->mira

■mira

[de mirar; 1a FONT: s. XV]

f 1 1 Acció de dirigir la mirada cap a allò que hom vol tocar o atènyer.

2 [sovint en pl] Intenció o objectiu que hom té en el seu capteniment, en l’execució d’alguna cosa. No sé pas quines són les seves mires en aquest afer.

2 ARM Punt de mira.

3 TOPOG 1 Botó, peça, etc., d’un instrument òptic que serveix per a dirigir una visual.

2 Senyal cap al qual l’observador dirigeix una visual en alçar un pla, o en fer un anivellament o una mesura.

3 Regle graduat, de 4 m de longitud, que hom col·loca verticalment en els punts del terreny que vol anivellar per tal de tirar-hi visuals del nivell, del teodolit, etc., i llegir angles, distàncies, etc.

4 línia de mira ARM i TOPOG Visual que hom dirigeix a una cosa, a un objecte o a un punt determinat.

5 punt de mira 1 ARM Petita prominència metàl·lica fixada al cap del canó de les armes de foc.

2 fig Fi al qual hom tendeix.

->mirabajà

■mirabajà

[alteració del ll. botànic Mirabilis Jalapa per etimologia popular, entès com a ‘mira, bajà!’, perquè els ingenus s’encanten mirant-la]

m BOT i JARD Flor de nit.

->mirabilita

■mirabilita

f MINERAL Sulfat de sodi hidratat, Na₂SO₄·10H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i té hàbit prismàtic.

->mirabolà

■mirabolà

[del ll. myrobalanus, i aquest, del gr. myrobálanos, íd., comp. de mýron ‘perfum’ i bálanos ‘gla’; 1a FONT: 1409]

m BOT i 1 ADOB Fruit nuciforme d’arbres del gènere Terminalia, usat en l’adobament de pells.

2 AGR Fruit del mirabolaner.

->mirabolaner

■mirabolaner

[de mirabolà]

m BOT i AGR Varietat de pruner de la família de les rosàcies (Prunus domestica var myrobolana).

->miracidi

miracidi

m ZOOL Larva ciliada dels platihelmints trematodes monogenètics, proveïda d’una protuberància anomenada rostre.

->miracle

■miracle

[del ll. mīracŭlum ‘fet admirable’, per via semiculta (cf. mirall i miraculós); 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 HIST REL Fenomen extraordinari, esdevingut en l’univers de l’experiència humana i que hom creu que no pot explicar-se per causes naturals, sinó que té com a origen immediat la divinitat.

2 hiperb És un metge que fa miracles. Ha estat un miracle que la pedra no l’hagi esclafat. Bolets? No n’hem trobat ni un per miracle. És miracle que t’hagis decidit a venir!

3 CATOL A Mallorca, retauló.

4 [pop milacre] TEAT Peça teatral breu que glossa un fet prodigiós atribuït a sant Vicent Ferrer i que es representa a València els dies de la vespra i la festa canònica del sant.

5 llibre de miracles LIT Recull de guaricions i favors, dits sovint, ingènuament, miracles de la Mare de Déu i dels sants, localitzats moltes vegades en un santuari concret.

->miracler

■miracler -a

[de miracle]

adj i m i f 1 Dit del sant de qui es conten molts miracles.

2 Dit de la persona que creu en miracles.

->miraculós

■miraculós -osa

[del b. ll. ecl. miraculosus, -a, -um, íd., per via culta (cf. mirall i miracle); 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Produït per un miracle. Una guarició miraculosa.

2 Que obra o fa miracles. És un remei miraculós.

->miraculosament

■miraculosament

[de miraculós; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adv D’una manera miraculosa.

->mirada

■mirada

[de mirar; 1a FONT: s. XV]

f Acció de mirar. Li van donar una mirada, una mala mirada. Una mirada tendra, dolça. Una mirada amenaçadora. Fixar la mirada sobre alguna cosa. No es refia de mi: no em treu la mirada de sobre.

->mirador

■mirador -a

[del ll. mirator, -ōris ‘admirador’; 1a FONT: 1460, Roig]

1 adj i m i f Que mira. És una noia que té molts miradors.

2 m ARQUIT i CONSTR 1 Tribuna o balcó cobert i tancat amb vidres.

2 Element arquitectònic emplaçat de manera que, d’allí estant, hom pot mirar al lluny, contemplar una vista interessant, etc.

3 Espiera.

->miraguà

■miraguà

[forma reduïda catalanitzada de miraguano]

m TÈXT Matèria extreta de diverses espècies vegetals d’Amèrica i d’Oceania, semblant al cotó, però més fina i emprada per a omplir coixins.

->miraguaner

■miraguaner

[de miraguà]

m BOT Capoquer.

->miraguano

■miraguano

[del cast. miraguano, i aquest probablement del taïno antillà, nom d’un arbre comp. de guano ‘palma’ i un altre mot indígena desconegut; 1a FONT: c. 1915]

m TÈXT Miraguà.

->miralcampenc

miralcampenc -a

adj i m i f Miralcampí.

->miralcampí

miralcampí -ina

adj i m i f De Miralcamp (Pla d’Urgell).

->mirall

■mirall

[del ll. mīracŭlum ‘prodigi, fet admirable’ (cf. miracle i miraculós); 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 ÒPT Superfície llisa i molt reflectora que, per reflexió dels raigs de llum, dóna imatges clares dels objectes.

2 mirall frontal MED Mirall de superfície còncava i amb un llumet elèctric al centre que el metge s’adapta al front i que utilitza principalment en les exploracions de laringe i d’orella.

3 mirall retrovisor (o simplement retrovisor) AUT Mirall de petites dimensions que permet al conductor d’un vehicle automòbil de veure els vehicles que circulen darrere seu.

2 fig Els ulls són el mirall de l’ànima.

->miralla

miralla

[de mirar]

f ant Torre de guaita o de vigilància.

->mirallat

mirallat -ada

[del fr. miraillé, íd., der. del fr. ant. mirail ‘mirall’]

adj HERÀLD Bigarrat.

->mirallejar

■mirallejar

[de mirall]

v intr Brillar vivament com un mirall. La neu de la congesta miralleja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mirallejar

GERUNDI: mirallejant

PARTICIPI: mirallejat, mirallejada, mirallejats, mirallejades

INDICATIU PRESENT: mirallejo, miralleges, miralleja, mirallegem, mirallegeu, mirallegen

INDICATIU IMPERFET: mirallejava, mirallejaves, mirallejava, mirallejàvem, mirallejàveu, mirallejaven

INDICATIU PASSAT: mirallegí, mirallejares, mirallejà, mirallejàrem, mirallejàreu, mirallejaren

INDICATIU FUTUR: mirallejaré, mirallejaràs, mirallejarà, mirallejarem, mirallejareu, mirallejaran

INDICATIU CONDICIONAL: mirallejaria, mirallejaries, mirallejaria, mirallejaríem, mirallejaríeu, mirallejarien

SUBJUNTIU PRESENT: mirallegi, mirallegis, mirallegi, mirallegem, mirallegeu, mirallegin

SUBJUNTIU IMPERFET: mirallegés, mirallegessis, mirallegés, mirallegéssim, mirallegéssiu, mirallegessin

IMPERATIU: miralleja, mirallegi, mirallegem, mirallegeu, mirallegin

->mirallenc

mirallenc -a

adj i m i f De Santa Maria de Miralles (Anoia).

->miraller

■miraller

[de mirall; 1a FONT: 1462]

m ant Menestral que fabricava i venia miralls.

->mirallet

■mirallet

[de mirall]

m 1 Mirall petit.

2 pl fig Promeses, esperances enganyoses per a induir algú a fer alguna cosa.

->miramamolí

miramamolí

m Miramolí.

->miramarí

miramarí -ina

adj i m i f De Miramar (Safor).

->mirambell

■mirambell

[alteració de mira’l bell; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m BOT i JARD Planta herbàcia de la família de les quenopodiàcies (Kochia scoparia), de fulles lanceolades trinervades i flors verdoses, conreada com a ornamental i emprada per a fer escombres.

->mirambellà

mirambellà -ana

adj i m i f De Mirambell (Horta).

->mirament

■mirament

[de mirar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m Circumspecció, reserva, de què hom usa envers algú per consideració o interès. Si no el tractes amb més de mirament el perdràs de client. Heu de tenir miraments envers tothom.

->miramolí

miramolí

m Forma catalana utilitzada pels cronistes medievals del títol àrab (amīr al-mu’mīnīn) dels califes.

->miranda

■miranda

[d’origen incert, probablement del ll. miranda, neutre pl. del participi futur de mirāri ‘admirar’, tot i que és possible que tingui una altra etimologia no ll; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Lloc des d’on hom pot mirar al lluny; mirador.

->miranius

miranius

Part. sil.: mi_ra_nius

adj, m i f inv Badoc.

->mirant

mirant

[de mirar; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

adj HERÀLD Dit de l’animal que es mira la cua, o que té els ulls i el cap dirigits vers un objecte.

->mirar

■mirar

[del ll. mirāri ‘admirar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Aplicar el sentit de la vista a una persona o cosa, per veure-la. Què mires? Mirava la teva corbata. Si ho mires de tan lluny, no veuràs res. Mira per aquesta escletxa. El fa posar nerviós que el miri de fit a fit.

2 pron Es passa el dia mirant-se al mirall.

3 abs Mirar guerxo.

4 ésser de mira’m i no em toquis iròn Expressió que hom aplica a una persona extremament sensible, que es queixa per tot, que plora, gemega, etc., per no res que li facin.

5 mirar contra el govern fig Mirar guerxo.

6 mirar de bon ull (algú) Estar ben predisposat envers ell, estar-hi a favor.

7 mirar de dalt a baix (algú) fig Mirar-lo amb supèrbia, amb menyspreu.

2 intr Dirigir la mirada cap a un indret. Mira a la muntanya.

3 1 tr Observar, examinar, amb els ulls. Fer-se mirar la ferida per un metge.

2 tr fig Observar amb la ment, per jutjar, considerar. Ara mireu si tinc raó.

3 pron fig Considerar, tenir una idea, una opinió, un judici, d’algú o d’alguna cosa. No sé com t’ho mires, però em sembla que t’equivoques.

4 es miri com es vulgui (o mira-t’ho com vulguis) Des de qualsevol punt de vista. Es miri com es vulgui, la teva actitud és intolerable.

5 mirar prim fig Subtilitzar, no negligir res en el compliment, en l’exigència, en el judici, etc., d’alguna cosa.

6 mirar-s’hi (a fer una cosa) fig Pensar-s’hi molt abans de fer-la.

4 fig 1 tr Procurar, provar, fer els possibles. Mira si pots fer-ho. Aquesta tarda miraré de venir. Mira que no t’hagin de renyar.

2 tr Anar amb compte, parar esment, fer atenció. Mira que cauràs.

3 mirar-s’hi (en fer una cosa) Fer-la posant-hi molta cura, procurant que sigui perfecta.

5 fig 1 tr Atendre a alguna cosa, tenir-la en compte, fer-ne cas. No mira sinó el seu profit. Ell no mira amics: si li convé, ho farà sense mirar si et perjudica.

2 mirar per (algú) Procurar per ell, obrar en benefici seu. No espera res dels altres i només mira per ell.

6 intr Estar situat de cara a, girat devers. La façana que mira a la plaça. L’agulla imantada mira al nord.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mirar

GERUNDI: mirant

PARTICIPI: mirat, mirada, mirats, mirades

INDICATIU PRESENT: miro, mires, mira, mirem, mireu, miren

INDICATIU IMPERFET: mirava, miraves, mirava, miràvem, miràveu, miraven

INDICATIU PASSAT: mirí, mirares, mirà, miràrem, miràreu, miraren

INDICATIU FUTUR: miraré, miraràs, mirarà, mirarem, mirareu, miraran

INDICATIU CONDICIONAL: miraria, miraries, miraria, miraríem, miraríeu, mirarien

SUBJUNTIU PRESENT: miri, miris, miri, mirem, mireu, mirin

SUBJUNTIU IMPERFET: mirés, miressis, mirés, miréssim, miréssiu, miressin

IMPERATIU: mira, miri, mirem, mireu, mirin

->mira-sol

■mira-sol

[de mirar i sol¹]

m BOT 1 Gira-sol.

2 Herba berruguera.

->mirat

■mirat -ada

[de mirar]

adj 1 Que té miraments.

2 Que s’hi mira en fer quelcom.

3 ben mirat Si ho pensem bé. Hi vaig, però ben mirat no hi hauria d’anar.

->miratge

■miratge

[del fr. mirage, íd., der. de mirer ‘mirar’]

m 1 ÒPT Il·lusió òptica causada per la refracció dels raigs de llum a través de capes d’aire a diferent temperatura.

2 fig Il·lusió seductora.

3 miratge gravitacional ASTR Conjunt d’imatges corresponents a un únic objecte celeste, produïdes pel fenomen anomenat lent gravitacional.

->miravetà

miravetà -ana

adj i m i f De Miravet (Ribera d’Ebre).

->mirbà

■mirbà

m QUÍM ORG Nitrobenzè.

->mircè

mircè

m QUÍM ORG Monoterpè acíclic que es troba en els olis de berbena, llúpol i llorer. La fórmula de la varietat isomèrica β és C₁₀H₁₆.

->miria-

■miria-

METROL Forma prefixada del mot grec myriás, -ádos, que significa ‘deu mil’, la qual, seguida d’una unitat, equival a multiplicar-la pel factor 10⁴.

->miríada

■miríada

Part. sil.: mi_rí_a_da

[del ll. td. myrias, -ădis, i aquest, del gr. myriás, -ádos ‘en nombre de deu mil; innombrable’, der. de mýrioi ‘deu mil’, pl. de myríos ‘innombrable’; 1a FONT: 1906]

f 1 Conjunt de deu mil persones o coses.

2 hiperb Un nombre immens.

->miriàpodes

■miriàpodes

Part. sil.: mi_ri_à_po_des

m ZOOL 1 pl Classe de l’embrancament dels artròpodes mandibulats amb el cap amb un parell d’antenes, un de mandíbules i un o dos de maxil·les, amb el cos amb un revestiment quitinós i anatòmicament semblants als insectes. Inclou quatre subclasses: símfils, pauròpodes, diplòpodes i quilòpodes.

2 sing Artròpode de la classe dels miriàpodes.

->miricàcies

■miricàcies

Part. sil.: mi_ri_cà_ci_es

f BOT 1 pl Família de dicotiledònies de fulles simples, alternes, i fruit en drupa.

2 sing Planta de la família de les miricàcies.

->miricil

miricil

m QUÍM ORG Radical de fórmula C₃₀H₆₁—.

->mirífic

■mirífic -a

[del ll. mirifĭcus, -a, -um ‘admirable, prodigiós, extraordinari’, comp. de mirus ‘meravellós’ i facio ‘fer’]

adj poèt Admirable.

->miríficament

■miríficament

[de mirífic]

adv D’una manera mirífica.

->mirin

mirin

m DESTIL·L i GASTR Licor fet d’arròs glutinós, de gust dolç i graduació alcohòlica baixa, utilitzat en la cuina japonesa.

->miring-

miring-

Forma prefixada del mot llatí myringa, que significa ‘membrana del timpà’. Ex.: miringectomia.

->miringitis

■miringitis

f PAT Inflamació de la membrana del timpà.

