->tetralita

tetralita

f EXPL Substància explosiva sòlida, groga i cristal·lina, de fórmula (NO₂) ₃C₆H₂N(NO₂) CH₃; és més potent que la trilita i té aplicacions militars.

->tetralogia

■tetralogia

Part. sil.: te_tra_lo_gi_a

[de tetra- i -logia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Grup de quatre; tètrada.

2 esp PAT Conjunt dels quatre símptomes que caracteritzen una malaltia.

3 TEAT Sèrie de quatre peces dramàtiques.

->tetràmer

■tetràmer -a

[de tetra- i -mer]

1 adj Que consta de quatre parts o peces.

2 adj i m ENTOM Dit de l’insecte que té quatre artells a tots els tarsos.

->tetrametilendiamina

■tetrametilendiamina

Part. sil.: te_tra_me_ti_len_di_a_mi_na

f QUÍM ORG i BIOQ Putrescina.

->tetrametilsilà

tetrametilsilà

m QUÍM ORG Compost químic, de fórmula (CH₃)₄Si, que té quatre grups metil units a un àtom de silici.

->tetrametiltiuram

tetrametiltiuram

Part. sil.: te_tra_me_til_tiu_ram

m FARM Derivat de l’àcid ditiocarbàmic, bacteriostàtic emprat com a antisèptic i fungistàtic.

->tetràmetre

■tetràmetre

m POÈTICA En la mètrica clàssica, vers format per quatre metres.

->tetramorf

■tetramorf

[de tetra- i -morf]

m ART Motiu iconogràfic que representa el conjunt dels quatre animals o vivents que tradicionalment simbolitzen els evangelistes units en una sola figuració.

->tetramotor

tetramotor

m AERON Quadrimotor.

->tetrandre

tetrandre -a

adj BOT Amb quatre estams.

->tetraneures

tetraneures

Part. sil.: te_tra_neu_res

m pl ZOOL Amfineures.

->tetranitrometà

tetranitrometà

m QUÍM ORG Líquid de molt elevada toxicitat, de fórmula C(NO₂)₄, obtingut per acció de l’àcid nítric fumant sobre el benzè o l’acetilè.

->tetranòpsia

tetranòpsia

Part. sil.: te_tra_nòp_si_a

f PAT Manca de visió en un quadrant del camp visual.

->tetraodòntids

tetraodòntids

Part. sil.: te_tra_o_dòn_tids

m ICT 1 pl Família de peixos teleostis de l’ordre dels tetraodontiformes, amb dues plaques soldades en lloc de les dents i cos en forma de fus curt i ample, que es pot inflar com un globus; per això, són anomenats també peixos globus. Cal destacar-ne el peix globus comú (Ephippion maculatum).

2 sing Peix de la família dels tetraodòntids.

->tetraodontiformes

tetraodontiformes

Part. sil.: te_tra_o_don_ti_for_mes

m ICT 1 pl Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis, integrat per peixos de cos curt, cap gros, pell revestida de plaques òssies i cos amb formes comprimides i globoses. Inclou vuit famílies, amb unes 200 espècies, entre les quals destaquen la dels balístids, amb la ballesta, la dels tetraodòntids, amb el peix globus comú, la dels diodòntids, amb el peix eriçó i la dels mòlids, amb el bot.

2 sing Peix de l’ordre dels tetraodontiformes.

->tetraònids

■tetraònids

Part. sil.: te_tra_ò_nids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels fasianiformes, amb els orificis nasals coberts de plomes, els tarsos desproveïts d’esperons i un acusat dimorfisme sexual.

2 sing Ocell de la família dels tetraònids.

->tetrapirrole

tetrapirrole

m BIOQ Nom donat a l’estructura de la porfina i dels seus derivats.

->tetraplegia

■tetraplegia

Part. sil.: te_tra_ple_gi_a

f PAT Paràlisi que afecta les quatre extremitats.

->tetraplègic

tetraplègic -a

adj i m i f PAT Afectat de tetraplegia.

->tetraploide

tetraploide

Part. sil.: te_tra_ploi_de

adj GEN Dit de l’organisme, la cèl·lula o el nucli que presenta una dotació cromosòmica anòmala que consta de quatre grups de cromosomes homòlegs.

->tetraploïdia

tetraploïdia

Part. sil.: te_tra_plo_ï_di_a

f GEN Qualitat de tetraploide.

->tetràpodes

tetràpodes

m ZOOL 1 pl Grup no sistemàtic que inclou totes les classes de vertebrats terrestres (amfibis, rèptils, ocells i mamífers).

2 sing Vertebrat terrestre del grup dels tetràpodes.

->tetrapòdia

tetrapòdia

Part. sil.: te_tra_pò_di_a

[del gr. tetrapodía, íd.]

f POÈTICA Successió de quatre peus mètrics.

->tetrapolar

■tetrapolar

[de tetra- i polar]

adj 1 Que té quatre pols.

2 ELECTROT 1 Dit del commutador, interruptor, etc., que actua sobre quatre pols.

2 Dit de la màquina dinamoelèctrica que té quatre pols en el circuit magnètic.

->tetràpter

■tetràpter -a

adj Que té quatre ales.

->tetraqueni

■tetraqueni

m BOT Fruit format per quatre mericarpis que recorden aquenis i procedent d’un ovari bicarpel·lar, típic de les labiades i les boraginàcies.

->tetraquetre

tetraquetre -a

adj BOT De secció quadrangular.

->tetrarca

■tetrarca

m HIST Sobirà o governador d’una tetrarquia.

->tetrarcat

■tetrarcat

m HIST 1 Dignitat, càrrec, de tetrarca.

2 Època i durada del govern d’un tetrarca.

->tetrareactor

tetrareactor

Part. sil.: te_tra_re_ac_tor

m AERON Quadrireactor.

->tetrarquia

■tetrarquia

Part. sil.: te_trar_qui_a

f HIST 1 1 Govern de la quarta part d’un país.

2 Sistema de quatre sobirans, dos augusts i dos cèsars, implantat a l’imperi Romà per l’ordenament imperial de Dioclecià.

2 Nom donat, des del temps de Pompeu, als petits reialmes de Judea.

->tetrasíl·lab

■tetrasíl·lab -a

[del ll. tetrasyllăbus, -a, -um, i aquest, del gr. tetrasýllabos, íd.]

1 adj i m LING Dit del mot que consta de quatre síl·labes.

2 m POÈTICA Vers de quatre síl·labes (comptades fins a la darrera de les accentuades).

->tetrasil·làbic

■tetrasil·làbic -a

[de tetrasíl·lab]

adj LING Tetrasíl·lab.

->tetrasomia

tetrasomia

Part. sil.: te_tra_so_mi_a

f GEN Estat d’un organisme diploide el genoma del qual conté dos cromosomes suplementaris idèntics, a més dels dos del mateix parell que li corresponen per la dotació diploide.

->tetrasòmic

tetrasòmic

adj GEN Relatiu o pertanyent a la tetrasomia.

->tetràspora

tetràspora

f BOT Cadascuna de les quatre aplanòspores haploides que es formen meiòticament en un tetrasporangi.

->tetrasporangi

tetrasporangi

m BOT En moltes rodofícies i en les dictiotals, esporangi productor de tetràspores.

->tetrasporofil·le

tetrasporofil·le

m BOT En les rodofícies, braquiblast, diferenciat i fèrtil, portador de tetrasporangis.

->tetrasporòfit

tetrasporòfit

m BOT En moltes rodofícies, individu pertanyent a la generació diploide que origina tetràspores.

->tetràstic

tetràstic -a

adj Disposat en quatre rengles, dit especialment de les fulles i altres òrgans vegetals.

->tetràstil

tetràstil -a

adj ARQUIT Dit de l’edifici que té quatre columnes a la façana.

->tetraterpè

tetraterpè

m QUÍM ORG i BIOQ Compost format per vuit unitats d’isoprè (o quatre de monoterpè).

->tetravalència

■tetravalència

Part. sil.: te_tra_va_lèn_ci_a

f QUÍM Qualitat de tetravalent.

->tetravalent

tetravalent

adj QUÍM Dit de l’element químic i del radical que tenen una valència o un estat d’oxidació igual a quatre.

->tetraxial

■tetraxial

Part. sil.: te_tra_xi_al

adj Que té quatre eixos.

->tetrazole

tetrazole

m QUÍM ORG i BIOQ Compost heterocíclic consistent en un anell de cinc membres diinsaturat que conté quatre àtoms de nitrogen en l’estructura.

->tètric

■tètric -a

[del ll. taetrĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj D’una tristesa llòbrega; depriment.

->tètricament

■tètricament

[de tètric]

adv D’una manera tètrica.

->tètrode

■tètrode

m ELECTRÒN Tub electrònic de quatre elèctrodes: un ànode, un càtode i dues reixes (la de control i la reixa pantalla).

->tetrosa

■tetrosa

f BIOQ Monosacàrid de quatre àtoms de carboni.

->teu teva

■teu teva [o teua]

Part. sil.: teu

[adaptació analògica en el romànic arcaic del dominis cat., oc. i fr. del ll. tuus al possessiu de primera persona meu²; més tard s’estengué la forma també analògica del fem. teua, teva (cf. seu²); 1a FONT: s. XII, Hom.]

adj i pron 1 1 Possessiu de segona persona del singular: de tu, pertanyent a tu. La teva mare i els teus germans.

2 Precedit d’una preposició espacial o temporal, de tu. Davant teu. Vora teu. Abans teu.

2 els teus La teva família, la gent del teu partit, de la teva ideologia, etc.

3 la teva La teva voluntat, el teu interès, etc. Vés a la teva.

4 una (o alguna) de les teves Una malifeta, una entremaliadura. Ja en deus haver fet alguna de les teves?

->teucre

teucre -a

Part. sil.: teu_cre

adj i m i f Troià.

->teula

■teula

Part. sil.: teu_la

[del ll. tegŭla, íd., der. de tegĕre ‘cobrir; amagar; protegir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 CONSTR Cadascuna de les peces de terra cuita, generalment corbes i una mica més amples d’un extrem que de l’altre, que són unides les unes amb les altres de manera que formin sobre la coberta d’una casa o d’una altra construcció una superfície per la qual es pugui escórrer l’aigua de pluja.

2 1 Nom de diferents objectes que per la seva forma arquejada tenen semblança amb la teula.

2 TÈXT Planxa de metall de forma d’arc, que es posa roent per igualar l’alçària dels plomalls de pèl dels velluts i per cremar el borrissol de les robes destinades a l’estampació, passant-les pel seu damunt.

3 TÈXT Premsa contínua emprada en l’acabat dels teixits, formada per un cilindre giratori escalfat que prem fortament contra una superfície metàl·lica arcada i calenta, anomenada també teula.

4 barret de teula (o simplement teula f) Capell d’eclesiàstic, en temps passats, en què l’ala alçada dels dos costats tenia una forma que recordava la d’una teula.

3 METROL Antiga mesura per a cabals d’aigua.

->teulada

■teulada

Part. sil.: teu_la_da

Hom.: taulada

[de teula; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 CONSTR 1 Coberta d’un edifici o d’una altra construcció feta de teules.

2 p ext Coberta d’un edifici. Teulada de lloses.

3 sota (o davall) teulada loc adj loc adv En les habitacions més altes de la casa, immediatament sota la teulada.

2 Multitud de teules.

3 Cop donat amb una teula.

4 a teulada loc adv CONSTR NAV Amb les posts del folre del buc encavalcades com en una teulada de pissarra. La nau víking està construïda a teulada.

5 de teulades en amunt loc adv fig i col·loq Des d’un punt de vista espiritual o etern.

6 de teulades en avall loc adv fig i col·loq Des d’un punt de vista material o temporal.

->teulader

■teulader -a

Part. sil.: teu_la_der

[de teulada]

1 adj Relatiu o pertanyent a la teulada. Biga teuladera.

2 m ORNIT Pardal.

3 m desp i ant Nom donat als lul·listes pels seus opositors.

->teuladí¹

■teuladí¹

Part. sil.: teu_la_dí

[de teulada]

m ORNIT 1 Pardal.

2 teuladí de canyar Repicatalons.

3 teuladí moresc Pardal xarrec.

->teuladí²

teuladí² -ina

Part. sil.: teu_la_dí

adj i m i f De Teulada (Marina Baixa).

->teular¹

■teular¹

Part. sil.: teu_lar

Hom.: taular

[de teula]

v tr Cobrir amb una teulada un edifici, un cobert, etc. Teular una terrassa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: teular

GERUNDI: teulant

PARTICIPI: teulat, teulada, teulats, teulades

INDICATIU PRESENT: teulo, teules, teula, teulem, teuleu, teulen

INDICATIU IMPERFET: teulava, teulaves, teulava, teulàvem, teulàveu, teulaven

INDICATIU PASSAT: teulí, teulares, teulà, teulàrem, teulàreu, teularen

INDICATIU FUTUR: teularé, teularàs, teularà, teularem, teulareu, teularan

INDICATIU CONDICIONAL: teularia, teularies, teularia, teularíem, teularíeu, teularien

SUBJUNTIU PRESENT: teuli, teulis, teuli, teulem, teuleu, teulin

SUBJUNTIU IMPERFET: teulés, teulessis, teulés, teuléssim, teuléssiu, teulessin

IMPERATIU: teula, teuli, teulem, teuleu, teulin

->teular²

■teular²

Part. sil.: teu_lar

Hom.: taular

[de teula]

m dial CONSTR Teuleria, fàbrica de teules.

->teulat

■teulat -ada

Part. sil.: teu_lat

Hom.: taulat

[de teula; 1a FONT: 1363]

1 adj HERÀLD Dit de l’edifici amb la teulada d’un esmalt diferent.

2 m CONSTR 1 Teulada.

2 sota teulat Dins una casa.

3 m ORNIT Pardal.

->teuler

■teuler -a

Part. sil.: teu_ler

Hom.: tauler

[de teula; 1a FONT: c. 1284]

1 m i f OFIC Persona que fabrica teules o en ven.

2 f Dona del teuler.

3 f teuleria 2.

->teuleria

■teuleria

Part. sil.: teu_le_ri_a

[de teuler; 1a FONT: c. 1284]

f 1 OFIC Ofici de teuler.

2 Fàbrica de teules.

->teulís

■teulís

Part. sil.: teu_lís

[de teula; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

[pl -issos] m CONSTR Tros de teula, de rajola, etc., rompudes.

->teürg

■teürg -a

Part. sil.: te_ürg

[del ll. theurgus, i aquest, del gr. theourgós, íd.]

1 m i f RELIG Persona que practica la teúrgia.

2 m LITÚRG Celebrant.

->teúrgia

■teúrgia

Part. sil.: te_úr_gi_a

[del ll. theurgia, i aquest, del gr. theourgía, íd.]

f 1 RELIG Utilització dels poders de la divinitat en favor de l’home.

