->escaiola¹

■escaiola¹

Part. sil.: es_ca_io_la

[del moss. ´iškaylûla, diminutiu del moss. aragonès i asturià escalla ‘mena de blat’, del ll. td. scandŭla, ll. scandăla, íd.; 1a FONT: 1764]

f BOT Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Phalaris canariensis), d’arrel fibrosa i de fulles linears amples, la grana de la qual és emprada com a menjar per als ocells de gàbia.

->escaiola²

■escaiola²

Part. sil.: es_ca_io_la

[de l’it. scagliuola, íd., diminutiu de scaglia ‘escata’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Pasta feta de guix i aiguacuit, amb la qual es construeixen figures o es revesteix alguna construcció, donant-li colors, imitant marbre o altres pedres, etc.

2 Figura o petita escultura realitzada emmotllant escaiola.

2 Guix molt fi i blanc utilitzat pels guixaires per a l’enguixada de sostres i parets.

->escairada

■escairada

Part. sil.: es_cai_ra_da

[de escairar]

f FUST Determinació de la secció transversal de taulons i llistons normalitzats en el comerç de la fusta.

->escairador

■escairador -a

Part. sil.: es_cai_ra_dor

[de escairar]

OFIC 1 m i f Persona que escaira.

2 m Instrument emprat per a escairar.

->escairadura

■escairadura

Part. sil.: es_cai_ra_du_ra

[de escairar]

f SUR Tall de suro que l’escairador treu del carrac en escairar-lo.

->escairament

■escairament

Part. sil.: es_cai_ra_ment

[de escairar]

m Acció d’escairar.

->escairar

■escairar

Part. sil.: es_cai_rar

[de caire; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr OFIC 1 Tallar, disposar alguna cosa de manera que els seus costats o cares formin angle recte.

2 Posar a escaire una peça.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escairar

GERUNDI: escairant

PARTICIPI: escairat, escairada, escairats, escairades

INDICATIU PRESENT: escairo, escaires, escaira, escairem, escaireu, escairen

INDICATIU IMPERFET: escairava, escairaves, escairava, escairàvem, escairàveu, escairaven

INDICATIU PASSAT: escairí, escairares, escairà, escairàrem, escairàreu, escairaren

INDICATIU FUTUR: escairaré, escairaràs, escairarà, escairarem, escairareu, escairaran

INDICATIU CONDICIONAL: escairaria, escairaries, escairaria, escairaríem, escairaríeu, escairarien

SUBJUNTIU PRESENT: escairi, escairis, escairi, escairem, escaireu, escairin

SUBJUNTIU IMPERFET: escairés, escairessis, escairés, escairéssim, escairéssiu, escairessin

IMPERATIU: escaira, escairi, escairem, escaireu, escairin

->escaire

■escaire

Part. sil.: es_cai_re

Cp. l’acc. 1 1amb cartabó 1

[de escairar; 1a FONT: 1309]

m 1 1 DIB Instrument de dibuix de fusta, metall o plàstic constituït per dos regles perpendiculars formant una L o una T (doble escaire), emprat per a traçar angles rectes, línies paral·leles, etc.

2 DIB Instrument de dibuix en forma de triangle rectangle.

3 p ext GEOM Angle recte. Posar una cosa a escaire.

4 fals escaire p ext GEOM Angle oblic.

2 HERÀLD 1 Peça en forma d’escaire, que voreja els costats interiors d’un francquarter, el qual és d’un esmalt igual que el del camper.

2 Figura en forma d’escaire posada sola o en nombre en un escut.

3 OFIC 1 Nom donat a diferents objectes que tenen forma d’escaire.

2 Estri de taller, de fusta d’alzina o metàl·lic, que permet de verificar si una peça obrada és a escaire o si un buc o un bastigi formen fals escaire.

3 Escarpra amb el tall formant canal en angle recte.

4 Gúbia que forma angle recte emprada pels fusters per a fer forats quadrats.

5 Martell de cap pla i quadrat que els ferrers empren per a escairar el ferro calent picant-hi al damunt amb un mall.

6 Peça de la guillotina que serveix per a ajustar el paper per tal de poder-lo tallar a la mida desitjada.

7 fals escaire Santanell.

4 TOPOG Aparell emprat en topografia per a determinar sobre el terreny si dues alineacions formen un angle recte o semirecte.

->escala

■escala

[del ll. scāla ‘esglaó, escala’, der. del ll. scandĕre ‘pujar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 CONSTR i ARQUIT Pla inclinat que serveix per a passar d’un nivell a un altre mitjançant la descomposició de la distància vertical en esglaons adaptats a la mida d’una passa. Una escala de marbre. L’ull de l’escala. La caixa o buc de l’escala. Una escala de cargol. Els rams i els replans de l’escala.

2 pl p ext Esglaons. Hi ha seixanta-quatre escales fins al cinquè pis. Caure escales avall.

3 p ext Ble de cabells tallat de manera desigual, que fa com un esglaó.

2 1 MANUT Aparell, generalment portàtil, que consisteix en dues peces paral·leles o lleugerament convergents unides a intervals per travessers i que serveix per a pujar o baixar una persona d’un nivell a un altre.

2 escala de corda MANUT Escala que en lloc de muntants rígids té dues cordes paral·leles a les quals van subjectes els travessers.

3 escala de gat MANUT Escala completament vertical molt estreta, feta de barres de ferro clavades a la paret.

4 escala de mà MANUT Escala de poc pes que hom pot transportar amb les mans.

5 escala de peu MANUT Escala proveïda d’una o dues barres articulades que li serveixen de suport.

6 escala de tisora MANUT Escala composta per dues escales unides amb frontisses per la part superior.

7 escala de vent MAR Escala de corda que, col·locada verticalment a un costat del vaixell, és emprada pels mariners per a pujar-hi i baixar-ne quan aquell és fora del moll.

8 escala extensible MANUT i TECNOL Escala composta de diverses peces que, quan hom no la utilitza, van sobreposades a fi d’ocupar un mínim d’espai, però que per al servei es poden col·locar l’una a continuació de l’altra formant una escala unes quantes vegades més llarga.

9 escala mecànica TECNOL Escala i barana en moviment continu, molt emprada en grans magatzems i ferrocarrils metropolitans, en la qual els esglaons van muntats en una cadena sense fi que és accionada per un motor elèctric col·locat a la part superior.

10 escala reial MAR Escala amb dos replans i barana, col·locada a un costat del vaixell, que hom reserva per a la visita de personatges importants.

3 1 Línia graduada, dividida en parts iguals o desiguals, emprada per a mesurar quelcom.

2 DIB i CARTOG Relació constant que hi ha entre una distància mesurada sobre un mapa o plànol i la distància corresponent mesurada sobre el terreny representat.

3 a gran escala En grans proporcions. Ell no s’hi posa per poc: ho fa sempre tot a gran escala.

4 escala de marees HIDROG Instrument per a mesurar el nivell de les aigües de la mar, construït amb una fusta vertical, dividida en decímetres i centímetres.

4 1 Sèrie graduada ascendent o descendent.

2 MÚS Successió de sons disposats segons un mode o sistema determinat.

3 ORG MIL Sèrie graduada dels membres de la milícia.

4 escala gradual de penes DR PEN Cadascuna de les sèries de penes ordenades en els codis, de major a menor gravetat, per adaptar-les a l’índole, els graus i les circumstàncies dels delictes i de la participació dels culpables.

5 escala hedònica ALIM Sistema de valoració numèrica utilitzat en la tècnica de quantificar l’acceptació nutritiva (tast, generalment) d’un aliment.

6 escala mòbil DR i ECON Fórmula jurídica mitjançant la qual el preu de certs productes sotmesos a taxes, la renda dels arrendaments rústics i urbans o el salari establerts en un contracte varien d’acord amb les fluctuacions d’un element econòmic extern a la relació jurídica i que produeix una revisió automàtica i periòdica d’aquells.

7 escala social SOCIOL Sèrie de persones o estaments que formen la societat, graduada segons llurs categories.

8 llei d’escala FÍS i MAT Llei que expressa com varien les propietats d’un sistema en variar la seva grandària o la dels elements que el constitueixen.

5 GRÀF 1 Camí sinuós en una composició degut, gairebé sempre, a un espaiat excessiu; carrer.

2 Portada o capçalera de línies mal repartides.

6 1 HIST Nom que designava la plaça comercial establerta pels països europeus als ports de la Mediterrània, especialment als islàmics.

2 Port, aeroport o indret on toca una nau o una aeronau per a efectuar-hi un embarcament o un desembarcament.

7 1 MAR Conjunt de dues barres de fusta unides per travessers que hom empra per a avarar i treure embarcacions.

2 TRANSP Cadascun dels braços del carro o tartana.

3 Cadascuna de les llimoneres del cotxe.

8 joc d’escala (o simplement escala) TÈXT Mecanisme de la metxera que fa pujar i baixar alternativament el carro portabobines o balancer a fi de formar la bobina.

->escalaborn

■escalaborn

[de escalabornar; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Acció d’escalabornar.

2 Tros de fusta o d’una altra matèria preparat per a afaiçonar-lo.

3 METAL·L Peça metàl·lica, normalment sinteritzada, de forma molt senzilla, que hom empra per a fer-ne, per deformació, unes altres peces de forma més complicada.

->escalabornador

■escalabornador

[de escalabornar]

m Eina emprada per a escalabornar.

->escalabornar

■escalabornar

[potser de l’ant. esclopó, der. de esclop, a través d’un complex procés fonètic: *escloponar, *escalapronar, escalabornar; 1a FONT: s. XIV]

v tr 1 1 Treure amb una eina tallant les parts més extenses i bastes d’una peça, d’un bloc, de fusta, pedra, etc., per començar a afaiçonar un objecte.

2 TECNOL En les operacions de conformació de metalls en calent, donar una primera forma a la peça de material en brut que acaba de sortir del forn, mitjançant un laminatge, una forja, una estampació, etc.

2 p ext Treure algun objecte o diversos d’una col·lecció, d’una sèrie, d’un joc, d’un tot. Mireu de no perdre cap peça, si no, escalabornareu la meva col·lecció de monedes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escalabornar

GERUNDI: escalabornant

PARTICIPI: escalabornat, escalabornada, escalabornats, escalabornades

INDICATIU PRESENT: escalaborno, escalabornes, escalaborna, escalabornem, escalaborneu, escalabornen

INDICATIU IMPERFET: escalabornava, escalabornaves, escalabornava, escalabornàvem, escalabornàveu, escalabornaven

INDICATIU PASSAT: escalaborní, escalabornares, escalabornà, escalabornàrem, escalabornàreu, escalabornaren

INDICATIU FUTUR: escalabornaré, escalabornaràs, escalabornarà, escalabornarem, escalabornareu, escalabornaran

INDICATIU CONDICIONAL: escalabornaria, escalabornaries, escalabornaria, escalabornaríem, escalabornaríeu, escalabornarien

SUBJUNTIU PRESENT: escalaborni, escalabornis, escalaborni, escalabornem, escalaborneu, escalabornin

SUBJUNTIU IMPERFET: escalabornés, escalabornessis, escalabornés, escalabornéssim, escalabornéssiu, escalabornessin

IMPERATIU: escalaborna, escalaborni, escalabornem, escalaborneu, escalabornin

->escalabrar

■escalabrar

[contracció de escalaverar, der. de calavera; 1a FONT: s. XVI]

v tr 1 Rompre el cap (a algú).

2 p ext Fer un dany molt greu (a algú o alguna part del cos).

3 fig Perjudicar greument.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escalabrar

GERUNDI: escalabrant

PARTICIPI: escalabrat, escalabrada, escalabrats, escalabrades

INDICATIU PRESENT: escalabro, escalabres, escalabra, escalabrem, escalabreu, escalabren

INDICATIU IMPERFET: escalabrava, escalabraves, escalabrava, escalabràvem, escalabràveu, escalabraven

INDICATIU PASSAT: escalabrí, escalabrares, escalabrà, escalabràrem, escalabràreu, escalabraren

INDICATIU FUTUR: escalabraré, escalabraràs, escalabrarà, escalabrarem, escalabrareu, escalabraran

INDICATIU CONDICIONAL: escalabraria, escalabraries, escalabraria, escalabraríem, escalabraríeu, escalabrarien

SUBJUNTIU PRESENT: escalabri, escalabris, escalabri, escalabrem, escalabreu, escalabrin

SUBJUNTIU IMPERFET: escalabrés, escalabressis, escalabrés, escalabréssim, escalabréssiu, escalabressin

IMPERATIU: escalabra, escalabri, escalabrem, escalabreu, escalabrin

->escalabrós

■escalabrós -osa

[de escalabrar]

adj Escabrós.

->escalada

■escalada

[de escalar¹; 1a FONT: 1640]

f 1 1 Acció d’escalar;

2 l’efecte. Donar l’escalada als murs de la ciutat assetjada.

3 fig Succesió d’accions encaminades a un mateix fi, cada una més intensa i arriscada que la precedent. L’escalada al poder d’un polític.

2 Conjunt de graons que forma un terreny.

3 ESPORT Tècnica de pujar una muntanya per un indret difícil mitjançant l’ús de mans i peus per agafar-se (preses) i per repenjar-se alternativament en la progressió, i amb l’ajut de mitjans artificials (cordes, pitons).

4 1 POLÍT Intensificació progressiva d’una acció política o militar.

2 fig Augment gradual, però ràpid i sovint alarmant. L’escalada dels preus, de la violència.

->escaladís

■escaladís -issa

[de escalar¹]

adj Fàcil d’escalar.

->escalador

■escalador -a

[de escalar¹]

1 adj Que escala.

2 m i f ESPORT 1 Persona que practica l’escalada.

2 En el ciclisme, corredor especialitzat en recorreguts accidentats i muntanyosos.

->escalafó

■escalafó

[del cast. escalafón, íd., d’origen incert; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m Classificació dels funcionaris d’una corporació segons el lloc de treball, l’antiguitat, els mèrits, etc.

->escalament

■escalament

[de escalar¹]

m 1 1 Acció d’escalar;

2 l’efecte.

2 DR PEN Circumstància específica d’alguns delictes, especialment el robatori, consistent a penetrar en un lloc per una via no destinada a aquest fi.

->escalar¹

■escalar¹

[de escala; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

v tr 1 1 Pujar en un lloc per mitjà d’escales llevadisses. Escalar un mur, una fortalesa.

2 p anal Van escalar el terrat ajudant-se d’una corda de nusos.

3 esp ESPORT Pujar una muntanya o un obstacle muntanyós segons la tècnica de l’escalada.

2 fig 1 Ascendir, aconseguir una certa posició social elevada, un càrrec important, un grau elevat de dignitat, de prestigi, etc. Escalar les més altes dignitats.

2 abs Escalant, escalant, ha arribat a gerent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escalar

GERUNDI: escalant

PARTICIPI: escalat, escalada, escalats, escalades

INDICATIU PRESENT: escalo, escales, escala, escalem, escaleu, escalen

INDICATIU IMPERFET: escalava, escalaves, escalava, escalàvem, escalàveu, escalaven

INDICATIU PASSAT: escalí, escalares, escalà, escalàrem, escalàreu, escalaren

INDICATIU FUTUR: escalaré, escalaràs, escalarà, escalarem, escalareu, escalaran

INDICATIU CONDICIONAL: escalaria, escalaries, escalaria, escalaríem, escalaríeu, escalarien

SUBJUNTIU PRESENT: escali, escalis, escali, escalem, escaleu, escalin

SUBJUNTIU IMPERFET: escalés, escalessis, escalés, escaléssim, escaléssiu, escalessin

IMPERATIU: escala, escali, escalem, escaleu, escalin

->escalar²

■escalar²

[del ll. scalaris, der. de scala ‘escala’]

adj i m MAT Raó entre dues quantitats del mateix tipus, és a dir, un nombre.

->escalaris

escalaris

m ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels cíclids (Pterophyllum scalaris), de cos discoide i molt comprimit, de color blanc argentat amb bandes verticals groguenques.

->escalat

■escalat

[de escalar¹]

m 1 Conjunt de tonalitats d’un mateix color disposades en gradació.

2 Gradació.

->escaldabec

■escaldabec

[de escaldar i bec]

m BOT 1 Bolet de la família de les russulàcies (Russula fragilis), trencadís i friable, de capell vermell o rosat i cama blanquinosa; no és comestible.

2 Pebrassa vermella.

->escaldada

■escaldada

[de escaldar]

f 1 Acció d’escaldar o d’escaldar-se;

2 l’efecte.

->escaldadura

■escaldadura

[de escaldar]

f PAT 1 Vermellor i coïssor produïda a la pell pel contacte d’objectes aspres, pel fregadís de la roba, per la suor, etc.

2 Encetada.

->escaldament

■escaldament

[de escaldar]

m 1 Acció d’escaldar o d’escaldar-se;

2 l’efecte.

->escaldar

■escaldar

[de cald; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Sotmetre alguna cosa a l’acció de l’aigua bullent o del seu vapor. Li va vessar l’olla i es va escaldar les mans.

2 ALIM Sotmetre un aliment a l’acció de l’aigua bullent o del seu vapor per reblanir-lo i fer-lo més comestible.

3 TÈXT Fer bullir en aigua els filats o les peces de roba destinades al tint o a l’estampació.

2 pron Abrusar-se els sembrats, una planta, etc., assecar-se l’escorça d’una planta, per efecte de la calor excessiva, acompanyada, sovint, de vents molt secs.