->miringo-

miringo-

Forma prefixada del mot llatí myringa, que significa ‘membrana del timpà’. Ex.: miringoscopi, miringotomia.

->miringotomia

miringotomia

Part. sil.: mi_rin_go_to_mi_a

f CIR Incisió quirúrgica en la membrana timpànica.

->mirinyac

■mirinyac

[del cast. miriñaque, d’origen incert, potser dels locatius fr. Mérignac, Marignac, però no és segur; 1a FONT: 1858]

m INDUM Faldeta de sota, feta de tela rígida o molt emmidonada, que solia anar guarnida de barnilles o cèrcols de ferro i servia per a sostenir més o menys bombades les faldes exteriors.

->miristat

miristat

m QUÍM ORG Qualsevol sal o èster de l’àcid mirístic.

->mirístic

■mirístic, àcid

QUÍM ORG Àcid tetradecanoic, CH₃—(CH₂)₁₂—COOH, àcid alifàtic saturat, obtingut a partir de la trimistirina.

->miristicàcies

■miristicàcies

Part. sil.: mi_ris_ti_cà_ci_es

f BOT 1 pl Família de magnolials el representant més conegut de la qual és l’arbre de la nou moscada.

2 sing Planta de la família de les miristicàcies.

->miristílic

miristílic, alcohol

QUÍM ORG Alcohol primari, de fórmula CH₃(CH₂) ₁₂CH₂OH, obtingut per reducció amb sodi d’èsters d’àcids grassos.

->mirlitó

■mirlitó

[probablement del mot dialectal de creació expressiva mirlis ‘borratxo; borratxera’ o bé del nom del llegendari savi Merlí]

m MÚS Instrument musical popular, consistent en un tub de canya o de cartó amb un orifici lateral que fa d’embocadura.

->mirmeco-

■mirmeco-

Forma prefixada del mot grec mýrmēx, mýrmēkos, que significa ‘formiga’. Ex.: mirmecòfag, mirmecologia.

->mirmecocor

mirmecocor -a

adj BOT Dit de les plantes les diàspores de les quals són disseminades per les formigues.

->mirmecòfag

mirmecòfag -a

adj i m i f ETOL Dit de l’espècie que s’alimenta de formigues.

->mirmecofàgids

■mirmecofàgids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers edentats del subordre dels xenartres, amb el musell tubular, llengua vermiforme, insectívors; comprèn, entre altres, l’ós formiguer.

2 sing Mamífer de la família dels mirmecofàgids.

->mirmecòfil

mirmecòfil -a

adj BIOL Dit de les espècies que habiten prop dels formiguers i estableixen amb llurs habitants relacions de depredació, comensalisme o simbiosi.

->mirmeleònids

mirmeleònids

Part. sil.: mir_me_le_ò_nids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels neuròpters, amb individus amb ales grosses, tarsos pentàmers i les larves amb mandíbules potents i nombroses dents.

2 sing Insecte de la família dels mirmeleònids.

->miroia

■miroia

Part. sil.: mi_ro_ia

[de mirar; 1a FONT: c. 1910]

f 1 Cosa que atreu la mirada.

2 fer miroies Fer glatir, fer babarotes.

3 posar (alguna cosa) per miroia Exposar-la a la vista de la gent.

->mirota

■mirota

[de mirar]

f dial Miroia, babarota. Fer mirotes a algú.

->mirotejar

■mirotejar

[de mirota]

v intr Fer reflexos, brillar com un mirall.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mirotejar

GERUNDI: mirotejant

PARTICIPI: mirotejat, mirotejada, mirotejats, mirotejades

INDICATIU PRESENT: mirotejo, miroteges, miroteja, mirotegem, mirotegeu, mirotegen

INDICATIU IMPERFET: mirotejava, mirotejaves, mirotejava, mirotejàvem, mirotejàveu, mirotejaven

INDICATIU PASSAT: mirotegí, mirotejares, mirotejà, mirotejàrem, mirotejàreu, mirotejaren

INDICATIU FUTUR: mirotejaré, mirotejaràs, mirotejarà, mirotejarem, mirotejareu, mirotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: mirotejaria, mirotejaries, mirotejaria, mirotejaríem, mirotejaríeu, mirotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: mirotegi, mirotegis, mirotegi, mirotegem, mirotegeu, mirotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: mirotegés, mirotegessis, mirotegés, mirotegéssim, mirotegéssiu, mirotegessin

IMPERATIU: miroteja, mirotegi, mirotegem, mirotegeu, mirotegin

->mirra

■mirra

[del ll. myrrha, i aquest, del gr. mýrrha, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f QUÍM ORG i FARM Goma resina aromàtica obtinguda de diverses espècies del gènere Commiphora.

->mirrar

■mirrar

[de mirra; 1a FONT: s. XV, Curial]

v tr 1 Perfumar amb mirra.

2 Mesclar amb mirra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mirrar

GERUNDI: mirrant

PARTICIPI: mirrat, mirrada, mirrats, mirrades

INDICATIU PRESENT: mirro, mirres, mirra, mirrem, mirreu, mirren

INDICATIU IMPERFET: mirrava, mirraves, mirrava, mirràvem, mirràveu, mirraven

INDICATIU PASSAT: mirrí, mirrares, mirrà, mirràrem, mirràreu, mirraren

INDICATIU FUTUR: mirraré, mirraràs, mirrarà, mirrarem, mirrareu, mirraran

INDICATIU CONDICIONAL: mirraria, mirraries, mirraria, mirraríem, mirraríeu, mirrarien

SUBJUNTIU PRESENT: mirri, mirris, mirri, mirrem, mirreu, mirrin

SUBJUNTIU IMPERFET: mirrés, mirressis, mirrés, mirréssim, mirréssiu, mirressin

IMPERATIU: mirra, mirri, mirrem, mirreu, mirrin

->mirris

mirris

f BOT Planta herbàcia robusta de la família de les umbel·líferes (Myrrhis odorata), d’olor agradable, com d’anís, rarament cultivada, que es fa en herbassars de muntanya.

->mirtàcies

■mirtàcies

Part. sil.: mir_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família de mirtals constituïda per plantes llenyoses perennifòlies, de fulles simples, glàndules oleíferes aromàtiques i flors amb estams nombrosos.

2 sing Planta de la família de les mirtàcies.

->mirtals

mirtals

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies integrat per plantes correntment llenyoses, de flors cícliques i sovint tetràmeres.

2 sing Planta de l’ordre de les mirtals.

->mirtiforme

■mirtiforme

adj BOT Semblant a la murta.

->mirtil

■mirtil

m BOT Nabiu.

->mis-

■mis-

Forma prefixada del mot grec mísos, que significa ‘odi’. Ex.: misantrop.

->misàndria

■misàndria

Part. sil.: mi_sàn_dri_a

f PSIC i PSIQ Aversió als homes, al sexe masculí.

->misantrop

■misantrop -a

[de mis- i -antrop; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f PSIC Afectat de misantropia.

->misantropia

■misantropia

Part. sil.: mi_san_tro_pi_a

[de mis- i -antropia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f PSIC Aversió a les persones i en general a la societat.

->misantròpic

■misantròpic -a

[de mis- i -antròpic; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj PSIC Relatiu o pertanyent a la misantropia.

->miscal

miscal

m NUMIS Unitat ponderal àrab, habitualment referida al dinar d’or.

->miscel·lani

■miscel·lani -ània

[del ll. miscellaneus, -a, -um ‘barrejat’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Que es compon d’elements diversos. Un còdex miscel·lani.

2 f Mescla de coses vàries.

3 f esp BIBLIOT i LIT 1 Llibre que conté escrits de temàtica diversa pertanyents a un sol autor o a diversos autors.

2 Obra composta de treballs en prosa o en vers, publicada en homenatge a un escriptor, un polític, un científic, etc., pels seus amics.

3 Aplec manuscrit d’escrits sobre matèries vàries, al qual foren especialment afeccionats els erudits mallorquins dels segles XVIII i XIX.

4 Recull de diversos opuscles que, a les biblioteques, solen ésser relligats conjuntament, atenent a llur format.

->miscibilitat

■miscibilitat

[de miscible]

f QUÍM FÍS Qualitat de miscible.

->miscible

■miscible

[del b. ll. miscibĭlis ‘que pot ser barrejat’, der. de miscēre ‘barrejar’]

adj QUÍM FÍS Dit d’alguns líquids i algunes substàncies que tenen la propietat de poder-se mesclar en totes proporcions, formant una fase homogènia.

->míser

■míser -a

[del ll. mĭser, -a, -um ‘miserable’; 1a FONT: 1472]

adj Miserable.

->miserable

■miserable

[del ll. miserabĭlis ‘digne de pietat’; 1a FONT: 1373]

1 adj 1 Digne de compassió per la seva desgràcia.

2 p ext La miserable condició humana.

2 esp 1 adj i m i f Extremament pobre. Uns quants rics i infinitat de miserables.

2 adj p ext Vestits miserables. Un país miserable.

3 adj i m i f Extraordinàriament gasiu, mesquí. No us donarà ni un cèntim: és un miserable.

4 adj i m i f Que mereix el menyspreu, la indignació, per la seva abjecció, vilesa. És un miserable traïdor. Miserable! Causar la ruïna dels seus companys!

5 adj Menyspreable pel seu ínfim valor, la seva insignificança o insuficiència. Els miserables brins de brossa seca. I tot per una miserable herència! Miserables interessos!

->miserablement

■miserablement

[de miserable; 1a FONT: s. XV]

adv D’una manera miserable, molt pobrament.

->miseració

■miseració

Part. sil.: mi_se_ra_ci_ó

[del ll. miseratio, -ōnis ‘compassió’; 1a FONT: 1328]

f ant Commiseració, misericòrdia.

->miseratí

miseratí -ina

adj i m i f Almiseratí.

->miserere

■miserere

[del ll. miserēre, 2 pers. sing. de l’imperatiu de miserēri ‘tenir pietat, compadir-se’; aplicat a un còlic desesperat per fulminant, perquè, quan es presentava, ja podien resar aquest salm penitencial, propi dels darrers moments d’un malalt; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m 1 LITÚRG Salm cinquantè de la Bíblia, anomenat així pel seu començament, en llatí (Miserere mei Deus). Resar dos misereres. El cant del miserere.

2 p ext Mot usat per a expressar idees de dolor, penediment, desgràcia, imminència de mort. Ja li pots cantar el miserere.

3 còlic miserere (o simplement miserere) ant PAT Oclusió intestinal.

->misèria

■misèria

Part. sil.: mi_sè_ri_a

[del ll. miseria ‘desgràcia’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Circumstància adversa que fa, a qui la pateix, digne de compassió. Les misèries de la vida. No poden sinó contar misèries, pobra gent!

2 esp 1 Extrema pobresa. Viure, morir, en la misèria. Salvar algú de la misèria.

2 Conjunt d’elements que són indici d’extrema pobresa. Hi ha molta misèria en aquella regió.

3 Brutícia extrema, especialment amb presència de paràsits.

3 Cosa de poc valor, quantitat molt petita i insuficient d’alguna cosa. Tan ric i ens va donar una misèria!

->misericòrdia

■misericòrdia

Part. sil.: mi_se_ri_còr_di_a

[del ll. misericordia ‘compassió, pietat’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 1 Profunda pietat o compassió que impulsa a perdonar i a socórrer.

2 obra de misericòrdia CATOL Cadascuna de les bones obres que tenen per objecte ajudar el proïsme.

2 Petit seient fixat sota cada cadira d’un cor monàstic o canonical que permet de repenjar-s’hi tot estant dret.

3 Petit punyal amb què antigament hom lluitava en faltar les altres armes i donava el cop de gràcia a l’adversari caigut.

->misericordiós

■misericordiós -osa

Part. sil.: mi_se_ri_cor_di_ós

[del b. ll. misericordiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

adj Que té misericòrdia.

->misericordiosament

■misericordiosament

Part. sil.: mi_se_ri_cor_di_o_sa_ment

[de misericordiós]

adv Amb misericòrdia, d’una manera misericordiosa.

->miseriós

■miseriós -osa

Part. sil.: mi_se_ri_ós

[de misèria; 1a FONT: 1911]

adj Que es troba a la misèria; miserable.

->miseriosament

■miseriosament

Part. sil.: mi_se_ri_o_sa_ment

[de miseriós]

adv Miserablement.

->misèrrim

■misèrrim -a

[del ll. miserrĭmus, -a, -um, superlatiu de miser ‘miserable’; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj Extremament miserable.

->misèrrimament

■misèrrimament

[de misèrrim]

adv D’una manera misèrrima.

->misidacis

misidacis

m ZOOL 1 pl Ordre de crustacis del superordre dels peracàrides, de mida petita i proveïts d’apèndixs toràcics bífids i els segments recoberts per la closca.

2 sing Crustaci de l’ordre dels misidacis.

->miskito

miskito

adj i m i f ETNOL Misquito.

->mislater

■mislater -a

adj i m i f De Mislata (Horta).

->miso

miso

m ALIM i GASTR Pasta fermentada elaborada amb una barreja d’aigua, soia i civada o arròs, de gust salat i amb un contingut proteic elevat, molt utilitzada en la cuina japonesa.

->miso-

■miso-

Forma prefixada del mot grec mísos, que significa ‘odi’. Ex.: misogàmia, misogínia.

->misògam

■misògam -a

[de miso- i -gam]

adj Que té aversió al matrimoni.

->misogàmia

■misogàmia

Part. sil.: mi_so_gà_mi_a

[de miso- i -gàmia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f Aversió al matrimoni.

->misogin

■misogin -ògina

[de miso- i -gin]

1 adj Que té misogínia.

2 m i f Persona que té aversió a les dones.

->misogínia

■misogínia

Part. sil.: mi_so_gí_ni_a

[de miso- i -gínia]

f PSIQ Aversió a les dones.

->misòleg

■misòleg -òloga

[de miso- i -leg]

adj i m i f Que té misologia.

->misologia

■misologia

Part. sil.: mi_so_lo_gi_a

[de miso- i -logia]

f Aversió a la discussió, al raonament a la manera escolàstica.

->misoneisme

■misoneisme

Part. sil.: mi_so_ne_is_me

[deriv. de miso- i el gr. néos ‘nou’]

m Aversió a les novetats, a les innovacions.

->misoneista

■misoneista

Part. sil.: mi_so_ne_is_ta

[deriv. de miso- i el gr. néos ‘nou’]

m i f Persona que té aversió a les novetats, a les innovacions.

->misopèdia

■misopèdia

Part. sil.: mi_so_pè_di_a

[de miso- i el gr. paideía ‘ensenyament’, der. de paîs, paidós ‘infant’]

f Aversió als infants.

->mispíquel

■mispíquel

m MINERAL Arsenopirita.

->misquito

■misquito

1 adj Relatiu o pertanyent als misquitos.

2 m i f ETNOL Individu del poble amerindi que habita a la zona costanera d’Hondures i de Nicaragua.

->miss

miss^* [mís]

[mot angl., abreviació de mistress ‘senyora’, títol de cortesia (correlatiu al de master), de l’angl. mitjà maistresse, i aquest, del fr. ant. maistresse ‘mestressa; amant’]

[pl misses] f Títol donat a la guanyadora d’un concurs de bellesa.