2 LITÚRG Obra de Déu a través de les accions litúrgiques i per mitjà d’aquestes.

->teúrgic

■teúrgic -a

Part. sil.: te_úr_gic

[del ll. theurgĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. theourgikós, íd.]

adj RELIG Relatiu o pertanyent a la teúrgia.

->teutó

■teutó -ona

Part. sil.: teu_tó

1 adj Relatiu o pertanyent als teutons.

2 m i f HIST Individu d’un poble germànic, un dels primers que es traslladaren a Occident.

3 adj i m i f p ext alemany 1.

->teutònic

■teutònic -a

Part. sil.: teu_tò_nic

adj 1 Relatiu o pertanyent als teutons.

2 1 Relatiu o pertanyent a l’orde Teutònic. Cavaller teutònic.

2 orde Teutònic Orde militar i hospitalari fundat a Sant Joan d’Acre.

->tevet

■tevet

m CRON Mes hebreu, quart de l’any civil i desè de l’any religiós.

->tex

■tex

m TÈXT Unitat fonamental del sistema de numeració mètric directe dels fils.

->texà

■texà -ana

Hom.: taxar

1 adj i m i f De Texas (estat dels Estats Units d’Amèrica).

2 1 adj i m pl INDUM Dit dels pantalons de tela de cotó gruixuda (o també de fibra), generalment de color blau, i amb butxaques aplicades a la part posterior.

2 adj INDUM Dit de la faldilla, de la caçadora, de la jaqueta, etc., feta amb la mateixa roba i el mateix estil que els texans.

3 teixit texà (o roba texana) TÈXT Teixit de cotó espès i fort, amb lligament de sarja, que hom utilitza, especialment, per a confeccionar pantalons, roba de feina, uniformes, etc. També és anomenat denim.

->text

■text

[del ll. textum ‘teixit’, der. de tĕxĕre ‘teixir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Contingut d’un escrit.

2 esp Conjunt de paraules d’un autor, d’una llei, d’una acta, etc., que constitueix la part original d’una obra, en contraposició a les notes, als comentaris, a la versió, etc., que hi ha adjunts en el llibre.

3 Conjunt de les paraules d’un llibre en contraposició a les portades, a les figures, als índexs, etc.

4 DIPL Part central d’un diploma o document jurídic que expressa el fet documentat i que precedeixen i clouen diverses fórmules, disposició.

5 INFORM Part d’un missatge que conté les dades rellevants.

6 text crític CRÍT TEXT i HIST Text restablert per la crítica textual.

7 text sagrat BÍBL La Bíblia.

2 1 Passatge citat d’una obra literària. Durant el discurs recordava sovint textos de Verdaguer.

2 BÍBL Paraules tretes de la Sagrada Escriptura amb les quals hom sol encapçalar un sermó o que hom addueix com una sentència en una argumentació teològica.

3 LING 1 Unitat lingüística i comunicativa de caràcter supraoracional i producte de la capacitat humana del llenguatge; discurs.

2 Element lingüístic explícit o present en un moment donat, per oposició a context situacional.

->tèxtil

■tèxtil

[del ll. textĭlis, íd.]

TÈXT 1 adj 1 Dit d’allò que pot ésser teixit o que pot fornir fils que poden ésser teixits. Fibra tèxtil. Matèria tèxtil.

2 Relatiu o pertanyent a les indústries de filats i teixits. Maquinària tèxtil.

3 indústria tèxtil Nom donat genèricament al conjunt d’indústries lleugeres directament relacionades amb l’obtenció de fils i amb llur tissatge.

2 m Nom donat genèricament a les matèries tèxtils i als productes tèxtils.

->textual

■textual

Part. sil.: tex_tu_al

[de text; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

adj 1 1 Contingut en un text o pertanyent a un text.

2 Exactament conforme a un text. Una citació textual.

2 p anal Exactament conforme a allò que ha estat dit. Aquestes van ésser les seves paraules textuals.

->textualista

■textualista

Part. sil.: tex_tu_a_lis_ta

[de textual; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Persona que segueix molt rígidament la lletra d’un text.

->textualment

■textualment

Part. sil.: tex_tu_al_ment

[de textual; 1a FONT: 1839, DLab.]

adv D’una manera textual.

->textura

■textura

[del ll. textura, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 TÈXT Disposició i ordre dels fils i passades d’un teixit.

2 fig LIT Estructura d’una obra literària. La textura d’un poema. Textura dramàtica.

2 1 Manera com estan disposades les parts o partícules que componen una cosa.

2 Conjunt de característiques visuals i tàctils de la superfície d’un material, un objecte, una figura, etc. Un paper de textura rugosa. Un quadre ric en textures.

3 ALIM Conjunt de propietats físiques d’un aliment que depenen de la disposició i les característiques fisicoquímiques (densitat, viscositat, tensió superficial) i biològiques de les partícules que l’integren.

4 PEDOL En un sòl, proporció de les diverses fraccions.

5 PETROG Aspecte microscòpic i de vegades macroscòpic que hom pot observar a la superfície llisa d’una roca homogènia o d’un agregat mineral.

->texturació

■texturació

Part. sil.: tex_tu_ra_ci_ó

[de texturar]

f TÈXT Tractament que hom aplica als fils sintètics de filament continu per donar-los un major volum o una major extensibilitat.

->texturar

■texturar

[de textura]

v tr TÈXT Sotmetre un fil a un procés de texturació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: texturar

GERUNDI: texturant

PARTICIPI: texturat, texturada, texturats, texturades

INDICATIU PRESENT: texturo, textures, textura, texturem, textureu, texturen

INDICATIU IMPERFET: texturava, texturaves, texturava, texturàvem, texturàveu, texturaven

INDICATIU PASSAT: texturí, texturares, texturà, texturàrem, texturàreu, texturaren

INDICATIU FUTUR: texturaré, texturaràs, texturarà, texturarem, texturareu, texturaran

INDICATIU CONDICIONAL: texturaria, texturaries, texturaria, texturaríem, texturaríeu, texturarien

SUBJUNTIU PRESENT: texturi, texturis, texturi, texturem, textureu, texturin

SUBJUNTIU IMPERFET: texturés, texturessis, texturés, texturéssim, texturéssiu, texturessin

IMPERATIU: textura, texturi, texturem, textureu, texturin

->texturització

texturització

Part. sil.: tex_tu_rit_za_ci_ó

[de textura]

f 1 ALIM Procés tecnològic que pot utilitzar diferents operacions bàsiques, com ara filar, extrudir, batre, etc., un producte alimentari, per a aconseguir de canviar-ne la textura amb la finalitat de fer-la més apta per al consumidor.

2 TÈXT Texturació.

->texturitzant

texturitzant

[de textura]

adj i m ALIM Dit de l’additiu alimentari modificador de la textura.

->tg

tg

símb MAT tangent 2.

->tgh

tgh

símb MAT tangent hiperbòlica.

->th¹

th¹

símb METROL tèrmia.

->th²

th²

símb MAT tangent hiperbòlica.

->Th

Th

símb QUÍM INORG tori.

->thai

■thai

Part. sil.: thai

LING 1 adj i m i f ETNOL Tai.

2 m Llengua, anomenada també siamès, pertanyent al grup sud-occidental de la família tai, parlada a Tailàndia.

->thanetià

thanetià -ana

Part. sil.: tha_ne_ti_à

adj i m ESTRATIG Tanetià.

->thenardita

■thenardita

f MINERAL Sulfat de sodi, Na₂(SO₄), mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic, en forma de dues piràmides.

->thesaurus

thesaurus^*

[mot ll., i aquest, del gr. thesaurós ‘tresor’]

m Tesaurus.

->theta

■theta

[del gr. thẽta, íd.]

f Nom de la vuitena lletra de l’alfabet grec [θ Θ].

->thetacisme

thetacisme

m LING Conversió d’una consonant en θ.

->thomsoniamisme

thomsoniamisme

Part. sil.: thom_so_ni_a_mis_me

m MED Sistema empíric de pràctica mèdica, que es fonamenta en l’ús gairebé exclusiu de vegetals en l’alimentació.

->thortveitita

thortveitita

Part. sil.: thort_vei_ti_ta

f MINERAL Silicat d’escandi i itri, (Sc, Y)₂ (Si₂O₇), mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, en cristalls prismàtics, de vegades de grans dimensions.

->Thr

Thr

símb QUÍM ORG i BIOQ treonina.

->thriller

thriller^* [θɾílər]

[mot angl., de to thrill ‘esgarrifar, causar emocions, sensacions fortes’]

m CIN Mot emprat per a definir una pel·lícula de suspens, policíaca o de terror, que provoca una forta tensió emotiva en els espectadors.

->Ti

Ti

símb QUÍM INORG titani.

->tia

■tia

Part. sil.: ti_a

[del ll. td. thīa, i aquest, del gr. theía, íd.; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f 1 1 Germana del pare o de la mare.

2 tia valenciana Cosina del pare o de la mare.

2 col·loq 1 Dona soltera de molta edat o no gaire jove.

2 quedar per tia Quedar fadrina una dona.

3 col·loq Dona atractiva, bonica. Quina tia!

4 vulg Donota. Què vol, aquella tia?

->tia-

tia-

QUÍM ORG Prefix emprat per a indicar la presència de sofre en un heterocicle, o, quan hom empra la nomenclatura substitutiva, en un compost de cadena oberta.

->tiabendazole

tiabendazole

Part. sil.: ti_a_ben_da_zo_le

m QUÍM ORG i FARM Compost cristal·lí emprat com a antihelmíntic en el tractament de les infeccions per cucs.

->tiama

■tiama

Part. sil.: ti_a_ma

[d’una llengua africana incerta]

f BOT i FUST Arbre de la família de les meliàcies (Entandsophragma angolense), anomenat també calungi, la fusta del qual, semblant a la de la caoba africana, és emprada en ebenisteria.

->tiamina

■tiamina

Part. sil.: ti_a_mi_na

f QUÍM ORG i BIOQ Compost heterocíclic constituent del complex vitamínic B, conegut també com a vitamina B₁, de fórmula C₁₂H₁₇N₄OSCl.

->tianenc

tianenc -a

Part. sil.: ti_a_nenc

adj i m i f De Tiana (Maresme).

->tiara

■tiara

Part. sil.: ti_a_ra

[del ll. tiara, i aquest, del gr. tiára, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f INDUM 1 1 ant Lligadura alta, semblant a la barretina, de roba o de pell, usada antigament per diversos pobles asiàtics.

2 Capell femení inspirat en l’antiga tiara.

2 Capell pontifici no litúrgic de forma oval, cenyit de tres corones sobreposades i amb la creu al capdamunt i dues ínfules a la part inferior.

->tiastra

■tiastra

Part. sil.: ti_as_tra

f Germana del padrastre o de la madrastra.

->tiatírids

tiatírids

Part. sil.: ti_a_tí_rids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes, de l’ordre dels lepidòpters, considerada taxonòmicament una subfamília.

2 sing Insecte de l’antiga família dels tiatírids.

->tiatirins

tiatirins

Part. sil.: ti_a_ti_rins

m ENTOM 1 pl Subfamília de papallones de la família dels drepànids, que inclou les que tenen aspecte de noctúid.

2 sing Insecte de la subfamília dels tiatirins.

->tiazina

■tiazina

Part. sil.: ti_a_zi_na

f QUÍM ORG Compost heterocíclic la molècula del qual conté un cicle diinsaturat de sis baules, una de les quals és un grup divalent NH i una altra és un àtom de sofre.

->tiazole

■tiazole

Part. sil.: ti_a_zo_le

m QUÍM ORG Compost heterocíclic l’estructura del qual consisteix en un anell de cinc membres diinsaturat que conté un àtom de sofre i un de nitrogen en posicions relatives 1,3.

->tiazolidina

tiazolidina

Part. sil.: ti_a_zo_li_di_na

f QUÍM ORG Compost heterocíclic l’estructura del qual consisteix en un anell de cinc membres saturat que conté un àtom de sofre i un de nitrogen en posicions relatives 1,3.

->tibadament

■tibadament

[de tibat]

adv Amb tibantor.

->tibament

■tibament

[de tibar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció de tibar;

2 l’efecte.

->tibant

■tibant

[de tibar; 1a FONT: 1413]

1 adj 1 Dit d’un objecte flexible esdevingut rígid per l’acció de les forces que l’estiren. La corda és massa tibant: cal afluixar-la una mica.

2 fig Dit de les relacions d’amistat, etc., que estan a punt de rompre’s.

2 m pl TÈXT i PESC Defecte produït a les xarxes per diferències en l’estrenyiment dels nusos, que impedeix que totes les malles presentin una forma convenient per a la pesca.

->tibantor

■tibantor

[de tibant; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Qualitat de tibant. La tibantor d’una corda, d’una pell. Una gran tibantor de relacions.

->tibar

■tibar

[d’origen incert, potser extracció de estibar ‘omplir, embotir’; 1a FONT: s. XIV]

v 1 tr 1 Posar tibant o més tibant un cos flexible. Aquestes cordes s’han de tibar més.

2 fig Obrar amb major esforç.

2 intr Estar tibant. Aquesta camisa em tiba per tots costats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tibar

GERUNDI: tibant

PARTICIPI: tibat, tibada, tibats, tibades

INDICATIU PRESENT: tibo, tibes, tiba, tibem, tibeu, tiben

INDICATIU IMPERFET: tibava, tibaves, tibava, tibàvem, tibàveu, tibaven

INDICATIU PASSAT: tibí, tibares, tibà, tibàrem, tibàreu, tibaren

INDICATIU FUTUR: tibaré, tibaràs, tibarà, tibarem, tibareu, tibaran

INDICATIU CONDICIONAL: tibaria, tibaries, tibaria, tibaríem, tibaríeu, tibarien

SUBJUNTIU PRESENT: tibi, tibis, tibi, tibem, tibeu, tibin

SUBJUNTIU IMPERFET: tibés, tibessis, tibés, tibéssim, tibéssiu, tibessin

IMPERATIU: tiba, tibi, tibem, tibeu, tibin

->tibat

■tibat -ada

[de tibar]

adj 1 Tens, rígid.

2 fig Dit d’una persona estirada, entonada, orgullosa.

->tiberi

■tiberi

[probable al·lusió a l’emperador romà Tiberi per les seves fartaneres i orgies, reforçada per l’influx de mots com tibar, tip, atipar i el sufix derivatiu de mots com captiveri, encanteri, vituperi; 1a FONT: 1839, DLab.]

m col·loq Àpat suculent.

->tiberí

tiberí -ina

adj Relatiu o pertanyent al Tíber (riu d’Itàlia).

->tibetà

■tibetà -ana

1 adj i m i f Del Tibet (país de l’Àsia central), dels tibetans (poble) o del tibetà (llengua).

