->tricòmic

■tricòmic -a

adj PAT Relatiu o pertanyent al tricoma.

->tricomicets

■tricomicets

m BOT 1 pl Grup molt especialitzat de fongs de miceli curt i sifonat, que viuen sobretot dins del tub digestiu d’alguns artròpodes, per bé que, més que parasitari, el seu règim de vida és comensal.

2 sing Fong del grup dels tricomicets.

->tricomicosi

■tricomicosi

f PAT Malaltia dels cabells produïda per un paràsit vegetal.

->tricomoniasi

tricomoniasi

Part. sil.: tri_co_mo_ni_a_si

f PAT Infestació per protozous polimastigins del gènere Trichomonas.

->triconosi

triconosi

f PAT Terme general emprat per a designar les afeccions del pèl o dels cabells.

->tricònquid

■tricònquid

adj m ARQUIT Dit de l’absis trilobulat.

->tricopatia

tricopatia

Part. sil.: tri_co_pa_ti_a

f PAT Afecció del pèl o dels cabells.

->tricòpters

■tricòpters

m ENTOM 1 pl Ordre d’insectes holometàbols de la subclasse dels pterigots, de cos allargat i colors poc vistosos, potes llargues amb dues ungles, tarsos amb cinc artells i dos parells d’ales membranoses.

2 sing Insecte de l’ordre dels tricòpters.

->tricoptilosi

tricoptilosi

f PAT Alteració dels cabells que consisteix en una sequedat més o menys gran del pèl que es divideix a l’extremitat o a la part mitjana i, tot plegat, pren un aspecte que sembla que la part afectada sigui coberta de plomes.

->tricord

■tricord

[del ll. trichordis, i aquest, del gr. tríkhordon, íd., comp. de treĩs ‘tres’ i khordḗ ‘corda’]

m MÚS 1 Instrument de tres cordes.

2 Tres notes conjuntes.

->tricorn

■tricorn

[del ll. tricornis, -e ‘que té tres corns’]

m Capell de tres puntes.

->tricorne

■tricorne

[del ll. tricornis, -e, íd.]

adj Que presenta tres corns o puntes.

->tricorni

■tricorni

[del cast. tricornio, i aquest, del ll. tricornis, -e ‘que té tres corns’]

m MIL Tricorn usat per la guàrdia civil espanyola.

->tricorporat

tricorporat -ada

[de l’angl. tricorporated, íd., ‘en forma de tres cossos’]

adj HERÀLD Dit de l’animal, especialment el lleó, amb tres cossos i un sol cap.

->tricorrexi

tricorrexi

f PAT Tricoptilosi.

->tricosi

■tricosi

f PAT Formació de cabells en parts que ordinàriament no en tenen.

->tricot

■tricot

[del fr. tricot ‘bastó, garrot’; el sentit de ‘teixit de punt’ sorgí com a postverbal de tricoter (v. tricotar), verb format de l’ús metafòric de tricot ‘agulla’; segons una altra opinió, del nom de la població picarda de Tricot, on al s. XVIII hi hagué una manufactura de teixits de punt; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m TÈXT 1 Gènere de punt, especialment el de recollida.

2 1 Teixit de llana blanc o negre.

2 Peça d’abric interior, negra, feta de punt de llana o de cotó, que portaven els homes i les dones per a treballar en el camp.

3 Samarreta de llana gruixuda que els pastors es teixien de les deixies de la llana bona.

->tricotàl·lic

tricotàl·lic -a

adj BOT Dit del tipus de creixement d’alguns feòfits, en una part del tal·lus dels quals, generalment l’apical, s’originen cèl·lules en dos sentits, basal i apical, que fan créixer la fronda en llargada.

->tricotar

■tricotar

[del fr. tricoter, íd., der. de tricot (v. aquest mot), primer en el sentit de ‘pegar cops de bastó’, també en el de ‘córrer, saltar, dansar’; després significà ‘fer mitja’, com una metàfora del moviment saltironant i batent de les agulles]

v intr TÈXT Teixir gènere de punt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tricotar

GERUNDI: tricotant

PARTICIPI: tricotat, tricotada, tricotats, tricotades

INDICATIU PRESENT: tricoto, tricotes, tricota, tricotem, tricoteu, tricoten

INDICATIU IMPERFET: tricotava, tricotaves, tricotava, tricotàvem, tricotàveu, tricotaven

INDICATIU PASSAT: tricotí, tricotares, tricotà, tricotàrem, tricotàreu, tricotaren

INDICATIU FUTUR: tricotaré, tricotaràs, tricotarà, tricotarem, tricotareu, tricotaran

INDICATIU CONDICIONAL: tricotaria, tricotaries, tricotaria, tricotaríem, tricotaríeu, tricotarien

SUBJUNTIU PRESENT: tricoti, tricotis, tricoti, tricotem, tricoteu, tricotin

SUBJUNTIU IMPERFET: tricotés, tricotessis, tricotés, tricotéssim, tricotéssiu, tricotessin

IMPERATIU: tricota, tricoti, tricotem, tricoteu, tricotin

->tricotatge

■tricotatge

[del fr. tricotage, íd.]

m TÈXT 1 Acció de tricotar;

2 l’efecte.

->tricotil·lomania

tricotil·lomania

Part. sil.: tri_co_til_lo_ma_ni_a

f PAT Pruïja intensa de les parts piloses.

->tricòtom

■tricòtom -a

[del gr. trikhótomos ‘tallat en tres parts’, comp. de tríkha ‘en tres, de tres maneres’, i tómos ‘tros tallat, fracció’]

adj Que es divideix en tres parts o en tres branques.

->tricotomia

■tricotomia

Part. sil.: tri_co_to_mi_a

[del gr. trikhotomía ‘partició en tres’, der. de trikhótomos ‘partit en tres’]

f Divisió en tres parts.

->tricotòmic

■tricotòmic -a

[de tricotomia]

adj Relatiu o pertanyent a la tricotomia.

->tricotosa

■tricotosa

[del fr. tricoteuse, íd.; 1a FONT: c. 1925]

f TÈXT Màquina per a teixir gèneres de punt de recollida, caracteritzada pel fet de treballar amb agulles de llengüeta col·locades en les ranures d’una fontura, per dintre de les quals poden lliscar successivament impulsades per unes lleves.

->tricroic

■tricroic -a

Part. sil.: tri_croic

adj FÍS Que posseeix tricroisme. Cristall tricroic.

->tricroisme

■tricroisme

Part. sil.: tri_cro_is_me

m FÍS Propietat d’alguns cristalls de presentar diferents colors en tres diferents direccions.

->tricromàtic

■tricromàtic -a

[de tri-* i cromàtic]

adj FÍS i LUM 1 Que consta de tres colors.

2 sistema tricromàtic Sistema per a l’especificació d’un color, basat en la possibilitat de reconstituir-lo mitjançant la mescla additiva de tres components de colors convenientment elegits.

->tricromia

■tricromia

Part. sil.: tri_cro_mi_a

[de tri-* i cromia]

f 1 FÍS i LUM Procediment consistent en la descomposició dels colors en tres components de manera que cadascun d’ells correspongui a un color patró fixat, dit color primari.

2 GRÀF Impressió feta en els tres colors primaris (groc, vermell i blau) per superposició de la impressió de tres clixés obtinguts per selecció cromàtica amb les tres tintes corresponents als tres colors primaris.

->tric-trac

■tric-trac

[d’origen onomatopeic]

m 1 Onomatopeia per a designar el soroll d’una sèrie de xocs ritmats.

2 JOCS Joc de daus del qual derivà el jaquet.

->tricúspide

■tricúspide

[de tri- i cúspide]

adj 1 Que té tres puntes o cims.

2 ANAT ANIM 1 Dit de l’òrgan que té tres punts culminants o cúspides.

2 vàlvula tricúspide Anell de separació entre l’aurícula i el ventricle dret del cor.

->tridaci

■tridaci

m FARM Extret de lletuga preparat amb el suc de la tija, sense depurar. És anomenat també lactucari francès.

->tridàctil

■tridàctil -a

adj ANAT ANIM Proveït de tres dits.

->trident

■trident

[del ll. tridens, -ntis, íd.; 1a FONT: 1500]

m HIST i MIT Forca de tres dents, usada antigament per a la pesca i per a la caça.

->tridentat

■tridentat -ada

[de trident]

adj 1 Que té tres dents.

2 HERÀLD Dit del moble, especialment la creu, amb les extremitats en forma de trident.

->tridentí

■tridentí -ina

adj 1 Relatiu o pertanyent a Trento (ciutat i província d’Itàlia).

2 esp HIST ECL Relatiu o pertanyent al concili de Trento. La doctrina tridentina.

->tridentífer

■tridentífer -a

[de trident i -fer]

adj Que porta un trident.

->tridigitat

■tridigitat -ada

adj ANAT ANIM Tridàctil.

->tridimensional

■tridimensional

Part. sil.: tri_di_men_si_o_nal

[de tri- i dimensional]

adj 1 Que té tres dimensions (alçària, amplària i gruix).

2 estructures tridimensionals ARQUIT Estructures arquitectòniques que, enfront del sistema tradicional d’estructures realitzades pensant en el recorregut lineal dels esforços, plantegen el repartiment de càrregues amb la cooperació de tots els elements en l’esforç i són d’una gran estabilitat i resistència, alhora que tenen molt poc pes.

->tridimita

■tridimita

f MINERAL Òxid de silici, SiO₂, mineral polimorf, del grup de la sílice, que cristal·litza en el sistema hexagonal.

->tridó

■tridó

m dial ALIM Prims.

->tridu

■tridu

[del ll. triduum, íd.]

m CRIST 1 Sèrie d’exercicis religiosos que dura tres dies.

2 tridu pasqual LITÚRG Període de tres dies que comença amb la missa vespertina del Dijous Sant i acaba en les vespres de Pasqua.

->tríduum

■tríduum

Part. sil.: trí_du_um

[del ll. triduum, íd.]

m CRIST Tridu.

->tríedre

■tríedre [o triedre]

Part. sil.: trí_e_dre, tri_e_dre

[de tri-* i -edre]

m GEOM 1 Figura formada per tres línies no coplanàries que es tallen en un punt.

2 tríedre de Frénet Angle d’un políedre que conté tres cares.

->trièdric

■trièdric -a

Part. sil.: tri_è_dric

[de tríedre]

adj GEOM 1 Relatiu o pertanyent al tríedre.

2 Que té tres cares.

->triennal

■triennal

Part. sil.: tri_en_nal

Cp. tricennal

[del ll. triennalis, íd.; 1a FONT: 1596]

adj 1 Que dura tres anys.

2 Que té lloc un cop cada tres anys.

->trienni

■trienni

Part. sil.: tri_en_ni

[del ll. triennium, íd.; 1a FONT: 1585]

m Durada de tres anys.

->trient

■trient

Part. sil.: tri_ent

m NUMIS 1 Antiga moneda romana de coure del valor d’un terç d’as.

2 Terç del sòlid d’or encunyat al baix imperi Romà, a l’imperi Bizantí i a molts dels regnes bàrbars.

->trierarca

trierarca

Part. sil.: tri_e_rar_ca

m HIST Entre els grecs, capità d’una trirrem.

->trierarquia

trierarquia

Part. sil.: tri_e_rar_qui_a

f Càrrec de trierarca.

->tries

■tries

Part. sil.: tri_es

m ESTRATIG Triàsic.

->triestearilglicèrid

triestearilglicèrid

Part. sil.: tri_es_te_a_ril_gli_cè_rid

m BIOQ Triglicèrid els grups acil del qual procedeixen de l’àcid esteàric.

->triestearina

■triestearina

Part. sil.: tri_es_te_a_ri_na

f BIOQ Nom trivial del triestearilglicèrid.

->triestí

triestí -ina

Part. sil.: tri_es_tí

adj i m i f De Trieste (ciutat i província d’Itàlia).

->trietilalumini

trietilalumini

Part. sil.: tri_e_til_a_lu_mi_ni

m QUÍM ORG Líquid incolor, extraordinàriament inflamable i reactiu, de fórmula Al(CH₂CH₃) ₃.

->trietilendiamina

■trietilendiamina

Part. sil.: tri_e_ti_len_di_a_mi_na

f QUÍM Compost amb dos àtoms de nitrogen bàsic units per tres ponts —CH₂CH₂—, de cristalls molt higroscòpics, catalitzador en la fabricació d’escumes de poliuretà.

->trietilenglicol

trietilenglicol

Part. sil.: tri_e_ti_len_gli_col

m QUÍM ORG Líquid higroscòpic incolor.

->trifacial

■trifacial

Part. sil.: tri_fa_ci_al

ANAT ANIM 1 adj Relatiu o pertanyent al trigemin.

2 m Nervi trigemin.

->trifaldó

■trifaldó

m BOT Fetjó.

->trifàsic

■trifàsic -a

[de tri-* i -fàsic]

adj 1 Que té tres fases.

2 sistema trifàsic ELECTROT Sistema polifàsic de tres fases.

->trifenilcarbinol

trifenilcarbinol

[de tri-, fenil i carbinol]

m Compost que hom pot considerar derivat formalment del metanol per substitució de tres àtoms d’hidrogen units al carboni per tres grups fenil C₆H^-˜₅.

->trifenilmetà

■trifenilmetà

m QUÍM ORG 1 Hidrocarbur aromàtic l’estructura del qual és continguda en un gran nombre de colorants sintètics.

2 colorants del trifenilmetà COL Família de colorants que contenen l’estructura del trifenilmetà.

->trifenilmetil

trifenilmetil

m QUÍM ORG Tritil, catió o radical que formalment resulta de la separació heterolítica o homolítica, respectivament, del grup hidroxil del trifenilcarbinol.

->trífid

■trífid -a

adj 1 1 Dividit en tres parts, acabat en tres puntes.

2 ANAT Dit de l’òrgan dividit en tres lòbuls o parts per solcs profunds.

2 HERÀLD Refès.

->trifilita

■trifilita

f QUÍM ORG Fosfat de liti, ferro i manganès.

->trifil·le

trifil·le -a

adj BOT De tres fulles.

->trifini

trifini

m DR Indret on convergeixen els termes de tres jurisdiccions o divisions territorials.

->triflor

triflor -a

adj BOT Que té tres flors.

->trifluoroacètic

trifluoroacètic, àcid

Part. sil.: tri_flu_o_ro_a_cè_tic

QUÍM ORG Un dels àcids orgànics més forts coneguts, de fórmula CF₃—COOH. És un líquid incolor, fumant, molt higroscòpic, d’olor acètica molt penetrant i fortament corrosiu.

->trifoli

■trifoli

[del ll. trifolium, íd.]

m 1 BOT Trèvol.

2 ARQUIT Ornamentació geomètrica composta de tres arcs circulars que formen tres puntes entrants.

3 HERÀLD Figura que representa una flor de tres pètals arrodonits i pintats i perforada.

->trifoliat

trifoliat -ada

Part. sil.: tri_fo_li_at

[de trifoli]

adj Que té tres fulles. Escut trifoliat.

->trifoliolat

■trifoliolat -ada

Part. sil.: tri_fo_li_o_lat

adj BOT Que té tres folíols.

->trífora

trífora

[v. trifori, triforat]

f ARQUIT Finestra triforada.

->triforat

■triforat -ada

[de trifori]

adj 1 Que té tres perforacions.