->missa

■missa

[del ll. td. mĭssa ‘fórmula litúrgica conclusiva’, del ll. mittĕre ‘enviar, deixar anar’, tret de la fórmula final de l’eucaristia Ite, missa est ‘aneu-vos-en, és el comiat’; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 LITÚRG 1 En l’Església llatina, nom donat a la celebració de l’eucaristia. Dir, celebrar, el sacerdot la missa. Anar a missa. Sortir de missa. Missa primera (o d’alba). Missa de difunts (o de rèquiem).

2 anar a missa (una cosa) fig Ésser irrefutable, segura. Això que us he dit va a missa.

3 arribar a misses dites fig Fer tard.

4 ésser de missa Ésser missaire, anar molt a l’església. No són gent de missa.

5 missa baixa Expressió amb què antigament hom designava la missa que no era cantada.

6 missa d’ànimes Missa que els rectors havien de celebrar per les ànimes del purgatori amb les almoines que es recollien al bací d’ànimes.

7 missa de cos present Missa de funeral celebrada en sufragi d’un difunt el cos del qual és present a l’església.

8 missa del gall Missa solemne que hom canta a mitjanit de Nadal.

9 missa de menjars Missa que el rector havia de celebrar per cada mas com a compensació del tribut o dret de menjar.

10 missa d’estaca Missa que per una fundació pia se celebrava a hora fixa i en un altar determinat.

11 missa d’or Missa que celebra el sacerdot per a commemorar el cinquantè aniversari de la seva primera missa.

12 missa grega Nom que rebia a Vic una missa celebrada per Nadal pel bisbe acompanyat de dotze preveres revestits de capes.

13 missa negra ESOT Paròdia de la missa catòlica celebrada per un apòstata, per implorar un favor al dimoni, sovint acompanyada d’actes lúbrics i àdhuc de sacrificis humans.

14 missa nova Primera missa que diu un sacerdot.

2 MÚS Composició musical escrita damunt el text de l’ordinari de la missa.

3 pop Església. Viuen prop de missa.

4 pl pop Diners. Quantes misses costa, això? D’on et penses que surten les misses?

->missacantant

■missacantant

[de missa i cantar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m CATOL Sacerdot que celebra la primera missa.

->missadient

■missadient

Part. sil.: mis_sa_di_ent

[de missa i dir¹]

m CATOL Missacantant.

->missaire

■missaire

Part. sil.: mis_sai_re

[de missa]

adj i m i f CATOL Molt devot, que va molt a missa, a l’església.

->missal

■missal

[del b. ll. missalis, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

m LITÚRG 1 Llibre litúrgic usat pel sacerdot en la celebració de la missa.

2 Llibret per a ús dels fidels que conté els texts per a la celebració de la missa al llarg de l’any litúrgic, en llatí i en versió vernacla, antigament, o només en llengua vernacla.

->missatge

■missatge

[del b. ll. missatĭcus ‘missatger; missatge’, der. de missus ‘enviat’, participi de mittĕre ‘enviar’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 1 Comunicació, notícia, tramesa a un destinatari determinat. Han tramès un missatge d’adhesió al rei. Reberen el missatge que la comtessa era morta. Un missatge telegràfic. Un missatge d’amor.

2 Comunicació oficial que el cap de l’estat o d’una entitat, el papa, etc., dirigeix a la nació, a les cambres legislatives, als membres d’una entitat, als fidels, etc., en ocasió d’un esdeveniment important o per algun motiu greu.

3 INFORM Seqüència de caràcters usada per a contenir i transmetre dades.

4 INFORM Informació donada per un programa o un sistema operatiu d’un ordinador, per tal d’assenyalar l’estat d’execució d’una feina, per a exposar errors detectats o per a requerir una informació concreta.

5 COMUN Seqüència de senyals combinada segons unes regles determinades, que un emissor transmet a un receptor a través d’un canal.

6 missatge de text (o missatge SMS) TELECOM [sigla SMS] Missatge alfanumèric de llargada limitada, que hom envia i rep des d’un telèfon mòbil, a través del servei de missatges curts.

2 fig 1 Allò que una doctrina religiosa, filosòfica, etc., revela, ensenya, essencialment. El missatge cristià.

2 esp Contingut ideològic, moral, etc., que pretén de transmetre una obra literària, artística, etc.

3 Persona encarregada de portar o anar a cercar alguna cosa; andador.

4 A Mallorca i Menorca, home llogat per mesos o per un any per a fer la feina en una possessió o un lloc.

->missatger

■missatger -a

[de missatge; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f 1 1 Que porta un missatge. Un colom missatger. Trametre missatgers.

2 Motorista que duu encàrrecs, cartes, paquets, etc., a domicili.

2 fig Que anuncia alguna cosa. Les orenetes, missatgeres de la primavera. La coloma, missatgera de pau.

->missatgeria

■missatgeria

Part. sil.: mis_sat_ge_ri_a

[de missatger; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f TRANSP 1 Transport de paquets, de viatgers, etc., per mitjà d’un servei regular de terra o de mar.

2 Empresa o societat que té establert un servei de missatgers motoritzats.

->misser¹

■misser¹ -a

[contracció del ll. mi senior ‘senyor meu’ (vocatiu)]

1 m HIST Tractament donat antigament als doctors llicenciats en dret, civil o canònic.

2 m i f 1 A Mallorca i Menorca, advocat.

2 iròn A Mallorca i Menorca, persona que xerra molt amb pretensions de saber moltes coses, o que es mostra aviciada i exigent.

->misser²

■misser² -a

[de missa]

adj i m i f Missaire.

->misserejar

■misserejar

[de misser¹]

v 1 intr 1 A Mallorca i Menorca, exercir d’advocat, fer de misser.

2 A Mallorca i Menorca, pretendre saber molt.

2 tr Tafanejar. Em vaig acostar a misserejar aquells papers.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: misserejar

GERUNDI: misserejant

PARTICIPI: misserejat, misserejada, misserejats, misserejades

INDICATIU PRESENT: misserejo, missereges, missereja, misseregem, misseregeu, misseregen

INDICATIU IMPERFET: misserejava, misserejaves, misserejava, misserejàvem, misserejàveu, misserejaven

INDICATIU PASSAT: misseregí, misserejares, misserejà, misserejàrem, misserejàreu, misserejaren

INDICATIU FUTUR: misserejaré, misserejaràs, misserejarà, misserejarem, misserejareu, misserejaran

INDICATIU CONDICIONAL: misserejaria, misserejaries, misserejaria, misserejaríem, misserejaríeu, misserejarien

SUBJUNTIU PRESENT: misseregi, misseregis, misseregi, misseregem, misseregeu, misseregin

SUBJUNTIU IMPERFET: misseregés, misseregessis, misseregés, misseregéssim, misseregéssiu, misseregessin

IMPERATIU: missereja, misseregi, misseregem, misseregeu, misseregin

->míssil

■míssil

[de l’angl. missile (1945), i aquest, del ll. missĭle ‘projectil’, neutre substantivat de l’adj. missĭlis ‘que es pot llançar’, der. de missus, participi de mittere ‘enviar; llançar’]

m ARM i AERON Giny aeri autopropulsat destinat a aconseguir un fitó.

->missilístic

■missilístic -a

[de míssil]

ARM 1 adj Relatiu o pertanyent als míssils.

2 f Tècnica relativa a la construcció i a l’ús dels míssils.

->missió

■missió

Part. sil.: mis_si_ó

[del ll. missio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Obra que hom encarrega a una persona o a un conjunt de persones d’anar a acomplir. L’enviat tornarà quan haurà acabat la seva missió. Li han encarregat una missió oficiosa a París. Una missió diplomàtica. Una missió cultural.

2 esp HIST REL i CRIST Tramesa de sacerdots i de missioners en general a noves terres per a propagar-hi una doctrina religiosa.

3 CRIST En la doctrina trinitària, nom amb què hom designa l’acció creadora i historicosalvífica de la segona i la tercera persona de la Trinitat.

4 en missió loc adv Amb l’encàrrec d’acomplir una missió. El govern l’ha enviat en missió a Egipte.

5 santa missió CATOL Sèrie continuada de prèdiques, lliçons doctrinals i exercicis pietosos que són fets durant alguns dies en una parròquia o localitat per un o uns quants sacerdots, anomenats missioners.

2 p ext 1 Conjunt dels qui són enviats en missió. Han tramès una missió científica a l’Antàrtida.

2 missió diplomàtica DR INTERN Conjunt de persones enviades per un govern a un altre davant el qual són acreditades diplomàticament.

3 Edifici, residència, etc., que serveix de seu o centre de les activitats pròpies de les persones enviades en missió.

4 p ext Obra o funció particular encomanada a una persona o un conjunt de persones o que hom considera com un deure íntim. La missió del secretari dins el partit. Aquesta és la missió a la qual em sento destinat.

->missional

missional

Part. sil.: mis_si_o_nal

[del ll. ecl. missionalis, íd.]

adj Relatiu o pertanyent a les missions o als missioners.

->missioner

■missioner -a

Part. sil.: mis_si_o_ner

[de missió; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Relatiu o pertanyent a la missió o a les missions.

2 m i f 1 Persona dedicada a l’evangelització d’un país de majoria no cristiana, on no és establerta la jerarquia indígena.

2 Predicador d’una santa missió.

3 m i f Persona que propaga una religió o una ideologia.

4 m i f CRIST Nom donat als membres d’alguns instituts religiosos. Missionera de la Caritat.

->missionista

■missionista

Part. sil.: mis_si_o_nis_ta

[de missió; 1a FONT: 1696, DLac.]

m i f Missioner.

->missionologia

missionologia

Part. sil.: mis_si_o_no_lo_gi_a

[de missió i -logia]

f Conjunt d’estudis que fan referència a l’activitat missionera.

->mississipià

■mississipià -ana

Part. sil.: mis_sis_si_pi_à

1 adj Relatiu o pertanyent al riu Mississipí (Amèrica del N) o al mississipià.

2 m ESTRATIG Subsistema (i subperíode) que correspon al carbonífer inferior, equivalent al dinantià europeu clàssic.

->missiu

■missiu -iva

Part. sil.: mis_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. missus, -a, -um, participi del ll. mittĕre ‘enviar’; 1a FONT: 1638]

1 adj ant Dit de l’escrit que hom tramet per comunicar un missatge.

2 [usat només en el llenguatge literari] f carta 1.

->mistacocàrides

mistacocàrides

m ZOOL 1 pl Superordre de la classe dels crustacis, constituït per formes molt petites de cos vermiforme, amb dos parells de maxil·les i sense apèndix als segments abdominals.

2 sing Crustaci del superordre dels mistacocàrides.

->mistagog

■mistagog -a

m i f HIST REL Persona que inicia en els misteris.

->mistagògia

■mistagògia

Part. sil.: mis_ta_gò_gi_a

f HIST REL i CRIST Iniciació en els misteris, consistent en una explicació dels ritus sagrats i de llur contingut doctrinal.

->mistagògic

■mistagògic -a

adj HIST REL i CRIST Relatiu o pertanyent a la mistagògia.

->mistaire

mistaire

Part. sil.: mis_tai_re

[de misto; 1a FONT: s. XX, Oller]

m i f obs Fabricant o venedor, especialment revenedor ambulant, de mistos, de llumins.

->mistela

■mistela

[probablement d’un it. dial. mistella, der. de misto, participi de mescere ‘mesclar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f ALIM 1 Beguda feta amb aiguardent, aigua, sucre i canyella.

2 Vi dolç que hom obté per afegiment d’alcohol al most, de manera que hi ha una aturada fermentativa i el vi resultant presenta més sucre que el corrent.

->misteri

■misteri

[del ll. mysterium, i aquest, del gr. mystḗrion, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 1 HIST REL En les religions antigues, orientals i gregues, ritu i doctrina reservats als iniciats.

2 fig Cosa oculta, obscura, a algú o a tothom. És un misteri d’on treu tants diners. Penetrar els misteris de la ciència.

3 fig Circumstància de fer una cosa d’una manera secreta, amb el coneixement de molt pocs, especialment fent ostentació d’aquesta reserva. Duen amb molt misteri els preparatius del casori. Sempre va amb misteris. De tot en fa misteri.

2 CRIST 1 Designi de Déu de realitzar la salvació dels homes per mitjà de Jesucrist, designi ocult durant tots els segles, però ara revelat als creients.

2 Cadascun dels passos de la vida, passió i mort de Jesucrist, objecte de diverses festes del culte litúrgic i que, alhora, constitueixen les parts en què es divideix el rosari.

3 Representació, en la imatgeria, d’aquests mateixos passos.

4 misteri pasqual LITÚRG Actualització, per mitjà de la celebració litúrgica, de l’eficàcia de l’obra salvadora de Crist, sobretot la seva mort i resurrecció.

5 sants misteris LITÚRG Eucaristia.

6 teologia dels misteris TEOL i LITÚRG Teologia basada en l’antiga concepció litúrgica i patrística, segons la qual el misteri no es redueix al seu aspecte intel·lectualista, sinó que és una presència actual de l’acció salvífica de Crist participada pels fidels en la celebració litúrgica.

3 TEAT Representació dramàtica de tema religiós, d’origen medieval, en la qual eren escenificats passatges de la vida de Crist, de la Mare de Déu o d’algun sant.

->mistèric

■mistèric -a

[de misteri]

adj HIST REL Relatiu o pertanyent als misteris religiosos. Religions mistèriques.

->misteriós

■misteriós -osa

Part. sil.: mis_te_ri_ós

[de misteri; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que implica o enclou misteri. Un crim misteriós.

2 Que es plau a fer misteri de les coses.

3 HIST REL Mistèric.

->misteriosament

■misteriosament

Part. sil.: mis_te_ri_o_sa_ment

[de misteriós]

adv Amb misteri, d’una manera misteriosa.

->místic

■místic -a

[del ll. mystĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. mystikós, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 RELIG i CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent als antics misteris religiosos.

2 adj Relatiu o pertanyent a la mística.

3 adj i m i f Iniciat en els antics misteris religiosos.

4 adj i m i f Donat a la mística, que té experiències místiques.

5 f Experiència, veritable o suposada, d’unió directa de l’home amb la divinitat.

6 teologia mística (o simplement mística) Part de la teologia que tracta de la mística.

2 adj i m LITÚRG 1 Dit del llibre litúrgic visigòtic que aplegava texts de la missa i de l’ofici en un volum.

2 A Catalunya, als segles XIV i XV, dit del missal que era la conjunció dels llibres primitius de la missa: antifoner o gradual, leccionari i sacramentari.

3 m CONSTR NAV Embarcació de dos o tres pals, de buc semblant al xabec, usada antigament a la Mediterrània.

4 f Actitud especialment política caracteritzada per una fe absoluta en la veritat d’un partit o una ideologia. Mística marxista.

->místicament

■místicament

[de místic]

adv D’una manera mística.

->misticets

■misticets

m ZOOL 1 pl Subordre de mamífers de l’ordre dels cetacis, constituït per les balenes i els rorquals, caracteritzats pel fet de no tenir dents i per la presència de les barbes o aparell filtrador per a llur alimentació planctòfaga.

2 sing Mamífer del subordre dels misticets.

->misticisme

■misticisme

[de místic; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 Doctrina que posa la perfecció en la mística.

2 Qualitat de místic.

3 Mística.

->misticitat

■misticitat

[de místic]

f Qualitat de místic.

->mistificació

■mistificació

Part. sil.: mis_ti_fi_ca_ci_ó

[de mistificar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 Acció de mistificar;

2 l’efecte.

->mistificador

■mistificador -a

[de mistificar]

adj i m i f Que mistifica.