2 m i f ETNOL Individu d’un poble de raça mongòlida, amb notables diferències ètniques segons les regions, que habita a l’actual regió autònoma del Tibet (Xina) i en bona part a les províncies xineses de Sikang, Tsinghai i Sinkiang, al Ladakh i el Sikkim (Índia), al Nepal septentrional i a Bhutan.

3 LING 1 m Llengua pertanyent al grup de les llengües tibetanes, de la família sinotibetana, parlada pels tibetans, amb nombroses variacions dialectals.

2 llengües tibetanes Grup de llengües, de la família sinotibetana, que comprèn diversos subgrups i un conjunt de llengües independents, parlades pels tibetans.

->tibetobirmà

■tibetobirmà -ana

adj i m LING Dit del grup de llengües parlades en l’àrea compresa entre el Tibet (N), Birmània (S), Caixmir (W) i les províncies xineses de Sichuan i Yunnan. Constitueix la branca occidental de la família lingüística sinotibetana.

->tíbia

■tíbia

Part. sil.: tí_bi_a

[del ll. tibia ‘flauta; tíbia’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 MÚS Instrument de vent usat pels antics romans, equivalent a l’aulos grec, que es perpetuà a l’edat mitjana en la caramella, avantpassat de l’oboè, el clarinet i el fagot.

2 ANAT ANIM 1 Os dels vertebrats terrestres situat a la part interna del segon segment de les extremitats posteriors.

2 Quart artell de les potes dels aràcnids i dels insectes, entre el fèmur i el tars.

->tibial

■tibial

Part. sil.: ti_bi_al

[del ll. tibialis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent a la tíbia.

2 artèria tibial anterior Artèria que s’origina de la poplítia i que es distribueix pel genoll, la cama i el turmell.

3 artèria tibial posterior Branca del tronc tibioperoneal que irriga la cama, el peu i el taló.

4 múscul tibial anterior Múscul voluminós, prismàtic i triangular, estès des de l’extremitat superior a la tíbia fins al peu.

5 múscul tibial posterior Múscul situat a la regió posterior de la cama; arriba fins al tubercle de l’escafoide del peu.

6 nervi tibial anterior Branca interna de la bifurcació del ciàtic popliti extern, que innerva els músculs de la regió interna de la cama.

7 nervi tibial posterior Continuació del ciàtic popliti intern, des de l’anell del soli, que innerva els músculs popliti, soli, flexor comú i propi del dit gros, i la pell de la planta del peu.

->tibier

tibier -a

Part. sil.: ti_bi_er

adj i m i f De Tibi (Alcoià).

->tibio-

■tibio-

Forma prefixada del mot llatí tibia ‘tíbia’, que denota relació o connexió amb aquest os. Ex.: tibiofemoral.

->tibiotars

■tibiotars

Part. sil.: ti_bi_o_tars

m ANAT ANIM i ORNIT Part superior de la pota dels ocells, compresa entre el fèmur i el tars.

->tible

■tible

Cp. tiple

[variant de tiple]

MÚS 1 m Instrument de vent de la família de l’oboè, semblant a la tenora, bé que de dimensions més reduïdes, usat sobretot en la cobla.

2 m i f Músic que toca el tible.

->tibossa

■tibossa

[de tibòs ‘boscall’, der. de tibar, amb contaminació amb talòs]

f Branca de l’alzina surera que queda seca a l’arbre, la fusta de la qual es podreix i en queda el pelagrí sencer, i dins la qual solen fer niu els ocells.

->tic

■tic

[d’origen onomatopeic, expressiu d’un moviment brusc o un so sec, aplicat per extensió a tot gest ràpid i repetitiu]

m 1 PAT i PSIC 1 Acte coordinat, discontinu, repetit, sobtat, ràpid i de caràcter clònic, estereotipat, que interessa un grup de músculs que entren en acció simultàniament.

2 tic blefaròtic Tic convulsiu de les parpelles.

3 tic de Salaam Moviment espasmòdic en forma d’accessos semblants al moviment de salutació.

4 tic dolorós de la cara Neuràlgia del trigemin.

2 fig Habitud inconscient en la manera d’expressar-se d’algú, en la parla, el gest. Té el tic d’arrodonir totes les seves frases amb un “veritat"?.

->ticodromàtids

ticodromàtids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells passeriformes, l’únic representant de la qual, a les nostres contrades, és el pela-roques.

2 sing Ocell de la família dels ticodromàtids.

->ticòpsia

ticòpsia

Part. sil.: ti_còp_si_a

f PAT Sensació visual de guspira en moviment de ziga-zaga.

->tic-tac

■tic-tac

[d’origen onomatopeic, del soroll del rellotge (cf. tic)]

m 1 Onomatopeia del soroll que fa un mecanisme, especialment el d’un rellotge.

2 p anal El tic-tac del cor.

->tie-break

tie-break^* [tàjßɾék]

[mot angl. nord-americà, comp. de tie ‘empat’ i break ‘pausa, ruptura’]

m ESPORT En tennis, joc decisiu.

->tièmia

tièmia

Part. sil.: ti_è_mi_a

f MED Presència de sofre a la sang.

->tiet

tiet -a

Part. sil.: ti_et

col·loq 1 m Oncle.

2 f Tia.

->tifa

■tifa

[probablement der. regressiu de tifarada; 1a FONT: 1932, DFa.]

1 f Cagarada, excrements.

2 adj i m i f Dit d’una persona que no defensa cap opinió, ni fa cap acte que exigeixi una certa fermesa de caràcter, valentia, despreocupació, etc.

3 fer el tifa col·loq Exhibir una presumpció ridícula.

->tifàcies

■tifàcies

Part. sil.: ti_fà_ci_es

f BOT 1 pl Família de pandanals integrada per plantes herbàcies palustres, amb rizoma, de fulles linears alternes, flors unisexuals i fruits secs. Consta únicament del gènere Typha, la boga.

2 sing Planta de la família de les tifàcies.

->tifarada

■tifarada

[probable reducció de pastifarada, der. de pastifa (cf. aquest mot i empastifar)]

f Cagarada grossa, gran massa d’excrements.

->tifejar

■tifejar

[de tifa]

v intr Fer el tifa o fer actes propis d’un tifa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tifejar

GERUNDI: tifejant

PARTICIPI: tifejat, tifejada, tifejats, tifejades

INDICATIU PRESENT: tifejo, tifeges, tifeja, tifegem, tifegeu, tifegen

INDICATIU IMPERFET: tifejava, tifejaves, tifejava, tifejàvem, tifejàveu, tifejaven

INDICATIU PASSAT: tifegí, tifejares, tifejà, tifejàrem, tifejàreu, tifejaren

INDICATIU FUTUR: tifejaré, tifejaràs, tifejarà, tifejarem, tifejareu, tifejaran

INDICATIU CONDICIONAL: tifejaria, tifejaries, tifejaria, tifejaríem, tifejaríeu, tifejarien

SUBJUNTIU PRESENT: tifegi, tifegis, tifegi, tifegem, tifegeu, tifegin

SUBJUNTIU IMPERFET: tifegés, tifegessis, tifegés, tifegéssim, tifegéssiu, tifegessin

IMPERATIU: tifeja, tifegi, tifegem, tifegeu, tifegin

->tiferia

■tiferia

Part. sil.: ti_fe_ri_a

[de tifa]

f Condició de tifa.

->tífic

■tífic -a

[de tifus; 1a FONT: 1868, DLCo.]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent al tifus o a la febre tifoide.

2 adj i m i f Dit de la persona que sofreix de tifus o de febre tifoide.

->tifl-

■tifl-

Forma prefixada del mot grec typhlós, que significa ‘cec’. Ex.: tiflitis.

->tiflèctasi

tiflèctasi

f PAT Distensió de l’intestí cec.

->tiflitis

■tiflitis

f PAT Inflamació de l’intestí cec; apendicitis.

->tiflo-

■tiflo-

Forma prefixada del mot grec typhlós, que significa ‘cec’. Ex.: tiflocele, tiflologia.

->tiflocíbids

tiflocíbids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes homòpters fitoparàsits, que inclou l’anomenat mosquit verd.

2 sing Insecte de la família dels tiflocíbids.

->tiflografia

tiflografia

Part. sil.: ti_flo_gra_fi_a

f DIAG Radiografia del cec, mitjançant contrast de bari.

->tiflòpids

tiflòpids

m ZOOL 1 pl Família de rèptils lepidosaures de l’ordre dels escatosos, del subordre dels saures, amb la mandíbula inferior sense dents i la superior amb poques; són nocturns i s’alimenten d’insectes.

2 sing Rèptil de la família dels tiflòpids.

->tiflostomia

tiflostomia

Part. sil.: ti_flos_to_mi_a

f CIR Colostomia en el cec; cecostomia.

->tifó

■tifó

[del port. tufâo, íd., i aquest, probablement de l’àr. ṭūfân ‘diluvi, terbolí’, de l’arrel ṭwf ‘giravoltar’]

m METEOR Mot emprat per a designar els huracans o ciclons tropicals, a l’Extrem Orient.

->tifobacil·losi

tifobacil·losi

f PAT 1 Estat morbós produït pel bacil tífic.

2 Forma de tuberculosi aguda que evoluciona amb els símptomes semblants als d’una febre tifoide.

->tifoïdal

■tifoïdal

Part. sil.: ti_fo_ï_dal

[de tifoide]

adj PAT Relatiu o pertanyent a la febre tifoide.

->tifoide

■tifoide

Part. sil.: ti_foi_de

[de tifus i -oide]

adj PAT Semblant al tifus. Febre tifoide.

->tifort

■tifort

[probablement de tet(o) fort (v. tètol i tudó)]

m ORNIT Gamba roja.

->tifus

■tifus

[del gr. tỹphos ‘vapor; estupor’; 1a FONT: 1864, DLab.]

m PAT 1 Malaltia que produeix estupor.

2 Nom comú d’un grup de malalties infeccioses causades per diverses rickèttsies.

3 tifus abdominal Febre tifoide.

4 tifus endèmic (o murí) Tifus causat per Rickettsia mooseri.

5 tifus endèmic benigne Forma benigna del tifus epidèmic que és considerada com una recaiguda molt tardana del tifus exantemàtic clàssic. És anomenat també malaltia de Brill.

6 tifus epidèmic (o exantemàtic) Malaltia infecciosa aguda de caràcter epidèmic en les èpoques de fam i misèria, causada per Rickettsia prowazekii, que es caracteritza per febres molt altes i contínues, per un exantema generalitzat i per trastorns nerviosos i mentals.

7 tifus groc Febre groga.

->tíglic

tíglic, àcid

QUÍM ORG Àcid monocarboxílic insaturat que ocorre en forma d’èster en l’oli de cròton.

->tigmonàstia

tigmonàstia

Part. sil.: tig_mo_nàs_ti_a

f BOT Haptonàstia.

->tigmotaxi

tigmotaxi

f BIOL 1 Taxi provocada pel contacte amb un cos dur.

2 Tendència de certs organismes petits a fixar-se a la superfície d’objectes amb els quals entren en contacte.

->tigmotropisme

■tigmotropisme

m BOT Haptotropisme.

->tigrat

■tigrat -ada

[de tigre¹; 1a FONT: 1906]

adj Que presenta ratlles anàlogues a les del tigre.

->tigre¹

■tigre¹

[del ll. tigris, i aquest, del gr. tígris, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 ZOOL Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels fèlids (Panthera tigris), el representant més gros de la família, gran depredador, de pèl rogenc amb ratlles amples i fosques i de repartició asiàtica.

2 fig Persona molt cruel.

->tigre²

tigre²

m LING Llengua camitosemítica, del grup de llengües etiòpiques, que representa una forma dialectal pròxima al gueez, parlada pels musulmans de Massava i de Sawakin, al Sudan.

->tigré

tigré

[pl -és] m LING Tigre.

->tigressa

■tigressa

[de tigre¹]

f 1 ZOOL Tigre femella.

2 pop Dona atractiva, provocadora, molt activa amorosament i sexualment.

->tigrinya

tigrinya

m LING Llengua etiòpica, de la família afroasiàtica, que ve a ésser una forma evolucionada del gueez, parlada pels cristians de Tigre i Eritrea.

->tija

■tija

[del fr. tige, íd., i aquest, del ll. tibia ‘os; flauta’; 1a FONT: 1911]

f 1 BOT 1 Part de l’eix del corm que duu les fulles.

2 Peduncle.

2 1 Barreta llarga i prima, especialment la que sosté quelcom. La tija de la llumenera.

2 esp TECNOL Barreta que és articulada amb un èmbol i li transmet o en rep el moviment, la de l’element obturador d’una vàlvula.

3 ANAT ANIM 1 Estructura anatòmica en forma de barreta llarga i prima.

2 tija del càlam Part inferior bulbar del solc mitjà.

3 tija pituïtària Porció cilíndrica de 4 a 6 mm de longitud que uneix el tuber cinereum amb el cos pituïtari.

->tijat

■tijat -ada

[de tija]

adj 1 Que té tiges.

2 HERÀLD Dit de la planta, la flor o el fruit amb la tija d’un esmalt diferent.

->til

■til

m GEOMORF Sediment de material detrític, mesclat i recombinat, constituït per argiles, arenes, graves i còdols sense estratificar que es troba formant extenses planes a l’acabament d’una glacera.

->tilacoide

tilacoide

Part. sil.: ti_la_coi_de

m CIT i BOT Doblegament en forma de sac de la membrana interna del cloroplast.

->tílburi

■tílburi

[de l’angl. Tilbury, nom de l’inventor; 1a FONT: s. XX, Oller]

m TRANSP Cotxe de dues rodes, sense coberta, per a dues persones i tirat per un sol cavall.

->tiliàcies

■tiliàcies

Part. sil.: ti_li_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de columníferes constituïda per arbres o arbusts, de fulles simples i amb estípules, flors hermafrodites agrupades en cimes i fruits en càpsula o en núcula. Són importants els gèneres Corchorus, el jute, i Tilia, el tell o til·ler.

2 sing Planta de la família de les tiliàcies.

->til·la

■til·la

[del fr. ant. til amb influx de camamil·la, variant de camamilla; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f BOT i FARM Preparat de fulles de tell, molt emprat en infusió.

->til·ler

■til·ler

[de til·la]

m BOT Tell.

->tíl·lide

■tíl·lide

f BOT Nom aplicat a les hèrnies de les cèl·lules parenquimàtiques contigües a un vas llenyós i que a través dels porus penetren en aquest.

->til·lita

■til·lita

f GEOL Bretxa margosa constituïda per elements de pedra poc abundants, molt grossos i angulosos.

->tilòpodes

■tilòpodes

m ZOOL 1 pl Subordre de vertebrats mamífers de l’ordre dels artiodàctils, amb una única família, els camèlids, que comprèn els camells i els llames, adaptables a la vida desèrtica.

2 sing Mamífer del subordre dels tilòpodes.

->tilosa

tilosa

f FARM Sal sòdica de l’èster policarboximetílic de la cel·lulosa.