2 ARQUIT Dit d’una finestra de tres obertures separades entre elles per pilastres o columnetes i formant un únic motiu arquitectònic.

->trifori

■trifori

[de l’angl. triforium, del b. ll. triforium, aplicat c. 1185 a la catedral de Canterbury, segurament llatinització del fr. ant. trifoire ‘cisellada, incrustació’, der. de l’ant. tresforer ‘traspassar’, del ll. transforare, íd.]

m ARQUIT 1 Conjunt de finestres, originàriament triforades, de la tribuna o matroneu de la nau d’una església que donen a l’interior.

2 Tribuna, matroneu.

->triforme

■triforme

[del ll. triformis, íd.]

adj 1 Que es presenta en tres formes o aspectes distints.

2 deessa triforme MIT Nom donat a Diana o Àrtemis perquè hom la venerava sovint en el triple aspecte de Diana, Lluna i Hècate.

->triformitat

■triformitat

[del ll. td. triformĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de triforme.

->trifosfoinosítid

trifosfoinosítid

Part. sil.: tri_fos_foi_no_sí_tid

m BIOQ Producte de la fosforilació, mitjançant ATP, de dos grups hidroxil lliures del fosfatidil-inositol.

->trifosfopiridina-nucleòtid

trifosfopiridina-nucleòtid

Part. sil.: tri_fos_fo_pi_ri_di_na-nu_cle_ò_tid

m BIOQ Nicotinamida-adenina-dinucleòtid-fosfat.

->triftong

■triftong

[formació culta analògica sobre la base de diftong]

m FON Grup de fonemes vocàlics format per una semiconsonant, una vocal i una semivocal.

->trifulga

■trifulga

[d’origen incert, com el cast. trifulca, que potser provenen d’un ll. vg. *bŭllĭcare ‘bullir’, amb el prefix trans-, amb possibles encreuaments i alteracions per influx de mots com trafegar, trabucar; 1a FONT: c. 1875]

f Situació anguniosa de la qual hom surt treballosament. Vam passar moltes trifulgues.

->trifurcació

■trifurcació

Part. sil.: tri_fur_ca_ci_ó

[de trifurcar]

f Divisió en tres branques.

->trifurcar

■trifurcar

[formació culta analògica sobre la base del ll. trifurcus, -a, -um ‘de tres puntes o branques’]

v 1 tr Dividir en tres branques.

2 pron Dividir-se en tres branques. Allí el camí es trifurca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trifurcar

GERUNDI: trifurcant

PARTICIPI: trifurcat, trifurcada, trifurcats, trifurcades

INDICATIU PRESENT: trifurco, trifurques, trifurca, trifurquem, trifurqueu, trifurquen

INDICATIU IMPERFET: trifurcava, trifurcaves, trifurcava, trifurcàvem, trifurcàveu, trifurcaven

INDICATIU PASSAT: trifurquí, trifurcares, trifurcà, trifurcàrem, trifurcàreu, trifurcaren

INDICATIU FUTUR: trifurcaré, trifurcaràs, trifurcarà, trifurcarem, trifurcareu, trifurcaran

INDICATIU CONDICIONAL: trifurcaria, trifurcaries, trifurcaria, trifurcaríem, trifurcaríeu, trifurcarien

SUBJUNTIU PRESENT: trifurqui, trifurquis, trifurqui, trifurquem, trifurqueu, trifurquin

SUBJUNTIU IMPERFET: trifurqués, trifurquessis, trifurqués, trifurquéssim, trifurquéssiu, trifurquessin

IMPERATIU: trifurca, trifurqui, trifurquem, trifurqueu, trifurquin

->triga

■triga

[de trigar; 1a FONT: s. XIII]

f Tardança, fet de trigar. Feu-ho sense triga, que és urgent.

->trígam

■trígam -a

[del ll. td. trigămus, íd.]

adj i m i f 1 Que està unit matrimonialment a tres persones alhora.

2 Que s’ha casat tres vegades successives.

->trigàmia

■trigàmia

Part. sil.: tri_gà_mi_a

[del ll. td. trigamia, íd.]

f Condició de trígam.

->trigança

■trigança

[de trigar; 1a FONT: 1272, CTort.]

f Tardança, triga.

->triganer

■triganer -a

[de trigar; 1a FONT: 1869]

adj 1 Que triga.

2 Que sol trigar a fer les coses.

->trigar

■trigar

[del ll. tricari ‘entretenir-se en petiteses’, der. de tricae ‘petiteses’; 1a FONT: s. XIII]

v intr Fer una cosa més tard del que cal, del que era d’esperar, etc. Triga molt a venir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trigar

GERUNDI: trigant

PARTICIPI: trigat, trigada, trigats, trigades

INDICATIU PRESENT: trigo, trigues, triga, triguem, trigueu, triguen

INDICATIU IMPERFET: trigava, trigaves, trigava, trigàvem, trigàveu, trigaven

INDICATIU PASSAT: triguí, trigares, trigà, trigàrem, trigàreu, trigaren

INDICATIU FUTUR: trigaré, trigaràs, trigarà, trigarem, trigareu, trigaran

INDICATIU CONDICIONAL: trigaria, trigaries, trigaria, trigaríem, trigaríeu, trigarien

SUBJUNTIU PRESENT: trigui, triguis, trigui, triguem, trigueu, triguin

SUBJUNTIU IMPERFET: trigués, triguessis, trigués, triguéssim, triguéssiu, triguessin

IMPERATIU: triga, trigui, triguem, trigueu, triguin

->trigemin

■trigemin -èmina

[del ll. trigeminus, -a, -um, íd.]

adj i m i f 1 BIOL Dit de cadascun de tres infants nats d’un sol part.

2 ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent al nervi trigemin.

2 nervi trigemin Nervi cranial que s’origina en dos nuclis: el motor, situat en el cap de les banyes anteriors, i el sensitiu, en el cap de les banyes posteriors.

->trigeminat

■trigeminat -ada

[de trigemin]

adj 1 ANAT Relatiu o pertanyent a certes estructures en nombre de tres.

2 BIOL Que fa referència a espècies bessones en nombre de tres.

->trigèsim

■trigèsim -a

[del ll. trigesĭmus, -a, -um, íd.]

1 adj Trentè.

2 f LITÚRG Missa de difunts que se celebra el dia trentè després de la mort o de la sepultura.

->trigesima

■trigesima

adj 1 Relatiu o pertanyent al trenta o a la trentena.

2 Que procedeix o es compta per trentenes.

->trigin trígina

trigin trígina

adj BOT Dit de la flor que té tres pistils.

->triglicèrid

■triglicèrid

m QUÍM ORG i BIOQ Denominació genèrica dels èsters derivats del glicerol.

->tríglids

■tríglids

m ICT 1 pl Família de peixos teleostis de l’ordre dels escorpeniformes, de cap voluminós amb una sòlida cuirassa òssia i que s’alimenten de mol·luscs i peixos petits. Al gènere Trigla pertany la lluerna vera o rossa (T. lucerna) i el garneu (T. lyra), al gènere Triglophorus la lluerna comuna (T. lastovitza), al gènere Eutrigla el cap d’ase (E. gurnardus), al gènere Aspitrigla la lluerna roja (A. cuculus) i la lluerna fosca (A. obscura), i al gènere Lepidotrigla l’escatós (L. cavillone).

2 sing Peix de la família dels tríglids.

->tríglif

■tríglif

m ARQUIT Membre arquitectònic en forma de rectangle sortint, solcat de tres canals, que decora el fris d’ordre dòric, des de l’arquitrau fins a la cornisa.

->trígon

■trígon -a

[del ll. trigōnus, -a, -um, i aquest, del gr. trígōnos, íd., comp. de treĩs ‘tres’ i gōnía ‘angle’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 GEOM 1 adj Que té tres angles, triangular.

2 m Triangle.

2 adj BOT Triquetre.

3 m ANAT ANIM 1 Àrea o espai triangular, triangle.

2 trígon cerebral Làmina triangular constituïda per una substància blanca fibrosa, situada sota el cos callós del cervell.

3 trígon vesical Espai triangular de l’interior de la bufeta urinària comprès entre l’obertura dels urèters i l’orifici intern de la uretra.

4 m ASTR Conjunt constituït per tres signes del zodíac, cadascun dels quals dista 120° dels altres dos.

->trigonal

■trigonal

[del ll. td. trigonalis, íd.]

adj CRISTAL·L 1 Relatiu o pertanyent al sistema trigonal.

2 sistema trigonal Sistema romboèdric.

->trigonel·lina

trigonel·lina

f QUÍM ORG i ALIM Betaïna de l’àcid nicotínic, sense activitat vitamínica, present en el cafè, les patates i el fenigrec, de fórmula C₇H₇NO₂.

->trigònia

■trigònia

Part. sil.: tri_gò_ni_a

f ZOOL Gènere de mol·luscs lamel·libranquis (Trigonia sp), proveïts d’una conquilla triangular bombada, ornamentada amb estries, que aparegueren al juràssic, foren molt abundants durant el cretaci i actualment habiten només a les mars d’Austràlia meridional.

->trigonocèfal

trigonocèfal -a

adj ZOOL Dit de l’animal, especialment de certes serps, que té el cap pla i triangular.

->trigonocefàlia

trigonocefàlia

Part. sil.: tri_go_no_ce_fà_li_a

f PAT Deformitat en la qual el crani, vist per dalt, té l’aspecte d’un triangle a la part anterior, amb el vèrtex situat a la zona frontal.

->trigonometria

■trigonometria

Part. sil.: tri_go_no_me_tri_a

[de trígon i -metria; 1a FONT: 1803, DEst.]

f MAT Part de la matemàtica inicialment dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen. Trigonometria plana. Trigonometria esfèrica.

->trigonomètric

■trigonomètric -a

[de trigonometria; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj MAT 1 Relatiu o pertanyent a la trigonometria.

2 funció trigonomètrica Cadascuna de les funcions que considera la trigonometria, basades en les raons del mateix nom.

->trigonomètricament

■trigonomètricament

[de trigonomètric]

adv Pel mètode trigonomètric.

->trigós

■trigós -osa

[de trigar]

adj dial Triganer.

->trigotejar

trigotejar

v intr Entretenir-se una mica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trigotejar

GERUNDI: trigotejant

PARTICIPI: trigotejat, trigotejada, trigotejats, trigotejades

INDICATIU PRESENT: trigotejo, trigoteges, trigoteja, trigotegem, trigotegeu, trigotegen

INDICATIU IMPERFET: trigotejava, trigotejaves, trigotejava, trigotejàvem, trigotejàveu, trigotejaven

INDICATIU PASSAT: trigotegí, trigotejares, trigotejà, trigotejàrem, trigotejàreu, trigotejaren

INDICATIU FUTUR: trigotejaré, trigotejaràs, trigotejarà, trigotejarem, trigotejareu, trigotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: trigotejaria, trigotejaries, trigotejaria, trigotejaríem, trigotejaríeu, trigotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: trigotegi, trigotegis, trigotegi, trigotegem, trigotegeu, trigotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: trigotegés, trigotegessis, trigotegés, trigotegéssim, trigotegéssiu, trigotegessin

IMPERATIU: trigoteja, trigotegi, trigotegem, trigotegeu, trigotegin

->trígraf

■trígraf

[de tri-* i -graf]

m Grup de tres lletres que representen un so, com, per exemple, sch en alemany.

->trigrama

■trigrama

[de tri-* i -grama]

m 1 Grup de tres lletres.

2 esp Trígraf.

->trigramàtic

■trigramàtic -a

[de trigrama]

adj Que conté tres lletres.

->trihemímera

■trihemímera

[del gr. trithēmimerḗs ‘cesura al tercer semipeu’ (v. heptemímera)]

adj POÈTICA Dit de la cesura de l’hexàmetre després de la síl·laba llarga del segon peu.

->trihexifenidil

trihexifenidil

m FARM Substància en forma de pólvores blanques i inodores poc solubles en l’aigua, però més en l’alcohol.

->trihidroxiacetofenona

trihidroxiacetofenona

Part. sil.: tri_hi_dro_xi_a_ce_to_fe_no_na

f BIOQ Inhibidor competitiu del transport de la glucosa en els eritròcits.

->trihidroxicoprostanoic

trihidroxicoprostanoic, àcid

Part. sil.: tri_hi_dro_xi_co_pros_ta_noic

BIOQ Àcid biliar derivat del colesterol, precursor immediat de l’àcid còlic.

->trilateral

■trilateral

[de tri- i lateral]

adj Que té tres costats, com un triangle.

->trilema

■trilema

[formació culta analògica sobre la base de dilema]

m 1 LÒG Argument, anàleg al dilema, en què hom ha d’escollir forçosament entre tres termes contraris units per disjunció exclusiva, talment que de la negació de dos d’ells se’n segueix la veritat de l’altre.

2 Situació problemàtica en què hom ha d’optar per un dels tres camins a seguir que se li presenten.

->trilineal

■trilineal

Part. sil.: tri_li_ne_al

[de tri- i lineal]

adj 1 Pertanyent a tres línies.

2 GEOM Que implica la intervenció de tres línies. Coordenades trilineals.

->trilingüe

■trilingüe

Part. sil.: tri_lin_güe

[del ll. trilinguis, íd.]

adj 1 Escrit, expressat, en tres llengües. Text trilingüe.

2 De tres llengües. Publicació trilingüe.

3 Que usa tres llengües.

->trilió

■trilió

Part. sil.: tri_li_ó

[formació culta analògica sobre la base de milió]

m Milió de bilions.

->trilionèsim

■trilionèsim -a

Part. sil.: tri_li_o_nè_sim

[de trilió]

1 1 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat dividida en un trilió de parts iguals. La trilionèsima part d’una unitat.

2 m Cadascuna d’aquestes parts.

2 adj Ordinal corresponent a un trilió.

->trílit

■trílit

[de tri-* i -lit]

m ARQUIT 1 Estructura elemental en forma de portal constituïda per tres pedres, dues de verticals clavades a terra i la tercera col·locada horitzontalment sobre aquestes com a arquitrau.

2 p ext Motiu arquitectònic derivat del mateix sistema constructiu o del mateix esquema formal del trílit.

->trilita

trilita

[mot format a partir del nom químic trinitrotoluè amb el sufix -ita usat en la formació de noms de minerals i explosius]

f EXPL Trinitrotoluè.

->triliteral

■triliteral

[de tri- i literal]

adj Que consta de tres lletres.

->triliteralisme

triliteralisme

[de triliteral]

m LING Característica de l’estructura lèxica de les llengües semítiques segons la qual les diverses arrels dels mots consten bàsicament de tres fonemes (expressats per tres lletres consonàntiques), als quals són afegits d’altres fonemes per a constituir les altres formes gramaticals i lèxiques.

->trilític

trilític -a

[de trílit]

adj Relatiu o pertanyent al trílit. Sistema trilític. Estructura trilítica.

->trill

■trill

[del ll. trībŭlum, íd., potser per via mossàrab; 1a FONT: s. XVI]

m AGR 1 Nom donat a diversos instruments emprats per a batre o, especialment, per a capolar la palla, en la batuda.

2 Corró proveït de pues rígides o flexibles i dotat d’un moviment de rotació que forma part de la màquina de batre.

->trilla¹

■trilla¹

[de trillar; 1a FONT: 1915, DAg.]

f 1 AGR 1 Acció de trillar o de batre els cereals.

