada, amb un dels seus extrems elevat per a poder-hi descansar les cames.

->challenge

challenge^* [tʃálənʃ, ʃálənʃ]

[mot angl., de l’ant. fr. chalenge ’acusació, desafiament’, de chalengier, del ll. calumniare ‘acusar falsament, disputar’]

m ESPORT Competició esportiva dividida en una sèrie de confrontacions eliminatòries successives, el guanyador de la qual conserva en dipòsit el trofeu fins que de la darrera eliminatòria de la competició següent surt un nou guanyador.

->chamosita

■chamosita

f MINERAL Mineral del grup de les clorites, (Fe²⁺,Mg,Fe³⁺)₅Al(Si₃Al)O₁₀(OH)₈, ric en ferro i de colors verdosos.

->chardonnay

■chardonnay^* [ʃəɾðoné]

[fr ] m AGR i VITIC 1 Varietat de vinya originària de la Borgonya que produeix un raïm blanc aromàtic de grans petits.

2 Raïm de vinya chardonnay.

3 ENOL Vi elaborat amb raïm chardonnay.

->charleston

charleston^*

[angl ] m Xarleston.

->charter

charter^*

[angl ] adj i m AERON Xàrter.

->chartreuse

chartreuse^* [ʃartɾés]

[fr ] m DESTIL·L Licor estomacal d’herbes originari del monestir de cartoixans de la Grande Chartreuse (Grenoble), de dues varietats: groc (dolç) i verd (sec).

->chateaubriand

chateaubriand^* [ʃatoßɾián]

[del nom de l’escriptor fr. F. R. de Chateaubriand, el cuiner del qual, Montmirail, creà aquest plat]

m GASTR Filet de bou gruixut, cuit a la brasa, bastant cru de dintre, acompanyat amb salsa bearnesa.

->châtelperronià

châtelperronià

Part. sil.: châ_tel_per_ro_ni_à

m PREHIST Indústria del paleolític superior, que correspon a la primera fase del perigordià o gravetià.

->check-up

check-up^* [tʃɛ̀káp, ʃɛ̀káp]

[angl ] m MED Reconeixement sistemàtic.

->cheddar

cheddar^* [tʃɛ́ðər, ʃɛ́ðər]

[del nom del poble de Cheddar, a Somerset, Anglaterra]

m ALIM Formatge anglès fet amb llet de vaca, de pasta premsada i no cuita, ferma i grassa, de color groc de palla, amb un 45% de matèries grasses.

->chel·lià

chel·lià -ana

Part. sil.: chel_li_à

PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent a Chelles (França).

2 m Abbevil·lià.

->chester

chester^* [tʃɛ́stər, ʃɛ́stər]

[del nom de la ciutat de Chester, Anglaterra]

m ALIM Formatge anglès fet amb llet de vaca, de pasta premsada i no cuita, semblant al cheddar, de sabor fi agradable, que és anomenat també cheshire.

->cheyenne

cheyenne^*

[angl ] adj i m i f ETNOL Xeiene.

->chi

chi

f Khi.

->chiffonnier

chiffonnier^*

[fr ] m MOBL Xifonier.

->chip

chip^*

[v. xip]

1 m ELECTRÒN Xip.

2 f pl ALIM Patates xips.

->chokerià

chokerià -ana

Part. sil.: cho_ke_ri_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al chokerià.

2 m Estatge (i edat) del namurià A d’Anglaterra, situat damunt l’arnsbergià i sota l’alportià.

->chopper

chopper^* [tʃɔ́pər]

[angl ] m PREHIST Còdol tallat per una cara emprat com a eina.

->choucroute

choucroute^*

[fr ] f GASTR Xucrut.

->christmas

christmas^* [kɾízməs]

[de l’angl. Christmas ‘Nadal’, de l’angl. ant. Cristes maesse ‘festa del Crist’]

m nadala 2.

->chroma key

chroma key^* [kɾòmakí]

[angl ] m TV incrustació 5.

->Ci

Ci

símb METROL curie.

->cia¹

■cia¹

Part. sil.: ci_a

Hom.: sia

[de ciar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f ANAT Isqui.

->cia²

cia²

Part. sil.: ci_a

Hom.: sia

[de ciar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f MAR Acció de ciar.

->cia.

cia.

abrev ECON companyia 4.

->cian

■cian

m FOTOG Blau verd, color subtractiu complementari del vermell.

->cian-

■cian-

1 Forma prefixada del mot grec kýanos, -ou, que significa ‘blau fosc’. Ex.: cianosi, cianòtic.

2 QUÍM Prefix emprat en mots no sistemàtics en substitució de ciano-. Ex.: cianamida.