3 tr PAT Produir, la grassor, la suor, etc., una inflamació cutània en alguna part del cos.

4 tr fig Sorprendre (algú) amb un resultat desagradable i inesperat. Vigila amb qui fas negocis o en sortiràs escaldat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escaldar

GERUNDI: escaldant

PARTICIPI: escaldat, escaldada, escaldats, escaldades

INDICATIU PRESENT: escaldo, escaldes, escalda, escaldem, escaldeu, escalden

INDICATIU IMPERFET: escaldava, escaldaves, escaldava, escaldàvem, escaldàveu, escaldaven

INDICATIU PASSAT: escaldí, escaldares, escaldà, escaldàrem, escaldàreu, escaldaren

INDICATIU FUTUR: escaldaré, escaldaràs, escaldarà, escaldarem, escaldareu, escaldaran

INDICATIU CONDICIONAL: escaldaria, escaldaries, escaldaria, escaldaríem, escaldaríeu, escaldarien

SUBJUNTIU PRESENT: escaldi, escaldis, escaldi, escaldem, escaldeu, escaldin

SUBJUNTIU IMPERFET: escaldés, escaldessis, escaldés, escaldéssim, escaldéssiu, escaldessin

IMPERATIU: escalda, escaldi, escaldem, escaldeu, escaldin

->escaldat

■escaldat

[de escaldar]

m 1 FITOPAT Malaltia dels pins, de les alzines sureres i d’altres arbres, que sol ésser conseqüència del sol excessiu.

2 escaldat tou AGR Alteració de la fruita consistent en un desarreglament del metabolisme a causa d’una conservació a temperatures massa baixes.

3 Escaldament.

->escaldenc

escaldenc -a

adj i m i f De les Escaldes-Engordany (Andorra).

->escaldí

■escaldí -ina

[de escaldar]

adj Dit del llegum bullit i amanit amb ceba, tomàquet, alls, sal, oli i vinagre. Faves escaldines.

->escaldot

■escaldot

[de escaldar]

m Gotellada d’estiu.

->escaldufar

■escaldufar

[de escaldar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 1 tr Escaldar, coure, superficialment.

2 pron Escaldar-se.

2 tr fig Mig fer alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escaldufar

GERUNDI: escaldufant

PARTICIPI: escaldufat, escaldufada, escaldufats, escaldufades

INDICATIU PRESENT: escaldufo, escaldufes, escaldufa, escaldufem, escaldufeu, escaldufen

INDICATIU IMPERFET: escaldufava, escaldufaves, escaldufava, escaldufàvem, escaldufàveu, escaldufaven

INDICATIU PASSAT: escaldufí, escaldufares, escaldufà, escaldufàrem, escaldufàreu, escaldufaren

INDICATIU FUTUR: escaldufaré, escaldufaràs, escaldufarà, escaldufarem, escaldufareu, escaldufaran

INDICATIU CONDICIONAL: escaldufaria, escaldufaries, escaldufaria, escaldufaríem, escaldufaríeu, escaldufarien

SUBJUNTIU PRESENT: escaldufi, escaldufis, escaldufi, escaldufem, escaldufeu, escaldufin

SUBJUNTIU IMPERFET: escaldufés, escaldufessis, escaldufés, escalduféssim, escalduféssiu, escaldufessin

IMPERATIU: escaldufa, escaldufi, escaldufem, escaldufeu, escaldufin

->escaldum

■escaldum

[de escaldar; 1a FONT: 1783]

[generalment en pl] m GASTR Guisat de carn, generalment de gallina o pollastre, amb patates i sofregit de ceba, tomàquets, alls, etc., completat amb salsa d’avellanes, ametlles o pinyons.

->escalè

■escalè -ena

[del ll. td. scalēnus, íd., i aquest, del gr. skalēnós ‘coix, oblic’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 GEOM Dit del triangle que té els tres costats desiguals.

2 GEOM Dit del con, piràmide, etc., que té l’eix oblic a la base.

3 múscul escalè (o simplement escalè) ANAT ANIM Múscul profund del coll, amb una part anterior i una de posterior, de forma irregularment triangular, amb insercions en els tubercles vertebrals cervicals i en les costelles primera i segona.

4 síndrome de l’escalè PAT Síndrome causada per una hiperactivitat del múscul escalè, a conseqüència de la qual comprimeix la part inferior del plexe branquial i l’artèria subclàvia.

->escàlem

■escàlem

[del ll. vg. *scalămus, alteració de scalmus, del gr. skalmós, íd., amb influx del ll. calămus ‘canya’; 1a FONT: s. XIV]

m MAR Estaca petita i rodona que hom fixa a la vora d’una barca, galera, etc., a la qual hom lliga el rem.

->escalemera

■escalemera

[de escàlem]

f MAR Peça de fusta fermada a l’orla d’una embarcació, proveïda d’un forat al mig, en el qual hom fixa l’escàlem.

->escalemot

■escalemot

[de escàlem]

m MAR Peça de fusta empernada a l’estamenera, que surt per damunt de la coberta i serveix per a sostenir l’orla.

->escalenc

escalenc -a

adj i m i f De l’Escala (Alt Empordà).

->escalenòedre

■escalenòedre [o escalenoedre]

Part. sil.: es_ca_le_nò_e_dre, es_ca_le_no_e_dre

m CRISTAL·L Sòlid cristal·logràfic limitat per triangles escalens, la meitat dels quals s’ajunten a cada extrem de l’eix principal de simetria, i amb arestes polars alternativament llargues i curtes.

->escaler

■escaler -a

[de escala]

m i f Animal que va a l’escala del carro.

->escaleró

■escaleró

[de escala; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m Esglaó.

->escaleta

■escaleta

[de escala]

f 1 1 Escala petita.

2 fer escaleta (a algú) Ajudar-lo a pujar, a enfilar-se.

2 OFIC Encavallada rectangular damunt la qual hom fa anar i venir el sedàs per cerndre la farina, cernedor.

->escalf

■escalf

[de escalfar; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

m 1 Calor.

2 fig Ardor, zel, que alguna cosa comunica.

->escalfabraguetes

■escalfabraguetes

[de escalfar i bragueta]

f vulg Dona que es complau a provocar, excitar, els homes sense consentir, després, a satisfer-ne els desigs.

->escalfacadires

■escalfacadires

[de escalfar i cadira]

m i f Persona que no troba mai l’hora d’alçar-se, especialment en una visita.

->escalfacigales

escalfacigales

f vulg Escalfabraguetes.

->escalfada

■escalfada

[de escalfar]

f 1 Escalfament.

2 escalfada d’orelles fig Estirada d’orelles.

->escalfador

■escalfador -a

[de escalfar; 1a FONT: 1429]

1 adj Que escalfa.

2 m Recipient que, omplert de brases, aigua calenta, etc., serveix per a escalfar.

3 m Estoreta elèctrica.

4 m ESPORT i GIMN Peça d’abric que hom es col·loca al voltant del baix de la cama en algunes activitats gimnàstiques, com l’aeròbic.

5 m TERMOT Aparell emprat per a escalfar aigua o un altre fluid per mitjà d’energia elèctrica o d’un combustible, generalment gasós o líquid.

->escalfallits

■escalfallits

[de escalfar i llit; 1a FONT: s. XVI]

m Escalfador rodó, petit, amb tapa foradada i mànec, omplert de brases, sovint protegit per una mena de gàbia de llistons, que hom utilitza per a escalfar el llit.

->escalfament

■escalfament

[de escalfar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Acció d’escalfar o d’escalfar-se;

2 l’efecte.

2 ESPORT Conjunt d’exercicis efectuats per un esportista abans d’una competició, destinats a aconseguir un estat físic òptim.

->escalfapanxes

■escalfapanxes

[de escalfar i panxa; 1a FONT: 1789]

m Xemeneia, llar petita adossada a la paret per a la calefacció d’una habitació.

->escalfapeus

escalfapeus

Part. sil.: es_cal_fa_peus

m Saquet folrat, sovint amb una resistència elèctrica incorporada, obert per un costat per a poder-hi ficar els peus i mantenir-los calents.

->escalfapixes

escalfapixes

f vulg Escalfabraguetes.

->escalfaplats

■escalfaplats

[de escalfar i plat]

m Aparell o lloc de la cuina disposat per a escalfar-hi els plats preparats o mantenir-los-hi calents.

->escalfar

■escalfar

[del ll. vg. *calefare, reducció del ll. calefacĕre, íd.]

v 1 1 tr Comunicar calor, especialment en un grau moderat, fer esdevenir calent. Escalfar aigua per al bany. Aquesta estufa escalfa les dues habitacions. El sol avui no escalfa.

2 pron Esdevenir calent, més calent. Caminàvem de pressa per veure si ens escalfàvem. Escalfar-se a la vora de la llar. Aquesta aigua triga molt a escalfar-se.

3 pron Augmentar excessivament de temperatura un motor, una màquina. A l’estiu, la llarga pujada feia que el motor del cotxe s’escalfés.

2 fig 1 tr Comunicar ardor, zel, entusiasme, excitar. Aconseguir escalfar el públic, l’auditori.

2 pron Van escalfar-se en la discussió. La discussió s’escalfà.

3 pron Excitar-se sexualment.

3 tr fig Apallissar.

4 ESPORT 1 pron Preparar-se, un esportista, per a una competició poc abans del seu inici mitjançant exercicis d’escalfament.

2 intr Escalfar-se. Els suplents escalfen a la banda.

5 pron col·loq Embriagar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escalfar

GERUNDI: escalfant

PARTICIPI: escalfat, escalfada, escalfats, escalfades

INDICATIU PRESENT: escalfo, escalfes, escalfa, escalfem, escalfeu, escalfen

INDICATIU IMPERFET: escalfava, escalfaves, escalfava, escalfàvem, escalfàveu, escalfaven

INDICATIU PASSAT: escalfí, escalfares, escalfà, escalfàrem, escalfàreu, escalfaren

INDICATIU FUTUR: escalfaré, escalfaràs, escalfarà, escalfarem, escalfareu, escalfaran

INDICATIU CONDICIONAL: escalfaria, escalfaries, escalfaria, escalfaríem, escalfaríeu, escalfarien

SUBJUNTIU PRESENT: escalfi, escalfis, escalfi, escalfem, escalfeu, escalfin

SUBJUNTIU IMPERFET: escalfés, escalfessis, escalfés, escalféssim, escalféssiu, escalfessin

IMPERATIU: escalfa, escalfi, escalfem, escalfeu, escalfin

->escalfeïment

■escalfeïment

Part. sil.: es_cal_fe_ï_ment

[de escalfeir]

m 1 Acció d’escalfeir o d’escalfeir-se;

2 l’efecte.

->escalfeir

■escalfeir

Part. sil.: es_cal_fe_ir

[de escalfar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Escalfar insuficientment un menjar, una beguda.

2 tr Alterar alguna cosa, la calor, la manca d’aire, etc., fer-li perdre la frescor.

3 pron Agafar febre, posar-se febrós.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escalfeir

GERUNDI: escalfeint

PARTICIPI: escalfeït, escalfeïda, escalfeïts, escalfeïdes

INDICATIU PRESENT: escalfeeixo, escalfeeixes, escalfeeix, escalfeïm, escalfeïu, escalfeeixen

INDICATIU IMPERFET: escalfeïa, escalfeïes, escalfeïa, escalfeíem, escalfeíeu, escalfeïen

INDICATIU PASSAT: escalfeí, escalfeïres, escalfeí, escalfeírem, escalfeíreu, escalfeïren

INDICATIU FUTUR: escalfeiré, escalfeiràs, escalfeirà, escalfeirem, escalfeireu, escalfeiran

INDICATIU CONDICIONAL: escalfeiria, escalfeiries, escalfeiria, escalfeiríem, escalfeiríeu, escalfeirien

SUBJUNTIU PRESENT: escalfeeixi, escalfeeixis, escalfeeixi, escalfeïm, escalfeïu, escalfeeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: escalfeís, escalfeïssis, escalfeís, escalfeíssim, escalfeíssiu, escalfeïssin

IMPERATIU: escalfeeix, escalfeeixi, escalfeïm, escalfeïu, escalfeeixin

->escalfeït

■escalfeït -ïda

Part. sil.: es_cal_fe_ït

[de escalfeir]

adj 1 Alterat per la calor.

2 esp Lleugerament calent, especialment a causa d’una mica de febre.

->escalfeta

■escalfeta

[de escalfar]

f Braseret portàtil. Una escalfeta de llautó.

->escalfor

■escalfor

[de escalfar]

f Calor que fa o emet un cos en combustió, un cos que està a una temperatura superior a la del medi que l’envolta.

->escalí

escalí

m NUMIS Moneda d’argent que els Àustria encunyaren als Països Baixos i a Borgonya.

->escalímetre

■escalímetre

m METROL Regle graduat per a convertir les longituds sobre un mapa o plànol d’una escala determinada en longituds reals.

->escalinata

■escalinata

[de l’it. scalinata, der. de scalino ‘esglaó’; 1a FONT: c. 1800]

f 1 Escala de graons, disposats en un sol tram, construïda de fàbrica a l’exterior o al vestíbul d’un edifici.

2 FUST Llistó quadrangular aplicat a banda i banda a la part interior dels costats d’un armari, i que és entallat en forma de dents de serra per a encaixar-hi els prestatges en el nivell que hom vulgui.

3 FUST Eina semblant al guilleume.

->escalivar

■escalivar

[de caliu]

v 1 tr GASTR Coure al caliu.

2 fig 1 tr Escamnar, escarmentar.

2 pron Ara que ja s’ha escalivat, potser no hi tornarà mai més.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escalivar

GERUNDI: escalivant

PARTICIPI: escalivat, escalivada, escalivats, escalivades

INDICATIU PRESENT: escalivo, escalives, escaliva, escalivem, escaliveu, escaliven

INDICATIU IMPERFET: escalivava, escalivaves, escalivava, escalivàvem, escalivàveu, escalivaven

INDICATIU PASSAT: escaliví, escalivares, escalivà, escalivàrem, escalivàreu, escalivaren

INDICATIU FUTUR: escalivaré, escalivaràs, escalivarà, escalivarem, escalivareu, escalivaran

INDICATIU CONDICIONAL: escalivaria, escalivaries, escalivaria, escalivaríem, escalivaríeu, escalivarien

SUBJUNTIU PRESENT: escalivi, escalivis, escalivi, escalivem, escaliveu, escalivin

SUBJUNTIU IMPERFET: escalivés, escalivessis, escalivés, escalivéssim, escalivéssiu, escalivessin

IMPERATIU: escaliva, escalivi, escalivem, escaliveu, escalivin

->escalivat

■escalivat -ada

[de escalivar]

1 adj 1 Cuit al caliu. Pebrots escalivats.

2 fig Arrugat, rebregat, poc fresc o natural.

2 f 1 Acció d’escalivar.

2 esp GASTR Menja feta d’albergínies, pebrots, cebes, tomàquets i patates cuits al caliu i després pelats, esbocinats i amanits amb oli i sal.

->escal·lònia

■escal·lònia

Part. sil.: es_cal_lò_ni_a

f BOT i JARD Nom de diverses espècies arbustives del gènere Escallonia, de la família de les saxifragàcies, de fulles alternes, dentades, inflorescències paniculades i fruit en baia o en càpsula; originàries de l’Amèrica del Sud, sovint són emprades en jardineria.

->escaló

■escaló

[de escala; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 CONSTR Graó.

2 OFIC Cadascun dels travessers d’una escala de mà.

3 escaló de la vela MAR Puny de la vela de l’angle de proa.

->escàlom

■escàlom

[variant de escàlem, en sentit translatici]

m ICT Lluert.

->escalonada

■escalonada

[de escalonar]

f 1 Graderia.

2 Graonada, especialment d’una escalinata.

->escalonament

■escalonament

[de escalonar]

m 1 Acció d’escalonar o d’escalonar-se;

2 l’efecte.

->escalonar

■escalonar

[de escaló; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 tr 1 Disposar formant graons, en forma d’escala.

2 CONSTR Esglaonar.

2 1 tr Posar de distància en distància.

2 pron Disposar-se de distància en distància.

3 tr Espaiar regularment dins un període de temps.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escalonar

GERUNDI: escalonant

PARTICIPI: escalonat, escalonada, escalonats, escalonades

INDICATIU PRESENT: escalono, escalones, escalona, escalonem, escaloneu, escalonen

INDICATIU IMPERFET: escalonava, escalonaves, escalonava, escalonàvem, escalonàveu, escalonaven

INDICATIU PASSAT: escaloní, escalonares, escalonà, escalonàrem, escalonàreu, escalonaren

INDICATIU FUTUR: escalonaré, escalonaràs, escalonarà, escalonarem, escalonareu, escalonaran

INDICATIU CONDICIONAL: escalonaria, escalonaries, escalonaria, escalonaríem, escalonaríeu, escalonarien

SUBJUNTIU PRESENT: escaloni, escalonis, escaloni, escalonem, escaloneu, escalonin

SUBJUNTIU IMPERFET: escalonés, escalonessis, escalonés, escalonéssim, escalonéssiu, escalonessin

IMPERATIU: escalona, escaloni, escalonem, escaloneu, escalonin

->escalonat

■escalonat -ada

[de escalonar]

1 adj HERÀLD 1 Dit de la figura, generalment la torre, posada damunt una graonada.