2 Trill constituït per una post rectangular de fusta de dimensions més grans que les normals.

2 TRANSP 1 Rodera, solc, fet per una roda de carro.

2 Camí de carro que passa per l’areny d’un riu o d’una riera.

3 Amplada d’un carro de roda a roda.

->trilla²

■trilla²

[del ll. trĭchĭla ‘emparrat’]

f AGR i JARD Verger.

->trillador

■trillador -a

[de trillar]

AGR 1 adj 1 Que trilla o serveix per a trillar.

2 màquina trilladora (o simplement trilladora) Màquina de batre.

2 m i f Trillaire.

->trillaire

■trillaire

Part. sil.: tri_llai_re

[de trillar]

m i f AGR Persona que trilla.

->trillar

■trillar

[del ll. trībŭlare, íd.; 1a FONT: c. 1400]

v tr AGR 1 Batre amb el trill.

2 p ext Batre.

3 Passar el trill o la trilla damunt la palla de l’era per capolar-la.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trillar

GERUNDI: trillant

PARTICIPI: trillat, trillada, trillats, trillades

INDICATIU PRESENT: trillo, trilles, trilla, trillem, trilleu, trillen

INDICATIU IMPERFET: trillava, trillaves, trillava, trillàvem, trillàveu, trillaven

INDICATIU PASSAT: trillí, trillares, trillà, trillàrem, trillàreu, trillaren

INDICATIU FUTUR: trillaré, trillaràs, trillarà, trillarem, trillareu, trillaran

INDICATIU CONDICIONAL: trillaria, trillaries, trillaria, trillaríem, trillaríeu, trillarien

SUBJUNTIU PRESENT: trilli, trillis, trilli, trillem, trilleu, trillin

SUBJUNTIU IMPERFET: trillés, trillessis, trillés, trilléssim, trilléssiu, trillessin

IMPERATIU: trilla, trilli, trillem, trilleu, trillin

->trilobat

■trilobat -ada

[de tri-* i lobat]

adj 1 Dividit en tres lòbuls. Finestral trilobat.

2 ANAT Proveït de tres lòbuls.

3 HERÀLD Dit del moble, especialment la creu, amb les extremitats acabades en tres lòbuls.

->trilobitomorfs

trilobitomorfs

m PALEONT i ZOOL 1 pl Subembrancament d’artròpodes fòssils, amb el cos subdividit en cap, tòrax i pigidi, i amb dues antenes pluriarticulades.

2 sing Artròpode del subembrancament dels trilobitomorfs.

->trilobits

■trilobits

[del ll. científic trilobites, íd., del ll. cl. tres i lobus ‘lòbul’]

m PALEONT i 1 pl ZOOL Classe d’artròpodes paleozoics, l’única del subembrancament dels trilobitomorfs, d’una gran importància durant l’era primària, de gran abundància i varietat de formes.

2 sing Artròpode de la classe dels trilobits.

->trilobulat

■trilobulat -ada

[de tri- i lobulat]

adj Trilobat.

->trilocular

■trilocular

adj ANAT Que presenta tres cavitats o compartiments.

->trilogia

■trilogia

Part. sil.: tri_lo_gi_a

[de tri-* i -logia]

f 1 LIT Conjunt de tres obres, especialment dramàtiques o narratives, que constitueixen una unitat.

2 PAT Tríada.

3 TEAT En el teatre grec, conjunt de tres tragèdies que, seguides d’una peça satírica, completaven la tetralogia.

->trimarà

■trimarà

[alteració de catamarà per substitució del primer element, considerat erròniament com un prefix, per tri-]

m MAR Vaixell format per tres bucs, l’un al costat de l’altre, utilitzat per al transport de càrregues molt pesants i de gran volum.

->trimembre

■trimembre

[del ll. td. trimembris, íd.]

adj Que consta de tres membres o parts.

->trímer

■trímer -a

[formació culta analògica sobre la base de dímer]

1 adj 1 Que consta de tres parts o peces.

2 ENTOM Dit dels insectes que presenten tres artells en tots els tarsos.

2 m QUÍM ORG Nom que hom dóna als oligòmers constituïts per tres molècules d’un monòmer.

->trimestral

■trimestral

[de trimestre]

adj 1 Que dura un trimestre. Un curs trimestral.

2 Que té lloc un cop cada tres mesos.

->trimestralment

■trimestralment

[de trimestral]

adv Cada tres mesos.

->trimestre

■trimestre

[del ll. trimestris, íd.]

m 1 Espai de tres mesos.

2 ENSENY Cadascuna de les tres subdivisions del curs acadèmic, que s’estén a tres mesos, aproximadament.

->trimetadiona

trimetadiona

Part. sil.: tri_me_ta_di_o_na

f FARM Substància que forma unes pólvores blanques, cristal·lines, d’olor camforàcia.

->trimetilamina

trimetilamina

f QUÍM ORG Amina alifàtica gasosa, d’olor amoniacal característica i altament inflamable, de fórmula (CH₃) ₃N.

->trimetoprim

trimetoprim

m QUÍM ORG i FARM Quimioteràpic de síntesi, de fórmula C₁₄H₁₇N₄O₃, emprat com a antibacterià.

->trímetre

■trímetre

m POÈTICA En la mètrica clàssica, vers format per tres peus mètrics.

->trimètric

trimètric -a

adj 1 CRISTAL·L 1 Dit dels cristalls les formes dels quals poden ésser definides per referència a un sistema de tres eixos.

2 Dit del grup de sistemes cristal·lins en els quals la cara fonamental de la forma principal talla els eixos segons tres segments desiguals; pertanyen a aquest grup el sistema ròmbic, el monoclínic i el triclínic.

3 sistema trimètric Sistema ròmbic.

2 POÈTICA Relatiu o pertanyent al trímetre.

->trimorf

■trimorf -a

[de tri-* i -morf]

adj 1 Que es presenta sota tres formes distintes, triforme.

2 MINERAL Que presenta trimorfisme.

->trimorfisme

■trimorfisme

m MINERAL Propietat de certes substàncies que, tot i tenir una composició química definida, poden presentar, des d’un punt de vista estructural, tres ordenacions distintes que donen lloc a cristalls que pertanyen a classes cristal·lines diferents.

->trimotor

■trimotor -a

[de tri- i motor]

1 adj Que té tres motors.

2 m AERON Avió proveït de tres motors.

->trina

■trina

[del ll. trinus, -a, -um ‘de tres’, potser a través del fr. trine, íd.]

f HERÀLD Cada grup de tres filets d’un mateix esmalt i posats l’un al costat de l’altre, però separats i ocupant l’espai d’una faixa.

->trinar¹

■trinar¹

[d’origen onomatopeic, al·lusiu als refilets dels ocells]

v intr 1 MÚS Executar trinats.

2 col·loq Estar algú molt enfadat fent mostres exteriors d’enuig o d’impaciència. M’acaben de posar una multa i estic que trino.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trinar

GERUNDI: trinant

PARTICIPI: trinat, trinada, trinats, trinades

INDICATIU PRESENT: trino, trines, trina, trinem, trineu, trinen

INDICATIU IMPERFET: trinava, trinaves, trinava, trinàvem, trinàveu, trinaven

INDICATIU PASSAT: triní, trinares, trinà, trinàrem, trinàreu, trinaren

INDICATIU FUTUR: trinaré, trinaràs, trinarà, trinarem, trinareu, trinaran

INDICATIU CONDICIONAL: trinaria, trinaries, trinaria, trinaríem, trinaríeu, trinarien

SUBJUNTIU PRESENT: trini, trinis, trini, trinem, trineu, trinin

SUBJUNTIU IMPERFET: trinés, trinessis, trinés, trinéssim, trinéssiu, trinessin

IMPERATIU: trina, trini, trinem, trineu, trinin

->trinar²

trinar²

[formació culta analògica sobre la base de binar]

v intr LITÚRG Celebrar tres misses el mateix dia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trinar

GERUNDI: trinant

PARTICIPI: trinat, trinada, trinats, trinades

INDICATIU PRESENT: trino, trines, trina, trinem, trineu, trinen

INDICATIU IMPERFET: trinava, trinaves, trinava, trinàvem, trinàveu, trinaven

INDICATIU PASSAT: triní, trinares, trinà, trinàrem, trinàreu, trinaren

INDICATIU FUTUR: trinaré, trinaràs, trinarà, trinarem, trinareu, trinaran

INDICATIU CONDICIONAL: trinaria, trinaries, trinaria, trinaríem, trinaríeu, trinarien

SUBJUNTIU PRESENT: trini, trinis, trini, trinem, trineu, trinin

SUBJUNTIU IMPERFET: trinés, trinessis, trinés, trinéssim, trinéssiu, trinessin

IMPERATIU: trina, trini, trinem, trineu, trinin

->trinat

■trinat

[de trinar¹]

m MÚS Successió ràpida de dues notes entre les quals hi ha una distància d’un semitò o d’un to.

->trinc

■trinc

[de trincar²; 1a FONT: s. XX, Oller]

m Soroll que fan dos objectes de vidre o de cristall en xocar.

->trinca¹

■trinca¹

[de significar una corda passà a designar un ‘grup de tres en el joc de cartes o en general’ per la idea de ‘lligar’ amb confluència de la idea de trena i del nombre tres; 1a FONT: 1839, DLab.]

f NÀUT 1 Cap de corda que serveix per a subjectar dues coses o per a amarrar una perxa, una àncora, etc.

2 Cadena o corda en forma d’anell que, ajustada més o menys a la meitat del bauprès, impedeix que aquest tingui moviment.

->trinca²

■trinca²

[v. trinca¹]

f 1 Conjunt de tres coses de la mateixa classe.

2 esp Conjunt de tres persones designades per a contendre entre elles en unes oposicions.

->trinca³

■trinca³

[d’origen incert]

Mot emprat en l’expressió nou de trinca loc adj Flamant, acabat d’estrenar.

->trincar¹

■trincar¹

[d’origen incert, potser del fr. tingler ‘lligar les posts d’una nau’, d’origen escandinau, convertit en tringler per repercussió de líquida, d’on degué passar en portuguès a tringrar, tringar, trincar i d’aquí al cat; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 tr 1 NÀUT Subjectar fortament amb trinques.

2 Tesar.

2 intr NÀUT Navegar de bolina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trincar

GERUNDI: trincant

PARTICIPI: trincat, trincada, trincats, trincades

INDICATIU PRESENT: trinco, trinques, trinca, trinquem, trinqueu, trinquen

INDICATIU IMPERFET: trincava, trincaves, trincava, trincàvem, trincàveu, trincaven

INDICATIU PASSAT: trinquí, trincares, trincà, trincàrem, trincàreu, trincaren

INDICATIU FUTUR: trincaré, trincaràs, trincarà, trincarem, trincareu, trincaran

INDICATIU CONDICIONAL: trincaria, trincaries, trincaria, trincaríem, trincaríeu, trincarien

SUBJUNTIU PRESENT: trinqui, trinquis, trinqui, trinquem, trinqueu, trinquin

SUBJUNTIU IMPERFET: trinqués, trinquessis, trinqués, trinquéssim, trinquéssiu, trinquessin

IMPERATIU: trinca, trinqui, trinquem, trinqueu, trinquin

->trincar²

■trincar²

Cp. dringar

[d’origen onomatopeic]

v intr Bevent amb algú, fer xocar els veires, les copes, etc. Trinquem a la salut del nostre amic!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trincar

GERUNDI: trincant

PARTICIPI: trincat, trincada, trincats, trincades

INDICATIU PRESENT: trinco, trinques, trinca, trinquem, trinqueu, trinquen

INDICATIU IMPERFET: trincava, trincaves, trincava, trincàvem, trincàveu, trincaven

INDICATIU PASSAT: trinquí, trincares, trincà, trincàrem, trincàreu, trincaren

INDICATIU FUTUR: trincaré, trincaràs, trincarà, trincarem, trincareu, trincaran

INDICATIU CONDICIONAL: trincaria, trincaries, trincaria, trincaríem, trincaríeu, trincarien

SUBJUNTIU PRESENT: trinqui, trinquis, trinqui, trinquem, trinqueu, trinquin

SUBJUNTIU IMPERFET: trinqués, trinquessis, trinqués, trinquéssim, trinquéssiu, trinquessin

IMPERATIU: trinca, trinqui, trinquem, trinqueu, trinquin

->trincó

■trincó -ona

[de trincar²; 1a FONT: 1915, DAg.]

m i f Persona molt bevedora de vi.

->trincola

■trincola

[de trincar²]

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les cariofil·làcies (Gypsophila hispanica), de fulles linears, flors blanques en panícula i fruits capsulars arrodonits.

->trinco-trinco

■trinco-trinco

adv Bitllo-bitllo. Pagar trinco-trinco.

->trinervat

■trinervat -ada

adj BOT Trinervi.

->trinervi

■trinervi -èrvia

[de tri- i -nervi]

adj BOT Dit de la fulla o del fil·loma que té tres nervis palesos.

->trineu

■trineu

Part. sil.: tri_neu

[del fr. traîneau, íd., der. de traîner ‘arrossegar, estirar’, ll. vg. *traginare, der. de *tragĕre, i aquest, del ll. cl. trahĕre, íd.; 1a FONT: 1905]

m TRANSP, ETNOG i ESPORT Vehicle proveït de patins o d’esquís en lloc de rodes que es desplaça lliscant sobre la neu o el glaç, estirat per cavalls, rens o gossos.

->trinitari

■trinitari -ària

[del b. ll. ecl. trinitarius, -a, -um, íd.]

1 adj TEOL Relatiu o pertanyent a la Trinitat. Teologia trinitària.

2 adj CATOL Relatiu o pertanyent als trinitaris o a les trinitàries.

3 CATOL 1 m Membre de l’orde de la Santíssima Trinitat de la Redempció de Captius.

2 f Religiosa de la branca femenina de l’orde de la Santíssima Trinitat i de diverses congregacions de terciàries d’aquest orde.

->trinitat

■trinitat

[del ll. ecl. trinĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 HIST REL i MIT Tríada.

2 CRIST i [en majúscula] 1 TEOL Designació de Déu en tres persones —Pare, Fill i Esperit Sant— distintes, iguals i consubstancials en una sola i indivisible natura. El misteri de la Santíssima Trinitat.

2 LITÚRG Festa commemorativa d’aquest misteri, que se celebra el diumenge després de la Pentecosta.

->trinitrobenzè

1,3,5-trinitrobenzè

m QUÍM ORG i EXPL Nitroderivat aromàtic altament explosiu que hom obté a partir del 2,4,6-trinitrotoluè per eliminació del grup metil mitjançant un procés d’oxidació.

->trinitrofenol

■trinitrofenol

m QUÍM ORG Àcid pícric.

->trinitroglicerol

■trinitroglicerol

m QUÍM ORG Trinitrat de glicerol, emprat com a explosiu en la fabricació de la dinamita, d’ús terapèutic com a vasodilatador.

->trinitroresorcinol

■2,4,6-trinitroresorcinol

m QUÍM ORG i EXPL Sòlid cristal·lí groc de gust astringent que explota per escalfament ràpid.

->trinitrotoluè

■2,4,6-trinitrotoluè

Part. sil.: tri_ni_tro_to_lu_è

m QUÍM ORG i EXPL Derivat trinitrat del toluè, altament explosiu. És conegut també amb el nom de trilita.