->tilosi

tilosi

f PAT 1 Formació de durícies a la pell, ceratosi.

2 Durícia.

3 tilosi ciliar Engruiximent de la vora de les parpelles.

4 tilosi lingual Leucoplàsia.

->tilostil

tilostil

m ANAT ANIM Tipus d’espícula megasclera monaxona amb les dues puntes acabades en una petita esfera.

->tim¹

■tim¹

[de timus]

m ANAT ANIM i FISIOL ANIM Òrgan del sistema limfàtic dels vertebrats situat a la regió branquial en els peixos i a la de la gola en els altres vertebrats, en què té lloc la maduració dels limfòcits T i que desapareix o esdevé rudimentari en l’home adult.

->tim²

tim²

[de l’angl. team ‘equip’]

m Nombre de persones seleccionades per a contendre contra un altre en un matx de futbol, tennis, etc., en un debat.

->tímal

■tímal

m ICT Peix actinopterigi de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels timàlids (Thymallus thymallus), amb l’aleta dorsal molt llarga, la boca petita, i que desprèn una agradable olor de farigola.

->timàlids

■timàlids

m ICT 1 pl Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels clupeïformes representada quasi exclusivament pel tímal.

2 sing Peix de la família dels timàlids.

->timba

■timba

[del cat. ant. i dial. timpa, d’origen preromà indoeuropeu ‘rostos pendents’; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

f 1 Precipici.

2 1 Casa de joc.

2 col·loq Partida de cartes en què hom es juga diners.

->timbal

■timbal

[alteració de tabal per influx de mots sinònims o afins com címbal, tambor, timbre]

MÚS 1 m Tambor gros amb dues membranes.

2 m i f Músic que toca el timbal; timbaler.

->timbala

■timbala

[de timbal]

MÚS 1 f Instrument de percussió format per una caixa semiesfèrica amb una membrana de pergamí fixada en un marc.

2 m i f Timbaler que toca la timbala.

->timbalejar

■timbalejar

[de timbal; 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr Tocar el timbal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: timbalejar

GERUNDI: timbalejant

PARTICIPI: timbalejat, timbalejada, timbalejats, timbalejades

INDICATIU PRESENT: timbalejo, timbaleges, timbaleja, timbalegem, timbalegeu, timbalegen

INDICATIU IMPERFET: timbalejava, timbalejaves, timbalejava, timbalejàvem, timbalejàveu, timbalejaven

INDICATIU PASSAT: timbalegí, timbalejares, timbalejà, timbalejàrem, timbalejàreu, timbalejaren

INDICATIU FUTUR: timbalejaré, timbalejaràs, timbalejarà, timbalejarem, timbalejareu, timbalejaran

INDICATIU CONDICIONAL: timbalejaria, timbalejaries, timbalejaria, timbalejaríem, timbalejaríeu, timbalejarien

SUBJUNTIU PRESENT: timbalegi, timbalegis, timbalegi, timbalegem, timbalegeu, timbalegin

SUBJUNTIU IMPERFET: timbalegés, timbalegessis, timbalegés, timbalegéssim, timbalegéssiu, timbalegessin

IMPERATIU: timbaleja, timbalegi, timbalegem, timbalegeu, timbalegin

->timbaler

■timbaler -a

[de timbal; 1a FONT: 1653, DTo.]

m i f Persona que toca el timbal o les timbales.

->timbarro

■timbarro

[variant de guimbarro (v. aquest mot), amb possible influx de timba ‘cingle, roquisser’, com si es volgués dir ‘un roc de pa’]

m Tros gros de pa, de carn, etc.

->timbera

■timbera

[de timba; 1a FONT: 1915, DAg.]

f 1 Timba, precipici.

2 Cinglera.

->tímbola

■tímbola

[de tibar amb possible encreuament amb un mot com agombolar]

f dial 1 Acció de beure sense interrupció.

2 Quantitat de líquid que es beu d’una tirada.

->timbrar

■timbrar

[de timbre; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr 1 Estampar o posar el timbre en un document, paper, etc. Timbrar una missiva. Segells timbrats.

2 HERÀLD Posar el timbre en un escut.

3 MÚS Donar timbre a la veu, a un instrument, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: timbrar

GERUNDI: timbrant

PARTICIPI: timbrat, timbrada, timbrats, timbrades

INDICATIU PRESENT: timbro, timbres, timbra, timbrem, timbreu, timbren

INDICATIU IMPERFET: timbrava, timbraves, timbrava, timbràvem, timbràveu, timbraven

INDICATIU PASSAT: timbrí, timbrares, timbrà, timbràrem, timbràreu, timbraren

INDICATIU FUTUR: timbraré, timbraràs, timbrarà, timbrarem, timbrareu, timbraran

INDICATIU CONDICIONAL: timbraria, timbraries, timbraria, timbraríem, timbraríeu, timbrarien

SUBJUNTIU PRESENT: timbri, timbris, timbri, timbrem, timbreu, timbrin

SUBJUNTIU IMPERFET: timbrés, timbressis, timbrés, timbréssim, timbréssiu, timbressin

IMPERATIU: timbra, timbri, timbrem, timbreu, timbrin

->timbrat

■timbrat -ada

[de timbrar]

adj 1 Dotat de timbre. Paper timbrat.

2 HERÀLD Dit de l’escut amb timbre.

3 MÚS Dit d’una veu que té un timbre agradable a l’oïda.

->timbratge

■timbratge

[de timbrar]

m Acció de timbrar.

->timbre

■timbre

[del fr. timbre, del ll. tympănum, i aquest, del gr. týmpanon ‘tabal, pandero’, que designà després una ‘campana batuda per un martell’, després aquests objectes pintats en armes heràldiques, d’on ‘marca impresa en papers oficials per donar-los validesa’, d’on més tard ‘segell’; 1a FONT: 1391]

m 1 1 HERÀLD Acompanyant col·locat damunt l’escut (corona, casc, cimera, etc.).

2 fig Cosa o acció que honra algú. Això serà eternament per a vós un timbre de glòria.

2 p ext i ant NUMIS Nom donat a algunes monedes antigues que duien gravat l’escut reial, com per exemple el timbre d’Aragó, el timbre de Perpinyà i el timbre de València.

3 p ext SIGIL·L i DR FISC 1 Segell que estampa l’estat en el paper on hom estén documents públics i privats que es refereixen a actes de comerç, judicials o administratius, i que indica la quantitat que hom ha de pagar al fisc en concepte de drets.

2 CORR Segell.

3 Pòlissa, segell d’un certificat.

4 Renda del tresor públic constituïda per l’import dels timbres, segells, paper segellat i altres imposicions que graven l’emissió, l’ús i la circulació de certs documents.

4 Aparell emprat com a avisador acústic, constituït per una petita campana i un martellet que la colpeix.

5 1 ACÚST i MÚS Qualitat d’un so que permet de distingir-lo dels altres que tenen idèntica natura i intensitat.

2 FON Tret fonològic que caracteritza la qualitat de les emissions fonemàtiques.

3 timbre metàl·lic FISIOL ANIM Qualitat del so amfòric de to elevat i també dels sorolls del cor en cas d’hipertròfia cardíaca.

4 timbre nasal FISIOL ANIM Alteració del timbre natural de la veu per ressonància del so a les fosses nasals.

->tímbric

tímbric -a

adj ACÚST i MÚS Relatiu o pertanyent al timbre.

->timbro-

■timbro-

Forma prefixada del mot timbre. Ex.: timbrofília.

->timbròfil

■timbròfil -a

[de timbro- i -fil]

adj i m i f Dit del col·leccionista de timbres impresos en paper segellat de l’estat.

->timbrofília

timbrofília

Part. sil.: tim_bro_fí_li_a

[de timbro- i -fília]

f Afecció del timbròfil.

->timbròleg

■timbròleg -òloga

[de timbro- i -leg]

m i f Persona versada en timbrologia.

->timbrologia

■timbrologia

Part. sil.: tim_bro_lo_gi_a

[de timbro- i -logia]

f Conjunt de coneixements relatius al paper timbrat.

->timectomia

timectomia

Part. sil.: ti_mec_to_mi_a

f CIR Ablació quirúrgica del tim.

->timeleàcies

■timeleàcies

Part. sil.: ti_me_le_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de mirtals integrada per plantes generalment arbustives, de fulles simples, flors actinomorfes i fruits en drupa o en núcula.

2 sing Planta de la família de les timeleàcies.

->-tímia

■-tímia

Forma sufixada del mot grec thymía, que significa ‘desig’. Ex.: distímia, paratímia, ciclotímia.

->tímic¹

■tímic¹ -a

[del ll. thymus, -i ‘timó’ (v. timó²)]

adj 1 Relatiu o pertanyent al timó o farigola.

2 1 Extret de la farigola.

2 àcid tímic QUÍM ORG Timol.

->tímic²

■tímic² -a

[de tim¹]

adj 1 ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent al tim.

2 Obtingut del tim.

2 PSIC Relatiu o pertanyent a l’humor, a l’estat d’ànim.

->tímid

■tímid -a

[del ll. tĭmĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj i m i f PSIC Poc animós, no gens agosarat, com per una manca de confiança en si mateix.

2 adj p ext Un caràcter tímid. Una actitud tímida.

->tímidament

■tímidament

[de tímid]

adv Amb timidesa.

->timidesa

■timidesa

[de tímid; 1a FONT: 1915, DAg.]

f PSIC 1 Qualitat de tímid.

2 Disposició afectiva que es caracteritza per una tendència a perdre la seguretat en si mateix i per un desequilibri emocional.

->timidilat-sintetasa

timidilat-sintetasa

f BIOQ Enzim que catalitza la metilació del desoxiuridinamonosfosfat a desoxitimidinamonosfosfat.

->timidílic

timidílic, àcid

BIOQ Nucleòtid format per la unió de timidina i àcid fosfòric.

->timidina

■timidina

f BIOQ Nucleòsid format per la unió de timina i 2-desoxiribosa.

->timiditat

■timiditat

[del ll. timidĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Timidesa.

->timina

■timina

f QUÍM ORG i BIOQ Base pirimidínica que forma part dels àcids nucleics.

->timó¹

■timó¹

[del ll. tēmo, -ōnis ‘timó de carro o d’arada’, i més aviat, potser, d’un ll. vg. *tīmo, -ōnis; 1a FONT: 1252]

m 1 CONSTR NAV 1 Peça plana articulada en un eix vertical al codast d’una embarcació, que hom pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que, a causa de la resistència que aquesta peça ofereix a l’aigua, fa girar l’embarcació a dreta o a esquerra, respectivament.

2 timó de profunditat Cadascuna de les superfícies mòbils d’un submarí que permeten de corregir els errors d’estabilització.

2 p anal 1 AERON Cadascuna de les superfícies mòbils o plans articulats que permeten de dirigir un avió.

2 MOT Peça ampla i plana que, per l’acció del vent, orienta les pales d’un aeromotor.

3 fig Direcció o govern d’un afer, d’una empresa, etc. L’empresa va ésser deficitària fins que ell en prengué el timó.

4 AGR Peça de l’arada que, fixada a la cameta, la uneix al tir.

5 TRANSP Llança d’un carro.

->timó²

■timó²

[dimin. cat. del ll. thymus, i aquest, del gr. thýmos, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m BOT 1 Gènere de mates o herbes perennes subllenyoses de la família de les labiades (Thymus sp), amb fulles enteres i petites i amb flors de corol·la bilabiada.

2 Farigola.

3 timó blanc Subespècie del timó mascle, de la família de les labiades (Teucrium polium, ssp capitatum), de fulles estretes i fasciculades i flors blanques agrupades en glomèruls.

4 timó mascle Mata de la família de les labiades (Teucrium polium), recoberta d’un toment blanc o groguenc, de fulles oposades i creuades i flors blanques o purpúries.

5 timó negre Serpoll.

6 timó reial Dictam.

->timo-

■timo-

Forma prefixada del mot tim¹. Ex.: timopatia, timopriu.

->timoanalèptic

timoanalèptic -a

Part. sil.: ti_mo_a_na_lèp_tic

adj i m FARM Tonificant psíquic o antidepressiu.

->timocràcia

■timocràcia

Part. sil.: ti_mo_crà_ci_a

f POLÍT En la teoria política grega, forma de constitució en la qual els drets i els deures dels ciutadans són establerts en proporció de llur cens o contribució.

->timòcrata

■timòcrata

m i f Partidari de la timocràcia.

->timocràtic

■timocràtic -a

adj Relatiu o pertanyent a la timocràcia.

->timol

■timol

[comp. de tim i (fen)ol]

m 1 QUÍM ORG Compost fenòlic que ocorre en l’oli de farigola i en altres olis essencials.

2 blau de timol Colorant derivat del timol.

->timolat

timolat -ada

[de timol]

adj Que conté timol. Aigua timolada.

->timolèptic

timolèptic -a

adj i m FARM Timoanalèptic.

->timolftaleïna

■timolftaleïna

Part. sil.: ti_mol_fta_le_ï_na

f QUÍM ORG i QUÍM ANAL Colorant derivat del timol.

->timoma

timoma

m PAT Tumor que s’origina a partir de les cèl·lules limfoepitelials del tim.

->timoneda

■timoneda

[de timó²]

f GEOBOT 1 Formació subarbustiva integrada per timons i altres mates xeròfiles.

2 Farigolar.

->timonejar

■timonejar

[de timó¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr Dirigir, especialment una embarcació, mitjançant el timó.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: timonejar

GERUNDI: timonejant

PARTICIPI: timonejat, timonejada, timonejats, timonejades

INDICATIU PRESENT: timonejo, timoneges, timoneja, timonegem, timonegeu, timonegen

INDICATIU IMPERFET: timonejava, timonejaves, timonejava, timonejàvem, timonejàveu, timonejaven

INDICATIU PASSAT: timonegí, timonejares, timonejà, timonejàrem, timonejàreu, timonejaren

INDICATIU FUTUR: timonejaré, timonejaràs, timonejarà, timonejarem, timonejareu, timonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: timonejaria, timonejaries, timonejaria, timonejaríem, timonejaríeu, timonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: timonegi, timonegis, timonegi, timonegem, timonegeu, timonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: timonegés, timonegessis, timonegés, timonegéssim, timonegéssiu, timonegessin

IMPERATIU: timoneja, timonegi, timonegem, timonegeu, timonegin

->timoner¹

■timoner¹

[de timó²]

m BOT Carlet blanc.

->timoner²

■timoner² -a

[de timó¹; 1a FONT: 1490, Tirant]

1 adj Relatiu o pertanyent al timó.

2 m i f MAR Mariner que té cura de la maniobra del timó.

3 f CONSTR NAV 1 Lloc de la coberta on era col·locada la roda del timó.

2 Tub metàl·lic per l’interior del qual passa l’eix del timó.

3 Obertura practicada a la popa d’una embarcació, sobre el codast, que dóna pas al tub metàl·lic pel qual passa l’eix del timó o, eventualment, el mateix eix.