2 Dit de la creu amb els quatre braços acabats amb una graonada de dos o tres graons.

3 creu escalonada Creu de calvari.

2 m Manera d’estar escalonada una cosa.

3 m TÈXT Nombre de fils o de passades entre dos punts d’encreuament determinats respectivament sobre dues passades (escalonat per trama) o fils consecutius (escalonat per ordit) d’un mateix lligat.

->escalopa

■escalopa (o escalopa milanesa)

[del fr. escalope, íd., der. de écale ‘closca, petxina’, del fràncic *skala, íd., amb influx, quant a la terminació, de enveloppe]

f ALIM Tall prim de carn magra o peix, arrebossat d’ou i farina de galeta.

->escalpel

■escalpel

[del ll. scalpellum, íd., der. de scalprum ‘instrument tallant, llanceta, bisturí’]

m Ganivet petit, de fulla prima i punxeguda, que serveix per a dissecar.

->escalunya

■escalunya

[del ll. ascalonia (cepa), íd., der. de Ascălo, -ōnis ‘Ascaló’, població de Palestina]

f BOT Planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies (Allium ascalonicum), de tija buida i flors estrellades, aplegades en umbel·la terminal. Els seus bulbs són comestibles.

->escama

■escama

[del ll. squama ‘escata’]

f 1 Escata.

2 BOT Esquama.

->escamar

■escamar

Cp. escamnar

[de escama]

v tr Treballar alguna cosa fent-hi escames.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escamar

GERUNDI: escamant

PARTICIPI: escamat, escamada, escamats, escamades

INDICATIU PRESENT: escamo, escames, escama, escamem, escameu, escamen

INDICATIU IMPERFET: escamava, escamaves, escamava, escamàvem, escamàveu, escamaven

INDICATIU PASSAT: escamí, escamares, escamà, escamàrem, escamàreu, escamaren

INDICATIU FUTUR: escamaré, escamaràs, escamarà, escamarem, escamareu, escamaran

INDICATIU CONDICIONAL: escamaria, escamaries, escamaria, escamaríem, escamaríeu, escamarien

SUBJUNTIU PRESENT: escami, escamis, escami, escamem, escameu, escamin

SUBJUNTIU IMPERFET: escamés, escamessis, escamés, escaméssim, escaméssiu, escamessin

IMPERATIU: escama, escami, escamem, escameu, escamin

->escamarlà

■escamarlà

Hom.: escamarlar

[de escamarlar, pels seus llargs tentacles separats, escamarlats; 1a FONT: c. 1925]

m ZOOL Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels nefròpids (Nephrops norvegicus), de color rosa pàl·lid, molt apreciat culinàriament.

->escamarlar

■escamarlar

Hom.: escamarlà

[deriv. de cama amb una terminació difícil de justificar, si no és per influx d’algun altre mot, com potser esberlar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Eixamplar, separar, els dits de la mà o les cames.

2 pron Eixancarrar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escamarlar

GERUNDI: escamarlant

PARTICIPI: escamarlat, escamarlada, escamarlats, escamarlades

INDICATIU PRESENT: escamarlo, escamarles, escamarla, escamarlem, escamarleu, escamarlen

INDICATIU IMPERFET: escamarlava, escamarlaves, escamarlava, escamarlàvem, escamarlàveu, escamarlaven

INDICATIU PASSAT: escamarlí, escamarlares, escamarlà, escamarlàrem, escamarlàreu, escamarlaren

INDICATIU FUTUR: escamarlaré, escamarlaràs, escamarlarà, escamarlarem, escamarlareu, escamarlaran

INDICATIU CONDICIONAL: escamarlaria, escamarlaries, escamarlaria, escamarlaríem, escamarlaríeu, escamarlarien

SUBJUNTIU PRESENT: escamarli, escamarlis, escamarli, escamarlem, escamarleu, escamarlin

SUBJUNTIU IMPERFET: escamarlés, escamarlessis, escamarlés, escamarléssim, escamarléssiu, escamarlessin

IMPERATIU: escamarla, escamarli, escamarlem, escamarleu, escamarlin

->escambell

■escambell

[del ll. scabellum, íd., diminutiu de scamnum ‘banc, escon’; la -m- del cat. prové d’aquest mot i d’una altra variant del dimin. scamellum; 1a FONT: 1429]

m 1 MOBL 1 Tamboret.

2 Tamboret de poca alçada que serveix per a posar-hi els peus quan hom està assegut, o per a pujar-hi de peus.

2 MOBL Petit buc penjat o recolzat a la part baixa de l’interior d’un armari, que conté un o més calaixos.

3 caure de l’escambell fig Perdre algú la preeminència o els avantatges que tenia.

4 fer caure de l’escambell fig Prendre a algú la situació preeminent, avantatjosa, en què es trobava.

5 servir d’escambell (a algú) fig Ajudar a enlairar-lo.

->escambuixar

escambuixar

Part. sil.: es_cam_bui_xar

[de cambuix]

v tr i pron dial Descambuixar.

->escamiforme

■escamiforme

[de escama i -forme]

adj BOT Esquamiforme.

->escamisada

■escamisada

[de escamisar]

f SUR 1 Acció d’escamisar;

2 l’efecte.

->escamisar

■escamisar

[de camisa]

v tr SUR Arrencar un tros de la camisa o escorpit en pelar un suro.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escamisar

GERUNDI: escamisant

PARTICIPI: escamisat, escamisada, escamisats, escamisades

INDICATIU PRESENT: escamiso, escamises, escamisa, escamisem, escamiseu, escamisen

INDICATIU IMPERFET: escamisava, escamisaves, escamisava, escamisàvem, escamisàveu, escamisaven

INDICATIU PASSAT: escamisí, escamisares, escamisà, escamisàrem, escamisàreu, escamisaren

INDICATIU FUTUR: escamisaré, escamisaràs, escamisarà, escamisarem, escamisareu, escamisaran

INDICATIU CONDICIONAL: escamisaria, escamisaries, escamisaria, escamisaríem, escamisaríeu, escamisarien

SUBJUNTIU PRESENT: escamisi, escamisis, escamisi, escamisem, escamiseu, escamisin

SUBJUNTIU IMPERFET: escamisés, escamisessis, escamisés, escamiséssim, escamiséssiu, escamisessin

IMPERATIU: escamisa, escamisi, escamisem, escamiseu, escamisin

->escamisat

■escamisat

[de camisa]

m SUR Part de l’escorpit o la camisa que s’arrenca involuntàriament en pelar el suro i que deixa la fusta al descobert.

->escamnar

■escamnar

[potser d’un ll. vg. *scattimare, del gòt. *skatijan ‘avaluar’, encreuat amb el ll. aestimare ‘estimar’, que donà escatmar, escanmar, escamnar i escatimar; 1a FONT: s. XIII]

v 1 1 tr Fer agafar recel, desconfiança.

2 pron Si no li’n dius res, s’escamnarà.

2 1 tr escarmentar 3.

2 pron En comprovar que l’havia enganyat, s’escamnà tant, que ja no volgué saber-ne res més.

3 pron Endurir-se certes viandes en coure-les. Aquests cigrons s’han escamnat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escamnar

GERUNDI: escamnant

PARTICIPI: escamnat, escamnada, escamnats, escamnades

INDICATIU PRESENT: escamno, escamnes, escamna, escamnem, escamneu, escamnen

INDICATIU IMPERFET: escamnava, escamnaves, escamnava, escamnàvem, escamnàveu, escamnaven

INDICATIU PASSAT: escamní, escamnares, escamnà, escamnàrem, escamnàreu, escamnaren

INDICATIU FUTUR: escamnaré, escamnaràs, escamnarà, escamnarem, escamnareu, escamnaran

INDICATIU CONDICIONAL: escamnaria, escamnaries, escamnaria, escamnaríem, escamnaríeu, escamnarien

SUBJUNTIU PRESENT: escamni, escamnis, escamni, escamnem, escamneu, escamnin

SUBJUNTIU IMPERFET: escamnés, escamnessis, escamnés, escamnéssim, escamnéssiu, escamnessin

IMPERATIU: escamna, escamni, escamnem, escamneu, escamnin

->escamonea

■escamonea

Part. sil.: es_ca_mo_ne_a

f FARM Goma resina extreta del rizoma de l’escamònia, que hom emprava com a purgant.

->escamònia

■escamònia

Part. sil.: es_ca_mò_ni_a

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les convolvulàcies (Convolvulus scammonia), de tiges primes volubles, fulles sagitades, del rizoma de la qual hom extreu l’escamonea.

->escamós

■escamós -osa

[de escama]

1 adj i m Escatós.

2 adj BOT Esquamós.

->escamot

■escamot

[potser alteració de l’oc. i cat. escabot ‘ramat, colla’, i aquest, de l’oc. escabel ‘debanadores’, del ll. scabellum ‘escambell’, per fer-los de suport; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Petit conjunt de persones que van plegades, especialment de soldats, policies, etc.

2 AGR Ramat de pocs caps de bestiar.

3 ESPORT En una cursa ciclista o atlètica, grup reduït de corredors que han tret avantatge al pilot o a un grup.

4 HIST Nom donat a cadascun dels grups d’elements d’acció d’Estat Català.

->escamotar-se

■escamotar-se

[de escamot]

v pron Separar-se en escamots.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escamotar

GERUNDI: escamotant

PARTICIPI: escamotat, escamotada, escamotats, escamotades

INDICATIU PRESENT: escamoto, escamotes, escamota, escamotem, escamoteu, escamoten

INDICATIU IMPERFET: escamotava, escamotaves, escamotava, escamotàvem, escamotàveu, escamotaven

INDICATIU PASSAT: escamotí, escamotares, escamotà, escamotàrem, escamotàreu, escamotaren

INDICATIU FUTUR: escamotaré, escamotaràs, escamotarà, escamotarem, escamotareu, escamotaran

INDICATIU CONDICIONAL: escamotaria, escamotaries, escamotaria, escamotaríem, escamotaríeu, escamotarien

SUBJUNTIU PRESENT: escamoti, escamotis, escamoti, escamotem, escamoteu, escamotin

SUBJUNTIU IMPERFET: escamotés, escamotessis, escamotés, escamotéssim, escamotéssiu, escamotessin

IMPERATIU: escamota, escamoti, escamotem, escamoteu, escamotin

->escamoteig

■escamoteig

Part. sil.: es_ca_mo_teig

[de escamotejar; 1a FONT: 1864, DLab.]

m 1 Acció d’escamotejar;

2 l’efecte.

->escamotejador

■escamotejador -a

[de escamotejar; 1a FONT: 1864, DLab.]

1 m i f Persona que escamoteja.

2 adj Que escamoteja o serveix per a escamotejar. El màgic pronuncià la fórmula escamotejadora i el conill desaparegué.

->escamotejar

■escamotejar

[del fr. escamoter, íd., probablement del cast. ant. i pop. camodar ‘fer jocs de mans’, segurament del ll. commutare ‘bescanviar’, amb adaptació a la terminació corrent fr. -oter; 1a FONT: 1864, DLab.]

v tr 1 Fer desaparèixer amb habilitat (alguna cosa) als ulls dels presents sense que aquests s’apercebin de com ha estat fet. El prestidigitador ha escamotejat una carta.

2 1 Suprimir a algú (alguna cosa) sense que ell se n’apercebi. El gos li va escamotejar la carn del plat. Li va escamotejar el rellotge.

2 Prendre (alguna cosa) a algú per defraudar-lo. Li ha escamotejat part de l’herència.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escamotejar

GERUNDI: escamotejant

PARTICIPI: escamotejat, escamotejada, escamotejats, escamotejades

INDICATIU PRESENT: escamotejo, escamoteges, escamoteja, escamotegem, escamotegeu, escamotegen

INDICATIU IMPERFET: escamotejava, escamotejaves, escamotejava, escamotejàvem, escamotejàveu, escamotejaven

INDICATIU PASSAT: escamotegí, escamotejares, escamotejà, escamotejàrem, escamotejàreu, escamotejaren

INDICATIU FUTUR: escamotejaré, escamotejaràs, escamotejarà, escamotejarem, escamotejareu, escamotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: escamotejaria, escamotejaries, escamotejaria, escamotejaríem, escamotejaríeu, escamotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: escamotegi, escamotegis, escamotegi, escamotegem, escamotegeu, escamotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: escamotegés, escamotegessis, escamotegés, escamotegéssim, escamotegéssiu, escamotegessin

IMPERATIU: escamoteja, escamotegi, escamotegem, escamotegeu, escamotegin

->escamp

■escamp

[de escampar; 1a FONT: s. XV]

m Estesa, escampadissa.

->escampada

■escampada

[de escampar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f 1 Acció d’escampar o d’escampar-se;

2 l’efecte.

->escampadís

■escampadís -issa

[de escampar]

1 adj Fàcil d’escampar o d’escampar-se.

2 f Gran escampada, estesa de coses escampades, dispersió.

->escampador

■escampador -a

[de escampar]

1 adj i m i f Que escampa.

2 m CALÇ Eina de sabater consistent en un ferro que, escalfat al foc, serveix per a escampar la cera a les sabates i fer-les lluents.

->escampall

■escampall

[de escampar; 1a FONT: s. XIX]

m Estesa, escampadissa.

->escampament

■escampament

[de escampar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Escampada.

->escampar

■escampar

[de camp; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Separar en diferents direccions les parts que formaven un conjunt. Si el gos s’esvera, escamparà les ovelles. No escampis les escombraries passant-hi pel damunt. Escampa la sal per damunt del pa amb tomàquet.

2 pron La gent va escampar-se pels boscos dels voltants.

3 pron Aclarir-se els núvols, el temps plujós, la temperatura carregada, etc.

4 intr Aquesta calor no escampa. Si els núvols escampen no plourà pas.

5 escampar la boira Anar-se’n, marxar.

2 1 tr Estendre, posar damunt una extensió o en un volum més gran. El peveter escampava un fum dens per tota la cambra.

2 pron La seva nissaga s’escampà per tot el país.

3 tr Fer que un líquid s’estengui sobre una superfície. Escampa l’aigua amb una baieta i el terra s’eixugarà de seguida.

4 pron L’oli vessat es va escampar per terra i no el van poder aprofitar.

3 tr Deixar sortir o expansionar-se un fluid que estava reclòs, comprimit. Escampar, algú, llàgrimes de dolença. Aquestes flors escampen perfum.

4 fig 1 tr Estendre una nova, veu, fama, etc., divulgar-la. Cal escampar aquesta notícia.

2 pron Va escampar-se la veu que ell era mort.

5 tr col·loq 1 Despendre diners, gastar. En una nit ha escampat tota la setmanada.

2 abs No li deixis pas diners, perquè li agrada molt escampar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escampar

GERUNDI: escampant

PARTICIPI: escampat, escampada, escampats, escampades

INDICATIU PRESENT: escampo, escampes, escampa, escampem, escampeu, escampen

INDICATIU IMPERFET: escampava, escampaves, escampava, escampàvem, escampàveu, escampaven

INDICATIU PASSAT: escampí, escampares, escampà, escampàrem, escampàreu, escamparen

INDICATIU FUTUR: escamparé, escamparàs, escamparà, escamparem, escampareu, escamparan

INDICATIU CONDICIONAL: escamparia, escamparies, escamparia, escamparíem, escamparíeu, escamparien

SUBJUNTIU PRESENT: escampi, escampis, escampi, escampem, escampeu, escampin

SUBJUNTIU IMPERFET: escampés, escampessis, escampés, escampéssim, escampéssiu, escampessin

IMPERATIU: escampa, escampi, escampem, escampeu, escampin

->escampavies

■escampavies

Part. sil.: es_cam_pa_vi_es

[de escampar i via¹]

m CONSTR NAV Embarcació lleugera armada per a vigilar les costes.

->escandalitzar

■escandalitzar

[del ll. scandalizare, i aquest, del gr. skandalízō ‘procurar fer ensopegar’ (v. escàndol); 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Ofendre els sentiments morals, la consciència (d’algú) amb alguna acció immoral blasmable. Això que penseu fer escandalitzaria tothom.

2 pron Ésser escandalitzat. Tota la gent de bé se n’escandalitzaria. Escandalitzar-se a la vista d’una cosa.

2 tr col·loq Fer escàndol, xivarri.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escandalitzar

GERUNDI: escandalitzant

PARTICIPI: escandalitzat, escandalitzada, escandalitzats, escandalitzades

INDICATIU PRESENT: escandalitzo, escandalitzes, escandalitza, escandalitzem, escandalitzeu, escandalitzen

INDICATIU IMPERFET: escandalitzava, escandalitzaves, escandalitzava, escandalitzàvem, escandalitzàveu, escandalitzaven

INDICATIU PASSAT: escandalitzí, escandalitzares, escandalitzà, escandalitzàrem, escandalitzàreu, escandalitzaren

INDICATIU FUTUR: escandalitzaré, escandalitzaràs, escandalitzarà, escandalitzarem, escandalitzareu, escandalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: escandalitzaria, escandalitzaries, escandalitzaria, escandalitzaríem, escandalitzaríeu, escandalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: escandalitzi, escandalitzis, escandalitzi, escandalitzem, escandalitzeu, escandalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: escandalitzés, escandalitzessis, escandalitzés, escandalitzéssim, escandalitzéssiu, escandalitzessin

IMPERATIU: escandalitza, escandalitzi, escandalitzem, escandalitzeu, escandalitzin

->escandall

■escandall

[del ll. vg. *scandacŭlum ‘escala, graduació’, der. del ll. scandĕre ‘pujar; mesurar versos’, probablement per mitjà del genovès ant. scandaglio ‘sonda’ i l’oc. ant. escandalh ‘certes mesures’; 1a FONT: 1331]

m 1 ECON Determinació aproximada del cost o valor d’un producte agafant-ne una mostra i generalitzant-ne els resultats.