->trinodal

■trinodal

[de tri- i nodal]

adj Que té tres nodes.

->trinomi

■trinomi -òmia

[formació culta analògica sobre la base de binomi]

ÀLG 1 adj Que consta de tres termes. Expressió trinòmia.

2 m Polinomi que té tres termes.

->trinquet¹

■trinquet¹

[ant. i dial. triquet, d’origen incert, probablement del fr. ant. triquet ‘pala o bastó del joc de trinquet, bastó en general’ der. de trique ‘bastó’ (v. tricot), amb -n- per influx d’altres mots, com trincar¹ o altres de nàutics; 1a FONT: s. XV]

m CONSTR NAV 1 Pal més pròxim a proa en les embarcacions de més d’un pal.

2 Verga més baixa del trinquet.

3 Vela que s’enverga en el trinquet.

->trinquet²

■trinquet²

[v. trinquet¹: pas del nom del joc al clos on es practica]

m JOCS Recinte de joc específic per a la pràctica del joc de pilota valenciana, en forma de rectangle.

->trinqueta

■trinqueta

[de trinquet¹]

f CONSTR NAV Vela més gran de les que són fetes fermes al pal trinquet.

->trinquetilla

■trinquetilla

[de trinquet¹]

f NÀUT Floc que en una fragata s’enverga a l’estai de trinquet.

->trinquis

■trinquis

[de trincar²]

m 1 Acció de trincar².

2 1 Trencadissa.

2 fer trinquis esp Fer trencadissa.

->trinxa¹

■trinxa¹

[deriv. de trinxar, perquè cenyeix la cintura com si la trenqués; 1a FONT: 1527]

f Cadascuna de les dues tiretes de roba que hom posa a la cintura d’uns pantalons, d’una armilla, etc., i que serveixen per a cenyir aquestes peces per mitjà de sivelles o de botons.

->trinxa²

■trinxa²

[reducció de trinxeraire]

m i f Trinxeraire.

->trinxadissa

■trinxadissa

[de trinxar]

f Reducció de nombre d’objectes a trossos menuts.

->trinxador

■trinxador -a

[de trinxar; 1a FONT: 1789]

1 adj i m i f Que trinxa.

2 f mitjalluna 2.

->trinxant

■trinxant

[de trinxar; 1a FONT: 1490, Tirant]

m 1 ant El qui trinxava i servia la vianda a la taula d’un senyor.

2 Forquilla grossa amb què hom subjecta la carn que s’ha de trinxar.

3 Moble de menjador, en el qual hom posa les viandes que hom ha de trinxar o preparar abans de servir-les a taula.

->trinxar

■trinxar

[del fr. ant. trenchier (actual trancher), corresponent al cat. trencar; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 Partir en trossos la vianda per servir-la. Trinxar la carn.

2 Capolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trinxar

GERUNDI: trinxant

PARTICIPI: trinxat, trinxada, trinxats, trinxades

INDICATIU PRESENT: trinxo, trinxes, trinxa, trinxem, trinxeu, trinxen

INDICATIU IMPERFET: trinxava, trinxaves, trinxava, trinxàvem, trinxàveu, trinxaven

INDICATIU PASSAT: trinxí, trinxares, trinxà, trinxàrem, trinxàreu, trinxaren

INDICATIU FUTUR: trinxaré, trinxaràs, trinxarà, trinxarem, trinxareu, trinxaran

INDICATIU CONDICIONAL: trinxaria, trinxaries, trinxaria, trinxaríem, trinxaríeu, trinxarien

SUBJUNTIU PRESENT: trinxi, trinxis, trinxi, trinxem, trinxeu, trinxin

SUBJUNTIU IMPERFET: trinxés, trinxessis, trinxés, trinxéssim, trinxéssiu, trinxessin

IMPERATIU: trinxa, trinxi, trinxem, trinxeu, trinxin

->trinxat

■trinxat -ada

[de trinxar]

1 adj 1 Partit en trossos.

2 HERÀLD Dit de l’escut dividit en dues parts iguals mitjançant un traç diagonal que va de l’angle destre del cap al sinistre de la punta.

2 m Menja de verdures, etc., trinxades, bullides i amanides.

->trinxera

■trinxera

[del cat. ant. i dial. trinxea, i aquest, del fr. tranchée; 1a FONT: 1558]

f 1 MIL Excavació llarga i més o menys estreta, la terra extreta de la qual hom fa servir de parapet, que serveix per a protegir els soldats contra el foc dels enemics.

2 INDUM Gavardina amb cinturó, semblant a les que usaven els militars a la Primera Guerra Mundial.

->trinxeraire

■trinxeraire

Part. sil.: trin_xe_rai_re

[deriv. de trinxera, perquè els nois vagabunds solien dormir als fossats o trinxeres de la muralla de la ciutat; 1a FONT: 1915, DAg.]

1 adj Propi d’un trinxeraire.

2 m i f 1 Adolescent desemparat que va vagabundejant pels carrers.

2 Persona de la classe baixa, sense ofici ni benefici.

->trinxet

■trinxet

[de trinxar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m 1 Petit ganivet de fulla corba.

2 OFIC Falcilla.

->trinxolader

■trinxolader

m Trinxadissa.

->trio

■trio

Part. sil.: tri_o

[de l’it. trio, íd.]

m 1 MÚS 1 Obra o fragment per a tres instruments o parts melòdiques simultànies, vocals o instrumentals.

2 Conjunt de tres executants d’una composició musical per a tres instruments.

2 iròn Colla de tres.

3 JOCS Tres cartes d’igual valor, com tres reis, tres quatres, etc.

->tríode

■tríode

Part. sil.: trí_o_de

m ELECTRÒN Tub electrònic de tres elèctrodes: l’ànode, el càtode i la reixa o elèctrode de control.

->trioic

trioic -a

Part. sil.: tri_oic

adj BOT Dit de la planta polígama que presenta en individus distints flors masculines, flors femenines i flors hermafrodites.

->trioleïlglicèrid

trioleïlglicèrid

Part. sil.: tri_o_le_ïl_gli_cè_rid

m BIOQ Oleïna.

->trioleïna

■trioleïna

Part. sil.: tri_o_le_ï_na

f QUÍM ORG Oleïna.

->triomf

■triomf

Part. sil.: tri_omf

[del ll. triŭmphus, íd.; 1a FONT: s. XV]

m 1 HIST L’honor màxim que, a la Roma antiga, era tributat al general victoriós sobre els enemics.

2 Victòria, èxit, esclatant. Aconseguir això ha estat un triomf.

->triomfador

■triomfador -a

Part. sil.: tri_om_fa_dor

[del ll. triumphator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj i m i f Que triomfa.

->triomfal

■triomfal

Part. sil.: tri_om_fal

[del ll. triumphalis, íd.]

adj Relatiu o pertanyent al triomf. Entrada triomfal. Marxa triomfal. Arc triomfal.

->triomfalisme

■triomfalisme

Part. sil.: tri_om_fa_lis_me

[de triomfal]

m Manera de pensar, de parlar, d’obrar, fundada en una visió desproporcionadament optimista d’una actuació.

->triomfalista

■triomfalista

Part. sil.: tri_om_fa_lis_ta

[de triomfal]

1 adj Relatiu o pertanyent al triomfalisme.

2 adj i m i f Que manifesta triomfalisme.

->triomfalment

■triomfalment

Part. sil.: tri_om_fal_ment

[de triomfal]

adv D’una manera triomfal.

->triomfant

■triomfant

Part. sil.: tri_om_fant

[de triomfar; 1a FONT: 1575, DPou.]

adj 1 Que s’emporta un triomf, que triomfa.

2 De qui hom celebra el triomf.

3 església triomfant CRIST Els benaurats del cel.

->triomfar

■triomfar

Part. sil.: tri_om_far

[del ll. triumphare, íd.; 1a FONT: s. XV]

v intr 1 HIST En l’antiguitat romana, obtenir, rebre, els honors del triomf.

2 1 Obtenir una victòria, prevaler. En aquella batalla els nadius triomfaren sobre l’enemic. Han triomfat els de l’altre bàndol.

2 fig Reeixir completament en una empresa. L’actriu triomfà a Barcelona. Triomfar en la vida.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: triomfar

GERUNDI: triomfant

PARTICIPI: triomfat, triomfada, triomfats, triomfades

INDICATIU PRESENT: triomfo, triomfes, triomfa, triomfem, triomfeu, triomfen

INDICATIU IMPERFET: triomfava, triomfaves, triomfava, triomfàvem, triomfàveu, triomfaven

INDICATIU PASSAT: triomfí, triomfares, triomfà, triomfàrem, triomfàreu, triomfaren

INDICATIU FUTUR: triomfaré, triomfaràs, triomfarà, triomfarem, triomfareu, triomfaran

INDICATIU CONDICIONAL: triomfaria, triomfaries, triomfaria, triomfaríem, triomfaríeu, triomfarien

SUBJUNTIU PRESENT: triomfi, triomfis, triomfi, triomfem, triomfeu, triomfin

SUBJUNTIU IMPERFET: triomfés, triomfessis, triomfés, triomféssim, triomféssiu, triomfessin

IMPERATIU: triomfa, triomfi, triomfem, triomfeu, triomfin

->trions

■trions

Part. sil.: tri_ons

ant i poèt m pl 1 Nom donat pels antics astrònoms al conjunt de les dues Ósses.

2 p ext Nom donat als set estels visibles de cadascuna de les dues Ósses (d’on deriva el nom de septentrió).

->triosa

■triosa

Part. sil.: tri_o_sa

f 1 BIOQ Monosacàrid de tres àtoms de carboni.

2 TÈXT Diable desmotador, carda o altra màquina emprada en el desmotatge de la llana.

->triosafosfat

triosafosfat

Part. sil.: tri_o_sa_fos_fat

m BIOQ Cadascun dels fosfats de gliceraldehid i de la trihidroxiacetona.

->triosafosfatoisomerasa

triosafosfatoisomerasa

Part. sil.: tri_o_sa_fos_fa_toi_so_me_ra_sa

f BIOQ Enzim que catalitza la transformació del fosfat de dihidroxiacetona en gliceraldehid-3-fosfat.

->trioxà

1,3,5-trioxà

m QUÍM ORG Trímer cíclic del formaldehid, anomenat també metaformaldehid.

->trioxipurina

trioxipurina

Part. sil.: tri_o_xi_pu_ri_na

f FARM Àcid úric, substància en forma de pólvores blanques, inodores i insípides, de fórmula C₅H₄N₄O₃.

->tripa

■tripa

[d’origen incert, potser fou un der. postverbal de estripar, que provindria del ll. exstĭrpare ‘arrencar, esqueixar’; però també fóra possible un origen preromà, indoeuropeu precèltic, d’una base dripp-, afí a la del mot drap, amb influx del ll. exstirpare; 1a FONT: 1184]

[generalment en pl] f 1 1 ANAT ANIM Intestins, budells. Per l’esvoranc del ventre li sortien les tripes. Un recargolament de tripes.

2 fig Dit d’allò que hi ha a l’interior de certes coses. Les tripes del meló. La tripa d’un cigar.

3 GRÀF Conjunt dels plecs d’un llibre o una revista, cosits o encolats, sense les cobertes.

4 treure les tripes per la boca hiperb Vomitar.

2 1 Ventre, panxa.

2 p anal ANAT ANIM Estómac dels animals remugadors.

3 GASTR Trossos d’estómac i intestins de remugadors, de composició semblant a la carn, que hom consumeix amb adobs picants (cebes, tomàquets, alls, pebre).

3 TÈXT 1 ant Teixit de llana o d’espart semblant al vellut.

2 Fil gruixut o metxa que, en un piqué, n’accentua el relleu.

->tripada

■tripada

[de tripa]

f 1 ANAT ANIM Conjunt de les tripes d’un animal.

2 GASTR Menjada de tripes.

3 TÈXT Conjunt de les peces petites que la maquineta de lliços porta muntades al seu interior.

->tripaflavina

tripaflavina

f FARM Acriflavina base, clorometilat neutre de diaminoacridina, anomenada també euflavina.

->tripaire

■tripaire

Part. sil.: tri_pai_re

[de tripa]

m i f Persona que ven tripes.

->tripalmitilglicèrid

tripalmitilglicèrid

m BIOQ Palmitina.

->tripalmitina

■tripalmitina

f QUÍM ORG Palmitina.

->tripanosoma

■tripanosoma

m MICROB Gènere d’esporozous paràsits que es troben en el plasma sanguini de l’home i dels animals, caracteritzats per una delicada membrana ondulant i un flagel en una extremitat. Són notables les espècies Trypanosoma gambiense i T. rhodesiense, paràsites i patògenes per a l’home, i T. cruzi.

->tripanosomiasi

■tripanosomiasi

Part. sil.: tri_pa_no_so_mi_a_si

f PAT Nom genèric de les malalties produïdes pels tripanosomes, especialment de les dels èquids i bòvids i de les humanes. La tripanosomiasi africana o malaltia de la son és causada per Trypanosoma gambiense i T. rhodesiense, mentre que la coneguda com a malaltia de Chagas és causada per T. cruzi.

->tripanosòmids

tripanosòmids

m ZOOL 1 pl Família de protozous zooflagel·lats de l’ordre dels protomonadins, que inclou la leptomònada, la leishmània i espècies afins.

2 sing Protozou de la família dels tripanosòmids.

->tripartició

■tripartició

Part. sil.: tri_par_ti_ci_ó

[del ll. td. tripartitio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de tripartir;

2 l’efecte.

->tripartir

■tripartir

[del ll. td. tripartīre, íd.]

v tr Dividir en tres parts.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tripartir

GERUNDI: tripartint

PARTICIPI: tripartit, tripartida, tripartits, tripartides

INDICATIU PRESENT: triparteixo, triparteixes, triparteix, tripartim, tripartiu, triparteixen

INDICATIU IMPERFET: tripartia, triparties, tripartia, tripartíem, tripartíeu, tripartien

INDICATIU PASSAT: tripartí, tripartires, tripartí, tripartírem, tripartíreu, tripartiren

INDICATIU FUTUR: tripartiré, tripartiràs, tripartirà, tripartirem, tripartireu, tripartiran

INDICATIU CONDICIONAL: tripartiria, tripartiries, tripartiria, tripartiríem, tripartiríeu, tripartirien

SUBJUNTIU PRESENT: triparteixi, triparteixis, triparteixi, tripartim, tripartiu, triparteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: tripartís, tripartissis, tripartís, tripartíssim, tripartíssiu, tripartissin

IMPERATIU: triparteix, triparteixi, tripartim, tripartiu, triparteixin

->tripartit

■tripartit -ida

[del ll. td. tripartītus, -a, -um, íd.]

adj 1 1 Dividit en tres parts.

2 BOT Dit de la fulla partida que consta de tres divisions.

2 1 Format per l’associació de tres parts. Una aliança tripartida.

2 Realitzat entre tres. Pacte tripartit.

->tripelennamina

tripelennamina

f FARM Clorhidrat de piribenzamina, substància blanca i oxidable a l’aire.

->triper

■triper -a

[de tripa; 1a FONT: s. XIV]

m i f Tripaire.

->triperia

■triperia

Part. sil.: tri_pe_ri_a

[de triper; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Lloc on hom ven tripes.