->mistificar

■mistificar

[de místic; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr Falsejar, mitjançant la barreja o confusió dels elements d’una cosa, d’una notícia, etc., amb el fi d’enganyar. Aquesta història mistifica els fets.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mistificar

GERUNDI: mistificant

PARTICIPI: mistificat, mistificada, mistificats, mistificades

INDICATIU PRESENT: mistifico, mistifiques, mistifica, mistifiquem, mistifiqueu, mistifiquen

INDICATIU IMPERFET: mistificava, mistificaves, mistificava, mistificàvem, mistificàveu, mistificaven

INDICATIU PASSAT: mistifiquí, mistificares, mistificà, mistificàrem, mistificàreu, mistificaren

INDICATIU FUTUR: mistificaré, mistificaràs, mistificarà, mistificarem, mistificareu, mistificaran

INDICATIU CONDICIONAL: mistificaria, mistificaries, mistificaria, mistificaríem, mistificaríeu, mistificarien

SUBJUNTIU PRESENT: mistifiqui, mistifiquis, mistifiqui, mistifiquem, mistifiqueu, mistifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: mistifiqués, mistifiquessis, mistifiqués, mistifiquéssim, mistifiquéssiu, mistifiquessin

IMPERATIU: mistifica, mistifiqui, mistifiquem, mistifiqueu, mistifiquin

->misto

■misto

[d’un pl. de mixt ‘mesclat’, mixtos, pronunciat popularment mistos, d’on el sing. misto; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

1 m Llumí.

2 fer misto En esports en què intervé una bola o una pilota, tocar-la malament, d’esquitllada.

->mitan

mitan

[variant de mitjan amb pèrdua de la g de mig probablement per mossarabisme]

Mot emprat en l’expressió a mitan loc prep dial A mitjan. A mitan desembre.

->mitat

■mitat

[variant de meitat]

f dial Meitat.

->mitca

■mitca

m NUMIS Unitat ponderal islàmica, generalment referida al dinar d’or.

->mite

■mite

[del ll. td. mythos, i aquest, del gr. mỹthos, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 FILOS i RELIG Dita, narració, etc., plàstiques, fabuloses i generalment contraposades a qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, emprades sobretot per a expressar conviccions filosòfiques, cosmovisionals o religioses.

2 1 Narració fabulosa purament inventada.

2 Idea, figura, etc., presentades com a intocables, inqüestionables, absolutes.

->mitema

mitema

m HIST REL Segons alguns estudiosos de les religions, element d’un mite que es pot permutar amb un altre sense canviar l’estructura fonamental d’aquest mite.

->mitena

■mitena

[del fr. mitaine, íd., del fr. ant. mite ‘gata’, per comparació amb la pell suau del gat; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

f INDUM Guant sense dits, o amb els dits escapçats, per a resguardar del fred la mà sense impedir el tacte i el treball lliure dels dits.

->mitgenc

■mitgenc -a

[de mig]

1 adj 1 Que té una consistència, fortalesa, etc., en un grau ni molt alt ni molt baix. Formatge mitgenc.

2 Té un campar mitgenc.

2 m AGR Mestall.

3 f DR CAT 1 La meitat dels productes de la terra o del bestiar, corresponent a cadascun dels socis d’un contracte a mitges.

2 Contracte pel qual dos socis participen per parts iguals en els productes de la terra o de la cria de bestiar.

3 mitgenca mota Contracte pel qual un soci aporta tot el bestiar i l’altre aporta la feina de guardar-lo i de pasturar-lo.

->mitger

■mitger -a

[de mig; 1a FONT: 1459]

1 adj 1 Situat al mig, al centre d’altres coses.

2 CONSTR Dit de l’element arquitectònic que és comú a dues propietats contigües. Paret mitgera.

3 servitud de mitgera DR Servitud real que consisteix en la copropietat de la paret o de la tanca que separa dues propietats contigües.

2 m i f Persona que conrea les terres d’altri i es reparteix amb ell els fruits a mitges.

3 m DANSA Ballador de contrapàs que se situava aproximadament a la meitat del rengle i impulsava els balladors cap a la dreta o cap a l’esquerra.

4 METROL 1 m Mesura de vi equivalent a vuit porrons.

2 f Nom de diferents mesures antigues de líquids, de grans i de calç.

5 m i f OFIC El qui fa o ven mitges de seda, fil o cotó.

->mitgeria

■mitgeria

Part. sil.: mit_ge_ri_a

[de mitger]

f DR CAT Comunitat de propietat que els propietaris dels predis veïns tenen sobre determinats elements mitgers, com les parets o tanques.

->mitget

■mitget

[de mig]

m INDUM Mocador tallat o plegat diagonalment, de manera que té forma triangular.

->mitgeta

■mitgeta

[de mig]

f TÈXT En l’ordit de la seda, la meitat d’una troca.

->mític

■mític -a

[del ll. mythĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. mythikós, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al mite.

2 En contraposició a mitològic, dit d’allò que fa referència simplement al mite, sense cap mena d’ulterior implicació conceptual.

->míticament

■míticament

[de mític]

adv D’una manera mítica.

->mitificació

■mitificació

Part. sil.: mi_ti_fi_ca_ci_ó

[de mitificar]

f 1 Acció de mitificar;

2 l’efecte.

->mitificar

■mitificar

[de mite]

v tr 1 Convertir en mite. Els anglesos van mitificar les accions d’Artús.

2 Fer d’alguna persona o cosa un mite, quelcom molt important i intocable. Mitificar un guerrer, els orígens d’un país.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mitificar

GERUNDI: mitificant

PARTICIPI: mitificat, mitificada, mitificats, mitificades

INDICATIU PRESENT: mitifico, mitifiques, mitifica, mitifiquem, mitifiqueu, mitifiquen

INDICATIU IMPERFET: mitificava, mitificaves, mitificava, mitificàvem, mitificàveu, mitificaven

INDICATIU PASSAT: mitifiquí, mitificares, mitificà, mitificàrem, mitificàreu, mitificaren

INDICATIU FUTUR: mitificaré, mitificaràs, mitificarà, mitificarem, mitificareu, mitificaran

INDICATIU CONDICIONAL: mitificaria, mitificaries, mitificaria, mitificaríem, mitificaríeu, mitificarien

SUBJUNTIU PRESENT: mitifiqui, mitifiquis, mitifiqui, mitifiquem, mitifiqueu, mitifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: mitifiqués, mitifiquessis, mitifiqués, mitifiquéssim, mitifiquéssiu, mitifiquessin

IMPERATIU: mitifica, mitifiqui, mitifiquem, mitifiqueu, mitifiquin

->mitigable

■mitigable

[de mitigar]

adj Que pot ésser mitigat.

->mitigació

■mitigació

Part. sil.: mi_ti_ga_ci_ó

[del ll. mitigatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció de mitigar;

2 l’efecte.

->mitigador

■mitigador -a

[de mitigar]

adj i m i f Que mitiga.

->mitigament

■mitigament

[de mitigar]

m Acció de mitigar; mitigació.

->mitigant

■mitigant

[del ll. mitigans, -ntis, participi pres. de mitigare ‘mitigar’]

adj Que mitiga; mitigador.

->mitigar

■mitigar

[del ll. mitigare, íd.; 1a FONT: 1391]

v tr 1 Fer menys viu, especialment allò que molesta. Mitigar el dolor. Mitigar l’acidesa d’un líquid.

2 fig Mitigar un càstig.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mitigar

GERUNDI: mitigant

PARTICIPI: mitigat, mitigada, mitigats, mitigades

INDICATIU PRESENT: mitigo, mitigues, mitiga, mitiguem, mitigueu, mitiguen

INDICATIU IMPERFET: mitigava, mitigaves, mitigava, mitigàvem, mitigàveu, mitigaven

INDICATIU PASSAT: mitiguí, mitigares, mitigà, mitigàrem, mitigàreu, mitigaren

INDICATIU FUTUR: mitigaré, mitigaràs, mitigarà, mitigarem, mitigareu, mitigaran

INDICATIU CONDICIONAL: mitigaria, mitigaries, mitigaria, mitigaríem, mitigaríeu, mitigarien

SUBJUNTIU PRESENT: mitigui, mitiguis, mitigui, mitiguem, mitigueu, mitiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: mitigués, mitiguessis, mitigués, mitiguéssim, mitiguéssiu, mitiguessin

IMPERATIU: mitiga, mitigui, mitiguem, mitigueu, mitiguin

->mitil

■mitil

[del ll. mytĭlus, íd.]

m ZOOL Musclo.

->mitil-

mitil-

Forma prefixada del mot grec mytílos, que significa ‘musclo’. Ex.: mitiloide.

->mitili-

mitili-

Forma prefixada del mot grec mytílos, que significa ‘musclo’. Ex.: mitilicultura.

->mitilicultor

■mitilicultor -a

m i f ZOOT Persona que es dedica a la mitilicultura.

->mitilicultura

■mitilicultura

[de mitili- i cultura]

f ZOOT Cria industrial de musclos i d’espècies afins.

->mitílids

mitílids

m ZOOL 1 pl Família de lamel·libranquis de l’ordre dels filibranquis que inclou el musclo i el dàtil de mar.

2 sing Lamel·libranqui de la família dels mitílids.

->mitiloide

■mitiloide

Part. sil.: mi_ti_loi_de

adj Semblant a un musclo.

->míting

■míting

[de l’angl. meeting (s. XIII) ‘assemblea, reunió, trobada’, de to meet ‘trobar-se, reunir-se’; 1a FONT: c. 1900]

m 1 POLÍT Acte públic de propaganda, especialment sobre qüestions polítiques o socials, en què intervenen un o diversos oradors. El president del govern participà en un míting del seu partit.

2 Demostració, especialment esportiva, davant el públic. Míting atlètic.

->mitització

mitització

Part. sil.: mi_tit_za_ci_ó

[de mititzar]

f 1 Acció de mititzar;

2 l’efecte.

->mititzar

mititzar

[de mite]

v tr Fer, crear, establir, mites.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mititzar

GERUNDI: mititzant

PARTICIPI: mititzat, mititzada, mititzats, mititzades

INDICATIU PRESENT: mititzo, mititzes, mititza, mititzem, mititzeu, mititzen

INDICATIU IMPERFET: mititzava, mititzaves, mititzava, mititzàvem, mititzàveu, mititzaven

INDICATIU PASSAT: mititzí, mititzares, mititzà, mititzàrem, mititzàreu, mititzaren

INDICATIU FUTUR: mititzaré, mititzaràs, mititzarà, mititzarem, mititzareu, mititzaran

INDICATIU CONDICIONAL: mititzaria, mititzaries, mititzaria, mititzaríem, mititzaríeu, mititzarien

SUBJUNTIU PRESENT: mititzi, mititzis, mititzi, mititzem, mititzeu, mititzin

SUBJUNTIU IMPERFET: mititzés, mititzessis, mititzés, mititzéssim, mititzéssiu, mititzessin

IMPERATIU: mititza, mititzi, mititzem, mititzeu, mititzin

->mitja

■mitja

[reducció de mitja calça, nom que rebé la part inferior de la calça en separar-se en dues peces; 1a FONT: 1662]

f 1 INDUM 1 Cadascuna de les dues peces de vestir de cotó, llana, seda o fibres artificials que s’adapta al peu i a la cama generalment fins més amunt del genoll. Mitges de seda. Portar les mitges al garró.

2 pl Pantis.

2 fer mitja Entrellaçar els fils, amb agulles llargues especials (agulles de fer mitja) per fer-ne jerseis, mitjons, etc.

->mitjà

■mitjà -ana

Cp. les acc. 2 i 3 amb medi i l’acc. 1 amb mig mitja 1 1

[del ll. medianus, -a, -um, íd., der. de medius ‘mig’; 1a FONT: s. XIII]

1 adj 1 Que és igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, qualitat, grau, etc., o entre dues altres parts o coses determinades dins una successió. El punt mitjà d’una recta. La mida mitjana. El curs mitjà d’un riu. El fill gran, el fill mitjà i el fill petit. Ensenyament elemental, mitjà i superior. L’edat antiga, la mitjana i la moderna. Els termes mitjans d’una proposició.

2 p ext Que és del tipus més corrent, més general. El lector mitjà.

3 FON Dit del so que té el punt d’articulació entre la part posterior i l’anterior de la cavitat bucal.

4 FON Dit de la vocal que té el grau d’obertura entre el de les vocals tancades i el de les obertes.

5 quantitat mitjana (o terme, o valor, etc., mitjà) ESTAD i MAT Mitjana. La temperatura mitjana d’un dia, d’un mes.

2 m Cosa situada entre dos extrems o entre dues altres coses. Déu no té ni començament, ni mitjà, ni fi.

3 1 m Allò que serveix per a arribar a un fi. Quins mitjans ha emprat per a aconseguir-ho? Per a ell tots els mitjans són bons. El fi no justifica els mitjans. Mitjans de subsistència. Mitjans de transport.

2 mitjà de comunicació de massa (o simplement mitjà de comunicació) TELECOM Sistema de transmissió d’informació dirigida a un gran públic, com la premsa, la ràdio, la televisió, etc.

3 per mitjà de loc prep Expressió que introdueix la persona o cosa de què hom es val per a arribar a un fi. Ho vaig aconseguir per mitjà d’ell. Feu-li-ho saber per mitjà d’una carta.

4 m ant i dial CONSTR Carreu.

->mitjacanya

■mitjacanya

[de mig i canya]

f FUST 1 Motllura còncava de secció semicircular.

2 Llistó de secció semicircular.

3 Gúbia.

->mitjacerilla

■mitjacerilla

m col·loq Home escanyolit i insignificant.

->mitjaire

■mitjaire

Part. sil.: mit_jai_re

[de mitja]

1 m i f OFIC 1 mitger 5.

2 Persona que fa peces de gènere de punt a casa.

2 m ORNIT Teixidor.

->mitjallana

■mitjallana

[de mig i llana]

f TÈXT Roba fabricada amb cotó per ordit i trama de llana.

->mitjalluna

■mitjalluna

[de mig i lluna]

f 1 Nom donat a diversos instruments, peces, etc., la forma dels quals és de mitja lluna.

2 Eina de cuina que consisteix en una fulla, generalment d’acer, amb el costat tallant corbat enfora.

->mitjamossa

mitjamossa

f 1 CONSTR Mena d’encaix, per a unir dos llistons en angle recte, que consisteix a rebaixar-los a la meitat del seu gruix, de manera que, en unir-los, el conjunt resulta del mateix gruix que cadascun d’ells.

2 MEC Rebaix que hom fa en la llanda d’una roda a fi de poder-hi posar una dent postissa.

->mitjan

■mitjan

[d’una confusió de mijant, del ll. mediare ‘estar al mig’, i mijà, del ll. medianus ‘mitjà’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

adj inv Mot emprat en l’expressió a (o de, o fins a, etc.) mitjan loc prep Cap a la meitat d’un espai de temps. A mitjan agost. De mitjan segle disset a la primeria del divuit.

->mitjana

■mitjana

Cp. l’acc. 5 amb mediana

f 1 AGR Cadascuna de les dues o tres barres de secció quadrada damunt les quals hom carrega el pes de la biga de la premsa de lliura en els moments de descans.