2 MAR Peça de plom posada a l’extrem d’una corda prima i que serveix per a determinar la profunditat de la mar, d’un riu, etc., en un punt determinat.

->escandallar

■escandallar

[de escandall; 1a FONT: 1286]

v tr 1 ECON Aplicar el procediment de l’escandall per valorar una mercaderia.

2 MAR Sondar, mesurar la profunditat d’una massa d’aigua mitjançant l’escandall o un altre instrument.

3 fig Cercar de conèixer, assajar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escandallar

GERUNDI: escandallant

PARTICIPI: escandallat, escandallada, escandallats, escandallades

INDICATIU PRESENT: escandallo, escandalles, escandalla, escandallem, escandalleu, escandallen

INDICATIU IMPERFET: escandallava, escandallaves, escandallava, escandallàvem, escandallàveu, escandallaven

INDICATIU PASSAT: escandallí, escandallares, escandallà, escandallàrem, escandallàreu, escandallaren

INDICATIU FUTUR: escandallaré, escandallaràs, escandallarà, escandallarem, escandallareu, escandallaran

INDICATIU CONDICIONAL: escandallaria, escandallaries, escandallaria, escandallaríem, escandallaríeu, escandallarien

SUBJUNTIU PRESENT: escandalli, escandallis, escandalli, escandallem, escandalleu, escandallin

SUBJUNTIU IMPERFET: escandallés, escandallessis, escandallés, escandalléssim, escandalléssiu, escandallessin

IMPERATIU: escandalla, escandalli, escandallem, escandalleu, escandallin

->escandalós

■escandalós -osa

[de escàndol; 1a FONT: 1403]

1 adj Que ofèn els sentiments morals, la consciència, que causa escàndol. És un home escandalós. Un acte, un capteniment, escandalós. Un escrit escandalós.

2 adj i m i f col·loq Que fa escàndol, xivarri. Quins xicots més escandalosos: no paren de cridar en tot el dia.

->escandalosa

■escandalosa

[de escandalós, perquè esbatega amb gran escàndol]

f MAR Vela triangular que va inserida damunt la cangrea.

->escandalosament

■escandalosament

[de escandalós]

adv D’una manera escandalosa, amb escàndol.

->escandent

escandent

[del ll. scandens, -ntis, participi pres. del ll. scandĕre ‘pujar’]

adj BOT Enfiladís.

->escandèntids

■escandèntids

m ZOOL 1 pl Ordre de mamífers de cos esvelt, cua llarga i peluda, musell llarg i punxegut, arborícoles i insectívors, que viuen als boscs del sud-est d’Àsia i són coneguts popularment com a tupaies.

2 sing Mamífer de l’ordre dels escandèntids.

->escandi

■escandi

[abreviació de Escandinàvia, per haver estat extret de la gadolinita, mineral trobat a Ytterby (Suècia)]

m QUÍM INORG [símb: Sc] Element metàl·lic pertanyent al grup IIIB de la taula periòdica, de nombre atòmic 21 i de pes atòmic 44,956.

->escandinau

■escandinau -ava

Part. sil.: es_can_di_nau

1 adj i m i f D’Escandinàvia (península del N d’Europa), dels escandinaus (poble) o de l’escandinau (llengua).

2 m i f HIST Individu d’un poble germànic establert a la Península Escandinava, a Islàndia, a Jutlàndia i a les illes que actualment formen part del territori de Suècia, Noruega i Dinamarca.

3 m LING Nom que rep també l’antic nòrdic.

->escandir

■escandir

[del ll. scandĕre ‘pujar; mesurar versos’]

v tr 1 Pronunciar un vers marcant distintament els peus que el componen.

2 PAT Parlar descomponent les paraules en síl·labes pronunciant-les separadament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escandir

GERUNDI: escandint

PARTICIPI: escandit, escandida, escandits, escandides

INDICATIU PRESENT: escandeixo, escandeixes, escandeix, escandim, escandiu, escandeixen

INDICATIU IMPERFET: escandia, escandies, escandia, escandíem, escandíeu, escandien

INDICATIU PASSAT: escandí, escandires, escandí, escandírem, escandíreu, escandiren

INDICATIU FUTUR: escandiré, escandiràs, escandirà, escandirem, escandireu, escandiran

INDICATIU CONDICIONAL: escandiria, escandiries, escandiria, escandiríem, escandiríeu, escandirien

SUBJUNTIU PRESENT: escandeixi, escandeixis, escandeixi, escandim, escandiu, escandeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: escandís, escandissis, escandís, escandíssim, escandíssiu, escandissin

IMPERATIU: escandeix, escandeixi, escandim, escandiu, escandeixin

->escàndol

■escàndol

[del ll. scandălum, i aquest, del gr. skándalon ‘ensopegall, obstacle que fa caure’, d’on passà a significar ‘ensopegall moral, mal exemple, ofensa’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 Acció d’escandalitzar o d’escandalitzar-se;

2 l’efecte. És un escàndol el que passa en aquella casa. Ha abandonat muller i fills: quin escàndol! Ésser motiu d’escàndol. Què crideu?, què és aquest escàndol?

3 hiperb Acció blasmable que atreu l’atenció pública.

4 escàndol actiu Acció escandalosa que indueix el proïsme a cometre un mancament.

5 escàndol farisaic Escàndol que hom fingeix de rebre en veure com a reprensible el que no ho és.

6 escàndol passiu Mancament comès en ocasió d’un escàndol actiu.

7 ésser pedra d’escàndol Ésser origen o motiu d’escàndol.

2 escàndol públic DR PEN Atemptat contra el pudor i els bons costums, que tingui una gran transcendència o que hom cometi mitjançant procediments publicitaris.

->escaneig

■escaneig

Part. sil.: es_ca_neig

m TECNOL Operació d’escanejar.

->escanejar

■escanejar

v tr TECNOL Explorar amb escàner (un objecte o una part) d’una manera seqüencial.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escanejar

GERUNDI: escanejant

PARTICIPI: escanejat, escanejada, escanejats, escanejades

INDICATIU PRESENT: escanejo, escaneges, escaneja, escanegem, escanegeu, escanegen

INDICATIU IMPERFET: escanejava, escanejaves, escanejava, escanejàvem, escanejàveu, escanejaven

INDICATIU PASSAT: escanegí, escanejares, escanejà, escanejàrem, escanejàreu, escanejaren

INDICATIU FUTUR: escanejaré, escanejaràs, escanejarà, escanejarem, escanejareu, escanejaran

INDICATIU CONDICIONAL: escanejaria, escanejaries, escanejaria, escanejaríem, escanejaríeu, escanejarien

SUBJUNTIU PRESENT: escanegi, escanegis, escanegi, escanegem, escanegeu, escanegin

SUBJUNTIU IMPERFET: escanegés, escanegessis, escanegés, escanegéssim, escanegéssiu, escanegessin

IMPERATIU: escaneja, escanegi, escanegem, escanegeu, escanegin

->escàner

■escàner

[de l’angl. scanner, der. de to scan ‘escrutar, examinar minuciosament’, del ll. scandĕre ‘escandir, mesurar versos’]

m 1 TECNOL Nom genèric atribuït a una sèrie d’aparells de naturalesa i aplicació molt diversa que tenen en comú, però, el fet d’aplicar una tècnica d’exploració sistemàtica basada en l’escombratge d’un determinat objecte amb un feix de llum (blanca o coherent), de raigs X, d’electrons, etc., el rebot del qual és captat per un detector, és transformat en senyal elèctric (digitalitzat) i, després d’ésser tractat per un ordinador, és convertit en una imatge transformada de l’objecte original.

2 MED Exploració sistemàtica i contínua d’una part del cos feta amb un escàner. Escàner cerebral.

->escanista

escanista

m i f Especialista en el funcionament d’un escàner.

->escanògraf

■escanògraf

[de escàn(er) i -graf]

m TECNOL Escàner.

->escansió

escansió

Part. sil.: es_can_si_ó

[del ll. scansio, -ōnis ‘acció de pujar’]

f Acció d’escandir.

->escantar

■escantar

[variant de bescantar]

v tr dial Descobrir (una persona o cosa secreta).

->escantell

■escantell

[de escantellar]

m 1 Tros que es desprèn d’una cosa en escantellar-se.

2 Senyal que resta en una cosa en escantellar-se.

->escantellar

■escantellar

[de cantell; 1a FONT: s. XIV]

v 1 tr Treure o rompre un cantell o els cantells d’alguna cosa.

2 pron La taula s’ha escantellat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escantellar

GERUNDI: escantellant

PARTICIPI: escantellat, escantellada, escantellats, escantellades

INDICATIU PRESENT: escantello, escantelles, escantella, escantellem, escantelleu, escantellen

INDICATIU IMPERFET: escantellava, escantellaves, escantellava, escantellàvem, escantellàveu, escantellaven

INDICATIU PASSAT: escantellí, escantellares, escantellà, escantellàrem, escantellàreu, escantellaren

INDICATIU FUTUR: escantellaré, escantellaràs, escantellarà, escantellarem, escantellareu, escantellaran

INDICATIU CONDICIONAL: escantellaria, escantellaries, escantellaria, escantellaríem, escantellaríeu, escantellarien

SUBJUNTIU PRESENT: escantelli, escantellis, escantelli, escantellem, escantelleu, escantellin

SUBJUNTIU IMPERFET: escantellés, escantellessis, escantellés, escantelléssim, escantelléssiu, escantellessin

IMPERATIU: escantella, escantelli, escantellem, escantelleu, escantellin

->escantilló

■escantilló

m CONSTR NAV Amplària i gruix de les peces de construcció estructurals d’un vaixell.

->escantonar

■escantonar

[de cantó; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Treure o rompre els cantons o cantells d’alguna cosa.

2 pron Escantonar-se els mobles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escantonar

GERUNDI: escantonant

PARTICIPI: escantonat, escantonada, escantonats, escantonades

INDICATIU PRESENT: escantono, escantones, escantona, escantonem, escantoneu, escantonen

INDICATIU IMPERFET: escantonava, escantonaves, escantonava, escantonàvem, escantonàveu, escantonaven

INDICATIU PASSAT: escantoní, escantonares, escantonà, escantonàrem, escantonàreu, escantonaren

INDICATIU FUTUR: escantonaré, escantonaràs, escantonarà, escantonarem, escantonareu, escantonaran

INDICATIU CONDICIONAL: escantonaria, escantonaries, escantonaria, escantonaríem, escantonaríeu, escantonarien

SUBJUNTIU PRESENT: escantoni, escantonis, escantoni, escantonem, escantoneu, escantonin

SUBJUNTIU IMPERFET: escantonés, escantonessis, escantonés, escantonéssim, escantonéssiu, escantonessin

IMPERATIU: escantona, escantoni, escantonem, escantoneu, escantonin

->escanvi

■escanvi

[de escanviar]

1 m Bescanvi.

2 en escanvi loc adv En canvi, en compensació.

->escanviar

■escanviar

Part. sil.: es_can_vi_ar

[de canviar; 1a FONT: 1272, CTort.]

v tr Bescanviar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escanviar

GERUNDI: escanviant

PARTICIPI: escanviat, escanviada, escanviats, escanviades

INDICATIU PRESENT: escanvio, escanvies, escanvia, escanviem, escanvieu, escanvien

INDICATIU IMPERFET: escanviava, escanviaves, escanviava, escanviàvem, escanviàveu, escanviaven

INDICATIU PASSAT: escanvií, escanviares, escanvià, escanviàrem, escanviàreu, escanviaren

INDICATIU FUTUR: escanviaré, escanviaràs, escanviarà, escanviarem, escanviareu, escanviaran

INDICATIU CONDICIONAL: escanviaria, escanviaries, escanviaria, escanviaríem, escanviaríeu, escanviarien

SUBJUNTIU PRESENT: escanviï, escanviïs, escanviï, escanviem, escanvieu, escanviïn

SUBJUNTIU IMPERFET: escanviés, escanviessis, escanviés, escanviéssim, escanviéssiu, escanviessin

IMPERATIU: escanvia, escanviï, escanviem, escanvieu, escanviïn

->escanyabruixots

■escanyabruixots

Part. sil.: es_ca_nya_brui_xots

[de escanyar i bruixot]

m ORNIT Botxí.

->escanyacabres

■escanyacabres

[de escanyar i cabra]

m BOT Olivella.

->escanyacavalls

■escanyacavalls

[de escanyar i cavall]

m BOT Estripa-sacs.

->escanyadís

■escanyadís -issa

[de escanyar]

adj Difícil d’empassar, especialment per la seva aspror.

->escanyador

escanyador

[de escanyar]

m OFIC Eina de ferrer, semblant a un martell d’escaire, però amb un ferro més llarg, que serveix per a fer ranures.

->escanyagats

■escanyagats

[de escanyar i gat]

m BOT Aranyoner.

->escanyagossos

■escanyagossos

[de escanyar i gos]

m 1 Corda llarga amb un nus escorredor en un dels seus caps.

2 MAR Cap llarg, amb un nus escorredor, emprat per a agafar objectes que han caigut a l’aigua.

->escanyall

■escanyall

[de escanyar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m 1 Pas molt estret, especialment entre muntanyes o roques, congost.

2 p ext Indret on un camí s’estreny molt.

->escanyallops

■escanyallops

[de escanyar i llop; 1a FONT: 1803, DEst.]

m BOT 1 Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies (Aconitum lycoctonum), de tiges robustes, amb fulles alternes de lòbuls incisos.

2 Matallops.

->escanyamarits

■escanyamarits

[de escanyar i marit]

f Vídua que ha contret terceres núpcies.

->escanyament

■escanyament

[de escanyar]

m 1 Acció d’escanyar o d’escanyar-se;

2 l’efecte.

->escanyamullers

■escanyamullers

[de escanyar i muller]

m Vidu que ha contret terceres núpcies.

->escanyapits

■escanyapits

[de escanyar i pit; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m Cigar prim i dur de tirar, caliquenyo.

->escanyapobres

■escanyapobres

[de escanyar i pobre; 1a FONT: s. XX, Oller]

m i f Usurer.

->escanyapolls

■escanyapolls

[de escanyar i poll²]

m ENTOM Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels lucànids (Lucanus cervus), caracteritzat per les llargues mandíbules, sobretot en els mascles, conegut també per cérvol volant.

->escanyar

■escanyar

[de canya; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v 1 1 tr Matar algú o algun animal privant-lo de respirar per compressió o obstrucció de la gola. Va escanyar-la amb una mitja de seda. Volia engargullar una garrofa al nen petit; si badem una mica més, l’escanya.

2 pron Cada cop estrenyia més fort: l’altra s’escanyava. S’ha empassat una moneda: hauria pogut escanyar-se.

2 hiperb 1 tr Aquest collaret s’arrapa tant a la pell, que m’escanya. Aquest rogall m’escanya.

2 pron Diu que, quan porta corbata, s’escanya. Ahir a la nit m’escanyava de tos. Hem de trobar una font: m’escanyo de set. Ja podia escanyar-se cridant: ell com si sentís ploure.

3 p ext 1 tr Comprimir, estrènyer, fer estreta alguna cosa en un dels seus punts. Si fas la mitja tan atapeïda, escanyaràs massa els punys.

2 pron Allà el camí s’escanya molt: els carros no poden passar-hi.

4 tr fig 1 Imposar condicions excessivament oneroses.

2 esp Prestar diners amb gran usura. A tornar en tres mesos al vint per cent: com ens escanya!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escanyar

GERUNDI: escanyant

PARTICIPI: escanyat, escanyada, escanyats, escanyades

INDICATIU PRESENT: escanyo, escanyes, escanya, escanyem, escanyeu, escanyen

INDICATIU IMPERFET: escanyava, escanyaves, escanyava, escanyàvem, escanyàveu, escanyaven

INDICATIU PASSAT: escanyí, escanyares, escanyà, escanyàrem, escanyàreu, escanyaren

INDICATIU FUTUR: escanyaré, escanyaràs, escanyarà, escanyarem, escanyareu, escanyaran

INDICATIU CONDICIONAL: escanyaria, escanyaries, escanyaria, escanyaríem, escanyaríeu, escanyarien

SUBJUNTIU PRESENT: escanyi, escanyis, escanyi, escanyem, escanyeu, escanyin

SUBJUNTIU IMPERFET: escanyés, escanyessis, escanyés, escanyéssim, escanyéssiu, escanyessin

IMPERATIU: escanya, escanyi, escanyem, escanyeu, escanyin

->escanya-rals

■escanya-rals

[de escanyar i ral]

m i f Persona gasiva, avariciosa en extrem.

->escanyat

■escanyat -ada

[de escanyar]

adj 1 Mort per escanyament.

2 1 Dit de la veu que es produeix amb dificultat. Desfeta en plors, només li sortien paraules escanyades.

2 p ext Sentíem el so escanyat d’una trompeta.

3 Molt estret o oprimit. Una jaqueta escanyada de cises. Hèrnia escanyada. Hi ha un pas, però és terriblement angost, escanyat.