->tripètal

tripètal -a

[de tri-* i pètal]

adj BOT Que té tres pètals.

->tripètids

tripètids

m pl ENTOM Tefrítids.

->trípids

trípids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes tisanòpters del subordre dels terebrants, que comprèn els aranyons.

2 sing Insecte de la família dels trípids.

->tripijoc

■tripijoc

[probable combinació d’un postverbal *trep ‘saltironeig’, der. de l’ant. trepar ‘saltironar’ amb joc, trep-i-joc, assimilat en tripijoc, que ha tingut les variants tripajoc, tribajoc; 1a FONT: s. XX, Oller]

m 1 Situació embullada i moguda.

2 Trafica, amb la complicitat d’algú, per a aconseguir un fi il·lícit, sobretot lucratiu. Estar ficat en tripijocs.

->tripinnat

■tripinnat -ada

adj BOT Dit de les fulles triplement pinnades.

->tripinnaticompost

tripinnaticompost -a

adj BOT Dit de les fulles tres vegades compostes en forma pinnada.

->tripl.

tripl.

abrev triplicat -ada.

->triplà

■triplà

[de tri- i pla³]

m AERON Avió amb tres ales.

->triple¹

■triple¹

[v. triple²]

1 adj Format per tres. La triple aliança d’Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.

2 m ESPORT En basquetbol, encistellada aconseguida des d’una distància posterior a la línia de 6’25 m, que val tres punts.

3 punt triple FÍS i QUÍM Estat termodinàmic d’una substància, definit per una pressió i una temperatura, en què són presents simultàniament les fases sòlida, líquida i gasosa.

4 triple concert MÚS Concert per a tres solistes i orquestra.

->triple²

■triple² -a

[del ll. trĭplus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Que és com tres vegades un altre. Una quantitat tripla d’una altra.

2 m Quantitat equivalent a tres vegades una altra. El triple de quatre és dotze. Tinc el triple d’anys dels que tens tu.

->triplegia

triplegia

Part. sil.: tri_ple_gi_a

f PAT Hemiplegia acompanyada de paràlisi d’un membre de l’altre costat.

->triplement

■triplement

[de triple¹]

adv Per tres vegades.

->triplet

■triplet

m 1 BIOL MOL Conjunt de tres nucleòtids consecutius que formen part d’un ADN (o eventualment d’un ARN).

2 ESPORT Hat-trick.

3 MAT Cadascun dels elements d’un producte cartesià de tres conjunts.

4 QUÍM FÍS [símb: T] Estat dels àtoms o de les molècules que tenen dos electrons desaparellats.

->tríplica

tríplica

f DR PROC Escrit o petició processal per a contestar a una dúplica.

->triplicació

■triplicació

Part. sil.: tri_pli_ca_ci_ó

[del ll. td. triplicatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció de triplicar;

2 l’efecte.

->triplicar

■triplicar

[del ll. td. triplicare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Fer triple, multiplicar per tres. Triplicar els guanys.

2 DR PROC Respondre, en un procés, a la dúplica de la part contrària, fer una tríplica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: triplicar

GERUNDI: triplicant

PARTICIPI: triplicat, triplicada, triplicats, triplicades

INDICATIU PRESENT: triplico, tripliques, triplica, tripliquem, tripliqueu, tripliquen

INDICATIU IMPERFET: triplicava, triplicaves, triplicava, triplicàvem, triplicàveu, triplicaven

INDICATIU PASSAT: tripliquí, triplicares, triplicà, triplicàrem, triplicàreu, triplicaren

INDICATIU FUTUR: triplicaré, triplicaràs, triplicarà, triplicarem, triplicareu, triplicaran

INDICATIU CONDICIONAL: triplicaria, triplicaries, triplicaria, triplicaríem, triplicaríeu, triplicarien

SUBJUNTIU PRESENT: tripliqui, tripliquis, tripliqui, tripliquem, tripliqueu, tripliquin

SUBJUNTIU IMPERFET: tripliqués, tripliquessis, tripliqués, tripliquéssim, tripliquéssiu, tripliquessin

IMPERATIU: triplica, tripliqui, tripliquem, tripliqueu, tripliquin

->triplicat

triplicat -ada

[del ll. triplicatus, -a, -um, íd.]

[abrev tripl.] 1 adj Repetit tres vegades.

2 m esp Tercer exemplar, segona còpia d’una acta, d’un contracte, d’un rebut, etc.

3 per triplicat loc adv En tres exemplars.

->triplicitat

■triplicitat

[del ll. td. triplicĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de triple.

->triplista

■triplista

[de triple¹]

m i f ESPORT Atleta especialitzat en triple salt.

->triplita

■triplita

f MINERAL Fosfat de ferro i manganès, (Fe,Mn)₂(PO₄)F, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de masses irregulars.

->triploblàstic

■triploblàstic -a

1 adj EMBRIOL Dit dels organismes constituïts per tres fulls embrionaris: l’ectoderma, el mesoderma i l’endoderma.

2 m ZOOL 1 pl Grup de metazous que comprèn els que són triploblàstics.

2 sing Metazou del grup dels triploblàstics.

->triplocaule

triplocaule

Part. sil.: tri_plo_cau_le

adj BOT Dit de la planta que no té òrgans de la reproducció fins als eixos de tercer ordre.

->triplocaulescent

triplocaulescent

Part. sil.: tri_plo_cau_les_cent

adj BOT Triplocaule.

->triploide

triploide

Part. sil.: tri_ploi_de

adj CIT i GEN Dit de l’organisme, la cèl·lula o el nucli que presenta l’anomalia de contenir una dotació genètica per partida triple.

->triploïdia

triploïdia

Part. sil.: tri_plo_ï_di_a

f GEN Cas particular de poliploïdia en què la dotació cromosòmica és triple i l’organisme, dit triploide, té en totes i cadascuna de les cèl·lules tres jocs de cromosomes.

->triplopia

■triplopia

Part. sil.: tri_plo_pi_a

f PAT Afecció de l’ull consistent en una visió triple dels objectes.

->triplostèmon

triplostèmon -a

adj BOT Amb triple nombre d’estams que de pètals.

->triplòstic

triplòstic -a

adj BOT Disposat en tres files.

->tripó

■tripó

[de tripa]

m ANAT ANIM Testicle.

->trípode

■trípode

[del gr. trípous, -odos, íd., comp. de treĩs ‘tres’ i poús, podós ‘peu’]

m 1 Suport de tres peus, generalment articulats i sovint plegables o telescòpics, damunt el qual hom munta diversos aparells i instruments geodèsics, fotogràfics, etc., portàtils.

2 CONSTR NAV Pal metàl·lic suportat per uns altres dos pals més petits, en lloc d’obencs i d’estais.

3 MOBL Seient, taula, etc., de tres petges.

->tripòdia

tripòdia

Part. sil.: tri_pò_di_a

f POÈTICA Successió de tres peus mètrics.

->trípol

■trípol

m PETROG i JOI Dipòsit silici pulverulent de color clar, de groc a vermellós, format per restes de diatomees i radiolaris, usat per a polir gemmes.

->tripolar

■tripolar

[de tri- i polar]

adj 1 Que té tres pols.

2 ELECTROT Dit del commutador, l’interruptor, etc., que actua sobre tres pols o fases de corrent.

->tripolità

■tripolità -ana

adj i m i f De Trípoli (capital de Líbia) o de la Tripolitània (regió de Líbia).

->trips

■trips

m ENTOM Gènere d’insectes tisanòpters de la família dels trípids (Thrips sp), de dimensions molt petites i règim fitòfag, que transmeten virus a les plantes i poden causar estralls als cultius, com el trips del tabac (Thrips tabaci), que ataca el tabac i altres solanàcies.

->tripsina

■tripsina

f BIOQ Enzim proteolític que, procedent del pàncrees, és secretat per l’intestí prim en forma de tripsinogen.

->tripsinogen

■tripsinogen

m BIOQ Zimogen de la tripsina secretat per l’intestí prim.

->triptamina

triptamina

f BIOQ Amina biògena procedent del triptòfan.

->tripterígids

■tripterígids

m ICT 1 pl Família de peixos litorals de l’ordre dels perciformes, representada a la Mediterrània per quatre espècies de raboses morrudes.

2 sing Peix de la família dels tripterígids.

->tríptic

■tríptic

[del gr. tríptykhos ‘triple’, comp. de trís ‘tres vegades’ i ptýkhē ‘plec’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 ART Composició pictòrica, escultòrica o d’orfebreria dividida en tres cossos, en la qual els dos exteriors es tanquen sobre el central; tenen també decorada la cara exterior que resta a la vista quan el tríptic és tancat.

2 p anal Conjunt de tres poemes, tres obres literàries, etc., que tenen una afinitat, un lligam temàtic, etc. Un tríptic de sonets.

3 GRÀF Imprès format per un full doblegat formant tres pàgines de manera que les dues externes queden doblegades sobre la central.

->triptòfan

■triptòfan

m QUÍM ORG i BIOQ Aminoàcid essencial que ocorre a la natura en la forma L(—).

->triptòfan-pirrolasa

triptòfan-pirrolasa

f BIOQ Enzim que catalitza l’oxidació del triptòfan, mitjançant oxigen molecular, a n-formilquinurenina.

->triptòfan-sintetasa

triptòfan-sintetasa

f BIOQ Enzim que catalitza la reacció de l’indole-3-glicerina-fosfat amb serina i dóna triptòfan.

->trípton

■trípton

m ECOL Conjunt de detritus del sèston que suren a la superfície de l’aigua o que són en suspensió.

->trip-trap

■trip-trap

[d’origen onomatopeic]

m Mot amb què hom denota el fet de bategar fort el cor. Quin trip-trap al cor en traspassar la porta!

->tripudi

■tripudi

m 1 DANSA 1 A l’antiga Roma, dansa sacerdotal rítmica, que era executada probablement batent tres cops el peu a terra.

2 p ext Dansa solemne.

2 OCULT En l’antiga endevinació romana, auspici tret de la manera de menjar dels galls sagrats.

->tripulació

■tripulació

Part. sil.: tri_pu_la_ci_ó

[de tripular]

f 1 NÀUT Gent de mar que una embarcació porta per a la seva maniobra i servei.

2 p ext AERON i ASTRON Conjunt de persones encarregades de la maniobra i del servei en una aeronau o en una astronau.

->tripulant

■tripulant

[de tripular]

m i f AERON, ASTRON i NÀUT Membre d’una tripulació.

->tripular

■tripular

[verb comú amb el cast. i el port. i fins potser rebut d’aquestes llengües en cat., del ll. interpolare ‘reformar, falsificar; barrejar’, per metàtesi, intrepolar, entripular i simplificació en tripular, amb evolució semàntica a ‘barrejar personal o dotar-ne una embarcació’; 1a FONT: s. XVIII]

v tr AERON, ASTRON i NÀUT 1 Proveir de tripulació una embarcació, una aeronau o una astronau.

2 Conduir, governar, una embarcació, una aeronau o una astronau o formar part de la seva tripulació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tripular

GERUNDI: tripulant

PARTICIPI: tripulat, tripulada, tripulats, tripulades

INDICATIU PRESENT: tripulo, tripules, tripula, tripulem, tripuleu, tripulen

INDICATIU IMPERFET: tripulava, tripulaves, tripulava, tripulàvem, tripulàveu, tripulaven

INDICATIU PASSAT: tripulí, tripulares, tripulà, tripulàrem, tripulàreu, tripularen

INDICATIU FUTUR: tripularé, tripularàs, tripularà, tripularem, tripulareu, tripularan

INDICATIU CONDICIONAL: tripularia, tripularies, tripularia, tripularíem, tripularíeu, tripularien

SUBJUNTIU PRESENT: tripuli, tripulis, tripuli, tripulem, tripuleu, tripulin

SUBJUNTIU IMPERFET: tripulés, tripulessis, tripulés, tripuléssim, tripuléssiu, tripulessin

IMPERATIU: tripula, tripuli, tripulem, tripuleu, tripulin

->triquadrantal

■triquadrantal

[de tri- i quadrantal]

adj GEOM 1 Relatiu o pertanyent a tres quadrants.

2 Que té tres costats que són quadrants.

->triquèquids

■triquèquids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers de l’ordre dels sirenis que inclou les espècies del gènere Trichechus, conegudes com a manatís i proveïdes d’una aleta caudal arrodonida, amb una enforcadura al centre en els joves.

2 sing Mamífer de la família dels triquèquids.

->triquet

triquet

m JOCS Trinquet.

->triquetre

■triquetre

[del ll. triquētrus, -a, -um ‘triangular’]

adj De secció triangular.

->-tríquia

-tríquia

Forma sufixada del mot grec thríx, trikhós, que significa ‘cabell’. Ex.: actinotríquia.

->triquiasi

■triquiasi

Part. sil.: tri_qui_a_si

f PAT 1 Desviació de les pestanyes cap a la còrnia, la qual n’esdevé irritada.

2 Presència de filaments semblants a pèls en l’orina.

->triquina

■triquina

f ZOOL Nematode de l’ordre dels triquiuroïdeus, de la família dels triquiúrids (Trichinella spiralis), paràsit de l’home i de molts animals, especialment el porc, la carn del qual pot infestar l’home en menjar-la.

->triquinós

■triquinós -osa

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la triquina o a la triquinosi.

2 m i f Envaït per la triquina, malalt de triquinosi.

->triquinosi

■triquinosi

f PAT Malaltia parasitària, causada per la triquina, deguda a la ingestió de carn de porc parasitada amb larves de triquines encistades.

->tríquion

tríquion

Part. sil.: trí_qui_on

m ANTROP Punt somàtic sagital situat al límit anterior de la implantació general dels cabells, sobre la línia mitjana del front.

->triquiúrids

■triquiúrids

Part. sil.: tri_qui_ú_rids

m ICT 1 pl Família de peixos depredadors de l’ordre dels perciformes, que inclou els sabres.

2 sing Peix de la família dels triquiúrids.

->triquiuroïdeus

triquiuroïdeus

Part. sil.: tri_qui_u_ro_ï_deus

m ZOOL 1 pl Ordre de nematodes proveïts de fasmidis, i amb la boca sense llavis i la faringe molt prima.

2 sing Nematode de l’ordre dels triquiuroïdeus.

->triradiat

■triradiat -ada

Part. sil.: tri_ra_di_at

[de tri- i radiat]

adj Que té tres radis.

->trireactor

trireactor

Part. sil.: tri_re_ac_tor

[de tri-* i reactor]

m AERON Avió trimotor de reacció.

->trirectangle

■trirectangle

[de tri-* i rectangle]

adj GEOM 1 Dit del triangle esfèric que té els tres angles rectes.

2 Dit del tríedre que té les tres cares de 90° i els tres díedres de 90°.

->trireixa

trireixa

Part. sil.: tri_rei_xa

adj ELECTRÒN Dit del tub electrònic que té tres reixes, com és el cas del pèntode.

->trirrem

■trirrem

[de tri- i rem¹]

1 adj Que té tres rengles de rems.

2 f NÀUT i HIST Nau de guerra antiga amb tres rengles de rems sobreposats, pròpia de les flotes de guerra gregues.

->tris-

tris-

Prefix, del grec treîs, tris, que significa ‘tres’ o ‘tres vegades’. Ex.: trisagi.

->trisacàrid

■trisacàrid

m BIOQ Oligosacàrid format per tres unitats de monosacàrid.