2 ALIM 1 Porció de carn d’un cap de bestiar compresa entre les costelles i el bescoll.

2 Ampolla de cervesa que conté aproximadament un terç de litre.

3 CONSTR NAV 1 Arbre situat més a prop de la popa en les embarcacions de tres pals.

2 Segon pal llevadís que porten algunes embarcacions de pesca, dites de mitjana.

4 EMBAL i FUST Peça que va al mig del fons d’una bóta, d’un atuell, d’una caixa, etc.

5 1 ESTAD i MAT Quocient de la suma de dues o més quantitats per llur nombre. La mitjana de 3, 9 i 12 és 8.

2 mitjana de gols ESPORT Mitjana que hom estableix entre els gols a favor i els gols en contra utilitzada per a desfer un empat de punts entre dos o més equips que han obtingut el mateix nombre de punts al final d’un campionat.

3 mitjana de punts ESPORT En el basquetbol, mitjana que hom estableix entre els punts a favor i els punts en contra utilitzada per a desfer un empat entre dos o més equips al final d’una competició disputada segons el sistema de lliga.

6 GEOG 1 Illeta al mig d’un riu.

2 Terreny inundable vora un riu.

7 GEOM En un triangle, segment que va d’un vèrtex al centre del costat oposat, i que es talla amb les altres mitjanes en un punt anomenat baricentre.

8 OBR PÚBL Separador dels corrents de trànsit d’una carretera que tenen diferent sentit.

->mitjanada

mitjanada

[de mitjà]

f dial CONSTR Envà de mitjans que separa una habitació d’una altra.

->mitjanament

■mitjanament

[de mitjà]

adv D’una manera mitjana.

->mitjanar

mitjanar

v tr ESTAD i MAT Calcular o fer la mitjana aritmètica de (dues o més quantitats).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mitjanar

GERUNDI: mitjanant

PARTICIPI: mitjanat, mitjanada, mitjanats, mitjanades

INDICATIU PRESENT: mitjano, mitjanes, mitjana, mitjanem, mitjaneu, mitjanen

INDICATIU IMPERFET: mitjanava, mitjanaves, mitjanava, mitjanàvem, mitjanàveu, mitjanaven

INDICATIU PASSAT: mitjaní, mitjanares, mitjanà, mitjanàrem, mitjanàreu, mitjanaren

INDICATIU FUTUR: mitjanaré, mitjanaràs, mitjanarà, mitjanarem, mitjanareu, mitjanaran

INDICATIU CONDICIONAL: mitjanaria, mitjanaries, mitjanaria, mitjanaríem, mitjanaríeu, mitjanarien

SUBJUNTIU PRESENT: mitjani, mitjanis, mitjani, mitjanem, mitjaneu, mitjanin

SUBJUNTIU IMPERFET: mitjanés, mitjanessis, mitjanés, mitjanéssim, mitjanéssiu, mitjanessin

IMPERATIU: mitjana, mitjani, mitjanem, mitjaneu, mitjanin

->mitjançant

■mitjançant

[de mitjançar; 1a FONT: 1300]

1 prep 1 Per mitjà de. Mitjançant l’ajut de Déu.

2 A condició de. Ho faran mitjançant aquesta paga.

2 mitjançant que loc conj A condició que.

->mitjançar

■mitjançar

[d’un ll. *mediantiare ‘estar enmig’, der. de *medians, -ntis, participi pres. de mediare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr Intercedir, servir de mitjancer o intermediari. Vaig haver de mitjançar entre les parts.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mitjançar

GERUNDI: mitjançant

PARTICIPI: mitjançat, mitjançada, mitjançats, mitjançades

INDICATIU PRESENT: mitjanço, mitjances, mitjança, mitjancem, mitjanceu, mitjancen

INDICATIU IMPERFET: mitjançava, mitjançaves, mitjançava, mitjançàvem, mitjançàveu, mitjançaven

INDICATIU PASSAT: mitjancí, mitjançares, mitjançà, mitjançàrem, mitjançàreu, mitjançaren

INDICATIU FUTUR: mitjançaré, mitjançaràs, mitjançarà, mitjançarem, mitjançareu, mitjançaran

INDICATIU CONDICIONAL: mitjançaria, mitjançaries, mitjançaria, mitjançaríem, mitjançaríeu, mitjançarien

SUBJUNTIU PRESENT: mitjanci, mitjancis, mitjanci, mitjancem, mitjanceu, mitjancin

SUBJUNTIU IMPERFET: mitjancés, mitjancessis, mitjancés, mitjancéssim, mitjancéssiu, mitjancessin

IMPERATIU: mitjança, mitjanci, mitjancem, mitjanceu, mitjancin

->mitjancer

■mitjancer -a

[de mitjà; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adj i m i f Dit de la persona de l’acció de la qual hom es val per a obtenir alguna cosa d’un altre; intercessor.

->mitjanceria

■mitjanceria

Part. sil.: mit_jan_ce_ri_a

[de mitjancer; 1a FONT: s. XV]

f 1 Qualitat de mitjancer.

2 mediació 1.

->mitjania

■mitjania

Part. sil.: mit_ja_ni_a

[de mitjà; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de mitjà.

2 Persona mediocre. Com a narrador no passa d’ésser una mitjania.

3 Terme mitjà entre dos extrems. La torre és a la mitjania entre el meu poble i el seu. Una meitat a la mitjania de l’any, i l’altra a la darreria.

->mitjanit

■mitjanit

[de mig i nit¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ASTR Culminació inferior del Sol.

2 [en l’horari usual] p ext Les dotze de la nit.

3 p ext Part de la nit al volt de mitjanit.

->mitjapoma

mitjapoma

m desp dial Home efeminat; marieta.

->mitjapunta

■mitjapunta

m i f ESPORT Jugador que ocupa una posició intermèdia entre el davanter i el mig.

->mitjó

■mitjó

[masculinització de mitja en forma diminutiva]

m INDUM Cadascuna de les dues peces de vestir de cotó, llana o fibra que cobreix, ajustant-s’hi, el peu i la part baixa de la cama. Mitjons de llana.

->mitjo-mitjo

mitjo-mitjo

adv dial Així així, mig mig.

->mito-¹

mito-¹

Forma prefixada del mot grec mítos, que significa ‘fil, filament’. Ex.: mitòtic, mitocondri.

->mito-²

■mito-²

Forma prefixada del mot grec mýthos, que significa ‘faula, llegenda’. Ex.: mitologia, mitogonia, mitomania.

->mitocondri

■mitocondri

m CIT Orgànul de les cèl·lules eucariotes d’origen simbiogenètic responsable de la respiració cel·lular.

->mitocòndria

mitocòndria

Part. sil.: mi_to_còn_dri_a

f CIT Mitocondri.

->mitocondrial

■mitocondrial

Part. sil.: mi_to_con_dri_al

adj CIT Relatiu o pertanyent al mitocondri.

->mitogonia

■mitogonia

Part. sil.: mi_to_go_ni_a

[de mito-² i -gonia]

f MIT Estudi de l’origen dels mites.

->mitògraf

■mitògraf -a

[de mito-² i -graf]

m i f MIT Persona que descriu, explica o compon mites.

->mitografia

■mitografia

Part. sil.: mi_to_gra_fi_a

[de mito-² i -grafia]

f MIT Descripció o explicació de mites.

->mitogràfic

■mitogràfic -a

[de mitografia]

adj MIT Relatiu o pertanyent a la mitografia o als mitògrafs.

->mitòleg

■mitòleg -òloga

[de mito-² i -leg]

m i f MIT Persona versada en mitologia.

->mitologema

mitologema

[del gr. mythologḗma, íd.]

m 1 MIT 1 Narració de mites.

2 p ext Idea o fórmula que pren el valor de mite social o polític.

2 HIST REL Mitema.

->mitologia

■mitologia

Part. sil.: mi_to_lo_gi_a

[del gr. mythología, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f HIST REL 1 Conjunt de mites d’un poble, d’un conjunt de pobles o d’una zona geogràfica o també relatius a una religió o a una divinitat o a una obra literària o artística.

2 Ciència que estudia els mites.

->mitològic

■mitològic -a

[del gr. mythologikós, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la mitologia.

2 FILOS i HIST REL En contraposició a mític, dit d’allò que és comprès conceptualment segons els continguts i les implicacions que el mite comporta.

->mitològicament

■mitològicament

[de mitològic]

adv En l’aspecte mitològic.

->mitologista

■mitologista

[de mitologia]

m i f MIT Mitòleg.

->mitologització

■mitologització

Part. sil.: mi_to_lo_git_za_ci_ó

[de mitologitzar]

f 1 1 Acció de mitologitzar;

2 l’efecte.

2 HIST REL i FILOS Procés consistent a interpretar conceptualment i filosòficament els mites.

->mitologitzar

■mitologitzar

[de mitologia]

v tr Donar caràcter mitològic (a una doctrina, un pensament, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mitologitzar

GERUNDI: mitologitzant

PARTICIPI: mitologitzat, mitologitzada, mitologitzats, mitologitzades

INDICATIU PRESENT: mitologitzo, mitologitzes, mitologitza, mitologitzem, mitologitzeu, mitologitzen

INDICATIU IMPERFET: mitologitzava, mitologitzaves, mitologitzava, mitologitzàvem, mitologitzàveu, mitologitzaven

INDICATIU PASSAT: mitologitzí, mitologitzares, mitologitzà, mitologitzàrem, mitologitzàreu, mitologitzaren

INDICATIU FUTUR: mitologitzaré, mitologitzaràs, mitologitzarà, mitologitzarem, mitologitzareu, mitologitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: mitologitzaria, mitologitzaries, mitologitzaria, mitologitzaríem, mitologitzaríeu, mitologitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: mitologitzi, mitologitzis, mitologitzi, mitologitzem, mitologitzeu, mitologitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: mitologitzés, mitologitzessis, mitologitzés, mitologitzéssim, mitologitzéssiu, mitologitzessin

IMPERATIU: mitologitza, mitologitzi, mitologitzem, mitologitzeu, mitologitzin

->mitòman

■mitòman -a

adj i m i f PSIC i PSIQ Afectat de mitomania.

->mitomania

■mitomania

Part. sil.: mi_to_ma_ni_a

[de mito-² i -mania]

f PSIQ Inclinació malaltissa a inventar mites, històries fantàstiques, etc., que acompanya sovint certs estats psicopatològics.

->mitosi

■mitosi

[de mito-¹ i -osi]

f 1 CIT Procés de divisió de les cèl·lules somàtiques dels eucariotes, que consisteix, fonamentalment, en una divisió longitudinal dels cromosomes i en una divisió del citoplasma, i que origina dues cèl·lules filles genèticament iguals.

2 mitosi reduccional Meiosi.

->mitòspora

mitòspora

f BOT Espora formada mitjançant divisions mitòtiques. S’oposa a meiòspora.

->mitòtic

■mitòtic -a

adj CIT Relatiu o pertanyent a la mitosi.

->mitra

■mitra

[del ll. mitra, i aquest, del gr. mítra, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 INDUM i 1 HIST Lligadura cuspidada dels antics perses.

2 LITÚRG Lligadura litúrgica, pròpia dels bisbes (i també d’altres eclesiàstics), que a l’Occident pren una forma bicuspidada, amb les punxes al davant i al darrere, i a l’Orient pren una forma quasi semiesfèrica, amb una creu al cim.

2 fig Dignitat, càrrec, de bisbe. Li oferí la mitra d’Urgell.

->mitraisme

■mitraisme

Part. sil.: mi_tra_is_me

m HIST REL Religió mistèrica de Mitra.

->mitral

■mitral

[de mitra; 1a FONT: 1868]

adj 1 En forma de mitra.

2 vàlvula mitral ANAT ANIM Vàlvula que hi ha entre l’aurícula i el ventricle esquerres del cor i que impedeix el retrocés de la sang del ventricle a l’aurícula.

->mitrat

■mitrat -ada

[de mitra; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj DR CAN Dit de la persona que, no essent bisbe, té facultat d’usar mitra. L’abat mitrat de Montserrat.

->mitreu

■mitreu

Part. sil.: mi_treu

m HIST REL Santuari dedicat a Mitra, déu solar d’origen irànic molt venerat a tot l’imperi Romà.

->mitridat

■mitridat

m ant FARM Contraverí o antídot, compost de gran nombre d’ingredients, que hom utilitzava contra els emmetzinaments.

->mitridatisme

■mitridatisme

m Immunitat contra una metzina, adquirida per la seva administració prèvia a dosis mínimes i després a dosis progressivament creixents.

->mitriforme

■mitriforme

[de mitra i -forme]

adj Que té forma de mitra.

->miula

■miula

Part. sil.: miu_la

f dial ORNIT mussol¹ 1.

->miür

miür

Part. sil.: mi_ür

m POÈTICA Hexàmetre dactílic que té irregularment curta la penúltima síl·laba.

->mix

■mix

[d’origen expressiu]

m 1 col·loq Gat domèstic.

2 [usat generalment repetint-lo] Veu per a cridar el mix.

->mix-

■mix-

Forma prefixada del mot grec mýxa, que significa ‘moc’. Ex.: mixedema.

->mixa

■mixa

[de mix]

f col·loq Mix femella.

->mixameba

mixameba

f BOT En els mixomicets, cèl·lula ameboide originada d’una mixoflagel·lada.

->mixamebozigot

mixamebozigot

m BOT En els mixomicets, zigot resultant de la fusió de dues mixamebes o, més rarament, de dues mixoflagel·lades.

->mix de comunicació

mix de comunicació

m ECON i PUBL Conjunt de comunicacions, que comprèn fonamentalment la publicitat, la promoció de vendes, el màrqueting directe i les relacions públiques, de què se serveix una organització per a donar-se a conèixer, informar el mercat, persuadir-lo perquè compri els seus productes o serveis i per a difondre els compromisos de tipus social que té assumits.

->mixedema

■mixedema

m PAT 1 Estat trofoneuròtic, expressió clínica de la insuficiència tiroïdal.

2 mixedema infantil Anormalitat física i intel·lectual de l’infant per disfuncionalisme de la glàndula tiroide.

->mixelín

mixelín

[de la marca registrada de pneumàtics Michelin] [generalment en pl] m col·loq Sacsó de greix, especialment al voltant de la cintura.

->mixernó

■mixernó

m BOT Bolet de la família de les tricolomatàcies (Clitocybe inversa), de barret en forma d’embut i color ros brunenc.

->mixina

mixina

f ICT 1 Nom donat a qualsevol ciclòstom de l’ordre dels mixinoïdeus.

2 Ciclòstom de l’ordre dels mixinoïdeus de la família dels mixínids (Myxine glutinosa), més atlàntic que mediterrani.

->mixínids

mixínids

m ICT 1 pl Família de ciclòstoms de l’ordre dels mixinoïdeus, que inclou les mixines.

2 sing Ciclòstom de la família dels mixínids.

->mixinoïdeus

mixinoïdeus

Part. sil.: mi_xi_no_ï_deus

m ICT 1 pl Ordre de vertebrats de la classe dels ciclòstoms, constituït per animals marins vermiformes, amb una sola aleta, ulls atrofiats i que s’alimenten de peixos morts.

2 sing Vertebrat de l’ordre dels mixinoïdeus.

->mixo-

■mixo-

Forma prefixada del mot grec mýxa, que significa ‘moc’. Ex.: mixomicets, mixosarcoma.

->mixobacteriàcies

mixobacteriàcies

Part. sil.: mi_xo_bac_te_ri_à_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels mixobacterials, que comprèn el gènere mixococ.

2 sing Bacteri de la família de les mixobacteriàcies.