4 f p anal ANAT ANIM i ORNIT Rectriu.

5 f p anal TRANSP Seient fora del cos d’un carruatge petit, generalment damunt la part davantera dels braços, destinat a seure-hi el qui el menava.

->timonet

■timonet

m BOT 1 Farigola.

2 Herba del bàlsam.

->timopriu

timopriu -iva

Part. sil.: ti_mo_priu

adj FISIOL ANIM Causat per la manca de secreció del tim, que inhibeix la secreció del tim.

->timorat

■timorat -a

[del ll. td. timoratus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que té el temor de Déu, que tem d’ofendre Déu amb les seves accions.

2 Excessivament tímid o escrupolós.

->timorès

timorès -esa

adj i m i f De Timor (illa del sud-est asiàtic) o de Timor Oriental (estat d’Àsia).

->timpà

■timpà

[del ll. tympănum, i aquest, del gr. týmpanon ‘tabal, pandero’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 ANAT ANIM 1 Membrana de l’orella dels cordats.

2 ENTOM Òrgan fonoreceptor d’alguns insectes.

2 ARQUIT 1 A l’antiguitat clàssica, frontó.

2 A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.

3 Espai anàleg, sense ornamentació escultòrica, col·locat com a element decoratiu a la part superior de portes i finestres, especialment durant els períodes del Renaixement i el Barroc.

3 GRÀF 1 Bastidor cobert de pell o de roba i folrat de baieta sobre el qual hom posava, en les antigues premses de mà, el paper que volia imprimir.

2 Bloc massís de la minerva sobre el qual hom col·loca el paper que vol imprimir.

->timpan-

■timpan-

Forma prefixada del mot grec týmpanon, que significa ‘tabal’, ‘pandero’. Ex.: timpanitis.

->timpànic

■timpànic -a

[de timpà]

adj 1 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al timpà de l’orella.

2 DIAG Dit del soroll característic que produeixen, en percudir-les, les cavitats plenes de gasos.

->timpanisme

■timpanisme

m DIAG i PAT Sonoritat particular de timbre agut que presenten normalment algunes parts del cos que són percudides i que té com a causa els gasos de l’aparell digestiu.

->timpanític

■timpanític -a

adj DIAG i PAT Relatiu o pertanyent a la timpanitis o al timpanisme.

->timpanitis

■timpanitis

f PAT Miringitis.

->timpano-

■timpano-

Forma prefixada del mot grec týmpanon, que significa ‘tabal’, ‘pandero’. Ex.: timpanoplàstia.

->timpanoplàstia

■timpanoplàstia

Part. sil.: tim_pa_no_plàs_ti_a

f CIR Restauració quirúrgica del mecanisme de transmissió sonora en l’orella mitjana.

->timúrida

■timúrida

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als timúrides.

2 m i f Membre de la dinastia musulmana formada pels descendents de Tamerlà que governaren la Pèrsia oriental.

->timus

■timus

[del ll. thymus, i aquest, del gr. thýmos, íd., que ja en gr. prengué també el sentit de ‘excrescència carnosa’]

m ANAT ANIM i FISIOL ANIM Tim.

->tina

■tina

[del ll. tīna ‘espècie d’ampolla per a vi, de coll llarg i amb tapa’; 1a FONT: 1239]

f 1 Nom que, en diferents contrades, hom dóna a diferents atuells o receptacles, com el cubell o cossi de fer bugades, el lloc destinat a trepitjar-hi els raïms, el cup per a fer vi, el lloc on hom assaona les pells, etc.

2 esp INDÚST Pila en la qual és efectuat el tenyiment de teixits i altres operacions industrials.

->tinàmids

tinàmids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells, l’única de l’ordre dels tinamiformes.

2 sing Ocell de la família dels tinàmids.

->tinamiformes

■tinamiformes

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells, coneguts amb el nom general de tinamús, que tenen els músculs pectorals ben desenvolupats, el bec prim i les potes fortes, i volen malament.

2 sing Ocell de l’ordre dels tinamiformes.

->tinamú

■tinamú

[pl -ús] m ORNIT Nom donat als ocells exòtics de la família dels tinàmids.

->tinard

■tinard

[de tina (v. moscard)]

m ant Cubell.

->tinció

tinció

Part. sil.: tin_ci_ó

f BIOL Procediment emprat en exàmens citològics, histològics i microbiològics, i també en anàlisis bioquímiques, per a discernir els diversos components de la mostra viva o fixada.

->tindre

■tindre

[variant de tenir]

v tr i pron Tenir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tindre

GERUNDI: tenint

PARTICIPI: tingut, tinguda, tinguts, tingudes

INDICATIU PRESENT: tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen

INDICATIU IMPERFET: tenia, tenies, tenia, teníem, teníeu, tenien

INDICATIU PASSAT: tinguí, tingueres, tingué, tinguérem, tinguéreu, tingueren

INDICATIU FUTUR: tindré, tindràs, tindrà, tindrem, tindreu, tindran

INDICATIU CONDICIONAL: tindria, tindries, tindria, tindríem, tindríeu, tindrien

SUBJUNTIU PRESENT: tingui, tinguis, tingui, tinguem, tingueu, tinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: tingués, tinguessis, tingués, tinguéssim, tinguéssiu, tinguessin

IMPERATIU: tingues, tingui, tinguem, tingueu, tinguin

IMPERATIU (alternatiu): ten, tingui, tinguem, teniu, tinguin

IMPERATIU (alternatiu): té, tingui, tinguem, teniu, tinguin

->tineids

tineids

Part. sil.: ti_neids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, del subordre dels heteroneures, anomenats comunament arnes i que comprèn papallones nocturnes, petites i amb antenes llargues.

2 sing Insecte de la família dels tineids.

->tinell

■tinell

[de tina; 1a FONT: 1331]

m 1 1 Tina petita.

2 esp Recipient on hom recull el most o l’oli de la premsa.

2 1 Lleixa, prestatge, per a tenir-hi plats, olles i altres atuells, escudeller.

2 dial Escorreplats.

3 ant Moble de luxe destinat a guardar i a exposar les vaixelles dels grans senyors.

4 p ext Sala gran de les cases senyorials, on es trobava situat el tinell i on hom feia els grans àpats i les festes solemnes. Tot el poble de Barcelona s’havia aplegat al tinell major.

->tinença

■tinença

Cp. tinència

[de tinent¹; 1a FONT: 1305]

f 1 1 Acció de tenir o posseir una cosa.

2 ant Territori tingut en feu.

2 Capacitat d’un receptacle. Una tina de noranta càrregues de tinença.

->tinència

■tinència

Part. sil.: ti_nèn_ci_a

Cp. tinença

[de tinent²]

f ORG MIL 1 Càrrec o ofici de tinent.

2 Oficina en què és exercit aquest càrrec.

->tinent¹

■tinent¹

[del ll. tenens, -ntis, part. pres. de tenēre ‘tenir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Que té o posseeix una cosa.

2 adj Que té una determinada cabuda.

3 adj Que resisteix a qualsevol esforç que tendeixi a deformar-lo.

4 m i f Persona que té o posseeix una cosa.

5 m 1 ant Suport, peça de sosteniment.

2 HERÀLD Cadascuna de les figures humanes que aguanten o acompanyen un escut.

6 m Roca o tot altre obstacle on és fàcil que s’enganxin els ormeigs de pesca, etc.

->tinent²

■tinent² -a

[v. tinent¹]

m i f 1 1 Persona que ocupa el lloc o càrrec que pròpiament és d’un altre, que obra en lloc i representació d’un altre. Tinent d’alcalde.

2 tinent de corregidor HIST Alcalde major.

2 ORG MIL i HIST 1 Denominació genèrica, emprada en l’exèrcit i l’armada per a designar diverses categories o graus militars.

2 Grau militar entre els d’alferes i capità.

3 ant Auxiliar de capità en les milícies municipals de Barcelona i Tortosa.

4 ant Auxiliar de capità general d’artilleria.

5 primer tinent Nom amb què també ha estat conegut el tinent.

6 segon tinent Nom amb què també ha estat conegut l’alferes.

7 tinent coronel En l’exèrcit espanyol, cap o oficial superior militar entre el comandant i el coronel.

8 tinent de navili MAR GUEROficial de marina de grau equivalent al de capità de l’exèrcit.

9 tinent de rei ant Oficial militar que tenia el comandament d’una plaça o ciutat en substitució del governador.

10 tinent general Grau del cos de generals immediatament inferior al de capità general i superior al de general de divisió.

->tíngids

tíngids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, amb el cos aplanat, amb el protòrax i els hemèlitres proveïts d’expansions vistoses, fitòfags i que habiten a les fulles dels arbres fruiters. És especialment important l’espècie Menosteria unicostata, que ataca els ametllers.

2 sing Insecte de la família dels tíngids.

->tingità

tingità -ana

1 adj i m i f De l’antiga Tànger (colònia romana del NW d’Àfrica, llat: Tingis).

2 adj Dit de la part occidental de l’antiga Mauritània, corresponent pràcticament a l’actual Marroc. Mauritània tingitana.

->tingla

■tingla

[del cast. tingle, íd., i aquest, del fr. ant. tingle (actual tringle) ‘peça de fusta plana per a cobrir’, íd., d’un der. de l’escandinau ant. tengja ‘unir, lligar’]

f OFIC Eina constituïda per una làmina de ferro, de vori, etc., emprada pels vidriers per a eixamplar els solcs de les tires de plom on encaixen els vidres de les vidrieres.

->tinglat

■tinglat -ada

adj CONSTR NAV Dit de l’embarcació que té els taulons que cobreixen el buc disposats a teulada. Nau tinglada.

->tinguda

■tinguda

[de tenir; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 1 Tinença o capacitat d’un receptacle. Una pica d’una tinguda de cent quartans.

2 Extensió d’un camp. Un camp de set mujades de tinguda.

2 Bestiar que un pastor té pel seu compte juntament amb el ramat de l’amo que paga la pastura.

3 Acció de tenir una junta, una reunió, etc.

4 tinguda de llibres COMPT Art de portar els llibres de comptabilitat; tenidoria.

->tinòcorids

tinòcorids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes, semblants a les guatlles, amb el bec robust i cònic, les potes curtes i les ales allargades i apuntades.

2 sing Ocell de la família dels tinòcorids.

->tinoi

■tinoi

Part. sil.: ti_noi

m Tina petita.

->tinquicultura

■tinquicultura

[del ll. tinca ‘tenca’ i cultura]

f ZOOT Cria de tenques amb finalitats comercials o de repoblació.

->tint

■tint

[del ll. tinctus, -a, -um, participi de tĭngĕre ‘mullar; tenyir’; 1a FONT: c. 1461]

m 1 1 Acció de tenyir;

2 l’efecte.

2 Color amb què hom tenyeix.

3 Obrador de tintorer.

->tinta

■tinta

[v. tint; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ESCR i GRÀF 1 Preparació més o menys fluida, de diferents colors, que és emprada per a escriure, per a dibuixar o per a imprimir.

2 tinta al carbó Tinta especial que permet el calc en sec aplicant damunt un paper blanc el paper que la conté i rascant-lo o copejant-lo pel dors per tal de facilitar l’adherència de la tinta.

3 tinta autogràfica Tinta que serveix per a escriure o per a dibuixar damunt d’un paper especial allò que després hom ha de reportar a una pedra litogràfica.

4 tinta d’impremta Tinta emprada en les arts gràfiques.

5 tinta hectogràfica Tinta espessa, de molt poder colorant i soluble en aigua, que permet de reproduir un text o un dibuix a papers humits d’alcohol o d’altres líquids anàlegs.

6 tinta indeleble Tinta que resisteix, sense esborrar-se, l’acció dels agents químics ordinaris i el pas del temps.

7 tinta simpàtica Tinta incolora a la qual cal aplicar algun tractament físic o químic perquè sigui visible el que ha estat escrit en un paper amb aquesta tinta.

8 tinta xinesa Tinta indeleble i molt negra feta amb negre de fum i cola.

2 p ext 1 ESCR i GRÀF Substància sòlida que, deixatada o dissolta, serveix per a escriure, dibuixar o imprimir. Una barreta de tinta xinesa.

2 tinta electrònica INFORM Conjunt de partícules que per mitjà d’impulsos elèctrics permet d’escriure o de dibuixar sobre paper electrònic.

3 de bona tinta loc adv De font verídica, fiable. Sabem de bona tinta que hi haurà acomiadaments a l’empresa.

4 p anal ZOOL Secreció de color negrós o negre violaci dels cefalòpodes, d’una finalitat protectora.

5 1 Color estès sobre un fons, del qual modifica el to o el matís.

2 pl Els colors dominants d’una pintura, d’un paisatge, etc., i llurs gradacions. Les tintes del crepuscle.

3 mitges tintes fig Paraules o accions no gens precises, dictades per una cautela excessiva.

4 mitja tinta To intermediari entre el clar i l’obscur, la llum i l’ombra.

5 mitja tinta GRÀF En fotogravat, cadascun dels tons compresos entre el color blanc i el color més fosc que pot donar la tinta emprada.

->tintada

■tintada

[de tintar]

f Material que hom ha tenyit d’una vegada.

->tintar

■tintar

[de tint]

v tr 1 GRÀF Entintar.

2 TÈXT Tenyir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tintar

GERUNDI: tintant

PARTICIPI: tintat, tintada, tintats, tintades

INDICATIU PRESENT: tinto, tintes, tinta, tintem, tinteu, tinten

INDICATIU IMPERFET: tintava, tintaves, tintava, tintàvem, tintàveu, tintaven

INDICATIU PASSAT: tintí, tintares, tintà, tintàrem, tintàreu, tintaren

INDICATIU FUTUR: tintaré, tintaràs, tintarà, tintarem, tintareu, tintaran

INDICATIU CONDICIONAL: tintaria, tintaries, tintaria, tintaríem, tintaríeu, tintarien

SUBJUNTIU PRESENT: tinti, tintis, tinti, tintem, tinteu, tintin

SUBJUNTIU IMPERFET: tintés, tintessis, tintés, tintéssim, tintéssiu, tintessin

IMPERATIU: tinta, tinti, tintem, tinteu, tintin

->tintatge

■tintatge

[de tintar]

m Acció de tintar.

->tinter

■tinter

[de tinta; 1a FONT: 1331]

m 1 Vas petit on hom posa la tinta per a escriure.

2 FUST Peça de fusta rectangular que serveix per a fer i per a tenir el tint amb què els fusters i mestres d’aixa unten la llinyola.

3 GRÀF Dipòsit de tinta d’una premsa d’impressió.

->tintillaina

■tintillaina

Part. sil.: tin_ti_llai_na

f BOT 1 Sumac.