->trisagi

■trisagi

[del gr. triságios ‘tres vegades sant’, comp. de trís ‘tres vegades’ i ágios ‘sant’]

m LITÚRG Himne adreçat a Déu, a Crist o a la Trinitat en què és repetida tres vegades la paraula “sant".

->triscar

■triscar

v intr dial Trescar.

->trisecar

■trisecar

[de tri- i el ll. secare ‘tallar’]

v tr 1 Dividir en tres parts, especialment si són iguals.

2 GEOM Fer la trisecció d’un angle.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trisecar

GERUNDI: trisecant

PARTICIPI: trisecat, trisecada, trisecats, trisecades

INDICATIU PRESENT: triseco, triseques, triseca, trisequem, trisequeu, trisequen

INDICATIU IMPERFET: trisecava, trisecaves, trisecava, trisecàvem, trisecàveu, trisecaven

INDICATIU PASSAT: trisequí, trisecares, trisecà, trisecàrem, trisecàreu, trisecaren

INDICATIU FUTUR: trisecaré, trisecaràs, trisecarà, trisecarem, trisecareu, trisecaran

INDICATIU CONDICIONAL: trisecaria, trisecaries, trisecaria, trisecaríem, trisecaríeu, trisecarien

SUBJUNTIU PRESENT: trisequi, trisequis, trisequi, trisequem, trisequeu, trisequin

SUBJUNTIU IMPERFET: trisequés, trisequessis, trisequés, trisequéssim, trisequéssiu, trisequessin

IMPERATIU: triseca, trisequi, trisequem, trisequeu, trisequin

->trisecció

■trisecció

Part. sil.: tri_sec_ci_ó

[de tri- i el ll. sectio, -ōnis ‘acció de tallar’]

f 1 Divisió en tres parts, especialment en tres parts iguals.

2 trisecció d’un angle GEOM Divisió d’un angle en tres angles iguals.

->trisector

■trisector -a

[de tri- i el ll. sector, -ōris ‘que talla’]

adj GEOM Que serveix per a la trisecció d’un angle. Una corba trisectora.

->trisèpal

trisèpal -a

[de tri- i sèpal]

adj BOT Que té tres sèpals.

->trisetmanal

■trisetmanal

[de tri- i setmanal]

adj Que ocorre o es dóna tres vegades la setmana.

->trisíl·lab

■trisíl·lab -a

[del ll. trisyllăbus, -a, -um, íd.]

1 adj De tres síl·labes.

2 m Mot de tres síl·labes. “Cadira" és un trisíl·lab.

->trisil·làbic

■trisil·làbic -a

[de trisíl·lab]

adj 1 De tres síl·labes. Un mot trisil·làbic.

2 En tres síl·labes. La pronúncia trisil·làbica del mot “canvia".

->trisme

■trisme

m PAT Rigidesa espasmòdica dels músculs masticatoris que tanca fermament la boca.

->trisoctàedre

■trisoctàedre [o trisoctaedre]

Part. sil.: tri_soc_tà_e_dre, tri_soc_ta_e_dre

m GEOM Políedre de vint-i-quatre cares.

->trisòdic

trisòdic -a

adj QUÍM Dit de la molècula que conté tres àtoms de sodi.

->trisolcat

■trisolcat -ada

[de tri- i solcat]

adj Que presenta tres solcs.

->trisomia

■trisomia

Part. sil.: tri_so_mi_a

f GEN Estat genètic patològic caracteritzat per la presència d’un cromosoma addicional que implica la presència de tres cromosomes homòlegs d’un determinat tipus en totes les cèl·lules somàtiques.

->trisòmic

■trisòmic -a

adj GEN Dit del nucli, la cèl·lula o l’organisme que presenta una dotació genètica amb un cromosoma que hi és per triplicat.

->trisquela

■trisquela

[del fr. triskèle, íd., i aquest, del gr. triskelḗs ‘de tres cames’, comp. de treĩs i skélos ‘cama’]

f HERÀLD Figura imaginària formada per tres cames torçades pel genoll i unides en perla revessada per la part de dalt.

->trist

■trist -a

[del ll. vg. tristus, -a, -um, variant del ll. cl. tristis, -e, íd.; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

1 adj 1 Que està en un estat d’ànim en què no sent cap goig o alegria, mancat d’alegria. No cal que et posis trist per això: era una cosa que no tenia remei.

2 Que deixa veure, que expressa, que produeix, aquell estat. Fer una cara trista. Un comiat trist. Una cambra trista.

3 No gens alegre, sense gens d’animació. Un temps trist. Un carreró trist.

4 Passat, viscut, fet, amb tristesa. Quina vellesa més trista, la meva!

5 Deplorable. Va tenir una fi ben trista.

6 Dolorós, enutjós. És trist de no poder ajudar-lo!

7 HIST Qualificatiu que utilitzaven habitualment en firmar, als segles XV i XVI, les vídues reines, duquesses, comtesses, etc. La trista comtessa de Palamós. La trista reina de Nàpols.

2 adj [anteposat al substantiu] 1 Insuficient, ineficaç. Allò era un trist consol.

2 Un i no més, que és això i res més. No hi van anar ni una trista vegada. Jo, pobre de mi, sóc un trist treballador.

3 m ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids (Cisticola juncidis), de color ocraci vermellós amb les parts inferiors pàl·lides i les superiors llistades de bru fosc.

->tristament

■tristament

[de trist]

adv Amb tristesa, d’una manera trista.

->tristesa

■tristesa

[de trist; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Estat del qui està trist.

2 Qualitat de trist.

3 Causa de tristesa.

->tristetràedre

■tristetràedre [o tristetraedre]

Part. sil.: tris_te_trà_e_dre, tris_te_tra_e_dre

m GEOM Políedre de dotze cares.

->trístic

■trístic -a

[del gr. trístikhos, íd., comp. de treĩs ‘tres’ i stíkhos ‘rengle’]

adj Disposat en tres rengles, dit especialment de les fulles i altres òrgans vegetals.

->tristor

■tristor

[de trist; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Tristesa.

->tris-tras

■tris-tras

[d’origen onomatopeic]

m Onomatopeia amb què hom designa un caminar seguit, deliberat, devers un punt concret.

->trisulfur de diarsènic

trisulfur de diarsènic

Part. sil.: tri_sul_fur de di_ar_sè_nic

m QUÍM INORG Trisulfur d’arsènic.

->trit

■trit -a

[del ll. trītus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

1 adj Triturat, esmicolat.

2 m pl Segonet.

->tritanòpsia

tritanòpsia

Part. sil.: tri_ta_nòp_si_a

f PAT Ceguesa per al color blau violat.

->triteisme

■triteisme

Part. sil.: tri_te_is_me

m CRIST 1 Nom donat a diverses doctrines trinitàries que, en llur esforç per subratllar la divinitat de les tres persones divines, no n’expliquen prou la unitat substancial.

2 p ext Comprensió errònia que del dogma trinitari pot sovint fer-se espontàniament el creient, com si aquell es referís a tres déus.

->triteista

triteista

Part. sil.: tri_te_is_ta

CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent al triteisme.

2 m i f Seguidor del triteisme.

->triti

■triti

m QUÍM INORG [símb: T, ³H] Isòtop radioactiu de l’hidrogen el nucli del qual consisteix en un protó i dos neutrons.

->trítia

trítia

Part. sil.: trí_ti_a

f HIST Cadascun dels 10 districtes en què Clístenes organitzà administrativament les tres parts de l’Àtica, les quals, agrupades de tres en tres, constituïen la tribu.

->tritiació

■tritiació

Part. sil.: tri_ti_a_ci_ó

f QUÍM Marcatge d’una molècula per substitució d’un o més dels seus àtoms d’hidrogen per triti.

->tritiat

■tritiat -ada

Part. sil.: tri_ti_at

adj QUÍM Marcat amb triti.

->tritici

■tritici -ícia

[del ll. triticeus, -a, -um, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al blat.

2 Que és de la natura del blat o en té les qualitats.

->triticina

triticina

f BIOQ Glúcid que es presenta en algunes gramínies.

->tritil

tritil

m QUÍM ORG Trifenilmetil, radical derivat del trifenilmetà per pèrdua de l’hidrogen del seu únic carboni alifàtic.

->tritlleig

■tritlleig

Part. sil.: trit_lleig

[de tritllejar]

m Acció de tritllejar.

->tritllejar

■tritllejar

[d’un ll. vg. *trinionare, der. del ll. trīnio, -ōnis ‘aparell de tres campanes’ (origen paral·lel al de carilló), que degué seguir el procés trinyonar, trinyonejar, trinyolejar, trinylejar, trillejar, tritllejar; 1a FONT: 1864, DLab.]

v intr Sonar les campanes amb tocs ràpids i seguits, en senyal de festa. Les campanes del poble tritllejaven per l’inici de la festa major.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tritllejar

GERUNDI: tritllejant

PARTICIPI: tritllejat, tritllejada, tritllejats, tritllejades

INDICATIU PRESENT: tritllejo, tritlleges, tritlleja, tritllegem, tritllegeu, tritllegen

INDICATIU IMPERFET: tritllejava, tritllejaves, tritllejava, tritllejàvem, tritllejàveu, tritllejaven

INDICATIU PASSAT: tritllegí, tritllejares, tritllejà, tritllejàrem, tritllejàreu, tritllejaren

INDICATIU FUTUR: tritllejaré, tritllejaràs, tritllejarà, tritllejarem, tritllejareu, tritllejaran

INDICATIU CONDICIONAL: tritllejaria, tritllejaries, tritllejaria, tritllejaríem, tritllejaríeu, tritllejarien

SUBJUNTIU PRESENT: tritllegi, tritllegis, tritllegi, tritllegem, tritllegeu, tritllegin

SUBJUNTIU IMPERFET: tritllegés, tritllegessis, tritllegés, tritllegéssim, tritllegéssiu, tritllegessin

IMPERATIU: tritlleja, tritllegi, tritllegem, tritllegeu, tritllegin

->tritó¹

■tritó¹

[del ll. Triton, -ōnis, i aquest, del gr. Trítōn, déu marí, fill de Neptú; 1a FONT: 1888, DLab.]

m 1 1 MIT En la mitologia grega, nom donat a diversos éssers mítics, meitat homes, meitat peixos, que constituïen el seguici de Posidó.

2 HERÀLD Figura imaginària meitat home, meitat peix.

2 ZOOL Nom donat a diverses espècies d’amfibis urodels pertanyents a la família dels tritònids. Els tritons europeus pertanyen als gèneres Triturus, Euproctus i Pleurodeles. El gènere Triturus inclou, entre d’altres, les espècies T. alpestris (tritó alpí), T. boscai (tritó ibèric), T. helveticus (tritó palmat), T. marmoratus (tritó verd o marbrat), T. cristatus (tritó crestat) i T. vulgaris. Als Països Catalans, el gènere Euproctus és representat per l’espècie E. asper, el tritó pirinenc, i el gènere Peurodeles ho és per l’espècie Pleurodeles waltl, el tritó meridional.

->tritó²

tritó²

[formació per analogia de electró, protó, neutró, etc]

m FÍS [símb: t] Nucli d’un àtom de triti, que conté dos neutrons i un protó.

->tritocervell

tritocervell

m ZOOL Regió posterior de les tres en què és dividida la massa ganglionar o complex supraesofàgic del cervell dels artròpodes.

->tritomita

tritomita

f MINERAL Borosilicat molt complex.

->tríton

■tríton

[del b. ll. tritonus, i aquest, del gr. trítonos, íd., comp. de treĩs ‘tres’ i tónos ‘to’]

m MÚS Interval de tres tons sencers que formen una quarta augmentada.

->tritonià

tritonià -ana

Part. sil.: tri_to_ni_à

adj PALEONT Que conté restes d’animals marins.

->tritònids

■tritònids

m ZOOL 1 pl Família d’amfibis urodels, molt semblants als salamàndrids però amb el cos més allargat i esvelt i exclusivament ovípars.

2 sing Amfibi de la família dels tritònids.

->trituberculat

trituberculat -ada

1 adj ANAT ANIM Dit de la molar que té tres tubercles o cúspides.

2 m ZOOL Pantoteris.

->triturable

■triturable

[de triturar]

adj Que pot ésser triturat.

->trituració

■trituració

Part. sil.: tri_tu_ra_ci_ó

[del ll. td. trituratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció de triturar;

2 l’efecte.

2 TECNOL Operació de desintegració que és feta en trituradores.

->triturador

■triturador -a

[del ll. triturator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj 1 Que tritura o serveix per a triturar.

2 màquina trituradora (o simplement trituradora) TECNOL Desintegrador que deixa el producte final de 0,1 a 5 cm de gruix.

2 m TECNOL 1 Màquina trituradora.

2 Aparell aplicat a l’eixidiu de l’aigüera que serveix per a capolar les escombraries, a fi de permetre’ls de passar per les canonades de desguàs.

->triturar

■triturar

[del ll. td. triturare, íd., der. de tritūra ‘acció d’ esmicolar’, i aquest, de trītus, -a, -um, participi de terĕre ‘esmicolar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 Reduir a trossos més petits una matèria sòlida, especialment mitjançant una trituradora. Triturar pastanagues, fullaraca, paper.

2 fig Amb el seu raonament va triturar els arguments del contrari.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: triturar

GERUNDI: triturant

PARTICIPI: triturat, triturada, triturats, triturades

INDICATIU PRESENT: trituro, tritures, tritura, triturem, tritureu, trituren

INDICATIU IMPERFET: triturava, trituraves, triturava, trituràvem, trituràveu, trituraven

INDICATIU PASSAT: triturí, triturares, triturà, trituràrem, trituràreu, trituraren

INDICATIU FUTUR: trituraré, trituraràs, triturarà, triturarem, triturareu, trituraran

INDICATIU CONDICIONAL: trituraria, trituraries, trituraria, trituraríem, trituraríeu, triturarien

SUBJUNTIU PRESENT: trituri, trituris, trituri, triturem, tritureu, triturin

SUBJUNTIU IMPERFET: triturés, trituressis, triturés, trituréssim, trituréssiu, trituressin

IMPERATIU: tritura, trituri, triturem, tritureu, triturin

->triumvir

■triumvir

Part. sil.: tri_um_vir

m HIST A l’antiguitat romana, cadascuna de les tres persones que formaven una comissió o associació.

->triumviral

■triumviral

Part. sil.: tri_um_vi_ral

adj Relatiu o pertanyent als triumvirs.

->triumvirat

■triumvirat

Part. sil.: tri_um_vi_rat

[del ll. triumviratus, -us, íd., der. de triumvir, nominatiu reconstruĭt sobre el genitiu pl. trium virum de tres viri ‘tres barons’, nom donat a uns magistrats romans nomenats per grups de tres per governar]

m HIST 1 A l’antiga Roma, comissió o associació de tres triumvirs.

2 esp Nom que designa cadascuna de les dues aliances polítiques que precediren la instauració de l’imperi Romà, en què el govern requeia en tres persones o triumvirs.

->trivalència

■trivalència

Part. sil.: tri_va_lèn_ci_a

[de trivalent]

f QUÍM Qualitat de trivalent.

->trivalent

trivalent

[de tri- i valent; 1a FONT: c. 1925]

adj 1 QUÍM Dit de l’element químic i del radical que tenen una valència o estat d’oxidació igual a tres.