->mixobacterials

■mixobacterials

Part. sil.: mi_xo_bac_te_ri_als

m MICROB 1 pl Ordre de bacteris unicel·lulars que presenten la propietat de desplaçar-se per lliscament o reptació quan entren en contacte amb superfícies sòlides.

2 sing Bacteri de l’ordre dels mixobacterials.

->mixococ

■mixococ

m MICROB Gènere de bacteris de l’ordre dels mixobacterials (Myxococcus sp), que presenten cossos fructífers en forma de gotes de colors vius, constituïdes per cèl·lules esfèriques anomenades microcists.

->mixoflagel·lada

mixoflagel·lada

f BOT En els mixomicets, zoòspora originada en germinar una espora.

->mixogastrals

mixogastrals

f BOT 1 pl Ordre de fongs mixomicets caracteritzats per la formació de mixamebes.

2 sing Fong de l’ordre de les mixogastrals.

->mixoma

■mixoma

m PAT Tumor tou amb estructura semblant a la del teixit mucós embrionari.

->mixomatosi

■mixomatosi

f VETER Malaltia greu d’origen víric típica dels conills, caracteritzada per la formació de tumefaccions mucoses a la pell i a les membranes.

->mixomicets

■mixomicets

m BOT 1 pl Grup de protists, sovint inclòs sistemàticament dins els fongs, amb categoria de classe, coneguts també com a micetozous, que habiten sobre fusta i formats per masses protoplasmàtiques, les quals després es fragmenten i es diferencien en esporangis.

2 sing Fong de la classe dels mixomicets.

->mixomicots

■mixomicots

m BOT 1 pl Divisió de protists desproveïts de paret cel·lular que comprèn els mixomicets i altres organismes ameboides afins.

2 sing Protist de la divisió dels mixomicots.

->mixorrer

■mixorrer -a

[de mix]

adj i m i f dial Dit de la persona molt beata que fa escrúpol de tot.

->mixosarcoma

mixosarcoma

m PAT Tumor que es comporta com un fibrosarcoma i que té l’estructura del teixit mucós.

->mixosponges

mixosponges

f ZOOL 1 pl Ordre de porífers de la subclasse dels tetractinèl·lides.

2 sing Porífer de l’ordre de les mixosponges.

->mixosporidis

mixosporidis

m ZOOL 1 pl Ordre d’esporozous de la subclasse dels neosporidis, que poden provocar malalties greus en els peixos.

2 sing Esporozou de l’ordre dels mixosporidis.

->mixovirus

mixovirus

m MICROB Grup de virus constituïts per ARN d’una sola cadena i una càpsida amb simetria helicoïdal.

->mixt

■mixt -a

[del ll. mixtus, -a, -um, participi del ll. miscēre ‘mesclar’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adj 1 Compost de parts, elements, etc., diferents o dissemblants.

2 PEDAG Dit de les classes, escoles, ensenyances o l’educació on no hi ha distinció d’alumnes per causa del sexe.

3 llengua mixta LING Llengua producte de la combinació lèxica, gramatical, fonètica, etc., de dues o més llengües, amb una finalitat bàsica de comunicació en l’àmbit del comerç.

4 nombre mixt MAT Nombre racional que pot ésser expressat com a suma d’un enter i d’una fracció pròpia.

5 síl·laba mixta GRAM En gramàtica tradicional, síl·laba començada i acabada amb consonants.

->mixteca

mixteca

1 adj Relatiu o pertanyent als mixteques o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un antic poble de Mèxic.

3 LING 1 m Llengua parlada pels mixteques.

2 llengües mixteques (o simplement mixteca m) Família de llengües ameríndies parlades als estats mexicans de Guerrero, Puebla i Oaxaca.

->mixtilini

■mixtilini -ínia

[formació culta sobre la base de mixt per analogia amb rectilini i curvilini]

adj GEOM Dit d’un traç que és en part rectilini i en part curvilini.

->mixtió

■mixtió

Part. sil.: mix_ti_ó

[del ll. mixtio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció de mesclar diferents substàncies.

2 Mescla que resulta d’una mixtió.

->mixtura

■mixtura

[del ll. mixtura, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 1 Mescla.

2 esp Poció composta de diversos ingredients.

3 esp Mescla inflamable.

2 MÚS En l’orgue, conjunt de diverses fileres que, en cada nota d’un joc, insereixen harmònics complementaris als sons fonamentals.

->mixturar

■mixturar

[de mixtura; 1a FONT: 1398]

v tr Mesclar una cosa amb una altra, incorporar una cosa a una altra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mixturar

GERUNDI: mixturant

PARTICIPI: mixturat, mixturada, mixturats, mixturades

INDICATIU PRESENT: mixturo, mixtures, mixtura, mixturem, mixtureu, mixturen

INDICATIU IMPERFET: mixturava, mixturaves, mixturava, mixturàvem, mixturàveu, mixturaven

INDICATIU PASSAT: mixturí, mixturares, mixturà, mixturàrem, mixturàreu, mixturaren

INDICATIU FUTUR: mixturaré, mixturaràs, mixturarà, mixturarem, mixturareu, mixturaran

INDICATIU CONDICIONAL: mixturaria, mixturaries, mixturaria, mixturaríem, mixturaríeu, mixturarien

SUBJUNTIU PRESENT: mixturi, mixturis, mixturi, mixturem, mixtureu, mixturin

SUBJUNTIU IMPERFET: mixturés, mixturessis, mixturés, mixturéssim, mixturéssiu, mixturessin

IMPERATIU: mixtura, mixturi, mixturem, mixtureu, mixturin

->mizostòmids

mizostòmids

m ZOOL 1 pl Classe d’invertebrats de l’embrancament dels anèl·lids, de cos discoïdal, arrodonit o el·líptic, sense aparell respiratori ni circulatori, i que són paràsits de crustacis.

2 sing Invertebrat de la classe dels mizostòmids.

->ml

ml

símb METROL mil·lilitre.

->mm

mm

símb METROL mil·límetre.

->mmHg

mmHg

símb METROL mil·límetre de mercuri.

->mn

mn

símb METROL minut 1.

->Mn

Mn

símb QUÍM INORG manganès 1.

->Mn.

Mn.

abrev mossèn 3.

->mnemo-

■mnemo-

Forma prefixada del mot grec mnḗme, que significa ‘memòria’ i mnḗmōn, que significa ‘el qui recorda’. Ex.: mnemotècnia.

->mnemònic

■mnemònic -a

[del gr. mnēmonikós ‘relatiu a la memòria’]

1 adj 1 Memorístic. Fixació mnemònica.

2 Que ajuda la memòria. Mitjans mnemònics.

3 Mnemotècnic.

2 art mnemònica (o simplement mnemònica) Mnemotècnia.

->mnemotècnia

■mnemotècnia

Part. sil.: mne_mo_tèc_ni_a

[de mnemo- i -tècnia; 1a FONT: 1888, DLab.]

f Art de desenvolupar la memòria mitjançant exercicis apropiats.

->mnemotècnic

■mnemotècnic -a

[de mnemotècnia]

adj Relatiu o pertanyent a la mnemotècnia.

->-mnèsia

-mnèsia

Forma sufixada del mot grec mnḗme, que significa ‘memòria’. Ex.: amnèsia.

->Mo

Mo

símb QUÍM INORG molibdè.

->moa

■moa

Part. sil.: mo_a

m PALEONT i ORNIT Dinornis.

->moabita

■moabita

Part. sil.: mo_a_bi_ta

1 adj i m i f De Moab (antic regne del Pròxim Orient) o dels moabites (poble).

2 m i f HIST Individu d’un grup de tribus, emparentades amb els israelites, que constituïren el regne de Moab.

->moai

moai

Part. sil.: mo_ai

m ETNOG Estàtua antropomorfa gegant, de mig cos, de l’illa de Pasqua (Polinèsia).

->moaixakha

moaixakha

Part. sil.: mo_ai_xa_kha

[de l’àr. muwaššaha]

f LIT Tipus de poema àrab i també hebreu amb una tonada a vegades en àrab dialectal, però sovint en mossàrab.

->moaré

■moaré

Part. sil.: mo_a_ré

[el fr. moiré, participi de moirer ‘tornassolar una tela’, der. de moire ‘drap de pell de cabra’, de l’angl. mohair ‘teixit de pell de cabra d’Angora’ (s. XVI), i aquest, de l’àr. muḫáyyar, íd., part. passiu de ḫáyyar ‘triar’; 1a FONT: 1864, DLab.]

[pl -és] m 1 TÈXT Nom genèric dels teixits en els quals hom dóna un acabat que produeix unes aigües irregulars que canvien amb la llum.

2 GRÀF Defecte que es produeix en la impressió policroma, a causa d’una superposició deguda a una inclinació incorrecta de les trames.

->mobbing

mobbing^* [mɔ́biŋ]

[angl ] m PSIC Assetjament psicològic.

->mòbil

■mòbil

[del ll. mōbĭlis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 1 adj Que es mou o pot moure’s, que pot ésser mogut o transportat, no fix. El mar és una massa d’aigua mòbil. Hi ha un anell fix i un altre de mòbil. Caràcters d’impremta mòbils.

2 m Objecte de decoració o joc compost d’elements units per fils o tiges articulades, suspès o en equilibri sobre un suport, que es mou sota l’impuls de l’aire.

3 m ART Realització plàstica dotada de moviment constant o alternatiu i autoaccionada o propulsada per un agent extern.

4 m FÍS Cos en moviment.

5 m TELECOM Telèfon mòbil. Truca-li al mòbil.

6 mòbil perpetu de primera espècie TERMO Màquina, impossible de construir segons el primer principi de la termodinàmica, que proporciona indefinidament treball útil sense extreure energia de cap font.

7 mòbil perpetu de segona espècie TERMO Màquina, impossible de construir segons el segon principi de la termodinàmica, que realitzaria un procés cíclic el resultat del qual seria l’extracció de calor d’una única font i la producció d’una quantitat equivalent de treball.

2 adj fig Que canvia o pot canviar, que no té estabilitat o fixesa. Reflexos mòbils. Escala mòbil de salaris.

3 m fig Allò que impel·leix a obrar. Totes les accions humanes tenen per mòbil la fam o l’amor. Un mòbil generós.

->-mòbil

-mòbil

Forma sufixada del mot llatí mobilis, que significa ‘movible’. Ex.: automòbil, locomòbil.

->mobiliari

■mobiliari -ària

Part. sil.: mo_bi_li_a_ri

[de mòbil]

1 adj Relatiu o pertanyent als béns mobles.

2 m 1 Conjunt de mobles d’una casa, d’una cambra, etc.

2 mobiliari urbà OBR PÚBL i URBAN Mobiliari viari especialment indicat per a zones urbanes.

3 mobiliari viari OBR PÚBL i URBAN Conjunt d’elements mobles que hom col·loca a la via pública, per al servei dels usuaris, o com a cos auxiliar dels serveis públics viaris, o bé amb finalitats estètiques.

3 m DR Efectes públics al portador o transferibles per endós.

->mobilitat

■mobilitat

[del ll. mobilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de mòbil.

2 ECON Característica dels factors de producció (recursos naturals, capital i treball) que defineix llur facilitat per a ésser aplicats indistintament a processos de producció alternatius o per a ésser traslladats espacialment.

3 FÍS En una partícula sotmesa a un camp de forces, coeficient de proporcionalitat μ entre la velocitat ν de la partícula i la intensitat E del camp, de manera que ν = μE.

4 grau de mobilitat MEC En una estructura de barres articulades, suma del nombre de velocitats i de direccions de moviment que hom pot assignar lliurement a les articulacions i que determinen totes les restants condicions de moviment de l’estructura.

5 mobilitat social SOCIOL Qualitat dels individus, les famílies i els grups socials en virtut de la qual aquests passen d’una posició social a una altra.

->mobilitzable

■mobilitzable

[de mobilitzar]

adj Que pot ésser mobilitzat.

->mobilització

■mobilització

Part. sil.: mo_bi_lit_za_ci_ó

[de mobilitzar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció de mobilitzar o de mobilitzar-se;

2 l’efecte.

2 MED 1 Procés consistent a mobilitzar el cos o una part d’ell, sia mitjançant la contracció muscular voluntària de l’individu, sia d’una manera passiva, amb l’ajuda d’elements externs.

2 mobilització precoç Mètode per a evitar complicacions posteriors al part o a les operacions, consistent a moure una extremitat o caminar com més aviat millor.

3 MIL Pas d’una organització social de pau a una situació de guerra.

->mobilitzar

■mobilitzar

[de mòbil; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 tr Fer mòbil o movible. Exercicis per a mobilitzar articulacions engarrotades.

2 1 tr ORG MIL Aplegar i posar en peu de guerra tropes o altres elements militars.

2 tr p ext Cal mobilitzar tot el poble pel Congrés de Cultura Catalana.

3 pron p ext Les organitzacions populars s’han mobilitzat per reivindicar l’autonomia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mobilitzar

GERUNDI: mobilitzant

PARTICIPI: mobilitzat, mobilitzada, mobilitzats, mobilitzades

INDICATIU PRESENT: mobilitzo, mobilitzes, mobilitza, mobilitzem, mobilitzeu, mobilitzen

INDICATIU IMPERFET: mobilitzava, mobilitzaves, mobilitzava, mobilitzàvem, mobilitzàveu, mobilitzaven

INDICATIU PASSAT: mobilitzí, mobilitzares, mobilitzà, mobilitzàrem, mobilitzàreu, mobilitzaren

INDICATIU FUTUR: mobilitzaré, mobilitzaràs, mobilitzarà, mobilitzarem, mobilitzareu, mobilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: mobilitzaria, mobilitzaries, mobilitzaria, mobilitzaríem, mobilitzaríeu, mobilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: mobilitzi, mobilitzis, mobilitzi, mobilitzem, mobilitzeu, mobilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: mobilitzés, mobilitzessis, mobilitzés, mobilitzéssim, mobilitzéssiu, mobilitzessin

IMPERATIU: mobilitza, mobilitzi, mobilitzem, mobilitzeu, mobilitzin

->moblam

■moblam

[de moble]

m Conjunt de mobles, especialment vells.

->moblament

■moblament

[de moblar]

m 1 Acció de moblar;

2 l’efecte.

->moblar

■moblar

[de moble; 1a FONT: s. XV]

v tr Guarnir de mobles. Moblar una casa, una cambra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: moblar

GERUNDI: moblant

PARTICIPI: moblat, moblada, moblats, moblades

INDICATIU PRESENT: moblo, mobles, mobla, moblem, mobleu, moblen

INDICATIU IMPERFET: moblava, moblaves, moblava, moblàvem, moblàveu, moblaven

INDICATIU PASSAT: moblí, moblares, moblà, moblàrem, moblàreu, moblaren

INDICATIU FUTUR: moblaré, moblaràs, moblarà, moblarem, moblareu, moblaran

INDICATIU CONDICIONAL: moblaria, moblaries, moblaria, moblaríem, moblaríeu, moblarien

SUBJUNTIU PRESENT: mobli, moblis, mobli, moblem, mobleu, moblin

SUBJUNTIU IMPERFET: moblés, moblessis, moblés, mobléssim, mobléssiu, moblessin

IMPERATIU: mobla, mobli, moblem, mobleu, moblin

->moblatge

■moblatge

[de moble; 1a FONT: s. XX, Oller]

m Mobiliari.