2 Tortellatge.

->tintinabulació

■tintinabulació

Part. sil.: tin_ti_na_bu_la_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. tintinnabŭlum ‘campaneta, esquella’]

f So de campanes o com de repic de campanes.

->tintinabular

■tintinabular

[formació culta analògica sobre la base del ll. tintinnabŭlum ‘campaneta, esquella’]

adj 1 Relatiu o pertanyent a les campanes o a llur so.

2 Que fa so de campana.

->tintinacle

tintinacle

[del ll. tintinnacŭlum, variant de tintinnabŭlum ‘campaneta’]

m LITÚRG Emblema de les basíliques consistent en una campana col·locada al capdamunt d’un pal.

->tintínids

■tintínids

m ZOOL 1 pl Grup de protozous espiròtrics amb el cos envoltat per una coberta gelatinosa, la gran majoria marins, que constitueixen un component important del plàncton oceànic.

2 sing Protozou del grup dels tintínids.

->tintòmetre

tintòmetre

m ALIM Aparell per a identificar i mesurar el color com a característica global objectivable d’un aliment.

->tintorell

■tintorell

[deriv. de l’ant. tintor ‘tenyidor’]

m BOT 1 Arbust caducifoli de la família de les timeleàcies (Daphne mezereum), de fulles espatulades, flors rosades i oloroses i fruits drupacis vermells, i que viu a les fagedes.

2 Matapoll.

->tintorer

■tintorer -a

[der. de l’ant. tintor, del ll. td. tinctor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1383]

1 m i f OFIC Persona que té per ofici de tenyir matèries tèxtils.

2 f ICT Peix selaci de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels triàquids (Prionace glauca), amb el dors blau fosc i el ventre blanc, la pell quasi llisa, el musell apuntat, molt voraç i pelàgic.

->tintoreria

■tintoreria

Part. sil.: tin_to_re_ri_a

[de tintorer; 1a FONT: 1315]

f OFIC 1 Art i ofici de tintorer.

2 Establiment on hom tenyeix la roba o la renta en sec o amb altres procediments especials; tint.

->tintori

■tintori -òria

[del ll. tinctorius, -a, -um, íd.]

adj Dit de les substàncies que serveixen per a tenyir, de les plantes de les quals hom les obté, etc.

->tintorial

■tintorial

Part. sil.: tin_to_ri_al

[de tintori]

adj 1 Tintori.

2 Relatiu o pertanyent a la tintura. Procediments tintorials.

->tintura

■tintura

[del ll. tinctura, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f 1 1 Acció de tenyir, tint.

2 ADOB Conjunt d’operacions necessàries per a donar al cuir o a la pell adobada una coloració determinada.

3 TÈXT Operació d’aplicar una matèria colorant a un tèxtil.

2 1 Color amb què hom tenyeix, tint.

2 esp FARM Preparat galènic fet per extracció del contingut soluble i actiu de parts de plantes o animals.

->tinya

■tinya

[del ll. tĭnea ‘arna, poll, cuc, etc.’, aplicat a la malaltia de la pell, que consideraven causada pels paràsits; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 PAT Micosi cutània, especialment del cuir cabellut i dels teixits cornis (pèls, ungles), causada per dermatòfits, caracteritzada per la formació de taques cobertes d’escates, crostes, etc., i, sovint per la caiguda dels cabells.

2 ENTOM 1 Arna, especialment la larva.

2 Estralls causats per la tinya.

3 BOT Morró 2.

4 ésser (algú o alguna cosa) dolent com la tinya (o més dolent que la tinya) fig Ésser molt dolent.

5 ésser (algú o alguna cosa) més vell que la tinya fig Ésser molt vell.

6 ésser (algú) viu com la tinya (o més viu que la tinya) fig Ésser eixerit, llest, tenir molta vivor.

->tinyadura

■tinyadura

[de tinyar-se; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f Senyal que les arnes deixen a la roba.

->tinyar-se

■tinyar-se

[de tinya; 1a FONT: 1272, CTort.]

v pron Arnar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tinyar

GERUNDI: tinyant

PARTICIPI: tinyat, tinyada, tinyats, tinyades

INDICATIU PRESENT: tinyo, tinyes, tinya, tinyem, tinyeu, tinyen

INDICATIU IMPERFET: tinyava, tinyaves, tinyava, tinyàvem, tinyàveu, tinyaven

INDICATIU PASSAT: tinyí, tinyares, tinyà, tinyàrem, tinyàreu, tinyaren

INDICATIU FUTUR: tinyaré, tinyaràs, tinyarà, tinyarem, tinyareu, tinyaran

INDICATIU CONDICIONAL: tinyaria, tinyaries, tinyaria, tinyaríem, tinyaríeu, tinyarien

SUBJUNTIU PRESENT: tinyi, tinyis, tinyi, tinyem, tinyeu, tinyin

SUBJUNTIU IMPERFET: tinyés, tinyessis, tinyés, tinyéssim, tinyéssiu, tinyessin

IMPERATIU: tinya, tinyi, tinyem, tinyeu, tinyin

->tinyeta

■tinyeta

[de tinya; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 m i f Lladre que roba amb astúcia, manya, dissimulació.

2 m i f col·loq Persona que arterosament va dret al seu profit sense mirar si perjudica algú altre.

3 m i f col·loq Persona carregosa, que cansa amb la seva insistència. Ai mare, que ets tinyeta!

4 f vulg Eufemisme per punyeta.

->tinyol

■tinyol

[d’origen incert, probablement relacionat amb el dial. tonya ‘crosta’, del ll. td. tunna, íd.]

m Llesca grossa de pa.

->tinyós

■tinyós -osa

[de tinya; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 PAT 1 Relatiu o pertanyent a la tinya.

2 Que té tinya.

2 fig 1 Gasiu, avar.

2 Miserable, menyspreable.

->tió

■tió

Part. sil.: ti_ó

[del ll. tītio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Tros de soca o branca gruixuda, sobretot el que hom destina a ésser cremat.

2 FOLK Tronc gros que per Nadal hom fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals. Fer cagar el tió.

->tio-

■tio-

QUÍM Forma prefixada del mot grec theĩon, que significa ‘sofre’ i que, anteposat al nom d’un compost o classe funcional, indica la substitució d’oxigen per sofre. Ex.: tiofenol.

->tioacetal

tioacetal

Part. sil.: ti_o_a_ce_tal

m QUÍM ORG Denominació genèrica dels composts que hom obté per condensació d’aldehids i cetones amb tiols catalitzada per àcids de Lewis.

->tioàcid

■tioàcid

Part. sil.: ti_o_à_cid

m QUÍM Denominació genèrica dels àcids resultants de la substitució per sofre d’un o més àtoms d’un oxoàcid.

->tioaldehid

tioaldehid

Part. sil.: ti_o_al_de_hid

m QUÍM ORG Denominació genèrica dels composts en els quals formalment hom ha substituït l’àtom d’oxigen d’un aldehid per un àtom de sofre.

->tiobacil

■tiobacil

Part. sil.: ti_o_ba_cil

m MICROB Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les tiobacteriàcies (Thiobacillus sp), que comprèn diverses espècies d’acció en pH neutre o àcid.

->tiobacteri

tiobacteri

Part. sil.: ti_o_bac_te_ri

m MICROB Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les tiobacteriàcies (Thiobacterium sp), amb cèl·lules en forma de bacils allargats, que hom troba en basses i estanys d’aigua poc moguda.

->tiobacteriàcies

tiobacteriàcies

Part. sil.: ti_o_bac_te_ri_à_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, no fotosintètics i quimiolitòtrofs.

2 sing Bacteri de la família de les tiobacteriàcies.

->tiocarboxílic

tiocarboxílic, àcid

Part. sil.: ti_o_car_bo_xí_lic

QUÍM ORG Denominació genèrica dels àcids carboxílics en què un àtom d’oxigen o tots dos han estat substituïts per àtoms de sofre.

->tiocetona

tiocetona

Part. sil.: ti_o_ce_to_na

f QUÍM ORG Denominació genèrica dels composts en els quals formalment hom ha substituït l’àtom d’oxigen d’una cetona per un àtom de sofre.

->tiocianat

■tiocianat

Part. sil.: ti_o_ci_a_nat

m QUÍM INORG i QUÍM ORG 1 Qualsevol sal o èster de l’àcid tiociànic.

2 Anió de l’àcid tiociànic, de fórmula [(SCN)^1-].

->tiociànic

■tiociànic, àcid

Part. sil.: ti_o_ci_à_nic

QUÍM INORG Compost de natura tautomèrica. Hom el pot preparar per escalfament d’una mescla de tiocianat potàssic i hidrogensulfat de potassi.

->tiocianogen

tiocianogen

Part. sil.: ti_o_ci_a_no_gen

m QUÍM INORG Líquid incolor, de fórmula (SCN)₂, que hom obté per oxidació controlada dels tiocianats.

->tiocol

■tiocol

Part. sil.: ti_o_col

m QUÍM ORG i FARM Marca enregistrada per al 4-hidroxi-3-metoxibenzensulfonat potàssic.

->tioetanolamina

tioetanolamina

Part. sil.: ti_o_e_ta_no_la_mi_na

f BIOQ Amina biògena derivada de la cisteïna. És anomenada també cisteamina.

->tioèter

■tioèter

Part. sil.: ti_o_è_ter

m QUÍM ORG Denominació genèrica dels composts orgànics de fórmula general R¹—S—R².

->tiofè

■tiofè

Part. sil.: ti_o_fè

m QUÍM ORG Compost heterocíclic aromàtic que ocorre en la fracció benzènica del quitrà de carbó i del petroli.

->tiòfil

tiòfil -a

Part. sil.: ti_ò_fil

adj 1 ECOL i FISIOL Dit de l’organisme que presenta afinitat pel sofre o els seus composts.

2 MICROB Dit dels bacteris el desenvolupament dels quals depèn de la presència de sofre elemental o combinat.

->tioform

tioform

Part. sil.: ti_o_form

m FARM Substància en forma de pólvores grogues fosques emprada a l’exterior com a antisèptic no tòxic, i a l’interior com a desinfectant intestinal.

->tiogen

tiogen -ògena

Part. sil.: ti_o_gen

adj 1 Que produeix sofre.

2 MICROB Dit de certs bacteris que sintetitzen composts sulfurosos complexos com un producte de llur metabolisme.

->tioglicòlic

tioglicòlic, àcid

Part. sil.: ti_o_gli_cò_lic

[HS—CH₂CO₂H] QUÍM Líquid d’olor desagradable emprat com a reactiu del ferro, el molibdè, l’argent i l’estany, i en la fabricació de tioglicolats.

->tioglucosa àurica

tioglucosa àurica

Part. sil.: ti_o_glu_co_sa àu_ri_ca

f ALIM Compost de glucosa, or i sofre que indueix els animals de laboratori a menjar en excés.

->tioindi

tioindi, vermell de

Part. sil.: ti_o_in_di

QUÍM ORG i COL Colorant de tina que hom obté per oxidació del tioindoxil amb hexacianoferrat III de potassi.

->tiol

■tiol

Part. sil.: ti_ol

m QUÍM ORG Denominació genèrica dels composts orgànics caracteritzats per la presència d’un grup —SH enllaçat directament a un àtom de carboni. Aquesta denominació ha substituït modernament la de mercaptà.

->tiolasa

tiolasa

Part. sil.: ti_o_la_sa

f BIOQ Oxotiolasa, enzim que catalitza la tiòlisi en l’oxidació dels àcids grassos.

->tiolat

■tiolat

Part. sil.: ti_o_lat

m QUÍM ORG Sal metàl·lica d’un tiol, l’àtom d’hidrogen del grup del qual és substituïble per ions metàl·lics, atès el seu caràcter feblement àcid.

->tiòlic

tiòlic, àcid

Part. sil.: ti_ò_lic

QUÍM ORG Denominació obsoleta dels àcids monotiocarboxílics, que tenen un àtom d’hidrogen unit directament a l’àtom de sofre.

->tiòlisi

tiòlisi

Part. sil.: ti_ò_li_si

f BIOQ Hidròlisi que té lloc a la darrera etapa de l’oxidació dels àcids grassos mitjançant l’acció del coenzim A.

->tionada

■tionada

Part. sil.: ti_o_na_da

[de tió; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f Cop donat amb un tió.

->tiònic

■tiònic -a

Part. sil.: ti_ò_nic

1 adj Que conté sofre.

2 àcid tiònic 1 QUÍM ORG Denominació obsoleta dels àcids monotiocarboxílics, que tenen l’àtom de sofre doblement enllaçat a l’àtom de carboni.

2 QUÍM INORG Denominació genèrica de la família d’àcids, de fórmula general H₂S_nO₆, que poden ésser considerats com a derivats disulfonats dels sulfans.

->tionil

■tionil

Part. sil.: ti_o_nil

m QUÍM 1 Sulfinil.

2 clorur de tionil Diclorur de sulfinil, diclorur de l’àcid sulfurós, de fórmula SOCl₂.

->tiontiòlic

tiontiòlic, àcid

Part. sil.: ti_on_ti_ò_lic

QUÍM ORG Denominació obsoleta dels àcids ditiocarboxílics.

->tiopental

tiopental

Part. sil.: ti_o_pen_tal

m FARM Pentotal.

->tiorba

■tiorba

Part. sil.: ti_or_ba

[de l’it. tiorba, íd., aplicació traslatícia del dial. tiorbo ‘miop’, potser del ll. *turbulus ‘tèrbol, de vista tèrbola’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f MÚS Instrument greu de la família del llaüt.

->tioredoxina

tioredoxina

Part. sil.: ti_o_re_do_xi_na

f BIOQ Proteïna termostable que intervé en la biosíntesi dels desoxiribonucleòtids.

->tioredoxina-reductasa

tioredoxina-reductasa

Part. sil.: ti_o_re_do_xi_na-re_duc_ta_sa

f BIOQ Enzim que catalitza la reducció de la forma oxidada de la tioredoxina.

->tiorodàcies

tiorodàcies

Part. sil.: ti_o_ro_dà_ci_es

f MICROB 1 pl Cromatiàcies.

2 sing Sulfobacteri de la família de les tiorodàcies.

->tiosulfat

■tiosulfat

Part. sil.: ti_o_sul_fat

m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid tiosulfúric.

2 Anió de l’àcid tiosulfúric, de fórmula S₂O²˜₃^-.

->tiosulfúric

■tiosulfúric, àcid

Part. sil.: ti_o_sul_fú_ric

QUÍM INORG Tioàcid del sofre, de fórmula H₂S₂O₃.

->tiourea

■tiourea

Part. sil.: ti_ou_re_a

f QUÍM ORG 1 Amida de l’àcid tiocarbònic, de fórmula (NH₂) ₂C═S.

2 adductes de tiourea Denominació genèrica dels complexos d’inclusió, d’estructura acanalada, que forma la tiourea amb una varietat de molècules.

3 resines de tiourea formaldehid Denominació genèrica dels materials polimèrics obtinguts per condensació de la tiourea amb el formaldehid.