2 vacuna trivalent MED Vacuna triple.

->trivalve

trivalve -a

adj BOT Que té tres valves.

->trivi

■trivi

[del ll. trivium, íd., comp. de tres i via¹]

m 1 Trifurcació d’un camí.

2 ENSENY Nom donat al conjunt de les tres arts liberals (gramàtica, lògica i retòrica) que, a l’edat mitjana, juntament amb el quadrivi, constituïen els estudis de preparació a la filosofia i a la teologia.

3 ANAT ANIM Conjunt dels tres solcs ambulacrals situats en posició ventral dels holoturioïdeus.

->trivial

■trivial

Part. sil.: tri_vi_al

[del ll. trivialis, íd.; el sentit de ‘vulgar’ sorgí de l’ús metafòric d’allò que es troba a totes les cruĭlles; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que es trifurca en tres camins.

2 1 De poca elevació moral o artística, vulgar. Una expressió molt trivial.

2 Fàcil, que no presenta cap dificultat.

3 MAT Dit de la solució formada per zeros, en un sistema d’equacions que sigui homogeni.

4 MAT i ÀLG En un conjunt A, dit dels subconjunts A i ∅ (buit).

3 nom trivial QUÍM D’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, nom d’un compost cap part del qual no té un significat sistemàtic.

->trivialitat

■trivialitat

Part. sil.: tri_vi_a_li_tat

[de trivial]

f 1 Qualitat de trivial.

2 Expressió, dita, trivial.

->trivialització

■trivialització

Part. sil.: tri_vi_a_lit_za_ci_ó

f Acció de trivialitzar.

->trivialitzar

■trivialitzar

Part. sil.: tri_vi_a_lit_zar

[de trivial]

v tr Convertir en trivial. Van trivialitzar les propostes de l’alcalde.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trivialitzar

GERUNDI: trivialitzant

PARTICIPI: trivialitzat, trivialitzada, trivialitzats, trivialitzades

INDICATIU PRESENT: trivialitzo, trivialitzes, trivialitza, trivialitzem, trivialitzeu, trivialitzen

INDICATIU IMPERFET: trivialitzava, trivialitzaves, trivialitzava, trivialitzàvem, trivialitzàveu, trivialitzaven

INDICATIU PASSAT: trivialitzí, trivialitzares, trivialitzà, trivialitzàrem, trivialitzàreu, trivialitzaren

INDICATIU FUTUR: trivialitzaré, trivialitzaràs, trivialitzarà, trivialitzarem, trivialitzareu, trivialitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: trivialitzaria, trivialitzaries, trivialitzaria, trivialitzaríem, trivialitzaríeu, trivialitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: trivialitzi, trivialitzis, trivialitzi, trivialitzem, trivialitzeu, trivialitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: trivialitzés, trivialitzessis, trivialitzés, trivialitzéssim, trivialitzéssiu, trivialitzessin

IMPERATIU: trivialitza, trivialitzi, trivialitzem, trivialitzeu, trivialitzin

->trivialment

■trivialment

Part. sil.: tri_vi_al_ment

[de trivial]

adv D’una manera trivial.

->trívium

■trívium

Part. sil.: trí_vi_um

[v. trivi]

m ENSENY trivi 2.

->trivoltí

trivoltí -ina

adj ECOL 1 Relatiu o pertanyent al trivoltinisme.

2 Que posseeix, que presenta trivoltinisme.

->trivoltinisme

trivoltinisme

m ECOL Qualitat de presentar tres cicles biològics complets cada any.

->tRNA

tRNA

[de l’angl. transfer ribonucleic acid] sigla m BIOQ i BIOL MOL àcid ribonucleic de transferència.

->tro

■tro

Cp. tron

[del ll. td. trŏnus, ll. cl. tŏnus, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 METEOR Fenomen acústic que acompanya el llamp.

2 fer tro (una cosa) fig Atreure fortament l’atenció de la gent.

3 la resta són trons fig Es diu per a ponderar la importància d’allò que hom acaba de dir.

4 veu de tro fig Veu molt forta i ressonant.

2 PIR Receptacle de paper ple de pólvora ben pitjada i lligat ben estret amb dues o més voltes de fil, que rebenta i fa un gran soroll.

->troana

■troana

Part. sil.: tro_a_na

[del fr. troène, íd., alteració, segons frêne, chêne, d’un dial. trouille, troye, del frànc. *trugil, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

f BOT i JARD Arbre perennifoli de la família de les oleàcies (Ligustrum japonicum), de fulles ovades i oposades, flors blanques i petites, en panícules, i fruits en baia negres.

->troanella

■troanella

Part. sil.: tro_a_ne_lla

[de troana]

f BOT i JARD Arbust perennifoli de la família de les oleàcies (Ligustrum ovalifolium), de fulles el·líptiques oposades i que és plantat en tests i tanques.

->troba

■troba

[de trobar¹; 1a FONT: 1180]

f 1 1 Troballa.

2 de troba De trobadures.

2 LIT Composició poètica trobadoresca.

->trobable

■trobable

[de trobar¹]

adj Que pot ésser trobat.

->trobada

■trobada

[de trobar¹; 1a FONT: c. 1940]

f 1 Acció de trobar; trobament.

2 Reunió de persones, especialment amb vista a dialogar, a fer alguna celebració, etc. Una trobada de joves.

3 trobada orbital ASTRON Coincidència voluntària en un indret d’una òrbita de dos ginys espacials amb idèntics elements orbitals.

->trobadís

■trobadís -issa

[de trobar¹; 1a FONT: s. XIX]

adj 1 Fàcil de trobar.

2 fer-se trobadís (a algú) Fer per trobar-s’hi. Com per atzar, es va fer trobadís a la noia.

->trobador

■trobador -a

[de trobar¹; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

1 adj i m i f 1 Que troba algú o alguna cosa.

2 trobador d’aigua Saurí.

2 m i f LIT Artista que creava composicions literàries i musicals alhora, destinades a ésser difoses mitjançant el cant dels joglars.

->trobadoresc

■trobadoresc -a

[de trobador]

adj 1 Relatiu o pertanyent als trobadors.

2 música trobadoresca MÚS Música creada pels trobadors, de tipus monòdic, per a acompanyar llurs poesies.

->trobadures

■trobadures

[de trobar¹; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

Mot emprat en l’expressió de trobadures loc adv Dit d’allò que hom dóna com a gratificació al qui ha trobat una cosa perduda.

->troballa

■troballa

[de trobar¹; 1a FONT: c. 1900]

f Cosa trobada per un atzar o en el curs d’una investigació, d’unes excavacions, etc. Fer una troballa.

->trobament

■trobament

[de trobar¹]

m Acció de trobar.

->trobar¹

■trobar¹

[v. trobar²]

v 1 tr 1 Descobrir una cosa que hom cercava. Vol vendre’s la casa, però no troba comprador. He trobat a la butxaca de l’abric l’anell que cercava.

2 fig Trobar la solució d’un problema.

3 Veure aparèixer per atzar una cosa que hom no cercava. Trobar la mort en una batalla. Ha trobat un adversari digne d’ell.

4 anar (o venir) a trobar (algú) Anar, venir, al lloc on és per parlar-hi.

2 pron 1 Coincidir per atzar dues o més persones en un lloc. S’han trobat tot passejant per la Rambla.

2 Reunir-se dues o més persones en un lloc amb una intenció determinada. Ens trobarem a les quatre de la tarda a la universitat.

3 1 tr Veure presentar-se una cosa sota una determinada manera d’ésser, un cert aspecte, etc. He trobat buit el safareig. Trobar bona una idea. Trobar el temps llarg. Trobo que no tens raó. Trobo que fas bona cara. El metge l’ha trobat millor.

2 pron Avui em trobo millor. Trobar-se cansat. Llavors em trobava sense diners.

3 ja ho trobarem! Expressió usada per a indicar que hom està d’acord a cloure un compte, a cobrar un deute més tard.

4 pron 1 Ésser, en un moment donat, en un lloc, estar present. Jo llavors em trobava a París. Quan va succeir això, jo m’hi trobava.

2 Ésser alguna cosa, en un moment donat, en un lloc. Les millors peces d’aquella època es troben en el museu comarcal.

5 tr ant 1 Inventar, descobrir amb treball i enginy una cosa nova o no coneguda d’abans.

2 abs LIT Versificar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trobar

GERUNDI: trobant

PARTICIPI: trobat, trobada, trobats, trobades

INDICATIU PRESENT: trobo, trobes, troba, trobem, trobeu, troben

INDICATIU IMPERFET: trobava, trobaves, trobava, trobàvem, trobàveu, trobaven

INDICATIU PASSAT: trobí, trobares, trobà, trobàrem, trobàreu, trobaren

INDICATIU FUTUR: trobaré, trobaràs, trobarà, trobarem, trobareu, trobaran

INDICATIU CONDICIONAL: trobaria, trobaries, trobaria, trobaríem, trobaríeu, trobarien

SUBJUNTIU PRESENT: trobi, trobis, trobi, trobem, trobeu, trobin

SUBJUNTIU IMPERFET: trobés, trobessis, trobés, trobéssim, trobéssiu, trobessin

IMPERATIU: troba, trobi, trobem, trobeu, trobin

->trobar²

■trobar²

[probablement ll. vg. *trŏpāre, variant reduïda del ll. td. contropare ‘parlar figuradament, comparar’, der. del ll. trŏpus, i aquest, del gr. trópos ‘figura retòrica’; de ‘crear, inventar formes poètiques’ es passà a ‘inventar, descobrir, trobar’ en general; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m LIT Terme utilitzat pels trobadors per a designar l’art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música.

->trobat

■trobat

[de trobar¹]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids (Anthus campestris), de color bru falb pàl·lid, llistat al cap i a les ales i clar a les parts inferiors.

->trobiguera

■trobiguera

[ant. trebuguera, der. de l’ant. trebuc ‘mena de calces’, provinent, a través d’un ll. td. tubrucus, del germ. thiuhbruks, comp. del germ broka ‘calces, bragues’; 1a FONT: 1295]

f INDUM Lligacama.

->troc

■troc

[variant probable de truc, pel xoc de mans en què se sol contreure un pacte]

m Barata, canvi.

->troc-

troc-

Forma prefixada del mot grec trokhós, que significa ‘roda’. Ex.: trocoide.

->troca

■troca

[probablement del ll. vg. tŏrca ‘feix de drap o herba cargolat’, del ll. cl. torques, -is ‘collar, garlanda’, amb metàtesi en tro- per influx d’altres mots començats en tro-; 1a FONT: s. XIII]

f TÈXT 1 Madeixa.

2 En el sistema català de numeració del cotó, conjunt format per deu madeixes de 500 canes.

3 Nombre de fils contingut en cada faixa de l’ordit.

->trocaic

■trocaic -a

Part. sil.: tro_caic

adj POÈTICA 1 Relatiu o pertanyent al troqueu.

2 Compost de troqueus. Vers trocaic.

->trocànter

■trocànter

m ANAT ANIM 1 1 En els vertebrats tetràpodes, cadascuna de les dues tuberositats òssies situades per sota del coll del fèmur.

2 trocànter major Eminència quadrilàtera a l’extremitat superior del fèmur, situada per fora del coll, que dóna inserció a diversos músculs.

3 trocànter menor Gros tubercle ossi a la part posterior i inferior del coll del fèmur, que dóna inserció al múscul psoes ilíac.

2 Segon artell de les potes dels insectes, entre la coxa i el fèmur. En els artròpodes és anomenat genèricament basipodi.

->trocantí

■trocantí

m ANAT ANIM Trocànter menor.

->trocar

■trocar

Hom.: trucar

m MED Instrument utilitzat per a la pràctica de puncions evacuadores.

->trocisc

■trocisc

m FARM Troquisc.

->tròclea

■tròclea

Part. sil.: trò_cle_a

f ANAT ANIM 1 Eminència articular, a la part interna de l’extremitat inferior de l’húmer, que forma una espècie de politja sobre la qual gira el cúbit.

2 Anell fibrocartilaginós, a la porció anterior i superior de la paret interna de l’òrbita, per la qual llisca el tendó de l’oblic superior de l’ull.

->troclear

■troclear

Part. sil.: tro_cle_ar

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent a una tròclea.

2 Que té la forma d’una tròclea.

3 nervi troclear Nervi patètic.

->troco-

troco-

Forma prefixada del mot grec trokhós, que significa ‘roda’. Ex.: trocòfora.

->trocòfora

trocòfora

adj i f EMBRIOL Dit de la fase larval pròpia d’alguns mol·luscs aquàtics, d’anèl·lids poliquets, dels sipuncúlids i dels equiuroïdeus, que presenta generalment forma acampanada amb marges ciliats.

->trocoïdal

trocoïdal

Part. sil.: tro_co_ï_dal

adj GEOM 1 Relatiu o pertanyent a la trocoide.

2 Que té les propietats d’una trocoide.

->trocoide

■trocoide

Part. sil.: tro_coi_de

f GEOM Corba descrita per un punt fixat a un cercle quan aquest cercle roda sense lliscament sobre una línia recta fixa.

->trocotró

trocotró

m ELECTRÒN Tub de buit especial emprat com a comptador decimal.

->troctolita

troctolita

f PETROG Roca ígnia de la família dels gabres d’estructura fanerocristal·lina i formada per labradorita, o bytownita i olivina, més o menys transformades en serpentina.

->trof-

■trof-

Forma prefixada del mot grec trophḗ, que significa ‘alimentació’. Ex.: trofectoderma, trofema.

->-trof

■-trof -trofa

Forma sufixada del mot grec trophḗ, que significa ‘alimentació’. Ex.: autòtrof.

->trofal·laxi

trofal·laxi

f BIOL Bescanvi d’aliments entre membres d’una mateixa societat animal, especialment entre adults i formes larvàries en alguns insectes.

->trofectoderma

trofectoderma

m EMBRIOL Trofoblast, especialment referent a animals altres que l’home.

->trofeu

■trofeu

Part. sil.: tro_feu

[del b. ll. trophaeum, ll. cl. tropaeum, i aquest, del gr. trópaion ‘monument fet amb les desferres de l’enemic al lloc de la derrota’, der. de tropḗ ‘girada, retirada, derrota’.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 HIST Entre els antics grecs i romans, signe de victòria erigit pels vencedors amb les despulles de l’enemic vençut.

2 ARQUIT 1 Ornament format per armes, escuts, llances, banderes, disposats en un bell ordre damunt les parets dels salons nobiliaris com a motiu de decoració arquitectònica.

2 p ext Motiu ornamental constituït per la representació d’elements naturalistes (armes, flors, fruita, etc.), disposats diversament però tendint a oferir un aspecte d’unitat i d’eurítmia.

3 CINEG Armes i despulles d’un animal abatut conservades com a record de caça. És anomenat també trofeu de caça.

4 ESPORT 1 Objecte de valor —generalment una copa— que un club esportiu o un esportista rep com a recompensa simbòlica per la seva victòria.

2 Competició esportiva. S’ha celebrat el trofeu Joan Gamper.

->-tròfia

■-tròfia

Forma sufixada del mot grec trophḗ, que significa ‘alimentació’. Ex.: hipertròfia.

->tròfic

■tròfic -a

[del gr. trophós ‘alimentari, alimentós’, der. de tréphō ‘alimentar’; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj FISIOL Que fa referència a la nutrició de teixits, òrgans i organismes.