4 Molt escàs de recursos econòmics. No paren de comprar coses a pagues; per això van sempre escanyats.

5 Mesquí, gasiu.

6 escanyat de llet Dit d’un infant o un cadell escanyolit per insuficiència d’alletament.

->escanyavelles

■escanyavelles

[de escanyar i vella; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 AGR i VITIC 1 Varietat de vinya que produeix un raïm blanc, de pell dura i aspra, no gaire apreciat.

2 Raïm de vinya escanyavelles.

2 ICT Moll reial.

->escanyelladura

■escanyelladura

[de escanyellar-se]

f Distensió o dislocació de les canyelles d’un cavall.

->escanyellar-se

■escanyellar-se

[de canyella]

v pron Fer-se mal a les canyelles. La mula s’ha escanyellat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escanyellar

GERUNDI: escanyellant

PARTICIPI: escanyellat, escanyellada, escanyellats, escanyellades

INDICATIU PRESENT: escanyello, escanyelles, escanyella, escanyellem, escanyelleu, escanyellen

INDICATIU IMPERFET: escanyellava, escanyellaves, escanyellava, escanyellàvem, escanyellàveu, escanyellaven

INDICATIU PASSAT: escanyellí, escanyellares, escanyellà, escanyellàrem, escanyellàreu, escanyellaren

INDICATIU FUTUR: escanyellaré, escanyellaràs, escanyellarà, escanyellarem, escanyellareu, escanyellaran

INDICATIU CONDICIONAL: escanyellaria, escanyellaries, escanyellaria, escanyellaríem, escanyellaríeu, escanyellarien

SUBJUNTIU PRESENT: escanyelli, escanyellis, escanyelli, escanyellem, escanyelleu, escanyellin

SUBJUNTIU IMPERFET: escanyellés, escanyellessis, escanyellés, escanyelléssim, escanyelléssiu, escanyellessin

IMPERATIU: escanyella, escanyelli, escanyellem, escanyelleu, escanyellin

->escanyó

■escanyó

[de escanyar]

m Acció d’escanyar-se algú o algun animal.

->escanyolir-se

■escanyolir-se

[de canya]

v pron Esdevenir escanyolit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escanyolir

GERUNDI: escanyolint

PARTICIPI: escanyolit, escanyolida, escanyolits, escanyolides

INDICATIU PRESENT: escanyoleixo, escanyoleixes, escanyoleix, escanyolim, escanyoliu, escanyoleixen

INDICATIU IMPERFET: escanyolia, escanyolies, escanyolia, escanyolíem, escanyolíeu, escanyolien

INDICATIU PASSAT: escanyolí, escanyolires, escanyolí, escanyolírem, escanyolíreu, escanyoliren

INDICATIU FUTUR: escanyoliré, escanyoliràs, escanyolirà, escanyolirem, escanyolireu, escanyoliran

INDICATIU CONDICIONAL: escanyoliria, escanyoliries, escanyoliria, escanyoliríem, escanyoliríeu, escanyolirien

SUBJUNTIU PRESENT: escanyoleixi, escanyoleixis, escanyoleixi, escanyolim, escanyoliu, escanyoleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: escanyolís, escanyolissis, escanyolís, escanyolíssim, escanyolíssiu, escanyolissin

IMPERATIU: escanyoleix, escanyoleixi, escanyolim, escanyoliu, escanyoleixin

->escanyolit

■escanyolit -ida

[de escanyolir-se; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj Molt prim i desnerit. Un home escanyolit.

->escanyotar

■escanyotar

[de canyota]

v tr AGR Treure la canyota i males herbes d’un camp.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escanyotar

GERUNDI: escanyotant

PARTICIPI: escanyotat, escanyotada, escanyotats, escanyotades

INDICATIU PRESENT: escanyoto, escanyotes, escanyota, escanyotem, escanyoteu, escanyoten

INDICATIU IMPERFET: escanyotava, escanyotaves, escanyotava, escanyotàvem, escanyotàveu, escanyotaven

INDICATIU PASSAT: escanyotí, escanyotares, escanyotà, escanyotàrem, escanyotàreu, escanyotaren

INDICATIU FUTUR: escanyotaré, escanyotaràs, escanyotarà, escanyotarem, escanyotareu, escanyotaran

INDICATIU CONDICIONAL: escanyotaria, escanyotaries, escanyotaria, escanyotaríem, escanyotaríeu, escanyotarien

SUBJUNTIU PRESENT: escanyoti, escanyotis, escanyoti, escanyotem, escanyoteu, escanyotin

SUBJUNTIU IMPERFET: escanyotés, escanyotessis, escanyotés, escanyotéssim, escanyotéssiu, escanyotessin

IMPERATIU: escanyota, escanyoti, escanyotem, escanyoteu, escanyotin

->escanyussar-se

■escanyussar-se

[de escanyar]

v pron Tenir algú alguna cosa a la gola que el priva de respirar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escanyussar

GERUNDI: escanyussant

PARTICIPI: escanyussat, escanyussada, escanyussats, escanyussades

INDICATIU PRESENT: escanyusso, escanyusses, escanyussa, escanyussem, escanyusseu, escanyussen

INDICATIU IMPERFET: escanyussava, escanyussaves, escanyussava, escanyussàvem, escanyussàveu, escanyussaven

INDICATIU PASSAT: escanyussí, escanyussares, escanyussà, escanyussàrem, escanyussàreu, escanyussaren

INDICATIU FUTUR: escanyussaré, escanyussaràs, escanyussarà, escanyussarem, escanyussareu, escanyussaran

INDICATIU CONDICIONAL: escanyussaria, escanyussaries, escanyussaria, escanyussaríem, escanyussaríeu, escanyussarien

SUBJUNTIU PRESENT: escanyussi, escanyussis, escanyussi, escanyussem, escanyusseu, escanyussin

SUBJUNTIU IMPERFET: escanyussés, escanyussessis, escanyussés, escanyusséssim, escanyusséssiu, escanyussessin

IMPERATIU: escanyussa, escanyussi, escanyussem, escanyusseu, escanyussin

->escap¹

■escap¹

[de escapar]

m Escapador, escapatòria. No tens escap.

->escap²

■escap²

[de escapus]

m 1 BOT Peduncle florífer llarg i sense fulles, especialment el que arrenca d’un bulb o rizoma.

2 ENTOM Primer artell de les antenes dels insectes, habitualment el més gros de tots.

->escapada

■escapada

Cp. escapament 2

f 1 1 Acció d’escapar o d’escapar-se;

2 l’efecte.

2 esp Anada breu a un indret. Vés-hi en una escapada.

3 ESPORT En ciclisme, separació i allunyament d’un corredor o d’un grup de corredors del grup inicial.

4 MÚS En terminologia harmònica, nota estranya a l’harmonia que succeeix diatònicament una nota real i s’hi vincula per un moviment disjunt.

->escapadís

■escapadís -issa

[de escapar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj 1 Que s’escapa amb facilitat.

2 fer escapadís (algú) Fer-lo escapar, ajudar-lo a escapar-se.

->escapador

■escapador

[de escapar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Lloc o mitjà per a escapar-se. Totes les obertures són tancades: no tenen escapador.

2 Subterfugi amb què hom tracta de deseixir-se d’algun compromís, dificultat, etc., escapatòria.

->escapament

■escapament

[de escapar]

m 1 escapada 1.

2 Fuita, fuga. Un escapament de gas per una clivella.

3 1 Mecanisme que subjecta una peça, un altre mecanisme, etc., i que, en actuar, allibera aquest darrer i en permet el moviment.

2 MÚS Mecanisme del piano que fa tornar el martell a la posició inicial, després de percudir les cordes, per tal d’evitar l’apagament del so i permetre de prémer la tecla, si cal, ràpidament i repetida.

3 RELL Mecanisme de regulació de les oscil·lacions del pèndol o del volant d’un rellotge.

4 MOT Temps del cicle del motor d’explosió en què els gasos produïts en la combustió són expulsats a l’exterior a través de l’obertura d’escapament empesos pel moviment del pistó dins el cilindre.

->escapar

■escapar

[del ll. vg. *excappare ‘deslliurar-se d’un destorb’, der. de cappa ‘capa’, en el sentit de desengavanyar-se de la capa; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 pron 1 Allunyar-se algú alliberant-se d’allò que el reté, d’un perill; fugir. Els presos estan planejant la manera d’escapar-se. Tanca la gàbia de pressa que s’escaparan els conills. Escapar-se d’una i bona.

2 p ext S’escapa fum per les escletxes. Escapar-se una cosa de les mans. Se’m va escapar el tren.

3 fig No li ho volia dir i se’m va escapar. Se li escapava el riure per sota el nas.

4 fig Passar inadvertida alguna cosa a algú. Això va dir?, se’m va escapar ben bé.

5 No enllaçar un punt d’un teixit amb el punt de la passada contigua que li correspon. Escapar-se un punt de la mitja.

2 intr 1 Cessar, alguna cosa, d’ésser retinguda per algú. La ploma li escapà de la mà.

2 fig Li escapà una exclamació. La vida li escapa.

3 intr Ésser o restar fora de l’abast de. Això escapa a les meves possibilitats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escapar

GERUNDI: escapant

PARTICIPI: escapat, escapada, escapats, escapades

INDICATIU PRESENT: escapo, escapes, escapa, escapem, escapeu, escapen

INDICATIU IMPERFET: escapava, escapaves, escapava, escapàvem, escapàveu, escapaven

INDICATIU PASSAT: escapí, escapares, escapà, escapàrem, escapàreu, escaparen

INDICATIU FUTUR: escaparé, escaparàs, escaparà, escaparem, escapareu, escaparan

INDICATIU CONDICIONAL: escaparia, escaparies, escaparia, escaparíem, escaparíeu, escaparien

SUBJUNTIU PRESENT: escapi, escapis, escapi, escapem, escapeu, escapin

SUBJUNTIU IMPERFET: escapés, escapessis, escapés, escapéssim, escapéssiu, escapessin

IMPERATIU: escapa, escapi, escapem, escapeu, escapin

->escaparata

■escaparata

Cp. aparador 1

[del cast. escaparate, ant. ‘armari de vidre per a objectes delicats’, i aquest, del neerl. ant. schaprade ‘armari’; 1a FONT: 1774]

f MOBL Vitrina on hom guarda imatges de sants, objectes d’art, etc.

->escaparrar

■escaparrar

[de cap¹]

v tr AGR Llevar el cap d’un brot, d’una rama.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escaparrar

GERUNDI: escaparrant

PARTICIPI: escaparrat, escaparrada, escaparrats, escaparrades

INDICATIU PRESENT: escaparro, escaparres, escaparra, escaparrem, escaparreu, escaparren

INDICATIU IMPERFET: escaparrava, escaparraves, escaparrava, escaparràvem, escaparràveu, escaparraven

INDICATIU PASSAT: escaparrí, escaparrares, escaparrà, escaparràrem, escaparràreu, escaparraren

INDICATIU FUTUR: escaparraré, escaparraràs, escaparrarà, escaparrarem, escaparrareu, escaparraran

INDICATIU CONDICIONAL: escaparraria, escaparraries, escaparraria, escaparraríem, escaparraríeu, escaparrarien

SUBJUNTIU PRESENT: escaparri, escaparris, escaparri, escaparrem, escaparreu, escaparrin

SUBJUNTIU IMPERFET: escaparrés, escaparressis, escaparrés, escaparréssim, escaparréssiu, escaparressin

IMPERATIU: escaparra, escaparri, escaparrem, escaparreu, escaparrin

->escapat

■escapat -ada

[de escapar]

1 [usat adverbialment] adj Amb gran rapidesa, a més córrer. Ha vingut la Maria, però tenia molta pressa i se n’ha anat escapada.

2 adj 1 TÈXT Dit del punt d’un teixit que no és enllaçat amb el punt corresponent de la passada contigua.

2 fig Només sou bones per a trobar defectes i punts escapats.

3 adj i m i f ESPORT En ciclisme, dit del corredor que fa una escapada o hi participa.

->escapatòria

■escapatòria

Part. sil.: es_ca_pa_tò_ri_a

[de escapar; 1a FONT: s. XVIII]

f Subterfugi per a escapar-se o evadir-se d’una dificultat, un destret, etc., escapador. No em vinguis amb escapatòries. No tenir escapatòria o escapador.

->escapça

■escapça

[de escapçar]

f 1 Tros que se separa d’un objecte, especialment d’un tap de suro, en escapçar-lo.

2 SUR Base del tap o carrac.

3 quedar-se a l’escapça 1 No obtenir res d’allò que hom percaça, restar amb les il·lusions frustrades.

2 No entendre res del que hom tracta d’aprendre o de saber.

->escapçada

■escapçada

[de escapçar; 1a FONT: 1587]

f 1 Acció d’escapçar;

2 l’efecte.

->escapçador

■escapçador -a

[de escapçar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m i f Persona que escapça.

->escapçadura

■escapçadura

[de escapçar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

[generalment en pl] f Retall, trosset, de fusta, metall, roba, etc.

->escapçall

■escapçall

[de escapçar]

[generalment en pl] m Escapçadura.

->escapçament

■escapçament

[de escapçar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció d’escapçar;

2 l’efecte.

->escapçar

■escapçar

[del ll. vg. *excapitiare, íd., der. de caput, -ĭtis ‘cap’, amb influx de capitium ‘obertura d’un vestit per a passar-hi el cap’; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 Tallar o llevar el cap o extrem d’alguna cosa.

2 Decapitar.

3 JOCS Dividir un jugador el joc de cartes, un cop remenades, en dues piles perquè el qui dóna refaci el joc posant la que era sota a sobre.

4 SUR Separar un tros de suro d’un dels caps del tap o carrac per adreçar-lo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escapçar

GERUNDI: escapçant

PARTICIPI: escapçat, escapçada, escapçats, escapçades

INDICATIU PRESENT: escapço, escapces, escapça, escapcem, escapceu, escapcen

INDICATIU IMPERFET: escapçava, escapçaves, escapçava, escapçàvem, escapçàveu, escapçaven

INDICATIU PASSAT: escapcí, escapçares, escapçà, escapçàrem, escapçàreu, escapçaren

INDICATIU FUTUR: escapçaré, escapçaràs, escapçarà, escapçarem, escapçareu, escapçaran

INDICATIU CONDICIONAL: escapçaria, escapçaries, escapçaria, escapçaríem, escapçaríeu, escapçarien

SUBJUNTIU PRESENT: escapci, escapcis, escapci, escapcem, escapceu, escapcin

SUBJUNTIU IMPERFET: escapcés, escapcessis, escapcés, escapcéssim, escapcéssiu, escapcessin

IMPERATIU: escapça, escapci, escapcem, escapceu, escapcin

->escapçat

escapçat -ada

[de escapçar]

adj HERÀLD 1 Dit de l’arbre que té la capçada plana, escapçada.

2 Dit del xebró amb el cim truncat.

3 Dit de tota figura a la qual s’hagi seccionat un tros de la part superior.

->escapcia

■escapcia

Part. sil.: es_cap_ci_a

[de escapçar]

f 1 dial Escapçadura.

2 SUR En l’ofici de taper, cadascuna de les talladetes primes que es van traient dels dos caps de tap per fer més neta l’escapça.

->escapció

■escapció

Part. sil.: es_cap_ci_ó

[de escapçar]

f dial Escapçadura, especialment de carn, peix, etc., que hom ven a més baix preu.

->escapiforme

escapiforme

adj BOT Semblant a un escap.

->escapisme

escapisme

m PSIC Actitud d’evasió dels problemes de la realitat a través de la fantasia, el somni, l’exotisme, el retorn al passat, etc.

->escàpol

■escàpol -a

[probablement de l’it. scapolo ‘lliure’, der. de scapolarsi ‘escapolir-se’, ll. vg. *excapulare, der. de capulare ‘caçar amb llaç’, i aquest, de capŭlum ‘llacera’; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj 1 Que ha aconseguit escapar-se. Els lladres s’han fet escàpols i encara no han pogut ésser haguts.

2 Alliberat d’un perill, salvat, indemne. Sortir escàpol d’un perill. Aquest blat ja és escàpol: no necessita més pluges.

->escapolar-se

■escapolar-se

[probablement de l’it. scapolarsi (v. escàpol); 1a FONT: 1436]

v pron Escapolir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escapolar

GERUNDI: escapolant

PARTICIPI: escapolat, escapolada, escapolats, escapolades

INDICATIU PRESENT: escapolo, escapoles, escapola, escapolem, escapoleu, escapolen

INDICATIU IMPERFET: escapolava, escapolaves, escapolava, escapolàvem, escapolàveu, escapolaven

INDICATIU PASSAT: escapolí, escapolares, escapolà, escapolàrem, escapolàreu, escapolaren

INDICATIU FUTUR: escapolaré, escapolaràs, escapolarà, escapolarem, escapolareu, escapolaran

INDICATIU CONDICIONAL: escapolaria, escapolaries, escapolaria, escapolaríem, escapolaríeu, escapolarien

SUBJUNTIU PRESENT: escapoli, escapolis, escapoli, escapolem, escapoleu, escapolin

SUBJUNTIU IMPERFET: escapolés, escapolessis, escapolés, escapoléssim, escapoléssiu, escapolessin

IMPERATIU: escapola, escapoli, escapolem, escapoleu, escapolin

->escapoliment

■escapoliment

[de escapolir-se]

m Acció d’escapolir-se.