->tiouridina

tiouridina

Part. sil.: ti_ou_ri_di_na

f BIOQ Base derivada de la uridina per substitució d’un àtom d’oxigen per un de sofre.

->tip

■tip -a

[deriv. postverbal de tibar en el sentit de ‘acumular; posar tibant’; d’on el sentit de ‘àpat abundant’ (fer-se un tip d’una cosa) i d’aquí l’adj. en el sentit de ‘atipat, fart’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj 1 Que s’ha atipat, que ha menjat fins a satisfer plenament l’apetit. Diu que no pot menjar res més, que ja està tip.

2 fig Cansat, enfastidit (d’una cosa). N’estic ben tip, de la seva manera de respondre.

2 m 1 Acció de menjar o de beure en gran quantitat. Un tip de cargols. Un tip d’aigua.

2 fig Excés en qualsevol acció. N’hi ha un tip, d’aquest noi: tot el sant dia plora.

3 fer-se un tip de (quelcom) Atipar-se de quelcom. Fer-se un tip d’aigua.

4 fer-se un tip de (quelcom) fig Fer quelcom fins a assaciar-se’n o cansar-se’n. Fer-se un tip de riure. M’he fet un tip d’esperar.

->tip.

tip.

abrev tipografia.

->-tip

■-tip

Forma sufixada del mot grec týpos, que significa ‘tipus; empremta; imatge’. Ex.: estereotip.

->tipi

■tipi

[de l’angl. tepee, i aquest, del sioux dakota tipi, íd.]

m ETNOG Tenda de forma cònica, formada per una carcassa de pals de fusta clavats a terra al voltant d’un punt central i lligats gairebé a la part superior, coberts de pells de búfal pintades amb motius animalístics.

->-típia

■-típia

Forma sufixada del mot grec týpos, que significa ‘tipus; empremta; imatge’. Ex.: fototípia.

->típic

■típic -a

[del ll. typicus, -a, -um, i aquest, del gr. typikós, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 De la natura d’un tipus.

2 Propi d’un tipus.

3 1 Que presenta les característiques essencials d’un grup. Els trets típics d’una raça.

2 Característic, tradicional. Vestits típics.

3 Acostumat, característic. Aquesta expressió és típica en ell.

->-típic

-típic -típica

Forma sufixada del mot grec týpos, que significa ‘tipus; empremta; imatge’. Ex.: prototípic.

->típicament

■típicament

[de típic]

adv D’una manera típica.

->tipicitat

■tipicitat

[de típic]

f 1 Qualitat de típic.

2 DR PEN Element constitutiu del delicte o falta consistent en l’adequació del fet delictiu al tipus legal previst i recollit per la llei.

->tipificació

■tipificació

Part. sil.: ti_pi_fi_ca_ci_ó

[de tipificar]

f 1 1 Acció de tipificar;

2 l’efecte.

2 BOT Elecció d’un tipus nomenclatural per tal de definir un tàxon.

3 ECON Estandardització.

4 ORG IND Normalització.

->tipificar

■tipificar

[de tipus]

v tr 1 Reduir a un tipus. La llei tipifica tots aquests casos.

2 BOT Definir un tàxon mitjançant un tipus nomenclatural i d’acord amb les normes del codi internacional de nomenclatura botànica.

3 ECON Estandarditzar.

4 ORG IND Normalitzar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tipificar

GERUNDI: tipificant

PARTICIPI: tipificat, tipificada, tipificats, tipificades

INDICATIU PRESENT: tipifico, tipifiques, tipifica, tipifiquem, tipifiqueu, tipifiquen

INDICATIU IMPERFET: tipificava, tipificaves, tipificava, tipificàvem, tipificàveu, tipificaven

INDICATIU PASSAT: tipifiquí, tipificares, tipificà, tipificàrem, tipificàreu, tipificaren

INDICATIU FUTUR: tipificaré, tipificaràs, tipificarà, tipificarem, tipificareu, tipificaran

INDICATIU CONDICIONAL: tipificaria, tipificaries, tipificaria, tipificaríem, tipificaríeu, tipificarien

SUBJUNTIU PRESENT: tipifiqui, tipifiquis, tipifiqui, tipifiquem, tipifiqueu, tipifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: tipifiqués, tipifiquessis, tipifiqués, tipifiquéssim, tipifiquéssiu, tipifiquessin

IMPERATIU: tipifica, tipifiqui, tipifiquem, tipifiqueu, tipifiquin

->tipisme

■tipisme

[de típic]

m Qualitat de típic.

->tiple

■tiple

Cp. tible

[d’origen incert, probablement de triple¹, aplicat a la veu a causa de la classificació de les veus humanes en contralts, tenors i tiples; 1a FONT: 1531]

m i f Soprano.

->tipo-

■tipo-

Forma prefixada del mot grec týpos, que significa ‘tipus; empremta; imatge’. Ex.: tipografia.

->tipogènesi

tipogènesi

f EVOL Fase ràpida en la gènesi del fílum.

->tipogr.

tipogr.

abrev tipografia.

->tipògraf

■tipògraf -a

[de tipo- i -graf; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f GRÀF 1 Componedor.

2 p ext Impressor.

->tipografia

■tipografia

Part. sil.: ti_po_gra_fi_a

[de tipo- i -grafia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f [abrev tipogr.] 1 TIPOG Art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils.

2 GRÀF 1 Procediment d’impressió amb formes que contenen, en relleu, els tipus i els gravats que, després de tintats, són aplicats a pressió damunt el paper.

2 Taller on hom imprimeix per tipografia.

3 p ext Taller on hom fa treballs d’impremta.

->tipogràfic

■tipogràfic -a

[de tipografia; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj GRÀF 1 1 Relatiu o pertanyent a la tipografia.

2 p ext Relatiu o pertanyent a la impremta o a la impressió.

2 metall tipogràfic METAL·L Metall d’impremta.

->tipogràficament

■tipogràficament

[de tipogràfic]

adv D’una manera tipogràfica.

->tipòleg

■tipòleg -òloga

[de tipo- i -leg]

m i f Persona versada en tipologia.

->tipolitografia

■tipolitografia

Part. sil.: ti_po_li_to_gra_fi_a

f GRÀF Art de reproduir litogràficament composicions tipogràfiques transportant-les a la pedra.

->tipolitogràfic

■tipolitogràfic -a

adj GRÀF Relatiu o pertanyent a la tipolitografia.

->tipologia

■tipologia

Part. sil.: ti_po_lo_gi_a

[de tipo- i -logia]

f 1 Estudi basat en la classificació en tipus.

2 ART 1 Estudi dels tipus o models.

2 Classificació dels objectes o fenòmens artístics en esquemes genèrics, o tipus, d’acord amb certes analogies formals o funcionals estables.

3 BÍBL i CRIST Interpretació biblicoteològica basada en la correlació de tipus i antitip.

4 ESCR Disciplina que estudia les formes de les lletres i per extensió de qualsevol forma gràfica.

5 FILOS i PSIC Doctrina dels tipus.

6 PSIC Sistema de classificació dels individus en tipus físics o psicològics.

7 tipologia lingüística LING Descripció i classificació de les llengües d’acord amb certs caràcters escollits prèviament i de les afinitats que en resulten.

->tipològic

■tipològic -a

[de tipologia]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la tipologia.

2 Segons una tipologia.

3 afinitat tipològica LING Analogia que presenten dues o més llengües segons llur estructura gramatical en qualsevol de llurs nivells.

->tipòmetre

■tipòmetre

[de tipo- i -metre; 1a FONT: 1888, DLab.]

m GRÀF Regle de metall, plàstic, etc., dividit en cíceros i punts, i en centímetres i mil·límetres, que serveix per a amidar material tipogràfic i convertir les mesures del sistema decimal al sistema tipogràfic, i a la inversa.

->tipometria

■tipometria

Part. sil.: ti_po_me_tri_a

[de tipo- i -metria]

f GRÀF Activitat que estudia el disseny i les mides de l’espai tipogràfic.

->tipomòrfic

tipomòrfic -a

adj GEOL Dit dels minerals que caracteritzen el conjunt especial de condicions físiques que influeixen en llur formació.

->tiposcopi

tiposcopi

m MED Instrument per a facilitar la lectura als ambliops i als operats de cataracta.

->tipotelègraf

tipotelègraf

m TELECOM Teletip.

->tiptologia

■tiptologia

Part. sil.: tip_to_lo_gi_a

f OCULT Coneixement de les comunicacions mediúmiques obtingudes per mitjà dels cops que donen les potes d’una taula.

->tipuana

■tipuana

Part. sil.: ti_pu_a_na

f BOT i JARD Arbre perennifoli de la família de les papilionàcies (Tipuana speciosa), amb les fulles de color verd clar, flors vistoses d’un groc daurat i llegums alats, emprat com a arbre ornamental.

->típula

■típula

f ENTOM Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels tipúlids (Tipula sp), constituït per mosquits de grans dimensions, potes llargues i primes, aparell bucal curt i sense ocels.

->tipúlids

tipúlids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes dípters del subordre dels nematòcers, amb les ales en forma de raqueta, i les antenes i les potes molt llargues. El principal representant és la típula.

2 sing Insecte de la família dels tipúlids.

->tipus

■tipus

[del ll. typus ‘figura, estàtua; caràcter d’una malaltia’, i aquest, del gr. týpos ‘cop, marca d’un cop; imatge’; en els der. i comp. són sovint possibles les formes en -tip i en -tipus; 1a FONT: 1864, DLab.]

m 1 1 GRÀF Cadascuna de les peces, en forma de paral·lelepípede de base rectangular, que porten en relleu, en una de llurs bases, una lletra o un signe i que, posades les unes al costat de les altres, formen el motlle o la forma d’allò que hom vol imprimir.

2 SIGIL·L i NUMIS Tot el que va gravat a la matriu (figures, símbols, emblemes, etc.) d’un segell o d’una moneda, llevat de la llegenda.

2 1 Símbol o representació d’alguna cosa, especialment esdevenidora.

2 BÍBL i TEOL Realitat de la història bíblica passada on la fe jueva o cristiana veu prefigurada la història de salvació present o futura.

3 1 Forma general, pla d’estructura, conjunt de propietats principals, comuns a un cert nombre d’individus o d’objectes. Tots aquests cotxes són del mateix tipus. Aquest tipus de casa és propi de les regions fredes.

2 En una classificació, cadascun dels grups que tenen una mateixa mena d’estructura.

3 Individu, grup, etc., que és l’exemplificació més perfecta d’una espècie, d’un gènere, etc. Hom l’anomena també indistintament prototip i arquetip.

4 Persona, individu. És un tipus curiós, en Pau. Quin tipus, aquest!

5 Figura d’una persona, especialment respecte a les proporcions, l’esveltesa o l’elegància del seu cos. No és gaire bonica de cara, però té molt bon tipus, aquesta noia.

6 ANTROP i PSIC Biotip.

7 BIOL En zoologia, botànica i microbiologia, espècimen amb unes determinades característiques morfològiques, fisiològiques, genètiques, serològiques, etc., constants que serveixen de criteri per a llur descripció, la qual delimita l’existència d’un tàxon.

8 DR PEN Definició legal específica de cada delicte que en determina els elements típics. Hom l’anomena també figura del delicte.

9 FILOS i PSIC Cadascun dels models genèrics a partir dels quals hom agrupa els individus o els corrents de pensament amb relació a llur manera de pensar i comportar-se o a llur concepció filosòfica, respectivament.

10 PAT Qualsevol de les formes clíniques diferents d’una mateixa entitat morbosa.

11 aguantar el tipus col·loq Actuar amb calma i sense perdre el domini de si mateix, en una situació compromesa o difícil. Malgrat la xiulada, els actors han aguantat el tipus fins al final de la representació.

12 ésser el meu (o el teu, o el seu, etc.) tipus col·loq Ésser algú el model de persona que agrada a una altra. Aquest noi és molt atractiu i simpàtic, però no és el meu tipus.

13 teoria dels tipus LÒG En la lògica de classes, conjunt de doctrines elaborades per a resoldre el problema de les anomenades paradoxes lògiques.

14 tipus espectral ASTR Cadascuna de les classes en què hom pot dividir el conjunt dels estels, d’acord amb les característiques de llurs espectres.

15 tipus nomenclatural BOT Exemplar o element constitutiu d’un tàxon al qual és permanentment associat el nom d’aquest.

4 ECON 1 Preu o percentatge establert per a determinades operacions financeres o fiscals. Tipus d’interès variable, fix. Tipus de canvi de divises.

2 Taxa.

3 tipus impositiu Tant per cent que hom aplica a la base imposable per a determinar l’import d’un determinat tribut.

->tiquet

■tiquet

[de l’angl. ticket, íd., i aquest, del fr. ant. estiquette (actual étiquette), der. de estiquier, estiquer ‘fixar’, del frànc. stikkan, íd.]

m Bitllet que dóna dret a ésser admès en un àpat, una festa, una assemblea, etc.

->tir

■tir

[de tirar; 1a FONT: 1490, Tirant]

m 1 1 Acció de tirar o disparar armes;

2 l’efecte.

2 ARM 1 Tret, descàrrega d’una arma que llança un projectil. Un tir de canó.

2 Trajectòria descrita pel projectil llançat. Línia, pla, angle, de tir. Ajustar el tir. Tir directe, indirecte.

3 Quantitat de munició per a carregar una vegada una arma de foc.

4 Bala d’una arma de foc abans d’ésser disparada. Em resten dos tirs.

5 Espetec, soroll, que produeix una arma de foc en ésser disparada.

6 Camp, galeria o polígon de tir. Un tir de coloms.

3 ESPORT Esport consistent a encertar, destruir o abatre uns blancs, fixos o mòbils, mitjançant armes de foc o arcs i fletxes. Tir al blanc, al plat, al colom. Tir amb arc.

4 MIL 1 Ciència experimental que investiga el comportament de les armes i les municions, i fixa les normes per a emprar-les i aconseguir els màxims efectes.

2 taules de tir Taules que tenen els artillers en les quals consten totes les dades necessàries per tal de poder apuntar les peces d’artilleria amb el màxim d’eficàcia i rapidesa.

5 PESC Xarxa llarga.

6 TECNOL Tiratge.

7 TÈXT Tirada, llargària d’una peça de roba.

8 1 Acció de tirar fent força per moure quelcom en la mateixa direcció en què hom es mou. Un animal de tir.

2 TRANSP Animal o conjunt d’animals que tiren un vehicle.

->tira

■tira

[paral·lel de l’oc. t(i)eira ‘bellesa, ornament’, del germ. frànc. *têri, íd., que per influx del verb tirar prengué també els sentits de ‘sèrie, rengle, tirallonga, tira de roba o paper’]

f 1 1 Tros llarg i estret de roba, de paper, de cuir, etc. Fer tires d’un llençol. Una tira de paper.