->trofo-

■trofo-

Forma prefixada del mot grec trophḗ, que significa ‘alimentació’. Ex.: trofoblast, trofoplasma.

->trofobiont

trofobiont

Part. sil.: tro_fo_bi_ont

adj ENTOM Dit de l’insecte social que utilitza la trofal·laxi com a mètode de bescanvi nutritiu.

->trofoblast

trofoblast

m EMBRIOL En els mamífers, capa formada per les cèl·lules més externes de la mòrula.

->trofoedema

trofoedema

Part. sil.: tro_fo_e_de_ma

m PAT Varietat d’edema crònic, blanc, dur, indolent, repartit en segments, situat generalment en un o en ambdós membres inferiors.

->trofofil·le

■trofofil·le

m BOT Fulla especialitzada a realitzar la fotosíntesi, que no dóna esporangis, pròpia dels pteridòfits.

->trofoneurosi

trofoneurosi

Part. sil.: tro_fo_neu_ro_si

f PAT Nom col·lectiu d’un grup de lesions tròfiques degudes a la influència del sistema nerviós.

->trofosfamida

trofosfamida

f QUÍM ORG i FARM Derivat de la ciclofosfamida emprat com a antineoplàstic.

->trofospongi

trofospongi

m ANAT ANIM Canalització de cèl·lules nervioses, canalicles de cèl·lules de la neuròglia en procés de ramificació.

->trofotaxi

trofotaxi

f BIOL Taxi en què el factor estimulant és una substància nutritiva.

->trofozoït

trofozoït

Part. sil.: tro_fo_zo_ït

m MICROB Esporozou en el seu primer període de la vida dins una cèl·lula, nodrit per la mateixa cèl·lula.

->trògids

trògids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes psocòpters que inclou el poll dels llibres.

2 sing Insecte de la família dels trògids.

->troglo-

troglo-

Forma prefixada del mot grec trṓglē, que significa ‘forat, caverna’. Ex.: troglodita, troglòfil.

->troglobi

■troglobi -òbia

adj ECOL Dit de l’animal que habita a la part més profunda de les cavernes.

->troglodita

■troglodita

[del gr. trōglodýtēs ‘que viu en una caverna’, comp. de trṓglē ‘forat’ i dýnō ‘ficar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 1 adj i m i f ETNOL Dit de la persona que viu en una cova, que practica el trogloditisme.

2 m i f PREHIST Home de les cavernes.

2 adj i m i f fig Dit de la persona primitiva, tosca.

->troglodític

■troglodític -a

[de troglodita]

adj ETNOL Relatiu o pertanyent als troglodites.

->troglodítids

■troglodítids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de color bru o gris i tacat d’una manera característica, ales curtes i potes fortes. L’únic representant als Països Catalans és el cargolet (T. troglodytes).

2 sing Ocell de la família dels troglodítids.

->trogloditisme

trogloditisme

[de troglodita]

m ETNOL Pràctica, pròpia dels pobles troglodítics, de viure en coves.

->troglòfil

■troglòfil -a

[de troglo- i -fil]

adj ECOL Dit de l’animal que, malgrat que pot viure a la superfície del sòl, presenta una predilecció a habitar les grutes i les cavernes.

->trogloxè

■trogloxè -ena

adj ECOL Dit de l’organisme que viu accidentalment en cavernes o en aigües subterrànies.

->trogònids

trogònids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells, l’única que compon l’ordre dels trogoniformes.

2 sing Ocell de la família dels trogònids.

->trogoniformes

■trogoniformes

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells neògnats, de bec curt, ample i corb i el plomatge llampant, insectívors, frugívors i arborícoles. El representant més conegut és el quetzal (Pharomachrus mocinno).

2 sing Ocell de l’ordre dels trogoniformes.

->troià

■troià -ana

Part. sil.: tro_ià

adj i m i f De Troia (antiga ciutat de l’Àsia Menor).

->troica

■troica

Part. sil.: troi_ca

[del rus troika ‘grup de tres’]

f 1 TRANSP Trineu, landó o altre vehicle rus tirat per tres cavalls enganxats de front, l’un al costat de l’altre.

2 p ext POLÍT Grup de tres persones que, de fet, governen un estat, o dirigeixen una organització o un organisme.

->troilita

troilita

Part. sil.: troi_li_ta

f MINERAL Sulfur de ferro, FeS, que hom troba en certs meteorits.

->troina

■troina

Part. sil.: troi_na

f PESC Suro prim i rodó, foradat pel mig, que serveix per a fer el bornoi d’un ormeig de pesca.

->trol

trol

m MIT En les creences populars escandinaves, gegant o gnom dels boscs, de les muntanyes i dels llocs solitaris, fetiller i guardià de tresors, anàleg a l’ogre dels contes mediterranis.

->tròlei

■tròlei

Part. sil.: trò_lei

[de l’angl. trolley ‘vagó petit’, der. de to troll ‘rodar’, aplicat als EUA primer al dispositiu i després al vehicle, reemplaçat més tard per trolley car]

m TRANSP 1 Dispositiu de presa de corrent d’alguns vehicles de tracció elèctrica, com els tramvies i els troleibusos.

2 Troleibús.

->troleibús

■troleibús

Part. sil.: tro_lei_bús

[pseudoanglicisme creat probablement a Bèlgica segons el model de autobús, de trolley i bus]

m TRANSP Autobús de tracció elèctrica que pren el corrent elèctric d’una línia aèria doble mitjançant un tròlei doble.

->tromb-

■tromb-

Forma prefixada del mot trombe. Ex.: trombectomia.

->tromba

■tromba

Hom.: trombe

[de l’it. tromba ‘trompa, instrument musical’, del mateix origen que el cat. trompa; 1a FONT: s. XVIII]

f METEOR Núvol en forma d’embut que a vegades es forma a la part inferior d’un nimbe molt baix. Quan es forma a mar o a plom d’un llac hom l’anomena mànega.

->trombastènia

trombastènia

Part. sil.: trom_bas_tè_ni_a

f PAT Forma de diàtesi hemorràgica caracteritzada per la debilitat funcional de les plaquetes.

->trombe

■trombe

Hom.: tromba

[del gr. thrómbos ‘coàgul’]

m PAT 1 Massa sanguínia coagulada dins un vas, en el qual determina una trombosi.

2 Coàgul sanguini al voltant d’una vena seccionada.

3 Tumor constituït per sang infiltrada en el teixit conjuntiu.

4 trombe anular Trombe adherit a les parets d’un vas i amb un orifici al seu centre.

5 trombe blanc Trombe produït per retard de la circulació, constituït per capes de fibrina abundants en leucòcits i altres capes de substància hialina granulosa.

6 trombe calcificat Flebòlit.

7 trombe estratificat Trombe format per capes vermelles i blanques.

8 trombe fibrinós Trombe compost principalment de fibrina, adherit a les parets d’un vas sanguini.

9 trombe infecciós Trombe que es forma amb material sèptic acumulat a la paret d’un vas.

10 trombe lateral Trombe que no obstrueix la totalitat de la llum del vas.

11 trombe mecànic Trombe format per l’obstrucció mecànica d’un vas.

12 trombe obliterant Trombe que obstrueix completament la llum del vas.

13 trombe organitzat Trombe en el qual es produeix un procés de regeneració vascular i conjuntiva i és travessat per prolongacions dels vasa vasorum.

14 trombe primari Trombe que roman constantment en el punt de la seva formació.

15 trombe propagat Trombe que creix seguint la direcció del corrent sanguini o que és desprès i transportat a un punt més o menys llunyà del seu origen.

->trombectomia

trombectomia

Part. sil.: trom_bec_to_mi_a

f CIR Operació que consisteix a escindir un trombe venós.

->trombídids

trombídids

m ZOOL 1 pl Família d’aràcnids de l’ordre dels àcars, amb els quelícers modificats per a perforar. Comprèn àcars terrestres productors de gales (Eryophyes), d’eritemes o altres pertorbacions cutànies (Thrombicula), i aquàtics, d’estanys (Hydrachna) o marins (Halacarus).

2 sing Aràcnid de la família dels trombídids.

->trombina

■trombina

f BIOQ i FISIOL ANIM Factor de la coagulació, derivat del factor II o protrombina, que actua com un coagulant actiu del factor I o fibrinogen.

->trombó

■trombó

[de l’it. trombone, íd., augmentatiu de tromba; 1a FONT: 1868, DLCo.]

MÚS 1 m Instrument de vent de coure accionat per una colissa o per pistons.

2 m i f Músic que toca el trombó.

->trombo-

■trombo-

Forma prefixada del mot trombe. Ex.: trombòcit, tromboflebitis.

->tromboangiïtis

tromboangiïtis

Part. sil.: trom_bo_an_gi_ï_tis

f PAT 1 Inflamació de la membrana íntima d’un vas sanguini amb formació de trombes.

2 tromboangiïtis obliterant Malaltia caracteritzada per arteritis obliterants múltiples que apareixen successivament i donen lloc a gangrena de les extremitats. És anomenada també malaltia de Buerger.

->tromboarteritis

tromboarteritis

Part. sil.: trom_bo_ar_te_ri_tis

f PAT Trombosi combinada amb inflamació d’una artèria o dependent d’aquesta inflamació.

->trombocinasa

trombocinasa

f FISIOL ANIM i BIOQ Tromboplastina.

->trombòcit

■trombòcit

[de trombo- i -cit]

m FISIOL ANIM Plaqueta.

->trombocitopatia

trombocitopatia

Part. sil.: trom_bo_ci_to_pa_ti_a

f PAT Nom genèric emprat per a designar totes les malalties amb anomalies de les plaquetes.

->trombocitopènia

■trombocitopènia

Part. sil.: trom_bo_ci_to_pè_ni_a

f PAT Trombopènia.

->trombocitosi

trombocitosi

f PAT Augment del nombre de plaquetes a la sang.

->tromboelastògraf

tromboelastògraf

Part. sil.: trom_bo_e_las_tò_graf

m DIAG Instrument emprat per a practicar la tromboelastografia.

->tromboelastografia

tromboelastografia

Part. sil.: trom_bo_e_las_to_gra_fi_a

f DIAG Mètode basat en un enregistrament gràfic automàtic que permet de recollir els canvis de força elàstica de la sang durant el procés de la coagulació.

->tromboelastograma

tromboelastograma

Part. sil.: trom_bo_e_las_to_gra_ma

m DIAG Corba fotogràfica obtinguda mitjançant el tromboelastògraf durant el procés de la coagulació.

->tromboembòlia

tromboembòlia

Part. sil.: trom_bo_em_bò_li_a

f PAT Embòlia o oclusió completa d’un vas sanguini per un trombe.

->tromboflebitis

■tromboflebitis

f PAT Inflamació sèptica, al·lèrgica o química de la paret venosa, seguida de la formació d’un trombe adherit íntimament a la paret.

->trombogen

■trombogen -ògena

FISIOL ANIM 1 adj Que produeix coàguls.

2 m Protrombina.

->trombòlisi

trombòlisi

f FISIOL ANIM Lisi o destrucció d’un trombe.

->trombonista

trombonista

[de trombó]

m i f MÚS Músic que toca el trombó; trombó.

->trombopatia

trombopatia

Part. sil.: trom_bo_pa_ti_a

f PAT Terme genèric emprat per a designar totes les alteracions de la producció o de la funció de les plaquetes.

->trombopènia

■trombopènia

Part. sil.: trom_bo_pè_ni_a

f PAT Disminució del nombre de plaquetes de la sang.

->tromboplastina

tromboplastina

f FISIOL ANIM i BIOQ Enzim provinent dels teixits (tromboplastina tissular) o del factor 3 de la sang (tromboplastina sanguínia) que, juntament amb altres factors de la coagulació, catalitza la formació de trombina a partir de protrombina.

->trombopoesi

■trombopoesi

Part. sil.: trom_bo_po_e_si

f FISIOL ANIM Formació de plaquetes sanguínies i d’elements necessaris per a la producció de trombes.

->trombosi

■trombosi

[de trombo- i -osi; 1a FONT: c. 1900]

f PAT 1 Procés de formació o desenvolupament d’un trombe dins un vas sanguini.

2 trombosi activa Trombosi que es produeix per retard de la circulació.

3 trombosi arterial Formació de trombes a les artèries.

4 trombosi cardíaca Formació de trombes al cor.

5 trombosi embòlica Trombosi consecutiva a l’obstrucció d’un vas per un èmbol.

6 trombosi passiva Trombosi formada per l’estancament de la sang en un vas.

7 trombosi puerperal Coagulació de la sang a les venes després del part.

8 trombosi venosa Formació de trombes a les venes.

->trombòtic

trombòtic -a

adj PAT 1 Relatiu o pertanyent a la trombosi.

2 Que provoca trombosi.

->trombus

trombus

m PAT Trombe.

->tromo-

tromo-

Forma prefixada del mot grec trómos, que significa ‘tremolor’. Ex.: tromofòbia, tromofonia.

->trompa

■trompa

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: s. XIII, Vides]

1 MÚS 1 f Instrument de vent, de metall, que consisteix en un tub llarg i estret, generalment enroscat circularment, i que va eixamplant-se gradualment des de l’embocadura fins al pavelló.

2 m i f Músic que toca la trompa.

3 f p anal Cadascun dels tubs d’orgue amb sonoritat de trompa.

2 f p anal 1 Nom donat a diversos instruments de forma tubular, semblant a la trompa.

2 METAL·L En la farga catalana, llarg tub vertical de fusta dins el qual hom fa caure un doll d’aigua que impel·leix cap a la farga l’aire que, per la caiguda de l’aigua dins el tub, és absorbit per uns forats que hi ha a la part superior d’aquest.

3 QUÍM Aparell que serveix per a practicar el buit en un sistema tancat per mitjà d’un fluid, generalment aigua o mercuri.

3 f p anal ANAT ANIM 1 Prolongament muscular tubular, llarg i flexible, del nas de l’elefant, que li serveix com a arma i com a òrgan prènsil.

2 Nas llarg i flexible que posseeixen altres animals, com el tapir.

3 Aparell xuclador contràctil que tenen molts insectes.

4 col·loq i Dit del nas d’una persona quan és molt llarg.

4 f p anal ANAT ANIM 1 Nom donat a diversos òrgans que per la seva forma tubular o per la seva cavitat cònica tenen semblança amb la trompa.

2 trompa de Fal·lopi (o uterina) Tub membranós que va des de l’angle superior de l’úter fins a l’ovari del costat corresponent, situat entre les fulles del lligament ample.

3 trompa d’Eustaqui Conducte osteocartilaginós que comunica la caixa del timpà amb la faringe permetent l’accés d’aire a la caixa per a equilibrar la pressió atmosfèrica entre els dos costats del timpà.

5 f ARQUIT Mena de volta volada feta en un racó, semblant a una petxina, amb el vèrtex a l’angle i limitada per un arc de mig punt, que s’aplica en una construcció per a passar de planta quadrada a octagonal i és utilitzada, com la petxina, per a sostenir cimboris i cúpules.

6 f JOCS Baldufa.

7 adj i m i f Dit d’una persona inepta, insubstancial, beneitona.

8 col·loq 1 f Embriaguesa. Va agafar una trompa fenomenal.

2 adj i m i f Embriac. Estar trompa. Aquest home és un trompa.