->escapolir-se

■escapolir-se

[de escàpol; 1a FONT: s. XX, Oller]

v pron 1 Fer-se escàpol.

2 esp Deixar aquells amb qui hom està sense que se n’adonin. Quan vaig veure que les coses prenien un mal caire, em vaig escapolir aprofitant un moment de confusió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escapolir

GERUNDI: escapolint

PARTICIPI: escapolit, escapolida, escapolits, escapolides

INDICATIU PRESENT: escapoleixo, escapoleixes, escapoleix, escapolim, escapoliu, escapoleixen

INDICATIU IMPERFET: escapolia, escapolies, escapolia, escapolíem, escapolíeu, escapolien

INDICATIU PASSAT: escapolí, escapolires, escapolí, escapolírem, escapolíreu, escapoliren

INDICATIU FUTUR: escapoliré, escapoliràs, escapolirà, escapolirem, escapolireu, escapoliran

INDICATIU CONDICIONAL: escapoliria, escapoliries, escapoliria, escapoliríem, escapoliríeu, escapolirien

SUBJUNTIU PRESENT: escapoleixi, escapoleixis, escapoleixi, escapolim, escapoliu, escapoleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: escapolís, escapolissis, escapolís, escapolíssim, escapolíssiu, escapolissin

IMPERATIU: escapoleix, escapoleixi, escapolim, escapoliu, escapoleixin

->escapolita

escapolita

f MINERAL Silicat complex de calci i sodi, (Na,Ca)₄[(Al,Si)₄O₈]₃(Cl,CO₃), mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal.

->escapollar

■escapollar

[de capoll]

v tr 1 Llevar el capoll (a un fruit, una fulla, etc.).

2 1 Retirar el prepuci o capoll del gland (del penis).

2 abs Aquest noi no pot escapollar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escapollar

GERUNDI: escapollant

PARTICIPI: escapollat, escapollada, escapollats, escapollades

INDICATIU PRESENT: escapollo, escapolles, escapolla, escapollem, escapolleu, escapollen

INDICATIU IMPERFET: escapollava, escapollaves, escapollava, escapollàvem, escapollàveu, escapollaven

INDICATIU PASSAT: escapollí, escapollares, escapollà, escapollàrem, escapollàreu, escapollaren

INDICATIU FUTUR: escapollaré, escapollaràs, escapollarà, escapollarem, escapollareu, escapollaran

INDICATIU CONDICIONAL: escapollaria, escapollaries, escapollaria, escapollaríem, escapollaríeu, escapollarien

SUBJUNTIU PRESENT: escapolli, escapollis, escapolli, escapollem, escapolleu, escapollin

SUBJUNTIU IMPERFET: escapollés, escapollessis, escapollés, escapolléssim, escapolléssiu, escapollessin

IMPERATIU: escapolla, escapolli, escapollem, escapolleu, escapollin

->escapoló

■escapoló

[del ll. vg. *cappulare, ll. capulare ‘retallar’; 1a FONT: 1328]

m 1 ant Tros escadusser, extrem, d’una peça de roba, paper, etc., que hom ven a més baix preu.

2 [generalment en pl] Escapçadura.

->escapul-

■escapul-

Forma prefixada del mot llatí scapŭla, que significa ‘espatlla’. Ex.: escapulàlgia.

->escàpula

■escàpula

[del ll. scapŭla ‘omòplat, muscle’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f ANAT ANIM Omòplat.

->escapular

■escapular

[del b. ll. scapularis, íd.]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’escàpula.

->escapulari

■escapulari

[del b. ll. scapularium, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m CATOL 1 1 Tira de tela amb una obertura per a passar-hi el cap i que hom porta penjant sobre el pit i l’esquena, especialment la que forma part de certs hàbits religiosos.

2 Conjunt de dos trossos petits de tela beneïts i dues cintes llargues o fils que els uneixen, el qual, passant el cap entre les dues cintes o fils, hom porta sota els vestits penjant sobre el pit i l’esquena.

2 Imatge piadosa que hom es penja, per devoció, sota els vestits, especialment la que representa la Mare de Déu del Carme.

->escapulo-

■escapulo-

ANAT ANIM Forma prefixada del mot llatí scapŭla, que significa ‘espatlla’. Ex.: escapuloclavicular, escapuloanterior.

->escapulohumeral

■escapulohumeral

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’escàpula i a l’húmer. Articulació escapulohumeral.

->escapus

■escapus

[del ll. scapus ‘tany, tija’]

m BOT Escap.

->escaquer

■escaquer

[de escac]

m 1 JOCS Tauler quadrat per a jugar a diversos jocs de taula, especialment als escacs: és dividit en seixanta-quatre compartiments quadrats disposats formant vuit rengles de vuit compartiments o cases cadascun.

2 MÚS Instrument de corda amb un mecanisme capaç de puntejar les cordes i un petit teclat de dues fileres amb tecles quadrades blanques i negres de forma semblant a l’escaquer.

->escaquista

■escaquista

[de escac]

m i f JOCS Jugador d’escacs.

->escar¹

■escar¹

[de l’it. (genovès ant.) scaro, i aquest, de gr. eskhárion ‘grada’; la loc. adv. començà significant un complement locatiu i passà a significar la manera de treballar ‘a preu fet’ al mateix escar; 1a FONT: c. 1300]

m 1 MAR Lloc a la vora del mar o d’un riu, disposat de manera que per un pla inclinat poden ésser avarades o retirades de l’aigua les embarcacions.

2 a escar loc adv ant A escarada, a preu fet. Treballar a escar.

->escar²

■escar²

[de esca; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Posar l’esca o l’esquer a l’ham. Qui no esca, no pesca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escar

GERUNDI: escant

PARTICIPI: escat, escada, escats, escades

INDICATIU PRESENT: esco, esques, esca, esquem, esqueu, esquen

INDICATIU IMPERFET: escava, escaves, escava, escàvem, escàveu, escaven

INDICATIU PASSAT: esquí, escares, escà, escàrem, escàreu, escaren

INDICATIU FUTUR: escaré, escaràs, escarà, escarem, escareu, escaran

INDICATIU CONDICIONAL: escaria, escaries, escaria, escaríem, escaríeu, escarien

SUBJUNTIU PRESENT: esqui, esquis, esqui, esquem, esqueu, esquin

SUBJUNTIU IMPERFET: esqués, esquessis, esqués, esquéssim, esquéssiu, esquessin

IMPERATIU: esca, esqui, esquem, esqueu, esquin

->escara¹

■escara¹

[del ll. eschara, i aquest, del gr. eskhára ‘crosta de cremada’; 1a FONT: c. 1500]

f PAT Lesió de l’epidermis, del derma i de l’hipoderma caracteritzada per una necrosi en massa de la pell.

->escara²

■escara²

[de escar²]

Mot emprat en l’expressió a escara loc adv A escar.

->escarabat

■escarabat

[d’un ll. itàlic *scarafaios, variant de scarabaeus, íd., amb la -t possiblement resultant d’un primitiu pl. *escaravaigs, que sonava -ats; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ENTOM 1 Nom donat a qualsevol insecte de l’ordre dels coleòpters.

2 escarabat baldufer Escarabat piloter.

3 escarabat banyut Gènere d’escarabats de la família dels escarabeids (Copris sp), de color negre i cos corpulent, en el mascle proveït d’una punxa corbada.

4 escarabat boller Escarabat piloter.

5 escarabat buiner Escarabat piloter.

6 escarabat candeler Escarabat banyut.

7 escarabat d’aigua Qualsevol escarabat de les famílies dels hidrofílids, dels ditíscids, dels higròbids i dels girínids, que viuen als estanys i gorgs tranquils i surten de nit per volar.

8 escarabat de cuina Insecte de l’ordre dels dictiòpters, de la família dels blàtids (Blatta orientalis); adaptat als estatges humans, és omnívor nocturn i incapaç de volar.

9 escarabat de la col Nom donat a diversos gèneres d’escarabats que ataquen la col i altres plantes d’horta.

10 escarabat de la patata (o de les patateres) Escarabat de la família dels crisomèlids (Leptinotarsa decemlineata), de color groc amb cinc bandes negres al dors de cada èlitre.

11 escarabat de l’Ave Maria Escarabat de la família dels escarabeids (Rhizotragus sp), de color groguenc i ventre pelut.

12 escarabat de les flors (o daurat) Escarabat de la família dels escarabèids (Cetonia aurata), de color verd daurat per sobre i vermell per sota.

13 escarabat de les flors (o daurat) Nom de diversos escarabats de la família dels crisomèlids.

14 escarabat dels cuirs i de les pells Nom de diversos insectes de la família dels dermèstids, que ataquen les carns seques i els capolls dels cucs de seda.

15 escarabat de nit Escarabat de la família dels escarabeids (Phylognathus silenus), de color vermell, amb pelussa blanquinosa al ventre.

16 escarabat de nit Escarabat de la família dels escarabeids (Polyphylla fullo), de color bru vermell amb una fina pubescència blanca, que viu en indrets arenosos, rics en pins.

17 escarabat de rossinyol Escarabat lucífug de la família dels tenebriònids (Tenebrio obscurum), que viu en substrats molt diversos.

18 escarabat de sang Gènere d’escarabats de la família dels crisomèlids (Timarcha sp), de cos bombat i de color blau, que llança un suc d’olor intensa i desagradable.

19 escarabat de Sant Joan Nom de diversos insectes de la família dels escarabeids, que inicien llur vol lent i sorollós pels volts de Sant Joan.

20 escarabat de verí Estafilí.

21 escarabat enterrador Nom de diversos insectes de la família dels sílfids, que es nodreixen de la carn de cadàvers d’animals, en la qual, un cop enterrada, ponen els ous.

22 escarabat escopeter Nom de diversos coleòpters de la família dels braquínids, que es defensen emetent un líquid corrosiu en forma de núvol blanquinós.

23 escarabat goliat Escarabat de la família dels escarabeids (Goliathus goliathus), d’uns 10 cm de longitud, de color negre i cap blanc, propi de l’Àfrica tropical.

24 escarabat hèrcules Escarabat de la família dels escarabeids (Dynastes hercules), d’uns 16 cm de longitud, amb dues banyes corbades l’una cap amunt i l’altra cap avall, propi de l’Amèrica tropical.

25 escarabat lluent Nom que rep l’espècie Calosoma sycophanter de la família dels caràbids, el gènere Hyster de la família dels histèrids i algunes espècies de crisomela.

26 escarabat pelut (o meler) Cetònia.

27 escarabat petador Escarabat escopeter.

28 escarabat piloter Escarabat de la família dels escarabeids (Ateuchus sacer), de cos aixafat i de color negre, que s’alimenta d’excrements bovins, replegant-los i fent-ne boles que empeny fins als caus subterranis, on les guarda per alimentar-se.

29 escarabat pudent Gènere d’escarabats de la família dels tenebriònids (Blaps sp), que viu en els soterranis, als cellers i a les clavegueres, on es nodreix de substàncies orgàniques, i que emet un raig d’un líquid irritant.

30 escarabat rinoceront Escarabat de la família dels escarabeids (Oryctes nasicornis), de color castany rogenc, amb pubescència groga, amb un corn en els mascles, que viu en la fusta en descomposició.

31 escarabat sagrat Escarabat piloter.

2 p anal Nom donat a qualsevol animal petit i de coloracions brunes que es mou per terra mitjançant potes.

3 1 FUST Peça de fusta o de ferro amb un dentat i que, un cop fixada al banc de fuster, serveix per a subjectar la peça per a afaiçonar-la.

2 TÈXT Peça de ferro del teler mecànic amb què topen les pales i aturen el moviment de les taules quan, per una causa fortuïta, la llançadora no s’introdueix completament en el calaix corresponent.

3 TÈXT Guies corredisses emprades en els estiratges per a fixar la posició adequada que han de tenir els corrons de pressió al damunt dels corrons ratllats o laminadors.

4 1 TÈXT Defecte de tissatge, produït per un grup de fils que, en restar accidentalment sense lligar, formen bastes indegudes en el teixit.

2 [generalment en pl] Gargot. És molt poc polit, sempre té la llibreta plena d’escarabats.

5 SUR Tap flac que presenta alguna tara molt grossa.

6 escarabat bum-bum JOCS Joc d’infants en què l’escarabat, o noi que para, ha d’endevinar qui li ha pegat a l’esquena.

->escarabeids

■escarabeids

Part. sil.: es_ca_ra_beids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de formes, dimensions i coloracions molt diverses, amb èlitres durs i l’extrem de les antenes en forma de pinta.

2 sing Insecte de la família dels escarabeids.

->escarabeu

■escarabeu

Part. sil.: es_ca_ra_beu

m ART Amulet o segell de pedra o de pasta vítria que representa l’escarabat sagrat o escarabat piloter egipci (Scarabaeus sacer).

->escarabitxa

escarabitxa

[alteració de escarabatxo o de escarabita, derivats dial. de escarabat, per influx del cast. bicha ‘cuca’]

f dial ENTOM Escarabat de cuina.

->escarabot

escarabot

m OFIC Escarbot.

->escarada

■escarada

[de escar¹]

f DR TREB 1 Preu fet. Treballar a escarada. Donar una feina a escarada.

2 Treball a preu fet.

->escarader

■escarader -a

[de escarada]

m i f DR TREB Persona que pren una obra o treball a escarada, preufetaire.

->escarafallós

■escarafallós -osa

[de escarafalls; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj 1 Que de tot fa escarafalls.

2 p ext Uns gestos escarafallosos.

->escarafallosament

■escarafallosament

[de escarafallós]

adv Amb escarafalls.

->escarafalls

■escarafalls

[alteració d’un ant. esclafalls ‘esclafits de riure, burla, ira’, der. de esclafir, dissimilat en escrafalls i acabat en escarafalls per un fenomen d’anaptixi; 1a FONT: 1803, DEst.]

m pl Demostracions exagerades, insinceres, de reprovació, de refús. No li ve de gust res: de tot fa escarafalls.

->escaramussa

■escaramussa

[de escaramussar; 1a FONT: 1464]

f 1 TÀCT Combat aïllat entre alguns enemics, entre destacaments, que es troben d’improvís, anant a la descoberta, etc.

2 fig Discussió, polèmica, breu. La discussió no ha passat d’una escaramussa.

->escaramussar

■escaramussar

[de l’oc. escremir (esquermir) ‘protegir’, de la mateixa arrel germ. de esgrimir, amb l’infix diminutiu i despectiu -uss-: esquerm-, escarm-, escaram-uss-ar; 1a FONT: 1474]

v intr Fer escaramusses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escaramussar

GERUNDI: escaramussant

PARTICIPI: escaramussat, escaramussada, escaramussats, escaramussades

INDICATIU PRESENT: escaramusso, escaramusses, escaramussa, escaramussem, escaramusseu, escaramussen

INDICATIU IMPERFET: escaramussava, escaramussaves, escaramussava, escaramussàvem, escaramussàveu, escaramussaven

INDICATIU PASSAT: escaramussí, escaramussares, escaramussà, escaramussàrem, escaramussàreu, escaramussaren

INDICATIU FUTUR: escaramussaré, escaramussaràs, escaramussarà, escaramussarem, escaramussareu, escaramussaran

INDICATIU CONDICIONAL: escaramussaria, escaramussaries, escaramussaria, escaramussaríem, escaramussaríeu, escaramussarien

SUBJUNTIU PRESENT: escaramussi, escaramussis, escaramussi, escaramussem, escaramusseu, escaramussin

SUBJUNTIU IMPERFET: escaramussés, escaramussessis, escaramussés, escaramusséssim, escaramusséssiu, escaramussessin

IMPERATIU: escaramussa, escaramussi, escaramussem, escaramusseu, escaramussin

->escarapel·la

■escarapel·la

[del cast. escarapela, der. de escarapelarse ‘barallar-se a esgarrapades’, aplicat a la insígnia per la discordança de colors, manlleu del port. escarpelar-se, íd., del ll. carpĕre ‘arrencar’; 1a FONT: 1577]

f Insígnia en forma de disc que hom col·loca a la part més visible del capell, ros, etc.

->escarar¹

■escarar¹

Hom.: esquerar

[de escar¹]

v tr DR TREB Contractar a escarada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escarar

GERUNDI: escarant

PARTICIPI: escarat, escarada, escarats, escarades

INDICATIU PRESENT: escaro, escares, escara, escarem, escareu, escaren

INDICATIU IMPERFET: escarava, escaraves, escarava, escaràvem, escaràveu, escaraven

INDICATIU PASSAT: escarí, escarares, escarà, escaràrem, escaràreu, escararen

INDICATIU FUTUR: escararé, escararàs, escararà, escararem, escarareu, escararan

INDICATIU CONDICIONAL: escararia, escararies, escararia, escararíem, escararíeu, escararien

SUBJUNTIU PRESENT: escari, escaris, escari, escarem, escareu, escarin

SUBJUNTIU IMPERFET: escarés, escaressis, escarés, escaréssim, escaréssiu, escaressin

IMPERATIU: escara, escari, escarem, escareu, escarin

->escarar²

■escarar²

Hom.: esquerar

[de escar¹]

v tr MAR Encallar una embarcació en avarar-la.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escarar

GERUNDI: escarant

PARTICIPI: escarat, escarada, escarats, escarades

INDICATIU PRESENT: escaro, escares, escara, escarem, escareu, escaren

INDICATIU IMPERFET: escarava, escaraves, escarava, escaràvem, escaràveu, escaraven

INDICATIU PASSAT: escarí, escarares, escarà, escaràrem, escaràreu, escararen

INDICATIU FUTUR: escararé, escararàs, escararà, escararem, escarareu, escararan

INDICATIU CONDICIONAL: escararia, escararies, escararia, escararíem, escararíeu, escararien

SUBJUNTIU PRESENT: escari, escaris, escari, escarem, escareu, escarin

SUBJUNTIU IMPERFET: escarés, escaressis, escarés, escaréssim, escaréssiu, escaressin

IMPERATIU: escara, escari, escarem, escareu, escarin

->escaravia

■escaravia

Part. sil.: es_ca_ra_vi_a

[ant. alcaraüia, de l’àr. vg. karawía, àr. karauyâ, i aquest, probablement relacionat amb el gr. káron, íd.]

f BOT Planta perenne de la família de les umbel·líferes (Sium sisarum), glabra, amb arrels inflades en forma de fus, comestibles.