2 tira còmica Sèrie curta de vinyetes que narren una historieta humorística.

2 1 Filera, renglera. Una tira de ceps.

2 HERÀLD Cadascuna de les fileres de l’escacat, el bitlletat, el vair, el potençat, etc.

3 1 Corda que serveix per a estirar alguna cosa.

2 Part de corda d’un aparell que hom estira, és a dir, des de l’última politja fins a la punta.

3 MAR Part d’una corda que agafen els homes a bord per estirar-la quan passa per un retorn.

4 pl ant DR Dret que hom satisfeia en les escrivanies pels plets que anaven en tercera instància al tribunal suprem.

->tirà

■tirà -ana

Hom.: tirar

[del ll. tyrannus, i aquest, del gr. týrannos ‘reietó, sobirà local’; 1a FONT: s. XIV]

1 m i f HIST i POLÍT Dominador, príncep absolut, que governa amb tirania.

2 m i f p ext Persona que exerceix autoritat d’una manera opressiva, sense gaire respecte als altres.

3 m ORNIT 1 pl Subordre d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que comprèn les famílies dels dendrocolàptids, els furnàrids, els formicàrids, els conopofàgids, els rinocríptids, els cotíngids, els píprids, els oxirúncids i els fitotòmids, els tirànids, els acantisítids, els pítids i els filepítids.

2 sing Ocell del subordre dels tirans.

->tirabec

■tirabec

[de tirar i bec, per la forma allargada de la tavella del llegum; 1a FONT: 1839, DLab.]

m BOT i AGR Varietat de pesolera, de la família de les papilionàcies (Pisum sativum var macrocarpum), de flors violades i solitàries, llegums comprimits i llavors brunenques comestibles.

->tiraborra

■tiraborra

m ARM Estri per a treure els tacs, el paper del cartutx, etc., del canó de les armes de foc que eren carregades per la boca.

->tirabotes

■tirabotes

[de tirar i bota]

m Ganxo de ferro que servia per a calçar-se les botes.

->tirabotó

■tirabotó

[de tirar i botó]

m Ganxet emprat per a cordar certs botons.

->tirabou

■tirabou

Part. sil.: ti_ra_bou

m DANSA Ball antic que ballaven un nombre indefinit de balladors donant-se la mà i formant cadena.

->tirabuixó

■tirabuixó

Part. sil.: ti_ra_bui_xó

[del fr. tire-bouchon, comp. de tirer ‘estirar’ i bouchon ‘tap’, aplicat també al rull per semblança de forma]

m 1 Llevataps.

2 Rull de cabells llarg i en espiral.

3 AERON Figura d’acrobàcia aèria que consisteix en una rotació de 360° al voltant de l’eix longitudinal de l’aeronau. També és anomenat tonneau.

4 ALIM Pasta alimentària de forma helicoïdal semblant a un tirabuixó.

5 ESPORT Salt de trampolí en què el saltador fa una rotació a l’entorn de l’eix longitudinal del cos.

6 GIMN Exercici que consisteix a girar sobre una cama, iniciat en posició dempeus i acabat en posició encongida, o a l’inrevés.

->tirabuquet

■tirabuquet

m Trabuquet.

->tiracrín

■tiracrín

[de tirar i crin]

m OFIC Mena de punxó llarg emprat per tal d’embotir uniformement els elements que s’han d’entapissar.

->tirada

■tirada

[de tirar; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 Acció de llançar, de deixar anar amb cert impuls.

2 esp ARM Acció de disparar armes, de llançar projectils.

3 esp JOCS Acció de tirar els daus, les cartes o altres elements de joc damunt la taula. A la primera tirada vaig fer doble sis.

2 Acció de tirar o de traçar una línia, un camí, etc.

3 Inclinació que té una persona a anar a un indret determinat, a fer una cosa, etc. Al moll, no hi vaig gairebé mai: no hi tinc tirada. El noi no té gens de tirada als estudis.

4 1 Extensió en llargària d’una peça de roba, d’una paret, d’un marge, etc. Aquesta paret ha de tenir més tirada.

2 Distància, llargària de camí a recórrer. D’ací al molí encara hi ha una bona tirada.

3 Tanda, sèrie o conjunt de coses que se segueixen. Va recitar de cor una llarga tirada de versos.

4 Quantitat d’aigua, de vi, etc., que hom beu d’un cop.

5 Fet de beure-se-la. Em voldríeu donar una tirada d’aigua?

6 d’una tirada loc adv En un sol cop, sense interrupcions. Ha escrit vint planes d’una tirada.

5 GRÀF 1 Tiratge.

2 Nombre d’exemplars impresos en un mateix tiratge.

->tirador¹

■tirador¹ -a

[de tirar i -dor¹; 1a FONT: 1307]

1 1 m i f Persona que tira.

2 m i f ESPORT Esgrimidor.

3 m i f ESPORT Persona que practica el tir olímpic.

4 m HIST MIL Soldat colonial francès d’infanteria al nord d’Àfrica.

5 m HIST MIL Regular, originari d’Ifni, que participà en la guerra civil espanyola de 1936-39 i en les operacions africanes del 1958.

6 m i f MIL Persona encarregada de disparar una arma col·lectiva.

7 tirador de cartes OCULT Persona que practica l’endevinació mitjançant cartes de joc.

2 m i f 1 En certs oficis, persona que fa l’operació d’estirar.

2 El qui empeny la fusta tallada muntanya avall fins al riu on és enraiada.

3 tirador de llaços TÈXT El qui, en els telers antics, estirava els cordills, anomenats llaços.

4 tirador d’or OFIC i HIST El qui fa fils de metalls preciosos fent-los passar per una sèrie de fileres de secció decreixent.

3 m 1 Nom de diferents instruments que serveixen per a tirar o estirar.

2 esp Forqueta als extrems de la qual se subjecten dues tires de goma unides per un tros de cuir, de badana, etc., en el qual hom posa pedretes, perdigons, etc., que llança estirant les gomes i deixant-les anar bruscament.

3 TRANSP Part davantera de cadascun dels braços d’un carro, on va situat l’animal.

->tirador²

■tirador² -a

[de tirar i -dor²]

adj Dit d’un camí de bon caminar. És un camí molt tirador.

->tiradora

■tiradora

[de tirar i -dor²]

f Lloc de la muntanya per on hom fa baixar els troncs tallats.

->tiraespasa

■tiraespasa

Part. sil.: ti_ra_es_pa_sa

[de tirar i espasa]

m TÈXT Corretja que comunica el moviment a l’espasa del teler mecànic estirant-la.

->tirafons

■tirafons

[de tirar i fons; 1a FONT: 1915, DAg.]

m inv 1 CIR Instrument quirúrgic emprat per a extreure del fons d’una ferida pregona una bala o un altre cos estrany.

2 FUST Cargol gros amb la cabota cairada que serveix per a fixar a la fusta peces de metall.

3 FUST i EMBAL Eina en forma de ganxo que els boters utilitzen per a posar el fons de la bóta en el seu lloc.

->tiralínies

■tiralínies

Part. sil.: ti_ra_lí_ni_es

[de tirar i línia; 1a FONT: 1839, DLab.]

m DIB Instrument de dibuix que serveix per a traçar línies amb tinta.

->tirallet

■tirallet

[de tirar i llet]

m OBST Instrument emprat per a extreure la llet del pit de la mare durant el període d’alletament.

->tiralliços

■tiralliços

[de tirar i lliç]

m pl TÈXT En el teler, conjunt de tirants i palanques que transmet als lliços els moviments del mecanisme d’excèntriques, de la maquineta de lliços, o del registre de molles.

->tirallonga

■tirallonga

[de tira i llong; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Sèrie llarga de coses que hom diu, que s’esdevenen, l’una darrere l’altra. Una tirallonga de mots estrangers. Una tirallonga de desgràcies.

->tiramina

■tiramina

[de tir(osina) i amina]

f BIOQ i ALIM Amina biògena derivada de la tirosina.

->tiramisú

tiramisú

[pl -ús] m PAST Pastís elaborat amb capes de pa de pessic sucat en cafè i licor d’ametlles, alternades amb capes d’una barreja de clares batudes a punt de neu, nata, sucre i mascarpone, que hom serveix fred i empolsat amb cacau.

->tiramoll

■tiramoll

[de tirar i moll⁴]

m TÈXT Combinació especial de nusos i bagues que hom fa en els cordills dels quals pengen els lliços, per tal de poder-los afinar fàcilment a una alçària convenient.

->tirana

■tirana

f MÚS i DANSA Antiga cançó i dansa popular espanyola, de compàs 3/4 o 6/8.

->tirandes

■tirandes

[alteració de tirants per influx de regnes]

f pl Tirants d’una carreta, d’una arada, etc.

->tiranejar

■tiranejar

[de tirà]

v tr Tiranitzar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tiranejar

GERUNDI: tiranejant

PARTICIPI: tiranejat, tiranejada, tiranejats, tiranejades

INDICATIU PRESENT: tiranejo, tiraneges, tiraneja, tiranegem, tiranegeu, tiranegen

INDICATIU IMPERFET: tiranejava, tiranejaves, tiranejava, tiranejàvem, tiranejàveu, tiranejaven

INDICATIU PASSAT: tiranegí, tiranejares, tiranejà, tiranejàrem, tiranejàreu, tiranejaren

INDICATIU FUTUR: tiranejaré, tiranejaràs, tiranejarà, tiranejarem, tiranejareu, tiranejaran

INDICATIU CONDICIONAL: tiranejaria, tiranejaries, tiranejaria, tiranejaríem, tiranejaríeu, tiranejarien

SUBJUNTIU PRESENT: tiranegi, tiranegis, tiranegi, tiranegem, tiranegeu, tiranegin

SUBJUNTIU IMPERFET: tiranegés, tiranegessis, tiranegés, tiranegéssim, tiranegéssiu, tiranegessin

IMPERATIU: tiraneja, tiranegi, tiranegem, tiranegeu, tiranegin

->tirania

■tirania

Part. sil.: ti_ra_ni_a

[de tirà; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 HIST i POLÍT Poder d’una sola persona exercit d’una manera opressiva.

2 fig 1 Autoritat opressiva, abús de poder.

2 Domini abassegador exercit per una passió, etc., sobre la voluntat.

->tirànic

■tirànic -a

[del ll. tyrannĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj Relatiu o pertanyent a la tirania.

->tirànicament

■tirànicament

[de tirànic; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

adv D’una manera tirànica.

->tiranicida

■tiranicida

[del ll. tyrannicīda, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

1 adj Relatiu o pertanyent al tiranicidi o al tiranicida. Ferro tiranicida.

2 m i f Persona que dóna mort a un tirà.

->tiranicidi

■tiranicidi

[del ll. tyrannicidium, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 Mort donada a un tirà.

2 HIST DR Doctrina que sosté la licitud de l’occisió del tirà.

->tirànids

tirànids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells passeriformes del subordre dels tirans.

2 sing Ocell de la família dels tirànids.

->tiranisme

tiranisme

[de tirà]

m PAT Crueltat insana morbosa, amb perversió sexual o sense.

->tiranitzar

■tiranitzar

[de tirà]

v tr 1 Governar tirànicament. Tiranitzar el poble.

2 Tractar les persones d’una manera tirànica. El gerent tiranitza els empleats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tiranitzar

GERUNDI: tiranitzant

PARTICIPI: tiranitzat, tiranitzada, tiranitzats, tiranitzades

INDICATIU PRESENT: tiranitzo, tiranitzes, tiranitza, tiranitzem, tiranitzeu, tiranitzen

INDICATIU IMPERFET: tiranitzava, tiranitzaves, tiranitzava, tiranitzàvem, tiranitzàveu, tiranitzaven

INDICATIU PASSAT: tiranitzí, tiranitzares, tiranitzà, tiranitzàrem, tiranitzàreu, tiranitzaren

INDICATIU FUTUR: tiranitzaré, tiranitzaràs, tiranitzarà, tiranitzarem, tiranitzareu, tiranitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: tiranitzaria, tiranitzaries, tiranitzaria, tiranitzaríem, tiranitzaríeu, tiranitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: tiranitzi, tiranitzis, tiranitzi, tiranitzem, tiranitzeu, tiranitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: tiranitzés, tiranitzessis, tiranitzés, tiranitzéssim, tiranitzéssiu, tiranitzessin

IMPERATIU: tiranitza, tiranitzi, tiranitzem, tiranitzeu, tiranitzin

->tiranosaure

■tiranosaure

Part. sil.: ti_ra_no_sau_re

m PALEONT i ZOOL Rèptil diàpsid arcosaure de l’ordre dels saurisquis, del subordre dels teròpodes (Tyrannosaurus), fòssil i un dels carnívors més grossos que mai hagin existit.

->tirant

■tirant

[de tirar; 1a FONT: 1403]

m 1 1 Peça, corretja, corda o cadena que treballa per tracció i que, fixada a dues altres peces que tendeixen a separar-se, n’impedeix la separació.

2 CONSTR Biga horitzontal que uneix i manté immòbils dues parets paral·leles que tendeixen a desplomar-se.

3 CONSTR Peça horitzontal que en una armadura de coberta uneix els peus de cada dos elements verticals consecutius.

4 CONSTR NAV Cadascuna de les peces de ferro, cadenes o trossos de corda que subjecten a l’arbre els obencs del masteler.

5 TÈXT Cadascun dels dos braços que, en el teler mecànic, uneixen els colzets de l’arbre superior amb els muntants sostenidors de les taules.

2 1 Cadena, corretja, corda, etc., que serveix per a estirar o sostenir alguna cosa.

2 Cadascuna de les dues tires que passen per damunt de les espatlles i sostenen una combinació, una faldilla, etc.

3 [generalment en pl] Elàstics.

4 CALÇ Nansa o anella de tela forta o de cuir que, cosida a la part superior i posterior d’una sabata alta o d’una bota, serveix per a calçar-la més fàcilment.

5 TRANSP Corda revestida de cuir que va des del collar de l’animal que tira un carro fins a la part anterior d’aquest.

6 TRANSP Corda que, lligada a la part posterior del carro, serveix per a estirar-lo enrere quan baixa per un pendent molt pronunciat.

->tirany

■tirany

[de tirar; 1a FONT: 1840]

m dial 1 Caminoi.

2 Corda o corretja amb la qual hom lligava l’animal que feia rodar un molí, una sínia, etc.

->tirapeu

■tirapeu

Part. sil.: ti_ra_peu

[de tirar i peu; 1a FONT: c. 1610]

m 1 CALÇ Corretja que serveix al sabater per a tenir subjecte el calçat al seu genoll quan el cus.

2 RAM Bastó llarg amb un ganxo en un dels caps.

->tirapits

■tirapits

[de tirar i pit; 1a FONT: 1303]

m 1 Camí costerut, pujada tirosa. Aquell tirapits no s’acabava mai.

2 OBST Tirallet.