->moble

■moble

[del ll. mōbĭlis ‘movible’; 1a FONT: s. XIII, Usatges]

1 adj 1 ant Mòbil.

2 esp Dit dels béns que es poden transportar. Béns mobles.

2 m HERÀLD Càrrega heràldica coneguda també amb el nom de figura.

3 m MOBL i ART Cadascun dels objectes mòbils, pràctics o de guarniment, que constitueixen l’equip estable dels interiors dels edificis i que en complementen la utilitat.

->moblista

■moblista

adj i m i f Dit de la persona que fa mobles o en ven.

->mobúlids

■mobúlids

m ICT 1 pl Família de peixos condrictis de l’ordre dels raïformes, coneguts correntment amb el nom de mantes, de costums pelàgics i planctòfags.

2 sing Peix de la família dels mobúlids.

->moc

■moc

[del ll. vg. mŭccus, ll. cl. mūcus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

m 1 1 pl FISIOL Substància espessa i apegalosa segregada per les glàndules mucoses i les cèl·lules glandulars.

2 Porció de mocs que penja o cau d’un forat del nas. Li penja un moc del nas.

3 fig i col·loq Miquel, rebuf. No li facis bromes, que et clavarà un moc.

2 p anal 1 Nom aplicat a qualsevol cosa que pengi com un moc o que tingui la consistència dels mocs.

2 caramell 4.

3 ANAT ANIM Carnositat que el gall dindi té sobre el bec.

4 BOT Ament.

5 FISIOL Mucositat.

6 ZOOL Urocordat de l’ordre dels desmomiaris (Salpa maxima), que constitueix l’espècie més gran del grup, transparent i que s’alimenta de fitoplàncton.

7 moc de gall BOT i JARD Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies (Amaranthus caudatus), de fulles simples alternes i flors petites vermelles o groguenques en panícules que és plantada en parterres.

8 moc de gall dindi BOT i JARD Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies (Polygonum orientale), de fulles ovalades i flors en espigues i que és emprada com a decorativa.

3 CONSTR NAV 1 Pal subjecte per l’extrem superior al tamboret del bauprès, per on passen els vents o caps que subjecten els botalons de floc i de petifloc.

2 En les barques de mitjana, corda que fa ferm el botaló de proa a la part exterior de la roda.

->moca¹

■moca¹

[d’una base *mauka, d’origen incert, probablement preromà indoeuropeu; 1a FONT: 1308]

f 1 Conjunt de l’estómac i els budells, entranyes.

2 no tenir ni tripa (o ventre) ni moca (o no tenir moca ni budell) fig Ésser o estar molt magre.

->moca²

■moca²

[del nom de la població de Moca (àr. al-Mukhā), al Iemen]

1 m ALIM 1 Varietat de cafè provinent de l’Aràbia.

2 p ext Infusió de cafè.

2 f PAST Crema feta amb mantega, cafè, vainilla i sucre, amb la qual hom guarneix o farceix pastissos, caramels, etc.

->mocada¹

■mocada¹

[de mocar¹]

f Acció de mocar¹ o de mocar-se.

->mocada²

■mocada²

[de moca¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

f moca¹.

->mocader

■mocader -a

[de moca¹]

m i f Persona que treu la moca del porc i l’arregla per fer els embotits.

->mocador

■mocador

[de mocar¹; 1a FONT: 1420]

m 1 Peça quadrada de tela, d’un o dos pams d’amplària, que serveix per a mocar-se i eixugar-se la suor o les llàgrimes. Hom l’anomena mocador de butxaca.

2 1 INDUM Peça quadrada de roba de lli, seda, llana o fibra, que s’usa en la indumentària per a cobrir el coll, el cap i l’esquena, sia per motius ornamentals, sia com a abric. Hom en diu mocador de coll o mocador de cap.

2 mocador de Manila INDUM Gran mocador d’abric per a dones, guarnit amb serrell tot al voltant i brodat en relleu amb sedes de colors vius formant dibuixos de flors, ocells o fantasies.

3 mocador de farcell (o de fer farcells) Peça quadrada i de grans dimensions, de roba de lli, cotó, fibres sintètiques, etc., amb colors soferts (beixos i marrons, generalment) i quadres rectangulars, que és emprada per a fer farcells.

4 mocador d’herbes Mocador de farcell.

->mocadorada

■mocadorada

[de mocador]

f 1 Conjunt de mocadors.

2 1 Mocador ple.

2 FOLK Present que fan tradicionalment els fadrins a llurs promeses en certes festivitats, consistent en dolços o fruita seca embolicats en un mocador de cap. La mocadorada de Sant Dionís a València.

3 Agitació de mocadors en l’aire per part d’una multitud de persones com a manifestació de desacord, de protesta, etc. Hi hagué una mocadorada al camp contra l’àrbitre del partit.

->mocadorat

■mocadorat

[de mocador]

m Mocador ple. Un mocadorat de cebes.

->mocallós

■mocallós -osa

[de moc]

1 adj i m i f mocós 1.

2 f ORNIT Cogullada.

->mocallums

■mocallums

[de mocar² i llum]

m Esmocadores.

->moçambiquès

■moçambiquès -esa

adj i m i f De Moçambic (estat d’Àfrica).

->mocar¹

■mocar¹

[de moc; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

v 1 1 tr Netejar el nas de mocs expel·lint amb força l’aire pel nas o prement el nas amb els dits, un mocador, etc. Té el mocador, i moca aquest menut!

2 pron Aquell brut es mocava amb el tovalló.

3 no mocar-se amb mitja màniga fig Ésser esplèndid, no ésser mesquí.

2 tr 1 fig Donar un moc, un miquel (a algú). Si hi vas amb aquesta proposta tan poc consistent, et mocaran.

2 Desairar o donar una sorpresa desagradable. Sempre en tenia una de fresca per a mocar els vianants.

3 deixar (o quedar) mocat (algú) Donar (o rebre) un moc.

3 tr esmocar¹.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mocar

GERUNDI: mocant

PARTICIPI: mocat, mocada, mocats, mocades

INDICATIU PRESENT: moco, moques, moca, moquem, moqueu, moquen

INDICATIU IMPERFET: mocava, mocaves, mocava, mocàvem, mocàveu, mocaven

INDICATIU PASSAT: moquí, mocares, mocà, mocàrem, mocàreu, mocaren

INDICATIU FUTUR: mocaré, mocaràs, mocarà, mocarem, mocareu, mocaran

INDICATIU CONDICIONAL: mocaria, mocaries, mocaria, mocaríem, mocaríeu, mocarien

SUBJUNTIU PRESENT: moqui, moquis, moqui, moquem, moqueu, moquin

SUBJUNTIU IMPERFET: moqués, moquessis, moqués, moquéssim, moquéssiu, moquessin

IMPERATIU: moca, moqui, moquem, moqueu, moquin

->mocar²

■mocar²

[de moca¹]

v tr esmocar².

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mocar

GERUNDI: mocant

PARTICIPI: mocat, mocada, mocats, mocades

INDICATIU PRESENT: moco, moques, moca, moquem, moqueu, moquen

INDICATIU IMPERFET: mocava, mocaves, mocava, mocàvem, mocàveu, mocaven

INDICATIU PASSAT: moquí, mocares, mocà, mocàrem, mocàreu, mocaren

INDICATIU FUTUR: mocaré, mocaràs, mocarà, mocarem, mocareu, mocaran

INDICATIU CONDICIONAL: mocaria, mocaries, mocaria, mocaríem, mocaríeu, mocarien

SUBJUNTIU PRESENT: moqui, moquis, moqui, moquem, moqueu, moquin

SUBJUNTIU IMPERFET: moqués, moquessis, moqués, moquéssim, moquéssiu, moquessin

IMPERATIU: moca, moqui, moquem, moqueu, moquin

->mocàrab

■mocàrab

[de l’àr. muqárbaṣ ‘ornament de talla’]

m ART Element decoratiu, propi de l’art musulmà, obtingut mitjançant la combinació geomètrica de prismes acoblats i truncats per l’extrem inferior en forma de superfície còncava. És també conegut amb el nom d’almocàrab.

->mocassí

■mocassí

[de l’angl. mocassin, i aquest, de l’algonquí mockasin, íd.]

m INDUM 1 Calçat usat pels amerindis, fet de pell sense adobar.

2 p anal Tipus de calçat pla, generalment fet de dues peces i pell molt suau.

->moció

■moció

Part. sil.: mo_ci_ó

[del ll. motio, -ōnis ‘moviment’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Moviment.

2 CRIST Impulsió de la gràcia.

3 POLÍT 1 Proposició feta en una assemblea deliberant, en un congrés, etc.

2 Judici emès contra el govern, contra la direcció d’un organisme o d’una comunitat, etc., per una actuació, una decisió, etc., que hom considera desencertada.

->mocós

■mocós -osa

Hom.: mucós

[de moc]

1 1 adj Que té el nas ple de mocs.

2 adj i m i f desp Terme aplicat a l’infant o al noi, especialment quan pretén d’obrar com una persona gran, per a expressar la seva poca importància, censurar la seva impertinència, etc. Què saps tu, mocós, d’arades ni de llaurar?

2 f BOT 1 Llenega.

2 Llenega blanca.

3 mocosa blanca Bolet de la família de les higroforàcies (Hygrophorus eburneus), mucilaginós, blanc o groguenc i que es fa en fagedes.

4 mocosa negra Llenega.

5 mocosa perfumada Bolet de la família de les higroforàcies (Hygrophorus agathosmus), de barret gris brunenc i viscós, de cama blanquinosa i amb olor d’ametlles amargues.

->mod

mod^* [mɔ́t]

[angl ] SOCIOL i MÚS 1 adj 1 Relatiu o pertanyent als mods o al moviment mod. Festival ‘mod’.

2 Dit del moviment juvenil aparegut al final de la dècada dels cinquanta als suburbis de les grans ciutats angleses, els membres del qual es caracteritzen per portar una indumentària acurada i elegant, l’afició als escúters i a un determinat tipus de música pop.

2 adj i m i f Dit de l’individu que participa en el moviment mod. Els gecs i els serrells característics dels ‘mods’ britànics.

->moda

■moda

Hom.: mode

[del fr. mode, usat com a fem., del ll. modus ‘mode’, difós a totes les llengües occidentals a causa del prestigi de l’estil del vestir francès; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Ús, manera o costum que està en voga durant algun temps o en un determinat país. La moda del fúting començà als anys setanta. Les modes literàries del segle XIX. La moda dels cabells llargs.

2 esp INDUM Ús social que condiciona la indumentària segons unes normes preestablertes que varien d’acord amb l’època i la civilització.

3 a la moda loc adv i loc adj Conforme a la moda. Va sempre a la moda. Un capell a la moda.

4 casa de modes INDUM Taller de disseny de models de vestir.

5 casa (o botiga) de modes INDUM Botiga on hom ven aquestes modes.

6 de moda loc adj Expressió que hom aplica a allò que és moda. La cançó de moda. Aquest color s’ha posat de moda.

7 ésser moda Ésser vigent, alguna cosa, com a moda. Llavors era moda de portar mirinyac.

8 passar de moda Deixar d’ésser moda. El realisme social ha passat de moda.

9 revista de modes INDUM i PERIOD Revista especialitzada en la moda.

2 ESTAD Donat un conjunt de dades o observacions, valor de l’observació més freqüent.

->modal

■modal

[del b. ll. modalis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al mode.

2 MÚS 1 Dit d’un element musical que té una relació determinada amb el mode.

2 Dit de les obres o els fragments musicals que utilitzen altres modes que els clàssics major i menor.

3 notes modals Les que corresponen al tercer i sisè grau d’una escala i són les que determinen el seu mode.

3 valor modal ESTAD Moda.

4 verb modal GRAM Verb gramaticalitzat que indica la modalitat subjectiva de l’acció i que, amb una forma conjugada, integra un gir amb un infinitiu —portador de la significació—, que en depèn.

5 vocal modal GRAM Vocal temàtica que té valor de morfema modal.

->modalisme

modalisme

Hom.: modelisme

[de modal]

m HIST ECL Doctrina cristiana segons la qual Déu és una sola i única persona; monarquianisme.

->modalitat

■modalitat

[de modal]

f 1 1 Qualitat de modal.

2 Atribut o circumstància modal.

2 Variant d’alguna cosa o forma particular de presentar-se o de manifestar-se. Modalitats de pagament. Practica diferents modalitats d’esquí. Modalitat dialectal.

3 LING Expressió de l’actitud de l’emissor que queda reflectida en l’enunciat lingüístic.

4 LÒG Qualitat de les preposicions o dels judicis modals.

->modalització

■modalització

Part. sil.: mo_da_lit_za_ci_ó

Hom.: modelització

[de modal]

f LING Manera d’enfocar un emissor el seu enunciat.

->modalitzador

■modalitzador

[de modal]

m LING Mitjà amb què un emissor manifesta la manera d’enfocar el seu enunciat.

->mode

■mode

Hom.: moda

[del ll. modus ‘mesura’; 1a FONT: 1406]

m 1 1 Manera d’ésser variable d’un ésser.

2 mode d’ésser (o mode real, o simplement mode) FILOS Determinació entitativa mancada de consistència en ella mateixa, dependent sempre d’una altra entitat i amb un grau de realitat menor encara que el de l’accident.

3 mode de l’ésser FILOS transcendental 2 1.

2 DR CIV 1 Circumstància que acompanya un acte jurídic i li dóna una singularitat, l’incompliment de la qual no en produeix la nul·litat.

2 Encàrrec unit a una donació, un llegat, etc., que obliga l’adquirent.

3 mode d’adquisició Fet jurídic pel qual una persona adquireix el domini o un altre dret real sobra la cosa.

3 GRAM Categoria verbal que dóna lloc a modificacions del verb per influx o règim d’algun mot o alguna proposició a què estigui o pugui estar subordinat i que manifesten l’actitud subjectiva del parlant respecte a allò que diu, és a dir, si l’acció del verb és concebuda com un fet o com una possibilitat, una intenció, etc.

4 LÒG En el sil·logisme categòric, cadascuna de les 16 disposicions de les premisses segons llur quantitat i qualitat.

5 MEC Cadascuna de les ones estacionàries amb què pot vibrar una corda tensa, una membrana, una columna d’aire, etc.

6 MÚS 1 Successió, en una melodia, de tons i semitons situats d’una manera determinada i que constitueix una escala tipus.

2 Al segle XIII, cadascuna de les cèl·lules o fórmules rítmiques que ordenaven una obra musical.

3 En la teoria mensural medieval, nom donat al valor de les figures màxima i longa.

7 mode de producció ECON Concepte teòric elaborat per l’anàlisi de les formacions socials concretes, la validesa del qual no és limitada a un període o a un tipus de societat.

->mòdega

■mòdega

[d’origen incert, però d’una forma documentada mútuca, prehel·lènica no indoeuropea de la Magna Grècia de l’època imperial; 1a FONT: c. 1880]

f BOT Estepa negra.

->modeguí

■modeguí

m BOT Alzinenc.

->model

■model

[de l’it. modello, íd., i aquest, del ll. vg. *modĕllus, sinònim de modŭlus, diminutius de modus ‘mesura’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 1 m Cosa que hom pren com a objecte d’imitació a fi de reproduir-la. Un model de cal·ligrafia. Copieu aquest model.

2 m i f ART Persona que es posa davant un artista, en l’actitud que aquest vol reproduir en pintura, escultura o dibuix.