->escarbar

escarbar

v tr gratar 2 1, especialment la terra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escarbar

GERUNDI: escarbant

PARTICIPI: escarbat, escarbada, escarbats, escarbades

INDICATIU PRESENT: escarbo, escarbes, escarba, escarbem, escarbeu, escarben

INDICATIU IMPERFET: escarbava, escarbaves, escarbava, escarbàvem, escarbàveu, escarbaven

INDICATIU PASSAT: escarbí, escarbares, escarbà, escarbàrem, escarbàreu, escarbaren

INDICATIU FUTUR: escarbaré, escarbaràs, escarbarà, escarbarem, escarbareu, escarbaran

INDICATIU CONDICIONAL: escarbaria, escarbaries, escarbaria, escarbaríem, escarbaríeu, escarbarien

SUBJUNTIU PRESENT: escarbi, escarbis, escarbi, escarbem, escarbeu, escarbin

SUBJUNTIU IMPERFET: escarbés, escarbessis, escarbés, escarbéssim, escarbéssiu, escarbessin

IMPERATIU: escarba, escarbi, escarbem, escarbeu, escarbin

->escarbot

escarbot

[de escarbotar]

m OFIC Peça de terrissa començada a la roda i que encara no té forma.

->escarbotar

■escarbotar

[probable encreuament de l’oc. escarbotar ‘atiar el foc’, del ll. carbo ‘carbó’ i el frànc. *botan ‘empènyer’, amb el cast. escarbar ‘gratar’, del ll. td. scarifare, gr. skaripháō, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Llevar una prominència, desgastar o llevar una part d’alguna cosa, fregant, gratant, raspant, etc. El barber, tot afaitant-lo, li ha escarbotat un gra. No vull gallines, al pati: escarbotarien les plantes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escarbotar

GERUNDI: escarbotant

PARTICIPI: escarbotat, escarbotada, escarbotats, escarbotades

INDICATIU PRESENT: escarboto, escarbotes, escarbota, escarbotem, escarboteu, escarboten

INDICATIU IMPERFET: escarbotava, escarbotaves, escarbotava, escarbotàvem, escarbotàveu, escarbotaven

INDICATIU PASSAT: escarbotí, escarbotares, escarbotà, escarbotàrem, escarbotàreu, escarbotaren

INDICATIU FUTUR: escarbotaré, escarbotaràs, escarbotarà, escarbotarem, escarbotareu, escarbotaran

INDICATIU CONDICIONAL: escarbotaria, escarbotaries, escarbotaria, escarbotaríem, escarbotaríeu, escarbotarien

SUBJUNTIU PRESENT: escarboti, escarbotis, escarboti, escarbotem, escarboteu, escarbotin

SUBJUNTIU IMPERFET: escarbotés, escarbotessis, escarbotés, escarbotéssim, escarbotéssiu, escarbotessin

IMPERATIU: escarbota, escarboti, escarbotem, escarboteu, escarbotin

->escarbuny

■escarbuny

[postverbal del dial. escarbonyar ‘atiar el foc’, probablement d’un ll. vg. *excarboniare, íd.]

m Cremallot.

->escarcany

■escarcany

[de escarcanyar-se]

m Esgarip.

->escarcanyar-se

■escarcanyar-se

[v. carcanyell; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v pron Esgargamellar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escarcanyar

GERUNDI: escarcanyant

PARTICIPI: escarcanyat, escarcanyada, escarcanyats, escarcanyades

INDICATIU PRESENT: escarcanyo, escarcanyes, escarcanya, escarcanyem, escarcanyeu, escarcanyen

INDICATIU IMPERFET: escarcanyava, escarcanyaves, escarcanyava, escarcanyàvem, escarcanyàveu, escarcanyaven

INDICATIU PASSAT: escarcanyí, escarcanyares, escarcanyà, escarcanyàrem, escarcanyàreu, escarcanyaren

INDICATIU FUTUR: escarcanyaré, escarcanyaràs, escarcanyarà, escarcanyarem, escarcanyareu, escarcanyaran

INDICATIU CONDICIONAL: escarcanyaria, escarcanyaries, escarcanyaria, escarcanyaríem, escarcanyaríeu, escarcanyarien

SUBJUNTIU PRESENT: escarcanyi, escarcanyis, escarcanyi, escarcanyem, escarcanyeu, escarcanyin

SUBJUNTIU IMPERFET: escarcanyés, escarcanyessis, escarcanyés, escarcanyéssim, escarcanyéssiu, escarcanyessin

IMPERATIU: escarcanya, escarcanyi, escarcanyem, escarcanyeu, escarcanyin

->escarcellatge

■escarcellatge

m HIST DR Carcellatge.

->escarceller

■escarceller -a

[probablement d’un encreuament de l’ant. carceler, dissimilació de l’ant. carcerer, der. de l’ant. càrcer ‘presó’, amb escarsella ‘bossa de les claus’; 1a FONT: 1575, DPou.]

m i f 1 Guardià d’una presó.

2 HIST Persona que tenia al seu càrrec i a la seva cura una presó i els presos.

->escardalenc

■escardalenc -a

[d’un der. indirecte de carn, probablement un *escarnadenc, dissimilat en *escarladenc i alterat després per metàtesi en escardalenc; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Molt eixut de carns. Passa de prim: és escardalenc.

2 Que té un so esquerdat i estrident. Una veu escardalenca. El soroll escardalenc de les bitlles.

->escardar

■escardar

Hom.: esquerdar

[de card]

v tr AGR Eixarcolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escardar

GERUNDI: escardant

PARTICIPI: escardat, escardada, escardats, escardades

INDICATIU PRESENT: escardo, escardes, escarda, escardem, escardeu, escarden

INDICATIU IMPERFET: escardava, escardaves, escardava, escardàvem, escardàveu, escardaven

INDICATIU PASSAT: escardí, escardares, escardà, escardàrem, escardàreu, escardaren

INDICATIU FUTUR: escardaré, escardaràs, escardarà, escardarem, escardareu, escardaran

INDICATIU CONDICIONAL: escardaria, escardaries, escardaria, escardaríem, escardaríeu, escardarien

SUBJUNTIU PRESENT: escardi, escardis, escardi, escardem, escardeu, escardin

SUBJUNTIU IMPERFET: escardés, escardessis, escardés, escardéssim, escardéssiu, escardessin

IMPERATIU: escarda, escardi, escardem, escardeu, escardin

->escardassa

escardassa

[de escardassar]

f BOT Cardassa.

->escardassar

■escardassar

[de cardar; 1a FONT: 1387]

v tr TÈXT cardar 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escardassar

GERUNDI: escardassant

PARTICIPI: escardassat, escardassada, escardassats, escardassades

INDICATIU PRESENT: escardasso, escardasses, escardassa, escardassem, escardasseu, escardassen

INDICATIU IMPERFET: escardassava, escardassaves, escardassava, escardassàvem, escardassàveu, escardassaven

INDICATIU PASSAT: escardassí, escardassares, escardassà, escardassàrem, escardassàreu, escardassaren

INDICATIU FUTUR: escardassaré, escardassaràs, escardassarà, escardassarem, escardassareu, escardassaran

INDICATIU CONDICIONAL: escardassaria, escardassaries, escardassaria, escardassaríem, escardassaríeu, escardassarien

SUBJUNTIU PRESENT: escardassi, escardassis, escardassi, escardassem, escardasseu, escardassin

SUBJUNTIU IMPERFET: escardassés, escardassessis, escardassés, escardasséssim, escardasséssiu, escardassessin

IMPERATIU: escardassa, escardassi, escardassem, escardasseu, escardassin

->escardot

■escardot

[de card; 1a FONT: s. XX, Oller]

m BOT Cardot.

->escardussar

■escardussar

[de card]

v tr TÈXT Cardar amb cardes de pues gruixudes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escardussar

GERUNDI: escardussant

PARTICIPI: escardussat, escardussada, escardussats, escardussades

INDICATIU PRESENT: escardusso, escardusses, escardussa, escardussem, escardusseu, escardussen

INDICATIU IMPERFET: escardussava, escardussaves, escardussava, escardussàvem, escardussàveu, escardussaven

INDICATIU PASSAT: escardussí, escardussares, escardussà, escardussàrem, escardussàreu, escardussaren

INDICATIU FUTUR: escardussaré, escardussaràs, escardussarà, escardussarem, escardussareu, escardussaran

INDICATIU CONDICIONAL: escardussaria, escardussaries, escardussaria, escardussaríem, escardussaríeu, escardussarien

SUBJUNTIU PRESENT: escardussi, escardussis, escardussi, escardussem, escardusseu, escardussin

SUBJUNTIU IMPERFET: escardussés, escardussessis, escardussés, escardusséssim, escardusséssiu, escardussessin

IMPERATIU: escardussa, escardussi, escardussem, escardusseu, escardussin

->escaridament

■escaridament

adv D’una manera escarida.

->escarificació

■escarificació

Part. sil.: es_ca_ri_fi_ca_ci_ó

[de escarificar]

f 1 AGR i OBR PÚBL Operació d’escarificar un terreny.

2 MED 1 Producció, accidental o quirúrgica, d’una escara.

2 Sèrie d’incisions petites i superficials practicades amb l’escarificador o amb una llanceta.

->escarificador

■escarificador -a

[de escarificar]

1 adj Que escarifica.

2 f AGR i OBR PÚBL Estripadora.

3 m MED Aparell per a escarificar que conté unes llancetes mogudes per un ressort.

->escarificar

■escarificar

[del b. ll. scarificare, der. de scarifare, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

v tr 1 AGR i OBR PÚBL 1 Estripar.

2 màquina d’escarificar Estripadora.

2 MED Produir petites incisions superficials (sobre la pell) amb un escarificador o simplement amb una llanceta o un bisturí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escarificar

GERUNDI: escarificant

PARTICIPI: escarificat, escarificada, escarificats, escarificades

INDICATIU PRESENT: escarifico, escarifiques, escarifica, escarifiquem, escarifiqueu, escarifiquen

INDICATIU IMPERFET: escarificava, escarificaves, escarificava, escarificàvem, escarificàveu, escarificaven

INDICATIU PASSAT: escarifiquí, escarificares, escarificà, escarificàrem, escarificàreu, escarificaren

INDICATIU FUTUR: escarificaré, escarificaràs, escarificarà, escarificarem, escarificareu, escarificaran

INDICATIU CONDICIONAL: escarificaria, escarificaries, escarificaria, escarificaríem, escarificaríeu, escarificarien

SUBJUNTIU PRESENT: escarifiqui, escarifiquis, escarifiqui, escarifiquem, escarifiqueu, escarifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: escarifiqués, escarifiquessis, escarifiqués, escarifiquéssim, escarifiquéssiu, escarifiquessin

IMPERATIU: escarifica, escarifiqui, escarifiquem, escarifiqueu, escarifiquin

->escariós

■escariós -osa

Part. sil.: es_ca_ri_ós

adj BOT Dit dels òrgans foliacis membranosos, més o menys translúcids i generalment secs i rígids.

->escarit

■escarit -ida

[probablement del gòt. usskarjan ‘arrencar, despullar’, der. de l’arrel sker-, skr- ‘tallar’, amb canvi de la u- inicial en e- en romànic; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

adj 1 Pelat, nu, no cobert. Veieren un bell puig alt i escarit.

2 fig Pelat, sense acompanyament de cap mena, sense adornaments, circumloquis, etc. No ha divagat gens: ho ha explicat d’una manera molt escarida.

->escarites

escarites

m ENTOM Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de la família dels escarítids (Scarites), que tenen el cap molt gros i les mandíbules arquejades i punxegudes formant una mena de pinça.

->escarítids

escarítids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, molt pròxima a la dels caràbids, que inclou els escarites.

2 sing Insecte de la família dels escarítids.

->escarlata

■escarlata

[de l’hispanoàrab 'iškirlâṭa, íd., de l’ant. siqirlâṭ, alteració de l’àr. siqillâṭ ‘seda amb brocats d’or’, del gr. bizantí sigillãtos ‘teixit amb marques’, del ll. textum sigillatum ‘teixit segellat’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

1 f ant TÈXT Tela de seda brocada tenyida amb un colorant extret de la cotxinilla.

2 m COL Matèria colorant d’un color vermell viu amb un punt de groc, que hom extreu de la cotxinilla de l’espècie Coccus ilicis.

3 adj inv i m Del color de l’escarlata. Una cinta escarlata. Per a pintar això necessitarem el groc, el verd i l’escarlata.

->escarlatí

■escarlatí

[de escarlata; 1a FONT: 1550]

m escarlatina 1.

->escarlatina

■escarlatina

[de escarlata; 1a FONT: 1384]

1 f Roba de llana de color semblant a l’escarlata.

2 PAT 1 f Malaltia infecciosa i molt contagiosa que predomina en nens de 5 a 10 anys, causada per l’estreptococ betahemolític i la seva toxina.

2 febre escarlatina Escarlatina.

->escarlet

■escarlet

[de carlet]

m BOT 1 Bolet de la família de les cortinariàcies (Hebeloma edurum), amb el barret sinuós i de color de crema vermellós, de sabor amarg.

2 Bolet de la família de les cortinariàcies (Hebeloma truncatum), amb el barret bru rogenc, que fa olor de rave.

3 escarlet blanc 1 Bolet de la família de les higroforàcies (Hygrophorus penarius), de color blanc, que fa olor de fruita.

2 Carlet blanc.

4 escarlet bord Bolet alt de la família de les cortinariàcies (Hebeloma crustuliniforme), de barret blanquinós, viscós, i de peu curt; no és comestible.

5 escarlet vermell Carlet.

->escarlot

■escarlot

m BOT 1 Carlet.

2 escarlot de pi Garlandí.

->escarmenador

■escarmenador -a

1 adj i m i f TÈXT Carmenador.

2 m Escarpidor.

->escarmenar

■escarmenar

v tr 1 TÈXT Carmenar.

2 Desembullar (els cabells).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escarmenar

GERUNDI: escarmenant

PARTICIPI: escarmenat, escarmenada, escarmenats, escarmenades

INDICATIU PRESENT: escarmeno, escarmenes, escarmena, escarmenem, escarmeneu, escarmenen

INDICATIU IMPERFET: escarmenava, escarmenaves, escarmenava, escarmenàvem, escarmenàveu, escarmenaven

INDICATIU PASSAT: escarmení, escarmenares, escarmenà, escarmenàrem, escarmenàreu, escarmenaren

INDICATIU FUTUR: escarmenaré, escarmenaràs, escarmenarà, escarmenarem, escarmenareu, escarmenaran

INDICATIU CONDICIONAL: escarmenaria, escarmenaries, escarmenaria, escarmenaríem, escarmenaríeu, escarmenarien

SUBJUNTIU PRESENT: escarmeni, escarmenis, escarmeni, escarmenem, escarmeneu, escarmenin

SUBJUNTIU IMPERFET: escarmenés, escarmenessis, escarmenés, escarmenéssim, escarmenéssiu, escarmenessin

IMPERATIU: escarmena, escarmeni, escarmenem, escarmeneu, escarmenin

->escarment

■escarment

[d’una síncope de escarniment ‘escarni, dany infligit a algú’, per la identificació ant. del càstig amb la humiliació i l’avergonyiment; 1a FONT: s. XIV]

m Allò que fa que hom escarmenti o s’escarmenti. Ja va tenir un bon càstig: a veure si li servirà d’escarment.

->escarmentar

■escarmentar

[de escarment; 1a FONT: 1460, Roig]

v 1 intr Prendre ensenyament del que hom ha experimentat per no tornar a incórrer en falta, per no tornar a arriscar-se, etc. Fent això s’ha cremat els dits més de quatre vegades, però ell no escarmenta.

2 pron No crec que el gos torni a provar de robar menjar a la cuina: la darrera vegada es va ben escarmentar.