3 m Representació en cera, argila o algun altre material mal·leable d’un objecte destinat a ésser reproduït en pedra, marbre, bronze o fusta.

2 m 1 Representació simplificada de la realitat.

2 ARQUIT Maqueta feta a escala d’un edifici, d’un monument o d’un detall arquitectònic.

3 ECON Model emprat en la ciència econòmica.

4 FÍS Representació abstracta, per analogia, d’un fenomen físic complicat o poc conegut de manera que, en comparar-lo amb aquest model, més simple i conegut, permet de donar-li una explicació matemàtica.

5 MAT Teoria o descripció matemàtica d’un objecte o fenomen real.

6 TECNOL Representació de fusta, cera o metall que té la mateixa forma que la peça que hom vol obtenir mitjançant una fosa i que és utilitzada per a construir el motlle.

7 model de calibre TECNOL Tipus de model que hom fa servir per a emmotllar peces prismàtiques i de revolució.

8 teoria de models TECNOL Teoria i tècnica de reproducció, a escala de laboratori, del comportament d’un sistema físic emprades en l’estudi i en el disseny de sistemes que presenten grans dificultats en llur experimentació a escala real.

3 m fig 1 Persona o cosa que hom imita, segueix, en la conducta, una obra d’enginy, etc. M’agrada molt: és el model que m’he proposat de seguir.

2 [usat sovint adjectivalment] Persona o cosa digna d’ésser imitada per la seva perfecció o que posseeix en grau eminent qualitats que en fan el representant d’una categoria determinada. És un model de cavallerositat. Un pare model.

4 m i f INDUM Home o dona que s’exhibeix vestit amb les peces d’indumentària que els modistes volen donar a conèixer.

5 m LING Estructura lingüística establerta a partir d’un conjunt d’elements relacionats entre ells per una sèrie de fenòmens.

->modelable

■modelable

adj Que pot ésser modelat.

->modelador

■modelador -a

[de modelar]

m i f ART Persona que modela.

->modelar

■modelar

[de model; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 ART Donar forma amb argila, cera o una altra matèria plàstica a una figura o a un ornament que després hom ha d’executar en una matèria dura.

2 ART En pintura, representar amb exactitud el relleu de les figures.

3 Donar forma als cabells amb una permanent fluixa.

4 fig Conformar a un model. Modelar l’ànima d’un nen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: modelar

GERUNDI: modelant

PARTICIPI: modelat, modelada, modelats, modelades

INDICATIU PRESENT: modelo, modeles, modela, modelem, modeleu, modelen

INDICATIU IMPERFET: modelava, modelaves, modelava, modelàvem, modelàveu, modelaven

INDICATIU PASSAT: modelí, modelares, modelà, modelàrem, modelàreu, modelaren

INDICATIU FUTUR: modelaré, modelaràs, modelarà, modelarem, modelareu, modelaran

INDICATIU CONDICIONAL: modelaria, modelaries, modelaria, modelaríem, modelaríeu, modelarien

SUBJUNTIU PRESENT: modeli, modelis, modeli, modelem, modeleu, modelin

SUBJUNTIU IMPERFET: modelés, modelessis, modelés, modeléssim, modeléssiu, modelessin

IMPERATIU: modela, modeli, modelem, modeleu, modelin

->modelat

■modelat -ada

[de modelar]

1 adj Que ha sofert modelatge.

2 m 1 Acció de modelar 3;

2 l’efecte.

3 m GEOMORF Conjunt de formes d’un terreny que caracteritzen un sistema d’erosió.

->modelatge

■modelatge

[de modelar]

m ART 1 Acció de modelar.

2 1 En escultura exempta, procediment mitjançant el qual l’escultor, amb una matèria plàstica i mal·leable, fa un model que després reproduirà en guix, marbre, bronze o qualsevol altre material.

2 En relleu, pintura, dibuix, gravat o tota altra representació bidimensional, intent d’aconseguir la sensació de volum mitjançant recursos lumínics, contrasts de color, perspectiva, etc.

->modèlic

■modèlic -a

[de model]

adj Que és un model dins el seu gènere. Un periodista modèlic.

->modelisme

■modelisme

Hom.: modalisme

[de model]

m 1 Tècnica i art de construir reproduccions, a escala reduïda, de vaixells, aeroplans, vehicles, etc., i en general d’objectes o aparells diversos.

2 modelisme naval MAR Art de fer models de vaixells en petit.

->modelista

■modelista

[de model]

m i f 1 Persona que fa models.

2 Persona que es dedica al modelisme.

3 TECNOL Operari que prepara models per a la fosa de metalls.

->modelització

■modelització

Part. sil.: mo_de_lit_za_ci_ó

Hom.: modalització

f FÍS, MAT i TECNOL 1 Acció de modelitzar;

2 l’efecte.

->modelitzar

■modelitzar

[de model]

v tr FÍS, MAT i TECNOL Elaborar un model que representi o descrigui adequadament un fenomen, un objecte o un procés de la realitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: modelitzar

GERUNDI: modelitzant

PARTICIPI: modelitzat, modelitzada, modelitzats, modelitzades

INDICATIU PRESENT: modelitzo, modelitzes, modelitza, modelitzem, modelitzeu, modelitzen

INDICATIU IMPERFET: modelitzava, modelitzaves, modelitzava, modelitzàvem, modelitzàveu, modelitzaven

INDICATIU PASSAT: modelitzí, modelitzares, modelitzà, modelitzàrem, modelitzàreu, modelitzaren

INDICATIU FUTUR: modelitzaré, modelitzaràs, modelitzarà, modelitzarem, modelitzareu, modelitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: modelitzaria, modelitzaries, modelitzaria, modelitzaríem, modelitzaríeu, modelitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: modelitzi, modelitzis, modelitzi, modelitzem, modelitzeu, modelitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: modelitzés, modelitzessis, modelitzés, modelitzéssim, modelitzéssiu, modelitzessin

IMPERATIU: modelitza, modelitzi, modelitzem, modelitzeu, modelitzin

->mòdem

■mòdem

[acrònim dels mots anglesos MOdulator-DEModulator]

m ELECTRÒN i TELECOM Aparell convertidor de senyals digitals en senyals susceptibles d’ésser enviats per una línia telefònica o telegràfica.

->modenès

modenès -esa

adj i m i f De Mòdena (ciutat i província d’Itàlia).

->moderable

■moderable

[del ll. moderabĭlis, íd.]

adj Susceptible d’ésser moderat.

->moderació

■moderació

Part. sil.: mo_de_ra_ci_ó

[del ll. moderatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 1 Acció de moderar;

2 l’efecte. La necessària moderació de les despeses.

2 Qualitat de moderat. Va donar prova d’una gran moderació. La moderació de les seves paraules complagué l’auditori.

->moderadament

■moderadament

[de moderat]

adv Amb moderació, d’una manera moderada.

->moderador

■moderador -a

[del ll. moderator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj i m i f Que modera.

2 m i f Persona que dirigeix una discussió, una taula rodona, etc.

3 m i f DR CONST En els règims multipartidistes, el cap de l’estat, el qual, situat pel damunt dels partits i del mateix govern i com a símbol d’unitat dels tres poders (legislatiu, judicial i executiu), regula la vida política d’acord amb l’expressió de la voluntat electoral.

4 m FÍS ATÒM Substància que hom fa servir en els reactors nuclears de fissió per tal de frenar els neutrons ràpids que es produeixen en les fissions i convertir-los en neutrons tèrmics (lents) capaços de provocar noves fissions.

->moderança

■moderança

[del b. ll. moderantia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f Moderació.

->moderantisme

■moderantisme

m Ideologia dels moderats.

->moderar

■moderar

[del ll. moderari, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

v 1 tr Disminuir la violència, la desmesura, d’un fenomen, una acció, un sentiment, etc., reduir a una justa mesura allò que és excessiu. Aquest airet modera la calor. Començo a estar cansat: moderem el pas. Cal moderar les despeses.

2 pron No t’enrabiïs: modera’t, home!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: moderar

GERUNDI: moderant

PARTICIPI: moderat, moderada, moderats, moderades

INDICATIU PRESENT: modero, moderes, modera, moderem, modereu, moderen

INDICATIU IMPERFET: moderava, moderaves, moderava, moderàvem, moderàveu, moderaven

INDICATIU PASSAT: moderí, moderares, moderà, moderàrem, moderàreu, moderaren

INDICATIU FUTUR: moderaré, moderaràs, moderarà, moderarem, moderareu, moderaran

INDICATIU CONDICIONAL: moderaria, moderaries, moderaria, moderaríem, moderaríeu, moderarien

SUBJUNTIU PRESENT: moderi, moderis, moderi, moderem, modereu, moderin

SUBJUNTIU IMPERFET: moderés, moderessis, moderés, moderéssim, moderéssiu, moderessin

IMPERATIU: modera, moderi, moderem, modereu, moderin

->moderat

■moderat -ada

[del ll. moderatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj No excessiu, que no ultrapassa allò que és suportable, convenient, etc. Una calor moderada. Preu moderat. Pretensions moderades.

2 1 adj Que defuig tot excés. No s’exalta mai: és d’allò més moderat. Un temperament moderat.

2 adj i m i f Dit de la persona, el moviment, etc., que ideològicament defuig tot extremisme.

3 adj i m i f p ext Dit de la persona d’ideologia conservadora.

3 HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als moderats (sector conservador del partit liberal espanyol) o a llur partit.

2 m i f Membre d’un partit moderat.

->moderatiu

■moderatiu -iva

Part. sil.: mo_de_ra_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. moderatus, -a, -um, participi de moderari ‘moderar’]

adj Que té la virtut de moderar.

->moderato

■moderato^* [moðeɾáto]

[mot it., del ll. moderatus ‘moderat’]

m MÚS 1 Indicació de temps musical que, en una partitura, prescriu que una obra o un fragment musical han d’ésser interpretats a una velocitat mitjana, ni gaire ràpida ni gaire lenta.

2 Fragment o moviment musical que duu aquesta indicació.

->modern

■modern -a

[del ll. modernus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 adj 1 Del temps present o d’una època relativament pròxima, no antic. La ciència moderna. Un autor modern. El grec modern. La part moderna d’una ciutat.

2 p ext Dit d’una cosa que és pròpia, típica, del temps present o d’una persona que n’adopta els nous usos, gusts, etc., bé en general, bé en un aspecte particular. Tens unes idees massa modernes. Cal ésser absolutament modern.

3 a la moderna loc adv D’una manera moderna, segons els usos, gusts, etc., moderns. Viuen a la moderna.

2 m pl Persones que viuen o han viscut en l’època moderna. La querella dels antics i els moderns.

->modernament

■modernament

[de modern; 1a FONT: 1839, DLab.]

adv De poc temps ençà.

->modernisme

■modernisme

[de modern]

m 1 Ús, mode d’expressió, característica, moderns.

2 Afecció excessiva a les tendències, als gusts, etc., moderns.

3 ART i LIT Moviment cultural, especialment arquitectònic i decoratiu, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per la asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes.

4 HIST ECL Terme col·lectiu que engloba diverses tendències i doctrines, condemnades per l’Església, relacionades amb el liberalisme protestant, que sostenen l’evolució tant del dogma com de la tradició de l’Església i reaccionen davant la doctrina tradicional, l’autoritat dels Pares i el magisteri eclesiàstic.

->modernista

■modernista

[de modern; 1a FONT: c. 1910]

1 adj Relatiu o pertanyent al modernisme.

2 m i f Partidari del modernisme.

->modernitat

■modernitat

[del b. ll. modernĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: c. 1910]

f Qualitat de modern.

->modernització

■modernització

Part. sil.: mo_der_nit_za_ci_ó

[de modernitzar]

f 1 Acció de modernitzar o de modernitzar-se;

2 l’efecte.

->modernitzar

■modernitzar

[de modern]

v 1 tr Fer modern, transformar alguna cosa segons els usos, gusts, etc., moderns. Modernitzar l’ortografia d’un text medieval. Modernitzar un edifici.

2 pron Després de la revolució, la Xina s’ha modernitzat ràpidament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: modernitzar

GERUNDI: modernitzant

PARTICIPI: modernitzat, modernitzada, modernitzats, modernitzades

INDICATIU PRESENT: modernitzo, modernitzes, modernitza, modernitzem, modernitzeu, modernitzen

INDICATIU IMPERFET: modernitzava, modernitzaves, modernitzava, modernitzàvem, modernitzàveu, modernitzaven

INDICATIU PASSAT: modernitzí, modernitzares, modernitzà, modernitzàrem, modernitzàreu, modernitzaren

INDICATIU FUTUR: modernitzaré, modernitzaràs, modernitzarà, modernitzarem, modernitzareu, modernitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: modernitzaria, modernitzaries, modernitzaria, modernitzaríem, modernitzaríeu, modernitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: modernitzi, modernitzis, modernitzi, modernitzem, modernitzeu, modernitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: modernitzés, modernitzessis, modernitzés, modernitzéssim, modernitzéssiu, modernitzessin

IMPERATIU: modernitza, modernitzi, modernitzem, modernitzeu, modernitzin

->modest

■modest -a

[del ll. modestus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1472]

adj 1 1 Que no sent, no mostra, una alta opinió de si mateix, no orgullós, no vanitós. No es fa valer perquè és massa modest.

2 p ext Que és signe de modèstia, que revela modèstia. Un posat modest.

2 1 Mancat de luxe, fastuositat, esclat, etc. Vestia d’una manera modesta. Un piset modest. Una rebuda modesta.

2 Moderat, limitat. Pretensions modestes.

3 Poc considerable. Una renda modesta. Acceptem aquest modest present.

4 D’una categoria social, econòmica, poc rellevant, bé que no absolutament inferior. Un home de condició modesta. Una família modesta. Un modest menestral.

->modestament

■modestament

[de modest]

adv Amb modèstia, d’una manera modesta.

->modèstia

■modèstia

Part. sil.: mo_dès_ti_a

[del ll. modestia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 1 Qualitat de modest. És un home ple de modèstia. La modèstia d’un sou.

2 falsa modèstia Modèstia afectada.

3 modèstia a part Expressió usada per a atenuar el possible efecte desplaent de lloar-se a si mateix, vanar-se d’alguna cosa, etc.

2 Virtut que modera, tempera i regula les accions externes, contenint l’home en els límits del propi estat.

->modi

■modi

m METROL Antiga mesura de grans.

->mòdic

■mòdic -a

[del ll. modĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1675]

adj 1 Moderat, no gens exorbitant.

2 esp Dit d’un guany pecuniari, un preu, un sou, etc., poc considerable. Un interès mòdic.

->mòdicament

■mòdicament

[de mòdic]

adv D’una manera mòdica. Retribuït mòdicament.

->modicitat

■modicitat

[del ll. ecl. modicĭtas, -ātis ‘petitesa’]

f Qualitat de mòdic. La modicitat dels preus.

->modificabilitat

■modificabilitat

[de modificable]

f Qualitat de modificable.

->modificable

■modificable

[de modificar]

adj Susceptible d’ésser modificat.

->modificació

■modificació

Part. sil.: mo_di_fi_ca_ci_ó

[del ll. modificatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

f 1 Acció de modificar o de modificar-se;

2 l’efecte.

->modificador

■modificador -a

[del ll. modificator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que modifica. Agents modificadors.

->modificant

■modificant

[del ll. modificans, -ntis, participi pres. de modificare ‘modificar’]

adj Que modifica.