3 tr Els fracassos obtinguts sembla que comencen a escarmentar-lo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escarmentar

GERUNDI: escarmentant

PARTICIPI: escarmentat, escarmentada, escarmentats, escarmentades

INDICATIU PRESENT: escarmento, escarmentes, escarmenta, escarmentem, escarmenteu, escarmenten

INDICATIU IMPERFET: escarmentava, escarmentaves, escarmentava, escarmentàvem, escarmentàveu, escarmentaven

INDICATIU PASSAT: escarmentí, escarmentares, escarmentà, escarmentàrem, escarmentàreu, escarmentaren

INDICATIU FUTUR: escarmentaré, escarmentaràs, escarmentarà, escarmentarem, escarmentareu, escarmentaran

INDICATIU CONDICIONAL: escarmentaria, escarmentaries, escarmentaria, escarmentaríem, escarmentaríeu, escarmentarien

SUBJUNTIU PRESENT: escarmenti, escarmentis, escarmenti, escarmentem, escarmenteu, escarmentin

SUBJUNTIU IMPERFET: escarmentés, escarmentessis, escarmentés, escarmentéssim, escarmentéssiu, escarmentessin

IMPERATIU: escarmenta, escarmenti, escarmentem, escarmenteu, escarmentin

->escarn

■escarn

[de escarnir; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 Burla amb què hom tracta de cobrir de ridícul, d’afrontar, algú. Ésser objecte d’escarn. Fer escarn d’algú. Ho féu a escarn del seu germà.

2 p ext Allò que és objecte de burla. Ell és l’escarn de tothom.

->escarni

■escarni

[de escarnir; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Escarn.

->escarnidor

■escarnidor -a

[de escarnir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que escarneix.

->escarniment

■escarniment

[de escarnir]

m Acció d’escarnir, escarn.

->escarnir

■escarnir

[probablement del germ . gòt. *skaírnjan, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Fer escarn d’algú. Reien d’ells escarnint-los.

2 col·loq Imitar les accions, maneres, veu, etc., d’algú, especialment com a burla. Escarnir algú. Escarnir la veu, el caminar, etc., d’algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escarnir

GERUNDI: escarnint

PARTICIPI: escarnit, escarnida, escarnits, escarnides

INDICATIU PRESENT: escarneixo, escarneixes, escarneix, escarnim, escarniu, escarneixen

INDICATIU IMPERFET: escarnia, escarnies, escarnia, escarníem, escarníeu, escarnien

INDICATIU PASSAT: escarní, escarnires, escarní, escarnírem, escarníreu, escarniren

INDICATIU FUTUR: escarniré, escarniràs, escarnirà, escarnirem, escarnireu, escarniran

INDICATIU CONDICIONAL: escarniria, escarniries, escarniria, escarniríem, escarniríeu, escarnirien

SUBJUNTIU PRESENT: escarneixi, escarneixis, escarneixi, escarnim, escarniu, escarneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: escarnís, escarnissis, escarnís, escarníssim, escarníssiu, escarnissin

IMPERATIU: escarneix, escarneixi, escarnim, escarniu, escarneixin

->escarnot

■escarnot

[de escarn]

m Escarn.

->escarnufar

■escarnufar

[de escarn; 1a FONT: 1871]

v tr Fer escarn, fer burla, d’algú, escarnir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escarnufar

GERUNDI: escarnufant

PARTICIPI: escarnufat, escarnufada, escarnufats, escarnufades

INDICATIU PRESENT: escarnufo, escarnufes, escarnufa, escarnufem, escarnufeu, escarnufen

INDICATIU IMPERFET: escarnufava, escarnufaves, escarnufava, escarnufàvem, escarnufàveu, escarnufaven

INDICATIU PASSAT: escarnufí, escarnufares, escarnufà, escarnufàrem, escarnufàreu, escarnufaren

INDICATIU FUTUR: escarnufaré, escarnufaràs, escarnufarà, escarnufarem, escarnufareu, escarnufaran

INDICATIU CONDICIONAL: escarnufaria, escarnufaries, escarnufaria, escarnufaríem, escarnufaríeu, escarnufarien

SUBJUNTIU PRESENT: escarnufi, escarnufis, escarnufi, escarnufem, escarnufeu, escarnufin

SUBJUNTIU IMPERFET: escarnufés, escarnufessis, escarnufés, escarnuféssim, escarnuféssiu, escarnufessin

IMPERATIU: escarnufa, escarnufi, escarnufem, escarnufeu, escarnufin

->escarola

■escarola

[del ll. td. escariŏla, íd., abreviació de lactuca escariola, dimin. de l’adj. escarius, -a, -um ‘comestible’; 1a FONT: 1670]

f 1 BOT i AGR Planta herbàcia anual o biennal de la família de les compostes (Cichorium endivia), de fulles basals arrissades i retallades, molt apreciada en amanides.

2 cap d’escarola Cap de cabells molt arrissats.

->escarolat

■escarolat -ada

[de escarola]

adj Arrissat com l’escarola.

->escaroler

■escaroler -a

[de escarola; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj BOT i AGR Semblant a l’escarola. Enciam escaroler.

->escaroní

escaroní -ina

adj i m i f D’Escaró (Conflent).

->escarot

■escarot

[der. de l’ant esquera ‘formació de combat’, del fr. ant. eskiere, íd., i aquest, del fràncic *skara ‘destacament; colla’; 1a FONT: 1935]

m 1 Grup d’animals d’un ramat escarotats, especialment l’aviram.

2 Escamot.

3 1 Fracció de tropa o de colla de soldats esbandits que se separen del seu cos desordenadament.

2 Porció de gent desordenada.

3 Avalot desordenat, cridadissa.

->escarotar

■escarotar

[de escarot]

v 1 tr Dispersar (la caça, els animals, els ramats, l’aviram, etc.), fent-los formar grups escampats.

2 tr Espantar, aüixar, fer fugir (els animals, etc.).

3 tr Avalotar.

4 pron Desbandar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escarotar

GERUNDI: escarotant

PARTICIPI: escarotat, escarotada, escarotats, escarotades

INDICATIU PRESENT: escaroto, escarotes, escarota, escarotem, escaroteu, escaroten

INDICATIU IMPERFET: escarotava, escarotaves, escarotava, escarotàvem, escarotàveu, escarotaven

INDICATIU PASSAT: escarotí, escarotares, escarotà, escarotàrem, escarotàreu, escarotaren

INDICATIU FUTUR: escarotaré, escarotaràs, escarotarà, escarotarem, escarotareu, escarotaran

INDICATIU CONDICIONAL: escarotaria, escarotaries, escarotaria, escarotaríem, escarotaríeu, escarotarien

SUBJUNTIU PRESENT: escaroti, escarotis, escaroti, escarotem, escaroteu, escarotin

SUBJUNTIU IMPERFET: escarotés, escarotessis, escarotés, escarotéssim, escarotéssiu, escarotessin

IMPERATIU: escarota, escaroti, escarotem, escaroteu, escarotin

->escaròtic

■escaròtic -a

[del ll. escharōtĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. eskharōtikós, íd.]

adj i m Que serveix per a formar una escara.

->escarpa¹

■escarpa¹

[probablement de scarpa (v. escarpa²), per comparació amb el declivi que forma el peu d’una bota; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Talús, especialment el que hom dóna a una muralla o a un terraplè.

2 GEOL Escarpament.

->escarpa²

escarpa²

[de l’it. scarpa, íd., d’origen incert; 1a FONT: 1461]

f INDUM Sabata, i principalment la del guerrer, la qual pot ésser de malles o de ferro.

->escarpament

■escarpament

[de escarpa¹]

m GEOL 1 Vessant d’un terreny amb una forta inclinació la formació del qual és deguda a l’erosió o a la tectònica.

2 escarpament de falla Desnivell d’origen tectònic existent entre dues capes del mateix pis estratigràfic, produït pel desplaçament d’una d’aquestes a través d’una fractura o falla, i que retrocedeix sota l’acció erosiva dels corrents fluvials.

->escarpat

■escarpat -ada

[de escarpa¹; 1a FONT: c. 1800]

adj 1 Que fa escarpa o talús.

2 p ext Dit d’una altura de pendent fortíssim.

->escarpell

■escarpell

[del ll. scalpellum, dimin. de scalprum ‘escarpreta’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m FUST 1 Eina dentada amb mànec per un cap, del mateix ordre que la llima emprada pels manyans.

2 Instrument propi de fusters, cadiraires i entalladors, emprat per a afaiçonar les peces contornejades.

3 AGR Tallant, a manera de destraleta, que forma part del ferro d’un magall i d’altres eines i està situat a la banda oposada a la fulla principal.

->escarpellar

■escarpellar

[de escarpell; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

v tr FUST Treballar un objecte per mitjà de l’escarpell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escarpellar

GERUNDI: escarpellant

PARTICIPI: escarpellat, escarpellada, escarpellats, escarpellades

INDICATIU PRESENT: escarpello, escarpelles, escarpella, escarpellem, escarpelleu, escarpellen

INDICATIU IMPERFET: escarpellava, escarpellaves, escarpellava, escarpellàvem, escarpellàveu, escarpellaven

INDICATIU PASSAT: escarpellí, escarpellares, escarpellà, escarpellàrem, escarpellàreu, escarpellaren

INDICATIU FUTUR: escarpellaré, escarpellaràs, escarpellarà, escarpellarem, escarpellareu, escarpellaran

INDICATIU CONDICIONAL: escarpellaria, escarpellaries, escarpellaria, escarpellaríem, escarpellaríeu, escarpellarien

SUBJUNTIU PRESENT: escarpelli, escarpellis, escarpelli, escarpellem, escarpelleu, escarpellin

SUBJUNTIU IMPERFET: escarpellés, escarpellessis, escarpellés, escarpelléssim, escarpelléssiu, escarpellessin

IMPERATIU: escarpella, escarpelli, escarpellem, escarpelleu, escarpellin

->escarpí

■escarpí

Hom.: escarpir

[de l’it. scarpino, dimin. de scarpa ‘sabata’, d’origen desconegut; 1a FONT: 1363]

m 1 CALÇ Sabata lleugera de cuir, d’una sola.

2 1 CALÇ Peüc.

2 INDUM Peça de punt que cobreix la planta del peu i se subjecta just per la punta dels dits i el taló, de manera que queda tapada per la sabata.

->escàrpia

■escàrpia

Part. sil.: es_càr_pi_a

[de escarpi, variant de escarpra, escarp(r)e]

f Clau de ganxo.

->escarpidor

■escarpidor -a

[de escarpir]

1 adj Que serveix per a escarpir.

2 m Pinta de pues llargues i clares que serveix per a desembullar els cabells.

->escarpir

■escarpir

Hom.: escarpí

[de carpir-se; 1a FONT: c. 1330, Muntaner]

v tr 1 Desembullar els cabells. Li escarpia els cabells a poc a poc.

2 TÈXT Desembullar la llana, el cànem, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escarpir

GERUNDI: escarpint

PARTICIPI: escarpit, escarpida, escarpits, escarpides

INDICATIU PRESENT: escarpeixo, escarpeixes, escarpeix, escarpim, escarpiu, escarpeixen

INDICATIU IMPERFET: escarpia, escarpies, escarpia, escarpíem, escarpíeu, escarpien

INDICATIU PASSAT: escarpí, escarpires, escarpí, escarpírem, escarpíreu, escarpiren

INDICATIU FUTUR: escarpiré, escarpiràs, escarpirà, escarpirem, escarpireu, escarpiran

INDICATIU CONDICIONAL: escarpiria, escarpiries, escarpiria, escarpiríem, escarpiríeu, escarpirien

SUBJUNTIU PRESENT: escarpeixi, escarpeixis, escarpeixi, escarpim, escarpiu, escarpeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: escarpís, escarpissis, escarpís, escarpíssim, escarpíssiu, escarpissin

IMPERATIU: escarpeix, escarpeixi, escarpim, escarpiu, escarpeixin

->escarpra

■escarpra

[de escarpre; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

f OFIC Mena de cisell, de secció rectangular, amb la punta en forma de doble bisell, que serveix per a foradar parets i per a treballar la pedra, a cops de martell.

->escarpre

escarpre

[del ll. scalprum, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m OFIC Escarpra.

->escarpret

escarpret

[de escarpre; 1a FONT: 1490]

m FERRET Cisell o tallantó que tenen els ferrers per a dentar les falçs.

->escarpreta

escarpreta

[de escarpra]

f OFIC Escarpra petita d’acer amb doble bisell en un extrem, amb la qual, colpejada amb el martell, hom fa forats a la paret per introduir-hi els tacs corresponents als claus de ganxo per a sostenir quadres, miralls, etc.

->escarquillat

■escarquillat -ada

[d’origen incert]

adj 1 Eixerit, espavilat.

2 Trempat.

->escarrabillar

■escarrabillar

[mot comú amb l’oc., potser encreuament de revetllar, oc. revelhà ‘despertar’, amb escarquilar, oc. escarcaià ‘espavilar’]

v tr i pron Eixorivir, espavilar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escarrabillar

GERUNDI: escarrabillant

PARTICIPI: escarrabillat, escarrabillada, escarrabillats, escarrabillades

INDICATIU PRESENT: escarrabillo, escarrabilles, escarrabilla, escarrabillem, escarrabilleu, escarrabillen

INDICATIU IMPERFET: escarrabillava, escarrabillaves, escarrabillava, escarrabillàvem, escarrabillàveu, escarrabillaven

INDICATIU PASSAT: escarrabillí, escarrabillares, escarrabillà, escarrabillàrem, escarrabillàreu, escarrabillaren

INDICATIU FUTUR: escarrabillaré, escarrabillaràs, escarrabillarà, escarrabillarem, escarrabillareu, escarrabillaran

INDICATIU CONDICIONAL: escarrabillaria, escarrabillaries, escarrabillaria, escarrabillaríem, escarrabillaríeu, escarrabillarien

SUBJUNTIU PRESENT: escarrabilli, escarrabillis, escarrabilli, escarrabillem, escarrabilleu, escarrabillin

SUBJUNTIU IMPERFET: escarrabillés, escarrabillessis, escarrabillés, escarrabilléssim, escarrabilléssiu, escarrabillessin

IMPERATIU: escarrabilla, escarrabilli, escarrabillem, escarrabilleu, escarrabillin

->escarrabillat

■escarrabillat -ada

[de escarrabillar; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Eixorivit, espavilat, eixerit.

->escarramicar-se

■escarramicar-se

[alteració de escamarrar, der. de cama, a través d’un *escamarricar, modificat per metàtesi en escarramicar]

v pron Fatigar-se molt caminant, portant un pes, esfreixurar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escarramicar

GERUNDI: escarramicant

PARTICIPI: escarramicat, escarramicada, escarramicats, escarramicades

INDICATIU PRESENT: escarramico, escarramiques, escarramica, escarramiquem, escarramiqueu, escarramiquen

INDICATIU IMPERFET: escarramicava, escarramicaves, escarramicava, escarramicàvem, escarramicàveu, escarramicaven

INDICATIU PASSAT: escarramiquí, escarramicares, escarramicà, escarramicàrem, escarramicàreu, escarramicaren

INDICATIU FUTUR: escarramicaré, escarramicaràs, escarramicarà, escarramicarem, escarramicareu, escarramicaran

INDICATIU CONDICIONAL: escarramicaria, escarramicaries, escarramicaria, escarramicaríem, escarramicaríeu, escarramicarien

SUBJUNTIU PRESENT: escarramiqui, escarramiquis, escarramiqui, escarramiquem, escarramiqueu, escarramiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: escarramiqués, escarramiquessis, escarramiqués, escarramiquéssim, escarramiquéssiu, escarramiquessin

IMPERATIU: escarramica, escarramiqui, escarramiquem, escarramiqueu, escarramiquin

->escarransidament

■escarransidament

[de escarransit]

adv D’una manera escarransida.

->escarransiment

■escarransiment

[de escarransit]

m Qualitat d’escarransit.

->escarransit

■escarransit -ida

[der. d’una variant de esquinància ‘borm’, amb influx de ranci; 1a FONT: 1851, DEsc.]

1 1 adj i m i f Mancat de generositat, d’amplitud, mesquí. Dóna-n’hi, dona, no siguis tan escarransida. Poc ajut n’hauràs, d’un escarransit.

2 adj p ext Que denota manca de generositat. Van ésser unes festes ben escarransides.

2 adj Migrat, poc fet, mancat de desenrotllament normal. Té vint anys, però és tan escarransida que sembla una nena.

->escarranxar-se

■escarranxar-se

[alteració de eixancarrar-se]

v pron dial Obrir-se de cames.

->escarranxes

■escarranxes

[de escarranxar-se]

f pl dial Espai entre les dues cames obertes. La pilota li passà per les escarranxes.

->escarrar

■escarrar

Hom.: esquerrà i esquerrar

[d’origen incert, probablement del frànc. skerran, skarran ‘arrencar raspant’]

v tr Arrencar, refregant (les olives de l’olivera, el gra del blat de moro); eixonar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escarrar

GERUNDI: escarrant

PARTICIPI: escarrat, escarrada, escarrats, escarrades

INDICATIU PRESENT: escarro, escarres, escarra, escarrem, escarreu, escarren

INDICATIU IMPERFET: escarrava, escarraves, escarrava, escarràvem, escarràveu, escarraven

INDICATIU PASSAT: escarrí, escarrares, escarrà, escarràrem, escarràreu, escarraren

INDICATIU FUTUR: escarraré, escarraràs, escarrarà, escarrarem, escarrareu, escarraran

INDICATIU CONDICIONAL: escarraria, escarraries, escarraria, escarraríem, escarraríeu, escarrarien

SUBJUNTIU PRESENT: escarri, escarris, escarri, escarrem, escarreu, escarrin

SUBJUNTIU IMPERFET: escarrés, escarressis, escarrés, escarréssim, escarréssiu, escarressin

IMPERATIU: escarra, escarri, escarrem, escarreu, escarrin